{"ID": "catalanqa_0.11139646731787067", "instruction": "Quants manifestants es van reunir a Teheran?", "context": "A finals d'agost fou nomenat un nou primer ministre, Jafar Sharif-Emami, que va revertir algunes de les polítiques del Xa. Els casinos foren tancats, el calendari imperial abolit, l'activitat dels partits polítics autoritzada... Tot fou debades. Cap al setembre, el país s'estava desestabilitzant ràpidament, i les grans protestes s'estaven convertint en un esdeveniment habitual. El Xa va promulgar la llei marcial i va prohibir totes les manifestacions, però el 8 de setembre milers de manifestants es van reunir a Teheran. Les forces de seguretat van disparar i en van matar unes quantes dotzenes en el qual es va conèixer com el \"Divendres Negre\", tal com es pot veure en aquesta successió de fotografies:", "response": "milers", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5179824267076568", "instruction": "Quants refugiats han mort aquest cap de setmana a la mar Egea?", "context": "Els futbolistes de dos equips grecs de la segona divisió han fet una protesta rotunda contra el maltractament als refugiats que arriben de Síria i més països. Quan ha començat el partit que havien de disputar l'AEL Larissa i l'Acharnaikos, tots vint-i-dos jugadors s'han assegut a la gespa i hi han restat durant dos minuts. El Larissa ha explicat que la iniciativa havia estat dels jugadors de tots dos equips i que aquesta acció era 'en memòria dels centenars de nens que moren cada dia a causa de l'apatia de la Unió Europea i de Turquia sobre la situació a la mar Egea'. Aquest cap de setmana més de cinquanta refugiats han mort en aigües de la mar Egea quan provaven d'arribar a Europa.", "response": "més de cinquanta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1657904090421929", "instruction": "Quants àngels cantors hi ha?", "context": "Els deu àngels cantors ubicats darrere els finestrals estan clarament inspirats en els personatges eyckians de L'adoració de l'Anyell Místic compartint fins i tot l'estil dels vestits. A les partitures s'observa que estan cantant el versicle 4.7 del Càntic dels Càntics «Tota pulcra es, amica mea, et macula non est in te», una clara referència a la Immaculada Concepció de Maria, mirall sense màcula. Un missatge coherent amb la pertinença dels donants a la confraria de la Immaculada Concepció. No hi ha instruments musicals, una al·lusió a la capacitat humana de fer música contrastant amb els micos de la part baixa dels braços del tron que, asseguts en un escambell, fan música amb una cornamusa i un flautí. En el context flamenc, el mico representa totes les qualitats indesitjables per les quals Eva va provocar la caiguda en el pecat. Aquesta simbologia es va fer servir com un atribut que contrasta amb Maria, la «nova Eva», que amb la seva perfecció elimina el pecat dels «antics»: Eva occidendo obfuit, Maria vivificando profuit. Dalmau va preferir ubicar aquests animals com a simbologia del pecat al lloc del tron marià on, en altres obres, s'acostuma a ubicar a Adam i Eva.", "response": "deu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1759358936601818", "instruction": "Quants tentacles modificats constitueixen l'òrgan copulador dels mascles nàutils?", "context": "Els mascles presenten un òrgan copulador de forma cònica constituït per quatre tentacles modificats petits, que serveix per a transferir l'esperma. Aquests braços tenen ventoses especials o compartiments que empren per a transportar els espermatòfors. Per dur a terme la còpula la parella de nàutils s'encara. El procés de transferència pot ser molt breu o bé prolongar-se en el temps. Les femelles ponen els ous un cop a l'any, durant diversos anys, i regeneren les gònades. Utilitzen estratègies reproductives de tipus K.", "response": "quatre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32491006733727146", "instruction": "Quants poemes conté el Món d'Ulisses?", "context": "Mohino organitzà l'obra poètica de Rodoreda en cinc parts: Món d'Ulisses, Albes i nits, D'amor i de mort, Illa dels lliris vermells i Bestioles. El Món d'Ulisses conté un total de trenta-dos poemes com a resposta a un encàrrec de Carner de fer una recreació de l'Odissea en vers. Es caracteritzen per un sentiment clar d'exili. Albes i nits, format per set poemes, i D'amor i de mort, per vint-i-set, desprenen un sentiment d'angoixa, de pèrdua i d'impossibilitat amorosa. L'Illa dels lliris vermells de dinou poemes i Bestioles de quinze són versos més madurs, breus i d'un caire menys dramàtic que la resta.", "response": "trenta-dos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42344830369015707", "instruction": "Quants satèl·lits galileans hi ha?", "context": "Les característiques físiques i orbitals dels satèl·lits són molt variades. Els quatre galileans són tots de més de 3.100 km de diàmetre; el més gran, Ganimedes, és el novè objecte més gran del sistema solar després del Sol i de set dels planetes (és més gran que Mercuri). Totes les altres llunes jovianes fan menys de 250 km de diàmetre, i la majoria no excedeixen els 5 km. Les seves formes orbitals van des de les gairebé perfectament circulars fins a les altament excèntriques i inclinades, i moltes de les llunes orbiten en direcció oposada a la rotació de Júpiter (moviment retrògrad). Els períodes orbitals van des de les 7 hores (menys del que tarda Júpiter a rotar sobre el seu eix) fins a unes 3.000 vegades més (gairebé tres anys terrestres).", "response": "quatre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9131891606960478", "instruction": "Quants consellers tenien els gremis dels artesans al Consell de Cent al 1641?", "context": "Barcelona tenia, el 1641, uns 40.000 habitants i estava constituïda per l'actual Barri Gòtic i pel Raval, amb un diàmetre aproximat de tres milles i mitja. Els gremis dels artesans s'havien fet forts i van adquirir un pes més gran dintre de les institucions polítiques, fins al punt que el 1641 havien aconseguit de tenir dos consellers al Consell de Cent. En un moment on la participació popular a tot Europa s'afeblia davant el poder creixent de les monarquies, a Barcelona no succeïa el mateix; la seva prosperitat era important, fins i tot en temps difícils, impulsada per la gran diversitat d'oficis i manufactures de teixits, vidres, cuir i metall.", "response": "dos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8143630393583705", "instruction": "Quants metres de diàmetre té l'estructura?", "context": "Els patis, estructuralment, són una peça clau, ja que sostenen les càrregues de les façanes interiors. El sòl dels patis se sosté sobre uns pilars de ferro colat. Al pati el·líptic les bigues i jàsseres adopten una solució constructiva tradicional, però al cilíndric, Gaudí va aplicar una solució enginyosa en fer servir dues jàsseres cilíndriques i concèntriques tensades per bigues radials que, com si fossin els radis d'una bicicleta, van des d'un punt de la jàssera exterior contra dos punts -superior i inferior- de la jàssera central que fa funcions de clau de volta i treballa en tensió i compressió simultàniament. D'aquesta forma se suporta una estructura de dotze metres de diàmetre amb una peça de màxima bellesa i considerada «l'ànima de l'edifici» amb una clara semblança amb les criptes gòtiques. La peça central va ser construïda en unes drassanes i Josep Maria Carandell l'assimila a la roda del timó, interpretant la intenció de Gaudí de representar el timó del vaixell de la vida.", "response": "dotze", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10558272305630712", "instruction": "Quants dies es van fer de rodatge a l'illa Skellig Michael?", "context": "El 29 de juliol de 2014 el rodatge es va dur a terme durant tres dies a l'illa Skellig Michael, davant la costa del comtat de Kerry a Irlanda amb un elenc que incloïa Mark Hamill i Daisy Ridley. La producció es va aturar durant dues setmanes a principis d'agost de 2014, en les quals Abrams va haver de reelaborar l'ordre del rodatge fent primer les escenes sense en Ford per després rodar totes les seves d'una tacada. El setembre de 2014, la base militar de RAF Greenham Common a Berkshire, prop dels estudis Pinewood, va ser usada per rodar un hangar on es construeixen diverses naus espacials. El rodatge principal va acabar el 3 de novembre.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4042865946259926", "instruction": "Quants euros acumula el Banc Central Europeu en bons?", "context": "El Banc Central Europeu (BCE) interromp avui el seu programa de compra de deute a través del qual acumula bons per 2,5 bilions d'euros, dels que un 12,55% correspon a deute espanyol. La compra de títols de deute sobirana en els anys anteriors s'havia interromput també abans de Nadal per tornar a la compra al gener, però, aquest cop el programa no es reprendrà. No obstant això, els bons que vencin seran reemplaçats per altres nous, per tant, el total de títols es mantindrà constant. El programa de compra de deute va ser part de l'estratègia del BCE per fer front a la crisi de l'eurozona.", "response": "2,5 bilions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16017531915634975", "instruction": "Quants anys té l'agressor?", "context": "La policia de l'Haia ha confirmat que les tres persones que han resultat ferides en un apunyalament en un dels carrers més comercials de la ciutat neerlandesa són menors d'edat. Els serveis d'emergències s'han traslladat fins a la zona, on continuen treballant. L'atacant, d'entre 45 i 50 anys, ha fugit. Segons ha informat la policia, que demana col·laboració a la ciutadania per trobar-lo, es tracta d'un home que en el moment dels fets vestia roba d'esport i portava una bufanda negra. En declaracions a la televisió pública, un portaveu de la policia no ha descartat cap hipòtesi al darrere de l'atac, tot i que sembla que la motivació terrorista perd força. Es tracta del segon atac amb ganivet succeit avui a Europa.", "response": "entre 45 i 50", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3933763392780165", "instruction": "Quants metres cúbics de líquids i gasos inflamables es van alliberar a partir del moment de la detonació?", "context": "A partir del moment de la detonació, es van alliberar més 10.000 metres cúbics de líquids i gasos inflamables, entre els quals 1.800 tones de cru, 1.100 tones de fueloil i 50 de naftalina. A més a més, es va donar l'escapament de substàncies com etilè, propilè, gas liquat i gasolines. Aquests components van provocar un incendi amb flames de fins a 50 metres d'alçada —l'equivalent a un bloc de més de 15 pisos—, que van poder ser albirades a una distància de 20 quilòmetres i van provocar el pànic de la població dels municipis més propers.", "response": "més 10.000", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46767641795248327", "instruction": "Quants casos sospitosos s'estan analitzant a Xina?", "context": "La Comissió Nacional de Salut de la Xina ha elevat a 56 els morts pel brot del nou coronavirus (2019-nCoV) i a 1.975 els casos confirmats, entre els quals s'inclouen 324 que es troben en estat crític. A més, les autoritats sanitàries de la Xina han alertat de 2.684 casos sospitosos que s'estan investigant. Això se suma al fet que les autoritats l'estat francès van confirmar divendres els seus primers tres casos del nou coronavirus, el primer registrat a Europa. El govern nord-americà, per la seva banda, va confirmar que hi ha un segon pacient infectat al país. Es té constància també de dos casos a Corea del Sud i dos més al Japó, Hong Kong, Macau i el Vietnam. A Taiwan se n'ha registrat un, igual que a Singapur.", "response": "2.684", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.04099179059048097", "instruction": "quants vots van faltar per arribar a la majoria absoluta en vots?", "context": "S'han fet oficials les xifres definitives de les eleccions del 27 de setembre, amb la suma ja consolidada del vot exterior. Junts pel Sí i la CUP van arribar a la majoria d'escons però no a la de vots, per molt poc. Ara s'ha pogut comprovar que només en van faltar 79.667 per assolir la majoria absoluta també en vots. Cal recordar que la participació va ser la més alta de la història: 4.130.196 votants. La suma de vots de Junts pel Sí i la CUP puja a 1.966.508. Junts pel Sí i la CUP finalment han obtingut el 48,2% dels vots.", "response": "79.667", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.009378434581569728", "instruction": "Quants diners va recaptar la pel·lícula el primer cap de setmana?", "context": "Durant els tres mesos que es va estar emetent L'Imperi contraataca, Lucas va recuperar els 33 milions de dòlars que va invertir i en va distribuir 5 més als seus empleats. La pel·lícula va recaptar 10.840.307 dòlars el primer cap de setmana. Quan va ser reestrenada el 1997 va recaptar 21.975.993 dòlars més, també el seu primer cap de setmana. Fins a l'actualitat, la pel·lícula ha obtingut uns ingressos a tot el món de 538.375.067 dòlars.", "response": "10.840.307 dòlars", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5183087824352736", "instruction": "Quants anys ha estat Joan Llonch Andreu al consell?", "context": "BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS) El consell d'administració de Banc Sabadell ha nomenat aquest dijous conseller independent George Donald Johnston en substitució de Joan Llonch Andreu, que ha acabat el seu mandat. El president del banc, Josep Oliu, ha agraït a Llonch la seva “extraordinària contribució” durant 20 anys en el consell, segons el comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El consell d'administració també ha acordat nomenaments en les seves comissions delegades, per substituir en elles a Llonch: José Manuel Lara García, vocal de la Comissió d'Auditoria i Control; María Teresa García-Milá, de la Comissió de Nomenaments, i Manuel Valls Morató, de la Comissió de Riscos.", "response": "20", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.863184192255308", "instruction": "Quants exemplars d'ocells s'han trobat prop del jaciment?", "context": "El Ranxo La Brea és una zona de Califòrnia (Estats Units) cèlebre pels nombrosos llacs d'asfalt que conté. Al llarg de les últimes desenes de milers d'anys, s'ha filtrat asfalt del terra, formant centenars de basses enganxoses en què els animals quedaven atrapats i, incapaços de sortir-ne, morien. L'asfalt també contribuïa a la fossilització de les restes dels animals. Al jaciment s'hi han trobat prop de sis mil exemplars d'ocells, uns 3.500 exemplars de mamífers i grans quantitats de rèptils, amfibis i peixos.", "response": "prop de sis mil", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.744215479523165", "instruction": "Quants representants d'estats s'han reunit a Marràqueix?", "context": "Representants de més de 150 estats reunits a Marràqueix (Marroc) han adoptat el Pacte mundial per a les migracions impulsat per les Nacions Unides. El text, que proposa mesures per a garantir una 'migració segura, ordenada i regular', ha tingut l'oposició de governs contraris a la immigració com els dels Estats Units, Àustria, Polònia o Hongria. A Bèlgica, l'oposició del soci majoritari del govern, els flamencs N-VA, ha trencat l'executiu federal. 'És decebedor que hi hagi hagut tanta desinformació sobre què és aquest pacte i què diu', ha lamentat en conferència de premsa Louise Arbour, representant especial de l'ONU per les migracions. Segons que ha dit, el pacte 'no crea el dret de migrar, ni estableix cap obligació pels estats'. Antonio Guterres, secretari general de l'ONU, demana de 'no sucumbir a la por o als falsos relats'.", "response": "de més de 150", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03604669152050033", "instruction": "Quants caps en bronze hi ha?", "context": "A l'Àfrica tropical, al centre del continent, es va desenvolupar aviat la tècnica de la cera perduda per a les petites escultures de bronze, com atesten les troballes de Benín. Quan un rei moria, el seu successor manava fer un cap en bronze. N'hi ha prop de cent seixanta, i els més antics provenen segurament del segle xii. L'oba monopolitzava els materials més difícils d'obtenir, com ara l'or, els ullals d'elefant o el bronze. Aquests reis van fer possibles els esplèndids bronzes de Benín; d'aquesta manera les corts reials van contribuir de manera definitiva a l'art negre. L'any 1939, es van descobrir caps molt similars als de Benín a la ciutat santa dels iorubes, Ife, i es van datar dels segles XIV i XV. Això va confirmar la tradició de Benín, que havien estat artistes d'Ife els qui els havien ensenyat les tècniques del bronze. La sorpresa va sorgir quan aquestes es van datar de forma inequívoca en aquells segles: això volia dir que eren anteriors a la primera escultura europea feta seguint la tècnica de la cera perduda, realitzada per Benvenuto Cellini en el seu Perseu de mitjan segle XVI. Naturalment, se sap que a l'antic Egipte es van fer escultures amb aquesta mateixa tècnica, i es transmeteren a la civilització greconubiana.", "response": "prop de cent seixanta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7638360678524766", "instruction": "Quants policies sembla que es desplegaran al carrer pel 10-N?", "context": "La candidata número 3 de la CUP al congrés espanyol per Barcelona, Eulàlia Reguant, ha demanat que no es militaritzin els carrers per tal que la ciutadania pugui votar 'amb tranquil·litat i sense por' a les eleccions del 10-N. En un acte de la formació anticapitalista a Reus, Reguant ha criticat el desplegament policíac previst i ha afirmat que no vol que es tornin a produir escenes com les de l'1-O, amb agent agredint votants. El ministeri de l'interior espanyol ha anunciat que té previst desplegar 12.000 efectius policíacs durant la jornada electoral del 10 de novembre, inclosos 4.500 agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i la CUP ha demanat al conseller d'Interior, Miquel Buch, que 'replegui' les forces policíaques perquè els electors no hagin d'anar a votar 'sota un estat de setge policíac'. Els resultats de les eleccions espanyoles del 10-N, municipi a municipi També ha celebrat la 'derrota internacional de la justícia espanyola' per la negativa del Regne Unit de tramitar l'euroordre contra la consellera Clara Ponsatí, a qui ha enviat una abraçada. 'El gran jutge Llarena les encerta molt amb les euroordres', ha ironitzat.", "response": "12.000", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2911523100413117", "instruction": "Quants detinguts hi va haver a Barcelona al final de la jornada?", "context": "Pocs dies abans de la vaga general, un grup d'activistes socials van ocupar l'antiga seu de Banesto de la plaça de Catalunya de Barcelona i hi van desplegar unes pancartes. El dia de la vaga, al migdia, es van cremar un cotxe de la Guàrdia Urbana de Barcelona, cosa que va derivar, segons la Conselleria d'Interior, al desallotjament, per part dels Mossos d'Esquadra, de l'edifici ocupat, ja que creien que \"s'havia convertit en refugi per als violents\" i per \"evitar que els violents poguessin provocar més incidents al final de la manifestació sindical\", segons va informar Joan Saura, Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya. Simpatitzants dels activistes i vaguistes es van concentrar per protestar pel desallotjament i la policia va començar la càrrega per dispersar-los; va ser aquí quan van començar aldarulls més intensos a molts carrers de la Ciutat Comtal. Al final, la jornada es va saldar amb una quarantena de detinguts a Barcelona, 80 contenidors cremats i algunes unitats mòbils de mitjans de comunicació van ser agredides. Dos dies després, la jutgessa va decretar presó provisional per a dos dels detinguts i el 23 d'octubre es va detenir una altra persona que va mostrar \"una actitud marcadament violenta\", segons els Mossos. El \"Moviment 25 de setembre\", responsable de l'okupació de l'edifici, va emetre un comunicat en què denunciava que el desallotjament fou \"totalment il·legal\", i afirmava que els Mossos \"van colpejar violentament\" la gent que hi havia davant de l'edifici.", "response": "una quarantena", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8652104156279634", "instruction": "Quants membres hi ha a la cambra de representants dels Estats Units?", "context": "Els Estats Units tenen un sistema de govern presidencial basat en el fet que el poder executiu és independent del poder legislatiu. Les persones que exerceixen aquests poders són escollides en processos electorals diferenciats, a diferència, per exemple, del que succeeix a l'estat espanyol o a Catalunya, on qui ostenta el poder executiu és escollit d'entre els membres de la cambra que ostenta el poder legislatiu. En el primer article de la Constitució dels Estats Units s'exigeix que qualsevol elecció per al càrrec de president ha de tenir lloc en un únic dia a nivell nacional, mentre que les eleccions per escollir els representants al congrés (cambra de representants i senat) es poden celebrar en temps diferits. Així doncs, el mateix dia que hi ha eleccions presidencials s'escullen els 435 membres de la cambra de representants per un mandat de dos anys. Al cap de dos anys de l'elecció del president, la mateixa cambra torna a ser escollida en el que es coneix com la midterm election. Les eleccions al senat segueixen un altre patró, ja que els mandats duren sis anys.", "response": "435", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5510341521671307", "instruction": "Quants fragments es conserven de l'original?", "context": "Com s'ha esmentat, fruit de la persecució de Dioclecià el nombre d'apòstates del cristianisme van augmentar. Hi ha poques dades sobre aquest fenomen. Una de les fonts històriques és l'epitafi de la tomba del mateix Eusebi, que fou col·locada pel papa Damas I. De la inscripció se'n destil·la que amb la fi de la persecució i l'arribada la pau, hi hagué una gran dissensió interna dins l'Església romana per la controvèrsia de readmissió dels apòstates. Cal esmentar que aquest epitafi ha arribat a època contemporània gràcies a transcripcions antigues perquè només s'han conservat 46 fragments de l'original, juntament amb una còpia de marbre del segle vi, realitzada per reemplaçar l'original. Aquestes troballes a la cripta d'Eusebi, dins la catacumba de Sant Calixt, foren obra de l'arqueòleg italià Giovanni Batista de Rossi entre 1852 i 1856.", "response": "46", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3882260370446826", "instruction": "A quants autors recorre abans de mostrar-se satisfet amb el guió?", "context": "Per escriure el que serà Vertigen, d'entre els morts (1958), recorre, abans de mostrar-se satisfet del guió, a no menys de tres autors. L'últim, Samuel Taylor, reconeixerà més tard que havia treballat sense llegir ni el primer guió, ni fins i tot la novel·la original, però limitant-se a seguir les indicacions del director, per tal de concentrar-se en el personatge principal. El realitzador contracta com a estrella masculina James Stewart. Per interpretar l'obsessiva dona jove, Hitchcock desitja en principi contractar Vera Miles -havia resultat excel·lent la interpretació en la seva pel·lícula precedent-, però està embarassada i es veu forçada a renunciar-hi. Aleshores, l'estudi li troba una substituta en Kim Novak, que farà aquí un dels seus millors papers.", "response": "a no menys de tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8608450019700381", "instruction": "Quants ramals tenia la línia de Martorell a Sant Vicenç de Castellet?", "context": "El 1908 es va atorgar a Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya (NEE), que havia canviat del francès al castellà el seu nom (Camino de Hierro del Nordeste de España), la concessió d'un ferrocarril de Martorell a Sant Vicenç de Castellet amb dos ramals, un a Sant Andreu de la Barca i un altre fins a Manresa. Tretze dies més tard s'autoritzava la transferència de la concessió del ferrocarril de Vallira a Barcelona i ramals de Union des Tramways, a NEE. La companya va replantejar els dos projectes per convertir-lo de tramvia a ferrocarril secundari i iniciant la construcció del ferrocarril de Barcelona a Martorell. A la fi del 1911 les obres estaven quasi finalitzades i veient que no podia construir tots els ramals el 1912 va modificar les concessions per esdevenir-ne una de sola anomenada \"Barcelona–Manresa amb ramal a Vallirana\". Aquell mateix any, el 29 de desembre de 1912, van inaugurar el ferrocarril entre Magòria i Martorell-Enllaç.", "response": "dos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3929449134833407", "instruction": "Quants personatges hi ha al món terrenal?", "context": "Al món terrenal hi ha uns 25 personatges, presidits per sant Esteve, sant Agustí i el cos del comte d'Orgaz. El Greco va utilitzar la cara de persones de l'aristocràcia del seu temps, incloent-hi el seu propi fill per immortalitzar-los a L'enterrament, cosa que resulta anacrònica perquè l'enterrament es va produir dos-cents cinquanta anys abans. El dol i la serietat dells semblants destaquen per damunt de tot. Es pot distingir entre els personatges col·locats a la primera fila i els de la mateixa fila de cavallers en un pla posterior. N'hi ha que segueixen la cerimònia fúnebre amb atenció i d'altres que parlen entre ells. Hi ha clergues, nobles i lletrats, d'altres són cavallers de l'Orde de Sant Jaume i es distingeixen per la Creu de Sant Jaume brodada en la seva vestidura. Alguns autors han tractat d'identificar entre els personatges al mateix Miguel de Cervantes, que en aquests anys va viure a Toledo i tenia relacions familiars amb el rector Andrés Nuñez que havia encarregat la pintura.", "response": "uns 25", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8537819153379355", "instruction": "Quants metres tenia la capella on s'havia d'ubicar el retaule?", "context": "La capella on s'havia d'ubicar el retaule tenia només 4 metres d'ample amb arcs diafragmàtics, el que explica la forma apuntada. Degut a les reduïdes dimensions de la capella, Dalmau va decidir canviar els fons daurats que exigia el contracte per una mena de trompe-l'oeil que engrandís òpticament les dimensions de la capella amb la figuració de l'absis, el transsepte i del creuer d'una església com a lloc d'acollida de la visió de Maria, creant un efecte visual que ampliava l'espai de devoció. La ubicació de Maria just a l'espai del creuer confereix una significació especial a Maria i el Nen ubicat al lloc de l'altar, lloc de connexió entre el cel i la terra, entre la presència divina i els homes. La figuració de l'altar es veu reforçada per l'elevació del tron sobre quatre lleons en al·lusió al tron de Salomó i a la visió de Maria com Sedes sapientiae, una iconografia utilitzada pel Mestre de Flémalle i per Jan van Eyck. Amb el fons de temple Dalmau no només aconseguia una ampliació visual, sinó una elevació de categoria de la mateixa capella a un àmbit eclesiàstic nou i millor que el del pobre espai real que es va trobar.", "response": "4 metres d'ample", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7109348485839022", "instruction": "Quants anys era major Leonardo de Rafael?", "context": "Leonardo era poc menys d'una trentena d'anys major que Rafael, però Miquel Àngel, que en esta època residia a Roma, era només huit anys major. Miquel Àngel ja detestava Leonardo, i a Roma va començar a detestar Rafael fins i tot més encara, atribuint-li conspiracions contra ell. Rafael degué conèixer les seues obres a Florència, però les seues obres més originals d'aquesta època apunten en una direcció molt diferent. Al seu Davallament de Crist situa, al mode clàssic dels sarcòfags, totes les figures al davant, en un arranjament complex i no del tot reeixit. Wöllflin detecta la influència de la Mare de Déu de Miquel Àngel al Tondo Doni en la figura agenollada de la dreta, però la resta de la composició s'allunya molt del seu estil, o del de Leonardo. Tot i que va ser una obra molt considerada en la seua època, i molt de temps després retirada a la força de Perugia pels Borghese, es tracta d'una obra aïllada en la producció de Rafael. El seu classicisme prendria després una direcció menys «literal».", "response": "poc menys d'una trentena d'anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23517464200939076", "instruction": "Quants animals han mort als incendis?", "context": "Els incendis que arrasen bona part de l'estat australià de Nova Gal·les del Sud d'ençà del setembre s'han cobrat la vida d'uns 480 milions d'animals, comptant vida salvatge i caps de bestiar, segons les estimacions de la Universitat de Sydney. Els investigadors han fet aquest càlcul a partir de la densitat de població de mamífers i l'extensió de les zones afectades pels més de cent cinquanta incendis actius, que han arrasat tres milions i mig d'hectàrees, més de 1.800 llars i han causat la mort de setze persones, vuit de les quals aquesta setmana. La Universitat ha avisat que els autors de l'informe havien emprat 'estimacions molt conservadores a l'hora de fer els càlculs i avisen que el nombre total d'animals morts pot ser àmpliament superior', segons que explica a la seva web, on es puntualitza que el balanç solament inclou mamífers, pardals i rèptils. [FOTOGRAFIES] Austràlia, contra les flames 'Molts d'ells han mort directament socarrats, mentre que uns altres han sucumbit després per la falta de menjar, de refugi o per l'acció d'altres depredadors com els gats salvatges i les raboses roges', diu un dels autors de l'estudi, el professor Chris Dickman. D'altra banda, experts en vida salvatge estimen que han mort, com a mínim, dos mil coales d'ençà del començament dels incendis al setembre, la qual cosa fa créixer el risc de l'extinció de l'espècie, sense esmentar les desenes de milers de caps de bestiar sacrificades pels grangers per a alleujar-los el patiment per les cremades.", "response": "480 milions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.051572489812457656", "instruction": "Quants anys té el veí de Reus que va escriure les piulades contra Carlos Carrizosa?", "context": "La fiscalia sol·licita sis mesos de presó i una multa de 540 euros per al veí de Reus que al juny va ser detingut per la policia espanyola per escriure diverses piulades contra Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans al parlament. Segons el ministeri públic, els missatges -publicats el 25 de maig d'aquest any a la xarxa social Twitter- tenien el propòsit 'd'acoquinar i insultar' el diputat, i serien constitutius dels delictes d'amenaces i injúries greus a l'autoritat. El processat, de 47 anys, va publicar els missatges des de Reus a les 14 hores del 25 de maig. En concret, ho va fer des d'un perfil anònim, que era 'd'accés públic i disponible en aquell moment per qualsevol usuari de la xarxa', segons subratlla l'escrit d'acusació de la fiscal a què ha tingut accés l'ACN. La fiscalia sol·licita una pena de sis mesos de presó pel delicte d'amenaces i sis mesos de multa, amb una quota diària de tres euros, pel delicte d'injúries greus. Detingut per la policia espanyola L'home va ser detingut l'1 de juny per la policia espanyola i posteriorment va quedar en llibertat a l'espera de comparèixer davant el jutge.", "response": "47", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.43877643129981325", "instruction": "Quants anys portava de mandat Mugabe?", "context": "Mandela li retragué que s'agafés al poder després de 20 anys de mandat i afavorís el recurs a la violència contra els grangers blancs, propietaris de la major part de les terres comercials del país. El 2007, Mandela intentà persuadir Mugabe de deixar el poder «abans que sigui tard», «amb un mínim de dignitat», abans de ser «perseguit com l'antic dictador Pinochet». Mirà d'implicar els Global Elders amb Kofi Annan com a mediador però Mugabe no donà cap resposta a aquests acostaments. El juny de 2008, en el moment culminant de la crisi de les eleccions presidencials zimbabweneses, Nelson Mandela condemnà «la tràgica manca de lideratge» a Zimbabwe.", "response": "20", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08453163604351044", "instruction": "Quants detinguts hi ha hagut a l'operació?", "context": "La Guàrdia Civil ha començat aquest matí una operació ordenada per l'Audiència espanyola contra grups d'independentistes, quan falten poques setmanes perquè el Tribunal Suprem espanyol faci pública la sentència contra els membres del govern, la presidenta del Parlament de Catalunya i els dirigents civils independentistes. Hi ha hagut nou detinguts, entre els quals tres membres dels Nou dels Lledoners: quatre de Sabadell, un de Mollet, un de Cerdanyola, un de Santa Perpètua, un de Sant Pere de Torelló i un de Sant Fost. Dues de les persones detingudes han estat posades en llibertat en les últimes hores. Segons el Ministeri d'Interior espanyol, 'preparaven accions violentes', per això el jutge els acusa de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius. A hores d'ara hi ha concentracions de rebuig arreu del país i a les 20.30 se'n farà una d'unitària a Barcelona.", "response": "nou", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7489028321047769", "instruction": "Quants arcs parabòlics subjecten la volta?", "context": "A les golfes s'ubicaven els safareigs en una estança diàfana sota una coberta en volta catalana subjecta per 270 arcs parabòlics de diferents alçàries i separats uns 80 cm. entre ells que tan aviat semblen el costellam d'un animal enorme com la forma d'una palmera i que configuren un terrat gens convencional, similar a un paisatge de valls i turons. La forma i ubicació dels patis interiors fa que els arcs s'elevin més quan l'espai s'estreny i baixin quan l'espai s'eixampla.", "response": "270", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8870117341333892", "instruction": "A quants anys de presó van ser condemnats els membres de La Manada?", "context": "Un dels cinc violadors de la Manada ha intentat obtenir el passaport malgrat que una de les mesures cautelars que va dictar l'Audiència de Navarra després de deixar-lo en llibertat provisional era la retirada del passaport i la prohibició de sortir de l'estat espanyol sense autorització judicial. Es tracta del condemnat que és agent de la Guàrdia Civil, Antonio Manuel Guerrero. Així ho ha dit la policia espanyola a través de Twitter: 'Enxampat un dels membres de La Manada quan provava d'obtenir un passaport tenint en vigor una prohibició de sortir del territori espanyol per un Jutjat'. 🚩Pillado uno de los miembros de #LaManada cuando intentaba obtener un pasaporte… teniendo en vigor una prohibición de salida del territorio español por un Juzgado.#AsíNO pic.twitter.com/0LufjLXzt1 — Policía Nacional (@policia) 28 de juny de 2018 Guerrero va anar dilluns a les 11.30 a la comissaria i amb cita prèvia, però la cap de l'equip d'expedició el va advertir que no podia renovar-se el passaport i va avisar directament els seus superiors. Els cinc membres de La Manada van ser condemnats el passat 17 d'abril per l'Audiència de Navarra a nou anys de presó per abús sexual després d'haver violat una jove en les festes de San Fermín de l'any 2016. Després de passar gairebé dos anys en presó provisional, dijous van ser alliberats.", "response": "nou", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8724247125716847", "instruction": "Quants visitants va rebre Andorra l'any 2005?", "context": "Actualment el sector terciari representa, segons estimacions, el 80% del PIB andorrà, sent el turisme el sosteniment principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condició de paradís fiscal, les seves estacions d'esquí i el diferencial de preus al comerç respecte dels països veïns, encara que aquest últim s'ha erosionat recentment mentre les economies francesa i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més àmplia de béns i tarifes més baixes. L'any 2005, el país va rebre 11.049.490 visitants, dels quals el 57,2% eren espanyols, el 39,8% francesos i només un 3,0% venien d'altres estats.", "response": "11.049.490", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41007915422855623", "instruction": "Quants mercantils del sector agroalimentari valencià participen a la Fruit Logística a Berlín?", "context": "El secretari valencià d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero, ha destacat avui que les exportacions agroalimentàries del País Valencià al Canadà han augmentat un 38% en l'última campanya de 2018, a causa de l'acord entre Europa amb aquest país, el CETA. Així ho ha indicat davant els mitjans de comunicació a la fira Fruit Logística a Berlín, que enguany celebra la seva 27 edició i en la qual participen noranta mercantils del sector agroalimentari valencià, de les quals unes trenta es troben a l'estand del País Valencià. Mulero ha destacat que gràcies a l'acord amb el Canadà, CETA, i a la missió empresarial que el president de la Generalitat, Ximo Puig, va realitzar a aquest país 'les exportacions s'hagin incrementat un 38% en una sola campanya', fet que suposa multiplicar l'exportat amb anterioritat. Així mateix, ha fet valdre que l'acord entre Europa i el Japó ha permès que vins valencians s'hagin convertit en un 'referent' al país. De fet, ha assenyalat que una cadena de supermercats que compta amb uns 2.000 establiments té en exclusiva un vi del celler Cherubino Valsangiacomo i és actualment la que més exporta al Japó. 'Som líders', ha emfatitzat.", "response": "noranta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2654065281348049", "instruction": "En quants exercicis financers estava dividit el finançament que va rebre la Universitat La Sapienza?", "context": "El 1974 va resultar ser un any de grans canvis per a les activitats espacials italianes. La llei núm. 388 del 2 d'agost i la llei núm. 390 del 6 d'agost de 1974 va transferir al Ministre pel Coordinament de la Recerca Científica i Tecnològica la tasca de presentar al Parlament els informes sobre el Piano Spaziale Nazionale. En aquest període es va fer evident el pas a segon pla del projecte San Marco davant dels programes espacials més recents, amb la distribució dels fons assignats per a la investigació espacial (a través de l'esmentada llei núm. 388). La Universitat La Sapienza va rebre finançament per valor de 6.650 milions de lires destinat a la continuació del Projecte i dividit en tres exercicis financers.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.430498306107325", "instruction": "Quants escuts hi ha al saló?", "context": "Es troba cobert per una gran volta oval revestida per cassetons, i unes grans columnes dominen la decoració, columnes que tenen el fust adornat amb elements grotescs d'estil renaixentista. La pintura és senzilla i consta de sanefes i uns adorns vegetals força lleugers col·locats a tots els arcs i perfils de les voltes que formen. Un altre element pictòric del saló són els cinquanta-sis petits escuts que omplen els espais entre els arcs i que representen les cinquanta províncies espanyoles existents el 1929; els sis escuts restants contenen instruments musicals i estan col·locats a la part on hi ha l'orgue.", "response": "cinquanta-sis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.670680808509052", "instruction": "Quants dòlars es va agenciar il·legalment la xarxa?", "context": "La fiscalia de São Paulo ha demanat la detenció preventiva de l'ex-president de Brasil, Lula da Silva, segons que han informat diversos mitjans del país, com el diari Folha de São Paulo. La fiscalia l'acusa de delictes d'emblanquiment, falsedat ideològica, frau documental i organització criminal a causa de l'ocultació del suposat tríplex que posseeix a Guarujá, al litoral de São Paulo. Divendres passat la policia brasilera va interrogar durant tres hores l'ex-president durant la investigació del cas de presumpta corrupció de la companyia estatal de petroli Petrobras. En concret, s'investiga sobre una xarxa que es va apropiar de manera il·legal 2.000 milions de dòlars de la tresoreria de Petrobras.", "response": "2.000 milions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8400122248397718", "instruction": "Quants actes té la tragèdia de Jean-François Ducis?", "context": "La font primària real utilitzada realment pel marquès Francesco Berio di Salsa per al seu llibret fou Othello ou le More de Venise, una tragèdia en cinc actes de Jean-François Ducis (1792), que porta un apèndix que diu «un dénouement heureux qu’on peut substituer au dénouement funeste» (un final feliç, que pot ser substituït per un fatal desenllaç). Quan es va realitzar Otello de Rossini a Nàpols el 1816, es va tancar amb l'assassinat de Desdemona i el suïcidi del Moro -el \"fatal desenllaç\"-. No obstant això, uns anys més tard, l'òpera per la seva primera actuació al Teatro Argentina de Roma, durant la temporada de carnaval de 1820, Rossini va introduir el \"final feliç\", d'acord amb una pràctica comuna de l'època (vegeu, per exemple, el \"doble final\" de Tancredi).", "response": "cinc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2862607276159449", "instruction": "Quants treballadors hi havia a les empreses artesanals?", "context": "Tortellà s'ha caracteritzat, des de l'arribada de Joan Illamola al poble el 1762, per la fabricació de culleres i altres estris de cuina, amb fusta de boix i faig. Ell fou el mestre d'una nissaga de culleraires que encara avui dia existeix al poble. Durant el segle xix i especialment l'anterior, la fabricació d'aquests estris artesans varen ser la principal font d'ingressos de la vila i també d'ocupació. El 1890 hi havia 220 treballadors a les empreses artesanals.", "response": "220", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7673270030827305", "instruction": "Quants escenaris s'ha plantejat Sánchez que podrien dur a que s'anticipessin les eleccions?", "context": "La portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, ha dit que les conseqüències de l'acord ERC-PSOE podrien condicionar un avançament de les eleccions a Catalunya. 'El que seria estrany és que hi hagués un soci que vol donar estabilitat al govern espanyol i, en canvi, vulgui generar inestabilitat al si del govern català', ha dit en una entrevista a Rac1. Borràs ha assegurat, en una altra entrevista a RNE, que el president de la Generalitat, Quim Torra, participarà en la taula de negociació entre governs en funció dels 'termes' del pacte entre republicans i socialistes. Segons Borràs, no es pot anar a una 'cita a cegues' ni a 'cronificar el conflicte'. Sánchez, pendent de la decisió d'ERC i de la reunió entre Torra i Aragonès Borràs ha dibuixat dos escenaris que poden portar a un avançament electoral. D'una banda, una inhabilitació de Torra sense una sentència ferma per la decisió de demà de la Junta electoral espanyola.", "response": "dos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6122453338590321", "instruction": "Quants combatents argentins van morir?", "context": "Finalment, i després d'una execució plena d'errors de tota classe, l'Argentina va signar la rendició el 14 de juny del mateix any. Del costat argentí, van morir aproximadament uns 700 combatents i 1.300 van resultar ferits. L'exèrcit britànic va sofrir pèrdues molt menors, encara que més de 200 combatents van perdre la vida, i quasi 800 ferits.", "response": "700", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8781242684574321", "instruction": "Quants vots en contra ha rebut la moció que ha presentat Nicola Sturgeon?", "context": "El parlament d'Escòcia ha demanat avui novament al govern britànic la transferència de la competència per fer enguany un referèndum d'independència. La moció, presentada per la ministra principal Nicola Sturgeon ha obtingut seixanta-quatre vots a favor i cinquanta-quatre en contra. El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, a diferència de David Cameron, ha refusat de consultar la ciutadania escocesa, fet que xoca amb la intenció del govern escocès d'exercir el dret d'autodeterminació. Sturgeon ha anunciat que arran de la negativa, aquest mateix divendres, dia de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, establirà quins són els passos següents dins de 'la campanya per garantir el futur d'Escòcia com una nació independent'.", "response": "cinquanta-quatre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4714674981861029", "instruction": "A quants anys de presó ha estat condemnada Ainara Urkijo?", "context": "L'Audiència espanyola ha ordenat l'ingrés a presó dels joves d'Altsasu, Iñaki Abad, Aratz Urrizola, Jon Ander Cob i Julen Goikoetxea. La sentència encara no és ferma, però la fiscalia n'havia demanat l'ingrés a presó perquè argumentava que hi havia risc de fugida. Aquest matí han estat detinguts per la Guàrdia Civil. Estan condemnats penes d'entre nou anys i tretze anys de presó per una baralla en un bar amb dos agents d'aquest cos policíac i les seves parelles. Segons informa el diari basc Naiz, Jon Ander Cob, Aratz Urrizola, Iñaki Abad i Julen Goikoetxea són traslladats a Madrid, on el jutge decidirà si han d'ingressar a la presó, on ja fa un any i mig que són tancats en presó condicional Adur Ramírez de Alda, Jokin Unamuno i Oihan Arnanz. Ainara Urkijo, condemnada a dos anys de presó, no ha estat detinguda.", "response": "dos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14255460847699208", "instruction": "Quants òrgans dependents del Parlament tenen càrrecs caducats?", "context": "Un total de 25 de la trentena d'òrgans dependents del Parlament de Catalunya tenen integrants amb el mandat caducat. En la llista hi ha el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Síndic de Greuges i membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes, entre més. La rellevància política d'aquestes renovacions ha complicat els relleus, però el president del parlament, Roger Torrent, ha iniciat avui una primera ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris per intentar desencallar-los. Comptant que la proximitat de les eleccions espanyoles del 28-A i les municipals i europees del 26-M no facilitaran la constitució de les majories qualificades que requereixen algunes d'aquestes renovacions, amb acords molt complicats entre els independentistes i Cs, Torrent planteja començar pels organismes més tècnics i, en teoria més fàcils de rellevar, com ho serien els consells socials de les universitats, on tots els membres exerceixen el càrrec amb els mandats caducats. Hi ha 106 vacants que la cambra hauria de cobrir, però no serà senzill ni ràpid. El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha apuntat que 'el clima difícil' a Catalunya fa augurar que les dificultats continuïn.", "response": "25", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7173961673599306", "instruction": "De quants campaments constava cada sector?", "context": "L'estat es va dividir en catorze districtes, que al seu torn es dividien en zones. Les zones es dividien en sectors, i cada sector constava de diversos campaments. De l'autoritat del governador general depenien els comissionats, nomenats directament pel rei, i encarregats de l'administració dels diferents districtes. Aquests funcionaris actuaven com a una barreja d'administradors colonials i agents comercials: la seva única missió era aconseguir tot el vori i el cautxú que els fos possible amb la menor despesa.", "response": "diversos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.500166500079369", "instruction": "Quants anys de presó poden comportar els feminicidis amb la nova reforma del Codi Penal?", "context": "El ple del Congrés dels Diputats de Mèxic ha aprovat una reforma del Codi Penal per a endurir les penes per violència de gènere, per la qual cosa els feminicidis podran comportar fins a seixanta-cinc anys de presó, cinc més que en la legislació anterior, enmig d'una indignació general arreu del país per l'augment de la violència contra les dones en els darrers anys. La reforma, que ha estat aprovada amb quatre-cents quinze vots a favor, arriba després de diversos mesos a l'espera que fos presentada davant la cambra i coincideix amb l'assassinat d'una nena de set anys en una petita localitat de Ciutat de Mèxic que ha commocionat la societat mexicana. La Comissió de Justícia ha detallat que entre l'any 2015 i el setembre del 2019 s'han comès 3.488 feminicidis, un augment del 175,6%, cosa que representa una tendència alarmant de la violència contra les dones, segons el Sistema Nacional de Seguretat Pública.", "response": "fins a seixanta-cinc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15737711068456028", "instruction": "Quants anys té el noi arrestat el 16 d'octubre?", "context": "La Secció 3a de l'Audiència de Girona ha acordat mantenir la presó preventiva per a dos joves detinguts durant les protestes contra la sentència. Un d'ells en Charaf, el noi de 18 anys detingut el 16 d'octubre. Així ho ha anunciat el seu advocat Benet Salellas, que diu que preval l'origen del pres i el context polític dels fets. La Secció 3a de l'Audiència de Girona acorda mantenir presó provisional per a en Charaf, detingut pels Mossos en les protestes contra la sentència del Suprem. Malauradament, avala la desproporció punitiva i preval l'origen del pres i el context polític dels fets. — salellas advocats (@salellasadv) November 8, 2019 Un dels arguments esgrimits per la jutgessa Maria Elena Román Aita a la interlocutòria que va dictar-ne l'empresonament és que va ser un menor estranger tutelat per la Generalitat i té nacionalitat marroquina.", "response": "18", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.004510489111237859", "instruction": "Quants viatges internacionals han fet els diputats?", "context": "El congrés espanyol ha gastat 17,6 milions d'euros en desplaçaments de diputats dins de l'estat espanyol en la legislatura que està a punt d'acabar, el que suposa una mitjana de 50.287 euros per diputat en aquests gairebé tres anys. En concret, entre juliol de 2016 i el 31 de març d'enguany, quan les corts espanyoles portaven ja gairebé un mes dissoltes, la cambra havia facturat 17.600.610,1 euros en viatges dels diputats dins de l'estat per al desenvolupament de la seva activitat tan parlamentària com estrictament política. Aquesta quantitat inclou bitllets d'avió, tren i autobús, així com indemnització per quilometratge en vehicle privat, a més de les despeses de gestió, cancel·lacions, canvis i bitllets emesos pendents d'utilització. La majoria, a les seves circumscripcions En total, en aquest període es van destinar 8,20 milions a sufragar els viatges a les circumscripcions, 1.010.000 a l'assistència a actes polítics i 4.406,51 euros a activitats oficials. A aquestes xifres cal sumar els 3.720.000 d'euros que porta gastats el congrés espanyol en els més de tres-cents viatges internacionals que els parlamentaris han fet d'ençà del començament de la legislatura fins al passat mes de desembre. En total, sumant les dues xifres, la despesa ascendeix a 21,3 milions, als que encara caldrà afegir el cost dels desplaçaments a l'estranger realitzats entre gener d'aquest any i el començament de la tretzena legislatura.", "response": "més de tres-cents", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2706414682597681", "instruction": "Quants vots contraris hi ha hagut a la votació?", "context": "El consell nacional d'ERC ha ratificat aquest vespre l'acord amb el PSOE. D'aquesta manera, dóna el vist-i-plau a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. Els tretze diputats d'ERC s'abstindran a la segona volta, dimarts, i faran possible el govern de coalició entre els socialistes i Unides Podem si ho permeten els partits petits. Els membres del consell nacional han votat sense haver vist la lletra de l'acord, sinó que els l'han llegida durant la reunió. L'anunci havia de ser a les 19.00, però s'ha endarrerit perquè hi ha hagut torns de paraula força llargs. Tanmateix, la votació final ha estat rotunda: 196 vots favorables, 4 abstencions i només 3 vots contraris.", "response": "3", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24923944558316613", "instruction": "Quants vots nuls hi ha hagut en el congrés?", "context": "Els compromissaris participants en el XIX Congrés Nacional del Partit Popular han decidit que Pablo Casado serà el relleu de Mariano Rajoy. El qui fins ara era vice-secretari de Comunicació del partit s'ha imposat a la seva contrincant, Soraya Sáenz de Santamaría, gràcies al suport de 1.701 vots dels delegats d'aquest congrés contra 1.250 per a l'ex-vice-presidenta: 451 vots de diferència. També hi ha hagut 18 vots blancs i quatre de nuls. En el discurs previ a les votacions, Pablo Casado ha mantingut la línia dura que l'ha caracteritzat durant la campanya. No ha frenat pas i en el seu discurs durant el congrés del PP ha arribat a comprometre's amb Tabàrnia: 'Vull representar els catalans que començarem a reconquerir. Aquella Tabàrnia hipotètica serà una Tabàrnia de veritat.' A banda, Casado ha reivindicat el PP com 'el partit de la família i de la vida' i ha anunciat el compromís d'oposar-se a la llei de l'eutanàsia que vol impulsar el govern de Pedro Sánchez.", "response": "quatre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47426989922512075", "instruction": "Contra quants conversos es va pronunciar sentència condemnatòria?", "context": "Finalment a la primavera de 1679, se celebraren cinc actes de fe, el primer dels quals anà precedit per la destrucció, i sembra de sal, de l'hort on es reunien els conversos. En ells es pronuncià sentència condemnatòria contra 221 conversos, davant una multitud expectant. Després, els que tenien condemna de presó, foren portats a complir la pena a les noves presons que havia edificat la Inquisició amb els béns confiscats.", "response": "221", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.40574458096302124", "instruction": "Quants mariners hi anaven?", "context": "El 25 de setembre de 1493, Colom tornà a salpar amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel·les) i mil cinc-cents marins, en direcció a les Índies des del port de Cadis acompanyat per fra Bernat Boïl, a qui el papa Alexandre VI havia donat amb les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobés convenients. Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català Pere Margarit, cap militar de l'expedició. També anaren amb Colom el navegant Miquel Ballester, Diego Colom, germà de Cristòfor, Miguel de Cuneo, Diego Alvar Chanca, Juan Ponce de León, Antonio de Torres, Pere Casaus (pare de Bartomeu Casaus), Juan de la Cosa, Alonso de Hojeda i fra Ramon Paner, primer etnògraf d'Amèrica.", "response": "mil cinc-cents", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.024373739949639095", "instruction": "Quants eurodiputats ha de tenir un grup per ser reconegut com a tal?", "context": "Els grups sovint es basen en un únic partit polític europeu, com ho fa el Partit Popular Europeu. Tanmateix, també poden incloure més d'un grup polític, així com partits nacionals i polítics independents, com és el cas de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa. Per ser reconegut com a tal, un grup ha de tenir un mínim de 25 eurodiputats de set països diferents. Els grups reconeguts reben subvencions del Parlament i se'ls garanteix llocs a les comissions, de manera que els partits tenen interès a formar grups. Tanmateix, la creació de l'efímer grup Identitat, Tradició, Sobirania (ITS) suscità polèmica a causa de la seva ideologia. Els membres del grup eren d'extrema dreta, cosa que generà preocupació sobre l'atribució de fons públics a aquest grup. Els intents de canviar les regles per impedir la formació de l'ITS fracassaren. Tanmateix, no se li permeté ocupar llocs importants a les comissions (que, per acord tàcit, tradicionalment es reparteixen entre tots els partits). Les disputes internes del grup feren que diversos membres l'abandonessin i, per tant, caigués per sota del límit pel reconeixement i s'esfondrés.", "response": "un mínim de 25", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5698626868443724", "instruction": "Quants ferits van deixar les càrregues policials?", "context": "En el marc del procés independentista, l'1 d'octubre de 2017 la Generalitat va organitzar un referèndum considerat il·legal pel Tribunal Constitucional. La consulta va ser promulgada pel govern català mitjançant la Llei del Referèndum aprovada el 6 de setembre pel Parlament de Catalunya amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, llei que no obstant això va ser suspesa l'endemà pel Tribunal Constitucional. Malgrat tot, l'executiu de Carles Puigdemont va continuar endavant, i va establir com a pregunta per a la ciutadania «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? Sí o No». Per la seva banda, el govern de Mariano Rajoy va intentar impedir la celebració del referèndum mitjançant un gran desplegament policial, l'operació Anubis, que va arribar a concentrar a Catalunya uns 10 000 agents entre efectius dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. Quant a l'Ajuntament de Barcelona, l'alcaldessa Colau va demanar en una carta dirigida a alcaldes de les principals capitals europees la mediació de la Unió Europea en la qüestió catalana. El dia de la votació es van produir càrregues policials que van deixar 844 ferits, segons la generalitat, tot i que el nombre d'ingressats hospitalaris va ser de quatre, dos greus i dos lleus. Els resultats donats a conèixer per la Generalitat van ser de 2 262 424 vots emesos (un 42,58 % de l'electorat), dels que un 90 % (2 020 144) serien a favor del sí, un 7,8 % (176 000) partidaris del no, un 2 % (45 585) vots en blanc i un 0,8 % (20 129) nuls.", "response": "844", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1610055374644448", "instruction": "Quants exemplars viuen al Parc Nacional d'Ujung Kulon?", "context": "Antigament, era el més estès dels rinoceronts asiàtics; el rinoceront de Java s'estenia des de les illes d'Indonèsia fins a l'Índia i la Xina, passant pel sud-est d'Àsia. Actualment, l'espècie es troba en perill crític; només se'n coneixen dues poblacions salvatges i cap en captivitat. És, possiblement, el gran mamífer més rar del planeta. Una població de no més de 40 exemplars viu al Parc Nacional d'Ujung Kulon, a l'illa de Java (Indonèsia) i una petita població, que el 2007 fou estimada a un màxim de vuit exemplars, sobreviu al Parc Nacional de Cat Tien, al Vietnam. El declivi del rinoceront de Java s'atribueix principalment a la caça furtiva, principalment per les seves banyes, que tenen un gran valor en la medicina tradicional xinesa i al mercat negre s'arriben a vendre fins a 30.000 $ per quilogram. La pèrdua d'hàbitat al sud-est asiàtic, especialment com a resultat de guerres com ara la guerra del Vietnam, també ha contribuït al declivi de l'espècie i n'ha obstaculitzat la recuperació. L'àmbit de distribució actual es troba dins de dues àrees protegides, però els rinoceronts encara estan amenaçats pels caçadors furtius, les malalties i una pèrdua de diversitat genètica que provoca una depressió endogàmica. No se'n conserva cap exemplar en captivitat.", "response": "no més de 40", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9575997733721868", "instruction": "Quants vots es requereixen per aprovar la moció de censura contra el president del govern?", "context": "El grup parlamentari socialista ha registrat al Congrés espanyol una moció de censura contra el president del govern espanyol Mariano Rajoy, segons que han confirmat fonts del partit a l'agència Europa Press. La iniciativa s'ha registrat abans que se celebrés la reunió de l'executiva federal del partit, convocada a les 11 hores. Segons les mateixes fonts, el secretari general del partit, Pedro Sánchez, va decidir no esperar a la reunió després de sondejar els membres de l'executiva, que hi donaven suport. La moció ha de menester 176 vots per triomfar, amb un vot que implica la investidura del candidat alternatiu, en aquest cas Pedro Sánchez. Una abstenció de Ciutadans deixaria la moció en mans dels partits independentistes catalans –que de l'octubre ençà han ofert suport a una moció contra Rajoy en canvi de no res– i del PNB, que tornaria a ser clau malgrat haver votat favorablement al pressupost aquesta setmana. L'Audiència espanyola va condemnar ahir a un total de 351 anys de presó a vint-i-nou dels trenta-set acusats de la trama Gürtel que han estat jutjats.", "response": "176", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.188470477216515", "instruction": "Quants anys d'estabilitat ha tingut Portugal?", "context": "Del rescat financer al miracle portuguès, la legislatura que ha situat Portugal com un referent en l'àmbit europeu arriba a la fi. En aquests quatre anys, el govern socialista, amb el suport de la resta de l'esquerra parlamentària, ha posat fi a l'austeritat i ha aplicat mesures progressistes. Els partits, tanmateix, no tenen la voluntat de repetir el pacte. Les eleccions d'avui decidiran la nova relació de forces, entre uns socis que volen intervenir de manera més contundent en l'agenda política i els socialistes, que volen marcar el rumb del país tots sols. Un dels arguments més repetits pel primer ministre per demanar el vot és el temor d'una situació de blocatge similar a l'espanyola si no hi ha una majoria clara: 'Hem tingut quatre anys d'estabilitat i Espanya quatre eleccions en quatre anys; aquest no pot ser el nostre futur.' Un acord en un moment excepcional El pacte entre tota l'esquerra, per primera vegada d'ençà de la Revolució dels Clavells, només es pot entendre per unes circumstàncies molt concretes. A les darreres eleccions, la força més votada va ser Portugal al Capdavant, la coalició de la dreta encapçalada pel primer ministre Pedro Passos Coelho, a qui faltaren només nou diputats per a la majoria absoluta.", "response": "quatre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6203717337036797", "instruction": "Quants dies han durat les protestes?", "context": "El ministre d'Interior de Xile, Gonzalo Blümel, ha dit que el govern avançarà cap a una nova constitució mitjançant un congrés constituent i ha anunciat la intenció de fer un referèndum per a validar els canvis que s'hi proposin. Després de més de vint dies de fortes protestes, les autoritats han pres la decisió d'avançar en una reforma constitucional, procés per al qual comptarà amb 'una àmplia participació de la ciutadania'. 'Creiem que el millor camí és treballar sobre la base d'un congrés constituent', ha dit Blümel després d'una reunió de tres hores amb el president, Sebastián Piñera, a la qual també han assistit altres ministres i alts càrrecs. En aquest sentit, ha sostingut que començaria 'un procés de diàleg, de converses amb tots els sectors i les forces socials i polítiques per aconseguir els acords més amplis'. En relació amb els terminis a seguir, Blümel ha defensat que calia 'abordar-los de manera responsable'. 'Volem fer-ho amb promptitud', ha recalcat.", "response": "més de vint", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35055120502221704", "instruction": "En quants còmics es va dividir una adaptació del llibre?", "context": "Es van publicar dues novel·les basades en la pel·lícula: una de juvenil editada per Scholastic, i una altra escrita per R.A. Salvatore, que inclou algunes escenes inèdites. Una adaptació del llibre dividida en quatre còmics va ser escrita per Henry Gilroy i publicada per Dark Horse Comics.", "response": "quatre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4065953185983109", "instruction": "Quants vots favorables ha obtingut la llei per a convocar eleccions anticipades?", "context": "El parlament britànic ha acceptat finalment la proposta del primer ministre, Boris Johnson, de convocar eleccions generals anticipades al Regne Unit. Els comicis seran el 12 de desembre, mentre que el Brexit és previst el 31 de gener després que ahir la Unió Europea acceptés la segona pròrroga. La llei per a convocar eleccions anticipades, un requisit sense el qual Johnson no podia dissoldre la cambra, ha obtingut una gran majoria a Westminster, amb 438 vots favorables i només 20 contraris. Els laboristes van anunciar que donarien finalment suport a la convocatòria d'eleccions anticipades. Johnson va substituir el juliol passat Theresa May després que la primera ministra no aconseguís que la Cambra dels Comuns aprovés el seu pla del Brexit negociat amb la UE. Ara, el primer ministre cerca la legitimitat de les urnes per a afrontar el Brexit amb un govern més fort.", "response": "438", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5974515633419273", "instruction": "Quants llocs deixà buits l'any 1871 per als elements encara no descoberts?", "context": "Identificà el lantani (La) amb l'element desconegut de massa atòmica 180 (actualment el hafni, Hf), per la qual cosa el situà erròniament. Al seu lloc hi posà l'element Di (didimi), que posteriorment es descobrí que era una mescla de praseodimi (Pr), neodimi (Nd) i samari (Sm). Tanmateix, sí que deixà lloc per a situar-hi els lantànids o terres rares, que encara no s'havien descobert (Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Tm, Yb, Lu), però mal ubicats. També deixà cinc llocs per als elements transurànids no descoberts (Np, Pu, Am, Cm i Bk), amb massa atòmica superior a la de l'urani (U), i per a altres elements que es descobririen amb posterioritat: Tc, Re, Po, At, Fr, Ra, Ac i Pa, a més dels ja indicats a la taula periòdica del 1869: escandi (Sc), gal·li (Ga) i germani (Ge). En total deixà 31 llocs buits per a elements encara no descoberts el 1871.", "response": "31", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9850932963511587", "instruction": "Quants diputats tenen JxCat i el PSC?", "context": "JxCat ha tancat un acord amb el PSC per a governar la Diputació de Barcelona, malgrat el 155 i descartant un pacte amb ERC. La presidència recaurà en els socialistes i probablement serà la batllessa de L'Hospitalet, Núria Marín. Demà, el consell nacional del PSC decidirà el candidat. En el document, al que ha tingut accés l'agència EFE, les dues forces acorden la seva presència en el govern i recalquen que se centraran en les polítiques pròpies d'aquesta administració, deixant de costat qüestions d'una altra índole, en les que poden tenir posicions diferenciades. Les eleccions a les diputacions: un gran poder amb moltes ombres A la Diputació de Barcelona hi ha 51 diputats: el PSC i ERC van quedar empatats com a primera força amb 16, JxCat va obtenir-ne 7, els comuns 5, Ciutadans 4, el PP 1 i Tot per Terrassa 1. El pacte entre JxCat i el PSC suma 23 diputats i podria fructificar en una segona volta perquè no hi ha cap pacte alternatiu possible.", "response": "23", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6353330360124493", "instruction": "Quants anys tenia quan va compondre aquesta obra?", "context": "Amb vint-i-un anys, Rossini va compondre aquesta història d'amor i guerra ambientada a la Roma imperial el 1813, un any que també va veure l'estrena de Il signor Bruschino, L'italiana in Algeri i Tancredi. Els crítics van veure en Aureliano una òpera menor -especialment en comparació amb el Tancredi rebut amb entusiasme- i va caure en l'oblit a partir de 1830, fins al renaixement del 1980, a Gènova. El declivi d'aquesta òpera també es va veure accelerat per l'èxit d'Il Barbiere di Siviglia, en la qual Rossini recicla parts significatives d'Aureliano, més notablement l'obertura, que sembla que s'ajusti molt millor a una comèdia estrident que a un dramma serio ambientada a l'antiga Roma.", "response": "vint-i-un", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8296555029808832", "instruction": "Quants contes formava El primer arlequí?", "context": "El 4 de novembre de 1935 es va casar amb Mercè Casals i el 31 de juliol de 1936 va néixer el primer i únic fill d'aquest matrimoni, Joan Caldés i Casals. Al juny d'aquell mateix any, Josep Janés va publicar a Calders el seu primer llibre, El primer arlequí, un recull format per vuit contes, dins de la col·lecció Quaderns Literaris. El desembre del 1936, Josep Janés va publicar, també dins de Quaderns Literaris, la primera novel·la de Calders, La Glòria del doctor Larén.", "response": "vuit", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.38147358592900127", "instruction": "Quants oponents desafien alhora a Half-Tooth?", "context": "El mascle que ha salvat la cria és anomenat Half-Tooth («mitja dent») i és el mascle dominant del seu grup. Tanmateix, recentment han arribat dos mascles, que són germans i que es preparen per intentar prendre a Half-Tooth la posició de dominància. Durant el seu regnat com a líder del grup, Half-Tooth ha engendrat moltes cries i ha foragitat molts rivals, però és la primera vegada que es veu desafiat per dos oponents alhora. Half-Tooth surt a combatre els dos germans, mentre les femelles es donen pressa per amagar les cries. Half-Tooth és derrotat pels germans i es veu obligat a fugir, abandonant el seu grup.", "response": "dos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.617404017186991", "instruction": "Quants diputats de la CUP han estat suspesos?", "context": "Avui arriba la decisió de la mesa del parlament després d'haver decidit ahir de donar-se un dia més de marge per a tractar la decisió del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena de suspendre els diputats independentistes empresonats o a l'exili, és a dir, Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Raül Romeva. El president de la cambra, Roger Torrent, havia demanat de disposar de més temps per a estudiar l'informe dels lletrats de la cambra, que ja s'hi han pronunciat. En el text proposen la substitució temporal dels escons dels diputats per un altre del mateix grup parlamentari. Aquesta fórmula és la que probablement el president, Roger Torrent, deurà proposar a la mesa, atès que compliria les premisses de no permetre que cap diputat es veiés obligat a deixar l'acta ni que s'alteressin majories, tal com va dir en una entrevista a l'ACN. Fins ara, davant la petició de Torrent de garantir 'la màxima unitat política possible a la mesa', la CUP rebutja la possibilitat de suplantar temporalment els sis diputats suspesos i JxCat demana que aquesta substitució s'apliqui exclusivament en aquest ple. De moment, els comuns només s'hi han pronunciat mitjançant la diputada Elisenda Alemany, que assenyala que sempre han estat contraris a la judicialització tot i que la 'via Llarena' sempre podrà estar per sobre d'allò que es voti.", "response": "sis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6426657430279922", "instruction": "Quants exemplars tenen de mitjana els grups de lèmurs de cua anellada?", "context": "La mida, l'àmbit de distribució i la densitat de població dels grups varien segons la regió i l'abundància d'aliments. Els grups solen compondre's d'entre sis i vint-i-cinc animals, tot i que s'han observat grups amb més de trenta exemplars. En mitjana, contenen entre tretze i quinze exemplars. El territori de cada grup varia entre sis i trenta-cinc hectàrees. Els grups de lèmurs de cua anellada defensen el seu territori, però sovint els territoris s'encavalquen. Quan es troben dos grups, les trobades solen ser agonístiques o hostils. Un grup sol ocupar la mateixa part del seu àmbit de distribució durant tres o quatre dies abans de moure's. Quan es desplaça, la distància mitjana recorreguda és d'un quilòmetre. La densitat de població va des de 100 exemplars per km² en boscos secs fins a 250-600 exemplars per m² en boscos de galeria i boscos secundaris.", "response": "entre tretze i quinze exemplars", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5913925959843584", "instruction": "Quants metges treballaven en els furgons Servicio Sanitario?", "context": "Durant el segle xx, es van atendre guerres a gran escala amb metges i unitats hospitalàries mòbils, la qual cosa va desenvolupar tècniques avançades per a la curació de ferides massives i control de les infeccions rampants en les condicions del camp de batalla. Durant la Revolució Mexicana (1910-1920), el general Pancho Villa va organitzar trens hospital per als soldats ferits. Els furgons marcats amb la inscripció Servicio Sanitario foren reconvertits en quiròfans i àrees de recuperació, i hi treballaren fins a un màxim de 40 metges mexicans i nord-americans. Els soldats greument ferits eren transportats de tornada a l'hospital de la base. El metge canadenc Norman Bethune, va desenvolupar un servei mòbil de transfusió de sang per a les operacions de primera línia a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), però, irònicament, ell mateix va morir d'enverinament sanguini. Milers de soldats amb cicatrius feren millorar les pròtesis i expandiren tècniques de cirurgia plàstica i cirurgia reconstructiva. Aquestes pràctiques es van combinar per ampliar la cirurgia estètica i altres formes de cirurgia electiva.", "response": "fins a un màxim de 40 metges", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9714775116527751", "instruction": "Quants milions de francs tenia la companyia planejat recol·lectar?", "context": "El 5 de juliol, Lesseps compra els drets del Contracte Salgar-Wyse i el 8 de juliol es dipositen els estatuts de la Companyia Universal del Canal Interoceànic del Panamà. Poc després va emetre els capitals de la companyia, i tenia planejat recol·lectar 400 milions de francs entre els francesos, adquirits en forma d'accions que havien de ser pagades en termes molt favorables, però només va poder-ne reunir 300. Malgrat això va prosseguir amb el projecte.", "response": "400 milions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24525834394419876", "instruction": "Amb quants vots a favor el Congrés va aprovar el projecte de llei?", "context": "Tot i aquest informe negatiu, el Govern va presentar el projecte de llei al Congrés l'1 d'octubre de 2004. Amb l'excepció del Partit Popular i els membres d'Unió Democràtica de Catalunya (que forma part de CiU), els partits parlamentaris van recolzar la reforma. El 21 d'abril de 2005, el Congrés va aprovar el projecte de llei, amb 183 \"sí\", 136 \"no\" i 6 abstencions (entre ells un membre del Partit Popular). El projecte de llei per permetre matrimonis del mateix sexe a Espanya va ser breu: va afegir un nou paràgraf a l'article 44 del codi civil, dient que el matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes, independentment de si les persones que intervenen tenen el mateix o diferent sexe.", "response": "183", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9233412296432207", "instruction": "Quants diners va recaptar l'Assemblea Nacional Catalana?", "context": "L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet una crida pública per recaptar diners amb l'objectiu de pagar la condemna que el Tribunal de Comptes ha imposat a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis persones més pels diners que es van gastar per organitzar el procés participatiu del 9 de novembre del 2014. A través de les donacions a la caixa de solidaritat, l'ANC va ajudar a pagar 2,9 milions de la fiança preventiva. La resta va córrer a càrrec de Mas, Ortega, Homs, Rigau i l'ex-secretari de Presidència Jordi Vilajoana, a qui el tribunal va embargar immobles. La sentència encara no és ferma i els condemnats no hauran de pagar fins que no es resolguin tots els recursos. ⬛⬜ L'Estat vol venjança. Davant la fiança de 4,9 milions d'euros que l'Estat demana a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per l'organització del 9-N, responem amb solidaritat!", "response": "2,9 milions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10325050690991033", "instruction": "Quants mossos es veuen en el vídeo entrant en un dels pisos ocupats?", "context": "El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha negat 'de dalt a baix' que hi hagi complicitat entre els Mossos i l'empresa Desokupa i ha dit que la policia no té capacitat per desnonar ningú, sinó que simplement actua per ordre judicial per garantir la seguretat de la comitiva judicial. Així ho ha manifestat en el marc de la sessió de control del ple del parlament davant les preguntes de la diputada de la CUP Maria Sirvent, que ha denunciat que els Mossos actuen amb 'absoluta complicitat institucional' amb la 'màfia' i li ha retret que la policia catalana es posi 'al servei dels matons' i ha preguntat al conseller què farà per aturar aquesta 'col·laboració criminal'. Desokupa, l'empresa acusada de contractar sicaris i militars per a desnonaments ràpids fora de la llei El Sindicat de Barri de Poble Sec va denunciar que el 15 de gener 'els matons de Desokupa van venir a Poble Sec a fer fora per la força i de forma il·legal a uns joves que havien ocupat feia dies uns habitatges' i que els Mossos d'Esquadra els van ajudar. Atesa la resposta de Buch, en un comunicat la CUP ha acusat el conseller de 'mentir deliberadament', ja que 'existeixen diverses proves gràfiques que demostren l'acció irregular del cos de policia en aquest procediment il·legal'. Recentment, TV3 va publicar el següent vídeo enregistrat per un dels ocupants, on es veu com dos mossos van entrar en un dels pisos sense ordre judicial per a facilitar que els treballadors de Desokupa desallotgessin les persones que havien entrat al pis dies enrere: 🔴 Avui el @sindicatdebarri ha denunciat davant del @parlamentcat que @mossos va facilitar el desallotjament per part dels “matons” de Desokupa i van agredir a un dels joves que es trobava dins de l'habitatge desallotjat il·legalmenthttps://t.co/r4h5anqg9s — CUP Països Catalans (@cupnacional) February 6, 2019 A més, en un vídeo enregistrat el mateix dia, el cap de Desokupa, Daniel Esteve, va explicar la seva versió dels fets. En el relat que en fa, felicita els Mossos per la seva actuació i explica que els van ajudar.", "response": "dos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20760942120910264", "instruction": "Quants eurodiputats nous hi ha al Parlament Europeu?", "context": "Avui s'ha constituït el nou Parlament Europeu, sense tres dels 751 nous eurodiputats. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va desestimar ahir al vespre la petició de Carles Puigdemont i de Toni Comín de poder ser presents a la sessió constitutiva de la cambra, avui a Estrasburg. Davant l'imponent edifici del Parlament Europeu des de primera hora s'hi han concentrat milers de manifestants que defensen els drets polítics dels eurodiputats catalans elegits a les urnes, i també d'Oriol Junqueras, a qui el Suprem espanyol ha impedit de sortir de la presó. Vegeu ací la retransmissió de l'acte que ha organitzat el Consell per la República, on han participat eurodiputats de diversos països: Vegeu a continuació la narració minut-a-minut què n'ha fet VilaWeb:", "response": "751", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15048824832274987", "instruction": "A quants equips va donar medalles?", "context": "El 1935, l'Associació Nacional d'Entrenadors de Bàsquet (creada per l'antic alumne de Naismith Phog Allen) va recol·lectar diners per tal que Naismith, ja amb 74 anys, pogués ser testimoni de la introducció del bàsquet com a esport olímpic oficial als Jocs Olímpics d'estiu de 1936. Allà, Naismith va donar les medalles a tres equips d'Amèrica del Nord: l'or pels Estats Units, la plata per Canadà i el bronze per Mèxic. Durant els Jocs, fou nomenat President Honorífic de la Federació Internacional de Bàsquet. Quan Naismith va retornar a casa va comentar que veure el seu esport ser jugat per tantes nacions va ser la millor compensació que mai hauria pogut rebre per la seva invenció. El 1937, Naismith va ser una peça important en la formació de la National Association of Intercollegiate Basketball, que més tard esdevindria la NAIA (National Association of Intercollegiate Athletics).", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11761734497154475", "instruction": "Quants reactors comprèn el sistema?", "context": "Aquest procediment es duu a terme a partir de la construcció d'un sistema reactiu a escala de laboratori que optimitza tant l'oxidació i precipitació del ferro com la producció de schwertmannita neta (sense impureses), fins i tot quan l'aigua de la mina conté metalls dissolts. Aquest sistema utilitza Ferrovum myxofaciens, un betaproteobacteri acidòfil. El sistema comprèn tres mòduls (reactors) connectats entre si en mode de flux continu. El ferro ferrós s'oxida microbiològicament al primer reactor; la schwertmannita precipita al segon reactor; i finalment les traces de ferro soluble que encara queden a l'aigua són eliminades al tercer reactor.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2800929906554528", "instruction": "Quants dies va trigar Rossini en compondre l'obra?", "context": "Composta per Rossini en només 11 dies quan tenia 20 anys, és la quarta de les cinc farses compostes per Rossini per al Teatro San Moisè de Venècia entre 1810 i 1813 -la resta foren La cambiale di matrimonio (1810), L'inganno felice (1812), La scala di seta (1812) i Il signor Bruschino (1813)-, i que van constituir un pas clau en la definició del seu estil còmic. És la cinquena òpera estrenada l'any 1812 i es tracta d'una de les seves partitures més fresques i inspirades. Sembla que la inspiració fluïa de la seva ploma a una inusual alta velocitat durant aquest any.", "response": "11", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4914787041425813", "instruction": "Quants punts de sutura diuen que li van fer a Engels?", "context": "La Policia sud-africana ha aclarit aquest dimecres que la primera dama de Zimbàbue, Grace Mugabe, no ha abandonat el país després de ser acusada d'agredir una dona en un hotel de Johannesburg, si bé la intenció de la dona de Robert Mugabe és la d'esquivar qualsevol tipus de procés judicial al·legant immunitat diplomàtica. Grace Mugabe, potencial successora del seu marit, havia viatjat a Sud-àfrica per motius mèdics. Aquest diumenge, segons els testimonis recaptats per la premsa local, suposadament va copejar una model de 20 anys, Gabriella Engels, amb un cable després de sorprendre-la al costat dels seus fills en una habitació d'hotel. La família de la jove assegura que Engels va rebre 14 punts de sutura al cap. Sud-àfrica demana un procés ordinari Després de la confusió dels últims dies, la Policia sud-africana finalment ha aclarit aquest dimecres que Grace Mugabe no se n'ha anat del país, encara que no ha acudit a la vista judicial que hi havia convocada aquest dimarts per realitzar una primera anàlisi del cas. Segons una font de la Intel·ligència de Zimbàbue, la primera dama no havia utilitzat passaport diplomàtic per entrar en territori sud-africà, encara que el Govern del seu marit sí que hauria sol·licitat formalment la immunitat.", "response": "14", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8855751071105028", "instruction": "Quants fills varen néixer del matrimoni de Jujol?", "context": "El 1927 es va casar amb la seva cosina Teresa Gibert Mosella, i s'instal·là a la rambla de Catalunya de Barcelona. Del matrimoni varen néixer tres fills: Teresa, Thecla i Josep Maria, que va fer de biògraf del seu pare. El seu viatge de noces va ser l'única sortida de Jujol a l'estranger, concretament a Itàlia durant tres mesos. Però sí que havia viatjat per la península Ibèrica recollint innumerables apunts en dibuix.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2669800593473276", "instruction": "Qui ha fet l'enquesta que ha publicat El Periódico?", "context": "El Periódico ha publicat l'enquesta de GESOP, amb un resultat sorprenent: ERC i Junts pel Catalunya gairebé es troben empatats al capdavant. Segons que sembla, la candidatura del president Puigdemont ha tingut un ascens espectacular que la deixa només a un sol punt de la llista del vice-president Junqueras. En escons, ERC es mou entre 30 escons i 31, mentre que Junts per Catalunya oscil·la entre 28 i 29. En el mateix sondatge del mes passat ERC obtenia 37-38 escons i Junts per Catalunya24-25. Fa dos mesos ERC en tenia 43-40 i el partit de Puigdemont només 18-19. L'independentisme, segons aquesta mateixa enquesta, pot aconseguir la majoria absoluta en escons i perdre-la per molt poc.", "response": "GESOP", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4749775658892331", "instruction": "Qui ha avalat la suspensió de Romeva?", "context": "Els lletrats del senat espanyol han avalat la suspensió del senador d'ERC Raül Romeva en base a l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). L'informe dels serveis jurídics de la cambra alta, al qual ha tingut accés l'ACN, determina que 'resulta indubtable' que la mesa del senat espanyol pot suspendre automàticament Romeva, tal com va fer el congrés amb els diputats presos. Els lletrats argumenten que la mesa presidida pel socialista Manuel Cruz és 'competent' per donar efectivitat a la suspensió de forma immediata. L'informe diu que correspon a la mesa determinar els efectes de la suspensió però apunta que 'sembla que ha de tenir un caràcter indefinit' fins que canviï la situació de Romeva, i l'article de la LECrim, que determina la suspensió en el supòsit que un parlamentari estigui en presó preventiva, deixi de ser aplicable. Els lletrats també asseguren que 'no procedeix' suspendre Romeva en base a l'article 22.6 del reglament del Senat. La Mesa del Senat està reunida des de les dotze hores d'avui amb aquest informe sobre la taula per decidir sobre la suspensió.", "response": "Els lletrats del senat espanyol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.008430661580203669", "instruction": "Qui és el consol general d'Espanya a Edimburg?", "context": "L'estat espanyol no vetarà l'entrada d'una Escòcia independent a la Unió Europea. Segons el diari The National, Miguel Ángel Vecino Quintana, cònsol general a Edimburg, ho ha certificat en una carta reenviada a funcionaris del govern escocès. En la missiva, el diplomàtic assegura que l'executiu espanyol 'sempre' ha mantingut el mateix posicionament: no vetar una Escòcia independent. Quintana va enviar la carta en primera instància al director del diari Herald, després que el 16 d'abril publiqués declaracions de l'eurodiputat del PP Esteban González Pons, en les quals expressava la seva oposició a la independència. El titular de la notícia era aquest: 'Un eurodiputat espanyol diu que Escòcia anirà al final de la cua per entrar a la UE.' El diplomàtic, llavors, va escriure al director que els comentaris de Pons no representen al govern espanyol, ja que no existeix res semblant a una cua per poder accedir a la UE. És a dir, els estats formen part de la Unió si 'compleixen els requisits econòmics i polítics que marquen els tractats'.", "response": "Miguel Ángel Vecino Quintana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6004192517772509", "instruction": "A qui vol extradir Pablo Llarena?", "context": "El conseller Lluís Puig ha comparegut avui davant la justícia belga, que continua estudiant l'euroordre enviada pel jutge Pablo Llarena perquè sigui extradit a Espanya. El jutge no resoldrà la qüestió fins al 24 de febrer, una decisió que estarà estretament lligada a la vista de sis dies abans. I és que el dia 18 el tribunal belga decidirà si suspèn o rebutja –com demana la defensa– les euroordres que pesen sobre Carles Puigdemont i Toni Comín, que ara mateix gaudeixen d'immunitat. La defensa dels polítics catalans, encapçalada per Gonzalo Boye, defensa que s'ha d'anul·lar el procés d'extradició de Puigdemont i Comín perquè gaudeixen d'immunitat: 'El manteniment de l'euroordre vulnera el dret internacional', ha dit Boye en al·lusió al jutge Pablo Llarena. El lletrat espera que aquesta decisió també afecti Lluís Puig, ja que les euroordres del conseller de Cultura i Comín es van emetre conjuntament. En cas que Puig no se'n veiés afectat, s'ha programat una vista per al 24 de febrer.", "response": "Lluís Puig", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3683179027477874", "instruction": "Qui va escriure Història de l'Església?", "context": "No se sap gairebé res de la seva vida i els historiadors no coincideixen en la datació del seu papat, però pràcticament tots els autors coincideixen en esmentar Lli com el successor de Pere. L'autor més antic que es refereix a Lli com a bisbe de Roma és Ireneu de Lió, a la seva obra Adversus haereses, escrita als voltants de l'any 180. Eusebi de Cesarea l'esmenta a la seva Història de l'Església, escrita abans de 326. Ambdós situen Lli immediatament després de Pere en el càrrec episcopal romà; en el cas d'Ireneu, probablement seguint una llista de bisbes romans que va existir en època del papa Eleuteri, entre els anys 174 i 189.", "response": "Eusebi de Cesarea", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7414343929548904", "instruction": "Qui és el líder d'Units per Avançar?", "context": "El líder d'Units per Avançar, Ramon Espadaler, ha descartat que la seva formació es presenti a les eleccions europees amb el PSC, com van fer en les eleccions catalanes. Ho ha dit en una entrevista de RNE-Ràdio 4, on ha argumentat que el PSC, a escala europea, està integrat en el Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates ,mentre que Units manté vincles amb el Grup Popular Europeu. Tanmateix, Espadaler ha dit que les eleccions europees no són la seva prioritat, per la qual cosa considera que les possibilitats per presentar-s'hi 'són escasses'. No obstant això, ha afirmat que estan negociant amb el PSC per presentar-se conjuntament a les eleccions municipals i que l'acord està 'ben encarrilat'. Ha assegurat que la seva voluntat és acudir a les municipals amb el PSC o amb grups independents, i ha rebutjat arribar a acords preelectorals amb partits independentistes i amb partits 'unionistes immobilistes', com el PP i Ciutadans. També ha insistit que no s'integraran en la candidatura de Manuel Valls a Barcelona: 'Una aliança amb Cs, que és hostil amb tot el que representem de catalanisme, és absolutament impossible'.", "response": "Ramon Espadaler", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9329317094740026", "instruction": "A qui va pertànyer el frontal d'altar dedicat a la mare de Déu?", "context": "Duran i Cañameres va fer estudis comparatius amb altres obres en els quals descriu la barreja que aprecia en l'obra de motius romànics i gòtics. Els arcs trilobats que presenta una de les cares rectangulars de l'arca i els laterals són similars als d'altres obres del segle xiii i al frontal d'altar dedicat a la mare de Déu que va pertànyer al monestir de Sant Cugat (actualment al Museu Civico d'Arte Antica de Torí. A part d'aquest frontal, també hi ha aquest mateix tipus d'arcs i amb la mateixa datació que l'urna al frontal de l'església de Santa Perpètua de Mogoda i al frontal de l'església de Sant Cebrià de Cabanyes.", "response": "al monestir de Sant Cugat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8275546176850003", "instruction": "Amb qui van ser destinats a la frontera els sherdens presos?", "context": "Els sherdens presos van ser posteriorment incorporats a l'exèrcit egipci, o destinats a la frontera amb els hittites. Una altra estela, l'Estela d'Assuan, esmenta les operacions del faraó en què va derrotar un cert nombre de pobles, inclosos els del Gran Verd. Si aquest últim terme significa 'mar', sembla que ja en aquesta primerenca època es va anomenar així. En general se suposa que les esteles de Tanis i d'Assuan es refereixen al mateix succés, i per tant es reforcen mútuament.", "response": "amb els hittites", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2194975751146988", "instruction": "Qui va construir l'edifici del palau on van ser descobertes les pintures?", "context": "L'edifici del palau a on es van descobrir les pintures, va ser construït en la segona meitat del segle XIII pel mercader Bernat de Caldes, del que va prendre el nom de «Palau de Caldes», està situat en el número 15 del carrer Montcada de Barcelona, en un dels principals punts de l'antiga ciutat medieval a l'anomenat barri de les Arenas o de Santa Maria del Mar, aquest carrer s'havia urbanitzat feia més o menys un segle enrere. Al teginat de la sala on s'havia decorat amb les Pintures murals de la conquesta de Mallorca, va aparèixer l'escut de la família amb un calder. Posteriorment quan va canviar de propietari, i com era costum, sobre aquest calder es va col·locar el nou escut del que va adquirir l'edifici, així es va pintar un lliri i una rosa i damunt un arbre emblema dels Lledó que van ser els propietaris des de 1317 a 1335. Va pertànyer a diversos nobles de la Cort d'Aragó, fins que l'any 1386 la família burgesa Coromines-Desplà va adquirir-ho, per vendre'l més tard a Joan Berenguer d'Aguilar, de qui va prendre el nom pel que és conegut actualment el «Palau de Aguilar» o «Palau de Berenguer d'Aguilar».", "response": "Bernat de Caldes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5654275562421832", "instruction": "Qui va adquirir les escultures que es van arrencar a començaments del segle xix?", "context": "El temple del Partenó es va transformar en església cristiana durant l'edat mitjana. Es faria servir també com polvorí durant el setge d'Atenes pels venecians. L'any 1687, amb l'explosió d'una bomba, se'n van desplomar moltes columnes de les façanes laterals, que van ser les més afectades. A començaments del segle xix se'n van arrencar una gran quantitat d'escultures amb el consentiment del govern otomà, les quals van ser adquirides per l'ambaixador anglès Lord Elgin i venudes el 1816 al Museu Britànic.", "response": "Lord Elgin", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3739530509270177", "instruction": "Qui ha confirmat a la CUP que té un cens?", "context": "BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS) El PP ha registrat diverses preguntes en el parlament dirigides al govern en les quals mostra interès per si la Generalitat té una còpia del cens electoral que es va utilitzar a les eleccions del 27-S. Recollides per Europa Press, les preguntes dels populars són: 'Ha tingut el govern una llista del cens electoral amb motiu de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya? En cas afirmatiu, va fer alguna còpia ja sigui en format físic o electrònic?'. En cas que el govern hagués accedit al cens, el PP també vol saber si va procedir a la seva 'devolució o destrucció', tant del cens original com d'una hipotètica còpia. El cens s'ha convertit en una de les qüestions més polèmiques del referèndum, ja que és clau per a una votació així. Dijous, el diputat de la CUP Benet Salellas va explicar que la Generalitat els havia confirmat que tenia un cens i també els havia dit com ho havia aconseguit, sense revelar-ho. La pregunta del PP, però, és anterior a les declaracions de Salellas.", "response": "la Generalitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34160455361375874", "instruction": "De qui està enamorat Selimo?", "context": "Harem a Bagdad. Diversos servents del Califa de Bagdad canten alegres, ja que s'acosta l'enllaç entre el seu senyor i la jove Adina, la seva concubina predilecte (Cor: Splende sereno e fulgido). Tanmateix no tots estan contents, en un racó es distingeix al jove Selimo molt preocupat al costat de Mustafà. El motiu és que el noi està enamorat d'Adina i no està disposat a renunciar a la relació que manté amb la noia, així que es planteja escapolir-se de l'harem amb la seva estimada. Mustafà, a qui ha recompensat amb una bossa de monedes, l'ajudarà en la seva empresa (Duo: Quando m'offre amica sorte).", "response": "està enamorat d'Adina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07177438222031018", "instruction": "A qui va llegar el seu patrimoni Friedsam?", "context": "El primer propietari conegut va ser el príncep de Charleroi; durant el segle xix va estar a Anvers en mans de J. J. van Hal, i des de 1836, va ser propietat de C. J. Nieuwenhuys de Brussel·les; l'any 1860 va ser comprat per un tal monsieur Parent, de París, i el 1926 la seva néta i comtessa O'Gorman ho va vendre. En el mateix any va ser propietat successivament d'Allen Loebl, Philip Lehman, i Kleinberger, de Nova York. Aquell mateix any va ser venut a Michael Friedsam per 65.000 dolars. Friedsam va llegar el seu patrimoni a Metropolitan a la seva mort.", "response": "a Metropolitan", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.016792022074909596", "instruction": "Qui era el bisbe de Reims?", "context": "Sant Donacià, com a bisbe de Reims que era, apareix amb els elements propis: mitra, capa pluvial i bàcul pastoral. Sosté una roda de carro amb espelmes, uns atributs relatius a la història del seu martiri, quan va ser llençat al riu Tíber per ofegar-lo però es va salvar amb l'aparició miraculosa d'aquesta roda, a la que es va agafar. La luxosa capa pluvial està brodada i es poden distingir imatges de sant Pere i sant Pau. A l'altra mà porta una creu processional ricament decorada amb pedreria, així com la mitra. Es pensa que aquestes joies podrien formar part d'una donació del canonge.", "response": "Sant Donacià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46518717543634613", "instruction": "Qui sembla que ha publicat informació confidencial de Ponsatí?", "context": "ERC ha reclamat a la pròxima presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que descarti Josep Borrell com alt representant de la Unió Europea si confirma que ha publicat 'informació confidencial' de les comunicacions policíaques entre Espanya i el Regne Unit sobre l'euroordre de Clara Ponsatí. En una carta, l'eurodiputada Diana Riba demana a Von der Leyen que obri una 'investigació urgent' contra Borrell –que ha de ser la cara visible de la diplomàcia europea– arran d'un comportament que considera 'preocupant i inacceptable', i una 'negligència greu'. Riba explica que Borrell va publicar a Twitter una captura d'un document 'SIRENE' de les autoritats britàniques demanant a Espanya més informació sobre Ponsatí per tramitar l'euroordre. Abans de ser nomenat oficialment com a Alt Representant, @JosepBorrellF ja ha fet un ús indegut d'informació restringida i ha violat la presumpció d'innocència de @ClaraPonsati. És una falta de responsabilitat gravíssima que no pot quedar impune. pic.twitter.com/h0rbWqnhjx — Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) November 8, 2019 En el piulet, que més tard va esborrar, Borrell deia: 'La policia britànica corregeix l'ús del terme “desproporcionada” per qualificar la petició d'extradició de Ponsatí.", "response": "Josep Borrell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.400435263771419", "instruction": "Qui domina les estructures socials dels odotoncets?", "context": "Les estructures socials dels odontocets són generalment dominades per associacions entre individus del sexe femení, que s'uneixen amb els mascles en el moment de la reproducció. No són rars els combats entre mascles per conquerir femelles, com ho demostra la presència de cicatrius deixades a la pell perdents de coespecífics. Sovint, com passa amb els dofins mulars de Shark Bay a Austràlia, els mascles poden formar petites coalicions, anomenades «aliances», que combaten amb altres aliances i poden «raptar» les femelles d'un altre grup i sotmetre-les a un coit forçat. Els dofins de musell llarg s'associen en grups formats per uns cent individus. Dins el grup es formen subassociacions d'uns dotze individus, que neden de manera sincronitzada en una formació en forma de V, semblant a la que s'observa en les oques en vol. Els grups de les orques són associacions matriarcals dirigides per la femella madura més vella i constituïdes per almenys un mascle, cries i altres femelles. Els mascles que neixen en el si d'un grup continuen formant-ne part quan es fan grans, però només s'aparellen amb femelles pertanyents a altres grups. Els membres del grup es comuniquen entre ells per mitjà d'un dialecte que varia d'una associació a l'altra i que és ensenyat a les noves generacions. Els catxalots formen associacions similars, anomenades «unitats», en què els mascles no romanen amb les femelles i les cries, sinó que a l'edat d'uns cinc anys emprenen un llarg viatge vers latituds més altes, on hi ha més aliment, per completar el seu desenvolupament. A partir d'aleshores, es mouen d'una unitat a l'altra per aparellar-se amb més femelles.", "response": "associacions entre individus del sexe femení", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2508153092783154", "instruction": "A qui es va insultar en el correu corporatiu dels jutges?", "context": "La co-portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Lucía Martín, ha demanat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que obri una investigació interna i depuri responsabilitat per l'ús del correu corporatiu dels jutges per desqualificar i insultar l'independentisme i els seus líders. 'Ens sembla que són uns fets extremadament greus i preocupants', ha dit Martín, que considera que aquests missatges 'denoten la politització de la justícia'. Segons remarca, la seva formació 'fa temps' que denuncia 'expressions de la justícia molt preocupants' i ha posat d'exemple la sentència de la Manada o les condemnes a rapers. 'Aquest cas del xat entre jutges és molt greu i creiem que el màxim òrgan dels jutges ha d'obrir una investigació i depurar responsabilitats', ha sentenciat. Martín també ha avançat que la setmana que ve preguntaran al govern espanyol en la sessió de control sobre l'1-O. 'El que va passar aquell dia va ser molt greu, una repressió brutal contra la ciutadania que es va mobilitzar al carrer pacíficament', ha remarcat.", "response": "l'independentisme i els seus líders", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7979018970708119", "instruction": "Amb qui es va casar?", "context": "Es va casar el 1422 amb Ysabiel de Stoquain, una vídua set anys més gran que ell; no varen tenir fills. El 1432 es va veure implicat en un escàndol i va ser condemnat a un any d'exili per haver mantingut relacions extramatrimonials amb Laurence Polette. La intercessió de la comtessa d'Holanda i Hainault, Margarida de Borgonya, va permetre que se li commutés la pena per una multa de cinquanta sous, la qual cosa denota els cercles de poder en el que es movia, si bé aquest incident li va suposar una certa marginació social.", "response": "Ysabiel de Stoquain", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4676469141670003", "instruction": "Qui han estat els organitzadors de la marxa de l'Orgull LGTB?", "context": "Ahir la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, va acusar de 'feixistes' els manifestants de l'Orgull LGTB de Madrid que van esbroncar la comitiva de Ciutadans pels pactes amb Vox. Els organitzadors de la marxa, FELGTB i Cogam, els havien vetat de la desfilada de carrosses per haver refusat de signar un manifest contrari als pactes amb la ultradreta, però així i tot un grup de dirigents del partit va presentar-s'hi amb globus i material de propaganda. A més, tal com es pot veure en aquest vídeo, Arrimadas i més dirigents es van dedicar a provocar els manifestants que demanaven que se n'anessin. Ines Arrimadas tenía razón. En este vídeo se ve como ella fue al Orgullo a defender los derechos de una minoría y que, DE NINGUNA FORMA, estaba ahí provocando, recochineandose ni pavoneándose de haber asistido a un lugar donde no había sido invitada.😒 pic.twitter.com/OdwYNYW6v6 — JuanitoLibritos🍑 (@JuanitoLibritos) July 7, 2019 Després de dues hores de protestes de la resta de manifestants, la policia espanyola va escortar-los cap a fora i Ciutadans va començar la campanya de victimització. Arrimadas ha responsabilitzat el ministre en funcions d'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska de les protestes i n'ha demanat la dimissió perquè va dir que era d'il·lusos pensar que el fet de 'pactar amb qui de manera descarada, fins i tot obscena, tracta de limitar els drets humans' no tindria conseqüències.", "response": "FELGTB i Cogam", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8734430779256477", "instruction": "A qui ha anat a veure Ada Colau?", "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha visitat els presos polítics catalans empresonats a Madrid. Així ho ha anunciat ella mateixa a través de les xarxes socials. Colau ha pogut entrar a la presó de Soto del Real per a visitar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i el mateix a Estremera, on ha visitat Joaquim Forn. Junqueras, diu Colau, no ha estat possible veure'l. 'Que estiguin en presó preventiva és injust. Que estiguin a centenars de quilòmetres de casa seva és cruel.", "response": "els presos polítics catalans empresonats a Madrid", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3939289284674282", "instruction": "De qui era amic Juan O'Gorman?", "context": "El desembre del 1933, quan van tornar a Mèxic, van comprar una casa a San Ángel, feta per un arquitecte amic de Rivera, Juan O'Gorman, que tenia dos apartats, un de més petit i de color blau per a Frida i un altre de més gran i de color rosa, on tenia el seu estudi Diego Rivera. Frida va tenir un nou avortament i problemes amb la seva salut, que la van obligar a estar durant algun temps a l'hospital. Malgrat les aventures de Diego amb altres dones, que van arribar a incloure la mateixa germana de la pintora, Cristina Kahlo, Diego va ajudar Frida en molts aspectes: ell va ser qui li va suggerir que portés el vestit tradicional mexicà consistent en llargs vestits de colors i joieria exòtica. Això, al costat del seu aspecte unicellat, es va convertir en la seva marca. Ell estimava la seva pintura i va ser el seu més gran admirador. Frida, en canvi, va ser la major crítica de Diego i l'amor de la seva vida. Frida solia dir que, en la vida, havia patit dos grans accidents: «L'un va ser amb autobús, i l'altre és en Diego». Frida, ferida al seu interior per les infidelitats del seu marit, es va instal·lar a començaments del 1935 en un apartament al centre de Ciutat de Mèxic i va fer un viatge amb dues amigues a Nova York. Quan es va assabentar a finals d'any que la relació entre la seva germana i el seu marit havia acabat va tornar a San Ángel, però les infidelitats per tots dos bàndols van esdevenir una cosa comuna en les seves vides.", "response": "Rivera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45432552516454205", "instruction": "Qui va imposar a Carrasco el confinament?", "context": "L'activista Tamara Carrasco ha comparegut avui en una conferència de premsa a Viladecans, dos dies després que el jutjat 24 de l'Audiència de Barcelona aixequés la mesura de confinament imposada per l'Audiència Nacional espanyola que l'ha mantinguda catorze mesos tancada al seu poble, amb l'única excepció de sortir per a anar a treballar. Ho ha fet juntament amb el seu advocat, Benet Salellas, i amb una persona del seu grup de suport. Carrasco ha agraït el suport que ha rebut durant aquest temps i ha dit que lluitarà per l'absolució i per a obtenir una reparació. Ha revelat que va sentir sensacions contraposades quan va rebre la notícia de l'aixecament del confinament, ha demanat respecte per la seva intimitat i ha mostrat les ganes de recuperar la seva vida normal. A més, ha criticat durament la premsa espanyola, sense especificar, per haver publicat la seva vida i vulnerat tots els seus drets després de la detenció. Per la seva banda, Salellas ha explicat que ara no saben si s'arxivarà la causa o bé si la magistrada que ha agafat el cas ordenarà noves investigacions a la Guàrdia Civil o als Mossos d'Esquadra i si citarà testimonis i hi haurà un judici.", "response": "l'Audiència Nacional espanyola", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4081494705652119", "instruction": "Qui ha revaloritzat posteriorment la seva obra?", "context": "La magnitud del seu projecte, la seva activitat pública cercant finançament i subscripcions, i l'apadrinament de personalitats com el president Roosevelt li van aportar notorietat i reconeixement com a autoritat de màxim nivell sobre els indis, malgrat que la seva manca de formació acadèmica li va valdre també crítiques i escepticisme per part d'etnòlegs professionals. A partir dels anys 1930 la seva obra caigué en l'oblit. Però a la dècada dels 1970, tanmateix, les fotografies van ser redescobertes i van adquirir una nova popularitat, especialment per motius estètics. I posteriorment l'obra en el seu conjunt ha estat revaloritzada pels antropòlegs i altres experts. Si d'una banda hi ha aspectes qüestionables a nivell metodològic, per una altra constitueix un recull vastíssim de dades obtingudes directament de les darreres generacions de nadius americans que recordaven temps amb poca influència de l'home blanc.[a][b]", "response": "antropòlegs i altres experts", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6770315184836903", "instruction": "Qui va quedar impressionat pel talent de Frida?", "context": "L'estil pictòric de Frida Kahlo va tenir diverses etapes molt lligades a la seva vida. Kahlo va gaudir de l'art des de molt petita, rebent instruccions de dibuix de l’amic del seu pare, el gravador Fernando Fernández i omplint quaderns amb esbossos. El 1925 va començar a treballar fora de l'escola per ajudar la seva família. Després de treballar breument com a estenògrafa, es va convertir en un aprenent de gravat pagat per a Fernández. Va quedar impressionat pel seu talent, encara que no considera l'art com a carrera en aquell moment. Les seves primeres pintures i correspondències mostren que es va inspirar especialment en artistes europeus, en particular mestres del Renaixement com Sandro Botticelli i Bronzino i en moviments avantguardistes com Neue Sachlichkeit i el cubisme.", "response": "Fernández", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4781368983310549", "instruction": "Qui ha presentat una querella contra Neus Lloveras?", "context": "La sala d'admissions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) continuarà deliberant dilluns vinent si admet a tràmit la querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya contra Neus Lloveras i Miquel Buch. La querella considera que la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, són responsables d' 'actes inequívocs' de promoció i organització del referèndum de l'1-O. El ministeri públic els acusa dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. La sala d'admissions ha estat deliberant aquest divendres sobre l'admissió a tràmit de la querella, però no ha arribat a cap conclusió i seguirà deliberant dilluns vinent.", "response": "la Fiscalia Superior de Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8934339103037279", "instruction": "Per qui són ben coneguts els poemes del Genji?", "context": "Un altre aspecte del llenguatge usat és la importància d'utilitzar poesia en les conversacions. Modificar o reescriure un poema clàssic d'acord amb la situació actual era el comportament esperat en la vida de la cort Heian, i sovint, servia per a comunicar fines al·lusions de forma oculta. Els poemes al Genji apareixen sovint en la forma Tanka de la clàssica poesia japonesa Waka. Molts dels poemes són ben coneguts pel públic, i generalment només en llegir les primeres línies ja es dóna per suposat que el lector serà capaç de completar el text per si mateix, de la mateixa forma que avui en dia si es diu «si vas a Roma...» i deixar de forma tàcita la resa de la frase («... fes com els romans»).", "response": "pel públic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1886489783571096", "instruction": "Amb qui tenia una aliança Compromís?", "context": "Compromés intentarà un altre cop conformar grup parlamentari propi al congrés espanyol, tal com ja va fer a les lesgislatura passada, i en el cas que la mesa tampoc l'hi doni el vist-i-plau, els seus cinc diputats s'integraran al grup mixt i no es quedaran amb Units Podem. Ho ha dit el seu portaveu parlamentari, Joan Baldoví. El mes de gener, Compromís ja va trencara l'aliança que tenia amb Podem i, desrpés d'haver estat rebutjada la seva petició de crear un grup propi, va decidir abandonar el grup violeta i passar-se al mixt. La mesa del congrés espanyol va rebutjar el grup de Compromís perquè el 20-D no havia aconseguit el mínim de cinc diputats —en va obtenir quatre—, i perquè no respectava l'article del reglament que impedeix que diputats de la mateixa candidatura pugui formar grups separats. Ara la formació liderada per Mònica Oltra té cinc escons però segueix tenint el problema d'haver-se presentat a les eleccions amb Units Podem. A més, el reglament exigeix també que el percentatge de vot de Compromís sigui del 15% i el que va aconseguir 'A la Valenciana' no es pot repartir ni assignar tot a aquesta formació.", "response": "Podem", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.005810481003704737", "instruction": "Amb qui va fer Gioconda el pacte?", "context": "Gioconda, desesperada, agafa el ganivet, però es recorda de la mare, i també del pacte fet amb Barnaba. Prova de fugir, però de sobte entra algú, que resulta ser Barnaba. És el moment de pagar el preu: la cantant ha promès a canvi el seu cos a Barnaba, qui la convida a respectar el pacte. Però, després d'haver-lo enervat (Vò farmi più gaia... più fulgida ancora...), s'apunyala a si mateixa (Volesti il mio corpo, demon maledetto? E il corpo ti dò!).", "response": "Barnaba", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9557204856028485", "instruction": "Qui va utilitzar La Pedrera com a escenari d'El reporter?", "context": "L'any 1975 Michelangelo Antonioni va fer servir La Pedrera com a escenari de la pel·lícula El reporter amb Jack Nicholson i Maria Schneider. Posteriorment s'hi han rodat Les últimes tardes amb Teresa, de Gonzalo Herralde (1983), Gaudí, de Manuel Huerga (1988), Els mars del sud, de Manuel Esteban (1992). El 2001 també es van filmar algunes escenes de la pel·lícula Gaudi Afternoon, una comèdia de Susan Seidelman. Darrerament s'ha incorporat a la llista una desconeguda pel·lícula \"de culte\" suïssa L'Inconnu de Shandigor dirigida Jean-Louis Roy el 1967.", "response": "Michelangelo Antonioni", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.04705315707411395", "instruction": "Qui no està d'acord amb el pacte amb Cs?", "context": "El president del PP, Pablo Casado, ha imposat a la direcció del seu partit al País Basc la coalició electoral amb Ciutadans per a concórrer plegats a les eleccions del 5 d'abril. La candidatura ha rebut el nom 'PP+Cs' i ara mateix el candidat és el dirigent del PP basc Alfonso Alonso, però podria renunciar perquè no està d'acord amb el pacte amb Cs. Aquesta mitjanit s'acaba el termini per a registrar les coalicions. El PP basc va titllar d”inassumible' l'acord amb Ciutadans, que inclou el segon lloc de les llistes de Biscaia i Àlaba. D'aquesta manera, el partit d'Inés Arrimadas s'assegura l'entrada al parlament. Cs no té cap diputat a la cambra basca, ni va obtenir cap representant a les eleccions espanyoles ni té cap regidor en cap ajuntament.", "response": "Alfonso Alonso", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9490673350458969", "instruction": "Qui obtindrà prop de 32 escons segons els sondatges?", "context": "Israel farà avui unes eleccions anticipades en què el primer ministre, Benjamin Netanyahu, provarà d'aconseguir una majoria que li serveixi per a formar govern, cosa que no va aconseguir després de les eleccions de l'abril. També aquesta vegada sembla complicat, segons els sondatges publicats aquests darrers dies. Si s'ha arribat a aquesta votació és perquè Netanyahu no aconseguí d'acordar un govern i optà per convocar aquestes eleccions abans de permetre al president, Reuven Rivlin, de passar el testimoni a una altra persona perquè ho intentés. A Israel, la població vota en una llista de candidats al parlament, que després han de forjar aliances. Fins ara cap partit no ha aconseguit majoria absoluta, cosa que fa de l'etapa postelectoral un element clau del procés. Les previsions dels sondatges Segons els sondatges, el Likud de Netanyahu aconseguirà prop de 32 escons, lluny dels 61 de la majoria absoluta, si bé la seva aliança amb partits ultraortodoxos i dretans el pot dur a prop d'aquest llindar.", "response": "el Likud de Netanyahu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49467795805782844", "instruction": "A qui va donar un ultimàtum el CSU?", "context": "La cancellera alemanya Angela Merkel ha arribat a un acord migratori per acabar amb la crisi amb els seus socis de govern, els conservadors bavaresos, que amenaçaven de trencar la coalició si la cancellera no enduria la política d'entrada de migrants. Alemanya construirà controls i 'zones de trànsit' a la frontera amb Àustria per aturar els immigrants il·legals que provin d'entrar al país. I, així, retornar els migrants als altres països de la Unió Europea on havien demanat asil en un primer moment, quan van trepitjar territori europeu per primera vegada. L'acord va arribar després d'hores de negociacions entre el ministre d'Interior Horst Seehofer, de la Unió Social Cristiana (CSU), i la cancellera, dels cristians demòcrates (CDU). Merkel ha definit l'acord per a construir centres de retorn de migrants als països d'entrada com a positiu, segons ha explicat la BBC. 'Hem arribat a un acord per prevenir en un futur la immigració il·legal en la frontera entre Alemanya i Àustria', ha dit Seehofer en declaracions al mitjà britànic Aquesta negociació sobre la immigració arriba després que els socis de la CSU donessin un ultimàtum a Merkel si no n'enduria la política migratòria.", "response": "a Merkel", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1495650104434053", "instruction": "De qui és el templet?", "context": "L'altar actual va substituir el de l'any 1660 i va ser encomanat i pagat pel bisbe Agustín Rubín de Ceballos (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de marbre vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centímetres de la vora, s'aixeca una altra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre amb acabats de bronze; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat amb guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte Juan Pedro Arnal i va ser elaborat a Madrid. Consta de vuit columnes de serpentina d'estil corinti, per rematar la cúpula hi ha una creu de vidre de jaspi emmarcada en bronze.", "response": "Juan Pedro Arnal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7894905339945637", "instruction": "Qui era el president dels Estats Units?", "context": "El president dels Estats Units i arquitecte amateur, Thomas Jefferson (1743-1826), va arribar a dir que I Quattro Libri dell'Architettura de Palladio eren com la seva Bíblia. Jefferson tenia una intensa estima als conceptes arquitectònics pal·ladians i els dissenys de la seva casa de Monticello (Virgínia) a Charlottesville, (Virgínia), així com els de la Universitat de Virgínia, estaven basats directament en els dibuixos del tractat de Palladio. La filosofia de Jefferson relacionava la significació política dels seus edificis amb l'arquitectura de l'Antiga Roma i així va dissenyar nombrosos edificis cívics dins l'estil del pal·ladianisme. Monticello, remodelada entre 1796 i 1808, està clarament basada en la Villa Capra de Palladio. Aquest estil, amb les seves modificacions, als Estats Units es qualifica d'estil colonial georgià, per la influència de l'herència colonial a l'arquitectura de l'època anglesa, durant els quatre primers reis anomenats «George» del Regne Unit. El Panteó o la Rotonda de la Universitat de Virgínia, dissenyat per Jefferson, és indubtablement pal·ladià en concepte i estil, i la cúpula està basada en la del Panteó de Roma.", "response": "Thomas Jefferson", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.094488792449413", "instruction": "A qui protegeix la Declaració Universal dels Drets Humans?", "context": "Només els humans són reconeguts com a persones i estan protegits per la llei, per la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.[b] L'estatus legal dels primats no humans (PNH), d'altra banda, és objecte d'un intens debat i hi ha organitzacions com ara el Projecte Gran Simi (PGS, o GAP per les seves sigles en anglès) que fan campanya perquè s'atorgui als primats almenys alguns drets legals. Al juny del 2008, Espanya esdevingué el primer país del món en reconèixer els drets d'alguns PNH quan el comitè ambiental interpartidista del seu parlament incità l'estat a complir les recomanacions del PGS, que són que els ximpanzés, els bonobos, els orangutans i els goril·les no siguin utilitzats per l'experimentació animal.", "response": "els humans", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6256761897422356", "instruction": "A qui sembla que beneficiaria si s'avancés la convocatòria d'eleccions?", "context": "Els ciutadans de tot Itàlia estan avui pendents de les eleccions a la regió d'Emília-Romanya, que poden dificultar l'estabilitat del govern estatal, format pel Moviment 5 Estrelles i el Partit Democràtic (PD), i fer avançar la convocatòria d'uns comicis que beneficiïn l'extrema dreta. En les eleccions regionals d'ara fa sis anys, la coalició d'esquerres, amb el PD al capdavant, va assolir el 49% dels vots, mentre que la dreta es va quedar amb el 30% (amb un 8,3% de la Lliga Nord). Tanmateix, enguany, les enquestes mostren un empat entre els dos blocs. L'esquerra no ha perdut mai el govern, d'ençà que es va constituir el 1970. Per evitar que es perdi aquest baluard de l'esquerra en benefici de la dreta, una part de la ciutadania contrària al partit de Matteo Salvini s'ha mobilitzat i ha format el moviment de les Sardines. Defensen els drets humans, la tolerància i el respecte als migrants.", "response": "l'extrema dreta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19184287820730117", "instruction": "Qui va denunciar a Rodríguez?", "context": "El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha anunciat avui al migdia que abandona el càrrec i l'acta de diputat, després de ser investigat en l'operació Alquería. Segons ha assenyalat en conferència de premsa: 'Presente la dimissió com a president de la Diputació de València' i ho faig segur de la meua innocència. Per això crec que és millor fer-ho des de fora. Me'n vaig amb la consciència tranquil·la', ha afirmat. En la causa, s'investiga Rodríguez per presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de fons públics, arran d'una denúncia de la fiscalia anticorrupció de València. Les diligències són secretes, però se cerquen irregularitats de contractació de personal d'alta direcció a l'empresa Divalterra, que fa feines en l'àmbit del medi i del turisme.", "response": "la fiscalia anticorrupció de València", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28640736431723757", "instruction": "Qui havia condemnat a César Strawberry?", "context": "El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha anul·lat la condemna del Tribunal Suprem espanyol contra el raper César Strawberry perquè va vulnerar-se la seva llibertat d'expressió. La decisió del TC és una desautorització directa al ponent de la sentència del Suprem contra Strawberry, el jutge Manuel Marchena. Marchena va condemnar-lo a un any de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes per uns piulets a Twitter. El TC creu que Marchena no va 'ponderar suficientment' els drets fonamentals del cantant i dóna la raó al recurs d'empara que va presentar Strawberry contra la condemna del Suprem. Tanmateix, el TC diu que el judici del Suprem va tenir totes les garanties, cosa que el raper denunciava que no era així. El Suprem va decidir de condemnar-lo després que l'Audiència espanyola l'hagués absolt.", "response": "Tribunal Suprem espanyol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4609749915327894", "instruction": "A qui ha agredit suposadament el comandament de la policia espanyola?", "context": "La plataforma Tanquem els CIE i el centre de defensa dels drets humans Irídia han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys. En la denúncia, recollida per Europa Press i presentada aquest diumenge davant el jutjat de guàrdia, els advocats Andrés García i Marta Bolinches acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat. La nit del dimecres 26 de juliol, aquest comandament va agredir, presumptament, el jove. Quan ho van saber l'endemà, uns cinquanta interns van començar una vaga de fam per a exigir respecte i un tracte digne, segons Tanquem els CIE i Irídia. Després, el policia va conduir aquest intern a un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància i, acompanyat de quatre agents més que suposadament ho van veure tot, va començar a cridar-li molt fort en castellà. Quan el jove va dir-li que no l'entenia, l'agent va clavar-li 'una bufetada molt forta amb la mà oberta', segons la denúncia.", "response": "a un intern algerià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7054757946647158", "instruction": "Entre qui han anunciat un pacte Roger Torrent i Josep Costa?", "context": "El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el vice-president primer, Josep Costa, han anunciat un acord entre Junts per Catalunya i ERC per defensar els diputats amenaçats pel magistrat del Suprem espanyol Pablo Llarena, que pretén que siguin suspesos dels seus drets i deures en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. L'acord salva la legislatura ja que els dos partits que donen suport al govern podien votar diferent al parlament i això hauria obert una enorme crisi. Finalment, serà el ple del Parlament el que decidirà si suspèn o no els presos polítics i Carles Puigdemont. Ara bé, abans que el ple decideixi si acata o no la suspensió que exigeix el Tribunal Suprem, la comissió de l'estatut dels diputats n'ha de fer un informe motivat. Després, és el ple el que ho ha de decidir. D'acord amb el reglament de la cambra, la suspensió ha de comptar amb el suport de la majoria absoluta.", "response": "Junts per Catalunya i ERC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8967222334778217", "instruction": "Qui va pintar el quadre de La Gioconda?", "context": "La còpia de La Gioconda és una pintura realitzada a l'oli sobre taula de noguera a principis del segle XVI i conservada des del 1819 al Museu del Prado de Madrid. La primera referència documental és la que es va fer l'any 1666 en un inventari després de la mort del rei Felip IV. L'obra repeteix de manera molt precisa el famós quadre de La Gioconda, obra mestra del pintor italià Leonardo da Vinci exposada al Museu del Louvre. La seva restauració i estudi després d'una petició per participar en l'exposició L'ultime cher-d'oeuvre de Léonard de Vinci, la Sainte Anne de finals de març de 2012 al Louvre van portar a considerar aquesta obra la còpia més important de La Gioconda de Leonardo. Aquesta notícia va ser publicada per primera vegada a començaments de febrer de 2012 a The Art Newspaper, on l'expert Martin Bailey afirmava que era la primera còpia mai realitzada de La Gioconda.", "response": "Leonardo da Vinci", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9434861715723681", "instruction": "De qui fa successor Ireneu a Evarist?", "context": "Evarist és el primer bisbe de Roma, teòricament, a partir del qual no hi ha confusions d'ordre a la llista de successió episcopal, ni tampoc hi ha duplicacions, com succeeix en el cas d'Anaclet. Per tant, a partir d'ell, les llistes dels autors antics segueixen el mateix ordre successori. En els catàlegs papals del segle ii, emprats per Ireneu de Lió i Hipòlit de Roma, apareix com el quart successor de l'apòstol sant Pere. En termes generals, s'acostuma a seguir la llista que va escriure Ireneu, que és de fet un dels autors més antics i fiables, que el fa successor immediat de Climent I, el qual, així mateix, havia succeït Anaclet, identificat per Ireneu com una sola persona.", "response": "de Climent I", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6289625785082663", "instruction": "Qui entra?", "context": "A l'espera de la seva execució, Cinq-Mars es lamenta que Marie l'hagi abandonat; no obstant això, la seva última hora ha arribat, i evoca la seva imatge com a consol (cavatina: O chère et vivante image). Marie entra, explica l'astúcia del pare Joseph i admet que encara estima a Cinq-Mars (duo: Ah! Qu'ai-je dit). De Thou traça les línies del pla que s'ha preparat per permetre que Cinq-Mars s'escapi l'endemà. Quan el canceller i el pare Joseph anuncien que el Marquès morirà abans de l'alba, és clar que el projecte per salvar-lo no es podrà dur a terme (final: Messieurs, appelez à vous votre courage). Abans que Cinq-Mars sigui dut a la forca, entona amb de Thou l'oració final.", "response": "Marie", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3845582068154336", "instruction": "Qui és el protagonista de l'òpera?", "context": "El protagonista de l'òpera, que es desenvolupa a Rússia, és el pretendent Dimitrij (que en l'òpera de Dvořák està convençut que realment és fill d'Ivan el Terrible). Després de l'assassinat de Teodor, el fill de Borís, Dimitrij ha ocupat el tron de Rússia i està casat amb la princesa polonesa Marina, mentre que el boiar Vasilij Šujský encapçala una conspiració per usurpar el poder reial. Les coses es compliquen quan Dimitrij rescata i s'enamora de la filla de Borís, Xenie, i intenta obtenir el reconeixement oficial dels seus drets al tron com a legítim fill de Marfa, la vídua d'Ivan el Terrible. Mentre Marfa dubta a reconèixer a Dimitrij com el veritable hereu d'Ivan, Šujský denúncia a l'impostor i l'assassina.", "response": "Dimitrij", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6754218203799426", "instruction": "Qui no apareixia a Het schilder-boeck?", "context": "L'obra de Christus, i fins i tot la seva pròpia existència, no van ser documentalment confirmades fins al segle xix. El pintor Karel van Mander va escriure, el 1604, l'obra Het schilder-boeck, on va recollir la majoria de biografies dels pintors flamencs del segle xv. En aquesta obra cabdal pel coneixement de la pintura flamenca no s'esmentava Petrus Christus. Amb anterioritat, però, apareixia esmentat en una carta de Pietro Summonte, on descrivia una pintura propietat del poeta napolità Sannazaro com \"una bona obra de la mà del famós pintor flamenc Petrus Cristi, més antic que Johannes (Jan van Eyck) i Rogerio (Rogier van der Weyden)\". Christus no era més gran que els mestres esmentats, per la qual cosa cal interpretar l'expressió en referència al seu estil més arcaic. També figura el seu nom a l'obra Vite de Vasari (1550) i a Descrittione di tutti i paesi bassi, altrimenti detti Germania de Ludovico Guicciardini (1568), tot i que no s'esmenta la seva importància. També Johann Domenico Fiorillo, a començaments del segle XIX va defensar l'existència de Petrus Christus a partir de la informació de Vasari. Més tard, varen ser Gustav Waagen i Johann David Passavant entre 1825 i 1842 els que varen relacionar diverses obres amb el pintor que s'havia anomenat Crista o Christophori a l'obra de Vasari i que semblava ser un deixeble de Van Eyck, una informació que va ser confirmada per Max Friedländer el 1924. Finalment, els estudis d'Otto Pächt sobre l'obra del Mestre de Flémalle i de Van der Weyden, varen demostrar que la seva influència sobre Christus va ser clarament superior a la de Van Eyck.", "response": "Petrus Christus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.645837898682263", "instruction": "Qui li explicava les històries fantàstiques a Kirby?", "context": "Des de menut li varen agradar els contes i les històries fantàstiques, que en un principi li explicava la seva mare, però més endavant ho va complementar amb la lectura de còmics i pulps. Les aventures de Ciència-ficció, que llegia en algun d'aquests Pulps, el van impressionar en gran manera. Una altra de les influències li va venir per la lectura de les tires còmiques, dels diaris d'aquella època. En aquests diaris les tires diàries i els dominicals varen servir perquè dibuixants i guionistes de la talla de Hal Foster, amb el Príncep Valent, Milton Caniff, dibuixant de Terry and the pirates i la narrativa de Billy DeBeck a Barney Google, publiquessin els treballs que van influir en Jack Kirby.", "response": "la seva mare", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.44689803318770227", "instruction": "Qui fou l'últim avantpassat comú dels humans actuals?", "context": "Un petit primat africà que visqué fa uns sis milions d'anys fou l'últim avantpassat comú dels humans actuals i els seus parents més propers, els bonobos i ximpanzés. Només dues de les branques d'aquest arbre evolutiu no s'han extingit. Poc després de la separació, i per raons que encara són debatudes, els primats d'una de les branques desenvoluparen l'habilitat de caminar dempeus. La mida del cervell augmentà ràpidament, i fa uns 2 milions d'anys ja havien aparegut els primers animals classificats en el gènere Homo. Evidentment, la línia que separa diferents espècies o fins i tot gèneres és bastant arbitrària, car els organismes canvien contínuament amb cada generació.", "response": "Un petit primat africà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7123423141644636", "instruction": "De qui és obra l'escala?", "context": "L'escala d'honor en forma helicoïdal i les columnes són obra de Joaquim Solé. Els graons són en marbre de Macael i la contrapetja són peces de ceràmica vidriada groga amb relleu. La barana de pedra i treball gotitzant basat en florons perforats que alternen la «G» de Gil i la creu de l'hospital. Les parets són bicolors, alternant el vermell del maó amb el blanc d'unes tires de marbre com el dels graons ornamentades amb la simbologia habitual: la «P», la creu, la «G» i les barres barceloneses.", "response": "Joaquim Solé", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7017669947689206", "instruction": "De qui descendeixen els ocells?", "context": "Els ocells són un grup de dinosaures teròpodes amb plomes i, de fet, els únics dinosaures vivents. Els seus parents vivents més propers són els crocodilis. Els ocells descendeixen dels avialats primitius (incloent-hi l'arqueòpterix) que aparegueren fa aproximadament 160 milions d'anys (Ma) en allò que avui en dia és la Xina. Les dades genètiques indiquen que els ocells moderns (neornites) evolucionaren durant el Cretaci mitjà a tardà i es diversificaren molt al voltant de l'extinció del Cretaci-Paleogen (66 Ma), en la qual desaparegueren els pterosaures i els dinosaures no aviaris.", "response": "dels avialats primitius", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3976866696005724", "instruction": "A qui ha demanat disculpes Francisco?", "context": "VALÈNCIA, 8 (EUROPA PRESS) El cantant Francisco ha demanat disculpes públiques a la vice-presidenta del govern valencià, Mónica Oltra, pels insults que li va adreçar. Li digué 'escòria, incòmoda de veure i inculta', entre més. Ara diu que n'està 'profundament penedit'. Ho diu en un comunicat difós divendres, en veient que l'organització d'un dels seus concerts a Xixon decidí de cancel·lar-lo per les paraules que havia adreça a Oltra. 'Vull comunicar públicament que estic profundament penedit dels meus insults a la senyora Mónica Oltra. No hi ha motius personals per això.", "response": "Mónica Oltra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4795834328550874", "instruction": "Qui és el primer tinent batlle?", "context": "L'Ajuntament de Barcelona ha retirat el bust de Juan Carlos I 'perquè no representa l'actual cap d'estat espanyol'. El primer tinent batlle Gerardo Pisarello ha dit que 'Barcelona té una llarga tradició republicana que de vegades no ha estat reconeguda'. El consistori ho ha anunciat amb un piulet i una fotografia d'un uixer que retira el bust de l'ex-rei d'Espanya. L'actuació s'emmarca en un procés de revisió de la iconografia de la ciutat, segons han destacat fonts consistorials. A més, es pretén incloure a partir d'ara elements de la memòria republicana. Es retira el bust de Joan Carles I del Saló de Plens perquè no representa l'actual Cap d'Estat.", "response": "Gerardo Pisarello", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8841995241068286", "instruction": "Qui estava encegat per la ira?", "context": "En una altra sala del palau, Radoski i Anagilda s'encaminen per presentar-se davant Sigismondo. Radoski ja ha descobert a Aldimira i li lliura una carta que Ladislao va escriure a la jove fa ja anys. Aquesta carta recull les propostes amoroses que Ladislao va dirigir a Aldimira però que ella va rebutjar. El primer ministre, encegat per la ira, va calumniar per aconseguir la seva condemna a mort. Arriben Sigismondo i el rei exhorta a Radoski que es retiri. Sigismondo comunica a \"Egelinda\" que ha arribat el moment de presentar-se davant Ulderico. El rei li demana si té por però ella és ambigua en la seva resposta. El rei torna a intentar desvetllar si \"Egelinda\" és en realitat la filla del monarca bohemi, però ho segueix negant. Radoski torna amb un grup de soldats que anuncia l'arribada de l'enemic. Aldimira fa el cor fort i, animada pels polonesos, va a la trobada amb el seu pare (ària: Ah signor, nell'alma mia).", "response": "El primer ministre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7170840946705237", "instruction": "Qui va ser exclosa de la direcció?", "context": "El coordinador general dels comuns, Xavier Domènech, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, han presentat la llista que han elaborat per presentar-se a les eleccions internes de Catalunya en Comú, entre el 29 de juny i el 2 de juliol. Domènech i Colau asseguren que el projecte vol fer 'de la diversitat una riquesa' i que vol recollir 'totes les sensibilitats' de l'espai. La llista incorpora en tercer lloc Marc Parés, ara responsables del Programa dels comuns; les diputades Susanna Segovia en quarta posició; Marta Ribas, coordinadora d'ICV en vuitena; i Jéssica Albiach, que va ser membre de la direcció de Podem, en 20è lloc. També formen part de la llista de Domènech i Colau, el fins ara responsable d'Organització, Xavi Matilla; la portaveu de Podem, Conchi Abellan; o el catedràtic Vicenç Navarro, entre més. La portaveu parlamentària dels comuns, Elisenda Alamany, va ser exclosa de la direcció. En un missatge a través de les xarxes, Domènech afirma que l'equip que presenten porta 'el municipalisme a l'ADN'.", "response": "Elisenda Alamany", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11386227628298551", "instruction": "Qui va cridar les tropes castellanes perquè entressin a l'Aragó?", "context": "Quan va morir el rei Martí l'Humà, el Parlament va rebre els representants i les al·legacions dels aspirants a la corona: Lluís d'Anjou i Ferran d'Antequera. Mentrestant, les gestions de Benet XIII (qui esperava obtenir pressió a favor seu perquè el cisma de l'Església es resolgués a favor d'ell) d'una banda i les intrigues de la reina Violant, sostingudes per França, aconseguiren que el Parlament no pogués resoldre per si mateix la successió. Les dificultats per a la reunió dels Parlaments d'Aragó i València, a causa de les seves desavinences internes, va fer que Catalunya es resignés a tractar amb les simulacions de Parlaments. Mentrestant, tropes castellanes havien entrat a Aragó, cridades pels enemics del comte Jaume II d'Urgell, un dels pretendents a la corona. Les Corts Catalanes se sotmeteren a la imposició aragonesa, obsessionats a trobar una solució de concòrdia fos com fos, perquè tres compromissaris, reunits amb tres més d'Aragó i tres més de València, es reunissin a la ciutat de Casp i elegissin rei el 25 de juny de 1412 a Ferran d'Antequera, net per via materna de Pere III, malgrat que no encapçalés cap línia genealògica.", "response": "enemics del comte Jaume II d'Urgell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3223235099863371", "instruction": "Qui va crear la línia de baix en ostinato?", "context": "One Of These Days es va desenvolupar al voltant d'una línia de baix en ostinato creada per Roger Waters. Waters i David Gilmour van tocar la línia usant dos baixos elèctrics, un d'ells amb les cordes desgastades. La línia abstrusa de Nick Mason «One of these days I'm going to cut you into little pieces» (Un d'aquests dies us tallaré en trossets petits) es va gravar al doble de velocitat usant la veu en falset, per a després reproduir-lo a velocitat normal.", "response": "Roger Waters", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11487199446905183", "instruction": "Qui és el representant legal dels fotogrames de Warhol?", "context": "L'Artists Rights Society (l'equivalent a la SGAE espanyola) és la representant legal dels drets de propietat de les obres de la Fundació, amb l'excepció d'alguns fotogrames de pel·lícules de Warhol. El representant legal dels mencionats fotogrames és el Museu Warhol de Pittsburgh. D'altra banda, la fundació té acords relatius a les seves imatges d'arxiu. Totes les imatges digitalitzades d'obra de Warhol són propietat de Corbis, mentre que les imatges en diapositiva són gestionades per Art Resource. La fundació Andy Warhol va publicar el seu informe anual especial del 20è aniversari el 2007. Aquest està dividit en tres volums: Vol. I, 1987-2007; Vol. II, Assistències i exposicions; i Vol. III, Programa de Llegat. La fundació continua sent el més gran donant de beques per a les arts visuals als Estats Units.", "response": "el Museu Warhol de Pittsburgh", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.046419229536018736", "instruction": "De qui va ser la idea de fer l'òpera segons Da Ponte?", "context": "Mozart va conèixer el Barbier de Paisiello el 1783 al Burgtheater. L'èxit contundent de l'obra va fer que dirigís l'atenció cap al teatre de Beaumarchais. El mateix Mozart va triar l'obra i la va suggerir a un poeta i llibretista italià nouvingut el 1783 a Viena, Lorenzo Da Ponte, que la va lliurar al compositor el juliol de 1785. El projecte d'utilitzar-la es remunta a la visita de son pare, Leopold. En una carta a Nannerl, aquest li avançava alguns dubtes sobre el projecte. Per les memòries de Da Ponte, poc fiables, sabem que la idea va ser de Mozart, i és de suposar que ho fes en part perquè estava d'acord amb el missatge de l'obra. En tot cas, va deixar que fos el mateix Da Ponte, el poeta oficial de la cort vienesa nomenat per Salieri, qui justifiqués davant l'emperador Josep II d'Habsburg l'elecció d'un tema tan arriscat i prohibit.", "response": "de Mozart", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.915482936028588", "instruction": "Qui postula la hipòtesi de l'existència de nuclis freds?", "context": "Hi ha dos mètodes per determinar l'abundància de metalls en les nebuloses. Es basen en diferents tipus de línies espectrals—línies de recombinació i les línies excitades per col·lisió. S'observen grans discrepàncies a vegades entre els resultats derivats dels dos mètodes. Alguns astrònoms expliquen això per la presència de fluctuacions a baixa temperatura dins de les nebuloses planetàries, mentre que altres afirmen que les diferències són massa grans per a ser explicades pels efectes de temperatura, i postulen la hipòtesi de l'existència de nuclis freds que contenen molt poc hidrogen per explicar les observacions. No obstant això, cap d'aquests nuclis no ha estat observat.", "response": "Alguns astrònoms", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28139600943933163", "instruction": "Qui és el primer artista conegut relacionat amb Giotto?", "context": "A principis del segle XIV apareix l'activitat pictòrica a terres de la Corona d'Aragó amb especial influència italiana i, encara que es continua fent la pintura mural, es promouen grans produccions de retaules encarregats per comitents tant per part de la reialesa com per part eclesiàstica. En aquests retaules es fan narracions realistes de fàcil interpretació sobre les vides de Crist, Maria i de sants. El primer artista conegut relacionat amb el mestre italià Giotto és Ferrer Bassa (1285 - 1348) que va treballar per als reis Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós i, a més a més, va realitzar obres al monestir de Pedralbes i a la capella Reial de Barcelona, a la catedral de Lleida i a València, va ser potser el primer autor en qui es pot apreciar a les seves obres el caràcter de l'escola senesa. El seu fill Arnau Bassa va realitzar l'any 1346, amb el mateix estil, un retaule per a la capella de Sant Marc de la catedral de Barcelona, actualment a la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa.", "response": "Ferrer Bassa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7292153096284208", "instruction": "A qui s'atribueix el llibret generalment?", "context": "El llibret en el qual el llibretista va ser acreditat només portava les inicials \"G. F. R.\". El llibret ha estat generalment atribuït al prolífic Giuseppe Felice Romani, però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli, poeta principal del teatre la Scala abans del nomenament de Romani. En tot cas, Felice Romani va proporcionar els llibrets per a les tres comissions de Rossini per a La Scala, les altres dues serien Il turco in Italia (1814), i Bianca e Falliero (1819). Romani fou molt conegut i apreciat pels seus molts llibrets per a Donizetti i Bellini. La majoria dels llibrets de Romaní van ser establerts per diversos compositors, encara que els tres llibrets que va escriure per Rossini només van ser per ell.", "response": "Giuseppe Felice Romani", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7013254716483783", "instruction": "Qui era el responsable de la salut i de la malaltia?", "context": "El monoteisme hebreu va fer que la medicina fos teúrgica: Jahvè era el responsable tant de la salut com de la malaltia. El monoteisme en general significa un avanç: facilitar el desenvolupament de la ciència en concentrar l'home en una sola idea. Va acabar amb la noció d'un déu per a cada fenomen de la naturalesa i cada circumstància de la vida com ho postulava el politeisme. Això va permetre l'estudi i la indagació de l'origen de cada cosa.", "response": "Jahvè", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4484250795467286", "instruction": "Qui es volia reunir amb els sindicats després de la vaga?", "context": "Per al Partit Popular, el principal partit de l'oposició, i en paraules de Mariano Rajoy, la vaga general era \"lamentable\". El seu partit es va oposar a la vaga argumentant que \"els empresaris ja tenen bastants problemes\" i també a la Reforma laboral de l'executiu per considerar-la la \"Reforma de l'acomiadament\". José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que els sindicats hi \"tenen tot el dret, com el tenen els que volen i tenen la sort de poder fer ús del seu dret a treballar\". Celestino Corbacho, Ministeri de Treball d'Espanya, va dir que, després de la vaga, espera poder-se reunir amb els sindicats per debatre sobre les reformes pendents.", "response": "Celestino Corbacho", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22221750671188234", "instruction": "Contra qui va interposar una querella l'Ajuntament de Barcelona?", "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat l'admissió a tràmit de la querella interposada per l'Ajuntament de Barcelona per un delicte de lesa humanitat contra sis magistrats que van exercir les seves funcions entre els anys 1956 i 1977 en els jutjats especials de 'vagos y maleantes' i de perillositat i rehabilitació social, per les mesures d'internament que van acordar davant d'un gran nombre de persones pel simple fet de la seva homosexualitat. La iniciativa processal de l'ajuntament té el seu origen en una moció aprovada pel ple municipal el març de 2017 que acordava 'la interposició de querella davant els jutjats de Barcelona per a la investigació i enjudiciament dels crims internacionals comesos durant la dictadura franquista'. El tribunal exposa el marc legal creat en plena dictadura franquista en la seva política de repressió de l'homosexualitat (el 1954 es va introduir en la 'Llei de vagos y maleantes' ja vigent la possibilitat de sotmetre els que realitzessin 'actes d'homosexualitat' a mesures de internament en centres de custòdia o de reeducació per un temps no superior a cinc anys, i la Llei de perillositat social de 1970 va reproduir aquest règim sancionador), i precisa que el règim repressiu va ser derogat a través de la Llei 77/1978, encara que en la pràctica havia deixat d'aplicar-se un any abans. El tribunal fonamenta la inadmissió de la querella en les exigències del principi de legalitat penal, en la seva connexió amb els principis de seguretat jurídica i d'irretroactivitat de les disposicions sancionadores (article 9.3 de la Constitució), ja que si bé els delictes de lesa humanitat gaudeixen de reconeixement consuetudinari des dels Principis del Tribunal de Nuremberg de 1945 i són imprescriptibles, no han estat incorporats al codi penal espanyol fins a la Llei Orgànica 15/2003. A més, els convenis internacionals que insten a la tipificació i persecució d'aquestes infraccions contra la comunitat internacional (el conveni del Consell d'Europa per a la protecció de els drets humans de 1950 i el Pacte Internacional de l'ONU de drets civils i polítics de 1966) no van ser ratificats per l'estat espanyol i incorporats a l'ordenament intern fins el 1977. Això, diu el tribunal, fa inviable la persecució d'aquests fets davant la jurisdicció penal, sense perjudici de la valoració que hagi de merèixer des d'una perspectiva històrica en el marc de la lluita per l'expansió dels drets humans la persecució que va ser objecte per la dictadura franquista un col·lectiu de persones per la sola raó de la seva orientació sexual.", "response": "contra sis magistrats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9836236409751721", "instruction": "A qui es va plantejar obligar el Tribunal Suprem espanyol a fer-se càrrec dels impostos de les hipoteques?", "context": "La setmana vinent la Universitat de Barcelona farà unes jornades a què assistiran el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i Luis María Díez-Picazo Giménez, un dels magistrats més polèmics avui. Va ser ell qui va frenar la decisió del Tribunal Suprem espanyol d'obligar els bancs a fer-se càrrec dels imposts de les hipoteques. Les jornades es faran a la Facultat de Dret, a la Diagonal de Barcelona, i porten per títol 'Balanç i perspectives de la Llei de jurisdicció contenciós administratiu en el seu 20è aniversari'. Díez-Picazo no serà pas l'únic magistrat del Suprem que hi assistirà. També hi haurà Jesús Cudero Blas, de la sala tercera; Celsa Picó; Segundo Menéndez; Dimitry Berberoff; i Rafael Fernández.", "response": "els bancs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.009059671802208125", "instruction": "Qui va acabar la porta dels ferros?", "context": "Al costat mateix del Micalet hi ha la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda l'atri d'entrada. És la més moderna, iniciada el 1703 per l'escultor i arquitecte alemany Konrad Rudolf. Va arribar a València amb l'arxiduc Carles d'Àustria, però en finalitzar la guerra de Successió se'n va anar amb ell, ja que era el seu escultor de cambra, i va deixar paralitzades les obres en 1707, que foren acabades en 1713 pels seus deixebles Francesc Vergara «el Vell» i Francesc Stolz. Altres escultors que hi van intervenir foren Andreu Robles i Ignasi Vergara i els pedrapiquers, Josep Mines i Domingo Laviesa.", "response": "Francesc Vergara «el Vell» i Francesc Stolz", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09532584942748756", "instruction": "A qui ha telefonat Pedro Sánchez?", "context": "El candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha trucat el líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, per a traslladar-li que no està disposat a oferir les carteres de Treball, Hisenda, ni de Transició Ecològica i Igualtat. Segons Podem, són les àrees que havia demanat al llarg de la negociació de les últimes hores per donar suport a la seva investidura. A més, apunta l'entorn d'Iglesias, ha traslladat al líder de la formació morada que aquesta és 'la seva última paraula'. La trucada entre tots dos s'ha produït en el marc de les comunicacions telefòniques que han mantingut al llarg de la tarda les dues formacions. Per la seva banda, el PSOE ha contraatacat donant a conèixer les exigències que Unides Podem ha posat sobre la taula.de Treball, Hisenda, ni de Transició Ecològica i Igualtat", "response": "Pablo Iglesias", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21533950530731283", "instruction": "A qui va oferir May de treballar junts?", "context": "La Unió Europea concedirà una segona pròrroga del Brexit si el parlament britànic aprova l'acord de sortida abans del 12 d'abril, segons ha anunciat el president de la Comissió Europea, Jean–Claude Juncker. Després que dimarts la primera ministra britànica Theresa May anunciés que demanaria un segon ajornament de la sortida del Regne Unit de la UE, Juncker ha assegurat en un discurs aquest dimecres al Parlament Europeu que el bloc europeu estarà disposat a 'acceptar una pròrroga fins al 22 de maig' si 'una majoria viable' a Westminster dona el vistiplau a l'acord. En aquest sentit, Juncker ha reiterat l'oferta de Brussel·les per fer canvis a la declaració política que acompanya l'Acord de Retirada si això facilita un consens a Londres. A més d'anunciar la petició d'un segon ajornament, May també va oferir dimarts al líder de l'oposició, el laborista Jeremy Corbyn, treballar junts per pactar un acord sobre el Brexit i superar l'actual 'impàs'. La primera data per a la sortida del Regne Unit estava fixada per al 29 de març però la setmana abans, davant la negativa de la Cambra dels Comuns a ratificar l'acord pactat per May, la líder tory va demanar un ajornament curt que li permetés intentar un altre cop aconseguir una majoria favorable. Els 27 van concedir a May una pròrroga fins al 22 de maig si els diputats britànics aprovaven l'acord abans del 29 de març, però en cas contrari, l'ajornament seria només fins al 12 d'abril.", "response": "Jeremy Corbyn", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.039983186997103126", "instruction": "De qui fuig Emma?", "context": "Tots dos parteixen i l'escena queda solitària durant uns instants. Fa la seva aparició Emma, que fuig espaordida de Zelmira. La dona persegueix a la seva confident però ella li diu que no vol saber res d'una parricida. Zelmira li fa saber que està molt equivocada i li demana que la segueixi per poder demostrar-li tot el contrari sota jurament de guardar en secret tot el que vegi. Emma accepta i les dones surten.", "response": "de Zelmira", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18838295423276796", "instruction": "Qui va fer al segle IV una referència als resultats?", "context": "En geometria plana euclidiana, el problema d'Apol·loni consisteix a construir circumferències que siguin tangents a tres circumferències donades. Apol·loni de Perge (ca. 262 BC – ca. 190 BC) proposà i resolgué aquest problema famós a l'obra Ἐπαφαί (Epaphaí, \"Tangències\"); l'obra s'ha perdut, però s'ha conservat una referència dels resultats feta el segle IV per Pappos d'Alexandria. Excloent les famílies de posicions particulars que tenen infinites solucions, les que no en tenen cap, i les famílies de posicions que, per simetria, tenen algunes solucions equivalents o impossibles, la resolució general del problema proveeix vuit circumferències diferents que són tangents a les circumferències donades. Hi ha dues solucions per cada manera de separar les circumferències donades en dos subconjunts, que fan un total de vuit solucions (hi ha quatre maneres de separar un conjunt de tres elements en dos subconjunts).", "response": "Pappos d'Alexandria", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5107132841805971", "instruction": "A qui van encarregar els púlpits?", "context": "A ambdós costats de la reixa s'hi troben els dos púlpits de bronze que van ser encarregats el 1542 a Villalpando; estan situats sobre uns grius que es recolzen en dues gruixudes columnes de pòrfir. Són de forma octogonal, amb uns relleus molt bons, llaurats, que estan separats per atlants. Estan units a la reixa formant un tot. Existeix l'escriptura de concert, on es diu que es conservaran les columnes de jaspi que ja existien als púlpits anteriors.", "response": "Villalpando", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9198418822330795", "instruction": "Qui va fer el quadre titulat Sant Francesc de Borja?", "context": "La pintura barroca religiosa del Museu Diocesà té una gran representació en artistes anònims dels segles XVII i XVIII des de les obres del tenebrisme fins al barroc autòcton. De la primera època destaquen la Coronació de la Verge del Carme de l'església de Piera; Sant Antolí de Monistrol de Montserrat; Calvari de l'església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles; del pintor Josep de Ribera una pintura a l'oli sobre tela de Sant Jeroni. De l'artista barceloní Antoni Viladomat i Manalt s'hi exposen les obres de Transfiguració de Jesús; de l'església Santa Maria del Pi el quadre de sant Josep Oriol realitzant un miracle i procedents del convent de Sant Agustí de Barcelona les pintures de sant Antoni de Pàdua i el Sant Sopar. De Manuel Tramulles i Roig es conserva de l'any 1776 una obra titulada Sant Francesc de Borja.", "response": "Manuel Tramulles i Roig", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.903315349875302", "instruction": "Qui va iniciar a il·luminació de gas?", "context": "Aquesta eclosió d'elements urbans es va veure afavorida pel desenvolupament de les noves tecnologies, com la il·luminació de gas, iniciada el 1842 per la companyia Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, sent la primera ciutat espanyola en la seva utilització. Els primers carrers il·luminats van ser la Rambla, el carrer de Ferran i la plaça de Sant Jaume. El 1845 hi havia ja 500 fanals de gas, i en aquesta data van aparèixer els fanals de peu. El 1880 va aparèixer la il·luminació elèctrica, que va anar substituint gradualment a la de gas en les vies públiques: el 1882 es van col·locar els primers fanals a la plaça de Sant Jaume, i entre 1887 i 1888 es van electrificar la Rambla i el passeig de Colom. Durant un temps, entre 1885 i 1912, van conviure la llum de petroli, de gas i l'elèctrica: el 1905 hi havia 711 fanals de petroli, 13 378 de gas i 228 elèctrics; el 1913 va desaparèixer el petroli, i el 1967 el gas. La generalització de la llum elèctrica no es va produir fins a inicis del segle xx, amb la invenció de la bombeta, i no es va concloure fins a 1929.", "response": "Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36279432216818475", "instruction": "Qui formava Matisse?", "context": "Els seus amics van crear i finançar l'Acadèmia Matisse, ubicada a París, primer al Convent des Oiseaux, i després a l'Hotel Biron. Era una escola privada i no comercial, en la qual Matisse formava els artistes joves, especialment estrangers, i el centre va estar funcionant des de 1907 fins al 1911. Hans Purrmann i Sarah Stein es trobaven entre alguns dels seus alumnes més fidels. A les seves lliçons de pintura, feia aquesta recomanació als seus alumnes:", "response": "artistes joves", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15431465989082982", "instruction": "A qui porta Hermes a Dionís acabat de néixer?", "context": "A l'escultura s'han fet esforços per a una restauració de màxima qualitat i respectant l'obra original. Així, a la versió que es conserva al museu d'Olímpia, Hermes no té els atributs clàssics de portar un petasos, al cap, o bé anar calçat amb sandàlies alades. L'ornament d'una corona d'heura sembla el més probable. Amb la mà esquerra, subjectava un altre atribut: probablement un caduceu. En general, el braç dret en alt d'Hermes que li falta, ha suggerit diverses interpretacions. Sembla que el grup és la representació de l'episodi mitològic d'Hermes quan porta Dionís acabat de néixer a les nimfes de la muntanya Nisa. Al llarg del camí, Hermes, per distreure al petit Dionís, agita un objecte amb la seva mà dreta. Per tant, se suposa que Hermes portava a la mà un instrument musical, o també podria ser que subjectés un carràs de raïm.", "response": "a les nimfes de la muntanya Nisa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8381119735673789", "instruction": "Qui ha anunciat que es presentaria a les eleccions?", "context": "Humberto de la Calle, cap negociador del Govern en les converses de pau amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), ha anunciat finalment aquest dimecres que serà candidat a les eleccions presidencials que se celebraran l'any vinent a Colòmbia, després de mesos de rumors sobre aquest tema. 'Avui he pres la decisió de posar el meu nom a la disposició dels colombians com a candidat presidencial', ha dit De la Calle en una roda de premsa. El també exvicepresident ha explicat que, després d'haver hagut de resoldre molts conflictes, creu que té 'el deure d'oferir aquesta experiència als colombians'. De la Calle ha avançat que el seu objectiu és guanyar en la primera volta, per a això necessita superar el llindar del 50 per cent dels vots, i per això ha proposat una 'gran coalició'. Com a cap de l'equip negociador del Govern, és un dels artífexs de l'acord de pau signat el passat 24 de novembre amb la guerrilla, després de quatre anys de converses a l'Havana. Encara que el seu nom havia sonat amb força com a possible successor de Juan Manuel Santos — que no pot aspirar a un tercer mandat per prohibició constitucional —, fins ara no havia aclarit la incògnita sobre el seu futur polític.", "response": "Humberto de la Calle", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3903666620677375", "instruction": "Qui comandava el HMAV Bounty?", "context": "El ric contingut en glúcids del fruit del pa va empènyer personatges britànics com Joseph Banks a estendre el cultiu de l'arbre del pa pel Carib i disposar d'un aliment molt nutritiu i de fàcil conreu pels esclaus americans de les Antilles. Per aquest propòsit, el 1787 la Marina Reial de Gran Bretanya flotà el HMAV Bounty, encarregat d'anar a Tahití i obtenir espècimens d'arbre del pa i transportar-los a l'illa de Jamaica per iniciar la seva reproducció. El comandament del navili recaigué sobre William Bligh, que pel seu caràcter dur i les seves decisions arbitràries i severes enrarí les relacions a bord. En arribar a Tahití el 26 d'octubre de 1788 carregaren 1.015 exemplars d'arbre del pa. Quan esclatà el motí del Bounty a la tornada cap a Gran Bretanya, els amotinats llençaren per la borda tots els exemplars d'arbre del pa, en signe de rebel·lió contra Bligh, més lliurat a la cura de les plantes que dels seus homes. Actualment, una bona part dels habitants de l'Illa Pitcairn són descendents dels amotinats del Bounty.", "response": "William Bligh", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6344870731338114", "instruction": "De qui demanen la pena de mort?", "context": "La fiscalia de l'Aràbia Saudita demana la pena de mort d'Israa al-Ghomgham, activista defensora dels drets humans. Si la sentència s'executa, serà la primera dona saudita a qui s'aplicarà la pena capital per motius polítics. El seu delicte és haver participat en manifestacions pacífiques per demanar la fi de la discriminació del règim contra la minoria xiïta i la llibertat dels presos de consciència. El 28 d'octubre el jutjat haurà de ratificar o denegar la condemna. Dilluns va córrer per la xarxa que ja havia estat executada, però era una notícia falsa. Al-Ghomgham va ser arrestada el 2015 per 'activitats antiestablishment'.", "response": "Israa al-Ghomgham", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5515769645791676", "instruction": "Qui va portar el karate al Japó?", "context": "Gichin Funakoshi, és considerat el pare del karate modern i és el portador d'aquest dins del Japó. El nom de shōtōkan prové del primer dojo que obrí el 1939. Shōtō (松濤) significa \"pi de les ones\" (el moviment de les agulles dels pins quan el vent bufa a través d'elles), pseudònim de Funakoshi. Kan (馆) significa \"casa\", en honor del seu sensei.", "response": "Gichin Funakoshi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3587364936204812", "instruction": "Qui va representar el paper protagonista en l'Òpera Estatal de Berlín?", "context": "Tancredi no és una de les òperes muntades amb més freqüència, i actualment ha esdevingut una raresa en l'escena de l'òpera. La contralt Ewa Podles va aconseguir el reconeixement en el paper protagonista, que el realitza a la Vlaamse Opera (1991), La Scala (1993), a l'Òpera Estatal de Berlín (1996), a la Canadian Opera Company (2005), al Festival Internacional de Música Caramoor (2006), al Teatro Real (2007), i a l'Òpera de Boston (2009), entre d'altres. També va gravar el paper el 1995. La mezzosoprano búlgara Vesselina Kasarova també ha estat elogiada en el paper, cantant al Festival de Salzburg (1992), amb l'Orquestra de l'Òpera de Nova York (1997), i en una gravació de 1996 amb el Cor de la Ràdio Bavaresa i l'Orquestra de la Ràdio de Munic.", "response": "Ewa Podles", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.852630291005361", "instruction": "De qui era fill natural Ferran Sanxis de Castre?", "context": "L'any 1275, mentre l'infant Pere estava al Regne de Navarra amb la pretensió de casar-se amb Joana I de Navarra tot fent efectiu el tractat de Tudela, alguns nobles catalans, entre els quals es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabertí i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobirà i Hug V d'Empúries, amb el suport de nobles aragonesos com Artal de Luna, Ferriz de Liçana, Pere Cornel i Ximeno d'Urrea, es van revoltar amb la intenció d'obtenir diners, terres i privilegis i evitar anar a la guerra en suport de la corona de Castella, víctima dels atacs benimerins. El capitost de l'aixecament fou Ferran Sanxis de Castre, fill natural de la relació de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antillón, que pretenia enemistar el rei amb l'hereu i gairebé reeixí quan Jaume I va fer prometre a l'infant Pere la devolució dels castells presos a Ferran un cop finida la revolta. Quan l'infant assaltà el castell d'Antillón, Ferran contraatacà per tal d'alçar el setge i fou derrotat, fugint al juny cap al castell de Pomar, encalçat pel seu germanastre, disposat a prendre el seu refugi a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran provà en va de fugir disfressat de pastor mentre els seus soldats s'enfrontaren als de Pere, però fou atrapat quan intentava travessar el Cinca i Pere manà que fos ofegat al riu.", "response": "de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antillón", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5019499704074358", "instruction": "Amb qui es va negociar per aconseguir la versió alemanya de l'òpera?", "context": "Una nova negociació amb el seu editor vienès Universal, va aconseguir unes millors condicions pels interessos del compositor. També es va preveure una versió alemanya per garantir la difusió internacional. Es va aconseguir després de llargues negociacions amb Max Brod, gran coneixedor de l'obra del compositor, que es va saldar amb una versió poc satisfactòria pel compositor que va acabar amb els dos amics barallats. Janáček s'havia permès una sèrie de llibertats en la peça i Max Brod va intentar canviar l'orientació del llibret, sobretot en l'últim acte, quan s'està immers en un ambient real de tragèdia a diferència de la «comèdia» original.", "response": "Max Brod", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6288219793411672", "instruction": "Qui era la competència de Ricordi?", "context": "Sonzogno era la competència de Ricordi, i, com aquest, tenia els seus acòlits. De poc li van servir en aquesta ocasió, ja que els de Ricordi li van guanyar el pols el dia de l'estrena d'Andrea Chenier, dos anys després: la funció, a La Scala milanesa, va ser sonorament escridassada. Per cert, l'obra no s'hauria estrenat si un altre amic de Giordano, Pietro Mascagni, no hagués intercedit davant Sonzogno, que s'havia tornat a fer enrere poc abans de la primera data programada. Andrea Chenier acaba sent, doncs, un producte dels amics de Giordano; la seva òpera més famosa no hauria vist la llum sense ells.", "response": "Sonzogno", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3918032049296446", "instruction": "Qui és el secretari general de Futur Endavant?", "context": "El Tribunal Constitucional de Tailàndia ha ordenat avui de dissoldre Futur Endavant, la tercera força política més votada en les últimes eleccions i que ha criticat la junta militar que va usurpar el poder el 2014 amb un cop d'estat que va encapçalar el general Prayut Chan-o-cha, actual primer ministre del país. L'alt tribunal ha decidit de pronunciar-se a favor de la dissolució del partit perquè va acceptar un préstec del seu cap, Thanathorn Juangroongruangkit, un jove magnat que va anar sumant suports pel seu discurs crític amb la junta militar del general Prayuth. La resolució segueix la recomanació que li va traslladar la junta electoral de Tailàndia, que havia sol·licitat la dissolució de la formació política perquè el seu cap li va concedir un préstec de cent noranta-un milions de bahts (5,6 milions d'euros) quan el partit es va fundar. El secretari general de Futur Endavant, Piyabutr Saengkanokkul, va dir dimarts que quan la formació va rebre el préstec no hi havia cap llei en vigor a Tailàndia que prohibís a les formacions polítiques rebre préstecs i que el partit ha estat transparent. Piyabutr, un expert legal, va subratllar que la formació opositora va decidir d'acceptar un préstec del seu cap en comptes de recaptar fons a través de mètodes que podrien ser qüestionats com organitzar sopars de gala per recaptar donacions. El general Prayut Chan-o-cha governa Tailàndia d'ençà del 2014, quan va usurpar el poder amb un cop d'estat i posteriorment va modificar la Constitució perquè el sistema electoral li permetés ser primer ministre gràcies al suport dels senadors, que va elegir l'exèrcit, tot i que la formació que li dóna suport no va guanyar en nombre de diputats les eleccions.", "response": "Piyabutr Saengkanokkul", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.43174207193311853", "instruction": "Qui representa l'estàtua del pilar de l'esquerra?", "context": "Amb aquesta obra de pedra calada es van construir els dos pilars que donen pas a l'interior de la capella. Al pilar de l'esquerra es pot veure l'estàtua d'una figura amb barba i amb un bastó de pastor; representa a Martín Alhaja, un famós pastor que, segons la llegenda, va donar una decisiva informació durant la batalla de Las Navas de Tolosa.[n. 1] El pilar contrari s'anomena de l'Alfaquí per l'estàtua d'Abu Walid, que va portar el rei Alfons VI un missatge de cordialitat.", "response": "Martín Alhaja", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9111437409309551", "instruction": "Per qui sembla seduït Corradino?", "context": "Arriba Matilde al costat d'Aliprando. Matilde és astuta i maneja a Corradino. Es presenta Ginardo i li diu a Aliprando que la comtessa d'Arco, promesa de Corradino, s'ha assabentat de l'arribada de Matilde. Com que no està disposada a perdre al seu promès decideix fer el possible per fer-la fora. Matilde es defensa amb enginy. Corradino acudeix alarmat per la discussió entre les dues dones. Corradino sembla seduït per Matilde, però finalment li demana que es disculpi per l'afront a la comtessa. Matilde afirma que és ell qui ha de disculpar-se.", "response": "Matilde", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4590796922622584", "instruction": "Qui dirigeix la Conselleria d'hisenda?", "context": "El president de les Corts i el Bloc, Enric Morera, ha demanat una reunió entre els partits del govern (PSPV i Compromís) per prendre un acord abans del debat de política general del 11 de setembre. 'Són forces polítiques diferents i per això cal pactar un full de ruta', ha dit. Ha explicat que havia demanat aquesta reunió com a president del Bloc, una reunió 'necessària per a pactar fins i tot les diferències' entre PSPV i Compromís. L'origen d'aquesta petició són les discrepàncies que han manifestat els dirigents de tots dos partits després la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dimecres, en què el representant de la Generalitat va votar a favor de l'objectiu de dèficit proposat pel govern espanyol. La Conselleria d'Hisenda que dirigeix Vicent Soler (PSPV) diu que van informar Compromís de les negociacions, mentre que Compromís fa palès el malestar i diu que havien pactat l'abstenció. Per Morera, 'quan hi ha diferències se n'ha de parlar en la taula que agrupa les forces polítiques del Botànic'.", "response": "Vicent Soler", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6259627102932913", "instruction": "Qui havia anticipat un clima hostil?", "context": "La crítica local del Giornalle delle Due Sicilie havia anticipat un clima hostil, preguntant-se si Rossini es mantindria en els límits de Ricciardo e Zoraide, tant car als «veritables amants de la música», o si pel contrari donaria curs a la seva imaginació. Pel diari, imaginació equivalia a influència de la música alemanya «degenerada», fent-lo així responsable de la decadència de la música italiana. Amb aquesta preparació del públic, és lògic que aquest adoptés una actitud com a mínim recelosa i que escoltés en desgrat la riquesa orquestral i coral de l'òpera. Especial rebombori devia causar la presència, per exemple, de trompes a l'escenari.", "response": "La crítica local del Giornalle delle Due Sicilie", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.37183958473763634", "instruction": "De qui és la marxa fúnebre?", "context": "La seva composició s'inscriu entre la Simfonia en Do major, la Gran i el Quintet en do major, i les angoixes i la inquietud en què Schubert visqué els darrers mesos de la seva vida apareixen en aquestes obres. Destaquen la gran fuga del Gloria, el començament amenaçador del Credo, la sorprenent marxa fúnebre del Crucifixus, o el tranquil lirisme del Benedictus. La crítica va veure en aquesta obra una foscor més pròpia d'un rèquiem que d'una missa.", "response": "del Crucifixus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12574122338879734", "instruction": "Qui custodia l'escut de la ciutat?", "context": "L'any 1914 va ser aprovat un nou projecte d'Enric Monserdà i Vidal, on el disseny mantenia l'estil gòtic històric del lloc. Es va construir un cadirat gòtic, un paviment amb representacions dels escuts dels gremis i la ciutat, com el que es veu al retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau de l'any 1443 i el retaule d'alabastre col·locat a la capçalera del saló, representant un escut de la ciutat custodiat per dos macers i a la seva part baixa les escultures de La Verge de la Mercè, amb sant Andreu i santa Eulàlia en ambdós costats seguits d'uns medallons representant l'escut de Sant Jordi i el Llibre dels Privilegis de Barcelona i al bordó del retaule les escultures dels consellers Joan Fiveller i Rafael Casanova. La data de realització del retaule fou el 1924. Als murs laterals del saló hi són les escultures del rei Jaume I i de sant Jordi realitzades per Manel Fuxà, col·locades sota un coronament amb pinacles gòtics reconstruïts l'any 1998 per l'escultor Medina Ayllón. El 1996 es va procedir a la seva restauració, liderada per María Luisa Aguado Martínez.", "response": "dos macers", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.503348485139445", "instruction": "Qui va ser un dels socis fundadors?", "context": "Pere Armengou va ser un dels socis fundadors. El 1929, sent estudiant, va elaborar amb Francesc Perales un projecte de club esportiu per a l'exposició Arquitectura Nova a les Galeries Dalmau. Va ser arquitecte municipal de Manresa de 1932 a 1934, on va signar el Pla d'Eixample de Manresa (1933) i va projectar una caserna per a la Guàrdia Civil, la piscina municipal de Manresa, el cobriment del torrent de Sant Ignasi i una escola al Bosquet de Sant Fruitós. Va ser autor en aquesta ciutat el 1934 del Grup Escolar Renaixença (plaça de la Independència 1), un edifici de forma prismàtica de quatre plantes, l'última d'elles en reculada, amb un cos principal compost de tres crugies, que alberguen les aules, un corredor i sales complementàries.", "response": "Pere Armengou", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5954045108041852", "instruction": "Qui podrien ser dels dos homes i les dues dones que llegeixen?", "context": "Inicialment dedicada a santa Úrsula i les Onze Mil Verges, fou construïda entre 1340 i 1344 sota el mecenatge de l'arquebisbe Arnau de Sescomes, que està enterrat al paviment de la capella. La va fer construir per honrar les relíquies de santa Úrsula i d'altres verges donades pel seu predecessor, l'arquebisbe Joan d'Aragó. Coberta amb volta estrellada, la decoració escultòrica es distribueix a les setze claus de volta i a les mènsules i es completa amb diverses imatges de verges, col·locades en parelles. A les mènsules de l'arc de l'entrada es representen els evangelistes escrivint, acompanyats amb els seus respectius símbols. A l'interior les mènsules representen dos homes i dues dones llegint uns llibres, aquests personatges no es tracten de sants sinó que podrien ser familiars de l'arquebisbe Sescomes. A les claus de volta estan representades efígies dintre de medallons; a les tres principals la Coronació de la Mare de Déu, sant Miquel i santa Tecla. Als murs laterals hi ha fragments de pintures murals amb busts de les santes titulars. Les pintures, les escultures i els vitralls originals van quedar molt afectats per les destrosses de la invasió napoleònica, a l’inici del segle xix. Vers 1820 es va dedicar a baptisteri i s’hi va col·locar la pila baptismal de marbre proconès, d’una sola peça, que sembla tractar-se d'una font romana reaprofitada.", "response": "familiars de l'arquebisbe", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3848056081440753", "instruction": "A qui van subornar els caps d'obra?", "context": "Durant l'any 1888 la construcció semblava anar millorant. Algunes àrees estaven acabades i s'anava a iniciar la construcció de la primera de les deu rescloses quan abruptament els diners es van acabar. La fe en l'obra era ja insuficient i la necessitat de mantenir una premsa inqüestionable a favor seu va portar als caps de l'obra a subornar amb grans sumes de diners a periodistes i parlamentaris de l'època, per calmar els ànims dels francesos i no revelar les estadístiques de morts i malalts en l'empresa. Hi va haver altres problemes burocràtics i de gestió, com les duplicacions de contractes d'excavació, la desídia per part d'alguns contractistes i empleats, els grans salaris i una sèrie de despeses excessives en els luxes dels alts dirigents, juntament amb l'adquisició d'equips irrisoris o inadequats com 100 excavadores de neu modificades per recollir cendres. En general s'esmenta una corrupció generalitzada a tots els nivells de gestió i en alguns proveïdors, com en el cas dels subministradors de carbó, que el van arribar a cobrar per duplicat, mitjançant la manipulació de les entregues.", "response": "a periodistes i parlamentaris", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.759531397844711", "instruction": "Qui va escriure que la participació de John Williams reforça la lleialtat de la saga per als aficionats?", "context": "EL 28 de novembre de 2014 Lucasfilm va emetre un anunci de 90 segons de la pel·lícula. Va ser emès en molts cinemes dels Estats Units i del Canadà, el desembre es va emetre a la resta del món. També es va emetre a Youtube i iTunes Store, va generar un total de 58,2 milions de visites a Youtube la primera setmana. The Hollywood Reporter va dir que era \"nostàlgicament molt potent\", lloant la barreja feta entre el nou i el vell. La revista cinematogràfica Empire va quedar impressionada per la continuïtat de les primeres pel·lícules, \"La sensació de les pel·lícules clàssiques de Star Wars\" però es noten les absències de Hamill, Ford i Fisher envers la incorporació dels nous personatges. The Guardian va escriure que la participació de John Williams reforça la lleialtat de la saga per als aficionats.", "response": "The Guardian", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31076973886198034", "instruction": "A qui donava prioritat Cerdà?", "context": "Dit d'una altra manera, el seu propòsit era donar prioritat al «contingut» (les persones) per sobre del «continent» (les pedres o els jardins). La forma, tema tan obsessiu en la majoria de plans, no és més que un instrument, si bé de màxima importància, però sovint massa decisiu i a voltes prepotent. La màgia de Cerdà consisteix a engendrar la ciutat a partir de l'habitatge. La intimitat del domicili es considera una prioritat absoluta i, en un temps de famílies nombroses (tres generacions), fer possible la llibertat de tots els membres es podria considerar utòpic.", "response": "al «contingut»", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6293864125521937", "instruction": "Amb qui van sumar forces els soldats francesos durant la guerra Boshin?", "context": "Durant la guerra Boshin (1868-1869), els soldats francesos van sumar forces amb el Shogunat Tokugawa contra els daimyos del sud favorables a la restauració de l'emperador Meiji. Queda constància que l'oficial de la marina francesa Eugène Collache va lluitar amb vestimenta japonesa. Al prussià Edward Schnell també se li va concedir el nom de japonès Hiramatsu Buhei (平松武兵卫), que va governar la gent del daimyo en nom de Matsudaira Katamori (松平). A Hiramatsu (Schnell) se li va donar el dret de portar espases, una residència en el castell de la ciutat de Wakamatsu i una esposa japonesa.", "response": "amb el Shogunat Tokugawa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2077217961035378", "instruction": "Qui va ocupar el lloc de Thalberg al capdavant de la MGM?", "context": "Mentre Norma estava de dol per la defunció del seu marit i es retirava temporalment del cinema, Hunt Stromberg va ocupar el lloc de Thalberg al capdavant de la MGM. Durant aquest temps, per tant, la producció de Pride and Prejudice va estar completament parada. No va ser fins a mitjans de 1937 que es van sentir les primeres notícies sobre la cinta, quan la revista The Hollywood Reporter va publicar que Norma Shearer desitjava que la MGM contractés Errol Flynn perquè actués amb ella. D'aquesta manera es va saber que Shearer continuava lligada al projecte, encara que no hi havia res decidit des de l'estudi cinematogràfic. Va ser l'agost de 1939 quan, de nou, The Hollywood Reporter va anunciar formalment que George Cukor dirigiria la cinta, amb Norma Shearer en el paper d'Elizabeth Bennet i Robert Donat en el del Sr. Darcy. A més, l'objectiu de la MGM era rodar la pel·lícula als estudis que estaven a disposició de la companyia a Denham (Anglaterra). El projecte però, es va haver d'aturar una altra vegada. L'agressió hitleriana a Europa i l'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939 va fer suspendre per segon cop els plans de la MGM.", "response": "Hunt Stromberg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3815753554939636", "instruction": "Qui es va escampar per la península Ibèrica?", "context": "Cap al 2000 aC, grups d'emigrants orientals es va escampar per la península Ibèrica de les costes del sud cap a l'interior, desenvolupant-se la cultura megalítica de la península Ibèrica, que va donar origen a la cultura del vas campaniforme que més tard s'estendria cap a França i Alemanya. Una mica més tard, cap al 1700 aC, aparegué la cultura d'El Argar, al sud de la península Ibèrica, on s'han trobat sepultures realitzades en tines ubicades en el mateix subsòl dels habitatges, amb gran quantitat d'objectes; entre ells, hi ha molta ceràmica. Les tines són per a personatges individuals, sense cap classe d'ornamentació, en molts casos brunyides i amb unes mides d'un metre d'altura per 70-80 cm de diàmetre; les més grans van ser trobades a la regió de Múrcia. S'observa que quan el difunt, a conseqüència de la seva mida, no hi cabia, s'utilitzaven dues gerres oposades per ambdues boques. En aquests paraments funeraris es troben diversos tipus d'atuells: les de «tulipa», amb base semiesfèrica i la part superior cònica, i les «copes», amb el peu baix tot i que algunes són de peu alt, amb el receptacle de forma esfèrica.", "response": "grups d'emigrants orientals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14724817123177458", "instruction": "Amb qui volen reunir-se el grup dels Verds/ALE?", "context": "El grup dels Verds/ALE han exigit una reunió amb el president de l'Eurocambra David-Maria Sassoli per parlar sobre l'escó buit d'Oriol Junqueras, segons ha avançat el diari 'Ara' i ha pogut confirmar l'ACN. En una carta enviada el dimarts els caps del grup, Ska Keller i Philippe Lamberts, van demanar aquesta reunió amb el socialista italià per discutir el cas del líder d'ERC. Keller va demanar ajuda a principis de juliol al nou president de la institució per 'restituir els drets parlamentaris' d'Oriol Junqueras. Per la seva banda, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba també va enviar una missiva a Sassoli a principis de mes per demanar 'les mesures oportunes per confirmar la immunitat' de Junqueras d'acord amb l'article 8 del reglament intern de l'Eurocambra. Aquesta carta de Riba encara no ha rebut resposta, segons ha pogut saber l'ACN. Petició a Sassoli Durant la intervenció dels grups posterior a l'elecció del president de la cambra, Keller va recordar a Sassoli que els Verds/ALE tenen un eurodiputat que 'per raons alienes a la seva voluntat' no pot ocupar el seu escó.", "response": "David-Maria Sassoli", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.020694075716952254", "instruction": "De qui havia contingut les restes?", "context": "Al fons de la cripta central es troba el magnífic sarcòfag que va contenir les restes de sant Ramon de Roda fins a la seva exhumació i trasllat a una urna. És una obra de 1170 que, inicialment, estava encastada a l'absis de la cripta, d'aquí que només estiguin decorades tres de les seves cares. Més tard fou traslladat al claustre des d'on va passar a la seva situació actual. Actualment està sobre una base d'obra moderna i fa funcions d'altar de la cripta, si bé anteriorment era sustentat per quatre imatges del tetramorf que actualment són la base de l'altar major, just al nivell superior.", "response": "de sant Ramon de Roda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7971793790735643", "instruction": "Qui té una reputació destacada com a menjador d'homes?", "context": "A vegades, els humans són amenaçats directament per mamífers. Romanen arrelats a la consciència popular els casos de grans carnívors antropòfags, entre els quals el tigre té una reputació destacada com a menjador d'homes. Tanmateix, les morts causades per atacs de carnívors es limiten a uns pocs casos per any. Els mamífers són més perillosos com a portadors de malalties. Així doncs, cada any moren entre trenta i setanta mil persones de ràbia, la majoria dels quals en països subdesenvolupats. La causa de contagi més freqüent són les mossegades d'animals infectats, com ara gossos, gats, toixons, ossos rentadors o ratpenats. Una altra malaltia destacada és la pesta, transmesa per puces que parasiten les rates negres i altres rosegadors, que a vegades pot contagiar-se als humans. Les epidèmies i pandèmies de la pesta costaren milions de vides humanes durant la Pesta Negra del segle xiv, quan morí aproximadament un terç de la població europea.", "response": "el tigre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5423932962470281", "instruction": "Qui va liderar el clam popular a favor de l'enderrocament de les muralles a la ciutat?", "context": "A mitjans de segle es va produir un fet transcendental que va canviar per complet la fisonomia de la ciutat, l'enderrocament de les muralles. Durant els segles xviii i xix la població va anar creixent constantment (de 34 000 habitants a començaments del segle xviii a 160 000 a mitjans del xix), fet que va comportar un augment de la densitat poblacional alarmant (850 habitants per hectàrea), posant en risc la salubritat de la ciutadania. No obstant això, a causa de la seva condició de plaça forta, el govern central s'oposava a l'enderrocament de les muralles. Va començar llavors un fort clam popular, liderat per Pere Felip Monlau, qui el 1841 va publicar la memòria Abajo las murallas, en la qual defensava la seva destrucció per evitar malalties i epidèmies. Per fi, el 1854 es va donar el permís per al seu enderrocament, amb el qual es va donar la via de sortida per a l'expansió territorial de la ciutat.", "response": "Pere Felip Monlau", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4526322687943748", "instruction": "Qui liderava les tropes gal·leses paganes?", "context": "Edwin va ser derrotat per les tropes gal·leses paganes liderades per Penda de Mèrcia i Cadwallon ap Cadfan de Gwynedd, i va morir en la batalla de Hatfield Chase al costat del seu fill i hereu Osfrid el 12 d'octubre de 633, segons es recull tradicionalment. Un problema amb la data de la batalla és que el Papa Honori I va escriure el juny de 634 a Paulí i a l'arquebisbe Honori dient-los que els enviava un pal·li, símbol de la jurisdicció connectada al papat, a cada un d'ells. La carta del papa no presenta cap senyal que la notícia de la mort d'Edwin hagués arribat a Roma, gairebé nou mesos després de la presumpta data de la batalla. L'historiador D. P. Kirby creu que aquest desconeixement comporta que sigui més probable que la batalla ocorregués el 634.", "response": "Penda de Mèrcia i Cadwallon ap Cadfan de Gwynedd", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2980798742456313", "instruction": "Qui va resultar ferit en el rodatge?", "context": "Quan el rodatge va començar el 22 de març de 1976 en el desert tunisià per les escenes corresponents a Tatooine, l'equip de producció es va enfrontar a diversos problemes. Entre aquests es destaca que l'agenda de treball es va endarrerir a causa d'una estranya tempesta, sumant el mal funcionament de la utilleria i algunes avaries electròniques. Part d'aquests problemes són descrits en l'anècdota de l'actor Anthony Daniels (C-3PO), qui va resultar ferit després que una de les peces que formava la cama esquerra del robot es trenqués i travessés el plàstic que cobria la seva pell. Quan les tasques a Tunísia van finalitzar, l'equip es va traslladar als Estudios Elstree, prop de Londres, després de considerar que seria un millor entorn per filmar. Tanmateix, van tornar a sorgir nous problemes, entre els quals hi havia el poc interès en la pel·lícula per part del repartiment principal. Com que molts d'ells consideraven el projecte com un film infantil, optaven per no prendre el treball amb la serietat que requeria, catalogant-lo de jocós. Temps després, l'actor Kenny Baker (R2-D2) confessaria que, des del seu criteri, la pel·lícula estava destinada a convertir-se en un fracàs. Per Harrison Ford (Han Solo), Star Wars era «un projecte estrany», ja que descrivia una història on hi havia una princesa amb monyos en el seu cabell i «un gegant disfressat de mico» (Chewbacca). Igualment, considerava que els diàlegs eren complexos, cosa que després li comentaria a Lucas: «És possible que puguis escriure totes aquestes ximpleries, George, però estic segur que ni tu podries pronunciar-les bé».", "response": "Anthony Daniels", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.37083719816254523", "instruction": "Qui va cantar originalment l'oratori Ciro in Babilonia?", "context": "Els conjunts i les escenes de la trama bíblica eren d'importància cabdal per a Rossini. L'interès que els hi dedica es reflecteix en el fet que no va exercir cap esforç particular per a les tres àries solistes, sinó que va recórrer a la música apropiada que ja havia compost anteriorment o en encomanar la composició als seus ajudants. Així, l'ària d'Amaltea (La pace mia smarrita) la va agafar del seu altre «oratori» Ciro in Babilonia, cantat originalment de forma virtuosa per Amira durant el primer acte com Vorrei veder lo sposo. Rossini també va acceptar una ària menor de Mosè feta per un col·laborador desconegut, Tu di ceppi m'aggravi la mano, a la qual l'heroi epònim tenia dret, sobretot per respecte a la convenció; també va actuar com un contrapès a l'ària del primer acte de Faraone.", "response": "Amira", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7622550108166697", "instruction": "Qui va inspirar l'òpera a Janáček?", "context": "L'home madur i l'artista consumat que era Janáček va quedar fascinat per la bellesa i joventut de Kamila Urválková, que clarament va inspirar aquesta òpera, encara que sempre va considerar sota un prisma d'escepticisme i amargor les possibilitats d'aprofundir la relació amb ella, fet que s'adverteix en el segon acte. Tot i així, a la tardor de 1903, Urválková i Janáček van començar una correspondència bastant intensa, que va ser acabada en sec per desig de l'espòs d'Urválková al començament de la primavera de 1904. Els últims records de Janáček a Urválková van ser enviats des de Varsòvia (20 d'abril de 1904), on el compositor estava negociant la direcció del Conservatori.", "response": "Kamila Urválková", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8440486445844385", "instruction": "Amb qui es veurà a migdia Emmanuel Macron en la Casa de la Vall?", "context": "El copríncep francès, Emmanuel Macron, acabarà la seva primera visita a Andorra amb un parlament a la plaça del Poble, divendres. Tal com s'havia previst, arribarà dijous a la nit però no començarà els actes oficials fins l'endemà, segons que ha confirmat el govern en un comunicat. Començarà la jornada amb les visites als comuns de Canillo, Encamp i Sant Julià de Lòria i es reunirà amb els cònsols de cada parròquia. A migdia hi haurà actes a la Casa de la Vall, on es reunirà amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i després farà un parlament a la sessió del Consell General, presidida per la síndica general, Roser Suñé, i amb la presència del cap de govern, Xavier Espot, els ministres i els consellers generals. Havent dinat, visitarà la Casa Museu Areny-Plandolit i reprendrà la visita als comuns d'Ordino, la Maçana, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, on acabarà la visita amb el discurs a la plaça del Poble. El govern, que ha decretat que es tanquin comerços, indústries, oficines i administracions públiques durant la visita, també convida els ciutadans a participar-hi.", "response": "Joan-Enric Vives", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07765163516964368", "instruction": "Qui va ser el director de la primera producció que es va muntar a La Scala de Milà?", "context": "La primera producció es va muntar ràpidament a La Scala de Milà per al 5 de febrer de 1887, sota la batuta del director principal de l'època, Franco Faccio. L'estrena va ser un èxit rotund, sorollós, inenarrable. L'entusiasme del públic per Verdi es va demostrar en haver d'aixecar-se el teló vint vegades per saludar al final de l'òpera, amb tot el públic dempeus, agitant els barrets i mocadors en mostra d'entusiasme. Quan va sortir del teatre, la seva tartana va ser arrossegada pels admiradors que l'adoraven i l'homenatge va durar fins a les cinc de la matinada. L'estat d'ànim general va ser resumit per una caricatura contemporània en una revista humorística de Milà, en la qual Otello va ser dibuixat: \"Un bacio, un bacio, ancora un bacio / a Verdi, al Boito e al Facio\" (parafrassejant la frase final d'Otello: \"Un bes, un bes, encara un bes, a Verdi, a Boito i a Faccio\").", "response": "Franco Faccio", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6740598126641039", "instruction": "Qui edita el llibre?", "context": "Josep Guia i Maria Conca va presentar dimecres a l'Espai VilaWeb de Barcelona el llibre A frec del seu nom: vida i lluita de Xavier Romeu (Edicions el Jonc). Ambdós van repassar la biografia de l'autor i van explicar el seu vessant polític i literàri. 'Tothom qui tingui interès en la història de l'independentisme ha de llegir el llibre', va afirmar Guia. Podeu recuperar la presentació ací: Xavier Romeu i Juvé (Barcelona 18 de novembre de 1941 – els Monjos, Alt Penedès, 11 de juliol de 1983) fou un escriptor, professor i polític independentista i marxista català. Va ser un dels autors més influents en el primer període de reconstrucció de l'independentisme català, després de la transició monàrquica. Fou el presentador del primer acte que l'independentisme català modern organitzà al Fossar de les Moreres de Barcelona, el 1977, l'11 de setembre.", "response": "Edicions el Jonc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47609178413671904", "instruction": "Qui va treballar amb Waters en les parts vocals?", "context": "Tot i que Waters i Gilmour inicialment van treballar junts, arribant fins i tot a jugar al Donkey Kong en el seu temps lliure, la tensió dins de la banda va anar en augment. Finalment van decidir treballar separadament. Andy Jackson (coenginyer) va treballar amb Waters en les parts vocals, mentre que Guthrie va treballar amb Gilmour a les peces de guitarra. Es veien ocasionalment per discutir sobre el treball completat i encara que aquesta metodologia no era del tot inusual, Gilmour va començar a notar la tensió. Kamen també va començar a sentir la pressió; Waters mai no va ser un vocalista confident, arribant fins i tot en una ocasió, després de diverses preses i notar que Kamen escrivia alguna cosa en una llibreta, a demanar-li enfadat que li mostrés el que escrivia, per trobar que el pianista havia estat escrivint repetidament \"I Must Not Fuck Sheep\" (No he de cardar ovelles).", "response": "Andy Jackson", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7744858993992235", "instruction": "Qui viu sol?", "context": "Vivint sol, la vida es torna molt més dura per Half-Tooth. Mentre liderava el grup, no li havia calgut sortir a caçar car eren les femelles les que caçaven. Es refugia dins un bosc d'arbusts. Mentrestant, els germans es preparen per matar les cries de Half-Tooth, car les femelles no acceptaran la seva autoritat mentre les cries estiguin en vida. Half-Tooth troba un Megatherium, un peresós gegant del qual s'ha d'allunyar per evitar ser atacat.", "response": "Half-Tooth", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6410435024546856", "instruction": "A qui ha destituït Podem?", "context": "Bruno Pérez Juncà, director general d'Administració Electrònica i Societat de la Informació del govern aragonès, ha estat destituït al cap de vint-i-quatre hores de ser escollit per la seva suposada relació amb l'independentisme. Pérez Juncà ha estat destituït per Podem Equo Aragó, que ha dit en un comunicat que 'no va informar sobre la seva activitat política passada', el que 'trenca la confiança dipositada'. Pérez Juncà, que és tècnic superior informàtic especialista en ciberseguretat, va dissenyar estelades amb espelmes a les places d'alguns municipis catalans fins al 2017. Les fotografies fent aquesta feina van córrer ahir per les xarxes, i polítics com el portaveu de Ciutadans, Daniel Pérez Calvo, van aprofitar-les per a criticar el seu nomenament. El gobierno de Javier Lambán y Arturo Aliaga nombra director general a Bruno Pérez. Entre sus 'hitos' más recientes figura la organización de un encendido masivo de velas en 2017 para formar una inmensa estelada, en vísperas del referendum del 1-O.", "response": "Bruno Pérez Juncà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4805480397235047", "instruction": "De qui va ser iniciativa la creació del Jardí del General?", "context": "El primer jardí públic de Barcelona es va crear el 1816: el Jardí del General, una iniciativa del capità general de Catalunya, Francisco Javier Castaños. Estava situat entre l'actual avinguda del Marquès de l'Argentera i la Ciutadella, davant d'on avui es troba l'Estació de França, i tenia una extensió de 0,4 hectàrees. Lamentablement, aquest espai va desaparèixer el 1877. Durant el segle XIX continuà l'obertura de passejos i avingudes, com el Passeig de Gràcia, les obres del qual s'iniciaren el 1821 amb la plantació d'acàcies, plàtans, pollancres, moreres, baladres i alzines. En aquest passeig es van situar el 1848 els Jardins de Tívoli, entre els carrers València i Consell de Cent, que comptava amb un viver de flors i plantes aromàtiques; el 1853 es va instal·lar també entre els carrers Aragó i Rosselló els anomenats Camps Elisis, que comptaven amb un jardí, un llac amb barques, un teatre i un parc d'atraccions amb muntanya russa; altres jardins van ser els del \"Criadero\", de la Nimfa, d'Euterpe i del \"Prado Catalán\". Aquests jardins van desaparèixer pocs anys després en anar urbanitzant-se el Passeig de Gràcia.", "response": "Francisco Javier Castaños", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4468087102301217", "instruction": "A qui està dedicat l'episodi de l'esquerra?", "context": "A l'esquerra, un episodi dedicat a sant Bartomeu reflectint el martiri a mans dels escorxadors que li arranquen la pell en presència d'Astíages. L'escena està emmarcada a l'interior d'un palau amb uns observadors ubicats sobre el mur del fons i, en primer pla, uns soldats i uns dignataris acompanyant Astíages. Al costat de la figura central de sant Bartomeu hi ha dos botxins que procedeixen a escorxar-lo amb una parsimònia pròpia d'un professional, sense acarnissament ideològic, una actitud que Huguet destaca amb el gest quotidià de sostenir el ganivet amb la boca mentre un d'ells estira la pell amb les dues mans. Aquesta imatge d'un botxí amb el ganivet a la boca es pot interpretar també com un recurs iconogràfic detectable a la primera meitat del segle xv tant en obres d'arrel germànica com s'observa al Martiri dels Apòstols de Stephan Lochner, o a la pintura italiana en un tríptic de sant Bartomeu signat i datat el 1401 per Lorenzo di Niccolò. La composició amb les postures del sant i dels seus botxins, així com la presència de públic al fons, coincideix amb la de les pintures murals de l'església de Santa Trinita de Florència, obra de Giovanni da Ponte de 1434.", "response": "sant Bartomeu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21426958310642386", "instruction": "Qui proposa que els paraceratebis podrien haver patit un problema de sobreescalfament?", "context": "El zoòleg Robert M. Alexander ha suggerit que els paracerateris podrien haver tingut un problema de sobreescalfament important a causa de la seva gran mida. Segons Prothero, l'equivalent ecològic actual dels paracerateris serien mamífers grossos com ara els elefants, els rinoceronts i els hipopòtams. Aquests animals es passen el dia descansant a l'ombra i rebolcant-se a l'aigua o el fang per a refrescar-se i així mantenir una temperatura adequada. A més a més, solen esperar que es faci de nit per a desplaçar-se i buscar menjar. La seva gran mida significa que els paracerateris no haurien pogut córrer o moure's ràpidament, però sí que haurien pogut cobrir grans distàncies. Aquesta capacitat era essencial en un medi amb escassetat d'aliments com el que ocupaven. Així doncs, podria ser que haguessin tingut territoris extensos i un estil de vida nòmada. Segons Prothero, uns animals tan grossos com els paracerateris haurien necessitat un territori de fins a 1.000 km² cadascun i, a causa de l'escassetat de recursos, Àsia no hauria pogut suportar un gran nombre de poblacions, espècies o gèneres similars. Aquesta situació, coneguda com a «exclusió competitiva», s'ha fet servir per a descriure com el rinoceront negre (un brostejador) i el rinoceront blanc (un pasturador) exploten nínxols diferents a les mateixes parts d'Àfrica.", "response": "Robert M. Alexander", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8875751366792998", "instruction": "Amb qui negociava el rei Alfons?", "context": "Posteriorment, quan els membres del Concili de Basilea proclamaren la deposició d'Eugeni i elegiren l'antipapa Fèlix V (1439), el rei Alfons adoptà una actitud expectant negociant alhora amb el pontífex romà i amb l'antipapa, tot oferint la seva obediència a qui li fes millors condicions; no sent fins al 1443 que, amb la intervenció d'Alfons de Borja, s'arribà a un acord complet entre Alfons i Eugeni. El 1447, un nou conveni amb el nou Papa, Nicolau V, assegurà encara més la vertadera obediència d'Alfons IV a la seu romana i s'apartà definitivament del moviment conciliador, assolint-se la unitat de l'Església Llatina el 1449. El 1448, el Papa Nicolau lliurà Còrsega als genovesos. A més de la tensió amb Gènova, Alfons comptà amb l'oposició de Venècia, Florència i el Papat, malgrat que per la seva posició a Nàpols mediatitzà amb facilitat amb els Estats Pontificis.", "response": "amb el pontífex romà i amb l'antipapa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9242366106279027", "instruction": "Qui va interpretar la princesa Leia en la trilogia original?", "context": "En el DVD de continguts extres s'hi inclouen nombrosos documentals sobre la pel·lícula, alguns ja emesos per televisió i internet i d'altres exclusius. Entre els exclusius n'hi ha un sobre els efectes sonors, un altre sobre la creació dels personatges digitals com Yoda i Dexter, dos sobre els efectes visuals i un vídeo promocional del reportatge còmic titulat R2-D2: Beneath the Dome, emès a la televisió nord-americana i en el qual es relata la vida de l'astrodroide R2-D2 com si es tractés d'un actor real. L'actriu Carrie Fisher, que va interpretar la princesa Leia en la trilogia original, va participar en la promoció. Entre els ja publicats hi ha els dotze documentals curts que van ser penjats a la web oficial de Star Wars durant el rodatge de la pel·lícula i que cobreixen la producció global de L'atac dels clons, i els tres emesos per televisió que tracten sobre les escenes d'acció, la història general i la història d'amor entre Padmé i Anakin, respectivament.", "response": "Carrie Fisher", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9726587857042508", "instruction": "Qui va parlar sempre malament de Ciro?", "context": "Però en el seu conjunt, Ciro no va ser de cap manera reeixida. El mateix Rossini sempre en va parlar malament, i més tard va dir que havia sigut un dels seus fiascos. Però el compositor va salvar del naufragi dos fragments valuosos: un cor que després utilitzaria a Aureliano in Palmira, que després també va prestar a El barber de Sevilla per a un bonic solo d'Almaviva, Ecco ridente il cielo, i el concertant final que, l'any 1827, va utilitzar per a la versió francesa de Mosè in Egitto.", "response": "Rossini", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16502413012246153", "instruction": "A qui sol·licita la policia ajuda per trobar l'atacant?", "context": "La policia de l'Haia ha confirmat que les tres persones que han resultat ferides en un apunyalament en un dels carrers més comercials de la ciutat neerlandesa són menors d'edat. Els serveis d'emergències s'han traslladat fins a la zona, on continuen treballant. L'atacant, d'entre 45 i 50 anys, ha fugit. Segons ha informat la policia, que demana col·laboració a la ciutadania per trobar-lo, es tracta d'un home que en el moment dels fets vestia roba d'esport i portava una bufanda negra. En declaracions a la televisió pública, un portaveu de la policia no ha descartat cap hipòtesi al darrere de l'atac, tot i que sembla que la motivació terrorista perd força. Es tracta del segon atac amb ganivet succeit avui a Europa.", "response": "a la ciutadania", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3314856947708341", "instruction": "Qui és el president del TSJC?", "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) preveu de rebaixar la 'intensitat' de la vigilància dels Mossos d'Esquadra a les seus judicials catalanes a partir del 15 de maig. Així ho especifica el president del TSJC, Jesús Barrientos, en una carta adreçada als jutges degans que ha avançat 'El País' i a la qual ha tingut accés l'ACN. Els Mossos custodien les seus judicials des de fa tres mesos 24 hores al dia, després de diversos episodis de pintades o abocament de fems davant les portes d'alguns jutjats reivindicades per col·lectius crítics amb el judici als líders independentistes al Tribunal Suprem espanyol, com els CDR o Arran. Operació Toga: l'ordre judicial que obliga mig miler de Mossos a desatendre la seguretat ciutadana Barrientos proposa ara de rebaixar ara la vigilància presencial durant l'horari d'apertura dels jutjats, de vuit del matí a tres de la tarda, però mantenint el mateix disseny i la dimensió actual dels dispositius policíacs durant les hores restants i tots els dies no laborables. En tot cas, el president del TSJC, que explica que la mesura té l'objectiu d'optimitzar els recursos públics –cal recordar que els sindicats de Mossos la van criticar pel fet que agreujava el problema de manca d'efectius que, al seu parer, pateix el cos–, sí demana als degans que comuniquin qualsevol factor extraordinari que afecti els seus jutjats, i que faci recomanable mantenir el nivell de vigilància actual.En aquest sentit, es preveu mantenir la custòdia presencial 24 hores al dia a la Ciutat de la Justícia de Barcelona o a la seu del mateix TSJC. Barrientos, que qualifica el desplegament dels Mossos durant aquests tres mesos d”escrupolós i efectiu', indica, en aquest sentit, que tot i el dispositiu especial dels darrers tres mesos, les possibilitats que es repeteixin situacions com les que el van motivar no han desaparegut del tot.", "response": "Jesús Barrientos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5673968164912646", "instruction": "Qui va heretar l'edifici quan va morir Amàlia Godó?", "context": "L'edifici respon al model de \"casa de renda\" pensada per viure els amos al principal amb llogaters a la resta de plantes, una fórmula que es va aplicar a bona part de l'arquitectura d'aquesta part de la \"nova ciutat\" a finals del segle xix. El permís per a poder llogar els pisos va ser presentat a l'Ajuntament de Barcelona el 13 d'octubre de 1906, data que es donen per acabades les obres. Quan va morir Amàlia Godó, el 1940, l'edifici va quedar en herència per a les seves filles Mercedes i Carmen. Aquestes varen vendre l'immoble el 1954 a la Sociedad Iberia de Seguros. Aquesta societat d'assegurances va fer-lo servir com a seu social i va fer algunes restauracions.", "response": "les seves filles Mercedes i Carmen", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2613962411084767", "instruction": "Qui va ser el primer emperador que es va convertir al cristianisme?", "context": "L'ús internacional del grec va ser un factor que va permetre l'expansió del cristianisme, com ho indica, per exemple, l'ús del grec a les Epístoles Paulines. Constantí, el primer emperador que es va convertir al cristianisme, probablement coneixia prou el grec, tot i que el llatí era la llengua principal de la seva cort i utilitzava un intèrpret per adreçar-se als bisbes grecoparlants del Concili de Nicea. A l'occident llatí cristià, el grec es va acabar associant amb el «paganisme» i es considerava una llengua estrangera (lingua peregrina). Sant Agustí va confessar que menyspreava el grec i que el trobava difícil d'aprendre. A l'antiguitat tardana, era ben possible parlar el grec com a primera llengua però, en canvi, no considerar-se a un mateix com a «hel·lè», en matèria de religió i cultura. Durant la primera meitat del segle v, el grec era la llengua habitual de comunicació per part dels bisbes, i les Acta Conciliorum («Actes dels Concilis de l'Església») van ser registrades originàriament en grec i, posteriorment, traduïdes al llatí, al siríac o al copte. Durant aquest període, el llatí només va tenir un paper subordinat en els primers concilis ecumènics, com van tenir també un paper secundari els representants de l'Imperi occidental. Tot i que, tradicionalment, s'ha considerat que l'armeni es va establir com a llengua cristiana durant aquesta època, no apareix a les Acta. Hi ha indicis que apunten que el copte podria haver estat parlat als concilis, però no n'hi ha cap prova irrefutable. Als concilis ecumènics es feia una traducció simultània per a aquells participants que utilitzaven la seva pròpia llengua, fins i tot alguns que eren esmentats com a «àrabs», «sarraïns» o «ismaïlites». S'ha trobat molt poc contingut cristià en inscripcions aràbigues a partir del segle vi.", "response": "Constantí", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2655845825746149", "instruction": "A qui s'atribueix El Retaulet amb la Mare de Déu i sants?", "context": "El Retaulet amb la Mare de Déu i sants és una obra gòtica de 1470 atribuïda al pintor Jaume Huguet. És un retaule de devoció personal dedicat a la Mare de Déu. Una sedes sapientiae ocupa la imatge central amb un posat que recorda molt la Mare de Déu del Retaule de l'Epifania, especialment el pentinat i l'expressió infantil del rostre de la Verge tan típicament huguetiana. La imatge central està rodejada per dues escenes del cicle de la Passió de Crist i sis imatges de sants.", "response": "Jaume Huguet", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.742165228362303", "instruction": "A qui perjudica l'actual llei electoral valenciana?", "context": "Aquesta setmana s'ha estrenat a les Corts Valencianes la 'Comissió especial d'estudi sobre la possibilitat d'una àmplia reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana', que, entre més canvis, ha de portar a la reforma de l'actual llei electoral valenciana, un sistema electoral històricament establert per perjudicar, sobretot, els partits nacionalistes valencians. Tots els partits, llevat del PP, proposaven en els programes d'eliminar la barrera electoral del 5%. En el cas valencià, si un partit no arriba a aquest percentatge de vots, queda automàticament exclòs en el repartiment d'escons. Però la fórmula valenciana és especialment peculiar, car és l'únic cas a tot l'estat espanyol (i segurament del món) en què el càlcul per situar la barrera electoral inclou no solament els vots a partits i els vots en blanc, sinó també els nuls. De manera que s'invaliden els vots nuls com a vot de protesta i se situen directament al servei dels partits grans. A més, la barrera del 5% és sobre el conjunt del País Valencià, no pas de cada circumscripció, cosa que perjudica encara més els partits amb possibilitats d'entrar.", "response": "els partits nacionalistes valencians", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3028075817583339", "instruction": "A qui ha elogiat Celaà?", "context": "La portaveu en funcions del govern espanyol, Isabel Celáa, ha amenaçat, de nou, amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola contra l'autogovern de Catalunya. 'Aquest govern no està disposat a consentir cap atac a l'Estatut ni a la constitució, la nostra aposta ha estat sempre convivència, respecte i diàleg, dins de la constitució', ha dit, i ha afegit que 'la constitució també serà, si cal, l'eina per a fer defensar els nostres valors que siguin amenaçats'. A preguntes dels periodistes, ha matisat que 'per ara no es donen les condicions per aplicar el 155', però que si es donessin, el govern no dubtaria a aplicar-lo. Celáa també ha elogiat la Guàrdia Civil per la ràtzia de dilluns, a partir de la qual han empresonat set independentistes més. 'Actuant com a policia judicial a ordres de l'Audiència Nacional, ha fet un treball discret i digne d'elogi', ha dit. A més, ha anunciat que l'executiu de Sánchez impugnarà tres resolucions aprovades ahir pel Parlament de Catalunya.", "response": "la Guàrdia Civil", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.933050845446832", "instruction": "A qui ven armament Pedro Sánchez?", "context": "TEMA DEL DIA Armes. Pedro Sánchez ha confirmat al congrés espanyol que continuaria venent armes a l'Aràbia Saudita i ho ha argumentat apel·lant a 'l'interès d'Espanya'. Cal agrair la sinceritat del president espanyol. Els interessos d'Espanya passen per sobre de l'assassinat d'un periodista, de milers de morts al Iemen i de la fam de cinc milions de nens. I fins i tot de la legislació espanyola, que estableix que s'ha de denegar la venda d'articles de defensa a països que no respectin els drets humans. És el mateix interès que fa aturar una sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre les hipoteques que perjudica els interessos de la banca o que manté a la presó els dirigents independentistes d'acord amb un relat fals, inventat per un jutge del mateix tribunal.", "response": "Aràbia Saudita", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36489490581295736", "instruction": "Qui era l'artista de l'obra?", "context": "El Retrat d'un cartoixà incorpora un trompe-l'oeil d'una mosca a la seva cantonada inferior dreta. L'addició de trompe-l'oeil de mosques a les obres d'art es considera que va començar al segle xv, just quan Christus va començar. Els historiadors d'art estan generalment dividits entre dues interpretacions diferents del seu ús; molts consideren que la mosca té un simbolisme religiós, amb connotacions de pecat, corrupció, mort, etc. Els historiadors d'art creuen que una mosca es fa servir per a evocar tals imatges en connexió amb Belzebú, una de les representacions de Satanàs (El Senyor de les Mosques). Més recentment, els historiadors d'art estan començant a veure aquestes imatges com a un distintiu professional; l'historiador d'art Felix Thürlemann que el descriu com la \"representació autoconscient de la destresa pictòrica superior\". Es creu que és per això que generalment la mosca apareix prop de la signatura de l'artista (la mosca apareix prop de Petrus Xdi Me Fecit, insinuant que la mosca podria ser el referent del 'me', és a dir, del creador del treball).", "response": "Petrus Xdi Me Fecit", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7901511273530233", "instruction": "A qui ha anat a veure Miquel Buch?", "context": "El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha visitat aquest matí el conseller Joaquim Forn a la presó dels Lledoners (Bages) i han fet el traspàs de cartera. Durant unes dues hores han compartit canvis i projectes que s'han fet al departament, han explicat fonts d'Interior a l'ACN. Ahir Buch ja va visitar Forn en una visita institucional tot just arribat de la presó de Zuera (Saragossa). En un tuit posterior, Buch ha dit que la fermesa i serenor de Forn són 'exemplars' i acaba amb l'etiqueta #usvolemacasaamblesvostresfamilies. He visitat al Conseller @quimforn a la presó de Lledoners. Hem fet el traspàs de carteres i he compartit amb ell els canvis i els projectes a @interiorcat La seva fermesa i serenor són exemplars.", "response": "Joaquim Forn", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5749501379308262", "instruction": "De qui és el tema Take Up Thy Stethoscope and Walk?", "context": "La gravació va començar el 21 de febrer amb sis preses de «Matilda Mother», llavors anomenada «Matilda's Mother». La setmana següent, el dia 27, la banda va enregistrar cinc preses de «Interstellar Overdrive»,[nota 2][nota 3] i «Chapter 24». El 16 de març, la banda va tornar altre cop a l'enregistrament de «Interstellar Overdrive», en un intent de crear una versió més curta, i a «Flaming» (originalment anomenat «Snowing»), que es va registrar en una sola presa amb una expressió vocal. El 19 de març es van registrar sis preses de «The Gnome». Un dia després, la banda va gravar «Take Up Thy Stethoscope and Walk» de Waters. El 21 de març, el grup va ser convidat a veure com els Beatles gravaven «Lovely Rita». L'endemà van gravar «The Scarecrow» en una sola presa. Les tres pistes següents —«Astronomy Domine»,[nota 4] «Interstellar Overdrive» i «Pow R. Toc H.»— es van treballar extensivament entre el 21 de març i el 12 d'abril, havent estat inicialment llargues cançons instrumentals. Entre el 12 i el 18 d'abril, la banda va gravar «Percy the Rat Catcher»[nota 5] i una cançó que actualment encara no s'ha publicat anomenada «She Was a Millionaire».", "response": "de Waters", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3991246705752558", "instruction": "Qui va publicar un llibre amb mapes del planeta?", "context": "Les dificultats inherents en observar Mercuri signifiquen que ha estat menys estudiat que altres planetes. El 1800, Johann Schröter en va fer observacions de la superfície, i afirmà haver vist muntanyes de més de 20 km d'alçada. Friedrich Bessel va utilitzar els dibuixos de Schröter per a estimar, erròniament, el període de rotació de 24 hores i una inclinació axial de 70°. A la dècada del 1880, Giovanni Schiaparelli cartografià el planeta més acuradament, i va suggerir que el període de rotació de Mercuri era de 88 dies, el mateix que el seu període orbital a causa del seu acoblament de marea. Aquest fenomen és conegut com a rotació síncrona i també existeix a la Lluna i la Terra. L'esforç de cartografiar la superfície del planeta fou continuat per Eugenios Antoniadi, que va publicar un llibre el 1934 que n'incloïa dos mapes i les seves pròpies observacions. Bona part de les característiques de la superfície, particularment les característiques d'albedo, agafen el nom del mapa d'Antoniadi.", "response": "Eugenios Antoniadi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8541374237255344", "instruction": "Qui ha coordinat l'estudi?", "context": "Un estudi publicat a la revista Brain Communications i coordinat per l'investigador de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carlos Barcia, ha descobert de quina manera el sistema immunitari facilita que les cèl·lules tumorals s'expandeixin pel cervell. El treball s'ha fet a partir de mostres humanes dels tumors cerebrals més agressius, coneguts com glioblastomes, i en models cel·lulars en cultius, segons ha informat la UAB en un comunicat. En entrar en contacte amb el teixit sa es produeix una falta d'oxigen que, d'una banda, causa que les cèl·lules tumorals ho envaeixin i, de l'altra, es creu una àrea necròtica dins el tumor i les cèl·lules del sistema immunitari es desplacen fins aquesta zona per a 'netejar' de cèl·lules tumorals mortes i, d'aquesta manera, permet el creixement de glioblastomes. Barcia ha dit que amb aquesta troballa s'ha demostrat que la capacitat d'eliminació de cèl·lules mortes prova que 'amb les eines terapèutiques correctes, podria ser entrenada per facilitar l'eliminació de cèl·lules tumorals' i ha remarcat que això ha de ser el pas següent de la investigació. El treball, que per primera vegada ha observat la presència de cèl·lules de sistema immune en aquestes àrees invasores dels tumors més agressius, és una tesi doctoral d'Elena Saavedra i ha comptat també amb la col·laboració de l'Hospital General de València.", "response": "Carlos Barcia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.004001107569853168", "instruction": "Qui és el pare de Manfredo?", "context": "Ambientada a la Itàlia medieval conquerida per invasors estrangers, la història se centra en la princesa italiana Fiora que està casada amb Manfredo, fill del monarca invasor. Però Fiora està enamorada del príncep local, Avito, amb el qual es troba en secret. El pare dominant de Manfredo, Archibaldo que, tot i ser cec, és extraordinàriament perspicaç i també desitja Fiora.", "response": "Archibaldo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9308039374913532", "instruction": "Qui va representar a Dalila en el Théâtre des Arts de Rouen?", "context": "La primera reposició no va ser fins al 1882, que es va representar a Hamburg sota la direcció de Hans von Bülow, que va assegurar que era «el drama musical més important que havia vist la llum en els darrers anys». A França l'òpera hauria de vèncer moltes resistències per utilitzar un tema bíblic. Després de nombrosos rebutjos en els seus primers anys, finalment va començar a atreure l'atenció dels grans teatres d'òpera en la dècada de 1890. El primer lloc fou el 3 de març de 1890 (tretze anys després de l'estrena de Weimar) al Théâtre des Arts de Rouen amb Carlotta Bossi com a Dalila i Jean-Alexandre Talazac com a Samsó. L'òpera va rebre l'estrena a París en un teatre secundari com era l'Éden-Théâtre el 31 d'octubre de 1890 amb Rosine Bloch com a Dalila i Talazac cantant de nou a Samsó, aquesta vegada amb una recepció molt més càlida pel públic parisenc. En els dos anys següents, es va representar a Bordeus, Ginebra, Tolosa, Nantes, Dijon, i Montpeller. L'Òpera de París finalment va representar l'òpera el 23 de novembre de 1892 en una representació sota la supervisió de Saint-Saëns dirigida per Édouard Colonne amb Blanche Deschamps-Jéhin com a Dalila i Edmond Vergnet com a Samsó, una representació que va ser lloada pels crítics i el públic. Cinc anys més tard s'arribava a la representació número cent.", "response": "Carlotta Bossi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3661305236042689", "instruction": "A qui va demanar Bartolomeo que pintés un fresc a la tomba familiar?", "context": "Igual que altres florentins del seu mateix estatus social, la família de Francesco constava d'alguns mecenes i amants de l'art, com el seu fill Bartolomeo, que va demanar a Antonio di Donnino del Mazziere que pintés un fresc a la tomba familiar, situada a la basílica de la Santissima Annunziata. Així mateix, l'artista Andrea del Sarto va pintar una Madonna per un altre membre de la família de Bartolomeo, i Francesco va comissionar un retrat de la seva esposa a Leonardo da Vinci juntament amb una pintura de Francesc d'Assís delegada al pintor Domenico Puligo. Es creu que Francesco va encarregar el retrat de Lisa per celebrar el naixement d'Andrea i l'adquisició de la casa familiar.", "response": "Antonio di Donnino del Mazziere", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3836337511813993", "instruction": "Qui va fer la donació al MoMa?", "context": "De la façana original de Gaudí han desaparegut algunes reixes dels locals de la planta baixa. El 1928, la sastreria Mosella que va ser la primera botiga de la Pedrera, va fer unes obres i va eliminar les reixes. Aquesta qüestió no va preocupar ningú, ja que, al mig del noucentisme, uns ferros recargolats no tenien gaire importància. Se'n va perdre la pista fins que uns anys més tard uns nord-americans varen fer donació d'una d'elles al MoMa, on està exposada.", "response": "uns nord-americans", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6654645163008017", "instruction": "Qui és el secretari general de la cambra catalana?", "context": "L'aplicació o no de la suspenció dels polítics dictada pel jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, ha posat sota les cordes en els últims mesos JxCat i ERC. Finalment, demà es votarà l'acord al Parlament i, segons ha explicat l'ACN, JxCat i ERC podran aprovar la delegació de vot dels diputats amenaçats amb majoria simple i, per tant, sense que els calgui el suport de la CUP. De moment, la CUP no ha revelat què votaran, però el vot dels diputats dels Comuns, que ja van anunciar que es posicionarien a favor, seran suficients per a aprovar el punt. El secretari general de la cambra catalana, Xavier Muro, tornarà a exposar el seu criteri a la Mesa que tindrà lloc demà i l'òrgan del Parlament no prendrà cap acord sobre aquesta qüestió. Mura argumenta que l'article 25 del reglament del Parlament només especifica que la majoria absoluta és per votar sobre les suspensions dels diputats, és a dir, el primer punt del dictamen. En canvi, considera que el punt dos que fa referència a la designació de diputats perquè exerceixin els drets del processats requereix la majoria simple, com la majoria de votacions de la cambra.", "response": "Xavier Muro", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46138628812831395", "instruction": "A qui podria pertànyer la dent de corona més baixa?", "context": "S'han trobat altres mamífers del Cretaci superior de Madagascar, la majoria associats a dents aïllades. Hi ha un possible segon gondwanateri representat per una dent més gran i de corona més baixa que les de L. miolaka, mentre que una altra dent de corona encara més baixa també podria pertànyer a un gondwanateri. Hi ha una molar inferior denominada UA 8699 que podria ser d'un metateri o un euteri, així com un fragment de molar assignable als multituberculats. Finalment, hi ha un mamífer que encara està per descriure i que és conegut a partir d'un esquelet bastant complet. La fauna també inclou crocodiliformes, dinosaures i altres tipus d'animals.", "response": "a un gondwanateri", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5939527859993354", "instruction": "Amb qui ha canviat Berenice el seu paper?", "context": "L'aventurer Parmenione aprofita in canvi d'equipatge amb el Comte Alberto per usurpar la seva identitat, presentant-se a la promesa d'aquest, que no el coneix, Berenice, i que, per a poder jutjar millor al seu futur marit, ha canviat el seu paper amb la seva serventa Ernestina. Tot acaba amb un doble matrimoni. Aquesta divertida comèdia recorda El joc de l'amor i de l'atzar (1730) de Pierre de Marivaux.", "response": "Ernestina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.639355007102955", "instruction": "De qui son obra els catorze primers?", "context": "Envoltant l'edifici d'administració, a l'alçada del primer pis hi ha setze panells, quatre de visibles directament des del carrer i la resta des de dins del recinte, que narren la història de l'hospital des dels seus orígens medievals (panells 1 a 11), els acords per a crear l'hospital de Sant Pau (panells 12 a 14) i l'acabament i inauguració del centre assistencial modernista (panells 15 i 16). Estan fets en mosaic i, els catorze primers, són obra de Mario Maragliano amb dibuixos de Francesc Labarta qui va seguir el guió iconogràfic de Domènech i Montaner. Varen ser realitzats entre 1908 i el 15 d'abril de 1911. Els dos darrers recullen la inauguració del propi hospital, daten de 1923 i varen ser realitzats per Lluís Brú. El catorze primers segueixen un ordre cronològic i els dos últims es varen instal·lar en un racó habilitat de la façana un cop acabades les obres i estan situats entre els que ocupen el lloc setè i vuitè.", "response": "Mario Maragliano", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11556199022694658", "instruction": "A qui lliura Gòl·lum a Arranyera?", "context": "Les forces Mórgul, compostes principalment d'orcs i trolls i màquines d'asedi, comencen el setge de Minas Tirith, i llencen molts projectils, mentre el Rei bruixot i altres nazgûl en les seves bèsties alades també ataquen, destruint armes dels assetjats i sembrant el terror entre els defensors. L'exèrcit Mórgul entra a la ciutat utilitzant un ariet gegant anomenat Grond. Mentrestant Gòl·lum lliura Frodo a la gran aranya Arranyera, però Sam torna per lluitar-hi. Sam creu que Frodo és mort i li agafa l'anell, però quan els orcs de la torre de Cirith Ungol agafen Frodo, Sam sent que encara és viu. A Minas Tirith, Dénethor s'ha tornat boig i prepara un pira funerària per a ell i per a Fàramir, que està inconscient i creu que mort.", "response": "Frodo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7785898812811509", "instruction": "Qui es nega abandonar al Doctor?", "context": "El Doctor fuig a la cambra on es troba la bretxa principal, i explica que creuar el Buit fa que el viatger quedi saturat de radiació de fons. Planeja obrir la bretxa per crear un efecte de buit, però remarca que Rose i Mickey també han creuat el Buit. Mickey, Jackie, i Pete passen a l'univers paral·lel, però Rose es nega a abandonar el Doctor i l'ajuda a obrir la bretxa. S'agafen a un parell de grapes magnètiques mentre s'acosten els ciberhumans i els dàleks. La palanca de Rose queda malmesa, i ella intenta arreglar-la, però li llisca de les mans. Abans que la bretxa se li tanqui a sobre, Pete l'agafa i se l'emporta a través d'un portal al seu món.", "response": "Rose", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6376374208904971", "instruction": "A qui va pressionar Galeri per començar la persecució del cristianisme?", "context": "Els cristians eren considerats una amenaça per a les tradicions de l'Imperi Romà perquè rebutjaven les festivitats públiques, es negaven a practicar el culte imperial, no ocupaven càrrecs públics i eren obertament crítics amb les religions tradicionals. Si bé eren objecte de discriminació a nivell local a tot l'Imperi perquè se'ls considerava integrants d'una espècie de «societat secreta» de la qual sempre es sospitava, durant els dos primers segles de l'era cristiana cap emperador no va emetre lleis contra la fe o l'Església, sinó que la majoria de les persecucions foren dutes a terme per funcionaris del govern local. Cap a la dècada del 250, durant els regnats de Deci i Valerià, començaren a aprovar-se determinades lleis contra la pràctica del cristianisme. Aquest tipus de legislació obligava els cristians a realitzar sacrificis als déus pagans (acció vetada per llur religió), o, sinó, afrontar la presó i la pena de mort. Després de l'arribada al tron de Gal·liè el 260, un decret ordenà de manera temporal el cessament de la persecució, però quan pujà al tron Dioclecià el 284 es produí un canvi gradual en l'actitud oficial envers les minories religioses. Durant els primers quinze anys del seu regnat, Dioclecià purgà l'exèrcit de cristians, condemnà els maniqueus a mort, i es féu envoltar per un seguici d'oponents públics al cristianisme. La preferència de Dioclecià per un govern ferm combinada amb la imatge de restaurador del passat gloriós de Roma que va voler transmetre propicià la més profunda persecució de la història de Roma. Al voltant del 302 Galeri, pagà devot, pressionà Dioclecià per començar una persecució general dels cristians. Després de consultar l'oracle de Delfos, la seva resposta fou entesa com un suport a la posició de Galeri i el 303 començà la persecució a nivell general.", "response": "Dioclecià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13088502492463405", "instruction": "Qui és anomenat Half-Tooth?", "context": "El mascle que ha salvat la cria és anomenat Half-Tooth («mitja dent») i és el mascle dominant del seu grup. Tanmateix, recentment han arribat dos mascles, que són germans i que es preparen per intentar prendre a Half-Tooth la posició de dominància. Durant el seu regnat com a líder del grup, Half-Tooth ha engendrat moltes cries i ha foragitat molts rivals, però és la primera vegada que es veu desafiat per dos oponents alhora. Half-Tooth surt a combatre els dos germans, mentre les femelles es donen pressa per amagar les cries. Half-Tooth és derrotat pels germans i es veu obligat a fugir, abandonant el seu grup.", "response": "El mascle que ha salvat la cria", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7220714133187875", "instruction": "De qui era el llibret en italià?", "context": "L'equivoco stravagante és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret en italià de Gaetano Gasbarri. S'estrenà al Teatro del Corso de Bolonya el 26 d'octubre de 1811. Combina elements de la comèdia buffa, els colors d'una pastoral i la intriga romàntica, va ser la segona òpera estrenada de Rossini i la primera amb dos actes.", "response": "Gaetano Gasbarri", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8199451451388031", "instruction": "Qui votarà a favor de la investidura de Pedro Sánchez?", "context": "Compromís i el PSOE han arribat a un acord pel qual la coalició votarà a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Aquest pacte haurà de ser ratificat pels òrgans interns del partit valencià. L'acord consta de quatre pàgines i conté nou punts. El govern espanyol s'hi compromet a reformar el sistema de finançament autonòmic durant la legislatura i a presentar una proposta els vuit primers mesos. El govern espanyol es compromet a assumir 'de manera gradual' l'aportació del 50% per al finançament del sistema de dependència; a 'solucionar el deute' del Consorci València 2007 mitjançant una disposició addicional en el pressupost; i a complir la clàusula d'inversions territorialitzades de l'estatut. El portaveu de la coalició al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha destacat el 'compromís' de Sánchez i el PSOE amb el País Valencià, bo i dient que és 'un dia per a la felicitat' i que confia que l'acord permeti de millorar les condicions de vida dels valencians.", "response": "Compromís", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46420346060440676", "instruction": "A qui li demana que salvi Polidor?", "context": "A la cripta en la qual s'oculta Polidor hi ha baixat Ilo, amb l'objectiu de buscar un lloc tranquil per pensar. Polidor, meditabund, passeja per l'amagatall i sospita que Zelmira ha estat capturada. Sogre i gendre es troben, descobrint Ilo en aquest moment que Polidor segueix encara amb vida. El rei narra a Ilo tot l'esdevingut a Lesbos en la seva absència, quedant doncs demostrada la innocència de Zelmira. Ilo li assegura que tornarà d'aquí a poc al costat de les seves tropes per alliberar-lo però Polidoro li demana que salvi abans a la seva filla. Ilo obeeix i marxa ràpidament del lloc (Duo: In estasi di gioia).", "response": "a la seva filla", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9511013618079848", "instruction": "Per qui va ser molt valorada l'obra?", "context": "El cor baix, que conserva la seva fàbrica original, és una obra corresponent a l'últim gòtic entre 1495 i 1498 —sota el mandat del cardenal Pedro González de Mendoza— feta per Rodrigo Alemán, gran autor d'altres cors, com els de Ciudad Rodrigo a Salamanca i el de Plasència. En aquest cadirat l'autor va plasmar amb gran qualitat escenes de la presa de Granada pels Reis Catòlics. Per indicació del cardenal Mendoza es va esculpir a cada tauler dels respatllers —començant pel costat de l'Epístola— la presa d'una ciutat per part de les tropes dels Reis Catòlics, col·locant en el centre del cadirat, al costat de la cadira episcopal, les rendicions de Màlaga i de Granada. Aquests relleus estan col·locats a la part alta dels respatllers, dins un marc arquitectònic simulat a base d'arcs; la part baixa presenta una talla que imita brocats venecians. S'hi pot veure, a més, tota classe de gent de guerra, castells, armes i cavalls, fet que constitueix un document precís de l'època. Sens dubte aquesta obra va ser sempre molt valorada pels successius arquebisbes, per la qual cosa mai no hi ha hagut una proposta de canvi, com va succeir amb el cor alt.", "response": "pels successius arquebisbes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7016057317300631", "instruction": "Amb qui tenia contracte Pink Floyd?", "context": "Després de mesos de males relacions i d'una confrontació final, es va treure a Gilmour dels crèdits com a productor, reflectint el que Waters sentia sobre les seves pobres contribucions a l'hora de compondre. Waters després va admetre que també va estar sota una gran pressió i que al principi de la producció de The Final Cut va arribar a pensar que mai més no treballaria ni amb Gilmour ni Mason. Encara que va arribar a insinuar que llançaria el disc com a projecte en solitari, Pink Floyd tenia contracte amb EMI, per la qual cosa era molt improbable que això passés. A més, Mason es va mantenir allunyat de tot mentre lluitava amb problemes maritals.", "response": "amb EMI", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3749430130257976", "instruction": "Qui va ser deixeble de Domènech?", "context": "Des de la docència, va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Compromès políticament amb el catalanisme va ser un impulsor polític del catalanisme, ja que impulsà la Lliga Regionalista que seria en pocs anys força hegemònica a Catalunya. Alhora arribà a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme polític espanyol vora el 1898. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic, estudis que realitzà en gran part als darrers anys de la seva vida al seu estudi de la Masia Rocosa, antic mas del segle xvii, propietat de la família Montaner i situada al costat de la Casa Domènech, residència familiar dels Domènech i Montaner a la vila de Canet de Mar i actual seu de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.", "response": "Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8357014558143523", "instruction": "A qui ha fet una crida Podem Catalunya?", "context": "La formació política Podem Catalunya ha fet una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació de dissabte de repulsa dels atemptats de dijous de la setmana passada a la Rambla de Barcelona i al Club Nàutic de Cambrils. En un comunicat que ha fet públic, el partit també indica que comparteix les crítiques de formacions com la CUP 'per la presència del cap de l'Estat Felipe de Borbón' i membres del govern en aquesta manifestació. A parer de Podem Catalunya, l'acte de dissabte serveix per posar 'en el centre del debat polític' la relació 'directa' del règim de l'Aràbia Saudí i Qatar amb el gihadisme internacional. Però alhora l'entitat considera que també 'cal revisar' la relació 'històrica i opaca' de la monarquia espanyola amb el règim saudita 'i els contractes del govern en la venda d'armes'. 'És el nostre deure democràtic construir una societat lliure, sense por, i això passa per reflexionar sobre les arrels d'aquest terrorisme', indica Podem Catalunya. Pel que fa a la manifestació de dissabte, el partit considera imprescindible que els cossos d'emergències, el veïnat de les Rambles i el personal d'urgències mèdiques de Barcelona i Cambrils 'encapçalin la manifestació junt amb la ciutadania'.", "response": "a la ciutadania", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35565669568346603", "instruction": "Qui va ser el fundador?", "context": "Situada al deambulatori, va ser fundada pel bisbe Arnau de Mont-rodon i consagrada el 1338. Té un retaule barroc de l'any 1679, amb la representació en pintura dels Quatre Sants Màrtirs de Girona: Just, Paulí, Germà i Sici, que segons la llegenda van ser martiritzats en temps de la persecució de Dioclecià (284 - 305 dC), aquestes teles es troben emmarcades entre columnes. Sota elles es presenten en talla de fusta escenes dels seus martiris. Sobre l'altar hi ha una arqueta del segle xiv, dels Sants, feta en pedra de Girona i amb esmalts i relleus a la part frontal de la Verge de la Llet i els quatre màrtirs. Damunt d'aquest sarcòfag l'any 1659 es van col·locar quatre bustos de talla dels sants descrits. Possiblement també hi ha les relíquies d'altres màrtirs esmentats a les actes de la troballa d'aquestes, com ara Amèlia de Girona.", "response": "bisbe Arnau de Mont-rodon", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06354998822974234", "instruction": "Qui va construir la Meta Sudans?", "context": "Al costat del Colosseu es trobava la Meta Sudans, construïda per l'emperador Domicià entre el 89 i el 96; era una font monumental de forma cònica amb una altura de 17 metres i envoltada d'aigua. La seva funció era assenyalar la intersecció dels quatre districtes de la ciutat. L'any 1936 va ser manada demolir per Mussolini per «molestar» per a la creació de la Via dei Fori Imperiali. Una de les últimes barbaritats que va patir el Colosseu va ésser ser objecte de simbolitzar l'esborrany de la història d'Itàlia per part dels militars; la part de l'edifici que falta a la primera foto va ser una bomba caiguda en el mateix durant la Segona Guerra Mundial.", "response": "l'emperador Domicià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28196789002523936", "instruction": "Qui és l'autor de l'obra original?", "context": "L'empresari Cera va posar al costat de Rossini de nou a Giuseppe Foppa el llibretista de L'inganno felice, el qual va oferir un pobre argument que es va basar, com era costum, en el teatre francès per extreure el tema per a la nova farsa. L'elecció va recaure sobre L'Échelle de soie de François-Antoine-Eugène de Planard, una obra còmica representada a París el 22 d'agost de 1808, sobre un tema derivat d'altres comèdies i obres del segle xviii. Fins i tot els crítics contemporanis han assenyalat la similitud del tema amb el de Il matrimonio segreto i Domenico Cimarosa i Giovanni Bertati, i recentment s'ha assenyalat que, tant Foppa com Bertati tenien una font comuna, la comèdia The clandestine marriage de George Colman i David Garrick, inspirada en la sèrie de pintures de William Hogarth Le marriage à la mode.", "response": "François-Antoine-Eugène de Planard", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.009507595125893609", "instruction": "Qui va proporcionar el llibret de Bianca e Falliero?", "context": "Amb Bianca e Falliero es torna a les obres fragmentades i disperses. El tema estava tret de Il conte Carmagnola, de Manzoni, i malgrat que el llibret va ser proporcionat per Felice Romani, el llibretista líder a La Scala, no va resultar ser un millor llibret. La història està ambientada al segle xvii a Venècia en un període de conflicte amb Espanya. A diferència del melodrama francès Blanche et Montcassin d'Arnault, conscient dels censors de Milà, Romani va plantejar un final feliç. No és clar si el canvi de final tràgic per feliç fou per raons de la censura del govern d'Àustria o per requisits purament de virtuosisme artístic, com ara el desig de concedir a la primadonna de brillar al bell final (Teco io resto: in te rispetto). Era de fet la inserció del mateix fantasiós i pirotècnic rondó final d'Elena, bastant usual del moment, que va permetre Isabella Colbran d'«incendiar» el San Carlo al final de La donna del lago.", "response": "Felice Romani", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8309455065065642", "instruction": "Qui va signar la rendició?", "context": "Finalment, i després d'una execució plena d'errors de tota classe, l'Argentina va signar la rendició el 14 de juny del mateix any. Del costat argentí, van morir aproximadament uns 700 combatents i 1.300 van resultar ferits. L'exèrcit britànic va sofrir pèrdues molt menors, encara que més de 200 combatents van perdre la vida, i quasi 800 ferits.", "response": "l'Argentina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7963302218251038", "instruction": "Qui va proposar la teoria del seu ús en l'exhibició sexual?", "context": "La teoria sobre el seu ús en l'exhibició sexual fou proposada per primera vegada per Davitaixvili l'any 1961 i anà guanyant acceptació des d'aleshores. Es poden apreciar proves que l'exhibició sexual era important, tant en el festeig com en altres comportaments socials, en el fet que els dinosaures banyuts difereixen marcadament en els seus guarniments, fent cada espècie molt distintiva. Altres criatures modernes que també presenten banyes i guarniments els utilitzen en comportaments similars. Un estudi recent del crani més petit del triceratop, un juvenil constatat, mostra que tenia el collar i les banyes desenvolupades a una edat molt primerenca, precedint el desenvolupament sexual i per tant probablement importants per la comunicació visual i el reconeixement específic en general. Els grans ulls i trets els escurçats, unes característiques típiques dels \"mamífers nounats bufons\", també suggereixen que hi havia cura paternal en els triceratops.", "response": "Davitaixvili", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9182532103848946", "instruction": "A qui havia pertanyut el Palau Reial de Pedralbes?", "context": "Al Districte de Sarrià-Sant Gervasi es troben els Jardins de la Tamarita, realitzats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí el 1918, on enfront de l'edifici principal se situen quatre escultures dedicades a continents —tots menys Oceania—, obra de Virginio Arias. Per altra banda, el 1924 la ciutat de Barcelona va donar al rei Alfons XIII el Palau Reial de Pedralbes, que havia pertanyut a la família Güell. Tenia un palauet d'estil caribeny realitzat per Joan Martorell, mentre que dels jardins i del tancament de la finca se n'havia encarregat Antoni Gaudí, del qual en roman una font dedicada a Hèrcules, així com els pavellons de porteria, que inclouen una reixa d'entrada amb un drac de ferro forjat, que representa a Ladó, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules en el seu onzè treball. Entre 1919 i 1924 es va fer una remodelació per a convertir-lo en Palau Reial, a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot. Es van col·locar llavors diverses escultures per a decorar el recinte, entre les quals destacava Isabel II presenta al seu fill, el futur rei Alfons XII, a Barcelona, obra d'Agapit Vallmitjana de 1860; o un Nu femení agenollat, obra de Joan Borrell de 1916. El 1930 es va col·locar també un Nu, d'Enric Casanovas.", "response": "a la família Güell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.687559799762827", "instruction": "Qui va encarregar el treball?", "context": "El treball va ser encarregat pel canceller del ducat de Borgonya, Nicolau Rolin, que apareix al costat esquerre de la imatge. Era per a la seva església parroquial, Notre-Dame-du-Châtel, a Autun, on va romandre fins que l'església es va cremar durant la revolució francesa, el 1793. Després d'un període en què quedà exposat a la Catedral d'Autun, va passar al Louvre el 1805 com a resultat de l'espoli de Napoleó Bonaparte.", "response": "Nicolau Rolin", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24913530802092287", "instruction": "Qui ha filtrat informació sobre l'euroordre de Clara Ponsatí?", "context": "La portaveu de la Comissió Europea, Mina Andreeva, ha criticat la filtració d'informació confidencial sobre l'euroordre de Clara Ponsatí que va fer ahir el ministre en funcions espanyol Josep Borrell en un piulet –que després va esborrar. Andreeva ha dit: 'Hi ha regles molt clares sobre el sistema d'informació de Schengen. […] Tots els estats membres tenen un protocol que determina i monitoritza l'accés per a fer-ne només un ús autoritzat.' Tot seguit, ha dit que investigar aquesta filtració és responsabilitat de les autoritats espanyoles. Al piulet, Borrell hi deia: 'La policia britànica corregeix l'ús del terme “desproporcionada” per qualificar la petició d'extradició de Ponsatí. En la nova comunicació, aclareixen que simplement es tracta de demanar més informació. Aquest és el document de rectificació que han enviat.' I hi adjuntava una captura del document.", "response": "Josep Borrell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3120738737970634", "instruction": "Qui va encomanar l'altar actual?", "context": "L'altar actual va substituir el de l'any 1660 i va ser encomanat i pagat pel bisbe Agustín Rubín de Ceballos (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de marbre vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centímetres de la vora, s'aixeca una altra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre amb acabats de bronze; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat amb guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte Juan Pedro Arnal i va ser elaborat a Madrid. Consta de vuit columnes de serpentina d'estil corinti, per rematar la cúpula hi ha una creu de vidre de jaspi emmarcada en bronze.", "response": "Agustín Rubín de Ceballos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7322086502592867", "instruction": "A qui va escriure una carta el 18 de novembre de 1911?", "context": "Les primeres traduccions de Goethe varen ser publicades entre 1898-1891 a La Il·lustració Catalana, continuant a L'Avenç fins al seu tancament el 1893. En aquell moment, Maragall estava treballant en cançons per a l'Orfeó Català; dins del programa musical d'aquest grup coral es troben traduccions de peces de Wilhelm Müller, Reinick, Friedrich Rückert, escenes del Parsifal de Wagner i alguna coral de Bach. L'any 1898 va publicar a Catalònia les seves traduccions de Nietzsche i Ifigènia a Tàurida de Goethe, que posteriorment es va editar en un llibre. Les traduccions dels darrers anys varen aparèixer a les revistes Joventut i La Cataluña. Amb tot, el 18 de novembre de 1911, un mes abans de la seva mort, en una carta dirigida a Pere Bosch i Gimpera confessava les seves dificultats per entendre la parla alemanya.", "response": "Pere Bosch i Gimpera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3782292056808705", "instruction": "Qui porten molècules receptores que reconeixen dianes específiques?", "context": "Tant els limfòcits B com els limfòcits T porten molècules receptores que reconeixen dianes específiques. Les cèl·lules T només reconeixen una diana aliena, com ara un patogen, després que els antígens (petits fragments del patogen) hagin estat processats i presentats en combinació amb un receptor propi anomenat molècula de complex d'histocompatibilitat principal (MHC). Hi ha dos subtipus principals de limfòcits T: els limfòcits T citotòxics i els limfòcits T col·laboradors. Els limfòcits T citotòxics només reconeixen antígens acoblats a molècules d'MHC de classe I, mentre que els limfòcits T col·laboradors només reconeixen antígens acoblats a molècules d'MHC de classe II. Aquests dos mecanismes de presentació d'antigen reflecteixen els rols diferents dels dos tipus de limfòcit T. Un tercer tipus, menys important, són els limfòcits T γδ, que reconeixen antígens intactes que no estan acoblats a cap receptor d'MHC.", "response": "Tant els limfòcits B com els limfòcits T", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5563070483291552", "instruction": "Entre qui s'escull l'«usuari del dia»?", "context": "Els usuaris de Rosetta@home que prediuen estructures de proteïnes utilitzades per l'experiment CASP són mencionats a les publicacions científiques que tracten sobre els resultats corresponents. Els usuaris que prediuen l'estructura energèticament més favorable d'una determinada unitat de treball apareixen a la pàgina d'inici de Rosetta@home com a «predictor del dia», juntament amb tots els equips als quals pertanyin. Cada dia s'escull un «usuari del dia» a l'atzar d'entre tots els usuaris que s'han creat un perfil a Rosetta@home. L'«usuari del dia» també apareix a la portada.", "response": "entre tots els usuaris que s'han creat un perfil a Rosetta@home", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8446134757416873", "instruction": "Qui és la presidenta de l'ANC?", "context": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya. Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta, on han simbolitzat la signatura de l'acord. A més, han acordat de posar els mitjans i recursos respectius, tant tècnics com humans, per a organitzar aquestes eleccions primàries. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha aclarit: 'L'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.' Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona, ha dit que el camí per a fer aquestes primàries és com unes 'fitxes de dòmino que cauen' i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits. 'Les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits', ha afegit, i ha indicat que tothom es pot inscriure al registre de votants de primariescatalunya.cat, que obrirà dilluns. Un dels promotors de Primàries per la República, que agrupa més iniciatives locals, és Josep Manel Ximenis, qui ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes perquè participin en aquest moviment, que vol fer efectiva la independència i materialitzar la República.", "response": "Elisenda Paluzie", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07534977980848045", "instruction": "A qui no va oblidar Helen Fielding en el seu llibre?", "context": "Helen Fielding va crear la vida de Bridget Jones de manera que reflectís els problemes i inquietuds de les seves lectores però, sense oblidar als seus lectors masculins. Així doncs, El Diari de Bridget Jones, més enllà d'una velada novel·la feminista, és una nova recreació de l'eterna guerra de sexes. És a dir, una comèdia d'embolics centrada en la descripció dels comportaments sexuals contemporanis, a través dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte. Una història que ve inspirada, com la mateixa escriptora va reconèixer, per la novel·la Orgull i prejudici de Jane Austen.", "response": "als seus lectors masculins", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.854922398031198", "instruction": "Qui tenia unes funcions semblants a les dels duumvir iuri dicundo a Roma?", "context": "Finalment, per tal de procedir al cens dels ciutadans i actualitzar les corresponents llistes cada cinc anys, els càrrecs de duumvir iuri dicundo eren elegits com a quinquennales. Aquests magistrats, les funcions dels quals eren comparables a les dels censors de Roma, eren responsables de l'actualització del registre dels colons i tenien el poder d'exercir un cert control sobre la moral pública; així, multaven amb una «nota» els infractors que consideraven que tenien una conducta impròpia. Les reunions del consell del decurioni eren a la Cúria, que ocupava la part central del costat sud del Fòrum. A l'est de la Cúria, se situava la seu del duoviri i, a la seva esquerra, hi havia l'edifici dels edils.", "response": "censors", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8792037734381775", "instruction": "Amb qui es ficarà en contacte avui Teodoro García Egea?", "context": "El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha dit aquest que avui contactarà amb Vox per a repetir l'acord amb els ultres que ja van tancar amb Ciutadans per repartir-se la mesa del Parlament d'Andalusia. Si bé ha assegurat que 'més que discutir mesures concretes', ha dit que el rellevant és que 'comenci a caminar' la legislatura. En declaracions a Onda Cero, recollides per Europa Press, el dirigent popular ha defensat que l'acord programàtic amb Ciutadans, recolzat per 47 diputats, han de ser 'les vies per les quals circuli el tren'. Tanmateix, ha dit que parlaria amb el secretari general de Vox per a sumar els seus dotze diputats al pacte. 'Trucaré a Ortega Smith durant el dia d'avui. Amb tota normalitat, contactarem amb qui volen fer fora Susana Díaz', ha assegurat.", "response": "amb Vox", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49521511141358543", "instruction": "Qui ha citat a declarar la Guàrdia Civil?", "context": "La Guàrdia Civil ha citat a declarar dijous com a investigat Juan Cotino, ex-president de les Corts, ex-vice-president del Consell i ex-director general de la policia espanyola. Aquest matí la Guàrdia Civil ha detingut els seus nebots, José i Vicente Cotino, i també l'ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana, en una operació contra la corrupció. En total hi ha set detinguts, acusats d'un presumpte emblanquiment de capitals. Avui s'han fet vint-i-dos escorcolls. Els agents investiguen un presumpte cobrament de comissions per adjudicacions, que sembla ques es van ocultar en paradisos fiscals i que van retornar recentment. En concret, la fiscalia anticorrupció i la Guàrdia Civil rastregen el cobrament d'uns deu milions d'euros en comissions il·legals rebuts per l'adjudicació de contractes públics durant l'etapa de Zaplana al capdavant de la Generalitat.", "response": "Juan Cotino", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6823204588022104", "instruction": "Qui escull el ninot que serà indultat del foc?", "context": "Les falles de València ja són a tocar. I per això aquesta setmana s'ha inaugurat l'Exposició del Ninot. D'ençà del 1934 cada comissió fallera de València hi presenta un ninot de la falla que plantaran. Després el públic és l'encarregat d'escollir-ne un per acabar-lo indultant del foc. Enguany n'hauran de triar un de 372. A més, el qui finalment sigui indultat tindrà la sort de passar a formar part del Museu Faller de València.", "response": "el públic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16329153257279438", "instruction": "Qui és el propietari del local desallotjat?", "context": "Avui fa una setmana del desallotjament del local anomenat 'Banc Expropiat', a la Travessera de Gràcia de Barcelona. Des d'aleshores, la tensió es manté al barri sense que s'hagi desblocat el conflicte, i els ocupants reclamen de recuperar l'espai per a les activitats que hi havien fet aquests últims anys. L'ajuntament governat per Ada Colau no vol pagar el lloguer al propietari –la societat Antartic Vintage SL– que havia pagat durant un any el govern municipal de Xavier Trias: 4.000 euros al mes, més un primer pagament de 6.000 euros. Ara la fiscalia de Barcelona investiga Trias per suposada malversació de diner públic. I el diàleg entre el consistori i els ocupants s'ha malmès. En els aldarulls que hi va tornar a haver ahir durant el nou intent de reocupar el Banc Expropiat hi hagué deu ferits, entre els quals set agents dels Mossos d'Esquadra.", "response": "Antartic Vintage SL", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6074862035550852", "instruction": "Amb qui arriba Astarotte?", "context": "Astarotte, una de les princeses de l'infern, ha portat al bosc a un grup de dimonis per ajudar a Armida. Ella arriba amb Rinaldo, que està completament encantat per ella (Duo: Dove son io!). Fins i tot quan ella li explica el pla que ha concebut amb Idraote, ell no es rebel·la en contra. Meravellat, Rinaldo veu com Armida converteix el bosc en un palau de plaers. Armida medita sobre el poder de l'amor (D'Amore al dolce impero) i li ofereix diversió a Rinaldo amb una pantomima sobre un guerrer seduït per un grup de nimfes. Rinaldo, que ha perdut tot el sentit de l'honor militar, es lliura als encants d'Armida.", "response": "Rinaldo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6088392429309187", "instruction": "Qui impulsa la conferència informal de presidents autonòmics?", "context": "El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont; el president basc, Íñigo Urkullu; i la presidenta navarresa, Uxue Barkos, no assistiran a la desfilada militar que es farà dimecres a Madrid amb motiu de la festivitat espanyola de 12 d'octubre. A banda aquests tres presidents, que han dit obertament que no hi anirien, hi haurà dues absències més: el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que farà un viatge oficial a Cuba, i el gallec, Alberto Núñez Feijóo, per motius personals. Conferència informal El president canari, Fernando Clavijo, ha anunciat que els dirigents autonòmics decidirien el dia 12 d'octubre la data de la conferència informal de presidents que impulsen les Canàries i que té per objectiu posar en comú els problemes de totes les comunitats autònomes i proposar-hi solucions. La idea és que aquest fòrum, sense la formalitat de la conferència de presidents que convoca el cap de l'executiu espanyol, es reuneixi dues vegades l'any.", "response": "Canàries", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.019809958877376688", "instruction": "Qui va publicar Cent Vistes del Mont Fuji?", "context": "Ha estat objecte d'un accessori especial dels pintors japonesos, com el mestre del gravat japonès Katsushika Hokusai (1760-1849) amb les seves Trenta-sis vistes del Mont Fuji (Fugaku Sanjurokkei, 1831). Tenen una forta influència dels impressionistes europeus. El 1835, Hokusai publicà Cent Vistes del Mont Fuji (Fugaku Hyakkei) en forma de tres llibres en negre i gris.", "response": "Hokusai", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.803517190713567", "instruction": "De qui és fill Pau Thomàs?", "context": "Podem ha deixat el govern balear en minoria al parlament, quan ha votat a favor d'una moció presentada pel PP, que afecta dos nomenaments d'alts càrrecs. Els dos càrrecs són el director general de l'IB-Salut, Juli Fuster, perquè és el marit de la consellera de Salut, Patrícia Gómez, i de l'assessor de la Conselleria de Treball, Pau Thomàs, que és fill del vice-president del parlament, Vicenç Thomàs. Tot i haver votat a favor de la iniciativa del PP, Podem no ha aconseguit d'incloure a la moció una altra destitució, la de Francisco Fernández, gerent de l'empresa pública de cartografia SITIBSA, que Podem considera que hauria de plegar perquè havia estat responsable d'Urbanisme a Maó i és vinculat amb presumptes càrrecs de corrupció. Dins el govern, Més també ha criticat la política de nomenaments que ha impulsat el soci majoritari, el PSIB.", "response": "Vicenç Thomàs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1737084871737944", "instruction": "Qui va observar per primera vegada els anells de Saturn?", "context": "Els anells de Saturn són els més grans i espectaculars del sistema solar. Van ser observats per primer cop per Galileo Galilei el 1610, utilitzant el seu telescopi. Tanmateix, no els va identificar com a tals. Més endavant, el 1655, Huygens va afirmar que no es tocaven en cap punt amb el planeta.", "response": "Galileo Galilei", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9432653437102392", "instruction": "Qui va ser el primer propietari conegut?", "context": "El primer propietari conegut va ser el príncep de Charleroi; durant el segle xix va estar a Anvers en mans de J. J. van Hal, i des de 1836, va ser propietat de C. J. Nieuwenhuys de Brussel·les; l'any 1860 va ser comprat per un tal monsieur Parent, de París, i el 1926 la seva néta i comtessa O'Gorman ho va vendre. En el mateix any va ser propietat successivament d'Allen Loebl, Philip Lehman, i Kleinberger, de Nova York. Aquell mateix any va ser venut a Michael Friedsam per 65.000 dolars. Friedsam va llegar el seu patrimoni a Metropolitan a la seva mort.", "response": "el príncep de Charleroi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3729639124563806", "instruction": "Qui va adquirir L'últim dia de Numància?", "context": "La primera vegada que va participar en el concurs seria el 1858, any en què enviaria diverses obres i rebria una tercera medalla per un retrat titulat Estudi del Natural. El mateix any i fora de concurs va presentar L'últim dia de Numància, que seria posteriorment adquirit per l'Estat per 3.000 pessetes i dipositat al fons del Museu del Prado, tot i haver obtingut només una medalla de tercera classe. El 1860 va enviar un dels seus paisatges, amb el qual va obtenir una segona medalla. El pintor, va passar bona part de la seva vida obsessionat per la sèrie de la Guerra del Francès i el Setge de Girona de 1809, realitzant pintures com El somatent del Bruch, La Companyia de Santa Bàrbara (MNAC), Les heroïnes de Girona (Diputació) i la més grandiosa El gran dia de Girona, que li va ocupar bona part de la seva vida fins a la seva defunció.", "response": "l'Estat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8967824302133383", "instruction": "A qui es van transferir?", "context": "El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny. El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa. A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralització de l'explotació.", "response": "a Ferrocarriles de Vía Estrecha", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8489998419603856", "instruction": "Qui era la reina d'Anglaterra?", "context": "El maig de 1523 es trasllada a Anglaterra, i al cap de poc temps és nomenat lector del Col·legi Corpus Christi de la Universitat d'Oxford. Fa classes des de l'agost fins a l'abril de 1524. Entre els seus estudiants, es troben Nicholas Udall, Reginald Pole, Edward Wotton o John Heliar, els quals posteriorment destacaran en les seves activitats. Coneguda i admirada la seva capacitat intel·lectual i la seva experiència com a preceptor (a banda de la seva activitat com a professor particular a Lovaina, abans havia estat preceptor dels fills de Bernat Valldaura i del cardenal Guillaime de Croÿ), la reina d'Anglaterra, Caterina d'Aragó, el nomena preceptor de la seva filla, la princesa Maria. En aquest període la seva producció intel·lectual està centrada en la seva relació amb els reis, com a conseller i preceptor, no en les lliçons que imparteix a la universitat, amb uns continguts pràctics educatius i morals. Comença aquesta producció, encara vivint a Bruges però preparant el seu viatge a Anglaterra, amb De Institutione Faminae Christianae, destinada a la reina per a l'educació de la princesa Maria. Ja en Anglaterra, tant la reina com William Blount, quart baró de Mountjoy, li demanen la redacció d'uns plans d'estudis per a l'ensenyament del llatí destinats als seus fills, la princesa Maria i Charles Blount, que es publiquen el 1523 com les dues epístoles de la seva obra De ratione estudii puerilis; també escriu De Consultatione, a petició de l'ambaixador de Carles V; i la traducció del grec de dues oracions d'Isòcrates, Nicocles i Aeropagitica, que tracten del govern.", "response": "Caterina d'Aragó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6418189598219654", "instruction": "Qui comandava l'exèrcit borbònic el 25 de juliol de 1713?", "context": "El 25 de juliol de 1713 l'exèrcit borbònic —uns 25.000 homes comandats pel duc de Pòpoli—, inicià el setge a la ciutat, dins la qual s'hi havien aplegat molts combatents dels altres territoris de la Corona d'Aragó, sobre tot aragonesos, que formaren un regiment de cavalleria, un altre de fusellers, dos companyies de voluntaris a peu i una de voluntaris a cavall, i valencians i de les illes que organitzaren diverses companyies de voluntaris, i es van realitzar alguns atacs infructuosos a causa de l'escassa capacitat artillera dels atacants. S'escollí el general Villaroel, militar borbònic fins a l'ofensiva de 1710, comandant de l'exèrcit català ajudat, entre d'altres, pel valencià Joan Baptista Basset. Durant els primers mesos de setge les tropes borbòniques foren comandades pel duc de Pòpoli, que tot i la seva experiència, es veié incompetent a l'hora de mantenir un setge eficaç a la ciutat. La situació del Principat esdevingué progressivament més inestable pels borbònics a causa de les revoltes i l'aixecament de milers de persones arreu del país que lluitaren contra la invasió. L'exèrcit franco-espanyol fou incapaç d'aturar les guerrilles de la Plana de Vic i el Lluçanès i obligà Pòpoli a mobilitzar tropes destinades al setge de la ciutat comtal, fet que afluixà el bloqueig i permeté importants connexions entre la ciutat i la resistència de l'interior del país. En l'àmbit marítim el setge fou ineficaç i permeté l'arribada de queviures, pólvora i municions provinents de Mallorca a la ciutat de Barcelona.", "response": "el duc de Pòpoli", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6782023543600693", "instruction": "Contra qui s'ha plantejat el Partit Laborista presentar una moció de censura?", "context": "El Partit Laborista considera de presentar una moció de censura contra el primer ministre britànic, Boris Johnson. 'Qui hi confia, a part d'ell mateix?', ha dit a la BBC Diane Abbot, responsable d'Afers Interns del partit que encapçala Jeremy Corbyn. En aquest sentit, sobre la moció de censura ha dit que era 'una opció'. 'Contactem amb la resta de partits del parlament perquè, si fem una moció de censura, puguem presentar-la amb tota la confiança que tirarà endavant', ha dit Abbott. A part de tenir els vots necessaris, la moció requereix un candidat de consens perquè substitueixi Johnson al número 10 de Downing Street abans del 31 d'octubre, quan s'acaba el termini perquè s'executi el Brexit. En cas que no hi hagi cap candidat alternatiu, Johnson tindria la potestat de convocar eleccions, però sense un termini específic.", "response": "Boris Johnson", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4951148883231664", "instruction": "Qui ha exigit a la Generalitat els documents sobre el procés participatiu del 9-N?", "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha requerit a la Generalitat nova documentació i expedients sobre el procés participatiu del 9-N, principalment sobre el sistema informàtic utilitzat per introduir les dades de les votacions i per recollir els resultats. La documentació la va sol·licitar la fiscalia divendres passat i ahir el magistrat del cas va admetre la petició i la va remetre al govern. Segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts judicials a l'ACN, el magistrat ha sol·licitat al director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) l'expedient complet relacionat amb l'adquisició del material informàtic que va ser utilitzat en el procés participatiu, així com els encàrrecs realitzats a qualsevol proveïdor extern. També ha demanat tota la informació sobre el transport dels ordinadors als col·legis i instituts i la documentació relacionada amb qualsevol actuació o encàrrec relatius a la instal·lació d'aplicacions informàtiques en aquests ordinadors.", "response": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9817284051189948", "instruction": "Per qui està avalat el projecte?", "context": "El Ministeri d'Afers Estrangers espanyol ha aturat el projecte del corredor 5G del Mediterrani, impulsat pel Departament de Polítiques Digitals en col·laboració amb Occitània i amb l'aval de la Comissió Europea. Segons Catalunya Ràdio, el ministeri de Josep Borrell ha fet pressió per paralitzar aquest projecte transfronterer que havia de ser un banc de proves per a projectes que investiguen en vehicles autònoms i connectats. Aquest corredor era una aposta de la Unió Europea, que per a finançar aquesta mena de projectes exigeix que siguin transfronterers; per això Catalunya l'havia preparat amb la col·laboració del govern d'Occitània. Se n'havia de fer la presentació el mes de juny passat a Bucarest, Romania, i hi havien d'assistir el conseller Jordi Puigneró, el vice-president de la regió d'Occitània i alts càrrecs de la Comissió Europea. Tanmateix, la intervenció de Borrell va fer que aquest acte es vetés. Segons fonts del Departament de Polítiques Digitals, el ministeri es va posar en contacte amb la Comissió Europea perquè suspengués l'acte, on s'havia d'aprovar un pla de treball i obrir el projecte del corredor 5G a fons europeus.", "response": "Comissió Europea", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32095784777182745", "instruction": "De qui apareix envoltat Ponç Pilat a la pintura?", "context": "El format ve determinat per la ubicació del panell a la predel·la que va imposar a aquesta escena de la flagel·lació un desplegament inusual en la pintura catalana del segle xv. La visió horitzontal mostra una galeria pavimentada amb lloses de pedra amb motius geomètrics, cinc pòrtics oberts a un paisatge rural amb un camí serpentejant, una casa flanquejada per una torre, una carena de turons i un cel blau, abandonant els daurats i estofats típics del gòtic per representar el cel. Al centre està Crist lligat a una columna i assotat per dos botxins. A banda i banda es representen els personatges; al costat dret, Ponç Pilat, assegut en un tron zoomòrfic adornat amb un escut amb el símbol imperial de l'àguila bicèfala i envoltat dels seus assessors. Huguet fa servir el mateix model que l'emperador Deci del Retaule dels sants Abdó i Senén o que el prefecte Dacià de la taula de la \"Confessió davant Daci\" del Retaule de Sant Vicenç de Sarrià, llevat que el barret de Pilat és d'estil romà d'Orient. Així mateix, respecte a aquesta taula de sant Vicenç, Huguet també repeteix els braços del tron amb cap de rapinyaire i situa a la base de la columna central de l'escena una àguila bicèfala, símbol de l'Imperi Romà d'Orient desaparegut el 1453 amb la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs, una al·lusió al triomf del mal sobre el bé.", "response": "dels seus assessors", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8341835679843083", "instruction": "Amb qui es va casar?", "context": "El 20 de juny de 1848 es va casar amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell, filla del banquer Josep Bosch i Mustich, amb qui va tenir quatre filles: Pepita (1849), Rosita (1850), Sol (1851) i Clotilde (1861), que va ser una coneguda instrumentista d'arpa. La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, podria haver estat fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa i Cerdà va excloure-la del testament. El 1862 el matrimoni es va separar a conseqüència del naixement de Clotilde i el 1864 la seva esposa va marxar a Madrid.", "response": "Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9263150696490366", "instruction": "Qui va acompanyar a Pablo Iglesias en el míting que va fer a Rubí?", "context": "El míting que va fer ahir Pablo Iglesias a Rubí, acompanyat dels candidats de Catalunya Sí que es Pot, ha aixecat molta polseguera. És especialment polèmic el moment en què diu que Artur Mas, igual com Mariano Rajoy, menysprea les classes populars i la gent de barri que té orígens extremenys i andalusos. 'Aquesta gent de barri que no vota ha d'ensenyar les dents; aquesta gent de barri que no s'avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys ha d'ensenyar les dents. No podeu consentir que us facin invisibles a Catalunya. Tothom a votar el dia 27. Aquestes classes populars han de treure el seu orgull de barri.' Heus ací el vídeo de les polèmiques declaracions de Pablo Iglesias:", "response": "candidats de Catalunya Sí que es Pot", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.004066047969470743", "instruction": "Qui va escriure la sèrie de Nàrnia?", "context": "Els lleons continuen apareixent a la literatura moderna, des del messiànic Aslan d'El lleó, la bruixa i l'armari i els llibres posteriors de la sèrie de Nàrnia, escrita per Clive Staples Lewis, fins al còmic lleó covard d'El màgic d'Oz. L'advent de les pel·lícules veié la continuació del simbolisme dels lleons; un dels lleons més icònics i reconeguts és Leo the Lion, la mascota dels estudis Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), que ha estat utilitzada des de la dècada del 1920. La dècada del 1960 fou testimoni de l'aparició de la que és probablement la lleona més cèlebre, l'animal de Kenya Elsa a la pel·lícula Nascuda lliure, basada en la història real del best-seller internacional homònim. El paper del lleó com a rei dels animals ha estat utilitzat en dibuixos animats, des del manga de la dècada del 1950 que donà origen als primers dibuixos animats en color japonesos, Kimba the White Lion, Leonardo Lion de King Leonardo and his Short Subjects, ambdós de la dècada del 1960, fins a la pel·lícula de Disney The Lion King, que incloïa la popular cançó The Lion Sleeps Tonight a la banda sonora. Un lleó apareix als bitllets de 50 rands de Sud-àfrica.", "response": "Clive Staples Lewis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5132714503732548", "instruction": "Qui va escriure la temàtica de l'àlbum?", "context": "Wish You Were Here és el segon àlbum de Pink Floyd en utilitzar una temàtica conceptual escrita íntegrament per Waters, i evoca el seu sentiment que la camaraderia que alguna vegada hi havia hagut entre els membres de la banda, feia temps que estava absent. L'àlbum comença amb una introducció instrumental de vuit minuts i mig, abans de començar amb «Shine On You Crazy Diamond». «Shine On» és un tribut a l'antic membre de la banda Syd Barrett, obligat a abandonar la banda per una crisi nerviosa deguda al consum de drogues que li va causar problemes mentals uns anys abans. Barrett és recordat amb frases com \"Remember when you were young, you shone like the sun\" (\"Recorda't de quan eres jove, brillaves com el sol\") i \"You reached for the secret too soon, you cried for the moon\" (\"Vas intentar conèixer el secret massa aviat, vas anhelar la lluna\").", "response": "Waters", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.43673464114963556", "instruction": "Qui és el president del tribunal?", "context": "Un document intern dels observadors internacionals aplegats a la plataforma International Trial Watch avançat per TV3 conclou que al judici contra el procés hi ha hagut deu vulneracions del principi de legalitat penal i els drets de llibertat, llibertat d'expressió, llibertat ideològica, reunió pacífica i el lliure exercici de càrrec públic representatiu. A més, diuen que s'ha vulnerat el dret d'un judici amb garanties i han criticat el tracte als testimonis. Acusen Manuel Marchena, president del tribunal, de no haver-los tractat tots igual. És per això que diuen que es va vulnerar el dret de defensa. Segons la plataforma, el text publicat per TV3 és un document intern, no la posició final dels observadors. El document definitiu, diuen, encara l'han d'acabar d'elaborar i es presentarà el 14 de novembre en una conferència de premsa.", "response": "Manuel Marchena", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8594169617866324", "instruction": "Qui escampa que Zelmira ha estat l'assassina d'Azor?", "context": "Tot seguit Zelmira arriba a la plaça. La dona experimenta inquietud en tornar a veure el seu marit i decideix no revelar res dels terribles esdeveniments ocorreguts a Lesbos. Ilo corre per abraçar-la però immediatament s'adona del dolor que la seva dona sent en el seu interior. La interroga però ella no li aclareix res. A continuació dubte si Zelmira la segueix estimant, cosa que ella afirma rotundament. Finalment li pregunta si ja ha informat al seu pare de la seva tornada, el que fa que la dona es posi encara més nerviosa. Ilo l'exhorta que el condueixi davant el seu sogre però en aquest moment apareix Emma al costat d'un grup de donzelles i informen Zelmira que Antenore ha fet córrer per tot el regne el rumor que ha estat ella l'assassina d'Azor. Ilo, que no sap res del que ha passat, queda molt estranyat davant la notícia i demana explicacions a la seva esposa però ella li prega que torni a la seva terra natal i l'abandoni al seu inexorable destí. La incertesa d'Ilo és ara màxima. Emma i les donzelles aconsellen Zelmira que es posi fora de perill com més aviat mentre ella se sent lacerada pel dolor (Duo: Ah che quei tronchi accenti?).", "response": "Antenore", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15608828065484026", "instruction": "Qui va ser un dels darrers càtars coneguts?", "context": "A Occitània, durant tot el segle xiii i l'inici del segle xiv, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la Inquisició i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers càtars coneguts, Guilhem Belibasta. L'heretgia càtara va ser finalment aniquilada després d'anys de croada.", "response": "Guilhem Belibasta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31556370018450697", "instruction": "Qui és el representant de la llei que el persegueix?", "context": "El novel·lista de crim Ace Atkins en el llibre de 2010 Infamous es basa en el segrest d'Urschel i les successives desventures, en diversos estats, de George i Kathryn Kelly mentre intentaven fugir tant de l'FBI com d'altres gàngsters ansiosos per reclamar els diners del rescat d'Urschel. Ace Atkins va escriure sobre aquest personatge emblemàtic, però, també introduí el paper de la dona de Kelly. La història gira al voltant del segrest de Charles F. Urschel, el magnat del petroli de Texas, que és alhora víctima de Kathryn i George Kelly. George Kelly es mostra amb talent només en el consum d'alcohol mentre Kathryn sembla una dona intrigant i intel·ligent. Al capdavant de la persecució de l'FBI hi ha Gus T. Jones, un representant de la llei. Kelly també entra a formar part del món literari (juntament amb Pretty Boy Floyd i Baby Face Nelson) com un dels personatges principals de la sèrie de còmics Pretty, Baby, Machine escrita per Clark Westerman, en què Pretty Boy Floyd, Baby Face Nelson i Machine Gun Kelly visiten el seu mentor, John Dillinger, a la presó. Dillinger, desesperat, necessita consell sobre com posar fi a la vida d'Al Capone.", "response": "Gus T. Jones", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.054904936496739776", "instruction": "A qui ha acusat Trias?", "context": "MANRESA (BARCELONA), 24 (EUROPA PRESS) L'exalcalde de Barcelona i líder de CDC al consistori, Xavier Trias, ha acusat aquest divendres el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, d'actuar a l'estil “del vell franquisme, de quan els governadors civils feien el que els semblava”. “Es creu que encara ho és i no entén que estem en una democràcia”, ha declarat abans del míting final de CDC a Manresa, després de publicar-se que el ministre i el director de l'OAC, Daniel de Alfonso, van tractar una acusació de blanqueig contra el llavors alcalde. Trias no entén que el ministre no dimiteixi perquè s'evidEncia que és una persona “profundament deshonesta”, i ha recordat que el mateix Trias té un contenciós contra el mitjà que ha publicat que tenia un compte a Suïssa. “Això no és una cosa d'un sol senyor que munta tot això; és una conjura al màxim nivell del país per danyar els partits que han apostat per la independència”, ha sostingut, després d'admetre que es va sentir indefens quan va haver de defensar-se d'aquesta acusació. Segons la seva opinió, es tracta d'un escàndol de primer ordre, i ha considerat “intolerable que des de les estructures de l'Estat s'intenti combatre les idees amb invencions d'informes per perjudicar” els adversaris.", "response": "el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9887725129835698", "instruction": "Qui va suggerir a la mesa que no acceptaren la formació del grup Múltiple?", "context": "La líder de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, ha demanat a la mesa de la cambra que reconsideri la decisió de no permetre la conformació del grup Múltiple, on a banda de JxCat, també hi participen Compromís, Més País i el BNG. Borràs al·lega que les quatre formacions sumen suficients vots per superar el topall del 5% en l'àmbit estatal. La setmana passada, els lletrats del congrés van recomanar a la mesa que no permetés la creació del grup Múltiple perquè a parer seu JxCat, Compromís, Més País i el BNG sumaven el 4,9% dels vots, una dècima per sota del topall. Tanmateix, Borràs defensa que la suma real de vot és del 5,09%, ja que els lletrats no van contar els vots de Més País al Principat i el País Valencià, on la formació es va presentar, però no va treure representació. En aquest sentit, la líder de JxCat recorda que el BOE estipula que la suma de vots és del 5,09% i recorda que el 2004, en una situació similar, el congrés va permetre que Esquerra Unida – Iniciativa per Catalunya – els Verds formés grup propi.", "response": "els lletrats del congrés", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45315601881468526", "instruction": "Qui s'adona que ha estat altiu amb Elizabeth?", "context": "Els dos relats però, no només presenten similituds sinó que també presenten algunes diferències. La principal d'elles és l'evolució del personatge del Sr.Darcy. A Orgull i prejudici, Fitzwilliam Darcy s'adona que ha estat altiu amb Elizabeth i intenta resoldre les seves desavinences parlant amb ella. En canvi, el Mark Darcy de Helen Fielding no modifica el seu comportament. Simplement, li diu a Bridget que l'estima «tal com ella és» i, per tant, qualsevol malentès ja queda aclarit.", "response": "Fitzwilliam Darcy", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5740253880688196", "instruction": "Qui ha perdut un punt des de l'últim sondatge?", "context": "La nova onada del CIS manté el PSOE com a primera força amb intenció de vot, 28,9%, amb un ampli avantatge sobre el PP (19,1%) i Ciutadans (17,9%), que perd un punt respecte de l'últim sondatge. Vox, al qual els darrers sondatges, com el d'El Mundo, li donava més de quaranta diputats, en aquest obté un 3,7% dels vots. Això li permetria d'entrar al congrés espanyol i augmenta més d'un punt respecte de l'estudi del desembre. Units Podem, format per Podem i el partits coalitzats –En Comú-Podem, Compromís i En Marea– arribaria fins al 15% i es mantindria, doncs, com a quarta força. Quant als partits dels Països Catalans, ERC obtindria el 4,7% (4,8% al novembre), En Comú-Podem el 2,7% (2,8%), el PDeCAT es recupera i obtindria l'1,4% dels sufragis (0,8%) i Compromís baixaria mig punt i se situaria en l'1,9%. 3.000 entrevistes després de les andaluses El sondatge es va fer mitjançant 3.000 entrevistes a majors d'edat entre l'1 i el 12 de desembre, després de les eleccions andaluses i l'entrada de Vox al parlament.", "response": "Ciutadans", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.592787355228292", "instruction": "Qui pensaven que era l'autor del sermó?", "context": "L'escena és l'episodi final de la vida de Maria, i segueix la seva Assumpció o Dormició de Maria, que no era encara dogma a l'edat mitjana. La base bíblica es troba al Càntic dels Càntics (4.8), als Salms (44.11-12) i al Llibre de la Revelació (12.1-7). Un sermó del qual equivocadament es considerava que era de Sant Jeroni i fet servir per treballs medievals estàndards com ara la Llegenda àuria d'altres escriptors. El títol \"Reina de Cel\", o Regina Coeli, per nomenar Maria es remunta com a mínim al segle XII.", "response": "Sant Jeroni", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34434390602972187", "instruction": "Qui està enamorada de Blansac?", "context": "Giulia no sap com alliberar-se de Germano i de la seva cosina Lucilla, que han vingut per anunciar-li que el seu tutor hi vol parlar. Finalment aconsegueix allunyar-se'n i fa sortir Dorvil del seu amagatall, amb qui s'ha casat en secret. El jove es presenta inquiet i recelós, ja que s'ha assabentat que aquest mateix dia arribarà Blansac, elegit per Dormont com a futur espòs de Giulia. Aquesta tranquil·litza Dorvil i després de donar-li cita per la mitjanit aconsegueix allunyar-se abans que el tutor entri a l'habitació. Dormont arriba queixant-se per haver esperat en va que baixés la seva pupil·la. En aquest moment anuncien l'arribada d'aquest, i Dormont baixa a rebre'l. Giulia sap que la seva cosina Lucilla està secretament enamorada de Blansac i demana a Germano que tracti d'observar si aquesta tracta de conquistar al seu promès.", "response": "Lucilla", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17935217666730718", "instruction": "Qui va transformar la casa que havia comprat Antoni Amatller?", "context": "Cronològicament la casa Amatller és el primer immoble del conjunt. L'any 1898 l'industrial xocolater Antoni Amatller, afeccionat a la fotografia, als viatges i col·leccionista de vidre antic, va adquirir un edifici anodí de 1875 per traslladar-hi la seva residència principal. L'industrial va encarregar les obres de transformació a l'arquitecte Puig i Cadafalch, que va decidir donar-li un aire de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dóna accés a l'habitatge principal, amb una solució que va emprar posteriorment al palau del Baró de Quadras i a la casa Macaya, tot i que en el cas de l'immoble dels Amatller havia de ser habitat per diverses famílies. L'arquitecte va fer a la Casa Amatller una reinterpretació personal del gòtic amb una obra que cercava l'excel·lència, tot i que els elements del llenguatge gòtic s'estaven abandonant per la majoria dels arquitectes. L'aspecte més sorprenent de l'edifici és la façana esglaonada amb reminiscències nòrdiques, amb esgrafiats ocres i blancs i rematada per un exuberant frontó flamenc ornamentat amb rajoles vitrificades vermelles i daurades de València. Alguns especialistes han considerat la façana com «l'apoteosi de les arts decoratives» amb inspiració en els palauets urbans de Copenhaguen, Brussel·les o Amsterdam.", "response": "Puig i Cadafalch", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4393362535101474", "instruction": "A qui va escriure Lincoln una carta?", "context": "L'ús de tropes negres i d'antics esclaus va ser oficial després de la Proclamació d'Emancipació. Al principi, Lincoln era reticent a tirar endavant aquest programa, però durant la primavera de 1863 ja va iniciar un reclutament massiu de soldats negres. En una carta a Andrew Johnson, llavors governador militar de Tennessee l'animava a liderar aquesta política. Lincoln va escriure: \"la simple visió de cinquanta mil soldats negres armats i instruïts a la riba del Mississipí faria acabar la rebel·lió de seguida\". Cap al final de 1863, seguint aquestes directrius, el general Lorenzo Thomas havia reclutat vint regiments d'afroamericans de la vall del Mississipí.", "response": "Andrew Johnson", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4860492386014095", "instruction": "A qui va confiar Francesco la cura de Lisa?", "context": "El juny de 1537, en el seu testament, Francesco va tornar el dot a Lisa, li va lliurar la seva roba personal i joies, i la va aprovisionar amb els béns necessaris per al seu futur. També va confiar la cura de Lisa a la seva filla Ludovica, i si aquesta no ho podia complir, quedava a càrrec del seu fill Bartolomeo. Francesco va escriure: «donat l'afecte i amor del testador cap a Monna Lisa, la seva benvolguda esposa, en consideració del fet que Lisa sempre ha actuat com una esposa fidel i amb esperit noble, desitjant que ella posseeixi tot el que necessiti...».", "response": "a la seva filla Ludovica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35269208175187783", "instruction": "Qui va ser escogida per al paper protagonista de Bridget Jones?", "context": "L'elecció de Renée Zellweger com protagonista va fer alçar algunes veus crítiques a Anglaterra que desitjaven una dona britànica en el paper de Bridget Jones. Malgrat tot, Renée va aconseguir superar totes les barreres culturals entre els EUA i la Gran Bretanya i va demostrar que la decisió del director de càsting no havia pogut ser més encertada (inclòs el seu impecable accent britànic). De fet, tots els crítics van coincidir en alabar a l'actriu que és, precisament, la que dóna més consistència a la història i porta tot el pes de la pel·lícula. Segons la revista Time «Renée brilla i Hugh Grant està irresistible». La seva interpretació li va comportar, fins i tot, una nominació als Oscars.", "response": "Renée Zellweger", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6476934999678781", "instruction": "Qui entrenava l'equip quan van aconseguir la seva tercera Copa del Rei?", "context": "Esportivament, aquests darrers anys l'equip s'instal·la en la part baixa de la classificació amb excepció de la temporada 2004-05, en la qual s'acaba a un punt d'accedir a la Lliga de Campions. Amb l'entrenador Paco Flores, el club aconsegueix la seva tercera Copa del Rei en la temporada 1999-2000 a València en la final disputada enfront l'Atlético de Madrid, i Miguel Ángel Lotina, la quarta la temporada 2005-2006 a Madrid en la final disputada enfront del Reial Saragossa, sent així, juntament amb les victòries a la Copa Catalunya i dues participacions consecutives a la copa de la UEFA, les temporades 2005-06 i la 2006-07, en la qual perdé la final, dirigit per Ernesto Valverde, contra el Sevilla FC, l'època amb més títols oficials de la història de l'Espanyol, des dels anys dels triomfs al Campionat de Catalunya. Va acabar la temporada de 2006 com el setzè millor equip del món segons l'IFFHS.", "response": "Paco Flores", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33933259926119796", "instruction": "Qui va ser anomenat bisbes de la ciutat?", "context": "L'etapa juvenil del pintor està poc documentada i ha estat objecte de diverses especulacions sobre la seva formació i llocs de residència. És probable que les primeres passes artístiques d'Huguet fossin de la mà del seu oncle dins del taller d'Ortoneda. Tot i no constar documentalment una estada dels Huguet a Saragossa, hi ha constància del trasllat del taller d'Ortoneda el 1431 quan el català Dalmau de Mur va ser nomenat bisbe de la ciutat i diversos pintors catalans van acudir a treballar-hi per encàrrec seu. D'altra banda, a l'Aragó es varen produir algunes obres de gran bellesa que, en algun moment, li han estat atribuïdes a Huguet per la semblança amb les seves obres documentades. Aquests dos fets i una documentació de 1456 per liquidar una societat que havia tingut amb Pere Ramírez, pintor de tapissos, i altres veïns de Saragossa, han fet pensar que Jaume Huguet podria haver estat en aquesta ciutat. En contra d'aquesta hipòtesi, el nord-americà Chandler R. Post atribueix les obres al pintor aragonès Martín de Soria, una opinió matisada per altres estudiosos que apunten cap a un pintor anònim aragonès, però sense relacionar-les amb Soria. Joan Sureda ha situat en aquesta època a Huguet a la zona del nord d'Itàlia i Sardenya, on hauria rebut la seva formació, basant-se en una referència documental i en certes afinitats estilístiques.", "response": "Dalmau de Mur", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8230683330504612", "instruction": "Per qui va ser pintat L'espoli?", "context": "L'espoli o El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari és un quadre pintat pel Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la sagristia de la catedral de Toledo. És una pintura a l'oli sobre llenç i mesura 285 centímetres d'alçada i 173 centímetres d'amplada. Va ser realitzada entre els anys 1577 i 1579 i encara es conserva a la sagristia de la catedral; està col·locada com un retaule al fons de la sala i està emmarcada per dues columnes corínties de marbre.", "response": "pel Greco", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9730135732488177", "instruction": "Amb qui vol Paolo Erisso que es casi Anna?", "context": "L'òpera se situa en el context històric de la caiguda de la colònia veneciana de Negroponte en mans dels turcs el 1476. El governador venecià Paolo Erisso intenta que la seva filla Anna es casi amb Calbo, però ella estima a Uberto, a qui havia conegut a Corint. Uberto resulta ser en realitat el sultà Mehmed II. Anna pateix un conflicte entre el deure i l'amor, elegint primer en matrimoni a Calbo que finalment mort per la seva pròpia mà mentre les forces turques ataquen Negroponte. Per la posterior representació a Venècia, Rossini va substituir aquest final per un de feliç, amb una victòria per als soldats venecians.", "response": "amb Calbo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07331270860119465", "instruction": "Contra qui va presentar la fiscalia una querella?", "context": "La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) ha confirmat l'arxiu dictat pel magistrat instructor de la querella de la fiscalia contra el conseller d'Interior, Miquel Buch, pels suposats delictes de desobediència i prevaricació. La fiscalia l'acusava d'haver cedit locals per a la celebració de l'1-O quan era batlle de Premià de Mar. Ja s'havia dictat un primer arxiu de la querella al juliol, però la fiscalia l'havia recorregut. La defensa de Buch l'havia impugnat i ara el TSJC li dóna definitivament la raó. El Tribunal considera que l'Associació Catalana de Municipis (AMC), no va ser notificada ni requerida pel TC i que no tenia competència per fer actes executius tendents a facilitar la celebració del referèndum suspès, 'per la qual cosa el Sr. Buch en la seva condició de president de l'AMC no va poder incórrer en el delicte de desobediència als mandats del TC de què venia acusat pel Ministeri Fiscal' afirma en l'aute. A més, indica 'que resultaria 'paradoxal i poc comprensible' continuar la causa penal contra Buch per les seves actuacions com a president de l'ACM quan la Sala II del TS va disposar el sobreseïment lliure de la investigació duta a terme contra Neus Lloveras com a president de l'AMI, amb unes conductes 'coincidents' amb les de Buch.", "response": "Miquel Buch", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06597829112892017", "instruction": "Qui ha impulsat la proposta de resolució conjunta?", "context": "El Parlament de Catalunya ha aprovat avui una proposta de resolució conjunta impulsada per JxCat, ERC i la CUP que reclama l'alliberament immediat i l'arxivament de la causa dels independentistes detinguts el 23 de setembre. El text de la proposta de resolució emplaça la cambra a exigir el trasllat dels presos en centres penitenciaris catalans, d'acabar amb el règim d'aïllament d'alguns d'ells i de saber de quins fets són acusats. La iniciativa parlamentària també insta el parlament a denunciar i reprovar les filtracions del sumari i la criminalització pública que s'ha produït de les persones detingudes. Així mateix, la proposta de resolució, denuncia les 'nombroses irregularitats i coaccions que han patit les famílies i els advocats' durant les detencions. En altres punts, la proposta de resolució aprovada reivindica que organismes, entitats o institucions internacionals i entitats de l'àmbit dels drets humans s'impliquin en la investigació de vulneració de drets que han patit els empresonats. S'expressa solidaritat amb el suport popular, amb els presos i les seves famílies i es denuncia el 'greuge familiar i econòmic que aquesta situació està provocant a les famílies'.", "response": "JxCat, ERC i la CUP", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6113691207669835", "instruction": "Qui compon el grup dels compsognàtids?", "context": "Compsognathus dóna nom a la família dels compsognàtids, un grup compost principalment de petits dinosaures del Juràssic superior i Cretaci inferior de la Xina, Europa i Sud-amèrica. Durant molts anys en fou l'únic membre conegut; tanmateix, en les últimes dècades els paleontòlegs han descobert diversos gèneres relacionats. El clade inclou Aristosuchus, Huaxiagnathus, Mirischia, Sinosauropteryx, potser Juravenator i Scipionyx. En el passat, Mononykus fou proposat com membre de la família, però això fou refutat per Chen i coautors en un document del 1998; consideraren les semblances entre Mononykus i compsognàtids un resultat d'evolució convergent. La posició de Compsognathus i els seus parents dins del grup dels celurosaures és incerta. Alguns, com ara l'expert en teròpodes Thomas Holtz Jr. i els coautors Ralph Molnar i Phil Currie, al text de gran importància del 2004 Dinosauria, consideren aquesta família la més basal dels celurosaures, mentre que altres la consideren part dels maniraptors.", "response": "petits dinosaures del Juràssic superior i Cretaci inferior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6405817399859313", "instruction": "De qui era fill Giulio Ricordi?", "context": "La composició d'Otello fou el resultat d'una complexa trama ordida per l'editor Giulio Ricordi, fill de Tito, el qual anava assumint un paper cada vegada més important a l'editorial i que acabaria aconsellant i estimulant no només Verdi sinó també Puccini. L'objectiu de Ricordi en aquell moment era aconseguir de fer col·laborar Verdi i Arrigo Boito. No era gens fàcil perquè la relació entre ambdós músics era distant, i és que Verdi no havia oblidat encara els atacs cap a la seva figura per part del poeta. Boito s'havia adherit al moviment artístic Scapigliatura (l'escabellament), del qual és considerat unànimement un dels principals exponents. Aquest moviment es va desenvolupar després de la proclamació del Regne d'Itàlia (1861) sobretot en el nord, i en particular a Milà, capital del món editorial i del periodisme. Els scapigliati van adoptar posicions bastant crítiques enfront de les velles glòries de l'òpera i Verdi se'n va sentir atacat directament.", "response": "Tito", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7287024183962111", "instruction": "Qui va demanar aturar els combats?", "context": "La situació havia esdevingut molt crítica, els assetjats havien quedat arraconats darrere les seves defenses i l'assalt en massa de Montsegur era una qüestió de temps. Davant d'aquestes circumstàncies Pere Roger de Mirapeis va demanar aturar els combats per negociar la rendició de la plaça. Era el 2 de març de 1244.", "response": "Pere Roger de Mirapeis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5902089282160526", "instruction": "A qui s'atribueix El Retaule de l'Epifania?", "context": "El Retaule de l'Epifania és una obra gòtica de 1450 atribuïda a la primera etapa del pintor Jaume Huguet. És un petit retaulet d'oratori privat amb tres escenes de la vida de Jesús, amb l'Adoració dels Reis Mags com a escena principal. Es conserva al Museu Episcopal de Vic. Com a altres obres del primer període de l'autor, mostra influències de l'estil dels primitius flamencs, especialment amb obres de Rogier van der Weyden.", "response": "Jaume Huguet", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.83305767439836", "instruction": "De qui és l'obra Maternitat?", "context": "A més de les realitzacions en el recinte firal, com en l'anterior exposició es van efectuar diverses actuacions per tota la ciutat. La més important fou a la Plaça de Catalunya, actualment un dels centres neuràlgics de la ciutat, però que antigament era una esplanada als afores del nucli antic, que no va començar a urbanitzar-se fins al 1902. Amb motiu precisament de l'Exposició es va dur a terme una reurbanització de tot l'espai de la plaça, amb un projecte de Francesc Nebot, i fou inaugurada per Alfons XIII el 1927. Per a decorar la plaça s'organitzà un concurs públic el 1927, en el que es va decidir la instal·lació d'un conjunt escultòric de 28 obres: Maternitat, de Vicenç Navarro; Jove, de Josep Dunyach; El forjador, de Josep Llimona; Dona amb nen i flabiol, de Josep Viladomat; Figura femenina, d'Enric Casanovas; Joventut, de Josep Clarà; Pastor del flabiol, de Pau Gargallo; Navegació, d'Eusebi Arnau; Barcelona, de Frederic Marès; Montserrat, d'Eusebi Arnau; Figura femenina, de Josep Llimona; Hèrcules, d'Antoni Parera; Dona amb àngel, de Vicenç Navarro; Tarragona, de Jaume Otero; Font dels sis putti, de Jaume Otero; Lleida, de Joan Borrell; Dona amb imatge de la Mare de Déu, d'Enric Monjo; L'esperit popular, de Jaume Otero; Pastor de l'àliga, de Pau Gargallo; Pomona, d'Enric Monjo; Saviesa, de Miquel Oslé; La deessa, de Josep Clarà —actualment una còpia, l'original es troba al vestíbul de la Casa de la Ciutat—; Treball, de Llucià Oslé; Emporion, de Frederic Marès; Pescador, de Josep Tenas; Dona, de Joan Borrell; Montseny, de Jaume Duran; i Girona, d'Antoni Parera. Originalment estava també a la plaça el grup Nens cavalcant peixos (1928), de Frederic Marès, una font amb brolladors d'aigua i quatre de les figures que indica el títol, que fou traslladada el 1961 a la cruïlla de Gran Via i Rambla de Catalunya.", "response": "Vicenç Navarro", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9220456432971315", "instruction": "A qui perseguien Anakin i Obi-Wan?", "context": "Comença llavors la batalla de Geonosis, la primera lliurada entre la República i els separatistes i la qual dóna lloc a les guerres clon. En el fragor de la batalla, el comte Dooku fuig, perseguit per Anakin i Obi-Wan, acaba enfrontant-se amb ells i vencent-los. Instants abans el comte Dooku no doni el cop final a un Obi-Wan mal ferit i un Anakin amb el braç amputat, apareix el mestre Yoda. Dooku fuig, en veure la superioritat de qui havia sigut el seu mestre. Poc després, Anakin, ara amb un braç mecànic, es casa en secret amb Padmé en els llacs de Naboo.", "response": "Dooku", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14493623284642265", "instruction": "Amb qui es va comprometre?", "context": "Rafael vivia al Borgo, amb bastant luxe i en un palau dissenyat per Bramante. Mai no es va casar, però l'any 1514 es va comprometre amb Maria Bibbiena, neboda del cardenal Mèdici del mateix nom. Sembla que el seu amic el cardenal va forçar el compromís, i que la falta d'entusiasme de Rafael no va fer possible les esposalles abans de la seua mort, l'any 1520. S'ha dit que va tenir diverses relacions amoroses, però mentre va viure a Roma va gaudir d'una relació permanent amb Margherita Luti, «La Fornarina», dita així per ser filla d'un forner (fornaro), d'origen senès, anomenat Francesco Luti, que vivia a la via del Governo Vecchio.[nota 16]", "response": "Maria Bibbiena", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.028591768395119677", "instruction": "Qui hi ha present?", "context": "A l'esquerra, un episodi dedicat a sant Bartomeu reflectint el martiri a mans dels escorxadors que li arranquen la pell en presència d'Astíages. L'escena està emmarcada a l'interior d'un palau amb uns observadors ubicats sobre el mur del fons i, en primer pla, uns soldats i uns dignataris acompanyant Astíages. Al costat de la figura central de sant Bartomeu hi ha dos botxins que procedeixen a escorxar-lo amb una parsimònia pròpia d'un professional, sense acarnissament ideològic, una actitud que Huguet destaca amb el gest quotidià de sostenir el ganivet amb la boca mentre un d'ells estira la pell amb les dues mans. Aquesta imatge d'un botxí amb el ganivet a la boca es pot interpretar també com un recurs iconogràfic detectable a la primera meitat del segle xv tant en obres d'arrel germànica com s'observa al Martiri dels Apòstols de Stephan Lochner, o a la pintura italiana en un tríptic de sant Bartomeu signat i datat el 1401 per Lorenzo di Niccolò. La composició amb les postures del sant i dels seus botxins, així com la presència de públic al fons, coincideix amb la de les pintures murals de l'església de Santa Trinita de Florència, obra de Giovanni da Ponte de 1434.", "response": "Astíages", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.063165678758482", "instruction": "Qui va apallissar al germà de Khaled?", "context": "Pel que fa als segrestadors, foren alliberats sense càrrecs després de sis setmanes d'interrogatoris i vagues de fam intermitents. Tant punt estigueren en llibertat, Issawi viatjà a la ciutat síria d'Homs per a visitar breument als seus pares, i Khaled es desplaçà fins al Líban quan s'assabentà que el seu germà Walid havia patit una pallissa per part de gendarmes libanesos després de saber-se la identitat de la segrestadora. En acabat, Khaled viatjà de nou a Amman per a seguir la seva feina al camp de refugiats d'Al-Wehdat.", "response": "gendarmes libanesos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5165300155246916", "instruction": "Amb qui s'està negociant un acord d'associació?", "context": "Després d'un any marcat per la doble cita amb les urnes –les eleccions generals de l'abril i les comunals del proppassat 15 de desembre–, Andorra ha tancat un cicle polític. Acabats els càlculs polítics i les prudències pre-electorals, el tripartit de dretes entre Demòcrates per Andorra, Liberals d'Andorra i Ciutadans Compromesos posarà la directa a l'hora de governar i encarar a fons qüestions que fins ara s'havien abordat tangencialment i que no són pas menors. Els desafiaments que té damunt la taula el 2020 són cabdals per al futur d'Andorra. El primer és de país: enguany s'ha de tancar el gruix de la negociació amb la Unió Europea (UE) per a l'acord d'associació. Andorra haurà de convèncer Brussel·les per mantenir les quotes migratòries actuals, fonament de la identitat nacional i el sistema socioeconòmic andorrà: permisos de residència i treball en funció de les necessitats dels sectors econòmics. Oportunitats de futur en canvi de la força de treball.", "response": "Unió Europea", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2952310571650777", "instruction": "Qui estaven sobrepassats en nombre i envoltats de soldats borbònics?", "context": "El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans –Setge de Barcelona (1706)– implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els caps de la guarnició i els líders catalans van triar la resistència fins a la mort.", "response": "els caps de la guarnició i els líders catalans", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.046210725588452295", "instruction": "Qui vol que es reuneixi la comissió de seguiment del pacte del Botànic?", "context": "El síndic del PSPV, Manolo Mata, ha dit que no veu necessari de reunir immediatament la comissió de seguiment del pacte del Botànic, tal com demana Podem, per a 'avaluar les xafarderies de l'estiu'. Els xocs entre els socialistes i Compromís arran del vot favorable de la Generalitat als límits de dèficit establerts al Consell de Política Fiscal i Financera han originat una crisi entre els socis de govern. Podem i Compromís també han refredat la tensió i la possibilitat d'un avançament electoral abans de les eleccions del maig del 2019. Mata ha recordat que el pacte del Botànic es reuneix periòdicament i que la reunió següent s'ha de fer a l'octubre. Creu que s'hi hauria de parlar del pressupost i del calendari legislatiu dels mesos vinents. També ha negat que les desavinences amb Compromís siguin una crisi i ha defensat que hi hagi posicions polítiques diferents.", "response": "Podem", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1962291838785879", "instruction": "Qui és Tilion?", "context": "La Lluna està molt present en moltes mitologies i creences populars, i sovint s'ha associat a deïtats femenines. Per tant, J. R. R. Tolkien l'ha inclosa a la seva mitologia de la Terra Mitjana, amb Tilion, el déu de la Lluna i d’Arien, la deessa del sol. Així, la Lluna té un paper important en les obres escrites, però també en les sonores, com la cançó popular francesa anomenada Au clair de la Lune ('Llum de la lluna'), com també dins del món audiovisual, amb exemples en el cinema de terror, com Frankenstein i Freddy Krueger. Però el més antic de tots és Història vertadera de Llucià de Samosata.", "response": "el déu de la Lluna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5118929725876861", "instruction": "Qui va saber conservar el seu patrimoni dels atemptats durant la Revolució Francesa?", "context": "Durant la Revolució Francesa, Notre-Dame d'Amiens va patir poc en comparació amb molts altres temples francesos. La població va saber conservar el seu patrimoni dels atemptats pels vàndals de la Revolució, com les que van realitzar les tropes de Joseph Lebon que el 1793 van fer destrosses a la propera ciutat d'Arres. Hi va haver unes poques flor de lis, algunes creus i fins i tot algunes escultures que van ser eliminades, incloent-hi els pinacles del cadirat del cor que mostraven una decoració amb flor de lis. Les petites i grans estàtues que hi ha a diversos portals, així com la galeria dels reis, es van mantenir intactes. La catedral es va convertir en un «Temple de la Raó i la Veritat». Avui podem veure l'estàtua de santa Genoveva, convertida en «Deessa de la Raó», a l'altar de la capella de Notre-Dame du Puy, a l'esquerra del braç sud del transsepte.", "response": "La població", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47493261505592865", "instruction": "Qui anul·là els abusos dels oficials el 19 de desembre?", "context": "Els braços reial, militar i eclesiàstic lliuraren els donatius al rei el 18 de desembre. El 19 de desembre Pere III anul·là els abusos dels oficials contra els qui no havien anat a lluitar en l'enfrontament amb castellans de Pere el Cruel, i suprimí l'impost de 8 sous, una iniciativa que Bernat de Cruïlles ja havia proposat als abats en la seva carta del 26 de setembre. L'endemà, 20 de desembre, el rei retirà la prohibició d'acudir a la justícia eclesiàstica. D'aquesta manera un impost legal i estable pactat a les Corts amb les garanties necessàries substituïa els tres impostos improvisats anteriors, el que donava estabilitat a la situació i havia de contribuir a parar els peus a Castella en un moment que es percebia com a molt complicat.", "response": "Pere III", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5980996461521965", "instruction": "Qui portava aquestes negociacions?", "context": "A la xerrada de València, criticà que les negociacions dutes a terme per l'Autoritat Nacional Palestina, sense tenir en compte l'alliberament dels presos, la persecució de palestins fins i tot dins dels assentaments, l'apartheid incessant i l'espoli dels béns essencials (terra, aigua, cultius, etc.), només feien que dividir el poble palestí. També considerà la necessitat de mantenir la forta pressió de la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a l'estat d'Israel, que ja li havia costat unes pèrdues valorades en més de 31 milions de dòlars, així com solidaritzar-se amb les persones represaliades que en prenen part. Com a cas paradigmàtic, cità les 9 persones de València encausades per haver demanat, a través de les xarxes socials, el boicot a l'actuació del cantant sionista Matisyahu al festival Rototom Sunsplash de 2015. Finalment, denuncià el paper col·laboracionista d'Israel i l'Aràbia Saudí a les guerres de Síria, de Líbia i del Iemen, recordant que Palestina era un altre exemple de guerra sostinguda en el temps, igual de sanguinària però potser fins i tot més cruel, empenyent el poble palestí a la resistència i l'autodefensa contra els invasors.", "response": "l'Autoritat Nacional Palestina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6201560495522117", "instruction": "Qui era Louis Michel van Loo?", "context": "Luis Eugenio Meléndez va rebre ensenyament artístic per part del seu pare i també al taller de Louis Michel van Loo, un francès que va arribar a ser pintor de cambra de Felip V d'Espanya. Entre 1737 i 1748, Meléndez va treballar com assistent de van Loo, dedicant-se a copiar els prototips d'aquest pintor dels retrats reials per al mercat intern i estranger. Quan la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando va ser inaugurada provisionalment com una «Junta Preparatoria de la Academia» el 1744, el seu pare, Francisco, va ser nomenat director honorari de pintura juntament amb Louis Michel van Loo, i Meléndez va ser un dels primers estudiants a ser admès. La Junta es va mostrar molt progressista, ja que no només va tolerar sinó que també va promocionar els gèneres de caràcter «menor», entre ells la natura morta. En aquest moment, Menéndez ja era un pintor consumat, tal com es demostra en el seu Autoretrat del Museu del Louvre, signat amb data de 1746 i en el qual, segons l'historiador Sánchez Cantón, es nota la influència del seu mestre Louis Michel van Loo. Tanmateix, el seu pare Francisco Antonio Meléndez va tenir una disputa amb l'Acadèmia, ja que reclamava per a si mateix l'honor de ser fundador; va ser rellevat del seu càrrec de professor. Luis Eugenio, a causa dels incidents relacionats amb l'expulsió del seu pare de la Junta de Preparació de la Reial Acadèmia de Belles Arts i un possible conflicte amb el seu mestre Van Loo pel mateix motiu, va allunyar-se de la institució acadèmica el 1748, d'on va ser expulsat.", "response": "un francès que va arribar a ser pintor de cambra de Felip V d'Espanya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6213996109822166", "instruction": "Qui era mentor de Giordano?", "context": "A Illica li va interessar el tema per a una òpera, i es va oferir a Alberto Franchetti per escriure el llibret. Franchetti estava en aquell moment al cim de la seva breu i afortunada carrera, acabava d'estrenar amb molt èxit Asrael i Cristoforo Colombo a La Scala. En canvi, Giordano acabava de sortir d'un rotund fracàs de la seva segona òpera Regina Diaz, que li havia ocasionat la pèrdua del suport econòmic del seu mentor, l'editor Sonzogno. El seu futur com a músic era incert. L'abril de 1984, Franchetti, que estava a Nàpols per representar Fior d'Alpe, va coincidir amb Giordano i Illica. El mateix Giordano explicarà més tard que «Franchetti sembla interessar-se per la meva situació, i en un moment d'altruisme, m'ofereix i cedeix el llibret de Chénier que Ilica s'havia compromès a escriure per ell». Giordano al principi dubta, però després accepta.", "response": "Sonzogno", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9070395886864658", "instruction": "A qui no li agrada la portada?", "context": "El títol del disc Meddle és un joc de paraules entre medal («medalla») i meddle («interferir»), ja que ambdues es pronuncien de forma idèntica. Al principi, Storm Thorgerson va suggerir un primer pla de l'anus d'un babuí per a la fotografia de la portada. Va ser desautoritzat per la banda, que el va informar a través d'una trucada internacional, mentre estaven de gira pel Japó, que preferien una «orella sota l'aigua». La fotografia la va realitzar Bob Dowling. La imatge representa una orella, sota l'aigua, recollint ones de so (representades com rínxols a l'aigua). Thorgerson ha mostrat estar poc satisfet amb la portada, arribant a dir que és la que li agrada menys de totes les portades dels àlbums de Pink Floyd:", "response": "Thorgerson", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6129286159420936", "instruction": "Qui va cantar el paper de Tristany a l'estrena?", "context": "Wagner va intentar que Tristany es representés en un altre lloc, en ciutats com Estrasburg, París, Praga i fins i tot a Rio de Janeiro, on s'hauria cantat en italià. Cap compromís va arribar a bon terme, i l'òpera no es va presentar davant del públic fins que el rei Lluís II de Baviera, apassionat promotor de Wagner, no va prestar finalment un decisiu suport. Un dels més transcendents directors d'orquestra d'aquella època va ser l'escollit per a dirigir-la a l'Òpera de Munic, Hans von Bülow, un altre fervent defensor de Wagner malgrat el fet que aquest estava tenint un afer amorós amb la seva muller Cosima von Bülow. Fins i tot llavors, la planejada estrena del 15 de maig de 1865 va haver de ser cancel·lada perquè la Isolda, Malvina Schnorr s'havia quedat afònica. Finalment, l'òpera va ser representada el 10 de juny de 1865. Ludwig Schnorr von Carolsfeld va cantar el paper de Tristany, i la seva muller Malvina, va fer-se càrrec del d'Isolda. Com a curiositat, el pare de Richard Strauss, Franz, solista de trompa, va ser un dels músics que van tocar a l'estrena.", "response": "Ludwig Schnorr von Carolsfeld", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8743217563158471", "instruction": "Qui va fabricar l'orgue que es va instal·lar al Saló de la Reina Regent del Palau de Belles Arts?", "context": "A l'Exposició Universal de Barcelona (1888), ja s'havien instal·lat dos orgues elèctrics al Saló de la Reina Regent del Palau de Belles Arts; aquesta iniciativa era fidel a una tradició que també s'havia portat a terme en altres exposicions, com la de Glasgow el 1901, la de Saint Louis el 1904 o la de San Diego el 1915. Així, es va creure adequat d'instal·lar-ne un també en la nova exposició. L'orgue va ser fabricat per la casa alemanya Walcker i Cia. casa fundada per Eberhard Frederich Walcker el 1820; els mecanismes eren tots elèctrics i constava de 154 registres repartits en cinc teclats i un pedaler de trenta-dues notes amb més de deu mil tubs flautats. El professor Alfred Sittard el va inaugurar el 6 de juliol de 1929. Va ser restaurat i ampliat el 1955, afegint als tubs originals dos mil cinc-cents tubs més. Amb aquesta ampliació l'orgue, de 34 metres de longitud per 11 d'altura, va passar a tenir sis teclats.", "response": "la casa alemanya Walcker i Cia.", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8411654166842789", "instruction": "Qui són els socis de govern de Merkel?", "context": "La cancellera alemanya Angela Merkel ha arribat a un acord migratori per acabar amb la crisi amb els seus socis de govern, els conservadors bavaresos, que amenaçaven de trencar la coalició si la cancellera no enduria la política d'entrada de migrants. Alemanya construirà controls i 'zones de trànsit' a la frontera amb Àustria per aturar els immigrants il·legals que provin d'entrar al país. I, així, retornar els migrants als altres països de la Unió Europea on havien demanat asil en un primer moment, quan van trepitjar territori europeu per primera vegada. L'acord va arribar després d'hores de negociacions entre el ministre d'Interior Horst Seehofer, de la Unió Social Cristiana (CSU), i la cancellera, dels cristians demòcrates (CDU). Merkel ha definit l'acord per a construir centres de retorn de migrants als països d'entrada com a positiu, segons ha explicat la BBC. 'Hem arribat a un acord per prevenir en un futur la immigració il·legal en la frontera entre Alemanya i Àustria', ha dit Seehofer en declaracions al mitjà britànic Aquesta negociació sobre la immigració arriba després que els socis de la CSU donessin un ultimàtum a Merkel si no n'enduria la política migratòria.", "response": "els conservadors bavaresos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2820574802513439", "instruction": "Qui va fer una crida per treure els llaços grocs i simbologia relacionada amb els presos polítics?", "context": "Ciutadans ha reivindicat l'acció que han dut a terme avui al matí uns individus que han arrencat la pancarta per l'alliberament dels presos polítics del balcó del consistori de Reus. De l'acció, n'han informat Reusdigital.cat; s'emmarca en la crida d'Albert Rivera a treure tots els llaços grocs i més simbologia relacionada amb els presos polítics de l'espai públic. Des del compte oficial de Twitter, Ciutadans ha aplaudit l'acció: 🎥Las instituciones representan a toda la ciudadanía independientemente de su ideología y deben respetar la neutralidad y la pluralidad. @Cs_Reus ha retirado del Ayuntamiento la simbología partidista que excluye a vecinos de la localidad porque las instituciones #SonDeTodos pic.twitter.com/H9VQvJcGYS — Ciutadans (@CiutadansCs) August 10, 2018 I fins i tot han enviat un comunicat reivindicant l'atac: Ciudadanos acaba de enviar una nota de prensa reivindicando el ataque al ayuntamiento de Reus. pic.twitter.com/1UNyinpTRd — Arturo Puente (@apuente) August 10, 2018 Els fets han passat a dos quarts de deu del matí. Un grup d'independentistes han retret als espanyolistes que arrenquessin la pancarta.", "response": "Albert Rivera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6681191044375715", "instruction": "Qui vol la CUP que encapçali la llista de les eleccions espanyoles per Barcelona?", "context": "La CUP ha proposat a la militància que l'ex-diputada Mireia Vehí encapçali la llista de les eleccions espanyoles el 10-N per Barcelona, segons que ha pogut saber VilaWeb. A Tarragona, la cap de llista és Mariona Quadrada, a Lleida Francesc Gabarrell i a Girona Non Casadevall. La militància ha de ratificar demà telemàticament la proposta del secretariat nacional. A la llista per Barcelona el segon lloc i el tercer els ocupen els també ex-diputats Albert Botran i Eulàlia Reguant; i al número quatre l'ex-batlle de Capellades, Aleix Auber. En declaracions a l'ACN, Vehí ha dit: 'Nosaltres no hi anem per ser la clau de la governabilitat a l'estat; no hi anem a intentar fer un pacte; ni a fer de bons diputats. Anem al congrés a portar-hi el conflicte.", "response": "Mireia Vehí", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08520608195259449", "instruction": "De qui era neboda Maria Bibbiena?", "context": "Rafael vivia al Borgo, amb bastant luxe i en un palau dissenyat per Bramante. Mai no es va casar, però l'any 1514 es va comprometre amb Maria Bibbiena, neboda del cardenal Mèdici del mateix nom. Sembla que el seu amic el cardenal va forçar el compromís, i que la falta d'entusiasme de Rafael no va fer possible les esposalles abans de la seua mort, l'any 1520. S'ha dit que va tenir diverses relacions amoroses, però mentre va viure a Roma va gaudir d'una relació permanent amb Margherita Luti, «La Fornarina», dita així per ser filla d'un forner (fornaro), d'origen senès, anomenat Francesco Luti, que vivia a la via del Governo Vecchio.[nota 16]", "response": "del cardenal Mèdici", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32936507301543494", "instruction": "A qui es va encomanar l'encàrrec?", "context": "L'encàrrec es va encomanar a Joan de Gènova (Johannes de Genoa) orfebre amb gran prestigi que, com es dedueix pel seu nom, era de procedència italiana i establert a Perpinyà, en aquells dies capital continental del Regne de Mallorca. Al document del contracte apareix anomenat junt amb el seu col·laborador l'escultor Arnau Campredon. També al mateix document s'estableix que els desplaçaments a Barcelona dels dos artistes serien a càrrec dels comitents, el monestir de Sant Cugat.", "response": "a Joan de Gènova", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07235634967407456", "instruction": "Qui ha tallat vies i aixecat peatges aquest cap de setmana?", "context": "El govern espanyol ha demanat aquesta tarda per carta al govern de la Generalitat que expliqui la suposada manca de resposta dels Mossos d'Esquadra arran de les actuacions d'aquest cap de setmana dels CDR, que han tallat diverses vies i han aixecat peatges. El ministre d'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha amenaçat el conseller Miquel Buch d'enviar la policia espanyola i la Guàrdia Civil si els Mossos no compleixen les seves funcions. Es queixa que els Mossos no actuessin ahir a la AP-7 i li diu que ha de garantir la seguretat a Catalunya. Requereix a Buch que 'dicti les instruccions necessàries' perquè els Mossos exerceixin les seves funcions. És la primera de les 'mesures de reacció' que ha promès la vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, i que Pedro Sánchez podria desplegar dimecres al ple monogràfic sobre Catalunya al congrés espanyol. El govern espanyol posa la maquinària en marxa i envia 3 cartes: a Pere Aragonès, Miquel Buch i Damià Calvet per demanar-los explicacions sobre l'actuació dels Mossos durant els talls l'AP7.", "response": "CDR", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.01654586089459298", "instruction": "Qui té normalment el cap descobert?", "context": "Les figures humanes normalment tenen el cap descobert. A la portalada de Santa Maria d'All hi ha una figura que es cobreix amb caputxa, i també en aquesta mateixa església una figura es presenta com orant amb el braç dret aixecat i el braç esquerre creuat a la cintura. Aquesta actitud de pregària és vigent a Europa Central fins al segle viii, al segle xi reapareix vinculada a diversos grups, entre ells els càtars, també a Sant Serni de Meranges es pot veure una de semblant. Hi ha la figura d'un atlant representada a Sant Julià d'Estavar i a Sant Pere d'Olopte. La figura nua posada d'esquena ensenyant les natges es troba a Santa Cecília de Bolvir, Santa Maria d'All i a Sant Esteve de Guils.", "response": "Les figures humanes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5689296430040833", "instruction": "Qui era poeta principal de la Scala abans de Romani?", "context": "El llibret en el qual el llibretista va ser acreditat només portava les inicials \"G. F. R.\". El llibret ha estat generalment atribuït al prolífic Giuseppe Felice Romani, però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli, poeta principal del teatre la Scala abans del nomenament de Romani. En tot cas, Felice Romani va proporcionar els llibrets per a les tres comissions de Rossini per a La Scala, les altres dues serien Il turco in Italia (1814), i Bianca e Falliero (1819). Romani fou molt conegut i apreciat pels seus molts llibrets per a Donizetti i Bellini. La majoria dels llibrets de Romaní van ser establerts per diversos compositors, encara que els tres llibrets que va escriure per Rossini només van ser per ell.", "response": "Gian Francesco Romanelli", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39125679470013586", "instruction": "Qui va pintar la peça central?", "context": "La peça central, amb l'Enterrament de Jesús, la va pintar Lluís Borrassà el 1411 per a un retaule dedicat a Sant Antoni Abat, una obra encarregada el 24 de gener de 1408 al fuster Pere de Puig, pel que fa a l'estructura, i de la qual només es conserva aquesta peça. L'estil d'aquest artista s'ha de situar dins el gòtic internacional, diferent de l'italogòtic de Pere Serra, i posa més èmfasi en el dramatisme de les escenes, a través de la representació dels sentiments i els contrastos de color. És una obra del període de maduresa de Borrassà, que mostra uns personatges amb gran tensió anímica, mans crispades i rostres carregats d'emoció.", "response": "Lluís Borrassà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.043714024262039075", "instruction": "A qui ha visitat Ernest Maragall?", "context": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, ha visitat aquest matí Joaquim Forn als Lledoners per a parlar de les eleccions municipals. Forn és el possible cap de llista de la candidatura que negocien el PDECat, JxCat i la Crida a la capital catalana. També s'ha vist amb Oriol Junqueras i Raül Romeva. 'Tota la voluntat de compartir i contrastar un debat de fons sobre la ciutat i els seus reptes. Tota la coincidència per contruir junts la unitat d'acció sobiranista des de Barcelona', ha piulat a la sortida de la presó. I amb @junqueras i @raulromeva.", "response": "Joaquim Forn", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7182059499486529", "instruction": "Qui va fer la ceràmica de dona i ocell?", "context": "Dona i ocell és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona. Construïda entre 1981 i 1982 —per bé que inaugurada l'any següent—, l'obra és de pedra artificial, revestida parcialment amb ceràmica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a trencadís, feta pel ceramista Joan Gardy Artigas. L'escultura fou la darrera obra pública de Joan Miró. L'obra té a veure, formalment, amb d'altres de motiu femení. És una forma vertical i complexa: a la part de baix, hi ha una part arrodonida de caràcter orgànic com un element natural que puja. Com si es tractés d'una ceba o una tija que a dalt acaba amb una mena de brot, poncella o cap de bolet. Tanmateix, dalt de tot, hi ha una cosa molt diferent: com un rodet desigual i inclinat, buit, tot de trencadís blanc per dins, lluent quan rep la llum, coronat amb una mena de mitja lluna groga, de banyes ben definides. El color s'usa de forma variada, amb efectes fets mitjançant el trencadís. S'ha indicat un presumpte significat establint diverses relacions entre l'escultura i diferents òrgans, criatures i elements de la Natura. L'obertura negra, vertical, s'ha relacionat amb una vulva i el fust en conjunt sembla tenir una forma fàl·lica.", "response": "Joan Gardy Artigas", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5760265095291957", "instruction": "Qui ha permès la victòria de Joe Biden segons ha manifestat ell mateix?", "context": "L'ex-vice-president dels Estats Units Joe Biden ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud. En concret, ha aconseguit 255.320 vots i 31 delegats, amb un 99% escrutat. El segon lloc ha estat pel senador per Vermont, Bernie Sanders, que ha obtingut el 19,9% dels suports, 104.984 vots i deu delegats. Davant d'aquesta victòria, Biden ha assegurat que estan 'molts més vius'. 'Fa pocs dies, la premsa i els comentaristes havien declarat morta aquesta campanya. Gràcies a vosaltres, el cor del Partit Demòcrata, hem guanyat', ha dit davant dels seus seguidors.", "response": "el cor del Partit Demòcrata", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4566699393741328", "instruction": "Qui va escriure el llibre Courbet?", "context": "Per part de la historiadora Linda Nochlin al seu llibre Courbet (2007) pàg. 112, s'ha establert una comparació entre aquesta obra i Enterrament a Ornans realitzat per Courbet entre 1849 i 1850; en ambdues obres s'estableix dos espais, el superior com a part celestial i l'inferior com a part terrenal on es personifica l'escena material de la pintura. Encara que a l'obra de Courbet la part superior només té el crucifix, perquè segons va explicar el pintor: «No puc pintar un àngel perquè mai no vaig veure cap».", "response": "Linda Nochlin", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11605686570999163", "instruction": "Qui és l'advocat de la dona holandesa?", "context": "La dona holandesa que va ser arrestada el mes de març després d'haver denunciat haver estat drogada i violada en un hotel de Catar, on hi estava passant les vacances, serà deportada després d'haver estat condemnada. La dona, de 22 anys i empresonada des del mes de març, ha estat condemnada per mantenir relacions extramatrimonials i serà deportada tan bon punt es formalitzi la sentència, segons ha explicat l'ambaixadora holandesa a Catar, Yvette Burghgraef Van Eechoud. El siri Omar Abdullà al Hasan, a qui ella va acusar de violació, es va declarar culpable d'haver mantingut relacions consentides mentre anava begut i va ser condemnat a 140 fuetades. La dona, en canvi, va denunciar que va ser drogada en un club d'un hotel del centre de Doha i que posteriorment se'n va adonar que havia estat violada. 'Recorda haver-se llevat en un apartament desconegut, allà es va adonar que havia estat violada', ha explicat el seu advocat, Brian Lokkollo. A Catar beure alcohol o semblar borratxo en llocs públics és delicte, encara que alguns hotels i els immigrants que no siguin musulmans poden obtenir un permís per a poder consumir.", "response": "Brian Lokkollo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7864764856637094", "instruction": "Qui va escriure sobre aquest personatge?", "context": "El novel·lista de crim Ace Atkins en el llibre de 2010 Infamous es basa en el segrest d'Urschel i les successives desventures, en diversos estats, de George i Kathryn Kelly mentre intentaven fugir tant de l'FBI com d'altres gàngsters ansiosos per reclamar els diners del rescat d'Urschel. Ace Atkins va escriure sobre aquest personatge emblemàtic, però, també introduí el paper de la dona de Kelly. La història gira al voltant del segrest de Charles F. Urschel, el magnat del petroli de Texas, que és alhora víctima de Kathryn i George Kelly. George Kelly es mostra amb talent només en el consum d'alcohol mentre Kathryn sembla una dona intrigant i intel·ligent. Al capdavant de la persecució de l'FBI hi ha Gus T. Jones, un representant de la llei. Kelly també entra a formar part del món literari (juntament amb Pretty Boy Floyd i Baby Face Nelson) com un dels personatges principals de la sèrie de còmics Pretty, Baby, Machine escrita per Clark Westerman, en què Pretty Boy Floyd, Baby Face Nelson i Machine Gun Kelly visiten el seu mentor, John Dillinger, a la presó. Dillinger, desesperat, necessita consell sobre com posar fi a la vida d'Al Capone.", "response": "Ace Atkins", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5313364213126708", "instruction": "Qui l'acompanyava?", "context": "Amb tretze anys, Lluís combinava la vida de palau amb activitats mundanes. S'aficionà al robatori en horts propers al Palau del Buen Retiro i sortia a altes hores de la nit amb gent de mala reputació. Sortia amb els seus criats a cercar dones pels carrers de Madrid; havent heretat el caràcter sensual del seu pare, gairebé sempre anava acompanyat del servent Lacotte. Aquest costum el va mantenir fins i tot després d'haver-se casat, per tal d'allunyar-se de la seva dona. Això el va fer immensament conegut pel poble madrileny, que el veia constantment pels carrers. Per la vila circulava un comentari:", "response": "Lacotte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.25487482659877503", "instruction": "Qui era Álvaro de Alcocer?", "context": "A Sevilla viu a casa d'Álvaro de Alcocer, antic secretari reial, i Isabel Vélez de Guevara, matrimoni que amb els fills, especialment Gaspar, considerarà com a una segona família. També compta amb la protecció de Cristóbal Fernández de Valtodano i Juan Fernández Temiño. Als divuit anys inicia els seus estudis a la universitat de Sevilla, al col·legi de Santa Maria de Jesús, on estudia Arts i Filosofia durant tres anys, fins a 1547, tot i que en el darrer curs, sense acabar-lo, decideix traslladar-se a Alcalá de Henares.", "response": "antic secretari reial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7375151690495886", "instruction": "Qui és el ministre de l'Interior de Turquia?", "context": "Un dels arguments del ministre de l'Interior de Turquia, Suleyman Soylu per a defensar la polèmica decisió d'haver destituït i substituït tres batlles electes kurds ha estat la suspensió i empresonament dels dirigents independentistes. Tal com detalla el periodista Borzou Daragahi a The Independent, Soylu va recordar en una trobada amb periodistes la suspensió i persecució de càrrecs electes dels moviments independentistes bascs i catalans per part de l'estat espanyol, comparant-ho amb la decisió del govern turc. 'Tot i que no hi ha hagut cap acte violent, dotze dirigents catalans han estat processats per delictes de destrucció de l'ordre constitucional amb violència i desobediència', va dir. També va descriure la decisió del govern de Recep Tayyip Erdogan com 'un pas legalment justificat' per a contrarestar el PKK, és en una llista negra com a organització terrorista.", "response": "Suleyman Soylu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5908541112772374", "instruction": "Qui ha ratificat l'acord entre ERC i PSOE?", "context": "El consell nacional d'ERC ha ratificat aquest vespre l'acord amb el PSOE. D'aquesta manera, dóna el vist-i-plau a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. Els tretze diputats d'ERC s'abstindran a la segona volta, dimarts, i faran possible el govern de coalició entre els socialistes i Unides Podem si ho permeten els partits petits. Els membres del consell nacional han votat sense haver vist la lletra de l'acord, sinó que els l'han llegida durant la reunió. L'anunci havia de ser a les 19.00, però s'ha endarrerit perquè hi ha hagut torns de paraula força llargs. Tanmateix, la votació final ha estat rotunda: 196 vots favorables, 4 abstencions i només 3 vots contraris.", "response": "El consell nacional d'ERC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07069131934094885", "instruction": "Qui hauria sigut Anaclet segons A. Hauck?", "context": "En termes més generals, segons A. Hauck, Anaclet hauria sigut un prevere romà de finals del segle I, probablement consagrat per sant Pere, com en el cas del seu predecessor, Lli. Philip Schaff opina que Anaclet, i també Lli i Climent I, va ser present en l'administració de l'Església per part de Pere i Pau, bé com assistent o en el govern d'algun sector o congregació, car l'Església no era encara una estructura centralitzada. Segons l'opinió de Richard Lipsius Anaclet era un prevere.", "response": "un prevere romà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8480131891182933", "instruction": "Qui exercia el comandament polític suprem en el bàndol franquista?", "context": "En el bàndol franquista la constitució de l'Exèrcit Nacional va trobar poques dificultats perquè els generals exercien el comandament polític suprem. Sempre es va disposar d'una capacitat de maniobra professional i la militarització de milícies –falangistes o carlistes- va tenir un paper menys important. Pel que fa als comandaments, van crear els alferes i sergents provisionals, en nombre d'uns vint-i-tres mil i vint mil respectivament que ensinistrats per instructors alemanys, van enquadrar les noves unitats. Franco va comptar amb unitats d'elit amb capacitat per actuar en els moments decisius en punts determinats. En conseqüència, el general Franco no va guanyar per emprar una estratègia innovadora, sinó per organitzar de forma més tenaç i ordenada els seus recursos. I aquest fet va ser suficient car la guerra, en realitat, no va suposar grans innovacions tècniques sinó que va ser disputada amb mitjans escassos i obsolets.", "response": "els generals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7574748010411527", "instruction": "Qui volia homenatjar George Vancouver amb el bestiar?", "context": "El 1793, George Vancouver va portar el bestiar com a homenatge al rei Kamehameha I. Al començament del segle xix, havien escapat del confinament i van recórrer l'illa lliurement, perjudicant enormement el seu ecosistema. El 1809 va arribar John Palmer Parker i es va fer amistat amb Kamehameha I, que el va encarregar de la gestió de bestiar a l'illa. Amb una subvenció addicional de terres el 1845, Parker va establir el Ranxo Parker a la vessant nord de Mauna Kea, una gran ramaderia que encara avui funciona. Els pobladors de l'illa van cremar i van tallar gran part del bosc natiu per plantacions i cases de canya de sucre.", "response": "al rei Kamehameha I", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.69058468107999", "instruction": "Qui va demostrar que New Paradigm Research Group utilitzava ROT13 per emmagatzemar els seus documents?", "context": "El desembre de 1999, es va trobar que Netscape Communicator utilitzava ROT13 com a part d'un esquema insegur per emmagatzemar contrasenyes de correu electrònic. El 2001, programador rus Dimitry Sklyarov va demostrar que un venedor de llibres electrònics, New Paradigm Research Group (NPRG), utilitzava ROT13 per xifrar els seus documents; s'ha especulat que NPRG podria haver confós l'exemple d'implementació de ROT13 —proporcionat a l'equip de desenvolupament de programari d'Adobe eBook— com un sistema de xifrat seriós. Windows XP utilitza ROT13 en algunes de les seves claus de registre. També s'ha utilitzat ROT13 en el programa de Unix Fortune per xifrar dites ofensives; en qualsevol cas, el programa ja ha estat eliminat de FreeBSD.", "response": "Dimitry Sklyarov", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8694908584362457", "instruction": "Qui va fer la traducció per la Scottish Opera?", "context": "El 1952 s'estrenà al Teatro Comunale de Florència amb Nicola Monti, Renato Capecchi i Franco Calabrese. Al Regne Unit l'estrena va ser el 1954 al Sadler’s Wells Theatre de Londres. La Piccola Scala de Milà la va veure per primera vegada el 1961 dirigida Bruno Bartoletti amb Graziella Sciutti, Cecilia Fusco, Angelo Mercuriali, Luigi Alva, Sesto Bruscantini i Calabrese. El 15 de novembre de 1977 es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 1984 l'estrena va tenir lloc a Perth, Ayr (Escòcia), Stirling, Dundee, Dunfermline i Inverness en la traducció de Geoffrey Dunn per la Scottish Opera.", "response": "Geoffrey Dunn", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9885169187877432", "instruction": "A qui tenen fòbia i menyspreu els kitsune?", "context": "En algunes històries, els kitsune tenen dificultats per amagar les seves cues quan es transformen en éssers humans, els apareix quan la guineu s'emborratxa o es descuida; és una forma habitual de descobrir la veritable identitat de la criatura. Altres formes de descobrir la identitat dels kitsune eren els trets semblants a la guineu que tenien els éssers humans, també els cobreix un pelatge fi, tenen una ombra en forma de guineu, o el seu propi reflex revelava la seva identitat. El terme kitsune -gao (literalment \"cara de guineu\".) es refereix a les dones humanes que tenen una cara estreta amb ulls molt junts, celles primes i pòmuls sortints. Tradicionalment, aquesta estructura facial és considerada atractiva, i en algunes històries s'atribueixen a les guineus amb forma humana. Els kitsune tenen fòbia i menyspreu als gossos, fins i tot en la seva forma humana. Alguns es pertorben davant la seva presència fins al punt de convertir-se en guineus i fugir. També una persona devota pot ser capaç de veure la identitat de la guineu immediatament.", "response": "als gossos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8965775933582565", "instruction": "A qui proposen que substitueixi Reguant?", "context": "El secretariat nacional de la CUP ha proposat que la diputada al parlament Eulàlia Reguant sigui la substituta de Josep Garganté a l'Ajuntament de Barcelona. Dijous l'assemblea de la mesa política cupaire votarà si Reguant s'incorpora al grup municipal del consistori, un moviment, però, que no es materialitzaria fins el 2 d'octubre. Posteriorment també ho hauran d'aprovar els militants de la CUP a Barcelona i el Grup d'Acció Parlamentària. En el moment que Reguant prengui l'acta de regidora haurà de deixar el seu escó al parlament, segons el codi ètic de la CUP, que no permet l'acumulació de càrrecs. Al parlament la seva substituta seria, per ordre de llista, Anna Gabaldà, ex-batllessa de Sant Pere de Ribes. Reguant és veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona i ocupa la quarta plaça de la llista municipal, darrere de Josep Garganté.", "response": "Josep Garganté", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22436993925658022", "instruction": "De qui deia Tapiró que era deixeble quan es presentava a alguna exposició?", "context": "L'any 1857, Fortuny, Portusach, Nicolau i ell mateix es van presentar a la beca per anar a Roma a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts. La prova era una representació de Ramon Berenguer III clavant l'ensenya a la torre del castell de Fos. El jurat, format pels professors de la Llotja Lorenzale, Batlle, Roca, Rodés i Rigalt, va considerar unànimement que la millor obra era la de Fortuny, qui va guanyar i es va traslladar a Roma, on va estar fins al 1860. Tapiró va marxar a Madrid en el curs 1858-1859 on es va matricular a l'Escuela Superior de Pintura y Grabado i a l'acadèmia particular de Federico de Madrazo, de qui deia ser deixeble quan es presentava a alguna exposició. El 1860 va tornar cap a Barcelona i junt amb Antoni Cuyàs i Rovira van preparar la decoració per la façana del Palau de la Generalitat per rebre triomfalment als voluntaris catalans de la guerra d'Àfrica.", "response": "de Federico de Madrazo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6231607966607929", "instruction": "Qui va fer presumptament una denúncia falsa?", "context": "CASTELLÓ, 23 (EUROPA PRESS) El vicepresident primer de la Diputació de Castelló, Vicent Sales, ha presentat este dijous en la Fiscalia de Castelló una querella contra la consellera de Sanitat, Carmen Montón, per la seua presumpta “denúncia falsa” respecte a les factures de l'Hospital Provincial, segons ha informat la institució provincial en un comunicat. Sales ha acudit a la Ciutat de la Justícia de Castelló “sense poder aportar encara dins de l'expedient la documentació relativa a les factures a les quals fa referència la consellera de Sanitat perquè “manté la seua prohibició que se la faciliten a la Diputació”, segons les mateixes fonts. Sales, que ha formalitzat la denúncia en nom propi, representant a la Diputació de Castelló, també ha denunciat el candidat del PSOE al Congrés Artemi Rallo per les “injúries i calúmnies” que ha abocat estos dies en els mitjans de comunicació amb motiu de la campanya electoral. “Hem aportat documentació escrita i de gravacions que ens semblen d'enorme gravetat”, ha indicat Sales, qui ha afegit que tant la consellera Montón com Rallo “donen per fet que s'han comès delictes per a cometre un frau milionari, acusant Moliner –president de la Diputació– de ser coneixedor d'això i d'emparar una trama mitjançant la presentació de factures falses, a més d'altres agudeses que no van a quedar impunes, quan saben perfectament que no és així, i en política no tot val”. A l'escrit de la denúncia, que, segons la Diputació, podria suposar penes de fins a dos anys de presó per a la consellera Carmen Montón i Artemi Rallo, “hi ha fets greus pel contingut, de moment i per la voluntat de desprestigiar no sol a Moliner, sinó també a la Diputació de Castelló i a l'Hospital Provincial, així com els seus treballadors”. A més, en el cas de la consellera de Sanitat, “ha fet un aprofitament d'una institució com la Fiscalia de manera partidista”, segons Sales.", "response": "Carmen Montón", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5544587219368456", "instruction": "Qui va simplificar la simbologia del Méthode i de Dalton?", "context": "Poc temps després, el 1813, Jöns Jacob Berzelius simplificà més la simbologia del Méthode i de Dalton eliminant els cercles i les figures, i anomenant sempre els elements químics amb una primera lletra en majúscula i una segona en minúscula, si calia, per diferenciar dos elements amb la mateixa inicial del nom en llatí. Donà preferència als no metalls a l'hora d'emprar només una lletra. Així donà els símbols S de sulphur, Si de silicium, St de stibium (antimoni), Sn de stannum (estany). Amb aquesta darrera simplificació i alguns canvis posteriors s'ha arribat als símbols químics emprats en l'actualitat.", "response": "Jöns Jacob Berzelius", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6941638432015228", "instruction": "A qui està dedicat el frontal d'altar?", "context": "Duran i Cañameres va fer estudis comparatius amb altres obres en els quals descriu la barreja que aprecia en l'obra de motius romànics i gòtics. Els arcs trilobats que presenta una de les cares rectangulars de l'arca i els laterals són similars als d'altres obres del segle xiii i al frontal d'altar dedicat a la mare de Déu que va pertànyer al monestir de Sant Cugat (actualment al Museu Civico d'Arte Antica de Torí. A part d'aquest frontal, també hi ha aquest mateix tipus d'arcs i amb la mateixa datació que l'urna al frontal de l'església de Santa Perpètua de Mogoda i al frontal de l'església de Sant Cebrià de Cabanyes.", "response": "a la mare de Déu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6581480742488244", "instruction": "Qui era l'intèrpret físic de Darth Vader?", "context": "Per crear els grunyits de Chewbacca, Burtt va gravar i combinar sorolls provinents de: gossos, óssos, lleons, tigres i morses, a partir dels quals va conformar frases i oracions. En col·laboració amb Lucas, va compondre la veu robòtica de R2-D2 després de passar les seves veus a través d'un sintetitzador, en combinació amb canonades d'aigua i xiulets. La respiració d'en Darth Vader va ser aconseguida a partir de la respiració de Burtt a l'interior d'una màscara de busseig (proveïda d'un tanc d'oxigen) a la qual li va ser implantada 1 micròfon. Com a dada rellevant, Lucas mai va intentar utilitzar la veu de David Prowse (físicament l'intèrpret de Darth Vader, car ell no va poder prestar la seva veu a causa del seu conegut accent de la regió sud-oest d'Anglaterra). Al principi, volia que Orson Welles prestés la seva veu per al personatge, però després es convenceria que la veu de Welles seria massa reconeixible, així que va optar per escollir el poc conegut James Earl Jones. Igualment, tampoc va intentar fer el propi amb Anthony Daniels en el cas de C-3PO. Al final, fins a trenta actors de veu van participar en l'audició, però, es va decidir utilitzar la veu de Daniels.", "response": "David Prowse", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6938144405809126", "instruction": "De qui són les imatges i l'escut que hi ha al saló d'actes?", "context": "Arnau va ser el responsable de les peces que els contractes descriuen com «imatges de 2 metres i d'1,5 a 2 metres», és a dir, les figures exemptes de personatges històrics que envolten l'edifici d'administració i les dels sants patrons dels diferents pavellons. També és l'autor de l'escut central de la façana principal i del que hi ha al pavelló d'operacions. Gargallo va dissenyar totes les figures ornamentals i les que decoren el cos central de l'edifici d'administració i la torre del rellotge. També són seus els panells amb les obres de misericòrdia que hi ha a l'escala d'honor a nivell del primer pis i les imatges i l'escut que hi ha al saló d'actes.", "response": "Gargallo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8621730289992614", "instruction": "Qui hi ha representat a la rosassa sud?", "context": "Les rosasses dels costats nord i sud del transsepte presenten importants diferències, degudes a les múltiples intervencions fins a època recent. Són obra del Mestre de Sant Silvestre, que també va treballar a la catedral de Barcelona. A la rosassa sud es representa la Mare de Déu amb l'Infant entronitzats. A la rosassa nord es representa la Resurrecció de Crist a l'òcul central, a partir del qual es distribueixen setze plafons radials amb ornamentació geomètrica, motius florals i l'escut de la seu. A la part ampla d'aquests plafons es mostra, a cadascun, un cap d'un personatge, segurament un apòstol.", "response": "la Mare de Déu amb l'Infant", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14568437487553665", "instruction": "De qui eren les instal·lacions on es va conservar el retaule desmuntat d'Huguet?", "context": "Dos segles més tard es va instal·lar un cor al centre de la nau que limitava l'espai i dificultava les activitats del gremi. A conseqüència d'això, el 10 d'abril de 1630, es varen traslladar a la veïna capella de Sant Cosme i Sant Damià. Un segle més tard, el 1798, el gremi va optar per encarregar un nou retaule barroc a Salvador Gurri que, a més de la imatge de l'arcàngel, incorporés els sants protectors de la nova capella. El retaule d'Huguet va ser desmuntat i conservat a les instal·lacions del gremi.", "response": "del gremi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.018131687935645013", "instruction": "A qui està dedicada la 20a ediciò?", "context": "ACN Barcelona.-Canet de Mar ha estat el municipi escollit per donar el tret de sortida al Correllengua 2016, organitzat anualment per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Aquesta 20a edició està dedicada a l'escriptora i periodista Montserrat Roig i per aquesta raó s'ha escollit aquest municipi del Maresme, on va passar molts estius en família i va escriure algunes de les seves novel·les més conegudes. La jornada s'ha iniciat amb la Ruta del Modernisme de Canet de Mar i un dinar de carmanyola. I a la tarda, durant l'acte central, s'ha llegit el manifest del Correllengua, que sota el títol “La llengua importa” ha afirmat que “la voluntat de preservar la llengua, amb els instruments que calguin, no pot quedar al marge del debat polític, de l'agenda del procés cap a una República Catalana”. Des d'avui i fins al 5 de novembre, el Correllengua recorrerà prop de 200 indrets del país per promoure la llengua i la cultura catalana i recordar la figura de Montserrat Roig. L'acte central de la celebració ha comptat amb les intervencions de l'alcaldessa del municipi, Blanca Arbell, l'escriptora Isabel-Clara Simó, el fill gran de Montserrat Roig, Roger Sempere, i el president de la CAL, Pep Ribas.", "response": "Montserrat Roig", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1682998991025112", "instruction": "Amb qui ha fet la roda de premsa Òmnium per anunciar aquesta xifra?", "context": "Des del 20 de setembre de 2017, més de 2.500 persones han estat víctimes de la repressió per les seves idees polítiques. Aquesta xifra 'alarmant' l'ha feta pública avui Òmnium en una conferència de premsa conjunta amb Irídia i Alerta Solidària, dos col·lectius d'advocats que defensen bona part d'aquestes víctimes, entre les quals, batlles, manifestants, webs tancades i els casos més coneguts, polítics exiliats i empresonats. El vice-president d'Òmnium, Marcel Mauri, ha alertat que 'és un comptador que no s'atura en cap moment', per això ha considerat 'imprescindible' dibuixar aquest mapa de la repressió per denunciar la situació i destacar la feina d'entitats i advocats d'arreu del país que fan una 'feina incansable i mai prou agraïda'. Per això, a l'acte hi havia Anaïs Franquesa, advocada d'Irídia, i Xavier Pellicer, d'Alerta Solidària, acompanyats de l'activista David Fernàndez. Entre la xifra de 2.500 represaliats destaquen la presència de dotze condemnats, nou exiliats, 1.083 persones ferides de l'1 al 4 d'octubre del 2017, 313 arran de les protestes per la sentència, 292 persones detingudes, 12 empresonades pels fets del 23-S i les protestes després de la sentència i 18 investigades per clonar webs tancades, entre altres. Mauri ha defensat que la resposta cal continuar sent la 'mobilització no violenta' per a continuar denunciant la vulneració de drets fonamentals, i ha llançat un missatge a Sánchez: 'El que passa a Catalunya, i alguna persona els costa d'entendre, no és un problema de convivència, és un conflicte polític'.", "response": "Irídia i Alerta Solidària", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.366769716275385", "instruction": "Entre qui existeixen diverses similituds històriques?", "context": "La premissa de Les guerres clon ha estat, sovint, juxtaposada amb la de la Segona Guerra Mundial. Hi ha diverses similituds històriques que existeixen entre Palpatine i Hitler, ja que tots dos van usar la guerra i diversos bocs expiatoris per tal de manipular les emocions i els sentiments de la societat, i tots dos es caracteritzen per ser líders forts i carismàtics. En qualsevol cas, Lucas va ser citat en diverses entrevistes, i la principal font de complot polític darrere de Les guerres clon i altres intrigues de la saga és la guerra del Vietnam i l'era de Watergate, durant el qual els líders polítics van optar per la corrupció i el parany. A més, es pot dir que hi ha amb certesa una sèrie de semblances històriques entre Les guerres clon i la guerra de l'Iraq.", "response": "entre Palpatine i Hitler", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.671317340432769", "instruction": "De qui es considerat deixeble Dalmau?", "context": "Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. Mostra els cincs consellers del govern municipal de Barcelona envoltant la Mare de Déu entronitzada amb el Nen Jesús i presentats per santa Eulàlia i sant Andreu. Representa un devot homenatge icònic dels consellers a la Mare de Déu com si es tractés d'una sacra conversazione. L'ús de la tècnica de l'oli de llinosa, la capacitat retratista i la incorporació del paisatge com a fons són una manifestació de la inspiració en la pintura flamenca de Jan van Eyck, de qui Dalmau és considerat un deixeble, especialment de La Mare de Déu del canonge Van der Paele. És considerada com una de les primeres obres que introdueixen el concepte del retrat, tal com especificava el contracte de l'obra, i és també innovadora a Catalunya en l'aplicació de la tècnica de l'oli fent servir taula com a suport.", "response": "de Jan van Eyck", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0207170381461127", "instruction": "Qui era el principal rival de Recep Tayyip Erdogan?", "context": "El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha aconseguit la nova presidència del país després de guanyar a la primera tanda de les presidencials d'avui amb el 52,7% dels vots amb el 95,9% escrutat. La nova constitució, aprovada l'any passat, reformula el sistema i atorga poders amplis al president, gairebé absoluts. El seu rival principal, Muharrem Ince, ha obtingut el 30,7% dels vots. Les eleccions legislatives també han estat guanyades pel partit d'Erdogan, l'Aliança Popular, que ha obtingut el 42,5% dels sufragis; cal sumar-hi, a més els vots del seu aliat, el Partit del Moviment Nacionalista (MHP), amb l'11,2%. Tot i la barrera electoral del 10%, els kurds (HDP) han entrat al parlament en les eleccions legislatives amb el 11,2% dels vots. El principal partit de l'oposició, els socialdemòcrates del Partit Republicà del Poble (CHP) han obtingut el 22,7% dels vots, i el seu aliat, el Bon Partit, just el 10,1%.", "response": "Muharrem Ince", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0063409414512395346", "instruction": "Qui s'aproximava a Muret?", "context": "El mateix 10 de setembre els tolosans van iniciar el setge amb manganells i altres peces d'artilleria de setge. D'aquesta manera prengueren una de les dues portes de la ciutat, una de les torres i la vila nova, forçant d'aquesta manera als cavallers francesos a retirar-se cap a la vila vella i el castell. Quan el rei Pere va tenir notícia que Montfort s'aproximava a Muret va ordenar la retirada de la infanteria assetjant per evitar que fos presa per la rereguarda. En arribar l'endemà per l'oest amb nou-cents cavallers, els croats van poder entrar a la fortalesa de Muret per una de les portes que no estaven controlades pels tolosans. Al vespre encara va arribar el petit contingent de Payen de Corbeil.", "response": "Montfort", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.264668755407652", "instruction": "Qui ha rebut l'escrit de González Pons?", "context": "L'eurodiputat del PP espanyol Esteban González Pons va qüestionar fa pocs dies el tractat de Schengen, que permet la lliure circulació de persones per Europa sense fronteres, arran de la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein d'alliberar Puigdemont. Avui hi ha tornat, i, en una carta a tot el Parlament Europeu que publica l'agència ACN, ha dit que 'cap jutge a Espanya, ni regional ni nacional ni del Tribunal Suprem no s'atreviria a donar protecció legal a un partit polític alemany, un moviment o un individu que intentés trencar l'ordre constitucional alemany'. En l'escrit, que han rebut tots els parlamentaris i assessors de la cambra, González Pons afegeix que 'alguna cosa no funciona' a la Unió Europea quan 'un tribunal regional pot desestimar en només dos dies el criteri d'un Tribunal Suprem nacional, elaborat durant sis mesos en una investigació detallada i exhaustiva basada en proves legalment demostrables'. González Pons, que és vice-president del grup popular europeu a la cambra, ha indicat a l'escrit que 'Espanya pertany a Europa' i creu en un 'projecte comú' pel qual està 'disposada a lluitar'. I afegeix: 'Però aquesta Unió és només possible si podem comptar els uns amb els altres i si podem donar-nos suport mútuament quan ens ataquen.' Segons l'eurodiputat, 'la confiança recíproca i genuïna entre estats membres' és clau a la Unió Europea i l'ordre europea de detenció –el mecanisme utilitzat pel Suprem perquè Carles Puigdemont fos lliurat a Espanya–, hauria de permetre el 'retorn de criminals més de pressa i més fàcilment'. 'Si l'ordre d'arrest no funciona, Schengen ens deixa indefensos davant els criminals.", "response": "tots els parlamentaris i assessors de la cambra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3506426201445475", "instruction": "Amb qui va estudiar llatí, alemany, castellà i francès?", "context": "El 1589, dos anys després de la mort del marit, la seva mare va retornar a Anvers, es van convertir al catolicisme i ell va prosseguir amb la seva formació. Va estudiar llatí, alemany, castellà i francès amb Rombaut Verdonck, però les penúries econòmiques de la família el van obligar a abandonar els estudis i va entrar com a patge al servei de la comtessa de Lalaing. No se sap exactament en quines dates, però es creu que va tenir dos mestres de pintura, Adam van Noorth i Otho van Veen (Otto Venius), encara que no sembla que deixessin una empremta artística rellevant en el seu alumne.", "response": "Rombaut Verdonck", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.054236961275969", "instruction": "Qui és l'hereu al tron de Riad?", "context": "El príncep saudita Mohammed Bin Salman, actual hereu al tron de Riad, va visitar Madrid l'abril passat. Maher Abdulaziz Mutreb, un dels sospitosos de participar en l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi, l'acompanyava en el seguici, segons que ha pogut confirmar el diari New York Times (NYT). Mutreb també va acompanyar el príncep en visites a París, Boston, Houston i les Nacions Unides. Il·lustració de New York Times: arribada de Bin Salman a Madrid El NYT no ha pogut confirmar quina funció tenia Mutreb en el seguici de Bin Salman, però especula que podria ser-ne 'guardaespatlles'. Sobre la seva identitat, el diari només ha pogut confirmar que el 2007 va formar part de l'equip diplomàtic de l'ambaixada saudita a Londres. El príncep ha viatjat extensament per Occident d'ençà del seu nomenament com a hereu al tron.", "response": "Mohammed Bin Salman", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39622402173410376", "instruction": "Qui ha presentat una moció al Parlament?", "context": "JxCat i ERC han refusat aturar el diàleg polític amb l'estat espanyol mentre continuen negociant amb Pedro Sánchez la constitució d'una taula de partits amb un relator independent que permeti la retirada de les esmenes que poden tombar el pressupost del PSOE al congrés. Els dos socis de govern han impedit al parlament que prosperessin diversos punts d'una moció de la CUP que emplaçava el govern a trencar les converses si no hi ha una condició prèvia: el reconeixement del dret a l'autodeterminació, la fi de la repressió, l'alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i el ple exercici dels drets socials, civils i polítics. JxCat s'han abstingut en la votació i, d'aquesta manera, també han afavorit que la resta de grups tombessin un altre punt que instava el govern català a 'avançar unilateralment en l'exercici de l'autodeterminació' desenvolupant sobiranies en tots els àmbits de les polítiques públiques i garantint drets socials per a tothom. En aquest sentit, la proposta de la CUP emplaçava el govern a desobeir el topall de dèficit i el FLA, a expropiar els pisos buits en mans de grans tenidors per a fer-ne habitatge social, i a aturar el desnonaments a famílies en risc social. També exigia al govern la creació d'una banca pública i l'assoliment de la plena sobirania de les infraestructures i els recursos energètics, així com la reducció d'un 30% de les taxes universitàries. La CUP ha marcat perfil mentre el govern català i l'espanyol mantenen contactes per a intentar arribar a un acord que permeti a Sánchez tramitar els comptes i, alhora, s'obrin negociacions serioses sobre el conflicte polític.", "response": "CUP", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18820959099991197", "instruction": "Qui va signar les restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats?", "context": "A més, s'imposaren restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats, promulgades el 7 de desembre de 1941 i signades per Heinrich Hunke, president del Consell de Publicitat. Es prohibiren completament els anuncis que mostraven el tabac com una cosa inofensiva o una expressió de la masculinitat. També foren prohibits els activistes que ridiculitzaven el moviment antitabac, així com els pòsters que l'anunciaven a les vies del tren, les regions rurals, els estadis i les pistes de carreres. Es prohibí també anunciar-lo a través de megàfons o per correu.", "response": "Heinrich Hunke", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.026420791505949448", "instruction": "A qui ha felicitat Barack Obama?", "context": "El president dels Estats Units, Barack Obama, ha felicitat aquest dimarts a l'ex-secretària d'Estat Hillary Clinton per aconseguir el nombre de delegats necessaris per obtenir la nominació del Partit Demòcrata a la Casa Blanca. 'La seva històrica campanya ha inspirat milions de persones i és una extensió de la llarga lluita per les famílies de classe mitjana i els nens', ha indicat la Casa Blanca en un comunicat. En el mateix comunicat, ha apuntat que Obama es reunirà dimecres amb el pre-candidat demòcrata Bernie Sanders, després de la celebració de l'últim 'superdimarts' a les primàries del partit.", "response": "a l'ex-secretària d'Estat Hillary Clinton", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5740076390730782", "instruction": "De qui han cremat fotos alguns manifestants a Barcelona?", "context": "Avui a la tarda, els CDR s'han concentrat a Girona, Tarragona i Barcelona per reclamar al govern català que 'faci efectiva la República' i 'es deixi de pactes'. A Barcelona, més d'un centenar de persones s'han trobat malgrat la pluja primer a plaça de Sant Jaume, i després han avançat cap a Via Laietana. La marxa ha avançat fins arribar davant l'edifici de la delegació del govern espanyol al carrer Roger de Llúria de Barcelona. Ha estat aquí que alguns dels manifestants han cremat fotos del rei Felip VI i ninots de cartró que ridiculitzaven figures polítiques espanyoles com Mariano Rajoy o Pedro Sánchez. Manifestants dels CDR cremen imatges de Felip VI i polítics espanyols davant la delegació del Govern espanyol 👉https://t.co/8IHYhV3Aui pic.twitter.com/o4InVEUd5P — btv notícies (@btvnoticies) October 27, 2018 A Giona, unes cinquanta persones s'han unit a la protesta i han enganxat un cartell gegant a la façana de la seu de la Generalitat a Girona, en què apareix la fotografia del president espanyol Pedro Sánchez i Quim Torra donant-se la mà. A sota s'hi pot llegir 'Prou pactes i renúncies, República ja'.", "response": "Felip VI", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19531980797754533", "instruction": "Qui va fer una donació econòmica l'any 1357?", "context": "Arnau també destacà per reprendre la tradició de fer resolucions sinodals i per incrementar les visites pastorals personals. Les funcions d'un bisbat al segle xiv sobrepassaven les purament religioses, per exemple les visites pastorals implicaven una correcció, una acció legislativa, una inspecció i un seguiment. Els últims dos anys de la seva vida una llarga malaltia l'impedí de treballar amb plenes condicions i s'hagué de servir de bisbes auxiliars. El 1357, Berenguer de Cruïlles va fer una donació econòmica per tal de finalitzar un retaule d'or i argent per a la catedral de Girona, començat pel seu predecessor, fet que pot indicar el seu respecte i estima per Arnau, a qui havia ajudat com a vicari general des del primer moment. En aquesta obra apareix el bisbe Berenguer de Cruïlles representat com a donant, al costat d'un àngel, en l'única imatge conservada coneguda.", "response": "Berenguer de Cruïlles", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6195082892150242", "instruction": "Qui va recuperar la seva obra?", "context": "El 1905 Font i Sangrà recuperà la seva obra. A causa de les seves dimensions extraordinàries, la va dipositar en una capella, ampliada per a l'ocasió, de la seva finca de Cardedeu, Ca n'Eres Vell. Font i Sangrà conservava el gruix de la seva col·lecció al seu domicili de la Ronda de Sant Pere número 38. La pintura va esdevenir un reclam turístic a Cardedeu, ja que el propietari ensenyava l'obra a tothom que anava a veure-la.", "response": "Font i Sangrà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7855472295325613", "instruction": "Qui no ha pogut assistir al ple?", "context": "El cartipàs del govern d'Ada Colau ha rebut finalment el vistiplau del ple de l'Ajuntament de Barcelona. Després de negociacions d'última hora, la batllessa ha aconseguit el suport d'ERC, PP, Manuel Valls i Eva Parera. Ciutadans s'ha abstingut i Junts per Catalunya ha votat en contra. El repartiment de les presidències de les comissions ha estat aprovat amb els mateixos vots. En canvi, la distribució dels càrrecs a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, així com als districtes i les empreses municipals, s'ha tirat endavant per unanimitat. Durant les votacions, Barcelona en Comú ha retirat un regidor del ple en solidaritat per l'absència de Joaquim Forn, a qui el Tribunal Suprem espanyol no li va concedir permís per assistir el ple.", "response": "Joaquim Forn", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7229334818058334", "instruction": "Qui volia «europeïtzar» Espanya?", "context": "Els desastres colonials d'Espanya de 1898 varen comportar una crisi de consciència, un estat d'ànim on es barrejaven el despit, la vergonya i el menyspreu del passat amb un desig de redreç. Mentre la generació del 98 volia «europeïtzar» Espanya, Unamuno la volia «africanitzar». En aquest context Maragall va publicar els seus «tres cants de guerra»: Els adéus, Oda a Espanya i Cant del retorn. El catalanisme irrompia en la política però les velles oligarquies es varen refer i la veu dels regeneradors, clamant en el desert, va anar extingint-se. Maragall va expressar en la seva Oda a Espanya el repudi per l'Espanya oficial, una Espanya subdesenvolupada regida per una oligarquia agrària, oposada al progrés català originat pel catalanisme polític.", "response": "la generació del 98", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39524138876201675", "instruction": "Qui va arribar a la ciutat en temps d'Higini?", "context": "D'altra banda, durant el seu mandat es daten les primeres manifestacions de les doctrines gnòstiques a Roma, que van ser considerades heretges per l'Església. Procedents d'Egipte i amb Alexandria com a nucli d'origen, a semblança d'altres heretgies cristianes, Ireneu de Lió i Eusebi de Cesarea comenten l'arribada de Valentí a la ciutat en temps d'Higini, on residí fins al pontificat d'Anicet, tenint el seu moment de màxim apogeu durant el mandat de Pius I i narren també l'arribada de Cerdó, predecessor de Marció. Suposadament, Cerdó va semblar retractar-se del gnosticisme i va assistir regularment a l'església romana, fins a arribar a formar-ne part, però, no obstant això, en secret va continuar amb les seves ensenyances gnòstiques i consegüentment va ser expulsat del sí de la comunitat cristiana. No es tenen notícies sobre possibles actuacions d'Higini respecte a la presència del gnosticisme a Roma.", "response": "Valentí", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5300909232069778", "instruction": "Per qui estarà formada la comissió d'aplicació, seguiment i verificació de l'acord de pau?", "context": "El govern de Colòmbia i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) han revelat avui els detalls de l'acord de pau negociat a la capital de Cuba, l'Havana, després d'un procés de negociacions començat el 2012. 'Les delegacions del govern nacional i de les FARC-EP anunciem que hem arribat a un acord final, integral i definitiu, sobre la totalitat dels punts de l'agenda de l'acord general per a la terminació del conflicte i la construcció d'una pau estable i duradora a Colòmbia', han dit en un comunicat. Quan les delegacions han pactat els punts relatius al final del conflicte i a la ratificació, aplicació i verificació del pacte, l'acord ha estat tancat. En conseqüència, el comunicat recull que el punt sis de l'acord estableix els 'mecanismes d'aplicació i verificació', que creen una comissió d'aplicació, seguiment i verificació de l'acord de pau. Aquesta comissió serà integrada per representants del govern i de la guerrilla per 'fer seguiment als components de l'acord i verificar-ne el compliment, servir d'instància per a la resolució de diferències, i l'impuls i seguiment a l'aplicació legislativa'. Alhora, es crea un mecanisme d'acompanyament perquè la comunitat internacional 'contribueixi de diferents maneres a garantir l'aplicació de l'acord final', mentre que en matèria de verificació s'activarà 'un model amb un component internacional integrat pels països garants i acompanyants'.", "response": "per representants del govern i de la guerrilla", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1694937086519792", "instruction": "Qui és el president d'Alternativa per a Alemanya?", "context": "Els partits d'ultradreta europeus no presentaran un programa conjunt per a les eleccions europees del 26 de maig, segons que ha revelat el president d'Alternativa per a Alemanya (AfD), Jörg Meuthen, en una entrevista amb el dominical vespertí Frankfurter Allgemeinen Sonntagszeitung. 'No ens presentarem a les eleccions amb un programa en comú. El projecte encara és en formació', ha afirmat Meuthen. 'Cadascú s'encarrega de la seva campanya nacional i prova d'aconseguir com més vots millor', ha afegit. Dilluns passat a Milà Meuthen va anunciar l'aliança d'ultradreta juntament amb el dirigent del partit italià Lliga Nord, Matteo Salvini. A més, també s'hi han afegit el Partit de la Llibertat (FPÖ) austríac, Autèntics Finlandesos i el Partit Popular Danès, amb vista a formar un grup parlamentari a Estrasburg.", "response": "Jörg Meuthen", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2290958165408895", "instruction": "De qui estava enamorada la jove promesa?", "context": "QuÉs l'última òpera italiana de Rossini en el gènere semiserio, tot i que va ser originalment pensada com un melodramma giocoso i va tenir una gestació molt peculiar. S'hi barregen diverses línies argumentals. Per un costat el conflicte entre una jove promesa a un vell rondinaire, però enamorada d'un jove ben plantat. Per una altra banda també hi trobem la més romàntica història de la lluita contra la tirania del vell duc Corradino, que ha empresonat injustament a Edoardo, fill del seu antic enemic Raimondo.", "response": "d'un jove ben plantat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4874023771862315", "instruction": "Qui hi havia a la muntanya?", "context": "Sabent que els tenia a tots al cim de la muntanya, Nobunaga immediatament va donar instruccions d'incendiar Sakamoto i que posessin a espasa a tots aquells que es trobessin al poble. Això va ser el 29 de setembre d'aquest any, 1571 [...] I per mostrar als bonzos que estaven a la muntanya el poc respecte que tenia per les quimeres [...] i pels càstigs de Sanna, la segona cosa que va fer va ser cremar tots els temples d'aquest ídol que estaven sota als peus de la muntanya: també va destruir set universitats de les quals no va quedar res. Després desplegant el seu exèrcit de 30.000 homes en forma d'anell al voltant de la muntanya, va donar l'ordre d'avançar cap al cim. Els bonzos van començar a resistir amb les seves armes i van ferir com a 150 soldats. Però van ser incapaços de fer front a tan ferotge assalt i van ser tots posats a espasa, juntament amb els seus homes, dones i nens de Sakamoto [...]", "response": "bonzos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36780571297947173", "instruction": "Qui va cedir les valls d'Andorra al comtat d'Urgell el 843?", "context": "Ja en plena edat mitjana les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, en ser cedides per Carles II el Calb a Sunifred I, l'any 843. Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any 1133, Ermengol VI cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell. En el 1095, el bisbat a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet, encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una senyoria episcopal. El 1185, Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb Arnau I de Castellbò. Posteriorment el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va suposar el domini d'Andorra per part del comtat de Foix, que anirà augmentant el seu poder a Bearn, Regne de Navarra i, segles més tard, el Regne de França.", "response": "Carles II el Calb", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7546606897390691", "instruction": "Qui va demostrar que π és irracional?", "context": "El 1761 Johann Heinrich Lambert va demostrar que π és irracional. Això vol dir que és un nombre real que no es pot expressar com a quocient de dos nombres enters. Al segle xx es van trobar demostracions que no necessiten coneixements que vagin mès enllà del càlcul integral. Una d'aquestes demostracions, la deguda a Ivan Niven, és amplament coneguda. Una demostració similar lleugerament anterior la va obtenir Mary Cartwright.", "response": "Johann Heinrich Lambert", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.572701091118214", "instruction": "Qui va fer la recerca?", "context": "El redescobriment del claustre va sortir a la premsa a inicis de juny de 2012 gràcies a la recerca de Gerardo Boto Varela, investigador del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona, que el va datar suposadament del segle XII i el va considerar procedent de Castella, tot i que diversos documents anteriors ja tenien constància de la seva existència. En el moment del redescobriment estava mancat de qualsevol catalogació o protecció; el 26 de setembre de 2013 la Generalitat de Catalunya va sol·licitar iniciar l'expedient de declaració de Bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric. Després del darrer informe sobre l'autenticitat del claustre aprovat per part del Consell Assessor del Patrimoni Cultural es va arxivar la protecció del claustre com a BCIN i la conservació del claustre va passar a mans de l'Ajuntament de Palamós.", "response": "Gerardo Boto Varela", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6845999064544394", "instruction": "Qui va concebre la hipòtesi de «de Fisher»?", "context": "Aquest mecanisme evolutiu es relaciona directament amb el dimorfisme sexual i la presència de trets morfològics exagerats. Molts d'aquests trets morfològics arriben a suposar una minva en les capacitats adaptatives i de supervivència dels animals que els posseeixen. Per explicar el seu desenvolupament, dins de la selecció sexual, es postulen dues hipòtesis denominades «de Fisher» i «del handicap», concebudes per Ronald Fisher i Amotz Zahavi respectivament. La primera explica aquest desenvolupament exagerat de les estructures fisiològiques en un sexe per la identificació directa d'aquestes amb genomes superiors per part de les seves parelles sexuals. La segona de les hipòtesis indica que la presència de trets morfològics exagerats llasten la supervivència dels organismes que els manifesten; les seves parelles sexuals sentirien preferència per ells per ser capaços de sobreviure tot i el handicap que els suposen aquestes característiques.", "response": "Ronald Fisher", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5337059812889893", "instruction": "Qui el va succeir?", "context": "Teodoric I va morir en combat, suposadament travessat per la llança d'un amal anomenat Andagis. Va ser succeït pel seu fill Turismund, aclamat per l'exèrcit durant la mateixa batalla. Va ser enterrat allà mateix, a prop del camp de batalla. Després de celebrar els funerals, Turusmund pensava en un pla per venjar la mort del seu pare, però el nou rei va ser aconsellat per Aeci, que temia un excés de poder de l'exèrcit visigot, perquè tornés a Tolosa per assegurar el seu ascens al tron, amenaçat per les intrigues dels seus germans. Al capdavall, amb Teodoric I es va iniciar una successió hereditària, i es va conformar una espècie de clan o família reial, a pesar que no hi havia una normativa successòria establerta entre els visigots. Tanmateix, aquesta successió va ser convulsa a causa dels assassinats entre germans, al llarg de les generacions, passant de pares a fills la corona visigoda, fins a Amalaric l'any 531. Això ha qüestionat la visió clàssica d'una monarquia purament electiva, encara que el 507 apareix novament l'elecció al tron visigot, molt probablement a causa del record que va provocar el fracàs de la batalla de Vouillé.", "response": "Turismund", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.745786297638609", "instruction": "Qui va comunicar el suggeriment d'Elsässer?", "context": "El suggeriment d'Elsässer fou comunicat per Max Born als físics reunits a Oxford en un congrés de la British Association for the Advancement of Science l'estiu del 1926, al qual assistí Clinton J. Davisson. Gràcies a aquest congrés, Davisson descobrí la importància i el significat del seu descobriment i el comentà amb Owen W. Richardson, Max Born i James Franck, els quals també li parlaren de la nova mecànica ondulatòria que havia acabat de publicar el físic Erwin Schrödinger. Amb aquesta nova informació partí cap a Nova York amb l'objectiu de demostrar la naturalesa corpuscular dels electrons.", "response": "Max Born", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7161679498629535", "instruction": "A qui s'atribueix la Carta als cristians de Corint?", "context": "Segons Ireneu, durant el seu pontificat, un moment en què l'Església no ha està totalment establerta sinó que es basa en diferents seus, la seu romana rep la notícia que els cristians de Corint s'han dividit en dos bàndols. D'aquest conflicte es conserva la Carta als cristians de Corint o Primera Epístola de Climent, que precisament s'atribueix l'autoria al bisbe romà, datada cap a l'any 96, amb la qual va aconseguir retornar la situació a la normalitat en la comunitat coríntia predicant la tradició llegada dels apòstols per a totes les esglésies. De fet, la carta és considerada un dels primers exemples de la mostra d'autoritat del bisbe romà envers altres seus eclesiàstiques.", "response": "al bisbe romà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9368168762725447", "instruction": "Qui va dirigir l'equip que va executar la peça?", "context": "El retaule per a la Basílica del Pilar es considera com una de les peces escultòriques més rellevants del renaixement de tota la Península. L'execució material va suposar comptar amb un gran equip de bons professionals dirigit per Damià Forment i treballant tots al seu taller. Aquest equip estava format per gent que va arribar de diferents punts peninsulars, a més dels propis de la terra i altres de procedència francesa. Forment va aplicar a més en el treball el sistema de sotsarrendament en la persona de Miguel Arabe (o Àrabe) que era un entallador en pedra. A aquest escultor li va encarregar el 1515 els dos tabernacles dels carrers laterals. Arabe va morir sense acabar l'obra i Forment va contractar Juan de Segura. El sistema del disseny va ser molt important per al treball col·lectiu al taller. En una paret d'aquest gran taller hi havia una mostra del retaule traçada en carbó. També hi havia una altra mostra en llenç penjada en una paret de l'església del Pilar. Aquesta era el dibuix aprovat.", "response": "Damià Forment", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9209638546866286", "instruction": "Qui relleva del càrrec de president de la Generalitat a Artur Mas?", "context": "L'ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha mostrat a Instagram com es prepara per deixar el seu despatx del Palau de la Generalitat. La imatge ensenya com Mas omple de documents algunes caixes amb un missatge on assegura que recull el despatx 'amb la serenitat d'esperit que dóna el convenciment d'haver donat el millor d'un mateix durant els 5 anys' que ha exercit la presidència de la Generalitat. El nou president, Carles Puigdemont, prendrà possessió del càrrec demà a les 19 hores. Vegeu la imatge que ha penjat en el compte d'Instagram: Recollint el despatx amb la serenitat d'esperit que et dóna el convenciment d'haver donat el millor d'un mateix durant els 5 anys que he exercit la presidència de la Generalitat de Catalunya. A photo posted by Artur Mas (@artur_mas) on Jan 11, 2016 at 4:13am PST", "response": "Carles Puigdemont", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34744698287656084", "instruction": "Qui afirma que Voltaire portà un «judici bastant favorable sobre l'Alcorà»?", "context": "Pouant també informacions complementàries en la Biblioteca oriental d'Herbelot, Voltaire, segons René Pomeau, portà un «judici bastant favorable sobre l'Alcorà», en què troba, malgrat «les contradiccions, els absurds i els anacronismes», una «bona moral» i «una idea justa de la potència divina» i hi «admira sobretot la definició de Déu». Així, «concedeix d'ara endavant», només «si el seu llibre és dolent per al nostre temps i per a nosaltres, era molt bo per als seus contemporanis, i la seva religió encara millor. Cal reconèixer que va retirar gairebé tota Àsia de la idolatria» i que «era ben difícil que una religió tan senzilla i tan sensata, ensenyada per un home sempre victoriós, no subjugués una part de la terra». Considera que «les seves lleis civils són bones; el seu dogma és admirable en el que té de conforme amb el nostre, però que «els mitjans són horrorosos; és l'engany i l'homicidi».", "response": "René Pomeau", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8753780039171037", "instruction": "Entre qui es funda avui un nou partit?", "context": "Després de mesos de preparatius, debats i votacions, ICV, EUiA i Barcelona en Comú funden avui el nou partit amb la mirada posada en el Parlament de Catalunya i la Generalitat. Tot i que el nou espai naixerà de moment sense nom, l'assemblea del 8 d'abril en fixarà el corpus ideològic i escollirà qui pilotarà de manera provisional tant l'executiva com la coordinadora nacional. L'absència destacada en aquesta confluència és la de la direcció de Podem, que va trencar l'acord i va retirar la seva candidatura la setmana passada. Malgrat la decisió de l'equip d'Albano Dante Fachin, han decidit de mantenir-s'hi la diputada i ex-dirigent morada, Jéssica Albiach, i el número 1 de Barcelona, Marc Bertomeu, entre més. Fins ara, s'han inscrit a l'assemblea més de 8.600 persones, la meitat de les quals ja ha votat la direcció del partit tant en les urnes electròniques com en les presencials, obertes fins avui al migdia. En canvi, l'ideari econòmic, social i nacional es votarà només presencialment al pavelló de la Vall d'Hebron, després d'un procés participatiu que va arrencar a final de gener.", "response": "ICV, EUiA i Barcelona en Comú", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.177839056891688", "instruction": "Qui va ser el primer seguidor de Velàzquez?", "context": "Las Meninas de Velázquez han servit de font d'inspiració no només a Picasso. El primer seguidor de Velázquez va ser sens dubte el seu gendre Juan Bautista del Mazo, pintor de cambra de Felip IV l'any 1661. En el retrat de la infanta Margarida d'Espanya de 1666, en el pla posterior, es pot apreciar la col·locació de Carles II i la nana Mari Bárbola en una escena similar a la de Las Meninas de Velázquez. A continuació es llisten algunes de les obres o artistes que també les han versionat al llarg de la història de l'art:", "response": "Juan Bautista del Mazo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9862718101675901", "instruction": "Qui era el governador d'Àustria?", "context": "Després de l'enfonsament del Regne d'Hongria va aflorar una lluita de poder. Alguns nobles hongaresos van proposar que Ferran I d'Habsburg (1503-64), governador de la veïna Àustria i unit a la família de Lluís II per llaços de sang, fos el rei d'Hongria, citant acords previs que determinaven que els Habsburg ocuparien el tron hongarès si Lluís moria sense hereus. Tanmateix, altres nobles preferien al noble Joan Szapolya, que comptava amb el suport de Solimà, i que no va ser reconegut per les potències europees cristianes. Es va desencadenar un conflicte a tres bandes quan Ferran I va tractar d'imposar el seu domini sobre tot el territori d'Hongria que va poder ocupar, i els fets conduïren en la divisió del regne el 1541. Solimà reclamà la major part de la moderna Hongria, coneguda com la gran plana Hongaresa i després d'eliminar l'amenaça de Stephen Maylad, col·locà la família Szapolya en el govern de Transsilvània, que convertí en vassalla del seu imperi. Ferran va reclamar l'Hongria Reial, que incloïa les actuals Eslovàquia, Croàcia Occidental i els territoris adjacents, fixant temporalment la frontera entre els Habsburg i els otomans.", "response": "Ferran I d'Habsburg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18705188852809274", "instruction": "Qui ha estat empresonat per les seves idees segons Albert Rivera?", "context": "La sortida d'Arnaldo Otegi de la presó coincideix amb l'inici del debat d'investidura a les corts espanyoles. I dos dels seus protagonistes han tingut una topada significativa a Twitter. El dirigent de Podem, Pablo Iglesias, ha publicat un piulet en què celebrava l'alliberament d'Otegi: 'La llibertat d'Otegi és una bona notícia per als demòcrates. Ningú no hauria d'anar a la presó per les seves idees', ha dit. El dirigent de Ciutadans, Albert Rivera, li ha respost, també a Twitter, dient: 'Otegi fou condemnat per la justícia per pertinença a banda armada. Empresonat per les seves idees hi ha Leopoldo López.' I Iglesias li ha etzibat: 'No tants fums, Albert Rivera, que vau marxar del parlament amb el PP per no haver de condemnar el franquisme.", "response": "Leopoldo López", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2085590191826302", "instruction": "A qui s'investiga en el cas Erial?", "context": "El president Ximo Puig ha anunciat que la Generalitat es personarà al cas Erial, on s'investiga els ex-presidents de la Generalitat i les Corts Eduardo Zaplana i Juan Cotino, i esgotarà tots els recursos per a aconseguir la recuperació més grossa possible dels diners públics. En resposta a una pregunta del síndic de Compromís, Fran Ferri, durant la sessió de control a les Corts, Puig ha destacat que el jutge que instrueix el cas Erial, ha confiscat uns 11 milions d'euros, entre propietats embargades i diners en efectiu, encara que es podria arribar als 18 milions. 'En una causa de corrupció mai no s'havien recuperat tants diners', ha destacat. El cas Erial investiga el presumpte cobrament de més de 10,5 milions en comissions derivades de la concessió de les ITV realitzades en 1997 durant època de Zaplana al capdavant de la Generalitat, i del Pla Eòlic del País Valencià, engegat el 2003. Puig ha explicat que, per ara, l'Oficina de Recuperació d'Actius de la Generalitat ha pogut recuperar a les arques públiques un total de sis milions d'euros procedents de divuit causes diferents, com Terra Mítica, Emarsa, Cooperació o Fitur (peça separada del cas Gürtel). Així mateix, ha explicat que treballen en la subhasta de béns del cas Cooperació i en la recuperació de dos apartaments a Miami.", "response": "Eduardo Zaplana i Juan Cotino", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47912667022822797", "instruction": "De qui és l'obra La donna del lago?", "context": "La donna del lago (La dama del llac) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en la traducció francesa del poema The Lady of the Lake (1810) de Walter Scott. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 24 d'octubre de 1819. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1823.", "response": "Gioachino Rossini", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06367404003167787", "instruction": "Qui havia estat diputat de la CUP?", "context": "L'ex-diputat de la CUP David Fernàndez ha deixat en evidència l'ex-diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Coscubiela, que havia criticat que els membres de la mesa del parlament acatessin l'aplicació del 155 en la seva declaració ahir al Tribunal Suprem espanyol. Alhora, es pregunta per què Barcelona en Comú planteja trencar el pacte amb el PSC pel seu suport al 155. Fernàndez li ha respost que hi ha una diferència entre acatar i imposar el 155. 'No és el mateix patir-ho que decretar-ho. Sofrir-ho que aprovar-ho. La distància, si fa no fa, entre víctima i victimari.", "response": "David Fernàndez", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1954449296641888", "instruction": "Qui ha impulsat el Gran debat?", "context": "El diputat Romain Grau, candidat a les municipals del 2020 a Perpinyà, promou el diàleg entre el moviment de les Armilles Grogues i el govern, en el marc del 'Gran debat' impulsat per Emmanuel Macron. El parlamentari ha signat un text al costat d'un centenar de diputats de la República en Marxa que demana que s'aturin els blocatges organitzats pel moviment. Els parlamentaris defensen el 'Gran debat' impulsat pel president de la República, Emmanuel Macron per 'construir –diuen– les noves idees que necessita França'. Grau es va entrevistar amb una vintena d'armilles grogues, el 24 de desembre passat, a Perpinyà, per mirar d'acostar posicions i rebaixar la tensió que fa setmanes que afecta Catalunya Nord.", "response": "Emmanuel Macron", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4930326739968942", "instruction": "Qui va encarregar la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses?", "context": "La restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que ja havia tingut una primera intervenció en aquest sentit el 1891, però sense el ressò de Ripoll, i que va durar uns cinc anys, amb intervencions en la zona del claustre i substitució de cobertes, fou un encàrrec de l'Església, del llavors bisbe de Vic Josep Torras i Bages. Tanmateix es va poder comptar, com la vegada anterior, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, des del qual es van recollir diners per iniciar-ne la restauració. Per a aquesta segona etapa del projecte de restauració, Puig i Cadafalch va fer una sèrie d'estudis en planta i alçat de com havia estat l'edifici del segle xii, el qual s'havia ampliat al segle xv, després d'un terratrèmol que va causar-ne l'enderroc de certes parts. Tot i que Puig parlava de la necessitat de conservar les flors arrapades a la pedra, es van modificar cobertes i es van eliminar alguns afegits de l'absis que desvirtuaven la planta de creu llatina del monument, es van arrencar els retaules que tapaven els arcs romànics i es van obrir les finestres de l'absis. A la part exterior es van respectar el campanar i les torres tal com estaven. Aquestes últimes van fer pensar que possiblement hi havia hagut una galeria superior. Es van eliminar decoracions barroques a l'interior de l'edifici. A partir dels dibuixos fets per l'arquitecte es va justificar una actuació posterior feta en la postguerra i dirigida per Raimon Duran i Reynals, que seria el responsable de l'estat actual del monument, molt malmès d'altra banda durant la Guerra Civil, amb la remodelació de la capçalera i l'eliminació del cambril. Cal esmentar que les investigacions en aquest monument van ajudar-lo a confirmar els lligams entre l'arquitectura catalana i francesa a l'edat mitjana.", "response": "Josep Torras i Bages", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09842029557157161", "instruction": "Contra qui vol emprendre accions legals la junta del PEN?", "context": "Després de l'assemblea extraordinària del PEN d'ahir, en què la majoria de socis va donar suport a la junta per emprendre accions legals contra l'anterior presidenta, Carme Arenas, per irregularitats econòmiques, aquest matí, l'actual presidenta del PEN, Àngels Gregori, el vice-president, Jaume Subirana, i la secretària general, Gemma Rodríguez, han comparegut davant la premsa per explicar i detallar els esdeveniments i accions d'aquest últim any. Per primera vegada, la junta del PEN ha fet públiques les irregularitats econòmiques (abans havia hagut de donar explicacions als socis) detectades en els vuit anys que Carme Arenas fou la presidenta de l'entitat (2010-2018) i els anys anteriors, en què en fou la secretària (2002-2010). En aquest període i fins on se sap avui, els diners cobrats per Carme Arenas del PEN ascendeixen als 657.374 euros, dels quals la junta actual li reclama 373.000. Àngels Gregori ha explicat que va ser nomenada presidenta de l'entitat el 14 de juny del 2018 i que, poques setmanes després, un error de comptabilitat (amb una subvenció europea) va fer refer els balanços i van aparèixer 40.000 euros sense justificar de l'anterior presidència. Gregori, Subirana i Rodríguez van encarregar un informe jurídic i econòmic per a valorar la situació. A fi de mantenir la discreció sobre l'afer, no van explicar l'encàrrec a la junta.", "response": "Carme Arenas", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5586684342376521", "instruction": "Qui va tornar a Estats Units el 22 de juliol de 1983?", "context": "El retorn de Smith als Estats Units el 22 de juliol de 1983, va ser celebrat al poble de Maine amb roses, una catifa vermella i una limusina i la seva popularitat va seguir creixent al seu país natal. Alguns crítics de l'època es van mostrar escèptics, creient que Smith servia, sense saber-ho, d'instrument de propaganda soviètica. El desembre de 1983, continuant en el seu paper de \"l'ambaixadora més jove d'Amèrica\", va ser convidada al Japó, on es va reunir amb el primer ministre Yasuhiro Nakasone i va assistir al Simposi Internacional de la Infància a Kobe. En el seu discurs en el simposi, va suggerir que els líders soviètics i nord-americans intercanviessin les seves nétes durant dues setmanes cada any, amb l'argument que a un president \"no li agradaria enviar una bomba a un país que la seva néta estigués visitant\". El seu viatge va inspirar altres intercanvis de nens ambaixadors de bona voluntat, incloent Kàtia Litxova, una noia d'onze anys que va visitar els Estats Units. Més tard, Smith va escriure un llibre titulat Journey to the Soviet Union la portada del qual la mostra a Artek la seva part preferida del viatge.", "response": "Smith", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14951567315770276", "instruction": "Qui estudia Xenopus laevis al laboratori?", "context": "Els anurs han estat organismes model importants al llarg de la història de la ciència. El biòleg del segle xviii Luigi Galvani descobrí la relació entre l'electricitat i el sistema nerviós mitjançant l'estudi dels anurs. Ja a la primera meitat del segle xx, Lancelot Hogben estudià Xenopus laevis al laboratori, aplicant-lo a les primeres proves d'embaràs. Quan la s'injecta la gonadotropina coriònica humana (una hormona que es troba en quantitats significatives a l'orina de les dones embarassades) en una femella de Xenopus laevis, la indueix a pondre ous. El 1952, Robert Briggs i Thomas J. King clonaren un anur per mitjà d'una transferència nuclear somàtica, la mateixa tècnica que més tard es féu servir per crear l'ovella Dolly; el seu experiment fou la primera vegada que s'aconseguí un trasplantament nuclear reeixit en un metazou.", "response": "Lancelot Hogben", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8971259700703682", "instruction": "A qui es va enfrontar en el concurs d'interpretació?", "context": "L'any 1904, l'Acadèmia de Belles Arts de Madrid va convocar un concurs per la composició d'una òpera espanyola. L'estrena de l'obra guanyadora no estava assegurada però, en les bases, l'Acadèmia prometia que havia «de procurar que les obres premiades siguin executades públicament, amb la deguda brillantor en un teatre de Madrid». Gairebé simultàniament la companyia barcelonina de pianos Ortiz & Cussó va convocar un premi de composició pianística, el premi del qual consistia en un excel·lent piano de cua. Falla decideix presentar-se als dos concursos, el que li provocarà no poc estrès i preocupacions, arribant a ambdues proves amb presses i dificultats. En el concurs d'interpretació va haver d'enfrontar-se al jove pianista català Frank Marshall, digne representant de l'escola de Granados. Malgrat la bona impressió que va deixar Falla, va perdre davant Marshall. Al concurs d'òpera va presentar una obra sobre un feble llibret de Carlos Fernández-Shaw, habitual llibretista de sarsuela: La vida breve. A causa de les presses, l'obra es va presentar amb nombrosos errors de còpia, en part també a causa de la col·laboració de l'inexpert germà del compositor, Germán, en les tasques de copisteria. Tot i així, l'obra va guanyar el premi.", "response": "Frank Marshall", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5286382695252021", "instruction": "Qui va iniciar a Subirachs en el noucentisme?", "context": "Subirachs va ser iniciat en el noucentisme pels seus mestres Monjo i Casanovas, un estil classicista que propugnava el predomini en l'art de l'harmonia i l'equilibri, amb gust per la temàtica mediterrània i una predilecció especial per la figura femenina, on predominava un gust estètic per la típica noia catalana procedent de La ben plantada d'Eugeni d'Ors. Les seves primeres obres denoten aquesta influència tot i que amb un estil personal, més estilitzat i expressiu que el realisme dels seus mestres, fet que apuntava ja a l'expressionisme en el qual desembocaria posteriorment. Tot i així, el gust per l'equilibri i la senzillesa, per la feina conscienciosa, que adquireix en aquesta època li acompanyarà al llarg de la seva trajectòria. Aquesta primera fase sol anomenar-se com la seva «etapa mediterrània», representada per obres com Dona i nen (1947), Cadaqués (1947), Aurora (1947), Soledat (1948), Desig (1948), Diàleg (1949), Dona mediterrània (1949), Voluptuositat (1950) o Nu jacent (1950). En elles predomina l'equilibri, la proporció, la serenitat, les formes corbes, i denoten la influència —a més dels seus dos mestres— d'escultors afins a aquest sentiment mediterranista, com Josep Clarà o Aristide Maillol.", "response": "Monjo i Casanovas", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8388453350326244", "instruction": "Qui suggereix que el meteorit causà una baixada de la temperatura atmosfèrica llarga i no natural?", "context": "La teoria de la col·lisió amb un asteroide, que fou popularitzada el 1980 per Walter Alvarez i els seus col·legues, relaciona l'extinció de finals del període Cretaci amb un impacte amb un bòlid fa aproximadament 65,5 milions d'anys. Alvarez i altres suggeriren que un augment sobtat dels nivells d'iridi, registrat arreu del món en els estrats rocosos d'aquest període, era una prova directa de l'impacte. La majoria dels indicis suggereixen actualment que un bòlid d'entre cinc i quinze quilòmetres de diàmetre impactà amb la Terra a prop de la península de Yucatán, creant el cràter de Chicxulub, de 170 km de diàmetre, i desencadenant l'extinció massiva. Els científics no saben amb certesa si els dinosaures estaven prosperant o en declivi abans de l'impacte. Alguns científics suggereixen que el meteorit causà una baixada de la temperatura atmosfèrica llarga i no natural, mentre que d'altres, en canvi, afirmen que hauria provocat una ona de calor fora de l'habitual.", "response": "Alguns científics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9135477896951392", "instruction": "Qui ha donat per finalitzat el mandat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat?", "context": "Els serveis jurídics del Parlament Europeu han donat per acabat el mandat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat. Accepten així la decisió del Tribunal Suprem espanyol després la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que li era favorable. L'eurocambra fa marxa enrere després d'haver-lo reconegut com a eurodiputat i haver instat Espanya a acatar la sentència del Tribunal de Luxemburg, assegurant que no tenen cap més opció que acceptar la decisió del Suprem. 'Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Parlament Europeu està obligat a prendre nota sense dilació de les decisions que amb caràcter definitiu prenguin les autoritats judicials competents dels estats membres', diu l'eurocambra en un breu comunicat. Aquesta jurisprudència es refereix a una sentència de l'any 2005 en el cas de Jean Marie Le Pen contra el Parlament Europeu. Poc després, la defensa de Junqueras ha anunciat que presentaria un recurs al Tribunal General de la Unió Europea –que forma part del Tribunal de Luxemburg– contra la decisió del Parlament Europeu.", "response": "Els serveis jurídics del Parlament Europeu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1272052154676886", "instruction": "Qui reforça el simbolisme del depositio?", "context": "L'autor també va voler representar iconogràficament la missa com a sacrifici i presència real de Crist a l'Eucaristia, un dogma que estava força qüestionat a l'època. El simbolisme del depositio dins la missa en relació amb l'enterrament el va reforçar amb aquesta obra i amb la presència de l'àngel que hi ha a la dreta i que porta les vestimentes litúrgiques del sacerdot: amit, alba i estola. De fet, el panell central vol representar que el sacrifici de Crist a la creu es repeteix cada cop a la missa, i que el sacrifici de la crucifixió ja ha passat i per això la creu apareix buida al panell esquerre. La imatge de l'àngel amb vestits litúrgics va ser àmpliament representada al final del gòtic a la representació de la missa de Sant Gregori.", "response": "l'àngel", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3658888990104353", "instruction": "Qui ha reivindicat l'atemptat?", "context": "L'autoanomenat Estat Islàmic ha reivindicat l'autoria de l'atac perpetrat aquest divendres contra una mesquita xiïta de Kabul, que ha deixat almenys 16 morts, la majoria civils, segons ha informat l'agència de notícies Amaq vinculada a l'organització extremista. 'Els combatents d'Estat Islàmic han llançat un atac a la zona de Jair Jana, a la ciutat afganesa de Kabul', ha indicat Amaq, principal canal de propaganda del grup que dirigeix Abú Bakr al Baghdadi. L'atac s'ha produït al voltant de la una del migdia, hora local, quan un kamikaze s'ha immolat enfront de la mesquita Imam Zaman per obrir pas als altres atacants, entre tres i quatre, que han aconseguit entrar en el temple musulmà. 'Primer un terrorista suïcida ha disparat i immolat matant dos guàrdies de seguretat en l'entrada de la mesquita i després han entrat', ha explicat Sayed Pacha, un testimoni, a Reuters.", "response": "Estat Islàmic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.48099442142795246", "instruction": "Per qui va ser encarregat el retaule de Sant Agustí a Dalmau?", "context": "L'any 1452, Lluís Dalmau, pintor de fama després de la seva Mare de Déu dels Consellers, havia signat el contracte més car de la pintura medieval catalana per fer el retaule de Sant Agustí, encarregat pel gremi dels blanquers. L'ebenista Macià Bonafè, responsable del cos de fusta i de les dues talles que hi incorporava, ja havia realitzat el treball el 1456, però el projecte es va retardar fins que, en morir Dalmau el 1460, l'encàrrec va passar a Huguet, qui va signar el contracte el 4 de desembre de 1463. La fama del seu dibuix li va proporcionar l'encàrrec d'un cartó per a tapissos per a la Generalitat de Catalunya el maig de 1453, una peça que va ser teixida a Arràs. El 1462 va tenir dos grans contractes per a la catedral de Barcelona, el retaule de Sant Bernardí i l'àngel custodi i el retaule de Sant Esteve encarregat el 13 d'abril per la confraria dels Freners de la que era membre Huguet. Socialment reconegut, el 3 d'agost de 1464 fou nomenat «prohom en cap» d'aquesta confraria que aplegava oficis relatius als fabricants de frens i altres estris per als cavalls així com els elements per a adornar-los. Els pintors varen estar vinculats a aquest gremi fins que, durant el segle XV i nascut al nord d'Europa, es va desenvolupar el gremi de Sant Lluc. Va ser l'administrador d'aquest gremi el 1472 i fou reelegit diversos cops.", "response": "pel gremi dels blanquers", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.034764280936348535", "instruction": "Qui ha de ser el futur espòs de Giulia?", "context": "Giulia no sap com alliberar-se de Germano i de la seva cosina Lucilla, que han vingut per anunciar-li que el seu tutor hi vol parlar. Finalment aconsegueix allunyar-se'n i fa sortir Dorvil del seu amagatall, amb qui s'ha casat en secret. El jove es presenta inquiet i recelós, ja que s'ha assabentat que aquest mateix dia arribarà Blansac, elegit per Dormont com a futur espòs de Giulia. Aquesta tranquil·litza Dorvil i després de donar-li cita per la mitjanit aconsegueix allunyar-se abans que el tutor entri a l'habitació. Dormont arriba queixant-se per haver esperat en va que baixés la seva pupil·la. En aquest moment anuncien l'arribada d'aquest, i Dormont baixa a rebre'l. Giulia sap que la seva cosina Lucilla està secretament enamorada de Blansac i demana a Germano que tracti d'observar si aquesta tracta de conquistar al seu promès.", "response": "Blansac", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9969081167162763", "instruction": "Qui va descriure les pintures d'El Paular?", "context": "Sánchez Cotán va signar el seu testament el 10 d'agost de 1603 amb la intenció d'ingressar cartoixà a Granada, on es desplaçaria una mica més tard. És possible que no es dirigís immediatament a la cartoixa i que passés abans uns mesos al convent dels agustinians calçats d'aquella ciutat fins que, superat l'examen de neteja de sang, professés a la cartoixa granadina el 8 de setembre de 1604. Més tard, potser en complir-se els dos primers anys de noviciat, es va traslladar al monestir de Santa Maria d'El Paular, on consta que es trobava el 1610, quan va concertar amb el seu nebot la pintura d'un retaule per a l'església de San Pablo de los Montes (Toledo). A la mateixa cartoixa d'El Paular va deixar algunes pintures descrites per Antonio Palomino, totes perdudes, encara que podrien ser d'aquesta procedència la Mort de sant Bru –actualment a l'església de la plaça Carnot a Montinhac (França)– i el monumental Sant Josep amb l'Infant de Barnard Castle –al Museu Bowes.", "response": "Antonio Palomino", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2372593872370864", "instruction": "Qui va publicar dos articles mencionant la pàgina?", "context": "Com que és molt difícil veure un sol píxel, aquests eren venuts en \"blocs\" quadrats de 100 (10 píxels de costat); el preu mínim, doncs, era de 100 dòlars. La primera venda, tres dies després del llançament del lloc web, va ser feta a un lloc web de música en línia operat per un amic de Tew: va comprar 400 píxels en un bloc de 20 × 20. Després de dues setmanes, amics i familiars de Tew havien comprat un total de 4.700 píxels. Inicialment, de la pàgina web només se'n va fer publicitat pel sistema del boca a boca; de totes maneres, després d'haver recaptat els primers 1.000 dòlars es va emetre un comunicat de premsa que va ser publicat per la BBC. El lloc web de notícies tecnològiques The Register, pel setembre va publicar també dos articles mencionant The Million Dollar Homepage. A finals de mes, The Million Dollar Homepage ja havia guanyat 250.000 dòlars i estava situat en el tercer lloc de la llista d'Alexa de Movers and Shakers[n. 1] darrere les pàgines de la Britney Spears i Photo District News. El 6 d'octubre Tew va anunciar que s'havia arribat als 65.000 visitants únics i que el lloc web havia rebut 1.465 Diggs, essent el que més n'havia rebut aquella setmana. Onze dies més tard el nombre de visitants únics havia ascendit a 100.000. El 26 d'octubre, dos mesos després que The Million Dollar Homepage fos llançada, ja s'havien venut més de 500.900 píxels a 1.400 clients. Per cap d'any, Tew va declarar que la pàgina rebia 25.000 visitants únics per hora, que tenia un rànquing Alexa de 127 i que 999.000 píxels ja havien estat venuts.", "response": "The Register", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8327047171189872", "instruction": "Per qui eren nomenats els comissionats?", "context": "L'estat es va dividir en catorze districtes, que al seu torn es dividien en zones. Les zones es dividien en sectors, i cada sector constava de diversos campaments. De l'autoritat del governador general depenien els comissionats, nomenats directament pel rei, i encarregats de l'administració dels diferents districtes. Aquests funcionaris actuaven com a una barreja d'administradors colonials i agents comercials: la seva única missió era aconseguir tot el vori i el cautxú que els fos possible amb la menor despesa.", "response": "pel rei", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7524358957047337", "instruction": "Qui es va casar amb una filla de Teodoric I?", "context": "Amb el fracàs de la primera aliança, a Teodoric se li va presentar una segona oportunitat amb el regne dels sueus, on des de la dècada dels trenta els reis intentaven consolidar el seu poder i donar estabilitat al regne mitjançant l'expansió de la seva àrea d'influència a Hispània. Si bé Teodoric ja havia tingut contactes anteriorment amb els sueus el 431, aquestes negociacions no van tenir cap mena d'efecte, tot i que van posar en alerta els romans per una possible aliança entre ambdós pobles. Durant la dècada dels quaranta, Hidaci dóna notícies que el nou rei sueu, Requiari, en el tron des del 448, va casar-se amb una filla de Teodoric I el 449 a Tolosa. De camí a la capital visigoda per la qüestió matrimonial, Requiari, possiblement amb l'ajut de contingents visigots, va saquejar la zona dels voltants de Cesaraugusta i va capturar Ilerda.", "response": "Requiari", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.29171100854469023", "instruction": "De qui és l'obra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània'?", "context": "L'obra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània', de l'artista Santiago Sierra, arriba a Estocolm. La galeria privada Galleri Duerr obre d'avui fins al 22 de setembre l'exposició Democracy Under Siege, que tracta de vulneracions dels drets humans al món, especialment referides a la censura, al racisme o als empresonaments per motius polítics. Amb fotografies, pintures, dibuixos, performances, instal·lacions i escultures, l'exposició és una reflexió sobre les conseqüències d'aquestes vulneracions, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. El reclam principal de la mostra és la rèplica de l'obra de Santiago Sierra, que recull els rostres estrafets d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i una vintena de presos polítics més i que l'any passat va ser censurada a la fira Arco de Madrid. 'Presos polítics a l'Espanya contemporània' s'ha convertit així en un símbol de la denúncia de l'existència de presoners polítics a l'estat espanyol i de la reivindicació de la llibertat d'expressió. Serveix, per tant, per a fer una doble denúncia.", "response": "Santiago Sierra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21432480054851588", "instruction": "Qui no és competent per resoldre la seva inhabilitació segons Torra?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un escrit d'al·legacions a la Junta Electoral de Barcelona contra la petició del PP perquè aquest òrgan l'inhabiliti sense esperar que la condemna per desobediència sigui ferma. Divendres, el PP va presentar un escrit a la Junta electoral on demanava que li retiri la condició de diputat, encara que la condemna no sigui ferma. Segons que argumenten, això li faria perdre la condició de president, ja que per ser escollit ha de ser diputat al Parlament de Catalunya. A l'escrit d'al·legacions, Torra avisa que la Junta electoral de Barcelona no és competent per a resoldre aquesta qüestió i assenyala jurisprudència de la mateixa junta i del Tribunal Constitucional espanyol. A més, també recorda que no es pot executar cap pena si no és en virtut d'una sentència ferma, condició que no es compleix en aquest cas. Alhora, Torra argumenta que, en qualsevol cas, perdre la condició de diputat no li faria perdre la de president de la Generalitat de Catalunya.", "response": "la Junta electoral de Barcelona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.884566266614377", "instruction": "Qui va elaborar els nous dissenys?", "context": "La situació va canviar amb l'arribada de la democràcia i els nous governs socialistes a la ciutat, que van apostar per l'art i el disseny com a signe d'identitat de la ciutat. Es va iniciar llavors una campanya tant de recuperació del patrimoni històric com d'instal·lació de nous elements en els quals predominava el disseny com a factor definitori dels nous complements urbans. Per a això es va crear el 1991 el Servei d'Elements Urbans, depenent de l'àrea de Projectes i Obres de l'Ajuntament de Barcelona, que tenia per principals objectius fixar uns criteris de selecció, col·locació, normalització i renovació d'elements urbans, amb una clara aposta pel disseny i la modernitat. Es van prendre tres primeres directrius principals: recuperar els antics dissenys originaris del segle xix, com els bancs romàntics, les fonts i fanals de ferro colat; prendre la iniciativa municipal com a principal promotor dels projectes urbanístics; i dissenyar un mobiliari urbà específic per a cada projecte, com un element més de qualsevol intervenció urbanística. Al capdavant del nou departament va estar Màrius Quintana, responsable de la selecció de mobiliari urbà i la seva adjudicació mitjançant concursos públics a nous dissenys elaborats pels més prestigiosos arquitectes i dissenyadors. Els projectes urbans d'aquest període, segons Quintana, «van significar un augment del nivell de disseny i una aposta per la modernitat i la innovació tant als espais com en el mobiliari urbà».", "response": "prestigiosos arquitectes i dissenyadors", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5607637894621654", "instruction": "Qui va publicar el decret seleccionant el nou himne nacional?", "context": "Bielorússia no tenia cap himne anterior al que fou adoptat durant l'era soviètica. Quan Lukaixenko va publicar el seu decret seleccionant el nou himne nacional es van fer pocs canvis a l'himne de l'era soviètica: es van eliminar les referències a Rússia, al Partit Comunista de la Unió Soviètica i a Lenin, però es va mantenir el tema general de l'«amistat dels pobles» i la música original de Sakalouski. El govern va decidir mantenir aquesta darrera per tal de no trencar la continuïtat històrica, i també per la seva qualitat musical. Després que s'adoptés l'himne nacional, el procés d'adopció dels símbols nacionals ja estava complet.", "response": "Lukaixenko", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.48255578334731897", "instruction": "Qui va concedir la classificació de tercer grau a Oriol Pujol?", "context": "La fiscalia ha presentat un recurs al Jutjat de Vigilància Penitenciària contra la concessió del tercer grau inicial a Oriol Pujol condemnat a dos anys i mig de presó per tràfic d'influències, suborn i falsedat en document mercantil pel cas ITV, i ha constatat que ha rebut un 'racte privilegiat'. En el seu escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, el fiscal s'oposa a la concessió del tercer grau a Pujol, que suposa que des del divendres 29 de març pugui sortir de la presó durant el dia entre setmana i estar-se a casa seva els caps de setmana, demana que se'l classifiqui com a segon grau, i lamenta que es transmeti 'un perillosíssim missatge que delinquir és rendible'. La Secretaria de Mesures Penals de la Conselleria de Justícia, que dirigeix Ester Capella, va aprovar el 21 de març la classificació inicial de tercer grau d'Oriol Pujol, una proposta que havia estat elevada per decisió unànime de la Junta de Tractament de la presó de la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat).", "response": "La Secretaria de Mesures Penals de la Conselleria de Justícia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8945935377016256", "instruction": "Qui va cedir Gualter al monestir de Ripoll?", "context": "El primer terme de Gualter en els segles de la fundació del monestir de Santa Maria era una partida del terme de Ponts i, per tant, no s'incloïa dins les terres del Rialb, que fou molt posteriorment. Gualter fou cedit al monestir de Ripoll pel comte Guifre el Pilós, que hauria ocupat el lloc abans del 890. El 1079 era propietari del lloc el comte Ermengol IV d'Urgell. El mateix comte, per ajudar a l'aixecament del nou monestir, va cedir a l'abat de Ripoll la meitat de les primícies dels pobles que havia acabat de conquerir als àrabs i dels que guanyés en endavant dins el pla de Mascançà, a partir de la serra d'Almenar.", "response": "Guifre el Pilós", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8980445668060661", "instruction": "Qui pot votar a la consulta?", "context": "Seguint l'exemple de les portades a terme a Cerdanyola del Vallès, Vilobí d'Onyar o a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sabadell celebrarà el 6 d'octubre una consulta popular perquè la ciutadania pugui escollir entre monarquia o república. A la consulta, impulsada per la Coordinadora pro Consulta 6-O amb el suport de nombroses entitats del municipi, hi podran votar els majors de setze anys entre les 10.00 del matí i les 14.00 de la tarda en una trentena de punts repartits als barris de la ciutat. Els organitzadors han presentat una moció a l'ajuntament per tal que sigui debatuda en el ple municipal del 17 de setembre sol·licitant el seu suport polític i que en faciliti la seva celebració amb normalitat.", "response": "els majors de setze anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20230791500849477", "instruction": "Qui està amb la figura fosca del fons?", "context": "és la particularitat que el pintor mostra amb més força en aquesta obra. L'espai es torna teatral gràcies a l'ús de la llum, fet que recorda a Caravaggio, i que procedeix de la part esquerra del quadre. Al ritual del jurament de les espases es pot observar una gran tensió, i també l'energia de les figures masculines, que contrasten amb el desconsol més passiu del grup de figures femenines que dintre de la composició, amb els seus caps junts, formen una piràmide. És de ressaltar les línies compositives rectes i fermes pels homes i corbades per la representació de les dones. La figura fosca del fons que està amb els nens, és el punt que reflecteix un tipus de sentiment propi de l'època.", "response": "nens", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4242676578382316", "instruction": "Per qui han estat interpretades les seves composicions?", "context": "Marga Richter (Reedsburg, Wisconsin, EUA, 21 d'octubre de 1926) és una compositora i pianista estatunidenca. Va estudiar piano amb Rosalyn Tureck a la Juilliard School i composició amb Vincent Persichetti i William Bergsma. Ha escrit més d'un centenar d'obres en gairebé tots els gèneres. Les seves composicions han estat interpretades per grans orquestres i ha estat becada, guardonada i comissionada per part de National Endowment for the Arts, the Martha Baird Rockefeller Fund, the National Federation of Music Clubs i Meet the Composer. És co-fundadora de la Long Island Composers Alliance, juntament amb Herbert Deutsch.", "response": "per grans orquestres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3970669364636713", "instruction": "De qui és l'escultura Dona i ocell?", "context": "Dona i ocell és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona. Construïda entre 1981 i 1982 —per bé que inaugurada l'any següent—, l'obra és de pedra artificial, revestida parcialment amb ceràmica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a trencadís, feta pel ceramista Joan Gardy Artigas. L'escultura fou la darrera obra pública de Joan Miró. L'obra té a veure, formalment, amb d'altres de motiu femení. És una forma vertical i complexa: a la part de baix, hi ha una part arrodonida de caràcter orgànic com un element natural que puja. Com si es tractés d'una ceba o una tija que a dalt acaba amb una mena de brot, poncella o cap de bolet. Tanmateix, dalt de tot, hi ha una cosa molt diferent: com un rodet desigual i inclinat, buit, tot de trencadís blanc per dins, lluent quan rep la llum, coronat amb una mena de mitja lluna groga, de banyes ben definides. El color s'usa de forma variada, amb efectes fets mitjançant el trencadís. S'ha indicat un presumpte significat establint diverses relacions entre l'escultura i diferents òrgans, criatures i elements de la Natura. L'obertura negra, vertical, s'ha relacionat amb una vulva i el fust en conjunt sembla tenir una forma fàl·lica.", "response": "de Joan Miró", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24756103063847257", "instruction": "Qui cobreix les contribucions?", "context": "Nota: La Viquipèdia és una enciclopèdia de contingut lliure. Col·laborant-hi esteu contribuint amb una font d'informació gratuïta i de lliure accés. Automàticament autoritzeu que totes les contribucions quedin cobertes per la GNU Free Documentation License; això ho podeu fer si posseïu els drets del material (per exemple si els creeu), si el material té una llicència GFDL o compatible, o si pertany al domini públic. Més informació a Viquipèdia:Copyrights. No introduïu mai material amb drets d'autor sense permís del propietari dels drets.", "response": "la GNU Free Documentation License", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8971245754703898", "instruction": "Qui li va donar permís a Martinů per a escriure el seu propi llibret?", "context": "Martinů va veure l'obra a París el 1932, un any després que s'hagués casat amb Charlotte Quenehen. El compositor va quedar veritablement enganxat per aquesta estranya història amb el seu tractament del somni. Seguint el mateix patró que va tenir amb Els miracles de Maria i més tard amb La passió grega i Ariane, Martinů va escriure el seu propi llibret, amb el permís de Neveux. Atès els seus subtítols (tant de l'òpera com de la seva font), es podria buscar la influència directa de la transcendental obra La interpretació dels somnis de Sigmund Freud en ambdues; però la veritat és que la fascinació de Neveux (i de Martinů) pel món dels somnis ve de més lluny.", "response": "Neveux", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8870978226210606", "instruction": "Qui es va encarregar de l'enderrocament?", "context": "Finalment, amb l'esclat de la Revolució de 1868 es va obrir el camí per a la demolició de la Ciutadella: el 12 de desembre de 1869 el govern del general Prim va aprovar el decret que cedia la fortalesa a la ciutat, amb la condició que el terreny anés destinat a un jardí públic i l'Ajuntament es fes càrrec del cost de la demolició. Es va començar amb l'enderrocament de la torre de Sant Joan, la presó militar situada a la plaça d'armes de la Ciutadella. De la fortalesa original van quedar solament la capella (actual Parròquia Castrense), el palau del governador (actualment un institut d'educació secundària, l'IES Verdaguer) i l'arsenal, actual seu del Parlament de Catalunya. Les obres d'enderrocament van ser a càrrec de l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias.", "response": "Antoni Rovira i Trias", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6040157112438554", "instruction": "A qui es va enfrontar el bàndol de guerra?", "context": "Els menceys de l'illa de Tenerife van prendre diferents actituds en el moment de la conquesta. Es van constituir el \"bàndol de pau\" i el \"bàndol de guerra\": el primer estava integrat pels menceyats d'Anaga, Güímar, Abona i Adeje, i el segon, per Tegueste, Tacoronte, Taoro, Icode i Daute. El bàndol de guerra es va enfrontar tenaçment als castellans durant els dos anys que va durar la conquesta de Tenerife. Les tropes castellanes van caure derrotades a mans dels guanxes a la Primera Batalla d'Acentejo, el 1494. Tanmateix, els guanxes, superats per la tecnologia dels conqueridors i per les noves malalties que portaven, a les quals no eren immunes, van caure davant les tropes de la Corona de Castella a la Batalla d'Aguere i a la Segona Batalla d'Acentejo; la conquesta va culminar el setembre de 1496.", "response": "als castellans", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5912903338058488", "instruction": "Qui és el cap de govern italià?", "context": "Brussel·les ha tombat el pressupost d'Itàlia i ha demanat al govern que torni a presentar-lo en un termini de tres setmanes perquè considera que l'actual no respecta el pacte europeu d'estabilitat pressupostària. És la primera vegada a la història que l'executiu europeu refusa un pressupost d'un estat membre. 'Lamento ser aquí avui perquè per primera vegada la Comissió Europea té l'obligació de demanar a un país europeu que revisi els seus plans pressupostaris', ha dit Valdis Dombrovskis, vice-president de la CE per a l'euro. En concret l'executiu europeu ha demanat al govern de Giuseppe Conte que presenti 'un pla pressupostari revisat' en un termini de tres setmanes perquè considera que l'actual 'no va en línia dels compromisos presentats per Itàlia en el seu programa d'estabilitat de l'abril'. El proppassat dia 18, la CE ja va avisar Roma sobre la possibilitat que els comptes incomplissin el pacte europeu d'estabilitat pressupostària i, de fet, el govern italià ahir ja va reconèixer que la seva política pressupostària no compleix les normes del pacte d'estabilitat i creixement. 'Ha estat una decisió difícil però necessària perquè el PIB continua estant a nivells anteriors a la crisi i els sectors més desafavorits de la societat italiana es troben en condicions econòmiques dramàtiques', afirmava el govern d'Itàlia en una carta per a Brussel·les.", "response": "Giuseppe Conte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6010743345724199", "instruction": "Com son les illes majoritàriament?", "context": "El Japó comprèn unes 3.400 illes, de les quals les més grans són Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku, les quals representen el 97% de la superfície total del país, sense comptar les masses d'aigua. La majoria de les illes són muntanyoses o volcàniques; el punt més alt del Japó, el Mont Fuji és un volcà. El Japó és el desè país més poblat del món, amb 128 milions d'habitants estimats el 2007. L'àrea metropolitana de Tòquio, que inclou la ciutat capital de Tòquio i moltes altres prefectures, és la més gran del món, amb més de 30 milions de residents.", "response": "muntanyoses o volcàniques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.807143710882411", "instruction": "Com diuen que es va prendre la decisió de no confluir?", "context": "BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS) Els membres de Consell de Coordinació de Podem Catalunya cessats el divendres de la setmana passada, Andreu Escobar i Enver Aznar, han acusat el secretari general de partit, Albano-Dante Fachin, d'acabar amb els defensors de confluir amb CatComú. En una carta oberta al Consell Ciutadà Català a la que ha tingut accés Europa Press, els membres del corrent anticapitalista de Podem –Revolta Global–, es mostren crítics amb la decisió de cessar-los i que se'ls avisés just abans de la reunió en la qual es va informar dels canvis “com a fets consumats”. “Aquesta decisió buida el Consell de Coordinació de tota veu que entengui la confluència com a necessària”, exposen a la carta en la qual assenyalen al nucli de Fachin en la direcció format per la secretària d'organització, Ruth Moreta, la secretària de Feminismes i Coordinació Interna, Noelia Bail, i la secretària de Municipalisme, Laura Haba. Abans de l'Assemblea Constituent dels 'comuns' del 8 d'abril, es van succeir les negociacions entre els actors anomenats a unir-se al projecte –Bcomú, ICV, EUiA i Podem– per tancar una confluència estable entre aquests partits i només la formació morada va quedar al marge de l'actual projecte polític liderat per Xavier Domènech i Ada Colau, CatComú. Els signants de la carta assumeixen que hi havia discrepàncies entre els membres de l'executiva, encara que aclareixen que mai van suposar un problema, però la setmana prèvia a la qual Podem va anunciar que trencaven les negociacions amb CatComú “va suposar un punt i aparti”. Expliquen que en aquest moment membres de la direcció van mostrar el seu rebuig envers la decisió de no confluir i, especialment, amb la forma de prendre-la “sense respectar els marcs orgànics”, per la qual cosa molts van decidir no assistir a la roda de premsa rebent crítiques del nucli.", "response": "sense respectar els marcs orgànics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.570428470954485", "instruction": "Com feien sonar les campanes al segle XX?", "context": "La campana és un instrument universal. A tot el món hi ha campanars que anuncien festes religioses, actes civils, grans esdeveniments i, fins i tot, catàstrofes. A casa nostra trobem campanars lligats a la religió, però també a finalitats civils. En algunes viles, de fet, tenen dos campanars: un de religiós i un altre municipal. I en els casos que només n'hi ha un, moltes vegades té dues zones ben diferenciades. Al segle XX, la majoria de les campanes van deixar de sonar de la manera tradicional, les van fixar i van passar a picar-les amb un martell.", "response": "amb un martell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3440745492469879", "instruction": "Com és el final de l'obra que va plantejar Romani?", "context": "Amb Bianca e Falliero es torna a les obres fragmentades i disperses. El tema estava tret de Il conte Carmagnola, de Manzoni, i malgrat que el llibret va ser proporcionat per Felice Romani, el llibretista líder a La Scala, no va resultar ser un millor llibret. La història està ambientada al segle xvii a Venècia en un període de conflicte amb Espanya. A diferència del melodrama francès Blanche et Montcassin d'Arnault, conscient dels censors de Milà, Romani va plantejar un final feliç. No és clar si el canvi de final tràgic per feliç fou per raons de la censura del govern d'Àustria o per requisits purament de virtuosisme artístic, com ara el desig de concedir a la primadonna de brillar al bell final (Teco io resto: in te rispetto). Era de fet la inserció del mateix fantasiós i pirotècnic rondó final d'Elena, bastant usual del moment, que va permetre Isabella Colbran d'«incendiar» el San Carlo al final de La donna del lago.", "response": "feliç", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1978317070194765", "instruction": "Com va rebre Pujol a Torra?", "context": "El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha rebut una carta de l'ambaixador espanyol a l'estat francès, ​Fernando Carderera, en què li recrimina la rebuda institucional al president de la Generalitat, Quim Torra, el passat 31 d'agost. Pujol va rebre Torra amb un llaç groc com a mostra de solidaritat i va signar el manifest per l'alliberament dels presos polítics. Ho ha denunciat el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert. Segons la carta, Cardedera li diu a Pujol que Torra és un 'president anticonstitucional'. També ha fet arribar la missiva al president de l'estat francès, Emmanuel Macron, i als presidents de l'Assemblea Nacional francesa i del senat. 'Es pensen que Europa és el seu feu', ha criticat.", "response": "amb un llaç groc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3299244849759224", "instruction": "Com és la tira que porta el cinturó?", "context": "La majoria dels personatges urbans estan coberts amb una mena de capa en blanc, vermell, ocre i blau-negre. En una representació de pastors usen la mateixa roba amb un tall similar. Els frescs mostren, per tant, els diferents tipus de tapall o faldilles. Alguns personatges només porten un cinturó que té una tira de tela a l'entrecuix, amb els extrems que pengen de la part davantera i posterior. Es tracta principalment de persones que estan representades durant la realització d'un treball físic, com els pescadors, els remers o els pastors.", "response": "de tela", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6020671241792342", "instruction": "Com es deia el príncep-bisbe del principat de Lieja?", "context": "El seu primer treball documentat va ser com a pintor i 'gentilhome de cambre del príncep-bisbe del principat de Lieja, Joan III de Baviera, que havia ocupat el comtat d'Holanda en morir el seu germà Guillem VI de Baviera; Jan en va decorar el seu castell de la Haia entre el 24 d'octubre de 1422 i l'11 de setembre de 1424. El comte Joan III morí, i el 19 de maig de 1425 Jan es va traslladar a Bruges també en qualitat de pintor de la cort i gentilhome de cambra de Felip III el Bo, duc de Borgonya i comte de Flandes. Aquell mateix any va marxar a Lilla, on el comte tenia la seva residència preferida i on va continuar fins al 1429. El 1430 tot i seguir treballant per al duc, s'havia establert de forma permanent a Bruges i tota la seva producció pictòrica coneguda és d'aquest període.", "response": "Joan III de Baviera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2852023755166032", "instruction": "Com va iniciar una forta expansió l'empresa?", "context": "Amb el capital invertit pels socis, l'empresa inicia una forta expansió. Durant l'any 1564 passen de dues a cinc les premses, el 1565 instal·len la sexta, i a principis de 1566 la sèptima, contant al final amb 33 operaris, entre impressors, caixistes i correctors. Des de l'inici de la societat fins al 28 d'agost de 1567, La Compagnie edita 209 llibres, distribuïts entre els llibreters d'Anvers, el mercat parisenc i les fires de Frankfort, majoritàriament llibres de fàcil sortida com a autors clàssics, llibres devocionals i emblemes (recull de paràboles acompanyades d'il·lustracions), però també publicaran obres científiques com Vivae imagines partium corporis humani aereis formis expressae, de Juan Valverde de Amusco, Andreas Vesal i Jacques Grévin, o Florum, et coronariarum odoratarumque nonnullarum herbarum historia, de Rembert Dodoens, i edicions en hebreu i en grec de la bíblia. El 1567 publica un manual d'aprenentatge del francès per a neerlandesos, La premiere et la seconde partie des dialogues francois pour les jeunes enfans. Het eerste ende tweede deel van de Francoische t'samensprekinghen, i en els poemes liminars se suggereix que és el mateix Plantin l'autor tant dels poemes com de l'obra, quan el veritable autor fou Jacques Grévin, i Plantin sols participà en tres dels diàlegs.", "response": "Amb el capital invertit pels socis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36146827268704784", "instruction": "Com s'anomenaven les escultures amb objectes ja existents?", "context": "Un dels primers escultors del dadaisme, junt amb el seu fundador Hans Arp, va ser Marcel Duchamp, que l'any 1913 va realitzar escultures amb objectes ja existents i vulgars: se l'anomenà art trobat o ready-made. La primera obra va ser una roda de bicicleta damunt un tamboret. Duchamp va aconseguir que en treure l'objecte del seu ús quotidià perdés el seu valor funcional i adquirís un valor artístic.", "response": "art trobat o ready-made", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6765617788329665", "instruction": "Com es diu la número dos de Més per Mallorca?", "context": "El candidat de Més per Mallorca a la presidència del govern, Miquel Ensenyat, ha assegurat aquest avui que el seu partit impulsarà la creació d'un registre de lobbys de pressió per tal de 'regular la seva tasca i la seva incidència política'. Ensenyat ha explicat la proposta com un dels eixos essencials de feina en matèria de bon govern i regeneració democràtica per a la formació. Ensenyat s'ha compromès també a impulsar els pressuposts participatius, 'a donar-los continuïtat i a anar-los augmentat'. 'En definitiva, si és la ciutadania qui participa en la presa de les decisions i si limitam el poder dels grans interessos que representen els lobbys, tendrem una democràcia més sana al servei del 99% de la població i no de l'1% més poderós', ha conclòs el candidat. La número dos de la formació al parlament, Fina Santiago ha denunciat que 'els que hem estat a la primera línia de la feina institucional hem patit moltes pressions perquè aquesta terra no comptàs amb algunes de les polítiques valentes i pioneres que hem desenvolupat' i ha citat alguns casos com, per exemple, l'actuació els lobbys contra la regulació del lloguer vacacional, l'impost de turisme sostenible, la prohibició dels plàstics d'un sol ús o la venda de vehicles dièsel.", "response": "Fina Santiago", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6767422124814673", "instruction": "Com marquen el seu territori els mascles?", "context": "Els mascles marquen el seu territori amb piles de fems i orina. També sembla que utilitzen rascades fetes a terra amb les potes i arbres joves torts per comunicar-se. Els membres d'altres espècies de rinoceronts tenen el peculiar costum de defecar en enormes piles de fems i després fregar les potes posteriors als excrements. Els rinoceronts de Sumatra i de Java també defequen en piles, però no hi freguen les potes. Es creu que aquesta adaptació en el comportament té un motiu ecològic; als boscos humits de Java i Sumatra, aquest mètode podria no ser útil per escampar olors.", "response": "amb piles de fems i orina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9420508884341261", "instruction": "Com són les eleccions generals que es faran al Regne Unit?", "context": "El parlament britànic ha acceptat finalment la proposta del primer ministre, Boris Johnson, de convocar eleccions generals anticipades al Regne Unit. Els comicis seran el 12 de desembre, mentre que el Brexit és previst el 31 de gener després que ahir la Unió Europea acceptés la segona pròrroga. La llei per a convocar eleccions anticipades, un requisit sense el qual Johnson no podia dissoldre la cambra, ha obtingut una gran majoria a Westminster, amb 438 vots favorables i només 20 contraris. Els laboristes van anunciar que donarien finalment suport a la convocatòria d'eleccions anticipades. Johnson va substituir el juliol passat Theresa May després que la primera ministra no aconseguís que la Cambra dels Comuns aprovés el seu pla del Brexit negociat amb la UE. Ara, el primer ministre cerca la legitimitat de les urnes per a afrontar el Brexit amb un govern més fort.", "response": "anticipades", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1863329718753315", "instruction": "Com es van tornar les cames de Kirby l'hivern de 1944?", "context": "Després de ser allistat a l'exèrcit i servint a l'anomenat European Theater of Operations a la Segona Guerra Mundial, Kirby es va escriure regularment amb la seva dona per v-mail, amb Roz enviant cartes diàries mentre treballava en una botiga de roba interior i vivia amb la seva mare. a 2820 Brighton 7th Street a Brooklyn. Durant l'hivern de 1944, Kirby va sofrir greus congelacions i va ser traslladat a un hospital de Londres per recuperar-se. Els metges van considerar amputar les cames de Kirby, que es van tornar negres, però finalment es va recuperar i va poder tornar a caminar. Va tornar als Estats Units el gener de 1945, assignat a Camp Butner a Carolina del Nord, on va passar els últims sis mesos del seu servei. Kirby va ser llicenciat amb honors com soldat de primera classe el 20 de juliol de 1945, després d'haver rebut un premi Combat Infantryman Badge, una Medalla de la Campanya Europea, Africana i de l'Orient Mitjà i una medalla Estrella de Bronze.", "response": "negres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4380045756842541", "instruction": "Com és la distribució d'aparellament?", "context": "El xatrac àrtic té una distribució d'aparellament circumpolar i contínua; no se'n reconeixen subespècies. Se'l pot trobar en regions costaneres de les parts temperades fredes de Nord-amèrica i Euràsia durant l'estiu septentrional. Mentre passa la hivernada a l'estiu meridional, se'l pot trobar al mar, arribant a la vora sud del glaç antàrtic. La distribució de l'espècie cobreix una superfície d'aproximadament deu milions de km².", "response": "circumpolar i contínua", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6079894968261457", "instruction": "Com estan les mans del Pare Etern?", "context": "Al fris central, s'hi troba Crist, amb personatges i escenes vàries, a la seva dreta les sis figures que es veuen pertanyen al cor del \"Maestro Mateo\" que van ser col·locades allà a la fi del segle xix. La disposició original dels elements iconogràfics va quedar desvirtuada des que en el S. XVIII van ser allotjades aquí nombroses imatges recuperades de la desmantellada façana de \"Azabacherías\". En un medalló central apareix el Pare Etern (o la Transfiguració), amb les mans obertes i sobre els arcs a l'extradós quatre àngels amb trompetes que anuncien el Judici Final.", "response": "obertes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7499890997082909", "instruction": "Com resultarà la pel·lícula?", "context": "Psycho (1998) de Gus Van Sant reprèn en alguns detalls els mateixos plans que l'original, però rodada en color. Van Sant explicarà: «Es tracta més d'una rèplica que d'un remake [...]; és gairebé com si realitzéssim en fals. Com si féssim una còpia de La Gioconda o de David». La pel·lícula, no obstant això, serà un fracàs.", "response": "un fracàs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10405850883992007", "instruction": "Com és conegut Domenikos Theotokopoulos?", "context": "Domenikos Theotokopoulos havia nascut el 1541 a Càndia. Conegut com El Greco, va ser un pintor de finals de l'alt renaixement i principis del manierisme que desenvolupà un estil molt personal en les seves obres de maduresa. Fins als 26 anys va viure a Creta, on va ser un reconegut mestre d'icones dins l'estil romà d'Orient vigent a l'illa.", "response": "com El Greco", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2130229170388468", "instruction": "Com és la infanta?", "context": "Que el llibretista, George Klaren, es va inspirar en un relat d'Oscar Wilde no impedeix que es tracti d'una nova variació sobre el tema que ja havia arrodonit Rainer Maria Rilke en El Rei Bohusch, un dels Relats de Praga, on apareix ja perfilat psicològicament un nan amb el seu corresponent amor impossible. I és probable que al compositor li rondés al cap, en lloc de la d'una infanta espanyola, la imatge d'aquella Alma a la qual van estimar tots els homes que eren algú a la Viena de la seva època. Aquesta vegada el nan ha d'experimentar el seu enamorament, el seu desig d'expandir-se i el seu fracàs en un palau reial, envoltat del seguici que acompanya la dolça i cruel infanta, per a qui ell és només un bufó. La seva mort es produirà davant el mirall en el qual per primera vegada veu reflectida la seva espantosa imatge, la qual cosa quadra molt bé amb uns temps que també caminaven agitats a causa de la psicoanàlisi.", "response": "dolça i cruel", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.37492948867937137", "instruction": "Com ha anomenat TVBoy el grafit en el que ha representat a Oscar Camps?", "context": "El director i fundador de l'ONG Proactiva Open Arms, Oscar Camps, és el protagonista de l'última obra de l'artista urbà TVBoy, que plasma en un grafit a la platja de la Barceloneta l'activista badaloní convertit en sant i sostenint en els seus braços un nàufrag. 'Aquesta nit a la platja de la Barceloneta ha aparegut un nou sant… Sant Oscar Camps…', ha escrit TVBoy al seu compte de Twitter, on mostra diverses fotografies i un vídeo de la seva última obra del carrer. Esta noche en la playa de la Barceloneta ha aparecido un nuevo santo … San @campsoscar …Playa de la Barceloneta, Barcelona@openarms_fund @openarms_it pic.twitter.com/5FM1McsPf6 — Tvboy (@tvboyofficial) August 22, 2019 A l'obra, pintada en un element urbà d'aquesta concorreguda platja barcelonina, amb el mar Mediterrani de fons, l'artista retrata Oscar Camps amb l'aura d'un sant, equipat amb una armilla salvavides i amb un migrant defallit en braços. TVBoy ha titulat l'obra com 'La Pietat de Sant Oscar', ja que la seva composició recorda a la cèlebre 'Pietat' de Miquel Àngel, una escultura de marbre que es pot veure en el Vaticà i que mostra a la Verge Maria sostenint Crist mort en els seus braços. Entre les seves obres del carrer, moltes d'elles vinculades a l'actualitat informativa, TVBoy també ha retratat Pedro Sánchez i Pablo Iglesias besant-se, ha convertit Vladímir Putin, Donald Trump i Giuseppe Conte en un 'trident' de jugadors de futbol i ha pintat la cantant Rosalía com si fos una verge. Pedro y Pablo ….", "response": "'La Pietat de Sant Oscar'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5234270234628062", "instruction": "Com es considera el fòssil trobat el 1971?", "context": "Després que als equips nord-americans no se'ls permetés entrar a la Mongòlia comunista durant la Guerra Freda, expedicions soviètiques i poloneses, en col·laboració amb científics mongols, recuperaren més exemplars de Velociraptor. El més cèlebre és part del llegendari exemplar de «dinosaures combatents» (GIN 100/25), descobert per un equip polonès-mongol el 1971. Aquest fòssil preserva un únic Velociraptor en mig d'un combat contra un únic Protoceratops. Aquest exemplar és considerat un tresor nacional de Mongòlia, però el 2000 fou cedit al Museu Americà d'Història Natural de Nova York per incloure'l en una exposició temporal.", "response": "un tresor nacional de Mongòlia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31288736962255626", "instruction": "Com considera Borrell les declaracions de Loones?", "context": "El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s'ha enfrontat al ministre de Defensa belga, Sander Loones, per haver dit, en un piulet, que cap demòcrata no hauria de callar davant la vaga de fam dels presos polítics catalans. Quan ha arribat a la reunió de l'OTAN, Borrell ha dit que considerava 'inacceptables' les declaracions de Loones sobre la protesta dels independentistes i que el seu ministeri hi respondria: 'Ha fet unes declaracions que considerem inacceptables i que rebran segurament una resposta.' Al meer dan jaar opgesloten.Zonder veroordeeld te zijn. Spaanse rechter behandelt hun rechtszaak zelfs niet. Om te vermijden dat Hof Rechten van de Mens zich zou kunnen uitspreken. Nu zien ze zich verplicht in hongerstaking te gaan. Geen enkele democraat mag hierover zwijgen.", "response": "inacceptables", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4012131387784994", "instruction": "Com apareix vestida la noia?", "context": "Entren Sigismondo i Ladislao, juntament amb Radoski i Anagilda. Ulderico té ara la superioritat militar i d'aquí a poc penetrarà al palau, així que decideixen procedir a l'engany, encara que Ladislao sospita cada vegada més que la noia que s'allotja a la cort és en realitat la veritable Aldimira. La noia apareix luxosament vestida mentre un grup de polonesos la lloa (cor: Viva Aldimira!).", "response": "luxosament", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4466375939050702", "instruction": "Com s'obté la condició política de catalans?", "context": "Pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya, poden votar aquells ciutadans amb nacionalitat espanyola majors de divuit anys que tinguin la condició política de catalans, la qual s'obté mitjançant la inscripció a qualsevol padró municipal de Catalunya, sempre que hagin estat inscrits al cens electoral. També poden votar a les eleccions al Parlament els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut Catalunya com a darrer veïnatge administratiu i que hagin acreditat aquesta condició al consolat espanyol corresponent. Aquest dret també el gaudeixen els descendents d'espanyols amb el darrer veïnatge a Catalunya que hagin estat inscrits com a espanyols, si així ho sol·liciten, en la forma que determinen les lleis espanyoles.", "response": "mitjançant la inscripció a qualsevol padró municipal de Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30968874424763804", "instruction": "Com diu Unió de Pagesos que és la situació?", "context": "Unió de Pagesos ha demanat a les administracions mesures de suport per a reparar les infrastructures agràries malmeses pel temporal Gloria. En concret, el sindicat s'ha referit a les comarques gironines, on el pas de la borrasca ha provocat el desbordament dels cabals dels rius Fluvià, Ter i alguns dels seus afluents. Un dels cursos més castigats ha estat el riu Orlina al seu pas pel terme de Perelada. Per això, el sindicat ha demanat a l'Agència Catalana de l'Aigua que sigui sensible a les millores que reclama el territori per donar resposta a una situació 'que no és conjuntural, sinó estructural'. A l'espera de tenir les dades definitives dels danys, el sindicat també ha alertat de les greus conseqüències en zones fruiteres de l'Alt i Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. [FOTOGRAFIES] Les imatges que retraten una nova jornada de temporal Tot i els efectes evidents del temporal, la dimensió real de les pèrdues i les destrosses se sabrà dins d'uns dies, després de realitzar els peritatges corresponents.", "response": "estructural", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8866097020071622", "instruction": "Com és el paper de l'heroi del títol?", "context": "La idea de Massenet d'agafar la història de Goethe per a una òpera d'un segle posterior al de l'aparició del llibre va haver de colpejar el públic com una curiosa elecció. Werther no era ni incendiària ni polèmica. No obstant això, el compositor hi va veure el seu potencial operístic, sobretot en la psique de l'heroi del títol i els corrents subterranis emocionals tàcits del seu personatge. És un paper tour-de-force, amb singulars desafiaments musicals i dramàtics que l'han convertit en un repte molt apreciat per molts grans tenors de més d'un segle.", "response": "tour-de-force", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9518195532444419", "instruction": "Com es titula la pel·lícula que van fer Georges Hatot i Louis Lumière?", "context": "La vida de Jesús segons els relats del Nou Testament, i generalment des d'una perspectiva cristiana, ha estat un tema freqüent en el cinema gairebé des de la seva mateixa aparició. De fet, Jesús de Natzaret és un dels personatges més interpretats en el cinema. Ja el 1898 la vida de Jesús va ser portada a la pantalla per Georges Hatot i Louis Lumière, en un film titulat La vie et la passion de Jésus-Christ. En el cinema mut destaca la superproducció Rei de reis, de Cecil B. DeMille.", "response": "La vie et la passion de Jésus-Christ", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.725667597149428", "instruction": "Com diu Mas que han de ser les candidatures que es facin?", "context": "Artur Mas ha estat el convidat del programa FAQS de TV3, hores després que la Crida votés Jordi Sànchez com a candidat de Junts per Catalunya al congrés espanyol i poc abans que avui es reuneixi d'urgència el Consell Nacional del PDeCAT per a valorar aquesta decisió. Davant la tensió que això ha despertat en un sector crític del partit demòcrata que tem perdre el control a la cambra espanyola, Mas ha volgut deixar clar que Sànchez és el seu candidat. \"Jordi Sànchez és també el meu candidat\" Artur Mas #FAQSjeroniTV3 ▶️ https://t.co/98MHSZs9fB pic.twitter.com/bKduJFSCo1 — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) March 9, 2019 Quant a la tensió entre el PDeCAT i Junts per Catalunya en l'elaboració de les llistes, Mas destaca que el fet important és formar una candidatura que aplegui com més gent millor al voltant de la candidatura. \"L'important és que tanta gent diferent puguem anar junts\" Artur Mas #FAQSjeroniTV3 ▶️ https://t.co/98MHSZs9fB pic.twitter.com/tOgm6EgfJg — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) March 9, 2019 L'ex-president creu que el PDeCAT no ha d'interpretar el paper de la Crida com a una amenaça i destaca la necessitat que els diferents corrents es posin d'acord i basteixin unes candidatures com més àmplies millor. \"No hem d'entendre la Crida com una OPA al PDeCAT\" Artur Mas #FAQSjeroniTV3 ▶️ https://t.co/98MHSZs9fB pic.twitter.com/7iKmoHqhbY — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) March 9, 2019 Mas, que descarta tornar de moment a la política activa, aposta perquè la Crida sigui l'espai que aplegui tota aquella gent que quedi fora d'ERC i de la CUP. \"La Crida ha d'aplegar el màxim de gent fora d'ERC i de la CUP\" Artur Mas #FAQSjeroniTV3 ▶️ https://t.co/98MHSZs9fB pic.twitter.com/5BfWqbcGzA — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) March 9, 2019", "response": "com més àmplies millor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8990509723481583", "instruction": "Com eren les dimensions del retaule?", "context": "El retaule estava destinat a la capella que es trobava al final de la sala d'hospitalització de 72 metres de llarg. Els pacients havien de poder veure-ho ni que fos parcialment, i les seves considerables dimensions, la composició, la clara distribució de tota la superfície de la imatge i la fàcil observació, fins i tot des de lluny, van ajudar a complir amb aquest requisit. Quan està obert, el retaule mostra el Judici Final, un advertiment clar als malalts perquè recordessin la seva pròpia mortalitat i orientessin les seves ments a Déu. Això és fàcilment comprensible, ja que la cura espiritual dels malalts era tan important com la cura corporal, i en el pensament de l'època, només es podia restaurar la salut des d'un estat de gràcia espiritual.", "response": "considerables", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4865357220644312", "instruction": "Com pot injectar Crocethemus erythracea la seva espermateca dins el cos de la femella?", "context": "La competència espermàtica és aquella en la qual la mateixa còpula d'un mascle actua impedint que els gàmetes d'altres mascles fecundin a la femella. La competència espermàtica sembla la responsable de les diferències marcades entre els genitals d'espècies molt properes filogenèticament, especialment en insectes, i potser per això posseeixen un fort mecanisme d'especiació. Existeixen nombrosos exemples d'aquest tipus de competència dins del món dels insectes. La libèl·lula Orthetrum cancellatum, per exemple, té una particular forma de reproducció on la femella s'aparella amb diversos mascles no sent immediatament fecundada per cap d'ells i guardant una espermateca al seu interior. Els mascles d'aquesta espècie han desenvolupat en el seu aparell reproductor una estructura preparada per extreure del cos de la femella l'espermateca dels mascles que l'han fecundat amb anterioritat. Una altra espècie similar, Crocethemus erythracea, injecta la seva espermateca amb gran força dins el cos de la femella gràcies a un apèndix especial del seu penis per situar-la per davant de la dels seus competidors.", "response": "gràcies a un apèndix especial del seu penis per situar-la per davant de la dels seus competidors", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3377969343858809", "instruction": "Com funcionen les vitamines en nutrició humana?", "context": "Una vitamina és un compost orgànic requerit en petites quantitats que no pot ser fabricat dins les cèl·lules. En nutrició humana, la majoria de vitamines funcionen com a coenzims després de la modificació; per exemple, totes les vitamines solubles en aigua són fosforitzades o enllaçades a nucleòtids quan se les utilitza a les cèl·lules. El nicotinamida adenina dinucleòtid (NADH), un derivat de la vitamina B3 (niacina), és un important coenzim que actua com a acceptor d'hidrogen. Centenars de tipus diferents de deshidrogenases retiren electrons del seu substrat i redueixen NAD+ en NADH. Aquesta forma reduïda del coenzim esdevé aleshores un substrat per qualsevol de les reductases de la cèl·lula que necessitin reduir els seus substrats. El nicotinamida adenina dinucleòtid existeix en dues formes relacionades dins una cèl·lula, NADH i NADPH. La forma NAD+/NADH és més important en les reaccions catabòliques, mentre que la forma NADP+/NADPH és utilitzada en reaccions anabòliques.", "response": "com a coenzims", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.017630733066948068", "instruction": "Com diu El Homrani que els molesta que els identifiquin als andalusos?", "context": "El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha acusat el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, de fer polítiques etnicistes quan ofereix ajudes per als andalusos que viuen a Catalunya. 'Aquest és un exemple molt clar d'una política etnicista', ha dit a Catalunya Ràdio El Homrani, que s'ha preguntat si Moreno considera els catalans d'origen andalús que se senten independentistes com andalusos de segona classe o que no són purs. 'A aquests no els ajudaran?', ha afegit el conseller, que ha dit que no tenen cap queixa formal de les entitats de persones d'origen andalús. El Homrani ha defensat que les identitats se sumen, no es contraposen, i ha criticat que PP i Cs pretenguin construir un relat on acusen l'independentisme de ser identitari. 'Quan qui fa la denúncia és qui té aquesta visió ètnica i identitària', ha destacat. El conseller ha assegurat que a ningú li agrada que el redueixin a un aspecte de la seva identitat, i s'ha mostrat convençut que a les persones d'origen andalús els molesta que les identifiquin a través de l'estereotip.", "response": "a través de l'estereotip", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3318863946435817", "instruction": "Com es fa la recreació de les pintures originals de l'absis i del presbiteri?", "context": "El novembre de 2013 es va presentar el nou sistema de representació. El projecte consisteix en la reconfiguració de l'espai original de l'absis per tal de fer palesa tota la seva complexitat pictòrica i en l'establiment d'un nou paviment de l'absis per tal de millorar la funcionalitat de l'església. També s'ha instal·lat una reproducció virtual que recrea les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri. La recreació es fa mitjançant projecció audiovisual (mapping). Prèviament, s'han retirat les imatges de l'absis que s'han exposat fins ara, reproducció de les originals, i s'han restaurat tots els fragments de pintura original que restaven al seu darrere, als murs de l'absis. També s'ha habilitat una nova il·luminació que permet destacar les pintures originals existents a l'església. El pressupost d'aquesta actuació a l'església de Sant Climent de Taüll fou de 400.000 euros, aportats íntegrament per una entitat financera.", "response": "mitjançant projecció audiovisual", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2071973500898482", "instruction": "Com són les expectatives dels advocats de que Llarena dicti presó eludible amb fiança?", "context": "Una setmana després de la declaració del vice-president Oriol Junqueras al Tribunal Suprem, avui és el torn dels altres empresonats, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots tres havien demanat de tornar a declarar davant del jutge Pablo Llarena arran de la decisió de mantenir-los a la presó el passat 4 de desembre. Serà la segona vegada que declarin davant seu, ja que, segons l'article 400 de la llei d'enjudiciament criminal, un investigat pot declarar les vegades que vulgui. Tanmateix, segons fonts de les defenses dels acusats, el resultat d'aquesta declaració –que no és previst que es resolgui avui– serà el mateix que va tenir la setmana passada Oriol Junqueras: continuar entre reixes sine die. Les expectatives dels advocats perquè Llarena dicti presó eludible amb fiança, tal com va fer amb altres consellers, són baixes. De fet, ahir, El Confidencial publicava en exclusiva que cap d'ells no sortiria de la presó.", "response": "baixes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21740893741084877", "instruction": "Com va ser la reacció inicial de l'estat espanyol?", "context": "Espero que tothom porti la corretja ben cordada, perquè han començat els revolts, les accelerades i els cops de volant. Tampoc no es pot dir que no haguéssim estat avisats. Un estat com Espanya no es pot permetre de perdre la seva gallina dels ous d'or. I finalment s'ha adonat que aquesta gallina –que ha dit que prou– estava disposada a trencar tants ous com calgués. La setmana passada, amb l'aprovació de les lleis de referèndum i de transitorietat, l'estat espanyol va descobrir que certament hi ha una majoria disposada a fer la independència i a assumir-ne les conseqüències. A partir d'aquesta descoberta i després d'una primera reacció d'estupefacció perquè algú els havia dit que tot això era un suflé i que no ens hi atreviríem, les coses han agafat aquest ritme que els amants de la lectura de cròniques dels grans esdeveniments històrics pot reconèixer perfectament.", "response": "d'estupefacció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5911129940650035", "instruction": "Com van vestits els falsos sanitaris?", "context": "Els Mossos d'Esquadra han alertat d'un nou cas d'intent d'estafa a persones grans a Pineda de Mar arran de la crisi del coronavirus. Dos homes amb bata blanca volien entrar al pis d'una senyora amb el pretext de fer les proves de la malaltia de la COVID-19. La dona va advertir-los que n'informaria a la policia i van marxar sense entrar al pis. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut Els Mossos insten a informar les persones grans que existeix l'estafa dels falsos sanitaris, que intenten accedir a domicilis vestits amb bata blanca, poden cobrar falsa assistència o aprofitar per robar i busquen gent gran com a víctimes. La policia recorda que cap sanitari no farà atenció a domicili sense previ avís. 🔴 Nou cas d'intent d'estafa de falsos metges a @pinedademar.", "response": "amb bata blanca", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2743494346204074", "instruction": "Com va ser inaugurada provisionalment la Reial Acadèmia de Belles Arts?", "context": "Luis Eugenio Meléndez va rebre ensenyament artístic per part del seu pare i també al taller de Louis Michel van Loo, un francès que va arribar a ser pintor de cambra de Felip V d'Espanya. Entre 1737 i 1748, Meléndez va treballar com assistent de van Loo, dedicant-se a copiar els prototips d'aquest pintor dels retrats reials per al mercat intern i estranger. Quan la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando va ser inaugurada provisionalment com una «Junta Preparatoria de la Academia» el 1744, el seu pare, Francisco, va ser nomenat director honorari de pintura juntament amb Louis Michel van Loo, i Meléndez va ser un dels primers estudiants a ser admès. La Junta es va mostrar molt progressista, ja que no només va tolerar sinó que també va promocionar els gèneres de caràcter «menor», entre ells la natura morta. En aquest moment, Menéndez ja era un pintor consumat, tal com es demostra en el seu Autoretrat del Museu del Louvre, signat amb data de 1746 i en el qual, segons l'historiador Sánchez Cantón, es nota la influència del seu mestre Louis Michel van Loo. Tanmateix, el seu pare Francisco Antonio Meléndez va tenir una disputa amb l'Acadèmia, ja que reclamava per a si mateix l'honor de ser fundador; va ser rellevat del seu càrrec de professor. Luis Eugenio, a causa dels incidents relacionats amb l'expulsió del seu pare de la Junta de Preparació de la Reial Acadèmia de Belles Arts i un possible conflicte amb el seu mestre Van Loo pel mateix motiu, va allunyar-se de la institució acadèmica el 1748, d'on va ser expulsat.", "response": "Junta Preparatoria de la Academia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7872969950481239", "instruction": "Com es coneix ara l'equació general?", "context": "L'equació (2) admet sempre una solució si p és suma de dos quadrats. Correspon a una simplificació de l'equació general, ara coneguda sota el nom del problema del residu quadràtic. Significa determinar en quin cas un múltiple d'un nombre primer s'escriu com la suma d'un quadrat perfecte més 1. Si p és un nombre primer diferent de 2, la solució ve donada per la proposició següent:", "response": "problema del residu quadràtic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41559811027503357", "instruction": "Com van resultar danyats els vaixells d'Estats Units?", "context": "Un altre cruent front de batalla va tenir lloc a Okinawa, en la qual la invasió va començar l'1 d'abril durant l'«Operació Iceberg». Mentrestant, el 5 d'abril el primer ministre Koiso Kuniaki va dimitir del seu càrrec mentre la guerra s'aproximava a les illes principals del Japó. Durant aquesta invasió van morir més de 12.000 nord-americans, mentre que en el bàndol japonès s'estimen 110.000 baixes. Estats Units va perdre més 36 vaixells i 368 van resultar danyats, la majoria per atacs kamikazes. Okinawa va caure finalment el 21 de juny, brindant als aliats una important base d'operacions.", "response": "la majoria per atacs kamikazes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6480651955980873", "instruction": "Com són típicament les larves?", "context": "Els ous es desclouen i continuen com capgrossos, que solen tenir cossos ovals i llargues cues aplanades sobre el pla vertical. En general, les larves d'amfibis són animals completament aquàtics, amb l'excepció d'algunes espècies com la granota Nannophrys ceylonensis, els capgrossos de la qual són semiterrestres i viuen en roques humides. Les larves manquen de pulmons, parpelles i potes, i tenen un esquelet cartilaginós, un sistema de línia lateral, brànquies (en un principi externes, i després internes) i una cua amb plecs dorsals i ventrals per nedar. Algunes espècies, que sofreixen la metamorfosi dins l'ou i es desclouen amb la forma d'adults però més petites, mai no desenvolupen brànquies, sinó que tenen zones especialitzades de la pell que s'encarreguen de la respiració. Els capgrossos també manquen de dents autèntiques, però les mandíbules de la majoria d'espècies solen tenir dues fileres allargades i paral·leles de petites estructures ceratinitzades anomenades ceradonts al maxil·lar superior, mentre que el maxil·lar inferior en té tres, envoltades per un bec corni, però el nombre de fileres pot ser absent o inexistent, o molt més elevat. Les larves són típicament herbívores, i s'alimenten principalment d'algues, incloent-hi diatomees que filtren de l'aigua mitjançant les brànquies. Algunes espècies són carnívores a la fase de capgròs, alimentant-se d'insectes, capgrossos més petits i peixos. S'ha observat canibalisme entre els capgrossos; els que desenvolupen potes ràpidament poden ser menjats pels altres, de manera que els que creixen més lentament sobreviuen més temps. En són un exemple els capgrossos de Rana temporaria (granota roja).", "response": "herbívores", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03825673246940775", "instruction": "Com es sol representar l'animal en la majoria de figures i il·lustracions?", "context": "Com que no se n'ha trobat cap impressió cutània o mòmia, es desconeix de quin color era la pell de l'animal i quina textura tenia. La majoria de figures i il·lustracions el presenten amb una pell gruixuda, grisa, calva i amb plecs, igual que els rinoceronts d'avui en dia. Els mamífers grossos com els elefants i rinoceronts tenen molt poc pèl per a evitar sobreescalfar-se. El paleontòleg estatunidenc Donald Prothero s'ha desmarcat de la majoria d'il·lustracions per a suggerir que el paracerateri tenia orelles grosses, similars a les dels elefants, que contribuïen a la seva termoregulació. Les orelles dels elefants n'augmenten la superfície corporal i estan plenes de vasos sanguinis que ajuden a dissipar l'excés de temperatura. Segons Prothero, la presència d'ossos robustos al voltant de les obertures de les orelles indica que els paracerateris tenien orelles semblants. Els paleontòlegs Pierre-Olivier Antoine i Darren Naish han manifestat el seu escepticisme davant d'aquesta hipòtesi.", "response": "amb una pell gruixuda, grisa, calva i amb plecs, igual que els rinoceronts d'avui en dia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1835309987792969", "instruction": "Com s'havia fet ric Rolin?", "context": "Els reflexogrames infrarojos han revelat canvis a la capa de preparació per sota de la pintura. En la capa inferior, Rolin tenia una bossa gran que penjava del seu cinturó; com que s'havia fet molt ric ocupant un càrrec públic, probablement s'hauria considerat que seria inadequat. El Nen estava originalment assenyalant a terra. Antigues descripcions sobre el quadre el descriuen originalment amb un marc de fusta fantasiosament pintat amb inscripcions que simulaven estar esculpides, com els dos retrats de Van Eyck que són a Londres.", "response": "ocupant un càrrec públic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4758933000448978", "instruction": "Com és l'obra de Tritó?", "context": "Neptú té 14 satèl·lits naturals coneguts. El més gran, de bon tros, el que comprèn més del 99,5% de la massa orbitant Neptú i és prou massiu per ser esferoïdal és Tritó, descobert per William Lassell només 17 dies després del descobriment del mateix Neptú. Contràriament a la resta de satèl·lits naturals principals del sistema solar, Tritó té una òrbita retrògrada, cosa que indica que va ser capturat i no format al mateix lloc. Probablement abans era un planeta nan del cinturó de Kuiper. Està prou a prop de Neptú per a tenir rotació síncrona, i, d'aquí a uns 3.600 milions d'anys serà desintegrat, ja que passarà el límit de Roche. El 1989, Tritó va esdevenir l'objecte més fred mai observat al sistema solar, amb temperatures estimades de -235 °C.", "response": "retrògrada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7991179314431784", "instruction": "Com sospirava?", "context": "Les barres de sanch (1880) de Jacint Verdaguer i Santaló (fragment) tot mirant les seves armes sospirava de tristor. –No sospireu, el bon comte, mont metge arriba tantost. –De les nafres no me’n sento, sols me’n sento de l’honor, puig en el camp de la guerra per mon escut no hi ha flors. –Si el teu escut n’està sense, ton pit n’està vermellós.— Posa els dits en la ferida, les passa per l’escut d’or. Si el comte Jofre plorava, encara plora més fort, mes ses llàgrimes de pena ja son llàgrimes de goig. –Grans mercès, lo rei de França, grans mercès, l’emperador.", "response": "de tristor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20514499865777158", "instruction": "Com va escriure Vasari la biografia de Donatello i el catàleg d'obres?", "context": "Vasari va escriure la biografia de Donatello i el corresponent catàleg d'obres incloses, amb una sèrie d'errades. Que es produïssin aquestes incorreccions, en part, hi va contribuir el desmantellament o l'extracció de les obres dels seus llocs originals. Això va fer més difícil poder tenir una visió de conjunt de la seva obra. El 1886, per exemple, durant les celebracions impulsades a Florència amb motiu del cinquè centenari del seu naixement, algunes obres i documents van ser atribuïts a altres autors. Des d'aleshores, la historiografia artística ha començat a treballar en la selecció i revisió del catàleg d'obres atribuïdes, per esmenar antics errors. Fins i tot en l'actualitat, encara es pot afirmar que els estudis estan lluny d'ésser conclosos, especialment el que afecta amplis períodes de la seva vida on la documentació és escassa.", "response": "amb una sèrie d'errades", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7220257696871827", "instruction": "Com es diu la gran obra de Cerdà?", "context": "Conscient d'aquesta mancança, Ildefons Cerdà va començar sense cap encàrrec a estructurar el seu pensament, exposat sistemàticament molts anys després (1867) en la seva gran obra: Teoría General de la Urbanización. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà, allò que el fa sobresortir en la història de l'urbanisme, és la recerca de coherència per comptabilitzar els requeriments contradictoris d'una aglomeració complexa. Supera les visions parcials (ciutat utòpica, cultural, monumental, racionalista…) i es lliura a la recerca d'una ciutat integral.", "response": "Teoría General de la Urbanización", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16799013793100626", "instruction": "Com són la majoria de les mutacions genètiques puntuals dels virus?", "context": "Els virus pateixen canvi genètic per diversos mecanismes. Aquests inclouen un procés anomenat deriva genètica en què bases individuals de l'ADN o l'ARN muten en altres bases. La majoria d'aquestes mutacions puntuals són imperceptibles en què no canvien la proteïna que codifica el gen, però d'altres poden conferir avantatges evolutius com ara resistència als medicaments antivírics. El canvi antigènic es produeix quan hi ha un canvi significatiu en el genoma del virus. Això passa com a resultat de recombinació genètica o reassortment. Quan això es produeix en els virus de la grip, en poden resultar pandèmies. Els virus d'ARN solen existir com a quasiespècies o eixams de virus de la mateixa espècie però amb seqüències de nucleòsids del genoma lleugerament diferents. Aquestes quasi espècies són un objectiu destacat per la selecció natural.", "response": "imperceptibles en què no canvien la proteïna que codifica el gen", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.40753483265045554", "instruction": "Com era originalment l'obra de Jean-Antoine Houdon?", "context": "A mitjans del segle xviii, les orientacions de Winckelmann «d'alimentar el bon gust en les fonts directes i prendre exemple de les obres dels grecs» va fer que molts artistes es dediquessin a copiar en lloc d'imitar; arribava el neoclassicisme. L'obra de Jean-Antoine Houdon, originalment barroca, va adoptar un caràcter serè i un verisme sense detalls anecdòtics, en un procés per aconseguir la bellesa ideal de l'antiguitat; va retratar molts personatges del moment, com Napoleó, Jean de la Fontaine, Voltaire o George Washington. L'escultor més conegut i innovador, però, fou l'italià Antonio Canova, un autor molt versàtil a cavall entre el barroc, el rococó i el neoclassicisme. Per la seva banda, la producció de Bertel Thorvaldsen segueix la línia més ortodoxa del neoclassicisme, amb una expressió més freda i estàtica. A Catalunya, cal destacar Damià Campeny, el qual va anar a Itàlia i va rebre la influència de Canova, igual que l'andalús José Álvarez Cubero.", "response": "barroca", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5289754436480916", "instruction": "Com eren les dents del basilosaure?", "context": "El basilosaure no és un tàxon de transició, però presenta una combinació de caràcters típics dels seus avantpassats terrestres i d'elements característics de les balenes modernes. Per exemple, a diferència de les balenes actuals, el basilosaure tenia una mandíbula ben desenvolupada amb 44 dents afilades. Les del davant tenien forma de con i servien per atrapar les preses, mentre que les del darrere tenien forma triangular i estaven adaptades per estripar carn, de manera semblant a com ho feien els mesoníquids. Per aquest motiu, durant molt de temps aquests últims foren considerats els avantpassats del basilosaure. Actualment es creu que els cetacis comparteixen un avantpassat comú amb els artiodàctils.", "response": "afilades", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20752816042856093", "instruction": "Com va ser transportada l'obra?", "context": "L'obra fou definitivament instal·lada el 14 de setembre de 2010 a l'Auditori Josep Irla de l'Antic Hospital Santa Caterina de Girona, actual seu de la Generalitat de Catalunya a la ciutat, provinent directament del Centre de Restauració de Valldoreix. L'obra va ser transportada en camió i descarregada per un equip de 8 operaris davant la presència d'un equip de restauradors i de diverses persones vinculades al projecte. Per poder manipular-la correctament es va encarregar a l'empresa Chassitech la construcció d'una estructura metàl·lica —una doble graella d'alumini anoditzat amb perfils exteriors de fusta— dissenyada per facilitar futures intervencions de manteniment de l'obra. El personal del Museu d'Art de Girona va assumir la responsabilitat de garantir l'entorn climàtic necessari, amb un nivell de lluminositat que no depassés els 150-200 lux. Entre el 14 i el 16 de setembre l'obra es va penjar de l'estructura d'alumini, i al cap de pocs dies fou presentada a la premsa. L'exposició es va inaugurar el 23 d'octubre de 2010. En aquesta seu també es pot observar l'escultura El tors de Venus de Maillol.", "response": "en camió", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7013396860092421", "instruction": "Com es realitzaven les estàtues que representaven als faraons?", "context": "Les estàtues que representaven als faraons es realitzaven sempre dempeus, amb els braços enganxats al cos o recolzats als genolls si estaven asseguts. Quan la representació era amb la família, els dos esposos solien estar agafats de les mans. Uns altres personatges molt representats eren els «escribes» els quals, en la majoria dels casos, apareixien asseguts a terra amb les cames creuades i amb els braços una mica separats del cos, mostrant en la seva composició una perfecta simetria.", "response": "sempre dempeus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.29932897618576493", "instruction": "Com se li va complicar la malaltia?", "context": "Lluís va contraure la verola el mes de juliol de 1724. El monarca no es va ocupar bé de la seva malaltia, que va acabar complicant-se amb una pulmonia. Morí al cap de poques setmanes, la matinada del 31 d'agost de 1724, al Palau del Buen Retiro, pocs dies després d'haver complert disset anys, amb la seva esposa com única companyia, car els seus pares, temorosos de la malaltia, havien marxat a La Granja de San Ildefonso. El 4 de setembre va ser portat al monestir de San Lorenzo de El Escorial i enterrat en el panteó reial, mentre que la seva esposa va haver de tornar a França. L'endemà de morir, es va estendre per Madrid el rumor que havia estat enverinat, un home de confiança de Felip V com Melchor de Macanaz va considerar certs aquests rumors; insistia que Lluís sí que havia estat afectat per la verola, però que els específics dels metges l'havien ajudat a millorar, hauria estat el denominat «clan dels parmesans», instigat per Isabel Farnese, els que, a través del doctor José Cervi, van subministrar el verí al monarca.", "response": "amb una pulmonia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11138970483351462", "instruction": "Com és la decoració als carcanyols?", "context": "La secció central té la porta d'accés, i al seu costat una finestra sobre la qual hi ha un terrat amb barana de traceria. Sobre la porta hi ha un frontispici en pedra amb una petita finestra tripartida encaixada dins d'un arc conopial, com si fos el timpà de la porta; als carcanyols la decoració és floral o zoomòrfica, la dovella central està rematada amb un floró que té un escut a cada costat i que estan al mateix nivell que la barana del terrat. Sobre seu, és a dir sobresortint del cos de l'edifici, s'aixeca un templet de pedra que allotja la imatge del sant o de la Verge al qual està dedicat el pavelló. El templet, sustentat en dos fins pilars de pedra nummulítica, té un treball en pedra molt elaborat amb decoracions florals, falses gàrgoles zoomòrfiques i amb trencadís a la teulada. A cada banda del templet, hi ha dos àngels orants agenollats mirant cap al sant protector. Tot el conjunt està emmarcat per uns pinacles decoratius que arranquen a nivell de la porta i estan acabats en una torxa a la part superior i amb un cap d'àngel, de querubí o de personatge civil, envoltats de fulles a la banda inferior. Les escultures de tots els sants i Verges són d'Eusebi Arnau i el templet, els àngels orants i els caps de querubins al costat de la porta són obra de Gargallo. A la façana posterior de la majoria de pavellons hi ha una estructura similar, a vegades més senzilla i a vegades amb un balcó petri i escuts heràldics que poden tenir un segon sant.", "response": "floral o zoomòrfica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6900295573947447", "instruction": "Com s'havia de considerar una òpera per poder ser estrenada?", "context": "Rossini normalment tendia a passar per alt els seus èxits o fracassos a la seva mare, però en aquesta ocasió, el 18 de febrer de 1812, va escriure des de Ferrara a la seva mare: «el meu oratori està anant bé i tot el que he escrit ha estat ben rebut pels cantants». La seva intuïció no el va enganyar i el 14 de març, deu dies després de l'estrena, va escriure de nou a casa des de Venècia, on havia anat per al seu següent compromís: «has de saber que el resultat del meu oratori va ser excel·lent». Perquè l'òpera pogués ser estrenada, havia de ser considerada un oratori. De fet, Rossini l'anomena dramma con cori per musica.", "response": "un oratori", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.674712872019618", "instruction": "Com ens presenten cadascuna de les heroïnes?", "context": "Al començament de la pel·lícula se'ns presenten les dues heroïnes de manera separada, cadascuna en el seu ambient quotidià, tot exposant aquesta diferència de caràcter. En concret, la seqüència de la preparació de les bosses de viatge mostra, per exemple, que Louise és organitzada, metòdica i pràctica, mentre que Thelma és infantil, impulsiva i inexperta. Apareixen juntes més endavant, en el moment de la partença de viatge; Louise s'encarrega del cotxe, i Thelma del revòlver.", "response": "en el seu ambient quotidià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2306735903740581", "instruction": "Com ha definit el pacte Josep Cabré?", "context": "JxCat ha tancat un acord de cartipàs amb el PSC i Ciutadans a Alpicat (Segrià). És el primer pacte d'aquestes característiques a les comarques de Ponent que inclou la formació d'Albert Rivera. L'acord inclou que la regidora del PSC es faci càrrec de la regidoria de Sanitat i Drets Socials i la de ciutadans la d'Economia i Drets de la Dona. Amb cinc regidors JxCat ha tancat aquest pacte davant la falta d'acord amb ERC, que té tres regidors, la CUP, que en té un i Alpicat es Mou, que en té dos. Les dos regidores tindran una retribució de 10.500 euros bruts a l'any per una dedicació del 28% de la jornada laboral i assistiran a les juntes de govern com a convidades, amb veu però sense vot. Des de la CUP, Josep Cabré ha definit l'acord del batlle Josep Giralt com el 'pacte de la vergonya i del 155'.", "response": "de la vergonya i del 155", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5664888222798014", "instruction": "Com va ser el clima d'aquesta manifestació?", "context": "Dissabte, al final de la manifestació de la Gran Via de Barcelona, molta gent va coincidir a afirmar que el to de la mobilització havia canviat, per bé. Que s'hi detectava un clima diferent del de les darreres mobilitzacions, un clima que recordava més les jornades del setembre i l'octubre del 2017 que no pas el difícil 2018. Un clima més de construcció republicana, d'inserir en aquest context la lluita per la llibertat dels presos i exiliats que no pas de lluita contra la repressió i prou. I aquesta sensació es va repetir, en realitat va créixer molt, ahir. Amb motiu de la vaga general convocada per la Intersindical-CSC, la mobilització del carrer va ser extraordinària. Les dades expliquen que aquesta ha estat la vaga general més important d'aquests darrers quinze anys, amb un seguiment només superat per l'extraordinària jornada del 3 d'octubre de 2017.", "response": "de construcció republicana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14766734556291594", "instruction": "Com es coneixia Rosa Paolina Morolli?", "context": "El 1810, amb Rossini que tot just havia deixat el Liceo, van arribar a Bolonya dos vells amics de la família: l'organista, compositor i director d'orquestra Giovanni Morandi i la seva esposa, la soprano Rosa Paolina Morolli coneguda com a Rosa Morandi i després anomenada el cigne de l'Òpera de París. Els Morandi es dirigien a Venècia per unir-se a la companyia que havia d'actuar aquella tardor al Teatro San Moisè. Rossini i els seus pares varen explicar a la parella els desitjos del jove compositor de debutar amb una obra. Casualment, quan els Morandi van arribar a Venècia, l'empresari de l'òpera, Antonio Cera, marquès de Cavalli, es trobava en dificultats per completar la temporada. Aquest, que recordava bé l'atrevit músic i el seu singular sentit de l'humor, li va encomanar la composició d'una òpera breu.", "response": "Rosa Morandi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34075121454146995", "instruction": "Com es pot entendre fàcilment la calcita?", "context": "L'estructura de la calcita no és gaire complexa i, per tant, es pot entendre fàcilment observant un esquema o dibuix. Sovint es descriu com a una estructura de tipus NaCl (halita) modificada. Mentre que en l'halita s'alternen els ions de sodi i de clor, en la calcita s'alternen els de calci i els carbonats (CO2−3). A diferència de l'halita, la calcita no és un mineral cúbic com a conseqüència dels ions carbonat, que trenquen la simetria cúbica en diversos sentits; un dels quals és l'orientació de les diferents molècules de carbonat, que trenquen la simetria cúbica i transformen el cub en un romboedre (un cub amb un dels eixos variats). La calcita presenta una estructura similar a tots els integrants del grup de la calcita de minerals; aquests integrants estan formats per carbonat i metalls divalents de radi inferior a 1; en aquest cas, els àtoms de carboni es troben de manera trigonal planar en el CO2−3, mentre que els metalls divalents es troben en coordinació octaèdrica. El grup puntual de la calcita és 3m, mentre que el grup espacial és R-3c. L'estructura de la calcita pot presentar diverses variacions a elevades pressions: a 1,5 GPa es converteix en calcita-II, una varietat monoclínica P21/c amb una cel·la a = 6,334; b = =4,948; c = 8,033 i β = 107,9º. A 22 kbar, la calcita-II es converteix en calcita-III, una altra varietat monoclínica C2 amb una cel·la a = 8,746; b = 4,685; c = 8,275; β = 94,4; i Z = 6. La calcita-II i la calcita-III són relativament metaestables amb l'aragonita, la qual és estable fins a 8 GPa. La calcita és un polimorf de l'aragonita i la vaterita, sent el polimorf més estable del carbonat de calci. Tant l'aragonita com la vaterita tenen la mateixa fórmula química però una estructura cristal·lina diferent, i són més solubles: l'aragonita es transforma en calcita a 400 °C, i la vaterita (mineral molt rar), o μ-CaCO3, és encara menys estable. És isostructural amb la nitratina i l'otavita, i forma una sèrie de solució sòlida amb la rodocrosita. Quan se sotmet un cristall o massa de calcita a difracció de raigs X, s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia:", "response": "observant un esquema o dibuix", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9535238241685094", "instruction": "Com inhibeixen els osmoreceptors la diüresi?", "context": "Hi ha unes cèl·lules especialitzades en detectar canvis de la pressió osmòtica en els líquids corporals (plasma sanguini, fluid intercel·lular,...), són els osmoreceptors. Aquestes cèl·lules es localitzen a l'hipotàlem, a les artèries i en altres llocs. Mitjançant aquestes cèl·lules l'organisme pot regular la concentració de sals en els seus fluids, la osmolalitat. En els humans són osmoreceptors els nuclis supraòptic i paraventricular. Mitjançant hormones antidiürètiques (vasopressina o ADH, pitressina), els osmoreceptors inhibeixen la diüresi per tal de mantenir la pressió osmòtica de la sang corresponent a una osmolalitat mitjana de 285 mosmol/kg. És suficient una variació en només 3 mosmol/kg per activar aquest mecanisme.", "response": "Mitjançant hormones antidiürètiques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5298960679438781", "instruction": "Com s'ha desenvolupat el dia?", "context": "Aquesta matinada ciutadans de tot Catalunya que volien exercir el dret de vot en el referèndum han custodiat els col·legis electorals. Sacs de dormir, tendes de campanya, coques i cafeteres per a fer l'esmorzar. La nit ha passat de pressa i molt pocs han dormit. A les cinc de la matinada calia ser davant la porta per evitar que els Mossos d'Esquadra poguessin complir l'ordre del Tribunal Superior de Justícia d'endur-se urnes i precintar els punts de votació. Una multitud de gent s'ha aplegat davant els col·legis esperant que cap a les sis arribés la patrulla de mossos. El dia s'ha alçat amb normalitat.", "response": "amb normalitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8727721729703302", "instruction": "Com van trobar el llibret de l'òpera els crítics?", "context": "Tan forta era l'opinió de l'obra de Goldoni pels napolitans contemporanis que van persistir en anomenar a l'òpera de Rossini com a Il matromonio per Concorso. L'òpera va ser popular a Nàpols, però els crítics van trobar el llibret vulgar i la música feble. La complexitat de la història textual de la música no hi va ajudar. Fragments significatius del final de l'Acte I no es troben en el manuscrit; possiblement perquè Rossini va eliminar la música quan la va reutilitzar per a La Cenerentola. Philip Gossett, en la seva edició crítica, va reconstituir una escena que faltava i això inclou l'enregistrament de les escenes restants reconstruïdes per Stefano Piana, utilitzant material de La Cenerentola. Els resultats són més dramatúrgicament consistents.", "response": "vulgar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10564768764478782", "instruction": "Com va ser alliberat el metà?", "context": "Les anàlisis d'aquests registres revelen un altre fet interessant: els foraminífers planctònics gravaren petits canvis en els valors dels isòtops abans que els foraminífers bentònics, que habiten als sediments dels oceans. Les cuirasses d'aquests organismes recullen aquestes variacions en oxidar-se, per la qual cosa un alliberament gradual de gas metà al fons oceànic hauria d'haver oxidat primer les cuirasses dels foraminífers bentònics. El fet que els foraminífers planctònics fossin els primers a mostrar aquests signes d'oxidació es deu al fet que el metà fou alliberat tan ràpidament que la seva oxidació esgotà tot l'oxigen del fons oceànic, permetent que, després d'això, el metà arribés l'atmosfera sense oxidar-se, on reaccionaria amb l'oxigen atmosfèric. D'aquesta anàlisi es dedueix que el procés d'alliberament del metà durà aproximadament 10.000 anys.", "response": "ràpidament", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31436964616485985", "instruction": "Com va quedar Eugène de Beauharnais per l'òpera?", "context": "El virrei de Napoleó a Milà, Eugène de Beauharnais, va quedar tan impressionat per l'òpera que va escriure al ministre de l'interior, «has d'aconseguir amablement que el mestre Gioachino Rossini sigui eximit del servei militar. Jo no m'atreveixo a exposar al foc enemic una vida tan preciosa, els meus contemporanis mai em perdonarien. Podem estar perdent un soldat mediocre, però salvem un geni de la nació».", "response": "impressionat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.847126690447618", "instruction": "Com veuen l'executiu espanyol amb l'independentisme?", "context": "TEMA DEL DIA Esquerda. El suport sense contrapartides que el PDECat va donar a Pedro Sánchez va ser acceptat amb recel per Junts per Catalunya, tot i que tant el president Quim Torra com el president Carles Puigdemont hi van donar suport, després d'intentar infructuosament una abstenció. El vot afirmatiu es va acabar imposant per la determinació de Marta Pascal i Carles Campuzano, que veien molt clar que la prioritat era fer fora Rajoy. El PDECat va imposar, per primera vegada, les seves tesis a Junts per Catalunya, entre més raons perquè la formació de Puigdemont i Torra no té cap diputat a Madrid. Pascal tenia la paella pel mànec i va guanyar. Però la designació dels nous ministres de l'executiu de Sánchez ha despertat fortes crítiques de dirigents de Junts per Catalunya i membres del govern, que no amaguen el seu rebuig a un executiu espanyol que veuen molt hostil a l'independentisme, sobretot per les designacions de Josep Borrell, Carmen Calvo i el jutge Grande-Marlaska.", "response": "molt hostil", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5661355509331918", "instruction": "Com s'efectuava el consum domèstic?", "context": "En aquest període es van crear diverses fonts arreu de la ciutat, per a assegurar un subministrament regular a la població. Així com l'ús industrial de l'aigua estava assegurat amb el Rec Comtal i la canalització de l'aigua de Montjuïc fins al Pla de la Boqueria, el consum domèstic s'efectuava principalment a través de pous, que depenien de la pluviometria i provocaven escassetat de subministrament en èpoques de sequera. Així, en aquesta època es van obrir diverses fonts, la majoria de caràcter eminentment utilitari, pel que no hi hagué molt lloc per a la creació artística.", "response": "a través de pous", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.428542260555569", "instruction": "Com es considera l'òpera?", "context": "Composta especialment per la que havia de ser la seva dona, Isabella Colbran, és una obra mestra vocal, fins i tot per sobre i més enllà de les exigències habituals del compositor. Colbran aparentment tenia una veu de contralt natural que va anar guanyant notes més altes a mesura que anava madurant i en aquesta òpera es requereixen més de dues vuitenes, de pianissimo a fortissimo, així com una agilitat fenomenal i una gran facilitat amb la coloratura. L'òpera té un altre problema que dificulta el repartiment: té sis papers escrits per a tenor i almenys tres d'ells han de ser de primer ordre, amb les mateixes qualitats que la soprano. Dos baixos s'afegeixen a la barreja que fa que la textura d'aquesta òpera sigui tan especial.", "response": "una obra mestra vocal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6154729877168956", "instruction": "Com viuen els lèmurs diürns?", "context": "Els lèmurs diürns són visibles durant el dia, per la qual cosa viuen en grups, on un major nombre d'ulls i orelles ajuda a descobrir possibles depredadors. Els lèmurs diürns utilitzen i responen a les crides d'alarma, fins i tot les d'altres espècies de lèmur i les d'aus no depredadores. El lèmur de cua anellada té diferents crides i reaccions davant de diferents depredadors, com les aus de presa, els mamífers o les serps. Alguns, com ara l'indri, utilitzen una estratègia de cripsi per camuflar-se. Sovint se'ls sent, però són difícils de veure entre els arbres a causa de la llum clapada (mescla de llum i ombra) dels boscos, cosa que els ha donat la reputació de ser «fantasmes del bosc».", "response": "en grups", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22619603368775665", "instruction": "Com es considera Cop de poma?", "context": "A partir d'aquests treballs, va col·laborar en diverses publicacions de llibres de bibliòfil en les quals també participaven amics poetes. Breton ho féu a Anthologie de l'humour noir (1950) i La clé des champs (1953); René Cher, a Fête des arbres et du chasseur (1948) i A la santé du serpent (1954); Michel Leiris a Bagatelles végétales (1956); i Paul Éluard, A toute épreuve amb vuitanta xilografies realitzades en fusta de boix comú. L'execució d'aquests treballs es va portar a terme entre els anys 1947 i 1958. Tanmateix cinc anys més tard, a casa nostra realitzà cinc aiguaforts d'un llibre de bibliòfil cabdal pel nombre de complicitats que va suscitar: es tracta de Cop de poma, en el qual col·laborà Joan Brossa amb la idea i els textos, Antoni Tàpies amb la coberta, Josep Maria Mestres Quadreny amb una partitura, Moisès Villèlia amb una escultura-fermall, Aimé Maeght amb la impressió de les imatges, Ricard Giralt Miracle amb la dels textos, Enric Climent amb la de la música, Joan Pol amb el relligat i Joan Prats amb l'edició.", "response": "un llibre de bibliòfil cabdal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34743994692406166", "instruction": "Com van anar fins a l'aeroport?", "context": "Seguint el principi de no negociar amb el que ella qualificava de \"terroristes\", la primera ministra Meir es negà a la sol·licitud argumentant: \"Si negociem, cap ciutadà israelià estarà mai més segur en cap lloc del món.\" El govern israelià mobilitzà la unitat antiterrorista Sayeret Matkal, però el govern alemany no permeté que entressin al seu territori. Els negociadors alemanys van oferir als segrestadors una quantitat il·limitada de diners a canvi dels ostatges i d'un avió, malgrat que el pla era atacar-los a l'aeroport. Els terroristes i els israelians van volar en helicòpter fins a l'aeroport però l'operació de rescat sortí malament i els palestins van matar la resta d'ostatges. Arran de la matança, Meir feu una crida al món per tal de \"salvar els nostres ciutadans i condemnar els atroços actes criminals comesos.\"", "response": "en helicòpter", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.27123936679867355", "instruction": "Com actua la capa adiposa?", "context": "L'aigua té una conductivitat tèrmica elevada, que es tradueix en una velocitat de transferència de la calor unes 24 vegades superior a la de l'aire, que juntament amb la manca de pèls fa que aquests animals hagin hagut de desenvolupar mecanismes eficaços per assegurar la termoregulació. Un paper important és el de l'espessa capa de greix i teixit connectiu present sota la pell, al nivell de la hipodermis. Aquesta capa adiposa actua com a aïllant tèrmic que evita la dispersió de la calor de manera molt eficient. En alguns odontocets, com els delfínids i les marsopes, aquesta capa de greix presenta variacions estacionals en el seu gruix. Durant l'estació càlida, quan augmenta la temperatura de l'aigua, la capa perd volum, mentre que a les estacions fredes en guanya. La quantitat i el tipus de lípids presents determinen la capacitat aïllant de la capa. La protecció de la marsopa comuna es compon en un 80% de greixos, mentre que en el dofí tacat de l'Atlàntic només n'hi ha un 55%. Aquesta diferència fa que la capa adiposa de la marsopa tingui una capacitat d'aïllament quatre vegades superior a la del dofí tacat.", "response": "com a aïllant tèrmic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.27771224962534147", "instruction": "Com eren els samurais fins al segle xiv?", "context": "Fins al segle xiv, els samurais eren generalment analfabets, però tot i així aspiraven als més alts estaments de la noblesa. Un exemple seria Taira Tadanori (un samurai que apareix al Heike monogatari o \"Història dels Heike\"), que era cèlebre per saber llegir i escriure. A partir del segle xiv, s'esperava que els samurais tinguessin un mínim de cultura i alfabetització, tot i que el nombre real de samurais alfabetitzats era molt baix, ja que pocs guerrers havien tingut el temps o la voluntat de dedicar tantes hores a aquest aprenentatge. Durant segles, els aristòcrates van desenvolupar la seva pròpia cultura.", "response": "analfabets", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5572741798534565", "instruction": "Com és la posició de Gabriel respecte a la de la Mare de Déu?", "context": "La Mare de Déu està sitada al centre de la portalada d'una església mentre l'arcàngel Gabriel es troba a l'exterior en una posició menys elevada, de forma contrària a altres obres contemporànies on la Mare de Déu acostuma a adoptar una actitud de més submissió, de major humilitat. L'àngel dirigeix la seva mirada cap a Maria i aquesta alça la vista amunt. Com és habitual en aquesta escena, Maria porta un llibre d'hores a la mà, com si hagués estat sorpresa llegint a l'interior del temple i hagués sortit a rebre l'àngel a l'exterior. Entre ambdós i en una posició més elevada es troba el missatge de Déu que es mostra en l'enviament del colom, símbol de l'Esperit Sant irradiant feixos de llum en presència de Maria. A l'Anunciació de Van Eyck i a la de Campin, de l'Esperit Sant surten set rajos representant els set dons de l'Esperit Sant, però en aquesta obra només se n'observen tres.", "response": "menys elevada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9255169897031922", "instruction": "Com plasma l'autora de Bridget Jones els comportaments sexuals contemporanis?", "context": "Helen Fielding va crear la vida de Bridget Jones de manera que reflectís els problemes i inquietuds de les seves lectores però, sense oblidar als seus lectors masculins. Així doncs, El Diari de Bridget Jones, més enllà d'una velada novel·la feminista, és una nova recreació de l'eterna guerra de sexes. És a dir, una comèdia d'embolics centrada en la descripció dels comportaments sexuals contemporanis, a través dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte. Una història que ve inspirada, com la mateixa escriptora va reconèixer, per la novel·la Orgull i prejudici de Jane Austen.", "response": "a través dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.59131368947389", "instruction": "Com se sent el comte al arribar Bohuš?", "context": "Davant tota la reunió dels convidats a la festa i del poble que conduït per Benda ve a cantar-li la serenata, mana el comte que Bohuš sigui tret de la presó i conduït a la seva presència de seguida. Ensems, rebutja el traïdor Adolf i el foragita del seu lloc. En arribar Bohuš a corre-cuita, el comte se sent feliç d'obrir al fill amat els braços paternals. També Jiří i Terenka, per mediació del comte són autoritzats a casar-se i als alegres sons de la dansa tota la concurrència festeja el restabliment de la pau i la concòrdia en la noble família reunida feliçment després de tan llarga separació.", "response": "feliç", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.532627203762075", "instruction": "Com és l'episodi que creen?", "context": "La primera cosa que crida l'atenció de La scala di seta és la qualitat de l'obertura, que respecte les anteriors és més madura, personal i plena de detalls de gran efecte. S'inicia amb una frase ràpida dels violins seguida per la corda, i a continuació entra la secció de vents de fusta, liderada per un oboè, que dibuixa una melodia que completa una flauta. Tot el passatge està integrat i continuat pel conjunt d'instruments de vent de fusta i les trompes, que creen un episodi d'aspecte profundament germànic, un veritable passatge d'harmonia impossible de trobar en cap obra de Cimarosa, màxim inspirador de Rossini.", "response": "profundament germànic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1413306384236903", "instruction": "Com són els noms dels protagonistes en la seva narrativa?", "context": "És un tret característic de la seva narrativa que molt sovint els protagonistes no tenen noms complets sinó només un prenom o fins i tot una denominació específica. Amb aquesta tècnica l'autor redueix el nom de la figura a una forma molt familiar. En trobem exemples en la novel·la curta Hominide, però també en nombrosos contes com Das Pendel, Abflug i Die Straße. Un exemple per a una denominació típica és el collidor dins el conte Der Pflücker (El collidor), un personatge que no té cap nom específic. A més cal esmentar que la majoria de la narrativa publicada està escrita en primera persona, fins i tot Hominide, el narrador del qual, en primera persona, és un australopitec. El 2016, l'editorial Wieser Verlag a Klagenfurt (Caríntia) va publicar una versió ampliada d'aquest llibre.", "response": "només un prenom o fins i tot una denominació específica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33173604650337774", "instruction": "Com es tria la paraula clau?", "context": "El xifratge de Vigenère fa servir el xifratge de Cèsar amb un decalatge diferent per cada posició del text; el valor del decalatge es defineix fent servir una paraula clau que es repeteix. Si la paraula clau es fa servir un sol cop, és tan llarga com el missatge, i es tria de forma aleatòria, llavors és un xifratge de Vernam, impossible de desxifrar si els usuaris mantenen la clau en secret (de fet és l'únic xifratge que s'ha pogut demostrar matemàticament que és indesxifrable). Per claus més curtes que el missatge (és a dir pel xifratge de Vigenère), que és el que es feia servir històricament, apareix al text un patró cíclic que es pot detectar amb el mètode de Kasiski i saber la longitud de la clau, un cop coneguda la longitud de la clau per exemple k, llavors el criptograma es descompon en k criptogrames de Cèsar que es poden desxifrar amb l'anàlisi freqüencial.", "response": "de forma aleatòria", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4834544411334174", "instruction": "Com plantegen que puguin participar els diputats a les sessions?", "context": "Junts per Catalunya ha plantejat avui la regulació de la investidura a distància en la reunió de la ponència que treballa en la reforma del reglament del Parlament de Catalunya. JxCat defensa que s'habiliti un mecanisme per a poder investir Carles Puigdemont i perquè els presos polítics puguin exercir com a diputats des de la presó. Durant la reunió d'avui, la segona de la ponència, els grups han exposat les seves propostes de reforma en termes genèrics. Segons fonts de JxCat, han plantejat que els diputats puguin participar de manera no presencial a totes les sessions, debats i treballs parlamentaris. Aquest no ha estat el tema, però, que ha generat més debat, sinó el de la paritat. Els grups coincideixen que el reglament ha de garantir la presència paritària de dones a la mesa de la cambra i als òrgans de govern de les comissions, però l'actual sistema d'elecció en complica la regulació.", "response": "de manera no presencial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9134736117889871", "instruction": "Com realitzava les grans obres?", "context": "En la seva joventut, seguint les empremtes de Tassi, els seus paisatges van ser agradables i dinàmics, de gènere pastoral, rics en detalls —especialment personatges i animals del món rural. Les obres de major mida les realitzava amb tocs ràpids, mentre que les més petites —generalment en coure— eren més fines d'execució i de caràcter més íntim. En diverses obres es poden reconèixer paratges i localitats existents, el que fa pensar en possibles encàrrecs; en altres, les ruïnes, l'arquitectura, són recreacions fantasioses en un paisatge imaginari. Als seus paisatges, les ruïnes assenyalen la fugacitat del temps, pel que es pot considerar que són un element equiparable al gènere de la vanitas, un record d'allò transitori de la vida, i són un antecedent de l'«estètica de la ruïna» que va florejar durant el romanticisme.", "response": "amb tocs ràpids", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05221134379940273", "instruction": "Com eren les inscripcions del marc de fusta?", "context": "Els reflexogrames infrarojos han revelat canvis a la capa de preparació per sota de la pintura. En la capa inferior, Rolin tenia una bossa gran que penjava del seu cinturó; com que s'havia fet molt ric ocupant un càrrec públic, probablement s'hauria considerat que seria inadequat. El Nen estava originalment assenyalant a terra. Antigues descripcions sobre el quadre el descriuen originalment amb un marc de fusta fantasiosament pintat amb inscripcions que simulaven estar esculpides, com els dos retrats de Van Eyck que són a Londres.", "response": "simulaven estar esculpides", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17173538364177254", "instruction": "Com té el musell?", "context": "Es tracta d'un ratpenat de mida mitjana i majoritàriament grisenc, però amb la regió ventral més clara. Té el musell puntat, la cara rosa i les orelles llargues. Les seves ales grans en fan un volador àgil. Té una envergadura d'entre 245 i 300 mm i pesa entre 5 i 9,5 g. Tot i que s'assembla molt al ratpenat de Natterer, se'n diferencia per alguns trets de la membrana caudal. El ratpenat de doble serrell és considerat una espècie «vulnerable» o amb «dades insuficients» a diverses parts de la seva distribució.", "response": "puntat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39403808985676336", "instruction": "Com seria conegut el 4 de setembre de 2015?", "context": "Disney Consumer Products i Lucasfilm van anunciar el 4 de setembre de 2015 seria conegut com el \"Force Friday\" i en ell es va posar a la venda la totalitat del marxandatge. A partir de les 12:01 am, els fans van poder comprar: joguines, llibres, roba així com una alta varietat de productes a Disney Stores i altres botigues. Disney i Maker Studios van fer un flux de dades multimèdia de 18 hores a Youtube, mostrant diversos productes que posarien a la venda a partir del 3 de setembre del mateix any. Entre altres coses es va posar a vendre un BB-8 a control remot construït per Sphero. Sphero va participar amb Disney a arrencar el marxandatge el juliol de 2014, van ser convidats a una reunió privada amb el conseller delegat de Disney, Bob Iger, on van ser presentats en el set de fotos i imatges de BB-8 abans de la seva presentació pública. Molts minoristes van ser incapaços de satisfer la demanda de productes de Star Wars.", "response": "\"Force Friday\"", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3915320732484313", "instruction": "Com són els peus?", "context": "Amb un avantbraç de 28,0 a 31,2 mm de llargada, el ratpenat de Racey és una espècie de Pipistrellus petita-mitjana. La part superior del cos és vermellosa i la inferior és de color marró-groc. Té les ales fosques i els peus petits. El penis i l'os penià dels mascles són llargs, igual que en P. endoi, P. abramus i P. paterculus. El rostre és menys pla que en espècies properes i els arcs superciliars sobresurten. La quarta premolar superior no toca la canina superior, mentre que la segona premolar inferior està ben desenvolupada.", "response": "petits", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0570057346536309", "instruction": "Com estan fetes les incisions?", "context": "Amb l'ajuda de la llum rasant es poden observar moltes incisions realitzades durant les tasques de preparació sobre l'intonaco i fins i tot sobre el morter base per tal de servir de guia al pintor, la qual cosa denota en alguns casos que no va estar suficientment resolt el dibuix preparatori. Es tracta d'incisions fetes amb punta metàl·lica i amb compàs, alguns són tan sols petites ratlletes o creus realitzades a mà alçada que servien per marcar per on passaria la linyola o són simples ajuts per a línies secundàries. Són incisions o punts d'un a tres mil·límetres que es poden trobar com a punts de referència d'escenaris arquitectònics o figures geomètriques seriades.", "response": "amb punta metàl·lica i amb compàs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07235841022049716", "instruction": "Com diu Tardà que era la consulta?", "context": "Portaveu d'ERC, En Comú Podem, el PNB i EH Bildu han volgut explicitar la seva solidaritat amb l'encara portaveu del PDeCAT al congrés espanyol, Francesc Homs, davant la seva immediata inhabilitació en aplicació de la sentència del Tribunal Suprem per la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. 'Aquest Parlament viurà la vergonya de veure com s'expulsa un representant del poble de Catalunya que, pel que sembla, segons el sistema judicial espanyol, va cometre el pecat de possibilitar que 2,3 milions de persones participessin en un procés de participació democràtica que no tenia ni tan sols efectes jurídics', ha denunciat el portaveu d'ERC, Joan Tardà. També en declaracions al congrés, en nom d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha mostrat el seu suport a Homs, a qui considera víctima d'una sentència que no és justa i que es deu només a haver impulsat un procés participatiu. 'És una persona triada pel poble, està aquí per un fet democràtic i hauria de poder seguir estant aquí', ha lamentat. Que el deixin acomiadar-se Per la seva banda, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha demanat que es deixi intervenir Homs avui davant el ple per acomiadar-se de la cambra. Ha insistit que el congrés no hauria d'haver concedit el suplicatori perquè el suprem l'investigués per la consulta del 9-N. 'És un bon company i un gran parlamentari que no havia comès cap delicte, no havia perjudicat la hisenda publica, no havia agredit ni matat a ningú.", "response": "no tenia ni tan sols efectes jurídics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3810382592634811", "instruction": "Com ha deixat Jenůfa a Steva?", "context": "Jenůfa vol estar amb Steva, a qui estima i l'ha deixat embarassada. Sagristana, que vol a Jenůfa com a una filla carnal, decideix matar el fill de Jenůfa, perquè sap que Steva no el reconeixerà. Al mateix temps tempteja Laca perquè es casi amb Jenůfa. Aquest accepta. Però en el moment de celebrar la cerimònia del casament es descobreix el cadàver del nen. La Sagristana confessa el seu crim, Jenůfa accepta la seva circumstància amb resignació i Laca es mostra content per haver aconseguit a Jenůfa.", "response": "embarassada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5417144771924617", "instruction": "Com eren realment els ulls de Dürer?", "context": "El 1497 va pintar un Autoretrat, el del Museu del Prado (Madrid), i el 1500 el de la Pinacoteca de Munic, en el qual es representa amb les característiques que habitualment s'atribueixen a Crist: l'actitud és rígida i en una posició frontal, i la disposició de la mà és la mateixa que la mà dreta amb la qual Jesús de Natzaret fa el gest de beneir. No hi ha dubte que Dürer es va representar a semblança de Crist, no solament en la seva composició, sinó que va suavitzar els contorns del seu rostre i va modificar la forma del nas i els pòmuls, així com es va engrandir els ulls, que ell tenia més petits i una mica esquinçats. Aquesta intenció no representava cap blasfèmia religiosa, car a la seva època la Imitatio Christi (imitació de Crist) s'interpretava literalment; per tant, aquesta imitació es podia il·lustrar, com deutor de la bellesa de Déu com única força de la creació.", "response": "més petits i una mica esquinçats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47297919788285303", "instruction": "Com es deia el germà de Jan van Eyck?", "context": "Jan van Eyck (1380-1441) és, amb el seu germà Hubert, l'iniciador de l'estil dels primitius flamencs. Tots dos van néixer en un lloc proper a Maaseik, a la regió de Limburg. Al començament van treballar plegats, però Hubert va morir el 1426 i només va quedar Jan, que va viure amb un gran benestar econòmic al servei de Felip III de Borgonya.", "response": "Hubert", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7235871265076128", "instruction": "Com no solen ser aquestes molècules?", "context": "Durant aquest procés, com que aquestes molècules no solen ser reactives, els metabòlits produïts són principalment productes hidroxilats. També se n'han identificat de sulfonats i èters. La posició dels clorurs influeix enorement en la constitució dels metabòlits finals.", "response": "reactives", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4785796417030742", "instruction": "Com es diuen els cinc portaveus adjunts?", "context": "Junts per Catalunya ja triat Jordi Sànchez com a president del grup parlamentari. També han acordat que Elsa Artadi serà la portaveu de grup al parlament. Segons que ha explicat la formació, hi haurà cinc portaveus adjunts: Eduard Pujol, Albert Batet, Josep Maria Forné, Gemma Geis i Lluís Guinó, en representació de les quatre circumscripcions electorals. Junts per Catalunya ha acordat que @jordialapreso serà el president del grup parlamentari; @elsa_artadi exercirà de portaveu; @PujolBonell, @albertbatet, @JosepMForne, @GemmaGeis i @lluisguino actuaran de portaveus adjunts. — Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) January 29, 2018", "response": "Eduard Pujol, Albert Batet, Josep Maria Forné, Gemma Geis i Lluís Guinó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4558716142289184", "instruction": "Com es realitza la PCR comuna?", "context": "El procés de la PCR consisteix en general en una sèrie de 20 a 35 canvis repetits de temperatura anomenats cicles; cada cicle sol consistir en 2-3 passos a diferents temperatures. La PCR comuna es realitza amb cicles que tenen tres passos de temperatura. Els passos de cada cicle sovint són precedits per un xoc tèrmic (anomenat \"temps de manteniment\") d'alta temperatura (> 90 °C), i seguit per un altre temps de manteniment al final del procés per l'extensió de producte final o el breu emmagatzematge. Les temperatures utilitzades i el temps aplicat a cada cicle depenen d'una gran varietat de paràmetres, incloent-hi els enzims utilitzats per la síntesi de l'ADN, la concentració d'ions divalents, els dNTP a la reacció i la temperatura d'unió dels encebadors, així com la longitud de l'ADN que es desitja amplificar.", "response": "amb cicles que tenen tres passos de temperatura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5279184020482519", "instruction": "Com eren considerats els cristians per a les tradicions de l'Imperi Romà?", "context": "Els cristians eren considerats una amenaça per a les tradicions de l'Imperi Romà perquè rebutjaven les festivitats públiques, es negaven a practicar el culte imperial, no ocupaven càrrecs públics i eren obertament crítics amb les religions tradicionals. Si bé eren objecte de discriminació a nivell local a tot l'Imperi perquè se'ls considerava integrants d'una espècie de «societat secreta» de la qual sempre es sospitava, durant els dos primers segles de l'era cristiana cap emperador no va emetre lleis contra la fe o l'Església, sinó que la majoria de les persecucions foren dutes a terme per funcionaris del govern local. Cap a la dècada del 250, durant els regnats de Deci i Valerià, començaren a aprovar-se determinades lleis contra la pràctica del cristianisme. Aquest tipus de legislació obligava els cristians a realitzar sacrificis als déus pagans (acció vetada per llur religió), o, sinó, afrontar la presó i la pena de mort. Després de l'arribada al tron de Gal·liè el 260, un decret ordenà de manera temporal el cessament de la persecució, però quan pujà al tron Dioclecià el 284 es produí un canvi gradual en l'actitud oficial envers les minories religioses. Durant els primers quinze anys del seu regnat, Dioclecià purgà l'exèrcit de cristians, condemnà els maniqueus a mort, i es féu envoltar per un seguici d'oponents públics al cristianisme. La preferència de Dioclecià per un govern ferm combinada amb la imatge de restaurador del passat gloriós de Roma que va voler transmetre propicià la més profunda persecució de la història de Roma. Al voltant del 302 Galeri, pagà devot, pressionà Dioclecià per començar una persecució general dels cristians. Després de consultar l'oracle de Delfos, la seva resposta fou entesa com un suport a la posició de Galeri i el 303 començà la persecució a nivell general.", "response": "una amenaça", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7962309856190669", "instruction": "Com era l'estructura dels anells que va mostrar la sonda Voyager 2?", "context": "El primer dels anells va ser descobert el 1968 per un grup liderat per Edward Guinan, però més tard es va dubtar de la completesa d'aquest anell. Les proves que els anells podien tenir discontinuïtats van aparèixer durant una ocultació estel·lar el 1984, quan els anells van ocultar un estel en la immersió però no en l'emersió. Les imatges de la sonda Voyager 2 del 1989 van tancar la discussió i a més van mostrar l'existència de diversos anells tènues, que tenen una estructura granular. Tot i que actualment no se'n sap la raó d'aquesta disposició se suposa que podria ser deguda a les interaccions gravitacionals dels anells amb els satèl·lits menors que orbiten prop seu.", "response": "granular", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8769707198331175", "instruction": "Com va arribar Sánchez a la Moncloa?", "context": "Finalment hi ha un govern espanyol, diguem-ne normalitzat. L'enhorabona. Ho han aconseguit. Pedro Sánchez és president nou mesos després de guanyar unes eleccions, dos mesos després de guanyar-ne unes altres –en què perdé escons i vots– i un any i set mesos després d'arribar a la Moncloa, gràcies a la moció de censura contra Mariano Rajoy. Finalment, després de tot això, Sánchez ha aconseguit de tenir dos vots més a favor que no pas en contra i divuit abstencions que li han salvat, literalment, la vida en la votació més ajustada que hi ha hagut mai en una investidura a Espanya. Si els comptes no em fallen, haurà de complir vuit acords diferents signats amb partits diversos, que sumen en total més de tres-cents compromisos –de la constitució abans de quinze dies de la taula bilateral amb el govern de Catalunya a la reciprocitat televisiva entre Galícia i Portugal (però no entre el País Valencià i el Principat), passant per l'inici de la retirada de la Guàrdia Civil de Navarra o un pla per a mantenir obertes les taquilles dels trens de Renfe a Terol, per posar quatre exemples ben diferents.", "response": "gràcies a la moció de censura contra Mariano Rajoy", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9395581791895247", "instruction": "Com és anomenat el claustre?", "context": "El claustre, anomenat «claustre dels Llorers», està enterament construït en maó. A la planta baixa uns pilars octogonals sostenen els arcs de mig punt regruixats. El claustre és perfectament simètric i les cantonades estan formades per la unió de dos pilars; a la planta superior els arcs són conopials. Per les seves formes estilístiques pot datar-se a la fi del segle xv o començaments del segle XVI.", "response": "«claustre dels Llorers»", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8331662691003738", "instruction": "Com va dir Rivera que es mesurava la democràcia?", "context": "Els partits, dirigents i mitjans unionistes han mirat d'aigualir la Diada d'enguany, dient que la mobilització independentista es desinflava i que ja no sortia tanta gent al carrer com abans. En una entrevista a 13TV, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha optat per un altre camí: reconèixer que l'independentisme té força i que la mobilització va ser multitudinària. 'A la Diada hi havia milers, milers i milers de persones al carrer', va dir Rivera dilluns. Quan li van demanar si s'havia desinflat la mobilització, va dir: 'Podria escombrar cap a casa i dir que sí, però aquest tipus d'afirmacions em semblen perilloses.' L'entrevistador insistia en el descens de manifestants. I Rivera va respondre que la democràcia no es mesurava per manifestants, sinó per vots. I que hi ha entre un 30% i un 45% de catalans que creuen legítimament que amb la independència es resoldrien els problemes econòmics actuals.", "response": "per vots", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06110724169120196", "instruction": "Com es deia la mare de Galeri?", "context": "Eusebi, Lactanci i Constantí coincideixen en al·legar que Galeri fou el principal impulsor de la purga militar, així com el seu principal beneficiari.[nota 16] Dioclecià, tot i el seu conservadorisme religiós, encara tendia a la tolerància religiosa.[nota 17] Galeri, tanmateix, era un pagà devot i apassionat. D'acord amb les fonts cristianes, ell era el principal defensor de la persecució. A més a més, desitjava explotar aquesta postura en el seu propi benefici polític. Essent l'emperador de menys rang, Galeri sempre era llistat l'últim en documents imperials. De fet, fins a la fi de la guerra el 299, no obtingué un palau propi. Lactanci constata que Galeri anhelava aconseguir un rang més alt en la jerarquia imperial. La mare de Galeri, Ròmula, era una anticristiana convençuda, havia estat sacerdotessa pagana a Dàcia i odiava els cristians perquè es negaven a participar de les seves festivitats. Prestigiós i influent després de les seves victòries en la guerra, Galeri podria haver desitjat compensar la seva humiliació prèvia a Antioquia, quan Dioclecià li obligà a caminar davant la caravana imperial en comptes d'anar a l'interior. El seu ressentiment alimentà el seu descontentament envers les polítiques oficials de tolerància; des del 302 és probable que instés Dioclecià a promulgar una llei general contra els cristians. Com que Dioclecià ja estava envoltat per un cercle de consellers anticristians, els seus suggeriments es van rebre amb encara més força.", "response": "Ròmula", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21690313107329517", "instruction": "Com pupen les larves de Cotesia specularis?", "context": "Les erugues poden ser parasitades per himenòpters, com l'Anisobas cephalotes: l'imago pon un ou sobre una eruga en L2 o L3, i la seva larva es desenvolupa dins de l'eruga i hiverna en forma de pupa dins de la mateixa pupa del lepidòpter; Cotesia specularis, segueix una metodologia similar a l'espècie anterior, encara que les larves d'aquesta surten de l'eruga moribunda i pupen formant capolls de seda (en ser més petita, se n'alimenten més d'un individu). El fet de poder trobar una eruga ja crescuda és degut en el fet que cadascuna durant la seva vida s'alimenta de dues beines; així doncs mentre aquestes surten buscant una de nova, són atacades pels himenòpters. S'han arribat a obtenir uns percentatges de mortalitat de fins al 50% per aquesta causa.", "response": "formant capolls de seda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4533713155739252", "instruction": "Com estaven els crítics?", "context": "L'obra Enterrament a Ornans va ser presentada al Saló de París de 1850 on, malgrat ésser premiada amb la segona medalla, va ser molt mal rebuda pels crítics indignats en veure que un treball tan gran (6,68 metres per 3,15 metres) representés una «anècdota popular» amb tanta serietat. El format panoràmic estava aleshores reservat per a les grans escenes històriques, mitològiques o religioses. La composició recorda La coronació de Napoleó, del pintor Jacques-Louis David.[cal citació]", "response": "indignats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47791242139089896", "instruction": "Com han denominat els arqueòlegs el mai construït Taj?", "context": "Estudis recents desmenteixen parcialment aquesta hipòtesi i llancen nova llum sobre el disseny del Taj Mahal. Totes les altres grans tombes mogoles se situaven en jardins formant una creu, amb el mausoleu en el centre. El Taj Mahal, per contra, s'ha disposat en forma d'una gran \"T\" amb el mausoleu en un extrem. El rastre de les ruïnes en la riba oposada del riu estén no obstant això el disseny fins a formar un esquema de creu, on el riu es convertiria en canal central d'un gran chahar bagh. El color negre sembla producte de l'acció del temps sobre els marbres blancs originalment abandonats allí. Els arqueòlegs han denominat a aquest segon i mai construït Taj, com el \"Mahtab Bagh\", o \"Jardí de la llum de lluna\".", "response": "Mahtab Bagh", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.024329101357062122", "instruction": "Com consideraven que era la llegenda de les quatre barres els historiadors?", "context": "La llegenda valenciana de les quatre barres de sang fou un èxit immediat i fulminant, essent a partir d'aleshores copiada per tots els historiadors posteriors donant-la per verídica. No fou fins al 1812 que l'historiador català Joan de Sans i de Barutell desacredità qualsevol veracitat a la llegenda valenciana de les quatre barres, assenyalant les incoherències històriques que es presenten respecte Guifré el Pilós (c. 840-897), mentre que l'heraldista Faustino Menéndez Pidal de Navascués ha demostrat que l'heràldica no aparegué a Europa fins al segon quart del segle xii (1125-1150). Tot i que el 1812 Joan de Sans i de Barutell desacredità totalment la historicitat de la llegenda, no per això deixà de ser una llegenda formosa, raó per la qual els artistes sentiren la necessitat de reproduir-la gràficament i de glossar-la amb poemes. La llegenda valenciana de les quatre barres de sang apareguda el segle xvi no s'ha de confondre amb la Llegenda medieval de Guifré el Pilós, compilada pels monjos de monestir de Santa Maria de Ripoll el segle xii.", "response": "verídica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.005993924350782054", "instruction": "Com diu Garzón que serà el procés judicial d'Assange?", "context": "L'ex-magistrat Baltasar Garzón, membre de l'equip internacional de la defensa de Julian Assange, ha augurat que el procés judicial que afecta l'editor de WikiLeaks no serà fàcil i que pot ser llarg. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha explicat que Assange es troba en una presó britànica a l'espera que comenci el procés d'extradició a petició dels EUA. Sobre la possible reactivació de l'acusació de violació a Suècia, ha dit que els advocats d'Assange en aquell país 'han dit que no és tan fàcil com es pretén, perquè va ser la fiscalia sueca qui va arxivar' el cas. Tot i això, ha destacat que el seu defensat està 'disposat a fer front a aquestes acusacions infundades' d'una manera en què es garanteixi la seva defensa. Garzón ha advertit que darrere d'aquestes acusacions també hi ha els Estats Units Segons la seva opinió, els EUA seguiran la mateixa estratègia a l'hora de demanar l'extradició que utilitza habitualment: anunciar un primer càrrec i anar afegint-ne d'altres, la qual cosa 'pot derivar en penes més greus'.", "response": "no serà fàcil i que pot ser llarg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05068175679711706", "instruction": "Com són els nius que basteixen moltes formigues?", "context": "Moltes formigues basteixen nius complexos, però altres espècies són nòmades i no construeixen estructures permanents. Les formigues poden bastir nius subterranis o construir-los en arbres. Aquests nius poden trobar-se sota terra, sota pedres o troncs, dins de troncs, dins de tiges buides o fins i tot aglans. Els materials que utilitzen per construir el formiguer inclouen el sòl i matèria vegetal, i les formigues trien el lloc on bastir el formiguer amb cura; Temnothorax albipennis evita els indrets amb formigues mortes, car això pot indicar la presència de plagues o malalties. Abandonen els formiguers ràpidament al primer senyal d'amenaça.", "response": "complexos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9999786139301211", "instruction": "Com esta la L. aurea per la pressió d'altres espècies introduïdes?", "context": "Moltes poblacions, especialment a la regió de Sydney, viuen en zones que sovint són pertorbades per l'acció humana, com ara camps de golf, terrenys industrials en desús, descampats i abocadors. Tot i que antigament fou una de les granotes més comunes del sud-est d'Austràlia, L. aurea ha sofert un important declivi de la població, que és la causa per la qual actualment ha estat classificada com a globalment vulnerable. La xifra d'individus ha continuat davallant i aquesta granota està amenaçada per la pèrdua i degradació del seu hàbitat, la contaminació, la pressió d'altres espècies introduïdes, i l'acció de paràsits i patògens, entre els quals cal incloure el quitridiomicet Batrachochytrium dendrobatidis.", "response": "amenaçada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36229364694463984", "instruction": "Com són la resta d'individus?", "context": "Cal destacar diverses espècies de rates talp, un grup de rosegadors africans que inclouen els gèneres Cryptomys i Heterocephalus. Tenen un mode de vida eusocial. De manera similar a molts insectes, a cada colònia hi ha una única femella, anomenada «reina», que és fèrtil i s'aparella amb diversos mascles, mentre que la resta d'individus són estèrils i duen a terme les tasques necessàries per a l'aprovisionament del grup.", "response": "estèrils", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36895488943688126", "instruction": "Com eren les dents?", "context": "El maxil·lar inferior era esvelt i no tenia fossa mandibular, un forat al maxil·lar inferior habitual en els arcosaures. Les dents eren petites però afilades, adaptades per la seva dieta de petits vertebrats i possiblement altres animals petits, com ara insectes. Les seves dents més anteriors (les de la premaxil·la) no eren serrades, a diferència de les posteriors. Els científics han utilitat aquestes característiques dentàries per identificar Compsognathus i els seus parents més propers.", "response": "petites però afilades", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5826776395693714", "instruction": "Com són les vibrisses mistacials i genals del rosegador?", "context": "La rata arborícola de cresta roja mesura 20–48 cm de llargada des del cap fins a la punta de la cua, que fa 18–28 cm. Pot pesar fins a 500 g. El pelatge, molt suau i gairebé llanós, és espès i llarg. Els pèls de la regió dorsal són de color rogenc intens, tirant cap al groc rogenc als flancs, incloent-hi els del cap fins al musell. Els pèls de la cua són negres a gran part de la seva llargada, però esdevenen blancs a les dues cinquenes parts terminals. Les orelles, petites i de color marró pàl·lid, tenen rulls de pèls llargs a la superfície interior i són nues a la superfície exterior. Hi ha igualment un rull de llargs pèls negres entre l'ull i l'orella i un altre a la base interior d'aquesta última. Les vibrisses mistacials i genals, que poden assolir una llargada de fins a 5 cm, són fines i relativament curtes. Es distingeix d'altres rosegadors per la franja de pelatge rogenc en forma de crinera que té al voltant del coll.", "response": "fines i relativament curtes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32724069163760716", "instruction": "Com treballa en aquest època?", "context": "En aquests anys perd definitivament la publicació de llibres litúrgics per a la corona espanyola, però aquesta pèrdua, tot i representar la fi del període de gran expansió, no suposa l'afonament de l'empresa. Manté els contactes amb els impressors i editors francesos i alemanys, i és capaç de continuar a un ritme important. De tota manera, és una època on treballa majoritàriament per encàrrec, tant pels autors com per a altres editors, sense la llibertat d'acció de l'època anterior.", "response": "majoritàriament per encàrrec", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.38735327532027974", "instruction": "Com van destruir els ordinadors Navarro, Moreno i Durán?", "context": "La defensa del Partit Popular ha registrat un escrit davant el Jutjat d'Instrucció número 31 de Madrid per a sol·licitar que no es retransmeti en directe el judici per la destrucció dels ordinadors de qui va ser el seu tresorer Luis Bárcenas, previst a partir del pròxim 14 de juny, perquè entén que no hi ha raons 'd'interès social' o 'transparència del procés' que poguessin justificar tal mesura. El Gabinet de Comunicació del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) havia sol·licitat l'emissió de les sessions d'aquest judici 'en honor de la transparència judicial' i donat 'l'interès social' del procediment en el qual el PP, la seva tresorera Carmen Navarro, l'informàtic José Manuel Moreno i l'advocat de la formació Alberto Durán s'assenten en la banqueta per la destrucció 'a consciència' dels ordinadors que Bárcenas usava en la seu del partit. El PP considera per contra que 'la verdadera motivació que pareix subjaure a la petició del Gabinet de Comunicació del TSJM és la realització d'un judici mediàtic que ocasionaria l'escarni públic dels acusats' i que 'intensificaria la pena de banqueta a la qual porten sotmesos des de la seva imputació en la present causa', raó per la qual sol·licita al jutge que s'oposi. En concret, afirma que l'emissió 'vulnera els drets a la intimitat, a la pròpia imatge i a l'honor' del Partit Popular 'i molt especialment del seu representant especialment designat així com de la resta d'intervinents, que no són polítics ni personatges públics, sinó persones anònimes que desitgen conservar el seu anonimat'. Assegura que a més, 'posa en risc el bon funcionament de l'Administració de Justícia i el correcte desenvolupament del procés, pel component intimidatori inherent a la presència de mitjans audiovisuals en la sala que estan retransmetent el judici en directe' i 'podria fins i tot arribar a afectar el dret a la presumpció d'innocència dels acusats' perquè es generaria un 'judici paral·lel' en els mitjans de comunicació i en la societat. Per a la defensa del PP, n'hi ha prou amb la presència de periodistes en la sala del judici per a garantir el dret a la informació, doncs 'no necessiten la utilització de mitjans audiovisuals per a proporcionar una informació veraç a la ciutadania'.", "response": "a consciència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6360208848711669", "instruction": "Com són les basses en què els animals quedaven atrapats?", "context": "El Ranxo La Brea és una zona de Califòrnia (Estats Units) cèlebre pels nombrosos llacs d'asfalt que conté. Al llarg de les últimes desenes de milers d'anys, s'ha filtrat asfalt del terra, formant centenars de basses enganxoses en què els animals quedaven atrapats i, incapaços de sortir-ne, morien. L'asfalt també contribuïa a la fossilització de les restes dels animals. Al jaciment s'hi han trobat prop de sis mil exemplars d'ocells, uns 3.500 exemplars de mamífers i grans quantitats de rèptils, amfibis i peixos.", "response": "enganxoses", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7223534666970948", "instruction": "Com s'anomena la cinquena disminuïda?", "context": "També és una novetat la utilització dels intervals que utilitza per a produir terror, angoixa, sentiment demoníac: com ara la quarta augmentada o cinquena disminuïda anomenada tríton o diabolus in musica, o també la cinquena de buit, origen d'acords inestables i ambigus, a propòsit de la qual Wagner escriu: «El frec de les cinquenes de buit sobre el violí em sonava com una salutació provinent del món dels esperits...» Els acords de setena disminuïda expressen el dolor i l'angoixa. És un interval de segona menor quan després del segon passatge de la balada del pilot de Daland, la tripulació d'espectres arria les seves veles. El cromatisme, que s'utilitza des de l'antiguitat, Wagner l'explota per descriure la tempesta, la inestabilitat i el terror.", "response": "tríton o diabolus in musica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39998104534858137", "instruction": "Com s'aconseguia cervesa?", "context": "L'elaboració només és una qüestió de modificar les proporcions dels ingredients. Si es posava més farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporció posant més aigua que farina i es deixava fermentar, s'aconseguia cervesa. Els indicis més antics que demostren l'existència de la panificació i la cerveseria apareixen a Mesopotàmia, però no es pot cercar cap filiació amb procediments idèntics a la resta d'Europa. Per tant, es creu que la cervesa es va descobrir o inventar a molts llocs del Mediterrani i d'Europa de manera bastant simultània. Sembla que les cerveses primitives eren més denses que les actuals. Segons la recepta més antiga coneguda, la del papir de Zòsim de Panòpolis (segle iii), els egipcis feien la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que es deixaven fermentar en aigua. D'altra banda, a Orient s'utilitzava arròs i bambú.", "response": "posant més aigua que farina i es deixava fermentar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8944329781230276", "instruction": "Com són la majoria d'espècies de formigues?", "context": "Les formigues habiten a tots els continents tret de l'Antàrtida, i només algunes grans illes com ara Groenlàndia, Islàndia, parts de Polinèsia i les illes Hawaii manquen d'espècies nadiues. Les formigues ocupen una gran diversitat de nínxols ecològics, i són capaces d'explotar una gran varietat de recursos alimentaris com a herbívors directes o indirectes, com a depredadors i com a carronyers. La majoria d'espècies són generalistes omnívores, però unes quantes són especialistes. El seu domini ecològic es pot mesurar per la seva biomassa, i les estimacions en diferents ambients suggereixen que representen un 15-20% (de mitjana, i gairebé un 25% als tròpics) del total de biomassa animal terrestre, superant la dels vertebrats.", "response": "generalistes omnívores", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4971420544524353", "instruction": "Com s'anomenen les figures nues que es troben entre les escenes de la pintura?", "context": "Els elements arquitectònics simulats aconsegueixen multiplicar els marcs de la volta i separen les diverses escenes. La franja central està dividida en nou rectangles amb escenes del Gènesi: les tres primeres sobre la creació del món, tres més sobre la creació de l'ésser humà i, les tres últimes, sobre la història de Noè. A la volta, tracta les imatges de l'Antic Testament; a l'edat mitjana, aquesta temàtica és una de les preferides i es troba sovint a les portalades de les esglésies romàniques o de les portes de les catedrals gòtiques; al Renaixement, continua sent tema favorit pels artistes, però perd una mica el caràcter religiós per convertir-se en estudis d'anatomia. Entre aquestes escenes, es troben figures nues, anomenades ignudis, que sostenen deu grans medallons que simulen ser de bronze, amb escenes del Llibre dels reis. Les quatre cantonades de la volta, en forma de triangle, representen escenes de la lluita d'Israel per aconseguir la seva llibertat. A tots dos costats de la part central, assegudes en trons, apareixen les sibil·les i els profetes i, finalment, als triangles més petits i sobre les finestres, queden representats els avantpassats de Jesús.", "response": "ignudis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7432825531482711", "instruction": "Com s'evidencia que és Fernández Díaz segons Trias?", "context": "MANRESA (BARCELONA), 24 (EUROPA PRESS) L'exalcalde de Barcelona i líder de CDC al consistori, Xavier Trias, ha acusat aquest divendres el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, d'actuar a l'estil “del vell franquisme, de quan els governadors civils feien el que els semblava”. “Es creu que encara ho és i no entén que estem en una democràcia”, ha declarat abans del míting final de CDC a Manresa, després de publicar-se que el ministre i el director de l'OAC, Daniel de Alfonso, van tractar una acusació de blanqueig contra el llavors alcalde. Trias no entén que el ministre no dimiteixi perquè s'evidEncia que és una persona “profundament deshonesta”, i ha recordat que el mateix Trias té un contenciós contra el mitjà que ha publicat que tenia un compte a Suïssa. “Això no és una cosa d'un sol senyor que munta tot això; és una conjura al màxim nivell del país per danyar els partits que han apostat per la independència”, ha sostingut, després d'admetre que es va sentir indefens quan va haver de defensar-se d'aquesta acusació. Segons la seva opinió, es tracta d'un escàndol de primer ordre, i ha considerat “intolerable que des de les estructures de l'Estat s'intenti combatre les idees amb invencions d'informes per perjudicar” els adversaris.", "response": "una persona “profundament deshonesta”", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0387289620876029", "instruction": "Com va ser la reunió que va fer el TS?", "context": "El Tribunal Constitucional espanyol va suspendre ahir la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya. Una decisió que es va prendre per unanimitat en la reunió d'urgència que van fer els magistrats del TC per estudiar l'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol. El text de la resolució del TC diu que es notificarà la decisió de suspendre la declaració a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, al president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra. A tots els amenaça amb mesures 'penals' si no atenen la suspensió. 'Són advertits, així mateix, del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada, i de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer', diu el text de l'alt tribunal espanyol. Una vegada suspesa la declaració, el TC ha d'enviar la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text.", "response": "d'urgència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4459524075250896", "instruction": "Com s'inclou al Llibre Vermell de Lepidòpters de la península Ibèrica?", "context": "La blaveta de l'espantallops (Iolana iolas) és un lepidòpter glossat de la família Lycaenidae. Es distribueix pel Marroc, Algèria, sud d'Europa (des de la península Ibèrica fins als Balcans), Turquia i Iran. Tot i la seva àmplia distribució, habita en reductes aïllats i sempre en poc nombre. A més, el seu hàbitat a la península Ibèrica es redueix a zones amb la presència de la seva principal planta nutrícia Colutea arborescens. Aquests factors han fet que s'inclogui al Llibre Vermell de Lepidòpters de la península Ibèrica, en la categoria de perill d'extinció (EN) i a la Llista Vermella Europea d'Espècies Amenaçades amb l'estatus de quasi amenaçada (NT).", "response": "en la categoria de perill d'extinci", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09126638062651571", "instruction": "Com es diu el primer volum de Les aventures de Tintín?", "context": "Tintín al país dels soviets (en francès Tintin au pays des Soviets) és el primer volum de Les aventures de Tintín, la sèrie de còmics del dibuixant belga Hergé. Encarregat pel conservador diari belga Le Vingtième Siècle com a propaganda anticomunista pel seu suplement infantil Le Petit Vingtième, va ser publicat setmanalment des del 10 de gener del 1929 a l'11 de maig de 1930. El còmic narra la història del jove periodista belga Tintín i el seu gos Milú, que són enviats a la Unió Soviètica per informar sobre les polítiques del govern bolxevic de Ióssif Stalin. La intenció de Tintin d'exposar els secrets del règim desperta l'interès dels agents de la policia secreta soviètica, l'OGPU, que intenten atrapar-lo per matar-lo.", "response": "Tintín al país dels soviets", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6694078949764853", "instruction": "Com es diu l'amiga de Juan Carlos?", "context": "Aquesta setmana s'ha tancat el cas Nóos a Palma. El tracte judicial a favor d'Iñaki Urdangarin ha obert el debat sobre la igualtat dels ciutadans davant la llei, i també sobre la impunitat que té la casa reial espanyola des de la seva restauració. Més enllà d'això, però, la gran pregunta és com i de quina manera els Borbons han aconseguit fer una fortuna com la que els calculen els organismes independents, que no es pot justificar en absolut basant-se en les seves activitats legals. Juan Carlos: una fortuna polèmica La figura del rei Juan Carlos, cap d'Estat en el moment de l'apogeu de la trama Nóos, fa anys que està envoltada completament de polèmica. Moltes qüestions són de caràcter privat i van des de la compra amb fons reservats del silenci d'una de les seves amants, Bárbara Rey, fins a les constants demandes de paternitat blocades per la justícia, passant per les caceres d'elefants que van causar la crisi més gran de popularitat de la seva vida o l'amistat amb Corinna. Un dels principals interrogants, però, és quina és la fortuna del monarca espanyol i com l'ha aconseguida.", "response": "Corinna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3894904123189924", "instruction": "Com era el moment envers el patrimoni arquitectònic?", "context": "Era un moment de poca sensibilitat envers el patrimoni arquitectònic només defensat per uns pocs i amb una legislació gens favorable. La consideració artística es fonamentava en una llei de 1953 sobre la protecció del tesoro artístico del estado, competència del ministerio de Educación Nacional i que exigia una antiguitat mínima de cent anys per a catalogar una obra, una mesura vàlida per obres arqueològiques, però excessiu per a obres arquitectòniques. D'altra banda, la configuració original com a casa aïllada l'havia perduda en quedar bloquejada entre una casa de pisos i un garatge-estació de servei, que feia que perdés part de l'atractiu original i no fos tan mal vista la seva substitució per una obra més pròpia de l'Eixample.", "response": "de poca sensibilitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13586535494882168", "instruction": "Com ha manifestat Reguant la seva posició a Marchena?", "context": "L'ex-diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha enviat una carta al president del tribunal del judici contra el procés, Manuel Marchena, on manifesta la voluntat de declarar com a testimoni al judici, però no de contestar a les preguntes de Vox. Reguant diu que la seva postura es fonamenta en 'plantejaments ètics i de consciència' i diu que aquesta postura està emparada per l'article 418 de la llei d'enjudiciament criminal, que estableix que 'cap testimoni no podrà ser obligat a declarar sobre una pregunta la resposta de la qual el pugui perjudicar materialment o moralment'. A més, Reguant també reivindica que la seva postura està emparada 'en l'expulsió de La Falange per part d'aquest mateix tribunal quan aquesta va voler actuar com a acusació popular fa alguns anys en un procediment judicial'. En comptes d'això, diu, 'Marchena ha decidit protegir l'extrema dreta i vulnerar, de facto, els preceptes ètics i morals d'un sistema democràtic i de garantia de drets'. L'ex-diputada explica que el 15 d'abril va rebre una carta del Suprem que li demanava manifestar en un termini de tres dies si pensava declarar. A més de la resposta que va fer el seu advocat, Reguant diu que ha volgut escriure una carta pública a Marchena dient que no és que no vulgui declarar, sinó que és ell qui no garanteix 'les condicions ètiques i polítiques perquè ho pugui fer, que a la pràctica, és el mateix que impedir que declari'.", "response": "ha enviat una carta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2784983600345742", "instruction": "Com descrivia Johnson les persones negres als textos?", "context": "El líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, ha acusat aquest divendres el primer ministre, Boris Johnson, d'haver fet comentaris racistes i d'haver propiciat un augment de la desigualtat al Regne Unit després de les seves últimes polítiques econòmiques i socials, durant un debat celebrat als estudis de la cadena pública BBC. 'Fracàs de lideratge és quan fas servir comentaris racistes per descriure persones de diferents països o de la nostra societat. Espero que el primer ministre entengui el dolor que sent la gent quan escolta comentaris o llegeix articles d'aquest tipus, com els que ell ha escrit', ha assenyalat Corbyn. Les paraules del líder progressista feien referència a uns textos en què Johnson descrivia les persones negres com 'negrets' amb 'somriures de síndria', i d'altres en què comparava les dones musulmanes que vestien vel amb lladres de bancs i bústies. 'Espero que se'n penedeixi i entengui la importància de fer servir un llenguatge respectuós cap a les persones de totes les religions i races', ha asseverat Corbyn, qui s'ha defensat així de les acusacions abocades per Johnson d'antisemitisme en la seva formació. Per la seva banda, Johnson ha assegurat que tots els polítics del seu partit que han estat assenyalats per les seves conductes o comentaris racistes estan 'fora de combat'.", "response": "com 'negrets' amb 'somriures de síndria'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16119879186113317", "instruction": "Com estaven les cordes d'un dels baixos elèctrics?", "context": "One Of These Days es va desenvolupar al voltant d'una línia de baix en ostinato creada per Roger Waters. Waters i David Gilmour van tocar la línia usant dos baixos elèctrics, un d'ells amb les cordes desgastades. La línia abstrusa de Nick Mason «One of these days I'm going to cut you into little pieces» (Un d'aquests dies us tallaré en trossets petits) es va gravar al doble de velocitat usant la veu en falset, per a després reproduir-lo a velocitat normal.", "response": "desgastades", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6357014406329622", "instruction": "Com són les imatges aèries de la Via Lliure?", "context": "La Via Lliure a la República Catalana ha estat tot un èxit, amb centenars de milers de manifestants omplint de dalt a baix la Meridiana, tenyint-la de diversos colors mentre escortaven la fletxa gegant que ha avançat durant quaranta minuts des de la confluència amb el carrer de Rosselló-Pòrcel, al barri de Sant Andreu, fins al Parc de la Ciutadella. Les imatges aèries de la Via Lliure són realment impactants. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha proposat l'etiqueta #somvialliure per compartir les experiències dels assistents a la mobilització de la Meridiana de l'Onze de Setembre. Us oferim un recull de les millors imatges que trobem: La història parlarà de la Via Lliure com un èxit de mobilització, democràcia, llibertat i reivindicació #SomViaLliure pic.twitter.com/JJgOLf4Vr4 — Assemblea Nacional (@assemblea) September 11, 2015 Expliquem al món què som i què volem ser! Un poble que avança cap a la seva llibertat! #SomViaLliure pic.twitter.com/vIkNnzRnRC — Assemblea Nacional (@assemblea) September 11, 2015 #vialliure #barcelona #diada #glòries A photo posted by Agnès (@agnesfourcade) on Sep 11, 2015 at 7:21am PDT https://twitter.com/bigmikenugget/status/642352323143041024 #somViaLliure #diada2015 A video posted by ester (@ster1899) on Sep 11, 2015 at 8:12am PDT Expliquem al món què som i què volem ser!", "response": "impactants", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6518465016858829", "instruction": "Com es coneix popularment la Mare de Déu de les Arenes?", "context": "Algunes hipòtesis apunten que l'orde benedictí que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt va fer bastir l'ermita entre els segles XI i XII. Existeixen documents que asseguren que l'any 1121 ja estava construïda. La Mare de Déu de les Arenes és coneguda popularment com la Mare de Déu de la Galledeta a causa de la galleda de plata que la imatge romànica duia. Sembla que era una pràctica habitual per part dels fidels demanar pluja a la verge en èpoques de sequera. La seva imatge amb una fruita a la mà dreta i l'Infant a la falda, datada al segle xi, va ser destruïda poc després de l'inici de la Guerra Civil espanyola.", "response": "la Mare de Déu de la Galledeta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8378288827316785", "instruction": "Com són els sons que emeten els microquiròpters?", "context": "Emetent sons molt alts i, escoltant-ne l'eco (també conegut com a sonar), els microquiròpters localitzen les preses i altres objectes propers. Es tracta del procés d'ecolocalització, una habilitat que comparteixen amb els dofins i algunes balenes. Hi ha dos grups de papallones nocturnes capaces de contrarestar aquesta arma dels ratpenats: els àrctids produeixen senyals ultrasònics per advertir els ratpenats que estan protegits químicament (aposematisme; antigament es creia que era una forma d'interferència de radar, però aquesta teoria ha estat descartada), mentre que els noctúids tenen un òrgan d'oïda anomenat timpanal que respon al senyal entrant dels ratpenats fent que els músculs de vol de la papallona es contraguin erràticament, provocant que l'insecte executi maniobres d'evasió a l'atzar, com ara deixar-se caure o executar una pirueta que despisti el ratpenat.", "response": "molt alts", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7886049303941407", "instruction": "Com resulta classificar el driptosaure?", "context": "El tiranosauroïdeu més basal conegut a partir de les restes d'un esquelet complet és Guanlong. Altres tàxons primitius inclouen l'stokesosaure i lAviatyrannis, coneguts a partir de material molt menys complet. Dilong, més ben conegut, és considerat una mica més derivat que Guanlong i l'stokesosaure. El driptosaure, un gènere difícil de classificar, ha estat classificat en diverses anàlisis recents com a tiranosauroïdeu basal, amb un parentesc una mica més llunyà amb els tiranosàurids que Eotyrannus i l'apalatxosaure. L'alectrosaure, un gènere poc conegut de Mongòlia, és clarament un tiranosauroïdeu però les seves relacions exactes són incertes. Altres tàxons han estat considerats com a possibles tiranosauroïdeus per diversos autors, incloent Bagaraatan, Labocania i una espècie atribuïda erròniament a Chilantaisaurus, \"C.\" maortuensis. Siamotyrannus, del Cretaci inferior de Tailàndia, fou descrit originalment com un tiranosàurid primitiu, però actualment se'l sol considerar un carnosaure. Iliosuchus tenia una cresta vertical a l'ili que recorda a la dels tiranosauroïdeus, i de fet podria ser el membre més antic conegut de la superfamília, però no es disposa de prou material per saber-ho amb certesa.", "response": "difícil", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8326591120772399", "instruction": "Com va ser campanya de desprestigi personal que va patir Cerdà?", "context": "La figura de Cerdà també va generar antipaties entre els arquitectes, ja que no podien perdonar l'afront que havia significat adjudicar una responsabilitat urbanística a un enginyer. Cerdà va patir una campanya de desprestigi personal farcida de llegendes i mentides. No va servir de res que fos d'una nissaga catalana originària del segle xv, ni que hagués proclamat la república federal catalana des del balcó de la Generalitat, perquè s'acabés difonent que «no era català».", "response": "farcida de llegendes i mentides", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8659790759137779", "instruction": "Com va ascendir Elies?", "context": "Les sis taules dels carrers laterals estan dedicades a passatges de la vida dels personatges centrals: Jesús i els profetes Moisès i Elies. Les dues taules superiors del carrer esquerre representen el lliurament de les Taules de la Llei i l'esbarzer ardent, episodis teofànics de la vida de Moisès. Les dues taules superiors del carrer dret mostren l'Ascensió d'Elies en el carro de foc i l'extermini dels missatgers del rei Ahazià d'Israel, dues escenes sense l'aparició visual de Déu però amb la presència del seu poder. Les dues taules inferiors dels carrers laterals estan referides a la vida de Jesús: a l'esquerra es representa l'Ascensió i al carrer dret la resurrecció dels morts o Judici Final, dedicada al mateix Jesucrist.", "response": "en el carro de foc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8457344809723867", "instruction": "Com és la composició de l'esbós?", "context": "Una versió reduïda del quadre (142 × 122 cm) es conserva al palau de Kingston Lacy, a Dorset, Anglaterra. Diversos experts com Matías Díaz Padrón insisteixen en el fet que podria ser un esbós pintat per Velázquez abans que l'original del Museu del Prado, potser perquè fos aprovat pel rei. Tanmateix, alguns experts creuen que és una còpia, potser del segle XVIII, però en qualsevol cas conté gran interès perquè no es coneix cap altra còpia de Las Meninas anterior al segle xix. Aquest esbós el guardava Gaspar Melchor de Jovellanos en temps de Ceán Bermúdez. La seva composició és quasi idèntica a l'original, i sota el color s'aprecien línies de llapis que dibuixen l'oval de la cara de la infanta, així com els ulls i els cabells. Està realitzat amb uns colors de tons més clars i la llum també és menys forta que en l'original.", "response": "quasi idèntica a l'original", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.02569319960640326", "instruction": "Com diu Trump que és l'acord amb l'Iran?", "context": "OSLO, 12 (Reuters/EP) El ministre d'Afers Exteriors iranià, Mohammad Javad Zarif, ha expressat aquest dilluns la seva confiança que l'Administració del president nord-americà Donald Trump compleixi amb l'acord nuclear aconseguit entre Iran i la comunitat internacional el 2015 malgrat el començament “poc prometedor” del seu mandat. Trump ha afirmat que l'acord amb Iran és un “desastre” o que suposa “el pitjor acord mai negociat”. “Desafortunadament, el comportament de la nova Administració de Washington no és molt prometedor”, ha apuntat Zarif després de reunir-se amb el seu homòleg noruec, Borge Brende. “Creiem que al final consideraran necessari complir l'acord (…). Crec que l'Administració nord-americana descobrirà que li interessa complir amb els seus compromisos pels Estats Units i per la pau i la seguretat”, ha argumentat. El 2015, Teheran va signar un acord nuclear amb Washington i cinc països més –el Grup 5+1–, en el qual va acceptar limitar el seu programa d'energia nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions internacionals.", "response": "un “desastre”", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9380617208629143", "instruction": "Com es posiciona el PSOE en relació al dret d'autodeterminació?", "context": "La vice-presidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ha emmarcat la negociació entre el govern català i espanyol que reclamen les forces independentistes en la comissió bilateral que ja recull l'estatut de Catalunya, però ha advertit que els socialistes no parlaran d'un dret d'autodeterminació que 'no existeix', i tampoc no ho farà el govern de coalició que sorgeixi d'una possible investidura. En declaracions al congrés, Calvo ha dit que ara la prioritat era la investidura perquè es pogués formar un govern 'abans de Nadal', i després ja s'abordarien la resta de qüestions. Ha volgut deixar clars els 'límits' del PSOE, que 'són coneguts': 'Nosaltres parlem dins la constitució i la llei i fem política per intentar entendre'ns amb els que no pensen com nosaltres', però 'no existeix el dret d'autodeterminació perquè no és en la nostra legalitat ni en cap altra legalitat democràtica', ha dit. En aquest sentit, ha insistit: 'El PSOE no parlarà d'autodeterminació perquè no és el nostre projecte i hi estem en contra.' 'No podem retrocedir a situacions que han estat viscudes i resoltes' i, per tant, 'podem parlar de la manera com Catalunya és al marc constitucional del nostre país, però exactament igual que altres autonomies.' 'Primer cal investir el president, que ha de formar govern per començar a treballar a bon ritme, i després anirem veient les circumstàncies del dia a dia', on 'hi ha hagut proves més que suficients de tenir activada una comissió bilateral que l'anterior govern va menystenir', ha dit Calvo, el dia abans de la reunió de les delegacions d'ERC i del PSOE. Torra exigeix de reunir-se amb Sánchez i un diàleg entre governs Per part dels republicans, hi assistirà el portaveu d'ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, la portaveu nacional d'ERC, Marta Vilalta, i el president del consell nacional d'ERC, Josep Maria Jové. Per part del PSOE la portaveu al congrés espanyol, Adriana Lastra, el secretari d'Organització, José Luis Ábalos, i el secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa.", "response": "en contra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9405036519369299", "instruction": "Com són els anells de Saturn?", "context": "Els anells de Saturn són els més grans i espectaculars del sistema solar. Van ser observats per primer cop per Galileo Galilei el 1610, utilitzant el seu telescopi. Tanmateix, no els va identificar com a tals. Més endavant, el 1655, Huygens va afirmar que no es tocaven en cap punt amb el planeta.", "response": "els més grans i espectaculars del sistema solar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8642952196655885", "instruction": "Com es deia la segrestadora popular del Raval?", "context": "Aquesta transformació social (que es va prolongar fins a finals del segle xix, quan es va esgotar el sòl del barri) es va sumar a diverses onades d'immigració, que van convertir el Raval en un dels nuclis amb més densitat de població del món, tot assolint un valor de 103.060 habitants per quilòmetre quadrat. El barri no només tenia caràcter fabril, sinó que també estava ple de cafès, tavernes, teatres i locals dedicats a la prostitució. Afrontava amb La Rambla, que va esdevenir eix de la Barcelona vuitcentista i actuava com a principal espai comercial i lúdic de la ciutat. Hi convivia el contrast de la desigualtat social i la degradació física de l'espai, acompanyades per una progressiva pèrdua de funcions: l'aristocràcia barcelonina, aficionada primer al teatre i als concerts i —entrat el segle xx— als cinematògrafs, tenia en contraposició la vida que hi feien en precàries i insalubres condicions les classes més baixes, que a més a més patien el dia a dia d'un reguitzell d'activitats delictives i criminals com les que van protagonitzar altres personatges populars del Raval com la segrestadora Enriqueta Martí i Ripollés.", "response": "Enriqueta Martí i Ripollés", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5463564242343761", "instruction": "Com solen estar les zones de reemplaçament?", "context": "En els dipòsits de reemplaçament és possible que la fluorita s'hagi format a partir de metasomatisme tot alterant la roca carbonàtica encaixant. Les zones de reemplaçament solen estar controlades estructuralment, principalment per plecs o falles que es troben en complexos dolomititzats o en zones de contacte amb roques ígnies intrusives. En aquests casos, els dipòsits de fluorita es troben associats a calcita, dolomita, quars, galena, esfalerita, pirita, marcassita, barita i celestina. Els dipòsits relacionats amb formacions carbonatades tenen representació arreu del món com ara al districte de Cave-in-Rock (Illinois); Coahuila (Mèxic); Transvaal (Sud-àfrica). Exemples de dipòsits relacionats amb roques ígnies són: Rio Verde, San Luis de Potosí i Aguachile (Mèxic).", "response": "controlades estructuralment", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5537803577759584", "instruction": "Com era conegut Basilio?", "context": "L'exreclús Willie Radkay, que va compartir una cel·la al costat de Kelly en el segon nivell del bloc B, va declarar que varen compartir molt bons records i que va arribar a conèixer íntimament Kelly. Treballaven junts en les indústries de la presó juntament amb Basilio \"el Mussol\" (en anglès, The Owl) Banghart. Cada dia anaven a treballar junts i, per tant, havia de suportar «tots els seus contes enrevessats que sempre explicava». Warden Johnson digué que Kelly va escriure diverses cartes de remordiment a Urschel demanant que l'ajudés a defensar el seu cas. Urschel, aparentment, mai va respondre cap de les cartes de Kelly.", "response": "el Mussol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.867212579225203", "instruction": "Com es coneixia Jean de Boulogne?", "context": "Jean de Boulogne, conegut com a Giambologna, va néixer a Flandes. Es va formar en el seu país amb l'escultor Jacques du Broeuq. Després va viatjar va romandre a Itàlia, on va realitzar la major part de les seves escultures. Quan va presentar una escultura seva a Miquel Àngel aquest la va criticar per intentar acabar-la minuciosament sense abans haver realitzat un estudi previ: aquesta lliçó no la va oblidar Giambologna que, a partir d'aleshores, va realitzar sempre una gran quantitat d'esbossos en cera o argila abans d'executar les seves obres finals; a més, sempre va tenir una certa inspiració amb l'obra del gran mestre florentí. Traslladat a Florència, les seves escultures mostren una tècnica i un tractament de l'anatomia del cos humà amb moltes referències hel·lenístiques com en el grup d'Hèrcules i el centaure Neso. A partir de 1561 va estar sota la protecció de Francesc I de Mèdici, del qual va rebre com a primer encàrrec la realització d'una gran escultura en marbre que havia de representar una al·legoria política de la Victòria de Florència sobre Pisa; Giambologna va presentar la composició de dues figures dintre d'un volum cònic amb les corbes en forma d'espiral. Una mica més tard va realitzar el grup de Samsó i el filisteu, que recorda l'admiració que sentia per Miquel Àngel. Finalment va arribar la realització de la seva gran obra mestra, El rapte de les sabines, que també va ser adquirida per Francesc I de Mèdici. Una de les seves últimes escultures va ser l'estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici. Va morir a Florència el 1608.", "response": "Giambologna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5739369914771414", "instruction": "Com és el seguiment de la vaga comparat amb el del 3 d'octubre de 2017?", "context": "Segons la Intersindical-CSC i la IAC, sindicats convocants de la vaga general, la mobilització té un seguiment superior a la de la vaga del 3 d'octubre de 2017. Tot esperant xifres concretes de participació, el seguiment al sector de l'ensenyament ha estat del 43% als centres públics, del 26% als privats i del 35% als concertats; 90% a les universitats. a la sanitat, el 40%. Segons la intersindical, en determinats territoris del país el nivell d'incidència ha estat molt generalitzat en tots els sectors, amb la major part de comerços amb les persianes abaixades. Així mateix, les mobilitzacions han estat multitudinàries arreu, amb concentracions i manifestacions a les capitals de comarca i ciutats principals, amb la participació d'una enorme quantitat de vaguistes i de nombroses organitzacions sindicals, socials i polítiques. Les Marxes per la Llibertat fan història amb una mobilització sense precedents Entre les dades oficials que ja s'han fet públiques, hi ha un descens de prop del 30% del trànsit a Barcelona, superior a vagues generals reeixides, com les del 2012.", "response": "superior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34854351967232755", "instruction": "Com és aquesta convocatòria?", "context": "El consell de govern ha aprovat una despesa d'1,4 milions d'euros per a una convocatòria extraordinària d'ajuts per al lloguer d'habitatges corresponent al 2018, dirigida a les persones que en van quedar excloses pel criteri de renda mínima. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha explicat que els ajuts del 2019 ja es van convocar sense aquest requisit, perquè les de l'any anterior n'havien desvirtuat la finalitat, que era facilitar l'accés a l'habitatge en règim de lloguer. Segons que ha reconegut, a causa de les dificultats de trobar habitatge a les Illes, l'agost del 2018 es va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears la resolució per la qual es convocaven els ajuts estatals i autonòmics de l'any 2018 per al lloguer d'habitatges. L'article 6 de la convocatòria regulava els requisits d'ingressos mínims i màxims dels beneficiaris, que es basaven en el següent criteri: els ingressos mínims es fixaven per la base imposable, import inferior al de la renda real, i es deduïa el mínim per contribuent de 5.550 euros anuals. Això va fer que vora el 15% dels sol·licitants quedessin exclosos d'accedir als ajuts del 2018.", "response": "extraordinària", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8218186711406519", "instruction": "Com romanen els motius de l'oblit de consignar els números dels capítols?", "context": "Els números dels capítols mai no es van consignar als marges del text, fent-se així impossible trobar les seccions a les quals les taules es refereixen. Els motius d'aquest oblit romanen foscs: pot ser que els monjos haguessin decidit no inserir els números fins que les il·lustracions estiguessin acabades, amb la qual cosa la no finalització del manuscrit en va tenir com a conseqüència ajornar sine die aquesta operació. L'omissió bé podria haver estat deliberada, a fi de no alterar la bellesa de l'obra.", "response": "foscs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4246538223433247", "instruction": "Com és el país?", "context": "És un país plujós i amb una alta humitat, posseeix un clima temperat amb 4 estacions diferents ben definides, gràcies a la distància a la qual es troba respecte de l'equador. De tota manera el clima del nord és lleugerament fred temperat (Hokkaido) amb forts estius i grans nevades a l'hivern, el centre del país és càlid, estius humits i hiverns curts i al sud lleugerament subtropical (Kyushu) amb estius llargs, calents i humits i hiverns curts i suaus. El clima de vegades és afectat pels vents estacionals produïts pels centenars ciclons i anticiclons que es formen en el continent i al Pacífic (anticicló o cicló hawaià), generant vents des del continent cap al Pacífic a l'hivern i del Pacífic al continent a l'estiu.", "response": "plujós", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.43964254274020087", "instruction": "Com és el safareig que hi trobem?", "context": "Un altre dels elements de la Llotja és el seu jardí, l'anomenat Pati dels Tarongers, al qual s'accedeix a través de la porta ponentina de la Sala de Contractació, plena de detalls escultòrics sorprenents. És un espai tranquil i relaxant que conté diversos tarongers i xiprers i un safareig en forma d'estrela de huit puntes, que evoca el que hi havia anteriorment. Al seu voltant, hi ha uns bancs de pedra per descansar mentre s'observen les satíriques gàrgoles, els detalls de la façana ponentina de la Sala de Contractació i els de la del Consolat de Mar, al qual s'accedeix des del mateix pati per una ampla escala de pedra a l'aire lliure. Segons Joan Fuster, en aquest patiet se celebraven saraus i cerimònies quan venien els reis de la dinastia dels Àustries", "response": "de huit puntes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7084412290830555", "instruction": "Com és considerat Henri Dutrochet?", "context": "Però el veritable descobriment de l'osmosi en membranes semipermeables fou realitzat pel francès Henri Dutrochet, considerat com un dels grans fisiòlegs del segle xix, l'any 1828. Dutrochet descobrí el fenomen de l'osmosi quan observà que la difusió del dissolvent a través d'una membrana semipermeable ocorria sempre de la dissolució de menor concentració d'un solut, que no pot passar, cap a la dissolució de major concentració; a més, el dissolvent que flueix és capaç de desenvolupar una pressió sobre la membrana a la qual denominà pressió osmòtica. Dutrochet construí el primer dispositiu experimental per a observar la presència de la pressió osmòtica, anomenat osmòmetre.", "response": "com un dels grans fisiòlegs del segle xix", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9493128816232956", "instruction": "Com seguien els anglesos les informacions de la guerra?", "context": "Els diaris americans rivalitzaven per enviar el nombre més gran de corresponsals, en total el nord en va enviar més de 500. Els anglesos seguien també amb molt d'interès les informacions de la guerra a través dels seus corresponsals. La manca d'experiència omplí els diaris de subjectivitats, inexactituds i exageracions. El telègraf elèctric fou el principal instrument en la difusió de les notícies, que incorporà un sumari inicial per si es tallava la connexió, s'inclogueren entrevistes i es difongueren il·lustracions, però encara no havia arribat l'hora de les fotografies. Les autoritats militars intentaren censurar les publicacions a través de diversos mecanismes, ho tingueren més fàcil entre els del sud, on només se suspengué un diari, que els del nord, on en suprimiren fins a 20. Silvanus Cadwallader del nord i Peter Alexander del sud són considerats els millors corresponsals d'aquesta guerra.", "response": "a través dels seus corresponsals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2584653323740165", "instruction": "Com diu el nou estatut que seran les inversions de l'estat?", "context": "Cap grup parlamentari no ha presentat esmenes en el senat a la reforma de l'estatut valencià. El projecte serà aprovat definitivament en el ple del 20 de febrer i publicat després en el butlletí oficial de l'estat. Entrarà així en vigor una reforma que es va aprovar en les Corts Valencianes fa ja quasi vuit anys, el març de 2011, però que ha estat paralitzada en el congrés espanyol des d'aleshores. La iniciativa suposa la incorporació a l'estatut d'una nova disposició addicional perquè les inversions de l'estat siguin equivalents al pes demogràfic del País Valencià. El termini de vetos i esmenes en el senat va concloure aquest dimecres a mitjanit i finalment no s'ha registrat cap proposta de modificació. La iniciativa va ser aprovada al congrés espanyol amb el suport de tot l'hemicicle i l'única abstenció de Ciutadans, per la qual cosa d'entrada ja estava assegurada la seva aprovació en el senat.", "response": "equivalents al pes demogràfic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23421509559549114", "instruction": "Com es diu la major monogràfica dedicada a Akram Zaatari en Espanya?", "context": "“Em vaig fer fotògraf preparant aquesta exposició”, diu Akram Zaatari BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS) El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) proposa un viatge subjectiu per la història de la fotografia àrab des del paradigma crític protagonitzat per l'Arab Image Foundation (AIF), destacada per construir relats alternatius a la història visual oficial, i del seu cofundador Akram Zaatari. Ho han explicat el director del museu, Ferran Barenblit, la comissària Hiuwai Chu i el mateix artista Akram Zaatari, en la presentació de 'Contra la fotografia. Història anotada de l'Arab Image Foundation', la monogràfica més àmplia dedicada a l'artista libanès a Espanya. La mostra, de la qual Zaatari ha destacat que no és una retrospectiva, recull 20 anys del treball de l'Arab Image Foundation, que “té l'ambició de fer relats alternatius als grans relats hegemònics a partir d'aquesta noció d'arxiu de mig milió d'imatges”, ha dit Barenblit. Es tracta d'un dels arxius més importants de la imatge del món àrab, i la comissària ha subratllat l'interès per aquesta fundació pel seu doble paper: l'institucional, que pot prestar imatges per a temes acadèmics o d'il·lustració de la portada d'un llibre, així com el de banc d'imatges per a artistes. L'exposició, que inclou vídeos, fotografies, objectes i instal·lacions i es podrà veure fins al 25 de setembre, comença amb la sèrie d'instantànies 'The Vehicle', en què explora les imatges que gent del carrer del món àrab havia pres al costat del seu vehicle, com a símbol de modernitat.", "response": "'Contra la fotografia. Història anotada de l'Arab Image Foundation'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10331713600726533", "instruction": "Com es deia el magistrat més important?", "context": "Una prova de la distensió entre els dos grups rau en la participació conjunta en l'organització de la magistratura. La cambra municipal dels quattuoviri va ser substituïda per dos duumviri o duoviri, és a dir, va passar a estar formada de quatre a només dos magistrats. El més important, l'anomenat duumvir iuri dicundo, era responsable de l'administració de justícia. A aquests duumvirs, els incumbia convocar i presidir les assemblees –que triaven els magistrats– i el consell ciutadà (ordo decurionum), compost per cent dels magistrats anteriors. L'altre duumvir (anomenat duumvir viis aedibus sacris publicis procurandis) tenia confiada la cura dels carrers, dels edificis públics i religiosos, els mercats i l'ordre públic. A partir del 45 al 40 aC, els duumvirs van ser anomenats «edils» (aediles). De les inscripcions, sembla possible deduir que treballaven amb una jurisdicció limitada, probablement en termes de comerç i mercats, similar a la que a Roma varen ser els edils curuls.", "response": "duumvir iuri dicundo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8988348328965381", "instruction": "Com són els cels dels fons de les escenes?", "context": "L'estructura de les imatges respon a una distribució tripartita desplegada a Catalunya a mitjan segle xv. Als costats de la taula central, que és de mida més gran, se situen imatges de cos sencer d'altres devocions, mentre que les imatges narratives del titular del retaule passen al pis superior i a la predel·la. Com és habitual en l'obra madura d'Huguet, els cels del fons de les escenes són daurats. El to general dels personatges és d'una gran senzillesa comparada amb altres obres del mateix pintor. Per exemple, la dalmàtica de color verd de l'àngel custodi no té res a veure amb les riques vestimentes que llueix a la taula central del Retaule de Sant Bernardí i l'Àngel Custodi de la catedral de Barcelona, o l'austeritat del tron de la Mare de Déu en comparació amb la rica decoració del Retaule de Vallmoll; de fet, l'estructura pètria amb un respatller de roba amb brocat s'assembla al de Maria Magdalena del Retaule de Pertegàs, actualment a la Fundació Gòdia.", "response": "daurats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.04976161244322708", "instruction": "Com estan organitzats els volums de The North American Indian?", "context": "The North American Indian consta de vint volums il·lustrats amb fotografies, acompanyat cadascun d'un portfolio amb fotogravats addicionals. Els volums estan organitzats per tribus i àrees culturals, i abasten el territori dels Estats Units des de les Grans Planes al Pacífic, la costa oest del Canadà i Alaska. El conjunt conté 4.000 pàgines de text il·lustrades amb 1.500 fotografies i 700 fotografies més de gran format en els portfolios.", "response": "per tribus i àrees culturals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7387611578454", "instruction": "Com són les compareixences de premsa del govern espanyol?", "context": "Les compareixences de premsa del govern espanyol són cada dia més indignants. En la d'ahir el protagonisme va ser del cap de l'estat major de la defensa, Miguel Ángel Villarroya. En aquella hora a Madrid ja moria per la Covid-19 una persona cada quinze minuts i, mentrestant, la compareixença de premsa oficial del govern espanyol, en compte d'ocupar-se del gravíssim problema sanitari que vivim, va esdevenir una apologia del militarisme, completament fora de lloc. Villaroya és un català nascut al Montsià que mentre Franco agonitzava va decidir d'incorporar-se a l'exèrcit espanyol, concretament a l'acadèmia de l'aire. Una decisió que explica quina mena de persona és, especialment davant tots els qui encara podem recordar l'ambient que es vivia aquells anys i la imatge i la realitat d'aquell exèrcit. Amb els anys aquest general ha anat escalant fins que ara fa dos mesos el govern socialista el nomenà màxim responsable militar.", "response": "cada dia més indignants", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3080281257611115", "instruction": "Com podria haver actuat en l'evolució de l'ésser humà la selecció sexual?", "context": "És raonable pensar que, igual que en la resta d'espècies animals, la selecció sexual hagi actuat en l'evolució de l'ésser humà en major o menor mesura. Darwin ja va assenyalar un probable origen de la varietat racial humana en la selecció sexual encara que avui dia es considera que aquest procés va ocupar un paper molt secundari a causa que els grups humans rarament s'han trobat aïllats genèticament, ja que ha existit un alt mestissatge al llarg de la seva evolució. També va apuntar a la selecció sexual com a responsable de la pèrdua de vell corporal de manera similar al que ha passat en altres primats. Diverses investigacions actuals relacionen les pautes humanes d'elecció de parella, conductes i preferències físiques amb la selecció de caràcters que confereixin avantatges genètics a la descendència o amb trets identificables amb estats de salut de la parella.", "response": "en major o menor mesura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9417984254211028", "instruction": "Com estava quan es va embarcar cap a Tunis?", "context": "Encara malalt s'embarcà cap a Tunis i, en llevar l'àncora, se sentí sobtadament curat. A la ciutat musulmana disputà amb èxit amb els teòlegs musulmans més afamats, però precisament aquest èxit el portà a la presó per ordre del rei i a ser condemnat a mort. La pena li fou commutada per l'expulsió, gràcies a la intercessió d'un tunisià notable. Durant la sortida de la ciutat fou objecte d'insults i maltractes fins que s'embarcà en una nau que el portà a Nàpols, on hauria arribat a final de 1293. Allí va finalitzar la Taula General, començada a Tunis, El sisè seny o Afatus i Flors d'amor e flors d'intel·ligència. Al regne de Nàpols va ser autoritzat a predicar a grups musulmans establerts allà i va ensenyar públicament la seva Art.", "response": "malalt", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5400046484132877", "instruction": "Com és el declivi de les poblacions d'amfibis a Austràlia?", "context": "Gran part de l'hàbitat natural de la reineta gegant ha estat destruït. A més, s'han trobat algunes granotes amb infeccions del fong quítrid, que causa la quitridiomicosi. Aquests dos factors, combinats amb el declivi de les poblacions d'amfibis generalitzat a Austràlia, amenacen de reduir les poblacions de la reineta verda. Tanmateix, a causa de la llarga longevitat d'aquesta espècie, qualsevol efecte d'una taxa de reproducció reduïda trigarà més temps a revelar-se que si fos una espècie amb una longevitat menor.", "response": "generalitzat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7191094568027692", "instruction": "Com està repoblat el Nevado del Ruiz?", "context": "En general, el Nevado del Ruiz està repoblat de manera pobra principalment a causa de la seva elevació, i la massa forestal disminueix a mesura que augmenta l'altitud. A menor alçada hi ha boscos temperats ben desenvolupats (20-35 metres); per sobre d'aquests s'hi troben amb boscos nans (3-8 metres). Per sobre, a l'erm, la vegetació està dominada per Espeletia. La vegetació de la regió està formada per diferents famílies de plantes llenyoses, incloent-hi Rubiaceae, Lleguminosa, Melastomataceae, Lauràcia i Moràcia. Algunes d'herbàcies, de les famílies Polypodiaceae, Aràcia, Poàcia, Asteràcia, Piperàcia i Orquídia també hi són presents.", "response": "de manera pobra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7678175159410323", "instruction": "Com està format l'Institut Pere Mata?", "context": "Abans de finalitzar el segle xix, en plena maduresa del modernisme, Domènech va construir a Reus l'Institut Pere Mata (1897-1919). És un exemple de l'arquitectura al servei de les persones, sense descuidar l'estètica. Iniciat amb el suport de Pau Font de Rubinat, va significar la presentació d'un model avançat de prestació mèdica, en un moment d'incipient sensibilitat per una visió social de la salut. Format per pavellons aïllats, desenvolupats a partir d'una ordenació urbana, on totes les possibilitats d'atenció al malalt estaven contemplades, Domènech disposa un llenguatge ornamental on la natura, endinsant-se per les estances mitjançant models de vitralls, ceràmiques i mosaics, s'instrumenta com un element benefactor de l'ànima. Uns anys més tard, utilitzarà el coneixement d'aquesta obra per al disseny, mèdicament innovador, de l'Hospital de Sant Pau.", "response": "per pavellons aïllats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9870032440024029", "instruction": "Com es torna la vida per a Half-Tooth vivint sol?", "context": "Vivint sol, la vida es torna molt més dura per Half-Tooth. Mentre liderava el grup, no li havia calgut sortir a caçar car eren les femelles les que caçaven. Es refugia dins un bosc d'arbusts. Mentrestant, els germans es preparen per matar les cries de Half-Tooth, car les femelles no acceptaran la seva autoritat mentre les cries estiguin en vida. Half-Tooth troba un Megatherium, un peresós gegant del qual s'ha d'allunyar per evitar ser atacat.", "response": "molt més dura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7510227902210114", "instruction": "Com s'anomena a un dels escalfaments globals més ràpids i extrems de la història geològica?", "context": "Cap a l'acabament d'aquest període, la temperatura del planeta augmentà en un dels escalfaments globals més ràpids (en termes geològics) i extrems registrats a la història geològica, anomenat màxim tèrmic del Paleocè-Eocè. Fou un episodi d'escalfament ràpid i intens (de fins a 7 °C a latituds altes) que durà menys de cent mil anys. El màxim tèrmic provocà una gran extinció que serveix per distingir la fauna de l'Eocè de la del Paleocè. És possible que aquest intens escalfament es degués a l'alliberament de clatrats de metà enterrats al fons marí. Es creu que els sediments en què es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el metà que contenien provocà l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de metà, un gas amb un efecte hivernacle més de deu vegades superior al del diòxid de carboni.", "response": "màxim tèrmic del Paleocè-Eocè", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7140501378283448", "instruction": "Com és l'obertura?", "context": "L'obertura és una obra mestra simfònica, i tot i que manlleva un sol tema de Torvaldo e Dorliska segueix sent totalment independent. Destaquen les primeres notes pianissimo, sense grans acords, per establir el silenci a la sala del teatre. Cap tema està relacionat amb l'obra, cosa que no passa quan la simfonia introduirà La Cenerentola, on en canvi el crescendo serà comú tant a la simfonia al final que tanca el primer acte.", "response": "una obra mestra simfònica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39705748655278084", "instruction": "Com són les dues disposicions?", "context": "Les seves dues disposicions, de difícil verificació, apareixen esmentades en el Liber Pontificalis. Una és una ordre donada «de conformitat amb l'ordenança de sant Pere» segons la qual s'obligava a les dones a entrar a l'església amb un vel tapant-se el cap. No obstant això, aquesta atribució és una mera invenció de l'autor del Liber en copiar la «Primera carta als corintis», que va acabar atribuint-ho arbitràriament a Lli. Tanmateix, aquesta expressió representa un intent de conciliar la tradició segons la qual va ser Climent el successor de Pere, afirmant que Lli i Anaclet eren una espècie de companys de l'apòstol, segons l'argument de Rufí d'Aquileia en la traducció de les Recognitiones pseudoclementine, que en comparació a Ireneu, no mereix la mateixa credibilitat. La segona disposició que li atribueix el Liber Pontificalis és la creació dels primers quinze bisbes i divuit preveres.", "response": "de difícil verificació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.421775550352973", "instruction": "Com és el seu cos?", "context": "Fa fins a 50 mm. Té el cos negre i vellutat, amb petites berrugues horitzontals d'on creixen petits pèls. Per damunt dels espiracles s'estén una franja de punts ataronjats (depenent de l'individu, de tons grocs a vermells). El cap és negre. Com molts altres papiliònids, té un osmeteri (òrgan que s'allotja entre el cap i el tòrax, i que, en cas de sentir-se amenaçada, extreu de forma ràpida; és semblant a la llengua bífida d'una serp i conté substàncies d'olor desagradable) groc o vermellós per dissuadir els depredadors. És heliòfila (necessita estar exposada a la llum solar), s'alimenta sota la llum del sol; de nit i en dies ennuvolats es manté a recer aixoplugada sota les pedres. Es pot trobar, normalment, a mitjans i finals de primavera. Després de la tercera muda adquireix un comportament errant i deambula per terra buscant aliment.", "response": "negre i vellutat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7876094644264449", "instruction": "Com era l'entorn d'Hergé?", "context": "Per altra banda, el biògraf Pierre Assouline declara que a la Bèlgica dels anys 30, Hergé hauria tingut accés a les obres d'André Gide i Albert Londres, crítiques amb el règim colonial. Assouline afirma que Hergé va optar deliberadament per no llegir aquests relats, ja que entraven en conflicte amb les opinions del seu entorn conservador. Laurence Grove, President de Societat Internacional Bande Dessinée i un acadèmic de la Universitat de Glasgow hi està d'acord, assenyalant que Hergé es va adherir a les tendències socials vigents en el seu entorn de treball, i que \"quan estava de moda ser un racista i colonialista, això és el que era\". L'historiador del còmic Mark McKinney assenyala que altres artistes de còmic franco-belgues de la mateixa època havien escollit representar els nadius africans d'una manera més favorable, citant els exemples del treball de Jijé de 1939 Blondin et Cirage, en el qual els protagonistes uns germans adoptius, un de blanc i l'altre negre, i de \"Tif et Tondu\", que va ser serialitzada a la revista Spirou entre 1939 i 1940 i en la que els congolesos ajuden els belgues contra els seus antagonistes nord-americans.", "response": "conservador", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7516307667309159", "instruction": "Com ha de ser un dels membres homosexuals de la parella per poder casar-se?", "context": "Unes 4.500 parelles homosexuals es van casar a Espanya durant el primer any de vigència de la llei. Poc després de l'aprovació de la llei, van sorgir dubtes sobre la situació legal dels matrimonis amb persones de països que no permeten el matrimoni homosexual. El Ministeri de Justícia va determinar que la llei de matrimonis homosexual permet a ciutadans espanyols contraure matrimoni amb ciutadans d'altres nacionalitats independentment de si al seu país d'origen es reconeix aquesta associació. Almenys un dels membres de la parella ha de ser ciutadà espanyol per poder casar-se; així doncs, també es reconeix el matrimoni entre dos ciutadans estrangers amb residència legal a Espanya.", "response": "espanyol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7984994065331948", "instruction": "Com va enregistrar les converses Badia?", "context": "A la fi del 1971, el seu amic i cronista municipal, el mestre de l'Ametlla Josep Badia i Moret, el va convèncer per a recollir la seva vida en un llibre. Badia va contractar unes col·laboradores que mecanografiaven directament el que Xammar explicava. Aquest mètode va permetre recollir bona part de les seves memòries, però la dispersió i poca formalitat del personatge, va aconsellar Badia a enregistrar les seves converses en cinta magnetofònica a fi de capturar el màxim de coneixement d'en Xammar abans les forces no l'abandonessin definitivament.", "response": "en cinta magnetofònica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9873573963680077", "instruction": "Com va definir l'economia romana Marx?", "context": "En diversos graus al llarg de la història de Roma, l'existència d'una font de treball barata en forma d'esclaus va ser un factor important en la seva economia, que va ser definida per Marx com un mode de producció esclavista. Els esclaus s'adquirien de diverses formes, entre elles la compra a mercaders estrangers i l'esclavització de poblacions estrangeres després de la conquesta militar. Amb la gran implicació de Roma en guerres de conquesta en el primer i el segon segles aC, s'importaven a l'economia romana desenes o centenars de milers d'esclaus de cop. Tot i que l'ús d'esclaus com a servents, artesans i assistents personals va ser limitat, un enorme nombre d'esclaus treballava en les mines i en les terres agrícoles de Sicília i el sud d'Itàlia.", "response": "un mode de producció esclavista", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1578337845531098", "instruction": "Com es titula la declaració que han fet els batlles?", "context": "Una trentena de batlles d'ERC ha signat avui una declaració a Sant Vicenç dels Horts, poble d'Oriol Junqueras, per a reafirmar el seu compromís amb el referèndum de l'1-O, en defensa dels drets i les llibertats i per a denunciar el judici a la democràcia que començarà el dia 12 de febrer vinent. A la declaració, titulada 'Alcaldes i alcaldesses per la democràcia', han denunciat la persecució política i judicial de l'estat espanyol. La declaració dels regidors d'ERC ha estat llegida per la batllessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno; el batlle de Prats de Lluçanès i vice-secretari general de coordinació interna, territori i organització, Isaac Peraire; l'ex-batlle de Sabadell, Juli Fernández; i la batllessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich. Tots tornaran a encapçalar la candidatura d'ERC als seus pobles i ciutats. 'Reiterem el nostre compromís amb les urnes i afirmem solemnement que tornaríem a actuar de la mateixa manera, pacífica, cívica i ferma, lleials als nostres conciutadans i conciutadanes', han defensat. També han afirmat que els presos polítics s'enfrontaran a un judici polític, injust i vergonyant, que ha estat precedit d'una presó preventiva que els ha convertit en ostatges.", "response": "Alcaldes i alcaldesses per la democràcia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6478579865353995", "instruction": "Com es refereix la gent dels Estats Units al manga produït al seu país?", "context": "\"Manga\" com un terme que s'utilitza fora del Japó es refereix específicament als còmics publicats originalment al Japó. Tanmateix, hi ha el manga i els còmics influenciats pel manga, entre els quals es destaquen especialment a Taiwan («manhua»), Corea del Sud («manhwa»), i a la República Popular de la Xina; en particular de Hong Kong («manhua»). A França, «la nouvelle manga» s'ha desenvolupat com una forma de bande dessinée extretes en els estils influenciats pel manga japonès. Als Estats Units, la gent es refereix al manga produït al seu país com a còmics amerimanga.", "response": "com a còmics amerimanga", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5636620388821401", "instruction": "Com era Schröder-Drevient?", "context": "Wagner respecta la tradició pel que fa a l'elecció de les veus solistes: a les veus greus els atribueix els papers dels personatges maleïts (l'Holandès és un baix-baríton); l'autoritat paternal, Daland, apareix encarnada per un baix, Senta, veu de la joventut i la puresa, és una soprano. On mostra el geni és en el domini de l'alternança i l'oposició de les masses corals. Però va crear dues poderoses figures d'home i dona, que s'eleven molt per sobre dels rols operístics segons l'ús del moment. L'Holandès estava escrit per un baix-baríton en una tessitura que va del fa1 sostingut al fa3, i això per aquest tipus de veu i per l'any 1843 era una monstruositat. Per una banda, els barítons no podien baixar fins al punt requerit i sobretot no podien oferir al personatge el color ombrívol que exigeix, per una altra, els baixos no tenien la més mínima possibilitat d'assolir els dramàtics aguts. El paper de Senta necessita una tessitura de soprano lírico-dramàtica, que va del Si♭2 al Si♭4, i no presenta massa problemes tot i que Wagner el va acomodar a la magnífica Schröder-Drevient.", "response": "magnífica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10629976862952006", "instruction": "Com estan connectats els reactors del sistema?", "context": "Aquest procediment es duu a terme a partir de la construcció d'un sistema reactiu a escala de laboratori que optimitza tant l'oxidació i precipitació del ferro com la producció de schwertmannita neta (sense impureses), fins i tot quan l'aigua de la mina conté metalls dissolts. Aquest sistema utilitza Ferrovum myxofaciens, un betaproteobacteri acidòfil. El sistema comprèn tres mòduls (reactors) connectats entre si en mode de flux continu. El ferro ferrós s'oxida microbiològicament al primer reactor; la schwertmannita precipita al segon reactor; i finalment les traces de ferro soluble que encara queden a l'aigua són eliminades al tercer reactor.", "response": "entre si en mode de flux continu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.550137400484171", "instruction": "Com és la pols del talc?", "context": "El talc és un dels minerals industrials més importants i és el mineral d'ús quotidià més freqüent com a pols de talc. La pols de talc és emprada en la majoria de llocs del planeta. La pols de talc perfumada ha estat un dels factors del desenvolupament de la indústria cosmètica moderna. L'ús del talc es remunta a l'antiguitat: els artesans de les civilitzacions Mohenjodaro i Harappa (actual Pakistan), fa prop de 5000 anys, realitzaven segells d'esteatita, tot gravant en relleu imatges mitològiques o faunístiques, posteriorment aplicaven calor al segell perquè s'endurís. D'aquella època també ens han arribat les escultures i vaixelles realitzades amb talc. Com s'ha dit anteriorment, el talc té un paper important en la indústria cosmètica, generalment com a pols per al cos i la cara. La pols de talc és generalment fina i molt pura. Molts productes cosmètics es fabriquen a partir d'una base de talc afegint-li diferents agents com ara pigments, adhesius, midons o perfums. En la manufactura de dentifricis també s'empra una certa quantitat de talc com a agent polidor. La majoria de dentifricis es fabriquen barrejant proporcions d'agents polidors com el talc, el caolí, el sulfat de calci, el fosfat de calci, la glicerina i altres productes químics. Tot el talc emprat en la indústria farmacèutica ha de presentar un contingut de FeO inferior al 0,1%. Un material natural amb aquesta puresa difícilment existeix així que el talc és tractat prèviament mitjançant separadors magnètics per a reduir el seu contingut en ferro.", "response": "fina i molt pura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7565812242214701", "instruction": "Com és el ritme ternari?", "context": "Un brillant ritme ternari de l'orquestra anuncia l'arribada dels convidats i Maddalena se'n va a preparar-se; el novel·lista Fléville presenta dos amics a la Comtessa: el músic italià Flando Florinelli i el poeta Andrea Chénier. En veure l'Abat, la Comtessa es mostra impacient per conèixer les últimes notícies de París; l'Abat informa amb aires de marxa fúnebre de la debilitat del rei, del domini del tercer estat i de la destrucció de l'estàtua d'Enric IV. Fléville mira d'animar la vetllada aprofitant la inspiració del zèfir, que l'orquestra representa amb trinats de violins, i proposa cantar el bucòlic madrigal per a cor femení O Pastorelle, addio. La Comtessa convida Chénier a recitar un poema, però ell ho refusa. Torna la música de la introducció i Maddalena insisteix perquè accepti la invitació i en fa befa. Chénier, ofès, canta el famós improvviso Un dì all'azzurro spazio; un bell i extens monòleg acompanyat del trèmolo de la corda en què el poeta denuncia la impietat de les classes benestants. Maddalena, fascinada, li demana disculpes i Chénier surt commogut.", "response": "brillant", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17585872681747294", "instruction": "Com es el caràcter de les bruixes en la primera aparició?", "context": "Les bruixes són el mitjà que ha elegit el destí. Apareixen dues vegades: a l'inici de l'acte primer i en l'acte tercer. En la primera aparició assumeixen un caràcter irònic i gairebé grotesc. L'acte tercer, on fan palès el seu misteri com artífexs del destí amb tons lúgubres, però encara amb gràcia i sensibilitat, sobretot en el ballet Ondine e silfidi.", "response": "irònic i gairebé grotesc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9904256361951866", "instruction": "Com han explicat les dades?", "context": "BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS) El Port de Barcelona ha registrat un benefici net de 19,1 milions d'euros en el primer semestre d'aquest 2016, fet que suposa un 30% més respecte als 14,7 milions que va obtenir en els sis primers mesos de l'any passat. Així ho han explicat aquest dimecres en roda de premsa el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i el director general, José Alberto Carbonell, que han atribuït aquest augment a una reducció del 60% de les despeses financeres. Aquesta disminució es deu a diferents motius, com la cancel·lació anticipada del préstec amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per valor de 47,5 milions i la reducció del tipus d'interès variable aplicat a la resta de préstecs subscrits amb el BEI. El volum de negoci s'ha situat en els 76,1 milions, un 1% més, i el flux de caixa operatiu del semestre ha ascendit als 43,2 milions, fet que es tradueix en un augment del 16%. Pel que fa a tràfics, el Port de Barcelona ha superat el milió de TEU –mesura equivalent a un contenidor de 20 peus–, amb un repunt del 13% i un creixement en tots els tipus d'operativa.", "response": "en roda de premsa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23545858046516155", "instruction": "Com és el partit alemany Die Linke?", "context": "El comitè executiu del partit alemany Die Linke, d'esquerres i anticapitalista, ha aprovat per unanimitat de donar suport al dret de decidir de Catalunya, 'tal com ho exigeix la majoria social i política catalana amb el Pacte Nacional pel Referèndum'. Tanmateix, Die Linke no s'ha adherit al pacte. El partit també expressa la seva solidaritat amb els moviments socials que entenen el referèndum com un mecanisme per a 'la transformació democràtica i social' de la societat catalana. Die Linke ha explicat a VilaWeb que condemna 'la persecució de polítics catalans per la justícia de l'estat espanyol i se solidaritza amb la presidenta del parlament, Carme Forcadell, amenaçada d'inhabilitació'. A més, reclama al govern d'Alemanya que doni suport a les demandes catalanes i, per tant, planti cara al govern espanyol. Die Linke és la tercera força del parlament alemany (Bundestag) i la principal de l'oposició, amb seixanta-quatre escons.", "response": "d'esquerres i anticapitalista", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5083236438708121", "instruction": "Com és considerat el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes?", "context": "El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes. Exposa alguns dels objectes arqueològics i obres d'art més importants trobats a Grècia des de la seva prehistòria fins a l'antiguitat tardana. Se'l considera un dels grans museus del món, i conté la col·lecció més bona d'objectes de l'antiga Grècia que es pot trobar en tot el món. Està situat al centre d'Atenes, al barri d'Eksarhia, encara que l'entrada està ubicada a l'avinguda Patission, adjacent al també edifici històric que allotja la Universitat Politècnica Nacional d'Atenes.", "response": "un dels grans museus del món", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6398169780828598", "instruction": "Com va aprendre la tècnica de la fotografia Edward Curtis?", "context": "Ja als 12 anys, i sense que l'hi empenyés l'entorn rural i pobre en què es va criar, Edward Curtis va mostrar una gran passió per la fotografia. Va aprendre la tècnica per compte propi amb una càmera construïda per ell mateix i, un cop instal·lat a Seattle, va aprofitar el fet que per primera vegada en la vida gaudia d'una certa seguretat econòmica per llançar-se de ple a aquesta activitat, en la qual va destacar aviat. La seva carrera com a fotògraf es pot dividir en tres etapes.", "response": "amb una càmera construïda per ell mateix", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07962857990457761", "instruction": "Com està format el laberint?", "context": "En la part occidental d'aquest nivell es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc. Prop de l'entrada hi ha una placa de marbre recordatòria de la visita d'Alfons XIII el 1908. El laberint està format per 750 metres lineals de xiprers retallats, amb una superfície de 45 x 50 m. Té forma trapezoïdal, com una destral doble com la que segons la tradició tenia el laberint del Minotaure a Cnossos (Creta). En l'entrada hi ha un relleu en marbre d'Ariadna i Teseu, amb la inscripció «Entra, saldrás sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo». Al centre del laberint hi ha una plaça vorejada de xiprers retallats en forma d'arc; aquí es troba una estàtua d'Eros sobre un pedestal, d'1,40 m d'altura, realitzada en marbre, actualment amb els braços mutilats. En la sortida hi ha un petit estany circular i, excavat en el mur de suport de la següent terrassa, es troba la gruta d'Eco i Narcís, decorada amb una imatge de la nimfa adossada a la paret del fons, realitzada en terracota —Narcís no està present, tot i que podria figurar simbòlicament en l'estany, en al·lusió al mite del jove que es va enamorar de si mateix en veure la seva imatge reflectida en l'aigua. La gruta, que recorda els nimfeus romans, conté la inscripció «De un ardiente frenesí / Eco y Narciso abrazados, / fallecen enamorados, / ella de él y él de sí».", "response": "per 750 metres lineals de xiprers retallats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7916400008713206", "instruction": "Com romanen les cèl·lules quan manquen gens \"no essencials\"?", "context": "Les cèl·lules no poden funcionar si els danys a l'ADN corrompen la integritat i accessibilitat d'informació essencial en el genoma (però les cèl·lules romanen aparentment funcionals quan manquen o estan danyats gens \"no essencials\"). Segons el tipus de danys que ha sofert l'estructura de doble hèlix de l'ADN, han evolucionat una varietat d'estratègies de reparació que restauren la informació perduda. Si és possible, les cèl·lules utilitzen la cadena d'ADN complementària (si no ha estat modificada) o la cromàtide germana com a \"plantilla\" per tal de restaurar la informació original. Si no hi ha cap plantilla disponible, les cèl·lules utilitzen com a últim recurs un sistema de recuperació propens als errors conegut com a síntesi de translesió.", "response": "aparentment funcionals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3517477181130485", "instruction": "Com van ser llançats al mar?", "context": "Durant la persecució dels cristians de Dioclecià (284-305) foren detinguts pel prefecte Lísies de Cilícia i, en no voler abjurar del cristianisme, foren martiritzats. Les passiones parlen de «cinc cops martiritzats»; segons les fonts foren lapidats –tot i que les pedres retornaven contra els botxins–, fuetejats, crucificats i assagetats –també les sagetes es giraven contra els soldats–, llançats al mar amb una pedra al coll –aconseguint tot i així surar– i, finalment, cremats en un forn. La tradició més coneguda diu que, finalment, foren decapitats juntament amb els seus deixebles Àntim, Lleonci i Euprepi a Cir, prop d'Antioquia de Síria. El seu miracle més conegut és el que van fer quan un malalt tenia la cama gangrenada: la van tallar i la van substituir miraculosament per la d'un negre que havia mort poc abans, quedant el pacient completament guarit.", "response": "amb una pedra al coll", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7703746544732086", "instruction": "Com vestia Lluís Llach a l'escenari?", "context": "Lluís Llach es va presentar a l'escenari vestint texans i camisa blanca i envoltat dels seus músics que vestien en consonància llevat de Laura Almerich, que lluïa un elegant i auster vestit groc. La resta del conjunt era el mateix que havia actuat al Romea. El mateix Lluís Llach es va acompanyar al piano en gran part de les peces del repertori.", "response": "texans i camisa blanca", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6633875027969204", "instruction": "Com ha quedat la porta del local de l'Espai LGTBI de Girona després de l'atac feixista?", "context": "L'Espai LGTBI de Girona ha denunciat a les seves xarxes socials un atac feixista contra la seu. La porta del local, situat al carrer Sant Josep al Barri Vell, ha estat destrossada. L'Espai LGTBI n'ha penjat fotos a Twitter i Facebook denunciant els fets i deixant clar que no faran 'ni un pas enrere' i que continuaran mostrant-se 'sempre visibles davant d'aquests brètols'. 'No tenim por, no tenim res a amagar, no tenim armaris i no tenim claus. Som diversos i estimem a qui volem i com volem', reivindica l'escrit a les xarxes socials. Els fets s'haurien produït avui a la nit i la denúncia de l'entitat ha arribat hores després.", "response": "destrossada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49271548926148445", "instruction": "Com defineix raonament?", "context": "L'estètica és una reflexió filosòfica que es fa sobre objectes artístics i naturals, i que produeix un «judici estètic». La percepció sensorial, un cop analitzada per la intel·ligència humana, produeix idees, que són abstraccions de la ment, i que poden ser objectives o subjectives. Les idees provoquen judicis, en relacionar elements sensorials; al seu cop, la relació de judicis és raonament. L'objectiu de l'estètica és analitzar els raonaments produïts per aquestes relacions de judicis. Les idees evolucionen amb el temps, adaptant-se als corrents culturals de cada època. Aquesta evolució serà per tant l'objecte d'estudi de la Història de l'estètica.", "response": "la relació de judicis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7066767147638212", "instruction": "Com era la disposició en l'Eocè?", "context": "Durant l'Eocè, la disposició del planeta era significativament diferent. L'istme de Panamà encara no formava una connexió entre Nord-amèrica i Sud-amèrica, permetent el pas d'aigua entre l'oceà Atlàntic i el Pacífic. D'altra banda, el passatge de Drake estava obstruït, impedint l'aïllament tèrmic de l'Antàrtida. Aquest fet, juntament amb els alts nivells de CO2, indiquen que no hi havia importants capes de gel, per la qual cosa el planeta no tenia gel gairebé enlloc.", "response": "diferent", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39559518515380954", "instruction": "Com aconsegueix Velázquez separar les figures del fons?", "context": "Les figures retratades a l'aire lliure van representar per a Velázquez un nou estudi dels fons dels quadres, com es pot copsar en els retrats eqüestres. El paisatge de l'últim pla de la pintura, el pintor el tracta com una unitat, i canvia els contrasts de la il·luminació, detalls que s'aprecien en els seus primers retrats, per l'ús del color i el contrast dels tons freds amb els calents. En aquests grans retrats eqüestres, la figura és la que mostra una tonalitat càlida, sigui de color groc, vermell suau o marró, i el paisatge és d'un to fred, amb l'ús de blaus. Amb la llum del dia repartida amb uniformitat per tot el llenç aconsegueix separar les figures del fons; el color del cavall s'afirma en el primer pla amb un to concret, davant el to del color del fons.", "response": "Amb la llum del dia repartida amb uniformitat per tot el llenç", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15360642701917915", "instruction": "Com és la corona de l'atmosfera?", "context": "Encara que no hi ha una superfície sòlida ben definida a l'interior d'Urà, la part més exterior de l'embolcall gasós d'Urà que és accessible per sensors remots s'anomena atmosfera. La capacitat dels sensors remots arriba aproximadament fins a uns 300 km per sota del nivell d'1 bar (100 kPa), amb una pressió corresponent d'uns 100 bar (10 MPa) i una temperatura de 320 K. La corona tènue de l'atmosfera s'estén notablement per damunt de dos radis planetaris des de la superfície nominal (punt amb pressió d'1 bar). L'atmosfera d'Urà es pot dividir en tres capes: la troposfera, entre altituds de −300 i 50 km i pressions des de 100 a 0.1 bar (10 MPa a 10 kPa); l'estratosfera, en altituds entre 50 i 4000 km i pressions entre 0.1 i 10–10 bar (10 kPa a 10 µPa), i la termosfera/corona, que s'estén des de 4.000 km fins a uns 50,000 km de la superfície. No hi ha mesosfera.", "response": "tènue", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6704870129043566", "instruction": "Com es representa l'any en el segell del censor en les xilografies?", "context": "En general, totes les xilografies contenen tres cartel·les: a la cantonada superior dreta, en vermell, el títol de la sèrie (Meisho Edo hyakkei), en format d'un full de poesia tanzaku; al costat, el títol de cada estampa, en format de full de poesia shikishi; i a la cantonada inferior esquerra, també en vermell, el nom de l'autor, Hiroshige. Fora del marc de l'estampa, al marge inferior esquerre, apareix freqüentment el segell de l'editor, Sakanaya Eikichi, de vegades amb la seva direcció (Shitaya Shinkuromonchō), i de vegades abreujat com «Shitaya Uoei» (on Uoei correspon a Uoya Eikichi, un nom alternatiu pel qual era també conegut l'editor). També fora del marc, però a dalt a la dreta, se sol situar el segell del censor, aratame («examinat»), generalment amb la data, representada pel signe de l'any: 1856 fou l'any del drac (tatsu), 1857 de la serp (hebi) i 1858 del cavall (uma).", "response": "pel signe de l'any", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3938309417116179", "instruction": "Com era la història de L'amico Fritz?", "context": "L'amico Fritz va ser, després de Cavalleria, l'èxit més gran de la seva carrera malgrat traslladar-nos una feble història. El mateix Gustav Mahler la va presentar el 16 de gener de 1892 amb gran èxit a Hamburg; a Londres el 23 de maig 1892 a la Royal Opera House, Covent Garden. La consagració definitiva de l'òpera va arribar el setembre 1892, quan va ser representada a Viena i el crític Eduard Hanslick, àrbitre de les opinions musicals a la capital austrohongaresa, va escriure sobre Mascagni: «No hi ha hagut cap altre dels grans que hagi rebut aquests honors, demostracions i ovacions com les que s'han fet a aquest il·lustre hereu de la música italiana». A Austràlia la van poder veure el 19 d'octubre 1893 al Teatre de la Princesa a Melbourne. Va ser representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 8 de desembre de 1894.", "response": "feble", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24662618568352468", "instruction": "Com és la proporció de proteïnes del sèrum?", "context": "Els lactats i els fosfats (sals molt comunes al sèrum) ajuden a mantenir l'equilibri àcid-base i influeixen molt en les propietats del sèrum (estabilitat i precipitació tèrmica). El sèrum té una proporció baixa de proteïnes, però aquestes tenen més qualitat nutritiva que les caseïnes del formatge. La producció excessiva de sèrum en elaborar formatge ha estat sempre una preocupació i s'han inventat moltes maneres d'aprofitar-lo. Una de les més senzilles, de tipus casolà, és escalfar-lo per precipitar-ne les proteïnes, i llavors premsar-lo o filtrar-lo. A moltes poblacions de Mèxic sol ser menjat immediatament després de salar-lo (i rep el nom de mató). Les seves aplicacions industrials solen venir un cop és deshidratat, quan és poc soluble. Durant l'evaporació (per a eliminar l'aigua) i l'aspersió (per a assecar-lo), pot perdre les seves propietats nutritives, de manera que el pH i la temperatura d'aquests dos processos han de ser vigilats amb cura durant l'assecament de l'extracte.", "response": "baixa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07754086771532198", "instruction": "Com s'han d'agrupar les xifres de tres en tres?", "context": "Per tant, si s'agrupen les xifres de tres en tres començant per la dreta, el cub del nombre format per les m xifres més significatives de l'arrel cúbica és més petit o igual que el nombre format pels m grups de xifres de més a l'esquerra. La idea és anar trobant les xifres del resultat una per una començant per la més significativa. La xifra més significativa es troba buscant un nombre de 1 a 9 que elevat al cub sigui més petit o igual que el primer grup de xifres. Per això es fa servir o es memoritza la taula dels cubs d'aquests nombres:", "response": "començant per la dreta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4874916656769893", "instruction": "Com titlla Ada Colau el bloqueig dels pressupostos per part dels independentistes?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, han portat fins a Twitter les seves diferències envers el pressupost espanyol i el qual, ha estat rebutjat avui. Colau, en un primer piulet, ha criticat indirectament els partits independentistes per haver 'bloquejat' la tramitació dels comptes i ho ha titllat d”irresponsabilitat'. Torra ha contestat tot explicant que el seu gest no responia a interessos partidistes: 'Els nostres únics interessos són la defensa del benestar i el progrés dels catalans i del seu dret a l'autodeterminació.' Colau ha contestat que sí, que el seu no responia a interessos de partit, ide retruc, ha etzibat una crítica als últims governs: 'El progrés dels catalans també és arribar a final de mes, tenir una sanitat i educació públiques de qualitat, i un Govern de la Generalitat que governi i exerceixi les competències que té, cosa que no fan des de fa anys'. Bloquejar uns pressupostos socials és un error històric: perjudica a la població, tant a Cat com a Esp, i obre la porta a eleccions q pot guanyar la dreta i l'extrema dreta. Per interessos partidistes es perjudica a la gent, especialment als més vulnerables. Una irresponsabilitat — Ada Colau (@AdaColau) February 13, 2019 Interessos partidistes, Alcaldessa?", "response": "d”irresponsabilitat'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9657285057997689", "instruction": "Com es col·loquen les zebres quan s'empolainen?", "context": "Durant el dia, les zebres dormen dempeus, com els cavalls, i només dormen quan tenen altres animals al voltant que les avisin de la presència de depredadors. De nit, en canvi, sovint jeuen a terra. Quan reposen, igual que quan s'empolainen les unes a les altres, les zebres es posen l'una al costat de l'altra, però a l'inrevés, és a dir, cada zebra té el seu cap al costat del darrere de l'altra zebra. Això té diversos avantatges: d'una banda, permet que la cua d'una zebra pugui espantar les mosques de la cara de l'altra; d'altra banda, ofereix als animals un angle de visió de 360°.", "response": "es posen l'una al costat de l'altra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20475908670579535", "instruction": "Com va ser la col·laboració de Mercadante amb Ferrero?", "context": "El llibret, escrit per Stefano Ferrero, primer baix de la companyia d'òpera de Mercadante, recrea els capítols XIX, XX i XXI de la segona part del Quixot, els que es refereixen a les noces de Camacho. Ferrero ja havia col·laborat amb el compositor en una cantata composta i interpretada a Cadis al desembre de 1829 en ocasió del casament, en quartes núpcies, de Ferran VII amb Maria Cristina de Nàpols. Sembla que la limitada col·laboració de Mercadante amb Ferrero va ser deguda més a la necessitat de comptar amb un llibret ràpidament que a la vàlua del cantant com a escriptor.", "response": "limitada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4745872696308523", "instruction": "Com poden actuar de vegades els uixers de l'hemicicle del Parlament?", "context": "Els diputats es disposen en un hemicicle segons el seu grup polític (a l'Assemblea Comuna, fins al 1958, els diputats es posaven en ordre alfabètic). Els grups segueixen principalment una seqüència d'esquerra a dreta, però alguns grups petits es posen a l'anell exterior del Parlament. Totes les taules disposen d'un micròfon, auriculars per la interpretació i un sistema de vot electrònic. Els líders dels grups s'asseuen a la primera fila d'escons. Al centre de l'hemicicle hi ha un podi des d'on parlen els oradors convidats. L'altra meitat de la cambra circular es compon principalment de la zona elevada on seuen el president i el personal. Hi ha més seients entre els costats d'aquesta zona i els eurodiputats, on es posen el Consell (a l'extrem esquerre) i la Comissió (a l'extrem dret). Tant l'hemicicle de Brussel·les com el d'Estrasburg segueixen aquest esquema, amb poques diferències entre els dos. El disseny de l'hemicicle és el resultat d'un compromís entre els diferents sistemes parlamentaris. En el sistema britànic, els diferents grups queden cara a cara, mentre que en el francès es disposen en un semicercle i, en el sistema tradicional alemany, tots els membres de l'assemblea miraven cap a una tribuna des d'on es feien les intervencions. Malgrat que el disseny es basa en un semicercle, els extrems de l'espectre polític queden cara a cara. L'accés a la cambra està restringit i controlat per uixers que estan a disposició dels eurodiputats (per exemple, per entregar-los documents). A vegades, els uixers també poden actuar com a policies per fer complir les ordres del president, com en les rares ocasions en les quals cal expulsar un diputat que estigui impedint el bon desenvolupament de la sessió. Com que el primer cap de protocol del Parlament era francès, moltes de les tasques del Parlament es basen en el model francès desenvolupat després de la Revolució Francesa. Els 180 uixers, que porten fracs negres i una cadena de plata, són fàcils de veure al Parlament. Se'ls selecciona i contracta de la mateixa manera que la resta de funcionaris europeus. El president té un uixer personal.", "response": "com a policies", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07236215956757985", "instruction": "Com s'anomena l'Android versió 4.0.4?", "context": "El S III ve amb l'Android versió 4.0.4, anomenat \"Ice Cream Sandwich\", que va esdevenir comercialment disponible el març de 2012 amb el Nexus S i el Galaxy Nexus. Ice Cream Sandwich té una refinada interfície d'usuari, majors capacitats de fotografia, característiques de seguretat i connectivitat. A mitjans de juny de 2012, Google va desvelar l'Android 4.1 \"Jelly Bean\", que utilitza Google Now, un assistent de veu semblant al S Voice, i incorpora altres canvis en el programari. Samsung va instal·lar el Jelly Bean en el S III realitzant alguns canvis de maquinari d'última hora al telèfon en alguns mercats. Les actualitzacions del Jelly Bean van començar a desplegar-se en els S IIIs en països europeus seleccionats, i a T-Mobile als Estats Units en novembre. El 17 d'octubre, Samsung va anunciar, que els S IIIs estatunidencs serien actualitzats a Android 4.1 Jelly Bean \"en els pròxims mesos\". Samsung va empènyer l'Android 4.1.2 Jelly Bean a la versió internacional del S III el desembre de 2012. La versió LTE del S3 ve amb Android 4.1.2 Jelly Bean precarregat. El S III és també compatible amb CyanogenMod 10, un microprogramari personalitzat que implementa les característiques de Jelly Bean.", "response": "Ice Cream Sandwich", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3588483077571961", "instruction": "Com estava Nàpols?", "context": "Dins el prefaci de la Vie de Rosssini, Stendhal el 1823 va escriure: «després de la mort de Napoleó, no s'ha trobat un altre home del qual se'n parli cada dia de Moscou a Nàpols, de Londres a Viena, de París a Calcuta». Stendhal hauria pogut dir pràcticament el mateix de Rossini l'endemà d'Elisabetta. Nàpols era als peus del compositor, comprès el rei Ferran IV, qui va donar immediatament a Zingarelli l'ordre d'aixecar la prohibició de les partitures de Rossini.", "response": "als peus del compositor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4161225753310497", "instruction": "Com són les voltes?", "context": "El distribuïdor està acabat per una volta i l'avantsala per tres, totes amb la mateixa decoració en mosaic. Les voltes són esfèriques i descansen sobre pilars integrats a les parets. Els dibuixos del mosaic contenen decoracions florals sobre uns fons de color taronja i forma de gran llàgrima invertida que neix de cadascun dels pilars, dirigint-se al centre de la volta, on coincideix amb unes formes geomètriques de color blau i groc. Tot el conjunt compta amb unes tonalitats càlides i suaus que s'integren amb el vermell dels maons dels arcs lleugerament apuntats que separen les voltes entre si.", "response": "esfèriques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.263206760216971", "instruction": "Com es va confirmar Rimski-Kórsakov amb La donzella de Pskov?", "context": "Rimski-Kórsakov va llegir per primera vegada La donzella de neu d'Ostrovski el 1874. Aquest últim havia guanyat un ampli reconeixement com a principal dramaturg de Rússia amb els seus melodrames i drames socials. Rimski-Kórsakov acabava d'estrenar La donzella de Pskov (la seva primera òpera) amb la qual es confirmaria com un revolucionari de l'òpera en la línia del cercle de Balàkirev, al qual pertanyia. La seva història és una amalgama de contes populars russos integrats per formar una representació romàntica força convencional de la mitologia popular. El personatge del títol apareix en els contes de diversos nens com una bella nena que s'apareix màgicament a una parella d'ancians sense fills. Ostrovski va ampliar aquests contes curts en un drama de llarga durada mitjançant l'addició de personatges de la mitologia russa i una subtrama que involucra als habitants d'un poble rus mític anomenat Berendei.", "response": "com un revolucionari de l'òpera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.745899231887942", "instruction": "Com és Louise?", "context": "Al començament de la pel·lícula se'ns presenten les dues heroïnes de manera separada, cadascuna en el seu ambient quotidià, tot exposant aquesta diferència de caràcter. En concret, la seqüència de la preparació de les bosses de viatge mostra, per exemple, que Louise és organitzada, metòdica i pràctica, mentre que Thelma és infantil, impulsiva i inexperta. Apareixen juntes més endavant, en el moment de la partença de viatge; Louise s'encarrega del cotxe, i Thelma del revòlver.", "response": "organitzada, metòdica i pràctica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32590760741376834", "instruction": "Com s'han interpretat els habitants del desert com Watto?", "context": "Després de l'estrena de la pel·lícula, hi va haver controvèrsia sobre si diversos personatges alienígenes reflecteixen estereotips racials, en particular: el maldestre Jar Jar Binks, té llargues orelles caigudes que recorden a la gent amb rastes i la seva forma de parlar que recorda al patuès del Carib, els neimoidians cobdiciosos i corruptes de la Federació de Comerç parlaven amb accents d'Àsia oriental i els habitants del desert com Watto s'han interpretat com un estereotip jueu. Lucas ha negat categòricament totes aquestes implicacions, però, l'animador Rob Coleman va admetre que veia imatges d'Alec Guinness com Fagin a Oliver Twist per inspirar els seus animadors en la creació de Watto. Jar Jar Binks va ser descrit per un crític com: \"servil i covard... un estereotip negre Minstrel show similar a Stepin Fetchit\". Michael Eric Dyson, professor d'estudis afroamericans de la Universitat de Georgetown, va observar que tot el poble gungan sembla estranyament suggestiu d'una tribu primitiva africana: \"El líder de la tribu de Jar Jar és un gras i maldestre bufó amb una veu retumbant, i sembla una caricatura estereotipada d'un cap tribal africà.\"", "response": "com un estereotip jueu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6158502987867691", "instruction": "Com diuen que es troba el català?", "context": "No són els genets de l'Apocalipsi de la llengua catalana, com suggereixen tant els detractors que els titllen de pessimistes exagerats com els qui, lloant-los, fan veure que en reprodueixen una radicalitat visceral que ells, en realitat, no prediquen. Allò que diuen és greu i preocupant, però són precisos, realistes i durs. La lingüista Carme Junyent i els filòlegs Josep Murgades i Jordi Badia van radiografiar dijous proppassat a l'Institut d'Estudis Catalans la situació del català per a desmentir els diagnòstics que diuen que va tot bé. I van alertar que, més aviat, la situació fa molt mala espina. 'El català es troba en perill d'extinció.' Fa quaranta anys, la revista de llengua i literatura Els Marges va publicar l'editorial 'Una nació sense estat, un poble sense llengua', que deu ser, juntament amb el manifest Koiné, l'escrit sobre la qüestió lingüística que ha aixecat més polseguera a Catalunya després de la dictadura. El manifest, nom amb què s'hi ha referit sempre tothom, feia una relació dels actes de repressió franquista contra el català i de la resta de causes que havien conduït la nostra societat del monolingüisme a un bilingüisme, causa, deien, de la situació precària del català.", "response": "en perill d'extinció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22735071357503034", "instruction": "Com era la samarreta que duia Cortès?", "context": "El president del senat espanyol, Pío García Escudero (PP), s'ha negat a atorgar la condició de senadora a Mirella Cortès (ERC) perquè ha fet la promesa del càrrec en català. Cortès ha promès per imperatiu legal i ha dit que treballaria 'per la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats fins a la consolidació de la República Catalana'. La senadora, que duia una samarreta groga per l'alliberament dels presos, ho ha dit en català quatre vegades, i cada vegada el president de la cambra li deia que ho fes en castellà. Els senadors del PP n'han fet befa dels seus escons estant i han cridat i increpat Cortès, que ha acabat accedint a dir la fórmula de promesa primer en català i després en espanyol.", "response": "groga", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5588070350237967", "instruction": "Com feia el pintor els dibuixos d'ukiyo-e?", "context": "Els dibuixos d'ukiyo-e, dits en japonès nikuhitsu ukiyo-e, eren obres úniques que feia el pintor amb pinzells directament sobre paper o seda. Aquests dibuixos permetien de veure l'obra final de forma total, tret de les línies i l'arranjament de color, que es perdien durant el procés. Posteriorment l'artista, anomenat eshi, portava l'obra a un horishi, o gravador, el qual enganxava el dibuix sobre un panell de fusta, generalment de cirerer, i ho eliminava tot en anar tallant amb cura el panell per formar un relleu amb les línies del dibuix. Finalment, ja amb les planxes necessàries (normalment se n'utilitzava una per cada color necessari), un surishi, o impressor, duia a terme la feina d'impressió col·locant el paper d'estampació sobre les planxes consecutives. La impressió es realitzava fregant una eina anomenada baren sobre el dors de les fulles a imprimir. Aquest sistema podia produir variacions de tonalitat en les estampes. D'una sèrie de planxes se'n podien fer una gran quantitat de còpies, de vegades milers, fins que les planxes es desgastaven.", "response": "amb pinzells directament sobre paper o seda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5736411048717456", "instruction": "Com s'anomenaven els ídols de terracota amb forma animal?", "context": "Al Japó cal destacar unes petites estàtues religioses o funeràries amb una decoració geomètrica del període Jōmon (segle VII aC) i uns ídols de terracota amb forma animal, anomenats haniwa, trobats en unes tombes del període Yayoi (finals del segle iii). Durant el període Asuka, sota la influència del budisme, es produeix un desenvolupament de l'escultura de la mà d'un artista xinès, Kuratsukuri Tori, que va entrar al servei de l'emperador. Altres escultors van aportar influències coreanes i tots van realitzar imatges del Buda (Maitreya) amb bronze, fusta i terracota. Al segle xi, durant el període Kamakura, l'escultor Jōcho va aconseguir un gran renom i va tenir nombrosos deixebles; s'esculpien divinitats d'aspecte terrible per tal d'espantar les forces malèfiques. L'escultura, però, va quedar relegada a un segon terme i es prioritzà la pintura. Durant el període Azuchi-Momoyama destaquen algunes escultures de monjos zen i màscares per a actors del teatre Noh.", "response": "haniwa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9431276536647489", "instruction": "Com va ser considerada la cervesa?", "context": "Antigament, el fenomen de la fermentació era concebut com un acte diví amb fort caràcter màgic. En certa manera, com els terrissaires o els fargaires, l'home substituïa la Mare Terra, provocant i domesticant un fenomen diví. Així és com la cervesa fou concebuda com la beguda sagrada plaent als déus. No són rars els texts on es descriu una ofrena amb la cervesa com a aliment sagrat.", "response": "com la beguda sagrada plaent als déus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5771977425885346", "instruction": "Com s'acostumava a pintar l'interior de l'absis en esglésies de comunitats més grans?", "context": "Situat en la capçalera de l'edifici i normalment per on es comença la seva construcció, l'absis és punt principal de les celebracions litúrgiques dintre del temple. De planta semicircular amb volta de quart d'esfera i sempre, a les esglésies de la Cerdanya, amb una finestra al centre per recollir les primeres llums del dia. Alguns tenen una fornícula o petit armari a la paret per guardar els objectes de culte. A esglésies de comunitats més grans s'acostumava a pintar el seu interior al fresc, representant el pantocràtor al centre i a la resta del tambor, personatges bíblics o escenes evangèliques. Se n'han conservat alguns fragments a Sant Andreu de Baltarga, Sant Julià d'Estavar i Santa Maria de Mosoll.", "response": "al fresc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5732787726863332", "instruction": "Com torna la tonalitat en mi bemoll?", "context": "A la següent secció, «Infirma nostri corporis virtute firmans perpeti» («Infon en la nostra feble carn la força perpètua»), torna a la tonalitat principal de la mi bemoll amb una variació del tema principal. La secció s'interromp per un breu interludi orquestral en què s'escolten les campanes tubulars greus, donant un to ombrívol a la música. Aquest nou ambient menys segur és superat en reprendre el tema «Infirma nostri corporis», aquest cop sense els cors, en un tènue ressò en re menor de la invocació inicial.", "response": "amb una variació del tema principal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.869665141571856", "instruction": "Com es diu l'exposició que ha inaugurat la Fundació Mapfre a Barcelona?", "context": "La Fundació Mapfre acaba d'inaugurar a Barcelona 'Picasso-Picabia. La pintura en qüestió', una gran exposició que per primera vegada ofereix un acostament a les històries creuades de Pablo Picasso i Francis Picabia, i estableix connexions en la seva obra. La seva especial relació amb la ciutat de Barcelona i el desig de desafiar les convencions pictòriques són dos elements centrals del diàleg que proposa la comissària de la mostra, Aurélie Verdier, conservadora del Centre Georges Pompidou. L'exposició compta amb 150 obres de tots dos artistes procedents de diverses pinacoteques, entre elles el Museu Granet d'Aix-en-Provence que coorganitza l'exhibició i el Museu Nacional Picasso de París, que hi ha contribuït en gran mesura. Picasso, el mestre de l'art internacional del segle XX, i Picabia, un provocador dadaista, parlen de tu a tu a la nova exposició de la Fundació Mapfre a Barcelona. Per primera vegada una mostra es dedica a fer dialogar tots dos artistes: 'Mai Picabia s'havia considerat interlocutor de Picasso', ha subratllat la comissària Aurélie Verdier, defensant l'excepcionalitat d'aquesta mostra.", "response": "'Picasso-Picabia. La pintura en qüestió'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6962318821363279", "instruction": "Com decideixen mantenir els fills de Padmé i Anakin?", "context": "A bord de la nau espacial Tantive IV, Padmé rep assistència mèdica per una complicació sorgida en el seu embaràs. Malgrat els intents mèdics per rescatar-la, ella perd la voluntat de viure després de conèixer la conversió d'Anakin. Abans de morir, dóna a llum un nen i una nena, anomenats Luke i Leia respectivament. Obi-Wan, Yoda i Bail Organa decideixen mantenir ocults i separats els fills de Padmé i Anakin; Leia és adoptada pel senador Organa i la seva dona i va a viure a Alderaan, Luke és portat a Tatooine per viure amb Owen Lars, el germanastre d'Anakin i amb la seva dona Beru. Obi-Wan vigilarà Luke i Yoda viurà exiliat al planeta Dagobah, esperant que creixin els fills de Padmé i Anakin, les úniques esperances de rescatar la galàxia del nou Imperi Galàctic, encapçalat per l'emperador sith Darth Sidious. Al final es pot apreciar Darth Vader i l'emperador mirant la construcció de l'Estrella de la mort.", "response": "ocults i separats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.43653923255147187", "instruction": "Com ha qualificat Mohammad Javad Zarif el començament del mandat de Trump?", "context": "OSLO, 12 (Reuters/EP) El ministre d'Afers Exteriors iranià, Mohammad Javad Zarif, ha expressat aquest dilluns la seva confiança que l'Administració del president nord-americà Donald Trump compleixi amb l'acord nuclear aconseguit entre Iran i la comunitat internacional el 2015 malgrat el començament “poc prometedor” del seu mandat. Trump ha afirmat que l'acord amb Iran és un “desastre” o que suposa “el pitjor acord mai negociat”. “Desafortunadament, el comportament de la nova Administració de Washington no és molt prometedor”, ha apuntat Zarif després de reunir-se amb el seu homòleg noruec, Borge Brende. “Creiem que al final consideraran necessari complir l'acord (…). Crec que l'Administració nord-americana descobrirà que li interessa complir amb els seus compromisos pels Estats Units i per la pau i la seguretat”, ha argumentat. El 2015, Teheran va signar un acord nuclear amb Washington i cinc països més –el Grup 5+1–, en el qual va acceptar limitar el seu programa d'energia nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions internacionals.", "response": "poc prometedor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5621016801021753", "instruction": "Com asseguren els eurodiputats que és el corredor mediterrani?", "context": "Els eurodiputats Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC), Ramon Tremosa (PDECat), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC) i l'independent Francesc Gambús han denunciat a la Comissió Europea els retards en el corredor mediterrani. En una carta dirigida a la comissària de Transports, Violeta Bulc, els eurodiputats avisen que 'no hi ha un pla detallat a curt, mitjà o llarg termini' per a desenvolupar aquesta infrastructura, tal com denuncia un informe recent del lobby pel corredor, FERRMED. En aquest sentit, reclamen que la veu de l'organització s'inclogui en totes les reunions del fòrum del corredor que organitza Brussel·les. 'Com a eurodiputats, hem estat monitorant el desenvolupament del corredor mediterrani, una infraestructura europea essencial', asseguren. També afirmen que l'últim informe de FERRMED exigeixen que es tinguin en compte les seccions transfrontereres, les qüestions d'interoperabilitat, la intermodalitat i capacitat de la infrastructura. Així mateix, demanen incloure la línia convencional que enllaça Tarragona amb Saragossa a través de Lleida i l'axis de l'Ebre com a part integral de la xarxa principal del corredor.", "response": "una infraestructura europea essencial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7515502041407893", "instruction": "Com era la ferida per alguns?", "context": "La Llegenda de les quatre barres de sang fou un èxit immediat i fulminant. A partir de 1551 la gran majoria d’historiadors posteriors la reproduïren corregint-la i ampliant-la. El 1564 un altre historiador valencià Rafael Martí de Viciana ja la donava totalment per certa a Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno, assenyalant que «quatro barras coloradas en campo de oro, dadas a don Jofre, primer conde de Barcelona». L'emperador Lluís, que en l'original de Beuter no era concretat, fou identificat amb l'emperador Lluís I «el Pietós» mentre que d'altres versions l'identificaven amb el seu nét Lluís II de França «el Quec»; altres convertiren la ferida després del combat en una ferida mortal, situant l'escena en el llit mortuori del comte poc abans de la seva mort; en altres versions, atès que l'emperador Lluís I «el Pietós» havia mort el 840, abans del naixement de Guifré el Pilós, el rei de la llegenda fou canviat per Carles II de França «el Calb»; així fou com la recollí un altre historiador valencià, Francisco Diago, autor de Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona, (1585-1615) que publicà a Barcelona el 1603; la llegenda valenciana havia arribat a Catalunya.", "response": "mortal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32688840860449153", "instruction": "Com caracteritza Eusebi a Urbà?", "context": "Eusebi caracteritza Urbà com un home que gaudia amb la varietat dels seus càstigs. Un dia, poc després de Pasqua del 307, va ordenar a la verge Teodòsia de Tir (Líban) que es llancés al mar per conversar amb els cristians que assistien a judici i refusaven el sacrifici; i mentrestant enviava a Phaeno els cristians del tribunal. En un sol dia, el 2 de novembre del 307, Urbaà va condemnar a un home anomenat Domnino a ser cremat viu, tres joves a lluitar com si fossin gladiadors, i un sacerdot a estar amb una bèstia. El mateix dia, va ordenar a alguns joves a ser castrats, va enviar tres verges als bordells, i va empresonar altres persones com Pàmfil de Cesarea, un sacerdot, erudit i defensor del teòleg Orígens. Poc després, i per raons desconegudes, Urbà fou desposseït del seu poder, empresonat, jutjat i executat, tot en un sol dia i amb els procediments accelerats. El reemplaçà Firmilià, un soldat veterà i un dels confidents de confiança de Maximí.", "response": "com un home que gaudia amb la varietat dels seus càstigs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9504025978373455", "instruction": "Com eren les temperatures polars comparades amb les d'avui en dia?", "context": "Leptictidium vivia als boscos subtropicals que cobrien gran part d'Europa durant l'Eocè. Des del principi d'aquesta època, la temperatura del planeta anà pujant fins a assolir el màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, un episodi d'escalfament ràpid i intens (d'entre 5 i 8 °C) que durà aproximadament 170.000 anys. Malgrat que alguns grups marins, com els foraminífers bentònics, patiren grans extincions a causa del màxim tèrmic, el seu efecte sobre els mamífers fou un augment de la taxa d'especiació i de les migracions. Les temperatures de les regions polars eren molt més altes que avui en dia. Els boscos temperats arribaven fins als pols, mentre que els climes tropicals plujosos arribaven fins a 45° de latitud nord.", "response": "més altes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.38024024314758365", "instruction": "Com es considerat Gichin Funakoshi?", "context": "Gichin Funakoshi, és considerat el pare del karate modern i és el portador d'aquest dins del Japó. El nom de shōtōkan prové del primer dojo que obrí el 1939. Shōtō (松濤) significa \"pi de les ones\" (el moviment de les agulles dels pins quan el vent bufa a través d'elles), pseudònim de Funakoshi. Kan (馆) significa \"casa\", en honor del seu sensei.", "response": "el pare del karate modern", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5842202611809759", "instruction": "Com s'anomena la teoria que va fer Blackett?", "context": "El 1947, P. M. S. Blackett va predir que les nanes blanques haurien de posseir camps magnètics d'una força en la seva superfície d'aproximadament un milió de gauss (100 tesles), com a conseqüència d'una llei física que ell mateix va proposar, que afirmava que un cos en rotació i sense càrrega hauria de generar un camp magnètic proporcional al seu moment angular. Aquesta teoria rep el nom de magnetisme gravitacional, coneguda també com l'efecte Blackett, que mai no ha estat observat ni acceptat generalment per la comunitat científica. Pocs anys més tard, a la dècada del 1950, l'efecte Blackett va ser refusat., pàg. 39–43", "response": "magnetisme gravitacional", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7039344656860791", "instruction": "Com és el penis?", "context": "Els mascles tenen el penis llarg i recte, amb una escotadura entre el cos i el gland, que és estreta i té forma d'ou. El penis té l'extrem pelut i la base gairebé calba. Quant al bàcul, o os penià, és llarg, estret i lleugerament corb. La llargada del penis i el bàcul diferencien el ratpenat de Racey de la resta de vespertiliònids africans i malgaixos de mida semblant. P. endoi, P. paterculus i P. abramus tenen el bàcul més similar, però el de P. abramus és més corb, P. paterculus té el cos i la punta més robustos i P. endoi té l'extrem proximal més robust. El penis mesura 9,6-11,8 mm i el bàcul 8,8-10,0 mm.", "response": "llarg i recte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6748720496376642", "instruction": "Com defineixen els astrònoms la metal·licitat d'una estrella?", "context": "Els astrònoms defineixen la metal·licitat d'una estrella com l'abundància d'elements químics que tenen un nombre atòmic superior a l'heli. Això es calcula per mitjà d'una anàlisi espectroscòpica de l'atmosfera, seguit d'una comparació amb els resultats esperats de models estel·lars computeritzats. En el cas d'IK Pegasi A, l'abundància de metall estimat és de [M/H] = +0,07 ± 0,20. Aquesta notació permet obtenir el logaritme de la proporció d'elements metàl·lics (M) davant de la proporció d'hidrogen (H), menys el logaritme de la proporció de metall del Sol (així, si l'estrella iguala l'abundància de metall del Sol, aquest valor serà zero). Un valor logarítmic de 0,07 és equivalent a una proporció de metal·licitat d'1,17, per la qual cosa l'estrella seria un 17% més rica en elements metàl·lics que el Sol. No obstant això, el marge d'error d'aquest resultat és bastant gran.", "response": "com l'abundància d'elements químics que tenen un nombre atòmic superior a l'heli", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23013242513743704", "instruction": "Com ha arribat la resolució a Torrent?", "context": "El Tribunal Suprem (TS) ha notificat avui al president del parlament, Roger Torrent, la resolució del passat dimarts sobre la suspensió de sis diputats processats per rebel·lió: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez. La comunicació ha arribat a través d'una carta certificada que es limita a comunicar el contingut de la resolució. 'En compliment del que ha acordat el magistrat instructor de la causa especial de referència, i per resolució del 9 de juliol passat, adjunt remeto testimoni de la mateixa als efectes acordats en relació amb la mesa del Parlament de Catalunya', es pot llegir a la carta. En la resolució, Llarena suspèn temporalment els sis diputats i obre la porta que la mesa de la cambra catalana designi substituts sense que els afectats perdin l'acta de diputat. La notificació arriba l'endemà de la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de denegar el lliurament del president de la Generalitat a l'estat espanyol pel delicte de rebel·lió. Els jutges alemanys consideren que durant l'1-O no es va produir l'escenari violent que requereix una rebel·lió.", "response": "carta certificada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6924601857867431", "instruction": "Com és en el sistema solar interior la marea galàctica?", "context": "Les forces de marea es produeixen a causa que la gravetat que exerceix un cos decreix amb la distància. L'efecte més quotidià són les marees que la Lluna provoca sobre els oceans terrestres, que causen que aquests pugin o baixin segons la seva proximitat al satèl·lit. En cas de la mateixa manera, la Via Làctia exerceix aquestes forces de marea sobre el núvol d'Oort, deformant-la lleugerament cap al centre de la galàxia (per la qual cosa el núvol d'Oort no és una esfera perfecta). En el sistema solar interior, aquesta marea galàctica és ínfima, ja que la gravetat solar hi predomina, però com més gran és la llunyania al Sol es torna cada vegada més perceptible. Aquesta petita força és suficient per pertorbar el moviment d'alguns membres del núvol, i una part d'aquests són enviats cap al Sol.", "response": "ínfima", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0011230869872030924", "instruction": "Com és l'argument?", "context": "El complicat argument s'articula entorn de la figura de Zelmira, filla de Polidoro, rei de l'illa de Lesbos i estimat pel poble, i del príncep Ilo, marit de la protagonista. Abans dels fets que s'hi narren, en absència d'Ilo, partit per defensar la seva terra natal, Azorre, senyor de Mitilene, a qui Polidoro havia negat la mà de la seva filla, ha envaït Lesbos en un intent d'assassinar l'ancià rei. Zelmira ha reeixit a amagar son pare en una tomba reial, i fingint cedir als propòsits d'Azorre, l'enganya fent-li creure que son pare s'ha amagat al temple de Ceres. Azorre fa calar foc al temple creient que així ha donat mort al seu rival. Però Antenore, aspirant al trom de Mitilene i enemic d'Azorre, havent-se unit a la conquesta de Lesbos fa assassinar aquest. Només el providencial retorn del valerós Ilo farà possible l'expulsió del nou usurpador i restablir al seu tron el savi rei Polidoro.", "response": "complicat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6483646938158942", "instruction": "Com importuna Belfiore a la poetessa?", "context": "D'altra banda, la poetessa ha conquistat el cor del cavaller Belfiore, que la importuna amb les seves propostes amoroses. Mentrestant, el criat Gelsomino fa gestions per aconseguir uns cavalls que no aconseguirà reunir, pel que finalment caldrà cancel·lar el viatge. Però no tot s'ha perdut, perquè Madama Cortese consola els viatgers oferint una celebració al seu hostal. El gran banquet es costeja amb els fons per al viatge. El comte Libenskof fa les paus amb la marquesa Melibea, en al·lusió al fet que Rússia i Polònia signen un tractat de pau. I com en tota celebració o banquet que es preï, fan la seva aparició uns ballarins contractats en l'últim moment per Trombonok per iniciar la festa. Un brindis de cadascun dels convidats a la manera del seu país i l'elogi de Carles X, rei de França, posen fi a aquesta divertida òpera.", "response": "amb les seves propostes amoroses", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6567358458768677", "instruction": "Com cristal·litza la jadeïta?", "context": "La jadeïta cristal·litza en el sistema cristal·lí monoclínic. El seu grup espacial és C2/ c, amb unes dimensions de cel·la: a = 9,418Å, b = 8,562Å i c = 5,219Å; aquestes dimensions de cel·la poden variar segons les condicions de formació del mineral; per a espècimens formats a 1500 °C i 50 Kb, els paràmetres de cel·la són: a = 9,692Å, b = 8,874Å, c = 5,301Å, β = 106,85° i V = 436,37Å3; amb un grup espacial C2/c. La seva estructura és semblant a la que tenen altres piroxens com ara el diòpsid, que estan formats per capes paral·leles d'alumini coordinat octaèdricament i poliedres de sodi connectats amb cadenes de sílice paral·leles a l'eix c. Les distàncies catió-oxigen són per als diferents elements: Si-O = 1,623Å, Al-O = 1,928Å, i Na-O = 2,469Å. Quan se sotmet un cristall de jadeïta a difracció de raigs X, s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia:", "response": "en el sistema cristal·lí monoclínic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4973421048523212", "instruction": "Com es conegut el gest que fa Maria amb les mans alçades?", "context": "Un altre dels temes de Van Eyck, i d'altres primitius flamencs, és la gran capa pluvial sobre una dalmàtica que porta Gabriel. Aquesta vestimenta correspon a un celebrant o encarregat d'una Missa Major. Maria està davant una taula amb un llibre d'una mida que correspondria ser un llibre d'Evangelis o missal, i té les mans alçades en un gest conegut com a expansis manibus. Aquest és sens dubte un gest de sorpresa i incertesa amb què rep l'aparició sobtada de Gabriel i la seva notícia, però és també un gest usat pels sacerdots en certs moments de la missa. La pintura ha estat connectada amb la Missa Daurada («Missa Aurea»), un drama litúrgic, o missa dramatitzada, popular als Països Baixos a l'època, que incloïa una escenificació de l'Anunciació com la lectura de l'Evangeli. Habitualment, això és part d'un tema comú entre els primitius flamencs, on Maria, com a mitjancera entre el fidel i Déu, es compara amb, o es veu com, un sacerdot celebrant missa. Compara el sacrifici personal del seu fill amb el sacrifici ritual promulgat pel sacerdot a la missa. Un exemple extrem es pot veure a Le sacerdoce de la Vierge al Louvre, on es mostra clarament amb vestits litúrgics i celebrant la missa en un altar; més sovint, com en aquest cas, la comparació es fa més subtilment.", "response": "expansis manibus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45972898872231427", "instruction": "Com escalonen la seva receptivitat les femelles?", "context": "La temporada d'aparellament dura entre mitjans d'abril i mitjans de maig. L'estre dura entre quatre i sis hores, i les femelles s'aparellen amb diversos mascles durant aquest període. Dins d'un grup, les femelles escalonen la seva receptivitat de manera que cada femella entra en zel en un dia diferent de la temporada d'aparellament, reduint la competició per l'atenció dels mascles. La gestació dura uns 135 dies, i el part es produeix al setembre o a vegades a l'octubre. En estat salvatge, sol néixer una sola cria, tot i que també poden néixer bessons. Els lèmurs de cua anellada nounats tenen un pes de 70 grams, i les mares els porten al pit durant les primeres 1-2 setmanes, i després a l'esquena.", "response": "cada femella entra en zel en un dia diferent", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8483387013319826", "instruction": "Com serà la presidència del Consell Sobirà?", "context": "La junta militar del Sudan i l'oposició han arribat a un acord per formar un consell sobirà durant un període de transició cap a la democràcia, segons ha informat avui l'agència de notícies SUNA. Les dues parts han acordat que la presidència del Consell Sobirà serà rotatòria per un període de tres anys o més. També han pactat establir una investigació nacional 'exhaustiva, transparent i independent sobre els diversos esdeveniments desafortunats que ha viscut el país en les darreres setmanes', segons ha recalcat l'enviat especial de la Unió Africana (UA) en un comunicat. A més, totes dues parts han decidit assumir la responsabilitat per prendre les mesures que es duran a terme per crear un ambient al país adequat per a la reconciliació. La junta militar del Sudan i l'oposició van portar a terme ahir la segona ronda de contactes després de reprendre el diàleg aquest dimecres, en una jornada en la qual a més han estat alliberats 235 membres d'un grup rebel actiu a la regió de Darfur. Els contactes es van reiniciar aquest dimecres després que la coalició opositora es declarés disposada a mantenir converses directes amb la junta, després que se suspenguessin arran de la massacre de més d'un centenar de manifestants el 3 de juny.", "response": "serà rotatòria per un període de tres anys o més", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4963421918570966", "instruction": "Com assenyalà Michael Farr que eren els dibuixos de Tintín?", "context": "El primer lliurament de Tintín al país dels soviets va aparèixer a l'edició del 10 de gener de 1929 de Le Petit Vingtième, i va sortir setmanalment fins al 8 de maig de 1930. Hergé no planeja el desenvolupament de la història, sinó que improvisava noves situacions setmanalment, per la qual cosa Jean-Marc i Randy Lofficier observen que «tant pel qua fa a la història i la il·lustració, Hergé estava aprenent el seu ofici davant els ulls dels lectors». Hergé admetia que la feina pecava d'una certa urgència, dient: «Le Petit Vingtième sortia dimecres a la nit, i sovint aquell mateix dia no tenia ni idea de com aconseguiria fer sortir Tintín de la difícil situació en què l'havia ficat la setmana anterior». Michael Farr considera aquest fet prou evident i assenyala que molts dibuixos eren «simples, rudimentaris, i precipitats» i no tenien la «polidesa i refinament» que Hergé desenvoluparia més endavant. En contrast, creu que certes vinyetes eren d'alta qualitat i que mostren l'«extraordinària capacitat com a dibuixant» d'Hergé.", "response": "simples, rudimentaris, i precipitats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2783535078315693", "instruction": "Com augmenta la temperatura de l'estratosfera d'Urà?", "context": "La capa mitjana de l'atmosfera d'Urà és l'estratosfera, on la temperatura augmenta en general amb l'altitud des de 53 K a la tropopausa fins entre 800 i 850 K a la base de la termosfera. L'escalfament de l'estratosfera el causa l'absorció de radiació solar ultraviolada i infraroja pel metà i altres hidrocarburs, que es formen en aquesta part de l'atmosfera com a resultat de la fotòlisi del metà. La calor també arriba per conducció des de la termosfera. Els hidrocarburs ocupen una capa relativament estreta en altituds entre 100 i 280 km, que corresponen amb un rang de pressions de 10 a 0.1 mbar (1000 a 10 kPa) i temperatures entre 75 i 170 K. Els hidrocarburs més abundants són el metà, l'acetilè i l'età amb taxes de barreja al voltant de 10−7 en relació amb l'hidrogen. La taxa de barreja del monòxid de carboni és semblant en aquestes altituds. Els hidrocarburs més pesants i el diòxid de carboni tenen taxes de barreja inferiors en tres ordres de magnitud. La taxa d'abundància d'aigua és al voltant de 7×10−9. L'età i l'acetilè tendeixen a condensar-se a la part inferior, més freda, de l'estratosfera i la tropopausa (per sota del nivell de 10 mBar) formant capes de boira o broma, que poden ser responsables en part de l'aspecte llis d'Urà. Tanmateix, la concentració d'hidrocarburs a l'estratosfera d'Urà per damunt de la boira és significativament més baixa que a les estratosferes dels altres planetes gegants.", "response": "amb l'altitud", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7577955024934266", "instruction": "Com diu Mundó que és aquest deute?", "context": "El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha reclamat a l'Estat que ingressi a la Generalitat 688 milions d'euros per finançar l'increment d'efectius dels Mossos d'Esquadra des del 2009. Mundó, que representa Catalunya en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha assegurat que és un 'deute reconegut' pel Ministeri d'Interior i que es va posar sobre la taula a la darrera reunió de la junta de seguretat, celebrada a principis de juliol a Barcelona. Com que aquesta junta no es reunia des del 2009, aquesta partida correspon als diners que Catalunya ha deixat d'ingressar en aquest període tot i fer front a les competències en seguretat. 'Demanem que s'ingressin al Pressupost de la Generalitat, són diners que es deuen a Catalunya', ha manifestat abans de començar la reunió.", "response": "reconegut", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6488669953424456", "instruction": "Com són les potes posteriors?", "context": "La superfície superior de les potes anteriors i posteriors és coberta per un pelatge gris pàl·lid lleonat. Les potes posteriors són molt curtes i amples. Els peus manquen de petits tubercules entre els coixinets plantars i el pòl·lux és cobert per una ungla. El crani és curt i ample. L'os zigomàtic, pesant i ample, no s'arqueja lateralment. Les vores supraorbitals del crani estan força desenvolupades i la regió interorbital és molt ampla, amb vores gairebé paral·leles. La part facial del crani és molt curta. La distància entre les incisives i les sèries de molars és un xic inferior a la llargada de la superfície coronària de la filera dental superior. Els ulls grossos d'aquest rosegador són una adaptació al seu mode de vida nocturn. També té dos parells de mamelles laterals a la vora abdominal del pelatge lateral, a l'alçada del pelatge ventral.", "response": "molt curtes i amples", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6763138159067348", "instruction": "Com semblà que fluïa de la seva ploma l'inspiració de Rossini l'any 1812?", "context": "Composta per Rossini en només 11 dies quan tenia 20 anys, és la quarta de les cinc farses compostes per Rossini per al Teatro San Moisè de Venècia entre 1810 i 1813 -la resta foren La cambiale di matrimonio (1810), L'inganno felice (1812), La scala di seta (1812) i Il signor Bruschino (1813)-, i que van constituir un pas clau en la definició del seu estil còmic. És la cinquena òpera estrenada l'any 1812 i es tracta d'una de les seves partitures més fresques i inspirades. Sembla que la inspiració fluïa de la seva ploma a una inusual alta velocitat durant aquest any.", "response": "a una inusual alta velocitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.340959870355678", "instruction": "Com era antigament aquesta espècie?", "context": "El rinoceront de Java és molt més silenciós que el de Sumatra; se n'han registrat molt poques vocalitzacions. Els rinoceronts adults no tenen cap predador conegut a part dels humans. Són tímids, particularment al Vietnam i es retiren als boscos espessos quan senten humans a prop. Tot i que és una característica valuosa des del punt de vista de la supervivència, fa que els rinoceronts siguin difícils d'estudiar. Tanmateix, si els humans s'hi acosten massa, el rinoceront de Java esdevé agressiu i ataca, clavant les incisives del maxil·lar inferior mentre fa força cap amunt amb el cap. El seu comportament relativament antisocial podria ser una adaptació recent a les pressions sobre les poblacions; les proves històriques suggereixen que, com els altres rinoceronts, antigament aquesta espècie era més gregària.", "response": "més gregària", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2756984132807947", "instruction": "Com es va realitzar el túnel de ferrocarril?", "context": "Era el primer cop que es va realitzar un túnel de ferrocarril amb tuneladora, la qual va comportar forces problemes de construcció perquè s'encallava per la presència d'aigua i els canvis del subsòl de Barcelona. Les obres van estar parades mesos després de topar amb un bloc de pedra de l'antiga muralla que en va desviar el traçat. El 1973 es van paralitzar les obres ja havent realitzat el túnel, però sense haver acabat l'obra per falta de diners.", "response": "amb tuneladora", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.010329772599467213", "instruction": "Com va ser el procés de compra de les tretze taules pel MNAC?", "context": "El retaule va ser propietat del municipi de Granollers fins que el 1917 el MNAC, després d'una llarga negociació, va comprar les tretze taules que custodia actualment. El procés d'adquisició va ser molt complicat, ja que la venda dels retaules tenia com a finalitat obtenir fons per construir l'hospital de Granollers: això va fer que el preu fixat pels seus propietaris fos el més alt que mai havia hagut d'afrontar la Junta de Museus. Haver de pagar un preu tan alt va comportar nombrosos problemes i entrebancs per encaixar-ho en un pressupost extraordinari municipal. La negociació va començar el 1914, quan després d'assabentar-se de la intenció de vendre les taules de l'antic retaule gòtic, la Junta va comissariar Josep Rogent per realitzar les gestions preliminars. El 1915, la junta de construcció de l'hospital demanà autorització al bisbe per vendre els retaules, i la comissió d'adquisicions de retaules es traslladà a Granollers per examinar in situ les taules. La Junta de Museus era conscient que la col·lecció gòtica estava faltada de peces substancials i que aquest conjunt de tretze taules podia ser de gran importància. El vocal Manuel Rodríguez Codolà va elaborar un dictamen favorable. on remarcà \"la importància de recuperar una de les grans obres dels Huguet\" després que s'hagués perdut el Retaule de Sant Antoni Abat, cremat durant la Setmana Tràgica, i considerant l'interès pel gòtic[n. 1] –un estil que havia estat oblidat– i que un canvi d'idees en el món de l'art i les descobertes científiques començaven a treure'l del desconeixement. S'acordà consignar al pressupost una quantitat màxima de 125.000 pessetes per a la seva adquisició, encara que la primera oferta que es féu als propietaris fou de cent mil pessetes. Juntament amb les taules de Granollers hi anava inclòs un retaule gòtic de sis compartiments amb la vida i martiri de sant Sebastià amb una predel·la de cinc divisions que contenia una representació de Jesús i els instruments de la Passió, un bisbe i sant Roc i un a escena de martiri.", "response": "molt complicat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11943097044705941", "instruction": "Com es coneix la pràctica de traduir el text en format occidental?", "context": "Tradicionalment, el manga s'escriu de dalt a baix i de dreta a esquerra, ja que aquesta és la lectura tradicional del japonès. Algunes editorials de manga tradueixen els texts mantenint aquest format (Les paraules es llegeixen com sempre d'esquerra a dreta i de dalt abaix, però la història comença on seria l'última pàgina d'un llibre occidental, és a dir el llibre es llegeix de dreta a esquerra i dins d'una mateixa vinyeta es llegeix primer les bafarades de la dreta.) com fa l'editorial Glénat amb la publicació dels tankōbons. D'altres, en canvi, ho fan amb el format occidental, d'esquerra a dreta, per tal de no confondre els lectors estrangers. Aquesta pràctica es coneix com a «Volta».", "response": "«Volta»", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6692258644114618", "instruction": "Com ha dit Rivera que va ser la mobilització?", "context": "Els partits, dirigents i mitjans unionistes han mirat d'aigualir la Diada d'enguany, dient que la mobilització independentista es desinflava i que ja no sortia tanta gent al carrer com abans. En una entrevista a 13TV, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha optat per un altre camí: reconèixer que l'independentisme té força i que la mobilització va ser multitudinària. 'A la Diada hi havia milers, milers i milers de persones al carrer', va dir Rivera dilluns. Quan li van demanar si s'havia desinflat la mobilització, va dir: 'Podria escombrar cap a casa i dir que sí, però aquest tipus d'afirmacions em semblen perilloses.' L'entrevistador insistia en el descens de manifestants. I Rivera va respondre que la democràcia no es mesurava per manifestants, sinó per vots. I que hi ha entre un 30% i un 45% de catalans que creuen legítimament que amb la independència es resoldrien els problemes econòmics actuals.", "response": "multitudinària", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6867424351286846", "instruction": "Què es desconeix del retaule?", "context": "Tot i la documentació existent sobre les clàusules de contractació de l'obra, es desconeix l'estructura i distribució original del retaule. Tanmateix, a partir de les taules conservades i de les seves característiques estructurals, l'historiador Francesc Ruiz i Quesada ha fet una proposta de distribució dels panels existents. Els contractes de la fusteria de Bonafè i de la pintura del retaule es coneix que la seva amplada era de quasi dotze metres i que tenia quatre carrers laterals, dos a cada banda del carrer principal en què hi havia una escultura de sant Agustí a la part baixa, i, per sobre d'aquesta imatge, una altra de la Mare de Déu. Es desconeix documentalment la seva alçària, nombre d'escenes i el relat pictòric.", "response": "l'estructura i distribució original", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7569424555616427", "instruction": "Què es representa a la taula inferior?", "context": "A la taula inferior es representa el pas del mar Roig del poble hebreu en la seva fugida d'Egipte. Els jueus arribaren a Piahirot, prop del Mar Roig i acamparen davant de Baal-Sefon. El faraó escoltà els precs del seu poble que clamava venjança, armà el seu exèrcit i comença una persecució dels hebreus. Quan aquests sentiren retronar l'exèrcit que s'acostava, es varen adreçar a Moisès, ja que el mar els barrava el pas. Aleshores, Moisès estengué els seus braços sobre el mar i començà a bufar un vent de ponent molt fort que enretirà les aigües, i quedaren dividides per mostrar un pas segur per travessar-lo. Ràpidament, els hebreus van ficar-se dins i van començar la travessia a peu sec. Quan van arribar els egipcis, el faraó va decidir perseguir els israelians i també van entrar al pas del mar obert per Moisès. Quan tot el poble jueu va haver passat, Moisès va estendre de nou els braços sobre el mar i les aigües van tornar al seu lloc, ofegant i destruint tot l'exèrcit egipci.[Èxode 14:15-31] La imatge capta el moment final amb l'àngel i el núvol que va fer de guia, presents.", "response": "el pas del mar Roig del poble hebreu en la seva fugida d'Egipte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17383147792969478", "instruction": "Què va realitzar per a l'altar de l'església de Santa Maria in Vallicella?", "context": "De retorn a Màntua, el duc Vicenç Gonzaga li va encarregar un gran tríptic per a l'església dels jesuïtes d'aquesta ciutat, que va superar en grandesa l'anterior tríptic de l'església romana de la Santa Creu de Jerusalem; malauradament, aquesta obra va patir greus danys durant les incursions franceses de l'any 1797. En aquest període, va realitzar uns plafons per a l'altar de l'església de Santa Maria in Vallicella, a Roma. I a Gènova va realitzar retrats per a les famílies més poderoses: els Doria, els Spínola i els Imperiale. Però l'obra més important d'aquest període va ser Adoració dels pastors, per a l'església de Fermo, en què es copsa la influència del realisme de Caravaggio, i la lluminositat de Correggio.", "response": "uns plafons", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7844111643833264", "instruction": "Amb què es feia el transport?", "context": "La nova carretera va substituir la carretera que anava de Ponts a Isona, i que discorria per una antiga calçada romana, com a principal via de connexió entre la Noguera amb el Pallars Jussà. El transport es feia amb diligències, que a vegades s'aturaven a Montargull. La principal companyia era La Catalana, les línies de la qual van ser adquirides posteriorment per l'empresa Alsina Graells. A principis del segle XX anar de Barcelona a Montargull implicava unes quatre hores de tren fins a Tàrrega, i a partir d'aquí amb diligència unes 11 hores més per arribar a Montargull. Abans de ser reformada, la carretera feia moltíssimes giragonses i corbes, i s'havia de fer molt a poc a poc. Com a referència, en diligència es trigaven 45 minuts a fer els sis kilòmetres del tram de Folquer fins a Montargull. La carretera continuaria sent de difícil trànsit, produint diversos accidents, com per exemple el que es reporta al setembre de 1924 quan un veí de la població mor en bolcar el seu carro al km. 24 de la carretera d'Artesa de Segre a Tremp.", "response": "amb diligències", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35055013297528237", "instruction": "Què mostra Jesús a l'escena?", "context": "Al seu costat, i molt relacionada amb la resurrecció, hi ha l'escena de l'Aparició de Jesús al cenacle davant dels deixebles. Per donar continuïtat a l'escena anterior, Jesús mostra les mateixes robes i els mateixos atributs. Tot i haver-hi diversos apòstols a l'escena, només es poden veure les imatges de sant Pere, sant Pau i un altre de no identificat. La resta, al darrere, s'intueixen pels nimbes.", "response": "les mateixes robes i els mateixos atributs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5567252579095122", "instruction": "Què va criticar Cayo Lara a alguns jornalers en el discurs que va donar a Palma del Río?", "context": "L'ex-coordinador general d'Esquerra Unida Cayo Lara ha aixecat fortes crítiques pel seu discurs a Palma del Río (Andalusia) on va retreure a alguns jornalers que donessin suport a l'independentisme català. Lara diu que 'l'independentisme és egoisme' i que en cas d'independència no es podrien pagar les ajudes del pla de treball rural (PER). 'Amb què pensen pagar el PER? Parlem d'economia, parlem de caixa única de la Seguretat Social, parlem que l'estat ha de ser garant de la solidaritat. Perquè si demà s'independitza Catalunya, després s'independitza Euskadi, després s'independitza Galícia… M'expliqueu què hi quedarà, aquí?' Les paraules han tingut resposta des de Comunistes de Catalunya, un dels partits que conformen EUiA. Ha compartit un article de l'historiador comunista Joan Tafalla, que veu les paraules de Lara com 'una mostra de la incapacitat política d'una certa esquerra espanyola'.", "response": "que donessin suport a l'independentisme català", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3061918509015382", "instruction": "Per què ha substituït les diligencies Ridley Scott?", "context": "Ridley Scott ha reutilitzat les tècniques cinematogràfiques dels westerns dels anys 50 del segle XX. Ha tornat als llocs de rodatge de nombrosos westerns a Utah, als voltants de Moab, que no s'havien fet servir per a llargmetratges des de l'època de John Wayne. Ha substituït els cowboys per automòbils i les diligències per camions, tot conservant-hi les mateixes tècniques fotogràfiques: col·loca els personatges dins del paisatge utilitzant plans generals o en plans parcials per donar idea de la immensitat del lloc. El paisatge esdevé un personatge més, esplèndid o amenaçador. Són les mateixes línies, volutes o núvols de pols (evocant la velocitat i les persecucions) aixecats pels unglots dels cavalls, les rodes de les diligències, i els pneumàtics de la Thunderbird i dels cotxes de policia.", "response": "per camions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8571477686221824", "instruction": "Què han manifestat els batlles sobiranistes a Twitter?", "context": "L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) es concentraran dissabte a les dotze del migdia a la plaça de Sant Jaume per a mostrar el seu rebuig a les amenaces de la fiscalia espanyola. Els set-cents dotze batlles hi aniran amb les vares. La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, ha dit que els batlles aniran a declarar perquè no tenen res a amagar. Lloveras i Buch (ACM) han criticat la decisió de la fiscalia i han explicat que encara no els ha arribat cap citació judicial. Per una altra banda, la CUP ha emès un comunicat en què explica que els seus batlles no aniran a declarar. Avui desenes de batlles sobiranistes ja han reaccionat a través de Twitter, mostrant rebuig i indignació davant de les advertències de la fiscalia.", "response": "rebuig i indignació davant de les advertències de la fiscalia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14179006409145345", "instruction": "Què diu Celaà que es l'eix d'un estat de dret?", "context": "Pedro Sánchez ha fet miques avui l'estat de dret espanyol, si hem de fer cas de les declaracions que la seva ministra portaveu, Isabel Celaá, va fer ara fa un any, quan defensava l'autonomia i independència de la fiscalia respecte de l'executiu. 'Això és la separació de poders, i això consagra l'estat de dret', deia amb energia Celaá. L'11 d'octubre de 2018, Celaá deia: 'Aquest és un estat de dret i la columna vertebral d'un estat de dret és la separació de poders. El poder judicial és independent, la fiscalia és independent i no s'han de barrejar les resolucions polítiques i les judicials, ni per a Catalunya ni per a cap altre lloc.' Ho deia després d'un consell de ministres marcat per la negociació sobre el pressupost, finalment infructuosa, en què necessitava el suport dels partits independentistes. Aquests partits demanaven al govern de Pedro Sánchez que mogués peça amb vista a un judici per al qual faltaven pocs mesos; que fes que la fiscalia retirés les acusacions de rebel·lió contra els presos polítics, i que permetés que sortissin en llibertat provisional. I la resposta que va donar Celaá és absolutament contradictòria amb les paraules d'avui de Pedro Sánchez, quan ha dit a RNE que la fiscalia depenia del govern espanyol i que per això podia dir que es comprometia a portar Carles Puigdemont de Bèlgica a Espanya.", "response": "la separació de poders", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07173532101995417", "instruction": "Què està escalant el ninja a la il·lustració del llibre?", "context": "La referència més antiga que es compta al dia d'avui de ninges vestits tot de negre es troba a la il·lustració d'un llibre del 1801 on s'observa un ninja escalant un castell. Un aspecte que cal remarcar, és que probablement d'aquesta representació prové la imatge actual de la vestimenta ninja, que molt segurament va derivar d'una convenció artística molt recurrent al Japó, sobretot en el bunraku, on vestir un titella de negre donava la idea a l'espectador que no la podia veure. Els mateixos titellaires utilitzen vestimentes com les descrites amb la mateixa finalitat. De totes maneres, no és d'estranyar que durant incursions nocturnes, la vestimenta ideal fora de colors foscos, preferiblement blau marí. De la mateixa manera, durant les nevades en els hiverns del Japó el color preferible seria tot de blanc, a causa de la naturalesa ninja de camuflar-se amb l'entorn.", "response": "un castell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.877480119374259", "instruction": "Amb què està connectat el collar brillant de la latitud de −45°?", "context": "El mecanisme dels canvis físics encara no és clar. Vora els solsticis d'estiu i hivern, els hemisferis d'Urà són alternativament o bé totalment encarats cap als raigs del Sol, o bé de cara a l'espai profund. Es creu que l'aclariment de l'hemisferi il·luminat pel sol és el resultat de l'espessiment dels núvols de metà i de les capes de boira situats a la troposfera. El collar brillant de la latitud de −45° també està connectat amb núvols de metà. Altres canvis a la regió del pol sud es poden explicar per canvis a les capes baixes de núvols. La variació en l'emissió de microones del planeta és causada probablement pels canvis en la circulació profunda troposfèrica, perquè els núvols i la boira gruixuts del pol deuen inhibir la convecció. Ara que arriben els equinoccis de primavera i tardor a Urà, les dinàmiques estan canviant, i pot tornar a haver-hi convecció.", "response": "amb núvols de metà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9131674197860585", "instruction": "Per què en molts països democràtics els mitjans de comunicació recomanen el vot abans de les eleccions cap a una determinada formació política?", "context": "A la majoria de països democràtics és una pràctica habitual que els mitjans de comunicació, just abans d'unes eleccions, expressen una preferència electoral als seus lectors i en recomanen el vot, precisament com una part de la seua responsabilitat informativa envers la societat. Al nostre país aquesta pràctica no és habitual i de fet VilaWeb no ha demanat mai el vot per ningú. Però aquesta pràctica, amb el respecte a la pluralitat dels nostres lectors, avui la trencarem. La trencarem perquè és impossible de mantenir-se al marge en aquestes eleccions, les més importants de la història de Catalunya. Aquest diumenge el país s'encara a la seua realitat i al seu futur. Una victòria de les forces independentistes posarà fi al règim autonòmic i obrirà la porta a la proclamació de la república independent.", "response": "com una part de la seua responsabilitat informativa envers la societat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46047578431547587", "instruction": "Què serveix sovint per a ordenar-se les idees?", "context": "Escriure, sovint, serveix per a ordenar-se les idees. Hi ha gent que surt a passejar, o a córrer, a navegar, gent que pinta, que dibuixa organigrames, que cus. A mi em va bé escriure. És com si, a mesura que les paraules s'organitzen en fileres i omplen el buit blanc del paper o la pantalla, les idees que les sustenten anessin prenent sentit i consistència. O mostressin que els falten totes dues coses. Perquè, de vegades, ordenar també significa constatar que no, que aquell enfilall d'idees que et semblava tan clar en abstracte resulta que no suporta el negre sobre blanc, que s'enfosqueix, que trontolla, que es matisa tant que no s'aguanta.", "response": "Escriure", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3580332545162065", "instruction": "Què és la crònica de sant Jeroni?", "context": "Per la seva banda, Eusebi de Cesarea també diu que és el tercer, unes dades que utilitza l'obra de Juli Africà, però en corregeix lleugerament les dates. També la crònica de sant Jeroni és una traducció d'Eusebi, car l'original es va perdre. Jeroni esmenta que Climent és el successor de Lli i Anaclet, però també reconeix a un altre Climent com l'immediat successor de sant Pere, basant-se en la tradició que havia estat ordenat sacerdot per l'apòstol i una llei apòcrifa, pseudoclementina, d'almenys del segle iii continguda en l'obra de Tertul·lià i després en les Constitucions Apostòliques, que esmenta com s'ordenà poc abans de la mort de Pere. El Catàleg Liberià canvia de posició a Climent, posant-lo davant de Clet i Anaclet, que són de fet la mateixa persona. Henry Chapman va considerar que això es degué a un dels diversos errors accidentals de l'autor d'aquesta llista. L'únic que intenta conciliar ambdues tradicions és Rufí d'Aquileia, que confiant que l'epístola de Climent fos apòcrifa, afirma que va ser ordenat per Pere, el precedirien Lli i Anaclet, però que juntament amb Climent els tres van exercir funcions episcopals en vida de Pere.", "response": "una traducció d'Eusebi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5933336830650561", "instruction": "Què tenen les anatomies del Sant Sebastià i el Sant Jeroni?", "context": "Les anatomies del Sant Sebastià i el Sant Jeroni tenen una gran qualitat i a més tenint en compte que tota l'obra està sense policromar, fet que podria ressaltar encara més les imperfeccions. És evident que aquesta és una de les seves obres més importants i més reeixides. Palomino, pintor i escriptor, va considerar aquest cor de la catedral de Màlaga com «la vuitena meravella del món».", "response": "una gran qualitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9096119499466789", "instruction": "De què seran objecte totes les llengües de l'estat segons la constitució espanyola?", "context": "El portaveu de Compromís al senat espanyol, Carles Mulet, ha presentat una sèrie de preguntes escrites al govern espanyol per a demanar explicacions sobre el 'cas clar de discriminació lingüística' i 'menyspreu a les llengües espanyoles no castellanes' en la convocatòria del Certamen Arquimedes del ministeri espanyol de Ciència, Innovació i Universitats. Mulet ha censurat que per al premi, de totes les llengües cooficials, únicament podran optar als reconeixements aquells redactats en castellà, el que 'suposa que l'alumnat que hagi fet els seus treballs en anglès, com ja passa en moltes universitats, o en les llengües espanyoles cooficials, si no estan en castellà, tampoc poden'. 'Això atempta directament contra drets fonamentals i mereix una ràpida disculpa i rectificació per part del govern', ha exigit el senador en un comunicat, al mateix temps que ha defensat que 'bona part' de l'alumnat usa en els seus treballs llengües espanyoles 'que no són el castellà o fins i tot llengües estrangeres com l'anglès'. Així, ha explicat que els estudiants de graus o màsters en Ciències Biològiques i Biomèdiques, Ciències Experimentals, Exactes i Ambientals, Ciències Socials i Humanitats o Enginyeria i Arquitectura en universitats públiques de comunitats plurilingües poden estudiar o redactar els seus treballs en altres llengües. Per a Mulet, 'deixar fora de poder optar a aquesta convocatòria per motius lingüístics atenta al dret a no ser discriminat per motiu de llengua o a l'esperit la pròpia constitució espanyola, que afirma que totes les llengües de l'estat seran objecte d'especial protecció'. 'Aquí, directament un Ministeri les agredeix i menysprea', ha criticat.", "response": "d'especial protecció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1031188431427279", "instruction": "Per què li van fer la pensió vitalícia?", "context": "Els seus darrers anys es caracteritzen per la lluita contra el dolor que li produïa l'herpes i les seves limitacions de mobilitat. Tal com ho descriu a les seves memòries: «Jo cada dia amb menys ganes de moure'm, sobretot a l'hivern, vaig i vinc d'un llit molt còmode a un seient que també ho és força i d'una cambra de dormir espaiosa a una cambra de bany suficient». Econòmicament sempre havia patit escassetat, però els seus darrers anys va tenir seriosos problemes econòmics. Un cop més va ser Josep Badia qui el va ajudar aconseguint que un prohom local, en Maties Barres, li fes una pensió vitalícia per la seva casa de Can Feliu i, amb això, va poder viure els últims temps.", "response": "per la seva casa de Can Feliu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9014590753013302", "instruction": "Què són els Guerrers de Riace?", "context": "Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever (segle v aC) que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria. Són dos dels pocs exemples d'escultures en bronze que queden de l'Art de l'antiga Grècia juntament amb, per exemple, el Posidó o Déu de Artimisio del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes o l'Auriga de Delfos. Van ser trobades al fons del mar a la rodalia de la localitat de Riace, a la província de Reggio de Calàbria el 1972. S'han convertit en un dels símbols de la ciutat de Reggio de Calàbria. Són coneguts com a Bronze A (el jove) i Bronze B (el vell).", "response": "una parella d'estàtues gregues", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9201719747394624", "instruction": "Amb què va atacar la policia als migrants?", "context": "Un nen ha mort en el naufragi d'una embarcació amb quaranta-set migrants que havia sortit de la costa de Turquia i es dirigia a l'illa grega de Lesbos. Segons els guardacostes grecs, un segon infant ha estat traslladat a l'hospital. Segons la policia grega, un miler de migrants, pel cap baix, han arribat a les illes gregues des d'ahir al matí. De fet, ahir el primer ministre de Grècia, Kiriakos Mitsotakis, va anunciar que el país no acceptaria peticions d'asil durant un mes, cosa que implica de facto la suspensió de la Convenció de Ginebra. Aquest cap de setmana, milers de persones han intentat arribar a Grècia des de les illes de l'Egeu o travessant el riu Evros, on hi ha l'únic punt fronterer terrestre amb Turquia. La policia hi va respondre atacant-los amb gasos lacrimògens.", "response": "amb gasos lacrimògens", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2572519222916675", "instruction": "Amb què ferien els mascles mamuts als seus oponents?", "context": "Les trompes dels mamuts, un exemple de dimorfisme sexual car eren més grans en els mascles que en les femelles, estaven adaptades per combats entre mascles. Aquests lliuraven combats per les femelles en què intentaven ferir l'oponent a les parts vulnerables de l'espatlla i el tòrax mitjançant els seus ullals. És probable que la possibilitat de quedar greument ferit fes que no hi hagués combats desiguals. Es coneix un cas en què dos mamuts estaven tan igualats que els seus ullals es quedaren encallats els uns amb els altres i, incapaços de separar-se, ambdós mamuts moriren de fam.", "response": "mitjançant els seus ullals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17421484029125844", "instruction": "Què ha exigit Iglesias a Sánchez?", "context": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, s'ha reunit aquesta tarda amb el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i ha insistit a exigir de formar un govern de coalició. La reunió ha acabat sense acords i Iglesias no ha descartat de votar contra la investidura de Sánchez. Per una altra banda, Sánchez ha dit a Iglesias que es presentarà a un debat d'investidura el mes vinent, tant si té assegurat el suport per a guanyar-lo com si no. Li ha proposat un 'govern de cooperació' en tres àmbits, programàtic, parlamentari i institucional. L'únic avanç de la reunió és l'oferiment d'establir una comissió de seguiment de l'acord programàtic que poguessin aconseguir PSOE i Unides Podem en aquesta legislatura.", "response": "formar un govern de coalició", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5586942457545021", "instruction": "En què s'inspiraven els corrents que s'imposaven a Europa?", "context": "La seva sòbria interpretació del modernisme no li impedí d'aplicar elements decoratius a façanes i capitells. A Europa s'imposaven els corrents inspirats directament en models extrets de la natura. A la revisió del gòtic que havia impulsat Viollet-le-Duc se sumava la mentalitat romàntica dels britànics Augustus Pugin i John Ruskin, el primer autor de la reconstrucció neogòtica del Palau de Westminster i el segon un ideòleg que defensava la integració entre arquitectura i naturalesa. La influència del seu pensament va arribar a Catalunya de la banda d'intel·lectuals i artistes afins a la cultura britànica i l'estil victorià, com Joan Martorell i Alexandre de Riquer. Si Martorell va influir a les primeres obres de Gaudí en la seva inspiració de la natura, De Riquer va estar vinculat amb Terrassa i, molt probablement, va conèixer personalment Muncunill. Així, es troba un repertori ornamental floral a la decoració neogòtica de l'Ajuntament o a edificis eclèctics com la casa Bonaventura Baltà (1902) i als sotabalcons de l'Hotel Peninsular, i el màxim exponent es troba a la façana de la casa Joan Barata, amb uns esgrafiats de disseny floral que la decoren tota sencera i un gablet de pedra que també aplicaria a la casa Concepció Monset.", "response": "en models extrets de la natura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6025230625383317", "instruction": "De què no es deriva per complet la mineralogia de les kimberlites?", "context": "Els membres evolucionats del grup poden ser pobres en macrocristalls i poden estar compostos essencialment per una segona generació d'olivina, calcita, serpentina i magnetita, juntament amb flogopita, apatita i perovskita. És evident que les kimberlites són roques híbrides complexes en les quals el problema de distingir els constituents primaris dels xenocristalls impedeix una definició simple. La caracterització anterior intenta reconèixer que la composició i la mineralogia de les kimberlites no es deriva per complet d'un magma parental. Alguns estudis han demostrat que les kimberlites del grup I i les del grup II són, tant mineralògicament com petrològica, diferents entre si i formen part de diferents tipus de roques.", "response": "d'un magma parental", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7037863245972573", "instruction": "Amb què generen els corrent elèctrics les preses?", "context": "L'ornitorrinc s'alimenta excavant amb el bec al fons de rierols. Els electroreceptors podrien servir per distingir els objectes animats dels inanimats en aquesta situació (en què els mecanoreceptors estarien constantment estimulats). Les preses pertorbades generarien minúsculs corrents elèctrics amb les seves contraccions musculars que podrien ser detectats pels electroreceptors sensibles de l'ornitorrinc. Experiments han demostrat que l'ornitorrinc reacciona davant una «gamba artificial» si s'hi fa passar un corrent elèctric feble.", "response": "amb les seves contraccions musculars", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5106644696470439", "instruction": "Què no va acceptar l'Argentina?", "context": "Es coneix per conflicte del Beagle les diferències entre l'Argentina i Xile sobre la sobirania d'aigües oceàniques, illes i terres al canal de Beagle i Terra del Foc. Aquest conflicte, que té les seves arrels en el segle xix, va arribar el 1978 (governs de Videla i de Pinochet) al seu màxim nivell de tensió, quan l'Argentina no acceptà la decisió de l'arbitratge de la reina d'Anglaterra, Elisabet II, amb implicacions molt greus per als interessos argentins a la zona. Aquesta situació va generar una sèrie de mobilitzacions a la frontera i fins i tot un intent d'invasió per part de l'Argentina (l’Operación Soberanía, \"Operació Sobirania\" en català) que preveia envair les ciutats més importants de Xile, inclosa la seva capital, Santiago de Xile.", "response": "l'arbitratge de la reina d'Anglaterra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36084017464647566", "instruction": "Què es van intercanviar durant la nit?", "context": "El novel·lista gal·lès Llewelyn Wyn Griffith va presenciar una d'aquestes treves i explica que després d'intercanviar nadales durant la nit, a l'alba del dia de Nadal va veure «una onada d'homes dels dos bàndols... [i] un febril intercanvi de souvenirs» abans que els oficials els cridessin amb promeses d'un alto el foc i d'organitzar un partit de futbol. Finalment la idea no va prosperar perquè el comandant de la brigada va amenaçar amb repercussions per la manca de disciplina i va insistir en reprendre els tirotejos per la tarda. La unitat en qüestió sembla que acabava d'arribar a França i no havia participat en la treva de l'any anterior. Un altre soldat recordava un intent d'organitzar un partit «tots contra tots» en el qual podrien haver participat 50 membres per equip, abans que se'ls ordenés tornar.", "response": "nadales", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8033538299531562", "instruction": "Per què serviria la mobilització del Nou d'Octubre?", "context": "La vice-presidenta valenciana, Mónica Oltra, ha anunciat que el govern no descarta d'impulsar una gran mobilització el Nou d'Octubre per reivindicar un finançament millor per al País Valencià. Ha dit que el govern no trobava 'la sensibilitat que seria desitjable, tenint en compte que el sistema va caducar el 31 de desembre'. Després de recordar que el Nou d'Octubre és el dia que els valencians celebren l'autogovern, ha dit: 'No hi ha autogovern sense pressupost ni pressupost sense finançament.' Justament avui, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha acabat la ronda de contactes per cercar un consens a l'hora de reclamar al govern espanyol la millora del finançament. Puig s'ha reunit amb les formacions polítiques amb representació parlamentària i també amb Esquerra Unida i UPyD. Pacte pel finançament La vice-presidenta ha explicat que el govern prepara un document perquè les forces polítiques signin un pacte pel finançament i que aquest podria ser el manifest obert a entitats, agents socials i ciutadania per fer una gran mobilització. El País Valencià –ha afegit– ha de deixar de tenir una renda per càpita i un PIB inferiors a la mitjana, amb taxes de desocupació i pobresa superiors a la mitjana.", "response": "per reivindicar un finançament millor per al País Valencià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8883708213014408", "instruction": "Què va escriure Debussy al Gil Blas?", "context": "En una reposició de l'obra a l'Opéra el maig de 1903, Debussy va escriure a la seva crònica setmanal del Gil Blas una crítica en què es concentra amb gran agudesa tot el que un gran músic de la nova escola podia dir sobre Saint-Saëns en general i sobre aquesta òpera en particular: «És bo celebrar respectuosament la reposició d'Henri VIII, és potser la darrera òpera històrica que s'hi representa! Això esperem, almenys, i, d'altra banda, sembla difícil fer-ho millor que Meyerbeer. Aquestes paraules no volen insinuar que el senyor Saint-Saëns s'hagi equivocat escrivint Henri VIII. És més músic que home de teatre, no utilitza els efectes fàcils que són lícits en aquesta forma dramàtica. Aporta, per la resta, una sinceritat que mai va tenir Meyerbeer. I si Enric VIII canta unes cavatines empallegoses és, creguin-me, perquè Saint-Saëns ho ha volgut. Tothom sap, d'altra banda, que fins i tot el tigre amb la sang més alterada pot proferir uns udols capaços d'entendrir un nen».", "response": "una crítica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.900459094800351", "instruction": "Amb què es juguen el grup de saigs la túnica de Crist?", "context": "La taula de la Crucifixió està sobre la taula de l'Adoració dels Reis, dins del carrer central. Joaquim Folch i Torres la defineix com una «composició plena de moviment dramàtic i constitueix una de les més belles figuracions del drama del Calvari que ha sortit de mans de l'artista». Hi apareixen els elements típics de la iconografia d'aquest passatge bíblic. Al centre hi ha el Crist clavat a la creu, i, agenollada als seus peus, Maria Magdalena. A l'esquerra de l'espectador, primer terme, el grup de les Santes Dones amb Sant Joan Baptista que sosté la Mare de Déu, ajudat per una d'elles mentre les restants adoren el Crucificat. A la dreta, el grup de saigs que es juguen als daus la túnica del Crist. A cada costat de Jesús, el bon lladre i el mal lladre, a la creu. En segon terme, en actitud adorant, el centurió Longinus dalt del cavall, sostenint la llança amb què ha ferit el cor de Jesús, i prop d'ell el saig que sosté la canya amb l'esponja mullada amb fel i vinagre els llavis del Redemptor. Darrere del bon lladre es veu un saig i a l'altra banda dos homes dalt de cavall comentant amb aire confidencial i misteriós la divinitat del condemnat. Darrere del mal lladre hi ha un soldat amb una llança a l'espatlla. Huguet compon aquesta escena complexa amb un refinat sentit d'equilibri de masses i de línies. El ritme dramàtic i movimentat de tota la composició té una darrera repercussió en l'expressió dels rostres, la qual pren un valor extraordinari en el grup de les Santes Dones i en els dos cavallers confidents de segon terme. La creu està plantada en un greny de roca que s'alça a primer terme. El fons no té paisatge, és tot daurat amb relleu amb el tema de la fulla de roure i l'aglà estilitzats.", "response": "als daus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9085538879539812", "instruction": "Què manifesten els mitjans de comunicació abans de les eleccions en gran part de les nacions democràtiques?", "context": "A la majoria de països democràtics és una pràctica habitual que els mitjans de comunicació, just abans d'unes eleccions, expressen una preferència electoral als seus lectors i en recomanen el vot, precisament com una part de la seua responsabilitat informativa envers la societat. Al nostre país aquesta pràctica no és habitual i de fet VilaWeb no ha demanat mai el vot per ningú. Però aquesta pràctica, amb el respecte a la pluralitat dels nostres lectors, avui la trencarem. La trencarem perquè és impossible de mantenir-se al marge en aquestes eleccions, les més importants de la història de Catalunya. Aquest diumenge el país s'encara a la seua realitat i al seu futur. Una victòria de les forces independentistes posarà fi al règim autonòmic i obrirà la porta a la proclamació de la república independent.", "response": "una preferència electoral", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09727055334573897", "instruction": "De què es mostrà partidari Juan Antonio Martínez Camino a la roda de premsa?", "context": "Diverses persones i entitats havien demanat a l'Església una petició explícita de perdó. A la roda de premsa de balanç de l'acte, que va tenir lloc el 14 d'octubre al matí, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va dir que li sabia greu que hi hagi gent que s'ha sentit dolguda per la beatificació i va demanar «que no hi hagi odi» i «que no caiguem en els tòpics». Per la seva banda, el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, va reconèixer que «els màrtirs cristians no són les úniques víctimes» i va demanar que l'acte servís «perquè ningú s'oblidi de cap víctima». També es mostrà partidari d'obrir fosses comunes.", "response": "d'obrir fosses comunes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9017041486411964", "instruction": "Què van crear?", "context": "El 1982, durant la inauguració d'un perllongament de la línia 4 del metro de Barcelona, tant l'alcalde de Barcelona (Narcís Serra) com el president de la Generalitat de Catalunya (Jordi Pujol), parlaven de la voluntat de la creació d'una autoritat única per dirigir el destí del metro. Uns defensaven que l'autoritat única fos la Corporació Metropolitana de Barcelona i els altres la Generalitat. Finalment es va optar per la creació d'un consorci que integrés la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport.", "response": "un consorci", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6394312998235933", "instruction": "Per què volen suspendre les Assemblees?", "context": "Aquest dimecres havia de tenir lloc la primera de les Assemblees de Lectors de VilaWeb del 2020. Aquestes assemblees es celebren cada any i es fan en diferents ciutats dels Països Catalans. Concretament havien estat anunciades ja les de Barcelona, Palma, València, Perpinyà i Vic, a les quals anaven a seguir un altre grups de cinc ciutats més com a mínim. Però a la vista de la situació creada amb el Covid-19 i després de rebre correus de subscriptors demanant que fossin postposades per a més endavant, la direcció de VilaWeb ha decidit suspendre-les a l'espera que la situació sanitària s'aclareixi tant per evitar les concentracions com els viatges. Les noves dates de les assemblees, que tindran lloc en plena celebració dels vint-i-cinc anys del diari seran anunciades amb posterioritat. Estudiarem també la possibilitat de fer una assemblea virtual per videoconferència les pròximes setmanes.", "response": "tant per evitar les concentracions com els viatges", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2851369322565387", "instruction": "Què era Marc Vitruvi?", "context": "L'obra d'Andrea Palladio es troba en la seva totalitat a la regió septentrional italiana del Vèneto. Destaquen les vil·les pal·ladianes de Vicenza (Villa Capra i Villa Badoer) i l'església del Santissimo Redentore, a Venècia. Tant als tractats que va escriure Palladio, com als edificis que va dissenyar, va seguir els principis definits per l'arquitecte romà Marc Vitruvi i desenvolupats per Leon Battista Alberti al segle xv. A més, estaven influïts pel vessant més clàssic de l'arquitectura romana, la qual es basava més en les proporcions matemàtiques que en la riquesa ornamental, que també caracteritzava l'arquitectura renaixentista del segle xvi. Palladio va combinar lliurement molts dels elements del llenguatge clàssic, d'acord amb les exigències de l'emplaçament o de les necessitats funcionals de cada edifici i, en aquest sentit, se'l pot considerar un arquitecte manierista. Al mateix temps, va seguir en la línia renaixentista de cercar les proporcions harmòniques, i les seves façanes es caracteritzen per una excepcional elegància basada en la senzillesa -quasi austera- i la serenitat compositiva.", "response": "arquitecte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08473950589145074", "instruction": "Què realitzaven els artesans de les civilitzacions Mohenjodaro i Harappa?", "context": "El talc és un dels minerals industrials més importants i és el mineral d'ús quotidià més freqüent com a pols de talc. La pols de talc és emprada en la majoria de llocs del planeta. La pols de talc perfumada ha estat un dels factors del desenvolupament de la indústria cosmètica moderna. L'ús del talc es remunta a l'antiguitat: els artesans de les civilitzacions Mohenjodaro i Harappa (actual Pakistan), fa prop de 5000 anys, realitzaven segells d'esteatita, tot gravant en relleu imatges mitològiques o faunístiques, posteriorment aplicaven calor al segell perquè s'endurís. D'aquella època també ens han arribat les escultures i vaixelles realitzades amb talc. Com s'ha dit anteriorment, el talc té un paper important en la indústria cosmètica, generalment com a pols per al cos i la cara. La pols de talc és generalment fina i molt pura. Molts productes cosmètics es fabriquen a partir d'una base de talc afegint-li diferents agents com ara pigments, adhesius, midons o perfums. En la manufactura de dentifricis també s'empra una certa quantitat de talc com a agent polidor. La majoria de dentifricis es fabriquen barrejant proporcions d'agents polidors com el talc, el caolí, el sulfat de calci, el fosfat de calci, la glicerina i altres productes químics. Tot el talc emprat en la indústria farmacèutica ha de presentar un contingut de FeO inferior al 0,1%. Un material natural amb aquesta puresa difícilment existeix així que el talc és tractat prèviament mitjançant separadors magnètics per a reduir el seu contingut en ferro.", "response": "segells d'esteatita", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4087273181145885", "instruction": "Què en resulta de majories parlamentàries àmplies i consistents?", "context": "A Catalunya, el sistema que s'usa per atorgar escons és la regla D'Hondt modificada, sistema segons el qual s'exigeix com a requisit a les candidatures per a tenir dret a participar en la distribució d'escons que superin un llindar prèviament establert. Aquest llindar o barrera mínima pot expressar-se de formes diverses: en percentatges sobre el cens electoral, sobre els vots emesos, sobre els vots vàlids o en xifres absolutes de vots. A més, la barrera pot ser exigida a nivell de circumscripció, de regió electoral o d'estat. L'objectiu essencial d'aquesta fórmula és impedir una excessiva fragmentació parlamentària a conseqüència de la dispersió del vot. La justificació d'aquest mecanisme electoral es basa en la pretensió d'aconseguir més fàcilment majories parlamentàries àmplies i consistents i, com a resultat, governs més estables. En els processos electorals de Catalunya cal obtenir com a mínim un 3% dels vots en la circumscripció per optar a tenir representació al Congrés de Diputats i al Parlament de Catalunya, mentre que per optar a obtenir representació al ple municipal s'exigeix un mínim del 5% dels vots. Per a les eleccions al Parlament Europeu no s'estableix cap barrera mínima.", "response": "governs més estables", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2645766865123371", "instruction": "Què van fer les tropes visigodes?", "context": "El 421-422 Teodoric va complir l'aliança i va enviar un contingent militar a l'exèrcit romà, comandat pel magister militum Castí, per lluitar contra els vàndals. Durant la batalla decisiva, lliurada a la Bètica, els vàndals estaven a punt de ser derrotats a través de la fam, però les tropes auxiliars visigodes van abandonar els romans donant als vàndals la victòria. Segons H. Wolfram, l'ordre hauria sigut dictada pel mateix Teodoric, però malgrat transgredir els acords de l'aliança i haver traït i abandonat l'exèrcit romà, aquesta acció no va tenir conseqüències sobre els visigots, i aquests, per la seva banda, van continuar avançant cap al sud, vers la costa mediterrània.", "response": "abandonar els romans", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42384208314432803", "instruction": "En què estava basada Els marcats?", "context": "Un dels principals antecedents de l'òpera expressionista fou Els marcats (Die Gezeichneten, 1918), de Franz Schreker, òpera de gran complexitat que requeria una orquestra de 120 músics. Basada en un drama renaixentista italià, era una obra de temàtica obaga i torturada, plenament immersa en l'esperit depriment de la postguerra. La música era innovadora, radical, de sonoritat enigmàtica, amb una coloratura instrumental audaç i brillant. El 1927 Ernst Krenek estrenà l'òpera Jonny spielt auf, que aconseguí un notable èxit i fou l'òpera més representada del moment. Amb gran influència del jazz, Krenek experimentà amb les principals tendències musicals de l'època: neoromanticisme, neoclassicisme, atonalitat, dodecatonisme, etc. Considerat com a \"músic degenerat\", el 1938 es refugià als Estats Units, al mateix temps que els nazis inauguraven l'exposició Entartete Musik (Música degenerada) a Düsseldorf –en paral·lel a la mostra d'art degenerat, Entartete Kunst–, on atacaven la música atonal, el jazz i les obres de músics jueus. Altre gran èxit fou l'òpera El misteri de Heliane (Das Wunder der Heliane, 1927), d'Erich Wolfgang Korngold, obra d'un cert erotisme amb una exquisida partitura concebuda en escala èpica que crea una gran dificultat per als intèrprets. Altres òperes d'aquest autor foren Die Tote Stadt, Der Ring des Polykrates i Violanta. Amb la instauració de l'Anschluss el 1938, Korngold emigrà als Estats Units.", "response": "en un drama renaixentista italià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9204608213404447", "instruction": "Per què ha citat a declarar el jutjat d'instrucció 2 de Girona un dels comandaments dels Bombers?", "context": "El jutjat d'instrucció 2 de Girona ha citat a declarar com a investigat un altre comandament dels Bombers per haver fet un comboi de protesta davant la comandància de la Guàrdia Civil l'endemà del Primer d'Octubre. És el cinquè investigat en aquesta causa oberta per delictes de malversació de diners públics i abandonament del lloc de feina com a funcionaris. Segons fonts jurídiques, aquest comandament era el sots-cap de guàrdia el 2 d'octubre del 2017. El jutjat ha fixat la declaració per al 21 de novembre. Tres dels comandaments investigats van anar al jutjat el 12 de juny i el quart ho va fer el 10 de juliol. Entre els cinc investigats hi ha dos ex-caps de la regió d'emergències de Girona.", "response": "per haver fet un comboi de protesta davant la comandància de la Guàrdia Civil", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7489724209623437", "instruction": "Què diuen les llegendes de les esferes blanques rodones?", "context": "Se solen descriure els kitsune o de les seves víctimes posseïdes amb esferes blanques rodones o de forma similar a la ceba, anomenades hoshi no tama (esferes d'estrella). Les llegendes descriuen que resplendeixen amb els kitsune-bi o guineus de foc. Algunes històries els identifiquen com a joies o perles màgiques. Quan no està en la seva forma humana o en una possessió amb un humà, un kitsune manté el hoshi no tama a la seva boca o el porta en la seva cua. Les joies són un símbol que identifica el déu Inari, i les representacions de les guineus sagrades d'Inari sense el seu hoshi no tama són rares.", "response": "que resplendeixen amb els kitsune-bi o guineus de foc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8200333649638538", "instruction": "Què va marcar una nova orientació en les imatges religioses?", "context": "Giambologna és el que presenta en la seva escultura, com a El rapte de les sabines, l'estil del manierisme. A la fi del cinquecento, els escultors van tractar les figures allargant-ne les proporcions i mostrant uns posats artificials i oposats –dona i home, vellesa i joventut, bellesa i lletgesa– i amb la sinuositat d'unes formes (serpentinata), una espècie de moviment de rotació de les figures i els grups escultòrics. El concili de Trento (1545-1563) va marcar una nova orientació en les imatges religioses; Gian Lorenzo Bernini –l'autor de David, Apol·lo i Dafne i Èxtasi de Santa Teresa–, va ser l'escultor que més va influir en l'escultura barroca, en la qual se cerquen efectes emotius i dramàtics. A França destaca l'obra de Simon Guillain i Jacques Sarrazin fent retrats de la noblesa, la tomba del cardenal Richelieu realitzada per François Girardon i les escultures del jardí del Palau de Versalles de Pierre Puget. En aquest període, la producció d'escultura religiosa a Espanya és sorprenent, amb escultures per a interiors d'esglésies, façanes, devocions particulars i per a les processons de Setmana Santa; van sorgir dues escoles: la castellana i l'andalusa. Entre els escultors es poden destacar Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés, Francisco Salzillo, Pedro de Mena i Alonso Cano.", "response": "El concili de Trento", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9964412145814561", "instruction": "Què passa pel davant de la nebulosa?", "context": "Els trànsits lunars s'han usat per traçar un mapa de les emissions de raigs X de la nebulosa. Abans del llançament de satèl·lits dedicats a l'observació de raigs X, com el XMM-Newton o el Chandra, els telescopis d'observació de raigs X generalment tenien molt poca resolució òptica. En canvi, la posició de la Lluna és coneguda amb molta precisió; així, quan aquesta passa pel davant de la nebulosa, les variacions en la claror de la nebulosa poden usar-se per elaborar mapes d'emissions de raigs X. Quan els raigs X van ser observats per primera vegada des de la nebulosa, es va aprofitar una ocultació lunar per determinar la posició exacta del seu origen.", "response": "la Lluna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7067753989873247", "instruction": "Què va experimentar inicialment l'obra?", "context": "Inicialment, l'òpera va experimentar el suport popular, però els crítics van condemnar la seva música de qualitat inferior i, després de l'estrena de la segona òpera de Glinka, Ruslan i Liudmila, va argumentar que aquest treball era més important per a la producció de Glinka i el futur de l'òpera russa. L'aristocràcia va rebre l'obra de Glinka amb notable desgrat i va preferir escoltar la música d'autors italians. Però la situació es va redreçar ràpidament. Amb l'ajuda de l'emperador Nicolau I, l'òpera \"Una vida pel tsar\" durant gairebé vuitanta anys va ser la primera òpera oficial de la monarquia russa.", "response": "el suport popular", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9262056363317227", "instruction": "Què es necessita perquè hi hagi un ecosistema?", "context": "Totes les formes de vida tenen la necessitat de relacionar-se, d'interaccionar amb l'entorn en què estan immerses, i també amb altres formes de vida. Al segle xx, aquesta premissa va donar lloc al concepte d'ecosistema, que es va començar a desenvolupar-se entre els anys 1920 i 1930, i que es pot definir com qualsevol situació en la qual hi ha una interacció entre organismes i el seu entorn. L'ecosistema és un sistema dinàmic relativament autònom, format per una comunitat natural i el seu ambient físic. El concepte té en compte les complexes interaccions entre els organismes (plantes, animals, bacteris, algues, protozous i fongs, entre d'altres) que formen la comunitat i els fluxos d'energia i materials que la travessen.", "response": "interacció entre organismes i el seu entorn", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3486462140298755", "instruction": "Què podria impedir la barrera?", "context": "Una de les hipòtesis per aquesta discrepància és que quan Urà va rebre l'impacte que va provocar la seva elevada inclinació axial, l'esdeveniment el va fer expel·lir la major part de la seva escalfor primigènia, esgotant la temperatura del seu nucli. Una altra hipòtesi és que existeix alguna mena de barrera a les capes superiors d'Urà que impedeix que l'escalfor del nucli arribi a la superfície. Per exemple, pot haver-hi convecció en un conjunt de capes de composició diferent, que inhibeixi el transport de calor cap amunt.", "response": "que l'escalfor del nucli arribi a la superfície", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3574302182231557", "instruction": "Què ha començat a investigar la fiscalia?", "context": "La fiscalia del País Valencià ha iniciat una investigació sobre presumptes irregularitats en contractes en diverses conselleries de la Generalitat Valenciana durant els anys de govern del PP, entre elles la conselleria d'Infraestructures, Territori, Aigua i Medi Ambient, que dirigia l'actual presidenta dels populars valencians i síndica a les Corts, Isabel Bonig. Així ho ha assenyalat avui el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, durant la sessió de control parlamentària. Puig ha informat que l'informe de fiscalització de la Sindicatura de Comptes del 2013 hauria detectat presumptes irregularitats en expedients sense factura de despesa i absència de justificació documental dels criteris per escollir els contractistes. En la denúncia de la fiscalia s'apunta a un possible incompliment de la Llei de contractes del sector públic per haver fraccionat factures. El cap del Consell ha donat aquesta dada en resposta a Isabel Bonig, qui ha preguntat sobre el compliment del Pla Econòmic Financer del País Valencià. Puig ha lamentat la imprudència de criticar la gestió actual 'quan no deixen d'arribar denúncies de tot tipus' i que la darrera demana informació sobre contractes efectuats 'de manera il•lícita o il•legal' per Isabel Bonig quan va ser consellera.", "response": "presumptes irregularitats en contractes en diverses conselleries de la Generalitat Valenciana durant els anys de govern del PP", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20143669382029172", "instruction": "Què es va haver de fer amb Les noces de Fígaro degut a l'entusiasme popular?", "context": "L'entusiasme popular fou tan enorme que es va haver de realitzar la transcripció pianística de l'òpera. Aquest era en aquells dies el mitjà més segur de difusió massiva. Mozart ho va comprovar en persona, viatjant a Praga amb la seva esposa el gener de 1787, convidats per la comtessa Thun, membre de la noble família que sempre havia donat suport a Mozart a Viena. Mozart fou rebut triomfalment, i el dia 19 va fer un concert que va incloure l'estrena d'una simfonia, anomenada precisament Praga. Finalment, el 17 de febrer hi va haver la primera representació de Les noces de Fígaro a Praga, i el 22 la va dirigir personalment. Segons expliquen les cròniques, la posada en escena de la versió de Praga va ser molt millor que la vienesa, sobretot pel que fa a la qualitat de l'orquestra. A Praga, Mozart segurament va passar l'últim període feliç i relaxat de la seva vida. Allí li van encarregar una nova òpera per a la temporada següent, que seria Don Giovanni.", "response": "la transcripció pianística", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.38504287531692505", "instruction": "Què transportaven els vehicles que s'han bombardejat?", "context": "La Força Aèria de Rússia ha efectuat aquest dilluns un atac contra l'organització terrorista Estat Islàmic a la ciutat de Deir ez-Zor, en el nord-est de Síria, que s'ha saldat amb més de 200 milicians morts, segons ha informat el Ministeri de Defensa rus. Les autoritats militars han indicat que l'objectiu era 'un gran comboi d'Estat Islàmic' que es dirigia a Deir ez-Zor, 'on els terroristes internacionals intenten reagrupar-se i instal·lar la seva última base a Síria'. El bombardeig rus ha aconseguit destruir més de 20 vehicles carregats amb armes de gran calibre i munició i matar a més de 200 gihadistes. 'La destrucció d'Estat Islàmic a la zona de Deir ez-Zor serà una derrota estratègica d'aquesta organització terrorista a Síria', diu la nota oficial, recollida per l'agència de notícies Sputnik. Els terroristes tenen voltada Deir ez-Zor des de fa tres anys. Fa uns mesos van aconseguir tallar la comunicació entre la ciutat i un aeroport militar proper i des de llavors es proveeix als seus habitants amb helicòpters procedents de Qamishli, a la frontera amb Turquia.", "response": "armes de gran calibre i munició", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5533594748661937", "instruction": "De què consta el retaule?", "context": "El retaule consta d'una predel·la amb quatre relleus i una imatge central –sobre la qual hi ha cinc carrers–, més dos laterals més estrets (o guardapols) amb imatges de sants i profetes. Les divisions o entrecarrers també es troben decorades amb ornaments gòtics i petites imatges. Els carrers estan dividits en tres pisos amb un total de catorze escenes escultòriques del Nou Testament, a part del coronament central a l'àtic amb un gran Calvari. Algunes de les escultures són de mida natural i d'altres són més petites; van ser acabades amb policromia i estofat. Finalment, tots els dossers que es troben sobre les escenes escultòriques, així com les divisions d'entrecarrers, van ser daurats amb pa d'or.", "response": "d'una predel·la amb quatre relleus i una imatge central", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.030714312409086175", "instruction": "Què vol el duc?", "context": "L'escena es trasllada ara a una dependència del castell. El duc reflexiona sobre l'odiat que és al poble, però això a ell no li importa: el que vol és conquerir el cor de Dorliska. Crida Giorgio i li ordena que porti la dona davant d'ell. El criat obeeix i la porta al moment. El noble li ofereix la llibertat del seu espòs a canvi de què s'uneixi a ell per sempre, però ella nega rotundament l'oferta i li fa saber que l'únic que desitja d'ell és la mort (ària: Ferma, costante, immobile).", "response": "conquerir el cor de Dorliska", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4636355009699633", "instruction": "Què utilitzen els estudis recents per examinar les causes del dimorfisme sexual?", "context": "El dimorfisme sexual, la variació entre individus de diferent sexe dins la mateixa espècie, és sovint present en els simis, tot i que en major mesura en les espècies del Vell Món (simis i alguns micos) que les del Nou Món. Estudis recents utilitzen la comparació d'ADN per examinar tant la variació en l'expressió del dimorfisme entre els primats com les causes fonamentals del dimorfisme sexual. Els primats solen tenir dimorfisme de massa corporal i de mida dels ullals així com del color del pelatge i la pell. El dimorfisme es pot atribuir i és afectat per diferents factors, incloent-hi el sistema d'aparellament, la mida, l'hàbitat i la dieta.", "response": "la comparació d'ADN", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7828913388644367", "instruction": "Què suggereixen les proves moleculars?", "context": "Després dels primers passos en l'evolució dels cetacis durant l'Eocè, una segona onada de mamífers s'adaptaren a la vida marina. Les proves moleculars recents suggereixen que els pinnípedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un ós fa aproximadament 23 milions d'anys durant el Catià. Els fòssils de pinnípede més primitius descoberts són els del gènere Enaliarctos, que visqué entre fa 24 i 22 milions d'anys. Es creu que era un bon nedador, però era capaç de moure's igual de bé a la terra que a l'aigua, més similar a una llúdria que als pinnípedes moderns. Fa temps que dura el debat de si les morses divergiren d'un avantpassat comú otàrid-fòcid, o si els fòcids divergiren d'un avantpassat comú otàrid-odobènid. Les proves més recents suggereixen que aquesta última hipòtesi és més probable. A diferència de les foques actuals, els pinnípedes de l'Oligocè disposaven de dents carnisseres per tallar carn.", "response": "que els pinnípedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un ós", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3072157005711983", "instruction": "Què va presentar Saint-Saëns en tornar a França?", "context": "En tornar a França el 1875, Saint-Saëns va presentar, el 26 de març, el primer acte al Théâtre du Châtelet de París, sota la direcció d'Édouard Colonne, en un format similar a la representació del segon acte el 1870. L'obra va ser rebuda durament pels crítics musicals i no va aconseguir suscitar l'interès del públic. Aquell mateix any l'aclamada mezzosoprano Pauline Viardot, per a qui Saint-Saëns havia escrit el paper de Dalila, va organitzar i va interpretar en una representació privada l'acte segon a casa d'un amic a Croissy, amb el compositor al piano. Viardot era una gran admiradora de l'obra i confiava que aquesta interpretació privada animaria a Halanzier, el director de l'Òpera de París, que havia acudit a muntar tota la producció. Encara que Saint-Saëns va acabar la partitura el 1876, cap teatre d'òpera de França va mostrar cap desig de representar-la.", "response": "el primer acte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1515564913560904", "instruction": "Què exagera l'artista en els caps de Benín?", "context": "L'escultura de Benín és més naturalista que la majoria dels tòtems d'Àfrica. Les superfícies de bronze estan dissenyades per a cercar contrastos amb la ferida de la llum sobre el metall, perceptibles en les polseres de coure, armadures de bronze, i les decoracions del fons, que fan destacar els torsos de les figures rabassudes. Els trets dels caps s'accentuen apartant-se de les proporcions naturals i l'artista les fa molt més grans, exagerant el modelatge dels ulls, nas i llavis, que els dibuixa amb gran cura. El més notable de les peces és l'alt nivell de destresa que assoliren els ferrers de Benín en el complex procés de fosa de la cera perduda. Els descendents d'aquests grans artesans de Benín encara veneren Igue-igha, que va introduir l'art de la fosa a la seva terra, possiblement après dels àrabs a finals del segle XIII.", "response": "el modelatge dels ulls, nas i llavis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.407879867840531", "instruction": "Per què Shackleton ordena que el vaixell estigués retirat de la costa fins a les primeres llums?", "context": "Shackleton havia rebutjat empaquetar subministraments per més de quatre setmanes, sabent que si no arribaven a terra abans d'aquell temps era que el vaixell s'havia perdut. I en efecte, després de 14 dies, la tripulació tenia a la vista Cave Cove, a Geòrgia del Sud. Per evitar atracar de nit en una costa desconeguda, Shackleton ordenà que el vaixell estigués retirat de la costa fins a l'arribada de les primeres llums. Durant l'espera s'aixecà una tempesta amb vents huracanats. Després de lluitar contra la tempesta durant nou hores, finalment van poder arribar a la costa.", "response": "Per evitar atracar de nit en una costa desconeguda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6574151226492564", "instruction": "Què detecta l'eina que han creat els investigadors?", "context": "Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la Universitat de Radboud a Holanda han desenvolupat un algorisme que pot predir quins pacients de càncer tenen més probabilitats de beneficar-se de la immunoteràpia. . Mitjançant l'ús de 'machine learning', els investigadors han creat una eina que detecta les mutacions genètiques que activen el sistema immunitari, la qual cosa contribueix a identificar quins pacients amb càncer tenen més probabilitats de beneficar-se de la immunoteràpia. L'algorisme també revela quines persones amb determinades malalties hereditàries poden beneficiar-se d'un tipus de medicaments ja existents. L'algorisme s'anomena NMDetective i descriu totes les possibles mutacions sense sentit que poden donar-se en el genoma humà. Els investigadors, que han publicat la recerca a Nature Genetics, van utilitzar l'eina per analitzar milers de variants genètiques que donen lloc a malalties hereditàries en humans.", "response": "les mutacions genètiques que activen el sistema immunitari", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4404441178462172", "instruction": "Què vol que es celebri Ramón Espinar?", "context": "L'ex-secretari general de Podem a la Comunitat de Madrid, Ramón Espinar, ha demanat la celebració urgent d'una Assemblea Ciutadana —el màxim òrgan de decisió del partit— per a afrontar el futur del partit. En un article a eldiario.es, l'ex-líder critica obertament contra la direcció de Podem per haver eliminat la 'pluralitat de portaveus' i encaminat el partit a una 'homogeneïtzació de missatges, discursos i perfils'. En aquest sentit, Espinar carrega contra la directiva per no 'mantenir la pluralitat i l'aposta per interpel·lar des de diferents perfils amb una política d'aliances electorals i confluències més desenvolupades'. 'Totes les organitzacions polítiques pateixen mutacions amb el pas del temps, però Podem ha patit amputacions en molt poc temps', assegura l'ex-secretari general a Madrid, que lamenta que el partit s'encamini 'a ocupar un paper testimonial'. Així mateix, Espinar lamenta les explicacions ofertes per la cúpula de Podem després de les eleccions del 28 d'abril i del 26 de maig, que semblen 'una concatenació d'excuses'. 'És, si més no, terriblement naïf pensar que els debats poden moure més d'un milió de vots', ha apuntat.", "response": "una Assemblea Ciutadana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8098345560003914", "instruction": "Què recuperarà el llatí?", "context": "A partir del segle xi i en el vessant central i atlàntic d'Europa, es comencen a produir esdeveniments que, de mica en mica, aniran modificant-lo. En efecte, a partir de l'any 1000, es produí un augment demogràfic i econòmic, que tingué com a conseqüències més notables l'augment de les ciutats que ja existien i la creació de noves; la reactivació del comerç i de l'intercanvi monetari; i, finalment, un canvi ideològic. En aquest període, el llatí recuperarà la literatura clàssica i la filosofia grega, especialment Aristòtil. Les primeres universitats, establertes a les ciutats més importants d'Europa des del 1080, renovaren l'interès per la recerca en ciències. L'alfabetisme començà a créixer. Es construïren enormes catedrals, primer d'estil romànic, i poc després d'estil gòtic.", "response": "la literatura clàssica i la filosofia grega", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.506316113627107", "instruction": "Què produeix qualsevol solut a igual molalitat?", "context": "El descens crioscòpic és una de les propietats col·ligatives i, com la resta d'aquestes propietats, la magnitud del descens només depèn de la relació entre el nombre de partícules de solut i les de dissolvent. Per tant, per a un dissolvent determinat, molt freqüentment l'aigua, només depèn del nombre de partícules de solut dissolt i no de la seva naturalesa. Qualsevol solut, a igual molalitat, produeix el mateix efecte. Per exemple, el descens crioscòpic produït en afegir glucosa a una dissolució és equivalent al que s'aconsegueix en afegir igual massa de fructosa en lloc de glucosa, ja que al tractar-se de substàncies de massa molecular idèntica el nombre de partícules afegit a la dissolució seria exactament el mateix, malgrat ser sucres de naturalesa distina.", "response": "el mateix efecte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8980735830102939", "instruction": "Per què va entrar en crisi la NEE?", "context": "El 1914 NEE va entrar en crisi per la liquidació del principal suport de la companyia, el Banco Franco-Aermicano. L'esclat de la Primera Guerra Mundial també va portar problemes a la companyia, ja que tenia la seu a Bèlgica. Donats els seus problemes financers, un cop passada la guerra i la constitució de Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) el 1919, va portar que aquesta assumís l'explotació de la línia i l'inici de la fusió. Els accionistes dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) van adquirir el capital de NEE, que va transferir la concessió del ferrocarril a CGFC amb la dissolució final de NEE.", "response": "per la liquidació del principal suport de la companyia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08146468141575303", "instruction": "A què està disposada Laura Borràs?", "context": "La diputada de Junts per Catalunya al congrés espanyol Laura Borràs no anirà a declarar al Tribunal Suprem espanyol demà. L'havien citada per la investigació d'un presumpte delicte de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental en l'adjudicació de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En un fil de cinc piulets, Borràs ha explicat que no aniria a declarar perquè fer-ho 'implicaria validar totes les irregularitats que fa més d'un any que estic denunciant en una causa que ha vulnerat els meus drets des del primer dia'. Borràs acusa el Suprem d'instruir una causa contra ella que no existiria si no fos una 'coneguda independentista' i ha reivindicat la seva gestió al capdavant de l'ILC. A més, defensa que els contractes pels quals la investiguen es van fer correctament i van satisfer les necessitats dels usuaris, a més d'estalviar diners a la institució. Finalment, denuncia que és una 'investigació il·legal' i que és acusada d'una 'corrupció inexistent', i diu que està disposada a plantar cara a la fiscalia.", "response": "a plantar cara a la fiscalia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7772948155574531", "instruction": "Què va negociar Lesseps per satisfer als britànics?", "context": "Lesseps va haver de negociar així acords addicionals per tal de satisfer d'alguna manera als britànics, que també estaven interessats a obtenir el control d'una ruta marítima més fiable cap a les seves colònies a l'Àsia, sobretot a l'Índia. No va ser doncs fins al 1858 que es va poder obtenir l'aprovació definitiva tant del sultà otomà com del paixà Said, i el 5 de novembre es constitueix oficialment la companyia, amb domicili social a Alexandria i la seu administrativa a París. Posteriorment es va obrir la subscripció per a la construcció oficial del Canal de Suez, i finalment el 25 d'abril de 1859, es va donar simbòlicament el primer cop de pic per iniciar els treballs de construcció.", "response": "acords addicionals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9255240733947736", "instruction": "Què retrata l'artista?", "context": "L'obra compta amb una il·lustració abundant que complementa la riquesa del contingut litúrgic, de característiques gairebé exclusives, com les hores en honor del seu ascendent directe, Sant Lluís. A les imatges s'emfasitza el tractament de l'espai i l'ús de colors vius i delicats. La característica que defineix l'estil de l'artista és la forma de retratar els rostres dels personatges, amb nassos punxeguts i mirada penetrant.", "response": "els rostres dels personatges", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.562567194559135", "instruction": "En què poden ser pobres els membres evolucionats del grup?", "context": "Els membres evolucionats del grup poden ser pobres en macrocristalls i poden estar compostos essencialment per una segona generació d'olivina, calcita, serpentina i magnetita, juntament amb flogopita, apatita i perovskita. És evident que les kimberlites són roques híbrides complexes en les quals el problema de distingir els constituents primaris dels xenocristalls impedeix una definició simple. La caracterització anterior intenta reconèixer que la composició i la mineralogia de les kimberlites no es deriva per complet d'un magma parental. Alguns estudis han demostrat que les kimberlites del grup I i les del grup II són, tant mineralògicament com petrològica, diferents entre si i formen part de diferents tipus de roques.", "response": "en macrocristalls", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5117027885036671", "instruction": "Què postula Oriol Junqueras en relació a les votacions?", "context": "El president d'ERC, Oriol Junqueras, defensa que votar no afebleix les institucions. 'No s'havia vist mai que algú digui que el fet que la gent voti afebleix les institucions. Des de quan l'exercici democràtic del dret de vot afebleix les institucions d'un país?'. La piulada del líder d'ERC va adreçada a Quim Torra i Carles Puigdemont, qui en els últims dos dies han fet unes declaracions molt semblants tot descartant uns comicis perquè ara cal 'enfortir les institucions'. No s'havia vist mai que algú digui que el fet que la gent voti afebleix les institucions. Des de quan l'exercici democràtic del dret de vot afebleix les institucions d'un país?", "response": "que votar no afebleix les institucions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07729966096391272", "instruction": "Què reclama Ada Colau per als independentistes?", "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha expressat la seva predisposició a votar el primer d'octubre, tot i que ha manifestat que tenia dubtes que aquesta convocatòria fos un referèndum efectiu. Durant la presentació de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, Colau ha declarat que Barcelona posaria totes les facilitats per participar en l'esdeveniment de l'1-O, tant si només arribava a ser una mbilització a favor del dret a decidir com si s'aconseguia de fer un referèndum real. 'Com tots els ajuntaments del país, tots estem predisposats a facilitar la participació ciutadana', ha explicat, tot i que ha recordat que el govern encara no havia fet cap convocatòria ni cap requeriment formal. La batllessa ha aprofitat per demanar respecte als independentistes, en resposta a les posicions que planteja Catalunya en Comú. Els dirigents dels comuns predisposats a votar Colau és el darrer membre de la direcció de Catalunya en Comú que ha expressat la seva intenció d'anar a votar l'1-O, tot i que el posicionament oficial del partit consisteix a no considerar la votació com un referèndum vinculant. El coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, ha dit que tenia la 'predisposició' d'anar a votar al referèndum del primer d'octubre, com ho va fer al del 9-N o al multireferèndum.", "response": "respecte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.950660765282398", "instruction": "Per què serveix la llana extrafina?", "context": "Els ramats d'Austràlia sempre han estat principalment mantinguts dins terrenys amb tanques i serveixen per produir llana extrafina per fer-ne peces de roba, així com per produir altres béns com ara carn. Els ramats de Nova Zelanda són mantinguts de manera similar als anglesos, en terrenys amb tanques i sense pastors. Tot i que la llana fou en el passat la principal font d'ingressos pels pastors d'ovelles neozelandesos, avui ho és la producció de carn.", "response": "per fer-ne peces de roba, així com per produir altres béns com ara carn", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36480223056366967", "instruction": "Què tenia Isolda?", "context": "Brangania torna amb Isolda per a contar-li allò que ha ocorregut, i Isolda li conta com, després de la mort de Morold, van portar davant ella a un estranger anomenat Tantris (\"Tristan\" amb les síl·labes a l'inrevés) que van trobar mortalment ferit a bord d'un bot i que ella el va guarir usant els seus poders curatius. Llavors va descobrir que Tantris era en realitat Tristany, l'assassí de Morold, i va intentar assassinar-lo amb una espasa quan jeia indefens davant ella. En aquell moment Tristany no va mirar l'espasa que posaria fi a la seua vida, sinó directament als ulls d'Isolda, la qual cosa va deixar a aquesta sense capacitat per a matar el cavaller. Una vegada restablert, va ajudar a fugir a Tristany. Ara aquest ha tornat per a emportar-se a Isolda i casar-la amb el seu oncle, el Rei Marke. Isolda, furiosa per la traïció de Tristany, insisteix en el fet que té una beguda que la redimirà de les seues malifetes, Brangania mira sorpresa que es refereix a un verí letal.", "response": "poders curatius", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08841002197493664", "instruction": "Què és la paquiostosi?", "context": "Igual que els cetacis, els sirenis passaren per un procés de paquiostosi, és a dir, un engruiximent dels ossos dels esquelets, així com un espessiment de la matèria òssia a causa d'una reducció dels canals haversians i els porus medul·lars. L'esquelet i per tant l'animal en general, són més pesants i tenen una menor sustentació a l'aigua, però els ossos són menys flexibles i es trenquen més fàcilment. El crani presenta un rostre molt allargat format per l'os incisiu, que en el dugong es corba cap endavant i cap avall. Els ossos jugals són molt amples i se situen a una posició relativament alta del crani. S'hi insereix la musculatura masticatòria amb el gran múscul masseter. Els narius es troben bastant cap enrere, a la vora dorsal del crani. La part posterior del crani, formada pel neurocrani i les temples, és relativament petita.", "response": "un engruiximent dels ossos dels esquelets", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2190023102797256", "instruction": "Què es vol invertir amb aquests canvis?", "context": "S'espera que aquests canvis serveixin per augmentar la legitimitat del Parlament i invertir la tendència negativa de la participació electoral, que anà minvant elecció rere elecció fins que el 2014 s'estabilitzà i porta des del 1999 per sota del 50% (aproximadament al mateix nivell que la participació en les eleccions al Congrés dels Estats Units). El 2007, Bulgària i Romania, que s'havien adherit a la Unió a principis d'any, celebraren eleccions parcials per escollir els seus representants al Parlament. La participació a Bulgària (28,6%) i Romania (28,3%) fou de les més baixes de la història, tendència que es confirmà quan Croàcia organitzà les seves primeres eleccions europees el 2013.", "response": "la tendència negativa de la participació electoral", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4689762021791336", "instruction": "Què feien els fidels?", "context": "Algunes hipòtesis apunten que l'orde benedictí que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt va fer bastir l'ermita entre els segles XI i XII. Existeixen documents que asseguren que l'any 1121 ja estava construïda. La Mare de Déu de les Arenes és coneguda popularment com la Mare de Déu de la Galledeta a causa de la galleda de plata que la imatge romànica duia. Sembla que era una pràctica habitual per part dels fidels demanar pluja a la verge en èpoques de sequera. La seva imatge amb una fruita a la mà dreta i l'Infant a la falda, datada al segle xi, va ser destruïda poc després de l'inici de la Guerra Civil espanyola.", "response": "demanar pluja a la verge en èpoques de sequera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7128488828834288", "instruction": "Què envolta el nucleoide?", "context": "Els poxvírids són virus grans i complexos amb una morfologia inusual. El genoma víric està associat amb proteïnes dins d'una estructura discal central coneguda com a nucleoide. El nucleoide està envoltat per una membrana i dos cossos laterals de funció desconeguda. El virus té un embolcall exterior amb una espessa capa de proteïna a la superfície. La partícula en general és lleugerament pleomorfa, amb una forma que pot anar de la d'un ou a la d'un maó. Mimivirus és el virus més gran conegut, amb un diàmetre de càpsida de 400 nm. De la seva superfície es projecten filaments proteics de 100 nm. La càpsida apareix hexagonal al microscopi electrònic, de manera que és probablement icosaèdrica.", "response": "una membrana i dos cossos laterals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3378326333264099", "instruction": "Què celebraven els observants en l'hort de Ciutat?", "context": "El 1677, amb quatre anys de retard, la Suprema Inquisició ordenà a la mallorquina actuar sobre el cas de la confessió de les criades. En les mateixes dates els observants, com s'autodenominaven en referència a l'observància de la Llei de Moisès, es reunien en un hort de Ciutat on celebraven el dia del perdó (Yom Kippur). Es procedí a la detenció d'un dels líders de la comunitat criptojueva de Mallorca, Pere Onofre Cortès, àlies Moixina, amo d'una de les criades i propietari de l'hort, juntament amb cinc persones més. A partir d'aquí es procedeix a detenir, en el lapse d'un any, 237 persones.", "response": "el dia del perdó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.033697844126538645", "instruction": "Què projectava la coulisse als laterals?", "context": "El seu quadre prototípic semblava un escenari on l'artista hagués disposat amb cura tots els elements indispensables per una representació dramàtica: les bambalines situades a ambdós costats del quadre introdueixen a l'espectador per un escenari on, malgrat el complement narratiu format per les figures que es mouen per l'escenari, destaca especialment l'alba o el capvespre, que es tornen en els diferents actes de la representació teatral. Com un escenògraf, la seva feina consistia a canviar els decorats i la situació de les figures. La seva composició solia incloure una coulisse als laterals, generalment de to més fosc, que projectava una ombra sobre la part davantera del quadre, un pla mitjà on situava el motiu principal i, al fons, dos plans consecutius, on el segon li servia per a situar el fons lumínic que seria tan característic de la seva obra.", "response": "una ombra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06429234427578834", "instruction": "Què s'aconseguirà mitjançant el principi d'acord que han tancat Més per Mallorca i Esquerra Republicana?", "context": "El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha tancat un principi d'acord amb Esquerra Republicana que permetrà de traslladar i impulsar al congrés espanyol les reivindicacions històriques de les Illes. L'acord s'ha pactat en una reunió a Palma en què han participat delegacions de totes dues formacions. Per part d'ERC, hi ha assistit el senador Bernat Picornell, la diputada Marta Rosique i Isaac Peraire, vice-secretari general d'organització, i per part de Més, hi eren el coordinador, Antoni Noguera, el senador Vicenç Vidal i Mateu Matas, Xurí. La reunió ha acabat amb un compromís d'Esquerra Republicana d'incloure tres punts de partida que per a Més són irrenunciables: la revisió del model de finançament (incloent-hi el desenvolupament del REIB, especialment la part fiscal), el conveni de mobilitat sostenible que permeti d'implantar el tren de Llevant i el tramvia de Palma, i el conveni per a finançar infrastructures de depuració i abastiment d'aigua. En un futur, Esquerra Republicana també podria traslladar més iniciatives de Més per Mallorca a Madrid.", "response": "traslladar i impulsar al congrés espanyol les reivindicacions històriques de les Illes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4939377471188614", "instruction": "A què va instar als membres de la seva família Warhol?", "context": "Warhol va ser enterrat al costat de la seva mare i el seu pare. Unes setmanes més tard es va repetir un ofici commemoratiu per a Warhol a Manhattan. El seu testament llegava tota la seva propietat -llevat d'alguns modestos detalls- als membres de la seva família, i els instava a crear una fundació dedicada «a l'avenç de les arts visuals». Warhol tenia tantes possessions, que Sotheby's va necessitar nou dies per subhastar els seus béns després de la seva mort. La suma total excedia els 20 milions de dòlars i la seva riquesa total era encara més gran si es tenien en compte les astutes inversions que havia realitzat al llarg de tota la seva vida.", "response": "a crear una fundació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9780781466362769", "instruction": "De què estarà plena la sala de l'agència EFE?", "context": "En el seu 549è dia d'empresonament, Jordi Sànchez s'ha llevat amb una sorpresa. Li ho ha comentat al tècnic que li indicava com aniria la videconferència, des d'una habitació del centre penitenciari de Soto del Real presidida per una bandera espanyola i una fotografia del rei espanyol (com volent-lo humiliar) en connexió amb una sala de l'agència EFE plena de periodistes i la número dos per Barcelona de JxCat, Laura Borràs. Sànchez s'ha assabentat aquest matí de la resolució nocturna de la Junta Electoral espanyola: podria parlar des de la presó i esdevenir, per carambola, el primer candidat empresonat a fer-ho. La JEC havia acceptat abans que també ho fes Oriol Junqueras, en una altra conferència de premsa organitzada demà per l'ACN. 'La Junta Electoral és sorprenent', ha dit Sànchez, somrient, mentre es posava els auriculars. Un pupitre blanc, un mòbil per a connectar via Skype amb Barcelona i una càmera d'EFE a la sala de la presó madrilenya.", "response": "de periodistes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8996493583967472", "instruction": "Què fan quan senten humans a prop?", "context": "El rinoceront de Java és molt més silenciós que el de Sumatra; se n'han registrat molt poques vocalitzacions. Els rinoceronts adults no tenen cap predador conegut a part dels humans. Són tímids, particularment al Vietnam i es retiren als boscos espessos quan senten humans a prop. Tot i que és una característica valuosa des del punt de vista de la supervivència, fa que els rinoceronts siguin difícils d'estudiar. Tanmateix, si els humans s'hi acosten massa, el rinoceront de Java esdevé agressiu i ataca, clavant les incisives del maxil·lar inferior mentre fa força cap amunt amb el cap. El seu comportament relativament antisocial podria ser una adaptació recent a les pressions sobre les poblacions; les proves històriques suggereixen que, com els altres rinoceronts, antigament aquesta espècie era més gregària.", "response": "es retiren als boscos espessos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2163951400632863", "instruction": "Què va perdre a causa de ser nomenat bisbe?", "context": "Felip II el torna a presentar, aquesta vegada, per al bisbat de Lleida. El 8 d'agost de 1561 és nomenat pel papa Pius IV, i pren possessió del bisbat, mitjançant el procurador Lluís Pons d'Icart, parent seu, el 13 d'octubre. L'entrada efectiva a la diòcesi sofreix un significatiu retard per la seva assistència al tercer i últim període de sessions del Concili de Trento. Aquest canvi porta aparellat la pèrdua de la seva plaça d'auditor de la Rota.", "response": "la seva plaça d'auditor de la Rota", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7293564550398564", "instruction": "Què permetia l'strappo?", "context": "El 1918, el col·leccionista Lluís Plandiura i Pou va començar a arrencar frescos de les esglésies dels Pirineus. Per arrencar les pintures murals van contractar a una saga de restauradors italians, dirigits per Franco Steffanoni, de Bèrgam, que feien servir una tècnica especial, l'strappo, que permetia aïllar les pintures murals de les parets mitjançant una barreja de clara d'ou i cola. Aquest fet va provocar tot un procés especulatiu sobre les restes romàniques del Pirineu, on antiquaris, capellans i marxants d'art començaren a buidar esglésies i a vendre murals, retaules i altres peces a col·leccionistes privats, i les pintures de l'església de Santa Maria de Mur acabaren al Museum of Fine Arts de Boston.", "response": "aïllar les pintures murals de les parets mitjançant una barreja de clara d'ou i cola", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06287571647666357", "instruction": "Per què eren les denúncies al DPTOP?", "context": "A l'abril del 2005 un total de 254 de denúncies havien arribat al DPTOP per part de veïns de Santa Coloma, Badalona i Barcelona per les afectacions de les obres. Un portaveu del DPTOP assegurava que totes les denúncies s'havien analitzat i només 18 es van reconèixer com a relacionades amb les obres. A la fi del 2005 el consell municipal del districte de Sarrià - Sant Gervasi es va comprometre a constituir una comissió de seguiment de les obres al districte per la tranquil·litat dels veïns.", "response": "per les afectacions de les obres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45866346773895195", "instruction": "Per què visitaven molts italians la ciutat d'Atenes?", "context": "Herodes Àtic, cònsol romà, escrivia al seu amic Ciceró parlant sobre Atenes amb gran entusiasme. Molts italians viatjaven a Atenes per visitar la ciutat, i els governants, junt amb els emperadors, van augmentar els monuments dins i fora de l'Acròpoli. Per exemple, l'any 161 es va construir gràcies a Herodes Àtic un odèon al costat del teatre de Dionís. Durant la invasió dels hèruls de l'any 267, aquest teatre va ser destruït i més tard la seva estructura va passar a formar part de les muralles. En passar els segles, la seva part inferior va quedar amagada per les bardisses, cosa que va fer pensar al viatger Niccolò de Martini que es tractava d'un pont. Al segle xix es van iniciar les excavacions i finalment va ser restaurat. Des de l'any 1957 s'hi realitzen normalment representacions i festivals.", "response": "per visitar la ciutat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9659226897110059", "instruction": "Què va sorprendre a Karol Szymanowski a Viena?", "context": "Karol Szymanowski, nascut en l'actual Ucraïna dins d'una família d'amplis interessos artístics. Fill d'un terratinent polonès i d'una baronessa sueca, va ser un compositor que des de jove va viure imbuït en el procliu ambient artístic d'una família envoltada intermitentment, i per diverses circumstàncies, per poetes, pintors i músics. Després d'una educació infantil molt protectora i casolana, el 1901 es traslladà a estudiar a Varsòvia, sota la direcció de Zygmunt Noskowski. Allà va beure de les fonts del nacionalisme polonès, inspirat per Frédéric Chopin, reafirmat per Stanislaw Moniuszko i atiat per les mesures repressives russes. Tot i que la capital polonesa romania en un provincialisme vuitcentista que aïllava la seva activitat cultural de la resta d'Europa, el canvi de segle va atreure la mirada de joves músics com ara el pianista Arthur Rubinstein o el compositor Grzegorz Fitelberg, que va establir, al costat de Szymanowski i altres mestres, el moviment musical modernista Polònia Jove. Szymanowski va passar posteriorment dos anys a Berlín i Leipzig, assumint influències de Richard Wagner, Max Reger o Richard Strauss, dels que després va renegar activament però que van inspirar les seves primeres simfonies. En un dels seus viatges a França va poder conèixer a Claude Debussy i la música de l'impressionisme. L'avantguarda i els ballets russos de Serguei Diàguilev el van sorprendre a Viena, però durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar a l'estudi de la civilització grega i la seva literatura, dels primers cristians i l'Islamisme a través de nombroses lectures i fructificants viatges. Szymanowski va esbossar les primeres obres seguint la tradició dels compositors romàntics germànics, però les seves creacions posteriors van anar adquirint un to més colorit, expressiu i contrapuntístic. La gran guerra, però, va produir en Szymanowski un canvi d'orientació ideològica i estètica que el va conduir novament a un art nacionalista que treia el cap tímidament a la música folklòrica del seu poble.", "response": "L'avantguarda i els ballets russos de Serguei Diàguilev", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11928392654348952", "instruction": "Què diu Boye que no entén Zaragoza?", "context": "La fiscalia ha defensat avui al judici contra el procés que la resolució de Slesvig-Holstein sobre l'extradició del president Carles Puigdemont no es pot al·legar contra les acusacions de rebel·lió. Segons Javier Zaragoza, el tribunal es va excedir en la valoració de l'euroordre i va interferir en la jurisdicció espanyola. Vegeu-ho ací: El fiscal acusa al tribunal alemán que rechazó entregar a Puigdemont (@KRLS) de entrometerse en la jurisdicción española https://t.co/GT8D3b5e1Y pic.twitter.com/LUT0r8xuAp — Europa Press TV (@europapress_tv) February 13, 2019 L'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha afirmat a Twitter que Zaragoza 'continua sense entendre què va passar a Slesvig-Holstein'. Per això li ha recomanat que llegeixi l'article 10.2 de la llei de cooperació alemanya. Però el lletrat no s'ha pas aturar ací. Veo que el Fiscal Zaragoza sigue sin comprender lo que le sucedió en Schleswig-Holstein… que la verdad no le arruine un alegato pero igual una lectura del artículo 10.2 de la Ley de Cooperación Alemana le vendría bien — Gonzalo Boye (@boye_g) February 13, 2019 En un raonament no tan tècnic, Boye retreu al fiscal que es queixi de l'actuació de Slesvig-Holstein, si fins i tot el ministeri públic espanyol podia haver presentat un recurs contra la decisió del tribunal i va decidir de no fer-ho.", "response": "què va passar a Slesvig-Holstein", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47296990895335544", "instruction": "Per què va ser convulsa la successió?", "context": "Teodoric I va morir en combat, suposadament travessat per la llança d'un amal anomenat Andagis. Va ser succeït pel seu fill Turismund, aclamat per l'exèrcit durant la mateixa batalla. Va ser enterrat allà mateix, a prop del camp de batalla. Després de celebrar els funerals, Turusmund pensava en un pla per venjar la mort del seu pare, però el nou rei va ser aconsellat per Aeci, que temia un excés de poder de l'exèrcit visigot, perquè tornés a Tolosa per assegurar el seu ascens al tron, amenaçat per les intrigues dels seus germans. Al capdavall, amb Teodoric I es va iniciar una successió hereditària, i es va conformar una espècie de clan o família reial, a pesar que no hi havia una normativa successòria establerta entre els visigots. Tanmateix, aquesta successió va ser convulsa a causa dels assassinats entre germans, al llarg de les generacions, passant de pares a fills la corona visigoda, fins a Amalaric l'any 531. Això ha qüestionat la visió clàssica d'una monarquia purament electiva, encara que el 507 apareix novament l'elecció al tron visigot, molt probablement a causa del record que va provocar el fracàs de la batalla de Vouillé.", "response": "a causa dels assassinats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7279745634650034", "instruction": "Què hi trobem a partir dels 2000 metres?", "context": "La Baixa Cerdanya és una zona que presenta una gran varietat natural, podent-se trobar a la plana de la vall del Segre des d'espècies típiques de la fauna àrtica fins a les pròpies de zones àrides. A mesura que es penetra a les valls laterals (la Llosa, l'Ingla, Meranges,…), els prats comencen a deixar pas a boscos de pins vermells i roures que són substituïts per pins i avets a mesura que s'eleva el terreny, convivint amb fauna adaptada al fred i la neu. Passats els 2.000 metres d'altitud, la presència dels arbres és escassa, estant presents plantes pròpiament alpines.", "response": "plantes pròpiament alpines", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6360471386723183", "instruction": "Què és possible que obtingués Rogier abans de convertir-se en pintor?", "context": "És possible que Rogier obtingués un títol acadèmic (Mestre) abans que es convertís en pintor i que se li atorgués el vi d'honor amb motiu de la seva graduació. Les sofisticades i 'apreses' qualitats iconogràfiques i de composició de les pintures atribuïdes a Rogier s'han utilitzat a vegades com a argument a favor d'aquesta suposició. L'estatus social i intel·lectual de Rogier en la seva vida va superar la d'un simple artesà d'aquell moment. En general, l'estret enllaç estilístic entre els treballs documentats de Jacques Daret i les pintures atribuïdes a Robert Campin i a Rogier van der Weyden són l'argument principal per considerar que ell fou alumne de Campin.", "response": "un títol acadèmic (Mestre)", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8081920942501711", "instruction": "Què han de deixar els Bennet?", "context": "Veient-se exclosos de la bona societat i amb una filla desapareguda, els Bennet es preparen per deixar Longbourn i reprendre la seva vida en un altre lloc. Per sort, l'oncle de les germanes troba la parella a temps per negociar un matrimoni i Lydia no tarda a reaparèixer per la granja amb el seu nou marit. Enmig de l'entusiasme general que provoca la seva arribada, Lady Catherine de Bourgh es presenta a la casa. Estirada com sempre, Lady Catherine exigeix parlar amb Elizabeth. Alarmada per un rumor que ha sentit que vinculava el seu nebot, Darcy, amb ella, intenta obligar Elizabeth a desmentir qualsevol relació i l'amenaça de desheretar Darcy si un compromís tira endavant. Elizabeth, però, no només no s'immuta davant les intimidacions, sinó que, a més, es nega a prometre-li que no acceptarà mai una proposició del Sr. Darcy. Enfurismada, Lady de Bourgh no dubta a criticar la seva família i li torna a fer clarament que, si no hagués estat per la irresponsabilitat de la seva germana, Darcy no s'hauria passat setmanes recorrent els jutjats i carrerons de Londres buscant-la. D'aquesta manera, Elizabeth descobreix que el final feliç que ha tingut Lydia es deu completament a la intervenció de Darcy i, encantada amb ell, i davant la impossibilitat d'agrair-ho a la persona indicada, dóna les gràcies a la seva tia. Aquesta però, segueix profundament disgustada amb el resultat de la reunió i acaba marxant ben enutjada.", "response": "Longbourn", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5203135434434505", "instruction": "Què ha aprovat el ple de les Corts?", "context": "El ple de les Corts ha aprovat avui la proposta de modificació de la constitució espanyola per la reintegració del dret civil valencià, amb els vots a favor tant dels partits del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) com del PP i el refús de Ciutadans i Vox. Després de les sentències en contra del TC a normes valencianes – règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet -, el parlament demana la modificació de la disposició addicional segona com a 'via dels valencians en defensa de l'autogovern', amb l'objectiu de garantir igualtat de condicions respecte a comunitats amb tradició foral. L'Associació de Juristes Valencians va impulsar la proposta entre la societat civil, i els sindicats, universitats, organitzacions empresarials, col·legis professionals, associacions culturals i de consumidors i 393 ajuntaments van donar suport a aquesta refroma. En concret, la iniciativa demana d'afegir un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la carta magna, que quedaria redactada així: 'La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8, s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals'.", "response": "la proposta de modificació de la constitució espanyola per la reintegració del dret civil valencià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9047201381752038", "instruction": "Què ha cridat una veïna als Mossos?", "context": "Desenes de persones s'han concentrat des de primera hora del matí per evitar el desnonament de sis famílies amb menors que ocupen des de fa dos anys un bloc al carrer de Lleida del barri del Poble-sec de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han acordonat la zona hi ha hagut forcejaments, i cops de porra contra alguns dels concentrats. Els agents han començat a arribar cap a les sis del matí amb vuit furgonetes de la BRIMO. Es tracta del quart intent de desnonament, però que tampoc no ha reeixit perquè finalment la concentració ha impedit que es dugués a terme. Els veïns lamenten que la policia els tracti com si fossin violadors o assassins. 'Estem lluitant per un habitatge digne', ha cridat una veïna als Mossos d'Esquadra.", "response": "Estem lluitant per un habitatge digne", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8089032548533043", "instruction": "Què van començar a reflectir els artistes?", "context": "Gràcies a moviments com la literatura ukiyo i els gravats, els ciutadans van començar a tenir més contacte amb els moviments artístics. Devers la meitat del segle XVIII, els artistes van començar a reflectir el que passava en els districtes de plaer, el kabuki, festivals i viatges. Aquests últims van donar naixement a guies turístiques que descrivien el més destacat tant de ciutats com del camp.", "response": "el que passava en els districtes de plaer, el kabuki, festivals i viatges", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9585954351420458", "instruction": "Què van mostrar les imatges en primer pla de la superfície?", "context": "La primera nau espacial a arribar a Mercuri va ser la Mariner 10 de la NASA (1974–75). La nau va utilitzar la gravetat de Venus per a ajustar la seva velocitat orbital, de manera que pogués arribar a Mercuri, i fou la primera nau a utilitzar aquesta assistència gravitatòria i la primera nau de la NASA a visitar més d'un planeta. La Mariner 10 va fer les primeres imatges en primer pla de la superfície de Mercuri, que immediatament van mostrar-ne els cràters, i també en va revelar moltes altres característiques geològiques, com les escarpes gegants, que després s'han atribuït a l'efecte de la lleugera contracció del planeta causada pel refredament del seu nucli de ferro. Desafortunadament, per la longitud del període orbital de la Mariner 10, la mateixa cara del planeta estava il·luminada durant cadascuna de les passades que va fer la Mariner 10. Això va fer que no fos possible l'observació de les dues cares, i va resultar en el mapa el 45% de la superfície del planeta.", "response": "els cràters", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.844410857459945", "instruction": "Què va ser cremada?", "context": "En el darrer intent, l'any 1285, els francesos entraren pel territori rossellonès de Jaume II de Mallorca, germà de Pere el Gran, que per pacte estava obligat a deixar pas franc. Tot i l'alineació del seu rei amb els francesos, la població del Rosselló es va resistir a la invasió croada. Els primers combats amb els croats van tenir lloc al setge de Salses, on van caldre tres assalts per conquerir la ciutadella. Només van deixar pas franc les fortaleses de La Roca i Les Cluses, i els ciutadans es van revoltar a Perpinyà tancant les portes als croats després de la retirada francesa dels Pirineus, però finalment es va rendir amb el perdó del rei de França, i la resistència va concloure amb el setge d'Elna, que fou cremada provocant una matança. Els croats finalment acamparen a Elna i Perpinyà, mentre que els catalans, apostats al coll de Panissars, van impedir durant un mes l'entrada croada al sud de Catalunya.", "response": "Elna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5130935632284295", "instruction": "En què volia convertir a Verdaguer el franquisme?", "context": "El 'Virolai', Canigó, 'L'emigrant'… És evident que Mossèn Cinto Verdaguer i el seu llegat són símbols de catalanitat. No obstant això, el franquisme va intentar convertir-lo en un heroi espanyol i, de fet, ho va aconseguir durant uns quants anys. Si més no, aquesta és la tesi que defensa 'Verdaguer segrestat. La utilització del mite durant el franquisme', l'exposició que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya fins el 20 de maig. A través d'articles, vídeos, documents extrets d'arxius, enregistraments i correspondència, es detallen els mecanismes que va utilitzar el règim per a apropiar-se la figura de l'autor de Folgueroles. Darrere, hi ha la tasca de Carles Puigferrat i Carme Torrents, que han estat un any i mig investigant-ho a fons.", "response": "en un heroi espanyol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9718618441664535", "instruction": "Què van avalar els inscrits de Podem?", "context": "Els inscrits de Podem han avalat la coalició amb el PSOE, amb un 97% dels vots a favor del pre-acord signat el 12 de novembre entre el secretari general del partit, Pablo Iglesias, i el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez. La consulta, que tenia caràcter vinculant, va començar el dissabte i s'ha pogut votar fins avui a les 10.00. Un total de 130.150 inscrits han votat a favor (96,8%), 4.244 s'hi han oposat (3,16%), mentre que 366 han votat en blanc (0,27%). Segons la formació hi han votat un total de 134.760 persones, fet que suposa un 26% dels inscrits i un 59% dels que estan actius dins de la formació. En una altra consulta, els comuns ja havien avalat de manera contundent la coalició amb els socialistes (95%), de la mateixa manera que també ho ha fet Esquerra Unida (88%) i els socialistes (92%). Tanmateix, els dos grups parlamentaris no assoleixen la majoria del congrés espanyol i necessitaran que el PP o Ciutadans facilitin la investidura, o que ho faci ERC, que ja ha posat com a condició una mesa de negociació entre el govern català i l'espanyol.", "response": "la coalició amb el PSOE", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6235507968082993", "instruction": "De què van prendre imatges les sondes espacials?", "context": "Les primeres sondes espacials que visitaren Júpiter foren la Pioneer 10 el 1973 i la Pioneer 11 un any després; prengueren imatge de baixa resolució de les quatre llunes galileanes. Les sondes Voyager 1 i Voyager 2 visitaren el planeta el 1979 i descobriren activitat volcànica a Io i la presència de gel aquàtic a la superfície d'Europa. La sonda Cassini, de viatge cap a Saturn, volà prop de Júpiter el 2000 i recopilà dades sobre les interaccions de les llunes galileanes amb l'atmosfera joviana. La sonda New Horizons volà també prop del planeta el 2007 i féu millores sobre els paràmetres orbitals dels satèl·lits jovians.", "response": "de les quatre llunes galileanes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9424137322952151", "instruction": "En què tenia bona formació Plantin?", "context": "Plantin, casat i amb una bona formació en marroquineria i enquadernació, es trasllada a París, on roman poc de temps. Decideix llavors traslladar-se a Anvers, important centre de la producció de llibres, metròpoli comercial i lloc ideal per als joves emprenedors. En l'any 1548 o 1549 obri el seu taller, i el 21 de març de 1550 es registra com a ciutadà d'Anvers; i el mateix any entra en la confraria de Sant Lluc, dels oficis artístics, com a impressor. Per arrodonir els seus ingressos també es dedica a la compravenda de gravats i llibres, mentre la seva dona manté una tenda de puntes.", "response": "en marroquineria i enquadernació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4256392075746338", "instruction": "A què recorda el parlar de Jar Jar Binks?", "context": "Després de l'estrena de la pel·lícula, hi va haver controvèrsia sobre si diversos personatges alienígenes reflecteixen estereotips racials, en particular: el maldestre Jar Jar Binks, té llargues orelles caigudes que recorden a la gent amb rastes i la seva forma de parlar que recorda al patuès del Carib, els neimoidians cobdiciosos i corruptes de la Federació de Comerç parlaven amb accents d'Àsia oriental i els habitants del desert com Watto s'han interpretat com un estereotip jueu. Lucas ha negat categòricament totes aquestes implicacions, però, l'animador Rob Coleman va admetre que veia imatges d'Alec Guinness com Fagin a Oliver Twist per inspirar els seus animadors en la creació de Watto. Jar Jar Binks va ser descrit per un crític com: \"servil i covard... un estereotip negre Minstrel show similar a Stepin Fetchit\". Michael Eric Dyson, professor d'estudis afroamericans de la Universitat de Georgetown, va observar que tot el poble gungan sembla estranyament suggestiu d'una tribu primitiva africana: \"El líder de la tribu de Jar Jar és un gras i maldestre bufó amb una veu retumbant, i sembla una caricatura estereotipada d'un cap tribal africà.\"", "response": "al patuès del Carib", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.04370812131229873", "instruction": "A què s'assembla Andrea Chénier?", "context": "Andrea Chénier és una òpera conceptuada com a verista entre altres raons perquè la seva creació i estrena (1896) s'escau en el moment més viu d'aquest corrent. Recordem Cavalleria rusticana (1890), Pagliacci (1892), La Bohème (1896), Tosca (1900) o Madama Butterfly (1904). I ho és pel seu context, perquè es basa en fets reals i perquè d'antuvi se situa en imatges versemblants. I sense haver de fer córrer gaire la imaginació, en la primera escena es mostra un àmbit tancat exultant de benestar amb el contrapès d'una altra realitat –el món dels desfavorits socials– colpidora. Però a part de tenir totes les característiques veristes, l'obra s'assembla molt a una òpera romàntica. Luigi Illica presenta un llibret en què el model de la Revolució Francesa que es mostra resulta fàcilment identificable amb el verisme, molt plausible, molt convincent. Tanmateix, la inclusió motriu de la trama amorosa, amb el seu protagonisme central, mena el discurs cap a un tot convencional, amb un argument decididament romàntic, en el qual l'amor justifica la immolació com a zenit de la història. Un final que Walter Scott, gran inspirador dels romàntics, l'hauria signat.", "response": "a una òpera romàntica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5174156860012814", "instruction": "Què no es poden oposar segons el fundador del bahaisme?", "context": "Existeix un conflicte entre els punts de vista religiosos teistes i la ciència, sobretot en àrees molt específiques com ara l'evolució i l'acció i la participació divina en el món, en especial en el pensament cristià. A l'extrem del conflicte es troben les persones que defensen el relat bíblic de la creació com a explicació literal de l'origen de l'univers i de l'altra banda, els defensors de la teoria de l'evolució com a fet comprovable. No obstant això, hi ha d'altres que assagen de trobar un equilibri entre les dues posicions, com ara els proposants de la ciència de la creació, que consideren el relat bíblic del Gènesi com una explicació simbòlica i no pas literal, en què els set dies de la creació corresponen als processos evolutius. El bahaisme, per altra banda, proposa que la ciència i la religió han d'estar en harmonia. El seu fundador va declarar que la religió i la ciència no poden oposar-se i que per tant els ensenyaments religiosos que són contradits per la ciència no han d'acceptar-se, ja que Déu va atorgar la capacitat de raonar a la humanitat perquè aquesta trobés la veritat.", "response": "la religió i la ciència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8131605615219577", "instruction": "Què ha emfatitzat Ribó en el seu discurs?", "context": "El batlle de València i candidat de Compromís per a revalidar el càrrec en les eleccions municipals del 26 de maig, Joan Ribó, ha afirmat que la seva coalició és una força d'estabilitat en el govern local perquè sap gestionar la pluralitat i al seu torn és 'una força de polítiques valentes que quan cal enfrontar als poderosos no es tira enrere'. Així s'ha expressat el líder de la coalició durant el míting central de campanya, acompanyat per regidors de la formació, per la vice-presidenta en funcions de la Generalitat, Mónica Oltra, i el candidat del partit en les eleccions europees, Jordi Sebastià. Ribó ha destacat la feina dels regidors de Compromís durant els últims quatre anys de govern i ha assegurat que 'no tots els partits poden dir-ho amb la mateixa alegria'. Ha plantejat que en els pròxims comicis caldrà triar 'entre una València de futur o tornar al passat' i ha celebrat que València 'sigui una ciutat honrada' després d'haver estat 'la capital de la corrupció', incidint en casos com el de la construcció del circuit de Fórmula 1 'que no ens anava a costar res i l'Ajuntament ha de pagar 50 milions'. A més, ha criticat 'el tòpic que l'esquerra sap repartir, però no sap gestionar els diners' i ha destacat la reducció de deute de l'ajuntament 'des dels 1.000 milions d'euros el 2012 als 370 d'ara'. Així mateix, ha apuntat que 'el 2018 s'ha sortit del pla d'ajust que arribava fins al 2022'.", "response": "la feina dels regidors de Compromís durant els últims quatre anys de govern", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3931190621450451", "instruction": "Què diu una llegenda?", "context": "Una llegenda explica la conversió al cristianisme de Constantí I el Gran: abans de la batalla del Pont Milvi va tenir una visió d'una creu en flames amb la inscripció «Amb aquest signe venceràs». Constantí va sortir victoriós i el monograma de la creu es va convertir en el seu símbol. L'any 313, mitjançant l'edicte de Milà, va legitimar el cristianisme i es va considerar com el cap de l'Església –Pontífex Màxim–; va fer importants donacions, va donar suport a la construcció de temples i va convocar el primer Concili de Nicea –i primer concili ecumènic– l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor. L'any 330 va traslladar la seu de l'Imperi Romà a Bizanci, ciutat que va canviar de nom a Constantinoble, i la va dedicar a la Mare de Déu. Aquest trasllat va tenir l'efecte posterior, l'any 395, de dividir el regne en l'Imperi Romà d'Orient –o Imperi Romà d'Orient– i l'Imperi Romà d'Occident. L'emperador Teodosi I, a la fi del segle IV, va aconseguir fer oficial la religió cristiana amb l'edicte de Tessalònica: quedà cada vegada més reduït el nombre de creients en el paganisme. Les invasions bàrbares del segle VI van posar fi a l'arquitectura paleocristiana a l'Imperi d'Occident; els territoris de Síria, Egipte i l'Àfrica del Nord van marcar el límit fins a la conquesta àrab (cap al segle VII).", "response": "la conversió al cristianisme de Constantí I el Gran", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.438099386278335", "instruction": "A què poden sortir els presoners?", "context": "Cinc dels nou presos polítics ja han rebut el vist-i-plau de les juntes de tractament de les presons i del Departament de Justícia per a accedir als permisos que permet l'article 100.2 del reglament penitenciari, previst perquè els presoners classificats en segon grau puguin sortir de la presó a treballar, fer de voluntaris o tenir cura de familiars unes quantes hores el dia. Tanmateix, la fiscalia recorre contra tots els permisos concedits. Fins i tot contra els que superen les quaranta-vuit hores de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que tenen accés a trenta-sis dies anuals perquè ja han complert una quarta part de la condemna. La fiscalia s'exclama que les juntes de tractament de les presons i la Generalitat apliquen irregularment el 100.2 als presos polítics i diu que és un 'tercer grau encobert'. També critica que la consellera de Justícia, Ester Capella, hagi assegurat que s'aplicaria als nou presos polítics: 'Posa en evidència que l'excepcionalitat exigida per l'article 100.2 del règim penitenciari s'ha convertit en una generalitat', diu. Tanmateix, a Catalunya hi ha 405 reclusos que s'acullen als permisos que preveu el 100.2.", "response": "a treballar, fer de voluntaris o tenir cura de familiars", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34173086145916853", "instruction": "Què representen els relleus?", "context": "L'obra es va començar l'any 1540 i es va acabar el 1548, segons consta a la mateixa reixa. És una obra magnífica, on els balustres s'eleven harmoniosament en forma lineal, jugant amb l'alternança dels nusos de manera molt equilibrada. A més de la perfecció dels mencionats balustres, cal tenir en compte la riquesa de les formes estatuàries: telamons —anomenats també atlants—, cariàtides i figures clàssiques que duen clàmides. La reixa està realitzada en ferro i bronze daurat, i està col·locada sobre un sòcol de jaspi i marbre. Forma uns relleus que representen històries sagrades que recorden els relleus florentins. Sobre els caps dels atlants hi ha un fris ornamentat de grotescs; tot seguit, un altre pis menys alt que el primer des del qual arrenquen els següents balustres que segueixen el mateix joc d'alternança dels nusos. A manera de divisió de carrers hi van intercalats uns balustres especials que són veritables canelobres; sobre aquests balustres s'estén un altre fris calat i enriquit amb busts, angelets i formes florals. Per sobre hi ha la cresteria, que forma una filigrana d'escuts, genis alats, medallons, canelobres i d'altres adorns platerescs. Al centre s'hi troba l'escut de Carles V amb l'àguila bicèfala i, per sobre, el canelobre llaurat que serveix de peanya al gran crucifix, demanat expressament com a terminació pel capítol catedralici. Va ser signada per Villalpando en un racó amb les paraules Labor ubicumque (treball a totes parts).", "response": "històries sagrades", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8936658553601298", "instruction": "Què és Ptilodus?", "context": "S'hi han trobat molts mamífers. Tots són petits en comparació amb els mamífers moderns, i el més gran té la mida d'una ovella. Entre els mamífers trobats, hi ha: un primat primitiu semblant a un esquirol; Ptilodus, un multituberculat arbori; o Protictis, un viverràvid de la mida d'una mostela que podria haver caçat al sotabosc. El mamífer més gran del jaciment és el condilartre Phenacodus.", "response": "un multituberculat arbori", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6719762533225407", "instruction": "Què pot comportar tenir dos macles de dragó lleopard en un espai petit?", "context": "Com que els dragons lleopard no són capaços per enfilar-se per les parets, l'alçada del terrari no és molt important, no obstant no ha de fer menys de 30cm, en part pel muntatge i el sistema d'il·luminació. Quant a la base per un sol dragó la mida estàndard és aproximadament de 40x60cm i per un petit grup (3-4) de 60x80cm. La parella ha d'estar formada per dues femelles o per un mascle i una femella, ja que són animals territorials i tenir dos mascles en un espai tan petit pot comportar problemes.", "response": "problemes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6506884017858504", "instruction": "Què van afegir a la primera ampliació?", "context": "Des dels primers anys, el museu es va revelar insuficient per acollir les col·leccions cada vegada més abundants. Es va realitzar una primera ampliació del 1903 a 1906: s'hi van afegir tres sales, creades per l'arquitecte grec Anastásios Metaxás, cap a l'est, a l'eix de l'entrada principal. Novament, van ser ràpidament insuficients. Es va realitzar una nova extensió, important aquesta vegada, entre 1932 i 1939, per l'arquitecte grec George Nomikos, sempre cap a l'est. L'ampliació del 1903-1906 va ser demolida i substituïda per un edifici de dos pisos, on es van instal·lar les oficines i els laboratoris, així com un magatzem al soterrani. Es va donar al museu l'organització actual, amb prop de 8.000 m² d'exposició.", "response": "tres sales", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5327301081192007", "instruction": "Què hi ha escrit en els rètols?", "context": "Aquesta setmana Òmnium Cultural de l'Alguer ha lliurat a l'Administració Municipal de l'Alguer uns quants rètols bilingües amb el nom del carrer en alguerès i en italià. També els han fet arribar uns quants cartells turístics en alguerès. El lliurament es va fer amb la presència del Síndic, de l'assessor Raimondo Cacciotto, del comandant de les Guàrdies Municipals Guido Calzia i del president d'Òmnium Cultural de l'Alguer Stefano Campus. Els noms dels carrers que figuren als cartells són: Barcelona o Passeggiata Barcellona; plaça de Don Francesc Manunta o piazza Don Francesco Manunta; placeta dels Calafatos o piazzetta dei Calafati; platja de les Bombardes, i platja del Latzareto Forma part del projecte cultural 'Amb l'alguerés sés més competent', finançat per la Fundació de Sardenya. El propòsit és incentivar la recuperació de la toponímia i la història, i estendre l'ús de les indicacions bilingües a l'Alguer. Òmnium Cultural de l'Alguer reivindica que la funció de l'onomàstica és 'un dels símbols de la identitat' de la ciutat i consideren necessari evitar que desapareguin els topònims històrics.", "response": "el nom del carrer en alguerès i en italià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6057745801772773", "instruction": "Què era Michael Kennedy?", "context": "La intenció de Mahler en compondre la seva Vuitena Simfonia per a un elenc excepcionalment gran era aconseguir un equilibri similar entre els efectius vocals i els instrumentals. No es tractava simplement d'un intent d'efecte grandiós, encara que per l'ús que fa el compositor d'aquests efectius es va guanyar el subtítol de «Simfonia dels mil» del seu agent de premsa (àlies que ha conservat). Igual que Stravinski, Mahler fa un ús intensiu i perllongat del contrapunt, sobretot en la primera part, «Veni Creator Spiritus». Al llarg d'aquesta secció, segons l'escriptor musical Michael Kennedy, Mahler mostra un domini considerable en la manipulació de múltiples veus melòdiques independents. El musicòleg Deryck Cooke afegeix que Mahler s'ocupa del seu enorme elenc «amb una claredat extraordinària».", "response": "escriptor musical", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1578468648338056", "instruction": "Entre què es debatia la reina?", "context": "L'obra es basa en aquest estudi tan ben documentat de Strachey i reflecteix bé el que va passar. Va ser una passió que va durar anys i va arribar a ser obsessiva per la reina, que es debatia entre l'amor i el deure, però finalment va ordenar executar el comte per rebel·lió pel seu fracàs polític i militar a Irlanda. Strachey va escriure que Gloriana era una «dama brava i rude, de bromes tosques, gestos plebeus, caçadora incansable, es podia tornar de sobte una dona de negocis, de semblant fosc, tancada durant hores amb els secretaris, llegint i dictant despatxos, examinant amb rigor els menors detalls d'informes i missatges. A la poca estona, enlluernava la refinada dama del Renaixement, perquè eren moltes i brillants les qualitats d'Elisabet. Dominava sis llengües, a més de la pròpia, coneixia el grec, era una notable cal·lígrafa i excel·lent músic, era experta en pintura i poesia, ballava al gust florentí amb una suprema distinció».", "response": "entre l'amor i el deure", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3005091598788483", "instruction": "Què demana l'enunciat general del problema d'Apol·loni?", "context": "L'enunciat general del problema d'Apol·loni demana la construcció d'una o més circumferències que siguin tangents a tres objectes donats en el pla. Els objectes poden ser una recta, un punt o una circumferència de qualsevol mida. Aquests objectes poden ser col·locats en qualsevol disposició i es poden tallar els uns als altres; tot i així, se solen prendre diferents, és a dir, que no coincideixin. Les solucions del problema d'Apol·loni de vegades s'anomenen Circumferències d'Apol·loni, tot i que aquest terme també s'usa per altres tipus de circumferències associades amb Apol·loni.", "response": "la construcció d'una o més circumferències que siguin tangents a tres objectes donats en el pla", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3545949619056803", "instruction": "De què va embolcallar Rossini cada personatge?", "context": "Il matrimonio segreto va tenir una gran influència en les òperes posteriors per tots els assoliments aconseguits pel compositor. Cimarosa consagra els números de conjunt (trios, quartets, quintets, etc.) en qualsevol lloc de la partitura, en lloc de reservar-los només pel final dels actes. Amb Don Geronimo, crea la figura del baix bufo, personatge que Rossini va explotar per excel·lència en les seves òperes bufes. Forma definitiva del típic i tumultuós final del primer acte, amb repeticions i acceleracions, que trobem també, i augmentades, en les òperes de Rossini. Introducció del clarinet com a instrument predilecte per les escenes amoroses. Utilització dels instruments decoratius (de fusta i metall) amb una soltesa fins llavors inèdita. I, sobretot, va embolcallar cada personatge d'una personalitat pròpia, segurament assolit pel seu recent contacte amb l'obra de Mozart.", "response": "d'una personalitat pròpia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5411318782344141", "instruction": "Per què estava interessat Puig?", "context": "Era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà, dedicats a la fabricació de teles a Mataró, ciutat on va viure i cursar els estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels escolapis de Mataró. Amb setze anys començà a fer col·laboracions literàries d'un regust neoromàntic i patriòtic. Puig es mostrava interessat pels moviments nacionals emergents de l'època i va identificar ràpidament la història com a element bàsic per a la creació d'una consciència nacional i per refermar la identitat de país enfront d'un parlamentarisme centralista. Als seus primers treballs es reflecteix aquest esperit:", "response": "pels moviments nacionals emergents", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06931483012181594", "instruction": "Què divideix el riu?", "context": "El riu divideix els dos mons, però també els uneix. Es poden veure vaixells plens de passatgers creuar l'aigua. S'observa una illa en el centre amb una torre fortificada i alts edificis envoltats d'arbres. El més significatiu és un pont que uneix les dues ribes amb set arcs, una torre de plaça fortificada i un pont llevadís de fusta. Una multitud de persones creuen a peu i a cavall. Una creu a l'arc central representa el sacrifici de Crist, formant un pont entre el món terrenal del pecat i el món celestial del paradís.", "response": "els dos mons", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6526411798099331", "instruction": "Què arribaria a la fi amb l'ús de l'article 155?", "context": "El número dos del Partit Socialista d'Eslovènia, Jan Skoberne, ha dit avui que l'ús de l'article 155 de la constitució espanyola i la convocatòria forçada d'eleccions a Catalunya seria un 'acte d'agressió contra un poble sobirà i els seus drets democràtics bàsics'. A més, ha afegit que seria la fi d'una Europa justa i lliure si no se'n fa cas. Utilisation of the article 155 by the Government of Spain and forceful declaration of new elections in Catalonia constitute an act of agression against sovereign people and their basic democratic rights. Ignoring this is the end of just and free Europe. — Jan Škoberne (@Jan_Skoberne) October 20, 2017 Skoberne també ha declarat aquesta setmana que el poble d'Eslovènia era amb Catalunya i que el seu estat hauria de ser el primer a reconèixer la república catalana. No need to be afraid.", "response": "una Europa justa i lliure", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.020048147645881698", "instruction": "Què ha esborrat Jaime Conejo Heredia?", "context": "El magistrat Jaime Conejo Heredia, que instrueix temporalment el cas pels preparatius de l'1-O, ha esborrat el seu perfil a Facebook. El magistrat havia fet algunes publicacions amb contingut espanyolista, tal com ha avançat el digital Directe.cat. Nombrosos usuaris de Twitter han fet captures de les publicacions que ara corren per la xarxa social. Conejo Heredia és el substitut de Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat número 13 de Barcelona, ingressat a l'Hospital Clínic per unes molèsties intestinals. Entre més coses, havia publicat un vídeo enregistrat per ell mateix en una manifestació espanyolista el 12 d'octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona. A les imatges, s'hi pot veure gent brandant banderes espanyoles i cridant 'Cataluña es España'.", "response": "el seu perfil a Facebook", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.613954317292116", "instruction": "De què va acusar al PNF a Google?", "context": "El gegant d'Internet Google ha acceptat avui pagar un total de 965 milions d'euros a l'estat francès per solucionar una disputa que mantenia amb l'estat pel que fa al pagament d'impostos. En concret, pagarà una multa de cinc-cents milions d'euros i quatre-cents seixanta-cinc milions en impostos. 'Hem arribat a un acord pel que fa als assumptes fiscals que han tingut lloc a França des de fa uns anys. Els acords comprenen un pagament de 500 milions d'euros que ha estat estipulat avui per un tribunal francès, així com 465 milions d'euros en impostos addicionals que havíem acceptat pagar', ha explicat un portaveu de la companyia en un comunicat. 'Seguim creient que la millor manera de proporcionar un marc clar per a les empreses que operen a tot el món és la reforma coordinada del sistema fiscal internacional', ha agregat Google. La fiscalia financera francesa (PNF) va començar aquest procediment el 2015 i va acabar acusant l'empresa 'd'evasió fiscal agreujada' per haver eludit el pagament de cent vuitanta-nou milions d'euros en impostos entre el 2011 i el 2016.", "response": "d'evasió fiscal agreujada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5486572732735134", "instruction": "En què es va convertir en refredar-se?", "context": "Al principi, la capa exterior del planeta era de material en estat líquid, roca fosa, però s'anà refredant fins a constituir una escorça sòlida. Les emissions de gasos i l'activitat volcànica van formar l'atmosfera inicial. La condensació del vapor d'aigua, juntament amb el gel dels cometes que en aquella època impactaven amb la Terra, van crear els oceans. Es creu que ara fa uns 4.000 milions d'anys va produir-se un intens procés químic, en unes condicions de molta energia, que féu possible l'aparició d'una molècula amb capacitat d'autoduplicar-se.", "response": "escorça sòlida", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3491158252833173", "instruction": "Què promovia el noucentisme?", "context": "L'estil artístic imperant durant les primeres dècades del segle fou el noucentisme, que en contraposició al modernisme promovia el retorn a la cultura clàssica grecollatina, al món mediterrani. Durant els anys 1920 i 1930 es van anant introduint els corrents avantguardistes internacionals, tot i que durant els primers anys de la dictadura franquista es va produir un retorn a estils academicistes. Més endavant es va apostar de nou per la innovació i, especialment amb l'arribada de la democràcia, l'ambient artístic es va introduir de ple en els successius estils de moda en l'àmbit internacional, que s'han anat succeint cada cop amb major celeritat. Es van afegir llavors al patrimoni públic obres d'artistes internacionals, el que ha atorgat més prestigi i rellevància a la col·lecció pública de la ciutat.", "response": "el retorn a la cultura clàssica grecollatina, al món mediterrani", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.26494369260522976", "instruction": "Què és la paleolatitud?", "context": "A la regió del mar Blanc de Rússia, s'han trobat els tres tipus d'assemblatge en indrets molt propers. Això, i el considerable encavalcament en el temps dels organismes, fa que sigui improbable que representin estadis evolutius o comunitats distintes en el temps. Com que es troben arreu del món –en tots els continents tret de l'Antàrtida–, els límits geogràfics no semblen jugar-hi un paper; es troben els mateixos fòssils en totes les paleolatituds (la latitud en què es formà el fòssil, tenint en compte la deriva continental) i en diferents conques sedimentàries.", "response": "la latitud en què es formà el fòssil, tenint en compte la deriva continental", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15916289224417712", "instruction": "Amb què sembla que estava d'acord Mozart amb l'obra de Beaumarchais?", "context": "Mozart va conèixer el Barbier de Paisiello el 1783 al Burgtheater. L'èxit contundent de l'obra va fer que dirigís l'atenció cap al teatre de Beaumarchais. El mateix Mozart va triar l'obra i la va suggerir a un poeta i llibretista italià nouvingut el 1783 a Viena, Lorenzo Da Ponte, que la va lliurar al compositor el juliol de 1785. El projecte d'utilitzar-la es remunta a la visita de son pare, Leopold. En una carta a Nannerl, aquest li avançava alguns dubtes sobre el projecte. Per les memòries de Da Ponte, poc fiables, sabem que la idea va ser de Mozart, i és de suposar que ho fes en part perquè estava d'acord amb el missatge de l'obra. En tot cas, va deixar que fos el mateix Da Ponte, el poeta oficial de la cort vienesa nomenat per Salieri, qui justifiqués davant l'emperador Josep II d'Habsburg l'elecció d'un tema tan arriscat i prohibit.", "response": "amb el missatge", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6819957946370158", "instruction": "Què provoquen els sons de baixa freqüència?", "context": "Aquesta teoria es basa en dues observacions: d'una banda, el ronc no està associat a una emoció o un estat particular (un gat pot roncar quan està feliç o moribund); de l'altra banda, el ronc s'ha perpetuat en nombroses espècies de fèlids, cosa que indica que podria representar un avantatge des del punt de vista de la selecció natural. A més, nombrosos estudis mostren que els sons de baixa freqüència (entre 20 i 140 Hz) tenen un efecte beneficiós sobre els ossos, els músculs i els tendons i permeten calmar el dolor. Aquests sons també tenen efectes mentals positius, car provoquen emocions.", "response": "emocions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07216821750982805", "instruction": "Què consta en els documents de pagament de la catedral que va rebre Donatello?", "context": "Els Petis profetes, realitzats per a l'exterior de la porta de la Mandorla, a la catedral de Santa Maria del Fiore de Florència, són considerats com els primers treballs produïts per Donatello. Tanmateix hi ha controvèrsia sobre la seva atribució, al marge de les diferències estilístiques entre les dues figures que poden ser degudes a la inexperiència del jove artista i amb la seva semblança amb obres similars de Nanni di Banco. Actualment, el Petit profeta de l'esquerra s'atribueix en general a Donatello, sobre la base de comparacions amb altres obres de la mateixa època, com el David de marbre. El fet que l'altra estàtua és probablement una obra de Nanni di Banco no és incompatible amb els documents de pagament de la catedral, en els quals consta que el 1406 i el 1408, Donatello va rebre diners en recompensa pel seu treball en dues estàtues de profetes, que no són descrites amb detall. En aquest moment tots dos escultors estaven associats i participaven en la decoració de l'esmentada porta de la Mandorla.", "response": "diners en recompensa pel seu treball en dues estàtues de profetes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8299774936150257", "instruction": "Què recrea la reproducció virtual que s'ha instal·lat?", "context": "El novembre de 2013 es va presentar el nou sistema de representació. El projecte consisteix en la reconfiguració de l'espai original de l'absis per tal de fer palesa tota la seva complexitat pictòrica i en l'establiment d'un nou paviment de l'absis per tal de millorar la funcionalitat de l'església. També s'ha instal·lat una reproducció virtual que recrea les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri. La recreació es fa mitjançant projecció audiovisual (mapping). Prèviament, s'han retirat les imatges de l'absis que s'han exposat fins ara, reproducció de les originals, i s'han restaurat tots els fragments de pintura original que restaven al seu darrere, als murs de l'absis. També s'ha habilitat una nova il·luminació que permet destacar les pintures originals existents a l'església. El pressupost d'aquesta actuació a l'església de Sant Climent de Taüll fou de 400.000 euros, aportats íntegrament per una entitat financera.", "response": "les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.704803377614723", "instruction": "Què manifesta la moció de censura segons Alberto Garzón?", "context": "Podem ha registrat avui la moció de censura contra el president espanyol, Mariano Rajoy, malgrat que no compta amb els suports necessaris perquè prosperi. L'han signada trenta-set diputats al congrés espanyol, que presenten com a candidat alternatiu a la presidència al líder del partit, Pablo Iglesias. La mesa del congrés espanyol haurà de fixar ara la data del debat. Iglesias presentarà el seu programa de govern i Rajoy tindrà torn de rèplica abans que es procedeixi a la votació, que no prosperarà perquè tant el PSOE com C's van negar-li el suport quan Podem va anunciar públicament que presentaria la moció fa unes setmanes. Podem ha justificat la moció de censura arran dels darrers casos de corrupció que han esquitxat el PP, principalment càrrecs importants de la Comunitat de Madrid. El coordinador federal d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, ha assegurat que la moció expressa la indignació de la gent que vol un país lliure d'impunitat.", "response": "la indignació de la gent que vol un país lliure d'impunitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9921620627948254", "instruction": "Què va tenir influència sobre el seu treball?", "context": "Si el seu contingut canviava, també ho feia la seva tècnica. La gamma de colors foscos que portava la influència de la pintura neerlandesa cedia a l'ús de colors vívids i pinzellades atrevides. Pintures com Place de la Concorde són com \"fotos\", congelant moments del temps per descriure'ls acuradament, transmetent un sentit de moviment. La manca de color en Assaig del ballet a l'escenari el 1874 i en L'instructor de ballet de 1876 es pot interpretar com a una connexió amb el seu interès per la nova tècnica fotogràfica. Els canvis en la seva paleta, pinzells, i sentit de composició evidencien completament la influència que tant el moviment impressionista com la fotografia moderna, amb les seves espontànies imatges i punts de vista descentrats, varen tenir sobre el seu treball.", "response": "tant el moviment impressionista com la fotografia moderna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14586686191333986", "instruction": "Què recolza la Comissió Europea?", "context": "La Comissió Europea ha avalat 'en termes generals' la proposta de pressupostos del govern espanyol, però ha advertit que incomplirà en mig punt l'objectiu de dèficit marcat per Brussel·les, que era del 2,2%. La CE adopta 'una visió més cautelosa' que l'executiu espanyol pel que fa als ingressos previstos, especialment en referència a les contribucions socials, i adverteix que no havia contemplat l'augment de les pensions, el que fa que Brussel·les calculi que el dèficit arribi fins al 2,7% aquest any. 'En relació als sous, les pensions actuals estan entre les més altes de la UE', assegura la Comissió Europea, que diu que el 'compromís' del govern espanyol a reformar el sistema de pensions i fer-la 'sostenible a llarg termini' està 'en qüestió'. A més de les pensions, la CE també diu que la despesa podria augmentar més del previst per Cristóbal Montoro per les 'compensacions a treballadors', el rescat de les radials (0,15% del PIB) o altres 'contingències' com possibles compensacions per expropiacions o la cancel·lació de la concessió d'Aigües Ter Llobregat, que veu com un 'risc'. Per tot plegat, l'estat espanyol és l'únic de la Unió Europea que seguirà en el procediment de dèficit excessiu de la CE, després que Brussel·les n'hagi tret França. En la seva anàlisi de l'esborrany de pressupostos, així com en les seves recomanacions de primavera, la Comissió Europea adverteix que les polítiques del govern de Rajoy són insuficients.", "response": "la proposta de pressupostos del govern espanyol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6234350536848974", "instruction": "En què es podia convertir l'excedent de roba?", "context": "I és que la pesta comportà efectes importants: l'excedent de roba, que amb un procediment es podia convertir en paper, comportà que el paper baixés molt de preu, i que es fabriqués en grans quantitats. Això escampà l'hàbit de llegir per Europa, i amb els llibres es va estendre la cultura. A més, la pesta accentuà la decadència de l'Imperi Romà d'Orient, que començà a patir una emigració sostinguda de romans d'Orient cap a les ciutats occidentals, que durà gairebé un segle. Amb ells, Europa redescobrí la tradició grecoromana, i l'interès pel passat clàssic cresqué en tot el continent, especialment a la península Itàlica, on el Renaixement prengué volada.", "response": "en paper", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5937337294964561", "instruction": "Què eren els tiranosauroïdeus?", "context": "Els tiranosauroïdeus eren carnívors bípedes, com la majoria de teròpodes, i es caracteritzaven per nombrosos caràcters ossis, especialment del crani i la pelvis. Al principi, els tiranosauroïdeus eren uns depredadors petits dotats d'uns braços llargs amb tres dits. Els gèneres del Cretaci superior assoliren una mida molt més gran, incloent-hi alguns dels depredadors terrestres més grans que mai han existit, però la majoria de gèneres tardans tenien braços relativament petits amb només dos dits. S'han trobat plomes primitives a Dilong, un tiranosauroïdeu primitiu de la Xina, que podrien haver estat presents en altres tiranosauroïdeus. Les crestes òssies cranials de molts tiranosauroïdeus, de forma i mida variades, podrien haver tingut funcions d'exhibició.", "response": "carnívors bípedes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6997597423188798", "instruction": "Què ha reconegut la sentència del TJUE?", "context": "L'advocacia de l'estat espanyol podria esgotar el termini per pronunciar-se sobre la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que reconeix la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat. Segons l'agència Europa Press, els lletrats podrien presentar les al·legacions el 2 de gener, quan expira el termini. Els motius són dos: els tecnicismes del procediment i la rellevància política que tindrà l'escrit, que es vincula a un possible acord d'investidura entre PSOE i ERC. La ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha recordat a la fiscalia que la prudència és important a l'hora de presentar escrits judicials. D'aquesta manera li ha retret les presses per a presentar les al·legacions contra la immunitat d'Oriol Junqueras. 'A tothom li han agafat unes presses increïbles, no sé ben bé per què: el termini per a presentar els recursos s'acaba el dos de gener', ha dit a la Cadena SER.", "response": "la immunitat d'Oriol Junqueras", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6889097483592562", "instruction": "Per què es van lligar a les columnes dotze persones?", "context": "Ahir es va saber que tots els encausats arran de la concentració davant el TSJC el febrer del 2018, que havien estat acusats de desordres públics, desobediència i resistència greu, han estat absolts. Dotze persones van ser jutjades el 5 i el 6 de febrer per haver-se encadenat a l'edifici, lligant-se a les columnes de l'accés en protesta contra la repressió. Els Mossos d'Esquadra van retirar-les, moment en què suposadament es van produir els comportaments delictius, que ara s'han descartat. Ahir es va saber també que el vice-president Junqueras i el conseller Romeva podran eixir de la presó, sis hores durant tres dies la setmana. I amb aquesta mesura la major part dels presoners recuperaran una mica, tan solament una mica, de la normalitat que els va robar el colp d'estat perpetrat per Rajoy i Sánchez a l'empara de l'article 155. Ara, dels molts detinguts que han entrat a la presó, només hi restaran tancats del tot Jordi Turull i Josep Rull als Lledoners, Charles Andrew Pittman a Brians, Ibrahim Mouhcine i Charaf al Puig de les Basses i Dani Gallardo, tancat a Madrid.", "response": "en protesta contra la repressió", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39614155529279516", "instruction": "Per què van condemnar Homs?", "context": "El Tribunal Suprem espanyol ha denegat la suspensió de la condemna d'inhabilitació d'un any i un mes a l'ex-portaveu del PDECat al congrés espanyol, Francesc Homs, condemnat per un delicte de desobediència greu. Així mateix li ha comunicat que tampoc no pot optar a ser eurodiputat. Després de saber la sentència, Homs havia demanat de suspendre la condemna fins que el Tribunal Constitucional espanyol no s'hagués pronunciat sobre el seu cas. L'alt tribunal diu que no hi ha cap dubte que la pena d'inhabilitació inclou la impossibilitat d'exercir càrrecs públics electes o funcions de govern en qualsevol àmbit, incloent-hi les institucions europees. El Suprem admet que és la Junta Electoral Central l'òrgan competent per a totes les qüestions relacionades amb les llistes electorals, però recorda que els candidats han de complir l'exigència de no haver estat condemnats, encara que la sentència no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'estat.", "response": "desobediència greu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.909493251174541", "instruction": "Què crida Louise quan travessen un ramat de vaques?", "context": "Tement ser localitzades pels policies, Louise declara: \"per primera vegada, lamento que el meu cotxe sigui verd\". Quan travessen un ramat de vaques, crida: \"No em ratlleu el cotxe!\". El diàleg següent encara il·lustra millor aquest afecte. En la seqüència en què arriben al motel just després de l'homicidi, Thelma demana les claus a la seva amiga:", "response": "No em ratlleu el cotxe!", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2547536067904316", "instruction": "Què tenien els últims 1.000 píxels?", "context": "L'1 de gener de 2006, Tew va anunciar que, degut a la gran demanda pels últims 1.000 píxels, \"el més lògic i just\" seria posar-los a subhasta a l'eBay en comptes de perdre \"la integritat i el grau d'exclusivitat intrínsecs al concepte del milió de píxels\" creant una segona pàgina de Million Dollar Homepage. La subhasta va durar deu dies i va rebre 99 ofertes legítimes; se'n van rebre algunes de molt altes —de fins a 160.109,99$—, però la majoria van ser retirades pels mateixos ofertants o cancel·lades per eBay. \"Vaig contactar amb la gent per telèfon i va resultar que no eren seriosos, la qual cosa va resultar francament frustrant, així que van esborrar aquestes ofertes a l'últim minut\", declarà Tew. L'oferta guanyadora va ser de 38.100 dòlars, feta per MillionDollarWeightLoss.com, una botiga en línia que ven productes relacionats amb la dieta. Tew va comentar que s'esperava una oferta final més elevada a causa de l'atenció mediàtica que havia rebut tot plegat. The Million Dollar Homepage va tenir un guany brut d'1.037.100 en cinc mesos. Després de les despeses, imposts i una donació a The Prince's Trust —una organització benèfica per a gent jove— Tew esperava que el seu guany net fos d'uns 650.000–700.000 dòlars.", "response": "gran demanda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.48104340515323485", "instruction": "Què ha trobat la vida política catalana en el Palau?", "context": "Al llarg de la seva història, el Palau també ha acollit actes no relacionats amb la música. La vida política catalana hi ha trobat una evident manifestació simbòlica que arriba fins avui i passant per les assemblees de Solidaritat Catalana, per la clausura de quatre mesos ordenada per la dictadura de Primo de Rivera entre el 24 de juny i el 13 d'octubre de 1925, i per la dura postguerra, moment en què el seu nom és castellanitzat i pel gentilici. Així, el 2 d'abril de 1940, la Falange organitza un festival amb la intervenció del «Orfeón que dirige el maestro Millet» -segons deia el programa i per evitar escriure el nom real- que va haver de començar amb l'himne feixista Cara al sol, que Millet va dirigir amb els braços immòbils contra el cos.", "response": "una evident manifestació simbòlica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05561302828071979", "instruction": "De què està acusat Artur Mas?", "context": "Un total de 342 periodistes de 70 mitjans de comunicació s'han acreditat per cobrir el judici a l'ex-president de la Generalitat Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau per la consulta del 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Segons ha informat el TSJC, el judici començarà el dilluns 6 de febrer a les 9 hores i es preveu que aquell mateix dia els tres polítics declarin com a acusats per la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. Mas, com a autor material, i Ortega i Rigau, com a cooperadores necessàries, estan acusats d'un delicte de desobediència greu i un altre de prevaricació administrativa, pels quals s'enfronten a penes d'inhabilitació.", "response": "d'un delicte de desobediència greu i un altre de prevaricació administrativa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31838293880243573", "instruction": "Per què van ser la majoria de desnonaments?", "context": "Els desnonaments han baixat un 9,6% a Catalunya durant el tercer trimestre respecte al mateix període del 2016, segons dades publicades aquest dimecres pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Durant aquest període, 2.545 famílies i particulars han perdut l'habitatge, que suposa el 22% del total de l'estat espanyol (11.581). La majoria de desnonaments, 1.674 (un 65,7%) van ser com a conseqüència de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), és a dir, per impagament del lloguer. Els desnonaments per execucions hipotecàries van sumar 701, el 27,5%, i la resta de llançaments -170- van ser per altres causes. Els desnonaments han baixat un 9,6% a Catalunya durant el tercer trimestre respecte al mateix període del 2016, segons dades publicades aquest dimecres pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Durant aquest període 2.545 famílies i particulars han perdut l'habitatge, que suposa el 22% del total de l'Estat (11.581).", "response": "per impagament del lloguer", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8464619557983433", "instruction": "Per què es descarta una neteja del quadre en un futur pròxim?", "context": "La neteja de La Gioconda espanyola la va mostrar més lluminosa i brillant que la del Louvre, ja que el seu estat de conservació és molt millor que el de l'original. La dama de la versió conservada a París, de fet, sembla d'una edat més gran que la que tenia (una mica més de vint anys), cosa que s'explica pels pigments enfosquits, els vernissos groguejats i el clivellatge de la pintura, encara que es descarta una neteja del quadre en un futur pròxim pels riscs que implicaria a causa de la seva fragilitat. Segons els experts, aquest quadre bessó permetrà desxifrar alguns dels misteris que envolten l'original.", "response": "pels riscs que implicaria a causa de la seva fragilitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6496803099489507", "instruction": "Què significa per Grimsson la independència?", "context": "El president d'Islàndia ha fet una visita oficial al Quebec. Durant una roda de premsa feta a la seu del govern, Olafur Ragnar Grimsson ha defensat que la independència 'no pot ser vista mai com un afer negatiu' i ha defensat el dret dels pobles a decidir el seu futur, sense cap límit. El president islandès ha remarcat que la independència no és una formalitat sinó l'expressió de la voluntat d'un poble. Islàndia ha estat tradicionalment un país molt obert a reconèixer la independència de nous països i sovint ha estat, com seria especialment en el cas de la Lituània ex-soviètica, el primer a donar el pas.", "response": "l'expressió de la voluntat d'un poble", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31223929018032315", "instruction": "De què jugava a l'equip de futbol canadenc?", "context": "En el mateix any, Naismith va entrar a la Universitat McGill de Mont-real. Tot i que fou descrit com un home prim, amb 179 cm. d'altura i 76 kg. de pes, era un atleta talentós i versàtil, i va representar la seva universitat en les disciplines de futbol canadenc, futbol i gimnàstica. Jugava de central en l'equip de futbol canadenc, va introduir el primer casc de futbol americà al joc i va guanyar diverses medalles Wicksteed per actuacions destacades en gimnàstica. Naismith va guanyar un Bachelor of Arts en Educació Física (1888) i un diploma al Presbyterian College de Mont-real (1890). A partir del 1891, Naismith va ensenyar educació física i va esdevenir el primer director d'atletisme de McGill, tot i que posteriorment va abandonar Mont-real per esdevenir mestre d'educació física a la Universitat de Springfield de Springfield, Massachusetts. També fou un membre de la fraternitat Sigma Pi Èpsilon.", "response": "central", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.44530808113101383", "instruction": "Amb què va ser destruïda l'estàtua durant la Crisi de Suez?", "context": "El 1899 s'erigí una estàtua de Lesseps de més de 10 metres de bronze a l'entrada del Canal de Suez per tal de commemorar la seva contribució a l'empresa. L'estàtua representava Lesseps de cos sencer amb el braç estès donant la benvinguda als visitants que creuaven el canal. Va ser destruïda amb dinamita el 1956 durant la Crisi de Suez i posteriorment reconstruïda i reubicada en un petit jardí a Port Fuad.", "response": "dinamita", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06472847204016774", "instruction": "Què van tenir els coloms missatgers a la Segona Guerra Mundial?", "context": "Els humans han domesticat ocells per tenir-los com a animals de companyia i per fins pràctics. Els ocells amb colors llampants, com ara els lloros i els minàs, són criats en captivitat o tinguts com a animals de companyia, una pràctica que ha dut al tràfic il·legal de certes espècies amenaçades. Fa segles que s'utilitzen falcons i corbs marins per la caça i la pesca, respectivament. Els coloms missatgers es remunten com a mínim a l'1 aC i encara tingueren un paper rellevant a la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, avui en dia aquestes activitats es duen a terme més aviat com a lleure, entreteniment, turisme o esport (curses de coloms).", "response": "un paper rellevant", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22594288119999928", "instruction": "Què ens indica la presencia de plagiòclasi primària?", "context": "Les fases minerals possibles inclouen la priderita, la wadeïta, l'apatita, la perovskita, la magnesiocromita, la magnesiocromita rica en titani i la magnetita titanífera. Menys freqüentment, però, també poden ser característiques les següents fases: jeppeïta, armacolita, shcherbakovita, ilmenita i enstatita. La presencia de plagiòclasi primària, melilita, monticellita, kalsilita, nefelina, feldespat alcalí sòdic, sodalita, noseana, haüyna, melanita, schorlomita o kimzeyita, indica que la roca no és una lamproïta.", "response": "que la roca no és una lamproïta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7177911321875785", "instruction": "Què descriu el quadre?", "context": "El quadre descriu l'Anunciació de l'Arcàngel Gabriel a la Verge Maria que seria la mare del fill de Déu [Lluc 1:26-38]. La inscripció mostra les seves paraules: «AVE GRÃ. PLENA» o «Ave Maria, plena de gràcia... ».[n. 1] Ella es retira amb modèstia i respon, «ECCE ANCILLA DÑI.» o «Sóc l'esclava del Senyor».[n. 2] Aquestes paraules apareixen al quadre escrites cap per avall perquè Déu pugui llegir-les des del cel. Els dons de l'Esperit Sant, des de la finestra superior esquerra, descendeixen sobre Maria a través dels set rajos, amb el colom que simbolitza l'Esperit Sant que segueix la seva direcció. «És el moment en què el pla de Déu per a la salvació es posa en marxa. A través de l'encarnació humana de Crist, l'antiga era de la Llei es transforma en una nova era de la Gràcia».", "response": "l'Anunciació de l'Arcàngel Gabriel a la Verge Maria", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41151656038217543", "instruction": "Per què va reprovar Jordi Évole La Sexta?", "context": "Jordi Évole va criticar ahir La Sexta en un programa d'aquesta mateixa cadena per no haver convidat cap periodista independentista a la tertúlia que feien. Fou a 'Al rojo vivo', presentat per Antonio García Ferreras, que Évole va dir que no trobava bé que a la tertúlia hi hagués el director d'El Periódico de Catalunya, Enric Hernández, el periodista d'El País Rubén Amón, que ha escrit articles molt ofensius contra els independentistes, i Évole mateix, però que no hi hagués ningú, per exemple, del diari Ara o del Punt Avui.", "response": "per no haver convidat cap periodista independentista a la tertúlia que feien", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9565201763234763", "instruction": "Què poden menjar els exemplars de Spilocuscus en captivitat?", "context": "Els Spilocuscus són animals arborícoles nocturns i tímids, coneguts pels seus moviments lents. Es passen les hores del dia reposant en una branca de cobricel. La seva dieta es compon de fruites, flors, fulles i a vegades també ous, tot i que les seves llargues dents canines han estat interpretades com a prova d'un cert grau de carnivorisme i els exemplars en captivitat es mengen pollastre i menjar de gos en llauna. Exceptuant les mares que viuen amb les seves cries, són animals solitaris. Els mascles són especialment agressius i no se'ls pot mantenir junts en captivitat, per evitar que es barallin entre ells. Solen marcar el seu territori per mantenir a ratlla els altres mascles, emetent una penetrant olor de mesc tant del seu cos com de les excrecions de les seves glàndules odoríferes. Deixen saliva a les branques i branquillons dels arbres per informar els altres del seu territori i mitjançar les interaccions socials. Si troben un altre mascle a la seva àrea, fan lladrucs, refilets i xiscles i es posen dempeus per defensar el seu territori. També són agressius envers els seus depredadors, com ara pitons i aus de presa i se'n defensen amb esgarrapades, mossegades i puntades de peu.", "response": "pollastre i menjar de gos en llauna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3398079210941457", "instruction": "Què se li va demanar a Janáček que en fes amb l'òpera?", "context": "Janáček va començar a treballar en Bystrouška a començaments del 1922. Des del principi sap que serà una òpera amb molta pantomima i molta dansa, és a dir, hi haurà molta música orquestral en detriment del cant. Per aquest motiu se li va demanar que en fes una suite orquestral, però s'hi va negar. Tanmateix, Václav Talich no va tardar gaire a fer la primera suite simfònica, sempre amb respecte a les magnífiques pàgines musicals de l'òpera.", "response": "una suite orquestral", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7249956159344734", "instruction": "Amb què va tenir una estreta relació l'escultura?", "context": "L’escultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple. Així, l'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va desenvolupar entre el segle xi i,en correspondència amb les diferents parts d'Europa, el segle xii o la primera meitat del xiii.", "response": "amb l'arquitectura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5032105319489009", "instruction": "Què va aprovar el Ple de l'Ajuntament de Barcelona?", "context": "El 30 d'octubre de 1952 el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat. El 31 de desembre de 1954 va adquirir el paquet d'accions de control i la majoria del capital social de la societat GMB. Una de les millores més importants va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal. Després de la fusió, les línies I i II del GMB (tota la Y) van passar a denominar-se línia III.", "response": "un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8133898134221674", "instruction": "Què hi ha entre les cames del jove?", "context": "El grup escultòric mesura 410 centímetres d'alçada, està realitzat en un sol bloc de marbre blanc i està compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador, mentre atrapat entre les cames del jove es troba un home vell i vençut amb mostres de desesperació; per això l'estàtua és també coneguda com la de «les tres edats de l'home». No hi ha tensió als personatges —tampoc a la sabina segrestada— i no sobresurt res del grup escultòric de la mida de la base del bloc. Les tres figures estan unides psicològicament a través de les seves mirades i, formalment, per la posició dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposició dóna la sensació de girar al voltant d'un eix central del qual no es poden escapar.", "response": "un home vell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9597177403474163", "instruction": "Què dissenyava Leonardo da Vinci en relació a les guerres?", "context": "Durant el Renaixement i a l'edat moderna, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins al punt que Leonardo da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom mitjançant el disseny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjançant una successió de setges. Tanmateix, a l'era napoleònica, l'ús cada vegada major de canons molt poderosos va anar reduint el valor de les fortificacions, de manera que ja en els temps moderns, les trinxeres van substituir a les muralles, i els búnquers van substituir als castells. Ja al segle xx la importància del setge clàssic va anar declinant a causa de l'arribada de la guerra mòbil. Una fortificació concreta va deixar de ser tan decisiva com ho era abans i, per això, tot i que encara es produeixen setges concrets, ja no són tan importants ni tan comuns com ho van ser abans, donats els canvis en els mitjans de guerra, i sobretot per la facilitat amb què avui en dia es poden dirigir grans volums de poder destructiu contra un sol objectiu estàtic.", "response": "fortificacions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2856170862210765", "instruction": "Què es va construir durant l'ampliació del Port de Barcelona?", "context": "Durant els primers anys del segle es va efectuar una ampliació del Port de Barcelona (1905-1912), amb un projecte pel qual es va perllongar el dic de l'est i es van construir un contradic i els molls interiors. Aquestes obres van donar al port pràcticament la seva fisonomia actual, exceptuant la construcció del moll sud i la dàrsena interior el 1965. Al llarg de la seva extensió, presenta els següents molls: Adossat, Álvarez de la Campa, Balears, Barcelona, Barceloneta, Bosch i Alsina, Catalunya, Contradic, Costa, Dàrsena interior, Dàrsena sud, Dipòsit, Drassanes, Escar, Espanya, Evaristo Fernández, Inflamables, Lepant, Llevant, Fusta, Marina'92, Nou, Nou Contradic, Occidental, Oest, Oriental, Pescadors, Petroliers, Ponent, Príncep d'Espanya, Rellotge, Sant Bertran i Sud.", "response": "un contradic i els molls interiors", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9492887963734989", "instruction": "Què regula els processos electorals tant a nivell estatal com local?", "context": "Les constitucions i la normativa electoral estatal, dictada pels òrgans legislatius dels estats, regulen els processos electorals tant a nivell estatal com local. En aquestes eleccions s'escullen alts càrrecs electes de l'administració, de les cambres legislatives i del poder executiu (que recau en la figura del governador). Cadascun d'ells és elegit en processos electorals per separat. Els governadors i el vicegovernadors són elegits en tots els estats, però en funció de cada estat poden ser escollits en una candidatura conjunta o per separat; fins i tot, en alguns estats l'elecció es fa per separat i en diferents cicles electorals. Els governadors dels territoris de la Samoa Nord-americana, Washington DC, Guam, les illes Mariannes Septentrionals, Puerto Rico i les illes Verges també són elegits. La majoria d'aquests processos electorals es fan coincidir amb les eleccions presidencials o les mid-term elections, tot i que alguns estats segueixen els seus propis cicles electorals. En alguns estats, els càrrecs de Fiscal general i Secretari de l'Estat són càrrecs electes. Tots els membres de les cambres legislatives estatals són elegits: en aquest sentit, tots els estats tenen senadors i representants estatals (a excepció de Nebraska, que és unicameral), de manera que només els senadors són elegits per les urnes. En alguns estats, els membres de la Cort Suprema de l'Estat i altres membres del poder judicial també són elegits mitjançant un procés electoral. En aquestes eleccions també es poden votar esmenes a la constitució de l'estat en forma de referèndum.", "response": "Les constitucions i la normativa electoral estatal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7213884167688641", "instruction": "Què diu Lagarde que ha afectat als preus?", "context": "La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha admès avui que l'economia de l'eurozona continua feble i ha atribuït aquesta situació a 'unes perspectives globals fluixes i incertes'. En la seva primera compareixença davant la Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris de l'eurocambra, Lagarde ha dit que les perspectives globals incertes han afectat la demanda pels productes i serveis de l'eurozona i que la 'desacceleració prolongada' ha afectat els preus. En aquest sentit, ha promès determinació contra la inflació. Sobre la revisió de l'estratègia monetària del BCE, Lagarde ha dit que començarà 'en un futur pròxim', però ha considerat prematur dir quina direcció prendrà l'entitat. 'El que sí puc confirmar, tanmateix, és que la revisió estratègica estarà guiada per dos principis: una anàlisi profunda i una mentalitat oberta', ha afirmat. Després de remarcar que les revisions de les estratègies monetàries dels bancs centrals són comunes, la presidenta del BCE ha dit que aquesta avaluació pot ser 'especialment beneficiosa' en moments com l'actual, 'en què l'espai per protegir l'economia d'esdeveniments adversos està més limitat que abans de la crisi'.", "response": "desacceleració prolongada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6039885647881293", "instruction": "Què s'ha afegit recentment a la col·lecció del museu?", "context": "Recentment s'han afegit nous objectes a la col·lecció del museu, entre els quals es pot destacar una corona funerària d'or que data del segle iv aC i una estàtua de marbre d'una figura femenina, del segle vi aC. Aquests objectes van ser tornats pel Museu J. Paul Getty a Grècia el 2007, després d'un litigi de deu anys de durada, després del qual es va considerar provat que es tractava d'objectes que en el seu moment van ser robats. Un any abans, i pels mateixos motius, la Fundació Los Angeles va accedir a tornar una làpida del segle IV aC, procedent de les proximitats de Tebes i un relleu del segle VI aC que va ser trobat a l'illa de Tassos.", "response": "nous objectes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5615558110441523", "instruction": "A què son vulnerables?", "context": "La pèrdua d'hàbitat a causa de l'agricultura també ha contribuït al seu declivi, tot i que aquest ja no és un factor tan significatiu, car el rinoceront només viu en dos parcs sota protecció nacional. La deterioració dels hàbitats ha obstaculitzat la recuperació de les poblacions de rinoceronts que havien estat víctimes de la caça furtiva. Fins i tot amb tots els esforços que es fan per protegir-lo, les previsions de supervivència del rinoceront són dolentes. Com que les poblacions estan limitades a dues àrees petites, són molt vulnerables a les malalties i als problemes de consanguinitat. Els geneticistes de la conservació estimen que caldria una població de cent rinoceronts per preservar la diversitat genètica de l'espècie.", "response": "a les malalties i als problemes de consanguinitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.679516981717768", "instruction": "Què li interessava a Alvise Francesco Mocenigo?", "context": "Després del gran èxit de Nabucco, els grans teatres lluitaven per aconseguir els favors de Verdi i tenir en exclusiva l'estrena en els seus escenaris d'una nova obra del mestre. Amb I Lombardi alla prima crociata, Verdi havia arribat a la quarta òpera per a la Scala de Milà i creia que insistir en el mateix teatre podia portar a males interpretacions. Llavors va decidir dirigir-se a La Fenice de Venècia, que era un dels teatres més il·lustres d'Itàlia, ja que l'empresari i compte Alvise Francesco Mocenigo fou un dels que es va interessar per estrenar una nova òpera verdiana i va oferir molt bones condicions al mestre perquè es fes al més aviat possible.", "response": "estrenar una nova òpera verdiana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23094005694482134", "instruction": "Què li va dir d'assaltant de Kaspàrov?", "context": "El 10 d'abril de 2005, Kaspàrov era a Moscou en un acte promocional, quan va ser colpejat al cap amb un tauler d'escacs que acabava de signar. Es va afirmar que l'assaltant li havia dit immediatament abans de l'atac: \"Et vaig admirar com a escaquista, però vaig renunciar per política\". Des de llavors, Kaspàrov ha estat objecte d'altres episodis similars.", "response": "Et vaig admirar com a escaquista, però vaig renunciar per política", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11983252724735483", "instruction": "Per què es paguen la major part de les pensions?", "context": "L'import mitjà de les pensions a Catalunya s'ha situat en els 937,55 euros aquest juliol, un 2% més que el mateix mes del 2015, segons dades que ha publicat aquest dimarts el Ministeri de Treball i Seguretat Social espanyol. En total, s'ha abonat 1.686.302 pensions, que representen un increment de l'1% respecte al mateix mes de l'any passat. La major part de pensions han estat per jubilació, concretament 1.075.387, amb un import de 1.059,77 euros. D'altra banda, 395.482 pensions han estat per viduïtat (644,73 euros), 165.453 per incapacitat permanent (1.012,10 euros), 48.575 per orfandat (373,12 euros) i 1.405 per favor de familiars (549,99 euros). A la resta de l'estat espanyol, la nòmina mensual de pensions contributives ha arribat al juliol a la xifra rècord de 8.514,9 milions d'euros, un 3% més que el mateix mes del 2015.La pensió mitjana de jubilació va arribar als 1.043,48 euros, un 2,09% més respecte el mateix període de l'any passat. Pel que fa la pensió mitjana del sistema –incloent les de jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i favor de familiars- es va situar en els 904,14 euros, un 1,9% més.", "response": "jubilació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.25476631726181376", "instruction": "Què va causar la catàstrofe de l'oxigen?", "context": "Fa uns quants milions d'anys, una espècie de petit simi africà va adquirir la capacitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta. L'evolució posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'agricultura i de la civilització van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt més intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i això en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dràstica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada amb la d'un altre gran procés climàtic, la catàstrofe de l'oxigen, produïda durant el període Siderià a causa de la gran proliferació d'algues, va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt àlgid.", "response": "la gran proliferació d'algues", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5777438901717878", "instruction": "Què demana Esquerra Independentista?", "context": "L'Esquerra Independentista ha celebrat avui l'arxivament de la causa del 3-O que investigava el Jutjat d'Instrucció número 2 de Tarragona. El col·lectiu demana que s'arxivin totes les causes judicials relacionades amb l'1 Octubre, en les quals estan investigades 124 persones. 'Celebrem aquesta decisió com una victòria de la nostra línia política i antirepressiva', ha declarat el portaveu de l'Esquerra Independentista, Marc Mestre. Segons l'advocat dels invesstigats, Carles Perdiguero, les diligències policials dels Mossos d'Esquadra es van efectuar de forma tendenciosa per engrandir uns fets determinats i atribuir-los un caràcter de lideratge i organització que en cap cas havia existit. Així, el lletrat considera que l'arxivament del procediment es deu al fet que els agents no van ser capaços de concretar cap tipus d'activitat delictiva. Als investigats, entre els quals hi ha els consellers de la CUP del consistori tarragoní, Laia Estrada i Jordi Martí, els atribuïen un suposat delicte contra l'ordre públic.", "response": "que s'arxivin totes les causes judicials relacionades amb l'1 Octubre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30287829179954595", "instruction": "Què causa la infelicitat humana?", "context": "L'estètica romana és hereva de la grega, si bé no és molt desenvolupada pels autors romans, almenys fins a l'arribada del cristianisme. Les principals aportacions vénen del terreny de la literatura: Horaci tracta en la seva poesia temes com l'elogi de la vida tranquil·la (beatus ille) i la invitació a gaudir de la vida (carpe diem). A Art Poètica assenyala les regles de la poesia, que està sotmesa a un control racional. Lucreci és autor de Sobre la naturalesa de les coses (De rerum natura), on reflecteix la seva visió atea del món, influït per l'epicureisme i l'atomisme de Demòcrit. Opina que la naturalesa està composta d'àtoms i de buit, i que l'ànima és material i no sobreviu al cos. Intenta alliberar a l'home de la por a la mort i als déus, que segons ell causen la infelicitat humana. Plutarc aporta una concepció intel·lectualista del plaer estètic: l'art és coneixement. A la seva obra Vides paral·leles, sèrie de biografies comparades de personatges grecs i romans, introdueix la descripció psicològica de l'individu, analitzant les seves virtuts i defectes, així com la influència del caràcter sobre la vida de l'home.", "response": "la por a la mort i als déus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.29848443816012793", "instruction": "Què es troba a les obres de Jujol?", "context": "La seva forma de col·laborar amb Gallissà primer, i amb Gaudí més tard, formalitza una activitat complementària a l'obra de l'arquitecte, una labor de «completador» de les obres que ve a afegir-li alguna cosa. De forma similar actua quan reforma can Negre a Sant Joan Despí i la casa Bofarull en els Pallaresos, projectes de remodelació i reforma que aborda de forma particular, fent-los servir com a laboratoris on experimentar solucions i aplicacions diverses. És per això que hi dedica força anys, a aquestes edificacions, i que hi aplica amb una generosa llibertat creativa. A cadascuna de les obres de Jujol es troba l'esperit renovador de la seva arquitectura que transforma l'espai i la matèria per a crear un món màgic, on barreja un traç innovador amb elements inhabituals, creant una metàfora visual. D'alguna forma, va avançar-se a moviments avantguardistes que li donen vigència i modernitat.", "response": "l'esperit renovador de la seva arquitectura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30024990998128054", "instruction": "Què va votar el Parlament de Catalunya el 27 d'octubre?", "context": "El dia que el Parlament de Catalunya va votar la Declaració Unilateral d'Independència, el 27 d'octubre, Albano-Dante Fachín, Joan Giner i Àngels Martínez van introduir la papereta de votació a l'urna sense mostrar-la, al contrari de la resta del seu grup, Catalunya Sí que es Pot. Després Fachín va explicar que no l'havia ensenyada per respecte 'als qui serien perseguits per haver votat que sí'. Lluís Llach, ex-diputat de Junts pel Sí al parlament, va recordar aquest moment en l'entrevista del 'Preguntes Freqüents' de TV3 d'ahir: 'Recordo gent d'esquerres ensenyant el seu “no” després d'haver-nos amenaçat dient que els qui votàvem que sí podíem ser reconeguts i podríem tenir causes penals.' “Recordo alguns parlamentaris com @LluisRabell o @jcoscu ensenyant el seu “no” després d'haver-nos amenaçat que podríem tenir causes penals” @lluis_llach a #FAQSenliquidaSSSióTV3 ▶ https://t.co/vEo1qeFXVV pic.twitter.com/0AO6yM47BB — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) 21 de juliol de 2018", "response": "la Declaració Unilateral d'Independència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18502458350532747", "instruction": "De què feien els llençols?", "context": "Els antics egipcis atorgaven un gran valor a la higiene i l'aparença. La majoria es banyava al Nil i feia servir un sabó pastós fabricat de greix animal i guix. Els homes s'afaitaven la totalitat del cos per a la netedat, i perfums aromàtics i ungüents cobrien les males olors i suavitzaven la pell. Els vestits es feien de llençols de lli simples que es blanquejaven, i tant homes com dones de les classes altes portaven perruques, joies, i cosmètics. Els nens anaven sense roba fins a la maduresa, cap als 12 anys, i en aquesta edat els mascles se circumcidaven i es rapaven el cap. Les mares eren responsables de cuidar els nens, mentre el pare proveïa els ingressos de la família.", "response": "de lli", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5485769510843845", "instruction": "Què comportaria la mesura plantejada per Calvet?", "context": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat des de Juncosa (les Garrigues) un principi d'acord amb el Ministeri de Foment espanyol pel desdoblament de l'N-240 entre Montblanc i Lleida i alliberar el peatge de l'AP-2 per als camions. Calvet ha dit que aquesta mesura comporta acabar amb les bonificacions i el desviament de camions entre el Pla de Santa Maria i les Borges Blanques. Calvet ha explicat que s'està negociant amb Foment i que espera que aquesta mesura sigui una realitat a la tardor. Amb aquest desdoblament s'aconseguirà eliminar el pas de camions per un punt negre de l'N-240 amb alta concentració d'accidents com és Juncosa. Amb el desdoblament de l'N-240 entre el Pla de Santa Maria fins a Montblanc havia registrat un augment de fins a 1000 camions diaris des de Montblanc fins a Lleida, segons el conseller. El conseller ha dit que aquest desdoblament requereix acords de govern, de concessionàries i del Servei Català de Trànsit.", "response": "acabar amb les bonificacions i el desviament de camions entre el Pla de Santa Maria i les Borges Blanques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35950115513951064", "instruction": "A què va dirigida l'edició 2017 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio?", "context": "L'edició 2017 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada a les malalties infeccioses, ha tancat definitivament el marcador amb 9.758.075 euros. Des de l'emissió del programa, el 17 de desembre, fins al 31 de març, quan ha acabat el període de recepció de donatius, el marcador ha incrementat la xifra en més de 2,5 milions d'euros. Aquest resultat situa el marcador entre les cinc recaptacions més elevades de les 26 edicions. Aquests recursos es destinaran a la recerca biomèdica, per tal de prevenir, tractar més eficaçment, millorar la qualitat de vida de les persones que les tenen i fins i tot arribar a curar les malalties infeccioses. La Fundació La Marató finançarà els projectes d'investigació que resultin més ben valorats entre els 214 que s'han presentat a la convocatòria d'ajudes. Actualment, científics d'àmbit internacional experts en malalties infeccioses revisen els projectes candidats mitjançant un procés d'avaluació coordinat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.", "response": "a les malalties infeccioses", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2657094963321973", "instruction": "Què reconeix Direct Call?", "context": "A part del S Voice, Samsung ha dirigit la major part de la campanya de màrqueting del S III a les característiques intel·ligents, que facilita una interacció persona-ordinador millorada. Aquestes caracterísques inclouen: Direct Call, la capacitat del dispositiu per reconèixer quan l'usuari vol parlar amb algú en comptes d'enviar missatges, si s'acosta el telèfon al seu cap; Social Tag, una funció que identifica i categoritza les persones en una fotografia i les comparteix amb ells; i \"Pop Up Play\", que permet a les aplicacions de vídeo i altres a ocupar la pantalla al mateix temps. A més a més, el S III pot fer servir la seva pantalla com a TV o deixar utilitzar-se com un controlador remot (AllShare Cast and Play) i compartir fotos amb persones que han estat identificades (Buddy Photo Share). Altres característiques del programari inclouen Smart Alerts, Smart Stay, i S Beam.", "response": "quan l'usuari vol parlar amb algú", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6376772095278054", "instruction": "Què pateix «Scottie»?", "context": "Tot i que està centrat en un homicidi, Vertigen, d'entre els morts no és pròpiament una pel·lícula policíaca, sinó, segons les mateixes paraules del realitzador, «una història d'amor de clima estrany». Stewart és «Scottie», un antic investigador de la policia que pateix acrofòbia, que progressivament s'obsessiona amb una misteriosa jove (Novak). El vertigen invencible i l'obsessió de Scottie desemboquen en una tragèdia. Llavors, troba una altra jove que s'assembla sorprenentment a la desapareguda. La pel·lícula es decideix sense happy end. L'estrena té lloc a l'estat espanyol, en el Festival de Sant Sebastià, on Hitchcock guanya la Conquilla de Plata. Encara que actualment sigui considerat un clàssic, Vertigen, d'entre els morts s'enfronta tanmateix, en la seva estrena, a crítiques negatives i a una acollida reservada per part del públic; marca l'última col·laboració entre James Stewart i el director. La pel·lícula, tanmateix, avui és considerada per molts com una de les millors pel·lícules del realitzador, i es troba sobretot en el grup que encapçala la classificació Sight & Sound de les millors pel·lícules del decenni; constituirà, d'altra banda, amb Psicosi, un dels punts de referència privilegiats per Brian De Palma per a la seva relectura cinematogràfica de l'obra hitchcockiana, en els anys 1970-1980.", "response": "acrofòbia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28986755046303603", "instruction": "Què significa la presentació d'una esmena a la totalitat del pressupost?", "context": "ERC diu no al pressupost de Pedro Sánchez i demà formalitzarà una esmena a la totalitat als comptes espanyols. Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta Joan Tardà, Marta Vilalta, Gabriel Rufián i Mirella Cortés, que han argumentat que votaran en contra del pressupost perquè el govern espanyol no accepta el dret d'autodeterminació i manté la judicialització del conflicte. 'Estem a favor de dialogar amb el govern espanyol per donar resposta a les demandes democràtiques i per posar fi a la repressió i la persecució del moviment independentista. No hi ha hagut cap resposta, per això presentem l'esmena a la totalitat', ha explicat la portaveu d'ERC, Marta Vilalta. Els republicans estaven disposats a negociar si el govern feia gestos en dos àmbits: instar la fiscalia a actuar i aturar la via repressiva i construir un escenari de diàleg i negociació. La presentació d'una esmena a la totalitat és un rebuig total als comptes, també a la tramitació i a una posterior negociació.", "response": "un rebuig total als comptes, també a la tramitació i a una posterior negociació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7336512678615126", "instruction": "A què es creia que pertanyien els ossos Othniel Charles Marsh?", "context": "El primer espècimen anomenat que avui en dia s'atribueix al triceratop és un parell de banyes del front unides al sostre del crani, trobades a prop de Denver (Colorado) l'estiu de l'any 1887. Aquest espècimen fou enviat a Othniel Charles Marsh, que creia que la formació geològica de la qual provenia datava del Pliocè, i que els ossos pertanyien a un inusual bisó particularment gran que va anomenar Bison alticornis. L'any següent Marsh s'adonà que hi havia dinosaures banyuts, i aquell any publicà el gènere Ceratops a partir de restes fragmentàries, però encara creia que B. alticornis era un mamífer del Pliocè. Li va caldre un tercer crani de ceratòpsid molt més complet per canviar el seu punt de vista. L'espècimen, recol·lectat l'any 1888 per John Bell Hatcher de la formació de Lance de Wyoming, fou descrit inicialment com una altra espècie de Ceratops. Després de reflexionar, Marsh canvià les seves idees i li donà el nom genèric de Triceratops, acceptant que Bison alticornis era una altra espècie de Ceratops (que més tard seria afegit a Triceratops). La naturalesa robusta del crani de l'animal va permetre que molts exemplars fossin preservats com a fòssils, permetent estudiar les variacions entre espècies i individus. Per consegüent, les restes del triceratop han estat trobades a la formació Hell Creek dels estats estatunidencs de Montana, Dakota del Nord i Dakota del Sud, a la formació de Lance i a la formació Evanston de Wyoming, i a la formació de Laramie de Colorado. També se n'han trobat a la formació de Scollard de la província canadenca d'Alberta i a la formació del Frenchman de Saskatchewan, Canadà.", "response": "a un inusual bisó particularment gran", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0763272822216744", "instruction": "Per què han anat Eulàlia Reguant i Mireia Boya a Brussel·les?", "context": "Eulàlia Reguant i Mireia Boya, membres del Secretariat Nacional de la CUP, han viatjat fins a Brussel·les per visitar els exiliats. Boya i Reguant s'han trobat amb el president Carles Puigdemont, la delegada del Govern a Brussel·les, Meritxell Serret i els consellers Toni Comín i Lluís Puig. A més, també han visitat el cantant Josep Valtònyc. Paral·lelament, Natàlia Sànchez, Carles Riera i Gabriela Serra, han visitat la Presidenta Carme Forcadell al centre penitenciari del Mas d'Enric. Sànchez i Riera ja van visitar divendres el President d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, als Lledoners. Segons ha comunitat el partit, els membres de la CUP han agraït a la Presidenta Forcadell el seu compromís i exemple alhora que es continua exigint la seva llibertat i la de tots els presos polítics i exiliats.", "response": "per visitar els exiliats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7377290148432009", "instruction": "Què vol aconseguir el govern mitjançant l'aprovació dels nous decrets?", "context": "El govern ha aprovat de nou l'obertura de les delegacions a l'Argentina, Mèxic i Tunísia que el TSJC va suspendre cautelarment arran d'un recurs del ministeri d'Ministeri d'Afers Estrangers espanyol. El consell executiu ha tirat endavant tres nous decrets perquè les oficines puguin tornar a entrar en funcionament, i ha actualitzat les seves funcions, substituint així el decret inicial de creació de les oficines, que és el que està suspès cautelarment. El mes de setembre el govern ja va fer un procés similar per blindar les delegacions del Regne Unit i Irlanda, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i l'estat francès, també denunciades pel ministeri, aprovant la seva reobertura post-155 en sis decrets separats i no en un de sol, com inicialment. Consolidació de l'acció exterior El govern pretén amb l'aprovació dels nous decrets 'consolidar la xarxa de representació a l'exterior i la presència de Catalunya a l'Amèrica Llatina i al Magrib'. La Delegació a l'Argentina facilitarà la representació institucional tant al país com a l'Uruguai, així com al conjunt del con sud, per facilitar 'la prospecció al Paraguai i Xile'. A l'Argentina, la Generalitat ja hi va tenir delegació entre el 2009 i el 2011.", "response": "'consolidar la xarxa de representació a l'exterior i la presència de Catalunya a l'Amèrica Llatina i al Magrib'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5459192408182371", "instruction": "De què són exemples Els Oracles sibil·lins i el Llibre de la Saviesa?", "context": "Com va ser el cas de la Septuaginta, àl·licla traducció grega de la Bíblia hebrea que va realitzar-se abans de l'època imperial, la literatura jueva en grec durant l'època imperial va ser escrita principalment per jueus que parlaven grec. Alguns dels jueus que escrivien en grec, cap al final del període hel·lenístic i el començament del període imperial, com ara el filòsof Filó o l'historiador Flavi Josep, incloïen els gentils entre la seva audiència desitjada. Els Oracles sibil·lins i el Llibre de la Saviesa són d'altres exemples de la literatura jueva en grec d'aquest període.", "response": "de la literatura jueva en grec", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5767937225548662", "instruction": "Què vol Quim Torra que faci Pedro Sánchez?", "context": "El president del govern català, Quim Torra, ha tornat a demanar a Pedro Sánchez que ordeni el confinament total de la població espanyola per decret. Ho ha explicat després d'haver-s'hi reunit juntament amb els altres presidents de les comunitats autònomes: 'El president Sánchez ha fet una intervenció semblant a la compareixença d'ahir. I ha anunciat que proposarà d'allargar quinze dies més l'estat d'alarma. Però no ha resolt ni respost les peticions que li hem fet des de Catalunya', ha valorat. Les demandes han estat el confinament total però garantint els serveis essencials, la protecció dels treballadors i la reducció de l'impacte econòmic i el reforç del sistema de salut. A escala econòmica, ha demanat que s'eliminin els objectius de dèficit de les comunitats: 'Els sostres de despesa han de quedar suspesos com Europa ha fet amb els estats membres.", "response": "que ordeni el confinament total de la població espanyola per decret", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6153853557458417", "instruction": "Amb què van entrar dos Mossos d'Esquadra al banc?", "context": "Agents dels Mossos d'Esquadra treien ahir a la tarda del Banc Expropiat de Gràcia l'activista que s'hi havia amagat des de diumenge, quan se'n va fer el desallotjament. A mig matí, el col·lectiu ocupant va publicar un vídeo on es veia el noi dins l'antiga oficina de Caixa Catalunya. Poc després, els mossos van arribar-hi i van envoltar-la. Els operaris van obrir un forat en una de les planxes metàl·liques que blocaven l'accés al local. Dos agents van entrar-hi amb un gos de la unitat canina i, més tard, també dos membres del SEM. Finalment, la policia va treure'n l'activista, que va ser posat en llibertat una vegada identificat.", "response": "amb un gos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.679586473888476", "instruction": "Què van a fer a Reims els viatgers?", "context": "Al balneari Al Giglio d'Oro (al·lusiu a la flor de lis, símbol reial dels Borbons) coincideixen viatgers de diferents nacionalitats que es dirigeixen a Reims per assistir a la solemne coronació del rei Carles X de França. La propietària de l'establiment, Madama Cortese, s'ocupa que tots els clients siguin atesos amb la màxima atenció. Un accident ha destrossat l'equipatge de la Comtessa de Folleville, segons li comunica el seu cosí el jove Luigino. La coqueta dama es nega a anar a Reims si no pot lluir les seves últimes gales... però, afortunadament, el seu barret s'ha salvat.", "response": "assistir a la solemne coronació del rei Carles X de França", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7940496470640351", "instruction": "Què suggereix que l'avantpassat comú dels sirenis i els proboscidis era semiaquatic?", "context": "Els sirenis tenen avantpassats terrestres comuns amb els proboscidis i de fet en són el grup germà. Hi comparteixen un gran nombre de característiques, com ara la manca de glàndules sudorípares, cosa que suggereix que el seu avantpassat comú era semiaquàtic. Els sirenis i els proboscidis, juntament amb els ja extints desmostils i probablement també els embritòpodes, formen el clade dels tetiteris, anomenats així perquè els membres d'aquest grup evolucionaren a la vora del mar de Tetis. Entre els mamífers encara vivents avui en dia, els damans són molt probablement els parents més propers dels tetiteris. A la seva influent obra Classification of Mammals, Malcolm C. McKenna i Susan K. Bell classificaren tots aquests grups dins l'ordre dels uranoteris, dins del qual els tetiteris formen un subordre i els sirenis un subordre, però aquesta divisió no ha estat represa en classificacions posteriors. Actualment, hom es refereix als «uranoteris» de McKenna i Bell amb el nom de penungulats, que originalment s'aplicava a un tàxon més ample. Segons les investigacions genètiques els penungulats formen part dels afroteris, un dels quatre grups principals d'euteris. En canvi, les investigacions basades en criteris morfològics assignaven els penungulats al grup dels ungulats, actualment considerat polifilètic.", "response": "la manca de glàndules sudorípares", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3490418787991111", "instruction": "Què va destruir la flota visigoda a l'estret de Gibraltar?", "context": "En els darrers anys, els visigots havien estat desplaçant-se per la Provença i per les terres de l'actual Catalunya, a Hispània, unes terres llavors devastades, víctimes d'atacs i rapinyes de les campanyes dels pobles germànics, però també escenari de «guerres civils» després de la usurpació de Constantí III el 407. Aquestes províncies eren incapaces de proveir al poble visigot de vitualles per alimentar-se. Llavors, Vàlia, per posar fi la situació de fam del seu poble va seguir l'exemple d'Alaric I i va rescatar el vell projecte d'establir-se al nord d'Àfrica, teòricament un dels majors graners de l'Imperi Romà. L'atac de la província d'Àfrica, però, va quedar només en un intent fallit perquè la flota visigoda va quedar totalment destruïda en provar de travessar l'estret de Gibraltar, víctima d'una forta tempesta. Incapaç de creuar l'estret vers Àfrica i amb una Hispània devastada per les incursions militars romanes i bàrbares, Vàlia va canviar de parer, i es va veure obligat, per la necessitat d'aconseguir recursos alimentaris per al seu poble, a pactar amb l'home que llavors dominava el govern imperial, el patrici i general Constanci, que posteriorment regnaria com a coemperador amb Honori el 421.", "response": "una forta tempesta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09232970238576843", "instruction": "De què inculpava Johnson a Corbyn en la seva formació?", "context": "El líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, ha acusat aquest divendres el primer ministre, Boris Johnson, d'haver fet comentaris racistes i d'haver propiciat un augment de la desigualtat al Regne Unit després de les seves últimes polítiques econòmiques i socials, durant un debat celebrat als estudis de la cadena pública BBC. 'Fracàs de lideratge és quan fas servir comentaris racistes per descriure persones de diferents països o de la nostra societat. Espero que el primer ministre entengui el dolor que sent la gent quan escolta comentaris o llegeix articles d'aquest tipus, com els que ell ha escrit', ha assenyalat Corbyn. Les paraules del líder progressista feien referència a uns textos en què Johnson descrivia les persones negres com 'negrets' amb 'somriures de síndria', i d'altres en què comparava les dones musulmanes que vestien vel amb lladres de bancs i bústies. 'Espero que se'n penedeixi i entengui la importància de fer servir un llenguatge respectuós cap a les persones de totes les religions i races', ha asseverat Corbyn, qui s'ha defensat així de les acusacions abocades per Johnson d'antisemitisme en la seva formació. Per la seva banda, Johnson ha assegurat que tots els polítics del seu partit que han estat assenyalats per les seves conductes o comentaris racistes estan 'fora de combat'.", "response": "d'antisemitisme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30172619509678333", "instruction": "Què en va extreure Britten de l'òbra?", "context": "Després d'una estrena tan tèbia, Britten va extreure'n una suite simfònica de quatre moviments, una suite per a orquestra amb tenor solista. La Gloriana Suite, op. 53a, va rebre la primera actuació el 23 de setembre de 1954 per la City of Birmingham Symphony Orchestra, sota la direcció de Rudolf Schwarz i amb Peter Pears com a tenor solista.", "response": "una suite simfònica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5255135337265594", "instruction": "Per què son causades parcialment algunes de les grans conques d'impacte?", "context": "El camp gravitatori de la Lluna ha estat mesurat mitjançant el rastreig del desplaçament Doppler de senyals de ràdio emesos per naus en òrbita. Les característiques principals de la gravetat lunar són les concentracions de massa, grans anomalies gravitatòries que s'associen amb algunes de les grans conques d'impacte, parcialment causades pels densos fluxos de lava basàltica que les omplen. Aquestes anomalies influencien en gran manera l'òrbita de naus espacials al voltant de la Lluna.", "response": "pels densos fluxos de lava basàltica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9510560140932839", "instruction": "Què mostrà Thomson en relació a la càrrega i a la massa de l'electró?", "context": "El 1896, el físic britànic Joseph John Thomson (1856-1940) dugué a terme una sèrie d'experiments que indicaren que els raigs catòdics eren realment partícules úniques i no pas ones, àtoms o molècules, tal com es creia anteriorment. Thomson realitzà bones estimacions tant de la càrrega de l'electró com de la seva massa, i trobà que les partícules dels raigs catòdics –les quals anomenava «corpuscles»– tenien potser una mil·lèsima part de la massa de l'ió menys massiu conegut, l'ió hidrogen. Mostrà que la seva proporció càrrega/massa era independent del material del càtode.", "response": "que la seva proporció càrrega/massa era independent del material del càtode", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5807374690997317", "instruction": "Què son els balustres especials?", "context": "L'obra es va començar l'any 1540 i es va acabar el 1548, segons consta a la mateixa reixa. És una obra magnífica, on els balustres s'eleven harmoniosament en forma lineal, jugant amb l'alternança dels nusos de manera molt equilibrada. A més de la perfecció dels mencionats balustres, cal tenir en compte la riquesa de les formes estatuàries: telamons —anomenats també atlants—, cariàtides i figures clàssiques que duen clàmides. La reixa està realitzada en ferro i bronze daurat, i està col·locada sobre un sòcol de jaspi i marbre. Forma uns relleus que representen històries sagrades que recorden els relleus florentins. Sobre els caps dels atlants hi ha un fris ornamentat de grotescs; tot seguit, un altre pis menys alt que el primer des del qual arrenquen els següents balustres que segueixen el mateix joc d'alternança dels nusos. A manera de divisió de carrers hi van intercalats uns balustres especials que són veritables canelobres; sobre aquests balustres s'estén un altre fris calat i enriquit amb busts, angelets i formes florals. Per sobre hi ha la cresteria, que forma una filigrana d'escuts, genis alats, medallons, canelobres i d'altres adorns platerescs. Al centre s'hi troba l'escut de Carles V amb l'àguila bicèfala i, per sobre, el canelobre llaurat que serveix de peanya al gran crucifix, demanat expressament com a terminació pel capítol catedralici. Va ser signada per Villalpando en un racó amb les paraules Labor ubicumque (treball a totes parts).", "response": "canelobres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9099261874786374", "instruction": "Què va agrair el públic?", "context": "Tot i els bons cantants de l'estrena, l'òpera no va obtenir l'èxit esperat i, encara que no va resultar ser un fracàs, a poc a poc va anar caient en l'oblit, desapareixent del panorama cap a 1839. Rossini, un compositor molt conegut i estimat a Roma, no va poder aconseguir l'èxit que s'esperava d'una nova obra seva. Els aspectes semiserio de l'òpera no van ser apreciats per l'audiència. Es desprèn de les crítiques de la primera actuació que el públic va descobrir que Torvaldo no era prou alegre per a l'obertura de la temporada de carnaval. Sterbini va saber escriure en un bon vers, però no va saber portar la gràcia, es va dir en una revista. La primera actuació, però, no va ser una gran fallida i el públic va agrair molt la presència de Filippo Galli que, per primera vegada en la seva reeixida carrera d'uns quinze anys, apareixia en aquest teatre. Rossini tenia una idea molt exacta de la veu de Galli quan va escriure Torvaldo, ja que ell havia fet a mida per a Galli el paper del Conte Asdrubale a La pietra del paragone, de Selim a Il turco in Italia, i de Mustafà a L'italiana in Algeri. Més tard, seguiria component rols apropiats com el de Fernando a La gazza ladra, el paper titular de Maometto II i el paper d'Assur a Semiramide, fent de Galli el baix definitiu de Rossini.", "response": "la presència de Filippo Galli", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33164370960897904", "instruction": "Què no era arbitrària segons Cox?", "context": "L'ex-president del Parlament Europeu (PE) Pat Cox ha assegurat que la UE podria facilitar que s'establís un diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol si totes dues parts ho demanen. 'Si és el que desitgen. No pots imposar una cosa així, una mediació sobre algú que nola vol. Totes les parts implicades en la disputa haurien de convidar de manera voluntària i oberta una tercera part', ha declarat a Catalunya Ràdio. Sobre el cas d'Oriol Junqueras, a qui el Tribunal Suprem espanyol li va impedir assistir al ple d'Estrasburg, Cox ha dit que l'actual president de l'Eurocambra, David Sassoli, ha actuat correctament, perquè no es podia oposar a la decisió del Suprem. Segons Cox, la interlocutòria signada per Marchena no era arbitrària.", "response": "la interlocutòria signada per Marchena", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5685114812996644", "instruction": "Què hi ha al cantó nord-est del segon pati?", "context": "Al cantó nord-est d'aquest segon pati hi ha un edifici rectangular un temps habilitat com a estable i pallissa. A mitjan banda de llevant hi ha una torre rodona, utilitzada antigament com a colomar, amb la porta d'accés al vestíbul que mena al pati interior de l'estructura central. El vestíbul està protegit per dos cossos de guàrdia. El pati, de forma trapezoïdal, està rodejat pels quatre cantons per galeries balaustrades amb pintures al fresc als seus paraments.", "response": "un edifici rectangular", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6997800503190637", "instruction": "Per què ha multat la Comissió Europea a Facebook?", "context": "La Comissió Europea ha imposat avui una multa de 110 milions d'euros a Facebook per haver proporcionat dades 'incorrectes o enganyoses' sobre la compra de l'empresa de missatgeria instantània WhatsApp, una operació en la qual Brussel·les va donar el seu vistiplau el 2014 i que no es veurà afectada per aquesta sanció. 'És una multa proporcionada i dissuasiva', ha explicat la comissària de Competència, Margrethe Vestager, en una declaració en la qual subratlla que aquest tipus de decisions de l'executiu comunitari són un 'fot senyal' a les companyies que han de 'respectar les regles' de la Unió Europea i proporcionar 'informació exacta' quan són investigades. La Comissió creu provat que l'empresa de Mark Zuckerberg va amagar en el moment de notificar la compra el 2014 que comptava ja amb els avanços tècnics necessaris per vincular de manera fiable i automàtica les dades dels clients d'ambdues xarxes socials, malgrat que en la informació remesa a Brussel·les i en un qüestionari posterior va dir el contrari. No obstant això, ja a l'agost del 2016 WhatsApp va oferir en les actualitzacions de condicions generals i política de privadesa dels seus usuaris la possibilitat de vincular els números de telèfon associats a l'aplicació als perfils corresponents a Facebook. En aquest context, l'executiu comunitari va obrir formalment un expedient a Facebook amb l'enviament d'un plec de càrrecs al desembre del 2016, en el context d'una investigació que conclou ara. Amb tot, Brussel·les ha aclarit que aquesta sanció no afecta l'operació de compra, que va ser aprovada tenint en compte 'una sèrie d'elements diferents' a la capacitat per vincular els perfils dels usuaris de les dues xarxes socials i que va barrejar en els escenaris estudiats per donar llum verda la hipòtesi que tinguessin aquesta capacitat tècnica.", "response": "per haver proporcionat dades 'incorrectes o enganyoses' sobre la compra de l'empresa de missatgeria instantània WhatsApp", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5364843699365367", "instruction": "Amb què el confeccionen?", "context": "Amb marcat caràcter religiós es troba la festivitat del Corpus Christi, on és habitual la confecció de catifes florals als carrers. A títol especial es poden incloure les realitzades a La Orotava, on es pot contemplar un tapís de considerables dimensions confeccionat a la plaça de l'ajuntament mitjançant terres volcàniques de diverses tonalitats, extretes del Parc Nacional del Teide que, després de la celebració són tornades a fi de respectar l'entorn del Parc. La festivitat del Corpus Christi de La Orotava està declarada Bé d'Interès Cultural a la categoria d'Activitat Tradicional d'Àmbit Insular.", "response": "mitjançant terres volcàniques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15396763229911314", "instruction": "Què no tenen els animals en el seu comportament?", "context": "Těsnohlídek va ser un narrador txec que va aconseguir amb aquest text una cosa semblant a una versió eslava d'El somni d'una nit d'estiu. El llibret el va redactar el mateix Janáček basant-se en el conte de Těsnohlídek. El to és ingenu, els animals no es comporten «humanament» com en el conte, sinó sempre de forma animal, és a dir, de forma senzilla, astuta, racional, sense segones intencions. I els homes no sempre obren com a éssers humans en sentit positiu, el que sovint produeix graciosos contrastos, i en l'espectador sovint un somriure melancòlic.", "response": "segones intencions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6043776029979231", "instruction": "A què es va dedicar principalment Miserachs?", "context": "Durant la dècada de 1960 també va exercir de reporter en revistes com Actualidad Española. El 1968 va signar un contracte d'exclusivitat amb la Revista Triunfo. També li van publicar diversos reportatges en mitjans com La Vanguardia, Gaceta Ilustrada, Interviú, Bazaar o Magazin, entre d'altres. Va ser així com va poder presenciar esdeveniments històrics com el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga. També va viatjar per un gran nombre de països com França (París), Regne Unit (Londres), Camerun, Estats Units (Nova York), Marroc, Uganda, Somàlia, Iran, Costa de Marfil, Guinea, Senegal i el Sud-est asiàtic. Miserachs, a més a més, va treballar fent reportatges i també es va dedicar principalment a la fotografia editorial.", "response": "a la fotografia editorial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.978161533419198", "instruction": "Per què se li va concedir un permís de sortida de la presó a Jordi Cuixart?", "context": "Carme Forcadell sortirà avui dues hores de la presó del Mas d'Enric (Tarragonés) per anar a conèixer el seu nét acabat de néixer. El Tribunal Suprem ha concedit un permís a la presidenta del parlament i ex-presidenta de l'ANC en presó preventiva perquè pugui visitar el nadó, segons han confirmat fonts jurídiques. Aquest mes de setembre l'alt tribunal també va concedir una autorització al president d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart perquè sortís de la presó per assistir al naixement del seu fill. En el seu cas el permís va ser de sis hores després del part.", "response": "per assistir al naixement del seu fill", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2568964075097637", "instruction": "Què creuen que poden millorar les escates de pangolins?", "context": "Tanmateix, l'amenaça principal pels pangolins és la caça per part dels humans. Els pangolins són caçats com a aliment a molts llocs d'Àfrica i és un dels tipus de carn de bosc més popular. Els pangolins també tenen molta demanda a la Xina perquè la seva carn es considera una delicadesa i alguns xinesos (igual que alguns africans) creuen que les escates de pangolins fan baixar les inflamacions, milloren la circulació de la sang i ajuden les dones en lactància a produir llet. Això, juntament amb la desforestació, ha provocat una gran minva del nombre de pangolins gegants.", "response": "la circulació de la sang", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.485893581203625", "instruction": "Què s'ha fet amb la llet?", "context": "La llet no ha estat valorada únicament com a aliment, sinó que és la base d'una gran quantitat d'idees tant artístiques com religioses i fins i tot científiques. N'és un exemple la gran quantitat de comparacions que s'han fet amb la llet, com ara el nom de la Via Làctia, (galàxia en què es troba el sistema solar). Els grans cinturons d'estrelles que es poden veure entre les constel·lacions de Perseu, Cassiopea i Cefeu foren batejats com a Via Làctia per commemorar la història en què Hera volia alletar Hèracles (Hèrcules, a la mitologia romana), i aquest la mossegà tan fort que un raig de llet sortí disparat al cosmos.", "response": "comparacions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20941636889091664", "instruction": "A què renuncia per ara Jordi Turull?", "context": "Junts per Catalunya (JxCat) ha proposat de tornar a convocar un ple d'investidura de Jordi Sànchez, després que Puigdemont hagi assenyalat que cal aprofitar la resolució del Comitè de Drets Humans de l'ONU que insta l'estat espanyol a respectar els seus drets polítics i que Sànchez hagi comunicat la seva disposició a ser investit. Jordi Turull també ha enviat una carta on renuncia provisionalment a la seva investidura. 'Al darrere d'aquesta decisió hi ha una altra porta a la internacionalització del cas català i la protecció de les institucions. Defensant els drets de Jordi Sànchez es defensen també els de tots els diputats del parlament i els dels ciutadans de Catalunya', ha dit el portaveu de JxCat, Eduard Pujol. El diputat Marc Solsona ha afegit que demanen al govern espanyol és que la mateixa exigència que se'ls aplica en compliment del reglament del parlament, també s'apliqui en qualsevol de les variables. A la carta, Puigdemont escriu: 'Som davant d'una oportunitat, sense precedents, que hem d'aprofitar jurídicament i política en la defensa de la nostra causa en l'àmbit internacional.", "response": "a la seva investidura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5558894506189934", "instruction": "Què es van crear a l'estructura del cinturó de Kuiper?", "context": "L'òrbita de Neptú té un impacte profund a la regió més enllà, coneguda com a cinturó de Kuiper. El cinturó de Kuiper és un anell de petits mons gelats, similar al cinturó d'asteroides però molt més gran, que s'estenen des de l'òrbita de Neptú a 30 UA a unes 55 UA del Sol. De la mateixa manera que la gravetat de Júpiter domina el cinturó d'asteroides, donant-ne la forma, la gravetat de Neptú domina el cinturó de Kuiper. Al llarg de la història del sistema solar, certes regions del cinturó de Kuiper van esdevenir desestabilitzades per la gravetat de Neptú, creant forats a l'estructura del cinturó. La regió entre 40 i 42 UA n'és un exemple.", "response": "forats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06813363741886724", "instruction": "Què predominava un cop alliberada la comarca?", "context": "En l'anomenada guerra del Francès, i en ser Catalunya incorporada a l'imperi napoleònic, la comarca de la Seu fou inclosa en el departament francès del Segre (1812–1814). Un cop alliberada, la ciutat va manifestar signes evidents d'un predomini de la facció absolutista, com les altres viles muntanyenques contràries al liberalisme de la franja costanera catalana. Durant el Trienni Liberal, a l'estiu del 1822, caigué en mans de les partides absolutistes de Joan Romagosa i d'Antonio Marañón, el Trapense, i així els reialistes pogueren constituir-hi la Regència d'Urgell, màxima manifestació de la ideologia dominant a la zona.", "response": "la facció absolutista", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.44429266360498354", "instruction": "Què es destaca en el primer dels seus tres actes?", "context": "L'òpera de Saint-Saëns té un marcat format musical d'oratori, especialment en el primer dels seus tres actes, on es destaca la vibrant arenga de Samsó (tenor dramàtic) al seu poble per a sublevar-se contra l'opressió filistea. El primer i últim acte són una mica rígids, i la barcarola del tercer acte sembla estranya a oïdes contemporànies. Però al segon acte, l'escena de la seducció de Samsó per part de Dalila, posseeix una gran inspiració. Dues àries de Dalila són particularment conegudes: Mon coeur s'ouvre à ta voix i Printemps qui commence. La primera se sol interpretar en recitals de concert i és la pàgina més apassionada que va escriure Saint-Saëns i en la qual la duplicitat amorosa de Dalila està magníficament descrita pel quatuor en què es recolzen sòlidament els recitats. Un dels fragments més coneguts de l'òpera és la Bacanal del tercer acte, universalment coneguda com a peça de concert.", "response": "la vibrant arenga de Samsó (tenor dramàtic) al seu poble per a sublevar-se contra l'opressió filistea", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7517036373556902", "instruction": "Per què han desenvolupat moltes espècies membranes natatòries?", "context": "Moltes espècies han desenvolupat independentment l'una de l'altra un cos esvelt, un pelatge impermeable i unes membranes natatòries entre els dits de les potes i la cua, totes adaptacions per un estil de vida aquàtica. En són exemples els castors, les rates mesqueres, els coipús, els ictiominis o les rates d'aigua australianes. Per protegir-se dels predadors, alguns grups com els porcs espins, els porc espins del Nou Món o les rates espinoses, han desenvolupat un pelatge amb punxes. Tanmateix, gran part de les espècies de rosegadors s'assemblen a les rates o els ratolins en el seu físic xuclat, potes curtes i coll curt. Alguns exemples són la majoria de muroïdeus, els glírids i altres grups.", "response": "adaptacions per un estil de vida aquàtica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.48849739940728787", "instruction": "Què advertien els sis premis Nobel?", "context": "Des del començament del procés fins ara, el cas català ha passat de ser una reivindicació gairebé desconeguda a ocupar les portades dels mitjans internacionals. Ha estat objecte de debats parlamentaris i a universitat de tot el món, cosa que ha obligat el govern espanyol a mobilitzar totes les ambaixades i a deure favors a altres països; fins i tot ha comprat el silenci d'estats com Letònia. A tot això, cal afegir-hi l'esforç per a explicar el caràcter pacífic, democràtic i obert del moviment, que ha tingut un gran suport social. S'ha vist, per exemple, en el manifest 'Let catalans vote', en què sis premis Nobel, a més d'altres personalitats, feien una crida a favor d'un referèndum i alertaven que impedir el vot contradeia els principis que inspiraven les societats democràtiques. Tanmateix, la Unió Europea i la majoria d'estats se n'han mantingut al marge, en gran part, per prevenir la ingerència en els afers propis, i també per evitar un precedent incòmode. El problema és que ara l'actitud espanyola es va convertint en un mal precedent per als drets fonamentals a Europa.", "response": "que impedir el vot contradeia els principis que inspiraven les societats democràtiques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20523570779755063", "instruction": "Què demostren alguns elements?", "context": "Leptictidium ha estat descrit com «un dels animals més estranys que vivien [a Messel]». La seva anatomia combina caràcters força primitius, incloent-hi parts del crani i les dents, amb elements que demostren un alt grau d'especialització. Aquesta barreja de caràcters fa que costi determinar-ne les relacions amb altres grups de mamífers. Segons l'espècie, Leptictidium feia 60–90 cm de llargada (dels quals més de la meitat corresponien a la cua) i 20 cm d'alçada. Pesava un parell de quilograms.", "response": "un alt grau d'especialització", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8172229222240793", "instruction": "Què ha demanat la defensa del raper?", "context": "La fiscalia espanyola ha demanat mesures cautelars contra el raper Pablo Hasel; és a dir, que comparegui setmanalment al jutjat, retirar-li el passaport i prohibir-li de sortir de l'estat espanyol. Ho ha fet saber després de la declaració que el cantant ha fet avui a l'Audiència espanyola com a investigat per una quinzena de piulets publicats a Twitter contra la corona espanyola i de suport als Grapo. Segons informen fonts de la fiscalia que cita l'agència Europa Press, el cantant ha reconegut davant del magistrat José de la Mata l'autoria dels tuits, que el que hi diu és cert i que és 'provat i justificat'. El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 el va citar després d'una nova denúncia presentada contra el cantant per la fiscalia de l'Audiència espanyola, que li imputa delictes d'enaltiment del terrorisme, contra la corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'estat. Hasel ha respost les preguntes de les parts i s'ha emparat en el dret a la llibertat d'expressió. La defensa del cantant, per part seva, s'ha oposat a les mesures sol·licitades per la fiscal Ana Noé i ha demanat l'arxiu de la causa.", "response": "l'arxiu de la causa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30701605623349215", "instruction": "Què acaba en la segona fase?", "context": "En la segona fase, la seva energia es va perdent per radiació i les reaccions de fusió acaben, perquè l'estrella central no és prou pesant per a generar les temperatures necessàries per provocar la fusió del carboni i oxigen. Durant la primera fase de l'estrella central manté la lluminositat constant mentre que, al mateix temps, es fa cada vegada més calenta, arribant a temperatures al voltant de 100.000 K. En la segona fase, amb el temps es refreda tant que no emet prou radiació ultraviolada per ionitzar el núvol de gas, que cada vegada és més distant. L'estrella es converteix en una nana blanca, i el núvol de gas es recombina, fent-se invisible, posant fi a la fase de nebulosa planetària. Per a una nebulosa planetària típica, passen al voltant de 10.000 anys entre la seva formació i la recombinació de l'estrella.", "response": "les reaccions de fusió", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4575603161526649", "instruction": "Amb què estan relacionades algunes tradicions?", "context": "En temps previs al contacte, els nadius que viatjaven pel Mauna Kea probablement es van guiar més pel paisatge que pels senders existents, ja que no s'ha trobat cap evidència de rastres. És possible que s’hi seguissin carenes naturals i fonts d’aigua. Les persones probablement van fer excursions pels vessants del Mauna Kea per visitar els santuaris de famílies properes al cim, i hi ha tradicions relacionades amb l'ascens a la muntanya fins avui. Tot i això, molt pocs nadius van arribar al cim, a causa de l'estricte kapu col·locat en ell. Al començament del segle xix, els primers ascensos notables del Mauna Kea van incloure els següents:", "response": "amb l'ascens a la muntanya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.25806235777978836", "instruction": "Per què Millikan no inclogué les dades de 25 gotes?", "context": "A partir dels quaderns de laboratori de Millikan s'ha descobert que, malgrat indicar en el seu article de 1913 que hi figuraven totes les gotes que havia estudiat durant les 9 setmanes que durà l'experiment (13 de febrer a 16 d'abril de 1912), 58 en total, les gotes que mesurà foren unes 100. Millikan no inclogué les dades de 25 gotes perquè avortà l'experiment abans d'acabar-lo i no completà la recollida de dades, d'altres 17 no les emprà perquè considerà que hi havia hagut errors en la seva mesura: gotes massa grosses, bloqueig del manòmetre amb una bombolla d'aire, interferències en els corrents de convecció, errors del cronòmetre o funcionament defectuós de l'atomitzador. Per contra Ehrenhaft, seguint el mètode científic més ortodox, presentà tots els seus resultats i no se'n podia deduir que la càrrega de l'electró fos la més petita de la natura. L'estudi dels quaderns de laboratori de Millikan feren que se l'acusés, ja a finals del segle XX, d'haver manipulat les dades. Tanmateix, una anàlisi exhaustiva de les dades no publicades indiquen que en cap cas Millikan hauria descartat dades amb la intenció de manipular els resultats. Moltes de les dades no publicades, si les hagués emprat, donarien el mateix resultat que les publicades.", "response": "perquè avortà l'experiment abans d'acabar-lo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3336192030393259", "instruction": "Què és UA 8699?", "context": "S'han trobat altres mamífers del Cretaci superior de Madagascar, la majoria associats a dents aïllades. Hi ha un possible segon gondwanateri representat per una dent més gran i de corona més baixa que les de L. miolaka, mentre que una altra dent de corona encara més baixa també podria pertànyer a un gondwanateri. Hi ha una molar inferior denominada UA 8699 que podria ser d'un metateri o un euteri, així com un fragment de molar assignable als multituberculats. Finalment, hi ha un mamífer que encara està per descriure i que és conegut a partir d'un esquelet bastant complet. La fauna també inclou crocodiliformes, dinosaures i altres tipus d'animals.", "response": "una molar inferior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6478816463785395", "instruction": "Què manté Quim Torra a la façana del Palau de la Generalitat?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit de mantenir el llaç groc i la pancarta per l'alliberament dels presos polítics i exiliats de la façana del Palau de la Generalitat malgrat l'amenaça de la Junta Electoral espanyola (JEC). Així ho ha compartit amb la resta de consellers durant l'última reunió del consell executiu actual, abans de la sortida anunciada d'Elsa Artadi i de Laura Borràs. Torra i els consellers han convingut que actuaran de la mateixa manera als edificis principals dels departaments, però entenen que els responsables d'altres edificis públics han de respondre amb llibertat si són requerits per la Junta Electoral espanyola. Els consellers no tenen cap ordre de Torra sobre com actuar, però han pactat de fer-ho de manera coordinada perquè no s'utilitzin les diferències per desgastar políticament el govern. A l'edifici dels serveis territorials d'Educació del Vallès, per exemple, han rebut una instrucció directa de la Junta Electoral. Torra està en contacte amb el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i preveu de seguir les seves recomanacions encara que no hi estigui d'acord, segons la consellera de la Presidència, Elsa Artadi.", "response": "el llaç groc i la pancarta per l'alliberament dels presos polítics i exiliats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8679179897301011", "instruction": "Què té més desordre una dissolució o un líquid pur?", "context": "Per una banda, l'entropia és una mesura del desordre d'un sistema. Així, un líquid pur està més ordenat que un vapor pur, i aquest té més entropia, més desordre. El desordre és degut al fet que les partícules (molècules, àtoms o ions) d'un líquid estan molt juntes i es desplacen lentament. Per contra, en un vapor les partícules estan en moviment ràpid i no estan en contacte amb les altres. Una dissolució líquida té més desordre que un líquid pur, ja que a la dissolució, a més de les partícules del dissolvent en moviment, també hi ha les partícules del solut en moviment, la qual cosa fa que el sistema sigui més desordenat. És evident que si hom va a comprar fruita i es troba amb una caixa només amb peres i una altra amb peres i dues taronges, aquesta darrera està més desordenada que la que conté exclusivament peres. Doncs a les dissolucions passa el mateix. Així es poden ordenar els sistemes de més a menys entropia:", "response": "Una dissolució", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.846109717277483", "instruction": "Què podria haver provocat l'intens escalfament global?", "context": "Cap a l'acabament d'aquest període, la temperatura del planeta augmentà en un dels escalfaments globals més ràpids (en termes geològics) i extrems registrats a la història geològica, anomenat màxim tèrmic del Paleocè-Eocè. Fou un episodi d'escalfament ràpid i intens (de fins a 7 °C a latituds altes) que durà menys de cent mil anys. El màxim tèrmic provocà una gran extinció que serveix per distingir la fauna de l'Eocè de la del Paleocè. És possible que aquest intens escalfament es degués a l'alliberament de clatrats de metà enterrats al fons marí. Es creu que els sediments en què es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el metà que contenien provocà l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de metà, un gas amb un efecte hivernacle més de deu vegades superior al del diòxid de carboni.", "response": "l'alliberament de clatrats de metà enterrats al fons marí", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.40771895669848857", "instruction": "Què va ser el que va permetre una millora de les condicions per als interessos de Janáček?", "context": "Una nova negociació amb el seu editor vienès Universal, va aconseguir unes millors condicions pels interessos del compositor. També es va preveure una versió alemanya per garantir la difusió internacional. Es va aconseguir després de llargues negociacions amb Max Brod, gran coneixedor de l'obra del compositor, que es va saldar amb una versió poc satisfactòria pel compositor que va acabar amb els dos amics barallats. Janáček s'havia permès una sèrie de llibertats en la peça i Max Brod va intentar canviar l'orientació del llibret, sobretot en l'últim acte, quan s'està immers en un ambient real de tragèdia a diferència de la «comèdia» original.", "response": "Una nova negociació amb el seu editor vienès Universal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4569913652334283", "instruction": "Què li va passar a l'obra King and Queen?", "context": "El treball de Moore ha estat sovint objecte d'actes de vandalisme, especialment a Europa i Amèrica. La seva obra King and Queen (1952-1953) situada a Dumfries a Escòcia va ser decapitada el 1995 i d'altres van ser empastifades amb pintura blava a Leeds. Una de les seves figures reclinades va ser decapitada al Museu d'Art Modern de Nova York, la seva Spindle Piece (1968-1969) va ser objecte de vandalisme amb cadenes de metall a Houston, i una altra Seated Woman (1957-1958) va ser embrutada amb brea i plomes a Alemanya.", "response": "va ser decapitada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6333838651205193", "instruction": "De què acusen als Mossos?", "context": "El major Josep Lluís Trapero ha desmuntat avui en la seva declaració un dels principals arguments de les acusacions contra els Mossos: el de la inacció i ineficiència per a impedir el referèndum de l'1-O. Trapero, responent al fiscal Javier Zaragoza, ha revelat una reunió amb la magistrada del TSJC Mercedes de Armas el 27 de setembre de 2017 en què deixava clar als comandaments policíacs dels Mossos, de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que la responsabilitat de complir l'ordre per a l'1-O era compartida. I que les ordres prèvies de la fiscalia 'deixaven de tenir vigència'. Això volia dir, a diferència d'allò que van declarar el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos i el comissari de la policia espanyola Sebastián Trapote, que valia l'ordre de la magistrada. I, a part la responsabilitat compartida del dispositiu i la coordinació de Pérez de los Cobos, hi havia també la consideració del manteniment de 'la normal convivència ciutadana'. Trapero ha explicat que, arran d'aquesta ordre i en la reunions posteriors de coordinació dels cossos policíacs, en què el comissari Ferran López assistia com a representant dels Mossos, es va 'pactar un dispositiu conjunt', és a dir, que els Mossos tenien un paper, que era el de desplegar parelles d'agents pels col·legis electorals, i que la força d'ordre públic l'assumia pràcticament tota la policia espanyola i la Guàrdia Civil, perquè tenien desplegats sis mil agents al Principat.", "response": "inacció i ineficiència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5487484083901576", "instruction": "De què es considera impropi l'espionatge polític?", "context": "El govern exigeix la dimissió o la destitució immediata del ministre d'Afers estrangers espanyol, Josep Borrell, per l'espionatge dels delegats de la Generalitat a Londres, Ginebra i Berlín. Així s'ha decidit en una reunió del president de la Generalitat, Quim Torra, amb el vicepresident Pere Aragonès, la consellera de Presidència Meritxell Budó i el conseller d'Afers estrangers, Alfred Bosch. 📸 El #president @QuimTorraiPla s'ha reunit amb el #vicepresident @perearagones, la #consellera @meritxellbudo i el #conseller @AlfredBosch per l'escàndol d'espionatge a les delegacions del #Govern a l'exterior pic.twitter.com/9aVZtxHqiA — Govern. Generalitat (@govern) July 10, 2019 Segons s'explica en un comunicat oficial, en les pròximes hores també s'adreçarà als eurodiputats, a les cancelleries europees i internacionals una carta signada pel president i el conseller Bosch exposant la preocupació i la denúncia d'aquest cas, que es considera escandalós i impropi d'un estat de dret democràtic. 'L'espionatge polític, la persecució de les opinions i les ideologies no haurien de tenir lloc en una democràcia europea. Aquest cas és un pas més en la deriva repressiva de l'estat espanyol', s'afirma en el comunicat.", "response": "d'un estat de dret democràtic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6230009167388746", "instruction": "Què no ha complagut al govern de Rajoy?", "context": "El govern espanyol intenta pressionar contra la formació del nou govern de la Generalitat amb un comunicat en què assegura que la tria de Torra 'és una provocació'. Més enllà d'això, el text solament afirma que 'analitzarà la viabilitat del nou govern anunciat ateses les circumstàncies personals d'alguns dels designats'. Allò que no ha agradat a l'executiu de Rajoy és la restitució com a consellers de Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig, tots ells a la presó o a l'exili. L'executiu espanyol aprofita que ell mateix controla el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) fins que el nou govern no prengui possessió i s'aixequi el 155, i en un extrem la Moncloa pot arribar fins i tot a intentar boicotar la publicació oficial del nomenament. Tanmateix, tan sols el president de la Generalitat té competències per a decidir qui nomena com a conseller. L'únic impediment que pot tenir per a nomenar un membre del govern és si aquesta persona és inhabilitada per decisió judicial.", "response": "la restitució com a consellers de Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8592655784687404", "instruction": "Sobre què ha preguntat Carles Naudi?", "context": "El cap de govern, Antoni Martí, ha advertit que Andorra no signarà cap acord amb la Unió Europea si no té el control dels fluxos migratoris. Martí ha fet aquest avís al Consell General, després d'una pregunta del conseller d'Independents de la Massana Carles Naudi sobre la posició d'Andorra en matèria de lliure circulació de persones. El govern ha explicat que el punt de partida serà la defensa del manteniment del sistema de quotes de treballadors. La ministra Maria Ubach ha posat com a exemple el pacte de Liechtenstein, amb revisions de cinc o set anys. Així mateix, ha recordat que la negociació no ha començat i que és en fase d'anàlisi. El conseller Naudi no ha quedat satisfet amb la resposta i ha demanat unes quantes vegades sobre la posició d'Andorra en aquesta matèria.", "response": "sobre la posició d'Andorra en matèria de lliure circulació de persones", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5906296099942936", "instruction": "Què hi van trobar a l'abdomen?", "context": "S'han trobat fòssils perfectament conservats de tres espècies diferents de Leptictidium al jaciment de Messel (Alemanya). Se n'han preservat les marques del pèl i els continguts de l'estómac, que mostren que eren omnívors que s'alimentaven d'insectes, sargantanes i petits mamífers. L'holotip de L. tobieni també tenia trossos de fulles i una gran quantitat de sorra a l'abdomen. Malgrat que no hi ha cap dubte que ingerí la sorra, no s'ha pogut determinar amb certesa si consumí les fulles en vida o simplement es trobaven a sota de l'espècimen quan fou enterrat.", "response": "sorra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9466106693022388", "instruction": "Què va assenyalar Darwin?", "context": "És raonable pensar que, igual que en la resta d'espècies animals, la selecció sexual hagi actuat en l'evolució de l'ésser humà en major o menor mesura. Darwin ja va assenyalar un probable origen de la varietat racial humana en la selecció sexual encara que avui dia es considera que aquest procés va ocupar un paper molt secundari a causa que els grups humans rarament s'han trobat aïllats genèticament, ja que ha existit un alt mestissatge al llarg de la seva evolució. També va apuntar a la selecció sexual com a responsable de la pèrdua de vell corporal de manera similar al que ha passat en altres primats. Diverses investigacions actuals relacionen les pautes humanes d'elecció de parella, conductes i preferències físiques amb la selecció de caràcters que confereixin avantatges genètics a la descendència o amb trets identificables amb estats de salut de la parella.", "response": "un probable origen de la varietat racial humana en la selecció sexual", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7708778505138361", "instruction": "Per què es dirigeix Amnistia Internacional a Espanya?", "context": "Òmnium Cultural ha exigit avui l'alliberament immediat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l'anul·lació de la sentència contra el procés. En una declaració, l'entitat ha afirmat que el darrer posicionament d'Amnistia Internacional posa en evidència que l'empresonament no està justificat i ha acusat l'estat espanyol de retorçar les institucions per silenciar i anul·lar 'un moviment pacífic, democràtic i legítim'. Òmnium ha constatat que és incomprensible la configuració d'un govern progressista a l'estat espanyol que incompleixi els dictàmens dels organismes més rellevants del món en matèria de drets humans. De fet, l'entitat ha emplaçat l'estat espanyol a complir una cinquantena de posicionaments respecte del Primer d'Octubre com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides, l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans, Pen Internacional o International Trial Watch. Amnistia Internacional s'adreça a Espanya perquè alliberi Sànchez i Cuixart En aquest sentit, han considerat que l'estat espanyol 'no té cap més opció' que actuar i que ara se li fa 'més difícil seguir mirant cap a una altra banda'. 'Ha de tenir conseqüències polítiques directes i ha d'afectar la configuració del futur govern espanyol, que s'autoanomena progressista', han assenyalat.", "response": "perquè alliberi Sànchez i Cuixart", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9626812464632692", "instruction": "Què va fer que Morales tingués animadversió a la família Kennedy?", "context": "El programa presenta una entrevista amb qui havia estat advocat de Morales, Robert Walton, que assegura que el reaccionari comandant militar havia afirmat que «era a Dallas quan vam matar al fill de puta i era a Los Angeles quan acabaren amb el pobre bastard». O'Sullivan informà que la CIA havia declinat l'oferiment fet per part del programa de fer cap comentari sobre els oficials en qüestió. En el programa també es posa de manifest l'animadversió de l'extremista de dretes Morales cap a la família Kennedy, conseqüència de l'atac fallit de Bahía de Cochinos.", "response": "l'atac fallit de Bahía de Cochinos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39753708203018834", "instruction": "A què es va oposar el comitè de socis?", "context": "Amb l'adveniment de la República, com moltes altres institucions, l'Espanyol deixa d'anomenar-se Reial. El 1935, en ser eliminat prematurament de la copa, l'Espanyol realitzà una gira pel Marroc, i després, conjuntament amb l'Athletic de Madrid realitzà una nova gira per Amèrica. Durant la Guerra Civil espanyola, un comitè de socis va dirigir l'entitat, oposant-se a la col·lectivització de l'entitat, i Crisant Bosch es va negar a lliurar els llistats de socis a les milícies, però tot i això seixanta-dos socis del RCD Espanyol van ser assassinats durant la guerra civil.", "response": "a la col·lectivització de l'entitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6066158730253405", "instruction": "Què reclamen en el comunicat conjunt Som Alternativa i Procés Constituent?", "context": "Som Alternativa, el partit que impulsen els ex-diputats de Podem Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez Castells, i Procés Constituent demanen de constituir un 'bloc republicà' amb capacitat d'unir els ciutadans, independentistes o no, al voltant de la idea de l'autodeterminació de Catalunya 'entenent l'1-O i el 3-O com a materialització d'aquesta aliança i com a camí a seguir'. Tal com expressen en un comunicat conjunt, tots dos demanen d'implicar-se en 'les lluites socials, la multiconsulta o multirreferèndum i el procés constituent'. A més, en la reunió que van mantenir totes dues forces van discutir 'la necessitat de treballar conjuntament de cara a les eleccions municipals del 2019'. 'Entenem aquesta fita electoral com una oportunitat per a seguir construint mobilització, ruptura institucional i participació. Són una oportunitat perquè els municipis siguin escola de democràcia real, deliberativa, participativa', diu el text. D'altra banda, reivindiquen el referèndum del 1r d'octubre i la vaga general del dia 3, fets que segons que diuen 'obliguen a repensar estratègies, línies de discurs, i sobretot, d'acció'.", "response": "el referèndum del 1r d'octubre i la vaga general del dia 3", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8282328532951432", "instruction": "En què sembla que va cometre irregularitats Rousseff?", "context": "BRASÍLIA, 29 (EUROPA PRESS) El veredicte del judici que portarà a terme el Parlament brasiler contra la presidenta apartada, Dilma Rousseff, es coneixerà després que hagin conclòs els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, per la qual cosa el seu substitut, Michel Temer, ostentarà el bastó de comandament com a mínim durant tota la cita esportiva. Rousseff va ser apartada del càrrec a mitjan maig, després que una majoria dels congressistes determinés que va poder incórrer en irregularitats en matèria pressupostària. Des d'aleshores, s'ha especulat amb el calendari del seu procés d”impeachment' i sobre la possibilitat que coincidís amb els Jocs Olímpics, que se celebraran del 5 al 21 d'agost. Fonts pròximes al president del Tribunal Suprem, Ricardo Lewandowski, han confirmat al diari 'O Globo' que no hi haurà veredicte abans del 26 d'agost, cinc dies després que hagin conclòs els primers Jocs Olímpics celebrats a un país sud-americà. La comissió formada per analitzar aquest cas presentarà les seves conclusions el 9 d'agost i, inicialment, l'acusació tindrà un termini de 48 hores per presentar una llista de testimoni. La defensa de Rousseff disposarà a continuació d'un temps similar, i després caldrà esperar un mínim de deu dies per al començament de la part final.", "response": "en matèria pressupostària", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9177743358551813", "instruction": "Què havia fet Júlia Fèlix?", "context": "Després de la Casa de Venus, batejada així per una pintura a la paret del fons del peristil, ve la Vil·la de Júlia Fèlix, ja explorada entre el 1755 i el 1757, despullada de les seves obres d'art i tornada a enterrar, i novament excavada els anys 1952-53. Tal com es dedueix clarament d'una inscripció trobada aquí (actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols), l'emprenedora Júlia Fèlix, en el període de crisi d'allotjament consegüent al terratrèmol del 62, havia decidit de llogar una part de la seva propietat, i exactament un elegant bany privat, botigues i apartaments. La part residencial de la vil·la té un gran jardí porxat, travessat per un viver de peixos. Al centre del costat oest del pòrtic, hi ha un triclini d'estiu amb la volta que imita una gruta.", "response": "llogar una part de la seva propietat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5220618941730315", "instruction": "Què va ordenar la reina finalment?", "context": "L'obra es basa en aquest estudi tan ben documentat de Strachey i reflecteix bé el que va passar. Va ser una passió que va durar anys i va arribar a ser obsessiva per la reina, que es debatia entre l'amor i el deure, però finalment va ordenar executar el comte per rebel·lió pel seu fracàs polític i militar a Irlanda. Strachey va escriure que Gloriana era una «dama brava i rude, de bromes tosques, gestos plebeus, caçadora incansable, es podia tornar de sobte una dona de negocis, de semblant fosc, tancada durant hores amb els secretaris, llegint i dictant despatxos, examinant amb rigor els menors detalls d'informes i missatges. A la poca estona, enlluernava la refinada dama del Renaixement, perquè eren moltes i brillants les qualitats d'Elisabet. Dominava sis llengües, a més de la pròpia, coneixia el grec, era una notable cal·lígrafa i excel·lent músic, era experta en pintura i poesia, ballava al gust florentí amb una suprema distinció».", "response": "executar el comte per rebel·lió", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8019672808518032", "instruction": "Per què foren danyats els exemplars enviats a Anglaterra?", "context": "L'espècie fou originalment denominada \"granota blava\" (Rana caerulea) malgrat el seu color verd. Els exemplars originals que White envià a Anglaterra foren danyats pel conservant i semblaven blaus. El color de la granota és causat per pigments blaus i verds coberts per una capa groga; el conservant destruí la capa groga i deixà les granotes amb una aparença blava. L'epítet específic, caerulea, que en llatí vol dir \"blava\", s'ha conservat. La granota també és coneguda col·loquialment com a \"granota arborícola verda\". Tanmateix, aquest nom sovint és assignat a la granota arborícola verda gran, com ara la reineta verda (Hyla cinerea), anomenada \"granota arborícola verda\" al sud-est dels Estats Units.", "response": "pel conservant", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6434803539085242", "instruction": "Què va ser anomenat Pere el Conestable de Portugal?", "context": "El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona. El retaule es conserva al mateix indret per al qual va ser concebut i no ha patit agressions en cap de les revoltes anticlericals que ha viscut, tot i que una manca de condicions durant molts anys el va fer perillar fins que va ser restaurat i protegit a començaments del segle xx. Va ser realitzat en la fase de maduresa de Jaume Huguet, un cop aquest havia fet una aproximació al realisme dels primitius flamencs. Està dedicat a l'Epifania o Adoració dels Reis Mags en una taula que ocupa la posició central. En total consta de vuit taules amb una predel·la i dues portes, a banda i banda de l'altar. Va ser un encàrrec de Pere el Conestable de Portugal quan va ser nomenat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) dins del període de la Guerra Civil catalana.", "response": "rei d'Aragó i comte de Barcelona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2042325767940819", "instruction": "Què li interessava de jove?", "context": "Interessat de jove per l'escultura, la trajectòria artística de Moore abasta una seixantena d'anys. Va rebre influències diverses, des de les talles dels pobles nadius de l'Àfrica i de l'Amèrica precolombina fins a moviments d'avantguarda com el cubisme i el surrealisme, que conegué a París durant els anys 1920 i 1930. Amb tot, Moore no s'abandonà totalment a cap corrent en concret, sinó que cercà un camí propi, basat en l'observació de la natura, el paisatge i la figura humana, que es traduí en obres vitals, de gran humanitat, que s'adiuen amb una de les seves màximes més cèlebres: «Ser artista és creure en la vida».", "response": "l'escultura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6658167248353756", "instruction": "Què denuncia el manifest titulat 'La nova cultura per la república'?", "context": "Un manifest titulat 'La nova cultura per la república' i impulsat a la Revista Mirall denuncia l'ofensiva estatal contra el sistema educatiu català, la immersió lingüística, la cultura i les llibertats democràtiques de reunió i premsa. Davant d'aquest fet, els impulsors del text diuen que s'oposen a aquesta situació. Animen a 'restar fidels' al compromís de defensar els valors de la democràcia, el republicanisme, el feminisme i totes les llibertats de ser i d'estimar en llibertat. I advoquen per fer possible un moviment constituent 'que camini ferm i sense dilacions' cap a un país ecològicament sostenible, amb igualtat de gènere i que blindi els drets civils aconseguits i treballi pels que han de venir. El text qualifica la situació que es viu a Catalunya d'estat d'excepció i fa un repàs de les manifestacions independentistes que hi ha hagut des de les consultes populars que van començar amb la del 2009 a Arenys de Munt. Totes, segons els redactors, han estat ignorades per l'Estat, al qual també critiquen la via de la judicialització del procés, la repressió policial de l'1-O i els empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.", "response": "l'ofensiva estatal contra el sistema educatiu català, la immersió lingüística, la cultura i les llibertats democràtiques de reunió i premsa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45370818889262", "instruction": "Què volen defensar en el recurs presentat?", "context": "El ple del parlament ha aprovat de presentar el recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per a defensar l'escó del president de la Generalitat, Quim Torra. JxCat, ERC, els comuns i la CUP hi han votat a favor. Cs i el PP, en contra, perquè consideren que Torra ja no és president i que la cambra no ha de posar advocats al seu servei. El PSC s'ha abstingut. JxCat dóna per fet que els lletrats modificaran el redactat del primer recurs que el parlament ja va presentar al tribunal el 16 de gener i que posava en dubte que Quim Torra pogués ser president si no mantenia l'escó perquè l'estatut permet aquesta interpretació. El Suprem no va admetre aquell primer recurs perquè l'havia aprovat la mesa i considerava indispensable que passés pel ple.", "response": "l'escó del president de la Generalitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9092540032470459", "instruction": "Què diu Òmnium que hauria de demostrar el futur govern?", "context": "Òmnium Cultural ha instat el futur govern espanyol a demostrar que vol estar dins de la legalitat internacional perquè 'fins ara no ho ha fet'. Així ho ha dit el vice-president de l'entitat, Marcel Mauri, a l'inici de l'assemblea general ordinària, aquest vespre a la tarda al Casino l'Aliança del Poblenou. Mauri ha posat Òmnium a disposició del Parlament de Catalunya i del president de la Generalitat, Quim Torra, després que el Tribunal Suprem espanyol hagi rebutjat suspendre l'acord de la Junta Electoral espanyola que aplica la inhabilitació del cap de l'executiu com a diputat. En aquest sentit, Mauri espera que la unitat que han exhibit avui els partits independentistes en una reunió a Palau sigui la llavor d'una estratègia unitària en contra de la repressió i a favor de l'autodeterminació. L'entitat sosté que la decisió del Suprem contra Torra és un 'nou atac' dels poders de l'estat, que se suma al fet de mantenir Junqueras inhabilitat, així com al suplicatori del jutge Pablo Llarena d'aixecar la immunitat de Carles Puigdemont i Toni Comín. 'És imprescindible blindar la seva figura', ha dit Mauri sobre Torra.", "response": "que vol estar dins de la legalitat internacional", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07055503486395176", "instruction": "Què passa si la hipotenusa és el doble de llarga?", "context": "La noció que hi ha d'haver alguna correspondència bàsica entre la longitud de les cares d'un triangle i els angles apareix tan aviat com en reconeix que els triangles semblants mantenen constants les relacions entre les seves cares. És a dir, per a qualsevol triangle rectangle semblant a un de donat, la relació (el quocient entre les longituds) entre la hipotenusa (per exemple) i una altra de les seves cares es manté constant. Si la hipotenusa és el doble de llarga, també ho són les altres dues cares. Són precisament aquestes relacions les que es fan servir per a expressar les funcions trigonomètriques.", "response": "també ho són les altres dues cares", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12229559661083467", "instruction": "A què apunten les dades genèticomoleculars?", "context": "L'extinció del Cretaci-Paleogen marcà un punt d'inflexió, a partir del qual ocells més primitius com ara Ichthyornis, Confuciusornis o Hesperornis, que havien estat les formes dominants durant el Cretaci, deixaren el seu lloc al grup d'ocells moderns (subclasse Neornithes). Una de les diferències clau d'aquest canvi residia en el fet que, mentre que la majoria d'aus mesozoiques posseïen dents, les aus modernes són desdentades. La radiació evolutiva dels neògnats podria haver tingut lloc també durant el Paleocè, com ho suggereix el registre fòssil, però això es contradiu amb les dades genèticomoleculars, que apunten a una radiació anterior en el temps.", "response": "a una radiació anterior en el temps", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32030260503262686", "instruction": "Què es suposa que portava Hermes a la mà?", "context": "A l'escultura s'han fet esforços per a una restauració de màxima qualitat i respectant l'obra original. Així, a la versió que es conserva al museu d'Olímpia, Hermes no té els atributs clàssics de portar un petasos, al cap, o bé anar calçat amb sandàlies alades. L'ornament d'una corona d'heura sembla el més probable. Amb la mà esquerra, subjectava un altre atribut: probablement un caduceu. En general, el braç dret en alt d'Hermes que li falta, ha suggerit diverses interpretacions. Sembla que el grup és la representació de l'episodi mitològic d'Hermes quan porta Dionís acabat de néixer a les nimfes de la muntanya Nisa. Al llarg del camí, Hermes, per distreure al petit Dionís, agita un objecte amb la seva mà dreta. Per tant, se suposa que Hermes portava a la mà un instrument musical, o també podria ser que subjectés un carràs de raïm.", "response": "un instrument musical, o també podria ser que subjectés un carràs de raïm", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5778634110892117", "instruction": "Què volia aconseguir Samsung amb la decisió?", "context": "Després de convidar els periodistes a mitjan d'abril, Samsung va llançar el Galaxy S III durant l'esdeveniment Samsung Mobile Unpacked 2012 a l'Earls Court Exhibition Centre a Londres, el 3 de maig de 2012, en comptes de presentar els seus productes a principi d'any al World Mobile Congress o el Consumer Electronics Show. Una explicació per aquesta decisió és que Samsung volia minimitzar el temps entre el llançament i la disponibilitat. L'esdeveniment del discurs d'una hora ho feu Loesje De Vriese, director de màrqueting de Samsung Bèlgica.", "response": "minimitzar el temps entre el llançament i la disponibilitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7807943173787805", "instruction": "Què va reconèixer també el Ministeri de Justícia?", "context": "Unes 4.500 parelles homosexuals es van casar a Espanya durant el primer any de vigència de la llei. Poc després de l'aprovació de la llei, van sorgir dubtes sobre la situació legal dels matrimonis amb persones de països que no permeten el matrimoni homosexual. El Ministeri de Justícia va determinar que la llei de matrimonis homosexual permet a ciutadans espanyols contraure matrimoni amb ciutadans d'altres nacionalitats independentment de si al seu país d'origen es reconeix aquesta associació. Almenys un dels membres de la parella ha de ser ciutadà espanyol per poder casar-se; així doncs, també es reconeix el matrimoni entre dos ciutadans estrangers amb residència legal a Espanya.", "response": "el matrimoni entre dos ciutadans estrangers amb residència legal a Espanya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6957042663425907", "instruction": "Per què es van canviar de sales en diferents anys les pintures de Meléndez?", "context": "Les pintures de Meléndez, juntament amb d'altres, van ser traslladades i mogudes de sales en diferents anys per qüestió d'exposició museística, encara que sovint van ser col·locades «segons els interessos decoratius». Als viatgers i especialistes en art que descrivien el Museu del Prado no els acostumaven a cridar gaire l'atenció les natures mortes de Meléndez, i els feien poques o cap al·lusió; Clement de Ris, a la seva obra Le Museé Royal de Madrid de 1859, descriu que hi ha «un gran nombre de quadres de fruites de Menéndez (1682-1744), que recorden el colorit vigorós de Michel-Ange Cerquozzi». André Lavice, el 1864, anomena alguns autors de natures mortes del Prado, i de Meléndez opina i critica «la il·luminació que realitza el pintor». El catàleg de 1872 de Pedro de Madrazo valora les natures mortes exposades, i a la part de la biografia dedicada a Meléndez afirma que «rivalitza amb els holandesos i flamencs del millor temps». L'historiador Manuel Bartolomé Cossío, a la seva obra Aproximación a la pintura española de 1884, no esmenta Meléndez. A començaments del segle XX hi va haver una gran redistribució d'obres dintre del museu: es van crear sales especials per a diversos pintors, entre elles una sala per a les natures mortes de Meléndez. Com que la sala era molt petita semblava que les parets estiguessin entapissades de pintures. L'escriptor Azorín, davant els nombrosos canvis que es feien gairebé constantment al Museu, va escriure un article en to satíric sobre el seu director, en el qual comentava:", "response": "per qüestió d'exposició museística", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.738716353351108", "instruction": "Què representen les petxines que van pintar Josep de togores i Manuel Humbert?", "context": "El tambor de la cúpula consta de vuit plafons de pintura representant antigues civilitzacions, realitzades per Josep de Togores i Manuel Humbert. Les petxines les van pintar aquests mateixos artistes, en grisalla i representen les quatre al·legories corresponents als antics regnes de Lleó, Castella, Navarra i la Corona d'Aragó. Sota aquestes petxines, es troben quatre escultures ubicades dins d'unes fornícules, que representen per una banda, La llei i La força, realitzades per l'escultor Josep Dunyach, i per l'altre, El Treball i La Religió de l'escultor Enric Casanovas.", "response": "les quatre al·legories corresponents als antics regnes de Lleó, Castella, Navarra i la Corona d'Aragó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9578332513631064", "instruction": "Què tenia Sonzogno?", "context": "Sonzogno era la competència de Ricordi, i, com aquest, tenia els seus acòlits. De poc li van servir en aquesta ocasió, ja que els de Ricordi li van guanyar el pols el dia de l'estrena d'Andrea Chenier, dos anys després: la funció, a La Scala milanesa, va ser sonorament escridassada. Per cert, l'obra no s'hauria estrenat si un altre amic de Giordano, Pietro Mascagni, no hagués intercedit davant Sonzogno, que s'havia tornat a fer enrere poc abans de la primera data programada. Andrea Chenier acaba sent, doncs, un producte dels amics de Giordano; la seva òpera més famosa no hauria vist la llum sense ells.", "response": "acòlits", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10717716590139281", "instruction": "Per què tornen a Atenes els equips de treball de les institucions?", "context": "BRUSSEL·LES, 7 (EUROPA PRESS) Grècia i els seus creditors han aconseguit un acord sobre el paquet de reformes que haurà d'adoptar el Govern hel·lè durant 2019 i 2020, la qual cosa permet la volta a Atenes dels equips de treball de les institucions per tancar detalls a nivell tècnic de la segona revisió del rescat, segons han informat fonts de l'Eurogrup a Europa Press Atenes i els creditors – Comissió Europea, Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI)– han intensificat els seus contactes durant els últims dies per pactar uns punts comuns sobre qüestions “clau”, com el sistema de pensions i fiscal. A la seva arribada a la trobada, el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha assegurat que aquest divendres no es tancaria un “acord polític total” però ha afirmat ser “optimista”. Per la seva banda, el vicepresident de la Comissió Europea per a l'Euro i el Diàleg Social, Valdis Dombrovskis, ha confiat que i que permeti tancar “els principals paràmetres” de la segona revisió. Atenes i les institucions creditores porten mesos negociant per tancar un acord que permeti tancar la segona revisió del programa, que obriria la porta a nous desemborsaments per a Grècia i a la participació completa del FMI en el rescat, en el qual fins ara només participa aportant suport tècnic.", "response": "per tancar detalls a nivell tècnic de la segona revisió del rescat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.925632531398284", "instruction": "Què va ordenar José Manuel Maza als caps de les Fiscalies de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida?", "context": "La Fiscalia del Tribunal Suprem ha enviat al diputat del PDeCat al Congrés i alcalde de Tortosa, Ferran Bel, una citació perquè comparegui voluntàriament el pròxim dilluns a les dotze del migdia en relació al suport del seu consistori al referèndum de l'1-O. Bel és un dels 712 alcaldes catalans que el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va posar al punt de mira el passat dimecres, quan va ordenar als caps de les Fiscalies de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida que citessin com a investigats tots els batlles de les poblacions que han anunciat el seu suport al referèndum de l'1-O. Bel és diputat al Congrés, i contràriament al que ha passat amb els altres quatre alcaldes aforats al Parlament de Catalunya, la seva citació introdueix aquesta possibilitat de no acudir voluntàriament a la cita, una diferència que segons ha explicat el mateix Bel a l'ACN denota una irregularitat més dins del procediment. Per impulsar la causa contra ell, el Tribunal Suprem haurà d'enviar un suplicatori al ple del Congrés dels Diputats, que l'hauria d'avalar per majoria simple. El passat divendres Maza va ordenar a les fiscalies del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que citessin a declarar els alcaldes aforats. Bel ho és en condició de diputat al Congrés, fet que situa el seu cas al Tribunal Suprem, mentre que els alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; Mollerussa, Marc Solsona; La Seu d'Urgell, Albert Batalla, i Valls, Albert Batet, són diputats al Parlament de Catalunya.", "response": "que citessin com a investigats tots els batlles de les poblacions que han anunciat el seu suport al referèndum de l'1-O", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.00793329229187656", "instruction": "Què ataquen PP i Ciutadans?", "context": "La negociació entre el PP i Ciutadans per a donar suport a la investidura de Mariano Rajoy, que es votarà la setmana vinent, ha posat de manifest la capacitat camaleònica del partit d'Albert Rivera d'adaptar el discurs i les exigències a les circumstàncies. I ha permès de comprovar com aquesta mà dura amb la corrupció en favor d'una regeneració democràtica que no s'ha cansat de defensar Albert Rivera no és pas tan ferma quan arriba l'hora de la veritat; i en canvi s'ha acabat veient, per enèsima vegada, com els uns i els altres s'entenen de meravella quan es tracta d'atacar l'ensenyament en català, mirant d'imposar al Principat de Catalunya allò que Bauzá va aplicar a les Illes, el trilingüisme. El primer malabarisme discursiu d'Albert Rivera va ser poc abans i poc després de la campanya electoral, quan va dir primer que no pactaria amb el PP perquè Rajoy fos president i després va negar que hi hagués cap vet al president espanyol en funcions. I durant la negociació recent amb el PP per a la investidura justament de Mariano Rajoy, Ciutadans ha abaixat el llistó d'exigència sobre la necessitat de combatre la corrupció i, en conseqüència, ha apartat tots aquells càrrecs públics. Als punts que Ciutadans va posar damunt la taula per a negociar hi havia l'exigència que els càrrecs encausats per corrupció haurien de deixar la seva responsabilitat. Però què entenem per corrupció?", "response": "l'ensenyament en català", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.031272775507397155", "instruction": "Què suposava a l'època romànica la representació de la Verge Maria?", "context": "La representació de la Verge Maria a l'època romànica suposava la consideració de Maria com a camí per a la redempció de la humanitat. Se l'acostumava a col·locar, igual que en el cas de Sant Climent de Taüll, entre el col·legi apostòlic com a testimoni ocular de la divinitat de Crist. Maria sosté a la seva mà una espècie de copa, símbol iconogràfic que correspon al salm 116: «aixecaré el calze de la salvació i invocaré el nom de Iahvè». Així mateix s'invoca també com el «vas d'elecció» i «calze del món», o com la patena que irradia llum.", "response": "la consideració de Maria com a camí per a la redempció de la humanitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21993139183085486", "instruction": "Què s'utilitzava per replicar una seqüència petita d'ADN amb encebadors in vitro?", "context": "El 1971, un article publicat per Klepp et al. a Journal of Molecular Biology descrigué per primera vegada un mètode que utilitzava enzims per replicar una seqüència petita d'ADN amb encebadors in vitro. Tanmateix, aquest primer exemple del principi bàsic de la PCR no rebé gaire atenció i la invenció de la reacció en cadena de la polimerasa el 1983 és atribuïda generalment a Kary Mullis.", "response": "enzims", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8690132974538143", "instruction": "Què mostren els frescs?", "context": "La majoria dels personatges urbans estan coberts amb una mena de capa en blanc, vermell, ocre i blau-negre. En una representació de pastors usen la mateixa roba amb un tall similar. Els frescs mostren, per tant, els diferents tipus de tapall o faldilles. Alguns personatges només porten un cinturó que té una tira de tela a l'entrecuix, amb els extrems que pengen de la part davantera i posterior. Es tracta principalment de persones que estan representades durant la realització d'un treball físic, com els pescadors, els remers o els pastors.", "response": "els diferents tipus de tapall o faldilles", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9381479105943206", "instruction": "Què mostren els dissenys dels mobles?", "context": "Tanmateix, Gaspar Homar també va col·laborar amb altres arquitectes de referència, com Pere Domènech i Roura, Josep Majó, Joan Amigó i Barriga o Josep Puig i Cadafalch. Aquest últim, en aquesta època, va encarregar-li diversos projectes com, per exemple, la realització del mobiliari de la Casa Amatller. Com a creadors de programes iconogràfics i decoratius, els arquitectes intervenien en la concepció dels diferents elements planificant tant la idea general de l'obra com els espais interiors. Així doncs, els mobles d'Homar d'aquest moment presenten fórmules decoratives manllevades del llenguatge de l'arquitectura i, en aquest cas, els dissenys dels mobles mostren el segell artístic de l'arquitecte, fonamentat en la recuperació de les formes tradicionals catalanes, especialment del gòtic.", "response": "el segell artístic de l'arquitecte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8867482517663616", "instruction": "Per què està ocupada l'altra columna del foli 1?", "context": "L'escrit a mà, en el seu estat actual, comença amb un fragment de la llista de noms hebreus, que ocupa la primera columna de l'anvers del foli 1. L'altra columna d'aquest foli està ocupada per una miniatura dels quatre símbols dels evangelistes, avui lleugerament esborrada. La miniatura està orientada de tal manera que el llibre ha de girar-se 90 graus per examinar-la. El tema dels quatre símbols dels evangelistes està present de l'inici a la fi de l'obra: gairebé sempre sels representa junts, amb l'objectiu de subratllar i afirmar la unitat del missatge dels quatre evangelis.", "response": "per una miniatura dels quatre símbols dels evangelistes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8297832118166836", "instruction": "Per què s'ha multat a Josep Borrell?", "context": "La Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) ha imposat una multa de trenta euros al ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, per haver fet servir informació privilegiada per a vendre accions d'Abengoa. La venda es va fer el 2015, quan el ministre era conseller de l'empresa, i poc abans que Abengoa presentés un pre-concurs de creditors i s'enfonsés a la borsa. La CMNV va començar a investigar el cas el juliol del 2017 i considera que Borrell ha comès 'una infracció molt greu', car va fer servir informació privilegiada per fer la transacció. Les deu mil accions eren propietat de Carolina Mayeur, ex-esposa seva, i es van vendre per un import de 9.030 euros. La multa imposada és la mínima per les faltes molt greus.", "response": "per haver fet servir informació privilegiada per a vendre accions d'Abengoa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3699404479562932", "instruction": "Què va ser el 1423–1424 de la guilda de Sant Lluc d'orfebres i pintors?", "context": "Robert Campin va néixer a Valenciennes al voltant de 1375, data que s'ha deduït a partir d'un document de 1422 on s'indicava que tenia 47 anys. Està documentat que era pintor mestre a Tournai des del 1406 fins al 1440; va adquirir la ciutadania el 1410, fet que denota que no va ser Tournai el seu lloc de naixement, tot i que algunes fonts així ho han proposat. Va adquirir diversos immobles a la ciutat, vivint a la rue Chapeliers des de 1408 fins a 1420, quan es traslladà a la rue des Puits-l'eau, i el 1422 va comprar una altra casa a la rue des Corriers. El 1420 va ser un membre notable de la seva parròquia; el 1423-1424 va ser vicedegà de la guilda de Sant Lluc d'orfebres i pintors. A partir de 1423 va estar compromès amb la revolta dels artesans enfrontats a l'aristocràcia patrícia. En dos mandats diferents, 1425 i 1427, va ser nomenat Eswardeur, un càrrec electe de la ciutat de Tournai. Entre 1425 i 1427 també va ser secretari de comptes de la ciutat, i el 1428 \"Guardià de l'església de Saint Pierre\". Però el 1429, la seva participació en la revolta li comportà la prohibició d'exercir cap funció pública i va ser condemnat a peregrinar a l'Abadia de Sant Geli, a la Provença. No es tornen a tenir notícies d'ell a Tournai fins al 1430.", "response": "vicedegà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6687777772493082", "instruction": "Què decideixen fer Živný i Míla?", "context": "Tots surten i només romanen el compositor Živný i Míla. La seva relació en el passat havia estat frustrada per la mare de Míla, que volia un compromís matrimonial més avantatjós per a la seva filla, ja que considerava que la vida d'un compositor era molt poca cosa. Živný va escriure una òpera sobre la seva infeliç vida. Ara, molts anys després, descobreix que havia acusat falsament a Míla d'infidelitat en l'òpera; el seu fill, Doubek, és en realitat el seu fill. Ara, Živný i Míla reviscolen el seu amor i decideixen fugir plegats. Mentrestant la mare de Míla els cerca entre la gentada i prediu un desastre.", "response": "fugir plegats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1441253311998134", "instruction": "Què li vol fer prometre Lady Catherine a Elizabeth?", "context": "Això no obstant, la diferència més destacada d'aquesta versió d'Orgull i prejudici és la completa transformació del caràcter de Lady Catherine de Bourg. Al final de la història, Lady de Bourgh es presenta a la casa familiar dels Bennet completament alterada pels rumors que ha sentit sobre una relació entre Elizabeth i el seu nebot. L'enfrontament que segueix a aquesta visita esdevé una autèntica exigència quan Lady Catherine li vol fer prometre a Elizabeth que no es casarà amb Darcy. Però, mentre que a la novel·la aquesta exigència és una vertadera demanda, a la pel·lícula aquesta escena és un engany de Lady de Bourgh per tal de provar la sinceritat de l'amor d'Elizabeth. Així doncs, Aldous Huxley i Jane Murfin, redactant el guió de Pride and Prejudice, van convertir la indignada i desaprovadora Lady Catherine de la novel·la en una afectuosa guardiana del seu nebot. Una ambaixadora que, no només aprova el matrimoni entre Elizabeth i Darcy sinó que, a més, té un paper fonamental en la seva reconciliació.", "response": "que no es casarà amb Darcy", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6499373969469787", "instruction": "Què s'utilitza cada cop més en les anàlisis filogenètiques?", "context": "Les seqüències d'ADN s'utilitzen cada cop més en les anàlisis filogenètiques a causa del fet que uns pocs centenars de bases, amb la seva enorme quantitat de combinacions potencials, són suficients per fer anàlisis d'identificació i parentesc. Per això, alguns autors proposen un paper central de l'ADN en la definició de les espècies, de manera que una mostra d'ADN i la lectura de la seva seqüència de bases hauria de ser un dels caràcters de l'espècimen tipus, i un tipus de marca pel tàxon al qual pertany l'espècimen. S'ha proposat que la seqüència d'ADN serveixi com a caràcters clau, d'ús similar a com s'utilitzaria el codi de barres als supermercats. Aquesta taxonomia basada en l'ADN encara patiria molts dels problemes que tenen la resta d'enfocaments, com per exemple el problema dels límits de la circumscripció dels tàxons. Els canvis de noms que més molesten i avorreixen els biòlegs són els que no es produeixen per deficiències en l'anterior circumscripció dels tàxons, sinó perquè canvien els conceptes utilitzats per definir-los. Un altre problema és que cal decidir quina seqüència utilitzar, car algunes seqüències no donen una informació que diferenciï el tàxon dels altres. Això pot ser perquè un mateix gen pot romandre inalterat durant milions de generacions després de l'especiació, o a causa del fenomen de la introgressió (que fa que un gen que s'havia diferenciat torni al seu estat anterior per atzar). Per tant, de la mateixa manera en què no és convenient confiar en un únic caràcter morfològic per identificar una espècie, tampoc no és convenient confiar en una sola seqüència d'ADD. Encara que la taxonomia basada en l'ADN fos finançada, cal preguntar-se si és necessari afegir un requisit addicional al procés ja lent de descripció de nous tàxons, especialment tenint en compte que es calcula que només el 10% de les espècies del planeta han estat descrites. A causa d'això, probablement la majoria de biòlegs veurien les seqüències d'ADN com un complement, i no com un substitut, de la informació morfològica.", "response": "Les seqüències d'ADN", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9234639852072061", "instruction": "Què impliquen la majoria de les reaccions químiques en el metabolisme?", "context": "El metabolisme implica una immensa varietat de reaccions químiques, però la majoria cauen dins uns quants tipus bàsics de reaccions que impliquen la transferència de grups funcionals. Aquesta química comuna permet a les cèl·lules utilitzar un conjunt reduït d'intermedis metabòlics per transportar grups químics d'una reacció a l'altra. Aquests intermedis de transferència de grups reben el nom de coenzims. Cada tipus de transferència de grups és realitzada per un coenzim determinat, que és el substrat d'un conjunt d'enzims que el produeixen i d'un conjunt d'enzims que el consumeixen. Per tant, aquests coenzims estan sent fabricats, consumits i reciclats contínuament.", "response": "la transferència de grups funcionals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6222949612469327", "instruction": "De què era producte l'olor que va percebre Van Marum?", "context": "El 1785 va sotmetre alguns gasos a intenses descàrregues elèctriques generades amb la màquina electroestàtica. Entre ells va experimentar amb oxigen pur, el volum del qual es va reduir un 5% després de 15 minuts d'exposició, i amb aire atmosfèric, que es va reduir un 1,5% després de 30 minuts. Com que el volum dels gasos sempre es reduïa, va deduir que durant les descàrregues elèctriques tenien lloc reaccions químiques. Després d'aquells experiments va percebre una olor característica, única i punxant, al voltant del generador; Van Marum se'n va referir com «l'olor de la matèria elèctrica». Aquesta olor era producte de la formació d'ozó, sent el primer a descriure-ho científicament", "response": "de la formació d'ozó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9749323848331517", "instruction": "Què passava amb l'OAP?", "context": "Khaled no es fia del procés de pau araboisraelià. Segons ella, «No és un procés de pau. És un procés polític en què la relació de forces és per als israelians i no per a nosaltres. Ells tenen totes les cartes per jugar i els palestins no tenen res a dependre, sobretot quan l'OAP no està unida». S'involucrà políticament convertint-se en membre del Consell Nacional Palestí i apareixent regularment al Fòrum Social Mundial.", "response": "no està unida", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16864510112968578", "instruction": "Per què demana el grup polític ERC la dimissió d'Eva Parera?", "context": "ERC ha presentat una proposta de resolució en la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en què demana la reprovació i dimissió d'Eva Parera, com a consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) per formar part de la candidatura de Manuel Valls. En la proposta de resolució, ERC demana que sigui substituïda pel procediment d'urgència i recorda que el CAC és un òrgan independent que, segons indica la llei que el regula, ha de vetllar pel pluralisme polític, la neutralitat i l'honestedat informativa. També recorda que els membres del CAC tenen dedicació exclusiva i han d'actuar 'amb plena independència', per la qual cosa no poden tenir 'cap mena d'interès en la indústria audiovisual o els mitjans de comunicació'. Segons ERC, la consellera del CAC Eva Parera el desembre de 2018 va començar a participar en actes de Ciutadans i a demanar el vot per aquest partit, i el passat 7 de març es va anunciar que seria el número 4 de la llista que encapçala Manuel Valls com candidat a la batllia de Barcelona, una candidatura amb el suport de Cs. El 27 de març Eva Parera va ser designada portaveu d'aquesta mateixa candidatura, i el 24 d'abril es va proclamar oficialment la llista en la qual 'ocupa un càrrec destacat', recorda ERC. Per aquest motiu, ERC demana de 'reprovar' Eva Parera per 'haver vulnerat durant els últims mesos de forma reiterada els requisits exigits per la llei per desenvolupar el càrrec de consellera del CAC'.", "response": "per formar part de la candidatura de Manuel Valls", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9183646504726443", "instruction": "Què va lloar Janáček de Louise?", "context": "Poc abans d'iniciar la composició d'Osud, Janáček s'havia mostrat molt impressionat amb dues òperes que havia tingut ocasió d'escoltar a Praga: La Bohème de Giacomo Puccini i Louise de Gustave Charpentier (21 de maig de 1903). De la primera en va lloar el ràpid i fàcil estil conversacional i de la segona el realisme descriptiu de la vida als barris populars parisencs. De Louise' també li va cridar l'atenció el fet que contingués cançonetes del carrer, les acolorides representacions de les escenes, i també el fet que Charpentier havia escrit ell mateix el llibret i havia anomenat a la seva òpera «novel·la musical».", "response": "el realisme descriptiu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8734243640418747", "instruction": "Què hi domina sempre en la missa?", "context": "En la missa sovintegen els moments d'expressió dramàtics i fins i tot tràgics, però sempre hi domina el brillant poètic lirisme schubertià. La música que Schubert més estimava i admirava és present en aquesta obra mestra en forma d'influències o referents clars. Així doncs, hi trobem referències formals al Beethoven de les grans obres, al Rèquiem de Mozart ja des del Kyrie, al Haydn de les exquisides misses i al Bach contrapuntístic com a model ineludible en aquest sentit (fins i tot hi ha algunes reminiscències d'El clavecí ben temprat).", "response": "el brillant poètic lirisme schubertià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6151055808509249", "instruction": "Què eren Joventut i La Cataluña?", "context": "Les primeres traduccions de Goethe varen ser publicades entre 1898-1891 a La Il·lustració Catalana, continuant a L'Avenç fins al seu tancament el 1893. En aquell moment, Maragall estava treballant en cançons per a l'Orfeó Català; dins del programa musical d'aquest grup coral es troben traduccions de peces de Wilhelm Müller, Reinick, Friedrich Rückert, escenes del Parsifal de Wagner i alguna coral de Bach. L'any 1898 va publicar a Catalònia les seves traduccions de Nietzsche i Ifigènia a Tàurida de Goethe, que posteriorment es va editar en un llibre. Les traduccions dels darrers anys varen aparèixer a les revistes Joventut i La Cataluña. Amb tot, el 18 de novembre de 1911, un mes abans de la seva mort, en una carta dirigida a Pere Bosch i Gimpera confessava les seves dificultats per entendre la parla alemanya.", "response": "revistes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19699239247862366", "instruction": "En què estava basat l'estudi del 2009?", "context": "Tanmateix, un estudi del 2006 de Carlos Ibáñez i col·laboradors descobriren que M. nattereri contenia en realitat diverses espècies críptiques amb seqüències d'ADN molt diferents, encara que amb diferències morfològiques petites o inexistents. Una d'elles, trobada al sud de la península Ibèrica, fou identificada com a M. escalerai. Les poblacions de les muntanyes del nord d'Espanya representen una altra espècie («Myotis sp. A»), que ara també es coneix als Alps. Un estudi del 2009 basat en els gens mitocondrials citocrom b i ND1 revelà que el parent més proper de M. escalerai és una espècie encara no anomenada del Marroc anteriorment inclosa a M. nattereri («Myotis sp. B»), i que té una relació més llunyana amb altres membres del grup Myotis nattereri. Es calcula que M. escalerai i l'espècie marroquina divergiren fa aproximadament 2 milions d'anys. Uns mesos més tard, es trobà el primer exemplar de M. escalerai a França. Un estudi del 2011 descobrí una cinquena presumpta espècie dins del complex («Myotis sp. C»), que viuria a la península Itàlica i tindria M. sp. A com a parent més proper, però un altre estudi publicat el mateix any inclogué aquestes poblacions a M. sp. A. Aquest últim estudi, d'I. Salicini i col·laboradors, féu servir seqüències de sis gens nuclears per confirmar que M. escalerai és una espècie a part i que té una relació propera amb M. sp. B.", "response": "en els gens mitocondrials citocrom b i ND1", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7141683135620892", "instruction": "Sobre què ha falsejat Alfonso Dastis?", "context": "El congrés espanyol ha reprovat aquest dimarts el ministre d'Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, per 'mentir pública i deliberadament sobre el no ensenyament del castellà a l'escola pública catalana'. La iniciativa d'ERC ha rebut el suport del PSOE, Units Podem, el PDECat, el PNB i Bildu. Només el PP i Cs hi han votat en contra. La proposta feia referència a les declaracions de Dastis a la televisió francesa CNews, on va assegurar que a les escoles catalanes no s'ensenya castellà. Els mateixos grups han aprovat també un altre punt de la proposta dels republicans perquè el congrés espanyol manifestés el seu suport al model d'escola catalana i a la immersió lingüística, que 'tants bons resultats ha donat per a la cohesió social a Catalunya'. En canvi, el PSOE ha evitat que s'aprovés l'últim punt, que instava el president espanyol a destituir immediatament Dastis 'per negligència deliberada en la projecció exterior de l'estat espanyol'.", "response": "sobre el no ensenyament del castellà a l'escola pública catalana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.885856630107317", "instruction": "A què diu Domènech que es deu la sentència a Homs?", "context": "Portaveu d'ERC, En Comú Podem, el PNB i EH Bildu han volgut explicitar la seva solidaritat amb l'encara portaveu del PDeCAT al congrés espanyol, Francesc Homs, davant la seva immediata inhabilitació en aplicació de la sentència del Tribunal Suprem per la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. 'Aquest Parlament viurà la vergonya de veure com s'expulsa un representant del poble de Catalunya que, pel que sembla, segons el sistema judicial espanyol, va cometre el pecat de possibilitar que 2,3 milions de persones participessin en un procés de participació democràtica que no tenia ni tan sols efectes jurídics', ha denunciat el portaveu d'ERC, Joan Tardà. També en declaracions al congrés, en nom d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha mostrat el seu suport a Homs, a qui considera víctima d'una sentència que no és justa i que es deu només a haver impulsat un procés participatiu. 'És una persona triada pel poble, està aquí per un fet democràtic i hauria de poder seguir estant aquí', ha lamentat. Que el deixin acomiadar-se Per la seva banda, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha demanat que es deixi intervenir Homs avui davant el ple per acomiadar-se de la cambra. Ha insistit que el congrés no hauria d'haver concedit el suplicatori perquè el suprem l'investigués per la consulta del 9-N. 'És un bon company i un gran parlamentari que no havia comès cap delicte, no havia perjudicat la hisenda publica, no havia agredit ni matat a ningú.", "response": "haver impulsat un procés participatiu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5711607279939905", "instruction": "En què es va inspirar George Klaren?", "context": "Que el llibretista, George Klaren, es va inspirar en un relat d'Oscar Wilde no impedeix que es tracti d'una nova variació sobre el tema que ja havia arrodonit Rainer Maria Rilke en El Rei Bohusch, un dels Relats de Praga, on apareix ja perfilat psicològicament un nan amb el seu corresponent amor impossible. I és probable que al compositor li rondés al cap, en lloc de la d'una infanta espanyola, la imatge d'aquella Alma a la qual van estimar tots els homes que eren algú a la Viena de la seva època. Aquesta vegada el nan ha d'experimentar el seu enamorament, el seu desig d'expandir-se i el seu fracàs en un palau reial, envoltat del seguici que acompanya la dolça i cruel infanta, per a qui ell és només un bufó. La seva mort es produirà davant el mirall en el qual per primera vegada veu reflectida la seva espantosa imatge, la qual cosa quadra molt bé amb uns temps que també caminaven agitats a causa de la psicoanàlisi.", "response": "en un relat d'Oscar Wilde", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9545389455387583", "instruction": "Què va reivindicar Otras?", "context": "La directora general de Treball del govern espanyol, Concepción Pascual, ha presentat la seva dimissió fruit de la polèmica generada pel registre del sindicat de treballadores sexuals Otras, una gestió que la ministra de Treball, Magdalena Valerio, va censurar abans de definir com 'un gol per l'esquadra' per part del seu propi equip. Valerio ha acceptat la renúncia de Pascual, que segons una nota del Ministeri de Treball espanyol 'assumeix voluntàriament totes les responsabilitats del registre dels estatuts d'Otras davant la seva direcció general'. El sindicat, amb seu a Barcelona, va reivindicar la seva legalitat i va recordar que la seva raó de ser és la defensa dels drets laborals de les prostitutes. També va assegurar que la polèmica per la seva legalització és fruit de la 'moralina i l'odi visceral que amaga el feminisme blanc'. Valerio havia afirmat que no tenia cap coneixement de l'acord i ja va apuntar a l'assumpció de responsabilitats: 'La persona que porti això m'haurà d'explicar perquè no m'ha explicat que estava en tramitació', va dir. Valerio va insistir que la prostitució és il·legal a l'estat espanyol i que el seu govern no pot donar suport a una activitat que 'vulnera els drets fonamentals d'homes i dones que per necessitat o situacions diverses han de cedir els seus cossos perquè un tercer abusi d'ells'.", "response": "la seva legalitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30646734138957654", "instruction": "De què estava compost originàriament?", "context": "Sírius brilla tant perquè té brillantor intrínseca elevada i perquè està a prop de la Terra. A una distància de 2,6 parsecs (8,6 anys llum), el sistema de Sírius és una de les estrelles més properes a la Terra. Sírius A és unes dues vegades més massiva que el Sol i té una magnitud absoluta visual d'1,42. És 25 vegades més lluminosa que el Sol, però té una brillantor significativament menor que altres estrelles brillants com Canopus o Rigel. El sistema té una edat d'entre 200 i 300 milions d'anys. Originàriament estava composta de dues estrelles brillants blavoses. La més massiva de les dues, Sírius B, va consumir els seus recursos i va esdevenir una gegant vermella abans de desprendre les capes exteriors i quedar-se com una nana blanca fa 120 milions d'anys.", "response": "de dues estrelles brillants blavoses", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20869377420078972", "instruction": "Per què es retira Matteo Renzi de la seva formació?", "context": "L'ex-cap del Partit Democràtic Matteo Renzi ha anunciat avui que deixarà la seva formació per muntar un nou grup polític, en el que d'entrada s'integraran uns trenta diputats de la cambra baixa italiana i des del qual seguirà donant suport al govern encapçalat pel primer ministre, Guiseppe Conte. 'El que em porta a abandonar és la manca d'una visió sobre el futur', ha afirmat l'ex-primer ministre italià, en una entrevista al diari 'La Repubblica'. L'ex-cap del govern italià ha assegurat que compta amb el suport de 'més o menys' una trentena de parlamentaris i que planeja fer una bateria de propostes amb la seva nova formació política. Renzi ha posat èmfasi en el fet que seguirà donant suport al nou govern de Conte, integrat pel Partit Democràtic i el Moviment Cinc Estrelles, i ha afirmat que ara el seu objectiu serà combatre ideològicament el líder del partit ultradretà Lliga, l'ex-vice-primer ministre Matteo Salvini. 'Vull passar els mesos vinents combatent a Salvini'. L'ex-cap del Partit Democràtic ha avançat que els 'grups autònoms' que ell encapçalarà 'naixeran aquesta setmana' i ho faran 'pel bé de tots'.", "response": "per muntar un nou grup polític", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5610944262468778", "instruction": "Contra què van presentar una apel·lació el Comitè Olímpic Rus i 68 atletes?", "context": "MADRID, 21 (EUROPA PRESS) El Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) ha rebutjat aquest dijous l'apel·lació presentada pel Comitè Olímpic Rus i 68 atletes contra la sanció imposada per la l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) de participar en competicions internacionals, fet que deixa l'atletisme rus fora dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. La IAAF va sancionar de manera definitiva l'atletisme rus de qualsevol competició a mitjan juny per les seves infraccions en el reglament antidopatge i el TAS ha confirmat 'la validesa' d'aquesta decisió. 'Tenint en compte que la Federació d'Atletisme Russa està actualment suspesa com a membre de la IAAF, els seus atletes no satisfan les condicions del reglament i no són seleccionables per a les competicions que es disputin sota les regles de la IAAF. Aquestes competicions inclouen les proves d'atletisme dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro', ha assenyalat el TAS en la seva sentència.", "response": "contra la sanció imposada per la l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9479375325233625", "instruction": "De què era responsable el magistrat més important?", "context": "Una prova de la distensió entre els dos grups rau en la participació conjunta en l'organització de la magistratura. La cambra municipal dels quattuoviri va ser substituïda per dos duumviri o duoviri, és a dir, va passar a estar formada de quatre a només dos magistrats. El més important, l'anomenat duumvir iuri dicundo, era responsable de l'administració de justícia. A aquests duumvirs, els incumbia convocar i presidir les assemblees –que triaven els magistrats– i el consell ciutadà (ordo decurionum), compost per cent dels magistrats anteriors. L'altre duumvir (anomenat duumvir viis aedibus sacris publicis procurandis) tenia confiada la cura dels carrers, dels edificis públics i religiosos, els mercats i l'ordre públic. A partir del 45 al 40 aC, els duumvirs van ser anomenats «edils» (aediles). De les inscripcions, sembla possible deduir que treballaven amb una jurisdicció limitada, probablement en termes de comerç i mercats, similar a la que a Roma varen ser els edils curuls.", "response": "de l'administració de justícia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9159670355357848", "instruction": "Què cobreix el daurat?", "context": "Resulta estar més en consonància a la sagristia i en ambients no pròpiament de culte que no en l'església pròpiament dita. L'estil rococó s'adapta molt malament amb l'ofici solemne de la funció religiosa, amb el tabernacle, l'altar ni tampoc amb el púlpit. En el cas de grans objectes, l'escultura rococó resulta bella, però alhora es troba una semblança amb el barroc. Els elements fantasiosos d'aquest estil no s'adiuen amb les grans parets de les esglésies. En qualsevol cas, tot ha de ser segons la situació local i les circumstàncies. Hi ha peces del rococó autènticament belles, mentre que algunes altres no responen als cànons i intenten assimilar-se a objectes sacres. Entre els materials utilitzats en l'estil rococó figuren la fusta tallada, el ferro i el bronze utilitzat en la construcció de balustrades i portals. Un element distintiu és el daurat que cobreix els freds materials metàl·lics més acceptables per la implantació en ambients no profans.", "response": "els freds materials metàl·lics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4146010324663144", "instruction": "Què encén Holmes?", "context": "Després del títol, un lladre amb el rostre cobert introdueix en una gran bossa els objectes que hi ha damunt una taula. Sherlock Holmes entra al saló i descobreix l'intrús, però en encarar-se al rapinyador aquest desapareix. Holmes inicialment intenta ignorar el fet tot seient i encenent una cigarreta, però el lladre torna a aparèixer i el detectiu intenta apoderar-se del sac d'objectes robats. Treu una pistola de la butxaca del seu barnús i dispara a l'intrús, que torna a desaparèixer indemne. Quan Holmes aconsegueix els objectes robats, la bossa desapareix de les seves mans i torna a les del lladre, que desapareix immediatament a través d'una finestra. En aquest moment la pel·lícula acaba abruptament mostrant a Holmes amb una evident expressió de perplexitat.", "response": "una cigarreta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4281993235848206", "instruction": "Per què resultava conflictiva la renovació a causa del deteriorament que patia?", "context": "Per mor del seu deteriorament, la Suprema Inquisició ordenà diverses vegades, des del segle xvii, la seva renovació. La qüestió resultava conflictiva per la presència d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa. Finalment el 1755 es complí l'ordre, però només s'imposà la renovació de les posteriors al 1645 i, per tant, els llinatges implicats en pràctiques judaiques es limitava als estrictament xuetes, deixant de reproduir les de més d’un milenar de penitenciats i dos centenars de cognoms de condemnats per criptojudaisme. Aquesta reducció de la representació pública dels penitenciats va facilitar en gran manera l'adhesió del conjunt de la societat mallorquina a la ideologia discriminatòria, en la mesura que el grup de descendents de conversos quedava perfectament, i falsament, definit i aïllat.", "response": "per la presència d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35403038463071246", "instruction": "Què es recerca en el joc 'Mars Rover'?", "context": "La NASA està de celebració: el projecte 'Curiosity' compleix quatre anys. És un dispositiu que recorre la superfície de Mart. Per aquest motiu, l'agència espacial ha llançat 'Mars Rover', un joc gratuït ben divertit que permet de recórrer la superfície del planeta vermell a la recerca d'aigua subterrània. El funcionament és molt simple. L'usuari condueix un 'rover' –un vehicle robòtic– per la superfície del planeta. La finalitat del joc és d'omplir el màxim nombre de tancs d'aigua sense fer malbé les rodes del vehicle.", "response": "aigua subterrània", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08303592930795589", "instruction": "Què inclou l'acord tancat entre JxCat i ERC?", "context": "L'acord tancat entre JxCat i ERC inclou que el ple del parlament no aprovi la suspensió dels drets i deures de Carles Puigdemont i els cinc presos polítics diputats. Segons que han explicat a VilaWeb fonts coneixedores de les converses, el pacte implica usar l'aritmètica parlamentària perquè el ple no sumi la majoria absoluta necessària, d'acord amb el reglament del parlament, per a acatar la suspensió decretada pel jutge Pablo Llarena. De manera sobirana, per tant, el ple no acceptaria la suspensió dels diputats que Llarena va ordenar en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Aquesta entesa entre JxCat i ERC evita un possible trencament del govern per les discrepàncies que mantenien els dos socis sobre la manera de procedir. El president del parlament, Roger Torrent, i el vice-president primer, Josep Costa, han anunciat els grans eixos del pacte en una compareixença conjunta. JxCat i ERC han acordat que l'última decisió la prengui el ple i no pas la mesa.", "response": "que el ple del parlament no aprovi la suspensió dels drets i deures de Carles Puigdemont i els cinc presos polítics diputats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5768619841264171", "instruction": "Què quedà fora de l'abast de Vandermonde?", "context": "El mètode de Vandermonde consistia a calcular sumes parcials d'arrels, que es podien expressar com a imatges de funcions racionals en polinomis simètrics. Això va permetre calcular les seves sumes parcials, després aplicar-hi una nova descomposició de cada suma en subsumes i calcular-ne aquestes subsumes. Amb reiteracions, existeix l'esperança d'obtenir les subsumes, compostes cadascuna d'una única arrel, i de concloure. Aquest mètode el portà a resoldre el cas on n és igual a 11; però un mètode genèric quedè fora de l'abast. Tanmateix, havia resolt una equació de 11è grau que no tenia cap factorització evident diferent que aquella associada al terme (X - 1).", "response": "un mètode genèric", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8765293129184025", "instruction": "De què és l'escultura amb la silueta de Catalunya?", "context": "Ribes de Freser ha homenatjat els polítics encausats i condemnats per haver organitzat el 9-N. L'ex-president Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau han rebut el suport del poble, juntament amb els membres de la mesa del parlament Joan Josep Nuet i Anna Simó. S'ha reivindicat en múltiples vegades el dret de decidir i s'ha defensat amb fermesa que l'1 d'octubre es celebrarà el referèndum. A més, s'ha destapat una escultura de ferro forjat amb la silueta de Catalunya i una urna: 'El 9-N el poble de Catalunya va perdre la por i l'1 d'octubre serà la traca final', ha afirmat Mas.", "response": "de ferro forjat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9408854671733854", "instruction": "Què diu el Ministeri d'Interior que preparaven els detinguts?", "context": "La Guàrdia Civil ha començat aquest matí una operació ordenada per l'Audiència espanyola contra grups d'independentistes, quan falten poques setmanes perquè el Tribunal Suprem espanyol faci pública la sentència contra els membres del govern, la presidenta del Parlament de Catalunya i els dirigents civils independentistes. Hi ha hagut nou detinguts, entre els quals tres membres dels Nou dels Lledoners: quatre de Sabadell, un de Mollet, un de Cerdanyola, un de Santa Perpètua, un de Sant Pere de Torelló i un de Sant Fost. Dues de les persones detingudes han estat posades en llibertat en les últimes hores. Segons el Ministeri d'Interior espanyol, 'preparaven accions violentes', per això el jutge els acusa de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius. A hores d'ara hi ha concentracions de rebuig arreu del país i a les 20.30 se'n farà una d'unitària a Barcelona.", "response": "accions violentes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5376738157203227", "instruction": "A què es dedicava Luigi Rognoni?", "context": "El tema proposa una història clàssica d'ambient exòtic que de Le Rencontre imprévue de Gluck a El rapte en el serrall de Mozart, de L'italiana in Algeri a Il turco in Italia del mateix Rossini, sovint va recórrer l'òpera bufa entre els segles XVIII i XIX. Però Adina és més aviat una òpera semiseriosa. En lloc de tornar sobre algunes de les característiques estilístiques divertides consagrades per l'experiència anterior, adopta un llenguatge més lineal i més atent a afavorir el malenconiós, i de vegades fins i tot dramàtic, llibret, com en el quartet Ah, qual notte orrenda è questa!, en el qual el musicòleg Luigi Rognoni hi va veure fins i tot un avançament de la tràgica nit de Rigoletto de Verdi.", "response": "musicòleg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8930447947794645", "instruction": "Per què utilitzen el cau principal els porc formiguers?", "context": "Els porcs formiguers són animals principalment nocturns que a vegades surten del niu durant el dia per desplaçar-se o prendre el sol a l'entrada del seu cau. Excaven el cau flexionant i estenent les potes anteriors repetidament i utilitzant els quatre dits per treure terra. Creen una xarxa de llars provisionals al seu territori i un cau principal que utilitzen per reproduir-se. El cau principal pot ser profund i extens, amb diverses entrades estretes i una llargada de fins a 13 metres, mentre que els caus menys importants poden ser tan petits que amb prou feines hi entra el cap de l'animal. De totes maneres, els caus solen ser austers i l'única «comoditat» és un llit de terra solta. L'oricterop canvia periòdicament la configuració del cau principal i de tant en tant es muda per crear-ne un altre. Això resulta útil per animals més petits com el gos salvatge africà, que aprofiten els caus abandonats per refugiar-se, com s'explica més avall. Els porcs formiguers són solitaris i només comparteixen el mateix cau entre una mare i les seves cries, tot i que a les zones amb una alta densitat de població hi poden viure diferents oricterops sense compartir el mateix cau.", "response": "per reproduir-se", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4299742767313792", "instruction": "En què consisteix el procés de la PCR?", "context": "El procés de la PCR consisteix en general en una sèrie de 20 a 35 canvis repetits de temperatura anomenats cicles; cada cicle sol consistir en 2-3 passos a diferents temperatures. La PCR comuna es realitza amb cicles que tenen tres passos de temperatura. Els passos de cada cicle sovint són precedits per un xoc tèrmic (anomenat \"temps de manteniment\") d'alta temperatura (> 90 °C), i seguit per un altre temps de manteniment al final del procés per l'extensió de producte final o el breu emmagatzematge. Les temperatures utilitzades i el temps aplicat a cada cicle depenen d'una gran varietat de paràmetres, incloent-hi els enzims utilitzats per la síntesi de l'ADN, la concentració d'ions divalents, els dNTP a la reacció i la temperatura d'unió dels encebadors, així com la longitud de l'ADN que es desitja amplificar.", "response": "en una sèrie de 20 a 35 canvis repetits de temperatura anomenats cicles", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5392183228347882", "instruction": "Per què s'ha condemnat a Pervez Musharraf?", "context": "L'expresident del Paquistan Pervez Musharraf ha estat condemnat avui a pena de mort per haver imposat el 3 de novembre del 2007 l'estat d'emergència a tot el país, ha informat la cadena de televisió local Geo. El tribunal especial per jutjar el cas d'alta traïció contra Musharraf, creat per ordre del Tribunal Suprem, està integrat pel magistrat del Tribunal Superior de Peshawar, el magistrat del Tribunal Superior de Lahore i el magistrat del Tribunal Superior de Sind.", "response": "per haver imposat el 3 de novembre del 2007 l'estat d'emergència a tot el país", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30590524614309933", "instruction": "A què al·ludeixen els lleons de sota el tron?", "context": "La capella on s'havia d'ubicar el retaule tenia només 4 metres d'ample amb arcs diafragmàtics, el que explica la forma apuntada. Degut a les reduïdes dimensions de la capella, Dalmau va decidir canviar els fons daurats que exigia el contracte per una mena de trompe-l'oeil que engrandís òpticament les dimensions de la capella amb la figuració de l'absis, el transsepte i del creuer d'una església com a lloc d'acollida de la visió de Maria, creant un efecte visual que ampliava l'espai de devoció. La ubicació de Maria just a l'espai del creuer confereix una significació especial a Maria i el Nen ubicat al lloc de l'altar, lloc de connexió entre el cel i la terra, entre la presència divina i els homes. La figuració de l'altar es veu reforçada per l'elevació del tron sobre quatre lleons en al·lusió al tron de Salomó i a la visió de Maria com Sedes sapientiae, una iconografia utilitzada pel Mestre de Flémalle i per Jan van Eyck. Amb el fons de temple Dalmau no només aconseguia una ampliació visual, sinó una elevació de categoria de la mateixa capella a un àmbit eclesiàstic nou i millor que el del pobre espai real que es va trobar.", "response": "al tron de Salomó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5734263999770602", "instruction": "Què ha ordenat la nova jutgessa que investiga les càrregues policíaques al Bages?", "context": "La nova jutgessa que investiga les càrregues policíaques del Primer d'Octubre al Bages ha admès el recurs presentat per la defensa de l'ex-regidor de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso, Jordi Pesarrodona, i considera que es van vulnerar els seus drets quan la seva antecessora en el cas va acordar donar per acabada la instrucció de les càrregues a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada sense haver-lo permès declarar en condició de víctima. La magistrada, doncs, ha ordenat de reobrir la instrucció i el santjoanenc serà citat per a declarar el 25 de març. Cal recordar que, en paral·lel, Pesarrodona està acusat de desobediència greu per haver-se posat al costat d'un guàrdia civil amb un nas de pallasso. En el seu escrit d'acusació, la fiscalia demana per a ell dotze mesos de multa i vint-i-quatre mesos d'inhabilitació. Les càrregues a Callús La nova magistrada del jutjat d'instrucció 2 de Manresa també ha acceptat el recurs presentat per la defensa dels ferits i ha acordat de reobrir la investigació per les càrregues policíaques a Callús. Així, segons ha explicat la defensa i tal com havien requerit, se citarà a declarar com a testimoni al tinent coronel de la Comandància de Barcelona que va organitzar les reunions preparatòries de la intervenció de la Guàrdia Civil als municipis de la Catalunya Central.", "response": "reobrir la instrucció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20960246808111826", "instruction": "Què vol impulsar Nova Convergència?", "context": "ACN Barcelona.-Nova Convergència s'ha constituït aquest dilluns com a entitat sense afany de lucre que vol impulsar “el debat ideològic i polític”, i aquest dimecres es registrarà. La secretària general serà Maria Teresa Pitarch, i el seu president, l'exconseller de Justícia, Germà Gordó. Ho han anunciat aquest dimarts en una roda de premsa al Parlament, en la que Gordó ha assenyalat que, en qualitat de diputat no adscrit, votarà a favor de la reforma del reglament al Parlament. “Perquè és un reglament basat en la sobirania del propi Parlament, però també en la legalitat, d'acord amb l'ordenament jurídic”, ha dit. Preguntat sobre la informació que publica el digital 'El Español' i que parla de l'existència d'un informe intern elaborat per una comissió formada per diverses conselleries per ordre de l'àrea d'Infraestructures, depenent de vicepresidència, l'exconseller de Justícia ha tret importància que el document no es portés al tribunals. Basant-se en “les informacions que he anat llegint” sobre aquesta qüestió, Gordó ha valorat que “si hi ha un informe que es va fer i va quedar damunt la taula era per introduir millores” i que si feia constar elements constitutius de delicte, ja s'hagués portat a Fiscalia.", "response": "el debat ideològic i polític", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46548050282069575", "instruction": "Què porta Hèctor en el vas atenenc?", "context": "A les monedes en curs dels segles V i IV aC, s'aprecien sota el casc corinti un casquet de cuir amb orelleres i un particular protector de nuques arrissat. Aquest element sembla clau per a l'anàlisi del casc de cuir. L'exemple més complet es troba a un vas atenenc on apareix Hèctor amb un casc corinti sobre un casquet de cuir amb orelleres i un protector de nuques arrissat. Aquest element seria importantíssim a fi de reconstruir la interpretació de l'estàtua, perquè el casquet de cuir és el signe que distingeix els estrategs, el general de l'exèrcit d'una polis grega. El Bronze B ha estat caracteritzat per reconèixer-lo com el comandant d'una armada.", "response": "un casc corinti", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7240640306414945", "instruction": "Què diu la batllessa que es pot aconseguir a curt termini?", "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet una declaració institucional per a fer balanç dels incidents dels últims dies i demanar que no es criminalitzin els joves, protagonistes en les protestes que de moment han acabat amb divuit persones amb presó sense fiança: 'Ens cal escoltar molt més què diu la gent jove i no criminalitzar-los mai. Separar entre actituds puntuals violentes, d'allò que és un malestar molt greu, profund, que prové de la frustració d'una generació que no se sent representada, i a la que segurament no s'ha escoltat prou'. Colau també ha demanat que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, s'asseguin i parlin: 'Si poden parlar per a coordinar els dispositius policíacs, com no poden parlar del problema de fons que tenim?', s'ha preguntat, en referència a la coordinació de cossos policíacs entre el ministeri de l'Interior espanyol i el Departament d'Interior de la Generalitat. La batllessa creu que la solució no arribarà en poc temps, però que es pot treballar en una estratègia per a desblocar la situació a curt termini. També ha sol·licitat dues taules de diàleg a nivell estatal com català, que siguin permanents i que treballin per una solució política.", "response": "desblocar la situació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18782689144962716", "instruction": "Amb què està compromès Donaire?", "context": "Feia dies que no es palpava tanta tensió a la sala de vistes del Suprem espanyol. Encara no era migdia quan ha comparegut un dels darrers testimonis proposats pel partit d'extrema dreta Vox i acceptats pel tribunal: Albert Donaire, un mosso d'esquadra compromès públicament amb la independència de Catalunya. Per aquest motiu ha rebut amenaces, tant ell com la seva família, i ha estat cridat a declarar. Per quina raó? Perquè és un mosso independentista. Quina transcendència jurídica pot tenir el seu testimoni?", "response": "independència de Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.028350499522852846", "instruction": "A què han apel·lat els batlles?", "context": "Els batlles d'Altafulla, Torredembarra, Vila-seca (Tarragonès), Mont-roig del Camp (Baix Camp) i Calafell (Baix Penedès) han apel·lat a la responsabilitat individual dels ciutadans i han demanat que no es traslladin a les segones residències en aquests municipis. Han assegurat avui a l'ACN que aquest cap de setmana s'ha incrementat l'afluència de veïns procedents principalment de l'àrea metropolitana de Barcelona i de l'Aragó. Tots han demanat que se segueixin les recomanacions de la Generalitat i el govern espanyol. A més, Salou (Tarragonès) ha decretat el tancament dels establiments comercials i d'oci, com ara teatres, cinemes, sales de festa, discoteques o pubs. Només podran mantenir l'activitat els establiments integrats als hotels, centres sanitaris o socials residencials i els comerços dedicats exclusivament a la venda d'aliments i material de neteja i higiene. 'Que tothom es quedi a casa seva, no a les segones residències.", "response": "a la responsabilitat individual", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.04567636189974156", "instruction": "Què anunciava als polinesis l'aparició de Sírius a l'horitzó?", "context": "En un altre lloc del món, Polinèsia, les estrelles més brillants eren importants per a la navegació entre els milers d'illes i atols de l'oceà Pacífic. Baixes, al costat de l'horitzó, servien de brúixoles estel·lars que ajudaven els mariners a traçar el rumb cap a la seva destinació final. Addicionalment, funcionaven com a marcadors de latitud; en el cas de Sírius, coincideix amb la latitud de l'arxipèlag de Fiji, en 17° S, de manera que sobrepassava les illes cada nit. Per als polinesis, el mapa dels cels nocturns no era el mateix que el de romans i grecs. En el seu firmament, Sírius pertanyia a una constel·lació anomenada Manu, en la qual feia de cos d'un gran ocell les puntes de les ales del qual no eren altres que Canopus al sud i Proció al nord, altres dues estrelles notables, les quals dividien la nit polinèsia en dos hemisferis. De la mateixa forma en què l'aparició de Sírius abans de l'aurora anunciava l'estiu per als grecs, per al poble maori assenyalava el començament de l'hivern, en la seva llengua anomenada Takurua, nom que designava tant l'estació com Sírius. El seu punt culminant en el solstici hivernal era dia de festa a Hawaii —arxipèlag que, no obstant això, es troba en l'hemisferi nord terrestre, però a baixa latitud—, on era conegut com a Ca'ulua, 'Reina del cel', encara que no és aquest el seu únic nom al llarg del Pacífic, car en rebia d'altres com Tau-ua a les illes Marqueses, Rehua a Nova Zelanda i Aa i Hoku-Kauopae en la mateixa Hawaii.", "response": "el començament de l'hivern", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15609073883942293", "instruction": "Què planeja Hergé setmanalment?", "context": "El primer lliurament de Tintín al país dels soviets va aparèixer a l'edició del 10 de gener de 1929 de Le Petit Vingtième, i va sortir setmanalment fins al 8 de maig de 1930. Hergé no planeja el desenvolupament de la història, sinó que improvisava noves situacions setmanalment, per la qual cosa Jean-Marc i Randy Lofficier observen que «tant pel qua fa a la història i la il·lustració, Hergé estava aprenent el seu ofici davant els ulls dels lectors». Hergé admetia que la feina pecava d'una certa urgència, dient: «Le Petit Vingtième sortia dimecres a la nit, i sovint aquell mateix dia no tenia ni idea de com aconseguiria fer sortir Tintín de la difícil situació en què l'havia ficat la setmana anterior». Michael Farr considera aquest fet prou evident i assenyala que molts dibuixos eren «simples, rudimentaris, i precipitats» i no tenien la «polidesa i refinament» que Hergé desenvoluparia més endavant. En contrast, creu que certes vinyetes eren d'alta qualitat i que mostren l'«extraordinària capacitat com a dibuixant» d'Hergé.", "response": "noves situacions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46038202344945767", "instruction": "Per què s'ha dictaminat una alerta als centres de transport?", "context": "La Policia britànica ha anunciat avui l'obertura d'una investigació després de l'enviament de tres artefactes explosius a instal·lacions de dos aeroports i una estació de tren de Londres, incidents que s'han saldat sense víctimes. La Policia Metropolitana ha detallat que els tres artefactes han sigut enviats als aeroports de Heathrow i Ciutat de Londres – sense que les operacions s'hagin vist afectades – i a l'estació de Waterloo. En el seu comunicat, ha indicat que els artefactes estaven en paquets postals grandària foli i, segons l'anàlisi dels artificiers, podrien haver provocat 'un petit incendi' després de la seva obertura. Així, ha assenyalat que un dels paquets, enviat a un edifici pertanyent a l'aeroport d'Heathrow, ha cremat després de la seva obertura, provocant que les instal·lacions fossin evacuades per precaució. 'El Comandament Antiterrorista de la Policia Metropolitana aborda els incidents com a vinculats i manté una visió oberta quant als motius', ha assenyalat, al mateix temps que ha emès una alerta als centres de transports de la ciutat perquè incrementen la vigilància. Finalment, ha manifestat que de moment no s'han produït arrests, mentre continuen les investigacions.", "response": "perquè incrementen la vigilància", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7092172454094547", "instruction": "Què va intentar fer Foment?", "context": "Avui comença al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el judici per la vaga del 8 de novembre proppassat, convocada per la Intersindical-CSC. Foment del Treball va demandar el sindicat després de fracassar en l'intent de prohibir la convocatòria, feta quan l'Audiència espanyola havia decretat presó sense fiança per al vice-president Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Dolors Bassa i Carles Mundó. Una vintena de sindicats de tot el món han fet arribar la solidaritat amb la Intersindical-CSC i el suport al dret de vaga dels treballadors catalans. El primer sindicat d'Euskal Herria (ELA), el primer sindicat de Galícia (CIG) i la Federació Sindical Mundial (FSM), que agrupa més de 92 milions de treballadors de tot el món, han fet costat a la formació catalana. Sindicats de França, Sardenya, Àustria, l'Argentina, l'Aragó, Palestina i la Vall d'Aosta també han fet arribar mostres de suport. Concretament, són la Unió Sindical Solidaires de França, l'All Pakistan Labour Federation, l'Austrian Trade Union Federation, la Confederazione Sindacale Sarda, la Confederación de Trabajadores de Argentina-Autónoma, el Colectivo Unitario de Trabajadores de l'Aragó, la Intersindical de Aragón, la Palestinian Labor Union Coalition, el Movimiento de Pensionistas y Jubilados Indignados de l'Aragó, el Syndicat Autonome Valdôtain des Travailleurs de la Vall d'Aosta i la Unió Internacional de Treballadors de la Construcció (FSM).", "response": "prohibir la convocatòria", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5039925521648206", "instruction": "Què han demanat al jutjat de Manresa?", "context": "Artur Junqueras i Neus Bramona, pare i parella d'Oriol Junqueras, han demanat un habeas corpus al jutjat de Manresa. Segons que ha explicat el seu advocat, Andreu Van den Eynde, aquest procediment s'aplica quan l'implicat creu que està en situació de detenció il·legal i fa que sigui el jutge del territori on està pres, en aquest cas Manresa, qui ha de decidir sobre la seva llibertat. ‼️ Artur Junqueras i Neus Bramona, pare i dona d'Oriol @junqueras, presenten un habeas corpus al jutjat de Manresa per demanar la seva posada en llibertat immediata🎗️ pic.twitter.com/cD3UxGMmSL — Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) January 10, 2020 El lletrat ha indicat que no han prioritzat mai aquesta estratègia, però després de la decisió del Tribunal Suprem espanyol de mantenir-lo a presó tot i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), 'és una necessitat bàsicament de pressió de l'entorn de l'Oriol'. En tot cas, ha admès que hi ha molt poques possibilitats que Junqueras pugui sortir de la presó per anar al ple del Parlament Europeu. La carta que va enviar Marchena al TJUE sobre Junqueras i que ara el compromet Van den Eynde també ha subratllat que el TJUE ja no pot fer res 'més enllà d'al·lucinar', i ara només queda la via del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. A banda, l'advocat ha opinat que la mobilització que hi haurà farà que s'obri la carpeta de l'indult, encara que els presos no ho vulguin.", "response": "habeas corpus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36085209835775134", "instruction": "Què ha demanat Borrell al govern belga?", "context": "El ministre espanyol d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ha afirmat que el seu govern ja ha demanat a l'executiu belga que actuï a favor del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la demanda civil de Carles Puigdemont i els consellers exiliats. La hi van interposar perquè consideraven que el magistrat violava el seu dret de la presumpció d'innocència i perquè no era imparcial. 'Mitjançant la nostra ambaixada hem sol·licitat al Govern belga que que actuï a favor de la immunitat de la jurisdicció d'Espanya i del jutge del Tribunal Suprem demandat davant el tribunal que coneix aquesta demanda', ha declarat Borrell en una conferència de premsa durant la reunió amb els vint-i-vuit titulars d'Exteriors de la Unió Europea (UE). Ha insistit que el govern espanyol sol·licita a Bèlgica que 'respectant el iure imperii, no apareguin com a part acusatòria, sinó a favor de la immunitat de la jurisdicció'. El ministre ha assenyalat que encara no els han respost, però reconeix que tampoc no s'espera cap contestació formal. Borrell ha admès als periodistes que no sabia que els advocats de Puigdemont i els consellers haguessin demanat al govern belga que es presentés com a part acusatòria contra Espanya.", "response": "que actuï a favor del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.963519274211854", "instruction": "Amb què tenia enllaç l'estació?", "context": "El 17 de juny de 1970 es va perllongar amb una estació des de Drassanes a Pueblo Seco, estació que actualment es denomina Paral·lel. El perllongament de 700 metres arribava a la part baixa del barri de Poble Sec a l'avinguda del Paral·lel, ja estava programada el futur enllaç amb la línia 2 que no s'inauguraria fins al 1995. Pel moment ja tenia enllaç amb el Funicular de Montjuïc i el Telefèric (enllaç amb el funicular) s'estava enllestint.", "response": "amb el Funicular de Montjuïc i el Telefèric", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7217950196197754", "instruction": "A què vol Arcadi España que es dediqui un percentatge dels beneficis obtinguts?", "context": "El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha reclamat que la llei de ports de l'estat espanyol obligui els que tenen beneficis a destinar-ne un percentatge a inversions sostenibles en la seva àrea d'influència. Els recursos s'haurien de distribuir d'acord amb els ajuntaments de l'entorn. Arcadi España ha llançat aquesta proposta durant el Fòrum Europa – Tribuna Mediterrània, aprofitant la presència del nou president de Ports de l'Estat, Francisco Toledo. El conseller ha assenyalat que els ports són fonamentals per a l'ocupació, però han de continuar avançant cap a la sostenibilitat i millorar la relació amb l'entorn. Ha explicat que treballen al port de València per ajudar els camions a modernitzar la flota progressivament i a reduir les emissions contaminants. España considera que les renúncies de l'Autoritat Portuària de València (APV) a allargar el dic d'abric i a augmentar el dragatge del canal d'accés a la futura terminal nord de contenidors són dues bones notícies perquè demostren que el port de València ha sabut escoltar.", "response": "a inversions sostenibles en la seva àrea d'influència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49037408649976266", "instruction": "En què s'han denunciat retards a la Comissió Europea?", "context": "Els eurodiputats Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC), Ramon Tremosa (PDECat), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC) i l'independent Francesc Gambús han denunciat a la Comissió Europea els retards en el corredor mediterrani. En una carta dirigida a la comissària de Transports, Violeta Bulc, els eurodiputats avisen que 'no hi ha un pla detallat a curt, mitjà o llarg termini' per a desenvolupar aquesta infrastructura, tal com denuncia un informe recent del lobby pel corredor, FERRMED. En aquest sentit, reclamen que la veu de l'organització s'inclogui en totes les reunions del fòrum del corredor que organitza Brussel·les. 'Com a eurodiputats, hem estat monitorant el desenvolupament del corredor mediterrani, una infraestructura europea essencial', asseguren. També afirmen que l'últim informe de FERRMED exigeixen que es tinguin en compte les seccions transfrontereres, les qüestions d'interoperabilitat, la intermodalitat i capacitat de la infrastructura. Així mateix, demanen incloure la línia convencional que enllaça Tarragona amb Saragossa a través de Lleida i l'axis de l'Ebre com a part integral de la xarxa principal del corredor.", "response": "en el corredor mediterrani", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7023825358202256", "instruction": "Què va sortir del mantell amb l'impacte?", "context": "A més dels cràters de diàmetres que van des de centenars de metres fins a centenars de quilòmetres, n'existeixen d'altres de mida descomunal com és el cas del cràter Caloris, que té un diàmetre de 1.300 km i que és la major estructura geològica de la superfície de Mercuri. L'impacte que el va produir va ser tan violent que va produir la sortida de lava del mantell i va crear un anell concèntric al voltant del cràter amb alçàries que arriben als 2 km. A més, també se li atribueixen les fractures i escarpes al costat oposat del planeta. En la geologia lunar, aquest tipus de cràters, que van quedar omplerts pel material magmàtic, reben el nom de mars lunars.", "response": "lava", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7616173689113103", "instruction": "De què no és conscient el nan?", "context": "La Infanta rep un nan deforme entre els regals pel seu divuitè aniversari. El bufó no és conscient de la seva deformitat. Es creu un gran cavaller i en una burla cruel, les dames de la Infanta l'animen a cantar. La mateixa infanta, consentida i sense cor, li demana que canti per a ella premiant-lo amb una rosa i ballant amb ell, per això el nan s'imagina que ha conquistat el cor de la princesa.", "response": "de la seva deformitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.48258665246121457", "instruction": "En què consistia l'holotip que va descriure a L. tobieni?", "context": "L. tobieni fou descrit a partir d'un holotip consistent en un esquelet d'adult molt ben conservat, que fou trobat el 1984 i és custodiat a les col·leccions del Museu Estatal de Hessen a Darmstadt (Alemanya). Un altre exemplar, fragmentari i mal conservat, es troba a Bèlgica, al Reial Institut Belga de Ciències Naturals. Els fòssils provenen del jaciment de Messel, que data de l'Eocè mitjà i es troba a l'estat de Hessen (Alemanya). El 1987, Storch i Von Koenigswald descrigueren l'esquelet com a una espècie nova, Leptictidium nasutum, que s'unia a les dues espècies de Leptictidium que es coneixien aleshores.", "response": "en un esquelet d'adult molt ben conservat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3257513263087187", "instruction": "Què tornarà Toni Comín si li ho demana ERC?", "context": "El número 2 de Junts per Catalunya a les eleccions europees, Toni Comín, ha assegurat que tornarà l'acta de diputat del parlament si ERC li ho demana: 'Faré el que ells vulguin', ha subratllat en declaracions a Catalunya Ràdio. I ha insistit que si el partit que presideix Oriol Junqueras considera que ha de tornar l'acta ho farà 'd'aquesta manera'. A més, Comín ha insistit en la importància de formar una llista unitària de cara a les europees que encapçali Junqueras per davant de Carles Puigdemont. Comín ha destacat la importància que part del 'govern a l'exili' pugui entrar a l'Eurocambra. Comín també ha explicat que ERC no li va oferir pas anar a les llistes de les europees, perquè els serveis jurídics del partit consideraven que no podria agafar l'acta d'eurodiputat ni tampoc formar part de la candidatura. Finalment, Comín s'ha decidit per concórrer amb Junts per Catalunya perquè veu 'opcions reals': 'No ens podem permetre el luxe de renunciar-hi, no estem tan bé com per no fer-ho', ha reflexionat.", "response": "l'acta de diputat del parlament", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6001980751827029", "instruction": "Què hi va haver en l'organització de la visita del papa Benet XVI a València?", "context": "La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha declarat com a testimoni en la causa oberta que investiga les suposades irregularitats en l'organització de la visita del papa Benet XVI a València el 2016. A la sortida del jutjat, s'ha mostrat 'contenta i satisfeta' perquè, des del seu punt de vista, havia quedat totalment acreditat que no hi va haver cap condonació de deute, sinó que es va pagar el crèdit que tenia Vaersa de 519.000 euros. La dirigent del PP ha declarat per la seva etapa com a consellera d'Infrastructures al govern de Francisco Camps i consellera delegada de Vaersa. La jutgessa l'havia citada perquè aclarís si havia alliberat la Fundació de la V Trobada Mundial de les Famílies del pagament de mig milió d'euros. En la causa, que va començar arran d'una denúncia de la fiscalia provincial de València, s'investiguen, entre més, l'ex-president de la Generalitat Francisco Camps i els ex-vice-presidents Juan Cotino i Víctor Campos per suposades irregularitats en el finançament amb diners públics d'aquesta fundació que va organitzar la visita del papa. La declaració de Bonig forma part de la ronda de compareixences de testimonis, que durarà fins al desembre.", "response": "suposades irregularitats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19257342131247512", "instruction": "Què més va estudiar?", "context": "En la seva vessant docent, va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Compromès políticament amb el catalanisme fou un referent important, ja que impulsà la Lliga Regionalista que seria en pocs anys una força hegemònica a Catalunya. Alhora arribà a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme polític espanyol al voltant de la crisi del 1898. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic, estudis que realitzà en gran part en els darrers anys de la seva vida; destaca el seu estudi de la Masia Rocosa, un antic mas del segle xvii de la vila de Canet de Mar, propietat de la família Montaner, on es conserven una bona part de les maquetes en guix de les escultures i mostres de vitralls de la casa Lleó Morera.", "response": "heràldica i art romànic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30665989973353924", "instruction": "Què han obligat a fer els sis grafiters a la L5?", "context": "La línia L5 del Metro de Barcelona ha quedat reoberta de punta a punta a dos quarts i cinc minuts de cinc de la tarda després que els Mossos d'Esquadra hagin detingut sis grafiters acusats d'actes vandàlics. Els sis individus s'han colat a la línia aquest matí i han obligat a interrompre el servei entre Horta i Vall d'Hebron. Aquest fet s'ha sumat a la vaga parcial convocada per la plantilla de treballadors en el marc de la negociació del conveni col·lectiu, i tots dos sumats han complicat la circulació en bona manera durant el matí. Els presumptes grafiters han accedit a les vies a través del túnel de l'estació d'El Coll/La Teixonera. Cap a les dues del migdia els Mossos n'han detingut a tres, però han seguit inspeccionant la zona per si n'hi havia més. A dos quarts de cinc s'han anunciat les altres tres detencions.", "response": "interrompre el servei entre Horta i Vall d'Hebron", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22288013793765116", "instruction": "De què estava molt lluny la Itàlia musical?", "context": "En aquell moment, la Itàlia musical estava molt lluny de trobar-se unida: cada ciutat tenia exigències particulars i tradicions diverses, que un compositor havia de respectar, experimentar i satisfer abans de poder-se considerar consolidat. El mateix els hi havia passat a Rossini i Donizetti, els dos principals predecessors de Verdi. A més, per ser considerat una celebritat, no només es jutjava per la qualitat de les obres sinó que s'havia de ser un compositor molt prolífic amb una febril acció per a conquerir com més teatre d'òpera millor.", "response": "de trobar-se unida", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.58349172402327", "instruction": "Què va prohibir la direcció del centre?", "context": "Ja a Al Jahra es trobà un ambient rural molt poc avesat a l'oci que requerien les seves necessitats, arribant a qualificar-la de «ciutat de l'avorriment mortal», així com tampoc a les dinàmiques polítiques a les quals estava acostumada. Aquestes condicions materials de l'entorn, juntament amb un estricte règim de treball en un campus molt restringit, feren que s'hi trobés incòmode. En aquelles instal·lacions docents, si bé egipcis, palestins i sirians foren les comunitats més nombroses, es percebí una sensació d'exclusió per part del govern kuwaitià, malgrat que totes fossin àrabs. No obstant, aquesta pluralitat d'orígens comportà una gran riquesa lingüística, en forma de varietats dialectals de l'àrab, que l'engrescà a valorar-ho com un dels fets més positius de la seva estada al campus. En el centre docent, s'avesà a seguir la campanya d'adoctrinament d'estudiants en el nasserisme, tot i que entre el professorat sorgiren debats entorn de la incapacitat del pensament per a unificar i defensar el Món àrab. Un dels incidents més destacats en aquell temps fou el conflicte despertat amb la direcció del centre davant la prohibició de vestir amb màniga curta, pauta de comportament preceptiva a tot el país, a risc de ser expulsada malgrat la calor sufocant dels estius. La desavinença finalitzà amb la redacció d'una circular recomanant el trasllat de Khaled a un altre centre, motiu que li fou de gran satisfacció.", "response": "vestir amb màniga curta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1557737297137236", "instruction": "Per què volien els revolucionaris substituir les monarquies?", "context": "Els revolucionaris islàmics iranians animaven els pobles de la zona a derrocar les seves monarquies i a substituir-les per repúbliques islàmiques, causant l'alarma dels petits governs àrabs sunnites veïns: Iraq, Aràbia Saudita, Kuwait i els altres estats del Golf Pèrsic, la majoria dels quals eren monarquies, i tots ells tenien poblacions xiïtes poc o molt importants. La Guerra Iran-Iraq (en la qual van morir centenars de milers de persones i que va dominar la vida a la República Islàmica durant els vuit anys següents) es va fer contra un d'aquests règims. Encara que l'Iraq va envair l'Iran, la major part de la guerra es va desenvolupar després que l'Iran hagués recobrat gran part del seu territori i després que el règim iraquià hagués ofert una treva. Khomeini va rebutjar la treva, anunciant que l'única condició per a la pau era que \"el règim de Bagdad ha de caure i s'ha de canviar per una República Islàmica,\" però al final la guerra va acabar sense cap revolució islàmica a l'Iraq i amb un balanç de danys considerable a la banda iraniana.", "response": "per repúbliques islàmiques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4429601037116597", "instruction": "Què li agradava a la burgesia flamenca?", "context": "L'obra va ser pintada a Flandes durant el segle XV. En aquesta època existeix una societat avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en el comerç, aquest afavorit per l'excel·lent situació estratègica de la regió: per Flandes hi passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord —Anglaterra i països nòrdics— i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econòmics i intel·lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi, és a dir, eren per tenir-les i lluir-les a casa o bé a les seves capelles privades (és el que s'anomena la «pintura de devoció»). Per aquest motiu es considerava que la pintura era una tècnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.", "response": "el luxe i l'art", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9687580273896157", "instruction": "Què significa Shōtō?", "context": "Gichin Funakoshi, és considerat el pare del karate modern i és el portador d'aquest dins del Japó. El nom de shōtōkan prové del primer dojo que obrí el 1939. Shōtō (松濤) significa \"pi de les ones\" (el moviment de les agulles dels pins quan el vent bufa a través d'elles), pseudònim de Funakoshi. Kan (馆) significa \"casa\", en honor del seu sensei.", "response": "pi de les ones", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9202733786471282", "instruction": "Què fa el rinoceront de Java si els humans s'hi acosten massa?", "context": "El rinoceront de Java és molt més silenciós que el de Sumatra; se n'han registrat molt poques vocalitzacions. Els rinoceronts adults no tenen cap predador conegut a part dels humans. Són tímids, particularment al Vietnam i es retiren als boscos espessos quan senten humans a prop. Tot i que és una característica valuosa des del punt de vista de la supervivència, fa que els rinoceronts siguin difícils d'estudiar. Tanmateix, si els humans s'hi acosten massa, el rinoceront de Java esdevé agressiu i ataca, clavant les incisives del maxil·lar inferior mentre fa força cap amunt amb el cap. El seu comportament relativament antisocial podria ser una adaptació recent a les pressions sobre les poblacions; les proves històriques suggereixen que, com els altres rinoceronts, antigament aquesta espècie era més gregària.", "response": "esdevé agressiu i ataca", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16878231546572775", "instruction": "Què impedeixen els canvis normatius del sector a Fainé?", "context": "El president de CaixaBank, la Fundació Bancària La Caixa i CriteriaCaixa, Isidre Fainé, anunciarà si opta pel banc o per l'Obra Social dijous que ve, últim dia que té de termini per donar compliment als canvis normatius en el sector financer que li impedeixen mantenir les dues responsabilitats, han informat a Europa Press fonts financeres. Tot i que l'entitat catalana no revelarà la decisió fins aleshores, tot apunta que Fainé optarà per cedir el seu lloc en el banc, ja que des de les seves altres responsabilitats en el Grup La Caixa podrà seguir controlant l'estratègia de l'entitat financera, i és un ferm defensor de l'Obra Social. Fainé, nascut a Manresa el 1942, segueix molt actiu ja que és també vicepresident de Telefónica, vicepresident primer de Repsol i Conseller de Banc BPI, The Bank of East Asia, Gas Natural Fenosa i de Suez Environnement Company. Alhora, ocupa la presidència de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (Seca), és president d'European Savings Banks Group (ESBG) i vicepresident del World Savings Banks Institute (WSBI). Presideix la Confederació Espanyola de Directius i Executius (Cede), el Capítol Espanyol del Club de Roma i el Cercle Financer, i és membre del Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC).", "response": "mantenir les dues responsabilitats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8896102793931627", "instruction": "Què destacaven publicacions i webs locals?", "context": "El dia va transcórrer amb total normalitat amb afectacions puntuals a l'inici de la vaga amb els piquets i els aldarulls a les principals capitals i punts de venda. Moltes publicacions i webs locals van destacar la tranquil·litat que es vivia durant la vaga general al seu municipi o àmbit territorial. A la tarda es van produir manifestacions a totes les grans poblacions d'Espanya.", "response": "la tranquil·litat que es vivia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6328644723505056", "instruction": "Per què han destituït a Bruno Pérez Juncà?", "context": "Bruno Pérez Juncà, director general d'Administració Electrònica i Societat de la Informació del govern aragonès, ha estat destituït al cap de vint-i-quatre hores de ser escollit per la seva suposada relació amb l'independentisme. Pérez Juncà ha estat destituït per Podem Equo Aragó, que ha dit en un comunicat que 'no va informar sobre la seva activitat política passada', el que 'trenca la confiança dipositada'. Pérez Juncà, que és tècnic superior informàtic especialista en ciberseguretat, va dissenyar estelades amb espelmes a les places d'alguns municipis catalans fins al 2017. Les fotografies fent aquesta feina van córrer ahir per les xarxes, i polítics com el portaveu de Ciutadans, Daniel Pérez Calvo, van aprofitar-les per a criticar el seu nomenament. El gobierno de Javier Lambán y Arturo Aliaga nombra director general a Bruno Pérez. Entre sus 'hitos' más recientes figura la organización de un encendido masivo de velas en 2017 para formar una inmensa estelada, en vísperas del referendum del 1-O.", "response": "suposada relació amb l'independentisme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9928680148079738", "instruction": "Per què es va dissoldre l'equip de futbol sala?", "context": "El Futbol Club Andorra, degà del futbol andorrà, juga a la Segona Divisió B espanyola de futbol masculina en estar inscrit a la Reial Federació Espanyola de Futbol. El club tenia una secció de futbol sala de l'any 1986 al 2013, l'equip de la qual era el Butagaz Andorra, que militava en la Divisió de Plata espanyola. L'equip es va disoldre al juliol de 2013 degut a la mala situació financiera i a la manda de suport privat.", "response": "degut a la mala situació financiera i a la manda de suport privat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45981776150520237", "instruction": "Què cal tenir per transferir Mew d'una versió anterior a Pokémon Pearl?", "context": "Encara que Mew a Pokémon Red i Pokémon Blue hi ha un diari a la Cinnabar Mansion que diu que Mew es troba a la Guyana, al principi, l'única manera lícita d'aconseguir Mew als videojocs Pokémon era participar en esdeveniments promocionals en els quals Nintendo el distribuïa. Mew fou revelat i posat a disposició dels jugadors per primera vegada al número d'abril del 1996 de CoroCoro Comics. La revista contenia una promoció anomenada «Oferta de Pokémon Llegendari», gràcies a la qual 20 participants elegits a l'atzar pogueren enviar el seu cartutx a Nintendo perquè l'empresa afegís Mew al seu joc. Altres jugadors se'l pogueren descarregar en esdeveniments promocionals organitzats per Nintendo poc després del llançament de Pokémon Red i Pokémon Blue. Aquest període s'acabà quan sortí My Pokémon Ranch, un joc en el qual es pot obtenir Mew de manera legítima i sense necessitat d'assistir a un esdeveniment. Es pot transferir un Mew d'una versió anterior a les edicions Pokémon Diamond, Pokémon Pearl, Pokémon Platinum, Pokémon HeartGold i Pokémon SoulSilver mitjançant el Pal Park. Es poden fer servir sistemes similars a Pokémon Black, Pokémon White, Pokémon Black 2, Pokémon White 2, Pokémon X, Pokémon Y, Pokémon Omega Ruby i Pokémon Alpha Sapphire per passar un Mew a aquestes versions.", "response": "Pal Park", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17729870460853958", "instruction": "Per què destaca la casa Rodríguez Arias?", "context": "Un altre dels membres destacats va ser Germà Rodríguez i Arias. El 1929 va elaborar amb Fàbregas i Churruca un projecte de plaça de toros per a l'exposició Arquitectura Nova a les Galeries Dalmau. Va ser autor de la casa Rodríguez Arias (1930-1931, Via Augusta 61), construït per a la seva família i reformat el 1958 i 1963; destaca per les seves asimetries compositives i pel seu cromatisme, de to rosa en la façana davantera i verd en la posterior. Entre 1933 i 1934 va construir l'edifici Astoria (carrer de París 193-199), que denota la influència de Walter Gropius, en un conjunt de quaranta habitatges, bar i cinema. Va ser autor amb Churruca del bloc Diagonal (1935-1940). També va fer un projecte de club nàutic per al port de Barcelona (1932). El 1935 va realitzar el Cinema Doré (Gran Via 565-567) i, a l'any següent, un projecte d'institut de segon ensenyament per a Lleida, amb Perales i Torres Clavé (1936). A Manresa va ser autor del Sanatori de Sant Joan de Déu (1931, carrer Dr. Joan Soler s/n), destinat a nens raquítics i pretuberculosos, amb una planta de traça lineal trencada per un angle obtús, la qual cosa proporciona la màxima insolació per a la cura dels malalts. Després de la guerra es va instal·lar a Xile.", "response": "per les seves asimetries compositives i pel seu cromatisme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16210439327990378", "instruction": "De què li servien els collages?", "context": "Cap als anys trenta, Miró situa el collage com la base per a un model transformador de la pintura a partir de dibuixos-collage i collages-pintura. Aquesta tècnica li ofereix un nou procés per a la generació d'imatges a partir dels fragments de paper. El resultat és un llenguatge enigmàtic, que recorda les marques primitives de la pintura rupestre o els dibuixos dels nens i que, a vegades, va ser mal interpretat com a abstracte, una filiació que l'artista va rebutjar sempre. Miró explicava aquest procés el 1948 en una entrevista a James Johnson Sweeney: «Solia retallar diaris en formes no regulars i enganxar- les sobre làmines de paper, dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Un cop fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes». En la dècada dels quaranta, Miró continuarà utilitzant cada vegada amb més freqüència materials inusuals i suports no associats a les tècniques habituals de les belles arts: conglomerat de fusta, fragments de metall, fibrociment... L'artista infringeix així els enfocaments convencionals de la pintura mitjançant la incorporació de materials no pictòrics o la selecció de formats inusuals, negant la funció tradicional de l'art com a il·lusió i, alhora, afirmant-ne la condició material com a objecte. Aquestes investigacions el conduiran, posteriorment, al món de la ceràmica i de l'escultura.", "response": "punt de partida", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7068201454940394", "instruction": "Per què va quedar l'Antàrtida privada del flux d'aigües equatorials?", "context": "Amb la seva separació del continent australià fa uns 45 milions d'anys, durant l'Eocè, l'Antàrtida havia quedat privada del flux d'aigües equatorials que fins aleshores en suavitzaven el clima. Privada d'aquestes aigües càlides, l'Antàrtida es refredà i l'oceà Antàrtic inicià la seva glaciació, creant un flux d'aigua freda (vegeu Corrent circumpolar antàrtic) i banquises que reforçaren l'efecte refredant. Per això, durant l'Oligocè, el Pol Sud quedà glaçat per primera vegada des de principis del Permià, mentre que el Pol Nord romangué lliure de glaç. Les regions de l'Antàrtida que encara no havien quedat cobertes de glaç tenien ecosistemes de tundra. A nivell mundial, l'Oligocè fou un període d'augment del volum de glaç, que provocà una baixada de cinquanta-cinc metres en el nivell del mar, i que estigué estretament relacionat amb una caiguda de les temperatures.", "response": "Amb la seva separació del continent australià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45864104236790537", "instruction": "Què ha recusat Budó?", "context": "La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha afirmat que li agradaria que el president Carles Puigdemont encapçali la llista de JxCat a les pròximes eleccions catalanes. En una entrevista a Ràdio 4, la portaveu del govern ha dit que és una 'opinió personal' i que serviria per 'reparar' els drets polítics del president tenint en compte que el 30 de gener del 2018 'no es va permetre la seva investidura'. D'altra banda, Budó ha defensat que no hi ha un trencament del govern sinó un distanciament entre els socis i ha afegit que JxCat haurà de continuar entenent-se amb ERC després de les eleccions. A més, ha descartat qualsevol pacte amb el PSC.", "response": "qualsevol pacte amb el PSC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4785612616758278", "instruction": "Per què la reina va fer executar el comte per rebel·lió?", "context": "L'obra es basa en aquest estudi tan ben documentat de Strachey i reflecteix bé el que va passar. Va ser una passió que va durar anys i va arribar a ser obsessiva per la reina, que es debatia entre l'amor i el deure, però finalment va ordenar executar el comte per rebel·lió pel seu fracàs polític i militar a Irlanda. Strachey va escriure que Gloriana era una «dama brava i rude, de bromes tosques, gestos plebeus, caçadora incansable, es podia tornar de sobte una dona de negocis, de semblant fosc, tancada durant hores amb els secretaris, llegint i dictant despatxos, examinant amb rigor els menors detalls d'informes i missatges. A la poca estona, enlluernava la refinada dama del Renaixement, perquè eren moltes i brillants les qualitats d'Elisabet. Dominava sis llengües, a més de la pròpia, coneixia el grec, era una notable cal·lígrafa i excel·lent músic, era experta en pintura i poesia, ballava al gust florentí amb una suprema distinció».", "response": "pel seu fracàs polític i militar a Irlanda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23931988583233377", "instruction": "Què va facilitar l'adhesió del conjunt de la societat mallorquina a la ideologia discriminatòria?", "context": "Per mor del seu deteriorament, la Suprema Inquisició ordenà diverses vegades, des del segle xvii, la seva renovació. La qüestió resultava conflictiva per la presència d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa. Finalment el 1755 es complí l'ordre, però només s'imposà la renovació de les posteriors al 1645 i, per tant, els llinatges implicats en pràctiques judaiques es limitava als estrictament xuetes, deixant de reproduir les de més d’un milenar de penitenciats i dos centenars de cognoms de condemnats per criptojudaisme. Aquesta reducció de la representació pública dels penitenciats va facilitar en gran manera l'adhesió del conjunt de la societat mallorquina a la ideologia discriminatòria, en la mesura que el grup de descendents de conversos quedava perfectament, i falsament, definit i aïllat.", "response": "Aquesta reducció de la representació pública dels penitenciats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8749971150211925", "instruction": "Què ha promès que farà Trump com a nou president dels Estats Units?", "context": "El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat un enduriment de la política envers Cuba per a frenar 'l'opressió comunista'. D'aquesta manera, fa marxa enrere en l'acostament iniciat el 2014 per l'administració de Barack Obama, que va servir per a alleujar la situació econòmica dels cubans. 'Amb efecte immediat, cancel·lo la política unilateral de l'administració anterior envers Cuba', ha dit Trump, acompanyat de nombrosos membres de la comunitat cubano-americana, que es decanta majoritàriament per mantenir la pressió sobre el govern de Raúl Castro. 'La nova política reafirma l'embargament' comercial, econòmic i financer que els Estats Units va imposar a Cuba els anys 60, estreny el cercle sobre els negocis controlats per l'elit militar i augmenta el control dels viatges de nord-americans a l'illa, ha explicat. Trump ha justificat el cop de timó per l'estat dels drets i les llibertats fonamentals a Cuba que, segons que ha denunciat la dissidència interna en aquests gairebé tres anys, ha empitjorat malgrat el diàleg entre Washington i l'Havana. Trump ha recordat 'el sofriment dels cubans' de les últimes dècades i ha promès que, com a nou president dels Estats Units, no guardarà silenci.", "response": "no guardarà silenci", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.018102733560712014", "instruction": "Què solen tenir els estrepsirinis?", "context": "No tots els primats presenten aquests trets anatòmics, ni tots els trets són únics a aquests animals. Per exemple, altres mamífers tenen clavícules, tres tipus de dents i un penis pèndol, mentre que les mones aranya tenen polzes molt reduïts, els lèmurs de collar tenen sis glàndules mamàries i els estrepsirinis solen tenir un musell més llarg i un gran sentit de l'olfacte. Els primats són mamífers generalistes.", "response": "un musell més llarg i un gran sentit de l'olfacte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8730780271634124", "instruction": "Què hi havia abans on es va edificar la cambra?", "context": "El Saló Carles Pi i Sunyer és la cambra que acull els plens municipals, i va ser edificada l'any 1860 en l'emplaçament de l'antic Pati dels Tarongers per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó. El nom ret homenatge al que va ser el primer alcalde escollit per sufragi universal (masculí i femení) en les eleccions municipals del 1934, durant la Segona República. Fins a l'any 2017 era conegut com el Saló de la Reina Regent. És un espai de planta semicircular cobert amb una volta decorada amb pintures de l'artista Claudi Lorenzale que representen la Ciència, la Virtut i el Comerç i la Indústria, i la claraboia de vidre de Pere Falqués. Darrere de l'hemicicle, hi ha una galeria que s'obre al saló entre columnes jòniques de marbre vermell amb la base decorada amb motius florals daurats.", "response": "l'antic Pati dels Tarongers", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4934594361121667", "instruction": "De què s'han encarregat els advocats de l'organització Alerta Solidària?", "context": "La ràtzia de dilluns passat de la Guàrdia Civil a uns quants municipis de Catalunya amb la detenció de nou independentistes (set dels quals són des d'ahir en presó preventiva) va activar immediatament els mecanismes de reacció i de defensa d'Alerta Solidària. Els advocats d'aquesta organització s'han encarregat d'assistir jurídicament els familiars dels represaliats, i de fer-ho en molt poc temps en un context de daltabaix anímic i emocional, a més del fort impacte social que han tingut aquestes detencions. Els advocats d'Alerta Solidària han denunciat que en aquestes darreres detencions s'ha fet una aplicació encoberta de la llei antiterrorista, i que no van poder contactar amb els dos presos que tenen assignats per part de les autoritats espanyoles uns advocats d'ofici. Entrevista a Xavier Pellicer: 'Entrem en una lògica política de guerra bruta' Però què és Alerta Solidària? És una organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista, l'espai polític de la CUP, el SEPC, Arran i la Forja, entre més. Originalment va néixer per donar formació i assessorament jurídic a la militància dels integrants de l'Esquerra Independentista, però va estendre ràpidament el suport als múltiples represaliats per causes polítiques de les diferents lluites socials i nacionals del país.", "response": "d'assistir jurídicament els familiars dels represaliats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9666948717510231", "instruction": "Què han nomenat a Kate Forbes?", "context": "La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha fet una sèrie de nomenaments i canvis de responsabilitats dins del govern arran de la renúncia de Derek Mackay a principis d'aquest mes. El més significatiu és el nomenament de Kate Forbes com a secretària de finances, que és la primera dona que assumeix aquest càrrec i, amb vint-i-nou anys, és el membre més jove del gabinet d'ençà de la restitució de l'autogovern. El diputat Ben Macpherson assumeix el càrrec de secretari de finances públiques i política migratòria, i substitueix Forbes en aquesta cartera. Els dos són membres amb una projecció ascendent dins de la política escocesa. També s'ha renovat el càrrec de secretari d'Europa i de desenvolupament internacional, amb Jenny Gilruth al capdavant a partir d'ara. Tindrà el repte de crear els llaços idonis després de l'escenari post-Brexit.", "response": "secretària de finances", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10391566233156257", "instruction": "Sobre què parla en cartes i assajos?", "context": "D'altres autors que van rebre els seus atacs durant aquesta època (que va començar al voltant de 1890 fins a la seva mort) foren George Eliot, Jane Austen, i Robert Louis Stevenson. A més de ser una font per l'estil \"sang i fetge\" de crítica literària, Twain explica en diverses cartes i assajos el que ell considera que és \"escriptura de qualitat\". Emfatitza la concisió, l'elecció de la paraula justa, i el realisme (es queixa que Deerslayer de Cooper pretén ser realista però no hi arriba). Irònicament, algunes de les seves pròpies obres es van criticar més endavant per manca de continuïtat (Les aventures de Huckleberry Finn) i d'organització (Cap de Suro Wilson).", "response": "escriptura de qualitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7985565863441026", "instruction": "Per què es digitalitzarà el cens?", "context": "El govern ha elaborat un cens de víctimes de la guerra del 36-39 i la dictadura franquista que recull els casos de 2.077 persones que van ser assassinades durant la contesa i en l'etapa de repressió posterior. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha informat al consell de govern de la conclusió dels treballs d'elaboració d'aquest cens, previst a la llei de memòria, que està pendent de ser ratificada per la comissió que gestiona el desenvolupament de la normativa. Dels 2.077 assassinats sense consell de guerra o executats, 1.544 van morir a Mallorca, 346 a Menorca i 187 a Eivissa i Formentera. Aquest registre oficial recull la llista de persones que tenen la consideració de víctimes segons uns criteris establerts a la llei de memòria i reconeixement democràtics. El cens es digitalitzarà i tindrà caràcter públic perquè pugui ser consultat. Disposarà d'informació diversa sobre els fets ocorreguts i la tipologia de la repressió que va patir la víctima, a més d'altra informació rellevant.", "response": "perquè pugui ser consultat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7012665782266889", "instruction": "Què no va establir l'Estat?", "context": "L'Estat no donà cap protecció a la nova classe treballadora, ni tampoc establí cap mena de reglamentació laboral. Per tant, els obrers no tenien cap mena d'assegurança i podien ser acomiadats sense cap compensació ni atur. Inicialment, L'Estat només intervenia quan la llei i l'ordre estaven amenaçats, en cas de vaga o conflicte al carrer. Les primeres lleis que s'ocuparen de les condicions laborals foren promulgades pel Parlament britànic el 1802 i incidí especialment en la limitació de la jornada laboral dels nens, que es reduïa a 9 hores i s'imposava al patró l'obligació de donar-los instrucció. A mitjans del segle xix, la majoria dels governs dictaren les primeres legislacions obreres; per exemple, el 1843, a França es prohibí el treball dels menors de 8 anys.", "response": "cap mena de reglamentació laboral", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8543446448394878", "instruction": "Què explica que la producció africana de Tapiró no fos reclamada pel públic espanyol?", "context": "Després de la guerra d'Àfrica, documentada gràficament per Fortuny a La batalla de Tetuan i a La batalla de Wad-Ras, els temes marroquins van deixar d'interessar a la península. Una tendència que explica que la producció de Tapiró durant els anys que hi va viure no fos reclamada pel públic espanyol. A més de tenir un efecte en l'elecció de mercat que el pintor va fer en vida, va ser una més de les raons que va accelerar l'oblit després de la seva mort i motiu pel qual se'l va estudiar i reivindicar poc.", "response": "els temes marroquins van deixar d'interessar a la península", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8669805052375116", "instruction": "Què va autoritzar Joan Saura?", "context": "El departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, presidit per Joan Saura, autoritzà la marxa falangista canviant-ne la ubicació, allunyant-la 500 metres del consistori. Tanmateix, fruit de les queixes d'inseguretat dels veïns i de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, interior rectificà la seva decisió, ajornant una setmana la concentració per tal d'evitar possibles problemes d'ordre públic, en tenir constància d'una contramanifestació independentista. Malgrat això, la Falange va advertir que es manifestaria pels carrers d'Arenys tot i la prohibició.", "response": "la marxa falangista", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3235177384653628", "instruction": "Què hi ha a la plaça central?", "context": "Es va crear un nou parc triangular de 1.400 m², entre la prolongació del carrer Greenwich i West Broadway, dissenyat per David Childs amb Ken Smith i el seu company Annie Weinmayr, de Ken Smith Landscape Architect. El parc consisteix en una plaça central, amb una font, flanquejat d'arbres liquidambar i arbusts buxus. Quan la temporada canvia, els colors al parc també canvien, proporcionant un complement natural de les torres adjacents. En el centre de la font, l'escultor Jeff Koons va crear Balloon Flower (Red), una obra amb un mirall encerat d'acer inoxidable que representa un globus torçat en forma de flor.", "response": "una font", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20018308771883753", "instruction": "Per què va començar a treballar Frida fora de l'escola el 1925?", "context": "L'estil pictòric de Frida Kahlo va tenir diverses etapes molt lligades a la seva vida. Kahlo va gaudir de l'art des de molt petita, rebent instruccions de dibuix de l’amic del seu pare, el gravador Fernando Fernández i omplint quaderns amb esbossos. El 1925 va començar a treballar fora de l'escola per ajudar la seva família. Després de treballar breument com a estenògrafa, es va convertir en un aprenent de gravat pagat per a Fernández. Va quedar impressionat pel seu talent, encara que no considera l'art com a carrera en aquell moment. Les seves primeres pintures i correspondències mostren que es va inspirar especialment en artistes europeus, en particular mestres del Renaixement com Sandro Botticelli i Bronzino i en moviments avantguardistes com Neue Sachlichkeit i el cubisme.", "response": "per ajudar la seva família", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8578889294209118", "instruction": "Què passa durant la meiosi?", "context": "La reparació recombinant requereix la presència d'una seqüència idèntica o gairebé idèntica que sigui utilitzada com a plantilla per reparar el trencament. La maquinària enzimàtica responsable d'aquest procés és gairebé idèntica a la maquinària responsable del creuament cromosòmic durant la meiosi. Aquesta ruta permet que un cromosoma danyat sigui reparat utilitzant una cromàtide germana (disponible a G2 després de la replicació de l'ADN) o un cromosoma homòleg com a plantilla. Els trencaments bicatenaris causats pels intents de la maquinària replicant de sintetitzar a través d'un trencament monocatenari o una lesió no reparada provoquen un col·lapse de la forqueta de replicació i són generalment reparats per recombinació.", "response": "creuament cromosòmic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5438500511423723", "instruction": "Per què estava sense urbanitzar el Pla de Barcelona?", "context": "El 1855, el Ministeri de Foment va encarregar a Cerdà l'aixecament del plànol topogràfic del Pla de Barcelona, que era l'extensa zona sense urbanitzar per raons militars que hi havia entre Barcelona i Gràcia i des de Sants a Sant Andreu de Palomar. Persona molt sensibilitzada amb els corrents higienistes, va aplicar els seus coneixements a desenvolupar, pel seu compte, una Monografía de la clase obrera (1856), completa i profunda anàlisi estadística sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnòstic fou clar: la ciutat no era apta per a «la nova civilització, caracteritzada per l'aplicació de l'energia del vapor a la indústria i la millorar de la mobilitat i la comunicativitat» (el telègraf òptic era l'altre invent rellevant).", "response": "per raons militars", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.024255549371692497", "instruction": "Què ha esdevingut la restitució dels artefactes de l'Imperi de Benín?", "context": "L'estat nigerià, independent des de 1960, ha sol·licitat diverses vegades la devolució dels artefactes d'aquesta col·lecció. El debat sobre la ubicació dels bronzes en relació amb el seu lloc d'origen ha estat un tema envoltat de controvèrsia. S'ha considerat sovint com la icona de la repatriació total del continent africà. El conjunt dels artefactes de l'Imperi de Benín, en el debat internacional sobre la restitució, ha esdevingut un cas força important, equiparable amb altres casos com el de les escultures del Partenó.", "response": "un cas força important", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18980000785399032", "instruction": "Què ha desaparegut de la façana principal?", "context": "De la façana original de Gaudí han desaparegut algunes reixes dels locals de la planta baixa. El 1928, la sastreria Mosella que va ser la primera botiga de la Pedrera, va fer unes obres i va eliminar les reixes. Aquesta qüestió no va preocupar ningú, ja que, al mig del noucentisme, uns ferros recargolats no tenien gaire importància. Se'n va perdre la pista fins que uns anys més tard uns nord-americans varen fer donació d'una d'elles al MoMa, on està exposada.", "response": "algunes reixes dels locals de la planta baixa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8077546543629975", "instruction": "Què produí l'extinció de gran part dels foraminífers bentònics?", "context": "L'MTPE produí l'extinció del 35-50% dels foraminífers bentònics en un mil·lenni, un percentatge més elevat que durant l'extinció massiva del Cretaci-Paleogen que tingué lloc uns 10 milions d'anys abans. En canvi, els foraminífers planctònics es diversificaren, i els dinoflagel·lats i mamífers prosperaren. També cal destacar l'auge dels bacteris.", "response": "L'MTPE", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5375817886901187", "instruction": "Què volen que hi hagi a la taula de partits?", "context": "S'ha avançat i continuaran parlant els dies vinents. Aquest, segons fonts del govern de la Generalitat, ha estat el resultat de la videoconferència que el vice-president català, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, han fet aquesta tarda amb la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo. El propòsit de la reunió era d'acostar posicions per a formar una taula de partits, amb un relator independent, que abordi el conflicte polític, en canvi que el PDECat i ERC retirin les esmenes que tombarien el pressupost de Pedro Sánchez. Durant una hora i mitja, els representants de tots dos governs han mirat de llimar les diferències que a hores d'ara dificulten l'acord. Aragonès i Artadi eren al parlament. Les divergències són de forma i de fons.", "response": "un relator independent", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8202402826542744", "instruction": "Què contenia els llenços que Warhol va enviar a Blum?", "context": "Warhol li va enviar a Blum trenta-dos llenços de 50,8 × 40,6 cm amb representacions de llaunes de sopa Campbell's, cada un retratant un dels diferents gustos disponibles en aquella època. Les trenta-dues pintures són molt similars: cada una és una representació realista de la icònica llauna de sopa Campbell's vermella i blanca serigrafiada sobre un fons blanc. Les pintures tenen variacions menors als noms que indiquen el gust de cada sopa. La majoria d'aquests noms estan escrits amb lletres vermelles; no obstant això, quatre varietats porten a més unes altres lletres negres, acompanyant les vermelles: la Sopa de cloïsses (Clam Chowder) té lletres negres sota el nom de la varietat que diuen «Estil Manhattan» («Manhattan Style»), cosa que indica que la sopa té una base de tomàquet i brou en comptes del tradicional estil New England basat en crema; la de Carn de bou (Beef) té lletres negres sota el nom de la varietat que diuen «Amb vegetals i ordi» («With Vegetables and Barley»); la de Brou escocès (Scotch Broth) té també lletres negres sota el nom de la varietat que diuen «Una sopa abundant» («A Hearty Soup») i la de Minestrone, que igualment té lletres negres que diuen «Sopa de vegetals estil italià» («Italian-Style Vegetable Soup»). Hi ha dues varietats que presenten, a més, paraules entre parèntesis amb lletres vermelles, sota del nom de la varietat: Brou de bou (Beef Broth), la paraula entre parèntesis és «Bouillon», i Consomé (Consommé), que indica «Beef». La mida de la lletra només difereix lleugerament al nom de les varietats; tanmateix, hi ha unes quantes diferències notables al seu estil. La de Tomàquet i arròs estil tradicional (Old-fashioned Tomato Rice) és l'única varietat on el nom està escrit amb minúscules.", "response": "representacions de llaunes de sopa Campbell's", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7420480366579545", "instruction": "Què s'aturarà si s'aplica una pressió igual a la pressió osmòtica de la dissolució?", "context": "Una tercera teoria explica l'osmosi a partir del descens de la pressió de vapor, el qual dóna lloc que el dissolvent destil·li a través de la membrana fins que s'igualen ambdues pressions. Si apliquem una pressió igual a la pressió osmòtica de la dissolució s'aturarà la destil·lació, i necessitaríem una pressió major per invertir la direcció. El flux de dissolvent a través d'una membrana semipermeable és anàleg al flux de dissolvent en la fase vapor que es produeix si es deixen dintre d'un recipient tancat mostres del dissolvent i d'una dissolució. Com que la pressió de vapor del dissolvent és major, es produeix una transferència neta de dissolvent cap a la dissolució. El flux de dissolvent continua fins que tot el dissolvent ha passat a la dissolució.", "response": "la destil·lació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7856595965688589", "instruction": "Què li va permetre calcular a al-Battani generalitzar el resultat d'Euclides a la geometria esfèrica?", "context": "El teorema del cosinus no va evolucionar més enllà dels dos teoremes d'Euclides fins al desenvolupament de la moderna trigonometria a l'edat mitjana pels matemàtics musulmans. L'astrònom i matemàtic al-Battani va generalitzar el resultat d'Euclides a la geometria esfèrica al principi del segle x, això li va permetre calcular la distància angular entre estrelles. Durant el segle xv, al-Kashi de Samarcanda va calcular taules trigonomètriques de gran exactitud i va presentar el teorema en una forma adequada per a la triangulació. En francès, encara ara es coneix el teorema del cosinus com el teorema d'Al-Kashi.", "response": "la distància angular entre estrelles", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12027982052941433", "instruction": "Què tenia el Bronze A entre els dits índex i mig?", "context": "Pel que fa a les armes que els dos bronzes subjectaven a les mans, han estat moltes les hipòtesis formulades per anteriors investigadors. Es va dir que podien ser branques de llorer, una espasa o una llança, que es reconeix als senyals de la mà per a la inserció d'una corda que s'utilitza per augmentar la propulsió i la precisió de l'arma. Aquesta hipòtesi, tanmateix, disminueix quan les fonts apunten clarament a l'escassa consideració que hagués tingut el talent del guerrer per les armes de llançament. Seria poc probable que l'escultor volgués mostrar una figura disminuïda en la seva dignitat, com si fos un llançador de javelina, que tenia un paper important a la batalla hoplítica. Pels signes de suport a l'avantbraç es creu que l'arma era una llança hoplica. És evident que el Bronze A tenia una llança entre els dits índex i mig, amb un gest que no li permetia de tocar a l'arma a terra, per no córrer el risc de despuntar-la (i per tant, un altre extrem realista particular per part de l'escultor), en absència de perns de suport establerts als dits per sostenir la llança es pensa equivocadament que subjectava una javelina. El Bronze B, subjectava la llança d'una manera més normal, agafant-la amb palmell de la mà.", "response": "una llança", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7210628829038117", "instruction": "Què podria fer que les eleccions s'anticipessin segons Laura Borràs?", "context": "La portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, ha dit que les conseqüències de l'acord ERC-PSOE podrien condicionar un avançament de les eleccions a Catalunya. 'El que seria estrany és que hi hagués un soci que vol donar estabilitat al govern espanyol i, en canvi, vulgui generar inestabilitat al si del govern català', ha dit en una entrevista a Rac1. Borràs ha assegurat, en una altra entrevista a RNE, que el president de la Generalitat, Quim Torra, participarà en la taula de negociació entre governs en funció dels 'termes' del pacte entre republicans i socialistes. Segons Borràs, no es pot anar a una 'cita a cegues' ni a 'cronificar el conflicte'. Sánchez, pendent de la decisió d'ERC i de la reunió entre Torra i Aragonès Borràs ha dibuixat dos escenaris que poden portar a un avançament electoral. D'una banda, una inhabilitació de Torra sense una sentència ferma per la decisió de demà de la Junta electoral espanyola.", "response": "les conseqüències de l'acord ERC-PSOE", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36126668879116597", "instruction": "Què va expressar el Fòrum Espanyol de la Família?", "context": "Els bisbes espanyols també van afirmar que el govern, mitjançant l'ampliació del dret de matrimoni a parelles del mateix sexe, havia debilitat el sentit del matrimoni, que defineixen com una participació d'una parella heterosexual. El Fòrum Espanyol de la Família va expressar la seva preocupació per la possibilitat que parelles homosexuals poguessin adoptar i criar nens, i van argumentar que l'adopció no és un dret dels pares, sinó de l'adoptat. Associacions gais van respondre que l'adopció de facto per part de parelles del mateix sexe havia existit durant molt de temps a Espanya, ja que en moltes parelles un dels membres adoptava el fill de la seva parella. L'adopció per part de parelles homosexuals ja era legal a Navarra, Astúries, Aragó, País Basc i Catalunya. Aquestes associacions també van argumentar que no hi havia base científica sobre que l'orientació sexual dels pares podria causar problemes de desenvolupament en els nens adoptats; opinió que coincideix amb la postura del Col·legi Oficial de Psicòlegs, que també afirma que l'homosexualitat no és una patologia.", "response": "la seva preocupació per la possibilitat que parelles homosexuals poguessin adoptar i criar nens", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20591630682063233", "instruction": "Què li va permetre el seu treball?", "context": "Durant la dècada de 1960 també va exercir de reporter en revistes com Actualidad Española. El 1968 va signar un contracte d'exclusivitat amb la Revista Triunfo. També li van publicar diversos reportatges en mitjans com La Vanguardia, Gaceta Ilustrada, Interviú, Bazaar o Magazin, entre d'altres. Va ser així com va poder presenciar esdeveniments històrics com el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga. També va viatjar per un gran nombre de països com França (París), Regne Unit (Londres), Camerun, Estats Units (Nova York), Marroc, Uganda, Somàlia, Iran, Costa de Marfil, Guinea, Senegal i el Sud-est asiàtic. Miserachs, a més a més, va treballar fent reportatges i també es va dedicar principalment a la fotografia editorial.", "response": "viatjar per un gran nombre de països", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.708157024574502", "instruction": "Què fan les femelles dins el grup?", "context": "La temporada d'aparellament dura entre mitjans d'abril i mitjans de maig. L'estre dura entre quatre i sis hores, i les femelles s'aparellen amb diversos mascles durant aquest període. Dins d'un grup, les femelles escalonen la seva receptivitat de manera que cada femella entra en zel en un dia diferent de la temporada d'aparellament, reduint la competició per l'atenció dels mascles. La gestació dura uns 135 dies, i el part es produeix al setembre o a vegades a l'octubre. En estat salvatge, sol néixer una sola cria, tot i que també poden néixer bessons. Els lèmurs de cua anellada nounats tenen un pes de 70 grams, i les mares els porten al pit durant les primeres 1-2 setmanes, i després a l'esquena.", "response": "escalonen la seva receptivitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.002354239911835143", "instruction": "Què ha exigit Torra en una declaració?", "context": "La consellera de Justícia, Ester Capella, ha enviat avui cartes al president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i a la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, mostrant la seva 'alarma' davant dels missatges escandalosos de jutges que insulten l'independentisme, els presos polítics i els exiliats en un fòrum de jutges oficial del CGPJ. Capella ha demanat a Lesmes que obri una investigació per aclarir els fets, identifiqui els jutges i magistrats, els aparti de les causes oportunes i incoï sancions. A Delgado, la consellera li demana que ¡prengui les mesures pertinents¡ i que insti la fiscalia a actuar. Aquest matí, en una declaració institucional, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit la dimissió de Lesmes i ha dit que encarregarà un informe jurídic per a emprendre les accions necessàries. A més, ha demanat també a la fiscalia que investigui els fets i ha afegit que reclamaria una resposta contundent al president espanyol.", "response": "dimissió de Lesmes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06305370643049601", "instruction": "Amb què va ser colpejat al cap a Kaspàrov?", "context": "El 10 d'abril de 2005, Kaspàrov era a Moscou en un acte promocional, quan va ser colpejat al cap amb un tauler d'escacs que acabava de signar. Es va afirmar que l'assaltant li havia dit immediatament abans de l'atac: \"Et vaig admirar com a escaquista, però vaig renunciar per política\". Des de llavors, Kaspàrov ha estat objecte d'altres episodis similars.", "response": "un tauler d'escacs que acabava de signar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.029883187532884325", "instruction": "Què és una hospitalitas?", "context": "Teodoric va ser escollit rei a la mort de Vàlia a finals de l'any 418, poc després que aquest rei pactés una hospitalitas, una mena d'aliança, amb l'emperador romà Honori, que, de fet, renovava o creava un foedus respecte del pactat en el 416. L'aliança va ser, en realitat, obra del patrici Constanci, que no volia que els visigots aconseguissin més poder. Amb això, teòricament, l'Imperi mantenia sota control aquest poble bàrbar i, a canvi, permetia els visigots ocupar les terres de l'Aquitània Secunda i altres terres que ocupaven parcialment d'altres províncies, com la Novempopulània o la Narbonesa, que en aquella època s'havien convertit en una zona molt conflictiva i aconseguien, així mateix, posar sota control les regions de pas cap a Hispània.", "response": "una mena d'aliança", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7670804235050757", "instruction": "Què vol el parlament que convoqui Quim Torra?", "context": "El Parlament de Catalunya ha reclamat a Quim Torra que se sotmeti 'de manera immediata' a una qüestió de confiança o convoqui eleccions. L'oposició ha aprovat una moció del PSC que constata la 'inoperància' del govern i recorda que no ha pogut aprovar el pressupost d'enguany per falta de suports. La CUP ha optat per no participar en la votació i el govern s'ha quedat en minoria, amb la resta de grups en contra. La moció ha estat aprovada amb 62 vots a favor (C's, PSC, CatECP i el PP) i 61 en contra (JxCat i ERC). Els socis de govern han acusat el PSC d'aprofitar-se de la repressió, tenint en compte que hi ha cinc diputats que no poden votar: els quatre de JxCat afectats per la suspensió dels seus drets decretada per Pablo Llarena (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) i Toni Comín, d'ERC. JxCat i Torra no han acceptat el resultat per aquesta raó.", "response": "eleccions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7486396514598437", "instruction": "Què tindrà en compte l'àlgebra després de Galois?", "context": "Un punt de vista del segle xix consisteix a estudiar el conjunt de nombres més petit, tancat respecte de les quatre operacions i que contingui alhora els coeficients i les arrels d'una equació donada. Aquest enfocament queda recollit en la teoria de Galois. Ofereix una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica es resol per les tècniques descrites pel primer enfocament o, en cas contrari, s'ha de limitar a aproximacions procedents de l'anàlisi. Fins al segle xix, la teoria d'equacions es confon amb l'àlgebra. Fonamentalment després de les aportacions de la teoria de Galois, l'àlgebra s'eixampla per tenir en compte noves qüestions. Aquesta teoria és a l'origen de diversos àmbits matemàtics, com la teoria dels grups, la d'anells o, fins i tot, la geometria algebraica.", "response": "noves qüestions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3966619202952937", "instruction": "Què ha fet durant la cerimònia el col·lectiu de doctorands en lluita de la UdL?", "context": "El catedràtic de Química Jaume Puy ha pres possessió avui com a nou rector de la Universitat de Lleida (UdL). Puy, que pren el relleu a Roberto Fernández al capdavant de la universitat lleidatana, ha fixat com a reptes de la UdL per als pròxims anys consolidar la docència i donar un pas endavant en recerca, entre altres. Per això, ha reclamat el suport de les institucions i del conjunt de la societat lleidatana. L'acte l'ha presidit la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, qui ha expressat el compromís del govern per trobar les fórmules per compensar el sistema d'universitats públiques i perquè aquesta col·laboració que demanen 'es pugui veure concretada' econòmicament. El nou equip rectoral presidit per Jaume Puy -amb set dones i vuit homes – està format per Maria Dolors Toldrà (secretària general), Olga Martín (vice-rectora de transferència i innovació), Paquita Santiveri (vice-rectora de qualitat i innovació docent), Montserrat Rué (vice-rectora d'estudiantat i ocupabilitat), Montserrat Gea (vice-rectora d'internacionalització), Joaquim Ros (vice-rector de recerca), Francesc Giné (vice-rector política i ordenació acadèmica), Josep Maria Miret (vice-rector de personal acadèmic), Narciso Pastor (vice-rector d'infraestructures), Joan Busqueta (vice-rector de cultura i d'extensió universitària), Paco Garcia (vice-rector de coordinació institucional i planificació estratègica), Núria Camps (coordinadora de compromís social i igualtat), Marta Oliva (coordinadora de transformació digital), Ferran Badia (coordinador del Campus Universitari d'Igualada-UdL), i Estanislau Fons (coordinador de comunicació, difusió i premsa). Durant l'acte, el col·lectiu de doctorands en lluita de la UdL ha desplegat una pancarta reclamant que s'acabi la precarització i un nou reial decret que reguli les seves condicions laborals.", "response": "desplegat una pancarta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1315378877607808", "instruction": "Què es fa difícil distingir de vegades en una obra?", "context": "Al taller dels Bassa també van treballar-hi figures destacades com el seu fill Arnau Bassa o el seu continuador Ramon Destorrents, així com els encara no identificats Mestre de l'Escrivà i Mestre de Baltimore. Sovint es fa difícil discernir les diferents mans que van intervenir en una obra. En altres casos, s'acaba trobant l'autoria d'alguns treballs atribuïts inicialment al seu taller, com el cas del Retaule de Sant Marc de la Seu de Manresa atribuït a Arnau Bassa. Així mateix es creu que la traça del Mestre de l'Escrivà i la del Mestre de Baltimore es manifesta en bona part de les miniatures dels dos volums del Decretum Gratiani de la biblioteca Britànica i també en alguns motius decoratius del Llibre Verd, dues obres que no consten documentalment encarregades al seu taller.", "response": "les diferents mans que van intervenir", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9890195336297452", "instruction": "Què es caracteritza per un gran realisme?", "context": "El seu estil es caracteritzà per un gran realisme i el reflex de la vida quotidiana i les gents populars, així com una gran sensibilitat en el tractament atmosfèric de les seves obres i la plasmació en imatges d'estats d'ànim. Va saber captar de forma magistral la llum de diferents hores del dia, així com els canvis succeïts a la natura en el transcurs de les estacions. Reflectí la natura d'una forma lírica i evocadora, amb un cert romanticisme i una gran sensibilitat per a la bellesa efímera de la natura. Sovint introduí poemes a les seves imatges –amb una delicada cal·ligrafia–, reflex de la seva excel·lent formació tant literària com artística.", "response": "El seu estil", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2122708983698618", "instruction": "Què és Shine On You Crazy Diamond?", "context": "Wish You Were Here és el segon àlbum de Pink Floyd en utilitzar una temàtica conceptual escrita íntegrament per Waters, i evoca el seu sentiment que la camaraderia que alguna vegada hi havia hagut entre els membres de la banda, feia temps que estava absent. L'àlbum comença amb una introducció instrumental de vuit minuts i mig, abans de començar amb «Shine On You Crazy Diamond». «Shine On» és un tribut a l'antic membre de la banda Syd Barrett, obligat a abandonar la banda per una crisi nerviosa deguda al consum de drogues que li va causar problemes mentals uns anys abans. Barrett és recordat amb frases com \"Remember when you were young, you shone like the sun\" (\"Recorda't de quan eres jove, brillaves com el sol\") i \"You reached for the secret too soon, you cried for the moon\" (\"Vas intentar conèixer el secret massa aviat, vas anhelar la lluna\").", "response": "un tribut a l'antic membre de la banda Syd Barrett", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3642967618464611", "instruction": "Què es va formar una setmana després del tercer huracà de la temporada?", "context": "La base de dades d'huracans de l'Atlàntic (HURDAT) reconeix oficialment sis ciclons tropicals durant la temporada d'huracans de l'Atlàntic de 1911. Només tres aconseguiren l'estatus d'huracans, amb vents de 121 km/h o superiors. El tercer huracà de la temporada fou la tempesta més intensa amb una pressió central mínima de 972 hPa. Una setmana després de la seva dissipació, es formà un altre huracà que assolí la mateixa velocitat del vent que el cicló que el precedí, però amb una pressió atmosfèrica desconeguda. Les tres dèbils depressions tropicals que es desenvoluparen es mantingueren per sota de la força que caracteritza una tempesta tropical; la primera es formà al febrer i la tercera al desembre. La primera tempesta que arribà amb la intensitat d'una tempesta tropical es desenvolupà el 4 d'agost, i la darrera tempesta tropical de l'any es dissipà el 31 d'octubre.", "response": "un altre huracà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9592746183832467", "instruction": "Què va considerar Palomino com la vuitena meravella del món?", "context": "Les anatomies del Sant Sebastià i el Sant Jeroni tenen una gran qualitat i a més tenint en compte que tota l'obra està sense policromar, fet que podria ressaltar encara més les imperfeccions. És evident que aquesta és una de les seves obres més importants i més reeixides. Palomino, pintor i escriptor, va considerar aquest cor de la catedral de Màlaga com «la vuitena meravella del món».", "response": "cor de la catedral de Màlaga", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06475881317529764", "instruction": "Què impedí a Arnau els últims dos anys de la seva vida treballar amb plenes condicions?", "context": "Arnau també destacà per reprendre la tradició de fer resolucions sinodals i per incrementar les visites pastorals personals. Les funcions d'un bisbat al segle xiv sobrepassaven les purament religioses, per exemple les visites pastorals implicaven una correcció, una acció legislativa, una inspecció i un seguiment. Els últims dos anys de la seva vida una llarga malaltia l'impedí de treballar amb plenes condicions i s'hagué de servir de bisbes auxiliars. El 1357, Berenguer de Cruïlles va fer una donació econòmica per tal de finalitzar un retaule d'or i argent per a la catedral de Girona, començat pel seu predecessor, fet que pot indicar el seu respecte i estima per Arnau, a qui havia ajudat com a vicari general des del primer moment. En aquesta obra apareix el bisbe Berenguer de Cruïlles representat com a donant, al costat d'un àngel, en l'única imatge conservada coneguda.", "response": "una llarga malaltia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5558605945341643", "instruction": "Què canta el cor de l'interior?", "context": "Curiosament es va recórrer a un mestre d'escola, d'altra banda bastant irrellevant per a la història, sovint utilitzat per als altres personatges per explicar-li coses que podrien perfectament contar els uns als altres. Els millors moments són les escenes corals, que descriuen l'entorn camperol de la millor manera. En el segon acte el compositor utilitza dos cors oposats -un dins de la casa de Gianni i l'altre el dels pagesos que es troben fora, a la granja de Giacomo-. En aquest escenari dels cors, ressalta un efecte més aviat humorístic, quan un dels dos germans enfrontats pel control d'una parcel·la li demana al mestre que celebri el seu èxit amb una cançó. Però què pot cantar un pobre organista de poble?, pregunta ell. El que ningú s'espera és que el cor de l'interior canti un Kyrie eleison d'excitació extrema, contrapuntat tot seguit per una cançó popular pel cor de l'exterior, el que resulta un efecte de contrast curiós i una batalla de veu.", "response": "un Kyrie eleison", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3226097569376283", "instruction": "Per què han detingut als generals de l'Exèrcit?", "context": "MADRID, 18 (EUROPA PRESS) Un mínim de 70 generals de l'Exèrcit i almiralls de la Marina de Turquia han estat detinguts per la seva presumpta vinculació amb el fallit cop d'estat que es va produir divendres passat a Turquia, segons el registre oficial, recollit per l'agència turca Anatolia. Aquests se sumen als més de 6.000 soldats i jutges que han estat detinguts des de divendres per la seva relació amb l'intent colpista, segons les dades anunciades pel ministre de Justícia turc, Bekir Bozdag, aquest diumenge. Tots ells han estat detinguts acusats de delictes contra l'ordre constitucional, en virtut del Codi Penal turc, l'article 309 del qual indica que 'qualsevol persona que intenti dissoldre la Gran Assemblea Nacional de Turquia —el parlament— o entorpeixi el rendiment dels òrgans legislatius, en la seva totalitat o de manera parcial, mitjançant l'ús de la força o d'amenaces, sigui castigat amb cadena perpètua'. El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, responsabilitza del cop d'estat el clergue Fethullah Gülen, amb qui està enemistat després que el 2013 es coneguessin casos de corrupció, suposadament destapats per simpatitzants del clergue, en el cercle més íntim del president.", "response": "per la seva presumpta vinculació amb el fallit cop d'estat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19802806103930237", "instruction": "Què sol·liciten alguns sindicats, associacions i càrrecs electes?", "context": "Diversos sindicats, associacions i càrrecs electes han demanat, en una carta oberta a la rectora de l'Acadèmia de Montpeller, que es formin més professors de català per a les línies bilingües de l'ensenyament públic. Han calculat que el curs vinent 18 classes bilingües no tindran professor de català. Els signants d'aquesta carta consideren que no hi ha prou mestres bilingües català-francès per a cobrir totes les hores i encara menys per a cobrir la demanda. Arran de l'interès de les famílies per un ensenyament bilingüe de qualitat, la diferència entre la demanda social i l'oferta del servei públic creix sense parar. Es preveu que el curs 2019-2020 serà el més difícil d'ençà de la creació de les línies bilingües. La carta oberta acaba demanant a la rectora quines mesures compensatòries pensa prendre per disminuir o eliminar aquestes dificultats.", "response": "que es formin més professors de català per a les línies bilingües de l'ensenyament públic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7010758963583787", "instruction": "A què es dediquen les ONG Sea Watch i Mediterranea?", "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, es reunirà demà a Roma amb els seus homòlegs de diverses ciutats italianes i espanyoles per a abordar la crisi migratòria a la Mediterrània i el paper d'ONG de salvament. A la reunió també hi participarà el director d'Open Arms, Òscar Camps, així com representants de les ONG dedicades al salvament marítim Sea Watch i Mediterranea. En les últimes setmanes, els vaixells Aita Mari, Open Arms i Sea Watch han rebut la denegació administrativa per desenvolupar les seves tasques de salvament marítim. Les ciutats busquen una estratègia conjunta per a la defensa dels drets humans i el dret a la vida de les persones migrades. Colau es trobarà amb batlles i regidors de Milà, Nàpols, Bolonya, Siracusa, Latina, Palerm, Madrid i Saragossa. L'objectiu dels batlles és segellar una aliança entre ciutats europees per donar suport a les organitzacions humanitàries i als vaixells de salvament que operen a la Mediterrània.", "response": "al salvament marítim", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22191512460751595", "instruction": "Què separa l'andana central de l'estació Passeig de Gràcia?", "context": "Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Sant Antoni i Badalona Pompeu Fabra que les tenen centrals. En el cas de les estacions d'Universitat, Passeig de Gràcia i Tetuan tenen una andana central separada per un mur, el qual fa que es formin dues andanes laterals. Totes les estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Hi ha un total de vuit estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia i trens de rodalia i regionals:", "response": "un mur", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0016752399830098907", "instruction": "Què son la glucosa i la fructosa?", "context": "El descens crioscòpic és una de les propietats col·ligatives i, com la resta d'aquestes propietats, la magnitud del descens només depèn de la relació entre el nombre de partícules de solut i les de dissolvent. Per tant, per a un dissolvent determinat, molt freqüentment l'aigua, només depèn del nombre de partícules de solut dissolt i no de la seva naturalesa. Qualsevol solut, a igual molalitat, produeix el mateix efecte. Per exemple, el descens crioscòpic produït en afegir glucosa a una dissolució és equivalent al que s'aconsegueix en afegir igual massa de fructosa en lloc de glucosa, ja que al tractar-se de substàncies de massa molecular idèntica el nombre de partícules afegit a la dissolució seria exactament el mateix, malgrat ser sucres de naturalesa distina.", "response": "sucres de naturalesa distina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.011570905621964611", "instruction": "Què van corejar els manifestants que rodejaven els manifestants de la Falange?", "context": "La manifestació de la Falange va ser molt minoritària i no va tenir cap efecte intimidatori. Només es van presentar dos autocars (58 persones), que van quedar rodejats per un cordó de Mossos d'Esquadra i una colla de manifestants que van corejar consignes tant independentistes com a favor de l'organització desapareguda Terra Lliure. L'únic fet de violència constatat contra Falange va ser el trencament del vidre d'un dels autobusos amb un cop de roc. Acabat l'acte, van tornar a marxar sense incidents remarcables.", "response": "consignes tant independentistes com a favor de l'organització desapareguda Terra Lliure", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5023563205226913", "instruction": "Per què el va perdonar el rei Jaume II?", "context": "La seva vida personal ha estat relacionada amb un estil llibertí i amant de la bona vida, considerat per alguns historiadors un «Filippo Lippi a la catalana». El rei Jaume II, el 1315 i a instàncies de la seva esposa, Maria de Xipre, el va perdonar per l'assalt a tres donzelles. També se l'associa amb un ciutadà amb el seu mateix nom de Les Gunyoles (Penedès), que apareix esmentat en un document de 1320 acusat d'ofenses, un delicte que va suposar que Bernat de Fonollar ordenés la confiscació dels seus béns i un exili temporal. En cas de tractar-se d'ell, la seva vinculació amb Les Gunyoles podria ser d'origen familiar, ja que consta que el 1160 els comanadors de la preceptoria del Temple de les Gunyoles van atorgar unes terres per artigar i construir unes cases al terme del castell del municipi d'Olèrdola; a començaments del segle xiii, un tal Pere de Bassa era el veguer de Vilafranca, i també es coneix un dret de propietat a favor d'un tal Ferrer Bassa el 1243, és a dir, s'identifiquen antecedents des de quasi dos segles abans.", "response": "per l'assalt a tres donzelles", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.26481972884435356", "instruction": "Què tenia cada districte en el projecte de Cerdà?", "context": "El projecte de Cerdà era bastant innovador per a l'època, sobretot pel que fa a la delimitació d'espais verds i zones de serveis, atenent tant als aspectes funcionals com als lúdics i assistencials. Els edificis havien de tenir una altura de 16 metres (planta baixa i quatre pisos), i una profunditat de 10 a 20 metres. La distribució de l'Eixample seria de sectors de 20 x 20 illes, dividits en districtes de 10 x 10 i barris de 5 x 5. Cada barri tindria una església, un centre cívic, una escola, una guarderia, un asil i altres centres assistencials, mentre que cada districte tindria un mercat i, cada sector, un parc. També comptava amb instal·lacions industrials i administratives, i en l'extraradi situava un escorxador, un cementiri i tres hospitals. No obstant això, la majoria d'aquestes disposicions no van arribar a realitzar-se, a causa de l'oposició de l'Ajuntament, molest per la imposició del pla de Cerdà enfront del de Rovira que havia aprovat en el concurs, i degut també a l'especulació immobiliària, que va portar a construir les illes per tots els seus costats i no solament pels dos previstos per Cerdà.", "response": "un mercat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5589255244273857", "instruction": "Per què va culpar de traïdor Vidal-Folch a Sala i Martín?", "context": "L'economista Xavier Sala i Martín ha deixat en evidència el periodista Xavier Vidal-Folch i el diari El País a propòsit de les manipulacions informatives sobre la marxa d'empreses de Catalunya. En un fil publicat a Twitter, Sala i Martín explica que Vidal-Folch va acusar-lo de 'traïdor' per haver negat que el canvi de seu d'algunes empreses catalanes provocaria desocupació i pobresa. Mesos després, l'economista ha fet una recopilació de dades i ha citat el ministeri d'Hisenda espanyol mateix per demostrar que el seu impacte econòmic ha estat gairebé nul. També assenyala que una de les raons per les quals Vidal-Folch pot haver fet una 'anàlisi esbiaixada' de la situació econòmica a Catalunya és la mala situació econòmica d'El País, que, segons Sala i Martín, 'no pot sobreviure sense els ajuts econòmics del govern espanyol' i per això ha de sumar-se a la lluita contra l'independentisme. Vegeu el fil sencer ací: En aquest “brillant” article escrit a l'Octubre, Xavier Vidal-Folch em va qualificar de “l'economista més sectari de Catalunya”, de “miserable intel·lectual”, de formar part de “l'apparatchik sobiranista” i fins i tot de “traïdor a Catalunya” (Obro FIL) https://t.co/9turRHZ1lB — Xavier Sala-i-Martin (@XSalaimartin) 5 de maig de 2018 La raó per a tants insults era que jo havia dit que l'impacte del trasllat de seus seria limitat i que una gran part des trasllats responien a amenaces del govern central per fer entrar por als independentistes. Ell, en canvi, deia que generarien “paro y pobreza a mansalva”.", "response": "per haver negat que el canvi de seu d'algunes empreses catalanes provocaria desocupació i pobresa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6665575585832569", "instruction": "Què exigeix Verdi als seus cantants?", "context": "El febrer de 1847, Verdi es va instal·lar a Florència i va començar el seu treball d'assaigs, d'on van sorgir algunes opinions sobre els cantants, que han fet història i que demostren el compromís teatral i dramàtic que per primera vegada ell estava assumint envers una de les seves òperes. Al baríton que tindria a càrrec el paper protagonista en l'estrena, Felice Varesi, el mestre li va dir «voldria que vostè fos més un fidel servidor del dramaturg que del compositor». I sobre qui havia d'encarnar el decisiu paper de Lady Macbeth, Eugenia Tadolini, Verdi va advertir «La Tadolini és una dona bella i jo vull que al rol aparegui com un personatge lleig i dolent. Ella canta massa bé, com un àngel, però el que jo desitjo és un so aspre, sufocat, dur i fosc. Lady Macbeth ha de ser com el mateix dimoni». Amb aquestes paraules Verdi rebutja la gran soprano, i exigeix als seus cantants un gir radical que influirà posteriorment en la tècnica vocal de l'òpera italiana.", "response": "un gir radical que influirà posteriorment en la tècnica vocal de l'òpera italiana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3493492157560639", "instruction": "En què influeixen, particularment, les accions humanes?", "context": "Fa uns quants milions d'anys, una espècie de petit simi africà va adquirir la capacitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta. L'evolució posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'agricultura i de la civilització van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt més intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i això en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dràstica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada amb la d'un altre gran procés climàtic, la catàstrofe de l'oxigen, produïda durant el període Siderià a causa de la gran proliferació d'algues, va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt àlgid.", "response": "en les altres formes de vida i en el clima global del planeta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19285310157546187", "instruction": "Què és l'halita?", "context": "L'estructura de la calcita no és gaire complexa i, per tant, es pot entendre fàcilment observant un esquema o dibuix. Sovint es descriu com a una estructura de tipus NaCl (halita) modificada. Mentre que en l'halita s'alternen els ions de sodi i de clor, en la calcita s'alternen els de calci i els carbonats (CO2−3). A diferència de l'halita, la calcita no és un mineral cúbic com a conseqüència dels ions carbonat, que trenquen la simetria cúbica en diversos sentits; un dels quals és l'orientació de les diferents molècules de carbonat, que trenquen la simetria cúbica i transformen el cub en un romboedre (un cub amb un dels eixos variats). La calcita presenta una estructura similar a tots els integrants del grup de la calcita de minerals; aquests integrants estan formats per carbonat i metalls divalents de radi inferior a 1; en aquest cas, els àtoms de carboni es troben de manera trigonal planar en el CO2−3, mentre que els metalls divalents es troben en coordinació octaèdrica. El grup puntual de la calcita és 3m, mentre que el grup espacial és R-3c. L'estructura de la calcita pot presentar diverses variacions a elevades pressions: a 1,5 GPa es converteix en calcita-II, una varietat monoclínica P21/c amb una cel·la a = 6,334; b = =4,948; c = 8,033 i β = 107,9º. A 22 kbar, la calcita-II es converteix en calcita-III, una altra varietat monoclínica C2 amb una cel·la a = 8,746; b = 4,685; c = 8,275; β = 94,4; i Z = 6. La calcita-II i la calcita-III són relativament metaestables amb l'aragonita, la qual és estable fins a 8 GPa. La calcita és un polimorf de l'aragonita i la vaterita, sent el polimorf més estable del carbonat de calci. Tant l'aragonita com la vaterita tenen la mateixa fórmula química però una estructura cristal·lina diferent, i són més solubles: l'aragonita es transforma en calcita a 400 °C, i la vaterita (mineral molt rar), o μ-CaCO3, és encara menys estable. És isostructural amb la nitratina i l'otavita, i forma una sèrie de solució sòlida amb la rodocrosita. Quan se sotmet un cristall o massa de calcita a difracció de raigs X, s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia:", "response": "un mineral cúbic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9977936811024155", "instruction": "Per què els hi han posat les multes?", "context": "L'Assemblea Feminista de València ha denunciat haver rebut més de 5.000 euros en multes de diversa quantia que al·leguen 'talls de carreteres i carrers' durant les protestes del passat 8 de març i han considerat que 's'apliquen de manera injusta per exercir el dret de vaga i piquet', segons han assegurat fonts de la plataforma. El col·lectiu ha afirmat que 'es tracta d'un nou atac repressiu contra tot el moviment feminista' i han assenyalat a la delegació del govern espanyol a València i al mateix delegat, Juan Carlos Fulgencio, com a principal responsable. Per això, han demanat 'la retirada de totes les multes del 8M en processos oberts de l'any passat i del present'. De la mateixa manera, també han incidit que poques setmanes després del 8M de 2018, 'el moviment feminista va rebre més de 6.000 euros de multes emparades sota l'antidemocràtica llei mordassa per presumptes faltes d'ordre públic durant el dia de la vaga'. En aquell moment, 'les causes que es van al·legar contra les feministes van ser demanar a un policia que parlés en valencià, ocupar els carrers durant una vaga legal, informar en els piquets constituïts per a això i protestar per la violència policial exercida contra les activistes', segons ha assegurat l'Assemblea. Després d'haver realitzat diverses accions de denúncia, i 'haver aconseguit la paraula del delegat de Govern, Juan Carlos Fulgencio, de revisar les multes', – 'cosa que no ha fet', afegeixen -, les persones multades es troben a l'espera de judici 'després d'un any fent i denunciant que aquestes multes atempten contra el dret de manifestació durant una vaga feminista legalment convocada'.", "response": "talls de carreteres i carrers", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31076073923721315", "instruction": "Què mostra la part posterior del pòrtic?", "context": "L'escena està realitzada en un dels laterals curts del púlpit, amb una extrema llibertat de composició. L'escenari és una espècie de pòrtic, amb un accentuat aspecte tridimensional. Representa l'interior de l'edifici, amb dos laterals en perspectiva i una coberta que sobresurt; al centre, hi ha una espècie de pilastra per a la partició, amb una reminiscència del que serien cassetons. A ambdós costats es troben les armes i la graella de sant Llorenç, mentre la part principal consta del pòrtic amb unes columnes de capitells composts, que estan rematats per caps de lleons. La part posterior del pòrtic mostra una gelosia, on es poden veure grups d'arbres que sobresurten per damunt del pòrtic.", "response": "una gelosia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06054388781515352", "instruction": "Què permetia la tècnica nishiki-e?", "context": "La sèrie la realitzà en format ōban (format gran, aproximadament 39,5 x 26,8 cm),[nota 4] i emprà la tècnica nishiki-e, un tipus de cromoxilografia introduït en el segle xviii (cap al 1765) que permeté el gravat en color. La sèrie passà la censura –segons un edicte de 1790, totes les obres devien complir la política de limitació del luxe, així com no contenir material políticament sensible– en diverses fases: el primer any (1856) presentà 37 estampes; el 1857, 71; i, el 1858, l'any de la seva mort, 7. Segons sembla, la idea de l'autor i l'editor era finalitzar la sèrie en juliol de 1858, i dues estampes d'aquest mes porten el títol de Complements entretinguts de les cent vistes d'Edo (Edo hyakkei yokyō); però al mes següent van presentar altres tres estampes sota el títol habitual. Aquestes 115 xilografies es van completar l'octubre del 1858 amb altres tres estampes, aprobades pels censors després de la mort de l'artista, probablement obres de Hiroshige II a petició de l'editor. S'encarregà llavors l'índex a Baisotei Gengyo (1817-1880), famós dissenyador de portades. En darrer lloc, el 1859 Hiroshige II realitzà una última làmina per a celebrar el seu ascens a la categoria de mestre, segellat davant el censor l'abril del 1859.", "response": "el gravat en color", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.007187298458987246", "instruction": "Què va fer Torra amb la pancarta del Palau de la Generalitat segons ha manifestat l'Assemblea?", "context": "L'ANC ha instat al parlament, especialment a la mesa, a 'mantenir i garantir' la seva sobirania pel que fa a la decisió sobre si retirar o no l'escó de diputat al president Quim Torra, tal com han explicat en un comunicat difòs avui. 'Únicament és el Parlament de Catalunya qui té la potestat de decidir suspendre o no un president de la Generalitat. La Junta Electoral és simplement un òrgan administratiu electoral i, per tant, no pot decidir sobre el mandat dels diputats electes', ha manifestat l'Assemblea. L'entitat també diu que el que va fer Torra amb la pancarta del Palau de la Generalitat va ser 'complir amb el deure de denunciar la vulneració dels drets polítics, tal i com ja va resoldre el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides i que l'estat espanyol fa set mesos que incompleix'. 'L'estat vol modificar de nou la voluntat política expressada en sufragi per la ciutadania de Catalunya', afegeix. 'Per la dignitat del poble de Catalunya, el Parlament ha de fer respectar i defensar la sobirania que li hem dipositat, i donar suport al president Torra i el president Torrent davant aquesta nova ingerència de l'estat', diu l'ANC, que recorda el ple extraordinari del 4 de gener en què es va ratificar Torra com a diputat i president.", "response": "complir amb el deure de denunciar la vulneració dels drets polítics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0377549834837293", "instruction": "Què passa amb la temperatura corporal que tenen els ratpenats en hibernació?", "context": "Les funcions vitals es van alentint a poc a poc en reacció a diferents estímuls: el rellotge intern dels ratpenats, la temperatura exterior o la disponibilitat de preses. El temps d'activitat es va escurçant i el son es va allargant. El començament de la hibernació sol coincidir amb la caiguda de les fulles a la tardor. El metabolisme baixa molt i el cor batega només deu vegades per minut, en contrast amb les 600 ppm de les caces estivals. El baix metabolisme manté l'organisme viu i assegura les funcions vitals. La respiració esdevé tan tènue que és imperceptible i els ratpenats en hibernació poden romandre desenes de minuts sense respirar (1% de la respiració en fase d'activitat). La temperatura corporal cau i s'iguala amb la temperatura ambiental (0-10 °C).", "response": "s'iguala amb la temperatura ambiental", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.815910638831155", "instruction": "A què són sensibles els pandes vermells?", "context": "Els pandes vermells són animals crepusculars (més actius a l'alba i la posta de sol) i nocturns, i passen el dia dormint a les branques dels arbres o en caus. Són sensibles a la calor i la seva temperatura ideal és d'entre 17° i 25 °C. No toleren les temperatures superiors a 25 °C. Per tant, els pandes vermells dormen durant les hores més càlides del dia a les copes ombrejades dels arbres, moltes vegades estirats sobre branques bifurcades, o dins de caus.", "response": "a la calor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7062004092741799", "instruction": "Per què marxa Isabella a Algèria?", "context": "L'argument, que té una certa similitud amb la d'El rapte en el serrall de Mozart, però amb les situacions canviades: Isabella és una italiana que se'n va a Algèria per aconseguir la llibertat del seu amant, Lindoro, esclau de Mustafà, un algerià molt poderós. Isabella també intenta millorar la relació matrimonial entre Mustafà i la seva dona, Elvira. És una gran farsa concebuda amb un criteri més modern: desapareix el vell sistema de parelles amoroses i hi ha una jerarquització clara dels cantants, amb el tenor i la mezzosoprano com a protagonistes, juntament amb el baix buf, una seconda donna, complementats per un terzo buffo i una terza donna. El públic ja s'estava aficionant a l'actuació del cor, i en aquesta òpera Rossini li dóna una presència molt vistosa que acaba d'arrodonir l'obra.", "response": "per aconseguir la llibertat del seu amant", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5735915019995033", "instruction": "Què analitza Music Square?", "context": "El S III pot accedir i reproduir els formats multimèdia tradicionals com música, pel·lícules, programes de TV, audiobooks, i podcasts, i pot ordenar la lliberia multimèdia alfabèticament per títol de cançó, artista, àlbum, llista de reproducció, carpeta, i gènere. Una característica important del reproductor de música del S III és Music Square, que analitza la intensitat d'una cançó i la qualifica per estat d'ànim de manera que l'usuari pot reproduir cançons segons el seu estat emocional. Amb el llançament del S III, Samsung va debutar la seva aplicació de descàrrega i organitzador de música privativa anomenada \"Music Hub\", dissenyada per competir amb els serveis iTunes, iCloud, i iTunes Match d'Apple. El catàleg musical de Music Hub conté més de 19 milions de cançons.", "response": "la intensitat d'una cançó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.29099637401387246", "instruction": "Què ha dit Colau a Sánchez que s'ha de fer amb el telèfon?", "context": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha trucat aquest matí la batllessa de Barcelona, Ada Colau, després d'haver-se negat en tres ocasions a atendre la trucada del president de la Generalitat Quim Torra. Colau ha explicat a Catalunya Ràdio que li ha demanat a Sánchez que ha de dialogar amb Torra tot i les discrepàncies polítiques. 'Sánchez ha parlat amb mi i s'ha interessat per com està la ciutat. Li he recordat que cal dialogar i li he dit: el telèfon s'ha d'agafar sempre', ha dit. Davant d'això, en paraules de Colau, Sánchez s'ha limitat a repetir els arguments manifestats a la carta a Torra on justifica la seva actitud. Al text, Sánchez li exigeix que condemni la violència de manera rotunda, que empari les forces de seguretat que la combaten i que eviti la discòrdia civil.", "response": "s'ha d'agafar sempre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8918707188518763", "instruction": "Què emplena la membrana?", "context": "Algunes espècies de virus s'embolcallen en una forma modificada d'una de les membranes cel·lulars, o bé la membrana externa que envolta una cèl·lula hoste infectada, o bé membranes internes com ara la membrana nuclear o el reticle endoplasmàtic, aconseguint, així, una bicapa lipídica exterior coneguda com a embolcall víric. Aquesta membrana és emplenada de proteïnes codificades pel genoma víric i el de l'hoste; la membrana lipídica en si i tots els carbohidrats presents són codificats completament per l'hoste. El virus de la grip i el del VIH utilitzen aquesta estratègia. La majoria de virus embolcallats depenen de l'embolcall per infectar.", "response": "proteïnes codificades pel genoma víric i el de l'hoste", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42481469396885285", "instruction": "De què es creu que és l'autor Arnau Cadell?", "context": "Si es té en compte que l'execució d'un capitell solia requerir uns cinc dies de feina, seria possible que Arnau Cadell hagués realitzat tota l'obra. Tanmateix sembla difícil que fos l'únic escultor del claustre i una anàlisi acurada de l'execució revela diverses mans. Més aviat es creu que fou l'autor de la galeria on hi ha la inscripció. La galeria contigua a l'església és on es nota més la diferència d'estil. Tampoc sembla que Arnau fos un monjo, ja que els religiosos signaven indicant aquesta condició al costat del nom, o almenys no ho era mentre va realitzar l'obra, i a l'escena esmentada del seu capitell, un monjo li acosta un recipient que podria referir-se a la manutenció de l'artista a càrrec del monestir.", "response": "de la galeria on hi ha la inscripció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5434077536628685", "instruction": "Què ressegueix els tres absis entre la volta i el mur?", "context": "Les tres naus estan capçades per tres absis, el central més gran i discretament decorat té planta poligonal. Els laterals són molt simples i en semicercle. Les obertures són espitlleres llevat del gran finestral posterior del central. Una motllura ressegueix els tres absis entre la volta i el mur. A la volta del central, sis bocells radials arrenquen d'un altre bocell semicircular al capdamunt. Una sèrie d'arcs recolzats en semicolumnes adossades i capitells articulen el mur.", "response": "Una motllura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.873464461280684", "instruction": "Què descobreix Alvise?", "context": "Alvise descobreix la traïció de Laura i maquina d'assassinar-la (Si, morir ella dè!). Després d'haver-la trucada, l'adula amagant a males penes la seua ira. Laura, sospitant, li demana el motiu de tanta crua ironia (Dal vostro accento insolito cruda ironia traspira...). Alvise, al zenit de la seua ira, l'obliga a dir la veritat, i després crida que aviat morirà.", "response": "la traïció de Laura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13155419262021673", "instruction": "Què desitjaven algunes veus crítiques a Anglaterra per al paper de Bridget Jones?", "context": "L'elecció de Renée Zellweger com protagonista va fer alçar algunes veus crítiques a Anglaterra que desitjaven una dona britànica en el paper de Bridget Jones. Malgrat tot, Renée va aconseguir superar totes les barreres culturals entre els EUA i la Gran Bretanya i va demostrar que la decisió del director de càsting no havia pogut ser més encertada (inclòs el seu impecable accent britànic). De fet, tots els crítics van coincidir en alabar a l'actriu que és, precisament, la que dóna més consistència a la història i porta tot el pes de la pel·lícula. Segons la revista Time «Renée brilla i Hugh Grant està irresistible». La seva interpretació li va comportar, fins i tot, una nominació als Oscars.", "response": "una dona britànica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8250072943055374", "instruction": "Per què és molt escarpat des de terra el traçat piramidal?", "context": "A l'Índia no es van construir piràmides de pedra. Tanmateix, hi abunden els «mandir» (temples) amb una forma piramidal que, segons el tipus, són anomenats d'una manera genèrica «gopuram». Són com portes monumentals que permeten l'accés als recintes sagrats. Des del terra el traçat piramidal és molt escarpat a conseqüència de la superposició dels pisos de planta rectangular. Com moltes piràmides, aquestes estructures de l'hinduisme cerquen imitar una muntanya; en aquest cas, la sagrada Muntanya Meru, que representa la simbologia hinduista de l'axis mundi).", "response": "a conseqüència de la superposició dels pisos de planta rectangular", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33052905616588324", "instruction": "Què es vol aconseguir amb aquesta mesura?", "context": "El govern espanyol ha aprovat avui un decret llei perquè tant les persones amb la malaltia pel coronavirus 2019 com les que estiguin aïllades de forma preventiva siguin considerats incapacitats temporals per accident de treball. En aquests casos la prestació equival al 75% de la base reguladora d'ençà de l'endemà al de la baixa laboral, a càrrec de l'administració. Fins ara les persones afectades pel coronavirus estaven en un règim d'incapacitat temporal per contingències comunes. La mesura cerca de millorar la protecció dels treballadors afectats per la malaltia o per l'aïllament preventiu.", "response": "millorar la protecció dels treballadors afectats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6042758128791624", "instruction": "En què es pot convertir la matèria?", "context": "Se sol definir la matèria com la substància de què es componen els objectes físics, i que constitueix l'Univers observable. Segons la teoria de la relativitat especial, no existeix cap distinció inalterable entre matèria i energia, ja que la matèria es pot convertir en energia, i viceversa. Actualment es creu que els components visibles de l'Univers constitueixen únicament un 4 per cent de la massa total, i que la resta consisteix en un 23 per cent de matèria fosca i un 73 per cent d'energia fosca. La naturalesa exacta d'aquests components és encara desconeguda i és una temàtica que actualment està sent investigada de manera intensiva pels físics.", "response": "en energia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16227004651726273", "instruction": "Què es desenvolupa a la part frontal del sarcòfag d'Arnau de Mont-rodon?", "context": "A l'esquerra del retaule hi ha el sepulcre del bisbe promotor Arnau de Mont-rodon, mort el 1345, amb la imatge jacent amb els atributs de la mitra i el bàcul i emmarcat per dos arcs ogivals, a la part frontal del sarcòfag es desenvolupa el seguici funerari en diverses escenes dividides per arquets gòtics. Està realitzat en pedra i es troba adossat al mur sota un arcosoli format per una columna i dos arcs apuntant trilobulats. Tant aquestes arquitectures com les de la part frontal de la caixa presenten una abundant decoració vegetal i zoomòrfica.", "response": "el seguici funerari", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.343117828864982", "instruction": "Què demanava Torra a Rajoy en una carta?", "context": "El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, respondrà a la carta del president de la Generalitat, Quim Torra, al llarg de la setmana vinent, segons que han explicat fonts de la Moncloa a Europa Press. El president espanyol exposarà en la seva resposta que està obert al diàleg 'dins els límits de la constitució i de la llei'. Quim Torra va enviar ahir una carta a Mariano Rajoy en què demanava de concertar una reunió. El president de la Generalitat va escriure que està disposat a fer-la 'demà mateix i sense condicions'. Per la seva banda, fonts de la Moncloa han dit que el president espanyol està 'perfectament obert al diàleg, que és allò que sempre ha dit', però reiterant que el limita. No és previst que la resposta inclogui encara cap proposta de dates.", "response": "concertar una reunió", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42191601023808045", "instruction": "De què van ser incapaços molts minoristes?", "context": "Disney Consumer Products i Lucasfilm van anunciar el 4 de setembre de 2015 seria conegut com el \"Force Friday\" i en ell es va posar a la venda la totalitat del marxandatge. A partir de les 12:01 am, els fans van poder comprar: joguines, llibres, roba així com una alta varietat de productes a Disney Stores i altres botigues. Disney i Maker Studios van fer un flux de dades multimèdia de 18 hores a Youtube, mostrant diversos productes que posarien a la venda a partir del 3 de setembre del mateix any. Entre altres coses es va posar a vendre un BB-8 a control remot construït per Sphero. Sphero va participar amb Disney a arrencar el marxandatge el juliol de 2014, van ser convidats a una reunió privada amb el conseller delegat de Disney, Bob Iger, on van ser presentats en el set de fotos i imatges de BB-8 abans de la seva presentació pública. Molts minoristes van ser incapaços de satisfer la demanda de productes de Star Wars.", "response": "de satisfer la demanda de productes de Star Wars", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.01977575682471422", "instruction": "Què es va crear el 1880?", "context": "El 1880 es va crear un «jardí domèstic» al costat del palauet Desvalls, d'estil eclèctic. Comptava amb un hivernacle —desaparegut en la restauració de 1971—, una plantació de camèlies i realitzacions d'art topiària. La iniciativa va ser del XI marquès de Llupià i VII marquès d'Alfarràs, Joan Baptista Desvalls i d'Amat, però s'ignora l'artífex d'aquesta ampliació.", "response": "un «jardí domèstic»", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21534474609821597", "instruction": "Què presentarà el PDECat aquesta setmana?", "context": "Pedro Sánchez no podrà tramitar el pressupost espanyol si no fa un gest urgent per a abordar políticament el conflicte català. N'hi havia prou que ERC o el PDECat fessin decantar la balança, però l'anunci d'ERC que demà presentarà una esmena a la totalitat ja impedeix que els comptes passin el primer tràmit al congrés. Els vots de rebuig dels 9 diputats d'ERC s'afegiran així als 169 que sumen Cs, el PP i els diputats coalitzats d'UPN i del Fòrum d'Astúries. El suport a les esmenes anunciades ja supera amb escreix la majoria absoluta i encara s'hi poden afegir més vots. El PDECat també preveu de presentar aquesta setmana una esmena pròpia si el PSOE no es mou. Per a no entrebancar la tramitació del pressupost, els dos partits independentistes han exigit a Sánchez que comenci una negociació sobre l'exercici del dret d'autodeterminació en una taula de diàleg bilateral amb un mediador independent que certifiqui els acords i els incompliments dels compromisos.", "response": "una esmena pròpia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1813948993397947", "instruction": "Què passa en el punt eutèctic?", "context": "A la figura adjunta es representa el diagrama de fases d'una dissolució aquosa. Si una dissolució aquosa es troba en el punt a i es redueix la temperatura es congelarà parcialment en el punt b, per sota de la temperatura de 0 °C, corresponent a l'aigua pura. S'observa que la temperatura de congelació de la dissolució disminueix a mesura que augmenta la molalitat, la concentració de la dissolució, seguint una corba descendent. La congelació serà parcial, ja que congela primer part de l'aigua, quedant-ne una altra sense congelar on es concentra el solut. Aquesta major concentració produeix un descens crioscòpic addicional en la part no congelada que, si la temperatura segueix baixant tornarà a congelarse parcialment, repetin-se aquest procés de congelació-parcial-concentració-descens crioscópic addicional al llarg de la corba b-c, fins a arribar al punt eutèctic de la mescla, representat com c, on l'increment de concentració del solut ja no produeix nou descens crioscòpic i solidifica el conjunt.", "response": "l'increment de concentració del solut ja no produeix nou descens crioscòpic i solidifica el conjunt", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14834742785528288", "instruction": "Què vol la CUP que s'incorpori en el full de ruta independentista?", "context": "La consellera de presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, s'ha mostrat oberta a debatre amb la CUP sobre la possibilitat d'incorporar un referèndum unilateral d'independència (RUI) en el full de ruta independentista, però no a incloure una partida en el pressupost per finançar-lo. 'En l'elaboració del pressupost s'han de tenir, de moment, altres prioritats. Això no significa que el full de ruta no pugui ser millorat i ampliat'. En una entrevista a Europa Press, ha assegurat que estan disposats a tenir converses sobre sense límits per a incorporar millores en el full de ruta, però ha demanat ser rigorosos davant de qualsevol canvi perquè tot element que s'incorpori ha de tenir un component democràtic, generar amplis consensos, seguretat jurídica i ser homologable des d'un punt de vista internacional. 'Se'm fa difícil pensar que el pressupost pugui preveure tots i cadascun dels instruments i elements que van sorgint en el debat polític', ha sostingut la també vice-presidenta del PDC. Segons Munté, els comptes del 2017 -com, segons la seva opinió, ja feien els que els anticapitalistes van bloquejar per a aquest any-, han de cobrir el compromís adquirit per JxSí i la CUP per avançar cap a la independència però també respondre a les necessitats diàries dels ciutadans.", "response": "referèndum unilateral d'independència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42041047045933055", "instruction": "Què es va endur Go-Daigo en la seva fugida?", "context": "A principis del segle xiv el clan Hōjō es va enfrontar a un intent de restauració imperial, ara sota la figura de l'emperador Go-Daigo. Quan els Hōjō es van assabentar, van enviar un exèrcit des de Kamakura, però l'emperador va fugir abans que arribessin, emportant-se les insígnies imperials amb ell. L'emperador Go-Daigo va buscar refugi en Kasagi entre monjos guerrers que li van donar la benvinguda i es van preparar per a un possible atac.", "response": "les insígnies imperials", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9110088507945536", "instruction": "De què s'encarregava Gai Juli Higini?", "context": "No obstant això, cal tenir en compte també que el Liber Pontificalis diu que era d'origen grec, probablement de la ciutat d'Atenes. A més, afirma que era un antic filòsof, probablement abans de convertir-se al cristianisme, però no esmenta el nom del seu pare, que és desconegut per l'autor del Liber. Francesco Scorza esmenta que l'assimilació d'Higini a la professió de filòsof és probablement deguda a la semblança del seu nom amb la d'altres autors d'origen llatí del segle i, com Gai Juli Higini, encarregat de la Biblioteca Palatina, nomenat per Octavi August, o Higini l'Astrònom. Per la seva banda, Louis de Cormenin apunta que era fill d'un filòsof.[Nota 2]", "response": "de la Biblioteca Palatina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.48234642388953364", "instruction": "Què presentarà Puigdemont a Artur Mas?", "context": "La Crida Nacional per la República, impulsada per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, es reactivarà el dimarts 17 de setembre amb la celebració d'una assemblea per constituir les sectorials ideològiques del moviment polític, el mateix mes en què està previst que es dugui a terme la reordenació de l'espai de JxCat. Fonts de la Crida consultades per l'agència Europa Press han explicat que el moviment, que es va fundar el 27 de gener d'enguany, segueix així l'activitat després que a finals de juliol ja convoqués les seves bases per a plantejar propostes que guiessin 'en el camí cap a la independència i a la construcció de la república'. En la reunió del 17 de setembre, segons les citades fonts, es crearan tres grans sectorials ideològiques –esquerres, socialdemòcrata i liberal–, i la reunió probablement se celebrarà al centre cívic de les Cotxeres de Sants, malgrat que encara no està tancat. Després d'aquesta trobada, la Crida també té en el calendari la creació del consell de representants a finals de novembre, format per 204 persones i les funcions de les quals són assimilables a les d'un parlament per deliberar les qüestions del moviment. Reorganització A l'espera de l'inici del curs polític, la majoria dels actors implicats en la reorganització de JxCat estan d'acord que aquestes sigles s'erigeixin com a marca principal i facin de paraigua del PDECat i de la Crida, tret que hi hagi un canvi de rumb pensat per Puigdemont. I és que Puigdemont ha de presentar i enviar una proposta de reordenació de l'espai a l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i al president del PDECat, David Bonvehí, formació que té el registre de la marca de JxCat com a partit polític.", "response": "una proposta de reordenació de l'espai", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19363145432900086", "instruction": "Què cal per permetre el moviment de les molècules?", "context": "Com que la membrana nuclear és impermeable a la majoria de molècules, calen porus nuclears per permetre el moviment de molècules a través de l'embolcall. Aquests porus travessen ambdues membranes, oferint un canal que permet el lliure moviment de molècules petites i ions. El moviment de molècules més grans, com ara proteïnes, està ben controlat, i requereix transport actiu regulat per proteïnes portadores. El transport nuclear és essencial pel funcionament cel·lular, car el moviment a través dels porus és necessari tant per l'expressió gènica com pel manteniment dels cromosomes.", "response": "porus nuclears", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2955790295682422", "instruction": "Què va enviar Felip V al papa el 19 de juliol de 1734?", "context": "El papa mostrà reticències al nomenament de l'infant en els termes que especificava Felip V, perquè allò podia suposar un escàndol, perquè des del Concili de Trento, aquestes qüestions s'havien endurit. No obstant això, per la banda espanyola, es va presentar l'exemple del cardenal-infant Ferran d'Àustria, fill de Felip III, nomenat cardenal i arquebisbe de Toledo després del Concili de Trento, però el papa argumentà que l'infant Ferran va ser fet cardenal a deu anys i arquebisbe de Toledo als dotze, per tant, molt diferent del que es pretenia fer amb Lluís Antoni. Cansat, Felip V va enviar directament una carta de presentació el 19 de juliol de 1734, tot i així sembla que el papa va seguir mantenint la seva postura. Finalment, el setembre de 1735, Felip V va oferir al papa la reobertura de la nunciatura a Espanya, tancada des de la Guerra de Successió i una mediació amb el Regne de les Dues Sicílies, en un moment en què els interessos espanyols estan posats en Itàlia, i, a més, amb el fill de Felip, Carles, en el tron de les Dues Sicílies. Climent XII va accedir i el 19 de setembre de 1735, amb només vuit anys, Lluís va ser nomenat administrador temporal a perpetuïtat dels béns de la diòcesi de Toledo, la més gran i rica del país; l'infant no va ser nomenat arquebisbe, car, a més de no d'estar ordenat sacerdot, des del Concili de Trento es prohibia expressament l'ordenació sacerdotal de nens i, per tant, tan sols va ser-ne nomenat administrador, quelcom usual per agraciar monarquies i l'alta noblesa.", "response": "una carta de presentació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32778692913615326", "instruction": "Per què es traslladen Vives i la seva dona a Lilla?", "context": "Lluís Vives s'assenta a Bruges, amb unes poques sortides a altres llocs. Realitza alguns viatges a Lovaina, on encara tenia amics íntims, a Gant i a Brussel·les, residència de la cort de Carles V. De setembre a novembre de 1529 Vives i la seva dona, a causa de la pesta, es traslladen a Lilla.", "response": "a causa de la pesta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31412620187712625", "instruction": "Què va ser la banda en l'exposició d'art multimèdia que va organitzar Warhol?", "context": "A mitjan anys seixanta, Warhol «va adoptar» una banda anomenada The Velvet Underground. Els va convertir en un element crucial de l'exposició d'art multimèdia que organitzava: l'Exploding Plastic Inevitable, i va donar a Paul Morrissey el càrrec d'agent seu. A més, els va presentar Nico el qual s'uniria al grup a petició de Warhol. Així, el 1966 va produir el seu primer disc, titulat The Velvet Underground and Nico, i va pintar-ne la decoració. La producció de Warhol, però, es va limitar a pagar per l'estudi d'enregistrament. Després de la publicació d'aquest àlbum, Warhol i el líder de la banda, Lou Reed, van començar a dissentir sobre la direcció que la banda havia de prendre i aquesta tensió hauria pogut ser la causant del final de la seva bona relació artística.", "response": "un element crucial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28339277535103746", "instruction": "Per què abandona el compositor la sonata?", "context": "Armida també aporta una gran quantitat d'innovació en termes de forma. L'obertura ja està adequada al tipus modern de preludi de l'òpera, en la qual el compositor abandona la sonata per una introducció lenta, donant al conjunt una forma de fantasia lliure. Desafiant les convencions existents, Rossini dimiteix finalment de la «prescrita» aria di bravura del personatge principal, i l'òpera acaba amb un cor de dimonis estimulats per la recerca de la venjança d'Armida amb Rinaldo.", "response": "per una introducció lenta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8057101455324958", "instruction": "Què va construir a l'Ametlla del Vallès?", "context": "El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Vallès Oriental a principis del segle xx coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra a cases jardí per estiuejants –principalment de Barcelona- ubicades en aquesta comarca. Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per ús personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, també trobem dins la seva obra habitatges més senzills, especialment a la darrera època, on la seva influència només s'aprecia als elements decoratius de la façana.", "response": "l'ajuntament", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05685135182974854", "instruction": "Què han enviat per reivindicar l'atac?", "context": "Ciutadans ha reivindicat l'acció que han dut a terme avui al matí uns individus que han arrencat la pancarta per l'alliberament dels presos polítics del balcó del consistori de Reus. De l'acció, n'han informat Reusdigital.cat; s'emmarca en la crida d'Albert Rivera a treure tots els llaços grocs i més simbologia relacionada amb els presos polítics de l'espai públic. Des del compte oficial de Twitter, Ciutadans ha aplaudit l'acció: 🎥Las instituciones representan a toda la ciudadanía independientemente de su ideología y deben respetar la neutralidad y la pluralidad. @Cs_Reus ha retirado del Ayuntamiento la simbología partidista que excluye a vecinos de la localidad porque las instituciones #SonDeTodos pic.twitter.com/H9VQvJcGYS — Ciutadans (@CiutadansCs) August 10, 2018 I fins i tot han enviat un comunicat reivindicant l'atac: Ciudadanos acaba de enviar una nota de prensa reivindicando el ataque al ayuntamiento de Reus. pic.twitter.com/1UNyinpTRd — Arturo Puente (@apuente) August 10, 2018 Els fets han passat a dos quarts de deu del matí. Un grup d'independentistes han retret als espanyolistes que arrenquessin la pancarta.", "response": "un comunicat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3295624877594764", "instruction": "Què donaran a conèixer les candidates en les trobades territorials?", "context": "Mireia Arana i Eva Gil són les dues inscrites de Catalunya en Comú que competiran amb la líder de la formació, Jéssica Albiach, per ser la cap de llista de la formació a les pròximes eleccions catalanes, segons han confirmat els comuns a l'ACN. El partit va anunciar divendres que dues inscrites s'havien presentat al procés, però no n'havien revelat els noms. Avui la formació comença a Tarragona les trobades territorials que hauran d'avalar les tres candidatures. Dilluns, dimarts i dimecres es faran a Lleida, Girona i Barcelona, respectivament. Si una de les tres candidates no es presenta a alguna d'aquestes trobades, caurà del procés. En aquestes trobades, les aspirants presentaran la seva candidatura i les trobades els donaran l'aval.", "response": "la seva candidatura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4189103828673548", "instruction": "De què ha acusat Garzón a Rivera i Arrimadas?", "context": "El coordinador federal d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, ha exigit al govern espanyol que calmi la situació a Catalunya i que demani a l'advocacia general de l'estat espanyol que retiri l'acusació per rebel·lió contra els dirigents independentistes processats en la causa contra el primer d'octubre. Ho ha dit en una entrevista a RNE recollida per Europa Press. I ha palesat que el govern espanyol té marge per a fer coses que millorin la situació a Catalunya, a banda de promoure la intervenció de la fiscalia. Ha defensat que un pas podria ser que l'advocacia retirés la seva acusació, que 'no té ni cap ni peus'. També ha qualificat de 'irresponsables' el president de Ciutadans, Albert Rivera, i la dirigent d'aquest partit a Catalunya, Inés Arrimadas, per have anat a retirar llaços grocs als carrers d'Alella. Els ha acusat de polaritzar la societat catalana.", "response": "de polaritzar la societat catalana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19651136726626672", "instruction": "Què cobreix el pòl·lux?", "context": "La superfície superior de les potes anteriors i posteriors és coberta per un pelatge gris pàl·lid lleonat. Les potes posteriors són molt curtes i amples. Els peus manquen de petits tubercules entre els coixinets plantars i el pòl·lux és cobert per una ungla. El crani és curt i ample. L'os zigomàtic, pesant i ample, no s'arqueja lateralment. Les vores supraorbitals del crani estan força desenvolupades i la regió interorbital és molt ampla, amb vores gairebé paral·leles. La part facial del crani és molt curta. La distància entre les incisives i les sèries de molars és un xic inferior a la llargada de la superfície coronària de la filera dental superior. Els ulls grossos d'aquest rosegador són una adaptació al seu mode de vida nocturn. També té dos parells de mamelles laterals a la vora abdominal del pelatge lateral, a l'alçada del pelatge ventral.", "response": "una ungla", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6060067535419711", "instruction": "Què es van conformar al congrés?", "context": "Al congrés es van conformar diverses comissions que havien d'analitzar diferents aspectes del problema i presentar les seves conclusions i recomanacions. La més important va ser la Comissió Tècnica integrada pel mateix Ferdinand de Lesseps, Gustave Eiffel (que pocs anys després construiria la Torre Eiffel), Thomas Selfridge o Pedro J. Sosa (únic representant panameny), entre d'altres. Hi va haver sessions molt dificultoses i múltiples discussions sobre les diferents rutes. Una de les més destacades va ser la proposta de Adolphe Godin de Lépinay, baró de Brusly, un enginyer francès que va tractar de convèncer a Lesseps de construir el Canal de Panamà, represant el riu Chagres, incloent-hi la construcció de rescloses i d'un llac artificial, força similar a com és el canal actualment. Va intentar fer-li entendre que no podria repetir la mateixa fórmula del canal de Suez pel fet que la topografia d'ambdues puntes era molt diferent, però, a causa de la influència de Lesseps, la comissió va rebutjar rotundament aquesta idea, ja que, segons ell, la millor forma de procedir era construint un canal a nivell.", "response": "diverses comissions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5718584415107961", "instruction": "Què ha dit Guillem?", "context": "L'Audiència de Barcelona ha revocat les mesures cautelars imposades contra en Guillem, el jove de la dessuadora carabassa que va ser detingut el 18 d'octubre davant de la comissaria de la Via Laietana. Així, ja no haurà d'estar subjecte a llibertat vigilada i l'ordre d'allunyament de 200 metres de la prefectura de la policia espanyola. Ho ha anunciat en un piulet Alerta Solidària, que s'ocupa de la seva defensa: ⚠️ÚLTIMA HORA⚠️ L'Audiència Provincial de Barcelona revoca les mesures cautelars imposades a @GAbsolucio. Les mesures consistien en la llibertat vigilada i l'ordre d'allunyament de 200m de la Jefatura de @policia — Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) December 9, 2019 El jove de la dessuadora carabassa es diu Guillem i denuncia: 'Vaig rebre bufetades, em van fer agenollar' En Guillem és acusat de desordres i atemptat contra l'autoritat. En una conferència de premsa el 5 de novembre, la seva advocada, Norma Pedemonte, va anunciar una querella contra vuit agents que van participar en la detenció i que han pogut identificar pel número. La querella és per maltractaments, per un delicte contra les garanties constitucionals, un delicte de lesions lleus, un contra la integritat moral i un de tortures.", "response": "Vaig rebre bufetades, em van fer agenollar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06754813225069856", "instruction": "Què ha demanat Iglesias a Tardà?", "context": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha valorat la carta publicada pel diputat republicà Joan Tardà al Periódico, en què aquest assegurava que, havent declarat que si fos català no votaria l'1 d'octubre, Iglesias havia posat en dubte la seva pròpia credibilitat. Aquest ha demanat a Tardà que es relaxés i ha dit que calia baixar el to. 'Cal assumir que, en democràcia, es pot pensar diferent dels altres, i això s'ha de normalitzar', ha assenyalat. Així mateix, Iglesias considera que amb ERC hi ha més punts d'unió que de desacord, però també reconeix que la percepció de la qüestió del referèndum és diferent. 'Tardà voldria que Catalunya marxés i a nosaltres ens agradaria que es quedés; amb un encaixament diferent, això sí, però això s'ha de normalitzar', ha declarat. Errejón assegura que el 2-O caldrà 'continuar negociant' El número dos de Podem, Íñigo Errejón, ha assegurat que l'endemà del referèndum caldria continuar negociant.", "response": "que es relaxés", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8591362508995558", "instruction": "Què va signar l'investigat?", "context": "El Ministeri de Defensa espanyol ha obert una informació reservada sobre el cap de l'Exèrcit de Terra Marco Santos Soto per hvar signat un manifest antifranquista. El text, en què es tracta de 'genocida' al general Francisco Franco, es va promoure en resposta a l'escrit impulsat per militars retirats i a la reserva que exalta la figura del dictador. Segons que han informat a Europa Press fonts del ministeri espanyol, que ja va obrir una investigació sobre cinc reservistes que van subscriure el document en suport a Franco, actuarà 'igual' en el cas d'aquest terme. No obstant això, han precisat que a l'estat el terme actualment en actiu, el procediment serà 'diferent'. En comptes d'obrir el procediment la ministra Margarita Robles, ho farà el superior directe del cap, qui haurà de nomenar un instructor per a la informació reservada —en el cas dels reservistes, va ser Robles qui va designar al tinent general Miguel Ángel Villarroya per a la instrucció. Els militars en actiu i els reservistes no poden expressar opinions polítiques, al contrari que els militars retirats, motiu pel qual Defensa no investigarà la resta dels militars que han donat suport a un o altre manifest.", "response": "un manifest antifranquista", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3475772543789335", "instruction": "Què representa la perla segons un altra llegenda?", "context": "Hi ha la creença que quan un kitsune canvia de forma, el seu hoshi no tama pren una porció del seu poder màgic. Una altra llegenda és que la perla representa l'ànima del kitsune. El kitsune moriria si se separés d'ell per molt de temps. Els que obtenen l'esfera poden ser capaços d'obtenir una promesa del kitsune a canvi de tornar-li a la guineu. Per exemple, una història del segle XII descriu un home usant un hoshi no tama d'una guineu per demanar un favor:", "response": "l'ànima del kitsune", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6733397372634529", "instruction": "De què s'alimenta també en captivitat el panda vermell?", "context": "El panda vermell de l'Himàlaia, tot i tenir un aparell digestiu més adaptat a una dieta carnívora, és un animal omnívor que s'alimenta principalment de bambú, tot i que no és capaç de digerir la cel·lulosa; per tant, es veu obligat a consumir grans quantitats de bambú per sobreviure. La seva dieta es compon d'aproximadament dos terços de bambú i la complementa amb baies, fruits, bolets, arrels, glans, liquen i gramínies, a més d'alimentar-se ocasionalment de cries d'ocells, ous, petits rosegadors i insectes. En captivitat, també s'alimenta de carn. Els pandes vermells són excel·lents escaladors i busquen menjar bàsicament dalt d'arbres.", "response": "de carn", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3509200067638458", "instruction": "Sobre què versa la crítica que va escriure Debussy al Gil Blas?", "context": "En una reposició de l'obra a l'Opéra el maig de 1903, Debussy va escriure a la seva crònica setmanal del Gil Blas una crítica en què es concentra amb gran agudesa tot el que un gran músic de la nova escola podia dir sobre Saint-Saëns en general i sobre aquesta òpera en particular: «És bo celebrar respectuosament la reposició d'Henri VIII, és potser la darrera òpera històrica que s'hi representa! Això esperem, almenys, i, d'altra banda, sembla difícil fer-ho millor que Meyerbeer. Aquestes paraules no volen insinuar que el senyor Saint-Saëns s'hagi equivocat escrivint Henri VIII. És més músic que home de teatre, no utilitza els efectes fàcils que són lícits en aquesta forma dramàtica. Aporta, per la resta, una sinceritat que mai va tenir Meyerbeer. I si Enric VIII canta unes cavatines empallegoses és, creguin-me, perquè Saint-Saëns ho ha volgut. Tothom sap, d'altra banda, que fins i tot el tigre amb la sang més alterada pot proferir uns udols capaços d'entendrir un nen».", "response": "sobre Saint-Saëns en general i sobre aquesta òpera en particular", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3611712193324671", "instruction": "Per què han sobreviscut els dibuixos preparatoris que feia Rafael?", "context": "Rafael no va fer directament els gravats, sinó que buscà la col·laboració de Marcantonio Raimondi per produir-ne a partir dels seus dibuixos, col·laboració que va donar lloc a molts dels més famosos gravats italians del segle i que va marcar l'evolució d'aquesta art. Aquest interès pels gravats no és habitual entre els grans mestres; dels seus contemporanis, només Ticià, que havia treballat molt menys satisfactòriament amb Raimondi, va compartir-lo. Se'n van fer al voltant de cinquanta gravats; algunes còpies de pintures de Rafael, però d'altres aparentment sobre dissenys originals per ser gravats. Rafael hi feia dibuixos preparatoris, alguns dels quals han sobreviscut, perquè Raimondi els traslladara al gravat.[nota 14]", "response": "perquè Raimondi els traslladara al gravat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2464261843688671", "instruction": "Per què estava apassionat Alfons III?", "context": "La denominació d'«art asturià» va ser establerta per Jovellanos al segle XVIII a la seva obra Elogio a Ventura Rodríguez, constituint el primer estil internacional de la península Ibèrica, des de la desaparició de l'Imperi Romà, del que té alguna influència. Tanmateix hi ha dades documentals contemporànies, entre les quals es troben la sèrie de tres cròniques: la Albeldense, la Rotense i la Sebastianense, realitzades per orde del rei Alfons III el Magne, on es descriu minuciosament els edificis asturians. Segons Ramón Menéndez Pidal va ser un tema introduït a les narracions de cròniques, encara que no acostumava a ésser comú que aquest tema hi fos tractat, ja que: sens dubte estava imposat pel gust particular d'Alfons III, apassionat per les edificacions. Els estudis i descripcions sobre aquest art es van continuar realitzant per grans autors com Ceán Bermúdez, José Amador de los Ríos i per Helmuth Schlunck amb una gran monografia general de l'any 1947 i més modernament les de Víctor Nieto Alcaide a La imagen de la arquitectura asturiana de los siglos VIII y IX en las crónicas de Alfonso III (1989) i Carlos Cid Priego a la seva obra El arte prerrománico de la monarquía asturiana (1995).", "response": "per les edificacions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7697708349117034", "instruction": "Què va demanar el degà al seu fill Luis en relació al Greco?", "context": "El degà va demanar al seu fill Luis, per l'amistat que tenia amb el pintor El Greco —a qui havia conegut a Itàlia— que el contractés per a la realització de les pintures del retaule major i d'altres dos més petits per a altars laterals. El 2 de juliol de 1577, el Greco va rebre l'encàrrec formal per a la creació de tres retaules. A més de les pintures que componien els retaules, El Greco va ser l'encarregat dels dibuixos arquitectònics dels marcs així com de les escultures de la part alta dels retaules, encara que la seva realització es va encarregar a l'escultor Juan Bautista Monegro, sense que es tingui la certesa que seguís estrictament el que havia dissenyat el pintor.", "response": "que el contractés per a la realització de les pintures del retaule major i d'altres dos més petits per a altars laterals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.702342979216301", "instruction": "Què va portar a variar el projecte de Cerdà i construir les illes per tots els costats?", "context": "El projecte de Cerdà era bastant innovador per a l'època, sobretot pel que fa a la delimitació d'espais verds i zones de serveis, atenent tant als aspectes funcionals com als lúdics i assistencials. Els edificis havien de tenir una altura de 16 metres (planta baixa i quatre pisos), i una profunditat de 10 a 20 metres. La distribució de l'Eixample seria de sectors de 20 x 20 illes, dividits en districtes de 10 x 10 i barris de 5 x 5. Cada barri tindria una església, un centre cívic, una escola, una guarderia, un asil i altres centres assistencials, mentre que cada districte tindria un mercat i, cada sector, un parc. També comptava amb instal·lacions industrials i administratives, i en l'extraradi situava un escorxador, un cementiri i tres hospitals. No obstant això, la majoria d'aquestes disposicions no van arribar a realitzar-se, a causa de l'oposició de l'Ajuntament, molest per la imposició del pla de Cerdà enfront del de Rovira que havia aprovat en el concurs, i degut també a l'especulació immobiliària, que va portar a construir les illes per tots els seus costats i no solament pels dos previstos per Cerdà.", "response": "l'especulació immobiliària", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4450928960033922", "instruction": "Què li diu Luke a l'emperador?", "context": "A l'Estrella de la mort, Vader i Luke s'hi baten en combat. Al mig del combat, Vader llegeix els sentiments de Luke i s'adona que Leia és la seva germana bessona i tempta Luke a què si ell no decideix unir-se al costat fosc, potser ella sí que ho farà. Després d'això, Luke esclata en còlera i ataca Vader tallant-li una mà. L'emperador en veure com Luke fa fluir el seu odi i còlera el tempta que mati el seu pare i ocupi el seu lloc al seu costat. Luke rebutja l'emperador i li diu que ell és un jedi igual com el seu pare en el passat. Veient que Luke no pot ser influït, l'emperador l'ataca aplicant uns raigs de força per assestar-li el cop final, però just abans de morir, Vader intervé atacant l'emperador per llançar-lo per l'eix del reactor. Els raigs de força de l'emperador causen ferides mortals a Vader, la qual cosa danya el seu sistema de respiració. En saber que no hi ha cap esperança per a la seva pròpia supervivència, Vader li demana a Luke que li tregui la seva màscara per poder veure'l amb els seus propis ulls i li diu que tenia raó sobre ell, que li digui a la seva germana que tenia raó. Amb aquelles paraules finals, Anakin Skywalker/Darth Vader mor, complint així la profecia en destruir els sith (matant l'emperador i morint ell mateix).", "response": "que ell és un jedi igual com el seu pare en el passat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7491531283753181", "instruction": "Què és improbable encara que hi hagués un registre únic dels noms?", "context": "El codi dels bacteris ja té un registre central de noms: tots els noms vàlids dels bacteris són actualment publicats en una única revista, amb una nova data de començament de la nomenclatura fixada el 1980. Es poden esperar reformes similars en els codis dels macroorganismes, però els zoòlegs i botànics encara han de ratificar les propostes. La possibilitat que uns pocs especialistes puguin monopolitzar la nomenclatura fou una de les preocupacions que dugué els botànics a rebutjar la proposta d'un registre central dels noms al Congrés Internacional de Botànica del 1999. Propostes similars foren rebutjades al Congrés Internacional de Zoologia del mateix any. A més, com que molts canvis es deuen a diferències en el concepte d'espècie més que a la confusió sobre la prioritat de noms o la identificació, l'estabilitat dels noms és improbable encara que s'arribés a tenir un registre únic d'ells.", "response": "l'estabilitat dels noms", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4570619991265038", "instruction": "Per què va reemplaçar Warhol les figures incloses dins del medalló de les llaunes Campbell's?", "context": "En molts dels altres treballs, incloent-hi la sèrie original, Warhol va simplificar radicalment el medalló d'or que apareix a les llaunes de sopa Campbell's, reemplaçant la parella de figures al·legòriques incloses dins del medalló amb un disc groc sense cap detall. A la majoria de les variacions, l'única insinuació de tridimensionalitat venia de l'ombrejat a la tapa de la llauna; d'una altra forma, la imatge seria plana. Les obres amb etiquetes esquinçades són percebudes com a metàfores de la vida en el sentit que fins i tot el menjar empaquetat ha de trobar la seva fi. Són freqüentment descrites com a expressionistes.", "response": "amb un disc groc sense cap detall", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.019403361233815364", "instruction": "Què no es troba en el manuscrit?", "context": "Tan forta era l'opinió de l'obra de Goldoni pels napolitans contemporanis que van persistir en anomenar a l'òpera de Rossini com a Il matromonio per Concorso. L'òpera va ser popular a Nàpols, però els crítics van trobar el llibret vulgar i la música feble. La complexitat de la història textual de la música no hi va ajudar. Fragments significatius del final de l'Acte I no es troben en el manuscrit; possiblement perquè Rossini va eliminar la música quan la va reutilitzar per a La Cenerentola. Philip Gossett, en la seva edició crítica, va reconstituir una escena que faltava i això inclou l'enregistrament de les escenes restants reconstruïdes per Stefano Piana, utilitzant material de La Cenerentola. Els resultats són més dramatúrgicament consistents.", "response": "Fragments significatius del final de l'Acte I", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.38553028472882944", "instruction": "Què ha fet Santos per acabar amb la guerra?", "context": "El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha recollit avui a l'ajuntament d'Oslo el premi Nobel de la Pau, que ha dedicat al seu país i a les víctimes del conflicte armat, ovacionades durant la cerimònia, perquè 'la pau és del poble i ha de construir-se entre tots', ha dit Santos. 'La guerra que ha causat tant patiment i angoixa a la nostra població, a tot el nostre bell país, s'ha acabat', ha declarat Santos en un discurs que ha pronunciat amb emoció. Ha celebrat 'la fi d'un malson' de més de mig segle que ha causat 'dolor, misèria i endarreriment'. En el seu discurs ha recordat sobretot els 'més de vuit milions de víctimes i desplaçats i més de 220.000 dones, homes i nens que, per a la nostra vergonya, han estat assassinats'. Santos, premiat pels seus 'esforços decidits' per acabar la guerra, ha afirmat que Colòmbia ha fet 'possible allò impossible' i ha dit que el Nobel ha estat un 'regal caigut del cel', com 'el vent de popa que ens ha impulsat per arribar al nostre destí: el port de la pau!'. A més, ha elogiat als països que han donat suport a les negociacions, sobretot a Noruega —garant amb Cuba del procés—, però també a les forces armades i als que van negociar directament.", "response": "esforços decidits", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6342224010637096", "instruction": "Què permet el guany del granger a part de la reproducció del capital?", "context": "La quantitat de treball implementada per a una quantitat donada de capital depèn fortament del sector d'activitat. És en l'agricultura que el capital és el més productiu: serveix no solament al treball del granger, sinó també al dels «seus criats de granja, (...) les seves bèsties de treball i el carreteig que fan que tants obrers siguin productius». El guany del granger permet no solament la reproducció del capital, sinó també la de la renda. Venen després, per ordre decreixent, la manufactura, el comerç a l'engròs (interior després internacional), al final el comerç a la menuda. Smith atribueix d'altra banda, la ràpida creixença de les colònies d'Amèrica a la forta proporció de capital que ha dedicat a l'agricultura.", "response": "la de la renda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07654156126115941", "instruction": "Per què ha anat Trump a Nou Hampshire?", "context": "El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a relacionar les matances amb armes de foc amb la salut mental. En una compareixença pública, ha dit que està d'acord amb fer revisions profundes d'antecedents als compradors d'armes, però ha recalcat que els responsables de les massacres recents amb armes de foc són malalts mentals i que el país hauria de crear més institucions de salut mental. Així mateix, ha assenyalat que ha estat parlant amb el líder de la majoria del Senat dels Estats Units, Mitch McConnell, i molts altres republicans sobre el problema de la violència amb armes i 'ells no volen que gent boja, gent perillosa, gent realment dolenta tingui armes'. El president es troba sota pressió per frenar la violència amb armes de foc després de les massacres en les quals han mort desenes de persones aquest mes als estats de Texas i Ohio. Trump ha fet els seus comentaris a l'inici d'un viatge des de Nova Jersey a Nou Hampshire per participar en un míting de campanya. 'Estem veient la situació de les armes en el seu conjunt', ha recalcat Trump en ser preguntat si està pressionant els republicans perquè aprovin verificacions d'antecedents més rigoroses per als compradors d'armes.", "response": "per participar en un míting de campanya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7067916307768269", "instruction": "Què forma el mur que separa l'andana central?", "context": "Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Sant Antoni i Badalona Pompeu Fabra que les tenen centrals. En el cas de les estacions d'Universitat, Passeig de Gràcia i Tetuan tenen una andana central separada per un mur, el qual fa que es formin dues andanes laterals. Totes les estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Hi ha un total de vuit estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia i trens de rodalia i regionals:", "response": "dues andanes laterals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3429937690928677", "instruction": "Què fa el personal quan el metro està saturat?", "context": "Els accidents a la xarxa del metro de Londres, que transporta mil milions de passatgers l'any, són poc habituals. Les estadístiques diuen que hi ha un accident mortal per cada 300 milions de viatges. Al metro s'hi poden veure alguns consells de seguretat per als passatgers com \"mind the gap\" (aneu amb compte amb l'espai entre el tren i l'andana), i que no passin la línia groga pintada al terra de les andanes. Hi ha pocs accidents per saturació a les andanes i en aquests casos el personal vigila les entrades de viatgers quan el metro es veu excessivament saturat.", "response": "vigila les entrades de viatgers", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5644004851855168", "instruction": "Contra què son la vaga i les protestes?", "context": "Avui es preveu una gran manifestació a Perpinyà i també un altre dia de vaga general a Catalunya Nord i a l'estat francès, després de la convocatòria emesa fa dies per la intersindical (formada per CFE-CGC, CGT, FO, FSU i SOLIDAIRES). Aquesta jornada de vaga i protestes contra la reforma de les pensions impulsada per l'executiu d'Emmanuel Macron arriba quan fa un mes i quatre dies que començà la vaga general, especialment seguida pel sector ferroviari i els treballadors del transport públic de París. A Catalunya Nord la manifestació de Perpinyà ha de començar a les 10.30 a la plaça de Catalunya i s'ha d'acabar al Castellet. Serà la primera mobilització de tres dies seguits de protestes. Els convocants mantenen la posició amb què van començar la vaga: una oposició total a la polèmica reforma de les pensions, que fusiona els quaranta-dos règims de jubilació existents –dividits segons la professió–, amb l'objectiu d'implantar un sistema universal per punts. Els sindicats calculen que amb aquests canvis les pensions disminuiran del 20% al 30%.", "response": "la reforma de les pensions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0063591588415734535", "instruction": "Per què es va acabar la correspondència entre Urválková i Janáček?", "context": "L'home madur i l'artista consumat que era Janáček va quedar fascinat per la bellesa i joventut de Kamila Urválková, que clarament va inspirar aquesta òpera, encara que sempre va considerar sota un prisma d'escepticisme i amargor les possibilitats d'aprofundir la relació amb ella, fet que s'adverteix en el segon acte. Tot i així, a la tardor de 1903, Urválková i Janáček van començar una correspondència bastant intensa, que va ser acabada en sec per desig de l'espòs d'Urválková al començament de la primavera de 1904. Els últims records de Janáček a Urválková van ser enviats des de Varsòvia (20 d'abril de 1904), on el compositor estava negociant la direcció del Conservatori.", "response": "per desig de l'espòs d'Urválková", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9889378942169511", "instruction": "Què es va fer públic el desembre del 2015?", "context": "El desembre del 2015, es va fer públic que l'espai obriria les portes al públic el mes de gener del 2016 gràcies a un conveni signat entre la plataforma cultural Focus Engelhorn, impulsada pels amos de la finca, i l'Ajuntament de Palamós. L'acord va permetre a estudiants, especialistes i entitats sense ànim de lucre visitar de manera gratuïta i permanent el claustre i la torre de defensa de la masia, a més d'establir un calendari de visites de pagament per a turistes. Des del seu redescobriment fins llavors, només havien pogut veure el claustre els assistents d'actes privats, com bodes o la presentació d'un model de cotxe, o els participants d'una gala solidària contra la sida.", "response": "que l'espai obriria les portes al públic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4928514574649665", "instruction": "Què no es podia deduir dels resultats de l'estudi d'Ehrenhaft?", "context": "A partir dels quaderns de laboratori de Millikan s'ha descobert que, malgrat indicar en el seu article de 1913 que hi figuraven totes les gotes que havia estudiat durant les 9 setmanes que durà l'experiment (13 de febrer a 16 d'abril de 1912), 58 en total, les gotes que mesurà foren unes 100. Millikan no inclogué les dades de 25 gotes perquè avortà l'experiment abans d'acabar-lo i no completà la recollida de dades, d'altres 17 no les emprà perquè considerà que hi havia hagut errors en la seva mesura: gotes massa grosses, bloqueig del manòmetre amb una bombolla d'aire, interferències en els corrents de convecció, errors del cronòmetre o funcionament defectuós de l'atomitzador. Per contra Ehrenhaft, seguint el mètode científic més ortodox, presentà tots els seus resultats i no se'n podia deduir que la càrrega de l'electró fos la més petita de la natura. L'estudi dels quaderns de laboratori de Millikan feren que se l'acusés, ja a finals del segle XX, d'haver manipulat les dades. Tanmateix, una anàlisi exhaustiva de les dades no publicades indiquen que en cap cas Millikan hauria descartat dades amb la intenció de manipular els resultats. Moltes de les dades no publicades, si les hagués emprat, donarien el mateix resultat que les publicades.", "response": "que la càrrega de l'electró fos la més petita de la natura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6693915336812568", "instruction": "Què ha denunciat Quim Torra?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha denunciat avui fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA perquè en el discurs que farà demà a la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival i durant els seus actes a Washington es limiti a parlar de cultura popular i no faci comentaris sobre el procés català o el conflicte amb l'Estat espanyol. En una atenció als mitjans de comunicació des de la capital dels EUA, el president ha explicat que hi ha 'pressions òbvies' i ha criticat que 'malauradament, la tenebrosa diplomàcia espanyola es mou sempre que Catalunya alça la seva veu al món'. 'Com sempre, hi ha restriccions i un intent de modular la nostra veu. A mi no se m'acudiria dir-li a l'ambaixador, Pedro Morenés, què ha de dir ell', ha declarat. Avui al vespre, Torra i Morenés coincidiran a la recepció oficial i privada de l'Smithsonian Folklife Festival, i per això el president ha comentat que li farà arribar la seva visió de manera informal si conversen. Igualment, ha volgut 'apel·lar al ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, perquè permeti que qualsevol ciutadà es pugui expressar-se en llibertat als EUA'.", "response": "fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6195795373172626", "instruction": "Amb què van omplir la superfície excavada?", "context": "La construcció del Taj Mahal es va iniciar amb els fonaments del mausoleu. Es va excavar i va emplenar amb enderrocs una superfície d'aproximadament 12.000 metres quadrats per reduir les filtracions del riu. Tota l'àrea va ser aixecada a una altura de gairebé 15 metres sobre el nivell de la riba. El Taj Mahal té una altura aproximada de 60 metres, i la cúpula principal amida 20 metres de diàmetre i 25 d'altura.", "response": "amb enderrocs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9139117379740372", "instruction": "Què demostra el manga a mitjan dècada de 1990 entre els lectors de parla francesa?", "context": "La influència del manga a la Unió Europea és una mica diferent de l'experiència dels Estats Units. El manga s'obrí al mercat europeu durant la dècada de 1970, quan Itàlia i França van començar amb l'emissió d'anime, especialment a França a causa del japonisme que ha patit des de començaments de segle xix, i el desenvolupament del còmic franco-belga. Per exemple, volums 6 i 7 de Yu Aida de Gunslinger Cirl, un manga que tracta d'una noia cyborg ballarina que viatja a París per poder fer el vals Petruixka d'Ígor Stravinski. No obstant això, els lectors de parla francesa de manga no es limiten a una elit artística, ja que, a mitjan dècada de 1990, el manga demostrà ser molt popular per a un ampli nombre de lectors, que suposen al voltant d'un terç de les vendes dels còmics a França des de 2004. Segons l'Organització de Comerç Exterior del Japó, les vendes de manga només entre França i Alemanya el 2006 van arribar als 150,8 milions d'euros. Els editors europeus de comercialització de manga traduïts al francès inclouen Glénat, Asuka, Casterman, Kana, i Pika, entre d'altres.", "response": "ser molt popular per a un ampli nombre de lectors", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2536541198911516", "instruction": "Què va realitzar per al retaule del convent de Santa Clara?", "context": "Entre els anys 1604 i 1607 va treballar en el retaule major del convent de Santa Clara a Cazalla de la Sierra per al qual va realitzar els models en argila de les imatges que va executar en fusta Francisco de Ocampo. Va fer les escultures pel retaule de la capella de San Onofre a Sevilla; tot i que el retaule existeix actualment, les escultures no s'han pogut identificar. Va realitzar tretze sagraris destinats a l'orde franciscà del Nou Regne de Granada i d'altres tres per a convents dels dominicans de Cuba i Puerto Rico, en l'actualitat desapareguts. Va executar un altre retaule i les imatges per al convent de Santo Domingo de Portacoeli, el retaule va desaparèixer el 1835 i algunes escultures van ser destruïdes durant la guerra civil espanyola, es conserva la imatge de Sant Domènec de Guzmán.", "response": "els models en argila de les imatges", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8522291072372172", "instruction": "Què és l'art segons Marx?", "context": "La teoria del materialisme dialèctic formulada al segle xix per Marx i Engels tingué derivacions estètiques al segle XX, sobretot a Rússia. De l'obra de Marx es desprenia que l'art és una «superestructura» cultural determinada per les condicions socials i econòmiques de l'ésser humà. Per als marxistes l'art és reflex de la realitat social, si bé el mateix Marx no veia una correspondència directa entre una societat determinada i l'art que produeix. Després de la Revolució Soviètica l'art, emmarcat en el realisme socialista, fou estandarditzat en uns paràmetres definits principalment per Maksim Gorki i Andrei Jdànov: l'artista ha de ser catalitzador de les forces socials, fomentant el procés revolucionari marxista.", "response": "una «superestructura» cultural", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11336842584661011", "instruction": "Què serà regulat amb la llei d'addiccions?", "context": "Els dirigents del PSIB, d'Unides Podem i de Més per Mallorca, Francina Armengol, Juan Pedro Yllanes i Miquel Ensenyat, respectivament, han signat l'acord definitiu de governabilitat per a aquesta legislatura 2019-2023. L'acte s'ha fet al castell de Bellver de Palma i és la continuïtat dels acords pel canvi impulsats ara fa quatre anys. Aquesta vegada inclou cinc grans eixos: serveis públics amb educació, salut i serveis socials; habitatge, mobilitat i transició ecològica; model econòmic, on s'agrupa finançament, ocupació i turisme, entre més; administració i relacions institucionals amb transparència i funció pública; i en cinquè lloc, drets i llibertats amb igualtat i solidaritat. En matèria educativa, proposaran una llei específica que inclourà un finançament adequat del sistema educatiu i promouran una educació gratuïta de zero a tres anys. En l'àmbit de salut, impulsaran nous centres d'atenció primària i una llei d'addiccions que regularà les ludopaties. En serveis socials, aprovaran una llei de protecció dels drets de la gent gran.", "response": "les ludopaties", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4915657179445264", "instruction": "En què es basaven les filosofies de la ciència i de la societat?", "context": "D'una banda, les grans plagues que van assolar i van protagonitzar el final de l'Edat Mitjana. Durant el segle xiv fa la seva aparició a Europa la pesta negra, causa de la mort, per si sola, d'uns 20 o 25 milions d'europeus. De l'altra, els segles XV (el Quattrocento) i XVI (el Cinquecento) van tenir en Itàlia l'origen d'unes filosofies de la ciència i de la societat basades en la tradició romana de l'humanisme. El sorgiment d'universitats a Itàlia a l'empara de les noves classes mercantils va suposar el motor intel·lectual del qual es va derivar el progrés científic que va caracteritzar aquest període. Aquesta \"nova era\" va recalar amb especial intensitat en les ciències naturals i la medicina, sota el principi general del \"revisionisme crític\". L'univers començava a contemplar sota una òptica mecanicista.", "response": "en la tradició romana de l'humanisme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06207676728923894", "instruction": "Què va passar amb els efectes visuals dels rellançaments de les edicions especials?", "context": "El 1997, amb motiu del vintè aniversari de l'estrena de Star Wars, Lucas va llançar una sèrie d'edicions especials de les tres primeres pel·lícules, als cinemes. Els rellançaments incorporaren canvis significatius respecte a les edicions originals, principalment en el camp dels efectes generats per ordinador, de manera que els efectes visuals van millorar. Aquestes addicions no podien haver-se fet en el seu moment per l'escassetat de tecnologia. Temps després, el cineasta va realitzar més canvis en la trilogia original per posteriors rellançaments, com ara la primera distribució en format DVD, que va ser llançada el 21 de setembre de 2004.", "response": "van millorar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7564001272683271", "instruction": "A què es veuen empeses les dues dones?", "context": "Es tracta de la història de dues dones que es veuen empeses pels esdeveniments a cometre delictes, cosa que les situa fora de la llei. Les seqüències de fugides, persecucions i actes comesos a mà armada per les heroïnes en acció s'alternen amb les de la policia que les empaita, Thelma i Louise reuneix tots els ingredients clàssics d'una pel·lícula policíaca. Sovint se l'ha comparada amb Bonnie i Clyde i amb Butch Cassidy and the Sundance Kid.", "response": "a cometre delictes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.43894740750149197", "instruction": "Per què sortirà avui Carme Forcadell de la presó?", "context": "Carme Forcadell sortirà avui dues hores de la presó del Mas d'Enric (Tarragonés) per anar a conèixer el seu nét acabat de néixer. El Tribunal Suprem ha concedit un permís a la presidenta del parlament i ex-presidenta de l'ANC en presó preventiva perquè pugui visitar el nadó, segons han confirmat fonts jurídiques. Aquest mes de setembre l'alt tribunal també va concedir una autorització al president d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart perquè sortís de la presó per assistir al naixement del seu fill. En el seu cas el permís va ser de sis hores després del part.", "response": "per anar a conèixer el seu nét acabat de néixer", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4957517806837852", "instruction": "En què es basava la dieta de les classes populars?", "context": "Les condicions de la classe obrera en aquesta època eren de misèria, amb jornades de 16 hores diàries de dilluns a dissabte, sense vacances, jubilació ni segur mèdic, sense cap estabilitat contractual, i en pèssimes condicions de salubritat. La majoria d'obrers residia als barris d'El Raval i Sant Pere, prop de les fàbriques, de les quals els arribava la contaminació fins a la llar. La dieta alimentària de les classes populars se centrava en fècules (pa, llegums i patates), bacallà i sardines. Per això la desnutrició, al costat del tifus i la tuberculosi, eren els principals problemes de salut que solien tenir els treballadors. En aquesta època l'esperança de vida era baixa: en la seva Monografia estadística de la classe obrera (1867), Ildefons Cerdà assenyalava que l'esperança de vida era de 38,3 anys per als rics i 19,7 per als pobres. Cal assenyalar que a mitjans de segle hi havia un índex d'analfabetisme del 46,5 %, major en el segment femení que en el masculí.", "response": "fècules (pa, llegums i patates), bacallà i sardines", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.40009173754253047", "instruction": "Què podem calmar amb aquest tipus de sons?", "context": "Aquesta teoria es basa en dues observacions: d'una banda, el ronc no està associat a una emoció o un estat particular (un gat pot roncar quan està feliç o moribund); de l'altra banda, el ronc s'ha perpetuat en nombroses espècies de fèlids, cosa que indica que podria representar un avantatge des del punt de vista de la selecció natural. A més, nombrosos estudis mostren que els sons de baixa freqüència (entre 20 i 140 Hz) tenen un efecte beneficiós sobre els ossos, els músculs i els tendons i permeten calmar el dolor. Aquests sons també tenen efectes mentals positius, car provoquen emocions.", "response": "el dolor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.027259834551031092", "instruction": "Què era George Hulin de Loo?", "context": "El 1909, el professor belga George Hulin de Loo el va relacionar amb el pintor Jacques Daret i finalment l'identificà com a Robert Campin. Posteriorment es varen desenvolupar noves hipòtesis que opinaven que el mestre de Flémalle era Rogier van der Weyden, i fins i tot en vinculaven les obres a més d'un autor del seu taller. El cas més famós va ser el del Tríptic de l'Anunciació o Tríptic de Merode (The Cloisters, Nova York), actualment atribuït a Robert Campin.", "response": "professor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3660401110421875", "instruction": "Què exposa Alberti a De statua?", "context": "Els artistes grecs del segle d'or (segle v aC) tenien un cànon propi que s'ha atribuït a l'escultor Policlet; aquest cànon ha anat experimentant variacions al llarg de la història. Destaquen dos autors: Albrecht Dürer i Leon Battista Alberti. Dürer, en els seus darrers anys de vida, redactà el Tractat de les proporcions del cos –editat pòstumament el 1528–, una recopilació dels estudis teòrics que existien sobre el cànon humà. Alberti estigué molt interessat en la recerca de les regles, tant teòriques com pràctiques, que havien d'orientar el treball dels artistes; en les seves obres recull alguns cànons i, per exemple, a De statua exposa les proporcions del cos humà.", "response": "les proporcions del cos humà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6927771609467075", "instruction": "Què passa si es jutja qui exerceix els drets fonamentals segons ha manifestat Cuixart?", "context": "Al defora del Tribunal Suprem espanyol hi havia un caos extraordinari per a poder-hi entrar. S'hi barrejaven periodistes, familiars dels presos polítics i militants de Vox, observadors internacionals vetats que maldaven per a accedir al recinte, si més no en condició de lletrats… I moltíssima policia. A dins, els advocats enllestien les seves primeres intervencions en l'arrencada d'un judici històric en què hi ha en joc la preservació i la garantia dels drets fonamentals dels acusats i els drets civils de tot un poble. I entorn d'això ha girat aquesta primera jornada: de posar damunt la taula, davant el tribunal presidit per Manuel Marchena, que des de bon començament s'han vulnerat molts d'aquests drets –pràcticament tots els que recull la constitució espanyola, ha repassat Andreu Van den Eynde– i que els magistrats no són imparcials. 'Tinc la sensació que aquí es tracta de fer veure que els magistrats hi són per a defensar la unitat d'Espanya', ha declarat Jordi Pina en la seva intervenció. 'Però jo us demano que feu de jutges, i no de salvadors de la pàtria perquè no tracta d'això aquest procediment.' I Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, ha resumit el sentit del judici: 'Si es jutja qui exerceix drets fonamentals, es posen en qüestió i en perill aquests drets fonamentals.", "response": "es posen en qüestió i en perill aquests drets fonamentals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.633387839193327", "instruction": "Què motivava a Eular a estudiar sèries relacionades amb 1 − 2 + 3 − 4 + ... ?", "context": "La sèrie també ha estat estudiada per valors no enters de n: aquestes produeixen la funció eta de Dirichlet. Una part de la motivació d'Eular per estudiar sèries relacionades amb 1 − 2 + 3 − 4 + ... era l'equació funcional de la funció eta, la qual porta directament a l'equació funcional de la funció zeta de Riemann. Euler ja havia esdevingut famós per haver trobat els valors d'aquestes funcions per enters parells positius (incloent-hi el problema de Basilea) i va intentar trobar els valors per enters senars positius (incloent-hi la constant d'Apéry): aquest darrer problema encara roman sense resoldre avui en dia. Amb la funció eta, en particular, és més fàcil treballar-hi amb els mètodes d'Euler perquè la seva sèrie de Dirichlet és sumable per Abel en la seva totalitat; la sèrie de la funció zeta de Dirichlet és molt més complicada de sumar on divergeix. Per exemple, l'homòleg de 1 − 2 + 3 − 4 + ... en la funció zeta és la sèrie no-alternant 1 + 2 + 3 + 4 + ..., que té importants aplicacions en física moderna i requereix mètodes més sofisticats per fer la suma.", "response": "l'equació funcional de la funció eta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1407727154177949", "instruction": "Per què vol Ensenyat que s'obri l'Oficina de Drets Lingüístics?", "context": "El portaveu de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha instat el govern de Francina Armengol a no allargar els terminis per a estrenar l'Oficina de Drets Lingüístics. Ensenyat ha demanat que, així que el consell consultiu hi doni el vist-i-plau, s'obri aquesta oficina per a atendre els conflictes per motius lingüístics. Així mateix, ha condemnat l'agressió recent a Paula Rotger, amb pintades al seu automòbil, la treballadora de l'aeroport de Palma que va denunciar un presumpte cas de discriminació lingüística el mes de juny. I també ha donat suport a la comunitat educativa després de les manifestacions de Vox, que va dir que volia visitar les aules per a veure què passava als centres educatius, una qüestió en què –ha dit– semblen 'obsessius compulsius'. Ensenyat ha remarcat que la seva formació treballa per un sistema educatiu dins el teixit de la societat amb la participació de pares i mares i també d'ajuntaments.", "response": "per a atendre els conflictes per motius lingüístics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2704580068223058", "instruction": "Per què ha suscitat dubtes el relat de Del Toro?", "context": "Avui la fiscalia ha fet aigües a la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol. Ha estat un fracàs estrepitós, perquè els testimonis que hi han desfilat, tots proposats per l'acusació, no tan sols no han servit per a fonamentar el relat acusatori, sinó que l'han fet trontollar. El cas més cridaner ha estat el de Montserrat del Toro, una de les principals testimonis contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, pel seu paper en l'escorcoll a la seu del Departament d'Economia del 20 de setembre de 2017 com a secretària judicial. Ella va servir durant la fase d'instrucció per a construir el relat que aquell dia hi havia hagut sedició, i rebel·lió, en la manifestació per a protestar contra l'assalt a la Generalitat. Perquè ella va explicar, i avui ho ha reiterat, que va haver de fugir pel terrat, entrar a l'edifici contigu del Teatre Coliseum i sortir per allà perquè no ho podia fer per la porta principal. Però la credibilitat del testimoni de Del Toro ha trontollat, i ha suscitat molts dubtes sobre un dels puntals del relat acusatori: per les contradiccions en què ha caigut i per algunes mentides.", "response": "per les contradiccions en què ha caigut i per algunes mentides", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9935628425301026", "instruction": "De què dependrà la viabilitat del grup parlamentari?", "context": "Els diputats de la Unió del Poble Navarrès (UPN), de Coalició Canària (CC), del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i de Terol Existeix han arribat a un acord per a registrar en el congrés espanyol el grup parlamentari Espanya Plural i així formar un grup desvinculat del grup mixt. El reglament estableix que tots els partits que tinguin quinze o més escons podran constituir un grup parlamentari. Però hi ha una segona via per a constituir un grup propi: superar els cinc diputats més el 5% dels vots en el conjunt de l'estat espanyol, com fa Ciutadans, o bé, el 15% en totes les circumscripcions on es presentin, com han fet el PNB, ERC i EH Bildu, el qual compta amb un grup parlamentari per primer cop. Les quatre formacions sumen sis escons – dos en el cas de la UPN – i en el cas dels regionalistes de Navarra, Cantàbria i Terol, també compleixen el segon requisit, que és superar el 15% dels vots. Tanmateix, en el cas dels canaris, només arriba al llindar en la demarcació de Santa Cruz de Tenerife, però no a les Palmas de Gran Canaria, fet que comporta que aquest darrer diputat de moment quedi fora del grup. En gran part, la viabilitat del grup dependrà de la interpretació que faci la mesa del congrés.", "response": "de la interpretació que faci la mesa del congrés", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5743038370755635", "instruction": "De què va ser testimoni?", "context": "El 1935, l'Associació Nacional d'Entrenadors de Bàsquet (creada per l'antic alumne de Naismith Phog Allen) va recol·lectar diners per tal que Naismith, ja amb 74 anys, pogués ser testimoni de la introducció del bàsquet com a esport olímpic oficial als Jocs Olímpics d'estiu de 1936. Allà, Naismith va donar les medalles a tres equips d'Amèrica del Nord: l'or pels Estats Units, la plata per Canadà i el bronze per Mèxic. Durant els Jocs, fou nomenat President Honorífic de la Federació Internacional de Bàsquet. Quan Naismith va retornar a casa va comentar que veure el seu esport ser jugat per tantes nacions va ser la millor compensació que mai hauria pogut rebre per la seva invenció. El 1937, Naismith va ser una peça important en la formació de la National Association of Intercollegiate Basketball, que més tard esdevindria la NAIA (National Association of Intercollegiate Athletics).", "response": "la introducció del bàsquet com a esport olímpic oficial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6835241749922671", "instruction": "Què ha possibilitat que es pugin llegir els missatges encriptats dels usuaris de WhatsApp?", "context": "Una errada en la seguretat de la xarxa de missatgeria WhatsApp permet intervenir i llegir els missatges encriptats dels seus usuaris. Fins ara, Facebook, que és el propietari de l'aplicació, havia assegurat que ningú, inclosos la direcció i els treballadors de la companyia, pot interceptar els missatges. Però una investigació que publica The Guardian ha descobert que el protocol que s'ha seguit per aplicar el sistema d'encriptació conegut com a 'end-to-end' sí que permet a Facebook llegir el contingut dels missatges. El sistema d'encriptació de WhatsApp se sustenta en un seguit de claus de seguretat úniques que s'intercanvien i es verifiquen entre els usuaris de la xarxa, de manera que les comunicacions no poden ser intervingudes per un tercer. Tanmateix, Whatsapp força noves claus d'encriptació pels usuaris que no tenen connexió, quelcom que desconeixen l'emissor i el receptor del missatge, d'aquesta manera els missatges de l'emissor queden encriptats en claus noves. Aquest canvi d'encriptació no és notificat al receptor i l'emissor només rep un avís si ha activat les alertes d'encriptació en el menú d'ajustos.", "response": "Una errada en la seguretat de la xarxa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3637337793192269", "instruction": "Què eren les indianes?", "context": "La manufactura del cotó nasqué i es desenvolupà de manera associada al comerç colonial, especialment en l'àmbit britànic. Fins al principi del segle xviii, els productes de cotó arribaren quasi exclusivament de l'Índia i foren comercialitzats per grans societats empresarials, com la poderosa Companyia Britànica de les Índies Orientals; aquestes companyies toparen amb l'oposició de les manufactures locals de la llana i la seda, que veien en el producte un perillós competidor. Cap a l'any 1700, aquests productors de llana i seda aconseguiren la prohibició de la importació de les indianes, nom amb què es coneixien aquests primers teixits de cotó. Amb aquesta llei es donà via lliure a la formació de manufactures d'indianes que importaven la primera matèria, al principi de les colònies de les Índies occidentals i, des del 1790, de les plantacions conreades per esclaus del sud dels Estats Units.", "response": "nom amb què es coneixien aquests primers teixits de cotó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6797017383311938", "instruction": "A què ha desistit Marchena?", "context": "Les defenses d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez han decidit de recusar el jutge Manuel Marchena, una volta ahir es va saber que el portaveu del PP al senat, Ignacio Cosidó, es vantava en uns missatges de controlar 'des de darrere' la sala penal del Tribunal Suprem espanyol i, per tant, el tribunal que jutjarà l'1-O. . @junqueras i @raulromeva recusen el jutge Marchena 👇@radio4_rne pic.twitter.com/mBBcw7GJ3C — Elena Garcia (@laradiomola) November 20, 2018 Després d'aquestes revelacions, Marchena ha renunciat a ser el candidat a presidir el Tribunal Suprem espanyol i el Consell General del Poder Judicial, tanmateix, els advocats dels presos han posar en evidència la politització del magistrat. 'Queda acreditat doncs que som davant un judici sense cap garantia i per això Òmnium torna demanar el sobreseïment de la causa i la llibertat immediata del president de l'entitat i tota la resta de presos polítics', diuen fonts d'Òmnium. La defensa de Sànchez, Rull i Turull manifesta en el seu escrit de recusació 'l'existència d'un interès directe o indirecte en la condemna dels meus representats, atesos els vincles exposats del Sr. President amb la formació política que reclama severes condemnes per a ells', en clara al·lusió al PP. El PP i el PSOE van pactar la setmana passada repartir-se el control del Consell General del Poder Judicial espanyol i van decidir que Manuel Marchena, president de la sala penal del TS, fos el nou president del CGPJ.", "response": "a ser el candidat a presidir el Tribunal Suprem espanyol i el Consell General del Poder Judicial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18358937733505132", "instruction": "Què ha defensat Colau?", "context": "El batlle de Palma, Antoni Noguera, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, han abordat avui els reptes comuns de present i de futur de les seves ciutats. Segons ha detallat l'Ajuntament de Palma en una nota informativa, durant la reunió els batlles han assenyalat l'habitatge, la lluita contra el canvi climàtic i la cultura com a eixos centrals per a la transformació. Noguera ha destacat que 'ha estat una trobada per compartir relats, experiències i també iniciatives, especialment amb el tema de l'habitatge' i ha mostrat interès per com s'ha gestionat a Barcelona el contracte elèctric d'autoproducció. Així mateix, el batlle de Palma també ha ressaltat el tema de la cultura com 'un pilar imprescindible del nou relat de les ciutats mediterrànies com Barcelona o Palma'. Per la seva banda, Colau ha defensat que les ciutats han de treballar juntes i ha explicat que Palma i Barcelona comparteixen el model de ciutat 'en el qual el tema turístic és una activitat important que ha de ser d'èxit però sostenible'. 'Ja compartim amb Palma experiències per posar ordre i que l'activitat turística sigui profitosa però conciliable amb altres usos', ha manifestat la batllessa de Barcelona.", "response": "que les ciutats han de treballar juntes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8349380051504306", "instruction": "Per què només estan decorades tres de les quatre cares?", "context": "Al fons de la cripta central es troba el magnífic sarcòfag que va contenir les restes de sant Ramon de Roda fins a la seva exhumació i trasllat a una urna. És una obra de 1170 que, inicialment, estava encastada a l'absis de la cripta, d'aquí que només estiguin decorades tres de les seves cares. Més tard fou traslladat al claustre des d'on va passar a la seva situació actual. Actualment està sobre una base d'obra moderna i fa funcions d'altar de la cripta, si bé anteriorment era sustentat per quatre imatges del tetramorf que actualment són la base de l'altar major, just al nivell superior.", "response": "estava encastada a l'absis de la cripta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2518348901133364", "instruction": "Què insinua Barnaba a Zuané que l'ha fet perdre?", "context": "El poble retorna de la regata (Gloria a chi vince il palio verde): el regatista Zuané és qui ha perdut. Barnaba se li acosta i li insinua un dubte: ha estat una bruixa qui l'ha fet perdre? Llavors Barnaba acusa la Cega (La vidi staman gittar sul tuo legno un segno maliardo, un magico segno[...] la tua barca sarà la tua bara!). La calúmnia es difon entre el poble, que s'enfronta a la dona. Ni Gioconda ni l'home de qui està enamorada, Enzo Aconsegueixen sostraure-la de la gentada (Assassini, quel crin venerando rispettate!). Aleshores intervé Laura Adorno (de la qual està enamorat Enzo) i el seu marit Alvise Badoero, noble i inquisidor de l'Estat. Laura intercedeix davant del seu marit, qui accepta de salvar la Cega, la qual, en senyal de reconeixement, dóna a Laura un rosari (A te questo rosario, che le preghier aduna... ti porterà fortuna). La gentada es dispersa.", "response": "una bruixa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.571762859188588", "instruction": "Què vol que s'incorpori Compromís als comptes de 2020?", "context": "Compromís està disposat a donar suport al pressupost de l'estat espanyol que el govern de Pedro Sánchez vol aprovar abans de l'estiu, però com ja va fer amb la investidura, ho condiciona a l'agenda valenciana. El diputat al congrés, Joan Baldoví, i el batlle de València, Joan Ribó, han comparegut per recordar els acords d'investidura, que ara volen que siguin incorporats en els comptes de l'estat del 2020. Per exemple, el contracte programa per a la mobilitat metropolitana de València, per valor de 52 milions d'euros; el soterrament de les vies del Parc Central; el canal d'accés i el túnel ferroviari; el projecte de prolongació del túnel de Serreria; la partida pressupostària per a la prolongació de la línia 10 del metro; i la millora del finançament per als espais culturals de la ciutat, com ara l'IVAM, el Palau de les Arts, el Sant Pius V i el Palau de la Música. Joan Baldoví ha recordat que per primera vegada a la història una organització d'estricta obediència valenciana, Compromís, ha aconseguit de signar un acord amb el govern espanyol que inclou una agenda valenciana. Ha dit que era 'l'acord del seny', perquè moltes de les reivindicacions tracten directament de complir la llei, com és el cas de la renovació del sistema de finançament, del qual el govern espanyol s'ha compromès a presentar una proposta en vuit mesos; les aportacions de l'estat al fons per a l'atenció a la dependència; i la protecció de l'agricultura valenciana.", "response": "els acords d'investidura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5402824205988328", "instruction": "Què indica el nivell VII?", "context": "A Llorca es van generar forts moviments de terra amb una intensitat màxima de VII a l'escala de Mercalli (\"molt fort\") i a la rodalia es va arribar al nivell V (\"moderadament fort\"). A ciutats com Alacant també es va poder notar el tremolor amb una intensitat de III (\"feble\"). En total, el sisme va produir una energia superficial (Me) equivalent a més de 200 tones de TNT o, aproximadament, a 8,4×1011 joules.", "response": "molt fort", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9793558108632555", "instruction": "Amb què relacionen diverses investigacions actuals les pautes humanes d'elecció de parella?", "context": "És raonable pensar que, igual que en la resta d'espècies animals, la selecció sexual hagi actuat en l'evolució de l'ésser humà en major o menor mesura. Darwin ja va assenyalar un probable origen de la varietat racial humana en la selecció sexual encara que avui dia es considera que aquest procés va ocupar un paper molt secundari a causa que els grups humans rarament s'han trobat aïllats genèticament, ja que ha existit un alt mestissatge al llarg de la seva evolució. També va apuntar a la selecció sexual com a responsable de la pèrdua de vell corporal de manera similar al que ha passat en altres primats. Diverses investigacions actuals relacionen les pautes humanes d'elecció de parella, conductes i preferències físiques amb la selecció de caràcters que confereixin avantatges genètics a la descendència o amb trets identificables amb estats de salut de la parella.", "response": "amb la selecció de caràcters que confereixin avantatges genètics a la descendència o amb trets identificables amb estats de salut de la parella", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5996295515229397", "instruction": "Què ha desestimat la Junta de síndics de les Corts?", "context": "La Junta de síndics de les Corts ha refusat el recurs de reposició del PP que demanava que se'ls enviés l'expedient de l'Institut Valencià de Finances (IVF) sobre la quitança del deute al Grup Zeta, en el qual té accions el president de la Generalitat, Ximo Puig. La Junta s'ha reunit abans de la comissió d'Economia en la qual compareix el director general de l'IVF, Manuel Illueca, per a donar explicacions sobre la venda del crèdit de l'IVF davant el Grup Zeta i l'expedient de l'IVF per a la quitança del deute. Puig assegura no haver influït en la quitança del deute al Grup Zeta El síndic socialista, Manuel Mata, ha explicat després de la Junta que s'ha desestimat el recurs del PP perquè el lletrat de les Corts ha afirmat que no s'ha vulnerat cap dret dels diputats, ja que encara s'està en període perquè la documentació pugui arribar. Mata ha indicat que 'la cosa important' és que es produís la compareixença d'Illueca, a partir de la qual es veurà que el que fa el PP 'embolicar la troca', ja que Puig 'no ha intervingut en res' en el procediment i és 'accionista minoritari' d'una empresa que 'no ha negociat res amb l'IVF'. 'Des de la transparència, la veritat i el fet que mai no s'ha amagat res, el president de la Generalitat estava, està i estarà molt orgullós de tenir una participació en un mitjà comunicació com a periodista que és', ha acabat Mata. La portaveu adjunta de Compromís Aitana Mas ha destacat que el lletrat major de les Corts ha dit que 'no hi ha dubte de legalitat' en el procediment seguit per a la convocatòria extraordinària d'aquesta comissió d'Economia, i ha indicat que s'està en termini, fins al 27 de setembre, per lliurar aquesta documentació.", "response": "el recurs de reposició del PP", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3482531917884154", "instruction": "Què allibera l'urani 235?", "context": "L'urani 235 fou el primer isòtop que es descobrí que era físsil. Altres isòtops presents a la natura també són fissionables, però no físsils. Quan se'l bombardeja amb neutrons lents, l'isòtop urani 235 gairebé sempre es divideix en dos nuclis més petits i allibera energia d'enllaç nuclear i més neutrons. Si molts d'aquests neutrons són absorbits per altres nuclis d'urani-235 llavors té lloc una reacció nuclear en cadena que resulta en un alliberament de calor o bé (en circumstàncies especials) en una explosió. En un reactor nuclear, aquesta reacció en cadena ocorre lentament i és controlada mitjançant un verí de neutrons, el qual absorbeix alguns dels neutrons lliures. Aquests materials que absorbeixen neutrons solen formar part de les barres de control del reactor.", "response": "energia d'enllaç nuclear i més neutrons", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20342912360114485", "instruction": "Què ha dit Pericay a l'analitzar el resultat de les primàries?", "context": "El portaveu de Ciutadans, Xavier Pericay, derrotat a les primàries per encapçalar la llista al Parlament de les Illes Balears per Marc Pérez-Ribas, no considera que l'aspirant a la presidència del govern sigui el nou líder del partit i pensa que els afiliats que van votar al seu rival creien que es dirimia el lideratge. Segons que ha dit, Pericay no veu 'motius' per a incorporar Pérez-Ribas al comitè balear de Ciutadans, i ha atribuït a la seva candidatura 'molt soroll, moltes trucades, moltes pressions sobre els afiliats', a alguns dels quals s'haurien promès càrrecs en la pròxima legislatura, segons 'rumors'. El portaveu parlamentari i de la direcció ha dit que encara no ha parlat amb el guanyador de les primàries i ha confirmat que no anirà en cap llista electoral. Tanmateix, ha dit que mantindrà totes les seves responsabilitats durant la resta de la legislatura. 'No s'ha valorat la feina que he fet', ha assumit en analitzar el resultat de les eleccions internes, el format, entén, no afavoreix el debat i el contrast d'idees entre candidats i permet la presentació d'aspirants sense avals. La derrota de Pericay coincideix amb les negociacions de la cúpula de Ciutadans de fitxar l'ex-president José Ramón Bauzá, al que Pericay s'havia mostrat absolutament contrari.", "response": "No s'ha valorat la feina que he fet", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3456116938657473", "instruction": "Què s'utilitzava en la línia 3–B?", "context": "L'any 1975 es va obrir l'anomenada línia III-B, o línia 3-B, que connectava l'estació de Paral·lel i Zona Universitària. El canvi de nomenclatura fou perquè s'utilitzava en aquest tram un tercer carril per alimentar els trens d'electricitat en comptes de la catenària rígida que hi havia a la resta de la línia o que hi ha actualment. A Paral·lel els viatgers havien de transbordar entre la línia III i la IIIB; els trens de la IIIB se situaven a les andanes que actualment utilitza la línia 2.", "response": "un tercer carril per alimentar els trens d'electricitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16471900833372333", "instruction": "A què es nega Cristina?", "context": "Cristina, filla del rei Carlo de Suècia, i Eduardo, líder de l'exèrcit suec, estan secretament casats i tenen un fill, Gustavo. La relació i l'existència del nen es descobreixen després que el rei, sense saber-ho, ha promès Cristina amb el príncep Giacomo. Cristina es nega al casament a la força, fet pel qual ella i Eduardo són empresonats. Eduardo té una oportunitat de rehabilitar-se quan el seu amic Atlei l'allibera després d'un sobtat atac dels russos. Derrotat l'enemic, Eduardo posa la seva vida en mans del rei, exigint la llibertat de Cristina i Gustavo. Carlo el perdona i accepta la unió amb la filla.", "response": "al casament a la força", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2345601417556754", "instruction": "En què estava sumit Rossini?", "context": "Otello va ser la segona òpera seriosa de Rossini escrita per a Nàpols. Va començar a treballar-hi el maig de 1816 a tot tardar; en qualsevol cas, li va escriure a la seva mare sobre el 15 de maig: «Serà meravellós i millorarà la meva reputació; i és del tot possible que obrirà les portes del cel per a mi». Uns dies més tard, fins i tot es va anunciar una data per a la primera actuació que s'esperava que fos durant els primers dies de juliol. Però va acabar en res, perquè Rossini de sobte va començar a treballar en La gazzetta. A finals d'agost va reiniciar els treballs d'Otello. Per les cartes a la seva mare sabem que l'òpera s'estava acabant. Però això contrasta directament amb la queixa del seu empresari Domenico Barbaia que cinc dies més tard, el 5 de novembre, es queixava que, a part d'un romanç i un duet d'introducció, res s'havia escrit. Aquests informes de Rossini i Barbaia són tan diferents que és impossible conciliar. El que és segur és que, en un primer moment, el treball en Otello no va progressar. De fet Rossini estava sumit en una greu crisi creativa de la qual va ser alliberat només per la seva associació amb la ciutat de Venècia i pel seu treball allà en el seu Miserere. La melodia de la introducció d'aquesta obra sagrada possiblement va ajudar a alliberar Rossini de la crisi i va trobar el seu camí en un curt passatge cantat per un gondoler en el tercer acte d'Otello.", "response": "en una greu crisi creativa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8862219786764916", "instruction": "Per què ha estat originada la suspensió del compte de Dorsey segons ha explicat ell mateix?", "context": "La xarxa social Twitter ha suspès durant unes hores la compte del seu executiu en cap i co-fundador, Jack Dorsey. 'El compte que intentes veure ha estat suspès', es veia en pantalla quan els usuaris intentaven consultar el perfil de Dorsey. Segons la política de la companyia, que es pot consultar a la seva pàgina web, només se suspenen aquells comptes que 'violen les regles de Twitter'. Els motius solen ser propaganda indiscriminada, comptes falsos, comptes piratejats o piulets que es consideren ofensius (racisme, homofòbia, etc.). El mateix Dorsey, una vegada s'ha resolt el problema, ha escrit un piulet en el qual explica que la suspensió havia estat provocada per un problema intern. just setting up my twttr…again (account suspension was an internal mistake) — 🚶🏽jack (@jack) November 23, 2016 Mentre el compte ha estat suspès molts usuaris han aprofitat per fer broma, perquè Dorsey ha passat de tenir gairebé quatre milions de seguidors a poc més d'un centenar.", "response": "per un problema intern", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7045788511537461", "instruction": "Què qüestiona Boye en el recurs?", "context": "L'advocat Gonzalo Boye ha presentat un recurs de súplica a l'Audiència espanyola contra l'embargament dels seus comptes, al qual ha tingut accés VilaWeb. Hi qüestiona la independència i imparcialitat del tribunal, especialment de la presidenta, Concepción Espejel, i l'insta a presentar dues qüestions pre-judicials al Tribunal de Luxemburg. A la primera, qüestiona l'aparença d'imparcialitat del tribunal pel fet que Espejel el presideixi havent estat designada pel CGPJ. A la segona, pregunta si és compatible amb el dret europeu el fet d'alterar la composició del tribunal incorporant-hi dos jutges que no tenen garantida la plaça sense un informe favorable de la presidenta de la sala. A Boye volen fer-li pagar 1,2 milions d'euros d'indemnització per responsabilitat civil a l'empresari Emiliano Revilla, arran del segrest per ETA el 1986. Revilla va admetre durant el judici que no havia vist mai Boye, que fou condemnat a catorze anys de presó.", "response": "la independència i imparcialitat del tribunal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_1.6567199919936826e-05", "instruction": "Què va passar finalment?", "context": "La scala di seta es va estrenar el 9 de maig de 1812 al Teatro San Moisè de Venècia amb un èxit moderat. La crítica feta pel cronista del Giornale dipartimentale sobre l'estrena parla d'èxit en general amb què es va rebre la farsa, la varietat i la sofisticació del llenguatge de Rossini, caracteritzant els trets que el diferencien dels seus contemporanis. Però després d'un nombre limitat de rèpliques i de recuperar-se en teatres més petits, va desaparèixer per complet del repertori, que es va reprendre només després de la Segona Guerra Mundial. La simfonia de l'obra, però, ha estat una peça molt popular del repertori simfònic.", "response": "va desaparèixer per complet del repertori", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4154426687999936", "instruction": "Per què es guiaven probablement els nadius que viatjaven pel Mauna Kea?", "context": "En temps previs al contacte, els nadius que viatjaven pel Mauna Kea probablement es van guiar més pel paisatge que pels senders existents, ja que no s'ha trobat cap evidència de rastres. És possible que s’hi seguissin carenes naturals i fonts d’aigua. Les persones probablement van fer excursions pels vessants del Mauna Kea per visitar els santuaris de famílies properes al cim, i hi ha tradicions relacionades amb l'ascens a la muntanya fins avui. Tot i això, molt pocs nadius van arribar al cim, a causa de l'estricte kapu col·locat en ell. Al començament del segle xix, els primers ascensos notables del Mauna Kea van incloure els següents:", "response": "pel paisatge", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5975951932144505", "instruction": "A què fan al·lusió els set dies del conte Hominide?", "context": "El 2008 es va publicar la sàtira Hominide (Homínid) que narra els set dies mitològics d'un Australopithecus afarensis que desencadena el procés de l'hominització. És el començament de la civilització i de la cultura. El protagonista narrador Pitar parla en un llenguatge actual. Un dels seus companys fins i tot fa citacions de la literatura llatina en llatí. L'historiador i escriptor austríac Heinz Gerstinger anomena el llibre una sàtira sobre la nostra vida, un mirall dels arquetipus humans com el poderós, l'envejós, el bromista i el pensador. Encara que els set dies del conte siguin una al·lusió a la creació bíblica, el repòs del setè dia és pertorbat per l'atac d'un gat de dents de sabre que dispersa el grup cap als esdeveniments descrits per la teoria de la sortida d'Àfrica.", "response": "a la creació bíblica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5902110736098402", "instruction": "Per què s'ha decretat el desnonament de la seu de Casa Àsia?", "context": "Un jutjat de Barcelona ha ordenat el desnonament de la seu de Casa Àsia de l'espai que ocupa al pavelló de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la capital catalana per l'impagament del lloguer, han explicat a Europa Press fonts judicials. El motiu és l'impagament de 124.000 euros anuals per part de Casa Àsia a la Fundació Privada d'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, titular del recinte modernista, on l'entitat concebuda per a l'impuls de les relacions entre l'estat espanyol i la regió de l'Àsia-Pacífic té el local de gairebé 1.000 metres quadrats, ha informat aquest dilluns 'El País'. Segons ha explicat a Europa Press un portaveu de Casa Àsia, l'entitat ha recorregut la sentència, i diu que estan buscant una solució davant dels problemes econòmics de l'entitat, que és finançada pel ministeri d'Exteriors espanyol, l'Ajuntament i la Generalitat, de la qual no ha rebut la quantitat compromesa, fet que ha contribuït a aquesta situació.", "response": "per l'impagament del lloguer", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.018082207694777974", "instruction": "Què utilitzen els migrants diürns per navegar durant el dia?", "context": "La capacitat dels ocells de tornar a un punt precís després de cobrir grans distàncies es coneix des de fa temps; en un experiment de la dècada del 1950, una baldriga grisa alliberada a Boston tornà a la seva colònia de Skomer (Gal·les) en 13 dies, després de viatjar uns 5.150 km. Els ocells utilitzen una sèrie de mètodes per guiar-se durant les migracions. Els migrants diürns utilitzen el Sol per navegar durant el dia, mentre que de nit s'utilitza una brúixola estel·lar. Els ocells que fan servir el sol compensen el canvi de posició de l'astre al llarg del dia mitjançant un rellotge intern. L'orientació per mitjà de la brúixola estel·lar depèn de la posició de les constel·lacions que envolten l'Estel del Nord. Algunes espècies complementen aquests mitjans amb la capacitat de percebre el geomagnetisme terrestre mitjançant fotoreceptors especialitzats.", "response": "el sol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8675568733844938", "instruction": "Què podria causar la destrucció humana de la biosfera?", "context": "Una enquesta duta a terme pel Museu Americà d'Història Natural el 1998 va revelar que el 70% dels especialistes consideraven que l'era actual forma part d'un esdeveniment d'extinció massiva, l'extinció massiva de l'Holocè, que seria la més ràpida de totes les conegudes. Alguns experts, com E. O. Wilson, de la Universitat Harvard, prediuen que la destrucció humana de la biosfera podria causar l'extinció de la meitat de totes les espècies en els pròxims cent anys. Tot i això, l'abast d'aquesta extinció actual encara continua sent investigat, discutit i calculat pels biòlegs i altres experts.", "response": "l'extinció de la meitat de totes les espècies", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21357834112049334", "instruction": "Què hi ha en l'ordre a la llista de successió?", "context": "Evarist és el primer bisbe de Roma, teòricament, a partir del qual no hi ha confusions d'ordre a la llista de successió episcopal, ni tampoc hi ha duplicacions, com succeeix en el cas d'Anaclet. Per tant, a partir d'ell, les llistes dels autors antics segueixen el mateix ordre successori. En els catàlegs papals del segle ii, emprats per Ireneu de Lió i Hipòlit de Roma, apareix com el quart successor de l'apòstol sant Pere. En termes generals, s'acostuma a seguir la llista que va escriure Ireneu, que és de fet un dels autors més antics i fiables, que el fa successor immediat de Climent I, el qual, així mateix, havia succeït Anaclet, identificat per Ireneu com una sola persona.", "response": "confusions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36381055887011415", "instruction": "Què es comunica mitjançant els campanars?", "context": "La campana és un instrument universal. A tot el món hi ha campanars que anuncien festes religioses, actes civils, grans esdeveniments i, fins i tot, catàstrofes. A casa nostra trobem campanars lligats a la religió, però també a finalitats civils. En algunes viles, de fet, tenen dos campanars: un de religiós i un altre municipal. I en els casos que només n'hi ha un, moltes vegades té dues zones ben diferenciades. Al segle XX, la majoria de les campanes van deixar de sonar de la manera tradicional, les van fixar i van passar a picar-les amb un martell.", "response": "festes religioses, actes civils, grans esdeveniments i, fins i tot, catàstrofes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9959774266992766", "instruction": "Què prepara per a demà l'ANC?", "context": "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha demanat que no s'obstaculitzi el trasllat dels presos polítics a Madrid amb les mobilitzacions que l'entitat prepara per a demà. 'Quin sentit té obstaculitzar un trasllat quan no ho aconseguiràs perquè no tens la força suficient, quan en realitat s'ha decidit afrontar el judici', ha declarat Paluzie en una entrevista a TV3. En canvi, ha cridat a 'acompanyar' els presos durant el trasllat a Madrid, i ha recordat que han convocat concentracions de rebuig al judici contra l'1-O a les capitals de comarca aquest divendres a la tarda. Quan falten pocs dies perquè comenci el judici, Paluzie ha demanat també de convertir les sessions al Suprem espanyol en una 'eina de denúncia'. 'La realitat és que no es va implementar la república i que decidir d'anar a declarar és una decisió presa; un cop presa, cal fer-ne una eina de denúncia, utilitzar-lo amb l'objectiu d'aconseguir la independència; ho hem de capitalitzar'. Tots els actes prevists per a protestar contra el trasllat dels presos polítics", "response": "mobilitzacions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7804775002409174", "instruction": "Per què Forn havia fet una petició al Tribunal Suprem?", "context": "Barcelona en Comú renunciarà a un regidor en totes les votacions del ple de l'Ajuntament de Barcelona on no pugui participar el regidor de Junts per Catalunya Joaquim Forn. 'En cap cas s'aprofitarà l'absència de Forn per guanyar cap votació', han confirmat fonts del consistori a VilaWeb. Avui, el Tribunal Suprem ha refusat el permís perquè Forn sortís de la presó per assistir al ple de demà. El partit de la batllessa Ada Colau ha pres la decisió de no alterar les majories amb aquest gest. La renúncia de BComú tindrà un valor especial demà, quan el ple voti l'aprovació del cartipàs. Els nou regidors del comuns –a les eleccions en van aconseguir deu– i els vuit del seu soci de govern, el PSC, sumen disset, però la majoria de la votació se situarà en vint.", "response": "per assistir al ple de demà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.861950386958947", "instruction": "Què tenia el canonge al lòbul de l'orella esquerra?", "context": "El canonge presenta un aspecte obès, amb papada i signes de vellesa a les mans. Presenta una manifesta arteritis a l'os temporal, amb la formació de cicatrius i pèrdua de cabell a la cella i davant de l'orella esquerra. També s'observa un nevus intradèrmic al plec de la galta i un quist sebaci al lòbul de l'orella esquerra. La coloració groguenca de la pell ha estat relacionada amb trastorns de la melanina o increment dels carotens. A la unió del nas amb la galta s'aprecia un queratoma de contorn irregular. A les àrees temporal i subauricular hi ha lesions pigmentades d'aspecte marró i de bords irregulars que podrien correspondre a lentigens solars, causats per hiperplàsia dels melanòcits. La pintura també recollia un carcinoma al llavi inferior i un queratoma sota l'ull esquerre. Varen desaparèixer després de la restauració feta per Jef Vanderveken el 1933.", "response": "un quist sebaci", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12390084905983723", "instruction": "Què és el Diari de Bridget Jones més enllà d'una novel·la feminista?", "context": "Helen Fielding va crear la vida de Bridget Jones de manera que reflectís els problemes i inquietuds de les seves lectores però, sense oblidar als seus lectors masculins. Així doncs, El Diari de Bridget Jones, més enllà d'una velada novel·la feminista, és una nova recreació de l'eterna guerra de sexes. És a dir, una comèdia d'embolics centrada en la descripció dels comportaments sexuals contemporanis, a través dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte. Una història que ve inspirada, com la mateixa escriptora va reconèixer, per la novel·la Orgull i prejudici de Jane Austen.", "response": "una nova recreació de l'eterna guerra de sexes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35460405362160585", "instruction": "Per què s'ha anat ajornant la reunió?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha convocat la taula de partits per divendres a les 17.00 al Palau de la Generalitat. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha explicat aquest matí a TV3 que ja ha rebut la cita, i també ho han confirmat a l'ACN fonts del govern i de la resta de formacions amb representació parlamentària. La de divendres serà la tercera reunió d'aquest espai, on sempre hi han participat representants de JxCat, ERC, PSC i CatECP, però mai ningú de Cs, PP ni la CUP. El govern havia previst celebrar aquesta reunió a principis del desembre passat però s'ha anat endarrerint per les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez, i per problemes de calendari dels diferents partits. La primera reunió va tenir lloc l'octubre de 2018, i la segona -i última- el febrer de 2019. La presidenta de Catalunya en Comú Podem al parlament, Jéssica Albiach, ha reclamat que a la taula de partits es preparin els continguts de cara a la reunió de la bilateral entre governs.", "response": "per les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez, i per problemes de calendari dels diferents partits", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8743618374671428", "instruction": "Què demana Nicola Sturgeon?", "context": "La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha reclamat la convocatòria d'eleccions generals al Regne Unit després de l'anunci de la dimissió de la primera ministra i cap conservadora Theresa May. Afegint-se així a la crida del partit laborista, Sturgeon ha criticat que 'un altre 'tory' es pugui instal·lar al 10 de Downing Street sense unes eleccions generals'. La sortida de May 'no resoldrà l'embolic del Brexit', i l'única opció és 'retornar la qüestió als ciutadans', ha dit, en referència a un nou referèndum sobre la relació amb la UE. A més, Sturgeon ha dit que la possibilitat que hi hagi un nou primer ministre britànic de la línia dura del partit conservador fa més important que mai reclamar també un referèndum sobre la independència d'Escòcia. Sturgeon ha agraït a Theresa May la seva feina, tot i admetre les seves 'profundes discrepàncies', sobretot sobre el Brexit i la seva 'manca de respecte', ha dit, 'pels interessos d'Escòcia'. 'Tot i això, el lideratge és dur, especialment en els temps que corren, i es mereix que li agraïm el seu servei', ha dit Sturgeon.", "response": "la convocatòria d'eleccions generals al Regne Unit", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7200081423237447", "instruction": "Què permet destacar la nova il·luminació?", "context": "El novembre de 2013 es va presentar el nou sistema de representació. El projecte consisteix en la reconfiguració de l'espai original de l'absis per tal de fer palesa tota la seva complexitat pictòrica i en l'establiment d'un nou paviment de l'absis per tal de millorar la funcionalitat de l'església. També s'ha instal·lat una reproducció virtual que recrea les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri. La recreació es fa mitjançant projecció audiovisual (mapping). Prèviament, s'han retirat les imatges de l'absis que s'han exposat fins ara, reproducció de les originals, i s'han restaurat tots els fragments de pintura original que restaven al seu darrere, als murs de l'absis. També s'ha habilitat una nova il·luminació que permet destacar les pintures originals existents a l'església. El pressupost d'aquesta actuació a l'església de Sant Climent de Taüll fou de 400.000 euros, aportats íntegrament per una entitat financera.", "response": "les pintures originals existents a l'església", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5750750654069186", "instruction": "Què volen que s'apliqui el Consell per la República i l'ANC?", "context": "El Consell per la República i l'ANC presentaran dijous una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya per a 'democratitzar el Regne d'Espanya' i perquè reconegui el dret d'autodeterminació. Aquest article permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE. Concretament, asseguren que s'han produït 'greus violacions' de l'article 2 del Tractat de Lisboa, relatiu a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories. L'últim exemple d'això, diuen, és la decisió d'ahir de la Junta Electoral espanyola d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees. L'objectiu és aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a 'continuar la internacionalització' de la causa catalana pel dret d'autodeterminació. El primer pas serà que la Comissió accepti en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències, i després s'obrirà un període d'un any per a fer campanya i recollir signatures a tots els països de la UE.", "response": "l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33109933342832354", "instruction": "Què distingeix el casc de cuir?", "context": "A les monedes en curs dels segles V i IV aC, s'aprecien sota el casc corinti un casquet de cuir amb orelleres i un particular protector de nuques arrissat. Aquest element sembla clau per a l'anàlisi del casc de cuir. L'exemple més complet es troba a un vas atenenc on apareix Hèctor amb un casc corinti sobre un casquet de cuir amb orelleres i un protector de nuques arrissat. Aquest element seria importantíssim a fi de reconstruir la interpretació de l'estàtua, perquè el casquet de cuir és el signe que distingeix els estrategs, el general de l'exèrcit d'una polis grega. El Bronze B ha estat caracteritzat per reconèixer-lo com el comandant d'una armada.", "response": "els estrategs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14185226407938534", "instruction": "En què es basa la nomenclatura linneana?", "context": "També cal interrogar-se pel futur de la taxonomia sense categories i el PhyloCode, creat fa uns anys. Els que li donen suport esperen substituir la nomenclatura linneana, basada en categories taxonòmiques, amb un sistema uninomial per anomenar els clades. Aquest enfocament eliminaria el difícil debat sobre quins clades constitueixen un tàxon amb un nom i una categoria taxonòmica corresponents. El PhyloCode no s'arribà a discutir al debat sobre una taxonomia unitària com a mínim fins al 2003. D'altra banda, els sistemes de classificació moderns basats en anàlisis moleculars d'ADN (com ara l'APG II o el de Smith et al.), tot i utilitzar la nomenclatura binomial i les categories proposades per Linné, per sobre de l'ordre o la classe utilitzen clades «flotants» no assignats a categories taxonòmiques. Això pot canviar en el futur, quan les investigacions en filogènia es considerin acabades, o bé pot haver-hi nodes que mai no siguin associats a tàxons, perquè els investigadors estan d'acord que no és necessari anomenar tots els nodes.", "response": "basada en categories taxonòmiques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31585407212018635", "instruction": "Què ha donat pas a una nova etapa a Cuba?", "context": "La fi de l'era dels Castro obre una nova etapa a Cuba. D'ençà del final de la revolució, el 1959, Fidel Castro i el seu germà Raúl han governat l'illa amb mà de ferro. La mort de Fidel el 2016 i l'edat de Raúl (vuitanta-sis anys) han estat dos factors decisius per a preparar el relleu. Amb el canvi al capdavant de l'estat, Cuba tancarà una etapa de cinquanta-nou anys de castrisme. No obstant això, Raúl Castro continuarà essent el primer secretari del Partit Comunista de Cuba (PPC) fins el 2021, quan és previst que es completi la transició política. La decisió és a les mans dels sis-cents cinc diputats de l'Assemblea Nacional.", "response": "La fi de l'era dels Castro", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.37258818128870275", "instruction": "En què ha fet un tomb la Unió Europea?", "context": "Cada vegada és més clar el tomb que ha començat a fer la Unió Europea en relació amb l'independentisme escocès. El factor diferencial és l'activació del Brexit. I avui, en unes declaracions publicades a la BBC, en veiem la mostra més clara i contundent. Elmar Brok, eurodiputat de la CDU, un polític de referència del partit d'Angela Merkel i fins fa poc president de la comissió d'Afers Estrangers del Parlament Europeu, ha desmuntat els arguments d'Espanya per a afirmar que una Escòcia o una Catalunya independent quedarien fora de la UE i haurien d'anar 'a la cua.' Brok, que és considerat un dels màxims responsables del text de la constitució de la Unió Europea, deixa clar que el procés de reentrada d'una Escòcia independent a la UE pot ser 'relativament ràpid'. Diu que hi hauria alguns obstacles tècnics que caldria superar. Una posició 'més suavitzada' sobre l'independentisme Deixa entendre que l'oposició europea a la independència s'ha suavitzat de resultes del Brexit.", "response": "en relació amb l'independentisme escocès", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.421378720311665", "instruction": "Què es pot fer a partir d'aquesta el·lipse?", "context": "Després d'un nombre suficient d'observacions anotades en un període determinat, es tracen les coordenades polars, i se situa l'estrella primària a l'origen; llavors, es dibuixa l'el·lipse resultant més probable, tot seguint els punts que representen les observacions i procurant que la llei de Kepler de les àrees es compleixi. Aquesta el·lipse és coneguda com a 'el·lipse aparent', i és la projecció de l'òrbita el·líptica real de la secundària respecte a la primària sobre el pla del cel. A partir d'aquesta el·lipse, es poden computar els elements complets de l'òrbita, amb el semieix major expressat en unitats angulars, llevat que es conegui la paral·laxi estel·lar del sistema i, per tant, la seva distància.", "response": "es poden computar els elements complets de l'òrbita", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9961920090797999", "instruction": "A què eren favorables els daimyos del sud durant la guerra Boshin?", "context": "Durant la guerra Boshin (1868-1869), els soldats francesos van sumar forces amb el Shogunat Tokugawa contra els daimyos del sud favorables a la restauració de l'emperador Meiji. Queda constància que l'oficial de la marina francesa Eugène Collache va lluitar amb vestimenta japonesa. Al prussià Edward Schnell també se li va concedir el nom de japonès Hiramatsu Buhei (平松武兵卫), que va governar la gent del daimyo en nom de Matsudaira Katamori (松平). A Hiramatsu (Schnell) se li va donar el dret de portar espases, una residència en el castell de la ciutat de Wakamatsu i una esposa japonesa.", "response": "a la restauració de l'emperador Meiji", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.010132695207710873", "instruction": "Què coïen al forn?", "context": "La majoria d'antics egipcis eren pagesos lligats a la terra. Les seves residències estaven restringides als membres familiars immediats, i es construïen amb maons de tova dissenyats per a romandre freds a hora alta. Cada casa tenia una cuina amb un celobert, que contenia un molinet de pedra per a moldre farina i un forn petit per a coure pa. Els murs es pintaven de blanc i es podien cobrir amb tapissos de lli tenyit. El terra es cobria d'estores de canya, mentre tamborets amples, llits aixecats del terra i taules individuals comprenien el mobiliari.", "response": "pa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07626553161703065", "instruction": "Què mata la femella de basilosaure per alimentar-se?", "context": "Unes setmanes més tard, la femella segueix tenint problemes per alimentar-se i la seva situació encara és més crítica a causa del fet que es troba en un estat avançat de gestació. El problema és que, com que el seu cos ha esgotat les reserves de greix, si no s'alimenta aviat, avortarà. Afortunadament per ella, troba una llacuna on les femelles de Dorudon s'estan preparant per donar a llum. Després de desparasitar-se fregant el seu cos contra la sorra del fons marí, torna a atacar els Dorudon. Malgrat els esforços dels adults, l'agressivitat de la femella de basilosaure acaba tenint recompensa i durant els següents dies, mata diverses cries de Dorudon per alimentar-se.", "response": "diverses cries de Dorudon", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3779861821279168", "instruction": "Què es simula dins la cúpula?", "context": "Avui a la matinada sis membres de la NASA han entrat en una cúpula construïda al costat d'un volcà inactiu de Hawaii, on s'estaran durant un any per a simular la vida a Mart. L'experiència d'aïllament forma part, justament, dels preparatius de l'agència espacial nord-americana per a enviar missions tripulades al planeta vermell. Dins l'estructura, d'onze metres de diàmetre i sis d'alçada, hi han entrat un francès, un alemany i quatre nord-americans. A banda la llargada de l'experiment, els sis membres de l'equip hauran de conviure pràcticament sense intimitat, sense aire de l'exterior ni aliments frescs. I quan facin sortides per la falda del volcà Mauna Loa, hauran de posar-se vestits d'astronauta. Cal recordar que les missions a l'Estació Espacial Internacional solen durar sis mesos i la NASA fins ara havia fet una prova de les mateixes característiques de vuit mesos.", "response": "la vida a Mart", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07699297125377635", "instruction": "En què volen convertir les cambres les candidatures independentistes?", "context": "Avui comença el procés electoral per a conformar els representants de les cambres catalanes, al qual són cridats 682.000 empreses i autònoms. S'espera una participació històrica després de l'1,8% de fa nou anys. En total, hi ha tretze cambres que cobreixen tot el territori. A la majoria s'han conformat llistes unitàries, però en quatre, inclosa la de Barcelona, hi serà present una candidatura independentista amb l'objectiu de fer de les cambres 'una eina de país'. Enguany les eleccions en aquesta cambra seran especialment disputades, ara que Miquel Valls, president d'ençà del 2002, ha renunciat a la reelecció. Aquesta vegada hi ha cinc llistes: l'encapçalada per Carles Tusquets (president de la gestora Trea i del Banco Mediolanum España), la conjunta d'Enric Crous (ex-director general de Cacaolat i de la Fira de Barcelona) i José Maria Torres (fundador i president de Numintec), la de l'advocat i economista Ramon Masià, i dues candidatures sense un presidenciable definit: la de les Cambres: eines de país i la del lobby de dones 50a50, que presenten quinze directives i empresàries.", "response": "una eina de país", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2120003288498471", "instruction": "Sobre què versaran les xerrades de la Convenció del Món Pallasso?", "context": "El pallasso català Tortell Poltrona serà el director artístic del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat d'enguany, que es farà del 17 al 23 d'octubre. Al festival, organitzat per l'Ajuntament de Cornellà amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura espanyol, s'hi reduiran els espectacles de sala i hi augmentaran els de carrer, segons que han informat els organitzadors. Una de les novetats serà la primera Convenció del Món Pallasso, que durant tota la setmana reunirà artistes per parlar, per exemple, sobre la Declaració Universal dels Drets dels Pallassos i el codi deontològic de la professió. Els organitzadors han avançat alguns dels artistes convidats: Leo Bassi, amb l'espectacle Misa Patólica; la companyia L'Enterprise, amb Carnages; i els artistes Pocosapiens, Los Galindos i Marcel Escolano. El premi Nas d'Or del festival serà lliurat al pallasso suís Dimitri, fa poc desaparegut i que va participar en la gala del primer any, el 1984.", "response": "sobre la Declaració Universal dels Drets dels Pallassos i el codi deontològic de la professió", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8405980120350162", "instruction": "Què combina l'estil de lluita dels jedis?", "context": "El coordinador d'especialistes Nick Gillard va ser contractat per crear un nou estil de lluita jedi que es diferenciés de la trilogia original. Gillard va comparar les batalles amb espases de llum amb una partida d'escacs on \"cada moviment és un escac\". Com usen armes de curt abast, Gillard va teoritzar que els jedis han hagut de desenvolupar un estil de lluita que combinés tots els estils d'esgrima, com ara el kendo i altres estils de kenjutsu, amb altres tècniques de balanceig, com en el tennis i l'ús de la destral. Mentre entrenava a Liam Neeson i Ewan McGregor, Gillard escrivia una seqüència de lluita d'uns 60 segons de durada, la qual seria cinc o sis seqüències. Lucas més tard es va referir als jedis com \"negociadors\", en comptes de soldats amb un gran nombre de víctimes. La preferència al combat cos a cos tenia la intenció de donar un paper més espiritual i intel·lectual als jedis. Com Gillard pensava que els salts acrobàtics no semblaven realistes amb els actors i els especialistes penjats dels cables, es van usar impulsors d'aire en el seu lloc.", "response": "tots els estils d'esgrima", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16099993108244526", "instruction": "Què fa pensar la unitat estilística de tots els medallons?", "context": "L'any 1535 Juni es troba a la ciutat de Lleó, que en aquell temps acollia una gran activitat arquitectònica. Juan de Juni participa en la construcció de Sant Marc i en altres obres importants a la catedral, on necessiten càrrecs d'escultors; allà hi ha uns quants escultors francesos, entre ells Juni. L'historiador Gómez Moreno va ser el primer que reconegué la participació de Juni en la realització dels medallons i alguns relleus de la façana de Sant Marc. La major part dels relleus dels medallons tenen un estil similar, amb el característic rostre aixecat i una mica inclinat, la boca entreoberta i una espatlla alçada; aquesta unitat estilística fa pensar que, si no els va fer ell, el treball estava sota la seva direcció.", "response": "que, si no els va fer ell, el treball estava sota la seva direcció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.25440715189640095", "instruction": "Què no entra en contacte amb els ions que estan entre les capes en les miques?", "context": "El talc presenta una estructura triclínica o monoclínica amb els següents paràmetres: a = 5,293, b = 9,179, c = 9,496A, α = 90,57 β = 98,91 i γ= 90,03. Per a conèixer i entendre millor l'estructura del talc hem de comprendre millor l'estructura general dels fil·losilicats. Els fil·losilicats són un subgrup de silicats que es caracteritzen per a presentar una estructura en capes com si es tractessin de fulles, d'aquí el nom (phyllon en grec vol dir fulla). Aquest gran grup inclou minerals com ara la clorita, la serpentina, el talc, i els minerals del grup de l'argila. L'estructura bàsica dels fil·losilicats es basa en la connexió de tetraedres de SiO44- que s'estenen infinitament (en la teoria). Tres dels quatre oxígens de cada tetraedre (els oxígens basals) són compartits amb altres tetraedres, el que genera anells de sis membres (hexagonals) de SiO44- amb una unitat estructural bàsica de Si2O52- (vegeu la figura de l'esquerra). La majoria de fil·losilicats contenen l'ió hidròxid (OH-); aquest ió es troba al centre dels anells. En aquest cas, el grup esdevé Si2O5(OH)3-. Les capes de l'estructura presenten simetria monoclínica. Quan altres cations (en el cas del talc Mg2+) s'enllacen a les capes de SiO4, ho fan coordinant-se octaèdricament amb els oxígens apicals i els ions OH. En canvi, els anells hexagonals d'oxigen a la superfície de les capes, formats pels vèrtexs basals dels tetraedres de sílice (SiO44-), no entren en contacte amb els ions que es troben entre les capes tal com passa en les miques. Això forma una capa de cations, normalment Fe2+, Mg2+, o Al3+ que es troben en coordinació octaèdrica amb l'oxigen i l'ió hidròxid de la capa tetraèdrica. Les capes octaèdriques assumeixen l'estructura de la brucita (Mg(OH)2) si els cations són bivalents (2+) com ara Mg2+ o Fe2+ i l'estructura de la gibbsita (Al(OH)3) si són trivalents (3+) com ara l'Al3+. En l'estructura de la brucita totes les vacants octaèdriques es troben ocupades, mentre que a l'estructura de la gibbsita cada tercer lloc per a cations es troba desocupat. Això genera dos tipus d'estructures per als fil·losilicatsː", "response": "els anells hexagonals d'oxigen a la superfície de les capes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9139652074597739", "instruction": "De què va estudiar Meléndez la textura i el color?", "context": "Les natures mortes pintades per Meléndez són normalment de mida petita i presenten l'austera tradició de la pintura de natura morta espanyola del segle XVII, iniciada pels mestres del Segle d'or Juan Sánchez Cotán i Francisco de Zurbarán. Igual que ells, Meléndez va estudiar els efectes de llum, la textura i el color de fruites i verdures, així com dels atuells de ceràmica, vidre i coure. A diferència dels mestres del segle xvii, el seu tema és presentat físicament més a la vora de l'espectador, en un punt de vista baix per a objectes col·locats damunt una taula, la qual cosa dóna a les seves formes una monumentalitat en aquest gènere que pretén animar l'espectador a estudiar els objectes per si mateix. Els fons els matisava amb un color neutre, i deixava la il·luminació forta per ressaltar els contorns del volum dels objectes representats; aconseguia així els velluts de les fruites, la transparència als carrassos de raïm i els interiors brillants de la síndria. Tot s'unia amb tons terres o ocres.", "response": "de fruites i verdures", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4879529474307889", "instruction": "Què va exercir Hurrem?", "context": "A Hurrem se la sol considerar, almenys en part, com a responsable de les intrigues en el nomenament del successor. Encara que era dona de Solimà, no va exercir cap paper públic oficial com moltes de les seves contemporànies europees. Això, però, no va impedir a Hurrem exercir una poderosa influència política. Atès que l'Imperi mancava de mitjans formals per a la designació d'un successor, la successió solia involucrar la mort de prínceps rivals per evitar disturbis civils i revoltes. Per intentar evitar l'execució dels seus fills, Hurrem va utilitzar la seva influència per eliminar aquells que donaven suport l'accés de Mustafà al tron.", "response": "poderosa influència política", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7251170408804294", "instruction": "Què deia la llei sobre la cervesa que va redactar Guillem IV de Baviera?", "context": "L'any 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei que definia què era la cervesa. Aquesta \"llei de la puresa\" o Reinheitsgebot deia que només es podia fer servir aigua, malt d'ordi i llúpol. Aquesta definició encara és la que defineix actualment l'estàndard de cervesa a Alemanya.", "response": "que només es podia fer servir aigua, malt d'ordi i llúpol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.37886546003514565", "instruction": "Què ha trobat Sturgeon durant les seves trobades a Brussel·les?", "context": "La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha admès aquest dimecres que no li sorprèn que el president espanyol, Mariano Rajoy, s'oposi a què Escòcia negociï el seu paper a la Unió Europea. 'Res m'ha sorprès', ha dit, després que Rajoy assegurés que si el Regne Unit marxa de la UE, Escòcia també. Amb tot, la líder independentista ha recordat que el procés formal de sortida del Regne Unit de la UE encara no està en marxa i que per ara només s'escolten posicionaments d'inici. A part d'Espanya, Sturgeon ha dit que ha trobat molta empatia durant les seves trobades a Brussel·les, on s'ha vist amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, i el del Parlament, Martin Schulz. 'No crec que sigui particularment sorprenent, tant d'hora, escoltar posicionaments d'inici d'un país com Espanya, expressats com s'han expressat avui', ha dit la primera ministra escocesa. Sturgeon ha indicat que el seu objectiu és que quan les negociacions entre el govern britànic i la UE comencin, els interessos escocesos es considerin i el seu govern hi estigui representant.", "response": "molta empatia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8315666304471182", "instruction": "De què va titllar Vidal-Folch a Sala i Martín en l'article que es va escriure a l'Octubre?", "context": "L'economista Xavier Sala i Martín ha deixat en evidència el periodista Xavier Vidal-Folch i el diari El País a propòsit de les manipulacions informatives sobre la marxa d'empreses de Catalunya. En un fil publicat a Twitter, Sala i Martín explica que Vidal-Folch va acusar-lo de 'traïdor' per haver negat que el canvi de seu d'algunes empreses catalanes provocaria desocupació i pobresa. Mesos després, l'economista ha fet una recopilació de dades i ha citat el ministeri d'Hisenda espanyol mateix per demostrar que el seu impacte econòmic ha estat gairebé nul. També assenyala que una de les raons per les quals Vidal-Folch pot haver fet una 'anàlisi esbiaixada' de la situació econòmica a Catalunya és la mala situació econòmica d'El País, que, segons Sala i Martín, 'no pot sobreviure sense els ajuts econòmics del govern espanyol' i per això ha de sumar-se a la lluita contra l'independentisme. Vegeu el fil sencer ací: En aquest “brillant” article escrit a l'Octubre, Xavier Vidal-Folch em va qualificar de “l'economista més sectari de Catalunya”, de “miserable intel·lectual”, de formar part de “l'apparatchik sobiranista” i fins i tot de “traïdor a Catalunya” (Obro FIL) https://t.co/9turRHZ1lB — Xavier Sala-i-Martin (@XSalaimartin) 5 de maig de 2018 La raó per a tants insults era que jo havia dit que l'impacte del trasllat de seus seria limitat i que una gran part des trasllats responien a amenaces del govern central per fer entrar por als independentistes. Ell, en canvi, deia que generarien “paro y pobreza a mansalva”.", "response": "de “l'economista més sectari de Catalunya”, de “miserable intel·lectual”, de formar part de “l'apparatchik sobiranista” i fins i tot de “traïdor a Catalunya”", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7277983143715251", "instruction": "Què pot marcar la insinuació d'Albert Rivera?", "context": "La campanya electoral va acabar ahir amb una insinuació important, que pot marcar tant la jornada de demà com sobretot els dies posteriors a les eleccions. Una insinuació que va fer Albert Rivera amb una claredat que no havia fet durant tota la campanya, a de permetre la investidura de Mariano Rajoy. 'Em sembla correcte deixar començar la legislatura encara que no doni suport als altres partits. Votarem en contra si algú pretén entre tres o cinc formacions –entre les quals, Podem- fer un projecte per trencar Espanya i pilars fonamentals com la Constitució, l'economia de mercat o Europa', va dir durant un dinar-col·loqui a Barcelona. Ciutadans permetrà que el guanyador dels propers comicis al congrés espanyol pugui començar a governar, bé siguin el PP o el PSOE, tot i que la totaliltat de les enquestes publicades al llarg de la campanya indiquen que seria el PP. I si una cosa ha volgut deixar clara aquest divendres Rivera és que s'oposarà frontalment que Podem prengui les regnes de la Moncloa.", "response": "tant la jornada de demà com sobretot els dies posteriors a les eleccions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06420374037963306", "instruction": "Què hi ha sobre el cap de Crist?", "context": "Les pintures més valorades són les quinze obres de El Greco, amb l'existència d'un apostolat complet. Sobretot destaca L'espoli, obra realitzada entre 1577 i 1579, i que està col·locada com un retaule al fons de la sala; està emmarcada entre dues columnes marmòries corínties obra d'Ignacio Haan. La composició del quadre no va satisfer al capítol catedralici, ja que no acceptaven el fet que sobre el cap de Crist apareguessin d'altres personatges, van al·legar que eren «impropietats que enfosquien la història i devaluaven Crist». Aquests diferències, i la manca d'acord amb el que volia cobrar l'artista, els va portar a iniciar un plet contra el pintor. El Greco s'havia inspirat en icones romanes d'Orient de temes com el Bes de Judes o Arrest de Jesús, on la multitud envolta Crist i se situa per damunt del seu cap. El contrast estètic entre la quietud i la malenconia del rostre del Salvador i els rostres tristos que l'envolten és sorprenent. Per a Josep Gudiol Ricart és una de les millors obres del pintor i una obra capital de la història de la pintura europea.", "response": "altres personatges", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5204919181855766", "instruction": "Què volen fer abans de la inauguració del parc?", "context": "La pel·lícula descriu la clonació de diverses espècies de dinosaures a partir de la manipulació genètica de segments de matèria prehistòrica preservada en un tros d'ambre. La iniciativa la duu a terme una empresa científica denominada InGen que està encapçalada per l'empresari John Hammond, i a partir d'ella pretenen crear un parc de diversions. Els inversors del projecte decideixen realitzar una prova de les instal·lacions, abans de la inauguració del parc. Tanmateix, la sobtada aparició d'un cicló tropical i l'organització d'un sabotatge per part d'un dels empleats del parc causen que els sistemes de seguretat informàtica deixin de funcionar i els dinosaures comencin a fugir de les seves instal·lacions. L'equip del parc intenta restablir els sistemes, però com que és massa tard, comencen a fugir de l'illa.", "response": "una prova", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4252341094146529", "instruction": "Què presenta una de les cares rectangulars de l'arca?", "context": "Duran i Cañameres va fer estudis comparatius amb altres obres en els quals descriu la barreja que aprecia en l'obra de motius romànics i gòtics. Els arcs trilobats que presenta una de les cares rectangulars de l'arca i els laterals són similars als d'altres obres del segle xiii i al frontal d'altar dedicat a la mare de Déu que va pertànyer al monestir de Sant Cugat (actualment al Museu Civico d'Arte Antica de Torí. A part d'aquest frontal, també hi ha aquest mateix tipus d'arcs i amb la mateixa datació que l'urna al frontal de l'església de Santa Perpètua de Mogoda i al frontal de l'església de Sant Cebrià de Cabanyes.", "response": "arcs trilobats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9921552665902548", "instruction": "Què havia de fer la mare no biològica del nen nascut dins d'un matrimoni lèsbic?", "context": "Tot i aquestes passes cap a l'igualitarisme, es va mantenir un defecte legal: si els nens havien nascut dins d'un matrimoni entre lesbianes, la mare no biològica no era considerada legalment com a mare, i encara havia de sotmetre's a un llarg procés d'adopció. Aquest dret era garantit en parelles heterosexuals (casades o no), quan un padrastre declarava que els nens de la seva dona també ho fossin d'ell, sense passar per cap més procés. El 7 de novembre de 2006, el govern va esmenar la llei sobre la reproducció assistida, permetent a la mare no biològica ser considerada com un dels pares.", "response": "sotmetre's a un llarg procés d'adopció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15506630009473932", "instruction": "Què mostra la taula central?", "context": "En aquesta restauració s'eliminen les taules que s'havien afegit el segle xix, es recuperen les dues taules dels extrems de la predel·la original i, per ocupar l'espai central buit, es va optar per una taula allargada obra de Lluís Borrassà. Aquesta peça només és 14 anys més moderna i la seva temàtica encaixa dins el relat iconogràfic del retaule. Representa l'enterrament de Crist i contrasta amb la resta del retaule perquè mostra un gran dramatisme. L'escena de l'enterrament mostra la cara deformada pel dolor de Crist mort i la tristesa dels qui el vetllen.", "response": "un gran dramatisme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13507896118953067", "instruction": "Què hi ha en l'argument d'aquesta obra?", "context": "Adriana Lecouvreur és una obra molt exigent, molt difícil i, pel mateix, summament perillosa. Els personatges d'aquesta obra són complexos i tenen una profunda substància interpretativa, que representa un repte per l'actor que els encarna. En l'argument d'aquesta obra hi ha un complex entramat de conflictes, per a la comprensió cal recordar com, en l'època real del relat, la noblesa i el clergat col·locaven als artistes en un pla social baixíssim i és a partir d'aquesta dada que sorgeix el conflicte entre l'actriu Adriana Lecouvreur i les intrigues del comte de Saxònia i la princesa de Bouillon.", "response": "un complex entramat de conflictes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.042074289771047324", "instruction": "A què fa referència la figura de l'anticrist en els retaules catalans gòtics?", "context": "El tema entronca amb les creences escatològiques molt arrelades a la societat catalana del segle xv, molt interessada en els esdeveniments dels darrers dies de la humanitat amb la figura de l'anticrist. La seva presència als retaules catalans del gòtic fa referència a la fi dels temps, a la perspectiva del Judici Final. La victòria de sant Miquel sobre l'anticrist sembla una interpretació feta per Gregori I de 2 Tesalonic 2:8 on manifesta que «serà el mateix Crist qui destruirà amb l'alè de la seva boca». Posteriorment, una de las versions llatines del segle XI de la Sibil·la Tiburtina de Jacopo da Varazze, qui la recull a la Llegenda àuria, on relata com l'anticrist després de simular la seva mort i posterior resurrecció, al tercer dia amb l'ajuda d'arts màgiques i dels dimonis, es va aixecar enlaire produint l'adoració de les masses que l'observaven. A continuació, va plantar la seva tenda al mont de les Oliveres, però «quan estigui dins assegut al seu tron, arribarà Miquel i el matarà».", "response": "a la fi dels temps, a la perspectiva del Judici Final", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16926493721368419", "instruction": "Què va salvar Rossini de Ciro?", "context": "Però en el seu conjunt, Ciro no va ser de cap manera reeixida. El mateix Rossini sempre en va parlar malament, i més tard va dir que havia sigut un dels seus fiascos. Però el compositor va salvar del naufragi dos fragments valuosos: un cor que després utilitzaria a Aureliano in Palmira, que després també va prestar a El barber de Sevilla per a un bonic solo d'Almaviva, Ecco ridente il cielo, i el concertant final que, l'any 1827, va utilitzar per a la versió francesa de Mosè in Egitto.", "response": "dos fragments valuosos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18985182287499558", "instruction": "Què reconeixen els receptors de reconeixement de patrons?", "context": "Els microorganismes o toxines que aconsegueixin entrar en un organisme es trobaran amb les cèl·lules i els mecanismes del sistema immunitari innat. La resposta innata sol desencadenar-se quan els microbis són identificats per receptors de reconeixement de patrons, que reconeixen components que estan presents en amples grups de microorganismes, o quan les cèl·lules danyades, lesionades o estressades envien senyals d'alarma, molts dels quals (però no tots) són reconeguts pels mateixos receptors que reconeixen els patògens. Les defenses immunitàries innates són inespecífiques, cosa que vol dir que responen als patògens d'una manera genèrica. Aquest sistema no confereix una immunitat permanent contra un patogen. El sistema immunitari innat és el sistema dominant de defensa en la majoria d'organismes.", "response": "components que estan presents en amples grups de microorganismes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10994021372227047", "instruction": "Què significava si no arribaven a terra abans de quatre setmanes?", "context": "Shackleton havia rebutjat empaquetar subministraments per més de quatre setmanes, sabent que si no arribaven a terra abans d'aquell temps era que el vaixell s'havia perdut. I en efecte, després de 14 dies, la tripulació tenia a la vista Cave Cove, a Geòrgia del Sud. Per evitar atracar de nit en una costa desconeguda, Shackleton ordenà que el vaixell estigués retirat de la costa fins a l'arribada de les primeres llums. Durant l'espera s'aixecà una tempesta amb vents huracanats. Després de lluitar contra la tempesta durant nou hores, finalment van poder arribar a la costa.", "response": "que el vaixell s'havia perdut", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3063729743129838", "instruction": "Què travessa Elena?", "context": "Els pastors estan vigilant els ramats a l'alba a la vora del Loch Katrine, i els homes en els boscos propers estan caçant (Cor: Del di la messaggiera). Elena travessa el llac i canta l'enyorança pel seu veritable amor, Malcom (Cavatina: Oh mattutini albori). A la vora del llac, Elena es troba el rei Jacobo que s'ha disfressat com a Uberto en l'esperança de trobar-se amb la bella Elena. Elena creu que és un caçador perdut i li ofereix ajuda. Giacomo es mostra conforme i els dos se'n van a la casa d'Elena (Duettino: Scendi nel piccol legno). Mentrestant els homes en el seu seguici busquen el rei disfressat (Cor: 0Uberto! Ah! Dove t'ascondi?).", "response": "el llac", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.43771012083203187", "instruction": "Què pot ocasionar la presència de residus radioactius al medi?", "context": "La presència de residus radioactius al medi pot ocasionar un efecte a llarg termini a causa de l'activitat i el període de semidesintegració dels radionúclids, per la qual cosa el seu impacte creix amb el temps. Aquestes partícules existeixen en diversos estats d'oxidació i es troben en forma d'òxids, coprecipitats, o com a complexos orgànics o inorgànics, segons la seva procedència i mitjà d'alliberament. El més habitual és trobar-les en forma oxidada, la qual les fa més solubles en aigua i per tant més mòbils. A diferència dels contaminants orgànics, però, no es poden destruir i han de ser convertides a una forma estable o extrets del medi.", "response": "un efecte a llarg termini", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7648411599342023", "instruction": "Què hi havia abans on ara hi ha la capella?", "context": "La capella va ocupar l'espai de tres capelles antigues, una central de mida gran i dos col·laterals de les petites. És de planta octogonal, estant de les primeres en que s'imposa aquest model per a capelles funeràries. Aquesta planta facilita la construcció de la capella que s'adapta a la forma de la volta, a més a més del possible simbolisme que té el nombre vuit a la religió amb la «renovació baptismal i la vida eterna ».", "response": "tres capelles antigues", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16744924093226388", "instruction": "Què reclamava Miquel Àngel?", "context": "Les composicions de Rafael han estat sempre admirades i estudiades, i han esdevingut una pedra de volta de l'art acadèmic. El període de major influència es va estendre des de les acaballes del segle xvii fins a la fi del segle xix, en què van ser molt admirats tant el seu perfecte equilibri com el seu decòrum. Va ser vist com el model perfecte de la pintura d'història, que al seu torn era considerada com la més elevada de la jerarquia de gèneres. Sir Joshua Reynolds, en els seus Discursos, va lloar la seua «simple, greu i majestuosa dignitat» i digué que «se situa com el principal dels primers [millors] pintors», especialment pels seus frescos (entre els quals incloïa els Cartons), mentre que «Miquel Àngel reclama el següent lloc. No va posseir tantes qualitats excel·lents com Rafael, però les que va posseir eren del més alt nivell». Fent-se eco de les opinions del segle xvi expressades adés, Reynolds acaba dient de Rafael:", "response": "el següent lloc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6955852147797272", "instruction": "Què ha dit Borrell que rebrien les declaracions de Loones?", "context": "El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s'ha enfrontat al ministre de Defensa belga, Sander Loones, per haver dit, en un piulet, que cap demòcrata no hauria de callar davant la vaga de fam dels presos polítics catalans. Quan ha arribat a la reunió de l'OTAN, Borrell ha dit que considerava 'inacceptables' les declaracions de Loones sobre la protesta dels independentistes i que el seu ministeri hi respondria: 'Ha fet unes declaracions que considerem inacceptables i que rebran segurament una resposta.' Al meer dan jaar opgesloten.Zonder veroordeeld te zijn. Spaanse rechter behandelt hun rechtszaak zelfs niet. Om te vermijden dat Hof Rechten van de Mens zich zou kunnen uitspreken. Nu zien ze zich verplicht in hongerstaking te gaan. Geen enkele democraat mag hierover zwijgen.", "response": "una resposta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7968392856712537", "instruction": "Què s'explotava a tota la Cerdanya?", "context": "Quasi totes les esglésies cerdanes han tingut i conserven, ornaments de forja a les seves portes, des de finals del segle xii fins al segle XV. El ferro s'explotava a tota la Cerdanya, des del Canigó fins a Martinet. La típica forja de rínxols continua sent l'ornament més comú de les portes ferrades, aquests ferros tenien la missió a més a més de l'ornament, de ser un reforç dels batents de les portes. Combinant el mateix element s'aconseguia una gran diversitat de composicions diferents amb la variació d'un element tan senzill com és una espiral.", "response": "El ferro", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6747920962958319", "instruction": "De què no es va adonar Van Gogh?", "context": "La depressió de Van Gogh empitjora, i el 27 de juliol del 1890, a l'edat de 37 anys, mentre passeja pel camp, amb un revòlver es dispara un tret al pit. No s'adona que la seva ferida és mortal, i torna a la pensió Ravoux, on mor al seu llit dos dies més tard. Theo s'afanya a estar al seu costat, i s'informa de les seves darreres paraules, com ara «La tristesse durera toujours» ('La tristesa durarà sempre'). Vincent és enterrat al cementiri d'Auvers-sur-Oise. Theo havia contret la sífilis, cosa que no seria admesa per la família durant molts anys, i només després de la mort de Vincent ingressa per voluntat pròpia a l'hospital. No pot suportar el dolor de l'absència del germà, i mor sis mesos més tard, el 25 de gener, a Utrecht. El 1914, el cos de Theo és exhumat i enterrat al costat del de Vincent.", "response": "que la seva ferida és mortal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3037098279020004", "instruction": "Què proposa el naturalisme?", "context": "Altres científics adopten a una filosofia naturalista. El naturalisme proposa que la naturalesa és tot el que hi ha, que no hi ha cap ésser \"sobrenatural\". Aquesta posició, però, requereix definir allò que és la naturalesa i què són els éssers \"sobrenaturals\", una tasca filosòficament complicada, ja que, per exemple, a partir de la descoberta de la mecànica quàntica, distingir el que és orgànic d'inorgànic ha esdevingut una tasca difícil. En un sentit encara més estricte, el naturalisme científic rebutja l'existència de qualsevol entitat que no hagi estat coneguda per la ciència contemporània.", "response": "que la naturalesa és tot el que hi ha, que no hi ha cap ésser \"sobrenatural\"", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23606646820869925", "instruction": "Què va provocar la indefinició de les administracions públiques?", "context": "El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny. El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa. A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralització de l'explotació.", "response": "degradació del material", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8570089772952092", "instruction": "Què hi ha a les Taules de la Llei?", "context": "La primera escena, tot i que cronològicament posterior, és el lliurament de les Taules de la Llei al cim del mont Sinaí. És un passatge molt popular en el qual Moisès, quan està conduint al seu poble a través del desert, puja al mont Sinaí a parlar amb Déu sobre el futur del poble jueu i li lliura les Taules de la Llei amb els deu manaments.[Èxode 24:15-18] Jehovà està representat al mig d'un núvol, rodejat d'una legió d'àngels de color rogenc simulant el foc que representa \"la Glòria del Senyor\" esmentada a Èxode 24:17. Com també succeeix a la taula de l'esbarzer, el núvol acompanyat de la veu de Déu -se suposa que greu, emulant el tro- són instruments tradicionals de la revelació divina i de la presència misteriosa de Déu.", "response": "els deu manaments", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5721023301195246", "instruction": "Què li produïa un suplici?", "context": "Cal destacar un fet curiós. Rossini a la seva infantesa havia sigut castigat a treballar en una ferreria per haver-se negat a estudiar i havia suplicat ser alliberat immediatament del suplici d'aquell soroll, molt molest per una orella sensible. En diverses obres (per exemple ho torna a fer al sextet de El barber de Sevilla), però en aquesta es fa més evident, Rossini \"castiga\" a l'espectador a compartir una bella música amb els cops rítmics del martell sobre l'enclusa. Durant tot el final del sextet del segon acte, Rossini castiga l'orella de l'espectador durant un minut i mig.", "response": "aquell soroll", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.540205102160107", "instruction": "Què va cridar l'atenció des del primer dia dels assajos?", "context": "La partitura va cridar l'atenció des del mateix moment dels assajos. L'orquestra encarregada de tocar va quedar estranyada en veure tal cúmul de notes fins a tal punt que van arribar a afirmar que allò era impossible de tocar perquè no s'entendria absolutament res. Les òperes italianes precedents no són tan denses des del punt de vista orquestral. No obstant això els assajos van seguir endavant i finalment la farsa va ser estrenada, collint bons resultats.", "response": "La partitura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10951519378656083", "instruction": "Què ha passat amb una gran part de la seva obra?", "context": "Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor gòtic català amb un estil que va evolucionar del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols, que formaven part de la Corona d'Aragó. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del segle xv, un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós amb qui va mantenir una estreta relació personal i que són considerats coautors d'aquest retaule. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien i la majoria d'obres conservades són panells de retaules que han estat desmuntats.", "response": "s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42972653112840886", "instruction": "Què ha portat Astarotte al bosc?", "context": "Astarotte, una de les princeses de l'infern, ha portat al bosc a un grup de dimonis per ajudar a Armida. Ella arriba amb Rinaldo, que està completament encantat per ella (Duo: Dove son io!). Fins i tot quan ella li explica el pla que ha concebut amb Idraote, ell no es rebel·la en contra. Meravellat, Rinaldo veu com Armida converteix el bosc en un palau de plaers. Armida medita sobre el poder de l'amor (D'Amore al dolce impero) i li ofereix diversió a Rinaldo amb una pantomima sobre un guerrer seduït per un grup de nimfes. Rinaldo, que ha perdut tot el sentit de l'honor militar, es lliura als encants d'Armida.", "response": "un grup de dimonis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9966955829761537", "instruction": "Què va anunciar Mandela el juny de 2004?", "context": "Amb 85 anys, el juny de 2004, Mandela anuncià que es retirava de la vida pública. La seva salut empitjorava i volia passar més temps amb la seva família. Manifestà que no volia amagar-se del públic, però que s'estimava més mantenir-se en un segon pla. A mesura que els anys passen, Nelson Mandela pren cada cop menys posició sobre els problemes internacionals i nacionals", "response": "que es retirava de la vida pública", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7944678397858459", "instruction": "Què es necessita per participar en el projecte de cria?", "context": "A Catalunya és totalment il·legal tenir tortugues d'aquesta espècie tret que es vulgui participar en el projecte de cria on, un cop aconseguits els permisos de la Generalitat, es pot reproduir. Les cries seràn donades als responsables de la seva reintroducció al medi. En canvi a la resta d’Espanya es pot mantenir i criar com a mascota com qualsevol altre animal sempre que estiguin degudament documentades.", "response": "els permisos de la Generalitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4866253757554009", "instruction": "De què acusen Plantin l'any 1561?", "context": "A la darreria de 1561 és acusat d'haver imprès el llibre Briefve instruction pour prier, de contingut heterodox, però ell ja estava refugiat a París, i havia assegurat el seu negoci de la confiscació mitjançant el recurs tècnic de l'embargament previ, promogut pels seus socis i amics. Al març de 1562 detenen tres treballadors seus, i a continuació se celebra el judici on s'estableix la innocència de Plantin. Tornat a Anvers al setembre de 1563 i malmès pels entrebancs dels anys 1562 i 1563, serà capaç de retornar al negoci gràcies al suport d'un dels seus 'creditors'.", "response": "d'haver imprès el llibre Briefve instruction pour prier", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4340065593558051", "instruction": "Per què va tenir lloc la reunió de la Plataforma per la Llengua amb Consum?", "context": "La Plataforma per la Llengua es va reunir ahir a València amb representants de l'empresa de supermercats Consum. La trobada, que ha transcendit avui, ha servit per a traslladar la preocupació de l'entitat pel canvi de criteri en l'etiquetatge de nous productes, que només disposen de denominació en castellà. L'entitat considera que Consum és un referent en la promoció del català en l'àmbit comercial i demana a l'empresa que continuï treballant per a millorar-ne l'ús en l'àmbit oral i escrit. La Plataforma per la Llengua s'ha ofert a assessorar l'empresa per a augmentar l'atenció al client en la llengua pròpia. Durant la reunió, els representants de la Plataforma per la Llengua van explicar la importància de continuar treballant en català per mantenir la imatge de l'empresa i els drets dels consumidors del territori. L'entitat considera que l'etiquetatge en català ha de ser present en la totalitat dels productes dels supermercats, per a garantir la igualtat lingüística.", "response": "pel canvi de criteri en l'etiquetatge de nous productes, que només disposen de denominació en castellà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3442012297562934", "instruction": "Què reflecteixen els tres Paisatges?", "context": "Els tres Paisatges van ser pintats íntegrament el 2 de desembre. Es tracta de vistes del seu jardí privat. Anàlisis anteriors de l'obra plantejaven que Picasso va intentar descansar del seu propi projecte amb aquestes obres, tornant a mirar a fora i fixant-se en el que veia per la finestra. Estudis més recents plantegen que els paisatges són una manera de comparar la foscor dels alcàssers de la Meseta amb la llum del Mediterrani, anàlisi també utilitzada en la composició dels colomins.", "response": "vistes del seu jardí privat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.375450454379858", "instruction": "Què van resoldre els britànics en el referèndum?", "context": "La xifra de residents a Suècia de nacionalitat britànica que han sol·licitat fa poc la ciutadania sueca s'ha elevat prop del 500% els últims dies. Si bé les xifres normalment no són elevades, és considerable l'increment que han sofert aquesta setmana. Amb una mitjana setmanal de 20 sol·licituds, els últims set dies s'han registrat 129 sol·licituds, de les quals més de cent s'han presentat durant els dies posteriors al referèndum, quan els britànics van decidir que preferien abandonar el bloc comunitari. 'És una xifra rècord per a una setmana', ha assegurat Annette Grafen Silander, responsable de la unitat de ciutadania de l'Agència de Migració Sueca a la ràdio Sveriges. 'Però és massa aviat per saber si es tracta d'una tendència que continuarà', ha afegit. El mànager musical Paul Sonkamble, de nacionalitat britànica, ha explicat a l'edició sueca del diari 'The Local' que la seva sol·licitud de la ciutadania sueca respon 'no només a una perspectiva moral' sinó a una necessitat laboral.", "response": "abandonar el bloc comunitari", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19674205269019784", "instruction": "Què va exposar ahir el govern als agents econòmics i socials?", "context": "El govern va explicar ahir al matí als agents econòmics i socials les mesures de xoc que havia previst per a augmentar el poder adquisitiu de la població. Les propostes tindran una vigència provisional d'un any i se centren en tres punts: pensions, lloguers i salari mínim. Segons la Confederació Empresarial, les pensions més baixes augmentaran enguany d'un 3,2%, molt per sobre de l'IPC, que es preveu que sigui del 0,7% o el 0,8%. Pel que fa als lloguers, el govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l'IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari. La tercera mesura fa referència a l'increment obligatori d'un 3,2% del salari mínim. El govern preveu de fer efectiu aquest pla de xoc mitjançant la presentació d'una esmena al pressupost, que s'ha d'aprovar ben aviat.", "response": "les mesures de xoc que havia previst per a augmentar el poder adquisitiu de la població", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9111862083194556", "instruction": "Què s'havia de fer per a les aigües pluvials?", "context": "L'objectiu d'aquesta campanya, cenyida a criteris de respecte envers l'estructura original se centrà especialment a aturar la degradació del casal. Bertea emprenia diverses intervencions: construcció d'un nou camí d'accés al castell pel cantó de llevant amb marges de pedra seca, assegurament dels murs inestables, canalitzacions per a aigües pluvials, restauració de sostres (entre els quals els de la gran torre de la cinta murada externa, el de la torre quadrada occidental, el del saló de la capella i el de la torre colomar), restauració de pisos i de marcs de finestres. A finals del segon decenni del segle XX, d'Andrade, malalt, es retira i Seglie esdevé cap de les obres. El 1920, amb tots els sostres i muralles recuperades de la degradació, es dóna per finalitzada la primera fase, condicionada per la manca de fons econòmics disponibles.", "response": "canalitzacions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45187958748079426", "instruction": "Què permetia el baix obstinat?", "context": "L'augment d'interès per la qüestió harmònica va ser la causa de l'increment de la importància del baix com a base de l'estructura harmònica i veu fonamental. A partir del segle xvii hi va haver un desenvolupament del baix continu i també el baix obstinat. Aquest segon tipus de baix, va permetre augmentar la solidesa en la improvisació (predominant durant el barroc) i va donar lloc a formes contrapuntístiques de variacions com la passacaglia i la xacona, que van arribar al moment de màxima esplendor a mitjans del s. XVIII amb J. S. Bach.", "response": "augmentar la solidesa en la improvisació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.653855703879454", "instruction": "Què hi trobem al sostre?", "context": "El passatge de l'Anunciació s'esmenta per primer cop a l'evangeli de Sant Lluc [Lluc 1:26-38]. L'escena està emmarcada sota unes estructures arquitectòniques que formen un porxo amb columnes rematat per un sostre amb merlets decoratius. Sota el porxo està situada la Mare de Déu mentre l'àngel es troba a l'exterior, una composició que es troba a L'Anunciació de Melchior Broederlam on l'àngel és a l'exterior d'una església i la Mare de Déu sota una mena de porxo eclesiàstic, asseguda i llegint. Tot i tractar-se majoritàriament d'una arquitectura gòtica, com a altres espais eclesiàstics de l'època, en aquest cas s'hi inclou una columna salomònica emmarcant la figura de Maria. Aquesta forma en espiral, que no s'utilitzaria en l'art fins al segle xvi, fa referència a les columnes del temple de Salomó a Jerusalem descrites a 1 Reis 7:21 a les quals se'ls ha atribuït tradicionalment aquesta forma. La presència dels dos estils, cronològicament distants, seria utilitzada posteriorment per Petrus Christus a la seva L'Anunciació Friedsam (1450) i és una referència a l'antítesi entre judaisme i cristianisme, entre Antic i Nou testament, un canvi que comença amb l'episodi de l'Anunciació. Al costat dret de la Mare de Déu, el destre, hi ha l'arquitectura gòtica i al costat esquerre, el sinistre, es mostra la part antiga.", "response": "merlets decoratius", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07449190340497835", "instruction": "Què és la diallagita?", "context": "Les peridotites es distingeixen de les piroxenites perquè contenen més d'un 40% d'olivina. Aquest valor, inferior al 50%, va ser seleccionat perquè moltes lherzolites contenen més d'un 60% de piroxè. Les peridotites es subdivideixen en ortopiroxenites (per exemple la bronzitita), websterita i clinopiroxenita (per exemple diallagita).", "response": "clinopiroxenita", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1379166703215351", "instruction": "Per què era conegut Carriker?", "context": "L'holotip de S. rufodorsalis, de sexe no determinat, fou descobert el 24 de desembre del 1898 per Herbert Huntington Smith a la localitat d'Ocana, prop de Santa Marta, al departament colombià de Magdalena, a l'alçada de la conca del riu Manzanares. En un informe personal del 1898, Melbourne Armstrong Carriker indicà que totes les col·leccions d'ocells i de mamífers eren recollides per caçadors locals que treballaven per a Herbert Huntington Smith. Així doncs, qualsevol dada relacionada amb la localitat podria ser inexacta o fins i tot inexistent. Un segon espècimen de sexe no determinat fou descobert per Carriker a la Sierra Nevada de Santa Marta abans del 1913. Tanmateix, tot i ser conegut per redactar notes detallades sobre els ocells i els mamífers que recolli, les dades relatives al lloc i la data són imprecises. Se suposa que l'espècimen de Carriker provenia d'una donació o una compra. Com que no havia recollit personalment el mamífer, és possible que no documentés les dades associades a S. rufodorsalis. Aquest espècimen fou enregistrat el 1913 al Museu Americà d'Història Natural (Nova York). Durant molt de temps, malgrat l'organització de diverses expedicions, no s'observà cap altre rosegador d'aquesta espècie.", "response": "per redactar notes detallades sobre els ocells i els mamífers que recolli", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8328743495351133", "instruction": "Què expressava Martinů en la carta que va escriure a Serge Koussevitzky?", "context": "El 12 de gener de 1942, Martinů va deixar França per anar a Lisboa i, finalment, a Nova York el 31 de març. Encara no feia un any que era als Estats Units quan, el 19 de desembre de 1941, va escriure una carta al director rus emigrat Serge Koussevitzky en la qual expressava el seu desig de compondre una simfonia per a l'Orquestra Simfònica de Boston per a la següent temporada. En resposta, a principis de 1942 Koussevitzky va encarregar una obra per a gran orquestra en memòria de la mort de la seva muller Natalie. De fet, el director la va voler honorar encarregant un seguit d'obres als músics més rellevants del moment mitjançant la Fundació Koussevitzky. Arran d'aquesta petició, Bartók escriuria el Concert per a orquestra, Stravinski una Oda, Milhaud la segona simfonia i Marc Blitzstein l'òpera Regina.", "response": "el seu desig de compondre una simfonia per a l'Orquestra Simfònica de Boston", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7306979864203982", "instruction": "Què va encarregar Jahangir?", "context": "El quart emperador mogol Jahangir (r. 1605-1627) encarregà una pintura sobre zebres. En aquesta pintura, realitzada per Ustad Mansur, la zebra és representada amb estreps. A Anglaterra, el col·leccionista d'animals Lord Rothschild utilitzava sovint zebres per moure el seu carruatge. El 1907, Rosendo Ribeiro, el primer metge de Nairobi (Kenya), utilitzava una zebra de muntura per les visites a domicili. A mitjans de la dècada del 1800, el governador George Grey importà zebres a Nova Zelanda de la seva antiga jurisdicció de Sud-àfrica, i les utilitzà per moure el seu carruatge a la seva illa privada, l'Illa de Kawau.", "response": "una pintura sobre zebres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2332094778328676", "instruction": "Què van voler fer al Parlament per evitar la la formació de l'ITS?", "context": "Els grups sovint es basen en un únic partit polític europeu, com ho fa el Partit Popular Europeu. Tanmateix, també poden incloure més d'un grup polític, així com partits nacionals i polítics independents, com és el cas de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa. Per ser reconegut com a tal, un grup ha de tenir un mínim de 25 eurodiputats de set països diferents. Els grups reconeguts reben subvencions del Parlament i se'ls garanteix llocs a les comissions, de manera que els partits tenen interès a formar grups. Tanmateix, la creació de l'efímer grup Identitat, Tradició, Sobirania (ITS) suscità polèmica a causa de la seva ideologia. Els membres del grup eren d'extrema dreta, cosa que generà preocupació sobre l'atribució de fons públics a aquest grup. Els intents de canviar les regles per impedir la formació de l'ITS fracassaren. Tanmateix, no se li permeté ocupar llocs importants a les comissions (que, per acord tàcit, tradicionalment es reparteixen entre tots els partits). Les disputes internes del grup feren que diversos membres l'abandonessin i, per tant, caigués per sota del límit pel reconeixement i s'esfondrés.", "response": "canviar les regles", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.44807638305524755", "instruction": "Per què volien els jueus alterar el text hebreu?", "context": "Des del moment en què es coneixen les característiques de la Bíblia Poliglota d'Anvers, amb les novetats respecte a la Bíblia Poliglota Complutense, sorgeix el conflicte entre els defensors d'utilitzar la versió hebrea com a font primigènia per resoldre els sentits ambigus de les Sagrades Escriptures, tal com han actuat Arias Montano i tots els altres estudiosos que han col·laborat en la realització d'aquesta edició; i els que mantenen el valor absolut de la Vulgata i la Septuaginta, i consideren que el text hebreu ha estat alterat pels jueus per destruir el cristianisme, els quals es troben més recolzats des de la publicació del Decretum de edicione et uso sacrorum librorum aprovat en el Concili de Trento el 8 d'abril de 1546. En aquesta lluita religiosa, amb components filològics i ideològics, León de Castro, catedràtic de la universitat de Salamanca, utilitza el decret per denunciar formalment algunes parts de la Bíblia Poliglota, i acusa a Sante Pagnini, François Vatable i a tots els que vulguen esbrinar la veritat hebraica, de judaitzar. No havent aconseguit res en l'acusació anterior, en 1575 presenta la denúncia en Roma, on crea un fort enrenou, que obliga a Arias Montano a partir cap alli per a defensar-se i conseguir que l'acusació no vaja més enllà. Finalment, el 9 de novembre de 1576, Castro acusa a Arias Montano d'hebraïtzant davant el Consell General de la Inquisició espanyola, per haver inclòs en l'apparatus, tractats rabínics, i menysprear la Vulgata, ratificada en el Concili de Trento, donant més autoritat a la versió de Sante Pagnini. I és en 1577 quan es promou la proposició de censura, que durà a terme el jesuita Juan de Mariana, que es posa al costat d'Arias Montano, malgrat algunes qüestions menors en què es mostra en desacord. Wilhelmus Damasi Lindanus, teòleg i bisbe de Roermond, amb els mateixos plantejaments religiosos i ideològics, també denuncia els greus defectes que té, segons creu, la Bíblia Poliglota d'Anvers.", "response": "per destruir el cristianisme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06430137133314573", "instruction": "Per què la visita no figurava a l'agenda oficial del president?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, han visitat aquest matí l'institut el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) per a traslladar el seu suport als professors del centre perquè continuïn exercint amb llibertat de càtedra. Els docents han mostrat preocupació per restablir la normalitat i la confiança al centre després que el curs passat es posés el focus polític i mediàtic en aquest institut per la situació judicial d'alguns docents derivada de l'1-O. Nou professors van ser denunciats a la fiscalia per haver 'humiliat' alumnes fills de guàrdies civils després del primer d'octubre. Quatre professors continuen investigats actualment, després que cinc denúncies fossin desestimades. A finals de curs, una trentena de professors, aproximadament el 30% de la plantilla del centre, van demanar-ne el trasllat per la persecució contra els docents. La visita no sortia a l'agenda oficial del president per a evitar que tingués gaire atenció mediàtica, però s'ha filtrat i ha provocat una mobilització contra la presència de Torra a l'exterior.", "response": "per a evitar que tingués gaire atenció mediàtica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5476858027111341", "instruction": "De què està plena l'obra?", "context": "L'occasione fa il ladro té com a títol secundari Il cambio della valigia, és a dir L'intercanvi de maletes. És així com comença aquesta farsa còmica plena de falses identitats i situacions hilarants. Una característica tempesta rossiniana introdueix l'espectador en una posada prop de Nàpols, en la qual s'han refugiat Don Parmenione, un aventurer jactanciós i atrevit, el seu criat Martino i el Conte Alberto, noble refinat i sensible. En la confusió, el Conte Alberto intercanvia la seva maleta amb Don Parmenione. Aquest últim no dubtarà d'aprofitar-se de l'error per suplantar la seva identitat i dirigir-se a Nàpols a casar-se amb Berenice, la promesa del comte.", "response": "de falses identitats i situacions hilarants", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9425224801025187", "instruction": "Què vol recuperar Pere Aragonès?", "context": "El cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, dona 'credibilitat zero' a les paraules del vice-president del govern, Pere Aragonès, de recuperar el Pacte de Pedralbes. Després que Aragonès reivindiqués la necessitat de 'vèncer l'immobilisme' i 'sortir de les zones de confort' per a tornar a la taula de diàleg amb l'estat espanyol, davant dels mitjans i en el mateix Cercle d'Economia de Sitges, Collboni ha assegurat que 'hi ha dirigents d'ERC que vénen a fer el discurs per agradar a l'audiència' i ha remarcat que alhora 'tomben els pressupostos de l'estat' que eren 'els més socials i positius per Barcelona'. També ha recordat que 'veten a senadors'. 'El meu nivell de credibilitat a aquelles paraules és zero', ha afirmat. Al seu discrus al Cercle d'Economia, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha evitat de pronunciar-se sobre les paraules d'Aragonès i tampoc no ha parlat de cap pacte de govern.", "response": "el Pacte de Pedralbes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5211342923514076", "instruction": "Què era el seu pare?", "context": "El seu pare era advocat i jutge local. A la seva oficina es va organitzar el ferrocarril d'Hannibal and St. Joseph l'any 1846. Aquest ferrocarril connectava la segona ciutat més gran de l'estat amb la tercera.", "response": "advocat i jutge local", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.38469772916274103", "instruction": "De què estava cobert la major part del continent europeu?", "context": "En aquesta època, gran part d'allò que actualment és l'Europa mediterrània i el sud-oest d'Àsia estava submergida al mar de Tetis. Els dos continents estaven separats per l'estret de Turgai. Gràcies a la humiditat i les altes temperatures, la major part del continent europeu estava coberta de vegetació. En aquests boscos frondosos, Leptictidium compartia hàbitat amb animals com ara el primat Godinotia, l'erinaceomorf Pholidocercus, l'ocell Palaeotis i el perissodàctil Propalaeotherium. Entre els depredadors, hi havia el cocodril Asiatosuchus, el creodont Lesmesodon i la formiga gegant de Messel. El depredador alfa era Gastornis, una au carnívora que feia gairebé dos metres d'alçada.", "response": "de vegetació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9211170103417455", "instruction": "Què no presenten les cèl·lules dendrítiques interdigitades al microscopi electrònic?", "context": "Les cèl·lules dendrítiques interdigitades deriven de la medul·la òssia. Se les troba arreu del cos, però sobretot a les regions de limfòcits T dels ganglis limfàtics, a la capa limfocítica periarteriolar de la melsa, el tim, les amígdales i les plaques de Peyer. La membrana plasmàtica és ATPasa-positiva. Són les cèl·lules presentadores d'antigen més eficaces pels limfòcits T naïfs i són especialment importants per la presentació d'antígens vírics. Des d'un punt de vista histològic, presenten unes arruges típiques a la membrana plasmàtica i un nucli cel·lular estrany. Les cèl·lules dendrítiques interdigitades no presenten grànuls de Birbeck al microscopi electrònic. Els antígens processats són presentats als limfòcits T CD4 per mitjà de molècules MHC II. L'alliberament de citocines per part de les cèl·lules dendrítiques condueix a l'estimulació i proliferació dels limfòcits T. Aquest tipus de cèl·lules presenten les molècules coestimuladores B7-1 i B7-2 a la membrana plasmàtica.", "response": "grànuls de Birbeck", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7420969392705534", "instruction": "Què no comparteixen els Mossos de la decisió de Barrientos?", "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha retirat la competència exclusiva en seguretat que tenien els Mossos d'Esquadra al Palau de Justícia de Barcelona. Ho ha decidit avui el president del tribunal, Jesús Barrientos, que ha acordat amb el cap de la policia espanyola que hi afegiria agents i que aquest cos dirigiria el dispositiu de seguretat. En un comunicat, el TSJC diu: 'La decisió obeeix a la previsió d'extremar la seguretat de l'edifici i garantir-ne el funcionament arran de la possibilitat que el Parlament de Catalunya decideixi, tot i la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional, d'executar allò disposat en la llei 19/2017 del 6 de setembre, en l'article 4.4 de la qual es disposa la supressió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la figura del seu president.' L'article 4.4 de què parla Barrientos correspon a la llei del referèndum i diu: 'Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n'hi ha més d'afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya.' I s'hi afegeix: 'A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral, farà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar-ne els efectes i iniciar el procés constituent.' Per tant, aquest article no parla específicament d'allò que diu Barrientos. En canvi, l'article 66 de la llei de transitorietat sí que preveu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es converteixi en el Tribunal Suprem de Catalunya, 'òrgan judicial superior en tots els ordres, en el qual culmina l'organització judicial de Catalunya'. També diu: 'El president del Tribunal Suprem serà nomenat pel president o presidenta de la Generalitat a proposta de la Comissió Mixta prevista a l'article 72.' Per una altra banda, els Mossos d'Esquadra han assegurat que obeiran la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però que no 'entenen' la decisió ni en comparteixen 'els motius ni les necessitats'. 'El cos sempre ha demostrat, demostra i demostrarà la lleialtat absoluta a les directrius i instruccions de la judicatura', ha dit l'inspector portaveu, Albert Oliva.", "response": "els motius ni les necessitats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10118281219204595", "instruction": "Què floreix en la música de Janáček?", "context": "El llibret i la música estan encastats de forma indissoluble per mostrar-nos aquesta faula sonora sobre la naturalesa, plena de sentiment panteista i tot un cant a la vida però també a la renovació de la mateixa a través de la successió de les generacions. Certament Bystrouška, l'astuta guineu, és un personatge central i rellevant però s'integra en un perfecte engranatge de caràcters teatrals i musicals que traspuen grandesa, musicalitat i, sobretot, una impressionant vitalitat en un autor que camina ja pels setanta anys d'una existència no precisament fàcil. Janáček no es fa il·lusions ni sobre els homes ni sobre els animals, ja que en aquesta faula aquests s'acosten perillosament als humans com passa a Isop, La Fontaine o Samaniego. Però creu en la vida com una cosa global i aquesta vida floreix en la seva música. És potser l'obra més optimista de Janáček i encara que Bystrouška mor, ho fa sense pathos i sense autocompassió, en plena roda de la natura. L'ús de veus blanques, de mim i de ballet que Janáček especifica a la partitura porten a aquest títol cap a un espectacle teatral total.", "response": "vida", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6268182193314699", "instruction": "Què sent Rose en el somni?", "context": "Un temps després, Rose té un somni en què sent la veu del Doctor que la crida. La família Tyler segueix la veu a una remota badia de Noruega anomenada «Badia del Llop Ferotge», on apareix una imatge del Doctor, que està aprofitant l'energia d'una supernova per comunicar-se a través d'una de les últimes bretxes. Com que la bretxa es tancarà definitivament en dos minuts, ambdós comparteixen una última conversa. Rose esclata en llàgrimes i li diu que l'estima, però quan el Doctor comença a respondre, la bretxa es tanca. Al TARDIS, el Doctor, plorós, recupera la compostura i fixa un nou rumb. Alça la vista i veu una dona amb un vestit de núvia (interpretada per Catherine Tate), que exigeix saber on es troba.", "response": "la veu del Doctor que la crida", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.061849832997725396", "instruction": "Què hi trobem a la part alta de la paret esquerra?", "context": "Al fons, una finestra gòtica amb festejador mostra un paisatge que aparentment és la ciutat de Barcelona que es configura davant el turó del Carmel, tal com apareix a la vista el segle xvi, conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat, i a altres posteriors. Aquesta vista, presa del vessant de Montjuïc, ofereix en primer terme el camí zigzaguejant que baixava de la muntanya. A la paret de la banda esquerra de l'observador hi ha un òcul a la part alta que forma part del simbolisme de l'escena. El paviment, amb unes rajoles que ajuden a construir la perspectiva, mostra temes habituals en la ceràmica valenciana del moment.", "response": "un òcul", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9209046242874134", "instruction": "Per què Ribó ha assegurat que la seva coalició és una força d'estabilitat en el govern local?", "context": "El batlle de València i candidat de Compromís per a revalidar el càrrec en les eleccions municipals del 26 de maig, Joan Ribó, ha afirmat que la seva coalició és una força d'estabilitat en el govern local perquè sap gestionar la pluralitat i al seu torn és 'una força de polítiques valentes que quan cal enfrontar als poderosos no es tira enrere'. Així s'ha expressat el líder de la coalició durant el míting central de campanya, acompanyat per regidors de la formació, per la vice-presidenta en funcions de la Generalitat, Mónica Oltra, i el candidat del partit en les eleccions europees, Jordi Sebastià. Ribó ha destacat la feina dels regidors de Compromís durant els últims quatre anys de govern i ha assegurat que 'no tots els partits poden dir-ho amb la mateixa alegria'. Ha plantejat que en els pròxims comicis caldrà triar 'entre una València de futur o tornar al passat' i ha celebrat que València 'sigui una ciutat honrada' després d'haver estat 'la capital de la corrupció', incidint en casos com el de la construcció del circuit de Fórmula 1 'que no ens anava a costar res i l'Ajuntament ha de pagar 50 milions'. A més, ha criticat 'el tòpic que l'esquerra sap repartir, però no sap gestionar els diners' i ha destacat la reducció de deute de l'ajuntament 'des dels 1.000 milions d'euros el 2012 als 370 d'ara'. Així mateix, ha apuntat que 'el 2018 s'ha sortit del pla d'ajust que arribava fins al 2022'.", "response": "perquè sap gestionar la pluralitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7013143904412463", "instruction": "Per què esta envoltada la rosassa de la façana principal?", "context": "La nau central és del segle xiv i ja és d'estil gòtic, i la rosassa de la façana principal, del xv, està envoltada per diverses motllures en degradació. A més a més, té una sanefa a la part més exterior amb una ornamentació de «puntes de diamant». Ja al segle XV va ser el bisbe i futur cardenal Mendoza el que es va fer càrrec de les obres cobrint les voltes del creuer i reformant les del presbiteri. Al segle xvi l'obra més important va ser la girola que per a la seva realització va caldra demolir una part de la capçalera romànica, i varen desaparèixer les absidioles.", "response": "per diverses motllures en degradació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.909784212157671", "instruction": "Què declara Oroe?", "context": "Oroe declara el dia consagrat a Baal i crida a la reina Semiramide, reina de Babilònia, perquè triï un successor per al tron d'Assíria. El príncep Assur espera ser elegit i quan ella invoca Nino, el seu espòs mort, sona un gran tro i s'apaga el foc sagrat de l'altar. Arsace, el capità de l'armada, torna requerit per la reina i ansiós espera poder reunir-se amb la seva estimada Azema. Abans de morir, el seu pare li va dir que lliurés certs objectes al gran sacerdot i quan ho fa, aquest els reconeix immediatament i li revela que el seu pare va ser assassinat per Assur, dada que ningú més coneix.", "response": "el dia consagrat a Baal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5373811269393945", "instruction": "Què resoldrà avui la mesa del senat espanyol?", "context": "La mesa del senat espanyol es reunirà avui per decidir si permet al Partit Demòcrata Català de tenir grup parlamentari propi a la cambra. Se n'havia ajornat l'aprovació pels 'dubtes' sobre la validesa que tenia. Dimecres passat, la mesa del senat va donar via lliure a cinc grups parlamentaris dels sis que s'hi havien inscrit: PP, PSOE, Podem, PNB i ERC. I va deixar en suspens l'aprovació del grup del PDC. L'òrgan de la cambra va qüestionar el nom i la composició del grup inscrit pel PDC i, per saber si complia els requisits reglamentaris, va sol·licitar-ne un informe als serveis jurídics del senat. D'acord amb les conclusions del document encarregat, la mesa deliberarà i, si finalment ho rebutja, deixarà els senadors del Partit Demòcrata sense grup parlamentari per primera vegada d'ençà del 1977.", "response": "si permet al Partit Demòcrata Català de tenir grup parlamentari propi a la cambra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6731141575217306", "instruction": "Què subjectava a la mà esquerra Hermes?", "context": "A l'escultura s'han fet esforços per a una restauració de màxima qualitat i respectant l'obra original. Així, a la versió que es conserva al museu d'Olímpia, Hermes no té els atributs clàssics de portar un petasos, al cap, o bé anar calçat amb sandàlies alades. L'ornament d'una corona d'heura sembla el més probable. Amb la mà esquerra, subjectava un altre atribut: probablement un caduceu. En general, el braç dret en alt d'Hermes que li falta, ha suggerit diverses interpretacions. Sembla que el grup és la representació de l'episodi mitològic d'Hermes quan porta Dionís acabat de néixer a les nimfes de la muntanya Nisa. Al llarg del camí, Hermes, per distreure al petit Dionís, agita un objecte amb la seva mà dreta. Per tant, se suposa que Hermes portava a la mà un instrument musical, o també podria ser que subjectés un carràs de raïm.", "response": "un altre atribut: probablement un caduceu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6941797498798579", "instruction": "Què ha estripat Empar Moliner?", "context": "Empar Moliner ha estripat una estelada en directe, al seu espai del programa 'Els matins' de TV3, i després s'ha mocat amb un dels bocins que n'ha fet. Moliner, que va ser objecte de polèmica per haver cremat una constitució espanyola en aquest mateix programa, ha respost així a la prohibició de l'entrada d'estelades al camp de l'Atlètic de Madrid a la final de Copa de diumenge, entre el Barça i el Sevilla.", "response": "una estelada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7479114135872558", "instruction": "Què exigeix Pere Aragonès?", "context": "Les bases d'ERC participen avui en una consulta interna per a decidir si el partit avala o no la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Entre les 9.00 i les 20.00, els militants hauran de respondre a la següent pregunta: 'Està d'acord amb rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l'estat a través d'una taula de negociació?' A les 20.30 hi ha previst que comparegui la portaveu del partit, Marta Vilalta, per anunciar els resultats de la consulta, que no és vinculant. Aquest dissabte, Vilalta va aclarir que la taula de negociació que proposava ERC per a facilitar la investidura del candidat socialista havia de ser entre iguals, és a dir, 'entre governs, i no entre partits'. Paral·lelament, aquesta setmana continuen les negociacions entre ERC i PSOE. En un article a La Vanguardia, el coordinador nacional del partit i vice-president del govern, Pere Aragonès, ha concretat també les garanties que creuen que han de tenir sobre el compliment d'un hipotètic acord. Demana que tots els pactes que surtin de la taula de negociació se sotmetin a votació dels catalans.", "response": "que tots els pactes que surtin de la taula de negociació se sotmetin a votació dels catalans", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5681495295419453", "instruction": "De què no se'n sent el comte?", "context": "Les barres de sanch (1880) de Jacint Verdaguer i Santaló (fragment) tot mirant les seves armes sospirava de tristor. –No sospireu, el bon comte, mont metge arriba tantost. –De les nafres no me’n sento, sols me’n sento de l’honor, puig en el camp de la guerra per mon escut no hi ha flors. –Si el teu escut n’està sense, ton pit n’està vermellós.— Posa els dits en la ferida, les passa per l’escut d’or. Si el comte Jofre plorava, encara plora més fort, mes ses llàgrimes de pena ja son llàgrimes de goig. –Grans mercès, lo rei de França, grans mercès, l’emperador.", "response": "De les nafres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6760075524956948", "instruction": "Què volia evitar Camps?", "context": "La mà dreta de l'ex-president de la Generalitat Francisco Camps, Belén Reyero, l'ha acusat d'haver decidit d'incloure l'empresa Valmor com a organitzadora de la prova de fórmula 1 al circuit urbà de València. Reyero és encausada i ha declarat durant tres hores davant el jutge del cas de la fórmula 1. Ha reconegut que Camps i ella mateixa arribaven a acords i que després ella s'encarregava de materialitzar-los. És l'ex-responsable del departament d'esdeveniments de la Societat Projectes Telemàtics del País Valencià. Reyero ha afirmat que tot el projecte i les decisions que es prenien les donava Camps, tant la gestió de la prova com el fet que Valmor formés part de l'organització. A més, ha dit que la idea de Camps era que la Generalitat n'assumís el cost i evitar que Valmor tingués pèrdues.", "response": "que Valmor tingués pèrdues", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41525620891397796", "instruction": "Sobre què versava l'informe que va publicar el Diplocat?", "context": "Fa dues setmanes el Diplocat va publicar el resum d'un informe sobre la imatge internacional de Catalunya. Mostrava que la visió d'Espanya ha empitjorat i que un 42% dels europeus considera que la UE ha de fer de mediadora entre els governs espanyol i català. Ara la publicació de l'informe complet ens permet de saber molt més sobre les opinions dels europeus sobre el cas català. Una de les dades més destacades és que una gran majoria (74%) considera que si un territori vol ser independent té el dret d'esdevenir-ne democràticament. Entre els casos analitzats, el suport és majoritari a tot arreu, però és especialment alt entre els eslovens (85%) i els ciutadans de Letònia i Estònia (86%). Tres estats que van assolir la independència fa poques dècades.", "response": "sobre la imatge internacional de Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1717928138517154", "instruction": "Sobre què està treballant ara Podem?", "context": "VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS) La portaveu adjunta del grup Podem en les Corts Valencianes, Fabiola Meco, ha subratllat este dimarts que la seua formació política està ara mateix treballant sobre l'Acord del Botànic i no en si va a entrar o no a l'executiu valencià. “Nosaltres ara mateix estem treballant i debatent sobre l'Acord del Botànic i no en si anem o no a entrar en el govern”, ha recalcat. Així ho ha indicat Meco als mitjans de comunicació, després de la Junta de Síndics després de ser preguntada per la possibilitat que la seua formació política decidisca formar part del Consell, format per PSPV i Compromís amb el suport de Podem. Sobre esta qüestió, ha incidit que Podem ha manifestat diverses vegades la seua voluntat de mantenir una reunió amb PSPV i Compromís, que encara no té data concreta, però per a fixar una ampliació en alguns punts de l'Acord del Botànic en qüestions que considera “fonamentals”. “Això és el que nosaltres estem fent i les reunions que es mantinguin seran a efectes d'ampliar punts. No hi ha res més que això”, ha recalcat.", "response": "Acord del Botànic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.01847492226873737", "instruction": "Amb què es van combinar els efectes de so en The Final Cut?", "context": "Igual com en llançaments previs de Pink Floyd, per a The Final Cut es van usar efectes de so combinats amb enregistraments d'àudio replets d'avenços i innovacions tecnològiques. Les contribucions de Mason van estar limitades gairebé exclusivament a gravar efectes de so per al sistema al·lofònic experimental, una tècnica de processament d'àudio usada per afegir un efecte tridimensional als enregistraments (The Final Cut és el segon àlbum de la història en comptar amb aquesta tecnologia). La tècnica apareix a «Get Your Filthy Hands Off My Desert», fent que l'efecte d'una explosió sembli que envolta a l'oient. Els efectes utilitzats als anteriors àlbums de Pink Floyd també tornen a aparèixer; el vent de Meddle (1971) es reutilitza, de la mateixa manera que algunes parts de The Dark Side of the Moon (1973), Wish You Were Here (1975), Animals (1977) i The Wall (1979).", "response": "amb enregistraments d'àudio replets d'avenços i innovacions tecnològiques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19581909330546377", "instruction": "Què va impulsar la Contrareforma catòlica a partir del Concili de Trento?", "context": "A partir del Concili de Trento, la Contrareforma catòlica va impulsar una gran ona de misticisme, meditació i d'oració personal, en particular del rosari. Amb això va augmentar la devoció i el culte a la Mare de Déu del Roser i per tant la demanda de representacions en imatges escultòriques i pictòriques. Tot i que Espanya, junt amb Itàlia, fou un dels països on hi va haver més demanda, se sap que el mateix fenomen es va estendre per altres països europeus; un exemple, és el que per combatre la plaga de la pesta es va demanar a van Dyck que «realitzés una pintura de la Mare de Déu del Roser».", "response": "una gran ona de misticisme, meditació i d'oració personal, en particular del rosari", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.869832881730272", "instruction": "Què formen les molècules de fosfolípids que componen la membrana cel·lular?", "context": "La vida moderna guarda el seu material replicador ben emmagatzemat dins la membrana cel·lular. És més fàcil entendre l'origen de la membrana cel·lular que el del replicador, ja que les molècules de fosfolípids que componen la membrana cel·lular formen sovint una bicapa de manera espontània quan se les posa dins l'aigua. En certes condicions poden formar-se moltes d'aquestes esferes. No se sap si aquest procés aparegué abans o després de l'origen del replicador, o potser fou el replicador. La teoria més acceptada és que el replicador, que en aquell moment possiblement era l'àcid ribonucleic (hipòtesi del món d'ARN), juntament amb el seu aparell replicador i possiblement altres molècules, ja havia aparegut.", "response": "una bicapa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33553477623155803", "instruction": "Per què Déu va donar la capacitat de raonar a la humanitat segons el fundador del bahaisme?", "context": "Existeix un conflicte entre els punts de vista religiosos teistes i la ciència, sobretot en àrees molt específiques com ara l'evolució i l'acció i la participació divina en el món, en especial en el pensament cristià. A l'extrem del conflicte es troben les persones que defensen el relat bíblic de la creació com a explicació literal de l'origen de l'univers i de l'altra banda, els defensors de la teoria de l'evolució com a fet comprovable. No obstant això, hi ha d'altres que assagen de trobar un equilibri entre les dues posicions, com ara els proposants de la ciència de la creació, que consideren el relat bíblic del Gènesi com una explicació simbòlica i no pas literal, en què els set dies de la creació corresponen als processos evolutius. El bahaisme, per altra banda, proposa que la ciència i la religió han d'estar en harmonia. El seu fundador va declarar que la religió i la ciència no poden oposar-se i que per tant els ensenyaments religiosos que són contradits per la ciència no han d'acceptar-se, ja que Déu va atorgar la capacitat de raonar a la humanitat perquè aquesta trobés la veritat.", "response": "perquè aquesta trobés la veritat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7068227201025976", "instruction": "On trobà Tàpies una nova espiritualitat?", "context": "Tàpies fou fill de l'advocat Josep Tàpies i Mestres i de Maria Puig i Guerra, filla d'una família de polítics catalanistes, i nét del llibreter Francesc Puig i Alfonso. Fou alumne del Col·legi Alemany de Barcelona, i de 1939 a 1943 acabà el batxillerat a l'Escola Pia de Balmes. Durant la infància de l'artista, la professió del seu pare i les relacions de la seva família materna amb membres de la vida política catalana propiciaren un ambient liberal. Tàpies sempre remarcà que la confrontació entre l'anticlericalisme del seu pare i el catolicisme ortodox de la seva mare el conduïren a la recerca personal d'una nova espiritualitat, que trobà en les filosofies i religions orientals, principalment el budisme zen.", "response": "en les filosofies i religions orientals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7554114010526636", "instruction": "On van acabar les pintures de l'església de Santa Maria de Mur?", "context": "El 1918, el col·leccionista Lluís Plandiura i Pou va començar a arrencar frescos de les esglésies dels Pirineus. Per arrencar les pintures murals van contractar a una saga de restauradors italians, dirigits per Franco Steffanoni, de Bèrgam, que feien servir una tècnica especial, l'strappo, que permetia aïllar les pintures murals de les parets mitjançant una barreja de clara d'ou i cola. Aquest fet va provocar tot un procés especulatiu sobre les restes romàniques del Pirineu, on antiquaris, capellans i marxants d'art començaren a buidar esglésies i a vendre murals, retaules i altres peces a col·leccionistes privats, i les pintures de l'església de Santa Maria de Mur acabaren al Museum of Fine Arts de Boston.", "response": "Museum of Fine Arts de Boston", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24630178360472454", "instruction": "On viatja com a nunci papal davant la cort de Ferran I?", "context": "A principis de l'any 1558 viatja a Alemanya i Àustria com a nunci papal davant la cort de Ferran I amb l'objectiu principal d'impedir la coronació imperial de Ferran I amb el suport dels electors protestants. L'estada a Alemanya fou molt profitosa en l'aspecte científic però no aconsegueix res del que el papa li havia encomanat, per la qual cosa és reclamat a Roma. Tornat el 3 de juny, forma part d'una comissió papal per a decidir què fer amb el títol imperial de Ferran I, i poc després és obligat a incorporar-se a la seu episcopal d'Alife.", "response": "Alemanya i Àustria", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1735240030224271", "instruction": "On es va casar Dürer?", "context": "El 1494, després de casar-se amb Agnes Frey a Nuremberg, Dürer va viatjar a Itàlia. Allí va realitzar aquarel·les de paisatges amb una gran minuciositat en el detall com es pot observar, per exemple, en una vista del castell de Trento (National Gallery de Londres); probablement, les va pintar durant el seu viatge de retorn. També, com Leonardo da Vinci, l'atreia molt la natura, i va realitzar uns magnífics estudis d'animals i plantes que va plasmar en dibuixos i aquarel·les; entre les més divulgades cal citar La llebre, quadre pintat l'any 1502. A Venècia i de l'any 1494 estan datats els gravats: Bacanal, La batalla dels centaures marins i la Mort d'Orfeu, tots còpia del pintor italià Andrea Mantegna, que segurament va fer que descobrís el Renaixement italià.", "response": "Nuremberg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47752061537986457", "instruction": "On està el punt que pot ser difícil d'apreciar en alguns individus?", "context": "El revers és més característic de l'espècie. Als dos sexes el revers és gris, sense lúnules taronges pròpies d'algunes espècies del gènere Polyommatus i Aricia, tot i que és possible que hi siguin però dissimulats amb la coloració grisa. Ales anteriors amb una franja postdiscal de 6 punts lleugerament corbada i un altre allargat a la cel·la, en alguns exemplars a penes visible. Ales posteriors amb una altra de postdiscal encara més corbada, formada per un total de 8 ò 9 punts, un punt més a la regió discal de S7 i un últim a la cel·la; aquests darrers poden ser complicats d'apreciar depenent de l'individu.", "response": "a la cel·la", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6623814266152128", "instruction": "On va fer declaracions Eugenio Pino?", "context": "Eugenio Pino, ex-director adjunt operatiu de la policia espanyola, declararà avui a les 12.15 com a encausat, davant una jutgessa de Madrid. L'ex-batlle de Barcelona Xavier Trias va presentar una querella contra ell per injúries i calúmnies. Trias va interposar la querella després de les declaracions que Pino va fer en una entrevista al diari El Mundo, en què l'acusava de tenir un compte a Suïssa amb gairebé 13 milions d'euros. La magistrada titular del jutjat d'instrucció 25 de Madrid, Raquel Robles, la va admetre a tràmit. En la querella, Trias addueix que aquestes declaracions són objectivament falses, de manera que les considera calumnioses i greument lesives de l'honor. Per a acreditar la falsedat de les imputacions, va sol·licitar a la jutgessa un conjunt de diligències que inclouen l'interrogatori de Pino, el testimoniatge de dos policies de la UDEF i una comissió rogatòria internacional a Suïssa per a requerir al banc UBS si hi ha cap compte a nom seu.", "response": "al diari El Mundo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6884216125430566", "instruction": "On estava construït el saló?", "context": "En aquesta època es va crear la Casa de la Ciutat —seu de l'Ajuntament—, la qual consistia al començament en un saló construït al pati interior de la casa de l'escrivà del Consell de Cent, el grup de prohoms que dirigia la ciutat, les reunions del qual se celebraven fins aleshores al convent de Santa Caterina. Es va construir llavors el Saló de Cent, obra de Pere Llobet inaugurada el 1373. Entre 1400 i 1402 es va edificar una nova façana, a càrrec d'Arnau Bargués, on destaquen la porta de mig punt i una arcada cega sobre les obertures, així com la decoració escultòrica, de la qual sobresurt un Sant Rafael elaborat per Pere Sanglada; es tracta de la façana que dóna al carrer de la Ciutat, ja que la façana principal actual, que dóna a la plaça de Sant Jaume, és del segle xix, en estil neoclàssic.", "response": "al pati interior de la casa de l'escrivà del Consell de Cent", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8200744798370151", "instruction": "On viatja després de Sud-àfrica?", "context": "L'apòstol més famós i reeixit fou possiblement Carl Peter Thunberg, que el 1770 embarcà en una expedició que duraria nou anys. Es quedà tres anys a Sud-àfrica i després viatjà al Japó. Tots els estrangers al Japó estaven obligats a romandre a l'illa de Dejima, a prop de Nagasaki, i Thunberg ho trobà difícil per estudiar la flora. Tanmateix, aconseguí convèncer alguns traductors perquè li portessin diferents plantes, i també estudià espècimens trobats als jardins de Dejima. Malauradament per a Linné, no tornà a Suècia fins al 1779, un any després de la seva mort.", "response": "Japó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.026719246672726182", "instruction": "On es fan les competicions?", "context": "Alguns dels pastors d'ovelles també treuen benefici d'ovelles vives. El subministrament de xais per programes juvenils com ara 4-H o les competicions en salons de l'agricultura solen ser un camí fiable per la venda d'ovelles. Alguns grangers poden concentrar-se en una determinada raça d'ovelles per tal de vendre animals de pedigrí registrats, així com oferir un servei de lloguer de marrans per l'aparellament. Una nova opció per treure profit de les ovelles vives és el lloguer de ramats per pasturar; aquests «serveis de tallagespes» serveixen per mantenir a ratlla les plantes no desitjades en espais públics i per reduir el perill d'incendis.", "response": "en salons de l'agricultura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11447121929534665", "instruction": "On mira Tristany directament?", "context": "Brangania torna amb Isolda per a contar-li allò que ha ocorregut, i Isolda li conta com, després de la mort de Morold, van portar davant ella a un estranger anomenat Tantris (\"Tristan\" amb les síl·labes a l'inrevés) que van trobar mortalment ferit a bord d'un bot i que ella el va guarir usant els seus poders curatius. Llavors va descobrir que Tantris era en realitat Tristany, l'assassí de Morold, i va intentar assassinar-lo amb una espasa quan jeia indefens davant ella. En aquell moment Tristany no va mirar l'espasa que posaria fi a la seua vida, sinó directament als ulls d'Isolda, la qual cosa va deixar a aquesta sense capacitat per a matar el cavaller. Una vegada restablert, va ajudar a fugir a Tristany. Ara aquest ha tornat per a emportar-se a Isolda i casar-la amb el seu oncle, el Rei Marke. Isolda, furiosa per la traïció de Tristany, insisteix en el fet que té una beguda que la redimirà de les seues malifetes, Brangania mira sorpresa que es refereix a un verí letal.", "response": "als ulls d'Isolda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24958936886204341", "instruction": "On és el Museu Diocesà de Barcelona?", "context": "El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona. Es va inaugurar com a Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona el 1916, instal·lant-se a l'espai de la planta baixa del Seminari Conciliar, essent el seu primer director Manuel Trens. Es va traslladar i va obrir al públic al nou espai l'any 1991. El museu recull una extensa col·lecció d'obres d'art d'esglésies del Bisbat de Barcelona des del seu inici fins als nostres dies.", "response": "al pla de la Seu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7072467897152529", "instruction": "On hi va haver ferits?", "context": "La macrofactoria de SEAT a Martorell, amb prop de 8.000 treballadors, va tancar totalment durant el dia de la vaga. Els aeroports de Girona - Costa Brava i Reus van clausurar la pràctica totalitat dels vols. Al Pertús, unes 2.000 persones van tallar la frontera en contra la Reforma laboral i els plans d'austeritat europeus. A València, hi va haver diversos ferits en una càrrega contra els antisistema al Carrer de Colom.", "response": "A València", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8811798094954378", "instruction": "On simulen de vegades tenir un cos amagat?", "context": "La representació de rostres o caps isolats és un recurs iconogràfic antic que refereix a la gòrgona Medusa. Al Llibre d'hores les representacions de rostres i màscares denota la influència de la trajectòria italianitzant. Són imatges que, a més de la marginalia, també ocupen els espais d'algunes inicials de pàgina que no arriben a la categoria de caplletra. A vegades simulen tenir un cos suposadament amagat darrere l'espai blanc del foli, emulant un efecte tridimensional i alhora misteriós d'un personatge del qual tan sols s'observa la faç. Altres són d'infants que treuen la llengua al lector. Els rostres sovint mostren signes de joia o tristor, segons correspongui a l'estat d'ànim que l'escena principal evoca.", "response": "darrere l'espai blanc del foli", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2976364063712057", "instruction": "On és la ciutat on passa l'acció?", "context": "La trama, una espècie de Romeu i Julieta amb un final feliç que passa en una petita ciutat situada a l'Alsàcia de principis del segle xix, va ser triada per ser el més diferent possible de la de Cavalleria. El fet que l'obra d'Erckmann i Chatrian havia estat ben rebuda va ser sens dubte un atractiu addicional. La conversió de l'obra en un llibret es va trobar amb diversos problemes, el primer és la seva trama: els seus quatre actes van resultar massa pesats per a una història tan fràgil: si bé Mascagni està a gust en aquest clima idíl·lic, els personatges es dibuixen, les passions són latents i hi ha una certa caiguda en el realisme.", "response": "a l'Alsàcia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8263321071878844", "instruction": "On les ubicaven les tines?", "context": "Cap al 2000 aC, grups d'emigrants orientals es va escampar per la península Ibèrica de les costes del sud cap a l'interior, desenvolupant-se la cultura megalítica de la península Ibèrica, que va donar origen a la cultura del vas campaniforme que més tard s'estendria cap a França i Alemanya. Una mica més tard, cap al 1700 aC, aparegué la cultura d'El Argar, al sud de la península Ibèrica, on s'han trobat sepultures realitzades en tines ubicades en el mateix subsòl dels habitatges, amb gran quantitat d'objectes; entre ells, hi ha molta ceràmica. Les tines són per a personatges individuals, sense cap classe d'ornamentació, en molts casos brunyides i amb unes mides d'un metre d'altura per 70-80 cm de diàmetre; les més grans van ser trobades a la regió de Múrcia. S'observa que quan el difunt, a conseqüència de la seva mida, no hi cabia, s'utilitzaven dues gerres oposades per ambdues boques. En aquests paraments funeraris es troben diversos tipus d'atuells: les de «tulipa», amb base semiesfèrica i la part superior cònica, i les «copes», amb el peu baix tot i que algunes són de peu alt, amb el receptacle de forma esfèrica.", "response": "en el mateix subsòl dels habitatges", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7901219692503085", "instruction": "On van incorporar els sherdens presos?", "context": "Els sherdens presos van ser posteriorment incorporats a l'exèrcit egipci, o destinats a la frontera amb els hittites. Una altra estela, l'Estela d'Assuan, esmenta les operacions del faraó en què va derrotar un cert nombre de pobles, inclosos els del Gran Verd. Si aquest últim terme significa 'mar', sembla que ja en aquesta primerenca època es va anomenar així. En general se suposa que les esteles de Tanis i d'Assuan es refereixen al mateix succés, i per tant es reforcen mútuament.", "response": "a l'exèrcit egipci", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10585108133232768", "instruction": "On dona accés la porta que hi ha darrere de la taula?", "context": "Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre amb dues claus, que dóna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna de plata i or que també necessita dues claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre. Damunt d'aquesta càmera, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fou donada a la ciutat per Ferran III el Sant. Es troben també en aquest pis del retaule, les imatges de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. Als seus carrers laterals es troben pintures que representen la Trobada de Jesús amb la creu i Maria en el camí del Calvari i Jesús despullat de les seves vestidures.", "response": "a la caixa forta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30627112103641074", "instruction": "On s'ha citat a l'ambaixador espanyol?", "context": "El govern eslovè ha convocat l'ambaixador espanyol a Ljubljana perquè es presenti davant el ministre d'Afers Estrangers demà al matí. El govern li explicarà, segons el diari Delo –el més important del país–, com va ser el procés d'independència eslovè i deixarà clar que Eslovènia no va actuar de manera violenta per aconseguir-la, sinó que es va defensar de l'atac de l'exèrcit iugoslau. Arran de les declaracions del president Torra i el seu viatge a aquell país, el govern i els partits espanyols, conjuntament amb molts mitjans, han identificat la independència d'Eslovènia amb la violència, cosa que ha desagradat en aquell país. Durant la seva visita, Torra va ser rebut pel president de la República d'Eslovènia i pel president del parlament del país. Lojze Peterle: 'Eslovènia no fou violenta; ens van atacar'", "response": "Ljubljana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4510962640928391", "instruction": "On es traslladà Rembrandt després de la mort del seu pare?", "context": "El 1631, després de la mort de son pare, Rembrandt es trasllada a Amsterdam, la nova capital de les empreses dels Països Baixos, que vivia un creixement econòmic important. Rembrandt hi comença a exercir com a retratista professional per primera vegada, i ho va fer amb un gran èxit. S'associà amb el marxant Hendrick van Uylenburgh, mitjançant el qual va conèixer Saskia van Uylenburgh, filla del seu cosí Rombertus van Uylenburgh, amb qui es casà el 1634. Saskia era la filla petita d'una família de nobles de Frísia i el seu pare havia estat advocat i burgemeester (alcalde) de Leeuwarden; quan va quedar òrfena, anà a viure amb una germana més gran a Het Bildt. Rembrandt i Saskia es van casar a l'església del poble de Sint Annaparochie (actualment part del municipi de Waadhoeke) sense la presència dels seus familiars. El mateix any, 1634, Rembrandt és acceptat com a membre del gremi de pintors. També va acceptar un nombre considerable d'estudiants, entre els quals hi havia Ferdinand Bol i Govert Flinck.", "response": "Amsterdam", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6619933216538751", "instruction": "On es va fer l'examen organolèptic de l'obra?", "context": "Durant l'examen organolèptic, fet tant per l'anvers com pel revers de l'obra, es van fer observacions macroscòpiques i microscòpiques dels diversos materials constitutius del quadre i es van prendre mostres per poder dur a terme diverses anàlisis físicoquímiques. També es va fotografiar l'obra seguint diverses tècniques existents, com la fotografia amb llum ultraviolada, amb transil·luminació o amb llum rasant. No només es va analitzar l'obra sinó que diversos investigadors també van investigar les sales de reserva del museu i d'altres obres del mateix període de l'artista, per poder realitzar les comparacions pertinents. Les particularitats de les dimensions de l'obra l'havien preservat d'intervencions més invasives com un reentelat o un envernissat general, tècniques habituals fins fa relativament poc temps en el món de la conservació i restauració d'obres d'art.", "response": "tant per l'anvers com pel revers", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32741069525016087", "instruction": "On s'ha presentat la denúncia contra el cap de la policia?", "context": "La plataforma Tanquem els CIE i el centre de defensa dels drets humans Irídia han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys. En la denúncia, recollida per Europa Press i presentada aquest diumenge davant el jutjat de guàrdia, els advocats Andrés García i Marta Bolinches acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat. La nit del dimecres 26 de juliol, aquest comandament va agredir, presumptament, el jove. Quan ho van saber l'endemà, uns cinquanta interns van començar una vaga de fam per a exigir respecte i un tracte digne, segons Tanquem els CIE i Irídia. Després, el policia va conduir aquest intern a un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància i, acompanyat de quatre agents més que suposadament ho van veure tot, va començar a cridar-li molt fort en castellà. Quan el jove va dir-li que no l'entenia, l'agent va clavar-li 'una bufetada molt forta amb la mà oberta', segons la denúncia.", "response": "jutjat de guàrdia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4290513681402458", "instruction": "On es va situar la desocupació a Andorra el 2008?", "context": "La desocupació andorrana es va situar al tancament del 2018 en el 2%, la més baixa dels darrers deu anys, segons ha explicat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, durant la sessió de control al govern andorrà que ha fet el Consell General. Gallardo ha fet l'anunci com a resposta a la pregunta del conseller del grup parlamentari liberal Ferran Costa, motivada per 'l'alarma' generada pels titulars de premsa que deien que al maig els aturats haurien augmentat en un 4,2%. El ministre ha diferenciat entre la taxa d'atur i la d'inscrits en el servei d'ocupació, i ha assegurat que, malgrat haver augmentat els segons, els aturats han disminuït. A més, Gallardo ha afegit que també han augmentat els cotitzadors a la Caixa de Seguretat Social (CASS). Per la seva banda, el president del grup parlamentari de Tercera Via, Josep Pintat, ha recordat que hi ha més ofertes de treball que demandes, i, al seu parer, l'atur és 'artificial'. Política de residus Una altra pregunta formulada al govern andorrà estava relacionada amb el Centre de Tractament de Residus, i el conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata Roger Padreny ha preguntat pel cost de la central de cogeneració energètica i la seva possible contradicció amb la voluntat de reduir els residus i incrementar els nivells de reciclatge.", "response": "2%,", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6888002606884303", "instruction": "On està el martell?", "context": "El 1937 aquest emblema fou reemplaçat per un de nou; es tragué l'escut i s'inclogué més text. La part dreta de l'emblema mostra fulles de roure, i la part esquerra mostra una corona d'espigues de blat amb trèvols a dalt de tot. Al centre hi ha un sol ixent darrere un perfil terrestre; sobre el sol hi ha el martell, la falç i l'estrella roja. al voltant de les espigues de blat i les fulles de roure, una cinta vermella té inscrita la frase \"treballadors del món, uniu-vos!\" escrita (d'esquerra a dreta) en bielorús, jiddisch, polonès i rus. Les inicials Б.С.С.Р –del nom de la república– també estan escrites a la seva base. Deu anys abans, el 1927, l'escut era el mateix, excepte les escriptures de la cinta inferior: en comptes de les sigles Б.С.С.Р hi havia С.С.Р.Б, és a dir, les inicials de la República Socialista Soviètica de Bielorússia.", "response": "sobre el sol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4918777407450613", "instruction": "On es va refugiar Plantin?", "context": "A la darreria de 1561 és acusat d'haver imprès el llibre Briefve instruction pour prier, de contingut heterodox, però ell ja estava refugiat a París, i havia assegurat el seu negoci de la confiscació mitjançant el recurs tècnic de l'embargament previ, promogut pels seus socis i amics. Al març de 1562 detenen tres treballadors seus, i a continuació se celebra el judici on s'estableix la innocència de Plantin. Tornat a Anvers al setembre de 1563 i malmès pels entrebancs dels anys 1562 i 1563, serà capaç de retornar al negoci gràcies al suport d'un dels seus 'creditors'.", "response": "París", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7323777964147742", "instruction": "On situa l'episodi de la transfiguració una tradició?", "context": "La transfiguració de Jesús és un esdeveniment narrat als tres evangelis sinòptics: Mateu 17:1-9, Marc 9:2-10 i Lluc 9:28-36. Per a la fe cristiana és un episodi de la vida del Crist en què aquest hauria experimentat un canvi d'aparença corpòria durant la seva vida sobre la Terra, una metamorfosi (en grec, 'transfiguració') que revelaria la seva naturalesa divina. Als evangelis no hi consta el lloc exacte de l'esdeveniment, si bé una tradició de l'època de Ciril de Jerusalem situa l'episodi al mont Tabor, prop del llac de Tiberíades. Certs exegetes situen l'esdeveniment al mont Hermon, ja que els episodis evangèlics que l'emmarquen se situen en aquesta regió. El Mont Tabor hauria estat escollit en època romana d'Orient per a la seva proximitat amb Natzaret i el llac de Tiberíades.", "response": "al mont Tabor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4083661459220208", "instruction": "On ha convocat Ciutadans un acte a les 12.00?", "context": "El poble del president Carles Puigdemont, Amer (Selva), es prepara per boicotar la visita d'avui de Ciutadans. I ho volen fer amb la indiferència. De fet, s'ha anul·lat una botifarrada convocada pels CDR com a protesta per la visita de la formació d'Arrimadas, que ha convocat militants i simpatitzants perquè acompanyin els diputats que s'hi desplaçaran. Les darreres hores, l'ANC d'Amer ha demanat els veïns que facin vida normal, que no facin cas de la provocació de Ciutadans i, sobretot, que omplin els carrers de Barcelona cap al tard. Al poble de Puigdemont han extremat les precaucions per a evitar qualsevol topada amb Cs, que ha convocat un acte a les 12.00 a la plaça de la Vila. Dues hores després sortiran els autobusos d'Amer cap a Barcelona per assistir a la gran manifestació contra el judici.", "response": "a la plaça de la Vila", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8777719466164043", "instruction": "On va néixer Sant Vicenç?", "context": "El retaule va ser realitzat per presidir l'altar major de la nova església gòtica acabada de construir. Narra la història de sant Vicenç, nascut a Osca, diaca al segle IV, i deixeble del bisbe Valeri de Saragossa. L'encàrrec data de mitjans de la dècada de 1450, però no va ser finalitzat degut a dificultats de finançament que varen continuar després de la mort de l'artista quan la seva vídua, Joana Baruta, reclamava el que segons ella se li devia per la feina feta. El 4 de maig de 1493 la vídua i els feligresos de Sarrià varen designar un arbitratge. Les diferències varen continuar i la reclamació la va continuar Eulàlia Huguet, filla del pintor, sense arribar a cap acord. L'obra va ser acabada a inicis del segle XVI pel mestre de Castelsardo, un pintor que va treballar sobretot a Sardenya. Es conserven cinc taules d'Huguet i tres peces del mestre de Castelsardo i una novena taula pintada per un artista anònim d'inferior categoria. A finals del segle XVIII es renova l'església i s'instal·la un retaule barroc de l'escultor Nicolau Travé, i el d'Huguet va ser traslladat a un altar lateral. L'any 1902, la Junta de Museus de Barcelona va realitzar una exposició d'art sacre on s'exposaven algunes de les taules del retaule de Sant Vicençi, un cop acabada l'exposició, les taules es varen dipositar als museus municipals de Barcelona, per acabar actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El febrer de 2010, el MNAC va fer unes reproduccions de les taules per instal·lar-les en una de les capelles laterals de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.", "response": "Osca", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8295204909662648", "instruction": "On mira Gounod en l'escriptura?", "context": "La novel·la d'Alfred de Vigny ja havia inspirat un llibret d'òpera a Henri Saint-Georges, que el va sotmetre a Meyerbeer el 1837, sense èxit. Principalment del capítol XXII de la novel·la de Vigny, en la nova adaptació de Paul Poirson versificada per Louis Gallet va inspirar a Gounod una de les seves obres més dramàtiques. Aquest capítol se centra en les dades psicològiques: passa a casa de Marion Delorme i se centra en la conspiració. En l'escriptura, tal com Massenet ho fa a Manon, Gounod mira cap al barroc francès (Lully, Campra, …) amb una finor neoclàssica que el fan particularment reeixit.", "response": "cap al barroc francès", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9911131344471863", "instruction": "On es refereix Ireneu de Lió a Lli com a bisbe de Roma?", "context": "No se sap gairebé res de la seva vida i els historiadors no coincideixen en la datació del seu papat, però pràcticament tots els autors coincideixen en esmentar Lli com el successor de Pere. L'autor més antic que es refereix a Lli com a bisbe de Roma és Ireneu de Lió, a la seva obra Adversus haereses, escrita als voltants de l'any 180. Eusebi de Cesarea l'esmenta a la seva Història de l'Església, escrita abans de 326. Ambdós situen Lli immediatament després de Pere en el càrrec episcopal romà; en el cas d'Ireneu, probablement seguint una llista de bisbes romans que va existir en època del papa Eleuteri, entre els anys 174 i 189.", "response": "a la seva obra Adversus haereses", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7774959600073582", "instruction": "On va ser portat el setembre?", "context": "Lluís va contraure la verola el mes de juliol de 1724. El monarca no es va ocupar bé de la seva malaltia, que va acabar complicant-se amb una pulmonia. Morí al cap de poques setmanes, la matinada del 31 d'agost de 1724, al Palau del Buen Retiro, pocs dies després d'haver complert disset anys, amb la seva esposa com única companyia, car els seus pares, temorosos de la malaltia, havien marxat a La Granja de San Ildefonso. El 4 de setembre va ser portat al monestir de San Lorenzo de El Escorial i enterrat en el panteó reial, mentre que la seva esposa va haver de tornar a França. L'endemà de morir, es va estendre per Madrid el rumor que havia estat enverinat, un home de confiança de Felip V com Melchor de Macanaz va considerar certs aquests rumors; insistia que Lluís sí que havia estat afectat per la verola, però que els específics dels metges l'havien ajudat a millorar, hauria estat el denominat «clan dels parmesans», instigat per Isabel Farnese, els que, a través del doctor José Cervi, van subministrar el verí al monarca.", "response": "al monestir de San Lorenzo de El Escorial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6246897510512807", "instruction": "On és Nicea?", "context": "Una llegenda explica la conversió al cristianisme de Constantí I el Gran: abans de la batalla del Pont Milvi va tenir una visió d'una creu en flames amb la inscripció «Amb aquest signe venceràs». Constantí va sortir victoriós i el monograma de la creu es va convertir en el seu símbol. L'any 313, mitjançant l'edicte de Milà, va legitimar el cristianisme i es va considerar com el cap de l'Església –Pontífex Màxim–; va fer importants donacions, va donar suport a la construcció de temples i va convocar el primer Concili de Nicea –i primer concili ecumènic– l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor. L'any 330 va traslladar la seu de l'Imperi Romà a Bizanci, ciutat que va canviar de nom a Constantinoble, i la va dedicar a la Mare de Déu. Aquest trasllat va tenir l'efecte posterior, l'any 395, de dividir el regne en l'Imperi Romà d'Orient –o Imperi Romà d'Orient– i l'Imperi Romà d'Occident. L'emperador Teodosi I, a la fi del segle IV, va aconseguir fer oficial la religió cristiana amb l'edicte de Tessalònica: quedà cada vegada més reduït el nombre de creients en el paganisme. Les invasions bàrbares del segle VI van posar fi a l'arquitectura paleocristiana a l'Imperi d'Occident; els territoris de Síria, Egipte i l'Àfrica del Nord van marcar el límit fins a la conquesta àrab (cap al segle VII).", "response": "Àsia Menor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7077664871477642", "instruction": "On es troben les quatre localitats?", "context": "La Llista Vermella de la UICN considera que hi ha «dades insuficients» per jutjar l'abundància i l'hàbitat d'aquesta espècie. Les quatre localitats conegudes es troben a prop de boscos, però podria tractar-se d'un biaix de mostreig. Tot i que la desforestació podria ser una amenaça pel ratpenat de Racey, s'han implementat mesures de protecció forestal a tots els llocs on ha estat observat.", "response": "a prop de boscos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33917723327341576", "instruction": "On va estar durant el segle xix?", "context": "El primer propietari conegut va ser el príncep de Charleroi; durant el segle xix va estar a Anvers en mans de J. J. van Hal, i des de 1836, va ser propietat de C. J. Nieuwenhuys de Brussel·les; l'any 1860 va ser comprat per un tal monsieur Parent, de París, i el 1926 la seva néta i comtessa O'Gorman ho va vendre. En el mateix any va ser propietat successivament d'Allen Loebl, Philip Lehman, i Kleinberger, de Nova York. Aquell mateix any va ser venut a Michael Friedsam per 65.000 dolars. Friedsam va llegar el seu patrimoni a Metropolitan a la seva mort.", "response": "a Anvers", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2863147294271903", "instruction": "On van coronar Sanç IV de Castella?", "context": "El primogènit del rei Alfons X de Castella, Ferran de la Cerda, va morir el 1275, nou anys abans que el seu pare. El rei Alfons va deixar en el seu testament que el regne havia de passar al seu nét primogènit, Alfons de la Cerda i al mateix temps va desheretar el seu segon fill, Sanç, que es va alçar contra el rei sense respectar la voluntat del seu pare i fou coronat com a Sanç IV de Castella el 1284 a Toledo. Fou reconegut pel poble i pels nobles fruit del seu comportament enfront de la invasió dels benimerins dirigits per Abu Yusuf Yaqub, que entraren al sud de la península Ibèrica, el 1224, per donar suport al Regne de Granada, tot i que els Infants de la Cerda també van reunir un bon nombre de partidaris, entre ells la corona d'Aragó. Durant tot el regnat de Sanç, la inestabilitat i les revoltes van ser constants.", "response": "Toledo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23752502731496683", "instruction": "On ha atès la Guàrdia Urbana a la turista?", "context": "Els Mossos d'Esquadra investiguen una presumpta agressió sexual a una turista la avui al matí a Barcelona, ha informat la policia catalana a l'agència Europa Press. Els fets s'han produït entorn de les 07.00, quan la Guàrdia Urbana ha atès una turista a la plaça de Gaudí de Barcelona després d'haver sofert una presumpta agressió sexual. Després ha estat traslladada a l'Hospital Clínic, ha informat l'ajuntament. Els Mossos no han registrat cap denúncia de la víctima, que és major d'edat, i traslladaran a les autoritats judicials la informació que rebin de l'hospital.", "response": "plaça de Gaudí", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07915929639246455", "instruction": "On han mantingut un enfrontament dialèctic Xavier Sala i Germà Bel amb Jordi Cañas?", "context": "Xavier Sala i Martín i Germà Bel han tingut una enganxada a Twitter amb Jordi Cañas, ex-diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya. Tot ha començat arran d'un piulet que ha fet aquesta matinada l'economista Xavier Sala i Martín, en què deia que aniria davant el TSJC a exercir el dret de manifestació i a donar suport a Mas. Cañas ha engegat la picabaralla dialèctica aquest matí i ha contestat a l'economista dient: 'Palmeros apesebrados acosando a la justicia. El Régimen Micolor.' Sala i Martín no s'ha mossegat la llengua i no ha tardat a replicar-li. Li ha dit que potser tenia fred de peus i que si acabava entrant a la presó, ja l'aniria a veure, en al·lusió al fet que Cañas és acusat d'un presumpte delicte fiscal. Ja he arribat a Barcelona per anar al TSJC a exercir el meu dret a la manifestació i a l'expressió lliure demà a les 9:30am.", "response": "a Twitter", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49767048021019855", "instruction": "On s'aplicà únicament el primer edicte?", "context": "La persecució de Dioclecià,[nota 1] també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà. El 303 la tetrarquia formada pels augusti Dioclecià i Maximià i els cèsars Galeri i Constanci va emetre una sèrie d'edictes que abolien els drets legals dels cristians i exigien que acomplissin les pràctiques religioses tradicionals.[nota 2] Tot d'edictes posteriors s'enfocaren al clergat i demanaven sacrificis universals, ordenant a tots els habitants a realitzar sacrificis als déus. La persecució va variar en intensitat al llarg de l'imperi —les represàlies més febles foren a la Gàl·lia i a Britània, on únicament s'aplicà el primer edicte, mentre que les més violentes tingueren lloc a les províncies orientals—. Tot i que les lleis persecutòries foren anul·lades per diferents emperadors en diferents èpoques, Constantí i l'Edicte de Milà de Licini han marcat tradicionalment la fi de la persecució dels cristians.", "response": "a la Gàl·lia i a Britània", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.301854548872163", "instruction": "On anava per la tarda el compositor?", "context": "Va ser un compositor meticulós, seriós i puntual que va escriure una obra mestra després d'una altra per delectar les audiències internacionals de la Belle Époque. Tenia un sentit segur del teatre i l'artesania que combinat amb un do per a la melodia i l'orquestració van garantir el seu èxit durador. El nou triomf no va influir sobre l'estil de vida del compositor, que va seguir amb l'hàbit d'aixecar-se a les cinc del matí, vestint a l'hivern una bata fosca amb rivets vermells. Per tarda, quan els compromisos no ho impedien, anava al Conservatori, on, encara que no tingués classes, sempre hi havia algun alumne o simples admiradors que l'esperaven. Ell es rebia a tots, mirant de tenir una paraula justa per a cadascú.", "response": "al Conservatori", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3298391272641614", "instruction": "On es dirigia l'embarcació que ha naufragat?", "context": "Un nen ha mort en el naufragi d'una embarcació amb quaranta-set migrants que havia sortit de la costa de Turquia i es dirigia a l'illa grega de Lesbos. Segons els guardacostes grecs, un segon infant ha estat traslladat a l'hospital. Segons la policia grega, un miler de migrants, pel cap baix, han arribat a les illes gregues des d'ahir al matí. De fet, ahir el primer ministre de Grècia, Kiriakos Mitsotakis, va anunciar que el país no acceptaria peticions d'asil durant un mes, cosa que implica de facto la suspensió de la Convenció de Ginebra. Aquest cap de setmana, milers de persones han intentat arribar a Grècia des de les illes de l'Egeu o travessant el riu Evros, on hi ha l'únic punt fronterer terrestre amb Turquia. La policia hi va respondre atacant-los amb gasos lacrimògens.", "response": "Lesbos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15421021994022122", "instruction": "On es poden trobar enzims antibacterians?", "context": "Les barreres químiques també protegeixen de les infeccions. La pell i l'aparell digestiu secreten pèptids antimicrobians, com ara les β-defensines. Enzims com ara els lisozims i les fosfolipases A2 en la saliva, llàgrimes i la llet materna també són antibacterians. Les secrecions vaginals serveixen de barrera química després de la menarquia, quan esdevenen lleugerament àcides, mentre que el semen conté defensines i zinc per matar patògens. A l'estómac, els àcids gàstrics i les proteases actuen com a potents defenses químiques davant dels patògens ingerits.", "response": "en la saliva, llàgrimes i la llet materna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7504909621074445", "instruction": "On es poden visualitzar les variables?", "context": "La meteorologia del municipi és controlada i anotada des de l'1 de gener del 2002, pel Servei de Meteorologia de Tortellà (SMT). S'anoten totes les variables diàries de temperatura i precipitació, i des de l'any 2006, les variables de pressió atmosfèrica, humitat i vent. El 15 de desembre de 2009, se signà un acord de col·laboració amb la Xarxa d'Observadors Meteorològics del Servei Meteorològic de Catalunya, en el qual les variables de temperatura i precipitació, entre d'altres, es poden visualitzar a la seva pàgina web.", "response": "a la seva pàgina web", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7915395343778058", "instruction": "On es va estrenar el drama d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe?", "context": "Després de la seva mort, la història d'Adrianne va inspirar obres teatrals, òperes i pel·lícules. Una de les més famoses va ser Adrienne Lecouvreur, un drama d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe, l'inventor del \"drama ben-fet\". La peça no és completament fidel a la història, ja que mostra que la mort prematura d'Adrienne va ser causada per enverinament. Aquesta peça va ser estrenada a París, el 1849.", "response": "París", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.026484684135097192", "instruction": "On tingué la idea per la cançó?", "context": "L'agost de 1966, els Beatles es retiraren permanentment de les gires i començaren unes vacances de tres mesos per descansar de les sessions de gravació. En un vol de tornada a Londres el mes de novembre, Paul McCartney tingué una idea per a una cançó que involucrava una banda militar del període eduardià que eventualment formaria el motor del concepte de Sgt. Pepper. Les sessions per enregistrar el vuitè àlbum dels Beatles començaren el 24 de novembre a Abbey Road Studio Two i que en un principi havia d'estar temàticament vinculat amb la infància dels membres. Dues de les primeres pistes del projecte eren «Strawberry Fields Forever» i «Penny Lane», però EMI els va pressionar i ambdues cançons foren publicades en forma de senzill; després no s'inclogueren a l'àlbum.", "response": "En un vol de tornada a Londres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3121388757586592", "instruction": "On és Cal Tarkhan?", "context": "La característica exclusiva de l'arquitectura sassànida és l'ús distintiu de l'espai. Els arquitectes sassànides conceberen els seus edificis en termes de masses i superfícies. Això donà lloc a l'abundant utilització de murs de maó decorats amb estuc modelat o tallat. Les decoracions sobre murs d'estuc apareixen a Bishapur, però es troben millors exemples a Chal Tarkhan, prop de Rayy (del sassànida tardà o inicis de l'època islàmica), i a Ctesifont i Kish, a Mesopotàmia. Els panells mostren figures d'animals en rotllana, busts humans i motius geomètrics o florals.", "response": "prop de Rayy", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49979895885359704", "instruction": "On es mostren els cossos dels castigats en l'obra?", "context": "Un dels primers i més populars és El Judici Final que va ser encarregat l'any 1467 per Angelo Tani, representant a Bruges de la banca Mèdici, per a la seva capella a la badia Fiesolana. És una obra on l'autor manifesta tota la seva mestria pictòrica i el seu talent inventor. Els cossos que es mostren, tant a l'ala de la salvació, a l'esquerra, com a la dels castigats a la dreta, són un compendi de les emocions humanes. Tot i les inevitables influències de El Judici Final de Van der Weyden identificables en les reproduccions de certs personatges i, sobretot, el seu dibuix subjacent, Memling aporta elements innovadors, com les escales de vidre que porten cap a la salvació o la brillantor de l'armadura de sant Miquel, que recorda la que l'arcàngel porta a La Mare de Déu del canonge Van der Paele de Van Eyck. A la part posterior de les ales es mostren les figures agenollades dels comitents, Angelo Tani i la seva esposa Caterina. També es poden identificar certes similituds amb l'obra homònima de Stephan Lochner, un pintor originari de Colònia i amb qui s'ha relacionat l'etapa de joventut de Memling.", "response": "a la dreta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6107607240308196", "instruction": "On planteja l'escena Huguet?", "context": "Huguet planteja l'escena en un interior noble, com si es tractés d'un palau, dins una ampla sala que té una columna al centre. L'escena recull el moment en què Ponç Pilat ordena el suplici al mig d'un nodrit grup d'espectadors. Crist rep les fuetades de dos botxins mentre un àngel li eixuga la cara i altres dos recullen la seva sang.", "response": "en un interior noble", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9653981404521115", "instruction": "On s'ha fet la reunió en la que han arribat a el preacord?", "context": "Els representants de CCOO, UGT, CEOE i Cepyme han assolit un preacord en matèria salarial que inclou un augment del 2% més un 1% variable en funció de les condicions de l'empresa per a cadascun dels anys 2018, 2019 i 2020. El preacord, que haurà de ser ratificat pels òrgans de govern de cada part, també recomana al govern espanyol que estableixi 'de manera progressiva' un salari mínim de conveni de 14.000 euros anuals. L'entesa s'ha segellat en una reunió que s'ha fet a Madrid aquesta tarda on han estat presents els secretaris generals dels dos sindicats, Unai Sordo i Josep Àlvarez, i també els representants de la patronal Joan Rosell i Antonio Garamendi. La ministra de Treball, Magdalena Valerio, ha celebrat aquest matí l'acostament definitiu entre patronal i sindicats després de mesos de negociació.", "response": "Madrid", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19128229200289892", "instruction": "On és el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes?", "context": "El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes. Exposa alguns dels objectes arqueològics i obres d'art més importants trobats a Grècia des de la seva prehistòria fins a l'antiguitat tardana. Se'l considera un dels grans museus del món, i conté la col·lecció més bona d'objectes de l'antiga Grècia que es pot trobar en tot el món. Està situat al centre d'Atenes, al barri d'Eksarhia, encara que l'entrada està ubicada a l'avinguda Patission, adjacent al també edifici històric que allotja la Universitat Politècnica Nacional d'Atenes.", "response": "a Atenes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.630921867196718", "instruction": "On és la basílica de Sant Apol·linar el Nou?", "context": "La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya. Està dedicada a sant Apol·linar. Es va aixecar per voluntat de Teodoric el Gran el 505 per al culte arrià de la seva gent, encara que va ser consagrada al culte catòlic el segle vi, essent dedicada a Sant Martí de Tours. L'església compta amb un nàrtex. Des del segle ix la basílica porta el nom actual; l'apel·latiu de Nuovo li va ser donat per distingir-la d'una altra església més antiga anomenada de Sant'Apollinare in Veclo. Els trets més destacats que posseeix aquesta basílica són els mosaics que omplen els murs nord i sud, amb representació d'imatges de profetes, sants i màrtirs, així com escenes de miracles i de la Passió de Crist. No existeixen escenes de la infància de Jesús, encara que és possible que en el seu origen sí que n'hi hagués, ja que han desaparegut per complet els mosaics que havien de trobar-se a l'absis i a l'arc de triomf, llocs on podien estar narrades (tal com succeeix a la basílica de Santa Maria Major de Roma).", "response": "Ravenna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5624406080487738", "instruction": "On és l'exercit d'Aureliano?", "context": "La reina Zenobia, el seu amant Arsace i els sacerdots ofereixen sacrificis al temple d'Isis i preguen per l'alliberament del perill que representa l'exèrcit romà que s'acosta. El general Oraspe entra al so de la música marcial i anuncia que l'exèrcit d'Aureliano està als afores de Palmira. Arsace ofereix les seves tropes perses per defensar la ciutat, però després d'una escena de batalla fora de la ciutat, els perses són derrotats. Mentre els soldats romans celebren la seva victòria, Aureliano arriba i interroga a Arsace, ara pres, i aquest li respon amb dignitat que li agrada Zenobia i està disposat a morir per ella.", "response": "als afores de Palmira", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28277217120025044", "instruction": "On està col·locada gran part de l'obra de Subirachs?", "context": "El 1956 començà la seva col·laboració amb l'agència publicitària Zen, fundada i dirigida per Francesca Granados i Alexandre Cirici, on va rebre nombrosos encàrrecs per empreses i entitats de tota Catalunya. Gran part de l'obra de Subirachs està col·locada en espais públics, accessibles a tothom, una preferència personal de l'artista, que sovint afirmava que «l'art sense espectador no té raó de ser. L'art deu ser per a tots i, per tant, el millor és que estigui emplaçat en espais públics». El 1957 va rebre el seu primer encàrrec per una obra pública, Forma 212, situada a les Llars Mundet de Barcelona, la qual va ser la primera obra abstracta col·locada a la via pública de Barcelona. A aquesta obra va seguir tres anys més tard Evocació marinera, situada al barri de la Barceloneta, la qual va causar certa polèmica per les seves formes abstractes —que no va tenir l'obra anterior per trobar-se a la perifèria de la ciutat—. Posteriorment, entre 1959 i 1961, realitzà la façana del santuari de la Mare de Déu del Camí a Lleó, i des de llavors va rebre nombrosos encàrrecs per indrets públics de tot el món.", "response": "en espais públics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6377819828649088", "instruction": "On es va penjar la pancarta en contra del rei Felipe VI?", "context": "Els Mossos d'Esquadra han retirat per ordre de la fiscalia la pancarta en contra del rei Felipe VI que un grup de desconeguts va penjar dissabte a la matinada a la plaça Major de Vic (Osona). Acaben de despenjar la banderola del borbó que presidia la plaça major de Vic des del matí. pic.twitter.com/PFUkimcTmr — cristina vilaro 🎗 (@crisvilaro) January 11, 2020 El cartell, d'uns set metres de llargada, estava penjat d'una grua d'obres que hi ha situada en aquest punt i s'hi podia veure la imatge del monarca cap per avall i el lema 'No tenim rei'. La pancarta de Felipe VI del revés a la plaça Major de Vic, molt freqüentada els dissabtes pel mercat setmanal, ha tingut un gran ressò a les xarxes socials. De fet, el CDR de la ciutat ha publicat un vídeo de l'acció. Avui dissabte, coincidint amb un cap de setmana d'inici de les rebaixes i enmig de la boira, la Plaça Major de #Vic es desperta amb el lema 'NO TENIM REI' i una imatge d'aquest al revés.", "response": "a la plaça Major de Vic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41166299593071276", "instruction": "On busquen menjar els pandes vermells?", "context": "El panda vermell de l'Himàlaia, tot i tenir un aparell digestiu més adaptat a una dieta carnívora, és un animal omnívor que s'alimenta principalment de bambú, tot i que no és capaç de digerir la cel·lulosa; per tant, es veu obligat a consumir grans quantitats de bambú per sobreviure. La seva dieta es compon d'aproximadament dos terços de bambú i la complementa amb baies, fruits, bolets, arrels, glans, liquen i gramínies, a més d'alimentar-se ocasionalment de cries d'ocells, ous, petits rosegadors i insectes. En captivitat, també s'alimenta de carn. Els pandes vermells són excel·lents escaladors i busquen menjar bàsicament dalt d'arbres.", "response": "dalt d'arbres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5885286893229332", "instruction": "On ha fet pública Vicent Soler la possibilitat de que es prorroguen els pressupostos per a l'exercici següents?", "context": "El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, no descarta que la Generalitat hagi de prorrogar el pressupost d'enguany per a l'exercici següent, un fet insòlit en els comptes del País Valencià. Soler ho ha anunciat en la conferència de premsa després del ple del Consell, que extraordinàriament s'ha fet un dilluns. Ha dit que el govern valencià avalua 'tranquil·lament' els pros i contres d'una pròrroga del pressupost. Sobre això, ha afegit que és possible que es disposi de la informació relativa a la liquidació del 2017, però no la relativa al pagament de les bestretes, cosa que implica un risc a l'hora de pressupostar els ingressos: 'Et pots equivocar molt', ha dit. Quant a les retallades, que es presentaran la setmana entrant, ha assenyalat que qualsevol modificació tindrà l'aprovació dels tres integrants del govern i s'explicaran a les Corts el 15 d'octubre. Aquestes són algunes de les iniciatives que ha fet públiques Vicent Soler, a les quals ha afegit la creació d'un observatori fiscal, l'obligatorietat d'un auditor intern en les fundacions públiques i l'ampliació del pla d'inversions productives i per a sol·licitar la protecció de l'horta.", "response": "en la conferència de premsa després del ple del Consell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16782192471268687", "instruction": "On es troba només la figura del bisbe?", "context": "De les tres taules que es conserven al MNAC, la central representa un Calvari o crucifixió, un tema que ocupava habitualment aquesta ubicació als retaules d'Huguet. A banda dels personatges propis de la crucifixió, sant Joan sostenint la Mare de Déu, les tres maries, Jesús i els lladres; a la dreta s'observa un bisbe a cavall que representa un dels prínceps dels sacerdots que es descriuen a tres dels evangelis canònics increpant Jesús crucificat. Una imatge que es troba a altres pintures de Lluís Borrassà, Joan Mates i Bernat Martorell. El mateix Huguet va fer servir la figura del bisbe a l'escena de la crucifixió del Retaule de Sant Miquel del gremi dels Tenedors del MNAC i al Retaule dels sants Abdó i Senén. Aquesta figura només es troba a la pintura gòtica catalana.", "response": "a la pintura gòtica catalana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5226852788879038", "instruction": "On comença la part oral del judici?", "context": "Avui comença a Madrid, formalment, la part oral del judici contra el Parlament de Catalunya i el govern i contra els dos dirigents socials de l'independentisme, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. El judici comença amb la vista de les qüestions prèvies, la part diguem-ne més burocràtica, i amb l'absència dels presos, que continuen tancats als Lledoners, al Mas d'Enric i al Puig de les Basses. Aquest judici és una autèntica vergonya. S'han inventat els fets, els han manipulats de cap a cap, han falsejat testimonis, han menystingut tot allò que no han volgut veure. La justícia espanyola, fins i tot, s'ha desentès de les demolidores conclusions d'algunes altres justícies europees, especialment l'alemanya. Simplement, han apartat els exiliats pensant-se que així la causa no quedaria contaminada.", "response": "Madrid", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.355475283732008", "instruction": "On s'han localitzat els compsognàtids?", "context": "Compsognathus dóna nom a la família dels compsognàtids, un grup compost principalment de petits dinosaures del Juràssic superior i Cretaci inferior de la Xina, Europa i Sud-amèrica. Durant molts anys en fou l'únic membre conegut; tanmateix, en les últimes dècades els paleontòlegs han descobert diversos gèneres relacionats. El clade inclou Aristosuchus, Huaxiagnathus, Mirischia, Sinosauropteryx, potser Juravenator i Scipionyx. En el passat, Mononykus fou proposat com membre de la família, però això fou refutat per Chen i coautors en un document del 1998; consideraren les semblances entre Mononykus i compsognàtids un resultat d'evolució convergent. La posició de Compsognathus i els seus parents dins del grup dels celurosaures és incerta. Alguns, com ara l'expert en teròpodes Thomas Holtz Jr. i els coautors Ralph Molnar i Phil Currie, al text de gran importància del 2004 Dinosauria, consideren aquesta família la més basal dels celurosaures, mentre que altres la consideren part dels maniraptors.", "response": "Xina, Europa i Sud-amèrica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7910048875700398", "instruction": "On s'ha presentat el programa del Fòrum d'Educació i Cultura Popular?", "context": "Si l'èxit d'un esdeveniment pot anticipar-se pel grau de participants que ha implicat la seva organització, el Fòrum d'Educació i Cultura Popular promet grans alegries. La presentació del programa, dimecres 17 de gener al Palau de la Virreina, ha tornat a demostrar la complicitat d'institucions públiques, entitats, professorat i acadèmics per aconseguir enfortir els lligams entre aquestes dos àmbits. Les principals mesures a potenciar emprendre seran debatudes en el marc de les jornades Som Cultura Popular 2018, que tindran lloc a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona entre el 25 i 28 de gener. Carme Ortoll ha definit el fòrum com una gran oportunitat “per fer viure i compartir la cultura popular”. La Directora General d'Educació Infantil i Primària ha agraït la col·laboració del centenar llarg de centres educatius que s'han posat amb contacte amb el Departament d'Ensenyament per a participar-hi. Una resposta, al seu entendre, que demostra el gran camí encara a recórrer “en l'impuls de noves experiències que ens facin ser una societat més rica”.", "response": "al Palau de la Virreina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.771769133599209", "instruction": "On va buscar refugi l'emperador per fugir dels Hōjō?", "context": "A principis del segle xiv el clan Hōjō es va enfrontar a un intent de restauració imperial, ara sota la figura de l'emperador Go-Daigo. Quan els Hōjō es van assabentar, van enviar un exèrcit des de Kamakura, però l'emperador va fugir abans que arribessin, emportant-se les insígnies imperials amb ell. L'emperador Go-Daigo va buscar refugi en Kasagi entre monjos guerrers que li van donar la benvinguda i es van preparar per a un possible atac.", "response": "en Kasagi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6365206431236661", "instruction": "On van fer la fotografia de la imatge del cartell «We Can Do It!»?", "context": "Molts creuen que el cartell «We Can Do It!» es va basar en una imatge monocroma de Geraldine Hoff feta per l'agència United Press a Ann Arbor (Michigan) als Estats Units a principis de 1942, quan ella tenia 17 anys. En la fotografia, Hoff porta lligat al cap un mocador tipus bandana amb punts, i s'inclina sobre una màquina estampadora de metall mentre manipula els controls a l'alçada de les seves cames. Hoff va deixar la feina a la fàbrica poc després que es fes la fotografia quan es va assabentar que la màquina estampadora havia lesionat la mà de l'anterior operari, ja que temia posar en perill la seva afició a tocar el violoncel. Va trobar una altra feina com a mesuradora de temps en una altra fàbrica.", "response": "a Ann Arbor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.667877188723959", "instruction": "On estava empleat Franz Seydelmann des del 1772?", "context": "El 1788 el compositor alemany Franz Seydelmann, des del 1772 empleat a la cort de Dresden, va compondre una òpera sobre un llibret en italià de Caterino Mazzolà, Il turco in Italia, que volia continuar l'èxit obtingut en la seva anterior òpera, una exploració sobre l'exotisme amb el mateix llibretista Il mostro ossia Da gratitudine amore. Mazzolà, qui havia conegut tant a Casanova com a Lorenzo Da Ponte a Venècia, va ser nomenat poeta de la cort de Dresden el 1780, on va ser acompanyat per un temps per Da Ponte. Va col·laborar amb Salieri a Viena i el 1791 hi va treballar breument, potser al costat de Mozart, a qui potser va influir perquè elegís el llibret de La flauta màgica, basada en el llibret maçònic de Mazzolà Osiride. Va ser, en tot cas, Mazzolà el qui va adaptar el llibret de Metastasio de La clemenza di Tito de Mozart, una obra posada en escena a Praga al setembre de 1791. Constanze Mozart va veure la versió de Seydelmann d'Il turco in Italia a Viena el 1789, mentre el seu marit estava absent en un viatge a Potsdam. El llibret va ser utilitzat, també, el 1794 per l'alumne de Mozart Franz Xaver Süssmayr.", "response": "a la cort de Dresden", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7400153510079901", "instruction": "On ha baixat l'atur?", "context": "El nombre d'aturats registra un descens a les Balears i puja al Principat i al País Valencià. A les Illes l'atur baixa el gener en 2.503 persones respecte al mateix mes de l'any passat, la qual cosa suposa un descens del 3,99%. La xifra d'aturats en el primer mes de l'any és de 60.216, segons dades del ministeri de Treball espanyol. Si es compara el gener d'enguany amb el desembre passat, la desocupació va créixer a les illes un 0,56%, és a dir, 338 persones més sense treball. Les Balears són l'únic territori del país on l'atur registra un descens. Tant el Principat com el País Valencià han registrat un augment durant el primer mes del 2019.", "response": "Balears", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.44578001363060304", "instruction": "On va anar Martinů el 12 de gener de 1942?", "context": "El 12 de gener de 1942, Martinů va deixar França per anar a Lisboa i, finalment, a Nova York el 31 de març. Encara no feia un any que era als Estats Units quan, el 19 de desembre de 1941, va escriure una carta al director rus emigrat Serge Koussevitzky en la qual expressava el seu desig de compondre una simfonia per a l'Orquestra Simfònica de Boston per a la següent temporada. En resposta, a principis de 1942 Koussevitzky va encarregar una obra per a gran orquestra en memòria de la mort de la seva muller Natalie. De fet, el director la va voler honorar encarregant un seguit d'obres als músics més rellevants del moment mitjançant la Fundació Koussevitzky. Arran d'aquesta petició, Bartók escriuria el Concert per a orquestra, Stravinski una Oda, Milhaud la segona simfonia i Marc Blitzstein l'òpera Regina.", "response": "Lisboa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.26183448908173146", "instruction": "On es va traslladar Rodoreda?", "context": "Durant els mesos posteriors, la relació entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols fou sobretot a distància, i només esporàdicament es pogueren veure en persona. No fou fins a final d'agost de 1943, que Rodoreda es traslladà al número 43 del carrer Chauffour de Bordeus on es retrobà amb l'amant. A Bordeus hi visqué moments molts durs i cosia, segons paraules seves, «fins a l'embrutiment» en un magatzem durant gran part del dia, una feina que no li deixava temps per a escriure.", "response": "al número 43 del carrer Chauffour", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.939349085817454", "instruction": "On es va formar Puig?", "context": "En aquest sentit no podem deixar d'esmentar la figura d'Elies Rogent (1821–1897), fidel seguidor de les teories de Viollet-le-Duc. La seva influència en els restauradors de l'època va ser molt gran, també en Puig, el qual, format entre Catalunya i França, es va veure molt influenciat per les idees d'aquest arquitecte i tal com ja hem vist professor seu, que cercava, en ple moment de la Renaixença, les arrels catalanes en el seu passat medieval. L'obra culminant de Rogent on podem veure aplicats tots aquests criteris és la restauració del Monestir de Ripoll, per a la qual va elaborar un primer projecte el 1865 i un altre de definitiu el 1886, aprovat per l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.", "response": "entre Catalunya i França", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.013196375985744635", "instruction": "On s'ha reunit el Consell Nacional?", "context": "Una majoria de membres del Consell Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) ha demanat debatre i votar sobre la situació de revocació del seu encara coordinador, Joan Josep Nuet, que va anunciar concórrer a les eleccions espanyoles sota el nom de Sobiranistes i amb ERC, en comptes d'amb En Comú Podem, però no ha dimitit del seu càrrec a EUiA. En un comunicat, la formació ha explicat que el Consell Nacional s'ha reunit a Barcelona i 'davant l'anomalia que Nuet no hagi dimitit' ni que tampoc s'hagi presentat al Consell Nacional, el responsable de política institucional i coordinador de la Comissió Nacional, Toni Salado, ha presentat a la taula una petició per afegir dos punts d'urgència, que han estat denegats. Aquestes peticions eren debatre i votar sobre la revocatòria de Nuet i revocar també la Coordinació Col·legiada i la Comissió Nacional, però han estat refusades, així com nomenar una direcció provisional fins a la celebració d'una Assemblea Nacional extraordinària. La taula no ha acceptat aquesta modificació de l'ordre del dia 'esgrimint que l'apreciació de la urgència corresponia a la mateixa taula' i no als membres del Consell, encara que aquesta petició complia amb els requisits que indiquen els estatuts del partit. Aquest grup de membres del Consell Nacional ha anunciat que presentaran pròximament la petició per celebrar un nou Consell Nacional extraordinari per 'fer un debat democràtic i fer efectives les seves peticions'.", "response": "Barcelona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9177315157284125", "instruction": "On realitza Subirachs la seva primera exposició individual?", "context": "El 1948 realitzà la seva primera exposició individual a la Casa del Llibre de Barcelona, presentant deu escultures i sis dibuixos. A l'any següent participà en el II Saló d'Octubre de Barcelona, on exposà durant diversos anys seguits, fins a 1957. El 1950, juntament amb els escultors Francesc Torres Monsó i Josep Martí Sabé, i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datsira, fundà el grup Postectura, el qual fou presentat amb un manifest i una exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquest grup, d'efímera duració, es manifestava hereu del cubisme i el purisme i, segons Subirachs, «simbolitza la tendència d'humanització de l'art actual tenint com a mestre o precursor l'estil elemental constructiu que caracteritza un dels corrents artístics de la nostra època derivada de Cézanne».", "response": "a la Casa del Llibre de Barcelona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5759561883839829", "instruction": "On causen danys aquests èmbols en els cetacis un cop s'han encallat?", "context": "Una altra possible explicació dels encallaments són els exercicis de la marina militar efectuats mitjançant l'ús de sonar a mitjana freqüència, per la detecció de submarins. El 1996, dotze zífids s'encallaren a les costes de Grècia i les anàlisis autòptiques revelaren la presència d'una patologia caracteritzada per la presència d'èmbols gasosos a l'interior dels òrgans dels animals. Una vegada els cetacis s'han encallat, aquests èmbols els provoquen la mort a causa dels greus danys causats a l'aparell circulatori. Els encallaments han estat relacionats amb exercicis militars que es dugueren a terme dos dies abans que es produïssin.", "response": "a l'aparell circulatori", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36452861225653777", "instruction": "On es va retirar?", "context": "Encara amb els ressentiments i les contradiccions de la seva gestió durant la guerra, Golda Meir es retirà a viure al quibuts Revivim, a casa de la seva filla Sara, on visqué els darrers anys de la seva vida amb la leucèmia que patia ja en fase avançada. El 7 de desembre de 1978 fou ingressada a l'hospital Hadasa a Jerusalem on entrà en coma i morí l'endemà a causa del càncer a l'edat de 80 anys. Fou enterrada quatre dies després al panteó dels \"Grans de la Pàtria\", al Mont Herzl de Jerusalem.", "response": "al quibuts Revivim", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6793309729487265", "instruction": "On va tenir menys produccions Ciro?", "context": "Ciro va gaudir d'una certa estima fora de Ferrara, després d'haver patit canvis considerables. L'òpera va tenir més de trenta produccions a Itàlia abans del final de la dècada de 1820, un resultat notable. Va tenir menys actuacions a l'estranger (n'hi va haver a Viena, Lisboa i Londres), però a Alemanya hi havia només tres produccions: Munic (1816), Weimar (1819) i Dresden (1822). Al final de la dècada del 1820 va desaparèixer dels escenaris fins al 1988.", "response": "a l'estranger", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15165405702639734", "instruction": "On tornen Carolina i Paolino quan senten un soroll?", "context": "En plena nit, Carolina i Paolino es disposen a partir, però senten un soroll i tornen a la seva habitació. Elisetta en la seva tasca de vigilància, també ha sentit un soroll, però creu que es tracta del comte que ha entrat a l'habitació de Carolina. Convoca el pare i la tia i els explica la malifeta del comte, el qual surt dignament de la seva pròpia habitació deixant-los a tots sense arguments i avergonyits. Elisetta insisteix i truca a la porta de l'habitació de Carolina. De dins surten els esposos secrets, que s'agenollen davant el pare. Don Geronimo vol fer-los fora de casa, però Elisetta, veient que no té rival en realitat, li demana que els perdoni. La tia Fidalma, que ja veu que el seu somni d'amor se n'ha anat en orris, també decideix demanar indulgència per als joves. El comte, que encara que no oblida el dot, admira Elisetta, es declara disposat a casar-se, amb la qual cosa tothom està content i amb aquesta celebració joiosa es posa punt final a l'òpera.", "response": "a la seva habitació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9645305638061923", "instruction": "On s'aproximava la guerra?", "context": "Un altre cruent front de batalla va tenir lloc a Okinawa, en la qual la invasió va començar l'1 d'abril durant l'«Operació Iceberg». Mentrestant, el 5 d'abril el primer ministre Koiso Kuniaki va dimitir del seu càrrec mentre la guerra s'aproximava a les illes principals del Japó. Durant aquesta invasió van morir més de 12.000 nord-americans, mentre que en el bàndol japonès s'estimen 110.000 baixes. Estats Units va perdre més 36 vaixells i 368 van resultar danyats, la majoria per atacs kamikazes. Okinawa va caure finalment el 21 de juny, brindant als aliats una important base d'operacions.", "response": "a les illes principals del Japó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9127216040838182", "instruction": "On torna Aldimira?", "context": "Sigismondo es retira cap al bosc i Aldimira torna a casa. Ladislao i Zenovito han tornat i es troben. El primer demana al segon si té alguna filla i l'altre respon afirmativament. També li parla de la semblança entre la seva filla i l'extint Aldimira, fet que tranquil·litza una mica al primer ministre. Zenovito comença a relatar-li un plan que ha ideat per evitar la guerra: ja que la seva filla s'assembla tant a Aldimira, es podria portar a la cort i vestir-la amb vestidures reials. Quan arribi Ulderico al palau, presentaran a la noia davant d'ell i donat que la seva semblança és enorme, la confondrà amb la seva filla. El mateix Ulderico podrà comprovar que la seva filla no és morta i la pau se signarà al moment. A Ladislao li sembla bé la idea i va a buscar a Sigismondo per fer-li-ho saber. Zenovito es queda sol i s'alegra: per fi es podrà fer justícia amb Aldimira i el traïdor serà castigat (ària: Tu l'opra mia seconda).", "response": "a casa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7137425568282266", "instruction": "On es fabricava la pedra artificial que es va utilitzar en la construcció?", "context": "Durant el 1925 els guanyadors del concurs van realitzar el projecte executiu de l'avantprojecte presentat. Un dels temes més importants va ser aconseguir pactar la garantia de l'elaboració de l'obra en un temps determinat. Els mecanismes per portar-ho endavant es van basar en la racionalització dels elements arquitectònics cercant una repetició que fes guanyar temps. Tres materials van tenir un gran paper en la seva construcció: el formigó, la pedra artificial i el ferro. Segons van explicar els mateixos arquitectes la pedra artificial que es va utilitzar es fabricava a peu d'obra i es va realitzar en forma de T per tenir una bona adherència entre les peces als murs on s'aplicava.", "response": "a peu d'obra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.27973154339357353", "instruction": "On va ser exposada la seva obra?", "context": "Durant la seva vida, la seva obra fou reconeguda i admesa per ser exposada al Saló del Louvre el 1865, malgrat que alguns cops havia estat criticada i titllada de controvertida. Formà part del grup del Café Guerbois (1866). No deixà deixebles, però influí en pintors com Jean-Louis Forain, Mary Cassatt, Walter Sickert o Toulouse-Lautrec.", "response": "al Saló del Louvre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7391235176286945", "instruction": "On és majoritari el cristianisme ortodox?", "context": "De manera general, el cristianisme és la religió majoritària dels Estats europeus i americans –el protestantisme en les regions septentrionals d'ambdós continents, i el catolicisme en les regions meridionals, llevat de l'Europa oriental on el cristianisme ortodox és majoritari, i de Surinam on les religions índies són majoritàries. A l'Àfrica del Nord, l'Orient Pròxim i Indonèsia, l'islam és la religió majoritària i sovint la religió d'Estat, llevat del cas d'Israel, on el judaisme és la religió d'Estat i majoritària. A l'Àfrica subsahariana el cristianisme hi és majoritari, tot i que la presència de religions tribals és considerable. El budisme, el xintoisme, el confucianisme, així com d'altres religions xineses, són majoritàries en els diversos estats de l'est de l'Àsia, mentre que a l'Índia, hi ha nombroses religions autòctones.", "response": "Europa oriental", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.893456816181488", "instruction": "On ha presentat declaracions Toni Comín?", "context": "El número 2 de Junts per Catalunya a les eleccions europees, Toni Comín, ha assegurat que tornarà l'acta de diputat del parlament si ERC li ho demana: 'Faré el que ells vulguin', ha subratllat en declaracions a Catalunya Ràdio. I ha insistit que si el partit que presideix Oriol Junqueras considera que ha de tornar l'acta ho farà 'd'aquesta manera'. A més, Comín ha insistit en la importància de formar una llista unitària de cara a les europees que encapçali Junqueras per davant de Carles Puigdemont. Comín ha destacat la importància que part del 'govern a l'exili' pugui entrar a l'Eurocambra. Comín també ha explicat que ERC no li va oferir pas anar a les llistes de les europees, perquè els serveis jurídics del partit consideraven que no podria agafar l'acta d'eurodiputat ni tampoc formar part de la candidatura. Finalment, Comín s'ha decidit per concórrer amb Junts per Catalunya perquè veu 'opcions reals': 'No ens podem permetre el luxe de renunciar-hi, no estem tan bé com per no fer-ho', ha reflexionat.", "response": "Catalunya Ràdio", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.048254714118874054", "instruction": "On ha prestat declaració el sergent de la Guàrdia Civil?", "context": "El sergent de la Guàrdia Civil que va rebre l'impacte d'una cadira quan es disposava a entrar a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada el Primer d'Octubre ha declarat avui al jutjat 2 de Manresa en condició de testimoni. El responsable de les càrregues que hi va haver a l'exterior de l'institut ha explicat al tribunal que dos dies abans van saber que el cos actuaria en aquest col·legi. L'advocat de la defensa, David Casellas, ha destacat a l'ACN que era una revelació important, tenint en compte que fins ara 'sempre s'havia dit que s'havia reagrupat els agents el mateix dia i des d'allà se'ls havia dit on havien d'anar'. El sergent també ha explicat que en l'operatiu destacava la presència d'un capità a qui la defensa demanarà que se citi a declarar en condició d'investigat. Caps d'antiavalots espanyols contradiuen Nieto i Cobos i deixen al descobert l'actuació policíaca de l'1-O", "response": "al jutjat 2 de Manresa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12624491914302738", "instruction": "On està situada la finestra rodona?", "context": "Des de la finestra rodona situada a la part superior esquerra penetren uns rajos de sol que fan al·lusió a la perpètua virginitat de Maria, utilitzant l'al·legoria popular de sant Bernat «Així com la llum penetra a través de la finestra de vidre sense alterar-lo i travessa la seva forma sòlida amb subtilesa imperceptible, ni danyant-lo quan entra ni destruint-lo quan emergeix, així també la paraula de Déu, l'esplendor del Pare, es consigna a la cambra de la Mare de Déu per després sortir del seu interior». En moltes escenes de l'Anunciació, Déu es mostra en l'enviament del colom, símbol de l'Esperit Sant irradiant feixos de llum en presència de Maria. En aquest cas, els set rajos de sol que es veuen representen els set dons de l'Esperit Sant, però s'han substituït les tradicionals representacions de l'Esperit Sant per la presència del Fill de Déu que descendeix per la llum i porta una petita creu que anuncia la seva missió salvadora.", "response": "a la part superior esquerra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10857895008219576", "instruction": "On es trobava en el moment dels fets Lluís Armet?", "context": "Pel que fa a la primera presa de contacte amb la zona afectada, segons la versió d'Enpetrol els tècnics de l'empresa van presentar-se al lloc dels fets transcorreguts 15 minuts de les explosions, i es va posar en marxa el protocol d'emergència al cap de 20 minuts després de l'atemptat. A través del comunicat que va fer públic el grup petrolier, s'assegurava que els serveis de seguretat privada d'Enpetrol es van mobilitzar ràpidament per a començar a sufocar el foc de la refineria i que van intentar, sense èxit, contactar amb Protecció Civil del Morell, terme municipal en què es trobava la fàbrica de l'empresa. Per contra, diverses institucions com l'ajuntament de Tarragona, les forces de seguretat estatals i les associacions veïnals van rebatre aquestes declaracions, i van criticar durament l'actuació de la directiva d'Enpetrol, a la que van acusar de tardar més d'una hora a personar-se a les instal·lacions i de no facilitar cap informació sobre la naturalesa dels gasos escapats. En aquell moment, el director del complex, Lluís Armet Obach (i que una dècada abans havia estat responsable de la construcció del mateix) es trobava viatjant en tren cap a Madrid i va haver de precipitar la seva tornada a Tarragona.", "response": "viatjant en tren cap a Madrid", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8794502134435582", "instruction": "On es pot apreciar també el distanciament en el tractament escultòric?", "context": "En aquesta obra, la tècnica emprada es caracteritza per l'aplicació de pinzellades llargues i un dibuix de gran precisió. D'aquesta manera aconsegueix donar una notable corporeïtat a les figures, unes figures de molta elegància. Aquesta corporeïtat no aconsegueix, però, la sensació escultòrica que Robert Campin o Jan van Eyck donen a les seves figures, però s'hi aproxima. El distanciament en el tractament escultòric també es pot apreciar a la roba. Amb tot, Huguet manifesta una preocupació per la representació tridimensional sobre dues dimensions aplicant rudimentaris instruments de perspectiva amb la convergència dels terres enrajolats, així com un manifest interès per separar els diferents plans entre personatges mitjançant la mida d'aquests.", "response": "a la roba", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49352670078895255", "instruction": "On es situaria el capítol catedralici?", "context": "La col·locació del tabernacle o custòdia al retaule com a eix principal va ser a causa de l'interès especial que va tenir el Cardenal Cisneros en realçar el culte eucarístic. El contracte per a la seva realització es va signar el 23 de juny de 1500 entre els escultors Petit Juan i Rodrigo Alemán i el capítol catedralici: es faria en fusta daurada, i es col·locaria al carrer central del retaule, just sobre la predel·la. Després de la defunció de Petit Juan, Copín de Holanda es va fer càrrec de la realització dels dotze profetes que quedaven pendents per a la seva col·locació en la part baixa (prop del primer pis del tabernacle). Es consta que el treball va ser cobrat l'any 1509.", "response": "al carrer central del retaule, just sobre la predel·la", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2310528316445375", "instruction": "On estaria el teiera on cremi el foc de l'eucaristia?", "context": "La façana de la Glòria, que simbolitza la salvació de Crist, s'està construint al carrer de Mallorca. En aquesta façana Gaudí va preveure la construcció d'una gran escalinata que crearia un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'infern i estaria decorat amb dimonis, ídols i falsos déus, cismes, heretgies, etc. Al replà davant del baptisteri hi hauria un brollador d'aigua que representaria el riu d'aigua viva, de vint metres d'altura i, a l'altre costat —davant la capella de la Penitència— una teiera on cremi el foc de l'eucaristia. Gaudí va deixar l'estudi simbòlic i un model a escala 1:25, conegut per fragments i fotografies del model. Aquestes capelles tindran una porta directament al pòrtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria».", "response": "davant la capella de la Penitència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03122099985984028", "instruction": "On migren les cèl·lules dendrítiques madures?", "context": "Les cèl·lules dendrítiques immadures es caracteritzen per la seva gran activitat endocítica i el seu baix potencial d'activació de limfòcits T. Es dediquen a escorcollar constantment el medi que les envolta a la recerca de patògens com ara virus o bacteris. Ho fan mitjançant receptors de reconeixement de patrons (PRR) i receptors de tipus Toll (TLR). Els TLR reconeixen signatures químiques específiques que es troben en subconjunts de patògens. Les cèl·lules dendrítiques també poden fagocitar petites quantitats de membrana de cèl·lules pròpies vives, en un procés anomenat nibbling. Una vegada han entrat en contacte amb un antigen presentable, s'activen en cèl·lules dendrítiques madures i comencen a migrar als ganglis limfàtics. Les cèl·lules dendrítiques immadures fagociten els patògens i en degraden les proteïnes en petits fragments, i quan maduren presenten aquests fragments a la superfície cel·lular utilitzant molècules del Complex d'histocompatibilitat principal. Al mateix temps, sobreregulen receptors de la superfície cel·lular que fan de coreceptors en l'activació dels limfòcits T, com ara CD8 (B7.1), CD86 (B7.2) i CD40, millorant dràsticament la seva capacitat d'activar limfòcits T. També sobreregulen el CCR7, un receptor quimiotàctic que fa que una cèl·lula dendrítica viatgi pel flux sanguini fins a la melsa o pel sistema limfàtic fins a un gangli limfàtic. Aquí, actua com a cèl·lula presentadora d'antigen, activant limfòcits T col·laboradors i limfòcits T citotòxics, així com limfòcits B, presentant-los antígens derivats del patogen, juntament amb senyals coestimuladors no antigen específics.", "response": "als ganglis limfàtics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46585473428755864", "instruction": "On fou més generós?", "context": "Gounod va revisar l'estructura de l'obra en un temps molt curt. Aquesta nova versió aspirava a transformar aquesta opéra comique historique en una veritable grand opéra a l'estil de Meyerbeer. Va reemplaçar totes les parts parlades per recitatius cantats, va ampliar el preludi, va adjuntar un cantabile per De Thou (Sur le flot qui vous entraîne) i va compondre un nou final per a l'acte III, i també fou més generós en l'orquestració de l'himne final. Aquesta nova versió es va representar el 14 de novembre de 1877 a l'Opéra-Comique.", "response": "en l'orquestració de l'himne final", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.801165633687126", "instruction": "On es dissolen les proteïnes anticongelants que sintetitzen?", "context": "A l'oceà antàrtic viuen un centenar d'espècies del gènere Notothenioidea que sintetitzen un tipus de proteïnes anticongelants, que es dissolen dins la sang, i els permeten viure a temperatures de fins a -1,8 °C. Aquestes proteïnes tenen un mecanisme de funcionament diferent al del descens crioscòpic amb una efectivitat d'unes 500 vegades superior. Sembla que s'adhereixen als nuclis de cristal·lització del gel que es formen en un principi i n'impedeixen el seu posterior creixement.", "response": "dins la sang", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.655087082791834", "instruction": "On col·locaven la noblesa i el clergat als artistes en l'època de l'obra?", "context": "Adriana Lecouvreur és una obra molt exigent, molt difícil i, pel mateix, summament perillosa. Els personatges d'aquesta obra són complexos i tenen una profunda substància interpretativa, que representa un repte per l'actor que els encarna. En l'argument d'aquesta obra hi ha un complex entramat de conflictes, per a la comprensió cal recordar com, en l'època real del relat, la noblesa i el clergat col·locaven als artistes en un pla social baixíssim i és a partir d'aquesta dada que sorgeix el conflicte entre l'actriu Adriana Lecouvreur i les intrigues del comte de Saxònia i la princesa de Bouillon.", "response": "en un pla social baixíssim", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9146861377440079", "instruction": "On es van produir les manifestacions?", "context": "El dia va transcórrer amb total normalitat amb afectacions puntuals a l'inici de la vaga amb els piquets i els aldarulls a les principals capitals i punts de venda. Moltes publicacions i webs locals van destacar la tranquil·litat que es vivia durant la vaga general al seu municipi o àmbit territorial. A la tarda es van produir manifestacions a totes les grans poblacions d'Espanya.", "response": "a totes les grans poblacions d'Espanya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.27635078525249823", "instruction": "On hi ha major incidència de càncer de pulmó i malalties pulmonars?", "context": "Estudis posteriors indiquen que aquesta relació es troba estretament relacionada amb el contingut d'asbests en el talc. És àmpliament acceptat per algunes fonts mèdiques que si el talc conté asbests, aquest pot produir càncer quan és inhalat; en cas de no contenir asbests, la relació entre talc i càncer és més dubtosa. Els càncers atribuïts al talc són principalment el càncer de pulmó i el d'ovaris, tot i que algunes fonts també el relacionen amb els càncers d'estómac i de coll d'úter. Diversos estudis realitzats en treballadors miners en explotacions de talc han demostrat una major incidència en casos de càncer de pulmó i malalties pulmonars respecte a la mitjana; en aquests casos, el talc com que no es trobava processat en les mines, contenia asbests, al contrari dels productes derivats utilitzats en els països desenvolupats. A l'hora de llegir els estudis també s'ha de tenir en compte que en els ambients miners es generen grans quantitats de pols i aerosols que poden produir altres malalties pulmonars, com ara la silicosi, i que no estarien relacionades amb la inhalació del talc; un altre causant de càncer aliè al talc en aquest context pot ser la presència de radó en els ambients miners. La malaltia causada per la inhalació de talc similar a la silicosi s'anomena talcosi; aquesta malaltia també pot ser causada per la introducció intravenosa d'heroïna adulterada amb talc.", "response": "en treballadors miners", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7669493404878112", "instruction": "On va patir Joan Comorera l'atemptat?", "context": "Al pis dels Milà, el principal, va instal·lar el seu habitatge particular en Joan Comorera, secretari general del partit i conseller d'Economia de la Generalitat durant bona part de la guerra. L'any 1937, Comorera va patir un atemptat sense conseqüències a la porta de la Pedrera i es va construir un refugi al soterrani per a protegir-se dels bombardeigs. Quan varen entrar les tropes franquistes a la ciutat, els Comorera varen haver de fugir i els Milà varen retornar a casa seva.", "response": "a la porta de la Pedrera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.01896057641987481", "instruction": "On ha fet les declaracions Riera?", "context": "El diputat de la CUP Carles Riera creu que el desplegament de la República Catalana vindrà amb 'una onada de mobilitzacions massives'. 'No té cap mena de sentit autonomisme aquí i simbologia a l'exterior. No té sentit, entre més coses perquè serà contraproduent per a Puigdemont mateix, perquè el deixarà com una figura simbòlica sense capacitat real', ha dit en una entrevista a Europa Press. Per al diputat de la CUP, desplegar tots els instruments per a la construcció de la república, inclosos els de l'exterior, tindrà sentit si a Catalunya 'hi ha batalla, lluita, confrontació, desobediència i unilateralitat; si no, no serveix per a res'. Per això creu que les formacions polítiques han d'acompanyar la societat per fer possibles es condicions i els moments per a crear majories entorn al projecte de república, semblant a allò que es va produir el 3 d'octubre. Crida Nacional per la República 'La unitat no la trobarem a través de la negociació de partits.", "response": "Europa Press", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32057472681076093", "instruction": "On es va construir un odèon l'any 161?", "context": "Herodes Àtic, cònsol romà, escrivia al seu amic Ciceró parlant sobre Atenes amb gran entusiasme. Molts italians viatjaven a Atenes per visitar la ciutat, i els governants, junt amb els emperadors, van augmentar els monuments dins i fora de l'Acròpoli. Per exemple, l'any 161 es va construir gràcies a Herodes Àtic un odèon al costat del teatre de Dionís. Durant la invasió dels hèruls de l'any 267, aquest teatre va ser destruït i més tard la seva estructura va passar a formar part de les muralles. En passar els segles, la seva part inferior va quedar amagada per les bardisses, cosa que va fer pensar al viatger Niccolò de Martini que es tractava d'un pont. Al segle xix es van iniciar les excavacions i finalment va ser restaurat. Des de l'any 1957 s'hi realitzen normalment representacions i festivals.", "response": "al costat del teatre de Dionís", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3380058996621774", "instruction": "On s'havia de fer la presentació del projecte?", "context": "El Ministeri d'Afers Estrangers espanyol ha aturat el projecte del corredor 5G del Mediterrani, impulsat pel Departament de Polítiques Digitals en col·laboració amb Occitània i amb l'aval de la Comissió Europea. Segons Catalunya Ràdio, el ministeri de Josep Borrell ha fet pressió per paralitzar aquest projecte transfronterer que havia de ser un banc de proves per a projectes que investiguen en vehicles autònoms i connectats. Aquest corredor era una aposta de la Unió Europea, que per a finançar aquesta mena de projectes exigeix que siguin transfronterers; per això Catalunya l'havia preparat amb la col·laboració del govern d'Occitània. Se n'havia de fer la presentació el mes de juny passat a Bucarest, Romania, i hi havien d'assistir el conseller Jordi Puigneró, el vice-president de la regió d'Occitània i alts càrrecs de la Comissió Europea. Tanmateix, la intervenció de Borrell va fer que aquest acte es vetés. Segons fonts del Departament de Polítiques Digitals, el ministeri es va posar en contacte amb la Comissió Europea perquè suspengués l'acte, on s'havia d'aprovar un pla de treball i obrir el projecte del corredor 5G a fons europeus.", "response": "Bucarest", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2139734757948346", "instruction": "On va passar la seva primera joventut?", "context": "El jove Claus va passar la seva primera joventut en un pensionat catòlic, des de l'edat de divuit mesos fins als onze anys. Aquest fet va esdevenir una de les seves temàtiques recurrents i va alimentar un conflicte intel·lectual amb l'Església catòlica fins després de la seva mort. Més tard va titllar les monges del Pensionat Saint-Joseph d'Aalbeke de «Waffen-SS amb uniforme religiós». Les seves humanitats grecollatines va seguir als col·legis Sint-Amand a Kortrijk i Sint-Hendrik a Deinze. Vers la fi de la Segona Guerra Mundial va ser membre de la Joventut Nacionalsocialista de Flandes (NSJV). Amb altres membres, el 1944 va rebre una menció honorífica de l'ocupant alemany pel seu zel durant una operació de rescat després de «l'acció terrorista dels aliats.» Ell mateix mai no va amagar aquest episodi de la seva vida, en va parlar en intervius explicant com la propaganda alemanya va ser molt encisadora per a un jove adolescent a una Flandes a la qual a l'escola s'inculcava una veritat feta d'històries d'anglesos protestants que perseguien els pobres catòlics a Irlanda i de comunistes que violaven monges i mataven sacerdots a Espanya. Després de la guerra, son pare va ser condemnat i empresonat per col·laboracionisme, la impremta va ser destruïda en un acte de venjança i la mare va fugir a ca l'àvia a Astene.", "response": "en un pensionat catòlic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7477998342648707", "instruction": "On es situaven les tombes mogoles?", "context": "Estudis recents desmenteixen parcialment aquesta hipòtesi i llancen nova llum sobre el disseny del Taj Mahal. Totes les altres grans tombes mogoles se situaven en jardins formant una creu, amb el mausoleu en el centre. El Taj Mahal, per contra, s'ha disposat en forma d'una gran \"T\" amb el mausoleu en un extrem. El rastre de les ruïnes en la riba oposada del riu estén no obstant això el disseny fins a formar un esquema de creu, on el riu es convertiria en canal central d'un gran chahar bagh. El color negre sembla producte de l'acció del temps sobre els marbres blancs originalment abandonats allí. Els arqueòlegs han denominat a aquest segon i mai construït Taj, com el \"Mahtab Bagh\", o \"Jardí de la llum de lluna\".", "response": "en jardins", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2480192317191262", "instruction": "On va ser presentada l'obra?", "context": "L'obra Enterrament a Ornans va ser presentada al Saló de París de 1850 on, malgrat ésser premiada amb la segona medalla, va ser molt mal rebuda pels crítics indignats en veure que un treball tan gran (6,68 metres per 3,15 metres) representés una «anècdota popular» amb tanta serietat. El format panoràmic estava aleshores reservat per a les grans escenes històriques, mitològiques o religioses. La composició recorda La coronació de Napoleó, del pintor Jacques-Louis David.[cal citació]", "response": "al Saló de París", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5746115087050669", "instruction": "On esmorzaran els caps d'estat i de govern de la Unió Europea?", "context": "Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea discuteixen demà en un esmorzar informal a Brussel·les, al qual no ha estat convidat el primer ministre britànic, David Cameron, quines són les fórmules per avançar en el projecte europeu després de la sortida del Regne Unit i assegurar la fortalesa de la Unió. 'Europa ha d'aportar més respostes concretes i visibles per als ciutadans. Hi ha certa percepció de tecnocràcia, no funciona', ha alertat el primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, en la seva arribada a la reunió extraordinària a 27. Segons l'opinió del dirigent belga, existeix un risc d”immobilisme' quan es pretén 'decidir tot a 27', per la qual cosa s'ha declarat defensor d'una Europa 'de diverses velocitats', que permeti avançar més ràpid als països que així ho desitgin. 'La il·lusió de fer-ho tot a 27 crea una percepció d'immobilisme', ha insistit Michel, per després confiar que el suport britànic a la sortida del club comunitari serveixi d”alerta' per a la resta d'estats membre. Segons el parer de la presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaite, els líders de la Unió Europea han de mostrar unitat i prioritzar en les seves decisions aquells reptes que preocupen els ciutadans abans que els que ells identifiquin.", "response": "Brussel·les", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6840022163915467", "instruction": "On havien d'esperar els Guàrdies Civils?", "context": "La Fiscalia no considera que el Govern li hagi negat l'accés al Palau quan s'hi ha personat amb agents de la Guàrdia Civil per demanar documentació sobre el 'cas 3%'. Segons el Govern, el conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha ordenat que els agents no entressin físicament al Palau i que s'esperessin en una sala que hi ha a la zona de les cotxeres. En canvi, fonts de la Fiscalia han remarcat que els investigadors no tenien previst fer cap escorcoll a Palau i que és decisió del requerit determinar on s'espera la policia i la fiscalia mentre els faciliten la informació demanada. Les mateixes fonts han destacat la col·laboració de les institucions, que han lliurat tot el que han demanat. La Guàrdia Civil s'ha personat aquest dijous al Palau de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, el Departament de Justícia i el CTTI per demanar informació sobre el 'cas 3%' per ordre del jutge del TSJC Carlos Ramos, que instrueix la peça separada contra l'exconseller de Justícia i diputat no adscrit Germà Gordó. A excepció del CTTI, on sí que s'ha fet un escorcoll, a les altres tres institucions s'han fet requeriments d'informació.", "response": "en una sala que hi ha a la zona de les cotxeres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.955925080653935", "instruction": "On es farà l'assemblea general ordinària?", "context": "L'ANC presentarà per primera vegada números vermells en un exercici: 132.049 euros de dèficit el 2015. Així consta en la documentació de l'assemblea general ordinària del 17 d'abril vinent a Manresa. L'informe econòmic (pdf), signat pel tresorer de l'entitat, atribueix aquest dèficit a 'diferents actuacions dels organismes de l'estat espanyol'. Concretament, per una multa de 83.000 euros de l'agència de protecció de dades, pel robatori de dades de què va ser víctima l'ANC en l'assemblea del 2014 a Tarragona; i per l'increment de l'IVA a pagar arran d'una inspecció d'hisenda. Entre una cosa i l'altra, 245.000 euros. Després de quatre exercicis econòmics aquesta és la primera vegada que l'entitat tanca amb pèrdues.", "response": "Manresa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6915944972995213", "instruction": "On és la franja horitzontal de núvols?", "context": "Al costat de Crist apareixen Moisès i Elies, representats com dos ancians barbuts i amb unes grans vestimentes que donen moviment a les figures; als seus peus hi ha una franja horitzontal de núvols. A sota, hi ha les figures dels tres apòstols –Joan, Pere i Jaume–, que ens fan recordar el bon fer dels escultors hel·lenístics, especialment pel que fa a la figura de l'apòstol Joan. Cal tenir present que a Itàlia, Berruguete havia copiat l'escultura de Laocoont i els seus fills. Als extrems, hi ha diversos angelets que serveixen com l'acabament de la part inferior d'una arquitectura de balustres de fusta daurada, que emmarquen tot el grup escultòric. Sobre aquesta arquitectura, a tots dos costats, apareixen els escuts del cardenal Silíceo i, a l'arc central, el Pare Etern.", "response": "als seus peus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.37375044611816166", "instruction": "On diu Moore que hi ha l'èmfasi de la cançó?", "context": "Després que Martin decidís que «Only a Northern Song» no era prou bona per incloure-la a Sgt. Pepper, Harrison escrigué «Within You Without You», inspirada en la música clàssica hindustànica. MacDonald descriu la pista com un «assaig ambiciós en una fusió i filosofia meditativa interculturals» que la majoria de comentaristes titllen d'avorrit; els crítics afirmen que manca d'«interès harmònic» i que la lletra és «beatífica ... didàctica i antiquada».[nb 24] Tanmateix, Moore defensa l'èmfasi de la cançó en la melodia en lloc de l'harmonia com un atribut totalment apropiat per al gènere. Caracteritza la resposta crítica com «extremadament variada», apuntant que Goldstein identifica la pista com un dels punts forts de l'àlbum i que d'altres la veuen com un sumari apte del material de la primera cara. MacDonald considera la cançó com una «desviació distant» del so dels Beatles i un «assoliment remarcable» que representa la «consciència» de l'LP. Womack hi coincideix, assegurant que «ben bé podria dir-se, l'ànima ètica de l'àlbum». Maximitzant la «capacitat d'expressivitat» de l'enregistrament, la pista inclou un tempo rubato sense precedents en el catàleg dels Beatles. El to de la cançó prové de l'escala oriental Khamaj, similar al mode mixolidi occidental.[nb 25] La pista s'acaba amb una explosió de rialles que alguns oients interpreten com una burla de la cançó, però Harrison explica: «Després de tot aquell material indi un vol una mica de alleujament. És un alliberament després de cinc minuts de música trista ... Se suposa que havies de sentir el públic en tot cas, ja que escolten el show del Sergeant Pepper. Aquest era l'estil de l'àlbum.»[nb 26] Martin emprà el moment de lleugeresa per succeir-lo amb la que ell anomena «pista còmica» de l'àlbum: «When I'm Sixty-Four».", "response": "en la melodia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6286742710872648", "instruction": "On van prendre la fotografia de la imatge?", "context": "L'any 2011, a partir d'un arxiu de les fotografies, el professor James J. Kimble va identificar la dona de la imatge com Naomi Parker. La foto és una de les sèries de fotografies preses a l'Estació aeronaval de l'Alameda de Califòrnia, on Naomi i la seva germana estan treballant en el muntatge d'aeronaus durant el març de 1942. Aquestes imatges es van publicar a diversos diaris i revistes a l'abril de 1942, en un moment en què Doyle encara assistia a l'escola secundària a Michigan. El febrer de 2015, Kimble va entrevistar a les germanes Naomi i Ada Parker, de 93 i 91 anys, que van afirmar que feia cinc anys que coneixien la identificació incorrecta de la foto però que el registre històric va rebutjar la seva petició de rectificació. Naomi Parker Fraley va morir el 20 de gener de 2018 a l'edat de 96 anys.", "response": "a l'Estació aeronaval de l'Alameda de Califòrnia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.962578680694884", "instruction": "On ocupa un escó Javier Nart?", "context": "El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha exigit a l'eurodiputat Javier Nart que, després d'haver decidit abandonar el partit, renunciï al seu escó al Parlament Europeu i al sou que aporta, i que torni al seu lloc de treball. Després d'afirmar que Nart 'ha fet una bona feina' a l'eurocambra, Rivera ha dit que li agradaria que no hagués decidit 'donar un cop de porta' en marxar de la formació taronja, amb qui va obtenir un escó en les eleccions del 2014 i en les d'enguany. Segons Rivera, si un diputat ja no milita en el seu partit, 'no es queda amb un sou per a cinc anys, ni amb l'escó i els recursos i assessors' que comporta. 'Vas al teu lloc de treball i treballes', ha declarat en una entrevista a Antena 3 recollida per Europa Press. Rivera considera que la posició de Nart – que se'n va del partit després d'haver abandonat l'executiva a finals de juny – 'no és ètica', i suposa un incompliment del compromís que assumeixen per escrit tots els candidats de Cs, per la qual cosa la sortida del partit implica renunciar també a l'escó.", "response": "al Parlament Europeu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31357285045403005", "instruction": "On van lluitar molts castellarencs?", "context": "Com a la gran majoria de pobles i ciutats catalanes, molts castellarencs lluiten a la guerra civil espanyola, i altres segueixen lluitant després a la Segona Guerra Mundial. Els arxius d'història deixen informació de casos com el de Francesc Valls i Llinares, que lluita al bàndol republicà i amb l'exèrcit francès i sobreviu al camp de concentració de Gusen; Ramon Puigdelloses Sastre mort al camp de Gusen; Francesc Comellas i Llinares, també empresonat a Mauthausen. i Isidro Planas Riera que lluita al bàndol republicà i amb l'exèrcit francès i sobreviu al camp de concentració de Konigsberg.", "response": "a la guerra civil espanyola", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8296325993499319", "instruction": "On duen el distintiu d'art els llibres i les revistes que es venen als nois i les noies?", "context": "Principalment el mercat del manga es classifica per l'edat i el sexe dels públics destinataris. En particular, els llibres i les revistes que es venen als nois (shonen) i les noies (shojo) porten un distintiu d'art en la coberta i es col·loquen en diferents plataformes en la majoria de les llibreries. A causa de la croada de lectors, la resposta dels consumidors no està limitada per la demografia. Per exemple, els lectors de la subscripció d'una sèrie destinada a les nenes i així successivament.", "response": "en la coberta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3971229886387386", "instruction": "On estaven situats principalment els crítics de la música txeca?", "context": "En aquests moments de sentiments contradictoris era necessària una creació a la capital txeca però no confiava en la comunitat musical de la capital perquè no podia dictar plenament la seva elecció dramàtica i musical. D'altra banda, sabia que podia comptar amb els seus a Brno, no només amb la dedicació de František Neumann, sinó també amb la seva lleialtat. També sabia que, ara, amb la fama aconseguida, una creació a Brno no quedaria en un simple esdeveniment provincial i els crítics de la música txeca, situats principalment a la capital, es veurien obligats a considerar-la.", "response": "a la capital", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.756133316989903", "instruction": "On es va afiliar Kaspàrov?", "context": "Kaspàrov va anunciar la seva retirada de la competició professional el 10 de març de 2005, tot just després de proclamar-se guanyador del Torneig de Linares, per a dedicar-se a la política i l'escriptura. Va formar el Front Civil Unit i es va afiliar a L'Altra Rússia, una coalició d'oposició al govern electe de Vladímir Putin. Entrà a la carrera presidencial per les eleccions legislatives russes de 2008, tot i que finalment la coalició L'Altra Rússia es retirà del procés electoral i no va concórrer a les eleccions de març de 2008. A despit del fet que és considerat al món occidental com a un símbol de l'oposició a Putin, en realitat el suport a Kaspàrov a Rússia no és massa gran.", "response": "a L'Altra Rússia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31790740947441776", "instruction": "On s'entreveu certa esperança?", "context": "El final és de difícil maneig, sobretot rítmicament, amb una energia cinètica pura amb poc descans. El final és un dels més bulliciosos i emocionants dels que es poden trobar en una obra simfònica del segle xx. Només en el moviment final, allegro non troppo, s'entreveu certa esperança, que d'alguna manera prefigura el que serà l'esperit de la Simfonia núm. 4.", "response": "en el moviment final", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6181899082181779", "instruction": "On estaven de vacances Waters, Mason i les seves esposes?", "context": "Malgrat que les pistes són diferents entre si Meddle és considerat generalment com un àlbum més cohesiu que el seu predecessor de 1970 «Atom Heart Mother». A«A Pillow Of Winds» segueix a l'instrumental «One Of These Days» i es distingeix per ser de les poques cançons d'amor acústiques i tranquil·les de tot el catàleg de Pink Floyd. Les dues cançons es fusionen entre si amb un efecte de so de vent, anticipant-se a la tècnica que després usarien a Wish You Were Here. El títol «A Pillow of Winds» es va inspirar en els jocs de Mah-jong a què Waters i Mason, conjuntament amb les seves respectives esposes, jugaven durant unes vacances al sud de França.", "response": "al sud de França", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5693691799087793", "instruction": "On es va convocar la concentració per denunciar la violació de la dona de Reus?", "context": "Els Mossos d'Esquadra investiguen una violació de tres homes a una dona que va tenir lloc la nit del 12 al 13 de gener a Reus (Tarragona), ha informat el cos a l'agència Europa Press avui. Segons ha informat el 'Diari de Tarragona', la dona va denunciar divendres davant els Mossos d'Esquadra que havia estat víctima d'una agressió sexual en un descampat proper al parc del Trenet de la Misericòrdia, a Reus. El col·lectiu feminista L'Hora Violeta va convocar una concentració de rebot a la plaça del Mercadal a les 19.00 ahir per 'denunciar la violació múltiple a Reus, perpetuada per la cultura de la violació i la societat patriarcal'.", "response": "a la plaça del Mercadal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2000757114520776", "instruction": "On és el replà?", "context": "El replà de l'entresòl, al final d'aquesta primera escala, està fet totalment de mosaic romà amb motius geomètrics. Les parets de la caixa d'escala són del mateix to salmó amb unes sanefes esgrafiades. L'arrambador de l'escala està decorat amb peces ceràmiques amb volum que simulen les flors dels sòcols. Tots els mosaics de l'escala són obra de Lluís Brú i Salelles.", "response": "al final d'aquesta primera escala", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2180503329532576", "instruction": "On es va fer el rodatge d'interiors?", "context": "El rodatge va començar el 26 de juny de 2000 als 20th Century Fox Studios d'Austràlia. Després de dos mesos i mig, es va iniciar el rodatge en exteriors, primer al Palau Reial de Caserta, a Itàlia, on ja s'havien rodat les escenes del palau de Naboo de The Phantom Menace. Els jardins del llac de Como, també a Itàlia, van ser un altre dels paisatges usats per a la representació de Naboo. Tot seguit, l'equip es va traslladar al desert de Tunísia, on es van rodar les escenes del planeta Tatooine, com van fer en les anteriors pel·lícules de la saga. L'escena de la granja de la família Lars que apareix a La venjança dels Sith, quan Obi-Wan lliura el nadó Luke a Owen i Beru Lars, va ser gravada en aquest mateix lloc, així com les escenes de L'atac dels clons. Finalment, la ciutat de Sevilla, i més concretament la plaça d'Espanya, va servir com a paisatge per a la ciutat de Theed, capital de Naboo.", "response": "als 20th Century Fox Studios d'Austràlia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7273487656228229", "instruction": "On és la peça Spindle Piece?", "context": "El treball de Moore ha estat sovint objecte d'actes de vandalisme, especialment a Europa i Amèrica. La seva obra King and Queen (1952-1953) situada a Dumfries a Escòcia va ser decapitada el 1995 i d'altres van ser empastifades amb pintura blava a Leeds. Una de les seves figures reclinades va ser decapitada al Museu d'Art Modern de Nova York, la seva Spindle Piece (1968-1969) va ser objecte de vandalisme amb cadenes de metall a Houston, i una altra Seated Woman (1957-1958) va ser embrutada amb brea i plomes a Alemanya.", "response": "a Houston", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06434964798930087", "instruction": "On es va fer?", "context": "A finals de segle se celebrà un esdeveniment que suposà un gran impacte tant econòmic i social com urbanístic, artístic i cultural per la ciutat, l'Exposició Universal de 1888. Tingué lloc entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i es va dur a terme al parc de la Ciutadella. Aquest certamen va ser el banc de proves d'un nou estil artístic, el modernisme, que fins a començaments del segle XX fou el que imperà en l'àmbit arquitectònic i artístic a la ciutat, i va convertir a la Barcelona modernista, juntament amb la gòtica, en l'estil més definitori de la ciutat comtal.", "response": "al parc de la Ciutadella", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7549313093037144", "instruction": "On és la seu del TJUE?", "context": "El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que les hipoteques referenciades amb l'índex IRPH poden ser abusives. En la sentència, el tribunal amb seu a Luxemburg insta els tribunals espanyols a 'assegurar-se del caràcter clar i comprensible' de les clàusules de contractes dels préstecs hipotecaris i a substituir-les en cas que siguin considerades abusives amb l'objectiu de protegir els consumidors. El TJUE contradiu així la decisió del Tribunal Suprem espanyol, que considera que els préstecs hipotecaris referenciats a l'IRPH no poden sotmetre's a control judicial perquè no impliquen cap abús per part dels bancs.", "response": "Luxemburg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2704812417565712", "instruction": "On trobem el rostre de Crist?", "context": "A l'intradós de l'arc de triomf del presbiteri es desgrana un rosari de medallons amb els rostres de Crist a la clau de volta acompanyat dels dotze apòstols i dels sants Gervasi i Protasi (set rostres a cada costat). Es troben separats per parells de dofins i representen, d'esquerra a dreta, sant Gervasi; els apòstols Judes, Mateu, Bartomeu, Joan Evangelista, Andreu, Pere, Crist; els apòstols Pau, Jaume el Major, Felip, Tomàs, Jaume el Menor, Simó; i, finalment sant Protasi. Tots els apòstols presenten les seves iconografies particulars.", "response": "a la clau de volta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6674705897001626", "instruction": "On va tractar de viatjar per aconseguir més alumnes?", "context": "El 1804 va adquirir gran popularitat quan, durant un festival a Tòquio, va fer un dibuix de 240 metres quadrats d'un monjo budista que es deia Daruma. La seva fama el va portar a presentar-se poc després al shōgun Tokugawa Ienari en un concurs de talent, en què va competir contra un artista d'estil tradicional xinès, que ell va guanyar. Tres anys més tard va començar a il·lustrar tres llibres del novel·lista Takizawa Bakin, amb qui va tenir grans diferències. El 1812, a causa de la precària situació econòmica per la qual passava, va publicar Lliçons ràpides de dibuix simplificat i va començar a viatjar a Nagoya i Kioto per tractar d'aconseguir més alumnes. El 1814 va publicar el primer de quinze toms de sketches, anomenats manga, en els quals dibuixava coses que l'interessaven com persones, animals i Buda, entre altres coses. Durant els darrers anys de la dècada de 1820 va publicar la seva famosa sèrie Trenta-sis vistes del Mont Fuji i va ser tan popular que seguidament va haver d'afegir-hi deu estampes més.", "response": "Nagoya i Kioto", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5440344183937049", "instruction": "On resideix Laura Sánchez?", "context": "Laura Sánchez, una catalana resident a Austràlia, ha protagonitzat una heroïcitat que ha tingut ressò a tot el país. D'avui per demà, s'ha fet famosa per haver rescatat un cangur que nedava a mar oberta, a més d'un quilòmetre de la costa. Mitjans com The Sidney Morning Herald, l'edició anglesa de The Daily Telegraph o el Daily Mail britànic n'expliquen l'aventura. Sánchez, en companyia d'uns amics, va sortir dilluns al matí de la platja d'Arrawara per anar a bussejar. Es desplaçaven cap al nord amb una llanxa motora quan, tot d'una, van veure un cangur nedant a mar oberta. 'Vàrem veure que una cosa peluda surava a l'aigua.", "response": "Austràlia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34555182397358153", "instruction": "On li va produir ferides al noi l'agressió patida?", "context": "Un jove ha denunciat una agressió homòfoba per part d'un vigilant de la discoteca LTN Club d'Esparreguera. Segons que ha explicat al diari 'El Periódico', els fets van passar el dissabte, quan s'estava fent petons amb un altre noi al lavabo. El vigilant va forçar la porta i va alertar per la radioemissora que s'estava produint un acte sexual. Després va tancar el pestell i va donar-li quatre bufetades al noi, que va caure a terra mentre l'agressor cridava 'maricons'. L'agressió li va causar ferides al cap. 🔴 Dissabte dos joves gais van patir una agressió a una discoteca d'Esparraguera per un treballador de seguretat quan es feien un petó.", "response": "al cap", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2695609148807593", "instruction": "On es realitzarà el col·loqui amb Quim Torra?", "context": "Uns sis cents subscriptors de VilaWeb participaran aquest dimecres en un col·loqui obert amb el president de la Generalitat, Quim Torra. L'acte es farà a les set del vespre al Hall del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i serà conduït pel director de VilaWeb Vicent Partal. Tots els altres subscriptors podran seguir l'acte en directe per vídeo. Els subscriptors de VilaWeb, que cada nit reben un correu amb el qual poden llegir les notícies de l'endemà i descarregar-se el VilaWeb Paper, varen rebre aquestes festes la convocatòria i els primers en apuntar-se, per ordre de recepció dels correus, han omplert l'aforament previst per a l'acte. Al llarg de l'any VilaWeb organitza diversos actes per als seus subscriptors. En les pròximes setmanes s'anunciaran també els actes organitzats al voltant de l'Assemblea de Lectors que es faran en localitats de tots els Països Catalans.", "response": "al Hall del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8417986848227887", "instruction": "On hi ha un èmfasi en Rusalka?", "context": "Un aspecte important de la creació musical de Rusalka és el seu èmfasi en el paper de la natura. L'amor de Dvořák per la natura està prou documentada en la correspondència del compositor i en les memòries dels seus contemporanis. Si bé la seva admiració per la bellesa de la naturalesa havia sortit en treballs anteriors, mai s'expressa de manera tan eloqüent com en aquesta òpera. Aquí el concepte de la «naturalesa» és vist d'una manera molt complexa: Dvořák no es limita a presentar una imatge d'un paisatge magnífic com un mer teló de fons de la història; el converteix en un participant actiu en el destí dels seus personatges. Aquesta idea adquireix una forma concreta en els llargs intervals d'orquestra que sovint il·lustren la natura en determinats moments del dia o de la nit (l'intermezzo orquestral abans de l'arribada del Príncep a l'acte I, l'intermezzo abans de l'inici de la Polonesa en el segon acte, etc.).", "response": "en el paper de la natura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8841940419885578", "instruction": "On es pot apreciar l'angoixa en l'escena?", "context": "2. El diluvi (Gènesi, 6,5). El pintor representa l'escena amb un gran dramatisme: s'aprecia als rostres l'angoixa i l'horror davant la fúria dels elements. Segons Ascanio Condivi, primer biògraf de Miquel Àngel, aquesta va ser la primera escena que va pintar a la volta; les dificultats que va trobar en aquesta primera escena va fer que decidís de treballar sol, sense ajudants. Les figures, en posicions diverses, mostren escorços violents. L'estructura existent proporciona a l'escena la impressió de gran espai, en què la disminució de la mida de les figures d'acord amb la llunyania s'ha calculat a ull, sense complir cap càlcul matemàtic; la profunditat s'aconsegueix amb la dinàmica plàstica de les masses i amb el desequilibri de les dues masses asimètriques de les muntanyes dels costats i el buit que s'obre al centre. L'arca del fons s'aprecia com si fos una església, representada per Miquel Àngel com el símbol de la salvació.", "response": "als rostres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9288115668810156", "instruction": "On està Sogdiana?", "context": "L'arribada al poder de Darios III, després de diverses batalles, i el suport per part d'alguns governadors sàtrapes a Alexandre el Gran, va posar fi a la dinastia. Darios III va ser assassinat el 330 aC per Bessos de Bactriana. Alexandre va conquerir Bactriana sense massa dificultat. Només a Sogdiana, al nord de Bactriana, va trobar una resistència forta. Bactriana es va tornar una província del Regne de Macedònia.", "response": "al nord de Bactriana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3700490819436342", "instruction": "On s'exposa la mostra 'Punk. Els seus rastres en l'art contemporani'?", "context": "'No és una exposició sobre la cultura punk sinó sobre la seva influència en l'art'. Aquesta sentència resumeix a la perfecció la idea de la mostra 'Punk. Els seus rastres en l'art contemporani' que es pot veure a partir d'avui al Museu d'Art Contemporani de Barcelona. L'autor d'aquesta frase és el comissari de la mostra, David G Torres, que també sosté que algunes actituds típiques del 'punk' com ara l'inconformisme, el malestar, el soroll, la sexualitat, la violència i la protesta han perviscut en moltes expressions artístiques. La mostra, que procedeix del Centro de Arte 2 de Mayo de Madrid, arriba ampliada a Barcelona. La principal novetat és la incorporació d'un espai documental que parla dels trets del punk en la creació contemporània i un àmbit on els artistes reflecteixen el context de conflicte dels setanta.", "response": "al Museu d'Art Contemporani de Barcelona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8512837410793002", "instruction": "On comença l'acció?", "context": "Any 947, a la vora del llac de Garda, l'aventurer Berengario i el seu fill Aldebert, s'apoderen de la fortalesa de Canossa. L'emperador d'Alemanya, Ottone, ve a socórrer a Adelaide que estima a Aldebert. Els dos homes se la disputen. Ottone li ofereix l'amor i el tron, amb el que Adelaide acaba convertint-se en presonera, en ostatge i en penyora alternativament.", "response": "a la vora del llac de Garda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9141384458453382", "instruction": "On es va celebrar el Congrés Internacional Mercè Rodoreda?", "context": "L'any 2008, se celebrà l'any Rodoreda per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora, organitzat per la Fundació Mercè Rodoreda, l'Institut Ramon Llull, la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut d'Estudis Catalans per tal de donar a conèixer a Mercè Rodoreda i divulgar la seva obra. Els actes es distribuïren per les comarques de les províncies de Girona i Barcelona. Entre aquests actes hi hagué adaptacions teatrals de les novel·les rodoredianes, taules rodones, conferències, exposicions i audiovisuals sobre la vida de l'autora, noves traduccions i edicions d'obres de rodoredianes, entre altres. Dins dels actes de l'any Rodoreda destacà el Congrés Internacional Mercè Rodoreda que se celebrà de l'1 al 4 d'octubre a la ciutat de Barcelona on es reuniren un total de 150 especialistes de l'obra l'autora d'arreu del món.", "response": "Barcelona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5827698066989173", "instruction": "On s'afirma que Jesús és portat a Annàs?", "context": "Després de la seva detenció, Jesús és portat al Sanedrí, a l'òrgan judicial jueu. Els evangelis difereixen en els detalls dels judicis. En Mt 26:57, Mc 14:53 i Lc 22:54, Jesús és portat a la casa del gran sacerdot Caifàs, on és burlat i colpejat. L'endemà al matí els caps dels sacerdots i dels escribes el porten al consell. Jn 18:12-14 afirma que Jesús primer és portat a Annàs, que està per sobre de Caifàs, i després al gran sacerdot.", "response": "Jn 18:12", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.976439521289997", "instruction": "On és el Liceu?", "context": "Si ens centrem en Catalunya, el Liceu, un teatre de tanta tradició wagneriana, només ha ofert aquesta òpera en tres ocasions al llarg de la seva història: la primera va ser la temporada 1950-1951 amb el gran Max Lorenz en el rol del tribú; la segona, la temporada 2000-2001 en versió concert sota la direcció de Sebastian Weigle; i la tercera, la temporada 2012-2013, de nou en versió concert. Tanmateix, és curiós observar que tot i la poca presència de Rienzi al Liceu, la primera música de Wagner que es va interpretar al coliseu de La Rambla fou, precisament, l'obertura de Rienzi. Va ser el 6 de febrer de 1874.", "response": "Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7220544262451792", "instruction": "On trobem variants del llenguatge etrusc?", "context": "Encara no s'ha descobert cap prova que resolgui les connexions enigmàtiques d'aquests pobles de la mar. El mateix nom dels etruscs, rasna, no es presta a la derivació tirrena, encara que s'ha suggerit que es deriva d'una forma anterior, T'Rasna. La civilització etrusca s'ha estudiat, i el llenguatge s'ha desxifrat parcialment. Té variants i representants en les inscripcions egees, però poden també ser dels viatgers o colons etruscos durant la seva navegació abans que Roma destruís el seu poder.", "response": "es inscripcions egees", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.445134165219478", "instruction": "On vol ERC que assisteixi Aragonès?", "context": "ERC vol que el vice-president del govern, Pere Aragonès, també assisteixi a la taula de negociació entre la Generalitat i la Moncloa. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, s'ha mostrat 'contenta' perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, participi finalment a la taula de negociació, i ha afegit que 'seria del tot lògic' que Aragonès també en formés part. En declaracions a la premsa als passadissos del parlament, Vilalta també ha celebrat que Torra i el president espanyol, Pedro Sánchez, abracin la taula de negociació com a 'via de resolució del conflicte', després de la reunió entre els dos caps de govern, avui al migdia al Palau de la Generalitat. Ha destacat que la reunió d'avui era 'necessària i important' perquè cal apostar per la política i la negociació, i abandonar la repressió i la judicialització. Per la seva banda, la portaveu adjunta de JxCat, Gemma Geis, ha dit que la seva formació veuria 'evident' que Aragonès assisteixi a la taula de negociació. Geis, però, ha reivindicat el lideratge 'indiscutible' de Torra en aquesta taula de diàleg, ja que considera que el procés de negociació és entre els dos presidents.", "response": "a la taula de negociació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9492350678040787", "instruction": "On parla Helena amb els jueus?", "context": "El cicle de la franja inferior procedeix probablement d'un Codex purpureus. Es creu que devia constar de tres tires, però només se'n conserva una part de la primera: Helena parla amb els jueus a Jerusalem, un d'ells cerca la creu i en troba tres. Aquestes escenes les presideix un personatge reial, possiblement Constantí, que porta sobre el cap una corona del tipus kamelaukion d'estil romà d'Orient del segle xi, i, sobre les espatlles, la creu. Un manuscrit de l'època conservat a Vercelli (un antic manuscrit anglès del segle x) explica la història de la creu amb les mateixes escenes. També Iacopo da Varazze, en la seva famosa Llegenda àuria, escrita entre 1263 i 1272, en transmet una versió àmplia que va tenir una enorme difusió en el món medieval.", "response": "Jerusalem", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6296064625042566", "instruction": "On s'insereix l'escultura romànica?", "context": "L’escultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple. Així, l'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va desenvolupar entre el segle xi i,en correspondència amb les diferents parts d'Europa, el segle xii o la primera meitat del xiii.", "response": "dins de les metes artístiques de l'art romànic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4381358688634236", "instruction": "On va traslladar el seu domicili cap al 1914?", "context": "El 5 d'agost de 1892 va obtenir per concurs la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa, on es va traslladar i va desenvolupar la seva activitat professional durant 40 anys. En aquesta ciutat es va casar el 1895 amb Àngels Palet, de Can Palet. Va instal·lar el seu domicili i el despatx d'arquitecte al carrer de Topete, núm. 68; cap al 1914, però, es va traslladar definitivament a la casa pairal dels Parellada, al carrer del Puig Novell, núm. 13.", "response": "a la casa pairal dels Parellada, al carrer del Puig Novell, núm. 13", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7305535026902606", "instruction": "On van sorgir els càrtels?", "context": "Els càrtels van sorgir a Alemanya a la dècada de 1870, coincidint amb el creixement de l'economia en aquest país. Es considera que l'èxit que van obtenir va ser fins a cert punt responsable de la política exterior alemanya que conduiria a les dues guerres mundials. Durant la Primera Guerra Mundial, el govern alemany va utilitzar els càrtels per exportar armes i altres materials sintètics. Al llarg de les següents dues dècades les empreses alemanyes van seguir controlant d'una manera global la producció. Un dels càrtels més importants va ser l'IG Farbenindustrie, dins de l'activitat relacionada amb productes químics, destacant en la producció de tints, verins i medicaments, i única companyia alemanya amb el seu propi camp de concentració i predecessora directa de Bayer, BASF i Hoechst. En iniciar-se la II Guerra Mundial, gairebé tota la indústria alemanya estava organitzada al voltant de càrtels, promoguts i controlats pel govern, que van permetre un gran creixement en l'economia nacional gràcies a una balança de pagaments notablement positiva.", "response": "Alemanya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3276431304894256", "instruction": "On hem de situar l'estil de Lluís Borrassà?", "context": "La peça central, amb l'Enterrament de Jesús, la va pintar Lluís Borrassà el 1411 per a un retaule dedicat a Sant Antoni Abat, una obra encarregada el 24 de gener de 1408 al fuster Pere de Puig, pel que fa a l'estructura, i de la qual només es conserva aquesta peça. L'estil d'aquest artista s'ha de situar dins el gòtic internacional, diferent de l'italogòtic de Pere Serra, i posa més èmfasi en el dramatisme de les escenes, a través de la representació dels sentiments i els contrastos de color. És una obra del període de maduresa de Borrassà, que mostra uns personatges amb gran tensió anímica, mans crispades i rostres carregats d'emoció.", "response": "dins el gòtic internacional", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03539987774892572", "instruction": "On pertany el talc segons Nickel-Strunz?", "context": "Segons la classificació de Nickel-Strunz, el talc pertany a \"09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques\". Per a veure els minerals relacionats, vegeu: minerals relacionats. Segons la classificació de Dana, el talc forma part del grup 71.2 - Fil·losilicats amb plans d'anells hexagonals i plans d'anells hexagonals amb capes 2ː1.", "response": "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7258099578186863", "instruction": "On és la regió d'Apalàtxia?", "context": "La subespècie de uapití de les Muntanyes Rocalloses ha estat reintroduïda per organitzacions de caça i conservació a la regió d'Apalàtxia, a l'est dels Estats Units, on antigament vivia l'actualment extint uapití oriental. Després de la reintroducció de uapitís als estats de Kentucky, Carolina del Nord i Tennessee, migraren als estats veïns de Virgínia i Virgínia de l'Oest, on han establert poblacions permanents. Els uapitís també han estat introduïts a altres estats, com Pennsilvània, Michigan i Wisconsin. El 1989, les poblacions de uapití de les Muntanyes Rocalloses arribaven a 782.500 exemplars, mentre que la xifra total de uapitís nord-americans s'estimava a més d'un milió. S'estima que hi havia uns deu milions de uapitís en aquest continent abans de la colonització europea. Comptant els individus tant en captivitat com en llibertat, la població mundial de uapitís és d'aproximadament dos milions.", "response": "a l'est dels Estats Units", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6470534665915749", "instruction": "On van utilitzar un mecanisme d'animació facial?", "context": "D'altra banda, i a causa de la dificultat que suposava articular el rostre de la marioneta de Barbarbrat, l'equip de Weta va usar fons d'acció per canviar la cara per una altra de digital. Per això, van fer un escàner del cap de la marioneta i van crear un mecanisme d'animació facial similar al que van usar amb Gòl·lum. La resta d'ents va ser creat a partir de nou dissenys d'Alan Lee, als quals Weta va fer algunes modificacions per formar nombrosos ents diferents.", "response": "amb Gòl·lum", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45410723980061163", "instruction": "On està l'eslògan Més que un club?", "context": "Fa exactament cinc dies un grup de socis i seguidors culers van llançar públicament un manifest ('Més que un llaç') destinat a promoure un referèndum al FC Barcelona per a demanar als socis si creuen que la imatge corporativa del club ha d'incorporar el llaç groc. I en menys d'una setmana més de dues mil persones ja s'hi han afegit. Els cinquanta signants del manifest, entre els quals hi ha l'escriptor Màrius Serra, el diputat Ferran Civit, el músic Quico Pi de la Serra, el periodista esportiu Lu Martin i l'activista Liz Castro, demanen que el club demostri el suport als empresonats i als exiliats polítics i faci d'altaveu de la situació injusta que han de suportar. Avui que fa tot just un mes que ha començat el #JudiciProcés, engegem la campanya #MésqueunLlaç per demanar que el Barça es posi el llaç groc i doni suport als presos per tornar sent més que un club. Aquest és el video de campanya pic.twitter.com/j3lIwlosoU — #MesQueUnLlaç (@mesqueunllac) March 12, 2019 Proposen, entre més mesures, que s'afegeixi un llaç groc a les cadires de la segona graderia, on hi ha l'eslògan Més que un club. Els signants també proposen que sigui present a la sala de premsa perquè sigui visible quan els jugadors atenen els mitjans de comunicació.", "response": "a les cadires de la segona graderia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5651782838210553", "instruction": "On apareix també l'«usuari del dia»?", "context": "Els usuaris de Rosetta@home que prediuen estructures de proteïnes utilitzades per l'experiment CASP són mencionats a les publicacions científiques que tracten sobre els resultats corresponents. Els usuaris que prediuen l'estructura energèticament més favorable d'una determinada unitat de treball apareixen a la pàgina d'inici de Rosetta@home com a «predictor del dia», juntament amb tots els equips als quals pertanyin. Cada dia s'escull un «usuari del dia» a l'atzar d'entre tots els usuaris que s'han creat un perfil a Rosetta@home. L'«usuari del dia» també apareix a la portada.", "response": "a la portada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4679244321749988", "instruction": "On és El Compianto sul Cristo morto?", "context": "El Compianto sul Cristo morto (1463), de Niccolò dell'Arca, que es troba a l'església de Santa Maria de la Vita de Bolonya, és l'obra amb més similituds amb L'enterrament de Crist de Juni, que és a Valladolid. Consta també de set figures de mida natural. El sentit del dramatisme del moment és el que devia impressionar Juni, i més tard ell també el va reflectir a la seva obra. També és molt possible que rebés la influència del Compianto sul Cristo morto de Guido Mazzoni, que és a l'església de Sant Joan, a Mòdena; presenta els mateixos personatges i en posicions idèntiques.", "response": "a l'església de Santa Maria de la Vita de Bolonya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42057930759112594", "instruction": "On es va estrenar l'òpera?", "context": "L'estrena de l'òpera va tenir lloc al Teatre Nacional de Brno el 18 de desembre de 1926, sota la direcció de František Neumann i amb Alexandra Čvanová com a Emilia. Va ser la darrera estrena a la qual va assistir el compositor. Va obtenir un veritable èxit, confirmat quan va ser reposada a Praga dos anys després i a Alemanya l'any 1929, però no esdevingué realment popular fins a la producció de la companyia del Sadler's Wells de Londres l'any 1964. Tot i que es representa amb certa regularitat, no ha esdevingut part del nucli central del repertori com altres obres del compositor: Jenůfa, Kàtia Kabànova o La guineueta astuta.", "response": "al Teatre Nacional de Brno", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14947902045278305", "instruction": "On trobem l'escena principal del retaule?", "context": "Al pis inferior, l'escena principal que dóna nom al retaule està dedicada a l'Epifania o Adoració dels Reis Mags. La representació de l'Epifania podia tenir un sentit eucarístic quan es mostra junt amb altres com l'Últim Sopar o la Crucifixió, si aquestes no formen part del cicle de la Passió, sinó que es manifesta el sacrifici de Crist com una forma de pensament eclesiàstic que parla de l'Eucaristia com a via de participació en el sacrifici de Crist. L'Epifania representa el reconeixement del Messies per part dels representants de la humanitat pagana, la conversió cristiana i un signe de fidelitat i submissió a l'ésser diví. En aquest cas es produeix un mimetisme entre l'adoració dels reis cap a Jesús a l'escena de l'epifania i la dels comitents a l'escena de la crucifixió. Aquesta combinació de les dues icones no necessàriament comportava reunir dues taules, tal com es pot observar al Retaule de Santa Columba del flamenc Rogier van der Weyden, on dins del pessebre de l'escena principal de l'Epifania hi ha penjat un crucifix a la paret, una imatge clarament extemporània que relaciona el Nen acabat de néixer amb aquell que se sacrificarà per salvar la humanitat.", "response": "Al pis inferior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6206443841986417", "instruction": "On descansa el braç esquerre?", "context": "Al cap, la dama hi porta una mantellina, signe de castedat i un atribut freqüent en els retrats d'esposes. El braç esquerre descansa sobre la butaca i la mà dreta està damunt d'aquest braç. Aquesta actitud transmet serenitat i la idea que domina els seus sentiments.", "response": "sobre la butaca", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5165746591423525", "instruction": "On apareixen els comitents?", "context": "El panell central representa la imatge majestuosa de sant Vicenç vestit amb la dalmàtica de diaca amb adorns gravats en or igual que el nimbe. A les mans sosté els atributs de la palma del martiri i el llibre de l'Evangeli. A la part inferior hi apareixen, de mida diminuta, els comitents: un cavaller vestit amb malla que sosté el pavès i un frare dominicà; tots dos es troben en oració, de genolls i de perfil.", "response": "A la part inferior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4591084338138435", "instruction": "On era el seu estudi?", "context": "En la seva vessant docent, va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Compromès políticament amb el catalanisme fou un referent important, ja que impulsà la Lliga Regionalista que seria en pocs anys una força hegemònica a Catalunya. Alhora arribà a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme polític espanyol al voltant de la crisi del 1898. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic, estudis que realitzà en gran part en els darrers anys de la seva vida; destaca el seu estudi de la Masia Rocosa, un antic mas del segle xvii de la vila de Canet de Mar, propietat de la família Montaner, on es conserven una bona part de les maquetes en guix de les escultures i mostres de vitralls de la casa Lleó Morera.", "response": "Canet de Mar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.668451659052169", "instruction": "On va ser posada en escena La gazza ladra el mateix any?", "context": "El mateix any La gazza ladra va ser de nou posada en escena a Verona, Venècia i Florència; l'any següent a Pesaro, per a la inauguració del nou teatre, l'exposició ha estat comissariada pel mateix Rossini, que va intervenir amb talls i canvis en la partitura. També va introduir modificacions per a produccions subsegüents a Nàpols (1819 i 1820). Arran de l'estrena a París, l'any 1866, va tornar a modificar la partitura.", "response": "Verona, Venècia i Florència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.685668482255136", "instruction": "On miren els àngels turiferaris?", "context": "El batent de la coberta de la part anterior és completament llis, mentre que el posterior està dividit en tres quadrats separats per una sanefa de motius geomètrics i amb decoració d'entrellaçats vegetals al caire total de la tapa. La part central la cobreix un pantocràtor dintre d'una màndorla envoltat pels símbols dels quatre evangelistes. Als compartiments de tots dos costats s'hi troben dos àngels turiferaris en genuflexió que porten un encenser; ambdós miren cap al Pantocràtor.", "response": "al Pantocràtor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9639908931072876", "instruction": "On va ser decapitat l'apòstol Sant Jaume el Major?", "context": "Segons la llegenda, l'apòstol Sant Jaume el Major va portar el cristianisme als celtes de la península Ibèrica. L'any 44 va ser decapitat a Jerusalem. Les seves restes van ser portades posteriorment a Galícia en una barca de pedra. Arran de les persecucions romanes dels cristians d'Hispània, la seva tomba va ser abandonada en el segle tercer. Sempre segons la llegenda, aquesta tomba va ser descoberta l'any 814 per l'ermità Pelai (Pelagius), després de veure llums estranyes al cel nocturn. El bisbe Teodomir d'Iria va reconèixer aquest fet com un miracle i n'informà el rei Alfons II d'Astúries i Galícia (791-842). El rei va ordenar la construcció d'una capella en el lloc. Diu la llegenda que el rei va esdevenir el primer pelegrí d'aquest santuari. Això va ser seguit per una primera església l'any 829 i una altra el 899, església preromànica, per ordre del rei Alfons III d'Astúries, fent-ne gradualment un important lloc de peregrinació. L'any 997 aquesta església primitiva va ser reduïda a cendres per Almansor (938-1002), comandant de l'exèrcit del califa de Còrdova. Les portes i les campanes, portades per captius cristians a Còrdova, es van afegir a la mesquita Aljama. Quan Còrdova va ser presa pel rei Ferran III de Castella el 1236, aquestes mateixes portes i campanes van ser transportades per presoners musulmans a Toledo, i s'inclogueren a la catedral de Santa Maria de Toledo.", "response": "Jerusalem", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28165458887036265", "instruction": "On va acabar la composició?", "context": "També el 1915 és l'any en què conclou la composició Noches en los jardines de España a Cau Ferrat, Sitges, on havia estat convidat per Santiago Rusiñol. Aquesta obra va ser estrenada al Teatro Real de Madrid el 9 d'abril de 1916 pel pianista José Cubiles. A partir d'aquest moment comencen els contactes amb l'empresari dels Ballets Russos, Diàguilev, que s'havia mostrat interessat en representar les Noches en los jardines de España, opció que a Falla no li va semblar encertada. Amb Diàguilev i Léonide Massine va fer un viatge pel sud d'Espanya, aprofitant que els Ballets Russos havien recalat a Madrid fugint de la guerra.", "response": "a Cau Ferrat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8019600309623092", "instruction": "On està inclòs el lèmur mostela de dents petites?", "context": "El lèmur mostela de dents petites està inclòs a l'Apèndix I del CITES, la qual cosa en prohibeix el comerç internacional. Al principi, la UICN classificà l'espècie com a en «risc baix», en primer lloc el 1996 a la subclassificació de «Risc mínim» i més tard, el 2000, a la subclassificació «Gairebé amenaçada». Abans que es produïssin els canvis taxonòmics que resultaren en l'aparició de moltes espècies noves de lèmur mostela, es considerava que el lèmur mostela de dents petites tenia una àmplia distribució, però actualment es creu que el seu àmbit és molt més petit. Quan se'n féu la revisió més recent (2008), no es coneixien amb certesa ni la mida de la població, ni l'àmbit de distribució, ni altres factors, de manera que se'l classificà com a espècie amb «Dades insuficients». A causa de les amenaces conegudes per a la supervivència de l'espècie i el fet que el seu àmbit de distribució es coneix cada cop millor, la UICN ha manifestat que en un futur pot merèixer l'estatus d'«Amenaçada».", "response": "a l'Apèndix I del CITES", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.703501178504914", "instruction": "On són incorporats diversos radioisòtops de l'estronci?", "context": "El cas de la bioacumulació fa referència a la captació dels radionúclids cap a l'interior cel·lular, on queden retinguts per complexacions amb components intracel·lulars de càrrega negativa, precipitacions o formacions de grànuls. A diferència de la biosorció, aquest és un procés actiu: depèn d'un sistema de transport depenent d'energia. Alguns metalls o formes radioactives poden ser absorbits de manera accidental pels bacteris a causa de la seva semblança a elements essencials imprescindibles pel funcionament metabòlic. Diversos radioisòtops de l'estronci, per exemple, són reconeguts com a anàlegs del calci i incorporats a l'interior de Micrococcus luteus. L'urani, en canvi, no té cap funció coneguda i es creu que la seva entrada a l'interior cel·lular podria raure per la seva toxicitat (capaç d'incrementar la permeabilitat de la membrana).", "response": "a l'interior de Micrococcus luteus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.32001161784449517", "instruction": "On llepa el gos de l'escena les ferides de Llàtzer el leprós?", "context": "Al costat del mur esquerre del primer arc triomfal, on hi ha l'Agnus Dei, es representen les figures de dos personatges desconeguts, i a sota es desenvolupa una escena en què un gos llepa les ferides de Llàtzer el leprós davant la porta del ric Epuló. Aquesta paràbola apareix en l'evangeli de sant Lluc i és present en la decoració d'altres esglésies romàniques com la de Sant Joan de Boí. Al segon arc, més proper a l'absis, hi ha representada La mà dreta de Déu (Dextera Domini).", "response": "davant la porta del ric Epuló", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8784305238989405", "instruction": "On està situada la Font màgica de Montjuïc?", "context": "Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya es construí la famosa Font màgica de Montjuïc, obra de Carles Buïgas, que astorà el públic pel seu fantàstic joc de llums i brolladors d'aigua; encara avui és una obra emblemàtica de la capital catalana, on solen celebrar-se espectacles piromusicals a les festes de la Mercè. És de forma el·lipsoidal, formada per tres estanys concèntrics a diferents nivells, amb 65 m de diàmetre en la seva part més ampla. Accionada per un motor de 1.100 CV, té un cabal de 2600 l/s, amb trenta jocs d'aigua diferents, amb les seves corresponents coloracions graduals, basades en cinc colors: groc, blau, verd, vermell i blanc. Fou construïda per tècnics de la companyia Westinghouse.", "response": "Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9656777270071085", "instruction": "On és la seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea?", "context": "El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha admès a tràmit el recurs del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín contra els impediments per a entrar al Parlament Europeu; només feia quatre hores que l'havien presentat. N'ha informat en un piulet l'advocat Gonzalo Boye. Estas decisiones consistieron en privar a Eurodiputados electos y proclamados de su derechos de sufragio pasivo, impidiéndoles ejercer como representantes de una minoría nacional.Siempre dijimos que este partido se iba a decidir en Europa y no en España — Gonzalo Boye (@boye_g) July 1, 2019 La petició reclama mesures urgents perquè siguin reconeguts com a eurodiputats i puguin prendre possessió dels seus escons al Parlament Europeu, que es constituirà demà. El recurs va contra la decisió de la Junta Electoral espanyola d'excloure els dos eurodiputats de JxCat de la llista enviada al Parlament Europeu amb els eurodiputats electes a l'estat espanyol. Després d'haver presentat el recurs, el president d'aquest tribunal haurà de prendre una decisió en un termini breu, tot i que no hi ha calendari precís. Tanmateix, és probable que es prengui de seguida, abans de constituir-se el nou Parlament Europeu.", "response": "Luxemburg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8290644996518619", "instruction": "On estan situats els satèl·lits més petits?", "context": "Dels satèl·lits de Júpiter, vuit són satèl·lits regulars amb òrbites prògrades i gairebé circulars que no estan gaire inclinades respecte el pla equatorial jovià. Quatre d'aquests vuit són els satèl·lits galileans, que són gairebé esfèrics a causa de la seva massa planetària, i serien considerats com a mínim planetes nans si estiguessin en òrbita directa al voltant del Sol. Els altres quatre (Metis, Adrastea, Amaltea i Tebe) són molt més petits i propers a Júpiter, i són font de la pols que constitueix els seus anells. La resta de llunes són satèl·lits irregulars, les òrbites prògrades i retrògrades dels quals estan molt més allunyades del planeta i tenen elevades inclinacions i excentricitats; aquestes llunes foren probablement capturades per Júpiter de l'òrbita solar. Vint-i-dos dels satèl·lits irregulars encara no han estat anomenats oficialment.", "response": "propers a Júpiter", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9813644067695667", "instruction": "On podem veure actualment l'obra?", "context": "Les obres van començar immediatament, però l'any 1563, per falta de fons econòmics, van haver d'aturar-se. Quan el 1565 es converteix en església titular (parroquial) amb el nom de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, s'encarrega la realització d'un baldaquí de bronze per a l'altar major, segons disseny de Miquel Àngel, que es troba, actualment, al museu de Nàpols. Durant els segles posteriors, s'ha anat transformant fins a fer-ne gairebé imperceptible el disseny original.", "response": "al museu de Nàpols", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3464638684472833", "instruction": "On han convocat una acampada els CDR?", "context": "Els CDR han convocat una acampada indefinida a la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Gràcia de Barcelona. Serà a partir de les 18.00, just després de la manifestació que hi ha convocada avui a les 17.00 als Jardinets de Gràcia per la vaga general contra la repressió que ha estat tot un èxit. Guia Marxes per la Llibertat 'Hem vingut per quedar-nos i aturar-ho tot', diu el text que han fet circulars per les xarxes per convocar l'acampada indefinida. 🔴 CONVOCATÒRIA #CDRenXarxa! 🏕️ ACAMPADA POPULAR INDEFINIDA!🗓️ Avui #18OVagaGeneral🕗 A partir de les 18h📍 Gran Via amb Pg. De Gràcia a #Barcelona Hem vingut per quedar-nos i aturar-ho tot!#RevoltaPopular 🔥 pic.twitter.com/YTMu3ujcLC — CDR Catalunya (@CDRCatOficial) October 18, 2019 El lloc triat pels CDR és el mateix que van fer servir els taxistes per protestar contra un decret del govern que regulava els serveis d'Uber i Cabify perquè el consideraven insuficient.", "response": "a la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Gràcia de Barcelona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8438348109455155", "instruction": "On vivia Miguel de Cervantes en aquests anys?", "context": "Al món terrenal hi ha uns 25 personatges, presidits per sant Esteve, sant Agustí i el cos del comte d'Orgaz. El Greco va utilitzar la cara de persones de l'aristocràcia del seu temps, incloent-hi el seu propi fill per immortalitzar-los a L'enterrament, cosa que resulta anacrònica perquè l'enterrament es va produir dos-cents cinquanta anys abans. El dol i la serietat dells semblants destaquen per damunt de tot. Es pot distingir entre els personatges col·locats a la primera fila i els de la mateixa fila de cavallers en un pla posterior. N'hi ha que segueixen la cerimònia fúnebre amb atenció i d'altres que parlen entre ells. Hi ha clergues, nobles i lletrats, d'altres són cavallers de l'Orde de Sant Jaume i es distingeixen per la Creu de Sant Jaume brodada en la seva vestidura. Alguns autors han tractat d'identificar entre els personatges al mateix Miguel de Cervantes, que en aquests anys va viure a Toledo i tenia relacions familiars amb el rector Andrés Nuñez que havia encarregat la pintura.", "response": "Toledo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6201076696848614", "instruction": "On ha presentat les seves declaracions Rufián?", "context": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha qualificat de 'covard' el secretari general d'Unides Podem, Pablo Iglesias, per haver equiparat Oriol Junqueras amb dirigents de Vox. 'Que covard equiparar el qui s'està en una cel·la amb la teva companyonia d'avui amb els dirigents del partit que demanava 75 anys en el judici que l'hi ha portat', ha dit Rufián a Twitter. Equiparación ninguna. Con Junqueras y con muchos de vosotros compartimos valores e ideas. Hablo de condición humana. Y lo dice el hijo y el nieto de quien también estuvo en la cárcel por sus ideas combatiendo la dictadura.", "response": "Twitter", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.26780501217731056", "instruction": "On es va estrenar?", "context": "Es va estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 29 de gener de 1882 sota la direcció d'Eduard Nápravník. No va ser un èxit immediat, però va anar guanyant popularitat i reconeixement al llarg de la dècada de 1880 fins a arribar a ser un gran èxit a tota Rússia. El seu èxit es pot explicar fàcilment si es té en compte que està basada en un dels contes de fades russos més populars (Txaikovski va compondre música incidental per a una altra versió).", "response": "al Teatre Mariïnski", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21783834102004618", "instruction": "On es va inscriure Rossini quan tenia catorze anys?", "context": "Demetrio e Polibio va ser la primera òpera de Rossini, escrita durant la seva adolescència, però no estrenada en condicions fins al 1812, quan ja tenia vint anys i ja havia compost quatre òperes. Als catorze anys (1806), Rossini es va inscriure al Liceo Musicale de Bolonya, acabat de crear feia dos anys pel pare Martini. Allà va rebre classes de piano i violoncel de Vincenzo Cavedagna, i posteriorment contrapunt d'Angelo Tesei, un alumne de Stanislao Mattei, que finalment també acabaria sent un dels seus professors més qualificats. Al Liceo va estudiar intensament i amb passió les obres de Haydn i Mozart, fet que li va permetre millorar les seves nocions de llenguatge musical. En aquell moment aquest era l'únic lloc d'Itàlia on es podien trobar les partitures dels dos músics alemanys. En aquesta època se'l coneixia amb el sobrenom de «il tedeschino» ('el petit alemany'). També fou acceptat com a cantor a l'Acadèmia i allí coneix a Isabella Colbran, cantant lírica que el sobrepassava en edat, amb la qual contragué matrimoni uns anys més tard i de la qual se separà el 1830.", "response": "al Liceo Musicale de Bolonya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03630816631683753", "instruction": "On estan aïllades les seves poblacions?", "context": "A la península Ibèrica hi ha un total de 23 subespècies, dues de les quals també es poden trobar a França. Podem dir que la Península actua com una mena d'arxipèlag per a l'espècie, ja que, a causa de la seva latitud i la seva geografia, les poblacions estan aïllades entre els 800 i els 3.000 metres. A Espanya es pot trobar principalment a la Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema Ibèric, Sistema Central, Sierra Nevada (amb les poblacions més diferenciades de la resta, atès que presenten anells taronja en comptes de vermells), Serra de Baza, Serra de Guadarrama, Serra de Cebollera, Serra de Javalambre, etc. Està absent a la Serra de Tramuntana. Les poblacions, generalment, són poc nombroses.", "response": "entre els 800 i els 3.000 metres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6001864228668643", "instruction": "On estan confinades la Mònica i les seves companyes?", "context": "La Gemma i la Maria (Sant Joan Despí, Baix Llobregat), la Laura (Mollerussa, Pla d'Urgell) i la Mònica (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental) són estudiants de magisteri a la UAB i estan a Barranquilla (Colòmbia) fent pràctiques en una escola per mitjà de la Universidad del Norte. La crisi del coronavirus 2019 les ha agafades enmig de l'intercanvi, però de moment no poden tornar a Barcelona. Denuncien que la línia aèria Avianca les ha deixades a l'estacada i que el Ministeri d'Afers Estrangers espanyol no desbloca la seva situació. Al consolat espanyol de Cartagena de Indias els diuen que esperen decisions del ministeri, però de moment resten confinades a la residència d'estudiants compartint espais comuns amb una vintena de persones i amb la incertesa de si podran tornar a casa o no. També han contactat amb el Departament d'Acció Exterior de la Generalitat, però els diu que no hi pot fer res perquè la repatriació és una competència del ministeri. VilaWeb s'ha posat en contacte amb aquestes quatre catalanes atrapades a Colòmbia, desemparades per la falta de decisions del Ministeri d'Afers Estrangers espanyol, que de moment no els dóna cap solució per a poder tornar a casa.", "response": "a la residència d'estudiants", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7367156116453947", "instruction": "On se solia inserir el ballet de l'habitual grand-opéra?", "context": "L'estrena de la versió de París va ser de nou una representació desastrosa, amb protestes i crits, dels quals van participar, també, els pocs simpatitzants de l'òpera alemanya, cosa que va propiciar la retirada de l'òpera després de la tercera representació. I és que el públic de la capital francesa no estava en absolut preparat per rebre l'impacte que representava l'obra. Detalls com que els socis del Jockey Club arribessin, segons el seu costum, al segon acte, on se solia inserir el ballet de l'habitual grand-opéra, i que manifestessin sorollosament el seu descontentament pel fet que el ballet ja s'hagués fet, no deixen de ser circumstàncies que revelen la desconnexió absoluta entre el geni de Wagner i el públic que havia de contactar amb ell en aquella ocasió. L'únic cert és que es va produir un xoc de formes d'entendre l'òpera, la música i l'art en general, que va persistir durant anys i que té segurament arrels profundes, potser pròpies d'un antagonisme nacional i d'una manera diferent de veure la vida.", "response": "al segon acte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6634977111363367", "instruction": "On podem trobar el dibuix característic?", "context": "La mida de les cuirasses dels exemplars adults varia des d'un mínim de 13 cm en els mascles de la Pulla fins a un màxim de 22 cm en les femelles de Sardenya. La coloració de la base de la cuirassa és d'un groc ataronjat amb difuses taques negres, molt esteses pel plastró. La sutura pectoral (en vermell a la foto) és més petita que la femoral (en blau). Altres característiques són la pigmentació groga de les escates sota els ulls, absent en els exemplars adults de T. h. boettgeri i un dibuix característic sota l'escut supracaudal en forma de forat del pany. Aquesta subespècie es troba a França, Itàlia, Catalunya i les Balears. A França, als monts Maures (Provença) i a Còrsega, i a Itàlia a la Toscana, a la Pulla, a Sicília i al nord de Sardenya.", "response": "sota l'escut supracaudal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.041828236254232376", "instruction": "On no hi havia cap cartoixà que hagués esdevingut sant?", "context": "En la primera de les obres, la identificació del personatge amb un sant cartoixà s'havia posat en dubte durant molt de temps, ja que no es coneixia cap germà cartoixà que hagués estat elevat a la santedat en el sud dels Països Baixos quan el quadre va ser pintat, al voltant de 1446. Actualment es pensa que es tracta de Bruno (ca. 1030-1101), el fundador de l'orde dels cartoixans, que va ser canonitzat el 1623, i que explicaria que un propietari posterior de la pintura va voler recollir aquest fet afegint-li l'halo.", "response": "en el sud dels Països Baixos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4888904260235515", "instruction": "On es dirigeixen els viatgers que coincideixen a Al Giglio d'Oro?", "context": "Al balneari Al Giglio d'Oro (al·lusiu a la flor de lis, símbol reial dels Borbons) coincideixen viatgers de diferents nacionalitats que es dirigeixen a Reims per assistir a la solemne coronació del rei Carles X de França. La propietària de l'establiment, Madama Cortese, s'ocupa que tots els clients siguin atesos amb la màxima atenció. Un accident ha destrossat l'equipatge de la Comtessa de Folleville, segons li comunica el seu cosí el jove Luigino. La coqueta dama es nega a anar a Reims si no pot lluir les seves últimes gales... però, afortunadament, el seu barret s'ha salvat.", "response": "a Reims", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8582343620896625", "instruction": "On podem trobar encara fanals tipus Montmartre?", "context": "La introducció del mobiliari urbà a Barcelona va ser afavorida per Ildefons Cerdà, que en el seu Pla d'Eixample ja incloïa molts d'aquests elements com a parts integrants del teixit urbà. Segurament va influir en això la seva visita a París, on eren comuns elements com quioscs, rellotges, fonts i altres elements urbans, que eren objecte d'una planificació especial. La influència parisenca va ser preponderant en aquesta primera etapa del mobiliari urbà barceloní, no solament quant a inspiració sinó també quant a encàrrecs específics a empreses franceses, com els fanals tipus Ville de Paris encarregats el 1866 a la fosa Val d'Osne, o els fanals murals amb llanterna tipus Montmartre, dels quals encara queden varis al nucli antic.", "response": "al nucli antic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7428047226688742", "instruction": "On té els seus orígens la intrusió dels temes sagrats en el teatre?", "context": "La intrusió dels temes sagrats en el teatre té els seus orígens en la funció social del teatre a Itàlia, on la vida social era molt important cada nit als teatres d'òpera després i també durant la Quaresma -el període de dejuni després de carnaval-. Com que el públic no volia prescindir d'aquesta institució, l'església, o per ser més precisos, els reglaments oficials en línia amb les seves ordenances, van prohibir l'exercici de l'òpera durant la Quaresma, però van permetre la seva realització si els temes eren bíblics. Aquesta tradició va començar a Nàpols des dels últims vint anys del segle XVIII, i va ser una concessió de la sobirana als empresaris, artistes i públic.", "response": "en la funció social del teatre a Itàlia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03643496551289238", "instruction": "On va ser disc de plata i or?", "context": "L'àlbum va ser disc de plata i or (60.000 i 100.000 còpies venudes, respectivament) al Regne Unit l'1 d'agost de 1975, i or als Estats Units el 17 de setembre de 1975. El 16 de maig de 1997 va aconseguir el de platí, i a 2004 havia venut més de 13 milions de còpies a escala mundial. Columbia va escollir «Have a Cigar» com a primer senzill extret de l'àlbum, amb «Welcome to the Machine» com a Cara B als Estats Units.[nota 4]", "response": "al Regne Unit", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1712193635941276", "instruction": "On es repeteix el sacrifici de Crist a la creu?", "context": "L'autor també va voler representar iconogràficament la missa com a sacrifici i presència real de Crist a l'Eucaristia, un dogma que estava força qüestionat a l'època. El simbolisme del depositio dins la missa en relació amb l'enterrament el va reforçar amb aquesta obra i amb la presència de l'àngel que hi ha a la dreta i que porta les vestimentes litúrgiques del sacerdot: amit, alba i estola. De fet, el panell central vol representar que el sacrifici de Crist a la creu es repeteix cada cop a la missa, i que el sacrifici de la crucifixió ja ha passat i per això la creu apareix buida al panell esquerre. La imatge de l'àngel amb vestits litúrgics va ser àmpliament representada al final del gòtic a la representació de la missa de Sant Gregori.", "response": "a la missa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9529032926952837", "instruction": "On es conservarà l'obra i documentació de Garcia Richart?", "context": "L'Espai Joan Fuster (Sueca) acaba d'ampliar el seu fons documental amb la incorporació de l'obra i documentació del seu amic Josep Garcia Richart (Xàtiva, 1929 – Polinyà, 2015) cedides per la família del també escriptor. La donació inclou la seva obra de creació (poesia, traduccions, textos memorialístics), correspondència amb Fuster i Juan Mollà, fotografies de Fuster i articles de premsa de Garcia Richart. La seva germana Elena Garcia Richart, ha expressat avui que donada l'estreta relació d'amistat que unia els dos escriptors hauria estat una gran alegria per Richart saber que la seva obra i documentació es guardaran a casa del seu amic, és a dir, al centre de difusió de l'obra de l'escriptor de Sueca. Josep Garcia Richart va mantenir una relació estreta d'amistat amb Fuster al llarg de tota la seva vida i va ser un dels membres de l'anomenada 'tertúlia de Joan Fuster'. De fet, segons recull el seu dietari, Garcia Richart deia que Fuster havia estat la persona que més havia influït en la seva vida. Així ho ha recordat la seva germana Elena, acompanyada d'altres familiars de l'escriptor, en l'acte de formalització de la cessió en donació del seu fons a l'Ajuntament de Sueca, i que es conservarà a l'Espai Fuster de la ciutat.", "response": "a l'Espai Fuster", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49009578601569603", "instruction": "On està interrompuda la circulació de trens?", "context": "La circulació de trens entre Vandellòs i Tarragona està interrompuda per falta de tensió en el subministrament elèctric a causa del vent i el mal temps. La incidència, que ha començat a tres quarts de cinc d'aquesta tarda de dissabte, afecta una quinzena de trens de llarga i mitja distància, a més del servei de Rodalia de la línia R16. Segons informa Renfe, hi hauria uns 2.000 usuaris afectats per la incidència. La circulació de trens no es normalitzarà fins aquest diumenge al matí, tal com indica Renfe, que ha habilitat autobusos pels passatgers dels combois afectats. Arran de la incidència, Protecció Civil ha activat la prealerta del pla Ferrocat. Afectacions al País Valencià L'avaria ha obligat a parar el servei ferroviari en diversos trens de Castelló.", "response": "entre Vandellòs i Tarragona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7964622407427095", "instruction": "On es va estrenar la versió cimarosiana?", "context": "Cimarosa va escriure dues òperes més per Viena, però les partitures s'han perdut. Se sap que no van ser tan aplaudides com Il matrimonio segreto, fet que va influir en la seva decisió de tornar a Nàpols. La primera d'aquestes òperes es va dir La calamita dei Cuori, amb un llibret de Carlo Goldoni que el 1753 Baldassare Galuppi havia musicat per al Teatro San Samuele de Venècia i que De Gamerra havia reelaborat per Salieri el 1744. La versió cimarosiana es va estrenar a la Hofoper a la tardor de 1792. La segona òpera, Amor rende sagace, amb llibret de Bertati, va ser estrenada també en la Hofoper el 4 d'abril de 1793 i reposada un dia després al Teatro di Porta Carinzia.", "response": "Hofoper", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8164634020862873", "instruction": "Quina superfície cobreix la distribució de l'espècie?", "context": "El xatrac àrtic té una distribució d'aparellament circumpolar i contínua; no se'n reconeixen subespècies. Se'l pot trobar en regions costaneres de les parts temperades fredes de Nord-amèrica i Euràsia durant l'estiu septentrional. Mentre passa la hivernada a l'estiu meridional, se'l pot trobar al mar, arribant a la vora sud del glaç antàrtic. La distribució de l'espècie cobreix una superfície d'aproximadament deu milions de km².", "response": "deu milions de km²", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7660102358403265", "instruction": "Quina durada té l'òpera?", "context": "Els dos fragments més famosos de l'òpera són Glück das mir verblieb o Cançó de Marietta (en l'òpera un duet per a tenor i soprano però que en concert es presenta habitualment com a una ària per a soprano) i l'encisadora ària per a baríton, Mein sehnen, mein wähnen. Les parts dels dos personatges principals, Paul i Marie/Marietta són d'una extrema dificultat vocal. El tenor ha de romandre sobre l'escenari pràcticament al llarg de tota l'òpera — unes dues hores — i cantar constantment enfrontant-se a una orquestra gegantina. Però a diferència de les parts de tenor de Wagner, que requereixen gran resistència però no d'ostentacions vocals extremes, el paper de Paul a Die tote Stadt voreja constantment el límit superior de la seva tessitura, amb abundants si bemolls i la naturals, fent d'aquest paper un repte al qual pocs tenors poden enfrontar-se. L'alta tessitura de la part de Marietta és equiparable al paper de l'Emperadriu a La dona sense ombra de Strauss.", "response": "unes dues hores", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.29612845857894554", "instruction": "A quina profunditat estan les subsurface?", "context": "Les línies del metro de Londres es classifiquen en dos tipus: subsurface i deep-level. Les línies \"subsurface\" són línies que es van construir a poca profunditat, a uns 5 metres, ja que es va utilitzar el mètode de construcció \"cut-and-cover\", és a dir que van ser excavades a l'aire lliure i després soterrades construint un fals túnel. Les línies deep-level, també anomenades \"Tube lines\" (en català línies tub), són línies que es troben a una profunditat d'uns 20 metres o més i que foren construïdes mitjançant el mètode de túnel escut i on cada via té el seu propi túnel. Les línies deep-level tenen un diàmetre molt petit, uns 3,56 metres, i per tant un gàlib menor que la resta de línies. Ambdós tipus de línies normalment surten a la superfície a mesura que s'allunyen de l'àrea central.", "response": "a uns 5 metres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7954862000435167", "instruction": "A quina època es va desplaçar el pangolí a les Filipines?", "context": "El pangolí de les Filipines (Manis culionensis) només es troba a l'illa de Palawan, a les Filipines. Habita boscos primaris i secundaris de plana. És bastant comú, però es veu amenaçat per la caça intensiva. Els pangolins de les Filipines podrien haver estat originalment una població de pangolins malais que arribà a Palawan des de Borneo durant el Plistocè inferior, a través de ponts de terra que quedaren al descobert quan el nivell del mar baixà durant l'època glacial. Quan la Terra es començà a desglaçar i el nivell del mar pujà de nou, la població de Palawan quedà aïllada i començà el procés d'especiació que portaria a l'aparició de M. culionensis.", "response": "Plistocè inferior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8842216967544663", "instruction": "Quina alçada té la Porta dels Ferros?", "context": "La Porta dels Ferros, que s'assembla a un retaule de forma còncava, fa més de 36 metres d'alçària. Quan es va construir pretenia crear la il·lusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt xicotet -a la manera de Bernini o Borromini-, ja que fou concebuda per a ser vista des de l'estret carreró (de Saragossa) que hi feia cap. Hui aquest carrer ha desaparegut en eixamplar-se la plaça de la Reina i la seua forma retorçuda en una plaça gran resulta del tot incomprensible.", "response": "més de 36 metres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8649032190060933", "instruction": "Quina escena hi ha al principi de les escenes del credo?", "context": "Enfront de l'entrada de la capella es troba la Crucifixió, basada molt probablement a l'obra d'Antonio Veneciano que es conserva al Museu nacional de San Matteo de Pisa, a Itàlia. Amb aquesta representació comença un cicle sobre el Credo en catorze escenes que ocupen la part superior de les parets des de la cornisa, i que pot seguir-se en el sentit de les agulles del rellotge, començant pel costat oest amb les imatges de sant Joan i sant Lluc llegint i escrivint els Evangelis. Així, es pot llegir en aquesta escena «In Principio Erat Verbum». Continua L'Anunciació que presideix la imatge de Déu omnipotent i pare, la Verge Maria a les seves cambres i l'arcàngel sant Gabriel. L'escena destaca per la profunditat i l'atenció preciosista al detall. Continuant amb el recorregut visual, a ambdós costats de l'esmentada Crucifixió a la cara nord es troba L'Adoració i Jesús davant de Caifàs al costat esquerre, i escenes del Sant Enterrament i el Descens de la Creu al dret. A la cara est, només és parcialment apreciable L'Ascensió, encara que l'escena completa incloïa els altres dos evangelistes, sant Marc i sant Mateu. Acaba el recorregut al mur sud amb Jesús assegut a la dreta de Déu Pare, escenes del Judici Final, la Pentecosta i la Resurrecció dels morts. Al final s'acaba on es va començar, a la cara oest, amb la Transfiguració al Mont Tabor.", "response": "sant Joan i sant Lluc llegint i escrivint els Evangelis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2840608492537746", "instruction": "A quina candidatura manté el suport ERC?", "context": "Esquerra Republicana manté el suport a la candidatura de Jordi Sànchez, tot i l'abstenció anunciada de la CUP, i assegura que hi ha un pre-acord amb JxCat. La secretaria general del partit, Marta Rovira, i el conseller Raül Romeva s'han reunit amb el president del parlament, Roger Torrent, i han reiterat el seu suport a la candidatura de Sànchez. Sergi Sabrià, portaveu d'ERC, ha dit que repetir les eleccions seria una irresponsabilitat i ha dit la CUP que ERC no volia negociar des de zero. 'Donem suport a la candidatura de Jordi Sánchez. És evident que ERC té les seves preferències, legítimes, però avui aquestes preferències passen a segon terme', ha afegit. Sabrià ha refusat les crítiques de la CUP d'haver forjat un acord 'autonòmic' amb JxCat: 'No compartim que aquest programa sigui de caràcter autonomista.", "response": "Jordi Sànchez", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4316502495006975", "instruction": "Quina tortuga està en perill d'extinció?", "context": "La tortuga carei (Eretmochelys imbricata) és una tortuga marina en perill crític d'extinció que pertany a la família dels quelònids. És l'única espècie del seu gènere. L'espècie està distribuïda per tot el món, amb subespècies a l'Oceà Atlàntic i a l'Oceà Pacífic. E. imbricata és la subespècie atlàntica, i E. imbricata bissa es troba a la regió Indo-Pacífica.", "response": "carei", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46955395089975505", "instruction": "Quina cambra contenia les altres dues?", "context": "L'aparell constava de tres cambres. La més externa contenia les altres dues i estava plena de 40 l d'oli de motor per a mantenir la temperatura constant dintre les altres dues, amb fluctuacions de només 0,02 °C. La més interna constava de dues plaques de llautó circulars de 22 cm de diàmetre situades horitzontalment una damunt de l'altra i separades 1,6 cm. La superior tenia un petit forat al centre, i es carregava positivament (+); la inferior no tenia forat i es carregava negativament (–). Entre aquestes plaques s'hi podia crear un camp elèctric uniforme, dirigit cap avall o cap amunt, d'intensitat entre 3000 i 8000 V/cm (300 000 - 800 000 N/C). Les plaques quedaven separades mitjançant tres petites peces d'ebonita i tot l'espai tancat amb una cinta d'ebonita, aïllant la cambra entre les plaques de l'exterior. En aquesta franja d'ebonita hi havia tres finestres de vidre, quadrades, d'1,5 cm de costat, situades a 0°, 165º i 180°. Un feix de llum estret, produït per una làmpada d'arc, entrava a través de la primera finestra i emergia a través de la darrera. L'altra finestra a 165º servia per observar, amb l'ajuda d'un curt telescopi situat a 61 cm, l'interior de la cambra.", "response": "La més externa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9220628501184703", "instruction": "De quina Universitat era el tribunal del qual va aconseguir un informe excel·lent?", "context": "Presentà la tesi el 9 de setembre de 1856 i aconseguí un excel·lent informe del tribunal de la Universitat Imperial de Sant Petersburg. L'octubre presentà una nova tesi, Sobre l'estructura de les combinacions silícies, que li permeté ser nomenat encarregat de curs de la càtedra de química de la Universitat de Sant Petersburg. El gener de 1857 impartia classes de química orgànica però, com que els seus ingressos li eren insuficients, acceptà un lloc de professor de química a l'Institut Pedagògic i impartí, també, classes particulars.", "response": "Universitat Imperial de Sant Petersburg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39931580433232894", "instruction": "Quina revista creà?", "context": "El 1948 va ser molt influït pel surrealisme i la poesia moderna dels Estats Units d'Amèrica. Se n'anà cap a Oostende on la seva família havia establert una nova impremta. Escrigué el seu segon poemari i la novel·la De Eendenjacht. El gener 1949 va conèixer la seva esposa Elly Overzier. Començà el servei militar a Lieja i després a Brussel·les, on es va encarregar de tasques de periodisme per la revista dels soldats. S'impregnà de la literatura francesa i s'adherí al moviment artístic Cobra. Creà la revista avantguardista Tijd en mens de la qual era redactor.", "response": "Tijd en mens", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.019538485335655165", "instruction": "Quina és la font de potents radiacions electromagnètiques?", "context": "Els púlsars són la font de potents radiacions electromagnètiques emeses en polsos breus i constants, amb una freqüència de moltes vegades per segon. Van ser un gran misteri quan es van descobrir el 1967, i l'equip que va identificar el primer púlsar va considerar la possibilitat que podia ser un senyal d'una civilització avançada. Tot i això, el descobriment d'una font de ràdio polsant al centre de la nebulosa del Cranc va representar una clara evidència que els púlsars no eren senyals d'éssers extraterrestres sinó que es formaven a partir d'explosions de supernoves. Actualment, se sap que són estrelles de neutrons de ràpida rotació, els potents camps magnètics de les quals concentren les seves emissions de radiació en raigs estrets. L'eix del camp magnètic no està alineat amb el de la seva rotació i la direcció del feix escombra el cel seguint un cercle. Quan, per atzar, la direcció d'un feix creua la Terra, el pols pot ser observat. Així, la freqüència dels polsos és una mesura de la velocitat de rotació de l'estrella de neutrons.", "response": "Els púlsars", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3490537325318519", "instruction": "Quina festa es celebra a Can Cabanyes?", "context": "La ciutat compta amb una xarxa de centres cívics, distribuïts pels diferents barris. Els primers van ser els de la Colina (Puigfred) i el de Morera. Actualment existeixen també els centres cívics de Can Cabanyes, Torre Mena, Dalt de la Vila, Sant Roc, La Salut, Can Canyadó i Can Pepus. Tots ells duen a terme tot una sèrie d'activitats per als veïns. Són d'especial esment la Festa Medieval de Can Canyadó, o la Festa Indiana de Can Cabanyes.", "response": "Festa Indiana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6618004390163612", "instruction": "De quina família és la tortuga mediterrània?", "context": "La tortuga mediterrània o tortuga de terra (Testudo hermanni) és una espècie de tortuga de la família dels testudínids. Se'n coneixen dues subespècies: T. h. hermanni i T. h. boetthgeri. Són rèptils herbívors i diürns que poden arribar a viure edats comparables a les dels humans, i que s'estenen des dels Països Catalans a l'oest fins al marge sud de la mar Negra a l'est. Juntament amb la tortuga marginada (T. marginata) és l'única tortuga terrestre de distribució íntegrament europea. La destrucció dels seus hàbitats i la seva popularitat com a animals de companyia n'han delmat significativament les poblacions salvatges i n'han fet indispensable la protecció per assegurar el futur de l'espècie a llarg termini.", "response": "dels testudínids", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21318227115270338", "instruction": "Quina regió es vol independitzar?", "context": "Els estats independents del món poden tenir un nou membre ben aviat amb la incorporació de la Regió Autònoma de Bougainville, que avui comença un referèndum d'autodeterminació acordat amb Papua Nova Guinea que durarà dues setmanes. És previst que l'opció de la independència guanyi per un marge ampli. Habitada per 230.000 persones, la regió autònoma és formada per l'illa de Bougainville, la de Buka i les Carteret. Tot i que depèn de Port Moresby, és a 760km de l'illa de Nova Guinea, amb la qual té diferències culturals evidents. En canvi, només és a set quilòmetres de les Illes Salomó. Situació geogràfica de la Regió Autònoma de Bougainville.", "response": "la Regió Autònoma de Bougainville", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4277090780434666", "instruction": "Quina natura morta va realitzar Salvador Dalí?", "context": "Fernand Léger va introduir a la natura morta l'ús abundant d'espai en blanc i formes geomètriques que se superposen, definides amb claredat, acolorides, per produir un efecte més mecànic. Marcel Duchamp i d'altres membres del moviment dadà, van marxar en una direcció radicalment diferent, i crearen escultures de natura morta en tres dimensions. A fi de restaurar algun significat simbòlic a la natura morta, els futuristes i els surrealistes van col·locar objectes de natura morta recognoscibles en els seus paisatges onírics. A les pintures d'aquest gènere de Joan Miró, els objectes apareixen lleugers i flotant en un espai bidimensional lleugerament suggerit i, fins i tot, les muntanyes es dibuixen com simples línies, com a Natura morta del sabatot. Salvador Dalí va realitzar diverses natures mortes com La panera de pa (1945) al Teatre-Museu Dalí de Figueres, amb clara referència a les natures mortes espanyoles del segle xvii, a més a més de la gran simbologia que sempre va donar el pintor a la representació del pa.", "response": "La panera de pa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6776949624023132", "instruction": "Quina exposició s'inaugura avui al Born?", "context": "L'estàtua eqüestre d'un general Franco decapitat ha arribat aquest matí a l'esplanada del Born. A la tarda s'hi inaugurava l'exposició 'Franco, Victòria, República' de la qual forma part. Doncs en menys de dotze hores la presència de l'estàtua ja ha motivat una bona colla incidents: ha rebut ous matí i tarda, dos homes han acabat a cops de puny just abans de començar la inauguració; una desena de joves de les JERC ha provat sense èxit de rebentar l'acte entrant-hi sense permís, amb desmai inclòs; i finalment un grup vestit de negre i tocant una marxa fúnebre recordava víctimes del franquisme pacíficament. I tot d'una, d'improvís, un espontani ha acabat penjant una estelada damunt el cavall de Franco. Mentre escrivim la crònica, encara hi és. Cap dels protagonistes dels incidents citats, i cap ni un dels responsables de l'exposició, no ha exhibit simbologia franquista.", "response": "Franco, Victòria, República", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7603893284924175", "instruction": "Quina bandera té el petrolier anomenat Mesdar?", "context": "Iran va capturar ahir dos petroliers a l'estret d'Ormuz, fet que ha tensat encara més les relacions amb Occident. Els vaixells s'anomenen Steno Impero, de bandera britànica, i Mesdar, de bandera liberiana però operat per una empresa britànica. Aquest segon ja ha estat alliberat. Segons les autoritats iranianes només fou aturat durant unes quantes hores per qüestions mediambientals. Tanmateix, l'Steno Impero ha estat traslladat fins al port de Bandar Abbas, on els vint-i-tres tripulants estan sota custòdia policíaca. Segons les autoritats, el petrolier va infringir el dret marítim i l'acusen d'haver xocat contra un pesquer.", "response": "liberiana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8720445021898002", "instruction": "Quina figura apareix a la part inferior de l'Adoració de la Trinitat?", "context": "Les xilografies sobre la Vida de Maria presenten junt amb les pintures de l'altar Paumgartner i l'Adoració dels Mags, una geometria que domina l'espai mitjançant l'arquitectura dels seus paisatges. En obres posteriors, com l'Adoració de la Trinitat de l'any 1511, és la composició dels personatges la que crea l'espai. A la part inferior d'aquesta pintura s'observa un paisatge en el qual només apareix una petita figura, la del mateix pintor representant la civitas terrenal, i sobre aquest paisatge la civitas Dei, amb tots els sants i màrtirs, profetes, reis, bisbes i papes, que es troben adorant la Trinitat, col·locada a la part superior amb la imatge de Crist crucificat, el Pare Etern i l'Esperit Sant.", "response": "la del mateix pintor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.060741242603429724", "instruction": "De quina família són els dragons lleopard?", "context": "El dragó lleopard (Eublepharis macularius) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels eublefàrids, nocturn i terrestre, propi dels deserts del sud de l'Afganistan, del Pakistan i de les zones nord-occidentals de l'Índia. És una espècie pràcticament insectívora i generalment d'un color groc amb taques negres, d'aquí el seu nom, per l'esquena i el cap, l'abdomen és de color blanc, fa entre 20 i 25 cm, sent el mascle una mica més gran. A diferència de la majoria de dragons, el dragó lleopard posseïx parpelles.", "response": "dels eublefàrids", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.11923091067995528", "instruction": "Quina obra destacada va fer construir Cisneros?", "context": "El 1493, a la fi del segle xv, el cardenal Mendoza va supervisar les obres de finalització de les últimes voltes de la catedral i va expressar en el seu testament el desig d'ésser enterrat al presbiteri. A la primera dècada del segle XVI es va construir el seu sepulcre, una obra d'estil renaixentista. Després va ocupar el càrrec el cardenal Cisneros; sota la seva gestió es van fer importants obres –potser la més important va ser la capella Mossàrab–, realitzades per mestres de la talla de Juan Francés –reixa de la capella mossàrab–, Enrique Egas, Juan de Borgoña –pintures de la capella mossàrab– i el mestre major, Pedro de Gumiel. Cisneros també va fer construir el magnífic retaule major, obra de Diego Copín de Holanda, el claustre per a la comunitat canònica, i la llibreria o biblioteca.", "response": "la capella Mossàrab", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5125538282233221", "instruction": "Quina pregunta ha evitat de respondre Budó?", "context": "La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha dit que la Generalitat 'serà diligent' per a permetre que el vice-president Oriol Junqueras pugui sortir de la presó per a anar al ple del Parlament Europeu de dilluns vinent: 'Per indicació del president Torra, aquest govern serà diligent per a permetre que el senyor Oriol Junqueras pugui assistir com a eurodiputat en el ple que se celebrarà a Estrasburg'. ERC, molesta amb JxCat per les declaracions de Budó sobre Junqueras A la conferència de premsa posterior a la reunió del consell executiu, Budó ha dit que confia que el Tribunal Suprem espanyol acatarà la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i l'alliberarà perquè pugui assistir-hi, i ha instat el Suprem a acatar la justícia europea. 'Si no és així i hi ha un altre mecanisme que possibiliti el fet que el vice-president Junqueras pugui assistir com a eurodiputat al ple del Parlament Europeu, aquest govern està preparat i serà diligent per indicació del president Torra per a fer-ho possible', ha insistit. Budó ha evitat de respondre, a preguntes dels periodistes, si el govern ordenaria que s'obrís la presó de Lledoners i tampoc ha concretat res sobre si hi ha una altra via que no sigui per decisió del Suprem. El Suprem té tres dies per a alliberar Junqueras Vegeu la intervenció de Budó. En un primer moment, fonts de Presidència han explicat a VilaWeb que el govern seria 'diligent' en el cas que Junqueras demanés un permís penitenciari per a viatjar dilluns a Estrasburg en el cas que el Suprem no l'alliberi.", "response": "si el govern ordenaria que s'obrís la presó de Lledoners", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.25993754365012933", "instruction": "Amb quina excusa el govern de Lluís XVIII va donar suport a nuclis absolutistes d'Urgell?", "context": "L'epidèmia també va tenir un fort ressò a França. El govern de Lluís XVIII va col·locar un gran nombre de tropes a la frontera on, amb l'excusa del control sanitari, van donar suport a nuclis absolutistes de l'Urgell. D'altra banda, es va enviar una comissió formada per diversos metges francesos –entre els quals Etiénne Pariset i André Mazet, que va morir a causa de l'epidèmia– acompanyats per dues religioses de l'orde de Sant Camil, que van arribar a Barcelona per investigar la malaltia. L'Acadèmia Francesa va convocar un premi sobre la dedicació abnegada dels metges francesos i es van editar un bon nombre de poemes i algunes novel·les.", "response": "amb l'excusa del control sanitari", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6429029151826056", "instruction": "Quina professió exerceix Carlos Enrique Bayo?", "context": "El 21 de juny de 2014 va ser el dia que la policia espanyola va contactar per primera vegada personalment amb els banquers andorrans per aconseguir el compte corrent de Jordi Pujol. La proposició es va fer durant una boda a Madrid, irònicament en un lloc conegut com la Camarga. Ho va revelar, com tants altres detalls, el diari Público. Explicava el periodista Carlos Enrique Bayo ací que la boda era d'un parent de l'advocat Fuster-Fabra. I a la taula on seia Fuster-Fabra, històric advocat de la ultradreta barceloní, també hi havia els policies Eugenio Pino, Martín–Blas, el banquer andorrà Higino Cierco i un alt executiu del BPA. Pocs dies després la banca BPA entregava a la policia espanyola l'extracte del compte corrent del president Pujol.", "response": "periodista", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2555305429967366", "instruction": "Amb quina ciutat estan relacionats els episodis?", "context": "Es van pintar tretze episodis relacionats amb la ciutat de Toledo. Els realitzats per Bayeu són: El niño de la Guarda, Prendimiento de San Eulogio de Córdoba, quatre pintures que narren la vida de sant Eugeni –el primer bisbe de Toledo–, d'altres tres sobre santa Casilda, i una sobre l'arquebisbe sant Eladi. D'altres dos frescs van ser realitzats per Maella i estan relacionats amb la història de Santa Leocadia, la patrona de Toledo.", "response": "Toledo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5342226152472999", "instruction": "Quina era la preocupació de Martinů?", "context": "Com a constructor de l'òpera, Martinů no pertany ni al segment de Wagner ni al de Verdi, tot i que està més a prop del segon. Mozart sembla el model aquí, amb la preocupació de Martinů per construir simfònicament la totalitat d'un acte amb escenes amb números separats. No obstant això, ell no recorre al segle XVIII, com ho fa Stravinski en la seva posterior obra mestra The Rake's Progress. En el seu lloc, la música espera amb interès les simfonies de Martinů, que van començar en els anys quaranta. El Martinů madur de les simfonies s'hi pot escoltar, la música en general té la lluminositat i la flotabilitat que s’associa amb les tres últimes simfonies. Tanmateix, Stravinski és una clara influència -especialment Petruixka-, sobretot en l'inici dels dos primers actes.", "response": "construir simfònicament la totalitat d'un acte amb escenes amb números separats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9694626782461603", "instruction": "Quina cadena ha entrevistat a Mariano Rajoy?", "context": "El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat que les eleccions generals espanyoles es faran 'al voltant' del 20 de desembre, una vegada aprovats els pressuposts generals de l'estat. En una entrevista a la Cadena Cope ha assegurat que en tot cas sempre serien 'al desembre' i ha recordat que també hi ha una altra possible data, que correspondria al 13 de desembre. En tot cas ha assegurat que l'objectiu és que tinguin lloc una vegada aprovats els pressuposts generals de l'estat perquè això genera certeses i estabilitat', ha afegit: 'Una vegada que s'aprovin pressuposts convocaré eleccions.' Rajoy ha apuntat també per primera vegada la possibilitat que la seva formació no obtingui la majoria absoluta en aquests comicis i ha recordat que anteriorment hi ha hagut executius que han governat amb el suport d'unes altres formacions. 'En el supòsit que cap partit tingui majoria caldrà cercar majoria amb algú.' 'Probablement no serà fàcil per a ningú' i ell 'treballarà perquè es mantinguin les polítiques que s'han fet a l'estat com a mínim quatre anys més'. En tot cas, ha insistit que des del 1977 sempre ha governat la força més votada i aquesta és també la base de qualsevol acord que hi hagi en el futur. Per aquest motiu ha donat per fet que és la seva formació, la que haurà de liderar aquestes negociacions: 'Si pacten PSOE i Podem no serà una de les millors maneres de respectar la voluntat dels ciutadans, a Espanya es fan eleccions generals des del 1977 i sempre ha governat el partit amb més suport.' Segons Rajoy, en aquests moments les enquestes diuen que el PP millora en la percepció dels ciutadans, que aprecien la tasca feta malgrat que li ha tocat de 'governar una etapa molt difícil'.", "response": "Cope", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9602380859188716", "instruction": "Quina consideració tenia la legislació amb el patrimoni arquitectònic?", "context": "Era un moment de poca sensibilitat envers el patrimoni arquitectònic només defensat per uns pocs i amb una legislació gens favorable. La consideració artística es fonamentava en una llei de 1953 sobre la protecció del tesoro artístico del estado, competència del ministerio de Educación Nacional i que exigia una antiguitat mínima de cent anys per a catalogar una obra, una mesura vàlida per obres arqueològiques, però excessiu per a obres arquitectòniques. D'altra banda, la configuració original com a casa aïllada l'havia perduda en quedar bloquejada entre una casa de pisos i un garatge-estació de servei, que feia que perdés part de l'atractiu original i no fos tan mal vista la seva substitució per una obra més pròpia de l'Eixample.", "response": "gens favorable", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7240339019586003", "instruction": "Quina fórmula va aplicar Rossini a Semiramide?", "context": "Rossini va optar per la mateixa fórmula del Tancredi que l'havia fet guanyar al mateix teatre un èxit molt notable: el mateix llibretista -Gaetano Rossi-, la mateixa base literària -una tragèdia neoclàssica de Voltaire- i una mateixa fórmula musical, la de l'òpera seriosa amb una rígida estructura, les àries da capo, els severs arguments basats en la història antiga i el canto fiorito. L'escriptor i filòsof francès havia utilitzat una llegenda que havia tingut una certa projecció en els teatres d'òpera. La mateixa Colbran ja havia interpretat el personatge de la reina assíria moltes vegades en la seva carrera en altres òperes de Portogallo (La morte di Semiramide, que va immortalitzar la cèlebre soprano Angelica Catalani), Nasolini i Mayr, que tractaven la mateixa trama. Entre les 70 òperes, aproximadament, que s'han compost sobre l'argument de Semiramide, des d'Aldrovandini (1701) fins a Respighi (1910), cap arriba a la categoria de la de Rossini, tot i que altres compositors com Vivaldi, Hesse, Paisiello o Cimarosa també li van dedicar la seva música. El mateix Meyerbeer havia treballat aquest mateix tema a Semiramide riconosciuta quatre anys abans que Rossini.", "response": "la mateixa fórmula del Tancredi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22590887887207522", "instruction": "A quina batalla Martín Alhaja va donar una valuosa informació segons la llegenda?", "context": "Amb aquesta obra de pedra calada es van construir els dos pilars que donen pas a l'interior de la capella. Al pilar de l'esquerra es pot veure l'estàtua d'una figura amb barba i amb un bastó de pastor; representa a Martín Alhaja, un famós pastor que, segons la llegenda, va donar una decisiva informació durant la batalla de Las Navas de Tolosa.[n. 1] El pilar contrari s'anomena de l'Alfaquí per l'estàtua d'Abu Walid, que va portar el rei Alfons VI un missatge de cordialitat.", "response": "de Las Navas de Tolosa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6226479351862575", "instruction": "Quina característica té l'os metaplàstic?", "context": "En un article presentat a Bristol (Regne Unit), a la conferència de la Societat de Paleontologia dels Vertebrats, John Scannella reclassificà els torosaures com exemplars de triceratop especialment madurs, possiblement d'un únic sexe. Jack Horner, el mentor de Scannella a la Universitat de Montana, remarcà que els cranis dels ceratops es componien d'os metaplàstic. Una característica de l'os metaplàstic és que s'allarga i escurça amb el temps, estenent-se i resorbint-se per crear noves formes. Segons Horner, s'ha observat una gran variació fins i tot en els cranis identificats com pertanyents a triceratops, \"en què els juvenils tenen les banyes orientades cap enrere i els adults cap endavant\". Aproximadament el 50% dels cranis de triceratops subadults tenen dues àrees primes al collar que corresponen a la ubicació dels forats dels cranis de torosaure, cosa que suggereix que els forats es desenvolupaven per compensar el pes que hauria afegit el creixement d'un collar més gran en els exemplars madurs de triceratop.", "response": "s'allarga i escurça amb el temps", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6780191110992468", "instruction": "Quina associació impulsa la candidatura valenciana per ser la seu de la Capital Mundial del Disseny en 2022?", "context": "El batlle de València, Joan Ribó, ha confirmat que València és l'única ciutat europea finalista per a ser seu de la Capital Mundial del Disseny en 2022 i que es disputarà aquest segell amb la ciutat índia de Bangalore. La candidatura està impulsada per l'Associació València Capital del Disseny i amb el suport d'institucions com l'ajuntament, la Generalitat o Fira València. Els integrants de l'associació han desenvolupat 'un rigorós treball d'investigació', encapçalat pels seus dos directors estratègics Xavi Calvo i Pau Rausell, que s'ha traduït en un document d'ús intern i de més de 500 pàgines, que reflecteix el passat i el present del disseny, així com noves propostes vinculades a la ciutat de València i també del País Valencià. Aquest document, que es va presentar a l'abril, arreplega, al seu torn, la proposta del programa anual d'esdeveniments que acollirà la ciutat en cas que València sigui seleccionada, informen els impulsors de la iniciativa en un comunicat. Juntament amb la memòria, la candidatura va presentar la seva imatge gràfica, dissenyada per Ibán Ramón, reconegut dissenyador gràfic valencià i amb una àmplia i premiada trajectòria darrere. El batlle Joan Ribó ha expressat la seva satisfacció per la 'bona recepció' que ha tingut la candidatura de València en la World Design Organisation (Organització Mundial del Disseny –WDO en les seves sigles en anglès-), encarregada de promoure una titularitat que fins ara ha recaigut sobre ciutats com Torí (Itàlia) el 2008, Seül (Corea del Sud) el 2010, Hèlsinki (Finlàndia) en 2012, Ciutat del Cap (Sud-àfrica) el 2014, Taipei (Taiwan) el 2016, Ciutat de Mèxic el 2018 i Lille (França) que prepara la seva celebració per al 2020.", "response": "l'Associació València Capital del Disseny", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5473878327220254", "instruction": "Quina és l'ària d'entrada de Maurizio?", "context": "Consta de quatre actes que inclouen moments especialment valorats: al primer acte –situat al foyer de la Comédie Française mentre té lloc una representació a l'escenari–, l'ària d'entrada d'Adriana, Io son l'umile ancella, en què es presenta com una humil servidora del geni dels escriptors, i l'ària d'entrada de Maurizio, La dolcíssima effigie, en què declara el seu amor per Adriana. Al segon acte, l'ària de la princesa de Bouillon Accerba voluttà, en què manifesta la seva passió pel militar. Al tercer acte, el ballet Il giudizio di Pàride, característic del neoclassicisme de l'època, i l'ària de Maurizio Il ruso Mèncikoff, que evoca les seves proeses militars. I al quart acte, l'ària final d'Adriana, Poveri fiori, al·lusiva a les violetes que la duran a la mort.", "response": "La dolcíssima effigie", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8351517874590217", "instruction": "A quina hora ha emplaçat el jutjat 7 de Barcelona a Diego Pérez de los Cobos?", "context": "El jutjat 7 de Barcelona ha citat a declarar com a testimoni el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos l'11 de juliol a les 10.30 a la Ciutat de la Justícia. També li dóna l'opció de fer-ho per videoconferència. Aquest jutjat és el que investiga diversos agents de la policia espanyola per les càrregues de l'1-O a Barcelona. Pérez de los Cobos, que ja va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem espanyol en el judici contra el procés, era el coordinador del dispositiu policíac del Primer d'Octubre. La setmana passada va declarar, també com a testimoni, l'ex-secretari d'estat de seguretat José Antonio Nieto, que va dir que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van actuar de manera 'exemplaritzant' per evidenciar que el referèndum era 'il·legal' i així fer-ho entendre a la ciutadania catalana.", "response": "10.30", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4825657602312987", "instruction": "En quina persona està redactat El Llibre de contemplació en Déu?", "context": "El Llibre de contemplació en Déu (1271-1274) ocupa set volums de les obres originals de Ramon Llull. Hi ha versió catalana i llatina i, segons afirma Ramon Llull, són versions de la primitiva redacció àrab que no s'ha conservat. Està redactat en primera persona -però anònim- i així l'autor intercala nombroses referències autobiogràfiques referides a l'agraïment dels béns rebuts de Déu o bé a la penitència i penediment dels pecats de joventut. El to tendeix a l'automarginació i a l'exultació en una fe vigorosa de recent adquisició, amb frases de lloança de la divinitat, molt en la línia de la prosa agustiniana de les Confessions, amb una funció didàctica basada en una crida constant a la pietat.", "response": "en primera persona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41559613089930714", "instruction": "En quina illa es troba el municipi de Güímar?", "context": "Les Piràmides de Güímar, o «Majanos de Xacona», es troben al municipi de Güímar, a la costa sud-est de l'illa de Tenerife, a uns 26 kilòmetres de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife. Són sis construccions en forma de piràmides escalonades amb una orientació astronòmica. La majoria dels arqueòlegs creuen que les piràmides van ser construïdes per agricultors que havien acumulat les roques per les vores de les seves terres de conreu, tal com es feia comunament en altres zones de les Illes Canàries. D'altra banda, no s'han trobat proves que demostrin que aquestes piràmides hagin estat construïdes pels guanxes; de fet, hi ha proves arqueològiques que en determinen una antiguitat no superior als 200 anys.", "response": "Tenerife", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0335004008583446", "instruction": "Quina condició hi ha per a que els ciutadans utilitzen el símbol?", "context": "La llei també restringeix l'ús de l'emblema en altres contexts; per exemple, les ciutats, pobles o óblasts no poden adoptar cap escut d'armes ni emblema que continguin l'emblema nacional, ja sigui completament o només en part. A més, les organitzacions que no estan contingudes en la Llei de símbols nacionals només poden fer servir l'emblema amb el corresponent permís. El símbol pot ser utilitzat tant per ciutadans bielorussos com estrangers, només sota la condició que sigui mostrat amb respecte; els ciutadans, però, no el poden fer servir en capçaleres de cartes ni targetes de visita si no són agents del govern.", "response": "que sigui mostrat amb respecte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47296758727534205", "instruction": "Quina possibilitat no ha tancat Procés Constituent?", "context": "L'economista Arcadi Oliveres, impulsor de Procés Constituent, té dubtes per convertir-se en el cap de llista de la coalició Catalunya Sí que es Pot, que formen ICV, EUiA i Podem. Totes tres formacions estan d'acord amb el fet que l'ex-president de Justícia i Pau sigui el cap de llista pel 27-S, però Oliveres ha rebutjat l'oferiment en l'assemblea d'aquest cap de setmana de Procés Constituent. Tot i que la formació li ha demanat que ho reconsideri, Oliveres insisteix avui que ara per ara no encapçalarà la llista. 'En aquests moments m'inclino més aviat per no encapçalar-la', ha dit en una entrevista amb l'agència Efe, on recorda que Procés Constituent no ha decidit encara si se sumarà a la candidatura Catalunya Sí que es Pot: 'Tampoc no està tancada la possibilitat d'anar amb la CUP.' Justament, a l'espera de la decisió d'Oliveres i de les reunions amb la resta de formacions, Procés ha ajornat fins al cap de setmana que ve la seva decisió, segons que van explicar fonts de la formació a VilaWeb.", "response": "anar amb la CUP", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18093718043927054", "instruction": "Amb quina consciència s'ha d'actuar?", "context": "A mesura que avancen les hores creix la sensació que la crisi del coronavirus s'intensifica perillosament. La clau de tot és contenir els nous casos impedint que desborden la capacitat del sistema sanitari i mantenint sota control la traçabilitat del contagi. Però tot fa pensar que el risc de desbordament és real. I cal que la Generalitat (la Valenciana i la de Catalunya, a més del govern balear) prenguen decisions sanitàries fortes abans no siga massa tard. Ahir vam tenir un avís a Igualada, amb l'aparició d'un brot molt preocupant a l'hospital que, per sort, sembla que encara s'arribà a temps de contenir. Però la sensació és que no s'actua prou amb la consciència que el temps és clau i és millor no dilatar decisions.", "response": "que el temps és clau", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05499846082738191", "instruction": "En quina feina estava treballant Alexander?", "context": "Va ser allotjat amb Alexander, qui estava treballant al Hut 8, la secció germana del Hut 6 en la feina amb la Màquina Enigma. La seva gran amistat els va permetre de resoldre fàcilment les necessitats competitives de les seves seccions respectives, en relació al temps limitat disponible per les «bombes». A l'octubre de 1941, va ser ascendit a ajudant del cap del Hut 6, tot just per sota de Welchman. En aquell moment, Bletchley Park experimentava una escassetat de personal administratiu que estava retardant la tasca amb l'Enigma i la gestió de l'escola semblava incapaç d'obtenir els recursos que necessitava. Això va afectar tant el Hut 6 com el Hut 8, que havia estat creat pel matemàtic Alan Turing, amb Hugh Alexander com al seu segon. Junts, Welchman, Milner-Barry, Turing i Alexander van saltar-se la cadena de comandament i van escriure un memoràndum directament al Primer Ministre, Winston Churchill, resumint les seves dificultats. La tasca de lliurar el missatge al número 10 de Downing Street va recaure en Milner-Barry en persona, el 21 d'octubre de 1941. L'endemà, Churchill va respondre, \"Acció del dia: Assegurar-se que tinguin tot el que volen amb extrema prioritat i informar-me que s'ha fet\". En un mes, les seves necessitats van ser satisfetes.", "response": "amb la Màquina Enigma", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5829852658362227", "instruction": "De quina altra orientació no es diferencia l'opció del PDC?", "context": "L'ex-conseller i representant de l'ala més liberal de l'antiga CDC, Antoni Fernández i Teixidó, ha decidit posar fi a 23 anys de militància del partit, ja que no se sent representat per l'aposta independentista i republicana del Partit Demòcrata Català (PDC) que, segons la seva opinió, no es diferencia de l'orientació d'ERC. La decisió de Teixidó, que ha exposat ell mateix en un article aquest dimecres a 'La Vanguardia' recollit per Europa Press, arriba mesos després que ja renunciés als càrrecs a CDC per 'discrepància política' quan es va oposar a la declaració de començament del procés sobiranista i dos dies després de la refundació del partit al PDC. Per a Fernández i Teixidó, objectius del PDC com la independència, la república, la declaració unilateral amb matisos i un nou estat català no li han generat cap sorpresa, tot i que ha afegit que aquesta 'no era la pretensió' de l'ex-president de la Generalitat, Artur Mas. Segons ell, Mas volia fórmules 'més ambigües per crear un partit nacional d'ampli espectre', destacant que l'aposta per un sobiranisme, diferenciat de l'independentisme, era amb la transversalitat política l'aspiració dels dirigents que han enterrat CDC. 'Sempre he pensat que no ho aconseguirien', ha apuntat Fernández i Teixidó, malgrat considerar que, des del congrés de Reus el 2012, gran part de dirigents convergents han treballat per a aquest desenllaç. Sense autocrítica Tot i això, ha constatat que l'estratègia de l'extinta CDC l'ha portat a tenir de 62 a 30 diputats, li ha costat més de 600.000 vots sense fer cap autocrítica i a acabar amb el partit fundat fa més de 40 anys, a més de lamentar que s'hagi perdut 'una part substantiva de dirigents provats' del partit.", "response": "ERC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6557189249408587", "instruction": "Amb quina coalició es presenten a les eleccions europees els partits d'extrema dreta?", "context": "Els partits d'extrema dreta Falange i Democracia Nacional han entrat avui al Parlament Europeu. Tot i que el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, els va prohibir de fer una conferència de premsa després de totes les protestes que va rebre la convocatòria de l'acte, els dirigents ultres han pogut entrar a l'Eurocambra i fer un debat en un estudi, convidats per l'eurodiputat d'extrema dret alemany Udo Voigt. Segons que explica eldiario.es, qualsevol eurodiputat pot reservar un estudi a l'espai audiovisual de l'Eurocambra i portar-hi convidats, en aquest cas els dirigents ultres, que haurien estat acreditats sense problema a l'entrada. D'aquesta manera, els líders de l'extrma dreta han aconseguit d'entrar a la institució i parlar de la coalició ADÑ, amb la qual es presenten a les eleccions europees. Pedro Chaparro, de la Dirección Nacional de ADÑ, explica en el Parlamento Europeo las propuestas de nuestra coalición#ADÑenBruselas #Euroescepticos2019 pic.twitter.com/AWeyOb9oPk — Coalición ADÑ (@ADNcoalicion) February 26, 2019 Posteriorment, també s'han desplaçat fins a Waterloo per a fer un nou xou davant la Casa de la República, imitant els diputats de Ciutadans. ADÑ pide a Bélgica la extradición de Puigdemont en una protesta frente a su domicilio en Waterloo.#ADÑenBruselas pic.twitter.com/fb9z51DNS5 — Coalición ADÑ (@ADNcoalicion) February 26, 2019", "response": "ADÑ", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7890267556904719", "instruction": "De quina universitat és professor Miquel Molist?", "context": "Un jaciment al Kurdistan meridional, en què treballa un equip sota la direcció dels professors del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Anna Gómez Bach i Miquel Molist, mostra l'evolució cap a les primeres ciutats agrícoles de Mesopotàmia. L'equip està portant a terme excavacions al jaciment de Gird Lashkir, 'una zona excepcional perquè no hi ha una seqüència d'ocupacions similars a tota la zona i aquest és el primer jaciment excavat en tècnica moderna que contribueix al coneixement de les primeres societats agrícoles', ha explicat aquest divendres en roda de premsa el director de la campanya i professor de la UAB, Miquel Molist. Gómez Bach ha afegit que 'gairebé no hi ha excavacions de zones tan antigues com aquesta perquè des dels anys 90 aquest sector del Kurdistan va estar tancat a la investigació arqueològica' i per tant ofereix un marc històric nou. Ha sostingut que aquesta investigació pretén descobrir l'aparició de les primeres ciutats del nord de Mesopotàmia, i Molist ha afegit que 'el rellevant és que es tracta de la zona del món que permetrà conèixer més bé l'origen de l'agricultura i de les ciutats de Mesopotàmia, que més tard tindran la seva influència a Europa'. Quaranta equips Actualment uns 40 equips europeus i americans investiguen aquesta zona pròxima a la ciutat d'Erbil, però només tres fan excavacions buscant restes del Neolític, entre els quals es troben aquest grup de la UAB, mentre que els altres dos procedeixen del Japó i Anglaterra. Les investigacions del grup de la UAB van començar a la tardor del 2015 i la segona part es va fer durant maig i juny del 2016, aprofitant el marc de conveni de col·laboració amb la Universitat de Salahaddin d'Erbil, i tenen lloc en un jaciment de quatre hectàrees de superfície.", "response": "de la UAB", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09072696587952156", "instruction": "Quina era la intenció del govern en aprovar el projecte de llei?", "context": "El govern ha aprovat aquest matí el Projecte de llei de mesures de protecció del dret d'habitatge de les persones que es troben en risc d'exclusió social amb l'objectiu d'esquivar la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) espanyol d'alguns articles de la Llei 24/2015. El text estableix instruments alternatius als punts suspesos, com la substitució de la cessió temporal obligatòria d'habitatges buits que fixava la Llei 24/2015 per l'expropiació temporal de l'ús d'habitatges buits d'entitats financeres. Entre més mesures, també proposa com a alternativa al lloguer social obligatori de forma indefinida un sistema per reallotjar les famílies amb un lloguer social de tres anys ampliable a sis; recupera la mediació a través del Codi de Consum i triplica els municipis on es pot actuar per pal·liar els efectes dels desnonaments. L'executiu preveu entrar la llei al parlament de manera immediata perquè es pugui debatre i aprovar aquest mateix octubre. La normativa aprovada aquest dimarts, però, no compta amb el suport del grup promotor de la ILP d'Habitatge, que reuneix diverses entitats socials. Entre els principals punts suspesos de la Llei 24/2015, hi ha la cessió temporal obligatòria dels pisos buits d'entitats financeres per destinar-los a lloguer social; l'obligació per part de les entitats financeres i els grans tenidors d'habitatges d'oferir un lloguer social a les persones que estiguin a punt de ser desnonades i el procediment de mediació en cas de sobreendeutament.", "response": "esquivar la suspensió del Tribunal Constitucional", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46423033075785836", "instruction": "De quina any és l'ordenança?", "context": "També són molt freqüents les reformes a les façanes de les cases d'habitatges existents aprofitant la major llibertat de composició que permet abandonar la imatge d'homogeneïtat de l'Eixample sense façanes singulars, qualificada aleshores d'anodina. L'ordenança de 1891 permetia, a més, un coronament decoratiu i l'existència de cossos sortints de més envergadura. Aquest nou marc legal augmentà les possibilitats formals i comportà moltes reformes. L'exemple més paradigmàtic va ser la «mansana de la Discòrdia», on es varen reformar cinc edificis.", "response": "1891", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6620279696717567", "instruction": "Quina facturació va tenir el sector del llibre en català el 2017?", "context": "Amb motiu de l'obertura de la Setmana del llibre en Català, la presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, organisme responsable de la fira, i el president de la Setmana, Joan Sala, han aportat dades optimistes sobre la recuperació del sector. Així mateix, han fet balanç dels darrers anys de la Setmana, que s'ha convertit en l'activitat editorial i literària més important de l'any. Les dades del sector del llibre en català corresponents al 2018 mostren un nou augment de la facturació, un any més: si el 2017 la facturació va ser de 235,76 milions d'euros, el 2018 va arribar 237,7, és a dir, un augment de l'1%. És un creixement sostingut en el temps, però Ayats ha fet saber una dada encara més important: la xifra de venda de llibres en català ha assolit els nivells d'abans de la crisi. Això sobretot pel que fa a ficció per a adults, infantil i juvenil i no-ficció. Ha donat la xifra més cridanera: el 2008 es van facturar 40 milions d'euros i, en canvi, el 2018 se n'han facturat 50.", "response": "235,76 milions d'euros", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9305720519407091", "instruction": "Quina és la font de sal més abundant?", "context": "La sal comuna (clorur de sodi) històricament causava monopolis naturals. Fins fa poc, calia una combinació de radiació solar forta amb humitat baixa o una extensió de pantans de torba per a extreure sal del mar, que n'és la font més abundant. Els canvis periòdics en els nivells del mar provocaven mancances de sal i les comunitats es veien forçades a dependre dels que controlaven les escasses mines interiors i els afloraments de sal, que sovint eren en àrees hostils (el Mar Mort, el desert del Sàhara) i això exigia una seguretat ben organitzada per al transport, emmagatzematge, i distribució. La gabella un impost notòriament alt sobre la sal imposat pels francesos el 1661, fou origen de la revolta dels angelets de la terra, pagesos nord-catalans els anys 1667 a 1675 i va tenir un paper significatiu en el començament de la Revolució Francesa.", "response": "mar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7388088741698994", "instruction": "Quina pena correspon al delicte de falsedat documental societària agreujada?", "context": "ACN Madrid.-L'Audiència Nacional ha informat aquest dimecres que obre la fase de judici oral contra vuit exdirectius de l'antiga Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) per diversos delictes com falsedat documental, apropiació indeguda i estafa, entre d'altres. El tribunal ha imposat a la cúpula de l'antiga caixa d'estalvis una fiança de gairebé 1.592,5 milions d'euros per assegurar el pagament de les presumptes responsabilitats pecuniàries que hagin d'afrontar. El Banc Sabadell, com a actual propietari de la CAM, i la Fundación de la Comunidad Valenciana Obra Social Caja Mediterráneo (Fundación CAM) seran els responsables civils subsidiaris d'assumir aquesta quantitat de diners de la fiança, mentre que l'asseguradora CASER serà la responsable civil directa. Els directius implicats són Modesto Crespo, Roberto Lidiano, María Dolores Amorós, Teófilo Sogorb, Vicente Soriano, Francisco José Martínez, Juan Luis Sabater i Salvador Ochoa. El text de l'Audiència Nacional adverteix que si no es diposita la fiança en un termini de 24 hores, caldrà embargar els béns necessaris per cobrir aquesta suma de 1.600 milions d'euros o acreditar la insolvència dels responsables.L'Audiència ha informat que, en aquests casos, pel delicte d'estafa continuada agreujada, la pena és de 6 anys de presó i multa de 12 mesos amb una quota diària de 400 euros, amb responsabilitat subsidiària en cas d'impagament i accessòries. Pel delicte de falsedat documental societària agreujada, la pena és de 3 anys de presó i multa de 12 mesos amb una quota diària de 400 euros, en les mateixes condicions que l'anterior.", "response": "3 anys de presó i multa de 12 mesos amb una quota diària de 400 euros", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3780903009882347", "instruction": "Quina és l'ultima opció per a Peter Grimes?", "context": "En l'òpera de Britten, Grimes segueix sent un personatge marginal, però al mateix temps, és botxí i víctima en una societat hostil i inculta. L'altre gran protagonista de l'òpera de Britten és el mar. No obstant això, la mar de Peter Grimes és completament diferent de l'enlluernador prodigi marí de Debussy. El mar de la costa anglesa és boirós i amenaçant. Amb aquest element funest els ciutadans no volen tenir res a veure. Com a conseqüència, rebutgen, tant en la naturalesa com en la societat humana, tot el inclassificable, el incòmode, el anòmal, trets que Peter Grimes posseeix en gran manera. L'última opció per a Peter Grimes és el mar. El món dels homes empeny al marginat cap a la natura, que el pren, indiferent, per a si.", "response": "el mar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10978938758439039", "instruction": "Quina funció té el vitrall en el Palau de la Música a part de la decorativa?", "context": "A l'època modernista es va comptar amb l'art del vitrall per part dels arquitectes com una activitat decorativa per les seves construccions. Domènech i Montaner ho fomentà en tots els seus edificis, però al Palau de la Música, a més a més d'aquesta decorativitat té una funció material arquitectònica. És en aquesta obra on s'expressa la gran realitat del vitrall català, en aconseguir una perfecta unió entre l'arquitecte i el vitraller Antoni Rigalt i Blanch.", "response": "material arquitectònica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8213009499858956", "instruction": "Fins quina hora podran sortir aquelles persones que no siguin residents en la zona confinada?", "context": "El govern català ha ordenat el confinament immediat de la població d'Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena pel brot de la Covid-19. La mesura es pren per mirar de contenir el brot de coronavirus que hi ha a la zona, amb 58 casos confirmats segons l'últim balanç de Salut. L'anunci s'ha fet poc després de les nou del vespre. A partir d'aquella hora ja no s'ha pogut circular entre la zona confinada i la resta del país. Tanmateix, fins a mitjanit es permetrà que en surtin els qui no hi tinguin la residència. Aquesta sortida serà controlada pels Mossos d'Esquadra.", "response": "les nou del vespre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8223598530547522", "instruction": "En quina data va néixer oficialment l'MNAC?", "context": "El 1990, la Llei de Museus va establir la necessitat de crear un museu nacional unint la col·lecció de l'antic Museu d'Art de Catalunya (art romànic, gòtic, renaixement i barroc), inaugurat el 1934; del Museu d'Art Modern (art dels segles XIX i XX), creat el 1945; del Gabinet de Dibuixos i Gravats; del Gabinet Numismàtic de Catalunya; i de la Biblioteca General d'Història de l'Art, creant un nou espai únic de promoció i divulgació artística. El MNAC va néixer oficialment el 14 de novembre de 1990, tot i que la integració establerta pel punt de la llei de museus no implicava cap alteració en la titularitat dels fons esmentats. Un any després, el 1991, el museu va canviar de titularitat, passant de ser un centre municipal de l'Ajuntament de Barcelona a un ens autònom gestionat pel recentment creat patronat, presidit inicialment per Pere Duran Farell. El mateix any Xavier Barral esdevingué el nou director del museu, amb l'objectiu de convertir el MNAC en el Louvre català. Per encabir totes les obres, el Palau es va sotmetre a un procés d'ampliació, a partir d'un projecte dirigit per Gae Aulenti, Enric Steegman, Josep Benedito Rovira i Agustí Obiol, que va costar més de 6 milions d'euros.", "response": "14 de novembre de 1990", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20517907050166195", "instruction": "De quina cançó cedirà Springsteen els drets?", "context": "Enguany se celebra el 150è aniversari dels gegants vells de la Patum i el 125è dels gegants nous. Per commemorar-ho, s'han organitzat uns quants actes especials, entre els quals es destaca la ballada que faran el diumenge de Corpus. L'organització ha arribat a un acord amb el músic nord-americà Bruce Springsteen, que els cedirà els drets de la cançó 'If I should fall behind'. Gràcies als arranjaments del director i compositor Sergi Cuenca, els gegants faran un ball, en un dels salts de la Patum completa a la plaça de Sant Pere, amb la música de la cançó de Springsteen. Enguany la Patum serà del 25 al 29 de maig. Heus ací una interpretació d'aquesta cançó per part de Springsteen: En aquesta altra interpretació, durant la ronda de concerts amb The Seeger Sessions Band, el 2006, ens podem fer una idea més aproximada de com podria arribar a sonar per a la Patum, tal com ens ha fet avinent el lector Vidal Orive Torras: Un pastisser de Berga, decisiu El contacte amb l'entorn del cantant s'ha fet gràcies al pastisser berguedà Albert Dorna, segons que informa el diari Regió 7.", "response": "'If I should fall behind'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.904555826655872", "instruction": "A quina església hi ha la capella de Santa Anna?", "context": "Als carrers laterals se situaven les taules pintades de sant Bartomeu i de santa Magdalena, coincidint amb la ubicació del coronament conservat. Segons el contracte, el retaule tenia una predel·la amb cinc escenes. L'encàrrec havia d'estar ubicat a la capella de Santa Anna de l'esmentada església de Pertegàs.", "response": "Pertegàs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3065312194504617", "instruction": "Quina organització criminal intenta capturar a Mew al primer capítol de Pokémon Pokémon Adventures?", "context": "Mew és un dels personatges de la sèrie de manga de Pokémon Pokémon Adventures. Mew, que al manga també és conegut com a 'Pokémon fantasma', apareix al primer capítol, quan una organització criminal, el Team Rocket, intenta capturar-lo. L'entrenador de Pokémon Red també prova d'atrapar-lo, però Mew el derrota amb facilitat. Els capítols següents revelen que el Team Rocket vol aconseguir l'ADN de Mew per acabar de crear Mewtwo, de manera que Red i un altre entrenador, Green, uneixen forces per evitar que els criminals puguin capturar-lo.", "response": "Team Rocket", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9541837879318713", "instruction": "Quina llargada poden arribar a tenir els cranis de paracerateris?", "context": "Els cranis de paracerateris més grossos mesuren aproximadament 130 cm de llargada, 33–38 cm d'amplada al darrere i 61 cm de profunditat entre un arc zigomàtic i l'altre. Els paracerateris tenien el front llarg, llis i sense la zona basta que serveix d'ancoratge per a les banyes d'altres rinocerotoïdeus. Els ossos situats a sobre de la regió nasal són llargs i la incisió nasal penetra bona part del crani, fet que indica que els paracerateris tenien un llavi superior prènsil, semblant al del rinoceront negre o el rinoceront de l'Índia, o una probòscide curta com la dels tapirs. La part posterior del crani, baixa i estreta, manca de grans crestes lambdoides situades a dalt i al llarg de la cresta sagital, habituals en els animals dotats de banyes o ullals que necessiten músculs forts per a empènyer i lluitar. Hi havia una depressió profunda on s'ancoraven els lligaments nucals, que suporten automàticament el crani. El còndil occipital era molt ample. Sembla que els paracerateris tenien músculs del coll grossos i forts que li permetien abaixar molt el cap per a agafar menjar de les branques. Un crani de P. transouralicum té el front cupulat, mentre que d'altres el tenen pla. Aquestes diferències podrien ser un exemple de dimorfisme sexual. Un motlle endocranial del cervell de P. transouralicum mostra que només feia un 8% de la llargada del crani. En el rinoceront de l'Índia, en canvi, el cervell mesura un 17,7% de la llargada del crani.", "response": "130 cm", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.0052211661602687975", "instruction": "Quina és l'activitat professional d'Alexis Codina?", "context": "L'advocada del CDR Alexis Codina, un dels presos polítics del 23-S que podria sortir avui de Soto del Real, ha explicat que les substàncies considerades 'precursores' d'explosius que la Guàrdia Civil va trobar a casa del detingut responen a la seva activitat professional, que és restaurador de mobles i antiguitats. En una entrevista a RAC-1, Montserrat Vinyets ha dit que és 'sorprenent' que la fiscalia hagi mantingut la petició de presó provisional quan els atestats preliminars fixen que no s'han trobat explosiu. Vinyets ha dit que sí que es van trobar substàncies que barrejades es poden convertir en explosius, però ha matisat que 'molta gent' pot tenir-les, i que en aquest cas, respon l'activitat professional de Codina. Vinyets ha explicat que quan surti de la presó, Codina haurà de lliurar el passaport i tindrà prohibit sortir de l'estat espanyol. A més, haurà de comparèixer cada setmana davant d'un jutjat. L'advocada creu que aquesta situació es podria allargar fins al final del procés judicial.", "response": "restaurador de mobles i antiguitats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.25151826257293985", "instruction": "Quina investigació ha tancat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?", "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tancat la investigació contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'organització del referèndum del Primer d'Octubre i els ha processat pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. El tribunal els cita a declarar l'11 de març i els ha imposat fiances milionàries: de 2.889.000 euros, en el cas de Jové, i de 1.635.000, en el cas de Salvadó. A més, ordena que es presentin mensualment al jutjat, la retirada de passaport i els prohibeix de sortir del país. El jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que ha processat una trentena de persones, la majoria alts càrrecs del govern, va enviar al TSJC la causa de Jové i Salvadó, perquè són diputats i, per tant, aforats. Podeu consultar ací la interlocutòria de processament:", "response": "contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09796927029325853", "instruction": "De quina cançó es van tocar els compassos inicials quan va acabar el solo de guitarra?", "context": "La cançó es tocà en directe entre 1974 i 1978 dins d'un popurri. El 1974, el grup va tocar la cançó després d'«In the Lap of the Gods», i entre 1975–76, la cançó es tocà després de «Bohemian Rhapsody». El 1977, «Killer Queen» es va tocar com a introducció a un popurri, i la seguia «Good Old-Fashioned Lover Boy». L'any següent, precedia «Bicycle Race». El 1979, el grup va tocar la major part de la cançó, i quan va acabar el solo de guitarra, es van tocar els compassos inicials d'«I'm in Love with My Car». Van tocar la peça al Fòrum de Mont-real (Quebec, Canadà) el novembre de 1981, i es va gravar per a l'àlbum en directe «Queen Rock Montreal». El 1984 i el 1985, durant la gira The Works Tour, la cançó es va reintroduir dins d'un popurri després d'una versió truncada de «Somebody to Love».", "response": "d'«I'm in Love with My Car»", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8668827977812736", "instruction": "Quina tendència té el nombre de víctimes civils en aquest conflicte?", "context": "El nombre de víctimes civils pel conflicte que encara persisteix a l'est d'Ucraïna ha arribat a nivells inèdits en gairebé un any, segons l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Zeid Raad al-Hussein, que ha considerat 'molt preocupant' aquesta tendència a l'alça. Les Nacions Unides van documentar 69 víctimes civils a l'est d'Ucraïna el juny, entre elles 12 morts. Aquesta xifra gairebé va duplicar la del maig d'aquest any i va marcar un nou màxim des de l'agost del 2015, però tot i així va ser inferior a la del juliol, quan es van registrar 73 víctimes —vuit morts i 65 ferits—. Zeid ha expressat en un comunicat la seva por per l'augment dels enfrontaments i de les víctimes civils, tenint en compte que demostraria que ni els rebels separatistes ni l'exèrcit 'estan prenent les precaucions necessàries'. Més de la meitat de morts i ferits corresponen a projectils llançats per algun dels bàndols bel·ligerants. 'Instem totes les parts a respectar l'alto el foc, a retirar combatents i armes de les zones civils i a aplicar escrupolosament els Acords de Minsk', ha reclamat el cap de Drets Humans de l'ONU, en al·lusió als 12 punts que teòricament es van comprometre a respectar el 2015.", "response": "a l'alça", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08533738452910511", "instruction": "Amb quina intenció s'aplicava la llei a la qual feia referència la frase llatina Assisa panis et cervisiæ?", "context": "Assisa panis et cervisiæ és una frase llatina que fa referència a una llei del segle xiii, aplicada a Anglaterra durant l'edat mitjana, amb l'objecte de regular els preus i la quantitat tant del pa com de la cervesa. La llei va ser promulgada per Enric III entre 1266 i 1271. Va ser la primera llei en la història d'Anglaterra (i potser a Europa) destinada a regular la producció d'aliments.", "response": "amb l'objecte de regular els preus i la quantitat tant del pa com de la cervesa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1110641592365984", "instruction": "Quina editorial ha fet la publicació dels tankōbons?", "context": "Tradicionalment, el manga s'escriu de dalt a baix i de dreta a esquerra, ja que aquesta és la lectura tradicional del japonès. Algunes editorials de manga tradueixen els texts mantenint aquest format (Les paraules es llegeixen com sempre d'esquerra a dreta i de dalt abaix, però la història comença on seria l'última pàgina d'un llibre occidental, és a dir el llibre es llegeix de dreta a esquerra i dins d'una mateixa vinyeta es llegeix primer les bafarades de la dreta.) com fa l'editorial Glénat amb la publicació dels tankōbons. D'altres, en canvi, ho fan amb el format occidental, d'esquerra a dreta, per tal de no confondre els lectors estrangers. Aquesta pràctica es coneix com a «Volta».", "response": "Glénat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1857107212114898", "instruction": "A quina edat deia l'anterior llei que es podia canviar el sexe en el registre?", "context": "El Tribunal Constitucional ha avalat que els menors amb suficient maduresa i que es trobin en una situació estable de transsexualitat puguin demanar el canvi de sexe en el registre civil. El TC estima la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem respecte a un article de la Llei reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, que obligava a esperar fins als 18 anys per canviar el sexe en el registre. Hi ha dos vots particulars de magistrats del TC, que es coneixeran més endavant, juntament amb la sentència.", "response": "18 anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18194226583448958", "instruction": "A quina acadèmia ingressà el 1921?", "context": "La seva actuació política i la tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presidència de l'Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913). El 1881 fou mantenidor dels Jocs Florals, i el 1895 en fou president. Fou membre de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901) i ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres (1921).", "response": "Acadèmia de Bones Lletres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.02269035215864479", "instruction": "Quina és l'ària més celebre d'aquesta òpera?", "context": "L'obertura és memorable, com la majoria de les altres obertures de Rossini. La darrera ària, Nacqui all'affanno - Non più mesta, és possiblement la més cèlebre d'aquesta òpera. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs ensenya llavors les seves diverses capacitats vocals. Aquesta ària demana molta agilitat i talent i és molt típica en les obres de Rossini.", "response": "Nacqui all'affanno - Non più mesta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.594409155371736", "instruction": "A quina dècada Rembrandt va tornar a canviar d'estil?", "context": "Durant la dècada del 1650, Rembrandt torna a canviar d'estil. Els quadres augmenten de mida, els colors eren més rics i les pinzellades més pronunciades. Amb aquests canvis, Rembrandt es distancià dels seus treballs anteriors i de les modes del moment, cada cop més concentrat en el petit detall. El seu particular enfocament de l'aplicació de la pintura, en part, podria haver estat influït per la familiaritat amb les obres de Tizià, i també podria tenir-se en compte el context del moment en el qual existia un debat sobre \"l'acabament\" de les obres i la qualitat de la superfície. Alguns contemporanis seus mostraren desaprovació per la tosquedat de la pinzellada de Rembrandt i sembla que el mateix artista recomanava als visitants que no miressin de massa a prop les seves pintures. La manipulació tàctil de la pintura estaria influïda per la pintura medieval. El resultat final és una manipulació rica i variada de la pintura, i molt sovint amb capes profundes realitzades aparentment a l'atzar, que suggereix la forma i l'espai a la manera d'un il·lusionista i en un estil molt individual.", "response": "la dècada del 1650", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5674639746918245", "instruction": "A quina sentencia responia la resolució?", "context": "El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha acordat per unanimitat portar a la fiscalia el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, el vice-president primer, Josep Costa i el secretari primer de la mesa, Eusebi Campdepadrós, perquè estudiï una possible desobediència a les seves resolucions. Aquest incompliment, a parer del TC, es va produir arran dels acords del 22 i 29 d'octubre, que van admetre a tràmit una proposta de resolució de resposta a la sentència contra el procés del Tribunal Suprem. El text constatava que el parlament 'reitera i reiterarà tants cops com ho desitgin els diputats la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític'. El Constitucional estima així l'incident d'execució presentat per l'advocacia de l'estat espanyol. Nota de prensa – Adelanto de parte dispositiva | El Pleno del TC por unanimidad deduce testimonio al fiscal sobre posibles acciones penales ante un posible delito de desobediencia por tramitar una resolución que reiteraba la autodeterminación https://t.co/JZmH3sNd7T pic.twitter.com/ioZ0IcHDlI — Tribunal Constitucional de España (@TConstitucionE) January 28, 2020 El president Quim Torra els ha donat suport a través de Twitter: Avui toca ser al costat del President del Parlament i de la Mesa. Tot el meu suport i força.", "response": "sentència contra el procés del Tribunal Suprem", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5521110907437549", "instruction": "Quina és la causa de la tectònica de plaques", "context": "L'urani és un element que abunda a la naturalesa: es pot trobar en baixos nivells en totes les roques, sòl i aigua. L'urani és el 51è element pel que fa a abundància a l'escorça terrestre. També és l'element de nombre atòmic més elevat que es pot trobar de manera natural en quantitats significatives a la Terra; gairebé sempre es troba combinat amb altres elements. Juntament amb tots els elements que tenen una massa atòmica superior a la del ferro, l'urani només es forma de manera natural en supernoves. Es creu que la desintegració d'urani, tori i potassi-40 en el mantell terrestre és la font principal de calor que manté líquid el nucli extern i causa la convecció mantèl·lica la qual, al seu torn, és la causa de la tectònica de plaques.", "response": "la convecció mantèl·lica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8195085243266939", "instruction": "En quina llengua va incloure fragments?", "context": "Molts autors clàssics i, fins i tot, alguns de contemporanis han defensat la idea que en l'antiguitat només els romans havien desenvolupat la seua cultura suficientment com per a comprendre i traduir les obres gregues. Paradoxalment, és precisament en l'obra Poenulus del comediògraf Plaute un dels pocs llocs on queda constància de traduccions d'obres gregues al púnic. Amb l'apogeu de Cartago en el segle V aC, el fenici va esdevenir una llengua de prestigi en la Mediterrània, competint amb el llatí i el grec, cosa que va propiciar aquesta labor traductora. A continuació, se citen dos fragments del Poenulus ('El cartaginès'), traducció de l'obra grega ὁ Καρχηδόνιος (ho Karkhēdónios, 'El cartaginès'), possiblement del poeta Alexis de Thuris (ca. 375-275 aC) i en les quals Plaute va incloure fragments de la traducció d'aquesta mateixa obra al púnic, així com d'altres traduccions de què va tindre coneixement, per tal tant de divertir l'audiència amb el so estrany de la llengua com també perquè servira de base per a jocs de paraules i errors de traducció:", "response": "púnic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8108939356245098", "instruction": "Quina industria local es va desenvolupar més?", "context": "El segle d'or valencià fou una etapa de gran desenvolupament econòmic i de gran influència política i cultural. Es va crear la Taula de Canvis i Depòsits, una banca municipal en suport de les operacions comercials. La indústria local, especialment la tèxtil, assolí un gran desenvolupament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial a la qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A les acaballes d'aquest segle, es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions i un vertader temple del comerç, i Lluís de Santàngel, banquer valencià d'origen jueu, va sufragar el viatge a Amèrica de Cristòfor Colom.", "response": "la tèxtil", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23239184517180078", "instruction": "De quina col·lecció permanent formen part les Llaunes de sopa Campbell's ?", "context": "Irving Blum va fer possible que els trenta-dos llenços originals fossin exposats públicament a través d'un acord amb la National Gallery of Art a Washington DC, en cedir-los en préstec permanent dos dies després de la mort de Warhol. Tanmateix, les Llaunes de sopa Campbell's originals són part de la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York. Unes pintures anomenades Llaunes de sopa Campbell's II són part de la col·lecció permanent del Museu d'Art Contemporani de Chicago. 200 llaunes de sopa Campbell's, de 1962 (acrílic sobre llenç), a la col·lecció privada de John i Kimiko Power, és la pintura individual més gran de totes les pintures de llaunes de sopa Campbell's. Es compon d'una quadrícula de deu files i vint columnes de llaunes de nombrosos gustos de sopa. Els experts la situen com una de les obres més significatives del pop art, sent tant una representació pop com una conjunció amb els seus predecessors immediats com Jasper Johns i els moviments successors de l'art minimalista i conceptual. La molt similar 100 llaunes és part de la col·lecció del Museu Albright-Knox.", "response": "del Museu d'Art Modern de Nova York", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3508647489976101", "instruction": "Quina llei s'ha de complir?", "context": "Després d'un nombre suficient d'observacions anotades en un període determinat, es tracen les coordenades polars, i se situa l'estrella primària a l'origen; llavors, es dibuixa l'el·lipse resultant més probable, tot seguint els punts que representen les observacions i procurant que la llei de Kepler de les àrees es compleixi. Aquesta el·lipse és coneguda com a 'el·lipse aparent', i és la projecció de l'òrbita el·líptica real de la secundària respecte a la primària sobre el pla del cel. A partir d'aquesta el·lipse, es poden computar els elements complets de l'òrbita, amb el semieix major expressat en unitats angulars, llevat que es conegui la paral·laxi estel·lar del sistema i, per tant, la seva distància.", "response": "la llei de Kepler de les àrees", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8452058467957834", "instruction": "Quina orquestra va fer el concert?", "context": "La Comissió per la Dignitat ha recuperat Egmont, per la llibertat i contra la repressió, un recull de lectures amb il·lustracions musicals en homenatge al periodista gironí Carles Rahola, assassinat fa vuitanta anys pel franquisme. Dues hores de concert a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Girona que han repassat la música que Beethoven va posar als texts que el 1787 va escriure Goethe, i que Joaquim Pena va traduir al català. Egmont, per la llibertat i contra la repressió repassa la història d'aquest comte belga, que van assassinar fa 450 anys per haver-se mostrat respectuós envers els hugonots de Flandes. El Teatre Municipal de Girona s'ha omplert per recordar Carles Rahola amb una obra que malda per crear un paral·lelisme amb la repressió actual a Catalunya, segons que ha reivindicat el president de la Comissió per la Dignitat, Pep Cruanyes. A l'estrena hi ha assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat de la seva esposa, a més de la batllessa de Girona, Marta Madrenas, la consellera de Cultura, Laura Borràs i més personalitats.", "response": "l'Orquestra Simfònica de Girona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6420909396718878", "instruction": "Quina estació es va tancar quan es van iniciar les obres del perllongament de la línia?", "context": "A la vegada que s'ampliava a Santa Coloma, pocs dies més tard es posava el primer perllongament per la banda del llobregat, que no havia variat des de 1932. S'ampliava en 950 metres i dos estacions, Santa Eulàlia i Torrassa. El 1980 es van iniciar les obres d'aquest perllongament amb el tancament de l'estació de Santa Eulàlia (antigament anomenada Bordeta Cotxeres), terminal de la línia des de 1932, i es va canviar parcialment la seva localització. Quan es va inaugurar el nou tram es va tancar definitivament l'estació de Bordeta inaugurada l'any 1926.", "response": "Santa Eulàlia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22752329551368", "instruction": "Quina classe va néixer arrel de la revolució industrial?", "context": "A final del segle xix, Espanya visqué la restauració borbònica, que començà en acabar-se la Primera República Espanyola, l'any 1874, i acabà amb el pronunciament del general Martínez-Campos. Aquest període es caracteritzà per una certa estabilitat institucional que impulsà un model liberal de l'Estat. La revolució industrial veié el naixement de la classe obrera, que creà tot un seguit de moviments polítics i socials coneguts amb el nom de moviment obrer.", "response": "obrera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24968218730662994", "instruction": "Quina figura esta present a tot el recinte?", "context": "Una figura present a tot el recinte són els àngels. Domènech els va incloure dins la iconografia complementant conjunts escultòrics o com figura central, com en el cas dels àngels exempts que coronen els frontons de l'edifici d'operacions i al vèrtex de la façana principal. Segons un estudi de Figueras, Burrull i Arnaiz, les escultures d'aquesta façana formen un conjunt piramidal on apareixen les diferents jerarquies: àngels, arcàngels, querubins, trons, dominacions i potestats, que es diferencien pel nombre de volutes de les seves ales. D'una mida més reduïda, apareixen als frontispicis dels pavellons d'infermeria, a la façana del pavelló d'operacions i a la torre del rellotge. Totes aquestes figures són obra de Pau Gargallo.", "response": "els àngels", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05193576787000431", "instruction": "Segons quina normativa el parlament escocès podria començar els tràmits per proposar la independència?", "context": "La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat que abans de Nadal demanarà al govern britànic les competències per a celebrar un nou referèndum d'independència. Fa cinc anys els escocesos van refusar la possibilitat de fer un nou estat en una votació pactada amb el primer ministre britànic David Cameron, però el Brexit aprovat al conjunt del Regne Unit però refusat majoritàriament a Escòcia ha fet recuperar l'anhel. Sturgeon, que ja havia expressat la seva intenció de convocar un nou referèndum el 2020, ha assegurat que vol activar aquest mateix any la secció 30 de la llei de devolució de competències de 1998, segons la qual el parlament escocès pot iniciar els tràmits per plantejar la independència als ciutadans. 'Lliurarem la petició de la secció 30 a Downing Street, independentment de qui hi sigui, abans de Nadal', ha dit Sturgeon, qui considera 'vital' que 'Escòcia assumeixi el control del seu futur'. Fa cinc anys el 'sí' a la independència va perdre amb el 45% dels vots, davant del 55% que va optar perquè Escòcia continués formant part del Regne Unit. Al debat s'afegeixen també les eleccions parlamentàries anticipades al Regne Unit, previstes pel 12 de desembre, i en les quals el Partit Conservador de l'actual primer ministre, Boris Johnson, parteix de nou com a favorit.", "response": "la secció 30 de la llei de devolució de competències de 1998", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.008527649276824145", "instruction": "Quina alcaldia ocupa Compromís?", "context": "El 25 de gener de 2010 es va crear la coalició Compromís amb l'objectiu de presentar a les eleccions valencianes i municipals del 2011 una opció valencianista, regeneracionista i progressista, que fos alternativa al bipartidisme i que evités una altra majoria absoluta del PP. D'ençà d'aquell moment, el projecte s'ha consolidat: els tres integrants s'han mantingut units en totes les cites electorals, ha fet possible el canvi de govern a la Generalitat i ocupa la batllia de València. Tanmateix, Compromís també té el desafiament de millorar el funcionament intern, de portar a la pràctica moltes de les propostes que fa i de repensar els fonaments de l'aliança després d'haver assolit importants quotes de poder. Una coalició valencianista i d'esquerres Els tres partits que formen la candidatura són el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo, juntament amb independents i formacions com ara Estat Valencià, que s'hi van adherir més tard. El Bloc representa el nacionalisme valencià històric, nascut també de la confluència de diverses formacions (Unitat del Poble Valencià, el Partit Nacionalista Valencià i Nacionalistes d'Alcoi); Iniciativa es forma a partir d'Esquerra i País, un antic corrent valencianista d'EUPV, que se'n va escindir el 2007; els Verds també van sorgir d'una escissió, en aquest cas d'Els Verds del País Valencià, arran de l'oposició a formar un pacte pre-electoral amb els socialistes. Més tard es van fusionar amb Equo.", "response": "València", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3333420246459836", "instruction": "A quina part de l'òpera podem sentir l'«acord de Tristany»?", "context": "Hi ha diversos aspectes que fan de Tristany i Isolda una obra única, però el més comentat, el que constitueix el seu principal ressò posterior en termes purament musicals, és que Wagner va expandir en la seva partitura les possibilitats de l'harmonia, incrementant l'ús d'elements cromàtics i de suspensió harmònica, el que va donar pas a una nova forma de concebre l'harmonia tonal. Primer va influir a compositors com Gustav Mahler i Richard Strauss, i posteriorment a Arnold Schönberg, Alban Berg i Anton Webern, van acabar d'assentar nous precedents per a la música que vindria en les dècades posteriors. I tot va començar amb un acord, el famós «acord de Tristany» que s'escolta en els primers compassos del Preludi de l'òpera, i que representa l'ambigüitat tonal pel qual transita l'obra en les seves més de tres hores de durada.", "response": "Preludi de l'òpera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18318957991503892", "instruction": "Quina petició ha fet el govern espanyol a la Unió Europea?", "context": "Dos portaveus de la Comissió Europea han desautoritzat aquesta tarda el govern espanyol, que havia demanat a la Unió Europea que coordinés la situació de l'Open Arms i la resta de vaixells de salvament a la Mediterrània. Carlos Martín Ruíz de Gordejuela ha dit que cap govern s'havia adreçat formalment a la Comissió per coordinar cap solució. I la portaveu Mina Andreeva també ha negat haver rebut cap petició de Madrid per a agilitar el desembarcament i enviar després els migrants a diversos països de la Unió, com s'havia fet anteriorment. Al matí, la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, s'havia escudat en la Unió Europea per esquivar la responsabilitat sobre la situació de blocatge de l'Open Arms. Celaá havia dit que la política migratòria era 'responsabilitat de la Unió Europea en el seu conjunt' i que l'executiu de Pedro Sánchez volia que la Unió Europea la sentís 'com a pròpia'. El ministre de Foment espanyol en funcions, José Luis Ábalos, havia dit que l'acollida dels migrants no podia 'ser una qüestió voluntarista' i hi havia 'd'haver una política comuna'.", "response": "que coordinés la situació de l'Open Arms i la resta de vaixells de salvament a la Mediterrània", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5395662951279875", "instruction": "Quina és la mitjana dels preus de lloguer a Barcelona?", "context": "La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona indica que la mitjana de preu dels 13.272 contractes de lloguer entrats a l'Incasol el tercer trimestre es va situar en 948,86 euros al mes, cosa que suposa un increment del 5,03% en relació amb el mateix període de l'any passat. La mitjana de preu per metre quadrat el tercer trimestre a la capital catalana s'ha situat en 13,61 euros el metre quadrat, el mateix preu de l'any passat. L'informe indica que aquesta estabilitat del preu per metre quadrat s'explica per l'increment de la superfície del habitatge llogats, més gran que l'any passat. La mitjana de lloguer més alta s'ha registrat a Sarrià-Sant Gervasi, amb 1.319,55 euros, el 2,14% més, i el més econòmic a Nou Barris, amb 680,88 euros, el 7,94% més. Els barris que registren els increments més grans del preu del lloguer en termes anuals són Ciutat Vella, el 8,53%, Nou Barris, el 7,94%, Sant Andreu, el 6,68% i Horta-Guinardó, el 5,31%, amb increments superiors a la mitjana de la ciutat (5,03%). Per sota de la mitjana de la ciutat se situen els barris de Les Corts, el 4,88%, Gràcia, el 4,84%, L'Eixample, el 4,2%, Sants Montjuïc, el 4,13%, i Sarrià-Sant Gervasi, el 2,14%.", "response": "948,86 euros al mes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9643124821209338", "instruction": "En quina presó està Joaquim Forn?", "context": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, ha explicat que la formació ha demanat a la Junta Electoral espanyola que els permeti de celebrar un cara a cara amb l'alcaldable de JxCat a la capital catalana, Joaquim Forn, a la presó de Soto del Real. En conferència de premsa a l'Agència EFE, Maragall ha dit que vol que la conversa sigui 'oberta' a totes les candidatures i ha convidat a la candidata dels comuns Ada Colau i el dels socialistes Jaume Collboni a afegir-se al debat. Colau ha dit que accepta la proposta a la presó o 'qualsevol altra situació' que Forn 'pugui exercir els seus drets civils i polítics'. 'El que he de fer és anar a la presó de Soto del Real a contrastar amb Forn que és el candidat de JxCat', ha argumentat. Maragall ha fet aquestes declaracions després que la número dos de JxCat Elsa Artadi hagi demanat un cara a cara amb el cap de llista republicà per debatre sobre el model de ciutat de Barcelona. Maragall va provar de reunir-se amb Forn divendres coincidint amb una vista que va fer al president d'ERC, Oriol Junqueras.", "response": "Soto del Real", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9280734422407283", "instruction": "Quina malaltia va patir de gran?", "context": "Els primers treballs de Moore es basen en la talla directa, en què la forma de l'escultura evoluciona a mesura que l'artista treballa el bloc. En la dècada de 1930, la transició de Moore cap a l'art modern es fa en paral·lel a la de Barbara Hepworth i tots dos van intercanviar idees entre si i amb diversos artistes que aleshores vivien a Hampstead. Moore va fer molts esbossos i dibuixos preparatoris per a cada escultura. La majoria d'aquests quaderns han sobreviscut i proporcionen informació sobre el desenvolupament de Moore. Va donar una gran importància al dibuix, i fins i tot quan es va fer gran i patia d'artritis, va continuar dibuixant.", "response": "artritis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.26786843198357224", "instruction": "Quina construcció li atribueixen a Anaclet per als bisbes romans?", "context": "Les seves disposicions apareixen explicades generalment en el Liber Pontificalis. No obstant això, s'han considerat falses, i probablement són fruit de la intenció de l'autor del catàleg de mostrar que aquest bisbe va estar seguint les disposicions de sant Pere, associat al govern de l'església encara en vida de l'apòstol. Per exemple, s'esmenta l'establiment de les parròquies i el nomenament de 25 sacerdots es relaciona amb el mateix nombre de títols existents a Roma a finals del segle v, resultant una forma de justificar la seva existència. D'altra banda, a qui el Liber anomena Anaclet li atribueix la construcció i adornament d'un lloc d'oració i memòria a Pere i un lloc d'enterrament per als bisbes romans al costat d'on estava enterrat l'apòstol.", "response": "un lloc d'enterrament", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13100348389688643", "instruction": "Quina piràmide està actualment en projecte?", "context": "La Piràmide de Tòquio (o Piràmide de Shimizu) està actualment en projecte. Està pensada com una enorme estructura multifuncional ubicada a la badia de Tòquio, al Japó. El projecte ha estat realitzat per l'arquitecte italià Dante Bini i la seva altura seria dotze vegades més gran que la Gran Piràmide de Giza; tindria 2.004 metres d'altura i allotjaria en el seu interior una ciutat per a 750.000 persones en una superfície de 88 km². Està pensada per poder satisfer la demanda d'espai de Tòquio.", "response": "La Piràmide de Tòquio", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5221622907213547", "instruction": "Quina inhabilitació sol·licita la fiscalia per a Miquel Serra?", "context": "La fiscalia de Lleida demana una multa de 21.600 euros per a l'ex-batlle d'Alcarràs (Segrià), Miquel Serra, a qui considera responsable d'un delicte de desobediència per haver col·laborat amb la celebració del referèndum del Primer d'Octubre al municipi, quan n'era batlle. A més, la fiscalia també sol·licita la inhabilitació especial per a Serra per tal que durant un any i tres mesos no pugui exercir un càrrec públic de batlle, de regidor ni pugui ocupar un càrrec electe en cap altra administració local. El 23 de gener, Serra es va acollir al dret a no declarar després de comparèixer davant del jutge de Lleida que l'estava investigant per un presumpte delicte de desobediència pel primer d'octubre de 2017, en concret per haver cedit l'espai municipal on van dur a terme les votacions.", "response": "un any i tres mesos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8802034712967141", "instruction": "Quina societat gestiona les estacions del Pas de la Casa-Grau Roig?", "context": "El recentment proclamat cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, ha tancat el seu gabinet de ministres, que destaca per la seva paritat, la primera vegada que s'aconsegueix en la història del Principat. La vuitena legislatura democràtica tindrà sis ministres homes i sis dones repartits entre Demòcrates (DA), Liberals d'Andorra (L'A) i Ciutadans Compromesos (CC), les tres forces que van pactar la governabilitat. El número 2 d'Espot serà Jordi Gallardo, cap de L'A i que assumirà el ministeri de Presidència, Economia i Empresa; i Èric Jover (DA), fins ara ministre d'Educació, assumirà la cartera de Finances i també serà el portaveu de l'executiu. El ministeri d'Educació i Ensenyament Superior ha estat assignat a Ester Vilarrubla (DA), fins ara directora de l'Escola Andorrana; el de Salut al ja ex-director assistencial de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Joan Martínez Benazet (DA), i el de Cultura i Esports a l'advocada Sílvia Riva (DA). Maria Ubach (DA) repeteix com a ministra d'Afers Exteriors, igual que Jordi Torres (DA), que continuarà dirigint Ordenació Territorial, i Sílvia Calvó (DA), que seguirà a Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat. A més de Presidència, L'A es queda amb Assumptes Socials, Habitatge i Joventut, que encapçalarà Víctor Filloy; Turisme, que encapçalarà Verònica Canals (fins ara directora general de Saetde, societat que gestiona les estacions del Pas de la Casa-Grau Roig); i Funció Pública i Reforma de l'Administració, que assumeix Judith Pallarés.", "response": "Saetde", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4054859297236755", "instruction": "Quina planta té l'absis central?", "context": "Les tres naus estan capçades per tres absis, el central més gran i discretament decorat té planta poligonal. Els laterals són molt simples i en semicercle. Les obertures són espitlleres llevat del gran finestral posterior del central. Una motllura ressegueix els tres absis entre la volta i el mur. A la volta del central, sis bocells radials arrenquen d'un altre bocell semicircular al capdamunt. Una sèrie d'arcs recolzats en semicolumnes adossades i capitells articulen el mur.", "response": "poligonal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7015911264686727", "instruction": "Quina informació donarà l'auditoria que demanen els eurodiputat de JxCat i ERC?", "context": "Els eurodiputats de JxCat i ERC –Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Diana Riba– han demanat al president del Parlament Europeu, David Sassoli, que destini part del pressupost de la cambra a comprar material sanitari i finançar la investigació de la Covid-19. En una carta, han raonat que, tenint en compte que la cambra reduirà la seva activitat durant els pròxims mesos per l'emergència sanitària, una part dels recursos per a mantenir les oficines dels eurodiputats i la seva acció política s'haurien de destinar a la lluita contra el coronavirus. En concret, demanen que es faciliti que s'avanci el pagament dels tres pròxims mesos de la partida dels 4.563 euros mensuals que els eurodiputats reben per a pagar el lloguer de les oficines dels assistents locals, transport, material tècnic i d'oficina, equip tecnològic, entre d'altres, i que es faciliti perquè destinin els diners a la compra de material sanitari. També demanen que tots els grups polítics destinin la part proporcional dels pròxims mesos per a organitzar conferències a la lluita contra el coronavirus, ja que tampoc no es podran fer aquest tipus d'esdeveniments. A més, com que no hi ha prevista activitat parlamentària durant els mesos d'abril, maig i junt, demanen una auditoria que detalli quins recursos s'estalviaran a causa del tancament de la cambra i es destinin a la investigació científica i material sanitari. A banda, Puigdemont, Comín, Ponsatí i Riba demanen que les institucions europees activin els fons europeus i apliquin les polítiques públiques necessàries per tal de superar la crisi pel coronavirus.", "response": "quins recursos s'estalviaran a causa del tancament de la cambra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7582903833053467", "instruction": "Quina candidatura vol encapçalar Oltra?", "context": "La vice-presidenta de la Generalitat i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha fet oficial la seva intenció d'encapçalar la candidatura a la presidència del govern en les primàries de la coalició, després de l'aprovació del reglament per més del 90% dels integrants dels màxims òrgans dels tres partits que conformen Compromís. 'La vostra força és la meva i, vencent les vergonyes i el vertigen, seria un orgull per a mi encapçalar la candidatura a la Presidència de la Generalitat per a les eleccions del 26 de maig', ha manifestat en el discurs de clausura de la Trobada de Compromís, a l'edifici Nexus de la Universitat Politècnica de València (UPV), després d'haver estat ovacionada com a 'presidenta'. La trobada ha donat via lliure al reglament de primàries de Compromís –que comencen avui– amb un total de 263 vots a favor, un en contra i vint-i-vuit abstencions. Els aspirants tenen de temps fins al dimarts, 12 de febrer, per a presentar la candidatura i quatre dies més per a recollir avals. El dissabte 9 de març es farà la votació presencial en tot el País Valencià. Oltra ha definit aquest procés de primàries com a 'tecnologia política punta' i ha fet una crida a 'treure pit de la petita revolució' començada amb l'arribada de Compromís al Consell el 2015 i a 'fer una “màtria”' contra els qui defensen la pàtria.", "response": "a la presidència del govern", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34791246865129966", "instruction": "A quina ciutat és l'Acadèmia Matisse?", "context": "Els seus amics van crear i finançar l'Acadèmia Matisse, ubicada a París, primer al Convent des Oiseaux, i després a l'Hotel Biron. Era una escola privada i no comercial, en la qual Matisse formava els artistes joves, especialment estrangers, i el centre va estar funcionant des de 1907 fins al 1911. Hans Purrmann i Sarah Stein es trobaven entre alguns dels seus alumnes més fidels. A les seves lliçons de pintura, feia aquesta recomanació als seus alumnes:", "response": "París", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5979712877438368", "instruction": "Quina és la causa principal del declivi constant del rinoceront de Java?", "context": "La causa principal del declivi constant del rinoceront de Java ha sigut la caça furtiva per les seves banyes, un problema que afecta totes les espècies de rinoceronts. Els rinoceronts han estat un bé comercial a la Xina des de fa més de dos mil·lennis, on es creu que tenen propietats curatives en la medicina tradicional xinesa. Històricament, s'utilitzava la seva pell per fer armadures pels soldats xinesos i algunes tribus del Vietnam creien que la pell podia fer-se servir per produir un antídot pel verí de les serps. Com que la distribució del rinoceront cobreix moltes zones pobres, ha sigut difícil convèncer els habitants perquè no matin aquest animal aparentment inútil que podrien vendre per una gran quantitat de diners. Quan la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Salvatges entrà en vigor el 1975, el rinoceront de Java fou posat sota la protecció total de l'Apèndix I: tot comerç internacional de rinoceronts de Java o productes derivats d'ells és il·legal. Estudis del mercat negre de banyes de rinoceronts han determinat que les banyes de rinoceronts asiàtics es venen a un preu de fins a $30.000 per quilogram, el triple del valor de les banyes dels rinoceronts africans.", "response": "la caça furtiva", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41189786063683886", "instruction": "Quina valoració ha rebut La fi del món a IGN?", "context": "La fi del món és un dels episodis més populars de la sèrie reviscuda de Doctor Who. Va tenir un Appreciation Index de 89, que va ser la xifra més alta durant gairebé dos anys; va ser superat per La Terra robada, que va tenir-ne un de 91; i és l'únic episodi de Doctor Who que ha rebut una valoració perfecta de 10 a IGN, que va felicitar Davies per haver fet un episodi amb tanta acció i tan emotiu. Television Without Pity va donar una valoració d'A+ a l'episodi. The Stage va comentar que el conflicte entre dàleks i ciberhumans va ser «l'única cosa digna de mirar» aquell cap de setmana, fent ombra fins i tot a la final de la Copa del Món, i que l'escena del comiat va ser «escrita bellament i representada emotivament», sense deixar «ni un ull sec a l'univers». Dek Hogan de Digital Spy va afirmar que l'episodi era «perfectament equilibrat amb moments de molta excitació i patetisme emotiu», i que la llàgrima d'oli vessada per la versió ciberhumana de Hartman era un «toc bonic», però va criticar l'aparició de Catherine Tate, afirmant que era innecessària per acabar l'episodi i per «trencar l'ambient». Stephen Brook de The Guardian va dir que l'episodi era «un dels punts àlgids de la sèrie moderna, molt emocional, espantós i genuïnament excitant», que la marxa de Rose va ser «duta a terme de manera brillant», i va comparar de manera positiva la trama de l'episodi d'una guerra entre «els monstres més grans del programa de la història» a la pel·lícula Alien vs. Predator.", "response": "10", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6639907191059387", "instruction": "Quina frase va ometre Schubert en el Credo?", "context": "La Missa en mi bemoll major és menys operística del que estava de moda en aquell moment i fa un ús més restrictiu dels solistes, mentre que en general segueix les convencions en l'elecció de les claus relatives i en l'ús del contrapunt. Com en altres llocs, Schubert va ometre en el Credo la frase Et in unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam (I en una, santa, catòlica i apostòlica Església), una omissió àmpliament adoptada per indicar un element d'alienació de l'Església. Recentment s'ha suggerit, però, que Schubert aquí estava conforme amb la pràctica contemporània estàndard de la Il·lustració catòlica.", "response": "Et in unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3983679000285636", "instruction": "A quina edat esdevenen madurs els pandes vermells?", "context": "És molt estrany que els mascles ajudin la cria de la nova generació i només passa quan viuen en parella o en grups familiars. Els pandes vermells esdevenen sexualment madurs a l'edat d'un any i mig. Tenen una longevitat mitjana de 8-10 anys, però poden assolir un màxim de 15 anys. Es coneix el cas d'un exemplar en captivitat a la Xina que visqué 17 anys i mig.", "response": "un any i mig", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6444877109093491", "instruction": "Quina il·lusió òptica volia crear la Porta dels Ferros?", "context": "La Porta dels Ferros, que s'assembla a un retaule de forma còncava, fa més de 36 metres d'alçària. Quan es va construir pretenia crear la il·lusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt xicotet -a la manera de Bernini o Borromini-, ja que fou concebuda per a ser vista des de l'estret carreró (de Saragossa) que hi feia cap. Hui aquest carrer ha desaparegut en eixamplar-se la plaça de la Reina i la seua forma retorçuda en una plaça gran resulta del tot incomprensible.", "response": "d'una major sensació d'espai", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13129535132112702", "instruction": "Quina gravació van anar a veure?", "context": "La gravació va començar el 21 de febrer amb sis preses de «Matilda Mother», llavors anomenada «Matilda's Mother». La setmana següent, el dia 27, la banda va enregistrar cinc preses de «Interstellar Overdrive»,[nota 2][nota 3] i «Chapter 24». El 16 de març, la banda va tornar altre cop a l'enregistrament de «Interstellar Overdrive», en un intent de crear una versió més curta, i a «Flaming» (originalment anomenat «Snowing»), que es va registrar en una sola presa amb una expressió vocal. El 19 de març es van registrar sis preses de «The Gnome». Un dia després, la banda va gravar «Take Up Thy Stethoscope and Walk» de Waters. El 21 de març, el grup va ser convidat a veure com els Beatles gravaven «Lovely Rita». L'endemà van gravar «The Scarecrow» en una sola presa. Les tres pistes següents —«Astronomy Domine»,[nota 4] «Interstellar Overdrive» i «Pow R. Toc H.»— es van treballar extensivament entre el 21 de març i el 12 d'abril, havent estat inicialment llargues cançons instrumentals. Entre el 12 i el 18 d'abril, la banda va gravar «Percy the Rat Catcher»[nota 5] i una cançó que actualment encara no s'ha publicat anomenada «She Was a Millionaire».", "response": "Lovely Rita", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4083195366997022", "instruction": "De quina família és el Psittacosaurus?", "context": "Psittacosaurus és el gènere tipus de la família dels psitacosàurids, que fou anomenada per Osborn l'any 1923. Només un altre gènere, Hongshanosaurus, és classificat actualment dins aquesta família juntament amb el psitacosaure. Els psitacosàurids eren basals a gairebé tots els ceratops coneguts tret de Yinlong i potser els chaoyangsàurids. Mentre que els psitacosàurids eren una branca primerenca de l'arbre genealògic dels ceratops, el psitacosaure en si probablement no era l'ancestre directe de cap altre grup de ceratops. Tots els altres ceratops van conservar el cinquè dit de la mà, una plesiomorfia o tret primitiu, mentre que totes les espècies de psitacosaure només tenien quatre dits a les mans. Tanmateix, la fossa anteorbital, una obertura en el crani entre l'òrbita ocular i el nariu, es va perdre durant l'evolució dels psitacosàurids, però encara es trobava a la majoria dels altres ceratops i la majoria dels altres arcosaures. Es considera molt poc probable que el cinquè dit o la fossa anteorbital evolucionessin per segona vegada.", "response": "psitacosàurids", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8260691983965553", "instruction": "A quina línia de crèdit sol·licitarà el País Valencià la seva adhesió?", "context": "El govern valencià té pressa i no es refia de les promeses de Pedro Sánchez de tenir una proposta de nou model de finançament d'ací a vuit mesos. El Consell ha aprovat l'acord pel qual el País Valencià sol·licitarà l'adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2020, pendent que el govern espanyol comenci el procés de reforma del sistema de finançament autonòmic. L'acord de sol·licitud d'adhesió al FLA aprovat pel Consell autoritza el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, a adoptar les mesures i actuacions necessàries. A més, faculta i delega a la Secretaria Autonòmica de Model Econòmic i Finançament perquè faci totes les actuacions i gestions per a subscriure els préstecs bilaterals que permeten la disposició dels fons. Després de la reunió del Consell, la vice-presidenta Mónica Oltra ha denunciat que el FLA era el mecanisme pel qual el govern espanyol els canviava 'drets per préstecs'. Tot i això, ha dit que el Consell s'adheria a aquest mecanisme, a l'espera que el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, compleixi el compromís de presentar un esborrany per a la reforma del sistema.", "response": "al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2020", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2595400506172276", "instruction": "Quina xarxa social suposa una alternativa a WhatsApp?", "context": "L'anunci que WhatsApp començarà a compartir amb Facebook, de la qual és propietat, els números de telèfon dels seus usuaris i els continguts dels seus missatges, ha desencadenat una onada d'indignació que pot acabar per causar importants problemes a la més important xarxa social del món. Molts usuaris han reaccionat negant-se a acceptar la cessió de dades, actuació que de moment és possible si es segueixen aquestes instruccions. També les crítiques a les xarxes socials i la premsa han estat molt grans. Diversos analistes han apuntat la possibilitat que la indignació creada pel sobtat canvi de model pugui acabar per fer mal a Facebook però sobretot a WhatsApp, una xarxa social que té alternatives clares, com Telegram, que li disputen el mercat. Però la reacció més important, i potencialment perillosa per a Facebook, ha arribat del govern dels Estats Units. La Federal Trade Comission, el regulador més important del país sobre les activitats comercials, ha anunciat que obrirà una investigació per saber si Facebook ha violat les condicions que se li van imposar quan va comprar WhatsApp.", "response": "Telegram", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.04573830310176086", "instruction": "Quina edat tenia la dama de la pintura?", "context": "La neteja de La Gioconda espanyola la va mostrar més lluminosa i brillant que la del Louvre, ja que el seu estat de conservació és molt millor que el de l'original. La dama de la versió conservada a París, de fet, sembla d'una edat més gran que la que tenia (una mica més de vint anys), cosa que s'explica pels pigments enfosquits, els vernissos groguejats i el clivellatge de la pintura, encara que es descarta una neteja del quadre en un futur pròxim pels riscs que implicaria a causa de la seva fragilitat. Segons els experts, aquest quadre bessó permetrà desxifrar alguns dels misteris que envolten l'original.", "response": "una mica més de vint anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4621480235184676", "instruction": "Quina es considerada l'obra mestra de Giambologna?", "context": "El 1581, Giambologna va començar el que es considera la seva obra mestra, El rapte de les sabines, finalitzada prop de 1582. Pel que sembla, l'escultura no va ser producte d'un encàrrec i es va portar a terme com una demostració de virtuosisme. Quan Francesc I de Mèdici va veure l'obra es va entusiasmar i va ordenar la seva instal·lació a la Loggia dei Lanzi, a prop del Palazzo Vecchio. Com que a la plaça s'hi trobava l'obra Perseu de Benvenuto Cellini, que representava el triomf del bé sobre el mal i el símbol de la victòria dels Mèdici a Florència després d'haver estat expulsats de la ciutat el 1494, l'autor va pensar un tema relacionat amb el qual batejar el seu treball, decidint-se per la història del rapte de les sabines. El nom es va posar un cop ja col·locada la peça a la plaça.", "response": "El rapte de les sabines", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6788234572117283", "instruction": "En quina presó estan la Carme i la Dolors?", "context": "Escric no només per alliberar ràbia. Estic a l'estudi de casa. És la nit del diumenge 1 d'abril i llegeixo el tuit de la Mireia Boya: ' Insisteixo, hi ha un infame lloc, que es diu Alcalà-Meco, del que ningú parla perquè tothom va primer a Estremera. I la Carme i la Dolors són allà.' Immediatament penso, quanta raó té aquesta dona. I què en faig jo de plorar? Les llàgrimes no les trauran de la presó.", "response": "Alcalà-Meco", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7189094011963969", "instruction": "Quina va ser l'òpera de debut de Saverio Mercadante?", "context": "Saverio Mercadante va ser un dels compositors italians més productius del segle xix. La música instrumental i sacra es col·loquen al costat de 57 òperes en la seva producció. De 1808 a 1816 va estudiar violí i composició al Conservatorio di San Sebastiano a Nàpols i, com Vincenzo Bellini, va ser alumne de Niccolò Zingarelli. El 1819 va fer el seu debut com a compositor al Teatro San Carlo de Nàpols amb l'òpera L'apoteosi di Ercole i el 1821 a Milà va guanyar fama europea amb Elisa e Claudio. De 1823 a 1825 va ser el successor de Rossini com a compositor principal al Teatre San Carlo i de 1826 a 1831 va treballar com a compositor i director d'orquestra a la Península Ibèrica. De 1833 a 1840 va ocupar el càrrec de mestre de capella a la catedral de Novara a Itàlia.", "response": "L'apoteosi di Ercole", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13136103430874546", "instruction": "A quina ciutat ha obtingut plaça de registrador Rajoy?", "context": "Ha durat poc, l'estada de l'ex-president del govern espanyol a la comarca del Baix Vinalopó. Mariano Rajoy deixarà el seu lloc de registrador de la propietat de Santa Pola perquè ha obtingut plaça al registre mercantil número cinc de Madrid, ubicat al número 44 del passeig de la Castellana. Això consta en la resolució provisional del concurs de trasllats de la Direcció General dels Registres i del Notariat que publica el Ministeri de Justícia espanyol. Consegüentment, Rajoy podrà abandonar la plaça de Santa Pola, a la qual va tornar el 20 de juny després de la moció de censura i d'haver abandonat la política. En el mateix document que publica la seva assignació de plaça, apareix el de la seva germana, Mercedes Rajoy Brey, també registradora i que passa d'una oficina de Getafe a una de Madrid capital.", "response": "Madrid", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.355904301836812", "instruction": "A quina ètnia pertanyia Eugenia Montez?", "context": "L'endemà d'una interpretació extraordinària amb Emilia com protagonista, aquesta es troba en l'edifici de l'Òpera rebent als seus admiradors, als quals tracta amb una cruel duresa. A Gregor, Kristina i Vítek s'afegeix Janek, el fill de Jaroslav Prus i el vell i decrèpit comte Hauk-Šendorf. Aquest últim reconeix en Emilia a Eugenia Montez, una dona gitana amb la qual havia tingut un afer a Andalusia feia mig segle. Finalment arriba Jaroslav Prus. Aquest no pot entendre l'interès d'Emilia per la seua família i l'inexplicable paper que juga en el cas Gregor. Pressiona cada vegada més a la cantant. Alhora, ella intenta comprar-li la fórmula, i aquest finalment accepta donar-li-la a canvi d'una nit d'amor.", "response": "gitana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21186494344467177", "instruction": "A quina distància del Sol s'estendria el núvol d'Oort intern?", "context": "Per explicar l'òrbita de Sedna, els seus descobridors han proposat la hipòtesi que el núvol d'Oort s'estén fins a una distància molt més propera al Sol del que es pensava fins ara. Aquest \"núvol d'Oort intern\" estaria situat al mateix pla que el cinturó de Kuiper i s'estendria fins a tan sols uns pocs centenars d'unitats astronòmiques del Sol. En cas de ser certa, aquesta hipòtesi implicaria que, durant la seva formació, el Sol no era una estrella aïllada sinó que formava part d'un cúmul d'estrelles properes entre si. Durant la formació del núvol d'Oort, els objectes que eren expulsats pels gegants gasosos cap a l'exterior del sistema solar, com per exemple Sedna, s'haurien vist afectats per la interacció gravitatòria amb aquestes estrelles tan pròximes i les seves òrbites s'haurien estabilitzat a una distància molt més propera al Sol del que prediu la teoria actual.", "response": "fins a tan sols uns pocs centenars d'unitats astronòmiques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.309464947950563", "instruction": "En quina ciutat es va finalitzar l'aïllament el 20 de desembre?", "context": "Fins a finals de novembre la situació no es va estabilitzar. El 25 de novembre es va oficiar un tedèum a la catedral en acció de gràcies per l'afebliment de la virulència de l'epidèmia. Finalment, les autoritats van declarar finalitzada l'epidèmia el 25 de desembre de 1821. Val a dir que l'aïllament de les zones acordones va durar fins al 18 de desembre, però la quarantena, és a dir, l'entrada de persones i mercaderies o altres objectes des de les zones infectades, es va mantenir fins al dia 24. A Tortosa, l'aïllament va finalitzar el 20 de desembre. El càlcul de nombre de morts és diferent segons l'autor, alguns afirmen que va ser de 6.244, mentre que d'altres l'eleva a uns 20.000.", "response": "Tortosa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13755447500622864", "instruction": "A quina universitat demana el rei opinió?", "context": "Christophe Plantin, important impressor d'Anvers, desitjós per reeditar i ampliar l'exhaurida edició de la Bíblia Poliglota Complutense, demana permís i ajuda a Felip II. El rei demana l'opinió del Consell General de la Inquisició i de la Universitat d'Alcalá de Henares, i decideix aprovar el projecte amb la supervisió científica d'Arias Montano. El 18 de maig de 1568 Arias Montano arriba a Anvers després d'un accidentat viatge per mar, passant per Irlanda i Anglaterra.", "response": "Universitat d'Alcalá de Henares", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2153292342968285", "instruction": "Quina diu Paluzié que va ser la derrota després del referèndum?", "context": "La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha fet pública una 'Carta oberta a l'independentisme de base' en la qual es posiciona contra les veus que demanen de reconvertir la Diada d'enguany per adoptar una posició més combativa. L'historiador Xavier Díez va obrir el debat amb un article al seu bloc de VilaWeb titulat, precisament, 'Carta oberta a l'ANC'. En aquest altre article en van parlar diverses assemblees locals de l'ANC i avui mateix en fa referència Josep Maria Terricabras en aquesta entrevista a VilaWeb. Paluzie diu que l'octubre del 2017 es va viure una victòria, el referèndum, i una derrota, la incapacitat d'implantar-ne el resultat. I avisa de l'intent de fer ara 'un “Maidan” per a defensar la declaració d'independència'. Segons la presidenta de l'ANC, el principal perill en el moment actual és l'intent de retornar a l'autonomisme, facilitat per la batalla partidista.", "response": "la incapacitat d'implantar-ne el resultat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14590717215729865", "instruction": "Quina cadena de televisió ha fet pública la condemna de Pervez Musharraf?", "context": "L'expresident del Paquistan Pervez Musharraf ha estat condemnat avui a pena de mort per haver imposat el 3 de novembre del 2007 l'estat d'emergència a tot el país, ha informat la cadena de televisió local Geo. El tribunal especial per jutjar el cas d'alta traïció contra Musharraf, creat per ordre del Tribunal Suprem, està integrat pel magistrat del Tribunal Superior de Peshawar, el magistrat del Tribunal Superior de Lahore i el magistrat del Tribunal Superior de Sind.", "response": "Geo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22958104732091789", "instruction": "Quina paret té una gran llar de foc?", "context": "Al costat d'aquesta cuina hi ha el que es defineix com dormitori del senyor del castell, anomenada la chambre blanche en l'inventari de 1551. La paret mitgera amb la cuina té una gran llar de foc de pedra amb el blasó del llinatge Challant pintat. A l'estança hi ha una sèrie de contenidors i caixes amb marqueteria i un llit de baldaquí amb columnes salomòniques, reproducció d'un model toscà de la fi del segle XVI.", "response": "La paret mitgera amb la cuina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16301299954551263", "instruction": "En quina època va viure Leptictidium tobieni?", "context": "Leptictidium tobieni és una espècie de mamífer extint de la família dels pseudorrincociònids que visqué durant l'Eocè mitjà en allò que avui en dia és Alemanya. És la més grossa de les vuit espècies conegudes del gènere Leptictidium, amb els ossos llargs de les extremitats entre un 9% i un 15% més llargs que en L. nasutum. La mandíbula és força robusta pel gènere al qual pertany. En canvi, les premolars i molars estan encara més atrofiades que en L. nasutum. Tenia una dieta molt variada que incloïa insectes, petits vertebrats i, possiblement, plantes.", "response": "durant l'Eocè mitjà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09717243952096721", "instruction": "De quina Verge va augmentar la devoció i el culte?", "context": "A partir del Concili de Trento, la Contrareforma catòlica va impulsar una gran ona de misticisme, meditació i d'oració personal, en particular del rosari. Amb això va augmentar la devoció i el culte a la Mare de Déu del Roser i per tant la demanda de representacions en imatges escultòriques i pictòriques. Tot i que Espanya, junt amb Itàlia, fou un dels països on hi va haver més demanda, se sap que el mateix fenomen es va estendre per altres països europeus; un exemple, és el que per combatre la plaga de la pesta es va demanar a van Dyck que «realitzés una pintura de la Mare de Déu del Roser».", "response": "Mare de Déu del Roser", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20775228416828317", "instruction": "Quina va ser l'obra més important del segle xvi?", "context": "La nau central és del segle xiv i ja és d'estil gòtic, i la rosassa de la façana principal, del xv, està envoltada per diverses motllures en degradació. A més a més, té una sanefa a la part més exterior amb una ornamentació de «puntes de diamant». Ja al segle XV va ser el bisbe i futur cardenal Mendoza el que es va fer càrrec de les obres cobrint les voltes del creuer i reformant les del presbiteri. Al segle xvi l'obra més important va ser la girola que per a la seva realització va caldra demolir una part de la capçalera romànica, i varen desaparèixer les absidioles.", "response": "la girola", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3442676831030762", "instruction": "Quina televisió va emetre R2-D2: Beneath the Dome?", "context": "En el DVD de continguts extres s'hi inclouen nombrosos documentals sobre la pel·lícula, alguns ja emesos per televisió i internet i d'altres exclusius. Entre els exclusius n'hi ha un sobre els efectes sonors, un altre sobre la creació dels personatges digitals com Yoda i Dexter, dos sobre els efectes visuals i un vídeo promocional del reportatge còmic titulat R2-D2: Beneath the Dome, emès a la televisió nord-americana i en el qual es relata la vida de l'astrodroide R2-D2 com si es tractés d'un actor real. L'actriu Carrie Fisher, que va interpretar la princesa Leia en la trilogia original, va participar en la promoció. Entre els ja publicats hi ha els dotze documentals curts que van ser penjats a la web oficial de Star Wars durant el rodatge de la pel·lícula i que cobreixen la producció global de L'atac dels clons, i els tres emesos per televisió que tracten sobre les escenes d'acció, la història general i la història d'amor entre Padmé i Anakin, respectivament.", "response": "nord-americana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7758221169783817", "instruction": "Quina és la datació aproximada?", "context": "Encara que Van der Weyden no va posar títol al treball, i el nom de la model no consta en cap dels inventaris, l'estil del seu vestit s'ha fet servir per situar el quadre en una època tardana dins la carrera de Van der Weyden. La datació aproximada de 1460 es basa en el vestit d'última moda i en la posició cronològica del treball dins l'evolució de l'estil de Van der Weyden. Tanmateix, és possible que s'executés fins i tot més tard, tenint present que Van der Weyden va morir el 1464.", "response": "1460", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5311835969659611", "instruction": "Quina espècie s'utilitza per la caça?", "context": "Els humans han domesticat ocells per tenir-los com a animals de companyia i per fins pràctics. Els ocells amb colors llampants, com ara els lloros i els minàs, són criats en captivitat o tinguts com a animals de companyia, una pràctica que ha dut al tràfic il·legal de certes espècies amenaçades. Fa segles que s'utilitzen falcons i corbs marins per la caça i la pesca, respectivament. Els coloms missatgers es remunten com a mínim a l'1 aC i encara tingueren un paper rellevant a la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, avui en dia aquestes activitats es duen a terme més aviat com a lleure, entreteniment, turisme o esport (curses de coloms).", "response": "falcons", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.023371039876934896", "instruction": "En quina escala estava fet el model que va deixar Gaudí?", "context": "La façana de la Glòria, que simbolitza la salvació de Crist, s'està construint al carrer de Mallorca. En aquesta façana Gaudí va preveure la construcció d'una gran escalinata que crearia un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'infern i estaria decorat amb dimonis, ídols i falsos déus, cismes, heretgies, etc. Al replà davant del baptisteri hi hauria un brollador d'aigua que representaria el riu d'aigua viva, de vint metres d'altura i, a l'altre costat —davant la capella de la Penitència— una teiera on cremi el foc de l'eucaristia. Gaudí va deixar l'estudi simbòlic i un model a escala 1:25, conegut per fragments i fotografies del model. Aquestes capelles tindran una porta directament al pòrtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria».", "response": "1:25", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6705519712046132", "instruction": "Quina altura té l'obra?", "context": "El Bust de Brutus va ser realitzat cap al 1539 a Roma i avui es troba també al Museu Nacional del Bargello. Fou un encàrrec del cardenal Niccolò Ridolfi, executat en estil antic, semblant als bustos romans dels segles I i II de la nostra era; el va acabar el seu deixeble Tiberio Calcagni, principalment pel que fa a la part de la vestimenta. Té una altura de 74 cm sense comptar la base. Vasari és el primer que relaciona la seva iconografia amb l'antiguitat i Tolnay hi veu reminiscències d'un bust romà de Caracal·la que hi ha al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.", "response": "74 cm", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7065265948524432", "instruction": "Quina frase va tenir major cobertura?", "context": "Al llarg de La venjança dels Sith, Lucas fa referència a una àmplia gamma de pel·lícules i altres fons, com polítics, militars i personatges mitològics per millorar l'impacte de la seva història. Potser, a la que se li va donar una major cobertura va ser a la frase d'Anakin a Obi-Wan: \"Si no estàs amb mi, llavors ets el meu enemic\". Malgrat la insistència de Lucas en negar-ho, The Seattle Times va concloure: \"Sense nomenar [el president George W.] Bush o la Llei Patriota, és del tot inconfusible, no importa quines siguin les seves pròpies polítiques\".", "response": "Si no estàs amb mi, llavors ets el meu enemic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8928709781303252", "instruction": "En quina data va realitzar el discurs el rei Felipe VI?", "context": "Junts per Catalunya ha presentat una proposta de resolució perquè el parlament reprovi l'actuació del rei Felipe VI i particularment la seva posició contra les institucions catalanes i els seus representants legítims en el discurs del dia 3 d'octubre de 2017. El text, que es votarà demà al debat de política general, afirma que hi ha una majoria de catalans contraris a la monarquia i vol que el parlament en demani l'abolició. JxCat considera que aquell discurs del monarca, del qual avui es compleix un any, fou una 'arenga a la violència policíaca contra les catalanes i els catalans que volien exercir el seu vot i que van ser víctimes d'aquella violència intolerable' del primer d'octubre. El grup de Carles Puigdemont i Quim Torra al parlament considera que, amb aquelles paraules, el monarca va justificar i va animar els poders de l'estat a una repressió contra Catalunya que dels dies següents fins avui han implicat 'falses acusacions, detencions i exili'. En la mateixa proposta de resolució, signada pel portaveu del grup, Albert Batet, es demana que la cambra manifesti el respecte als valors republicans i la voluntat de 'culminar democràticament la independència'. Junts per Catalunya també recull en la resolució que els processos judicials contra l'independentisme i les llibertats civils han motivat la persecució per motius polítics de centenars de persones i l'existència de presos polítics i exiliats.", "response": "3 d'octubre de 2017", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4437924979532736", "instruction": "Quina altura té la torre que es va construir després de que un llamp destruís l'original?", "context": "Des de 1508 fins a 1519 es va portar a terme la creació del magnífic cadirat del cor. El seu nombre original era de 120 seients, que ha quedat reduït a 110. El 1528, la torre de la catedral va ser destruïda per un llamp i es va procedir a construir-ne una nova. La seva altura és de 112,70 metres.", "response": "112,70 metres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7616261980499427", "instruction": "Quina penetració té a Mèxic la telefonia mòbil?", "context": "La indústria de les telecomunicacions està dominada per Telmex (Teléfonos de México), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia estès les seves operacions internacionalment a Colòmbia, el Perú, Xile, Argentina, el Brasil, Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex té més del 70% del mercat nacional, hi ha altres indústries locals com ara Axtel i Maxcom. Atesa l'orografia mexicana, la penetració de línies fixes per càpita és baixa en comparació amb altres estats de la regió (20%). Per contra, la telefonia mòbil té una penetració del 57%. La indústria de les telecomunicacions és regulada per mitjà de la Comisión Federal de Telecomunicaciones.", "response": "57%", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4206284075561052", "instruction": "A quina ciutat era la cartoixa a la que va ingressar després de signar testament?", "context": "Sánchez Cotán va signar el seu testament el 10 d'agost de 1603 amb la intenció d'ingressar cartoixà a Granada, on es desplaçaria una mica més tard. És possible que no es dirigís immediatament a la cartoixa i que passés abans uns mesos al convent dels agustinians calçats d'aquella ciutat fins que, superat l'examen de neteja de sang, professés a la cartoixa granadina el 8 de setembre de 1604. Més tard, potser en complir-se els dos primers anys de noviciat, es va traslladar al monestir de Santa Maria d'El Paular, on consta que es trobava el 1610, quan va concertar amb el seu nebot la pintura d'un retaule per a l'església de San Pablo de los Montes (Toledo). A la mateixa cartoixa d'El Paular va deixar algunes pintures descrites per Antonio Palomino, totes perdudes, encara que podrien ser d'aquesta procedència la Mort de sant Bru –actualment a l'església de la plaça Carnot a Montinhac (França)– i el monumental Sant Josep amb l'Infant de Barnard Castle –al Museu Bowes.", "response": "Granada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5587647523758992", "instruction": "Quina efemèride del 1989 hi ha en un dels vídeos?", "context": "L'agència de notícies Associated Press i l'arxiu British Movietone han començat a afegir als seus comptes respectius de YouTube fins a 550.000 vídeos històrics, amb més d'un milió de minuts en conjunt. La pujada més voluminós fins ara de vídeos de grans moments de la història abasta esdeveniments des del 1895 fins ara de tots els àmbits, de la política a l'esport, passant per la moda, la ciència, el lleure… Entre els centenars de milers de vídeos carregats a YouTube, hi podem descobrir imatges del festival de Woodstock (1969), un reportatge sobre l'assassinat de Martin Luther King, l'aterratge de l'Apollo 11 a la Lluna, l'alliberament de Nelson Mandela i de l'home plantat davant els tancs a la plaça de Tiananmen de Pequín. També s'hi pot veure el gran terratrèmol de San Francisco (1906), l'atac japonès a la base de Pearl Harbour (1941), l'històric discurs de John Fitzgerald Kennedy a Berlín (1963) i la caiguda del mur (1989), a més d'una entrevista a la cantant anglesa Amy Winehouse parlant de la fama el 2004. Cercant-hi imatges relacionades amb el nostre país, es poden descobrir vídeos de l'ofensiva de les tropes sedicioses de Francisco Franco a Catalunya i de la retirada republicana:", "response": "la caiguda del mur", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5470617561690996", "instruction": "Quina perspectiva s'observa a La Mare de Déu?", "context": "Tot i no estar documentat que hagués rebut cap mestratge, en la seva obra es detecta un procés d'observació de la paleta de Broederlam ampliat amb l'estudi de l'escultura de Claus Sluter. El seu coneixement en aquest terreny es manifesta en algunes grisalles del dors de Les noces de la Mare de Déu (El Prado), La Santíssima Trinitat (Institut Städel) o L'Anunciació (The Cloisters). Destaca la cerca d'una perspectiva com a La Nativitat de Dijon amb una barraca molt oberta, o disposant la composició en una mena de capsa sense un dels seus costats com a L'Anunciació. Amb aquests estratagemes aconseguia una perspectiva obliqua, com s'observa a La Mare de Déu davant la llar de foc (National Gallery de Londres).", "response": "obliqua", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.40503395735415737", "instruction": "Quina comprensió no tenen els gossos al néixer?", "context": "Com els infants humans, els gossos passen per diverses etapes de desenvolupament cognitiu. Per exemple, els gossos, com els humans, no neixen amb comprensió de la permanència dels objectes, la comprensió que els objectes que no estan sent percebuts activament continuen existint. En ambdues espècies, la comprensió de la permanència dels objectes es produeix quan l'infant aprèn la coordinació de reaccions circulars secundàries, com ho descriu Jean Piaget; és a dir, quan els infants aprenen a interaccionar intencionalment amb els objectes que l'envolten. En els gossos, això passa a l'edat de vuit setmanes (divuit mesos en els humans).", "response": "de la permanència dels objectes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4482150000381918", "instruction": "Sobre quina qüestió van demanar opinió a Smith els polítics?", "context": "El llibre té una influència fonamental sobre la política econòmica de la Gran Bretanya. Des de 1777, Lord North adopta dues taxes «smithianes»: l'una sobre les criades, l'altra sobre els béns venuts en subhasta. El pressupost de 1778 conté una taxa sobre l'habitatge i una sobre la malta. Els polítics demanen ràpidament l'opinió de Smith sobre els afers diaris, com ara la qüestió irlandesa. El 1784, Charles James Fox el cita oficialment per primera vegada al Parlament. El primer ministre William Pitt el Jove n'aplica els principis en el tractat Eden-Rayneval de lliure-canvi signat amb França el 1786, i se'n serveix per a l'elaboració dels seus pressupostos. L'Acta de la Unió amb Irlanda deriva també d'aquesta influència; Pitt estava desitjós «d'alliberar Irlanda del seu sistema caduc de prohibicions».", "response": "la qüestió irlandesa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24091034397284072", "instruction": "Quina barrera electoral proposen d'eliminar amb la nova llei electoral?", "context": "Aquesta setmana s'ha estrenat a les Corts Valencianes la 'Comissió especial d'estudi sobre la possibilitat d'una àmplia reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana', que, entre més canvis, ha de portar a la reforma de l'actual llei electoral valenciana, un sistema electoral històricament establert per perjudicar, sobretot, els partits nacionalistes valencians. Tots els partits, llevat del PP, proposaven en els programes d'eliminar la barrera electoral del 5%. En el cas valencià, si un partit no arriba a aquest percentatge de vots, queda automàticament exclòs en el repartiment d'escons. Però la fórmula valenciana és especialment peculiar, car és l'únic cas a tot l'estat espanyol (i segurament del món) en què el càlcul per situar la barrera electoral inclou no solament els vots a partits i els vots en blanc, sinó també els nuls. De manera que s'invaliden els vots nuls com a vot de protesta i se situen directament al servei dels partits grans. A més, la barrera del 5% és sobre el conjunt del País Valencià, no pas de cada circumscripció, cosa que perjudica encara més els partits amb possibilitats d'entrar.", "response": "del 5%", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23841068968724488", "instruction": "De quina formació política forma part Laura Borràs?", "context": "La portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al congrés espanyol, Laura Borràs, ha assegurat que ERC els ha informat que mantindrà l'abstenció en el debat de la investidura. 'Ja ens ha dit que no, que no canviarà', ha dit als passadissos del congrés. De JxCat ha dit: 'No estem en condicions d'investir un govern d'Espanya quan es vol destituir el president de la Generalitat de Catalunya.' En declaracions a la Cadena Ser ha retret als republicans que no hagin optat per una estratègia conjunta a l'hora de pressionar per obtenir garanties. [EN DIRECTE] El debat d'investidura de Pedro Sánchez al congrés espanyol Per la seva banda, el portaveu d'ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha recordat que ja han pres una 'decisió ferma' sobre el sentit del vot a la investidura, però ha defensat que l'executiva del partit analitzi les decisions de la Junta Electoral espanyola. 'Crec que és positiu que un partit s'adapti i analitzi la realitat si bé és cert que nosaltres tenim una decisió ferma adoptada també pels màxims òrgans del partit', ha exposat en una entrevista a RNE abans de la sessió d'investidura. Ha afirmat que ha de 'respectar els temps i formes' del partit i ha rebutjat 'avançar-se a la decisió' de la reunió d'avui al matí.", "response": "Junts per Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2008566089538799", "instruction": "De quina forma va publicar Hokusai Cent Vistes del Mont Fuji?", "context": "Ha estat objecte d'un accessori especial dels pintors japonesos, com el mestre del gravat japonès Katsushika Hokusai (1760-1849) amb les seves Trenta-sis vistes del Mont Fuji (Fugaku Sanjurokkei, 1831). Tenen una forta influència dels impressionistes europeus. El 1835, Hokusai publicà Cent Vistes del Mont Fuji (Fugaku Hyakkei) en forma de tres llibres en negre i gris.", "response": "en forma de tres llibres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8787935088911552", "instruction": "Sota quina sospita diu Rivera que no ha d'estar el líder?", "context": "El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha dit l'endemà de les eleccions que mai no hi ha hagut vet al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i que el seu partit utilitzarà els seus escons perquè hi hagi canvi i regeneració. Tanmateix, aquesta afirmació contrasta amb el discurs previ a les eleccions: 'Nosaltres no volem que Rajoy governi, ja que Espanya està en un final de cicle i això requereix un nou president', va dir fa uns dies. Rivera ha mantingut aquest discurs durant tota la campanya i el seu vet a Rajoy l'ha verbalitzat més d'una vegada. De fet, un dia més tard va pronunciar aquesta frase en clara al·lusió al líder popular: 'Només frenarem al populisme amb un govern nou. Els vots de Ciutadans no donaran suport a qui va pactar amb Bárcenas.' I a continuació va afegir: 'Si Rajoy accepta que no pot governar algú que apareix en els papers de Bárcenas, llavors ens asseurem amb ells com també ens podríem asseure amb el PSOE. El líder no pot estar sota sospita de corrupció.' Avui Rivera ha proposat que es reuneixin PP, PSOE i Ciutadans per parlar de reformes i deixar per al finalel debat de les butaques.", "response": "corrupció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13109707120684433", "instruction": "Quina direcció se li va concedir el 1643 al pintor?", "context": "Durant aquests anys, el pintor va continuar rebent altres càrrecs de la cort que l'obligaven al servei diari del rei i a determinades funcions del cerimonial de palau. L'any 1633, rep un «pas de vara d'algutzir», pas que estava valorat, segons Palomino, en quatre mil ducats. El 1634, se li pagaren mil ducats per la taxació d'uns quadres del pintor Francisco de Rioja; a més, se li concedí el lloc d'ajudant de guarda-roba que s'encarregava del seguiment i control dels mobles, quadres i tapissos per a la decoració de les estances reials. Aquest mateix any, i amb motiu del casament de la seva filla Francisca amb el pintor Juan Bautista Martínez del Mazo, cedí el càrrec d'«uixer de cambra» al seu gendre. L'any 1643, se'l nomenà «ajudant de cambra sense servei» i el 9 de juny se li concedí la direcció de les obres reials perquè, com cita Carl Justi: «... sota la mà del marquès de Malpica assisteixi a la superintendència de les obres particulars que Sa Majestat assenyalés».", "response": "de les obres reials", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4044596261994804", "instruction": "Quina normativa es va aprovar la setmana passada?", "context": "Espero que tothom porti la corretja ben cordada, perquè han començat els revolts, les accelerades i els cops de volant. Tampoc no es pot dir que no haguéssim estat avisats. Un estat com Espanya no es pot permetre de perdre la seva gallina dels ous d'or. I finalment s'ha adonat que aquesta gallina –que ha dit que prou– estava disposada a trencar tants ous com calgués. La setmana passada, amb l'aprovació de les lleis de referèndum i de transitorietat, l'estat espanyol va descobrir que certament hi ha una majoria disposada a fer la independència i a assumir-ne les conseqüències. A partir d'aquesta descoberta i després d'una primera reacció d'estupefacció perquè algú els havia dit que tot això era un suflé i que no ens hi atreviríem, les coses han agafat aquest ritme que els amants de la lectura de cròniques dels grans esdeveniments històrics pot reconèixer perfectament.", "response": "les lleis de referèndum i de transitorietat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31605596769076105", "instruction": "De quina fusta era generalment el panell en el que el gravador enganxava el dibuix?", "context": "Els dibuixos d'ukiyo-e, dits en japonès nikuhitsu ukiyo-e, eren obres úniques que feia el pintor amb pinzells directament sobre paper o seda. Aquests dibuixos permetien de veure l'obra final de forma total, tret de les línies i l'arranjament de color, que es perdien durant el procés. Posteriorment l'artista, anomenat eshi, portava l'obra a un horishi, o gravador, el qual enganxava el dibuix sobre un panell de fusta, generalment de cirerer, i ho eliminava tot en anar tallant amb cura el panell per formar un relleu amb les línies del dibuix. Finalment, ja amb les planxes necessàries (normalment se n'utilitzava una per cada color necessari), un surishi, o impressor, duia a terme la feina d'impressió col·locant el paper d'estampació sobre les planxes consecutives. La impressió es realitzava fregant una eina anomenada baren sobre el dors de les fulles a imprimir. Aquest sistema podia produir variacions de tonalitat en les estampes. D'una sèrie de planxes se'n podien fer una gran quantitat de còpies, de vegades milers, fins que les planxes es desgastaven.", "response": "cirerer", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35020846532219174", "instruction": "Quina obra hi trobem de Josep de Ribera?", "context": "La pintura barroca religiosa del Museu Diocesà té una gran representació en artistes anònims dels segles XVII i XVIII des de les obres del tenebrisme fins al barroc autòcton. De la primera època destaquen la Coronació de la Verge del Carme de l'església de Piera; Sant Antolí de Monistrol de Montserrat; Calvari de l'església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles; del pintor Josep de Ribera una pintura a l'oli sobre tela de Sant Jeroni. De l'artista barceloní Antoni Viladomat i Manalt s'hi exposen les obres de Transfiguració de Jesús; de l'església Santa Maria del Pi el quadre de sant Josep Oriol realitzant un miracle i procedents del convent de Sant Agustí de Barcelona les pintures de sant Antoni de Pàdua i el Sant Sopar. De Manuel Tramulles i Roig es conserva de l'any 1776 una obra titulada Sant Francesc de Borja.", "response": "Sant Jeroni", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4253763700117904", "instruction": "Quina façana simbolitza la salvació de Crist?", "context": "La façana de la Glòria, que simbolitza la salvació de Crist, s'està construint al carrer de Mallorca. En aquesta façana Gaudí va preveure la construcció d'una gran escalinata que crearia un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'infern i estaria decorat amb dimonis, ídols i falsos déus, cismes, heretgies, etc. Al replà davant del baptisteri hi hauria un brollador d'aigua que representaria el riu d'aigua viva, de vint metres d'altura i, a l'altre costat —davant la capella de la Penitència— una teiera on cremi el foc de l'eucaristia. Gaudí va deixar l'estudi simbòlic i un model a escala 1:25, conegut per fragments i fotografies del model. Aquestes capelles tindran una porta directament al pòrtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria».", "response": "La façana de la Glòria", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7138012798314047", "instruction": "Quina era la última estació?", "context": "El 17 de juny de 1970 es va perllongar amb una estació des de Drassanes a Pueblo Seco, estació que actualment es denomina Paral·lel. El perllongament de 700 metres arribava a la part baixa del barri de Poble Sec a l'avinguda del Paral·lel, ja estava programada el futur enllaç amb la línia 2 que no s'inauguraria fins al 1995. Pel moment ja tenia enllaç amb el Funicular de Montjuïc i el Telefèric (enllaç amb el funicular) s'estava enllestint.", "response": "Pueblo Seco", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2127556475201049", "instruction": "En quina temporada és a punt d'accedir a la Lliga de Campions?", "context": "Esportivament, aquests darrers anys l'equip s'instal·la en la part baixa de la classificació amb excepció de la temporada 2004-05, en la qual s'acaba a un punt d'accedir a la Lliga de Campions. Amb l'entrenador Paco Flores, el club aconsegueix la seva tercera Copa del Rei en la temporada 1999-2000 a València en la final disputada enfront l'Atlético de Madrid, i Miguel Ángel Lotina, la quarta la temporada 2005-2006 a Madrid en la final disputada enfront del Reial Saragossa, sent així, juntament amb les victòries a la Copa Catalunya i dues participacions consecutives a la copa de la UEFA, les temporades 2005-06 i la 2006-07, en la qual perdé la final, dirigit per Ernesto Valverde, contra el Sevilla FC, l'època amb més títols oficials de la història de l'Espanyol, des dels anys dels triomfs al Campionat de Catalunya. Va acabar la temporada de 2006 com el setzè millor equip del món segons l'IFFHS.", "response": "2004-05", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9946084887454764", "instruction": "Quina forma va adoptar Rossini en les composicions dels teatres de Venècia, Roma i Milà?", "context": "L'obra, de la mateixa manera que Adelaide i la posterior Bianca e Falliero, és generalment vista com un retrocés en comparació amb la sèrie d'òperes del període napolità. De fet, per a compondre per als teatres de Venècia, Roma i Milà, amb raó o sense considerats menys «avançats» que l'escena napolitana, Rossini va adoptar clarament una forma més clàssica. D'aquesta manera es pot explicar la reintroducció de la simfonia obertura canònica (introducció lenta, seguit per un Allegro en forma sonata sense desenvolupament), més que el preludi més lliure adoptat a Nàpols i l'ús de recitativo secco en lloc dels d'orquestra completa.", "response": "una forma més clàssica", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9618069023142488", "instruction": "Quina obra era especialment irreverent?", "context": "Després de la seva mort, la seva família va suprimir part de la seva obra, que era especialment irreverent envers la religió convencional, en especial Cartes des de la Terra, que no es va publicar fins que la seva filla Clara va canviar d'opinió el 1962 en resposta a la propaganda soviètica sobre el fet d'amagar-la. L'estrany misteriós, de contingut antireligiós, es va publicar el 1916. Little Bessie, una història que ridiculitzava el cristianisme, es va publicar per primera vegada al recull de 1972 Mark Twain's Fables of Man.", "response": "Cartes des de la Terra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1685863505489975", "instruction": "Quina és la pista introductòria?", "context": "A excepció de la pista introductòria, «The Post War Dream», la primera cara és una òpera rock curta que tracta sobre la difícil situació mental d'un veterà de la Segona Guerra Mundial. El protagonista es converteix en un professor d'escola abusiu i al llarg de les cinc següents pistes («Your Possible Pasts», «One of the Few», «The Hero's Return», «The Gunner's Dream» i «Paranoid Eyes») s'examina en detall la seva vida després de la guerra, centrant-se en la depressió a conseqüència del trastorn per estrès posttraumàtic. Es va allunyant de la seva esposa i el persegueix la memòria de la mort dels seus companys soldats, incloent les últimes paraules d'un artiller sentides a través d'un intèrfon. En un desig de tornar a controlar la seva vida, paga les seves frustracions amb els seus alumnes. Aquest personatge ja havia aparegut anteriorment a l'àlbum previ de Pink Floyd, The Wall, on se li atribueix haver abusat del protagonista en la seva etapa escolar. En la narrativa de The Wall, específicament en la cançó «The Happiest Days of Our Lives», té una esposa \"psicopàtica\", qui li apallissava tot sovint. El tema torna a aparèixer en «The Hero's Return» com una sensació d'alienació que sent el veterà cap a la seva dona i els seus voltants. La porció d'òpera rock del disc acaba amb «Paranoid Eyes», on el veterà es refugia en l'alcohol, triant així ocultar els seus veritables problemes a la resta del món.", "response": "«The Post War Dream»", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4057363918385123", "instruction": "Quina part de la fotografia d'Spielberg van elogiar els crítics de la seva primera pel·lícula?", "context": "El 1974, a Spielberg li van confiar la realització del seu primer llargmetratge per al cinema, el telefilm pilot d'un programa anomenat Savage, dirigit i protagonitzat per Martin Landau. La pel·lícula de Spielberg es va estrenar com The Sugarland Express, i tracta d’un matrimoni (interpretats per Goldie Hawn i William Atherton) que és perseguit per la policia quan la parella intenta recuperar la custòdia del seu nadó. La fotografia de Spielberg de la persecució policial va ser elogiada pels crítics, i The Hollywood Reporter va afirmar que \"un nou gran director és a l'horitzó\". No obstant això, la pel·lícula va tenir mala resposta a la taquilla. Segons altres informacions, Universal hauria sabotejat la seva sortida per privilegiar la sortida de El cop, amb Paul Newman, Robert Redford i Robert Shaw. Aquesta pel·lícula marca també el començament d'una col·laboració única en els annals del cinema: John Williams signa la primera de les seves 22 composicions per a una pel·lícula de Steven Spielberg. The Sugarland Express és un road movie, que li va valer elogis de la crítica i va ser guardonat com el millor guió al Festival de Cannes La pel·lícula és un atac als media de l'època, en línia amb el pessimisme general i el drama del cinema del New Hollywood. El fracàs de Sugarland Express va portar el director a crear pel·lícules escapistes que atraurien un públic més ampli.", "response": "de la persecució policial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7702984949725652", "instruction": "A quina fase passen després de la transformació?", "context": "A la fi de la fase larvària, els amfibis sofreixen una metamorfosi, per la qual passen a la fase adulta. La metamorfosi significa una transfomació dramàtica de la morfologia i de la fisiologia, a mesura que els capgrossos desenvolupen potes posteriors, després potes anteriors, perden les brànquies i desenvolupen pulmons. Els seus intestins s'escurcen a mesura que passen d'una dieta herbívora a una de carnívora. Els ulls migren rostralment i dorsal, permeten la visió binocular dels adults. Aquest canvi en la posició dels ulls representa el pas de ser presa a ser depredador, a mesura que el capgròs es desenvolupa i depèn menys d'un camp de visió ample, i més de la percepció de la profunditat. La fase final del desenvolupament implica apoptosi (mort cel·lular programada) i reabsorció de la cua. Després de la metamorfosi, els adults joves poden deixar l'aigua i dispersar-se en hàbitats terrestres, o continuar vivint a l'hàbitat aquàtic com adults.", "response": "adulta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6377408050850644", "instruction": "Quina competència té la mesa del senat?", "context": "Els lletrats del senat espanyol han avalat la suspensió del senador d'ERC Raül Romeva en base a l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). L'informe dels serveis jurídics de la cambra alta, al qual ha tingut accés l'ACN, determina que 'resulta indubtable' que la mesa del senat espanyol pot suspendre automàticament Romeva, tal com va fer el congrés amb els diputats presos. Els lletrats argumenten que la mesa presidida pel socialista Manuel Cruz és 'competent' per donar efectivitat a la suspensió de forma immediata. L'informe diu que correspon a la mesa determinar els efectes de la suspensió però apunta que 'sembla que ha de tenir un caràcter indefinit' fins que canviï la situació de Romeva, i l'article de la LECrim, que determina la suspensió en el supòsit que un parlamentari estigui en presó preventiva, deixi de ser aplicable. Els lletrats també asseguren que 'no procedeix' suspendre Romeva en base a l'article 22.6 del reglament del Senat. La Mesa del Senat està reunida des de les dotze hores d'avui amb aquest informe sobre la taula per decidir sobre la suspensió.", "response": "donar efectivitat a la suspensió", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.362063141079878", "instruction": "En quina obra Vicens va reutilitzar bona part del material cartogràfic?", "context": "Vicens va encapçalar un projecte encarregat pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carles Pi i Sunyer, el 1938 per a presentar la història de Catalunya seguint els criteris de la geopolítica. El projecte es va avortar amb el final de la guerra. Però bona part del material cartogràfic va ser reutilitzat per Vicens en la confecció de la seva obra España: geopolítica del estado y del imperio, amb una primera part dedicada als \"fonaments de la geopolítica peninsular\" que era tota una novetat.", "response": "España: geopolítica del estado y del imperio", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16480760271931583", "instruction": "De quina formació política es diputat Riera?", "context": "El diputat de la CUP Carles Riera creu que el desplegament de la República Catalana vindrà amb 'una onada de mobilitzacions massives'. 'No té cap mena de sentit autonomisme aquí i simbologia a l'exterior. No té sentit, entre més coses perquè serà contraproduent per a Puigdemont mateix, perquè el deixarà com una figura simbòlica sense capacitat real', ha dit en una entrevista a Europa Press. Per al diputat de la CUP, desplegar tots els instruments per a la construcció de la república, inclosos els de l'exterior, tindrà sentit si a Catalunya 'hi ha batalla, lluita, confrontació, desobediència i unilateralitat; si no, no serveix per a res'. Per això creu que les formacions polítiques han d'acompanyar la societat per fer possibles es condicions i els moments per a crear majories entorn al projecte de república, semblant a allò que es va produir el 3 d'octubre. Crida Nacional per la República 'La unitat no la trobarem a través de la negociació de partits.", "response": "CUP", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5824989842190292", "instruction": "Quina inversió ha requerit la nova estació de la Zona Franca?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha aprofitat avui l'estrena de l'estació de la Zona Franca de la línia 10 Sud del metro per reclamar un front comú del conjunt d'administracions que exigeixi a l'estat espanyol les inversions perquè Catalunya tingui 'd'una vegada per totes un servei de Rodalia com cal'. Aquesta reivindicació també ha estat compartida per la batllessa de Barcelona, Ada Colau, que ha proposat d'aprofitar 'la nova etapa de relació amb el govern espanyol' per avançar en la qüestió. Ha afegit que aquesta estació és una conquesta veïnal perquè s'ha posat en funcionament gràcies a la pressió dels veïns després d'haver-se aturat les obres arran de la crisi econòmica. La nova estació de la Zona Franca és la vuitena de la línia de metro L10 i ha implicat una inversió de quaranta milions d'euros. La nova parada connectarà barris com la Marina, fins ara aïllats, i donarà servei als treballadors d'un sector econòmicament estratègic com és la Zona Franca. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que es tracta de la primera estació elevada construïda sobre un viaducte.", "response": "quaranta milions d'euros", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42336405269720656", "instruction": "Quina afecció va patir Shackleton?", "context": "El Discovery salpà de Londres el 31 de juliol de 1901 en direcció a l'Antàrtida. El grup va passar dos estius a l'Antàrtida, i entre octubre de 1902 i febrer de 1903 Shackleton es va reunir amb Scott i Edward Wilson, cirurgià ajudant i zoòleg de vertebrats, en un viatge cap al sud que es feia amb l'objectiu d'aconseguir la màxima latitud possible. El viatge es desenvolupà sota unes condicions difícils: el menjar va resultar insuficient, els gossos estaven debilitats pel menjar contaminat, i el grup es va veure obligat a deixar els seus pesants trineus. El 31 de desembre de 1902, l'equip arribà al punt més meridional (82° 17 S), però no van poder continuar més cap al sud a causa del terreny, les severes condicions i un principi d'escorbut. Shackleton també va tenir una afecció de cor i pulmó. Amb tot, fou notable que arribessin a 869 km del Pol Sud i 386 km més al sud del que cap humà havia arribat.", "response": "cor i pulmó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6785413106825812", "instruction": "Quina etapa segueix a l'edat moderna?", "context": "Tradicionalment es considera que les dates que marquen el final de l'edat mitjana i l'inici de l'edat moderna són la caiguda de Constantinoble (1453) o bé el descobriment d'Amèrica (1492). L'edat moderna acaba, al segle xviii, amb la Revolució Francesa (1789) i obre una nova etapa en la història: l'edat contemporània. Les dates d'inici i de finalització cal prendre-les sempre a tall orientatiu i no pas d'una manera absoluta. Aquests fets puntuals marcaren grans moments històrics que canviarien la societat de l'època anterior vers noves formes socials que classifiquem a l'edat posterior. Aquests canvis de diversa índole (econòmics, ideològics, de comportaments, etc.) es produïren a mitjà i llarg termini, no d'un any per l'altre.", "response": "l'edat contemporània", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7131180079180355", "instruction": "A quina edat va morir?", "context": "Malgrat tot, va morir l'any 1564 a Roma abans de veure acabada la seva obra, a l'edat de vuitanta-vuit anys, acompanyat pel seu secretari Daniele da Volterra i pel seu fidel amic Tommaso Cavalieri, havent deixat escrit que desitjava ser enterrat a Florència. Va fer testament en presència del seu metge Federigo Donati, «deixant la seva ànima a les mans de Déu, el seu cos a la terra i els seus béns als familiars més pròxims». El seu nebot Leonardo va ser l'encarregat de complir aquesta darrera voluntat del gran artista, i el 10 de març del 1564 va rebre sepultura a la sagristia de l'església de la Santa Croce; el monument va ser dissenyat per Giorgio Vasari l'any 1570. El 14 de juliol, es va celebrar un funeral solemne; és Vasari qui descriu aquests funerals, en què van participar, a més a més d'ell mateix, Benvenuto Cellini, Bartolomeo Ammannati i el Bronzino.", "response": "vuitanta-vuit anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21306432434888822", "instruction": "Quina regió no ha aprovat el tractat?", "context": "La UE ha d'ajornar l'aprovació del tractat de lliure comerç amb el Canadà, el CETA, perquè Bèlgica l'ha acabat vetant. I això ha passat perquè el primer ministre belga, Charles Michel, ha deixat clar que no li podien donar el vist-i-plau de Valònia. El parlament való va votar contra l'aprovació del CETA la setmana passada i, segons el funcionament del sistema federal de Bèlgica, les regions tenen competències per a l'aprovació dels tractats internacionals. I això ha fet que el govern de Bèlgica bloqués l'aprovació del tractat fins que es renegociïn els punts més conflictius. Perquè es pugui signar el tractat amb el Canadà en una cerimònia prevista el 27 d'octubre cal que els 28 estats membres hi donin suport. Aquest fet ha irritat el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García Margallo, sobretot pel fet que una part de les competències en política exterior són en mans des les regions.", "response": "Valònia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31295181011854023", "instruction": "De quina associació va ser president Fritz Bringmann?", "context": "El 1956, Monika, la filla de Fritz Bringmann (1918-2011), presoner de Neuengamme i testimoni dels judicis de la Casa Curio, publicà un article a la pàgina per a nens del diari Norddeutsches Echo sobre la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm. Bringmann fou interrogat per la policia secreta alemanya (Verfassungsschutz), que considerava l'article com a propaganda comunista, considerant que el crim descrit era massa exagerat per poder ésser veritable. Bringmann els ensenyà les actes dels judicis de la Casa Curio, els quals la policia secreta desconeixia completament. De 1970 a 1995, Bringmann, «combatent incansable contra l'oblit», fou el president de l'associació Amicale Internationale de Neuengamme.", "response": "Amicale Internationale de Neuengamme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6191751936946717", "instruction": "Quant es van reduir les emissions de diòxid de carboni?", "context": "La presa va augmentar per sis la capacitat de les barcasses del Iang-Tsé, reduint les emissions de diòxid de carboni en 630.000 tones. Del 2004 al 2007 un total de 198 milions de tones de béns passen a través de les rescloses dels vaixells. En comparació amb l'ús de camions, les barcasses redueixen les emissions de diòxid de carboni en deu milions de tones i els costos en un 25%.", "response": "630.000 tones", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9460856063010202", "instruction": "Quant va costar adquirir els túnels?", "context": "Al cap de poc d'iniciar-se les obres per part del Gran Metropolità de Barcelona al juliol de l'any 1921, la societat GMB va presentar un projecte de modificació del traçat modificant els dos extrems de la línia i que va ser aprovat per la Divisó de Ferrocarrils el 1922. Per un extrem se situava l'estació terminal a la plaça de Lesseps, en comptes de al passeig de Sant Gervasi, ja que els darrers anys s'havien construït diverses línies de tramvies a la zona i GMB volia sol·licitar la concessió d'una nova línia que passaria per la zona. A l'altre extrem modificava el projecte inicial per la construcció d'una nova línia que s'iniciés a passeig de Gràcia fins al Portal de Mar, ja que la construcció dels túnels al llarg del passeig de Colom es veia complicada perquè el subsòl està format per blocs de pedra de l'antiga escullera i podria causar filtracions d'aigua. El traçat d'aquesta es preveia per la ronda de Sant Pere i Via Laietana. A Laietana aprofitaria els túnels ja existents que va construir l'Ajuntament de Barcelona el 1908 durant el Pla de Reforma de la Ciutat i que encara no s'havien utilitzat. GMB va adquirir els túnels per 800.000 pessetes, a més havia de pagar a l'Ajuntament un cànon anual de 45.000 pessetes i una participació de l'explotació de la línia.", "response": "800.000 pessetes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5752356217405198", "instruction": "Quant de temps triguen les emissions de ràdio del planeta?", "context": "Els costats rectes de l'hexàgon septentrional fan uns 13.800 km de llarg, i són més llargs que el diàmetre de la Terra. L'estructura sencera rota amb un període de 10h 39 m 24s, el mateix període que el de les emissions de ràdio del planeta, que s'assumeix que és el mateix que l'interior de Saturn. L'origen del patró és un motiu d'especulació. La majoria d'astrònoms creuen que va ser provocada per un patró en forma d'ona de l'atmosfera; però l'hexàgon podria ser una aurora nova.", "response": "10h 39 m 24s", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9117671947249993", "instruction": "Quant de temps està suportant Macedònia una crisi política interna?", "context": "El govern de Macedònia s'ha escarrassat –especialment aquests darrers mesos– a fer que el país sigui vist des de l'exterior com el dic de contenció de la Unió Europea contra els refugiats. 'Macedònia defensa Europa de si mateixa', en paraules de Gjorge Ívanov, president de la república. D'aquesta manera vol eludir la crisi política que ofega el país des de fa més d'un any. Recentment, el boicot de l'oposició i la pressió popular –autoanomenada Revolució dels Colors– han obligat el Tribunal Constitucional a ajornar, per segona vegada en pocs mesos, les eleccions generals que s'havien de fer el 5 juny. El partit socialdemòcrata, SDSM, el primer de l'oposició, ha dit: 'A Macedònia hi haurà eleccions només quan es donin totes les condicions perquè siguin lliures, justes i democràtiques.' Una dona fa malbé un adhesiu on es pot llegir: 'Eleccions el 5 de juny'Una plantilla per fer pintades amb el lema 'sense justícia, sense pau' Una manifestant de la Revolució dels Colors discutint amb un antiavalotLa seu del govern de Macedònia després d'una acció dels manifestants La crisi política va esclatar el maig de l'any passat. Zoran Zaev, líder de l'SDSM, va destapar que el primer ministre, Nikola Gruevski, havia ordenat de fer escoltes telefòniques a més de 20.000 funcionaris i figures públiques.", "response": "més d'un any", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10215838739868688", "instruction": "Quant van estar discutint idees per desenvolupar el guió?", "context": "David Lynch i David Cronenberg van ser considerats per dirigir el projecte abans d'escollir a Marquand. L'equip de producció es va basar en l'storyboard de Lucas durant la preproducció. Mentre s'escrivia el guió, Lucas, Kasdan, Marquand i el productor Howard Kazanjian van estar dues setmanes discutint idees per desenvolupar-lo. El rodatge va tenir lloc a Anglaterra, Califòrnia i Arizona del gener al març de 1982; Lucas manejà la segona part de la feina. La producció de la pel·lícula es va realitzar amb gran secret per evitar l'especulació de preus i la van anomenar la Collita blava.", "response": "dues setmanes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5007061392218669", "instruction": "Quant temps de feina requeria l'execució d'un capitell?", "context": "Si es té en compte que l'execució d'un capitell solia requerir uns cinc dies de feina, seria possible que Arnau Cadell hagués realitzat tota l'obra. Tanmateix sembla difícil que fos l'únic escultor del claustre i una anàlisi acurada de l'execució revela diverses mans. Més aviat es creu que fou l'autor de la galeria on hi ha la inscripció. La galeria contigua a l'església és on es nota més la diferència d'estil. Tampoc sembla que Arnau fos un monjo, ja que els religiosos signaven indicant aquesta condició al costat del nom, o almenys no ho era mentre va realitzar l'obra, i a l'escena esmentada del seu capitell, un monjo li acosta un recipient que podria referir-se a la manutenció de l'artista a càrrec del monestir.", "response": "cinc dies", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2325328952183281", "instruction": "Quant s'ha gastat el congrés en total en desplaçaments de diputats?", "context": "El congrés espanyol ha gastat 17,6 milions d'euros en desplaçaments de diputats dins de l'estat espanyol en la legislatura que està a punt d'acabar, el que suposa una mitjana de 50.287 euros per diputat en aquests gairebé tres anys. En concret, entre juliol de 2016 i el 31 de març d'enguany, quan les corts espanyoles portaven ja gairebé un mes dissoltes, la cambra havia facturat 17.600.610,1 euros en viatges dels diputats dins de l'estat per al desenvolupament de la seva activitat tan parlamentària com estrictament política. Aquesta quantitat inclou bitllets d'avió, tren i autobús, així com indemnització per quilometratge en vehicle privat, a més de les despeses de gestió, cancel·lacions, canvis i bitllets emesos pendents d'utilització. La majoria, a les seves circumscripcions En total, en aquest període es van destinar 8,20 milions a sufragar els viatges a les circumscripcions, 1.010.000 a l'assistència a actes polítics i 4.406,51 euros a activitats oficials. A aquestes xifres cal sumar els 3.720.000 d'euros que porta gastats el congrés espanyol en els més de tres-cents viatges internacionals que els parlamentaris han fet d'ençà del començament de la legislatura fins al passat mes de desembre. En total, sumant les dues xifres, la despesa ascendeix a 21,3 milions, als que encara caldrà afegir el cost dels desplaçaments a l'estranger realitzats entre gener d'aquest any i el començament de la tretzena legislatura.", "response": "21,3 milions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6590261806653963", "instruction": "Quant de temps van estar esperant els primers visitants per poder entrar?", "context": "La cua era ben llarga des de primera hora. Els primers visitants havien fet seixanta minuts ben bons d'espera. L'entrada, pel carrer de Sant Sever, a la banda oposada de la plaça de Sant Jaume. És la façana de la part del Palau que havia estat pensada per a l'arxiu i la sala d'armes. Avui, d'armes, no n'hi ha. Algun mosso d'esquadra que controla el pas dels visitants, però tot en peu de pau, encara que alguns hi hagin volgut veure males intencions.", "response": "seixanta minuts ben bons", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3984332285373451", "instruction": "De quant és el percentatge d'aïllaments de S. pneumoniae amb susceptibilitat a penicil·lina disminuïda a Xile i a Espanya en els pacients menors de 5 anys?", "context": "Prop del 25% de les soques d'Streptococcus pneumoniae aïllades en pacients amb otitis mitjana són resistents a la penicil·lina i a l'amoxicil·lina, i comparteixen aquesta resistència amb prop del 33% de soques d''Haemophilus influenzae en aquests pacients. D'acord amb publicacions recents, el percentatge d'aïllaments de S. pneumoniae amb susceptibilitat a penicil·lina disminuïda a Xile i a Espanya, per exemple, és del voltant d'un 30% en els pacients menors de 5 anys. En general, les infeccions causades per aquestes soques resistents s'associen a limitacions terapèutiques i un desenllaç desfavorable de la infecció.", "response": "del voltant d'un 30%", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2605512143432255", "instruction": "Quant poden arribar a créixer les partícules en 5 dies?", "context": "La precipitació i creixement de la schwertmannita en condicions naturals presenta una velocitat elevada. Els 5 primers dies les partícules poden arribar a créixer 120 µm. En els casos pràctics on s'ha pogut fer més lent el creixement de la schwertmannita s'han pogut observar morfologies estrellades, on les agulles de schwertmannita que les formen presenten la superfície de goetita a causa de la transformació de la schwertmannita a conseqüència de la seva metaestabilitat. La transformació de la schwertmannita a goetita ha estat comprovada a partir d'estudis en minerals sintètics.", "response": "120 µm", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.44258003727588624", "instruction": "En quant s'estima que estaria compresa la massa de l'estrella de neutrons?", "context": "Els models teòrics d'explosions de supernoves suggereixen que l'estrella progenitora que creà la nebulosa del Cranc podria tenir una massa d'entre vuit i dotze masses solars. Les estrelles amb una massa inferior a vuit masses solars són considerades massa lleugeres com per produir explosions de supernova, i finalitzen la seva vida produint una nebulosa planetària, mentre que les que tenen més de dotze masses solars produïxen una nebulosa amb una composició química diferent a l'observada en el cas de la nebulosa del Cranc. Per estimar la massa de la nebulosa es mesura la quantitat total de llum emesa, donada la temperatura i la densitat de la nebulosa, i es deduïx la massa requerida per emetre la llum observada. Les estimacions oscil·len entre una i cinc masses solars, sent el valor generalment acceptat de dues o tres masses solars. S'estima que la massa de l'estrella de neutrons estaria compresa entre 1,4 i 2 masses solars.", "response": "entre 1,4 i 2 masses solars", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4804259254521962", "instruction": "Quant mesura el penis?", "context": "Els mascles tenen el penis llarg i recte, amb una escotadura entre el cos i el gland, que és estreta i té forma d'ou. El penis té l'extrem pelut i la base gairebé calba. Quant al bàcul, o os penià, és llarg, estret i lleugerament corb. La llargada del penis i el bàcul diferencien el ratpenat de Racey de la resta de vespertiliònids africans i malgaixos de mida semblant. P. endoi, P. paterculus i P. abramus tenen el bàcul més similar, però el de P. abramus és més corb, P. paterculus té el cos i la punta més robustos i P. endoi té l'extrem proximal més robust. El penis mesura 9,6-11,8 mm i el bàcul 8,8-10,0 mm.", "response": "9,6-11,8 mm", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8473067462154306", "instruction": "Quant temps van fer de vacances?", "context": "L'agost de 1966, els Beatles es retiraren permanentment de les gires i començaren unes vacances de tres mesos per descansar de les sessions de gravació. En un vol de tornada a Londres el mes de novembre, Paul McCartney tingué una idea per a una cançó que involucrava una banda militar del període eduardià que eventualment formaria el motor del concepte de Sgt. Pepper. Les sessions per enregistrar el vuitè àlbum dels Beatles començaren el 24 de novembre a Abbey Road Studio Two i que en un principi havia d'estar temàticament vinculat amb la infància dels membres. Dues de les primeres pistes del projecte eren «Strawberry Fields Forever» i «Penny Lane», però EMI els va pressionar i ambdues cançons foren publicades en forma de senzill; després no s'inclogueren a l'àlbum.", "response": "tres mesos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7587712866568266", "instruction": "Quant de temps triga en rotar l'estructura sencera?", "context": "Els costats rectes de l'hexàgon septentrional fan uns 13.800 km de llarg, i són més llargs que el diàmetre de la Terra. L'estructura sencera rota amb un període de 10h 39 m 24s, el mateix període que el de les emissions de ràdio del planeta, que s'assumeix que és el mateix que l'interior de Saturn. L'origen del patró és un motiu d'especulació. La majoria d'astrònoms creuen que va ser provocada per un patró en forma d'ona de l'atmosfera; però l'hexàgon podria ser una aurora nova.", "response": "10h 39 m 24s", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7094113241648144", "instruction": "Quant mesura l'objecte trobat?", "context": "Un grup d'arqueòlegs ha trobat, en un assentament prehistòric ubicat al sud de Bulgària, un petit objecte d'uns 4 mil·límetres de diàmetre que podria constituir l'artefacte d'or més antic d'Europa. Segons els experts, que han trobat la peça metàl·lica en un assentament que data de l'any 4.600 a.C., l'objecte podria ser uns 200 anys més antic que les joies trobades en la necròpolis de Varna en 1972. 'Sens dubte aquesta peça és més antiga que l'or de Varna', ha assenyalat el professor associat de l'Acadèmia de les Ciències de Bulgària, Yavor Boyadzhiev. 'És un gran descobriment. Es tracta d'una petita peça d'or, però és prou gran per fer-se un forat en la història', ha afegit. Boyadzhiev creu que l'objecte, que sembla una joia, es va fer als afores de la població de Pazardzhik per una 'societat culturalment avançada', el que la convertiria en un dels primers assentaments 'urbans' d'Europa, format per poblacions provinents de l'Anatòlia a l'any 6.000 a.C.", "response": "4 mil·límetres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15043351575902464", "instruction": "En quant de temps ha estimat Pedro Sánchez que tindrà una proposta de nou model de finançament?", "context": "El govern valencià té pressa i no es refia de les promeses de Pedro Sánchez de tenir una proposta de nou model de finançament d'ací a vuit mesos. El Consell ha aprovat l'acord pel qual el País Valencià sol·licitarà l'adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2020, pendent que el govern espanyol comenci el procés de reforma del sistema de finançament autonòmic. L'acord de sol·licitud d'adhesió al FLA aprovat pel Consell autoritza el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, a adoptar les mesures i actuacions necessàries. A més, faculta i delega a la Secretaria Autonòmica de Model Econòmic i Finançament perquè faci totes les actuacions i gestions per a subscriure els préstecs bilaterals que permeten la disposició dels fons. Després de la reunió del Consell, la vice-presidenta Mónica Oltra ha denunciat que el FLA era el mecanisme pel qual el govern espanyol els canviava 'drets per préstecs'. Tot i això, ha dit que el Consell s'adheria a aquest mecanisme, a l'espera que el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, compleixi el compromís de presentar un esborrany per a la reforma del sistema.", "response": "vuit mesos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18649923646291078", "instruction": "Quant de temps va ajornar interior la marxa falangista?", "context": "El departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, presidit per Joan Saura, autoritzà la marxa falangista canviant-ne la ubicació, allunyant-la 500 metres del consistori. Tanmateix, fruit de les queixes d'inseguretat dels veïns i de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, interior rectificà la seva decisió, ajornant una setmana la concentració per tal d'evitar possibles problemes d'ordre públic, en tenir constància d'una contramanifestació independentista. Malgrat això, la Falange va advertir que es manifestaria pels carrers d'Arenys tot i la prohibició.", "response": "una setmana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10983805831265736", "instruction": "Quant temps s'estaran dins la cúpula els membres de la NASA?", "context": "Avui a la matinada sis membres de la NASA han entrat en una cúpula construïda al costat d'un volcà inactiu de Hawaii, on s'estaran durant un any per a simular la vida a Mart. L'experiència d'aïllament forma part, justament, dels preparatius de l'agència espacial nord-americana per a enviar missions tripulades al planeta vermell. Dins l'estructura, d'onze metres de diàmetre i sis d'alçada, hi han entrat un francès, un alemany i quatre nord-americans. A banda la llargada de l'experiment, els sis membres de l'equip hauran de conviure pràcticament sense intimitat, sense aire de l'exterior ni aliments frescs. I quan facin sortides per la falda del volcà Mauna Loa, hauran de posar-se vestits d'astronauta. Cal recordar que les missions a l'Estació Espacial Internacional solen durar sis mesos i la NASA fins ara havia fet una prova de les mateixes característiques de vuit mesos.", "response": "un any", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6287312178367352", "instruction": "Quant de temps estan negociant l'acord Atenes i les institucions creditores?", "context": "BRUSSEL·LES, 7 (EUROPA PRESS) Grècia i els seus creditors han aconseguit un acord sobre el paquet de reformes que haurà d'adoptar el Govern hel·lè durant 2019 i 2020, la qual cosa permet la volta a Atenes dels equips de treball de les institucions per tancar detalls a nivell tècnic de la segona revisió del rescat, segons han informat fonts de l'Eurogrup a Europa Press Atenes i els creditors – Comissió Europea, Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI)– han intensificat els seus contactes durant els últims dies per pactar uns punts comuns sobre qüestions “clau”, com el sistema de pensions i fiscal. A la seva arribada a la trobada, el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha assegurat que aquest divendres no es tancaria un “acord polític total” però ha afirmat ser “optimista”. Per la seva banda, el vicepresident de la Comissió Europea per a l'Euro i el Diàleg Social, Valdis Dombrovskis, ha confiat que i que permeti tancar “els principals paràmetres” de la segona revisió. Atenes i les institucions creditores porten mesos negociant per tancar un acord que permeti tancar la segona revisió del programa, que obriria la porta a nous desemborsaments per a Grècia i a la participació completa del FMI en el rescat, en el qual fins ara només participa aportant suport tècnic.", "response": "mesos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.030007077885392364", "instruction": "Quant ha durat la vista al Tribunal d'Edimburg?", "context": "La consellera Clara Ponsatí ha declarat avui al Tribunal d'Edimburg. Ha estat una vista breu, de poc més de mitja hora, i n'ha sortit amb fiança i sense obligació de dipositar-hi el passaport. Ponsatí s'havia lliurat al matí a la policia escocesa, que l'ha portada davant el tribunal 4. A la porta de la comissaria, el seu advocat, Aamer Anwar, s'havia mostrat confiat que Ponsatí seria alliberada perquè el delicte de sedició era propi del segle XVI i feia 'molts anys' que havia 'estat abolit' del codi penal escocès. A més, ha acusat el jutge Pablo Llarena d'abusar del procediment d'euroordres i ha explicat que la defensa se centraria en la vulneració dels drets humans de Ponsatí si era extradida a Espanya. Per sufragar les despeses de la defensa, Ponsatí ha obert un compte de micromecenatge.", "response": "poc més de mitja hora", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.94417562893433", "instruction": "Quant temps de presó reclama el fiscal per a Millet?", "context": "El judici del cas Palau ha quedat vist per a sentència després de 3 mesos i mig de judici i gairebé vuit anys d'ençà que els Mossos van escorcollar el Palau de la Música. El judici ha acabat amb l'informe de Convergència Democràtica i la paraula dels acusats. Cal recordar que el fiscal Sánchez Ulled reclama 14 anys i 9 mesos de presó per a Fèlix Millet i 10 anys i 10 mesos per a Jordi Montull. Tots dos, així com l'ex-director de la institució Gemma Montull, van pactar amb la fiscalia reduir a canvi que tots dos inculpessin Convergència en el cobrament de comissions. Les calus per a entendre el cas Palau En la presentació de l'informe final en l'última sessió del judici, Xavier Melero, advocat de CDC, ha dit: 'No sé si la desaparició de CDC com a subjecte polític té alguna cosa que veure amb les responsabilitats que es poden derivar d'aquest procediment, però, si és així, seria un cas únic en la història de la democràcia espanyola que algú faci acte de contrició o examen de consciència'. Melero sosté que s'acaba declarant culpable CDC com a responsable lucratiu en l'espoliació de la institució i es considera provat el finançament irregular, el màxim a pagar hauria de ser 2,4 milions d'euros, davant dels 6,6 milions que exigeix la fiscalia.", "response": "14 anys i 9 mesos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12363788618600158", "instruction": "Quant Wilson et al. identifcaren UA 8653 com a molariforme inferior esquerra?", "context": "L. miolaka és conegut a partir d'una dent molariforme completa (UA 8653) i una de trencada (FMNH PM 59520). Krause et al. no foren capaços de determinar si les dents provenien del maxil·lar inferior o el superior ni si eren molars o premolars molariformes, però suggeriren que representaven posicions dentals diferents. Tanmateix, l'any 2007 Wilson et al. identificaren UA 8653 provisionalment com a molariforme inferior esquerra (mf4); com que no es pot distingir amb certesa les molars i les premolars dels gondwanateris, es prefereix el terme «molariforme». La superfície de l'esmalt presenta pericimes (crestes i solcs distribuïts en un patró transvers similar a una ona).", "response": "2007", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7495162418246272", "instruction": "Quant necessita per accelerar de 0 a 100 km/h?", "context": "Té una velocitat màxima de 307 km/h i és capaç d'accelerar de 0 a 100 km/h en tan sols 4,3 segons. El model amb canvi manual consumeix 16,4 litres cada 100 km i el de transmissió automàtica en consumeix uns 15,5. Alguns llocs web han elaborat llistes comparatives que situen l'Aston Martin DBS com un dels millors automòbils en la seva categoria, un cotxe molt potent però amb un consum moderat en comparació amb el dels seus rivals més directes.", "response": "4,3 segons", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5977680749037033", "instruction": "Quant pesa un porc formiguer?", "context": "L'oricterop s'assembla vagament a un porc, amb el cos robust i l'esquena arquejada. Aquest animal digitígrad té potes anteriors curtes però fortes. Les posteriors tenen cinc dits cadascuna, però les anteriors manquen de pòl·lex. Els dits presenten ungles grans amb forma de pala aplanada, a mig camí entre urpes i peülles. En total, un porc formiguer pesa entre 40 i 65 kg, amb una llargada mitjana d'entre 1 i 1,3 metres, tot i que pot assolir una llargada de 2,2 metres si es compta la cua, que pot mesurar fins a 70 centímetres. Les femelles són una mica més petites que els mascles.", "response": "entre 40 i 65 kg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1657644212660424", "instruction": "A quant es remunta l'ús del talc?", "context": "El talc és un dels minerals industrials més importants i és el mineral d'ús quotidià més freqüent com a pols de talc. La pols de talc és emprada en la majoria de llocs del planeta. La pols de talc perfumada ha estat un dels factors del desenvolupament de la indústria cosmètica moderna. L'ús del talc es remunta a l'antiguitat: els artesans de les civilitzacions Mohenjodaro i Harappa (actual Pakistan), fa prop de 5000 anys, realitzaven segells d'esteatita, tot gravant en relleu imatges mitològiques o faunístiques, posteriorment aplicaven calor al segell perquè s'endurís. D'aquella època també ens han arribat les escultures i vaixelles realitzades amb talc. Com s'ha dit anteriorment, el talc té un paper important en la indústria cosmètica, generalment com a pols per al cos i la cara. La pols de talc és generalment fina i molt pura. Molts productes cosmètics es fabriquen a partir d'una base de talc afegint-li diferents agents com ara pigments, adhesius, midons o perfums. En la manufactura de dentifricis també s'empra una certa quantitat de talc com a agent polidor. La majoria de dentifricis es fabriquen barrejant proporcions d'agents polidors com el talc, el caolí, el sulfat de calci, el fosfat de calci, la glicerina i altres productes químics. Tot el talc emprat en la indústria farmacèutica ha de presentar un contingut de FeO inferior al 0,1%. Un material natural amb aquesta puresa difícilment existeix així que el talc és tractat prèviament mitjançant separadors magnètics per a reduir el seu contingut en ferro.", "response": "a l'antiguitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6778027848843099", "instruction": "Quan va veure Picasso per primer cop una obra de Velázquez?", "context": "La primera vegada que Picasso va veure una obra de Velázquez cara a cara va ser durant l'estiu de 1895, quan va visitar el Museo del Prado amb tretze anys, en un viatge entre La Corunya i Màlaga. Segons va dir el mateix Picasso, «Vaig tenir l'oportunitat d'enfrontar-me, per primera vegada, als meus ídols. M'esperaven al Museo del Prado. Des d'aleshores em va quedar fixat a les retines, d'una manera obsessionant, el quadre de Velázquez Las Meninas. Crec que ja vaig prendre, encara que fos al subconscient, la decisió de realitzar la meva versió de Las Meninas. Que són les que ara estan, com a donació, a Barcelona.» L'artista aprofitaria la visita per dibuixar un parell d'esbossos dels caps dels personatges de El Bufó Calabacillas i El niño de Vallecas.", "response": "durant l'estiu de 1895", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20207056234831544", "instruction": "Quan temps abasta la història de la Terra?", "context": "La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present. Aquest article presenta una visió general que en resumeix les teories científiques més acceptades. Per la dificultat de plasmar períodes de temps molt grans, es farà servir una analogia amb un dia terrestre, començant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formació de la Terra, i acabant ara. Cada segon d'aquest període representa uns 53.000 anys. El big bang i l'origen de l'univers, es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comencés a funcionar aquest rellotge imaginari.", "response": "aproximadament 4.600 milions d'anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4557939731863987", "instruction": "quan es va instal·lar el campanar a la torre de Sant Just?", "context": "Les dues torres van ser projectades com a campanar, però no se'n va finalitzar la seva construcció. A la torre de Sant Just s'hi va instal·lar el campanar durant la restauració de la dècada de 1960. L'actual té unes pantalles hidràuliques que s'obren perquè les campanades ressonin més i s'escampin per la ciutat.", "response": "durant la restauració de la dècada de 1960", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3539002747678771", "instruction": "Quan es van poder veure Mercè Rodoreda i Armand Obiols en persona?", "context": "Durant els mesos posteriors, la relació entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols fou sobretot a distància, i només esporàdicament es pogueren veure en persona. No fou fins a final d'agost de 1943, que Rodoreda es traslladà al número 43 del carrer Chauffour de Bordeus on es retrobà amb l'amant. A Bordeus hi visqué moments molts durs i cosia, segons paraules seves, «fins a l'embrutiment» en un magatzem durant gran part del dia, una feina que no li deixava temps per a escriure.", "response": "esporàdicament", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5153500281331593", "instruction": "Quan sembla que es parlarà de la congelació de fons?", "context": "BRUSSEL·LES, 20 (EUROPA PRESS) La Comissió Europea manté la seva intenció d'anunciar dimecres que ve, 27 de juliol, la quantia de la multa a l'estat espanyol i Portugal per dèficit excessiu, però ha anunciat que ajornarà 'probablement fins després de l'estiu' la seva proposta sobre el percentatge de fons europeus que han de ser congelats a aquests dos països. 'He sabut aquest matí que el Parlament Europeu ha demanat un diàleg estructurat sobre aquest assumpte, per la qual cosa probablement haurem de tornar a tractar-lo després de la parada estiuenca', ha explicat el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, en al·lusió a la congelació de fons. Brussel·les també presentarà dimecres que ve la seva proposta revisada sobre el camí fiscal que hauran de seguir Madrid i Lisboa per tornar a situar el dèficit públic per sota del 3%, segons han aclarit fonts europees.", "response": "després de la parada estiuenca", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14859864376822673", "instruction": "Quan va arribar Rossini a Milà?", "context": "A principis de juliol de 1812, Rossini va arribar a Milà des de Venècia per començar a treballar en La pietra. El llibretista, Luigi Romanelli, era un dels tants poetes prolífics que produïen constants i deficients arguments per als teatres italians. Rossini van començar a treballar com sempre prop de la data d'obertura programada del 19 de setembre. El llibret va ser construït a l'antiga, amb recursos còmics totalment gastats i ensamblat en una estructura feixuga. Seguint la tradició del segle anterior, era una òpera en què tots els personatges tenien una importància similar, amb un nombre semblant d'àries, fet que obligava al compositor a interrompre constantment la trama amb l'ària de cada personatge. L'argument també tenia totes les característiques típiques de les òperes bufes antigues, com les múltiples confusions amoroses o la disfressa d'un dels personatges com a turc per fer por als altres i castigar-los. A La pietra aquest moment del fals turc, que no era altre que l'amo de la casa, es va fer molt famós.", "response": "A principis de juliol de 1812", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47595306572157237", "instruction": "Quan va ser destruït el Retaule de Sant Antoni Abat?", "context": "El mateix Huguet ja havia representat a sant Bernadí en una escena del Retaule de Sant Antoni Abat, destruït el 1936. A la catedral de Barcelona es conserva el Retaule de Santa Clara i Santa Caterina amb una imatge del sant, obra de Pere Garcia de Benavarri de 1456. Però el millor exemple probablement és la representació que va fer-ne el seu amic i coetani Sano di Pietro i que es considera un retrat real del sant, ja que va ser pintat poc després de la seva mort.", "response": "1936", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8486747089890796", "instruction": "Quan va començar Frida Kahlo a escriure el seu diari personal?", "context": "L'any 1944, Frida Kahlo va començar a escriure el seu diari personal. En una senzilla llibreta, les paraules s'hi alternaven amb dibuixos o s'alineaven per donar lloc a poemes que parlaven sobretot de Diego Rivera i del patiment. Comentava també tota la seva infància i la seva joventut, la sexualitat, la fertilitat, i els seus dolors físics, tota la seva forma de pensar i sentir. Va realitzar dibuixos a l'aquarel·la i amb tintes. Va escriure el que per a ella representaven els colors que emprava en les seves pintures:", "response": "1944", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8027597803810876", "instruction": "Quan van ser escrits les Arithmetica?", "context": "Però és en la tradició diofàntica que es troben rastres més precisos sobre els nombres suma de quadrats. les Arithmetica, escrits en una data incerta, contenen problemes les solucions dels quals són racionals o enters. Un gran nombre d'ells es refereix als nombres quadrats o cúbics (en aquest cas dels quadrats o dels cubs de nombres racionals). A títol d'exemples, el problema 11 del llibre II és el següent: «Afegir un mateix nombre a dos nombres donats de manera que cadascun d'ells forma un quadrat», o encara el problema 22 del llibre IV: «Trobar tres nombres tals que el nombre sòlid procedent d'aquests nombres [en altres paraules, el producte d'aquests tres nombres], augmentat de cadascun d'ells, formi un quadrat». Per resoldre totes aquestes qüestions, Diofant introdueix una «quantitat indeterminada d'unitats» que anomena «arithme» i expressa en funció d'ella totes les dades del problema (és doncs un avantpassat de la noció d'incògnita en àlgebra). Aconsegueix així trobar una solució numèrica particular, per exemple per al problema II.11 la solució 97/64 si els nombres donats són 2 i 3, i per al problema IV.22, la solució 1, 34/6 i (2.1/2)/6.", "response": "una data incerta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4263537026714399", "instruction": "Quan va ser realitzat L'espoli?", "context": "L'espoli o El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari és un quadre pintat pel Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la sagristia de la catedral de Toledo. És una pintura a l'oli sobre llenç i mesura 285 centímetres d'alçada i 173 centímetres d'amplada. Va ser realitzada entre els anys 1577 i 1579 i encara es conserva a la sagristia de la catedral; està col·locada com un retaule al fons de la sala i està emmarcada per dues columnes corínties de marbre.", "response": "entre els anys 1577 i 1579", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2418600843259885", "instruction": "Quan finalitza la concessió de la AP-7?", "context": "La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, i el senador de Compromís Carles Mulet han exigit al Ministeri de Foment espanyol que garanteixi la gratuïtat de la AP-7, arran dels dubtes que hi ha sobre el futur d'aquesta infrastructura quan acabi la concessió el 31 de desembre de 2019. El ministre José Luis Ábalos va dir dijous que encara no era clar que la AP-7 fos una via gratuïta a partir de l'1 de gener del 2020. Oltra ha recordat que el govern valencià defensa la liberalització de l'autopista perquè els valencians i els usuaris d'aquesta via ja l'han pagada amb escreix. També ha explicat que la consellera d'Obres Públiques, María José Salvador, del PSPV, havia demanat una reunió amb el ministre i que, per 'lleialtat institucional', hauria de valorar la proposta després de la reunió, amb coneixement de causa. Per la seva banda, Mulet ha qualificat aquesta incertesa de 'traïció' als valencians i de manca de compromís del govern espanyol amb el País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, també s'ha pronunciat sobre la qüestió, i ha mirat de rebaixar la polèmica justificant la intervenció d'Ábalos.", "response": "el 31 de desembre de 2019", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22745570940283266", "instruction": "Quan van ser sancionats els polítics independentistes?", "context": "El Tribunal Suprem ha desestimat en bloc els recursos de nul·litat presentats pels polítics independentistes que van ser condemnats el mes d'octubre. Entre elles, la de la consellera Dolors Bassa, que va denunciar un error sobre el seu càrrec en la sentència. El tribunal assumeix l'error, però no en fa cabal i diu que és de 'radical irrellevància'. En la condemna sobre la consellera de Treball, el Suprem li atribuïa en els fets provats que el 29 de setembre del 2017 'va retirar als funcionaris d'Ensenyament i Treball, dels departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació'. El setembre del 2017 la consellera d'Ensenyament era Clara Ponsatí, actualment a l'exili a Escòcia. Per això la seva defensa va denunciar l'error en l'incident de nul·litat presentat.", "response": "el mes d'octubre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5946383657663542", "instruction": "Quan es va fer la primera actuació de l'obra fora de Milà?", "context": "Il Barbiere di Siviglia, després d'un escàndol excepcional en l'estrena, va aconseguir una sèrie d'èxits als escenaris sense parangó al món, i aquest fet va donar forma al pobre destí de La pietra. També va ser decisiu que la primera actuació fora de Milà, el 1813 en el Teatro San Benedetto de Venècia, no fos reeixida. El fracàs de Venècia no vol dir, però, el final d'aquesta òpera. No obstant això, no es pot comptar entre les òperes de primera fila de Rossini, com ho demostra el fet que durant gairebé dos segles no va tornar, ni tan sols de forma modesta, a l'escenari. En els anys posteriors a 1962 fins a mitjans de la dècada de 1980 l'òpera va viure, reelaborada per Günther Rennert amb el títol Die Liebesprobe, un veritable renaixement a Alemanya. Aquesta versió es va endur gran part de l'encant de l'òpera original per ser \"degradada\" en una opereta.", "response": "1813", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4084144678031574", "instruction": "Quan es forma la mica poiquilítica?", "context": "Les kimberlites del grup I són roques potàssiques ultrabàsiques riques en volàtils (predominantment CO2) que presenten una textura inequigranular com a resultat de la presència de macrocristalls d'entre 0,5 i 10 mm (generalment) i, en alguns casos, megacristalls d'entre 1 i 20 cm, que es troben dins d'una matriu fina. Els macrocristalls i megacristalls (alguns d'ells també xenocristalls) inclouen cristalls anhèdrics d'olivina, ilmenita magnèsica, pirop, diòpsid (en alguns casos subcàlcic), flogopita, enstatita i cromita pobra en titani. Els cristalls d'olivina són constituents característics i dominants en totes les kimberlites fraccionades. La matriu conté una segona generació d'olivina primària euhèdrica o subhèdrica que es troba juntament amb un o més dels següents minerals: monticel·lita, flogopita, espinel·la (solució sòlida entre la ulvoespinel·la magnèsica i la ulvoespinel·la magnesio-cròmica), apatita, carbonats i serpentina. Moltes kimberlites presenten mica poiquilítica formada en un últim estadi; aquestes miques pertanyen a la sèrie entre la flogopita bàrica i la kinoshitalita. Els sulfurs de níquel i el rútil són minerals accessoris freqüents; així com també és freqüent el reemplaçament de l'olivina, la flogopita, la monticel·lita i l'apatita primerenques per serpentina i calcita.", "response": "en un últim estadi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3992800216426652", "instruction": "Quan va emetre el PSC un comunicat de condemna front a les amenaces i actes vandàlics que rebia?", "context": "El PSC va denunciar públicament tant que van rebre amenaces telefòniques com també la inscripció de diverses pintades a la façana del seu local, la qual va aparèixer embrutada diverses vegades al llarg de diversos dies. En aquestes pintades se'ls titllava de \"feixistes\", apareixia la paraula \"falange\" amb una fletxa apuntant cap a l'escut de la seva organització, i també l'expressió Gora ETA. Motivat per aquesta sèrie d'amenaces i actes vandàlics, el PSC va emetre un comunicat de condemna el 5 de setembre. En declaracions a EFE, l'alcalde del municipi, Carles Móra, va condemnar les pintades.", "response": "5 de setembre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6523104236360519", "instruction": "Quan es va anunciar l'acord entre la Xina i els Estats Units?", "context": "La Xina i els Estats Units han formalitzat avui la primera fase del seu acord, que acaba amb un enfrontament comercial que s'ha prolongat durant dos anys. El pacte, que va ser anunciat el 13 de desembre, inclou una retirada gradual dels aranzels creuats entre ambdues potències i el gegant asiàtic augmentarà les seves importacions de productes energètics i agrícoles nord-americans. La cerimònia de la signatura s'ha fet a la Casa Blanca i ha comptat amb la presència del president dels EUA, Donald Trump, i del vice-primer ministre xinès, Liu He, el qual ha encapçalat les negociacions comercials por part de Pequín. Les vuitanta-sis pàgines de l'acord de primera fase, qualificat per Trump com 'un monstre gran i bell', contemplen la reducció dels aranzels addicionals per part dels EUA a productes xinesos per valor de 120.000 milions de dòlars (107.839.000 d'euros) a canvi del compromís de la Xina d'adquirir béns i serveis nord-americans per valor de 200.000 milions de dòlars (179.732.000 d'euros). No obstant això, tot i acabar les hostilitats comercials entre les dues potències, la primera fase de l'acord encara mantindrà els aranzels del 25% imposats pels EUA a importacions xineses per valor de 250.000 milions de dòlars (224.740 milions d'euros), mentre que tampoc sembla probable que es resolguin les profundes diferències entre els dos països en matèries estratègiques, com el desenvolupament de la tecnologia 5G o la intel·ligència artificial.", "response": "13 de desembre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9860673875197233", "instruction": "Quan es va estrenar I due Foscari?", "context": "I due Foscari va ser estrenada el 3 de novembre de 1844 al Teatro Argentina amb els esmentats Achille de Bassini, Giacomo Roppa, acompanyats de la soprano Marianna Barbieri-Nini i el baix Baldassarre Mirri en els papers principals. Va obtenir una acollida tèbia, encara que Verdi, com a compositor, va rebre impressionants ovacions. Segons Emanuele Muzio, compositor i amic de Verdi, el problema va estar en el preu elevat de les localitats així com del fet que els cantants no van estar a l'altura de la partitura.", "response": "3 de novembre de 1844", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18722628842932876", "instruction": "Quan arribarà Disney + a Itàlia?", "context": "La plataforma de contingut en línia Disney+ farà el seu debut el 12 de novembre als Estats Units, i arribarà a més estats, entre els quals el francès i espanyol, el 31 de març de 2020. La companyia ha anunciat l'expansió internacional de la disponibilitat de Disney+ també al Regne Unit, Alemanya i Itàlia a partir del 31 de març de l'any vinent. Disney engegarà la seva plataforma de contingut en línia el 12 de novembre als Estats Units, amb les pel·lícules i sèries de les seves franquícies més populars: Disney, Marvel, Star Wars, Pixar i National Geographic. El mateix dia de la seva presentació, s'estrenarà The Mandalorian i tindrà també Els Simpsons.", "response": "a partir del 31 de març de l'any vinent", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9843598046577283", "instruction": "Quan va ser derrotat Kàrpov?", "context": "Kaspàrov i Short foren expulsats de la FIDE, i jugaren el seu ben esponsoritzat matx a Londres. Kaspàrov va guanyar convincentment per 12½–7½. El matx va incrementar considerablement el seguiment dels escacs a la Gran Bretanya, amb una cobertura sense precedents feta pel Channel 4. La FIDE va organitzar també un Campionat del món entre Jan Timman (el derrotat Candidat finalista) i l'excampió del món Kàrpov (derrotat en semifinals del cicle de la FIDE), el qual va guanyar Kàrpov.", "response": "en semifinals del cicle de la FIDE", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33222231236322264", "instruction": "Quan disminueix la velocitat de transmissió de la calor.?", "context": "Una de les situacions pràctiques en la qual és necessari conèixer la relació que existeix entre la concentració de soluts i la temperatura d'ebullició del dissolvent és alhora de realitzar dissenys o modelitzacions del funcionament d'un evaporador. La velocitat de transmissió de la calor en un evaporador depèn, entre altres factors, de la diferència entre la temperatura de condensació del vapor i la temperatura d'ebullició de la dissolució que s'ha de concentrar. Segons l'ascens ebullioscòpic, com més concentrada és una dissolució, major és la seva temperatura d'ebullició. A mesura que la concentració augmenta dins l'evaporador, disminueix la velocitat de transmissió de la calor. Aquesta disminució s'ha de tenir en compte alhora de dissenyar l'evaporador, per la qual cosa s'empren gràfics de Dühring que permeten conèixer les temperatures d'ebullició de les dissolucions concentrades en un ampli ventall de pressions.", "response": "A mesura que la concentració augmenta dins l'evaporador", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21989869599265388", "instruction": "Quan va allunar l'Apollo 15?", "context": "Alguns dels meteorits trobats a la Terra on el quars ha estat identificat són el meteorit Grant i el St. Mark's. A la zona d'allunatge de l'Apollo 15, l'any 1971, es va descobrir el meteorit Hadley Rille (el segon meteorit en ser descobert en un cos del sistema solar diferent a la Terra) el qual també contenia quars.", "response": "l'any 1971", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09705722417780538", "instruction": "Quan fou descobert l'arqueòpterix?", "context": "L'arqueòpterix, el primer bon exemple de \"dinosaure amb plomes\", fou descobert el 1860. L'exemplar original fou trobat als llims de Solnhofen al sud d'Alemanya, un jaciment rar i amb fòssils en un estat de conservació gairebé perfecte. L'arqueòpterix és un fòssil de transició, amb característiques clarament intermèdies entre les dels rèptils moderns i els ocells. Descobert només dos anys després de la influent obra de Darwin L'origen de les espècies, aquesta troballa intensificà el debat naixent entre els proponents de la biologia evolutiva i el creacionisme. Aquest ocell primitiu s'assembla tant als dinosaures que, sense una impressió clara de plomes a les roques que l'envoltaven, com a mínim un exemplar fou confós amb Compsognathus.", "response": "1860", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20220626095317284", "instruction": "Quan va començar a mostrar passió per la fotografia Edward Curtis?", "context": "Ja als 12 anys, i sense que l'hi empenyés l'entorn rural i pobre en què es va criar, Edward Curtis va mostrar una gran passió per la fotografia. Va aprendre la tècnica per compte propi amb una càmera construïda per ell mateix i, un cop instal·lat a Seattle, va aprofitar el fet que per primera vegada en la vida gaudia d'una certa seguretat econòmica per llançar-se de ple a aquesta activitat, en la qual va destacar aviat. La seva carrera com a fotògraf es pot dividir en tres etapes.", "response": "als 12 anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5357159939352508", "instruction": "Quan s'ha produït la votació?", "context": "El ple del senat espanyol ha aprovat amb 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenció l'autorització al govern espanyol perquè apliqui les mesures que va anunciar fa gairebé una setmana en aplicació de l'article 155 de la constitució espanyol. La votació s'ha produït després que el Parlament de Catalunya ja havia aprovat la declaració d'independència. El govern espanyol podrà començar a adoptar les primeres mesures per decret en un consell de ministres que tindrà lloc aquesta tarda. Després de l'aprovació del senat, l'executiu espanyol es considera habilitat per cessar el president de la Generalitat i tot el seu govern i substituir-lo per un organisme o autoritat que designi. A més, intentarà arrabassar al parlament la competència per celebrar debats d'investidura. PSOE i PP han acordat finalment de no incloure el control del govern espanyol sobre els mitjans públics catalans entre les mesures.", "response": "després que el Parlament de Catalunya ja havia aprovat la declaració d'independència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12373345258305946", "instruction": "Quan es va declarar unilateralment la independència de Kossove?", "context": "El primer ministre de Sèrbia, Aleksandar Vučić, va anunciar divendres que el seu país faria un referèndum aquest mateix any en el qual es demanaria als ciutadans si cal acceptar la independència de Kossove, declarada unilateralment de Sèrbia l'any 2008. Des d'aleshores ha estat reconegut com a país independent per 117 estats, dels quals 23 dels 28 membres de la Unió Europea. Espanya n'és un dels que s'hi ha negat. Sèrbia tampoc no ha reconegut la independència de l'antiga regió però ara ho podria fer si ho autoritzen els ciutadans. La raó de ser del referèndum és que Sèrbia té molt avançat el procés d'adhesió a la Unió Europea i ja hi negocia l'entrada, però restarà blocat fins que no es resolguin les relacions entre tots dos estats amb un reconeixement mutu. Com que la constitució serba prohibeix el reconeixement de la independència de Kossove cal fer un referèndum que, de fet, la modificaria abans de poder-hi establir relacions diplomàtiques.", "response": "2008", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.050750190484798896", "instruction": "Quan fou redescobert?", "context": "La rata arborícola de cresta roja és un rosegador nocturn. Se'n desconeix la dieta, però segons Emmons i Feer es pot suposar que s'alimenta de matèria vegetal, com ara fruits o grans, igual que les altres rates espinoses. És capaç d'enfilar-se fàcilment a una superfície vertical de fusta. Quan fou redescobert el 2011 no emeté cap vocalització durant les dues observacions.", "response": "2011", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17216474848150787", "instruction": "Quan va començar la composició de la seva nova òpera?", "context": "Mentrestant, Wagner havia estat nomenat segon director de l'Òpera de Dresden i s'havien estrenat Rienzi i Der fliegende Holländer. Per això estava en òptimes condicions per preparar bé l'estrena de la seva nova òpera. La composició va començar el juliol de 1843 i va acabar, amb l'última pàgina orquestrada, el 13 d'abril de 1845, precisions que podem fer gràcies a l'hàbit de Wagner d'apuntar diàriament i meticulosament el que feia, fins i tot en nimis detalls que freguen de vegades el ridícul. Però tot i cuidar-se el mateix Wagner de tot, malgrat la reputació de què gaudia en aquella època el Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden, tant pels cossos estables com pels cantants de la companyia, l'estrena de Tannhäuser, el 19 d'octubre de 1845, no va ser reeixida.", "response": "el juliol de 1843", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03224697256033904", "instruction": "De quan són els fòssils?", "context": "Tot i que han estat relacionats amb animals que visqueren durant el Paleocè, els pangolins més primitius coneguts daten de fa aproximadament 50 milions d'anys. Es tracta d'Eomanis i Eurotamandua, tots dos coneguts a partir de fòssils trobats al jaciment de Messel, de l'Eocè inferior. Mentre que l'afiliació del gènere Eurotamandua encara no és del tot certa i podria tractar-se d'un xenartre, ha quedat demostrat que Eomanis és definitivament un pangolí. Aquests animals es diferenciaven dels pangolins actuals: Eurotamandua no tenia les típiques escates, mentre que Eomanis en tenia al cos però no a la cua ni a les potes. Els continguts trobats dins l'estómac excel·lentment conservat d'Eomanis a Messel mostren que contenia insectes i plantes; Richter i Storch suggeriren la possibilitat que els pangolins s'alimentessin originalment de vegetals i que robessin fulles a les formigues talladores de fulles, ingerint uns quants insectes accidentalment. Segons Richter i Storch, aquest seria el procés pel qual els pangolins haurien començat a esdevenir mirmecòfags.", "response": "de l'Eocè inferior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3531245014154526", "instruction": "Quan va compondre Rossini La gazzetta?", "context": "Composta entre les dues famoses El barber de Sevilla i La Cenerentola, ambdues per a Roma, La gazzetta fou l'única òpera còmica de Rossini composta per a Nàpols, encara que va escriure diverses òperes serioses pel Teatro San Carlo, teatre d'òpera d'aquesta ciutat. Tal com solia fer quan treballava per a noves audiències, Rossini va reciclar molta música per aquesta segona òpera napolitana, tal com va fer en la primera, la seriosa Elisabetta, regina d'Inghilterra. Després d'aquestes dues obres, hi ha molt poc d'auto-préstec en les vuit següents òperes napolitanes.", "response": "entre les dues famoses El barber de Sevilla i La Cenerentola", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14538720096658597", "instruction": "Quan va ser subdividit el grup basant-se en la diferent configuració de la musculatura masticatòria?", "context": "Ja l'any 1735, Carl von Linné agrupà en el seu Systema Naturae tots els rosegadors dins l'ordre Glires, juntament amb els lagomorfs. Aquest grup també contenia les almesqueres, els opòssums, els rinoceronts, les rates-pinyades, els ai-ais i a vegades altres grups de mamífers no relacionats. A partir del 1821 s'aplicà el terme Rodentia per l'ordre que agrupava els rosegadors i els lagomorfs. Basant-se en la configuració diferent de la seva musculatura masticatòria, el grup fou subdividit el 1855 en esciuromorfs, miomorfs, histricomorfs i lagomorfs. Els tres primers grups, que actualment són classificats com a rosegadors, foren reunits el 1876 com a Simplicidentata en contrast amb els lagomorfs. Basant-se en l'estructura del maxil·lar inferior, els rosegadors en el sentit actual foren subdividits de nou el 1899 en esciürògnats i histricògnats. Juntament amb la subdivisió en esciuromorfs, miomorfs i histricomorfs, aquesta classificació encara està molt estesa avui en dia. El 1912 se suggerí per primer cop que els rosegadors i els lagomorfs no estaven estretament relacionats i els dos grups foren separats en ordres separats.", "response": "1855", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06822863165159032", "instruction": "Quan van començar a haver-hi peces d'argila cuita?", "context": "Els primers objectes de terrissa es remunten al període Paleolític i es tracta de gerres o de petites representacions de divinitats maternals i de culte a la fertilitat. D'altra banda, una de les tècniques que caracteritzen les cultures neolítiques, i que es considera una prova per a l'ordenació cronològica, és la ceràmica o l'argila modelada. Les petites figures d'argila cuita ja es trobaven al Paleolític Superior, encara que és al Neolític quan apareix el buit a partir del treball amb argila i, per tant, es troba una utilitat en els atuells, que s'usen en l'elaboració dels aliments cuinats al foc. Al Pròxim Orient, s'ha trobat ceràmica d'un o dos mil·lennis anteriors a l'aparició del cultiu de cereals, per la qual cosa aquesta associació del naixement de la ceràmica amb la pràctica agrícola i culinària roman encara dins una certa confusió.", "response": "Paleolític Superior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9089801343507765", "instruction": "Quan es va estendre Gavialosuchus a Europa?", "context": "També es troben cocodrils a Oceania. Mekosuchus whitehunterensis visqué durant l'Oligocè superior a Queensland. Es caracteritza per la seva petitesa i per formar part de l'últim grup de cocodrils terrestres, que s'extingí a l'Holocè, probablement a causa de l'arribada dels humans a la regió del món on habitava. Un altre cocodril relacionat amb Mekosuchus era Australosuchus clarkae, que visqué al sud d'Austràlia entre l'Oligocè superior i el Miocè inferior. Els gaviàlids també prosperaren durant aquest període: Gavialosuchus aparegué a l'est de Nord-amèrica durant l'Oligocè superior i s'estengué a Europa durant el Miocè inferior. Era un cocodril d'estuari que vivia en aigües marines somes. A diferència dels mekosuquins, tenia un musell llarg i era molt gran: G. carolinensis mesurava com a mínim 5,37 metres de llarg.", "response": "durant el Miocè inferior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24462297880706174", "instruction": "De quan es considera que és Pilat rentant-se les mans?", "context": "Una altra pintura, Pilat rentant-se les mans, també és de dubtosa atribució. L'opinió crítica d'aquesta pintura ha variat des de 1905, quan Wilhelm von Bode el descrigué com \"un treball una mica anormal\" de Rembrandt. Els acadèmics consideren que és de la dècada del 1660 i s'ha assignat a un alumne anònim, possiblement Arent de Gelder. La composició superficial té semblança amb obres del Rembrandt madur, però no té el control de la il·luminació i el modelat del mestre.", "response": "de la dècada del 1660", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.21511168673930325", "instruction": "Fins quan diu l'organisme comarcal del partit que s'ha de mantenir a Rodríguez com a president de la Diputació?", "context": "La detenció aquesta setmana del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i cinc persones més per dos presumptes delictes de prevaricació i malversació de fons públics ha obert una crisi al PSPV. Les executives de la Vall d'Albaida, Costera-Canal, Ribera Baixa i Ribera Alta i Vall d'Aiora-Cofrents i l'agrupació local d'Ontinyent han sortit en defensa de Rodríguez a través d'un comunicat a la xarxa. Es posicionen, així, en contra del criteri de la direcció de suspendre'l dels càrrecs orgànics i com a militant del partit socialista. 'S'ha de mantindre a Jorge Rodríguez de President de la Diputació, fins que no s'alci el secret de sumari', demana especificament l'organisme comarcal del partit. A més, també reclamen prudència, en favor de la presumpció d'innocència, i determinar el concepte de corrupció de forma explícita: 'Tot indica que no estem davant un cas de corrupció com estem acostumats al País Valencià'. En la causa de Jorge Rodríguez, s'investiguen presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de fons públics, arran d'una denúncia de la fiscalia anticorrupció de València.", "response": "fins que no s'alci el secret de sumari", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3588043586845616", "instruction": "Quan es va produir el naixement de la polis atenesa?", "context": "Després de l'edat fosca grega, l'Acròpoli va deixar de ser un lloc de residència i es va convertir en el centre de culte de la ciutat d'Atenes. Després de la invasió dòrica del segle x aC, un nou edifici denominat Enneàpylon («nou portes») va cobrir la font. Traces de cases micèniques demostren que l'Acròpoli estigué permanentment habitada durant aquesta època i que va continuar així durant els períodes foscs que van precedir el naixement de la polis atenesa el segle viii aC. En aquella època hi havia també un petit temple dedicat a Atena esmentat per Homer i un mègaron o pati d'audiències i reunions. No se sap amb certesa, però, si es tractava de diversos edificis o bé tots estaven agrupats en una única construcció.", "response": "segle viii aC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6114907331502915", "instruction": "Quan es va autoritzar el procés de beatificació?", "context": "Actualment, està en procés de beatificació per l'Església catòlica. L'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí va sol·licitar l'autorització junt amb la petició de l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles de l'inici del procés per a la seva beatificació, que va ser autoritzat pel Vaticà l'any 2000. L'any 2003 es varen presentar al cardenal José Saraiva Martins, al Vaticà, tots els documents del treball realitzat fins aquell any al procés diocesà de Barcelona. El juny del 2003 el procés canònic quedà obert en la Congregació per les Causes dels Sants a Roma. Des de l'any 2003, la diòcesi de Barcelona el considera servent de Déu per les seves virtuts cristianes.", "response": "l'any 2000", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8898018162815765", "instruction": "Quan va identificar la pintura Julián Gállego?", "context": "La següent informació documentada és de 1863 en què apareix en una ressenya de Valentí Carderdera sobre les obres que hi havia a la catedral de Barcelona, i el 1911 va ser recollit en un llibre d'Émile Bertaux, el primer historiador que va atribuir la taula a Huguet. També a començaments del segle XX es realitza la primera fotografia d'aquesta taula a partir de la qual es varen realitzar els comentaris d'historiadors com Ainaud, Post o Gudiol. Es desconeix la seva ubicació fins que el 1953 Julián Gállego identifica la pintura en una exposició a les galeries Charpentier de París on constava com d'autor anònim, tal com ho descriu en un article de la revista Destino. Pocs anys més tard, el 1967, va ser adquirida pel Museu del Louvre amb la participació de la Societat d'Amics del Louvre, després d'una llarga negociació en què l'Ajuntament de Barcelona també va optar per la seva adquisició.", "response": "1953", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7074914602078954", "instruction": "Quan caigué en l'oblit la seva obra?", "context": "La magnitud del seu projecte, la seva activitat pública cercant finançament i subscripcions, i l'apadrinament de personalitats com el president Roosevelt li van aportar notorietat i reconeixement com a autoritat de màxim nivell sobre els indis, malgrat que la seva manca de formació acadèmica li va valdre també crítiques i escepticisme per part d'etnòlegs professionals. A partir dels anys 1930 la seva obra caigué en l'oblit. Però a la dècada dels 1970, tanmateix, les fotografies van ser redescobertes i van adquirir una nova popularitat, especialment per motius estètics. I posteriorment l'obra en el seu conjunt ha estat revaloritzada pels antropòlegs i altres experts. Si d'una banda hi ha aspectes qüestionables a nivell metodològic, per una altra constitueix un recull vastíssim de dades obtingudes directament de les darreres generacions de nadius americans que recordaven temps amb poca influència de l'home blanc.[a][b]", "response": "A partir dels anys 1930", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3762249717968267", "instruction": "Quan va morir el pare de Waters?", "context": "La Guerra, considerada com la conseqüència més greu de la manifestació de l'alienació dels altres, és també un element central de The Wall, i un tema recurrent en la música de la banda. El pare de Waters va morir en combat durant la Segona guerra Mundial, i les seves lletres sovint al·ludeix als costos de la guerra, inclosos els de «Corporal Clegg» (1968), «Free Four» (1972), «Us and Them» (1973), «When the Tigers Broke Free» i «The Fletcher Memorial Home» de The Final Cut (1983), un àlbum dedicat al seu difunt pare i subtitulat A Requiem for the Postwar Dream. Els temes i la composició de The Wall expressen el fet que Waters es crià en una societat anglesa esgotada, empobrida, dels homes després de la Segona Guerra Mundial; una condició que afecta negativament les seves relacions personals amb les dones.", "response": "durant la Segona guerra Mundial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9057708617363605", "instruction": "Quan va tenir el Futbol Club Andorra una secció de futbol sala?", "context": "El Futbol Club Andorra, degà del futbol andorrà, juga a la Segona Divisió B espanyola de futbol masculina en estar inscrit a la Reial Federació Espanyola de Futbol. El club tenia una secció de futbol sala de l'any 1986 al 2013, l'equip de la qual era el Butagaz Andorra, que militava en la Divisió de Plata espanyola. L'equip es va disoldre al juliol de 2013 degut a la mala situació financiera i a la manda de suport privat.", "response": "de l'any 1986 al 2013", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4445946281096761", "instruction": "Quan es va construir l'Aula Capitular?", "context": "En origen es tractava d'una de les dependències de la canònica, l’antiga Aula Capitular, que es va construir a l’inici del segle XIII amb planta quadrangular i es va cobrir amb una volta de canó apuntada. La façana conserva la porta d'accés amb finestres geminades a ambdós costats. L'any 1330 l'arquebisbe Joan d'Aragó va concedir al paborde Guerau de Rocabertí i la seva germana llicència per obrir la capçalera i construir-hi un absis de planta poligonal, transformat l’àmbit en una capella que es va dedicar a l’Eucaristia, per això es denomina del Corpus Christi. A l'absis destaca la clau de volta, amb Crist en Majestat, així com el grup de l'Anunciació i els quatre símbols del Tetramorf sobre capitells decorats amb temes vegetals. Les onze imatges de pedra policromada que decoren els murs, col·locades damunt de mènsules decorades, són de la primera meitat del segle XIV i representen diversos sants i apòstols.", "response": "segle XIII", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4870385182621807", "instruction": "Quan va ser finalitzada l'obra?", "context": "L'obra va ser finalitzada a inicis del segle XVI pel mestre de Castelsardo, un pintor que va treballar sobretot a Sardenya en un moment de fort domini feudal de la noblesa catalana a l'illa, amb un habitual intercanvi d'artistes actius a Barcelona cap a l'illa, i a l'inrevés. A finals del segle XVIII es renovà l'església i s'instal·là un retaule barroc de l'escultor Nicolau Travé, i el d'Huguet va ser traslladat a un altar lateral. L'any 1902, la Junta de Museus de Barcelona va realitzar una exposició d'art sacre on s'exposaven algunes de les taules del Retaule de Sant Vicenç i, un cop finalitzada l'exposició, les taules es varen dipositar als museus municipals de Barcelona, per acord de la Junta de Museus i el bisbe de Barcelona, Enric Reig. El rector de la parròquia de Sarrià, Joan Basany, es va mostrar en desacord amb la decisió i reclamava la seva venda al museu, una disputa que va durar fins al 1921 amb diverses reunions i la creació d'una comissió d'experts entre els quals figurava Carles Pirozzini i Jeroni Martorell. La negociació, en la que el bisbat estava al costat del museu, va acabar amb una compensació a la parròquia amb objectes religiosos propietat del museu entre les quals destaca una pica beneitera. S'han mantingut al Museu Nacional d'Art de Catalunya des d'aquell moment i, el febrer de 2010, el museu en va fer unes reproduccions de les taules per instal·lar-les en una de les capelles laterals de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.", "response": "a inicis del segle XVI", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2957314667780365", "instruction": "Quan solen emetre els mascles els sons de corneta?", "context": "Els mascles tenen vocalitzacions fortes conegudes com a sons de corneta, que es poden sentir a quilòmetres de distància. Els sons de corneta sovint estan associats a una adaptació a medis oberts com ara parcs, prats i sabanes, on els sons poden cobrir grans distàncies. Les femelles se senten atretes pels mascles que emeten aquests sons més sovint i més fort. Els mascles solen emetre aquests sons al principi i al final del dia, i es tracta d'un dels sons més distintius que es troben a la natura, igual que l'udol del llop gris.", "response": "al principi i al final del dia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5593422395772044", "instruction": "Quan serà efectiva la sortida de la Unió Europea del Regne Unit?", "context": "El Parlament Europeu ha donat llum verda a l'acord per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. En una votació sense precedents, l'acord del Brexit ha estat aprovat per 621 vots a favor, 49 en contra i 13 abstencions. D'aquesta manera, el Brexit supera el seu últim tràmit parlamentari i només falta que el Consell Europeu adopti el text demà perquè la sortida del Regne Unit de la UE sigui efectiva a partir del 31 de gener. Aquest últim tràmit posarà fi a tres anys de negociació i a quaranta-set anys de pertinença del Regne Unit al bloc comunitari. A partir de divendres s'obrirà un període de transició fins al 31 de desembre en què la situació romandrà sense canvis per a ciutadans i empreses. Tanmateix, divendres comença una nova fase: la negociació per a la relació futura entre la UE i el Regne Unit.", "response": "a partir del 31 de gener", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7994216424219781", "instruction": "Quan es va estrenar el drama d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe?", "context": "Després de la seva mort, la història d'Adrianne va inspirar obres teatrals, òperes i pel·lícules. Una de les més famoses va ser Adrienne Lecouvreur, un drama d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe, l'inventor del \"drama ben-fet\". La peça no és completament fidel a la història, ja que mostra que la mort prematura d'Adrienne va ser causada per enverinament. Aquesta peça va ser estrenada a París, el 1849.", "response": "1849", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9256475480116608", "instruction": "Quan es fundà a Berlín la Nova Secessió?", "context": "L'expressionisme destacà per la gran quantitat d'agrupacions artístiques que sorgiren en el seu si, així com per la multitud d'exposicions efectuades en tot el territori alemany entre els anys 1910 i 1920: el 1911 es fundà a Berlín la Nova Secessió, escissió de la Secessió berlinesa fundada el 1898 i que presidia Max Liebermann. El seu primer president fou Max Pechstein, i incloïa Emil Nolde i Christian Rohlfs. Més tard, el 1913, sorgí la Lliure Secessió, moviment efímer que fou eclipsat pel Herbstsalon (Saló de Tardor) de 1913, promogut per Herwarth Walden, on al costat dels principals expressionistes alemanys exposaren diversos artistes cubistes i futuristes, i hi destacaren Chagall, Léger, Delaunay, Mondrian, Archipenko, Hans Arp, Max Ernst, etc. Tot i això, malgrat la seva qualitat artística, l'exposició fou un fracàs econòmic, per la qual cosa la iniciativa no es tornà a repetir.", "response": "1911", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23257483734303763", "instruction": "Quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques?", "context": "Les primeres eleccions democràtiques es van celebrar el 3 d'abril del 1979 amb les candidatures encapçalades per Maria Gifre i Rodríguez (CiU), Salvador Parés i Vila (PSC) i Maria Asunción Serra Bou (PSUC). El 70% dels ciutadans amb dret a vot van acudir a votar a unes eleccions que guanyaria CiU pel 56% dels vots, seguit pel PSC (31%) i el PSUC (12%). La primera etapa es caracteritzà per les dimissions dels socialistes Montserrat Bosch, Salvador Parés i Lluís Nuell, el convergent Joan Soler, la membre del PSUC Maria Serra, i finalment l'alcaldessa, que va deixar l'alcaldia en mans de Josep Codina. Durant aquests primers anys s'elaborà el planejament urbanístic, es canviaren els noms dels carrers, es començà la zona esportiva, es decidí fer la biblioteca a la Casa de les Vídues i s'impulsaren activitats per a fomentar el català.", "response": "3 d'abril del 1979", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8366544968554308", "instruction": "Quan assoleixen la maduresa els mascles subadults?", "context": "Tant els mascles com les femelles defensen l'esbart dels intrusos. Alguns lleons sovint encapçalen la defensa contra els intrusos, mentre que d'altres es queden enrere. Aquests «covards» no són castigats pels líders; possiblement tenen altres funcions al grup i els líders els perdonen. Una hipòtesi alternativa és que existeix alguna mena de recompensa associada al fet de ser un líder que foragita els intrusos. El mascle o els mascles sovint defensen l'esbart de mascles aliens que intenten apropiar-se de l'esbart. Les femelles formen una unitat social estable i no toleren femelles alienes; la composició femenina d'un grup només canvia amb el naixement i la mort de les lleones, tot i que algunes femelles deixen l'esbart i esdevenen nòmades. En canvi, els mascles subadults abandonen l'esbart quan assoleixen la maduresa, a l'edat d'uns 2-3 anys.", "response": "a l'edat d'uns 2-3 anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31815462614417245", "instruction": "Quan va denunciar el conflicte el President de la República?", "context": "A l'inici de la Guerra Civil, els països democràtics europeus van fer costat formalment a la República, però van posar en pràctica la no interferència en un afer intern.[n. 13] El conflicte va ser denunciat pel President de la República, el Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de Nacions. Aquesta va condemnar el cop militar, però no va atendre les peticions d'ajut. A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situació del país.", "response": "21 de setembre de 1938", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47548579364117927", "instruction": "Quan menjaven escorça d'arbre els mamuts?", "context": "Els mamuts adults feien servir la trompa per a consumir uns 180 kg d'aliment al dia. Ingerien gairebé qualsevol tipus de material vegetal, tot i que el seu menjar preferit era l'herba. Menjaven altres parts de les plantes, com ara les fulles i l'escorça dels arbres, a l'hivern, quan la capa de neu cobria l'herba. La dificultat de mastegar herba (a causa de la seva riquesa en silici, que desgasta la dentadura), féu que els mamuts, igual que els elefants, desenvolupessin dents molars especialitzades, amb una superfície recoberta de petites crestes d'esmalt. Les dents posteriors dels mamuts, és a dir, les premolars i les molars, eren vint-i-quatre en total al llarg de la vida, tot i que només n'hi havia dotze com a màxim en un mateix moment. Les molars pesaven fins a 2 kg. A mesura que les dents es desgastaven, eren substituïdes per dents que creixien més enrere. L'examinació de les seves molars també permet saber que eren animals de creixement lent que no assolien la maduresa sexual fins aproximadament els vint anys. Quan els sis conjunts de molars que un mamut tenia al llarg de la seva vida s'havien desgastat, l'animal moria car ja no podia alimentar-se. Aquest procés solia durar entre seixanta i setanta anys.", "response": "a l'hivern", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5041249134465359", "instruction": "Quan va sotmetre el llibret d'òpera a Meyerbeer?", "context": "La novel·la d'Alfred de Vigny ja havia inspirat un llibret d'òpera a Henri Saint-Georges, que el va sotmetre a Meyerbeer el 1837, sense èxit. Principalment del capítol XXII de la novel·la de Vigny, en la nova adaptació de Paul Poirson versificada per Louis Gallet va inspirar a Gounod una de les seves obres més dramàtiques. Aquest capítol se centra en les dades psicològiques: passa a casa de Marion Delorme i se centra en la conspiració. En l'escriptura, tal com Massenet ho fa a Manon, Gounod mira cap al barroc francès (Lully, Campra, …) amb una finor neoclàssica que el fan particularment reeixit.", "response": "1837", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42031682633796563", "instruction": "Quan ordenà la Suprema Inquisició a la mallorquina actuar sobre el cas de la confessió de les criades?", "context": "El 1677, amb quatre anys de retard, la Suprema Inquisició ordenà a la mallorquina actuar sobre el cas de la confessió de les criades. En les mateixes dates els observants, com s'autodenominaven en referència a l'observància de la Llei de Moisès, es reunien en un hort de Ciutat on celebraven el dia del perdó (Yom Kippur). Es procedí a la detenció d'un dels líders de la comunitat criptojueva de Mallorca, Pere Onofre Cortès, àlies Moixina, amo d'una de les criades i propietari de l'hort, juntament amb cinc persones més. A partir d'aquí es procedeix a detenir, en el lapse d'un any, 237 persones.", "response": "1677", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.501699009574808", "instruction": "Quan es van començar a caçar cetacis?", "context": "La caça de cetacis, sobretot els de gran mida, té orígens molt antics. Ja al neolític, fa uns 6.000 anys, algunes poblacions del nord d'Europa caçaven i s'alimentaven d'aquests animals. Als segles XVI i XIX hi hagué un gran augment del nombre d'exemplars caçats. Entre els productes recuperats de les balenes, els més importants des d'un punt de vista comercial eren el greix, convertit en oli per les làmpades; les barbes, utilitzades per la fabricació de cotilles; o l'espermaceti del catxalot, utilitzat per elaborar perfums. Actualment, l'ús principal dels cetacis és la seva carn, molt preuada a Islàndia, Noruega i el Japó.", "response": "al neolític", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6804149281324229", "instruction": "Quan es va fer el RUI segons el catedràtic d'Economia?", "context": "Enric Vila i Xavier-Sala-i-Martín se les han tingut a Twitter arran de fer o no un referèndum unilateral d'independència (RUI) en lloc de seguir el full de ruta. Tot plegat ha començat arran d'un piulet del catedràtic d'Economia, que responia una seguidora seva i li deia que el RUI ja es va fer el 9-N i que 'ara toca avançar'. Vila, un dels ferms defensors del RUI, s'ha introduït a la conversa i tots dos han començat una cadena de piulets. La conversa ha pujat de to i s'han atacat durament, sobretot per les formes de dir les coses. Finalment, i ja sense citar Sala-i-Martín, Vila ha fet un piulet en el qual deia que hi ha 'vaques sagrades' que accepten el nivell d'inconsistència de Catalunya: Vegeu la conversa a continuació: Penso exactament el mateix que tu: el RUI ja el vam fer. Es deia 9N.", "response": "el 9-N", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.37663700318355486", "instruction": "Quan va ser l'epidèmia de la pesta a Barcelona?", "context": "En aquest període Barcelona va passar a formar part de la Monarquia Hispànica, sorgida de la unió de les corones de Castella i Aragó. Va ser una època d'alternança entre períodes de prosperitat i de crisis econòmiques, especialment per les epidèmies de pesta al segle xvi i per conflictes socials i bèl·lics com la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió entre els segles xvii i xviii, encara que en aquest últim segle repuntà l'economia gràcies a l'obertura del comerç amb Amèrica i a l'inici de la indústria tèxtil. La ciutat seguia encotillada en les seves muralles —l'única ampliació va ser a la platja, el barri de la Barceloneta—, malgrat que al final del període tenia gairebé 100 000 habitants.", "response": "al segle xvi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4531635838111243", "instruction": "Quan va obrir les portes al públic?", "context": "El desembre del 2015, es va fer públic que l'espai obriria les portes al públic el mes de gener del 2016 gràcies a un conveni signat entre la plataforma cultural Focus Engelhorn, impulsada pels amos de la finca, i l'Ajuntament de Palamós. L'acord va permetre a estudiants, especialistes i entitats sense ànim de lucre visitar de manera gratuïta i permanent el claustre i la torre de defensa de la masia, a més d'establir un calendari de visites de pagament per a turistes. Des del seu redescobriment fins llavors, només havien pogut veure el claustre els assistents d'actes privats, com bodes o la presentació d'un model de cotxe, o els participants d'una gala solidària contra la sida.", "response": "gener del 2016", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15670436507512586", "instruction": "Quan va ser encarregat el retaule?", "context": "El Retaule de Sant Miquel és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet entre els anys 1455 i 1460. Se'n conserven sis taules de les nou que tenia quan va ser encarregat pel Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona el 1455 per a la seva capella dins l'església de Santa Maria del Pi. Al segle xv, la capella de Sant Miquel de l'església del Pi estava ubicada on actualment hi ha la capella de la Immaculada. Posteriorment, l'advocació al sant va ser traslladada a l'actual capella de Sant Miquel on es va instal·lar un retaule barroc. El 1923 la Junta de Museus de Catalunya va començar una negociació amb el gremi, que el 1940 va permetre l'ingrés de sis compartiments del mateix conjunt en dipòsit, per acabar sent adquirits el 1970 pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, on actualment s'exposen.", "response": "1455", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5729407807035507", "instruction": "Quan es van produir les manifestacions?", "context": "El dia va transcórrer amb total normalitat amb afectacions puntuals a l'inici de la vaga amb els piquets i els aldarulls a les principals capitals i punts de venda. Moltes publicacions i webs locals van destacar la tranquil·litat que es vivia durant la vaga general al seu municipi o àmbit territorial. A la tarda es van produir manifestacions a totes les grans poblacions d'Espanya.", "response": "A la tarda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8064710626155224", "instruction": "Quan es van reprendre les obres?", "context": "No obstant això, amb l'ajut dels enginyers francesos, es van modernitzar els mètodes des treball, construint màquines de vapor, dragues i excavadores que ajudarien en les obres; de manera que ja no seria necessari aconseguir una gran quantitat de mà d'obra local i es reduïa considerablement el treball de pic i pala. A més es va aconseguir reclutar 15.000 nous treballadors de diversos llocs com França, Itàlia, Dalmàcia, Síria i Aràbia, que ajudarien a reprendre les obres durant l'agost de 1866. Amb aquesta ajuda es va poder accelerar el projecte i finalment el 30 d'octubre de 1869 s'unirien les aigües d'ambdós mars just en el Gran Llac Amarg, a la meitat del camí. Ferdinand va navegar els 195 km del canal entre Port Saïd (batejat en honor del seu amic) fins a la ciutat de Suez en 15 hores.", "response": "agost de 1866", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.018924164823571288", "instruction": "Quan s'estrena l'obra a Catalunya?", "context": "Des de llavors i fins al final del segle, l'obra va ser representada més de setanta vegades només a Viena i immediatament va aconseguir fama internacional: els dos primers anys després de l'estrena es va fer a Leipzig, Dresden, París, Berlín, Milà, Florència, Nàpols, Torí, i Lisboa. A Catalunya s'estrenà el 22 de maig de 1793, al teatre de la Santa Creu de Barcelona. També va arribar a Calcuta el 1870 i va ser representada a la Biblioteca del Congrés a Washington el 1933.", "response": "22 de maig de 1793", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3859738607278299", "instruction": "Quan es va publicar Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca?", "context": "Però encara l'any 1966, la publicació de l'assaig històric Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat, de Miquel Forteza i Pinya, germà del batle Guillem, en el qual es difongueren les troballes de Baruch Braunstein a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, publicades als USA l'any 1936,[Nota 25] que demostraven que a Mallorca les condemnes per judaïtzant havien afectat més de 200 cognoms mallorquins, va provocar la darrera gran polèmica popular sobre la qüestió xueta. En aquest moment es pot situar simbòlicament l'arraconament en l'àmbit privat de les actituds discriminatòries, desapareixent, pràcticament, les seves expressions públiques. Per contra, la publicació de Forteza encetà una reeixida línia editorial a la mateixa illa, continuada actualment, que ha generat dotzenes de llibres que tracten el tema des de distintes perspectives, cosa que fa de la qüestió xueta un dels temes més estudiats per la historiografia mallorquina.", "response": "1966", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.832312701022939", "instruction": "Quan es van promulgar les restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats?", "context": "A més, s'imposaren restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats, promulgades el 7 de desembre de 1941 i signades per Heinrich Hunke, president del Consell de Publicitat. Es prohibiren completament els anuncis que mostraven el tabac com una cosa inofensiva o una expressió de la masculinitat. També foren prohibits els activistes que ridiculitzaven el moviment antitabac, així com els pòsters que l'anunciaven a les vies del tren, les regions rurals, els estadis i les pistes de carreres. Es prohibí també anunciar-lo a través de megàfons o per correu.", "response": "7 de desembre de 1941", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4072480549761677", "instruction": "Quan va morir Luis García Meza?", "context": "Un tribunal de Roma ha condemnat avui en segona instància a cadena perpètua a vint-i-quatre repressors per la seva implicació en l'Operació Còndor. Un tribunal d'apel·lacions de Roma ha revocat la decisió de primera instància emesa el gener de 2017 que només condemnava a vuit – un uruguaià, dos xilens, dos bolivians i quatre peruans – dels vint-i-set jutjats per la mort de vint-i-tres víctimes d'origen italià. En la revisió de la primera sentència, ha decidit condemnar a vint-i-quatre dels acusats a cadena perpètua, entre ells catorze militars uruguaians, inclòs Jorge Nestor Troccoli, l'únic que ha estat present en el procés judicial, segons informa el diari italià 'Il Corriere della Sera '. Entre els condemnats hi ha l'ex-dictador de Bolívia Luis García Meza, que es va morir el 2018, el seu ministre de l'interior, Luis Arce Gómez, així com l'ex-president peruà Francisco Morales Bermúdez i el seu primer ministre, Pedro Richter Prada, mort el juliol de 2017. Histórico. Tribunal en Roma condenó en segunda instancia a 14 militares uruguayos, absueltos en primera instancia.", "response": "2018", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7900408599473546", "instruction": "Quan es dura a terme la consulta popular a Sabadell?", "context": "Seguint l'exemple de les portades a terme a Cerdanyola del Vallès, Vilobí d'Onyar o a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sabadell celebrarà el 6 d'octubre una consulta popular perquè la ciutadania pugui escollir entre monarquia o república. A la consulta, impulsada per la Coordinadora pro Consulta 6-O amb el suport de nombroses entitats del municipi, hi podran votar els majors de setze anys entre les 10.00 del matí i les 14.00 de la tarda en una trentena de punts repartits als barris de la ciutat. Els organitzadors han presentat una moció a l'ajuntament per tal que sigui debatuda en el ple municipal del 17 de setembre sol·licitant el seu suport polític i que en faciliti la seva celebració amb normalitat.", "response": "6 d'octubre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6293288606515218", "instruction": "Quan menja més formigues l'oricterop?", "context": "L'oricterop és un animal mirmecòfag, és a dir, s'alimenta gairebé exclusivament de formigues i tèrmits (majoritàriament del gènere Macrotermes). Com que els tèrmits són menys actius a l'estació calorosa, el porc formiguer menja més formigues en aquesta estació i més tèrmits a l'estació humida. Com que no troba prou aliment atacant únicament els termiters, busca colònies de tèrmits desplaçant-se en massa per sota terra mitjançant l'oïda i l'olfacte. Aquest consum d'insectes per part del porc formiguer té efectes beneficiosos per l'agricultura: s'ha observat que els tèrmits han destruït fins al 60% dels conreus a les regions en què s'han exterminat els porcs formiguers i altres animals insectívors.", "response": "a l'estació calorosa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9882425903671737", "instruction": "Quan van descobrir el disc de Nebra?", "context": "El disc de Nebra, o disc celeste de Nebra, és la representació més antiga que es coneix de la volta del cel i dels fenòmens astronòmics. Es tracta d'una peça arqueològica descoberta el 1999 a la muntanya de Mittelberg, prop de Nebra, a l'estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya. És una placa de bronze, quasi rodona, de 2 kg de massa i té aproximadament un diàmetre de 32 cm. Pertany a la cultura d'Unetice, de fa 3.600 anys; la cultura Unetice (o Aunjetitz, en alemany) és una cultura prehistòrica que es va desenvolupar durant l'edat del bronze a la zona entre els rius Rin i Dnièster i des de la mar Bàltica fins al Baix Danubi. Els experts diuen que representa el firmament, amb l'ús d'elements abstractes. Es troba al Landesmuseum der Vorgeschichte de Halle. El disc de Nebra va ser declarat, per la UNESCO, Patrimoni cultural i registrat com a \"Memòria del món\" des del juny del 2013.", "response": "el 1999", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07582263056000271", "instruction": "Quan va ser doctrina oficial el neoconfucianisme?", "context": "El confucianisme va arribar des de la Xina entre els segles VI i IX, però la línia de pensament derivada va tenir un profund canvi social dins del Japó, va ser el neoconfucianisme, que va esdevenir la doctrina oficial durant el shogunat Tokugawa (1603-1867). El precepte de la lleialtat i la pietat filial com a «tribut» (朝貢) era la que dominava als japonesos per aquell temps: el respecte a la gent gran i la reverència als ancestres que ensenyava el confucianisme xinès va tenir bona acollida sobre els natius japonesos, i aquestes influències han transcendit a l'actualitat en la vida diària. També com a altres influències culturals xineses, els japonesos adequaren de manera selectiva i pròpia el sentit de \"lleialtat\" al confucianisme com lleialtat al seu senyor o lleialtat a l'emperador.", "response": "durant el shogunat Tokugawa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9887620801753029", "instruction": "Quan va morir el detingut a la comissaria dels Mossos de Ciutat Vella?", "context": "L'autòpsia descarta la mort violenta traumàtica del detingut a la comissaria dels Mossos de Ciutat Vella que va morir diumenge, i constata que va patir una insuficiència cardiorespiratòria aguda. Era un noi de 18 anys, de nacionalitat siriana, que havia estat arrestat per un furt. El jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona té oberta una causa per aquest cas. El jutge està a l'espera de proves complementàries, com ara l'anàlisi de tòxics. La investigació, en aquest moment, no es dirigeix contra ningú, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els Mossos d'Esquadra van explicar que el noi va ser visitat al CAP perquè es trobava malament.", "response": "diumenge", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2488048641152436", "instruction": "Quan es va inaugurar l'estació Europa | Fira?", "context": "El 2007 es va inaugurar una nova estació entre Ildefons Cerdà i Gornal anomenada Europa | Fira, sota la Plaça d'Europa de l'Hospitalet de Llobregat pel desenvolupament de l'àrea de la Plaça Europa i la nova ubicació de Fira de Barcelona, en la qual enllaçaria amb la línia de la L9. L'any 2007 es va finalitzar tot el desdoblament de via entre Barcelona i Martorell. Les freqüències fins a l'any 2007 eren d'uns set minuts i mig i en hora vall de deu minuts, amb el \"Metro del Baix Llobregat\" es van passar a freqüències de tres minuts fins a Sant Boi de Llobregat. Incrementant col·lateralment el viatge en deu minuts a serveis de rodalia de la Línia Llobregat-Anoia.", "response": "2007", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8108615438072169", "instruction": "Quan va haver una fuita d'aigua a la Zona Franca?", "context": "Al Prat de Llobregat, a l'abril, les obres havien provocat un moviment de terres al carrer Llobregat, que també va obligar a tallar el trànsit, però en aquest cas unes poques hores, i la tuneladora va poder seguir treballant. Al febrer del 2008 una fuita d'aigua a les obres a la Zona Franca va causar dos esvorancs al carrer K. Els esvorancs, un fins a tres metres de diàmetre i un de profunditat, van obligar a tallar el trànsit. Es va haver d'injectar formigó a les juntes mal segellades, que havien permès la filtració de l'aigua. Pocs dies més tard es va seguir amb les obres.", "response": "Al febrer del 2008", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18159195104643788", "instruction": "Quan apareixen les bruixes?", "context": "Les bruixes són el mitjà que ha elegit el destí. Apareixen dues vegades: a l'inici de l'acte primer i en l'acte tercer. En la primera aparició assumeixen un caràcter irònic i gairebé grotesc. L'acte tercer, on fan palès el seu misteri com artífexs del destí amb tons lúgubres, però encara amb gràcia i sensibilitat, sobretot en el ballet Ondine e silfidi.", "response": "a l'inici de l'acte primer i en l'acte tercer", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5403628506562131", "instruction": "Quan fa que el franquisme va assassinar a Carles Rahola?", "context": "La Comissió per la Dignitat ha recuperat Egmont, per la llibertat i contra la repressió, un recull de lectures amb il·lustracions musicals en homenatge al periodista gironí Carles Rahola, assassinat fa vuitanta anys pel franquisme. Dues hores de concert a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Girona que han repassat la música que Beethoven va posar als texts que el 1787 va escriure Goethe, i que Joaquim Pena va traduir al català. Egmont, per la llibertat i contra la repressió repassa la història d'aquest comte belga, que van assassinar fa 450 anys per haver-se mostrat respectuós envers els hugonots de Flandes. El Teatre Municipal de Girona s'ha omplert per recordar Carles Rahola amb una obra que malda per crear un paral·lelisme amb la repressió actual a Catalunya, segons que ha reivindicat el president de la Comissió per la Dignitat, Pep Cruanyes. A l'estrena hi ha assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat de la seva esposa, a més de la batllessa de Girona, Marta Madrenas, la consellera de Cultura, Laura Borràs i més personalitats.", "response": "vuitanta anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3306947827460607", "instruction": "Quan es practicava l'òpera a Espanya al segle XVIII?", "context": "A partir del segle XVIII no era inusual per als compositors napolitans (com Cimarosa i Paisiello) de treballar fora d'Itàlia, i Mercadante també va passar part de la seva carrera a l'estranger. Les condicions entre Espanya i Portugal eren molt diferents: mentre que a Portugal l'òpera italiana es va establir fermament com a alta cultura, a Espanya, que tenia les seves propis i importants tradicions de cant i teatre, es va practicar només en rares ocasions i el 1797 va ser fins i tot completament prohibida. Així, el compromís de Mercadante a Madrid el 1826 va marcar un nou començament reeixit per al cultiu de l'òpera italiana al territori espanyol.", "response": "en rares ocasions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9778116737754088", "instruction": "Quan va col·lidir amb Euràsia?", "context": "El subcontinent indi, que s'havia separat de Gondwana al Cretaci superior i s'havia mogut cap al nord a una velocitat de 16 cm/any des d'aleshores, col·lidí amb Euràsia a principis de l'Eocè. La col·lisió entre aquestes dues masses terrestres alçà la serralada més alta del món, l'Himàlaia. Aquest procés d'orogènesi encara dura avui en dia, i fa que l'Himàlaia sigui uns cinc mil·límetres més alt cada any.", "response": "a principis de l'Eocè", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3561434704213591", "instruction": "Quan va ser aprovada la llei actual que regula el disseny i ús de l'emblema bielorús?", "context": "La llei actual que regula el disseny i ús de l'emblema bielorús fou aprovada el 5 de juliol de 2004. L'article 9 del capítol 3 de la llei 301-3 comença descrivint el dibuix oficial de les armes bielorusses i regula el seu propi disseny. Oficialment, l'escut es pot mostrar a tot color, monocrom o bicolor. L'article 10 diu que l'emblema nacional ha de ser mostrat en certes ubicacions de manera continuada, tals com les residències del president del país, la cambra de l'Assemblea nacional i a les oficines governamentals de nivell nacional i regional. També pot ser utilitzat en documents expedits pel govern, entre els quals la moneda, el passaport i les cartes oficials.", "response": "5 de juliol de 2004", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8819364833925823", "instruction": "Quan va arribar Rivera al casament?", "context": "Albert Rivera també va participar en l'operació Catalunya contra l'independentisme? Aquesta és la qüestió que es formula el periodista Carlos Enrique Bayo en aquest article d'avui a Público, en què explica la presència del dirigent de Ciutadans en un casament on es va ordir el suposat pacte entre la policia espanyola i la Banca Privada d'Andorra per a revelar les dades bancàries de Jordi Pujol. Rivera va assistir al casament d'un familiar de l'advocat José María Fuster Fabra, ex-militant del partit d'ultradreta Fuerza Nueva, advocat del general Rodríguez Galindo, condemnat pels GAL, i actualment vinculat Ciutadans. Segons Público, en aquell casament, el 21 de juny del 2014, van assistir-hi com a convidats el director adjunt operatiu de la policia espanyola, Eugenio Pino, i el responsable de la unitat d'afers interns de la policia, Marcelino Martín Blas. Tots dos, explica el diari, van seure a la mateixa taula on seien el propietari de la Banca Privada d'Andorra, Higini Cierco, un altre ex-alt càrrec de la Banca i Fuster Fabra. Segons aquesta informació, cap al final del banquet Albert Rivera hi va fer cap.", "response": "cap al final del banquet", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23722725937922073", "instruction": "Quan es va crear la televisió?", "context": "La invenció de la televisió és bastant recent comparat amb la humanitat, ja que es va crear al segle xx, el qual va ser creada per l'inventor John Logie Baird. Però si mirem des d'un punt de vista més general, la televisió no podria haver estat inventada si no hi hagués diversos invents abans que aquest. L'invent que va donar el primer pas a la invenció de la televisió es remunta fins a Galileo Galilei, ja que el telescopi fou essencial per la invenció de la televisió. Un altre invent important per a la invenció de la televisió fou disc Nipkow. I l'invent clau fou l'iconoscopi. Dit així potser el funcionament de la televisió sembla molt més simple del que sembla, però en realitat des de la gravació fins a arribar a la pantalla del televisor, és un difícil i llarg progrés. El televisor fou un dels aparells imprescindibles per a la llar domèstica i encara ho segueix sent. I és des de només l'any 1930 que va entrar al mercat. Actualment quasi totes les llars tenen una. Des de la seva creació, el món de la informació ha evolucionant increïblement, fins a arribar a un punt en la qual pots arribar a saber qualsevol cosa rellevant que passi a l'altre punt del planeta. Encara l'evolució de les TIC, hi ha moltes llars que segueixen preferint la TV a utilitzar Internet o altre mètode d'obtenció d'informació. La televisió tècnicament no ha evolucionat res en el seu funcionament com a aparell electrònic, ja que el seu mètode de transmissió d'imatges en moviment, però en canvi els seus components han anant evolucionant sense parar, des d'un televisor amb pantalla petita i sense color, fins a un televisor de plasma gegant amb color i imatges en HD.", "response": "al segle xx", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3663058931136196", "instruction": "Quan va recuperar la seva obra Font i Sangrà?", "context": "El 1905 Font i Sangrà recuperà la seva obra. A causa de les seves dimensions extraordinàries, la va dipositar en una capella, ampliada per a l'ocasió, de la seva finca de Cardedeu, Ca n'Eres Vell. Font i Sangrà conservava el gruix de la seva col·lecció al seu domicili de la Ronda de Sant Pere número 38. La pintura va esdevenir un reclam turístic a Cardedeu, ja que el propietari ensenyava l'obra a tothom que anava a veure-la.", "response": "1905", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47572431148688477", "instruction": "Quan arribà a Nàpols?", "context": "Quan Rossini, \"l'home del nord\", l'estranger de Pesaro arriba a Nàpols el 1815, la ciutat s'estava recuperant d'una sèrie de vicissituds polítiques. La dominació napoleònica (1806-1815) s'havia acabat, però Ferran IV encara no havia remuntat al seu tron, i societats secretes, com els Carbonaris, reclamaven la unificació d'Itàlia i eren en tots els focus d'agitació. A aquest ressentiment polític contra Ferran IV, va respondre el ressentiment dels cercles musicals contra el compositor de vint-i-tres anys arribat de Pesaro. Una campanya antirossiniana desencadenada pels fidels de Paisiello i Zingarelli. Paisiello va afirmar que Rossini era un músic llicenciós i Zingarelli (que dirigia el Conservatori de Nàpols) va prohibir als seus alumnes d'estudiar les partitures del seu rival nòrdic.", "response": "1815", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3971791103425639", "instruction": "Quan van fer un moviment migratori els pobles de la mar?", "context": "Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que van fer un moviment migratori entre el 1450 i el 1150 aC. El moviment dels pobles de la mar va començar després de l'any 1500 aC amb la conquesta de Creta pels aqueus, i l'emigració cretenca o minoica - després de la destrucció de Cnossos - cap a l'any segle xiv aC vers 1425 aC. Va continuar després amb l'arribada dels indoeuropeus doris a Grècia al segle xiv aC, un fet que va provocar l'emigració dels jonis, pelasgs i part dels aqueus. Aquesta emigració s'accentuaria el segle xiii aC, quan van anar cap a la Mediterrània oriental, van provocar un moviment general de poblacions, i van vagar durant anys a la recerca d'un lloc on establir-se.", "response": "entre el 1450 i el 1150 aC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05998709904764188", "instruction": "Quan entrà Rossini a una etapa grisa?", "context": "La veritat és que després de l'èxit de La gazza ladra, Rossini entrà en una etapa grisa en la qual Adelaide està immersa. Les prodigioses facultats de què Rossini havia fet gala fins aleshores havien començat, imperceptiblement, a minvar, i la voràgine d'encàrrecs, composicions, estrenes i altres ocupacions, començaven a deixar-se sentir en les seves obres. És per aquest motiu que aquest període se l'ha qualificat de gris, ja que les seves òperes, a excepció de La donna del lago, són inferiors al conjunt.", "response": "després de l'èxit de La gazza ladra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8142463683019188", "instruction": "Quan es van instal·lar el conjunt de les narracions a la sala dels Estats del Museu del Louvre?", "context": "Tres anys va trigar a finalitzar aquest gran encàrrec; com que Rubens treballava en altres obres, probablement es devia envoltar de nombrosos col·laboradors. Totes aquestes pintures s'utilitzaren com a propaganda política per part del cardenal Richelieu i de Maria de Mèdici; tots dos van indicar modificacions i retocs a l'artista, ja que la vida de Maria havia de mostrar una felicitat completa, de manera que el reflex de la glòria de la dama li va ser imposada. Comença la narració amb el naixement, l'educació i la personalitat de la reina; després queda representat el seu matrimoni amb Enric IV de França, i el naixement de Lluís XIII. Hi ha Enric IV confia la regència a la reina, La coronació de la reina a Saint Denis i l'Apoteosi d'Enric IV. Sobre La partida de la reina de Blois, cal comentar que en la partida de la reina, aquesta fugia del castell per una escala, però a causa de la corpulència de la dama, no podia baixar-hi, i van haver d'embolicar-la en un llençol i lligar-la amb cordes per baixar-la com si fos un paquet; evidentment, en la pintura no apareix res d'aquesta història; van haver de canviar una mica la realitat, i la reina surt per la porta representada com una feble víctima. Rubens es va sotmetre a tots els capritxos dels governants. El conjunt de les vint-i-una narracions es troba instal·lat des del 1953 a la sala dels Estats del Museu del Louvre.", "response": "1953", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4714881744790477", "instruction": "Quan va ser construït l'atri?", "context": "Davant la façana hi ha un atri construït al segle xvi, que era un antic cementiri dels canonges i els seus familiars. Està tancat per una reixa que té dues portes de forja; a la reixa apareix inserit l'escut del bisbe Francisco Delgado y Venegas amb la inscripció de «M. Sanchez em fecit an.1783» i una creu de coronament.", "response": "al segle xvi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8924046376332194", "instruction": "Quan va fer pública la decisió el TC?", "context": "El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha justificat desestimar el recurs d'empara de Carme Forcadell contra la presó provisional que va dictar el magistrat instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, pel fet que la decisió es fonamenta en una 'finalitat constitucionalment legítima –evitar el risc de fugida– i que tal judici es formula sobre la base d'un conjunt de circumstàncies concurrents en el cas com la proximitat del judici oral, la confirmació o fermesa del processament, naturalesa del delicte i gravetat de la pena'. Així doncs, el ple del TC per unanimitat conclou que no s'han vulnerat els drets a la llibertat personal ni a la tutela judicial efectiva de la presidenta del parlament. També descarta que hi hagi manca d'imparcialitat de Llarena i desestima també vulneracions dels drets a la llibertat ideològica, llibertat d'expressió i participació i representació política. El TC ja va fer pública la decisió la setmana passada però ara ha donat a conèixer la sentència.", "response": "la setmana passada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7541755157595391", "instruction": "Fins quan es pot lliurar la documentació?", "context": "La Junta de síndics de les Corts ha refusat el recurs de reposició del PP que demanava que se'ls enviés l'expedient de l'Institut Valencià de Finances (IVF) sobre la quitança del deute al Grup Zeta, en el qual té accions el president de la Generalitat, Ximo Puig. La Junta s'ha reunit abans de la comissió d'Economia en la qual compareix el director general de l'IVF, Manuel Illueca, per a donar explicacions sobre la venda del crèdit de l'IVF davant el Grup Zeta i l'expedient de l'IVF per a la quitança del deute. Puig assegura no haver influït en la quitança del deute al Grup Zeta El síndic socialista, Manuel Mata, ha explicat després de la Junta que s'ha desestimat el recurs del PP perquè el lletrat de les Corts ha afirmat que no s'ha vulnerat cap dret dels diputats, ja que encara s'està en període perquè la documentació pugui arribar. Mata ha indicat que 'la cosa important' és que es produís la compareixença d'Illueca, a partir de la qual es veurà que el que fa el PP 'embolicar la troca', ja que Puig 'no ha intervingut en res' en el procediment i és 'accionista minoritari' d'una empresa que 'no ha negociat res amb l'IVF'. 'Des de la transparència, la veritat i el fet que mai no s'ha amagat res, el president de la Generalitat estava, està i estarà molt orgullós de tenir una participació en un mitjà comunicació com a periodista que és', ha acabat Mata. La portaveu adjunta de Compromís Aitana Mas ha destacat que el lletrat major de les Corts ha dit que 'no hi ha dubte de legalitat' en el procediment seguit per a la convocatòria extraordinària d'aquesta comissió d'Economia, i ha indicat que s'està en termini, fins al 27 de setembre, per lliurar aquesta documentació.", "response": "27 de setembre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.038403890236269334", "instruction": "Quan pes poden perdre els gossos sense morir-se?", "context": "La dieta d'un gos hauria de consistir en una proporció equilibrada de proteïnes, carbohidrats, greixos i aigua. Un gos de mida mitjana necessita unes 65 calories per quilogram de pes al dia, mentre que les races més grans poden necessitar-ne només 20 i les més petites 40. Els cadells tenen unes necessitats nutricionals més elevades que les dels adults; necessiten el doble de proteïnes i un 50% més de calories. Els gossos poden sobreviure molt de temps sense menjar i poden perdre fins a un 40% del seu pes corporal sense morir-se. En canvi, la pèrdua del 15% de l'aigua corporal podria resultar fatal. Una dieta únicament carnívora pot no ser adequada per als gossos, car manca de components vitals d'una dieta saludable.", "response": "fins a un 40% del seu pes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19427925561725745", "instruction": "Quan va començar a treballar-hi Vicent Marqués?", "context": "Història de la cuina catalana i occitana, de Vicent Marqués, és un dels grans esdeveniments culturals i culinaris d'enguany. Explica la història de la cuina tradicional dels Països Catalans i Occitània mitjançant els seus plats. Conté documentació històrica, receptes, les denominacions del plat als diferents territoris i els dialectalismes que també hi ha de cada plat. És una feina ingent que Vicent Marqués va començar fa quaranta anys i que ha fet tot sol. Edicions Sidillà ha cregut en el projecte i ara n'ha publicat el primer volum, dels deu que contindrà. Nou-centes pàgines dedicades a les salses, els aperitius, les ensalades i les sopes.", "response": "fa quaranta anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6926483632829723", "instruction": "Quan torna a ser funcional el membre amputat en els urodels adults?", "context": "Els urodels són capaços de regenerar membres perduts per predació o per accident. Després de l'amputació, l'epidermis migra per cobrir el monyó en menys de mig dia, formant una estructura que afavoreix la regeneració. Al llarg dels dies següents es forma una massa de cèl·lules desdiferenciades en proliferació, i s'activen gens de formació de patrons que ja havien estat activats durant la formació embrionària del membre. L'extrem distal de la pota (on es trobaria la mà o peu) és el primer que es forma, i després es van afegint les porcions intermèdies del patró mitjançant intercalació. Les neurones motrius, els músculs i els vasos sanguinis creixen amb la pota regenerada, i restableixen les connexions presents abans de l'amputació. El temps que triga aquest procés varia segons l'edat de l'animal. En els adults, el membre sol tornar a ser funcional després d'1-3 mesos.", "response": "després d'1-3 mesos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.026141108246268363", "instruction": "Quan van arribar els humans a Madagascar?", "context": "La seva classificació taxonòmica és controvertida i depèn de quin concepte d'espècie es faci servir. Fins i tot es discuteix la taxonomia de nivell més alt. Alguns experts ubiquen la majoria dels lèmurs a l'infraordre Lemuriformes, mentre que altres creuen que aquest clade conté tots els estrepsirinis existents, situant tots els lèmurs a la superfamília Lemuroidea i els lorísids i galàgids a la superfamília Lorisoidea. Arribaren a Madagascar fa aproximadament 62–65 Ma per rafting (en rais de vegetació) en algun moment en què els corrents oceànics n'afavoriren la dispersió cap a l'illa. Des d'aleshores, els lèmurs han evolucionat per enfrontar-se a un medi altament estacional i les seves adaptacions els donen un nivell de diversitat que rivalitza amb el d'altres grups de primats. Fins a l'arribada dels humans a l'illa, fa aproximadament 2.000 anys, existien lèmurs tan grans com un goril·la mascle. Actualment queden unes cent espècies de lèmurs, la majoria descobertes o promogudes al rang d'espècie a partir de la dècada del 1990.", "response": "fa aproximadament 2.000 anys", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7497456469632445", "instruction": "Quan es va patentar el mutoscopi?", "context": "La pel·lícula va ser produïda per l'American Mutoscope and Biograph Company, coneguda com a Biograph, amb la intenció d'ésser reproduïda en un mutoscopi, un dispositiu cinematogràfic arcaic, patentat per Herman Casler el 1894. El mutoscopi, de la mateixa manera que el cinetoscopi de Thomas Edison, no es projectava en una pantalla i les imatges només podien ser vistes per una persona a la vegada. Més barat i simple que la invenció d'Edison, el sistema del mutoscopi ràpidament va dominar el mercat de pel·lícules Peep show, incorporades a màquines que podien activar-se amb monedes.", "response": "1894", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.39953311458780005", "instruction": "Quan es publicarà el decret de dissolució de la cambra?", "context": "El president basc, Iñigo Urkullu, ha anunciat l'avançament de les eleccions basques per al 5 d'abril. El decret de dissolució de la cambra basca i la convocatòria dels comicis es publicarà demà, com estableix la llei perquè transcorrin un termini de cinquanta-quatre dies. Els partits podran presentar les candidatures fins al 2 de març. L'avançament s'havia produït per diversos factors interns i externs. Un primer és el clima pre-electoral que s'havia creat, que feia difícil la continuïtat de la legislatura amb normalitat i que es poguessin aprovar noves lleis. Podem, si bé havia donat suport al govern del PNB-PSE, no es preveia que donés suport a iniciatives prioritàries per a l'executiu basc.", "response": "demà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1469635022878798", "instruction": "Quan van començar a aprovar-se determinades lleis contra la pràctica del cristianisme?", "context": "Els cristians eren considerats una amenaça per a les tradicions de l'Imperi Romà perquè rebutjaven les festivitats públiques, es negaven a practicar el culte imperial, no ocupaven càrrecs públics i eren obertament crítics amb les religions tradicionals. Si bé eren objecte de discriminació a nivell local a tot l'Imperi perquè se'ls considerava integrants d'una espècie de «societat secreta» de la qual sempre es sospitava, durant els dos primers segles de l'era cristiana cap emperador no va emetre lleis contra la fe o l'Església, sinó que la majoria de les persecucions foren dutes a terme per funcionaris del govern local. Cap a la dècada del 250, durant els regnats de Deci i Valerià, començaren a aprovar-se determinades lleis contra la pràctica del cristianisme. Aquest tipus de legislació obligava els cristians a realitzar sacrificis als déus pagans (acció vetada per llur religió), o, sinó, afrontar la presó i la pena de mort. Després de l'arribada al tron de Gal·liè el 260, un decret ordenà de manera temporal el cessament de la persecució, però quan pujà al tron Dioclecià el 284 es produí un canvi gradual en l'actitud oficial envers les minories religioses. Durant els primers quinze anys del seu regnat, Dioclecià purgà l'exèrcit de cristians, condemnà els maniqueus a mort, i es féu envoltar per un seguici d'oponents públics al cristianisme. La preferència de Dioclecià per un govern ferm combinada amb la imatge de restaurador del passat gloriós de Roma que va voler transmetre propicià la més profunda persecució de la història de Roma. Al voltant del 302 Galeri, pagà devot, pressionà Dioclecià per començar una persecució general dels cristians. Després de consultar l'oracle de Delfos, la seva resposta fou entesa com un suport a la posició de Galeri i el 303 començà la persecució a nivell general.", "response": "Cap a la dècada del 250", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4495458177002841", "instruction": "Quan va comunicar la JEC que suspenia Oriol Junqueras com a eurodiputat?", "context": "El president de la Junta Electoral espanyola (JEC), el magistrat Antonio Jesús Fonseca Herrero, ha confirmat avui que el Parlament Europeu ja sabia que divendres passat, 3 de gener, la JEC va dir que suspenia Oriol Junqueras com a eurodiputat. Ahir, l'eurocambra va dir en un comunicat que en el pròxim ple, dilluns vinent, esperava que hi hagués tant Junqueras com Carles Puigdemont i Toni Comín, qui considera diputats de ple dret d'ençà de la recent sentència del TJUE i amb efectes retroactius des del 2 de juliol. Arran dels dubtes suscitats des de la premsa espanyola sobre el fet de si el Parlament Europeu havia estat notificat amb la decisió de la JEC, el president de la JEC diu que sí que ho van fer saber. I concreta que va enviar dos correus electrònics 'a les direccions facilitades per la institució europea en l'àmbit de la convocatòria electoral dels dies 23 a 26 de maig del 2019' a les 20.48 del divendres 3 de gener. Segons la JEC, 'consta la recepció per part del Parlament Europeu d'ambdues direccions i la lectura d'una a les 10.10 del dia 6 de gener del 2020'. Fonts de l'eurocambra han confirmat a l'agència ACN que 'la notificació de la JEC va arribar', si bé fonts del gabinet del president David Sassoli no en tenien constància dilluns.", "response": "3 de gener", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6557021327677091", "instruction": "Quan va arribar la línia a Santa Coloma de Gramenet?", "context": "L'any 1968 la línia es perllonga en 1.802 metres i dues estacions des de Fabra i Puig a Sant Andreu i Torras i Bages. Una dècada més tard el 21 de desembre de 1983 creuava el Besòs arribant a la població de Santa Coloma de Gramenet. L'ampliació constava de dos quilòmetres de longitud i tres estacions a Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma. Era la primera ampliació que es feia a la zona del Barcelonès Nord.", "response": "1983", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6624920203054545", "instruction": "Quan es pon per última vegada el sol de l'Antàrtida abans de l'hivern?", "context": "L'Endurance deixà Plymouth cap a l'Antàrtida el 8 d'agost de 1914. Després d'aturar-se a Buenos Aires i Geòrgia del Sud, marxà cap al mar de Weddell el 5 de desembre. A mesura que navegaven cap al sud apareixien els primers gels, que els obligaren a progressar a poc a poc. Endinsats al Weddell, les condicions del mar empitjoren gradualment fins al 17 de gener de 1915, en què l'Endurance resta atrapat en un banc de glaç, i el 24 de febrer s'adonen que no serà possible alliberar-lo fins a la primavera següent, per la qual cosa Shackleton ordenà preparar-se per hivernar. Al maig, el sol de l'Antàrtida es pon per última vegada abans de l'hivern. No obstant això, quan la primavera va arribar la ruptura del gel i el subsegüent moviment de gegantins bancs de glaç va esberlar el buc del vaixell. Encara que l'Endurance resistís considerablement bé la pressió, el 24 d'octubre va xocar contra un gran bloc, i s'obrí una vía d'aigua. Després d'uns quants dies, el 27 d'octubre, amb la posició a 69° 05′ S, 51° 30′ O, Shackleton donà l'ordre d'abandonar el vaixell i els homes, les provisions i l'equip són transferits al gel. Mrs. Chippy, el gat estimat del fuster Harry McNish, i els cadells més joves nascuts durant l'expedició van haver de ser sacrificats d'un tret perquè Shackleton no pensava que sobrevisquessin al calvari prolongat que els esperava. El 21 de novembre de 1915, les restes del naufragi finalment s'escolaven sota el gel.", "response": "Al maig", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31335510383033083", "instruction": "Quan es produeix la comprensió de la permanència dels objectes tant en gossos com en humans?", "context": "Com els infants humans, els gossos passen per diverses etapes de desenvolupament cognitiu. Per exemple, els gossos, com els humans, no neixen amb comprensió de la permanència dels objectes, la comprensió que els objectes que no estan sent percebuts activament continuen existint. En ambdues espècies, la comprensió de la permanència dels objectes es produeix quan l'infant aprèn la coordinació de reaccions circulars secundàries, com ho descriu Jean Piaget; és a dir, quan els infants aprenen a interaccionar intencionalment amb els objectes que l'envolten. En els gossos, això passa a l'edat de vuit setmanes (divuit mesos en els humans).", "response": "quan l'infant aprèn la coordinació de reaccions circulars secundàries", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5301637178979278", "instruction": "Quan va ser admesa Andorra a l'Organització de les Nacions Unides?", "context": "El Principat està representat internacionalment en diverses organitzacions, a més de posseir un cos diplomàtic en països de l'exterior. El 28 de juliol de 1993, Andorra va ser admesa a l'Organització de les Nacions Unides (184è estat membre), i esdevingué el tercer país més petit que en forma part després de San Marino i Liechtenstein. El 1994 es va unir al Consell d'Europa.", "response": "28 de juliol de 1993", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4660874180756587", "instruction": "Quan va cridar Alvise que aviat moriria Laura?", "context": "Alvise descobreix la traïció de Laura i maquina d'assassinar-la (Si, morir ella dè!). Després d'haver-la trucada, l'adula amagant a males penes la seua ira. Laura, sospitant, li demana el motiu de tanta crua ironia (Dal vostro accento insolito cruda ironia traspira...). Alvise, al zenit de la seua ira, l'obliga a dir la veritat, i després crida que aviat morirà.", "response": "l'obliga a dir la veritat, i després crida", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9252790018164416", "instruction": "Quan s'iniciarà el recaptament de l'impost a les emissions de CO2?", "context": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, confia que l'impost català a les emissions de CO2 es començarà a recaptar a partir de 2020, per molt que el calendari per a la seva aprovació sigui 'just' -encara és en fase de tramitació parlamentària-. La Generalitat preveu recaptar 40 milions d'euros l'any que ve, dels quals una part anirà destinada a ajudes per renovar la flota de vehicles antics que estan afectats per la zona de baixes emissions de Barcelona. De fet, la previsió és que 20 MEUR vagin a un fons climàtic per impulsar 'mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic' -entre les quals la d'ajudar a renovar els vehicles més contaminants o també per ajudes al transport públic o a incentivar l'economia circular a les empreses- i els altres 20 MEUR nodriran un fons 'que ha d'ajudar a preservar i projectar espais naturals i la biodiversitat'. Així doncs, els diners recaptats per aquest tribut aniran íntegrament destinats a fer millors polítiques ambientals i climàtiques i 's'afegiran als que destina de manera ordinària la Generalitat'. L'objectiu és arribar a recaptar 150 MEUR amb aquest impost. Calvet ho ha dit en una atenció als mitjans aquest diumenge després de participar en l'assemblea de la xarxa Regions4 en el marc de la 25a Cimera del Clima de l'ONU a Madrid.", "response": "a partir de 2020", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42999204282393677", "instruction": "Quan diu Gove que sortiran de la Unió Europea?", "context": "El número dos del govern britànic, Michael Gove, ha assegurat que l'executiu de Boris Johnson feia tot el possible per preparar-se per a un possible Brexit sense acord el 31 d'octubre, quan expira l'última pròrroga concedida per Brussel·les. Gove, que està a càrrec dels preparatius per a una sortida sense acord de la Unió Europea, ha assegurat que el 'govern treballa a tota màquina' per preparar-se davant. 'Amb un nou primer ministre, un nou govern i més claredat en la missió, sortirem de la Unió Europea el 31 d'octubre. No hi ha però que valgui. No hi haurà més retards. El Brexit es farà', ha explicat Gove, en un article publicat en l'edició dominical del diari The Times.", "response": "el 31 d'octubre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3795655015189613", "instruction": "Quan es va simular la resurrecció de l'anticrist?", "context": "El tema entronca amb les creences escatològiques molt arrelades a la societat catalana del segle xv, molt interessada en els esdeveniments dels darrers dies de la humanitat amb la figura de l'anticrist. La seva presència als retaules catalans del gòtic fa referència a la fi dels temps, a la perspectiva del Judici Final. La victòria de sant Miquel sobre l'anticrist sembla una interpretació feta per Gregori I de 2 Tesalonic 2:8 on manifesta que «serà el mateix Crist qui destruirà amb l'alè de la seva boca». Posteriorment, una de las versions llatines del segle XI de la Sibil·la Tiburtina de Jacopo da Varazze, qui la recull a la Llegenda àuria, on relata com l'anticrist després de simular la seva mort i posterior resurrecció, al tercer dia amb l'ajuda d'arts màgiques i dels dimonis, es va aixecar enlaire produint l'adoració de les masses que l'observaven. A continuació, va plantar la seva tenda al mont de les Oliveres, però «quan estigui dins assegut al seu tron, arribarà Miquel i el matarà».", "response": "al tercer dia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22304187353639482", "instruction": "Quan son descoberts Genji i la concubina del seu germà?", "context": "Genji i la seva esposa Lady Aoi es reconcilien i ella dóna a llum a un fill, però ella mor poc després. Genji es troba afligit i trist però, troba consol en Murasaki, amb qui es casa. El pare de Genji, l'Emperador, mor; i els seus enemics polítics, el \"Ministre de Dret\" i la nova mare de l'Emperador («Kokiden») prenen el poder del govern. Aleshores un altre assumpte secret dels amors de Genji surt a la llum: Genji i una concubina del seu germà, l'Emperador Suzaku, són descoberts quan es troben en secret. L'Emperador confia en la seva pròpia diversió de Genji amb la dona («Oborozukiyo»), però té el deure de castigar el seu mig germà. Genji és exiliat a la ciutat de Suma a les zones rurals de la província de Harima (ara part de Kobe dins la prefectura de Hyōgo). Allà, un pròsper home d'Akashi, província de Settsu (conegut com el novell d'Akashi) entreté a Genji, i Genji té una relació amorosa amb la filla d'Akashi. Ella dóna a llum una filla. L'única filla de Genji, es converteix més tard en l'Emperadriu.", "response": "quan es troben en secret", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8439145582288632", "instruction": "Quan es farà el debat al parlament?", "context": "El Parlament del Regne Unit celebrarà entre el 7 i l'11 de setembre el primer debat sobre la legislació que farà efectiu el Brexit, segons ha informat aquest dijous la líder de la Cambra dels comuns, Andrea Leadsom. L'esborrany que ha presentat el Govern sobre l'anomenada 'llei de revocació' és la part central del pla per abandonar la Unió Europea, ja que permetrà al Regne Unit desfer-se de tot el dret comunitari. El projecte de llei es va fer públic a principi de juliol, però el Parlament no ha tingut encara oportunitat de debatre'l. Westminster farà una 'segona lectura' entre el 7 i l'11 de setembre i en una etapa posterior es podran proposar esmenes. Aquest debat serà el primer gran desafiament per a la continuïtat de Theresa May com a primera ministra, després que el Partit Conservador perdés la majoria absoluta en les eleccions generals del 8 de juny. L'actual majoria simple obliga els tories a pactar amb altres grups parlamentaris.", "response": "entre el 7 i l'11 de setembre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8401402345517244", "instruction": "Quan va ser realitzat el sostre pla de teginat de fusta de la nau central?", "context": "Es tracta d'un edifici de tres naus: la central és el doble d'ampla que les laterals i està coberta per un sostre pla de teginat de fusta realitzat al segle xvii, mentre que les naus laterals estan cobertes per voltes i estan delimitades per dotze columnes. Aquestes tenen capitells tallats amb fulles d'acant i alts cimacis o àbacs per augmentar la superfície on es recolza l'arquitrau, de forma piramidal i decorat amb una creu gravada a la part que dóna a la nau central del temple. Tots aquests elements són de marbre procedent de l'illa de Proconnesos, a la vora de Propòntida. En algunes columnes i capitells es troben inscrites marques amb lletres gregues que corresponen als tallers on es van fer; aquestes mateixes marques també es troben en esglésies de Constantinoble i d'Efes.", "response": "segle xvii", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47939916614102185", "instruction": "Fins quan no pogué l'oxigen començar a acumular-se en l'atmosfera ?", "context": "En la Terra primitiva, elements reactius com ara el ferro i l'urani existien en una forma reduïda; reaccionaven amb l'oxigen produït per organismes fotosintètics. L'oxigen no pogué començar a acumular-se en l'atmosfera fins que tot el ferro quedà oxidat (creant formacions de ferro bandat), així com els altres elements reactius. Donald Canfield detectà indicis de les primeres quantitats significatives d'oxigen en l'atmosfera just abans de l'aparició dels primers fòssils ediacarians —i la presència d'oxigen atmosfèric aviat fou assenyalada com el possible element desencadenador de la radiació ediacarana. Sembla que l'oxigen s'acumulà en dues etapes; l'aparició de petits organismes sèssils (estàtics) sembla correspondre's amb un primer pols d'oxigenació, i l'aparició d'organismes més grans i mòbils coincideix amb un segon pols. La resolució del registre fòssil és massa baixa per tractar aquesta teoria com a definitiva, i les investigacions actuals intenten determinar amb precisió el paper que podria haver-hi jugat l'oxigen.", "response": "fins que tot el ferro quedà oxidat (creant formacions de ferro bandat), així com els altres elements reactius", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7040807616572502", "instruction": "Quan es va treure al mercat l'edició remasteritzada?", "context": "El 1984 es va treure al mercat una edició remasteritzada en vinil d'alta qualitat i també en cassette. Mobile Fidelity Sound Lab, després va llançar Meddle en format LP remasteritzat i l'abril de 1989 en un format CD «Ultradisc» d'or. A més, l'àlbum es va incloure a la caixa recopilatòria Shine On el 2 de novembre de 1992.[nota 3]", "response": "1984", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.007092605487134529", "instruction": "Quan va inaugurar la línia 4 el Ministre d'Obres Públiques del Govern d'Espanya?", "context": "El 5 de febrer de 1973, acabades ja les obres, el Ministre d'Obres Públiques del Govern d'Espanya va inaugurar la línia IV, que comprenia el tram tancat entre Urquinaona i Jaume I i quatre estacions més entre Urquinaona i Joanic (Granvía; Girona; General Mola; i Joanic). S'obria amb dos enllaços un a la LI a Urquinaona i amb la LV a General Mola (actual Verdaguer). El tram posat en funcionament tenia tres quilòmetres de longitud. L'estació de Granvia, actualment anomenada Passeig de Gràcia (L2, L3 i L4), va obrir l'enllaç amb la L3 posteriorment a finals d'any.", "response": "5 de febrer de 1973", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4686857416733491", "instruction": "Quan es va anar decantant cap a un estil més realista i naturalista?", "context": "A les seves primeres obres s'aprecia perfectament l'estil del seu pare, estil que va anar transformant com han comentat diversos autors, com Antonio Palomino o Ceán Bermúdez. També s'observa la gran influència que va tenir Alonso Cano sobre la seva obra artística, influència que és evident en els rostres femenins, que són més ovalats, amb colls més llargs, el nas es perfila amb una major estretor i redueix la boca. Des de la seva estada a Màlaga va anar decantant-se cap a un estil molt més realista i naturalista, i va adquirir un gran domini tècnic de la talla i la policromia. D'altra banda, el coneixement de les obres i artistes castellans que pogué adquirir en la seva estada Madrid, el conduí a una simplificació en les formes i els volums de les seves figures, sobrecarregant en canvi el seu contingut espiritual; en aquesta etapa és quan realitza les millors obres. Només a la seva darrera etapa, en la que els models es tornen més simples, és quan millor s'aprecia el seu mestratge i la gran habilitat tècnica, ja que, sense esforçar-se, aconsegueix grans resultats artístics.", "response": "Des de la seva estada a Màlaga", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8760009148139165", "instruction": "Quan va començar a atacar a altres escriptors?", "context": "D'altres autors que van rebre els seus atacs durant aquesta època (que va començar al voltant de 1890 fins a la seva mort) foren George Eliot, Jane Austen, i Robert Louis Stevenson. A més de ser una font per l'estil \"sang i fetge\" de crítica literària, Twain explica en diverses cartes i assajos el que ell considera que és \"escriptura de qualitat\". Emfatitza la concisió, l'elecció de la paraula justa, i el realisme (es queixa que Deerslayer de Cooper pretén ser realista però no hi arriba). Irònicament, algunes de les seves pròpies obres es van criticar més endavant per manca de continuïtat (Les aventures de Huckleberry Finn) i d'organització (Cap de Suro Wilson).", "response": "al voltant de 1890", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3687632649941637", "instruction": "Quan es va produir la catàstrofe de l'oxigen?", "context": "Fa uns quants milions d'anys, una espècie de petit simi africà va adquirir la capacitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta. L'evolució posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'agricultura i de la civilització van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt més intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i això en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dràstica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada amb la d'un altre gran procés climàtic, la catàstrofe de l'oxigen, produïda durant el període Siderià a causa de la gran proliferació d'algues, va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt àlgid.", "response": "durant el període Siderià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8330083465129476", "instruction": "Quan es van iniciar les obres de la línia 11?", "context": "La línia 11 es va projectar a la pràctica com una extensió de dos quilòmetres de la L4 a l'extrem de Trinitat Nova en direcció nord-est. A l'estació de Trinitat Nova la línia 4 i la línia 11 comparteixen andana central, estacionant els trens d'una línia a una de les vies laterals i els trens de l'altra línia a l'altra. La línia 11 es van iniciar les obres l'any 2001 i es va posar en funcionament l'any 2003 sent un metro lleuger, a l'hora de la construcció alguns aspectes es van tenir en compte segons els estàndards del metro per si es decidís perllongar la L4, com la reserva de 400 metres per allargar les andanes i no passar el màxim pendent permès al metro convencional de 4%.", "response": "2001", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9603305605361387", "instruction": "Fins quan va mantenir aquest costum?", "context": "Amb tretze anys, Lluís combinava la vida de palau amb activitats mundanes. S'aficionà al robatori en horts propers al Palau del Buen Retiro i sortia a altes hores de la nit amb gent de mala reputació. Sortia amb els seus criats a cercar dones pels carrers de Madrid; havent heretat el caràcter sensual del seu pare, gairebé sempre anava acompanyat del servent Lacotte. Aquest costum el va mantenir fins i tot després d'haver-se casat, per tal d'allunyar-se de la seva dona. Això el va fer immensament conegut pel poble madrileny, que el veia constantment pels carrers. Per la vila circulava un comentari:", "response": "fins i tot després d'haver-se casat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3773533028901985", "instruction": "Quan van aparèixer les primeres institucions públiques de crèdit?", "context": "Malgrat la inestabilitat, el comerç entre ciutats assolí un progrés notable i es desenvoluparen tècniques financeres, creacions de societats mercantils i el sorgiment de noves rutes i nous centres comercials. Per exemple, a principis del segle xv, aparegueren les primeres institucions públiques de crèdit (com la Taula de canvi de Barcelona); es generalitzaren les lletres de canvi i les societats de comerç que es dedicaren a operacions comercials, industrials i bancàries. Alhora, en els segles XIV i XV, a causa de la Guerra dels Cent Anys, es van desplaçar les antigues rutes comercials de la Xampanya i del Roine per les fires de Ginebra i les rutes del Rin.", "response": "a principis del segle xv", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8016356202805274", "instruction": "Quan s'observen els primers exemplars a la península Ibèrica?", "context": "A la península Ibèrica els primers exemplars s'observen a finals d'abril i els últims a primers de juny. Durant el maig és quan s'arriba al pic d'individus. Es creu que, en cas d'haver-hi una segona emersió d'adults, seria un fet accidental, ja que les erugues no tindrien aliment. Podria ser degut a un règim estival de pluges anormal. Existeix la possibilitat que aquest fet es produeixi als Alps suïssos, on la planta nutrícia pot arribar a florir fins i tot a la tardor.", "response": "a finals d'abril", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.29731746307907236", "instruction": "Quan hauria informat la Guàrdia Civil a Nin de la seva imputació?", "context": "El jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona investiga els preparatius del referèndum de l'1-O. I en el marc d'aquesta investigació la guàrdia civil ha cridat a declarar avui el secretari de Presidència, Joaquim Nin, i el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells. Els ha fet anar a la comandància de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia de Barcelona, on, al final de l'interrogatori, els agents han elaborat un informe en què indiquen que hi ha 'indicis de criminalitat' en la gestió de Nin sobre l'1-O. Així n'informa El Mundo, que titulava en un principi que 'imputaven' a Nin pel referèndum; el text de la notícia també diu que la guàrdia civil ha informat Nin 'de la seva imputació' al final de l'interrogatori. Però ni Nin ni Graells no estan 'imputats', és a dir, no tenen la condició d'encausats, o d'investigats', en la nova terminologia de la llei d'enjudiciament criminal. La informació d'El Mundo ha generat confusió, i alguns altres diaris s'han fet ressò de la 'imputació' de Nin.", "response": "al final de l'interrogatori", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1919828885949879", "instruction": "Quan va encarregar Pere una talla de l'àngel?", "context": "Una informació addicional, que reforça la identificació amb el rei Pere, està relacionada amb la devoció cap a l'àngel custodi. Pere va encarregar els darrers mesos de la seva vida una talla de l'àngel a Joan Claperós. També va encarregar una imatge per al Portal de l'Àngel de Barcelona la qual va ser instal·lada el novembre de 1466. El nom d'aquest accés a la ciutat li va ser atribuït el 30 de gener de 1466 per iniciativa de Pere el Conestable en agraïment pel fi d'una epidèmia a la ciutat.", "response": "els darrers mesos de la seva vida", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7507376165900377", "instruction": "Quan va pintar la natura morta del Museu de Belles Arts de Granada?", "context": "A la natura morta conservada al Museu del Prado (que probablement correspon a la que a l'inventari de 1603 es diu que és de Juan de Salazar i «original dels altres») el protagonisme correspon al card recolzat sobre un dels costats del carner, el moviment corb del qual continuen les pastanagues sobre la cartel·la. Això es redueix a la natura morta del Museu de Belles Arts de Granada, pintat segurament després de l'ingrés de l'artista a la cartoixa, on va prescindir dels elements restants –grup de llimones amb les seves fulles de maragda, cinc pomes, perdius i d'altres ocells que pengen de la part superior al costat d'una canya on s'enforquen alguns ocellets– que feien de la natura morta del Museu del Prado el retrat d'un rebost ben assortit d'una casa de la burgesia toledana. Bona prova del seu èxit és la còpia literal del card al quadre Natura morta amb cardo i francolí de la col·lecció Barbara Piasecka Johnson a Princeton, així com en el més tardà Natura morta del desconegut Felipe Ramírez, datat el 1628 i conservat també al Museu del Prado. D'altra banda, la inclusió d'un card semblant en un quadre de la Mare de Déu amb l'Infant que es conservava a la parròquia de Santiago a Guadix (destruït el 1936) podria fer pensar en algun tipus de simbolisme religiós.", "response": "després de l'ingrés de l'artista a la cartoixa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3606415077427164", "instruction": "Quan s'havien de pagar aquests 200 milions?", "context": "La comissió bilateral d'infrastructures entre la Generalitat i el govern espanyol, que no es reunia des del 2007, ha acabat sense acord. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat després de la reunió amb el secretari d'estat d'Infrastructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura, que només han decidit d'impulsar un grup de treball per a determinar el mètode de pagament de 200 milions d'euros que l'estat espanyol deu a Catalunya procedents de la disposició addicional tercera de l'Estatut. La comissió d'afers econòmics i fiscals va acordar que aquests 200 milions es pagarien el 2019, però encara no s'ha concretat com. El deute de l'estat amb Catalunya de la disposició addicional tercera de l'Estatut han estat un dels greuges que ha denunciat la Generalitat els últims anys. S'estableix que el govern espanyol ha de compensar el dèficit d'inversió en infrastructures respecte al pes de Catalunya en el PIB estatal. Entre el 2007 i el 2013, l'estat espanyol només ha pagat 335 milions corresponents al primer any.", "response": "2019", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19141961093361448", "instruction": "Quan es va representar Der Wald?", "context": "Per la temporada 2016-2017 està prevista la seva representació al Metropolitan Opera de Nova York. Es tracta de la segona vegada que el Metropolitan programa una òpera escrita per una dona. Anteriorment, el 1903, es va representar Der Wald, de la compositora anglesa i defensora dels drets de la dona Ethel Smyth.", "response": "1903", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9350395342742108", "instruction": "Quan ha d'escapar Cinq-Mars?", "context": "A l'espera de la seva execució, Cinq-Mars es lamenta que Marie l'hagi abandonat; no obstant això, la seva última hora ha arribat, i evoca la seva imatge com a consol (cavatina: O chère et vivante image). Marie entra, explica l'astúcia del pare Joseph i admet que encara estima a Cinq-Mars (duo: Ah! Qu'ai-je dit). De Thou traça les línies del pla que s'ha preparat per permetre que Cinq-Mars s'escapi l'endemà. Quan el canceller i el pare Joseph anuncien que el Marquès morirà abans de l'alba, és clar que el projecte per salvar-lo no es podrà dur a terme (final: Messieurs, appelez à vous votre courage). Abans que Cinq-Mars sigui dut a la forca, entona amb de Thou l'oració final.", "response": "l'endemà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5259663156992159", "instruction": "Quan va obtenir Sony Classical Records els drets de la trilogia original?", "context": "La banda sonora va ser composta i dirigida per John Williams i orquestrada per l'Orquestra Simfònica de Londres. Els crèdits d'orquestra està al nom de Thomas Newman. Els drets d'autor de la versió original de la banda sonora de la pel·lícula els tenia RSO Records als Estats Units. Sony Classical Records va adquirir els drets de la trilogia original el 2004, després d'obtenir els de la segona trilogia. Aquell mateix any, Sony va posar a la venda l'edició antiga de RCA Victor d'El retorn del Jedi juntament amb les dues altres pel·lícules de la trilogia. El set venia amb la nova obra d'art que reflecteix la primera edició en DVD de la pel·lícula. Malgrat la remasterització digital de Sony, que va millorar mínimament el so, aquesta edició només es pot escoltar en equips de so d'alta gamma, aquesta versió del 2004 és essencialment la mateixa que la versió de 1997 de RCA Victor.", "response": "després d'obtenir els de la segona trilogia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31484518278239026", "instruction": "Quan hi va haver una població a Nova Zelanda?", "context": "L'espècie ha estat introduïda tant als Estats Units com a Nova Zelanda. Als Estats Units, està limitada a dues regions de Florida, on possiblement fou introduïda pel tràfic d'animals. Només se n'han trobat poblacions petites, i no està clar si han causat danys ecològics com a espècie invasora. A Nova Zelanda, en el passat hi hagué una població, però no hi ha hagut observacions des de la dècada del 1950.", "response": "en el passat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4026208534883603", "instruction": "Quan va morir Teresa Rebull?", "context": "La Universitat Catalana d'Estiu s'ha sumat aquest dimecres als actes d'homenatge a la figura del cantautor alcoià Ovidi Montllor coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort. Durant l'acte, on hi ha participat el conseller de Cultura català, Ferran Mascarell, i que també ha retut homenatge a la cantautora Teresa Rebull, morta el passat mes d'abril, s'ha lloat la figura de Montllor 'com un dels referents culturals' dels Països Catalans que, tot i ser un clàssic', està més vigent que mai perquè les noves generacions 'han incorporat les seves cançons a la seva vida'. Amb tot, el cantautor valencià Feliu Ventura, que també ha participat a l'acte, ha lamentat que malgrat els homenatges fruit de la 'mala consciència', la figura de Montllor ha estat molts anys 'oblidada' tant al País Valencià com a Catalunya. Un retret que Ferran Mascarell ha reconegut que és cert i que es pot aplicar a molts altres referents culturals. De fet, Mascarell ha afirmat que els catalans 'ens hem de fer mirar' com tractem els nostres referents culturals. Segons el conseller de Cultura, 'les presses de la transició' per construir una nova societat van fer que es deixessin enrere molts artistes i creadors importants durant els anys del franquisme.", "response": "el passat mes d'abril", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2917469404607458", "instruction": "Quan es fa el ball de fi de festa?", "context": "A les onze del matí, hi ha una concentració de socis al local social per anar, mitja hora més tard, a l'església parroquial on se celebra un ofici solemne amb acompanyament d'orquestra en memòria als socis difunts. Tot seguit es va en direcció al cementiri on es realitza un petit homenatge als socis traspassats de l'any anterior. A la una del migdia es fan sardanes a la placeta del Casino i un vermut popular. A la tarda es fa un concert extraordinari de música clàssica i catalana, i al vespre un gran ball de fi de festa.", "response": "al vespre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7093388037250741", "instruction": "Quan es realitzaran les eleccions generals espanyoles segons ha fet públic Mariano Rajoy?", "context": "El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat que les eleccions generals espanyoles es faran 'al voltant' del 20 de desembre, una vegada aprovats els pressuposts generals de l'estat. En una entrevista a la Cadena Cope ha assegurat que en tot cas sempre serien 'al desembre' i ha recordat que també hi ha una altra possible data, que correspondria al 13 de desembre. En tot cas ha assegurat que l'objectiu és que tinguin lloc una vegada aprovats els pressuposts generals de l'estat perquè això genera certeses i estabilitat', ha afegit: 'Una vegada que s'aprovin pressuposts convocaré eleccions.' Rajoy ha apuntat també per primera vegada la possibilitat que la seva formació no obtingui la majoria absoluta en aquests comicis i ha recordat que anteriorment hi ha hagut executius que han governat amb el suport d'unes altres formacions. 'En el supòsit que cap partit tingui majoria caldrà cercar majoria amb algú.' 'Probablement no serà fàcil per a ningú' i ell 'treballarà perquè es mantinguin les polítiques que s'han fet a l'estat com a mínim quatre anys més'. En tot cas, ha insistit que des del 1977 sempre ha governat la força més votada i aquesta és també la base de qualsevol acord que hi hagi en el futur. Per aquest motiu ha donat per fet que és la seva formació, la que haurà de liderar aquestes negociacions: 'Si pacten PSOE i Podem no serà una de les millors maneres de respectar la voluntat dels ciutadans, a Espanya es fan eleccions generals des del 1977 i sempre ha governat el partit amb més suport.' Segons Rajoy, en aquests moments les enquestes diuen que el PP millora en la percepció dels ciutadans, que aprecien la tasca feta malgrat que li ha tocat de 'governar una etapa molt difícil'.", "response": "20 de desembre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5169566904299041", "instruction": "Quan el hoshi no tama pren una porció del poder màgic d'un kitsunes segons la creença?", "context": "Hi ha la creença que quan un kitsune canvia de forma, el seu hoshi no tama pren una porció del seu poder màgic. Una altra llegenda és que la perla representa l'ànima del kitsune. El kitsune moriria si se separés d'ell per molt de temps. Els que obtenen l'esfera poden ser capaços d'obtenir una promesa del kitsune a canvi de tornar-li a la guineu. Per exemple, una història del segle XII descriu un home usant un hoshi no tama d'una guineu per demanar un favor:", "response": "quan un kitsune canvia de forma", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9371643519472849", "instruction": "Quan li van decretar a Vicens Vives la inhabilitació per a càrrecs directius?", "context": "El Tribunal de Responsabilidades Políticas núm. 3 de Barcelona proposava una \"separació definitiva\" de la professió, però Vicens Vives va aconseguir reduir sensiblement la proposta gràcies als nombrosos avals presentats. El 14 d'agost de 1941 li varen decretar la inhabilitació per a càrrecs directius i el seu trasllat fora de Catalunya, sanció no prevista en cap dels diferents decrets que regulaven la depuració, ja que el trasllat es limitava a l'àmbit provincial.", "response": "14 d'agost de 1941", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1838168647181", "instruction": "Quan va crear el Centre d'Estudis Històrics Internacionals?", "context": "Comença una etapa de plenitud del seu magisteri i de la tasca investigadora. Va simultaniejar aquestes activitats amb la direcció de la secció barcelonesa de l'institut «Jerónimo Zurita» del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. El curs 1949 va crear, dins la universitat, el Centre d'Estudis Històrics Internacionals i va començar a editar la revista Estudios de Historia Moderna, que va ser una de les publicacions més prestigioses de l'especialitat i l'Índice Histórico Español (1953), instrument imprescindible per a la normalització del treball historiogràfic i que el centre continua publicant periòdicament.", "response": "1949", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7941075723596451", "instruction": "Quan començarà Diego Pérez de los Cobos la seva tasca com a cap del cos policíac a Madrid?", "context": "El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha estat nomenat nou cap del cos policíac a Madrid. Fonts de la Guàrdia Civil confirmen que el seu nomenament ja s'ha produït i s'ha publicat en el butlletí intern del cos. Pérez de los Cobos s'incorporarà la propera setmana al nou càrrec. Fins ara, era el director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat. És el germà de l'ex-president del Tribunal Constitucional espanyol Francisco Pérez de los Cobos. Pérez de los Cobos va ser l'encarregat de coordinar tot el dispositiu policíac dels diferents cossos i forces de seguretat implicats en l'1-O. El coronel ha declarat com a testimoni tant a l'Audiència espanyola com al Suprem, en les causes obertes contra el govern i els líders d'ANC i Òmnium per rebel·lió i sedició.", "response": "la propera setmana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8954492519242765", "instruction": "Quan va oferir l'ajuntament de Tournaiva un vi en honor del «Maistre Rogier de le Pasture»?", "context": "Poc se'n sap sobre la formació de Rogier com a pintor. Les fonts arxivístiques de Tournai (completament destruïdes durant la Segona Guerra Mundial, si bé n'existeixen transcripcions del segle xix i començaments del xx) són una mica confoses i han conduït a diferents interpretacions per part dels investigadors. Per un document se sap que l'ajuntament de Tournai va oferir un vi en honor d'un tal «Maistre Rogier de le Pasture» el 17 de març de 1427. Tanmateix, el 5 de març de 1427 el registre del Gremi de Sant Lluc recollia l'ingrés de «Rogelet de Pasture» i Jacques Daret al taller de Robert Campin. Només cinc anys més tard, l'1 d'agost de 1432, Rogier de la Pasture va obtenir el títol de mestre (Maistre) com a pintor. S'ha qüestionat si l'aprenent de Campin, «Rogelet», era el mateix que el mestre «Rogier» al qual s'oferí el vi el 1426. El fet que el 1426-1427 Rogier fos un home casat de gairebé trenta anys, i molt per sobre de l'edat normal dels aprenents, ha servit per argumentar que «Rogelet» era un altre pintor més jove, que tenia el mateix nom. Tanmateix, durant la dècada del 1420 la ciutat de Tournai va patir una crisi i els gremis no varen poder funcionar amb normalitat. Podria ser que la darrera formació de Rogier/Rogelet hagués estat una mera formalitat legal. També Jacques Daret tenia llavors al voltant de vint anys i havia estat vivint i treballant a casa de Campin com a mínim durant una dècada.", "response": "17 de març de 1427", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9400270242141259", "instruction": "Quan van designar un arbitratge la vídua i els feligresos de Sarrià?", "context": "De fet, la part del treball que Jaume Huguet havia fet no la va arribar a cobrar completament i després de la mort de l'artista, la seva vídua Joana Baruta, reclamava el que segons ella se li devia per la feina feta. El 4 de maig de 1493 la vídua i els feligresos de Sarrià varen designar un arbitratge. Les diferències varen continuar i la reclamació la va continuar Eulàlia Huguet, filla del pintor, sense arribar a cap acord. Això explica que, a diferència d'altres obres inacabades d'Huguet, com el Retaule de Granollers, aquest no va ser continuat pel taller dels Vergós.", "response": "4 de maig de 1493", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9185957192546267", "instruction": "Quan començarà la reorganització dels canals de TV3?", "context": "Amb el confinament de desenes de milers de persones, i probablement de tot el país d'aquí a unes hores, la Televisió de Catalunya ha decidit de reorganitzar a partir de dilluns els canals i la programació. A partir de la setmana vinent, TV3 i el 3/24 emetran en simultaneïtat fins després del Telenotícies Migdia. La programació serà l'habitual, però amb tertúlies, entrevistes i continguts adreçats a explicar tota l'actualitat, amb especial èmfasi en la crisi de la propagació del coronavirus. Hi haurà anàlisis específiques de les afectacions sanitàries, econòmiques i socials. 'TN matí', 'Els matins', 'Planta baixa', 'TN comarques' i 'TN migdia' compliran, cadascun mantenint el seu format, amb aquestes premisses. Les cancel·lacions de gairebé tota l'activitat esportiva catalana i mundial han fet que el canal Esport3 alliberi bona part de la seva programació i que pugui emetre continguts del canal Super3.", "response": "a partir de dilluns", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5322313759863377", "instruction": "Quan hauria canviat el nom de Clet per Anaclet?", "context": "Les teories sobre quin dels dos noms va utilitzar o el perquè del seu ús i significat són diverses, però Gurugé creu que l'ús de Clet per fer desaparèixer la connotació d'antic esclau no és plausible, car en aquella època no era un gran estigma social. Un segon cas seria que Clet fos el seu nom original i en esdevenir bisbe de Roma l'allargués a Anaclet per donar-li el sentit d'irreprensible; això ocorreria durant el seu episcopat, però també podria haver estat atribuït després pels historiadors de l'Església antics, almenys abans de c.175, quan Ireneu de Lió li dóna aquest nom a la seva obra. Alguns han relacionat el significat d'aquest nom amb l'afirmació de sant Pau l'Epístola a Titus, a la Bíblia, dient «[...] que cada un sigui irreprensible, marit d'una sola muller, que tingui els fills creients, no titllats de llibertinatge ni insubmisos. Perquè cal que el bisbe sigui irreprensible, com a administrador de Déu; que no sigui arrogant, ni iracund, ni donat al vi, ni violent, ni donat a negocis bruts [...].»", "response": "en esdevenir bisbe de Roma", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14706084294652444", "instruction": "Quan es va tornar a inaugurar?", "context": "Durant la guerra civil espanyola (1936-39), va ser saquejat i incendiat, perdent-se part de les seves obres. Després d'alguns anys de reformes, es va poder tornar a inaugurar en el mateix lloc el 30 de maig de 1960, amb algunes obres que van ser tornades des dels museus Cleveland Museum of Art i l'Institut d'Art de Chicago. A poc a poc, i a causa de l'augment progressiu dels fons, el local es va anar quedant petit, i l'any 1982 es va decidir el seu trasllat, després de l'adequació, a l'edifici de la Pia Almoina. Les últimes reformes van ser realitzades del 1989 al 2003, sota projecte de Josep Maria Botey i Associats, SL El 23 de setembre de 1991 va ser inaugurada la primera fase per l'arquebisbe Ricard Maria Carles.", "response": "30 de maig de 1960", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.772495991728742", "instruction": "Quan es va fer l'última modificació?", "context": "L'any 1998 es va fer una nova modificació a l'escut, en mans de Pere Duran. Es tracta d'un escut basat en el clàssic, però més esquemàtic, i la llegenda apareix en català i en lletres grogues. El darrer canvi es va produir l'any 2006. El nou escut presenta una única evolució dins la corona, respecte a l'últim disseny de Pere Duran, consistent en què les quatre barres vermelles interiors augmenten lleugerament fins a completar l'espai interior, formant així la senyera catalana.", "response": "l'any 2006", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6166440783672509", "instruction": "Quan es va fundar el Call de Barcelona?", "context": "Durant l'època medieval Barcelona tenia un barri jueu, el Call, situat entre els actuals carrers de Ferran, Banys Nous, Palla i Bisbe. Fundat el 692, va perviure fins a la seva destrucció el 1391 en un assalt xenòfob. Estava separat de la resta de la ciutat per una muralla, i tenia dues sinagogues (Major, actualment un museu, i Menor, avui dia parròquia de Sant Jaume), banys, escoles i hospitals. La seva memòria perdura als carrers del Call i Arc de Sant Ramon del Call.", "response": "el 692", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5121999334575177", "instruction": "Quan li enviava cartes Conxita Julià a Lluís Companys?", "context": "Moltes d'aquestes obres foren en dedicació a diversos personatges: Als Santpere (1995), de Juan Bordes, a la Rambla de Santa Mònica, una font que té la forma del teatre d'Epidaure, amb un fris amb escenes de la vida artística de Josep i Mary Santpere; A Simón Bolívar (1996), de Julio Maragall, al Parc de la Barceloneta, una efígie de cos sencer del llibertador veneçolà; A Francesc Cambó (1997), de Víctor Ochoa, a la Via Laietana, un bust dedicat al polític català; A Lluís Companys (1998), al Passeig de Sant Joan, obra de Francisco López Hernández, que amb el bust del president inclou una estàtua de Conxita Julià, una admiradora seva que li enviava cartes quan estava pres; A Josep Tarradellas (1998), a l'avinguda homònima, obra de Xavier Corberó, una columna de 23 metres d'altura amb blocs de marbre i basalt intercalats, simulant la bandera catalana; Al General Moragues (1999), de Francesc Abad, a la Plaça Pau Vila, sis blocs de marbre amb versos gravats de Paul Celan i Àngel Guimerà; A Prat de la Riba (1999), a la plaça homònima, d'Andreu Alfaro, una columna de 10 metres d'altura de la qual en surten vuit tubs d'acer que formen una Victòria alada en versió abstracta; i A Antoni Gaudí (1999), de Joaquim Camps, al Passeig de Manuel Girona, una efígie de l'arquitecte situada al Portal Miralles, una de les seves obres. Per altra banda, entre 1998 i 2001 s'instal·là el Monument a Anna Frank a la plaça homònima, dissenyat per Ignasi Sanfeliu, Sara Pons i alumnes de l'Escola Massana. Consta d'un monòlit amb un fragment del diari d'aquesta jove escriptora víctima del nazisme, un paviment amb el seu nom i dates vitals, un mural de ceràmica dedicat als nens víctimes de la guerra i una escultura amb la imatge de la noia ajaguda amb un llibre a les mans.", "response": "quan estava pres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07989311388592835", "instruction": "Durant quan de temps funcionarà la línia València-Mostaganem?", "context": "La companyia espera obtindre “prompte” l'autorització per a posar en marxa un 'fast ferri' entre Key West (Florida) i L'Havana VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS) La companyia Baleària ha iniciat este dimarts la nova connexió marítima entre el Puerto de Valencia i el de Mostaganem (Algèria) amb de 150 passatgers i una càrrega d'al voltant de 60 vehicles. La intenció és que la línia marítima estiga operativa durant tot l'any. Així ho ha avançat el president de la companyia naviliera, Adolfo Utor, als mitjans de comunicació després de presentar la Memòria de Responsabilitat Social Corporativa i Sostenibilitat 2015, després de ser preguntat per l'ocupació de la nova ruta València-Algèria a través del ferri Nissos Chios, que farà la travessia en 12 hores els dilluns, dimecres, divendres i diumenges des de Mostaganem i els dilluns, dimarts, dijous i dissabte des del port valencià. Utor ha admès, en este sentit, que tant el nombre de passatgers com de mercaderia d'esta nova connexió és “baix”, però ha recalcat que està “dins del guió” que la companyia havia previst ja que ha explicat que la posada en marxa d'una nova línia implica “perdre diners”. Ha puntualitzat que la intenció és que en la temporada que ve d'hivern i estiu este ferri a Algèria mantinga els seus servicis de transport de càrrega, tot i que possiblement la companyia canvie de vaixell a un altre que tinga “bones instal·lacions” però amb un major percentatge de mercaderia rodada que de viatgers. Respecte al perfil dels passatgers, ha explicat que es tracta d'europeus d'origen algerià que preferixen la ruta amb València, en lloc de la d'Alacant-Oman que ha estat la que durant anys ha prestat la connexió amb Algèria, pels servicis que Baleària oferix i no tant per la distància ni el preu.", "response": "durant tot l'any", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7051861330688034", "instruction": "Quan es va complir l'ordre?", "context": "Per mor del seu deteriorament, la Suprema Inquisició ordenà diverses vegades, des del segle xvii, la seva renovació. La qüestió resultava conflictiva per la presència d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa. Finalment el 1755 es complí l'ordre, però només s'imposà la renovació de les posteriors al 1645 i, per tant, els llinatges implicats en pràctiques judaiques es limitava als estrictament xuetes, deixant de reproduir les de més d’un milenar de penitenciats i dos centenars de cognoms de condemnats per criptojudaisme. Aquesta reducció de la representació pública dels penitenciats va facilitar en gran manera l'adhesió del conjunt de la societat mallorquina a la ideologia discriminatòria, en la mesura que el grup de descendents de conversos quedava perfectament, i falsament, definit i aïllat.", "response": "1755", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.894350591025089", "instruction": "Quan s'ha fet públic el nomenament de Sánchez Ulled com a conseller de justícia?", "context": "El fiscal del Cas Palau i del judici a l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N, Emilio Jesús Sánchez Ulled, ha estat designat com a conseller de justícia en la representació permanent de l'estat espanyol davant de la Unió Europea (UE). Així ho recull el nomenament del BOE publicat avui. La convocatòria per a aspirar a aquesta plaça es va obrir a finals de febrer, però no ha estat fins avui que el ministeri de justícia espanyol ha fet públic que Ulled seria l'elegit. Es tracta de la resolució d'una convocatòria de lliure designació per a un lloc dins de la direcció general de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions de l'estat espanyol. Aquest organisme té entre les seves funcions gestionar la participació del ministeri de justícia espanyol en els organismes internacionals. Podria continuar amb el Cas Palau Sánchez Ulled podria continuar sent el fiscal del Cas Palau fins a tres mesos.", "response": "avui", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7269923524432099", "instruction": "Per quin element va canviar Gaudí una habitació del darrer pis de la casa Batlló?", "context": "El costat esquerre del seu darrer pis està reculat, creant una asimetria respecte del costat dret, molt més escairat. Gaudí va decidir bescanviar una habitació del darrer pis per una terrassa per crear un espai especular amb l'esglaonat de la Casa Amatller. El constructor Josep Bayó va narrar les paraules de Gaudí: \"No farem el que pensava per no desmillorar el que hi ha al costat, del que en gaudirem també nosaltres. Aquí una torre, allà una tribuna…\". Per la banda dreta va portar el perfil del coronament fins a trobar la teulada de l'edifici veí (també de l'arquitecte Emili Sala i Cortés), més alt que el de l'esquerra. Lamentablement, als anys 1960, a aquest edifici se li va fer una remunta molt poc respectuosa amb la casa Batlló.", "response": "per una terrassa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5807488266467836", "instruction": "Quin any va fer el traçat de la \"carretera nova\"?", "context": "A la Garriga, basant-se en un pla urbanístic anterior, fa el seu desplegament entre la carretera i la via del ferrocarril amb l'eixample que envoltarà el passeig i on s'ubicaran les principals torres d'estiueig. Fa les urbanitzacions i alineacions corresponents, així com alguns dels edificis públics propis d'un poble en expansió, com els safareigs, les fonts o l'asil. El 1928, fa el traçat de la \"carretera nova\", és a dir de la circumval·lació que esquivaria el centre del poble i que coincideix amb el traçat actual. El 1924 Raspall va projectar el barri de Can Noguera ubicat a l'altra banda del riu que fins a aquell moment havia suposat una barrera natural. Desplega el clavegueram en bona part de la població durant els anys 1930a més de la millora de carrers amb l'empedrament amb llambordes.", "response": "1928", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3328715481602773", "instruction": "Quin any va crear la seva única obra en maó tallat?", "context": "Moore va produir almenys tres exemples significatius d'escultura arquitectònica durant la seva carrera. El 1928, malgrat les seves pròpies i autodenominades «reserves extremes», va acceptar el seu primer encàrrec públic en la creació de West Wind per la central del metro de Londres al 55 Broadway, com també van fer Jacob Epstein i Eric Gill. El 1953, va completar una pantalla de formigó de quatre parts per a l'edifici Time-Life al carrer New Bond Street de Londres, i el 1955 va crear la seva única obra en maó tallat, Wall Relief a la Bouwcentrum a Rotterdam. El relleu de maó va ser esculpit amb 16.000 maons per dos paletes neerlandesos sota la supervisió de Moore.", "response": "1955", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8502729882838582", "instruction": "Quin any va ser reestrenada Star Wars: El reton del Jedi?", "context": "L'estrena de la pel·lícula va ser el 25 de maig de 1983. Tot i que en un principia havia de ser el 27 de maig, es va canviar la data perquè coincidís amb el mateix dia de l'estrena la pel·lícula original de 1977. Amb una campanya de màrqueting mundial massiva, l'il·lustrador Tim Reamer va crear la imatge del pòster de la pel·lícula i una altra per a la publicitat. En el moment de la seva estrenar, el film va ser anunciat tant en pòsters com en marxandatge simplement com Star Wars: El reton del Jedi, tot i que en pantalla es va poder veure l'Episodi VI. Va ser posteriorment reestrenada als cinemes el 1985.", "response": "1985", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.534319664863061", "instruction": "Quin dia es va estrenar al Gran Teatre del Liceu?", "context": "Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona no es va estrenar fins al cap de quaranta anys, el 24 de gener de 1922. Va ser una de les primeres òperes russes que es van poder veure al Liceu, encara que la seva estrena no va despertar gran entusiasme. Va semblar llavors que l'obra significava una regressió cap a les velles fórmules de l'òpera italiana. Una nova representació de l'any 1931 no va millorar la impressió que se'n tenia al Liceu, malgrat la inspiració d'algunes pàgines de la partitura i l'atractiu de les danses, que en aquesta ocasió van haver de ser repetides pels aplaudiments del públic.", "response": "el 24 de gener de 1922", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.641824561997727", "instruction": "Quin any arribà a l'Hospitalet la línia V?", "context": "La línia V inicia el perllongament metropolità cap el Llobregat. El 1973 arribà a l'Hospitalet amb la nova estació de Pubilla Cases. Nova extensió tres anys més tard, el 1976 s'inauguren tres noves estacions: dues més a l'Hospitalet (Can Vidalet i Can Boixeres) i una més arribant a Cornellà (Sant Ildefons). Finalment el 1983 s'hi afegeixen Gavarra i Cornellà Centre suposant el perllongament fins l'estació de ferrocarril de Cornellà.", "response": "1973", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9631041004295674", "instruction": "Quin problema associat té la cria de la reineta gegant?", "context": "La reineta gegant és una de les granotes de companyia més populars arreu del món. La seva naturalesa mansa, el seu físic de dibuixos animats i la llarga longevitat, en fan un animal atractiu pels propietaris d'animals exòtics. També és una de les granotes més fàcils de cuidar: la seva dieta és variada i és molt resistent a les malalties. Un problema sovint associat amb la cria d'aquesta granota és la sobrealimentació; les reinetes gegants tendeixen a posar-se obeses si se'ls dóna massa menjar. En estat salvatge, les granotes gasten energia per capturar les preses, però en captivitat generalment viuen en un espai restringit. Això redueix l'activitat necessària per alimentar-se, resultant en un guany de pes. Un membre d'aquesta espècie amb sobrepès acumula capes de greix a sobre el cap i el cos, donant-li una aparença \"rabassuda\". Per això a vegades se l'anomena \"granota rabassuda\".", "response": "la sobrealimentació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17279853570655934", "instruction": "En quin programa es basa Rosetta@home?", "context": "El progrés en la predicció de l'estructura de les proteïnes s'avalua cada dos anys amb l'experiment Critical Assessment of Techniques for Protein Structure Prediction (CASP), en el qual investigadors d'arreu del món intenten derivar l'estructura d'una proteïna a partir de la seva seqüència aminoacídica. Els grups que aconsegueixen els millors resultats en aquest experiment, que a vegades es converteix en una competició, són considerats com a exemples de les tecnologies més avançades en la predicció de l'estructura de les proteïnes. Rosetta, el programa en el qual es basa Rosetta@home, hi ha participat des de l'experiment CASP5 (2002). A l'experiment CASP6 (2004), Rosetta assolí una fita històrica en esdevenir el primer mètode a proporcionar una resolució ab initio a nivell quasi-atòmic en la predicció de l'estructura de la proteïna corresponent, la diana CASP T0281. El modelatge ab initio és considerat un tipus especialment difícil de predicció de l'estructura de les proteïnes, car no fa servir informació d'homologia estructural i s'ha de basar en informació d'homologia de seqüències i el modelatge d'interaccions físiques al si de la proteïna. Rosetta@home ha participat en el CASP des del 2006, quan fou un dels millors predictors en totes les categories de predicció d'estructura al CASP7. Aquestes prediccions d'alta qualitat foren fetes possibles per la capacitat de processament cedida pels voluntaris de Rosetta@home. A mesura que va adquirint més capacitat de processament, Rosetta@home és capaç d'estudiar més regions de l'espai de conformació (les diferents formes que pot assumir una proteïna), que, segons la paradoxa de Levinthal, s'espera que augmenti de manera exponencial amb la llargada de les proteïnes.", "response": "Rosetta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4220120147717088", "instruction": "En quin espai s'han lliurat els premis?", "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha recordat els presos polítics, especialment l'ex-regidor del PDECat al consistori, el conseller Joaquim Forn, en el seu discurs a l'acte de lliurement dels Premis Ciutat de Barcelona. 'Forn no va fer cap acte de violència i no hauria d'estar a la presó', ha dit. El lliurement dels guardons, que es van donar a conèixer a principis de febrer, s'ha fet al Saló de Cent. Colau també ha elogiat el sector cultural de la ciutat en un any complicat després dels atemptats del 17 d'agost i la repressió de l'1-O i arran de l'article 155. Alguns dels premiats han estat la directora d'Estiu 1993, Carla Simón, en la categoria d'audiovisuals; Marina Garcés, autora de Nova Il·lustració radical, ha estat guardonada amb el premi d'assaig; i l'actriu Imma Colomer ha rebut el premi de teatre.", "response": "Saló de Cent", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08010543686832472", "instruction": "En quin municipi s'integrà la baronia de Montmagastre en el segle xx?", "context": "La seva història està associada a la de la baronia de Montmagastre. A l'edat mitjana aquesta baronia passa a formar part del municipi d'Anya i, al segle xx, s'integra al municipi d'Artesa de Segre. Segons el cens de 2019 comptava únicament amb 35 habitants, incloent-hi les masies del terme. Al mateix poble hi ha molts habitatges de segona residència. Al terme de Montargull es poden trobar diverses construccions d'interès, com ara l'església de Santa Maria de Montargull –avui en ruïnes–, megàlits prehistòrics i tombes medievals. També es conserva l'edifici de l'antiga escola, tancada durant els anys 1960 arran de la política de concentració escolar promoguda en aquell moment. Des de la part alta del poble es gaudeix d'una vista completa del pla de Montargull.", "response": "Artesa de Segre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5936338119573848", "instruction": "Quin és l'eslògan de la Nit de l'Empresari?", "context": "El president Artur Mas ha participat en el 21a edició de la Nit de l'Empresari i ha agraït a la Cecot que durant aquests anys 'convulsos' de la política catalana ha estat al costat de la majoria del país donant suport al dret a decidir i anunciant el compromís d'acceptar el resultat electoral del 27-S. Això ho ha fet Cecot, com altres patronals, 'però no ho han fet totes', i aquest posicionament 'ens dóna molta força' com a país. Cecot s'ha mullat quan 'ha tocat mullar-se i gràcies això no només estem viu sinó que tenim la possibilitat de jugar la partida i guanyar-la'. La intervenció del president ha estat llargament aplaudida pels empresaris reunits en l'Auditori de Barcelona. Mas ha recollit l'eslògan de la Nit de l'Empresari VUCA (Volatilitat- Incertesa, Complexitat i Ambigüitat) per bromejar davant els prop de mil empresaris de l'Auditori per dir-los que de tots aquests conceptes al procés del sobiranisme en té amb escreix, cosa que ha arrencat el somriure del públic. També ha destacat que tot i les incerteses que ha generat la crisi i el càstig que ha suposat per una gran part de població com d'empreses, en aquest període de temps també s'han consolidat les 'certeses' com és el cas de la certesa de la població de disposar d'una bona sanitat, d'un bon ensenyament i d'uns bons serveis socials. L'actual president en funcions ha finalitzat la seva intervenció citant una frase de John Fitzgerald Kennedy quan defensava els drets civils i lluitava contra la segregació de la població negra dient que la gran revolució de la humanitat del passat, del present i del futur és la revolució d'aquells que volen ser lliures.", "response": "Volatilitat- Incertesa, Complexitat i Ambigüitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.514988590872972", "instruction": "Quin any va ser la Guerra dels Malcontents?", "context": "Destinat pel seu pare a la carrera eclesiàstica, va cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic, ciutat on la seva família, de tradició liberal, s'hi va refugiar durant la Guerra dels Malcontents el 1827. Després d'enfrontar-se amb el pare per canviar la seva orientació professional, el 1832 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l'escola de Llotja. No va obtenir el títol d'arquitecte i el setembre de 1835 es va traslladar a Madrid per estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, on va obtenir el títol d'enginyer l'any 1841, després de moltes penúries econòmiques degudes a la manca de suport familiar.", "response": "1827", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.74959369287091", "instruction": "Quin dia es va estrenar?", "context": "Després de dos anys d'espera des de l'estrena d'El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell, l'expectació de l'audiència pel final de la trilogia havia arribat a ser febril quan la pel·lícula es va acabar. L'estrena mundial va tenir lloc a Wellington a l'Embassy Theatre, l'1 de desembre de 2003, i va ser present el director i moltes de les estrelles. Es va calcular que més de 100.000 persones van omplir els carrers, més de la quarta part de la població de la ciutat.", "response": "1 de desembre de 2003", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8055387356172178", "instruction": "Quin càrrec va exercitar Marko Daniel en la Tate Modern de Londres?", "context": "Marko Daniel ha presentat les línies generals del seu projecte al capdavant de la Fundació Joan Miró. Educat, polit, contundent també, però amb una gran cordialitat, elogiant la institució i la professionalitat de l'equip, ha estat clar en les prioritats que té per a dirigir la Fundació Miró de Barcelona. A partir del 2 de gener, prendrà el relleu de Rosa Maria Malet, que ha pilotat aquesta institució museística gairebé des del principi, ara fa quaranta anys. Marko Daniel (Aquisgrà, Alemanya, 1964) prové de la Tate Modern de Londres, on havia exercit el càrrec de comissari de programes públics, una tasca en què s'aplicà a fons, perquè, encara que sembli difícil de creure, va articular més de 350 projectes públics anuals. Daniel coneix bé l'artista Joan Miró, i també la cultura catalana i internacional. En el vessant personal, la seva dona és gironina.", "response": "comissari de programes públics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6395453645857861", "instruction": "A quin esdeveniment acudirà Millo demà?", "context": "La batllessa de Badalona, Dolors Sabater, ha deixat plantat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en un acte oficial que es farà demà a la ciutat. Així Sabater protesta contra l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola a Catalunya i reclama l'alliberament dels presos polítics i per la violència de l'1-O. Ha enviat una carta a Millo per fer-li saber que no hi aniria. És previst que Millo assisteixi demà a la inauguració de la remodelació de la Casa de les Heures a Badalona. Sabater també li demana que desencalli la convocatòria del plenari del Consorci Badalona Sud, perquè depèn del permís del govern espanyol. He enviat aquesta carta al Sr.Millo demanant que es preocupi dels efectes del 155 que perjudiquen #Badalona i explicant perquè no l'acompanyaré demà a La Casa de les Heures @MuseuBdn on s'ha fet una oportuna remodelació amb una subvenció del Ministerio.", "response": "a la inauguració de la remodelació de la Casa de les Heures", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.521808251709067", "instruction": "A quin teatre es va estrenar al Regne Unit?", "context": "El 1952 s'estrenà al Teatro Comunale de Florència amb Nicola Monti, Renato Capecchi i Franco Calabrese. Al Regne Unit l'estrena va ser el 1954 al Sadler’s Wells Theatre de Londres. La Piccola Scala de Milà la va veure per primera vegada el 1961 dirigida Bruno Bartoletti amb Graziella Sciutti, Cecilia Fusco, Angelo Mercuriali, Luigi Alva, Sesto Bruscantini i Calabrese. El 15 de novembre de 1977 es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 1984 l'estrena va tenir lloc a Perth, Ayr (Escòcia), Stirling, Dundee, Dunfermline i Inverness en la traducció de Geoffrey Dunn per la Scottish Opera.", "response": "Sadler’s Wells Theatre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8281436838291802", "instruction": "Quin escenari reconegut es va emprar?", "context": "El 9 d'octubre de 1922 es va estrenar al Teatre Circ Barcelonès la tragicomèdia La Monyos, protagonitzada per Elvira Torrens i Soriano i dirigida per Victoriano Benedicto. Amb una inversó elevada en utillatge teatral i en vestuari, s'hi representava la llegenda de la cèlebre barcelonina durant el període comprès entre els anys 1860 i 1885, tot emprant escenaris reconeguts com la Font d'en Conna. També existeixen evidències posteriors d'altres representacions musicals i teatrals, com el cuplet que va protagonitzar l'actriu Matilde Xatart i Solà el 22 de juny de 1927 al Teatre Novedades —basades en la figura de la Monyos mentre estava en vida.", "response": "la Font d'en Conna", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7652974056546612", "instruction": "A quin camp va sobreviure Isidro Planas Riera?", "context": "Com a la gran majoria de pobles i ciutats catalanes, molts castellarencs lluiten a la guerra civil espanyola, i altres segueixen lluitant després a la Segona Guerra Mundial. Els arxius d'història deixen informació de casos com el de Francesc Valls i Llinares, que lluita al bàndol republicà i amb l'exèrcit francès i sobreviu al camp de concentració de Gusen; Ramon Puigdelloses Sastre mort al camp de Gusen; Francesc Comellas i Llinares, també empresonat a Mauthausen. i Isidro Planas Riera que lluita al bàndol republicà i amb l'exèrcit francès i sobreviu al camp de concentració de Konigsberg.", "response": "Konigsberg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7589354176015706", "instruction": "Quin dia va oferir els ports de Palma i de Maó el govern espanyol?", "context": "Més per Menorca ha lamentat en un comunicat que el govern espanyol no hagués ofert abans els ports de Palma i de Maó perquè hi desembarquin els migrants a bord de l'Open Arms. El govern espanyol va oferir-ho ahir, disset dies després que el vaixell demanés un port segur, i rectificant l'oferta prèvia de desembarcar a Algesires (Andalusia), que l'ONG havia refusat perquè és massa lluny. Més per Menorca ha assenyalat que, més enllà de qualsevol consideració sobre política migratòria, 's'imposa una norma humanitària bàsica que és rescatar i protegir a les persones que corren perill de perdre la vida al mar'. La formació ha criticat als països, autoritats i formacions polítiques que ignoren aquesta 'norma ètica bàsica' i se cenyeixen a arguments relacionats amb les màfies del tràfic de persones o a les quotes d'acolliment per països. El diputat al parlament de Més per Menorca, Josep Castells, ha recordat que, quan hi ha el perill que morin persones en el mar, 'només hi ha una consideració, i és salvar vides'. Castells ha agraït el gest del govern espanyol, encara que arribi 'massa tard' i ja quan la situació a bord del vaixell és 'desesperant'.", "response": "ahir", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6044522900467512", "instruction": "En quin barri està plaça de l'U d'Octubre?", "context": "Lleida ha inaugurat aquest dissabte al migdia la plaça de l'U d'Octubre, ubicada davant del CAP del barri de Cappont, cruïlla amb els carrers d'Esperança Gonzalez i de Marqués de Leganés. Entre altres, a l'acte hi ha participat el paer Miquel Pueyo i el primer tinent batlle, Toni Postius, acompanyats de la majoria de regidors al govern d'ERC i JxCat. També hi han assistit representants de diverses entitats de la ciutat, a excepció de l'Associació de Veïns de Cappont, que ha denunciat que la Paeria no els ha convidat. Ha estat una jornada festiva i reivindicativa que ha comptat amb les actuacions de la Colla gegantera de la ciutat i els Cantaires de Ponent. La plaça de davant del CAP de Cappont ha estat batejada amb el nom de l'U d'Octubre en record als lleidatans i lleidatanes que el dia 1 d'octubre de 2017 van participar en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Així ho indiquen les dues plaques que ja llueixen a la plaça i que s'han instal·lat a la façana de CAP a una altura elevada per evitar actes vandàlics.", "response": "Cappont", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8667403168961518", "instruction": "En quin estat es troba La Gioconda espanyola?", "context": "La neteja de La Gioconda espanyola la va mostrar més lluminosa i brillant que la del Louvre, ja que el seu estat de conservació és molt millor que el de l'original. La dama de la versió conservada a París, de fet, sembla d'una edat més gran que la que tenia (una mica més de vint anys), cosa que s'explica pels pigments enfosquits, els vernissos groguejats i el clivellatge de la pintura, encara que es descarta una neteja del quadre en un futur pròxim pels riscs que implicaria a causa de la seva fragilitat. Segons els experts, aquest quadre bessó permetrà desxifrar alguns dels misteris que envolten l'original.", "response": "molt millor que el de l'original", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15142379478854484", "instruction": "Quin llenguatge inclou l'articulat del nou conveni?", "context": "La planta de Ford Almussafes signa avui el XVII Conveni Col·lectiu que recull el compromís d'actualitzar els plans de desenvolupament de carrera dels empleats de la factoria, que deixarà de produir des d'aquest divendres fins al 29 d'abril en el cas dels motors i fins al 6 de maig en la fabricació. L'articulat del conveni ha estat actualitzat i recull llenguatge inclusiu, segons informen fonts de la secció sindical de la UGT Ford. La fàbrica començarà les vacances de Setmana Santa aquest divendres i tornarà el dia 29 en el cas dels treballadors de motors en anul·lar-se quatre dels cinc dies de l'expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) en vigor que hi havia previstos per a finals d'abril i principis de maig. Aquesta setmana els treballadors de fabricació de vehicles sí que estan afectats per l'ERTO, en concret els dies 29 i 30 d'abril i 2 i 3 de maig, per la qual cosa l'activitat es reprendrà el 6 de maig. L'anul·lació de dies d'ERTO per a motors -es manté el del 31 de maig- es deu a l'augment de la demanda dels motors que fabriquen per a Amèrica (per models del Edge, Escape i Continental). La direcció de Ford ha plantejat la necessitat d'avançar les vacances d'estiu a cent onze treballadors d'algunes àrees de Mecanitzats de motors, una possibilitat que UGT veu 'impossible' d'acordar perquè considera que no pot convertir-se en una norma que cada dos mesos 'canviïn els plans de producció', amb el consegüent impacte en les condicions laborals dels empleats.", "response": "inclusiu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19065940038616003", "instruction": "Quin va ser el resultat de la primera prova a Díaz Ayuso?", "context": "La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, té la Covid-19. Segons que explica en un vídeo, la setmana passada es va fer una primera prova que va donar negatiu, però va continuar treballant des de casa, i ahir, després d'un atac de tos, va decidir de repetir-la i ha donat positiu. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut 'Em trobo en total normalitat i en el 80% dels casos, els que tinguem la Covid-19, que serem la majoria, ens trobarem relativament bé. S'han de cuidar les persones més vulnerables. Continuaré treballant aïllada, però al capdavant de dispositiu contra el coronavirus 2019', ha dit. Como di negativo en la prueba del Covid, he estado trabajando sin descanso desde hace semanas y al final… Yo también doy positivo.", "response": "negatiu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10524542180819196", "instruction": "Quin ferrocarril complementa la xarxa viària?", "context": "La xarxa viària es complementa amb el ferrocarril Alcoi-Xàtiva-València. Antigament també tenia enllaços de ferrocarril amb Gandia i amb Villena. En l'actualitat s'està construint la circumval·lació de la ciutat a la A-7.", "response": "Alcoi-Xàtiva-València", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16024378198152878", "instruction": "Quin partit polític va guanyar les eleccions?", "context": "Les primeres eleccions democràtiques es van celebrar el 3 d'abril del 1979 amb les candidatures encapçalades per Maria Gifre i Rodríguez (CiU), Salvador Parés i Vila (PSC) i Maria Asunción Serra Bou (PSUC). El 70% dels ciutadans amb dret a vot van acudir a votar a unes eleccions que guanyaria CiU pel 56% dels vots, seguit pel PSC (31%) i el PSUC (12%). La primera etapa es caracteritzà per les dimissions dels socialistes Montserrat Bosch, Salvador Parés i Lluís Nuell, el convergent Joan Soler, la membre del PSUC Maria Serra, i finalment l'alcaldessa, que va deixar l'alcaldia en mans de Josep Codina. Durant aquests primers anys s'elaborà el planejament urbanístic, es canviaren els noms dels carrers, es començà la zona esportiva, es decidí fer la biblioteca a la Casa de les Vídues i s'impulsaren activitats per a fomentar el català.", "response": "CiU", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7625240869511654", "instruction": "En quin any salpà de Londres El Discovery?", "context": "El Discovery salpà de Londres el 31 de juliol de 1901 en direcció a l'Antàrtida. El grup va passar dos estius a l'Antàrtida, i entre octubre de 1902 i febrer de 1903 Shackleton es va reunir amb Scott i Edward Wilson, cirurgià ajudant i zoòleg de vertebrats, en un viatge cap al sud que es feia amb l'objectiu d'aconseguir la màxima latitud possible. El viatge es desenvolupà sota unes condicions difícils: el menjar va resultar insuficient, els gossos estaven debilitats pel menjar contaminat, i el grup es va veure obligat a deixar els seus pesants trineus. El 31 de desembre de 1902, l'equip arribà al punt més meridional (82° 17 S), però no van poder continuar més cap al sud a causa del terreny, les severes condicions i un principi d'escorbut. Shackleton també va tenir una afecció de cor i pulmó. Amb tot, fou notable que arribessin a 869 km del Pol Sud i 386 km més al sud del que cap humà havia arribat.", "response": "1901", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1882020626823313", "instruction": "De quin color és la part superior del cos?", "context": "Amb un avantbraç de 28,0 a 31,2 mm de llargada, el ratpenat de Racey és una espècie de Pipistrellus petita-mitjana. La part superior del cos és vermellosa i la inferior és de color marró-groc. Té les ales fosques i els peus petits. El penis i l'os penià dels mascles són llargs, igual que en P. endoi, P. abramus i P. paterculus. El rostre és menys pla que en espècies properes i els arcs superciliars sobresurten. La quarta premolar superior no toca la canina superior, mentre que la segona premolar inferior està ben desenvolupada.", "response": "vermellosa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49784448919666746", "instruction": "Quin any va escriure Rossini La cambiale di matrimonio?", "context": "Rossini va fer els primers passos importants per l'òpera en un petit teatre, el San Moisè de Venècia, per al qual va escriure de 1810 a 1813 cinc farses: La cambiale di matrimonio (1810), L'inganno felice (1812), La scala di seta (1812), L'occasione fa il ladro (1812) i Il signor Bruschino (1813). Aquests tipus de peces curtes eren populars a Venècia a finals del segle XVIII i principis del XIX. Les peces eren íntimes, amb un elenc de cinc a vuit cantants, sempre incloent una parella d'amants, aquí Sofia i Florville, almenys dues parts còmiques, aquí Bruschino pare, Gaudenzio i Filiberto, i un o dos papers menors, aquí Marianna, Bruschino fill i un policia. L'estil exigia molta comèdia visual improvisada pels intèrprets, i sovint un \"tic\" lingüístic compulsiu. Aquí, Bruschino fill sovint repeteix la frase Oh, és tan càlid!. Les farses de Rossini tenen també un significatiu element sentimental. En general, s'ha descrit com una comèdia musical vivaç i ràpida, amb una partitura graciosa que revela rastres encara de Cimarosa i fins i tot de Mozart.", "response": "1810", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7516844480199314", "instruction": "Amb quin grau va entrar Milner-Barry al Tresor de sa Majestat?", "context": "Milner-Barry va entrar al Tresor de sa Majestat el 1945 amb el grau de Principal. El 1947, es va casar amb Thelma Tennant Wells, amb qui va tenir un fill i dues filles. El mateix any, va ser promocionat a Ajudant de secretari, i a Subsecretari el 1954. A banda d'una temporada al Ministeri de Salut en el període 1958 - 1960, es va mantenir al Tresor fins a 1966, quan, a l'edat de 60 anys, havia arribat a l'edat de jubilació normal per als funcionaris. Va ser persuadit de seguir com a funcionari cerimonial administrant el Sistema d'Honors Britànic. En aquest paper, va concedir el títol de cavaller a P. G. Wodehouse i Noel Coward. Milner-Barry finalment es retirà el 1977. Se li va concedir l'Orde de l'Imperi Britànic el 1946 per la seva tasca durant la Segona Guerra Mundial, l'Orde del Bany el 1962 i el Reial Orde Victorià el el 1977.", "response": "amb el grau de Principal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4795730955329568", "instruction": "De quin color és la túnica que du l'escultura?", "context": "El que s'ha dit sobre els busts d'Ecce Homo es pot aplicar amb les doloroses, que estan realitzades amb els mateixos tipus i les mateixes mides. El més habitual és el de mig cos amb els braços complets, com l'escultura guardada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, la del Museu de Belles Arts de Granada, o la de Las Descalzas Reales també de Madrid. Apareix amb una túnica vermella, un mantell blau, amb una mà sobre el pit i l'altra estesa, al rostre amb els ulls mig tancats i la boca entreoberta; té llàgrimes sobre les galtes, amb una expressió d'un dolor contingut; el modelatge és sobri amb la talla dels panys molt fina.", "response": "vermella", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.020042822681836214", "instruction": "De quin ministeri depèn el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària?", "context": "El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) espanyol ha elevat en 230 milions les pèrdues registrades el 2015, després de detectar un error per l'esmentat import en el càlcul de la valoració de la participació en la matriu de Bankia (BFA). Els números vermells de l'organisme públic augmenten així fins a 1.523 milions el 2015, respecte dels 1.293 anunciats el passat 22 de juny. Així ho ha comunicat el FROB en la seva web en una nota als seus comptes anuals del 2015 amb data del 3 d'agost. L'organisme dependent del Ministeri d'Economia espanyol ha informat en un primer moment que les pèrdues s'explicaven davant del deteriorament de la valoració de les participacions a BFA, Sareb i BMN. En concret, les disminucions de valor de les participacions en el capital de BFA i BMN suposaven un impacte negatiu total en els comptes del FROB de 907 milions d'euros, dels quals 763 milions corresponien a BFA i 144 milions a BMN. Ara, l'organisme ha elevat a 993 milions el deteriorament de la participació en la matriu de Bankia.", "response": "d'Economia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5992757668765035", "instruction": "Quin moviment sorgí el 1913?", "context": "L'expressionisme destacà per la gran quantitat d'agrupacions artístiques que sorgiren en el seu si, així com per la multitud d'exposicions efectuades en tot el territori alemany entre els anys 1910 i 1920: el 1911 es fundà a Berlín la Nova Secessió, escissió de la Secessió berlinesa fundada el 1898 i que presidia Max Liebermann. El seu primer president fou Max Pechstein, i incloïa Emil Nolde i Christian Rohlfs. Més tard, el 1913, sorgí la Lliure Secessió, moviment efímer que fou eclipsat pel Herbstsalon (Saló de Tardor) de 1913, promogut per Herwarth Walden, on al costat dels principals expressionistes alemanys exposaren diversos artistes cubistes i futuristes, i hi destacaren Chagall, Léger, Delaunay, Mondrian, Archipenko, Hans Arp, Max Ernst, etc. Tot i això, malgrat la seva qualitat artística, l'exposició fou un fracàs econòmic, per la qual cosa la iniciativa no es tornà a repetir.", "response": "la Lliure Secessió", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15310746774296335", "instruction": "Quin és el segle de la raó?", "context": "A França el segle xvii representa el «segle de la raó», filòsofs i escriptors com Descartes, Jean Racine, Molière i Malherbe representen una recerca de la racionalització del pensament. A l'escepticisme manierista succeeix un racionalisme d'arrel científica, que assentà les bases de la filosofia moderna. Descartes, a Discurs del mètode (1637), intenta trobar una nova via de raonament, partint de premises clares i començant de zero quan el camí es desvia –com ocorria amb el relativisme manierista–. Parteix del dubte com a mètode filosòfic, del que desprèn l'existència de l'individu: el meu dubte sóc jo dubtant, és a dir, pensant; per tant, «penso, llavors existeixo» (cogito, ergo sum). Per a Descartes l'art està fora del coneixement, pel que és dubtós, obscur. Encara que no elaborà cap teoria estètica, l'obra epistemològica de Descartes i la seva recerca d'un mètode filosòfic seran les bases de l'estètica neoclàssica.[nota 18]", "response": "el segle xvii", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6486879771870344", "instruction": "De quin col·legi fou alumne Tàpies?", "context": "Tàpies fou fill de l'advocat Josep Tàpies i Mestres i de Maria Puig i Guerra, filla d'una família de polítics catalanistes, i nét del llibreter Francesc Puig i Alfonso. Fou alumne del Col·legi Alemany de Barcelona, i de 1939 a 1943 acabà el batxillerat a l'Escola Pia de Balmes. Durant la infància de l'artista, la professió del seu pare i les relacions de la seva família materna amb membres de la vida política catalana propiciaren un ambient liberal. Tàpies sempre remarcà que la confrontació entre l'anticlericalisme del seu pare i el catolicisme ortodox de la seva mare el conduïren a la recerca personal d'una nova espiritualitat, que trobà en les filosofies i religions orientals, principalment el budisme zen.", "response": "del Col·legi Alemany de Barcelona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2492887445048959", "instruction": "Quin augment del pressupost proposa Chacón per a les universitats?", "context": "La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha explicat que proposarà un augment d'uns 120 milions d'euros en el pressupost de 2020 per a les universitats del Principat. En declaracions a TV3, Chacón ha assegurat que els rectors 'tenen tota la raó' de queixar-se del dèficit de finançament del sistema universitari i ha assegurat que el seu departament treballa per incrementar el pressupost. A més, ha dit que caldria incrementar el pressupost en més de 500 milions d'euros els cinc anys vinents 'per apropar-se a la despesa mitjana que estan fent altres països d'Europa'. Els rectors de les vuit universitats públiques catalanes van escenificar ahir al vespre el front comú per reclamar un millor finançament que faci sostenible el model. En concret, reclamen recuperar l'any vinent els 900 milions d'euros de finançament públic d'abans de la crisi i un pla d'inversions de 100 milions d'euros. Davant d'aquesta petició, Chacón ha explicat que el 2017 es van destinar al voltant de 800 milions d'euros i, per tant, amb la seva proposta d'increment de 120 milions d'euros s'assolirien les reclamacions dels rectors.", "response": "d'uns 120 milions d'euros", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19071681020642095", "instruction": "Quin dia estan citats a declarar els investigats?", "context": "El jutjat número 13 de Barcelona ha notificat al director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, el director de TV3, Vicent Sanchis, i la directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barberà, que eren investigats pels preparatius del referèndum. En una providència a les defenses dels acusats, els cita a declarar el 23 de gener, però no especifica per quins delictes els investiga. Fonts coneixedores del cas expliquen a VilaWeb que els dos periodistes podrien ser investigats per haver reproduït als mitjans públics l'anunci del referèndum del primer d'octubre. Anteriorment, alguns directors de mitjans privats ja van ser interrogats per aquest mateix fet, com és el cas de Xevi Xirgo, director del Punt Avui. Aquest és el primer anunci en la investigació d'ençà que va ser assumida per Alejandra Gil. La magistrada es va fer càrrec de la instrucció després de la mort del jutge José Antonio Ramírez Sunyer, qui va començar la investigació dels preparatius del referèndum arran de les polèmiques declaracions de Santiago Vidal.", "response": "23 de gener", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33435735303444536", "instruction": "A quin presentador relacionen amb Villarejo?", "context": "La presentadora del programa 'Más vale tarde' de La Sexta, Mamen Mendizábal, ha perdut els estreps avui al vespre mentre entrevistava la diputada de Junts per Catalunya Míriam Nogueras, en una connexió en directe amb la presó dels Lledoners. Nogueras li ha recordat les informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació sobre la connexió del presentador de 'Al rojo vivo', Antonio García Ferreras, amb l'ex-comissari Villarejo. Mendizábal li deia amb un to ofensiu a Nogueras si 'l'empresonament dels CDR és una bola enorme que s'han inventat el jutge, la Guàrdia Civil… Tot és mentida, o què?' —Nogueras: Mira, Mamen, per començar està sota secret de sumari; i segon, oi que seria injust que jo a vosaltres, a La Sexta, us digués que sou la televisió de les clavegueres de l'estat perquè un col·laborador seu, el senyor Ferreras, segons alguns mitjans de comunicació, es veu i dina amb el senyor Villarejo? Doncs mirem tots la directiva europea 2016/343, que hi ha una cosa que es diu presumpció d'innocència i crec que tots hauríem de ser una mica més responsables quan parlem d'això. —Mendizábal: Jo crec que, vaja, aquí ha tingut una relliscada brutal perquè que unes persones manipulin explosius, que hagin estat detingudes, que hagin posat en perill la seguretat dels ciutadans catalans amb aquesta manipulació d'explosius, no pot ser comparat amb un dinar que fem els periodistes i que no delinquim en absolut per haver-nos reunit amb ningú. —Nogueras: Vostè afirma que aquí hi ha gent que juga amb explosius quan el cas està sota secret de sumari i fa molts dies que sentim això.", "response": "Antonio García Ferreras", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9495828506781953", "instruction": "De quin monestir procedeix l'Urna de Sant Càndid?", "context": "Per a la seva datació s'ha tingut en compte un escut de Jaume el Just, que s'observa als murals i que és anterior a la Pau d'Anagni —24 de juny de 1295—. Una altra dada és la inscripció de 1292, que té l'Urna de Sant Càndid, procedent del monestir de Sant Cugat del Vallès, la qual presenta un disseny semblant al de les pintures de la conquesta de Mallorca, en la forma d'estructurar els grups de personatges així com els arbres arrodonits que destaquen sobre el fons. Per tot això, es daten a les pintures, realitzades en el moment del regnat d'Alfons el Franc, rei que també va ocupar temporalment Mallorca entre 1285 i 1291, a més a més de ser també sota el seu mandat quan es va escriure la Crònica de Bernat Desclot.", "response": "monestir de Sant Cugat del Vallès", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.021800778797090636", "instruction": "Quin partit exclou el pacte de govern del Consell Comarcal del Maresme?", "context": "Diverses entitats de la comarca del Maresme han creat una plataforma, denominada 'Stop 155 Consell Comarcal Maresme', per protestar pel possible pacte de govern en aquesta institució entre el PSC, JxCat, Cs, PP, i que exclou ERC malgrat ser el partit amb més consellers. Al Consell Comarcal del Maresme, ERC disposa un total de dotze consellers comarcals, seguit del PSC amb vuit, JxCat amb sis, Cs amb dos i PP amb un. La CUP en té dos, els mateixos que els comuns. En conseqüència, si es produís un pacte entre ERC i JxCat la suma de consellers comarcals seria de divuit, un més que amb el pacte entre JxCat i els partits que van donar suport a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, i que són PSC, Cs i PP. La plataforma 'Stop 155 Consell Comarcal Maresme', que inclou entitats i persones a títol individual dels trenta municipis de la comarca, ja ha començat una campanya de cartells als municipis i també a les xarxes socials en la que denuncia el que anomena 'pacte de la vergonya' entre JxCat i els partits del 155, i en la que li exigeixen que reverteixi aquest acord i que pacti amb ERC per garantir 'un consell comarcal republicà'. La sessió de constitució del Consell Comarcal del Maresme tindrà lloc el divendres a les 12.00 🔴Plataforma Stop155 al Consell Comarcal del Maresme.", "response": "ERC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.489623530850668", "instruction": "Quin treball havia fet Kasdam?", "context": "La pel·lícula de George Lucas del 1977 Una nova esperança va superar totes les expectatives pel que fa a guanys, va revolucionar la indústria dels efectes especials i va tenir una ressonància inesperada com a fenomen cultural. Lucas esperava ser independent a la indústria de Hollywood finançant-se ell mateix la pel·lícula amb un pressupost de 33 milions de dòlars entre préstecs i els beneficis de la pel·lícula anterior, anant així en contra dels principis de molts productors de Hollywood. Aquesta vegada amb una possessió total de l'empresa Star Wars, Lucas va decidir no dirigir L'Imperi contraataca degut a les seves funcions de productor, incloent la supervisió de l'empresa d'efectes especials Industrial Light & Magic (ILM) i la gestió del finançament. Lucas va oferir el paper de director a Irvin Kershner, un dels seus antics professors de la USC School of Cinematic Arts. Kershner en un principi s'hi va negar, argumentant que la seqüela mai seria tan bona i original com el film original. Va trucar el seu agent, i li va demanar que agafés la feina immediatament. A més a més, Lucas va contractar Lawrence Kasdan i Leigh Brackett perquè escrivissin el guió basant-se en la seva idea original. Brackett va acabar el seu projecte el febrer de 1978, abans de morir de càncer, i Lucas va escriure el segon abans de contractar Kasdan, de qui li va impressionar el seu treball a A la recerca de l'arca perduda.", "response": "A la recerca de l'arca perduda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9693186402178191", "instruction": "Quin tema va cantar Clare Torry?", "context": "En els crèdits de l'àlbum apareix Clare Torry, una cantant de sessió i compositora, habitual als estudis Abbey Road. Prèviament havia treballat en material de música pop i en diversos àlbums de versions, i després de sentir un d'aquests àlbums, Parsons la va convidar a l'estudi per a cantar a «The Great Gig in the Sky». Torry va rebutjar la invitació perquè volia veure Chuck Berry, que tocava a l'Hammersmith Odeon, però va apanyar-se-les per ser-hi el diumenge següent. Els membres de la banda li van explicar el concepte que hi havia darrere de l'àlbum, però van ser incapaços d'explicar-li el que havia de fer exactament. Gilmour estava a càrrec de la sessió, i en unes quantes preses breus, un diumenge a la nit, va improvisar una melodia sense lletra per a acompanyar l'emotiu solo de piano de Richard Wright. Inicialment, Torry se sentia avergonyida per la seva exuberància dins de la cabina d'enregistrament, i va voler disculpar-se davant de la banda, però es trobà després que estaven encantats del resultat. Posteriorment, es van editar les seves preses per a produir la versió que es va usar en la pista. Li van pagar £30 per a la seva col·laboració. El 2004, Torry va demandar EMI i Pink Floyd per regalies de composició, reclamant que va coescriure «The Great Gig in the Sky» al costat del teclista Richard Wright. Els tribunals de justícia del Regne Unit van arribar a la conclusió que Torry tenia raó, encara que l'acord econòmic al qual van arribar mai va arribar a sortir a la llum pública. Totes les edicions posteriors a 2005 de «The Great Gig in the Sky» acrediten la cançó a Wright i Torry.", "response": "The Great Gig in the Sky", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.15267196201058664", "instruction": "De quin color és el cotxe de Louise?", "context": "Tement ser localitzades pels policies, Louise declara: \"per primera vegada, lamento que el meu cotxe sigui verd\". Quan travessen un ramat de vaques, crida: \"No em ratlleu el cotxe!\". El diàleg següent encara il·lustra millor aquest afecte. En la seqüència en què arriben al motel just després de l'homicidi, Thelma demana les claus a la seva amiga:", "response": "verd", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2121074184969728", "instruction": "Quin sindicat es presentarà per primera vegada a eleccions al sector de l'ensenyament?", "context": "La Intersindical-CSC es presentarà per primera vegada a les eleccions al sector de l'ensenyament públic no universitari de Catalunya, segons ha explicat en un comunicat. La Intersindical és el sindicat que ha convocat la vaga del 21-D, viu un cicle de creixement, i explica que ara es presenta en 7 dels 10 Serveis Territorials d'Educació existents (Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Maresme-Vallès Oriental i Vallès Occidental). En total, seran més de 55.000 docents els que podran votar aquesta opció. El sindicat més fort, en aquests moments a ensenyament, és la USTEC. Els docents no universitaris de les escoles catalanes se celebraran el pròxim dia 12 de març i el sindicat afirma que 'es presentarà amb un programa basat en la defensa de l'escola pública, el retorn dels drets retallats els darrers anys als treballadors i treballadores de l'ensenyament, i la defensa dels docents davant dels atacs de l'estat espanyol'. Les eleccions Ensenyament s'insereixen en un cicle electoral sindical que coincidirà de ple amb el judici als presos polítics, amb eleccions el mes de març a la Generalitat, Ensenyament i Salut.", "response": "Intersindical-CSC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7097430501375005", "instruction": "A quin llibre s'explica aquesta història?", "context": "El 1951, va acabar un projecte de quatre anys per dissenyar l'interior, el vidre de les finestres i la decoració de la Capella del Roser del convent dominicà de Vence. Aquest projecte va ser el resultat de l'estreta amistat entre Matisse i la germana Jacques-Marie, una monja que, el 1941, ell havia contractat quan era la seva infermera perquè li fes de model; posteriorment, es va fer monja dominicana. Es van retrobar de nou a Vence i van iniciar la col·laboració. La història està narrada al seu llibre Henri Matisse: La Chapelle de Vence (1992), i al documental del 2003 A Model for Matisse (Una model per a Matisse). Va completar la decoració de l'interior d'aquesta capella amb un crucifix per a l'altar, pràcticament l'última de les seves escultures i la primera que realitzava des del 1932.", "response": "Henri Matisse: La Chapelle de Vence", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9777703058264843", "instruction": "Quin és l'únic diari digital en els primers cinc llocs?", "context": "La primera onada del CEO del 2019 inclou, com és habitual, l'estudi sobre els mitjans de comunicació preferits pels catalans. Concretament, a la pregunta sobre com s'informen els ciutadans sobre política, el resultat pel que fa a les capçaleres és: —La Vanguardia 19,4 —El Periódico 11,4 —VilaWeb 10,6 —Ara 9,7 —El País 8,3 Entre els primers cinc llocs, VilaWeb és l'únic diari digital i es presenta com una alternativa informativa als mitjans que tenen edició en paper. A més, VilaWeb és el principal diari de tendència sobiranista, superant l'Ara. A partir de la cinquena posició se situen el Nacional (amb un 6,4), Eldiario.es (amb un 4,6), el 3/24 (amb un 4,3), Nació Digital (amb un 3,7), El Mundo (amb un 2,9) i el Punt Avui (amb un 2,4). VilaWeb és líder entre els votants dels partits sobiranistes En les diverses taules de l'estudi s'analitzen i s'encreuen tota mena de dades. Entre aquestes, també hi ha l'encreuament entre la intenció de vot i la lectura de mitjans.", "response": "VilaWeb", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2630325142589388", "instruction": "Quin contingut té el llibre Briefve instruction pour prier?", "context": "A la darreria de 1561 és acusat d'haver imprès el llibre Briefve instruction pour prier, de contingut heterodox, però ell ja estava refugiat a París, i havia assegurat el seu negoci de la confiscació mitjançant el recurs tècnic de l'embargament previ, promogut pels seus socis i amics. Al març de 1562 detenen tres treballadors seus, i a continuació se celebra el judici on s'estableix la innocència de Plantin. Tornat a Anvers al setembre de 1563 i malmès pels entrebancs dels anys 1562 i 1563, serà capaç de retornar al negoci gràcies al suport d'un dels seus 'creditors'.", "response": "heterodox", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5463629707224961", "instruction": "Quin nom va proposar Galle?", "context": "Poc després del seu descobriment, Neptú era simplement referit com a \"el planeta exterior a Urà\" o com al \"Planeta de Verrier. El primer suggeriment d'un nom va provenir de Galle, que va proposar Janus. A Anglaterra, Challis va fer servir el nom Oceanus.", "response": "Janus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6655676173788247", "instruction": "Quin percentatge de la població era immigrant el 2005?", "context": "Pel que fa a immigració, si bé des de la fi del segle xix la majoria havia vingut d'altres regions espanyoles, durant el període de la transició a la democràcia va passar a provenir d'altres països, principalment d'Hispanoamèrica i el nord d'Àfrica. Un dels majors becs d'arribada d'immigrants es va produir entre els anys 1960 i 1970, quan van arribar a la ciutat uns 100 000, la majoria procedents d'Andalusia, Extremadura, Múrcia i Galícia. Posteriorment, es va produir un fort increment al pas del segle xx al xxi quan la majoria va ser originària d'Equador, Perú, Marroc, Colòmbia, Argentina i Pakistan. Si el 1995 hi havia a la ciutat gairebé 30 000 estrangers (un 1,9 % de la població), el 2005 hi havia 230 000 (14,6 %).", "response": "14,6 %", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6592931948518927", "instruction": "A quin partit de la Copa del Món va superar en audiència l'episodi?", "context": "L'audiència de l'episodi va ser de 8,22 milions d'espectadors i va ser, exceptuant els partits de la Copa del Món, el segon programa de televisió més vist de la setmana, darrere un episodi de Coronation Street, i el vuitè més vist en general. L'episodi corresponent de Doctor Who Confidential va obtenir una mica més d'un milió d'espectadors, sent el segon programa més vist en un canal no terrestre aquella setmana. L'audiència de l'episodi va ser més alta que el següent partit de la Copa del Món entre Alemanya i Portugal, vist per un milió menys d'espectadors.", "response": "entre Alemanya i Portugal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7889348626705873", "instruction": "Quin any es va fer servir La pedrera com a escenari d'una pel·lícula?", "context": "L'any 1975 Michelangelo Antonioni va fer servir La Pedrera com a escenari de la pel·lícula El reporter amb Jack Nicholson i Maria Schneider. Posteriorment s'hi han rodat Les últimes tardes amb Teresa, de Gonzalo Herralde (1983), Gaudí, de Manuel Huerga (1988), Els mars del sud, de Manuel Esteban (1992). El 2001 també es van filmar algunes escenes de la pel·lícula Gaudi Afternoon, una comèdia de Susan Seidelman. Darrerament s'ha incorporat a la llista una desconeguda pel·lícula \"de culte\" suïssa L'Inconnu de Shandigor dirigida Jean-Louis Roy el 1967.", "response": "1975", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7643014056680376", "instruction": "Quin fet marcà la recuperació de l'autonomia catalana?", "context": "L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen una moció de rebuig a l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola amb l'objectiu que sigui aprovada als consistoris de tot el país. Proposen que es facin plens municipals extraordinaris els dies 23, 24 o 25 d'octubre, abans no s'aprovi el 155 al senat espanyol. La moció vol que es faci visible el rebuig total a l'aplicació de l'article i el ple suport al govern i a les institucions de Catalunya, 'ara amenaçades per aquest acord entre el PP, PSC i Cs per a la suspensió de l'autonomia de Catalunya'. I afegeix: 'Davant d'un problema polític, l'única resposta de l'estat espanyol ha estat només la repressió i en la retallada de drets'. En l'exposició de motius, el text diu: '38 anys després de recuperar l'autonomia catalana amb l'aprovació de l'estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d'anul·lació política.' Considera que l'aplicació d'aquestes mesures liquida, de facto, l'autonomia catalana. Els acords proposats van en la línia d'adherir-se a la nova legalitat catalana.", "response": "l'aprovació de l'estatut", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2729860864820769", "instruction": "De quin gènere era la pel·lícula Vargtimmen?", "context": "El 1966, Bergman reprèn el manuscrit que havia esbossat l'estiu de 1965, Els caníbals, que després d'haver-lo reestructurat, en va néixer la pel·lícula de semiterror Vargtimmen (L'hora del llop). Vargtimmen (1968) és en la línia de Persona, una pel·lícula intimista centrada sobre dos personatges, en aquest cas una dona i un home, aïllats en una illa. El pes és portat sobretot pel personatge masculí, l'artista, del qual el realitzador ens fa veure les fantasmagories i les turpituds. A tal efecte, recorre a seqüències oníriques plàsticament fortes. Les dues pel·lícules següents, Skammen i Passió 1969), són interpretades pels mateixos actors, Liv Ulman i Max Von Sydow.", "response": "semiterror", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7428766373515435", "instruction": "En quin segle es van construir gran quantitat de temples i basíliques cristianes?", "context": "Amb Constantí convertit al cristianisme, els seus líders –papa, bisbes i clergat en general– van ocupar posicions dintre de la societat romana com a portadors de la nova religió de l'estat. Al mateix temps, l'arquitectura cristiana va passar del simple refugi en cases privades a noves formes monumentals inspirades en l'arquitectura romana, amb els canvis necessaris quan els edificis eren aprofitats d'anteriors construccions romanes, per a la seva aplicació a les noves funcions dels cultes de la religió: altar per a la celebració de la missa, nàrtex per als catecúmens, etc. La nova religió necessitava més llocs de culte i cada cop més grans, ja que, dia a dia, n'augmentava el nombre de creients. Malgrat la gran quantitat de temples o basíliques cristianes que es van construir durant el segle IV, pocs n'han subsistit, ja que, durant els segles posteriors molts en van ser destruïts o reformats.", "response": "IV", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2822351395367013", "instruction": "Quin va ser el bressol de l'Art Momoyama?", "context": "Azuchi va ser el bressol de l'Art Momoyama. Curiosament la destrucció que va portar a terme dels grans monestirs va ocasionar el desenvolupament d'una nova tradició en pintura allunyada dels estàndards de la religió. El principal representant d'aquest nou moviment va ser l'escola Kano de Kano Eitoku, que va ser l'encarregada de decorar l'interior dels quarts del tenshu del castell Azuchi, així com el seu fill adoptiu Sanraku.", "response": "Azuchi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4918439889212646", "instruction": "Quin any es va estrenar Fidelio?", "context": "Els primers anys del segle xix, la Revolució Francesa va fer albirar un nou horitzó estètic i va fer aparèixer un gènere operístic amb un nus argumental basat en la lluita contra la injustícia manifesta i la salvació en el darrer moment, amb la consegüent victòria de la veritat i la justícia enfront de la maldat i l'engany. Aquest seria el cas de moltes obres franceses que anaven desembarcant a Viena amb aclaparadora acollida. Primer va ser Lodoïska (1802) de Cherubini, un any més tard Faniska, i en les temporades successives ho van fer les òperes de Dalayrac, Gaveaux, Boieldieu, Isouard, Berton, Spontini (amb La Vestale), Méhul i Lesueur, totes abans de 1805, justament quan Beethoven estrenava la primera versió de Fidelio, iniciada contemporàniament a la Sinfonia Eroica i a les sonates Waldstein i Appasionata.", "response": "1805", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.04007222700264912", "instruction": "De quin estil és la porta de la capella de Santa Maria l'Antiga?", "context": "La porta de la capella de Santa Maria l'Antiga, a La Seu Vella de Lleida, és d'estil plateresc realitzada per Jeroni Xanxo cap a 1562, i està formada per un arc de mig punt entre parells de columnes de fusts estriats. Les columnes s'aixequen sobre plataformes ornamentades, i sustenten un entablament amb un fris decorat i cornisa. Sobre aquesta portada s'obren unes fornícules buides.", "response": "plateresc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7233744061714484", "instruction": "Quin tram es tancà temporalment el 4 d'abril?", "context": "El 4 d'abril es tanca temporalment el tram Urquinaona i Jaume I de la línia 3, l'antic Gran Metro. El 1973 es reobriria el tram tancat, ja condicionat i habilitat per esdevenir la línia 4, amb un perllongament des d'Urquinaona a Gran Vía a Joanic. Un any més tard s'obriria el tram Joanic-Guinardó amb una estació intermèdia, Alfons X.", "response": "el tram Urquinaona i Jaume I de la línia 3", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28193695395862894", "instruction": "De quin període són?", "context": "En la seva descripció de Leptictidium, publicada el 1962, Heinz Tobien inclogué el gènere entre els leptíctids, una família de mamífers insectívors de l'Eocè distribuïts principalment per Nord-amèrica, referint-s'hi com a «les crimeres restes d'un leptíctid trobades a Europa». El 1974, Bernard Sigé creà la subfamília dels pseudorrincocionins per encabir-hi Pseudorhyncocyon cayluxi, una espècie de les fosforites del Carcí. Tanmateix, la taxonomia proposada per Sigé patí canvis importants en els anys següents. El 1985, Gerhard Storch i Adrian Lister elevaren els pseudorrincocionins a la categoria de família, mentre que el 1989 el material assignat a P. cayluxi fou redescrit com a Leptictidium ginsburgi i Leptictidium sigei per Christian Mathis.", "response": "l'Eocè", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2918866765789343", "instruction": "Per quin cantó s'hauria de construir el nou camí d'accés al castell?", "context": "L'objectiu d'aquesta campanya, cenyida a criteris de respecte envers l'estructura original se centrà especialment a aturar la degradació del casal. Bertea emprenia diverses intervencions: construcció d'un nou camí d'accés al castell pel cantó de llevant amb marges de pedra seca, assegurament dels murs inestables, canalitzacions per a aigües pluvials, restauració de sostres (entre els quals els de la gran torre de la cinta murada externa, el de la torre quadrada occidental, el del saló de la capella i el de la torre colomar), restauració de pisos i de marcs de finestres. A finals del segon decenni del segle XX, d'Andrade, malalt, es retira i Seglie esdevé cap de les obres. El 1920, amb tots els sostres i muralles recuperades de la degradació, es dóna per finalitzada la primera fase, condicionada per la manca de fons econòmics disponibles.", "response": "pel cantó de llevant", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3908277067698791", "instruction": "Quin projecte tenia el Ministeri d'Obres Públiques?", "context": "El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny. El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa. A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralització de l'explotació. Posteriorment el Govern d'Espanya va traspassar la infraestructura a la Generalitat de Catalunya el 1978. Mentre va dependre de FEVE, el Ministeri d'Obres Públiques tenia un projecte per reestructurar els serveis i tancar el Martorell-Igualada.", "response": "reestructurar els serveis i tancar el Martorell-Igualada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5682879434881941", "instruction": "Quin any va entrar en funcionament el tram IV?", "context": "L'altra línia la línia 9 divida en dos serveis L9/L10 va iniciar les obres el setembre de 2003 a Badalona amb un cost inicial previst de 1.947 milions d'euros. Es preveia que el tram IV, entre Can Zam, Gorg i la Sagrera (Sagrera-Meridiana en el projecte constructiu), entraria en funcionament el 2004 i la resta de la línia el 2007. El 2004 el pressupost ja pujava a 3.000 milions i l'entrada de funcionament del tram IV passava al 2006.", "response": "2006", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.526988139791207", "instruction": "Quin és l'objectiu de la recollida de plasma de pacients que han superat la Covid-19?", "context": "Grífols ha anunciat avui que ha arribat a un acord amb diverses autoritats dels Estats Units per desenvolupar un tractament per combatre directament el coronavirus 2019. A través d'un comunicat, ha dit que treballarà amb l'Autoritat Estatunidenca d'Investigació Biomèdica Avançada (BARDA), l'Agència del Medicament dels Estats Units (FDA) i més organismes federals per recollir plasma de pacients recuperats de la Covid-19 amb l'objectiu de produir immunoglobulines hiperimmunes al virus. L'acord també contempla el desenvolupament dels estudis pre-clínics i clínics necessaris per a determinar l'eficàcia de la teràpia. 'La companyia posarà a disposició del projecte la xarxa de centres de donació aprovats per l'FDA, examinarà i identificarà els donants i processarà el plasma per produir anticossos hiperimmunes a les instal·lacions especialment dissenyades i aïllades per a malalties infecciones als Estats Units', ha dit Grífols. A més a més, la multinacional treballa en un assaig clínic a l'estat espanyol amb plasma inactivat per blau de metilè de pacients curats del coronavirus 19. També treballa per desenvolupar un mètode de diagnòstic basat en tecnologia pròpia per a detectar el virus de forma més acurada que els mètodes actuals.", "response": "produir immunoglobulines hiperimmunes al virus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4955972126920051", "instruction": "Fins quin rang objectiu disminuirà el tipus d'interès?", "context": "El Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha decidit rebaixar els tipus d'interès en un quart de punt percentual, fins a un rang objectiu d'entre el 2% i el 2,25%, complint així les expectatives del mercat. Es tracta de la primera baixada del preu dels diners d'ençà de finals del 2008, quan el llavors president de la Fed, Ben Bernanke, va baixar de forma efectiva els tipus fins al 0%. La Fed ha justificat la seva decisió en les 'implicacions' dels desenvolupaments globals per als pronòstics econòmics, així com en les 'febles' pressions inflacionistes, que han allunyat l'augment dels preus de l'objectiu del 2%. La rebaixa de tipus 'dóna suport a la visió del FOMC que l'expansió sostinguda de l'activitat econòmica, unes fortes condicions del mercat laboral i la inflació propera al 2% són els resultats més possibles, però que les incerteses sobre aquest pronòstic romanen', ha subratllat l'institut emissor. De cara al futur, l'organisme ha insistit que prendrà les seves decisions basant-se en les noves dades econòmiques que rebi amb l'objectiu de 'sostenir l'expansió', pel que no ha prefixat un camí a seguir ni ha anticipat una nova retallada abans que acabi l'any. La decisió de rebaixar els tipus ha estat aprovada per vuit vots a favor, incloent-hi al president de la Fed, Jerome Powell, i tot i els vots en contra de la presidenta del Banc de la Fed de Kansas, Esther George, i el president del Banc de la Fed de Boston, Eric Rosengren, que han votat a favor de mantenir sense canvis els tipus d'interès.", "response": "en un quart de punt percentual", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9107060250102008", "instruction": "Quin va ser el municipi més afectat?", "context": "Les tempestes acompanyades de pedra que van descarregar de forma irregular divendres al vespre a les terres de Ponent ha malmès 5.765 hectàrees de cultius, principalment de fruita de pinyol. Segons dades recollides pel Departament d'Agricultura, el municipi més afectat és Alcarràs (Segrià) amb 1.620 hectàrees d'aquesta fruita que han percebut danys situats entre el 60 i el 100%. Ara, la pedra ha registrat danys a un total de 13 municipis del Segrià, la Noguera i les Garrigues i també ha perjudicat cultius de fruita de llavor i cereal. Els pagesos han començat a rebre avui la visita dels pèrits que han d'avaluar les pèrdues per poder tramitar el cobrament de l'assegurança agrícola. En alguns punts de la zona del camí de Vallmanya, a Alcarràs, i també a Gimenells i el Pla de la Font s'ha perdut la totalitat de la collita. La pedra que va caure divendres al vespre ho va fer de forma irregular, molt barrejada amb aigua però en alguns punts amb mides que arribaven a la d'una moneda d'un euro.", "response": "Alcarràs", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9767572375546829", "instruction": "Quin inconvenient presenta la discriminació del preu segons l'elasticitat de la demanda?", "context": "Aquesta és la discriminació més comuna. El monopolista sap que hi ha diferents disposicions a pagar i les pot identificar encara que no individualment. El monopolista cobra preus diferents pel mateix bé en diferents mercats o grups de gent (nois/noies, joves/adults, etc.), però cada consumidor paga el mateix preu per totes les unitats. (Un exemple clar, seria que el monopolista sap que a la gent li agrada anar al cine, però a la gent jove i vella els hi costa decidir-se pel cine, ja sigui perquè prefereixen sortir de festa (joves) o prefereixen quedar-se a casa perquè són més sedentaris. El monopolista discriminarà de tal manera que cobrarà un preu alt als a adults, mentre que als joves i a la gent gran els hi posarà un preu més baix). El monopolista divideix els consumidors en un nombre petit de grups amb diferent elasticitat. El benefici augmenta perquè es carrega un preu diferent segons l'elasticitat de la demanda. Un dels inconvenients d'aquesta discriminació és que es necessita un criteri que permeti al monopolista separar per elasticitat.", "response": "que es necessita un criteri que permeti al monopolista separar per elasticitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20446124157895473", "instruction": "Quin canceller alemany va rebre Golda?", "context": "La resposta arribà des d'Egipte tres dies després de boca del president d'Egipte Nasser: \"No hi ha veu que superi els sons de la guerra i no ha d'haver-hi cap veu així. Tampoc hi ha una crida més sagrada que la crida a la guerra.\" El 1969 i principis del 1970, Meir es reuní amb molts líders mundials per promoure la pau al Pròxim Orient, entre els quals es trobaven Richard Nixon i el papa Pau VI. El 1973 Golda va rebre la històrica visita a Israel del canceller de l'Alemanya Federal, Willy Brandt.", "response": "Willy Brandt", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6911427435558394", "instruction": "Quin any la van desmuntar?", "context": "El 1784 es va construir la font de Neptú (o font de la Duana), obra de Joan Enrich promoguda pel comte de l'Asalto, situada al costat de la Duana, a la ubicació de l'actual Estació de França. Representava al déu Neptú dempeus sobre uns dofins i un pedestal amb baixos relleus, enmig d'una tassa d'aigua. L'estàtua va ser destruïda en la revolta popular de la Camància (1843) i substituïda per una còpia efectuada per un picapedrer, fins que el 1877 la font va ser desmuntada; tan sols se'n va conservar el baix relleu del pedestal, que es troba al Museu d'Història de Barcelona.", "response": "1877", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09570362037589664", "instruction": "Quin nomenament va elogiar Robles?", "context": "La ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, va elogiar el nomenament polèmic d'Andrés Betancor com a membre de la Junta Electoral espanyola (JEC), a proposta de Ciutadans, i que rebé un sou del partit durant la seva etapa a la JEC. Robles, que aleshores era portaveu del PSOE, va elogiar les prestacions de Betancor com a catedràtic de dret administratiu: 'És una garantia precisament per al funcionament de la Junta Electoral Central, i molt més en aquests moments tan complicats, tan difícils en què aquella junta tindrà un paper molt rellevant', deia. Els elogis de Robles a Betancor a la comissió consultiva de nomenaments van quedar recollides al diari de sessions del congrés espanyol el 26 d'octubre del 2017, el dia abans de la declaració d'independència al Parlament de Catalunya. La JEC, a les eleccions del 21-D, les convocatòries electorals d'enguany i en les qüestions relatives als drets polítics del president de la Generalitat, Quim Torra, i l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, i de participació dels presos polítics que han estat candidats ha tingut un paper intervencionista, a més de mostrar un excés de zel en totes les qüestions relatives al procés. Betancor, en el seu torn de rèplica, agraïa les paraules de Robles i dels altres diputats que van intervenir, que majoritàriament també van destacar la seva trajectòria acadèmica. El vice-president primer de la cambra, Josep Costa, ha revelat a Twitter els elogis de Robles a Betancor i ha afirmat que tot plegat era una 'operació d'estat'.", "response": "d'Andrés Betancor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9594497324940984", "instruction": "Amb quin pseudònim escrivia Evelyn Beatrice Hall?", "context": "Aquesta frase que li és sovint atribuïda, és apòcrifa. No apareix en cap part de la seva obra publicada, tot i que certs comentaristes (Norbert Guterman, A Book of French Quotations, 1963) afirmen que aquesta cita està extreta d'una carta del 6 de febrer del 1770 a un abat, Le Riche, en què Voltaire escriuria: «Senyor abat, detesto allò que escriu, però donaré la meva vida perquè pugui continuar escrivint». De fet, aquesta carta existeix, però la frase no hi figura, ni tan sols la idea. Realment apareix per primera vegada el 1906 en The Friends of Voltaire (Els amics de Voltaire), llibre anglès d'Evelyn Beatrice Hall, escriptora amb el pseudònim de S. G. Tallentyre.", "response": "S. G. Tallentyre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1645993087873604", "instruction": "Quin any van conquerir els otomans Aden?", "context": "Solimà va iniciar diverses campanyes navals contra els portuguesos a l'Oceà Índic, en un intent d'eliminar-los i restablir el comerç amb l'Índia. Els otomans van aconseguir conquerir Aden (a l'actual Iemen) el 1538, amb la finalitat de proporcionar una base per a les incursions otomanes contra les possessions portugueses a la costa occidental de les actuals Pakistan i l'Índia. Els otomans van patir una important derrota el setembre de 1538 durant el setge de Diu, fet que els va portar a retirar-se de nou a Aden, ciutat que van fortificar, amb 100 peces d'artilleria. Des d'aquesta fortificació, Süleyman Paixà va aconseguir prendre el control de tot el territori del Iemen, conquerint també la ciutat de Sanà. No obstant això una revolta d'Aden en connivència amb els portuguesos, va permetre a aquests prendre de nou el control de la ciutat fins a la seva reconquesta el 1548 per part de Piri Reis. Finalment el mateix Piri Reis va comandar una flota que es va dirigir cap a l'Oceà Índic, aconseguint la captura de la ciutat de Muscat el 1552. Solimà va aconseguir disputar el control de les rutes comercials de l'Índia i mantenir un important nivell de comerç amb l'Imperi Mogol al llarg del segle xvi.", "response": "1538", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49571595229631926", "instruction": "A quin hora començarà la vaga general?", "context": "La direcció de Catalunya en Comú ha convocat a última hora els militants a assistir a la manifestació de la vaga general, a les cinc de la tarda als Jardinets de Gràcia. Després d'haver descartat d'encapçalar les mobilitzacions contra la sentència, els comuns s'han adherit finalment a la manifestació. Han enviat un correu electrònic als militants en què fan una crida a concentrar-se davant la seu de Catalunya en Comú al carrer de la Marina a les 16.30 i, des d'allà, dirigir-se cap a la manifestació.", "response": "a les cinc de la tarda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03047001527374038", "instruction": "En quin percentatge de pacients es donen reaccions adverses a la penicil·lina?", "context": "S'han descrit diversos tipus de reaccions, algunes d'elles fatals, en persones a les quals es va administrar penicil·lina. La penicil·lina i els seus derivats són les causes més freqüents de reaccions dependents de la immunoglobulina E (IgE), tot i que també poden produir immunoglobulines G i M. Les reaccions adverses a la penicil·lina ocorren en ≤ 1% dels pacients que prenen l'antibiòtic. Encara que l'al·lèrgia a la penicil·lina és la forma més freqüent d'al·lèrgia reportada en medicina, menys del 20% de les persones que creuen ser al·lèrgiques veritablement ho són. Entre les reaccions adverses més comunes estan:", "response": "en ≤ 1%", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19886106796321057", "instruction": "Quin tan per cent d'infermers hi ha a l'ICS?", "context": "Un total d'11.216 persones són cridades avui a les proves per a les oposicions a 3.301 places d'infermeria de l'Institut Català de la Salut (ICS). Coincidint amb el Dia Internacional de la Infermeria, més de 7.000 aspirants fan les proves a Barcelona, més de 1.000 a Tarragona i Girona i gairebé un miler a Lleida. Les dones embarassades o que alleten han pogut entrar primer i tenir aules específiques per a elles, i fins i tot tres dones han fet els exàmens a l'hospital perquè tot just han acabat de parir. Actualment a l'ICS hi treballen unes 43.000 persones, 12.750 de les quals són infermers o infermeres, amb una proporció d'un 88% de dones i un 12% d'homes, tot i que aquests representen més del 20% dels càrrecs directius de la professió, cosa que el Departament de Salut vol intentar evitar. La mitjana d'edat és de 43 anys. El 59% treballen en hospitals, i el 41% a l'atenció primària.", "response": "12%", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10624178121441463", "instruction": "Fins quin any es va estendre la missió per estudiar un període d'estacions de Saturn sencer?", "context": "Del 2004 al 2 de novembre del 2009, la sonda va descobrir i confirmar 8 nous satèl·lits. La seva missió principal va acabar el 2008 quan la sonda havia completat 74 òrbites al voltant del planeta. La missió del planeta es va estendre fins al setembre del 2010 i de nou fins al 2017, per estudiar un període d'estacions de Saturn sencer.", "response": "2017", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6043749472897879", "instruction": "En quin marc s'ha celebrat l'acte 'Insularitat mediterrània: reptes i futur'?", "context": "Les regions insulars de les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo han signat una declaració per a reivindicar el fet insular davant la Unió Europea. En concret, han exigit mesures per a pal·liar els efectes que origina el fet de ser territoris de doble perifèria a Europa: la insular i la que motiva el fet de ser a la conca mediterrània. En aquest acte polític conjunt a Brussel·les, que ha impulsat la presidenta Francina Armengol, és la primera vegada que es tracta sobre la insularitat mediterrània. Aquest concepte fa referència a una situació específica de territoris amb problemes de connexió en el continent, dificultats logístiques derivades d'aquesta circumstància, objectius comuns, com ara garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d'un territori fràgil i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d'Europa. L'objectiu és enfortir la unió d'aquests territoris perquè es puguin establir nous criteris de cohesió territorials a partir del 2020, quan s'obre un nou panorama polític i normatiu. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha intervingut a l'acte 'Insularitat mediterrània: reptes i futur', que s'ha fet dins la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, en la qual s'han exposat les línies fonamentals d'aquesta declaració.", "response": "dins la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6380038969776016", "instruction": "Quin any va morir Van der Weyden?", "context": "Encara que Van der Weyden no va posar títol al treball, i el nom de la model no consta en cap dels inventaris, l'estil del seu vestit s'ha fet servir per situar el quadre en una època tardana dins la carrera de Van der Weyden. La datació aproximada de 1460 es basa en el vestit d'última moda i en la posició cronològica del treball dins l'evolució de l'estil de Van der Weyden. Tanmateix, és possible que s'executés fins i tot més tard, tenint present que Van der Weyden va morir el 1464.", "response": "1464", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7547837864731242", "instruction": "Quin nom de japonès se li va concedir al prussià Edward Schnell?", "context": "Durant la guerra Boshin (1868-1869), els soldats francesos van sumar forces amb el Shogunat Tokugawa contra els daimyos del sud favorables a la restauració de l'emperador Meiji. Queda constància que l'oficial de la marina francesa Eugène Collache va lluitar amb vestimenta japonesa. Al prussià Edward Schnell també se li va concedir el nom de japonès Hiramatsu Buhei (平松武兵卫), que va governar la gent del daimyo en nom de Matsudaira Katamori (松平). A Hiramatsu (Schnell) se li va donar el dret de portar espases, una residència en el castell de la ciutat de Wakamatsu i una esposa japonesa.", "response": "Hiramatsu Buhei", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.766200313923398", "instruction": "Quin volàtil hi predomina?", "context": "Les kimberlites del grup I són roques potàssiques ultrabàsiques riques en volàtils (predominantment CO2) que presenten una textura inequigranular com a resultat de la presència de macrocristalls d'entre 0,5 i 10 mm (generalment) i, en alguns casos, megacristalls d'entre 1 i 20 cm, que es troben dins d'una matriu fina. Els macrocristalls i megacristalls (alguns d'ells també xenocristalls) inclouen cristalls anhèdrics d'olivina, ilmenita magnèsica, pirop, diòpsid (en alguns casos subcàlcic), flogopita, enstatita i cromita pobra en titani. Els cristalls d'olivina són constituents característics i dominants en totes les kimberlites fraccionades. La matriu conté una segona generació d'olivina primària euhèdrica o subhèdrica que es troba juntament amb un o més dels següents minerals: monticel·lita, flogopita, espinel·la (solució sòlida entre la ulvoespinel·la magnèsica i la ulvoespinel·la magnesio-cròmica), apatita, carbonats i serpentina. Moltes kimberlites presenten mica poiquilítica formada en un últim estadi; aquestes miques pertanyen a la sèrie entre la flogopita bàrica i la kinoshitalita. Els sulfurs de níquel i el rútil són minerals accessoris freqüents; així com també és freqüent el reemplaçament de l'olivina, la flogopita, la monticel·lita i l'apatita primerenques per serpentina i calcita.", "response": "CO2", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5667467563693004", "instruction": "Quin any es va unificar el regne de Silla amb els altres regnes de la Península de Corea?", "context": "L'ús del jade, la jadeïta i altres minerals i roques de coloració verda és una tradició ancestral a Península de Corea. Sovint se sol delimitar la fabricació rellevant d'objectes de jade entre els anys 850 aC i 668 dC. A Corea, el jade se sol trobar en antigues cerimònies funeràries, sobretot en objectes tubulars en forma de coma. Aquests objectes sovint presentaven quantitats rellevants de microclina i jaspi entre d'altres; i són típics de mitjans del període de la ceràmica Mumun (850–550 aC). Les formes tubulars abans esmentades es poden observar en algunes corones d'or com ara les del regne de Silla (300/400–668 dC) o en els enterraments de l'elit dels Tres regnes de Corea. Després que el regne de Silla s'unifiqués amb els altres regnes de la Península de Corea l'any 668, la popularitat dels rituals relacionats amb el budisme va disminuir, i com a conseqüència va disminuir l'ús del jade en els rituals funeraris.", "response": "668", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5567012546096753", "instruction": "Quin institut va construir Domènech a Reus?", "context": "Abans de finalitzar el segle xix, en plena maduresa del modernisme, Domènech va construir a Reus l'Institut Pere Mata (1897-1919). És un exemple de l'arquitectura al servei de les persones, sense descuidar l'estètica. Iniciat amb el suport de Pau Font de Rubinat, va significar la presentació d'un model avançat de prestació mèdica, en un moment d'incipient sensibilitat per una visió social de la salut. Format per pavellons aïllats, desenvolupats a partir d'una ordenació urbana, on totes les possibilitats d'atenció al malalt estaven contemplades, Domènech disposa un llenguatge ornamental on la natura, endinsant-se per les estances mitjançant models de vitralls, ceràmiques i mosaics, s'instrumenta com un element benefactor de l'ànima. Uns anys més tard, utilitzarà el coneixement d'aquesta obra per al disseny, mèdicament innovador, de l'Hospital de Sant Pau.", "response": "l'Institut Pere Mata", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2792489241052637", "instruction": "De quin tipus de família diu que és Fígaro?", "context": "El jutge don Curzio exigeix a Fígaro que pagui una gran suma de diners a Marcellina per indemnitzar-la de l'incompliment del contracte de matrimoni, però com aquest no en té, l'obliga doncs a casar-s'hi. Fígaro s'excusa dient que ell és de família noble i que, per aquest motiu, no pot casar-se sense una autorització dels seus pares, que no coneix perquè uns bandolers el van robar quan era un infant. Com a prova d'aquesta noblesa, mostra un senyal en el braç dret. Llavors, Marcellina diu que Fígaro és son fill, que va desaparèixer acabat de néixer, i que Bartolo n'és el pare, de manera que ja no pot casar-se amb ella.", "response": "noble", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.37142406702924335", "instruction": "Quin any va obtenir la primera victòria en un torneig internacional?", "context": "Essent adolescent, Kaspàrov va empatar dues vegades a la primera plaça en el Campionat d'escacs de l'URSS, el 1980-81 i 1981-82. La seva primera victòria en un torneig internacional d'elit va ser a Bugojno 1982. Va aconseguir una plaça pel torneig Interzonal de Moscou de 1982, el qual va guanyar, classificant-se per al Torneig de Candidats. Als 19 anys, va ser el Candidat més jove des de Bobby Fischer, que tenia 15 anys quan es va classificar el 1958. A la llista d'Elo de gener de 1983, ja era el segon jugador en la classificació mundial, només per darrere del campió mundial Anatoli Kàrpov.", "response": "1982", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4366109564782332", "instruction": "De quin tribunal forma part el Tribunal General de la Unió Europea?", "context": "Els serveis jurídics del Parlament Europeu han donat per acabat el mandat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat. Accepten així la decisió del Tribunal Suprem espanyol després la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que li era favorable. L'eurocambra fa marxa enrere després d'haver-lo reconegut com a eurodiputat i haver instat Espanya a acatar la sentència del Tribunal de Luxemburg, assegurant que no tenen cap més opció que acceptar la decisió del Suprem. 'Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Parlament Europeu està obligat a prendre nota sense dilació de les decisions que amb caràcter definitiu prenguin les autoritats judicials competents dels estats membres', diu l'eurocambra en un breu comunicat. Aquesta jurisprudència es refereix a una sentència de l'any 2005 en el cas de Jean Marie Le Pen contra el Parlament Europeu. Poc després, la defensa de Junqueras ha anunciat que presentaria un recurs al Tribunal General de la Unió Europea –que forma part del Tribunal de Luxemburg– contra la decisió del Parlament Europeu.", "response": "del Tribunal de Luxemburg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7571832859491915", "instruction": "En quin vehicle circulaven els delinqüents?", "context": "El vice-cònsol rus a Rio de Janeiro, César Feres Braga, ha matat avui un assaltant que intentava atracar-lo en una de les principals vies de la Barra da Tijuca, a l'oest de la capital. Segons ha informat la Divisió d'Homicidis de la ciutat al diari 'O Globo', el vice-cònsol, un advocat brasiler de 60 anys, ha reaccionat a un intent d'atracament robant l'arma del lladre amb un moviment de jujutsu –una art marcial japonès– i l'ha matat en una zona prop dels principals recintes esportius i de les residències dels atletes. Els delinqüents, que anaven en moto, han aprofitat un embús per trencar una de les finestres del cotxe de Braga, qui anava acompanyat de la seva dona i filla. Aquest ha reaccionat matant un dels atacants a l'acte, mentre que el còmplice fugia.", "response": "moto", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7695719313953264", "instruction": "En quin bàndol es va posar Pablo Picasso?", "context": "Els intel·lectuals espanyols de la generació del 98 es van sentir incòmodes amb els dos bàndols. Per exemple Unamuno, partidari inicial de la insurrecció militar, va acabar tenint un dur enfrontament amb el general José Millán-Astray. En canvi els més joves de l'avantguarda literària i artística es van posar al servei de la República. Va ser el cas del pintor Pablo Picasso, l'escriptor Max Aub Mohrenwitz o els poetes Miguel Hernández i Rafael Alberti. Tanmateix, una part considerable de la intel·lectualitat relacionada amb la generació del 27 es va identificar amb el bàndol de Franco, en especial amb la Falange Española juvenil i revolucionària, que va ser l'única que va proporcionar a aquest bàndol una imatge aparent de modernitat.", "response": "al servei de la República", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5329947168439017", "instruction": "Quin altre invent va ser essencial per la invenció de la televisió?", "context": "La invenció de la televisió és bastant recent comparat amb la humanitat, ja que es va crear al segle xx, el qual va ser creada per l'inventor John Logie Baird. Però si mirem des d'un punt de vista més general, la televisió no podria haver estat inventada si no hi hagués diversos invents abans que aquest. L'invent que va donar el primer pas a la invenció de la televisió es remunta fins a Galileo Galilei, ja que el telescopi fou essencial per la invenció de la televisió. Un altre invent important per a la invenció de la televisió fou disc Nipkow. I l'invent clau fou l'iconoscopi. Dit així potser el funcionament de la televisió sembla molt més simple del que sembla, però en realitat des de la gravació fins a arribar a la pantalla del televisor, és un difícil i llarg progrés. El televisor fou un dels aparells imprescindibles per a la llar domèstica i encara ho segueix sent. I és des de només l'any 1930 que va entrar al mercat. Actualment quasi totes les llars tenen una. Des de la seva creació, el món de la informació ha evolucionant increïblement, fins a arribar a un punt en la qual pots arribar a saber qualsevol cosa rellevant que passi a l'altre punt del planeta. Encara l'evolució de les TIC, hi ha moltes llars que segueixen preferint la TV a utilitzar Internet o altre mètode d'obtenció d'informació. La televisió tècnicament no ha evolucionat res en el seu funcionament com a aparell electrònic, ja que el seu mètode de transmissió d'imatges en moviment, però en canvi els seus components han anant evolucionant sense parar, des d'un televisor amb pantalla petita i sense color, fins a un televisor de plasma gegant amb color i imatges en HD.", "response": "telescopi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9091365170022137", "instruction": "Quin campament ha estat bombardejat?", "context": "Almenys 785 familiars de membres estrangers afiliats a l'organització gihadista Estat Islàmic han fugit avui del camp d'Ain Issa, al nord-est de Síria i sota vigilància de les forces kurdes, afeblides per la campanya militar que Turquia ha llançat contra elles aquesta setmana amb la invasió del Kurdistan Occidental. Les forces de seguretat kurdes no tenen suficients guàrdies per custodiar el campament d'Ain Issa, que allotja famílies de gihadistes de l'Estat Islàmic, ha avisat un portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes. El sistema de guàrdies del camp s'ha afeblit des de l'inici de l'ofensiva turca al nord-est de Síria perquè alguns dels guàrdies han estat traslladats al front per a combatre contra els rebels recolzats per Turquia. A més, el mateix camp ha estat objecte de bombardejos per part d'Ankara, que han obligat a fugir a part del personal, segons el responsable kurd Marvan Qamishlo. 'La vigilància, ara mateix, és molt feble', ha manifestat. Així doncs, on abans estaven destinats més de 700 guàrdies només queda una desena part del personal de custòdia.", "response": "Ain Issa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12444021437638075", "instruction": "Quin significat tenia una mantellina al cap?", "context": "Al cap, la dama hi porta una mantellina, signe de castedat i un atribut freqüent en els retrats d'esposes. El braç esquerre descansa sobre la butaca i la mà dreta està damunt d'aquest braç. Aquesta actitud transmet serenitat i la idea que domina els seus sentiments.", "response": "signe de castedat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8194513262766316", "instruction": "Amb quin nom es va rebatejar l'Strickland Code?", "context": "El que originalment fou la Théorie Elémentaire de la Botanique el 1813 esdevingué l'International Code of Botanical Nomenclature (Codi Internacional de Nomenclatura Botànica, o ICBN) el 1930. Tracta sobre la nomenclatura de plantes i fongs, de diferent manera en cadascun d'aquests grups. El que originalment fou el Strickland Code, format el 1842, i que regulava els noms dels animals, fou revisat per la Comissió Intercional de Nomenclatura Zoològica i rebatejat com a International Code of Zoological Nomenclature (Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, o ICZN) el 1901. El Codi Internacional de Nomenclatura Botànica establí l'any 1753 (el de la publicació de Species Plantarum) com l'any del començament de la nomenclatura botànica moderna, deixant sense efecte els noms publicats per plantes abans d'aquesta data. De la mateixa manera, el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica establí l'any 1758 (l'any en què Linné publicà la desena edició de Systema Naturae) com l'any del començament de la nomenclatura zoològica, deixant sense efecte els noms publicats per animals abans d'aquesta data. Els dos Codis comparteixen els mateixos \"principis de nomenclatura\" descrits més amunt, i són actualitzats com a resultat dels Congressos Internacionals que se celebren regularment amb aquesta fi.", "response": "International Code of Zoological Nomenclature", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13497450125345056", "instruction": "En quin museu està conservada la pintura Jacob cerca els ídols domèstics a la botiga de Raquel?", "context": "La sèrie –originàriament deuria estar formada per cinc quadres dels quals solament se'n coneixen quatre–, al segle XVIII, es trobava a Madrid en poder del marquès de Santiago, i a començaments del segle xix ja havia quedat dispersada. Ara com ara es localitzen dues de les històries en el Museu de l'Hermitage, les que representen Jacob beneït per Isaac i L'escala de Jacob. Les altres dues, són als Estats Units: Jacob cerca els ídols domèstics a la botiga de Raquel, conservada en el Cleveland Museum of Art, i Jacob posa les vares al ramat de Laban, propietat del Meadows Museum de Dallas. Aquest tipus de paisatges amplis –especialment aquests dos darrers que estan ordenats al voltant d'un motiu central i oberts a un llunyà fons lluminós sobre el qual es retallen els perfils difusos de les muntanyes–, suggereixen el coneixement de paisatgistes flamencs com Joos de Momper o Jan Wildens; potser també coneixia els paisatges italians de Gaspard Dughet, un pintor contemporani. Pel que fa a l'atenció que dóna al bestiar, que és nombrós en tots dos quadres, sembla remetre a Pedro de Orrente però adaptat a l'estil de Murillo. Al Jacob posa les vares al ramat de Labán, amb un gran naturalisme, hi ha representat fins i tot l'apariament de les ovelles, acte al qual fa al·lusió el text bíblic (Gènesi, 30, 31), i que per qüestions de pudor fou ocultat en posteriors pintures, fins a tornar a ser incorporat ja al segle xx.", "response": "Cleveland Museum of Art", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2513185170026976", "instruction": "Quin nom utilitza Leonore disfressada?", "context": "L'òpera narra la història de Leonore, que disfressada com un guardià de presó amb el nom de Fidelio, entra d'incògnit a la presó de Sevilla per a buscar el seu marit, Florestan, que ha sigut empresonat injustament per l'aristòcrata Pizarro per denunciar els seus crims i corrupcions. Per a arribar fins a ell, Leonore-Fidelio ha de guanyar-se el favor de Rocco, el carceller, i evitar a tota costa que la descobreixin. Això dóna lloc a situacions d'embolic: Marzelline, la filla del carceller, s'enamora de Fidelio sense saber que en realitat és una noia, trencant-li el cor a Jaquino, amb qui s'havia promés; Rocco, que està orgullós de ser el futur sogre de Fidelio, rep l'orde de Pizarro de posar fi a la vida de Florestan. Només el valor i la determinació de Leonore podran resoldre el gran conflicte.", "response": "Fidelio", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14612553962102925", "instruction": "En quin acte apareixen els rondós d'Ernestina i Clarice?", "context": "Rossini va utilitzar més tard algunes de les que va considerar millors peces d'aquesta òpera per a construir altres partitures, seguint un costum que era molt general fins al Romanticisme. El començament del duo de Buralicchio i Ernestina de l'acte II és molt semblant al començament de l'ària de Batone a L'inganno felice. En certs moments de l'ària de Gamberotto de l'acte I la música s'assembla al duo de Germano i Giulia de La scala di seta. El quintet d'Ernestina, Ermanno, Rosalia, Gamberotto i Buralicchio de l'acte II és similar al de Clarice, Giocondo, Aspasia, Macrobi i el Conde d'aquest mateix acte a La pietra del paragone. Cal notar a més que la distribució vocal és la mateixa (dos mezzos, un tenor i dos barítons). També guarden certa similitud els finals de l'acte I de tots dos títols. Els rondós d'Ernestina i Clarice en l'acte II de tots dos títols són semblants. De la mateixa manera, la melodia del tercet entre Ernestina, Buralicchio i Gamberotto al final de l'acte I de L'equivoco és similar al final de l'acte II de La pietra, guardant també força similitud amb el final de Torvaldo e Dorliska. El començament del cor amb què comença l'acte II és similar al cor amb el qual comença l'escena del banquet de Ciro in Babilonia i al cor amb el qual comença el final I de Tancredi.", "response": "II", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9949174442723729", "instruction": "Quin successor de Sant Pere va ser Sixt I?", "context": "Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere. La seva biografia i el seu pontificat són pràcticament desconeguts, llevat de suposats decrets atribuïts de dubtosa veracitat. La cronologia del seu pontificat també és dubtosa, tot i que sí que se sap que la seva duració va ser aproximadament d'uns deu anys. S'acostuma a datar entre els anys 114/119 i el 124/128.", "response": "el sisè", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7177104003412421", "instruction": "Quin és l'objectiu de la missió espacial?", "context": "La NASA emprendrà la seva primera missió espacial destinada a aproximar-se al sol. Segons que s'ha anunciat en una conferència de premsa, la sonda Solar Probe Plus, entre el 31 de juliol i el 19 d'agost de l'any vinent, provarà de penetrar en l'atmosfera solar i arribar a només 6,2 milions de quilòmetres del Sol amb la finalitat d'obtenir noves dades sobre aquest estel, vital per a la supervivència a la Terra. We've renamed our first mission to touch the sun as the Parker Solar Probe in honor of astrophysicist Eugene Parker: https://t.co/gpF1eqloid pic.twitter.com/F1KgjJLaO0 — NASA (@NASA) May 31, 2017 Sis milions de quilòmetres pot semblar una distància molt gran, però és gairebé deu vegades menor que l'òrbita de Mercuri, el planeta que té el Sol més a la vora. A mesura que la nau s'acosti al Sol, l'escut tèrmic que duu, construït amb un compost basat en carboni, haurà de suportar temperatures de més de 1.400 graus centígrads i esclats de radiació intensa. És evident que no es pot arribar a la superfície solar, però sí acostar-s'hi prou per a respondre algunes preguntes importants. En primer lloc, hom vol saber per què la superfície del Sol, que s'anomena fotosfera, no és tan calenta com l'atmosfera solar, la corona.", "response": "aproximar-se al sol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24820394494538278", "instruction": "A quin dret es va acollir Jové?", "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat de nou Josep Maria Jové per al 7 de juny, després d'ajornar diverses vegades la seva declaració com a investigat. L'exsecretari general d'Economia es va acollir al seu dret a no declarar davant del Tribunal Suprem perquè està sent investigat pel TSJC. La magistrada Maria Eugènia Alegret també demana a la Guàrdia Civil que remeti còpia d'alguns atestats que en el seu dia va enviar al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. També reclama a aquest jutjat que li faciliti les gravacions d'algunes declaracions testificals.", "response": "a no declarar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6546968326196791", "instruction": "Quin desig va expressar el cardenal Mendoza?", "context": "El 1493, a la fi del segle xv, el cardenal Mendoza va supervisar les obres de finalització de les últimes voltes de la catedral i va expressar en el seu testament el desig d'ésser enterrat al presbiteri. A la primera dècada del segle XVI es va construir el seu sepulcre, una obra d'estil renaixentista. Després va ocupar el càrrec el cardenal Cisneros; sota la seva gestió es van fer importants obres –potser la més important va ser la capella Mossàrab–, realitzades per mestres de la talla de Juan Francés –reixa de la capella mossàrab–, Enrique Egas, Juan de Borgoña –pintures de la capella mossàrab– i el mestre major, Pedro de Gumiel. Cisneros també va fer construir el magnífic retaule major, obra de Diego Copín de Holanda, el claustre per a la comunitat canònica, i la llibreria o biblioteca.", "response": "ésser enterrat al presbiteri", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5411303540166678", "instruction": "Quin animal té predilecció pels gossos?", "context": "Tot i que els gossos salvatges, com els llops, són depredadors alfa, poden morir en combats territorials amb animals salvatges. A més a les zones en què els gossos són simpàtrics amb altres depredadors grans, els gossos poden ser una font d'aliment important per a cànids o fèlids grans. A Croàcia són morts més gossos que ovelles, mentre que sembla que a Rússia els llops limiten les poblacions de gossos ferals. A Wisconsin es paga una major compensació per la pèrdua de gossos que de bestiar. Hi ha hagut casos en què un parell de llops maten gossos, seguint un mètode en què un d'ells atrau el gos cap a vegetació densa, on l'altre llop prepara una emboscada. En alguns casos, els llops han mostrat una manca anormal de por dels humans i els edificis a l'hora d'atacar gossos, fins al punt que se'ls ha de foragitar o matar. Els coiots també ataquen gossos. Es coneixen casos de feres que maten gossos. Se sap que els lleopards tenen una predilecció pels gossos i han matat i s'han menjat fins i tot gossos grans i ferotges. A diferència dels lleopards que viuen a la mateixa regió, els tigres de l'Índia rarament ataquen gossos, tot i que a Manxúria, la Indoxina, Indonèsia i Malàisia, es diu que els tigres maten gossos amb el mateix vigor que els lleopards. Finalment, les hienes ratllades són grans depredadors de gossos als pobles del Turkmenistan, l'Índia i el Caucas.", "response": "els lleopards", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46707500687378223", "instruction": "Quin acte destaca de l'any Rodoreda?", "context": "L'any 2008, se celebrà l'any Rodoreda per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora, organitzat per la Fundació Mercè Rodoreda, l'Institut Ramon Llull, la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut d'Estudis Catalans per tal de donar a conèixer a Mercè Rodoreda i divulgar la seva obra. Els actes es distribuïren per les comarques de les províncies de Girona i Barcelona. Entre aquests actes hi hagué adaptacions teatrals de les novel·les rodoredianes, taules rodones, conferències, exposicions i audiovisuals sobre la vida de l'autora, noves traduccions i edicions d'obres de rodoredianes, entre altres. Dins dels actes de l'any Rodoreda destacà el Congrés Internacional Mercè Rodoreda que se celebrà de l'1 al 4 d'octubre a la ciutat de Barcelona on es reuniren un total de 150 especialistes de l'obra l'autora d'arreu del món.", "response": "el Congrés Internacional Mercè Rodoreda", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5768802796057745", "instruction": "A quin problema no es va enfrontar mai a la seva vida Smith?", "context": "Entre els més ardents promotors de Smith figuren aquells respecte als quals ell apel·lava a la més gran malfiança: els comerciants i capitalistes. Segons Thomas Sowell, ningú no ha formulat denúncies més punyents que Smith al respecte, ni el mateix Karl Marx. Smith no afavoreix cap classe en La riquesa de les nacions, però demostra una gran simpatia pels pobres i els consumidors. El seu missatge de fe en els principis del mercat es desvia cap a una apologia del laissez-faire, (Smith no utilitza mai aquest terme) i una hostilitat dogmàtica a tota intervenció pública amb l'objectiu de promoure el benestar general. Smith s'oposa totalment al principi d'una manipulació estatal en el mecanisme del mercat (oposició a la que hi admet excepcions), però mai s'enfronta en la seva vida el problema de l'Estat del benestar, i el seu efecte net sobre aquest mecanisme: la idea que la política pública pugui superar les Lleis de Pobres i que el proletariat pugui tenir veu en les deliberacions públiques és encara absurda en la seva època.", "response": "de l'Estat del benestar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.33048839074498393", "instruction": "Quin efecte té el vel en aquesta composició?", "context": "L'orella esquerra de la dona està, segons l'historiador d'art Norbert Schneider, antinaturalment alta i enrere, més paral·lela als seus ulls que al seu nas; aquesta posició és probablement un mecanisme artístic que féu servir l'artista per donar continuïtat al flux de la línia diagonal de l'ala interior dreta del vel. Al segle xv, els vels es portaven normalment per modèstia, per amagar la sensualitat de la carn. En aquest treball, el vel té l'efecte oposat; la cara de la dona està emmarcada pel pentinat i així cridar l'atenció sobre la seva bellesa.", "response": "l'efecte oposat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28635147469424194", "instruction": "Quin nom reben els motius melòdics que segueixen a l'antecedent?", "context": "La imitació és la reproducció d'un tram melòdic (exposat inicialment per una veu) per part d'altres veus.[nota 1] El motiu melòdic inicial s'anomena antecedent;[nota 24] mentre que els que el segueixen, consegüents.[nota 25] La imitació és un recurs que, encara que aprofiti el material temàtic, no esdevé monòtona donat que els consegüents varien de veus. A més, dóna coherència al discurs musical, ja que el fet de repetir un mateix tema cohesiona el global de la composició. A part de ser utilitzada en les composicions contrapuntístiques més desenvolupades, com el ricercare, el cànon o la fuga, la imitació és, també, un dels mitjans més adequats per la composició d'estil polifònic. Encara que pot semblar contradictori (ja que la polifonia restringeix aparentment la independència de veus), s'ha de tenir en compte que, només quan el moviment rítmic de les parts és igual, és difícil d'adquirir una independència melòdica. En paraules de Knud Jeppesen (1892-1974):", "response": "consegüents", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1912524880839943", "instruction": "Quin pressupost van calcular?", "context": "Els arquitectes encarregats de la seva restauració són Josep Fuses i Comalada i Mercè Zazurca i Codolà, que van calcular un pressupost de més de quatre milions d'euros, tot i que estudis posteriors de reforçament del perímetre de la catedral ascendiren el pressupost a uns set milions. Està previst el desmuntatge d'una tercera part de la façana i la substitució d'aquelles pedres destrossades, així com dels ancoratges de ferro per uns altres d'acer inoxidable o titani. Es pretén que la pedra sigui igual a l'original, provinent de Montjuïc, malgrat que la pedrera ja va ser clausurada fa temps. L'ajuntament, però, té als seus dipòsits municipals blocs de pedra de Montjuïc que podrien usar-se en la restauració. Si amb aquesta no n'hi hagués prou, se n'importaria una similar d'unes pedreres d'Escòcia.", "response": "més de quatre milions d'euros", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.909773120504671", "instruction": "Quin és el lema de la manifestació d'aquest any?", "context": "Del 'Catalunya, nou estat d'Europa' de l'any passat, a 'Objectiu independència' del 2019. Aquest serà el lema de la manifestació de la Diada del pròxim Onze de Setembre, que tindrà com a idea força la unitat estratègica dels partits i les entitats independentistes. Serà a la plaça d'Espanya de Barcelona. 'Hem buscat una plaça gran on conflueixin carrers grans, perquè volem representar que, des de camins diferents, hi ha un punt de trobada que és la independència', ha dit la presidenta de l'ANC, Elisenda Pluzie, que ha donat els detalls de la manifestació en un acte al peu del MNAC, sota un sol de justícia i des d'on s'albira el pròxim objectiu de la Diada. Aquest emplaçament serà el punt de confluència de sis carrers, que es preveu que també s'omplin de gent. Són el carrer de la Creu Coberta, el carrer de Tarragona, l'avinguda del Paral·lel, l'avinguda de Maria Cristina i la Gran Via de les Corts Catalanes.", "response": "Objectiu independència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16679243285970569", "instruction": "Quin any Holtz agrupà els tiranosauroïdeus amb els elmisàurids, ornitomimosaures i troodòntids?", "context": "L'any 1994, Holtz agrupà els tiranosauroïdeus amb els elmisàurids, ornitomimosaures i troodòntids en un clade de celurosaures anomenat Arctometatarsalia, basat en una estructura comuna del turmell en què el segon i el quart metatarsos es troben a prop dels ossos del tars, cobrint el tercer metatars quan s'observa des de davant. Tanmateix, s'han descobert tiranosauroïdeus basals com Dilong que manquen de turmells arctometatarsians, cosa que indica que aquesta característica evolucionà de manera convergent. El clade Arctometatarsalia ha estat desmantellat i ja no és utilitzat per la majoria dels paleontòlegs; El clade Arctometatarsalia són normalment considerats celurosaures basals situats fora del grup dels maniraptoriformes. Una anàlisi recent conclogué que la família dels celúrids, incloent-hi els gèneres nord-americans del Juràssic superior Coelurus i Tanycolagreus, és el grup germà dels tiranosauroïdeus.", "response": "Juràssic superior", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6632195292756234", "instruction": "Quin encàrrec va rebre per a l'UNESCO?", "context": "En la dècada dels 1950, Moore va començar a rebre encàrrecs cada vegada més importants, incloent-hi una figura reclinada per a l'edifici de la UNESCO a París el 1958. Atès que el nombre d'obres va créixer de forma significativa, va començar a donar feina a un nombre cada cop més gran d'assistents entre els quals hi havia Much Hadham, Anthony Caro i Richard Wentworth. Al campus de la Universitat de Chicago el desembre de 1967, exactament 25 anys[nota 1] després que l'equip de físics liderats per Enrico Fermi aconseguís la reacció nuclear en cadena autosostinguda, es va donar a conèixer l'obra Energia Nuclear de Moore, prop del lloc on s'havien fet els experiments. Aquesta peça de dotze metres d'altura enmig d'una gran plaça oberta sembla representar un núvol de fong coronat per un gran crani humà, però la interpretació de Moore era molt diferent. Una vegada li va dir a un amic que esperava que els espectadors podrien «moure's al seu voltant, mirant a través dels espais oberts, i tenir la sensació d'estar en una catedral». A Chicago, Moore també va commemorar la ciència amb un gran rellotge de sol de bronze, anomenada Man Enters the Cosmos (1980), que li va ser encarregada pel programa d'exploració espacial.", "response": "una figura reclinada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8492133819358015", "instruction": "A quin barri es celebra la Festa Medieval?", "context": "La ciutat compta amb una xarxa de centres cívics, distribuïts pels diferents barris. Els primers van ser els de la Colina (Puigfred) i el de Morera. Actualment existeixen també els centres cívics de Can Cabanyes, Torre Mena, Dalt de la Vila, Sant Roc, La Salut, Can Canyadó i Can Pepus. Tots ells duen a terme tot una sèrie d'activitats per als veïns. Són d'especial esment la Festa Medieval de Can Canyadó, o la Festa Indiana de Can Cabanyes.", "response": "Can Canyadó", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9352588744848055", "instruction": "Quin mitjà va mostrar menys entusiasme en les seves declaracions sobre l'àlbum?", "context": "Dark Side of the Moon: A Piece for Assorted Lunatics, com es coneixia llavors, es va tocar en presència d'un grup de periodistes (i gent disposada a gravar un bootleg) el 17 de febrer de 1972 (més d'un any abans del seu llançament oficial al teatre Rainbow) amb una molt bona acollida crítica. Michael Wale de The Times va descriure la peça dient que «… porta les llàgrimes als ulls. Està tan plena de comprensió i alhora d'interrogants musicals!», mentre que Derek Jewell de The Sunday Times va escriure «L'ambició de la intenció artística de [Pink] Floyd és enorme». Melody Maker va ser menys entusiasta: «Musicalment, hi havia grans idees, però els efectes de so sovint em deixaven pensant que era dins d'una gàbia d'ocells al Zoo de Londres». La posterior gira va rebre una gran acollida per part del públic. Es va tocar el nou material en directe, en el mateix ordre que després apareixeria a l'àlbum, encara que amb òbvies diferències com la falta de sintetitzadors en pistes com «On the Run», i la lectura de peces de la Bíblia en comptes de la veu de Clare Torry en «The Great Gig in the Sky».", "response": "Melody Maker", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05365032129925462", "instruction": "A quin comptat pertanyien les valls d'Andorra en plena edat mitjana?", "context": "Ja en plena edat mitjana les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, en ser cedides per Carles II el Calb a Sunifred I, l'any 843. Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any 1133, Ermengol VI cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell. En el 1095, el bisbat a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet, encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una senyoria episcopal. El 1185, Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb Arnau I de Castellbò. Posteriorment el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va suposar el domini d'Andorra per part del comtat de Foix, que anirà augmentant el seu poder a Bearn, Regne de Navarra i, segles més tard, el Regne de França.", "response": "al comtat d'Urgell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13315500111417466", "instruction": "En quin any es va posar a la venda el pac The Star Wars Trilogy: Special Edition?", "context": "Com a part de la celebració dels 20 anys el 1997, L'Imperi contraataca juntament amb Una nova esperança i El retorn del jedi van ser digitalment remasteritzats i posats a la venda en el pac The Star Wars Trilogy: Special Edition. Lucas va aprofitar l'ocasió per realitzar un seguit de canvis menors en la triologia. Entre aquests canvis s'inclouen la visió del cos sencer del wampa que ataca Luke a Hoth, la creació d'una trajectòria de vol del Falcó Mil·lenari més complexa quan s'apropa a la ciutat dels núvols i les substitucions de certs diàlegs. Una petita seqüència del retorn de Vader al superdestructor després del duel amb Luke va ser afegida, va ser creada a partir d'angles alternats d'escenes de El retorn del jedi. La majoria dels canvis van ser petits i estètics; malgrat tot, certs fans van considerar que aquesta remasterització era un deteriorament de la pel·lícula. La pel·lícula es va tornar a presentar també a la MPAA per a la qualificació, i va ser novament qualificat com PG.", "response": "1997", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10638755069891148", "instruction": "Quin mode de vida tenen les rates talp i un grup de rosegadors africans?", "context": "Cal destacar diverses espècies de rates talp, un grup de rosegadors africans que inclouen els gèneres Cryptomys i Heterocephalus. Tenen un mode de vida eusocial. De manera similar a molts insectes, a cada colònia hi ha una única femella, anomenada «reina», que és fèrtil i s'aparella amb diversos mascles, mentre que la resta d'individus són estèrils i duen a terme les tasques necessàries per a l'aprovisionament del grup.", "response": "eusocial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6936902710766361", "instruction": "Quin dia va rebre el telegrama Alexander Zemlinsky?", "context": "El 3 de maig de 1921, Alexander Zemlinsky va rebre el següent telegrama: «Hem llegit la seva òpera El nan amb gran gaudi, Colònia està disposada a acceptar els drets exclusius per a la presentació mundial, estaria disposat a confiar el seu treball a Klemperer». Der Zwerg va ser estrenada un any després, el 28 de maig de 1922 a Colònia sota la direcció d'Otto Klemperer. Durant aquesta època de canvi, el públic va mostrar un entusiasme creixent per la Zeitoper (òpera de l'època), el neoclassicisme i la Nova Objectivitat. Aparentment exagerada, la música romàntica tardana de Der Zwerg va començar a perdre popularitat. Després d'una sèrie d'actuacions, l'obra va desaparèixer dels escenaris durant mig segle i només va fer un retorn triomfal als programes de concerts el 1981, juntament amb Eine florentinische Tragödie.", "response": "El 3 de maig de 1921", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9628577539005264", "instruction": "Quin any van prohibir l'òpera a Espanya?", "context": "A partir del segle XVIII no era inusual per als compositors napolitans (com Cimarosa i Paisiello) de treballar fora d'Itàlia, i Mercadante també va passar part de la seva carrera a l'estranger. Les condicions entre Espanya i Portugal eren molt diferents: mentre que a Portugal l'òpera italiana es va establir fermament com a alta cultura, a Espanya, que tenia les seves propis i importants tradicions de cant i teatre, es va practicar només en rares ocasions i el 1797 va ser fins i tot completament prohibida. Així, el compromís de Mercadante a Madrid el 1826 va marcar un nou començament reeixit per al cultiu de l'òpera italiana al territori espanyol.", "response": "1797", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8727623173953232", "instruction": "Quin grup s'ha tornat a formar?", "context": "Les formacions que van conformar el grup parlamentari de l'Esquerra Confederal, han repetit la fórmula al senat espanyol i s'ha registrat novament com a grup en aquesta legislatura. Concretament són els senadors de designació parlamentària de Més per Mallorca, Compromís, Catalunya en Comú Podem, Endavant Andalusia, Més Madrid i Geroa Bai, amb el suport de quatre senadors del PSOE. El representant de Geroa Bai, Koldo Martínez, serà el primer portaveu del grup, càrrec que anirà rotant cada dos mesos. Per la seva part, el primer portaveu adjunt serà Eduardo Fernández, de Més Madrid. La resta de membres són Carles Mulet (Compromís), Vicenç Vidal (Més per Mallorca), Sara Vilà (Catalunya en Comú Podem) i Pilar González (Endavant Andalusia). Els senadors del PSOE que s'han inscrit tornaran al seu grup parlamentari quan la mesa doni el vistiplau i el grup hagi quedat constituït.", "response": "Esquerra Confederal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14458489592535595", "instruction": "A quin estil pertany el cadirat del cor de la catedral?", "context": "El cadirat del cor de la catedral, és de fusta de roure i representa una gran obra d'art d'ebenisteria, d'estil gòtic flamíger, que va ser dissenyada pels mestres Arnould Boulin, Antoine Avernier i Alexandre Huet. La perfecció tècnica d'aquests setials és tan gran que l'ull humà no pot detectar el més petit rastre d'assemblatge. Aquí no hi ha claus ni caragols ni perns ni espigues. Malgrat ser del gòtic tardà, ja incorpora elements renaixentistes.", "response": "gòtic flamíger", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5326060762523787", "instruction": "Per quin motiu els rinoceronts de Sumatra i de Java no hi freguen les potes?", "context": "Els mascles marquen el seu territori amb piles de fems i orina. També sembla que utilitzen rascades fetes a terra amb les potes i arbres joves torts per comunicar-se. Els membres d'altres espècies de rinoceronts tenen el peculiar costum de defecar en enormes piles de fems i després fregar les potes posteriors als excrements. Els rinoceronts de Sumatra i de Java també defequen en piles, però no hi freguen les potes. Es creu que aquesta adaptació en el comportament té un motiu ecològic; als boscos humits de Java i Sumatra, aquest mètode podria no ser útil per escampar olors.", "response": "ecològic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05719463788068202", "instruction": "En quin any va ser reconeguda la tempesta tropical?", "context": "El primer cicló tropical de la temporada del 1911 es formà el 4 d'agost al sud de l'estat estatunidenc d'Alabama, al ser identificat per l'absència de bandes frontals i per la circulació central tancada. Seguí una trajectòria cap a l'est i l'endemà emergí a l'oceà Atlàntic com a una depressió tropical. Uns quants dies després, quan es trobà prop de les Bermudes, la depressió esdevingué una tempesta tropical i girà cap al nord-est. La tempesta romangué diversos dies abans de dissipar-se l'11 d'agost, i produí fortes pluges a les Bermudes, però no es registraren vents huracanats. La tempesta fou desconeguda fins que durant la revisió de la base de dades d'huracans de l'Atlàntic de 2005 se la reconegué com a una tempesta tropical.", "response": "2005", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7822493781558393", "instruction": "A quin segle pertany l'obra?", "context": "El final és de difícil maneig, sobretot rítmicament, amb una energia cinètica pura amb poc descans. El final és un dels més bulliciosos i emocionants dels que es poden trobar en una obra simfònica del segle xx. Només en el moviment final, allegro non troppo, s'entreveu certa esperança, que d'alguna manera prefigura el que serà l'esperit de la Simfonia núm. 4.", "response": "xx", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.766359114174906", "instruction": "Quin premi ha guanyat Pep Puig?", "context": "Els principals premis literaris de la Nit de Santa Llúcia d'enguany ofereixen un joc d'equilibris que feia moltes edicions que no es donava: la sorpresa del premi Sant Jordi, que ha guanyat Pep Puig, suposa apostar per un autor encara jove amb poca trajectòria literària. Aquest s'equilibra amb la llampant i coneguda Empar Moliner, guanyadora del premi Mercè Rodoreda de contes i relats. I suposa també el reconeixement de la llarga trajectòria poètica, de quaranta anys tot i que en té cinquanta-cinc, de Víctor Obiols, premi Carles Riba. Són tres noms complementaris, que donen aire i credibilitat al palmarès literari amb més solera de les lletres catalanes que convoca Òmnium Cultural. Pep Puig, premi Sant Jordi 2015 per 'La vida sense la Sara Amat'. De desaparicions, viatges iniciàtics i enamoraments Si s'haguessin fet apostes, segurament ningú haguera imaginat el nom de Pep Puig (Terrassa, 1969) com a guanyador del premi Sant Jordi 2015.", "response": "Sant Jordi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3194641017507328", "instruction": "Quin caràcter sembla que tindrà la suspensió que determinarà la mesa?", "context": "Els lletrats del senat espanyol han avalat la suspensió del senador d'ERC Raül Romeva en base a l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). L'informe dels serveis jurídics de la cambra alta, al qual ha tingut accés l'ACN, determina que 'resulta indubtable' que la mesa del senat espanyol pot suspendre automàticament Romeva, tal com va fer el congrés amb els diputats presos. Els lletrats argumenten que la mesa presidida pel socialista Manuel Cruz és 'competent' per donar efectivitat a la suspensió de forma immediata. L'informe diu que correspon a la mesa determinar els efectes de la suspensió però apunta que 'sembla que ha de tenir un caràcter indefinit' fins que canviï la situació de Romeva, i l'article de la LECrim, que determina la suspensió en el supòsit que un parlamentari estigui en presó preventiva, deixi de ser aplicable. Els lletrats també asseguren que 'no procedeix' suspendre Romeva en base a l'article 22.6 del reglament del Senat. La Mesa del Senat està reunida des de les dotze hores d'avui amb aquest informe sobre la taula per decidir sobre la suspensió.", "response": "indefinit", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5013626136194513", "instruction": "Quin any es va publicar Cartes des de la Terra?", "context": "Després de la seva mort, la seva família va suprimir part de la seva obra, que era especialment irreverent envers la religió convencional, en especial Cartes des de la Terra, que no es va publicar fins que la seva filla Clara va canviar d'opinió el 1962 en resposta a la propaganda soviètica sobre el fet d'amagar-la. L'estrany misteriós, de contingut antireligiós, es va publicar el 1916. Little Bessie, una història que ridiculitzava el cristianisme, es va publicar per primera vegada al recull de 1972 Mark Twain's Fables of Man.", "response": "1962", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2089676525077886", "instruction": "De quin material és l'objecte trobat?", "context": "Un grup d'arqueòlegs ha trobat, en un assentament prehistòric ubicat al sud de Bulgària, un petit objecte d'uns 4 mil·límetres de diàmetre que podria constituir l'artefacte d'or més antic d'Europa. Segons els experts, que han trobat la peça metàl·lica en un assentament que data de l'any 4.600 a.C., l'objecte podria ser uns 200 anys més antic que les joies trobades en la necròpolis de Varna en 1972. 'Sens dubte aquesta peça és més antiga que l'or de Varna', ha assenyalat el professor associat de l'Acadèmia de les Ciències de Bulgària, Yavor Boyadzhiev. 'És un gran descobriment. Es tracta d'una petita peça d'or, però és prou gran per fer-se un forat en la història', ha afegit. Boyadzhiev creu que l'objecte, que sembla una joia, es va fer als afores de la població de Pazardzhik per una 'societat culturalment avançada', el que la convertiria en un dels primers assentaments 'urbans' d'Europa, format per poblacions provinents de l'Anatòlia a l'any 6.000 a.C.", "response": "d'or", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34157056353132753", "instruction": "Quin setmanari va assaltar la Guàrdia Civil?", "context": "Els tres eurodiputats catalans independentistes, Ramon Tremosa, Jordi Solé i Josep Maria Terricabras, han denunciat a la Comissió Europea l'assalt de la Guàrdia Civil al setmanari El Vallenc. Han adreçat una pregunta al president de l'organisme, Jean Claude Juncker, i al vice-president, Frans Timmermans, titulada 'Catalunya: atac a drets fonamentals per la policia espanyola'. El document recull les actuacions de la Guàrdia Civil a Constantí i a Valls, malgrat que l'alerta 'antiterrorista' es manté al nivell quatre sobre cinc, i recorda que el fiscal general de l'estat ha amenaçat el govern, els batlles catalans i els mitjans de comunicació que col·laborin amb l'organització i difusió d'informació sobre el referèndum. Els eurodiputats demanen a la Comissió Europea com valora aquests esdeveniments, tenint en compte que xoquen amb l'article 2 del Tractat de la Unió Europea i els articles 10 i 11 de la Carta de Drets Fonamentals, en relació als valors de la llibertat d'expressió i premsa.", "response": "El Vallenc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08459593749646721", "instruction": "De quin any és l'Estela de Hammurabi?", "context": "Històricament, la cervesa ja era coneguda pels sumeris, egipcis, mesopotàmics i ibers, a dates que es remunten com a mínim al 6000 aC. L'agricultura va aparèixer a la zona de Mesopotàmia en un període que se situa entre la revolució del neolític i l'edat dels metalls. La llei més antiga que reglamentava la producció i venda de cervesa es troba a l'Estela de Hammurabi, de l'any 1760 aC, en la que queda escrit que es condemnava a mort qui no respectés el criteri de la fabricació indicat; se sancionava, per exemple, el fet d'aigualir la cervesa o el d'obrir un local de venda sense autorització.", "response": "1760 aC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3128899595084008", "instruction": "A quin diari treballaven?", "context": "Els autors de L'ami Fritz eren tots dos nascuts a Alsàcia –Émile Erckmann el 1822 a Phalsbourg, Alexandre Chatrian el 1826 a Grand-Soldat (avui Abrenschviller)–, els dos escriptors es van conèixer el 1847 com a companys de treball del diari Le Républicain alsacien. Les mateixes creences republicanes van consolidar la seva amistat i l'any següent els dos van començar a publicar les primeres històries de la seva fluida producció amb la signatura Erckmann-Chatrian. El 1889, quan la seva col·laboració de quaranta anys es dissoldria després d'una acalorada disputa sobre «qui fa què» i els drets d'autor, ja havien publicat una seixantena de novel·les, contes, i obres de teatre. L'ami Fritz va ser publicat per Hachette el 1864 a París amb gran èxit, que dotze anys més tard va ser reviscut quan Chatrian, en solitari, en va fer una adaptació teatral que va representar la il·lustre Comédie-Française el 1876.", "response": "Le Républicain alsacien", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46781629742901587", "instruction": "Quin any es va signar l'acord entre Iran i la comunitat internacional?", "context": "OSLO, 12 (Reuters/EP) El ministre d'Afers Exteriors iranià, Mohammad Javad Zarif, ha expressat aquest dilluns la seva confiança que l'Administració del president nord-americà Donald Trump compleixi amb l'acord nuclear aconseguit entre Iran i la comunitat internacional el 2015 malgrat el començament “poc prometedor” del seu mandat. Trump ha afirmat que l'acord amb Iran és un “desastre” o que suposa “el pitjor acord mai negociat”. “Desafortunadament, el comportament de la nova Administració de Washington no és molt prometedor”, ha apuntat Zarif després de reunir-se amb el seu homòleg noruec, Borge Brende. “Creiem que al final consideraran necessari complir l'acord (…). Crec que l'Administració nord-americana descobrirà que li interessa complir amb els seus compromisos pels Estats Units i per la pau i la seguretat”, ha argumentat. El 2015, Teheran va signar un acord nuclear amb Washington i cinc països més –el Grup 5+1–, en el qual va acceptar limitar el seu programa d'energia nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions internacionals.", "response": "2015", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45215095206689615", "instruction": "Quin significat tenen tots el elements?", "context": "L'estètica medieval[nota 11] és principalment teològica: la bellesa està al servei de la revelació, serveix per a expressar les veritats cristianes. L'art medieval es veu influït per la immaterialitat de Plotí: la bellesa està en l'expressió, no en les formes, és una estètica subjectiva.[nota 12] Les figures artístiques perden corporeïtat, es perd interès per la realitat, les proporcions, la perspectiva. En canvi, s'accentua l'expressió, sobretot en la mirada; els personatges se simbolitzen més que es representen. L'art té una funció social, pràctica, didàctica. L'artista –o més aviat artesà– no és creatiu, realitzant una tasca que tradueix conceptes col·lectius i no individuals. És un art simbòlic, on tots els seus components (espai, color, iconografia) tenen un significat, generalment religiós. Fou en aquesta època quan es va relacionar per primer cop l'art amb la bellesa, sintetitzat en l'expressió ars pulchra («art bell») present a l'obra goliàrdica Carmina Cantabrigensia (segle xii). Per altra banda, en un intent d'al·legorització de la realitat inspirat en la tradició mítica grega i en la interpretació rabínica jueva, els Pares de l'Església i els teòlegs cristians –des d'Orígenes fins a Ambròs de Milà, Joan Cassià i Joan Escot Eriúgena– desenvoluparen un concepte simbòlic de la naturalesa, que tindrà gran rellevància en el desenvolupament posterior de l'estètica basant-se en la interpretació semiòtica de la realitat.", "response": "religiós", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1015418864240063", "instruction": "Quin és el format més habitual de les escultures?", "context": "El que s'ha dit sobre els busts d'Ecce Homo es pot aplicar amb les doloroses, que estan realitzades amb els mateixos tipus i les mateixes mides. El més habitual és el de mig cos amb els braços complets, com l'escultura guardada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, la del Museu de Belles Arts de Granada, o la de Las Descalzas Reales també de Madrid. Apareix amb una túnica vermella, un mantell blau, amb una mà sobre el pit i l'altra estesa, al rostre amb els ulls mig tancats i la boca entreoberta; té llàgrimes sobre les galtes, amb una expressió d'un dolor contingut; el modelatge és sobri amb la talla dels panys molt fina.", "response": "de mig cos amb els braços complets", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30634488191564757", "instruction": "Quin dia es va fer la donació?", "context": "A finals del segle xix, a conseqüència de la desamortització, les taules de l'ermita varen ser venudes a un antiquari, i d'aquest varen passar a mans de particulars. Les taules de la Nativitat i de Sant Joan Evangelista varen ser propietat de José Dominguez, comte de l'Asalto, qui les tenia exposades a la seva residència a Madrid. A partir de 1935 passen a ser propietat de José Fontana Almeda. La seva esposa, Pilar Rabal Rabal, en va fer donació al MNAC en memòria del seu espòs el 13 d'octubre de 1976.", "response": "13 d'octubre de 1976", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5995974688166447", "instruction": "Quin és el percentatge de població kurda que ha exercit el dret de decidir?", "context": "'No n'hi ha prou amb cent anys d'opressió?' 'Quants genocidis més hem de viure per poder tenir un estat lliure i independent?' 'El nostre poble ha patit molt'. Han estat les frases més repetides durant el dia d'avui, en el referèndum al Kurdistan Meridional (sota domini de l'Irac). Eren paraules que havia pronunciat el president Barzani en una concentració en favor del sí a la capital, Arbela, dies abans de la consulta. En una jornada pacífica, festiva, amb somriures, llàgrimes i records, un 78% dels 5,3 milions de kurds han exercit el dret de decidir a les quatre províncies de Dohuk, Arbela, as-Sulaymaniya i Halabja i també als territoris disputats entre tots dos governs: Kirkuk, Diyala i Nínive, segons dades oficials. Els col·legis electorals eren plens de gom a gom. Cues interminables hores abans de començar la votació.", "response": "78%", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.325881157421964", "instruction": "Quin any es va representar a La Fenice de Venècia?", "context": "Si durant el segle xix va ser la farsa més representada de Rossini, el segle XX va prestar poca atenció a L'inganno felice. El primer renaixement en els temps moderns es va dur a terme a Roma (1953), va seguir Bolonya (1954), Nàpols (RAI, 1964), Palerm (1968), Buenos Aires (1969), Wexford i Birmingham (1970), Nàpols (RAI, 1972), Pesaro (1980), Menton (1991), Narni (1992), Verona i Pesaro (1994). En la dècada de 1990 va tenir una sèrie d'actuacions al nord d'Itàlia, mentre que a Alemanya es realitzà només el 2002 a Karlsruhe i per la reobertura de la Kurtheater a Bad Wildbad el 2005. Al setembre de 2014 es va realitzar a La Fenice de Venècia.", "response": "2014", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6613437782491337", "instruction": "Quin dret es defensa en la proposta de resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP?", "context": "La majoria independentista de la mesa del parlament ha desafiat el Tribunal Constitucional admetent a tràmit una proposta de resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP, que reitera la defensa del dret d'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya. Són les tres qüestions que el TC havia advertit a la cambra que no es podien votar, després d'haver suspès les resolucions parlamentàries del juliol i les aprovades durant el debat de política general. Segons fonts de la mesa, els lletrats han advertit que aquest punt de la resolució contradeia el TC, que ja va advertir de les possibles conseqüències penals que implicaria tramitar iniciatives sobre aquests temes. Aquesta és la resolució conjunta que JxCat, ERC i la CUP han acordat finalment per a respondre a la sentència contra el procés, tot i que no es preveu que es voti al ple que comença demà sinó passades les eleccions espanyoles, quan farà gairebé un mes de la sentència del Suprem. La resolució conclou que 'no hi ha cap més opció que defensar el dret a la representació política' i la llibertat d'expressió dels diputats perquè, si la censura entra al parlament, 'es desvirtua el sentit de la institució'. Per aquesta raó, el text diu que la cambra 'reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats' la reprovació de la monarquia, la defensa del dret d'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble català.", "response": "d'autodeterminació", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5045193413251265", "instruction": "Quin origen tenien els elements decoratius en la seva etapa historicista?", "context": "De la seva primera etapa historicista en destaca el magatzem Alfons Sala (1893), amb predomini d'elements decoratius d'origen neobarroc, amb frisos en ziga-zaga a les llindes de les portes i motllures que formen petits merlets. Una de les obres més conegudes d'aquest període és la Impremta Ventayol (1895), un edifici amb una destacada portalada de mig punt, amb el nom de l'empresa escrit amb gust goticista a l'extradós, emmarcant cadascuna de les lletres en quadrats. Les columnes que suporten l'arc acaben en petits capitells florals que s'integren en un fris que ocupa tota la façana i que està decorat amb motius florals, un element que Muncunill va fer servir a altres edificis neogòtics.", "response": "neobarroc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05288439347698359", "instruction": "Quin article vol aplicar Pablo Llarena als diputats?", "context": "El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el vice-president primer, Josep Costa, han anunciat un acord entre Junts per Catalunya i ERC per defensar els diputats amenaçats pel magistrat del Suprem espanyol Pablo Llarena, que pretén que siguin suspesos dels seus drets i deures en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. L'acord salva la legislatura ja que els dos partits que donen suport al govern podien votar diferent al parlament i això hauria obert una enorme crisi. Finalment, serà el ple del Parlament el que decidirà si suspèn o no els presos polítics i Carles Puigdemont. Ara bé, abans que el ple decideixi si acata o no la suspensió que exigeix el Tribunal Suprem, la comissió de l'estatut dels diputats n'ha de fer un informe motivat. Després, és el ple el que ho ha de decidir. D'acord amb el reglament de la cambra, la suspensió ha de comptar amb el suport de la majoria absoluta.", "response": "384 bis de la llei d'enjudiciament criminal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6400845962719014", "instruction": "Quin bisbe de Roma va ser Sixt I?", "context": "Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere. La seva biografia i el seu pontificat són pràcticament desconeguts, llevat de suposats decrets atribuïts de dubtosa veracitat. La cronologia del seu pontificat també és dubtosa, tot i que sí que se sap que la seva duració va ser aproximadament d'uns deu anys. S'acostuma a datar entre els anys 114/119 i el 124/128.", "response": "el setè", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2639919514892418", "instruction": "En quin mitja de comunicació s'ha emès el documental 'Un procés dins el Procés'?", "context": "La Junta Electoral espanyola ha imposat una multa de 1.200 euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per l'emissió a TV3 del documentari 'Un procés dins el Procés' sobre els familiars dels presos polítics el 9 d'abril, durant el període electoral pels comicis del 28 d'abril. La resolució considera que el documentari afavoria les candidatures independentistes que concorrien a les eleccions espanyoles, per la qual cosa va vulnerar 'els principis d'igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa'. Argumenta que no va haver-hi intencionalitat de la CCMA de cometre una infracció i persistir en la conducta infractora, però que 'la culpabilitat de la CCMA radica en la falta de diligència per evitar la vulneració del principi de neutralitat informativa que els mitjans de comunicació de titularitat pública han de respectar durant el procés electoral'. Segons la Junta electoral espanyola, a més, el documentari 'ofereix una imatge de victimització d'un sector de la societat catalana que resulta obertament favorable a posicions polítiques que coincideixen amb les defensades per una part de les formacions que es presenten a les eleccions espanyoles del 28 d'abril de 2019'. També diuen que el documentari transmet un 'missatge legitimador de la causa separatista'. A les al·legacions que va presentar la CCMA s'argumentava que l'emissió del documentari encaixa amb el dret fonamental a comunicar lliurement informació sobre fets d'indubtable actualitat i interès informatiu i que el tractament del documentari no era electoral o partidista.", "response": "TV3", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9484680026132465", "instruction": "De quin tema és majoritàriament la seva obra?", "context": "La major part de la seva obra la constitueixen pintures de tema religiós, destacant les nombroses que va realitzar per a la cartoixa de Granada. Va realitzar també retrats i paisatges, però és cèlebre per les seves natures mortes, especialment des de la celebració a Madrid, el 1935, de l'exposició Floreros y bodegones en la pintura española, la qual va resultar clau per a la revaloració crítica de la pintura de la natura morta espanyola. Entre les obres exposades en aquella ocasió n'hi figuraven dos de Sánchez Cotán que van cridar l'atenció: la Natura morta de caça, hortalisses i fruites (actualment al Museu del Prado) i la Natura morta del card (al Museu de Belles Arts de Granada), que es convertiria en una de les peces més importants de la de la història de la natura morta a Espanya.", "response": "religiós", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14641232149485017", "instruction": "Quin càrrec ostenta Pedro Sánchez?", "context": "La crisi del PSOE s'accentua i els dos bàndols s'agafen fort als estatuts del partit, interpretant-los de maneres diferents. Pedro Sánchez s'aferra al càrrec de secretari general i s'ha reunit avui amb els membres de l'executiva que no han dimitit a la seu de Ferraz. En comptes de dissoldre-la i cedir el timó a una comissió gestora, el secretari general ha anunciat que convoca un comitè federal aquest dissabte, en el qual proposarà celebrar un congrés extraordinari al 12 de novembre (la seva idea, abans de la crisi del partit, era fer-lo el desembre). En un comunicat, la direcció insisteix que està complint 'estrictament els estatuts i normes del partit' i fa 'una crida inequívoca a la serenitat i la calma de tot el partit ara mateix inèdits en la vida interna del PSOE'. A més, agraeix el 'comportament exemplar dels seus militants'.", "response": "secretari general", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6616380308265482", "instruction": "Quin nom se li donava als sirenis a Egipte?", "context": "El nom dels sirenis ve del grec antic Σειρήνες, Seirenes, que significa 'sirenes'. El nom ve del fet que suposadament s'assemblen a sirenes quan estan alletant les cries. Es creu que les observacions de sirenis es troben a l'origen del mite de les dones-peix. Per algun motiu, la majoria de civilitzacions que estaven en contacte amb els sirenis els donaven noms i epítets femenins; a Egipte se'ls donava el nom de «formosa donzella del mar»; a Kenya, se'ls anomenava «reina del mar»; a Indonèsia rebien el nom de «princesa dugong» i a la conca de l'Amazones se'ls coneixia pel nom de «peix-dona». El dugong rep el seu nom de la paraula tagalog dugong, que és un manlleu del malai duyung. Ambdós volen dir 'senyora del mar'. D'altra banda, manatí és una paraula d'origen taíno que significa 'pit', en referència a les mamelles que tenen les femelles d'aquests animals a prop de les aixelles.", "response": "formosa donzella del mar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.798804483563631", "instruction": "Quin la va presentar a Hamburg?", "context": "L'amico Fritz va ser, després de Cavalleria, l'èxit més gran de la seva carrera malgrat traslladar-nos una feble història. El mateix Gustav Mahler la va presentar el 16 de gener de 1892 amb gran èxit a Hamburg; a Londres el 23 de maig 1892 a la Royal Opera House, Covent Garden. La consagració definitiva de l'òpera va arribar el setembre 1892, quan va ser representada a Viena i el crític Eduard Hanslick, àrbitre de les opinions musicals a la capital austrohongaresa, va escriure sobre Mascagni: «No hi ha hagut cap altre dels grans que hagi rebut aquests honors, demostracions i ovacions com les que s'han fet a aquest il·lustre hereu de la música italiana». A Austràlia la van poder veure el 19 d'octubre 1893 al Teatre de la Princesa a Melbourne. Va ser representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 8 de desembre de 1894.", "response": "Gustav Mahler", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.417666475092205", "instruction": "Quin any s'obrirà el missatge que va deixar Tàpies a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes?", "context": "Entre els seus últims actes públics cal destacar, l'any 2005, la seva col·laboració amb José Saramago en defensa del grup pacifista basc Elkarri, o la donació el mateix any de la seva obra 7 de novembre al Parlament de Catalunya amb motiu del 25 aniversari de la restauració d'aquest. L'octubre de 2007, cedí una obra original seva a la campanya contra el tancament de les emissions de TV3 a València perquè es venguessin les seves reproduccions a deu euros i així, sufragar la multa imposta a ACPV per la Generalitat Valenciana. El mateix any deixà un missatge a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes que no s'obrirà fins al 2022. El 9 d'abril de 2010 fou nomenat marquès de Tàpies pel rei Joan Carles I.", "response": "2022", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2415477644674332", "instruction": "Quin ha estat el problema més seriós que ha hagut d'afrontar el PP?", "context": "La dimissió de Cristina Cifuentes és un maldecap menys per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no haurà de respondre més preguntes sobre si la presidenta de la Comunitat de Madrid ha de dimitir o no. Com és habitual, Rajoy no ha hagut d'actuar i ha esperat que la polèmica es podrís i caigués tota sola. Un problema menys. Però, de retruc, la dimissió de Cifuentes també és una constatació més de la caiguda en picat del PP, que de moment no sembla tenir xarxa de salvació. No és una crisi esporàdica, sinó gestada per múltiples elements: corrupció, males praxis, la puixança de Ciutadans, la pèrdua de poder en les places on el PP tradicionalment era el partit fort i, sobretot, el procés català. El gran 'problema' amb què el PP ha hagut de bregar d'ençà que Rajoy va pujar al govern el 2011 és sense dubte el procés de Catalunya cap a la independència.", "response": "el procés de Catalunya cap a la independència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7001924450536423", "instruction": "Quin és la mida del quadre?", "context": "L'obra Enterrament a Ornans va ser presentada al Saló de París de 1850 on, malgrat ésser premiada amb la segona medalla, va ser molt mal rebuda pels crítics indignats en veure que un treball tan gran (6,68 metres per 3,15 metres) representés una «anècdota popular» amb tanta serietat. El format panoràmic estava aleshores reservat per a les grans escenes històriques, mitològiques o religioses. La composició recorda La coronació de Napoleó, del pintor Jacques-Louis David.[cal citació]", "response": "6,68 metres per 3,15 metres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3220687923539646", "instruction": "Quin instrument lidera l'entrada de a secció de vents de fusta?", "context": "La primera cosa que crida l'atenció de La scala di seta és la qualitat de l'obertura, que respecte les anteriors és més madura, personal i plena de detalls de gran efecte. S'inicia amb una frase ràpida dels violins seguida per la corda, i a continuació entra la secció de vents de fusta, liderada per un oboè, que dibuixa una melodia que completa una flauta. Tot el passatge està integrat i continuat pel conjunt d'instruments de vent de fusta i les trompes, que creen un episodi d'aspecte profundament germànic, un veritable passatge d'harmonia impossible de trobar en cap obra de Cimarosa, màxim inspirador de Rossini.", "response": "un oboè", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9379979426619104", "instruction": "Quin sarcòfag hi ha a la part esquerra del presbiteri?", "context": "A la dreta estan els sarcòfags d'Enric II de Castella i la seva esposa Joana Manuel. A prop està l'estàtua orant de Joan II de Castella, obra de Juan de Borgoña (sense sepultura). A l'esquerra estan els d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster. Al presbiteri, a l'esquerra i al costat del retaule hi ha el sarcòfag de Joan I de Castella i a la dreta el de la seva esposa Elionor d'Aragó i de Sicília.", "response": "de Joan I de Castella", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9667077700752764", "instruction": "De quin any és el testament?", "context": "Al Museu de Santa Cruz de la mateixa ciutat es poden trobar dues versions de Sant Joan Evangelista a Patmos, essent aquest retratat amb aspecte juvenil en contradicció amb l'edat que devia tenir quan va rebre les revelacions. Un d'ells, signat, va ser adquirit al comerç i se n'ignora la procedència; el segon ha de ser el que es descriu el testament de 1603 com pintura de La Magdalena transformada en Sant Joan Evangelista a petició de la seva propietària, la comtessa de Montalbán, que encara li devia 33 reals pel seu treball. A l'església de Sant Ildefons de la mateixa ciutat es conserva un Nen Jesús amb la creu, del qual n'existeixen algunes rèpliques, que podria ser un altre dels esmentats al testament, en el qual declarava haver pintat un quadre d'aquest motiu per a Juan Sánchez Coello, capellà a San Juan de los Reyes i familiar del pintor Alonso Sánchez Coello.", "response": "1603", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24940586412598198", "instruction": "Amb quin nom es conegut Josep Miquel Arenes?", "context": "El Tribunal d'Apel·lació de Gant ha ajornat fins al 18 de juny la vista sobre l'extradició de Josep Miquel Arenes, conegut com a Valtònyc, actualment exiliat a Bèlgica. La decisió, que han confirmat a l'ACN fonts de la defensa del cantat mallorquí i la fiscalia de Flandes Oriental, és pendent d'una consulta presentada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el cas. Va ser arran d'uns dubtes sobre l'acusació d'enaltiment del terrorisme, un dels tres delictes que consten en l'euroordre contra Valtònyc, que al novembre els jutges belgues van portar dues qüestions prejudicials al TJUE. Segons que van explicar en aquell moment els advocats, el jutges van preguntar a la justícia europea quina llei espanyola sobre enaltiment del terrorisme calia aplicar en aquest cas, si la del 2012, quan es van fer les cançons per les quals se l'acusa, o la del 2015, que és 'més severa'. La justícia belga ja va dictaminar en primera instància en contra de l'extradició de Valtònyc a l'estat espanyol, però la decisió va ser recorreguda per la fiscalia flamenca en nom d'Espanya. El procés es pot allargar uns quants mesos més, perquè el TJUE s'ha de pronunciar sobre la decisió d'avui i perquè encara es podria recórrer contra la sentència del Tribunal d'Apel·lació una tercera i última vegada.", "response": "Valtònyc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4468549067275558", "instruction": "De quin color és el ratpenat de doble serrell?", "context": "El ratpenat de doble serrell és un ratpenat gris de mida mitjana similar al ratpenat de Natterer. Té el pelatge llarg i suau, amb el dors marronós i el ventre tirant a blanc. Els peus són de color gris fosc. Gran part de la cara és rosa, mentre que el musell és puntat i presenta pèls llargs al llavi superior que semblen un bigoti. Les orelles són llargues i el seu color oscil·la entre marró i gris. El trague, una projecció de la vora interior de l'orella, és prou llarg per arribar al mig de l'orella, és de color gris a groc i es va fent fosc a mesura que s'allunya de la base. Alguns científics creuen que es diferencia del ratpenat de Natterer per la presència d'un serrell a la membrana caudal,, però A. M. Hutson, especialista en ratpenats, sosté que aquesta característica no serveix per distingir les dues espècies. A més a més, la presència d'un esperó en forma de «S» a l'uropatagi, que s'acosta al mig de la membrana, és un tret distintiu d'aquesta espècie. El seu vol baix, les seves ales grans i la rapidesa amb la qual les bat fan que es pugui moure per l'aire de manera precisa i àgil.", "response": "gris", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7517724304156399", "instruction": "Quin historiador va qüestionar l'autoria d'Huguet el 1932?", "context": "Actualment és considerada obra de Jaume Huguet, una tesi que compta amb el suport de Gudiol i Ainaud de Lasarte, que la situen entre 1450-1454 i per Chandler R. Post que la situa entre 1459-1460. No obstant això, el seu format i dimensions excepcionals dins del repertori d'Huguet i el seu taller que produïen obres de gran format, va fer que historiadors com Benjamin Rowland, el 1932, qüestionessin l'autoria i fos considerada una obra derivada d'Huguet relacionada amb algun artista més expressionista com ara Joan Rosat, autor de la predel·la de Santa Margarida del museu de Mallorca. El 1942, August L. Mayer situava l'autoria fora de l'àmbit català; identificava elements que li feien especular per una autoria francoflamenca, probablement d'un pintor-miniaturista borgonyó format al nord de França, un perfil molt allunyat d'Huguet.", "response": "Benjamin Rowland", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.05261502250540606", "instruction": "Quin tipus de depredadors són els gossos salvatges?", "context": "Tot i que els gossos salvatges, com els llops, són depredadors alfa, poden morir en combats territorials amb animals salvatges. A més a les zones en què els gossos són simpàtrics amb altres depredadors grans, els gossos poden ser una font d'aliment important per a cànids o fèlids grans. A Croàcia són morts més gossos que ovelles, mentre que sembla que a Rússia els llops limiten les poblacions de gossos ferals. A Wisconsin es paga una major compensació per la pèrdua de gossos que de bestiar. Hi ha hagut casos en què un parell de llops maten gossos, seguint un mètode en què un d'ells atrau el gos cap a vegetació densa, on l'altre llop prepara una emboscada. En alguns casos, els llops han mostrat una manca anormal de por dels humans i els edificis a l'hora d'atacar gossos, fins al punt que se'ls ha de foragitar o matar. Els coiots també ataquen gossos. Es coneixen casos de feres que maten gossos. Se sap que els lleopards tenen una predilecció pels gossos i han matat i s'han menjat fins i tot gossos grans i ferotges. A diferència dels lleopards que viuen a la mateixa regió, els tigres de l'Índia rarament ataquen gossos, tot i que a Manxúria, la Indoxina, Indonèsia i Malàisia, es diu que els tigres maten gossos amb el mateix vigor que els lleopards. Finalment, les hienes ratllades són grans depredadors de gossos als pobles del Turkmenistan, l'Índia i el Caucas.", "response": "depredadors alfa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8544368217445263", "instruction": "De quin compositor rep influència l'obra?", "context": "El principal problema d'aquest títol rau en la trama, més densa que el que li permet una òpera d'una hora de durada. Però musicalment, Šárka és imprescindible per entendre millor l'obra posterior del compositor. Encara que beu directament de la tragèdia fantàstica i cerimoniosa de Wagner, conté ja alguns elements molt característics de l'autor, almenys la versió definitiva del compositor quan ja havia estrenat Kàtia Kabànova i La guineueta astuta i amb prou feines li quedava un any perquè ho fes El cas Makropoulos. El text de Zeyer és curull de Romanticisme, fins i tot de simbolisme wagnerià; l'heroi, Ctirad, recorda a Siegfried, i Šárka a Isolde. Com a ferm antiwagnerià, Janáček va haver de tallar certs fragments per desromantitzar tant com fos possible. Encara que l'estil de Šárka neix en un drama tipus wagnerià, la música hi té molt poc a veure. L'òpera té un tractament crispat i obstinat de la corda, amb dissonàncies, més en el vocal que en la seva romàntica instrumentació, com tindria posteriorment la Salomé de Strauss, i una tensió creixent en el tractament dramàtico-musical dels personatges i la tragèdia a la qual es veuen abocats.", "response": "Wagner", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8524200262877838", "instruction": "Quin era el deure dels súbdits del rei?", "context": "A partir del segle xvii pot parlar-se de la presència d'una monarquia absoluta que té la sobirania de l'estat. Aquesta monarquia es justificava sobre el supòsit de la procedència divina del poder, de qui ho rep sense intermediaris. El rei només ha de justificar-se davant els ulls de Déu. Els seus súbdits no tenien cap dret, però sí el deure d'obeir. El tipus ideal és el Regne de França del Rei Sol, Lluís XIV. El rei declarava la guerra i feia la pau; comandava els exèrcits, determinava les despeses i fixava els impostos, anomenava i destituïa els funcionaris i dirigia l'administració sencera. Les províncies eren administrades pels intendents, de poder omnímode i arbitrari.", "response": "obeir", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9399919304434877", "instruction": "Quin tipus de roques són les kimberlites?", "context": "Els membres evolucionats del grup poden ser pobres en macrocristalls i poden estar compostos essencialment per una segona generació d'olivina, calcita, serpentina i magnetita, juntament amb flogopita, apatita i perovskita. És evident que les kimberlites són roques híbrides complexes en les quals el problema de distingir els constituents primaris dels xenocristalls impedeix una definició simple. La caracterització anterior intenta reconèixer que la composició i la mineralogia de les kimberlites no es deriva per complet d'un magma parental. Alguns estudis han demostrat que les kimberlites del grup I i les del grup II són, tant mineralògicament com petrològica, diferents entre si i formen part de diferents tipus de roques.", "response": "híbrides complexes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08983393075600343", "instruction": "En quin format domèstic va ser comercialitzada?", "context": "La pel·lícula va ser estrenada al Museu Nacional de la Construcció el 9 de juny de 1993 a Washington DC, patrocinant dues associacions caritatives infantils. Després de l'estrena, el 1994, Parc Juràssic va guanyar tres Premis Oscars en les categories de millors efectes de so, millors efectes visuals i millor so, a més d'altres setze Premis i nominacions. El 4 d'octubre de 1994, va fer el seu debut en format de vídeo VHS i LaserDisc, i va ser estrenada en format DVD el 10 d'octubre de 2000. Aquell mateix any, la pel·lícula va ser comercialitzada novament en un paquet, que va incloure la seva continuació (El món perdut: Parc Juràssic II). Al seu torn, el DVD va ser rellançat amb ambdues pel·lícules de l'11 de desembre de 2001, sota el nom de Jurassic Park Trilogy i Jurassic Park Adventure Pack el 29 de novembre de 2005. La pel·lícula es va reestrenar als cinemes del Regne Unit el 23 de setembre de 2011. Per últim, es va llançar al mercat la trilogia en Blu-ray el 25 d'octubre de 2011.", "response": "VHS i LaserDisc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12699549634580953", "instruction": "En quin carrer del retaule hi havia una escultura de sant Agustí?", "context": "Tot i la documentació existent sobre les clàusules de contractació de l'obra, es desconeix l'estructura i distribució original del retaule. Tanmateix, a partir de les taules conservades i de les seves característiques estructurals, l'historiador Francesc Ruiz i Quesada ha fet una proposta de distribució dels panels existents. Els contractes de la fusteria de Bonafè i de la pintura del retaule es coneix que la seva amplada era de quasi dotze metres i que tenia quatre carrers laterals, dos a cada banda del carrer principal en què hi havia una escultura de sant Agustí a la part baixa, i, per sobre d'aquesta imatge, una altra de la Mare de Déu. Es desconeix documentalment la seva alçària, nombre d'escenes i el relat pictòric.", "response": "principal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8204899907948748", "instruction": "En quin estil van construir aquest portal diferents escultors?", "context": "Aquest portal antigament anomenat dels Apòstols, està situat a migjorn mirant al mar i ha estat construït en estil gòtic per diferents escultors. La porta està partida per un mainell amb una imatge de la Mare de Déu amb l'Infant, d'obra Pere Morey l'original es conserva al museu diocesà i i substituïda al portal el 1917 per una còpia de Guillem Galmés. El timpà es troba dedicat a l'Eucaristia representada per «l'últim sopar» realitzat per Jean de Valenciennes. La tradició conta que el tema va ser seleccionat pel gran nombre de jueus conversos que habitaven Palma. La idea era, sense exposar cap tema de l'Antic Testament, mostrar un tema cristià com la transformació del pa i el vi. Els apòstols sant Pere i sant Pau que són a tots dos costats del portal són obra de Guillem Sagrera. Té una gran ornamentació amb motius vegetals, geomètrics i animals fantàstics.", "response": "gòtic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35357517282169393", "instruction": "Quin any hi va haver un terratrèmol a Lisboa?", "context": "Tanmateix, el novembre del 2012, la restauradora Pilar Giráldez, membre de la comissió de la Generalitat de Catalunya, va assegurar que «les mostres no deixen dubtes de l'autenticitat i l'antiguitat de segles de les pedres» i el 20 de juny del 2013 Gerardo Boto va afirmar en un congrés d'experts al Museu Nacional d'Art Antic de Lisboa, que el claustre és una construcció autèntica del segle XII i el va relacionar amb el claustre del 1176 de la catedral antiga de Salamanca, desmuntat després del terratrèmol de Lisboa de 1755. Arran d'aquestes noves informacions, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ferran Mascarell va demanar un nou informe, que elaborà el catedràtic d'història de l'art Eduard Carbonell, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya entre el 1994 i el 2005, i director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya entre 1988 i 1994. Aquest informe, presentat el novembre del 2014, concloïa que el claustre era una recreació historicista executada al segle xx. Els defensors de la seva autenticitat, Gerardo Boto i Màrius Vendrell, han rebatut aquest informe; tanmateix, després de l'aprovació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d'arxivar la protecció del claustre com a BCIN, s'ha deixat a càrrec de l'Ajuntament de Palamós la conservació del claustre.", "response": "1755", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3070062958925206", "instruction": "Quin percentatge de vots obtindria el Partit Conservador en les eleccions?", "context": "El suport de la independència d'Escòcia respecte del Regne Unit s'ha incrementat de quatre punts en menys d'un any –fins al 49%– principalment a causa de la proximitat del Brexit, segons l'estudi publicat avui per YouGov. En contrast, el suport de la continuïtat d'Escòcia al Regne Unit ha baixat del 55 al 51% d'ençà del juny del 2018, segons que revela aquesta enquesta per a The Times. Quant al suport d'un segon referèndum d'independència abans del 2021, com defensa la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, el 48% dels escocesos el refusa i el 42% el secunda. El govern de Londres ja ha descartat aquesta possibilitat. A escala de partits polítics, l'estudi augura pèrdues importants al Partit Conservador de la primera ministra, Theresa May, en favor del radical Partit del Brexit de Nigel Farage amb vista a les possibles eleccions al Parlament Europeu. Tot i que el Partit Nacionalista Escocès (SNP) de Sturgeon continuaria essent la força més votada (40%), per darrere hi hauria el Partit Laborista (14%), l'UKIP (13%) i el Partit Conservador (10%).", "response": "10%", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7064699269755012", "instruction": "De quin color era la pell de l'animal?", "context": "Com que no se n'ha trobat cap impressió cutània o mòmia, es desconeix de quin color era la pell de l'animal i quina textura tenia. La majoria de figures i il·lustracions el presenten amb una pell gruixuda, grisa, calva i amb plecs, igual que els rinoceronts d'avui en dia. Els mamífers grossos com els elefants i rinoceronts tenen molt poc pèl per a evitar sobreescalfar-se. El paleontòleg estatunidenc Donald Prothero s'ha desmarcat de la majoria d'il·lustracions per a suggerir que el paracerateri tenia orelles grosses, similars a les dels elefants, que contribuïen a la seva termoregulació. Les orelles dels elefants n'augmenten la superfície corporal i estan plenes de vasos sanguinis que ajuden a dissipar l'excés de temperatura. Segons Prothero, la presència d'ossos robustos al voltant de les obertures de les orelles indica que els paracerateris tenien orelles semblants. Els paleontòlegs Pierre-Olivier Antoine i Darren Naish han manifestat el seu escepticisme davant d'aquesta hipòtesi.", "response": "es desconeix", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34129494812930805", "instruction": "De quin requeriment sembla que no va fer cas Casals?", "context": "Un jutjat de Sant Feliu de Llobregat ha citat com investigat a principis de juny el director de l'Oficina del president de la Generalitat, Quim Torra, Joan Ramon Casals (PDECat), acusat de desobediència per haver cedit locals per l'1-O quan era batlle de Molins de Rei (Baix Llobregat), han informat a Europa Press fonts judicials. Ho ha fet després d'admetre a tràmit la querella que la Fiscalia de Barcelona va presentar el març davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sant Feliu de Llobregat contra Casals en haver considerat que va cedir locals per l'1-O 'desatenent deliberadament i conscientment el requeriment' del Tribunal Constitucional espanyol. Torra ha volgut expressar el seu suport a Casals. Orgullós de treballar amb tu @jrcasals. Tot el meu suport i endavant, sempre endavant. https://t.co/O9gSOUawph — Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) May 28, 2019 Segons la Fiscalia, Casals va permetre que l'1-O s'obrissin com a centres de votació en aquesta localitat els locals de titularitat municipal Ceip L'Alzina i Ceip L'Estel, el Centre Cívic Pont de la Cadena i l'Ambulatori Vell, malgrat que el TC havia suspès la votació.", "response": "del Tribunal Constitucional", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17435747444107763", "instruction": "En quin any va començar Massenet a compondre Werther?", "context": "Massenet va començar a compondre Werther el 1885, la va completar el 1887 i la va presentar a l'empresari i director de l'Opéra-Comique de París Léon Carvalho, que es va negar a acceptar-la amb l'argument que es tractava d'una situació massa greu. Amb la destrucció pel foc de l'Opéra-Comique i l'ocupació de Massenet en altres projectes operístics (especialment Esclarmonde), el projecte es va posposar, fins que l'Òpera de Viena, contents amb l'èxit de Manon, li va demanar al compositor una nova òpera. Werther es va estrenar el 16 de febrer de 1892 en una versió en alemany traduïda per Max Kalbeck al Teatre Hofoper Imperial de Viena, amb el tenor Ernest van Dyck escollit pel compositor. Massenet s'havia traslladat a Viena per als preparatius de l'estrena. La seva presència venia a ser com l'ambaixada de la música francesa a Àustria, i ella creava per Massenet una doble responsabilitat. Només Verdi i Wagner havien obtingut dels austríacs tan alta distinció.", "response": "1885", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7711702117008878", "instruction": "Quin efecte provoca aquest gas?", "context": "És possible que aquest intens escalfament es degués a l'alliberament de clatrats de metà enterrats al fons marí. Es creu que els sediments en què es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el metà que contenien provocà l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de metà, un gas amb un efecte hivernacle més de deu vegades superior al del diòxid de carboni.", "response": "hivernacle", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8561737649216171", "instruction": "En quin festival es va executar l'obra en Ginebra?", "context": "Els mateixos solistes, director, cor i orquestra la van executar el 8 d'abril de 1928 a Praga. El 28 de febrer de 1929 es va escoltar a Berlín, interpretada per l'Acadèmia de la Música dirigida per Alexander von Zemlinsky. Al cap d'un mes, el 8 d'abril, Jaroslav Kvapil la va tornar a dirigir a Ginebra, al Festival de la SIMC, amb el cor de la Filharmònica de Brno i l'Orquestra de la Suisse Romande. En aquest darrer cas, l'Intrada es va tocar només al començament i la Missa va acabar amb l'epíleg del solo d'orgue.", "response": "Festival de la SIMC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.20142723863611078", "instruction": "Quin paper es considera actualment que va ocupar la varietat racial humana en la selecció sexual?", "context": "És raonable pensar que, igual que en la resta d'espècies animals, la selecció sexual hagi actuat en l'evolució de l'ésser humà en major o menor mesura. Darwin ja va assenyalar un probable origen de la varietat racial humana en la selecció sexual encara que avui dia es considera que aquest procés va ocupar un paper molt secundari a causa que els grups humans rarament s'han trobat aïllats genèticament, ja que ha existit un alt mestissatge al llarg de la seva evolució. També va apuntar a la selecció sexual com a responsable de la pèrdua de vell corporal de manera similar al que ha passat en altres primats. Diverses investigacions actuals relacionen les pautes humanes d'elecció de parella, conductes i preferències físiques amb la selecció de caràcters que confereixin avantatges genètics a la descendència o amb trets identificables amb estats de salut de la parella.", "response": "molt secundari", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8393886983560712", "instruction": "A quin partit polític pertany Narendra Modi?", "context": "El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, i la seva formació política, el Partit Popular Índi (BJP), han donat ja per segura la victòria en les eleccions parlamentàries, després de l'àmplia victòria que li concedeixen els primers resultats oficials revelats avuiper la Comissió Electoral. Les dades situen al BJP per davant en 298 dels 542 escons en joc. Un resultat per sobre dels 282 obtinguts el 2014 i dels 272 que representen la majoria absoluta. L'Aliança Democràtica Nacional (NDA) en la qual s'integra el partit de Modi podria obtenir 348 representants, segons la cadena NDTV, que anticipa només 85 serien per a l'Aliança Progressista Unida que encapçala el Partit del Congrés. 'Junts creixem. Junts prosperem.", "response": "Partit Popular Índi (BJP)", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8310700907113936", "instruction": "Amb quin nom es va fundar Barcelona?", "context": "Barcelona va ser fundada per colonitzadors romans al segle i aC amb el nom de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. En origen era una petita ciutat emmurallada que va prendre la forma urbana de castrum inicialment, i oppidum després, assentat sobre el mont Tàber (16,9 msnm), un petit turó situat en l'emplaçament de l'actual plaça de Sant Jaume. La màxima esplendor de l'època romana es va donar durant el segle ii, amb una població que havia d'oscil·lar entre els 3500 i 5000 habitants.", "response": "Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.29879949860741284", "instruction": "Quin sentiment té l'amic progre davant l'elecció de Trump?", "context": "M'encantaria compartir, amic meu progre, el teu sentiment d'incredulitat arran de l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units. M'encantaria sentir amb tu aquesta ferida, que certament fa mal, però que va acompanyada d'una solidaritat compensatòria, càlida i afectuosa. M'encantaria seure amb tu i fulminar amb la ràbia més justa la incomparable vulgaritat i crueltat de Trump i els seus seguidors. Però, tot i que m'agradaria fer això, no ho vull fer. Per què? Perquè et conec.", "response": "incredulitat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6287847657183463", "instruction": "A quin organisme han demanat Mónica Oltra i Carles Mulet la gratuïtat de la AP-7?", "context": "La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, i el senador de Compromís Carles Mulet han exigit al Ministeri de Foment espanyol que garanteixi la gratuïtat de la AP-7, arran dels dubtes que hi ha sobre el futur d'aquesta infrastructura quan acabi la concessió el 31 de desembre de 2019. El ministre José Luis Ábalos va dir dijous que encara no era clar que la AP-7 fos una via gratuïta a partir de l'1 de gener del 2020. Oltra ha recordat que el govern valencià defensa la liberalització de l'autopista perquè els valencians i els usuaris d'aquesta via ja l'han pagada amb escreix. També ha explicat que la consellera d'Obres Públiques, María José Salvador, del PSPV, havia demanat una reunió amb el ministre i que, per 'lleialtat institucional', hauria de valorar la proposta després de la reunió, amb coneixement de causa. Per la seva banda, Mulet ha qualificat aquesta incertesa de 'traïció' als valencians i de manca de compromís del govern espanyol amb el País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, també s'ha pronunciat sobre la qüestió, i ha mirat de rebaixar la polèmica justificant la intervenció d'Ábalos.", "response": "al Ministeri de Foment espanyol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7061616428741256", "instruction": "Quin any van començar les obres per aixecar una nova catedral gòtica sobre l'antiga romànica?", "context": "El cos d'Ermessenda fou traslladat del seu castell de Sant Quirze de Besora a la catedral de Girona per ser sebollit en un sarcòfag fet d'un sol bloc de pedra marès rosa, buidat en forma antropomòrfica. El sarcòfag fou situat originàriament, i tal com era costum aleshores, a la galilea que hi havia situada a la part frontal de la catedral. La galilea o nàrtex d'un temple era un vestíbul cobert que hi havia en algunes esglésies romàniques i era situat a la part frontal, abans de la porta d'accés al temple; la seva principal funció era allotjar les persones no admissibles per al culte i, fins al segle xiv, també serví per a col·locar-hi els sepulcres de personalitats importants. El seu besnét Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» morí vint-i-quatre anys després, el 1082, i fou sebollit en un sarcòfag romànic de tipologia similar al d'Ermessenda i situat també a la galilea. A partir del 1312, es van iniciar les obres per aixecar una nova catedral gòtica sobre l'antiga romànica. L'altar major es va consagrar el 1347 i es va procedir a l'enderrocament de la capçalera romànica. El 1385, el rei Pere el Cerimoniós ordenava la reorganització dels panteons reials del monestir de Santa Maria de Poblet, i alhora ordenava que els sepulcres de Ramon Berenguer II i d'Ermessenda de Carcassona fossin traslladats des de l'exterior de la galilea frontal a l'interior de la nova catedral gòtica. El sarcòfag del comte fou situat sobre la porta de la sagristia, i el de la comtessa damunt la porta que dóna accés a l'escala del trifori. Així mateix, ordenava la construcció de dos nous sepulcres d'estil gòtic, que es limitaren a revestir amb plafons laterals d'alabastre decorats amb el senyal reial els sarcòfags romànics originals, deixant-los completament coberts. També ordenava a l'escultor mallorquí Guillem Morell esculpir sengles estàtues jacents dels sobirans que foren col·locades al vessant davanter anterior de la tapa. El 1982, amb motiu dels 9 segles de la mort del comte Ramon Berenguer II, els sepulcres gòtics foren oberts i aleshores es descobrí que els sarcòfags romànics originals presentaven com a única decoració externa disset franges verticals amb els colors roig i daurat pintats en data indeterminada. Aquestes pintures han estat argumentades com a possibles emblemes preheràldics anteriors a l'evidència històrica més antiga que existeix sobre del senyal heràldic dels quatre pals, que apareixen per primera vegada un segle després en l'escut d'armes que porta Ramon Berenguer IV en un segell que valida un document del 2 de setembre de 1150.", "response": "1312", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.22184621713080355", "instruction": "A quin teatre de Nàpols s'estrenà l'obra el 24 d'octubre de 1819?", "context": "La donna del lago (La dama del llac) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en la traducció francesa del poema The Lady of the Lake (1810) de Walter Scott. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 24 d'octubre de 1819. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1823.", "response": "Teatro San Carlo de Nàpols", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3633546994649143", "instruction": "De quin estil són propis?", "context": "Els vitralls de tots els pavellons, inclosos els de l'església i la casa de convalescència, varen ser produïts per la Casa Rigalt i Granell. Denoten un disseny menys sofisticat, propi d'un modernisme tardà. El disseny dels de la primera època correspon a Labarta i els del període de Domènech i Roura varen ser dissenyats pel pintor Miquel Farré i Albagés.", "response": "modernisme tardà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7498794060300146", "instruction": "Per quin mitja de comunicació s'han retransmès les declaracions del ministre de l'Interior turc?", "context": "Turquia ha detingut 815 persones des de principis del 2016 en la seva lluita contra l'autodenominat Estat Islàmic, més de la meitat de les quals eren estrangeres, ha informat avui el ministre de l'Interior turc, Efkan Ala. Segons ha precisat, en declaracions retransmeses per televisió, des que va començar la seva lluita contra el grup, Turquia ha detingut a un total de 5.803 persones, de les quals 2.200 eren estrangers, si bé no ha aclarit el període en el qual s'han produït aquests arrestos. Milers de combatents estrangers de països com Turquia, Regne Unit, França i Estats Units s'han unit a les files islamistes els últims anys, molts d'ells passant per territori turc en el seu camí cap a Síria i Irac.", "response": "televisió", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9391161429995264", "instruction": "De quin any es el dret de propietat a favor de Ferrer Bassa?", "context": "La seva vida personal ha estat relacionada amb un estil llibertí i amant de la bona vida, considerat per alguns historiadors un «Filippo Lippi a la catalana». El rei Jaume II, el 1315 i a instàncies de la seva esposa, Maria de Xipre, el va perdonar per l'assalt a tres donzelles. També se l'associa amb un ciutadà amb el seu mateix nom de Les Gunyoles (Penedès), que apareix esmentat en un document de 1320 acusat d'ofenses, un delicte que va suposar que Bernat de Fonollar ordenés la confiscació dels seus béns i un exili temporal. En cas de tractar-se d'ell, la seva vinculació amb Les Gunyoles podria ser d'origen familiar, ja que consta que el 1160 els comanadors de la preceptoria del Temple de les Gunyoles van atorgar unes terres per artigar i construir unes cases al terme del castell del municipi d'Olèrdola; a començaments del segle xiii, un tal Pere de Bassa era el veguer de Vilafranca, i també es coneix un dret de propietat a favor d'un tal Ferrer Bassa el 1243, és a dir, s'identifiquen antecedents des de quasi dos segles abans.", "response": "1243", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42349542942433627", "instruction": "Quin oficial de la marina francesa va lluitar amb vestimenta japonesa durant la guerra Boshin?", "context": "Durant la guerra Boshin (1868-1869), els soldats francesos van sumar forces amb el Shogunat Tokugawa contra els daimyos del sud favorables a la restauració de l'emperador Meiji. Queda constància que l'oficial de la marina francesa Eugène Collache va lluitar amb vestimenta japonesa. Al prussià Edward Schnell també se li va concedir el nom de japonès Hiramatsu Buhei (平松武兵卫), que va governar la gent del daimyo en nom de Matsudaira Katamori (松平). A Hiramatsu (Schnell) se li va donar el dret de portar espases, una residència en el castell de la ciutat de Wakamatsu i una esposa japonesa.", "response": "Eugène Collache", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.559652121157274", "instruction": "Quin és el tiranosauroïdeu més basal conegut a partir de les restes d'un esquelet complet?", "context": "El tiranosauroïdeu més basal conegut a partir de les restes d'un esquelet complet és Guanlong. Altres tàxons primitius inclouen l'stokesosaure i lAviatyrannis, coneguts a partir de material molt menys complet. Dilong, més ben conegut, és considerat una mica més derivat que Guanlong i l'stokesosaure. El driptosaure, un gènere difícil de classificar, ha estat classificat en diverses anàlisis recents com a tiranosauroïdeu basal, amb un parentesc una mica més llunyà amb els tiranosàurids que Eotyrannus i l'apalatxosaure. L'alectrosaure, un gènere poc conegut de Mongòlia, és clarament un tiranosauroïdeu però les seves relacions exactes són incertes. Altres tàxons han estat considerats com a possibles tiranosauroïdeus per diversos autors, incloent Bagaraatan, Labocania i una espècie atribuïda erròniament a Chilantaisaurus, \"C.\" maortuensis. Siamotyrannus, del Cretaci inferior de Tailàndia, fou descrit originalment com un tiranosàurid primitiu, però actualment se'l sol considerar un carnosaure. Iliosuchus tenia una cresta vertical a l'ili que recorda a la dels tiranosauroïdeus, i de fet podria ser el membre més antic conegut de la superfamília, però no es disposa de prou material per saber-ho amb certesa.", "response": "Guanlong", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5319752238609544", "instruction": "Quin llibre es va presentar dimecres a l'Espai VilaWeb de Barcelona?", "context": "Josep Guia i Maria Conca va presentar dimecres a l'Espai VilaWeb de Barcelona el llibre A frec del seu nom: vida i lluita de Xavier Romeu (Edicions el Jonc). Ambdós van repassar la biografia de l'autor i van explicar el seu vessant polític i literàri. 'Tothom qui tingui interès en la història de l'independentisme ha de llegir el llibre', va afirmar Guia. Podeu recuperar la presentació ací: Xavier Romeu i Juvé (Barcelona 18 de novembre de 1941 – els Monjos, Alt Penedès, 11 de juliol de 1983) fou un escriptor, professor i polític independentista i marxista català. Va ser un dels autors més influents en el primer període de reconstrucció de l'independentisme català, després de la transició monàrquica. Fou el presentador del primer acte que l'independentisme català modern organitzà al Fossar de les Moreres de Barcelona, el 1977, l'11 de setembre.", "response": "A frec del seu nom: vida i lluita de Xavier Romeu", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6082660396643942", "instruction": "Quin fet va propiciar l'aparició de societats complexes?", "context": "A partir del 3000 aC, l'hinduisme, una de les religions més antigues que encara es practiquen avui, començà a prendre forma. Aviat n'aparegueren altres. La invenció de l'escriptura permeté l'aparició de societats complexes: els registres i les biblioteques servien com a magatzem de coneixements i s'incrementà la transmissió cultural d'informació. Els humans ja no havien de passar tot el temps treballant per sobreviure: la curiositat i l'educació foren el motor de la recerca de coneixements i saviesa.", "response": "La invenció de l'escriptura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6153181515075334", "instruction": "Quin era el depredador alfa?", "context": "En aquesta època, gran part d'allò que actualment és l'Europa mediterrània i el sud-oest d'Àsia estava submergida al mar de Tetis. Els dos continents estaven separats per l'estret de Turgai. Gràcies a la humiditat i les altes temperatures, la major part del continent europeu estava coberta de vegetació. En aquests boscos frondosos, Leptictidium compartia hàbitat amb animals com ara el primat Godinotia, l'erinaceomorf Pholidocercus, l'ocell Palaeotis i el perissodàctil Propalaeotherium. Entre els depredadors, hi havia el cocodril Asiatosuchus, el creodont Lesmesodon i la formiga gegant de Messel. El depredador alfa era Gastornis, una au carnívora que feia gairebé dos metres d'alçada.", "response": "Gastornis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.48849236515650307", "instruction": "Quin any volien finalitzar la sèrie de xilografies l'autor i l'editor?", "context": "La sèrie la realitzà en format ōban (format gran, aproximadament 39,5 x 26,8 cm),[nota 4] i emprà la tècnica nishiki-e, un tipus de cromoxilografia introduït en el segle xviii (cap al 1765) que permeté el gravat en color. La sèrie passà la censura –segons un edicte de 1790, totes les obres devien complir la política de limitació del luxe, així com no contenir material políticament sensible– en diverses fases: el primer any (1856) presentà 37 estampes; el 1857, 71; i, el 1858, l'any de la seva mort, 7. Segons sembla, la idea de l'autor i l'editor era finalitzar la sèrie en juliol de 1858, i dues estampes d'aquest mes porten el títol de Complements entretinguts de les cent vistes d'Edo (Edo hyakkei yokyō); però al mes següent van presentar altres tres estampes sota el títol habitual. Aquestes 115 xilografies es van completar l'octubre del 1858 amb altres tres estampes, aprobades pels censors després de la mort de l'artista, probablement obres de Hiroshige II a petició de l'editor. S'encarregà llavors l'índex a Baisotei Gengyo (1817-1880), famós dissenyador de portades. En darrer lloc, el 1859 Hiroshige II realitzà una última làmina per a celebrar el seu ascens a la categoria de mestre, segellat davant el censor l'abril del 1859.", "response": "1858", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31984926734261176", "instruction": "Quin tipus de partits són el PDECat i el PNB?", "context": "El president del PDECat, David Bonvehí, ha explicat avui que el PDECat va acordar ahir fer una coalició amb el PNB en les pròximes eleccions europees. En una entrevista a 'El Món a RAC-1', Bonvehí ha assegurat que el pacte encara no està tancat i s'hi poden afegir altres formacions polítiques. 'Explorarem si altres partits nacionalistes d'Espanya s'hi avenen', ha dit. El president del PDECat tampoc no ha donat detalls sobre una eventual llista electoral, ja que 'els candidats han de passar pels processos interns del partit.' Tanmateix, ha afirmat que el conseller Jordi Turull, actualment empresonat al centre penitenciari dels Lledoners, podria 'ser un bon candidat.'", "response": "nacionalistes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9945176122556281", "instruction": "Fins quin dia no es va despenjar la pancarta?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat recurs de súplica contra la segona causa penal per desobediència que li ha obert el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquest cas, el motiu és no acatar l'ordre del mateix tribunal de retirar la pancarta sobre els presos polítics del Palau de la Generalitat el setembre passat. El 23 de setembre el TSJC li va donar 48 hores per retirar-la, però no es va despenjar fins al 27. La defensa de Torra al·lega al recurs persecució política i vulneració dels drets a jutge imparcial i a la llibertat d'expressió, i demana la revocació de la causa. En la qüestió de la imparcialitat el recurs subratlla que els tres magistrats que signen l'escrit pel qual s'ordena l'apertura de la segona causa penal per desobediència han participat ja en la primera, per la qual cosa creu que la seva imparcialitat ha quedat compromesa. Es tracta del president del TSJC, Jesús Barrientos, de la magistrada Mercedes de Armas i del magistrat Carlos Ramos.", "response": "fins al 27", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9224706636845089", "instruction": "Quin va ser el creixement del PIB anual mitjà de 1995 al 2002?", "context": "Molts dels efectes positius en la reducció de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atribuïts a l'estabilitat macroeconòmica aconseguida en les últimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitjà de 1995 al 2002 va ser del 5,1%. La desacceleració econòmica dels Estats Units va produir un efecte similar, però més greu, a Mèxic, del qual es va recuperar ràpidament i va créixer 4,1% el 2004, 3% el 2005 i 4,8% el 2006. La inflació s'ha reduït a mínims històrics de 3,3% el 2005, i les taxes d'interès també es troben a mínims històrics, la qual cosa ha estimulat el consum a crèdit de la classe mitjana. L'administració del president Fox va aconseguir l'estabilitat monetària: el dèficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa només el 20% del PIB. Mèxic comparteix amb Xile el grau més alt d'inversió basat en el crèdit a llarg termini del deute, de la regió llatinoamericana. La reducció en la pobresa també s'ha produït gràcies a les remeses dels mexicans residents als Estats Units, que han assolit una xifra de 20 mil milions de dòlars per any, i s'han convertit en la segona font més de capital estranger.", "response": "5,1%", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9887814124317417", "instruction": "Quin partit té majoria absoluta al parlament?", "context": "El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha proclamat que restauraria la pena de mort si la iniciativa aconseguia l'aprovació del parlament, on el seu partit (AKP) té la majoria absoluta. Turquia va abolir la pena de mort el 2002, perquè era una condició obligatòria de la UE per a negociar-ne l'adhesió. 'Heu proposat de tornar a introduir la pena de mort [referint-se a la multitud]. És un assumpte que queda en mans del parlament. Cal tenir en compte que la pena de mort existeix als Estats Units, la Xina i més llocs', ha afirmat davant de més d'un milió de persones a l'anomenat 'Míting dels Màrtirs i de la Democràcia', a Istambul. 'Si el parlament aprova la pena de mort, ho acceptaré.", "response": "AKP", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7609806390059285", "instruction": "Quin escultor alemany va destacar en aquest període d'entreguerres?", "context": "Entre els dos conflictes bèl·lics mundials del segle XX es va produir a Itàlia un moviment escultòric amb un sentit de la tradició de la figuració italiana. Arturo Martini en va ser el més destacat i també va ser qui va influir en altres dos excel·lents escultors, Marino Marini i Giacomo Manzù. En aquest període d'entreguerres també va destacar l'alemany Ernst Barlach. Tant el barceloní Juli González com Pau Gargallo van mostrar en les seves primeres obres un caràcter modernista; a partir de 1927 van realitzar els seus treballs en ferro, i Juli González, amb la innovació de la soldadura autògena, va passar a un estil experimental i abstracte.", "response": "Ernst Barlach", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.903838725729516", "instruction": "Quin és l'objectiu a l'obrir aquest servei?", "context": "Andorra obrirà, el primer trimestre de l'any 2020, un nou Servei d'informació sexual i reproductiva, on les dones que estiguin decidides a interrompre voluntàriament l'embaràs podran saber quines opcions tenen per a fer-ho; sempre fora d'Andorra, atès que aquesta pràctica està totalment prohibida al país. L'objectiu és centralitzar en un únic punt l'atenció que fins ara es feia repartida entre diferents departaments. Tot i que la persona responsable del servei serà una llevadora o una infermera especialitzada, s'han format en aquest àmbit nou professionals de disciplines diferents. Entre ells hi haurà un jurista, que els podrà resoldre dubtes i assessorar en temes legals.", "response": "centralitzar en un únic punt l'atenció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5100402290932843", "instruction": "Quin color es va utilitzar per a la línia 8?", "context": "La companyia impulsà una gran modernització de la línia.A la dècada de 1990 els dos governs van signar un conveni per finançar infraestructures de transport i els FGC va constituir l'anomenat \"Metro del Baix Llobregat\", establint freqüències més elevades. Es van renovar diversos trams per augmentar la velocitat, es va finalitzar la instal·lació d'electrificació als trams que no se'n disposava i millora del manteniment de la infraestructura. Els serveis es van numerar, començant a utilitzar per a la línia 8 el color rosa i la identificació \"S3\" (\"S\" de suburbà). L'any 2003, juntament amb la posada en funcionament de la línia 11 del FMB, la S3 es reanomena al nom actual, L8 (\"L\" de línia).", "response": "rosa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6610312115547508", "instruction": "Quin àcid contenen les farines?", "context": "El tipus de pa que menys recomanen els especialistes en nutrició és el de farina blanca refinada. Argumenten que les farines refinades tenen un grau tan elevat d'elaboració que gran part de les propietats de la fibra i dels minerals s'han perdut durant el procés de refinament. Aquesta és, en certa manera, una de les raons per les quals cada vegada més es troben pans de farines no-refinades a les fleques. El contingut d'àcid fític de les farines fa que es disminueixi la biodisponibilitat d'alguns minerals com el calci, el magnesi, el zinc i el fòsfor, encara que durant el procés d'elaboració del pa disminueix força la quantitat d'àcid fític de la massa.", "response": "fític", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6683236433933705", "instruction": "De quin mot llatí deriva aurea?", "context": "Inicialment, el 1827, fou classificada com a Rana aurea per Lesson. La seva denominació ha estat revisada vint vegades; Günter fou el primer a donar-li el nom de Litoria aurea el 1844, i canvià de nom nou vegades més abans de ser reanomenada Litoria aurea. El nom específic aurea deriva del mot llatí aureus, \"daurat\". Actualment, l'espècie queda classificada dins el complex Litoria aurea, un grup de granotes estretament relacionades del gènere Litoria. Aquest complex s'estén arreu d'Austràlia: n'hi ha tres espècies al sud-est del país, una al nord, i dues al sud-oest. El complex es compon de L. aurea, la reineta de cuixes blaves (L. raniformis), L. castanea, L. dahlii, L. cyclorhyncha i L. moorei. Les regions en què habiten L. raniformis i L. castanea s'encavalquen amb les de L. aurea; això, juntament amb les semblances físiques que presenten, pot fer difícil distingir les espècies. L. castanea no ha estat observada des del 1980 i podria estar extinta en l'actualitat, tot i que les grans taques grogues de les seves cuixes ajuden a distingir-la de L. aurea. La reineta de cuixes blaves, que s'assembla molt a L. aurea, només pot ésser distingida per uns bonys que té a la superfície dorsal.", "response": "aureus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.034130796307898725", "instruction": "Quin mont va pujar l'expedició?", "context": "El Pol Sud no fou assolit, però el 9 de gener de 1909 Shackleton i tres companys arribaven a un nou punt \"més meridional\" en conquerir la latitud de 88° 23 S, un punt que era només a 180 km del pol. L'equip del Pol Sud també va descobrir la ruta de la glacera Beardmore (anomenada així en honor del patró de Shackleton) cap a la plataforma antàrtica; varen ser els primers a \"posar el peu\" a la plataforma.Varen arribar de tornada al McMurdo Sound després de subsistir amb mitges racions durant bona part del perillós viatge de retorn. L'expedició va consumar altres metes, com la primera pujada del mont Erebus i un viatge a la localització aproximada del Pol Sud magnètic, aconseguida el 16 de gener de 1909 per Edgeworth David, Douglas Mawson i Alistair MacKay.", "response": "Erebus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34247395586225027", "instruction": "A quin hora està previst que comparegui Marta Vilalta?", "context": "Les bases d'ERC participen avui en una consulta interna per a decidir si el partit avala o no la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Entre les 9.00 i les 20.00, els militants hauran de respondre a la següent pregunta: 'Està d'acord amb rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l'estat a través d'una taula de negociació?' A les 20.30 hi ha previst que comparegui la portaveu del partit, Marta Vilalta, per anunciar els resultats de la consulta, que no és vinculant. Aquest dissabte, Vilalta va aclarir que la taula de negociació que proposava ERC per a facilitar la investidura del candidat socialista havia de ser entre iguals, és a dir, 'entre governs, i no entre partits'. Paral·lelament, aquesta setmana continuen les negociacions entre ERC i PSOE. En un article a La Vanguardia, el coordinador nacional del partit i vice-president del govern, Pere Aragonès, ha concretat també les garanties que creuen que han de tenir sobre el compliment d'un hipotètic acord. Demana que tots els pactes que surtin de la taula de negociació se sotmetin a votació dels catalans.", "response": "20.30", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.51527036378503", "instruction": "Quin salari mínim recomana la Carta Social Europea?", "context": "El Consell General d'Andorra ha aprovat un paquet de mesures urgents, entre les quals es troba la pròrroga de la congelació dels lloguers. D'aquesta manera, tots els contractes que finalitzaven el 2020 no podran d'augmentar el preu. El text també preveu augments de quatre cops l'IPC per a les pensions de jubilació, viduïtat i invalidesa més baixes, que estiguin per sota del salari mínim, i estableix l'obligació d'incrementar amb l'IPC els salaris que estan per sota dels 24.000 euros anuals. El grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata ha presentat diverses reserves d'esmena per defensar, entre altres qüestions, un augment dels salaris d'uns 200 euros per complir amb les recomanacions de la Carta Social Europea, que estableixen que el salari mínim hauria de ser del 60% del salari mitjà. Mentre que els grups que defensen el govern consideren que un augment així 'crearia tensions' a les petites empreses, els socialdemòcrates han defensat la seva viabilitat i han assenyalat que les empreses que paguen el salari mínim als seus treballadors són les grans cadenes, ha defensat el president del grup, Pere López. La llei ha estat aprovada amb els vots en contra dels consellers de Terceravia, que consideren que des que s'apliquen mesures urgents la qüestió de l'habitatge 'va a pitjor', ha manifestat el president suplent, Joan Carles Camp.", "response": "60% del salari mitjà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.752180837233533", "instruction": "De quin color són els maons?", "context": "El distribuïdor està acabat per una volta i l'avantsala per tres, totes amb la mateixa decoració en mosaic. Les voltes són esfèriques i descansen sobre pilars integrats a les parets. Els dibuixos del mosaic contenen decoracions florals sobre uns fons de color taronja i forma de gran llàgrima invertida que neix de cadascun dels pilars, dirigint-se al centre de la volta, on coincideix amb unes formes geomètriques de color blau i groc. Tot el conjunt compta amb unes tonalitats càlides i suaus que s'integren amb el vermell dels maons dels arcs lleugerament apuntats que separen les voltes entre si.", "response": "vermell", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7832643171789758", "instruction": "Quin any Croàcia va organitzar les seves primeres eleccions europees?", "context": "S'espera que aquests canvis serveixin per augmentar la legitimitat del Parlament i invertir la tendència negativa de la participació electoral, que anà minvant elecció rere elecció fins que el 2014 s'estabilitzà i porta des del 1999 per sota del 50% (aproximadament al mateix nivell que la participació en les eleccions al Congrés dels Estats Units). El 2007, Bulgària i Romania, que s'havien adherit a la Unió a principis d'any, celebraren eleccions parcials per escollir els seus representants al Parlament. La participació a Bulgària (28,6%) i Romania (28,3%) fou de les més baixes de la història, tendència que es confirmà quan Croàcia organitzà les seves primeres eleccions europees el 2013.", "response": "2013", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1814767423882402", "instruction": "Quin article de VilaWeb s'ha llegit a la concentració?", "context": "Uns tres-cents treballadors de la Generalitat a Girona s'han concentrat aquest migdia davant la Delegació per commemorar el segon aniversari de l'1-O. Convocats per l'Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), el personal de la Generalitat ha desplegat una pancarta amb el lema '#Tsunamidemocràtic Tornem als carrers' i s'ha llegit un escrit on han agraït el paper que els nord-catalans van tenir per fer possible que les urnes de l'1-O arribessin als col·legis electorals el dia del referèndum. En concret, han llegit l'article de VilaWeb 'Els 150 catalans del nord que van fer possible el referèndum', publicat el 30 de setembre de l'any passat. L'escrit reivindica que, sense Catalunya Nord, l'1-O no hauria existit i explica com les urnes, que es guardaven en un magatzem, van arribar a Catalunya a principis d'agost del 2017. Durant la concentració, els treballadors de la Generalitat han portat cartells de color groc, estelades i pancartes amb els lemes 'Fem la república catalana' o 'Cap repressió ens podrà aturar'. Després de llegir l'article, la concentració s'ha tancat amb el cant d'Els Segadors.", "response": "'Els 150 catalans del nord que van fer possible el referèndum'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45911788415263477", "instruction": "A quin vaixell no ha donat permís per salpar el Ministeri de Foment espanyol?", "context": "La diputada d'En Comú Podem al Congrés espanyol Marta Sibina ha anunciat a través de Twitter que no donarà 'cap tipus de suport' amb el seu vot al govern de Pedro Sánchez si no se soluciona de manera immediata que l' Open Arms pugui salpar cap a les aigües de Líbia. En el mateix missatge, Sibina avisa que el govern espanyol serà 'responsable' de les morts que es produiran. 'Si el PSOE va a fer les mateixes polítiques que la ultradreta, que demani a la ultradreta que li aprovi el pressupost. Els demòcrates no podem ser còmplices d'això', ha defensat. El Ministeri de Foment espanyol ha denegat a Open Armas el permís per salpar cap a aigües de Líbia. El principal argument del Ministeri de Foment és que els estats de la zona estan vulnerant el dret marítim internacional en negar-se a acollir els nàufrags rescatats.", "response": "Open Arms", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31847423041756107", "instruction": "Quin significat té l'interior?", "context": "De la mateixa manera que l'exterior, l'interior té un gran significat religiós: la cúpula de l'absis està coberta amb un mosaic representant les vestidures de Déu cobrint la volta del cel, i del trifori més alt de l'absis penjarà un llum de set braços que simbolitzarà l'Esperit Sant. L'altar quedarà emmarcat per un arc triomfal i un baldaquí amb el Calvari de Jesús, completant així la Santíssima Trinitat. Aquest baldaquí porta el cant de Glòria de l'Ordinari de la Missa, així com una creu, de la qual sortirà un raïm que teixeix amb els seus pàmpols tot el baldaquí, i un lampadari de 50 llums d'oli, com a Sant Joan del Laterà.", "response": "religiós", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.36680476403402973", "instruction": "De quin color són les clapes que poden conservar els uapitís adults de Manxúria?", "context": "A la tardor, els uapitís desenvolupen un pelatge més espès que contribueix a aïllar-los durant l'hivern. Els mascles, femelles i cries de uapitís de Sibèria i Nord-amèrica desenvolupen espesses crineres al coll; en canvi, les femelles i les cries de uapitís de Manxúria i Alaska no ho fan. A principis de l'estiu ja els ha caigut l'espès pelatge hivernal, i se sap que els uapitís es freguen contra arbres i altres objectes per treure's pèl de sobre. Tots els uapitís tenen taques petites a la gropa ben definides amb una cua curta. La coloració canvia segons l'estació i el tipus d'hàbitat: a l'hivern predomina una coloració grisa o més clara, i a l'estiu un pelatge més vermellós i fosc. Les subespècies que viuen en climes àrids tendeixen a tenir un pelatge més clar que les que viuen en boscos. La majoria tenen un pelatge clar groc-marró a taronja-marró que contrasta amb el pèl marró fosc que apareix al cap, coll i les potes durant l'estiu. Els uapitís de Manxúria i Alaska adaptats als boscos tenen un pelatge més fosc de color marró vermellós, amb menys contrast entre el pelatge del cos i la resta del cos durant els mesos estivals. Les cries neixen amb clapes, com és el cas de moltes espècies de cèrvids, i les perden a final d'estiu. Els uapitís de Manxúria adults poden conservar algunes clapes taronges a la part posterior del pelatge d'estiu fins que són més grans. Aquest caràcter també s'ha observat en els cérvols comuns europeus adaptats als boscos.", "response": "taronges", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5769730901829888", "instruction": "Quin percentatge representa a Andorra el sector terciari actualment?", "context": "Actualment el sector terciari representa, segons estimacions, el 80% del PIB andorrà, sent el turisme el sosteniment principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condició de paradís fiscal, les seves estacions d'esquí i el diferencial de preus al comerç respecte dels països veïns, encara que aquest últim s'ha erosionat recentment mentre les economies francesa i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més àmplia de béns i tarifes més baixes. L'any 2005, el país va rebre 11.049.490 visitants, dels quals el 57,2% eren espanyols, el 39,8% francesos i només un 3,0% venien d'altres estats.", "response": "segons estimacions, el 80% del PIB andorrà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13693213979120278", "instruction": "Quin servei es va requerir a Google que anul·lés als servidors de determinats dominis?", "context": "Google s'ha adreçat al titular del jutjat número 13 de Barcelona, que instrueix una causa secreta contra l'independentisme, per a demanar que desbloqui l'accés a webs relacionades amb el referèndum del primer d'octubre, perquè diu que és una mesura 'desproporcionada'. La companyia nord-americana, en un escrit signat el 29 de maig proppassat i entrat al registre del jutjat el 4 de juny, diu que és innecessari de mantenir el blocatge de cinc webs del referèndum, vuit mesos després, segons que informen El Punt Avui i ElDiario.es. 'Google ILC considera respectuosament que el manteniment indefinit [del blocatge] pot resultar innecessari per a la consecució dels fins pretesos i pot haver afectat projectes i continguts allotjats a Google Cloud que no tenen res a veure amb la investigació', diu l'escrit. El 26 de setembre la companyia va rebre el requeriment del jutjat cd'anul·lar el servei de Google Cloud de servidors vinculats als dominis referendum.cat, ref1oct.cat, ref1oct.eu, referendum.es i garantiespelreferendum.com. Tot plegat formava part d'una gran desplegament de censura contra les webs que informaven del referèndum, fins al punt que tant el jutge Juan Antonio Ramírez com la jutgessa del TSJC Mercedes Armas van fer tancar desenes de dominis. Però fou debades, perquè la quantitat de rèpliques que se'n van fer va sobrepassar la capacitat de censura.", "response": "Google Cloud", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09138340713537252", "instruction": "De quin material són les estructures sobre les que estan asseguts?", "context": "Els va realitzar amb anatomies potents, i tots presenten una actitud diferent, asseguts sobre unes estructures, també fingides, de marbre; solen acompanyar-se d'ornaments de caràcter vegetal. Amb una gran varietat en el joc de braços i cames, s'inclinen cap enrere o cap endavant amb una gran llibertat, i mostrant una clara relació amb els conceptes platònics de la bellesa i de l'Eros. Se n'han fet interpretacions que apunten a un possible símbol sensual, o en relació a algun tipus d'esclavitud.", "response": "marbre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45840490443018356", "instruction": "Quin tipus de calçat porta quan està menant bestiar?", "context": "Per recalcar aquesta transformació, divuit mesos abans de començar el rodatge, Martin ja tenia preparats dos dissenys que senyalarien els límits del vestuari de Nicole Kidman. Per un costat, el conjunt britànic per excel·lència que Lady Sarah porta quan arriba a Darwin, cortesia de Prada, i que segueix un estil mariner blau i blanc que hauria estat més indicat per la Riviera francesa que per un viatge al Darwin dels anys trenta. I per l'altre costat, el conjunt que porta quan està menant bestiar format simplement per una senzilla brusa i uns còmodes pantalons que acaben dintre d'unes altes botes de muntar. La intenció de Martin, per tant, era que aquests dos dissenys marquessin els límits de dos estils contraposats i que la resta del vestuari de Nicole Kidman es mogués gradualment entre ells dos.", "response": "botes de muntar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6751961885647687", "instruction": "Quin era un element molt important de l'estratègia del setge?", "context": "Un element molt important de l'estratègia del setge era si es permetria o no la rendició de la ciutat assetjada. Normalment era preferible permetre la rendició, tant per evitar baixes com per donar exemple a futures ciutats assetjades. Deixar que una ciutat es rendís, amb un petit cost en vides, era una solució molt més bona que massacrar brutalment la població després d'un llarg setge. És més, si un exèrcit tenia fama de matar i saquejar sense valorar la rendició, llavors els esforços defensius d'altres ciutats augmentaven.", "response": "si es permetria o no la rendició de la ciutat assetjada", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9490797857038309", "instruction": "De quin partit és candidat a l'alcaldia Noguera?", "context": "La jutgessa d'Instrucció número 5 de Palma, Ana San José, ha admès a tràmit una denúncia per presumpta prevaricació de la federació espanyola d'associacions d'habitatges i apartaments turístics (Fevitur) contra Antoni Noguera per la regulació del lloguer turístic a la ciutat, un dels projectes més destacats de Noguera. Aquesta entitat va presentar la querella per prevaricació administrativa el mes de novembre després de la prohibició de la comercialització d'habitatges turístics en edificis plurifamiliars en tot el municipi de Palma acordada pel consistori. Segons l'entitat, aquesta prohibició i la moratòria al lloguer turístic van ser realitzades de forma preconcebuda per part de Noguera. Més diu que la investigació que s'obre a Noguera no impedeix que sigui el candidat a la batllia per aquesta formació. 'No és en cap cas per corrupció, per la qual cosa no impedeix de cap manera que sigui candidat' ha dit Neus Truyol, portaveu de Més per Palma. Segons Més, la demanda de Fevitur assenyala el delicte de prevaricació, en un cas on no s'apliquen els dos supòsits que sustenten aquesta acusació: arbitrarietat en la motivació i contravenir una llei amb coneixement de causa.", "response": "Més", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9659858780520164", "instruction": "Quin país s'ha unit amb la Índia?", "context": "L'Índia i la Xina hauran de resoldre el perllongat enfrontament militar que està tenint lloc en una regió de l'Himàlaia mitjançant el diàleg, segons ha dit aquest dimecres el dalai lama, descartant la possibilitat d'una guerra perquè seria destructiva per a ambdues parts. Els exèrcits d'Índia i la Xina han estat set setmanes de lluita en l'altiplà de Doklam, reclamada per Bhutan, país aliat d'Índia. Les tropes índies es van endinsar a Doklam a mitjans de juny per frenar les obres d'ampliació d'un camí militar que estava construint la Xina i que suposaria per al seu Exèrcit la consolidació d'una posició més còmoda en el nord-est. Pequín ha exigit a l'Índia que abandoni la zona. No obstant això, les converses entre tots dos països no han produït cap avenç, la qual cosa ha augmentat els temors que puguin caure en un conflicte. Des de la fi de la guerra que van lluitar el 1962 i que va acabar amb la derrota d'Índia, cap dels dos Estas ha estat capaç de definir la frontera.", "response": "Bhutan", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4609697595722556", "instruction": "Quin cos dirigirà a partir d'ara la seguretat del Palau de Justícia de Barcelona?", "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha retirat la competència exclusiva en seguretat que tenien els Mossos d'Esquadra al Palau de Justícia de Barcelona. Ho ha decidit avui el president del tribunal, Jesús Barrientos, que ha acordat amb el cap de la policia espanyola que hi afegiria agents i que aquest cos dirigiria el dispositiu de seguretat. En un comunicat, el TSJC diu: 'La decisió obeeix a la previsió d'extremar la seguretat de l'edifici i garantir-ne el funcionament arran de la possibilitat que el Parlament de Catalunya decideixi, tot i la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional, d'executar allò disposat en la llei 19/2017 del 6 de setembre, en l'article 4.4 de la qual es disposa la supressió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la figura del seu president.' L'article 4.4 de què parla Barrientos correspon a la llei del referèndum i diu: 'Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n'hi ha més d'afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya.' I s'hi afegeix: 'A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral, farà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar-ne els efectes i iniciar el procés constituent.' Per tant, aquest article no parla específicament d'allò que diu Barrientos. En canvi, l'article 66 de la llei de transitorietat sí que preveu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es converteixi en el Tribunal Suprem de Catalunya, 'òrgan judicial superior en tots els ordres, en el qual culmina l'organització judicial de Catalunya'. També diu: 'El president del Tribunal Suprem serà nomenat pel president o presidenta de la Generalitat a proposta de la Comissió Mixta prevista a l'article 72.' Per una altra banda, els Mossos d'Esquadra han assegurat que obeiran la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però que no 'entenen' la decisió ni en comparteixen 'els motius ni les necessitats'. 'El cos sempre ha demostrat, demostra i demostrarà la lleialtat absoluta a les directrius i instruccions de la judicatura', ha dit l'inspector portaveu, Albert Oliva.", "response": "la policia espanyola", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23674378840218713", "instruction": "Quin fet va fer canviar la fisonomia de la ciutat a mitjans de segle?", "context": "A mitjans de segle es va produir un fet transcendental que va canviar per complet la fisonomia de la ciutat, l'enderrocament de les muralles. Durant els segles xviii i xix la població va anar creixent constantment (de 34 000 habitants a començaments del segle xviii a 160 000 a mitjans del xix), fet que va comportar un augment de la densitat poblacional alarmant (850 habitants per hectàrea), posant en risc la salubritat de la ciutadania. No obstant això, a causa de la seva condició de plaça forta, el govern central s'oposava a l'enderrocament de les muralles. Va començar llavors un fort clam popular, liderat per Pere Felip Monlau, qui el 1841 va publicar la memòria Abajo las murallas, en la qual defensava la seva destrucció per evitar malalties i epidèmies. Per fi, el 1854 es va donar el permís per al seu enderrocament, amb el qual es va donar la via de sortida per a l'expansió territorial de la ciutat.", "response": "l'enderrocament de les muralles", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9500360438888479", "instruction": "Quin lloc ocupa Ermione entre les òperes de Rossini a Nàpols?", "context": "Ermione fou la vint-i-setena òpera de Rossini i la seva cinquena de Nàpols. Va seguir tot just tres mesos després de la seva Ricciardo e Zoraide per al mateix teatre. L'eminent musicòleg especialista en Rossini, Philip Gossett, considera que és «una de les millors obres de la història de l'òpera italiana del segle XIX».", "response": "cinquena", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9728472527628581", "instruction": "Quin any van atacar Egipte els pobles de la mar?", "context": "El 1227 aC van atacar Egipte, el 1192 aC, Alashiya (probablement l'actual Xipre), el 1187, 1186 i 1185 aC el País de Hatti (Imperi Hittita) incloses Síria i Palestina. L'imperi hittita va ser destruït. El 1184 aC van tornar a Egipte, d'on en van ser expulsats el 1175 aC. Després d'això, una part s'establí a la Toscana, Sicília, Sardenya, Còrsega i potser el sud-est de la península Ibèrica, i uns altres van fundar estats a tota la costa de la Mediterrània Oriental. Es creu que emigrants que venien de Sardenya van arribar cap al 1250 aC a la península Ibèrica, probablement expulsats de l'illa per un dels grups dels pobles de la mar, els sherden, que van donar nom a l'illa de Sardenya i s'hi van establir després de ser derrotats pels egipcis.", "response": "1227 aC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3062120739417119", "instruction": "De quin material estava fet el retaule?", "context": "Fins al 1970, a l'altar major hi havia un retaule gòtic purament arquitectònic, de fusta daurada amb una estructura de fornícules superposades formant arcs i traceries, sense cap altra decoració escultòrica. Data del final del segle xiv i és un dels rars exemples conservats d'aquest tipus de retaule. El segle xvi es va alçar sobre un sòcol renaixentista. A la fornícula central hi havia una creu de talla de 1746. Va ser substituït per adaptar el presbiteri a la litúrgia postconciliar i traslladat a la propera església de Sant Jaume de Barcelona, on avui es troba com a altar major d'aquesta parròquia.", "response": "de fusta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24485766499674455", "instruction": "Quin era el lloc de reunió de la societat burgesa?", "context": "Rossini fou un dels compositors més reconeguts i més admirats en vida. La preponderància de la seva producció musical en el món de l'òpera, que aleshores dominava l'àmbit de la música (els teatres foren el lloc de reunió per excel·lència de la societat burgesa), va fer que el gran públic i més concretament la classe social emergent, la burgesia, fessin d'ell un ídol. No obstant això, Rossini va abandonar la composició operística després de Guillaume Tell (1829), amb només trenta-set anys i quan havia escrit més de 40 òperes i era considerat com el millor compositor del món.", "response": "els teatres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5744846521337571", "instruction": "Quin any va ser el primer any que no hi va haver cap funció?", "context": "En la següent dècada va ser incapaç de mantenir aquesta posició, però tot i així va tenir més de cent actuacions en teatres d'òpera italians i estrangers. D'aquestes, poc menys d'un quart van tenir lloc a Alemanya, on l'òpera va ser presentada sota el títol Die Getaüschten. En la dècada de 1830 la freqüència de les actuacions de L'inganno va disminuir considerablement, però per llavors l'òpera ja havia viatjat a altres països: a Santiago de Xile (1830), a Veracruz (1831), a Nova York (1833) i Nova Orleans (1837). El 1838 encara es va poder veure en tres teatres, però el 1839, per primera vegada, no n'hi va haver cap funció. En la dècada de 1840 l'òpera gairebé no va ser mai més realitzada i després només de forma molt esporàdica: el 1850 al Teatre Reial Municipal a Berlín, a Milà (1865), a Nàpols (1872), a Florència (1876) i a Madrid (1878).", "response": "1839", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9445103396046237", "instruction": "Quin article acadèmic ha sorgit amb intenció humorística?", "context": "ROT13 no està destinat a utilitzar-se quan hi ha preocupació pel secret del missatge —l'ús d'una rotació constant significa que el xifrat no té efectivament cap clau, i el desxifrat no requereix cap coneixement més enllà del fet que s'hagi utilitzat ROT13. Fins i tot sense aquest coneixement, l'algoritme es pot trencar fàcilment a través de l'anàlisi de freqüències. A causa de la seva manca absoluta d'idoneïtat per a mantenir un secret veritable, ROT13 s'ha convertit en un eslògan per referir-se a qualsevol sistema de xifrat clarament dèbil: un crític podria afirmar que «el sistema DES de 56 bits és avui en dia poc millor que ROT13». En una broma sobre termes criptogràfics reals com «doble DES», han sorgit expressions com «doble ROT13», «ROT26» o «2ROT13» amb intenció humorística, incloent-hi un article acadèmic de paròdia «Sobre l'algoritme de xifrat 2ROT13». Com que aplicar ROT13 a un text ja xifrat amb ROT13 restaura el text pla original, ROT26 és equivalent a no xifrat en absolut. Per extensió, triple ROT13 (usat de broma com a analogia del 3DES) és equivalent a un ROT13 regular.", "response": "«Sobre l'algoritme de xifrat 2ROT13»", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9196455328619881", "instruction": "Quin és l'esport nacional?", "context": "Tradicionalment, el sumo és l'esport nacional del Japó, i un dels més populars. Les arts marcials japoneses, com ara el judo, el karate i el kendo són molt populars i es practiquen a tot arreu del país. Després de la Restauració de Meiji, molts esports occidentals foren introduïts al Japó i s'estengueren per mitjà del sistema educatiu. La Lliga japonesa de beisbol s'establí el 1936, i avui dia és l'esport més popular del país. Un dels jugadors japonesos més coneguts és Ichiro Suzuki, que, després d'haver guanyat la distinció de Jugador Més Valuós el 1995 i 1996, ara és part de la Lliga Estatunidenca de Beisbol.", "response": "sumo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9860529032612863", "instruction": "Quin any li fan l'encàrrec?", "context": "El 1891, rep l'encàrrec dels comerciants de teixits Mariano Andrés i Simón Fernández, proveïdors d'Eusebi Güell, per a la realització d'una casa a Lleó l'anomenada casa de los Botines. El seu aspecte és monumental, ja que està situada en ple cor de la ciutat i es tracta d'una casa a quatre vents, d'estil neogòtic; consta d'una planta baixa comercial i habitatges a les plantes superiors; es va realitzar amb pedra calcària i la coberta de pissarra. Va ser criticada per part d'alguns professionals en observar la poca estabilitat que podria tenir, ja que s'estava construint amb només els murs de càrrega exteriors i uns pilars de fosa a la planta baixa; en conèixer aquests rumors, Gaudí va dir que volia els rumors per escrit, per emmarcar-los i situar-los al vestíbul un cop acabada l'obra. Sobre la porta principal de la façana, es va col·locar un sant Jordi amb el drac, realitzat per Llorenç Matamala a Barcelona. Els plànols de l'edifici es van trobar dins d'un tub de plom col·locat sota de l'estàtua de sant Jordi, en una restauració del 1951 en què va haver de ser desmuntada l'escultura.", "response": "1891", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1990575340548285", "instruction": "En quin any va morir?", "context": "Dolors Bonella va morir el 15 de setembre de 1940 a l'Hospital del Mar de Barcelona després de ser acollida a les darreries a la Casa de la Caritat (actual complex museístic, docent i cultural format pel MACBA, CCCB i URL, entre altres). El seu funeral va esdevenir multitudinari i solemne per algú que en va pagar les despeses, fet que va alimentar encara més els rumors sobre el destí de la seva malaurada filla i la relació amb la família benestant per la qual havia treballat. El Noticiero Universal va publicar-ne un obituari al costat de notícies de transcendència internacional, com els bombardejos de l'Alemanya nazi contra Londres o l'entrevista d'Adolf Hitler amb Ramón Serrano Suñer —Ministre d'Exteriors de l'Espanya franquista.", "response": "1940", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9922577502312879", "instruction": "De quin any és l'obra?", "context": "El Retaulet amb la Mare de Déu i sants és una obra gòtica de 1470 atribuïda al pintor Jaume Huguet. És un retaule de devoció personal dedicat a la Mare de Déu. Una sedes sapientiae ocupa la imatge central amb un posat que recorda molt la Mare de Déu del Retaule de l'Epifania, especialment el pentinat i l'expressió infantil del rostre de la Verge tan típicament huguetiana. La imatge central està rodejada per dues escenes del cicle de la Passió de Crist i sis imatges de sants.", "response": "1470", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41959716231662325", "instruction": "Quin culte va ser molt popular?", "context": "Els antics egipcis feien servir rucs i bous com a bèsties de càrrega, i eren els responsables de llaurar els camps i trepitjar llavors al sòl. La matança d'un bou gras també era una part central d'un ritual d'oferiment. Els cavalls van ser introduïts pels hicses en el segon període intermedi, i el camell, encara que era conegut des de l'Imperi antic, no es va fer servir com a bèstia de càrrega fins al Baix imperi. Els gossos, gats i micos eren animals de companyia comuns, mentre que els animals de companyia més exòtics importats des del cor de l'Àfrica, com els lleons, es reservaven per a la reialesa. Heròdot va observar que els egipcis eren els únics a tenir animals amb ells a les seves cases. Durant els períodes predinàstic i Baix imperi, el culte als déus en la seva forma animal era extremadament popular, com la dea gata Bastet i el déu ibis Thoth, i aquests animals es criaven en gran nombre en granges amb propòsit del ritual de sacrifici.", "response": "als déus en la seva forma animal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8753244266080292", "instruction": "De quin partit sonava com a candidat Buch?", "context": "El conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha descartat ser el candidat de JxCat en cas d'eleccions al parlament a la tardor. 'No seré candidat ni vull ser-ho', ha respost en una entrevista al programa 'FAQS' de TV3, sense voler donar més detalls. El nom de Buch havia sonat com a un dels possibles candidats de la formació. Buch també ha volgut donar les gràcies als bombers, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, SEM, Protecció Civil, Agents Rurals i batlles i batllesses per la seva feina durant els dies que ha durat l'incendi de la Ribera d'Ebre. 👉 @MiquelBuch serà el candidat de JxCAT si hi ha eleccions a la tardor? \"No seré candidat ni vull ser-ho\"#FAQSstonewallTV3 https://t.co/4HoGJ5NtM1 pic.twitter.com/o39LmceZGQ — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) June 29, 2019", "response": "JxCat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03459704622327109", "instruction": "Quin canal de televisió va realitzar la sèrie?", "context": "L'any 2010, el canal de televisió TV3 va realitzar una sèrie de ficció històrica en dos capítols basada en la seva biografia. El rodatge va durar nou setmanes i l'estrena es féu en dues parts el 21 i el 22 de març de 2011. El guió va ser obra de Mercè Sàrrias i Núria Furió, guionistes de Porca misèria. La va dirigir Lluís Maria Güell, que ja havia dirigit la minisèrie Arnau, i va tenir Laia Marull com a protagonista.", "response": "TV3", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5696081885618792", "instruction": "Quin luxe es va permetre Ravel amb la legió d'Honor?", "context": "Passen els anys, i després de la desaparició de Claude Debussy en març del 1918, Ravel és considerat com el més gran compositor francès viu. Ell, que havia patit fracassos en la primera part de la seva carrera, gaudia ara tots els honors, i no va ser sense desimboltura que va reaccionar a l'anunci de la seva promoció al rang de cavaller de la legió d'Honor el 1920: es va permetre el luxe de refusar la distinció. Satie va ironitzar: «Ravel rebutja la legió d'Honor, però tota la seva música l'accepta».", "response": "de refusar la distinció", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49856853495006215", "instruction": "Quin any es va crear la diòcesi de Tàrraco?", "context": "Les primeres comunitats cristianes van començar a establir-se aviat a la regió: el 259 es va crear la diòcesi de Tàrraco. A Bàrcino, hi ha constància d'una primitiva comunitat i bisbe propi entre 260 i principis del segle iv, període en el qual van sorgir les primeres veneracions a cristians martiritzats durant la persecució de Dioclecià. És el cas de sant Cugat, que va ser martiritzat a Castrum Octavium (actual Sant cCugat del Vallès); o de santa Eulàlia, martiritzada a Barcelona l'any 303, als 13 anys. Va ser canonitzada el 633 i, més o menys en aquesta data, va ser declarada patrona de Barcelona; la catedral de la ciutat està consagrada a ella, a més de a la Santa Creu, la seva primera advocació com a basílica paleocristiana.", "response": "259", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5048462736538024", "instruction": "Quin és el format occidental del text?", "context": "Tradicionalment, el manga s'escriu de dalt a baix i de dreta a esquerra, ja que aquesta és la lectura tradicional del japonès. Algunes editorials de manga tradueixen els texts mantenint aquest format (Les paraules es llegeixen com sempre d'esquerra a dreta i de dalt abaix, però la història comença on seria l'última pàgina d'un llibre occidental, és a dir el llibre es llegeix de dreta a esquerra i dins d'una mateixa vinyeta es llegeix primer les bafarades de la dreta.) com fa l'editorial Glénat amb la publicació dels tankōbons. D'altres, en canvi, ho fan amb el format occidental, d'esquerra a dreta, per tal de no confondre els lectors estrangers. Aquesta pràctica es coneix com a «Volta».", "response": "d'esquerra a dreta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1695975822027178", "instruction": "De quin animal semblen les orelles del porc formiguer?", "context": "Com els óssos formiguers i els pangolins, el porc formiguer ha desenvolupat adaptacions notables al seu estil d'alimentació. Ataca directament nius de formigues i tèrmits, amb una llengua molt llarga i unes dents especialment modificades. L'aspecte del porc formiguer sembla combinar orelles de conill, un musell de porc i una cua de cangur. Utilitza les seves grans urpes en forma de pala per excavar caus on refugiar-se, que després són utilitzats per una multitud d'animals una vegada el porc formiguer els ha abandonat.", "response": "de conill", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.31137817302896886", "instruction": "Quin tema tenen els mots que es regeixen per la primera declinació?", "context": "Els mots que es regeixen per la primera declinació són aquells que tenen el tema en -a. Gran part dels substantius i adjectius catalans acabats en -a tenen el seu origen en paraules de la primera declinació llatina. La gran majoria de paraules d'aquesta declinació són de gènere femení, tret de noms propis d'home (Sulla) o noms que designen oficis tradicionalment reservats a l'home (pirata). Els adjectius són sempre femenins. Tant els mots femenins com els masculins es declinen de la mateixa manera.", "response": "en -a", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6867982204318301", "instruction": "Amb quin dèficit va tancar el 2015 l'Estat espanyol?", "context": "La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres no multar estat espanyol per incomplir l'objectiu de dèficit marcat per Brussel·les per l'any 2015, una decisió que haurà de ser aprovada, modificada o rebutjada pel Consell Europeu. El comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ha assegurat que l'estat espanyol ha fet 'enormes sacrificis' en els darrers anys i per això concedeix 'dos anys més de marge' perquè pugui 'reduir el dèficit per sota del 3%'. Pel que fa la congelació dels fons europeus, el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, ha explicat que 'la decisió s'haurà de debatre amb el Parlament Europeu'. L'estat espanyol va tancar el 2015 amb un dèficit del 5,1%, lluny del 4,2% exigit per Brussel·les.", "response": "5,1%", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.867029740836303", "instruction": "Quin dia va ser la primera representació de l'òpera de Rossini?", "context": "L'òpera de Paisiello va subsistir molts anys, va regnar a Europa durant tres dècades com una de les òperes més populars, i es mantenia en l'època de Rossini. Ambdós, llibretista i compositor, es van adonar de la necessitat de distanciar-se de l'obra de Petrosellini, per evitar fer la impressió que estaven competint amb el gran i admirat Paisiello, però sobretot per adaptar la peça al gust modern, amb les seves convencions, molt diferents de les de la versió de Petrosellini i Paisiello. La necessitat de tal adaptació va ser ignorada, però, per Francesco Morlacchi, qui va poder tranquil·lament escriure nova música per al text de Petrosellini per a Dresden el 1816. Per allunyar la possibilitat d'ofendre al vell compositor, Rossini va escriure a Paisiello i li va explicar el motiu pel qual estava component la seva versió. Paisiello li va contestar que ell no s'ofenia i li va desitjar el millor per la nova òpera. De totes maneres, en el llibret imprès per a la primera representació de l'òpera de Rossini el 20 de febrer de 1816, a la portada s'hi podia llegir: «Almaviva, o sia L'inutile precauzione, commedia del signor Beaumarchais di nuovo interamente versificata, e ridotta al uso dell'odierno teatro musicale Italiano» (Almaviva o La precaució inútil, comèdia del Signor Beaumarchais, enterament versificada de nou, i adaptada per al modern teatre musical italià).", "response": "el 20 de febrer de 1816", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7374273080627166", "instruction": "De quin partit és cap Corbyn?", "context": "El cap del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, ha promès que si arriba al poder, promourà un nou referèndum sobre el Brexit, encara que s'ha negat en diverses ocasions a aclarir per quina de les dues opcions faria campanya en aquest hipotètic cas. 'Som l'únic partit que ofereix a la ciutadania l'opció de triar', ha dit Corbyn davant els periodistes. El dirigent opositor creu que, arribat el moment, la població hauria de tenir dret a decidir si prefereix un determinat acord de sortida o romandre dins de la UE. 'El complirem', ha dit en les seves declaracions, en què se li ha interrogat per quina seria la posició del seu partit de cara a aquesta nova consulta, descartada per ara pel govern de Boris Johnson. Corbyn ja va ser objecte de crítiques el 2016 per la tebior amb què va defensar la permanència del Regne Unit a la Unió Europea. El Partit Liberal Demòcrata ha intentat treure rèdit d'aquesta ambigüitat oficialitzant una promesa d'anul·lar el Brexit si arriba al govern – fet improbable per ara -.", "response": "Partit Laborista", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.701782329274093", "instruction": "Quin dret reclama Colau que ha de poder exercir Catalunya?", "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que l'ajuntament compleix amb dues premisses en l'acord amb la Generalitat perquè es pugui votar a la capital catalana el primer d'octubre: garantir el dret de vot dels ciutadans i alhora la seguretat dels funcionaris i de la institució. Aquestes eren les dues condicions que va posar al govern en la resposta a la carta que el president i el vice-president de la Generalitat, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, van enviar a tots els batlles del Principat. En una entrevista a TV3, Colau ha explicat que l'acord també compleix amb l'informe del secretari municipal de Barcelona, que l'ha advertida de possibles conseqüències penals si cedeix espais de votació. 'No li puc donar detalls, la Generalitat anirà anunciat cada cosa en el seu moment', ha dit. La batllessa ha negat que el seu posicionament sigui de partit: 'Sóc la batllessa de tots i he de vetllar pels drets i la seguretat de tothom'. Ha afegit: 'Tenim diferències amb el full de ruta del govern, però Catalunya ha de poder exercir el seu dret de decidir.' Colau ha reiterat la seva predisposició a votar en el referèndum i ha criticat l'estratègia del govern espanyol: 'Han perdut el nord, amb tot el respecte'.", "response": "de decidir", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07337322382092781", "instruction": "En quin segle van desaparèixer dels escenaris gairebé totes les òperes de Rossini?", "context": "La idea generalitzada que l'Otello de Verdi va suplantar l'Otello de Rossini és fals. De fet, igual que gairebé totes les òperes de Rossini, que van desaparèixer dels escenaris d'òpera a la fi del segle xix. Quan es va estrenar l'òpera de Verdi, el 1887, la de Rossini ja gairebé no es representava. El que si que pot haver passat és que l'òpera de Verdi s'hagués interposat en el camí d'un renaixement de l'òpera de Rossini. Els revivals d'Otello en l'era moderna, la primera de les quals va tenir lloc en una data tan tardana com el 1954, no han estat tan nombrosos com era d'esperar. En qualsevol cas, l'òpera s'ha donat a Alemanya, Berlín, Brunswick i Weimar, als Estats Units, Itàlia, Gran Bretanya, França, Bèlgica i Japó.", "response": "a la fi del segle xix", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3670309434410035", "instruction": "Quin rinoceront és més silenciós?", "context": "El rinoceront de Java és molt més silenciós que el de Sumatra; se n'han registrat molt poques vocalitzacions. Els rinoceronts adults no tenen cap predador conegut a part dels humans. Són tímids, particularment al Vietnam i es retiren als boscos espessos quan senten humans a prop. Tot i que és una característica valuosa des del punt de vista de la supervivència, fa que els rinoceronts siguin difícils d'estudiar. Tanmateix, si els humans s'hi acosten massa, el rinoceront de Java esdevé agressiu i ataca, clavant les incisives del maxil·lar inferior mentre fa força cap amunt amb el cap. El seu comportament relativament antisocial podria ser una adaptació recent a les pressions sobre les poblacions; les proves històriques suggereixen que, com els altres rinoceronts, antigament aquesta espècie era més gregària.", "response": "El rinoceront de Java", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6373271911190287", "instruction": "Quin aniversari del cartell es celebrava al 2012?", "context": "L'any 2012 es va crear una aplicació mòbil per celebrar el 70è aniversari del cartell que permetia canviar-li la cara. Diverses personalitats van utilitzar-la, incloent-hi Peggy Conlon, la presidenta de l'Add Council, que ho va aprofitar per escriure un article de la història de l'entitat, així com els presentadors Matt Lauer i Ann Curry i la cantant Beyoncé Knowles. El 25 de novembre de 2014 l'actriu Anna Bertran va penjar la seva pròpia versió del cartell al seu compte de Twitter per commemorar el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones.", "response": "el 70è", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10204729079088837", "instruction": "Quins delictes li atribueix la fiscalia de l'Audiència espanyola al raper?", "context": "La fiscalia espanyola ha demanat mesures cautelars contra el raper Pablo Hasel; és a dir, que comparegui setmanalment al jutjat, retirar-li el passaport i prohibir-li de sortir de l'estat espanyol. Ho ha fet saber després de la declaració que el cantant ha fet avui a l'Audiència espanyola com a investigat per una quinzena de piulets publicats a Twitter contra la corona espanyola i de suport als Grapo. Segons informen fonts de la fiscalia que cita l'agència Europa Press, el cantant ha reconegut davant del magistrat José de la Mata l'autoria dels tuits, que el que hi diu és cert i que és 'provat i justificat'. El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 el va citar després d'una nova denúncia presentada contra el cantant per la fiscalia de l'Audiència espanyola, que li imputa delictes d'enaltiment del terrorisme, contra la corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'estat. Hasel ha respost les preguntes de les parts i s'ha emparat en el dret a la llibertat d'expressió. La defensa del cantant, per part seva, s'ha oposat a les mesures sol·licitades per la fiscal Ana Noé i ha demanat l'arxiu de la causa.", "response": "enaltiment del terrorisme, contra la corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'estat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.13914645289036032", "instruction": "Quins moviments d'avantguarda el van influir?", "context": "Interessat de jove per l'escultura, la trajectòria artística de Moore abasta una seixantena d'anys. Va rebre influències diverses, des de les talles dels pobles nadius de l'Àfrica i de l'Amèrica precolombina fins a moviments d'avantguarda com el cubisme i el surrealisme, que conegué a París durant els anys 1920 i 1930. Amb tot, Moore no s'abandonà totalment a cap corrent en concret, sinó que cercà un camí propi, basat en l'observació de la natura, el paisatge i la figura humana, que es traduí en obres vitals, de gran humanitat, que s'adiuen amb una de les seves màximes més cèlebres: «Ser artista és creure en la vida».", "response": "el cubisme i el surrealisme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4707562643788096", "instruction": "Quins vaixells pot aixecar l'elevador de vaixells?", "context": "A banda de les rescloses de canals, està en construcció un elevador de vaixells, una mena d'ascensor per a embarcacions. L'elevador de vaixells està dissenyat per a ser capaç d'aixecar vaixells de fins a 3.000 tones. Segons els plans originals hi havia d'haver un elevador amb capacitat per aixecar 11.500 tones en embarcacions. La distància vertical recorreguda havia de ser de 113 metres, i la mida de la conca de la nau de l'ascensor seria de 120x18x3,5 metres. Quan estigui enllestit, l'elevador de vaixells necessitarà de 30 a 40 minuts per al trànsit. Abans d'aquestes obres tarda entre tres i quatre hores a passar a través de les rescloses. Un factor que complica la situació és que el nivell de l'aigua pot variar considerablement. L'elevador de vaixells treballarà sempre que els nivells d'aigua varien de 12 metres a la part inferior, i 30 metres en la superior.", "response": "de fins a 3.000 tones", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9524570082106893", "instruction": "En quins animals podem trobar les cel·lules de Merkel?", "context": "Com que tenen ales molt més primes que les dels ocells, els ratpenats poden maniobrar molt més ràpidament i precisa que les aus. La superfície de les ales també està dotada de receptors sensibles al tacte en petits bonys anomenats cèl·lules de Merkel, presents en la majoria de mamífers. Tanmateix, aquestes zones sensibles són diferents en els ratpenats, car cada bony té un pèl minúscul al centre, cosa que el fa encara més sensible i que permet al ratpenat detectar i recollir informació sobre l'aire que flueix sobre les seves ales. La membrana alar de les espècies que utilitzen les ales per caçar preses té un tipus addicional de cèl·lula receptora, que és sensible a l'estirament de la membrana. Aquestes cèl·lules estan concentrades a les parts de la membrana en què els insectes impacten amb l'ala quan els ratpenats els capturen.", "response": "en la majoria de mamífers", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8669551163672793", "instruction": "Quins personatges de l'època va retratar Jean-Antoine Houdon?", "context": "A mitjans del segle xviii, les orientacions de Winckelmann «d'alimentar el bon gust en les fonts directes i prendre exemple de les obres dels grecs» va fer que molts artistes es dediquessin a copiar en lloc d'imitar; arribava el neoclassicisme. L'obra de Jean-Antoine Houdon, originalment barroca, va adoptar un caràcter serè i un verisme sense detalls anecdòtics, en un procés per aconseguir la bellesa ideal de l'antiguitat; va retratar molts personatges del moment, com Napoleó, Jean de la Fontaine, Voltaire o George Washington. L'escultor més conegut i innovador, però, fou l'italià Antonio Canova, un autor molt versàtil a cavall entre el barroc, el rococó i el neoclassicisme. Per la seva banda, la producció de Bertel Thorvaldsen segueix la línia més ortodoxa del neoclassicisme, amb una expressió més freda i estàtica. A Catalunya, cal destacar Damià Campeny, el qual va anar a Itàlia i va rebre la influència de Canova, igual que l'andalús José Álvarez Cubero.", "response": "Napoleó, Jean de la Fontaine, Voltaire o George Washington", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8216807274574971", "instruction": "A quins compositors va influenciar l'acord de Tristany?", "context": "Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada ansiosa i exuberant de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al segle xx. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres.", "response": "Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5680604801929455", "instruction": "Quins problemes no tenia el mercat exterior?", "context": "En els seus inicis, una bona part de la producció tèxtil s'orientà a cobrir les necessitats del mercat interior, assentant la base per una economia d'intercanvis generalitzada i incentivant la millora del sistema de transport interior. Tanmateix, ben aviat la vertadera font de recursos per al creixement industrial fou el mercat exterior. Aquest nou mercat no presentava problemes de competència i feia possible l'obtenció de beneficis molt elevats, fet que permeté implantar de manera generalitzada la mecanització de la indústria tèxtil i l'aparició d'invents revolucionaris. Les dates i les innovacions tècniques de la indústria tèxtil que tingueren un paper decisiu en aquest procés foren, principalment:", "response": "de competència", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.398590473851544", "instruction": "Quins eren els productes conreats més rellevants?", "context": "Així doncs, a les planes de l'interior es van dur a terme mètodes de cultiu extensiu, així com la presència de grans ramats d'ovicaprins. Pel que fa a les valls del Guadalquivir i del Genil, es va dur a terme una explotació intensíssima del sòl, semblant a la que practicava Cartago al nord d'Àfrica. Els productes més rellevants i més conreats eren l'oli, la vinya i els cereals.", "response": "l'oli, la vinya i els cereals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.14682848950633198", "instruction": "Quins plafons estaven signats?", "context": "Les pintures més famoses de Rogier que sobrevisqueren fins al segle xvii, eren quatre grans plafons que representaven la Justícia de Trajà[n. 1] i la Justícia d'Herkenbald. Aquests eren un encàrrec de la ciutat de Brussel·les per a la Gulden Camere ('Cambra Daurada') de l'Ajuntament de Brussel·les. El primer i tercer plafons estaven signats, i el primer datava de 1439. Els quatre els va acabar abans de 1450. Malauradament, foren destruïts el 1695 durant el bombardeig francès de Brussel·les, però es coneixen gràcies a moltes descripcions antigues, per algunes còpies lliures i parcials dibuixades o pintades. Però, especialment, es coneix per una còpia parcial feta en tapís que acompanyà Carles el Temerari en les seves campanyes i que passà a mans dels suïssos quan el derrotaren a Grandson; la peça actualment es troba al Museu Historisches de Berna. Les pintures probablement feien prop de 4,5 metres cadascuna, que en aquella època era una mida enorme per a una pintura sobre taula. Servien com a 'exemples de justícia' per al regidor de la ciutat que havia d'impartir-la. Fins a la seva destrucció, les pintures varen ser lloades per diversos comentaristes de renom, com Dürer (1520), Vasari (1568), Molanus (c.1570-1580), i Baldinucci (1688).", "response": "El primer i tercer", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.190303597925518", "instruction": "Quins aspectes no va apreciar el públic?", "context": "Tot i els bons cantants de l'estrena, l'òpera no va obtenir l'èxit esperat i, encara que no va resultar ser un fracàs, a poc a poc va anar caient en l'oblit, desapareixent del panorama cap a 1839. Rossini, un compositor molt conegut i estimat a Roma, no va poder aconseguir l'èxit que s'esperava d'una nova obra seva. Els aspectes semiserio de l'òpera no van ser apreciats per l'audiència. Es desprèn de les crítiques de la primera actuació que el públic va descobrir que Torvaldo no era prou alegre per a l'obertura de la temporada de carnaval. Sterbini va saber escriure en un bon vers, però no va saber portar la gràcia, es va dir en una revista. La primera actuació, però, no va ser una gran fallida i el públic va agrair molt la presència de Filippo Galli que, per primera vegada en la seva reeixida carrera d'uns quinze anys, apareixia en aquest teatre. Rossini tenia una idea molt exacta de la veu de Galli quan va escriure Torvaldo, ja que ell havia fet a mida per a Galli el paper del Conte Asdrubale a La pietra del paragone, de Selim a Il turco in Italia, i de Mustafà a L'italiana in Algeri. Més tard, seguiria component rols apropiats com el de Fernando a La gazza ladra, el paper titular de Maometto II i el paper d'Assur a Semiramide, fent de Galli el baix definitiu de Rossini.", "response": "semiserio", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9074646316184798", "instruction": "Per quins delictes volia imputar José de la Mata a Francisco Camps?", "context": "El jutge de l'Audiència espanyola José de la Mata ha processat l'ex-president valencià Francisco Camps pels contractes de la Generalitat amb l'empresa de la trama Gürtel Orange Market en l'edició de Fitur del any 2009, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press. El magistrat instructor d'aquesta peça 5 del cas Gürtel ha pres aquesta decisió després de gairebé un any d'investigació i després de citar a declarar al mateix Camps i altres supòsits implicats en el presumpte tripijoc per a adjudicar el contracte de Fitur a la xarxa que dirigia Francisco Correa. Encara que l'Audiència espanyola va ordenar reobrir aquesta peça per investigar Camps al setembre de l'any passat, no va ser fins a mitjans de desembre quan De la Mata va decidir imputar-li formalment pels presumptes delictes de prevaricació administrativa i frau a l'administració. Finalment, el jutge ha decidit processar-lo per prevaricació, encara que 'sense perjudici d'ulterior qualificació'. Van ser les revelacions de Francisco Correa, l'ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa, el que va ser número dos de la Gürtel Pablo Crespo i l'ex-dirigent d'Orange Market Álvaro Pérez 'el Bigotis' en el judici pel finançament il·legal de les campanyes electorals dels populars valencians les que van fer que la Fiscalia Anticorrupció sol·licités la reobertura de les diligències a l'Audiència espanyola per conèixer si Camps va donar indicacions per a adjudicar amb les empreses de la trama corrupta. Per això, el magistrat instructor ha citat a declarar a tots ells al gener d'aquest any per preguntar-los específicament per l'adjudicació dels contractes.", "response": "prevaricació administrativa i frau a l'administració", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9035583500833541", "instruction": "Quins són els colors més utilitzats a les il·lustracions?", "context": "El manuscrit conté pàgines completament plenes de motius ornamentals d'una complexitat extraordinària, així com petites il·lustracions que acompanyen les pàgines de text. Utilitza una rica paleta de colors, amb malva, vermell, rosa, verd o groc, entre els més usats. A títol comparatiu, les il·lustracions del Llibre de Durrow estan només realitzades amb quatre colors. De forma completament sorprenent, i malgrat el prestigi amb el qual els monjos han volgut envoltar l'obra, no van utilitzar pa d'or o plata per adornar el manuscrit. Els pigments necessaris per a les il·lustracions van ser importats de tots els racons d'Europa, i van ser objecte de profunds estudis: el negre es va obtenir de les espelmes, el vermell brillant del realgar, el groc de l'orpiment i el verd maragda de la malaquita polvoritzada. El costós lapislàtzuli, de coloració blava, procedeix de la regió de l'Afganistan.", "response": "malva, vermell, rosa, verd o groc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.857735028087459", "instruction": "En quins alfabets estan escrites les paraules de la túnica?", "context": "El Crist porta un fermall amb la paraula «Sabaoth» que vol dir «Senyor dels exèrcits»; a la túnica, escrit en alfabet grec i llatí barrejat, apareixen les paraules «Rex Regum Dominus Dominatium». Als seus peus hi ha dipositada una corona amb una inscripció a cada banda: «Vida sense mort al seu cap» i «Joventut sense vellesa al seu front». Està representat en Maiestas Domini, una forma molt popular dins l'art romà d'Orient. L'expressió Rex Mundi, que apareix brodada als seus vestits, recorda lleugerament a la cultura dels càtars, que la feien servir per designar al governador del diable. La imatge està ricament vestida de vermell, portant una triple tiara papal i un ceptre, l'emblema de la seva sobirania; la seva mà s'aixeca en el gest de la Segona Vinguda. El medalló rodó que porta al pit està decorat amb quatre gemmes, que formen una creu, i una gemma en forma de punta de diamant al centre. Els motius de la tela amb brocat d'or que hi ha darrere seu simbolitzen el sacrifici de Crist: raïm, i un pelicà que alimenta les cries amb la sang que brolla del seu propi pit.", "response": "grec i llatí", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5026641511002656", "instruction": "Quins països no van aprovar oficialment el memoràndum?", "context": "El document que per primera vegada estableix els àmbits de competència de les dues nacions d'una manera oficial va ser signat el 31 de maig de 1962 a Ginebra per representants de la Commissione Spaziale Italiana del CNR, el professor Broglio i el cap de la NASA H. L. Dryden. El memoràndum d'entesa articulava el programa de cooperació en tres etapes: la primera consistia en la prova dels instruments científics del satèl·lit, la segona fase en la posada en òrbita d'un prototip final del complex de Wallops Island, mentre que la tercera fase pretenia llançar un satèl·lit científic amb l'equip necessari per realitzar experiments en l'alta atmosfera i la ionosfera. L'avanç del projecte depenia de l'acord mutu entre les parts que es van comprometre a difondre lliurement la informació obtinguda i de no intercanviar qualsevol quantitat de diners. Aquest memoràndum, però, no va ser oficialment aprovat pels governs d'Itàlia i els Estats Units, ja que havia de tenir l'aprovació final del Ministre d'Afers Exteriors i del Departament d'Estat dels EUA.", "response": "d'Itàlia i els Estats Units", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1292755712040714", "instruction": "Quins sindicats han registrat una vaga?", "context": "Els sindicats CCOO, UGT i USOC han registrat una vaga de vint-i-quatre hores a la petroquímica de Tarragona per al 19 de febrer arran de l'accident del 14 de gener a l'empresa IQOXE, ubicada al complex de la Canonja (Tarragonès). Segons han explicat, un dels objectius que volen aconseguir amb l'aturada és la participació 'efectiva i real' dels sindicats més representatius del sector en les meses tècniques i els organismes que es creïn des de l'administració per analitzar el pla d'emergència Plaseqcat, els plans interiors de les companyies i la resta de qüestions relatives a la seguretat. També han reclamat la participació dels sindicats en les investigacions dels accidents que duu a terme la Inspecció de Treball. També han reivindicat la creació d'un comitè intercontractes de salut laboral dels polígons petroquímics nord i sud de Tarragona i que es garanteixi l'estabilitat en l'ocupació.", "response": "CCOO, UGT i USOC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2577928436229946", "instruction": "Entre quins anys van ser realitzats?", "context": "Fou batejada així pels quaranta mapes pintats al fresc sobre els murs, que representen les regions italianes i les possessions de l'Església a l'època del papa Gregori XIII (1572-1585). Van ser realitzats entre els anys 1580 i 1585 segons els cartrons d'Ignazio Danti, famós geògraf d'aquell temps. Considerant els Apenins l'element divisori, sobre una paret hi ha pintades les regions banyades pels mars Lígur i Tirrè, i sobre l'altra les regions banyades per l'Adriàtic. Cada mapa regional representa el plànol de la seva ciutat principal. Cal destacar-ne els frescs d'Ignazio i Antonio Danti, que mostren les belles possessions del papa a Venècia. Van ser restaurats per ordre d'Urbà VIII (1623-1644).", "response": "1580 i 1585", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.030457261641647748", "instruction": "A quins retrats s'assemblen els de Van der Weyden?", "context": "Malgrat aquesta nova llibertat expressiva, els retrats femenins de Van der Weyden són sorprenentment similars en el concepte i estructura, als de Campin.[note 5] Molts són rostres de tres quarts de cos i de mig cos. Típicament posen els seus models davant d'un fons fosc, que és uniforme i no descriptiu. Mentre els retrats destaquen pel seu patetisme expressiu, els trets facials de les dones s'assemblen fortament l'un a l'altre. Això indica que encara que Van der Weyden no s'adheria a la tradició de la representació idealitzada, procurava complaure als seus models en una manera que reflectia els ideals contemporanis de la bellesa. La majoria dels retrats de Van der Weyden varen ser pintats per encàrrec de la noblesa; només va pintar-ne cinc (incloent-hi Retrat d'una dama) que no eren retrats de donants.[note 6] Se sap que en el seu Retrat de Felip de Croy (c. 1460), Van der Weyden millorava les faccions del noble jove flamenc amagant el seu gran nas i el seu prognatisme mandibular. Quan descrivia aquesta tendència, l'historiador d'art Norbert Schneider escrivia: \"Mentre Van Eyck mostra la natura 'crua', com era, Rogier millora la realitat física, civilitzant i refinant la natura i la forma humana amb l'ajuda d'un pinzell.\".", "response": "als de Campin", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7413203992258014", "instruction": "Quins lemes presidiran la manifestació que han convocat els CDR?", "context": "Els CDR han organitzat una mobilització de refús al consell de ministres espanyol que es fa aquest matí a Barcelona. L'han convocat a primera hora a la Llotja de Mar amb els lemes 'Tombem el règim' i 'Desbordem-los'. 'Les barricades poden tallar un carrer, però obren el camí', han dit, i han recordat les concentracions que es van organitzar en diverses escoles el primer d'octubre de l'any passat al matí. Els CDR recomanen 'intel·ligència col·lectiva i organització'. «Qui no comparteix la batalla, compartirà la derrota. Ni tan sols la batalla evita qui vol evitar-la.» Bertold Brecht.", "response": "'Tombem el règim' i 'Desbordem-los'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7290690822096694", "instruction": "Quins aspectes s'hi solen agregar?", "context": "Per la seva naturalesa, els treballs que fan servir el torn són gairebé exclusivament peces amb simetria radial respecte d'un eix vertical. Aquestes peces poden ser decorades mitjançant la creació de diferents textures sobre la seva superfície per tal de fer-les més interessants des del punt de vista visual. Moltes vegades, les peces creades amb el modelat amb torn són modificades manualment, agregant nanses, tapes, peus, pics i altres aspectes funcionals.", "response": "funcionals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9434821317523012", "instruction": "Quins eren els aspectes principals en que es centrava?", "context": "Els seus ulls miren fixament cap avall, amb humilitat, en contrast amb la seva roba relativament extravagant. La pietat de la seva expressió s'aconsegueix a través de motius comuns en el treball de Van der Weyden. Els seus ulls i nas s'allarguen, i el seu llavi inferior sembla més ple amb l'ús del color i amb un acabat més pronunciat. Algunes línies verticals al voltant d'aquests trets s'emfatitzen, amb les pupil·les grans i les seves celles una mica alçades. A més a més, els contorns de la seva cara se subratllen d'una manera que és un xic antinatural i abstracta, i fora de les restriccions espacials habituals de les representacions humanes del segle xv. Aquesta metodologia va ser descrita per l'historiador d'art Erwin Panofsky: \"Rogier es concentrava en certs aspectes principals –principals tant des d'un punt de vista fisiològic com psicològic– que expressava principalment mitjançant les línies\". El seu front alt i la boca es considera que suggereixen una naturalesa intel·lectual, asceta i vehement alhora, que simbolitza \"un conflicte pendent en la seva personalitat\".", "response": "tant des d'un punt de vista fisiològic com psicològic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41209461653516544", "instruction": "Quins criteris haurà d'establir la llei?", "context": "L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en el seu article 56.2, remet a una llei del Parlament –actualment no aprovada– que tracta sobre la regulació del règim electoral, però estableix que per aprovar aquesta llei es necessita una majoria reforçada, concretament dues terceres parts dels diputats del Parlament (la mateixa majoria que es requereix per aprovar una proposta de reforma de l'Estatut). Aquesta llei electoral catalana, pendent des de la reinstauració de la democràcia a l'estat espanyol, no ha estat encara aprovada; de fet, Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia. La manca d'una llei electoral catalana ha comportat que s'apliquessin a les eleccions al Parlament de Catalunya les normes que regulen les eleccions al Congrés de Diputats espanyol contingudes a la Llei orgànica 5/1985 del règim electoral general, pel seu caràcter supletori. Malgrat que finalment s'aprovés la llei electoral catalana, la llei 5/1985 es continuaria aplicant a les eleccions legislatives catalanes perquè una part de les seves prescripcions tenen la condició de normes d'aplicació general, és a dir, normes que han de ser aplicades a tots els processos electorals tant estatals com autonòmics, locals i europeus. Aquestes normes fan referència, bàsicament, a la definició del dret de sufragi, a l'Administració electoral, al cens electoral, als requisits generals de la convocatòria d'eleccions, al procediment de presentació de candidatures, a la campanya i propaganda electoral, al recurs contenciós electoral, a les despeses i a les subvencions electorals i als delictes i infraccions electorals. Malgrat aquesta llista de matèries que segons la llei 5/1985 correspon regular a l'Estat, la possible futura llei electoral catalana té encara un ampli ventall de qüestions per determinar: la fórmula electoral, la forma de vot, el llindar o barrera electoral, la configuració de la Junta Electoral de Catalunya, el nombre de diputats que formen el Parlament i quines són les circumscripcions electorals. Així mateix, haurà d'establir criteris de paritat entre dones i homes per a l'elaboració de les llistes electorals.", "response": "de paritat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6272675988949337", "instruction": "Quins motius hi trobem al mosaic?", "context": "El replà de l'entresòl, al final d'aquesta primera escala, està fet totalment de mosaic romà amb motius geomètrics. Les parets de la caixa d'escala són del mateix to salmó amb unes sanefes esgrafiades. L'arrambador de l'escala està decorat amb peces ceràmiques amb volum que simulen les flors dels sòcols. Tots els mosaics de l'escala són obra de Lluís Brú i Salelles.", "response": "geomètrics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4119856948059858", "instruction": "Quins finals son similars?", "context": "Les obertures són similars, amb alguns canvis en la instrumentació i reforçada en l'orquestració. La música que acompanya el final de la introducció d'Aureliano és similar a la del cor situat entre la cavatina i la cabaletta de Norfolk al començament del primer acte. Els finals de l'acte I és similar. La cabaletta d'Aureliano en la seva gran escena de l'acte II és similar a la cabaletta d'entrada d'Elisabetta (Questo cor ben lo comprende).", "response": "Els finals de l'acte I", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.785475520357222", "instruction": "Quins colors pot presentar la schwermannita?", "context": "La schwertmannita és un mineral de baixa cristal·linitat amb una alta àrea específica que oscil·la entre els 100 i 200 m2/g. La majoria d'espècimens estan formats per petites partícules esfèriques o el·líptiques d'entre 200 i 500 nm de diàmetre que formen agregats. Les estructures que se solen observar estan formades per agulletes d'amplades entre 2 i 4 nm i llargades entre 60 i 90 nm. La schwermannita presenta un color groc marró, marró groguenc o marró ataronjat depenent de les impureses o el contingut de ferro. Per la mida extremadament petita dels grans minerals, molts paràmetres òptics no han estat calculats per la impossibilitat de dur a terme les anàlisis; per exemple, no s'ha pogut mesurar la densitat del mineral, tot i que els càlculs aproximats mitjançant els valors de la cel·la unitat donen valors entre 3,77 i 3,99 g/cm3. El seu pes molecular és de 1.545,76 g/mol.", "response": "groc marró, marró groguenc o marró ataronjat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17080379218669084", "instruction": "Quins són els partits independentistes que tenen representació al congrés espanyol?", "context": "Els diversos partits independentistes amb representació al congrés espanyol —ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP— han deixat plantat Felipe VI en l'acte d'obertura de la legislatura. En aquest sentit, les formacions han signat una declaració titulada 'No tenim rei', en què argumenten que 'la societat catalana, basca i gallega rebutgen majoritàriament la figura d'una institució anacrònica hereva del franquisme, que se sustenta en l'objectiu de mantenir i imposar la unitat d'Espanya'. A més, consideren que Felipe VI no és un interlocutor vàlid perquè no li reconeixen cap funció política. 'Encara menys quan el seu paper envers les nostres nacions no ha sigut un altre que el d'intentar imposar projectes i valors antidemocràtics, com va quedar demostrat en el discurs autoritari pronunciat el 3 d'Octubre', argumenten. Finalment, conclouen que la monarquia espanyola és per essència contrària als valors republicans de llibertat, igualtat i democràcia. 'Una democràcia real només serà possible des de la ruptura amb l'herència, les bases i valors que representen el rei i la seva figura', conclouen.", "response": "ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17284426662706387", "instruction": "Quins anys va estar inclosa la comarca de la Seu en el departament francès del Segre?", "context": "En l'anomenada guerra del Francès, i en ser Catalunya incorporada a l'imperi napoleònic, la comarca de la Seu fou inclosa en el departament francès del Segre (1812–1814). Un cop alliberada, la ciutat va manifestar signes evidents d'un predomini de la facció absolutista, com les altres viles muntanyenques contràries al liberalisme de la franja costanera catalana. Durant el Trienni Liberal, a l'estiu del 1822, caigué en mans de les partides absolutistes de Joan Romagosa i d'Antonio Marañón, el Trapense, i així els reialistes pogueren constituir-hi la Regència d'Urgell, màxima manifestació de la ideologia dominant a la zona.", "response": "1812–1814", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5717874935288806", "instruction": "En quins idiomes són les dues versions de la resposta de Juncker?", "context": "La publicació de dues versions diferents, una en espanyol i una en anglès, d'una resposta de la Comissió Europea (CE)a una pregunta sobre Catalunya encara no s'ha resolt. La institució que presideix Jean-Claude Juncker atribueix a un 'error humà' la publicació de dues versions de la resposta a la pregunta parlamentària del PP. 'La resposta que es va donar en anglès és la versió autèntica i la que va acordar el president', va confirmar ahir Mina Andreeva, portaveu de la CE, en roda de premsa a Brussel·les. La Comissió, va dir, està 'intentant establir els fets' però no obrirà una investigació formal. 'Som una organització de 35.000 persones, és normal que hi hagi errors'. Amb tot, la portaveu va remarcar que són una 'autoritat independent' i que 'ningú pot manipular la Comissió'.", "response": "una en espanyol i una en anglès", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6881031321624919", "instruction": "A quins països fan vaga els tripulants de cabina?", "context": "Ryanair ha confirmat la cancel·lació del 12% dels vols que tenia prevists el 25 i 26 de juliol amb motiu de la vaga convocada pels tripulants de cabina (TCP) a Espanya, Bèlgica i Portugal, i ha contactat per correu electrònic i missatge de text a vora cinquanta mil clients que havien de passar per algun aeroport espanyol per avisar-los amb set dies d'antelació que els seus vols han estat cancel·lats. La companyia ha ofert a tots els afectats la possibilitat de ressituar-se en un vol alternatiu que operi set dies abans o després del 25 i 26 de juliol. També els ha ofert l'opció de rebre el reemborsament complet dels bitllets. Segons Ryanair, la vaga podrà afectar fins a dos-cents vols diaris dels vuit-cents trenta que opera a l'estat espanyol, és a dir, un 24%. Calculen que a Portugal potser n'alterarà cinquanta (27%), tal com a Bèlgica (31%). En total, a Europa deurà haver-hi tres-cents trajectes afectats (12%).", "response": "Espanya, Bèlgica i Portugal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.340828619996295", "instruction": "Quins membres de la mesa han votat a favor de la iniciativa?", "context": "La mesa del congrés espanyol ha refusat les dues peticions per a crear una comissió d'investigació sobre el rei emèrit espanyol Juan Carlos I i les presumptes comptes irregulars a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de tercers, així com determinar les consegüents responsabilitats 'civils, ètiques i polítiques'. L'havien sol·licitat, per una banda, ERC i el Grup Plural i, per l'altra, Unides Podem. Els integrants del PSOE, PP i Vox de la mesa han refusat la iniciativa mentre que els tres membres d'Unides Podem hi han donat suport. El text d'Unides Podem parlava de la 'presumpta comissió, entre d'altres, possibles delictes de blanqueig de capitals' i s'indicava que 'no resulta descartable que els mateixos s'estiguin executant actualment o s'haguessin executat amb posterioritat a l'abdicació del rei emèrit', que va tenir lloc el juny de 2014, moment, subratllen 'en què va deixar de ser inviolable acord amb l'article 56.3 CE'. Els lletrats van redactar un informe en contra de l'admissió a tràmit de les peticions reiterant els antecedents i la interpretació que ve fent el Tribunal Constitucional sobre la posició de la prefectura de l'estat, segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries. La presentació d'aquesta iniciativa ja va aprofundir les diferències entre PSOE i Unides Podem.", "response": "els tres membres d'Unides Podem", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.589882668636321", "instruction": "Quins són els idiomes en que estan escrites les òperes de Martinů?", "context": "El caràcter prolífic de Martinů va fer que, després de l'arribada del compositor a la capital francesa el 1923, aquest experimentés i visqués un extraordinari període de creativitat tant en el ballet com en l'òpera. Encara que les seves òperes avui gairebé no s'interpretin, Martinů va ser una de les grans figures del teatre musical del període d'entreguerres i possiblement un dels autors que més facetes va abordar dins el teatre musical neoclàssic, des de les escenes pintoresques al drama medieval, la commedia dell'arte o creacions pensades per a la ràdio, el cinema o la televisió. En total, Martinů va compondre catorze òperes en quatre idiomes (anglès, txec, francès i italià), les nou primeres escrites a París entre 1928 i 1938, i les cinc últimes a l'exili nord-americà i suís entre 1953 i la seva mort.", "response": "anglès, txec, francès i italià", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.029661366673540024", "instruction": "Quins personatges hi ha al fris superior?", "context": "L'autor de la reixa d'entrada a la Capilla de los Reyes Viejos és Domingo de Céspedes. Va construir aquesta reixa el 1529. Consta de tres pisos separats per dos frisos elaborats minuciosament: el superior, amb grius retallats que representen personatges mitològics alats i amb cua de peix; l'inferior, tanmateix, no és retallat, però els seus grotescs estan fets amb una gran precisió. El coronament final està realitzat amb una calavera a baix al centre (motiu molt renaixentista), on es recolza la punta de l'escut del cardenal Fonseca; el subjecten dos grans grius i, sobre seu, dos putti en actitud de pregària. A ambdós costats s'aixequen els canelobres, també molt treballats.", "response": "mitològics alats i amb cua de peix", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07075404287113651", "instruction": "Quins capítols del quixot recrea el llibret de l'òpera?", "context": "El llibret, escrit per Stefano Ferrero, primer baix de la companyia d'òpera de Mercadante, recrea els capítols XIX, XX i XXI de la segona part del Quixot, els que es refereixen a les noces de Camacho. Ferrero ja havia col·laborat amb el compositor en una cantata composta i interpretada a Cadis al desembre de 1829 en ocasió del casament, en quartes núpcies, de Ferran VII amb Maria Cristina de Nàpols. Sembla que la limitada col·laboració de Mercadante amb Ferrero va ser deguda més a la necessitat de comptar amb un llibret ràpidament que a la vàlua del cantant com a escriptor.", "response": "els que es refereixen a les noces de Camacho", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7496171969001734", "instruction": "En quins productes tèxtils esta basada l'economia d'aquesta època a Flandes?", "context": "L'obra va ser pintada a Flandes durant el segle XV. En aquesta època existeix una societat avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en el comerç, aquest afavorit per l'excel·lent situació estratègica de la regió: per Flandes hi passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord —Anglaterra i països nòrdics— i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econòmics i intel·lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi, és a dir, eren per tenir-les i lluir-les a casa o bé a les seves capelles privades (és el que s'anomena la «pintura de devoció»). Per aquest motiu es considerava que la pintura era una tècnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.", "response": "de luxe", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9475620872784719", "instruction": "Quins sants l'acompanyen?", "context": "A l'intradós de l'arc de triomf del presbiteri es desgrana un rosari de medallons amb els rostres de Crist a la clau de volta acompanyat dels dotze apòstols i dels sants Gervasi i Protasi (set rostres a cada costat). Es troben separats per parells de dofins i representen, d'esquerra a dreta, sant Gervasi; els apòstols Judes, Mateu, Bartomeu, Joan Evangelista, Andreu, Pere, Crist; els apòstols Pau, Jaume el Major, Felip, Tomàs, Jaume el Menor, Simó; i, finalment sant Protasi. Tots els apòstols presenten les seves iconografies particulars.", "response": "Gervasi i Protasi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5016145425236697", "instruction": "En quins cristalls va descriure la llei Weiss?", "context": "Les macles que segueixen la llei del Japó, també anomenada llei de Weiss i llei de La Gardette, són les úniques macles comunes del quars amb els eixos c inclinats. La llei va ser descrita per Weiss en cristalls procedents de La Gardette (França); més tard es va popularitzar el nom de llei del Japó per la gran quantitat d’espècimens que s’hi van trobar. Els eixos c de dos cristalls coincideixen en un angle de 84º33’, amb dues de les cares m d’ambdós cristalls sent paral·leles entre si. Les unions de macles a vegades es veuen irregulars a la superfície del cristall malgrat ser perfectament rectes en el seu interior i formen un pla prim que va des de la base del cristall fins a la indentació en forma d'Y entre les branques. La causa del maclat encara no és coneguda. La majoria de macles del Japó es presenten aixafades i sovint són més grosses que els cristalls sense torsió que les acompanyen.", "response": "en cristalls procedents de La Gardette", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9798782745290011", "instruction": "Quins arbres hi ha al parc?", "context": "Es va crear un nou parc triangular de 1.400 m², entre la prolongació del carrer Greenwich i West Broadway, dissenyat per David Childs amb Ken Smith i el seu company Annie Weinmayr, de Ken Smith Landscape Architect. El parc consisteix en una plaça central, amb una font, flanquejat d'arbres liquidambar i arbusts buxus. Quan la temporada canvia, els colors al parc també canvien, proporcionant un complement natural de les torres adjacents. En el centre de la font, l'escultor Jeff Koons va crear Balloon Flower (Red), una obra amb un mirall encerat d'acer inoxidable que representa un globus torçat en forma de flor.", "response": "liquidambar", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8974107388158747", "instruction": "Quins dies han convocat la vaga?", "context": "Els sindicats de funcionaris d'Andorra han convocat dues jornades de vaga, dijous i divendres. En una carta enviada als afiliats, els sindicats consideren que hi ha quatre punts irrenunciables: les 1.560 hores anuals que es garanteixi el 100% del salari en cas de malaltia, la inclusió de les vacances escolars dins la llei i la fixació de la jubilació en els seixanta anys i mesures correctores de la carrera professional. La vaga arriba al límit del termini establert pels convocants, que és dilluns vinent. 'A l'inici de la vostra jornada laboral haureu d'estar al vostre lloc de treball per informar al vostre superior que us adheriu a la vaga. A les deu ens desplaçarem cap a la frontera del Riu Runer. Posteriorment ens desplaçarem davant de govern i a la plaça del Consell General', diuen els sindicats.", "response": "dijous i divendres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.993342341836764", "instruction": "A quins fiscals va treure Manuel Moix de la investigació?", "context": "El fiscal en cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha revocat la decisió del seu antecessor en el càrrec Manuel Moix que va decidir apartar els fiscals José Grinda i Fernando Bermejo de la investigació sobre el presumpte cobrament de comissions per part de CDC a canvi d'obra pública i els manté en el cas. Segons informa la Fiscalia General de l'Estat en un comunicat, Luzón ha acordat deixar sense efecte el Reial decret del passat 10 d'abril pel qual es va substituir aquests fiscals i així ho ha comunicat al fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que ha mostrat la seva conformitat.", "response": "José Grinda i Fernando Bermejo", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8594256365541442", "instruction": "Quins delictes imputa Llarena als membres sobiranistes?", "context": "Les ex-diputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel són les primeres que tenen cita al Tribunal Suprem espanyol per a declarar en la nova ronda d'encausaments de la causa general contra l'independentisme. Serà dimarts de la setmana que ve. Mireia Boya anirà a Madrid, segons que ha pogut saber VilaWeb. En canvi, la decisió d'Anna Gabriel encara no ha transcendit. L'anunci oficial de la decisió de totes dues es farà el dia abans de la data fixada per a la compareixença. El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, que instrueix el procediment contra diversos membres sobiranistes acusats de rebel·lió, sedició i malversació de fons, va ampliar la causa l'endemà de les eleccions del 21 de desembre.", "response": "de rebel·lió, sedició i malversació de fons", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7390112005643535", "instruction": "Quins materials es coneixen genèricament com a jade?", "context": "Entre l'any 500 i el 700 dC, els indígenes que habitaven el territori de l'actual Costa Rica, varen produir objectes de jadeïta, quars, calcedònia, òpal, àgata, omfacita i serpentina, coneguts genèricament com a jade. Els objectes eren fabricats fent servir tècniques i motius autòctons. Aquests artefactes sovint eren utilitzats com a ofrenes funeràries, associats a individus amb cert rang social i amb presència de mites mitico-religiosos. S'han trobat documents que deien que aquests objectes també s'empraven per a rites curatius, com ara per a curar pedres de ronyó. També s'han trobat objectes de jade a altres països com Guatemala, Belize o Mèxic.", "response": "jadeïta, quars, calcedònia, òpal, àgata, omfacita i serpentina", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4194252124482579", "instruction": "Quins altres personatges eren molt representats?", "context": "Les estàtues que representaven als faraons es realitzaven sempre dempeus, amb els braços enganxats al cos o recolzats als genolls si estaven asseguts. Quan la representació era amb la família, els dos esposos solien estar agafats de les mans. Uns altres personatges molt representats eren els «escribes» els quals, en la majoria dels casos, apareixien asseguts a terra amb les cames creuades i amb els braços una mica separats del cos, mostrant en la seva composició una perfecta simetria.", "response": "els «escribes»", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5616583524121507", "instruction": "Quins arquitectes el van realitzar?", "context": "Fundat pels papes Climent XIV (1769-1774) i Pius VI (1775-1799), va ser realitzat pels arquitectes Michelangelo Simonetti i, més tard, Camporesi. Pius VI es va encarregar de fer-hi construir una entrada, l'atri dels Quatre Cancells, des del qual s'accedia pujant per l'escala Simonetti fins a la sala en forma de creu grega, per on s'arribava a la Sala Rodona, després la Sala de les Muses, la Sala dels Animals i, finalment, l'antic Pati de les Estàtues del Belvedere, ara anomenat Pati Octagonal. El recorregut actualment «obligat» és en sentit contrari, des del Vestíbul Quadrat fins a la Sala I (la sala en forma de creu grega).", "response": "Michelangelo Simonetti i, més tard, Camporesi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.01542113813253565", "instruction": "De quins delictes s'acusa a Camps?", "context": "L'ex-president de la Generalitat Francisco Camps serà jutjat en la peça de Fitur de la trama Gürtel després que la Sala Penal de l'Audiència espanyola hagi refusat el seu recurs contra la interlocutòria de processament. La fiscalia anticorrupció demana dos anys i sis mesos de presó per a Camps pels delictes de prevaricació i frau en relació amb la contractació irregular de la trama Gürtel per al muntatge de l'expositor del pavelló del País Valencià a Fitur 2009. D'aquesta manera, el processament de Camps per part del jutge José de la Mata adquireix fermesa i la sala, després de la presentació dels escrits d'acusació i defensa, obrirà judici oral contra ell per la seva pressumpta responsabilitat en aquesta contractació irregular. La investigació contra Camps va sorgir del judici de la branca valenciana de Gürtel, quan alguns acusats, com Álvaro Pérez -el Bigotis- i l'ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa, van assenyalar-lo com a responsable d'adjudicacions a Oranke Market. Arran d'aquestes declaracions, la fiscalia va instar la reobertura de la peça de Gürtel relativa a aquesta empresa per a investigar a Camps i el jutge finalment el va processar només per aquesta adjudicació. En la seva declaració després davant el magistrat per aquests fets, el Bigotis va afirmar que Camps li va dir que li donava el contracte de Fitur 2009 el novembre de 2008 quan anaven plegats passejant prop de la casa de l'ex-president valencià.", "response": "prevaricació i frau", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.040601281232780395", "instruction": "Quins dies es farà el judici?", "context": "El judici per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que es troben al Museu de Lleida es farà al jutjat número 1 de Barbastre el 16 i 17 de maig de 2019. Així ho va decidir el jutge després de la vista prèvia d'aquest dijous. Està previst que s'allargui dos dies ja que se citarà una vintena de persones entre testimonis i pèrits. El jutge ha acceptat la majoria de les proves documentals sol·licitades així com la declaració al judici del bisbe de Lleida, Salvador Giménez-Valls, el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, i també l'anterior bisbe de Barbastre, Alfonso Milián, entre d'altres testimonis. El jutge ha acceptat la petició del bisbat de Barbastre-Montsó que va demanar a la vista prèvia que el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, declari en el judici per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que es troben al Museu de Lleida. El Consorci del Museu de Lleida no ha fet públiques encara les seves peticions.", "response": "16 i 17 de maig de 2019", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7408411199019841", "instruction": "Amb quins elements apareix Sant Donacià?", "context": "Sant Donacià, com a bisbe de Reims que era, apareix amb els elements propis: mitra, capa pluvial i bàcul pastoral. Sosté una roda de carro amb espelmes, uns atributs relatius a la història del seu martiri, quan va ser llençat al riu Tíber per ofegar-lo però es va salvar amb l'aparició miraculosa d'aquesta roda, a la que es va agafar. La luxosa capa pluvial està brodada i es poden distingir imatges de sant Pere i sant Pau. A l'altra mà porta una creu processional ricament decorada amb pedreria, així com la mitra. Es pensa que aquestes joies podrien formar part d'una donació del canonge.", "response": "mitra, capa pluvial i bàcul pastoral", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8472128495279434", "instruction": "Quins anys va ser enviada als Estats Units?", "context": "Entre 1932 i 1934, Meyerson fou enviada als Estats Units per recaptar fons per la causa sionista, estada que aprofità per tractar la seva filla Sara d'una insuficiència renal. A la seva tornada s'uní al Comitè Executiu del Histadrut, càrrec que ocupà de forma ininterrompuda fins al 1948. Durant aquest temps compartí escena política amb figures com David Ben-Gurion, Moshe Sharett o Berl Katznelson. Posteriorment fou elegida delegada del Partit Laborista, càrrec que donà un impuls definitiu en el seu rol de lideratge polític.", "response": "Entre 1932 i 1934", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24164898697043669", "instruction": "Quins músics tenien una relació distant?", "context": "La composició d'Otello fou el resultat d'una complexa trama ordida per l'editor Giulio Ricordi, fill de Tito, el qual anava assumint un paper cada vegada més important a l'editorial i que acabaria aconsellant i estimulant no només Verdi sinó també Puccini. L'objectiu de Ricordi en aquell moment era aconseguir de fer col·laborar Verdi i Arrigo Boito. No era gens fàcil perquè la relació entre ambdós músics era distant, i és que Verdi no havia oblidat encara els atacs cap a la seva figura per part del poeta. Boito s'havia adherit al moviment artístic Scapigliatura (l'escabellament), del qual és considerat unànimement un dels principals exponents. Aquest moviment es va desenvolupar després de la proclamació del Regne d'Itàlia (1861) sobretot en el nord, i en particular a Milà, capital del món editorial i del periodisme. Els scapigliati van adoptar posicions bastant crítiques enfront de les velles glòries de l'òpera i Verdi se'n va sentir atacat directament.", "response": "Verdi i Arrigo Boito", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.896004909800828", "instruction": "A quins barris donarà servei la nova estació?", "context": "L'estació de metro de la Ciutat de la Justícia de la línia 10 Sud funcionarà a partir de demà a les 15.00, i donarà servei al sector d'equipaments situat a la Gran Via i als veïns dels barris de Santa Eulàlia i Gran Via Sud de l'Hospitalet de Llobregat. En un comunicat, Transport Metropolitans de Barcelona (TMB) ha explicat que és la setena estació que obren a la línia en aquesta segona ampliació, i que inicialment tenia cinc estacions (des de Foc fins a Collblanc) el 8 de setembre del 2018 i que es va ampliar amb la de Povençana el passat 2 de març. De les set estacions de la línia, tres són compartides amb la línia 9 Sud: Can Tries/Gornal, Torrassa i Collblanc, i la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat preveu que el primer trimestre del 2020 entri en servei la vuitena estació, la de Zona Franca, situada al carrer A del polígon industrial. Amb Ciutat de la Justícia, la xarxa de metro comptarà amb 158 estacions (160 amb les dues del funicular de Montjuïc), de les quals 31 són línies de funcionament automàtic sense conductor com la línia 10 Sud i, en relació amb els trens, en hora punta circularan 155 (157 amb els del Funicular), un més que ara. L'obertura al públic de l'estació es farà efectiva després de l'acte inaugural, i s'ha creat un bitllet especial de dos viatges per dissabte, i que es distribuirà de franc durant la inauguració als dos accessos de l'estació, situats a la Gran Via, entre el carrer Alhambra i el recinte judicial.", "response": "Santa Eulàlia i Gran Via Sud de l'Hospitalet de Llobregat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.030611750657580927", "instruction": "De quins delictes han estat acusats els nou estudiants universitaris que van protestar el 2017?", "context": "Els nou estudiants universitaris jutjats per una protesta davant la Secretaria d'Universitats i Recerca l'any 2017 han acceptat un pacte amb la fiscalia per a rebaixar les penes de fins a quatre anys de presó acusats de delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions a una condemna de tan sols entre sis i dotze mesos de presó. El grup de suport als estudiants la Pública a Judici i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s'han concentrat a les nou del matí a les portes de l'Audiència de Barcelona, com a mostra de suport i per a denunciar el cas. Concentració de la @PublicaJudici i el @SEPC_nacional de suport als nou estudiants que van demanar la rebaixa de taxes universitàries jutjatshttps://t.co/e84vNEGBR8 pic.twitter.com/gzI1RBWnO6 — VilaWeb (@VilaWeb) May 30, 2019 Segons el relat de fets que han acceptat els acusats, la tarda de l'11 de maig del 2017 el SEPC va convocar una manifestació d'estudiants a la plaça Universitat de Barcelona per demanar una rebaixa del 30% en les taxes universitàries, la seva gratuïtat progressiva i l'equiparació dels preus de graus i màsters. Es van concentrar unes 800 persones que van baixar pel carrer de Pelai, la plaça de Catalunya i el carrer de Fontanella, recorregut durant el qual es van llençar ous de pintura contra diversos establiments comercials i contra els mossos d'Esquadra que protegien El Corte Inglés de la plaça. La manifestació va continuar per la Via Laietana, al final de la qual, davant la Secretaria d'Universitats, van arribar-hi entre 300 i 400 manifestants. Allà hi havia quatre furgonetes dels antiavalots protegint l'edifici, així com diversos agents a peu de carrer.", "response": "desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7916718876092657", "instruction": "Quins trets presenta l'aparell circulatori dels nàutils en relació a la resta de cefalòpodes?", "context": "L'aparell circulatori dels nàutils és tancat, com el de la resta de cefalòpodes, però presenta trets més arcaics. El seu cor presenta quatre aurícules i un sol ventricle. És innervat per neurones que responen a la serotonina, generant-ne les contraccions rítmiques, i es pot accelerar la contracció dels músculs del cor per acció directa de la noradrenalina.", "response": "més arcaics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9282665760538088", "instruction": "Per a què es va obrir una subscripció?", "context": "Lesseps va haver de negociar així acords addicionals per tal de satisfer d'alguna manera als britànics, que també estaven interessats a obtenir el control d'una ruta marítima més fiable cap a les seves colònies a l'Àsia, sobretot a l'Índia. No va ser doncs fins al 1858 que es va poder obtenir l'aprovació definitiva tant del sultà otomà com del paixà Said, i el 5 de novembre es constitueix oficialment la companyia, amb domicili social a Alexandria i la seu administrativa a París. Posteriorment es va obrir la subscripció per a la construcció oficial del Canal de Suez, i finalment el 25 d'abril de 1859, es va donar simbòlicament el primer cop de pic per iniciar els treballs de construcció.", "response": "per a la construcció oficial del Canal de Suez", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5943887259358207", "instruction": "Per a què han propulsat un grup de socis i seguidors cules la campanya 'Més que un llaç'?", "context": "Fa exactament cinc dies un grup de socis i seguidors culers van llançar públicament un manifest ('Més que un llaç') destinat a promoure un referèndum al FC Barcelona per a demanar als socis si creuen que la imatge corporativa del club ha d'incorporar el llaç groc. I en menys d'una setmana més de dues mil persones ja s'hi han afegit. Els cinquanta signants del manifest, entre els quals hi ha l'escriptor Màrius Serra, el diputat Ferran Civit, el músic Quico Pi de la Serra, el periodista esportiu Lu Martin i l'activista Liz Castro, demanen que el club demostri el suport als empresonats i als exiliats polítics i faci d'altaveu de la situació injusta que han de suportar. Avui que fa tot just un mes que ha començat el #JudiciProcés, engegem la campanya #MésqueunLlaç per demanar que el Barça es posi el llaç groc i doni suport als presos per tornar sent més que un club. Aquest és el video de campanya pic.twitter.com/j3lIwlosoU — #MesQueUnLlaç (@mesqueunllac) March 12, 2019 Proposen, entre més mesures, que s'afegeixi un llaç groc a les cadires de la segona graderia, on hi ha l'eslògan Més que un club. Els signants també proposen que sigui present a la sala de premsa perquè sigui visible quan els jugadors atenen els mitjans de comunicació.", "response": "per a demanar als socis si creuen que la imatge corporativa del club ha d'incorporar el llaç groc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1562571404981219", "instruction": "Per a què es feia servir la tècnica de la cera perduda?", "context": "A l'Àfrica tropical, al centre del continent, es va desenvolupar aviat la tècnica de la cera perduda per a les petites escultures de bronze, com atesten les troballes de Benín. Quan un rei moria, el seu successor manava fer un cap en bronze. N'hi ha prop de cent seixanta, i els més antics provenen segurament del segle xii. L'oba monopolitzava els materials més difícils d'obtenir, com ara l'or, els ullals d'elefant o el bronze. Aquests reis van fer possibles els esplèndids bronzes de Benín; d'aquesta manera les corts reials van contribuir de manera definitiva a l'art negre. L'any 1939, es van descobrir caps molt similars als de Benín a la ciutat santa dels iorubes, Ife, i es van datar dels segles XIV i XV. Això va confirmar la tradició de Benín, que havien estat artistes d'Ife els qui els havien ensenyat les tècniques del bronze. La sorpresa va sorgir quan aquestes es van datar de forma inequívoca en aquells segles: això volia dir que eren anteriors a la primera escultura europea feta seguint la tècnica de la cera perduda, realitzada per Benvenuto Cellini en el seu Perseu de mitjan segle XVI. Naturalment, se sap que a l'antic Egipte es van fer escultures amb aquesta mateixa tècnica, i es transmeteren a la civilització greconubiana.", "response": "per a les petites escultures de bronze", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17434849320634438", "instruction": "Per on no sembla que circulaven els nadius que viatjaven pel Mauna Kea?", "context": "En temps previs al contacte, els nadius que viatjaven pel Mauna Kea probablement es van guiar més pel paisatge que pels senders existents, ja que no s'ha trobat cap evidència de rastres. És possible que s’hi seguissin carenes naturals i fonts d’aigua. Les persones probablement van fer excursions pels vessants del Mauna Kea per visitar els santuaris de famílies properes al cim, i hi ha tradicions relacionades amb l'ascens a la muntanya fins avui. Tot i això, molt pocs nadius van arribar al cim, a causa de l'estricte kapu col·locat en ell. Al començament del segle xix, els primers ascensos notables del Mauna Kea van incloure els següents:", "response": "pels senders existents", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8197647880589491", "instruction": "Per a què és essencial el transport nuclear?", "context": "Com que la membrana nuclear és impermeable a la majoria de molècules, calen porus nuclears per permetre el moviment de molècules a través de l'embolcall. Aquests porus travessen ambdues membranes, oferint un canal que permet el lliure moviment de molècules petites i ions. El moviment de molècules més grans, com ara proteïnes, està ben controlat, i requereix transport actiu regulat per proteïnes portadores. El transport nuclear és essencial pel funcionament cel·lular, car el moviment a través dels porus és necessari tant per l'expressió gènica com pel manteniment dels cromosomes.", "response": "pel funcionament cel·lular", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5133772891363398", "instruction": "Per a què ha emplaçat Albano Dante l'assemblea ciutadana?", "context": "El secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, ha convocat l'assemblea ciutadana del partit per a decidir la posició respecte del referèndum de l'1 d'octubre. Segons que ha explicat Podem en un comunicat, també s'hi debatrà la possibilitat de treballar políticament en un futur amb Catalunya en Comú. És previst que es convoqui una consulta entre el 7 i l'11 de setembre sobre el posicionament de Podem, en la qual s'haurà de ratificar la postura sorgida dels debats territorials 'tenint en compte els últims esdeveniments'. D'aquesta manera, Podem decidirà què fa l'1-O tres setmanes abans del referèndum i amb totes les cartes sobre la taula. Cal recordar que les bases de Podem van decidir el juny que la formació consideraria l'1-O com una mobilització i no com un referèndum vinculant, amb l'aval d'un 35% dels cercles. No obstant això, els resultats van mostrar que el 63,5% de les bases de Podem Catalunya donen suport al referèndum.", "response": "per a decidir la posició respecte del referèndum de l'1 d'octubre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8369342139567356", "instruction": "Per a què servia el pot de vidre del prestatge inferior?", "context": "La diversitat d'objectes finament elaborats que es mostren a la prestatgeria de la dreta eren una mena d'anunci per al gremi dels orfebres. S'hi inclouen les matèries primeres de l'activitat: corall vermell, vidre, pòrfir, perletes i un collaret de denes; i productes acabats com fermalls, anells i un cinturó de sivella. El pot de vidre del prestatge inferior probablement servia per a contenir hòsties eucarístiques. La tapa que el tanca té una figura d'un pelicà relacionat iconogràficament amb el sacrifici de Jesús, ja que s'arranca la carn del seu pit per a donar menjar als seus fills.[n. 1]", "response": "probablement servia per a contenir hòsties eucarístiques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5465973586424545", "instruction": "Per a quines eleccions volen organitzar primàries?", "context": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya. Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta, on han simbolitzat la signatura de l'acord. A més, han acordat de posar els mitjans i recursos respectius, tant tècnics com humans, per a organitzar aquestes eleccions primàries. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha aclarit: 'L'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.' Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona, ha dit que el camí per a fer aquestes primàries és com unes 'fitxes de dòmino que cauen' i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits. 'Les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits', ha afegit, i ha indicat que tothom es pot inscriure al registre de votants de primariescatalunya.cat, que obrirà dilluns. Un dels promotors de Primàries per la República, que agrupa més iniciatives locals, és Josep Manel Ximenis, qui ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes perquè participin en aquest moviment, que vol fer efectiva la independència i materialitzar la República.", "response": "eleccions municipals a Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3362801773595985", "instruction": "Per a què ha utilitzat Ciutadans la imatge dels dos polítics?", "context": "Esquerra Republicana ha denunciat davant l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat la utilització de la imatge d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont que ha fet Ciutadans en un autobús de campanya. El partit ha utilitzat en la seva imatge per a fins publicitaris sense la seva autorització, 'vulnerant la normativa vigent sobre protecció del dret a l'honor i a la mateixa imatge, lesionant d'aquesta manera la seva dignitat i atemptant contra la seva pròpia estimació', assegura Esquerra. El partit, així com el mateix Oriol Junqueras i els seus familiars, no renuncien a exercir les 'accions jurídiques que siguin pertinents' per tal que aquesta situació no es torni a repetir i per depurar les responsabilitats que se'n derivin. Adam Majó, director de l'Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics: 'Seré bel·ligerant amb els portaveus polítics que banalitzin els drets civils'", "response": "fins publicitaris", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17432948781489288", "instruction": "Per a què ofereixen el servei de lloguer de marrans?", "context": "Alguns dels pastors d'ovelles també treuen benefici d'ovelles vives. El subministrament de xais per programes juvenils com ara 4-H o les competicions en salons de l'agricultura solen ser un camí fiable per la venda d'ovelles. Alguns grangers poden concentrar-se en una determinada raça d'ovelles per tal de vendre animals de pedigrí registrats, així com oferir un servei de lloguer de marrans per l'aparellament. Una nova opció per treure profit de les ovelles vives és el lloguer de ramats per pasturar; aquests «serveis de tallagespes» serveixen per mantenir a ratlla les plantes no desitjades en espais públics i per reduir el perill d'incendis.", "response": "per l'aparellament", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.17779734654117263", "instruction": "Per a què s'utilitzava el triclini?", "context": "Les primeres sales de reunió de les comunitats cristianes a Roma es duien a terme en cases privades conegudes com a titulus (plural tituli). Normalment s'adaptava el triclini, la sala més gran, per a la celebració dels ritus religiosos. Aquests ritus o cerimònies incloïen pregàries, lectura de passatges dels Evangelis i Epístoles i també sermons; al segle III, la presidència de la missa, la tenien els episkopoi (bisbes). Es mantenia una separació entre els bisbes i els catecumens, aquells que estaven rebent formació però encara no havien rebut el baptisme: se'ls requeria que sortissin a una altra habitació quan arribava el moment de celebrar l'eucaristia. Abans de l'edificació de les esglésies o basíliques no existia l'altar, sinó simplement una taula per a celebrar el culte.", "response": "per a la celebració dels ritus religiosos", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23831734505965574", "instruction": "Per a què sentia amor David?", "context": "L'any 1789 va pintar Els lictors porten a Brut els cossos dels seus fills, un quadre que també era un encàrrec reial. Irònicament, poc després, el rei pujaria al patíbul acusat també de traïció a la pàtria, com els fills de Brut, i amb el vot de l'artista a l'Assemblea Nacional, que recolzà l'execució de Lluís XVI. No se sap ben bé perquè ho va fer, ja que sembla que havia de tenir més oportunitats estant al servei d'un rei que en el context social del nou ordre; alguns autors suggereixen que l'amor de David pel classicisme li va fer abraçar tot el que formava part d'aquell període, inclòs l'arribada d'un govern republicà.", "response": "pel classicisme", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7735337828053509", "instruction": "Per a què han formalitzat Podem i EUPV un preacord?", "context": "Podem i EUPV han tancat un preacord per a confluir conjuntament en les eleccions del pròxim 26 de maig, un projecte guanyador i que cerca 'construir un govern de canvi, redoblar els esforços del Botànic i frenar el projecte dels qui estan plantejant un retrocés en drets'. Aquest preacord, que haurà de ser confirmat per les dues organitzacions, ha estat rubricat pel secretari general de Podem, Antonio Estañ, i la coordinadora general d'Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo, que han destacat els mesos de treball i col·laboració per a aconseguir arribar a aquest punt i 'sumar'. Estañ ha valorat la 'voluntat' de construir un projecte 'que garanteixi el canvi perquè, encara que ha admès que amb l'Acord del Botànic 's'ha avançat', veu 'fonamental construir un acord que sigui capaç de sumar la societat civil'. 'Aquest preacord és la base amb la qual construir un govern de canvi', ha reivindicat. Així mateix, ha valorat que aquest és 'el primer pas' per a 'una candidatura que multipliqui' perquè l'objectiu és 'anar a més, mantenir un projecte guanyador que consolidi l'aconseguit en aquesta legislatura i que faci redoblar els esforços del Botànic i frenar el projecte dels qui estan plantejant un retrocés en drets'. Per la seva banda, Pérez Garijo ha destacat que aquest pacte és la 'garantia de les polítiques d'esquerres' i té com a objectiu 'guanyar' i 'tindre la major força possible per a blindar aquests canvis i avançar'.", "response": "per a confluir conjuntament en les eleccions del pròxim 26 de maig", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3915643724703316", "instruction": "Per a què es va dur a la dona endimoniada al monestir de Sant Cugat?", "context": "Amb el pas del temps i les diverses destruccions que va patir el monestir de Sant Cugat s'havien perdut les dades de la sepultura de sant Càndid. Segons consta en documents, la descoberta es va realitzar gràcies a una dona endimoniada que fou portada a l'església del monestir per expulsar del seu cos als esperits malignes; durant aquests actes, la dona va assenyalar el lloc on es trobava el cos de sant Càndid a la capella de sant Miquel. Davant la presència del rei Jaume II d'Aragó i d'un gran nombre d'acompanyants, es va obrir el sepulcre i es van treure els ossos per posar-los en un «lloc decent».", "response": "per expulsar del seu cos als esperits malignes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5171015487494248", "instruction": "Per a què van composar la cantata Ferrero i Mercadante?", "context": "El llibret, escrit per Stefano Ferrero, primer baix de la companyia d'òpera de Mercadante, recrea els capítols XIX, XX i XXI de la segona part del Quixot, els que es refereixen a les noces de Camacho. Ferrero ja havia col·laborat amb el compositor en una cantata composta i interpretada a Cadis al desembre de 1829 en ocasió del casament, en quartes núpcies, de Ferran VII amb Maria Cristina de Nàpols. Sembla que la limitada col·laboració de Mercadante amb Ferrero va ser deguda més a la necessitat de comptar amb un llibret ràpidament que a la vàlua del cantant com a escriptor.", "response": "en ocasió del casament, en quartes núpcies, de Ferran VII amb Maria Cristina de Nàpols", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.504698784721116", "instruction": "Per a què es va dissenyar el programari Massive?", "context": "Per a facilitar la materialització per pantalla de les grans hosts militars que apareixen a la pel·lícula, Steven Regelous, un dels treballadors de Weta, va dissenyar el programari Massive. Aquest programa és capaç de crear milers de criatures per ordinador a les quals a més n'atorga una intel·ligència artificial per afegir conductes individuals i dotar de moviment els individus. D'altra banda, John Allitt va desenvolupar un programari conegut com a Creador d'Orcs, que era capaç de crear orcs de diferents característiques físiques perquè fossin generats per Massive, i aquest darrer establia uns paràmetres aleatoris perquè cap urc no fos igual.", "response": "Per a facilitar la materialització per pantalla de les grans hosts militars que apareixen a la pel·lícula", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.195214500283017", "instruction": "Per on es reservaven els caps de bronze?", "context": "Els caps de bronze es reservaven per als altars ancestrals. També s'empraven com a base per a ullals d'elefant gravats, que es col·locaven en l'obertura del cap. Tot i mostrar un naturalisme estilitzat, els caps commemoratius del rei, o la reina mare, no són retrats individuals. Més aviat, en són representacions arquetípiques i el seu disseny va anar canviant amb el transcurs dels segles, igual que ocorre amb les insígnies dels reis retratats. Els ullals d'elefants amb talles figuratives, probablement començats a emprar com a element decoratiu al segle xviii, mostren escenes concretes que caracteritzen el regnat d'un rei difunt.", "response": "per als altars ancestrals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4571321172387679", "instruction": "Per a qui era adequat el sistema d'aviònica del segon macroprojecte?", "context": "A data de 2017, tot i que el Centro di Ricerca no havia participat en el llançament de satèl·lits des de 1988, tenia dos macroprojectes en curs. El primer tenia l'objectiu de desenvolupar programari per al processament i la informació de les imatges obtingudes per satèl·lit. El segon se centrava en la creació d'un sistema d'aviònica adequat per a un microsatèl·lit de baix cost i realitzable en instal·lacions com un laboratori de la universitat.", "response": "per a un microsatèl·lit", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8142969537383593", "instruction": "Per on passa la perpendicular a a?", "context": "Cas en què l'angle γ és agut, on a < 2 b cos γ. Es traça la perpendicular a a que passa per A = BC, creant un segment de longitud b cos(γ). Es duplica el triangle rectangle per tal de formar el triangle isòsceles ACP. Es construeix el cercle amb centre a A i radi b, i una corda a través de B perpendicular a c = AB, la meitat de la qual és h = BH. S'aplica el teorema de Pitàgores per obtenir", "response": "per A = BC", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.44193810980810566", "instruction": "Per a quantes comissions va proporcionar els llibrets Felice Romani?", "context": "El llibret en el qual el llibretista va ser acreditat només portava les inicials \"G. F. R.\". El llibret ha estat generalment atribuït al prolífic Giuseppe Felice Romani, però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli, poeta principal del teatre la Scala abans del nomenament de Romani. En tot cas, Felice Romani va proporcionar els llibrets per a les tres comissions de Rossini per a La Scala, les altres dues serien Il turco in Italia (1814), i Bianca e Falliero (1819). Romani fou molt conegut i apreciat pels seus molts llibrets per a Donizetti i Bellini. La majoria dels llibrets de Romaní van ser establerts per diversos compositors, encara que els tres llibrets que va escriure per Rossini només van ser per ell.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5185197014138873", "instruction": "Per on van arribar?", "context": "El mateix 10 de setembre els tolosans van iniciar el setge amb manganells i altres peces d'artilleria de setge. D'aquesta manera prengueren una de les dues portes de la ciutat, una de les torres i la vila nova, forçant d'aquesta manera als cavallers francesos a retirar-se cap a la vila vella i el castell. Quan el rei Pere va tenir notícia que Montfort s'aproximava a Muret va ordenar la retirada de la infanteria assetjant per evitar que fos presa per la rereguarda. En arribar l'endemà per l'oest amb nou-cents cavallers, els croats van poder entrar a la fortalesa de Muret per una de les portes que no estaven controlades pels tolosans. Al vespre encara va arribar el petit contingent de Payen de Corbeil.", "response": "per l'oest", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42272847972579064", "instruction": "Per a què vol reunir-se Podem amb la comissió de seguiment del pacte del Botànic?", "context": "El síndic del PSPV, Manolo Mata, ha dit que no veu necessari de reunir immediatament la comissió de seguiment del pacte del Botànic, tal com demana Podem, per a 'avaluar les xafarderies de l'estiu'. Els xocs entre els socialistes i Compromís arran del vot favorable de la Generalitat als límits de dèficit establerts al Consell de Política Fiscal i Financera han originat una crisi entre els socis de govern. Podem i Compromís també han refredat la tensió i la possibilitat d'un avançament electoral abans de les eleccions del maig del 2019. Mata ha recordat que el pacte del Botànic es reuneix periòdicament i que la reunió següent s'ha de fer a l'octubre. Creu que s'hi hauria de parlar del pressupost i del calendari legislatiu dels mesos vinents. També ha negat que les desavinences amb Compromís siguin una crisi i ha defensat que hi hagi posicions polítiques diferents.", "response": "per a 'avaluar les xafarderies de l'estiu'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45979543654213073", "instruction": "Per a què va ser reoberta la seva nau central?", "context": "Fou edificat sobre un terreny inestable que amb el temps va afectar la seva estructura; per aquest motiu, es realitzà una llarga i costosa restauració iniciada en la dècada de 1990. La seva nau central va ser reoberta el 2005 per a la celebració de salons i exposicions temporals variades. El 12 de juny de 1975 aquesta nau central va ser catalogada com a monument històric, classificació que es va estendre el 6 de novembre del 2000 a la totalitat dels 40.000 m² del Grand Palais. El 13 de juliol de 2008 va allotjar la cimera de caps d'estat i el govern fundacional de la Unió per la Mediterrània.", "response": "per a la celebració de salons i exposicions temporals variades", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.26581499747381154", "instruction": "Per a quines pistes es van usar alguns sons de l'orgue Farfisa?", "context": "Amb l'ajuda del tècnic de guitarra de Gilmour, Phil Taylor, Carin va aconseguir localitzar en un magatzem alguns dels vells teclats de la banda, incloent-hi un orgue Farfisa. Alguns dels sons samplejats amb aquests instruments es van usar per a les pistes «Take It Back» i «Marooned». Carin va rebre l'ajuda d'Ezrin pels teclats, mentre que Durga McBroom es va encarregar dels cors conjuntament amb Sam Brown, Carol Kenyan, Jackie Sheridan i Rebecca Leigh-White.", "response": "«Take It Back» i «Marooned»", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4141486462669566", "instruction": "Per a què ha proporcionat una font d'energia el vent?", "context": "A la civilització, el vent ha inspirat la mitologia, afectat els esdeveniments històrics, estès l'abast del transport i la guerra, i ha proporcionat una font d'energia pel treball mecànic, l'electricitat i el lleure. El vent ha impulsat els viatges dels velers a través dels oceans de la Terra. Els montgolfiers utilitzen el vent per viatges curts, i el vol amb motor l'utilitza per generar sustentació i reduir el consum de combustible. Les zones amb cisallament del vent provocat per diversos fenòmens meteorològics poden provocar situacions perilloses per les aeronaus. Quan els vents són forts, els arbres i les estructures creades pels humans són danyats o destruïts.", "response": "pel treball mecànic, l'electricitat i el lleure", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2614066154426946", "instruction": "Per a què estan negociant els sobiranistes i ERC?", "context": "Sobiranistes i ERC negocien de coalitzar-se per a concórrer plegats a les eleccions espanyoles. En aquest hipotètic acord, hi podria entrar el diputat dels comuns al parlament, Joan Josep Nuet. Fonts acostades al diputat, com ha avançat el diari Ara, confirmen que Nuet negocia d'ocupar un dels cinc primers llocs per Barcelona: 'Anem negociant. Tot és obert encara', ha dit Nuet a VilaWeb. Per una altra banda, ERC reconeix els contactes també sense assegurar que hi hagi res tancat. La incorporació de Nuet seria significativa, perquè actualment forma part d'un altre espai polític, el dels comuns, amb el qual va concórrer a les eleccions catalanes en la llista de Barcelona i pel qual és diputat a la cambra catalana.", "response": "per a concórrer plegats a les eleccions espanyoles", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2753158024390474", "instruction": "Per a què es considera habilitat el govern espanyol després de l'aprovació del senat?", "context": "El ple del senat espanyol ha aprovat amb 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenció l'autorització al govern espanyol perquè apliqui les mesures que va anunciar fa gairebé una setmana en aplicació de l'article 155 de la constitució espanyol. La votació s'ha produït després que el Parlament de Catalunya ja havia aprovat la declaració d'independència. El govern espanyol podrà començar a adoptar les primeres mesures per decret en un consell de ministres que tindrà lloc aquesta tarda. Després de l'aprovació del senat, l'executiu espanyol es considera habilitat per cessar el president de la Generalitat i tot el seu govern i substituir-lo per un organisme o autoritat que designi. A més, intentarà arrabassar al parlament la competència per celebrar debats d'investidura. PSOE i PP han acordat finalment de no incloure el control del govern espanyol sobre els mitjans públics catalans entre les mesures.", "response": "cessar el president de la Generalitat i tot el seu govern", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.34762514162674973", "instruction": "Per on està distribuïda l'espècie de tortuga carei?", "context": "La tortuga carei (Eretmochelys imbricata) és una tortuga marina en perill crític d'extinció que pertany a la família dels quelònids. És l'única espècie del seu gènere. L'espècie està distribuïda per tot el món, amb subespècies a l'Oceà Atlàntic i a l'Oceà Pacífic. E. imbricata és la subespècie atlàntica, i E. imbricata bissa es troba a la regió Indo-Pacífica.", "response": "per tot el món", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.37585415116861", "instruction": "Per on ha iniciat la presentació del seu llibre M. Carme Junyent?", "context": "Fa poques setmanes que es va publicar el llibre 'Escoles a la frontera', de la professora de lingüística de la Universitat de Barcelona M. Carme Junyent (Masquefa, Anoia, 1955). L'obra, que fa de mal classificar, és alhora un viatge per tots els racons de l'Anoia i un estudi detallat dels centres d'ensenyament primari i secundari de la comarca i, per extensió, del país. L'autora ha començat a presentar el llibre pels pobles de l'Anoia. Aquesta setmana ha fet la presentació a Barcelona, a l'Espai VilaWeb, acompanyada del cap d'estil de VilaWeb, Jordi Badia, i de l'editora del diari, Assumpció Maresma. I avui us n'oferim el vídeo. Descobrir la comarca pròpia En aquest recorregut, Junyent ens fa descobrir tot de racons que ni ella mateixa no coneixia; ens presenta les dificultats i envits que implica l'arribada de la immigració dels dos darrers decennis; retrata la vitalitat tant dels centres educatius com de les entitats socials; i, en darrera instància, ens revela tot de descobertes familiars que simbolitzen el dolor d'una societat encara marcada pel conflicte bèl·lic del 1936-1939.", "response": "pels pobles de l'Anoia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.645323656495", "instruction": "Per a què han evolucionat els lèmurs?", "context": "La seva classificació taxonòmica és controvertida i depèn de quin concepte d'espècie es faci servir. Fins i tot es discuteix la taxonomia de nivell més alt. Alguns experts ubiquen la majoria dels lèmurs a l'infraordre Lemuriformes, mentre que altres creuen que aquest clade conté tots els estrepsirinis existents, situant tots els lèmurs a la superfamília Lemuroidea i els lorísids i galàgids a la superfamília Lorisoidea. Arribaren a Madagascar fa aproximadament 62–65 Ma per rafting (en rais de vegetació) en algun moment en què els corrents oceànics n'afavoriren la dispersió cap a l'illa. Des d'aleshores, els lèmurs han evolucionat per enfrontar-se a un medi altament estacional i les seves adaptacions els donen un nivell de diversitat que rivalitza amb el d'altres grups de primats. Fins a l'arribada dels humans a l'illa, fa aproximadament 2.000 anys, existien lèmurs tan grans com un goril·la mascle. Actualment queden unes cent espècies de lèmurs, la majoria descobertes o promogudes al rang d'espècie a partir de la dècada del 1990.", "response": "per enfrontar-se a un medi altament estacional", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.47900241961840684", "instruction": "Per on es va començar la construcció de la catedral renaixentista?", "context": "Un dels arquitectes que més van influir en l'obra va ser el renaixentista Andrés de Vandelvira, nascut l'any 1509. Del seu projecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la cripta o panteó, ja que la construcció de la catedral renaixentista es va començar per la capçalera. La sagristia és considerada com una de les arquitectures més originals dintre del renaixement espanyol, la composició de la qual, amb columnes i arcs, resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor Esteban Jamete per la realització de la part escultòrica de les seves obres per la província, se li atribueix, a la catedral de Jaén, la realització de l'Ecce Homo, que es troba a la testera de la part dreta del creuer. A partir de la seva mort, l'any 1575, se'n va fer càrrec el seu ajudant Alonso Barba,", "response": "per la capçalera", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6186129109852715", "instruction": "Per a què s'utilitzava l'altar?", "context": "Amb Constantí convertit al cristianisme, els seus líders –papa, bisbes i clergat en general– van ocupar posicions dintre de la societat romana com a portadors de la nova religió de l'estat. Al mateix temps, l'arquitectura cristiana va passar del simple refugi en cases privades a noves formes monumentals inspirades en l'arquitectura romana, amb els canvis necessaris quan els edificis eren aprofitats d'anteriors construccions romanes, per a la seva aplicació a les noves funcions dels cultes de la religió: altar per a la celebració de la missa, nàrtex per als catecúmens, etc. La nova religió necessitava més llocs de culte i cada cop més grans, ja que, dia a dia, n'augmentava el nombre de creients. Malgrat la gran quantitat de temples o basíliques cristianes que es van construir durant el segle IV, pocs n'han subsistit, ja que, durant els segles posteriors molts en van ser destruïts o reformats.", "response": "per a la celebració de la missa", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3155730518297404", "instruction": "Cap a on volen quan arriba l'hivern?", "context": "Quan surten de l'ou, els pollets tenen plomissol. No són ni altricials ni precoces. Els pollets comencen a moure's i explorar el seu voltant entre un i tres dies després de néixer. No se solen allunyar gaire del niu. Els pollets són covats pels adults durant els primers deu dies de vida, i ambdós pares cuiden dels pollets. La dieta dels menuts sempre inclou peix, i els pares aporten preses més grans a les seves cries que les que es mengen ells. També s'ha observat que els mascles porten més aliment que les femelles. Aquesta fase en la que els pares alimenten els pollets durant un mes i llavors comencen a encoratjar-los que de manera gradual s'alimentin sols. Després de plomar-se, els exemplars joves aprenen a alimentar-se, amb accions entre les quals s'inclou la difícil tècnica de les capbussades. Quan arriba l'hivern, volen cap al sud amb l'ajut dels seus pares.", "response": "al sud", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5232907183875805", "instruction": "Cap on es va desplaçant l'animal periòdicament?", "context": "Les cries neixen amb set cambres totalment formades. A mesura que l'animal creix, el mantell produeix nova closca, i l'animal es va desplaçant periòdicament cap endavant. Segons estudis realitzats amb Nautilus pompilus en aquaris, aquesta espècie assoleix la mida màxima a l'edat d'entre set i vuit anys, amb un total d'aproximadament trenta cambres.", "response": "cap endavant", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2117455848591947", "instruction": "Cap a on van continuar avançant?", "context": "El 421-422 Teodoric va complir l'aliança i va enviar un contingent militar a l'exèrcit romà, comandat pel magister militum Castí, per lluitar contra els vàndals. Durant la batalla decisiva, lliurada a la Bètica, els vàndals estaven a punt de ser derrotats a través de la fam, però les tropes auxiliars visigodes van abandonar els romans donant als vàndals la victòria. Segons H. Wolfram, l'ordre hauria sigut dictada pel mateix Teodoric, però malgrat transgredir els acords de l'aliança i haver traït i abandonat l'exèrcit romà, aquesta acció no va tenir conseqüències sobre els visigots, i aquests, per la seva banda, van continuar avançant cap al sud, vers la costa mediterrània.", "response": "cap al sud", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6772388369695", "instruction": "Cap on va evolucionar?", "context": "La seva obra la componen grans llenços per a retaules d'esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses —en els que sovint va participar el seu taller— i un grup de retrats considerats del màxim nivell. En les seves primeres obres mestres s'aprecia la influència dels mestres italians. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per unes figures manieristes extraordinàriament allargades, amb una il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, ubicades en ambients indefinits i amb una gamma de colors amb els quals cercava contrasts, amb els blaus freds i clars i els grocs estridents. Aquest estil es va identificar amb l'esperit de la Contrareforma i es va anar adquirint un caràcter més extremat en els seus últims anys.", "response": "cap a un estil personal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7462656476001429", "instruction": "Cap on anaven les tropes que feien nit a la població?", "context": "El front de la guerra arriba al Montsec l'abril de 1938, i per uns mesos es desenvolupen operacions a tota la comarca. Algunes tropes feien nit a la població quan anaven cap a Ponts o altres indrets de la comarca, i hi ha cròniques que diuen que el poble estava força despoblat en aquell moment. Dues de les brigades de la 32 Divisió, la 141 i la 137, i una brigada de la 26 Divisió coneguda com la Durruti, desenvolupen operacions a tot el districte d'Anya, en aquell moment un terme independent. El comandament d'aquestes tropes estableix un centre d'operacions a Cal Tonet de Montargull.", "response": "cap a Ponts o altres indrets de la comarca", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5965738835251461", "instruction": "Quines lletres es veuen acceptades?", "context": "Per tal d'aplicar ROT13 a una part d'un text només cal examinar-ne els caràcters alfabètics i substituir-los cada un per la lletra situada 13 posicions més endavant en l'alfabet, seguint pel principi si cal. Així, en l'alfabet llatí bàsic de 26 caràcters, la A es converteix en N, la B esdevé O, i així successivament fins a la M, que es converteix en Z. Llavors la seqüència continua pel principi de l'alfabet: la N es converteix en A, la O es converteix en B, i així successivament fins a la Z, que es converteix en M. És, per tant, un cas particular del xifratge afí. Només les lletres que apareixen en l'alfabet llatí bàsic es veuen afectades; els nombres, símbols, espais en blanc i tots els altres caràcters no es modifiquen. Com que hi ha 26 lletres en l'alfabet anglès i 26 = 2 × 13, la funció ROT13 és la seva pròpia funció inversa:", "response": "Només les lletres que apareixen en l'alfabet llatí bàsic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4650228811209265", "instruction": "Quines regles van discutir els alumnes?", "context": "Deborah Loewenberg Ball analitzà les idees d'una classe de tercer grau sobre els nombres parells i senars i el zero, que havien estat discutint amb un grup d'estudiants de quart grau. Els estudiants discutiren la paritat del zero, les regles pels nombres parells i com es fan les matemàtiques. Les afirmacions sobre el zero prengueren diverses formes, tal com s'aprecia a la llista de la dreta. Ball i els seus coautors argumentaren que l'episodi manifestava com els estudiants poden «fer matemàtiques a l'escola», en oposició a la reducció usual de la disciplina consistent en la resolució mecànica d'exercicis.", "response": "pels nombres parells", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8697259289406813", "instruction": "Quines dades s'havien perdut?", "context": "Amb el pas del temps i les diverses destruccions que va patir el monestir de Sant Cugat s'havien perdut les dades de la sepultura de sant Càndid. Segons consta en documents, la descoberta es va realitzar gràcies a una dona endimoniada que fou portada a l'església del monestir per expulsar del seu cos als esperits malignes; durant aquests actes, la dona va assenyalar el lloc on es trobava el cos de sant Càndid a la capella de sant Miquel. Davant la presència del rei Jaume II d'Aragó i d'un gran nombre d'acompanyants, es va obrir el sepulcre i es van treure els ossos per posar-los en un «lloc decent».", "response": "de la sepultura de sant Càndid", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5783768782614626", "instruction": "Quines raons hi havia per a combatre l'antisemitisme segons Roland Desné?", "context": "D'altres apunten que l'existència de passatges contradictoris en l'obra de Voltaire no permet determinar peremptòriament el racisme o l'antisemitisme del filòsof. «L'antisemitisme mai no ha buscat la seva doctrina en Voltaire», afirma Roland Desné, que escriu: «No és menys cert que, en principi, no és en Voltaire on es troben raons per a combatre l'antisemitisme. Per a aquest combat, hi ha en principi l'experiència i les raons del nostre temps. Això no significa que Voltaire, en companyia d'alguns altres, no tingui la seva plaça en la llunyana gènesi de la història d'aquestes raons».", "response": "l'experiència i les raons del nostre temps", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9987088198407054", "instruction": "Entre quines empreses es realitza l'acord per a formar un càrtel?", "context": "En economia es denomina càrtel a un acord formal o informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat mercat. Els càrtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producció i la distribució de tal manera que mitjançant la col·lusió de les empreses que el componen, formen una estructura de mercat monopolística obtenint un poder sobre el mercat en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors per la qual cosa les conseqüències per a aquests són les mateixes que amb un monopolista. La diferència rau en el fet que els beneficis totals (els màxims possibles d'aconseguir en el mercat) són repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la competència en el comerç internacional. Un exemple clar és l'Organització de Països Exportadors de Petroli OPEP.", "response": "del mateix sector", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9567935422846905", "instruction": "Quines imatges d'apòstols podem veure a l'escena?", "context": "Al seu costat, i molt relacionada amb la resurrecció, hi ha l'escena de l'Aparició de Jesús al cenacle davant dels deixebles. Per donar continuïtat a l'escena anterior, Jesús mostra les mateixes robes i els mateixos atributs. Tot i haver-hi diversos apòstols a l'escena, només es poden veure les imatges de sant Pere, sant Pau i un altre de no identificat. La resta, al darrere, s'intueixen pels nimbes.", "response": "sant Pere, sant Pau i un altre de no identificat", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18754566964541652", "instruction": "Quines competències tenen les regions belgues?", "context": "La UE ha d'ajornar l'aprovació del tractat de lliure comerç amb el Canadà, el CETA, perquè Bèlgica l'ha acabat vetant. I això ha passat perquè el primer ministre belga, Charles Michel, ha deixat clar que no li podien donar el vist-i-plau de Valònia. El parlament való va votar contra l'aprovació del CETA la setmana passada i, segons el funcionament del sistema federal de Bèlgica, les regions tenen competències per a l'aprovació dels tractats internacionals. I això ha fet que el govern de Bèlgica bloqués l'aprovació del tractat fins que es renegociïn els punts més conflictius. Perquè es pugui signar el tractat amb el Canadà en una cerimònia prevista el 27 d'octubre cal que els 28 estats membres hi donin suport. Aquest fet ha irritat el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García Margallo, sobretot pel fet que una part de les competències en política exterior són en mans des les regions.", "response": "per a l'aprovació dels tractats internacionals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7199293554410252", "instruction": "Quines dues federacions volen entrar a la FIFA?", "context": "Avui i demà es fa a Mèxic el congrés anual de la FIFA, que té damunt la taula l'ingrés de les federacions de futbol de Gibraltar i de Kossove com a membres de ple dret. Tots dos ja formen part de la UEFA: Gibraltar des del 2013 i Kossove des de la setmana passada. El Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) va ordenar fa pocs dies a la FIFA que acceptés Gibraltar 'de manera immediata', mentre que a la reunió anual de la UEFA de la setmana passada Kossove fou admès com a cinquanta-cinquè membre de ple dret. Abans-d'ahir, el consell de la FIFA ja va recomanar que a la reunió d'avui es reconeguessin aquestes federacions com a associades 210 i 211. Si finalment són acceptades, les seleccions respectives podrien participar en la fase classificatòria per al Mundial del 2018. Espanya és un dels països que més s'ha oposat, infructuosament, a l'admissió de Gibraltar i Kossove als màxims organismes futbolístics mundials.", "response": "de Gibraltar i de Kossove", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5924795828455933", "instruction": "Quines formacions polítiques van donar suport a la celebració de la consulta?", "context": "La consulta rebé un ampli suport dels sectors catalanista i sobiranista. A més a més, 86 personalitats del món polític, cultural, econòmic i empresarial, com per exemple, Pasqual Maragall, Joan Carretero, Josep Huguet, Glòria Bordons, Jordi Bilbeny, Isabel-Clara Simó, Mathew Tree, Ernest Benach donaren suport exprés a la consulta a través de la seva adhesió a un manifest de suport. Les formacions polítiques que donaren suport a la celebració de la consulta van ser Arenys de Munt 2000, Convergència i Unió, Esquerra, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acció; i alguns militants del Partit dels Socialistes de Catalunya.", "response": "Arenys de Munt 2000, Convergència i Unió, Esquerra, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acció; i alguns militants del Partit dels Socialistes de Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6032556421969829", "instruction": "Quines són les distàncies enormes que aprofiten Maalouf i Saariaho?", "context": "Aquesta òpera va marcar l'inici d'una fructífera relació amb l'escriptor libanès Amin Maalouf, continuada el 2006 amb l'estrena de la seva segona òpera, Adriana Mater, a l'Òpera de París. L'Amour de loin és una bella història de Maalouf que recupera el to i el temari de la lírica provençal. Del segle xii al XXI, del llaüt del trobador a l'orquestra moderna, de l'Aquitània al Líban, del gaudi corporal a l'ideal: són distàncies enormes que Maalouf i Saariaho no salven, sinó que aprofiten, i el resultat és una òpera de ressons variats sorprenentment propera. La música de Kaija Saariaho a L'Amour de loin és una àmplia escena sonora que barreja melodies medievals a un estil espectral. El seu ritme gairebé suspès amaga una transformació lenta i gairebé contínua.", "response": "Del segle xii al XXI, del llaüt del trobador a l'orquestra moderna, de l'Aquitània al Líban, del gaudi corporal a l'ideal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.43123050073387303", "instruction": "Quines funcions té a l'exterior?", "context": "Domènech i Montaner va utilitzar la ceràmica de manera intensiva a l'interior dels pavellons dedicats als malalts. A l'exterior s'hi troba, amb funcions decoratives, tant ceràmica pintada sobre portes i finestres, com elements corporis de ceràmica vidriada en pinacles, xemeneies i florons. Junt amb les peces policromades dels sostres en forma d'escates, aquestes peces mostren l'interès de l'arquitecte per la recerca de formes i motius plenament modernistes.", "response": "decoratives", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7446930408415569", "instruction": "Quines empremtes va seguir a la seva joventut?", "context": "En la seva joventut, seguint les empremtes de Tassi, els seus paisatges van ser agradables i dinàmics, de gènere pastoral, rics en detalls —especialment personatges i animals del món rural. Les obres de major mida les realitzava amb tocs ràpids, mentre que les més petites —generalment en coure— eren més fines d'execució i de caràcter més íntim. En diverses obres es poden reconèixer paratges i localitats existents, el que fa pensar en possibles encàrrecs; en altres, les ruïnes, l'arquitectura, són recreacions fantasioses en un paisatge imaginari. Als seus paisatges, les ruïnes assenyalen la fugacitat del temps, pel que es pot considerar que són un element equiparable al gènere de la vanitas, un record d'allò transitori de la vida, i són un antecedent de l'«estètica de la ruïna» que va florejar durant el romanticisme.", "response": "de Tassi", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5179846808821419", "instruction": "Quines substàncies segons Étienne Bonnot de Condillac s'havien d'anomenar primer?", "context": "En aquesta memòria Lavoisier explica les aportacions a la nomenclatura que havien fet Macquer, Antoine Baumé (1728-1804) i Guyton de Morveau. Lavoisier introdueix dos canvis importants en el projecte inicial de Guyton. Per una banda, la nomenclatura ha d'adaptar-se a la seva teoria, i per una altra, la nomenclatura no és només una qüestió convencional sinó que ha de reflectir la naturalesa de les substàncies. Lavoisier assenyala que els noms antics no són sistemàtics, molts són ridículs, i entorpeixen l'avanç del progrés químic. Es basà en les idees del filòsof francès Étienne Bonnot de Condillac (1715-1780) que proposava que les substàncies més simples eren les que s'havien d'anomenar primer, amb noms que recordassin les sensacions que proporcionaven els objectes.", "response": "les substàncies més simples", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7228492655907396", "instruction": "Quines eren les tres estacions que constaven en l'ampliació de la línia?", "context": "L'any 1968 la línia es perllonga en 1.802 metres i dues estacions des de Fabra i Puig a Sant Andreu i Torras i Bages. Una dècada més tard el 21 de desembre de 1983 creuava el Besòs arribant a la població de Santa Coloma de Gramenet. L'ampliació constava de dos quilòmetres de longitud i tres estacions a Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma. Era la primera ampliació que es feia a la zona del Barcelonès Nord.", "response": "Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6400213385672633", "instruction": "De quines espècies es característica l'ecolocalització?", "context": "En general, el sentit de l'oïda està ben desenvolupat en els mamífers. L'ecolocalització és una forma especial d'oïda que permet determinar la posició de l'emissor o de preses potencials a partir de l'eco d'ones sòniques. És un tret molt característic dels ratpenats i dels odontocets, però també es dóna en altres grups.", "response": "dels ratpenats i dels odontocets", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4841126333426855", "instruction": "A quines ciutats Wagner va intentar que es representés Tristany?", "context": "Wagner va intentar que Tristany es representés en un altre lloc, en ciutats com Estrasburg, París, Praga i fins i tot a Rio de Janeiro, on s'hauria cantat en italià. Cap compromís va arribar a bon terme, i l'òpera no es va presentar davant del públic fins que el rei Lluís II de Baviera, apassionat promotor de Wagner, no va prestar finalment un decisiu suport. Un dels més transcendents directors d'orquestra d'aquella època va ser l'escollit per a dirigir-la a l'Òpera de Munic, Hans von Bülow, un altre fervent defensor de Wagner malgrat el fet que aquest estava tenint un afer amorós amb la seva muller Cosima von Bülow. Fins i tot llavors, la planejada estrena del 15 de maig de 1865 va haver de ser cancel·lada perquè la Isolda, Malvina Schnorr s'havia quedat afònica. Finalment, l'òpera va ser representada el 10 de juny de 1865. Ludwig Schnorr von Carolsfeld va cantar el paper de Tristany, i la seva muller Malvina, va fer-se càrrec del d'Isolda. Com a curiositat, el pare de Richard Strauss, Franz, solista de trompa, va ser un dels músics que van tocar a l'estrena.", "response": "Estrasburg, París, Praga i fins i tot a Rio de Janeiro", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07123934140467736", "instruction": "Quines van ser les col·laboracions de Jujol més conegudes?", "context": "Va ser un excel·lent aquarel·lista i dibuixant que captava i creava tot tipus d'objectes i elements complementaris, com mobles, llums o ascensors. Aquest vessant, junt amb el seu domini de l'ús dels colors, fan singular la seva obra, que sovint es troba complementant la d'altres arquitectes. Les col·laboracions més conegudes les va realitzar amb les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l'ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació.", "response": "amb les obres de Gaudí", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.12802055847086036", "instruction": "A quines temperatures pot arribar l'estrella central durant la primera fase?", "context": "En la segona fase, la seva energia es va perdent per radiació i les reaccions de fusió acaben, perquè l'estrella central no és prou pesant per a generar les temperatures necessàries per provocar la fusió del carboni i oxigen. Durant la primera fase de l'estrella central manté la lluminositat constant mentre que, al mateix temps, es fa cada vegada més calenta, arribant a temperatures al voltant de 100.000 K. En la segona fase, amb el temps es refreda tant que no emet prou radiació ultraviolada per ionitzar el núvol de gas, que cada vegada és més distant. L'estrella es converteix en una nana blanca, i el núvol de gas es recombina, fent-se invisible, posant fi a la fase de nebulosa planetària. Per a una nebulosa planetària típica, passen al voltant de 10.000 anys entre la seva formació i la recombinació de l'estrella.", "response": "100.000 K", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9058205644389458", "instruction": "Quines tradicions va conèixer Llull?", "context": "La relació de Llull amb l'alquímia i les sectes càtares i albigeses és motiu d'especulacions. En la seva època la Corona d'Aragó feia de pont entre Itàlia, el nord d'Europa i l'Espanya musulmana, cosa que va ser fer que rebés tota classe d'influències. Va ser important la influència del Periphyseon d'Escot Eriúgena, la Clavis Physicae d'Honori d'Autun i la doctrina de l'Anima Mundi potser derivada del Timeu de Plató. És fàcil imaginar doncs que Llull va conèixer un gran nombre de tradicions científiques i filosòfiques al llarg de la seva vida, que l'ajudaren a postular algunes idees innovadores.", "response": "científiques i filosòfiques", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6040608568949387", "instruction": "Quines podrien ser les víctimes de la venjança?", "context": "El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha avisat que l'estat espanyol es venjarà si Catalunya no assoleix la independència. Ha assegurat que el govern espanyol està disposat a tot per aturar el referèndum, fins i tot a vulnerar la seva constitució: 'Si cal incomplir-la, ho faran perquè la resposta que està disposat l'estat espanyol a donar per impedir que puguem decidir lliurement és tot, tot i tot. El confessable i l'inconfessable', ha afegit. Puigdemont ha advertit que el model educatiu i lingüístic podrien ser les víctimes de la venjança de l'estat espanyol, i ha criticat les declaracions de l'ex-ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García Marllago, sobre uns suposats acords secrets d'Espanya amb altres estats perquè es pronunciessin contra el procés català: 'Ja que entre tots paguem aquests favors, almenys que ens els expliquin', ha ironitzat. El PDECat ha homenatjat Mas, Ortega, Rigau i Homs per la seva contribució a la celebració del 9-N després de ser condemnats pels tribunals. A més, els demòcrates han donat el tret de sortida a la campanya del 'Sí' a la independència, que portarà el lema 'Diguem sí' i que combinarà actes de gran format amb actes de carrer per a mobilitzar el vot independentista en el referèndum del setembre.", "response": "el model educatiu i lingüístic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3888894089752162", "instruction": "Quines van ser algunes de les sèries més populars en la dècada dels 80 i mitjan dècada dels 90?", "context": "En la dècada de 1980 i mitjan dècada de 1990 l'animació japonesa va tenir molta més sortida que el manga. Algunes de les sèries més populars van ser Bola de Drac, Neon Genesis Evangelion, i Pokémon. Això va canviar quan el traductor-empresari Toren Smith fundà el 1986 l'Studio Proteus. Smith i l'Studio Proteus actuen com a agent i traductor de mangues, inclosos els de Masamune Shirow Apples i Kosuke Fujishima, per Dark Horse i Eros comix, eliminant la necessitat d'aquests editors de cercar els seus propis contactes al Japó. Al mateix temps, l'editorial japonesa Shogakukan va obrir mercat als Estats Units amb la seva filial Viz.", "response": "Bola de Drac, Neon Genesis Evangelion, i Pokémon", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9702196994442224", "instruction": "Amb quines sectes es va relacionar Llull?", "context": "La relació de Llull amb l'alquímia i les sectes càtares i albigeses és motiu d'especulacions. En la seva època la Corona d'Aragó feia de pont entre Itàlia, el nord d'Europa i l'Espanya musulmana, cosa que va ser fer que rebés tota classe d'influències. Va ser important la influència del Periphyseon d'Escot Eriúgena, la Clavis Physicae d'Honori d'Autun i la doctrina de l'Anima Mundi potser derivada del Timeu de Plató. És fàcil imaginar doncs que Llull va conèixer un gran nombre de tradicions científiques i filosòfiques al llarg de la seva vida, que l'ajudaren a postular algunes idees innovadores.", "response": "càtares i albigeses", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3247801487188522", "instruction": "Quines van ser algunes de les òperes de Rossini que es van representar al Teatro San Carlo?", "context": "Entre els anys 1815 i 1822, Rossini va centrar la seva carrera a Nàpols, on va compondre una sèrie d'obres per al Teatro San Carlo, que en aquell moment es vanagloriava de tenir una orquestra excepcional i una companyia amb els millors cantants residents disponibles en qualsevol lloc. Una sèrie d'obres mestres en van ser el resultat, incloent-hi Elisabetta, regina d'Inghilterra, Otello, Ricciardo e Zoraide i La donna del lago. Ermione és sens dubte una de les òperes més grans de Rossini, tot i ser potser la que va tenir menys èxit immediat.", "response": "Elisabetta, regina d'Inghilterra, Otello, Ricciardo e Zoraide i La donna del lago", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5833913164154783", "instruction": "Quines majories parlamentàries requereixen algunes renovacions?", "context": "Un total de 25 de la trentena d'òrgans dependents del Parlament de Catalunya tenen integrants amb el mandat caducat. En la llista hi ha el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Síndic de Greuges i membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes, entre més. La rellevància política d'aquestes renovacions ha complicat els relleus, però el president del parlament, Roger Torrent, ha iniciat avui una primera ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris per intentar desencallar-los. Comptant que la proximitat de les eleccions espanyoles del 28-A i les municipals i europees del 26-M no facilitaran la constitució de les majories qualificades que requereixen algunes d'aquestes renovacions, amb acords molt complicats entre els independentistes i Cs, Torrent planteja començar pels organismes més tècnics i, en teoria més fàcils de rellevar, com ho serien els consells socials de les universitats, on tots els membres exerceixen el càrrec amb els mandats caducats. Hi ha 106 vacants que la cambra hauria de cobrir, però no serà senzill ni ràpid. El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha apuntat que 'el clima difícil' a Catalunya fa augurar que les dificultats continuïn.", "response": "qualificades", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1448607177961675", "instruction": "Quines són les empreses de Francis Puig?", "context": "El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha criticat avui la 'croada' del PP contra la seva persona, després de la denúncia davant Inspecció de Treball per les subvencions rebudes per dues empreses vinculades al seu germà Francis Puig, i ha insistit que no hi tenia cap relació: 'No tinc cap mena de relació amb aquesta empresa, ni hi he donat cap ajuda, ni he participat en la concessió de cap ajuda.' Ho ha dit en declaracions als mitjans a Londres, on assisteix a la fira World Travel Market, quan li han demanat sobre les investigacions obertes a Comunicació dels Ports SA i Mas Mut Produccions després de la denúncia del PP. 'Em pareix que la deriva del PP és molt preocupant, aquest atac a una xicoteta empresa que, per descomptat, si ha fet alguna cosa malament tindrà les seues conseqüències, però aquesta croada contra mi em pareix que no té gaire de sentit', ha dit el president. I ha continuat: 'Si per al PP el gran problema dels valencians resideix en aquesta xicoteta empresa, tenen un gravíssim problema ells'. I per això, ha reblat, els ciutadans 'els van posar en el seu lloc fa pocs mesos'.", "response": "Comunicació dels Ports SA i Mas Mut Produccions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.08144175951914878", "instruction": "Quines són les obligacions dels diputats que els lletrats han recordat?", "context": "Els lletrats del parlament han conclòs en el seu informe que correspon a la mesa d'edat de decidir dimecres sobre la interpretació del reglament per a facilitar el vot delegat als tres diputats electes empresonats i als cinc que són a Brussel·les. En la seva opinió, consideren que entre les causes al reglament que preveuen la delegació de vot 'no sembla que n'hi hagi cap que pogués justificar-la en aquests dos supòsits'. De fet, els lletrats creuen que la 'incapacitat perllongada no pot ser extrapolada ni interpretada' a situacions que no facin referència a la incapacitat física i psíquica del diputat per assistir al parlament. Sobre els diputats electes a presó, els lletrats apunten que la interlocutòria del Suprem també posa sobre la taula una nova reforma del reglament en un futur, 'que suposi l'ampliació del concepte d'incapacitat […] per encabir-hi una incapacitat legal'. Els lletrats recorden el deure dels diputats d'assistir al debats i a les votacions del ple, i insisteixen que l'article 93 del reglament fixa com a supòsits per a delegar el vot la baixa per maternitat o paternitat, l'hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada. I en aquest context avisen que el reglament del Parlament no contempla ni el vot telemàtic ni la 'substitució temporal de diputats'.", "response": "assistir al debats i a les votacions del ple", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6570776771713899", "instruction": "Quines coloracions presenten molts dels minerals relacionats?", "context": "Tal com es pot observar a les imatges, els minerals relacionats presenten característiques molt diferents de la schwertmannita a primer cop d'ull. Això es deu a la diferència de composicions. Tot i que aquests minerals presenten estructures, fórmules i ambients de formació semblants a la schwertmannita, molts presenten elements cromòfors com el coure que donen les típiques coloracions blaves o verdoses.", "response": "blaves o verdoses", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.09354534669593229", "instruction": "Quines associacions impulsen la moció de rebuig a l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola?", "context": "L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen una moció de rebuig a l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola amb l'objectiu que sigui aprovada als consistoris de tot el país. Proposen que es facin plens municipals extraordinaris els dies 23, 24 o 25 d'octubre, abans no s'aprovi el 155 al senat espanyol. La moció vol que es faci visible el rebuig total a l'aplicació de l'article i el ple suport al govern i a les institucions de Catalunya, 'ara amenaçades per aquest acord entre el PP, PSC i Cs per a la suspensió de l'autonomia de Catalunya'. I afegeix: 'Davant d'un problema polític, l'única resposta de l'estat espanyol ha estat només la repressió i en la retallada de drets'. En l'exposició de motius, el text diu: '38 anys després de recuperar l'autonomia catalana amb l'aprovació de l'estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d'anul·lació política.' Considera que l'aplicació d'aquestes mesures liquida, de facto, l'autonomia catalana. Els acords proposats van en la línia d'adherir-se a la nova legalitat catalana.", "response": "L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.1183887626029374", "instruction": "Quines imatges hi ha als carres laterals?", "context": "El retaule consta d'una predel·la amb quatre relleus i una imatge central –sobre la qual hi ha cinc carrers–, més dos laterals més estrets (o guardapols) amb imatges de sants i profetes. Les divisions o entrecarrers també es troben decorades amb ornaments gòtics i petites imatges. Els carrers estan dividits en tres pisos amb un total de catorze escenes escultòriques del Nou Testament, a part del coronament central a l'àtic amb un gran Calvari. Algunes de les escultures són de mida natural i d'altres són més petites; van ser acabades amb policromia i estofat. Finalment, tots els dossers que es troben sobre les escenes escultòriques, així com les divisions d'entrecarrers, van ser daurats amb pa d'or.", "response": "de sants i profetes", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23271348717757367", "instruction": "Quines espècies van ser assignades al gènere Velociraptor en el passat?", "context": "En el passat s'han assignat altres espècies de dromeosàurid al gènere Velociraptor, incloent-hi Deinonychus antirrhopus i Saurornitholestes langstoni. Com que Velociraptor fou el primer a ser descrit, aquestes espècies foren anomenades Velociraptor antirrhopus i Velociraptor langstoni. Tanmateix, les úniques espècies de Velociraptor actualment reconegudes són V. mongoliensis i V. osmolskae.", "response": "dromeosàurid", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.195722349950189", "instruction": "Quines històries li agradaven?", "context": "Tolkien sabia llegir a l'edat de quatre anys, i va començar a escriure de manera fluïda poc després. La seva mare li deixava llegir molts llibres. No li agradaven ni L'illa del tresor ni El flautista d'Hamelín, i pensava que Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll era \"divertida però inquietant\". Li agradaven les històries sobre \"pellroges\" (amerindis), així com les obres de fantasia de George MacDonald. A més, els \"Contes de fades\" d'Andrew Lang van ser particularment importants per ell, i la seva influència es fa aparent en algunes de les seves obres posteriors.", "response": "sobre \"pellroges\"", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07982423176340336", "instruction": "Quines eren les professions que exercia Palomino?", "context": "Les anatomies del Sant Sebastià i el Sant Jeroni tenen una gran qualitat i a més tenint en compte que tota l'obra està sense policromar, fet que podria ressaltar encara més les imperfeccions. És evident que aquesta és una de les seves obres més importants i més reeixides. Palomino, pintor i escriptor, va considerar aquest cor de la catedral de Màlaga com «la vuitena meravella del món».", "response": "pintor i escriptor", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.752933968123052", "instruction": "Quines molècules coestimuladores es presenten a la membrana plasmàtica?", "context": "Les cèl·lules dendrítiques interdigitades deriven de la medul·la òssia. Se les troba arreu del cos, però sobretot a les regions de limfòcits T dels ganglis limfàtics, a la capa limfocítica periarteriolar de la melsa, el tim, les amígdales i les plaques de Peyer. La membrana plasmàtica és ATPasa-positiva. Són les cèl·lules presentadores d'antigen més eficaces pels limfòcits T naïfs i són especialment importants per la presentació d'antígens vírics. Des d'un punt de vista histològic, presenten unes arruges típiques a la membrana plasmàtica i un nucli cel·lular estrany. Les cèl·lules dendrítiques interdigitades no presenten grànuls de Birbeck al microscopi electrònic. Els antígens processats són presentats als limfòcits T CD4 per mitjà de molècules MHC II. L'alliberament de citocines per part de les cèl·lules dendrítiques condueix a l'estimulació i proliferació dels limfòcits T. Aquest tipus de cèl·lules presenten les molècules coestimuladores B7-1 i B7-2 a la membrana plasmàtica.", "response": "B7-1 i B7-2", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8787074506082638", "instruction": "A quantes vegades el pes de les esferes petites corresponen 1,74·10-7 N?", "context": "Aquesta balança era notablement sensible per al seu temps. La força de torsió que es produïa per atracció de les esferes era molt petita, 1,74·10-7 N, al voltant de 24·10-9 el pes de les esferes petites. Equival a la força que cal fer per sostenir 0,0155 mg de matèria. Aixecar un gra d'arena d'1 mm de diàmetre comporta fer una força unes 90 vegades major que la mesurada per la balança de Cavendish.", "response": "al voltant de 24·10-9", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3275910361291914", "instruction": "Quantes estacions té actualment la línia?", "context": "La línia es va inaugurar el 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal per unir les terminals ferroviàries que havien sorgit a Barcelona. Actualment uneix les estacions d'Hospital de Bellvitge i Fondo, en un traçat de doble via soterrada, les cotxeres es troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i tallers a l'estació d'Hospital de Bellvitge. Actualment té 20,7 quilòmetres de longitud i trenta estacions.", "response": "trenta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6817369324255568", "instruction": "Quantes versions ha tingut la llegenda?", "context": "L'origen de la llegenda es remunta a l'edat mitjana i ha tingut diferents versions, totes elles de transmissió oral. Entre els textos literaris, més proper ja, trobem el magnífic poema de Samuel Taylor Coleridge, The Rime of the ancient Mariner, escrit el 1798 i publicat a Balades líriques. A continuació, el 1832, trobem la llegenda del Voltiguer Hollandais, relat que Auguste Jal posa en boca d'un segon contramestre. Només a la versió de Heine, a la qual Wagner va tenir accés, l'errant navegant se salva gràcies a la fidelitat d'una dona, que es convertirà en la Senta de l'òpera de Wagner.", "response": "diferents", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.44858215490589315", "instruction": "Quantes finestres queden?", "context": "Al pis superior s'hi trobaven tres grans finestrals d'arcs apuntats amb dues fines columnes on descansa la decoració de traceria gòtica. D'aquestes tres finestres només en queden dues. Totes les obertures tant de la porta com de les finestres tenen un guardapols l'extradós de les dovelles amb decoració de fulles de roure i al centre de les finestres amb un ram. A la part superior de la façana hi ha un fris d'arcs cecs, gàrgoles i pinacles. Les gàrgoles són obra de l'escultor Pere Joan, fill de Jordi de Déu, representant animals fantàstics. Als angles s'hi troben les imatges de sant Sever i santa Eulàlia sota pinacles gòtics. La de sant Sever, que es pot veure actualment, no és la imatge gòtica original sinó una que va fer l'any 1876 l'escultor Joan Flotats, ja que havia desaparegut l'anterior.", "response": "dues", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7442103725231157", "instruction": "Quantes peticions va rebre Google de gener a juny del 2019?", "context": "Google ha començat a cobrar a les agències governamentals dels Estats Units que li demanen accés a les dades dels seus usuaris per a portar a terme investigacions policials, amb unes tarifes que oscil·len entre els 40 i 223 euros en funció de la sol·licitud. Anteriorment, aquests processos es feien gratuïtament, però a causa del nombre creixent de sol·licituds, segons ha publicat 'The New York Times', Google ha presentat unes tarifes, que pot cobrar segons la legislació dels Estats Units. Aquesta mesura està en vigor d'ençà del 13 de gener, segons consta en el document, en el qual Google explica que es reserva el dret a cobrar preus diferents segons el cas. La companyia de Mountain View (Califòrnia) cobrarà a les agències dels Estats Units 45 dòlars per petició, mentre que per respondre una ordre judicial demanaran 150 dòlars, que en aquest cas Google proporciona un registre amb informació de l'usuari. Les sol·licituds més cares són les ordres d'escorcoll, que costen 245 dòlars amb informació de l'usuari i l'historial de la seva activitat, mentre que altres tràmits, com les peticions d'escoltes policíaques, valen 60 dòlars. Segons l'últim informe de transparència de dades de Google, la primera meitat del 2019 la companyia nord-americana va rebre més de 75.000 sol·licituds governamentals per accedir a les dades de 165.000 comptes arreu del món.", "response": "75.000", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.97114492383364", "instruction": "Quantes potes té l'animal que es troba a la part superior dreta del fons de l'absidiola?", "context": "A la part frontal de separació entre l'absis major i el del costat nord hi ha la imatge de sant Climent. Dintre d'aquesta mateixa absidiola es troben restes de pintures decoratives a la part inferior, així com un animal de quatre potes a la part superior dreta del fons, sobre una franja de decoració geomètrica. A la part frontal de separació de l'absis major amb l'absis sud –fent parella amb el sant Climent de la part nord– es troba la representanció de sant Corneli. A l'interior del primer arc de triomf del costat dret es pot veure una escena on probablement es representa el moment de la mort d'Abel per part del seu germà Caín. S'han trobat a l'absis central (o major) unes pintures de sanefes decoratives que no van ser extretes el 1920 i que es mantenen a la mateixa església.", "response": "quatre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07733761947838202", "instruction": "Quantes hectàrees de cultius han malmès les tempestes?", "context": "Les tempestes acompanyades de pedra que van descarregar de forma irregular divendres al vespre a les terres de Ponent ha malmès 5.765 hectàrees de cultius, principalment de fruita de pinyol. Segons dades recollides pel Departament d'Agricultura, el municipi més afectat és Alcarràs (Segrià) amb 1.620 hectàrees d'aquesta fruita que han percebut danys situats entre el 60 i el 100%. Ara, la pedra ha registrat danys a un total de 13 municipis del Segrià, la Noguera i les Garrigues i també ha perjudicat cultius de fruita de llavor i cereal. Els pagesos han començat a rebre avui la visita dels pèrits que han d'avaluar les pèrdues per poder tramitar el cobrament de l'assegurança agrícola. En alguns punts de la zona del camí de Vallmanya, a Alcarràs, i també a Gimenells i el Pla de la Font s'ha perdut la totalitat de la collita. La pedra que va caure divendres al vespre ho va fer de forma irregular, molt barrejada amb aigua però en alguns punts amb mides que arribaven a la d'una moneda d'un euro.", "response": "5.765", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8300989961336674", "instruction": "Quantes naus havia de tenir la catedral segons una altra teoria?", "context": "Sobre l'origen de la construcció de les naus laterals, amb els seus absis, i de la central, hi ha tres teories. Segons una, que ja ningú no defensa, la catedral així com la coneixem actualment obeeix a un pla inicial. Una altra teoria, que es basa en indicis constructius, afirma que la seu originalment havia de tenir sols una nau de l'amplada de la capella Reial i que aquesta, doncs, havia de continuar fins al campanar amb la mateixa alçada i estructura que aquesta, segurament amb capelles laterals no sabem de quina forma, i que a mitjan segle xiv es va decidir passar a un pla de tres naus, en un cas contrari al de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà i al de la seu de Girona. La darrera teoria, també per indicis constructius, parteix del canvi a un pla de tres naus de devers 1330, però totes molt més baixes que les actuals, a l'estil de la seu de Barcelona i amb poca diferència entre la major i les laterals, com a la seu esmentada i a Santa Maria del Mar, i que a mitjan segle XIV es decidí elevar totes les naus i fer la central encara més alta (Marcel Durliat). Es tractava d'un canvi de pla relacionat amb la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó (1343), com també l'aturada de les obres de Sant Joan el Nou de Perpinyà que tingué com a conseqüència el canvi de pla.", "response": "una", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6651264205536466", "instruction": "Quantes firmes s'han presentat per activar la Llei de Referèndums?", "context": "La Cort de Cassació d'Itàlia ha autoritzat aquest dilluns la celebració d'un referèndum sobre la reforma constitucional proposta pel govern, que, en cas de perdre, podria costar-li el càrrec de primer ministre, Matteo Renzi. L'alt tribunal ha validat les més de 500.000 firmes lliurades per activar la Llei de Referèndums, un procés que li ha portat un mes, d'acord amb el diari italià 'La Repubblica'. 'Via lliure de la cort de cassació a les firmes recollides. Ara els italians tenen la paraula', ha celebrat a Twitter la ministra per a la Reforma Constitucional, Maria Elena Boschi. Ara, el govern té 60 dies per fixar la data de la consulta popular que, segons assenyalen els mitjans de comunicació, se celebraria entre octubre i novembre. L'oposició ha aprofitat per exigir a l'equip de Renzi que aclareixi quan tindrà lloc el referèndum.", "response": "més de 500.000", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.011701532124712477", "instruction": "Quantes àries té Semiramide?", "context": "A part de Guillaume Tell (1829), que amb cinc actes i ballet estava sotmesa a les demandes de l'Òpera de París, Semiramide és l'òpera més llarga de Rossini. Compta amb gairebé quatre hores de música i el primer acte, amb més de dues hores de durada, és probablement el més llarg en la història de l'òpera. No obstant això, l'òpera en si té només tretze números i una obertura. Els números de conjunt es limiten als grans blocs de la gran introducció (núm. 1) i el primer final (7) com la seva contrapart, així com el segon final (13). Per contra, predominen els números solistes amb sis àries (dos sense (2 i 4), i quatre amb cor (5, 9, 10 i 12) i quatre duets (3, 6, 8 i 11). Els tres personatges principals competeixen entre si en duets -un amb l'altre, i després un altre més de la mare i el fill- en els quals totes les seves emocions arriben a la plena expressió; les tres veus que dominen l'òpera -soprano (Semiramide), contralt (Arsace) i baix (Assur)- canten junts per primer cop al segon final en el trio L'usato ardir.", "response": "sis", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7078115880951292", "instruction": "Quantes oficines urbanes vol reduir CaixaBank abans del 2021?", "context": "La direcció de CaixaBank ha comunicat als sindicats que preveu reduir la seva plantilla a tot l'estat espanyol en un total de 2.157 persones, fet que suposa un 7,3% de la plantilla del banc (vora 32.000 persones), segons han informat a l'agència Efe fonts sindicals i de l'entitat. La direcció del banc ha donat a conèixer l'afectació de la retallada de plantilla durant una reunió que s'està celebrant a Madrid. En el darrer informe de resultats, el setembre del 2017, CaixaBank va comunicar que en els primers nou mesos de l'any havia guanyat 1.768 milions d'euros, és a dir, un 18,8% més que el mateix període que l'any anterior. Els sindicats ja esperaven l'anunci d'aquest ERO, perquè a final de novembre CaixaBank va presentar el pla estratègic fins al 2021 i va anunciar que els tres anys vinents preveia de reduir 821 oficines urbanes, un 18% de la xarxa actual. El conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, ja va dir llavors que la retallada de personal es faria negociadament amb els sindicats. Segons Caixabank, l'objectiu d'aquest procés és avançar en la transformació de la xarxa d'oficines urbanes, mantenir la d'oficines en l'àmbit rural i potenciar els serveis digitals.", "response": "821", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.06976464551450856", "instruction": "Quantes vegades havia estat guardonat amb aquest premi Aston Martin?", "context": "El 30 de gener de 2009, els models DBS i DB9 van ser premiats novament per la revista Auto Motor und Sport amb el premi Best Cars 2009. Els lectors van quedar meravellats i no van dubtar en escollir-los com els millors automòbils de la categoria super-cotxes. Aston Martin ja havia estat guardonat amb aquest prestigiós premi diverses vegades, cosa que confirma que la firma britànica segueix encapçalant les posicions més altes dels rànquings.", "response": "diverses", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5056509795165447", "instruction": "Quantes persones van ser detingudes a més de Rodríguez?", "context": "La detenció aquesta setmana del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i cinc persones més per dos presumptes delictes de prevaricació i malversació de fons públics ha obert una crisi al PSPV. Les executives de la Vall d'Albaida, Costera-Canal, Ribera Baixa i Ribera Alta i Vall d'Aiora-Cofrents i l'agrupació local d'Ontinyent han sortit en defensa de Rodríguez a través d'un comunicat a la xarxa. Es posicionen, així, en contra del criteri de la direcció de suspendre'l dels càrrecs orgànics i com a militant del partit socialista. 'S'ha de mantindre a Jorge Rodríguez de President de la Diputació, fins que no s'alci el secret de sumari', demana especificament l'organisme comarcal del partit. A més, també reclamen prudència, en favor de la presumpció d'innocència, i determinar el concepte de corrupció de forma explícita: 'Tot indica que no estem davant un cas de corrupció com estem acostumats al País Valencià'. En la causa de Jorge Rodríguez, s'investiguen presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de fons públics, arran d'una denúncia de la fiscalia anticorrupció de València.", "response": "cinc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9851757345631534", "instruction": "Quantes generacions hi ha?", "context": "Hi ha una sola generació, que va del maig a l'agost (alguns individus poden viure fins al setembre), depenent de l'altitud, la temperatura i la temporada. El marge de variació en el període de vol entre unes temporades i altres pot arribar a ser d'un mes. A Catalunya, el màxim d'individus es dóna durant el juliol; els primers volen a mitjans de maig, i els últims, a mitjans de setembre.", "response": "una", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.38593858247501955", "instruction": "En quantes erupcions plinianas va consistir l'erupció del volcà de l'any 1595?", "context": "El matí del 12 de març de 1595, el volcà va entrar en erupció. Aquest episodi va consistir en tres erupcions plinianas que van arribar a sentir-se a més de 100 quilòmetres del cim, i va ser expulsada una gran quantitat de cendra, fet que va enfosquir l'àrea circumdant. Durant les erupcions, el volcà també va expulsar lapillus, una forma de tefra, i bombes volcàniques. En total, l'erupció va produir 0,16 km3 de tefra. L'erupció va ser precedida per un gran terratrèmol, tres dies abans. L'erupció precursora va causar lahars, que van viatjar per les valls dels rius Gualí i Lagunillas, obstruint el flux d'aigua, matant els peixos i destruint la vegetació. El lahar va provocar la mort de 636 persones. La de 1595 va ser l'última gran erupció abans de 1985; i van ser similars en molts aspectes, incloent-hi la composició química del material erupcionat.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.00208097491094672", "instruction": "Quantes religions autòctones hi ha a l'Índia?", "context": "De manera general, el cristianisme és la religió majoritària dels Estats europeus i americans –el protestantisme en les regions septentrionals d'ambdós continents, i el catolicisme en les regions meridionals, llevat de l'Europa oriental on el cristianisme ortodox és majoritari, i de Surinam on les religions índies són majoritàries. A l'Àfrica del Nord, l'Orient Pròxim i Indonèsia, l'islam és la religió majoritària i sovint la religió d'Estat, llevat del cas d'Israel, on el judaisme és la religió d'Estat i majoritària. A l'Àfrica subsahariana el cristianisme hi és majoritari, tot i que la presència de religions tribals és considerable. El budisme, el xintoisme, el confucianisme, així com d'altres religions xineses, són majoritàries en els diversos estats de l'est de l'Àsia, mentre que a l'Índia, hi ha nombroses religions autòctones.", "response": "nombroses", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9932201314291628", "instruction": "Quantes víctimes civils hi va haver a Ucraïna el juny?", "context": "El nombre de víctimes civils pel conflicte que encara persisteix a l'est d'Ucraïna ha arribat a nivells inèdits en gairebé un any, segons l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Zeid Raad al-Hussein, que ha considerat 'molt preocupant' aquesta tendència a l'alça. Les Nacions Unides van documentar 69 víctimes civils a l'est d'Ucraïna el juny, entre elles 12 morts. Aquesta xifra gairebé va duplicar la del maig d'aquest any i va marcar un nou màxim des de l'agost del 2015, però tot i així va ser inferior a la del juliol, quan es van registrar 73 víctimes —vuit morts i 65 ferits—. Zeid ha expressat en un comunicat la seva por per l'augment dels enfrontaments i de les víctimes civils, tenint en compte que demostraria que ni els rebels separatistes ni l'exèrcit 'estan prenent les precaucions necessàries'. Més de la meitat de morts i ferits corresponen a projectils llançats per algun dels bàndols bel·ligerants. 'Instem totes les parts a respectar l'alto el foc, a retirar combatents i armes de les zones civils i a aplicar escrupolosament els Acords de Minsk', ha reclamat el cap de Drets Humans de l'ONU, en al·lusió als 12 punts que teòricament es van comprometre a respectar el 2015.", "response": "69", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.42019849510467855", "instruction": "Quantes òrbites al voltant del planeta havia completat la sonda?", "context": "Del 2004 al 2 de novembre del 2009, la sonda va descobrir i confirmar 8 nous satèl·lits. La seva missió principal va acabar el 2008 quan la sonda havia completat 74 òrbites al voltant del planeta. La missió del planeta es va estendre fins al setembre del 2010 i de nou fins al 2017, per estudiar un període d'estacions de Saturn sencer.", "response": "74", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.48027299376177657", "instruction": "Quantes persones han quedat sense aigua a Nova Delhi?", "context": "Més de 19 morts, 200 ferits i 10 milions de persones sense aigua a la capital índia de Nova Delhi, és el balanç per ara de les violentes protestes al nord de l'Índia, que tenen per fons el sistema de castes. Un toc de queda va haver de imposar-se per la violència que va esclatar divendres en l'Estat de Haryana durant unes manifestacions de membres de la casta dels Jat. El conflicte va arribar a afectar a Nova Delhi, amb el tall del subministrament d'aigua a la capital índia, deixant a deu milions de persones sense serveis. El subministrament d'aigua va quedar pertorbat quan uns manifestants van provocar el tancament de les comportes d'un canal que alimenta les centrals de tractament de les aigües de la capital índia. El canal va ser reobert i l'aprovisionament de la capital ja no està amenaçat. Els membres de la influent casta dels Jat porten diversos dies manifestant-per exigir quotes de llocs de treball en la funció pública i places a les universitats per als seus fills.", "response": "10 milions", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.014829582249452966", "instruction": "Quantes multes ha interposat l'Àrea Metropolitana de Barcelona a VTC?", "context": "L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha interposat més de trenta multes a VTC que han infringit el reglament de l'ens metropolità que obliga als vehicles de lloguer amb conductor a precontractar els seus serveis, segons ha avançat el Tot Barcelona i ha confirmat l'ACN. La normativa ha entrat definitivament en vigor el primer de setembre, encara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre la necessitat de precontractar un VTC amb una hora d'antelació. Des l'1 al 10 de setembre s'han sancionat dotze vehicles per no respectar el límit de 15 minuts de precontractació que marca el decret llei aprovat pel govern i validat pel parlament. També s'ha multat els cotxes que no s'havien inscrit al registre de serveis i per estacionar a la via a l'espera de captar viatgers. Al llarg del mes d'agost es va dur a terme una campanya informativa per conscienciar empreses del nou reglament. Les dades s'han donat a conèixer en una reunió de la Taula Tècnica del Taxi.", "response": "més de trenta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03212988648717019", "instruction": "Quantes persones més ha citat a declarar la Guàrdia Civil?", "context": "La Guàrdia Civil ha citat a declarar nou persones més pel tall que es va fer entre la Jonquera i el Pertús el passat 11 de novembre en el marc de l'acció del Tsunami Democràtic, segons ha alertat Alerta Solidària a través de les xarxes socials. Està previst que aquests manifestants declarin conjuntament els propers dies 14 i 15 de gener, conjuntament amb la resta de citats pel cos policíac ahir. En total seran dinou les persones que estan cridades a donar explicacions a la Guàrdia Civil per les protestes, i els investiga per delictes de desordres públics, danys i contra la seguretat viària. De moment, les defenses no tenen accés a les diligències prèvies i per això desconeixen més detalls del cas. Aquestes citacions es produeixen després que a mitjans de desembre, la policia espanyola cités a declarar deu persones pel mateix tall. El mateix dia que es va aixecar el tall al Pertús, on la competència és de la Gendarmeria, es va produir un nou tall a la tarda a Salt.", "response": "nou", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.28490879913686595", "instruction": "Quantes mensualitats es poden demanar al llogater com a fiança?", "context": "La consellera de Justícia, Ester Capella, ha avançat que la llei d'arrendaments urbans reduirà l'avançament de tres mensualitats que amb el marc legal actual pot exigir el propietari d'un pis en llogar-lo. En el marc d'una interpel·lació al ple del parlament, ha recordat que amb la llei es vol situar la durada mínima dels contractes de lloguer entre els 6 i 10 anys i superar la legislació estatal a través del Codi Civil de Catalunya. En aquest sentit, ha considerat que malgrat les 'tímides millores' del reial decret llei sobre habitatge aprovades recentment per la diputació permanent del congrés espanyol, encara s'està 'molt lluny' dels estàndards europeus. El marc legal actual estableix que el propietari d'un pis pot exigir l'avançament de tres mensualitats al llogater com a fiança, dipòsit i aval bancari com a condició per a l'arrendament. Segons la consellera de Justícia, Ester Capella, el govern ho considera 'excessiu' i ha apostat per reduir aquesta quantitat. En relació amb el dret d'adquisició preferent de l'inquilí en cas de venda de l'habitatge, la regulació espanyola permet que els inquilins hi renunciïn.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.03908304944813035", "instruction": "Quantes persones van morir a l'atemptat terrorista?", "context": "El govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per l'alcaldessa Ada Colau, ha sol·licitat aquest divendres la convocatòria d'una sessió extraordinària de la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció per informar de l'actuació dels serveis municipals durant l'atemptat terrorista. La sol·licitud s'ha fet arribar a la Presidència de la Comissió. Cal recordar que l'atac, que va tenir lloc el 17 passat, va deixar 14 persones mortes i més de cent ferides en un atropellament massiu a les Rambles. Després, el conductor de la furgoneta va caminar durant una hora i mitja fins a la zona universitària de la ciutat, on va assassinar una altra persona per robar-li el cotxe i fugir.", "response": "14", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3566968283080758", "instruction": "Quantes òperes composà Dvořák?", "context": "Vanda, la quarta de les nou òperes de Dvořák, mostra l'esforç del compositor per compondre una obra a l'estil de les grans òperes franceses. Tanmateix, la seva estrena el 1876, va significar una gran desil·lusió per al compositor txec. El públic no va comprendre a fons aquesta obra en la qual Dvořák va aconseguir entrellaçar de manera extraordinària temes musicals folklòrics amb cants corals.", "response": "nou", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8435083745912783", "instruction": "Quantes vegades donen a llum les femelles de les rates mesqueres a l'Europa central?", "context": "En els hàbitats de clima favorable, les rates mesqueres es poden reproduir tot l'any. Això es pot observar, per exemple, a les regions meridionals dels Estats Units. A l'Europa central, l'època d'aparellament és generalment el període de març a setembre, però també s'hi han observat femelles embarassades o cries durant els mesos hivernals. Habitualment, a l'Europa central les femelles donen a llum dues ventrades per any; en condicions ambientals molt favorables és possible una tercera. La gestació dura trenta dies, al final dels quals neixen entre quatre i nou cries, més habitualment cinc o sis. Les cries neixen petites, cegues i calbes, i només pesen uns 22 grams. El seu pelatge espès i sedós es desenvolupa en els primers 14-18 dies, i obren els ulls després d'uns 10 dies. Després d'unes quatre setmanes comença a créixer la capa exterior de pèl; aquest canvi de pèl cap a l'anomenat «pelatge adult» és complet als quatre mesos d'edat, quan l'animal ja pesa uns 600 grams. Als medis meridionals les cries maduren en sis mesos, mentre que als medis septentrionals, més freds, triguen aproximadament un any.", "response": "dues ventrades per any", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2770291067573486", "instruction": "Quantes rostres té Crist a cada costat?", "context": "A l'intradós de l'arc de triomf del presbiteri es desgrana un rosari de medallons amb els rostres de Crist a la clau de volta acompanyat dels dotze apòstols i dels sants Gervasi i Protasi (set rostres a cada costat). Es troben separats per parells de dofins i representen, d'esquerra a dreta, sant Gervasi; els apòstols Judes, Mateu, Bartomeu, Joan Evangelista, Andreu, Pere, Crist; els apòstols Pau, Jaume el Major, Felip, Tomàs, Jaume el Menor, Simó; i, finalment sant Protasi. Tots els apòstols presenten les seves iconografies particulars.", "response": "set", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.857561875812738", "instruction": "Quantes obres té l'exposició?", "context": "El Museu d'Art de Girona dedica una exposició a Mela Muter, una de les primeres dones poloneses que es van dedicar a la pintura professionalment. Amb unes setanta obres, 'De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya' reivindica els paisatges i retrats d'una dona viatgera i compromesa socialment. El llegat pictòric de Muter ha romàs en segon terme durant dècades malgrat que és una de les pintores més reconegudes durant la primera meitat del segle XX. Per això, el museu gironí li dedica una exposició, la més gran que s'ha fet mai a Catalunya després de la seva mort, per treure-la de l'oblit i retornar-la a l'escena artística. La mostra explora la relació de l'artista amb Catalunya, i amb alguns pintors polonesos establerts a París durant la primera meitat del segle XX.", "response": "unes setanta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.29121995311727045", "instruction": "Quantes novel·les basades en la pel·lícula es van publicar?", "context": "Es van publicar dues novel·les basades en la pel·lícula: una de juvenil editada per Scholastic, i una altra escrita per R.A. Salvatore, que inclou algunes escenes inèdites. Una adaptació del llibre dividida en quatre còmics va ser escrita per Henry Gilroy i publicada per Dark Horse Comics.", "response": "dues", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.010047598701387939", "instruction": "Quantes empreses han estat exportadores regulars?", "context": "El Principat va batre el 2017 un nou rècord històric en exportacions: 70.828,7 milions d'euros, un 8,7% més que l'any anterior. És el setè any consecutiu que es trenca el sostre de les vendes a l'exterior. Les importacions també van marcar un rècord històric, en aquest cas per quart any seguit, amb un volum de 84.321,6 milions d'euros, un 8,3% més que el 2016. Així doncs, es va comprar més del que es va vendre a l'exterior i el dèficit comercial català va ser de 13.492,9 milions d'euros, un 6,4% superior al del 2016. Pel que fa a les exportacions, es tracta d'una taxa de creixement superior al de la mitjana de la Unió Europea (+7,4%) i la Zona Euro (+7,2%), així com a la de països com Itàlia (+7,4%), Alemanya (+6,3%) i França (+4,5%). De fet, aquest 2017 també s'ha registrat amb 17.091 empreses el màxim històric d'empreses exportadores regulars, és a dir, que han venut a l'exterior els darrers quatre anys de manera consecutiva.", "response": "17.091", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.41834629501692444", "instruction": "Quantes línies argumentals segueix 'Les dues torres'?", "context": "El guió de la segona pel·lícula de la trilogia, escrit per Phyllipa Boyens, Peter Jackson i la seva esposa, Fran Walsh, va ser considerat per ells mateixos com el més difícil d'elaborar. En comparació amb La Germandat de l'Anell que és més lineal, 'Les dues torres' segueix tres línies argumentals diferents, dues d'elles enllaçades a la novel·la (llibre III del Senyor dels Anells) però la tercera completament a part (llibre IV). Els guionistes van haver de buscar una forma d'enllaçar les tres línies de manera que en la història general no es perdés la intriga. Stephen Sinclair també apareix en els crèdits com a guionista, encara que no va participar en el guió de New Line, sinó en el de l'empresa Miramax. No obstant això, es van conservar algunes de les seves frases i van decidir incloure'l.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.364811899190596", "instruction": "Quantes són les circumferències originals?", "context": "En el segon enfocament, els radis de les circumferències donades són modificats en una quantitat Δr de manera que dues d'elles siguin tangents (es toquin). El punt de tangència corresponent s'utilitza com a centre d'inversió en una circumferència que interseca cadascuna de les dues circumferències tangents en dos punts. Sota la inversió, les dues circumferències tangents es transformen en dues rectes paral·leles: el seu únic punt d'intersecció se situa a l'infinit després de la inversió, i per tant no es poden trobar. La mateixa inversió transforma la tercera circumferència en una altra circumferència. Les solucions del problema invertit han de ser (1) rectes paral·leles a les dues paral·leles donades i tangents a la tercera circumferència transformada, o bé (2) una circumferència tangent a les dues paral·leles (amb radi igual a la meitat de distància entre les paral·leles) i tangent a la circumferència donada transformada. La reversió de la inversió i el reajustament del radi de totes les circumferències en Δr produeix les circumferències resolutòries tangents a les tres circumferències originals.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5890415590719793", "instruction": "Quantes produccions de Ciro hi va haver a Alemanya?", "context": "Ciro va gaudir d'una certa estima fora de Ferrara, després d'haver patit canvis considerables. L'òpera va tenir més de trenta produccions a Itàlia abans del final de la dècada de 1820, un resultat notable. Va tenir menys actuacions a l'estranger (n'hi va haver a Viena, Lisboa i Londres), però a Alemanya hi havia només tres produccions: Munic (1816), Weimar (1819) i Dresden (1822). Al final de la dècada del 1820 va desaparèixer dels escenaris fins al 1988.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.535031564065073", "instruction": "Quantes òperes va compondre Martinů?", "context": "El caràcter prolífic de Martinů va fer que, després de l'arribada del compositor a la capital francesa el 1923, aquest experimentés i visqués un extraordinari període de creativitat tant en el ballet com en l'òpera. Encara que les seves òperes avui gairebé no s'interpretin, Martinů va ser una de les grans figures del teatre musical del període d'entreguerres i possiblement un dels autors que més facetes va abordar dins el teatre musical neoclàssic, des de les escenes pintoresques al drama medieval, la commedia dell'arte o creacions pensades per a la ràdio, el cinema o la televisió. En total, Martinů va compondre catorze òperes en quatre idiomes (anglès, txec, francès i italià), les nou primeres escrites a París entre 1928 i 1938, i les cinc últimes a l'exili nord-americà i suís entre 1953 i la seva mort.", "response": "catorze", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5683921652328909", "instruction": "Quantes fosses es compromet a exhumar Rosa Pérez Garijo?", "context": "La candidata d'Unides Podem-EUPV a les Corts per València, Rosa Pérez Garijo, ha anunciat que la coalició es compromet a exhumar el cent per cent de les fosses localitzades en tot el territori valencià al llarg de la pròxima legislatura. Pérez Garijo ha participat en els actes de commemoració de la II República Espanyola realitzats en el cementiri de Paterna, després de la caravana republicana que ha recorregut la comarca de l'Horta Nord, segons ha explicat la formació en un comunicat. Durant la jornada, ha afirmat el 'ferm compromís d'Unides Podem – Esquerra Unida amb la memòria democràtica' i ha afirmat que la coalició 'serà la garantia per a aplicar les polítiques memorialistes amb la sensibilitat que requereixen les famílies de les víctimes'. Així, vol desenvolupar la Llei de Memòria Democràtica Valenciana aprovada en la legislatura recentment finalitzada, materialitzant l'Institut de Memòria Democràtica amb els recursos humans i materials necessaris per a fer patent els principis de debò, justícia, reparació i no repetició.", "response": "el cent per cent", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16552811012919566", "instruction": "Quantes parelles tenen la majoria de races amb banyes?", "context": "Les ovelles són remugants relativament petits i les seves característiques són unes banyes que formen una espiral lateral i un pèl enrinxolat que rep el nom de llana. Les ovelles domèstiques es diferencien dels seus parents salvatges i avantpassats en diversos aspectes, havent esdevingut especialment neotèniques com a resultat de la influència dels humans. Algunes races primitives d'ovella conserven algunes de les característiques dels seus parents salvatges, com ara cues curtes. Segons la raça, les ovelles poden no tenir banyes, tenir-les en ambdós sexes (com en les ovelles salvatges), o només en els mascles. La majoria de races amb banyes en tenen una única parella.", "response": "una única parella", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3180438710354423", "instruction": "Quantes vegades es va aixecar el teló al final de l'obra per a què Verdi saludes?", "context": "La primera producció es va muntar ràpidament a La Scala de Milà per al 5 de febrer de 1887, sota la batuta del director principal de l'època, Franco Faccio. L'estrena va ser un èxit rotund, sorollós, inenarrable. L'entusiasme del públic per Verdi es va demostrar en haver d'aixecar-se el teló vint vegades per saludar al final de l'òpera, amb tot el públic dempeus, agitant els barrets i mocadors en mostra d'entusiasme. Quan va sortir del teatre, la seva tartana va ser arrossegada pels admiradors que l'adoraven i l'homenatge va durar fins a les cinc de la matinada. L'estat d'ànim general va ser resumit per una caricatura contemporània en una revista humorística de Milà, en la qual Otello va ser dibuixat: \"Un bacio, un bacio, ancora un bacio / a Verdi, al Boito e al Facio\" (parafrassejant la frase final d'Otello: \"Un bes, un bes, encara un bes, a Verdi, a Boito i a Faccio\").", "response": "vint", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5267709417086137", "instruction": "Quantes famílies de granotes primitives inclouen els arqueobatracis?", "context": "En termes generals, les granotes i els gripaus són classificats en tres subordres: els arqueobatracis, que inclouen quatre famílies de granotes primitives; els mesobatracis, que inclouen cinc famílies de granotes evolutivament intermèdies i els neobatracis, de llarg el grup més gran, que contenen les 24 famílies restants de granotes «modernes», incloent-hi la majoria d'espècies comunes arreu del món. Els neobatracis se subdivideixen al seu torn en hiloïdeus i ranoïdeus. Aquesta classificació es basa en trets morfològics com ara el nombre de vèrtebres, l'estructura de la cintura escapular i la morfologia dels capgrossos. Tot i que aquesta classificació gaudeix d'un ampli consens, les relacions entre les famílies d'anurs encara són debatudes. Els estudis futurs de genètica molecular haurien d'aportar ben aviat més informació sobre les relacions evolutives entre les famílies d'anurs.", "response": "quatre", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.610770951504169", "instruction": "Quantes vegades hauria de tenir un objecte la massa de Júpiter per provocar en un altre una òrbita com la de Sedna?", "context": "Alguns astrònoms han suggerit que l'òrbita de Sedna és el resultat de la influència d'una gran companya binària del Sol situada a una distància de milers d'unitats astronòmiques. Un d'aquests estels hipotètics és Nèmesi, una companya fosca del Sol proposada com a responsable de la suposada periodicitat de les extincions massives a la Terra per impactes cometaris, el registre d'impactes lunars i els elements comuns orbitals d'una sèrie d'estels de període llarg. No obstant això, en l'actualitat no hi ha proves directes de l'existència de Nèmesi i moltes línies d'investigació (per exemple, l'índex de craterització) han posat en dubte la seva existència. Astrònoms que recolzen aquesta hipòtesi han suggerit que un objecte de cinc vegades la massa de Júpiter que s'estengui aproximadament a 7.850 ua del Sol, podria provocar en un objecte una òrbita com la de Sedna.", "response": "cinc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.30476020920890756", "instruction": "Quantes subespècies s'han descrit?", "context": "Per països, es pot trobar a Albània, Alemanya, Andorra, Armènia, Bulgària, Eslovàquia, Espanya, Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia, l'Iran, l'Iraq, Itàlia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Liechtenstein, Mongòlia, Montenegro, Noruega, Polònia, Romania, la República Txeca, Rússia, Sèrbia, Suècia, Síria, Turquia, Ucraïna i la Xina. S'ha extingit completament a Letònia i Lituània, i es dubta sobre la seva presència a l'Azerbaidjan, Hongria i els Països Baixos. En total s'han descrit 275 subespècies.", "response": "275", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.46579482589864707", "instruction": "En quantes parts s'estructura el relat iconogràfic?", "context": "El relat iconogràfic s'estructura en tres parts: el cicle de la Passió de Crist, els Set Goigs de Maria i una col·lecció de retrats de sants. Les vint-i-cinc escenes, que cobreixen els setanta-cinc metres quadrats dels murs de la petita capella d'oració, estan realitzades seguint l'estil de l'escola senesa i presenten algunes innovacions com la combinació de tècniques pictòriques i la incorporació de detalls metàl·lics per ressaltar punts específics de les escenes. Les pintures són un conjunt extraordinari i un testimoni excepcional dins el panorama de la pintura gòtica catalana.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5171212779971579", "instruction": "Quantes naus té l'edifici?", "context": "Es tracta d'un edifici de tres naus: la central és el doble d'ampla que les laterals i està coberta per un sostre pla de teginat de fusta realitzat al segle xvii, mentre que les naus laterals estan cobertes per voltes i estan delimitades per dotze columnes. Aquestes tenen capitells tallats amb fulles d'acant i alts cimacis o àbacs per augmentar la superfície on es recolza l'arquitrau, de forma piramidal i decorat amb una creu gravada a la part que dóna a la nau central del temple. Tots aquests elements són de marbre procedent de l'illa de Proconnesos, a la vora de Propòntida. En algunes columnes i capitells es troben inscrites marques amb lletres gregues que corresponen als tallers on es van fer; aquestes mateixes marques també es troben en esglésies de Constantinoble i d'Efes.", "response": "tres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4978480440805796", "instruction": "Quantes persones es van atendre arran de les càrregues de l'1–O?", "context": "L'ex-director del Servei Català de Salut, David Elvira, ha declarat al Tribunal Suprem espanyol que arran de les càrregues de l'1-O es van atendre 1.066 persones per ferides i lesions de diverses consideracions. Elvira ha relatat 'crisis d'angoixa, contusions cerebrals, a l'esquena i a altres parts del cos. Hi va haver diagnòstics greus com traumatismes cranials, però la majoria eren lleus'. També ha explicat que la xifra d'atesos no inclou aquelles persones que van requerir assistència mèdica en mútues privades. Un estudi inèdit analitza cas per cas la gravetat dels 1.066 ferits de l'1-O Elvira ha afirmat que la jornada del referèndum es van atendre gairebé un miler de persones i setanta-sis en els dies posteriors. En aquest sentit, ha dit que entre els ferits només hi havia quinze agents de policia: nou policies espanyols, cinc guàrdies civils i un mosso. De totes maneres, ha matisat que Salut només disposa de les dades dels agents que van ser atesos als centres Siscat i no d'aquells que van rebre assistència dels serveis mèdics de la Guàrdia Civil.", "response": "1.066", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3902685964090762", "instruction": "Quantes víctimes mortals hi va haver als accidents?", "context": "Renfe ha començat aquest dimarts les tasques per retirar els combois de la línia R4 accidentats fa mesos a Vacarisses i a Castellgalí. Les restes havien quedat estacionades provisionalment a l'estació de Sant Vicenç de Castellet. Segons que explica l'Ajuntament de Sant Vicenç, l'actuació requereix la utilització d'una grua de grans dimensions, pel que es preveu que duri unes setmanes. En els accidents a la R-4, a Vacarisses el 20 de novembre de l'any passat i a Castellgalí el 9 de febrer, hi van haver dues víctimes mortals i 134 ferits.", "response": "dues", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7830461441065828", "instruction": "Quantes voltes hi trobem?", "context": "La Capilla Major de la catedral acumula una gran riquesa en obres d'art, començant per la pròpia arquitectura del recinte. Al seu origen tenia dues parts diferenciades amb dues voltes independents. La volta poligonal pertanyia a la capella de los Reyes Viejos que quedava una mica separada. Amb aquesta divisió, el presbiteri era una mica estret i poc adequat per la catedral. El cardenal Cisneros va tenir molt clar que calia reconstruir aquesta part de l'edifici i després d'alguns enfrontaments amb el Capítol catedralici va poder demolir la de los Reyes Viejos, fer el presbiteri més ampli i donar espai suficient per col·locar al gran retaule gòtic que ell mateix havia encarregat. Tot el presbiteri està treballat i cisellat amb figures de totes les mides i figures mitològiques.", "response": "dues", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.38716417882994536", "instruction": "Quantes cries solen tenir la parella mascle-femella?", "context": "Les rates mesqueres viuen típicament en grups familiars compostos per una parella mascle-femella i les seves cries, que solen ser unes catorze. Durant la primavera solen lluitar amb altres rates mesqueres pel territori o per parelles potencials, i moltes resulten ferides o mortes durant aquests combats. Les famílies de rates mesqueres construeixen caus per protegir-se a si mateixes i les cries del fred i els depredadors. Als rierols, estanys o llacs, les rates mesqueren excaven a la riba, i el cau té una entrada subaquàtica. Aquestes entrades mesuren entre 15 i 20 cm d'ample. Als pantans es construeixen caus amb vegetació i fang. Aquests caus mesuren fins a 90 cm d'alt. A les àrees nevoses mantenen obertes les entrades del seu cau tapant-les amb vegetació, que és substituïda cada dia. Les inundacions primaverals s'enduen alguns caus i cal refer-los cada any. Les rates mesqueres també construeixen plataformes d'alimentació a les zones humides. Les rates mesqueres ajuden a mantenir àrees obertes als aiguamolls, cosa que contribueix a proporcionar un hàbitat als ocells aquàtics.", "response": "unes catorze", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.07947099748622843", "instruction": "Quantes voltes acaben el distribuïdor?", "context": "El distribuïdor està acabat per una volta i l'avantsala per tres, totes amb la mateixa decoració en mosaic. Les voltes són esfèriques i descansen sobre pilars integrats a les parets. Els dibuixos del mosaic contenen decoracions florals sobre uns fons de color taronja i forma de gran llàgrima invertida que neix de cadascun dels pilars, dirigint-se al centre de la volta, on coincideix amb unes formes geomètriques de color blau i groc. Tot el conjunt compta amb unes tonalitats càlides i suaus que s'integren amb el vermell dels maons dels arcs lleugerament apuntats que separen les voltes entre si.", "response": "una", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6932439869580201", "instruction": "Quantes persones hi ha amb presó sense fiança?", "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet una declaració institucional per a fer balanç dels incidents dels últims dies i demanar que no es criminalitzin els joves, protagonistes en les protestes que de moment han acabat amb divuit persones amb presó sense fiança: 'Ens cal escoltar molt més què diu la gent jove i no criminalitzar-los mai. Separar entre actituds puntuals violentes, d'allò que és un malestar molt greu, profund, que prové de la frustració d'una generació que no se sent representada, i a la que segurament no s'ha escoltat prou'. Colau també ha demanat que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, s'asseguin i parlin: 'Si poden parlar per a coordinar els dispositius policíacs, com no poden parlar del problema de fons que tenim?', s'ha preguntat, en referència a la coordinació de cossos policíacs entre el ministeri de l'Interior espanyol i el Departament d'Interior de la Generalitat. La batllessa creu que la solució no arribarà en poc temps, però que es pot treballar en una estratègia per a desblocar la situació a curt termini. També ha sol·licitat dues taules de diàleg a nivell estatal com català, que siguin permanents i que treballin per una solució política.", "response": "divuit", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.45682560787369353", "instruction": "D'on volen que sigui la pedra?", "context": "Els arquitectes encarregats de la seva restauració són Josep Fuses i Comalada i Mercè Zazurca i Codolà, que van calcular un pressupost de més de quatre milions d'euros, tot i que estudis posteriors de reforçament del perímetre de la catedral ascendiren el pressupost a uns set milions. Està previst el desmuntatge d'una tercera part de la façana i la substitució d'aquelles pedres destrossades, així com dels ancoratges de ferro per uns altres d'acer inoxidable o titani. Es pretén que la pedra sigui igual a l'original, provinent de Montjuïc, malgrat que la pedrera ja va ser clausurada fa temps. L'ajuntament, però, té als seus dipòsits municipals blocs de pedra de Montjuïc que podrien usar-se en la restauració. Si amb aquesta no n'hi hagués prou, se n'importaria una similar d'unes pedreres d'Escòcia.", "response": "Montjuïc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8758264594039152", "instruction": "D'on provenia el retaulet?", "context": "El retaulet va entrar al Museu Episcopal en una data indeterminada de finals del segle XIX provinent d'una casa particular de Vic. Probablement és per això que es troba en un estat de conservació molt bo. Alguns historiadors havien especulat amb la possibilitat que fos la part central d'un tríptic, tesi descartada per Ainaud, ja que l'estructura d'imatges de la taula ja la configura com un miniretaule.", "response": "d'una casa particular de Vic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8607851150865333", "instruction": "D'on es va expulsar els organismes ediacarians?", "context": "És possible que un augment de la competició a causa de l'evolució d'innovacions clau dins d'altres grups, potser com a resposta a la depredació, expulsà els organismes ediacarians dels seus nínxols. Tanmateix, aquest argument no ha explicat amb èxit fenòmens similars. Per exemple, l'\"exclusió competitiva\" dels braquiòpodes per part dels bivalves fou finalment considerada el resultat coincident de dues tendències no relacionades.", "response": "dels seus nínxols", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.013153858581888223", "instruction": "D'on treuen benefici alguns pastors d'ovelles?", "context": "Alguns dels pastors d'ovelles també treuen benefici d'ovelles vives. El subministrament de xais per programes juvenils com ara 4-H o les competicions en salons de l'agricultura solen ser un camí fiable per la venda d'ovelles. Alguns grangers poden concentrar-se en una determinada raça d'ovelles per tal de vendre animals de pedigrí registrats, així com oferir un servei de lloguer de marrans per l'aparellament. Una nova opció per treure profit de les ovelles vives és el lloguer de ramats per pasturar; aquests «serveis de tallagespes» serveixen per mantenir a ratlla les plantes no desitjades en espais públics i per reduir el perill d'incendis.", "response": "d'ovelles vives", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16023243582642022", "instruction": "D'on és batlle Pep Andreu?", "context": "Jordi Sànchez ha tancat una llista per a la direcció de la Crida Nacional per la República que marca distàncies amb el PDECat i incorpora els pesos pesants de JxCat, independents i el batlle de Montblanc, Pep Andreu, d'ERC. Com a futur president de la Crida, Sànchez forma un tàndem electoral amb Toni Morral a la secretaria general, i ha confegit una direcció de dinou membres amb el propòsit de representar els diversos sectors que conviuen dins l'organització, que es constitueix dissabte. Hi ha la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que alhora apunta com a número dos la llista de Joaquim Forn per Barcelona a les municipals. També la diputada de JxCat Gemma Geis, que ha tingut un paper molt actiu en el procés fundacional i en la definició de les bases organitzatives de la Crida, i Ferran Mascarell, una altra de les veus visibles del procés de constitució. Els membres del PDECat són pocs i significativament triats: Albert Batet, portaveu de JxCat al parlament i dirigent molt pròxim a Carles Puigdemont; Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat i home fort de Josep Rull; i Miquel Àngel Escobar, ex-delegat de la Generalitat a Barcelona i dirigent molt afí a Jordi Turull. També hi ha Montserrat Morante, l'únic membre de l'actual direcció executiva del PDECat.", "response": "Montblanc", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5832432304969235", "instruction": "D'on procedeix probablement el cicle de la franja inferior?", "context": "El cicle de la franja inferior procedeix probablement d'un Codex purpureus. Es creu que devia constar de tres tires, però només se'n conserva una part de la primera: Helena parla amb els jueus a Jerusalem, un d'ells cerca la creu i en troba tres. Aquestes escenes les presideix un personatge reial, possiblement Constantí, que porta sobre el cap una corona del tipus kamelaukion d'estil romà d'Orient del segle xi, i, sobre les espatlles, la creu. Un manuscrit de l'època conservat a Vercelli (un antic manuscrit anglès del segle x) explica la història de la creu amb les mateixes escenes. També Iacopo da Varazze, en la seva famosa Llegenda àuria, escrita entre 1263 i 1272, en transmet una versió àmplia que va tenir una enorme difusió en el món medieval.", "response": "d'un Codex purpureus", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.26119647640265653", "instruction": "D'on es va retirar Estats Units?", "context": "LONDRES, 11 (EUROPA PRESS) El líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, ha expressat la seva satisfacció per la cancel·lació de la visita oficial del president nord-americà, Donald Trump, de la qual ha informat el diari britànic 'The Guardian'. “M'alegro de la cancel·lació de la visita d'Estat del president Trump, en particular després dels seus atacs a l'alcalde de Londres i la retirada (dels Estats Units) de l'Acord de París” contra el canvi climàtic, ha apuntat Corbyn a través del seu compte en Twitter. 'The Guardian' ha informat de la cancel·lació i que aquesta es deu a la mala imatge del mandatari entre la població britànica. No obstant això, des del Govern britànic han subratllat que aquesta cancel·lació no és oficial. “No farem comentaris especulatius sobre els continguts d'una trucada telefònica. La reina va convidar al president Trump a visitar el Regne Unit i no hi ha canvi de plans”, ha assegurat una portaveu a l'agència de notícies Reuters.", "response": "Acord de París", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.49964257107886323", "instruction": "D'on va prendre Janáček l'exemple?", "context": "Kàtia Kabànova és una de les obres mestres de Leoš Janáček, i d'entre totes les òperes de tots els temps, sens dubte una de les més originals. Va prendre l'exemple de la realitat social i lingüística de Moràvia, en la qual va néixer i es va criar. Sempre va tenir cura per entrar, en tota la seva música, els trets de l'adherència a la realitat que havien estat una de les característiques clau dels escriptors russos del segle XIX: Dostoievski en la seva última obra (De la casa dels morts), i Ostrovski, estimat dramaturg també de Txaikovski, a Kàtia Kabànova. La realitat significava per a ell, en primer lloc, la transfiguració de les inflexions melòdiques de la parla que, per ser tan escrupoloses, cap traducció pot donar sentit a una expressió musical com en l'idioma original txec. Sembla convincent la tesi que els dos tipus vocals de Kàtia i Varvara -combinació de soprano greu i mezzo lleugera, frívola- seria modelada almenys en part, de la de Tatiana i Olga de l'admirada Eugene Oneguin de Txaikovski.", "response": "de la realitat social i lingüística de Moràvia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4731264395552355", "instruction": "D'on va arribar la resposta?", "context": "La resposta arribà des d'Egipte tres dies després de boca del president d'Egipte Nasser: \"No hi ha veu que superi els sons de la guerra i no ha d'haver-hi cap veu així. Tampoc hi ha una crida més sagrada que la crida a la guerra.\" El 1969 i principis del 1970, Meir es reuní amb molts líders mundials per promoure la pau al Pròxim Orient, entre els quals es trobaven Richard Nixon i el papa Pau VI. El 1973 Golda va rebre la històrica visita a Israel del canceller de l'Alemanya Federal, Willy Brandt.", "response": "d'Egipte", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.19999635788038728", "instruction": "D'on són els textos dels laterals?", "context": "Situada amb entrada per la galeria de tramuntana del claustre (l'única que no té capelles) al costat de la capella de Santa Llúcia. Consta de dues dependències, la de la capbrevació (antic menjador pels pobres) i la nova sala capitular, del segle xvii amb planta rectangular i coberta amb volta de canó amb llunetes, totalment decorada amb pintures; al plafó central es representa la Glorificació de Santa Eulàlia i Sant Oleguer, els laterals són pintats amb figures al·legòriques amb textos de les Sagrades Escriptures amb vols d'angelets. És obra del pintor barceloní Pau Prim, fetes del 1703 al 1705. És possible que també hi participés algun altre artista en la seva execució però no s'ha pogut atribuir.", "response": "de les Sagrades Escriptures", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6024412111012952", "instruction": "D'on van sorgir molts dels aliens creats per Terryl Whitlatch?", "context": "El disseny de les criatures va anar a mans de l'artista Terryl Whitlatch. Molts dels aliens van sorgir d'hibridar diferents animals reals. També va dissenyar esquelets detallats dels personatges principals i els músculs facials de Jar Jar Binks com a referència per als animadors de l'ILM. Cada criatura reflecteix el seu entorn, a Naboo són més boniques, el planeta és \"exuberant i més respectuosa amb els animals\", a Tatooine hi ha criatures d'aspecte rude \"amb l'adob de pell adobada per protegir-los de les inclemències dures del desert\" i a Coruscant apareixen alienígenes d'aspecte humà més bípedes.", "response": "d'hibridar diferents animals reals", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.045478089100153385", "instruction": "D'on arribaven els productes de cotó fins al principi del segle xviii?", "context": "La manufactura del cotó nasqué i es desenvolupà de manera associada al comerç colonial, especialment en l'àmbit britànic. Fins al principi del segle xviii, els productes de cotó arribaren quasi exclusivament de l'Índia i foren comercialitzats per grans societats empresarials, com la poderosa Companyia Britànica de les Índies Orientals; aquestes companyies toparen amb l'oposició de les manufactures locals de la llana i la seda, que veien en el producte un perillós competidor. Cap a l'any 1700, aquests productors de llana i seda aconseguiren la prohibició de la importació de les indianes, nom amb què es coneixien aquests primers teixits de cotó. Amb aquesta llei es donà via lliure a la formació de manufactures d'indianes que importaven la primera matèria, al principi de les colònies de les Índies occidentals i, des del 1790, de les plantacions conreades per esclaus del sud dels Estats Units.", "response": "quasi exclusivament de l'Índia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5983433187884779", "instruction": "D'on és la iconografia que hi trobem?", "context": "Es poden observar composicions i ús d'iconografia nord-europea en la mateixa línia que va fer servir al seu Retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona (1401). També es detecta un valencianisme amb elements expressionistes relacionables amb l'estil derivat de Marçal de Sas. Algunes composicions i tipus humans evoquen figures del Retaule del Centenar de la Ploma o la Taula del Dubte de Sant Tomàs d'aquest pintor d'origen germànic resident a Valencià, que Guerau Gener va conèixer quan va residir a València entre 1405-1407 i amb qui va col·laborar juntament amb Gonçal Peris en la realització d'un retaule dedicat a la Nativitat del Senyor que va ser contractat el 24 d'abril de 1405.", "response": "nord-europea", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.23818114030241444", "instruction": "D'on era la pedra blanc que va revestir la piràmide de Kheops?", "context": "Kheops va ser qui va escollir la zona de Gizeh per començar a construir el seu propi complex funerari, a uns 40 quilòmetres de la piràmide construïda pel seu pare Sneferu. Per tal d'evitar una inclinació com la que va patir la piràmide de Dashur es va construir una plataforma anivellada damunt la roca, deixant una massa de roca natural dins la piràmide, construïda amb pedres col·locades en filades horitzontals i amb blocs de farciment al mig; també es va usar una gran quantitat de morter que s'anava abocant entre les pedres del nucli central. A les cantonades i al cim es va utilitzar pedra calcària per obtenir una qualitat més gran i més precisió. Finalment, l'obra es va revestir amb pedra blanca de Tura, que actualment gairebé ha desaparegut del tot; només en queden algunes a la base de la piràmide. Un cop acabada la piràmide, al seu costat es va construir un paviment d'uns 10 metres d'amplada que arribava fins a un mur que limitava tota la piràmide. Aquesta estructura també ha desaparegut i tan sols en queda una part del costat nord que ha servit per fer l'estudi.", "response": "de Tura", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.10608135164548249", "instruction": "D'on hauran d'obeir les ordres els Mossos?", "context": "El ministeri de l'Interior espanyol ja començat a fer ús de la recentralització de tots els cossos polícíacs, inclosos els Mossos d'Esquadra l'Ertzaintza, que en aplicació decret d'estat d'alarma pel coronavirus 2019 passen a obeir directament les ordres de Madrid. Fernando Grande-Marlaska ha emès una ordre que estableix que la policia ha de fer 'dispositius de seguretat, fixos i mòbils', a les vies i espais públics i a la xarxa de transport per 'assegurar el compliment de les mesures limitatives de la llibertat ambulatòria'. A més, l'ordre avisa que els ciutadans que incompleixin o es resisteixin a ordres de l'autoritat podran ser sancionats. Segons informa el Ministeri de l'Interior a través d'un comunicat, aquests dispositius de seguretat es faran particularment 'en aquells llocs o franges horàries que específicament es puguin veure afectats per les restriccions que s'acorden'. L'ordre recull que caldrà tenir en compte la necessitat de garantir que els ciutadans 'puguin accedir al seu lloc de treball i als serveis bàsics en cas necessari', així com 'permetre la mobilitat del personal d'entitats dedicades a la prestació de serveis essencials o al proveïment i distribució de béns i serveis de primera necessitat'. El decret d'estat d'alarma que ha aprovat el govern espanyol estableix que els ciutadans només podran circular per les vies d'ús públic per comprar aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat; assistència a centres sanitaris; desplaçament al lloc de treball; retorn al lloc de residència habitual; assistència i cura de grans, petits, dependents i persones amb discapacitat; desplaçament a entitats financeres o d'assegurances, o per causa de força major.", "response": "Madrid", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6543806275686777", "instruction": "D'on era senyor Gonzalo Ruiz de Toledo?", "context": "L'obra se situa en el punt mitjà del desenvolupament artístic del pintor i va ser encarregada pel capellà de Santo Tomé, Andrés Núñez. El tema es basa en una llegenda del segle xiv, segons la qual sant Esteve i sant Agustí baixaren del cel per traslladar el cos de Gonzalo Ruiz de Toledo, el senyor de la vila d'Orgaz (província de Toledo), a la tomba feta per ell en una capella de l'esmentada parròquia. La pintura mostra la característica elongació de les figures que feia El Greco, així com l'horror vacui «por del buit», aspectes que es farien cada vegada més acusats a mesura que l'autor envellia. Aquests trets provenien del manierisme i de la seva època veneciana, encara que en la composició es va deixar endur pels seus orígens bizantins cretencs, especialment a la part superior del quadre.", "response": "de la vila d'Orgaz", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.29456834325809433", "instruction": "D'on procedeix la pintura on està representada la Defensa de Girona?", "context": "Aquestes pintures pertanyen al gènere històric militar o pintura profana de commemoració de gestes i fets heroics. Un exemple semblant de la mateixa època és una pintura en un arcosoli conservada al MNAC i procedent de Sant Vicenç de Cardona on està representada la Defensa de Girona el 1285 i que aquest fet també està descrit a la mateixa obra de Bernat Desclot. És una de les obres pictòriques que podria ser atribuïda al mestre de la conquesta de Mallorca. Una mica més tardanes cap a començament del segle XIV són altres obres d'estil semblant en gòtic lineal, que es troben a la torre del castell d'Alcanyís i que representen la Conquesta de València per Jaume I.", "response": "Sant Vicenç de Cardona", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.937267733798974", "instruction": "D'on era compte Ferran Folch de Cardona i d'Anglesola?", "context": "A l'absis esquerre hi ha la imatge romànica del segle xii de la Mare de Déu del Bosc. Prové de l'antiga ermita de Sant Adjutori. Venerada durant segles a la comarca i pels hortolans de Barcelona. Al mur hi ha l'antiga sepultura de Ferran Folch de Cardona i d'Anglesola (1571), almirall de Nàpols, duc de Somma i comte d'Obieto i Palamós. Després va ser traslladat, pel seu fill i successor, amb tota solemnitat i pompa amb la seva dona a l'insigne Panteó del Monestir de Bellpuig, on jeia el seu pare.", "response": "d'Obieto", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.16452902778915424", "instruction": "D'on utilitza material l'opera?", "context": "L'òpera és principalment un pastitx, utilitzant material d'altres obres, complementats amb alguns números nous. Tracta del romanç de Cristina i un soldat suec, Eduardo, el seu matrimoni secret i el triomf final d'Eduardo, després d'haver patit presó pel rei suec. L'obertura és ocasionalment interpretada en concerts. Comença amb una introducció més lenta, el que condueix a un brillant Allegro, els dos principals temes característics del compositor.", "response": "d'altres obres", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.44166748811257883", "instruction": "D'on tindrà prohibit sortir Codina quan surti de la presó?", "context": "L'advocada del CDR Alexis Codina, un dels presos polítics del 23-S que podria sortir avui de Soto del Real, ha explicat que les substàncies considerades 'precursores' d'explosius que la Guàrdia Civil va trobar a casa del detingut responen a la seva activitat professional, que és restaurador de mobles i antiguitats. En una entrevista a RAC-1, Montserrat Vinyets ha dit que és 'sorprenent' que la fiscalia hagi mantingut la petició de presó provisional quan els atestats preliminars fixen que no s'han trobat explosiu. Vinyets ha dit que sí que es van trobar substàncies que barrejades es poden convertir en explosius, però ha matisat que 'molta gent' pot tenir-les, i que en aquest cas, respon l'activitat professional de Codina. Vinyets ha explicat que quan surti de la presó, Codina haurà de lliurar el passaport i tindrà prohibit sortir de l'estat espanyol. A més, haurà de comparèixer cada setmana davant d'un jutjat. L'advocada creu que aquesta situació es podria allargar fins al final del procés judicial.", "response": "de l'estat espanyol", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4773364996911451", "instruction": "Des de quins sectors es criticava la RACV?", "context": "El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat avui la declaració conjunta amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) que expressa la seua voluntat de propiciar, a través de grups de treball conjunt, la 'cooperació efectiva' entre les dues entitats amb l'objectiu d”anar superant conflictes que en res han beneficiat l'ús social del valencià'. La RACV ha representat històricament els sectors més secessionistes i ha estat fortament criticada des dels entorns científics per l'escàs rigor acadèmic de les seues propostes. Des de fa mesos es portava a terme un procés d'acostament amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La votació, que ha comptat amb 12 vots a favor i 3 abstencions, estava prevista per a dilluns que ve, però la direcció de l'AVL ha considerat 'convenient' introduir aquest punt a l'ordre del dia. Oficialment s'ha dit que era per a evitar la convocatòria d'un nou ple extraordinari, 'desplaçaments dels acadèmics i generar despeses innecessàries' però diversos acadèmics afirmen que és una concessió a la RACV que ha de votar el dia trenta i que és l'acte final d'un procés portat en secret pel president de la institució. Precisament el president de l'AVL, Ramon Ferrer, ha estat l'encarregat de presentar la declaració que estat aprovada pel ple i que manifesta la seua voluntat de propiciar les iniciatives i mecanismes que possibiliten la cooperació amb la RACV, 'des del respecte a l'ordenament jurídic valencià i als àmbits competencials propis'.", "response": "des dels entorns científics", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7760056665251878", "instruction": "Des de quan estava amagat al banc l'activista?", "context": "Agents dels Mossos d'Esquadra treien ahir a la tarda del Banc Expropiat de Gràcia l'activista que s'hi havia amagat des de diumenge, quan se'n va fer el desallotjament. A mig matí, el col·lectiu ocupant va publicar un vídeo on es veia el noi dins l'antiga oficina de Caixa Catalunya. Poc després, els mossos van arribar-hi i van envoltar-la. Els operaris van obrir un forat en una de les planxes metàl·liques que blocaven l'accés al local. Dos agents van entrar-hi amb un gos de la unitat canina i, més tard, també dos membres del SEM. Finalment, la policia va treure'n l'activista, que va ser posat en llibertat una vegada identificat.", "response": "des de diumenge", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9241128103370645", "instruction": "Des de quan era perillós el tram on es va produir l'accident ?", "context": "Una esllavissada ha fet descarrilar avui un tren de la línia R4 de rodalia. Hi ha hagut un mort i quaranta-quatre ferits. A la zona de l'accident, entre les estacions de Vacarisses i Vacarisses-Torreblanca, la via és flanquejada per dos talussos. La pluja ha fet que la terra s'esllavissés. Un vídeo publicat per TV3 demostra que era una zona de risc d'ençà del cap de setmana. A les imatges es veu com els talussos es converteixen en salts d'aigua per culpa de la pluja.", "response": "d'ençà del cap de setmana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7207104112197051", "instruction": "Des de quan circulen els trens de la sèrie 500 a la línia?", "context": "El 27 de juliol del 2009 i durant un mes la línia es va tancar al públic per la instal·lació de mampares a les andanes i la cobertura d'una de les seves estacions. La instal·lació de les mampares era un dels últims passos perquè la línia pogués començar els serveis de conducció automàtica sense conductor. Des del 16 de desembre de 2009 els trens de la sèrie 500 circulen a la línia sense conductor i de forma automàtica després de la posada en marxa de la L9.", "response": "Des del 16 de desembre de 2009", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6867119063102162", "instruction": "Des de quan no s'havia vist un rinoceront a Europa?", "context": "Després d'un viatge de cent vint dies, el rinoceront va ser desembarcat finalment a Portugal, prop del lloc on s'estava construint la Torre de Belém d'estil Manuelí. La torre es va decorar més tard amb gàrgoles amb forma de rinoceront sota els seus voladissos. Com que no s'havia vist un rinoceront a Europa des de l'època de l'Imperi Romà, havia passat a ser una espècie de criatura llegendària, que ocasionalment apareixia als bestiaris junt amb els unicorns, de manera que l'arribada d'un exemplar viu va causar sensació. L'exòtic animal va ser allotjat al parc de les feres del rei Manuel I al Palau de Ribeira de Lisboa, separat dels elefants i d'altres grans criatures al Palau dos Estaús. El diumenge de la Trinitat, 3 de juny, Manuel I va organitzar un baralla entre el rinoceront i un jove elefant de la seva col·lecció per comprovar el relat de Plini el Vell, que assegurava que el rinoceront i l'elefant són enemics molt acres. El rinoceront va avançar lenta i deliberadament cap al seu adversari, l'elefant; tanmateix, aquest últim, desacostumat a la sorollosa multitud que havia acudit a presenciar l'espectacle, va fugir aterrit abans que es produís cap enfrontament.", "response": "des de l'època de l'Imperi Romà", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.5499198503975607", "instruction": "Des de quan està a la presó la dona holandesa?", "context": "La dona holandesa que va ser arrestada el mes de març després d'haver denunciat haver estat drogada i violada en un hotel de Catar, on hi estava passant les vacances, serà deportada després d'haver estat condemnada. La dona, de 22 anys i empresonada des del mes de març, ha estat condemnada per mantenir relacions extramatrimonials i serà deportada tan bon punt es formalitzi la sentència, segons ha explicat l'ambaixadora holandesa a Catar, Yvette Burghgraef Van Eechoud. El siri Omar Abdullà al Hasan, a qui ella va acusar de violació, es va declarar culpable d'haver mantingut relacions consentides mentre anava begut i va ser condemnat a 140 fuetades. La dona, en canvi, va denunciar que va ser drogada en un club d'un hotel del centre de Doha i que posteriorment se'n va adonar que havia estat violada. 'Recorda haver-se llevat en un apartament desconegut, allà es va adonar que havia estat violada', ha explicat el seu advocat, Brian Lokkollo. A Catar beure alcohol o semblar borratxo en llocs públics és delicte, encara que alguns hotels i els immigrants que no siguin musulmans poden obtenir un permís per a poder consumir.", "response": "des del mes de març", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7228165619565893", "instruction": "Des d'on està il·luminada la noia?", "context": "Christus va marcar la noia d'una forma gairebé arquitectònica, rígida i a la vegada equilibrada. La model s'emmarca en un estret espai triangular horitzontal. La paret de darrere és majoritàriament plana, encara que la imatge està dividida per un angle recte que uneix el triangle invertit format pel seu vestit i la descripció lineal horitzontal del seu coll, cara i pentinat. El fons marca una innovació essencial en els retrats: la noia està col·locada contra una paret paral·lela que es defineix tant pel seu material (la meitat baixa és un arrambador de fusta) com per l'ombra de la noia que marca la distància que la separa. La model posa en un interior recognoscible que podria ser el de la seva pròpia casa. Està il·luminada des de l'esquerra i projecta una ombra curvilínia contra la paret de la dreta que actua com a contrapunt al contorn del seu pòmul i cabell. La corba de la barballera del seu barret està replicada i continuada per la corba del seu coll i espatlla. Aquest estil de barret sembla una evolució de l'hennin truncat, també de moda a Borgonya. La cinta negra que va sota la barbeta molt rarament es troba en altres imatges del període, i ha estat interpretat com un estil copiat dels masculins barrets chaperon, que tenien forma de cornette.", "response": "des de l'esquerra", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2148913458483246", "instruction": "Des d'on va arribar Rossini a Milà?", "context": "A principis de juliol de 1812, Rossini va arribar a Milà des de Venècia per començar a treballar en La pietra. El llibretista, Luigi Romanelli, era un dels tants poetes prolífics que produïen constants i deficients arguments per als teatres italians. Rossini van començar a treballar com sempre prop de la data d'obertura programada del 19 de setembre. El llibret va ser construït a l'antiga, amb recursos còmics totalment gastats i ensamblat en una estructura feixuga. Seguint la tradició del segle anterior, era una òpera en què tots els personatges tenien una importància similar, amb un nombre semblant d'àries, fet que obligava al compositor a interrompre constantment la trama amb l'ària de cada personatge. L'argument també tenia totes les característiques típiques de les òperes bufes antigues, com les múltiples confusions amoroses o la disfressa d'un dels personatges com a turc per fer por als altres i castigar-los. A La pietra aquest moment del fals turc, que no era altre que l'amo de la casa, es va fer molt famós.", "response": "Venècia", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.6419947704495622", "instruction": "Des d'on va escriure Rossini a la seva mare?", "context": "Rossini normalment tendia a passar per alt els seus èxits o fracassos a la seva mare, però en aquesta ocasió, el 18 de febrer de 1812, va escriure des de Ferrara a la seva mare: «el meu oratori està anant bé i tot el que he escrit ha estat ben rebut pels cantants». La seva intuïció no el va enganyar i el 14 de març, deu dies després de l'estrena, va escriure de nou a casa des de Venècia, on havia anat per al seu següent compromís: «has de saber que el resultat del meu oratori va ser excel·lent». Perquè l'òpera pogués ser estrenada, havia de ser considerada un oratori. De fet, Rossini l'anomena dramma con cori per musica.", "response": "des de Ferrara", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9736171293835301", "instruction": "A on volien arribar amb la nova filosofia?", "context": "En un primer moment, els vulcanians van ser una espècie dominada per les passions i el desig de violència. En funció a aquestes emocions, crearen la Pedra de Gol (aproximadament 1800 anys abans de la creació de la federació), una arma letal capaç d'amplificar els sentiments hostils i el poder mental. La possessió d'aquesta arma va estar a punt d'extingir l'espècie vulcaniana. Llavors, liderada per Surak, la societat vulcaniana inicià una nova era, anomenada El Temps del despertar, abraçant una filosofia que plantejava la repressió de les emocions per arribar a un estat d'autocontrol capaç d'allunyar tot desig de conducta violenta. Assumida la nova ideologia, la pedra de Gol (que en realitat es tractava d'un ressonador psiònic) va ser desmantellada per sempre.", "response": "a un estat d'autocontrol capaç d'allunyar tot desig de conducta violenta", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8483399739734264", "instruction": "A partir de què vol engendrar la ciutat Cerdà?", "context": "Dit d'una altra manera, el seu propòsit era donar prioritat al «contingut» (les persones) per sobre del «continent» (les pedres o els jardins). La forma, tema tan obsessiu en la majoria de plans, no és més que un instrument, si bé de màxima importància, però sovint massa decisiu i a voltes prepotent. La màgia de Cerdà consisteix a engendrar la ciutat a partir de l'habitatge. La intimitat del domicili es considera una prioritat absoluta i, en un temps de famílies nombroses (tres generacions), fer possible la llibertat de tots els membres es podria considerar utòpic.", "response": "de l'habitatge", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.2647519218215457", "instruction": "A on ha adreçat la demanda l'Advocacia de l'Estat?", "context": "L'Advocacia de l'estat espanyol ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que aturi l'activitat de les delegacions de la Generalitat a Alemanya (Berlín), Regne Unit i Irlanda (Londres) i Suïssa (Ginebra). Argumenta que vulneren la competència exclusiva de l'estat en matèria de relacions internacionals com a límit de l'acció exterior de les comunitats autònomes. Segons fonts del ministeri espanyol d'Afers estrangers, consultades per Europa Press, la petició s'ha presentat com a mesura cautelar en el marc del recurs contenciós administratiu que el ministeri va presentar el 2018 contra el decret de la Generalitat que restablia aquestes tres delegacions i les d'Estats Units, França i Itàlia. Totes elles havien estat prèviament tancades amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola. Segons les fonts del ministeri espanyol citades per Europa Press l'activitat de les delegacions a Berlín, Londres i Ginebra 'respon amb singular intensitat als objectius del procés secessionista de Catalunya que ha estat declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional en reiterats pronunciaments'. Per això, la sol·licitud de mesures cautelars presentada se circumscriu en aquest moment a l'activitat d'aquestes tres delegacions.", "response": "Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8687392941968752", "instruction": "A mans de qui van passar molts dels monuments antics durant el papat de Gregori el Gran?", "context": "Durant el papat de Gregori el Gran molts dels monuments antics van passar a mans de l'Església, que era l'única autoritat efectiva. No obstant això, no tenia recursos per mantenir-los, de manera que van caure en l'abandó i l'espoli. A l'edat mitjana la decadència de la ciutat va afectar a tots els monuments imperials. Els terratrèmols de 801 i 847 van provocar grans destrosses en un edifici pràcticament abandonat als afores de la ciutat medieval.", "response": "a mans de l'Església", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9478303387247274", "instruction": "A mans de qui està la ciutat de Mossul?", "context": "Forces iraquianes recolzades per l'aviació de combat de la coalició liderada pels Estats Units van atacar ahir les posicions de l'autoanomenat Estat Islàmic a la zona oriental de Mossul, l'endemà dels primers enfrontaments en aquesta ciutat del nord de l'Irac. Des del bastió est dels milicians islamistes s'ha observat una densa columna de fum i s'ha pogut escoltar el foc d'artilleria, segons que ha explicat un reporter de Reuters prop de la població de Bazwaia, situada a uns cinc quilòmetres a l'est de Mossul. També s'han pogut escoltar explosions més a l'est. 'Actualment estem lluitant a l'est de Mossul', ha assenyalat el tinent general Abdul Wahab al-Saidi, membre del Servei de Contraterrorisme (CTS), una unitat militar d'elit. 'Hi ha pressió de tots els costats de la ciutat per facilitar l'ingrés al centre', ha sostingut. Dues setmanes després del començament de la seva campanya per recuperar Mossul de mans d'Estat Islàmic, les forces iraquianes i la coalició aliada han desallotjat desenes de pobles i ciutats de la regió de Nínive, a l'est de la ciutat, i estan avançant al costat del riu Tigris des del sud.", "response": "d'Estat Islàmic", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.813023581454005", "instruction": "A partir de quin dia WhatsApp prendrà mesures legals?", "context": "WhatsApp ha anunciat que a partir del 7 de desembre de 2019 prendrà mesures legals contra les persones o empreses que enviïn missatges massius o automatitzats als usuaris, o que no utilitzin la plataforma per a ús personal. WhatsApp ha recalcat en un comunicat el caràcter de 'plataforma de missatgeria privada' de l'aplicació i que els missatges automatitzats o massius violen els termes de servei de l'aplicació. Serà la mateixa plataforma la que determinarà si l'usuari o l'empresa du a terme accions d'abús en el servei de missatgeria. Això també fa referència a l'app de WhatsApp Business dissenyada per a la comunicació entre les empreses i els usuaris. WhatsApp obtindrà la informació a través de les accions d'abús que vegi que es cometen a la mateixa plataforma o amb un servei fora de l'aplicació on els usuaris poden avisar que determinades companyies estan violant els termes del servei. WhatsApp assegura que amb la informació disponible a la plataforma ja han trobat i aturat milions de comptes que violaven els termes d'ús.", "response": "7 de desembre de 2019", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9059451431214045", "instruction": "A conseqüència de què va disminuir l'ús del jade en els rituals funeraris a la Península de Corea?", "context": "L'ús del jade, la jadeïta i altres minerals i roques de coloració verda és una tradició ancestral a Península de Corea. Sovint se sol delimitar la fabricació rellevant d'objectes de jade entre els anys 850 aC i 668 dC. A Corea, el jade se sol trobar en antigues cerimònies funeràries, sobretot en objectes tubulars en forma de coma. Aquests objectes sovint presentaven quantitats rellevants de microclina i jaspi entre d'altres; i són típics de mitjans del període de la ceràmica Mumun (850–550 aC). Les formes tubulars abans esmentades es poden observar en algunes corones d'or com ara les del regne de Silla (300/400–668 dC) o en els enterraments de l'elit dels Tres regnes de Corea. Després que el regne de Silla s'unifiqués amb els altres regnes de la Península de Corea l'any 668, la popularitat dels rituals relacionats amb el budisme va disminuir, i com a conseqüència va disminuir l'ús del jade en els rituals funeraris.", "response": "la popularitat dels rituals relacionats amb el budisme va disminuir", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.35737597655931963", "instruction": "Dins de quin panorama s'enquadren les pintures?", "context": "El relat iconogràfic s'estructura en tres parts: el cicle de la Passió de Crist, els Set Goigs de Maria i una col·lecció de retrats de sants. Les vint-i-cinc escenes, que cobreixen els setanta-cinc metres quadrats dels murs de la petita capella d'oració, estan realitzades seguint l'estil de l'escola senesa i presenten algunes innovacions com la combinació de tècniques pictòriques i la incorporació de detalls metàl·lics per ressaltar punts específics de les escenes. Les pintures són un conjunt extraordinari i un testimoni excepcional dins el panorama de la pintura gòtica catalana.", "response": "gòtica catalana", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.48495091713292315", "instruction": "Actualment de qui es considera que és l'obra?", "context": "Actualment és considerada obra de Jaume Huguet, una tesi que compta amb el suport de Gudiol i Ainaud de Lasarte, que la situen entre 1450-1454 i per Chandler R. Post que la situa entre 1459-1460. No obstant això, el seu format i dimensions excepcionals dins del repertori d'Huguet i el seu taller que produïen obres de gran format, va fer que historiadors com Benjamin Rowland, el 1932, qüestionessin l'autoria i fos considerada una obra derivada d'Huguet relacionada amb algun artista més expressionista com ara Joan Rosat, autor de la predel·la de Santa Margarida del museu de Mallorca. El 1942, August L. Mayer situava l'autoria fora de l'àmbit català; identificava elements que li feien especular per una autoria francoflamenca, probablement d'un pintor-miniaturista borgonyó format al nord de França, un perfil molt allunyat d'Huguet.", "response": "de Jaume Huguet", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4434694210634522", "instruction": "Cop reben l'anima de Faust els nens benaurats?", "context": "La primera fase del desenvolupament comença quan el cor de dones dels àngels joves invoca la «feliç companyia de nens benaurats» que han de portar al cel l'ànima de Faust. Els nens benaurats reben l'ànima amb alegria, les seves veus s'uneixen a la del Doctor Marianus(tenor), el qual acompanya el cor abans de trencar en un arrabassat himne en mi major dirigit a la Mater Gloriosa, «la reina del cel». Quan l'ària acaba, les veus masculines del cor fan d'eco de les paraules del solista en un fons orquestral de trèmolos de viola, un passatge qualificat per De La Grange d'«emocionalment irresistible».", "response": "amb alegria", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.709132665746454", "instruction": "Com qualifica Pablo Iglesias el referèndum?", "context": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, creu que les institucions catalanes han de facilitar per tots els mitjans que una mobilització política legítima com el referèndum es pugui desenvolupar amb total normalitat. D'aquesta manera, es desmenteix després d'haver afirmat: 'Si jo fos català, no votaria al referèndum'. Ací les podeu veure: La movilización del 1-O es legítima, pero queremos un referéndum con garantías y efectos, y otro encaje para la nación catalana en España 👇 pic.twitter.com/IFpYOJmnFv — Pablo Iglesias (@Pablo_Iglesias_) 7 de juliol de 2017 Iglesias ha donat suport a la posició de la batllessa de Barcelona, ​​Ada Colau, que ahir va dir que l'ajuntament posaria totes les facilitats perquè els ciutadans hi poguessin participar: 'Sigui el que sigui, una mobilització o un referèndum efectiu '. 'Pensem que l'1 d'octubre és una mobilització política legítima i, per tant, s'ha de poder dur a terme amb normalitat i, lògicament, segons el nostre parer, les institucions l'han de facilitar per tots els mitjans', ha dit al congrés espanyol. El líder de Podem ha declarat que la posició del partit és la mateixa que la que defensen Colau i el portaveu d'En Comú Podem al congrés, Xavier Domènech, que consisteix a demanar un referèndum pactat, amb garanties i eficàcia jurídica. Iglesias ha afirmat que dona suport a l'1-O, encara que no és el referèndum que ells volien perquè només mobilitzarà una majoria de votants independentistes.", "response": "mobilització política legítima", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.9560061769090861", "instruction": "Com qualifica Canadell l'auditoria que va aportar Miquel Valls?", "context": "La Cambra de Comerç ha encarregat un procés d'investigació 'due-diligence' dels comptes de l'anterior mandat per comprovar que no hi ha res ocult. Així ho ha anunciat el nou president de l'ens, Joan Canadell, en una atenció als mitjans després de reunir-se el comitè executiu de l'ens cameral. Tot i que la directiva de Miquel Valls va entregar una auditoria 'normal' segons Canadell, han tirat endavant la due-diligence per 'tenir la tranquil·litat' que no hi ha 'res' que s'escapi de la seva vista després d'aterrar. D'altra banda, en la reunió s'ha acordat recuperar un estudi sobre l'impacte econòmic de la independència de Catalunya del 2012 que s'havia mantingut en secret i encarregar-ne un altre d'inversió estrangera perquè les dades estatals 'no representen la realitat' catalana.", "response": "'normal'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7875335703562181", "instruction": "Com qualifica Heinz Gerstinger el conte Hominide?", "context": "El 2008 es va publicar la sàtira Hominide (Homínid) que narra els set dies mitològics d'un Australopithecus afarensis que desencadena el procés de l'hominització. És el començament de la civilització i de la cultura. El protagonista narrador Pitar parla en un llenguatge actual. Un dels seus companys fins i tot fa citacions de la literatura llatina en llatí. L'historiador i escriptor austríac Heinz Gerstinger anomena el llibre una sàtira sobre la nostra vida, un mirall dels arquetipus humans com el poderós, l'envejós, el bromista i el pensador. Encara que els set dies del conte siguin una al·lusió a la creació bíblica, el repòs del setè dia és pertorbat per l'atac d'un gat de dents de sabre que dispersa el grup cap als esdeveniments descrits per la teoria de la sortida d'Àfrica.", "response": "una sàtira sobre la nostra vida", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7286079970314165", "instruction": "Com qualifiquen alguns a Spielberg com a director?", "context": "La crítica no ha estat sempre suau amb Spielberg, titllat d'utilitzar la pesada màquina de Hollywood per fins mercantils. De vegades es lamenta la seva manca de profunditat i el seu simplisme, però també els seus excessos de « entertainer » i de « money maker » (en altres paraules, Spielberg seria un « home d'espectacle» i un « home de negocis » abans de ser un artista). Spielberg és a més a més considerat per alguns com un director massa comercial, emparentant-se més a un tècnic virtuós que a un verdader creador. L'opinió pública el culpa generalment de només haver canviat –i no gaire - el costat rendible del cinema, continuant considerant-ho com una indústria i no com un art. Ha realitzat en efecte molts blockbusters i alguns dels més grans èxits de la història del cinema com Tauró que ha donat lloc a nombroses continuacions. Les seves pel·lícules són de vegades considerades com violentes i el cinema comercial és justament àvid de violència per atreure un molt ampli públic.", "response": "massa comercial", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.8779696747774178", "instruction": "Com qualifiquen els anticapitalistes la iniciativa?", "context": "L'única resposta institucional del Parlament a la sentència aprovada formalment fins ara ha estat una moció que denuncia que la gestió del president del tribunal del judici contra el procés, Manuel Marchena, és més pròpia d'un sistema judicial autoritari que d'una democràcia avançada. JxCat i ERC, amb el suport parcial dels comuns i la CUP, han tirant endavant una moció d'ERC que també exigeix que s'aturi el trasllat d'agents policials espanyols 'amb l'únic objectiu de crear un clima d'excepció' i limitar els drets de manifestació i protesta. La iniciativa d'ERC parteix d'una interpel·lació parlamentària prèvia, i s'ha debatut abans de la proposta de resolució conjunta que els tres grups independentistes van pactar com a resposta parlamentària unitària a la sentència i que es votarà després de les eleccions espanyoles. Els anticapitalistes han criticat que era una iniciativa 'de mínims' i 'de rebaixes'. El diputat Carles Riera ha al·legat que el que calia era refermar el dret a l'autodeterminació, i la CUP s'ha abstingut en els punts que reclamaven diàleg entre els dos governs, que han tirant endavant gràcies al suport dels comuns. Sí que hi ha hagut consens entre els quatre grups en la denúncia que la gestió de Marchena tenia com a missió garantir els interessos d'una determinada ideologia en comptes de garantir els drets fonamentals de la ciutadania, com ho hauria de fer un sistema judicial democràtic.", "response": "'de mínims' i 'de rebaixes'", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.18775322464292343", "instruction": "Sota la protecció de qui va estar Jean de Boulogne a partir de 1561?", "context": "Jean de Boulogne, conegut com a Giambologna, va néixer a Flandes. Es va formar en el seu país amb l'escultor Jacques du Broeuq. Després va viatjar va romandre a Itàlia, on va realitzar la major part de les seves escultures. Quan va presentar una escultura seva a Miquel Àngel aquest la va criticar per intentar acabar-la minuciosament sense abans haver realitzat un estudi previ: aquesta lliçó no la va oblidar Giambologna que, a partir d'aleshores, va realitzar sempre una gran quantitat d'esbossos en cera o argila abans d'executar les seves obres finals; a més, sempre va tenir una certa inspiració amb l'obra del gran mestre florentí. Traslladat a Florència, les seves escultures mostren una tècnica i un tractament de l'anatomia del cos humà amb moltes referències hel·lenístiques com en el grup d'Hèrcules i el centaure Neso. A partir de 1561 va estar sota la protecció de Francesc I de Mèdici, del qual va rebre com a primer encàrrec la realització d'una gran escultura en marbre que havia de representar una al·legoria política de la Victòria de Florència sobre Pisa; Giambologna va presentar la composició de dues figures dintre d'un volum cònic amb les corbes en forma d'espiral. Una mica més tard va realitzar el grup de Samsó i el filisteu, que recorda l'admiració que sentia per Miquel Àngel. Finalment va arribar la realització de la seva gran obra mestra, El rapte de les sabines, que també va ser adquirida per Francesc I de Mèdici. Una de les seves últimes escultures va ser l'estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici. Va morir a Florència el 1608.", "response": "Francesc I de Mèdici", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.7428912040576088", "instruction": "Sota les ordres de qui treballava Francisco Correa?", "context": "El cap de la trama corruptiva Gürtel, Francisco Correa, va confessar que treballava a les ordres de Luis Bárcenas, tresorer del PP durant més de vint anys i acusat de recaptar sistemàticament diner negre per al partit que ara és al govern espanyol. Així ho revela avui ElDiario.es, que difon el document de confessió de Correa. Segons aquesta confessió, la trama que controlava Correa va abandonar Madrid amb l'arribada de Rajoy i va decidir traslladar-se a València. Correa ho explica així: 'Álvaro Pérez coneix en un míting Francisco Camps, amb qui estableix una bona relació, i això ens fa veure la possibilitat de treballar amb el PP de València. Per fer-ho, es va obrir una petita estructura i es va crear Orange Market.' I els negocis no van tardar: 'Se'ns va concedir Fitur, una part de la visita del papa per part de la Generalitat i petits contractes (Open de tennis, etc…). A més, fèiem totes les campanyes i mítings del PP.' En la seva confessió, Correa afirma que Camps va ser qui va ordenar fer servir el Canal 9 d'empresa pantalla per contractar Orange Market: 'Qui va donar les instruccions perquè [la visita del papa] fos adjudicada a través de Canal 9 va ser Francisco Camps, segons em va comentar Álvaro Pérez.'", "response": "Luis Bárcenas", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.036747823125204415", "instruction": "Sota control de qui estaven els artistes i artesans?", "context": "La societat egípcia estava altament estratificada, i l'estatus social s'exhibia expressament. Els pagesos constituïen la major part de la població, però la producció agrícola era apropiada directament per l'estat, el temple, o la família noble que posseïa la terra. En les temporades que, a causa de les riuades i crescudes del Nil, els treballs agrícoles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de corvees pel qual havien de donar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigació i en la construcció de sumptuoses tombes i temples (vegeu article principal: arquitectura de l'antic Egipte). Pel que fa als caçadors i als pescadors, estaven obligats a lliurar captures d'animals del riu, dels canals i del desert. Els artistes i artesans eren d'un estatus més alt que els pagesos, però també estaven sota control estatal, treballant a les botigues lligades als temples i pagades directament del tresor de l'estat. Els escribes i oficials formaven les classes altes de l'antic Egipte, els anomenats la \"classe de les faldilles blanques\" en referència als vestits de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang. La classe alta lluïa eminentment el seu estatus social en l'art i la literatura. Per sota de la noblesa, hi havia els sacerdots, metges, i enginyers educats especialment en els seus respectius camps. L'esclavisme ja es coneixia a l'antic Egipte, però l'extensió i prevalença d'aquesta pràctica són poc clares.", "response": "estatal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.3898208986808296", "instruction": "Sota la direcció de qui es va estrenar l'obra?", "context": "Composta el 1887, Janáček va completar la partitura per a piano el 1888 i la va orquestrar parcialment abans que el compositor l'hagués de deixar a un costat, no podent obtenir el permís per utilitzar el llibret. El 1918 finalment va tenir el vistiplau per fer-lo servir, i amb l'ajuda del seu estudiant Osvald Chlubna, es va embarcar en una revisió i conclusió de l'obra, que es va estrenar a Brno l'11 de novembre de 1925 sota la direcció de František Neumann, amic del compositor, en honor del setantè aniversari de Janáček. Ningú en aquell moment va pensar que aquesta òpera podia fer ombra per a la grandiosa òpera de Fibich, ja ben establerta, que utilitza una font diferent per explicar la història Šárka.", "response": "František Neumann", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.24236655212356628", "instruction": "Com qualificava la ciutat d'Al Jahra?", "context": "Ja a Al Jahra es trobà un ambient rural molt poc avesat a l'oci que requerien les seves necessitats, arribant a qualificar-la de «ciutat de l'avorriment mortal», així com tampoc a les dinàmiques polítiques a les quals estava acostumada. Aquestes condicions materials de l'entorn, juntament amb un estricte règim de treball en un campus molt restringit, feren que s'hi trobés incòmode. En aquelles instal·lacions docents, si bé egipcis, palestins i sirians foren les comunitats més nombroses, es percebí una sensació d'exclusió per part del govern kuwaitià, malgrat que totes fossin àrabs. No obstant, aquesta pluralitat d'orígens comportà una gran riquesa lingüística, en forma de varietats dialectals de l'àrab, que l'engrescà a valorar-ho com un dels fets més positius de la seva estada al campus. En el centre docent, s'avesà a seguir la campanya d'adoctrinament d'estudiants en el nasserisme, tot i que entre el professorat sorgiren debats entorn de la incapacitat del pensament per a unificar i defensar el Món àrab. Un dels incidents més destacats en aquell temps fou el conflicte despertat amb la direcció del centre davant la prohibició de vestir amb màniga curta, pauta de comportament preceptiva a tot el país, a risc de ser expulsada malgrat la calor sufocant dels estius. La desavinença finalitzà amb la redacció d'una circular recomanant el trasllat de Khaled a un altre centre, motiu que li fou de gran satisfacció.", "response": "ciutat de l'avorriment mortal", "category": "qa"} {"ID": "catalanqa_0.4380806363549924", "instruction": "El 2001, qui era el major llogater del WTC?", "context": "L'11 de setembre de 2001 Salomon Smith Barney era el major llogater del WTC 7, ja que ocupava 111.750 m² (el 64% de l'edifici), incloses les plantes 28a a 45a. Altres grans arrendataris eren ITT Hartford (11.400 m²), el Banc internacional American Express (9.900 m²), Estàndard Chartered Bank (10.350 m²), la «Securities and Exchange Commission» (9.850 m²), el Concili Regional Internal Revenue Service (8.400 m²) i el Servei Secret dels Estats Units (7.900 m²). Els arrendataris més petits eren la «New York City Office of Emergency Management», NAIC Securities, Federal Home Loan Bank, First State Management Group Inc., Provident Financial Management i el «United States Immigration and Naturalization Service». El Departament de Defensa dels Estats Units (DOD) i la CIA compartien la planta 25a amb el IRS. Les plantes 46a i 47a eren plantes tècniques d'instal·lacions, com ho eren també les primeres sis plantes i part de la 7a.", "response": "Salomon Smith Barney", "category": "qa"} {"ID": "stsca_66", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Puig tenia una audiència pel cas de la seva extradició el pròxim 30 de març i Valtònyc el 24 de març.", "response": "L'exconseller tenia una audiència pel cas de la seva extradició el pròxim 30 de març i el raper el 24 de març", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_67", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Un dels plats que més agrada a casa.", "response": "és dels plats que a casa ens encanten!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_68", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va ser beneïda i pujada al campanar.", "response": "Després de beneïda es va pujar al campanar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_69", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Més de deu carreteres, entre elles l'AP7, l'A-2, la C-60 i la C-58, tallades al trànsit arreu de Catalunya pel 21-F", "response": "Una desena de vies, entre elles l'AP7, l'A-2, la C-60 i la C-58, tallades al trànsit arreu de Catalunya pel 21-F", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_70", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La prova PCR a la persona que havia tingut símptomes de coronavirus ha donat negativa", "response": "La prova PCR de la treballadora amb un possible contagi ha donat negatiu", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_71", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El PSOE preveu un relleu ràpid amb la possibilitat de celebrar la presa de possessió de Sánchez entre dissabte i dilluns", "response": "El PSOE preveu un relleu ràpid amb la possibilitat que Sánchez prengui possessió entre dissabte i dilluns", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_72", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "\"Perquè, com ens recorda aquest anarquista irreductible, \"\"un revolucionari que no fa res és com un capellà\"\".\"", "response": "\"I és que, com diu aquest anarquista indomable, \"\"el revolucionari que no fa res no és res més que un capellà\"\".\"", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_73", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Al fòrum dialogaran sobre les estratègies amb què es pot dotar la lluita feminista per poder denunciar aquesta violència.", "response": "En la trobada dialogaran sobre les estratègies amb què es pot dotar la lluita feminista per poder denunciar aquesta violència.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_74", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Una avaria al sistema de senyalització entre Sant Sadurní i Martorell provoca retards de 20 minuts a l'R4", "response": "Una avaria al sistema de senyalització entre Sant Sadurní i Martorell provoca retards d'almenys 15 minuts a la línia R4", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_75", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El van cridar perquè llegís l'Escriptura i la comentés.", "response": "Li van demanar que llegís l'Escriptura i la comentés.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_76", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Els sultanats de Raheita i Gobad eren considerats vassalls del sultà de Tadjoura.", "response": "Els soldanats de Raheita i Gobad o Gobaad eren considerats vassalls del soldà de Tadjoura.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_77", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Seguint la N-260 passareu per la Canya i Llocalou fins el nucli de l'Hostalnou de Bianya, punt quilomètric 89.", "response": "Passareu per la Canya i Llocalou fins el nucli de l'Hostalnou de Bianya, N-260 punt quilomètric 89.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_78", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Va ser descoberta a la mina Kombat (Kombat, Districte de Grootfontein, Regió d'Otjozondjupa, Namíbia).", "response": "Va ser descoberta a la mina Kombat, al Districte Grootfontein (Otjozondjupa, Namíbia).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_79", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Dijous 8 de novembre es proven les sirenes d'avís a la població per risc químic.", "response": "El proper dijous 8 de novembre s'efectuarà una prova de so de les sirenes d'avís de risc químic per a la població.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_80", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Traiem del forn i quan s'hagi refredat una mica la traiem del motlle i deixem refredar damunt una reixeta.", "response": "El traiem del forn, deixem que perdi una mica de temperatura, desemmotlles i deixem refredar damunt d'una reixeta.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_81", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Però que hi ha de cert en tot això?", "response": "Però, què hi ha de veritat en tot això?", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_82", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària.", "response": "Les aplicacions inclouen soldat, pintat i càrrega de maquinària.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_83", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'església actual és del segle XII.", "response": "L'església és una construcció del segle XII.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "stsca_84", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els agents de la Policia Local de Tàrrega que van participar en les detencions van ser atesos al CAP de Tàrrega per lesions lleus.", "response": "Els policies locals que van participar el l'arrest van ser atesos al CAP de Tàrrega per lesions lleus", "category": "paraphrasis"} {"ID": "guiacat_4750", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bon Menjar i bon tracte en un restaurant que segú hi tornaràs un altre vegada.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4751", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Fa anys que hi anem de tant en tant. Pel meu gust és dels millors que conec en qualitat / preu. És mes aviat econòmic amb qualitat. Són gent molt amable i trempada. Ideal anar-hi a dinar en tornar de fer alguna excursió a peu o en bicicleta. Hi ha força varietat de plats. M'agrada especialmente la seva escudella i el senglar durant la temporada de caça.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4752", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "El dissabte vaig anar al mercat de Vic i vaig apropar-me al restaurant (desconegut per mi fins al moment) per veure què tal estava. Realment vam quedar tots molt satisfets de l'àpat i amb moltes ganes de repetir! La qualitat, boníssima; i el tracte molt agradable. Vam quedar amb ganes de tornar-hi. Sé del cert que el pròxim cop que visitem Vic anirem, també, a fer una visita a La cova de la cinglera. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4753", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Vam quedar impressionats per la magnitut del local i la decoració fresca, diàfana i moderna que té. És un restaurant ideal per sopar amb amics distesament i la qualitat preu és inmillorable, ja que les hamburgueses estan molt ben fetes. Tot i el volum de gent que tenen el servei és molt bo.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4754", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Hi fan uns esmorzars boníssims i a molt bon preu. Estil esmorzars de forquilla. El local esta ben trobat i decorat amb estil.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4755", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Aquest restaurant té una llarga història. Ara han tornat a canviar d'amos i aquest canvi s'ha vist molt repercutit en la carta, preus, servei, etc. Hi ha molta varietat de menjar, i tot boníssim, amb especialitats molt ben trobades. El servei molt càlid i agradable, dóna gust que et serveixin així. I la decoració molt agradable també, bastant curiosa. En fi, pel meu gust, un bon restaurant i bé de preu.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4756", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Molt recomanable en tots els sentits. El servei és molt atent, pulcre i gens agobiant; alhora els plats també presenten un aspecte acurat, cosa que fa, juntament amb l’ambient, que t’oblidis de que, malauradament, està situat pròxim a l’autopista.Com deia, l’ambient és molt acollidor, té un menjador principal molt elegant, perfecte per quedar bé amb tothom!Tot i això, destacar la bona calitat – preu, ja que aquest restaurant té una carta molt extensa en totes les branques i completa, tant de menjar com de vins. Pel qui entengui de vins, podriem dir que tot i tenir una carta molt rica, es recolza una mica en els clàssics.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4757", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Únicamente he comido varias veces el menú de mediodía a 11,50€. Vale la pena ir. Buena comida, trato muy correcto y lugar muy acogedor. Se puede comer en el interior del restaurante o en el jardín. Tengo que probar un día cenar en el jardín. También tiene menú para las noches del jueves, viernes y sábado a 19,75€, Menú fin de semana para los mediodías del sábado y domingo a 25,75€. La carta es muy interesante.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4758", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bona qualitat, creativitat, servei ben ensenyat i el que més sorprèn: quantitats generoses als plats! El trobo un lloc excel·lent tot i estar una mica perdut, tot i que també és un punt a favor de vegades.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4759", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "És un bon restaurant de cuina castellano-lleonesa dins de Terrassa per anar a menjar. La decoració és molt maca i la terrassa preciosa. Recomano reservar abans d'anar-hi, ja que sovint és ple i t'has d'esperar. Totes les carns que tenen són boníssimes, he anat uns quants cops i cap plat mai m'ha decepcionat. El preu és un pèl elevat, però en relació al menjar jo ho pago amb molt de gust. El tracte dels cambrers és molt bo.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4760", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Lloc molt bonic ben decorat on fan uns entrepans i hamburguesses bastant bones a un preu molt baix. També fan uns plats combinats ben plens que et quedes ben tip. Sempre hi ha bon ambient.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4761", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Sorprenent decoració del menjador, està aconseguit, però a la primera impacte (per a bo). Serveixen molt bé, no tinc cap queixa.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4762", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Arrossos molt i molt bons, temps d'espera una mica llarg però la qualitat es molt bona. Preus una mica alts però creiem que la ubicació, el local i el servei s 'ho fan valdre.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4763", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Molt bona qualitat de producte amb un servei molt agradable", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4764", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Sorprèn per la qualitat dels ingredients i pel sabor inconfundible de bon menjar dels seus plats. La decoració deixa molt que desitjar, però si no et deixes enganyar per la vista i probes el seu menjar, de ben segur que hi tornaràs. I ho diu un que al principi no el volia probar.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4765", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "De menjar tradicional i de tota la vida, preus ajustats. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4766", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Un lloc agradable de tracte familiar. El menjar boníssim.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4767", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Vam anar-hi amb uns amics el Diumenge 5 de Juliol, el paratge és preciós, tot molt cuidat. Es un lloc que s'ha de conèixer, està molt apartat, però val la molt la pena. El menjar és boníssim, vam demanar carpaccio de peus de porc, arroç de muntanya, croquetes i alguna cosa més que no recordo. Per llepar-se els dits, sobretot el carpaccio de peus de porc. I per rematar-ho el servei excelent, molt proper. La sala també és molt maca. Ho recomano 100% ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4768", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Exelent menjar i tracte. Es el menjar que esperes trobar en aquests llocs de muntanya. Molta cassola i carns guiades i a la brasa. Bon lloc i preu dels mes barats de la zona.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4769", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Crec que fa poc que és obert, m\\'hi van portar uns amics de la zona i la veritat es que vaig alucinar m el menú de cap de setmana. Plats molt originals on es juga amb el contrast de gustos, molt bon producte i bona carta de vins. El local en si es precios i decorat amb molt de gust. Realment en vaig quedar enamorat del lloc. El preu correcte, tot i que no es barato. El servei està a la altura.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4770", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Quan vam entrar al restaurant vam estar durant 10 minuts sense que ningú ens preguntés si volíem taula. Finalment es va acostar una noia i ens va dir que ens estava preparant una taula però sense preguntar ni quans èrem i sense dir-nos ni hola. Després d'esperar una bona estona més finalment vam seure a taula i vam ser totalment ignorats durant uns 15 minuts. Al final vam marxar d'allà i l'amo i també cambrer ens va dir que molt bé, sense disculpar-se.", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4771", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Els esmorzars de forquilla estaven la mar de bons i amb una bona quantiat. La carn a la brasa també la fan força bona. El local no està malament i el servei és atent. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4772", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Disposen de WiFi. Braves bonisimes !. Els entrepans molt gustosos pero una mica lents en servir.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4773", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Menjar casolà de proximitat. Menú de cap de setmana molt bé de preu. Entorn espectacular. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4774", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Molt bo tot.Menjar a la brasa, lloc idílic i menjar casolà amb molt bon gust.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4775", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Excel·lent menjar i excel·lent ambient. Realment val la pena.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4776", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Gran menú CAp de setmana, feia temps que per 20€ no menjava tant be i amb tanta quantitat. La assortit de carns a la brasa espectacular, no ens ho podíem acabar. A més es una zona on es fàcil aparcar.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4777", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Molt acollidora la zona del pati interior per anar a dinar a l\\'aire lliure. Recomanable fer una paella, que es el que varem fer nosaltres quan i varem anar, esta realment bona no ens va decepcionar pas. Relacio qualitat/preu bona.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4778", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Molts bons aspectes, el preu sobretot però el que importa d veritat són els plats i els ingredients, tots de primera i fresquets, m'agrada veure que el seu nom li fa honor.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4779", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "És ideal per anar de \"tapeo\", tenen molta varietat i es ben bo. No és gens car i quedes tip pagant poc. Sol estar ple i a vegades fins i tot val la pena reservar", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4780", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Aquí i fan una Calçota amb calçots ilimitats que val molt la pena ja que en menges tants com vols i el menjar de cuina catalana és boníssim i amb bones racions. Nosaltres ja n'hem fet 2 aquí aquest any i més que repetirem.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4781", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Moot bon menú diari. Bons plats, varietat i un servei atent i ràpid. Es la tercera vegqda que hi vaig i la veritat es que es de lo milloret de la zona. A vegades es un xic sorollos ja que s' acumula molta gent a l'hora punta.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4782", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "És un restaurant en el qual, vagis amb qui vagis, sempre quedaràs bé, i també en sortiràs satisfet. L'edifici és molt maco.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4783", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Tot i ser una marisqueria (a me novia li encanta el marisc) també s'hi pot menjar algo més; plats de carn i/o verdura, etc. Jo no sóc massa aficionat al peix i en canvi em sembla un restaurant molt bo, ho fan tot molt bé i fins i tot me animat a tastar algún dels seus plats més... marítims.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4784", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Típic restaurant de montanya, gran i ben parit. El que més em fascina són les carns a la brasa que hi fan (no podía ser menys!), les verdures també et fanc aure de cul, en fi, tot el que fan a la brasa sorprén. Millor feu una escapadeta i ho proveu per vosaltres mateixos.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4785", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Jo també opino com l'Aurel, és un restaurant comodí, sempre hi quedes bé i mai fallen. M'agrada especialment que per un preu normal, baix, et fagin els plats amb tanta cura com altres que te la clavarien. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4786", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "En resum... Es fantastic, es l' ho que esperes d' una bona masia", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4787", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Sorprenentment bons esmorzars de forquilla els d'aquest local. Els vaig descobrir recentment i em va sorprendre. Uns callos boníssims i a molt bon preu, a mes el millor de tot es que accepten Ticket restaurant. Un lloc a tenir en compte si esteu per Vic i voleu fer un bon esmorzar.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4788", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Molt recomanable per anarhi a pasar un parell de dies amb la parella el lloc es super acollidor i familiar smebla que no vulguis marxar mai! Fan unes coques excellents. No ens va decepcionar gens.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4789", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Fantàstic lloc per anar a comprar el ibèric, els meus pares sempre que hi poden i van i es un plaer menjar els pernils d\\'allà. Un di haig de probar de fer la degustació que segur que m\\'encantara. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4790", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "I hem fet una reunió familiar i la veritat es que molt be, es una masia reformada amb un ampli menjador on abans devia ser el celler. Local rústic però acollidor, la carn a la brasa boníssima i a molt bon preu el menú tancat. Repetirem segur ja que en varem sortir molt contents tots.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4791", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Destacar la seva ubicació perquè és el millor que té. Si podeu, demaneu menjar a la terrassa perquè segur que mai heu dinat amb unes vistes com aquestes. El peix és molt bó i recomano també els plats d\\'arròs. El preu és raonable i adequat.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4792", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Braseria de cap a peus, carns brutals, m'encanta com les fan, crec que està fet per mi. El lloc també m'agrada, és maco, molt càlid, ara a l'hivern fa de molt bon estar i els preus tampoc són cars, entren en la mitja, val la pena.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4793", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Pèsim! El servei deixa molt que desitjar...en quant al menjar un \"quiero y no puedo\" en comptes de intentar dedicar-se a fer tapes minimament creatives que deixin de fer el ridicul i que es dediquin al que realment saben fer: hamburgueses i entrepans.Per mi suspènen...", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4794", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "És un restaurant molt ben ubicat si ets dels que vas de Barcelona o rodalies cap a Andorra o rodalies, passant per Ponts, ja que està més o menys a mig camí, i et permet fer una parada per a descansar i prendre quelcom, ja sigui un cafè, un entrepà o menjar de menú o carta. El servei és atent, correcte i professional, la qualitat dels productes és força bona, i en relació amb el preu està força bé. Pel que fa a la seva cuina, la presentació dels plats està molt cuidada, tenen tan plats tradicionals com de més creatius, i ho fan tot molt bo. Crec que és força conegut pels que fan aquest trajecte, i s'han guanyat bé la seva fama.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4795", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Lloc idoni per gaudir d'una bona cuina, sempre quan vaig a Vic i la qualitat preu es inmillorable. Us el recomano", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4796", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Hi varem fer una calçotada de collons amb la colla. Ens avança agradar molt. El propietari molt simpàtic.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4797", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "El menjador buit ja es mal simptome.... Que diguin canelons quan es refereixen a un de sol.... Ideal x anorexics", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4798", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "És un restaurant amb molt de caliu, d'ambient tradicional i acollidor. Ideal per l'hivern ja que tenen una magnifica xemeneia al mig del menjador. La cuina és elaborada i de qualitat, molt recomanable!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4799", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Em vaig sentir estafat!!perquè era un sopar tranquil amb la meva dona i la meva sogra sinó demano el full de reclamacions. Vaig demanar l'entrecot de la carta per 24€ acompanyat amb salsa, fuà...el cambrer em va recomanar amb fuà i la sorpresa va ser quan em van portar la factura, l'entrecot marcava 42€!!les postres que va demanar la meva sogra que no sortien a la carta (també ens la van recomanar) ens van costar 16€!!El menjar és de qualitat però no m'haguès imaginat mai pagar tant per un sol plat i més en aquests temps que còrren!!!Em vaig sentir estafat!", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4800", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "La posada d’escena del restaurant es excel•lent, i es que tot i no ser de grans dimensions la decoració i l’entorn es mostren impecables en presentació. El servei de sala és molt atent i es mostra una gran voluntat d’aconseguir la plena felicitat del client. El preu del menú és molt raonable i a més es disposa d’una carta de vins molt interessant. La oferta de plats és generosa i d’abundància en uns plats que mostren un concepte de plats de temporada basats en la cuina catalana.Milfulles de poma al forn i mousse de bacallà amb alls escalivats, una mescla que conjuga equilibradament sense agredir els respectius gustos. Un plat que realment supera les expectatives creant una combinació perfecte, d’aquelles que et deixen un sabor únic i immillorableLa carta de postres temptadora i ben escollida ens brinda l’oportunitat de tastar un magnífic bownie de xocolata ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4801", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "És un bon lloc per menjar, menjes quantiat i qualitat a bon preu, però el servei em va semblar lamentable. Falta de professionalitat i amabilitat. La resta em va agradar, els canelons estaven per llepar-se els dits!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4802", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Varem estar aquest cap de setmana amb la família. Era dels pocs restaurants oberts de la zona i en teníem bones referencies així que varem entrar. Tenen un porxo davant del restaurant que es espectacular amb vistes a la plaça del poble que es un encant. L'interrogarà del restaurant es un xic fosc però te tot l'encant de casa típica de poble. Varem menjar de carta, hem de dir que no es barat. Però hem de destacar la qualitat dels plats. Ració correcte i bona carta de vins. Vaig trobar realment espectacular el Melós de vedella i els canelons.. Feia anys que no disfruta tant menjant canelons. El preu per cap ens va sortir sobre els 52 euros. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4803", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Els qui porten el negoci tracten com esclaus als seus treballadors,els preus són desorbitats pel menjar que serveixen, refresc de taronja en comptes de suc a la sangria de cava, sovint canvien d'empleats, tarden molt en servir els plats...No és un bon lloc.", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4804", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "fan qualsevol tipus de menjar a un preu molt barato sempre es una bona idea passar-hi si no tens on anar, allà tenen de tot. Menjar cassolà bo i barato en un ambient bastant tranquil i relaxant.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4805", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Grata sorpresa a Sant Bartomeu!!! Cuina d\\'arrels casolanes però amb un toc diferent. El local podria estar millor però el menjar que per mi es el que compte estava increïble. Si tornem a passar aprop i tornarem a parar sens cap mena de dubte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4806", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Força opcions de plats, el canelons bons. Una mica lents però en general bona experiència. Esta ubicat a peu de carretera.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4807", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Espectacular !!! Ideal per passar un dia amb amics o família. Els gossos son benvinguts i tenen zona infantil.Bona carn a la brasa! preu qualitat perfecte.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4808", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Al principi si que es menjaba força bé en aquest restaurant. Ara ja no es el mateix, deixa molt a desitjar. a baixat molt la qualitat de les matèries primes i la preparació deixa molt que desitjar, una llastima quan tot be per el canvi de cuiners que hi ha hagut en els ultims temps.", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4809", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Tal i com semblava, el lloc perfecte per menjar bons embotits (sobretot pernil).", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4810", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Des de fa anys que vaig sovint a menjar aquí, sempre m'ha atret l'entorn i el bon menjar que hi fan, us asseguro que surts a reventar!!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4811", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bona Terrassa i bones tapes. Sobretot les braves. Bon lloc per anar a fer el toc.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4812", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bona relació qualitat - preu, ambient molt agradable i servei molt atent. A mi em va convèncer i segur que repetiré. Molt recomanable.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4813", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "De fora no ho sembla gaire, però per dins és súper acollidor, amb classe (però clàssic) i molt net, a mi m'agrada molt. Del menjar també n'estic enamorada, combinen cuina catalana i gallega i buf... és un no parar, per suposat fan pop a la gallega (molt bo) i fins i tot tenen embotits de tota espanya per vendre!! És una passada.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4814", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Vaig quedar fascinada per la seva decoració i la calidesa del local. La seva cuina també ens va encantar. Ja que podíem trobar diferents picades d\\'ullet a diferents llocs del món i com són de viatjar o varem agrair molt. El servei a vegades una mica caòtic per posar alguna pega però val molt la pena.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4815", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "A la queixalada fan un menú molt variat i a molt bon preu. El migdia uns 10 euros i a la nit 14. Molta varietat per escollir. La seva especialitat són les pizzes. Però no pizzes normals, sinó fetes sobre una llesca de pa de pagès enorme, i amb infinitat de coses per escollir a sobre...Fan unes bones amanides, i a la carta tenen una vedella increïble.Per postres fan flams de tots els gustos, que estàn boníssims, de maduixa, xocolata, coco, d'ou...Us el recomano si voleu menjar bo, bonit i barat!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4816", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Un bon lloc per parar-hi a fer un bon esmorzar de forquilla i ganivet i també per dinar. Si us agrada la cuina tipica tradicional amb plats tant nostrats com els peus de porc o les mongetes amb botifarra aquí les fan bones i amb unes vistes immillorables. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4817", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Increible menú diari el d'aquest Restaurant, Per. 11€ tenen uns plats que intenten sortir del típico Llom, botifarra i amanida. Local senzill però amb molt bon servei i una qualitat/preu de lo millor de la zona.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4818", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "He anat varies vegades amb el meu xicot. M'agrada molt el menjar japonès, sobretot el sushi. He de dir que aqui fan el millor maki que he provat fins ara. Es nota molt la qualitat del peix, de primera.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4819", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Tot en general mereix la pena, cuinen bé els bons productes, el servei és atent i el lloc no està gens malament, fins i tot el preu és més que acceptable.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4820", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "ha perdut molt i el servei és molt millorable", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4821", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Plats i platillos de cuina creativa amb bon producte i tot molt cuidat, servei exquisit i local preciós. De lo millores de Vic actualment.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4822", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Menjar boníssim. Ens va agradar molt. Un rollo molt de bcn que aquí feia falta. Sort que varem reservar pq. Estava ple, ple.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4823", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "El local és curiós perquè són diferents sales d'un antic pis. És petit i acollidor. El menjar és una delícia, de veritat, i ho diu un no vegeterià. A més, també cuinen ous i peix, només obliden la carn. He descobert nous ingredients i maneres de combinar aliments. Les postres solen ser espectaculars. Només obren als migdies. Fan un menú a un preu molt assequible (crec que recordar que uns 12-15 euros) i si vols, pots escollir un plat combinat per tastar tot el que han fet aquell dia. Molt recomanable.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4824", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bon menjar en un entorn immillorable. Casa de fusta amb llar de foc al mig del restaurant.Un bon lloc on menjar després de fer unes baixades en trineu a Rasos de Peguera.Sempre que hi anem hi ha molta gent, i encara que reservis triguen molt a servir.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4825", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "S'ha fet bastan famós per Barberà, fan (lògicament) menjar mexicà molt autèntic, amb les típiques tortillas i la salsa ben picant (si vols esclar!). Acostuma a omplir-se, imagino que pel preu, resulta molt barato menjar i inclús la beguda (fan mojitos, cubates...).", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4826", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bon menú diari a un preu molt correcte i ajustat. Bona cuina de la terra. De fora sembla una nau de polígon però per dins la cosa cambia, servei un xic lent però molt atent.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4827", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Els seus productes són de primera qualitat, tinc entès que són transportats de Galícia. Les seves carns són molt tendres, em van encantar, se'm desfeia a la boca. El servei és molt agradable i molt simpàtics. També tenen una bona selecció de vins, i tot això per uns preus molt econòmics. El recomano.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4828", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bar agradable. Molt servicials.Restaurant molt bo. A destacar el gaspatxo. Bonissim!!!!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4829", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Felicitats de part de tota la familia, a tots ens va agradar molt el tracte rebut i el menjar, molta varietat de cuina sense baixar la qualitat en cap! Cert que hi ha plats més cars que a la resta, però segur que també són més bons.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4830", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "La seva decoració és exquisita, crec que fa molt poc que ha sigut reformat, i es nota que sempre volen donar el millor al client. Menjar deliciós i de qualitat, i el servei molt atent i professional. En fi, un excel·lent en tot.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4831", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bons productes de la zona i bona carn. Fàcil aparcament i bona zona on jugar els nens. Local molt nou i acollidor i proper a Ogassa, un poblet amb molt de encant.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4832", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Vaig conèixer el restaurant fa un any i la veritat que val la pena. El menú entre setmana per 14 euros està molt bé i tots els arrossos són boníssims.Un restaurant molt recomanable i a preu assequible.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4833", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Restaurant de tota la vida, es nota experiència i el bon gust a l'hora d'oferir els seus plats, ens ha agradat molt", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4834", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Fan una cuina casolana molt especial i bona, amb plats variats i boníssims que fan que et llepis els dits. La fonda és un lloc especial, té molt encant rústic i el servei és bonisim. Tant de bo hi pugui tornar en alguna altra ocasió!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4835", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Varem fer el menú de CAP de semana que Sortia per uns 20€ sino recordó malament.Val la pena. No hi havíem estat mai i el varem trobar buscant restaurants al Bages, ja que varem visitar el món Sant Benet. La veritat es que ens va agradar molt. Bona elecció, veig que les opinions no anaven desencaminades. molt bona relació qualitat/preu i unes racions que no te les acabes. El restaurant estava força ple. Cuina tradicional molt ven feta, com la de tota la vida.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4836", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "El paratge molt bonic, el local acollidor. Vam fer un menú a preu tancat amb suficient varietat. El menjar era bo, el servei perfecte. A tall d'anècdota, la carta incloïa un arròs de llamàntol que era per dues persones. Una persona de la taula en volia, pero només ella. El cuiner li va fer l'arròs només per un, a preu d'un, però amb la quantitat per dos tranquilament. I el llamàntol, sencer. A part, molt i molt bo.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4837", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Cuina casolana amb plats tradicionals de la zona de la Selva. L\\'entrecot i els guisats són molt bons. Ambient de poble sense pretensions. Econòmic", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4838", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Una molt bona combinació de la cuina Catalana i Basca, hem degustat unes bones tapes, i també productes de la terra, la relació preu qualitat és molt bona.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4839", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Vam anar a sopar dues persones un dissabte a la nit, ja que era l'únic establiment obert que vam trobar a Sant Julià (n'hi havia un parell tancats per vacances...). Vam veure que els preus eren força elevats, però vam suposar que devien ser exquisits. Vam triar quatre primers (que no eren ni pasta ni pizza), una sola beguda (una cervesa corrent) i unes postres. La nostra sorpresa va ser trobar-nos amb uns plats de cuina \"de batalla\" i ben normalets a un preu de restaurant gourmet. Per acabar d'adobar-ho, els preus de la carta no inclouen l'IVA (aquesta és una mala pràctica, per cert), de manera que la factura final va pujar encara més del que esperàvem (65 euros sense beguda ni cafès, triant els plats més barats de la carta.) En fi, una experiència força frustrant, ja que el que ofereixen no es correspon als preus i les pretensions que tenen.", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4840", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Per mi,dels millors restaurants de Vic", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4841", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Una calçotada com deu mana. Calçots al punt la salsa molt bona i una carn a la brasa també al seu punt. Preu correcte per ser a Valls. Repetirem!!!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4842", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "vaig anar-hi recomenat, i la veritat es que fantàstic. l'ambient, servei, menjar.. i tornaré segur qualitat/preu un 10.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4843", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "El amic Lluis te un bon lloc per anar-hi a menjar y vore el futbol bona gent y bon ambient ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4844", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Varem esta dinan, el dia 6 de maig 2012 ,i molt be , el tracte de la Maribel un 10. el menjar molt bo i abundan,i preu qualitat perfecte. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4845", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Excelents esmorzars de forquilla! Quan anem amb les motos a vegades hi parem a fer un bon esmorzar. Està a un poble més amunt de Girona, a 10 minuts.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4846", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bona carn a la brasa i Terrassa agradable els dies de bon temps.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4847", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "El restaurant era força gran i acollidor. Està situat a l'entrada del poble en un polígon. Recomano la carn a la brasa ja que te la fan al moment i està requetebona!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4848", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Tapes, torrades, entrepans... de tot i tot genial! és molt bon lloc per menjar així informal però amb qualitat esclar!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4849", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Nova gran opció a Vic, el varem probar el cap de setmana i les conserves que tenen de qualitat difícils de trobar, junt amb una bona varietat de vermuts, uns bona professionals i un local ben decorat fan d'aquest espai un nou referent a la comarca. Preus molt correctes per el que hi donen. No serà la ultima vegada que hi anem segur!!!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4850", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Restaurant molt correcte i ben situat. . Racions completes. Bon menú diari. servei amable i atent. Vull recomanar aquest restaurant per la bona qualitat del producte.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4851", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Fatal. ", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4852", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Fent honor a la bona fama, vull dir que el marisc que cuinen es genial, fresquíssim i ben preparat esclar! La cosa és que la carta és prou extensa com per estar al gust de tothom, cosa que en aquest tipus de rstaurants a vegades falla. Queda dit, una visita segur que us fa bé.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4853", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Carta curta pero efectiva, una mica de tot i tot bo.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4854", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "El local és petit i amb poca llum i es una mica molest. Està dins d\\'una bodega i té una decoració peculiar. La cuina casolana que fan es deliciosa. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4855", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "És un restaurant molt maco ubicat en una masia que han sapigut decorar amb molt de gust, però mantenint l'estructura original. Hi fan cuina catalana amb tocs creatius i personals; personalment em va encantar el bacallà a la mussolina de cigrons, és excepcional! No és car tenint en compte la qualitat dels ingredients, el preu per cap és molt raonable. El tracte també és molt correcte.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4856", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Una meravella de lloc on mai saps el que hi menjars exactament. Producte casolà cuinat amb molt de carinyó i mil cassoles que proves totes d'elles boníssimes. En destacaria els cargols que hi fan. Et porten diferents plates i cassoles fets de diferents maneres son boníssims. Es una masia que no posa ni que es restaurant i tenen tot de animals de granja corrent per allà fora. Amagat a Sant Aniol de finestres. Val molt la pena una visita a aquesta masia tant especial.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4857", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "El restaurant Lo Ponts és un restaurant que destaca en tots els àmbits: la cuina és boníssima, casolana i de qualitat, amb productes de la zona; el tracte és càlid, proper i professional; la relació qualitat-preu és immillorable, molt bon preu en relació a la qualitat del menjar; i la decoració té un punt rústic i un altre de modern, tot molt net i cuidat, però gens ostentós. Pels amants del vi: el tenen a preu de botiga, tot i que cobren un suplement pel servei. Lloc per gaudir i repetir.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4858", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "En poques paraules, la nostra experiencia a Cal Quico ha sigut força negativa.Teniem hora reservada, al arribar al local ens han fet esperar UNA HORA abans de servir-nos el primer plat.Després, entre plat i plat més de 20 minuts d'espera, ens hem menjat el segon plat a la força, ja que obviamnet, pagan 19'95€ per un menú, no era per marxar deixant el menjar al plat. Hi ha hagut una enorme falta de profesionalitat, d'organització entre cambrer i de tracte cara al client. Al retirar un plat, han tirat tot el suc que hi quedava per sobre d'un de nosaltres, ni tant sols se n'ha adonat. Ens han atés, 5 o 6 cambres diferents. En definitiva, falta de profesionalitat i d'interés.NO HI TORNAREM, i no ho recomanaré a ningú. Quan em volgut expresar la nostra queixa, ens ha donat la sensació que els hi era bastant igual. ", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4859", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Bon lloc per anar un divendres a la nit a menjar peix del bo. Ofereixen tapetes d\\'allò més bones. Vem menjar boqueron, seitons, sardines, pebrots del padrón... Exquisit. Qualitat preu acceptable i ambient còmode.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4860", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Ho tenim prop de casa i és un dels llocs que anem tot sovint, per la seva qualitat, preu, t\\'atenen bé, molt recomanable.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4861", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Acollidor, senzill i barat! ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4862", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "molt bonic per menjar sobretot a la tardor ja que les vistes del parc en les taules de l\\'exterior son espectaculars val la pena visitar-lo i el menjar molt be", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4863", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Cuina catalana, tradicional i familiar amb plats al gust de petits i grans. Lloc mític de Figueres i molt recomanable! Ideal per anari amb familia. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4864", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Faré referència primer de tot a la varietat que ofereixen, com Déu mana, desde una mariscada ben fresca a unes carns a la brasa digne de menció. Bueno, crec que amb això ja ho he dit tot, un restaurant així cal visitar-lo almenys un cop, ets ben tractat i s'hi menja tranquilet, tot el que es podria demanar.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4865", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Fa mesos que és tancat! Podrien haver avisat els clients", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4866", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Tant la presentació dels plats com la qualitat com la masia, exquisidament decorada com l\\'entorn fan d\\'aquest establiment de visita obligada. Hi varem dinar dissabte i molt bé. Tot molt \\\"cucu\\\" i amb una bona oferta de vins del país que fa que la velada sigui gairebé màgica. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4867", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "S\\'hi pot anar amb nens perquè és un lloc gran, amb una terrassa molt gran i hi ha molta varietat de plats per als nens. La carta de tapes també és molt variada. Molt contents amb el tracte del personal.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4868", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "El personal és molt amable i des del moment que arribes et sens com si estigueres a casa. Molt bé perquè el lloc és gran i té terrassa també. Mol bó el menú que vam tastar, ens va agradar i el vam disfrutar. Els plats son típics de les nostres cases pero ben bons!!!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4869", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Ens n\\'havien parlat d\\'aquest restaurant i per això hi vàrem anar, cal dir que es nota que és la mateixa família qui en te cura, cuina de mercat, de qualitat i a un preu raonable.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4870", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Un servei de primera! i preus adients a la qualitat. Si tornem a passar per St. Martí no dubtarem a fer-hi marrada.", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4871", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Hola, aquests dies he intentat contactar amb el restaurant per fer una reserva i resulta que esta tancat des de el 25 de Maig.Poder s hauria de actualitzar l oferta de restaurants.Gràcies", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4872", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Dels pocs llocs del Ripollès on trobaràs bin peix. Aquí el trobaràs bò i barat.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4873", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "Abans d'entrar sembla molt clàssic, modernista, però a dins l'ambient canvia una mica, és maco, bastant simple, però crec que podrien millorar-lo. Això sí, el servei molt bé i el preu també, ajustadet. Fan pizzes i menjar tipus italià, a més cal sumar-li que fan menjar per emportar, així que no sempre cal tenir temps per parar-hi a menjar.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4874", "instruction": "Tria un d’aquests adjectius que resumeixi l’opinió d'aquesta ressenya: 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent', 'molt dolent'.", "context": "BON MENJAR I SERVEI", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4875", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Hi varem estar allotjats fa uns dies i la veritat es que s'esta com a casa. Tracta familiar i confortable i unes habitacions ven declarades i còmodes i sobretot molt ven situades. Realment un bon lloc on dormir si es vol visitar la zona.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4876", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Tenen cuina d'autor amb menús de degustació o bé un de \"normalet\". Es una cuina molt ben cuidada i a molt bon preu (no és gens car) on et tractaran com a casa i provaràs menjar de qualitat. És un lloc genial per venir a dinar ja que és quan el menú es mes barat. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4877", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "tenen varietat, però el problema per a mi son les masses, congelades mínim o gruixudes, o quelcom raro. ", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4878", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Excel·lent, i no crec que ningú pugui dir que menteixo, porten molts anys i poc a poc van renovant però sempre han utilitzat els productes de la zona i sempre els millors. La cosa és que s'han guanyat un nom i jo crec que els hi fa justícia perque mantenen un bon preu i el menjar està molt per sobre de molts. Sincerament, un dels millors del ripollès sencer.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4879", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Bon menjar, casola, bona qualitat, servei ràpid i atent! Has de demanar els peus de porc que estaven per morir-se.Sens dubte tornaré", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4880", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Bones birres, bons entrepans i sobretot bon rotllo, els concertets que sempre monten estan sempre genials. Llarga vida al Cafè Jardi!!!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4881", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Agradable lloc per a fer un mós ràpid (o no tan ràpid). En general tot és agradable i bo, i tenen una oferta molt àmplia i sobretot, molt barata!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4882", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Bon restaurant, sobretot per anar en família o colla, fan molt bé la cuina a la brasa i el servei és molt amable, l'únic que crec que pot millorar és la decoració, és molt lluminós (m'encata això!) però esstà una mica carregat de fotos.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4883", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Una pizzeria bona i que val la pena visitar, abans de menjar prefabricat passeu-vos-hi les fan a la perfecció. A més a més el lloc no està malament per menjar allà mateix, és prou acollidor.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4884", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Molt recomanable!! ja s\\'ha convertit en un clàssic de Girona per anar a sopar. Bona qualitat i molt econòmic. Sempre tenen feina però t\\'atendran amb un somriure, són ràpids i et sentiràs ben agust. Com sempre, hi tornarem :)", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4885", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Un classic de Rupit, nosaltres hi hem estat uns cuants cops i la veritat es que t'has segures un trata súper familiar i més que proper que et fan sentir com a casa, cosa que es valora. El menjador es molt gran i a vegades se sant una mica de soroll si hi ha molta gent, pero siempre en surts tip i satisfet.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4886", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Molt recomanable per anar amb grup ja que disposen de sales privades molt acollidores i tranquiles i fan que el lloc sigui bastant familiar. Amb els amics vem fer una paella i estava estupenda! Servei molt bo i la qualitat preu menjar cap queixa.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4887", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Vaig fer el menú diari per 10€ aproximadament. Entrant, primer, segon i postres. Racions justetes però el menjar va ser bo. Menjador una mica anticuat.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4888", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Ma encantat tot molt be i molt bon menjar", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4889", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Restaurant amb unes vistes espectaculars sobre la vall. Es una antiga masia reformada. El menú diari es molt correcte. La veritat es que ens va sorprendre els plats que hi servien. Plats gustosos i generosos. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4890", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "El servicio fue inmejorable y la comida estaba riquísima, la relación calidad-precio es excelente.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4891", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "El 28/06/2019 vam anar a dinar amb la feina. Erem més de 50 persones. Va ser la pitjor experiència de la meva vida en un restaurant. El lloc horrible, sense aire condidiconat. Una sala sense acabar (parets encimentades) i sense ventilació. Calculo que debiem estar a més de 35 graus. Jo crec que era il·legal. Molt i molt malament.El menjar: menú de 23 euros de pica-pica i segon. El pica pica: amanida, embotit, torrades, croquetes i calamars, tot servit en un plat rodó, com si fos un entremès cutre. L'amanida de bossa i dos talls petits de tomata i una mica de blat de moro. Les torrades eren tres talls de pa sense torrar ni xucar, ben bé per omplir el plat. Les croquetes eren 3 croquetes d'aquelles mini tant i tant dolentes. Els calamars estaven molt durs.El segon no era res de l'altre món, però es podia menjar.El postre: vàries opcions. Si triaves xíndria, et posaven dos tallets. Si triaves gelat, et posaven una miserable bola.Estem parlant d'un menú de 23 EUROS. Estafa total.", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4892", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Molt bon restaurant, cassola i de qualitat, el poble molt maco i latencio rebuda bonisima, un ambient molt familiar", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4893", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "No és barat però bé merèix una visita. Els arròssos bons i les vistes excel·lents. Els nostres pares ja anaven a aquest hotel fa anys. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4894", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "El Bar Lisardo té tela. Si us aproper qualsevol dia de la setmana, el Mudi i la Fina us estaran esperant amb un somriure i els braços ben oberts. De ben segur que us sentireu com a casa. Les tapes són boníssimes, i l'ambient, d'allò més acollidor.Us el recomano, com a Bar comodín, ja que sempre sempre us vindrà de gust tornar-hi. A més, si ho dieu amb antel·lació, us poden preparar menjar Libanès per encàrrec. Una barreja espectacular i un festival per als sentits", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4895", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Tenen menjar de molt bona qualitat pero el preu és massa elevat. El servei i l'ambient eren excel·lents, tant com el menjar. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4896", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "S'hi troba el que cal en un restaurant bo, menjar de qualitat, bona cuina i preu assequible; sobrepassa totes les espectatives, ho confirmo, és per repetir-hi. En serio, cuinen de meravella.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4897", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Menjar casolà de sempre. Les galtes de porc bonissimes per posar algun exemple.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4898", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Marisco de primera. Calamares espectaculares en un restaurante donde saben lo que hacen. Lo recomiendo.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4899", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "L'altre dia vam anar a celebrar amb la família els 25 anys de casats dels meus sogres i ens ho vam passar pipa. Els cambrers ens animaven i eren molt amables. Per no passar per alt: el menjar. Era excel·lent i vam quedar ben tips. Si heu de fer alguna celebració, ho recomano. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4900", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Per repetir i sovint.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4901", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Un restaurant amb historia mes de 50 anys!!!! amb això ja ho diu tot. Bon menjar i el servei genial ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4902", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Jo no m'hi he casat, però si que he anat algun cop com a convidat i m'ha semblat un restaurant molt entregat en general, el servei es porta genial i fan uns plats boníssims! També he anat algún cop pel meu comte a fer un buffet i tan en celebracions com en dies normals tot està treballat i ben presentat, cada dia m'agrada més anar-hi.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4903", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Buffet lliure amb molta diversitat de plats, molt ben cuinats. Hem repetit molts cops. Tambe els montaditos dels dovendres per la nit tenen molt bona qualitat i sempre tenen alguna sorpresa original. Pel que fa al bufet, recomano els canalons de ceps o bolets segos temporada, les esberginies farcides i el pressec farcit amb toñina. Aixo per a mi destaca pero la resta esta tambe molt bo.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4904", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Bé, i varem dinar un diumenge, volíem un restaurant proper a Tona i aquest ens va semblar l\\'ideal. Ens vam sentir ben tractats en tot moment i ben assesorats, i havia bastante gent aquell dia i tot i això varem tenir un temps d\\'espera prudencial. Ens va sorprendre el preu dels plats. Molt econòmic i bò. La casa, una masia pairal d\\'origen medieval es preciosa, tota de pedra. Ens va agradar molt en general.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4905", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Ideal per anar-hi amb els amics, bon ambient, bon servei i menjar, de lo millor de Banyoles", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4906", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Em van parlar, molt bé per cert, d'aquest restaurant. Bonísim. La rel.lació qualitat/preu: GENIAL. Els plats molt ben presentats, amb molt de gust, a part de que tot está cuinat amb sabiesa. Les croquetes ... fantàstiques, no deixeu de probar-les. El lloc ideal. L'ambientació una mica retro dels anys 60, ens fan, als que tenim una edat ... sentir-nos com si els BEATLES, per exemple haguessin d'entrar per la porta en qualsevol moment. En fi, FAN-TÀS-TIC. Sobretot he valorat moltissim que al front de tot això hi hagi gent tan maca i tan trempada com una parella de vint i pocs anys, que en aquests moments han tingut prou valor com per posar-se les piles per tal de tirar endevant un negoci. ENHORABONA NOIS. I MOLTA SORT, QUE US LA MEREIXEU!!!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4907", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "No ens agradat gens.El servei té molt que desitjar, particularment a nosaltres alguns plats ens els van servir dues noies menors d'edat.El menjar és de tipus casolà. hi ha plats que compleixen les espectatives del restaurant, però d'altres es podrien encabir en un menú diari de 10€.És molt car comparant la relació qualitat/preu. A nosaltres ens van oferir una dorada al forn que no estava a la carta, i que alhora de pagar ens van cobrar 28€ sense IVA només per aquest plat.Crec que haurien de tocar de peus a terra, ja que per aquests preus pots menjar molt millor i més ben atès.", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4908", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Un lloc correcte miris per on el miris, bons preus i menjar correcte, a més fan menús diaris i, al ser un local petit, l'ambient és molt acollidor i familiar.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4909", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Bona pizzeria amb multitud de cerveses per escollir", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4910", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Lloc agradable l\\'esmorzar molt complet, un correcte servei i ràpid, dels millors a la zona, bona relació qualitat preu.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4911", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "És recomanable de cap a peus, ho fan molt bé i a més en racions abundants, que segur que en sortiu plens i contents. L'últim cop que hi vaig anar em vaig demanar unes faves que estaven fabuloses i uns canelons.... increïbles, una delícia, a més poden presumir de fer cuina ecològica, un gran detall i acte de sentit comú, n'estic molt content.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4912", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Em va sorprendre molt gratament! La decoració del local és exquisida, de luxe, amb tocs minimalistes i línies molt rectes. Combinació de colors perfecta, sèria però molt agradable, i uns jocs de llums molt ben trobats. El menjar és excel·lent, de qualitat, i molt ben presentat. El servei molt professional, però els cambrers, a diferència d'altres japonesos, s'ho prenen amb calma (cosa que s'agraeix; no és bo menjar a corre-cuita). No és barat, però per tot el que he explicat crec que val la pena pagar una mica més que de costum.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4913", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "El meu preferit.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4914", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Una llàstima. Els esmorzars de la amb tomàquet s'ha convertit en una presa de pèl.Una llesca allargada però molt prima amb molt por oli. Si la demanes amb llonganissa per exemple, la cobreixen amb tallets ben prims i separats per a que sembli que n'hi ha força i si ho apartes per a comprovar-ho, n'hi posen poquíssima. Millor no demanis vi negre de la casa, aigualit, aspre i àcid. No arriba ni a peleón.Res a veure a com era abans, força pa, força \"chicha i un vi decent. A més, el preu abans era correcte. Ara et claven gairebé 6 euros per una llesqueta de pa i una miqueta de llonganissa.Una presa de pèl. Jo no no torno mai més, i us suggereixo no perdre-hi el temps.", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4915", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Típic de pas, però realment val la pena. La carta era variada i tenien un menu a un bon preu. Els cambrers eren ràpids i atents.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4916", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Situat al Museu de la ciencia i técnica de Catalunya, aquest restaurant mereix una visita. A primera vista, l’ambient és idòni per l’àpat; interior acollidor, modern i espaiós, fins i tot amb disposició d’una terrassa per a l’estiu que ofereix unes bones vistes per acompanyar el menjar. En quant al servei rebut, cap queixa, junt amb els preus, en perfecte concordància amb la qualitat, doncs ens deixarà satisfets. A favor d’això està la carta, prou extensa i diversa.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4917", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "No està malament, però tampoc per tornar.hi. Personalment, els llocs on posen preus amb IVA i preus sense IVA, em fan desconfiar des del començament. I de fet, si poden cobrar-te una aigua de més, te la cobren. Per pocs diners sóc dels que prefereix callar i no tornar. De tota manera, he de dir que el menjar era bo.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4918", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "qualitat preu molt bona, i molt bon cafe.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4919", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Per a un dinar informal o a mitja tarda menjar unes tapets a fora de iberic val la pena. Gent molt maca la que ho Porta. Preu mes que correcte per la qualitat que tenen de producte. Varietat de perfils increïble. Tot i estar a la plaça no esta gaire ben indicat i nosaltres ens varem passar de llarg un parell de vegades tot i que sabíem on anavem perquè ens el havien recomanat.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4920", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Em sembla que la Elisabet s'ha passat molt amb la seva critica, jo hi he anat vàries vegades amb la meva parella i alguna amb amics, i sempre n'hem sortit molt satisfets, tant del tracte com del menjar. He provat tant el menú diari de 10€, com el del diumenge i dues vegades la carta. Per a mi molt bon restaurant amb uns preus molt adequats.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4921", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Hotel encantador, amb un bon esmorzar i millors vistes, no varem poder utilitzar la piscina degut a que el temps no era el millor. Ens hem quedat amb ganes de tornar-hi", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4922", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "El porten uns joves molt amables, l\\'ambient és de totes les edats i s\\'hi esta be. Es menja cuina casolana prou bona pero l\\'interior del lloc es queda una mica anticuat, si es remodeles estaria millor.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4923", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Hem dinat el menu i m\\'ha semblat molt equilibrat i de molt bona qualitat pel preu. El meu fill s\\'ha agafat els macarros i li han encatat. El pernil i la butifarra també molt bo. La varietat dels postres tampoc està llens malament", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4924", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Bona brasa però també molt bons la resta de plats, el restaurant és molt cèntric i l'ambient és immillorable, jo en vaig sortir molt content aquestes mateixes vacances.Bon preu, servei normal, bo, menjar d'aquell gustós amb condiments i ambient correcte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4925", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Aquest cap de setmana passat vam anar a Vic per la Fira Medieval. Tots els restaurants plens de gom a gom. Érem 8 i no sabíem si marxaríem sense dinar, però ens van aconsellar que anéssim a la Cova de la Cinglera, un restaurant de menjadorets petits molt acollidors. Tot i tenir-ho molt ple ens van atendre i vam dinar molt bé. La Núria, la mestressa, molt simpàtica. El que no us podeu perdre són les carxofes farcides i el bacallà!!!!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4926", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "M'hi van portar uns amics a fer un esmorzar de forquilla, la veritat es que no hagués dit mai que hi menges tant bé, de fora sembla una cosa, però un cop entres, el menjar i el preu son de gran nivell. Servei ràpid i atent i bona varietat de plats per ser un esmorzar. Sincerament em va agradar.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4927", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Restaurant familiar amb una carta limitada i decoració moderna. Bona carn. Fan un menú de cap de setmana molt correcte.Ideal per anar amb la família. Tracte excel·lent. Zona de fàcil aparcament. Darrera hi ha un petit parc amb un rierol que val la pena visitar", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4928", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "No hi ha a Osona un menú de nit millor qualitat-preu (només 19€) que aquest. Aqui saps que el producte es de primera i la coccció sempre al punt i la presentació que es mereix. Servei a la antigua usanza que per mi es el mes professional i millor. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4929", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Bona relació qualitat-preu. Sobretot tema postres val la pena!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4930", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Tapes casolanes i força variades, bona terrassa al estiu i ambient familiar. Hi havia anat fa anys i aquests dies hi hem tornat amb la colla. Ha canviat una mica però continua tenint un bon ambient com fa anys.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4931", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Vem anar un dia amb els companys de la classe i vem flipar! QUINES HAMBURGUESES! lloc molt acollidor molt comode. Molt recomanable per disfrutar d\\'hamburgueses de primerisima qualitat a molt bon preu.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4932", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "El dia que hi vaig acudir, el servei (en tot moment atents i amables) ens va guiar per l'espaiosa sala, tot i que ara amb el bon temps recomano menjar a la terrassa de la que disposen. El menjar, per als qui ens agrada la cuina catalana és perfecte, a més d'abundant, cosa d'agraïr ja que anava amb gana.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4933", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Tenen un menú diari que surt sobre els 25€. Es cuina tipica catalana, el preu podria ser un pèl més baix però el menjar es bo. En especial les costelletes de cabrit que hi vaig menjar.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4934", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Està BONÍSSIM, productres frescos, d'excel·lent qualitat, ben cuinats.Atenció molt amable.Una mica lent si hi ha gent, però sabent que t'ho preparant tot a la comanda, i que no són plats que només han d'escalfar, val la pena esperar.Preu raonable.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4935", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Molt bon servei i menjar exel.lent.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4936", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Restaurant de no tanta qualitat com volen fer veure.En cuant al peix fresc de fresc poc. HI HAN MES RESTAURANTS AL PORT PEL MATEIX PREU I MES QUALITAT", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4937", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Menú cap de setmana (16€) i infantil (10€). El menjar correcte. El menú infantil hauríen de millorar-lo. Poca varietat de postres. I varem demanar sortir al Chill-out a fer el cafè i les postres i ens varen dir cap problema (genial!!) però al sortir ens varen oblidar i varem haver d\\'insistir vàries vegades per què ens portessin el cafè i les postres.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4938", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Hi varem anar a un casament d\\'uns amics. El lloc i l\\'entorn és preciós. Tot decorat amb gust sense perdre la gracia d\\'estar en un entorn rural. El me mar tot i no ser massa elaborat era bò, això si, sense masses floritures. La vetllada va anar molt be.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4939", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "molt maca la terrassa", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4940", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Excel·lent menu diari, bona oferta i força concorregut. De lo millores de la zona. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4941", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Les vistes són precioses però és massa car", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4942", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Aquest xino està prou bé, els que el porten són molt simpàtics, a més que són ràpids al servir, i pots demanar tant menú com carta, i tot dos està molt bé de preu.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4943", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Ca la Manyana, un clàssic que mai falla. Feia temps ara que no hi trèiem el cap i ens i vam arribar i lo dit. Servei Perfecte, menjar exquisit i un preu més que raonable per lo qie gi varem disfrutar. 100% recomanable.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4944", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Peus de porc a la brasa boníssims, hi hem estat menjant i la veritat es que es un lloc rústic i acollidor. Preu molt i molt bé.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4945", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "El restaurant és molt acollidor. Ofereixen cuina tradicional catalana però amb tocs innovadors. Tenen varis snacks que son deliciosos. La carta és molt variada, però les racions que donen són bastant pobres. El menjar està exquisit i això fa que valgui la pena, tot i que el preu sigui una mica desorbitat. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4946", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "m'el va recomenar un bon amic boletairei ens hi varem deixar caure amb la dona. No n'espereu fribolitats, és el típìc lloc de muntanya de menjar casolà. Això si. quins peus de porc. No ser si es que estava ja enamorat del lloc només en veure'l, però la Cúestió és que em van encantar. El lloc és molt rústic i en època de bolets es un bon punt de sortida.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4947", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Varem estar fent una calçotada tot una colla i la veritat es que ens va agradar molt el lloc. Bon servei, bona decoració del plat i local molt maco. I molt be de preu.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4948", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Es mes un bar que una altre cosa però i foten unes mariscadas de primera i molt bé de preu. La prova està en que sempre i tenen gent. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4949", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Autentica Cuina italiana en un local encantador a 2 minutos de la plaça mayor de Vic. Hi hem Estat alguns cops ja que sóm de Manlleu i la veritat es que esta molt bé. Acostumen a estar tranquil i la cuina es realment bona. Molt més que unes simples pizzes.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4950", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Molt bones pizzas, massa fina i cruixent. De les millors de la zona sens dubte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4951", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Serveixen un menjar casolà fet amb productes de proximitat. La carta es variada i a un preu ajustat, el menjar de bona qualitat. El servei va ser una mica fracàs, eren lents. La resta de meravella. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4952", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Lo mejor los postres caseros. Servicio un poco descontrolado, aunque le ponen voluntad.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4953", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Buff... quin fart de riure ens vam fer, fan una mena d'espectacle on participen els clients molt treballat i entretingut, jo m'ho vaig passar teta. Està clar que no només s'hi ha d'anar a menjar sinò a passar una nit diferent però aixo no treu que el menjar sigui bo eh, cuiden el menjar igual o millor que l'ambient, fan unes amanides boníssimes, i si mai anèu en època de calçots... disfrutareu!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4954", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Simplemente el mejor restaurante vegetariano y ecológico que he comido nunca. Nos sorprendió todo. Des del sitio que es espectacular, pasando por el servicio y los platos. Super elaborados con ingredientes de primera. Todo tiene su precio pero para disfrutarlo en un sitio así mereció la Pena.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4955", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Hi portem anant anys i panys amb la família, com a mínim 2 cops al any ens gi deixem caure. Tot boníssim i les postres artesanes també són un plus a tenir en compte. Et fan sentir com a casa i això és nota.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4956", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Restaurant molt bo, l\\'arròs negre fantàstic. L\\'espera per als plats correcta. Relació qualitat preu correcta i personal de menjador amable.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4957", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "vam passar una bona estona en aquest acollidor restaurant, on vam poder menjar molt be, tot estava bastant bo. El tracte del personal també molt agradable. Bona relació qualitat preu, el recomano.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4958", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Hi hem estat de convidats en una celebració especial. No coneixíem aquest restaurant ja que nosaltres som de Torroella de Montgri. Ens va encantar el servei i el tracte i el menjar realment estava molt ven presentat. Val la pena deixar-s'hi caure...nosaltres els hi varem recomanar a tothom i la veritat es que tots varem sortir molt contents.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4959", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Gran ubicació, val la pena per menjar a la terrasa, menjar correcte pero irregular, hi ha plats molt bons i altres no massa elaborats", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4960", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Boníssim el conjunt. El menú era variat i barat per la seva qualitat, però tambe tenien una carta molt extensa i a preus ajustats. El local és agradable i bonic i el servei que tenen és perfecte. Molt recomanat!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4961", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Recentment hem estat en aquest restaurant. La seva situació ho va fer posible. L'experiència ha estat horrible. De seguida que vam arribar ens van seure però van trigar 45 minuts a portar alguna cosa de menjar. La majoria dels plats que figuraven al menú ja no existien. I l'atenció va ser pèssima. Vam romandre al restaurant 1h 45 min i no va haver temps de minimitzar la situació. No ho recomanaria per res del món. Sobre tot si aneu de pas i no voleu perdre el temps ni els diners.", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4962", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Varem estar amb la colla dinant un dissabte i força bé, plats més aconseguits que altres. El meu precisament no era dels millors, vaig demanar cabrit i llanejava una mica, hem va deixar mal regust de boca però els plats dels companys eren bons així que poder vaig tenir mala sort jo. Hi tornarem per tornar a probar mes plats.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4963", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "És un restaurant modern i agradable, es fa raro que estigui en un poble amb tant pocs habitants. El menú és caret pero és original i creatiu.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4964", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Per mi el millor restaurant del casc antic de Vic, cuina tradicional posada al dia en un local acollidor i un jardi immillorable i que a les nits d'estímul fa les delícies de tots. Per els nostàlgics com jo recordar els gran Magret d'anec que hi feien, l'últim cop que hi vaig anar no el tenien ja a la carta i li vaig trobar a faltar. Per la resta lo dit, es per mi el millor de tot Vic, alta cuina a un preu molt assequible. Sempre et sorprenen positivament.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4965", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Sóm el centre excursionista de Tona, aquest cap de setmana hem estat al restaurant que varem trobar en aquesta Guia i només en podem parlar meravelles. A part de deixar-nos aparcar tots els cotxes per començar la excursió al seu parking privat. El menjar molt bò. Local molt gran i bons plats. Gràcies per tot. Hi tornarem", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4966", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "És un restaurant molt divertit, està ambientat al oest americà (però sense passar-se),el menjar que fan està molt bo, i la veritat és que en surts ben tip!De preus jo crec que no està gens malament, pagues lo just per atipar-te i menjar a gust.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4967", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Donant un tomb pel barri vaig descobrir aquest bar i vaig decidir donar-li una oportunitat a veure que tal era el menjar. Em vaig quedar bocabadat perquè per molt que sembli el típic bar de barri hi guardava una joia: les tapes. Tenien varietat i estaven totes buíssimes, no hi va haver cap que em defraudés. Hi aniré més, sense cap dubte.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4968", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "L'hotel impacta, és molt bonic i té un estil rústic molt tradicional. És cèntric i acollidor, i més amb el seu servei tan amable. El menjar que ofereixen és de qualitat i abundant, però el menjador és tan espaiós que hi ha massa taules. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4969", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "La millor terrassa d'estiu de Aiguafreda. Cervesetes i tapes a la fresca com cap altre. Nosaltres som de Figaró i l'estiu no es el mateix sense la terrassa del Centre.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4970", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Menjar boníssims, molt variats, mai sé què triar. El que si que em permeto sempre que puc (ja que és un dels plats més cars) és el ànec laquejat, el fan per xupar-se els dits. La resta de plats estàn ben ajustats de preu, així que repetiu sempre que pogueu que sempre hi ha coses a provar!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4971", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Val la pena deixar-se perdre per aquest petit tresor amagat al Montseny. Cuina buffet amb productes recent cuinats i de altíssima qualitat. Un regal per el paladar. Les habitacions estan molt be i la casa respira tranquilitat. Esta tot plè de flors i tots els recons estan cridats fins el mínim detall. Ens van fer sentir com a casa.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4972", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Bon lloc on anar a degustar la autèntica cuina italiana...vaig degustar usen motius italians boníssims, així com una bona pizza feta com s'ha de fer. Es una bona opció si voleu fer un viatge al paladar d'italia. Local força petit.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4973", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "molt mal", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4974", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Fui a comer el viernes passado i la comida me la sirviron fria y muha d esta estava cruda. El precio era muy elevado respecto al producto. La camarera tardava mucho en servir . No recomiendo ira a comer .", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4975", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Felicitats per tot l\\'esforç que feu per recuperar productes de la zona i amb una clucada d\\'ull tant important cap al tema ecològic. Seguiu així, l\\'estrella Michelin no tardarà!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4976", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Aquí hi fan les millors braves de barcelona (tot i que tot depèn dels gustos, ja que també hi ha d'altres restaurants a Barcelona que fan unes braves espectaculars). La resta de tapes també són bones, però no tant. També s'hi poden menjar plats combinats. El servei és un pèl sec, encara que depèn del dia. Hi va força gent, sobretot joves, i l'ambient sempre està animat.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4977", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Amb la nova direccio Molt bo tot i al millor preu. Un lloc magnífic per a passar en família .pots dinar tranquil amb els nens jugant sense parar a fora. Molt be tot.moltes gràcies ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4978", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Hem estat avui dinan per primera vegada i ens ha agradat molt. La relacio calitat/preu es molt bona. l'espai es molt agradable. Hi tornarem.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4979", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Tenen un local molt maco, combina la roca amb parets de nova construcció, és serio però alhora distret i simpàtic amb les parets plenes de retrats i coses. S'hi menja molt bé, en un ambient tranquil i distés, molt recomanable la seva terrassa i per la seva ubicació, ja que em sembla que obren fins tard (i això fa que tingui més encant, durant la nit és molt maco!), en definitiva molt bo!!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4980", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Gràcies a Guiacat.cat vaig trobar un bon restaurant per anar a fer un bon esmorzar de forquilla, amb un bon ambient i un gran servei. La única cosa que vaig trobar és que vaig demanar un plat i em van portar una cosa diferent perquè no en tenien sense preguntar-me abans si m\\'agradava el plat o si estava d\\'acord amb el canvi. Tot i així, el que vaig menjar estava molt bo i no deixaré d\\'anar-hi ;)", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4981", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "El restaurant està situat en la mateixa finca de l'hotel i spa de luxe. Tenen un terreny preciós i molt ben cuidat. Tenien molta varietat de plats, tots molt ben presantats i elaborats. Tots eren força gourmet i molt sabrosos. El preu, obviament és car, però val la pena.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4982", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Tenen fama per les seves carns a la brasa i no decepcionen, a vegades es troba a faltar alguna salsa com a acompanyament pero només pot negar que la carn a la brasa es el seu fort. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4983", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Lloc molt agradable en es menja molt be i Bon preu el servei molt amable", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4984", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Nos gusto mucho. Sencillo pero bueno", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4985", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Una fonda catalana ben decorada. Disposen de servei de Restaurant amb producte de qualitat i bona atenció.Admeten gossos. Curiós espai, antic i super elegant", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4986", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Van renovant el menú, però es difícil ser fidel al restaurant per la llarga llista d’espera. Tot i així, els plats sempre sorprenen i mai falten les olives d’aperitiu. Menjar de tota mena, desde pèsols a amanida d’erisó. Les vins perfectes. M’encantaria pder asistir-hi més sovint!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4987", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Saps que hi menjaras be. Ens el van recomenar fa uns a us uns fa Ilíada de la zona i no hi hem deixat d\\'anar. Plats de sempre fets com feien les nostres àvies. Es un referent de la cuina tradicional però amb una qualitat de producte molt alta. L\\'edifici respira història. El portà una família que porten tota una vida dedicada a la restauració. Son un professionals de cap a peus i això un cop a taula es nota.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4988", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Val la pena probar el seu menú diari. Producte exquisit amb un presentació de restaurant amb estrella. Casa confortable i agradable. El preu molt correcte per el lloc, el menjar i la presentació. Tot molt cuidat.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4989", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Molt bon menjar i molta simpatía. Nova direccio anirem a probar-ho.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4990", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Perfecte opció de menjar casolà (tot i tenir un aire renovat), bona qualitat i a bon preu, en general tot perfecte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4991", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "hi hem menjat al cap de setmana aqui i és espectacularment barat. crec que ens sortia a uns 13 o 14 euros per barba amb 5 o 6 plats a triar de primer i tants d'altres de segon. Tenien el menjador força plè i no m'estranya amb aquest preus i aquesta qualitat. ens va agradar molt.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4992", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Només puc opinar d'un comiat de solter que hi vam celebrar i ens van tractar de luxe, amb el buffet lliure tens per menjar fins afartar-te, i amb bastanta varietat, a més organitzen els menjars de grups i comiats molt bé, fins i tot disposen de música fins tard i un/a striper. Crec que pel preu que tenen és molt recomanable anar-hi.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4993", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Preus raonables amb bon producte de la zona i en un entorn formidable. Val molt la pena. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4994", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "La meva opinio es que UNA VEZ I NUNCA MAS. Reconec que per el preu no es pot donar el que diu el cupo groupon, pero senyors el que varen portar de salsa de calçots es RIDICUL,INPRESENTABLE,I TOTS EL ADJEDTIUS QUE VOLEU. un got de un centimetre de alt per dos de diametre, no hi cavien ni per poguer xucar els calçots. El bistec de vedella que no el agafi ningu ridicul , i el havian fet feia una hora i mitja abans. A la hora de pagar els extres total desconfiança amb el que haviam demanat, inclus ens volien cobrar coses que no haviam demanat", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4995", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Molta qualitat en els productes d'aquest restaurant acompanyat d'un servei inmillorable.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4996", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Molt bon restaurant, menjar deliciòs, servei ràpid i atent.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4997", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "Fa uns dies vam venir a sopar a la Tasca del Cuiner Ciclista i el cert és que de ben segur que repetirem. Una qualitat-preu excel·lent que en cap moment ens va deixar indiferents. Voldria destacar el saltejat de carxofes i calamarsets així com la cua de bou, tot un gust pel paladar. A més a més, el tracte rebut va ser excepcional i va fer que ens sentíssim com a casa des d'un primer moment.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4998", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "El millor lloc on fer un pulpo a la gallega!! Brutals les tapes que hi fan, amb la colla sempre ens hi passem (si trovem lloc! jeje), baratet i ben suculent, d'aquí la seva fama per la zona. Aneu-hi amb temps que ara amb la caloreta es fa difícil tenir taula.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_4999", "instruction": "Quina opció, d'entre 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent, expressa millor l'opinió de la ressenya següent?", "context": "H varem parar tot tornant de les roques encantades i va ser tot un acert, i fan una cuina tipica tradicional on els gustos de sempre son reconeixibles, el preu es correctíssim per ser un lloc tant turístic, servei atent i amBle, el lloc es un remanso de pau, si us agrada la natura i el bon menjar aquí trobareu la mescla perfecte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5000", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "EL PITJOR RESTAURANT, EL PITJOR SERVEI I EL PITJOR MENJAR.El nom del restaurant dona referència al nombre de cambrers que té l'establiment.Reserbem per les 22h, arribem i ens han posat la taula entra lavabos, envoltats de mosques i amb una taula supletoria més petita. Eram sis i no havien montat les taules.Tarden 30 a portar-nos les cartes i anem a la barra a demanar que ens vinguin a pendre nota i a demanar les begudes.No venen de seguida, tarden 20 minuts més.Ens demanen el que volem però resulta que del menú nit ja falten 2 primers i un segon,i jo pregunto, com es pot acabar l'amenida? Com es pot fer tan poca previsió d'enciam?Bé demanem i tarden una hora de rellotge a portar-nos el 1º, i no només això, van portant plat per plat,no ho porten junt, de manera que ni han que megen i ni han que no.Pel que fa el segon, el nostre cambrer a desaparegut, resulta que ara ens serveixen uns amisc seus pq no donen l'abast, enncara sort pq si no no haguessim no begut, per cert el vi de", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5001", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Perfecte, preus accessibles i menjar bo i en quantitat, els dissabtes s'hi fa una mica de ball també, pels més animats!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5002", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Ens ha agradat molt, vàrem demanar una taula prop de la finestra, amb vistes, així vàrem gaudir del dinar, el menú molt correcte amb un preu equivalent.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5003", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Restaurant fresc, de decoració cosmopolita i de bon tracte on menjar bones pizzes, força recomanable.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5004", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Vaig anar-hi fa escassos 4 dies i si que és un bon lloc on menjar, t'atenen bé i el menjar val la pena, vàrem menjar bé i no va sortir gens car, a més el lloc era ideal per fer una sobretaula ben feta. A més, tan aprop del port i del mar fa que et sentis súper bé.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5005", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Bons plats de peix a la vall de Camprodon, plats casolans gustosos a molt bon preu. El restaurant és el típic dels anys 80.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5006", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Tracte fenomenal, ambient cuidat i amb aparcament... El seu menjar cumpleix molt bé, tenen plats molt suculents i la veritat és que no se'ls hi envà gaire amb els preus.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5007", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Increible vetllada, un dels llocs més romàntics i d'un boníssim nivell. Les vistes al mar acompanyen molt bé la cuina que fan. La veritat és una sorpresa de lloc, el servei és professional, el producte genial i l'ambient millor!! El recomano a tothom que busqui algo especial, fòra dels típics restaurants.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5008", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Com cervesseria bé pero com a restaurant no tenen ni idea.amanida de bossa de primer, el segon, galtes duras i pollastre carbonitzat.......", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5009", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "La qualitat preu és el millor del restaurant. Cuina mediterrània pura i un lloc hiperagradable. Els espàrrecs són per lleparsen els dits.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5010", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Molt bona cuina d'arrel tradicional amb tocs innovadors. Excelent presentació dels plats. Ambient acollidor en un edifici antic envoltat de natura. Ideal per parelles i àpats de negoci.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5011", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Molt original tot i basar-se en les pizzes, bon preu i qualitat i està en un lloc privilegiat, jo el recomano.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5012", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Sol ser un d'aquells llocs on ens reunim amb la colla quan fem una quedada, té bastant espai i el servei et sap atendre bé. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5013", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "restaurant amagat al centre de granollers, té un menjador que recorda la volta de un celler. De cuina interessant i correcte,tot i que personalment crec que és una mica car per el que és. Tot i això és una bona opció si es corre per granollers.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5014", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "facil aaparcament q va molt be i molt bon menu diari, el poble tambe es mlot maco...", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5015", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Tapes,tapes i més tapes! És un no parar, crec que encara no he provat totes les varietats i mira que hi vaig sempre que puc! està tot molt bo, m'encanten les torradetes d'escalivada, són el meu comodí. A més tenen uns preus bons en relació a la qualitat-quantitat, i que no se m'oblidi! és molt fàcil arrivar-hi des de l'autopista (jo no sóc de Tona).", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5016", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Despres de sortir de dinar-hi dissabte podem dir que molt be. Tots els plats que varem demanar molt bons. I el preu molt correcte per ser en una zona tant turística com la vall d'en bas. Per dir alguna cosa millorable, la sala gran es una mica sorollosa. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5017", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "La pitjor experiència en un restaurant que recordi en molt de temps. Només d'entrar amb taula reservada la cap de sala en fa esperar quan només hi ha una taula. Problema amb el menú, no ens agrada el peix i el pica pica de primer només porta peix, li demanem si ho pot canviar pels canelons del menú infantil i ens respon que no n'hi han (estrany ja que són al menú) i que no poden fer canvis ja que tenen molta feina, insisteixo en que érem 2 taules en tot el restaurant. Total que em de fer carta pujant molt més el preu. Demanem filet, un dels plats més cars i gairebé no es pot menjar, cremat amb crosta negra de les que es impossible no notar el sabor. La bomba ja quan la petita que al estar malalta només es menja els tristos macarrons amb tomaquet del menú infantil, ens el cobren sencer amb un descompte de 1€ per no haver menjat la carn ni el postre. No se que esperaven però jo no tornaré mai més.", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5018", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Està situat al Montseny i té unes vistes espectaculars. Si et toca a la banda de la finestra pots gaudir d'un bon paisatge. Els plats que ens van portar (vam triar de la carta, ja que tot semblava molt curiós i ens venia de gust) estaven de primera. El menjar era autèntic de muntanya.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5019", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Males maneres per part del personal. No disposen de carta de preus escrita de begudes, tapes i entrepans. Ens tracten malament i ens renyen perquè una persona del grup no demana res perquè està marejada. Es neguen a donar-nos el full de reclamacions.", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5020", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Tota una sorpresa el bon menjar que s'hi prepara, sempre en una relació qualitat-preu perfecte, a més el tracte rebut va ser acollidor i professional.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5021", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Es ideal per els nens. Hi hem estat un cap de setmana i les activitats i rutes a fer son infinites. El restaurant es un servei mes dins del camping, cuina eminentment casolana. Tot molt cuidat i amb molt de respecte per l\\'Entorn.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5022", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "La veritat és que ens l havien recomenat feia temps,i hem menjat molt bé qualitat-preu correcta a destacar les carxofes a la brasa i el menú de cap de setmana complert i casolà.Tornarem de ben segur.El servei molt amable", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5023", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "és un restaurant amb molt d\\'encant. Té unes vistes espectaculars del montseny i s\\'hi menja molt bé. Els preus són baixos i et posen quantitat. Els cambrers ens van atendre molt amablement. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5024", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Bones vistes del montseny ofereix un menu de cap de setmana que no arriba als 20€ bastant bo. El servei molt amable i rapid. Plats generosos i de bona qualitat.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5025", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Quan hi anèu millor reserveu abans, per si d'acàs; m'hi va dur la meva parella i sort de la reserva. Molt maco el lloc i molt macos els cambrers! simpàtics i molt ràpids, em va sorpendre que amb tanta gent poguéssin treballar bé. Recomano el menú, tot val la pena, a més segur que en sortiu ben plens.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5026", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "res li quedaría millor, menjar boníssim per emportar, molta varietat i amb un servei d'una agilitat excel·lent.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5027", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Cuina catalana-argentina molt recomanable. Tenen un menú de 13 € molt correcte on t'hi entre el cafè i tot. Jardinet just a la entrada amb molt bones vistes sobre l'empordà.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5028", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Hi hem dormit i esmorzat fantàsticament bé. El dinar que ja no ens hi entrava el varem fer aquí també i tot perfecte. Va cumplir les expectatives sobradament. La decoració es molt agradable i relaxant.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5029", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "es un restaurant senzillet pero que esta molt be, no es res de laltre mon pero la qualitat es bona i el preu tambe, val molt la pena per a fer el menu del dia", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5030", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Passem els caps de setmana a Sant Antoni de Calonge, ens agrada anar caminant fins a Palamós i anar provant diferents llocs, aquesta setmana hem anat la pulperia que està al nucli antic, ens han servit un pop deliciós amb un bon ribeiro, ho recomanem.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5031", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Menú innovador i de Cuina de fusió en molts plats. Hi hem dinar aquests dies de setmana amb la dona i molt contents. Molt bona presentació de plats i molt gustosos tots.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5032", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Lloc molt agradable , bon ambient. Terrassa molt acollidora amb el Portal i amb bones vistes. Molt bon servei i menjar. Sens dubte hi tornarem !!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5033", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Si el tema és anar a fer un menú diari per Vic, una de les primeres opcions que em venen el cap ès sens dubte el rebost del canonge, menjar a un preu reduït, sense escatimar la qualitat en els seus productes, un clar exemple del menjar bè pagant poc.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5034", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "molt bon restaurant amb carns excelents aixi com tambe els cargols, val molt la pena tot i q barat no es, tambe es pot veure com fan la carn", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5035", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Hi vem anar una nit que teòricament estava tancat i van obrir per nosaltres! Super amables, vem sopar molt bé, el menú força bo tot i els carpaccios tant de bacallà com de carn, espectaculars.La carta molt variada, tot venia molt de gust.Els cuadres de la sala preciosos!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5036", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Un gran camping amb molt bones instalacions i activitats a fer amb la canalla. Molt recomanable la ruta amb carro per la Fajeda d'en Jordà. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5037", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Menú i carta excel·lents i molt bona relació qualitat/preu. S\\'adapten a la combinació de plats. Carta de vins apropiada, amb preponderància de les DO catalanes", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5038", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Molt recomanable, tant per l'entorn com pel bon menjar. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5039", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Restaurant de menjar casolà, cuina senzilla però agradable i a bon preu. És una bona opció si busques tracte familiar i acollidor.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5040", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Ens van servir rapidament, i em vaig alegrar perque alguns dels cambrers parlen anglès i jo havia anat amb uns amics de fora, així que ens va ajudar molt.La paella va estar riquíssima. Gran atenció!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5041", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "M\\'ha agradat trobar un lloc com aquest, on se serveixen aquest tipus de tapes amb una base de coca i amb moltes varietats, està tot molt bo, el vi, com els d\\'abans de bóta, molt bona opció per variar de gustos, s\\'ha de provar!!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5042", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Sempre ha sigut un recurs per les celebracions importants, crec que el servei i el menjar que ofereixen es manté a un bon nivell.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5043", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Fantàstic menjar. Bon preu. Molt bon servei. Què més es pot demanar?", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5044", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "El nom ho diu tot no? parnil, carn, tapes típiques espanyoles... vaja, el que caldría esperar, complet i bo, això sí, un pèl pujat de preu.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5045", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Un clàssic de la zona. Si vols menjar casolà, de la zona i amb bon producte aquest és el vostra restaurant. No m\\'hi he quedat a dormir mai però el menjar és de collons. El local es una mica antiquat, però per lo demés es una aposta segura.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5046", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Em va agradar molt la presentació i el detall en els plats i sobretot el seu servei. El local erau na mica petit. El menjar estava molt bo i tenien un gran ventall de plats. Ara bé, el preu... molt elevat.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5047", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "El local és molt acollidor, jo només hi he anat un cop, vaig menjar al menjador del pis de baix, i tot i ser petit en cap moment em vaig sentir claustrofòbic. Vaig menjar de menú que està molt bé de preu, i tenen sis plats de cada per triar. Excel·lent, tot estava boníssim, i em van tractar molt bé, de servei li poso una nota molt alta. Espero tornar-hi algun dia amb la família per menjar de carta, ja que el que hi vaig fullejar em va fer la boca aigua...", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5048", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Bon restaurant per menjar bé i a bon preu. La veritat, el servei és eficient i ben organitzat, a més de servir uns plats prou bons, sobretot la pasta.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5049", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "El menjar de Can Mauri és boníssim i de qualitat. A més l'ambient on es menja també fa molt, la intimitat i el bon tracte dels cambrers es nota molt en el resultat final de l'àpat: un àpat excepcional a molt bon preu (tot i que no és ecònomic, la relació és molt encertada).", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5050", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Cuina casolana i catalana molt correcte en un restaurant ubicat prop la discoteca Moscow de Torelló. Bona terrassa i menjador gran. Aquí no es qüestió de espai. Aquí sorprèn força els preus que tenen dels menús...son molt i molt correctes per els temps que estem. M'agrada l'ambientació que si respira.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5051", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Tot i que el amo/cuiner és francès fa unes pizzes més que bones, genials! cuina amb forn de llenya que li dóna un gust únic, a més té bon gust per el producte. Caldria avisar que el local no està perparat per menjar allà, ja que és tot per emportar.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5052", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Valoració", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5053", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Bona cuina catalana la d'aquest restaurant. No esta ven bé a Santa Pau, esta a una urbanització que hi ha abans de arribar. No us hi espereu ni luxes ni floritures però nosaltres en varem sortir encantats del menjar que hi fan. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5054", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Està una mica amagadet però val moltíssim la pena, un dels restaurants amb millor servei i ambient de Parets! Et tracten de luxe. El menjar està súper bo, i lo millor de tot és que accepten grupets; amb la família i fins i tot amb els amics anem allà a fer els menjars, són ràpids i tot està genial. Tenen un menú també a molt bon preu (uns 12€ crec) variat i boníssim.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5055", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "l\\'apat va ser molt correcte pel preu que ens van cobrar", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5056", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Realment és un d'aquells restaurants que s'ha de probar. El local esta cuidat ins el mínim detall. El menjar elaboradíssim. Mai fallen amb les suggerències i la carta de vins es exel·lent. El servei molt professional. Nosaltres ens hi deixem caure de tant en tant amb la dona i saps que sempre acertes.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5057", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Lloc petit i acollidor. Hem estat un grup de 13 i hem pres menú. Tot i que alguns plats ja s'havien acabat o no n'hi havia per a tots els que en demanaven, han estat substituïts a satisfacció.Amabilitat del personal.Plats ben cuinats.Molt bona relació preu-qualitat", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5058", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Un dels millors restaurants de Vic sense dubte. Tant per la seva qualitat de producte, com per la seva originalitat dels plats. Esta amagadet. Això sí. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5059", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "De lo millor de vic en quant a qualitat/preu i producte. El restaurant es una cucada i la seva cuina ratlla la perfecció. A nosaltres ens encanta. I això que l'hem descobert fa poc,", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5060", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Bon restaurant. Plats variats pero repetitiu. Crec que han reduits les racions, com minim l\\'ultima vegada. Lloc agradable, servei una mica lent pero amable. La qualitat això si sempre mlt alta.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5061", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Bon menú diari de 3 o 4 primers i 3 o 4 segons que surt per 10'95€ la qualitat es bona i la casa es agradable. Per el que pagues es de lo milloret dels menús de la zona sens dubte a mes aparquem fàcil i còmode.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5062", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Gens recomenable si voleu anar-hi amb amics o nens.A qualsevol altre lloc si hi ha un malentes intenten arreglar-ho parlant pero en el cas d'aquesta gent es limiten a deixar-te de banda i fer mes gros el problema. Planifiques un diumenge amb tota la il·lusió del mon i et trobes que una colla d'ineptes t'el foten enlaire.", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5063", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Molt casolà i familiar. Perfecte per estiu, amb la piscina.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5064", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Hi vam anar farà un parell de setmanes i ens va agradar. Tenen una cuina tradicional catalana però li donen tocs innovadors i això agrada, per canviar una mica. L'ambient estava força bé i el servei correcte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5065", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Em va tocara a la sala de baix i era tot molt íntim, havies de parlar fluixet per no posar-te en la conversa dels veïns. El menjar és molt bo però un pèl car, tot i això repetiria ;) És ideal per anar-hi amb parella. Crec que també hi fan menjars per a grups, però això ja no ho he provat...", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5066", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Cuina marinera, tradicional i bona bona, hi fan bona cuina.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5067", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "És un lloc on pots anar a fer un menú, però no demanis res més. Aparentment hi ha varietat, però la qualitat no es que sigui com per tirar cohets. És clar que es tracta d'un puesto barat i que tampoc es pot demanar gaire, però trobo que titllar-lo de restaurant de cuina de mercat és una mica massa.", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5068", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Bones pizzes les d'aquest restaurant italià autentic. Nosaltres som de BCN i tenim uns amics de Cardedeu que ens hi van portar la setmana passada. La massa boníssima, tens el pizzeria allà que veus com les fa, cosa que es d'agrair. La meva dona es va demanar pasta i també estava mes que bona. Sens dubte un lloc interessant on menjar una bona cuina italiana. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5069", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Menú diari més que correcte, plats de cuina tradicional bons i a molt bon preu. Esta situat en un polígon així que podràs aparcar just davant del restaurant.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5070", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Un dels millors cargols a la llauna que he provat mai. Vistes fantàstiques des d'aquest restaurant. Cuina tipica tradicional catalana. Preus correctes pel lloc on et trobes.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5071", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Un dels restaurant de visita obligada de la zona. L'ambient és tranquil i acollidor, el menjar boníssim, i el servei perfecte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5072", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Fuimos a cenar y optamos por pedir menú de fin de semana ,estaba todo exquisitio, los platos muy bien presentados y el ambiente muy bueno.Muchas gracias a Susana, Andrea y al equipo de cocina..volveremos y lo recomendamos .", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5073", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Baixant de la foradada ens hi hem parat amb la colla ja que esta just al costat de la carretera. Molt bons els peus de porc i sobretot en destacaria el fantàstic ambient de bon rotllo que hi havia.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5074", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "N'estic encantada, ens varen tractar d'allò més bé, bon servei i bon menjar, la clau. Vam menjar del menú, al principi un no sap que triar perquè deixen bastant marge dins el propi menú (ja tocava un menú ben variat).", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5075", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Es mes bar que una altre cosa. Però els plats s\\'ha de dir que estan bons i sobretot molt be de preu. Ambient força sorollós.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5076", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Realment una bona opció. Molt bon menú i el local es una passada. És enorme però preserven bé l'espai de les taules i la calidesa del lloc.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5077", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Un bon restaurant per disfrutar d'un bon àpat.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5078", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Una visita obligada de la ciutat.El local pel meu gust és genial, tranquil i molt acolidor, perfecte per a no només menjar, sinò també fer una bona sobretaula. El servei molt professional sempre, sembla que no tinguin mals dies. El menjar també és un punt fort, molt bo tot, ben elaborat i d'una manera moderna però alhora tradicional, tot en el punt correcte, tant de modernitat com de elaboració. Espero que el tingueu en comte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5079", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "La veritat és que és un restaurant ideal. Es diu Pont vell però perfectament es podria dir Somni d'una nit d'estiu! Immillorable situació, bona música, bon tracte, bon vi i bon menjar... aaaii... que més es pot voler per un sopar d'espelmes..!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5080", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Restaurant molt bé de qualitat i de preu. Personal molt amable, tot genial tracte, preu, habitacions, molt professionals, moderns i educats.La veritat es menja bé, preu raonable, i et sents ben atès.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5081", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Per començar, sempre m'ha agradat anar al Izei per la seva decoració moderna i per la gran façana de vidre de que disposa. Tot i que pugui semblar car i el servei molt jove, els preus estàn ajustats i el servei és molt bo. Les tapes boníssimes, i el menú tampoc està gens malament, s'hi menja molt bé. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5082", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Un dels restaurants que saps que mI fallen, porten 10 anys anant un cop per any amb la família per a celebracions i sempre en sortim contents, la propietària sempre ens atén amb un somriure i ens fa sentir com a casa cosa que sempre s\\'agraeix. Cuina casolana sense pretensions però de molt bon producte. Estem contents de Visitar sempre Can Farell.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5083", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "El restaurant es gegant i te molts menjadors pero hi ha molt de soroll gairebe haviem de cridar si voliem xerrar. El servei era atent pero el menjar no es res de l\\'altre mon", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5084", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Menjar autèntic Italià.Molt bon tracte. Petit, molt poques taules, val la pena reservar.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5085", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Toca una remodelació, les cartes es veuen molt freguejades i el jardi li toca un manteniment. Els plats podríem dir que estan a l\\'altura de un lloc que per menys de 25€ per cap no dines. El servei tot i que a vegades se s\\'atura, van traient la feina. Resumint, un clàssic on el temps comença a passar la seva factura. Abans per dinars d\\'empresa sempre anavem aquí. Ara ho es posen les piles amb el manteniment del lloc o perdran clients. Repeteixo, menjar exelent, però anar a fer un àpat no només es això. Ja m\\'enteneu.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5086", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Sempre m'ha atret lo rústic i crec que aquí ho han sapigut trobar a la perfecció, l'entorn inmillorable, ple de natura (si podeu estar a les taules del jardí ho comprobareu) i tot molt ben cuidat. Genial decoarció, molt adient pel menjar que hi serveixen.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5087", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "El varem veure a revista Cuina i com no el coneixíem ens varem decidir a probarlo, ja que varem anar a Mont Sant Benet i ens queia aprop. Només en puc parlar meravelles del lloc. Casa de poble de decoració sòbria però elegant i els plats una autèntica passada, bona presentació i servei exelent. No es barat però val la pena deixar-s'hi caure. En sortireu satisfets segur.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5088", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "és el tipica restauranto ns erveixen menjar català i l averitat es que està molt bo. Us recomano que agafeu la cua de bou, la fan molt bona. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5089", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Indret agradable per a prendre una cervesa fresqueta a la terrassa o fer-hi un bon vermut. Lloc ideal per fer una parada, relaxar-se i gaudir de la ruta, i seguir amb l\\'excursió!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5090", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Em va agradar molt, tenien varis menus per escollir i eren variats. La relació qualitat-preu és una meravella ja que menges bé, bo i de qualitat. Encara que estigui una mica perdut val la pena perdre\\'s per anar a menjar-hi", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5091", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Es la segona vegada que hi vaig. Masia típica catalana en un entorn fabulós. La veritat es com trobar serenitat enmig del bullicios Vallès. Cuina típica catalana posada al dia. Hi vaig estar l'any passat fent una calçotada i va ser tot perfecte. Preu elevat però el producte i el servei s'ho val. I ara hi he anat un dijous i no m'ha deixat de sorprendre. Restaurants com aquests son els que donen nom al món de la restauració i que entre tots s'ham de cuinar.Per cert això va per Guiacat. Tenien que el dijous està tancat. Modifiquen això perquè jo i vaig anar precisament un dijous. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5092", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Després de passar dos estius a Besalú l'hem agafat com el lloc normal per anar a dinar o sopar. Bo i al seu preu. Per sobre solament queda, que en puguis quedar satisfet, el Pont Vell, però costa el doble.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5093", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Vam triar el Pont 9 per una celabració especial i vam quedar meravellats: De primer farcellets de sobraçada amb ou ferrat,una aposta arriscada però molt deliciosa i de segon un filet de vedella ecològica increïblement tendre i acompanyat de trinxat. Per acabar una tarta tatin que diria que és la millor que he provat mai...., una carta de vins molt extensa. L'ambient super acollidor i el servei inmillorable.Gràcies per aquest dinar tant especial", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5094", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Una grata sorpresa. Bon menjar a un preu raonable . Carta de vins extensa.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5095", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Bona bodega de vins la d'aquest restaurant. Ampli aparcament, i bona ració dels plats. I hem estat aquest cap de setmana i ens ha agradat, a més està relativament aprop de Besalú que és on estàvem allotjats.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5096", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Desplaçar-te a menjar els cargols millor valorats en aquesta pàgina i trobar-te, en un dia festiu al migdia, que no poden fer-te els cargols per \"falta de personal\" i no per falta de cargols, no és coherent i força impresentable. Només bufet lliure. Ells'hi perden.SIMÓ FERNÁNDEZ", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5097", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "si segui aixi per a mi aneu molt be ramon", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5098", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Hi hem estat ara ja fa uns quants cap de setmana, la veritat es que es un lloc peculiar, la estrella aquí es la brasa. Local un xic fred però el lloc on està emplaçat es preciós...", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5099", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Hamburgueses bonissimes fetes amb la millor carn, hamburgueses molt originals. Les tapes també estan exquisides com les famoses patates braves amb una salsa inconfusible aixi com els seus postres casolans. El local esta molt ben decorat. Sempre sol estar plè, aconsella anar-hi al primer torn i ser puntuals ja que sinó us tocarà esperar. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5100", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Plats elaborats de forma creativa i exquisita, amb bona matèria prima i genial posada al plat. La carta es extensa, tant de menjar com de vins, i el servei professional, atent i amable, com no podía ser d'altra manera en un lloc d'aquest nivell. Bonic local amb menjar encara millor.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5101", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Hotel acollidor i de tracte proper. Habitacions en molt bon estat que sempre s\\'agraeix.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5102", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Molt bon restaurant amb bon menjar. Qualitat, preu, servei, tot molt be.!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5103", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Teníem taula a les 10 de la nit. Des del primer moment hem notat que eL servei tenia ànsies de plegar. Sense haver acabat els entrants, ja ens han tret els plats per portar-nos les pizzes. Encara menjàvem i el primer que acabava, encara amb wuatre coses per picar al mig, li treien el plat. Fins i tot, A un de nosaltres,menjant amb un tros de pizza a la mà Li han tret el plat.Durant tot el sopar ens han dit reiteradament que volien plegar quan no feia ni tres quarts d'hora que hi érem.D'altra banda, les cambreres han estat pendents tota l'estona de la nostra conversa darrere nostre.Per últim, ens han portat el compte mentre estàvem fent les postres. Hem acabat marxant a les 23:30.Una llàstima perquè les pizzes estaven molt bones, però no crec que hi tornem més.", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5104", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Vivim a prop de Premià, i quan volem fer una calçotada sovint anem a El Paller. Aquí sempre són bons i el servei és molt agradable i atent. I de preu també està molt bé.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5105", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Dels llocs q he menjat millor últimament. Qualitat-preu bona. Tracte a cel líacs molt bo. Tornarem!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5106", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Nnomés serveixen torrades i entrepans o hamburgueses però estan molt bons. No són els típics entrepans cars i dolents, són grans i amb quantitat d\\'allo que et demanes.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5107", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "L'entorn del restaurant és indescriptible, les vistes al pantà de sau i al collsecabra.El menjar és de gran cualitat, i el tracte també està molt bé.El restaurant és gran i espaiós i és un bon lloc per fer-hi sopars o dinars amb un grup numbrós", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5108", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "No es pot demanar mes a un restaurant. Ambient perfecte, casa imponent, servei atent i proper i menjar a la altura del lloc. Preu 50€ per persona varem sortir pagant amb cafès i vins. Una bona proposta gastronòmica al cor de la comarca d'Osona.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5109", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "I hem estat aquest cap de setmana amb un dinar familiar. Nosaltres som de Barcelona i no coneixíem gaire aquesta zona i menys el restaurant. I realment es per recomanar. Molt espais i amb diferents sales. El menjar estava molt bo. Ens va sorpendre la decoracio dels plats. Força treballada. Estava força ple i en cap moment varem tenir la sensació d'agovio. Als peus del Montseny i situat en un poble que ens va agradar molt de visitar amb uns vistes precioses. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5110", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Hi hem estat aquesta setmana Santa dinant i la veritat es que molt bé, plats molt imaginativa i poc freqüents en la majoria de menús, el plats molt correctes i ben presentats. Preu per ser festiu molt ajustat. Mereix una visita. Local una mica sorollos.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5111", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Recomano aquest restaurant per la seva qualitat/preu.Bon producte,ben cuinat i bona presentacio,espectaculars rosinyols amb llagostins i vedella amb bolets.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5112", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Hi fan bones pastes i uns nyoquis...ñam!! feia anys que no en menjava de tan bons.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5113", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "M'agrada el menú diari que hi fan. Ja hi he anat un parell de cops i sempre em sorprenen. Cuina catalana amb tocs moderns. Local molt lluminós ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5114", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Dinar a la plaça de Monells és increïble i els plats que serveixen són de luxe, les galtes i la carn estaven per llepar els dits! El personal va ser molt amable i el preu és just.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5115", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Nosaltres ens vam casar a Can Dachs el 4 de desembre de 2010. L'experiència va ser increible i els adjectius infinits. Tothom va sortir content amb el menjar, la beguda, el tracte i la facilitat per a fer les coses amb la seva gent. Molt, molt recomanable. Alta qualitat a molt bon preu.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5116", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "ves-hi,et trobaràs com a casa.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5117", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Hi recomano para per menjar-hi el bon menjar casolà que hi fan. Sobretot en temps de bolets ja que és una de les seves especialitats. Preus econòmics.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5118", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "El lloc impressiona, un dels millors emplaçaments per un restaurant, les vistes són precioses. El restaurant val molt la pena, per no gaire et posen uns platots boníssims, fan de tot una mica, cuina tradicional vaja, bastanta carn. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5119", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Espectacular!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5120", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Autentic menjar casola", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5121", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Volia deixa un comentari: soc al·lergica als fruits secs. Vaig anar a dinar, i al demanar les postres vaig preguntar a la cambrera expresament si el que havia demanat en portava, i em va dir que no. Quan em van portar el plat, vaig veure que tenia bastants cacahuets, pel que no me'l vaig menjar. Els hi vaig comentar, i em van retirar el plat. Poc després ja em van portar el café, sense demanar-me si voilia unes altres postres (després del cafe ja no em venia de gust les postres). Evidentment, em van cobrar el menú sencer i el café a part. Els hi vaig reclamar, i em van dir que els hi podia haver demanat a ells expresament a la barra, i que tenien massa gent com per preocupar-se de tot.. en fin, esperava una disculpa enlloc d'excuses. Podria haver anar directa a l'hospital, i ells estan obligats a informar sobre els al·lergens i no ho van fer.", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5122", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "El restaurant està amagadet a la muntanya i té unes vistes impresionants. Té una ambientació rústica molt acollidora. Ofereixen un menú a molt bona relació de qualitat preu i la veritat és que el menjar estava bo.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5123", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "Vaig estar per primera vegada, vam menjar paella de quinoa i canelons, i tot molt bo i molt amable i profesional", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5124", "instruction": "De les opcions 'molt bo', 'bo', 'regular', 'dolent' i 'molt dolent', quina descriu millor l'opinió de la ressenya que segueix?", "context": "és un restaurant amb encant, però llàstima del tracte del personal, fred i distant", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5125", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Trobo que es una bona opció si el que es busca es cuina tradicional de sempre, el poblet es una meravella, i el menjar que hi fan també. Tracte de fonda de poble de tota la vida.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5126", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "es un restaurant molt maco amb bones tapes i bona carn", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5127", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Cuina catalana de les millors, l'hotelet es precios i ubicat en un encant de poble. Preu correcte. És pot demanar més? ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5128", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Molt, molt recomanable, per un preu bo (i més avui en dia!) et donen molta qualitat, de vegades menjo de carta i de vegades em passo per la zona de tapes, que també és una molt bona opció per atipar-se picant i prenent algo. En general sempre es passa una bona estona, que el servei acompanya i ho fan molt bé.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5129", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Increïble menú de cap de setmana, qualitat dels productes i presentació impecables en un entorn que molts voldrien. Ens ha sorprès molt la veritat.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5130", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Cada cop que vinc a la Mossegada disfruto molt, del menjar, de l'ambient i companyia. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5131", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Varem probar el menú butxaca amb la parella i ens va agradar molt, els entrants molt originals. El producte bo i un restaurant acollidor amb un servei acurat. No es pot demanar res més per el que varem pagar. Una molt bona opció a La Garriga.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5132", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Restaurant acollidor i tracte molt agradable.Molt bona relació qualitat preu.Quan torni a Santa Pau miraré si hi ha lloc.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5133", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Restaurant excepcional! Fan uns cargols a la llauna espectaculars, així com les calçotades. Els calçots els cultiven ells mateixos i la salsa també és molt bona.L'ambient és molt familar i acollidor. Són molt atents però sense l'agobi que et trobes a alguns llocs, on no et deixen ni parlar tranquil.Ho recomano 100%.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5134", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bon menú, molts plats diferents i ben baratet, vaja, jo trobo que fan una cuina bona.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5135", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Molt Molt molt molt lents portem 1:15 esperant, perquè ens serveixin, ", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5136", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El lloc molt maco el entorn molt bonic el menjar bo i casolà però lo que es el servei i l'atenció al client, es molt lenta, entra plat i plat i la atenció molt deficient, dons en varen tirar tot un gerro d'aigua per sobre cap detall per la seva part disculpes casi res .a l'hora de pagar barem tenir de anar nosaltres dons no hi habia manera que ens portessin el conte barem arribar a les 14'15 h i sortiem emprenyats a les 17'30 una vergonya", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5137", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Uns canelons de primera. Dels millors llocs on els he menjat. La qualitat te un preu això sí. El servei molt atent també.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5138", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Mantenen un ambient bastant rústic, la façana és la masía tal qual (jo l'hi trobo molt encant) i l'interior també manté en la majoria de parets la pedra original, està molt maco però sobretot la millor part és la terrassa, la tenen maquíssima tot i que amb les vistes que té ja val la pena! ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5139", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El menjar d'aquesta braseria és boníssim, com el de tota la vida però gustós com mai. Les carns a la brasa són una delícia. I els preus també són els de tota la vida, assequibles per a tothom. Cada vegada que vaig a Torelló aprofito per a menjar-hi. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5140", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Després de jugar a bàsquet la nena ens gi vam quedar a dinar i força bé. Plats casolans i a preu molt econòmic per ser un cap de setmana. No hi espereu floritures però la qualitat és més que correcte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5141", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Plats generosos per tastar la cuina catalana de L\\'Escala... amb uns plats ben bons. El personal és molt atent i sempre hi ha menú (el de cap de setmana sempre està molt b) i nosaltres repetim cada vegada que podem", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5142", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bo eficas i rapid", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5143", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Hi fan un menú boníssim. Sa i equilibrat, jugant amb especies i plantes poc comunes a la majoria de restaurants. Gran descobriment!!!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5144", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bona ubicacio, bon menjar, bona atencio pero just de personal, ja que son una mica lents per servir. El paisatge però de lo milloret de la zona.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5145", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Varem anar a dinar i el menjar deixa molt qie desitjar.La valoració d 'internet de **** està totalment equivocada.Amanida amb 9 productes barrejats i un ensiam calent. La veritat gens bona.La carn a la brasa reseca. I cremada.Que costa fer menjar casolà Ben fet? . Son plats molt senzills.!!!O la gent no te paladar i menjen qualsevol cosa que li posin al plat o no entenc com poden servir aquest menjar. La veritat, no demanem sofisticacions sino bon producte i cuina casolana ben feta. Es una critica constructiva.Haig de dir que el servei molt amable !!", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5146", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Hi hem sopat x el música viva i la veritat es que molt be. Plats molt bons i originals a un preu de conya. Molt bon ambient.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5147", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Vaig anar per oides en aquesta braseria i ja van moltes vegades que he repetit. Menú diari de 11€, maravella. Carn a la brassa esplendida, patés i embutits de primera calitat. Atenció del personal esplendida que et fan sentir com a casa.El títol ho diu tot : bé, bó i barat a més a més de casolar.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5148", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Molt bé de preu i gran qualitat de menjar. Molt recomenable fer una mica de pica pica amb els embotits que ofereixen que son ben bons i acompanyat d'una bona carn a la brasa que disfrutaras segur. Molt acollidor. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5149", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El local és acollidor (convida a la sobretaula) i també l'entorn. El producte és bo. La carta no és massa innovadora i conté els típics plats que tots som capaços de recitar: espàrrecs, escalivada, canelons, vedella amb bolets, brasa, brasa, brasa...realment la cocció de la brada la tenen dominada. El problema bàsic és que és un xic car, perquè quan agafes la carta, gairebé cap plat baixa dels 10 €.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5150", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "M'agrada molt la transparència d'aquest restaurant, fan les carns a la brasa davant de tots els comensals, creant així més confiança en el que et poses a la boca. A més l'ambient genera la necessitat de menjar a poc a poc, pausadament, una cosa que avui en dia no es veu en (quasi) cap restaurant. Tot i que és una mica difícil de trobar, crec que és un restaurant que val molt la pena.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5151", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "M'agrada moltíssim aquest restaurant, començant per la decoració, cuidada fins l'últim detall, molt elegant, combinant sempre tons blancs-grisos-negres, amb uns quadres molt moderns i ben trobats sempre amb el mateix motiu: la boca. El servei també és un punt fort, són molt professionals i correctes, a més que també són molt amables. El menjar també és boníssim, amb punts creatius, però tenen cosetes que de vegades fallen (com en alguns plats hi va poca quantitat), però el gust és excel·lent. Els preus són bastant econòmics, i tenint en compte tot el que he comentat, crec que estan molt ben trobats. Recomano probar-lo.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5152", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "No està gens malament, és diferent, original però sense renunciar a la qualitat, felicito al cuiner, a més de a tot el servei. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5153", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Es troba situat en el primer pis de una casa de poble, al entrar sembla que estiguis a casa l'àvia, i es que tant la decoració com el menjar es cuina catalana de sempre. Ens va agradar molt el xai. I el preu més que acceptable, 2 persones 58 euros.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5154", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Local situat al centre de la moguda de Platja d\\'Aro. Preus raonablement correctes pel tipus de restaurant i servei que ofereixen en aquesta localitat de la Costa Brava. Perfecte per anar amb parella o els amics durant la Setmana Santa o les vacances de l\\'estiu", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5155", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Opció de qualitat a la zona. Cuina d\\'altura on es nota el saber fer rere els fogons. Preu més que correcte per el que et donen. Una aposta jove a tenir molt en compte.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5156", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Molt bona opció per menjar algo ràpid i diferent a lo de sempre (mcdonalds, burger king, etc.). Els entrepans estan bonissims i el preu no és excessiu. El servei és despistat, aixo es lunic que no em va agradar. Bona ubicacio i bon ambient!", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5157", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Hi varem sopar fa uns dies aquest estiu i ens va semblar sublim, molta varietat on triar i plats boníssims. La camarera un10 ja que estava pendent en tot moment de que no faltes res. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5158", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Servei, qualitat i preu inmillorable, els cambrer perfectes.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5159", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "És un lloc especial, amb molt d'encant i de muntanya. El menjar és típic de la zona, tenien cassola aranesa, corder al forn i molts altres plats típics que estaven la mar de bons. És un restaurant que val la pena, encara que és una mica dificil de trobar ja que esta en un poble molt petit.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5160", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Hem anat a probar aquest curiós restaurant després del bon reportatge que li vàreu dedicar al Facebook de Guiacat. Hem de dir que ens ha sorprès gratament, dins un bon ambient i una decoració informal i amb tocs Berlinesos d'art al carrer. El menjar es una fusió constant de plats coneguts amb un toc personal del cuiner. El preu molt correcte. Lloc informal amb un gran treball rera els fogons. El recomanem segur . Una bona experiència per els sentits", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5161", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Restaurant de carns a la brasa. Senzillament espectacular, la seva gent amable, l\\'ambient agradable. Tot molt bo, plats saborosos i postres riquíssims.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5162", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Després d'un partit de pàdel al Foment, cansats i amb gana no ens esperàvem dinar tant bé al mateix restaurant del club. Els plats estan cuidadissims i el tipus de cuina creativa va fer que sortissim amb la sensacio d'haver decobert un lloc on repetir. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5163", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "el menu de migdia es per gaudir!Servei rapid, .atent i professional.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5164", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Aquí s\\'hi mengen molt bons calçots. Cal dir que les calçotades són la seva especialitat. Bon tracte, bon menjar (calçots ben cuits, no com en altres restaurants), la salsa romesco és bona, i es pot repetir. Molt bé.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5165", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El Vellard és el perfecte lloc on degustar cuina catalana d'una manera creativa i moderna. El local ja mostra certa modernitat de forma acollidora, seguit d'un servei inmillorable, professionals. Pel que fa al menjar, es tracta d'una carta curta però suficient, ja que disposen de varietat dins d'aquesta. Entre semana fan menú i a més tenen un menú degustació recomanable. Es clar dir que els plats són bons i de qualitat, molt ben cuinats.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5166", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Espectaculars els peus de porc d'aquest restaurant. Amb unes vistes impresionants de Rupit i un servei agradable i atent. No hi busqueu collonades modernes, ja que es la cuina de tota la vida, el propietari ens va dir que cuinen amb una cuina econòmica de fa mes de 40 anys. Qualitat/preu mes que justificat. Segurament el restaurant de Rupit amb més qualitat del producte. En varem sortir encantats.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5167", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": " Hi podeu saborejar bons vins, en un entorn entranyable proporcionat per una casa de poble de l'any 1900 d'estil típicament mediterrani. Entre les seves especialitats es troben les nostres magnífiques amanides, les famoses coques calentes, pa amb tomàquet amb embotits artesanals, assortits de patés, embotits i formatges amb denominació d'origen (comarcals, de la resta de Catalunya i estrangers), celler climatitzat amb gran varietat de vins negres del país renovats periòdicament, etc. Això sense oblidar les seves postres d'el·laboració pròpia i els nostres gelats artesans naturals ja reconeguts per la seva qualitat i sabor. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5168", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Vam marxar sense menjar, la mestressa no va poder ser més borde sense cap motiu...Evidentment, no hi tornarem...", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5169", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El local está una mica endins del poble, però amb el marisc perfectament fresc com si estigués a primera línea. Amb això resumiría una mica la meva vetllada al hogar Gallego, en llocs així és molt important mantenir un bon nivell de producte i crec que ho fan, genial la cuina, està clar que el pulpo a la gallega és obligadíssim.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5170", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bon lloc per visitar amb la família mentre els nens juguen pots prendre un refresc, excelent !!!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5171", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Molt i molt be, no coneixíem aquest lloc i varem sortir contents. Tant el tracte rebut com el preu pagat com tot lo menjat estava més que bò. Local curiós, llarg i molt estret. Recomanem donar una volta per aquest magnífic Poblet.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5172", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Muy recomendable por su GRAN variedad de cocina y platos, muy agradable y siempre con un servicio dispuesto a darlo todo.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5173", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Varém anar al restaurant VIAcentelles, un diumenge, la veritat que ens va sorprendre molt, el local ubicat al centre de la plaça, molt bonic, molt ben decorat, al arribar els cambrers ens varen atendre molt amablement, varem demanar el menú de 30€, però n' hi havia un altre de 19€, va ser espectacular, els plats tots molt ben elaborats i molt ben presentats, un lloc per recomenar.Tornarem segur.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5174", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Estàvem de vacances amb els nens i vam parar a dinar, el lloc es molt maco, l\\'atenció va ser perfecte, i el menjar boníssim! Ho recomano 100%, si mai tornem a Palamós, ben segur repetirem.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5175", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Un fastic de lloc, molt brut", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5176", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El restaurant del Villaró del bosc, és un lloc especial, d'aquells que són difícils de trobar, en un ambient tranquil, relaxat i amb molt de romanticisme, envoltat de natura, trobareu una cuina deliciosa, plats elaborats dignes d'un restaurant amb una gran xef, uns plats que us sorprendran i us faran gaudir d'un excel·lent àpat. A més a més, si voleu completar la vostra visita amb una nit d'hotel, trobareu unes habitacions plenes d'encant en un lloc tranquil on descansar, desconnectar de tot, rebre un tracte proper i familiar. Sigui com sigui, no dubteu en fer una visita al Villaró del Bosc. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5177", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "És un hotel molt tranquil, acollidor, molt modern també. El restaurant és perfecte per relaxar-se i serveixen molt bon menjar i el personal t\\'atén molt bé.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5178", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Molt bon lloc per menjar, en un poble molt acollidor", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5179", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "el calificaria com a restaurant de visita obligada si un volta per la garrotxa. Bona decoració, íntim, una cuina acuradissima feta per disfrutar, i una relació cualitat/preu inmillorable. És de ven segur un dels 5 millors menús de 10 euros de la comarca. I si escollim carta, la varietat i el tracta acurat dels plats surt a relluir com mai. Sens dubte una aposta segura si el que es vol es menjar bé...", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5180", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Un 10 en servei,qualitat i com a professionals", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5181", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Un lloc molt ben ambientat, ideal tant per parelles com per grups. Un lloc on pots anar amb la tranquil-litat de que menjaràs molt bé i no et farà mal ni a la butxaca ni a la conciència. I sobretot un lloc on de ben segur hi tornaràs. Nosaltres ho farem.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5182", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Ens han recomanat i la veritat l\\'experiencia ha estat molt molt bé!Em satisfà veure que tenim una gastronomia que ha fet un pas endevant i val molt la pena. recomano en especial, l\\'entrecot al Cafè París. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5183", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Masia a peu de carretera de camí a Beget. Molt recomenable ja que al cap de setmana pagues 20€ al menú i tens Entrecot i canelons casolans com. A plats estrella.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5184", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Hi ha molta varietat de tapes i és un lloc familiar molt típic de la costa. Tots els plats son frescos i estan molt ben cuinats.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5185", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Un clàssic de la zona. Alta cuina tradicional a preus que encara es poden pagar. Nosaltres hi anem un parell de cops a l'any cuant hem de celebrar quelcom especial amb la familia. Tracte exquisit i menjar sempre fet amb carinyó i saboir faire. Gent que saben el que es fan i sempre en surts satisfet. I fan un ànec que t'hi mors.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5186", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Hi tornarem ben aviat! Fantàstic", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5187", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bé, tot ho tenen cuidadíssim, desde la decoració fins la presentació dels plats, el recomano si voleu algo especial. Molt bones cartes (tant de vins com de menjar)", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5188", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Un d'aquells cars però que ho són per alguna raó, sembla mentida que també fagin menjar per emportar, però així és, tot un detall. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5189", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Dels millors menús diaris de la zona. Sobre els 10€ i surts com un rei. Bona cuina la d\\'aquest restaurant.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5190", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Espectacular!!! Seria la meva definició en una sola paraula. Els arrossos i fideuàs dels millors que he tastat. Difícil d’oblidar i amb moltes ganes de repetir.El servei inmillorable, molt atents i ràpids. Local amb molt bona localització. Per mi el millor de Blanes!! ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5191", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Es un restaurant precios amb una terrasseta encantadora. El preu es alt pero val la pena, molt bona cuina.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5192", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bastant bé genarlment , bon menjar ,ràpids i bona relació qualitat-preu", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5193", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Un dels restaurants més concorreguts de platja d\\'Aro. És podrien definir com a professionals de la restauració on el bon producte, el bon servei, un restaurant agradable i un preu força bo fan que la mescla sigui gairebé perfecte.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5194", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "M\\'agrada molt aquest restaurant, te molt d\\'encant i bon menjar, lo millor l\\'arros i el bon tracte", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5195", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Platillos originals, ben fets i sobretot bons. No es barat pero nosaltres hi hem disfrutat, la decoració es curiosa i molt del rollo amb el que fan. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5196", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "ha perdut molt", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5197", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "És un restaurant amb molt d\\'encant gràcies a l\\'ambient rústic i tranquil que te. Tenien un menú a molt bon preu i una carta molt variada. Els plats son típics de muntanya amb tocs tradicionals. Tot era molt bo, espero poder tornar a fer una escapada i acabar en aquest restaurant. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5198", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Una opció que sorprén de Vic. L'interior és d'allò més modern, igual que algunes de les seves propostes. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5199", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bones vistes si menges prop de la finestra, els arrossos el millor.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5200", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El menjar no es dolent pero has d' esperar molt, quant arribes i per a que et portin el menjar, a mes les quantitats de menjar et deixen amb gana... NO tornarem...", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5201", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "molt bones pizzes, variades i de qualitat", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5202", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "La decoració del restaurant no es correpón, ni amb la qualitat del menjar, que per cert, posen molt poca quantitat, ni amb el servei que no està qualificat i manca personal.", "response": "regular", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5203", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Un bon restaurant al fantàstic poble de Maçanet, de cuina tradicional amb productes de temporada i a preu assequible per ser a un lloc turístic com aquest. Hi varem dormir també una nit i tot correcte, a millorar si he de dir alguna cosa els llits. Per la resta molt be", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5204", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Buen restaurante con platos originales y a bastante buen precio. Eramos 5 y la verdad es que salimos contentos. En medio de la plaza que bien merece una visita.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5205", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "La millor relació qualitat-preu de gironella, surt per quatre duros i tu en surts ple.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5206", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Jo no ho vaig trobar excessivament car, potser cal mirar quin plat menges esclar, però la veritat és que tot té bona pinta, la carta té bon resultat i cal felicitar als cuiners, en surten molt bons plats d'allà. El local està molt ben situat a Berga, suposo que no us costarà trobar-lo als de fora.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5207", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Rústic, ple de detalls i molt bonic, aquest és l'encant de Casa Pepe, això sí, sense deixar de banda la varietat i qualitat de la cuina. Plats moderns i tradicionals, acompanyat d'un servei bo i professional. Pel que fa al preu, bé, bona relació qualitat-preu, si un vol menjar bé, també ho ha de saber recompensar. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5208", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "No ho recomanem, cal una neteja a fons en aquest restaurant. ", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5209", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Restaurant elegant situat en una antiga masia familiar restaurata i decorada amb estil modern. La cuina es molt ben cuidada ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5210", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El que diferència aquesta pizzeria de les mil del voltant és, sens dubte, el tamany de les pizzes, bon preu, bona qualitat i bones racions.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5211", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Està molt bé, quasi sempre està molt ple i els cambrers van una mica bojos intentant servir a tothom, però tot i així sempre porten un somriure a la boca i t'atenen molt bé. El menjar molt bo, de qualitat bastant bona, i ben cuinat. Els calçots molt bons. Les taules estan separades correctament, de manera que per molta gent que hi hagi, no et dona la sensació d'estar a petar. Les vistes són precioses.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5212", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bona carn a la brasa!! El lloc es antic però té molt d\\'encant. Ens ha agradat força.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5213", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Si el que us ve de gust és menjar peixos i arrossos, recomano que trieu el Can Cassoleta, aquesta és la seva especialitat. A mi personalment m'agrada molt el rap al romesco calent. No sé si és pel rap o pel romesco, però no puc evitar demanar-lo. També m'agrada molt com treballen els cambrers, són molt agradales i tenen un tracte molt afable. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5214", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Restaurant situat al mig de la plaça major de Centelles. Per dins es bastan modern i atractiu. El menú a un preu bastant baix i amb varietat d'opcions a escollir i bons. Bon lloc per anar a dinar. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5215", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Sóc amant de les creps i aquest lloc és una referència, d'ambient molt modern i trencador amb un servei jove, atent i professional. A més, destaca per l'oferta, doncs a part de les opcions de tota la vida, hi ha un munt de sabors i varietats inimaginables de creps. ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5216", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Menú cap de setmana increïble amb plats treballats i sobretot bons i originals, el restaurant en si enamora i el personal es atent i proper sense fer-se pesat. Els vins una mica cars pero la resta de 8 i mig.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5217", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Just davant del mar amb bona Terrassa. Servei correcte i la Fideuá que varem demanar molt bona.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5218", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Senzillament, fantàstic. Bona cuina a preu molt raonable, el lloc es força singular i el servei molt correcte. Per posar alguna \\\"taqueta\\\" la carta de vins es una mica curta, pero aixo no enfosqueix la resta.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5219", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bon servei i bona cuina", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5220", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "un racó encantador al centre de figueres. el millor: la qualitat humana de les seves persones, l\\'amor per la feina ben feta i la qualitat dels productes", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5221", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bones tapes en un local petito pero molt acollidor. Tapes tipiques andaluses amb bones racions, just al costat de la plaça major de vic.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5222", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Ambient rustic i menjar tradicional, de carn a la brasa i torrades amb embotit. Un bon lloc per anar-hi amb colla i veure els partits del barça amb pantalla gran! ", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5223", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Jo sí que hi he anat només en celebracions i confirmo que les organitzen a la perfecció, jo m'ho vaig passar teta i vaig menjar com mai, a tots quells que estiguin triant llocs on celebrar algo, jo ls hi diria que Can Marlet compleix molt i sembla que són coneguts per això.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5224", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "esta situat molt aprop del passeig direcció cap a la platja on sempre pots parar-hi a fer unes tapes acompanyant el vermut i provar els plats de la casa que no estan gens malament. Es un restaurant senzill que esta bé.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5225", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "excelent restaurant", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5226", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Restaurante desaconsejable.Desde la presentación,atención,higiene,carta y comida.", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5227", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "bon restaurant per anar-hi en grup, no es res de l\\'altre mon pero es barat", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5228", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Normalment s'omple pel preus que tenen, i jo hi estic d'acord, tenen una bona cuina i no es passen de preu pas.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5229", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "EL menjar correcte, disposa d'un entorn envejable i un gran aparcament, això sí, amb un gran fallo, molt poca varietat on elegir.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5230", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El restaurant té menjar casolà de primera qualitat. Em van tractar amb moltíssima amabilitat. És un dels millors restaurants de la zona ja que tant l\\'escenari com els cambrers fan que gaudeixis d\\'un bon menjar casolà. Hi tornaré en quan pugui. ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5231", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "És un lloc acollidor, amb un menú qualitat-preu excel·lent. Però això sí, anar sense presses, ja que el personal és lent de cuidado. Estan netejant abans taules buides sense ús que no agafant nota dels postres a la gent que s'espera, per exemple...En fi, compteu en estar un parell d'hores com a mínim, encara que menjareu bé.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5232", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Vam passar un molt bon cap de setmana en aquest hsotal. Ens van atendre molt amablement i els serveis eren impecables. El servei de restaurant era impecable, molt bona cuina casolana de la terra i cambrers amables.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5233", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bar restaurant acollidor al centre de Ripoll. Sense fribolitats però amb solvència. A un preu molt ajustat.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5234", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Tots aquells que els agradi el vi han d'anar alguna vegada a aquest restaurant. La bodega es una habitació de cristal amb unes 1200 ampolles, quan entres allà no saps per on començar, a més tenint en compte que tenen els vins a preu de tenda més sis euros a la primera ampolla pel servei de taula.A part del vi, també és menja molt be. Ambient tranquil i espaiós.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5235", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Bon tracte , bon menjar i lloc agradable ", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5236", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Em va encantar! vaig estar fa uns mesos, pero la veritat que els habia de felicitar per el servei etc...", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5237", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Dinar boníssima qualitat preu molt recomanable, economic i molt bon servei. El recomano !!!Ambient familiar bons preus i els cambrers molt agradables", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5238", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "no", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5239", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "M\\'agradaría opinar negativament sobre el tracte rebut aquest restaurant.l sopar, Vam encarregar una taula per mes de 30 persones, però 7 es van desdir i el restaurant va decidir cobrar les persones que no havien assitit al sopar, aquesta pràctica a part de que es il.legal per que no es pot fer sinò t ho avisen abans i tot i aixi crec que tampoc, es de molt mal gust incrementar un preu a un menu tancat o el preu inicial era de 36 i es disparava a 44, el sopar no estava a la alçada de 36 i molt menys de 44 euros per persona. També cal dir que es va raonar amb el cap i ens va fer pagar ho pactat. L\\'ambient era fred i es molt incomode passar fred en un sopar ", "response": "molt dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5240", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Està una mica apartat de tot, és tranquil i agradable. Tenen una cuina tradicional però amb tocs moderns, molt particular i bona. El millor de tot és que tenen productes de la terra i això li dona encara més encant.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5241", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "sempre canvien la carta i em sembla d'allo mes be, aixi pots provar coses diferents cada vegada que hi vas, en canvi hi ha dos menus fixes. Aquesta vegada em vaig decatnar per un dels menus on hi havien patates braves (m'encanten les d'aquet lloc). En resum, un molt bon lloc on anar de tapeo, esta tot bonissim!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5242", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Ens va agradar força, però és el que te cuant et recomanen un restaurant. Les espectació es son altes i després sempre hi trobes coses. Hi fan una cuina tradicional amb tocs de cuina creativa i moderna, el servei es molt correcte i amable, fins aquí res a dir. Ara venen els Peròs...el preu dels entrants els varem trobar força elevats i les racions a vegades escasses per el que pagues. Varem sopar amb un vi correcte amb la parella per 65€ els dos. Un xic elevat tenint en compte el que ens varem demanar. Un altre problema es que costa molt aparcar per aquella zona.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5243", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "El local és bonic, però crec sincerament que hi falta neteja. Els coberts bruts, les copes brutes, el menjar escàs. Veure passar plats d'ànec amb peres i que a nosaltres ens portin l'ànec sense les peres....no m'ha agradat. Les maduixes amb nata...mare meva quina presentació, a la resta de taules amb un vol ben bonic, a nosaltres amb un plat i \"andando\".No crec que hi tornem.", "response": "dolent", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5244", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Local molt familiar en el que es pot menjar l'autentica cuina catalana acompanyada una gran varietat de vins... acollidor i agradable, bona relacio qualitat preu! recomanable per anari amb familia", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5245", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Té un ambient bonic però gens enrabasat ni sobrecarregat, a més d'un pàrking exterior vigilat. Un cop a dins, molt bon tracte per part del servei i un menjar inmillorable als plats. Plats de tota la vida cuinats perfectament amb uns tocs creatius que encaixen a la perfecció.", "response": "bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5246", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Situat en una masía, l'interior és molt bonic i ens acompanya durant l'àpat que, aquí, és de qualitat. El menjar molt bo, amb bons productes i ben cuinat, com ha de ser. Les quantitats també són les adequades, i per més satisfacció, els preus no s'escapen de les mans. Cal dir que és adient per a menjars en família, tot i que s'ha de tenir en comtes que sobretot els caps de setmana s'omple i fa falta reservar si no ens volem quedar amb les ganes.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5247", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Les vegades que hi he anat, he trobat un lloc meravellós, amb un servei inmillorable: El dos germans fan un duo molt ben aprofitat i la cuina i l'ambient son del millor de la provincia. Reservat per a unes 12 persones, molt acolldorPreu un xic car, però en consonància amb la qualitat", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5248", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Preciosa masia on trobaràs una grastronomia tipica catalana de perimera. Sol estar ple aixi que recomano que reserveu perquè jo ja em vaig quedar amb ganes un dia. Us garanteixo que us agradarà!!", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "guiacat_5249", "instruction": "En una o dues paraules, quina és l'opinió d'aquesta ressenya?", "context": "Recomenable fer el menú de degustació la meva parella i jo vem sortir ben satisfets, plats molt originals, creatius i de bona qualitat un ambient molt tranquil i el servei molt proper i atent. Això si no es barato.", "response": "molt bo", "category": "sentiment_analysis"} {"ID": "pawsca_4", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "De la fusió del Four Rivers Council i del Audubon Council, va néixer el Shawnee Trails Council.", "response": "Shawnee Trails Council es va formar a partir de la fusió del Four Rivers Council i l’Audubon Council.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La Kathy i el seu marit Pete Beale (Peter Dean) són econòmicament estables.", "response": "La Kathy i el seu marit Peter Dean (Pete Beale) són econòmicament estables.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Timora diarhoda és una espècie d’arna de la família dels Noctuidae. Es troba a l’Àfrica, inclosa Sud-Àfrica.", "response": "Diarhoda és una espècie d'arna de la família Noctuidae. Es troba a Sud-àfrica inclosa Àfrica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_9", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Joe R. Campa Jr. és un antic mariner de la Marina dels Estats Units, que va exercir com l’onzè Cap Oficial de la Marina dels Estats Units.", "response": "Joe R. Campa Jr. és un antic matrose de la Marina dels Estats Units que va exercir com a 11è suboficial cap mestre de la Marina dels Estats Units.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_15", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La família es va traslladar a Camp Hill el 1972, on va assistir al Trinity High School a Harrisburg, Pennsilvània.", "response": "El 1972, la família es va traslladar a Camp Hill, on va visitar la Trinity High School a Harrisburg, Pennsylvania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_18", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els components dels sistemes de potencial elàstic emmagatzemen energia mecànica si es deformen quan s’apliquen forces al sistema.", "response": "Els components dels sistemes de potencial elàstic emmagatzemen energia mecànica si es deformen en el sistema quan s'hi apliquen forces.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_23", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "En astronomia matemàtica, la seva fama es deu a la introducció del globus astronòmic, i les seves primeres contribucions a la comprensió del moviment dels planetes.", "response": "La seva fama es deu en astronomia matemàtica a la introducció del globus astronòmic i a les seves primeres contribucions pel que fa a la comprensió del moviment dels planetes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_66", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La següent és una llista de faltes establertes pels estats que regulen l’MMA, tal com estableix la Comissió Atlètica de l’Estat de Nevada.", "response": "La següent és una llista de les faltes definides pels estats que regulen l'MMA tal com estableix la Comissió Atlètica de l'Estat de Nevada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_94", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Entre ells hi ha Marie Teresa Rios, compositora de Boleros, Julita Ross, autora, i Sylvia Rexach, cantant.", "response": "Entre elles hi ha Marie Teresa Rios, compositora de boleros, Julita Ross, autora, i Sylvia Rexach, cantant.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_102", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Bob i Ted eren germans. Ted és el fill de John.", "response": "Bob i Ted eren germans, i Ted és el fill del John.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_109", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va ser llançat el 22 de desembre de 2011 i es va anunciar el febrer de 2012.", "response": "Es va publicar el 22 de desembre de 2011 i es va anunciar el febrer de 2012.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_115", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "L’equip de Loyang va derrotar el Raffles Institution a la ronda inicial i el Xinmin Secondary School als quarts de final abans de perdre contra l’Hwa Chong Institution a les semifinals.", "response": "L'equip de Loyang va guanyar la Raffles Institution a la ronda inicial i el Xinmin Secondary School als quarts de final, abans de perdre contra la Hwa Chong Institution a les semifinals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_132", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va néixer al comtat de Carter, Tennessee i més tard es va traslladar a Arkansas.", "response": "Va néixer al comtat de Carter, Tennessee, i més tard es va traslladar a Arkansas.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_138", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 1876 es va traslladar a San Diego, Califòrnia, i el 1887 a Dallas, Texas.", "response": "Es va traslladar a San Diego, Califòrnia, el 1876, i a Dallas, Texas, el 1887.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_145", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Rõuge Valgjärv és un llac al sud-est del comtat de Voru a Estònia, a prop de la frontera amb Letònia.", "response": "Rõuge Valgjärv és un llac del comtat de Voru, al sud-est d'Estònia, a prop de la frontera amb Letònia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_150", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va formar part del municipi de Hannover, després del municipi de Chatham, abans de ser registrat el 1899 com a Florham Park.", "response": "Va formar part del municipi de Hanover, després del municipi de Chatham abans de ser incorporat com a Florham Park el 1899.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_153", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els fidels havien acampat al costat oest del riu Catawba, mentre que l’exèrcit del general Charles Cornwalli acampava al costat est.", "response": "Els fidels estaven acampats al costat oest del riu Catawba, mentre que l'exèrcit del general Charles Cornwallis acampava al costat oriental.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_156", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Mohammad Shafiq (variants: Mohammed, Muhammad, Shafik, Shafeek, Shafeeq, Shafique, Shafic, Chafic) es pot referir a", "response": "Mohammad Shafiq (variants: Muhammad, Muhammad, Shafik, Shafeek, Shafeeq, Shafique, Shafic, Chafic) pot fer referència a", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_157", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La “T” és similar a una matriu, les entrades canòniques de la qual es troben a la superdiagonal, per l’única forma diferent de zero de Jordan.", "response": "\"\"\"T\"\" és similar a una matriu les entrades canòniques de la qual es troben en la forma superdiagonal de Jordan diferent de zero.\"", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_159", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Fanwood es troba al 22è Districte del Congrés i forma part del 12è Districte Legislatiu de Nova Jersey.", "response": "Fanwood es troba al 22è districte del Congrés i forma part del 12è districte legislatiu estatal de Nova Jersey.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_178", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Ned Lambton i McEwen es van divorciar el 1995. Des de llavors ha estat casada casat amb el músic Jools Holland.", "response": "Ned Lambton i McEwen es van divorciar el 1995, i des de llavors ha estat casada amb el músic Jools Holland.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_185", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Podkriváň és un poble i municipi de la regió de Banská Bystrica, al districte de Detva a Eslovàquia central.", "response": "Podkriváň és un poble i municipi de la regió de Banská Bystrica, al districte de Detva, al centre d'Eslovàquia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_190", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Callum O’brien (nascut el 4 de novembre de 1982 a Cambridge, Nova Zelanda) és un jugador professional d’esquaix.", "response": "Callum O'brien (nascut el 4 de novembre de 1982 a Cambridge) és un jugador professional d'esquaix neozelandès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_222", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "L’arquebisbe Seóighe va ser nomenat el 16 de maig de 1485 i consagrat el 1487. Va morir el 20 de desembre de 1501.", "response": "L'arquebisbe Seóighe va ser nomenat el 16 de maig de 1485 i consagrat el 1487, va morir el 20 o el 20 de desembre de 1501.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_239", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Fishman té una llicenciatura per la Universitat de Columbia i un màster en economia per la Universitat de Brown.", "response": "Fishman té una llicenciatura per la Universitat de Colúmbia i un màster en economia per la Universitat de Brown.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_271", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Katz va néixer a Suècia el 1947 i es va traslladar a la ciutat de Nova York a l’edat d’un any.", "response": "Katz va néixer l'any 1947 a Suècia i amb un any es va traslladar a Nova York.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_277", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Es limita a tres àrees molt autòctones als comtats de Santa Cruz, Península de Monterey i San Luis Obispo.", "response": "Es limita a tres àrees molt indígenes situades als comtats de Santa Cruz, la península de Monterey i els comtats de San Luis Obispo.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_293", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Les espècies són membres de diversos grups ecològics, com ara arbustos tropicals, lianes i arbres, plantes xeròfites, micoheteròtrofs, així com diferents representants herbacis.", "response": "Les espècies són membres de diferents grups ecològics, com ara arbustos tropicals, lianes i arbres, plantes xeròfites, micoheteròtrofs i diversos representants d'herbes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_299", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els estudis, inaugurats el 2008, van ser dissenyats per Martin Pilchner i supervisats per l’enginyer en cap Zach Hancock.", "response": "Inaugurats el 2008, els estudis van ser dissenyats per Martin Pilchner i estan supervisats per l'enginyer en cap Zach Hancock.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_307", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 8 de maig de 2015, Tapia va perdre davant Michel Soro.", "response": "El 8 de maig de 2015, Tapia va perdre Michel Soro.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_308", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "És el mig germà de Lord Clarence Paget, Lord Alfred Paget i Lord George Paget.", "response": "Era el mig germà de Lord Alfred Paget, Lord George Paget i Lord Clarence Paget.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_319", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 13 de novembre de 2016, David Machado va ser assassinat a Fox Grove Park, prop de la ciutat de Hughson, per Dennis Wallace.", "response": "El 13 de novembre de 2016, el diputat David Machado va ser assassinat a Fox Grove Park, prop de la ciutat de Hughson, per Dennis Wallace.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_324", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Immediatament després de llegir el guió d’Aamir Khan, Mehra va acceptar tocar a “Rang De Basanti”.", "response": "Mehra va acceptar actuar a Rang De Basanti immediatament després de llegir el guió d'Aamir Khan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_337", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Flavia Gleske, més coneguda com Flavia Alejandra Gleske Fajin (nascuda el 15 de maig de 1978) és una actriu veneçolana.", "response": "Flavia Gleske, més coneguda com a Flavia Alejandra Gleske Fajin (nascuda el 15 de maig de 1978) és una actriu i model veneçolana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_345", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "També val la pena assenyalar que el codi següent funcionaria sense ADL (s’hi aplica de totes maneres).", "response": "També val la pena assenyalar que el codi següent funcionaria sense les activitats quotidianes (s'aplicarà de totes maneres).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_360", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Un grup internacional independent d’experts va examinar l’impacte de l’accident i va concloure que ningú va morir ni es va enverinar com a conseqüència de l’accident.", "response": "Un grup internacional independent d'experts va estudiar l'impacte de l'accident i va concloure que ningú va morir ni va ser enverinat com a conseqüència de l'accident.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_362", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Aquest àlbum va ser gravat a Los Angeles, Califòrnia per Aníbal Kerpel, mesclat als estudis de “La Casa” a Los Angeles.", "response": "L'àlbum va ser gravat a Los Angeles per Aníbal Kerpel i mesclat en els estudis de La Casa a Los Angeles, Califòrnia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_368", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "També hi ha un ferrocarril aïllat de via estreta a la península d’Eyre des de Ceduna fins a Port Lincoln.", "response": "També hi ha un ferrocarril aïllat de via estreta que opera a la península d'Eyre des de Ceduna fins a Port Lincoln.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_369", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Està centrat en un tram de Main Street, aproximadament entre Depot Street i Brook Road.", "response": "Està centrat en un tram de la carretera principal, aproximadament entre Depot Street i Brook Road.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_375", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 9 d’agost Lloyd va ser seleccionat amb el 51,1 % dels vots. Andy Burnham va quedar segon amb un 29,1 %.", "response": "Lloyd va ser elegit el 9 d'agost amb el 51,1 % dels vots, Andy Burnham segon amb el 29,1 %.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_379", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "L’ejectiu uvular és un tipus de so consonàntic, utilitzat en algunes llengües parlades. El símbol de l’alfabet fonètic internacional que representa aquest so és .", "response": "L'ejectiu uvular és una mena de so consonàntic que s'utilitza en algunes llengües parlades. El símbol de l'alfabet fonètic internacional que representa aquest so", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_392", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A Luzón, les províncies de Catanduanes, Albay, Sorsogon, Masbate, Burias Island i Ticao Island es van estendre fins a No.", "response": "A Luzon, les províncies de Catanduanes, Albay, Sorsogon, Masbate, l'illa de Burias i l'illa de Ticao es van actualitzar a No.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_393", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Si els vilatans no accepten una festa de poon-choi, això significa, per exemple, que un poble no aprova ni celebra un matrimoni concret.", "response": "Si els vilatans no accepten una festa de Poon choi, vol dir, per exemple, que un poble no aprova ni celebra un matrimoni concret.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_394", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els anys segon i tercer s’especialitzen: humanitats, ciències del comportament i socials, economia i empresa o ciències de la vida.", "response": "En els anys segon i tercer s'especialitzen en una assignatura important: humanitats, ciències socials del comportament, economia, empresa o ciències de la vida.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_417", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La formació se centra principalment en la música indie i la música alternativa.", "response": "El repartiment se centra principalment en la música alternativa i la música indie.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_418", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Les seves millors posicions a la competició van ser vuitens el 1960, i el 1968 desè.", "response": "Les seves millors posicions a la competició van ser vuitena el 1960 i desena el 1968.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_436", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 25 de juny de 1866 va ser nomenat bisbe titular de Nisa a Lícia i bisbe de Velletri.", "response": "Va ser nomenat bisbe titular de Nisa a Lícia i bisbe auxiliar de Velletri el 25 de juny de 1866.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_453", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els telèfons amb WVGA d’aquesta resolució de pantalla s’han tornat habituals. Aquesta és una llista de telèfons mòbils amb pantalles natives.", "response": "Aquesta resolució de pantalla s'han tornat habitual en els telèfons mòbils amb WVGA. Aquesta és una llista de telèfons que tenen pantalles natives.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_455", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "William Llewelyn Williams, més conegut com a Llewelyn Williams (10 de març de 1867 - 22 d’abril de 1922 ), va ser un periodista radical, advocat i polític del partit liberal gal·lès.", "response": "William Llewelyn Williams conegut com a Llewelyn Williams (10 de març de 1867 – 22 d'abril de 1922) va ser un periodista radical, advocat i polític del Partit Liberal Gal·lès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_472", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Siebenberg va descriure la cançó com la seva preferida de l’àlbum perquè és molt pura i personal.", "response": "Siebenberg ha descrit la cançó com a la seva preferida de l'àlbum perquè «és molt pura i personal».", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_483", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Les dues filles van morir abans que ell, a Tosca el 1976 i a Janear el 1981.", "response": "Les dues filles van morir abans que ell, Tosca el 1976 i Janear el 1981.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_484", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Segons l’Oficina del Cens dels Estats Units, Southport és una superfície total de la qual el 0,91 % és aigua i la resta és terra.", "response": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Southport té una superfície total de, de la qual és terra i, o el 0,91 %, és aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_485", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La somateràpia (o Soma) va ser creada pels Freire a la dècada de 1970 com a teràpia grupal, basada en la investigació del psicoanalista Wilhelm Reich.", "response": "La somateràpia (o Soma) va ser creada a la dècada de 1970 pels Freire com una teràpia grupal basada en les investigacions del psicoanalista Wilhelm Reich.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_488", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El desembre de 1969, la 49ª Divisió de l’Exèrcit es va convertir en la 29ª Divisió de l’Exèrcit.", "response": "El desembre de 1969 la 49a Divisió de l'exèrcit es va convertir en la 29a Divisió de l'exèrcit.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_493", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El març de 1952 es va establir el representant oficial d’Indonèsia a Roma, mentre que la República Italiana havia establert el seu representant oficial a Jakarta l’octubre de 1952.", "response": "El representant oficial d'Indonèsia a Roma es va establir el març de 1952, mentre que l'octubre de 1952 la República Italiana va establir el seu representant oficial a Jakarta.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_505", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Rainbach im Innkreis és un municipi del districte de l’Alta Àustria de l’estat austríac de Schärding.", "response": "Rainbach im Innkreis és un municipi del districte d'Alta Àustria a l'estat austríac de Schärding.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_510", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Shawnee Trails Council es va formar a partir de la fusió del Four Rivers Council i el Audubon Council.", "response": "La fusió del Four Rivers Council i l’Audubon Council va formar el Shawnee Trails Council.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_525", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va ser dissenyat l’any 1983 pels arquitectes Philip Johnson (antic alumne de la Universitat) i John Burgee.", "response": "Va ser dissenyat l'any 1983 pels arquitectes Philip Johnson (exalumne de la universitat) i John Burgee.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_540", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Durant la seva presència al DTM, l’Audi V8 va competir amb un Mercedes 190, un BMW M3 molt més petit i més lleuger, i un Opel Omega 3000 una mica més petit.", "response": "L'Audi V8 va competir amb el Mercedes 190 considerablement més petit i lleuger, el BMW M3 i l'Opel Omega 3000, una mica més petit, durant la seva presència a la DTM.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_556", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Més tard el va utilitzar com a símbol del partit nazi i el va col·locar sobre un cercle vermell i un fons blanc per utilitzar-lo com a bandera.", "response": "Més tard el va utilitzar com a símbol del Partit Nazi, i el va col·locar sobre un cercle vermell i fons blanc per utilitzar-lo com a bandera.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_581", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els polinomis de Gegenbauer apareixen naturalment com a extensions dels polinomis de Legendre en el context de la teoria del potencial i l’anàlisi d’harmònics.", "response": "Els polinomis de Gegenbauer apareixen com a extensions dels polinomis de Legendre en el context de la teoria del potencial i l'anàlisi harmònica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_586", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La producció massiva de pel·lícules electròniques i digitals va estar directament vinculada a la indústria cinematogràfica convencional fins a l’aparició de la tecnologia del vídeo pornogràfic.", "response": "Fins a l'arribada de la tecnologia del vídeo pornogràfic, la producció massiva de pel·lícules electròniques i digitals estava lligada directament a la indústria cinematogràfica convencional.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_606", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Evonne Goolagong va derrotar Françoise Dürr per 6-4 i 6-2.", "response": "Evonne Goolagong va derrotar Françoise Dürr per 6 a 4 i 6 a 2.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_609", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Per a la guerra convencional es van crear tres brigades (11 batallons), es va formar una gran força guerrillera (estimada en 100.000 efectius).", "response": "Es van reunir tres brigades (11 batallons) per a la guerra convencional; es va entrenar una gran força guerrillera (estimada en 100.000).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_616", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va ser aixecat pels alemanys i enfonsat pels bombarders aliats dues vegades entre 1943 i 1944, i finalment desballestat entre 1946 i 1947.", "response": "Fou aixecat pels alemanys entre el 1943 i el 1944 i enfonsat dues vegades pels bombarders aliats i finalment desballestat entre el 1946 i el 1947.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_617", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El nombre d’incendis denunciats a principis de febrer va ser de 73 amb 26 fora de control i el temps previst per controlar-lo per ser un mes més d’incendis.", "response": "El nombre d'incendis denunciats a principis de febrer que estaven fora de control eren 26 de 73 i el temps previst per controlar-los era un altre mes d'incendis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_618", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Es troba a 20 milles al nord-oest de Roanoke, Virgínia i a unes dues milles al sud-est de Glasgow, Virgínia.", "response": "Es troba a 20 milles al nord-oest de Roanoke, Virgínia i a unes dues milles al sud-est de Glasgow, Virgínia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_622", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els sàtrapes de l’època aquemènida, governaven territoris més petits i potser tenien menys prestigi i influència que els seus predecessors Parts.", "response": "No obstant això, els sàtrapes de l'època aquemènida governaven territoris més petits, i potser tenien menys prestigi i influència que els seus predecessors parts.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_625", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La BBC College of Journalism es va obrir com a sèrie de cursos d’aprenentatge electrònic el juny de 2005, amb Vin Ray com a editor executiu. El seu primer director va ser Kevin Marsh.", "response": "El juny de 2005 es va obrir la Facultat de Periodisme de la BBC com a una sèrie d'aprenentatge en línia amb Vin Ray com a editor executiu, el primer director de la qual va ser Kevin Marsh.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_630", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "L’ejectiu velar és un tipus de so consonàntic, utilitzat en algunes llengües parlades. El símbol de l’alfabet fonètic internacional que representa aqueix so.", "response": "L'ejectiu velar és un tipus de so consonàntic, utilitzat en algunes llengües parlades. El símbol de l'alfabet fonètic internacional que representa aquest so és.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_632", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Moltes línies d’autobús surten des de l’Eddy Avenue adjacent o des de Elizabeth Street o Railway Square propers.", "response": "Molts serveis d'autobús surten des de l'avinguda adjacent Eddy o des de la propera Elizabeth Street o Railway Square.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_638", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va jugar amb els Portland Sea Dogs de nivell A el 1993 i els AA Kane County Cougars.", "response": "Va jugar el 1993 amb els Portland Sea Dogs de nivell A i els AA Kane County Cougars.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_641", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Segons l’Oficina del Cens dels Estats Units, Southport és una superfície total de la qual el 0,91 % és aigua i la resta és terra.", "response": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Southport té una superfície total de, de la qual és terra i, o el 0,91 %, és aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_644", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Per desenvolupar el mapa de Hoth, els dissenyadors han rebut el màxim de material original possible de “The Empire Strikes Back” per crear una reproducció autèntica.", "response": "Per desenvolupar el mapa de Hoth, els dissenyadors van obtenir el màxim de material d'origen de The Empire Strikes Back per crear una reproducció autèntica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_669", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Gairebé a tot arreu la sèrie convergeix llavors.", "response": "Aleshores, la sèrie convergeix gairebé a tot arreu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_670", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va néixer a Mèxic, però aviat es va traslladar amb la seva família a San Juan, Puerto Rico, per néixer amb heterocromia iridum.", "response": "Carmine va néixer a Mèxic, però aviat es va traslladar amb la seva família a San Juan, Puerto Rico. Va néixer amb heterochromia iridum.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_672", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Quan Kangxi (Hawick Lau) tenia setze anys, va eliminar el traïdor, Oboi i els seus aliats.", "response": "Quan Kangxi (Hawick Lau) tenia setze anys, va eliminar el traïdor, Oboi, i els seus aliats.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_674", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els seus límits aproximats eren Pearl Street fins a Grier Avenue i South Broad Street fins a l’actual US 1’9.", "response": "Les seves fronteres aproximades eren Pearl Street fins a Grier Avenue i South Broad Street fins a l'actual US 1 i US 9.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_675", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 2014 el lloc va llançar aplicacions iOS i Android per a la cerca de productes. Les característiques del producte inclouen ressenyes de productes de vídeo en directe amb sessions interactives de preguntes i respostes.", "response": "El 2014, el lloc va posar en marxa aplicacions d'iOS i Android per a la cerca de productes, entre les característiques dels productes s'hi inclouen ressenyes de productes de vídeos en directe amb sessions de preguntes i respostes interactives.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_680", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El Comtat de Dodge, Minnesota, Estats Units, és un municipi de Vernon.", "response": "El comtat de Dodge, Minnesota, Estats Units, és una comunitat del municipi de Vernon.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_684", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La carretera continua cap a l’oest per 5th Street com Delphos.", "response": "La carretera continua com a Delphos més a l'oest per 5th Street.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_692", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 1291, Mahaut es va casar amb el comte de Borgonya, Otó IV, que era mare de tres fills, incloses dues noies que es van casar amb reis de França.", "response": "El 1291, Mathilda es va casar amb Otó IV, comte de Borgonya. Es va convertir en mare de tres fills, entre els quals dues noies que es van casar amb reis de França.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_698", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El riu Bradu és un afluent del riu Hudeasa a Romania.", "response": "El riu Bradu és un afluent del riu Hudeasa a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_717", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Aleshores, la sèrie convergeix gairebé a tot arreu.", "response": "Gairebé a tot arreu, la sèrie llavors convergeix.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_729", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Scherer va ser inversor al Thunderbird Hotel, al Las Vegas Club i al Sahara Hotel.", "response": "Scherer va ser inversor de l'Hotel Thunderbird, Las Vegas Club i l'Hotel Sahara.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_734", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va néixer a Arkansas i més tard es va traslladar al comtat de Carter, Tennessee.", "response": "Va néixer a Arkansas i es va traslladar al comtat de Carter, Tennessee.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_739", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El Mergani típic (Mergus octosetaceus) és un ànec del gènere brasiler Merganser.", "response": "El bec de serra típic (Mergus octosetaceus) és un ànec del gènere Mergus brasiler.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_742", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La pel·lícula va ser produïda per Alena Kruchkova i tallada per Andrei Litvinov.", "response": "La pel·lícula va ser produïda per Alena Kruchkova i editada per Andrei Litvinov.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_747", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Es desconeix si és efectiu contra altres éssers sobrenaturals, encara que és inútil contra els àngels.", "response": "Es desconeix si és efectiu contra altres éssers sobrenaturals, encara que és inútil contra els àngels.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_748", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Oaklyn es troba al 6è districte del Congrés i forma part del 1er districte legislatiu estatal de Nova Jersey.", "response": "Oaklyn es troba al 6è districte del Congrés i forma part del 1r districte legislatiu estatal de Nova Jersey.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_752", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 17 d’agost de 1865, la 3ª Cavalleria Voluntària de Nova York amb la 16ª Cavalleria Voluntària de Nova York es van consolidar en la 13ª Cavalleria Provisional de Nova York.", "response": "El 17 d'agost de 1865 es va unificar la 3a Cavalleria Voluntària de Nova York amb la 16a Cavalleria Voluntària de Nova York per formar la 13a Cavalleria Provisional de Nova York.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_765", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Elachista menura és una arna de la família dels Elachistidae que es troba a les zones muntanyoses i costaneres de Nova Gal·les del Sud i Queensland.", "response": "Elachista menura és una mare de la família Elachistidae, que es troba a les zones costaneres i muntanyoses de Nova Gal·les del Sud i Queensland.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_766", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Dakota City es troba a l’àrea estadística metropolitana de Sioux City, IA - NE - SD", "response": "Dakota City forma part de l'àrea estadística metropolitana de Sioux City, Iowa - Nebraska, Dakota del Sud.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_775", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "L’àlbum va ser gravat a Los Angeles per Aníbal Kerpel. Mesclat en estudis de “La Casa” a Los Angeles, Califòrnia.", "response": "L'àlbum va ser gravat a Los Angeles, Califòrnia, per Anibal Kerpel, mesclat en els estudis de La Casa a Los Angeles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_781", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 21 de juny de 2016, Debbie Matenopoulos va substituir Cristina Ferrare com la seva nova cohost.", "response": "El 21 de juny de 2016, Debbie Matenopoulos va substituir Cristina Ferrare com a la seva nova copresentadora.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_792", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Somers era fill de Richard Eliot, el primer baró Somers i de Charles Cocks, filla d’Elizabeth.", "response": "Somers era fill de Richard Eliot, primer baró de Somers, i de Charles Cocks, filla d'Elizabeth.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_796", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Es va parlar de les comunitats productores d’art més importants i es va il·lustrar l’obra de 23 dels artistes més coneguts.", "response": "Va parlar de les principals comunitats productores d'art i va il·lustrar el treball de 23 dels artistes més coneguts.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_813", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "de Ruiter, nascut a Leiden, va jugar al FC Utrecht, al FC Den Bosch, a l’Excelsior, al RKC Waalwijk i al FC Emmen.", "response": "de Ruiter, nascut a Leiden, va treballar pel RKC Waalwijk, FC Den Bosch, Excelsior, FC Utrecht i FC Emmen.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_824", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El nombre d’incendis denunciats a principis de febrer va ser de 73 amb 26 fora de control i el temps previst per controlar-lo per ser un mes més d’incendis.", "response": "El nombre d'incendis denunciats a principis de febrer era de 73, amb 26 fora de control, i el temps previst per tenir-los controlats era un altre mes d'incendis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_853", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "“Shatterer” es va publicar el 13 de juny de 1987 al Japó, on va ser distribuït per Toho.", "response": "Shatterer es va publicar al Japó el 13 de juny de 1987 on va ser distribuïda per Toho.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_862", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A principis de la temporada, va formar part de l’aliança “Moving Company”, juntament amb Nick, Jeremy, McCrae i Howard.", "response": "Juntament amb Nick, Jeremy, McCrae i Howard va formar part de l'aliança Moving Company a principis de la temporada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_863", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Craig té dos fills i estava casat amb Sara Tetro, l’antiga model, presentadora de televisió i jutge de Next Top Model de Nova Zelanda.", "response": "Craig té dos fills i estava casat amb l'antiga model, presentadora de televisió i membre del jurat de Next Top Model de Nova Zelanda, Sara Tetro.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_866", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Mentre que “G” indica el quant de Newton, la Fórmula 4 és l'estat constant dels camps de la matèria.", "response": "On G indica el quàntic de Newton i la fórmula _4 és l'estat constant dels camps de la matèria.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_883", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 1895, el sud de Gyeongsang va ser substituït pels districtes de Jinju a l’oest i Dongnae (actual Busan) a l’est.", "response": "El 1895, el sud de Gyeongsang va ser substituït pels districtes de Jinju a l'oest i Dongnae (l'actual Busan) a l'est.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_889", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Flavia Gleske, més coneguda com Flavia Alejandra Gleske Fajin (nascuda el 15 de maig de 1978) és una actriu i model veneçolana.", "response": "Flavia Gleske, més coneguda com a Flavia Alejandra Gleske Fajin (nascuda el 15 de maig de 1978) és una actriu veneçolana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_899", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El campus Azusa de la Universitat d’Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "response": "El campus Azusa de la Universitat d'Azusa Pacific està situat a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_901", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Around Sami és una llengua sami parlada a Suècia i (antigament) a Noruega.", "response": "L'ume sami és una llengua sami parlada a Suècia i (abans) a Noruega.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_912", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El 1096 va tornar a Arnulf de Montgomery, però el 1102 va passar als Aumale, que el van mantenir fins al 1221.", "response": "El 1096 va tornar a Arnulf de Montgomery, però va passar als Aumales el 1102, que el van mantenir fins al 1221.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_937", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Vermont South limita al nord amb Mitcham, a l’oest amb Nunawading i Forest Hill, al sud de Vermont i a l’est amb Wantirna i Ringwood.", "response": "Vermont del Sud limita amb Mitcham al nord, Nunawading i Forest Hill a l'oest, Vermont al sud i Wantirna i Ringwood a l'est.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_939", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El Audubon Council es va formar a partir de la fusió del Shawnee Trails Council i el Four Rivers Council.", "response": "El Consell d'Audubon es va formar a partir de l'associació del Shawnee Trails Council i el Four Rivers Council.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_940", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els malvats plans de Swayam per fer mal a Sujal i enquadrar els Garewals foren frustrats.", "response": "Els malvats plans de Swayam per fer mal a Sujal i fer caure els Garewall en una trampa es van frustrar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_945", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Queden dues petites lligues independents amb només un grapat de membres: la Highland Alliance League i la Grampian Alliance League.", "response": "Queden dues petites lligues independents amb només uns pocs membres: la Grampian Alliance League i la Highland Alliance League.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_948", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La pel·lícula va ser fotografiada per A. Sreekar Prasad i va ser editada per Rajiv Menon.", "response": "La pel·lícula va ser fotografiada per A. Sreekar Prasad i editada per Rajiv Menon.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_951", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Es troba a l’est de Nanuet, al sud de Chestnut Ridge, a l’oest de Blauvelt, Nova York, i al nord de Montvale i Old Tappan, Nova Jersey.", "response": "Es troba a l'est de Nanuet, al sud de Chestnut Ridge, a l'oest de Blauvelt, Nova York, i al nord de Montvale i Old Tappan, Nova Jersey.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_953", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va afegir que la violació es va produir poc després de l’incident.", "response": "Va afegir que la violació es va produir poc després de l'esmentat incident.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_954", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El Nashua Silver Knights, que forma part d’una lliga col·legial d’estiu, és l’equip actual a la ciutat.", "response": "Els Nashua Silver Knights, part d'una lliga col·legial d'estiu, és l'equip actual de la ciutat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_971", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "McMillan va passar dos anys a la Royal Medical Corp. a Tidworth - i més tard a Didcot, on va operar un MRS per als soldats ferits a la Guerra de Corea.", "response": "McMillan va passar dos anys a la Royal Medical Corps a Tidworth, i més tard a Didcot, on va dur a terme un MRS per als soldats ferits a la guerra de Corea.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_974", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Tan aviat com Takayama explica la història, Asakawa se’l creu i insisteix a veure la cinta.", "response": "Tan aviat com Takayama explica la història, Asakawa se'l creu i insisteix a veure la banda.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_983", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Loveland ocupava el primer pis com a mercantil i el segon pis servia com a temple maçònic.", "response": "La terra de l'amor ocupava el primer pis com a societat mercantil i el segon pis servia de temple maçònic.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_992", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Després d’un tractament mèdic, Strozzi va començar a prendre classes privades d’actuació de Dimitrija Demeter, tal com va recomanar Josip Freudenreich.", "response": "Strozzi va començar a rebre classes particulars d'interpretació amb Dimitrija Demeter després d'un tractament mèdic, tal com va recomanar Josip Freudenreich.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1015", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La temporada 2008-09 Colorado Avalanche va ser la 37ª temporada de la franquícia, la 30ª a la National Hockey League i la 14ª com a Colorado Avalanche.", "response": "La temporada 2008-09 Colorado Avalanche va ser la 37a temporada de la franquícia, la 30a a la Lliga Nacional d'Hoquei i la 14a com a Colorado Avalanche.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1017", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Aquestes eren poc freqüents al Regne Unit, però relativament freqüents a Europa, almenys per a les grans locomotores.", "response": "Aquests eren poc coneguts al Regne Unit, però relativament habituals a Europa, almenys per a les locomotores grans.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1020", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El riu Măgheruş és un afluent del riu Giuroc a Romania.", "response": "El riu Măgherus és un afluent del riu Giuroc a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1021", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Es troba a Indonèsia a l’illa Salawati i a la península de Bird Cop a la província de Papua, Indonèsia.", "response": "Es troba a Indonèsia a l'illa de Salawati i a la península de Vogelkop a la província de Papua, Indonèsia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1026", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Aquesta és una llista de llenguatges de programació optimitzats per a la producció de so, la composició algorítmica i la síntesi de so.", "response": "Aquesta és una llista de llenguatges de programació optimitzats per a la producció de so, la composició algorítmica i la síntesi de so.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1059", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va ser desballestat del registre de vaixells de la Marina l’1 d’abril de 1971 i derrotada el mateix any.", "response": "Va ser descartada del Registre de Vaixells de la Marina l'1 d'abril de 1971 i eliminada el mateix any.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1063", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Born va néixer a Alemanya de pares jueus, fill de Max Born i de la científica Hedwig Ehrenberg.", "response": "Nascut a Alemanya de pares jueus, fill de Max Born i de la científica Hedwig Ehrenberg.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1075", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L’ “IPA” consta de 500 símbols suplementaris, 300 bàsics i 200 símbols addicionals.", "response": "L'IPA consta de 500 símbols complementaris, 300 bàsics i 200 símbols suplementaris.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1080", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L’azida de plata encara s’utilitza molt poques vegades, de vegades a causa del seu alt preu.", "response": "De vegades encara s'utilitza azida de plata, però molt poques vegades a causa del seu alt preu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1081", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El 1999 i el 2003 es va convertir en campió de pista coberta, amb Jarno Jokihaara i Marko Ritola, el 2003 va ser campió de Finlàndia.", "response": "Es va convertir en campió en pista coberta el 1999 i el 2003, rivalitzant amb Jarno Jokihaara i Marko Ritola. També es va convertir en campió de Finlàndia el 2003.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1093", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Adamsville limita amb Coleman a l’oest, Lake County a l’est, Wildwood al nord i Sumterville al sud.", "response": "Adamsville limita a l'oest amb Coleman, a l'est amb Lake County, al nord amb Wildwood i al sud amb Sumterville.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1100", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els temes van ser produïts per Tommy Lee i compten amb Michael Beinhorn a la bateria.", "response": "Els temes van ser produïts per Tommy Lee i per Michael Beinhorn a la bateria.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1110", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Aleshores, la sèrie convergeix gairebé a tot arreu.", "response": "Aleshores la sèrie convergeix gairebé a tot arreu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1115", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Alston va néixer el 21 de desembre de 1965 a Oxon Hill, Maryland. Va assistir a l’Oxon Hill High School a New Haven, Connecticut.", "response": "Va néixer el 21 de desembre de 1965 a Oxon Hill, Maryland, i va assistir a l'Oxon Hill High School a New Haven, Connecticut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1129", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Estava compost pel teclista Leon Russell i el guitarrista Marc Benno.", "response": "Va ser compost pel teclista Leon Russell i el guitarrista Marc Benno.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1139", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Aquesta estació forma part de la línia LaSalle Street Station Metra, que va entre Joliet i el Rock Island District al Chicago Loop.", "response": "Aquesta estació forma part de la línia de Metra, LaSalle Street Station, que va entre Joliet i el districte de Rock Island al Chicago Loop.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1143", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El grau de distinció entre les tendències protestants i catòliques dins de la tradició anglicana específica és habitualment una qüestió de debat tant dins de les esglésies anglicanes com en tota la comunitat anglicana.", "response": "El grau de distinció entre les tendències protestants i catòliques dins de la tradició anglicana és habitualment una qüestió de debat tant dins de les esglésies anglicanes concretes com en tota la comunitat anglicana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1177", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A causa d’aquests mecanismes de transacció, són suficients els protocols de transport poc fiables com el Protocol de datagrama d’usuari (UDP) per a l’operació SIP.", "response": "A causa d'aquests mecanismes transaccionals, els protocols de transport poc fiables, com ara el protocol de datagrama d'usuari (UDP), són suficients per al funcionament del protocol d'inici de sessió (SIP).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1188", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Françoise Dürr va derrotar a Evonne Goolagong per 6 - 4, 6 - 2", "response": "Françoise Dürr va derrotar a Goolagong Evonne 6 a 4, 6 a 2", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1199", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Si tenim una màquina de Turing alterna, fem servir el recurs ATIME.", "response": "Quan tenim una màquina de Turing alternant, fem servir el recurs ATIME.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1201", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El factor de normalització fa que l’absolut sobre tot l’espai del quadrat del valor integral sigui igual a 1.", "response": "El factor de normalització fa que l'absolut en tot l'espai del quadrat del valor integral sigui igual a 1.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1208", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El color del casquet varia del marró al groc, sovint amb una taca marró al casquet quan ha madurat.", "response": "El color de la tapa varia de marró a groc, sovint amb una taca marrona a la gorra en la maduresa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1217", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Agbo va jugar als clubs de Belgrad FK Rad i FK Obilić a la República Federal de Iugoslàvia abans de traslladar-se als clubs de França i Turquia.", "response": "Agbo va jugar als clubs de Belgrad FK Rad i FK Obilić a la República Federal de Iugoslàvia abans de traslladar-se als clubs de França i Turquia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1218", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Un altre membre del grup era Sir Thomas Giffard, la germana del qual es va casar amb George Throckmorton.", "response": "Un altre membre d'aquest grup era Sir Thomas Giffard, la germana del qual es va casar George Throckmorton.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1223", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Georgetown és també una font d’aigua potable per al llac Georgetown i la propera ciutat de Round Rock.", "response": "Georgetown és també una font d'aigua potable per al llac de Georgetown i la propera ciutat de Round Rock.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1242", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Estava casat amb Elisabeth Young (1854 - 1932) i era el pare del magnat del vaixell Thomas Fearnley i del terratinent N.O. Young Fearnley.", "response": "Es va casar amb Elisabeth Young (1854–1932) i va ser el pare del magnat navilier Thomas Fearnley i del terratinent N. O . Young Fearnley.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1247", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El tema “Astrud” de l’àlbum de Basia Trzetrzelewska de 1987, “Time and Tide”, és un homenatge a Gilberto.", "response": "El tema “Astrud” de l'àlbum Time and Tide de Basia Trzetrzelewska de 1987 és un homenatge a Gilberto.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1256", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Michael Jackson, Prince i Madonna van ser influències en l’àlbum.", "response": "Madonna, Prince i Michael Jackson van influir, no obstant, en l'àlbum.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1260", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El temple serveix com a centre cultural i religiós per als hindús del sud d’Àsia i els immigrants dels països coreans.", "response": "El temple serveix com a centre cultural i religiós per als hindús del sud d'Àsia i els immigrants dels països coreans.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1267", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L’any 2009, Antonio Antonio es va convertir en el tercer jugador del Campionat d’escacs continental d’Àsia i va ser el primer jugador de la història de les Filipines a classificar-se per a la Copa del Món més tard el 2009.", "response": "Antonio va acabar tercer al campionat continental d'escacs d'Àsia del 2009 i es va convertir en el primer jugador de la història de Filipines a classificar-se per a la Copa del Món més tard el 2009.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1271", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A Matanzas el seu cultiu va ser introduït l’any 1880, per Fernando Heydrich a Cuba.", "response": "El seu cultiu va ser introduït per Fernando Heydrich a Cuba l'any 1880.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1304", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A més, un partit de triple amenaça per al Campionat dels Estats Units va ser entre el Campió Jack Swagger, The Miz i Kofi Kingston.", "response": "El següent va ser un partit de Triple Threat per al Campionat dels Estats Units entre el campió Jack Swagger, The Miz i Kofi Kingston.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1305", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "“gravityWall” es va utilitzar com a segon motiu d’obertura de la sèrie de televisió Anime, mentre que “sh0ut” es va utilitzar com a primer motiu d’obertura.", "response": "GravityWall es va utilitzar com a segon tema en l'estrena de la sèrie de televisió d'anime, mentre que ShØut es va utilitzar com a primer tema.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1316", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L’Acadèmia Claiborne privada es troba a la parròquia de Claiborne, no prop de Haynesville.", "response": "L'Acadèmia Claiborne, privada, es troba a la parròquia no constituïda de Claiborne, prop de Haynesville.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1320", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L’agost de 2017, Aluri Chakrapani també es va unir a l’equip per interpretar també el paper del productor Prakash Raj.", "response": "Aluri Chakrapani també es va unir a l'equip l'agost de 2017, per suposadament interpretar el paper del productor Prakash Raj.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1351", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Està amenaçat a Massachusetts i New Hampshire, amenaçat a Vermont, com a Rhode Island i com a Connecticut.", "response": "Està en perill d'extinció a Massachusetts i New Hampshire, amenaçat a Vermont, com a històric a Rhode Island i amenaçat a Connecticut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1354", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Escriu a qualsevol lloc, corre una vegada", "response": "Escriu a qualsevol lloc, un cop executat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1366", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A continuació, va aparèixer Iyer a la pel·lícula kannada “Jaggu Dada”’ amb l’actor Darshan.", "response": "A continuació, Iyer va aparèixer a la pel·lícula kanaresa Jaggu Dada amb l'actor Darshan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1368", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Laurie és un nom de pila unisex. Entre els homes, pot ser una forma curta (hipocorisme) de Lawrence o Laurence.", "response": "Laurie és un nom unisex que pot ser una forma curta (hipocorisme) de Lawrence o Laurence entre els homes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1370", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Bellman va morir el 8 de desembre de 1931 a Louisville i està enterrat al cementiri Calvary de Louisville, Kentucky.", "response": "Bellman va morir a Louisville el 8 de desembre de 1931 i està enterrat al cementiri Calvary de Louisville, Kentucky.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1379", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El carrer del Canal es va obrir el 1790 i el carrer va rebre el nom de Canal d’Oxford cap al 1870.", "response": "Canal Street es va obrir l'any 1790 i el carrer va rebre el nom del canal d'Oxford de 1870.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1384", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "“Everything But You” és una cançó de 1945, composta per Don George, escrita per Duke Ellington i Harry James.", "response": "Everything But You és una cançó de 1945 composta per Don George amb lletra escrita per Duke Ellington i Harry James.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1388", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El 1980, el Papa va proposar una solució que va ser acceptada per Xile i rebutjada per l’Argentina.", "response": "El papa va proposar l'any 1980 una solució que va ser acceptada per Xile i rebutjada per l'Argentina.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1413", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El riu Bresnic és un afluent del riu Slatina a Romania.", "response": "El riu Bresnic és un afluent del riu Slatina a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1439", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Depenent de les estacions, les poblacions de col d’Amèrica del Nord migren del Canadà a Mèxic.", "response": "Les poblacions d'erugues de la col de l'Amèrica del Nord migren del Canadà a Mèxic, segons l'estació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1444", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Cornelius Olatunji Adebayo és un antic senador de Nigèria, que va ser governador estatal, i més tard es va convertir en cap del Ministeri Federal de Comunicacions de Nigèria.", "response": "Cornelius Olatunji Adebayo és un antic senador de Nigèria, que es va convertir en governador, i més tard va ser el cap del Ministeri Federal de Comunicacions de Nigèria.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1461", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Les medalles van ser lliurades per Barbara Kendall, membre del COI, Nova Zelanda i Carlo Croce, president de World Sailing.", "response": "Les medalles van ser lliurades per Carlo Croce, membre del COI, Nova Zelanda, i Barbara Kendall, presidenta de World Sailing.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1466", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La BBC College of Journalism es va obrir el juny de 2005 com una sèrie d’aprenentatge electrònic amb Kevin Marsh com a editor executiu, el primer director de la qual va ser Vin Ray.", "response": "La Facultat de Periodisme de la BBC es va obrir com a sèrie de cursos d'aprenentatge en línia el juny de 2005, amb Kevin Marsh com a editor executiu. El seu primer director va ser Vin Ray.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1479", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va néixer fill pòstum de Sir Henry Thrale, 1er Baronet; la seva mare era la germana del cerveser John Lade.", "response": "Va néixer com un fill de Sir Henry Thrale, 1r baronet, la seva mare era germana del cerveser John Lade.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1482", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Una nova idea religiosa d’una triple deessa és fonamental en el moviment modern de la Wicca.", "response": "Una nova idea religiosa d'una deessa triple és fonamental per al moviment modern de la Wicca.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1485", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Kapp i MCA van ser els segells amb els quals Cher va tenir més èxit als anys setanta i va romandre amb ells fins al 1974.", "response": "Capp i MCA van ser els segells amb els quals Cher va tenir més èxit als anys setanta i va romandre amb ells fins al 1974.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1498", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Peter DuConge (1903 - 1967) va ser un dels primers músics de jazz, actiu a l’escena del jazz nord-americana de Nova Orleans.", "response": "Peter DuConge (1903–1967) va ser un dels primers reedistes del jazz, actiu a l'escena del jazz nord-americà a Nova Orleans.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1520", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Towanda Creek es troba a la part sud-oest del comtat de Bradford ( 41,655805, -76,850706 ), a la vall del cantó.", "response": "Towanda Creek es troba al sud-oest del comtat de Bradford a (41.655805, -76.850706), a la vall de Canton.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1523", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Luk o Loke és la romanització cantonesa de diversos cognoms xinesos (però no de tots) romanitzats com a Lu en mandarí.", "response": "Luk o Loke és la romanització cantonesa de diversos cognoms xinesos (però no de tots), que estan romanitzats com a Lu en mandarí.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1560", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La temporada 2008-09 Colorado Avalanche va ser la 37ª temporada de la franquícia, la 30ª a la Lliga Nacional d’Hoquei i la 14ª com a Colorado Avalanche.", "response": "La temporada 2008-09 dels Colorado Avalanche va ser la 37a temporada de la franquícia, la 30a a la Lliga Nacional d'Hoquei i la 14a com a Colorado Avalanche.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1565", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "McCarthy va néixer a Auckland, però es va traslladar amb els seus pares a San Francisco, Califòrnia, a l’edat de quatre anys.", "response": "McCarthy va néixer a Auckland, però es va traslladar a San Francisco, Califòrnia, a l'edat de quatre anys amb els seus pares.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1579", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A causa d’aquests mecanismes poc fiables, els protocols de transport transaccional com el Protocol de datagrama d’usuari (UDP) són suficients per al funcionament SIP.", "response": "A causa d'aquests mecanismes poc fiables, són suficients els protocols de transacció com ara el protocol de datagrama d'usuari (UDP) per al funcionament del protocol d'inici de sessió (SIP).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1604", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "També és el cinquè edifici més alt de Rússia, el sisè més alt d’Europa i un dels 90 gratacels Supertall del món.", "response": "També és el cinquè edifici més alt de Rússia, el sisè més alt d'Europa i un dels 90 gratacels superalts del món.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1605", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L’estació de Holbrook va tancar l’any 1962, de manera que l’accés més proper a la línia es troba a l’estació de Ronkonkoma o a l’estació de Medford.", "response": "L'estació de Holbrook es va tancar l'any 1962, de manera que l'accés més proper a la línia és a l'estació de Ronkonkoma o l'estació de Medford.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1610", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Abies lasiocarpa, comunament anomenat avet subalpí o avet de les Muntanyes Rocalloses, és un avet nord-americà occidental.", "response": "Abies lasiocarpa, generalment anomenat avet subalpí o avet de les muntanyes rocoses, és un avet nord-americà occidental.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1627", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La Pauline diu que sí, però la Frannie encara desconfia.", "response": "Sí, diu la Pauline, però la Frannie encara desconfia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1638", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Entre els que hi treballaven hi havia el professor Wlodzimierz Zonn, el doctor Jan Gadomski i el professor Eugeniusz Rybka.", "response": "Entre els que hi treballaven hi havia el professor Eugeniusz Rybka, el doctor Jan Gadomski i el professor Wlodzimierz Zonn.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1643", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Duncan McIntyre va néixer el 6 d’octubre de 1899 a Kent, Anglaterra, fill del capità Ivor Ewing McIntyre.", "response": "Duncan McIntyre va néixer el 6 d'octubre de 1899 a Kent, Anglaterra, fill del capità Ivor Ewing McIntyre.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1666", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "S’assabenta que el seu cos porta el Shinra Banshou, un rotllo que conté l’art secret més poderós del món Ninja de Nabari.", "response": "S'assabenta que el seu cos manté la shinra banshou, un pergamí que conté l'art secret més poderós del món ninja de Nabari.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1683", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Adam Surat (“Inner Strength”) és un documental dirigit per Tareque Masud l’any 1989 sobre el pintor de Bangla Desh Sheikh Mohammed Sultan.", "response": "Adam Surat (The Inner Strength) és una pel·lícula documental de Bangladesh de 1989 sobre el pintor de Bangladesh Sheikh Mohammed Sultan, dirigida per Tareque Masud.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1699", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els fidels havien acampat al costat oest del riu Catawba, mentre que l’exèrcit del general Charles Cornwalli acampava al costat est.", "response": "Els lleialistes havien acampat al costat oest del riu Catawba mentre que l'exèrcit del general Charles Cornwalli acampava al costat est.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1708", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Nascut a Bayonne, Nova Jersey, Longo va assistir al Marist High School a Jersey City, Nova Jersey i a la Universitat de Rhode Island.", "response": "Longo, nascut a Bayonne, Nova Jersey, va visitar el Marist High School de Jersey City, Nova Jersey i la Universitat de Rhode Island.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1710", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La volta al món en 80 minuts amb Douglas Fairbanks és una pel·lícula documental nord-americana Pre-Code de 1931 dirigida per Douglas Fairbanks i Victor Fleming i escrita per Robert E. Sherwood.", "response": "In 80 minutes around the world with Douglas Fairbanks és un documental americà de 1931 amb codi previ dirigit per Douglas Fairbanks i Victor Fleming i per Robert E. Sherwood.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1714", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va ser escrita per Billy Gierhart i dirigita per Seth Hoffman.", "response": "Va ser escrit per Billy Gierhart i dirigit per Seth Hoffman.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1726", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La pel·lícula va rebre crítiques negatives, però després de l’estrena en VHS i DVD, es va convertir en un favorit de culte amb comentaris favorables a Amazon i IMDB.", "response": "La pel·lícula va rebre crítiques negatives, però després de la publicació en VHS i DVD, es va convertir en un favorit del culte amb comentaris favorables a Amazon i IMDB.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1728", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "És el mig germà de Lord Clarence Paget, Lord Alfred Paget i Lord George Paget.", "response": "Era el mig germà de Lord Clarence Paget, Lord Alfred Paget i Lord George Paget.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1732", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va dir que Easipower era,", "response": "Es diu que Easipower era,", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1736", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El cultiu va ser introduït l’any 1880 per Fernando Heydrich a Matanzas a Cuba.", "response": "A Cuba el seu cultiu va ser introduït l'any 1880, per Fernando Heydrich a Matanzas.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1739", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Aquest va ser el primer dels tres hotels de tercera classe que es van construir al districte central de negocis.", "response": "Aquest va ser el primer dels tres hotels de tercera classe construïts al districte central de negocis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1747", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "“Dawn” és el trenta-novè episodi (producció núm. 213) de la sèrie de televisió ’’, la tretzena temporada de la segona temporada.", "response": "Dawn és el trenta-novè episodi (producció núm. 213) de la sèrie de televisió, el tretzè de la segona temporada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1763", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El 2014 el lloc va llançar aplicacions iOS i Android per a la cerca de productes. Les característiques del producte inclouen ressenyes de productes de vídeo interactius amb sessions de preguntes i respostes en directe.", "response": "El 2014, el lloc va posar en marxa aplicacions d'iOS i Android per a la cerca de productes, entre les característiques dels productes s'hi inclouen ressenyes de vídeos interactius, ressenyes de productes amb sessions de preguntes i respostes en directe.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1787", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Un EP anomenat Dido Live amb tres de les disset cançons en directe del DVD va ser llançat digitalment exclusivament a iTunes Store el 21 de juny de 2005.", "response": "Un EP titulat Dido Live, amb tres de les disset cançons en directe del DVD, es va publicar exclusivament digitalment a través de l'iTunes Store el 21 de juny de 2005.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1799", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Es va celebrar un esdeveniment germà al llac Albert Park de Melbourne i va estar patrocinat per Fox FM (Melbourne, Austràlia).", "response": "Un esdeveniment germà es va celebrar a l'Albert Park Lake a Melbourne i patrocinat per Fox FM (Melbourne, Austràlia).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1804", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Amb aquestes innovacions, la capacitat màxima aconseguida d’un sistema BRT s’ha incrementat fins als 35.000 passatgers per hora.", "response": "Aquestes innovacions van augmentar la capacitat màxima aconseguida d'un sistema d'autobús ràpid a 35.000 passatgers per hora.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1822", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Sterling Brown era conegut sobretot pel seu autèntic dialecte negre del sud.", "response": "Sterling Brown era conegut sobretot pel seu autèntic dialecte negre del sud.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1829", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Taylor va romandre actiu fins a la seva mort com a observador dels Chicago White Sox i els Milwaukee i Atlanta Braves al beisbol.", "response": "Taylor va romandre actiu al beisbol com a explorador dels Atlanta Braves i els Milwaukee i Chicago White Sox fins a la seva mort.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1835", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Avui dia, el castell acull exposicions canviants del museu i acull diverses col·leccions etnogràfiques.", "response": "Avui el castell acull exposicions de museus itinerants i acull diverses col·leccions etnogràfiques.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1883", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Eliza era filla de la seva germana Judith, que havia mort cap al 1748.", "response": "Eliza era filla de la seva germana Judith, que havia mort cap al 1748.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1914", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Brough and Shatton és una parròquia civil a Hope Valley al districte de High Peak de Derbyshire, Anglaterra.", "response": "Brough and Shatton és un municipi de Hope Valley al districte de Derbyshire High Peak d'Anglaterra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1915", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Soto va néixer a Fort Worth, però es va traslladar a l’edat d’un any a Monterrey a Mèxic.", "response": "Soto va néixer a Fort Worth, però es va traslladar a Monterrey, Mèxic, a l'edat d'un any.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1917", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Neville es va casar amb Edith Cranstoun Macnamara, filla gran del Sr. H. T. J. Macnamara, que en un moment va ser jutge dels tribunals del comtat i comissari de ferrocarrils.", "response": "Neville es va casar amb Edith Cranstoun Macnamara, la filla gran del Sr. H. T. J. Macnamara, que era jutge dels tribunals del comtat i comissari del ferrocarril al mateix temps.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1936", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Piper City va ser dissenyada per Samuel Cross de Nova York i William A. Piper de Filadèlfia el 1867 (5 de març de 1820 - 6 de juliol de 1896).", "response": "La ciutat de Piper va ser construïda el 1867 per Samuel Cross de Nova York i William A. Piper (5 de març de 1820 – 6 de juliol de 1896) de Filadèlfia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1941", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Navarro és un partit del nord-est de l’Argentina a la província de Buenos Aires.", "response": "Navarro és un partido al nord-est d'Argentina a la província de Buenos Aires.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1946", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Nichols es troba (41,479113, -91,308291 ) a la secció 15 del comtat de Muscatine, a la vora occidental del municipi de Pike, Iowa.", "response": "Nichols es troba a (41.479113, -91.308291) a la secció 15 del comtat de Muscatine, situat a l'extrem occidental del municipi de Pike d'Iowa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_1983", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Lloyd va fundar i va dirigir el seu negoci per començar a vendre joguines i regals, i va ampliar la Casa de Lloyd, amb seu a Grandview, Missouri, mentre el negoci de regals creixia.", "response": "Lloyd va fundar i va dirigir el seu negoci per començar a vendre joguines i regals, i va ampliar la Casa de Lloyd amb seu a Grandview, Missouri, a mesura que creixia el negoci de regals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2002", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El campus Azusa de la Universitat d’Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "response": "El campus d'Azusa de la Universitat Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2004", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Buccinum pulchellum és una espècie de cargol marí, un autèntic mol·lusc gasteròpode de la família Buccinidae, els buccs marins.", "response": "Buccinum pulchellum és una espècie de cargol marí, un mol·lusc gastròpode autèntic de la família Buccinidae, els buccins marins.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2013", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va morir el 19 de setembre de 1891 a Gallatin, Tennessee, i va rebre un maçònic a Gallatin.", "response": "Bunting va morir el 19 de setembre de 1891 a Gallatin, Tennessee. Va rebre un funeral maçònic a Gallatin.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2038", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El 25 de juny de 1866 va ser nomenat bisbe de “Nisa a Lícia i bisbe titular de Velletri”.", "response": "Va ser nomenat bisbe auxiliar de Nisa a Lícia i bisbe titular de Velletri el 25 de juny de 1866.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2040", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Van aconseguir cert èxit, espectacles en directe a Melbourne, Geelong i Shepparton.", "response": "Van aconseguir cert èxit tocant en directe a Shepparton, Geelong i Melbourne.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2066", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Michael Liebel Sr. tenia 14 anys quan els seus pares van arribar a Alemanya des d’Erie a Pennsilvània.", "response": "Michael Michael Liebel Sr. tenia 14 anys quan els seus pares van venir d'Erie a Pennsilvània a Alemanya.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2086", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Una transició de fase d’un ferroimant a un paraimant és contínua i té un segon ordre.", "response": "La transició de fase d'un ferroimant a un paraimant és contínua i té un segon ordre.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2087", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va actuar com a vidrier i va treballar en diversos instruments musicals amb moltes bandes diferents.", "response": "Va aparèixer com a vidrier i va treballar amb moltes bandes diferents en diversos instruments musicals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2094", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va col·laborar amb arquitectes contemporanis com Francesco Grimaldi, Bartolomeo Picchiatti i Giovan Giacomo Di Conforto.", "response": "Va treballar conjuntament amb arquitectes contemporanis com ara Francesco Grimaldi, Bartolomeo Picchiatti i Giovan Giacomo Di Conforto.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2100", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Només 10 dies després va ser canviat juntament amb Aaron Heilman als Seattle Mariners per Ronny Cedeño.", "response": "Només 10 dies després, es va intercanviar juntament amb Aaron Heilman als Seattle Mariners per Ronny Cedeño.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2102", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Segons l’Oficina del Cens dels Estats Units, Southport és una superfície total de la qual el 0,91 % és aigua i la resta és terra.", "response": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Southport té una superfície total de terra i, o el 0,91 %, és aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2111", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Augier, Hughes, Lenstra, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar l’any 2012 una anàlisi de milions de claus RSA públiques d’Internet.", "response": "L'any 2012, Lenstra, Hughes, Augier, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar una anàlisi de milions de claus RSA públiques recollides d'Internet.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2112", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La primera esposa de Roger Mortimer va ser Joan Mortimer, la filla de James 2n Baró Audley.", "response": "La primera esposa de Roger Mortimer va ser Joan Mortimer, filla de James 2n baró d'Audley.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2125", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "També va donar 34.000 dòlars a Ted Cruz i 7.000 dòlars a Mitt Romney, inclosa la seva campanya presidencial del 2016.", "response": "També va donar 34.000 dòlars dòlars americans a Ted Cruz i 7.000 dòlars americans a Mitt Romney, inclosa la seva campanya presidencial del 2016.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2128", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Rami Nieminen (nascut el 25 de febrer de 1966) és un futbolista finlandès.", "response": "Rami Nieminen (nascut el 25 de febrer de 1966) és un antic futbolista finlandès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2133", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Olivia Loe va començar amb el rem el 2004, i Jessica Loe la va seguir el 2006.", "response": "El 2004, l'Olivia Loe va començar a remar, i Jessica Loe la va seguir el 2006.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2134", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L’antiga corista de Las Vegas Margaret Whitton (Rachel Phelps) hereta l’equip de beisbol dels Indis de Cleveland del seu difunt marit, Donald.", "response": "L'antiga corista de Las Vegas Margaret Whitton (Rachel Phelps) hereta l'equip de beisbol Cleveland Indians del seu difunt marit, Donald.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2137", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Jools Holland i McEwen es van divorciar el 1995 i des de llavors s’ha casat amb el músic Ned Lambton.", "response": "Jools Holland i McEwen es van divorciar el 1995. Des de llavors ha estat casada amb el músic Ned Lambton.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2149", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Sir Thomas Dutton (1 d’agost de 1421 - 23 de setembre de 1459) va ser un cavaller anglès medieval. Era fill de Sir John Dutton i Margaret Savage", "response": "Sir Thomas Dutton (1 d'agost de 1421 – 23 de setembre de 1459) va ser un cavaller medieval anglès que era fill de Sir John Dutton i Margaret Savage.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2151", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els suggeriments de Met per estendre’s des de Paddington fins a South Kensington i a l’est des de Moorgate fins a Tower Hill cap al sud van ser acceptats el 29 de juliol de 1864 i van rebre l’aprovació reial.", "response": "Les propostes del Met per estendre's cap al sud des de Paddington fins a Kensington Sud i a l'est des de Moorgate fins a la Tower Hill es van acceptar i van rebre el consentiment reial el 29 de juliol de 1864.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2152", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Rashidi no va ser acusat, però va ser repatriat per les autoritats marroquines, quan va ser detingut.", "response": "Rashidi no va ser acusat, però va ser repatriat per les autoritats marroquines quan va ser detingut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2162", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els secretaris anteriors van ser John MacKay, que va rebre un MBE per als serveis d’ horticultura escocesa, Alison Murison, Tom Mabbott i el Dr. John MacLennan.", "response": "Entre els secretaris anteriors hi ha John MacKay, que va rebre un MBE pels serveis a l'horticultura escocesa, Alison Murison, Tom Mabbott i el Dr. John MacLennan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2164", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La mesquita més gran, Al Farooq Masjid de Midtown Atlanta, es troba a la carretera 14 d’Atlanta.", "response": "La mesquita més gran, Al Farooq Masjid de Midtown Atlanta, es troba al 14th Street d'Atlanta.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2165", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Nascut el 1920 a Laguna, Califòrnia, es va graduar a la Choate School de Connecticut i va visitar el Pomona College i la Universitat del Sud de Califòrnia.", "response": "Utley va néixer a Laguna, Califòrnia, el 1920. Es va graduar a la Choate School de Connecticut i va assistir a la Pomona College i a la Universitat del Sud de Califòrnia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2167", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El manga té un videojoc per a Sega Mega Drive al Japó i Àsia amb el mateix nom.", "response": "El manga té un videojoc per a Sega Mega Drive amb el mateix nom a Àsia i al Japó.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2175", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Tenen 13 espines toves anals, 11 a 13 raigs tous dorsals, 2 espines posteriors i 11 a 13 raigs anals.", "response": "Tenen 13 espines anals suaus, d'11 a 13 raigs tous dorsals, 2 espines dorsals i d'11 a 13 raigs anals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2180", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Sota la brutícia i les pintures impressionants parcialment descobertes, es van completar les pintures barroques medievals.", "response": "Sota la brutícia i parcialment descobertes pintures impressionants, es van completar pintures barroques medievals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2187", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Es troba a l’est de Chestnut Ridge, al sud de Nanuet, a l’oest de Blauvelt, Nova York, i al nord de Montvale i Old Tappan, Nova Jersey.", "response": "Es troba a l'est de Chestnut Ridge, al sud de Nanuet, a l'oest de Blauvelt, Nova York, i al nord de Montvale i Old Tappan, Nova Jersey.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2188", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "No obstant això, en la continuïtat actual, Superman coneix l’actual Zod per primera vegada a “Last Son”.", "response": "En una continuïtat real, Superman a Last Son es troba amb l'actual Zod per primera vegada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2189", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Un atol a França, Polinèsia Niau rep el nom de Greig Aleksey Greig.", "response": "Un atol de Niau, Polinèsia, França, rep el nom d'Aleksey Greig en honor a Greig.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2195", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va ser anunciat el 22 de desembre de 2011 i va ser llançat el febrer de 2012.", "response": "Es va registrar el 22 de desembre de 2011 i es va publicar el febrer de 2012.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2197", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Una casa es carrega d’energia furiosa i dóna forma a l’esperit nigromàntic que hi ha al seu interior.", "response": "Una casa està carregada d'energia furiosa i dona forma a l'esperit nigromàntic que hi ha al seu interior.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2202", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els campionats de 2007 van tenir lloc entre el 21 i el 28 de gener a Spokane, Washington, al Spokane Convention Center i al Spokane Arena.", "response": "El campionat de 2007 va tenir lloc entre el 21 i el 28 de gener a Spokane, Washington, a l'Spokane Arena i a l'Spokane Convention Center.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2217", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Hugh L. Scott havia escollit el tinent Carpenter per organitzar i comandar la tropa L (composada per indis Kiowa, Comanche i Apatxe) per a la 7ª Cavalleria.", "response": "Hugh L. Scott havia escollit el tinent Carpenter per organitzar i comandar la tropa L (formada per indis kiowa, comanche i apache) per a la 7a Cavalleria.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2234", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Aquesta espècie ara forma part de la família dels llangardaixos, coneguda com Iguanidae, subfamília Polychrotinae, i ja no està classificada a la família actualment invàlida, Polychrotidae.", "response": "Aquest gènere ara forma part de la família de sargantanes coneguda com a Iguanidae, subfamília Polychrotinae, i ja no està classificat dins la família actualment invàlida, Polychrotidae.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2239", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Viu a Maribor i Ljubljana, Eslovènia i dirigeix principalment a Eslovènia i Croàcia.", "response": "Viu a Maribor i Ljubljana, Eslovènia, i dirigeix a Eslovènia i Croàcia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2240", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Els vaixells de la classe Siegfried eren llargs en general a la línia de flotació i llargs.", "response": "Els vaixells de la classe Siegfried eren en general llargs i llargs a la línia de flotació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2247", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "També val la pena assenyalar que el codi següent funcionaria sense ADL (s’hi aplicarà de totes maneres).", "response": "També val la pena assenyalar que el codi següent funcionaria sense ADL (s'hi aplica de totes maneres).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2248", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Les nacions Macedònia, Kenya, Azerbaidjan, Uruguai i Veneçuela van participar en els seus primers Jocs Olímpics d’hivern.", "response": "Les nacions d'Azerbaidjan, Kenya, Macedònia, Uruguai i Veneçuela van participar en els seus primers Jocs Olímpics d'hivern.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2269", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Un grup internacional independent d’experts va estudiar l’impacte de l’accident i va concloure que ningú va morir ni es va enverinar com a conseqüència de l’accident.", "response": "Un grup internacional d'experts independents va examinar l'impacte de l'accident i va concloure que ningú va ser enverinat o mort com a conseqüència de l'accident.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2290", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Erginus galkini és una espècie de cargol marí, una autèntica lapa, un autèntic mol·lusc gasteròpode de la família Lottiidae, una de les famílies dels Marinelimpets.", "response": "Erginus galkini és una espècie de cargol marí, una pagellida autèntica, un mol·lusc gastròpode autèntic de la família Lottiidae, una de les famílies de les pagellides marines.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2292", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Zingone va jugar a futbol de club per a Lito.", "response": "Zingone va jugar al club de futbol de Lito.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2293", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La quarta va ser la causada per la renúncia de Joseph Hemphill algun temps després de maig de 1826, ocupada per Thomas Kittera.", "response": "La quarta va ser causada per la renúncia de Joseph Hemphill un temps després de maig de 1826, i que va ocupar Thomas Kittera.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2304", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Hoppkorv va ser l’últim àlbum de la banda nord-americana de blues rock Hot Tuna, i el seu setè àlbum d’estudi gravat per a Grunt Records, com Grunt BFL1-1920.", "response": "Hoppkorv va ser l'últim àlbum de la banda nord-americana de blues rock Hot Tuna i el seu setè àlbum d'estudi per a Grunt Records amb el nom de Grunt BFL1-1920.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2315", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El 1924 va ser portaveu convidat de l’ICM a Toronto, a Oslo el 1932 i el 1936 a Zuric.", "response": "Va ser ponent convidat de l'ICM a Toronto el 1924, el 1932 a Oslo i el 1936 a Zuric.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2316", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Cook Pond, també conegut anteriorment com a Llac Laurel, es troba al sud-est del riu Taunton i a l’oest de l’estany South Watuppa.", "response": "A l'extrem sud, l'estany de Cook, també conegut anteriorment com a llac de Laurel, es troba a l'est del riu Taunton i a l'oest de l'estany de Watuppa sud.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2320", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El seu pare, Alfie Byrne, era un representant, senador i alcalde de Dublín, un altre germà Patrick Byrne també era TD.", "response": "El seu pare Alfie Byrne era diputat, membre del Parlament, senador i alcalde de Dublín. Un altre germà Patrick Byrne també era membre del Parlament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2324", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El tindi és una llengua caucàsica del nord-est parlada a la República Russa del Daguestan.", "response": "El tindi és una llengua caucàsica del nord-est parlada a la república russa del Daguestan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2341", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "A principis de la temporada, va formar part de l’aliança “Moving Company”, juntament amb Howard, Jeremy, McCrae i Nick.", "response": "Juntament amb Nick, Jeremy, McCrae i Howard va formar part de l'aliança Moving Company a principis de la temporada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2342", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Al seu estudi de Berlín hi ha tres figures penjades a la paret: Schopenhauer, Maxwell, Faraday.", "response": "En el seu estudi de Berlín, hi havia tres figures penjades a la paret: Schopenhauer, Maxwell, Faraday.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2348", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El 1994 es va editar en honor seu el volum “Aspects of Religion”, publicat per Peter Masefield i Donald Wiebe.", "response": "El 1994 es va publicar en honor seu el volum Aspects of Religion, publicat per Peter Masefield i Donald Wiebe.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2365", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Bala es troba en una plana alta i nevada, els estius són calorosos, els hiverns són freds.", "response": "Bala es troba en una plana alta i nevada, els estius són calorosos i els hiverns són freds.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2378", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "“Dream” es va representar a la Royal Opera House, Covent Garden, el 1961, produït per John Gielgud i dirigit per Georg Solti.", "response": "Dream es va representar el 1961 a la Royal Opera House de Covent Garden, produït per John Gielgud i dirigit per Georg Solti.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2387", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "John Byron es va casar amb Mary Byron, filla de Sir Lucas de Newstead a Nottinghamshire.", "response": "John Byron es va casar amb Mary Byron, filla de Sir Lucas de Newstead, Nottinghamshire.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2398", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Hunter li dirà immediatament al seu pare, Zac MacGuire (Charlie Clausen) i Evie.", "response": "Digues-li immediatament al seu pare, a Charlie Clausen (Zac MacGuire) i a Evie.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2416", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Va jugar a futbol intercomarcal sènior amb el seu club local Adrigole i va ser membre de l’equip gaèlic de Cork als anys 1960 i 1970.", "response": "Va jugar al futbol Senior Intercounty amb el seu club local Adrigole i va ser membre de l'equip gaèlic de Cork als anys 60 i 70.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2418", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Augier, Hughes, Lenstra, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar l’any 2012 una anàlisi de milions de claus RSA públiques d’Internet.", "response": "Augier, Hughes, Lenstra, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar el 2012 una anàlisi que comparava milions de claus públiques RSA recollides d'Internet.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2436", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Dues línies operen diàriament a la línia Dearne Valley fins a York i Sheffield.", "response": "Dos serveis diaris operen a la línia Dearne Valley a York i Sheffield.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2455", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Durant la seva campanya, va debatre amb McCain dues vegades, una a Tucson i una altra a Flagstaff.", "response": "Durant la seva campanya electoral, va debatre dues vegades sobre McCain, una a Tucson i una altra a Flagstaff.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2460", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Mentre que el 33er Grup de Combat estava inactiu, es va fusionar amb el 33er Grup Tàctic com a 33er Grup Tàctic de Combat.", "response": "Mentre el 33è Grup de combat estava inactiu, es va consolidar com al 33è Grup de tàctiques juntament amb el 33è Grup de tàctiques de combat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2485", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Els protagonistes són Lilie Rabe, Timothée Chalamet, Lili Reinhart, Anthony Quintal, Oscar Nunez i Rob Huebel.", "response": "La pel·lícula està protagonitzada per Oscar Nunez, Rob Huebel, Timothée Chalamet, Lily Rabe, Anthony Quintal i Lili Reinhart.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2504", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El 13 de novembre de 2016, el diputat Dennis Wallace va ser assassinat a Fox Grove Park, prop de la ciutat de Hughson, per David Machado.", "response": "El 13 de novembre de 2016, David Machado va assassinar Dennis Wallace a Fox Grove Park, prop de la ciutat de Hughson.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2517", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La sèrie va debutar el 18 d’abril de 2009 a Nova Zelanda a través de Nickelodeon (Austràlia i Nova Zelanda).", "response": "La sèrie va debutar a Nova Zelanda el 18 d'abril de 2009 a Nickelodeon (Austràlia i Nova Zelanda).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2521", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Per exemple, 32W000 al comtat de DuPage es troba a 32 milles a l’oest de State St., 38000 al comtat de Lake es troba a 38 milles al nord de Madison Street.", "response": "Per exemple, 32W000 al comtat de DuPage es troba a 32 milles a l'oest de State St., 38000 al comtat de Lake es troba a 38 milles al nord de Madison Street.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2524", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Long va néixer a Israel, va emigrar de jove a Austràlia i s’hi va establir el 1961.", "response": "Nascut a Israel, Lang va emigrar a Austràlia quan era jove i s'hi va establir el 1961.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2538", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L’estació té 7 pistes vermelles, 3 pistes blaves, 2 pistes negres i una pista verda.", "response": "L'estació té 7 pistes vermelles, 3 de blaves, 2 de negres i una de verda.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2546", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El 1966, va crear la seva pròpia galeria a Cork Street a Londres, Leslie Waddington va comptar amb el suport d’Alex Bernstein, membre de la dinastia de mitjans de Granada.", "response": "L'any 1966, va iniciar la seva pròpia galeria al Cork Street de Londres, Leslie Waddington va comptar amb el suport d'Alex Bernstein, membre de la dinastia mediàtica granadina.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2552", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Hardwick va aparèixer a “Coronation Street” el 1997 com a Naomi Russell i el 1998 com a Sheila Dixon.", "response": "El 1997 va aparèixer com a Naomi Russell a Coronation Street i el 1998 com a Sheila Dixon.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2556", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El seu fill, Aloka Liyanage, està casat amb la filla de l’actor Jackson Anthony, el pare de Saumya Liyanage i Indrachapa Liyanage.", "response": "El seu fill, Aloka Liyanage, està casat amb la filla de l'actor Jackson Anthony. També és el pare de Saumya Liyanage i Indrachapa Liyanage.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2560", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La cuina anglesa va dominar la cuina colonial primerenca; però a mesura que van arribar nous immigrants d’altres països, altres sopes nacionals van guanyar popularitat.", "response": "La cuina va dominar la cuina colonial primerenca, però altres sopes nacionals van guanyar popularitat a mesura que van arribar nous immigrants d'altres països.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2572", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Un personatge de “Detection Unlimited”, una novel·la de misteri escrita per Armstrong, es compara amb Georgette Heyer.", "response": "A Detection Unlimited, una novel·la de misteri escrita per Armstrong, es compara un personatge amb Georgette Heyer.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2582", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Billie Jean König va derrotar a Rosalyn Fairbank per 6 - 2, 6 - 1.", "response": "Billie Jean King va guanyar a Rosalyn Fairbank per 6 a 2, 6 a 1", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2593", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Hi va haver una certa violència contra els jueus paramilitars en els primers anys de la República de Weimar, i va ser dirigida pel Freikorps alemany.", "response": "En els primers anys de la República de Weimar, hi va haver violència contra els jueus paramilitars, liderats pels Freikorps alemanys.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2629", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La diòcesi catòlica romana de Bungoma és una diòcesi situada a la ciutat de Kisumu a la província eclesiàstica de Bungoma a Kenya.", "response": "La diòcesi catòlica romana de Bungoma és una diòcesi de la ciutat de Kisumu a la província eclesiàstica de Bungoma a Kenya.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2631", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La pel·lícula té molts elements d’un musical, amb llargues seqüències d’òpera, i ha estat criticada per ser més musical que horripilant.", "response": "La pel·lícula té molts elements d'un musical, amb llargues seqüències d'òpera, i ha estat criticada per ser més musical que terrible.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2638", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Prosipho crassicostatus és una espècie de cargol marí, un autèntic mol·lusc gasteròpode de la família Buccinidae, els buccs marins.", "response": "Prosipho crassicostatus és una espècie de cargol marí, un mol·lusc gastròpode autèntic de la família Buccinidae, els buccins marins.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2661", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Li van sobreviure la seva dona, l’antiga Barbara Crutchley, els seus fills Norman F. Boas i Donald P. Boas i la seva filla, Helen Tuthill Sisson.", "response": "Li van sobreviure la seva dona, l'antiga Barbara Crutchley, els seus fills Norman F. Boas i Donald P. Boas, i la seva filla Helen Tuthill Sisson.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2666", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Migvan (colorit “il·luminat”) és un petit kibutz urbà situat a la ciutat de Sderot al nord-oest del desert del Nèguev a Israel.", "response": "Migvan (llums de colors) és un petit kibutz urbà de la ciutat de Sderot al desert del nord-oest del Nèguev a Israel.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2667", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "de Ruiter, nascut a Leiden, ha jugat al FC Utrecht, FC Den Bosch, Excelsior, RKC Waalwijk i FC Emmen.", "response": "Nascut a Leiden, de Ruiter, ha jugat al RKC Waalwijk, al FC Den Bosch, a l'Excelsior, al FC Utrecht i al FC Emmen.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2675", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Ely era nét de Crabb Robinson, que era un dels primers amics de John Towill Rutt.", "response": "Talfourd Ely era net de Crabb Robinson, que era un dels primers amics de John Towill Rutt.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2680", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El guió va ser escrit per Anees Bazmee i Rumi Jaffery, col·laboradors de llarga data de Dhawan.", "response": "El guió va ser escrit per Anees Bazmee i Rumi Jaffery, col·laboradores veteranes de Dhawan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2684", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Històricament, el CIMMYT ha rebut finançament de la Fundació Rockefeller i de la Comissió Europea.", "response": "Històricament, el CIMMYT va rebre finançament de la Comissió Europea i la Fundació Rockefeller.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2697", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "A “Detection Unlimited”, una novel·la de misteri escrita per Georgette Heyer, es compara un personatge amb Armstrong.", "response": "A Detection Unlimited, una novel·la de misteri escrita per Georgette Heyer, es compara un personatge amb Armstrong.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2699", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El seu nom, Afolabi, significa “Nascut a la riquesa”. El seu sobrenom a Nigèria és Robocop a causa dels seus moviments rígids.", "response": "El seu nom, Afolabi, significa «nascut en la riquesa», el seu sobrenom a Nigèria és Robocop a causa dels seus moviments rígids.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2714", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Després que Finch tornés al campament principal, Mitchell va arribar amb una tràgica notícia.", "response": "Després que Finch havia tornat al campament principal, Mitchell va arribar amb una tràgica notícia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2769", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Els ocupants de l’avió eren el tinent coronel Gerald K. Hannaford, el capità Donald Grant Millard i el capità John F. Lorraine.", "response": "Els passatgers de l'avió eren el coronel Gerald K. Hannaford, el capità Donald Grant Millard i el capità John F. Lorraine.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2785", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Després del seu servei, Lockhart va viure a Florida però recentment es va traslladar a Texas.", "response": "Després del seu servei, Lockhart va viure a Florida, però recentment es va traslladar a Texas.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2787", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Els tres primers hotels es van construir a Israel a la dècada de 1980, seguits pel “Patio Eilat Resort Hotel” a França.", "response": "Els tres primers hotels es van construir a la dècada de 1980 a Israel, seguits del “Patio Eilat Resort Hotel” a França.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2789", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La sèrie convergeix gairebé a tot arreu.", "response": "Aleshores la sèrie convergeix gairebé a tot arreu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2794", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Yazva és un riu del Krai de Perm, Rússia, un afluent esquerre del riu Molmys.", "response": "El riu Yazva és un riu del territori de Perm, Rússia, un afluent esquerre del riu Molmys.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2823", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Com moltes comunitats ètniques d’Uganda, inclosos els Langi, Acholi i Alur, els Luo no practiquen la circumcisió ritual dels homes com a iniciació.", "response": "Com moltes comunitats ètniques d'Uganda, inclosos els langi, acholi i alur, els luo no practiquen la circumcisió ritual dels homes com a iniciativa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2825", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El 1974, la RDP Lao va establir el fons de l’etapa II amb l’ajuda del Banc Mundial, les Nacions Unides i el Banc Asiàtic de Desenvolupament.", "response": "El 1974, amb el suport del Banc Mundial, les Nacions Unides i el Banc Asiàtic de Desenvolupament, la RDP Lao va fundar el Stage II Fund.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2829", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Una setmana després va ser traslladat al Policlínic de la mateixa ciutat, on va ser operat de cor i es va recuperar favorablement.", "response": "Una setmana després va ser traslladat al policlínic de la mateixa ciutat, on va ser operat de cor i es va recuperar favorablement.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2843", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Va néixer a Constantinoble (Istanbul) el 5 de maig de 1940 i va morir a Atenes el 19 de novembre de 2011 d’un càncer.", "response": "Va néixer el 5 de maig de 1940 a Constantinoble (Istanbul) i va morir de càncer a Atenes el 19 de novembre de 2011.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2854", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Que he perdut el que he deixat.", "response": "Que vaig marxar que he perdut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2859", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Tenen 13 espines dorsals, d’11 a 13 raigs tous dorsals, 2 espines anals i d’11 a 13 raigs tous anals.", "response": "Tenen 13 espines dorsals, d’11 a 13 raigs tous dorsals, 2 espines anals i d’11 a 13 raigs tous anals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2870", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L’any 1911, l’ajuntament va ser reconstruït, el 1945 parcialment destruït, i posteriorment restaurat als anys seixanta.", "response": "L'any 1911 es va reconstruir l'ajuntament, parcialment destruït el 1945 i restaurat en la dècada de 1960.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2895", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El campus Azusa de la Universitat d’Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "response": "El campus Azusa de la Universitat d'Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, situada al nord-est de Los Angeles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2901", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Durant la seva campanya, va debatre amb McCain dues vegades, una a Flagstaff i una altra a Tucson.", "response": "Durant la seva campanya, va debatre amb McCain en dues ocasions, una vegada a Flagstaff i una altra a Tucson.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2922", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El riu Măgheruş és un afluent del riu Giuroc a Romania.", "response": "El riu Măgheruş és un afluent del riu Giuroc a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2933", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "En altres articles, aplaudia les idees econòmiques subjacents al pla Schuman i elogiava l’expansió del mercat comú europeu.", "response": "En altres articles va elogiar les idees econòmiques subjacents al Pla Schuman i va aplaudir l'expansió del Mercat Comú Europeu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2934", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El Parc Nacional Petkeljärvi és un parc nacional de Finlàndia a la regió d’Ilomantsi a Carèlia del Nord.", "response": "El parc nacional de Petkeljärvi és un parc nacional de Finlàndia ubicat a la regió d'Ilomantsi a Carèlia del Nord.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2936", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Steve Whitley va aparèixer per primera vegada a principis de juliol. És el pare criminal de Harper Whitley i Garrett Whitley i germà de Benny Cameron.", "response": "A principis de juliol, Steve Whitley, el pare criminal de Harper Whitley i Garrett Whitley, i germà de Benny Cameron.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2950", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Sher Mohammed Akhundzada (també conegut com Sher Ahmed Akhundzada) és un líder tribal que des del 2001 al 2005 va ser governador de Helmand a l’Afganistan.", "response": "Sher Ahmed Akhundzada (també conegut com Sher Mohammed Akhundzada) és un líder tribal que va ser el governador de Helmand a l'Afganistan del 2001 al 2005.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2966", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Amb la seva ajuda l’exèrcit aquilonià és derrotat pel regne rival de Nemedia i ocupat.", "response": "Amb la seva ajuda, l'exèrcit aquilonià és derrotat i ocupat pel del regne rival de Nemedia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2969", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Tres vidas distintas, és una telenovela mexicana de 1969 produïda per Televisa i transmesa originalment per Telesistema Mexicano.", "response": "vidas distintas és una telenovel·la mexicana, produïda per Televisa el 1969 i originalment tramesa per Telesistema Mexicano.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2977", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "“Trust in Me” és una cançó escrita per Ned Wever, Milton Ager i Jean Schwartz.", "response": "“Trust in Me” és una cançó escrita per Jean Schwartz, Milton Ager i Ned Wever.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2978", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El riu Dilcov és un afluent dret del riu Milcov a Romania.", "response": "El riu Dilcov és un afluent del riu Milcov a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_2999", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Un Khap és un clan, o un grup de clans relacionats, principalment entre els Jats de l’est d’Uttar Pradesh i l’oest de Haryana.", "response": "Un A Khap és un clan o grup de clans relacionats, principalment sota els jats de l'est d'Uttar Pradesh i l'oest d’Haryana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3000", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La ciutat de Cebu inclou les illes Cebu, Central Visayas i la meitat oriental de Negros; el centre regional és Siquijor i Bohol.", "response": "La ciutat de Cebu inclou les illes de Cebu, Visayas Centrals i la meitat oriental de Negros. El centre regional és Siquijor i Bohol. Les seves províncies són:", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3001", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Utley va néixer a Connecticut el 1920. Es va graduar a la Choate School de Laguna, Califòrnia, i va assistir al Pomona College i a la Universitat del Sud de Califòrnia.", "response": "Nascut el 1920 a Connecticut, es va graduar a la Choate School de Laguna, Califòrnia, i va assistir a Pomona College i a la Universitat del Sud de Califòrnia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3016", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El juliol de 2017, Elmer McCurdy va ser el tema d’un episodi de “The Memory Palace” amb Nate DiMeo.", "response": "El juliol de 2017, Elmer McCurdy va ser el tema d'un episodi de “The Memory Palace” amb Nate DiMeo.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3034", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Un CD amb temes de 14 de les seves pel·lícules va ser llançat el 2008 per Philip Powers i produït per 1M1 Records.", "response": "Un CD de temes de catorze de les seves pel·lícules va ser llançat el 2008 per Philip Powers i produït per 1M1 Records.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3044", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Utilitzant les hipòtesis analítiques, el lingüista pot formar noves frases i crear un manual de traducció.", "response": "El lingüista pot utilitzar les hipòtesis analítiques per formar noves frases i crear un manual de traducció.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3046", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Ahmet Delia es va activar a principis de la guerra de resistència albanesa contra l’exèrcit serbi invasor el 1912.", "response": "Ahmet Delia va ser actiu durant la guerra de resistència albanesa contra l'exèrcit serbi invasor el 1912.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3057", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Aquestes eren habituals al Regne Unit, però relativament rares a Europa, almenys per a les grans locomotores.", "response": "Aquestes eren habituals al Regne Unit, però a Europa, almenys per a les locomotores grans, són relativament rares.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3066", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Leigh Court Barn és un graner del delme emmarcat en cruck a l’abadia de Pershore, construït a principis del segle XIV per emmagatzemar productes per a Leigh, Worcestershire, Anglaterra.", "response": "Leigh Court Barn és un graner del delme emmarcat en cruck a l'Abadia de Pershore, construït a principis del segle XIV per emmagatzemar productes per a Leigh, Worcestershire, Anglaterra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3068", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Brewarrina Shire i els pobles de Gongolgon, Angledool, Goodooga i la ciutat fantasma de Tarcoon.", "response": "Brewarrina inclou Brewarrina Shire i els pobles de Gongolgon, Angledool i Goodooga i la ciutat fantasma de Tarcoon.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3079", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Aquest gènere ara està classificat a la família dels llangardaixos, coneguts com Iguanidae, subfamília Polychrotinae, i ja no es classifica a la família no vàlida actual, Polychrotidae.", "response": "Aquest gènere està actualment classificat a la família dels llangardaixos, coneguts com Iguanidae, subfamília Polychrotinae, i ja no es classifica a la ara invàlida família polychrotidae.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3098", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "A més, són físicament actius, lliures d’aprendre i amb ganes d’explorar.", "response": "A més, són físicament actius, lliures d'aprendre i amb ganes d'explorar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3115", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El 14 de setembre de 2006, Lang va ser signat pels Washington Wizards i alliberat pels Wizards el juliol de 2017.", "response": "El 14 de setembre de 2006, Lang va ser fitxat pels Washington Wizards. El juliol de 2017, Lang va ser cedit pels Wizards.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3131", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Wright es va traslladar de Chapel Hill, Carolina del Nord a la ciutat de Nova York.", "response": "Wright es va traslladar de Chapel Hill, Carolina del Nord, a Nova York.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3132", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El 2012, Adrian Belew va publicar “Treehouse”, el seu sisè disc en solitari, produït a Nashville Tennessee pel músic Ned Evett.", "response": "El 2012, Adrian Belew “Treehouse” va llançar el seu sisè disc en solitari, produït a Nashville Tennessee pel músic Ned Evett.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3136", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Era fill de Thomas Cairnes i la seva dona, Jane Scott, filla de John Scott.", "response": "Era fill de Thomas Cairnes i la seva dona Jane Scott, filla de John Scott.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3137", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Durant la seva presència al DTM, l’Audi V8 va competir amb un Mercedes 190, molt més petit i més petit, un BMW M3 i un Opel Omega 3000 una mica més lleuger.", "response": "L'Audi V8 va competir durant la seva presència al DTM amb un Mercedes 190 molt més petit i més o menys petit, un BMW M3 i un Opel Omega 3000 una mica més lleuger.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3147", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L’any 2012, Lenstra, Hughes, Augier, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar una anàlisi que compara milions de claus públiques RSA recollides d’Internet.", "response": "L'any 2012, Lenstra, Hughes, Augier, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar una anàlisi de milions de claus RSA públiques recollides d'internet.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3148", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "A la primera pel·lícula, el comte Dràcula va haver de trencar una disputa entre ells i Murray, Wayne i Frank per la disputa de l’entreteniment.", "response": "A la primera pel·lícula, el comte Dràcula va haver de trencar una baralla entre ells i Murray, Wayne i Frank per la disputa de l'entreteniment.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3151", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El 1938 es va convertir en l’antropòleg governamental del Sudan angloegipci i va realitzar treballs de camp amb els nuba.", "response": "El 1938 es va convertir en antropòleg del Sudan angloegipci al govern i va dirigir el treball de camp amb els nuba.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3156", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L’estiu de 1924 va anar a Smackover al sud d’Arkansas per treballar en el boom del petroli en una oficina a Norphlet prop del comtat d’Union.", "response": "L'estiu de 1924, va anar a Smackover al sud d'Arkansas per treballar en el boom del petroli en una oficina de Norphlet prop del comtat d'Union.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3161", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Les restes de dues esglésies armènies parcialment destruïdes encara es conservaven al final del període soviètic.", "response": "Les restes de dues esglésies armènies parcialment destruïdes encara es conservaven al final de l'era soviètica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3163", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L’ordre històric del veritable desenvolupament va ser gairebé exactament el contrari.", "response": "L'ordre històric del veritable desenvolupament va ser gairebé el contrari.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3169", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El gener de 2013 es va anunciar que després del tancament de Disney Interactive, Warren Spector havia abandonat els Junction Point Studios.", "response": "El gener de 2013, es va anunciar que Warren Spector havia abandonat Junction Point Studios després del tancament de Disney Interactive.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3188", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Segons l’Oficina del Cens dels Estats Units, Southport és una superfície total de la qual el 0,91 % és aigua i la resta és terra.", "response": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Southport té una superfície total de, dels quals és terra i, o el 0,91%, és aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3192", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Malcolm Fraser, que havia derrotat Whitlam a les eleccions federals de desembre de 1975, va oferir el títol de cavaller a Egerton per al seu servei al moviment sindical.", "response": "Malcolm Fraser, que havia derrotat a Whitlam a les eleccions federals del desembre de 1975 amb un marge molt ampli, va oferir a Egerton el títol de cavaller per servir al moviment sindical.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3195", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Era fill de Richard Byfield per la seva segona dona, i Nicholas Byfield era el seu mig germà gran.", "response": "Era fill de Richard Byfield i de la seva segona dona, i Nicholas Byfield era el seu germanastre gran.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3217", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Arumadura Lawrence Romelo Duminda Silva, també conegut com Duminda Silva i R. Duminda Silva, és un polític de Sri Lanka i antic membre del Parlament.", "response": "Dumuma Silva, també conegut com Arumadura Lawrence Romelo Duminda Silva i R. Dumindha Silva, és un polític de Sri Lanka i antic membre del Parlament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3243", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La banda es va formar el 1999 a Dunwoody, Geòrgia després que el guitarrista Ben Eberbaugh i el baixista Jared Swilley abandonessin The Renegades, i el guitarrista Cole Alexander abandonés The Reruns.", "response": "La banda va ser fundada el 1999 a Dunwoody, Geòrgia, després que el guitarrista Ben Eberbaugh i el baixista Jared Swilley abandonessin The Renegades, i el guitarrista Cole Alexander abandonés The Reruns.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3247", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Totes les commemoracions es van celebrar fins al 5 de juny fixades per les esglésies ortodoxes al calendari antic.", "response": "Totes les commemoracions celebrades a continuació fixades el 5 de juny per les esglésies ortodoxes al calendari antic.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3249", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La pel·lícula va ser un èxit comercial, una de les pel·lícules més polítiques de Sergio Sollima i amb menys èxit que els espagueti westerns de l’antic director.", "response": "La pel·lícula va ser un èxit comercial i una de les pel·lícules més polítiques de Sergio Sollima i amb menys èxit que els anteriors Spaghetti Westerns del director.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3265", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La trobada és interrompuda per l’arribada de nombrosos missatgers de diversos mardukans poderosos o influents a la ciutat amb diverses invitacions a sopar per al príncep.", "response": "La trobada és interrompuda per l'arribada de diversos missatgers de diversos Mardukans poderosos o influents a la ciutat amb moltes invitacions per sopar per al Príncep.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3268", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "És una representació brillant de llums morades i un sol espectacular.", "response": "És una interpretació brillant de llums morades i un sol espectacular.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3274", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Westlake és una ciutat de Louisiana, Estats Units, a la parròquia occidental de Calcasieu, i forma part de l’ Àrea Estadística Metropolitana de Lake Charles.", "response": "Westlake és una ciutat de Louisiana, Estats Units, a la parròquia occidental de Calcasieu, i forma part de l’Àrea Estadística Metropolitana de Lake Charles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3300", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La capella metodista abandonada és un dels pocs edificis de maó d’Upsall.", "response": "La capella metodista abandonada és un dels pocs edificis de maó d'Upsall.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3319", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El novembre de 1989, Delaney es va convertir en membre de la Borsa de Nova York i es va convertir en director general sènior amb Henderson Brothers, Inc. i Bear Wagner.", "response": "El novembre de 1989, Delaney es va convertir en membre de la Borsa de Nova York i va ser director general sènior de Henderson Brothers, Inc. i Bear Wagner.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3321", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Siebenberg va descriure la cançó com la seva preferida de l’àlbum perquè és molt pura i personal.", "response": "Siebenberg ha descrit la cançó com la seva preferida de l'àlbum “perquè és tan personal i tan pura”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3329", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Mark Machin va ser el conseller delegat de la Junta d’Inversions del Pla de Pensions del Canadà. Va ser substituït per Mark Wiseman el juny de 2016.", "response": "Mark Machin va ser CEO de la Junta d'Inversions del Pla de Pensions del Canadà, que va ser substituït el juny de 2016 per Mark Wiseman.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3332", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El campus Azusa de la Universitat d’Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "response": "El campus d'Azusa de la Universitat Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3338", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Quan li van preguntar pel seu nom, va dir “The Literary Digest” El meu nom es pronuncia com s’escriu “ear ' ; en-house '”.", "response": "Quan li van preguntar com es diu el seu nom, va dir a “The Literary Digest” El meu nom es pronuncia com s'escriu “ear'en-house”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3342", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Les espècies són membres de diversos grups ecològics, com ara arbustos xeròfits, lianes i arbres, plantes tropicals, micoheteròtrofs, així com diferents representants herbacis.", "response": "Les espècies són membres de diferents grups ecològics, entre els quals hi ha arbustos xeròfits, lianes i arbres, plantes tropicals, micoheterotròfies, així com diversos representants d'herbes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3345", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Dos anys més tard, el 25 de juliol de 1947, el 709è va ser redesignat com a Esquadró de Bombardament Pesat, molt 709è.", "response": "Dos anys més tard, el 25 de juliol de 1947, el 709è va ser rebatejat com a Esquadró de Bombardeig Pesat, molt 709è.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3360", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El campionat suec d’hoquei sobre gel de 1932 va ser l’11a temporada del campionat suec d’hoquei sobre gel, el campionat nacional de Suècia, i Hammarby IF va guanyar el campionat.", "response": "El campionat suec d'hoquei sobre gel de 1932 va ser l'onzena temporada del campionat suec d'hoquei sobre gel, el campionat nacional de Suècia. Hammarby IF va guanyar el campionat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3362", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Peter DuConge (1903 - 1967) va ser un dels primers músics de jazz reedista, actiu a l’escena jazzística nord-americana de Nova Orleans.", "response": "Peter DuConge (1903-1967) va ser un dels primers músics de jazz, actiu a l’escena del jazz nord-americana de Nova Orleans.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3372", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Després de promoure reforços del nord d’Àfrica, el 18 d’agost, va tornar a Orà per preparar la invasió d’Itàlia, per a la qual va navegar el 5 de setembre.", "response": "Després de transportar reforços des del nord d'Àfrica, va tornar a Orà el 18 d'agost per preparar-se per a la invasió d'Itàlia, per a la qual va salpar el 5 de setembre.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3380", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Megan Ellison va néixer al comtat de Santa Clara, Califòrnia com a filla del multimilionari Larry Ellison, president d’Oracle Corporation, i de la seva exdona Barbara Boothe Ellison.", "response": "Megan Ellison va néixer al comtat de Santa Clara, Califòrnia, filla del multimilionari president d’Oracle Corporation, Larry Ellison, i de la seva exdona, Barbara Boothe Ellison.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3385", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Riu amunt de l’entrada de Little Flat Brook, el rierol es coneix com Big Flat Brook.", "response": "Riu amunt de l'entrada de Little Flat Brook, el rierol es coneix com Big Flat Brook.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3389", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Va ser seleccionat pels Philadelphia 76ers a la 77a ronda (7a selecció general) del Draft de l’NBA de 1967.", "response": "Va ser seleccionat pels Philadelphia 76ers a la ronda 77 (7a selecció en total) del Draft de l'NBA de 1967.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3406", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Hi ha una illa a la costa de la badia de Cornelius Grinnell, situada a l’illa de Baffin.", "response": "És una illa de la badia de Cornelius Grinnell situada a l'illa de Baffin.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3409", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Es va observar que “té un potencial molt gran i un gran talent i creixerà en el futur fins a una personalitat musical única”.", "response": "Es va observar que “té un potencial molt gran i un talent enorme i es convertirà en una personalitat musical única en el futur”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3414", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La gestora de talents, Melody Jones (Robyn Arthur) s’acosta a Nina i els demana que signin amb ella.", "response": "La mànager de talents, Melody Jones (Robyn Arthur) s'acosta a Nina i li demana que signi amb ella.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3415", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Segons l’Oficina del Cens dels Estats Units, Southport és una superfície total de la qual el 0,91 % és aigua i la resta és terra.", "response": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Southport té una superfície total de la qual és terra i, o el 0,91%, és aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3416", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A més de diverses plaques metàl·liques, en alguns casos es va utilitzar formigó i sacs de sorra per als tancs improvisats.", "response": "A més de diverses plaques metàl·liques, en alguns casos es va utilitzar formigó i sacs de sorra per a trens blindats improvisats.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3436", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Aquest va ser el tercer dels tres hotels de primera classe que es van construir al districte central de negocis.", "response": "Aquest va ser el tercer dels tres hotels de primera classe construïts al districte central de negocis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3438", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Chandler considerava l’ordinador com una eina per a l’aprenentatge, però rebutjava un objectivisme imperant que reconeixia les dades com a informació i la informació com a coneixement.", "response": "Chandler considerava l'ordinador com una eina per a l'aprenentatge, però rebutjava un objectivisme imperant que reconeixia les dades com a informació i la informació com a coneixement.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3447", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Al seu estudi de Berlín hi ha tres figures penjades a la paret: Schopenhauer, Maxwell, Faraday.", "response": "En el seu estudi de Berlín, tres figures pengen a la paret: Faraday, Maxwell, Schopenhauer.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3461", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Les obres de Zinoviev han estat interpretades fins ara per l’Orquestra Simfònica Oulu, l’Orquestra Simfònica Lahti, Kymi Sinfonietta, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa i Avanti!", "response": "Fins ara, les obres de Zinovjev han estat interpretades per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, l'Orquestra Simfònica de Lahti, la Kymi Sinfonietta, l'Orquestra Simfònica Oulu i l'Avanti!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3471", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El 1937, Gerald Heard es va traslladar a Hollywood amb la seva dona Maria, el seu fill Huxley i el seu amic Matthew Huxley.", "response": "El 1937, Gerald Heard es va traslladar a Hollywood amb la seva dona Maria, el seu fill Huxley i el seu amic Matthew Huxley.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3481", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Slough High School era una escola selectiva de noies a Berkshire, ara Slough, Buckinghamshire.", "response": "Slough High School era una escola de gramàtica selectiva per a noies a Berkshire, ara Slough, Buckinghamshire.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3489", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Finale és una ciutat del districte municipal de Mopani a la província de Limpopo, Sud-Àfrica.", "response": "Finale és una ciutat del municipi del districte de Mopani a la província de Limpopo a Sud-àfrica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3497", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Cordell Crockett va tocar el baix en 5 cançons, amb el baixista de Ugly Kid, Joe Nathan Slade, tocant el baix a la resta.", "response": "Cordell Crockett va tocar el baix en 5 cançons, utilitzant el baixista d’Ugly Kid Joe Nathan Slade com a baix a la resta.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3540", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El nom “Alfa” es va utilitzar més tard el 2005, però es va utilitzar per a una tempesta tropical després d’esgotar la llista estàndard de noms.", "response": "El nom “Alfa” es va utilitzar més tard el 2005, però es va utilitzar per a una tempesta tropical després que la llista estàndard de noms es va esgotar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3541", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Després del seu èxit, Jane Campion va contractar Jones per a una minisèrie de televisió que es va convertir en la pel·lícula Angel at my Table, una adaptació de l’autobiografia de Janet Frame.", "response": "Després del seu èxit, Jane Campion Jones va ser una adaptació de l'autobiografia de Janet Frame per a una minisèrie de televisió que es va convertir en la pel·lícula Angel at my Table.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3546", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Somers era fill de Charles Cocks, primer baró Somers, i Elizabeth, la filla de Richard Eliot.", "response": "Somers era fill de Charles Cocks, primer baró Somers, i Elizabeth, filla de Richard Eliot.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3577", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Dotty va néixer a Boston el 1923 i va morir a Gloucester el 2014.", "response": "Dotty va néixer el 1923 a Boston i va morir a Gloucester el 2014.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3581", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Iselin va morir el 5 de gener de 1971 a Falmouth, Massachusetts. El seu funeral va tenir lloc a Vineyard Haven, Massachusetts, a Marthas Vineyard.", "response": "Iselin va morir el 5 de gener de 1971 a Falmouth, Massachusetts. El seu funeral va tenir lloc a Vineyard Haven, Massachusetts, a Martha's Vineyard.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3592", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El riu Ponoru és un afluent del riu Horezu a Romania.", "response": "El riu Ponoru és un afluent de l’Horezu a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3595", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L’any 1591 es va establir una església parroquial, però amb una afluència de catòlics al segle XVIII, es va construir una majoria catòlica.", "response": "L'any 1591 es va fundar una església parroquial, però amb l'afluència de catòlics al segle XVIII es va establir una majoria catòlica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3601", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Cai Mao també va tenir un fill, Cai Feng.", "response": "Cai Mao també va tenir un fill, Cai Feng.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3608", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L’AR5 proporciona una actualització dels coneixements sobre els aspectes científics, tècnics i socioeconòmics del canvi climàtic.", "response": "L'AR5 proporciona una actualització dels coneixements sobre els aspectes científics, tècnics i socioeconòmics del canvi climàtic.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3610", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Més tard, durant l’atac a Andrés, comte d’Angoulema, Ricard seria a les tropes d’Adhemar.", "response": "Més tard, Richard seria les forces d'Adhemar durant l'atac a Andrés, comte d'Angoulême.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3613", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Encara que el xenó és rar i relativament car per extreure de l’atmosfera terrestre, té diverses aplicacions.", "response": "Encara que el xenó és rar i relativament car d'extreure de l'atmosfera terrestre, té diverses aplicacions.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3618", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El preparat va ser inventat pel Dr. Patrick Page i el seu equip i patentat per Genkyotex el 2007.", "response": "El compost va ser inventat pel Dr. Patrick Page i el seu equip, i va ser patentat l'any 2007 per Genkyotex.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3622", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Robbins va néixer a Coventry el 21 de setembre de 1933, amb el seu bessó David, el vuitè i el novè fill de dotze de Charles i Jessamine Robbins.", "response": "Robbins va néixer el 21 de setembre de 1933 a Coventry, amb el seu bessó David, el vuitè i el novè fill dels dotze de Charles i Jessamine Robbins.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3625", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La seva condició de ciutat satèl·lit de la vall de Klang està lligada a la seva ubicació al cor de Kuala Lumpur a Malàisia.", "response": "La seva condició de ciutat satèl·lit de la vall de Klang està connectada amb la seva ubicació al cor de Kuala Lumpur, Malàisia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3628", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Ukhrul és també un punt turístic de l’estat de Manipur.", "response": "Ukhrul és també un punt turístic a l'estat de Manipur.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3668", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Del seu segon matrimoni amb l’empresari Babis Lazaridis té un fill, Vasilis.", "response": "Fruit del segon matrimoni amb l'empresari Babis Lazaridis té un fill, Vasilis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3679", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La il·luminació a la pintura del Louvre és més suau i sembla més càlida, però això pot ser el resultat del to del vernís a la superfície.", "response": "La il·luminació del quadre del Louvre és més suau i sembla més càlida, però això pot ser el resultat de la tonalitat del vernís a la superfície.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3691", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Robbins va néixer el 21 de setembre de 1933 a Coventry, amb el seu bessó David, el vuitè i el novè fill de dotze de Charles i Jessamine Robbins.", "response": "Robbins va néixer a Coventry el 21 de setembre de 1933, amb el seu bessó David, el vuitè i el novè fill de dotze de Charles i Jessamine Robbins.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3697", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Callum O’brien (nascut el 4 de novembre de 1982 a Nova Zelanda) és un jugador professional d’esquaix de Cambridge.", "response": "Callum O'brien (nascut el 4 de novembre de 1982 a Nova Zelanda) és un jugador professional d'esquaix de Cambridge.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3698", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Schliemann va reconèixer cinc arbres i els va netejar com les tombes esmentades per Pausanias.", "response": "Schliemann va detectar cinc pous i els va netejar com les tombes esmentades per Pausanias.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3708", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Les cançons conegudes i escrites sovint inclouen “The Hartlepool Monkey”, sol·licitada per Alan Wilkinson, un dels primers membres de la banda.", "response": "Les cançons famoses i escrites sovint inclouen “The Hartlepool Monkey” sol·licitada per Alan Wilkinson, un dels primers membres de la banda.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3714", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "The Lost Boys és una minisèrie de docudrama de 1978 produïda per la BBC, escrita per Rodney Bennett i dirigida per Andrew Birkin.", "response": "The Lost Boys és una minisèrie docudrama produïda per la BBC el 1978, escrita per Rodney Bennett i dirigida per Andrew Birkin.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3735", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La circumscripció francesa de Finisterre és una 1a circumscripció electoral del “departament” de Finisterre.", "response": "La circumscripció legislativa francesa de Finisterre és una 1a circumscripció electoral del “departament” de Finisterre.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3742", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El Velar-Ejective és una mena de so consonàntic que s’utilitza en algunes llengües parlades El símbol de l’alfabet fonètic internacional, que és aquest so.", "response": "L'ejectiu velar és un tipus de so consonàntic, utilitzat en algunes llengües parlades. El símbol de l'alfabet fonètic internacional que representa aquest so és.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3761", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Vembanur és un poble de l’Aruvikkara Taluk del Nedumangad Taluk a Kerala, Índia. Vembanur pertany al Nedumangad Panchayat del districte de Thiruvananthapuram.", "response": "Vembannur és un poble situat al taluk d'Aruvikkara del taluk de Nedumangad a Kerala, Índia. Vembannur pertany al panchayat de Nedumangad del districte de Thiruvananthapuram.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3765", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Qui mira ha de tenir la impressió que l’escola és un cos continu, una sola fila.", "response": "Qualsevol que la miri ha de tenir la impressió que l'escola és un cos continu, una sola fila.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3776", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Un esdeveniment germà es va celebrar a Albert Park Lake a Melbourne i va ser patrocinat per Fox FM (Melbourne, Austràlia).", "response": "Es va celebrar un esdeveniment germà al llac Albert Park de Melbourne i patrocinat per Fox FM (Melbourne, Austràlia).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3777", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Era fill de John Scott i la seva dona, Jane Scott, que era filla de Thomas Cairnes.", "response": "Era fill de John Scott i la seva dona Jane Scott, filla de Thomas Cairnes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3786", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La majoria dels llançaments de l’àlbum fora d’Amèrica del Nord tenien el mateix contingut d’àudio, però els marcadors de la pista estaven localitzats depenent del segell que va publicar el CD.", "response": "La majoria dels llançaments de l'àlbum fora d'Amèrica del Nord tenien el mateix contingut d'àudio, però van situar els marcadors de la pista de manera diferent segons el segell que va publicar el CD.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3796", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "João Martins Pena i Francisca de Paula Julieta Pena van néixer a Martins Pena a Rio de Janeiro.", "response": "João Martins Pena i Francisca de Paula Julieta Pena van néixer a Rio de Janeiro, de Martins Pena.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3798", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Les obres de Zinoviev han estat interpretades fins ara per l’Orquestra Simfònica Oulu, l’Orquestra Simfònica Lahti, Kymi Sinfonietta, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa i Avanti!", "response": "Fins ara, les obres de Zinovjev han estat interpretades per l'Orquestra Simfònica d'Oulu, l'Orquestra Simfònica de Lahti, Kymi Sinfonietta, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa i Avanti!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3802", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Frank James es va unir a una companyia secessionista reclutada per a l’exèrcit local Drew Lobbs i va lluitar a la batalla de Wilson’s Creek l’agost de 1861.", "response": "Frank James es va unir a una companyia secessionista, va ser reclutat per a l'exèrcit local de Drew Lobbs i va lluitar a la batalla de Wilson's Creek l'agost de 1861.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3809", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Entre les dones destacades de Surinam hi ha Jennifer Simons, Marijke Djwalapersad, Elisabeth Samson, Cynthia McLeod i Ruth Wijdenbosch.", "response": "Algunes de les dones destacades de Surinam són Jennifer Simons, Marijke Djwalapersad, Elisabeth Samson, Cynthia McLeod i Ruth Wijdenbosch.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3817", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Una altra manera de controlar la població de cérvols és regular la natalitat.", "response": "Una altra manera de regular la població de cérvols és controlar la taxa de fertilitat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3829", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Augier, Hughes, Lenstra, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar el 2012 una anàlisi que comparava milions de claus públiques RSA recollides d’Internet.", "response": "L'any 2012, Lenstra, Hughes, Augier, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar una anàlisi de milions de claus RSA públiques recollides d'internet.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3838", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Jonathan Dasnières de Veigy va guanyar el final per 7-6, 7-6 contra Andrey Kuznetsov.", "response": "Jonathan Dasnières de Veigy va guanyar la final per 7-6 i 7-6 contra Andrey Kuznetsov.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3851", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Nvidia va anunciar oficialment el NVIDIA TITAN V el 7 de desembre de 2017.", "response": "L’NVIDIA TITAN V va ser anunciat oficialment per Nvidia el 7 de desembre de 2017.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3862", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El music hall es va importar per primera vegada a Londres des de París l’any 1862 i es va fer enormement popular, amb ballarins, cantants, acròbates i animals ensinistrats per mags.", "response": "L’auditori es va importar per primera vegada de París a Londres el 1862 i es va fer enormement popular, amb ballarins, cantants, acròbates i animals entrenats per mags.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3863", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La sitomania i la dècada de 1870 es diferenciaven amb el terme “anorèxia nerviosa” i substituïen el trastorn.", "response": "i la dècada de 1870 va distingir la sitomania amb el terme “anorèxia nerviosa” i va substituir el trastorn.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3866", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Això al seu torn va crear forats defensius a la línia i costures a la zona secundària natural.", "response": "Això al seu torn va crear forats defensius a la línia i costures a la secundària natural.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3870", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Taisuke Sawachika va treballar amb el guitarrista i col·laborador Kudo durant molt de temps a la cançó “Dose Nara”.", "response": "Taisuke Sawachika va treballar amb el guitarrista i col·laborador Kudo a la cançó “Dōse Nara”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3891", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Wa Kyun és una illa del mar d’Andaman, just davant de la costa de l’estat de Mon, a la zona sud de Birmània.", "response": "Wa Kyun és una illa del mar d'Andaman, just davant de la costa de l'estat de Mon, a la zona sud de Birmània.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3911", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Tanmateix, quan el nou govern va canviar de vessant polític, el pla de Cerdà va ser rebutjat i quan el govern local va convocar un concurs de projectes, que Cerdà va perdre.", "response": "Tanmateix, quan el nou govern va canviar de vessant polític, el pla de Cerdà va ser descartat i com que el govern local va fer un concurs de projectes que Cerdà va perdre.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3917", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L’Elder House of Welf va ser una dinastia noble franca de governants europeus documentada des del segle IX.", "response": "Des del segle IX, la Casa Vell de Welf va ser una dinastia noble de Francònia de governants europeus.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3926", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Aquest festival també ofereix als participants l’oportunitat de renovar il·lusions i compartir amb tradició, en un àmbit que comparteixen harmoniosament els tàmils d’ambdós països.", "response": "Aquest festival també ofereix als participants l'oportunitat de renovar il·lusions i compartir la tradició, en una zona harmònicament compartida pels tàmils d'ambdós països.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3934", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La gestora de talents, Melody Jones (Robyn Arthur) s’acosta a Nina i els demana que signin amb ella.", "response": "La mànager de talents Robyn Arthur (Melody Jones) s'acosta a Nina i li demana que signi amb ella.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3937", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La temporada va començar el 6 de gener de 1984 a Falun, Noruega, i va acabar a Lygna, Suècia l’11 de març de 1984.", "response": "La temporada va començar el 6 de gener de 1984 a Falun, Noruega, i va acabar l'11 de març de 1984 a Lygna, Suècia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3944", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Andy veu Robert i Katie junts i li diu Daz.", "response": "Andy veu Robert i Katie junts i li diu a Daz.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3949", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El primer curs de Foreman of Signals va ser l’any 1951 i els cursos actuals són els 86è i 87è del curs.", "response": "El primer curs de Foreman of Signals va ser l'any 1951 i els actuals cursos són el 86è i 87è recorregut de la pista.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3954", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Va ser capturat després que Nova Orleans fos enfonsat i es va vendre per a ferralla el 1868.", "response": "Va ser capturat després de l'enfonsament de Nova Orleans i el 1868 es va vendre com a ferralla.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3963", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El cementiri de Machpelah, també escrit com a “cementiri de Macpelah” o “cementiri de Macphelah”, és un cementiri del comtat d’Hudson, Nova Jersey.", "response": "El cementiri de Machpelah, també escrit com a “cementiri de Macpelah” o “cementiri de Macphelah”, és un cementiri del comtat de Hudson, Nova Jersey.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3975", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els seus fills van ser Carolyn i Cynthia (mort el 1970), Brennan, Matt Pelosi, Laurence (nascut el 1971) i Andrew (nascut el 1981).", "response": "Els seus fills van ser Carolyn i Cynthia (morta el 1970), Brennan, Matt Pelosi, Laurence (nascut el 1971) i Andrew (nascut el 1981).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3984", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La pel·lícula de 40 minuts va ser escrita per Annaud amb Alain Godard.", "response": "La pel·lícula de 40 minuts va ser escrita per Annaud juntament amb Alain Godard.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3985", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La policia també va entrevistar la cantant Rimi Tomy i l’actor Kavya Madhavan, tots dos amics íntims de Siddique i la seva dona Dileep, com a part de la investigació actual.", "response": "La policia també va interrogar la cantant Rimi Tomy i l'actor Kavya Madhavan, tots dos amics íntims de Siddique i la seva dona Dileep, com a part de la investigació en curs.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_3999", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L’”IPA” consta de 500 símbols suplementaris, 300 de sòl i 200 símbols complementaris.", "response": "L’”IPA” consta de 500 símbols complementaris, 300 bàsics i 200 suplementaris.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4004", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "De vegades se’l coneix com James Gordon, per distingir-lo de James Gordon Huntly (1553-1641), un altre jesuïta.", "response": "De vegades se’l coneix com James Gordon per distingir-lo de James Gordon Huntly (1553-1641), un altre jesuïta.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4006", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Del seu segon matrimoni amb l’empresari Babis Lazaridis té un fill, Vasilis.", "response": "Fruit del seu segon matrimoni amb l'empresari Babis Lazaridis té un fill, Vasilis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4021", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Més tard, Andrew seria les forces de Richard durant l’atac a Adhemar, comte d’Angoulême.", "response": "Més tard, durant l'atac a Adhemar, comte d'Angoulême, Andrew havia de ser les forces de Richard.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4025", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Va ser el sisè número del torneig i la tercera parada de les Sèries Mundials 2013-14 IRB Sevens.", "response": "Va ser la sisena edició del torneig i la tercera parada de les IRB Sevens World Series del 2013-14.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4035", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Al seu estudi de Berlín hi ha tres figures penjaven a la paret: Schopenhauer, Maxwell, Faraday.", "response": "En el seu estudi de Berlín, tres figures pengen a la paret: Faraday, Maxwell, Schopenhauer.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4041", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La música interpretada com a Bob per a “Blackadder” és la “Fantasia on Greensleeves” de Vaughan Williams.", "response": "La música interpretada com a Bob “Blackadder” és “Fantasia on Greensleeves” de Vaughan Williams.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4067", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Això va ampliar l’àrea de conflicte entre Rhode Island i la província de Massachusetts.", "response": "Això va ampliar l'àrea de conflicte entre Rhode Island i la província de Massachusetts.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4074", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L’any 1960, John T. Driscoll i Patrick F. McDonough es van presentar com a Tresorer i Receptor General de Massachusetts, ell va quedar tercer a les primàries democràtiques darrere de Kennedy.", "response": "El 1960, John T. Driscoll i Patrick F. McDonough es van presentar com a tresorer i recaptador general de Massachusetts. Va acabar tercer a les primàries demòcrates darrere de Kennedy.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4076", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Nicole Pratt va derrotar a Kristin Godridge per 6 -- 4, 6 -- 3", "response": "Nicole Nicole Pratt va derrotar a Kristin Godridge per 6-4 i 6-3", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4104", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Va ser entrenat per John Velazquez i muntat en les seves carreres més importants pel jockey Dale Romans.", "response": "Va ser entrenat per John Velazquez i muntat durant les seves carreres més importants pel joquei Dale Romans.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4105", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La diòcesi catòlica romana de Lugazi es troba a la ciutat de Lugazi a la província eclesiàstica d’Uganda a Kampala.", "response": "La diòcesi catòlica romana de Lugazi es troba a la ciutat de Lugazi a la província d'Uganda a Kampala.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4115", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El campionat de 2007 va tenir lloc entre el 21 i el 28 de gener a Spokane, Washington, al Spokane Arena i al Spokane Convention Center.", "response": "Els campionats de 2007 van tenir lloc del 21 al 28 de gener a Spokane, Washington, a l’Spokane Convention Center i a l’Spokane Arena.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4134", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La quarta va ser la causada per la renúncia de Thomas Kittera algun temps després de maig de 1826, ocupada per Joseph Hemphill.", "response": "El quart va ser omplert per la renúncia de Thomas Kittera algun temps després de maig de 1826 per Joseph Hemphill.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4164", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Sinjin Van Cleef (Michael Eric Reid) un altre estudiant de Hollywood Arts cau al jacuzzi quan una màquina de surf falla.", "response": "Sinjin Van Cleef (Michael Eric Reid), un altre estudiant de Hollywood Arts, cau al jacuzzi quan falla una màquina de surf.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4206", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El campus estava situat a Wan Chai i Sai Kung i es va traslladar al seu nou lloc a Kennedy Town l’agost de 2013.", "response": "El campus estava situat a Wan Chai i Sai Kung. L'agost de 2013 l'escola es va traslladar al seu nou lloc permanent a Kennedy Town.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4210", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La carretera R205 és una carretera regional a Irlanda des de la carretera R199 al comtat de Leitrim fins a la frontera amb Irlanda del Nord al comtat de Fermanagh, principalment al comtat de Cavan.", "response": "La carretera R205 és una carretera regional d'Irlanda des de la carretera R199 al comtat de Leitrim fins a la frontera amb Irlanda del Nord al comtat de Fermanagh, principalment al comtat de Cavan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4227", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "És co-receptor amb Lucas (Martin Hansen) de la prestigiosa beca Carnegie per a les matemàtiques.", "response": "És co-receptor de la reconeguda Beca Carnegie per a Matemàtiques amb Lucas (Martin Hansen).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4254", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El SPB té una mida d’alçada constant (distància de la placa interna a la placa externa) d’uns 150 nm, però el seu diàmetre canvia durant el cicle cel·lular , z.", "response": "El SPB té una mida d'alçada constant (la distància entre la placa interna i la placa externa) durant uns 150 nm, però el seu diàmetre canvia durant el cicle cel·lular, per exemple.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4258", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Després de marxar de Bèlgica, va signar per tres anys amb Bristol City a Austràlia, però va haver de tornar a Anglaterra per problemes de visat.", "response": "Després de marxar de Bèlgica va signar amb el Bristol City per tres anys a Austràlia, però va haver de tornar a Anglaterra per problemes amb el visat de treball.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4262", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Roy es va unir al Partit Comunista de l’Índia el 1963 i va dirigir moviments sindicals a la zona de Calcuta de Bansdroni.", "response": "El 1963, Roy es va unir al partit comunista de l’Índia i va dirigir moviments sindicals a Calcuta, una zona de Bansdroni.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4269", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els primers membres del consell assessor incloïen Alistair Cooke, Saul Bellow, Walter Cronkite, Norman Cousins, Gore Vidal i Norman Podhoretz.", "response": "Els primers membres assessors van ser Alistair Cooke, Saul Bellow, Walter Cronkite, Norman Cousins, Gore Vidal i Norman Podhoretz.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4273", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Decipi va ser el nom aïllat d’un nou element químic proposat per Marc Delafontaine a partir del mineral samarskita.", "response": "Decipium va ser el terme aïllat per a un nou element químic proposat per Marc Delafontaine del Mineral Samarskite.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4277", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Va començar a comptar des de Simeó, i va incloure Benjamí, i va continuar el recompte des del principi.", "response": "Va començar a comptar en Simeon, i va incloure en Benjamin i va continuar el recompte des del principi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4288", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Alston va néixer el 21 de desembre de 1965 a New Haven, Connecticut. Va assistir a l’Oxon Hill High School a Oxon Hill, Maryland.", "response": "Va néixer el 21 de desembre de 1965 a New Haven, Connecticut, i va assistir a l’Oxon Hill High School d’Oxon Hill, Maryland.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4289", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "És vídua de Jake Paltrow i mare de l’actriu Gwyneth Paltrow i del director Bruce Paltrow.", "response": "És la vídua de Jake Paltrow i mare de l'actriu Gwyneth Paltrow i del director Bruce Paltrow.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4290", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Molts dels dimonis de les trobades de Salomó són de tradicions grega, egípcia, jueva, cristiana, àrab i altres.", "response": "Molts dels dimonis de les trobades de Salomó són grecs, egipcis, jueus, cristians, àrabs i d’altres tradicions.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4299", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El personatge i el càsting es van revelar el 20 de novembre, quan Fotiou es va estrenar en un vídeo entre bastidors vist per “Neighbours” al seu canal de YouTube.", "response": "El personatge i el repartiment es van revelar el 20 de novembre, quan Fotiou es va publicar al seu canal de YouTube en un vídeo vist pels “Veïns” entre bambolines.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4304", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El joc va rebre elogis pel seu entorn còmode, un esquema de control ampli i interactiu i una jugabilitat innovadora.", "response": "El joc va rebre elogis pels seus entorns còmodes, l'esquema de control ampli i interactiu i la jugabilitat innovadora.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4307", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "William Harris era el segon fill de William Harris, el seu germà gran Christopher Harris era diputat per Okehampton.", "response": "Harris era el segon fill de William Harris. El seu germà gran, Christopher Harris, era diputat d'Okehampton.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4329", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "En canvi, un benefici “brut” pot ser assignat o transferit d’una altra manera pel seu propietari.", "response": "En canvi, un benefici “en brut” pot ser assignat o transferit d'una altra manera pel seu propietari.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4347", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El 1933 Cattell va escriure que, de totes les races europees, la “raça nòrdica va ser la més evolucionada en intel·ligència i estabilitat de temperament”.", "response": "El 1933, Cattell va escriure que, de totes les races europees, la “raça nòrdica tenia la intel·ligència i l'estabilitat de temperament més desenvolupades”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4355", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Ibn Amira va néixer a València, província d’Alzira.", "response": "Ibn Amira va néixer a València a la província d'Alzira.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4373", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Segons l’Oficina del Cens dels Estats Units, Southport és una superfície total de la qual el 0,91 % és aigua i la resta és terra.", "response": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Southport té una superfície total de terra i, o el 0,91%, és aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4395", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L’any 284 a.C., el rei Qi es va trobar amb el rei Zhao de Qin a Zhou occidental per formar una aliança contra Xi.", "response": "L'any 284 aC, el rei Qi es va reunir amb el rei Zhao de Qin a Zhou occidental per formar una aliança contra Xi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4396", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La trobada és interrompuda per l’arribada de diversos missatgers de diversos Mardukans poderosos o influents a la ciutat amb moltes invitacions per al sopar del Príncep.", "response": "La trobada és interrompuda per l'arribada de diversos missatgers de diversos Mardukans poderosos o influents a la ciutat amb moltes invitacions per sopar per al Príncep.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4417", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "William Llewelyn Williams conegut com a Llewelyn Williams (10 de març de 1867 - 22 d’abril de 1922) va ser un periodista, advocat i polític radical del Partit Liberal gal·lès.", "response": "William Williams, conegut com Llewelyn Williams (10 de març de 1867-22 d'abril de 1922), va ser un periodista gal·lès, advocat i polític radical del partit liberal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4420", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Va ser un candidat sense èxit per a Jutge a South Bend City el 1947 i el 1948 a l’oficina del fiscal del comtat de Saint Joseph.", "response": "Va ser un candidat sense èxit el 1947 per a jutge de la ciutat de South Bend i el 1948 per a fiscal del comtat de Saint Joseph.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4427", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El seu pare era fill il·legítim de William Skipwith, membre del Parlament de Lincolnshire, i d’Anne Tothby.", "response": "El seu pare era fill il·legítim de William Skipwith, membre del parlament de Lincolnshire, i d'Anne Tothby.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4434", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "És molt conegut dels Estats Units (Maine, Oregon, Califòrnia) i la Colúmbia Britànica (Canadà).", "response": "És conegut dels Estats Units (Maine, Oregon, Califòrnia) i la Colúmbia Britànica (Canadà).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4437", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Maurice Cossmann, nom complet Alexandre Édouard Maurice Cossmann (18 de setembre de 1850 - 17 de maig de 1924) va ser un paleontòleg i malacòleg francès.", "response": "Maurice Cossmann, nom complet d’Alexandre Édouard Maurice Cossmann (18 de setembre de 1850-17 de maig de 1924) va ser un paleontòleg i malacòleg francès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4445", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "És a prop de Lough Corrib, a la carretera N59 cap a Oughterard i Clifden, a Connemara.", "response": "És a prop de Lough Corrib, a la carretera N59 cap a Oughterard i Clifden, a Connemara.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4453", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Amb el suport de les Nacions Unides, el Banc Asiàtic de Desenvolupament i el Banc Mundial, la RDP Lao va fundar el fons Stage II el 1974.", "response": "El 1974, la República Popular Democràtica de Laos va establir el fons Stage II amb l'ajuda del Banc Mundial, les Nacions Unides i el Banc Asiàtic de Desenvolupament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4454", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El riu Arieşul Mare és un afluent del riu Vâlcea a Romania.", "response": "El riu Arieşul Mare és un afluent del riu Vâlcea a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4477", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El segon editor és Herbert Wessels (des de 2009), l’editor en cap és Markus Ermert (des de 2002).", "response": "El segon editor és Herbert Wessels (des del 2009), l'editor en cap és Markus Ermert (des del 2002).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4483", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els rudiments de les teories de sistemes es poden veure a la “Variació estacional de l’esquimal” de Julian Steward, que més tard es va repetir a l’obra de Marcel Mauss.", "response": "Els rudiments de les teories del sistema es poden veure a “Seasonal Variation of Eskimo” de Julian Steward, que es va fer ressò més tard a l'obra de Marcel Mauss.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4494", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Garrett Whitley va aparèixer per primera vegada a principis de juliol. És el pare criminal de Harper Whitley i Steve Whitley i germà de Benny Cameron.", "response": "A principis de juliol, va aparèixer Garrett Whitley, que és el pare criminal de Harper Whitley i Steve Whitley, i el germà de Benny Cameron.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4498", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Mats Wilander derrota a Anders Järryd per 6-4, 3-6 i 7-5.", "response": "Mats Wilander derrota Anders Järryd per 6-4, 3-6 i 7-5.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4501", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Navarro és un partit al nord-est de la província de Buenos Aires a l’Argentina.", "response": "Navarro és un partit al nord-est de la província de Buenos Aires a l'Argentina.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4512", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Lang va néixer a Austràlia, va emigrar a Israel de jove i s’hi va establir el 1961.", "response": "Nascut a Austràlia, Lang va emigrar a Israel de jove i s'hi va establir el 1961.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4515", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Es va convertir en la mare de Val, Boris i Rosalind Lorwin, la seva filla era professora de psicologia.", "response": "Es va convertir en la mare de Val, Boris i Rosalind Lorwin. La seva filla era professora universitària de psicologia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4529", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "No obstant això, Madonna, Prince i Michael Jackson van ser influències en l’àlbum.", "response": "Madonna, Prince i Michael Jackson, però, van ser influenciats per l’àlbum.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4538", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Siemens AG va ser el principal contractista, amb Fiat Ferroviaria i ADtranz com a subcontractistes.", "response": "El contractista principal va ser Siemens AG amb Fiat Ferroviaria i ADtranz com a subcontractistes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4556", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Norman Melancton Geddes, nascut Norman Bel Geddes (27 d’abril de 1893 - 8 de maig de 1958) va ser un dissenyador i disseny industrial nord-americà de teatre.", "response": "Norman Melancton Geddes, nascut Norman Bel Geddes (27 d'abril de 1893-8 de maig de 1958) va ser un dissenyador teatral i industrial nord-americà.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4558", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Encara que s’atribueix per primera vegada a Fu Xi, l’ordre binari o lexicogràfic de Shao Yung apareix tradicionalment al segle XI dC.", "response": "Encara que es va atribuir primerament a Fu Xi, Shao Yung apareix tradicionalment com a ordre binari o lexicogràfic al segle XI dC.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4566", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Que vaig marxar, que vaig perdre.", "response": "Que vaig marxar que he perdut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4576", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Descriu primer les zones amb alts nivells de pol·len, en lloc de les zones amb nivells baixos de pol·len.", "response": "En primer lloc, descriu les zones amb alts valors de pol·len en lloc de les zones amb baix pol·len.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4626", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Danyal és una variant ortogràfica de Daniel.", "response": "Danyal és una variant d'escriptura de Daniel.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4635", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Al mateix temps, Tong va demanar al Papa Francesc que romangués bisbe de Hong Kong durant tres anys més.", "response": "Al mateix temps, Tong va demanar al Papa Francesc que romangués bisbe de Hong Kong durant tres anys més.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4641", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va ser un candidat sense èxit el 1947 per a jutge de la ciutat del comtat de Saint Joseph i el 1948 per a fiscal de South Bend.", "response": "Va ser un candidat sense èxit el 1947 a conseller de la ciutat del comtat de Saint Joseph i el 1948 a fiscal de South Bend.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4652", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Flavia Alejandra Gleske Fajin, més coneguda com a Flavia Gleske (nascuda el 15 de maig de 1978) és una actriu i model veneçolana.", "response": "Flavia Alejandra Gleske Fajin, més coneguda com Flavia Gleske (nascuda el 15 de maig de 1978) és una actriu i model veneçolana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4653", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L’estació va ser establerta per l’Enquesta de Dependències de les Illes Malvines Britàniques com a Estació F, o “Illa d’Hivern”, a les illes argentines el 1947.", "response": "L'estació va ser establerta l'any 1947 per la British Falkland Islands Dependencies Survey com a Estació F o “Illa Winter” a les illes argentines.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4656", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Entre les dones més destacades de Surinam hi ha Jennifer Simons, Marijke Djwalapersad, Elisabeth Samson, Cynthia McLeod i Ruth Wijdenbosch.", "response": "Entre les dones destacades de Surinam hi ha Elisabeth Samson, Cynthia McLeod, Marijke Djwalapersad, Jennifer Simons i Ruth Wijdenbosch.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4668", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A prop hi ha el riu Wallowa, un afluent del riu Lostine, a l’est de les muntanyes Wallowa al nord-est d’Oregon.", "response": "A prop hi ha el riu Wallowa, un afluent del riu Lostine, a l'est de les muntanyes Wallowa al nord-est d'Oregon.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4674", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Lovey i Dude Romeo de Green Bay Wisconsin han publicat àmpliament en línia i a YouTube - Vídeos Puli PrayingOriginal de Pittsburgh, Pennsylvania.", "response": "Lovey i Dude Romeo de Green Bay Wisconsin han aparegut àmpliament en línia i als vídeos de YouTube Puli PrayingOriginally de Pittsburgh Pennsylvania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4687", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Dos es van produir el 1934, però no se’n van volar més.", "response": "El 1934 se'n van produir dos, però no se'n van volar cap més.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4694", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va aparèixer per primera vegada el 5 de març de 2010 i per última vegada el 14 de maig de 2010.", "response": "Va aparèixer el 5 de març de 2010 i per darrera vegada el 14 de maig de 2010.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4699", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va néixer fill pòstum de Sir Henry Thrale, 1er Baronet; la seva mare era la germana del cerveser John Lade.", "response": "Era el fill pòstum de Sir Henry Thrale, 1r Baronet, la seva mare era germana del cerveser John Lade.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4727", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 1914, el Sr. Todoroff va fundar el restaurant Coney Island i va crear la seva recepta de salsa de chili Jackson Coney Island.", "response": "El 1914, el Sr. Todoroff va fundar el restaurant Coney Island i va crear la seva recepta de salsa de xili Jackson Coney Island.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4763", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La Florida espanyola estava defensada per uns centenars de tropes espanyoles, i la política habitual era pacificar els indis al seu territori i no proveir-los d’armes.", "response": "La Florida espanyola va ser defensada per uns centenars de tropes espanyoles; la política habitual era pacificar els indis al seu territori i no proveir-los d'armes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4767", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "té tres filles: Jennifer Salwender i Caitlin i Sarah Haynes, i dos néts, Joshua i Annika Salwender.", "response": "Haynes té tres filles: Jennifer Salwender i Caitlin i Sarah Haynes, i dos nets, Joshua i Annika Salwender.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4774", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Es van salvar 43 persones, 40 van ser rescatades en els vaixells salvavides i tres pel “Delaware”.", "response": "43 persones van ser rescatades, 40 en els vaixells salvavides i tres salvades pel “Delaware”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4780", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va ser abolit amb la redistribució de 1972 i va substituir el Toowoomba East creat.", "response": "Va ser abolit amb la redistribució de 1972 i va substituir el Toowoomba East creat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4794", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "“Aku Ankka” és publicat per Sanoma Media (abans Sanoma Magazines), que forma part de Sanoma.", "response": "“Aku Ankka” és publicat per Sanoma Media (abans coneguda com a Sanoma Magazines), que forma part de Sanoma.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4804", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els mussols típics són aus rapinyaires solitàries de petites a grans.", "response": "Els mussols típics són aus rapinyaires nocturnes solitàries de petites a grans.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4808", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Ashte és un poble del districte de Palghar de Maharashtra, Índia, situat a Dahanu Taluka.", "response": "Ashte és un poble del districte de Palghar de Maharashtra, Índia. Es troba al taluka de Dahanu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4809", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 2012, Gil va passar a formar part del remake televisiu de Salvador-Royales-Films “Mundo Man ay Magunaw” com a Jennifer la Pena.", "response": "El 2012, Gil va passar a formar part de la nova versió per a la televisió de la pel·lícula de Salvador Royales “Mundo Man ay Magunaw” com Jennifer La Pena.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4813", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Aquest és l’estil formal de servir i menjar àpats practicat als temples zen.", "response": "Aquest és l'estil formal de servir i menjar àpats que es practica als temples zen.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4824", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L’espai verd a Hernals és del 59,6 %, dels quals Hernals ocupa el tercer districte més verd.", "response": "L'espai verd a Hernals és del 59,6%, per la qual cosa Hernals abraça el tercer districte més verd.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4826", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Quan Peter Joseph Whelihan va obrir el seu segon restaurant a Allentown el 1993, va canviar el nom pel de P. J. Whelihan per honrar el seu avi, Platzer.", "response": "El 1993, quan Peter Joseph Whelihan va obrir el seu segon restaurant a Allentown, va canviar el nom pel de P. J. Whelihan en honor al seu avi, Platzer.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4827", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Schwarzau im Gebirge és una ciutat del districte de la Baixa Àustria a l’estat austríac de Neunkirchen.", "response": "Schwarzau im Gebirge és una ciutat de la província austríaca de Neunkirchen al districte de la Baixa Àustria.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4837", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Britten va tornar a Anglaterra l’abril de 1942. Poc després del seu retorn, va demanar a Montagu Slater que fos el seu llibretista de “Peter Grimes”.", "response": "L'abril de 1942, Britten va tornar a Anglaterra, i poc després de tornar va demanar a Montagu Slater que fos el seu llibretista per Peter Grimes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4853", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Una proposta de redirecció d’aigua del riu Mandovi (riu Mahadayi) i el projecte de la central hidroelèctrica donaria lloc a la immersió d’algun o de tots els Gavali.", "response": "Una proposta de desviació d'aigua del riu Mandovi (riu Mahadayi) i un projecte de central d'energia hidroelèctrica donaria lloc a la submersió de part o de la totalitat de Gavali.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4854", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 1781, el governador de Virgínia Thomas Jefferson va ascendir Clark a general de brigada i li va donar el comandament de tota la milícia als comtats de Kentucky i Illinois.", "response": "El 1781, el governador de Virgínia Thomas Jefferson va ascendir Clark a general de brigada i li va donar les ordres per a totes les milícies dels comtats de Kentucky i Illinois.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4863", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A les ressenyes següents hi haurà la valoració més alta de l’espectacle en vermell, i la puntuació més baixa per a l’espectacle serà l’episodi blau.", "response": "A les classificacions següents, la puntuació més alta per al programa serà en vermell, i la puntuació més baixa per al programa serà en l'episodi blau.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4877", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va acabar dos cops darrere de Bubba Watson i Louis Oosthuizen i va lamentar el seu rendiment de putting com la raó per la qual no va guanyar el torneig.", "response": "Va acabar dos cops darrere de Louis Oosthuizen i Bubba Watson i va lamentar la seva destresa al minigolf com la raó per la qual no va guanyar el torneig.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4889", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Fins a l’arribada de la tecnologia del vídeo pornogràfic, la producció massiva de pel·lícules electròniques i digitals estava lligada directament a la indústria cinematogràfica convencional.", "response": "La producció massiva de pel·lícules electròniques i digitals va estar lligada directament a la indústria cinematogràfica establerta fins a l'arribada de la tecnologia dels vídeos pornogràfics.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4894", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Durant la seva presència al DTM, l’Audi V8 va competir amb un Mercedes 190, un BMW M3 molt més petit i més lleuger, i un Opel Omega 3000 una mica més petit.", "response": "L'Audi V8 va competir amb un Mercedes 190 molt més petit i lleuger, un BMW M3 i un Opel Omega 3000 una mica més petit durant la seva presència al DTM.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4920", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Martins Pena va néixer a Rio de Janeiro, fill de João Martins Pena i Francisca de Paula Julieta Pena.", "response": "Martins Pena va néixer a Rio de Janeiro de Pena João Martins i Francisca de Paula Julieta Pena.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4927", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Després de tornar a Paramaribo el 1954, es va establir a Surinam com a advocat.", "response": "Després de tornar a Paramaribo el 1954, es va establir com a advocat a Surinam.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4929", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Nadia Lutfi (nascuda el 3 de gener de 1938 a Paula Mohamed Mostafa Shafiq) és una actriu egípcia retirada.", "response": "Nadia Lutfi (anomenada de naixement Paula Mohamed Mostafa Shafiq; 3 de gener de 1938) és una actriu egípcia retirada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4933", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "No obstant això, Michael Jackson, Prince i Madonna, van ser influenciats en l’àlbum.", "response": "Madonna, Prince i Michael Jackson, però, van ser influenciats per l’àlbum.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4935", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Kapp i MCA van ser els segells amb els quals Cher va tenir més èxit als anys setanta i va romandre amb ells fins al 1974.", "response": "Kapp i MCA van ser els segells amb els quals Cher va tenir més èxit als anys setanta i va romandre amb ells fins al 1974.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4949", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Molts dels dimonis de les trobades de Salomó són grega, cristiana, jueva, egípcia, àrab i altres tradicions.", "response": "Molts dels dimonis de les trobades de Salomó són de tradició grega, egípcia, jueva, cristiana, àrab i d’altres.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4955", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "3 d’octubre: Phil Tufnell va derrotar a James Hewitt (guanyant Dart Double 1)", "response": "3 d'octubre: Phil Tufnell va vèncer James Hewitt (guanyant el doble de dards 1)", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4959", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Clovis Kalyebara va néixer al districte de Kabarole, al subcomtat de Kichwamba, a l’oest d’Uganda.", "response": "Clovis Kalyebara va néixer al districte de Kabarole, al comtat de Kichwamba, al poble de Harugongo, a l'oest d'Uganda.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4961", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Hi ha una sèrie de variacions modernes que conformen el modern “Suikinkutsu”, i la llista següent mostra algunes de les possibilitats del “Suikinkutsu” tradicional.", "response": "Hi ha una sèrie de variacions modernes que formen el modern “suikinkutsu”. La llista següent mostra algunes de les possibilitats del “suikinkutsu” tradicional.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4962", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Durant la seva campanya, va debatre amb McCain dues vegades, una a Tucson i una altra a Flagstaff.", "response": "Durant la seva campanya electoral, va debatre amb McCain en dues ocasions, una a Tucson i una altra a Flagstaff.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4964", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va col·laborar amb arquitectes contemporanis com Francesco Grimaldi, Bartolomeo Picchiatti i Giovan Giacomo Di Conforto.", "response": "Ha col·laborat amb arquitectes contemporanis com ara Giovan Giacomo Di Conforto, Bartolomeo Picchiatti i Francesco Grimaldi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4967", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El juliol de 2017, Nate DiMeo va ser objecte d’un episodi “The Memory Palace” amb Elmer McCurdy.", "response": "El juliol de 2017, Nate DiMeo va ser el tema d'un episodi de “The Memory Palace” amb Elmer McCurdy.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4977", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "McMillan va passar dos anys a la Royal Medical Corp. a Didcot, i més tard a Tidworth, on va dirigir un MRS per als soldats ferits a la Guerra de Corea.", "response": "Durant dos anys, McMillan va passar a la Royal Medical Corp. a Didcot, i més tard a Tidworth, on va dirigir una MRS per als soldats ferits a la Guerra de Corea.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_4990", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Huyghe va néixer l’any 1962 a París, viu i treballa a Xile i Nova York.", "response": "Huyghe va néixer a París l'any 1962 i viu i treballa a Xile i Nova York.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5000", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "En aquell moment, el propietari del país era Leslie Vernon Calcutt, i va acceptar un contracte d’arrendament de 99 anys amb el Sr. Johnson.", "response": "El propietari del terreny en aquell moment era el senyor Leslie Vernon Calcutt, i va acordar un contracte d'arrendament de 99 anys amb el senyor Johnson.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5016", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "És la llar de tres àrees molt limitades als comtats de Santa Cruz, la península de Monterey i San Luis Obispo.", "response": "És originària de tres àrees molt limitades situades als comtats de Santa Cruz, península de Monterey i San Luis Obispo.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5019", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Això requereix un seguiment continu de les pressions parcials reals amb el temps i per obtenir la màxima efectivitat requereix un processament informàtic en temps real per part de l’ordinador de descompressió del bussejador.", "response": "Això requereix un seguiment continu de les pressions parcials reals al llarg del temps i requereix un processament informàtic en temps real per part de l'ordinador de descompressió del bussejador per obtenir la màxima efectivitat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5022", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Mentre actuava el productor, Richard Jasek, va comentar que Mason “és un bon noi” que té un cor dolent.", "response": "Mentre que el productor executiu, Richard Jasek, va comentar que Mason és “un bon noi”, que té un cor dolent.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5034", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El compost va ser patentat pel Dr. Patrick Page i el seu equip, i va ser inventat el 2007 per Genkyotex.", "response": "El preparat va ser patentat pel Dr. Patrick Page i el seu equip i inventat per Genkyotex el 2007.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5036", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els estudiants reben el servei del districte escolar de Peyton 23JT a l’àrea de Peyton i del districte escolar de Falcon 49 a la zona de Colorado Springs i les zones properes de Falcon.", "response": "Els estudiants són atesos pel districte escolar de Peyton 23JT a l'àrea de Peyton i el districte escolar de Falcon 49 a la zona de Colorado Springs i les zones properes de Falcon.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5038", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Doris, Dūris, o Dûris, aproximadament Duris i també conegut per la seva grafia francesa Douris, és un poble situat formalment.", "response": "aproximadament Doris, Duris, o Dûris, sobre Duris i també conegut per la seva grafia francesa Douris, és un poble situat formalment.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5050", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Abans de la seva independència, la Rússia Imperial era un gran ducat autònom dins de Finlàndia.", "response": "La Rússia Imperial era un Gran Ducat autònom abans de la seva independència a Finlàndia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5065", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Schliemann va netejar cinc pous i els va reconèixer com les tombes esmentades per Pausanias.", "response": "Schliemann va netejar cinc pous i els va reconèixer com les tombes esmentades per Pausania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5066", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 29 de juliol de 1791, Sarah es va casar amb Lea Thomas Wright Hill (1765 -- 1842) a l’església de St. Martin de Birmingham i va tenir 8 fills.", "response": "Sarah Lea es va casar amb Thomas Wright Hill (1765-1842) el 29 de juliol de 1791 a l'església de St Martin, Birmingham i va tenir 8 fills.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5076", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "1i Productions és una editorial nord-americana de jocs de taula. Va ser fundada l’any 2004 per Colin Byrne, William i Jenna.", "response": "Va ser fundada l'any 2004 per Colin Byrne, William i Jenna i és una editorial nord-americana de jocs de taula.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5116", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Encara que el Village of Friendship Heights no és un municipi establert, es va establir el 1914 com a districte fiscal especial.", "response": "Encara que no era un municipi establert, el poble de Friendship Heights es va incorporar com a districte fiscal especial el 1914.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5118", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 2009, Coolidge va assumir un paper dramàtic com a Genevieve McDonagh.", "response": "El 2009, Coolidge va tenir un paper dramàtic com a Genevieve McDonagh.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5137", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Ells estaven allà perquè preguéssim, i ells estaven allà per gaudir-nos.", "response": "Ells estaven allà per gaudir-nos i ells estaven allà perquè preguéssim.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5160", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Sahib Khan va néixer a la família Tiwana de Shahpur, fill d’Ahmad Yar Khan.", "response": "Sahib Khan va néixer a la família Tiwana de Shahpur, fill d'Ahmad Yar Khan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5162", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 2010, una altra dona es va convertir en guanyadora del premi Pritzker, Ryue Nishizawa del Japó, en col·laboració amb Kazuyo Sejima.", "response": "El 2010, una altra dona guanyadora del premi Pritzker, Ryue Nishizawa del Japó, va estar associada amb Kazuyo Sejima.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5163", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Amb una cotització principal a la borsa nigeriana, és la primera empresa africana que té una cotització interna transfronterera a la borsa de Johannesburg.", "response": "Amb una cotització principal a la Borsa de Valors de Nigèria, és la primera empresa africana que té una cotització interna transfronterera a la Borsa de Valors de Johannesburg.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5169", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L’Acadèmia Claiborne privada es troba a Haynesville, a prop de la parròquia de Claiborne.", "response": "L'Acadèmia Claiborne privada es troba a Haynesville, prop de la Parròquia de Claiborne.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5176", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Després de la invasió de Polònia de 1939 per l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica, Osterwa es va activar en l’educació clandestina, però també estava malalt.", "response": "Després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica el 1939, Osterwa va començar l'educació clandestina, però també estava malalt.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5183", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Bradd Crellin també va representar a BARLA Gran Bretanya en una gira per Austràlia amb 6 jugadors més que representaven Cúmbria.", "response": "Bradd Crellin va representar el BARLA Great Britain en una gira per Austràlia amb 6 jugadors més representant Cumbria, també en una gira per Austràlia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5191", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va ser entrenat per Dale Romans i muntat en les seves carreres més importants pel jockey John Velazquez.", "response": "Va ser entrenat per Dale Romans i va ser muntat pel jockey John Velazquez en la seva carrera més important.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5200", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 4 d’abril de 1892, el segon vaixell, “Missouri”, va lliurar 2.500 tones de gra i flors de blat de moro a Liepaja.", "response": "El segon vaixell, “Missouri”, va lliurar 2.500 tones de gra i blat de moro a Liepaja el 4 d'abril de 1892.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5209", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L’agost de 2017, Aluri Chakrapani es va unir a l’equip per suposadament interpretar el paper del productor Prakash Raj.", "response": "Aluri Chakrapani també es va unir a l'equip l'agost de 2017, per suposadament interpretar el paper del productor Prakash Raj.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5218", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Mark Allen va guanyar el final per 1 -- 0 ( 104 -- 0 ) contra Martin Gould.", "response": "Mark Allen va guanyar la final contra Martin Gould per 1:0 (104-0).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5238", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La pel·lícula està protagonitzada per Jembie Almazan com Mary, Bernardo Garnica Cruz com David i Jonathan Diaz com Alex", "response": "La pel·lícula està protagonitzada per Jembie Almazan com Maria, Bernardo Garnica Cruz com David i Jonathan Diaz Angulo com Alex.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5258", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Taylor va romandre actiu al beisbol fins a la seva mort com a explorador dels Atlanta Braves i de Milwaukee i Chicago White Sox.", "response": "Taylor va romandre actiu fins que va morir com a explorador dels Chicago White Sox i els Milwaukee i Atlanta Braves al beisbol.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5264", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Madu Kalas és un consell de poble i unió de Jhelum Tehsil a la província de Punjab al Pakistan. Forma part del districte de Jhelum.", "response": "Madu Kalas és un poble i consell sindical de Jhelum Tehsil a la província de Punjab del Pakistan i forma part del districte de Jhelum.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5274", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 20 de febrer de 1959, el primer ministre John Diefenbaker va donar per acabat el projecte i es van completar els cinc Arrows desmantellats.", "response": "El 20 de febrer de 1959, el primer ministre John Diefenbaker va acabar el projecte i es van completar les cinc fletxes desmuntades.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5285", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Tarang P. Amin va ser substituït per Joey Shamah, que ha estat nomenat president, conseller delegat i director d’E.l.f.", "response": "Tarang P. Amin ha estat substituït per Joey Shamah, que és president, conseller delegat i director d'E.l.f.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5286", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Durant la seva campanya electoral, va debatre dues vegades amb McCain, una a Tucson i una altra a Flagstaff.", "response": "Durant la seva campanya, va debatre amb McCain en dues ocasions, una vegada a Flagstaff i una altra a Tucson.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5307", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Per exemple, Cerberus s’expressa a l’endoderm visceral anterior en amfibis, i en ratolins, a l’endoderm dorsal anterior.", "response": "Per exemple, en els amfibis Cèrber s'expressa a l'endoderm visceral anterior i en els ratolins s'expressa a l'endoderm dorsal anterior.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5308", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 7 de desembre de 2017, NVIDIA va anunciar oficialment el Nvidia TITAN V.", "response": "L’NVIDIA TITAN V va ser anunciat oficialment per Nvidia el 7 de desembre de 2017.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5314", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Fins a l’arribada de la tecnologia de vídeo electrònica i digital, la producció massiva de pel·lícules pornogràfiques estava lligada directament a la indústria cinematogràfica convencional.", "response": "Fins a l'arribada de la tecnologia de vídeo electrònica i digital, la producció massiva de pel·lícules pornogràfiques estava directament lligada a la principal indústria cinematogràfica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5318", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El castell de Taunton va ser a Penang l’1 d’agost i Rio de Janeiro el 31 d’octubre.", "response": "El “castell de Taunton” va ser a Penang l'1 d'agost i el 31 d'octubre a Rio de Janeiro.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5328", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Aquest festival també ofereix als participants l’oportunitat de renovar il·lusions i dividir-les amb la tradició, en un àmbit harmònicament compartit pels tàmils d’ambdós països.", "response": "Aquest festival també ofereix als participants l'oportunitat de renovar il·lusions i compartir amb tradició, en una zona que comparteixen harmoniosament els tàmils d'ambdós països.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5331", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El seu pare va morir durant la seva joventut i la seva mare, Catherine A. Fagan, el 1842 es va casar amb Samuel Adams, que es va convertir en governador d’Arkansas dos anys més tard.", "response": "El seu pare va morir quan era jove, i la seva mare, Catherine A. Fagan, es va casar amb Samuel Adams el 1842, que dos anys més tard es va convertir en el governador d'Arkansas.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5338", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Les medalles van ser lliurades per Barbara Kendall, membre del COI, Nova Zelanda i Carlo Croce, president de World Sailing.", "response": "Les medalles han estat lliurades per Carlo Croce, membre del COI, Nova Zelanda, i Barbara Kendall, presidenta de la Federació Internacional de Vela.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5343", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "També és possible executar codi maliciós que contingui fitxers d’escriptori (que s’utilitzen per executar aplicacions).", "response": "També és possible llançar codi maliciós que conté. fitxers d'escriptori (que s'utilitzen per executar aplicacions).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5353", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els exemples anteriors per al tema possessiu “-m” eren per a la primera persona del singular.", "response": "Els exemples anteriors per al tema possessiu “-m” eren singulars a la primera persona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5362", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els seus fills van ser Barbara, que es va casar amb Deirdre Howley, Gladys Eisenstadt, Ira Eisenstadt, que es va casar amb Herbert Cohen i Ellen Eisenstadt, es va casar amb Marvin Eisenstadt.", "response": "Els seus fills van ser Barbara, que es va casar amb Deirdre Howley; Gladys Eisenstadt; Ira Eisenstadt, que es va casar amb Herbert Cohen; i Ellen Eisenstadt, que es va casar amb Marvin Eisenstadt.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5387", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Aleshores, el lluitador salta i es balanceja cap endavant per caure cap enrere i deixar caure el cap de l’oponent a la catifa.", "response": "Aleshores, el lluitador salta i es balanceja cap endavant per caure enrere i deixar caure el cap de l'oponent a la catifa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5390", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Oliver Goldsmith, l’avi del poeta, dramaturg i escriptor Robert Goldsmith, va ser, segons Prior, el primer de la família a establir-se a Ballyoughter.", "response": "Segons Prior, Oliver Goldsmith, l'avi del poeta, dramaturg i novel·lista Robert Goldsmith va ser el primer de la família a establir-se a Ballyoughter.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5395", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "III. Maria es va casar el 26 d’abril de 1646 amb Claude Simon Brancion, filla de Beaufort, senyor de S. Quentin que tenia.", "response": "Maria es va casar el 26 d'abril de 1646 amb Claude Simon Brancion, filla de Beaufort, lord de S. Quentin, a qui va tenir.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5398", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "David David Hayes Prophater va servir com a locutor, i Jeff Scott va dirigir el públic en un cant a capella.", "response": "David Hayes Prophater va ser el locutor i Jeff Scott va dirigir l'audiència cantant a cappella.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5402", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Worcestershire és una ciutat i una població del comtat de Worcester a Anglaterra.", "response": "Worcestershire és una ciutat i municipi del comtat de Worcester a Anglaterra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5407", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Al maig, Spencer McLaren va arribar com a Kieran Fletcher, un interès amorós pel personatge establert Sally Fletcher (Kate Ritchie).", "response": "Al maig, Spencer McLaren va arribar com a Kieran Fletcher, un interès amorós pel personatge establert Sally Fletcher (Kate Ritchie).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5415", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L’illa és rocosa amb vessants costeruts i té molt poca terra.", "response": "L'illa és rocosa amb vessants costeruts i té poc sòl.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5428", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Emma Townshend està representada per David Godwin a DGA Associates.", "response": "Emma Townshend està representada per David Godwin a la DGA Associates.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5437", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Dos serveis diaris operen a la línia Dearne Valley a York i Sheffield.", "response": "Dues línies operen a la línia Dearne Valley diàriament a York i Sheffield.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5462", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Alaja és un petit lloc habitat de la província dels Balcans a l'oest de Turkmenistan al mar Caspi.", "response": "Alaja és un petit lloc poblat de la província dels Balcans a l'oest de Turkmenistan al mar Caspi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5478", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El capità Cassin va morir a Washington D. C. Va ser enterrat a Washington, però més tard es va traslladar al cementiri nacional d'Arlington.", "response": "El capità Cassin va morir a Washington, D. C. Va ser enterrat a Washington, però més tard es va traslladar al Cementiri Nacional d'Arlington.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5479", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El factor de normalització fa que la integral sobre tot l'espai del quadrat del valor absolut sigui igual a 1.", "response": "El factor de normalització fa que la integral sigui igual a 1 en tot l'espai del quadrat del valor absolut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5482", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El germà petit de Thompson, Julia, va néixer a Charles Martin Hall, comtat de Geauga, Ohio, el 1863.", "response": "El germà petit de Thompson, Julia, va néixer el 1863 a Charles Martin Hall, comtat de Geauga, Ohio.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5491", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "De la mateixa manera que moltes comunitats ètniques d'Uganda, entre les quals els langi, acholi i alur, els luo no practiquen el ritual de circumcisió dels homes com a iniciació.", "response": "Com moltes comunitats ètniques d'Uganda, inclosos els langi, acholi i alur, els luo no practiquen la circumcisió ritual dels homes com a iniciació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5503", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "\"El juliol de 2016, va aparèixer com a Joseph Conrad a \"\"The Secret Agent\"\", basada en la mateixa novel·la de Winnie Verloc.\"", "response": "El juliol de 2016, va aparèixer com Joseph Conrad a “The Secret Agent”, basada en la novel·la homònima de Winnie Verloc.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5512", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Brenda Schultz va guanyar a Irina Spîrlea per 6 a 4, 1 a 6 i 7 a 6.", "response": "Brenda Schultz va derrotar Irina Spîrlea per 6-4, 1-6 i 7-6.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5519", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "E és mèrit de primera classe i An és el segon mèrit: en xinès significa que E és amable, An és afortunat i pacífic.", "response": "E és un mèrit de primera classe i An és el segon mèrit; en xinès significava que E és amable, An és sort i pacífic.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5522", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Hi ha uns 90.000 catòlics a la Guaiana, al voltant del 12 % de la població total, la més baixa de qualsevol nació sud-americana.", "response": "A Guyana hi ha uns 90.000 catòlics, un 12% de la població total, la més baixa de qualsevol nació sud-americana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5526", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La gradació obstruent és un procés gramatical que afecta les consonants estonianes al final de la síl·laba tònica d'una paraula.", "response": "La gradació obstruent és un procés gramatical que afecta les consonants estonianes al final de la síl·laba accentuada d'una paraula.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5535", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Thornwood Common és un poble de la carretera B1393, a la parròquia de North Weald Bassett i el districte d'Epping Forest d'Essex, Anglaterra.", "response": "Thornwood Common és un poble de la carretera B1393, a la comuna de North Weald Bassett i el districte d'Epping Forest d'Essex, Anglaterra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5539", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 17 de setembre, Arreola s'enfrontarà al Staples Center de Los Angeles, Califòrnia, a Alfonso Gómez a les preliminars de Juan Sandoval contra Saúl Álvarez.", "response": "El 17 de setembre, Arreola s'enfrontarà a Alfonso Gomez en els preliminars de Juan Sandoval contra Saul Alvarez al Staples Center de Los Angeles, Califòrnia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5542", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Siemens AG va ser el principal contractista, amb Fiat Ferroviaria i ADtranz com a subcontractistes.", "response": "El contractista principal va ser Siemens AG amb Fiat Ferroviaria i ADtranz com a subcontractista.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5557", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Malet es va casar amb Mary Aldworth, vídua de John Aldworth de Letcombe Regis, Berkshire, i filla de Thomas White de Fyfield Berkshire el 1664.", "response": "Malet es va casar amb Mary Aldworth, la vídua de John Aldworth de Letcombe Regis, Berkshire i filla de Thomas White de Fyfield Berkshire fins al 1664.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5559", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "ACVM té la seu a Glasgow i té oficines a Edimburg, Aberdeen, Newcastle, Manchester i Milton Keynes.", "response": "ACVM es troba a Glasgow i té oficines a Edimburg, Aberdeen, Newcastle, Manchester i Milton Keynes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5567", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Aquests eren habituals al Regne Unit, però relativament poc coneguts a Europa, almenys per a les locomotores grans.", "response": "Aquestes eren habituals al Regne Unit, però a Europa, almenys per a les grans locomotores, és relativament rar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5568", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El 2018 Farrell va ser nomenat nou bisbe d'Ossory pel papa Francesc.", "response": "L'any 2018, Farrell va ser nomenat pel papa Francesc com a nou bisbe d'Ossory.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5571", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Rıza Maksut İşman (1915 a Esmirna – 30 de desembre de 2004 a Istanbul) va ser un atleta turc.", "response": "Rıza Maksut Isman (1915 a Esmirna-30 de desembre de 2004, Istanbul) va ser una atleta turca.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5572", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El municipi inclou nou cementiris: Kelley, Owens, Calvertville, Goodwin, Bucher, Snyder, Stalcup, Wall i Walnut Grove.", "response": "El municipi conté nou cementiris: Kelley, Owens, Calvertville, Goodwin, Bucher, Snyder, Stalcup, Wall i Walnut Grove.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5573", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "\"Les categories I, II, IV i V estan controlades \"\"no controlades\"\" i la categoria III és \"\"indica\"\".\"", "response": "Les categories I, II, IV i V estan controlades “no controlades” i la categoria III és “expressada”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5574", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Dona servei a Edithvale, suburbi al sud-est de Melbourne, inaugurat el 20 de setembre de 1919.", "response": "Serveix el suburbi sud-est d'Edithvale de Melbourne, inaugurat el 20 de setembre de 1919.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5579", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Un multivers és la col·lecció d'universos alternatius, amb una naturalesa semblant i una jerarquia universal.", "response": "Un multivers és una col·lecció d'universos alternatius amb una naturalesa similar i una jerarquia universal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5580", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "No obstant això, per guanyar a l'eslovac, Derek ha de convertir-se en un assassí de vampirs.", "response": "No obstant això, per derrotar l'eslovac, Derek s'ha de convertir en un atacant de vampirs.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5591", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'espècie va ser descrita formalment per primera vegada pel botànic Stephan Endlicher l'any 1846 com a part del treball Irideae Plantae Preissianae de Johann Georg Christian Lehmann.", "response": "L'espècie va ser descrita formalment per primera vegada pel botànic Stephan Endlicher l'any 1846 com a part de l'obra de Johann Georg Christian Lehmann “Irideae. Plantae Preissianae”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5597", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Nascuda a Vancouver, Colúmbia Britànica, va créixer a la ciutat veïna de North Vancouver.", "response": "Nascuda a Vancouver, Colúmbia Britànica, va créixer a la ciutat veïna de North Vancouver.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5601", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "\"Finalment, va difondre, a la revista \"\"Western Republican\"\", una de les primeres col·leccions botàniques publicades a Ohio per un botànic professional.\"", "response": "Finalment, va fer, al “Western Republican”, una de les primeres col·leccions botàniques publicades a Ohio per un botànic professional.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5622", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Cancellopollia gracilis és una espècie de cargol marí, un mol·lusc gastròpode de la família Buccinidae, els buccins marins.", "response": "Cancellopollia gracilis és una espècie de cargol marí, un autèntic mol·lusc gasteròpode de la família buccinidae, els buccins marins.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5633", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La primera esposa del baró Audley va ser Joan Mortimer, filla de Roger Mortimer.", "response": "La primera dona de James 2n Baron Audley va ser Joan Mortimer, filla de Roger Mortimer.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5647", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "João Martins Pena i Francisca de Paula Julieta Pena van néixer a Rio de Janeiro, de Martins Pena.", "response": "João Martins Pena i Francisca de Paula Julieta Pena van néixer a Rio de Janeiro de Pena Martins.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5653", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Sher Ahmed Akhundzada (també conegut com a Sher Mohammed Akhundzada) és un líder tribal que des del 2001 al 2005 va ser governador de Helmand a l'Afganistan.", "response": "Sher Mohammed Akhundzada (també conegut com Sher Ahmed Akhundzada) és un líder tribal que va ser el governador de Helmand a l'Afganistan del 2001 al 2005.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5669", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Quan Jack Nitzsche va escoltar per primera vegada Stubborn Kind of Fellow, estava tan emocionat que va perdre el control del seu cotxe mentre conduïa per Sunset Boulevard amb Phil Spector.", "response": "Quan Jack Nitzsche va escoltar per primera vegada “Stubborn Kind of Fellow”, estava tan emocionat que va perdre el control del seu cotxe mentre conduïa a Sunset Boulevard amb Phil Spector.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5685", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Apol·lònia correspon a l'actual Sozòpol, a Bulgària, i Selimbria és Silivri, a la costa del mar de Màrmara.", "response": "Apol·lònia correspon a la moderna Sozopol a Bulgària, i Selymbria és Silivri a la costa de Màrmara.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5686", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Un grup internacional d'experts independents va examinar l'impacte de l'accident i va concloure que ningú va morir ni va ser enverinat com a conseqüència de l'accident.", "response": "Un grup internacional independent d'experts va estudiar l'impacte de l'accident i va concloure que ningú va ser enverinat o mort com a conseqüència de l'accident.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5722", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Mentre el 33è Grup de combat estava inactiu, es va consolidar com al 33è Grup de tàctiques de combat juntament amb el 33è Grup de tàctiques.", "response": "Mentre el 33d Fighter Group estava inactiu, es va consolidar amb el 33d Tactical Group com el 33d Tactical Fighter Group.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5726", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Angel Eyes és una cançó popular de 1946 composta per Earl Brent, amb lletra de Matt Dennis.", "response": "“Angel Eyes” és una cançó popular de 1946, composta per Earl Brent, amb textos de Matt Dennis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5736", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Això va encendre la primera de les quatre guerres que se suposava que havia de liderar contra Cartago.", "response": "Això va desencadenar la primera de les quatre guerres que havia de dirigir contra Cartago.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5741", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Limita amb el municipi de Sheshequin a l'est, el municipi de Roma al sud-est, el municipi d'Atenes al sud i el municipi de Windham a l'oest.", "response": "Està limitat pel municipi de Sheshequin a l'est, el municipi de Roma a l'est i al sud, el municipi d'Atenes al sud i el municipi de Windham a l'oest.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5743", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El campionat de 2007 va tenir lloc entre el 21 i el 28 de gener a Spokane, Washington, a l'Spokane Arena i a l'Spokane Convention Center.", "response": "Els campionats de 2007 van tenir lloc entre el 21 i el 28 de gener a Spokane, Washington, a l’Spokane Convention Center i a l’Spokane Arena.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5750", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Es troba a l'Amèrica del Nord, on se n'han observat des de Terranova i l'oest de Labrador fins a la Colúmbia Britànica, al nord d'Alaska i el Yukon.", "response": "Es troba a Amèrica del Nord, on s'ha registrat des de Terranova i Labrador a l'oest fins a la Colúmbia Britànica, al nord d'Alaska i el Yukon.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5761", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "També val la pena assenyalar que el codi següent funcionaria sense les activitats quotidianes (s'aplicarà de totes maneres).", "response": "També paga la pena assenyalar que el codi següent funcionaria sense ADL (de tota manera s'hi aplica).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5765", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Van aconseguir cert èxit, tocant en directe a Melbourne, Geelong i Shepparton.", "response": "Van aconseguir cert èxit tocant en directe a Shepparton, Geelong i Melbourne.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5770", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El nombre d'incendis denunciats a principis de febrer va ser de 73, amb 26 fora de control, i el temps previst per controlar-los venia a ser un altre mes d'incendis.", "response": "El nombre d'incendis denunciats a principis de febrer era de 73 amb 26 fora de control, i s'esperava que el temps per controlar-los fos un mes més d'incendis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5779", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El repartiment se centra principalment en la música alternativa i la música indie.", "response": "El repartiment se centra principalment en la música indie i la música alternativa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5781", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Melodie Crittenden va deixar el grup el 2004 per seguir una carrera en solitari, i durant la major part del 2005 Nicol va cantar amb el grup.", "response": "Melodie Crittenden va deixar el grup l'any 2004 per seguir una carrera en solitari, i durant la major part de l'any 2005 Nicol va cantar amb.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5790", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Ganj Basoda és una ciutat de l'estat indi de Madhya Pradesh prop d'Udaipur.", "response": "Ganj Basoda és una ciutat de l'estat indi de Madhya Pradesh prop d'Udaipur.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5792", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Després de la guerra, va jugar dues vegades per la Marina Real contra l'Armada, el 1948 i el 1949, i contra la Universitat de Cambridge el 1949.", "response": "Després de la guerra, va actuar dues vegades a la Royal Navy contra l'exèrcit, el 1948 i el 1949, i contra la Universitat de Cambridge el 1949.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5793", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El conductor de la superestrella Jackie Shroff, Alok Nath, no va poder fer la seva feina, així que va ser substituït pel seu fill Deepak (Rahul Roy).", "response": "Alok Nath, el conductor de la superestrella Jackie Shroff, no va poder fer la seva feina i va ser substituït pel seu fill Deepak (Rahul Roy).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5804", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Després de casar-se a la seva ciutat natal, Sakarya, la parella va volar a Barcelona, Espanya.", "response": "Després de la cerimònia del casament a la seva ciutat natal Sakarya, la parella va volar a Barcelona, Espanya.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5847", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La novena temporada es va convertir en el segon programa més ben valorat de Comedy Central.", "response": "La novena temporada es va convertir en el programa de Comedy Central amb la segona millor valoració.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5850", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "AleX és una sèrie de televisió italiana. La sèrie va ser produïda per Giorgio Schottler, Guglielmo Duccoli i Alfredo Castelli i escrita per Videotime.", "response": "La sèrie de televisió italiana AleX va ser produïda per Giorgio Schottler, Guglielmo Duccoli i Alfredo Castelli i escrita per videotime.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5874", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Després de mitjans dels anys 70, va recórrer a paisatges aparentment tradicionals i va desconstruir les convencions de la pintura romàntica.", "response": "A partir de mitjans dels anys setanta va recórrer a paisatges aparentment tradicionals, deconstruint les convencions de la pintura romàntica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5876", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Erginus galkini és una espècie de cargol marí, una pagellida autèntica, un mol·lusc gastròpode marí de la família Lottiidae, una de les famílies de les pagellides autèntiques.", "response": "Erginus galkini és una espècie de cargol marí, una autèntica pagellida, un gasteròpode mol·lusc marí de la família lottiidae, una de les famílies de les vertaderes pagellides.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5882", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "A continuació, Iyer va aparèixer a la pel·lícula kanaresa Darshan amb l'actor Jaggu Dada.", "response": "Iyer va aparèixer després a la pel·lícula kannada “Darshan” amb l'actor Jaggu Dada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5898", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'estàndard de la raça descriu que el gos té un temperament fort i una individualitat aguda, desconfiat amb els estranys.", "response": "L'estàndard de la raça descriu el gos com de temperament fort i amb una individualitat intensa, desconfiat dels estranys.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5921", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El primer curs de capatàs de senyals va ser l'any 1951 i el curs actual són els cursos 86 i 87.", "response": "El primer curs de Foreman of Signals va ser l'any 1951 i els cursos 86è i 87è són l'actual curs.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5935", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El riu Neajlov és un afluent del riu Neajlovel a Romania.", "response": "El riu Neajlov és un afluent del riu Neajlovel a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5936", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Al disc també hi van participar els grups Air, Howie B, Mars IV, Les Négresses Vertes, FFF i Manu Chao.", "response": "Cassius, els grups “Air”, Howie B, Mars IV, Les Négresses Vertes i FFF, i Manu Chao també van participar en el disc.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5940", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Com a compositor menor de l'escola francesa, va fer contribucions destacades a la música eclesiàstica impressionista com a director.", "response": "Compositor menor de l'escola francesa, com a director d'orquestra va fer contribucions destacades a la música eclesiàstica impressionista.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5944", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Quan Platzer va obrir el seu segon restaurant a Allentown el 1993, va canviar-se el nom pel de P. J. Whelihan per retre honor al seu avi, Peter Joseph Whelihan.", "response": "El 1993, quan Platzer va obrir el seu segon restaurant a Allentown, va canviar el nom pel de P. J. Whelihan en honor al seu avi, Peter Joseph Whelihan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5958", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Recomana contractes financers escrits amb testimonis fiables, tot i que hi ha una disputa sobre la igualtat de les dones testimonis.", "response": "Recomana contractes financers escrits amb testimonis fiables, tot i que hi ha disputa sobre la igualtat del testimoni femení.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5960", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Cher i MCA van ser els segells amb els quals Kapp va tenir més èxit als anys 70 i va romandre amb ells fins al 1974.", "response": "Cher i MCA van ser els segells amb els quals Kapp va tenir més èxit als anys setanta i va romandre amb ells fins al 1974.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_5968", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El 1924 va ser portaveu convidat de l'ICM a Toronto, el 1932 a Zuric i a Oslo el 1936.", "response": "Va ser orador convidat de l'ICM a Toronto el 1924, el 1932 a Zúric i el 1936 a Oslo.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6000", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Pel que fa a les escenes de Connecticut el rodatge va tenir lloc a Ciutat del Cap, Sud-àfrica.", "response": "El rodatge va tenir lloc a Ciutat del Cap, Sud-àfrica, per a les escenes ambientades a Connecticut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6008", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La tanca completa es troba principalment a Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia, i en construcció a Texas.", "response": "La tanca acabada es troba principalment a Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia, amb la construcció en curs a Texas.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6012", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Les escoles públiques del districte de Madison és un districte escolar que dona servei a l'extrem sud del Gran Detroit a Madison Heights, Michigan.", "response": "Madison District Public Schools és un districte escolar al sud del Gran Detroit a Madison Heights, Michigan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6015", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Northamptonshire va ser una circumscripció electoral del comtat del nord de Northamptonshire, representada a la Cambra dels Comuns del Parlament del Regne Unit.", "response": "Northamptonshire va ser una circumscripció electoral del comtat de North Northamptonshire, representada a la Cambra dels Comuns del Parlament del Regne Unit.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6017", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "S'ha trobat a Califòrnia, Arizona, Nevada i Utah, on es va documentar des d'Amèrica del Nord.", "response": "Es troba a Califòrnia, Arizona, Nevada i Utah, on s'ha registrat des d'Amèrica del Nord.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6026", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Heydarov parla azerbaidjanès, anglès, rus i turc.", "response": "Heydarov parla rus, anglès, àzeri i turc.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6027", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Els campionats de 2007 van tenir lloc entre el 21 i el 28 de gener a Spokane, Washington, a l'Spokane Arena i a l'Spokane Convention Center.", "response": "Els campionats de 2007 van tenir lloc entre el 21 i el 28 de gener a Spokane, Washington, a l’Spokane Convention Center i a l’Spokane Arena.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6030", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va viatjar des de San Francisco, Califòrnia, fins a Manhattan, Nova York.", "response": "Ha viatjat des de San Francisco, Califòrnia, fins a Manhattan, Nova York.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6038", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El més ràpid va ser Nico Rosberg, per davant de Williams; Valtteri Bottas i Lewis Hamilton.", "response": "Nico Rosberg va ser el més ràpid, per davant de Valtteri Bottas de Williams i Lewis Hamilton.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6041", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Daniil Ostrogski també afirma que Dmytro és el pare de Bilinsky que també és conegut com a Danylo Dmytrovych.", "response": "Daniil Ostrogski també afirma que Dmytro és el pare de Bilinsky, també conegut com “Danylo Dmytrovych”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6047", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va col·laborar amb arquitectes contemporanis com ara Giovan Giacomo Di Conforto, Bartolomeo Picchiatti i Francesco Grimaldi.", "response": "Ha col·laborat amb arquitectes contemporanis com ara Francesco Grimaldi, Bartolomeo Picchiatti i Giovan Giacomo Di Conforto.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6048", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va gravar amb la banda de Billy Eckstine i va tocar amb la banda de Lionel Hampton el 1946.", "response": "Va gravar amb la banda de Billy Eckstine i el 1946 va tocar amb la banda de Lionel Hampton.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6068", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat té una superfície total de , de la qual és terra i, o el 33,45 %, és aigua.", "response": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat és una superfície total de la qual té terra i o el 33,45%, és aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6074", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Pennmakkal és una pel·lícula indo-malaiàlam del 1966 dirigida per J. Sasikumar i produïda per KP Kottarakkara.", "response": "Pennmakkal és una pel·lícula en malaiàlam de l'Índia de 1966 dirigida per J. Sasikumar i produïda per KP Kottarakkara.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6125", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Alfaro va ser la tercera dona condemnada a mort a la cambra de gas i, en el moment de la seva condemna, era la primera dona en el corredor de la mort a Califòrnia.", "response": "Alfaro va ser la tercera dona condemnada a mort a la cambra de gas i, en el moment de la sentència, va ser la primera dona en el corredor de la mort a Califòrnia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6128", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'any 1964, la diòcesi va ser nominalment restaurada com a seu titular del rang (episcopal) més baix.", "response": "El 1964, la diòcesi va ser restaurada nominalment com a ciutadà titular del rang (episcopal) més baix.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6147", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Després d'un tractament mèdic, Strozzi va començar a rebre classes particulars d'interpretació de la mà de Josip Freudenreich, tal com va recomanar Josip Freudenreich.", "response": "Després d'un tractament mèdic, Strozzi va començar classes privades d'actuació amb Josip Freudenreich, tal com li va recomanar Dimitrija Demeter.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6159", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Per mostrar respecte, els individus recolzen l'avantbraç esquerre amb la mà dreta.", "response": "Per mostrar respecte, les persones recolzen els avantbraços esquerres amb la mà dreta.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6161", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Cai Mao també va tenir un fill, Cai Feng.", "response": "També Cai Mao va tenir un fill, Cai Feng.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6167", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "No obstant, Michael Jackson, Prince i Madonna van influir en l'àlbum.", "response": "No obstant això, Michael Jackson, Prince i Madonna van ser influències en l'àlbum.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6174", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Amb Jean Coralli Achille Deveria va empatar amb Adèle Dumilâtre.", "response": "Achille Deveria va empatar Adèle Dumilâtre amb Jean Coralli.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6180", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "James Henry Engley va néixer el 5 d'abril de 1851 a Attleborough, Massachusetts, fill d'Eugene D. Engley i la seva primera dona, Mary Kaley.", "response": "James Henry Engley va néixer el 5 d'abril de 1851 a Attleborough, Massachusetts, fill d'Eugene D. Engley i la seva dona, l'antiga Mary Kaley.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6196", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Cornelius Olatunji Adebayo és un antic senador de Nigèria, que es va convertir en governador estatal, i més tard va ser cap del Ministeri Federal de Comunicacions de Nigèria.", "response": "Cornelius Olatunji Adebayo és un antic senador de Nigèria, que va ser governador i després es va convertir en cap del Ministeri Federal de Comunicacions de Nigèria.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6210", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "A la nova sèrie de televisió Dead Gorgeous, Alexandra Coppinger va interpretar el paper de Hazel, la germana petita.", "response": "Alexandra Coppinger va interpretar el paper de Hazel, la germana petita, a la nova sèrie de televisió “Dead Gorgeous”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6213", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La reglamentació és la segona ordenació d'un clergue l'ordenació primera del qual és qüestionable.", "response": "La reordenació és la segona ordenació d'un clergue l'ordenació original del qual és qüestionable.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6236", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va treballar conjuntament amb arquitectes contemporanis com ara Francesco Grimaldi, Bartolomeo Picchiatti i Giovan Giacomo Di Conforto.", "response": "Ha col·laborat amb arquitectes contemporanis com ara Giovan Giacomo Di Conforto, Bartolomeo Picchiatti i Francesco Grimaldi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6240", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'escola té aules ben cuidades i un professorat intel·ligent, la majoria de les classes són bones classes.", "response": "L'escola té aules ben cuidades i professorat intel·ligent. La majoria de les classes són bones classes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6246", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El medi efectiu es pot caracteritzar per seccions transversals d'absorció senzilles i emissió amb freqüències de la fórmula 2 i fórmula 3.", "response": "El medi efectiu es pot caracteritzar amb seccions transversals simples d'absorció i emissió a freqüències fórmula _2 i fórmula _3.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6253", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Des de 1984, Blake està casat amb Patricia Meyer i té dos fills: Ryan (nascut el 1988) i Dale (nascut el 1992).", "response": "Blake està casat amb Patricia Meyer des de 1984 i tenen dos fills en comú: Ryan (nascut el 1988) i Dale (nascut el 1992).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6263", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Armando Santiago (nascut el 18 de juny de 1932) és un compositor canadenc, director d'orquestra, pedagog musical i administrador universitari, portuguès de naixement.", "response": "Armando Santiago (nascut el 18 de juny de 1932) és un compositor canadenc, director d'orquestra, pedagog de música i administrador universitari d'origen portuguès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6273", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La fibra animal que es fila amb més freqüència és la llana de les ovelles. Per a teixir a mà i com a entreteniment, sovint s'utilitzen fils de llana gruixuda i acrílics.", "response": "La fibra animal que es fila amb més habitualment és la llana de les ovelles. Per a teixir a mà i teixir de manera aficionada, sovint s'utilitzen fils de llana gruixuda i acrílics.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6278", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Entre els membres hi havia Eugène Schneider, Léon Talabot, Henri Barbet i Jules Hochet.", "response": "Entre els seus membres hi havia Henri Barbet, Léon Talabot, Eugène Schneider i Jules Hochet.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6279", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va afegir que la violació es va produir poc després de l'esmentat incident.", "response": "Va afegir que la violació va tenir lloc poc després de l'incident.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6282", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La parada de Schüptitz es va interrompre el 2011, però es va restaurar el 2012 després de les protestes ciutadanes.", "response": "Després que la parada a Schüptitz s'hagués interromput el 2011, es va restaurar després de les protestes civils del 2012.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6284", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Augier, Hughes, Lenstra, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar el 2012 una anàlisi que comparava milions de claus públiques RSA recollides d'Internet.", "response": "Augier, Hughes, Lenstra, Bos, Kleinjung i Wachter van anunciar l'any 2012 una anàlisi de milions de claus RSA públiques d'internet.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6293", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "No obstant, Madonna, Prince i Michael Jackson van influir en l'àlbum.", "response": "Michael Jackson, Prince i Madonna van ser, però, influències en l'àlbum.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6294", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "2 Benjamin Hough es va casar el 29 d'agost de 1806 amb Elizabeth Core, cerimònia oficiada per Stephen Ford, jutge de pau, al comtat de Jefferson.", "response": "El 29 d'agost de 1806, Stephen Ford, jutge de pau, va casar Benjamin Hough amb Elizabeth Core al comtat de Jefferson.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6296", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La seva obra també s'ha relacionat amb l'escola escocesa i la ficció popular d'Annie S. Swan.", "response": "El seu treball també s'ha relacionat amb l'escola escocesa Kailyard i la popular ficció d'Annie S. Swan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6300", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El pioner suís John Sutter (1803–1880) va arribar a l'Alta Califòrnia l'agost de 1839 juntament amb altres colons euroamericans.", "response": "El pioner suís John Sutter (1803-1880) va arribar a l'Alta Califòrnia amb altres colons euroamericans l'agost de 1839.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6303", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El primer curs de capatàs de senyals va ser l'any 1951 i el curs actual són els cursos 86 i 87.", "response": "El primer curs de Foreman of Signals va ser l'any 1951 i els actuals cursos són el 86è i 87è recorregut de la pista.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6307", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Jesús va passar tres dies a la panxa del peix, Jonàs passarà tres dies a la tomba.", "response": "Jesús va passar tres dies a la panxa del peix, i Jonàs passaria tres dies a la tomba.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6345", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Robert Vincent Goldsborough va néixer el 3 d'octubre de 1937 a Chicago, fill de l'arquitecte Robert Goldsborough i Wilma (Janak) Goldsborough.", "response": "Vincent Goldsborough va néixer a Chicago el 3 d'octubre de 1937, fill de l'arquitecte Robert Goldsborough i Wilma (Janak) Goldsborough.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6348", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Durant aquell primer any, Larco Hoyle va rebre alguns consells del seu oncle, Victor Larco Herrera, fundador del mateix museu a Lima.", "response": "Durant aquest primer any, Larco Hoyle va rebre alguns consells del seu oncle, Víctor Larco Herrera, fundador del mateix museu a Lima.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6360", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La carretera R205 és una carretera regional d'Irlanda que va des de la carretera R199 al comtat de Cavan fins a la frontera amb Irlanda del Nord al comtat de Leitrim, principalment al comtat de Fermanagh.", "response": "La carretera R205 és una carretera regional d'Irlanda des de la carretera R199 al comtat de Cavan fins a la frontera amb Irlanda del Nord al comtat de Leitrim, principalment al comtat de Fermanagh.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6361", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Fou aixecat pels alemanys entre el 1943 i el 1944, enfonsat dues vegades pels bombarders aliats i finalment desballestat entre el 1946 i el 1947.", "response": "Va ser elevada pels alemanys i enfonsada pels bombarders aliats dues vegades el 1943-1944, i finalment desballestada el 1946-1947.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6364", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Hirasea goniobasis és una espècie de cargol petit que pot respirar aire, un mol·lusc gastròpode pulmonat terrestre de la família Endodontidae.", "response": "Hirasea goniobasis és una espècie de petit cargol terrestre que respira aire, un mol·lusc gasteròpode pulmonat terrestre de la família endodontidae.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6366", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va néixer al comtat de Carter, Tennessee, i més tard es va traslladar a Arkansas.", "response": "Va néixer al comtat de Carter, Tennessee i més tard es va traslladar a Arkansas.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6367", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Hymenaea stitinocarpa es troba al nord, centre i est del Paraguai i al Brasil.", "response": "L’“Hymenaea stitinocarpa” creix al nord, centre i est del Paraguai i al Brasil.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6399", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Mark Wiseman va ser el conseller delegat de la Junta d'Inversions del Pla de Pensions del Canadà. Va ser substituït per Mark Machin el juny de 2016.", "response": "Mark Wiseman va ser el conseller delegat de la Junta d'Inversions del Pla de Pensions del Canadà, que va ser substituït el juny de 2016 per Mark Machin.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6423", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Més de 12 milions de persones viuen en el corredor ferroviari que va de Melbourne a Sydney.", "response": "Més de 12 milions de persones viuen al llarg del corredor ferroviari Melbourne-Sydney.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6441", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Tant la versió europea com la versió nord-americana estan en llengua anglesa.", "response": "Tant la versió nord-americana com la versió europea estan en anglès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6449", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Michael Eric Reid (Sinjin Van Cleef), un altre estudiant de Hollywood Arts, cau al jacuzzi quan una màquina de surf falla.", "response": "Sinjin Van Cleef (Michael Eric Reid), un altre estudiant de Hollywood Arts, cau al jacuzzi quan falla una màquina de surf.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6453", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Alexander Baumgartner (nascut el 27 de juny de 1841 a St. Gallen, Suïssa; mort el 1910 a Luxemburg) va ser un poeta i escriptor d'història de la literatura.", "response": "Alexander Baumgartner (nascut a St. Gallen, Suïssa, 27 de juny de 1841; mort a Luxemburg, 1910) va ser un poeta i escriptor de la història de la literatura.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6454", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Al segle XIX, la crítica va anar més enllà: el crític barroc John Ruskin va declarar que l'escultura britànica no només era dolenta, sinó també moralment corrupta.", "response": "Al segle XIX la crítica va anar encara més enllà; el crític barroc John Ruskin va declarar que l'escultura britànica no només era dolenta, sinó també moralment corrupta.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6473", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Però els Red Bulls van perdre la primera ronda dels playoffs.", "response": "Els Red Bulls ho van fer, però van perdre la 1a ronda dels play-offs.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6474", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va morir el 1884 i es va retirar el 1885, enterrat al cementiri de Lakewood a Minneapolis.", "response": "McNair va morir el 1884 i es va jubilar el 1885. Està enterrat al cementiri Lakewood de Minneapolis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6484", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El programa se centra principalment en la música alternativa i la música indie.", "response": "El repartiment se centra principalment en la música indie i la música alternativa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6493", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Aquest títol es va crear el 1790 per a James Grimston, un polític de Hertfordshire. Més tard es va recuperar com a comte de Verulam, títol que encara conserven els seus descendents.", "response": "Aquest títol va ser creat el 1790 per a James Grimston, un polític de Hertfordshire, que més tard va reviure el comte de Verulam, títol que encara mantenien els seus descendents.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6497", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'estació va ser fundada per les Dependències de les Illes Malvines Britàniques el 1947 com a Estació F o illes argentines a l'illa de l'Hivern.", "response": "L'estació va ser establerta per la British Falkland Islands Dependencies Survey com a Estació F, o “Illes Argentines”, a l'Illa Winter el 1947.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6509", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Jonas Björkman i Fabrice Santoro van guanyar per 6-2 i 6-4 contra Martin Damm i Radek Štěpánek a la final.", "response": "Jonas Björkman i Fabrice Santoro van guanyar a la final per 6-2 i 6-4, contra Martin Damm i Radek Štěpánek.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6536", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El repartiment se centra principalment en la música indie i la música alternativa.", "response": "La formació se centra principalment en la música indie i la música alternativa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6539", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Després de la mort de Felip II d'Àustria el 1578, Joan li va permetre escollir la seva pròpia residència.", "response": "Després de la mort de Felip II d'Àustria el 1578, John li va permetre escollir la seva pròpia residència.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6540", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Elogiada per Richard Gibson i el pintor de la cort Peter Lely, es considera que té tant d'èxit com Joan Carlile.", "response": "És elogiada per Richard Gibson i el pintor de la cort Peter Lely i es considera tan exitosa com Joan Carlile.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6541", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Alguns historiadors diuen que la classe dirigent d'Holanda volia que Holanda s'integrés amb el sistema legal flamenc i adoptés les institucions econòmiques flamenques.", "response": "Alguns historiadors diuen que la classe dirigent a Holanda volia que Holanda s'integrés al sistema legal flamenc i adoptés les institucions econòmiques flamenques.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6542", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Apol·lònia correspon a la Bulgària moderna, a Sozopol, i Selimbria és Silivri, a la costa del mar de Màrmara.", "response": "Apol·lònia correspon a la moderna Bulgària, Sozopol, i Selymbria és Silivri, a la costa de Màrmara.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6546", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Sovint Colpoda és un ciliat amb forma de ronyó representant en condicions orgàniques i riques.", "response": "“Colpoda”, un ciliat amb forma de ronyó representant en condicions de riquesa orgànica, és comú.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6548", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Fins al 1991 va mostrar l'únic escenari públic del comtat de Tehama i va ser l'únic cinema fins al 1993.", "response": "Va ser l'únic escenari públic del comtat de Tehama fins al 1991 i va ser l'únic cinema fins al 1993.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6551", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El propietari del terreny en aquell moment era el Sr. Leslie Vernon Calcutt, i va acordar un contracte d'arrendament de 99 anys amb el Sr. Johnson.", "response": "En aquell moment, el propietari del país era el senyor Leslie Vernon Calcutt, i va acordar un lloguer de 99 anys amb el senyor Johnson.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6560", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Llyn Dinas és un llac prop de Beddgelert, Gwynedd, al nord de Gal·les. Està format pel riu Glaslyn.", "response": "Llyn Dinas és un llac a prop de Beddgelert, Gwynedd al nord de Gal·les, i està format pel riu Glaslyn.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6565", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Es va celebrar un esdeveniment germà a l'Albert Park Lake de Melbourne, Austràlia, i patrocinat per Fox FM (Melbourne).", "response": "Un esdeveniment germà es va celebrar a l'Albert Park Lake a Melbourne, Austràlia i patrocinat per Fox FM (Melbourne).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6566", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El papa va proposar l'any 1980 una solució que va ser acceptada per Xile i rebutjada per l'Argentina.", "response": "El Papa va proposar una solució acceptada per Xile el 1980 i rebutjada per l'Argentina.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6577", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El campus Azusa de la Universitat d'Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "response": "El campus d'Azusa de la Universitat Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6580", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Ibn Amira va néixer a Alzira, província de València.", "response": "Ibn Amira va néixer a Alzira a la província de València.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6583", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "És coguanyador de la prestigiosa beca Carnegie per a les matemàtiques amb Lucas (Martin Hansen).", "response": "Juntament amb Martin Hansen (Lucas) és correceptor de la reconeguda beca Carnegie per a matemàtiques.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6591", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'estació va ser equipada l'any 1947 per les Dependències de les Illes Malvines Britàniques com a Estació F o «illa de l'Hivern» a les illes argentines.", "response": "L'estació va ser establerta per la British Falkland Islands Dependencies Survey com a Estació F, o “Illa Winter”, a les Illes Argentines el 1947.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6595", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El manga té un videojoc per a Sega Mega Drive al Japó i Àsia amb el mateix nom.", "response": "El manga té un videojoc per a Sega Mega Drive a Àsia i al Japó amb el mateix nom.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6605", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "A principis de 2016, el senador Chris Widener va ser nomenat al senat d'Ohio per succeir al senador Bob Hackett, que va dimitir.", "response": "A principis de 2016, el senador Chris Widener va ser nomenat al Senat d'Ohio per succeir el senador Bob Hackett, que va dimitir.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6611", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Les seves fulles es disposen de forma alternada al llarg de les branques i tenen forma de llança, d'ou o gairebé circular, i una tija llarga.", "response": "Les seves fulles es disposen alternativament al llarg de les branques i tenen forma de llança, d'ou o gairebé circular i tenen una tija llarga.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6613", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Una característica molt esperada d'una teoria de la gravetat quàntica és que no presenti singularitats ni horitzons d'esdeveniments i, per tant, els forats negres no serien artefactes reals.", "response": "Una característica molt esperada d'una teoria de la gravetat quàntica és que no tindrà singularitats ni horitzons d'esdeveniments, i per tant els forats negres no serien artefactes reals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6631", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'emissora es va escoltar a Suècia, el sud de Finlàndia i parts de l'est d'Europa.", "response": "L'emissora es va escoltar a Suècia, al sud de Finlàndia i parts de l'Est d'Europa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6653", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El cap en funcions, Rene Piccarreto, fill de Loren Piccarreto, fou arrestat el 1988 i alliberat el 1994.", "response": "Cap en funcions - Rene Piccarreto - Fill de Loren Piccarreto detingut el 1988 i el 1994 alliberat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6664", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "És molt conegut dels Estats Units (Maine, Oregon, Califòrnia) i la Colúmbia Britànica (Canadà).", "response": "És conegut dels Estats Units (Maine, Oregon, Califòrnia) i el Canadà (Colúmbia Britànica).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6686", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Els tres primers hotels es van construir a la dècada de 1980 a França, i va prosseguir amb el Patio Eilat Resort Hotel a Israel.", "response": "Els tres primers hotels es van construir a França a la dècada de 1980, seguits pel “Patio Eilat Resort Hotel” a Israel.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6687", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Mount DeVoe és una muntanya de l'illa de Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà, situada al sud-est del riu Gold i al sud de Rambler Peak.", "response": "Mount DeVoe és una muntanya situada a l'illa de Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà, al sud-est del riu Gold i al sud de Rambler Peak.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6693", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Poc després de la seva activació, el 99è va donar suport a l'Operació Fúria Urgent, que va substituir el règim estalinista a Granada.", "response": "El 99 va donar suport a l'operació Urgent Wury, que va substituir el règim estalinista a Granada poc després de la seva activació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6700", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Les famílies albaneses van abandonar el poble abans del retorn dels refugiats serbis el 1999.", "response": "Abans del retorn dels refugiats serbis el 1999, les famílies albaneses van abandonar la ciutat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6705", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La figura posterior mostra la segona probabilitat estimada p (diabetis = 1 glu).", "response": "La figura posterior mostra la segona probabilitat estimada “p” (diabetis = 1 glu).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6713", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La majoria dels guetos d'estudiants moderns van sorgir com a conseqüència de l'augment d'inscrits a programes de postsecundària després de la Segona Guerra Mundial.", "response": "La majoria dels guetos d'estudiants moderns van sorgir de l'augment de la formació postsecundària després de la Segona Guerra Mundial.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6715", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Ras Abbi Addi va avançar a Kassa i es va unir amb Ras Seyoum al centre.", "response": "“Ras” Abbi Addi va avançar a Kassa i es va unir amb “Ras” Seyoum al centre.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6718", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "És gestionat per la companyia ferroviària nacional Chemins de Fer Luxembourgeois.", "response": "És operat per Chemins de Fer Luxembourgeois, la companyia ferroviària de propietat estatal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6742", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Tim Henman va guanyar la final per 6 a 7, 6 a 4 i 7 a 6 contra Pete Sampras.", "response": "Tim Tim Henman va guanyar per 6-7, 6-4 i 7-6 contra Pete Sampras a la final.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6745", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Barshi, és una presa de terres situada al riu local prop de la presa de Pathari, districte de Solapur, a l'estat de Maharashtra a l'Índia.", "response": "Barshi és una presa de terra al riu local prop de la presa de Pathari, districte de Solapur a l'estat de Maharashtra a l'Índia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6755", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "A Joseon, el disseny es va utilitzar per representar el taoisme a Corea i per expressar l'esperança de l'harmonia amb el yin i el yang.", "response": "L'esborrany es va utilitzar a Joseon per representar el taoisme a Corea i expressar l'esperança de l'harmonia del yin i el yang.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6768", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La banda es va formar el 1999 a Dunwoody, Geòrgia, després que el guitarrista Cole Alexander i el baixista Jared Swilley abandonessin els Renegades, i el guitarrista Ben Eberbaugh abandonés els Reruns.", "response": "La banda es va fundar a Dunwoody, Geòrgia el 1999, després que el guitarrista Cole Alexander i el baixista Jared Swilley abandonessin The Renegades, i el guitarrista Ben Eberbaugh abandonés The Reruns.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6773", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La condició 1 implica que les funcions són suaus i globalment definides, i la condició 2 significa que l'energia cinètica de la solució és globalment limitada.", "response": "La condició 1 implica que les funcions són suaus i globalment definides i la condició 2 significa que l'energia cinètica de la solució està limitada globalment.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6803", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Tot i que les finals de xiangqi requereixen força habilitat per jugar-hi bé, hi ha uns quants llibres coneguts de victòries i empats.", "response": "Tot i que els jocs finals de Xiangqi requereixen una habilitat notable per jugar-los bé, hi ha una sèrie de victòries de llibres i sortejos de llibres molt coneguts.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6820", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Va jugar a Escòcia al començament de la seva carrera, però es va traslladar a Austràlia per jugar a la Victorian State League per a la ciutat de Frankston.", "response": "Va jugar a Escòcia al començament de la seva carrera, però es va traslladar a Austràlia per jugar al Frankston City a la Victorian State League.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6827", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Fou comprat per Robert Curzon el 1834 al monestir de Saba i vist el 1883 per C. R. Gregory.", "response": "Va ser comprat per Robert Curzon el 1834 al monestir de Saba. C. R. Gregory el va veure el 1883.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6836", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El riu Horezu és un afluent del riu Ponoru a Romania.", "response": "El riu Horezu és un afluent del riu Ponoru a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6837", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Es van salvar 43 persones; 40 als bots salvavides i tres rescatades pel Delaware.", "response": "Es van salvar 43 persones, 40 van ser rescatades en els vaixells salvavides i tres pel “Delaware”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6840", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Stretch roba la cocaïna a una estrella de televisió, que després es procura la limusina.", "response": "Stretch roba la cocaïna a una estrella d’un reality de televisió, que després aconsegueix la limusina.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6849", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "on l'estrella denota el grup dual algebraic. A més, quan G és finit, hi ha un isomorfisme no natural", "response": "On l'estrella anomena el grup dual algebraic, hi ha un isomorfisme no natural quan “G” és finit.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6854", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El riu Jidanul és un afluent del riu Jiul de Vest a Romania.", "response": "El riu Jidanul és un afluent del riu Jiul de Vest, Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6870", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Estan superposats amb escassa música orquestral en directe i consisteixen en sons vagues, gairebé sense color expressament.", "response": "Estan superposats amb escassa música orquestral tocada en directe, i consisteixen en sons vagues, gairebé deliberadament incolors.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6885", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El Houston Main Building (HMB), abans conegut com al Prudential Building, va ser un gratacel del Centre Mèdic de Texas a Houston, Texas.", "response": "L'edifici principal de Houston (HMB), abans el Prudential Building, va ser un gratacel del Texas Medical Center, Houston, Texas.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6894", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Es va publicar més tard i es va confirmar com a senzill per a l'àlbum el 15 d'octubre al Regne Unit i el 23 d'octubre als Estats Units.", "response": "Més tard va ser llançat per ser confirmat com a senzill per a l'àlbum el 15 d'octubre al Regne Unit i el 23 d'octubre als EUA.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6897", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Eugene D. Engley va néixer el 5 d'abril de 1851 a Attleborough, Massachusetts, fill de James Henry Engley i la seva primera dona, Mary Kaley.", "response": "Eugene D. Engley va néixer el 5 d'abril de 1851 a Attleborough, Massachusetts, fill de James Henry Engley i la seva dona, l'antiga Mary Kaley.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6906", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El Colegio Humboldt Puebla es va establir l'any 1911 amb 10 estudiants alemanys i un professor de primària.", "response": "El Colegio Humboldt Puebla es va establir per primera vegada amb 10 estudiants alemanys i un professor de primària el 1911.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6916", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Gunnar Hansen va comentar: «El motiu pel qual portava una màscara era, segons Tobe i Kim, que la màscara determinava realment la seva personalitat».", "response": "Gunnar Hansen va comentar: “La raó per la qual portava una màscara, segons Tobe i Kim, era que la màscara realment determinava la seva personalitat”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6924", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El 1291, Mathilda es va casar amb Otó IV, comte de Borgonya, es va casar amb mare de tres fills, entre els quals dues noies que es van convertir en reis de França.", "response": "El 1291, Mahaut es va casar amb Otó IV, comte de Borgonya. Es va casar amb la mare de tres fills, incloses dues noies que es van convertir en reis de França.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6932", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Les verdures de fulles verdes i les plantes d'arrel generalment no es conreaven i creixien segons l'estació quan estaven en estat salvatge.", "response": "Les verdures de camp i les plantes d'arrel generalment no es conreaven i creixien reunides estacionalment quan estaven en estat salvatge.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6934", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La llum «aturada», en el context d'un mitjà de transparència induïda electromagnèticament, es refereix a la transferència «quàntica» de fotons al sistema coherent i viceversa.", "response": "La llum “aturada” es refereix, en el context d'un medi EIT, a la transmissió “quàntica” de fotons al sistema coherent i viceversa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6937", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "En el cas de la funció mesurable fixa de la fórmula 18, la fórmula 19 és una variable mitjana amb la fórmula aleatòria 20 i la fórmula de la variància 21.", "response": "Per a una fórmula de funció mesurable fixa _18, la fórmula _19 és una variable mitjana amb fórmula aleatòria _20 i fórmula de variància _21.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6943", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Els Giants van caure davant dels Chicago Bears per 27 a 21 i van acabar per primera vegada des de 1976 amb un 0 a 6.", "response": "Els Giants van caure davant els Chicago Bears per 27-21, i van quedar 0-6 per primera vegada des de 1976.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6948", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Andrew McLennan, nascut Andrew Snoid, és un músic, cantant i compositor neozelandès.", "response": "Andrew McLennan Andrew Snoid és un músic, compositor i cantant neozelandès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6949", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El primer tema, Every Morning, és la versió per a guitarra acústica de l'últim tema, Morning.", "response": "La primera cançó de l’Every Morning és la versió de guitarra acústica de l'última cançó “Morning”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6952", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Després de la invasió de Polònia el 1939 per l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica, Osterwa va estar actiu en l'educació clandestina, però també es va emmalaltir.", "response": "Després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica el 1939, Osterwa va practicar l'educació clandestina, però també va emmalaltir.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6955", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Hoppkorv va ser el setè àlbum de la banda nord-americana de blues rock Hot Tuna, i el seu darrer àlbum d'estudi es va enregistrar amb el nom de Grunt BFL1-1920 per a Grunt Records.", "response": "Hoppkorv va ser el setè àlbum de la banda nord-americana de blues rock Hot Tuna, i el seu últim àlbum d'estudi gravat per a Grunt Records, com Grunt BFL1-1920.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6962", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El Secretariat Divisional de Katuwana és un secretariat divisional de la província sud del districte de Hambantota, Sri Lanka.", "response": "El secretariat divisional de Katuwana és un secretariat divisional del districte d’Hambantota, a la província del sud, Sri Lanka.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_6983", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El primer tema, Every Morning, és la versió per a guitarra acústica de l'últim tema, Morning.", "response": "El primer tema, “Every Morning”, és la versió acústica de l'última versió per a guitarra de “Morning”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7007", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Vermont limita al nord de Mitcham, a l'oest amb Nunawading i Forest Hill, al sud amb Vermont i a l'est amb Wantirna i Ringwood.", "response": "Vermont limita amb Mitcham al nord, Nunawading i Forest Hill a l'oest, Vermont South al sud i Wantirna i Ringwood a l'est.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7014", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Després es va traslladar a Suïssa i, més tard, a Itàlia, on es va reunir amb Shelley i Byron.", "response": "Després es va traslladar a Suïssa i més tard a Itàlia on va conèixer Shelley i Byron.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7021", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'arquebisbe Seóighe va ser consagrat el 16 de maig de 1485 i nomenat el 1487, va morir el 20 o el 28 de desembre de 1501.", "response": "L'arquebisbe Seóighe va ser consagrat el 16 de maig de 1485 i nomenat el 1487. Va morir el 20 o el 28 de desembre de 1501.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7023", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El germà petit de Tim Tim, Tod Leiweke, és actualment el director d'operacions de la National Football League des del 2015.", "response": "El germà petit de Tim, Tod Leiweke, és actualment el director d'operacions de la National Football League des del 2015.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7024", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Queden dues petites lligues independents amb només un grapat de membres: la Highland Alliance League i la Grampian Alliance League.", "response": "Queden dues petites lligues independents amb només un grapat de membres: la Grampian Alliance League i la Highland Alliance League.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7031", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El pioner nord-americà John Sutter (1803 – 1880) va arribar a l'Alta Califòrnia amb altres colons euro-suïssos l'agost de 1839.", "response": "El pioner nord-americà John Sutter (1803-1880) va arribar l'agost de 1839 juntament amb altres colons eurossuïssos a l'Alta Califòrnia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7032", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Amb una cotització principal a la Borsa de Valors de Nigèria, és la primera empresa africana que té una cotització interna transfronterera a la Borsa de Valors de Johannesburg.", "response": "Amb una cotització principal a la borsa nigeriana, és la primera empresa africana que té una cotització transfronterera a la borsa de Johannesburg.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7034", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Sher Ahmed Akhundzada (també conegut com a Sher Mohammed Akhundzada) és un líder tribal que va ser governador de Helmand a l'Afganistan entre 2001 i 2005.", "response": "Sher Mohammed Akhundzada (també conegut com Sher Ahmed Akhundzada) és un líder tribal que entre 2001 i 2005 va ser governador de Helmand a l'Afganistan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7059", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Les plataformes pc1000 i pc1500 es van descriure l'any 2006, mitjançant els processadors VIA C3. El pc3500 es va presentar l'agost de 2007 mitjançant el VIA C7.", "response": "Les plataformes pc1000 i pc1500 es van descriure el 2006 amb els processadors VIA C3 i el pc3500 es va introduir l'agost de 2007 amb el VIA C7.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7072", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Va ser l'únic escenari del comtat de Tehama fins al 1991 i va ser l'únic cinema públic fins al 1993.", "response": "Fins al 1991 va ser l'únic escenari del comtat de Tehama i fins al 1993 va oferir l'únic cinema públic.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7076", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "És endèmica de Hawaii, on ara està limitada a l'illa de Hawaii i s'ha extirpat de Kauai i Maui.", "response": "És endèmica de Hawaii, on ara es limita a l'illa de Hawaii i ha estat exterminada a Kauai i Maui.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7088", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Van aconseguir cert èxit, amb espectacles en directe a Melbourne, Geelong i Shepparton.", "response": "Van aconseguir cert èxit, tocant en directe a Melbourne, Geelong i Shepparton.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7089", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Va ser substituït en successius cops d'estat per Murtala Mohammed (1975) i Olusegun Obasanjo (1976).", "response": "Va ser substituït per Murtala Mohammed (el 1975) i Olusegun Obasanjo (el 1976) en successius cops d'estat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7093", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Un esdeveniment germà es va celebrar a l'Albert Park Lake a Melbourne i va ser patrocinat per Fox FM (Melbourne, Austràlia).", "response": "Un esdeveniment germà es va celebrar a l'Albert Park Lake a Melbourne, Austràlia i patrocinat per Fox FM (Melbourne).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7108", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La biografia s'ha publicat enguany a la Gran Bretanya, Estats Units (St Martin's 2013), Polònia (Swiat Ksiazki, 2013), Hongria i la Xina.", "response": "La biografia s'ha publicat ara a Gran Bretanya, els EUA (St Martins 2013), Polònia (Swiat Ksiazki, 2013), Hongria i la Xina.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7119", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Emily Ann Lloyd (nascuda Emily Ann Morelli el 27 de març de 1984) és una actriu nord-americana.", "response": "Emily Ann Lloyd (nascuda Emily Ann Morelli el 27 de març de 1984) és una actriu nord-americana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7139", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El primer tram, d'Hokitika a Ruatapu, es va completar el 9 de novembre de 1906, i l'1 d'abril de 1909 es va obrir la línia completa de Ross.", "response": "El primer tram, des d'Hokitika fins a Ruatapu, es va completar el 9 de novembre de 1906, i la línia completa fins a Ross es va obrir l'1 d'abril de 1909.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7161", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "David David Godwin està representat a DGA Associates per Emma Townshend.", "response": "David Godwin està representat per Emma Townshend a DGA Associates.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7168", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La taula següent compara el rendiment del nivell de detall capaç de representar i un mètode brut-detallat (força total).", "response": "La taula següent compara el rendiment de la representació conscient de LOD i un mètode de detall brut (força total).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7173", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La fundació New Ways to Work es va crear el 1972 i és una organització sense ànim de lucre finançada per l'àrea de la badia de San Francisco.", "response": "El 1972, es va fundar la Fundació New Ways to Work, és una organització sense ànim de lucre finançada a la zona de la badia de San Francisco.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7176", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El museu està situat al centre de Jiangbeizui CBD, prop de la confluència del riu Jialing i el riu Yangtze.", "response": "El museu està situat al centre de Jiangbeizui CBD, prop de la confluència entre el riu Jialing i el riu Yangtze.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7178", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Acoustic and Pure: Live es va presentar a principis de 2003.", "response": "“Acoustic and Live: Pure” es va llençar a principis de 2003.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7191", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Va ser nomenat advocat acusador el 1824 per al comtat de Williams, el 1826 per al comtat de Seneca i el comtat de Sandusky el 1827.", "response": "Va ser nomenat fiscal del comtat de Williams el 1824, del comtat de Seneca el 1826 i del comtat de Sandusky el 1827.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7192", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Heinz Kohut va veure el jo normal com a una fixació en una fase complicada de la infància, mentre que altres postfreudians van explorar el paper de la fixació en l'agressió i la criminalitat.", "response": "Heinz Kohut va veure el jo normal com una fixació en una etapa de la infància grandiosa, mentre que altres postfreudians van explorar el paper de la fixació en l'agressió i la criminalitat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7200", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El 1937, Donald esdevingué copropietari de l'equip de beisbol de Toronto Maple Leafs, el seu fill Ross esdevingué president del club.", "response": "El 1937, Donald esdevingué copropietari de l'equip de beisbol Toronto Maple Leafs. El seu fill, Ross, es va convertir en president del club.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7207", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Roger Pritchard va emigrar d'Anglaterra a Milford, Connecticut, el 1653; es va casar amb Elizabeth Prudden.", "response": "Immigrada d'Anglaterra a Milford, Connecticut el 1653, Elizabeth Prudden es va casar", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7213", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El biògraf més recent de David I. Walsh escriu que «la campanya per destruir Walsh va funcionar perquè no es va poder defensar... David I. Walsh era gai».", "response": "El recent biògraf de David I. Walsh escriu: “La campanya per destruir Walsh va funcionar perquè no es va poder defensar... David I. Walsh era gai”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7219", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "William Williams, conegut com a Llewelyn Williams (10 de març de 1867 – 22 d'abril de 1922), va ser un periodista radical, advocat i polític del Partit Liberal Gal·lès.", "response": "William Llewelyn Williams conegut com Llewelyn Williams (10 de març de 1867-22 d'abril de 1922) va ser un periodista radical, advocat i polític del Partit Liberal Gal·lès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7228", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Battlepug és un còmic web de Mike Norton, escrit per Allen Passalaqua, escrit i il·lustrat per Chris Crank.", "response": "Battlepug és un còmic web pintat per Mike Norton, grafiat per Allen Passalaqua, escrit i il·lustrat per Chris Crank.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7237", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Nvidia va anunciar oficialment NVIDIA TITAN V el 7 de desembre de 2017.", "response": "NVIDIA va anunciar oficialment l’Nvidia TITAN V el 7 de desembre de 2017.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7249", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Igual que amb el model generatiu, la distribució objectiva es pondera barrejant les probabilitats d'emissió de cada estat de context obtingut per la similitud.", "response": "Igual que amb el model generatiu, la distribució objectiu es pondera barrejant les probabilitats d'emissió de cada estat de context obtingut per la similitud.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7252", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Propilidium pelseneeri és una espècie de cargol marí, una pagellida marina, un mol·lusc gastròpode de la família Lepetidae, una de les famílies de les pagellides autèntiques.", "response": "Propilidium pelseneeri és una espècie de cargol marí, una autèntica pagellida, un mol·lusc gasteròpode marí de la família dels lepetidae, una de les famílies de les veritables pagellides.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7273", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El riu Vâlcea és un afluent del riu Arieşul Mare a Romania.", "response": "El riu Vălcea és un afluent del riu Arieşul Mare a Romania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7288", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Maritsa Lazari va néixer l'octubre de 1943 a Londres, Regne Unit. Va emigrar amb la seva família a Xipre als 16 anys.", "response": "Maritsa Lazari va néixer a Londres l'octubre de 1943 i va emigrar amb la seva família a Xipre als 16 anys.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7309", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El 1920 i el 1921 a Venècia els italians van guanyar; no hi va entrar cap altra nació el 1920, i el 1921 els francesos no van començar.", "response": "El 1920 i el 1921 a Venècia els italians van guanyar - el 1920 no hi va entrar cap altra nació i el 1921 l'entrada francesa no va començar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7341", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Tant la versió europea com la versió nord-americana estan en anglès.", "response": "La versió nord-americana i la versió europea estan disponibles en anglès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7343", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La diòcesi catòlica romana de Lugazi és una diòcesi de la ciutat de Lugazi a la província de l'església de Kampala, Uganda.", "response": "La diòcesi catòlica romana de Lugazi es troba a la ciutat de Lugazi a la província eclesiàstica de Kampala a Uganda.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7345", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Atoka es troba a l'est del llac McGee Creek; a l'oest d’Antlers i al nord de Farris, Oklahoma.", "response": "Atoka es troba a l'est del llac McGee Creek, a l'oest d’Antlers i al nord de Farris, Oklahoma.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7349", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El music hall es va importar per primera vegada a París des de Londres l'any 1862, i es va fer enormement popular, amb ballarins, cantants, acròbates i animals entrenats amb mags.", "response": "L’auditori es va importar per primera vegada de Londres a París el 1862 i es va fer enormement popular, amb ballarins, cantants, acròbates i animals entrenats per bruixots.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7394", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Avui dia, la majoria viu a Grècia, amb alguns encara a Bulgària.", "response": "La majoria viuen avui a Grècia, alguns encara a Bulgària.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7408", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Casely Hayford també va estar profundament implicat en el moviment polític per l'emancipació africana.", "response": "Casely Hayford també va estar molt implicat en el moviment polític per l'emancipació africana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7444", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Nourhan Manougian, el patriarca armeni de Jerusalem, va declarar que els armenis són tractats com a «ciutadans de tercera classe».", "response": "El patriarca armeni de Jerusalem, Nourhan Manougian, va dir que s'està tractant als armenis com a “ciutadans de tercera classe”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7451", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La Wyoming Highway 330 és una carretera estatal de Wyoming força curta que va d'est a oest, situada al nord-oest del comtat de Sheridan i dona servei a la part central de Sheridan.", "response": "La carretera 330 de Wyoming és una carretera estatal de Wyoming d’est a oest força curta que es troba al nord-oest del comtat de Sheridan i que dona servei a la part central de Sheridan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7472", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "McMillan va passar dos anys a la Royal Medical Corps a Tidworth, i més tard a Didcot, on va dirigir un MRS per als soldats que havien resultat ferits a la guerra de Corea.", "response": "McMillan va passar dos anys a la Royal Medical Corp. a Tidworth, i més tard a Didcot, on va dirigir una MRS per als soldats ferits a la Guerra de Corea.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7482", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'episodi va ser abordat per Tony Goldwyn i escrit per Matt Byrne i Mark Fish.", "response": "L'episodi va ser escrit per Matt Byrne i Mark Fish i dirigit per Tony Goldwyn.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7486", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Queden dues petites lligues independents amb només un grapat de membres: la Grampian Alliance League i la Highland Alliance League.", "response": "Queden dues petites lligues independents, amb només un grapat de membres: la Grampian Alliance League i la Highland Alliance League.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7488", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Quan cal un nombre més gran d'IE diferents, sovint provoca més problemes de planificació de la capacitat i comporta inherentment el no lliurament de l'IP.", "response": "Quan es requereix un nombre més elevat d'EI diferents, sovint es tradueix en més problemes de planificació de capacitat i condueix inherentment al no lliurament de l'IP.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7515", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El Dr. Hector, Cody i Christie troben el Dr. Christie, que pren Forrest com a ostatge.", "response": "Hector, Cody i Christie troben el Dr. Christie que pren Forrest com a ostatge.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7519", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "En aquestes pedreres es troben algunes peces antigues inacabades, com ara el Kouros d'Apol·lonas o els dos Kuroi de Flerio.", "response": "En aquestes pedreres es troben algunes peces antigues inacabades, com el Kouros d'Apol·lonas o els dos Kouroi de Flerio.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7522", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Els fidels havien acampat al costat oest del riu Catawba, mentre que l'exèrcit del general Charles Cornwalli acampava al costat est.", "response": "Els lleialistes estaven acampats al costat oest del riu Catawba mentre que l'exèrcit del general Charles Cornwallis havia acampat al costat est.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7530", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Els fons inicials provenien de la Fundació Bill i Melinda Gates, el financer Edward W. Scott i l'empresari tecnològic George Soros.", "response": "Els fons provenien de la Fundació Bill Melinda Gates, el financer Edward W. Scott i l'empresari tecnològic George Soros.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7536", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "En cinc dies, aquesta massa d'aire fred es va estendre des de les Mariannes del sud fins al nord de les illes Filipines.", "response": "En cinc dies, aquesta massa d'aire fred es va estendre des de les mariannes del sud fins a les illes del nord de Filipines.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7552", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Historia Plantarum Rariorum mostra plantes del Jardí Botànic de Chelsea i del Jardí Botànic de Cambridge.", "response": "“Historia Plantarum Rariorum” va representar plantes del Jardí Botànic de Cambridge i del Jardí Físic de Chelsea.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7559", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Es va concedir el 1544 a John Sone, que immediatament el va passar a Henry Audeley i John Cordall.", "response": "Va ser concedit l'any 1544 a John Sone, qui el va passar a la vegada a Henry Audeley i John Cordall.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7563", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La pel·lícula està protagonitzada per Jembie Almazan com a Alex, Bernardo Garnica Cruz com a David i Jonathan Diaz Angulo com a Maria.", "response": "La pel·lícula està protagonitzada per Jembie Almazan com Alex, Bernardo Garnica Cruz com David i Jonathan Diaz Angulo com Maria.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7581", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La seva primera aparició a la pantalla com a Glockner durant l'episodi es va emetre el 22 de febrer de 2013.", "response": "Mason va fer la seva primera aparició a la pantalla com a Glockner durant l'episodi emès el 22 de febrer de 2013.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7608", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La Kathy i el seu marit Pete Beale (Peter Dean) són econòmicament estables.", "response": "Kathy Kathy i el seu marit Peter Dean (Pete Beale) són econòmicament estables.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7615", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El manga té un videojoc per a Sega Mega Drive amb el mateix nom al Japó i Àsia.", "response": "El manga té un videojoc per a Sega Mega Drive al Japó i Àsia amb el mateix nom.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7628", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "A les fulles, els feixos vasculars es troben entre el mesòfil esponjós.", "response": "Els feixos vasculars entre el mesòfil esponjós es troben a les fulles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7634", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El campus Azusa de la Universitat d'Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, al nord-est de Los Angeles.", "response": "El campus Azusa de la Universitat d'Azusa Pacific es troba a la vall de San Gabriel, situada al nord-est de Los Angeles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7637", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'excepció va ser entre finals del 2005 i el 2009, quan va jugar a Suècia amb el Carlstad United BK, Sèrbia amb el FC Terek Grozny i el rus FK Borac Čačak.", "response": "L'excepció va ser entre finals del 2005 i el 2009, quan va jugar a Suècia amb el Carlstad United BK, a Sèrbia amb el FC Terek Grozny i al FK Borac Čačak de Rússia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7652", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Kennesaw té una superfície total de la qual terra i, o l'1,08 %, és aigua.", "response": "Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, Kennesaw és una àrea total de, de la qual és terra i o l'1,08%, té aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7654", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El municipi conté nou cementiris: Bucher, Calvertville, Goodwin, Kelley, Owens, Snyder, Stalcup, Wall i Walnut Grove.", "response": "El municipi inclou nou cementiris: Kelley, Owens, Calvertville, Goodwin, Bucher, Snyder, Stalcup, Wall i Walnut Grove.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7664", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'1 de gener de 2012, la població del districte era de 62.500 habitants, dels quals el 9,6 % eren residents urbans i el 90,4% població rural.", "response": "L'1 de gener de 2012 la població del districte era de 62.500 habitants, de la qual el 9,6% era urbana i el 90,4% rural.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7676", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El «fallbeil» es va utilitzar per última vegada a Alemanya de l'Est el 1949, a Alemanya Occidental el 1966.", "response": "El “cas” es va utilitzar per darrera vegada el 1949 a Alemanya de l'Est i el 1966 a l'Alemanya Occidental.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7685", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La casa de te Boulder Dushanbe va ser un regal de l'alcalde Maksud Ikramov de Dushanbe a la ciutat de Boulder, Colorado.", "response": "La cBoulder Dushanbe Tea House va ser un regal de l'alcalde Maksud Ikramov de Dushanbe a la ciutat de Boulder, Colorado.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7698", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Jürgen Melzer va guanyar el títol després de guanyar a Michał Przysiężny a la final per 6:4, 6:3.", "response": "Jürgen Melzer va guanyar el títol després de derrotar Michał Przysiężny per 6-4 i 6-3 a la final.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7701", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La distància entre el districte central de negocis de Kampala i Kawempe és aproximadament.", "response": "La distància per carretera entre el districte central de negocis de Kampala i Kawempe és aproximadament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7703", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "És un famós centre de pelegrinatge situat a 78 quilòmetres de Dharwad i a 37 quilòmetres de Belgaum.", "response": "És un famós centre de pelegrinatge situat a 78 quilòmetres de Dharwad i a 37 quilòmetres de Belgaum.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7712", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Va gravar amb la banda de Billy Eckstine i el 1946 va tocar amb Lionel Hampton.", "response": "Va gravar amb la banda de Billy Eckstine i el 1946 va tocar amb la banda de Lionel Hampton.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7718", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Fins ara, les obres de Zinovjev han estat interpretades per l'Orquestra Simfònica d'Oulu, l'Orquestra Simfònica de Lahti, Kymi Sinfonietta, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa i Avanti!", "response": "Les obres de Zinoviev han estat interpretades fins ara per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, l'Orquestra Simfònica Lahti, Kymi Sinfonietta, l'Orquestra Simfònica Oulu i Avanti!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7720", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Els seus efectes poden incloure reaccions bioquímiques, respostes del sistema nerviós central i canvis fisiològics.", "response": "Els seus efectes poden incloure respostes bioquímiques, reaccions del sistema nerviós central i canvis fisiològics.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7746", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Brown està casat amb Brown i resideix a Lehi, Utah, els Carol Ewer són pares de vuit fills.", "response": "Brown està casat amb Brown i resideix a Lehi, Utah. Els Carol Ewer són pares de vuit fills.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7753", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'equip va respondre als canvis en el mateix partit que el proper 19 de febrer al vespre.", "response": "L'equip va respondre als canvis en el mateix partit que va tenir lloc el següent vespre de febrer.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7769", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Una altra manera de regular la població de cérvols és controlar la natalitat.", "response": "Una altra manera de regular la població de cérvols és controlar la taxa de fertilitat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7777", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Soulié de Morant va treballar diversos anys al cos diplomàtic francès a la Xina, on va exercir com a cònsol francès a diverses ciutats xineses.", "response": "Soulié de Morant va servir durant diversos anys al cos diplomàtic francès a la Xina, on va treballar com a cònsol francès a diverses ciutats xineses.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7799", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La pel·lícula va ser fotografiada per Rajiv Menon i editada per A. Sreekar Prasad.", "response": "La pel·lícula va ser fotografiada per Rajiv Menon i editada per A. Sreekar Prasad.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7801", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La UIF es va formar l'any 2008 per una fusió entre la Indoor Football League (IFL) i la United Intense Football League.", "response": "La UIF es va formar l'any 2008 a través d'una fusió entre la Indoor Football League (IFL) i la lliga United Intense Football.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7811", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El nombre d'incendis denunciats a principis de febrer va ser de 73, amb 26 fora de control, i el temps previst per controlar-los venia a ser un altre mes d'incendis.", "response": "El nombre d'incendis denunciats a principis de febrer estava fora de control en 73 amb 26 i s'esperava que hi hagués temps per controlar un altre mes d’incendis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7813", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Aquesta és l'estació de tren principal de la ciutat de Nabadwip del districte de Nadia a l'estat de Bengala Occidental.", "response": "Aquesta és l'estació de tren principal de la ciutat de Nabadwip del districte de Nadia a l'estat de Bengala Occidental.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7827", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Enigmaticolus monnieri és una espècie de cargol marí, un mol·lusc gastròpode autèntic de la família Buccinidae, els buccins marins.", "response": "Enigmaticolus monnieri és una espècie de cargol marí, un autèntic mol·lusc gasteròpode de la família buccinidae, els buccins marins.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7855", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El personatge i el repartiment es van revelar el 20 de novembre, quan Fotiou es va publicar entre bastidors en un vídeo vist pels Neighbours al seu canal de YouTube.", "response": "El personatge i el càsting es van revelar el 20 de novembre, quan Fotiou es va estrenar en un vídeo entre bastidors vist per “Neighbours” al seu canal de YouTube.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7861", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Les verdures de fulles verdes i les plantes d'arrel generalment no es conreaven i es collien segons l'estació quan estaven en estat salvatge.", "response": "En general, les verdures del camp i les plantes d'arrel no es conreaven i, quan estaven en estat salvatge, creixien estacionalment.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7866", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Siebenberg va descriure la cançó com a la seva preferida de l'àlbum perquè és molt pura i personal.", "response": "Siebenberg va descriure la cançó com la seva preferida de l'àlbum “perquè és tan personal i tan pura”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7883", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Fishman és llicenciat per la Universitat de Brown i màster en economia per la Universitat de Colúmbia.", "response": "Fishman té una llicenciatura de la Universitat de Brown i un màster en Economia per la Universitat de Columbia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7888", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Es va convertir en campió finlandès el 1999 i el 2003, rivalitzant amb Jarno Jokihaara i Marko Ritola. També es va convertir en campió en pista coberta el 2003.", "response": "El 1999 i el 2003 es va convertir en mestre finlandès, amb Jarno Jokihaara i Marko Ritola, el 2003 es va convertir en campió d’indoor.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7890", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Algunes comissions importants signen la Comissió de Finances: la Comissió de Rituals i la Comissió d'Acció Social.", "response": "Alguns comitès importants inclouen el Comitè de Rituals, el Comitè d'Acció Social i el Comitè de Finances.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7900", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'observació empírica dels efectes antiinflamatoris del GLA argumenta que dominen els efectes reals del DGLA.", "response": "L'observació empírica dels efectes antiinflamatoris de l’àcid γ-linolènic argumenta que els efectes reals de l’àcid dihomo-γ-linolènic dominin.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7907", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Els Axouchoi eren una família destacada d'origen turc, que estava directament relacionada amb la dinastia Comnè i va proporcionar un nombre de generals prestigiosos.", "response": "Els Axouchoi eren una família destacada d'origen turc, que estava estretament associada amb la dinastia Comnè i va proporcionar una sèrie de generals distingits.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7910", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El lupinus bicolor té una tija prima i unes fulles curtes, peludes disposades en forma de palma.", "response": "El “Lupinus bicolor” té una tija prima i fulles curtes, peludes i semblants a les de les palmeres.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7937", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Es va observar que «tenia un potencial molt gran i un gran talent i que creixeria en el futur amb una personalitat musical única».", "response": "Es va observar que “té un potencial molt gran i un gran talent, i es convertirà en una personalitat musical única en el futur”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7939", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El seu nom, Afolabi, significa «nascut en la riquesa». El seu sobrenom a Nigèria és Robocop a causa dels seus moviments rígids.", "response": "El seu nom, Afolabi, significa “nascut en la riquesa”, el seu sobrenom a Nigèria és Robocop a causa dels seus moviments rígids.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7952", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Karen Phillips va començar una relació amb Steve que va interpretar Suranne Jones.", "response": "Karen Phillips va començar una relació amb Steve interpretada per Suranne Jones.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7958", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Amb ella he pogut complir alguns dels meus somnis musicals amb els primers estils i aquest nou estil és realment gran, fresc i naturalment fluid.", "response": "Amb ella he pogut complir alguns dels meus somnis musicals amb els estils primerencs i aquest nou estil és molt gran, fresc i flueix de manera natural.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7961", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Amb Vinny Testaverde considerat el titular, Zolak competia contra Ray Lucas per una tasca de suport.", "response": "Amb Vinny Testaverde com a titular, Zolak es va enfrontar a Ray Lucas per una tasca de suport competint.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7969", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El regiment màxim havia estat eliminat, i el regiment d'artilleria estàndard va conservar el nombre del regiment lleuger original.", "response": "El regiment d'obús havia estat eliminat, i el regiment d'artilleria estàndard va conservar el nombre del regiment lleuger original.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "pawsca_7995", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "\"El 2002, la cançó va ser presentada pel productor britànic Vincent Stormfield i interpretada com a \"\"Sweet Harmony 02\"\" per Independiente.\"", "response": "El 2002, la cançó va ser publicada pel productor britànic Vincent Stormfield i interpretada per Independiente com “Sweet Harmony 02”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "CoQCat_0", "instruction": "Qui era Tespi?", "context": "Segons la mitologia grega, Tespi (en grec antic Θέσπιος), va ser un heroi beoci, fill d'Erecteu, rei de l'Àtica, i epònim de la ciutat de Tèspies., Va abandonar l'Àtica i va fundar un regne a Beòcia. Tespi té a veure amb el cicle de llegendes sobre Hèracles. L'heroi va començar al costat de Tespi les seves proeses, quan tenia divuit anys, matant el lleó de Citeró, que feia estralls entre els ramats de Tespi i els d'Amfitrió, a la veïna Tebes. Mentre va durar la cacera, es va instal·lar al palau de Tespi, caçant durant el dia i tornant a dormir al palau a la nit. Tespi tenia cinquanta filles, les Tespíades, o bé d'una mateixa esposa, Megamede, o bé d'esposes i concubines diferents. El rei, que desitjava tenir nets d'un heroi tan important, posava al seu llit cada nit una de les seves filles. L'heroi, esgotat per la cacera, no s'adonava del canvi, i creia que tenia sempre la mateixa companya de llit. Totes elles van concebre un fill d'Hèracles., Tespi va ser també l'amic que va acollir Hèracles i el purificà, després que l'heroi matés els fills que havia tingut amb Mègara.", "response": "Un heroi beoci.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_1", "instruction": "Quina notícia ha donat avui la Generalitat?", "context": "El govern de la Generalitat ha anunciat avui que perseverarà en l'intent de despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha denunciat que sempre xoquen amb el codi penal espanyol, que no es reforma i entorpeix la demanda que sustenta una majoria social a Catalunya, però sosté que el govern i els grups parlamentaris ho han de tornar a intentar. Vergés donava resposta així al debat públic obert per la mort de María José Carrasco, que patia una llarga malaltia i que va morir havent expressat en una gravació la seva voluntat de fer-ho amb l'ajuda pel seu marit, Ángel Hernández. La intenció del govern és regular en una llei catalana la pràctica assistencial de l'eutanàsia i el judici assistit que, segons Vergés, està dins de les competències de Catalunya i, en paral·lel, insistiran en la despenalització emplaçant el congrés a reformar el codi penal, que penalitza l'eutanàsia en l'article 143. Durant la sessió de control al Parlament de Catalunya ha assegurat que tornaran a impulsar una llei amb el suport dels grups parlamentaris. ‘A Catalunya no hem esperat mai que ens facin la feina', ha sentenciat la consellera a la cambra. El parlament ja ho va intentar recentment. Des del maig de l'any passat es tramitava al congrés espanyol una llei per a despenalitzar l'eutanàsia remesa en forma de proposició de llei per la cambra catalana. Poc després, el PSOE va presentar una altra proposició de llei que completava la primera i reconeixia l'eutanàsia com a dret subjectiu. Les normes van quedar bloquejades al congrés pel PP i C's, i van decaure amb la dissolució de les corts espanyoles per la convocatòria de les eleccions del 28-A. El govern confia ara que la tramitació d'una llei catalana afegeixi pressió a Madrid. Pedro Sánchez també es va comprometre fa uns dies a tornar a impulsar una llei que despenalitzi l'eutanàsia", "response": "Que perseverarà en l'intent de despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_2", "instruction": "Amb qui es comunica el govern?", "context": "El govern va explicar ahir al matí als agents econòmics i socials les mesures de xoc que havia previst per a augmentar el poder adquisitiu de la població. Les propostes tindran una vigència provisional d'un any i se centren en tres punts: pensions, lloguers i salari mínim. Segons la Confederació Empresarial, les pensions més baixes augmentaran enguany d'un 3,2%, molt per sobre de l'IPC, que es preveu que sigui del 0,7% o el 0,8%. Pel que fa als lloguers, el govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l'IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari. La tercera mesura fa referència a l'increment obligatori d'un 3,2% del salari mínim. El govern preveu de fer efectiu aquest pla de xoc mitjançant la presentació d'una esmena al pressupost, que s'ha d'aprovar ben aviat. Els sindicats han valorat bé l'augment de les pensions i el salari mínim, però han criticat les mesures sobre el lloguer. ‘Agraïm aquestes mesures, però encara són molt lluny de les nostres expectatives', ha dit el secretari general de la Unió Sindical, Gabriel Ubach. ‘No és una manera d'ajudar la persona, sinó l'empresa o el propietari del pis que apuja aquests salaris o aquests lloguers.' El secretari general del SAT, Guillem Fornieles, ha anat més enllà i ha previst que tots els especuladors immobiliaris apujarien els lloguers ‘d'un 50%, d'un 60% o 100% rescindint els contractes'", "response": "Amb els agents econòmics i socials.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_3", "instruction": "El personatge parla amb l'altre en persona?", "context": "Ai! Ja hi som!, Tant hi som, que ell, en arribant a casa escriu:, «Querido padrino: Sabrà como tengo el sentimiento de decirle que no puedo venir a Gerona per la fiesta mayor de la misma. Tengo una cosa al ojo que dicen si será un mochuelo y he tenido que dejar el vino que no me prueba y también tengo que quedarme a casa mi tio Quirse que está muy enfermo de la rompedura.», «Sin màs per aoy mande y disponga de S. S. S. q. b. s. m. -N. N.»\\n, Som al vespre al carrer de Fernando, mirant un aparador de vanos. Hi ha un país amb un pastor assentat tocant la cornamusa i una pastora al detràs coronant-lo amb flors. -Ella l'hi fa reparar an ell i li diu baixet:, Ella.-Aquests sí que s'estimaven!, * * *, _Són al teatre. Estan costat per costat, xiu-xiu tot el vespre. De tant en tant escolten l'òpera.", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_4", "instruction": "Qui era en Martí?", "context": "En Martí, era l'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona. Son pare per vanitat, i ell per natural afició a les lletres, va seguir la carrera d'advocat sense cap intenció de exercir-la. Assabentat que els seus cabals li permetrien viure amb tota esplendidesa, seguia la vida d'estudiant lluny del neguit que turmentava els seus companys, els quals en veure's a prop de finir els estudis sentien la por de seguir els primers passos professionals. En Martí, un xic romàntic, passava llargues hores a la biblioteca de l'Ateneu llegint tota la literatura naixent de Catalunya, escrivia rims tímidament i estimava com un estima quan se té el cor sembrat d'il·lusions i els ulls amarats de poesia. Ell s'anomenava intel·lectual i sentia un intens menyspreu per la joventut vulgar i rica que passava la vida embrutida entre els vicis que llurs riqueses els permetien fruir., En Martí era un amic de les solituds; li plaïen els passeigs pels afores de la ciutat, els capvespres melangiosos de la tardor, i la visió de la mar. Passava les hores caminant, com ell deia, amb els seus pensaments, les seves il·lusions i les seves lectures predilectes., Un estiu en què sos pares van anar a un balneari que ell odiava van deixar-lo tot sol. En Martí, tot anant a fer les seves caminades, conegué una noia. Un dia la seguí, un altre li va somriure, després li parlà i a la fi va estimar-la. Era una noia esllanguida, d'ulls somiadors, filla d'una família que havien perdut el patrimoni i vivien reduïts treballant, eternament enyoradissos dels temps en què les riqueses els voltaven., El cor d'En Martí vessava pietat i amor i ben aviat va entrar a la casa miseriosa, on encara qualque moble luxós restava com un record del benestar passat. L'amistat seguí, la joventut deslligada escoltà la veu d'una amor sense treva, i vingueren llàgrimes i desvaris a què la tragèdia paorosa posà fi amb un fruit d'amor, que fou com un ceptre vivent que En Martí veia enlairat al davant de la seva vida nit i dia!", "response": "L'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_5", "instruction": "On va néixer Sònia Matas?", "context": "Sònia Matas Simón (Palafrugell, 11 de juny de 1978) és una esportista catalana especialitzada en llançaments en l'atletisme. Treballa com a monitora d'esports., Inicia la seva carrera esportiva a l'edat de 6 anys en el món del patinatge artístic sobre rodes. S'entrena i competeix en aquesta disciplina esportiva fins a finals de 1990. Participa en el campionat de debutants l'any 1987, any en el qual també va ser la 4a classificada al Campionat Gironí en la categoria aleví.[cal citació], A través d'unes curses realitzades a les escoles locals, és seleccionada per participar en la inauguració de la pista d'atletisme amb tartà de l'estadi municipal de Palafrugell Josep Pla i Arbonès el 28 d'abril de 1991 en la prova de 1000 metres. A partir d'aleshores, s'endinsa al món de l'atletisme i prova diferents modalitats. Ben aviat descobreix la seva facilitat en el sector de llançaments. S'inicia, doncs, en el llançament de disc al Campionat Territorial Infantil a l'abril de 1992, on es proclama Campiona Gironina amb una marca de 26,42m i puja al tercer lloc del podi en el llançament de pes amb 7,58m (amb una bola de 3kgs). Al 1993, en la categoria cadet, el seu registre puja fins a 32,62m llançant amb el disc d'1kg (actualment en la categoria cadet, es llança amb 800gr.).[cal citació], Al 1994, la IAAF reconeix el llançament de martell femení com a prova oficial en les competicions, especialitat vàlida només en l'apartat masculí fins aleshores. Degut a la novetat de la prova, no es consideraven diferents pesos de l'artefacte depenent de l'edat de les atletes (com passa en l'actualitat), sinó que totes les categories llançaven amb 4kgs (pes oficial actualment per les categories absolutes). Així doncs, Matas, en categoria cadet (15 anys) i llançant amb 4kgs, aquest mateix any va participar en els primers Campionats de Catalunya Absoluts on va figurar aquesta modalitat esportiva i va quedar en 7a posició amb un llançament de 28,76m (millor registre d'aquella temporada, en la qual encara hi havia poques oportunitats de competir, degut a la novetat de la prova dins el món atlètic i actual rècord Gironí Cadet amb 4kgs)., A partir d'aquell any, es va anar centrant en els llançaments de disc i martell, especialitats en les quals va anar sumant títols i rècords al seu palmarès. També s'atrevia, però, amb altres modalitats tan inversemblants com el salt amb perxa, modalitat amb la qual el 4 de juliol de 1998 es va proclamar un cop més Campiona Gironina amb un salt de 2,50m que li feia assolir la 3a marca gironina d'aquell moment (actualment és la vuitena). El 1998 també va fer un nou rècord gironí promesa en la prova de llançament de disc (38,54) i va fer la mínima per al campionat estatal absolut en la prova de llançament de martell (46,08). El juny de 1999 Matas es va imposar en el llançament de disc del campionat de Catalunya en la categoria promesa que es va disputar a les pistes de Can Dragó, a Barcelona., El 18 de desembre de 1999 va ser guardonada com a millor esportista femenina de Palafrugell. El 2001 va superar de 83 centímetres el seu rècords gironí absolut de martell. Les temporades 2000/01 i 2001/02, va fitxar pel Club Atlètic Ria Ferrol amb qui va estar competint a la Divisió d'Honor, la màxima competició espanyola per clubs.", "response": "A Palafrugell.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_6", "instruction": "Qui és Antonio Montiel?", "context": "El síndic de Podem a les Corts, Antonio Montiel, ha explicat que la seva formació serà ‘més exigent i més cautelosa' amb el president Ximo Puig després que el comitè federal del PSOE apostés per l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. El dirigent de Podem, que dóna suport parlamentari al govern de PSPV-PSOE i Compromís a la Generalitat, ha assenyalat que després d'aquesta abstenció es redueix el marge de confiança en Ximo Puig. Amb tot, Montiel ha remarcat que ‘contràriament al que ha fet el PSOE a Madrid, nosaltres aquí som la garantia que no torni a governar el PP'. El dirigent de Podem ha afegit que la seva formació també serà garantia que l'Acord del Botànic avança i es modernitza. Demà els representants de Compromís, PSOE i Podem que formen part de la Comissió de Seguiment de l'Acord del Botànic es reuniran per analitzar els treballs d'actualització i renovació dels acords del pacte de govern. La decisió d'abstenció del PSOE també arribarà a la sessió de control al president de la Generalitat de dijous. El síndic de Podem, Antonio Montiel, preguntarà sobre les conseqüències que pot tenir per al País Valencià la repetició d'un govern del PP presidit per Rajoy. Compromís no veu conseqüències per al pacte de govern El síndic de Compromís a les Corts Fran Ferri ha considerat una mala notícia per a la seva formació que Rajoy governi gràcies a l'abstenció del PSOE però ha remarcat que no tindrà conseqüències per al pacte de govern. Ferri ha desvinculat el pacte del Botànic de la política espanyola i ha dit que continuarà assegurant les reivindicacions valencianes i les polítiques alternatives al PP. En aquest sentit, ha remarcat que aquesta setmana es produiran reunions per actualitzar i reforçar aquest acord de govern", "response": "El síndic de Podem a les Corts.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_7", "instruction": "Amb quin nom abreviat es coneixia a María Dolores Gómez de Ávila?", "context": "María Dolores Gómez de Ávila, més coneguda com a Maria de Ávila, (Barcelona, 10 d'abril de 1920 - Saragossa, 27 de febrer de 2014) va ser una ballarina, coreògrafa i mestra de ballet clàssic i neoclàssic catalana. Va ser primera ballarina de la Companyia de Dansa del Liceu de Barcelona als anys quaranta i cinquanta. Va dirigir algunes companyies de dansa clàssica, entre les quals la Compañía Nacional de Danza a Madrid, que va modernitzar, i de la qual va sistematitzar el treball intern. Va crear la seva pròpia escola de dansa, que actualment dirigeix la seva filla Lola., Maria de Ávila va començar els seus estudis de dansa clàssica als deu anys amb Pauleta Pàmies al Liceu de Barcelona. Es va quedar en el seu ballet i als dinou anys ja n'era la primera ballarina., La seva major activitat com a ballarina es va desenvolupar a partir de 1937 i fins a mitjans dels anys 50. En aquesta època va ser parella de ball del coreògraf del Liceu Joan Magriñà, actuant a la Companyia de Dansa del Liceu, la Companyia Espanyola de Ballet i en els Ballets de Barcelona., El 1954 va obrir la seva pròpia escola de dansa clàssica a Saragossa, on es va formar, per exemple, Víctor Ullate. Va ser crear el Ballet Clàssic de Saragossa de dansa clàssica, que va dirigir i pel qual va realitzar coreografies, i d'una altra companyia amb el seu nom, el Jove Ballet Maria de Ávila. El 1983 es van unificar el Ballet Nacional de España Español, de dansa espanyola, i el Ballet Nacional de España Clásico, de dansa clàssica, sota el nom de Ballet Nacional d'Espanya, la direcció del qual va ser encarregada a María de Ávila. Hi va integrar al repertori estrenes absolutes de dansa espanyola, clàssica i neoclàssica (George Balanchine, Anthony Tudor, etc.), amb coreografies i músiques originals, com per exemple Ritmos, Mede i Danza y Tronío. Quan el 1986 va deixar la companyia, aquesta va esdevenir de nou dues companyies diferents, que van evolucionar per separat i actualment són la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España.", "response": "Maria de Ávila.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_8", "instruction": "Què li ha sabut greu a Pablo Iglesias?", "context": "Pablo Iglesias ha lamentat que Íñigo Errejón i Manuela Carmena li hagin ocultat que preparaven un projecte propi per a la batllia de Madrid. Avui, ambdós han signat una carta conjunta on anuncien que volen estendre Més Madrid, la marca amb que Carmena es va presentar a la batllia, a tota la comunitat de Madrid. ‘En política s'ha d'estar acostumat a aquesta mena de maniobres, fins i tot si vénen de companys, però reconec que m'ha deixat afectat i trist', ha dit. Iglesias també ha anunciat que, en deferència a Carmena, amb qui Podem va formar coalició en les últimes eleccions, el partit podria no presentar llista a la ciutat de Madrid, que sí que en presentaria a la resta de la comunitat. L'anunci d'Errejón i Carmena coincideix amb el cinquè aniversari de Podem. Iglesias ha retret a Errejón que li hagi trucat per comunicar-li que se n'anava minuts abans que la carta d'ell i de Carmena arribés a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials. També ha dit que sentia vergonya per la notícia i que els inscrits del partit mereixien més respecte. A parer seu, el nou projecte de Carmena s'assembla molt poc al de fa quatre anys. Tanmateix, ha dit: ‘Si aquest projecte i les exigències de Manuela de decidir la llista del primer a l'últim nom són la condició perquè els corruptes i els reaccionaris no tornin a governar Madrid, Podem està disposat a no presentar-se a les eleccions municipals a Madrid.' Però ho ha reblat: ‘Amb tots els respectes, Íñigo no és Manuela.' Per això ha explicat que Podem sí que sortiria a guanyar a la resta de municipis de la comunitat de Madrid, al costat d'Esquerra Unida i de la resta d'aliats d'Units Podem", "response": "Que Íñigo Errejón i Manuela Carmena li hagin ocultat que preparaven un projecte propi per a la batllia de Madrid.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_9", "instruction": "Qui era Catreu?", "context": "Catreu (en grec antic Κατρεύς), va ser un rei de Creta, un dels quatre fills de Minos i de Pasífae., Un oracle va advertir Catreu que moriria a mans d'un dels seus fills. En tenia quatre, tres noies, Aèrope, Clímene i Apemòsine, i un noi, Altèmenes. Catreu va ocultar la profecia als seus fills, però Apemòsine i Altèmenes el van saber. Tots dos van marxar de Creta per evitar complir el destí i van fer cap a Rodes, on van fundar una ciutat anomenada Cretènia, pel nom de l'illa on havien nascut. Mentrestant, Catreu, per por de l'oracle, va donar les altres dues filles, Aèrope i Clímene, a Naupli, perquè les vengués com a esclaves lluny del seu país. Però quan Catreu es va fer vell, va voler deixar el reialme als seus fills, i va anar a Rodes a buscar-los. Va desembarcar amb el seu seguici en un lloc desert i va ser atacat per uns pastors que els van prendre per pirates. Ell va protestar i va dir qui era, però els lladrucs dels gossos van impossibilitar que se l'entengués. Els pastors el van lapidar fins al moment en què va arribar Altèmenes que el rematà amb una llança. Quan va saber què havia fet, va demanar als déus que la terra se l'empassés, i així va ser. Mentre Menelau era als funerals de Catreu, Paris va raptar la seva esposa Helena.", "response": "Un rei de Creta.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_10", "instruction": "Què mana el personatge?", "context": "-Prou musica, per ara! Aneu tots plegats a collir un paneró de raïms ben madurs i ben dolços, que vui fer-ne un present. Aneu!- I, després que ells se n'han anat, indica a la seva dona una vela que va venint. -Mira allà, Tuietes. Veus, aquella vela? Ès la des meu gussi. ¿Saps, al dedins, qui hi ve? Sa mare i es fill més feliços d'aquest món: n'Àuria Maresa i en Temme. Catorze mesos enrera eren uns pobres: ell pescava a sa canya i ella servia d'escarràs per ses cases: s'última paraula d'ets oficis miserables. Missenyora Lilí, s'americana de can Vetes-curtes, regalant-los es meu gussi, els féu gairebé rics. I a fe que no es pot dir «-Mal profit us faça»; que aquest bo de Temme ès tan entès en ses coses de sa mar, que, allà on atros homos amb prou feines traurien per a matar es badais de sa gana, ell sap trobar-hi una fortuneta. ¿On cala ses seues nanses carregades? On es seus palangrons llargs? Poc que ho sap ningú. El certus ès que ell porta més peix a sa plaça que molts patrons que van per sa mar amb una bella tropa de remitgers. I què te'n diré? Ja sa seua mare no fa més feines que les de ca seua. I, fieta des meu cor, ¡quina casa s'han llogada! ¡Nova, neta com un argent, emblanquinada de totes ses parets, amb es seu patiet emparrat i sa seua gran entrada, sempre guarnida d'estres mariners!… Oidà! i en Temme estima tant sa seua mare, que allò ès un goig de tot es veïnat. Es diumenges, ell, as matí, a missa tots dosets; ell, a sa tarda, tots dosets a fontades o passeigs. «-Mare: què voleu? Mare: què us agradaria?» I vet aquí una màxima que jo ara t'hai de donar, Tuietes: estima tots es teus fills per un igual i no façus diferéncies entre ells, perquè, a ses veieses, no sabem de quin ens haurem de refiar. Mira, si no, ses errades de n'Àuria Maresa. Jo ho sé: sa nineta des seus uis era es noi gran, en Jordi; en Temme li semblava un bordissot. Per a en Jordi volgué sa barca i sa barcada des seu marit; per a en Jordi es mobles fins des seu parament i es pocs diners que podia apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill. Tot ho fonia per aquell bo de fart. Àdhuc, últimament, es guanys mateixos d'en Temme li va enviar. I… saps què n'ha resultat? Doncs que, quan en Jordi va rebre aquells diners, era a sa presó per estafes de joc, i en eixir-ne tornà a ses males arts de sempre, i morí as cap de poc temps en una batussa amb perdularis de sa seua casta. Tot s'ès descobert, a sa fi. Veus, quina experiéncia? El que semblava es rei de sa fortuna i de s'esperança… un turment per a sa pobra mare; es bordissot, mig avorrit… sa salvació i es benestar de sa veiesa. Es cor, ho fa, Tuietes. Deixem-nos de lletres, deixem-nos de talents i boniqueses. Es cor ho fa tot. I ara anem a portar as bon fill i a sa mare feliç es nostro present de raïms.", "response": "Que vagin tots plegats a collir un paneró de raïms.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_11", "instruction": "On va néixer Lluïsa Jover?", "context": "Lluïsa Jover i Armengol (Barcelona, 1942) és una il·lustradora, gravadora i docent catalana. És coneguda per les seves il·lustracions tant per al públic infantil i juvenil com per a l'adult, i per les seves col·laboracions amb escriptors i editorials de renom. Durant la seva carrera com a dibuixant, també ha treballat per a diversos diaris i ha realitzat exposicions a nivell estatal i internacional., Lluïsa Jover es va llicenciar en Belles Arts i a partir d'aquell moment va començar a treballar en escoles, instituts i a la Universitat de Barcelona. A partir de 1975 es va incorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora titular de dibuix a la Facultat de Ciències de l'Educació, on va continuar fins al 2013. Com a docent, ha impartit cursos, seminaris i mestratges a Catalunya, a l'estat espanyol i a l'estranger sobre didàctica de d'arts plàstiques, dibuix, pintura, escultura, il·lustració, tècniques gràfiques i d'impressió, etc. En aquest sentit, també és autora d'articles i de llibres de contingut didàctico-pedagògic en l'àmbit de l'educació artística i les seves tècniques., Jover ha contribuït a les il·lustracions d'obres d'escriptors de prestigi com Josep Maria Benet i Jornet, Teresa Duran, Ricard Creus, Miquel Desclot, Aurora Díaz-Plaja, Félix de Azúa, Gabriel Garcia Márquez, Enric Larreula, Néstor Luján, Carme Riera, Francesc Parcerisas, Manuel Vázquez Montalbán… etc, i en estampes de les editorials Grup Enciclopèdia Catalana, Pòrtic, La Galera, Alfaguara, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Edicions 62 o Edicions Proa., Pel que fa a la seva col·laboració amb la premsa escrita, Jover va plasmar una mirada crítica i mordaç sobre l'actualitat als diaris El País, La Vanguardia, El Punt Avui i a revistes especialitzades com Offarm, Jano, Perspectiva Escolar i divulgatives com Cavall Fort. També ha treballat en projectes institucionals de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de la Corporació Metropolitana de Barcelona (actual AMB) i de diversos ajuntaments (entre altres) amb dissenys, maquetes, cartells, logotips i imatges corporatives. En l'àmbit de l'audiovisual, va realitzar incursions en el món audiovisual, com la col·laboració en els dibuixos animats Ai l'ou ai l'ou, Taller de plàstica, el joc de mirar i la creació de mascotes televisives a TV3., Ha estat membre i comissària de grups d'art i creació, d'editorials i entitats culturals diverses, així com jurat d'il·lustració i de congressos sobre cultura catalana., El seu estil és considerat com a gràfic, de traç dinàmic i desimbolt sobre fons abstractes. Es caracteritza sobretot per l'ús de la tinta per a definir contorns. Des de 1992 va començar a experimentar amb altres materials: vidre, porcellana, roba i planxes metàl·liques, elements amb els que ha presentat diverses col·leccions d'ampolles, gerres i gots de vidre esmaltat, o sèries de safates de porcellana amb clares reminiscències homèriques. Amb ceràmica, va col·laborar en l'elaboració d'escultures amb la ceramista catalana Madola., La recerca de Jover en el camp de l'art l'ha portat a presentar les seves obres en exposicions individuals i col·lectives d'il·lustracions, gravats i objectes amb tècniques mixtes a territori català, espanyol i també a l'estranger., Lluïsa Jover ha obtingut premis i ha estat seleccionada per diverses entitats, entre els quals destaquen:", "response": "A Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_12", "instruction": "Qui era Equidna?", "context": "Equidna, (en grec antic Εχιδνα Ekhidna escurçó, en llatí Echidna), a la mitologia grega, era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra). Segons altres tradicions descendia de Tàrtar i de Gea, o també d'Estix, o de Crisàor. Era una dragona a vegades anomenada Draikina Delphyne. Tenia el rostre d'una dona bella de temibles ulls foscos però amb cua d'una serp anomenada Escurçó. Vivia en una cova a Cilícia, al país dels àrims. També se la situa al Peloponès, i en aquest indret hauria mort a mans d'Argos, el dels cent ulls, perquè Equidna tenia el costum de devorar els caminants. Quan ella i Tifó van atacar l'Olimp, Zeus els va guanyar però els va permetre seguir vivint. Se li atribueixen molts fills monstruosos: amb Tifó va engendrar Ortre, el gos de Gerió, Cèrber, el gos dels inferns, l'Hidra de Lerna, la Quimera, morta per Bel·lerofont, Fea, la truja que assolava els camps de Crommió. Amb Ortre va tenir Fix, un monstre de Beòcia, i el Lleó de Nemea. També se li atribueix la maternitat del drac de la Còlquida que guardava el velló d'or i de Ladó, el drac que guardava les pomes del jardí de les Hespèrides, i la de l'àguila que es menjava el fetge de Prometeu., Els habitants de les colònies gregues de Pont Euxí narraven una llegenda d'Equidna molt diferent, com ens explica Heròdot. Segons ells, Hèracles, en arribar a Escítia, havia deixat pasturant els seus cavalls mentre dormia. Quan es va despertar no hi eren. Mentre els cercava va trobar un monstre, Equidna, que vivia en una cova i que va prometre tornar-li els cavalls si feia l'amor amb ella. Hèracles acceptà i van tenir tres fills, Agatir, que donà nom als agatirs, Geló, epònim de la ciutat de Gela, i Escites, que fundà el llinatge dels escites.", "response": "Una monstruosa nimfa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_13", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Els autònoms que deixin de facturar, pel cap baix, un 75% menys en relació amb la mitjana de la facturació del semestre anterior o que hagin hagut de suspendre l'activitat per l'estat d'alarma tindran dret de rebre una prestació d'atur. Ho preveu el decret de mesures extraordinàries per a fer front a la Covid-19 explicat ahir pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i publicat avui al butlletí oficial de l'estat espanyol. Entre els requisits per acollir-s'hi, hi ha el d'haver estat afiliat a la Seguretat Social i en alta en el moment que es va decretar l'estat d'alarma i estar al corrent dels pagaments. En cas contrari, el treballador de compte propi tindrà un termini de trenta dies naturals improrrogables per a ingressar la quantitat pendent. El decret també estableix que la quantitat que percebran els autònoms es determinarà aplicant el 70% de la base reguladora. Si no s'acredita el període mínim per a tenir dret a la prestació, percebrà el 70% de la base mínima de cotització del règim d'autònoms o de treballadors del mar, si s'escau. Pel que fa a la durada de la prestació, serà d'un mes i es podrà ampliar fins al darrer dia del mes en què finalitzi l'estat d'alarma, si és que es prorroga, tal com va deixar entreveure el govern espanyol fa uns dies. El text també assegura que els autònoms no consumiran l'atur en cas que en un futur hi hagin de recórrer perquè cessen l'activitat. Pel que fa a les empreses que es vegin obligades a suspendre un contracte per força major a conseqüència de la Covid-19, hauran d'acreditar la caiguda de l'activitat amb un informe davant l'autoritat laboral, que haurà de contrastar-ho i donar una resposta en un termini de cinc dies des de la sol·licitud. D'altra banda, el decret també preveu que les empreses estaran exemptes d'abonar el 75% en concepte de Seguretat Social i se'n bonificarà el 100% a les que tinguin menys 50 treballadors i es comprometin a mantenir-los", "response": "Dels autònoms.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_14", "instruction": "Qui ha parlat?", "context": "El secretari d'Organització de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha explicat aquest dimecres que la formació taronja ha exigit el compromís del Partit Popular perquè el govern compleixi les sentències judicials contra el model d'immersió lingüística a l'escola. ‘Cal emprar tots els mecanismes per fer complir les resolucions que la Generalitat obvia des de fa anys', ha subratllat Villegas, per afegir que hi ha ‘vies jurídiques i de la pròpia inspecció de l'estat' per aconseguir-ho. Aquest és un dels compromisos que Ciutadans vol arrencar als Popular en relació a Catalunya en el marc de les negociacions que les dues formacions estan portant a terme, però n'hi ha d'altres com ‘un pacte per Espanya' que eviti la celebració de referèndums sobiranistes o ‘qualsevol actuació per trencar la igualtat i la unitat de tost els espanyols'. L'equip negociador d'Albert Rivera ha posat sobre la taula de negociació amb el Partit Popular una bateria de mesures sobre Catalunya que passen per modificar el model educatiu del país, per fer front al procés sobiranista, per un nou sistema de finançament i per l'impuls d'infraestructures com el corredor del mediterrani. Així ho ha confirmat el secretari d'Organització de la formació taronja aquest dimecres al migdia en un recés de la reunió que C's i el PP estan portant a terme per a la investidura de Mariano Rajoy. Villegas ha explicat que la seva formació vol que el document que la seva formació negocia aquest dies amb els populars contempli ‘el trilingüisme' a l'escola catalana així com un compromís explícit per fer que la Generalitat compleixi les sentències dels tribunals contra el model d'immersió. ‘Anem malament si ens trobem en un país que no es compleixen les sentències judicials', ha remarcat el dirigent de Ciutadans. Així mateix, ha explicat que en el paquet de mesures que afecten Catalunya la seva formació exigeix ‘un pacte per Espanya' contra la celebració de ‘referèndums sobiranistes' o ‘actuacions que portin al trencament de la sobirania nacional, la igualtat i unió dels ciutadans'. ‘No crec que hi hagi cap problema per arribar un acord sobre aquest aspecte', ha apuntat José Manuel Villegas. Durant la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, ha assenyalat que Ciutadans també posarà sobre la taula de negociació altres compromisos com el corredor del mediterrani ja que, a parer seu, és ‘una estructura de país que vertebra Espanya i que augmenta la competitivitat de la zona'. D'altra banda, ha afegit que plantejaran la modificació ‘urgent' del sistema de finançament que contempli ‘els principis d'igualtat, transparència i solidaritat', però que no perjudiqui les zones i territoris més competitius de l'estat espanyol com són Balears, Madrid, Catalunya o el País Valencià. ‘No es pot seguir amb l'actual situació i exigirem que en un temps breus s'obri el procés per treballar per a una nova llei de finançament autonòmic', ha conclòs Villegas", "response": "José Manuel Villegas.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_15", "instruction": "A quins dos territoris feia referència el nom d'Isabel?", "context": "Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 25 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic., Filla de Manuel I de Portugal, i de la infanta Maria d'Aragó, tercera filla dels Reis Catòlics. Contragué matrimoni amb l'emperador Carles V. Del matrimoni amb l'emperador van néixer:, Les negociacions de casament amb el seu cosí, el llavors Carles I de Castella, van iniciar-se tan aviat com aquest va posar el peu a la península. Les pressions a Portugal al pare d'Isabel, poc proclius a una aliança matrimonial amb Castella, van fer que busqués com fos la manera de concertar el matrimoni; abans de morir el 1521, encomana en el seu testament al seu fill Joan, que s'encarregui d'aquesta tasca. Tanmateix, la situació a Castella era de dubte, Carles havia signat el Tractat de Windsor (1522) amb Enric VIII d'Anglaterra, que deixava oberta la possibilitat de matrimoni amb la seva cosina Maria, que llavors només comptava sis anys., Diversos factors van decantar la balança per Portugal, primer la curta edat de Maria, la tardança podia endarrerir massa el moment de proporcionar un hereu; la potència que representava Portugal en l'àmbit econòmic, naval i de coneixença dels continents africà i asiàtic. Joan III va promoure el matrimoni i va remetre'l al Consell Reial, però es va trobar amb la divisió d'aquest en dues faccions, una procliu al matrimoni entre Isabel i Carles i també el de Joan amb Caterina, germana menor de Carles; l'altra estava posicionada en contra d'ambdós matrimonis pel gran dispendi que suposarien al regne. Van ser diverses les ambaixades diplomàtiques enviades a concretar les condicions del matrimoni, tanmateix, primer s'acordaria el de Joan i Caterina el 1525 i seria l'any següent l'acord matrimonial amb el rei de Castella: el 10 de març de 1526 Isabel i Carles va casar-se, en una cerimònia que es va dur a terme a l'Alcàsser de Sevilla, amb grans festes i pompa., Va ser l'única esposa de l'emperador, molt estimada per ell, fins al punt de confiar-li el govern dels regnes hispànics durant les seves absències; de 1529 a 1534, per la tercera guerra contra Francesc I de França i de 1535 a 1538. Sempre va estar assessorada pels consells de Castella i d'Aragó; el setembre de 1532 es van celebrar corts castellanes a Segòvia, presidides per Isabel, a la qual es va remetre un gran memorial de peticions, però l'emperadriu no va respondre a elles i les va ajornar fins al retorn de Carles., Va morir a la ciutat de Toledo l'any 1539 en donar a llum un fill que també va néixer mort, sense haver complert els 36 anys; Carles V, profundament afectat va retirar-se unes setmanes al monestir dels Jerònims de la Sisla, prop de Toledo. Isabel va ser enterrada en primer lloc a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó, duc de Gandia. El 1574 va ser enterrada definitivament al monestir de San Lorenzo de El Escorial.", "response": "A Portugal i Aragó.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_16", "instruction": "Qui lidera l’Institut Ramon Llull?", "context": "Àlex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull, i Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, han reconegut aquest migdia que el pressupost de l'Any Llull no arribarà fins l'any vinent. Ho han explicat durant l'acte de presentació del ‘Llibre de les bèsties' de Ramon Llull, publicat per Proa, a partir d'una versió actual de l'escriptor Miquel Desclot i il·lustrat pel pintor Perico Pastor. Això vol dir que el dia 30 d'aquest mes, la inauguració de l'efemèride a Catalunya es farà sense dotació econòmica pròpia. A mitjan octubre, el comissari de l'Any Llull, Joan Santanach, assegurava a VilaWeb: ‘Es preveu que aquesta setmana s'aprovarà un pressupost. Confiem que sigui així i que ens permeti de dur a terme el programa que hem presentat. He tingut dues reunions amb el conseller Mascarell, una abans del nomenament i una altra abans de les eleccions, per presentar-li el programa i fer la petició de pressupost. Però encara no ens han concretat el pressupost i tot el que fem surt del pressupost ordinari de la Institució de les Lletres Catalanes, de l'Institut Ramon Llull i d'algunes altres institucions, com ara la Biblioteca de Catalunya.' Sobre aquest compromís, Laura Borràs ha assegurat que la ILC ja ha dedicat 50.000 euros a l'Any Llull, però que tal com van les coses, en aquest ‘compàs d'espera', possiblement les institucions començaran el 2016 amb el pressupost prorrogat. Amb tot, assegura que això no frenarà pas el desenvolupament del programa, que és ambiciós. En aquesta mateixa línia s'ha manifestat Àlex Susanna, i ha dit que tot i la manca de pressupost, cap dels actes proposats no es deixarà de fer. Ha posat d'exemple la inauguració institucional o també una exposició de Miquel Barceló, per la qual ja s'han signat contractes amb la Biblioteca Nacional francesa i també amb el Museu Picasso de París. ‘Tranquil·litat màxima', ha dit. Però ni un ni l'altre no han respost la pregunta clau: ‘Com és possible un Any Llull d'abast internacional i ambiciós sense disposar d'un pressupost propi?", "response": "Àlex Susanna.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_17", "instruction": "On va néixer Artur Masriera?", "context": "Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929) fou un escriptor i historiador català., Dirigí el taller d'argenteria del seu pare des del 1885. Abandonà els estudis de jesuïta i es doctorà en dret, i fou catedràtic d'institut a Ciudad Real, Lleida i Reus., La seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols, entre poesia i prosa. A més, col·laborà a publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia. Participà diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, guanyant diversos premi i essent fou proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1905. A més, traduí sovint en català i estudià els clàssics grecollatins, i dirigí la part literària de l'Enciclopedia Espasa. Traduí al català el Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil. Va deixar inèdita una traducció en vers de tota la Ilíada, que sembla haver-se perdut, llevat de cent setze versos de la Patroclia («La mort de Patrocle»)., Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona,", "response": "A Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_18", "instruction": "Va romandre estirat el personatge?", "context": "Aleshores es llevà dempeus i cercà la seva pedra. Se n'havia desprès durant la lluita cos a cos, perquè no li servia sinó de destorb, i ara volia fer-se'n una arma. Però tot seguit comprengué que no li calia: la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es revifaria mai més; no hi havia necessitat de rematar-la. Encara panteixava de ganyes i es retorcia, però no tenia més esma que el caluix de bruc tendre que es retorç en cremar-se, dintre la llar. Per lletja que fos, era un peix magnífic, de gran rodella; i, si bé, en general, no era tan estimat com el congre, no deixava d'haver-hi qui el preferia per més gras i atipador. A no ésser que el comprés algun hostaler, s'hauria de vendre a trossos, i moltes i moltes de famílies en podrien participar, perquè era d'un pes formidable. «Sa santa dona» n'hauria una bella alegria., Després que s'hagué fetes aquestes reflexions, s'adonà que tenia els braços i les mans esgardissats i sangonents, i anà a rentar-se'ls a les aigües clares del mar; i, tot rentant-se ajupit al cantell més baix de la roca, sentí cap a l'altra banda un xipollejar com de rems i un articuleig de gaies veus que sonaven molt a prop. S'eixonà de pressa la mullena, es cordà les mànegues de la camisa, i, posant-se dret, va veure tot seguit un gussi tripulat per tres persones: dues vestides de blanc, que eren la dameta Lilí i el seu marit, i una altra vestida de blau, que era en Bonosi Ramoneda. Estaven contemplant la seva pila de peix, i la gentil dameta, tota entusiasmada, exclamava amb unes paraules que en Temme no entenia sinó per un cert sentit musical: -¡Qué hermosura! ¡Qué tesoro! ¡Mira, vieguito mío, mira qué lindos peces! ¡Y se mueven! Sí, los hay que están vivos, todavía. Cómpralos, Felipe… cuesten lo que cuesten. ¡Los quiero!- Va girar-se, i, esguardant entravessadament en Bonosi, amb un arrufament menyspreador als llaviets va dir-li: -¡Avergüéncese usté, Bunossi, pescador de pega… bunyol!", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_19", "instruction": "Què desitja fer la Generalitat?", "context": "La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu, a través d'una modificació del llibre sisè del Codi civil català. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat el pla en el qual treballa el seu Departament i que podria entrar en vigor a final d'any, un cop rebi l'aval del parlament. ‘No pot ser que els veïns es vegin obligats a abandonar casa seva' perquè ‘reben moltíssimes pressions dirigides des de fons d'inversió que compren blocs enters de pisos per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme', ha assenyalat Capella. El projecte de llei preveu limitacions en el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros i superar així els preus previs a la crisi del 2008, segons dades de l'Incasòl, organisme lligat a la Generalitat. Això no obstant, Capella no ha precisat quantitats, ja que seran els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia els que especifiquin ‘de quina forma s'articula' la limitació dels preus. De moment, la titular de Justícia ha avançat que una opció serà a través de la regulació dels índexs de preus o bé dotant als ajuntaments d'autonomia perquè siguin aquests els que estableixin un límit al valor dels lloguers al seu municipi. Un altre dels punts principals de la norma fa referència a la durada mínima dels contractes, que el govern vol allargar dels tres anys actuals a un període d'entre sis i deu anys. Encara que tampoc no ha especificat detalls sobre els criteris que es tindran en compte per definir el termini d'extensió, sí que ha assegurat que els contractes de lloguer de particulars tindran una durada inferior als arrendaments subscrits per societats mercantils. En cas de concretar-se, la nova llei inclourà també un paquet de mesures perquè el lloguer d'immobles es dugui a terme amb ‘millors garanties', tant per als arrendataris com per als propietaris. ‘Volem igualtat de condicions per evitar els litigis que provoquen desigualtats a l'hora de contractar', ha asseverat Capella, qui ha recordat, no obstant això, que la Generalitat no té competències ‘sobre la llei d'Enjudiciament Civil', de la qual depenen els desnonaments i les execucions hipotecàries. La modificació del Codi civil català també persegueix ‘evitar abusos com l'augment desproporcionat del cost del lloguer' al cap de tres anys d'haver-lo signat, cosa que, segons l'opinió de la consellera, contribueix a l'expulsió del veïnat i a l'ús no residencial dels immobles. ‘És molt important treballar contra els abusos, contra l'augment desproporcionat dels lloguers i contra l'expulsió de les veïnes i veïns dels barris de les ciutats i pobles del nostre país', ha reiterat Capella. Ha afegit que ‘l'estabilització' del mercat ha de servir per ‘reduir la diferència entre l'increment accelerat del preu del lloguer i l'estancament dels salaris'. El departament de Justícia lliurarà al govern el mes que ve la memòria preliminar d'aquesta llei, que volen presentar-la al parlament a final d'any, per la qual cosa, en cas de rebre l'aprovació, podria entrar en vigor abans que acabi el 2019. El preu de lloguer a Barcelona ha crescut un 38% en cinc anys D'acord amb Incàsol, el valor dels arrendaments s'ha disparat especialment a Barcelona, on l'arrendament mitjà d'un pis de 72 metres quadrats arriba als 949 euros, un 38% més que cinc anys enrere. Això significa que, de mitjana, llogar un habitatge ara s'ha encarit en 267 euros respecte al 2013. Sant Just Desvern, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca o Santa Coloma de Gramenet són els cinc municipis de l'àrea metropolitana on ha crescut el preu del lloguer en l'últim any: un 39%, 22%, 12,7%, 11% i 9,9% respectivament", "response": "Limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_20", "instruction": "Amb quin diminutiu es coneixia a Josefa Barba-Gosé Flexner?", "context": "Josefa Barba-Gosé Flexner, també coneguda com a Pepita Barba o Josefa B. Flexner, o simplement J.B. Flexner (Barcelona, 1903 o 1904 - Filadèlfia, 25 de juny de 2000) va ser una científica catalana que es va exiliar el 1937, amb la Guerra Civil Espanyola, i es va traslladar als Estats Units, on va viure bona part de la seva vida, integrada a la societat nord-americana., Nascuda en el si d'una distingida família, va cursar les carreres de Farmàcia i Dret. La primera per vocació científica, i la segona com un repte personal davant del seu germà Eduardo. De la carrera de Farmàcia el que realment li agradava era la investigació al laboratori. En 1926, amb 22 anys, va decidir desplaçar-se fins a Madrid on s'instal·laria a la prestigiosa Residencia de Señoritas. Allà disposaria d'un avançat i preparat laboratori de química creat per la seva primera directora, la cèlebre bioquímica nord-americana Mary Louise Foster el 1920. El 1927 torna a la Barcelona i entra a treballar en el prestigiós Institut de Fisiologia de Barcelona, amb August Pi Sunyer i Jesús Maria Bellido i Golferichs, i on sol·licita, a través de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), presidida per Santiago Ramón i Cajal, una beca per poder prosseguir la seva formació al Regne Unit. Ho aconsegueix a la Royal Pharmaceutical Society of Great Britain entre desembre de 1928 i agost de 1929. Després de retornar novament d'Anglaterra, i de presentar la seva tesi doctoral a Madrid, el 1929 ingressa com a sòcia a la Reial Societat Espanyola de Física i Química (SEFQ). Iniciada la dècada dels anys 30 sol·licità una altra beca per ampliar els seus estudis, aquest cop a la institució filantròpica creada pel mecenes Rafael Patxot i Jubert i que portava el nom de la seva filla morta prematurament: Fundació Maria Patxot i Rabell. Aquest ajut econòmic li va permetre traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore. Durant la seva estada a Baltimore va conèixer a Louis Flexner amb qui establiria una amistat que anys després es convertiria en una relació de sentimental i professional. Després de finalitzar els estudis d'especialització a Baltimore, Josefa va tornar a Barcelona el 1932., Després d'haver estat una jove promesa de l'anomenada escola biològica catalana, el juliol de 1937 Josefa Barba Gosé, fugint de la Guerra Civil, travessa clandestinament els Pirineus, pel pas fronterer d'El Pertús, on es troba amb el neurofisiòleg nord-americà Louis B. Flexner (1902-1996), amb qui es casa. Plegats, es traslladen als Estats Units, on iniciarà, sota un altre nom, una fecunda vida personal i científica. Allà comença a treballar a la Universitat Johns Hopkins, al costat del seu marit, adoptant el seu cognom, i desenvolupa una fructífera carrera científica. Bona part dels èxits científics en el camp de la neurofisiologia no arribarien fins al 1951, quan es van traslladar fins a Filadèlfia per treballar a la Universitat de Pennsilvània. Dos anys després fundarien el prestigiós Institut de Ciències Neurològiques que dirigiria Louis. Després de 59 anys de vida i investigació en comú, Louis va morir l'abril de 1996 i Josefa 4 anys després, el 2000, als 97 anys. La història sobre la seva vida va passar pràcticament desapercebuda al llarg de tot el segle xx. No fou fins al final de la primera dècada del segle xxi, quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer, la neboda d'August Pi-Sunyer, qui dirigiria a Josefa durant els anys que ella va romandre a l'Institut de Fisiologia de Barcelona.", "response": "Amb el de Pepita.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_21", "instruction": "On va néixer Clàudia Pons?", "context": "Clàudia Pons Moll (Barcelona, 1975), lingüista i filòloga catalana, professora de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en fonologia, lingüística teòrica i variació lingüística del català i d'altres llengües romàniques, i en ensenyament de català., Doctora en Filologia Catalana (2004) per la Universitat de Barcelona amb la tesi doctoral «Els contactes consonàntics en balear. Descripció i anàlisi», la qual va quedar finalista (amb menció honorífica) del Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona a tesis doctorals (edició 2006). Les tasques d'investigació que ha dut a terme se centren en la fonologia, la morfofonologia, la variació lingüística i la lingüística teòrica, i les tasques de docència se centren en les mateixes disciplines, i també en l'ensenyament de la normativa del català, la redacció i l'anàlisi de textos escrits en català, i la producció de textos orals en català. Actualment, és professora agregada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, després d'un període en què ha estat professora titular interina (2012-2015)., Durant el període 2008-2010, va ser beneficiària d'un contracte d'investigació Juan de la Cierva per dur a terme un projecte de recerca sobre la fonologia de les llengües romàniques, adscrit al projecte «Microvariació: trets sintàctics i morfofonològics» (MICINN-UAB; IP: Carme Picallo). Des del 1999, és membre del Grup d'Estudi de la Variació Dialectal, amb adscripció a diferents projectes de recerca (IP: Maria-Rosa Lloret), i del 2008 al 2011 també ha format part de diferents projectes coordinats des de la UAB., Juntament amb Maria-Rosa Lloret, és investigadora principal (IP2) del projecte Fenómenos de interfaz fonética-fonología-morfología desde la perspectiva de la variación lingüística. És membre del Grup d'Estudi de la Variació (Generalitat de Catalunya; IP: Lluís Payrató) i col·laboradora externa del Centre de Lingüística Teòrica (UAB)., Juntament amb Josefina Carrera, és la directora del projecte «Els sons del català», que té un vessant docent (GenCat-UB-UAB-UdL-URV; 2008MQD00189, IP: Joan Solà; 2010MQD00193, IP: Clàudia Pons-Moll) i un vessant de recerca. El projecte va ser premiat mitjançant el programa RecerCAIXA (RecerCaixa 2011; IP: Clàudia Pons-Moll) (http://www.ub.edu/sonscatala/). També és membre del grup d'innovació docent FONCAT i col·laboradora externa del grup Gramàtica Orientada a les Competències., Ha presentat els resultats de la seva recerca en en revistes, llibres, sèries i actes de congressos, molts dels quals de caràcter internacional (Linguistic Inquiry, Phonology, Probus, Caplletra, Studies in Language, Catalan Journal of Linguistics, Acta Linguistica Hungarica, Romance Languages and Linguistic Theory, Prosodies. With Special Reference to Iberian Languages, Estudis Romànics, Catalan Review, Zeitschrift für Katalanistik, Symposia Philologica, Randa, Llengua & Literatura, Estudios Catalanes, Revista de Linguistica Occitana, Proceedings of ConSole X, Proceedings of NELS, etc.), i en diferents congressos de prestigi internacional (OCP, Manchester Phonology Meeting, NELS, ConSole, Going Romance, LSRL, GLOW Colloquium, Phonetics and Phonology in Iberia, North American Phonology Conference, Conference on Manner Alternations in Phonology, LabPhon, International Morphology Meeting, Decembrettes, Colloquium on Generative Grammar, Cuny Phonology Forum, etc.)., Ha publicat el llibre La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears. Juntament amb Maria-Rosa Lloret, s'ha encarregat de l'edició dels llibres Lingüística i gramàtiques, Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d'homenatge a Max W. Wheeler; juntament amb Maria-Rosa Lloret i Eva Bosch, de l'edició del llibre Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català; juntament amb Josefina Carrera, del llibre Aplicacions de la fonètica; juntament amb Josefina Carrera i Jesús Bach, de l'edició del llibre L'ensenyament de la pronunciació del català. Eines, recursos, estratègies i experiències (Graó); juntament amb Josefina Carrera, Jesús Bach i Leia Jiménez, del llibre Eines per a l'aprenentatge del català com a L2 i LE (Graó), i ha col·laborat amb Joaquim Viaplana en l'edició d'un llibre monogràfic sobre textos del balear., Ha col·laborat també en la correcció i la compleció de les parts de fonologia i de morfologia de la Gramàtica de la llengua catalana (IEC) (coordinada per [Joan Solà], Gemma Rigau i Manel Pérez Saldanya). Juntament amb Joan Mascaró, ha guanyat el Premi d'Investigació Cultural Francesc de Borja Moll (convocat per l'Institut Menorquí d'Estudis i l'Ajuntament de Ciutadella) pel projecte d'investigació «Estudi gramatical del català de Menorca»., Ha assistit a dues escoles d'estiu organitzades per la Linguistic Society of America (1999: University of Illinois at Urbana-Champaigne; 2005: Massachusetts Institute of Technology / Harvard University) i a l'escola d'estiu CreteLing (2019), i he fet una estada de recerca com a visiting scholar al Department of Linguistics at UMass, Amherst, durant el període gener-maig 2010, sota la supervisió de John J. McCarthy i amb un ajut José Castillejo (estades de mobilitat de joves doctors). També ha estat visting scholar a la Universitat de Freiburg (tardor dels anys 2007-2013), a la University College London (primavera 2014), a la University of Washington in Saint Louis (tardor 2016) i a la Universidad de Buenos Aires (febrer del 2019), on ha impartit, respectivament, classes sobre teoria de l'optimitat, representacions subjacents, estructura sil·làbica i sonicitat, i sobre models fonològics basats en restriccions aplicats a les llengües romàniques., Ha col·laborat com a correctora al Grup 62 (període 1997-2005), per a la qual va corregir més d'un centenar de llibres, i ha impartit classes de català en diferents institucions (Nivell K a l'Associació de Mestres Rosa Sensat i nivells C i D als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, períodes 2004-2008; 2010-2012).", "response": "A Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_22", "instruction": "Com es refereix al seu company el protagonista?", "context": "Mentrestant, l'altre llopet marí, en Volivarda, que era alt, escardalenc, de color de sègol, carallarg, i tan embardissat de cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels forats de l'arnada barretinola, m'estirava, tot afalagant-me el clatell., Què podia fer jo? ¿Qui no hauria girada l'esquena a l'aula? Vaja, la meva virtut no era pas prou ferma per a resistir tanta temptació., Mentre travessàvem el poble, no les tenia pas totes: la consciència em feia rau-rau, i sempre em semblava que el pare m'havia de sortir de tras-cantó; però, a la vista de la platja, de la barca i del mar, la meva por i els meus escrúpols desaparegueren com òlibes empaitades pel sol. Visca la llibertat! Visca l'alegria! Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines virolades que enjoien les platges, trobaríem… ¡qui sap, lo que trobaríem!…, -Apa, marrecs, que tindreu bon temps! - va dir-nos en València- ¡Mireu, que alegroia que està, sa veia de sa mantellina blaua! ¡Com s'enfloca i se rinxola, sa presumida! Runy com un gos perquè ses roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives; però no té pas sa rauxa dolenta: us gronxarà a sa seua falda com una bona mainadera. Apa, marrecs! Es vent i es corrent us estalviaran sa meitat de sa feina, i, a sa tornada, ja es garbí haurà caigut.", "response": "Com a llopet marí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_23", "instruction": "Com es deia de cognom la Maria Rosa?", "context": "Maria Rosa Tarragó Daussà (Palafrugell, 7 de gener de 1935) és una empresària catalana, propietària de l'Hostal La Llagosta de Llafranc. Filla de Marcelino Tarragó Salvador, de Palafrugell, i d'Aurora Daussà Bataller, de Palau-sator, va estudiar a l'Acadèmia Planas, de Palafrugell, i als 12 anys va anar a viure a Calella, on ajudava els seus pares., L'any 1955 es va casar amb Josep Pla Arbonès. El besavi d'en Josep, Francisco Pla Auger, era originari de Blanes. Era conegut com en «Xicu de Blanes» quan va venir a viure a Llafranc. La família Pla es dedicava a la pesca i tenia dos salins, un a Calella i l'altre a Llafranc. El 1920 l'Ajuntament de Palafrugell va acordar donar el nom de Francesc de Blanes al carrer on es trobava el salí. Josep Pla Arbonès —nét d'en «Xicu de Blanes» i fill de Josep Pla Mayola, «Es noi menut»—, i Carme Arbonès Reixach, van reconvertir el salí en una casa de huespédes on llogaven habitacions, al començament de l'actual passeig de Llafranc, el 1946, l'actual Hostal La Llagosta., Maria Rosa Tarragó i Josep Pla Arbonès donaren un impuls al negoci, convertint-lo en un referent del turisme familiar que arribava al Llafranc d'aquells primers anys del boom turístic. No hi havia recepció, ja que tot es feia a través de turoperadors. A l'hostal hi havia 25 habitacions., Quan va morir el seu marit, l'any 1972, Maria Rosa Tarragó va passar a ser la responsable i titular de l'hostal, agafant el timó en solitari. Vivia al mateix establiment i s'ocupava tant de la recepció com de la compra i la direcció de la cuina i del servei. Amb el tracte amb els clients, particulars o usuaris d'operadors turístics, va aprendre idiomes i podia ajudar els turistes estrangers si tenien qualsevol problema. Cada any feien reformes a l'hostal per millorar-ne les condicions. El 1983 Tarragó va ser homenatjada com a realitzadora de cinema amateur en el marc de la desena Biennal de cinema amateur de Palafrugell., La feina de la Maria Rosa Tarragó ha estat reconeguda amb el premi Timó de Plata pel Gremi d'Hostaleria de la Costa Brava l'any 1986 per «després d'enviudar va convertir l'hotel en un dels millors de la zona». L'any 1996 l'Hostal La Llagosta va rebre el premi Timó d'Argent, per a la celebració del seu 50è aniversari., Josep Pla i Maria Rosa no van tenir fills. L'any 2005 Maria Rosa es va jubilar, després de mig segle portant el negoci. Va cedir la direcció de l'Hostal a Montserrat Sais i Rodríguez, casada amb el cosí de Maria Rosa Tarragó, Àngel Teixidor García, i els respectius filla i fill, Alícia i Àlex Teixidor Sais, els quals han seguit mantenint l'establiment.", "response": "Tarragó Daussà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_24", "instruction": "Qui és Consuelo Císcar Casaban?", "context": "Consuelo Císcar Casaban (Picanya, 1945) és una política valenciana, militant del Partit Popular i exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern. És germana del també polític, Ciprià Císcar (PSPV-PSOE) i parella de Rafael Blasco, conseller del Govern valencià a diverses etapes, tant socialistes com populars., És llicenciada en Empresarials i és funcionària de carrera amb plaça al Museu de Belles Arts de València, del qual fou directora general des de 1995 fins al 2001. Posteriorment fou nomenada Directora General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, i el 2001 Sotssecretària de Promoció cultural de la Generalitat valenciana nomenada pel govern d'Eduard Zaplana en 2001, adscrita a la Conselleria de Cultura i Educació. Des de 2004 al 2014 va ser directora de l'IVAM., Durant la seua gestió com a directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), llampejada amb el tèrbol cas de blanqueig de capitals de la xarxa de Gao Ping, el museu valencià ha obtingut els pitjors resultats de rendibilitat i qualitat cultural El gener de 2016 va ser imputada per un presumpte delicte de prevaricació, malversació i falsedat documental., L'agost de 2021, la secció quarta de l'Audiència Provincial de València la declarà culpable de la comissió d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de malversació de fons per haver usat diners públics del museu valencià amb l'objectiu de promoure l'obra artística del seu fill, Rafael Blasco Císcar («Rablaci»). La pena de la sentència ascendí a un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d'inhabilitació laboral per a ocupar càrrecs públics a l'administració del País Valencià. Pel que fa a la pena de presó quedà suspesa i condicionada a la no reincidència en els dos anys posteriors, així com l'abonament de la quantitat de 75.000 euros. Aquesta, en qualitat de responsabilitat civil pendent, suposaren 50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pel mal causat en la reputació del museu. Aquesta darrera sanció es podria pagar en un termini màxim de 20 mesos i de forma subsidiària amb els altres dos condemnats: Juan Carlos Lledó, exdirector econòmic administratiu del museu, i l'empresari Enrique Bienvenido Martínez. A la sentència, que tingué caràcter de ferma i, per tant, no subjecte a recursos, es tingueren en compte els atenuants de reparació del mal i confessió.", "response": "Una política valenciana, militant del Partit Popular i exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_25", "instruction": "Com es diu el protagonista?", "context": "En Ció va romandre esmaperdut, donant tombs a sos pensaments. Es veia el més desgraciat de la contrada, mirant com tothom garlava i reia sota aquell cel ple de blavors. Ell no gosava atansar-se a ningú perque tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven. Era com un goç foll que tots havien anat arreconant pel seu geni, i ell se sentia bó de cor, lluny de les rencúnies corsecadores i de les venjances enverinades. Tot seguit li havia esclatat l'espetec del geni, se sentia enfosqueït de tristor, apenat i retut en veure mortes una a una les amistats. I tant de bé com feia sempre a tothom quan estava serè de cor! Ara mateix, estimava l'Angeleta i amb la geniada del dia de l'ofrena, l'havia allunyat, pot ser per sempre més! quines mossegades li donava la vergonya en veure passar prop d'ell l'Angeleta poruga! En lloc d'amorosir-la va esglaiar-la, i per això sufria una punyida constant que'l torturava., L'Angeleta va sortir de l'església entre una munió de caputxes blanques i negres, de barretines fosques i vermelles, cargolades damunt de les testes dels homes que encenien les pipes ennegrides, bo i espolsant-se les genolleres de les calces de vellut de cotó amb les vares de freixa que empunyaven., -Patllari, veneu-me sang vostra! vós que teniu tanta de calma!- suplicà en Ció, desesperat., -Xarric! quines coses dius!, -Mireu Patllari, que jo si no'm curo!…- afegí en Ció alçant el puny., -Ara… omple't la boca, respira vuit colps, senya't deu voltes, afanya't! cuita! atura't la sang!… la veig pujar com una rierada!", "response": "Ció.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_26", "instruction": "Quin àlies tenia Adi Solveig Enberg?", "context": "Adi Solveig Enberg (Barcelona 1901 - Barcelona 1988) coneguda durant uns anys com La senyora Pla, fou una dona barcelonina, filla de pare noruec i mare sueca, periodista, poliglota, aventurera i espia. Durant gairebé quinze anys fou companya intermitent, i presumpta esposa, de Josep Pla Casadevall., Nascuda a Barcelona, Adi Enberg era la petita dels fills de Halfdan Enberg, cònsol de Dinamarca, i d'Olga Whertman, amb la qual s'havia casat en segones núpcies. Fou alumna del Col·legi Alemany i dominava diversos idiomes. Amb només disset anys es casà amb un cosí segon. Visqueren entre Lió i París durant els cinc anys que durà llur matrimoni i després de la separació, tornà a Barcelona amb els pares. Més tard, residí sola a Londres i París, on conegué Josep Pla en els ambients bohemis que freqüentaven alguns catalans exiliats que s'havien oposat públicament a la Guerra del Marroc. Enberg i Pla es veien amb intermitència i desenvolupaven llurs carreres periodístiques per separat. El 1926, després de passar plegats el Nadal a Londres, anunciaren per carta a la família i amics que es casaven. Pla descrivia Adi Enberg com la dona ideal per posar equilibri i ordre a la seva vida: atractiva, culta, distingida i poliglota. Al seu retorn a Barcelona, tot i que mai mostraren cap document que acredités el casament, ella fou coneguda com la senyora Pla. Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, visqueren a Madrid, amb períodes de vacances a Barcelona i Palafrugell., A l'inici de la Guerra Civil s'exiliaren a Marsella on entraren en contacte amb l'empresari Josep Bertran i Musitu, ex-ministre d'Alfons XIII, dirigent de la Lliga Regionalista i creador del Servei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE) que els proposà col·laborar en tasques d'espionatge a favor del bàndol nacional. La seva missió consistia en passejar pel port, parlar amb mariners en bars i tavernes i apuntar totes les entrades i sortides dels vaixells. Ells acceptaren, i la informació que recollien era enviada pel SINFE a la base de Mallorca d'on sortien els submarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana. A partir del juliol del 1937, els moviments del SINFE foren perseguits per la gendarmeria francesa; llavors Enberg fou contractada com a secretària personal de Francesc Cambó i es desplaçà amb ell a les residències de Montreux (Suïssa) i Opatija (Croàcia). Pel seu cantó, Josep Pla se n'anà a París i més tard es traslladà a Roma amb ajuda econòmica de Cambó, a canvi de col·laborar en la redacció de material de propaganda antirepublicana i diversos llibres, entre els quals destacà la Historia de la Segunda República Española. El 1938 feu un viatge a Sardenya i més tard anà a recollir Enberg a Opatija i aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar a Roma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se a Biarritz, des d'on entrarena la zona nacional per Sant Sebastià. Enberg reprengué la feina de secretària de Bertran i Musitu fins que, amb la derrota del bàndol republicà, ella i Pla tornaren a Barcelona el mateix dia de l'entrada de les tropes franquistes., La ruptura definitiva de la parella, tot i que no perderen el contacte, es produí quan Pla, incòmode i desenganyat per la nova situació, després de treballar tres mesos a La Vanguardia, decidí instal·lar-se a la recòndita cala Fornells, al litoral de Begur, i al cap de poc temps inicià una relació amb Aurora Perea Mené., El 1951 Enberg es tornà a casar amb el pintor mallorquí Joan Antoni Fuster Valiente. Fou un matrimoni civil, ja que ella encara era casada amb el seu cosí, pel ritu protestant, i no aconseguí la dispensa. L'ambient conservador i opressiu de Mallorca feu que es traslladessin definitivament a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges, on van regentar un hotel. Després de la mort de Fuster Valiente el 1964, Enberg es traslladà a Barcelona, on freqüentà la intel·lectualitat catalana, i fou un referent de la gauche divine. Morí a Barcelona el 1988.", "response": "La senyora Pla.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_27", "instruction": "A què es dedica Mireia Comas?", "context": "Mireia Comas (Andorra la Vella, 1976) és una fotògrafa i fotoperiodista catalana d'origen andorrà., Nascuda a Andorra la Vella, quan tenia 2 anys la seva família es va establir a Terrassa. Entre els 6 i els 21 anys va ser membre dels Minyons de Terrassa. Interessada per la fotografia, es va formar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i va completar els estudis amb alguns cursos d'especialització i un postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona. S'ha especialitzat en fotografies de moviments socials i d'esdeveniments castellers., Els anys 1990 va començar a documentar diversos moviments socials, especialment el moviment ocupa, així com intervencions policials durant manifestacions, fet pel qual va ser detinguda en diverses ocasions i va ser víctima d'abusos policials., Com a fotoperiodista, ha publicat fotografies a mitjans com La Vanguardia, El Periódico, el Diari Ara, El País, el Diari de Terrassa o el Diari de Sabadell, entre d'altres. El 2018, una fotografia seva de dos castellers homes fent-se un petó es va fer viral a les xarxes socials i es va veure des de tot el món. A data de 2020, combinava la fotografia d'estudi amb encàrrecs per a mitjans de comunicació. És mare de tres fills., A l'octubre de 2020 fou detinguda mentre documentava un desnonament al barri de Can Palet de Terrassa. Alliberada hores després, el jutge li demanà un any de presó i una multa de 170 euros, acusada d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat. Comas negà els fets., El desembre del 2021 la Mireia Comas, juntament amb tots els professionals de la comunicació que han patit la llei mordassa, va ser guardonada amb el Premi Llibertat d'Expressió de l'Unió de Periodistes Valencians, guardó que recollí ella en representació de tots.", "response": "És fotògrafa i fotoperiodista.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_28", "instruction": "De què va treballar Maria Rosa Alonso i Solanes?", "context": "Maria Rosa Alonso i Solanes (Barcelona, 20 d'agost del 1931 - 23 de febrer del 2014) va ser una compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires. També va exercir de docent., Iniciada a l'Institut de Rítmica i Plàstica Joan Llongueres, posteriorment cursà estudis de piano, violí, guitarra flamenca, llengües, dansa clàssica i espanyola i es titulà en magisteri., Exercí de professora en música i dansa entre 1955 i 1963 i de guia i intèrpret de turisme. Fou organitzadora de la manifestació Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol el període 1960-1961., Va ser directora de l'Esbart Català de Dansaires entre 1963 i 1988. Fruit de l'activitat dins l'esbart dansaire i de la recerca en l'àmbit de la dansa, donà a conèixer diversos treballs en nombrosos seminaris i congressos i col·laborà en la confecció de l'Atles de dansa tradicional catalana. També organitzà els cicles-taller La Cafetera. Per la seva labor en l'Esbart Català de Dansaires se li concedí el 2013 la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana., És autora d'algunes sardanes, estrenades entre 1948 i 1949.", "response": "De compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_29", "instruction": "A qui pertany Aranow?", "context": "El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha tornat a la fàbrica de la seva empresa a Sentmenat, la companyia Aranow, especialitzada en el disseny i la producció de maquinària industrial. Hi ha anat aquest matí, durant el permís penitenciari segons el qual pot sortir per anar a treballar i fer voluntariat durant el dia i ha de tornar a la presó a dormir. Els treballadors de l'empresa l'han rebut entre abraçades quan ha arribat i ell els ha adreçat unes paraules: ‘Us vaig dir que tornaria un dia i he tornat. Us dono les gràcies per tota la feinada que heu fet. Han estat dos anys i tres mesos. Sabeu que aquesta nit torno a la presó, però que ha estat molt potent sentir-me tan ben acompanyat de tots vosaltres. Us estimo moltíssim. Sempre ho havíem dit: compromís empresarial és també compromís social. I en un dia com avui, què millor que poder estar amb tots vosaltres? Que algú reculli els fruits de tots aquests anys que dèiem que som un equip i tenim molt clar que això només té sentit si ho fem per a les persones i per a treballar per a una ciutat millor, humilment, discretament. Hem fet allò que havíem de fer: fer anar endavant els llocs de treball sense renunciar a ser el que som: gent que ens llevem cada dia per intentar fer el món una mica més de tothom.' I ha conclòs: ‘A continuar treballant per la llibertat, l'amnistia i tothom cap a dins a fer màquines! La Junta de Tractament dels Lledoners va autoritzar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a sortir durant unes hores al dia de la presó, en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Sànchez pot fer un voluntariat d'onze hores cada dia tres dies la setmana i Cuixart té nou hores i mitja cada dia durant cinc dies la setmana per a treballar i fer un voluntariat. Tots dos han de tornar a dormir a la presó. Ahir, la Junta de Tractament del Centre Penitenciari d'en Mas d'Enric va acordar que l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, obtingués un permís per a sortir de la presó i fer de voluntària, en aplicació del mateix article. Concretament, podrà sortir del centre durant nou hores cada dia, tres dia la setmana", "response": "Jordi Cuixart.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_30", "instruction": "Què ha passat a l’Antàrtida?", "context": "L'Antàrtida ha registrat una temperatura rècord per primera vegada des que hi ha registres. Segons The Guardian, un grup d'investigadors brasilers han detectat que el 9 de febrer es va assolir una temperatura de 20,75 graus centígrads a l'illa de Seymour, una xifra que descriuen com a ‘increïble i anormal'. Aquesta temperatura és gairebé un grau més que l'anterior rècord de 19,8 graus, registrat a l'illa de Signy el gener de 1982. Fa pocs dies, el 6 de febrer, es va assolir un altre rècord de temperatura, en aquest cas a l'Antàrtida continental: una estació climàtica a la base Esperança va mesurar una temperatura de 18,3 graus. L'Organització Mundial de Meteorologia encara ha de validar aquests rècords, però van en la línia de la tendència de la península i les illes pròximes, que des de l'era preindustrial s'han escalfat gairebé 3 graus. En declaracions recollides pel diari britànic, un dels investigadors brasilers que estudia l'impacte del canvi climàtic al permagel i la biologia a l'Antàrtida, Carlos Schaefer, es mostra impactat per aquests registres. ‘Hem vist una tendència de temperatures a l'alça a molts dels indrets que monitorem, però mai no havíem vist res com això', diu. L'Antàrtida representa el 70% de l'aigua dolça en forma de neu i gel. En cas de fondre's, el nivell de la mar pujaria entre 50 i 60 metres, tot i que els científics avisen que caldrien molts anys per a arribar a aquest extrem. Les Nacions Unides preveuen que a final del segle el nivell dels oceans haurà pujat entre 30 i 110 centímetres, depenent dels esforços que es facin per a reduir les emissions", "response": "Ha registrat una temperatura rècord per primera vegada des que hi ha registres.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_31", "instruction": "Què ha esdevingut des d’aleshores segons el text?", "context": "D'ençà d'aquell dia les coses han anat de mal a pitjor. La Jacobè no és ombra de lo que havia sigut, ni per lo que toca al cos ni per lo que toca a l'ànima. Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en comptes de parlar, i desvarieja més que enraona. Ella, el lliri de platja, l'estampa de la polidesa, avui és com una flor de camí ral. Fins l'instint de la netedat, que és tan viu en totes les noies de la costa, ha-li sigut destruït. I, la dida, com ha canviat, també! Aquella dona alta, panxudeta, entenimentada, d'aire festós, de mirar serè, i de boca, si bé esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i afavorida per un posat de placidesa o d'amistós somriure, s'ha tornat pàl·lida, fantàstica i desmanegada. Sembla més alta que abans, no riu mai i mira a tothom amb sussús, rondina, i, com si avorrís l'aire-cel, no surt al carrer sinó per pura necessitat., Així és com la casa de l'alegria s'és convertida en la casa del dol., Sento el trepeig de la dida, que es passeja amunt i avall: -…trap, trap, trap…- Tots els sorolls d'aquesta casa m'inspiren una mena d'horror que em danya el cervell., Què faré? Entraré a veure la malalta? Empenyo el cancell, me fico cap a dins… Les finestres estàn gairebé ajustades i regna una mitja fosca que de moment m'esvaeix la visió. No obstant, reparo la silueta de la dida, que ve cap a mi a llargues gambades fent-me senyes de que m'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador:", "response": "Les coses han anat de mal a pitjor.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_32", "instruction": "Qui és Martina Camiade Boyer?", "context": "Martina Camiade Boyer (Millars, Catalunya del Nord, 20 de febrer de 1951) és una investigadora i professora universitària nord-catalana, i alhora antigament andorrana (fins al 2017-2018), especialitzada en temàtica transfronterera catalana., Doctora i catedràtica en estudis catalans a la Universitat de Perpinyà, ha dirigit l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) i l'Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales ICRECS. També va ser membre del Consell Nacional de les Universitats (CNU) a París, i ha estat experta assessorant l'Agence Nationale de la Recherche (ANR), un organisme estatal d'avaluació de la recerca., Com a resultat de la seva trajectòria a l'àmbit catalanista, Camiade rebé al març de 2020 la Creu de Sant Jordi, guardó al qual renuncià però set dies després, per motius personals; la seva designació va provocar polèmica a Andorra deguda a la seva condemna judicial del 1995 per apropiació indeguda., Des de l'inici dels anys 2000 s'ha especialitzat en els temes transfronterers catalans. En l'última dècada ha impulsat o dirigit diversos projectes europeus, d'àmbit català o multiestatals, però en els quals sempre eren presents Catalunya i Catalunya del Nord. En el marc de la Xarxa Vives d'Universitats, on representava l'UPVD a la comissió permanent, ha impulsat el projecte de PRES transfronterer entre la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de les Illes Balears., Per altra banda, també ha participat activament com a periodista en la difusió del català des del 1985 al 2008, i com a productora i realitzadora de la cadena de televisió France 3, on va fer més de 450 programes monogràfics o emissions en català dins la sèrie Viure al país. Anteriorment, durant els anys vuitanta, com a assessora pedagògica del Govern d'Andorra, va ser una de les persones que van participar en la creació de l'Escola Andorrana i la política d'andorranització dels ensenyaments francès i espanyol al Coprincipat, fomentant la creació de material pedagògic i participant en la seva realització. Ha participat força en la vida social i cultural nord-catalana dins l'associació Albera Viva, que és agermanada amb l'associació Cap de Creus. Col·labora amb el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, i presideix el Consorci dels Estudis Catalans, una associació que reagrupa les persones i les entitats albergades a la Casa dels Països Catalans de Perpinyà. Des del 2016 és delegada del president de l'IEC a Perpinyà., Entre les seves publicacions destaquen obres com La casa en la comunitat andorrana del segle xvii al segle XIX (2001) i L'Albera: un territori entre paisatge i límit al llarg dels temps (2006). A més de les seves publicacions, ha ajudat la difusió científica creant i impulsant la revista electrònica Recerc i la col·lecció «Obres de Referència», on es publiquen tesis, recerques, memòries de màster., Condemndada per un delicte d'apropiació indeguda, se va a marxar d'Andorra el 1995. Finalment va a renuncià el 29 de desembre del 2017, mitjançant una carta, a la nacionalitat andorrana, renúncia que es feu efectiva el 10 de gener de 2018., El març del 2020 el Govern de la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi, pel seu treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres, pel qual ha esdevingut una especialista reconeguda. Camiade va renunciar a aquella distinció uns quants dies després arran de la reacció que suscità el guardó a Andorra.", "response": "Una investigadora i professora universitària nord-catalana, especialitzada en temàtica transfronterera catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_33", "instruction": "Sabazi va ser una deïtat nòrdica?", "context": "Sabazi (en grec antic Σαβάζιος) fou una divinitat frígia, i el seu culte tenia caràcter orgiàstic. Normalment se'l considera fill de Rea o de Cibeles. Se li atribuïa la idea de domesticar els bous i de sotmetre'ls al jou. Les seves imatges el representaven amb banyes al front, indicatives del seu domini dels braus. Era també un déu de la vegetació, En la mitologia grega se l'identifica amb Dionís Sabazi, i és com un Dionís més antic, fill de Zeus i Persèfone. Zeus s'havia unit amb Persèfone en forma de serp per engendrar Sabazi. La serp era l'animal sagrat de Sabazi, i tenia un paper en els seus misteris. El déu s'havia unit amb una de les seves sacerdotesses també en forma de serp, i li havia donat dos fills., Sabazi no forma part del panteó grec, i és un déu importat de l'Àsia Menor. Els seus misteris eren secrets i no se'n conserva quasi cap coneixement.", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_34", "instruction": "Quina relació té Xavier Melero amb Joaquim Forn?", "context": "L'advocat del conseller Joaquim Forn, Xavier Melero, ha criticat durament el paper del govern espanyol i els comandaments policíacs durant l'1-O. En aquest sentit, els ha acusat d'haver actuat de manera unilateral i amb un ‘objectiu polític': demostrar que la consulta no era un referèndum homologable. Segons Melero, els dispositius de tots dos cossos de la policia contra l'1-O eren ‘aberrants' i ha qualificat de frau l'òrgan de coordinació amb els Mossos. Xavier Melero: ‘Si Espanya no fa un esforç la gent com jo haurem de ser els primers i més lleials ciutadans de la nova República' En el seu informe final, el lletrat ha dit que cedia ‘amb gust' que Forn va cometre un delicte de desobediència. El conseller no va atendre l'única notificació del Tribunal Constitucional espanyol que va rebre. De tota manera, Melero ha dit que el delicte de desobediència s'havia convertit en una figura ‘estranya i disfuncional' durant el judici. A més, ha afegit que Forn va fer ‘accions positives' perquè es complís el mandat del TSJC i ha explicat que va aprovar hores extres i va mobilitzar més efectius que mai. D'altra banda, Melero ha lamentat que la fiscalia hagi ‘d'innovar' per tal d'argumentar la rebel·lió. Segons el lletrat, el ministeri públic s'ha inventat una rebel·lió postmoderna sense armes, en la qual els alçats van ser les víctimes de la violència. Melero ha recordat que sense armes, segons el codi penal, la rebel·lió és impossible. A més, ha retret a la fiscalia que cités al jurista Hans Kelsen i que comparés l'1-O amb el 23-F. ‘Trivialitzen i banalitzen la violència i les seves víctimes', ha afegit. El lletrat també ha tret valor a la DUI i ha assegurat que ‘la mateixa Generalitat va incomplir de manera intencionada la legalitat republicana'. Així doncs, ha afirmat que el govern va acatar el 155 i, en cap moment, va intentar disputar el poder a l'estat espanyol. A banda, ha recordat que Quim Forn, en comptes d'atrinxerar-se a la conselleria, es va acomiadar dels treballadors d'Interior abans del 27-O. Melero ha cedit a la resta d'advocats l'argumentació contra els delictes de sedició i malversació. De totes maneres, sobre aquest darrer, ha dit que és impossible que Forn malversés fons públics, ja que un acord del consell de ministres espanyol va validar els comptes de la seva conselleria", "response": "És el seu advocat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_35", "instruction": "D’on és Georgina Rieradevall i Tarrés?", "context": "Georgina Rieradevall i Tarrés (Girona, 21 d'abril de 1977) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la X legislatura. És germana de la senadora Maria Rieradevall i Tarrés., És llicenciada en Dret per la Universitat de Girona i diplomada en educació social per la Universitat de Barcelona. Tanmateix, treballa com a actriu i professora de teatre a escoles d'Osona., Establerta a Vic i militant de la CUP-AE, fou elegida regidora de l'ajuntament de Vic a les eleccions municipals espanyoles de 2011., Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 com a tercera en les llistes de la CUP-AE. La seva elecció va comportar la renúncia al càrrec de regidora, la qual cosa no va estar exempta de polèmica per coincidir amb la votació dels pressupostos municipals., Integrada al Grup Mixt, ha estat portaveu del grup en la Comissió de Salut. En febrer de 2013 fou la primera diputada de la legislatura (i la sisena en la història del Parlament de Catalunya) que delegà el seu vot en estar de baixa per maternitat. El maig de 2013 va renunciar a l'escó al·legant motius personals i fou substituïda per Isabel Vallet i Sànchez.", "response": "De Girona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_36", "instruction": "Quina era l’edat del jove que menciona el text?", "context": "El xicot, a pesar de ser un ganàpia de tretze anys, rebot el fil de l'estel, es posa a fer el bot en un recó del menjador, i els ulls li comencen a espurnar com un tall d'esbargínia quan el salen., -Oh, que no hi pensava i s'han de començar a treure les fundes de la silleria., -Mama, aquesta em pren la fira de fer coudinar., -Oi que no!, -¡Ai, criatures… que sempre em veniu entre peus! Ja veuràs, lo millor serà que aneu a costura. Munda!, -Estic espolsant els mobles., -Miquela!, -Estic escombrant l'escala., -Mare de Déu Santíssima! ¡Donya Esperança!, Anant a la cuina i traient el cap per la finestra del celobert:", "response": "Tretze anys.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_37", "instruction": "Serà curt l'esdeveniment de què es parla?", "context": "* * *, -Sembla que això va llarg per ara…, -Prou que ho veig… Ja em sembla que no seré a temps per atrapar el primer tren., * * *, -Ara vegi si n'hi ha d'estranyeses, D. Roc. Veu aquell arbre d'allí al mig?, -Si no em fa el favor dels gemelos… Ara!… Caram!… ¿Sap que de la soca en sortiria una bona calaixera?, -Doncs diu que tots els que s'hi posen a sota es moren…, -Anem, home!…, -Tingui: li porto el Brusi d'ahir la tarda que ho explica tot…, -Però com dimontri!… Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten… Al menos jo hi faria posar un lletrero que els avisés que no s'hi acostessin., -Ja diu que ho van provar, però encara moria més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho., * * *", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_38", "instruction": "Qui era sant Expedit?", "context": "Sant Expedit, d'acord amb la tradició, va ésser soldat romà convertit al cristianisme i mort màrtir a la ciutat de Melitene, a l'antiga Armènia i l'actual Turquia. Hi ha, però, dubtes sobre la seva historicitat., Apareix citat al Martyrologium Hieronymianum, els dies 18 i 19 d'abril, com a màrtir a Roma i Militene. Probablement, la citació al dia 18 sigui un error. Segons això, i donada l'antiguitat del martirologi, es pot afirmar que hi havia un Expedit que va morir màrtir a Melitene amb altres companys, sense que pugui saber-se'n res més., Delehaye pensa que «Expeditus» és una mala lectura d'«Elpidius». També s'ha dit que expeditus és només un adjectiu referit a una altra persona (el terme llatí designava un rang militar), o que fa referència a Sant Minas. Una llegenda, no confirmada, diu que el nom és recent i que va donar-se quan unes monges de París van rebre una caixa que venia de Roma amb relíquies o una talla d'un sant màrtir: la caixa portava escrit l'avís Spedito ('tramès' o 'enviat', en italià), però les destinatàries van pensar que es tractava del nom del màrtir i el van indicar així a l'altar on van col·locar-ne les relíquies., La veneració envers Expedit és antiga, al contrari del que es diu sovint, i ja era venerat a Torí durant l'edat mitjana. Pels dubtes sobre la seva historicitat, al començament del segle xx es va intentar suprimir-ne el cult, sense èxit., No era un sant amb gaire veneració fins al segle xix. El seu culte és eminentment popular i associat al seu nom, ja que es venera com a sant a qui encomanar causes que es volen resoldre ràpidament, o casos jurídics i plets llargs, per accelerar-los. Per extensió, és advocat de les coses impossibles, com els sants Rita de Càscia o Judes Tadeu., No obstant això, i per la manca de versemblança històrica, ha estat eliminat del calendari litúrgic oficial de l'Església catòlica., Segons la llegenda, creada per suplir la manca de dades històriques, Expedit era un centurió romà d'Armènia, convertit al cristianisme i decapitat durant les persecucions de Dioclecià, l'any 303. Quan va decidir convertir-se, el diable va prendre la forma de corb (o de serp) i li digué que diferís la seva conversió fins l'endemà (en llatí, «demà» és cras, que vindria a ésser una onomatopeia del grall del corb en italià (cra, cra)), però Expedit el va trepitjar i el matà dient: «Seré cristià avui»., Entre les llegendes referides al nom del sant, es diu que el 1781 arribà a un convent de París una caixa amb un cos sant trobat a les catacumbes de París. Els remitents van indicar expedite a la caixa, perquè la tramesa fos urgent, però les monges van pensar que «Expedite» era el nom del màrtir i el col·locaren a l'església del convent amb aquest nom, creixent ràpidament la veneració al «nou» sant. Una altra versió situa la història a Nova Orleans i, en aquest cas, la caixa contenia una talla d'un sant.", "response": "Un soldat romà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_39", "instruction": "De què és l’enumeració que parla el text?", "context": "La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136., Estava basat en tradicions gal·leses, angleses, dels cornovis, etc. i en la Historia Britonum, document del segle ix. En aquest llibre, s'intentava construir un vincle entre el príncep de Troia Enees i els primers reis de Britània i Gal·les. De fet, se sap que historiadors renaixentistes, com John Bale i Raphael Holinshed, van agafar una llista de reis celtes i els van utilitzar com a reis de Britània i la Gàl·lia., Els primers reis descrits són extrets d'un document que descriu els viatges de Noè per Europa (atribuït a l'historiador babilonia del segle iii aC Berosus el Caldeu), però que actualment es considera una falsificació molt posterior. En la Bíblia (Gen, 10:5), es diu que \\Jàfet es va traslladar a les illes dels gentils\\, (illes gregues, britàniques, etc. segons les versions)., La llista es considera fictícia i, tot i que alguns dels noms estan basats en personatges reals, la immensa majoria no tenen base històrica., (En un principi atribuïts a Berosus, actualment se sap que no, per això se'ls anomena pseudo-Berosus), Geoffrey va intentar relacionar els reis mítics de Britània amb personatges de la Bíblia o de la història (o mitologia) grega, romana o irlandesa.", "response": "Dels Reis llegendaris de Britània.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_40", "instruction": "Hi ha rebombori segons la història?", "context": "Gran cridòria, xiscladissa, esvalot., -Què hi ha?, -Què passa?, -Calleu!, -Fugiu!, -No espantar-se!, No és estat res: un fanalàs de paper que s'és ablamat, escorrent un raig de cera fosa sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits d'algunes balladores. La dansa s'ha suspès un moment, però les parelles no s'han pas separat; i, així que s'ha conegut la causa de l'alarma i que s'ha engegat la rialla consegüent, tornen a pendre l'airós balandreig de l'americana., L'americana és el ball de les confidències. Arreu sona un xiu-xiu seguit seguit com la remor de l'oratge en una pollancreda. Els caps s'acosten, el moviment se va esllanguint La Cinta sembla que s'acodorm tot escoltant lo que a cau d'orella li diu el seu parió, que és en Panxo Manxiula, l'home del dia, l'irresistible americano que ha llogat la cobla i ha comprada una casa al passeig de Mar., En Panxo Manxiula és alt i escardalenc; té l'ull negre, la cara magra i de color de poma cuita, el bigoti gros i les celles molt amatades; és lleig i els cabells li cendregen; però ¿quina noia no es fondria per ell, al veure'l amb aquella cadena de rellotge tan gruixuda, amb aquell llampegar d'anells als dits i amb aquella pallola de xipixapa, que li costa vint-i-dos pesos or? En Garet comprèn que no hi hauria lluita possible contra aquell rival. Abaixa el cap amb defalliment, i, en mig de la seva dolor, s'entendreix pensant que lo que li toca és callar, guardant el secret de la seva amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_41", "instruction": "Qui va ser Maria Lois i López?", "context": "Maria Lois i López (les Borges Blanques, 5 de setembre de 1896 – Sant Boi de Llobregat, 16 de setembre de 1933) fou una professora i bibliotecària catalana. Era filla de José Lois Lavandeira, procurador i secretari de l'ajuntament de les Borges Blanques, originari de la localitat gallega d'Avión, i d'Agustina López, nascuda a Baeza (Jaén). Estudià batxillerat al Liceu Escolar de Lleida i el 1915 fou una de les primeres llicenciades en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Es doctorà en Filosofia i Lletres al moment en què ja exercia de secretària de l'Escola de Bibliotecàries. Durant un curt període, de febrer a agost de 1917, fou membre de l'Oficina d'Estudis Orientals de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, juntament amb Frederic Clascar i Sanou i Jaume Bages i Tarrida., Des del curs 1919-1920 impartí docència a l'Escola de Bibliotecàries, on fou la primera professora titular. Tingué per encàrrec dur a terme el curs preparatori del pla d'estudis, datat del 1919 i que contingué matèries relacionades amb la cultura general i serví per preparar les futures alumnes de cara a l'examen. El 22 de setembre de 1919 contragué matrimoni amb el bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana Jordi Rubió i Balaguer. Tingué amb ell quatre fills, un dels quals, en Jordi, fou també professor de l'Escola. Un altre fill, en Manuel, fou un destacat zoòleg i investigador del CSIC., Maria Lois morí el 16 de setembre de 1933 a Sant Boi de Llobregat, als 37 anys., Té dedicat un carrer al seu poble natal, i la sala d'actes de la biblioteca Marquès d'Olivart, de les Borges Blanques, des de 2015 porta el seu nom.", "response": "Una professora i bibliotecària catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_42", "instruction": "Qui és Raquel Friera?", "context": "Raquel Friera (Barcelona) és una artista catalana. Llicenciada en Econòmiques, va finalitzar els seus estudis de Belles Arts el 2006. En les seves obres tracta temes que afecten de manera incisiva els temps que vivim, com són la immigració, el valor del temps, les dones o l'economia.[cal citació], L'any 2007 presenta Sobre perder el tiempo, una videoinstal·lació sobre la importància del temps i com s'utilitza a la nostra societat. En la mateixa línia, Tiempo libre és un sèrie fotogràfica que va obtenir el Premi Compra de la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta Biam 2010. Amb la temàtica del temps afegeix el concepte de l'espera amb el vídeo A La Habana- Gáimaro (2010).[cal citació], A Istanbul l'any 2008 comença a treballar amb una altra temàtica que serà essencial en la seva producció: Les dones. Cal destacar dos instal·lacions, From the window i Space of possibles.[cal citació], AL 2012 reprèn el tema de la immigració amb la videoinstal·lació 1.432.327 m2 amb aquest vídeo Raquel Friera va guanyar la Biennal d'Art d'Amposta 2012. I pel que fa a la temàtica de l'economia, podem destacar Lo prometido es deuda, Pseudo peregrinació, Barcelona-Montserrat (2013); Deudas sin intereses., L'any 2012 va rebre el premi Biennal d'art Ciutat d'Amposta Biam. Ha rebut diverses beques: de recerca i creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) per desenvolupar el seu projecte Space of possibles a Istanbul; Trans-missions de Künstainer per realitzar el projecte La Selva laboral a Tarragona; de formació del Conca, que li va permetre realitzar la residència a Platform Garanti, a Istanbul; i de formació i perfeccionament, també del Conca, amb la qual va anar a Nova York a fer un curs de cinema a la NYFA (New York Film Academy)., El 2021, juntament amb el filósof Xavier Bassas va fundar un exposició anomenada l'Instituto del Tiempo Suspendido (ITS) al Musac de Lleó, on els visitants aprofundeixen sobre la seva relació amb el temps i poden millorar la seva \\ansietat temporal” o \\cronofòbia galopant”.", "response": "Una artista.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_43", "instruction": "Sobre què van les historietes segons el text?", "context": "Aquest feix d'anècdotes en elogi de Suïssa ja l'havia retret altre cop. Però ara semblava nou, acabat de pensar, perquè en tot allò que deia hi posava una vibració febrosa., Parlaven de baix en baix. I no calia: tot el que conversaren podia ésser oït de tothom. Però ells sentien una mena de por supersticiosa: potser en els recons foscos de la cambra, darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia, el geni de la malaltia encara estaria sotjant, cuidant de jugar-los una mala passada., Dues hores ha que es fan confidències. Ja és cap al tard. Els porticons, mig oberts, donen una claror lletosa i esmorteïda., Avui, dia dels Reis. En Llucià s'ha llevat per primera vegada després de setanta dies de llit. La seva germana l'ha vestit, perquè ell no podia pas. L'ha vestit amb una ineptitud plena de pietat. De seguida l'ha ajudat a fer sis passes per canviar de cambra. Posar-se dret, caminar… Quin oblit en les cames i en tots els muscles!", "response": "Sobre Suïssa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_44", "instruction": "Qui va ser Rintó?", "context": "Rintó, en llatí Rhinthon, en grec antic Ῥίνθων, fou un poeta dramàtic grec nadiu de Siracusa o de Tàrent que va escriure una tragèdia burlesca (φλυακογραφία o ἱλαροτραγῳδία). Va florir en el regnat de Ptolemeu I Sòter. El Suides diu que fou el primer que va desenvolupar el gènere de la tragèdia burlesca dins de la literatura grega, però no el va inventar. Ja havia existit durant molt de temps com a diversió popular entre els grecs de la Magna Grècia, especialment a Tàrent. El van imitar Sopàter, Escires i Bles., El tipus de drama que va cultivar Rintó es pot descriure com la introducció de temes propis de la tragèdia amb l'esperit i l'estil de la comèdia. Pels fragments que en queden, es veu que la llicència còmica que va introduir a la tragèdia també se la prenia amb el metre dels versos, normalment descompassats, però això podria ser la forma popular genuïna usada a Tàrent., De la vida de Rintó no se'n sap res, només allò que diu Suides, que era fill d'un terrissaire. Va escriure trenta-vuit drames, dels quals encara en queden els títols dels següents:, És citat en diverses ocasions per Ateneu de Naucratis, Hesiqui i altres grecs, i per Ciceró i Marc Terenci Varró entre els romans. Un epigrama seu figura a l'Antologia grega.", "response": "Un poeta dramàtic grec.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_45", "instruction": "Què ha passat en el plató televisiu?", "context": "Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han encarat davant les càmeres de televisió en l'únic debat de les dues tandes de les eleccions presidencials franceses. El debat ha estat una autèntica batalla campal i ha estat gairebé impossible de moderar-lo. Cada candidat tenia un temps adjudicat i al final el temps ha estat bastant el mateix, però els conductors del debat han hagut de fer grans esforços per imposar-se. Durant molta estona era difícil de seguir el debat perquè un candidat mirava d'explicar-se, l'altre el tallava i els dos moderadors intentaven que callessin. Particularment Le Pen ha estat molt agressiva des de bon començament. A estones ha intentat ser irònica, a estones dura, però sempre ha buscat el cos a cos amb Macron. El seu eslògan repetit una vegada i una altra és que Macron representa la submissió de França al capital i a la Unió Europea. Un moment especialment brillant ha estat quan ha dit que diumenge guanyaria una dona, ella o Merkel. Macron, per una altra banda, ha estat insistent a recordar que Le Pen representa l'extrema dreta, ha qualificat de fantasiós el programa de la seva contrincant i ha tingut el millor moment quan ha desqualificat allò que representa Le Pen contraposant-ho a allò que França representa al món. ‘Sou la pitjor imatge de França', ha dit. Marine Le Pen ni tan sols ha respectat el darrer minut, malgrat els advertiments dels moderadors en el sentit que no es podia interrompre el discurs de l'altre candidat. Però Macron ha reaccionat de forma brillant dient-li: ‘Vós continueu fent televisió, que jo faré de president.", "response": "Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han encarat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_46", "instruction": "Què ha passat avui a l’Audiència Provincial?", "context": "L'Audiència Provincial ha portat a terme avui una vista amb la qual es dóna per tancat l'últim judici pendent del cas ‘Palma Arena'. En aquesta peça separada, estava acusat l'ex-president del govern, Jaume Matas, però, finalment, ha quedat absolt, després que fiscalia i advocacia de les Illes hagin retirat les seves acusacions. Per la seva banda, el que va ser el gerent de la construcció del velòdrom, Jorge Moises, ha estat condemnat a dos anys de presó. Tant la fiscalia com l'advocacia de les Illes han retirat l'acusació contra Matas doncs consideren que no ha participat en aquests fets, un tripijoc de contractes perquè fossin adjudicats ‘a dit' a Nimbus Publicitat durant el govern del PP de 2003-2007. La resta d'acusats – Moises, l'ex-director general d'Esports, José Luis ‘Pepote' Ballester i l'ex-secretària general de la Conselleria de Vice-presidència i Relacions Institucionals, Jane King – han estat condemnats, després d'arribar a un acord entre les parts, per un delicte de prevaricació a set anys d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic. Moises, pel seu costat, a més d'això, ha estat condemnat a dos anys de presó per un delicte de suborn i també haurà de pagar una multa de set mil euros i abonar altres set mil euros de responsabilitat civil a les Illes. Totes les parts s'han mostrat favorables a la suspensió de la pena de presó. Matas ha intervingut mitjançant videoconferència des de la presó d'Aranjuez on compleix condemna pel ‘cas Nóos' de tres anys i vuit mesos. Pagaments en metàl·lic i en cistelles de Nadal Segons els acusava la Fiscalia, i tal com han admès avui, Ballester, Moises i King van participar en una trama per adjudicar a Nimbus diferents contractes menors saltant-se la llei. A més, l'ex-gerent del consorci rebia una part de l'import dels contractes adjudicats com a pagament al tracte de favor. Aquesta quantitat es pagava en metàl·lic i a través de cistelles de Nadal. Per adjudicar els contractes ‘a dit', sense la deguda concurrència i publicitat, es fraccionaven els contractes o s'utilitzava a altres empreses, per simular concurrència. Aquestes adjudicacions es van fer des de la Conselleria de Vice-presidència i des de la Fundació Illesport, adscrita a la Conselleria d'Esports", "response": "S'ha portat a terme avui una vista amb la qual es dona per tancat l'últim judici pendent del cas Palma Arena.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_47", "instruction": "Qui és Vortimer?", "context": "Vortimer era un príncep i senyor de la guerra britó del segle v, possiblement llegendari. També es diu que va ser el primer rei de Gwent., Vortimer apareix per primera vegada a la Historia Brittonum, on diu que era fill de Vortigern, un rei dels Britons històric que permeté als saxons Hengist i Horsa que s'establissin a l'est de l'illa. Els saxons van apoderar-se a poc a poc de més terres i van propiciar l'arribada d'un gran nombre de guerrers des de Germània. Vortimer preocupat per la pèrdua de territoris i de sobirania, va enderrocar el seu pare i encapçalà els britons en quatre batalles contra els saxons, arribant a expulsar-los. A la tercera batalla van morir Horsa i Cadeyern Fendigaid, el germà de Vortimer que defensava el retorn al tron del seu pare. Vortimer va morir poc després en una batalla i Vortigern va tornar a ser rei i va consentir en la tornada dels saxons. Es coneixen els noms de tres llocs de batalla, i sembla que es corresponen amb batalles lliurades a Kent recollides a la crònica anglosaxona. Aquestes cròniques no mencionen Vortimer, i de fet diuen que Vortigern era el líder dels britons en una d'aquestes batalles., El material llegendari de la Historia Brittonum escrita en un període primitiu va ser ampliat a la Historia Regum Britanniae de Godofred de Monmouth, una descripció fictícia dels cabdills de Britània. Segons ell, els britons abandonaren Vortigern i posaren Vortimer al tron. Després d'expulsar els saxons, Vortimer va ser enverinat per la seva madrastra Rowena (saxona i filla de Hengist) i Vortigern recuperà la corona.,", "response": "Un príncep i senyor de la guerra britó del segle v.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_48", "instruction": "Qui es dirigia a la dida?", "context": "-Miri, dida- li deia la mestressa que sempre cercava al seu entorn eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat, -aquest piano costa tant com una parella de bous., -Ma! Rei de la meva vida! Senyora! ¡quina riquesa!, -I aquestes arracades, veu, com tota una masia., -Ma! quins vidrets tant lluents!, -Oh! són brillants de tres quilats cada un!, -Rei de la vida! brillants esquilats!- repetia la Tecla movent el cap i mirant el cel…, -Ui! això la fa quedar parada? ¡Ja li ensenyaré els rosetons que tinc! Ja pot explicar-ho per tot el poble qui érem nosaltres- exclamà la mestressa amb urc, i movia el cap d'un cantó a l'altre davant el mirall que tenia més a prop., -Olori, dida, quin perfum., -Noi, quina flaire… retorna!", "response": "La mestressa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_49", "instruction": "Amb quin altre nom es coneix a Ninurta?", "context": "Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu ; 𒀭𒊩𒌆𒄈𒋢) fou un déu de la mitologia sumèria i de Girsu (un dels barris de Lagash), casat amb la dea Gatumdu de Lagash. Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare., El culte a Ninurta té els seus orígens en la història de Sumer. Se'l troba en una inscripció procedent de Lagash, a on apareix sota el nom de Ningirsu, \\el senyor de Girsu\\. Girsu era el nom d'un dels barris de Lagash., Ninurta se'l representa en forma d'una doble cara en els himnes i lloances a ell dirigides. Per una cara, apareix com un granger i déu benèfic que cura les malalties i espanta els dimonis, i per l'altra és vist com a déu del vent del sud, fill d'Enlil, l'enfadat i gelós déu de l'aire., Entre els assiris, fou molt popular i diversos dels seus reis adoptaren el seu nom. Ashur-nasir-pal II li construir un palau a la ciutat de Kalhu., En el sistema astral, Ninurta estava associat al planeta Saturn. Sota les seves capacitats com a déu granger, els grecs associaren Ninurta amb Cronos, mentre que els romans l'associaren al déu de la fertilitat, Saturn.", "response": "Ningursu.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_50", "instruction": "Quan va néixer Roser Amills?", "context": "Roser Amills i Bibiloni (Algaida, Mallorca, 17 de desembre de 1974) és una escriptora i periodista mallorquina, amb obra en català, portuguès i castellà., Filla de mare mallorquina d'origen criptojueu, d'Algaida, i pare de família minera de Bagà, Berguedà, la més gran de quatre germans, va néixer i es va criar a Algaida, on va estudiar al col·legi Pare Bartolomé Pou i a l'Institut Pere de Son Gall de Llucmajor. Amb 17 anys es va traslladar a viure a Barcelona, on resideix actualment. Va iniciar filologia hispànica a la UAB per continuar filologia romànica a la Universitat de Barcelona.[cal citació], L'any 1996 va escriure el primer llibre, Uno solo, por favor, poemari que va rebre el Primer Premi de la Universitat Menéndez Pelayo de Madrid l'any 1997. Primer Premi de Poesia de la Universidad Politécnica de Madrid i primer Premi dels Jocs Florals de la Universitat de Barcelona 1997. Ha estat distingida amb La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2011 i la Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2012. El 2014 va guanyar el premi Micrófono de informadores APEI - PRTVI 2014 en la categoria d'Internet., Des de setembre de 2017 col·labora en el programa Tarda Oberta de TV3.\\nL'any 1993 va començar a treballar de lectora editorial per a les editorials Grijalbo Mondadori -amb Cristina Armiñana- i Seix Barral per a Luis Lagos i Pere Gimferrer, i va treballar de correctora ortotipogràfica al Grupo Zeta. Com a periodista, ha treballat al Grupo Zeta (Woman, CNR, Tu salud, You, Man i cap de redacció de Summum), RBA (El Mueble, Cocinas y Baños), Globus Comunicación (Psicología i Casa & Campo), Grup Godó (revistes Què Fem, La revista dels Súpers, cap de redacció de Interiores, i suplement Cultura/s), Critèria-Grup Cultura 03 (cap de redacció de Espacio amigo i editora), Grup Recoletos (editora i redactora a El País-Aguilar), MC Edicions (directora de la revista Estilo Clásico de MC Ediciones). Escriu en La Vanguardia digital el bloc Inspiración Digital, i columnes al diari balear Última Hora. Col·laboradora en Onda Vasca, La Xarxa, Canal Català, Catalunya Ràdio i alVespre a la 2 de TVE Catalunya.", "response": "El 17 de desembre de 1974.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_51", "instruction": "On ha vist, l'home, les idees desfavorables?", "context": "Ell, en el posat d'ella, ha endevinat una mica aquestes idees desfavorables. Però, si la forma no, el fons és segur que ha plagut a l'Adelaida., Al cap d'una hora ella torna al menjador amb una bata de color crema, pentinada, perfumada, polida de cap a peus; les perles volten la seva gorja. A mesura que el dia avança, la satisfacció domina les petites causes d'enuig. L'Adelaida no arriba a la cordialitat (perquè la cordialitat li és inaccessible), però parla sense reticències, amb estil pla i natural. En Llucià en resta encantat., Onze hores. El matrimoni és a punt de sortir cap a missa. Truquen. La minyona torna de la porta amb un paquet llargarut.\\n, En Llucià el desclou, sobtat per un pressentiment inexplicable., Un sabre de joguina!, -Què és això? S'hauran equivocat?", "response": "En el posat d'ella.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_52", "instruction": "Quin altre nom li donen els locals al monstre del llac Iliamna?", "context": "El monstre del Llac Iliamna, també conegut pels locals com a Illie, és un críptid que suposadament viu al Llac Iliamna, a prop d'Iliamna, Alaska. Les històries dels natius el descriuen com una bèstia que viu a les aigües.\\nEls primers documents on apareix el monstre provenen dels Tlingit nadius, els quals expliquen històries d'una criatura coneguda com la \\Gonakadet\\. Va ser descrit com un animal gran que habita a l'aigua amb el cap i la cua similar a la d'un llop, i el cos com una orca. El Gonakadet era representat com un \\déu peix\\, i va ser gravat en els pictogrames en les costes colombines d'Alaska i la Columbia Britànica. Altres informes primerencs del monstre van venir dels Aleut nadius, que expliquen històries de les criatures anomenades \\Jig-ik-nak\\. Les criatures eren temudes i no eren caçades pels Aleut. Es van reportar molts més albiraments quan la gent va començar a volar a baixa altura sobre el llac amb el propòsit de veure a aquests \\monstres\\. Els primers informes creïbles d'albiraments de peixos grans van arribar a la dècada dels 50. L'any 1979, l'Ancorage Daily News va oferir una recompensa de 100.000$ a qualsevol que pogués aportar proves concloents de provar l'existència dels peixos. Avui dia, l'existència del monstre no ha estat confirmada. Els albiraments han disminuït els últims anys.", "response": "Illie.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_53", "instruction": "Quina hora era?", "context": "-Dos quarts de tres! ¡Juanín, si no volem no farem res! ¡I avui fóra llàstima, és un bon dia!…, Pare i fill van apressar-se sense dir-se un mot; calamarsejava i el fred entrava fins al cor d'En Joanín!, Era una matinada sense estels, trista, molt trista, com una faç sense ulls! Matinada muda sense cantúries d'ocells. Matinada d'enyorament i temença. En Guim, havia descobert les petges de l'ós i anaven seguint-les poc a poc., -Joanín, ja som al rastre! Estem de sort!, S'anava fent lentament de dia, i, com els enlluernats que entren en un temple i que de primer no veuen res i a poc a poc van veient tots els Sants, En Guim i En Joanín anaven albirant l'alterosa muntanya que tenien al seu davant, opulenta, atapeïda de belleses i coronada d'avets. Feia goig de veure aquella muntanya on creixien ufanoses les boixeres atapeïdes i els avellaners entre roques immenses cobertes de molsa i claps d'herba amarada. Entre els avets alterosos i gentils, vestits de verdor fosca, de tant en tant se'n veien uns sense fulla, secs, sems, morts pel torb paorós i els llamps dels temperis, i d'altres que, arrencats amb tota l'arrel, havien rodolat fins al riu, que allà baix mormolava sempre i feia escuma com una fera cobejosa de tota l'esplendorosa bellesa d'aquelles boscúries.", "response": "Dos quarts de tres.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_54", "instruction": "Com era el noi de qui parla el protagonista?", "context": "-Sí, sí., -Prou., -Com si ara l'estés veient…- varen anar responent tots., -Doncs féu-se càrrec- continuava el novel·lista -que aquell xicot tan alt i gros i tan tímid a la vegada, va interesar-me vivament com a tipus d'estudi, com a document humà, i que portat de les meves manies d'observador vaig començar a fer-li preguntes, a amoixar-lo, a distingir-lo, tot a fi i efecte de que s'espontanegés. Els corrents de confiança aviat varen ser establerts. Jo aleshores, com quasi tots els presents, encara freqüentava bastant la casa d'en Montalvà, i vaig tenir prou ocasions de recollir les confidències psicològiques de l'escribent. Oh! Quina ànima de poeta! ¡Quina ànima de somniador s'amagava sota les espesses formes d'aquell xicot! Amb una ingenuïtat encantadora em va explicar les seves aficions literàries; em va contar els seus projectes, els seus somnis, les seves ambicions. Em va dir que mogut per la gran vocació que sentia pel teatre, no havia parat fins a col·locar-se a casa d'en Montalvà, a fi de que amb la gran influència que aquest tenia sobre les empreses, li fes representar un drama que havia escrit: -«Però fins ara no s'ha pogut aconseguir res»- deia desesperat -«és tan difícil fer pujar l'obra d'un principiant dalt de les taules!»- I va acabar dient: «Si vostè me'l volgués sentir llegir aquest drama…» -«Ja ho crec que sí.»- vaig contestar-li.- figureu-vos la meva sorpresa, la meva suspensió, quan l'endemà se'm presenta a casa i comença a llegir-me unes escenes inspirades, vibrants, ardents, plenes de vida i passió, d'ideals de bellesa i justícia. Allò era el drama de l'home contra el món; el drama de l'individu il·luminat contra la societat cega d'esperit; el drama de qui porta una idea de redempció, i s'estrella contra l'egoisme estúpid de les multituds. En una paraula, senyors,… allò era el drama que acabem de veure representar!…", "response": "Alt, gros i tímid.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_55", "instruction": "Qui va ser Ió de Quios?", "context": "Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon i també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia. Estrabó l'esmenta com una personalitat de l'illa. Va viure al segle V aC., Era fill d'Ortòmenes, però va rebre el renom de fill de Xutos que segurament era el renom del seu pare i es referia al pare del mític ancestre dels jonis que portava el seu mateix nom (Ió). Va anar de jove a Atenes i va ser amic de Cimó II del que parla elogiosament a les seves obres mentre critica Pèricles que hauria estat rival seu en l'amor d'una dona, segons diu Plutarc. També va tenir relacions familiars amb Èsquil, però no va publicar tragèdies fins que aquest va morir. El mateix poeta diu que es va trobar amb Sòfocles, però això fou a Quios, quan l'atenenc dirigí l'expedició a Samos l'any 440 aC., Va escriure la seva primera tragèdia el 452 aC i en un concurs en el que participaven Eurípides i Iofont va quedar tercer. Només va guanyar un premi una vegada, sembla que en una festa Dionísia, i la tradició diu que al mateix concurs va guanyar el premi de ditiràmbics i el de tragèdies i va regalar a cada atenenc un càntir de vi de Quios. Va morir abans del 421 aC, segons es desprèn de La Pau d'Aristòfanes, estrenada aquell any., El nombre de les seves tragèdies és entre 12 i 40 segons les fonts. Es coneixen els títols d'onze:, Va escriure també poemes lítics, comèdies, epigrames, himnes, elegies i altres. Les seves obres en prosa, esmentades per Aristòfanes, són:, En va escriure d'altres que no es coneixen.", "response": "Un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_56", "instruction": "Què ha considerat el primer personatge?", "context": "-Una mica massa- va respondre el xaval. -M'ha semblat que ell, s'homo, es posava a sa raó, i vós tira que tira. No us ho aprovo. Es guanys de mal jus, aquí o a s'atro món, seran de mal pair., -I ara!- replicà en Bonosi. -Jo no hai usat d'engany ni violéncia, Temme. S'avinença de ses voluntats ès sa llei des tractes. ¿I qui has vist mai que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que li façun? Atrament, aquests dos nuvis d'avui són tan rics, que, sense patir-ne poc ni molt, poden daurar ses mans de tota sa marineria de Blanes. Sé qui són, lleig des meu cor. Ell se diu Felip i ès mataroní, fill d'un drapaire ronyós i gasiva, conegut meu, un tal Bernat Portalons, que va morir de misèria amb una sitja d'unces as peu des llit. Oi quina ànima de càntir! però… pau as difunt! No el recarreguem amb nostres paraules. Deixem que vogu a barca lleugera as port de dalt. Si algun mal pes de pecats no l'enfonsa, sa seua sorrada d'unces no l'enfonsarà pas, perquè va restar en terra. Es seu hereu, aquest manu d'en Felip, que ja era gran i més viu que una mustela, va trobar-la prou. Va embutxacar-se ses monedes, se les va emportar a Amèrica, i sembla que allà, amb sa calor, totes li van pondre i covar. I certus ès que es féu milionari. Ho sé de bona tinta: pots pujar-hi de peus. I mira si no ès veritat, allò que diuen, que es diner crida diner. Un dia va llevar-se amb delit de malgastar, i va i fa sa brutesa de comprar tres o quatre bitllets sencers d'aquells tan cars de sa rifa de Nadal. Doncs bé, caret: arriba sa diada i… cataplum!… li toca sa sort grossa. Ja ho veus: per més que vulgu no es pot desempallegar de sa riquesa. Però no… ep!… ell no vol desempallegar-se'n: al contrari, ès des puny estret. Ja ho deus haver reparat: no pot dissimular-ho: ses seues grandeses puden as resclosit de sa gasiveria des seu pare. Atra cosa ès la seua dona… galant dona!… ¿oi, Temme? Aquesta va néixer en mig des diners com un gos en mig de ses puces, i no pensa sinó en espolsar-se'ls, grata d'ací, grata d'allà. Però no t'espantus: no en farà mai net. És mestressa de tres o quatre inquènius i unes hisendes que es perden de vista. Sé qui ès, Temme; en sé tota sa història; perquè, encara que haju nascut a Cuba, ès filla de pare blanenc. Precisament ara, casada de fresc, és vinguda a Blanes amb es seu marit a fi de conèixer sa seua àvia, que encara ès plena de vida. Avui en dia aquesta àvia ès una senyorassa que viu as carrer de Mar, en una casa com un temple, amb tres minyones de servei que li ensumen es desitjos a s'alè; però jo l'hai coneguda pobra. Parlo de trenta anys endarrera, això sí; però jo l'hai coneguda pobra: cert com sa mort. Era una trista botiguera des carrer de Mercaders, i es seu marit era en Vetes-curtes, i de ca seua tothom en deia can Vetes-curtes; i anaven tan poc grassos, que sa meua mare els hi va vendre a fiar un sacotell de mongetes i no el va cobrar sinó després d'haver gruat tres mesos. Es món va de tomballons, lleig des meu cor; i a cada tomb un hom veu uns enfilaments i uns daltabaixos que esgarrifen. Jo maldo per aguantar- me. N'he passades de totes amb sa meua femella i sa meua nierada d'aucellons boca-badats, als quals no sempre podia dur becada. Ara tot just començo a surar una mica; i, quan es bon Déu menà a rodolar pes meus volts un parell de potentats d'aquests que de plens que n'estan, no es poden tocar sense que esquitxun cinquenes d'or ¿vols que els hi tornu les que m'han posades a sa grapa?", "response": "Que s'homo es posava a sa raó.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_57", "instruction": "On va néixer Lila Thomàs?", "context": "Lila Thomàs Andreu (Palma, 20 de febrer de 1951) és una professora i política mallorquina, reconeguda pel seu activisme feminista i antifranquista., Va néixer en el si d'una família nombrosa, de dretes. El seu pare era magistrat. A casa eren set germanes i quatre germans i la família va decidir que només podien estudiar els nois, mentre que les noies havien de treballar. En un ambient molt tancat políticament i molt religiós Thomas va acabar decidint que seguiria estudiant per les nits i que s'afiliaria al Partit Comunista., Així, Thomas ha estat, des de jove, militant comunista. Va ser Secretària General de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de l'any 1992 al 1995 i diputada d'Esquerra Unida al Parlament de les Illes Balears, de l'any 1995 al 1999. A partir del 1999 va passar a l'Ajuntament de Palma, com a representant d'Esquerra Unida-Els Verds, fins el 2003. Després d'aquest període va tornar a la seva feina de professora a l'ensenyament públic. A més, va ocupar el càrrec de Directora de l'Institut Balear de la Dona des del 2007, fins a acabar la legislatura, el 2011, just en el moment de jubilar-se com a professora, als 60 anys.,", "response": "A Palma.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_58", "instruction": "Qui ha confirmat la victòria de l’independentisme?", "context": "La Junta Electoral ha ratificat la victòria de l'independentisme a la Cambra de Comerç de Barcelona. La candidatura impulsada per l'ANC, Eines de País, obté finalment 31 llocs dels 40 que s'elegien a l'organisme i controlarà el nou govern de la Cambra. Joan Font, de BonPreu, formava part d'Eines de País i de la candidatura d'Enric Crous. L'escrutini final només ha fet perdre un seient a Eines de País, que en total controlarà 31 vocalies de 60. Als 40 elegits cal sumar-n'hi 6 que trien les dues patronals –Pimec i Foment del Treball– i 14 que pertanyen a les grans empreses que aporten diners per al pressupost de la Cambra i que hi tenen una cadira fixa. Joan Canadell: ‘El mercat espanyol és un 2% del mercat mundial. No ens hauria de preocupar tant' La candidatura que ha aconseguit la cadira perduda per l'ANC ha estat la de Ramon Masià, que no n'havia obtingut cap en els resultats provisionals. Les llistes d'Enric Crous, Carles Tusquets i 50 a 50 s'han mantingut igual: quatre cadires, tres i una, respectivament. En aquesta revisió final, hi ha hagut 955 vots que s'han apartat de l'escrutini per acabar de verificar-los. Finalment s'han computat com a vàlids un total de 19.234 vots", "response": "La Junta Electoral.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_59", "instruction": "Qui era Marica Laurentia?", "context": "Marica o Marica Laurentia era una divinitat itàlica. Nimfa de l'aigua i dels pantans. Estimava els animals i era considerada protectora dels nadons i de la fertilitat. Té moltes semblances amb la deessa Diana. El seu nom deriva probablement de mara («pantà»)., Els auruncs li van dedicar un temple a prop de Minturno, edificat probablement a finals del segle VII aC o començaments del VI, al marge dret del Liris, a prop del naixement d'aquest riu. cap al sud del santuari i a l'esquerra s'estenia el bosc sagrat conegut com a Lucus Maricae, que avui dia és un bosc de pins pertanyent al municipi de Baia Domizia. El temple estava construït amb blocs de pedra de tuf gris, procedent de les pedreres del sud de la Muntanya Monte Massico., Segons alguns mites romans narrats per Virgili, de la unió entre Marica Laurentia i Faune, déu dels boscos i primer rei del Latium, va néixer Latinus. Aquest succeïa el seu pare en el tron i casava la seva filla Lavínia amb Enees, un troià. Vigili l'anomena \\la maga\\, perquè es deia que tenia la capacitat de convertir els homes en bèsties; per això Marica ha estat confosa de vegades amb Circe o amb la nimfa Calipso. Latinus va establir la cort del seu regne a Laurentia, que vol dir «la ciutat dels llorers», situada a la plana de Laurentum, potser per fer-li un honor de la seva mare o pel bosc sagrat on hi havia aquests arbres. D'aquí ve el gentilici de laurentins o llatins, per a nomenar els oriünds del Laci., Segons el poeta Claudi Claudià, qui en parla d'ella en un panegíric, al seu bosc sagrat hi havia roures (d'on ve el nom querceta Maricae) probablement envoltat per alzines i llorers.\\nPlutarc explica que entrar en aquell bosc suposava estar segur contra els perills i el qui penetrava en ell tenia prohibit tallar els arbres. Els romans hi portaven ofrenes al bosc, que solien consistir en els primers fruits de la collita o el primer vi de la temporada. Aquestes ofrenes que ells anomenaven satura lanx anaven acompanyades d'unes estatuetes de terrissa que deixaven a la vora del temple., Els ritus per al seu culte eren molt senzills: Cremar herbes aromàtiques al seu temple o en altars improvisats amb branques d'arbres, o llençar al riu o a un pantà garlandes de flors o estàtues votives de terracota. Al bosc, els dos llocs més sagrats eren les deus a prop de clarianes, rocalles, coves naturals; i les cascades del riu, a prop d'estanys, d'una zona que estigués plena de bolets o plantes aquàtiques, o plantes medicinals., Qui anava al bosc a collir herbes curatives o aigua d'una font o només a banyar-se al riu en el tram que travessava el bosc, havia de fer una oració a la nimfa i una ofrena., Aquest bosc estava llavors envoltat per un pantà el Palude Maricae, on l'any 88 aC Gai Mari va trobar refugi fugint dels sicaris enviats per Luci Corneli Sul·la.", "response": "Una divinitat itàlica.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_60", "instruction": "On s’ubica Coronea?", "context": "Coronea, o Coroneia, (en grec antic Κορώνεια) era una ciutat grega de Beòcia que formava part de la Lliga Beòcia i que Estrabó situa en una altura propera a la muntanya d'Helicó. El seu territori es deia Κορωνειακή (\\Koroneiaké\\). A la ciutat la menciona Homer al \\Catàleg de les naus\\ a la Ilíada, entre els contingents beocis., La ciutat estava situada en un turó aïllat a l'entrada d'una vall que arribava cap al sud fins a l'Helicó, que es veia des de Coronea. També tenia una bona visió del llac Copais, i als peus de la ciutat s'estenia una vall fins a la vora del llac., Es deia que va ser fundada pels beocis de la ciutat d'Arne, de Tessàlia, que en van ser expulsats pels tessalis, i que li van donar el nom de la ciutat de Coronea a Tessàlia. Segons Pausànies els caps tessalis van ser Haliart, que va fundar la ciutat d'Haliartos i Atamant. Els beocis van construir a la plana un temple dedicat a Atena a la vora del riu Cuàrios o Curàlios (del nom del riu de Tessàlia) on es feia el festival de la Pambeòcia i on hi participaven totes les ciutats de Beòcia. Pausànies diu que el més notable de Coronea era un altar dedicat a Hermes i un altre de consagrat als vents, i una mica més avall un temple d'Hera. Parla també d'un teatre., A la ciutat o rodalia es van lliurar algunes batalles:, El 338 aC Filip II de Macedònia, després de guanyar la batalla de Queronea, va donar la ciutat a Tebes. Coronea, més endavant, va ser partidària dels reis de Macedònia en les seves guerres contra Roma.", "response": "A Beòcia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_61", "instruction": "On va néixer Patricia Campos?", "context": "Patricia Campos Doménech (Onda, 12 de març de 1977) és una aviadora, entrenadora de futbol, cooperant i activista a favor dels drets de les dones i dels més pobres., Des de menuda, Patricia Campos va voler ser futbolista i pilot d'aviació, dos àmbits pràcticament vedats en aquells moments per a les dones. Va estudiar Comunicació Audiovisual a València per assegurar-se un futur, opció difícil a través del futbol i de l'aviació. Després d'acabar la carrera va preparar oposicions a les Forces Armades d'Espanya, aprovant-les en 2005. Es va incorporar a l'Escola Naval Militar i l'any següent ja era pilot d'helicòpter i de reactor de 8 places, sent encara avui dia l'única dona d'Espanya amb les dues titulacions i l'única dona pilot militar de l'Armada en l'especialitat de transport VIP (militars d'alt rang, polítics, membres de la Família Reial i missions de logística)., En 2013, després de vuit anys de carrera militar, sol·licita una excedència per dedicar-se al futbol. Tres anys després, en 2016, es dona definitivament de baixa a l'exèrcit, argumentant un masclisme insuportable. Aquest mateix any apareix la seua autobiografia: Tierra, mar y aire, on desvetla, fonamentalment, l'experiència del seu pas per l'exèrcit., Una volta demanada l'excedència es trasllada als EUA per obtenir el títol d'entrenadora de futbol. En San Diego (Califòrnia), després d'aconseguir-ho, va esdevenir la primera entrenadora europea d'un equip professional americà, dirigint en primer lloc el Carlsbad Waves FC i posteriorment el Carlsbad United FC, nascut de la fusió entre el primer i el Carlsbad Lightning, i amb el qual va guanyar el torneig Encinitas Rotary Cup 2014., Allí va conèixer el projecte Soccer Without Borders (Futbol Sense Fronteres), que tracta de millorar les condicions de vida i el futur dels menors emprant el futbol com a ferramenta. Aquesta ONG té bases en Amèrica Llatina, USA i Àfrica. Li van oferir anar-se'n com a Team Leader a una aldea a 60 km de Kampala a Uganda, on no comptaven amb cap voluntari. Decideix començar a usar els seus coneixements de futbol per entrenar els més desfavorits de la Terra.", "response": "A Onda.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_62", "instruction": "Contesten a qui demana pel seu germà?", "context": "-On és mon germà?, Tothom restà sense paraula., -Què vols?- va dir l'amo palplantat., -On és la mare?- digué de pressa., -No ho sé!, -No? Mala negada!, -Què passa?- va fer la Gràcia esfereïda., -Són elles!, -Què vôs dir? parla!, -Han trobat dues dones negades al riu… veniu, correu! ¡potser coneixereu la roba que duen!, -Déu del cel!, -Estan tan abraçades que no es poden separar! Són aquí arrapades a un arbre. Ja no tenen cara!", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_63", "instruction": "Quin origen té la paraula heiti?", "context": "Heiti (nòrdic antic, \\nom, denominació, designació, terme\\) és un sinònim utilitzat a l'antiga poesia nòrdica en lloc de la paraula normal per a alguna cosa. Per exemple, els poetes nòrdics antics poden usar Jor, \\cavall\\ en lloc de hestr, el més prosaic \\cavall\\., En el sentit modern, els heiti es distingeixen dels kennings en què un heiti és una simple paraula, mentre que un kenning és un circumloqui en la forma d'una frase o paraula composta i així mækir és un heiti per \\espasa\\ (la paraula usual en prosa és Sverd), mentre que grand hlífar \\malson d'escut\\ i ben-fúrr, \\ferida del foc\\ són kennings per \\espasa\\., No obstant això Snorri Sturluson va escriure al segle XIII que heiti en un sentit més ampli podria incloure kennings. Snorri denomina paraules simples, poètiques o d'una altra manera, ókend heiti, \\termes no qualificats\\. Aquests es distingeixen dels circumloquis, Kend heiti, \\termes qualificats\\ (és a dir kennings)., Alguns heiti són paraules que no es troben normalment fora del vers, per exemple, Firar, un dels nombrosos sinònims de Menn, \\els homes, les persones\\. Altres són bastant comuns en la prosa, però utilitzats pels poetes en un sentit especialitzat, com sal, \\sal\\ en el sentit de sjár, \\mar\\., Els heiti tenien una gran varietat d'orígens. Alguns eren paraules arcaiques: Jor, \\cavall\\, alguns modismes: Sinjor, \\senyor\\ (del llatí, probablement a través de l'antic francès seignor). Hi ha diversos tipus de sinècdoque i metonímia que van ser emprats: Bard \\part de la proa d'un vaixell\\ per \\vaixell\\ en el seu conjunt; gotnar, \\gots\\ per \\homes\\ o \\poble\\ en general; targa, \\targe\\ (un tipus d'escut) per a \\escut\\ en general; Stal, \\acer\\ per a \\les armes, la guerra\\. Uns heiti eren metafòrics: Hrid, \\tempesta\\ per \\atac, (inici de) la batalla\\. Alguns eren originalment noms propis: Hrotti, Laufi, Mistilteinn i Tyrfingr eren espases propietat d'herois llegendaris. També hi va haver heiti per a individus específics, especialment els déus (per exemple Grímnir, Fjölnir, Vidrir i molts més per Odin)., Hi havia un gran nombre de heiti per a certs conceptes que els poetes solien tractar, com a \\home\\, \\dona\\, \\líder\\, i els termes per les armes. Noms de sækonungar, \\reis del mar\\ (llegendaris líders pirates), constitueixen una altra gran categoria. A partir d'aquests, kennings van ser formats per \\mar\\ i \\vaixell\\, per exemple, Rakna bifgrund, \\ terreny tremolós de Rakni\\ = \\el mar\\; Þvinnils dýr, \\bèstia de Thvinnil\\ = \\nau\\., Anàlogament i en alguns casos termes cognats es troben en les tradicions poètiques d'altres llengües germàniques primerenques, per exemple, l'antic anglès Guma, secg: el nòrdic antic gumi, seggr, \\home\\; Anglès antic heoru, mēce: nòrdic antic hjǫrr, mækir, \\espasa\\. Moltes altres llengües, antigues i modernes, han posseït un vocabulari poètic especialitzat més o menys retirat de la parla quotidiana, sovint deriva en formes similars al heiti del nòrdic antic.", "response": "Ve del nòrdic antic.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_64", "instruction": "Qui és el primer ministre grec?", "context": "El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va remodelar ahir al vespre la composició del seu Govern després dels desacords sorgits arran de l'acord assolit amb la UE per un tercer rescat. Gairebé una quarta part dels diputats de Syriza van rebutjar les mesures de l'acord amb els creditors que mantindrà el país en l'euro. Tsipras ha col·locat Panos Skurletis, fins ara ministre de Treball, en el lloc del ministre d'Energia, Panayotis Lafazanis, ja que aquest últim va ser un dels 32 diputats que dimecres al Parlament grec va votar en contra de les reformes per poder rebre un tercer rescat. Així, George Katrougalos, ocuparà el lloc de Skourletis, com a ministre de Treball. També han estat substituïts el ministre adjunt de Defensa, Kostas Ísijos i el de Seguretat Social, Dimitris Stratulis. Ísijos serà substituit per Dimitris Vitsas i Stratulis per pavlos Jaikalis. Nikos Juntís també deixa la cartera d'Exteriors, tot i que ja ho havia deixat el seu escó abans de la votació de les reformes. Igual va actuar la ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, qui també havia presentat la seva dimissió. En el cas de Juntís la seva substituta serà Sia Anagnostopulu i Valvani donarà el relleu a Trifon Alexiadis. Es crea un nou lloc en el Ministeri d'Exteriors, el de vice-ministre, que serà per Yanis Amanatidis. A la cartera d'Interior també es forma un vice-ministeri nou que ocuparà Pavlos Polakis i el càrrec de ministre adjunt de Reforma Administrativa recaurà en Jristoforos Vernardakis. També hi ha canvis en els portaveus de Syriza al Parlament. El lloc de Thanasis Petrakos l'assumirà Alexandros Triandafilidos i el d'Olga Yerovasili serà per Sekalaridis. L'oficina del primer ministre va anunciar ahir en un comunicat que la presa de possessió del càrrec dels nou membres de l'executiu de Tsipras es postposa a causa dels diversos incendis que es van declarar ahir al país, especialment a Atenes. Els mitjans grecs preveuen que els nou ministres prenguin possessió demà", "response": "Alexis Tsipras.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_65", "instruction": "Quan va néixer Pilar Massana?", "context": "Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951) és una treballadora social, escriptora i política catalana. Diplomada en Treball Social i llicenciada en Història. S'ha caracteritzat pel seu compromís en la millora dels Serveis Socials a Catalunya.[cal citació], Des de 1973 treballa a l'Hospitalet de Llobregat. Al final de la dictadura franquista va iniciar-se en el treball comunitari al barri de Can Serra i, des de 1979, als Serveis Socials de l'Ajuntament amb el primer ajuntament democràtic. Al llarg de la seva vida ha treballat a tots els barris de la ciutat, excepte als de la Florida i Gornal. El seu article “L'atenció social primària a L'Hospitalet. 1975-1989.” forma part de l'obra col·lectiva Els serveis socials d'atenció primària. Recull de documents 1980-2000. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003.[cal citació], Va ser regidora de l'Hospitalet de 1995 a 1999 per la llista d'Iniciativa per Catalunya i després per la d'Esquerra Unida i Alternativa.[cal citació], L'any 1984 participa activament en el referèndum ciutadà contra l'entrada d'Espanya a l'OTAN. Viatja a Nicaragua, als camps de refugiats saharauís, a l'Iraq i a Bolívia, en missions de solidaritat i de pau. Vinculada de manera molt directa a la Plataforma Aturem la Guerra, de la qual va ser una de les portaveus.[cal citació], Sòcia fundadora del Centre d'Estudis de l'Hospitalet des de 1983, i presidenta del Centre del 2007 fins al 2010. Actualment ocupa el càrrec de vicepresidenta.[cal citació], Va participar amb l'article “Plataforma per l'aixecament de les sancions a l'Iraq” en l'obra col·lectiva El Moviment per la Pau a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007., Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or del Treball Social 2013, per la seva trajectòria de 40 anys en defensa dels drets socials., L'any 1982 es va casar amb Jaume Botey i Vallès i actualment és membre de la junta de l'entitat \\Llegat Jaume Botey i Vallès\\. El seu compromís amb la gent de la ciutat es va estendre als àmbits del treball social, la cultura i la política.", "response": "En el 1951.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_66", "instruction": "Què està passant?", "context": "Ha sonat un crit… un altre… Escolto atentament. Sí: els crits vénen d'amunt, de la banda de terra. Me'n vaig unes quantes passes enllà, fins a la punta més forana del saplanet, per poder atalaiar els camins. Efectivament, l'esperança no m'ha enganyat: dalt d'un pujol veig negrejar sobre el cel gris la silueta de sis o set persones. Em poso a cridar amb totes les meves forces, i balandrejo en l'aire el mocador de butxaca. M'han sentit… m'han vist i vénen. De segur ens cercaven. Però què els passa?… S'aturen… es fan enrera amb un moviment d'horror… Giro la mirada i em sento defallir. La Jacobè, aprofitant el meu descuit, s'és asseguda al cantell del penyasegat, si cau no cau. Està una mica decantada, presentant-me la cara de perfil, i m'esguarda amb un sol ull, amb el posat hipòcrita d'una garsa que sotja quelcom. -Toca'm, barruel- borbolleja amb veu fosca.- Marxo cap a la… Havana. Ja estic embarcada.- I veig que es va escorrent; que l'herba, planxada pel seu cos, reix i s'estufa al seu darrera… que la flotant fullassa d'atzavara sobre la qual té les cames allargassades va cedint vinclant-se. Corro a deturar la caiguda; mes amb prou feines aconsegueixo salvar-me jo mateix aferrant-me al pi venturer que suara m'havia servit d'ampit. La terra roda al seu voltant. Al meu dessota l'abisme bada, com badallant, la seva gola immensa i ombrívola. I la Jacobè hi cau espantosament, topa amb uns alzinois, que se l'espolsen d'una zumzada, i es capbussa en la buidor, avall, avall… Sembla una flor ventissa. Ses faldilles i enagos s'acampanen a tall de corona. Les primes cames hi rossegen al dedins com estams d'un lliri. Acluco un moment els ulls, i quan torno a obrir-los veig allà baix, al fons, el cadàver immòbil sobre una roca emporprada de vermellenca tinyassa.", "response": "Estan sonant uns crits.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_67", "instruction": "Quant de temps va durar la navegació?", "context": "Amb aquesta navegació de quaranta dies consumiren totes les vitualles. En les partides de la Tramuntana trobaren una illa àrida i plena de rocam. La costa que la cenyia era brava, monument de ruïnes fosques remogudes pels temporals. La ribalta era dreta i eriçada, inaccessible com un mur: riells d'aigua minsa, suada gota a gota per les clivelles del penyal, decorrien rost avall fins que el magre plor se perdia en les aigües vastes amargoses. Torbats de gran fam i de intolerable sed, els monjos ompliren tota quanta vaixella hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa. I veient Sant Brandan aquesta gran cobejança de beure, els va dir: -No ho fasseu, no que és cosa lletja de fer ço que vosaltres feis. Si a Déu no plau mostrar-nos port, ¿per què voleu vosaltres per força prevenir la seua providència? No em plau que us emporteu d'aquesta aigua.- Els monjos la llençaren tot d'una sens ni tastar-la ni mullar amb ella el llavi eixut; i per terra s'esbandí la creatura de l'aigua innocent, sacrificada. Al cap de tres dies plagué a Jesucrist mostrar-los un port. Allí Sant Brandan amarrà la nau i signà el port i el beneí devotament, i comanà als seus que no treguesen cosa ninguna de la nau. I caminant ran ran vorera, li sortí a l'encontre un ca i començà a fer-li falagueries i li llepà els peus, com han costum de fer-ho els cans amb llurs senyors. I a sos monjos digué Sant Brandan: -No us apar que Déu ens ha tramès, bon missatger? Seguiu-lo amb tota segurança on se vulla us meni, que a bon lloc us portarà.- Anaren darrera el ca i arribaren a un castell. Entraren-hi dedins. Allà hi havia molts llits per jeure, i setials per seure i aigua en brulloles per rentar els peus. I asseient-se Sant Brandan començà de parlar a sos monjos i els va dir: -Mos fills, guardau que Satanàs no us enganyi ni us induesca a temptació. Jo veig que en vol enganyar un d'aquells tres monjos qui darrerament del monastir ens arribaren. Aquest monjo maquina en son coratge un furt pèssim i mortal per la seua ànima, per ço com la seua ànima ja és lliurada en les mans del diable.- La casa, on s'estaven, tenia els murs quasi tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de corns revestits d'argent. Sant Brandan va dir al monjo que solia donar el pa a sos germans: -Aparia el dinar que Déu ens ha tramés.- Anant pel castell trobà una taula tota parada de mandils i de pa blanc i de peix; i llençols molt blancs en cascún llit. Com se foren entaulats, veient Sant Brandan aquell bé de Déu i aquella màina, començà la benedicció amb els germans i retregué aquelles avinents paraules del psalm: Qui dat escam omni carni, confitemini Deo caeli (Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn).", "response": "Quaranta dies.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_68", "instruction": "Què va fer el xicot en sentir les paraules?", "context": "I el xicot, quan sentí aquestes paraules, s'embolicà el coll amb una bufanda, s'enfonsà la gorra, i fugí cap a la porta sense dir res., Tot allò, a judici d'en Melrosada, era bastant especial. En Salvador Puntí, completament oblidat del seu amic, s'entretenia llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies els esperits, i que la mestressa tenia copiades a màquina., No tardà gaire a arribar una dama menuda, embolicada amb una manteleta de pells de conill i una mantellina tronada. Tenia el nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala persona., Aquella dona era una professional de l'espiritisme, i estava molt carregada d'orgues. Tots la saludaren amb respecte. La mestressa va dur-li una botella de vi i un vas; i, després de fer beguda, la dama de les pells de conill començà un discurs sense cap ni peus, amb una veueta de nas ensopidora. Deia un grapat d'heretgies imponderables i tothom assentia amb el cap sense entendre'n un borrall perquè aquella bona dona no sabia què s'empescava., Després del seu discurs preparatori vingué una oració per a il·luminar les ànimes i allunyar els mals esperits. La mestressa recomanà als presents que es concentressin, i tots acotaren el cap i es posaren la mà al front; i de seguida la dama del discurs inicià una mena d'atacs de nervis,i, sense gaire esforç, es trobà posseïda per l'esperit d'un carreter de Teruel completament poca solta. La mestressa i en Salvador Puntí tractaren de convèncer l'aragonès incorrecte, que se'n va anar aviat, després de fer constar els desigs que tenia de pegar a la seva dona., De l'altre cantó de la cambra s'oïren uns sospirs i uns bufecs, i ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense gens d'expressió. Duia un collaret de perles falses, i la pobreta feia un posat de passar molta gana. Es sentí trasbalsada per una ànima deshonesta, una mena de cortesana del carrer de Trentaclaus que deia veritables inconveniències. Costà moltes penes el posar-la a to; i, pronunciant les oracions reglamentàries, la varen fer fugir més que de pressa.", "response": "S'embolicà el coll amb una bufanda, s'enfonsà la gorra.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_69", "instruction": "En quin any va néixer Montserrat Martín Moncusí?", "context": "Montserrat Martín Moncusí (Montblanc, Conca de Barberà, 26 de juliol de 1966) és una arquera catalana., Nascuda en una família de Barberà de la Conca que, com tantes altres, els anys setanta deixà el poble per anar a treballar a Barcelona. El seu pare, ebenista de professió, fou president de la Federació Catalana de Tir amb Arc entre 1985 i 1993. De molt joveneta ella l'acompanyà a practicar el tir a les instal·lacions municipals del castell de Montjuïc, de la ciutat comtal. Ben aviat, la Montserrat avantatjaria son pare en el domini d'aquell esport fins a esdevenir-ne una gran especialista., Fou campiona d'Espanya infantil el 1980, i júnior els anys 1981, 1982 i 1983. Encara en la categoria junior, aconseguí el seu primer títol absolut a Castelldefels el 1983 en la modalitat \\indoor\\, i més endavant, quatre títols més d'Espanya en pista coberta, el 1984 a Madrid, el 1985 a Linares, el 1986 a Alcoi i el 1989 a Gijón. També aconseguí uns altres cinc títols a l'aire lliure, el 1985 a Osca, el 1986 Jerez de la Frontera, el 1987 a Alcalà d'Henares, el 1988 a Zamora i el 1990 a San Javier, Múrcia. Competí en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984 a Los Angeles, en els Mundials de 1983 també a Los Angeles i de 1985 a Seül, en els campionats europeus a l'aire lliure de 1982 a Budapest, 1986 a Esmirna i 1990 a Barcelona. Així mateix, competí en el campionat europeu en pista coberta de 1983 a Falun, Suècia, i va formar part de la selecció espanyola a Munic el 1983, a Stuttgart el 1984, a Nuremberg el 1985 i a Hannover el 1986. Es va retirar el 1992, poc abans dels Jocs Olímpics. Casada i amb dos fills, formada com a delineant, va rebre la insígnia d'or i brillants de la Federació Espanyola de Tir amb Arc.", "response": "En el 1966.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_70", "instruction": "Qui és la vicepresidenta del Govern espanyol?", "context": "La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha assegurat que la figura del mitjancer només actuarà en la mesa de partits catalans. Un espai en el qual la Moncloa no participa, perquè, segons la vice-presidenta, el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és la comissió bilateral. Segons Calvo, el mitjancer ha de ser un home o una dona que conegui la complexitat de la realitat de Catalunya. Per això, ha dit que seria preferible que sigui un català. La Generalitat envia a la Moncloa una llista de noms de perfil internacional per a fer de mitjancer La proposta d'un mitjancer l'han plantejat la Generalitat i els partits independentistes, però no pas restringida en l'àmbit del parlament, sinó com un facilitador per al diàleg entre ambdós governs i dins d'una taula amb els partits espanyols. Tanmateix, Calvo ha reiterat que la figura del ‘relator' ha d'ajudar als partits catalans perquè aclareixin quina posició tenen en la situació política del Principat. Calvo ha assegurat que l'independentisme no té majoria social a Catalunya i per això creu necessari l'existència d'un espai de diàleg entre les formacions polítiques. ‘No necessitem un facilitador, ni un mitjancer, els partits espanyols ja discuteixen i parlen', ha assegurat en una conferència de premsa a la Moncloa. La vice-presidenta espanyola també ha criticat Ciutadans i el PP per com han participat en la radicalització i enquistament de la situació política. En aquest sentit, els ha instat de participar en l'espai de diàleg, on fins ara només han participat JXCat, ERC, PSC i els comuns", "response": "Carmen Calvo.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_71", "instruction": "D’on és la Marta Palau?", "context": "Marta Palau Bosch (Albesa, Noguera, 1934 - ) és una artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme., Filla de pares exiliats durant el franquisme, va arribar a Mèxic el 1940 procedent de França. Va realitzar els seus estudis en l'Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA) en la Ciutat de Mèxic, al centre La Esmeralda i va estudiar gravat a la Universitat Estatal de San Diego. Posteriorment va viatjar a Califòrnia i Barcelona per especialitzar-se en la tècnica del tapís. Va ser deixebla de Josep Grau-Garriga. Va exposar per primer cop al Jewish Community Center de San Diego i a la Galeria Juan Martín de Ciutat de Mèxic el 1962. De 1964 a 1977 ha exposat a diversos museus dels Estats Units, Puerto Rico i Mèxic., Addicionalment, ha fet incursions en la pintura, el gravat i la ceràmica. Per realitzar les seves obres utilitza elements de l'art natura, de l'arte povera, de l'expressionisme abstracte i de l'art popular. Algunes de les seves obres reflecteixen el seu interès per la pintura rupestre de la Baixa Califòrnia. En la tècnica dels tapissos utilitza fibres vegetals mexicanes, i paper amate per algunes de les seves pintures., De 1973 a 1976, fou coordinadora del Centro de Arte Moderno en la ciutat de Guadalajara, Jalisco. El 1976 va fer un collage sobre paper Sellos de la España sellada, que s'exposa a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. En 1979, presentà un homenatge a Lázaro Cárdenas del Río, en Jiquilpan, com agraïment al treball realitzat pel president d'acollir refugiats del bàndol republicà a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola. Ha presentat les seves exposicions en diverses parts de la república mexicana, incloent a la Sala Nacional del Palacio de Bellas Artes el 1985 titulada Mis caminos son terrestres. A principis de la dècada de 1980 va desenvolupar un taller experimental a l'Havana. En 2010, va ser guanyadora del Premi Nacional de Ciències i Arts a l'àrea de Belles arts. Viu a cavall de Tijuana i Mèxic DF.", "response": "D'Albesa, Noguera.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_72", "instruction": "Qui és el protagonista?", "context": "En Temme va romandre llarga estona dret sobre la roca, contemplant com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda, erta. Tan joiosa que havia comparegut mitja horeta abans, fresca i alegradora com l'àngel de Pasqua, i… té!… ¿embascada?… morta? Qui sap! Quan els esperits manquen, ningú pot assegurar si tornaran. No seria pas el primer cas de mort sobtada. ¡Era ben trist, allò! I ell, el xaval, ja s'ho havia temut, que una criatura tan noble i tan fina no resistiria sense trastorn la visió d'una bèstia tan llorda i esgarrifosa com una morena. S'ho havia temut i ho havia advertit. ¡Llàstima que no hagués insistit més en la seva advertència! N'estava ben apenat. Pobra dama! Ell no hauria pas volgut ésser-li ocasió de cap mal. Aquell vespre mateix aniria a preguntar d'ella i li regalaria aquells peixets que tant l'havien enamorada. Déu volgués que ja pogués trobar-la refeta i eixorivida.", "response": "En Temme.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_73", "instruction": "Què fa el narrador?", "context": "Aquí el narrador calla sospirant i tombant damunt del pit el cap pensatiu. Al mateix temps s'ou el cant llunyà d'un gall, com un gemec prolongat i misteriós. Tothom s'estremeix. El xaval del cove d'userda es gira pàl·lid i esverat. Li havia semblat sentir una alenada freda que li arrufava els cabells del clatell., Després d'una llarga pausa, el music torna a sospirar i exclama:, -Món, món! arca de ximples! ¿Sabeu lo que suposà, la gent, quan en Refila contà lo que li havia passat? Doncs res: que la serena de la tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses. I els metges que el visitaren (perquè sempre més ha estat malalt, flac, abatut i descolorit) sabeu què digueren? Que sí, que s'havia tocat i que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris., -I vós què en penseu?- li preguntà el xaval del cove d'userda, amb veu ansiosa i apagada., -Jo crec que en Refila és més savi que nosaltres i que tots els metges- respon el music sentenciosament.", "response": "Calla sospirant.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_74", "instruction": "D’on és Gemma Marfany?", "context": "Gemma Marfany i Nadal (Barcelona, 1963) és una científica catalana, doctora en biologia, especialitzada en genètica, branca dins la qual ha estudiat des de l'evolució molecular fins a l'anàlisi de les bases genètiques i moleculars de malalties humanes hereditàries. La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford. És catedràtica de Genètica a la Universitat de Barcelona i membre del consell d'estudis del Grau de Biologia. Va ser membre del consell directiu de la Sociedad Española de Genética (SEG). Va ser coordinadora del màster de Biologia del desenvolupament i Genètica de la UB, Actualment investiga en malalties minoritàries que afecten a la retina, i lidera el grup de recerca al Centro de Investigaciones Biomédicas en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i dins l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB)-Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IBUB-IRSJD). Ha publicat més de cent articles científics. dirigit nombroses tesis doctorals, treballs de màster i de final de grau. És cofundadora d'una empresa spin-off dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió, DBGen Ocular Genomics., Juntament amb les seves companyes i companys de grup, han identificat nous gens i mutacions que causen ceguesa hereditària, i generen models cel·lulars i animals modificats mitjançant edició genètica (CRISPR) per estudiar les bases moleculars de les malalties de la visió. Com a especialista en qüestions de bioètica en l'ús de l'ADN, és membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD). Va ser assessora externa de la Comisión Nacional para el uso forense del ADN, i ha ocupat el càrrec de secretària acadèmica de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona (CBUB), Compagina investigació i docència amb la divulgació científica. Publica periòdicament a la revista de difusió de la investigació Mètode, setmanalment articles a El Nacional.cat per apropar el coneixement científic a la ciutadania. A més a més, és autora de dos llibres de divulgació científica, un de genètica forense i un altre sobre l'envelliment., El 2019, Gemma Marfany i David Bueno van ser guardonats ex aequo amb la VI Distinció atorgada conjuntament pel Claustre de Doctors i pel Consell Social de la Universitat de Barcelona a les millors activitats de divulgació científica i humanística, merescuda per haver estat capaços de fer arribar el coneixement científic al conjunt de la societat. El 2021 ha estat nomenada Delegada del Rector per a la Divulgació Científica.", "response": "De Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_75", "instruction": "Què va explicar el protagonista al seu nebot?", "context": "I amb quatre mots enterà a son nebot de lo que sabia i feia al cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns pocs veïns de bona voluntat, si bé manifestant ses desconfiances per lo acovardit que estava el país davant del desvergonyiment del Cerdà i els seus i en vista del desamparo de l'autoritat., -Però, digues-me- exclamà de sobte, mentres en Ramon feia els honors a un senzill esmorzar servit per la Feliça: -¿què és això que passa, que jo em torno boig per esbrinar-ho? Som vei i n'he vistes moltes, de coses; però no recordo haver vist mai tal desconeixement de tot principi d'autoritat. Aquí no hi ha fre ni llei, ni rei que governi ni papa que excomuniqui. ¿És que estem en els temps apocalíptiques de la fi del món?, -Això és la Revolució, senyor oncle- contestà pausadament en Ramon, entre mossada i mossada. I mentres el pobre Rector, amb la cara entre les dues almostes, sospirava amargament, continuà ell amb la mateixa tranquil·litat:, -Figuri's que lo que semblava una bassa d'oli no era més que un toll d'aigües mortes que s'anaven descomponent en pustema que, o anava al fons en forma de fang o surava per la superfície formant xapes de verdós llot. Per entre el fang i el llot hi creixien munió de plantes grasses, ufanosament nodrides de la porqueria de dalt i de baix. De sobte, ha vingut… això, la revolució, un rebull de gasos, com si diguéssim, que ha somogut brutalment les aigües. El fang ha pujat a dalt, i el llot rebolcat amb les plantes grasses, ha anat al fons. Ara tot put., Mossèn Joan alçà el cap d'entre les mans, com consternat per lo gràfic del símul, i exclamà:", "response": "Lo que sabia i feia al cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns pocs veïns de bona voluntat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_76", "instruction": "Qui és Jean-Claude Juncker?", "context": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha respost a les demandes dels diputats britànics advertint-los que la votació d'ahir a Westminster ‘no canvia les coses'. ‘L'acord de retirada del Brexit no es renegociarà', ha reblat Juncker després que la Cambra dels Comuns aprovés en una sèrie d'esmenes que May torni a Brussel·les a renegociar l'acord. Per al luxemburguès, la votació a Londres ha augmentat el risc d'una retirada ‘caòtica' però també s'ha mostrat convençut que es podrà assolir un acord amb el Regne Unit. ‘Sóc optimista per naturalesa', ha expressat durant una intervenció al Parlament Europeu abans de l'inici d'un debat sobre el Brexit. El president de la CE ha afirmat que seguirà escoltant la primera ministra britànica, Theresa May, però alhora ha carregat contra els diputats britànics. ‘Sabem que la Cambra dels Comuns està en contra de moltes coses però encara no sabem exactament a favor de què està', ha criticat qüestionant que els diputats britànics demanin que se substitueixi el pla de contingència per Irlanda del Nord, l'anomenat ‘backstop', per mesures alternatives. Juncker ha afirmat que té la impressió que des de Londres s'espera que els 26 estats membre – sense comptar el Regne Unit i Irlanda – abandoni en l'últim moment el ‘backstop'. ‘Això no serà així, la frontera d'Irlanda és la frontera de la UE i per això és una de les nostres prioritats', ha defensat. Davant la situació actual, el cap de l'executiu comunitari ha assenyalat que és ‘més important que mai' que la UE ‘mantingui la calma i segueixi unida i determinada'. Al seu torn, el negociador de la UE pel Brexit, Michel Barnier, ha deixat clar que el ‘backstop' forma part de l'acord de retirada i que Brussel·les no el reobrirà. En una línia similar a Juncker, Barnier ha criticat que el parlament britànic no hagi definit quines serien les mesures alternatives per substituir el pla de contingència i ha defensat que aquest és ‘una solució realista' i el resultat d'una negociació amb Londres. ‘Alhora la Cambra dels Comuns rebutja l'escenari d'un Brexit sense acord sense referir-se als mitjans per evitar aquest escenari', ha afegit Barnier, sobre una altra de les esmenes avalades a Westminster. ‘Aquesta és la situació que ens trobem avui', ha lamentat. Amb tot, el francès ha apuntat que els europeus seguiran disposats a ser ‘més ambiciosos' i ha reiterat altre cop la possibilitat de ‘reformula la intensitat' de la relació futura entre el Regne Unit i la UE, en especial pel que fa a l'economia, indicant la possibilitat de remodelar la declaració política sobre la relació futura", "response": "El president de la Comissió Europea.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_77", "instruction": "A què es dedica Maria Eugènia Aubet?", "context": "María Eugenia Aubet Semmler és arqueòloga i historiadora espanyola, catedràtica de Prehistòria de la Universitat Pompeu Fabra, directora del Laboratori d'Arqueologia. Especialitzada en l'Arqueologia fenici-púnica., María Eugenia Aubet Semmler és llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Historia Antiga: Prehistòria) per la Universitat de Barcelona, l'any 1969. Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, l'any 1970. Les seves principals línies de recerca són l'Arqueologia fenici-púnica i la Protohistòria mediterrània. Ha realitzat estudis com a investigadora principal sobre la colonització fenícia en la badia de Màlaga i la seva hinterland finançada per la Direcció general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia, des de 1986 a 1992., Des de 1999 a 2001, va dirigir el projecte: Anàlisi de dos moments històrics diferents i diversos espais geogràfics mediterranis que han experimentat l'impacte d'una dominació colonial. Tots dos fenòmens colonials corresponen als dos períodes de major desequilibri social i econòmic de la història del Mediterrani: d'una banda l'època prerromana (colonitzacions fenícia i grega), quan les enormes distàncies socials i econòmiques existents entre tots dos extrems del Mediterrani van afavorir fenòmens colonials (societats \\civilitzades\\ versus pobles \\bàrbars\\), per un altre, les relacions entre Espanya i el nord d'Àfrica, que acaben amb el procés colonial del protectorat del Marroc durant els segles XIX i XX. Tenint com a col·laboradors a Lluís Riudor Gorgas, Ana Delgado Hervás, Víctor Farías Zurita, Antoni Luna Garcia, Núria Rovira Buendía i Francisco Jesús Núñez Calvo., Després de tres anys d'absència, el Laboratori d'Arqueologia de la UPF, dirigit per María Eugenia Aubet, va reprendre des del mes de maig de 2014 les seves tasques d'excavació a la mítica ciutat de Tir, en el sud del Líban. Seran els primers que han obtingut el permís de les autoritats libaneses per excavar a la zona del que era el centre de Tir, l'antiga illa i la part noble en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats.,", "response": "És arqueòloga i historiadora.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_78", "instruction": "On hi ha programada una xerrada avui?", "context": "Cartell de luxe, intensitat argumental i pressions diplomàtiques. L'acte d'avui a la London School of Economics sobre l'independentisme català té tots els ingredients per a acabar essent una jornada interessant. La consellera exiliada Clara Ponsatí, el conseller Alfred Bosch i l'advocat escocès Aamer Anwar eren els primers convidats de l'acte ‘I ara què? El futur polític i judicial del moviment independentista català‘, que es farà avui de 19.30 a 21.00, hora catalana. Però pressions diplomàtiques espanyoles de darrer moment, la queixa de Luis Garicano i més professors espanyols van fer perillar l'acte. Al final es farà, però, això sí, la prestigiosa institució anglesa ha acabat acceptant també la presència d'un unionista. Serà José Ignacio Torreblanca, cap de l'Oficina Madrilenya del Consell Europeu, columnista del diari El Mundo, col·laborador de RNE i professor de la UNED. El cartell, de primer, havia de servir per a escoltar un diàleg entre independentistes sobre quin era el camí que havia de seguir el moviment d'ara endavant. Veurem com afecta la presència de Torreblanca en el debat, que serà presidit per un home sense pèls a la llengua, l'hispanista britànic Paul Preston, autor de llibres de referència com la biografia sobre Francisco Franco, o el monumental L'holocaust espanyol. En una entrevista recent, Preston es mostrava partidari de fer un referèndum d'independència a Catalunya. El programa de l'acte, que serà obert al públic, es presenta així: ‘Més d'un any després del referèndum d'autodeterminació, el moviment independentista català es troba en una cruïlla. Nou líders polítics són a la presó i s'enfronten a càrrecs de sedició i rebel·lió, i set més s'encaren a càrrecs similars en uns altres països. El testimoni de l'ex-ministra d'Educació, Clara Ponsatí, proporcionarà al públic una perspectiva única d'aquestes circumstàncies.", "response": "A la London School of Economics.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_79", "instruction": "Què era Pel·la?", "context": "Pel·la (llati i grec: Pella) fou una ciutat de Palestina, una de les ciutats de la Decàpolis a Perea, la ciutat més al nord de les deu d'aquest districte, i al nord-est del riu Jordà, a uns 12 km al sud de Beit She'an (Baysan). Actualment es diu Hirbat-Fahil. El nom que duia al segle xix, Al-Budshe, derivaria del seu nom tradicional., Fou un estat cananeu vassall d'Egipte i el seu nom llavors era Bihisi. El rei Ayyab hi és esmentat al segle xv aC i Mutbaal ben Labayu de Sequem a la meitat del segle xiv aC; a la meitat del segle xiii aC apareix sota el govern d'un personatge esmentat com Apiru-Anu., Una colònia macedònia s'hi va establir vers el 310 aC, i la va batejar Pel·la (Pella) en record de la ciutat macedònia del mateix nom ja sota Seleuc I Nicàtor. Antíoc III el Gran la va ocupar; més tard va formar una de les ciutats gregues de la Decàpolis (110 aC) però Alexandre Janeu la va destruir (vers 85 aC) perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva; anys després fou restaurada per Gneu Pompeu (63 aC) i fou incorporada a la Decàpolis. L'any 70, quan Jerusalem fou destruïda, els cristians de la ciutat es van refugiar a Pel·la. Després fou part de la província romana de la Palestina Secunda; vers el segle iii fou seu d'un bisbe., El desembre de 634 va ser escenari d'una gran batalla entre romans d'Orient i àrabs en què els romans d'Orient van trencar els dics de Baysan i van inundar la zona, però els àrabs van aconseguir passar i van ocupar la ciutat, que va passar llavors al califat dins la província d'al-Urdunn (Jordània), i s'anomenà Fahl i Fihl., Al segle ix la meitat de la població era encara d'origen grec. Al segle x es va despoblar.", "response": "Una ciutat de Palestina i una de les ciutats de la Decàpolis a Perea.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_80", "instruction": "Quants homes van arribar de pressa a l'enterrament?", "context": "Entraven tot just al poble els de l'enterro, quan els atraparen dos homes que venien corrent i amb el barret enfonsat fins a les orelles: l'un duia una tauleta amb el drap negre girat del revés, i l'altre, el vell, una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella. A dins del farcellet hi havia unes sabates noves i un mocador de pita., En aquell sot del cementiri quedava, colgat a l'esbojarrada per quatre grapats de terra humida, una caixa negra entrebadada, al fons de la qual hi havia el cos, ert i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta en soleta de mitja i res en el cap esperrucat i verdejant., La fàbrica d'en Banyoles se considerava com la més important de la comarca, i a l'hora de tancar era pròpiament una riuada de carn humana la que eixia de la immensa portalada, esbandint-se en braços i reguerons, per camins, prats i dreceres fins al poble veí i a les masies escampades dels voltants., La fàbrica estava solament a uns set minuts curts del poble, del que pot dir-se era la principal nodrissa, ja que se n'hi havia endut tots els braços útils, per guanyar-se en ella el salari més segura- ment i descansada que estovant terrossos; car l'agricultura, practicada com en temps dels romans i per pagesos pobres i endarrerits, era l'únic element de vida del país, llevat de la fàbrica., Aquesta sostenia a ses despeses, i per a servei dels obrers, metge, farmàcia (regentada per un practicant entès), casino i cooperativa, ben proveïda de tota mena d'articles. Per sa gran proximitat al poble, no s'havia fet la fàbrica nucli central de la colònia, i per això tots sos empleats, fora del sots-director o cap de quadres i el porter, en el poble residien; i, per no emmigranyar ni arruïnar el senyor Rector, se tenia generalment tancada la capella anexa al casal dels senyors; i, per no matar igualment de gana els mestres públics, els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es- coles de planta i havien adjuntat als titulars, amb l'excusa d'alleugerir-los la feina, però en realitat per regir-los i ensinistrar-los més a la moderna, els professors que els havien semblat convenients., Prop de la fàbrica, doncs, no s'hi veien més edificis que la casa dels senyors, en comunicació directa amb aquella per un gran pati i algunes dependències secundàries (entre les quals sobresortia un grill important de la farmàcia del poble, on se feien les primeres cures en cas d'accident, el xalet del cap de quadres, isolat i a cosa d'un tret de fona, i la caseta del Carolí, un pagès que havia deixat l'arada i els bous per fer el negoci de compra i venda de fustes., El Carolí tenia mare, esposa i una nena. La mare curava de la casa; l'esposa, que havia sigut fabricanta i tenia tirada al seu ofici, anava a la fàbrica fins quan ja havia pogut estar-se'n; i la nena, així que sortí de costura i malgrat l'esperança d'ésser una bona pubilleta, la ficaren a la fàbrica, també., La caseta del Carolí, amb el seu hortet, estava situada a l'altra banda, tot just, de la gran horta dels senyors i separada d'ella per un estret corriol partioner. Així és que mare i filla, al plegar de la fàbrica, per tenir-ho més avinent, en comptes d'eixir per la portalada oficial, com l'allau dels treballadors, atravessaven el pati central, l'horta gran i pel portell forà entraven a l'hortet i a casa seva. Però s'esqueia sovint que, al passar pel pati, la mestressa, donya Mència, del balcó estant del menjador, cridava:", "response": "Dos.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_81", "instruction": "Què és Metis?", "context": "(9) Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides. Està compost de silicats i metalls de níquel-ferro. Va ser descobert per Andrew Graham el 25 d'abril de 1848 des d'Irlanda, el seu únic descobriment d'un asteroide. Pren el seu nom de Metis, deessa grega de la saviesa i el pensament., Les dades de la seva corba de llum van fer suposar que podria tenir un satèl·lit. No obstant això, observacions subsegüents no ho van confirmar. Metis va ser observat amb el telescopi espacial Hubble el 1993. Fou possible determinar la forma irregular de l'asteroide, però no es va detectar cap satèl·lit., Metis ha estat observat ocultant una estrella no menys de 5 vegades.", "response": "Un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_82", "instruction": "Què ha reafirmat l’audiència de Barcelona?", "context": "L'audiència de Barcelona ha confirmat que hi ha indicis suficients perquè els ex-directius de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó s'asseguin al banc dels acusats. Així, la secció 21 de l'audiència rebutja els recursos que fa dos anys van presentar els dos banquers contra la decisió del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, que va concloure que juntament amb trenta-nou directius més del banc, havien comès un delicte d'administració deslleial per haver aprovat sobresous a directius en plena crisi. Aquell 2014 el jutge va entendre el següent: «els acusats són beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos a favor seu i d'altres convenis d'ordre econòmic i en connivència o amb temeritat al caire del dol amb el propòsit de ser ben vistos en la institució i obrint portes a alguna expectativa o possibilitat futura, tots en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat, i dels interessos generals». La interlocutòria també deia que el nomenament de l'ex-director general Adolf Todó i del seu adjunt Jaume Masana, que no està acusat, va estar ple de clàusules econòmiques excedien la prudència i les bones pràctiques del banc, ‘sobretot tenint en compte la precària situació econòmica de l'entitat que ha hagut de ser sostinguda amb diners públics, de tots els contribuents'. Concretament, Todó va passar a cobrar 800.000 euros a 812.501, i Massana, de 598.428 a 610.201, gràcies a l'augment retributiu aprovat en els consells d'administració del 19 de gener de 2010 i del 13 d'octubre d'aquell mateix any. També especificava que entre el 2010, Serra tenia un càrrec representatiu amb elevades retribucions en concepte de dietes. La resolució del recurs ha tardat dos anys a fer-se efectiva. Davant d'aquest demora, la CUP, que forma part de l'acusació popular, va presentar un escrit fa unes setmanes a l'audiència de Barcelona per a reclamar-la. Recordem a continuació la compareixença de Serra en la segona sessió de compareixences davant la comissió d'investigació creada al Parlament sobre les entitats financeres. David Fernández, aleshores diputat de la CUP, va fer aquesta intervenció on el va titllar de lladre, cleptòman i estafador. Vegeu el vídeo", "response": "Que hi ha indicis suficients perquè els exdirectius de Catalunya Caixa, Narcís Serra i Adolf Todó, s'asseguin al banc dels acusats.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_83", "instruction": "Com va saber el narrador que arribava algú?", "context": "Amb aquests pensaments el cor se m'encongia amb tremolins; i quan un estossec aspre m'advertí que el terrible parador anava a presentar- se al camí descobert, l'esperit se m'esborneià de tal manera que vaig témer perdre l'equilibri i caure daltabaix del meu pedestal., -Ara vé… alerta! -va advertir en Xaneta a mitja veu., De primer no vaig adonar-me sinó d'una ombra llarguíssima, que invadia el cami descobert i s'hi movia a la manera de la d'un núvol passatger. Després vaig distingir l'home, que la projectava als raigs baixos de la lluna ponentina, que el ferien per darrera. Era el mateix que suara havíem llambregat més avall dins el camí clar de les vinyes, amb el seu ramàs a coll i les seves gàbies a la mà., Igual que aleshores semblava ara també que caminés d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estés pensant en coses llunyanes. Que n'estava de refiat del seu parany! Que poc es recelava de trobar-lo ocupat! Era capaç de no adonar-se de nosaltres fins que ja fos dalt del turó, quan ja la nostra estratagema seria inútil., Una relliscada d'en Xaneta, no sé si casual o intencionada, provocà una sorollosa rodoladissa de pedruscall, que esverà el caminant. Aleshores l'home s'aturà en sec, va alzinar-se i restà immòbil com una estàtua, mirant cap allà on érem. Després, astorat d'ulls i bocabadat, passejà diverses vegades la vista de l'arbret a nosaltres, i de nosaltres a l'arbret, com si no sabés avenir-se de les insospitades novetats, que descobria. Ho vaig compendre pels moviments del seu cap i pel flamareig de les seves mirades, tan viu que triomfava de l'ombra i de la distància. -Ara és el moment crític -vaig pensar tot corglaçat. I, en adonar-me que l'home, després de vacil·lar una estona, avançava resoltament cap al nostre turó, vaig espantar-me tant que ja anava a saltar del meu roc per arrencar-me a fugir cames ajudeu-me.", "response": "Perquè un estossec aspre l'advertí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_84", "instruction": "Qui és Jordi Sebastià?", "context": "L'eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià fa una vaga de fam simbòlica de vint-i-quatre hores per a denunciar la situació del Sàhara ocupat i demanar justícia pel cas Takbar Haddi i que li retornin el fill mort. ‘Takbar denuncia que el seu fill va ser apallissat per colons marroquins. Després de passar dos dies empresonat i d'haver estat traslladat d'una banda a una altra, finalment l'explicació oficial del govern marroquí va ser que el seu fill havia mort i que es trobava soterrat en una zona al sud del Marroc', explica Sebastià a VilaWeb. L'eurodiputat continua una cadena de dejunis en la qual han participat activistes de tot arreu. Ell recull el testimoni d'una militant d'Esquerra Unida i el passarà demà a l'escriptora canària Maribel Lacave, instal·lada a Xile. Sebastià va conèixer Takbar Haddi i hi va conversar fa uns quants mesos, quan va anar convidada al parlament europeu pel grup d'Esquerra Unida. Haddi va posar-se a fer vaga de fam per cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre la situació dels territoris ocupats i per exigir de tornar a veure el seu fill i enterrar-lo d'una manera digna. Després de quaranta dies en vaga de fam, els metges van dir-li que ho aturés perquè s'hi jugava realment la vida. Va ser aleshores que va sorgir la iniciativa d'uns quants grups de suport al poble saharià de fer una cadena de dejunis. És una vaga de fam simbòlica. ‘La iniciativa és d'anar encadenant els dejunis entre gent de països diferents i demanar justícia per a aquest cas i, sobretot, denunciar com viuen al Sàhara ocupat', explica Jordi Sebastià, que admet que aquest ‘és un conflicte absolutament oblidat a escala internacional'. La impunitat del Marroc L'eurodiputat reconeix la influència i la impunitat de què gaudeix el Marroc a Europa. A l'última reunió de la UE dels parlaments dels estats del Mediterrani, per exemple, es va aprovar una declaració sobre la situació dels drets humans al nord de l'Àfrica que deia que el progrés del Marroc era un exemple a seguir. ‘Cosa que és una absoluta barbaritat, els drets humans al Marroc són paper mullat', lamenta Sebastià. Com a diputat al Parlament Europeu, explica que treballen amb dos fronts: l'intergrup de suport al Sàhara Occidental, des d'on miren de fer feina i pressió, i la comissió del Magreb, de la qual forma part. ‘Però s'ha de dir la veritat: Europa es troba molt lliurada als interessos del Marroc, que és considerat un aliat estratègic i pressiona de manera molt evident amb la qüestió de la immigració il·legal. Té una impunitat realment vergonyosa', adverteix. Sebastià retreu també que Europa, d'una banda, tingui reconeguts refugiats polítics marroquins que no poden exercir els seus drets i, en canvi, que silenciï la situació del Sàhara ocupat i utilitzi l'acord amb el Marroc de manera estratègica. Per denunciar aquesta vergonya i, sobretot, per exigir justícia a la família de la Takbar Haddi, que no ha pogut veure el seu fill Mohamed Lamin Haaidala, Sebastià s'afegeix avui a aquesta cadena de dejunis", "response": "L'eurodiputat de Compromís.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_85", "instruction": "Què és el Brau de Creta?", "context": "El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega. Minos, rei de Creta, va demanar a Poseidó, déu del mar, que li donés un brau. Poseidó va fer sortir un brau de les aigües, que es conegué com al brau de Creta. Minos tenia pensat oferir-lo en sacrifici al déu, però en veure la bèstia magnífica que era va decidir sacrificar-ne un altre., Potser va ser per aquesta raó que els déus van fer per manera que l'esposa de Minos, Pasífae, sentís una forta atracció sexual pel brau i volgués aparellar-s'hi. Això va ser possible gràcies a Dèdal que va construir una vaca de fusta dins la qual es va posar Pasífae aconseguint que el brau la muntés., D'aquest aparellament va néixer el Minotaure, monstre meitat home meitat brau, que Minos va ordenar tancar en el laberint construït per Dèdal., Aquest és l'animal que Euristeu encarregà a Hèracles que li portés viu. Així, Hèracles va anar a Creta i demanà ajuda al rei Minos, però el rei s'hi va negar. Li va permetre capturar-lo si era capaç de fer-ho tot sol. Hèracles va agafar el brau i se'n va tornar a Grècia amb ell. Va presentar el brau a Euristeu, el qual el va voler dedicar a Hera, però la deessa no ho va consentir, ja que no volia acceptar un present que vingués d'Hèracles, i va alliberar la bèstia, que va recórrer l'Argòlida, va travessar l'istme de Corint i va arribar a l'Àtica, fins que finalment Teseu el va matar amb la seva espasa a Marató, prop d'Atenes.", "response": "És un ésser fantàstic de la mitologia grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_86", "instruction": "Qui va ser Corneli Alexandre?", "context": "Corneli Alexandre, en llatí Alexander Cornelius, en grec antic Ἀλέξανδρος Κορνήλιος, conegut també com a Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor, Πολυΐστωρ), fou un escriptor grec del segle i aC, contemporani de Sul·la, nascut a Efes, segons l'enciclopèdia Suides, i deixeble de Crates de Tars. De fet, el seu lloc de naixement no és segur., Durant la Primera guerra mitridàtica va ser fet presoner per les tropes de Sul·la i venut com a esclau a Corneli Lèntul (potser Publi Corneli Lèntul Sura) que el va portar a Roma i el va fer tutor dels seus fills. Més tard, Lèntul el va manumitir. Segons Suides hauria rebut el nom de Cornelius del seu patró Lèntul, però el podria haver rebut també de Sul·la. Va morir a Laurentum, en un incendi que va destruir casa seva, i tan bon punt la seva dona va conèixer el desastre, es va penjar., El sobrenom de Polihistor se li va donar per la seva gran capacitat per escriure. Va escriure nombrosos llibres, però el més important, segons Esteve de Bizanci, n'era un format per 42 llibres i titulat Παντοδαπῆς Ὕλης Λόγοι. Sembla que aquesta obra recollia notícies històriques i geogràfiques de gairebé tots els països coneguts. Cada llibre parlava d'un país diferent, i portava el títol que corresponia al país. Però no és segur que tots els llibres que porten el nom d'un país formessin part de l'obra comuna, perquè se sap que alguns dels títols conservats eren obres independents. Es coneix una obra separada sobre Creta i una altra sobre Il·líria, que sens dubte no formaven part de l'obra general, i que són citades repetidament per Esteve de Bizanci i Plini., Plutarc menciona un llibre, també independent, que tractava sobre els músics i la música a Frígia. També és possible que hagués escrit un llibre titulat Διαδοχαί Φιλοσόφων, que podria ser la base de l'obra de Diògenes Laerci Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres. Climent d'Alexandria parla d'una obra de Polihistor que tractava sobre els símbols pitagòrics. També se li atribueix una Història de Judea, citada, entre altres per Jeroni d'Estridó. Suides dona el títol d'un altre llibre seu, Història de Roma, de la que se'n conserva algun fragment.", "response": "Un escriptor grec del segle I aC.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_87", "instruction": "A què es va dedicar Maribel Yago?", "context": "Maribel Yago Sanz ha estat mestra i directora en diverses escoles a Catalunya i amb més intensitat a Palafrugell. Va néixer el 22 de gener de 1956 a Sant Adrià de Besós (64 anys).[cal citació], A partir de l'any 1989, es trasllada a Palafrugell a l'escola Barceló i Matas (i començarà a viure a Regencós, on encara hi viu), on juntament amb altres mestres iniciaran la celebració anual dels \\Jocs Florals\\. El 1995, apareix a la revista \\La Xerraire\\ (revista del Col·legi Públic Barceló i Matas de Palafrugell) on se la menciona com a sector del professorat i també com a membre organitzadora dels Jocs Florals del mateix any. Ja al 1997 s'incorpora al Programa d'educació Compensatòria al Baix Empordà, on col·laborarà amb alumnat nouvingut, elaboració de materials pel tractament de la diversitat, preparació de materials pel treball manipulatiu i participació en sessions de dinàmica de grup i la seva difusió. L'any 2001, ella i Paquita Suárez organitzen la Setmana Matemàtica a l'escola., A l'any 2003 s'incorpora com a directora a l'escola Carrilet, (creada el mateix any) també a Palafrugell, on apostarà per una dinàmica innovadora i diferent a la tradicional en l'ensenyament. Serà en aquest moment que es produeix una polèmica relacionada amb les places que s'han d'assignar als alumnes nouvinguts en les escoles de Palafrugell el mateix any 2003. El 2007, l'escola Carrilet tindrà una ampliació en el seu espai. Aquell mateix any rep juntament amb l'equip directiu el 2n. premi en la 4ta. edició del \\Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach\\ pel treball Fem escola: un projecte comú. Interrelació escola-comunitat. L'any 2014 es es publica un llibre referent als primers 10 anys d'història de l'escola \\Carrilet\\ de Palafrugell (\\Carrilet, 10 anys d'escola\\), resultat d'un projecte de micro-mecenatge en què ella participa com a directora del centre. El febrer de l'any 2016 es jubila.", "response": "Va ser mestra i directora en diverses escoles.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_88", "instruction": "Què era l'eneacrunos?", "context": "L'eneacrunos (la \\font de les nou canelles\\) era una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes. Fou construïda durant la segona meitat del segle vi aC i segons Pausànias fou decorada per Pisístrat, tirà d'Atenes. El geògraf afegeix que «hi ha pous a tota la ciutat, però aquesta és l'única font». En l'època era coneguda com la font del sud-est, i té cura a mencionar-la perquè era molt antiga, una resta de l'àgora arcaica., La seva identificació és un dels problemes més debatuts de la topografia atenesa. Heròdot la menciona en un passatge relatiu a l'assentament dels pelasgs a la falda del mont Himet i llur expulsió d'Àtica pels atenesos pel maltracte rebut per part d'aquest poble envers les seves dones, en un relat, a més d'anacrònic, mancat d'historiocitat. Tucídides la situa a la vall del riu Ilis i l'anomena com font Calírroe. S'ha suggerit que potser es tracta d'una cisterna de nou fonts, i no d'una font de nou canelles. La tradició localitzava aquesta font, abans anomenada Calírroe, i que va rebre el nom d'Eneacrunos a partir que fou acondicionada i canalitzada en temps dels Pisistràtides, al sud-est de l'Acròpoli i del Temple de Zeus Olímpic, i prop del riu Ilis, en un tram que encara avui dia es coneix com a Calírroe. Heròdot la situa en aquesta zona, fora de la ciutat i en direcció a l'Himet. Pausànies la col·loca al nord de l'Acròpoli, al vèrtex sud-est de l'àgora, prop de l'Odèon d'Agripa i de l'Eleusínion, en un lloc on els arqueòlegs han trobat restes d'una font del segle vi aC. Quan descriu la zona de l'Ilis no fa menció de l'Eneacrunos ni de cap altra font, això complica, evidentment, el problema. A causa d'aquesta important contradicció han aparegut moltes hipòtesis i diversos intents de localització arqueològica. Els investigadors, sense arguments decisius, s'han inclinat en un o altre sentit., Wilhelm Dörpfeld trobà un gran dipòsit en excavar a l'oest de l'Acròpoli, entre l'Areòpag i la Pnyx, i situant la Calírroe juntament a la Pnyx, va sostenir la teoria d'una canalització, obra dels Pisistràtides, que connectava amb la deu de l'Ilís., Amb una interpretació diferent del terme Eneacrunos, que no seria la \\font de les nou canelles\\, en un sistema que partint de la Calírroe, s'estendria per diversos punts de la ciutat, s'ha intentat harmonitzar els dos testimonis contradictoris., És probable que pesin més els arguments de la tesi de Tucídides sobre una antiga prolongació de la ciutat \\cap al sud\\ i sobre la localització de la font Calírroe al sud-est de l'Acròpoli. Tucídides coneixia bé el lloc i és possible que Pausànies n'estigués mal informat, i que en la seva època l'antiga font reformada pels Pisistràtides no fos utilitzada. D'altres, tanmateix, la situen a l'emplaçament donat per Pausànies, al sud-est de l'àgora.", "response": "Una font situada a l'angle sud-oriental de l'àgora d'Atenes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_89", "instruction": "Com es titula el film?", "context": "La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula (pèplum) franco-italiana dirigida per Giorgio Ferroni el 1961. La pel·lícula s'inspira lliurement en el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada, de la qual s'aparta col·locant en el primer pla l'heroi troià Enees de qui desenvolupa aventures originals. Ha estat doblada al català., Des de fa deu anys, els grecs assetgen la ciutat de Troia per tornar a Menelau, rei d'Esparta, la bella Helena (la seva esposa) presa pel príncep troià Paris amb l'ajuda de la deessa Afrodita. Aquil·les mata el valerós Hèctor (germà de Paris i fill del rei Príam), que havia matat Pàtrocle, bon company d'Aquil·les. Príam demana a Aquil·les el cos del seu fill. Després de llargues discussions, el rei troià aconsegueix recuperar el cadàver del seu fill gran per donar-li el funeral digne del seu grau de príncep., Els troians sol·liciten una treva amb els grecs que accepten. Enees, un dels més valerosos guerrers troians, és enviat secretament en una missió per tal de formar un exèrcit de cavallers que permeti fer fora definitivament els grecs. A canvi de la treva, aquests reben ostatges i sobretot fusta per petició d'Odisseu que imagina una trampa temible sota la forma seductora d'una estàtua en forma de cavall dedicada a Poseidó. Paris acabat sent mort per Aquil·les.", "response": "La guerra de Troia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_90", "instruction": "De què ha avisat l’OMS?", "context": "L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que ‘la finestra d'oportunitat' per contenir el coronavirus a escala mundial ‘s'escurça' per l'increment de contagis fora de la Xina. En una conferència de premsa, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha admès ‘preocupació' pel nombre de casos sense un ‘vincle epidemiològic clar', com haver estat a la Xina o en contacte amb una persona infectada. Segons les últimes dades ofertes per l'OMS, el COVID-19 afecta 75.569 persones a la Xina, on ja ha provocat 2.239 morts. Fora del territori xinès, hi ha 1.200 casos en 26 països, amb una desena de morts. Seguiu ací l'última hora del brot del coronavirus al nord d'Itàlia Segons que ha indicat Adhanom Ghebreyesus, el coronavirus té ‘el potencial de causar turbulències polítiques, socials i econòmiques severes'. Malgrat que el nombre de casos fora de la Xina, segons l'OMS, continua sent ‘relativament petit', la manca de vincles epidemiològics clars obliga a la cautela. La situació a l'Iran és una de les que més preocupa a l'OMS fora de la Xina. En el país, ja han mort almenys 4 persones i hi ha una vintena d'infectats. Corea del Sud i Itàlia ‘també són un element de preocupació per com el virus s'està estenent a altres parts del món'. Amb tot, des de l'OMS asseguren que cada vegada se sap ‘més' sobre el virus. ‘Sabem que més del 80% dels pacients tindran una malaltia lleu i es recuperaran', ha explicat el director general de l'Organització Mundial de la Salut. L'altre 20% patirà un virus ‘greu o crític' que pot provocar des de dificultats respiratòries fins a un xoc sèptic i una fallada multiorgànica. En aquests casos, caldran cures intensives. En un 2% dels casos, el coronavirus és mortal, amb la taxa de mortalitat més elevada entre la població més envellida i els que ja tenen patologies prèvies. Un dels elements que destaca l'OMS, i pel qual encara no dóna una explicació concreta, és que el COVID-19 té una afectació ‘baixa' entre els nens. ‘Necessitem més recerca per entendre perquè', ha dit el director general de l'OMS. Què és el coronavirus: tot allò que heu de sabe", "response": "Que la finestra d'oportunitat per contenir el coronavirus a escala mundial s'escurça.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_91", "instruction": "Com es titula el film?", "context": "La marca del hombre lobo (als Estats Units Frankenstein's Bloody Terror i internacionalment The Mark of the Wolfman) és una pel·lícula espanyola de terror estrenada el 1968. Dirigida per Enrique López Eguiluz i protagonitzada per Paul Naschy destaca per ser la primera de les pel·lícules en les quals l'actor va encarnar al licantrop Waldemar Daninsky., Estrenada originalment en 3-D va posar de moda el gènere fantaterrorífico a Espanya, acreditant la venda de gairebé 900.000 entrades en taquilla, malgrat no ser la primera pel·lícula adscrita al gènere., Waldemar Daninsky (Paul Naschy) és un jove polonès enamorat de l'atractiva comtessa Janice von Aarenberg (Dyanik Zurakowska), encara que aquesta ja es troba promesa amb Rudolph Weissmann (Manuel Manzaneque), un amic de la família la relació de la qual amb Daninsky és tibant., Uns gitanos, que saquejaven la tomba d'un home llop, li retiren una creu de plata i el retornen a la vida. Durant una cacera que s'organitza per a exterminar als llops que estan assolant els voltants d'un castell abandonat Weissmann és atacat per la bèstia i Daninsky, per salvar-lo, rep una mossegada que li transmet el seu mal., Quan Daninsky descobreix que ha adquirit la maledicció de l'home llop, Weissmann i la jove comtessa (qui també s'enamora de Daninsky), intentaran ajudar-lo. Per a això localitzen a un estrany metge que sembla saber curar la licantropia. No obstant això tant el doctor com la seva esposa resulten ser dues vampires que intentaran aprofitar-se del licantrop., Comptant amb un pressupost reduït La marca del hombre lobo destaca per les seves referències al terror gòtic de les pel·lícules realitzades pels Estudis Universal en els anys 1930 i 1940 i per la Factoria Hammer en els anys 1950 i 1960. Malgrat això el seu rodatge presenta algunes peculiaritats com la utilització del rodatge tridimensional o el so estereofònic una cosa poc freqüent en les produccions contemporànies., El guió va ser escrit al llarg d'una setmana per Paul Naschy en el qual va resultar ser un projecte personal semblança a una aposta amb Enrique López Eguiluz director per al qual treballava com a meritori en la pel·lícula Agonizando en el crimen. Molina li havia confessat la seva passió pel gènere però López Eguiluz recelava de la possibilitat de fer cinema fantàstic i de terror a Espanya a causa de l'escassetat d'antecedents previs. Una vegada llegit el guió López Eguiluz va decidir posar en marxa el projecte i van aconseguir el suport d'una productora alemanya per a realitzar la pel·lícula en doble versió (una per a Espanya i una altra per a l'estranger) a causa del bon acolliment que el gènere tenia en el mercat exterior., El personatge protagonista, Waldemar Daninsky, inicialment estava pensat per a l'actor Lon Chaney qui ja va encarnar-lo en els anys 1940. Per raons d'edat no va poder incorporar-se al projecte i finalment va ser el mateix Naschy el que va donar vida al personatge protagonista malgrat la seva escassa experiència. Seria la primera de les 14 ocasions en què Naschy encarnaria a l'home llop.", "response": "La marca del hombre lobo.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_92", "instruction": "Què creu el sindicat de l’Ensenyament?", "context": "El sindicat de l'Ensenyament de Catalunya USTEC STEs considera que el document del model lingüístic a l'educació presentat pel conseller Bargalló dimecres s'hauria de tornar a elaborar de nou. Pel sindicat, que ha presentat un informe analític del document de la Generalitat, la proposta ha estat redactada ‘al marge de l'opinió del professorat i els seus representats'. Per això, considera l'USTEC, ‘el més convenient seria partir de zero d'acord amb la participació activa dels ensenyants'. Des que s'ha fet pública, la proposta del conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha aixecat polseguera. Ara el sindicat se suma a una de les veus crítiques amb el document. ‘L'autonomia dels centres que és reclamada com a garantia d'una política lingüística adaptada al context, en realitat el que fa és deixar la llengua en una situació de vulnerabilitat i fragilitat a les pressions de l'entorn', argumenta l'informe. I continua: ‘L'absència d'unes directrius fermes possibiliten, per exemple, que un ajuntament hostil al català pugui incidir en el projecte educatiu, i per descomptat, el projecte lingüístic del centre, especialment en un moment en què el català és atacat per determinades forces polítiques'. A més, l'informe del sindicat també afegeix que es facin un conjunt de propostes sense que vagin lligades a uns majors recursos, fet que les converteix en ‘paper mullat'. De totes maneres, sí que fan una valoració postiva en el fet que es vulgui promoure la presència de la llengua d'origen dels alumenes ‘com a fórmula de respecte i reconeixement a totes les llengües, així com a manera d'estendre la interculturalitat entre els agents de la comunitat educativa'. Més informació: Entrevista a Josep Bargalló: ‘El català és i serà la llengua vehicular i això no ho toca ningú' El document del nou model lingüístic al sistema educatiu presentat pel conseller Bargall", "response": "Que el document del model lingüístic a l'educació presentat pel conseller Bargalló dimecres s'hauria de tornar a elaborar de nou.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_93", "instruction": "On van anar a parar els protagonistes del text?", "context": "Apartàrem els ulls de la temerosa visió, ens tapàrem les orelles i seguírem envant, el més lluny que poguérem de l'estret infernal; i arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal., Allà veiérem una dona gran, dreta, convulsa dins l'aspra cabellera llarga: un drac la cenyia tota amb una abraçada qui l'esgarrapava i la tenyia de sang. Quan obria la boca per parlar, el drac li ficava a dins el cap pla i li mossegava la llengua. El clam oprès de dolor que haguera llançat, la sacsava violentament i li inflava el pit. Llavors esglaiós i aletejant, s'alçà d'aquell freu de torrent un esbart de veus qui deien: «Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim». Fins en terra, en suprema adoració doblàrem el genoll i diguérem plorant: -O Senyor, preneu, preneu les nostres ànimes; perquè amb ulls mortals veiérem els vostres inefables judicis sobre la terra., D'aquí vinguérem a un altre lloc. Arbres d'alçades gegants creixíen encà i enllà i se acopaven fins en terra. Teníen semblança de figueres. Per ses branques hi havia esbarts d'aus volàtiques consemblants als altres aucells; però amb persistent cridadissa humana deien llastimosament: «Vós qui nos plasmàreu, perdonau-nos Senyor; perdonau-nos ple de misericòrdia, perquè pecàrem davant Vós, per tota la terra.» Sentint això se conturbà el nostre ventre i la nostra veu tremolava sobre els llavis: -¡Senyor, descobriu-nos el sentit d'això que veiem!- I una veu tronà del cel i respongué: «No podeu vosaltres conèixer els misteris que veieu. Feu via i seguiu!», Seguírem avant i arribàrem a un paratge bell i lluminós. Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses com els lliris estaven drets. Boca humana no podria dir la bellesa augusta d'aquests ancians lluminosos. Era com una claredat que els sortia dels ulls i il·luminava blanament la faç. Sobre el cap duien corones d'or i pedres precioses i en les mans vibraven palmes d'heroisme coronat. Davant d'ells tenien foc impetuós i espases afuades. Nosaltres els diguérem: -Senyors nostres i servents del Déu excels, teniu pietat de nosaltres! ¡Que no ens toqui la llengua vibrant del foc, ni el tall de les espases lluentes!", "response": "A un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_94", "instruction": "Què ha assolit Plataforma per la Llengua?", "context": "La Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià. Aquestes darreres setmanes l'entitat ha alertat de noves discriminacions lingüístiques d'agents de policia contra els ciutadans, però ara sembla que la direcció del cos vol començar a posar-hi remei. En una instrucció interna, la direcció general de la policia espanyola demana que als espais on s'ofereix atenció directa a la ciutadania –com ara a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa la documentació com el DNI o el passaport–, es procuri atendre en català ‘en la mesura que sigui possible'. Un compromís molt tou, però que estableix que en cada torn hi hagi almenys un policia que pugui atendre en català. La mateixa ordre especifica que si això no fos possible, ‘es requerirà la presència d'un policia d'un altre servei o es demanarà de manera cortesa al ciutadà que comparesca en un altre moment en què puga comptar amb aquesta possibilitat'. És a dir, que la mateixa ordre ja en preveu l'incompliment. Fa pocs mesos, en seu judicial, dos policies espanyols van reconèixer ‘excés de zel' per haver discriminat un ciutadà a Elx. Poc després, l'agost passat, hi hagué dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la policia espanyola a València. I recentment, la Plataforma per la Llengua va denunciar dos guàrdies civils de Tavernes per abús i discriminació lingüística. La policia espanyola reconeix en la instrucció que aquest tipus de denúncies ‘reapareixen amb una certa freqüència'", "response": "Que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_95", "instruction": "En què consisteixen els escrits funeraris de l’Antic Egipte?", "context": "El conjunt de textos funeraris de l'Antic Egipte representen una col·lecció de documents religiosos destinats a ajudar el difunt a superar el viatge i arribar al més enllà (Duat). Aquests escrits evolucionen durant la història de l'antic Egipte. A l'Imperi Antic es coneixen amb el nom de Textos de les Piràmides, pel lloc on es troben escrits i estan reservats als faraons. A l'Imperi Mitjà el recull de conjurs, rituals i fórmules màgiques es troba sobretot als sarcòfags de la família reial, d'aquí que es coneguin amb el nom de Textos dels Sarcòfags. A l'Imperi Nou, i posteriorment, trobem els documents agrupats en \\llibres\\. Amb el pas del temps, l'ús d'aquests escrits es popularitza i deixen d'estar reservats a la família reial, primer són els nobles i alts funcionaris qui els empra i més tard també hi tenen accés altres classes socials, aquells qui es poden permetre un enterrament ritual d'aquest tipus., Els textos funeraris de l'Imperi Antic es reserven només per al faraó. A finals d'aquesta època, els textos comencen a aaprèixer a les tombes de les esposes reials., Els Textos dels Sarcòfags són un conjunt d'encanteris que decoren els sarcòfags. Apareixen per primera vegada durant el Primer Període Intermed. Tot i que són hereus dels Textos de les Piràmides, presenten una sèrie d'innovacions respecte a aquells textos més antics, destaca la plasmació de desitjos relatius a la vida quotidiana, fet que reflecteix l'ús dels textos rituals funeraris entre la gent del carrer. Els faraons perden així l'exclusivitat de l'ús dels encanteris funeraris i de l'accés a l'altre món., Després del període d'Amarna, es comença a emprar un nou grup de textos funeraris. La majoria se centra en representacions de Nut, la deessa del cel. Els textos descriuen el viatge nocturn del Sol qui travessa el cos de Nut, i el naixement del Sol renovat de les entranyes de la deessa al matí. Des de la construcció de la tomba de Ramsès IV, la KV2, dos d'aquests \\Llibres del Cel\\ apareixen representats habitualment, l'un al costat de l'altre, als sostres de les tombes reials.", "response": "Són una col·lecció de documents religiosos destinats a ajudar el difunt a superar el viatge i arribar al més enllà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_96", "instruction": "D’on és el film Cronos?", "context": ", , Cronos és una pel·lícula mexicana dirigida per Guillermo del Toro, estrenada l'any 1993. Ha estat doblada al català., Un antiquari, avi d'una noieta òrfena, descobreix per casualitat un curiós escarabeid d'or al sòcol d'una estàtua d'àngel en fusta, que està netejant a la seva botiga. L'objecte intriga tant aquest professional que present una petita roda. Curiós per comprendre la funció del que no sembla més que una gran joia en forma de galet que cap perfectament a la palma de la mà, el vell (que es diu \\Jesús Gris\\) gira amb precaució la rodeta que no obre l'escarabeid però es revela ser una corona que activa un moviment de rellotgeria... el compte enrere cap a una forma particular de \\dependència\\ és posa en marxa. L'escarabat no s'obre, no és una caixa preciosa i decorativa, sinó una caixa de Pandora amb un mecanisme molt sofisticat., Cronos és el primer llargmetratge de Guillermo del Toro. En principi titulat El Vampir d'Aurora Gray, el títol no agradava a la productora Bertha Navarro. Guillermo del Toro el reanomena llavors El mecanisme de Cronos. Però amb un pressupost massa baix, el títol hi va ser reduït en Cronos per més senzillesa., Per escriure el guió, del Toro confessa haver-se inspirat en el personatge de Dieter de la Guardia, de Howard Hughes i en la història real d'un home a Mèxic. Aquest últim hauria conservat, després de la mort de la seva dona, les seves ungles, els seus cabells tallats i fins i tot els seus excrements en pots fins a la seva mort, durant aproximadament 35 anys., Per produir el seu film, Guillermo del Toro es va endeutar fortament de més d'un quart de milió de dòlars, venent el seu cotxe transporta, la seva furgoneta arribant fins i tot a hipotecar la seva casa. Una societat americana li lluïdes hi havia promès 600.000 dòlars, que no va rebre mai, Entre nombrosos actors mexicans, es troba al film l'estatunidenc Ron Perlman. Retrobarà Guillermo del Toro alguns anys més tard a Blade II, Hellboy, Hellboy 2: Les Legions d'or maleïdes i Pacific Rim., El rodatge va tenir lloc a Mèxic i va durar una mica més de 45 dies., Font: Internet Movie Database", "response": "De Mèxic.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_97", "instruction": "A què es va dedicar Montse Watkins?", "context": "Montse Watkins (Barcelona, 27 d'agost de 1955 - Kamakura, 25 novembre de 2000) va ser una traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista espanyola que va viure al Japó des del 1985 fins que va morir el 2000, i va desplegar en aquest país la major part de les seves activitats. Va ser corresponsal de l'agència Efe i del diari Avui, col·laboradora del diari El Mundo i coneguda pels seus estudis sobre la situació dels emigrants llatinoamericans nikkei al Japó. És considerada pionera de la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol. Com a editora i traductora, sempre va escollir obres d'autors de gran compromís social com Kenji Miyazawa, Natsume Sōseki, Osamu Dazai i Toson Shimazaki. Fou pionera en la traducció directa de literatura japonesa a l'espanyol., Montse Watkins Pedra va néixer al barri de la Salut (districte de Gràcia, Barcelona) el 27 d'agost de 1955, filla d'Esteban Watkins Lafuente i Maria Teresa Pedra Gil. El seu pare va ser vicesecretari general de la Federació Catalana de Futbol durant 38 anys i la seva mare es va dedicar a la llar. El matrimoni va tenir una altra filla, Maite, dos anys menor que la Montse. La família es va traslladar al barri d'Horta de Barcelona quan Montse tenia 3 anys., Al març de 1985, Watkins va viatjar al Japó on es va submergir en l'estudi de la llengua i cultura japoneses. “Vaig venir a l'aventura, amb la imatge del Japó que surt a les pel·lícules de Yasujirō Ozu, una imatge refinada”, va explicar en una entrevista publicada el 1999. Romandria al Japó fins a la seva mort, sense haver tornat cap vegada a Espanya. Durant tres anys, va cursar estudis d'idioma japonès en el prestigiós Saint Joseph's Institute of Japanese Studies de Roppongi (Tòquio), regentat pels franciscans, mentre vivia en un apartament del municipi de Itabashi, també a la capital. Va ser durant aquesta primera època d'estudis a Tòquio quan va començar a traduir a l'escriptor i poeta Kenji Miyazawa (1896-1933), en concret, la seva obra Ginga tetsudō no yoru, que publicaria el 1994 sota el títol de Tren nocturno de la Vía Láctea a l'editorial Luna Books, editorial que Watkins va fundar a Tòkio sota el segell editorial japonès Gendaikikakushitsu fundat pels editors Masakuni Ota i Hideko Karasawa., Va ser la primera traductora i alhora editora de literatura japonesa, així com una pionera al Japó de la traducció directa de l'original japonès a l'espanyol. El 1988 va passar a formar part de la plantilla de la delegació a Tòquio de l'agència de notícies espanyola Efe, on va romandre set anys, fins al 1995. A partir d'aleshores fou corresponsal del diari català Avui, diari al que va continuar enviant col·laboracions al llarg de la seva vida. També fou col·laboradora del diari El Mundo., El 1994 va fundar l'editorial Luna Books, en què va anar publicant traduccions pròpies i realitzades per altres especialistes, assaigs periodístics i obres de ficció. Per a això va comptar, en alguns casos, amb el patrocini de The Japan Foundation., La seva vida està sent recollida en un llibre i portada a la pantalla per la periodista i documentalista Chelo Alvarez-Stehle, una iniciativa impulsada per la investigadora Elena Gallego Andrada, en el projecte documental “Montse Watkins: Contes de Kamakura.", "response": "Va ser traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_98", "instruction": "El primer interlocutor explica una mentida?", "context": "-Sí. Però us diré la veritat. Si vaig parar-m'hi, no va ésser pas per ella en si mateixa, sinó per qui l'acompanyava., -¡Oh, mercès, mercès, Obdúlia!, -I com per l'aire… paternal que feieu al dur-la al vostre costat de seguit s'endevinava que aquella damisel·la no era pas la vostra amiga, vaig deixar de mirar a n'ella per a preocupar-me de l'acompanyant… No hi havia lloc a dubtes. La damisel·la més aviat semblava una parenta, una persona de la família que s'havia fet dur allí per a contemplar d'aprop al bellíssim substitut en ple lluïment acadèmic, en plenes funcions de conferenciant., -Amiga, sóu molt subtil… tan subtil com cruel per a en Florenci., -Potser sí que he usat de massa ironia… Oh, perverses ironies! Són un estigma que portem a sobre i que ens havem d'expulsar. Però, crec que si algun cop devenen una mica disculpables, és tocant al substitut., -Per què? És un excel·lent company…, -No voldria ferir vostra afecció, mes tinc de dir-vos que no em plau del tot aquell Adonis. Té una manera emfàtica de voler fer-se home a part, providencial, que no trobo prou justificada ni amb les poquetes coses que ens ha dutes ni amb l'art que té d'exposar-les. L'aire de protecció mental amb què parla del Patriarca, a qui ara substitueix, de l'únic home que de les antigues lletres n'ha sabut fer un cos de doctrina… us haig de confessar que no fa per mi, que més aviat sóc amiga de la successió normal, de les jerarquies ordenades, en una paraula, de l'Escola, sobretot quan l'ha honrada un veritable mestre com aquell.", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_99", "instruction": "Qui és Alcestis?", "context": "A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes. Va ser mare d'Eumel i Aspàsia. Homer diu d'ella que era la més bella de les filles de Pèlias., Quan Admet, rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro estirat per lleons i senglars. Admet va aconseguir fer això amb l'ajuda d'Apol·lo, però va oblidar fer el sacrifici a Artemis en el seu casament i va ser condemnat a mort., Tanmateix, Apol·lo va demanar a canvi la vida d'Admet o la d'algú que pogués oferir-la per ell. Després d'haver demanat separadament a la seva mare i al seu pare –ja ancians– que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis s'ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps després, Admet va rebre Hèracles a casa seva i li va explicar què havia succeït. Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis, més bonica i jove que mai. També es deia que Persèfone, impressionada per l'abnegació d'Alcestis, l'havia retornada al món dels vius., El sacrifici d'Alcestis per salvar Admet va ser molt celebrat a l'antiguitat. També va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons Diodor, no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar el seu pare, instigades per Medea., Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racional, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles. Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias. Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir., El mite d'Alcestis ha inspirat nombroses obres, entre elles:", "response": "Una de les filles de Pèlias i germana d'Acastos.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_100", "instruction": "Quin era el seu nom en llatí?", "context": "Eúclia (en grec antic Εὐκλεία; en llatí Eucleia) va ser una deïtat adorada a Atenes, on tenia un santuari dedicat construït amb el botí fet pels atenencs a la batalla de Marató. Personificava la glòria i la bona reputació, que els atenencs havien conquerit en aquesta batalla., Eúclia es representa sovint com una de les acompanyants d'Afrodita i simbolitza l'honorabilitat d'una novia casta. També es troba associada amb Àrtemis. Eúclia hauria mort a un santuari dedicat a Àrtemis i per això de vegades és anomenada Àrtemis Eúclia. Va ser adorada també a Beòcia i Lòcrida. Àrtemis Eúclia tenia un temple a Tebes. De vegades se la fa filla d'Hèracles i Mirto. Però d'acord amb els fragments òrfics, els seus pares van ser Hefest i Aglaia.", "response": "Eucleia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_101", "instruction": "Qui va arribar?", "context": "Després va venir en Vadô Set-trossos, i en Pau Ternal va portar les sardines, que foren molt celebrades. Tothom se va ben atipar. El porró va passar de mà en mà quatre voltes en rodó, amb les seves corresponents marxes cap a l'avi Mauva, que no desemparava la canya timonera. Els bevedors tenien punt a fer durar la xerricada i a dir algunes gràcies entre glop i glop, mentre el vi se'ls anava embassant a la boca., -Es vi ès sang- va dir en Vadô Set-trossos, bevent entrepernat d'una manera estranya; -però, si no ès sang batejada, se pot beure sense por de pecar., -No tingus escrúpol, sant cristià- saltà en Pau. -Jo et responc de que cap taverner hi ha fetes trafiques. Ès bon vi de Llançà., -No pas jo que en llenci una gota- respongué de seguida el bevedor jugant amb la paraula., -No el llences per a tu, però sí per a nosaltres. Vatua s'ànima d'un penjat! ¡no en coles poc, de mam!- observà en Pau Ternal., -Encara no en beuré tant com en pot veure un pollastre- replicà en Vadô.\\n, De dites enganyoses per aquest estil n'anaren i en vingueren moltes. L'únic que bevia seriosament i respectat de tothom era el pare, que aprofità tots els torns que li tocaren i, quan estigué saciat, s'aixecà, encengué la pipa i va dir:", "response": "En Vadô Set-trossos.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_102", "instruction": "De qui parla?", "context": "Els Vættir són esperits de la natura en la Mitologia nòrdica. Aquests esperits estan dividits en \\ættir\\, terme que es pot traduir com família, raça, o clan. Entre les principals famílies dels Vættir destaquen els Dvergar(nans), Álfar (elfs) i els Jötnar (gegants), inclòs les dues famílies divines, els Æsir i els Vanir, que són compresos com les famílies més destacades i importants dels Vættir. Altres entitats Vættir són el Tomte, una mena de follet protector i temperamental, els Sjövættir, esperits de l'aigua, o els Landvættir, esperits de la terra i la fertilitat, El nans de la mitologia nòrdica són entitats relacionades amb la terra i les muntanyes, reconegudes per la seva saviesa, i l'habilitat en la ferreria, la mineria i altres arts manuals. Usualment són descrits com a  criatures més baixes que un home, amb barba abundant, i lletjos, Els elfs en la mitologia germànica no comparteixen l'aspecte petit, còmic i afable que se'ls donarà en representacions posteriors. Els álfar són entitats sobrenaturals amb poders màgics, i amb actituds ambivalents cap als éssers humans, sent a vegades beneficioses o perjudicials, disparant o assassinant els ramats. Amb l'arribada del cristianisme els elfs adquiriren progressivament una llum més sinistra, Els gegants nòrdics són entitats de força sobrehumana, i generalment de gran dimensió. Són la representació de les forces naturals i del caos, i els i rivals principals dels déus, tot i els freqüents matrimonis que s'han donat entre ambdues races.  Els trols són sovint associats als gegants, però representen un conjunt de criatures petites, generalment peludes i desagradables", "response": "Dels Vættir.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_103", "instruction": "D'on sortia el geperut?", "context": "El corbo era el darrer a eixir de la taverna. Apel·lava el Caiman, que en anar a vila havia acomiadat a cops de roc, i, tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles., * * *, Allà a mitja tardor en Quimet arreplegà un cadarn. Els plats de vi calent no li estoveïen pas aquella tos ressonant, dura, i maligna. Es passava els jorns a l'hostal, vora el foc. Quan li parlaven d'anar a veure un doctor, en Quimet somreia. Ell no era pas construït com els altres i cap savi de la terra tindria prou coneixement per endevinar la disposició de les seves entranyes desviades esquena amunt. Dintre el gep, pla bé s'hi encabiria alguna cosa: aneu a saber el què!, Un vellet, sagristà de la parròquia, llaminer de la mistela, conversava llargament amb l'empiocat. Era, el tal vellet, mig per convenciment, mig per càlcul, un fervorós devot i un incondicional addicte del rector. Llevat de les estones que la seva afició a la mistela el portava a l'hostal, no es movia mai de la rectoria. Conreava l'hort, ajudava la majordona i feia d'espieta. Durant les vesprades de l'hivern, mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina. Al sagristà l'embadalien aquestes lectures. Admirava la constància i l'heroisme dels missioners bregant amb aquells heretges, els més fanàtics i cruels que hagin existit. Es sentia desitjós d'imitar-los, si bé no deixava de compendre que la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels més grossos. Però…! bon Déu!… ¿per què, deixant-se dels xinesos, no podia intentar quelcom respecte al carboner, esmerçant-hi, tal com fos, la seva condició sagrada i el seu gran entusiasme a fer prosèlits?", "response": "De la taverna.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_104", "instruction": "Qui és el protagonista del text?", "context": "Timó el Misantrop (en llatí Timon, en grec antic Τίμων ὁ μισάνθρωπος), fill d'Equecràtides, fou un misantrop nadiu de la demos atenenca de Colyttos, que va viure en temps de la guerra del Peloponès. Diògenes Laerci el distingeix de Timó de Flios, encara que n o en dona més referències. El que se sap d'ell és que no va escriure res i que va viure al menys un segle i mig abans que l'altre Timó., El poc que es coneix de Timó el Misantropes es troba quan Aristòfanes l'ataca a la seva obra Lisístrata i algunes referències que donen altres poetes còmics com Frínic, Plató i Antífanes que el va convertir en personatge d'una de les seves comèdies., Llucià de Samosata va escriure un diàleg sobre ell, amb el nom de Timó el misantrop. Segons diu, era ric i va gastar molts diners en els seus amics de joventut, que quan va empobrir el van abandonar i Timó es va veure obligat a treballar la terra. Un dia va trobar un pot d'or i va tornar a ser ric però llavors es va aïllar de tothom, conservant únicament l'amistat d'Alcibíades. Va morir en refusar que un cirurgià li arreglés un membre trencat. Es diu que la seva tomba estava coberta d'espines i el seu epitafi, conservat a l'Antologia grega, deia aproximadament: \\Les espines creixen al voltant de la meva tomba i si t'acostes et faràs mal als peus. Aquí hi ha Timó, el que odia els homes. Passa i trepitja'm, però segueix caminant\\., El seu caràcter de misantrop es va convertir en llegendari. Shakespeare es va inspirar en aquest personatge i en el filòsof Timó de Flios per la seva obra Timó d'Atenes (Timon of Athens).", "response": "Timó el Misantrop.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_105", "instruction": "El nom artístic de la protagonista és el seu nom complet?", "context": "Judit Neddermann i Vinaixa, més coneguda pel nom artístic de Judit Neddermann, (Vilassar de Mar, 27 de març de 1991) és una cantautora catalana. Formà part dels grups de música The Gramophone Allstars, Verd i Blau, Clara Peya, Luzazul i Coetus. És germana de la també cantautora Meritxell Neddermann., El 2014 llançà el disc en solitari Tot el que he vist (Temps Record). Rebé el Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol, del certamen Terra i Cultura (per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d'hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller en versió traduïda al català per Miquel Desclot., El 2016 publicà el segon àlbum, anomenat justament Un segon, amb vuit lletres pròpies, un poema de Daniel Vidal-Barraquer i Castells i una versió de Mikel Laboa. L'àlbum fou escollit com a millor disc del 2016 segons els lectors de la revista La tornada. La cançó «Mireia», inclosa en el segon treball, fou guardonada amb el Premi Enderrock de 2016 per votació popular en la categoria Millor cançó de cançó d'autor., L'any 2018 publicà el seu tercer àlbum, Nua, una obra plena de confidències dels seus sentiments més íntims. El 2019 va col·laborar en la cançó «Este segundo» del disc #ELDISCO d'Alejandro Sanz, premiat amb el Grammy de Pop Llatí. El novembre 2019 va publicar Present, un disc de nadales produït en col·laboració amb la seva germana Meritxell Neddermann.", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_106", "instruction": "A quin partit representa Inés Arrimadas?", "context": "La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, s'ha postulat avui per a prendre el relleu d'Albert Rivera com a líder del partit, després de la dimissió del que va ser cap de llista de la formació a les eleccions espanyoles del 10-N. En una entrevista a Antena 3, Arrimadas ha afirmat que té la valentia i la força necessàries ‘per estar a l'altura de les circumstàncies' i assumir el repte en una situació difícil. Albert Rivera deixa la política després d'un fracàs polític estrepitós Ha afirmat que disposa del suport absolutament majoritari dins del partit i s'ha mostrat convençuda que serà elegida al Congrés Extraordinari de la formació. ‘Estic aquí amb els companys i aixecarem el partit, perquè hi ha molts espanyols que estan desitjant de tornar a Ciutadans'. Arrimadas fa el pas endavant a 10 dies de la celebració del Consell General de Ciutadans, el pròxim 30 de novembre, que marcarà la data del Congrés Extraordinari on s'elegirà el nou líder del partit. Ha assegurat que ‘aixecarà el partit' primer com a presidenta del grup parlamentari de Ciutadans i després, si guanya les primàries, el seu objectiu és ‘que el centre polític a l'estat espanyol es torni a escoltar amb molta més força'.. Ciutadans va perdre 47 escons i 2,5 milions de vots a les últimes eleccions. Malgrat això, Arrimadas ha defensat l'estratègia d'Albert Rivera durant els últims mesos en què va competir pel lideratge de la dreta. També ha justificat l'aposta de Rivera per no pactar amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que al seu entendre les dues vegades que es va reunir amb el líder de Cs ‘demanava una rendició'. En tot cas, la portaveu de Ciutadans ha atribuït el daltabaix electoral al fet que de no haver sabut explicar que Pedro Sánchez no contemplava un acord amb cap altre partit que no fos Podem", "response": "A Ciutadans.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_107", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Carolina Pascual Gracia (Oriola, 17 de juny de 1976) és una gimnasta valenciana, que va ser medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona., Va començar a practicar la gimnàstica rítmica amb 7 anys, quan la seva professora de ballet li va dir que tenia qualitats per a aquest esport. Va començar a entrenar en l'Escola de competició de Múrcia i més tard en el Club Atlético Montemar, a Alacant. Amb tot just 16 anys, el 8 d'agost de 1992, Carolina va conquistar la plata en l'especialitat de gimnàstica rítmica en els Jocs Olímpics d'estiu de Barcelona. Va pujar a un podi olímpic que estava molt car amb la presència de les perilloses rivals procedents d'Ucraïna i Bulgària. Va comptar amb el suport d'un públic lliurat que va omplir el Palau d'Esports, i només Alexandra Timoshenko la va superar. Aquesta medalla va suposar la primera medalla olímpica en gimnàstica per a la delegació espanyola., La medalla va suposar per a ella la recompensa al treball constant, a l'entrenament diari i a l'afany de superació. Va entrenar durant vuit hores diàries els dos mesos previs als Jocs de la mà de la seva entrenadora Emilia Boneva. Un any abans, en el Campionat del món d'Atenes, Carolina Pascual només va poder ser 15a. Es va retirar en 1993, després del mundial d'Alacant.", "response": "De Carolina Pascual Gracia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_108", "instruction": "Quina relació té l’Assumpta Forcada amb la ciència?", "context": "Assumpció Forcada Florensa (Sudanell, Segrià, 27 de novembre de 1947) és biòloga, poetessa i cantautora catalana., Ha publicat deu llibres de poemes Fotosíntesi, Germinació, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caducifòlium, Hàbitat, Evolutio, i Fotosíntesi. Alguns dels seus llibres han estat traduïts al francès, alemany, castellà, rus i islandès, i formen part de diverses antologies russes i catalanes., Guanyadora del primer premi de poesia Joan Sitjar, actualment segueix la seva tasca divulgadora de la poesia amb Fina Rodríguez Palau en el III Cicle de Poesia a la Casa de Menorca a Barcelona., Actualment treballa com a professora de batxillerat a l'IES Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès i resideix a Barcelona., Cosmos és una col·lecció de poesia d'Assumpció Forcada, publicada el 2002. Tots els poemes del llibre són poemes acròstics, és a dir, que cada vers comença amb una lletra del títol del poema. N'és un exemple el poema \\Mercuri\\:, Esperar sense ombra, fa, Rodolar el cap, Com si tot marxés., Un silenci, un desert, Rere cada pedra, I el vent que s'enduu la sorra dels records.", "response": "És biòloga.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_109", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram, a buscar la roba bruta; se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena., Al seu entorn el sol queia sobre els camps arrencant notes lluentes a les fulles del blat-de-moro, que al passar el ventitjol, es movien suaument, amb flonjos frecs de ruixada. Al detràs s'hi veien, un xic ensotades, les albes que vorejaven la riera, on una munió de pardals cascabellejava sense parar, anant i venint, volant de l'una a l'altra, fugint tots d'un plegat en ràfegues de alegria. La petita Agneta més avallet, descalça i amb les faldilletes arrebossades, s'entretenia buscant créixems pels marges del regarot, contenta de sentir-se fresc pessigolleig de l'aigua, follejant al passar per ses cametes nues., I en tant la Madrona, agenollada al camí i amb el cos inclinat sobre la bassa, de manera que al començar a rentar, son bust es reflexava sobre el mirall de l'aigua neta, hala, cop de picador va, cop de picador ve., -Que vagi net, Madrona!…- li deia l'un, passant pel camí., -Rentant?- li feia l'altre, -feina pesada!…, -Oidà, sort que n'hi hagi!- contestava ella rient, i anava agafant la roba del cove, peça darrera peça; ben mullada la estirava a la banca, prenia el sabó i vinga fregar-la, vinga fregar-la bé… i semblava que la roba es reinflés, tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa… plena… on s'enmirallaven un moment el blau del cel, el verd dels arbres… tot petit, més petit que una ungla, -esclatava i es fonia tot. I quan aquella brumera, tota flonja s'estarrufava per les seves mans, lliscava per la banca i es gronxava aprés calmosament sobre el lletós toll de la bassa, la Madrona esbandia la peça i hala, cop de picador ve, cop de picador va., De tant en tant, l'Agneta, d'allà baix estant, rompia en una explossió de crits:, -Mieu-se, mare, mieu-se, quin un de tan gros?… oi que es groos, mare?…-, I ella es girava i la veia allà baix tota petita, amarada de sol, amb el bras dret estès i a la mà una mota verda., -Porta'l, filla, porta'l!…- li deia somrient…", "response": "D'un home, la petita Agneta i la Madrona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_110", "instruction": "On va néixer i morir la Maria Concepció?", "context": "Maria Concepció Carreras i Pau (Olot, 5 de desembre del 1893 - 10 de setembre del 1961) va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana., Filla d'una sòlida i tradicional família olotina, va rebre una curosa preparació musical: estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona. Entre els anys 1919 i 1920 cursà els tres primers cursos, se n'examinà i els aprovà amb notes molt bones; el 1927 s'hi titulà definitivament, amb el pianista Ricard Vives com a mentor. Als darrers anys vint i començaments dels trenta fou alumna de l'Institut Català de Rítmica i Plàstica de Joan Llongueras., Abans de la Guerra civil espanyola va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres, o Patronat de la Immaculada i Sant Antoni, d'Olot, i creà a casa seva una escola pròpia de música, on ensenyava cant i piano a nens i nenes. L'any 1940 fundà la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras i, seguint el mètode Dalcroze que havia après d'en Joan Llongueras, hi ensenyava música, dansa, cant i teatre a infants. També dirigia representacions musicals al Teatre Principal d'Olot. En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses. Els darrers anys de la poetessa foren dificultats per la malaltia de Parkinson, i va ser una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció la que li causà la mort, a Olot, el 1961., En el camp literari, des de l'agost del 1921 fins al març del 1935 publicà poemes a La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, portaveu del Patronat Escolar d'Obreres d'Olot, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, portaveu del Terç Orde y Confraries del Carme de Catalunya -abans de la guerra- i ¡Arriba España!, Pyrene i Misión -després. És de destacar que la prestigiosa publicació La Dona Catalana li imprimí diverses contribucions en poesia i prosa entre 1925 i 1929. Hom ha comparat algunes de les seves poesies amb les del seu admirat Josep Carner. Signà de vegades amb el pseudònim La dama gris i també feu algunes traduccions dels germans Grimm per a les representacions dels seus alumnes. Una crítica n'ha dit:, Participà en concursos, i el 1926 veié premiades tres composicions al \\Concurs de Poesia Femenina\\ de La Dona Catalana, que poc després foren publicades en un volum amb la resta de poesies premiades, el Llibre d'or de la poesia femenina. Al mateix concurs del 1927, aquest cop dedicat a la prosa, fou distingida amb un diploma honorífic per la narració La puntaire. Els jocs florals dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta el 1933; els de Malgrat de Mar del 1934 i els d'Olot del 1949, la distingiren. Guanyà la Flor Natural de poesia al Certamen en Honor de la Verge del Tura, que el 1954 organitzà la Pontificia y Real Academia Mariana de Lleida., En els actes d'homenatge en el centenari del naixement de Concepció Carreras, el 28 de gener de 1993, l'ajuntament d'Olot inaugurà el monument Jardí poètic Concepció Carreras, de Josep M. Ferrer i Sandra Roura, als Jardins de la Rosaleda (barri de Pequín). El 1969 ja havia aprovat dedicar-li el carrer de Concepció Carreras i entre els anys 1969 i 1978 s'havia instaurat i atorgat el Premi Concepció Carreras de redacció per a menors de 16 anys.", "response": "A Olot.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_111", "instruction": "Quina sensació tèrmica hi ha?", "context": "Heu's aquí la frescoreta. Les pluges han rentat polidament el cel, que sembla més pregon; la llum del sol ara és finament argentada. Les acàcies, la copa de les quals encara és verda, comencen però, de mostrar en llur tofa algunes fulles seques, llàgrimes d'un or molt dolç. Hem anat a parlar sobre aquest tema sensacional: la primera exquisida esgarrifança, amb alguns coneguts, per deure periodístic, i ens plau de traspassar llurs dites als nostres amables lectors:, Parer d'una casada jove, -…?, -És el temps més deliciós de l'any: el de comprar-se pells. Les pells vesteixen. Són l'única cosa que vesteix, fora l'escot. A més, enguany, la moda de les pells és tan perfecta, que podrem fer accionats i posats meravellosos amb cos, braços i flancs. Quan ve la primavera, poden donar-se les pells per una almosta de diamants, però quan ve la frescoreta, poden donar-se tots els diamants per una gran pengerella peluda, damunt la qual les espatlles, el coll, la faç, s'inunden divinament del tint rosa de la felicitat. -, D'un col·legial, -…?", "response": "Fa frescoreta.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_112", "instruction": "Qui era Alpos?", "context": "Alpos (en grec antic Άλπος) era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor (avui la Punta del Far). Com tots els gegants, era fill de la Terra, Gea, i nascut de la sang d'Urà., Nonnos, a les Dionisíaques, ens transmet la seva llegenda. Posseïa un gran nombre de braços, i el seu cap tenia una cabellera formada per escurçons. Era tant alt que quasi arribava al Sol i molestava la Lluna i els estels. Esperava els viatgers que es perdien per la muntanya i els esclafava contra les roques. Després se'ls menjava. Per això la muntanya estava deshabitada i ni Pan, ni les nimfes, ni Eco volien entrar per aquelles terres, on només regnava el silenci. Aquesta situació s'allargà fins que Dionís es va presentar allà. Alpos el va atacar, protegit per un escut format per un bloc de pedra, i li llançà arbres sencers. Dionís li va llançar el tirs que se li clavà a la gola. Alpos, com si hagués estat ferit per un llamp, va caure al mar, prop de l'illa sota la qual vivia Tifó. L'aigua aixecada va apagar l'Etna per un temps.", "response": "Era un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_113", "instruction": "Quin càrrec té Oriol Junqueras?", "context": "El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha lamentat que la reunió que va mantenir aquest dijous a la Moncloa amb el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, no va obtenir bons resultats: ‘A efectes pràctics, res de res.' En dues entrevistes aquest divendres a Catalunya Ràdio i TV3 recollides per Europa Press, ha apuntat que el principal motiu de la reunió ‘és possible que sigui per escenificar que dialoguen i parlen amb tots'. El també conseller d'Economia ha dit que el refinançament de la Generalitat de 680 milions d'euros de deute a curt termini autoritzat pel govern espanyol és en realitat ‘un automatisme que s'aplica en totes les comunitats diverses vegades al mes' i no suposa una novetat. Ha lamentat que el govern espanyol no permeti que Catalunya faci operacions financeres a llarg termini tot i que ha assegurat que el Tresor és partidari: ‘Montoro mai diu que no, però mai diu que sí', ha assenyalat. Ha detallat que en la reunió van parlar ‘en termes molt generals' de la multa d'Europa a l'estat espanyol per incomplir el dèficit, del Brexit i les condicions que posarà la UE per a la sortida del Regne Unit i del tren que uneix la Pobla de Segur amb Lleida, que a partir d'aquest dilluns podrà transitar per l'últim tram d'1,5 quilòmetres. A més, va explicar a Montoro i Santamaría que les conselleries de Salut, Exteriors, Empresa i Economia treballen perquè l'Agència Europa del Medicament aterri a Barcelona: ‘Els vaig recordar que Barcelona havia quedat en segon lloc quan es va elegir seu. Que estàvem treballant i esperàvem que no ens posessin cap dificultat, com és d'esperar', ha apuntat. Junqueras ha detallat que ‘no hi ha cap compromís ni calendari concret' per continuar mantenint reunions bilaterals entre Catalunya i l'estat espanyol. Avís a la CUP En clau catalana, ha dit que ja han començat a parlar sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2017 ‘amb tots i singularment amb la CUP, tot i que l'intent anterior va acabar en res'. El conseller ha plantejat que si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, supera la qüestió de confiança però així i tot no es pot assolir amb la CUP un acord pressupostari, ‘de què haurà servit la qüestió de confiança?", "response": "El de vice-president de la Generalitat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_114", "instruction": "De què parla el text?", "context": "El candomblé, culte dels orixás, d'origen totèmic i familiar, és una de les religions afrobrasileres practicades principalment al Brasil encara que també ha arribat als països veïns com Argentina, Colòmbia, Panamà, Uruguai, Veneçuela i fins a Mèxic., La religió té per base a l'ànima de la natura i per tant és classificada com a animista. Va començar al Brasil, gràcies al coneixement dels sacerdots esclavitzats i portats des d'Àfrica, amb els seus orixás/nkisis/voduns, la seva cultura i els seus dialectes entre 1549 i 1888., Tot i estar confinat originalment als esclaus, prohibit per l'Església Catòlica i fins criminalitzat per alguns governs, el candomblé prosperar durant quatre segles i es va expandir notablement des de la fi de l'esclavitud el 1888. Avui és una de les principals religions establertes, amb seguidors de totes les classes socials i desenes de milers de temples. En censos recents aproximadament 3 milions de brasilers (1,5% de les població total) van declarar el candomblé com la seva religió., A Salvador hi ha 2.230 Terreiros registrats a la Federació Baiano de Cultes Afrobrasilera. A més, a la cultura brasilera les religions no es veuen com a exclusives i segons algunes organitzacions culturals afrobrasilers fins a 70 milions de persones participen en rituals del candomblé, regular o ocasionalment. Els orixás del candomblé, els rituals i les festes són avui part de la cultura i el folklore brasilers., El candomblé no s'ha de confondre amb la Umbanda i la Macumba, dues religions afrobrasileres de similar origen, ni amb altres religions afroderivades com el vudú haitià, la santeria cubana i l'obeah, les quals van sorgir independentment del candomblé i són virtualment desconegudes al Brasil.,", "response": "Del candomblé.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_115", "instruction": "En quina situació es trobava el protagonista del text?", "context": "Què anava a fer? Ell, bandejat del Paradís, esquinçar el vel, amb que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes? Qualsevol ofensa, que hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria? Ah, no, els homes no saben prou de perdonar… i per això no hi tenen dret a esquinçar-lo. Es un vel sagrat. Esposa, mare, filla… a totes les havia amades tendrament. Per què no perdonar-les? Per què no deixar-les al grat de Déu? Pau, pau sobre llurs caps, pel bé que elles hagin fet, per l'amor santa, que hagin expandit! Va recordar- se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament de dies i de nits. Oh Déu! I si fos realment un àngel? Si aquelles tres dones fossin realment uns àngels? Si les sospites, que ell tenia, fossin mancades de fonament? Per què, podent, no cerciorar-se'n? Per què no apagar la set? Per què no esvair el dubte?", "response": "Estava bandejat del Paradís.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_116", "instruction": "A quina cultura pertany el personatge que presenta el text?", "context": "Segons la mitologia grega, Òquim (en grec antic Ὄχιμος, Ókhimos) va ser un dels Helíades, un dels set fills d'Hèlios i de la nimfa Rode., Òquim i el seu germà Cèrcaf es van quedar a l'illa de Rodes, mentre els altres germans, Actis, Càndal, Macar i Tríopas van fugir després d'haver mort el setè, Tènages. Òquim, que era el primogènit, va regnar a Rodes. Es va casar amb una nimfa de l'illa, anomenada Hegetòria, i amb ella va tenir Cidipe, que es va casar amb el seu oncle Cèrcaf. Ell va succeir al seu germà en el tron., Una altra tradició explica que Òquim havia promès la seva filla Cidipe a un tal Ocridió. Però quan Ocridió va enviar un herald a buscar-la, Cèrcaf, enamorat de la seva neboda, la va robar i va fugir amb ella ben lluny. Va tornar molt més tard, quan Òquim ja era vell. Aquesta llegenda explicava el costum dels rodis de no deixar entrar els heralds al santuari d'Ocridió.", "response": "A la grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_117", "instruction": "Qui estava moix?", "context": "El sol s'entristia, davallant cap a les fosques serres de Bandina. S'amagà amb sobtat aclucament darrera d'un nuvolet, i després s'hi reobrí al dessota, fulgurant amb roges i boiroses flamarades, que espargiren pel mar, amb la rapidesa amb què passa per la pell una esgarrifança, uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos, d'una finesa ideal. L'aire s'enflairava d'aquella olor de marisc que sap tan bona de respirar, exhalació suau de les aigües costaneres. La barca estava immòbil, com fondejada. Pels plecs desmaiats de les veles, desemparades del vent, s'escorria, joguinejant, la resplendor gira-solada del crepuscle. El cel, més fondo, més pur, més pàl·lid a cada instant, se preparava a rebre la mirada de les càndides estrelles., El sopar va ser deliciós: una sopa de rap i un plat de pollastre amb pebrots i tomàtecs. Però no fou el menjar, per més que s'hi hagués lluït el cuiner, lo millor de l'àpat, sinó les circumstàncies, l'hora quieta, la llum encantada i fonedissa, i… què sé jo?… per a mi els plers un món nou que em comunicava les seves belleses. Gairebé no es va enraonar; i, si alguna cosa es va dir, no vaig parar-hi esment. Després del llevant de taula, que consistí en algunes galetes i confitures, tots anàrem a dar un volt per la coberta. Jo vaig emparellar amb el pare; i, arribats que fórem a una reconadeta amagada, vaig abraçar-lo pel clatell i li vaig besar la galta., -M'heu feta feliç- li vaig dir, guardant-me'l al braç i sense apartar la meva cara de la seva. -Fins ara no sabia lo que era la mar, i avui l'he coneguda. Portant-me amb vós m'heu proporcionat el dia més agradós de la meva vida. Que estic contenta!", "response": "El sol.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_118", "instruction": "Ha mort algú?", "context": "Una persona ha estat assassinada i cinc més han resultat ferides en l'atac d'un home amb un ganivet a la plaça de Russell, al centre de Londres. La policia metropolitana ha confirmat que la persona assassinada era una dona de seixanta anys de nacionalitat estatunidenca. Si bé en un començament eren sis ferits, la policia ha reduït aquesta xifra a cinc —els sis ferits incloïen la dona que després s'ha mort—. Tres persones ja han rebut l'alta mèdica, però no se sap l'estat de les altres dues. Les autoritats policíaques van rebre una trucada poc després de les 22.30 d'anit, que alertava de la presència d'un home amb una arma blanca que atacava els vianants de la plaça de Russell, a l'epicentre del barri de Bloomsbury. La policia va arribar al lloc dels fets acompanyada del servei d'ambulàncies de Londres. L'atacant, un home noruec d'origen somali de 19 anys, ha estat detingut minuts després. La policia ha assegurat que no hi ha proves que demostrin una possible radicalització gihadista. En aquest sentit el comissari Mark Rowley, de la policia metropolitana, ha assenyalat que la salut mental de l'atacant pot ser un ‘factor' determinant en l'execució de l'atac. ‘Calma i atenció' El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha demanat avui ‘calma i atenció' als ciutadans, hores després de l'atac a la plaça de Russell. Ha expressat, a més, la seva solidaritat amb els afectats i ha assegurat que el seu cor era amb les víctimes de l'incident a la plaça de Russell i amb les dels seus éssers estimats", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_119", "instruction": "Qui cuidava del petit?", "context": "Criat per la Ruixqueta i aconduït per la Llogaia, que se'l mirava com un nét, el fill d'en Biel i de la Malena, el menut Galderic, va créixer a la bona de Déu, aconsolant el seu pare de la viduesa i donant-li alè per a no defallir en la seva vida de treball i per a perseverar en la bona ruta, malgrat les ires ressuscitades d'algun temps ençà en el cor del poble., Els primers dies de veure's pare, a en Biel l'existència li semblava maimona i el temps cançoner. No s'acabava mai, allò de veure la criatura encarranquinada amb la bandola i mostrant les genives esdentegades! Però, malgrat aquella cançoneria, a cada moment en Biel li trobava una gràcia nova, a en Galderic. I la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare., -Ara pla l'hem feta bona!- va exclamar la vella. -Ves per què has de plorar!, I en Biel va respondre, solemnialment, bo i assenyalant en l'aire:, -Penso en ella!, Però, notant que al vailet se li encomanava el sentiment, va fer un esforç, va tornar a riure, i va aconhortar-lo a còpia de cantúries., I cantant i rient, movent-se i treballant, va anar sentint-se cada dia el cor més embriac d'esperances i els ulls més rebecs al plor. Gota per gota, la resignació va anar-li entrant a l'ànima, dulcificant el fel que la hi omplia i amorosint la coïssor de les nafres que hi tenia rebudes., I així va tornar-se de més en més coratjós en la seva caminada vida enllà: més coratjós i més armat contra totes les desgràcies que li poguessin esdevenir. ¡Hi estava tan fet, a suportar-ne de tota llei!", "response": "La Ruixqueta i la Llogaia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_120", "instruction": "Què van contemplar els personatges?", "context": "I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala bèstia alada per devorar-nos?- L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens serà ajudable, i ens en podrem defensar si a Ell plau.- El bec del grif era tort i les ungles eren tortes i ses ales com els coltells eren tallants. Mentre s'estaven els monjos en aquest parlament, s'ajuntà al monstre un altre aucell, qui portava un ram en la boca, i com fou a l'endret de la nau, deixà caure el ram del bec, i anà a tombar dins la falda de Sant Brandan. I xisclava i s'arremia de lluita amb el grif. I tan dura fou la baralla, que el vencé i el matà, i anà caure no gaire lluny de la barca. I l'aucell vencedor endreçà el vol vers aquell verd paradís d'on era vingut. Un dia varen destriar la illa de l'abad Albeu on els calia celebrar Nadal i Epifania. Així ho feren. I tornaren tot seguit a navegar, car repòs no tenien mai, sinó en les dites festes, i quan, per atzar, tocaven a alguna de les illes delitoses.", "response": "Un gran aucell.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_121", "instruction": "A quina ciutat va néixer la Mireia?", "context": "Mireia C. Saladrigues (Terrassa, Vallès Occidental 1978) és una artista catalana i una llibretera especialitzada en art contemporani. També és part de la comunitat de la galeria Àngels Barcelona, artista resident en Hangar, centre obert per a la recerca i la producció artística, i membre del comitè de la Baumannlab., Mireia va estudiar la carrera de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i ho va complementar amb una beca Erasmus a Hèlsinki (Finlàndia)., En tornar a Barcelona se li concedeixen diverses beques i premis com la Fundació Guasch Coranty en 2006; Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya, Massart en 2008; Projectes d'Edició en 2009 i una de les més destacades, la beca per al Programa d'Estudis Independents del MACBA (PEI 2005-2007) alhora que obté el Diploma de Estudios Avanzados de la Universitat de Barcelona amb el treball “Tiempos y Lugares del Arte Contemporáneo”. El 2008 torna a Finlàndia com a artista resident i durant la mateixa estada dona un seminari al màster de la Universitat d'Arts i Comunicació de Pori., Mireia focalitza el seu treball majoritàriament cap a aspectes relacionats amb els espectadors, com els canals de recepció, les condicions a les quals s'exposa l'espectador. També la participació de l'espectador en l'art, un dels seus pilars bàsics. Últimament ha estat cercant sobre el paper del públic i els mecanismes de recepció dels seus treballs a causa del caire col·laboratiu dels seus darrers projectes., A través dels seus projectes intenta exterioritzar la seua passió pel col·leccionisme, influenciada en gran manera per les tècniques documentals i d'arxiu, l'estètica relacional i la crítica institucional. Ho fa d'una manera poc comú, utilitzant esquemes que s'allunyen dels tòpics del món artístic.", "response": "A Terrassa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_122", "instruction": "Qui ha intervingut?", "context": "Després ha parlat el Cerdà, deixant-me admirada per la facilitat amb què ho fa, a la seva manera, i ja no m'estranya que se n'arrossegui el poble, per més que tothom el té per un pillo. Jo m'esforçava per fer-me càrrec de les seves explicacions amb el desig d'entrar en les comparances que pots suposar., La impressió que n'he tret, encara que incompleta per raó de la distància, és que, si bé gastava moltes frases apreses de memòria que segurament ni sap bé lo que signifiquen i que semblen respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava més a afalagar la bèstia que la persona. Tot era excitar les passions i aquissar els uns contra els altres. Algunes vegades li he sentit barrejar el nom del senyor, que pronunciava a tall de mofa, amb insinuacions que res tenien de caritatives, insinuacions que el poble acollia amb vertadera fruïció., La plantació de l'arbre ha sigut cosa senzilla. Ell mateix, el Cerdà, ha pres un tany de freixa i l'ha ficat d'arrels al sot, adobant-lo amb pa i regant-lo amb vi; símbols, deia, de l'abundància en què des d'avui viurà el poble., Després han vingut escenes d'un gènero més bestial. El Sabaté, ja ben borratxo, revestit amb una camisa, ha fet la paròdia de la benedicció, ruixant amb una escombreta xopa de vi l'arbre, i fins a la concurrència, movent un fort escàndol i provocant protestes que suposaven un principi de reacció en els que encara conserven un residu de seny. Tal deu haver advertit el Cerdà, que ha acabat la cerimònia canant d'una garrotada l'esquena d'aquell infeliç, sense consideració a sa jerarquia de vice-president de la Junta Revolucionaria., Per a solemnitzar la festa, l'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats que els homes ballaven ells amb ells perquè les dones estaven quasi totes retirades. M'oblidava de dir que per disposició també del Cerdà, des del principi s'ha tret a la plaça un bot de vi, del que tothom tirava qui més podia. Darrerament, molts ja jeien per terra, rebolcant-se en ses pròpies immundícies.", "response": "El Cerdà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_123", "instruction": "De què dubtava el primer personatge?", "context": "-I creus que així al món shi estaria més be?, -Home!… Refitre! Us atreviu a negar-ho?, -No tinc ganes de disputar. Tu mateix faràs la prova., El sant resà una curta oració entre dents, enarborà el seu gaiató i, amb la carabasseta, que en penjava, fregà suaument el front i els grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire. Després va dir:, -Vés en nom de Déu. Ja estan satisfets els teus desitjos., I, amb el darrer alè d'aquestes paraules, s'esvaí tal com, en bufar- hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela., -I ara! Que va de bo? -féu en Jeroni, tot astorat. -Ha vist mai ningú un miracle més gran?, Al cap d'una estoneta, però, va començar a dubtar de la realitat d'aquelles coses i parlaments. Qui no ha de creure que siguin filles d'un desvari unes figures, que apareixen i desapareixen d'una manera tan insòlita? Bah! allò hauria sigut una llumeneta de les sangs, un pesombre de la febre.", "response": "Si així al món shi estaria més be.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_124", "instruction": "Quin és el títol del film?", "context": "La llegenda dels set vampirs d'or (The Legend of the 7 Golden Vampires) és una pel·lícula fantàstica xino-britànica estrenada el 1974, oficialment de Roy Ward Baker però de fet codirigida per Chang Cheh. És el vuitè film i darrer de la saga Dracula dirigida per l' estudi Hammer Films. Va ser precedida de The Satanic Rites of Dracula. Ha estat doblada al català., 1804, el comte Dràcula rep la visita de Kah, un tirà xinès, que ha vingut a demanar-li que l'ajudi. Dràcula agafa aviat el lloc de Kah i marxa a la Xina per a fer-hi regnar el terror. És ajudat en la seva tasca per vampirs xinesos. Un segle més tard, un descendent d'Abraham Van Helsing és a la Xina per investigar sobre la llegenda dels set vampirs d'or., La pel·lícula va estar en competició en el Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1975.", "response": "La llegenda dels set vampirs d'or.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_125", "instruction": "Jebús és la denominació d’una població?", "context": "Jebús és el nom d'un poblat de l'antiguitat, situat a Orient Pròxim, que amb el temps es va convertir a la ciutat de Jerusalem. Era la capital d'un poble citat en la Bíblia, els jebuseus., Les proves ceràmiques indiquen l'ocupació d'Ofel, dins dels quals és actualment Jerusalem, en una època tan primerenca com l'Edat de Coure, prop del tercer mil·lenni abans de Crist,amb evidència d'un assentament permanent als primers segles de l'edat del bronze primerenc, c. 3000-2800 AC. Ann Killerbrown va demostrar que Jerusalem era una ciutat gran i emmurallada en les etapes MB IIB i IA IIC (entre 1807-1650 i 720-586 a. C.), durant l'Edat Mitjana de Bronze Tardà i les edats IA I IC ANEU IE IF i IIA/B Jerusalem era un poble sense emmurallar i relativament insignificant., Els escrits més primerencs que fan referència a la ciutat són els agrupats en els Textos d'Execració de Berlín i Brussel·les (c. segle XIX a. C; els quals es refereixen a una ciutat anomenada Joshlamen o Rosh-Ramen) i en les Cartes de Amarna (c. segle XIV a. C.). anant a Kathleen Kenyon, creuen que Jerusalem va ser una ciutat fundada per un poble semític occidental amb assentaments organitzats prop del segle XXVI AC D'acord amb la tradició va ser fundada per Sem i Eber, ancestres d'Abraham. Els recomptes bíblics mostren als Jebuseus en control de la ciutat, habitant els terrenys propers a la ciutat actual fins al segle XI AC quan David va envair i va conquistar la seva ciutat, Jebús, establint allà la capital del Regne d'Israel i Judà (any 1000 AC). Excavacions recents de la Ciutat de David interpretades per alguns arqueòlegs com tendents a corroborar alguns textos bíblics.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_126", "instruction": "Qui anava pel senderó?", "context": "Les dues dones van esmunyir-se per un caminoi que anava cap a una fondalada que la Clàudia no coneixia. Plovia, naixien xaragalls i la riera ja passava rojenca, rabent, com si hagués nascut boja. La Clàudia en veure una cavorca pròxima va dubtar. Anaven xopes i es sentia lassa. Però mirà enrera i la gent s'atansava corrent i va semblar-li que veia En Pelat dalt del ruc i com una esperitada va posar-se a córrer arrosegant la seva filla sota aquella mànega d'aigua que queia sense pietat damunt d'aquelles dues dissortades., En ésser al cap del corriol la Clàudia es veié perduda, la riera els barrava el pas. L'aigua passava furienta, roja, tèrbola i remorosa. Les herbes de les vores es blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta, daleroses de saber on anava. De tant en tant passava quelcom: un tronc, una cadira, un vedell morent. La Clàudia romangué erta i la Rosa es xuclava el dit i tremolava de fred., -Què farem?, -Jo tinc gana, maru!, -Em fa por passar ara. Però això ben mirat són només dues passes!", "response": "Dues dones.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_127", "instruction": "Què és l’Apol·lo de Veïs?", "context": "L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota. De mida major que el natural, pintat, representant un Apol·lo, datada cap a anys 550 aC- 520 aC. Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional»., Es troba exposada al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia a Roma., Fou descobert l'any 1916 al temple de Portonaccio, un santuari construït en honor de la deessa de la saviesa i les arts Menrva (per als etruscs o Minerva per als romans), un dels més importants d'Etruria, pertanyent a l'antiga ciutat etrusca de Veïs, avui regió italiana de l'Alt Laci., L'escultura se li atribueix a l'escultor etrusc Vulca, l'únic artista etrusc del que es coneix el nom., Aquesta escultura pertany a l'art etrusc, amb importantíssima influència de l'art escultòric grec. L'estàtua mesura 1,80 centímetres d'alt i està realitzada en terracota, el material més usat a les escultures etrusques., Formava part d'una escena d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea, dotze metres per sobre del sòl, sobre bigues a l'Acroteri del Santuari de Minerva de Portonaccio, prop de Veïs. Apol·lo, vestit amb una túnica i capa curta, avança cap a la seva esquerra amb el seu braç dret estirat i doblegat (el seu braç esquerre està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà); Hèrcules, amb la cérvola lligada al voltant de les seves cames, s'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta., L'estàtua va ser trobada dempeus, resistint els atacs dels romans a la ciutat de Veïs, la primera ciutat etrusca conquistada per Roma.", "response": "Una estàtua etrusca realitzada en terracota.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_128", "instruction": "Qui és Marta Vilalta?", "context": "La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha exposat avui a migdia la posició de la seva formació sobre la decisió de Toni Comín d'anar de número dos de JxCat a les eleccions europees. Ha explicat que ERC no li demanaria que deixés l'acta de diputat del parlament perquè considera que és una decisió personal, i que Comín hauria de ser ‘coherent' amb les seves decisions. També ha dit que no prendrien cap decisió que pogués afectar la situació d'exiliat de Comín i li ha desitjat sort en la nova etapa amb JxCat. Article conjunt de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí: Anem junts al Parlament Europeu El president de la Generalitat, Quim Torra, tan bon punt s'ha fet pública la decisió de Comín, ha tornat a convidar el president d'ERC, Oriol Junqueras, a formar part de la mateixa llista a les europees. Vilalta ho ha descartat, i ha defensat d'anar-hi separats i, després, treballar conjuntament. ‘Creiem que és la millor manera d'afrontar els desafiaments –ha dit–. Que cadascú representi els seus projectes polítics amb tots els matisos. Això ens fa més forts si després va acompanyat d'unitat estratègica i d'acció.' Sobre la possibilitat que Toni Comín deixi l'escó del parlament, Vilalta ha insistit en tot moment que és una qüestió personal que ell haurà de decidir, però que qualsevol decisió té ‘les seves conseqüències'. També ha dit que la direcció del partit havia sabut la notícia que Comín aniria a la llista de JxCat a les europees hores abans de fer-se pública. ‘Ha estat en contacte permanent amb Marta Rovira i els membres de la direcció del partit', ha explicat. I ha afegit: ‘Continuarem essent al seu costat.' Vilalta ha recordat que Comín, a més de ser diputat al parlament, també ha estat una de les figures d'ERC al Consell per la República. ERC hi mantindrà la seva presència; fa poc hi va nomenar com a representants Isaac Peraire i Rut Ribas", "response": "La portaveu d'ERC.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_129", "instruction": "Què vol l'altre personatge que faci la Gràcia?", "context": "-Gràcia! Gràcia! puja!, -Què vôs? no em torbis que les peres s'agafaran., -Puja i fes-me companyia!, -Bona l'hem feta! ¿Que tens por com la mainada?, La Gràcia, esperonada per la dèria de lluir-se com a coquessa, va deixar-la, i la jove no podent sofrir el silenci, que li feia sentir el rau-rau amb tota claredat, va baixar a la cuina tota arrupida. La Gràcia va fer un xiscle tota esglaiada., -On vas? Que ets boja? Mira que et pots morir si fas disbarats., -Calla, no cridis. No puc estar tota sola!", "response": "Que pugi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_130", "instruction": "Què són els laminak?", "context": "Els laminak, singular lamina o lamiña (fon. : /lamiŋa/) forma indeterminada lamin són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca. Existeix també la forma lamia (forma indet. lami, pl. lamiak)., Aquests éssers es troben típicament en grups especialment al bosc i als rius. No tenen una forma, gènere o nom concret (aquests varien segons la zona). Sovint se'ls descriu com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals però incorporant-hi part d'un animal, com garres d'ocell, peus d'ànec o cua de peix (com les sirenes)., En la versió femenina, de vegades s'emparellen amb humans i tenen fills, però en cap cas poden casar-se, ja que no poder trepitjar terra consagrada. Se'ls relaciona també amb els minairons, ja que són industriosos, sent els responsables de la construcció de molts ponts al Pirineu basc. En general són éssers benvolents encara que es poden enrabiar si se'ls roba la seua pinta, amb la qual es pentinen els seus llargs cabells., El seu hàbitat és el bosc i la muntanya. És allà on se'ls pot avistar, sobretot a la nit. D'altres llegendes parlen del tema recurrent de l'or dels laminak o els segrestos de laminak per humans, o viceversa., Sembla probable que aquesta figura o almenys el seu nom provingui de la mitologia grega, que parla de Làmia, un monstre femení. Les seues característiques els apropen molt a altres personatges mitològics, com els gnoms, les fades, etc., Mari, deessa de la mitologia basca., Jentila, ésser gegant de la mitologia basca.", "response": "Són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_131", "instruction": "Qui va ser Amparo Baró?", "context": "Amparo Baró i San Martín, més coneguda pel nom artístic d'Amparo Baró, (Barcelona, 21 de setembre de 1937 - Madrid, 29 de gener de 2015) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana, que va fer pràcticament tota la seva carrera professional a Madrid. Va començar fent teatre a Barcelona al costat d'Adolfo Marsillach i Soriano. Els darrers anys es va fer molt popular arran de la seva participació en la sèrie televisiva 7 vidas, interpretant el personatge de la Sole, i en el seu paper de Jacinta a la sèrie de misteri El internado., Va nàixer el 1937 a Barcelona al si d'una família valenciana amb orígens a Paterna (l'Horta). Després d'acabar els seus estudis secundaris va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la universitat, carrera que de seguida va abandonar quan va començar a sentir la vocació pel teatre. Això va ocórrer arran de veure una representació teatral de l'obra Seis personajes en busca de autor. Va començar a actuar en una companyia d'aficionats i de seguida va ser contractada pel Teatre Windsor de Barcelona. No va trigar a sorgir-li una gran oportunitat, quan l'actriu principal, que era Amparo Soler Leal, va patir un atac d'apendicitis i va haver de substituir-la. La seva actuació a l'obra El invisible Harvey de Mary Chase, premi Pulitzer de 1945, al costat d'Adolfo Marsillach, va ser un èxit., Seguidament va protagonitzar una obra de Jaime de Armiñán, Café del Liceo, a la qual seguiran altres com El pan de todos, d'Alfonso Sastre. Obté un gran èxit també a Madrid amb l'obra Calumnia, i va realitzar una gira per Sud-amèrica. Pel que fa al cinema, el seu primer treball té lloc l'any 1957, quan va participar a Rapsodia de sangre d'Antonio Isasi. No obstant això, la incursió en el cinema no va ser gaire extensa, acabant sent molt més prolífica en el mitjà televisiu. D'entre les pel·lícules en què va participar, que no són moltes, podem destacar El bosque animado de José Luis Cuerda o Las cosas del querer de Jaime Chávarri., També és destacable la seva actuació a Siete mesas de billar francés, de Gràcia Querejeta, que va rodar el 2007 i que li va suposar el premi Goya a la millor actriu de repartiment. Durant diverses dècades va ser un dels rostres més assidus a la televisió, mitjà en el qual sí que ha estat molt prolífica i en el que es va iniciar en els repartiments de sèries com Estudio 1, Fábulas, Primera fila o Novela, espais que durant les dècades dels seixanta i setanta adaptaven a la televisió conegudes obres de teatre o literatura. Malgrat això i del gran nombre de programes i sèries en què ha participat, va ser la sèrie 7 vidas la que li va oferir més popularitat i premis que en tota la seva carrera, el que es va veure reforçat per la seva aparició, posteriorment, en la sèrie El internado. D'entre la resta de la seva filmografia, encara cal citar títols com El nido, En septiembre, Mi general, Soldadito español, Al otro lado del túnel, El palomo cojo o Boca a boca.", "response": "Una actriu de teatre, cinema i televisió.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_132", "instruction": "De qui és la biografia?", "context": "María Teresa Andrés Blasco, (València, 13 de setembre de 1910 - íd. 29 de juny 1992), fou una música i compositora., Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori de València; amb Antonio Fornet Asensi el piano, amb Pedro Sosa l'harmonia i amb Eduard López-Chàvarri la història de la música. A més, va rebre classes particulars de piano de Ramón Ribes, que la va encoratjar per continuar els estudis musicals, que acabaria l'any 1930 al Conservatori de València., La seua carrera com a concertista es va estroncar per la seua malaltia, l'asma, que la va obligar a fer repòs durant dos anys, cosa que va fer al poble de Benimarfull, d'on eren els seus pares. L'any 1954 va escriure per a Ràdio València un xotis humorístic, Ellos son así, que tingué molt d'èxit. El 1972 fou finalista del Festival de Canciones Navideñas de l'Hospitalet de Llobregat amb la seua nadala Jesús Nen. El 1982 va estrenar el pasdoble Balones, un encàrrec amb motiu del vuitè Centenari del naixement de Sant Francesc, patró d'aquesta vila de la comarca del Comtat, i al 1984 s'hi posà lletra per a cantar-lo com a himne. També va compondre, a petició de l'alcalde de Benimarfull, el pasdoble Benimarfull, i per a la banda “El Delirio”, de Gorga, el pasdoble El Delirio, che., Fou professora de piano del Conservatori de València i la major part de les seues composicions es troben a la Biblioteca Municipal de València. Va escriure sobretot música per a banda, tot i que també escrigué valsos, boleros i pasdobles, essent la seua una música senzilla i amb un to popular, dirigida sobretot al ball i a les revetlles., L'any 1945 es casà amb Ernesto Hurtado, un home amant de les tradicions i de la història de Benimarfull, població sobre la qual va escriure quatre llibres., Adkins Chiti, Patricia; Ozaita, M. T.. «Las compositoras españolas». A: Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Música, 1995.", "response": "De María Teresa Andrés Blasco.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_133", "instruction": "Qui és Josep Subirana?", "context": "El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Avià, Josep Subirana, ha refusat un premi europeu sobre sostenibilitat perquè Europa té presos polítics i exiliats. Durant la gala de lliurament dels premis a l'Energia Sostenible de la UE a Brussel·les, el regidor d'ERC ha explica que a Catalunya es patia repressió política i social. La presentadora de l'acte l'ha tallat dient que la cerimònia de premis no era cap ‘fòrum de discussió política'. ‘Sé que això us fa sentir molt incòmodes, més incòmodes estem nosaltres', ha respost el regidor. Subirana ha demanat que tornessin el premi al comissari europeu d'Energia, Miguel Àngel Arias Cañete, que finalment no ha assistit a l'acte. ‘No acceptarem el premi fins que Europa actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia‘, ha dit Subirana. En acabat, el director general d'energia de la Comissió Europea, Dominique Ristori, ha recriminat a Subirana que l'acte no era ‘el lloc per a obrir una discussió sobre jocs polítics perillosos' i que s'havia concedit aquest premi a Avià només per la seva feina en sostenibilitat energètica. ‘És l'únic tema d'aquesta trobada', ha reblat. El projecte ‘Avià per un bon clima‘ estat premiat en les categories de lideratge i ciutadania, el premi de la ciutadania. El projecte El 2015, l'Ajuntament d'Avià va aprovar un projecte per a impulsar les energies renovables, l'eficiència energètica i la protecció del medi. Gràcies a això, va aconseguir de reduir les emissions de carboni i la demanda de combustibles fòssils. Per exemple, els edificis públics del municipi han reduït un 60% la seva demanda de quilowatts respecte al 2015", "response": "El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Avià.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_134", "instruction": "De què tracta el text?", "context": "La Plaça del Mur de les Lamentacions (en anglès: Western Wall Plaza) (en hebreu: רחבת הכותל המערבי‎) és una plaça que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem. La plaça es troba davant del Mur de les Lamentacions. La plaça fou establerta en 1967, després de la reunificació de la ciutat. En el costat nord de la plaça, es troba el túnel del mur de les lamentacions, i el Chain Generations Center. En el costat sud de la plaça es troba el parc arqueològic de Jerusalem, i la porta del fems. En el costat occidental de la plaça es troba el barri jueu., Mur de les Lamentacions, Túnel del Mur de les Lamentacions, Chain Generations Center, Arc de Robinson, Parc Arqueològic de Jerusalem, Porta del Fems,", "response": "De la Plaça del Mur de les Lamentacions.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_135", "instruction": "De què treballa Glòria Freixa i Vilardell?", "context": "Glòria Freixa i Vilardell (Barcelona, 1969) és una jurista i política catalana, diputada de la XII legislatura catalana per la candidatura de Junts per Catalunya., És una jurista especialitzada en propietat intel·lectual i protecció de dades i ha treballat a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, ens depenent de la Generalitat de Catalunya. A finals dels anys 90 va participar en la plataforma liderada per Joan Laporta Elefant Blau, agrupació de socis del Futbol Club Barcelona contraris a la gestió de Josep Lluís Núñez. Vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va formar part de la corrent interna Generació Llibertat. L'any 2015 concorre a les eleccions generals espanyoles en la llista de Democràcia i Llibertat (marca de CDC) al senat, obtenint 276.119 vots. Juntament amb altres membres de Generació Llibertat, va participar en la refundació de l'espai postconvergent, en el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu Català (Pdcat) el juliol de 2016. Aquest mateix any concorre a les primàries del nou partit per ser la secretaria de la federació Barcelonina del Pdcat quedant en tercera posició, per darrere de Mercè Homs i Teresa Pitarch.\\nFou número 25 per Barcelona de la llista de Junts per Catalunya en les eleccions del 2017. Tot i que no va sortir electe (la candidatura per Barcelona obtingué 17 diputats) ha esdevingut diputada arrel de la renúncia de Laura Borràs. Després de la crisi en l'espai postconvergent, ha participat activament en la formació del partit de Junts per Catalunya.", "response": "De jurista i política.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_136", "instruction": "Qui era Polifonte?", "context": "Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa, filla d'Ares i de Terenia, la filla del déu-riu Estrimó., Polifonte es despreocupava dels regals d'Afrodita i es va convertir en companya d'Àrtemis. Afrodita es va irritar amb la jove i li va inspirar una passió insensata cap a un os. Va perdre la virginitat en aquells amors monstruosos, i Àrtemis, per castigar-la va desfermar contra ella totes les bèsties de la muntanya. Polifonte, espantada, es va refugiar a la casa del seu pare, on van néixer dos fills, Àgri i Òrios, és a dir, Salvatge i Muntanyenc. Quan els fills es van fer grans, tenien una força prodigiosa, que no els feia acovardir ni davant dels déus ni dels homes. Devoraven els estrangers que trobaven vora casa seva. Zeus va voler acabar amb aquella situació i va decidir castigar-los. Va enviar el seu missatger, Hermes, perquè complís els seus designis. De primer Hermes pensà a tallar-los-hi les mans i els peus, però Ares, que era l'avi dels nois, va voler que escapessin del càstig i els va transformar. Polifonte es va convertir en una au nocturna. Òrios en una rapinyaire, i Àgri en un voltor, tots ells ocells amb un presagi funest. La mainadera, que també va ser transformada tot i que era innocent, va demanar clemència als déus, i aquests la van transformar en un ocell favorable als homes, el pigot verd, que dona bons presagis.", "response": "Una filla d'Hipònou.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_137", "instruction": "Què vol dir “eupàtrides”?", "context": "Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts') és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica., Els eupàtrides ja es mencionen als Himnes homèrics com una classe privilegiada situada entre el poble i els reis, que ja anaven perdent poder. Posseïen les terres i tenien persones a les seves ordres que les conreaven. El nom es va conservar molt de temps, i consta a l'Etymologicum Magnum., Es considera que eren els descendents de les famílies jòniques que es van establir a l'Àtica on van exercir el poder com una aristocràcia de guerrers conqueridors, posseint les millors parts de la terra i governant sobre una nombrosa classe dependent. Van incloure també entre els seus membres altres famílies d'origen mític, com ara els neleides (descendents de Neleu), els còdrides (descendents de Codros) i els alcmeònides (descendents d'Alcmeó), que eren originaris de Messènia. Els eumòlpides també formaven part d'aquesta família., La tradició diu que els eupàtrides eren una de les tres classes de ciutadans de l'Àtica establertes per Teseu, la primera de totes, quan va reorganitzar la regió a través del que és conegut com a sinecisme. Aquest grup aristocràtic tenia grans privilegis. Estaven en possessió de gairebé tots els càrrecs civils i religiosos de l'estat i presentaven les lleis i les interpretaven, tant les humanes com les divines. Una altra de les classes establertes per Teseu era la dels geomori, uns terratinents o pagesos lliures, exclosos de les castes sacerdotals i polítiques., Fins a l'època de Pèricles, una part de la història grega descriu la lenta pèrdua de poder dels eupàtrides. Les lleis de Dracó eren en part fruit del descontent popular, i posaven per escrit la legislació que fins a aquell moment els eupàtrides havien interpretat lliurement. El tirà Ciló i sobretot Pisístrat, tots dos eupàtrides, van ser exemples del final de l'oligarquia i de la pujada al poder de la tirania. Soló va legislar a favor de què el poder anés lligat a la possessió de la terra i no al llinatge familiar. Tots els legisladors van treure atribucions polítiques als eupàtrides, però no van tocar en absolut el paper religiós de la família, que va mantenir fins a èpoques molt tardanes.", "response": "Els ben nascuts.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_138", "instruction": "Què és el Wendigo?", "context": "El Wendigo (també conegut com a windigo o witiko) és una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà, que es creia que habitava en els boscos més septentrionals i profunds del continent americà. Aparentment és una personificació de la crida atàvica -i la fascinació propera a la bogeria- que els boscos profunds i la naturalesa més salvatge provoca en els humans i, en la seva faceta més fosca, un mite per a explicar la bèstia en la qual es pot convertir un ser humà quan fa cas d'aquesta crida. Aquest mite podria estar relacionat amb històries dels pobles indis sobre casos de canibalisme per a sobreviure als crus hiverns d'aquestes dures zones del continent., En psiquiatria s'ha considerat la psicosi per wendigo com un cas de psicosi particular i pròpia d'una cultura (en aquest cas l'amerindia)., El Wendigo es personifica unes vegades com el vent sobre les copes dels arbres o com un esperit, altres com un ésser molsós que habita en la profunditat del bosc, altres com una terrible criatura meitat bèstia meitat home. El Wendigo \\crida\\ a les seves preses pel seu nom, i quan aquestes senten la seva crida no poden evitar de córrer cap a les profunditats del bosc i perdre's per sempre., En el famós conte d'Algernon Blackwood titulat \\El Wendigo\\ (Vegeu \\Mites de Cthulhu\\), apareix com un ésser temut pels indígenes dels boscos del nord d'Amèrica, que menja molsa i no humans. Personifica l'anomenat atàvic de la naturalesa a l'animal que suposadament portem tots dins, ja que les seves víctimes senten una veu que els crida, i com fetillades, inicien una esbojarrada carrera que els condueix al més profund de les selves boscoses del Gran Nord a gran velocitat (i altura), cremant-se els seus peus (que es converteixen en arpes) i sagnant els seus ulls., Les llegendes sobre el Wendigo són nombroses, així en unes és una personificació d'un gran caçador que es va perdre en el bosc i per alimentar-se amb carn humana va ser castigat i es va transformar en alguna cosa semblant a un zombi, amb grans mans amb arpes i molt àgil, que s'alimenta de carn humana. En unes altres es diu que és un esperit del bosc, corpulent i amb pèl blanc, que s'alimenta de molsa. En gairebé totes s'explica que menjava guerrers que s'aventuraven massa en els grans boscos deserts i gelats del nord dels Estats Units i el Canadà i que s'hi perdien. El 2005, a Espanya, Claudia Franco va fer al·lusió al wendigo com un ésser que s'alimentava a força de cors humans. Segons el seu llibre (El Wendigo) era una criatura fosca similar a un llop en la nit, i durant dia, un atractiu jove que atreu a les seves víctimes fins al capvespre on els arrenca el cor., La llegenda diu que qui menja carn humana sofreix la maldicio de no poder aturar de menjar-ne i es converteixen en WENDIGOS.", "response": "Una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_139", "instruction": "Què és la Constitució dels atenencs?", "context": "La Constitució dels atenencs és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil. Es tracta de la primera d'una sèrie de 158 constitucions que el filòsof grec tindria en projecte escriure amb el fi de reflectir enciclopèdicament la cultura legislativa del seu temps., A Constitució dels atenencs Aristòtil reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en què aquesta va anar-se plasmant al llarg de la història, com els principals moments d'ella mateixa pel que es refereix a diferents innovacions de tipus politicoadministratives. L'obra mostra, a més a més, el pensament hel·lènic sobre la configuració política i socio-cultural de l'Atenes., El mètode que s'utilitza en l'obra és el descriptiu, similar a l'utilitzat per Aristòtil en les seves obres científiques, combinant allò empíric amb allò observacional, i amb rellevants contribucions crítiques i valoratives., Bàsicament, són dos els assumptes que centren l'atenció del text: un recorregut por la història política d'Atenes i una descripció del sistema i organització de l'Estat atenenc., El papir que conté el text fou descobert a Egipte cap a 1891 per Sir Frederick G. Kenyon., Al capítol 54, Aristòtil relata que el Festival d'Hefest va ser \\instituït durant l'ardianagat de Cefisofont\\, que correspon al 329 aC. Al capítol 62, Aristòtil indica que, en el moment que escrivia, Atenes encara enviava oficials a Samos. Després del 322 aC, Samos ja no estava sota control atenenc. Basant-se en aquesta evidència interna, els estudiosos conclouen que la Constitució atenesa va ser escrita abans del 328 aC i no més tard del 322 aC. A més, que Aristòtil no menciona els quinqueremes malgrat esmentar els triremes i els quadriremes suggereix que va ser escrit no més tard del 325 aC, quan els quinqueremes es registren per primera vegada a la Marina d'Atenes.", "response": "És una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_140", "instruction": "Què volia eliminar del seu pensament en Pere?", "context": "Des d'aquell dia en Pere va procurar esvair del pensament la deliciosa imatge, com un que es desfà d'un utensili preciós perquè no té casa per semblant moble. Era una ambició massa grossa per a la seva humilitat. Massa luxe per a la seva ànima i pels seus sentits. I aleshores la va donar per fer paisatges sense figures, pensant que més endavant potser podria posar-n'hi una altra, encara que fos filla de la invenció. Subconscientment i tot, ja li recava, ja li venia una mica malament haver-se d'empescar una donzella artificiosa, quan gairebé l'havia tinguda del natural. Perquè humil com era de per si, trobava pretensió massa alta i orgullosa això de mantenir un ideal d'amor platònic, creant una donzella tota d'artifici, bona segurament per a suprems rumiadors… però no per a ell, cuc de la terra, que amb una de real ja s'hauria tingut per satisfet…, I veu's aquí que durant les inacabables hores d'escriptori tornava a pintar de pensament la seva personal visió dels boscos i les prades, de les florestes i dels rius. Mes, ni reals ni inventades, en aquells escenaris de paradís no hi havia Eves primicials, ni en aquells boscos dòrics hi trescaven Dianes enciseres, com si el pintor no esperés res d'un amor que si era espiritual esdevenia inassequible, per falles del pensament, i si era de sensació resultava irrealitzable per falles de voluntat. Va ésser la gran crisi de la seva vida. Un greu pesar li va venir de veure que entretant no tenia més recurs que eliminar, de les seves creacions, l'escalf d'humanitat sensible. Des d'aquella hora endavant, més retret va mostrar-se cada dia, més allunyat de socials contactes, més tancat en si mateix., Ja no esperava com abans les tardes del diumenge per a fantasiar més o menys del natural, pels parcs i pels jardins públics, parat davant de les rengleres d'albes platejades o dels macissos geomètrics delineats amb flors, o dels gavials de fil metàl·lic on xerrotejaven aus canores, subdividides en seccions. Aquella naturalesa ordenada i cívica cada dia li desagradava més, no precisament pel que tenia de cívica i simètrica, sinó per ésser l'arranjament obra d'un altre… Perquè el que ell hauria volgut era una natura verge i escabellada per a domesticar-la, de pensament, al seu gust.", "response": "La deliciosa imatge.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_141", "instruction": "Què és el títol de Rei dels Wends?", "context": "El títol de Rei dels Wends denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic, conegudes com a Mecklenburg, Holstein i Pomerània, i fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia., La interpretació més acceptada és que la paraula fa referència als Wends, un poble eslau que visqué a la riba sud del Bàltic, encara que la situació és més complexa degut a l'existència dels Vends, localitzats entre els finesos i els Wends, i amb un origen poc conegut. Una altra explicació del títol, de caràcter poètic, seria que designaria el govern sobre l'antic poble dels Vàndals (vandalorum rex), però aquesta idea només fou acceptada en el segle xvi. Una interpretació recent, sense gaire suport en l'àmbit acadèmic, és que formaven part dels \\Vend\\ que es mencionaven en el títol dels reis de Suècia (Rei de Svear, Götar i Vends; Svears, Göters och Venders konung) i que en realitat faria referència a Finlàndia. Com a tal, Österland - el nom medieval per la part finesa del regne suec - seria la tercera part del reialme. No obstant això, només quaranta anys després de l'adopció del títol \\rei dels Wends\\ començaren a anomenar-se a si mateixos \\Gran Duc de Finlàndia\\ també, Els Reis de Dinamarca ostentaren el títol durant vuit segles, després que fos adoptat per primer cop per Canut VI (regnà de 1182 a 1202), el qual conquerí les terres dels Wends a Pomerània i Mecklenburg. En les llengües germàniques, el nom va ser Wends, i en la documentació medieval el nom llatí fou sclavorum rex, fent referència als pobles eslaus de la regió i els voltants de l'actual Mecklenburg. Al segle xvi, sclavorum fou substituït per vandalorum també pels reis danesos, seguint l'ideal romàntic del moment. Els reis danesos continuaren fent servir el títol fins que el 1972 la Reina Margarida II arribà al tron i abandonà tots els títols excepte el de Reina de Dinamarca.", "response": "El que denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_142", "instruction": "Què ha fet el Govern cubà?", "context": "El Govern de Cuba ha obert aquest dimecres una investigació sobre els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans a l'Ambaixada dels Estats Units a l'Havana, on van patir ‘símptomes físics', segons han indicat les autoritats nord-americanes, que van expulsar al maig dos diplomàtics cubans de l'Ambaixada cubana a Washington. ‘L'Havana ha obert una investigació comprensiva, prioritària i urgent' en relació amb els incidents que s'han produït a l'Ambaixada. ‘Cuba mai no ha permès ni permetrà que el territori cubà sigui utilitzat per a cap tipus d'acció contra diplomàtics ni els seus familiars, ha indicat en un comunicat el Ministeri d'Afers exteriors de Cuba. Les autoritats han reiterat la seva disposició a ‘cooperar per esclarir els fets'. La portaveu del Departament d'Estat nord-americà, Heather Nauert, ha reconegut que va haver-hi uns incidents de causa desconeguda a final del 2016 i que es van saldar amb el retorn de diversos diplomàtics nord-americans. Els ‘símptomes físics' reconeguts per l'Administració de Donald Trump van provocar que el personal afectat requerís d'atenció mèdica, encara que les seves vides no van córrer perill. ‘No tenim respostes definitives sobre la causa d'aquests incidents', ha manifestat Nauert. ‘Han provocat una sèrie de danys a ciutadans nord-americans i això és una cosa que ens prenem molt seriosament. Hi ha una investigació oberta sobre aquest tema', ha afegit. Segons fonts governamentals, diversos diplomàtics nord-americans han hagut d'abandonar l'Ambaixada a Cuba durant els darrers mesos després de presentar problemes auditius i alguns d'ells han hagut de recórrer a l'ús d'audiòfons", "response": "Ha obert aquest dimecres una investigació sobre els incidents registrats contra diplomàtics nord-americans.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_143", "instruction": "Qui és Neus Munté?", "context": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté, ha volgut llençar aquest dimarts un avís a l'estat i l'executiu espanyol, remarcant que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de ser ‘un àrbitre per dirimir sobre la constitucionalitat de les lleis', però recordant que no hauria d'entendre's ‘com un tribunal executor' ni la constitució ‘com un codi penal'. Munté ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la reunió del govern i poc més d'una hora després que quatre secretaris judicials hagin notificat a tots els consellers i al president, Carles Puigdemont, la resolució de l'alt tribunal sobre les conclusions del procés constituent. Malgrat haver rebut aquesta advertència del TC, Munté ha volgut refermar que l'executiu català vol ‘mantenir l'obediència al mandat democràtic del 27-S', donant així a entendre que faran cas omís dels avisos però sense voler explicitar si desobeiran o no al constitucional. El govern de la Generalitat ha rebut aquest dimarts la notificació del TC, de mans de quatre secretaris judicials, que els avisa que no poden actuar en base a les conclusions de la comissió del procés constituent. Però això sembla no haver fet canviar la perspectiva de l'executiu català. De fet, la portaveu ha apuntat que per a ells el Tribunal Constitucional ‘té la funció legítima de dirimir sobre la constitucionalitat o no de normes i lleis', però ha avisat al govern i l'estat espanyol que des de Catalunya ‘no s'entén que entri a dirimir sobre opinions i debats de caràcter polític'. ‘El TC l'entenem com un àrbitre per a les lleis, no és en cap cas com un tribunal executor, ni es pot entendre la constitució com un codi penal; i massa sovint es fan referències e aquesta línia', ha afegit avisant l'estat espanyol de la seva perspectiva. A més, ha remarcat que a ulls del govern, l'executiu espanyol pretenia que el TC ‘anés més enllà', tal i com per a Munté demostren les peticions i declaracions de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. Tot aquest nou conflicte amb el TC, a més, no fa variar la resposta del Consell Executiu quan se li pregunta si obeirà o desobeirà les ordres de l'alt tribunal, i Munté reitera ‘l'obediència del govern al mandat democràtic del 27-S i a aquelles resolucions que emanen del parlament amb la majoria que avala el full de ruta'. ‘Continuarem treballant i caminant. No som massa donats a gesticular sinó a fer la feina', ha conclòs Munté. La portaveu, a més, ha insistit que el full de ruta ‘avança i avança a bon ritme en tot el que depèn de Catalunya', i que la ‘voluntat i el compromís del govern és que segueixi en aquesta mateixa línia'. Reunions pendents per la qüestió de confiança Durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Munté ha estat preguntada en diverses ocasions per la reunió que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha de tenir amb membres de la CUP per parlar de la qüestió de confiança a la que se sotmetrà al setembre. Munté no ha volgut desvetllar la data ni si serà abans o després de les vacances de Puigdemont, però ha mantingut que la trobada existirà. ‘És obvi que hi ha contactes i reunions amb diferents formacions polítiques, no només amb la CUP, però no hi ha cap negociació', ha dit la portaveu, tot afegint que ‘de contactes' amb els anticapitalistes ‘hi ha sempre i del que es tracta és de que es vagin produint. El govern no es tornarà a reunir fins al proper 30 d'agost, i el president té previst iniciar les seves vacances el proper dilluns", "response": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_144", "instruction": "Qui és Cura?", "context": "Cura és una divinitat de l'antiga Roma. Representa l'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home. El mite de Cura es troba a la compilació de llegendes Fabularum, obra atribuïda a Gai Juli Higí (Caius Julius Hyginus)., Cura fou un dona jove. Una vegada veient el fang a la vora d'un riu, va entretenir-se fent la forma d'un home. Una vegada acabada la figura va demanar a Júpiter que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè (spiritus). Júpiter consentí, però quan la dona va demanar-li permís al déu per donar a l'home el nom d'ella, Júpiter es va negar. Mentre discutien va aparèixer Tellus la deessa de la terra i va declarar que l'home havia de portar el seu nom, car havia estat format a partir del seu propi cos., Finalment va arribar Saturn per posar pau i va decidir que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida. El nom que va rebre la nova criatura fou homo (home) en llatí, en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus (terra)., Aquest mite romà va cridar l'atenció del filòsof alemany Martin Heidegger. que va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final., Viccionari", "response": "Una divinitat de l'antiga Roma.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_145", "instruction": "Què es tanca?", "context": "La gola de l'art es clou. Tots estiren a la una i la borsa resta damunt l'arena. Se sent la remor del peix que cueteja, i tots els ulls s'aboquen a la xarxa., -Es pa nostre de cada dia!, -Que Déu n'hi dó!, -Bona calada, Janet., Van obrir l'art mentres els peixos menuts passaven per les malles, i, cuetejant frenèticament, assolien les ones i fugien. Els pops movien les potes com si fossin verms. Les sèpies escopien tinta i els rogerons feien fressa entre les algues arrencades del fons i les pedres que havien seguit. En Janet omplia els coves de peix morent i en Perot en curullava sa gorra. Dos bailets peu descalços agafaven els que restaven entre les malles per a escar., La cridòria i les rialles s'alçaven triomfants. Totes les cares eren resplandentes… l'alegria esplendorosa regnava a dolls, el sol era rublert de claretats i el vent passava rioler damunt la mar…", "response": "La gola de l'art.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_146", "instruction": "Entre qui era la mitjanceria?", "context": "La mediació entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria que s'ha celebrat avui a la tarda al Departament de Treball ha acabat sense acord. Així doncs, la vaga convocada per al cap de setmana a l'aeroport del Prat es manté. La reunió ha durat sis hores, però no ha servit per trobar punts d'entesa entre les dues parts que permetessin fer marxa enrere pel que fa a l'aturada del servei. Les dues parts ja s'havien reunit ahir també sense arribar a cap acord. El personal de terra d'Iberia dóna servei a 27 companyies a l'aeroport de Barcelona, per la qual cosa, el número de vols afectats podria ser de l'ordre de 1.000 durant el termini previst de la vaga. El Ministeri de Foment ha dictat serveis mínims que obligaran a enlairar el 100% dels vols domèstics amb els territoris no peninsulars, el 54% dels serveis internacionals i el 32% dels peninsulars que tinguin una alternativa de transport inferior a 5 hores. Vueling cancela vols Vueling ha anunciat avui que cancel·la 112 vols a Barcelona a causa de la vaga de personal de terra d'Iberia d'aquest cap de setmana. Dels 112 vols, 48 estaven programats pel dissabte i 64 pel diumenge. Tots els vols cancel·lats els podeu consultar ací. La companyia ha demanat als passatgers que no vagin a l'aeroport del Prat a gestionar les seves reclamacions perquè ho poden fer accedint a la web de Vueling o trucant al servei d'atenció al client. Els treballadors d'Iberia donen servei a vint-i-set companyies a l'aeroport. Segons el ministeri de Foment espanyol, els vols afectats poden arribar a ser un miler", "response": "Entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_147", "instruction": "Què és Bujis?", "context": "Bujis (en grec), Baj o Bakha (nom egipci) és el nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia, també era el ca de Montu. Estava relacionat amb el poder germinador i la fecunditat del sòl. Era representat com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un ureo, amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro., Es triava un toro salvatge com encarnació de Montu, i era venerat com a tal. Amb el temps els criteris per a triar el toro es van fer més rígids, triant toros amb el cos blanc i la cara negra. Quan aquests toros (o les seves mares) morien eren momificats, i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum. Les mares van ser considerades com a representacions de Hathor, la mare d'aquestes deïtats., Es venerava a la ciutat d'Hermontis, com \\Toro de les muntanyes i l'ocàs\\ i en Medamud. Baj va ser identificat com una forma d'Apis, i per tant considerat com una encarnació d'Osiris. L'últim enterrament d'un toro Bujis al Bujeum de Hermontis va ser en 340 aC El culte al toro es va allargar fins al voltant de l'any 360, quan va ser destruït per l'augment del fonamentalisme cristià a l'Imperi Romà. El Bujeum va ser descobert el 1927 per Robert Mond i U. B. Emery, i en ell hi havia un oracle.", "response": "El nom que rebia el toro considerat l'encarnació de Ra i Osiris al mitologia egípcia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_148", "instruction": "Qui és Brenda Pérez i Soler?", "context": "Brenda Pérez i Soler (Badalona, 27 de juny de 1993) és una futbolista catalana., Juga com a centrecampista. Es va formar en les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, debutant amb el primer equip durant la temporada 2011-2012. Ha desenvolupat la seva carrera en diferents equips de primera i segona divisió espanyola, com el CE Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, l'Atlètic de Madrid, el València CF i el Canilles. Durant la temporada 2016-2017 torna a l'equip en què va debutar, en RCD Espanyol. A més, és internacional amb la selecció espanyola., El 2015 va participar en un experiment del programa televisiu El Hormiguero d'Antena 3 en el qual va participar en un partit de futbol masculí disfressada d'home. Només l'àrbitre i l'entrenador del seu equip coneixien la seva verdadera identitat. D'aquesta manera, es pretenia reivindicar el futbol femení. Així mateix, el 2016 va replicar unes declaracions del jugador del Barça Luis Suárez en les quals deia que el futbol és cosa d'homes. Compagina l'activitat esportiva amb els seus estudis de periodisme.", "response": "Una futbolista catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_149", "instruction": "De què treballa Glòria Calafell?", "context": "Glòria Calafell Martínez (21 d'abril de 1947, Barcelona) és una poeta i filologa catalana., Va néixer a Barcelona al Barri de Sants, el 21 d'abril de 1947 i des de 1967 viu a Sant Andreu de Palomar. . Es llicencià en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i va exercir de professora de secundària durant 27 anys. Paral·lelament, donava classes a l'Institut de Ciències de l'Educació per a tots aquells que volien obtenir el certificat d'aptitud pedagògica i també de reciclatge de català. Des de l'any 2008 està jubilada., Té sis poemaris publicats, La semàntica del temps (2008) i No.m fall recort del temps (2010) Premi de Poesia Ciutat de Vila-real  Basaments Catalogats (2012) finalista del Premi Joan Llacuna 2011. Terra Humida (2014) Premi Marià Manent 2013,  Jardi (i més espais) (2019) Premi Ritmes del Certament Paraules a Icària 2019 i Esferes disperses Premi Josep Fàbregas i Capell – Vila de Sallent, 2017, Entre els guardons per la seva obra destaquen, entre d'altres, el premi Jalpí i Julià, amb el recull Pronòstics del temps, el premi Martí i Pol, en la seva XVIII edició (accèssit per Sintaxi de l'asfalt) i també la XX (primer premi amb Digues, foll, quina cosa és l'oblit), i el premi Sant Antoni, amb el recull Morfologia del vent., D'altra banda, forma part del grup de relataires que col·labora en el web Relats en català. Així mateix, regularment publica poemes en la revista trimestral Espais, i també anàlisis literàries.", "response": "De poeta i de filologa catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_150", "instruction": "Què ha fet Protecció Civil de la Generalitat?", "context": "Protecció Civil de la Generalitat ha activat en alerta el pla Procicat per l'onada de fred que segons el Servei Meteorològic de Catalunya afectarà gran part de Catalunya durant el cap de setmana. Els únics punts on no es registraran temperatures mínimes són l'extrem sud, el litoral de Tarragona i l'extrem nord. Dissabte, la sensació tèrmica de fred augmentarà a causa del fort vent que bufarà sobretot a cotes altes i mitjanes. Paral·lelament, també s'ha emès una prealerta del pla d'emergències per ventades, el Ventcat, perquè s'esperen fortes ventades al Pirineu i Prepirineu, a l'extrem nord de Catalunya i a les cotes mitjanes i altes de les Terres de l'Ebre. Protecció Civil ha demanat molta precaució en les activitats de muntanya perquè el perill d'allaus és alt a tot el Pirineu, especialment al vessant nord del Cadí-Moixeró. Els municipis de Barcelona, Tarragona i Sant Cugat han activat els seus procediments per la protecció de persones més vulnerables durant aquest episodi de fred. I Protecció Civil està en especial contacte amb Creu Roja i les empreses de teleassistència per reforçar la prevenció i el seguiment de les possibles incidències en els col·lectius més vulnerables com són la gent gran. Davant d'aquesta situació, es demana ‘especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades'. Risc d'allaus També cal anar amb molta cura en les activitats de muntanya davant el perill d'allaus, ja que es manté la prealerta del pla Allaucat. Segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ICGC, aquest divendres i demà dissabte es manté la situació de perill d'allaus fort, 4 de 5, al Vessant nord del Cadí-Moixeró. A la resta de sectors del Pirineu i Prepirineu el perill és marcat, 3 de 5. La neu també afectarà l'illa de Mallorca, però es preveu que només ho faci dissabte. També hi ha alerta activada per fortes ventades durant el dissabte i el diumenge. Al País Valencià, el fred intens anirà disminuint progressivament per a deixar pas a les pluges a la part central del territori, que afectaran especialment dilluns. Les comarques del nord, en canvi, es veuran més afectades per l'alerta de ventades", "response": "Ha activat en alerta el pla Procicat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_151", "instruction": "Qui és Carles Riera?", "context": "El diputat de la CUP Carles Riera ha anunciat que hi ha un acord amb JxCat i ERC per a crear una Assemblea Constituent que ha d'impulsar el procés constituent. Així ho ha anunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio. L'assemblea estaria formada per diputats del parlament i càrrecs electes de l'àmbit municipal i supramunicipal. L'objectiu del nou òrgan serà instar la ciutadania a organitzar-se per iniciar els debats que han de culminar amb una constitució catalana. Riera considera que s'està treballant ‘en el bon sentit' amb JxCat i ERC però encara veu ‘lluny' tancar un pacte. Ha explicat que hi ha temes que encara s'estan debaten amb JxCat i la ERC de cara a la pròxima legislatura i ha insistit que qui governi ha de materialitzar la República. Segons Riera, la CUP no ha fet un ‘plantejament de màxims' i no demana a JxCat i ERC que assumeixin el seu programa ideològic sinó que acceptin les mesures que suposen aplicar la República. Segons Riera, s'ha acordat que una de les primeres coses que faci el govern sigui impulsar el procés constituent i crear l'Assemblea Constituent. Ha confiat que els comuns se sumin a aquest acord i ha recordat que en la legislatura passada una de les poques coses amb què van estar d'acord va ser el procés constituent. El diputat ha avançat que la CUP té previst de parlar sobre aquesta qüestió amb els comuns aquest mateix dilluns", "response": "El diputat de la CUP.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_152", "instruction": "Com es diu “fianna” en singular?", "context": "En els principis d'Irlanda, fianna (singular: fian) eren les petites i semiindependents bandes de guerrers que vivien apartats de la societat als boscos com mercenaris, bandits i caçadors, però que podien ser cridats pels reis en temps de guerra. Apareixen en la mitologia irlandesa, en les històries del Cicle fenià, en què eren dirigits per Fionn mac Cumhaill. En la història més recent, el nom Fianna Éireann ha estat usat per un nombre d'organitzacions irlandeses republicanes., La institució històrica de les fianna és coneguda per referències en les primeres lleis territorials irlandeses. Una fianna estava formada per joves sense terra, normalment joves aristòcrates que no havien arribat encara a heretar terrenys. A un membre d'aquest grup se l'anomenava fénnid; el dirigent de la fianna era un rígfénnid (literalment rei fénnid). Geoffrey Keating, en la seva Història d'Irlanda del segle xvii, diu que durant l'hivern les fiannas eren allotjades i alimentades per la noblesa, i en aquest temps mantenien l'ordre en el seu nom, però durant l'estiu, des de Beltane fins a Samain, estaven obligades a caçar per menjar i obtenir pells per vendre. La Història de Keating és més una compilació de tradicions que un document històric confiable, però en aquest cas els erudits assenyalen referències a la primera poesia irlandesa i l'existència d'una estació tancada de caça de cérvols i senglars entre Samain i Beltane a l'Escòcia medieval com a corroboració., Algunes representacions llegendàries de fianna semblen emmotllar-se a aquesta realitat històrica: per exemple, en el cicle de l'Ulster el druida Cathbad lidera una fianna de vint-i-set individus que lluita contra una altra fianna i mata als dotze padrastres de la princesa de l'Ulster, Ness. Ness, en resposta, dirigeix el seu propi grup de fianna de vint-i-set soldats, perseguint a Cathbad., No obstant això, les històries del Cicle fenià, situades en el temps de Cormac mac Airt, descriuen la fianna com un sol exèrcit al servei del Gran rei (encara que comprèn dues faccions rivals: el clan Baíscne de Leinster, dirigit per Fionn mac Cumhaill, i el clan Morna de Connacht, dirigit per Goll mac Morna) i viuen apartats de la societat, sobrevivint amb la caça., El Diord Fionn era el crit de guerra de les fianna i l'usaven sovint abans i durant la batalla, tant per comunicar-se entre ells com per infondre la por en els enemics. En la llegenda La mort de Fionn, Fionn duu a terme el Diord Fionn en veure el seu net Oscar caure en la batalla (batalla de Gabhra) contra els exèrcits de Cairbre Lifechair (amant del Liffey), després de la qual cosa ataca feroçment i mata dotzenes de guerrers. La batalla de Gabhra va marcar la desaparició de les fianna., Les fianna tenien tres lemes o divises:, La iniciació consistia en una sèrie de proves rigoroses. En una d'aquestes el candidat havia de ficar-se fins a la cintura en un pou, armat amb un escut, mentre nou guerrers li llançaven llances; si sortia ferit, fallava. En una altra prova li trenaven el cabell i era perseguit pel bosc; fallava si era atrapat, si es trencava alguna branca sota els peus, o si se li alterava el pentinat. Havia de ser capaç de saltar per sobre d'una branca a l'altura del seu front, passar-ne per sota d'una a l'altura del genoll, i treure's una espina del peu, mantenint la velocitat. També havia de ser un poeta hàbil.", "response": "Fian.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_153", "instruction": "Quan va néixer Maria Mercè Delmàs Ferreri?", "context": "Maria Mercè Delmàs Ferreri (Barcelona, 1909 - Lleida, 1995) fou una dirigent catòlica que participà en la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC)., Nascuda en una família de farmacèutics, de jove va treballar com a administrativa. Durant el franquisme va participar activament en els moviments catòlics obrers i de base, i arribà a ocupar càrrecs directius a nivell provincial, espanyol i europeu., Inicià la seva carrera en l'Acció Catòlica com a delegada d'aspirants. Entre els anys 1941 i 1953 va ser la presidenta del Consell Diocesà de la Joventut Femenina de l'Acció Catòlica de Lleida. El 1953 va passar a la branca de Dones i, el mateix any, va ser la primera vocal de la secció femenina de la \\Hermandad Obrera de Acción Católica\\ (HOAC). El 1956 n'ocupà la presidència., El 1960 hagué de traslladar-se a Madrid per formar part de la Comissió Nacional de l'HOAC femenina, en representació de Catalunya i Aragó. Aquest fet li va permetre entrar en contacte amb representants del moviment catòlic d'altres països. Així va formar part de les delegacions espanyoles que assistiren a diversos congressos internacionals. La podem trobar com a ponent en el cinquè Congrés de la Federació Internacional de Moviments Obrers Catòlics (FIMOC), que va tenir lloc a Roma l'any 1961, i també com a membre de la representació espanyola en l'Assemblea Constitutiva del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (Roma, 1966)., Tota aquesta activitat li va permetre ser presidenta de la Comissió Femenina de la FIMOC (Brussel·les, 1962). Durant la dècada dels anys seixanta també va haver una altra lleidatana en la direcció internacional d'aquest moviment. La infermera Maria Dolors Sabaté Andreu (coneguda com a Lolín) va ocupar, entre altres càrrecs, la secretaria adjunta del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (1967-1971).", "response": "El 1909.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_154", "instruction": "Qui és Joan Martínez Benazet?", "context": "El ministre de Salut andorrà, Joan Martínez Benazet, ha explicat que un motiu pel qual la xifra de casos positius pel coronavirus 2019 ha crescut –avui s'han registrat 40 casos nous, ahir 35– és per l'increment de proves diagnòstiques, que en pocs dies ha passat de 50 prova PCR al dia a 100. Segons que ha dit, fins avui s'han fet 596 proves PCR, una xifra que representa 7.036 proves per cada milió d'habitants. En comparació, per exemple, a Alemanya s'han fet 5.845 proves per milió d'habitants i a Corea del Sud, 6.846 tests per milió d'habitants. Seguiu l'última hora sobre la pandèmia del coronavirus En total, a Andorra hi ha 261 casos positius del coronavirus 2019, dels quals 47 estan hospitalitzats i 214 romanen aïllats amb seguiment mèdic. Martínez Benazet ha dit que aquest vespre ja estarà activa la nova plataforma web dirigida a tota la població per a mantenir un control de la Covid-19 a Andorra. Entre més, la plataforma permetrà de fer una autoavaluació de símptomes i rebre les indicacions sanitàries escaients. A més de la web, aquest servei també es convertirà en aplicació per a telèfon mòbil els dies vinents. En paral·lel, el telèfon 188 d'informació sobre el coronavirus continua actiu les 24 hores del dia. El govern d'Andorra té Oriol Mitjà, l'epidemiòleg de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, entre el grup d'experts que assessora les seves polítiques per a contenir el coronavirus. Mitjà ha destacat com una veu crítica amb les mesures que pren el govern espanyol, que des del seu punt de vista haurien de ser més intenses per a frenar la taxa de reproducció del virus, fins al punt que va arribar a demanar la dimissió del comitè d'emergències que assessora el govern de Pedro Sánchez", "response": "El ministre de Salut andorrà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_155", "instruction": "Què ha fet el Tribunal Constitucional espanyol?", "context": "El Tribunal Constitucional espanyol ha suspès la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya. La decisió s'ha pres per unanimitat en la reunió d'urgència que han fet aquesta tarda els magistrats del TC per estudiar l'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol. El text de la resolució del TC diu que es notificarà la decisió de suspendre la declaració a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra i els amenaça amb mesures ‘penals' si ignoren la suspensió. ‘Són advertits, així mateix, del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada, i de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer', diu el text de l'alt tribunal espanyol. Una vegada suspesa la declaració, el TC enviarà la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text. Si el parlament o el govern no en fessin cas, el govern espanyol actuaria. Així ho ha dit aquest matí el president Mariano Rajoy: ‘M'agradaria que l'últim pas que hàgim de fer fos el d'avui. Que hi hagués rectificació. Però no acceptaré que uns senyors liquidin les normes de convivència. I si no es compleixen les resolucions i es vulnera llei, el govern actuarà amb fermesa i proporcionalitat. Però no tinguin dubtes que ho farà.' Entre els qui hauran de rebre la notificació, també hi ha el vice-president primer de la mesa, Lluís Corominas; el vice-president segon, José María Espejo; la secretària primera, Anna Simó; el secretari segon, David Pérez; el secretari tercer, Joan Josep Nuet; la secretària quarta, Ramona Barrufet; i el secretari general del parlament, Pere Sol. També caldrà notificar la suspensió expressament als membres del govern Neus Munté, Francesc Homs, Meritxell Borràs, Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Boi Ruiz, Jordi Jané, Santi Vila, Ferran Mascarell, Jordi Ciuraneta, Felip Puig, Germà Gordó ‘i, si és el cas, els qui resultin designats pel president de la Generalitat a conseqüència de l'acte d'investidura'", "response": "Ha suspès la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_156", "instruction": "Quan va néixer Teresa Bernadas i Porto?", "context": "Teresa Bernadas i Porto (Igualada, Anoia, 31 de maig de 1994) és una portera d'hoquei sobre patins catalana., Va començar a practicar a l'hoquei sobre patins als set anys a l'Igualada Femení Hoquei Club Patins, debutant cinc anys més tard en competicions estatals. Amb el club igualadí va aconseguir el subcampionat d'Espanya de 2008. La temporada 2012-13 va fitxar pel Club Patín Alcorcón, amb el qual va proclamar-se campiona d'Europa el 2014 i subcampiona de la Copa de la Reina el 2013. Dos anys més tard, va fitxar per l'US Coutras Rink Hockey aconseguint la Lliga francesa i el subcampionat de la Copa d'Europa la temporada 2014-15. L'any següent va tornar un altre cop al club madrileny. La temporada 2017-18 va fitxar pel Club Patí Voltregà, amb el qual va aconseguir la Copa d'Europa de 2019. Internacional amb la selecció espanyola entre 2014 i 2019, en categories inferiors va ser campiona d'Europa sub-19 en tres ocasions (2009, 2010 i 2011), i tres en sub-20 (2008, 2009 i 2010). Amb l'equip absolut, va guanyar tres Campionats del Món (2016, essent escollida millor portera del torneig, 2017 i 2019) i un d'Europa (2015). Al final de la temporada 2020-21 es retirà de la competició., El 15 d'octubre de 2021, l'exjugadora va comunicar per xarxes socials que un mes abans havia patit un cas d'homofòbia al CAP Vic Nord, on se li va especificar un diagnòstic mèdic com a «conducta homosexual d'alt risc». Davant la sensació de sorpresa i indignació va tramitar una denúncia administrativa a través del Servei d'Atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere d'Osona (SAI LGTBI Osona) perquè no tornés a passar més, mentre que els responsables del centre de salut pública vigatà li van demanar disculpes i la van citar a una reunió formal el 18 d'octubre.", "response": "El 31 de maig de 1994.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_157", "instruction": "Qui és Quim Torra?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha denunciat avui fortes pressions de l'ambaixada espanyola als EUA perquè en el discurs que farà demà a la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival i durant els seus actes a Washington es limiti a parlar de cultura popular i no faci comentaris sobre el procés català o el conflicte amb l'Estat espanyol. En una atenció als mitjans de comunicació des de la capital dels EUA, el president ha explicat que hi ha ‘pressions òbvies' i ha criticat que ‘malauradament, la tenebrosa diplomàcia espanyola es mou sempre que Catalunya alça la seva veu al món'. ‘Com sempre, hi ha restriccions i un intent de modular la nostra veu. A mi no se m'acudiria dir-li a l'ambaixador, Pedro Morenés, què ha de dir ell', ha declarat. Avui al vespre, Torra i Morenés coincidiran a la recepció oficial i privada de l'Smithsonian Folklife Festival, i per això el president ha comentat que li farà arribar la seva visió de manera informal si conversen. Igualment, ha volgut ‘apel·lar al ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, perquè permeti que qualsevol ciutadà es pugui expressar-se en llibertat als EUA'. ‘Tenim tot el dret del món a venir i expressar en llibertat el que considerem i parlar dels presos polítics i dels exiliats', ha dit. El president ha destacat la importància de reobrir les delegacions de la Generalitat perquè ‘continuïn fent el que han vingut fent fins ara, i denunciar la situació que viu Catalunya' a ulls del món. ‘En el moment especial que viu el país, temen una especial significació les delegacions. No haurien d'haver estat tancades mai, però avui més que mai cal que allà on hi hagi una veu catalana al món, expliqui la situació'. ha dit. I ha demanat a ‘tots els catalans que hi ha al món que siguin ambaixadors de la causa catalana i denunciïn allà on puguin la regressió de drets i la situació de Catalunya.' Pressions que vénen de lluny De pressions espanyoles, ja n'hi havia hagut abans del viatge de Torra. Tal com va informar VilaWeb, ja venien de lluny, d'ençà del mes d'octubre. Seguint instruccions d'Alfonso Dastis, aleshores ministre d'Afers Estrangers espanyol, l'ambaixada espanyola a Washington es va posar en contacte amb el Departament d'Estat per provar de retirar la invitació a Catalunya. Entre el desembre i el gener, amb la delegació de la Generalitat a Washington ja tancada pel 155, hi va haver reunions de la delegada de l'oficina cultural de l'ambaixada espanyola, María Molina Álvarez de Toledo, el director de l'Smithsonian, Michael Atwood Mason, i un representant del Departament d'Estat. La delegada cultural volia convertir la invitació de la cultura catalana en una expressió folklòrica regional espanyola. La temptativa no va reeixir, perquè el director de l'Smithsonian s'hi va oposar i, finalment, l'acord es va tancar acceptant una presència institucional espanyola a l'acte d'inauguració, que serà justament la de Morenés", "response": "El president de la Generalitat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_158", "instruction": "Quin altre nom té l’àngel de la guarda?", "context": "L'àngel de la guarda, o àngel custodi, en cristianisme, és un àngel que Déu atorga a cada ser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida., En diverses ocasions el papa Francesc ha dedicat algunes reflexions a la importància dels Àngels de la Guarda; durant l'homilia de la Missa a la Casa de Santa Marta va expressar que l'Àngel Guardià sí existeix, no és una fantasia sinó un company que Déu ha posat a cada un en el camí de la vida. 'Àngel de la Guarda \\està sempre amb nosaltres\\ i que \\el Senyor ens diu: 'Tinguis respecte per la seva presència! Escolta la seva veu, perquè ell ens aconsella\\. També va dir que el nostre àngel és \\un amic que no veiem, però que escoltem\\. Un amic que un dia \\estarà amb nosaltres al Cel, en l'alegria eterna\\., Demana ajuda aquesta presència celestial amb confiança implica rebre consells a través d'intuïcions i inspiracions també per a les nostres decisions a la vida quotidiana., L'àngel guardià es debat específicament a l'article 336 del Catecisme de l'Església catòlica., La presència de l'àngel guardià ha estat un testimoniatge de diferents Sants., La festa dels Àngels de la Guarda se celebra el 2 d'octubre.", "response": "Àngel custodi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_159", "instruction": "On va néixer Marta Grau i Porta?", "context": "Marta Grau i Porta (Prats de Lluçanès, 11 de desembre de 1890 - Blanes, 8 d'octubre del 1992) va ser una actriu catalana de teatre i de cinema que actuà des de la dècada dels anys 30 fins a la dels anys 60 del segle passat. També va exercir la pedagogia teatral., Estudià declamació al conservatori de Madrid. El 1936 dirigia la companyia La Faràndula. Va ser professora de declamació de l'Institut del Teatre de Barcelona (d'on es va jubilar el juny de 1961 ), assignatura que també ensenyava al Conservatori del Liceu des del 1933. Tingué per alumnes moltes i molts futurs actors i actrius d'anomenada, com Assumpció Balaguer, Maria Lluïsa Solà, Pau Garsaball, Ricard Palmerola, Josep Lifante, Aurora Bautista, Gabriel Llopart, Catalina Valls. La Diputació de Barcelona li concedí la Medalla de l'Institut del Teatre., Amb l'escenògraf Artur Carbonell creà la companyia de teatre anomenada Teatro del Arte. La també actriu Marta Santaolalla era neboda seva., Cinema", "response": "A Prats de Lluçanès.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_160", "instruction": "Qui és el president de la Generalitat?", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha declinat d'assistir als premis anuals Carles Ferrer Salat de Foment del Treball després de saber que la Moncloa havia imposat una representant de l'executiu espanyol com a màxima autoritat de l'acte. ‘El govern espanyol ha invocat una clàusula en la delegació del president en funcions Sánchez per imposar que la ministra Calviño passés per davant protocol·làriament', diuen fonts de la conselleria de Presidència. Torra ha delegat l'assistència al vice-president Aragonès. Des de Presidència es mostren sorpresos per la utilització d'aquesta clàusula de protocol i que segons diuen, només havia utilitzat Rajoy en un acte similar. ‘El president Torra és la màxima autoritat a Catalunya i s'ha demanat a Foment que això fos respectat en l'acte d'avui'. Aragonès, ha reclamat recuperar el ‘camí' que va marcar la declaració de Pedralbes, firmada fa un any, per reprendre el diàleg entre la Generalitat i l'estat. En la seva intervenció, ha assegurat que ‘un any després' de signar el document ‘bona part dels reptes estan pendents' i la situació política ‘és més complicada' després de la sentència del procés. Amb tot, ha afirmat que s'ha obert una oportunitat per continuar la via del diàleg i ha demanat ‘no desaprofitar-la': ‘Si no ho fem ara, quan ho farem? Si no dialoguem entre governs, qui ho ha de fer?', s'ha preguntat. El republicà ha considerat que acabar amb el conflicte amb l'estat ‘és la millor contribució' que es pot fer al ‘progrés de l'economia del país'", "response": "Quim Torra.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_161", "instruction": "Què ha passat al centre de Barcelona?", "context": "Una gran manifestació ha recorregut avui a migdia el centre de Barcelona per exigir l'aturada de la llei de contractes de serveis a les persones, coneguda per llei Aragonès. Unes 2.500 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, hi han mostrat el seu rebuig. Consideren que ‘pretén de convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci', com han expressat els representants dels diferents sectors i entitats integrants de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès llegint un manifest al final del recorregut, a la plaça de Sant Jaume. La ‘llei Aragonès': una millora o un perill per les externalitzacions de serveis? El text exigeix també a ERC i tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei que aturin el setge contra els serveis públics catalans: ‘Avui hem vingut a dir ben alt que no farem ni una passa enrere davant dels atacs contra l'educació, la sanitat i els serveis socials.' Segons els manifestants, la llei, encara sense aprovar, obre la porta al fet que les empreses privades ‘posin un peu' a la sanitat o l'educació pública. ‘Entenem la llei Aragonès com un nou intent de privatització dels serveis de la salut i sanitaris, uns serveis que garanteixen drets fonamentals i que, per tant, han d'estar garantits per l'estat', han reclamat al final del recorregut. Mentrestant, els clams més sentits han estat ‘On és, on és el Pere Aragonès?' o ‘Privada no, pública sí'. L'acció d'avui s'emmarca dins una campanya de mobilització que la plataforma –formada per prop de cent col·lectius, entitats i moviments contraris a l'aprovació d'aquesta llei– impulsa aquests darrers mesos i que s'ha intensificat aquesta setmana. En declaracions a la premsa davant la conselleria d'Economia, punt de partida de la marxa, les portaveus Mar Ampurdanès i Elva Tenorio han reclamat de blindar els serveis públics en vista de qualsevol possible privatització. Ampurdanés ha dit que la llei afectaria serveis com ara l'educació especial, els menjadors, les hores de tutories o, en el cas de la sanitat, la ginecologia o la diàlisi. ‘És alarma social, defensa de drets, per això ens hem unit', ha afegit Elva Tenorio, que ha argumentat que significa un canvi de model que implica mercantilitzar la vida de les persones. ‘Per això volem blindar els serveis socials, la sanitat i l'educació', ha conclòs. Per una altra banda, Ampurdanés ha explicat que encara no han rebut cap resposta del govern i que pretenen de continuar amb conferències arreu del territori i interpel·lant ERC perquè s'involucri. Els contractes socials de Colau amb Florentino i Sacyr: 140 milions des del 201", "response": "Hi ha hagut una gran manifestació.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_162", "instruction": "A quina cultura pertany Arió?", "context": "Segons la mitologia grega, Arió (en grec antic Άρείον) va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels set Cabdills contra Tebes. Va ser l'únic heroi que se salvà. Després de la derrota de l'exèrcit argiu, Arió va portar galopant ràpidament el seu amo lluny de la batalla i el va deixar a l'Àtica, prop de Colonos. La rapidesa d'Arió ja s'havia posat de manifest en els Jocs Fúnebres en honor d'Arquèmor., Sobre l'origen d'Arió hi ha diverses tradicions. Una diu que quan Dèmeter buscava la seva filla Persèfone raptada per Hades, Posidó, que la desitjava, la perseguia per tot arreu. Per escapolir-se se li va acudir a Dèmeter transformar-se en euga i es va amagar entre els cavalls del rei Oncos, a Telfusa, a l'Arcàdia. Però Posidó es va transformar en cavall i s'uní a la deessa. D'aquesta unió en va néixer una filla, Despina, el nom de la qual estava prohibit pronunciar i se l'anomenava la Dama o la Senyora, i un cavall, Arió. Aquest cavall va pertànyer al rei Oncos i després a Hèracles, que el va utilitzar en l'expedició contra l'Èlida i en la lluita contra Cicne. Després passà a mans d'Adrast, Segons altres versions, Arió va ser un cavall sorgit de la terra quan Posidó hi clavà el trident.", "response": "A la mitologia grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_163", "instruction": "Qui era Lluïsa Bosch i Pagès?", "context": "Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961) va ser una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana., De família catalana establerta a Suïssa, va començar els seus estudis musicals al conservatori de Ginebra amb E.Jaques-Delcroze, G. Barlan, G.Humbert i amb l'arpista E.Tramonti. Els amplià al conservatori de París amb A.Hasselmans i G.Verdalle. A Barcelona estudià composició amb Felip Pedrell., En la seva faceta de professora, entre 1916 i 1932 ensenyà arpa al conservatori de Ginebra, i també ho feu als de Lausana, Neuchatel, Montreux i Berna; més endavant creà la seva pròpia escola de música, i també impartí lliçons a l'Institut Casals de Barcelona (1931-1936). Publicà diverses obres de caràcter pedagògic: Méthode d'exercices pour la harpe, la de més èxit, fou adoptada a conservatoris de París, Londres, Nàpols, Sant Petersburg i als de diversos països llatinoamericans. Col·laborà en publicacions periòdiques com la Revista Musical Catalana (en els anys 20 hi tenia la secció Des de Suïssa), Música i Informador (Madrid)., Concertista extraordinària, el 1931 declarava que havia fet 1.200 concerts a Catalunya, Alemanya, França i Suïssa. En els anys 30 s'instal·là a Barcelona, amb la important col·lecció d'instruments musicals antics que havia aplegat, com arpes del segle xvii o una espineta del segle xv. L'any 1934, i juntament amb Joan Gibert, inicià els concerts de l'Associació de Música Antiga, d'on fou presidenta fundadora.", "response": "Una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_164", "instruction": "Quan va néixer Anna Daussà Ramón?", "context": "Anna Daussà Ramón (Palafrugell, 13 de desembre de 1884 - 19 de novembre de 1972) fou una empresària industrial catalana. Filla de l'empresari Melitón Daussà. L'empresa familiar passà a la seva mare quan va enviudar amb el nom de \\Vda de Melitón Daussá\\ (1928-1934) i posteriorment l'heredà Anna Daussà i continuà amb el nom \\Hija de Melitón Daussá\\. El 6 de febrer de 1904, a l'edat de 19 anys es casà amb Eduard Genís Girbal, de 33 anys. Com era habitual, dues nissagues d'industrials sureres s'unien en matrimoni per establir nous lligams comercials i ampliar el seu domini dins el mercat surer.\\n\\Hija de Melitón Daussà\\ apareix en les matrícules industrials de Palafrugell des de 1935 i l'any 1961 encara estava en funcionament. En la matrícula industrial de 1935 consta que al carrer Llibertat tenia: - 1 màquina de llescar - 2 màquines de fer cilindres amb força motriu - 1 màquina de taps amb força motriu - 7 garlopes - 2 màquines de quadrar a mà., Obté el certificat de productor nacional l'any 1936, es publica a la \\Gazeta de Madrid\\ de 9 d'agost, on hi consta la següent informació: \\con fábrica en la calle de Cervantes, número 3 (Gerona). Tapones de corcho de todas clases y calibres. La capacidad de producción en trescientos días y jornada de ocho horas de trabajo es de 47.000.000 de tapones.Fecha de expedición, 2 de mayo de 1936.\\ l, L'empresa d'Anna Daussà consta en diferents adreces segons els documents que es consulten. En el certificat consta al carrer Cervantes, a la mateixa adreça on tenia les oficines l'empresa del seu marit Eduard Genís. Les altres adreces on es menciona \\Hija de Melitón Daussá\\ corresponen a l'espai de fabricació: carrer de la Llibertat, 2 l'any 1935, l'any 1943 al carrer Guifré, 7 i a les matrícules industrials de l'Ajuntament de Palafrugell hi consta el carrer de la Rajola, 11. L'any 1961, a part de cotitzar amb el nom \\Hija de Melitón Daussà\\, també declara dues màquines de rebaixar i tres màquines de barrina separadament de l'empresa, al seu nom \\Ana Daussá Ramon\\., L'empresa s'associà al Fomento de la Industria Nacional Corcho-taponera., En una carta de 24 de desembre de 1941 sol·licitant arpillera per embalatge de taps al Sindicato Nacional Textil. Delegación de Cataluña, preveu una exportació de 10.225 kg de taps a Oslo, Praga, Bremen i Lausana.", "response": "El 13 de desembre de 1884.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_165", "instruction": "Qui és el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona?", "context": "El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Alfred Bosch ha confirmat aquesta tarda que renuncia a encapçalar la candidatura dels republicans a les eleccions municipals del maig vinent. En una intervenció davant l'assemblea de la federació d'ERC de Barcelona, ha dit que ha d'actuar amb vocació de servei i ha demanat suport a la candidatura d'Ernest Maragall. També ha agraït el suport que ha rebut les últimes hores. Bosch ha dit que fa aquest pas ‘amb dolor', però ha afegit que Barcelona necessita un canvi i que ell actua en conseqüència. Ha reivindicat el paper que pot jugar ERC en el futur de la capital catalana per a respondre a les expectatives de la ‘majoria sobiranista i progressita' de Barcelona. El ja ex-candidat ha demanat al partit que convoqui unes noves primàries per a confirmar la candidatura de Maragall. Bosch va ser elegit el 10 de març cap de llista d'ERC a Barcelona. Va obtenir el 87% dels vots com a únic candidat a les primàries de la federació de Barcelona, en les quals va participar el 15% de la militància. Aquest moviment provocarà que Maragall deixi de ser el conseller d'Acció Exterior del govern, i per tant el president de la Generalitat, Quim Torra, haurà de nomenar un nou conseller. El lloc correspon a ERC, i segons fonts consultades per VilaWeb el mateix Bosch podria ser el substitut de Maragall", "response": "Alfred Bosch.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_166", "instruction": "Qui és Tiodamant?", "context": "Tiodamant (en grec antic Θειοδάμας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles. Va ser rei dels driops, i la seva llegenda tan aviat se situa a la Driòpia com a Xipre. En el primer cas, va ser pare d'Hilas., Quan Hèracles i Deianira van ser expulsats de Calidó, van marxar amb el seu fill, Hil·los, i van travessar el país dels driops. Hil·los va tenir gana i Hèracles va veure Tiodamant, el rei del país, que llaurava un camp amb un parell de bous, i li va demanar menjar per al seu fill. Tiodamant s'hi va negar, i l'heroi, enrabiat, va desenjovar un dels bous, el va matar, el va fer a trossos i se'l va menjar, amb Deianira i Hil·los. Tiodamant va marxar corrents cap a la ciutat i va tornar amb una tropa. Quan es va iniciar la lluita, l'heroi va haver de retrocedir, fins al punt que Deianira va prendre les armes per defensar el seu marit, i va ser ferida al pit. Però finalment, Hèracles va vèncer i va matar Tiodamant. L'heroi es va emportar amb ell a Hilas, el fill de Tiodamant", "response": "Un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_167", "instruction": "Qui és Francina Armengol?", "context": "La presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, es resisteix a tancar els centres educatius pel coronavirus 2019. Segons que ha dit aquest matí, el govern no preveu de tancar-los, però ha dit que seguiran l'evolució del brot. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que el ministeri de Sanitat ha recomanat la ‘cancel·lació de les activitats educatives' a tot l'estat. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut A banda, Armengol ha demanat de comparèixer de manera urgent al parlament per a informar de la situació de contenció del coronavirus i de les mesures aplicades per a evitar-ne la propagació i pal·liar-ne els efectes. Demà, es reunirà la mesa i la junta de portaveus per a tractar aquesta petició de compareixença. Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb El govern de la Generalitat, en canvi, ha ordenat el tancament de tots els centres educatius, tant escoles com llars d'infants, instituts i universitats, a partir demà per evitar l'expansió del coronavirus 2019. La mesura forma part del pla PROCICAT que ha passat a fase 1 d'emergència. El tancament afectarà 1.800.000 alumnes i uns 100.000 docents. De totes maneres, la mesura no implica un confinament", "response": "La presidenta del govern de les Illes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_168", "instruction": "On ha nascut Lucrecia Pérez Sáez?", "context": "Lucrecia Pérez Sáez és una actriu i cantant cubana nascuda a l'Havana. És coneguda amb el monònim de Lucrecia. Malgrat la seva activitat principal com a cantant, ha participat en alguna pel·lícula com Ataque verbal (1999) i a la sèrie infantil Los Lunnis (2003–2009), RTVE. Ha publicat Besitos de chocolate. Cuentos de mi infancia (2006)., Va saber des de nena que la seva vida estava marcada pel so de la seva terra. Va començar els seus estudis de piano i es va acabar llicenciant en música, en l'especialitat de piano, a l'Institut Superior d'Art de Cuba. Va rebre classes de cant amb la compositora del bolero Dos gardenias Isolina Carrillo, bolero popularitzat a Espanya pel també cubà Antonio Machín i que l'acompanya en la seva carrera musical., Va arribar de gira a Espanya com a veu solista de l'orquestra \\Anacaona\\, encarregant-se dels teclats i algunes orquestracions. Més tard tornaria de nou per instal·lar-se definitivament a Barcelona el 1993., Ha editat 13 discos de música cubana o tropical amb temes de la seva autoria i dels seus pares. Al llarg de la seva carrera col·labora musicalment amb grans mestres com Celia Cruz, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Wyclef Jean, Patato Valdés, Carel Kraayenhof, Willy Chirino, Chavela Vargas, Lluís Llach, Gilberto Gil, Israel López Cachao, Andy Garcia, Carlos Jean i Paco de Lucía, entre d'altres., L'artista ha compaginat la seva faceta musical amb la televisió. Ha intervingut en programes de gran èxit a Espanya; així, per exemple, ha estat presentadora de l'exitós programa infantil de Televisió Espanyola Los Lunnis, emès a Clan TVE., Entre aquestes col·laboracions cal destacar la de l'àlbum Cachao: The last mambo, guardonat als Premis Grammy Llatins 2012. Homenatge pòstum a Israel López Cachao, conté un memorable concert gravat en viu a Miami, Florida, al setembre del 2007, amb motiu dels 80 anys de carrera musical del gran mestre.", "response": "A l'Havana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_169", "instruction": "Qui és Maria Mulet?", "context": "Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1911 - Cullera, 1982) fou una escriptora valenciana)., Maria Mulet va exercir la professió de mestra al seu municipi, Albalat de la Ribera, com també ho feu a Banyeres de Mariola i a Cullera. Edità llibres de poesia i de narrativa, tant en català com en castellà, amb un estil molt pròxim a la parla popular. El seu nom, juntament amb el d'altres narradores com Maria Beneyto o Beatriu Civera, s'ha inclòs sovint en l'anomenada \\generació valenciana dels 50\\, referida als autors que nasqueren pels volts dels anys vint i trenta. Va col·laborar en la premsa valenciana i fou una de les primeres dones que edità literatura infantil en català., A més, Maria Mulet fou una de les poques escriptores que, ja durant els darrers anys del franquisme, introduí la literatura infantil i juvenil en català a les escoles del País Valencià, i :, llibres per a infants en català., en català durant el franquisme al País Valencià)., Publicà el seu primer llibre de poesia a València el 1948, “Arpa suave” i entre 1947 i 1949 publicà tres poemes seus, en castellà, a l'Almanaque de Las Provincias., El 1950 publica un segon poemari, “Contactos”, i un llibre de lectures infantils, “Donde haya sol. Prosas infantiles”. El 1956 publica, “Pedro, diario de un niño” i, un any després, “Gloria a Dios. Poemas de Navidad”. Tots ells en castellà.\\nAleshores, durant el curs 1965-1966, Maria Mulet entra en contacte amb Lo Rat Penat, implicant-se amb les activitats vinculades amb els xiquets, d'aquesta manera participa en el Concurs de Lectura i Escriptura infantils cosa que establirà un precedent en aquesta institució., És a partir d'ara que l'escriptora continuarà escrivint i traduint les seues obres al català (encara que no abandonarà les publicacions en castellà, així l'any 1969 publica en aquest idioma la novel·la “amor, la misma palabra”). Aquesta experiència també va resultar enriquidora per a l'escriptora, cosa que ella mateixa afirma en una entrevista que li feu María Ángeles Arazo l'any 1973: «desde entonces estudio todos los dias valenciano; es más, estoy reuniendo el viejo vocabulario de mis abuelos y mis padres, que no lo tenía olvidado, però sí adormecido»., A poc a poc s'implicà més amb Lo Rat Penat, i el 1970 participà en diversos actes, com quan feu de mantenidora en l'acte de cloenda dels Cursos de Llengua en què se celebrava el XVI Concurs de Lectura i el VII d'Escriptura en valencià. El 1971 publica a Lo Rat Penat, el que era el seu primer recull de poemes en català: “Veus de xiquets (poemes infantils)”, al qual Aurora Díaz-Plaja li va dedicar una ressenya en Serra d'Or, com tornarà a fer l'any següent al publicar un segon poemari en català: ”Nadal al cor”., El 1978 comença el distanciament amb l'associació Lo Rat Penat, després de la traducció de “Pedro, diario de un niño”, sota el títol “Pere. Diari d'un xiquet”, edició amb cites d'Ausiàs March, Xavier Casp i Carles Salvador, homenatge als seus predecessors i models literaris., Com reconeixement a la seua figura l'Ajuntament d' Albalat de la Ribera posa el seu nom a un carrer del poble.", "response": "Una escriptora.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_170", "instruction": "Què proporcionarà el PP al PNB?", "context": "El PP facilitarà al PNB que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol, però no al PDC, segons que ha avançat el portaveu popular a la cambra alta, José Manuel Barreiro, l'últim dia de termini perquè es registrin els grups. En una entrevista a RNE, recollida per Europa Press, Barreiro ha admès que no faciliten la concessió de grup al PDC per una qüestió ‘de principis', atès que el partit, després de la refundació, es defineix per ‘independentista'. Tot i això, també ha esgrimit el reglament de la cambra. Segons que ha explicat, per registrar un grup calen deu senadors, però el reglament també estableix que cap grup no pot baixar de sis durant la legislatura. El PNB disposa de sis senadors, de manera que podria funcionar amb ells i prou tota la legislatura, però CDC només en té quatre. En el cas del PNB, el portaveu popular ha argumentat que facilitar-los la consecució de grup era una qüestió de ‘cortesia parlamentària', i que unes altres vegades havia estat el PSOE qui els ho havia permès. Tot i això, no ha dit explícitament que aquesta ajuda consistís en un préstec de senadors populars per registrar aquest dimarts el grup. Barreiro ha al·legat, a més, que existeix una ‘diferència important' entre el paper que té i vol tenir el PNB en el conjunt de l'estat espanyol i la posició que han adoptat CDC i ERC, que reclamen un referèndum independentista –ERC no necessita ajuda per formar grup al senat, ho té assegurat amb els seus escons, igual que PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans–. Barreiro també ha distingit la situació del PDC al senat i al congrés espanyol, perquè serà la mesa qui decidirà si l'antiga CDC pot tenir grup propi malgrat que no ha assolit un suport del 15% a les quatre províncies catalanes. Segons que ha dit, dependrà de les possibilitats d”interpretació' d'aquesta norma. Els populars s'han mostrat disposats a donar suport a la mesa perquè el PDC tingui grup propi a la cambra", "response": "Que tingui grup parlamentari propi al senat espanyol.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_171", "instruction": "Què vol dir el nom de Xipe-Totec?", "context": "Xipe-Totec (en asteca \\nostre senyor l'escorxat\\) fou un déu a diverses mitologies americanes: la mitologia asteca, la yopi i la zapotec. El seu origen es troba al territori dels yopi, Guerrero. Per la relació propera entre els yopi i els zapotec el déu tenia relació amb les creences d'aquests últims. Més tard fou adoptat pels asteques., A la mitologia asteca les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans fills d'una parella ancestral, considerats el grup de déus més importants: (Huitzilopochtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcoatl, déu de l'oest; i Xipe-Totec, el déu de l'est). A més era déu de la dacsa, patró dels artesans, estava associat amb la plutja i era déu de l'agricultura i del vent de l'oest. Segons els mites asteques fou escorxat viu com a la dacsa. En quant al seu aspecte vestia una pell humana com a màscara i anava armat amb una llança o una destral. El rol de Xipe-Totec era de víctima, rol compartit amb Quetzalcoatl., Xipe-Totec era el patró dels treballadors de l'or i la plata., El festival Tlacaxipehualiztli es realitzava en honor de Xipe-Totec i a Huitzilopochtli. Representava la subordinació del déu de l'est respecte el déu del sud. Es cantava el seu himne: Xippe ycuic, totec. Yoallavama (traduït del nàhuatl: Nostre senyor l'escorxat (el bevedor nocturn). Sa cançó)., A la religió tardana asteca les identificacions dels déus es creuaven causant que Xipe-Totec es convertira en un dels quatre Tezcatlipoca: el Tezcatlipoca Roig., Al jaciment arqueològic de Xolalpan, a Teotihuacan, es descobrí el 1932 una estàtua que el representa., Al Còdex Borgia hi apareix representat.", "response": "Nostre senyor l'escorxat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_172", "instruction": "De què es tracta la religió cananea?", "context": "La religió cananea són les creences religioses del territori semita Canaan, on hi vivien diversos pobles (cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres). És una religió politeista centrada en la fecunditat i l'agricultura., El culte principal consistia en sacrificar animals, com ovelles o bous, amb un acte posterior de comunió en el que els fidels menjaven parts dels animals sacrificats., Aquesta religió va ser influenciada fortament pels seus veïns més poderosos i populosos i mostra una clara influència de les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques. Com altra gent de l'Orient Mitjà Antic, les creences religioses del Canaan eren politeistes, amb famílies típicament centrant-se en la veneració dels morts en la forma de déus i deesses familiars, l'Elohim, Baal i El, Asherah i Astarte. Els reis també tenien un papaer important en assumptes religiosos i en certes cerimònies, com el hieros gamos de l'Any Nou, els quals potser hagen sigut venerats com a déus. \\Al centre de la religió cananea hi ha la preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans\\., Les deitats són agrupades en quatre nivells:, Els déus són anomenats Baalim (Senyors) i les seues cohorts Baalot (Senyores) o Ashtoret o en singural Asherah., És considerat virtualment impossible reconstruir com eren les pràctiques religioses cananees de manera clara. Malgrat que el sacrifici de nens és conegut en els pobles dels voltants, no hi ha cap referència en textos clàssics o fenicis. A més, la presentació bíblica d'aquesta religió sempre era negativa, i per això no es considera totalment fiable., La pràctica religiosa cananea tenia molt en compte el deure dels fill de cuidar dels seus pares, amb els fills sent responsables d'enterrar-los i gestionar el manteniment de les seues tombes., Deitats cananees com Baal eren representades amb figures col·locades en llocs alts rodejats de bosquets, als temples., Siquem contenia el temple al déu Baal-berith. El pilar sagrat (generalment sol ser un símbol fàl·lic o una representació del símbol femení de la fertilitat, ashera) es col·locava davant de l'entrada del temple., Les fonts a partir de les quals coneixem sobre la religió cananea són els textos d'execració de Luxor i Sakkara, els textos sobre rituals i mitologia d'Ugarit (durant l'era del bronze tardà) i l'Antic Testament, detallat al llibre de l'Èxode.", "response": "De les creencees religioses del territori semita Canaan.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_173", "instruction": "Com es diu el nom del protagonista en llatí?", "context": "Mèlet (en llatí Meletus, en grec antic Μέλητος \\Méletos\\) fou un poeta tràgic grec destacat principalment com un dels acusadors de Sòcrates., Era nadiu de la demos de Pitea i no era gaire conegut quan va fer l'acusació contra Sòcrates, però ja és esmentat per Aristòfanes com un autor que hauria escrit alguna obra a la seva joventut. Quan va acusar a Sòcrates devia tenir uns 40 o 45 anys. Plató diu que ja era conegut com a poeta i suposa que l'acusació la va fer per un ressentiment personal, ja que Sòcrates el criticava a ell i a altres poetes, i també per obtenir notorietat. Plató l'anomena ἁγνώς (\\ignorat\\), potser pel seu poc mèrit, més que no pas per ser un desconegut. Aristòfanes el fa sortir a la seva obra Les granotes i el converteix en un dels ambaixadors enviats pels poetes de la terra als poetes de l'Hades., La seva poesia era sovint eròtica, segons explica Epícrates d'Ambràcia. Suides diu que era orador, segurament per la seva acusació contra Sòcrates, i poeta. Mèlet va ser el que va presentar l'acusació davant de l'arcont, però segons un comentarista era el més insignificant dels acusadors. Els altres dos personatges que van acusar Sòcrates eren Anitos d'Atenes i Lícon, que sembla que van ser subornats per participar en la denúncia., Després de la mort de Sòcrates els atenencs es van penedir de l'acusació i Mèlet va ser mort per lapidació com a principal instigador. Un Mèlet que va ser un dels acusadors de la profanació i la mutilació dels Hermes el 415 aC, després actiu partidari dels Trenta tirans i més tard acusador d'Andòcides, és probablement el mateix personatge.", "response": "Meletus.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_174", "instruction": "A quina mitologia fa referència el text?", "context": "D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia., Les tradicions sobre ell, parlen sempre del seu odi cap a Atreu, i de les venjances entre els dos germans. La seva història, tràgica des del començament, ha estat aprofitada pels poetes que han anat afegint més episodia a la història inicial., Per instigació d'Hipodamia, Tiestes i Atreu van matar Crisip, el seu germanastre. Pèlops els expulsà, i van fugir a la cort d'Estènel, o, segons una altra versió, a la cort d'Euristeu, el fill d'Estènel i nebot dels herois. Quan Estènel va haver expulsat de la seva part de l'Argòlida a Amfitrió, va donar la ciutat i el territori de Midea a Atreu i Tiestes. Com que Euristeu va morir sense fills, víctima dels Heràclides, els habitants de Micenes van preguntar a l'oracle, que els hi va dir que fessin rei un dels fills de Pèlops. Els dos germans es disputaren el tron, que finalment passà a mans d'Atreu. Tiestes es convertí en amant d'Aèrope, esposa d'Atreu, i aquest, en saber-ho, l'expulsà del seu regne. Després, fingint una reconciliació, Atreu el convidà a un banquet en què serví a Tiestes els seus propis fills, Plístenes i Tàntal (o segons altres autors Àglau, Cal·lileont i Orcomen). En acabar li va mostrar els braços i els caps dels fills. Hèlios, horroritzat, va aturar la seva cursa. Tiestes va fugir a la cort del rei Tesprot, a Sició, on hi havia la seva filla Pelopea. Segons un oracle, la seva venjança només seria possible si la portava a terme un fill fruit de l'incest amb la seva filla. Aquest fill, Egist, va aconseguir matar Atreu i va tornar a Tiestes el regne de Micenes, d'on havia estat expulsat. Van regnar conjuntament fins que foren destronats per Agamèmnon., Viccionari", "response": "A la grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_175", "instruction": "Quina és la primera paraula del llistat?", "context": "GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull., GUINJ0LA.= Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort., GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que s'amaga per vergonya., HOMO (dialectal).= Home., HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes., LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps.", "response": "GUINEA.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_176", "instruction": "Fa calor?", "context": "El sol cau aplomat i munta del bosc una vibració de fornal. La Francisca agafa un brot de romeguera tendra i se'l posa a la boca. Per fer això ha hagut de deixar el cabàs dels ous a terra, arran de bosc, i ja (valgan's Déu!; no vindrà pas d'un minut!) tant se valia que es descarregués dels pollastres., Ça com llà, els braços se li havien enrampat i duia una espardenya desfermada. S'és encabida a l'ombra d'un suro, i allí es revé, mentre deslliga el mocador del coll i se'l posa al cap molt fluix i ben endavant dels ulls, a la faisó d'una tenda de carro. Un delitós oratge de mar la refresca; el suor se li enfredoreix a la nuca i a la pitrera. Els pollastres estiren el coll per heure les formigues del terrer. Cal tornar-hí: resta una curta estricada per a arribar a les envistes de la vila. Abans, la masovera ha pegat una ullada a l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú, s'aclofa dins les mates abombant els enagos. En les branques del suro una cigala canta, i, en la brosta, un pregadéu de rostolls se li és encarat, contemplant-la immòbil, amb una devoció absurda, avergonyidora: talment l'hereu de l'amo., * * *, La marinada ratxeja encoratjadora per aquell cimal. S'obiren pobles, rierals, selves i conreus, i el cor s'eixampla. En els ulls fulgurants dels pollastres hi ha l'èxtasi dels viatgers d'un sleeping-car, i el paisatge roda lentament a l'entorn de la pagesa, que s'els emmena vers un nou món, atzarós.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_177", "instruction": "On va néixer Carme Massana?", "context": "Carme Massana i Calvete (Barcelona, 1942 - 2016) va ser una economista catalana que va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona., Llicenciada, doctora i professora per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en l'estudi de Barcelona, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic. Va contribuir al coneixement de l'economia dels temps de la II República i la guerra civil, així com de la propietat urbana a Barcelona., Te treballs de recerca o de proposta sobre la concepció d'esquerres de la ciutat, així com l'estat de benestar i la condició treballadora, utilitzant eines del marxisme. Deixebla d'Ernest Lluch i col·laboradora de Francesc Roca, ha influït en geògrafs crítics com Oriol Nel·lo i Horacio Capel i en historiadors. Activa militant ja en la clandestinitat al PSUC, i després al PSUC viu. Formà part del col·lectiu Enric Cerdà, col·laboradora de diverses mitjans com Revista de Geografia de Catalunya, L'Avenç, CAU, Recerques, Nous Horitzons i premsa, Com a professora de política econòmica explicava a partir de Kalecki i Joan Robinson, per tant des de posicions keynesianes i marxistes., La tesi doctoral se centra en el paper central de la propietat, i per tant de la renda absoluta i relativa, en la conformació de la ciutat, en contraposició a vegades amb la indústria. La recerca ja partia de la seva anàlisi de la figura de Manuel Escudé i Bartolí i del municipalisme posterior, els decrets de S'Agaró i el de municipalització del sòl. Denuncià les ciutats satèl·lits com no-ciutats (per exemple Sant Ildefons) i les condicions de vida dels obrers i els cicles de les vagues en el context general del cicle econòmic. La seva visió municipalista lligada a la tradició anglesa (William Morris) i centreuropea va contribuir a dissenyar una part de les línies aplicades per les forces d'esquerra durant la transició., El 12 de març de 2018 se li va fer un acte de record i homenatge organitzat per la Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Geografia a l'Institut d'Estudis Catalans.", "response": "A Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_178", "instruction": "Es troba bé la protagonista?", "context": "Se sentia més capolada que abans d'adormir-se… el cap li pesava tant que no podia alçar-lo del coixí… tot el cos li feia mal… Instintivament va palpar cap al costat del seu home… i al trobar el llit buit li vingué l'idea, tota esbarzerada, d'una novetat molt gran… d'un fet d'aquells que trasbalsen una vida…, El pardal piulava a dalt de la teulada… un altre en va venir i amb ses corredisses amunt i avall acabaren de despertar-la. Llavors, de cop, va sentir tot el dolor de la desfeta. Va saltar del llit i sense vestir-se ni res va corre a la finestra., Encara no era ben clar… encara els camps jeien allà baix com una massa informe envolcallada en la penombra… però allà sota, les hortes del poble donaven pietat. Les mongeteres feien masses fosques, a trossos abraçades les unes a les altres, com grans endolades plorant una mort… a trossos estenellades per terra… les canyes trencades o de gairell…, La veu d'un home que s'acostava la féu adonar de que estava despullada… a corre-cuita es va posar unes faldilles i un sac i va tornar a la finestra, quasi de esma, sense pensar…, El dia creixia, i en desenrotllar-se la claror, s'anava desenrotllant allà baix l'estesa del desastre… Els camps eren trossejats!… Les mates, tallades a milers, com si un fals gegant les hagués segat abans d'hora, jeien a pilots escampades arreu, arreu… Per altres cantons, semblava que hi hagués passat una riuada… les mates que no havien estat arrencades, jeien capolades, totes en la mateixa direcció… i de sobte formaven cercles immensos, com si una sardana infernal hi hagués rodat pel damunt. I tota aquella extensió, que el dia abans era tan verda, tan plena de moviment, tenia el to rogenc dels rostolls, l'immovilitat anguniosa dels erms al fort de l'hivern., I la Madrona s'ho mirava abstreta, ull-presa, el cap pesat, el pensament movent-se peresós, com sota una llosa de plom… Vagament pensava en la Mort… en l'acabament de tota cosa… li semblava que el poble sencer agonitzava… que ja s'havia acabat per sempre més… I amb els ulls clavats en aquella estesa de dolor, sense parpellejar, pensava ensems amb la petita Agneta -quan es despertés se la emmenaria per les carreteres… ja que el poble era acabat, trobarien alguna ciutat gran… demanarien caritat -ella rentaria…, I de sobte una claror viva, que li féu cloure els ulls, va tallar el moviment balb del seu pensament: era el sol que neixia… i al deixar la finestra, al veure el llit regirat, va tornar en si, va pensar en el seu home, sol al camp, desesperant-se, arrencant-se els cabells… potser agonitzant, arrapat a aquella terra ingrata, que tantes vegades havia regat amb son suor… I ja no va tenir més idea que anar-hi corrents!… Malitsiga la son que l'havia vençuda!… La petita Agneta encara dormia… tenia temps d'anar-lo a buscar i tornar a plorar tots dos…, I va corre, va corre, passant entre els grups de dones, que hi havia pel carrer, plens de gests tràgics, quasi sense sentir que al carrer de Dalt el vent se'n havia endut la teulada de cal Lari, que a can Burrec s'havia enfonçat el porxo… que es deia si a pagès, a cal Albert, s'havia ensorrat una paret, arreplegant-lo a n'ell i a dugues criatures… Va corre camps a través, sense fixar-se en els homes, que al veure-la passar d'aquella manera, es quedaven parats, seguint-la amb la vista… Va corre fins a veure el seu camp, allà baix de tot… l'esperit abstret només en si el veia a ell… Un moment li semblà que no hi era… després el va veure… després es fixà en la destrossa del camp -sols una mata havia quedat sencera, i erta en un recó movia tristament ses fulles plenes d'esquinços, com cridant a ses companyes d'altres jorns…, Quasi sense saber com, es trobà al costat del seu home. Esperava un crit d'esglai i una abraçada estreta, estreta, d'aquelles que nuen sols els grans dolors… Però es quedà parada i freda, quan ell, amb una tranquilitat dominadora li digué com si fés hores que la tingués al costat:", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_179", "instruction": "Què ha refusat Carles Mundó?", "context": "El diputat electe d'ERC Carles Mundó ha decidit de renunciar a l'acta de diputat i a l'escó del parlament aconseguit en les eleccions del 21-D en què va concórrer com a número cinc de la llista d'ERC per Barcelona. En declaracions a l'ACN, Mundó ha dit que, amb aquesta decisió, tornaria a exercir l'advocacia, tal com feia abans d'aterrar a la vida política. Però la renúncia no implica desvincular-se d'ERC, amb el qual diu que continuarà mantenint un ferm compromís. La renúncia de Mundó –que atribueix a motius ‘estrictament personals'– farà que Gerard Gómez del Moral torni al parlament com a diputat d'ERC. Carles Mundó va formar part del govern de Carles Puigdemont com a conseller de Justícia i fou empresonat preventivament a Estremera, on va compartir cel·la amb el president del seu partit, Oriol Junqueras. Però és un dels consellers que, després d'haver tornat a declarar davant el Tribunal Suprem, va poder sortir de la presó sota fiança el 4 de desembre. Mundó va participar activament en la campanya electoral del 21-D com a candidat per ERC i va aconseguir de sortir elegit diputat. Fins i tot, és un dels noms que havia sonat per a tenir més protagonisme. Però ara renuncia a l'escó i deixa pas a altres persones de la llista. ‘Després d'una etapa intensa en la política institucional, he decidit de tornar a la vida professional, a exercir d'advocat, que és el que he fet sempre', ha explicat, tot afegint que té previst de ‘reincorporar-se aviat' a aquesta activitat. ‘De fet, la política ha estat per a mi un parèntesi a la vida professional, i només tinc paraules d'agraïment per a totes les persones que han confiat en mi per a les tasques que he desenvolupat, així com per a la ciutadania que ha confiat en mi. Continuaré amb un compromís absolut amb el país, com sempre, però ara des d'altres àmbits.' Mundó ha explicat que ERC coneixia i respectava la seva determinació. ‘Aquesta és una decisió absolutament compartida amb ERC, a qui només puc agrair la confiança. El meu compromís continua essent amb ERC.' En un comunicat fet públic després de l'anunci de Mundó, ERC agraeix públicament la seva dedicació i compromís amb el país, el govern i el partit en totes les tasques que ha escomès aquests últims anys. Marta Rovira s'hi ha referit amb aquestes paraules: ‘Sempre podrem comptar amb ell, el seu compromís està fora de qualsevol dubte, i segur que el seu exercici privat serà tan íntegre, solvent i reeixit com ho ha estat el seu servei públic.", "response": "L'acta de diputat i a l'escó del parlament aconseguit en les eleccions del 21-D.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_180", "instruction": "A què es dedica Julia Climent?", "context": "Julia Climent Monzó és una advocada i política valenciana. Membre del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Julia Climent ha exercit diversos càrrecs públics a la Generalitat Valenciana i a l'Ajuntament de València. Té competències en valencià, castellà, anglès i francès i és sòcia de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la Creu Roja Espanyola i d'Acció Contra la Fam., Julia Climent Monzó va nàixer a València el 14 de gener de 1972. Actualment està casada i és mare de dos filles. Entre els anys 1990 i 1995, va estudiar dret a la Universitat de València (UV), graduant-se amb l'especialització en Dret Públic i, posteriorment, va fer un màster en Institucions i Polítiques de la Unió Europea a l'UV. Abans d'entrar en política, Climent treballà en el sector privat. Va iniciar-se en el món de la política com a assessora de la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General d'Anàlisi i Estudis, d'octubre de 2005 a juliol de 2007 amb Francesc Camps com a President de la Generalitat. Després d'un temps al món privat, Climent tornà a la política en ser nomenada Directora General d'Indústria i Innovació, entre octubre de 2009 i juny de 2011, amb Vicent Rambla Momplet com a conseller. El mateix any és nomenada Directora General de l'Agència Valenciana d'Avalució i Prospectiva (AVAP), càrrec que mantindrà des de juny de 2011 a febrer de 2012, sent consellers José Císcar Bolufer i María José Català Verdet. Aquesta última va nomenar a Climent com a Directora General de l'Institut Superior d'Esenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV) des de febrer de 2012 fins a juny de 2014; Directora General de CulturArts des de juny fins a setembre de 2014 i Secretària autonòmica de Cultura i Esport fins el juliol de 2015. Amb l'eixida del PPCV de la Generalitat Valenciana, Julia Climent tornà a treballar al món privat fins que fou elegida regidora de l'Ajuntament de València a les eleccions municipals de 2019 dins de la candidatura encapçalada per la seua antiga cap a la Generalitat, María José Català. A l'ajuntament, Julia Climent, a més de regidora, és vocal de l'organisme autònom del Palau de la Música, Congressos i Orquestra de València i vocal titolar de l'organisme autònom municipal de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals.", "response": "És advocada i política.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_181", "instruction": "Qui és Eva Mus?", "context": "Eva Mus Gran (València, 1940) és una pintora valenciana., Entre 1954 i 1959 va realitzar els seus estudis a l'Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València, rebent així la seva formació artística. Allí va assistir a les classes de Gimeno Baró i Genaro Lahuerta i va forjar amistat amb Rafael Solves i Juan Antonio Toledo, participant en les tertúlies d'art de l'època que van donar lloc a la formació de col·lectius artístics com la coneguda Estampa Popular, la influència de la qual es reflectirà en la seva obra., El 1955 va realitzar un viatge a Itàlia i el 1959 va gaudir d'una beca del Ministeri d'Afers exteriors per ampliar els seus estudis en el Royal College of Art de Londres, romanent allí fins a 1960. En el Royal College of Art coneixerà les principals tendències d'art abstracte i al pintor David Hockney., Després del seu retorn a Espanya, va realitzar una sèrie d'obres en les quals el dibuix i la figura sobresortien com a característiques fonamentals i en les quals temàtica social cobrava força. El 1965 va contreure matrimoni amb Martí Quinto, un dels artistes membres d'Estampa Popular, i a partir de llavors i fins a 1976 la seva trajectòria artística es va veure interrompuda per múltiples causes., Durant la dècada dels 70, es comença a notar una ruptura amb el seu treball anterior i opta per un realisme amb aportacions surreals desenvolupant la seva sèrie Entorn de la formació d'una imatge “exemplar” i en obres com a Maniquí (1974) es va centrar transmetre els records de la seva infància, on una nena acompanyada per la càrrega metafísica del passat protagonitza este i la majoria dels seus llenços d'aquesta època, superant així la ideologia, les icones i els mites de la dictadura franquista.[cal citació], A partir dels anys 80, partint del decorat teatral, realitza un treball més directe i gestual, amb uns materials més fràgils (papers, pigments i cues). Al llarg dels anys 90 s'alternen la figura, de caràcter més intimista, i el paisatge. Els seus retrats intemporals, amb escenaris interiors amb portes i finestres davant els quals situa la figura humana, segueixen presents al llarg de tota la seva trajectòria artística i deixen veure la influència de la cinematografia pel seu enquadrament i tractament. Als seus paisatges es conjuguen gest i realisme i la geografia urbana i rural, de vegades evocada, apareix realitzada amb tonalitats càlides i una paleta summament moderada.[cal citació]", "response": "És una pintora valenciana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_182", "instruction": "Què li sap greu a Antonio Rodríguez?", "context": "‘És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.' Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez a Le Temps, un dels principals diaris en llengua francesa de Suïssa. Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa, després d'haver-hi emigrat els seus pares, que hi arribaren als anys seixanta, i destaca una diferència entre l'estat espanyol i el país que els havia acollits: la democràcia. Explica com els va sorprendre que a Suïssa el referèndum fos una eina democràtica emprada tan sovint per a prendre decisions. D'una altra banda, la descoberta va posar de manifest una altra realitat, que la democràcia ‘no era la invenció diabòlica que els havien explicat'. Rodríguez posa èmfasi en un fet històric: el referèndum d'autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d'esdevenir un cantó independent de Berna. Diu: ‘Quina pena que no cresqués en aquest cantó del Jura en construcció. Al començament de la dècada del 1980, hauria pogut observar des de la seva finestra, com jo, desenes de persones que marxaven agitant la senyera, la bandera catalana. El nounat cantó del Jura va retre homenatge a la set de llibertat que havia compartit amb Catalunya. Va inaugurar una plaça dedicada al “país català” al parc infantil del barri.' ‘Aquell dia, el senyor Rajoy hauria pogut comprendre que els espanyols, com els suïssos, no parlen el mateix idioma i que no necessàriament tenen les mateixes banderes', afegeix l'article", "response": "Que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els seus.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_183", "instruction": "Qui ha mostrat els resultats dels sondejos?", "context": "Les enquestes que han publicat diversos mitjans de comunicació aquest cap de setmana confirmen la possibilitat d'una repetició del govern del Botànic, tot i que amb una victòria de les esquerres molt ajustada, el 28 d'abril. El PSPV és el partit que més creix, perquè es beneficia del vot útil, però justament augmenta perquè esgarrapa vots de Compromís i de Podem. En canvi, en l'altre terreny la irrupció de Vox divideix el vot de dreta, que no aconseguiria la majoria absoluta, principalment pel descens del PP. En l'enquesta que ha publicat eldiario.es, el 33,1% dels votants de Podem del 2015 optaria ara per la candidatura que encapçala Ximo Puig. En el cas de Compromís, un 11,7% de l'electorat declara la intenció de canviar el vot a favor del PSOE. Aquesta transferència soluciona la guerra soterrada entre les formacions que van participar en el Pacte del Botànic a favor de qui va arribar a la presidència després d'aquest suport i aclareix una qüestió dubtosa fins ara i apuntada en la primera part d'aquest sondatge: la suma de Compromís i Podem no supera el suport que el PSOE obté pel seu compte. Pel que fa a la dreta, Vox es beneficia de la fuita de votants que rep de PP i Ciutadans. Un 9,2% dels votants del PP el 2015 opten ara per la formació d'extrema dreta. A Ciutadans, la fugida cap a Vox és d'un 15,3% de l'electorat. L'enquesta de Valencia Plaza preveu un empat tècnic entre tots dos blocs. La força més votada seria el PSOE, que pot obtenir 10 escons i un 27,7% dels vots; seguit del PP, que aconseguiria un 21,8% de suport i 8 diputats. En tercer lloc hi hauria Vox, que hi irrompria amb un 14,8% i 4 o 5 escons, i superaria de sobres Ciutadans, que es quedaria en un 10,5% i 2 o 3 parlamentaris. Compromís seria l'últim partit amb representació assegurada, també amb 2-3 escons, però amb un suport inferior del 8,2%. Amb aquests resultats, sumant els blocs d'esquerra i dreta, s'hi veu pràcticament un empat tècnic: 48,3% de suport per a PSOE, Compromís i Units-Podem i un 47,1% per a la suma de PP, Vox i Ciutadans. Un lleuger avantatge dels primers que es tradueix en l'interval d'escons: 15-17 per al bloc d'esquerres i 14-16 per al de dretes. Sobre les eleccions espanyoles, l'enquesta publicada per Levante també preveu una victòria del PSOE i un desinflament del bloc de dretes, tot i que les xifres són molt ajustades", "response": "Diversos mitjans de comunicació.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_184", "instruction": "On va néixer Carmen Barberà Puig?", "context": "Carmen Barberà Puig o Carme Barberá Puig (Les Coves de Vinromà, febrer de 1927 - Cadaqués, 29 de març de 2011) va ser una narradora, novel·lista i biògrafa valenciana, que va escriure novel·la i poesia., Filla de José Barberà i Rosa Puig, va estudiar batxillerat a l'Institut Ribalta de Castelló de la Plana en temps de la postguerra. Va tindre una bona formació, essent molt aficionada a la lectura. Va traslladar-se a Barcelona per estar a prop de son pare, oficial de l'exercit vençut, que estava confinat al Castell de Montjuïc, l'ambient de Barcelona la va animar a començar la seua carrera literària, que fou notable per la seua sensibilitat cap a les complexes relacions humanes., Cinc de les seues novel·les han rebut premis literaris. En 1957 va quedar finalista al Premi Ciutat de València i al Ciutat de Sevilla amb l'obra Adolescente, que va prologar Josep Maria Gironella i va editar Josep Janés, dins la col·lecció Doy fe. En 1957 va rebre el Premi Ondas per la novel·la Al final de la ría, i va rebre en 1960 el Premi Ciutat de Barcelona amb Debajo de la piel, i amb La colina perdida va rebre el Premi Especial Ateneu i Club Universitari de Tortosa, editat en 1964., La novel·la Tierras de luto, va ser editada per l'Editorial Planeta en 1977 i en 1982 també Planeta editava Rapto de locura. Va publicar biografies històriques de Lucrecia Borgia (1989) i de Juana la Loca (1992) amb les que va obtindre èxits de vendes. La Duquesa de Alba fou publicat en 1995., Una de les seues grans obres fou Mirada íntima sobre tres reinas de España, María de las Mercedes de Orléans y Borbón, María Cristina de Habsburgo y Victoria Eugenia de Battenberg.", "response": "A Les Coves de Vinromà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_185", "instruction": "Com es diuen els dos personatges del text?", "context": "Per diversos camins, i com papallones atretes per la llum del sol naixent que a raig fet entrava pels badats balcons de la terrassa, allí es toparen en Ramon i la Montserrat a l'eixir de llurs cambres., -Bon dia, Montserrat- exclamà el jove alegrement allargant-li la mà. -Ui… que matinera! ¿Ha descansat? -Jo rai, gràcies a Déu!…- féu ella en el mateix to. -Vostè sí que no haurà descansat, que es llevi tan d'hora. ¿Que no ha estat bé, que ha tingut tanta pressa de deixar el llit?, -Molt rebé, sinó que…- baixant la veu i matisant-la amb intenció -desitjava reveure el sol d'aquestes muntanyes., -Per això sí que no tenia pas d'apressar-se tant, que bona estona estarà visible,- digué la noia, entre riallera i encogida, copsant la floreta que amb petulància d'estudiant l'altre li dirigia; i baixant els ulls, afegí: -Ademés, que el nostre sol deu ésser com el de per tot arreu., -Oh! No ho cregui pas, senyoreta; o per lo menos enlloc com aquí havia sentit la influència de sos raigs encantadors., I, alçant la veu, com per no forçar més el símil, afegí:, -Enlloc com en la muntanya trobo aquestes frescals matinades que revifen els esperits.- I estenent el braç vers l'horitzó: -Miri que deliciós! Vegi! vegi el pla, com dels conreus i prades s'alça una boirina blavosa, tan tènue, que sols arriba a entelar els objectes, com per a suavitzar llurs tons, tornant-los més fins i delicats. Miri's aquells arbres de taca carminosa que el sol bat ara per darrera, dibuixant llurs siluetes com enserrellades d'or i aquelles masies de parets rogenques, sentades sobre marxapeus de feixes farratgeres, ¿veritat que semblen tasses de plata vella, descansant sobre graderies de marbre verd? I més amunt la tofa obscura de les terres bosques, fent de repisa a les grans cingleres! I aquesta flaire lleugerament salabrosa!… és la rosada que s'evapora als primers raigs del sol. Que n'és, de grandiós, d'atractivol i de bell, tot això! Tot riu i tot se fon, formes, sons i colors, en una nota única de suprema harmonia. ¡Miri, miri, aquell grupet de roures de la collada, de quin modo més fantàstic projecta sa ombra gegantina, en forma de cono colossal, sobre les calitges del pla, i aquell estol de coloms que vola formant espirals, destacant-se ara per clar ara per fosc, a mida que entra i surt de les faixes lluminoses que davallen dels crenys de les serres! ¡Quanta llum, quant color i quanta vida! Això és la Naturalesa. «¡Salve, o sacra natura!», que diria el meu oncle. Això és atencions, que procura distribuir per un igual.", "response": "Ramon i Montserrat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_186", "instruction": "Qui va ser Lastènia de Mantinea?", "context": "Lastènia de Mantinea (grec antic: Λασθενεία, Lasthenéia), va ser una filòsofa grega del segle iv aC deixeble de Plató. Es deia que tenia gran intel·ligència, i Plató no volia començar les seves classes sense que ella hi fos., Originària de Mantinea, va ser una de les dues primeres dones que van formar part de l'Acadèmia. L'altra era Axiotea de Fliunt, de la que es diu que es vestia d'home per assistir a les reunions. Un papir trobat a Oxirrinc (Egipte) esmenta una dona no identificada que havia estudiat successivament amb Plató, Espeusip i Menedem d'Erètria. Aquest fragment explica que \\en la seva jovenesa, era ben bonica i plena d'una gràcia no gens estudiada\\. Aquesta noia havia de ser, indubtablement, o bé Axiòtea o bé Lastènia. Totes dues procedien del Peloponnès. D'Axiòtea se sap que havia llegit La República de Plató i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes. Lastènia sembla que va ser amant del seu mestre Espeusip, el nebot de Plató. Dionís, tirà de Siracusa, en unes cartes dirigides a Espeusip, li retreu la seva inclinació pels plaers i la seva avarícia, a més dels seus amors amb Lastènia, a la que qualifica d'hetera.", "response": "Una filòsofa grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_187", "instruction": "Qui va ser Cinisca?", "context": "Cinisca (en llatí Cynisca en grec antic Κυνίσκα \\Kiníska\\) va ser una princesa espartana, filla d'Arquidam II, rei d'Esparta, que va rebre el nom del seu avi Zeuxidam, que de renom era conegut com a Cínisc (Cyniscos o Cyniscus). Va ser la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va aconseguir una victòria als Jocs Olímpics de l'antiguitat l'any 396 aC., Va néixer l'any 440 aC a Esparta, filla d'Arquidam i germana del futur rei Agesilau II. Pausànies la descriu com una dona boja, un \\cavaller\\ expert i molt ric, que podia dedicar-se a entrenar cavalls. Tenia talent i era molt ambiciosa, i va ser la primera dona que va criar cavalls i els va entrenar per guanyar uns Jocs Olímpics., Cinisca va entrenar un bon equip que va competir als Jocs Olímpics. Va guanyar la cursa de quadrigues (τέθριππον) dues vegades, el 396 aC i després el 392 aC. Probablement no va poder veure les seves victòries. S'ha especulat molt sobre les motivacions d'Agesilau per orientar la seva germana cap a competicions eqüestres. Una possible explicació diu que volia reactivar l'esperit guerrer de la societat espartana. Segons Xenofont, el seu germà l'hauria animat a criar cavalls i participar en els Jocs, per desacreditar la participació femenina. Va considerar que la seva victòria a la cursa de carros era una victòria sense mèrit, un símbol de despesa econòmica. Després d'una victòria femenina, esperava demostrar la manca de virilitat de l'esport. Tot i això, les victòries de Cinisca no van impedir que els espartans rics participessin a diverses curses., Cinisca, segons diu Pausànies, va ser honorada amb una estàtua de bronze, on se la representava al costat d'una quadriga que es trobava al Temple de Zeus Olímpic a Olímpia. Aquesta obra, realitzada per Apel·les de Colofó, era al costat d'una altra de Troilos, amb una inscripció que indicava que era la única dona que havia guanyat en una cursa de quadrigues.,", "response": "Va ser una princesa espartana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_188", "instruction": "Qui va ser Tecla Sala?", "context": "Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d'abril de 1886 - Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària catalana., Quan encara no havia fet els dos anys, la seva mare, Dolors Miralpeix i Ballester, va morir de part d'una segona criatura, que no va sobreviure. El pare, propietari de diverses fàbriques, la va deixar òrfena als cinc anys. La Tecla va anar a viure amb el seu oncle, Pau Sala i Roma i la seva tia, Francesca Miralpeix i Masvidal, que també es feien càrrec d'un cosí germà de Tecla, en Joan Riera Sala, que amb els anys acabaria sent el seu marit. Els oncles originàriament es dedicaven a la cria de porcs, però la tia Francesca va heretar un petit taller tèxtil situat a Roda de Ter que, amb el temps i després de diverses ampliacions, va prosperar fins a esdevenir una de les indústries més importants de la població. Quan el seu oncle va morir el 25 de juliol de 1904 la seva esposa va heretar la indústria canviant el nom a Vídua de P. Sala fins que, al morir aquesta cap el 1910 passà a mans de Tecla, tot i que de la direcció de la firma se n'ocupava el seu marit., Ben aviat el matrimoni es va instal·lar a Barcelona, i van tenir cinc criatures. Degut a la bona marxa de la fàbrica de Roda de Ter, Tecla Sala va adquirir el 1913 uns grans edificis industrials a l'Hospitalet de Llobregat, propietat de la família Basté, on va ubicar-hi la fàbrica de filatura de cotó aprofitant el salt d'aigua del Canal de la Infanta i la bona comunicació per tren de la població. En morir el seu marit el 1926 va ser ella qui la va dirigir, arribant l'any 1930 a treballar-hi fins a 1.200 persones, la majoria dones., Dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i fortes conviccions religioses, es preocupava per les condicions de vida del seu personal. A la fàbrica hi havia infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca -on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure- i s'hi feien classes de brodats. Durant la Guerra Civil Espanyola, Tecla Sala s'exilià a França. La fàbrica va viure un procés general de col·lectivització obrera. En tornar a Barcelona, va reprendre el seu lideratge tant empresarial com social. Va contribuir a restaurar l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, subvencionà obres de la Creu Roja i va finançar la construcció d'una escola per a infants al barri Centre de l'Hospitalet. El 1954, la ciutat la nomenà filla adoptiva de l'Hospitalet del Llobregat, li atorgà la medalla d'or de la ciutat i li dedicà un carrer., El 1957 va fer donació del terreny del camp de futbol i de 500.000 pessetes per construir un col·legi, que avui duu el seu nom i que ha tingut una presència continuada en l'educació des de parvulari fins a batxillerat, primer a càrrec dels Missioners del Sagrat Cor, i des de 1992, dins de la Fundació per a les Escoles Parroquials, depenent de l'Arquebisbat de Barcelona. El mateix any 1957 va fer una visita al Vaticà i va ser rebuda per Pius XII. Va fer beneficència a Montserrat, donatius econòmics a Premià de Mar finançant-ne les campanes de l'església i l'Escola Professional de la vila; i a Roda de Ter va fer-se càrrec de la reconstrucció de l'església i de l'Escola-Llar Santa Tecla, on es preparava les noies per als treballs domèstics dotant-les de formació en administració econòmica i humana que els fos útil per a la seva vida en família. També va impulsar la creació del moviment escolta de Catalunya, amb mossèn Antoni Batlle. Va morir el 1973., Un dels seus fills, Pau Riera i Sala, va continuar l'empresa i el mecenatge cultural dins Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans., En l'antic recinte fabril de l'empresa actualment hi ha un centre cultural amb el seu nom., L'any 2008, després d'una votació popular en què van participar més de vint mil persones, Tecla Sala fou escollida com una dels 7 savis catalans, l'única dona en el camp de l'economia.", "response": "Una empresària.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_189", "instruction": "Qui és Joan Tardà?", "context": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, assegura que no deixa la cambra per a formar part d'una altra candidatura o ocupar un càrrec. En una entrevista a ‘Els Matins de TV3' ha explicat que ‘continuarà treballant al servei de la causa' i del que li digui el partit. Tardà ha assenyalat també que en aquest darrer tram s'haurà de ‘patir força' i ha considerat que caldrà ‘més cervell i menys budells'. A més, ha dit que l'estat espanyol és un estat democràtic però amb una democràcia ‘low cost'. ‘Quan parles amb algú en la intimitat saben que l'1-O no va servir per implementar la república, però en canvi, va servir per fer inevitable el referèndum', ha defensat. Per afrontar el ‘darrer tram', Tardà creu que caldran ‘fronts amplis' i ha presentat ERC com el partit capaç de liderar i hegemonitzar el procés. ‘És l'únic partit que podrà fer governs i majories amb els nacionalistes, el que representa Puigdemont, i amb l'esquerra no independentista però sí autodeterminista situada a la nostra esquerra', ha argumentat. Tardà insisteix que la ‘dèria' és construir ponts amb l'esquerra espanyola per pactar un referèndum i, en aquest context, ha considerat que no tindria sentit que el PSC ho dinamités. De fet, segons Tarda, ERC condicionarà el suport a una investidura de Pedro Sánchez després del 28-A a ‘començar a negociar' i ‘garantir que es comença a construir l'eina'. Tardà ha admès que en els darrers temps s'han comès ‘errors' i que s'ha produït improvisació com ‘en tots els processos d'acceleració històrica'. Pel que fa als errors, ha destacat que la ‘construcció acadèmica del procés va cometre el gran error de creure que l'estat espanyol no respondria de manera violenta'", "response": "El portaveu d'ERC al congrés espanyol.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_190", "instruction": "Qui és Mónica Oltra?", "context": "La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís, Mónica Oltra, considera que repetir les eleccions espanyoles seria ‘un fracàs col·lectiu' que portaria ‘a l'enuig col·lectiu', perquè ‘la gent ara mateix no està frustrada', sinó ‘molt enfadada'. Oltra assenyala en una entrevista a l'agència EFE que en les negociacions per a intentar conformar un govern a Espanya hi ha hagut excés de ‘testosterona' i d'actituds ‘poc empàtiques'. ‘Ha sobrat soroll i ha sobrat relat.' ‘I, com a contrapunt, ha faltat escolta, ha faltat posar-se al lloc de l'altre, ha faltat generositat, ha faltat realitat', assevera. Segons que diu, ‘ha faltat responsabilitat' i ‘en la lluita pel relat, s'han oblidat de la realitat': que milions de persones necessiten que s'atenguin les seves necessitats vitals. També ha vist que manca ‘un mètode' en les negociacions, que és haver començat pel programa, per veure què es vol fer i per a què es vol governar, atès que ‘el com i el qui' n'haurien estat la ‘conseqüència lògica'. Insisteix que hi ha milions de persones amb noms i cognoms a l'espera que es garanteixin les polítiques socials i que hi hagi finançament per a aquestes polítiques de les comunitats autònomes. En la seva opinió, ‘la gent està farta que no sàpiguen gestionar el seu vot', ‘molt decebuda, fins als nassos' d'aquesta situació política i de la immaduresa que s'ha mostrat, i ‘molt farta de sentir-se utilitzada i que ens prenguen per babaus'. Ha afirmat que li vénen ganes d'asseure els dirigents del PSOE i Podem ‘en una habitació i que no en surten fins que ho solucionen'. ‘Aquí hi ha una responsabilitat compartida', Oltra, per a qui el problema és que ‘ara mateix tothom està ocupat a veure qui té més responsabilitat en tot això, i en treure de sobre les puces, en comptes d'estar ocupats a veure com s'arregla això' i s'arriba a un acord. ‘Si les energies que inverteixen a fer veure a la ciutadania qui té més responsabilitat en tot això les invertissen a arribar a un acord, ja hauríem tingut govern', insisteix Oltra, que afegeix que això que ‘dos no es barallen si un no vol no és veritat'. Sobre si té solució al setembre, afirma que hi confia: ‘Si posem cara a tot això, si recordem la gent i ens oblidem dels relats i de l'èpica, igual té solució al setembre; jo espere que sí.' Considera que en aquest àmbit ‘sempre és possible construir ponts', car ‘les mateixes pedres que construeixen murs també construeixen ponts: és qüestió de triar què es vol construir'. Per Oltra, el pacte de govern a la Generalitat, el Botànic II, que ha donat lloc a un executiu de coalició integrat pel PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida, és ‘sens dubte' un ‘mirall on es pot mirar qui vulgui mirar-se', tot i que matisa que ho diu' sense ànim de donar lliçons a ningú, ni de bon tros'. Insisteix en la necessitat de tenir un govern espanyol que ‘comence a arreglar' el problema del finançament autonòmic, un afer ‘fonamental' i ‘urgent' per al País Valencià, i que hi hagi pressupost de l'estat espanyol, ja que si al final es tornen a prorrogar els de Cristóbal Montoro, l'ex-ministre d'Hisenda espanyol del PP ‘es posarà la medalla d'haver fet el pressupost més llarg de la història'", "response": "La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_191", "instruction": "Qui cuidarà del Temme en un futur?", "context": "Pobre Temme! Sort que en Jordi el protegiria quan ja ella hauria acabat les forces per a acampar-lo! Tota la fe la tenia posada en aquell fill absent. ¡Amb quin daler esperava les seves lletres! ¡Amb quina afició les llegia i les rellegia, interpretant-les sempre a faisó i aire de les seves il·lusions!, Mes el cas fou que aquestes lletres, que al principi sovintejaren, s'anaren retrigant després i fent-se cada volta més inexpressives i curtes. És clar que això era degut als negocis, als mals de cap… N'Àuria Maresa no podia pensar altra cosa. I, oidà, mireu si no era així, que finalment en rebé una, de quatre pàgines, en la qual el minyó l'assabentava d'haver-se vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica, home avariciós i malvat que, en comptes de protegir-lo, l'explotava. El minyó, doncs, volia establir-se pel seu compte, i pregava a la seva mare que li remetés tant de diner com pogués, en la seguretat que cada ral se li convertiria en un peso oro., La dona va indignar-se contra aquell mal parent d'Amèrica, i, desitjosa d'agreujar-lo, li retornà pel mateix correu, sense llegir- la ni descloure-la, una carta que en rebé poc després de la del seu fill. Ara, pel que tocava a diner, ella prou n'hauria volgut tenir a senallades per a posar-lo tot a les bones mans d'en Jordi; però no en tenia poc ni molt, i, venent quatre misèries i empenyorant-se un bon xic, no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina, que al que la rebés havia de causar-li més vergonya que goig. Fos com fos, va trametre-la com a prova de la seva bona voluntat juntament amb una lletra, en la qual pintava la seva trista situació i abocava totes les tendreses del seu cor; i, després, restà descontenta de si mateixa, semblant-li que no s'havia desentranyat prou i esperant que un mot generós del seu fill pogués servir-li de perdó. I aquest mot va trigar a venir, i no fou pas tan aconhortador com era de desitjar. Mes ja n'hi havia prou. ¿Per què demanar més a un home enfeinat? I vinga un correu i un altre correu, i ella escrivint sempre i no rebent contesta sinó de tard en tard.", "response": "En Jordi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_192", "instruction": "On va néixer Rosa Cotó i Xifreu?", "context": "Rosa Cotó i Xifreu, coneguda com a Rosita Cotó (Barcelona, 25 d'octubre de 1892 – ?, 1967) fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio., Debutà en l'escena al teatre Principal amb la Companyia d'Enric Giménez. Al 1918 ja apareix com a primera actriu de la companyia de Rafael Calvo, i el 1919 de la Companyia de Torres-Sierra al Teatre de la Comedia. El 1926 forma part de la companyia del Teatre Íntim, d'Adrià Gual, representant El burgès gentilhome al Coliseu Pompeia. El 1928 s'incorporà a la companyia del teatre Romea., L'any 1927 s'havia integrat en el quadre escènic de Ràdio Barcelona per fer-hi d'actriu i de rapsoda i en formà part al llarg de la dècada dels trenta. Rosa Cotó actuava com a actriu en els programes de divulgació teatral i literària, ja fos amb lectures que il·lustraven les conferències radiades o les sessions monogràfiques, com les dedicades a Josep Feliu Codina, Benito Pérez Galdós o Leandro Fernández de Moratín, entre d'altres. Des de finals dels anys vint intervingué en les emissions de ràdioteatre de l'emissora, interpretant obres de Frederic Soler -Pitarra-, Guimerà, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Manuel Folch i Torres, i també dels germans Álvarez Quintero, Benavente, Arniches o Martínez Sierra. I també participà en l'emissió de contes radiats., Des del 6 de novembre de 1931 posà en antena una revista radiofònica, «Activitats», en col·laboració amb l'actor Josep Miret. El programa, dirigit per Adrià Gual, referia i comentava la cultura artística i literària de Catalunya i les estrenes teatrals, i comptava amb col·laboradors com Josep Solevicens, Eduard Marquina o Manuel Folch i Torres. Fou separada de la ràdio després de la Guerra Civil., Filla del músic empordanès Albert Cotó i Rosa Xifreu i Serra, és autora ella mateixa de dues sardanesː Ja ha arribat la primavera, estrenada el 1955, i Recordant als meus pares.", "response": "A Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_193", "instruction": "Qui va col·laborar per fer una obra?", "context": "L'any 1993 el fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet van crear junts el llibre Somniar Déus, que partia de l'atracció que tots dos artistes sentien pel nu masculí per parlar de la sexualitat, la identitat i el desig. El treball d'aquest llibre és el punt de partida de l'exposició ‘Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany‘, que fa un exercici molt interessant de relacionar fotografia i poesia. Es pot veure al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma, on hi serà fins al primer de febrer. La mostra vol demostrar que la col·laboració entre els dos artistes, que es coneixien de la dècada de 1960, no es va limitar al llibre sinó que va tenir molt més recorregut. De fet, tots dos compartien la fascinació per la paraula, l'art i la pintura i per això l'exposició combina la fotografia i la literatura. És formada de més de 125 imatges de Catany, 40 de les quals són inèdites. També hi ha quatre fotografies polaroid transportades sobres seda que, a més d'inèdites, també són peces úniques. Els impulsors de la mostra són el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports balear conjuntament amb la Fundació Mallorca Literària i la Fundació Toni Catany. La mostra s'estructura al voltant de quatre eixos temàtics: el primer se centra en els primers nus que va retratar el fotògraf, el segon és una selecció dels nus que apareixen al llibre i el tercer parla de la nuesa individual del cos. Finalment, el darrer hi introdueix el color i el reconeixement final del rostre d'alguns dels déus", "response": "El fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_194", "instruction": "Per on passeja el narrador?", "context": "De pressa, de pressa, pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic. Ambdós estàvem acalorats, manotejàvem molt i cridàvem de valent. Havíem armat una disputa sobre una qüestió de ciència, i l'un i l'altre volíem la raó de totes passades. Crec que fins i tot vàrem insultar-nos, i jo… la veritat sigui dita… més d'una vegada vaig sentir impulsos d'acabar la qüestió a cops de puny. Quan més engrescats estàvem, en tombar una cantonada sento que m'estiren l'americana. Me giro… i veig un pobre tot llardós i espellissat, qui em subjectava fortament i em parava una mà. No estava pas jo per a ell en aquella ocasió. -Germà, serà un altre dia… que Déu us faci bé -li vaig dir. Però el pobre no em soltava pas. Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys i la cara embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de gallina. -Per amor de Déu, per amor de Déu- anava dient. -Aneu al botavant! vaig exclamar fora de mi, i d'una estrebada me'n vaig desempallegar. Llavors ell restà inmòbil com una estàtua, parant encara la mà, i va adreçar-me una mirada plena de desolació i de llàgrimes. Jo me li vaig girar d'esquena i vaig continuar la disputa amb el meu company, però ja sense delit, amb un pes al cor, que em treia l'agre d'enraonar. La mirada del pobret havia romàs estampada al fons de la meva imaginació. I era una mirada tan trista, tan desolada… Si aquell bon home s'hagués enfurismat i me n'hagués dites quatre de fresques, no hi hauria pensat més; però no, l'infeliç no havia mostrat cap enuig, ni sos ulls havien expressat la més petita reconvenció; no havien parlat sinó d'un gran dol, d'un gran desemparament!", "response": "Rambla amunt.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_195", "instruction": "Què no tolera més la Montserrat?", "context": "La Montserrat pogué resistir encara menys aquell nou curs de filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint l'esperit de nostres pagesos., -¿És a dir- exclamà -que la Loreto s'hi fa menos tala que jo, per a llançar-la en mans de qui per endavant suposa que ha d'ésser un mal marit? Llàstima que no puga jo agrair-li tanta atenció! Cregui, papà, que aquesta conversa me fa més mal del que vostè es pensa. Per ma part, sols dec repetir-li lo que ja sap: o em casaré amb en Ramon amb consentiment de vostè, o no em casaré amb ningú, encara que vostè m'ho mani. Si és el pubillatge que el fa patir, no en frisi pas més, perquè, casada o fadrina, l'en faig ben franc, com ben franc en feia ell en sa demanda. Faci cas omís dels meus somnis, ja que tinc la desgràcia de què no vagin acordes amb els de vostè; deixin-me en pau i tranquil·litat, baldament sigui al darrer recó de la casa, que ja m'acontentaré amb el record d'haver merescut les preferències d'un home que… serà tan boig i tan trapacer com vostè vulgui, però jo no conec pas encara qui sia digne de descalçar-li una sabata., I, posant-se les mans a la cara, com avergonyida de sos propis atreviments o lassada d'una lluita tan perfidiosa com antipàtica, esclatà en amargs sanglots., Confòs i atorrollat, don Eudald arribà per fi a compendre que ni sabia lo que es pescava. Per fortuna, dels darrers fracassos n'havia tret quan menos el convenciment de la pròpia inferioritat, perdent aquell orgull que el feia emmarranar-se en ses capritxades. Fins arribà a entreveure la grandesa dels sentiments de sa filla, i sentint-se'n tocat, s'avergonyí de sa conducta, horroritzant-se de veure's de nou en el mateix camí que tants disgustos antany li havia portat. Sentí la necessitat de recular., -I com te l'estimes, filla meva!- féu dolçament, mirant-la enternit i prenent-li les mans.", "response": "Aquell nou curs de filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint l'esperit de nostres pagesos.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_196", "instruction": "El protagonista va deixar de parlar?", "context": "Va callar una estona, i després repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant- los i àdhuc embrollant-los de tant voler-los aclarir; i, veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania taciturna, desitjós de desentristir-la, s'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una mica. Però, al primer contacte, ellá l'esquivà amb un moviment esquerp, i, llevant-se dempeus, va dir-li, amb accent gemegós:, -Prou, Temme. No em marejus. Vols fer-me un favor? No em parlus de res més. Deixa'm en pau. Ès tard. Estic llassada. Sopem i… a dormir., -Com vulgueu- va fer el xaval, desconcertat. -Però… em dol que estigueu ressentida de mi., -T'hai dit que prou, Temme!- contestà la dona amb agror. -Avui tinc es cor ple d'espines. Val més no tocar-lo.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_197", "instruction": "Qui era Acacos?", "context": "Acacos (en grec antic Ἄκακος, inofensiu), segons la mitologia grega, era un fill de Licaó., Va ser el fundador i també rei de la ciutat d'Acacesion a Arcàdia, segons Pausànies. També li atribueix a ell la fundació de la ciutat de Licosura, encara que altres fonts diuen que va ser Licaó. Acacos educà a Arcàdia mateix al déu Hermes quan aquest era encara un infant. Algunes versions del mite el fan marit de la dida d'Hermes., Quan Zeus va visitar els fills de Licaó li van servir la carn d'un nen, alguns diuen que potser era la carn d'un dels seus germans, entre les vísceres dels animals per al sacrifici. No obstant això, Zeus se n'adonà del sacrilegi i convertí els prínceps en llops. Altres versions d'aquest passatge asseguren que el déu els fulminà amb el seu llamp. De fet, tant Acacos com els seus germans són coneguts per la seva impietat.", "response": "Un fill de Licaó.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_198", "instruction": "Com ha quedat el mort, segons la serventa?", "context": "-Ha quedat molt bé! Sembla que rigui!- exclama la criada. -Ai, Senyor! ¡Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat! ¡Tanta broma que va fer! Qui li havia de dir! No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell. La senyora m'ho ha encarregat en gran manera., -Vegi qui és el que ens té de pagar la factureta- diuen els fusters a la criada. -Ja fa una hora que ens esperem., La criada anava a contestar, però sent la campaneta de la porta i surt a veure qui hi ha. Com la porta no era més que ajustada, ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora, amics de la família des del còlera de l'any 35., -Ja deuen saber…, -Sí- replica la senyora; -hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit.\\n, -Si el volen veure…, El senyor Nofre ja havia dit la esse de sí, quan la seva senyora l'interromp dient: -No… ca… no es molesti; veurem a la senyora Llúcia. (És la viuda).", "response": "Molt bé.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_199", "instruction": "Qui va ser Sinis?", "context": "Segons la mitologia grega, Sinis (en grec antic Σίνις), o Siris, va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant. Sinis era el fill de Procust i Silea, o bé de Posidó. Va ser mort per Teseu., Assaltava els viatgers prop de Corint i després doblegava un pi fins a terra (o obligava al viatger a ajudar-lo), per catapultar les seues víctimes (o, segons una variant, les lligava a dos pins oposats per esquarterar-les en amollar-los)., Aquest mètode va donar-li l'epítet de Πιτυοκάμπτης, Pityocamptes (\\vinclador de pins\\). Durant el seu viatge de Trezè a Atenes, Teseu va matar Sinis de la mateixa manera i va violar-li la filla, Perigune, que quedà en estat i que donaria a llum Melanip. Perigune es casà més tard amb Deíon, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia., Una altra tradició diu que mentre Teseu matava Sinis, Perigune s'amagà en una plantació d'espàrrecs. Després es va unir amb Teseu voluntàriament, i li donà per fill Melanip. Aquest Melanip, al seu torn, va tenir un fill, Ioxos, els descendents del qual mostraven una especial devoció pels espàrrecs, ja que la seva avantpassada havia salvat la vida gràcies a aquesta planta., Viccionari", "response": "Va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_200", "instruction": "Qui és el conseller de Territori i Sostenibilitat?", "context": "El conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha lamentat aquest dijous el disseny radial de les infraestructures a l'estat espanyol exemplificant-lo en l'Euromed i la connexió ferroviària mediterrània. Durant la seva intervenció a la taula ‘Les infraestructures i la mobilitat a l'EURAM', Rull ha dit que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen ‘una expressió desmobilitzadora de recursos i absolutament ineficient' com és el centralisme, i ha ironitzat que acredita que la manera més ràpida per connectar dos punts ‘no és la línia recta sinó el triangle', perquè ‘la manera més ràpida d'anar de Barcelona a Alacant és via Madrid a través de l'AVE'. El conseller ha contraposat aquest disseny radial al del Corredor Mediterrani que és imbatible des del punt de vista de la taxa de retorn en inversió. Rull ha intervingut en la primera taula la Jornada ‘L'hora de les decisions' a València, al costat de la consellera d'Habitatge i Obres Públiques de la Generalitat Valenciana María José Salvador i de l conseller de Territori del govern de les Illes Balears, Marc Pons. Al llarg de la seva intervenció, Rull ha dit que el centralisme de l'estat espanyol no és rutinari ni improvisat sinó que respon a una determinada concepció que perjudica la prosperitat, perquè el més lògic és invertir allà on hi ha retorn. El conseller ha afegit que cal que el Corredor Mediterrani no quedi encallat i definir com es gestiona la infraestructura. En aquest sentit, ha dit que el nomenament de la figura del coordinador ha estat una reivindicació comuna dels tres territoris que exemplifica la força de la unió. Rull també ha dit que la gestió autònoma dels ports ha acreditat la seva eficiència i ha reclamat més competències dels ports i dels aeroports. ‘L'important i la diferència qualitat en benefici de la gent dels nostres territoris és que en aquesta nova etapa hi ha una capacitat intensa de col•laboració entre les nostres institucions, des del pragmatisme i la racionalitat però amb uns destinataris únics i un compromís al servei de la gent', ha conclòs. Per la seva part, la consellera de Territori de la Generalitat Valenciana María José Salvador ha apostat per les infraestructures al servei de la gent i ha posat en valor que els territoris de l'Arc Mediterrani lideren el creixement de l'estat espanyol i que apostar per aquestes autonomies és apostar a cavall guanyador. En aquest sentit, ha reclamat un nou marc al govern espanyol i noves prioritats en matèria d'infraestructures, amb l'alliberament de l'AP7 quan venci la concessió el 2019 i el Corredor Mediterrani. ‘Més que mai no estem per crear i construir murs, estem per unir, generar sinèrgies, construir ponts, carreteres… ho hem de fer junts, ho estem fent junts i ho continuarem fent junts', ha dit Salvador. Per la seva part, el conseller balear Marc Pons ha remarcat que el desenvolupament de les Illes Balears depèn de la seva connexió amb el continent ‘com l'aire que respirem' i ha reclamat la gestió dels aeroports de manera conjunta amb l'estat espanyol i que els connexions ferroviàries estiguin ben complementades amb les marítimes. Peticions comunes S'han consensuat una sèrie de peticions en finalitzar aquesta primera taula. Així, Catalunya, País Valencià i les Illes demanem una autoritat única per al corredor mediterrani amb un pes determinant dels territoris afectats, proclamant que el tercer fil no és la solució i apostant per una plataforma de doble via per a mercaderies i passatgers. Així mateix, reclamen la transferència de les competències i els recursos necessaris per a la millora del servei de rodalies i la incorporació de les Illes Balears en el programa d'inversions del corredor mediterrani. Els tres territoris també demanen a l'Estat la transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial", "response": "Josep Rull.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_201", "instruction": "Quan va néixer la Joana Bonet Camprubí?", "context": "Joana Bonet Camprubí (Vinaixa, 1966) és una escriptora i periodista catalana., Llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona, és periodista. Va iniciar prompte la seva carrera a meitat dels anys vuitanta en els periòdics lleidatans Diari de Lleida i La Mañana. En 1988 va començar a col·laborar amb el Diari de Barcelona, i va ser cap de premsa del Col·legi d'Advocats de Barcelona -entre 1988 i 1992- al mateix temps que publicava articles en El País, Colors, Vogue París i Ronda Iberia, dirigida per Juan José Millás. En 1992 va crear i va dirigir la revista Woman (Grup Z). Des de 1996 fins a 2012 va dirigir la revista Marie Claire (GyJ). En 2013 va ser directora de Prisa Revistas, engegant la revista Icon per El País. Actualment és Consellera Editorial en Prisma Publicacions (Grupo Planeta)., Des de 2006 és columnista de La Vanguardia i ha estat comentarista del programa Hoy por hoy (cadena Ser), també imparteix classes a l'Escola Contemporània d'Humanitats i codirigeix el Curs de Periodisme i Comunicació de Moda de la Universitat Politècnica de Madrid. Va dirigir en 2014 el Taller de Periodisme i Tendències i Moda a l'Escola de Periodisme d'El País., Ha dirigit la sèrie televisiva infantil “Fadapaca”(2008), sota la direcció artística de Jordi Labanda i el programa d'entrevistes “Humans i divins” (2010) de TVE.”, És coautora del llibre Mi vida es mía, al costat d'Anna Caballé Masforroll, i autora en solitari de, entre altres, Hombres, material sensible i Las metrosesenta., En l'actualitat dirigeix el suplement mensual de La Vanguardia Fashion&Arts Magazine, editat per Prisma Publicacions, grup del que també és Consellera editorial., Sota la seva direcció, la revista Marie Claire ha rebut, entre 1999 i 2006, 8 premis ARI de l'Associació de Revistes d'Informació, i, en 2003, el Premi a la No Violència contra les Dones que concedeix el Ministeri de Treball i Assumptes Socials als mitjans de comunicació i empreses publicitàries compromesos en la lluita contra els maltractaments. Personalment, ha estat guardonada amb el Premi Vuit de Març que concedeix la Comunitat de Madrid als professionals i empreses de la comunicació que amb el seu treball combaten la violència de gènere, pel seu article “La negra taca”, publicat en el periòdic El Mundo; i la sèrie infantil “Fadapaca”, creada i dirigida per ella, va rebre, en 2009, el Premi al Millor Programa Autonòmic Infantil de l'Acadèmia de les Ciències i Arts de la Televisió. En 2010, l'associació consultora de l'ONU Women Together va reconèixer, en la sisena edició dels seus premis anuals, la seva “trajectòria professional compromesa amb la igualtat de les dones, la lluita contra la violència de gènere i el projecte d'Escola per a totes” amb un dels seus guardons. I la Diputació de Lleida li va concedir igualment el premi “LO Emprenedor 2010”.", "response": "El 1966.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_202", "instruction": "Què està fent l’Ajuntament de Barcelona?", "context": "L'Ajuntament de Barcelona ha començat el procés de selecció de les primeres 15 persones dedicades a la venda ambulant no autoritzada que participaran en la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social. En un comunicat, l'ajuntament ha recordat que aquesta mesura forma part del paquet d'accions presentades el juny per abordar des de la inclusió el conflicte del top manta. Els 15 seleccionats crearan una cooperativa mixta i decidiran quin model de negoci portarà a terme l'entitat, a la qual se sumaran 25 persones més fins a 2018. Els qui vulguin formar part de la cooperativa han de demostrar que resideixen a Barcelona des de fa un mínim d'un any —amb el padró o un certificat d'una xarxa d'acollida— i a l'estat espanyol des de fa tres, i no tenir antecedents penals. 40 plans de feina A més, a l'agost s'ha iniciat la selecció dels 40 ‘manters' que rebran formació en els nous plans de feina destinats a venedors ambulants, per reciclar-se professionalment i regularitzar la seva situació. Se seleccionaran persones que no tenen permís de residència, amb una especial atenció als qui estan en situació de vulnerabilitat. Els llocs de treball que s'ofereixen són 10 dinamitzadors d'espais comunitaris, 15 llocs de manteniment de pistes esportives d'escoles públiques i 15 llocs de manteniment d'equipaments i espai públic. La durada d'aquests contractes de treball, en modalitat d'obra i servei, és de 12 mesos amb una jornada completa de 37,5 hores setmanals. Campanya informativa L'ajuntament impulsa aquesta setmana una campanya per informar els ‘manters' que realitzen una activitat no permesa i tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets. Es distribuiran 5.000 fullets en castellà, català, francès, anglès i wòlof en equipaments públics i al carrer a través d'educadors socials", "response": "Ha començat el procés de selecció de les primeres 15 persones dedicades a la venda ambulant no autoritzada que participaran en la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_203", "instruction": "Com eren els hàbits del protagonista?", "context": "Ses costums, senzilles d'un refinament íntim i patriarcal, trobant sobrats elements de desenrotllo dins sa rumbosa posició, la posaven en el cas de no enyorar per a res els gustos de ciutat, que tampoc li eren del tot desconeguts, ja que anyalment feia una, encara que curta, estada a Barcelona, més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu, cosa molt agradable per a son caràcter hospitalari i sumament sociable., Don Eudald de Serra-Bruna era el tipo més original de la família. Se pagava molt de ser un dels primers propietaris de la muntanya, amo de l'extensa gleva del senyoriu (purament nominal) que duia son nom, amb rendes ben sanejades al Vallès, plana de Vic i Barcelona, amèn d'uns immensos terrenos a la muntanya de Tosas, on podien estiuejar deu mil caps de bestiar. Tenia noblesa d'aquella que tant prodigà Carles IV als babaus que bé ho pagaven, o sia, ciutadà honrat de Barcelona amb equivalència de Baronia i ús del de., Diu que, quan jove, era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig. Quelcom d'això hi hauria quan una donzella tan gentil i de tan bones prendes com donya Dolors se n'agradà i consentí en fer-li entrega de son cor i de son quantiós dot. Mes lo cert és que, ara com ara, no es podia presentar sinó com un hom d'uns cinquanta anys, de mitjana alçària, fluix de carns i de fesomia grossa i escorreguda, per haver perdut molt de greix i quedar-li la pell penjant. Net de cara i clatell, sols deixava créixer el bigoti, i no per fantasia, sinó per mor d'un principi herpètic que se li havia fixat sota al nas i l'hi feia molt ingrat el ras de la navaja. Però, com el tal bigoti tirava a tornar-se mostatxo de carrabiner, el portava escapçat a tall d'estisora., Vestia en tots temps folgades peces de panyo negrós, i ses defenses contra el fred consistien en blindatges superposats de roba interior que reforçava a mida que apretava aquell. En quant s'accentuaven les pluges de la tardor, prenia un jaique de panyo blau turquí que portava per tot el dia penjant de les espatlles, ademés d'un mocador de seda negra entortolligat al coll, sabates de simolsa i gorra de setí, també negra, amb visera de xarol caiguda; i, com per efecte d'una calba occipital se dolia molt de fred a la closca, portava dita gorra plena de mocadors dels nomenats de frare, augmentant son número segons apretaven els rigors de l'estació. De totes aquestes peces no se'n desprenia fins a la primavera, i encara sols després de moltes palestres amb sa muller, que d'amagat o mig per força les hi anava llevant de mica en mica., Per més que sempre es dolia d'açò o d'allò, lo cert és que resistia perfectament totes les estacions, fent raríssimes vegades un dia de llit. En fi, cal afegir que encara que sa vestimenta li donava l'aire d'aplegador de monges, no careixia, amb tot, de certa bona presència i aspecte senyorial en consonància amb lo que era.", "response": "Senzills d'un refinament íntim i patriarcal.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_204", "instruction": "A qui introdueix el text?", "context": "La Montserrat se mogué en son seti i començà a respondre amb modesta resolució:, -Doncs jo, papà, crec tot lo contrari de vostè. Si recorda els termes de la carta que va llegir-me l'any passat, veurà que en Ramon està encara dins de la mateixa situació que en ella es col·locava. Faci's càrrec ara de son caràcter excessivament delicat i compendrà fàcilment per què, fins havent-nos prestat un servei tan gran com és salvar-nos amb perill de la seva vida se retirés discretament i s'excusés de posar de nou els peus en aquesta casa, on sa petició trobà tan mala acollida., -Com el defenses, filla meva!- féu don Eudald, amb un cert deix d'amarga compassió., -Sí que el defenso!- respongué ella animant-se. -El defenso perquè em fa pena i vergonya el comportament que aquí es segueix amb aquest jove. Quan, temps passat, amb la vivesa pròpia de son caràcter, senyalava les coses per llurs noms, tirant-nos en cara defectes i mals procediments que havien de conduir-nos a un mal pas, se li deia esbojarrat i poca-solta; quan, complertes ses profecies, ens hem trobat enfangats fins al coll i ell i ningú més que ell ens ha allargat la mà per a salvar-nos i ens ha salvat jugant-s'hi la vida, ¡se'l paga tractant-lo de boig! Ell té el do de gents que aquí no hem conegut mai: quan parla, tothom l'escolta, i els més desencaminats entren en raó; tothom el beneeix, tothom busca son consell i ell ne té per tots; però d'això, que tant l'honra, nosaltres, tot gaudint-nos dels beneficis, ¡ne diem batxilleria i ganes de ficar-se en lo que no li importa!…, -No diguis això, filla!- exclamà don Eudald, acovardit per la filípica de la Montserrat. -¡Tu exageres! Ja t'he dit i repetit que li estic reconegudíssim per lo que per nosaltres ha fet. Això mateix li tinc manifestat personalment; fins li vaig demanar perdons per les paraules ofensives que contra d'ell vaig proferir. Li, vaig pregar de venir a casa per a fer-li més patents les meves manifestacions, i estic disposat a pagar-li sos serveis a qualsevol preu. Què vols més?…", "response": "A la Montserrat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_205", "instruction": "Quants ous s’han de preparar per fer la recepta?", "context": "Ingredients: 6 ous molt frescos 180 g farina de pastisseria 180 g de sucre mig sobre de llevat Royal un polsim de sal ratlladura de mitja llimona una mica de mantega Per la cobertura de xocolata: Una tauleta de xocolata Nestle postres 100 g nata per muntar 50 g de mantega Elaboració: Posarem el sucre i els sis rovells d'ou en un bol i els batem ben batuts. Per altra banda, barrejarem amb compte la farina amb el llevat i ho afegirem als rovells i el sucre batuts, juntament amb el polsim de sal i la ratlladura de llimona. Després hi afegirem les sis clares muntades a punt de neu, amb molt de compte perquè no baixin. Untarem el motlle amb mantega i farina i hi afegirem la barreja. El motlle, en forma d'arbre de Nadal, però pot ser de qualsevol altre tipus. El forn ja el tindrem calentó a 180 graus. Enfornarem. No obrirem el forn en els 20 primers minuts de cocció del pa de pessic. Després controlarem la cocció amb un punxó o escuradents. Si surt net ja serà cuit. Tardarà una mitja hora. Dependrà de cada forn. Es traurà el pa de pessic del forn i tan aviat com es pugui es desmotllarà i es deixarà refredar a sobre d'una reixa. Quan sigui fred del tot, es talla per la meitat en horitzontal. Es farcirà amb melmelada de maduixa, taronja o del que agradi més i un almívar que haurem fet amb una mica d'aigua i una culleradeta de rom. Després es tornarà a tapar. Per adornar-ho farem una cobertura de xocolata: desfarem la xocolata amb la mantega al microones. Un cop fosa i brillant, hi afegirem la nata i ho tornarem a posar al microones uns minuts. La xocolata es tirarà per sobre del pastís i s'adornarà amb confits de colors o el que es vulgui", "response": "6 ous.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_206", "instruction": "Quan és l’aniversari de la Marta?", "context": "Marta Solaz Cruz (Barcelona, 8 de gener de 1976) és una actriu de cinema i televisió espanyola., Forma part de la pedrera de joves actors espanyols que van participar en la sèrie Al salir de clase. En el seu cas va interpretar el paper de Violeta entre 1999 i 2001, coincidint amb actors com Alejo Sauras, Carla Pérez o Diana Palazón (amb qui ha tornat a treballar a Hospital Central).\\nLa seva trajectòria televisiva es completa amb petits papers en sèries com El comisario (2004) o Siete vidas (2006), a més d'aparicions més continuades en Hospital Central com Gabriela Dávila des de 2004. En 2008, s'incorpora a la cinquena temporada de la sèrie catalana Ventdelplà en el paper de la mossa d'Esquadra Raquel Busquets., En cinema va debutar amb Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, l'any 1993. La seva següent aparició seria ja en 2003 amb la pel·lícula Picasso y sus mujeres d'Antonio Palacios, En 2006 va estrenar els curts Trío de ases de Joseba Vázquez i Feliciten al chef d'Eva Sánchez i la pel·lícula Mia Sarah de Gustavo Ron, a la que seguiren títols com El amor se mueve, After y Maktub., Además, cuenta con una gran experiencia teatral, habiendo participado en multitud de montajes como la adaptación teatral de El otro lado de la cama o l'obra Fashion, feeling, music, al costat d'alguns dels seus companys d' Al salir de clase com Olivia Molina, Octavi Pujades o Cristina Castaño.\\nEn el terreny personal manté una relació des de 2009 amb l'actor Sergio Peris Mencheta, qui també va formar part d' Al salir de clase. Sergio i Marta foren pares d'un nen el 2012 i un altre el 2014.", "response": "El 8 de gener.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_207", "instruction": "On va néixer la Santa Mare Paula Montal?", "context": "Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889) és una religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies., Paula Montal va néixer un 11 d'octubre de 1799 a Arenys de Mar. No va tenir una infantesa gens fàcil. És la gran de 5 germans del segon matrimoni del seu pare amb Vicenta Fornés. Als 10 anys va perdre el seu pare, fet que va esdevenir un cop molt fort per a ella, i li va fer aprendre el sentit de la responsabilitat. Aquesta situació li va donar molta experiència en el moment d'iniciar-se en la seva obra a favor de la infantesa i, sobretot, de manera especial per la promoció integral de la dona.\\nDe petita sospirava per consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l'ensenyança. Així el 1829 començà el seu apostolat a Figueres amb la seva amiga Agnès Busquets, on creà la primera escola de noies (fins aleshores, l'ensenyament de les nenes havia quedat limitat a la costura)., A començaments del segle xix, a Arenys de Mar, hi havia 10 costures (escoles per a nenes), i Paula Montal va veure la realitat educativa de la dona i les poques possibilitats que tenia per accedir a la cultura. El 1842 tornà a Arenys de Mar per fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres i, finalment, s'edificà l'escola al carrer d'en Cantalagrella núm. 12 (actualment carrer de les Mares Escolàpies). Poc després traslladà l'escola, on s'impartien classes de comerç, a més de música, pintura, labors, etc. sota el lema Pietat i lletres. De l'antic edifici, que al llarg dels anys s'anava adaptant a les noves necessitats i als estudis nous, actualment només en resten la façana i la campana que marcava les hores., La Mare Paula Montal també havia creat escoles a Sabadell, Igualada, El Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat. De fet, amb la de Sabadell nasqué la congregació dedicada a l'ensenyament Escolàpies Sabadell - Col·legi Sant Josep de Calassanç fundada l'any 1846., L'any 1859 la Mare Paula Montal va arribar a Olesa de Montserrat, on va realitzar la darrera de les seves fundacions en vida. L'escola era petita i pobra i s'hi van acollir les filles petites dels obrers, a les quals s'admetia de franc, se'ls donava menjar i se'ls proveïa de roba i calçat. En aquest poble, en aquesta escola, meravellada per la senzillesa i humilitat de la gent, la mare Paula va romandre durant 30 anys, fins a la seva mort, el 26 de febrer de 1889., Les seves despulles reposen sota l'altar de la capella del Convent de les Mares Escolàpies d'Olesa de Montserrat., A la seva mort el 1889, 308 monges i 28 novícies pertanyien a la seva orde, amb 19 centres educatius oberts on s'educava 3.500 nenes. El 1992, n'hi havia 110 de repartits entre Àsia, Amèrica i Europa, amb 36.000 alumnes., El 28 de desembre de 1988 fou proclamada Venerable pel Papa. El 18 d'abril de 1993 va ser beatificada per Joan Pau II a Roma. El 25 de novembre del 2001 va ser canonitzada pel mateix Papa.", "response": "A Arenys de Mar.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_208", "instruction": "On ha nascut Trini Tinturé?", "context": "Trini Tinturé (Lleida, 1938) Trinidad Tinturé Navarro és una historietista i il·lustradora catalana. El seu treball té un lloc destacat en la història del còmic del segle xx. Ha treballat fonamentalment per al mercat exterior. S'ha especialitzat en còmics dirigits a nenes i adolescents, entre els quals destaca Emma és \\encantadora\\ (1981), la seva obra més representativa a Espanya, creada en col·laboració amb el guionista Andreu Martín i Farrero., Trini Tinturé va néixer el 1938, en plena Guerra Civil Espanyola. La seva família, de sis membres, vivia dels ingressos del seu pare, que tenia un taller de fusteria., Des de molt petita va mostrar afició al dibuix i, malgrat la seva formació autodidacta, en 1955 va ser guardonada amb 1a medalla de dibuix artístic del Cercle de Belles arts de la seva ciutat natal., Dos anys després va marxar amb tren a Barcelona, on residia una tia seva. Allí no va tenir problemes per trobar treball com historietista en petites editorials (Gràfiques Soriano, Indedi), encara que també va provar amb la publicitat., En 1960 va aconseguir entrar a Bruguera i des d'aquí va donar el salt al mercat exterior a través de la seva agència Creacions Editoriales. Els seus còmics es van publicar en revistes d'Alemanya, Àustria i el Regne Unit com \\Biggi\\, \\Jurtz\\, \\Jamp Shop\\, \\Tina\\ o \\Twinkle\\. Entre les seves sèries per al mercat exterior poden destacar-se Oh, Tinker! i Curly., A partir de 1981 va desenvolupar amb Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro als guions la seva sèrie més popular, Emma és encantadora, per a la revista \\Lily\\., El 2015 el 33 Saló Internacional del Còmic va dedicar una exposició sota el títol \\Autores del còmic femení en el franquisme 1940/1970\\ en el qual es van incloure els seus treballs., Armando Matías Guiu ha destacat la tendresa dels dibuixos de Trini Tinturé.", "response": "A Lleida.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_209", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Els milers de refugiats que fa dies que fugen de Síria, de l'Afganistan o el Paquistan passant per Grècia i Macedònia són a la porta de la UE, a la frontera entre Sèrbia i Hongria. I les autoritats hongareses els han rebuts amb hostilitat, barrant-los el pas amb filferro espinós i agents de policia: avui han interceptat més de 2.500 refugiats, mig miler dels quals són menors d'edat, que provaven de travessar la frontera des de Sèrbia. A més, el govern hongarès ha començat a construir una tanca a la frontera de més de cent quilòmetres. La UE no ha posat de moment cap impediment a la construcció d'aquesta tanca, i ha garantit ajuda financera al govern d'Hongria perquè pugui entomar la crisi. I les autoritats hongareses apliquen la via policíaca, envien dos mil agents més de reforç a la frontera per mirar d'impedir als milers de refugiats que encara són camí d'aquest país que hi entrin. Hongria ha pensat a utilitzar l'exèrcit i tot. La policia ha arribat a disparar gasos lacrimògens en un campament de refugiats per evitar que se n'anessin centenars de persones. Merkel, escridassada en un centre de refugiats a Alemanya D'una altra banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha visitat avui el centre de refugiats de Heidenau, prop de Dresden, que el cap de setmana fou atacat per un grup de neonazis. Quan hi ha arribat un centenar de veïns d'aquesta localitat l'han escridassada, dient-li que es preocupés primer de la seva gent. Merkel ha dit que els atacs que van patir els immigrats eren repugnants i ha afegit que la participació de famílies amb nens a les protestes contra la presència dels refugiats era vergonyosa", "response": "Dels milers de refugiats que fa dies que fugen.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_210", "instruction": "D’on era l’Anna Rocas?", "context": "Anna Rocas Abrich (Palafrugell, 12 de maig de 1844 – 22 d'abril de 1908) va ser considerada una heroïna pel fet d'haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana del dia 6 d'octubre de l'any 1869 a la Bisbal d'Empordà, conflicte bèl·lic conegut amb el nom de Foc de la Bisbal. No s'ha fet un estudi exhaustiu de la seva biografia, però se sap que Anna es va casar amb el palafrugellenc Zacaries Siro Roig el dia 20 de maig de l'any 1865 i el matrimoni va viure al carrer Verge Maria de Palafrugell, no consta que haguessin tingut fills., La Primera Internacional va ser fundada a Londres el dia 28 de setembre de 1864 en el decurs d'una reunió celebrada al ‘St Martin's Hall' sota el nom de “International Working Men's” on hi van assistir un gran nombre de persones entre ells diversos líders sindicalistes britànics i francesos, essent Henri Tolaine un activista i destacat defensor del socialisme que va ser anomenat sotssecretari de la Comissió de ‘la rue du Temple'. H.Tolaine junt amb un periodista van escriure un manifest format per set apartats que descrivien la defensa dels interessos dels treballadors., Les idees de Carl Marx i de Friedrich Engels, tot que no pertanyien a la Internacional, van tenir molta influència entre la classe treballadora, com també la va tenir el pensament anarquista proposat per Mikhail Bakunin., La Primera Internacional (1864-1876) va estar activa durar dotze anys i cada any es celebrava un Congrés a diferents ciutats i d'on en sortien les directius a seguir., A Espanya l'any 1868 va esclatar la revolució anomenada ‘La Gloriosa' que va ser destronada la reina Isabel II. Poc temps després el mes de setembre de l'any 1869 a Basilea -Suïssa- es va celebrar el quart Congrés de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) on hi van assistir 75 delegats de diferents països amb predomini d'anglesos i de francesos. El delegat espanyol que hi va assistir va ser Rafael Farga-Pellicer, també conegut per ‘Just Pastor de Pellico'., A les comarques gironines els treballadors de les viles més industrialitzades, estaven organitzats en nuclis actius o Federacions Locals de la Internacional (AIT), d'aquesta activitat ens en dona referències Francesc Ferrer en el llibre d'Isabel Vilà. Cita número 3, Pocs dies després que s'hagués celebrat un Congrés a Suïssa, setembre del 1869 i, coincidint amb el canvis produïts en el nucli de la monarquia espanyola, el dia 3 d'octubre de 1869 a Figueres, Francesc Sunyer Capdevila (Roses 1828-1898) va proclamar la constitució d'una Junta Revolucionaria que va estar comandada per Pere Caimó i Bascós (Sant Feliu de Guíxols 1819-1878) que pertanyia al Partit Republicà Democràtic Federal, la consigna era anar a ocupar la ciutat de Girona., El punt de trobada de les tropes procedents de diverses viles del Baix Empordà i també de Llagostera va ser a La Bisbal, però assabentat d'aquest propòsit el Governador Civil de la província tenia preparades tropes governamental per aturar als republicans, l'enfrontament va causar diversos morts i ferits., Quan va esclatar la insurrecció republicana a la Bisbal, l'Anna tenia 25 anys i va voler acompanyar al seu marit, però ella amb l'objectiu d'ajudar els facultatius en la tasca d'atenció als ferits d'ambdós bàndols, és a dir, amb un esperit semblant a l'humanitari que desenvolupava la Creu Roja Internacional en els conflictes bèl·lics i com també va fer una contemporània seva Isabel Vilà i Pujol. Aquesta activitat la va fer mereixedora de la confiança dels seus conciutadans i quan tenien alguna desgràcia, -entenem algun problema de salut- no dubtava en anar a assistir-los., Anna Rocas era la encarregada de la neteja del Mercat de Palafrugell i s'ha pogut localitzat una carta signada per ella mateixa dirigida al consistori municipal per sol·licitar li fos revisat el sou que era de 300 pessetes amb 40 cèntims anuals. Import que considerava insuficient en relació a la feina que tenia que havia augmentat des que havia estat oberta la carretera de Torroella de Montgrí a Palafrugell que va afavorir que moltes més venedores vinguessin a vendre a Palafrugell., En reconocimiento de tales meritos contraídos por la Sra. Rocas de Siro, fue que el Ayuntamiento la prefiriese en el empleo que vieja ya solicitó de cuidar de la limpie­za y el aseo del mercado público que cumplía á satisfac­ción de todo el vecindario con la ayuda de su esposo. A éste y demás familia acompañamos en el justo dolor que los embarga por tan sensible pérdida.", "response": "De Palafrugell.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_211", "instruction": "Qui és Ernest Maragall?", "context": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, manté l'aposta per un govern compartit entre ERC i BComú a l'Ajuntament de Barcelona, una ‘suma intel·ligent', ha dit, que permetria que Barcelona disposés d'un govern ‘compromès amb les llibertats' i amb l'alliberament dels presos. Segons Maragall, un acord amb la formació d'Ada Colau donaria a Barcelona una ‘oportunitat' de desbordar ‘la lògica dels blocs contraposats'. S'ha mostrat esperançat sobre la possibilitat que encara es produeixin ‘converses positives' entre aquest dilluns i dissabte, quan s'han de constituir els ajuntaments. ‘Nosaltres continuem esperant una resposta formal de la nostra última conversa', ha dit, i ‘tenim una expectativa positiva de poder seure per estudiar els detalls de les propostes en l'àmbit programàtic i en els objectius de llibertat i reconeixement dels drets polítics a Catalunya'. Maragall ha fet aquestes manifestacions des de les portes de Soto del Real, on ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart, amb qui –segons ha explicat a la sortida- ha coincidit en la necessitat que Barcelona disposi d'un govern ‘compromès amb les llibertats' que ‘s'impliqui en el camí del diàleg per aconseguir la celebració d'un referèndum'. Segons Maragall, hauria de ser un govern ‘que superi la lògica dels blocs' i eviti ‘el frontisme' i ‘l'exclusió de ningú'. ‘Aquest és el govern que estic convençut que es pot formar d'acord amb l'entesa entre ERC i BComú', ha sentenciat. A dos dies del final del judici al Tribunal Suprem ha apuntat que aquest fet és també una oportunitat per ‘fer evident' la ‘coincidència' i el ‘terreny compartit' amb diverses forces ‘i especialment amb BComú' respecte a la ‘solidaritat' i la ‘urgència' de l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Ha afirmat que Junqueras i Romeva li han transmès l'estímul ‘a continuar amb la tasca que estem fent' i per a la consecució d'un acord amb BComú per a un govern ‘capaç d'afrontar els reptes que tenim sobre la taula'. Condemna les pintades a la seu de BComú Maragall també ha condemnat unes pintades de llaços grocs a la seu de BComú, un fent ‘indigne i inacceptable' i ‘més quan es pretén utilitzar un símbol de democràcia i llibertat com els llaços grocs per atacar'. ‘Això és pitjor que un error, és inacceptable', ha dit abans d'expressar ‘tota la seva solidaritat' amb BComú", "response": "El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_212", "instruction": "Quan va néixer Víctor de Xanten?", "context": "Víctor de Xanten (Alt Egipte?, segona meitat del segle III - Xanten, Alemanya, de 303 o 304) hauria sigut un militar de la Legió Tebana. Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per les confessions cristianes que accepten la veneració de sants., Víctor hauria sigut un oficial (praefectus cohortis) de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte i que fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià (285-305) a Agaunum (avui Saint-Maurice (Valais, Suïssa), segons narra Euqueri de Lió a mitjan segle v. Víctor s'hauria associat amb Urs de Solothurn i es considera parent de santa Verena., Va poder escapar de la massacre i va arribar a Castra Vetera, actual Xanten, on va refusar de fer sacrificis als déus pagans i fou portat davant el prefecte, on es proclamà cristià. Fou torturat i fuetejat, però no va voler abjurar i fou mort a l'amfiteatre de la ciutat., Les seves restes es conserven en un reliquiari a l'altar major de la catedral de Xanten, que li és dedicada. La seva festivitat és el 10 d'octubre., Talla a Oberbreisig, s. XX, Altar de la catedral de Xanten, amb el reliquiari del sant, Catedral de Xanten, Amfiteatre romà de Xanten, lloc de la mort del sant", "response": "La segona meitat del segle III.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_213", "instruction": "Quin és el nom complet de la Maria Consuelo?", "context": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud (Palma, 1959), primera Presidenta del Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura, fins al 25 de gener de 2017, càrrec en el que fou succeïda, el 14 de febrer, per Baltasar Picornell com a segon President de la legislatura., Treballa com a funcionària de l'Ajuntament de Marratxí. Llicenciada en Ciències Politiques. Va militar en el PSIB-PSOE que abandonà en 2012 per fer activisme social a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). En 2014 va ingressar a Podem de les Illes Balears, amb el qual fou la número 2 de la llista a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2015. Va proposar a la cambra rebaixar-se el salari un 15%, però el PP i el PSIB-PSOE rebutjaren la proposta., En la sessió constitutiva de la IX legislatura del Parlament balear, la seva, presentada per Podem, va ser l'única candidatura a la Presidència. La votació va donar un resultat de 33 vots a favor, amb la qual cosa va quedar proclamada Presidenta del Parlament de les Illes Balears. El desembre de 2016 va ser expulsada de Podem per un presumpte cas de corrupció, però ella va mantenir l'escó, passant al grup mixt. Tot i la seva resistència, la Mesa de la cambra, amb el suport dels juristes del Parlament, la van destituir en la sessió, a la qual ella no va assistir, del 25 de gener de 2017., Xelo Huertas va crear el partit Moviment 4 Illes, amb el qual encapçala una llista al Parlament en les eleccions de maig de 2019.", "response": "María Consuelo Xelo Huertas Calatayud.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_214", "instruction": "Com es diu el personatge de qui parla el text?", "context": "Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar. Al seu temple es duien a terme els pactes amb els representants estrangers. Estava representada com una dona jove coronada d'olivera amb una tortuga o una copa a la mà i els seus sacerdots anaven vestits de blanc. Se la invocava en tots els tractes i transaccions comercials. Sembla que va començar sent la personificació d'un atribut de Júpiter i va tenir entitat pròpia des del segle iii aC., El seu culte requeria l'actuació dels tres flamines maiores, els quals treien l'estàtua en processó pels carrers de la ciutat, amb un carro arrossegat per dos cavalls, i la tornaven al seu sacellum. Per agafar l'estàtua, els sacerdots s'embolcallaven la mà dreta en un drap de lli blanc per tal de no contaminar-la amb impureses i anaven amb el cap velat en senyal de confiança i submissió. Fides era la deïtat que havia fundat l'ordre diví i amb motiu d'aquesta funció era associat amb Júpiter, el guardià de l'ordre jurídic suprem. Aquesta associació i la forma de culte amb tres sacerdots va servir d'argument a Georg Wissowa per demostrar l'existència d'una tríada arcaica de déus romans., El seu temple estava al turó Capitoli, construït el 254 aC, a prop del de Júpiter, on el senat romà anava a signar tractats amb estats estrangers. Era venerada amb l'expressió Fides Publica Populi Romani. La tradició del culte a Fides amb els tres flamines maiores fou instituïda pel rei Numa Pompili. L'historiador Agàtocles de Cízic va esmentar l'existència d'un temple anterior situat al turó Palatí.Tenia un altre temple compartit amb Spes, que ess va fer arran d'un vot efectuat per Aule Atili Calatí., En la religió grega hi havia un déu equivalent anomenat Pistis.", "response": "Fides.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_215", "instruction": "A quina tradició pertany el personatge de Laios?", "context": "Segons la mitologia grega, Lai o Laios (grec antic: Λάιος) va ser un rei de Tebes, fill de Làbdac (grec antic: Λάβδακος)., Quan Làbdac va morir, Laios encara era molt jove, i Licos, germà de Nicteu, es va fer càrrec de la regència. Fou expulsat per Amfíon i Zetos després que mataren Licos, i venjaren així la seva mare Antíope. Laios es refugià a la cort de Pèlops. Allà va raptar Crisip (grec antic: Χρύσιππος), fill de Pèlops, però l'efeb se suïcidà i son pare maleí Laios i els seus descendents., Quan Amfíon i Zetos van morir, el primer després de la catàstrofe dels Niòbides, i Zetos per la pena que tenia després de la mort del seu fill, reclamat pels tebans, tornà a Tebes i fou proclamat rei., Es casà amb Jocasta i tingué un fill, Èdip, però en saber per l'oracle que el seu fill el mataria el feu abandonar al mont Citeró., Al cap d'uns anys, pel camí de Delfos, a la cruïlla de camins entre Daulis i Tebes, trobà un desconegut i li demanà pas, però l'altre no s'apartava. Llavors, discutiren i el desconegut, que, evidentment, era Èdip, el va matar.", "response": "La grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_216", "instruction": "Què fa la protagonista?", "context": "Tot emmirallant-se va fent postures: ara mig acluca les parpelles; ara somriu… ho prova tot: fins i tot fa llengotes. A lo millor del seu embadaliment es sent una xarpada al muscle, es decanta esglaiada, i veu dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames vestides d'un home. Lo primer que se li acut és que deu ser algun pescador que haurà caigut deltabaix de la penya. -I ara!- exclama; -què és, això?- I, girant-se més, descobreix la testa de l'intrús. És l'Home del bosc. Ella resta sense sang a les venes, freda i esblanqueïda. Els ulls de l'un es fiten en els de l'altra amb una fixesa d'estàtua. Ell està vinclat endavant, amb una de les manasses arrapada al muscle rodó de la donzella. No es mou, però tremola de cap a peus. La gorra li ha caigut, i sos cabells roigs, fustuts i aglutinats, com les fibres d'una closca de coco, pengen a manyocs sobre son front i ses orelles. Sa carassa bonyeguda, de pòmuls boteruts, queixos xuclats i llavis grossos, expressa un neguit estrany. Sos ulls, enclotats i d'un blau d'aigües fondes, tenen cert estrabisme de bogeria. L'alè s'escapa xiulant per sos llavis ressecs., La immobilitat dura un moment. L'home sembla decidir-se. Una lleu estremitud circula per l'encordillada de músculs i tendons dels seus braços. La Fineta tracta de desviar aquell impuls temible, i, somrient, amb un somrís tot desmaiat, -Sou un beneit del cabàs!- exclama. -Aneu, aneu.- Però, reparant que ell se li acosta encara més, s'embraveix de sobte, ajunta les celles, i crida, amb alarma i enuig: -¡Arri d'aquí, poca-vergonya!- Ell s'immuta. Afluixa la mà, es redreça, i escampa una mirada a l'entorn. La Fineta aprofita aquesta ocasió. S'acaba de desempallegar amb una estiregassada, i pega bot cap a la mar fonda. Però de seguida retrunyen ses orelles un bramul monstruós: -Ets peix meu, llissa borratxa!- I al mateix temps sent la falconada del seu perseguidor, que la junyeix i l'arbora en sec, empudegant-la amb la bravada de salvatgina que s'exhala de ses robes i de ses carns. Un xiscle esgarrifós esqueixa l'aire quiet de l'ensenada.", "response": "Tot emmirallant-se va fent postures.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_217", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "1 cop Campiona d'Espanya de la Joventut. Selecció Catalana, 1 cop Campiona d'Espanya de la Joventut. Selecció Catalana, Elisabeth Riera Morilla (27 de juliol de 1990) és una jugadora d'escacs catalana. A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2016, hi tenia un Elo de 1979 punts, cosa que en feia la jugadora número 47 (en actiu) de l'estat espanyol. El seu màxim Elo va ser de 2032 punts, a la llista d'abril de 2006., El juliol del 2006 es va proclamar campiona d'Espanya de la joventut formant part de la selecció catalana., i al 2005 subcampiona d'Espanya de la joventut, jugant en ambdós casos de primer tauler femení. Al 2004 va ser subcampiona de Catalunya femení. Als anys 2005, 2006 i 2007 va proclamar-se Campiona de Catalunya femení. Al 2006 va quedar 3ª femenina al Campionat d'Espanya 2008 de Mondariz. Al 2008 va ser subcampiona de Catalunya sub-18 i sub-20. Els anys 2014 i 2015 fou campiona de Catalunya Absoluta femení, i subcampiona Absoluta de Catalunya en els anys 2011 i 2012. El març de 2016, a Amposta, fou per tercer any consecutiu campiona de Catalunya Absoluta en derrotar a la darrera ronda a Laura Martin i sumar quatre punts de cinc partides, els mateixos punts que Inmaculada Hernando i Diana Ruth López però amb millor desempat.,", "response": "D'Elisabeth Riera Morilla.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_218", "instruction": "Què és el Tolc?", "context": "El Tolc és una bèstia foguera del barri del Clot, Barcelona. Pertany a la secció de cultura de l'Orfeó Martinenc, juntament amb els gegants i la resta de figures d'imatgeria festiva i popular del barri. Representa una gàrgola alada i actua posant en funcionament una dotzena de punts de foc, repartits entre els queixals, les mans i les ales., La figura és feta de fibra de vidre i té una estructura de ferro que l'aguanta. Es mou sobre quatre rodes, empesa per dos portadors que s'han d'anar rellevant perquè és molt feixuga –pesa uns 200 quilograms, aproximadament., En Tolc va néixer el 1995 per substituir el drac vell de la colla dels Diables del Clot, una peça de roba que circulava des del principi dels vuitanta i que amb el pas dels anys havia quedat malmesa pel foc. La construcció de la nova bèstia fou encarregada a l'imatger Xavier Jansana i li posaren el nom de Tolc –Clot a l'inrevés–, que fou l'opció que va resultar guanyadora en un concurs popular al barri., La bèstia, portada sempre per la colla de l'Orfeó Martinenc, és protagonista de l'espectacle de foc que es fa cada any durant la festa major del barri, per Sant Martí, i també es deixa veure en més actes i celebracions de la ciutat, acompanyada dels diables i dels ritmes dels Tabalers del Clot., Viccionari", "response": "És una bèstia foguera del barri del Clot.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_219", "instruction": "Segons el narrador, la Terra és bella?", "context": "I vaig pensar: -Aquest món certament és bonic, però no és més que una careta, i tot allò, que tant ens hi agrada és el somriure del rostre formós, que hi ha al darrera. Doncs, quan caigui la careta i contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas ara! I és el rostre d'un ésser, que ens ama, dolç, bondadosíssim; i aquest ésser ens vol unir amb Ell; i l'Església vetlla maternalment per facilitar-nos-ho a qualsevol hora. Doncs per què hem de basquejar? Per què no hem de viure ben descansats, vingui el que Déu vulgui?, Heu-vos aquí com restaren gorides les meves manies sobre la fí del món: presenciant-la. Mai més no me'n vaig preocupar., Els incrèduls se riuen de les terrors, que per tal motiu assorollaren a voltes l'Edat mitjana, i jo, que les he patides al meu temps, també me'n ric. Mes ells les atribuiexen a la massa fe, i jo, a la poca esperança. Ells, infeliços, cerquen la tranquil·litat en un aclucament voluntari d'ulls, i a mi em fan l'efecte de l'estruç, que colga el cap entre les arenes del desert per tal d'alliberar-se de la visió, que l'espanta. Vulguin o no vulguin, el meu somni, en la seva part més essencial, és una realitat de cada dia. Cada dia ve per a algú la fi del món. Cada dia passa per a algú l'últim combregar. I quan jo en veig passar algun, no puc menys de recordar el meu somni d'infant i, caient de genolls, prego pel pobre malalt: -Déu meu: que no el trobeu entenebrat!", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_220", "instruction": "Què ocorrerà el divendres?", "context": "Divendres es presentarà l'Associació Democràcia i Justícia per Catalunya, impulsada per diversos afectats per la violència del Primer d'Octubre i els seus equips jurídics, amb Núria Garrido i Jordi Cortada. Té la intenció d'internacionalitzar la vulneració dels drets fonamentals per l'estat espanyol. Una seixantena de persones, procedents de llocs molt diversos, han aplegat esforços amb el compromís de defensar els drets fonaments dels ciutadans de Catalunya i fer visible el context de repressió que s'hi viu. Tenen la intenció de donar suport a qualsevol persona que sigui víctima directa o indirecta d'actuacions injustificades que vulneren els drets civils a l'estat espanyol. I volen abastar més enllà dels ferits durant l'1-O. Fa mesos que hi treballen, però demà passat es presentaran públicament a l'Ateneu Barcelonès. L'acte serà a les 18.00 i hi participaran Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, un representat d'Òmnium Cultural i Gonzalo Boye, advocat i membre de l'equip jurídic de l'associació. La diferència entre aquest projecte i les associacions d'afectats de l'1-O ja creades és la intenció d'internacionalitzar el conflicte. A més de presentar denúncies als tribunals espanyols, volen cercar respostes a instàncies europees i internacionals. Per una banda, es van preparant per presentar denúncies a l'ONU sobre els drets fonamentals que ha vulnerat l'estat espanyol del Primer d'Octubre fins a l'actualitat. Tenen previst de presentar les denuncies als relators de llibertat d'expressió, de lliure manifestació i de participació política i també al relator contra la tortura i el tracte denigrant. A més, també faran arribar la denúncia al Consell d'Europa", "response": "Es presentarà l'Associació Democràcia i Justícia per Catalunya.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_221", "instruction": "Qui és el president dels EUA?", "context": "El president dels Estats Units, Donald Trump, ha exigit a Corea del Nord que desmantelli el seu programa nuclear o, en cas contrari, s'exposa a ‘perdre-ho tot', en els seus primers comentaris després que el règim nord-coreà anunciés aquest dissabte un assaig d'un presumpte motor de míssils. Segons Trump, el líder nord-coreà, Kim Jong-un, ‘és massa llest i té massa a perdre, tot en realitat, si continua actuant amb tanta hostilitat', ha fet saber a Twitter el mandatari nord-americà. Trump ha recordat que Kim va signar amb ell un ‘contundent' acord per a la desnuclearització de Corea del Nord en la cimera que tots dos líders van mantenir a Singapur el 2018. Així mateix, el president ha avisat Kim que no el beneficiaria ‘anul·lar la relació especial que manté amb el president dels Estats Units ni interferir en les eleccions presidencials' del proper mes de novembre, ha afegit Trump, conscient que les noves proves de Corea del Nord són un cop dur a la seva imatge com a mediador en la solució a la crisi històrica a la península de Corea. Corea del Nord fa un assaig ‘d'enorme importància' Corea del Nord ha assegurat que aquest dissabte ha dut a terme un assaig ‘d'enorme importància' a l'estació de llançament de coets de Sohae, el resultat del qual canviarà ‘la posició estratègica' del país. ‘El 7 de desembre del 2019 a la tarda va tenir lloc a l'estació de llançament de coets Sohae una prova d'enorme importància', segons afirma un comunicat difós a l'agència estatal nord-coreana de notícies KCNA. ‘El seu resultat produirà un efecte important en canviar una vegada més en un futur proper la posició estratègica de Corea del Nord', ha afegit el comunicat. Kim i Trump van acordar en la seva històrica trobada del 12 de juny del 2018 el desmantellament de la plataforma de llançament de coets Sohae. Trump va dir després de la cimera que Kim li hi havia promès que destruiria un lloc de proves amb míssils. Encara que no en va donar més detalls, fonts oficials citades per l'agència Reuters van assegurar que es tractava de Sohae. Unes imatges per satèl·lit publicades pel ‘think tank' nord-americà 38 North van mostrar que les autoritats nord-coreanes haurien començat a desmantellar part de les seves instal·lacions. Ahir l'ambaixador nord-coreà a l'ONU, Kim Song, va informar que el seu país ja no discutirà amb els Estats Units la possibilitat de suspendre el programa nuclear i que qualsevol conversa addicional en aquest sentit és innecessària", "response": "Donald Trump.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_222", "instruction": "Què ha fet el govern d’Alemanya?", "context": "El govern alemany ha aprovat la introducció al registre civil d'un tercer gènere, pensat per a persones que neixen sense sexe definit. D'aquesta manera, juntament amb les tradicionals caselles ‘masculí' i ‘femení', els formularis incorporaran l'opció ‘divers', que podran marcar els pares d'aquells nounats dels quals no es pot determinar el sexe. Aquesta tercera opció haurà de ser implementada abans que acabi l'any. Amb la mesura aprovada, el govern de coalició alemany encapçalat per la cancellera Angela Merkel compleix la sentència dictada l'any passat pel Tribunal Constitucional. La sentència comminava l'executiu a introduir una tercera opció en els documents oficials, al·legant que aquelles persones que no es consideren ni home ni dona serien discriminades si la llei els obligava permanentment a registrar-se amb un dels dos gèneres. La ministra de Justícia d'Alemanya, la socialdemòcrata Katarina Barley, va admetre que la ‘modernització' del registre civil arribava amb ‘retard'. Sota la nomenclatura de ‘divers' s'inclouran les persones que no s'identifiquen amb el sexe masculí o femení. Més endavant, el govern alemany preveu de reformar la legislació perquè sigui més inclusiva i moderna. Concretament, es vol que les noves lleis reconeguin la diversitat sexual i les diferents identitats de gènere, entre les quals, la de les persones transsexuals. El 2013, Alemanya es va convertir en el primer país europeu que permetia als pares deixar en blanc la casella que indica el sexe d'un nadó en la partida de naixement, de manera que a la pràctica reconeixia un ‘tercer gènere', ni masculí ni femení. La llei va ser dissenyada per als infants que no tenen un sexe determinat, atès que neixen amb òrgans masculins i femenins, els anomenats intersexuals", "response": "Ha aprovat la introducció al registre civil d'un tercer gènere.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_223", "instruction": "De qui es tracta Enoix?", "context": "Enoix (hebreu: אֱנוֹשׁ בן-שֵׁת, Ĕnôš ben Šēt‎; àrab: انوش بن شيث, Anūx ibn Xayṯ) és un personatge del Gènesi, fill de Set i net d'Adam i Eva., Era fill de Set, tercer fill d'Adam i Eva, nascut després de la mort de Caín. Segons el Gènesi, en aquella època es va començar a invocar Déu amb el nom de el «Senyor». Segons Easton, l'afirmació també podria significar que els homes va començar a anomenar-se amb el nom del senyor, per distingir-se dels idòlatres, o com a indicador d'una revifalla espiritual. També s'afirma que Set tenia 105 anys en el moment del naixement. El nom d'Enoix significa «home», que es va repetint en altres llibres bíblics i que existeix també en llengua aramea., D'acord amb el Gènesi, quan tenia 90 anys, Enoix va engendrar Quenan, i després encara va viure fins als 815 anys i va tenir altres fills i filles. Finalment va morir als 905 anys. Els acadèmics han vinculat de forma simple i arbitrària els descendents d'Enoix de la secta dels caïnites, però les sèries de noms difereixen molt., Segons l'Evangeli de Lluc, Jesús de Natzaret era descendent d'Enoix.", "response": "D'un personatge del Gènesi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_224", "instruction": "Qui fou Climen?", "context": "Segons la mitologia grega, Climen (en grec antic Κλύμενος Clímenos), fill de Presbó, va ser un rei d'Orcomen, que regnà després del rei d'aquest nom. Va morir lapidat per uns tebans al bosc sagrat de Posidó. Per venjar aquesta mort, el seu fill Ergí imposà un tribut a Tebes, del qual la deslliurà Hèracles., Va tenir uns quants fills: Ergí, Estraci, Arró, Pileu i Azeu, i una filla, Eurídice, que es casà amb Nèstor., Un altre Climen era arcadi, fill d'Esqueneu o potser de Teleu, rei d'Arcàdia, que va enamorar-se de la seva filla Harpàlice, i amb ajut de la seva dida va aconseguir posseir-la. Després va donar-la en matrimoni a Alàstor, però després, penedit, la va prendre al seu marit i la va retenir amb ell. La jove, per venjar-se de l'abús, va matar els seus germans menors, o els que havia tingut amb el seu pare, i els hi va donar per menjar. Climen, en saber-ho, va matar-la i després se suïcidà., Un altre Climen originari de la ciutat de Cidònia, a Creta, era fill de Cardis i descendent d'Hèracles. Va arribar a Olímpia uns cinquanta anys després del diluvi de Deucalió i va fundar els Jocs Olímpics. Va consagrar un altar als Curets i al seu avantpassat Hèracles. Va ser rei del país fins que Endimió el va destronar. Endimió va afegir una nova prova als Jocs, una cursa a peu, i va proposar als seus fills la successió al tron com a premi al guanyador.", "response": "Un rei d'Orcomen.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_225", "instruction": "A què es va dedicar Carme Mayol?", "context": "Carme Mayol Fernández (Barcelona, 28 de març de 1937) és una bibliotecària i professora catalana jubilada. L'any 2003 va fundar l'Associació Lectura Fàcil i en va ser la codirectora fins al 2017., El 1959 obtingué el títol de bibliotecària, atorgat per l'Escola de Bibliotecàries. El 1975 es llicencià en Llengua i Literatura Espanyoles per la Universitat de Barcelona. Del gener de 1960 a l'octubre de 1980 treballà a temps parcial a la biblioteca de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Seminari de Germàniques). De 1963 a 1975 va treballar de bibliotecària als Laboratoris Uriach. Durant aquests anys assisteix a diversos cursos i congressos a l'Estat espanyol i a l'estranger relacionats amb la gestió de biblioteques especialitzades., L'octubre de 1976 inicià les tasques docents a l'Escola de Bibliologia com a professora de Biblioteconomia a temps parcial fins al 1980. A l'octubre de 1981 es reincorporà a l'Escola a temps complet i fins a la seva jubilació l'any 2002. Va ser directora de la ja denominada Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació entre els anys 1985 i 1991. Un any després de l'inici de la seva direcció, des de febrer de 1986, es van organitzar els cursos per a la convalidació del títol de l'antiga Escola pel de diplomat en Biblioteconomia i Documentació., Va ser membre del primer període del Consell de Biblioteques de Catalunya (1988-1990). Presidí el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya des del 1995 fins a l'any 2000, on també formà part del segon període del Consell de Biblioteques de Catalunya. Destaca la seva participació en seminaris i congressos internacionals. Va participar a diferents seminaris i congressos internacionals de l'IFLA. Del 1993 al 2002, fou membre de la Secció de Biblioteques al Servei de Persones en Situacions Desavantatjoses. També fou presidenta de FESABID entre 1995 i 1997, l'any següent fou premiada per la mateixa entitat amb el premi IWE-Asedie per la seva trajectòria professional. Dins del COBDC, l'any 1998 va crear una Comissió de Lectura Fàcil, que el 2003 esdevingué l'Associació Lectura Fàcil., És autora de diversos estudis i textos normatius sobre biblioteconomia, destacant les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya, amb la col·laboració de Josefina Ballester i Elisa Camps, publicades per l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, 1984-1991., El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi \\pel conjunt de la seva aportació a la biblioteconomia, com a autora de diversos estudis i textos normatius en aquest àmbit\\.", "response": "Va ser bibliotecària i professora.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_226", "instruction": "Què va ser Marta Linares García?", "context": "Marta Linares García (Castelló de la Plana, 31 de gener de 1986) ha estat una gimnasta rítmica valenciana que va ser olímpica a Atenes 2004, on va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic. Posseeix a més, diverses medalles en proves de la Copa del Món i altres competicions internacionals., Després de començar a practicar ballet, es va iniciar en la gimnàstica rítmica amb 9 anys, ingressant posteriorment en el Club Tramuntana de Castelló de la Plana. A més, solia anar cedida al Club Atlético Montemar d'Alacant per disputar el Campionat d'Espanya de Conjunts., En 1999 va formar part del conjunt espanyol júnior que va aconseguir l'or en el concurs general i la plata en la final de 5 cintes en el Torneig Internacional de Portimão, a més de la 5a plaça en el Torneig Internacional de Budapest, després de ser terceres en la classificació. En el Campionat d'Europa de Budapest va aconseguir amb el conjunt la 5a posició, després de quedar en el 4t lloc en la primera classificació. El conjunt júnior estava integrat llavors per Marta Linares, Belén Aguado, Aida Otero, Carolina Rodríguez, Patricia Rojano, Andrea Rubiño i Noemí Vives. Linares va ser aquell any també medalla de bronze en el concurs general de la categoria júnior amb el conjunt del Montemar en el Campionat d'Espanya de Conjunts de 1999 a Valladolid (un conjunt llavors integrat també per altres tres futures gimnastes de la selecció com Isabel Pagán, Jennifer Colino i Laura Devesa, a més de per Ana Marqueño), i en el 2000 va ser campiona d'Espanya en el concurs general de la primera categoria i medalla de plata en la final de 3 cèrcols i 2 cintes en el Campionat d'Espanya de Conjunts a Màlaga, també amb el Montemar.[cal citació], Al febrer de 2004, en el Torneig Internacional de Madeira, el conjunt va obtenir 3 medalles de plata. En el Preolímpic d'Atenes, celebrat al març, va aconseguir la 6a plaça en el concurs general. A l'abril de 2004, el conjunt va disputar el Volga Magical International Tournament de Nizhni Nóvgorod, una prova de la Copa del Món de Gimnàstica Rítmica, on va aconseguir el 4t lloc en el concurs general, el 5é en 3 cèrcols i 2 pilotes i el 4t en 5 cintes. Al maig, en la prova de la Copa del Món disputada en Duisburg, va obtenir el 4t lloc tant en el concurs general com en les finals per aparells, així com en el concurs general de la prova celebrada en Varna al juliol. L'agost van tenir lloc els Jocs Olímpics d'Atenes, l'única participació olímpica de Marta. El conjunt espanyol va obtenir passar a la final després d'aconseguir la 8a plaça en la classificació. Finalment, el 28 d'agost va aconseguir la 7a posició en la final, per la qual cosa va obtenir el diploma olímpic. El conjunt per als Jocs estava integrat per Marta, Sonia Abellot, Bàrbara González, Isabel Pagán, Carolina Rodríguez i Nuria Velasco., En 2006 una inflamació en el genoll esquerre va fer que abandonés la selecció i decidís posar fi a la seua carrera, no podent competir aquest any en cap campionat. Aquest mateix any va començar a estudiar INEF, a més de passar a entrenar a les júnior de la selecció espanyola. En 2008 va tornar a competir de forma puntual com a integrant del conjunt del Club Districte III d'Alcalà d'Henares, club el qual també entrenava, arribant a competir en el Campionat d'Espanya de Conjunts de 2008 a Saragossa, on va aconseguir el bronze en primera categoria. També va practicar durant un temps gimnàstica estètica al costat d'altres exgimnastas nacionals com Sonia Abellot, Nuria Artigues, Rebeca García, Sara Garvín, Bàrbara González, Lara González, Isabel Pagán i Bet Salom., En l'actualitat és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido (una empresa virtual d'entrenadors personals fundada entre d'altres pel exgimnasta Jesús Carballo Martínez) com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades.[cal citació]", "response": "Una gimnasta rítmica valenciana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_227", "instruction": "Qui és Albert Rivera?", "context": "En la seva intervenció, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha reivindicat com el centre polític que ha permès sortir del bloqueig institucional en què es trobava Espanya. Ha posat en valor els acords assolits primer amb el PSOE i després amb el PP per donar respostes a la ciutadania espanyola i fugir de gesticulacions i crits. ‘La nova política és donar solucions, no cridar', ha dit Rivera en referència a Podem. Durant el discurs, més propostes de futur que no pas crítiques al PP, tot i que ha recordat que aquest no és el govern que vol Ciutadans: ‘volíem un govern diferent, un president diferent i sense corrupció, i no s'ha produït'. Rivera ha volgut agraïr la paciència dels ciutadans i ha animat els dos grans partits a ‘treballar plegats' i a no tenir por al diàleg i a l'acord: ‘no hem de tenir por al que han escollit els espanyols'. I s'ha conjurat a canviar ‘les canonades del congrés espanyol sense tallar l'esperança i la il·lusió de quaranta-set milions d'espanyols'. Una reforma, segons Rivera, que es podrà fer ‘si tots estem a l'altura'. En aquest sentit, ha recordat a Rajoy que si compleix el pacte que va firmar amb Ciutadans -‘que segueix vigent'- la legislatura anirà bé. Rivera ha anat més enllà: ‘Si compleix l'acord, ja tenim pressupostos'. Malgrat les nombroses crítiques que el líder de Ciutadans ha fet a Podem, Rivera ha demanat a la formació d'Iglesias que se sumin a le reformes però que ‘respectin les regles del joc'. I ha demanat respecte: respecte a la història d'Espanya i als fets que ha viscut el congrés espanyol, fent referència a l'intent de cop d'Estat de l'any 1981. Rivera ha parlat un moment en català per deixar clar que treballaran plegats per a tots els catalans, tant pels que volen la independència com pels que no, i ha demanat centrar-se en ‘allò que ens uneix i no en allò que ens separa'", "response": "El líder de Ciutadans.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_228", "instruction": "Què és el Salto de Roldán?", "context": "El Salto de Roldán és una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca, formada per dues grans penyes (o mallos, com es coneixen a la zona), anomenades \\de San Miguel\\ (1.126 m), a l'oest, i \\de Amán\\ (1.121 m), a l'est, que reben popularment els noms de \\Sen\\ i \\Men\\, respectivament. Entre les dues penyes, flueix el riu Flumen en direcció sud, el qual fa de límit entre els municipis de Nueno i Loporzano en aquest indret. A la banda de la penya de San Miguel, hi ha un pic secundari, de 1.036 m, anomenat \\pico del Fraile\\. El Salto de Roldán forma part de les anomenades \\sierras exteriores\\, que delimiten la frontera nord de la Foia d'Osca, i es troba a l'extrem occidental del Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara. S'hi poden veure restes de les fortificacions medievals amb què foren protegides i fortificades, primer pels musulmans i després pels cristians que dominaren Osca. [cal citació], L'any 778, el cavaller Rotllà, protagonista de la Cançó de Rotllà, nebot de Carlemany, fuig a cavall, de tornada a França, després d'una expedició fallida contra la ciutat musulmana de Saraqusta (Saragossa). Perseguit pels seus enemics, en arribar a la penya d'Amán, realitza un prodigiós salt envers la penya de San Miguel, deixant els enemics enrere; el seu cavall, però, mor a causa del gran esforç. Hom diu que les petjades deixades pels cascos de l'animal són encara visibles avui dia., Aquest escenari i la seva llegenda adquiriren gran notorietat i, segons algunes fonts, les penyes estan fins i tot representades a l'escut de la ciutat d'Osca., Coord.: 42° 15′ 11.92″ N, 0° 22′ 35.99″ O / 42.2533111°N,0.3766639°O / 42.2533111; -0.3766639", "response": "És una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_229", "instruction": "Qui va ser Maria Teresa Pecanins?", "context": "Maria Teresa Pecanins i Aleix (Barcelona, 21 de juliol de 1930 - Ciutat de Mèxic, 14 d'agost de 2009) fou una pintora, directora artística i galerista d'art mexicana d'origen català., Era filla de la pintora Montserrat Aleix i germana de les galeristes d'art Anna Maria (1930-2009) i Montserrat (1936), conegudes popularment a Mèxic com Las Pecas. Va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona juntament amb la seva germana Anna Maria, on foren deixebles de Miquel Soldevila i Valls. El 1950 va marxar amb la seva família a Mèxic, on el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial. Es va casar amb el propietari de la Galería Tussó, que passà a dirigir en quedar-se vídua. El 1964 va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins, primer en un immoble de la colonia Juárez, des de 1966 a la Zona Rosa i més tard a la Colònia Roma, amb la idea de recolzar les propostes d'artistes aleshores emergents com Francisco Corzas, Arnold Belkin, Arnaldo Coen, Philip Bragar, Fernando García Ponce, Leonel Góngora, José Muñoz Medina i Maxwell Gordon., De 1972 a 1976 va obrir amb les seves germanes una sucursal de la Galeria Pecanins a Barcelona, al carrer de la Llibreteria, amb la finalitat de donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic, i que fou freqüentada per artistes llatinoamericans establerts a la ciutat com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso i Carlos Fuentes., Simultàniament també es dedicà a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les. Fou directora artística a Goitia, un dios para sí mismo (1989) i The Two Way Mirror (1990), i productora a Golpe de Suerte (1992), Novia que te vea (1994), Mujeres insumisas (1995) i Cilantro y perejil (1998), entre altres., En 1992 organitzà amb les seves germanes al Palau Robert de Barcelona l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic i el 2008 l'exposició Pintores catalanes en México, al Centro Cultural Español de Ciutat de Mèxic, on s'hi exposaren obres de Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Joan Miró, Daniel Argimon i Granell, Joan Hernández Pijoan, Josep Bartolí i Guiu, Antoni Peyrí i Macià, Jordi Boldó, Alberto Gironella i Arcadi Artís i Espriu., Maria Teresa Pecanins va morir a causa d'una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar. Uns mesos més tard va morir la seva germana bessona Anna Maria en un accident de cotxe. Un any més tard tancaria la Galeria Pecanins.", "response": "Una pintora, directora artística i galerista d'art.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_230", "instruction": "Qui era Matilde González Palau?", "context": "Matilde González Palau (Almansa, 1 de gener de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria, va ser una poeta valenciana. És un cas insòlit en haver desenvolupat la seua obra en tres llengües: català, castellà i gallec., Tot i que nasqué a Almansa, amb un any d'edat, la família es traslladà a viure a Moixent (la Costera), d'on era la mare. Més tard, tingueren cura d'ella els avis paterns (naturals de Requena) i se n'anà a viure a la ciutat de València. Així s'explica el bilingüisme de l'autora, que es veié reforçat amb el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria i amb el posterior exili a terres gallegues., Com ja hem dit, Matilde Llòria es casà amb el metge Federico Lloria (de qui agafà el cognom per al seu nom artítistic), militant del partit comunista i, per raons polítiques, impossibilitat per a exercir la medicina a València durant cinc anys. L'any 1942, el matrimoni es traslladà a viure a A Merca (Ourense), on estava empresonat el també metge Roberto Lloria i on el marit de l'autora exercí la medicina fins a l'any 1969., En la seua estada a Ourense, conegué l'escriptor Ramón Otero Pedrayo i s'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua. Aquest aprenentatge va fer que l'autora s'encuriosira també pel català com a llengua literària, i l'aprenguera amb els cursos per correspondència de Carles Salvador. Així, a partir dels anys 50 inicià una carrera literària, no sols en castellà, sinó també en gallec i en català., Amb 57 anys tornà a València, on visqué fins a la seua mort., Fou nomenada filla adoptiva de la ciutat d'Ourense.", "response": "Una poeta valenciana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_231", "instruction": "A què es va dedicar Josefina Salvador?", "context": "Josefina Salvador Segarra, (Castelló de la Plana 20 de febrer de 1920 - València 20 de maig de 2006) fou una violinista i pedagoga valenciana., Filla del violinista Josep Salvador Ferrer i Matilde Segarra Gil, vivia amb la seua germana, la compositora Matilde Salvador i Segarra, filla predilecta de Castelló, a la capital del Túria i amb aquest passava els estius a Benicàssim. El seu matrimoni amb Fernando Gaos i González Pola va tenir una curta durada, vivint després a València amb la seua germana Matilde, la qual va tenir cura d'ella, que tenia una feble salut, fins als darrers dies. Va desenvolupar diferents vessants de l'art. D'una banda es va dedicar a la música com a intèrpret de violí amb nombroses actuacions arreu del món, sobretot als concerts de la Societat Filharmònica de València., Estudià a París amb els mestres René Benedetti i George Enescu. Actuà arreu d'Europa i impartí cursos de música. Va ser deixebla del violinista borrianenc Abel Mus i més tard es va dedicar a la docència musical ocupant el càrrec de catedràtica del Conservatori Superior d'Alacant Òscar Esplà. De molt menuda va assistir amb son pare a un concert del pianista Artur Rubinstein a Borriana. Es tractà del seu primer record musical, segons testimoni propi en una entrevista publicada a la premsa de Castelló el 6 de juny de 1998, en la qual recordava la interpretació de Berceuse del Chopis i de la Dansa del Foc de Manuel de Falla. Xavier Casp li dedicà un poema i Salvador Bacarisse dues composicions musicals. D'altra banda, va col·laborar en diverses publicacions periodístiques amb articles com a crítica experta en moda, entre les quals podem citar les publicades al suplement Siete Días del diari Mediterráneo de Castelló o a l'ABC de Sevilla, des dels anys vuitanta fins a finals dels noranta. El poeta Manuel Molina li dedicà el seu llibre Amistad con Miguel Hernández en Alacant el 18 de gener de 1972.", "response": "Fou violinista i pedagoga.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_232", "instruction": "Què vol Joan que faci l’altra persona?", "context": "-Miri bé com salto jo, sap?, L'aigua sorolla i les roques són xarbotades., -Ben bé de cap, i al mig del gorg… sap?, En Joan mira al seu voltant i conta esporuguit:, -A la una, a les dues…;- mira la fondària i torna a començar., -Ara sí! Una, dues… que és molt freda?… una, dues… ara no! Esperem que passi aquest núvol… ara, ara… una, dues,- i torna a mirar la fondària, després el cel, la boscúria plena de misteri i les muntanyes altes que's perden en el firmament., -Avui fa massa fret… demà… demà;- i tot vestint-se, se mossegava els llavis enquimerat de veure's vençut de la por infantívola de la mateixa foscor de l'aigua on trobaria suggestions d'inspiració i originalitat decisiva per a arrelar-se en la memòria dels homes. La natura reserva als més ardits riqueses incomparables. Si ell podia llençar-se allí baix, quin domini hauria damunt el pensament de la humanitat vulgar i desconeixedora dels misteris! Però quina fondària tant paorosa! quina foscúria tant freda!, Son esperit, torturat per les emocions de la glòria, aviat va trobar en aquell gorg una causa de noves afliccions. Feia vuit nits que anaven al gorg i encara no havia saltat. Això el feia estar consirós i anava migrant-se.", "response": "Que miri bé com salta.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_233", "instruction": "A quina ciutat va néixer Eulàlia Lledó i Cunill?", "context": "Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952) és una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. La seva dedicació principal gira al voltant de la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, conrea també camps com la literatura d'assaig i reflexió, i la de viatges. Publica habitualment al diari digital Huffington Post., Va ser professora de secundària a diversos instituts, l'últim dels quals Les Corts de Barcelona. Col·labora amb diferents universitats com la Universitat Rovira i Virgili (URV) o el Centre Superior d'Investigacions Científiques., Pel que fa a la llengua, es dedica a l'anàlisi del discurs, dedicació que l'ha portada a estudiar els diccionaris, les notícies de premsa (especialment les de violències i maltractaments), les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l'administratiu i l'esportiu., Pel que fa a la literatura, es dedica a la crítica literària i a analitzar-ne diferents aspectes, principalment de les escriptures femenines. Treballa també en l'àmbit de la coeducació. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. Posteriorment va ser guardonada amb la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch atorgada per l'Observatori de la Igualtat de la URV (2016) i el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista 2016 per la qualitat en la investigació i la formació en llenguatge i comunicació amb perspectiva de gènere que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. El 2018 va rebre el XIV Premi Insomnia contra la violència de gènere atorgat per la Fundació Insomnia.", "response": "A Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_234", "instruction": "Quina acció fa el protagonista?", "context": "És exposar la vida, però… no m'hi vull pensar. Vaig a pendre carrera, i en aquell mateix moment reparo que la noia, tentinejant, arrenca a córrer cap a mi, esfereïda i esborneiada. Val més així. Va corrent amb alè perdut; i, així que m'assoleix, em tira un dels seus braços a l'espatlla, voltant-lo pel meu clatell, i s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit, amb l'altre braç desmaidament llençat i les cames en fallença, com si li manquessin les forces. Jo començo a respirar després del gran esglai. L'abraço estretament, i dic-li amb tendresa: -Pobra Jacobè! pobra teta! Què tens? ¿Perquè t'apartes del meu costat? Aquí, amb mi, estàs bé. Ja saps que jo t'estimo… que sóc el teu petit…- Mes, segurament, no està en disposició d'entendre'm. Aixeca la seva cara anguniosa, i, movent amb dificultat els llavis xops de salivera, barboteja una explicació amb tantes veus inarticulades i tants mots mal aplicats, que, encara que hagués tingut algun lluc de raó, hauria sigut inintel·ligible. Parla d'uns sorolls, d'una lloca, d'un mirinyac, de la xemeneia del seu vestit, de… què sé jo? d'una por que fuig de l'esfera de lo que es pot capir, i que un hom no sap com esvair ni apaivagar. Intento, no obstant, infondre-li coratge. -No t'espantis: jo et defensaré. Que vinguin!- crido. -Aquí els espero. ¡Ai, si s'acosten al volt de la meva grapa!- Però callo tot seguit, perquè, la veritat, aquest repte en la solitud, en presència d'aquella víctima d'una justícia misteriosa, m'esborrona a mi mateix.", "response": "Va a pendre carrera.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_235", "instruction": "És L’ombra del vampir un film?", "context": ", L'ombra del vampir (original: Shadow of the Vampire) és una pel·lícula de terror dirigida per E. Elias Merhige el 2000, escrita per Steven A. Katz, amb Willem Dafoe, John Malkovich i Udo Kier. Ha estat doblada al català., L'ombra del vampir és un relat que es basa en el rodatge de la pel·lícula Nosferatu, eine Simfonia dels Grauens de F. W. Murnau. Es basa en la llegenda segons la qual l'actor principal de la pel·lícula, Max Schreck, seria un verdader vampir. La pel·lícula agafa tècniques de rodatge específiques a les pel·lícules mudes, com els subtítols, o escenes rodades en blanc i negre., La història comença a Alemanya, el 1922, al començament del rodatge de Nosferatu . F. W. Murnau marxa a Txecoslovàquia a filmar les escenes principals del seu film. Els actors i l'equip tècnic es troben llavors al castell on interpretaran les escenes amb Nosferatu. Hi troben igualment el misteriós actor Max Schreck. El rodatge comença, i estranyes coses tenen lloc al plató. L'equip de Murnau no se sent segur i tots temen la presència de Max Schreck., La història es basa en la llegenda segons la qual Max Schreck hauria estat un verdader vampir, i hauria mort fins i tot durant el rodatge de la pel·lícula després hauria estat reemplaçat per Murnau en persona. Aquestes rumors han permès alimentar la composició i el carisma del personatge. L'actor Max Schreck va morir el 26 de novembre de 1936 a Munich Alemanya.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_236", "instruction": "Com arriba la tristor al cor?", "context": "La tristesa penetra en el cor per vies desconegudes, i si l'home en tingués la clau, en el més fondo de la mar la llançaria., Tal volta s'adormi alegre el qui es desperta desassossegat i neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber perquè, té fam de llàgrimes., L'ànima no entén el llenguatge de la raó, ni la raó és senyora dels moviments interiors que, sense causa explicable, fan espurnar els ulls, inspirant enyorament de coses que mai han sigut posseïdes, ni tampoc anomenades ni vistes., Hi ha pobles en la terra que celebren ses ballades al so d'instruments tristos i els hòmens d'aquells pobles, fora de sa pàtria, s'emmalalteixen de mal d'ausència, i sols s'atura sa pena escoltant les tristes notes que oprimeixen l'esperit dels altres que no les entenen., En moltes desgràcies, ben sabut és, l'infeliç es complau recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes., La posta de sol, que és un fet diari que no ens pronostica desgràcies, que no ens amenaça, que sabem tots que és indispensable en els armoniosos moviments de l'univers, amb més gust la contemplem quant més melancòlica és la sensació que ens produeix., Per què?, Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida de l'home intel·ligent i perseverant, com per exemple en Colon i en Cervantes, no ens alegren, però ens encisen fins al punt de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats falagueres, i quan més gran és el dol que ens fa la relació del que aquells hòmens patiren, quanta més compassió ens inspiren, i més ens esgarrifem de sos torments i misèries, més captiu es fa el nostre cor i més es gosa en sentir poc o molt dolor del que ells passaren., De vegades la nostra imaginació ens enganya. Ens pensem que l'espectacle de coses alegres ens alegraria, correm a buscar-lo i el cor no'n vol., De vegades pensem que donant la veu al vent esclafaríem en cantars riallers, i el cor ens mostra engany, perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada., És que el cor s'empapa de tot el que a la humanitat pertany i en pren el sabor que la memòria no sap guardar, quasi sempre plena de petiteses engrandides, aparentment per nostre egoisme., No us facin mai por aquestes tristeses, perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix.", "response": "Per vies desconegudes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_237", "instruction": "Com era l’habitació?", "context": "Dins de la sala ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi, varen oirse, aquell dia d'idil·li primicial, paraules d'amor ben rares., Ella, Obdúlia, tombada d'espatlles al pupitre, on havia deixat obert per les darreres pàgines el volum nou que llegia, preguntava amb certa condescendència al jovincel amorós:, -¿És a dir que per a l'heroïna del llibre, us ha servit de model una germana vostra?, -Sí…- contestava ell, Abundi. -Al menys per a dibuixar el caràcter…, -I és una germana a qui estimeu amb efusió?, -Oh, sí! repetia el jove amb l'accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites. -Una germana, que si gosés, diria que és angèlica com Vós, tendra com Vós, amiga com Vós d'espiritualitats… i si no tan formosa com Vós sou- ja que això ve a ésser impossible, -bonica, atractívola, agraciada…, -I com es diu?- interrompia Obdúlia amb efectuosa suavitat, com volent correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove., -Es diu Gràcia, el mateix que a la novel·la., -Nom formós!, -Oh! i li va bé… perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura… Escriu estrofa sobre estrofa sense el més minim esforç, sense treball, sense pena… ¿Vos recordeu que ja ho dic al llibre: igual que les hi dictessin d'un altre món superior?, -Sí, sí…- murmurava Obdúlia amb complaença distreta., -Jo he arribat a pensar si seria cosa de miracle, de prodigi, poder sobrenatural… Sabeu?, -Sí, sí…", "response": "Ordenada i pulcra, coqueta com tocador femení i emprestatjada com gabinet d'estudi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_238", "instruction": "A què es dedica Pilar Perdices?", "context": "Pilar Perdices Sintes (Maó, Menorca, 19 d'octubre de 1931) és una pintora menorquina, una de les artistes més representatives del post–informalisme de l'escola catalana. Resident a Barcelona, ha estat dedicada a la creació pictòrica i també a l'ensenyament de les arts plàstiques com a catedràtica a secundària., Nascuda en el carrer des Negres, de Maó, és filla d'una maonesa de família pagesa i d'un militar que hi estigué destinat a començaments de la Segona República. Quan tenia dos anys el destí del pare traslladà la família a Palència i a Alcalá de Henares. Fou afusellat a Belchite durant la Guerra Civil espanyola i ella visqué amb la mare a Saragossa i després a Barcelona, al barri de Gràcia. Es llicencià en Belles Arts el 1967 a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Més tard es llicencià també en Psicologia., Amb una formació acadèmica clàssica, s'especialitzà inicialment en el retrat figuratiu, amb un gran domini de la tècnica i la figura, mentre que s'intensificava i enfortia la relació amb artistes i galeristes barcelonins, com Antoni Tàpies, Joan Brossa o Jordi Costa, fundador i director de la galeria Taller de Picasso., Les primeres obres, que eren figuratives i acadèmiques, van evolucionar decididament als anys setanta cap a l'abstracció i es van omplir de símbols, lletres, pictogrames i noves textures. Als anys vuitanta troba nous referents i s'interessa pels expressionistes abstractes nord-americans, com Rothko i Jackson Pollock; comença a pintar grans formats amb cartons reciclats. A partir dels noranta incorpora els seus llibres sobre paper, en què pinta i escriu, i es dedica al gravat –aiguafort i litografia., La seva obra pren com a punt de partida un paisatge solitari d'aparença abstracta, en què es reconeix, però, la natura i l'espai. Basculant entre l'experiència sensorial i la investigació creativa, la seva recerca dona lloc a la plasmació d'espais interiors, somniats o imaginats, els paisatges mentals de l'artista, per mitjà de tècniques, colors i materials que configuren un univers molt personal, i una síntesi de força, essencialitat i delicadesa. Fa servir el grattage i el dripping, recursos tècnics propis de l'informalisme i de l'expressionisme abstracte., L'any 2010 Pilar Perdices es va proposar fer donació a Menorca d'una vuitantena d'obres representatives de la seva trajectòria, fet que es produí l'any següent. El 2016 una triple exposició a Maó –al Claustre del Carme, Ca n'Oliver i la Sala de Cultura “Sa Nostra”– mostrà l'obra donada, juntament amb els vint gravats que les institucions menorquines havien comprat a l'artista.", "response": "És pintora.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_239", "instruction": "Qui és Núria Prims i Martínez?", "context": "Núria Prims i Martínez (Barcelona, 29 de setembre de 1972) és una actriu catalana de cinema i televisió, i va fer els seus inicis en grups teatrals petits. El seu rostre es va popularitzar amb la sèrie de televisió Nissaga de poder, però ha treballat en pel·lícules com Historias del Kronen, El domini dels sentits, Un cos al bosc, Saïd, Sobreviviré, Inconscients o Trash, i també a la sèrie Hospital Central. El 2017 va interpretar a Carlana a la pel·lícula Incerta glòria, un paper que li va valdre el premi Gaudí 2018 a millor interpretació femenina., Ha treballat en un gran nombre de sèries i produccions a Catalunya, havent-se fet popular fora d'aquesta per la seva participació en la sèrie Hospital Central. Es tracta d'una actriu que ha treballat molt en la pantalla gran, tot i que també té una llarga trajectòria en el cinema, en el que va debutar l'any 1995 de la mà del director Montxo Armendáriz, amb la pel·lícula Historias del Kronen; l'any següent li van seguir tres més: El domini dels sentits, Andrea i Un cos al bosc., L'any 1997 va participar en els llargmetratges Suerte i Sueños de sal, i l'any següent en la cinta de Fernando Colomo Los años bárbaros. El 1999 va treballar en les pel·lícules Saïd (dirigida per Llorenç Soler) i Sobreviviré (del director David Menkes), i en el curtmetratge Pensarás mal de mí, a les ordres d'Artur Rodríguez. Altres títols que consten en la filmografia de l'actriu són Prenent-te (Tomándote), de la directora Isabel Gardela, Tiempos de azúcar de Juan Luis Iborra i Inconscients, de Joaquim Oristrell, l'any 2004. Després d'això, Prims s'ha dedicat principalment a la televisió., A la pantalla petita va debutar l'any 1996, quan li van oferir el paper de Mariona Montsolís, filla del cap de la saga familiar, a la telenovel·la Nissaga de poder, una producció de la televisió catalana que va assolir un èxit enorme i que la va convertir en un personatge molt popular a Catalunya. Posteriorment, l'actriu ha participat en altres sèries, com La caverna, 16 dobles, Pataghoribí, A biblioteca da Iguana, Génesis: En la mente del asesino o El mirall. L'any 2009 s'incorpora a la sèrie Hospital Central, on hi interpreta la doctora Leyre Durán, una metgessa d'urgències sensible i romàntica. El 2017 estrenà Incerta glòria, film d'Agustí Villaronga basat en la novel·la homònima de Joan Sales, interpretant el paper de Carlana, una enigmàtica vídua que es defineix al film com una dona aranya. Va guanyar el premi Gaudí 2018 a la millor protagonista femenina pel seu paper a la pel·lícula.", "response": "Una actriu catalana de cinema i televisió.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_240", "instruction": "Qui farà un suggeriment a la Comissió Tècnica de Seguiment d’Oferta Pública?", "context": "La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport proposarà a la Comissió Tècnica de Seguiment d'Oferta Pública la convocatòria de 13.000 places de lliure accés per a professors d'infantil, primària i secundària fins el 2021. D'aquesta manera s'oferiran 3.000 places per a infantil i primària en el 2018 i 5.000 places per a secundària i altres cossos docents per a 2019. El 2020, hi haurà oposicions per a 2.500 places de lliure accés de secundària i altres cossos docents, i en el 2021 hi haurà 2.500 places més per a infantil i primària, respectivament, ha anunciat, en un comunicat, el departament que dirigeix Vicent Marzà. Aquest augment de places lliures que s'oferixen per oposició són conseqüència de les diferents negociacions que ha dut a terme la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la resta de departaments d'Educació de les comunitats autònomes amb el ministeri, per a assegurar una millor consolidació i estabilitat de plantilles docents després de les retallades patides els últims anys per part de l'antic govern. ‘Quasi quadruplicar l'oferta' Segons el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ‘de la proposta inicial de places per a oposicions que vam fer, hem aconseguit quasi quadruplicar l'oferta i això la Generalitat ho fa efectiu donant prioritat a un tema com és l'estabilitat de les plantilles en Educació'. ‘Esta és una bona mostra de les prioritats del Govern del Botànic i de la nostra voluntat de treballar per una educació de qualitat per al nostre alumnat, de millorar les condicions laborals del professorat i de revertir les retallades de l'antic govern en matèria educativa. L'antic govern va tirar al carrer 5.000 docents, nosaltres hem recuperat ja 4.000 i ara programem oposicions per a ocupar 13.000 vacants de forma estable”. L'acord entre el departament d'Educació i el ministeri d'Educació espanyol preveu l'oferta de vacants per a cobrir el cent per cent de taxa de cobertura de places per motius, com ara jubilacions o defuncions. ‘A açò, s'afigen dos mesures més que hem aconseguit pactar i que són l'oferta de vacants anteriors a 2005 i la possibilitat de consolidar el 90% de places que han estat vacants durant tres anys consecutius i han sigut cobertes per docents interins temporalment', ha explicat el secretari d'Educació i Investigació, Miquel Soler. Calendari de distribució de places Per a 2018, s'ha proposat convocar places de lliure accés d'infantil i primària distribuïdes de la següent manera: 975 d'educació primària, 675 d'educació infantil, 500 d'audició i llenguatge, 400 d'anglés, 180 d'educació física, 150 de música i 120 de pedagogia terapèutica. Pel que fa a la convocatòria de 2019, adscrita a cossos de professorat d'educació secundària i altres especialitats, es distribuiran entre llocs per a professors de secundària, per a professorat tècnic d'FP, docents d'escoles oficials d'idiomes, professors de música i arts escèniques i de professorat d'arts plàstiques i disseny", "response": "La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_241", "instruction": "A què es va dedicar Jan Kochanowski?", "context": "Jan Kochanowski (Sycyna Północna, 1530 – Lublin, 22 d'agost de 1584) fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme a Polònia. Se'l considera com el poeta polonès més important del període anterior al segle xix, així com el pare de la poesia lírica polonesa., Fill de Piotr Kochanowski, magistrat de la ciutat de Sandomierz, va néixer a Sycyna, prop de Radom. No se'n sap gaire cosa, de la seva infantesa, però sí que quan tenia 14 anys ja tenia un llatí prou fluid d'acord amb l'ensenyament que li tocava, i poc després va anar a Cracòvia a estudiar a l'Acadèmia de Cracòvia (l'actual Universitat Jagellònica)., Graduat el 1547 amb 17 anys, va anar a la Universitat de Königsberg, al Ducat de Prússia (l'actual Kaliningrad), i més endavant a la Universitat de Pàdua, a Itàlia. És aquí, a Pàdua, on entrà en contacte amb el gran mestre humanista Francesco Robortello. Finalment, va acabar aquest període d'estudis i viatges amb una estada a França, on va conèixer el poeta Pierre de Ronsard., El 1559 Kochanowski torna a Polònia convertit en tot un poeta de l'Humanisme i del Renaixement. Va passar els següents quinze anys a la cort del rei Segimon II August com a secretari reial i secretari de la cancelleria., El 1574 s'estableix a Czarnolas per dur una vida tranquil·la en una hisenda. El 1575 es casa amb Dorotea Podlodowska, amb qui va tenir set fills. És a Czarnolas on va escriure les seves obres més importants, com Acomiadament dels enviats grecs (1578) i Lamentacions (1580)., Finalment, va morir el 22 d'agost de 1584 a Lublin., Els seus inicis com a escriptor foren en llatí i segons els models literaris dels poetes antics llatins i grecs. Tanmateix, seguint l'esperit renaixentista va passar a escriure en polonès, que en la seva obra va aconseguir la maduresa com a llengua literària. Introduí en la poesia polonesa diversos gèneres com ara el cant (Pieśni), la bagatel·la (Fraszki) i el plany (Treny). També és l'autor del primer i únic drama renaixentista polonès «Odprawa posáów greckich» (L'acomiadament dels emisaris grecs), obra en la que experimentà, tant en l'aspecte mètric (utilització del vers sil·labotònic i vers blanc) com en la construcció dramàtica., Kochanovski representa la postura del poeta humanista, amb afirmació de la vida a través de la bellesa (Cants), de la comicitat (Bagatel·les) i de la tragèdia (Planys). Cap dels poetes anteriors ni dels següents dos-cents anys no el van superar ni igualar en l'amplitud de visió, en originalitat dels temes ni en la perfecta expressió artística. Fou un poeta d'una sensibilitat alhora profunda i directa, en qui la inspiració rivalitza amb les formes imposades per les convencions de l'època.", "response": "Fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_242", "instruction": "Què li diu el primer personatge que parla a la persona que es dirigeix?", "context": "-Està per sortir… No sé si podrà rebre'l. Segui…, I el minyó va asseure's tot admirant el luxe enlluernador d'aquelles habitacions que se li entreobrien davant els ulls, cobertes de rics tapissos, de consoles daurades, de preciosos bibelots. Gairebé li feia pena al pobre Jan veure's amb un trajo com el que duia, ni gaire escaient ni gaire nou, entre mig de tantes meravelles. I embadalit, abstret, quasi confós, anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari quan tot d'una sent una veu vibrant i sonora, vinguda de les habitacions interiors, que cridava plena d'ira:, -No he dit la corbata malva i rosa? ¿Doncs, què feu?, Varen sentir-se passos apressats, com de gent qui s'afanya a complir un ordre., -I els guants corinti! Sentiu?, -Serà el poeta que crida desaforat?- va dir en Jan entre si de primer antuvi; però al moment va repensar-se, reflexionant que tenia d'ésser una altra persona. -Però llavors, qui serà? m'hauré equivocat a l'entrar aquí?, I quan més aturdit estava entre semblants confusions, va obrir-se una mampara per a donar pas a un senyor sapat, atlètic, que anava avançant cap al rebedor entre els acataments dels criats que el saludaven., -Oh! Sí! Aquest és el «poeta dels humils»- exclamava en Jan Oriol al reconèixer aquell coll de toro, aquells llavis molsuts, aquella cara rodona que havia vist fotografiada.", "response": "Que algú està per sortir, no sap si podrà rebre'l i que segui.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_243", "instruction": "Qui va ser Melanip?", "context": "Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac., Va combatre al costat dels tebans en la guerra dels set Cabdills. Etèocles el va escollir per defensar una de les set portes de la ciutat. Va matar Mecisteu i va lluitar contra Tideu al que va ferir mortalment. Amfiarau va matar immediatament Melanip i li tallà el cap, que va portar al moribund Tideu. Aquest li va obrir el crani i li va devorar el cervell. Atena, que havia pensat en donar la immortalitat a Tideu, es va horroritzar i no ho va voler fer, tot i que Zeus ja havia donat el seu consentiment. Amfiarau havia portat el cap de Melanip a Tideu perquè havia previst el que passaria i coneixia que era un salvatge. A més estava ressentit amb Tideu perquè havia estat el que va promoure l'expedició, que Amfiarau sabia que havia de sortir malament., A Tebes s'ensenyava la tomba de Melanip, però en època història, Clístenes, tirà de Sició, va agafar les cendres de Melanip i les portà a Sició, on les va posar en el lloc de les cendres d'Adrast.", "response": "Un heroi de Tebes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_244", "instruction": "A quina tradició pertany Perses?", "context": "D'acord amb la mitologia grega, Perses (en grec antic Πέρσης) va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia. Els seus germans són Pal·lant i Astreu., Casat amb Astèria, que era també filla de dos titans, de Febe i de Ceos, va ser pare de la deessa Hècate., Perses també fou el nom d'un dels fills de Perseu i d'Andròmeda., Segons una altra tradició, Perses va ser un fill d'Hèlios, el Sol, i de Perseis. En aquest cas és germà d'Eetes, el rei de la Còlquida, de la fetillera Circe i de Pasífae, reina de Creta. Es conta que regnava a la Tàurida abans d'usurpar al seu germà el regne de Colcos. Va morir a mans de Medos, un dels fills de Medea, instigat per ella, ja que volia que el reialme tornés a mans d'Eetes., Viccionari", "response": "A la mitologia grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_245", "instruction": "A quines eleccions es presentava EUPV?", "context": "EUPV ja té els seus candidats al congrés i senat espanyols, després de la conclusió diumenge passat del procés de primàries amb el qual afiliats i simpatitzants han triat les seves candidatures. A València encapçalarà la llista al congrés espanyol Roser Maestro, que es va imposar a la candidatura liderada per l'ex-diputada de les Corts Esther López Barceló. En concret, en la circumscripció de València es va alçar amb la victòria la llista ‘Fent Feminisme fem socialisme' encapçalada per Roser Maestro amb un 59,96% dels vots, enfront del 40,04% aconseguit per la candidatura encapçalada per López Barceló. A Alacant ha sigut confirmada l'única llista, que comptava amb el suport de l'equip del coordinador federal d'EU, dirigida per Iñaki Pérez Rico. També a Castelló es va presentar una única llista encapçalada per Cristian Veses i Donet. Entre els dies 4 i 9 de març, es van dur a terme les votacions telemàtiques i diumenge 10 de març es van instal·lar meses electorals en cadascuna de les comarques valencianes per a les votacions presencials. Les candidates al senat espanyol seran María José Gómez Pimpollo per Alacant, Francisco Porcar per Castelló i Luis Escobar per València. Participació En la circumscripció de València, l'única on es presentaven dues candidatures, un total de 3.478 persones podien votar telemàticament i van participar 1.122, la qual cosa suposa un 32,2%. Quant al vot presencial, el cens comptava amb 2.336 persones entre afiliades i simpatitzants. La participació ha sigut de 417 persones, la qual cosa suposa un 17,85% del total", "response": "A les primàries.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_246", "instruction": "Què s’ha enregistrat al Parlament?", "context": "El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha registrat una bateria de preguntes al Parlament pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona, que ja acumulen cent trenta dies seguits després de la sentència contra el procés del Suprem. ‘Els talls diaris de l'avinguda Meridiana s'han d'acabar', ha assegurat el primer tinent batlle i president del PSC de Barcelona, Jaume Collboni. Ho justifica dient que l'única repercussió que tenen les protestes ‘és perjudicar veïns i comerciants dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i afectar la mobilitat de la ciutat'. En paral·lel, els socialistes han entrat una proposta de resolució on s'exigeix al departament d'Interior que busqui una ubicació alternativa per a la protesta independentista. Editorial de Vicent Partal: La Meridiana és tan important com Perpinyà ‘Instem el departament d'Interior a indicar amb caràcter immediat als organitzadors dels talls diaris de la Meridiana una ubicació alternativa dins la mateixa ciutat de Barcelona on es puguin celebrar les seves concentracions diàries, que faci raonablement compatible el dret de manifestació amb la resta de drets que cal ponderar', diu el text de la proposta de resolució del PSC-Units signada per Eva Granados, Ferran Pedret i Carles Castillo. La bateria d'onze preguntes demana conèixer des de quina data es produeixen els talls, si aquests van estar comunicats, quants informes han emès el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al respecte, o si s'han presentat requeriments o s'han suggerit mesures al respecte. I, en cas contrari, els motius per no fer-ho. Els socialistes asseguren que defensen el dret a manifestació però, tot i això, veuen motius per impedir els talls de la Meridiana. ‘Fa molts dies que dura i perjudiquen clarament a veïns i comerciants, a més de la mobilitat d'un dels eixos d'entrada i sortida més importants de la ciutat de Barcelona', diuen. Per aquest motiu, reclamen que el conseller d'Interior intervingui amb la ‘màxima celeritat possible'", "response": "Una bateria de preguntes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_247", "instruction": "Amb quin altre nom es coneix a Pretos?", "context": "Pretos (en grec antic Προῖτος Proitos) va ser rei de Tirint (o d'Argos), fill d'Abant i d'Aglaia, la filla de Mantineu. Descendeix de Linceu i d'Hipermnestra, i per tant de Dànau i d'Egipte., Quan encara estava al ventre de la seva mare, Pretos ja odiava al seu germà bessó Acrisi, i els nens es barallaven abans del seu naixement. Quan van ser grans, van dividir en dues parts l'Argòlida, sobre la qual governava Abant. Acrisi va obtenir Argos i Pretos Tirint. Aquest repartiment es va prendre amb sagnats combats entre els partidaris d'un i de l'altre, i que van acabar amb un resultat incert. Per explicar l'odi entre els germans, també es deia que Pretos havia seduït Dànae, la filla d'Acrisi, i que era el pare de Perseu., Rei de Tirint, Pretos va fortificar la ciutat, i se li atribueixen les muralles \\ciclòpies\\ que encara existeixen. Es diu que va rebre l'ajuda dels mateixos cíclops per a construir-la., Una versió de la llegenda explica que Acrisi va resultar vencedor de la lluita entre els germans, i va expulsar Pretos a Lícia, a l'Àsia Menor, a la cort del rei Iòbates. Allà es casà amb Estenebea, la filla del rei. Iòbates li va proporcionar un exèrcit amb el que va reconquerir el seu regne. Aleshores es va produir la divisió de l'Argòlida entre els dos germans., Pretos, instal·lat a Tirint amb la seva dona, va acollir Bel·lerofont, que havia acudit a la seva cort demanant-li asil i que el purifiqués d'un homicidi involuntari. Estenebea es va enamorar de l'heroi, i com que no el va poder aconseguir, el va acusar falsament d'haver volgut seduir-la. Pretos, no volent mancar a la seua hospitalitat, l'envià a Iòbates amb la instrucció secreta d'eliminar-lo., Pretos va ser pare de les Prètides, que Hera va fer embogir, i de Megapentes. Es va veure obligat a fer tres parts del seu regne per recompensar a Melamp per haver guarit les seves filles de la bogeria. Megapentes va succeir Pretos al tron de Tirint, però més endavant el va canviar amb Perseu pel d'Argos, que Perseu no volia, a causa del crim d'haver matat el seu avi Acrisi. Això explica que quan hi va haver l'expedició dels set cabdills contra Tebes, Adrast regnés a Argos, encara que al seu avantpassat Biant li hagués tocat originàriament una part del regne de Tirint.", "response": "Amb el de Proitos.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_248", "instruction": "Què considera Pardiñas que és la ciutat de València?", "context": "‘València és festa.' Així resumeix Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet, la doble ració de cavalcades que tenen els infants de la capital del Túria des que, amb l'impuls de la més que centenària institució, es va recuperar la festa de l'any 1937. En aquella data, i en plena guerra, precisament perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries, una València plena de refugiats va celebrar, al tombant de l'any, la Festa de la Infantesa. A partir de les fotografies, i dels documents recuperats, el Micalet va decidir, l'any 2016, de recordar la iniciativa, reprendre-la, adaptar-la als temps que vivim. I van néixer les tres Magues de Gener. I a València, des d'aleshores, hi ha dues cavalcades. Llibertat, Igualtat i Fraternitat-Sororitat, les tres Magues, per tant, han recorregut els carrers de la ciutat: des del Parterre, passant pel carrer de la Pau i pel de Sant Vicent, fins a la plaça de l'ajuntament, on faran el parlament des de dalt del baló, les Magues repartiran regals, música i somriures a xics i grans. I ho han fet acompanyades d'una comparsa de colors: muixerangues, dolçaines, grups d'animació de carrer, de danses, de batucada, gegants, nans i cabuts, bicicletes… De fet, explica Pardiñas, com més va hi ha més grups i entitats que hi volen participar, i també més assistència de famílies que s'apunten al doblet valencià de cavalcades. Enguany, a més a més, hi ha participat Pep Gimeno, Botifarra, que ha pujat al balcó amb les Magues. La intenció és clara i l'entitat organitzadora la resumeix així: fer arribar als infants ‘alegria, amor, esperança, cultura i diversió'. Tonetxo Pardiñas també ens explica que, junt amb els valors que vol transmetre la cavalcada i la Festa de la Infantesa que l'ha precedida durant tot el mes de desembre al voltant del Micalet, amb atenció al reciclatge, l'ecologia i la igualtat entre homes i dones, enguany han treballat perquè ‘es vagen introduint més elements tradicionals, perquè la cultura popular hi tinga una presència cada vegada més visible i activa'. Alguns infants hi han acudit disfressats, una crida que es va fer extensiva ‘als adults que els acompanyen'. Al capdavall, tal com recordava Pardiñas, ‘la intenció és passar un matí agradable amb la família i els amics, i que ens respecte la pluja'. A València hi ha dues cavalcades, sí. Perquè, com fa la dita: ‘quant més sucre, més dolç'", "response": "Festa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_249", "instruction": "On va néixer Jordi Vilanova i Cardona?", "context": "Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983) era fill de Martí Vilanova, un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló. Quan aquest mor, la seva esposa Narcisa torna a Catalunya amb el fill d'ambdós i romanen a Barcelona fins als Fets de maig del 1937, quan mare i fill tornen a París on tenen amics., En iniciar-se la Segona Guerra Mundial, s'exilia a Anglaterra i, quan té 17 anys, s'allista voluntari a l'exèrcit britànic per lluitar contra el feixisme. Malauradament, el període d'ensinistrament a Escòcia s'allarga més enllà del final de la guerra i és destinat a Egipte i a Palestina. En finalitzar el Mandat Britànic de Palestina, torna a Anglaterra., La seva preocupació aleshores és situar-se per treballar en l'organisme que estima més unitari i d'esquerres. Ho fa primer en el Front Nacional de Catalunya i, més tard, també al Consell Nacional Català. Alt, jove, dinàmic, ben integrat a la societat britànica, Jordi Vilanova significà una aportació rellevant a l'equip entorn de Josep Maria Batista i Roca i el seu incansable col·laborador Gaspar Alcoverro. El seu esperit expeditiu va permetre, per exemple, donar volada a la impressió i distribució del butlletí informatiu «SINC» (Servei d'Informació Nacional Català), iniciat el febrer de 1966 a Perpinyà, més modestament, per Lluís Esteve. La seva disposició per a sintonitzar amb els corrents marxistes era notòria i, de fet sense alterar el pensament del Consell Nacional Català, n'ampliava els camps d'adhesió. N'és vicepresident de 1966 a 1979., També manté durant tot aquest temps que viu a Londres contactes amb tota mena de persones i organitzacions, rebent moltes persones exiliades a casa seva, entre elles en Jordi Carbonell amb qui creix una llarga amistat. Col·labora amb la Anglo-Catalan Society i treballa per a l'obtenció de l'afiliació del Moviment Socialista de Catalunya a la Internacional Socialista. És frustrat per la posició contrària del PSOE en el si de la Internacional, tot i que n'obté el reconeixement del Partit Laborista britànic. A més a més, és representant de l'Assemblea de Catalunya a la Gran Bretanya., Al retorn de l'exili, l'any 1976, s'incorpora a l'Assemblea de l'Alt Empordà i continua amb la idea d'unir l'esquerra catalana i es presenta en les primeres eleccions democràtiques per al Senat, en la coalició FNC i BEAN (BCT, PSAN)., Fou cofundador de Nacionalistes d'Esquerra. Formà part del secretariat provisional anterior a la seva primera assemblea, esforçant-se a aconseguir que la nova organització fóra com més àmplia millor. També fou un dels quinze membres del Secretariat i del Consell Polític resultants. Va ser número u de la llista per Girona a les eleccions al Congrés de Madrid el 1982., Jordi Vilanova era casat amb una sueca, Gunvi Karlsson, i amb ella van tenir tres fills. Mor d'infart el 24 d'agost, 1983.", "response": "A París.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_250", "instruction": "Qui és Sansin?", "context": "Sansin, Sanshin (en Hangul:산신, en Hanja: 山神) o Sanyeong Daeshin (山靈大神) —el Déu de la Muntanya (del creixement, la prosperitat)— és, en la mitologia, una divinitat del xamanisme coreà considerat com el de més alt nivell entre els esperits. Com la península coreana majoritàriament és molt muntanyenca, Sansin va ser l'objecte d'adoració i culte més important entre els coreans a l'antiguitat. Des de Gojoseon (2332 aC) fins a Joseon (1392-1910), fou culte religiós i era costum que el govern preparés rituals dedicats a Sansin. A les pintures, encara presents en els temples a les muntanyes coreanes, Sansin apareix representat amb tigres i nois joves.\\nEl culte de Sansin va aparèixer en l'etapa en què predominava la caça a causa de la creença que Sansin és un déu de la naturalesa. En el mite de Dangun, que és el fundador de l'antic regne de Gojoseon o Koyoseon, es diu que ell mateix després d'abdicar al tron, es va transformar en Sansin., El culte a Sansin, es diu, preponderava a Silla durant l'època dels Tres Regnes de Corea en punts on la majoria dels objectes de ritual eren dedicats a ells, això es va basar en la devoció que Sansin defensava al país. Per exemple, es diu que vuit Sansin van aparèixer a Poseokjeong (포석정) on el rei i els nobles van fer grans cerimònies per donar notícies de l'emergència nacional de la caiguda del regne de Silla. A mesura que el budisme va penetrar a Corea, va començar el sincretisme del budisme i xamanisme coreà, sent des de llavors Sansin en les escriptures religioses com una divinitat dels temples.\\n\\nA Corea, cada temple budista té un santuari dedicat al Sansin local, anomenat Sansingak (en Hangul: 산신각, en Hanja: 山神 閣), que normalment es representa com una figura masculina envoltada de tigres.", "response": "Una divinitat del xamanisme coreà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_251", "instruction": "Què no han pogut decidir a la Unió Europea?", "context": "Els ministres d'Interior de la Unió Europea han acabat sense acord la reunió extraordinària sobre la proposta de distribuir 120.000 refugiats en un sistema de quotes obligatori entre estats. Alguns països estan en contra de que les quotes siguin obligatòries, segons ha admès el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Els ministres sí que han confirmat, però, el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia, dels quals almenys 1.300 aniran a Espanya. Mentre continua la manca d'acord, estats com Àustria, Eslovàquia i Holanda han anunciat un enduriment dels controls a la frontera, totalment reinstaurats a Alemanya des del cap de setmana. Els ministres d'Interior europeus tenien sobre la taula dues propostes per intentar resoldre la crisi dels refugiats. La primera, per repartir de forma voluntària un total de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia en els propers dos anys, ha estat aprovada formalment, després que ja hi hagués un principi d'acord el mes de juliol. La mesura entrarà en vigor dimarts de manera que els refugiats puguin arribar aviat als estats membres. La segona i més important, però, la mesura d'emergència proposada per la Comissió Europea aquest estiu arran de l'empitjorament de la crisi i que preveu el repartiment obligatori de 120.000 refugiats, no ha tirat endavant, almenys per ara. El ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha indicat que ‘hi ha alguns països que tenen reserves sobre l'obligatorietat del programa de reubicació' de 120.000 persones. Els estats que més s'oposen a la proposta són Hongria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Letònia. Fernández Díaz ha reiterat que Espanya ha mantingut ‘des del primer moment una actitud constructiva i positiva' i que el govern espanyol accepta tant la xifra de 120.000 refugiats global com la dels 15.000 que li assignaria la Comissió Europea en la seva proposta. La manca d'acord dels ministres sobre el pla de distribució dels 120.000 refugiats, que s'havien d'afegir als 40.000 pels que s'hi que s'ha assolit un pacte i que situaria la xifra total d'acollits en 160.000, obliga el consell a tornar a debatre la mesura el proper mes d'octubre. El representant de la presidència de torn luxemburguesa, el seu ministre d'Afers Exteriors i Europeus, Jean Asselborn, ha explicat que els ministres s'insten a arribar a un pacte en la seva propera trobada, el 8 d'octubre", "response": "La proposta de distribuir 120.000 refugiats en un sistema de quotes obligatori entre estats.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_252", "instruction": "Quina acció ha portat a terme el Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord?", "context": "Avui, dissabte 13 d'octubre, el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha fet una acció sorpresa a Barcelona per ajudar els represaliats. Qui ha volgut ha pogut contribuir a la caixa de resistència fent un donatiu en canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre. L'acció ha tingut un èxit espectacular, car només en tres hores vora mil persones s'han endut una urna cadascú. A les quatre de la tarda s'ha obert, però només uns quants minuts abans d'exhaurir les que restaven. Aquestes urnes eren les que varen sobrar del referèndum, previstes per a qualsevol contingència. El Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ja va fer una acció com la d'avui el mes de desembre passat al monestir de Sant Miquel de Cuixà, on en van repartir tres-centes. El diari VilaWeb ha cedit desinteressadament el seu local al Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord. Els diners recaptats han anat íntegrament al comitè per a donar suport a la caixa de solidaritat. El Comitè de Solidaritat Catalana va ser constituït el 25 d'octubre a Perpinyà i ha estat el promotor, per exemple, de l'exposició ‘Urnes: 55 artistes per la llibertat', inaugurada a Brussel·les pel govern a l'exili. Va arribar a Catalunya el 2 de setembre, primer a Perpinyà i ara a Barcelona, al Centre d'Art Santa Mònica. A Perpinyà, el Comitè ha convocat aquest 30 d'octubre una nova concentració a la plaça de la Victòria en suport dels presos polítics catalans, dels exiliats i de tots els represaliats", "response": "Una acció sorpresa per ajudar els represaliats.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_253", "instruction": "Amb qui parla el primer personatge?", "context": "-Ola, Ton! Mira, esperant en Magí, que no sé què li passa; va atrafegat… Sé pas que li passa, no està per res!, -On és?, -Dalt., -Fa molt?, -Bella estona. Que portes blat també, tu?, -Si noi, però és ple de juí i mus fa mal. Llàstima que ara no passen gitanos, que els el vendria…, -Per què? Compren el juí?, -Pas poc! Si tenen un animal guit li donen juí per menjar i veuràs aquella bèstia més persona que mai… gonta tota la fira com si tingués seny… Ah! després, quan li passa aquell ensopiment que dona el juí… tremola, perque les guitzes van a ratxades!", "response": "Amb Ton.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_254", "instruction": "Amb quins altres noms es coneixia a Diodor de Sicília?", "context": "Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August., Va néixer a Agurion. Va dedicar la seva vida a escriure una història universal i per això va viatjar per Europa i Àsia. Va viure a Roma. La seva obra es va dir Bibliotheca (Βιβλιοθήκη), que Eusebi esmenta com Bibliotheca historica (Βιβλιοθήκη ἱστορική). Com que a l'obra apareix la mort de Cèsar i diu que va ser a Egipte el 20 aC, se suposa que va escriure el llibre després de l'any 8 aC quan es va canviar el calendari., El treball es compon de 40 llibres i van des de la més remota antiguitat fins a les guerres de la Gàl·lia; està dividit en tres seccions: la primera (6 llibres) amb els temps mítics anteriors a la guerra de Troia; la segona (11 llibres) va des de la guerra de Troia fins Alexandre el Gran; i la tercera (23 llibres), des de la mort d'Alexandre fins a les guerres de la Gàl·lia. Desgraciadament l'obra no s'ha conservat sencera: els llibres 6, 7, 8, 9 i 10, i els posteriors al 20 s'han perdut excepte alguns fragments dels llibres 31, 32, 33, 36, 37, 38 i 40. El seu llibre, muntat per anys, es limita a recollir informacions, mites i relats, sense cap esperit crític (així, es dona el cas que un apartat pot contradir el següent). Sovint esmenta les seves fonts, la majoria de les quals s'han perdut i fan que augmenti el valor de l'obra.", "response": "Amb els de Diodor Sícul i Diodorus Siculus.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_255", "instruction": "Què és el que es veu de lluny?", "context": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs ja apareixia al lluny, i no trigà pas gaire en adjuntar-se a l'estol d'en Montbrió, saludant-lo amb l'efusió del que, empenyat en un mal negoci, veu acostar-se-li un bon puntal. Espontàniament i sense que ningú, ni el mateix Montbrió, ho estranyés ni discutís, semblà quedar convingut que aquest era el general i aquell el seu segon. Així, s'apressà a donar-li compte de lo que havia fet i de com estava la cosa, afegint tot sovint: «Ara, vostè dirà lo que cal fer», o «Si a vostè li sembla, es podria fer això o allò»., Com ja feien un grupo massa visible, s'havien ficat en el primer terme d'un bosquet proper, a on celebraren una mena de consell de guerra. En Montbrió parlava poc, però escoltava molt, imposant-se bé de la situació, Se limitava, de quant en quant, a fer preguntes concises, per exemple:, -Quants creieu que són els més desesperats?, A aquesta pregunta hi contestà en Llissàs ornamentant ses paraules amb tota la riquesa de sa mirada expressiva., -Ja veurà: ens hem d'entendre. Si, com fins ara, no hi ha qui puga rebatre el Cerdà, compti que tot el poble és d'ell. Si surt algú que amb una mica de sort li faci cara, ja li responc que de prompte li pendrà la meitat de les forces.. ¡Bèn dolents, dolents…! Cregui que no passen de dues dotzenes, comptant-hi els forasters, i encara aquestes dues dotzenes són temibles com a braços del Cerdà. Sense ell… uns amb altres per un got de vi se'n faria lo que es volgués. ¡Ara, tingui ben en compte que el Cerdà val per tots! ¡Pensi que és dolent com un mal gra, que està endimoniat fins dalt de tot, i, com que està compromès fins a l'ànima, farà el diable quatre al jugar-se el tot pel tot. Cal reconèixer-ho, don Ramon: la situació és grave, compta amb bons padrins, i aquest home no s'aturarà davant del més gros disbarat.", "response": "L'altre feix de nervis d'en Llissàs.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_256", "instruction": "Què va escoltar el narrador?", "context": "Vaig sentir un gemec a prop meu. L'havia esclafit aquella dona que poca estona abans m'havia parlat de que tenia a mar tota la seva família. Estava immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven. Sos llavis descolorits repetien un mot, sempre el mateix. Menut!… menut meu!… La infeliç, aireferida de bogeria, en aquells moments de suprema angúnia no es recordava del seu marit ni dels fills grans, que amb llur treball la mantenien; ni semblava que els veiés tan sols: no es recordava més que del fill petit, del que res podia donar-li, però que més necessitat estava del seu amor i de la seva cura. No sé què hi havia de tendre i de fondament maternal, en aquesta aberració. Dues o tres vegades vaig haver d'ajupir el cap entre la gentada per amagar les meves llàgrimes., Els sardinalers anaven venint, però no podien guanyar gaire camí, perquè les capritxoses evolucions de la mànega els obligaven a una marxa sinuosa. Tan aviat emproaven cap a les roques de llevant (entre les quals, el mar, ara encongint-se, ara reinflant-se, feia difícil l'atracada), com s'encaminaven cap a nosaltres o arrumbaven de dret a garbí. Es diria que la mànega els perseguia intencionadament, bé que guardant certa distància, entretenint-se amb una caça que no se li podia escapar. En un moment, sense soroll de cap mena, en mig d'aquell silenci d'esglai que s'havia apoderat de la naturalesa, passava fantàsticament d'una banda a l'altra de l'ensenada. Altres vegades marxava a poc a poc o s'aturava, donant voltes sobre si mateixa; però era tan llisa i d'un to tan igual, que aquestes voltes eren de mal reparar, i sols s'endevinaven per l'ondulació que davallava en espiral per la trompa.", "response": "Un gemec.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_257", "instruction": "Amb quins altres noms es coneix Hesbon?", "context": "Hesbon o Heixbon (àrab: حشبون, Ḥaxbūn; hebreu: חשבון‎) va ser una antiga ciutat situada a l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon., Als seus inicis pertanyia als moabites però els seus veïns del nord, els amorites, la van ocupar poc abans de l'arribada dels israelites des d'Egipte. Va ser la capital de l'estat amorita de Sehon, rei dels amorreus. Ocupada pels hebreus, Josuè la va assignar a la tribu de Rubèn, però els moabites els van expulsar. Alexandre Janeu la va incorporar als seus dominis., Claudi Ptolemeu l'esmenta amb el nom d'Esbuta o Esbouta (Ἐσβούτα) i Plini el Vell parla dels Arabes Esbonitae probablement referint-se als habitants de la ciutat. Eusebi de Cesarea i Jeroni d'Estridó l'esmenten amb el nom d'Esbus o Esbous (Ἐσβούς), i diuen que era un lloc de certa importància a una distància de vint mil passes del riu Jordà. En una moneda del temps de Neró el nom apareix com Heeba; altres monedes més abundoses són del temps de Caracal·la on la ciutat porta el nom el nom d'Exbou (ΕΞΒΟΥ). Una eparquia es deia Esbous (Ἔσβους). A les actes del concili de Calcedònia es parla d'una polis Esbounton (πόλις Ἐσβοῦντων), encara que el geògraf Hièrocles no la menciona. Sota els àrabs es va dir Khosban. Modernament la comarca s'anomenà Wadi Hesban i la ciutat Husban. Hi ha les ruïnes d'un temple d'Astarte.", "response": "Amb Heixbon.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_258", "instruction": "Què han fet Tanquem els CIE i el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia?", "context": "La plataforma Tanquem els CIE i el centre de defensa dels drets humans Irídia han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona per una presumpta agressió racista a un intern algerià de dinou anys. En la denúncia, recollida per Europa Press i presentada aquest diumenge davant el jutjat de guàrdia, els advocats Andrés García i Marta Bolinches acusen el cap de policia d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat. La nit del dimecres 26 de juliol, aquest comandament va agredir, presumptament, el jove. Quan ho van saber l'endemà, uns cinquanta interns van començar una vaga de fam per a exigir respecte i un tracte digne, segons Tanquem els CIE i Irídia. Després, el policia va conduir aquest intern a un espai del centre en el qual no hi ha càmeres de videovigilància i, acompanyat de quatre agents més que suposadament ho van veure tot, va començar a cridar-li molt fort en castellà. Quan el jove va dir-li que no l'entenia, l'agent va clavar-li ‘una bufetada molt forta amb la mà oberta', segons la denúncia. Tanquem els CIE i Irídia recullen, en la seva denúncia, que l'intern va presentar una queixa per aquests fets al director del centre i asseguren que li ha respost que el policia li demanarà perdó, però encara no ho ha fet. Les dues entitats denuncien que, pel fet de ser algerians i no parlar ni entendre el castellà, els interns reben moltes vegades un tracte injust, discriminatori i fins i tot humiliant. Càmeres de videovigilància En la denúncia, demanen al jutjat que citi a declarar com a investigat aquest comandament policíac i que, com a mesura cautelar molt urgent, suspengui l'expulsió del jove suposadament agredit i dels testimonis dels fets perquè se li pugui prendre declaració. També demanen al jutjat que requereixi a l'àrea d'assumptes interns de la policia espanyola les imatges registrades per les càmeres de videovigilància del CIE i que s'aporti també la documentació de l'atenció mèdica que el jove va rebre al centre", "response": "Han presentat una denúncia contra un dels comandaments de la policia espanyola del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_259", "instruction": "Quina decisió pren el narrador de la història?", "context": "Jo, aleshores, ja no sabent què fer, vaig pendre el determini de no alçar més els ulls enlaire. Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies, per allà on se'm presentés, però mirant sempre a terra, decidit a perdre'm, a negar-me en les profunditats desconegudes de la ciutat, a emancipar-me així de la tutela humiliant, que no em volia abandonar al meu albir. Vaig rependre la marxa, resignat a caminar, encara que fos com l'Ahseverus de la llegenda, que hi està condemnat per tots els segles. Anava amb la vista clavada a terra, i l'un darrera l'altre veia canviar els trossos de paviment del carrer, aquí empedrat, allà ensocat, esfaltat el de més amunt, segons els indrets per on passava. Els edificis només els podia veure fins a certa alçada, però pel tros vist endevinava el restant… Ara venia l'escalinata d'una església, ara el parterre d'un jardí, ara els subterranis d'un magatzem, ara els pilans d'un pòrtic, ara el sòcol d'un monument., Amb la llarga caminada jo em sentia cansat, aclaparat, retut. No poder alçar el cap enlaire era un suplici i encara m'afadigava més. Jo que aleshores aixeco un xic la vista, encara que sense arribar a mirar al cel. Quina visió més calmosa! Em trobava en un barri quiet i modest, com de vila o ciutat forana, tot ple d'intimitat i de recolliment. Per tot arreu es veien botiguetes d'objectes religiosos: en les unes venien sacres, viacrucis, imatges de pietat; en altres, breviaris, novenes i demés llibres de devoció. I el més estrany era que les casetes d'aquell barri devot, semblava que de tant menudes i neulides ni es poguessin tenir dretes, i que apilotades les unes amb les altres s'aguantessin totes arrambant-se a les macisses parets d'un edifici immens que els feia d'esquena i de contrafort., Alçant una mica més els ulls, vaig reconèixer el grandiós edifici tot seguit. Era la Catedral, la Catedral superba, tota eriçada d'arestes i pinacles, però no veia l'agulla enlloc… Em va caldre recular algunes passes per a descobrir-la. És que em venia verticalment a damunt mateix del cap…", "response": "No alçar més els ulls enlaire.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_260", "instruction": "Qui va ser Dànat de Vlöre?", "context": "Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX) fou un diaca albanès. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes., Originari d'Aulònia, a Il·líria, anà al Salento (Pulla, Itàlia), on fou diaca al santuari de Santa Maria di Leuca. Durant un atac sarraí al santuari, va prendre el copó amb la Sagrada Forma, amb la intenció de salvar-lo de la profanació, portant-la a Montesardo. Fou, però, ferit a mig camí; abans de morir, per evitar la profanació, prengué les hòsties i les menjà., Altres fonts esmenten una història similar, però situada a les persecucions romanes del segle III, fent que Dànat fos un soldat albanès convertit al cristianisme i que es negà a fer sacrificis als déus, essent llavors lapidat a Il·líria., Probablement és un sant llegendari, el culte al qual fou portat a la Pulla pels monjos basilians que s'hi establiren; llavors se'n faria la història que el situa a la regió., Venerat com a màrtir, al lloc de la seva mort, prop de San Dana (Gagliano del Capo), s'aixecà una estela en record seu.", "response": "Un diaca albanès.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_261", "instruction": "On se situa la història?", "context": "En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula., Donassa com era i més espigada que un pollancre… mai de la vida l'havia vist menjar ningú., Fos a migdiada, fos al vespre, quan s'aplegaven els sirvents del Mas al voltant de la llar fumosa, ella trobava enginy de fer-se fonedissa. Arribada que era l'hora del repàs, prenia el seu platet de rellisquentes, i tau, tau, s'esmunyia cap a un recó fosc, als esglaons del corral o al passadís de l'entrada, com si anés a fer una malifeta. Aprofitava per escorre's el començament de l'àpat, quan tothom, mossos i mosses, s'empassava a crema-dent les primeres cullerades. Prou feines tenien tots en semblant punt per a poder distreu-re's en res més… i ella aleshores passava silenciosa i llisa com un clap de núvol, anant-se a fondre en el seu amagatall., Ho feia tan a la quieta, allò d'allunyar-se de la vista dels demés, que quasi mai ningú se n'adonava. I, si per atzar ho veia algú, ni en feia cas per la costum que hi tenia. Només se'n parlava a voltes, quan hi havia algun mosso llogat de poc, que s'estranyés de la facècia…, Una vetlla, a l'hora de sopar, un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa:, -Per què fa això aquesta dona?, -Perquè és dóna pena de que la vegin…, -De que la vegin quan menja?…", "response": "En aquelles valls ombrívoles.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_262", "instruction": "Qui és Pilar Castillejo?", "context": "Pilar Castillejo i Medina (Ripollet, 1969) és una física i política catalana., Es va llicenciar en Ciències Físiques a la UAB i es va dedicar durant un temps a la docència i a la recerca. Però principalment ha centrat la seva trajectòria laboral en la informàtica, tant en el sector públic com en el privat. Va entrar com a regidora en les eleccions de 1999 per COP-Compromís per Ripollet. Va ser triada regidora l'any 2015 dins la candidatura Decidim Ripollet, i ho ha estat des de llavors interrompudament. Ha militat a més, a l'Assemblea d'Unitat Popular, en l'àrea d'internacional. Des de les eleccions municipals de 2015, és primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Ripollet. Des de COP-Compromís per Ripollet, va treballar per la integració de les Candidatures Alternatives del Vallès dins de la CUP., De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ocupar el desè lloc de la llista de la CUP-CC per la circumscripció de Barcelona. No va ser elegida diputada al Parlament, però, arran de la dimissió d'Antonio Baños, es va postular com a substituta. El mes d'octubre següent va deixar l'escó seguint les polítiques de partit.", "response": "És una física i política catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_263", "instruction": "Què era la gerúsia?", "context": "Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians (γέροντες \\gerontes\\), l'equivalent al senat a la major part dels estats doris. Especialment s'utilitzà aquest nom per assenyalar al senat d'Esparta., La gerúsia era un organisme legislatiu i executiu, i estava presidida pels dos reis que tenia Esparta, un de la dinastia euripòntida i l'altre de l'agíada que la dirigien alternativament. Heròdot diu que el rei que presidia tenia dos vots, però Tucídides aclareix que el vot del president era el decisiu en cas d'empat., Els components de la Gerúsia eren d'origen aristocràtic en un nombre de vint-i-vuit, més els dos reis, amb un total de trenta membres. Cap dels membres de la gerúsia, amb excepció dels reis, podia tenir menys de seixanta anys, l'edat en què ja s'havia acabat el servei militar. Aristòtil diu que el càrrec es donava només a les persones de caràcter distingit com a premi de la seva virtut. Per elegir els que havien de formar part de la gerúsia es reunia l'Apel·la o assemblea de ciutadans, que donaven el seu vot per aclamació. Cada un dels candidats es presentava davant de l'assemblea que manifestava la seva opinió amb aclamacions que variaven en intensitat segons la popularitat de cada un. Aquestes manifestacions eren escoltades per un grup de persones situades en un edifici proper que valoraven la intensitat dels crits, però no sabien a favor de quina persona es donaven. Els que havien tingut més aclamacions eren els que formaven part de la gerúsia., El càrrec de conseller o geront era vitalici i a més les seves decisions no tenien responsabilitat civil o penal. Les seves funcions eren deliberatives, judicials i executives. En les deliberacions, preparaven decrets preliminars que havien de ser aprovats per l'assemblea. Els hi corresponia la iniciativa de canviar les lleis. Com a tribunal penal podien condemnar a mort o castigar amb l'atímia, o privació de drets civils, sense cap mena de restricció legal, i per això Aristòtil els acusava de dictar sentències interessades o sota suborn. L'aprovació definitiva de les lleis de la gerúsia eren portades a l'Assemblea d'homes lliures d'Esparta que sempre tenien l'última paraula., Sembla que tenien, com l'Areòpag a Atenes, una funció de supervisió i inspecció de la vida dels ciutadans espartans, i segons Aulus Gel·li, tenien una mena d'autoritat moral i patriarcal per fer complir les maneres de fer i la disciplina dels antics. De totes maneres no està clar el tipus de funcions específiques en aquest sentit, ja que les institucions espartanes van anar canviant amb el temps, fins que en un moment donat l'òrgan principal legislatiu i administratiu era el conjunt dels cinc èfors que es van atribuir algunes de les antigues funcions dels reis i van assumir en una part important el paper de la gerúsia, tot i que sempre havien tingut un paper de censors sobre les seves activitats.", "response": "Era el consell d'ancians equivalent al senat a la major part dels estats doris.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_264", "instruction": "Què explica el mite sobre Alcoi?", "context": "Diu la llegenda fundacional d'Alcoi que, al segle XIII, Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la defensa de la ciutat. Per això, des de llavors, és el patró de la vila d'Alcoi i cada any s'hi fan unes de les festes de moros i cristians més destacades en honor seu. Durant quatre dies, milers d'alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per a rememorar els moments més destacats de la gesta. La festa es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l'alardo. Aquesta seqüència serveix per a recrear, amb tota mena de detalls, el setge, les negociacions i la presa de la ciutat d'Alcoi de l'any 1276. Els actes arrenquen el divendres al vespre amb el dia de la música, que és quan les bandes fan l'entrada a la ciutat. Enguany serà una jornada especial perquè se celebren un parell d'aniversaris musicals: la Societat Musical Nova d'Alcoi fa 175 anys i l'Himne de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, 100. Dissabte és el dia de les entrades, amb la presentació de les esquadres mora i cristiana. Són dues grans cercaviles –al matí es fa la cristiana i a la tarda, la mora– en què desfilen milers de festers agrupats en diverses filades. La música, la riquesa dels vestits, el maquillatge i els accessoris omplen els carrers de la ciutat. Diumenge, el dia de Sant Jordi, es farà la part més religiosa i solemne de la festa: es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró. Després es farà la Retreta, una desfilada informal de carrosses guarnides i il·luminades. Un dels elements més destacats de la jornada és el sant Jordiet, un nen escollit per sorteig que representa el patró dels alcoians. La festa s'acabarà dilluns, el dia de l'alardo, en què es representarà el complicat assalt final de la ciutat. Durant tota la jornada, moros i cristians faran escaramusses pels carrers del poble, s'intercanviaran la possessió del castell i negociaran la rendició sense èxit. Finalment, com explica la llegenda, els cristians es proclamaran vencedors de la festa i, quan arribi la nit, el Sant Jordiet traurà el cap entre els merlets del castell", "response": "Que Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la defensa de la ciutat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_265", "instruction": "Què ha afirmat JxCat?", "context": "JxCat ha assegurat que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva. El grup parlamentari apunta que els tres presos polítics i Puigdemont continuaran exercint el vot per delegació, acollint-se al mateix mecanisme que han usat abans de l'ordre de suspensió per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. JxCat interpreta que el parlament no ha suspès els sis diputats com ho va ordenar Pablo Llarena i que la seva situació no ha canviat. Per tant, no pensen registrar a la cambra, si més no ‘d'entrada', cap document que faci variar l'exercici del seu vot. Ho ha explicat el portaveu de JxCat, Eduard Pujol. La mesa del parlament haurà de decidir com procedir demà o dijous, que és quan s'han de votar les resolucions del debat de política general. Perquè a hores d'ara JxCat i ERC interpreten de manera diferent com s'ha d'aplicar l'acord a què van arribar i que s'ha materialitzat aquest migdia en dues votacions al parlament. Les divergències entre tots dos grups s'han tornat a palesar. Els vots de Junqueras i Romeva, per tant, comptaran en les votacions de les propostes de resolució del debat de política general i s'haurà de veure què fa la mesa amb el vot dels quatre diputats de JxCat. Junqueras i Romeva no han trigat a acollir-se a la via que el parlament ha aprovat aquest migdia per delegar el vot i la resta de drets en un altre diputat del seu grup parlamentari, tot i que abans la cambra ha fet un gest de sobirania refusant la suspensió dels sis diputats processats i amenaçats per Pablo Llarena. La CUP s'ha oposat a aquesta via de substitució dels diputats perquè considera que és una manera d'adequar-se a la resolució del jutge del Tribunal Suprem perquè s'apliqui l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal als diputats processats per rebel·lió. El mecanisme s'ha aprovat amb el suport de JxCat, ERC i els comuns. El cas de Puigdemont és molt important per a JxCat perquè, si designés un substitut, això podria implicar la seva suspensió com a diputat i, per tant, faria definitivament inviable que fos restituït durant la legislatura. L'acord entre JxCat i ERC estableix que han de ser els diputats amenaçats per Llarena que, individualment, facin la petició de designació d'un substitut. Més informació: El parlament refusa de suspendre els diputats però esquiva l'enfrontament amb Llaren", "response": "Que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_266", "instruction": "Qui és Núria Añó?", "context": "Núria Añó i Bautista (Lleida, 10 de febrer de 1973) és una escriptora catalana. Va viure a Mollerussa fins als 19 anys. Estudià Filologia Catalana i Llengua Alemanya. A més de novel·lista és també traductora i ponent en col·loquis i congressos internacionals de temàtica literària, on sol parlar del seu procés de creació literària., Añó començà escrivint contes de ben jove i publicà el seu primer relat l'any 1990. Alguns d'aquells relats foren publicats en llibres antològics. L'any 1996 fou guardonada amb el XVIII Premi Joan Fuster Ciutat d'Almenara. El seu relat de ficció 2066. Comença l'etapa de correcció fou traduït el 2006 a l'espanyol / castellà, francès, anglès, alemany, italià i polonès. La versió anglesa d'un altre text, Presagi, relat contra la violència de gènere, publicat per primera vegada el 2005, s'edità a l'anglès a la revista literària americana When Women Waken el 2013., L'estil literari d'Añó és molt ambiciós i arriscat, s'enfoca en la psicologia dels distints personatges, en general antiherois evitant el maniqueisme.\\ Els personatges són més importants\\ als seus llibres \\que l'argument\\, degut a \\una introspecció, una reflexió, no sentimental, però des d'un punt femení\\. Les seves novel·les engloben molts temes, tracta temes actuals, problemes de rellevància social i és freqüent que el fons de les seves històries no es conti. Añó incita al lector a descobrir el \\sentit profund\\ i a involucrar-se en els fets presentats.", "response": "Una escriptora catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_267", "instruction": "Qui era Tetis?", "context": "Tetis (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials. En la literatura sovint se l'ha confós amb nereida de nom idèntic Tetis (mare d'Aquil·les)., Tetis era una deessa filla d'Úranos (el pare Cel primordial) i Gea (la mare Terra), juntament amb les seves cinc germanes formava el grup de les Titànides. Anàlogament, els seus 6 germans formaven el grup dels Titans., Tetis es va unir al seu germà Oceà i van tenir les tres mil oceànides (o nimfes del mar) i tots els oceànits, els rius del món, així com les fonts i llacs., Va ser dida d'Hera durant la Titanomàquia que va enfrontar els titans amb els olímpics. Aquesta li va explicar que no estava satisfeta amb Cal·listo i el seu fill Arcas, aleshores Tetis els va condemnar a no poder baixar mai del cel i els va convertir en les constel·lacions Ossa Major i la Menor. Des d'aquell moment, donen voltes i serveixen com a punt d'orientació., A vegades, fins i tot en època clàssica, se l'ha confós amb una altra deessa del mar, la nimfa també anomenada Tetis. Aquesta nimfa era esposa de Peleu i mare d'Aquil·les. Alguns mites impliquen una segona generació d'aquesta Tetis en els quals apareix com a àvia d'algun personatge., Tot i aparèixer en la literatura mitològica grega, no s'han trobat proves del seu culte. Burket creu que, si mai va tenir culte, devia ser tan antic que potser va ser substituït per altres divinitats; per arribar a aquesta afirmació es basa en l'episodi de la Ilíada conegut com \\La decepció de Zeus\\, en què gairebé no té intervenció. Segons aquest autor el nom podria ser una transformació de Tiamtu, una deessa de la regió de l'Arcàdia també anomenada Tâmtu, paraula que també vol dir «el mar», probablement amb el mateix origen que la deessa mesopotàmica Tiamat. Una altra possibilitat seria que tingués relació amb el terme del grec antic ἡ τήθη (têthe, «dona d'edat avançada») i llavors seria la deessa mare o deessa àvia, cosa que coincideix amb diversos relats que la descriuen com una dona molt gran., Segons Robert Graves la paraula \\nodrir\\, en grec antic ἡ τίτθη (tîtthe) és l'arrel que identifica diverses deesses de temps antics d'importància capital, en Tetis es pot notar a través del mite d'Hera de la qual en va ser dida., De vegades és representada en forma de dona vella, de vegades no tan gran, però amb ales o envoltada d'aigua. Una de les poques representacions que queden de Tetis i que s'ha pogut identificar amb certesa gràcies a una inscripció adjunta és el mosaic del segle IV trobat en unes termes d'Antioquia. Aquest mosaic va ser traslladat als Estats Units d'Amèrica i estava dins l'edifici Dumbarton Oaks, després es va portar a la Harvard Business School de Boston, Massachusetts.,", "response": "La més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_268", "instruction": "Què feien dues joves?", "context": "Quan encara no se n'havia anat aquella larva pertorbadora, dues noies més començaren a bufar i a estremir-se, i vinga esperits i esperits, que la pobra mestressa ja no s'hi entenia; i, en mig del desori, aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar, i una indivídua que tenia al costat, que era la seva pròpia muller, començà a bufar-li els ulls i a ventar-li el front., El pobre home no volia ser posseït, de cap manera, i els dimonis el violentaven., Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren en pau; aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa. Una de les noies posseïdes, amb l'aspecte de somnàmbula, anà al seu encontre i s'agafaren les mans, i el tremolí era cada vegada més intens i més esfereïdor. Els roncs del bastaix i els gemecs de la noia arribaren a capficar en Melrosada, que ja es penedia d'haver vingut i tenia por que d'un moment a l'altre seria posseït per algun tarambana., La dona del nas de cigró començà a ventar el front de l'obrer, i declarà que estava pres de l'esperit d'un frare dolent que era molt orgullós i no podia parlar, i que la noia que l'agafava de les mans estava posseïda per un altre dimoni també dolent i orgullós. I el més trist és que aquells esperits no volien anar-se'n de cap manera., Aquest espectacle grotesc i esgarrifós durà fins a la una de la matinada ultra les oracions i les accions de gràcies. La concurrència se n'anà dolçament, com si sortissin d'una funció de puxinel·lis. La mestressa pregà als visitants que no descuidessin aquelles pràctiques i no deixessin de venir les nits següents., En Salvador Puntí i en Melrosada caminaven agafats del braç. En Melrosada estava intrigat i esverat per tot allò, i no gosava obrir la boca; i en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci, digué aquestes paraules al seu amic:, -Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles. Els miracles mai són provocats pels orgullosos.", "response": "Van començar a bufar i estremir-se.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_269", "instruction": "Què ha fet el cos policial avui?", "context": "La guàrdia civil ha entrat avui al matí a la seu de CDC, al carrer de Còrsega de Barcelona, i ha detingut el tresorer del partit, Andreu Viloca, a casa seva. La informació, l'han avançada diversos mitjans de comunicació espanyols abans fins i tot que es duguessin a termes els escorcolls. Els agents escorcollen la seu del partit just el dia que el president de la Generalitat ha de signar el decret de constitució del nou parlament, que per primera vegada tindrà una majoria independentista. Hi ha un gran desplegament d'efectius de la guàrdia civil davant de la seu de Convergència; els agents són dins de l'edifici, d'on han fet sortir tots els treballadors. Una estona abans, han vingut els fiscals Josep Grinda i Fernando Bermejo, s'hi han estat una estona i han acabat marxant en cotxe, informe Pere Cardús. Foto: Pere Cardús Els detinguts A més de Viloca, han estat detinguts uns quants empresaris acusats d'haver pagat comissions il·legals a Convergència. Entre els detinguts hi ha l'empresari Josep Antoni Rosell i Polo, director general d'Infraestructures.cat, l'organisme de la Generalitat responsable de l'obra pública. També han estat detinguts els directius de les constructores Copisa Xavier Tauler, també imputat pel cas Pujol; de Rogasa, José Luis Romero; del Grup Soler, Jordi Soler i d'Urbaser, Jordi Duran. També hi ha hagut escorcolls als ajuntaments d'Olot i de Sant Fruitós de Bages. El batlle d'Olot, Josep Maria Corominas, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que la guàrdia civil els ha demanat documentació sobre el contracte de recollida d'escombraries. Joan Carles Batanés, batlle de Sant Fruitós, ha dit que els agents havien entrat a l'arxiu municipal. Les detencions han estat ordenades pel jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell, d'acord amb la fiscalia anticorrupció. I arriben dos mesos després dels escorcolls, també de la guàrdia civil, a la seu de CDC i a la de la fundació vinculada al partit, la CatDem. L'escorcoll d'avui forma part de la tercera fase de l'operació policíaca ‘Petrum', que investiga els suposats pagaments de comissions del 3% de la constructora Teyco al partit. La primera fase de l'operació va tenir lloc el 23 de juliol, quan es van cercar documents que provessin els pagaments de Teyco del 3% a la fundació CatDem, com a comissions per a l'adjudicació d'obra pública. En aquella ocasió, Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca, fou detingut, a més de dos membres més de la seva família. També fou detenigut l'ex-batlle de Torredembarra, Daniel Masagué, i el gestor Marià Júdez. El mes d'agost, l'actuació de la guàrdia civil es va centrar al despatx que Andreu Viloca té a la seu de CDC. La policia se'n va endur tota la comptabilitat de la fundació i caixes amb documentació requisada", "response": "Ha entrat a la seu de CDC.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_270", "instruction": "Com era de caràcter el Gaspar?", "context": "En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res., Com era natural que succeís, la persona que més seriosament es prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera entrada a la classe fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els impertinents i amb una veritable impertinència; però, per confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona intel·ligentíssima. Quan s'informà que en Melrosada donava classes a Jesús Maria, li preguntà tot seguit per la Madre Angeles i la Madre Esperanza, i per les nenes de la seva amiga Ventureta Minguell, que pintaven unes flors precioses. En Melrosada s'inflà de joia, i, una mica torbat, va fer l'apologia de les seves deixebles; i aquell dia la classe es dissolgué en conversa, i els nens estaven encantadíssims., A mesura que el fracàs artístic de la canalla es feia més manifest, les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada anaven en augment. Al principi en Melrosada feia estrictament de professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un minut, i només donava compte a la Maria de la Mercè de l'estat d'aplicació de la canalla., Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions del mestre de dibuix i la família., Era al bo de l'hivern. La classe de dibuix es donava sense incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat d'en Buxareu, home distret i barroer, i abandonà el seu capell (també bolet i del mateix color) al costat del capell d'en Melrosada. Però el cunyat d'en Buxareu romangué un quart d'hora a tot tirar; i, en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret, intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un capellà. Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa.", "response": "D'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_271", "instruction": "Qui és Meritxell Budó?", "context": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, ha defensat el protocol que aplica la Generalitat quan rep denúncies d'assetjament sexual, arran del cas de l'ex-cao de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias, i la dimissió d'ahir del conseller per la gestió del mateix. ‘El protocol no ha fallat, s'ha posat en marxa quan el govern ha tingut coneixement dels fets. El que passa és que qui havia d'activar el protocol no el va activar i ho va fer en un àmbit on no s'havia de fer. Havia de traslladar a Funció Pública el que passava per activar el protocol de protecció de les víctimes i investigació dels fets. El protocol no ha fallat. Va fallar que no es va fer on tocava ni de la manera correcta', ha dit. Segons la portaveu, aquest protocol s'ha activat vint-i-quatre vegades des del 2015, però no ha concretat com s'han resolt els casos anteriors ni ha precisat com van tancar-se les investigacions. Budó ha afirmat que cal donar eines a les víctimes d'assetjament sexual perquè denunciïn els seus agressors i perquè no tinguessin por de fer-ho. ‘Potser el que hem de fer és un campanya més ferma perquè les víctimes es vegin capacitades i protegides per fer aquestes denuncies i que activin el protocol elles mateixes. Potser això sí ha fallat', ha admès. Budó ha assegurat que el president de la Generalitat, Quim Torra, va instar Bosch a que ‘reflexionés si podia seguir fent sostenible aquesta situació o no' durant la reunió que van fer al matí. Ha evitat de dir quan es conclourà la investigació interna i les conseqüències que pot tenir. La taula de negociació, la setmana vinent Respecte de la segona reunió de la taula de negociació amb el govern espanyol, ha dit que hi ha el compromís de fer-la abans que comenci la campanya de les eleccions basques i gallegues. Tanmateix, no hi ha encara cap data tancada. Preguntada per la convocatòria de la Comissió Bilateral, que impulsava Bosch, la portaveu ha assegurat que la feina està avançada i que es farà tan aviat com sigui possible. En aquest sentit, ha dit que qui substitueixi Bosch serà l'encarregat de convocar-la i ha afegit que el nomenament del nou conseller l'acordaran ERC i el president Torra", "response": "La consellera de la Presidència i portaveu del govern.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_272", "instruction": "Què pregunta el primer personatge?", "context": "-Què deuen fer? No pots pensar-ho?, -Tal volta una armadia. ¡Mentre tingun temps de muntar-la rai! Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia… En Saura ès un bon patró: totes se les pensa., -Sí, home, sí., Vàrem callar. Escoltàvem el destraleig. Al cap d'una estona en Cadernera em va tocar amb el colze.\\n, -Ja sé lo que fan, pubilla: esmotxen s'abre mestre., -Vols dir?, -Sí: s'havia escruixit part damunt des treu: l'acaben de trencar. Això ès que no volen desemparar es bastiment: van a que servu.\\n", "response": "Què deuen fer.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_273", "instruction": "Què diu Mia Wallace?", "context": "‘Deixa't seduir per la ficció', crida la Mia Wallace de Pulp Fiction en moltes andanes de metro, autobusos i cartells del carrer. ‘Deixa't corrompre per la ficció', diu Pablo Escobar, de Narcos. Els universos del cinema i de les sèries tenen una cita aquest cap de setmana a la Farga de l'Hospitalet, al Saló del Cinema i les Sèries, organitzat per CinemaWorld i la Farga. Realitat virtual, xerrades, exposicions i fins i tot jocs d'escapades en viu dedicats al món de la ficció audiovisual. Aquest matí, es farà la jornada de taules rodones, una activitat oberta al públic i que comptarà amb directors de càsting, directors artístics i guionistes. Les taules rodones són pensades especialment perquè hi participin estudiants del món audiovisual i també joves professionals. Si hi ha hagut universos protagonistes en la ficció dels darrers anys, aquests són Harry Potter i Star Wars. Per això, els organitzadors del Saló del Cinema i les Sèries han dedicat les exposicions més grans a aquestes dues sagues. Més de 400 metres quadrats estan dedicats al món escrit per J.K. Rowling, amb ambientació al món màgic de Hogwarts. A banda de més de cent expositors d'empreses dedicades al sector, durant els tres dies es faran trenta-cinc xerrades sobre films i sèries. Destaquen, dissabte, la de l'actor Alberto Ammann, Helmer ‘Pacho' Herrera a la sèrie Narcos, i també la del compositor de bandes sonores Zacarías M. de la Riva, que ha escrit la música de films com Tadeo Jones. A més, Berto Romero presentarà divendres a la tarda el primer capítol de la seva nova sèrie Mira lo que has hecho. Per als més curiosos, hi haurà tallers de doblatge, de maquillatge d'éssers fantàstics, de cosplay i, fins i tot, per a aprendre a crear un cartell de cinema. També hi haurà espectacles d'improvisació i exhibicions d'especialistes de cinema d'acció, lluita, caigudes, i un espai infantil i decorats interactius. Podeu consultar tota la programació ací", "response": "Deixa't seduir per la ficció.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_274", "instruction": "On va néixer Maria Josepa Casanellas?", "context": "Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Penedès, 1922- 8 d'agost de 2007) coneguda al barri de la Marina com la «Pepita», fou una pedagoga catalana. Des de ben jove va demostrar grans inquietuds i va ser l'única noia del seu poble que va estudiar a l'institut de Vilafranca del Penedès. Als 17 anys es va independitzar i es va instal·lar al barri del Port per impartir classes de primària a l'escola parroquial de la Mare de Déu del Port, per recomanació de mossèn Pere Serra, capellà a Moja., El 1945, va aprovar les oposicions a mestra i va fer les pràctiques de Magisteri amb Maria Codina, dona del pedagog Artur Martorell, i és així que va entrar en contacte amb el Moviment de Renovació Pedagògica. Fou destinada a Barruera i després a Vilanova de Sau, però només va anar-hi a prendre possessió i de seguida va tornar al barri del Port per exercir de mestra ja a l'escola pública. La seva raó és que calia ajudar la gent a través de l'educació per sortir de la situació en què vivien. El 1986 es va jubilar però continuà encarregant-se de la biblioteca de l'escola i ajudant a infants amb dificultats d'aprenentatge., També va formar part de la Coordinació Escolar de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va ajudar a fundar juntament amb Marta Mata, i on ha col·laborat sovint fent classes a l'escola d'estiu. Així mateix, va ser membre de la Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC), un grup d'escoles de clara orientació catalana. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.", "response": "A Moja, a l'Alt Penedès.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_275", "instruction": "On vol finalitzar la carta la protagonista?", "context": "Acabaré aquesta carta a Vall-llosell, si és que la Verge de Montserrat ens permet arribar-hi. ¡Ella ens encamini!\\n, * * *, Raimon, estimat meu: nostra fugida ha fracassat. No erem encara al rieral que ens hem vist detinguts per uns quants homes comanats pel Sabaté, qui en nom de la Junta Revolucionaria volia portar-nos presos a Vall de Pedres. No pots figurar-te com ens hem esglaiat nosaltres, sobretot la mamà. S'ha armat una tan viva disputa amb nostres acompanyants, que he temut esclatés en lluita encarnitzada., No sé d'on m'he tret les forces per a saltar del carrro i per a increpar a nostres perseguidors per sa mala obra; de molestar a pobres dones i malalts. Crec que he arribat a impressionar-los, doncs callaven i fins alguns s'apartaven confosos. En aquell moment l'arribada d'en Basi amb un reforç ens ha perjudicat. S'ha renovat la disputa, i mossèn Isidro i jo hem degut fer miracles per a evitar un disbarat. Ha calgut transigir i tornar a casa., Quan hi arribàvem s'ha sentit la veu del Cerdà que venia corrents amb un altre escamot de galifardeus i tronava des de lluny contra el Sabaté perquè ens deixava entrar quedant-se ell fora. Jo, abans que ells, he entès de lo que es tractava, i he fet senya an en Basi perquè fiqués el carro a l'entrada sense acabar de descavalcar. Ha vingut just, perquè quan ells han sentit que el seu amo els cridava -A dintre tothom!-, ja la porta es tancava.", "response": "A Vall-llosell.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_276", "instruction": "On va néixer Pilar Malla?", "context": "Pilar Malla i Escofet (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 9 de setembre de 1931) és una mestra i diplomada en treball social catalana, experta en serveis socials i establerta a Barcelona. Fou diputada al Parlament de Catalunya, i primera Síndica de Greuges de Barcelona., Durant onze anys va treballar a França amb emigrants espanyols, en centres de salut, en el Servei Social de Mà d'Obra Estrangera i en el Servei Social Internacional., Ha estat professora de Treball Social en l'Escola Universitària de Treball Social de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB) de Barcelona entre els anys 1969 i 1990., Va treballar a Càritas Diocesana de Barcelona com responsable del Departament d'Acció Social entre 1974 i 1978., Des del 1978 fins al 1981 fou nomenada cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya; i entre 1989 i 1998 ha estat membre del Consell General de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya en representació de les entitats d'iniciativa social., El 1981 s'hi va reincorporar com secretària general de Caritas Diocesana de Barcelona i en fou la directora entre 1993 i 1998., Ha format part del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat responsable de la Comissió de Pobresa d'aquest consell. Va presidir la Comissió Tècnica de Desequilibris Socials del Pla Estratègic Barcelona 2000., Ha coordinat diferents publicacions de treball social, ha publicat articles en diverses revistes de treball social i ha promogut treballs que recullen i denuncien la realitat de la pobresa a Catalunya. També és autora de diverses publicacions i ha dirigit planificacions de treball social per a l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya., És membre del Consell Assessor de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya., És vice-presidenta del patronat del Centre Català de Solidaritat, CECAS. Fundació que treballa amb drogodependents i està formada per diferents membres de Càritas Catalunya., Membre de Ciutadans pel Canvi, va ser elegida diputada en el Parlament de Catalunya en la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1999. Fou presidenta de la Comissió de Política Social del Parlament durant la sisena legislatura (1999-2003)., Del 2004 al maig del 2010 va ser Síndica de Greuges de Barcelona., Ha estat guardonada amb el Memorial Joan XXIII per la Pau (1985), el Premi d'Honor Lluís Carulla (1988), la Creu d'Or de l'orde civil de la Solidaritat Social del govern espanyol (1996) i la Creu de Sant Jordi (2004).,", "response": "Al Pont d'Armentera, a l'Alt Camp.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_277", "instruction": "Quin personatge parla primer?", "context": "-I com ho voldries fer?- replicà en Vadô. -Si a sa boja et tiressis a embarrancar, potser no ho contaries, caret. Si de cas t'haurien de portar un cap i preparar…, -I ara!- saltà l'avi Mauva. -Gràcies a Déu no tenim necessitat de que ningú exposu sa seua vida per nosatros. És pecat, abusar de sa caritat des proïsme., El pare devia ser de la mateixa opinió. Blanes fugia, fugia… La pluja i la distància anaven emboirant la gernació que tant ens havia interessat. Les siluetes de les persones se fongueren en una sola taca negrenca, el conjunt s'esfumà… Després gent i platja desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els rompents. La vila, anierada en un clotarell de muntanyes, presentava un aspecte fatídic. El campanar de sa encimbellada església, capçat d'una corona estranya, amb son cos bru i encirat i el seu rellotjàs a tall de medalla pectoral, prenia la figura d'un àugur ciclòpic, dret al costat de l'ara, amb tot el poble agenollat als seus peus. La Palomera revestida d'aigua xarbotosa, com un ronc perol que bull i s'estufa i es vessa a dojo, passava, fantàsticament. Arreu bromes, pluja, udoladissa… El paisatge fluïdificant-se en l'ambient tèrbol i ombradís: un paisatge de somni pesat. La imaginació creia pesenciar aquella obra sense nom de què parla el Macbeth., -Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclamà en Vadò: -avui entristeixes es cor des teus fills. Es dimonis ballen pes teus turons i s'infern ronca sobre tes platges.", "response": "En Vadô.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_278", "instruction": "Qui eren Sixt i Hou?", "context": "Sixt i Hou o Sist i Thou (Girona o Celrà, final del segle III - 303) van ser, segons una tradició, dos cristians que van morir martiritzats a Girona. Són venerats com a sants per l'Església catòlica a Celrà i Girona, però no consten al Martirologi romà., És probable que siguin figures llegendàries sense existència real, ja que no consten citats en cap document antic, ni en martirologis versemblants, i el seu culte i llegenda són molt tardans, com el d'altres sants ficticis similars., El nom d'Hou (i de \\Sant Hou\\, Tou o Santou) correspondria a un derivat d'Eobald, Teobald o Eudald). En una de les primeres referències a les relíquies s'esmenten com de \\sancti Eovalli\\, sant Euvald., Aquest i Sixt haurien estat dos joves (nens o adolescents) cristians que no van voler renunciar a la seva fe durant la persecució de Dioclecià. La llegenda situa el seu martiri a Girona, on haurien estat degollats per orde del prefecte Rufí el dia 24 de març de l'any 303,., Els seus cossos van ésser enterrats en un lloc desconegut. Fins al segle xiii, entre 1227 i 1234, no van tenir culte; llavors, un pagès va veure unes llums misterioses (o per la revelació d'un àngel en un somni) sobre un bardissar vora el camí, prop de Celrà, i va trobar-hi unes restes que van ser les dels màrtirs: era un 7 de maig, que passarà a ésser la festivitat litúrgica dels sants. Traslladades a l'església de Sant Feliu de Celrà, els dos van ésser proclamats patrons de la localitat. Un reconeixement de les restes fet en 1750 pel vicari general de Girona va constatar que corresponien a nens o adolescents., La celebració a Celrà es va establir en dos dies: San Sixt, el mateix dia de l'aniversari de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, festa major del poble; Sant Hou, el 17 de juliol, festa major d'estiu., Tenen uns Goigs dedicats en la parròquia que comencen així: Dels devots, Sants Martyrs sou admirables Protectors; Pregau Sant Sist y Sant Thou, a Déu per als pecadors., S'ha dit que Sant Sixt és una cristianització d'alguna divinitat pagana relacionada amb la pagesia, ja que l'abril correspon a l'època de germinació de les llavors. Una dita local diu \\Els fesols, es planten per sant Sixt i es mengen per sant Ou\\ i una altra \\No és bon Sant Sixt i Sant Hou si no plou\\., Tot i que de vegades s'ha confós amb Sant Eudald, la tradició els tracta com a sants diferenciats., El reliquiari amb les restes dels sants màrtirs fou destruït en el saqueig que patí l'església de Celrà el dia 20 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil", "response": "Dos cristians que van morir martiritzats a Girona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_279", "instruction": "On va néixer Sara Jordà?", "context": "Sara Jordà i Guanter (Figueres - ?, Barcelona, 11 d'agost de 1938), fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà., Pertanyia a una de les famílies més influents de Figueres de començaments del segle xx. Era filla de Tomás Jordà i Genover, que havia estat alcalde de Figueres els anys 1904 i 1905 i estava casada amb Josep Tutau i Estruch, net del ministre d'Hisenda de la Primera República Espanyola, Joan Tutau i Vergés., Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc, una organització creada el 1933 amb l'objectiu de proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme i que durant la guerra va actuar de cinquena columna a la zona republicana., El desenvolupament de la guerra i la progressiva crida de les lleves va fer que el 1938 el nombre de desertors s'hagués elevat molt, i més en les zones frontereres com l'Alt Empordà., En aquest context, Sara Jordà es va implicar en la lluita clandestina. Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort, i organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França. Descoberta la xarxa, va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes. Va ser condemnada a mort pel Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció., El seu nom figura entre les \\caigudes per Espanya\\ com a membre de la Sección Femenina de la Falange al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera., L'ajuntament franquista de Figueres li va dedicar el nom de la rambla principal de la ciutat, on tenia la seva residència. Aquesta via portà el seu nom entre el 1939 i el 1979, any d'ençà del qual es torna a dir simplement La Rambla.", "response": "A Figueres.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_280", "instruction": "A què es dedicava Carme Plaja Asenci?", "context": "Carme Plaja Asenci (Pals, 28 de setembre de 1950) fou mestra i hostalera a Palafrugell., Els seus pares es traslladen a Palafrugell quan tenia vui mesos l'edat i s'instal·len a la casa pairal del carrer Sant Sebastià. Va cursar estudis de Comerç a l'Escola Vedruna de Palafrugell i de llengua francesa a l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, on es va treure el Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) i es va convertir en mestra de francès. Comença a exercir la seva professió als 25 anys a l'Escola Santa Teresa de Palafrugell i del 1978 al 1988 exercirà de mestra de francès a l'Escola Vedruna de Palafrugell., Des de ben petita ajudava els pares a l'Hostal i va aprendre l'art de l'hostatgeria fins que al 1989, després de la proposta dels pares, decideix continuar el negoci familiar dirigint l'Hostal Plaja fins a la seva jubilació l'any 2017., Carme Plaja es va casar amb Jordi Ungé Ribas, de Castelló d'Empúries, l'any 1973. El matrimoni ha tingut dos fills, Jordi i Elisabet., Els Plaja eren maçons, que provenien de Fitor, del Mas Plaja. A mitjans del segle xix el seu negoci era l'explotació de grans extensions de suredes a Fitor i eren considerats, juntament amb la família dels Torroella, uns dels grans propietaris forestals de les Gavarres., L'any 1876, amb els guanys del suro, Joan Plaja Montserrat decideix establir-se a Palafrugell, comprant una antiga casa al carrer Sant Sebastià números 32-34, reformant-la i convertint-la amb la seva casa pairal., Al 1939, després de la guerra, en Francesc Xavier Plaja, hereu del mas Plaja de Fitor i la seva esposa Leonor Rubau, decideixen vendre el mas i s'instal·len amb els seus 6 fills (5 noies i 1 noi, Joaquim Plaja Rubau, pare de la Carme) a la casa pairal de Palafrugell., Els pares de Carme Plaja, un cop casats, varen anar a viure a Pals amb la família de la mare, on va néixer Carme Plaja. A l'any 1950, quan Plaja tenia vuit mesos, es van traslladar a viure definitivament a la casa pairal de Palafrugell., L'any 1958, Amparo Asensi Roig, mare de Carme Plaja, va decidir convertir la casa pairal en una pensió animada pels seus veïns, i propietaris de l'Hotel Costa Brava, que li llogaven habitacions degut a la gran demanda . Al principi es va anomenar Casa de Huéspedes i més endavant va passar a anomenar-se Pensió Plaja., La Pensió Plaja, més coneguda com a Can Plaja, va començar la seva activitat amb només 4 habitacions i el menjador de l'habitatge. Més tard, cap a l'any 1961, es van edificar 16 habitacions noves adjacents a l'edifici principal. Donaven al pati, on hi havia dos safareigs i un sortidor. També es va construir un nou menjador. L'hostal i la casa pairal estaven així separats, però la recepció va mantenir-se a l'entrada, que sempre ha conservat el seu estat primigeni., A Palafrugell, la consolidació del turisme va suposar el progressiu arraconament a un pla secundari en la indústria surera, veritable motor de l'economia local durant els últims dos-cents anys. En tan sols deu anys, entre 1950 i 1960, Palafrugell arribà a 9.134 habitants consolidant-se com a segon municipi de la comarca., El fill de Carme Plaja, Jordi Ungé Plaja i la seva esposa Susanna Ruiz Pedraza, continuen el negoci familiar. És la tercera generació de la família Plaja que gestiona l'hostal., L'any 1965, el pare de la Carme, va inaugurar el bar Sa Garoina, paret amb paret de l'hostal, on Carme també hi treballava juntament amb tota la família.", "response": "Fou mestra i hostalera.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_281", "instruction": "Qui ha comunicat la sentència del cas Pretòria?", "context": "L'Audiència espanyola ha fet pública la sentència dels onze acusats del cas Pretòria per operacions urbanístiques il·lícites entre els anys 2002 i 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. Ha condemnat l'ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, a cinc anys i nou mesos de presó i una multa de 3,4 milions d'euros per l'operació Pallaresa, aprovada l'any 2001 i relacionada amb la creació d'un centre comercial, hotels i habitatges. També ha condemnat a l'ex-diputat del PSC i ex-soci de l'ex-batlle Luis García ‘Luigi' per delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial, amb set anys de presó i 14,1 milions d'euros. També han estat condemnats a un any i onze mesos de presó l'ex-conseller d'Economia de la Generalitat Macià Alavadera, amb 3,2 milions d'euros de multa, i l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta, amb 5,8 milions, per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals després de cobrar comissions il·legals. Un altre dels condemnats és l'ex-regidor Manuel Dobarco, que haurà de complir 8 anys i 6 mesos d'inhabilitació. El mes de setembre la Fiscalia Anticorrupció va canviar les seves peticions de pena. Va rebaixar la de Lluís Prenafeta i Maciá Alavedra de 6 anys i 10 mesos a 2 anys de presó, mentre que per al líder de la trama, Luis Andrés García, ‘Luigi', va augmentar de 8 a 13 anys de presó. També va modificar la petició de pena per a Bartomeu Muñoz, per a qui demana 8 anys i 4 mesos de presó –abans, demanava 6 anys i 10 mesos–. Els dos ex-alts càrrecs de la Generalitat evitaran passar per la presó. Els magistrats expliquen a la sentència, de més de 1.300 pàgines, que els ara condemnats van participar entre els anys 2002 i 2009 en diferents operacions urbanístiques que, en lloc de beneficiar l'interès públic, cercaven el rendiment econòmic particular. El cas Pretòria arriba a judici: qui és qui en l'entramat", "response": "L'Audiència espanyola.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_282", "instruction": "Quin és el miracle de Mahoma que observa Mestre Quissu?", "context": "Mestre Quissu es va despertar i, no sense disgust, va veure que havia fet el miracle de Mahoma -s'havia adormit a l'ombra i es despertava al sol. Mestre Quissu, bon filòsof, com solen ser els gossos a certa edat, va pendre paciència, s'incorporà una mica i començà a gratar-se l'orella esquerra, de cara a la gran claror que li feia mig cloure les parpelles. Després se va alçar, va fer una bona estirada que acabà amb un badall descomunal, i xano, xano, tot estirant les potes, se'n anà a l'altre cantó de l'era, on l'ombra de la casa marcava una llenca cendrosa, sobre el roig dels rajols. I allí es tornà a ajeure, llençant un gran sospir i tot llepant-se el morro., Mestre Quissu s'endormiscava altra vegada, quan el sobtà un xisclet estrident que passà damunt d'ell com una bala rasa, fent brunzir l'aire. S'esparvillà tot alarmat -i va veure un falziot, fugint al lluny, a flor dels camps de blat que començaven a rossejar., -Hola, ja els tenim aquí!- va semblar que digués Mestre Quissu, amb un expressiu moviment d'orelles. -Ben vingut lo falziot, tu que portes el bon temps!… tornà a llepar-se els bigotis, tot passejant la seva mirada pels camps solitaris, que s'estenien del peu mateix de l'era fins a pèrdua de vista., El va interrompre una pussa, corrent-li cua avall -una de les coses que més l'inquietaven. Hi donà cobro de seguida, i tornà a filosofar., -Oidà, oidà!… i va de bo que hi som al bon temps!- semblava que digués passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels camps, els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió., -Té, els camps ja rossejen, no corra un núvol… i aquest ventet que fa… tant dolç… tant de bon ésser!… Fins ha donar gust de rabejar-s'hi…, I es va alçar mandrosament, s'estirà primer endarrera, després endavant, badallà, s'estirà altra vegada, després es va espolsar, i xano, xano s'en va anar cap al carrer., Un moment, a l'eixir de l'ombra de la casa, es va tenir de parar, per mor d'una altra pussa que li feia pessigolles a la ditxosa cua…", "response": "Adormir-se a l'ombra i despertar-se al sol.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_283", "instruction": "On era el mas Patllari?", "context": "A un tret de bala, darrera un turó hi havia el mas Patllari., Entre els cerdans i la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys) s'establí una bella franquesa. El masover ajudava el Cerdà a apilar boscalls, i el Cerdà, un poc curandero, li guaria els menuts quan s'empiocaven, i, en tornant de vila, els duia carquinyolis i pa blanc., * * *, La vetlla de Nadal, a entrada de fosc, el carboner traspassà davant la porta de can Patllari. Anava sol, abrigat amb el seu tapaboques, i punyia la mangala com si tornés de viatge., La Tereseta, la dona d'en Patllari, trencava rama per als bous al fons de l'entrada. En atalaiar-lo el convidà a fer una estona de xerinola amb ells., -¡Us enlleireu, sant cristià, entaforat en la vostra barraca!- Ells celebrarien la festa del tió per als infants, courien unes quantes pomes al caliu, menjarien unes quantes figues ensucrades i uns quants turrons de neu, i encetarien una botellola de garnatxa. En Patllari s'ho pendria a desaire, si el Cerdà no hi anava amb el seu noi. Fins la mainadota li'n sentiria grat, car els enriolaria amb els seus acudits i amb la seva vèrbola de gavatx. Era de cor que desitjaven la companyia dels carboners i volien compartir amb ells llurs pobreses. Refúmera! ¡era nit de germanor i de joia, aquella nit! Que no la fes pertenir, que no fos gusarapa.", "response": "Darrera un turó.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_284", "instruction": "Qui formava part de la Presidència de la Generalitat de Catalunya?", "context": "L'ex-conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Macià Alavedra, ha reconegut haver cobrat comissions del 4% en les operacions Badalona i Niesma en el judici del cas Pretòria. Alavedra havia arribat a un pacte amb la fiscalia anticorrupció per confessar els fets a canvi d'evitar la presó, tot i que es manté la multa de 10,3 milions d'euros i l'obligació de tornar els 3,2 milions que s'hauria embutxacat. Ha confessat haver posat en contacte empresaris per a la compravenda de terrenys amb l'objectiu de cobrar per aquestes intermediacions, d'acord amb un altre ex-conseller del govern català, Lluís Prenafeta, i el presumpte cap de la trama, Luís Andrés Garcia, ‘Luigi': ‘Després ens la vam repartir entre els tres , que era el pacte verbal que teníem'. ‘Accepto els fets que m'imputa. Els conec i els accepto', ha dit a l'inici de la seva declaració a l'audiència espanyola. En el cas de Badalona, ha explicat, va ser principalment Prenafeta, qui va portar a la societat Espais, de Lluís Casamitjana, perquè participés del projecte del terreny del port: ‘Amb Prenafeta vam realitzar junts alguna relació d'intermediació i facturàvem les comissions a través de Poliafers', una societat del mateix Prenafeta. Alavedra ha explicat que la seva feina era únicament la d'intermediació i ha carregat sobre el presumpte cap de la trama la responsabilitat de les negociacions empresarials i polítiques per fixar alguns dels aspectes que s'investiguen, com les requalificacions urbanístiques i revalorització de terrenys: ‘No vaig participar en això', ha assegurat. En aquest sentit, Alavedra ha explicat que era ‘Luigi' qui s'ocupava de contactes amb els sectors públic i privat perquè en el cas de l'operació Badalona va coordinar tots els venedors. Ha afegit que a l'operació Niesma ‘Luigi' era el propietari dels terrenys de Can Riviere i quan els va voler vendre va contactar-hi per buscar un comprador: ‘Vaig presentar-lo un amic nostre, Xavier Solano, de l'empresa Restaura', s'ha limitat a dir. Preguntat sobre societats en paradisos fiscals i operacions a l'estranger, Alavedra també ha reconegut haver tingut diners a Andorra, Suïssa i Portugal, però només ha acceptat haver amagat a la hisenda pública els seus fons a Portugal, que posteriorment hauria regularitzat a través d'operacions complementàries l'any 2009. Alavedra ha respost només a les preguntes de la fiscalia i s'ha negat a respondre a la resta d'advocats defensors dels altres acusats. El seu advocat no li ha formulat preguntes i ha demanat que es pugui absentar de les següents sessions del judici, fins a les conclusions, quan la fiscal donarà a conèixer la rebaixa de condemna", "response": "Macià Alavedra.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_285", "instruction": "Què és Berta, la dels grans peus?", "context": "Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds) és una cançó de gesta francesa del cicle de Carlemany, composta a principis del segle xiii i que narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon, coneguda per ser la mare de Carlemany. El seu autor va ser presumiblement el trouvère francès Adenet Le Roi., Pipí té previst casar-se amb Berta, filla dels reis d'Hongria, Floris i Blancaflor. Quan la núvia arriba a París, la seva donzella Margiste la intercanvia amb la seva pròpia filla, Aliste, i para una trampa perquè condemnin a mort per traïció a la suposada filla de la donzella (és a dir, la veritable Berta). Tanmateix, finalment se li perdona la vida i se l'exilia a un bosc, on viu humilment a la cabana d'un camperol, Simó. Quan la reina d'Hongria, Blancaflor, va a París a visitar la seva filla, es descobreix l'engany. Margiste és executada, però Aliste és tancada en un convent, ja que mentrestant s'ha convertit en mare de dos fills del rei: Heldri i Rainfroi. Un dia, Pipí caçant al bosc retroba Berta, a qui reconeix pels peus. La restaura a la cort i, més endavant, naixerà Carlemany., Certament la cançó de gesta no té cap relació amb la vida real de la Berta històrica sinó que beu de fonts del folklore (l'esposa canviada, etc.).\\nArgumentalment, la cançó de gesta Mainet, que explica l'enfrontament del jove Carlemany amb els seus germanastres, enllaça a continuació de la cançó de Berta. Una altra cançó de gesta (de diferent tradició) sobre la vida de Carlemany jove és la de Basin., El text conservat s'atribueix a Adenet le Roi; sembla escrit en els anys 70 del segle XIII i consta de gairebé 3.500 versos alexandrins, distribuïts en 144 laisses. Les laisses rimen successivament, una en rima masculina, seguida d'una altra laisse en la mateixa rima però femenina, mostrant-se així com un text molt elaborat des del punt de vista formal., D'aquesta cançó de gesta se'n conserva també una versió francoitaliana (Berta de li gran pié, s. XIV) i una versió prosificada (Histoire de la reine Berthe et du roi Pepin, s. XV). En podien haver existit també versions anteriors a la d'Adenet.", "response": "Una cançó de gesta francesa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_286", "instruction": "Quin tipus de publicació és L'explosió de Capità Arenas?", "context": "L'explosió de Capità Arenas. La trama del gas natural a la Barcelona preolímpica és un treball d'investigació periodística de Santiago Vilanova, en què ofereix un document insòlit sobre la quantitat d'explosions i morts que va causar el pas del gas ciutat al gas natural a Barcelona, sense que l'empresa energètica n'assumís cap conseqüència judicial, davant la frustració de les famílies afectades. El llibre també és un document inèdit de la manera com els mitjans de comunicació, controlats pels oligopolis energètics, i les connivències polítiques amb la justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la. Aquest llibre inaugura la col·lecció d'assaig de l'editorial Apostroph, que s'ha creat enguany. Arribarà la setmana entrant a les llibreries. Podeu llegir-ne el primer capítol. Explica l'editor d'Apostroph, Bernat Ruiz Domènech: «Deu fer cosa d'un any, en Santiago Vilanova em va proposar de publicar L'explosió de Capità Arenas. El tema em va semblar interessant però allunyat de l'actualitat i de poca importància en comparació amb els convulsos anys setanta al nostre país. M'equivocava. Quan vaig tenir prou temps per a llegir-lo amb calma, no tan sols vaig veure que era de total actualitat –malgrat els gairebé cinquanta anys transcorreguts–, també vaig poder gaudir de la depurada prosa i el ritme vivaç de l'estil d'en Santiago, un periodista de primera que, amb aquest i altres llibres, demostra que és una de les millors veus del país. Tot i haver publicat més de divuit llibres, en Santiago mai no ha format part de les veus habituals als mitjans de comunicació; un dels motius també queda clar a L'explosió de Capità Arenas: és insubornable, no és acomodatici i diu el que ha de dir. Per això aquest llibre i els autors com ell són tan necessaris, encara més en un temps dominat per la confusió i la crisi de la premsa.", "response": "Un treball d'investigació periodística.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_287", "instruction": "Com es considera el narrador respecte a la natura?", "context": "Me sabrien dir què hi fa la gent, a fora?, Jo no he nascut insensible als atractius de la naturalesa. No, senyor. Molt al contrari, m'agrada la bravesa del torrent, l'ímpetu de ses aigües bramadores; me complauen els diversos graus de color verd que a la vista presenten les airoses espigues del blat tendre, els pàmpols de la vinya entre oliveres i els quadros d'hortalisses, i encara, encara!, me sento l'ànim penetrat de melancolia, si a la silenciosa vesprada, allà en la vall tranquila i solitària, sona lluny el rústic fluviol, repetint una d'aquelles follies senzilles i gemegoses, com la que diu:, «Adéu-siau, mon pare. Adéu, mare i germans…»\\n, que sempre l'escolto amb esgarrifances mentres dura la llarga modulació de l'última nota., Però vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana metòdicament vetes i calicó, o bé pesa arròs i fideus; vostè que té una dona tan janota, grassona i de bon veure, magatzem i pis gran amb aigua viva a Barcelona… ¿com és que va a fora els diumenges? Li demano per favor, home: ¿què hi fa, vostè, al Putxet, en una casa com un cop de puny, amb estadants a sobre, a sota, a davant i als costats, lluny del carnisser, de la fleca, de l'estanc i de la iglésia; que no pot donar un pas fora de casa sense ficar-se en la pols fins als genolls; que de dia no pot passejar-se, perquè el sol estabella, i de nit tampoc, per mor de la fosca i la serena? Vostè se'n va a fora amb la fresca i ha de carregar amb les claus de casa, amb la xacolata, amb ciurons, i fins peix… (no m'ho negui!) i fins llard… ho sé de cert…, Vostè ajuda a buscar estelletes per a fer foc; pren xacolata en una cadira coixa, menja figues… i ja pica el sol., Vostè ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del corredor… jo ho he vist., Vostè va a missa torrant-se i en torna rostint-se. Treu el mocador d'herbes, se'l passa per cara i coll; tira sobre el llit la levita, i diu allò de «és un gust estar a la fresca!» Però ho diu bufant.", "response": "Que no ha nascut insensible als atractius de la naturalesa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_288", "instruction": "Què ha volgut posposar el govern valencià?", "context": "La decisió del govern valencià d'ajornar la celebració de les Falles a tot el País Valencià i de la festa de la Magdalena a Castelló ha estat acollida en general amb resignació, comprenent les raons sanitàries que ho aconsellen però també amb preocupació per les conseqüències econòmiques de la cancel·lació. No hi ha, a més, una data senzilla on encaixar-les. La Setmana Santa queda massa prop i Sant Joan és incompatible perquè la majoria dels artistes fallers en aquestes dates treballen per a les fogueres d'Alacant. El president de la Generalitat, Ximo Puig, de fet, ha anunciat aquest dimarts que s'ajornen, a una data encara per determinar, les Falles de València que anaven a tenir lloc de l'15 a el 19 de març a causa de l'epidèmia de l'coronavirus. Així mateix, el Govern ha decidit també ajornar les festes fundacionals de la ciutat de Castelló, la Magdalena, que anaven a començar aquest diumenge. Puig ha dit que ho ha fet en ‘plena coordinació' amb el ministeri espanyol de sanitat. El president ha dit que amb aquesta decisió, ‘es tracta de minimitzar l'element de risc per al contagi per aglomeracions humanes i desplaçaments massius de persones procedents de zones més afectades'. Puig ha apel·lat a la ‘comprensió de la ciutadania, especialment als afectats per una decisió tan complexa', i ha citat que aquest ajornament es produeix de la mateixa manera que es va fer amb el Carnaval de Venècia, la Fira de Turisme de Berlín o el World Congress Mobile de Barcelona. Puig ha comparegut acompanyat dels vicepresidents, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau, i dels consellers de Sanitat, Educació, Justícia, Economia i Transports després d'una reunió en què també ha estat present el regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València i president de la Junta Central Fallera, Carles Galiana. Amb posterioritat el Partit Popular ha anunciant que està d'acord amb la decisió tot i que ha dit que els hauria agradat assabentar-se de manera directa pel president. Preocupació en el sector turístic En el sector de l'turisme, a més de l'ajornament de les festes, l'anunci fet pel govern espanyol de suspendre els viatges de l'Imserso ha provocat que els empresaris i les institucions valencianes reclamen compensacions per aquesta mesura. La patronal hotelera Hosbec ha demanat l'adopció d'una sèrie de mesures laborals, econòmiques i fiscals.Fonts d'Hosbec també han insistit que les mesures econòmiques han de ‘garantir la viabilitat financera dels operadors adjudicataris o posar en marxa línies ICO específiques per a proporcionar tresoreria si fos necessari'. Hosbec ha qualificat les dues decisions com un ‘gerro d'aigua freda' per a la indústria turística tot i que entén que s'ha pres ‘amb suficients motius de caràcter sanitari'. Una de les raons que sembla haver pesat més en la decisió ha estat el fet que l'any passat es van desplaçar a València per les falles més de 400.000 madrilenys i s'esperava que enguany encara en vindrien més degut precisament a la suspensió de les classes en les universitats. Per al govern valencià una arribada massiva com aquesta de gent de la zona de l'estat on la situació sembla més fora de control ha estat una preocupació molt específica", "response": "La celebració de les Falles a tot el País Valencià i de la festa de la Magdalena a Castelló.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_289", "instruction": "Què no poden adquirir els personatges?", "context": "-No marxeu… no marxeu… avui mus havem reventat l'ànima i no hem hajat ni per comprar una agüia… cotra peixots i dolents… no cal que ploreu… aneu a câ vostra a cercar sa cofa, que's Rector avui fa almoina., -Qui la fa?, -S'Americano de cân Roc… homes i dones; els nois no hi poden ensena., -Airu amb ell!, -Veus, Perot, no renegus! val més això que sa tortuga esborneiada de l'altro dia… ei! Xixu! no fassus es baganau!, -Orsa!… Orsa! veus, això és una bona muixangueta per un dia de mala calada., I tres dels més acorats van agafar-se del bracet i resplandents de goig van anar-se'n cap a la vila tot cantant:, Tam patantam, Pauleta gonyes dins quan plóu i a la matinadeta quan la puput fa l'ou., La noia desconeguda romàn encara recolzada al pi. Ara mira embadalida l'estol que passa pel seu davant… li fa feresa restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada… Instintivament va allargar la mà mentres de sos ulls brollaven dues llàgrimes., -Ai la mare! que captes?… vòs peix, gonya'l!, -Que tens ses mans de senyora? para ment que sa corda te faria muletes!", "response": "Una agüia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_290", "instruction": "Qui va ser Glòria Roig i Francitorra?", "context": "Glòria Roig i Francitorra (Barcelona, 18 de desembre de 1936 - 15 de febrer de 2008) fou una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà., Roig va néixer a Barcelona (Barcelonès) el 18 de desembre de 1936. Els seus pares: Albina Francitorra i Aleña i Tomàs Roig i Llop eren escriptors així com la seva germana Montserrat Roig. Vídua de l'actor José Luis Martínez Sansalvador, popular per doblar les veus de Robert Mitchum, Gene Hackman, Humphrey Bogart, Sean Connery, Charlton Heston i Tom Selleck. Mare del periodista Álex Martínez i Roig, de l'actor de doblatge César Martínez, de la productora d'esdeveniments Glòria Martínez i de Xavier Martínez., Va estudiar a l'Institut del Teatre els anys 1953 i 1954. Actriu molt coneguda al Principat de Catalunya, representà el monòleg escrit per la seva germana Montserrat conegut amb el nom de \\Reivindicació de la senyora Clito Mestres\\, espectacle que va obtenir un gran èxit entre el públic i la crítica., Dedicada especialment al doblatge, així com el seu marit, va intervenir en diverses pel·lícules donant veu a actrius com ara Bette Davis, Faye Dunaway, Glenn Close, Miranda Richardson o Sally Field. Una de les darreres pel·lícules en la que va participar com a actriu fou \\La educación de las hadas\\, de José Luis Cuerda l'any 2006.\\nRoig morí a Barcelona el 15 de febrer de 2008 i fou enterrada al cementiri de les Corts.", "response": "Una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_291", "instruction": "Qui és Alegria Julià i Danés?", "context": "Alegria Julià i Danés (El Guinardó, Barcelona, 16 d'abril de 1945) és una escriptora catalana que ha conreat la literatura infantil i juvenil., Alegria Julià va néixer al barri barceloní del Guinardó el 1945 i va iniciar la seva formació a l'Escola Municipal del Parc del Guinardó. L'escola comptava amb una nodrida biblioteca on es va començar a interessar per la lectura i, més tard, per l'escriptura. Va exercir de mestra durant molts anys, a les Escoles Grimm, als CEIP Tresfonts i CEIP Lope de Vega, tots tres de Barcelona i a l'escola Àngel Guimerà de Pallejà. També va fer d'assessora didàctica al Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC). Va tornar de nou a les aules, a l'escola Pau Casals-Gràcia, on es va jubilar. Actualment segueix tenint contacte amb les escoles. Li agrada encomanar als nois i noies l'afició per la literatura. Continua vivint al Guinardó, un barri amb tradició d'escriptors que considera propici per la creació literària., Ha publicat contes a la revista Cavall Fort, reculls de contes i diverses novel·les. A Gent de mar (1997) s'hi reflecteix el seu amor pel mar, herència de la família del seu pare, que era de Vilassar de Mar, lloc on està ambientada la novel·la. Estiueja a Moià, la capital del Moianès, i els paisatges i les tradicions d'aquesta comarca són la font d'inspiració de la seva novel·la Un romà al segle xx (1991) i del recull Contes de festa major (1995). Allà, a més, va fer amistat amb el dibuixant Josep Lluís Martínez i Picañol, més conegut com a Picanyol, que va ser l'il·lustrador dels llibres Un romà al segle XX i Contes verticals (2008)., Narrativa:, Novel·la:, La seva obra ha estat traduïda al castellà i al basc.", "response": "Una escriptora catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_292", "instruction": "Qui va ser Montserrat Isern Rabascall?", "context": "Montserrat Isern Rabascall (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986), galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra, sent la primera dona responsable d'una galeria d'art i la primera persona en crear una \\Fira de Dibuix al carrer\\ a la ciutat de Barcelona., Fou la filla gran del matrimoni entre Maria Rabascall Aguiló i Jaume Isern i Hombravella, conegut metge catalanista i progressista , que exercí la medicina a L'Hospitalet de Llobregat. I fou germana de: en Josep (1902), la Núria (1908), en Jaume (1912), la Fanny/Francisca, en Teòfil i en Salvador., Va formar part de la Junta de Dames de la Creu Roja de l'Hospitalet (1925), presidida per Eugenia Casanovas i formada per les senyores: Pilar Guill de Jiménez, María Luisa Ortiz de Suero; i les senyoretes Pilar de España, Juanita Farnés, Margarita Martínez i Consuelo Corominas. També va formar part com a vocal de l'associació barcelonina “Acció Femenina” (1929-1930), una associació feminista impulsada i presidida per Carmen Karr., La Montserrat visqué a la casa amb jardí que la família Isern Rabascall, al 1930 s'hi fes construí pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, com a casa familiar i consultori mèdic privat del doctor Isern, anomenada Xalet Isern. Casa d'estil racionalista a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de Correus, on actualment s'ubica la Comissaria de Policia Nacional., Qualificada per Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez com \\la marxant dinàmica de l'art català\\, Montserrat Isern inaugurà, el 1931, la galeria d'art SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas, Manolo, entre d'altres. La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX., El 1932 va organitzar la \\Primera Fira de Dibuix al carrer\\ a la Gran Via de la ciutat de Barcelona, als Jardins de Soler i Rovirosa fronterers a la Casa del Llibre. El projecte i execució fou a càrrec del grup d'arquitectes de la GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per el Progrés de l'Arquitectura a Catalunya. La inauguració oficial va ser presidida pel president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, el senyor Moles, Governador Civil de Barcelona, i el senyor Ventura Gassol Conseller de Cultura de la Generalitat., Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria d'art SYRA al Passeig de Gràcia de Barcelona, i més concretament als baixos de Can Batlló., La Montserrat, sempre que algun hospitalenc li demanava col·laboració, ella s'hi prestava, i així ho va fer al 1960, quant juntament amb el pintor Joan Commeleran, per tal de promoure la rehabilitació de l'ermita de Bellvitge, va cedir la galeria per organitzar una exposició-subhasta de dibuixos i pintures que diversos artistes catalans van regalar., Una mostra més del lligam que va mantenir sempre amb l'Hospitalet és el fet que un dels darrers dibuixants que penjaren quadres a la galeria SYRA va ser Joan Soler i Jové, conegut pels seus apunts sobre Charlie Rivel i la col·lecció de dibuixos que va realitzar sobre l'Hospitalet. Altres artistes que van exposar a la galeria i que estaven vinculats a l'Hospitalet i que es troben al Museu de l'Hospitalet. Altres artistes que van exposar a la galeria i que estaven vinculats a l'Hospitalet, van ser els germans Antoni, Enric i Josep Serra i Abella els anys 1933 i 1934 i en Josep Guinovart, que al 1952 va fer la seva primera exposició de pintura a la galeria SYRA.", "response": "Una galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d'art Syra.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_293", "instruction": "Qui és Adrià Alsina?", "context": "Adrià Alsina, antic membre del secretariat nacional de l'ANC, s'ha imposat en la segona volta de les Primàries Catalunya a Barcelona. En total, ha aconseguit 3.504 vots. En segon lloc ha quedat Astrid Bierge, amb 2.988 vots. Ocuparan, respectivament, la quarta posició i la sisena en la candidatura que encapçala el filòsof i periodista Jordi Graupera a la batllia de Barcelona. En la primera volta, Graupera va aconseguir més del 50% dels vots, fet que li ha permès de triar els números dos, tres, cinc i set de la llista, que són: Maria Vila, Diana Coromines, Violeta Gràcia i Guillem López. En aquesta segona volta es podien votar dotze candidats dels trenta-sis que van passar la primera. Formaran part de la candidatura els qui hagin superat el 2% dels vots d'aquesta segona volta i es distribuiran en ordre de més vots a menys. D'aquesta manera, a Núria de Gispert li pertoca el vuitè lloc, atès que ahir va quedar tercera, amb 2.795 vots. En la votació d'aquest cap de setmana, hi han participat 6.254 persones, menys que en la primera, quan van votar gairebé 10.000 inscrits. Podeu consultar tot seguit el resultat final de les primàries", "response": "Un antic membre del secretariat nacional de l'ANC.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_294", "instruction": "Qui va ser Remígia Caubet?", "context": "Remígia Caubet (Palma, 1919 - Palma, 1997) fou una escultora mallorquina., Inicià la seva carrera professional amb pràctiques de dibuix i de modelatge a l'Escola Alemanya que dirigia Maria Garau. Més tard, durant els anys compresos entre el 1946 i el 1951 es formà com a deixebla de l'escultor català Joan Borrell Nicolau, amb qui inicià la seva carrera com a escultora treballant a l'estudi que ell tenia a Palma. El 1951 realitzà la primera exposició individual, a les Galeries Costa de Palma, en la qual quedà palès que la seva producció artística (generalment figurativa) estava influïda pel seu mestre, Joan Borrell, i per Josep Clarà. Aquest mateix any guanyà, amb una de les seves testes infantils, el primer premi d'un certamen convocat pel Cercle de Belles Arts de Palma amb motiu del X aniversari de la institució. Uns anys després, el 1958, s'inicià en l'escultura monumental amb el monument a Llorenç Riber que l'Ajuntament de Campanet li encarregà. Aquesta seria la primera obra d'una llarga llista d'escultures destinades a espais públics de Mallorca. Entre les seves nombroses obres destaquen algunes com ara el relleu per a la casa natal de la poetessa Francisca Alcover, a Sóller, o l'escultura de Pere d'Alcàntara Penya, encarregada per l'Ajuntament de Palma el 1986., El 1972 esdevingué un any esplendorós per a la seva carrera; fou convidada per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts i becada per la Fundació Joan March per ampliar coneixements a Roma, on es traslladà immediatament. Entre la seva producció artística es troba una gran quantitat de busts, estàtues, relleus i monuments realitzats en bronze, marbre, pedra i terracota que es poden trobar a diverses places i carrers de Mallorca. Entre els reconeixements concedits trobam la medalla d'escultura del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, atorgada el 1965 per un bust de Josep Sampol i la medalla d'honor del mateix saló, atorgada el 1967 per un nu femení en bronze. El 1992 fou escollida acadèmica, la primera membre numerària, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma., Remígia tingué un fill, Damià Ramis Caubet, qui treballà amb ella i heretà la passió per l'escultura desenvolupant també, en aquest món, la seva professió. Ell fou l'encarregat de seleccionar, el 2004 (entre les més de 500 que comptabilitzà de la seva mare) les 42 obres que s'exposaren a la Fundació Barceló en la que fou la primera exposició pòstuma de l'artista. La memòria d'aquesta mateixa Fundació la defineix com una de les escultores més representatives i guardonades de Mallorca.", "response": "Una escultora mallorquina.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_295", "instruction": "Qui és Maciej Szpunar?", "context": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Maciej Szpunar, publicarà avui les seves conclusions sobre l'abast de la immunitat europarlamentària del president d'ERC, Oriol Junqueras, en resposta a la qüestió prejudicial remesa pel Tribunal Suprem espanyol durant el judici contra el procés. L'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, sosté que el president d'ERC és protegit per la immunitat que li correspon a un eurodiputat des que va obtenir un escó en les eleccions de maig al Parlament Europeu. Ara bé, l'estat espanyol considera que no té pas aquesta protecció perquè no va recollir l'acta. Encara que les conclusions de l'advocat no són vinculants per als jutges del TJUE, en la majoria dels casos les sentències finals segueixen la línia marcada pel primer dictamen. El 14 d'octubre, la Gran Sala del Tribunal, amb seu a Luxemburg, va escoltar les parts en una vista, durant la qual representants legals de l'eurocambra i de la Comissió Europea van exposar que un eurodiputat no podia gaudir del benefici de la immunitat fins que no prenia possessió de l'acta i es declarava la sessió constitutiva del nou parlament. Els experts comunitaris es van alinear també amb l'estat espanyol a l'hora de recalcar que els requisits per a ser eurodiputat corresponien a l'esfera estatal i, per tant, que en aquest cas depenia d'allò que determinés la legislació espanyola. Cap altre estat membre no hi va presentar al·legacions. La qüestió prejudicial que examina el TJUE, la va enviar el Suprem al juny a petició de la defensa de Junqueras, que havia sol·licitat que acudís a Luxemburg en un recurs de súplica, contra la decisió de l'alt tribunal espanyol de no donar-li permís per a anar a acatar la constitució espanyola davant la Junta Electoral espanyola i, d'aquesta manera, accedir a la condició plena d'eurodiputat. Moment des del qual s'aplica la immunitat Els dubtes dels jutges de la Gran Sala del TJUE durant la vista es van centrar en qüestions relacionades amb el període de sessions i la temporalitat de la immunitat. Tant l'advocacia de l'estat espanyol com la Comissió Europea van respondre a la qüestió subratllant que la condició d'eurodiputat no s'adquiria fins a la sessió constitutiva del Parlament Europeu –en el cas d'aquesta legislatura, el passat 2 de juliol–, per la qual cosa ‘el moment previ' no estava ‘garantit en cap cas per la immunitat'. L'advocacia espanyola, a més, sostenia que el fet que es conclogués que la condició d'eurodiputat s'adquiria abans no tindria ‘cap efecte' sobre la situació de Junqueras. Perquè, en el cas de l'estat espanyol, la immunitat parlamentària ‘només significa l'aforament al Tribunal Suprem i el suplicatori', necessari únicament abans del judici oral. El ministeri fiscal va afegir a les al·legacions que Junqueras havia presentat la candidatura a les europees quan el judici del procés ja acabava, cosa que, a parer seu, provava que el seu objectiu era ‘aconseguir un recer per a evitar l'aplicació de la pena', i no pas defensar les idees i valors del Parlament Europeu. No hi ha data per a la sentència definitiva. En els procediments accelerats, com és el de Junqueras, aquestes sentències solen dictar-se entre dos i quatre mesos després d'haver-se registrat el cas", "response": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_296", "instruction": "On era en Carxofa?", "context": "Un dia, però, en Carxofa es trobava a l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters. Els gossos corrien una llebre. Amb gran satisfacció del brau home, que temia la possibilitat de veure's en un greu compromís, la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se d'en Carxofa, que començava a respirar tranquil. Mes heu's aquí que, de sobte, la llebre, adalerada, topa amb un ramat, regolfa, i, galopa que galoparàs, va dret a ell seguint la margenada d'un camp, cega i esmaperduda., En Carxofa sap que, en la planúria santperenca, ell i la llebre són tan vistents com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig d'una sardana. El cor li bat d'incertitud: tanta por li fa el ridícul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a tret sense engegar-li la metrallada. El contempla gent de l'ofici, experts tiradors que no perdonen ni callen, contra els quals no valen manyes, ni excuses, ni defalliments., La llebre ja és arribada a la jurisdicció de l'espingarda d'en Carxofa. Fa deu minuts que l'espera palplantat, apuntant-la, seguint-li els moviments, desitjós de no precipitar-se. Tota la guerrilla observa amb ansietat creixent aquella peripècia. La llebre té llavors una generosa iniciativa: es sacrificarà per salvar la reputació del pescador. I heu's-la aquí aturada, asseguda al mig del terrosser, amb les orelles dretes, esperant que en Carxofa fos servit. Ell apel·la en aquest instant suprem, a tota la sang freda que Déu li ha donat, i la reprèn una, dues, tres vegades. Els altres caçadors no s'expliquen com en Carxofa triga tant a passarne els taps.", "response": "A l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_297", "instruction": "Què se celebra avui a Igualada?", "context": "Igualada enceta avui el festival de fotografia FineArt, que acollirà una quarantena d'exposicions de quaranta-cinc fotògrafs fins al 18 de març. Durant més de tres setmanes, hi haurà vint-i-tres sales d'exhibició habilitades a la capital de l'Anoia. Als col·legis, al mercat, en antigues fàbriques o locals desocupats, l'Ajuntament d'Igualada ha volgut dinamitzar els espais que acolliran les exposicions per apropar aquest art a tots els públics. Enguany, la cita fotogràfica explorarà qüestions tan actuals com la crisi dels refugiats i el càncer, i d'altres més costumistes a partir d'escenes quotidianes del carrer o la relació entre les persones i els animals. El FineArt comptarà amb fotògrafs del país i d'altres internacionals. A més, per tal de donar visibilitat a les futures figures de la fotografia, el festival també exhibirà els treballs d'alumnes d'escoles d'art i disseny com l'Elisava de Barcelona o l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. Entre els referents internacionals del FineArt, destaca el francès Gilbert Garcin, que es va fer fotògraf quan es va haver jubilat. La seva col·lecció ‘Un món de somni' es podrà veure a l'espai L'Empremta. José Luis Espinosa és un altre dels noms més reconeguts. El mexicà juga amb l'enfocament i la llum per dotar d'expressió escultures a ‘Desesperadament inerts', que s'exposarà al Museu de la Pell. El treball més aclamat, però, és el de Koen Suidgeest, que porta ‘Costures a flor de pell' des dels Països Baixos, un recull d'imatges que mostren les cicatrius que deixa el càncer al cos. Núria Faig exhibirà ‘Mirades, viatge màgic al cor d'Àfrica', una visió de les textures i les històries del continent africà des del prisma de la fotògrafa. Per la seva banda, Manuel Vilariño, que va ser premi de fotografia 2007, retrata animals a la natura amb un enfocament melancòlic a ‘Seda de cavall'. Rubén Lucía també s'ha inspirat en animals, i en el vincle que estableixen amb els humans, en la col·lecció ‘Elena i els animals', que narra amb imatges la relació entre animals rescatats i la seva salvadora. La labor periodística estarà representada al FineArt 2018 amb exposicions de fotoperiodisme de la mà de José Beut, autor de ‘Suri People', fotografies en blanc i negre fetes a Etiòpia; Judith Prat amb ‘Espoli', una investigació sobre els conflictes entre la República Democràtica del Congo i Nigèria, i Marc Javierre-Kohan i el seu ‘Weapons', que explora el món de la venda d'armes. A més, Jordi Camí presenta ‘Esclaus del contraban' i l'Escola Grisart dóna veu al campament de refugiats més antic del món amb ‘Mansiyún'. A part de les exposicions, el festival ha preparat activitats culturals al voltant de la fotografia que s'aniran succeint fins a l'últim dia del FineArt. Hi haurà taules rodones, tallers per a nens i adults, projeccions audiovisuals, visites guiades i xerrades", "response": "El festival de fotografia FineArt.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_298", "instruction": "Quina eina de treballar la terra es menciona?", "context": "-Descansi, senyor metge, ja hi donaré un cop de tràmec., I van acomiadar-se; l'un seguí sembrant; l'altre, allunyant-se, esguardat pels esposos que l'omplien d'improperis., -Es deu pensar que aquí passarà gana com ell! Mira Teresa, cop de llet, cop de costelles i ous, i cop de vi ranci: beu, beu que'l vi fa sang!, -El vi fa borratxons… i vòs dir que begui jo?, -I ben net! això reforça, dona!, En Magí cada dia n'estava més encisat d'aquell bordegàs tant rodó i blanc i ple de vida. Es sorprenia davant els seus badalls, el seu respir i el seu plor, com si mai no hagués tingut cap fill. Les seves filles bocabadades trobaven en son germà totes les gràcies, i llur mare, tota cofoia, no feia altra cosa que contemplar aquell infantó que anava fent-se cada dia més gran, per la regor del seu pit… d'aquella font de vida que Déu l'hi havia posat tant aprop del cor que quan el nen mamava, li semblava que ella li donés la mateixa sang plena d'amor., Per altra part es veia tant ben afalagada pel seu marit, que per por de donar-li una pena, callava allò que es sentia, amb una mica d'angoixa… Una mena de rosec a l'esquena, un deixament, una tristesa…, Cada vegada que'n Magí anava a vila, tornava carregat de lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa, pernil. I fent una manyaga a la seva dona, li deia ple de goig:, -Té noia!… mira quin bé de Déu de coses que't porto!", "response": "El tràmec.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_299", "instruction": "Qui fou Rosa Giner?", "context": "Rosa Giner Martínez (Bicorb, València, segle XX - segle XX) va ser una política i feminista valenciana., Rosa Giner treballava com a mestra en un col·legi de La Vall d'Uixó. Quan s'inicia la guerra el seu estat civil era el de vídua, tenia 36 anys i un fill de 9 anys al seu càrrec. Des del primer moment havia defensat la tasca educativa republicana. En les aules tractava d'impartir una educació laica, deixant de costat la qüestió religiosa perquè constrenyia la llibertat de les persones i el raonament. Estava afiliada a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT, en la seva secció de Castelló. Més endavant, quan esclata la Guerra Civil, es posiciona immediatament a favor de la legalitat de la Segona República, i treballa com a infermera voluntària a l'Hospital de la Vall d'Uixó. Durant el conflicte bèl·lic va sol·licitar una plaça per a traslladar-se a Rússia com a voluntària, al comandament d'una colònia de xiquets i xiquetes de famílies republicanes., Políticament, Rosa Giner va ser, com a militant del PCE, una de les seues líders més destacades a la província de Castelló. Participava en mítings amb discursos i en la premsa de l'època com l'Heraldo de Castellón, on va escriure alguns articles propagandístics a favor de l'antifeixisme i la participació de les dones en la rereguarda. En aquestos escrits, denunciava el complot feixista en el cop d'estat i els països com Anglaterra i França, que van signar la política de no-intervenció en la Guerra Civil, així com reivindicava el paper més destacat que havien de tenir les dones i la joventut en el país., A més, va fundar al municipi de la Vall d'Uixó l'Agrupació de Dones Antifeixistes (ADA), una organització que no s'autodefinia com a política però que en la pràctica estava vinculada a la ideologia comunista. Des d'aquesta organització, s'intentava capacitar professionalment les dones alhora que s'ajudava el govern del Front Popular a guanyar la guerra. La seva experiència en Madrid, on viatja després de la fallida feixista, li serveix d'exemple per posar en marxa l'ADA a la Vall d'Uixó i treballar a l'Hospital de sang de la localitat. Concretament, des d'aquest municipi l'organització va treballar solidàriament en feines de suport al front i als ferits de guerra, on l'Hospital de Benicàssim fou un dels organismes receptors de les ajudes de les dones antifeixistes valleres. Serà també una de les oradores que, amb Encarnación Fuyola, secretària general del Comité Nacional de l'ADA, participarà en el míting celebrat al Teatre Municipal de Castelló per donar a conèixer l'agrupació antifeixista., L'obstaculització del dret al treball de les dones per organitzacions polítiques i sindicals va ser un fet denunciat reiteradament per Rosa Giner, que amb aquestes paraules animava les dones a ocupar els llocs de treballs: ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp, compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva independència econòmica, la teva independència política., Quan acaba la Guerra Civil, va ser sotmesa a un consell de guerra, acusada d'adoctrinar els xiquets i les xiquetes i d'ensenyar-los a no creure en Déu; també es diu que portava pistola i que va confiscar un xalet per als rojos. Destaca la seva forta personalitat i el seu \\to violent d'expressió\\. Rosa Giner va ser condemnada a 20 anys de reclusió menor i a la inhabilitació absoluta durant el temps de durada de la condemna. Això significava la pèrdua de la seva plaça en propietat de mestra nacional, i la privació de la seva forma de sosteniment familiar. Finalment, es va exiliar a Veneçuela on segueixen vivint els seus nets.", "response": "Una política i feminista valenciana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_300", "instruction": "On va néixer l'Ana María Cuervo?", "context": "Ana María Cuervo (Barcelona, 14 de juliol de 1966) és una biòloga cel·lular catalana.\nVa estudiar Medicina a la Universitat de València, on es va graduar el 1990. El 1994 va defensar la seva tesi doctoral sobre biologia cel·lular, pertanyent a l'Institut de Recerques Citològiques de València. De 1995 a 1998 realitzà recerques postdoctorals a la Universitat Tufts, continuant en aquesta universitat fins a 2001 com a professora ajudant. A partir d'aquest any passà a formar part també com a professora ajudant de l'Escola de Medicina Albert Einstein a la Universitat Yeshiva de Nova York. Actualment ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat.\nÉs considerada una experta en el camp de l'autofàgia, el procés pel qual les cèl·lules reciclen els seus residus. És també una experta en la biologia molecular de l'envelliment. El seu treball se centra en les causes dels trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i Parkinson. El seu objectiu és desenvolupar teràpies que puguin restablir el servei de neteja cel·lular normal i per tant prevenir l'acumulació de proteïnes tòxiques subproductes de la mort cel·lular i de les cèl·lules afectades per la malaltia.", "response": "A Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_301", "instruction": "Quin altre nom té el Rindr?", "context": "Rindr (en nòrdic antic) o Reti (llatí) (de vegades amb l'anglicisme Rind) és un personatge femení de la mitologia nòrdica, alternativament descrit com una geganta, una dea o una princesa humana de l'est (d'algun lloc de la Rússia actual). Rindr estava embarassada d'Odin i va donar a llum Váli.\nEl document principal en què apareix Rindr és al llibre III de la Gesta Danorum, escrita per Saxo Grammaticus al voltant del segle xiii. Allà es diu Reti i és la filla del rei dels rutens. Després de la mort de Baldr, Odin consulta els vidents sobre la manera de venjar-se. Seguint els seus consells, Odin es disfressà d'un guerrer anomenat Roster per estar entre els rutens. Allà va ser descobert dues vegades per Reti. A continuació, es va disfressar d'una xaman anomenada Wecha. Quan Rinda més tard va caure malalta, Odin disfressat va dir que tenia la medicina amb la qual podia guarir-la, però que podria causar una reacció violenta. Seguint el consell d'Odin, el rei Reti va lligar-la al seu llit. I així Odin la va violar. De la violació, va néixer Bous, que després venjà Baldr.\nLa seducció de Rindr per part d'Oðinn es descriu un cop fora de la Gesta Danorum, en una línia de l'estrofa 3 del Sigurðarkviða, un poema de Kormákr Ögmundarson lloant Sigurðr Hlaðajarl, que va governar al voltant de Trondheim a la meitat del segle desè. Igual que altres poemes de lloança, en general se suposa que és autèntic i no una composició pseudohistòrica posterior. En el vers de Kormákr, s'esmenta que \"Óðinn seið til Rindar' ('Odin encantà Rindr'), denotant la seducció màgica d'Odin a Rindr amb el verb síða. Això suggereix que Kormakr pensà que la màgia coneguda com a seiðr era part integrant del galanteig de Rindr, i és una prova important per a l'associació d'Oðinn amb aquest tipus de màgia.", "response": "Reti.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_302", "instruction": "Qui vol que la plaça Colón estigui plena a vessar?", "context": "PP i Ciutadans preveuen d'omplir la plaça Colón de Madrid avui al matí de bracet de l'extrema dreta, amb la participació de Vox i les organitzacions ultres España 2000, Coalición ADÑ i Hogar Social. Sota el lema ‘Per una Espanya Unida, eleccions ara!', la concentració vol exigir eleccions anticipades i reivindicar la unitat d'Espanya com a resposta a la proposta del govern espanyol d'incloure la figura d'un relator en les negociacions amb Catalunya. El president del PP, Pablo Casado, i el de Ciutadans, Albert Rivera, durant tota la setmana han fet crides a participar-hi. Casado ha estat l'autor de les declaracions més polèmiques: ‘L'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA', va dir sobre la figura del relator. El partit fins i tot ha contractat autobusos perquè tothom qui vulgui pugui anar a la manifestació des d'arreu de l'estat espanyol. Malgrat que el PP i Ciutadans hagin volgut vendre-la com una protesta no política, el president de Vox, Santiago Abascal, ha aprofitat per recordar que ja ha omplert anteriorment la plaça de Colón per defensar la unitat d'Espanya. Qui també hi serà és Manuel Valls, el candidat de Ciutadans a la batllia de Barcelona. Va assegurar que hi assisteix sense ‘cap complex' i perquè aposta per ‘la transversalitat per sobre de les sigles'. Un anunci que ha escandalitzat la premsa francesa, que s'ha sorprès de la decisió de l'ex-primer ministre. El partit feixista España 2000 també ha anunciat que hi acudirà. En un comunicat, ha dit que Sánchez ha humiliat l'estat espanyol acceptant la figura d'un mitjancer en les negociacions amb la Generalitat. La plataforma ADÑ, que aplega les formacions feixistes la Falange Española de las JONS, la Falange, Alternativa Española i Democracia Nacional, també serà a la concentració. Finalment, el grup neonazi Hogar Social també ha fet una crida a la xarxa per a omplir avui la plaça de Colón. Neonazis i feixistes assistiran a la manifestació de Rivera i Casado contra el diàleg", "response": "El PP i Ciutadans.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_303", "instruction": "El primer interlocutor, amb quina onomatopeia crida l'atenció del segon?", "context": "-Pst. Pst. Senyora Tuies!\n-Ui, Jesús! Senyora Monjó!\n-Dona, ditxosos els ulls…\n-Ja ho pot dir. Sinó que, jo li diré, no hi estat gaire bona.\n-Oh! doncs bé fa una cara prou reeixida! No ha estat pas cosa de cuidado?\n-Què diu? Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de mostassa… ¡Folla, amb res m'adobava! Fins que…", "response": "Pst. Pst.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_304", "instruction": "A quina cultura pertany Etiòpia?", "context": "D'acord amb la mitologia grega, Etiòpia (Αἰθιοπία) se situava cap a l'est, on sortia el Sol. És difícil situar aquest país a causa de les contradiccions dels textos grecs antics, com a conseqüència hi ha diverses interpretacions d'on es troba Etiòpia segons el text. Aquest país és mencionat tres vegades a L'Odissea. Herodot va situar el país mític a l'Alt Nil. Era un país habitat per un poble fabulós. Per explicar el color negre dels seus habitants, es deia que havien quedat torrats quan Faetont va desviar el carro del Sol de la seua ruta i el va acostar massa a la Terra. Sembla que després es va desplaçar cap al sud, més enllà d'Egipte, i s'identificà amb el que fins avui s'ha anomenat Etiòpia. Al mite d'Andròmeda Etiòpia, el país del rei Cefeu, sembla correspondre amb la zona de Jaffa, a les costes de Fenícia. Aquesta interpretació es basa en comentaris de Plini el Vell al segle i segons els quals hi havia una tradició que a la costa de Joppa hi havia una roca coneguda com la \"roca d'Andròmeda\".\nViccionari", "response": "A la grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_305", "instruction": "A qui presenta el text?", "context": "Mercè Llopart i Miguel (Barcelona, 27 de febrer de 1894 - Milà, 2 de setembre de 1970) fou una soprano i mestra de cant catalana.\nFou filla de Francesc Llopart i Sunyer, natural de Sant Andreu del Palomar, i de Josepa Miquel i Gabarró, natural de Barcelona.\nL'agost de 1908 va participar en un concert d'alumnes al local Salut Sport-Club, organitzat pels professors Pere Astort i Llorenç Parès. Aquest segon era el mestre de cant de Mercè. Va debutar en escenaris operístics el 26 de febrer de 1911 interpretant La sonnambula de Vincenzo Bellini al Teatre Euterpe de Mataró. El juliol de 1911 va interpretar Il barbiere di Siviglia de Gioachino Rossini al Teatre del Prat Català i, al mateix teatre, La sonnambula de Bellini.\nDebutà al Liceu de Barcelona el 27 de novembre de 1912 interpretant la Gilda de Rigoletto de Giuseppe Verdi, cantant en aquella temporada també la Nedda de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo. Després d'una absència de cinc anys, durant la qual va tenir fortuna en les seves aventures artístiques per Itàlia i Amèrica, torna al Liceu per cantar La traviata.\nToscanini la feu debutar al Teatro alla Scala, de Milà, amb Die Walküre el 1924. El 1927 hi estrenà també òperes com Sly, de Wolf-Ferrari al costat del tenor Aureliano Pertile. Actuà a molts teatres d'Europa. El 1928 cantà Der Rosenkavalier (rol de la Mariscala) sota la batuta de Richard Strauss, amb Conxita Supervia com a Octavian. Estrenà La campana sommersa, de Respighi, el 1929, i el 1933 cantà Elsa (Lohengrin), a l'Arena de Verona.\nRetirada el 1945, s'establí a Milà com a professora de cant, on va tenir com a deixebles destacats cantants com ara Bernabé Martí, Elena Souliotis, Fiorenza Cossotto, Renata Scotto, Alfredo Kraus, Enriqueta Tarrés o Ana María Olaria.\nEs va casar l'any 1930 al Monestir de Montserrat amb l'italià Mario Travaini.", "response": "A Mercè Llopart i Miguel.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_306", "instruction": "Fa un bon dia?", "context": "El dia és lleig. La blavor dels llunys desapareix sota la boira. Els núvols projecten ombres erràtiques sobre els plans i les muntanyes. El sol ha perdut l'alegre resplendor que entusiasmava i feia cantar les cigales: guaita de tant en tant amb un mirar esllanguit, i clapeja la terra de taques grogues i somortes que es van apagant de seguida amb un deix de melangia inexplicable. La nostra marina no és ja pas el país entre blau i daurat del bon temps d'estiu. Ja no brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja la pols de mica en les platges, ni les cases del poble conserven la blancor enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i ennegrides a llenques pel rastre dels regalims.\nMe passejo amunt i avall de la platja.\nEls llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques, s'inclinen cap al mar amb un posat enyoradís. No han pogut sortir per mor del temps.\nAl mig del sorral veig un grup de pescadors en vaga i m'hi acosto. Estan drets, uns amb les mans a la butxaca i altres amb els braços plegats sobre el pit, examinant atentament les negrors de l'horitzó. Arribo a llur costat, i ni es giren poc ni molt a mirar-me. Un d'ells diu: -La gropada es menja el vent.- Tots callen, i al cap d'una bella estona un altre afegeix: -No es pot dir en què la darà, però els senyals són de gargalada.- I en cosa de mitja hora no els sento una paraula més. M'han fet pensar en una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l.", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_307", "instruction": "Qui presidia les Illes Balears abans?", "context": "L'ex-president de les Illes Balears José Ramón Bauzá ha anunciat que deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP perquè ja no s'hi sent representat. En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit, diu: ‘Després d'un llarg procés de reflexió, no puc eludir que no puc continuar essent part d'un partit que, si més no en l'àmbit regional, m'és impossible de votar.' A la carta, Bauzá acaba dient que es podrà continuar comptant amb ell per a defensar ‘una Espanya de ciutadans lliures i iguals, liberal, unida i de futur'. Segons que diu, va prendre la decisió ara fa un any i va voler esperar a la convocatòria del nou congrés del PP, que va escollir Pablo Casado com a president del partit, però la nova direcció no satisfà les seves expectatives: ‘Com pot ser que la direcció nacional del PP permeti i potenciï que al seu propi partit es defensin les mateixes polítiques que considerem aberrants quan les promouen unes altres formacions polítiques? Com es pot dir que cal defensar els castellanoparlants i l'espanyol quan el mateix partit a les Balears dóna suport a subvencionar rètols en català o que sigui un requisit en l'accés a la funció pública, fins i tot en llocs que no demanen l'atenció directa al públic?' Bauzá també critica que la direcció de Casado no denunciï la suposada existència d'un adoctrinament a les Balears. ‘Com es pot dir que es lluita sense complexos contra el nacionalisme?', demana. Defensa la seva política lingüística contra el català Al text, Bauzá defensa la seva gestió com a president ‘perquè el castellà tingués la mateixa prevalença' que el català i per intentar de ‘revertir anys de catalanització de les Balears'. Per contra, critica la posició actual del PP balear en aquest aspecte. ‘El Partit Popular serà un actor fonamental a l'hora de provocar que les Illes Balears acabin en la mateixa situació que Catalunya', diu. Bauzá lloa que Casado defensi ‘sense complexos la unitat d'Espanya', però afegeix que, ‘desgraciadament, almenys en el cas de les Balears, les seves paraules i les seves accions van en camins oposats'.", "response": "José Ramón Bauzá.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_308", "instruction": "Quins són els cognoms de la Maria Eugènia?", "context": "Maria Eugènia Gay i Rosell (Barcelona, 1975) és una jurista i advocada catalana. Del gener de 2022 és la delegada del govern a Catalunya, càrrec en el qual relleva Teresa Cunillera. Prèviament fou la degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) des del juny de 2017, quan substituí Oriol Rusca, qui ocupava el càrrec des del juliol del 2013.\nEspecialista en dret processal civil, exerceix en els àmbits del dret de família, successions, responsabilitat civil, dret registral, associacions, fundacions i col·legis professionals. La seva trajectòria dins el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona es va iniciar sent diputada de la Junta de Govern de l'ICAB sota el mandat de la degana emèrita Sílvia Giménez-Salinas (2005-2009). Des de juliol de 2017 és la presidenta de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.\nHa impulsat el disseny i implantació del primer pla d'Igualtat (2018-2021) dins del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, fet pel qual el 2019, la Corporació va rebre el premi Women in a Legal World (categoria Igualtat). També ha promogut dins la Corporació la realització del fòrum internacional de debat ‘Women Business & Justice European Forum' amb l'objectiu d'enfortir i promoure el lligam professional de les dones de la justícia amb la societat civil i el món empresarial. El juliol del 2019 va rebre el premi Dona Jurista de l'any convocat pel portal jurídic Lawyerpress New, en el marc del IV Congrès de l'Advocacia de Barcelona.\nDel juliol de 2020 és la president del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya i de la Comissió de Mediació de la Fédération des Barreaux d'Europe. També és vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española i alhora és la representant del Capítol Espanyol de la World Jurist Association.\nEl 18 de gener de 2022 va ser nomenada delegada del govern espanyol a Catalunya pel Consell de Ministres.", "response": "Gay i Rosell.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_309", "instruction": "Qui és la Marta Cubí i Tudó?", "context": "Marta Cubí Tudó (Igualada, 6 de maig de 1985) és una exjugadora i entrenadora de futbol.\nCubí va iniciar la seva carrera futbolística al club de la seva ciutat, el CF Igualada, on va aconseguir la promoció la temporada 2001-02 a la Segona Divisió i va jugar l'any següent a la categoria de plata encara amb el club de la seva ciutat natal. La temporada 2002-03 fitxa pel RCD Espanyol on hi passa 6 temporades jugant a la Primera Divisió, on hi destaca el títol de màxima golejadora amb 32 gols a la temporada 2004-05. La següent temporada es guanya la Lliga i la Copa de la Reina. La temporada 2006-07 és màxima golejadora del seu equip juntament amb Adriana Martín (6 gols) a la Lliga de Campions.\nA la finalització de la temporada 2008-09 on guanya la Copa, fou acomiadada i va fitxar la temporada següent pel FC Barcelona on hi passa una temporada. La temporada 2010-11 fitxa pel CE Sant Gabriel on hi juga tres temporades, també totes a la màxima categoria del futbol femení espanyol. La primera part de la temporada 2013-14 la disputa al Cerdanyola del Vallès FC a la Segona Divisió; mentre que la segona part és fitxada pel FC Levante Las Planas on hi jugarà aquella mitja temporada a Primera Divisió, i les dues següents a Segona Divisió.\nFinalment, torna al club de la seva ciutat, el CF Igualada per jugar-hi dues darreres temporades a Segona Divisió. El 22 d'abril de 2018 juga el seu darrer partit.\nCubí va jugar partits amb la Selecció Espanyola els anys 2004 i 2005. Amb la Selecció Catalana va disputar partits amistosos i va guanyar el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques sub-25 la temporada 2006-07.\nDesprés de penjar les botes, Cubí continuarà lligada a l'Igualada sent entrenadora, fet que ja ha compaginat entrenant clubs com el FC Martinenc, Espanyol, el propi filial del CF Igualada o la selecció Catalana Sub-16.", "response": "Una exjugadora i entrenadora de futbol.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_310", "instruction": "A què es dedica la Clara Solà-Morales?", "context": "Clara Solà-Morales Serra (Barcelona, 1975) és una arquitecta catalana sòcia titular de l'estudi Cadaval & Solà-Morales i professora associada de projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ETSAB.\nÉs una de les sòcies de l'estudi Cadaval & Solà-Morales, on ha desenvolupat i construït projectes a Espanya, Mèxic i Estats Units. L'any 2007 van ser reconeguts com una de les 10 millors oficines joves del món per WallPaper Magazine (Londres) i l'any següent l'Architectural Record, la revista oficial de l'American Institute of Architects, els va considerar una de les 10 oficines més avanguardistes del panorama internacional. Han rebut premis internacionals entre els quals destaquen el premi Bauwelt (Munic), el premi Joves Arquitectes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Barcelona), el Design Vanguard Award (Nova York) o la menció d'arquitectura jove de la IX Biennal d'Arquitectura Espanyola (Madrid). L'estudi està especialitzat en habitatge i arquitectura efímera.\nClara de Solà-Morales Serra va néixer en el si d'una família d'arquitectes. El seu germà major Pau, el seu pare Ignasi de Solà-Morals i Rubió, el seu oncle Manuel de Solà-Morals i Rubió tots dos nets de Joan Rubió, i el seu avi Manuel de Solà-Morals i de Rosselló, van ser tots ells arquitectes. Va estudiar arquitectura en la ETSAB i posteriorment es va desplaçar als Estats Units, on va cursar un màster en Disseny Arquitectònic per la Universitat Harvard.\nL'any 2003 funda a Nova York, juntament amb l'arquitecte mexicà Eduardo Cadaval, a qui va conèixer mentre estudiava a Harvard, l'estudi arquitectònic Cadaval & Solà-Morales. En 2005 torna a Espanya, on a més exercirà la docència a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona; i com a professora visitant del programa Barcelona de la Universitat de Calgary, havent exercit també el càrrec de Cap d'estudis del Barcelona Institute of Architecture.\nDes de la fundació del seu estudi arquitectònic amb Eduardo Cadaval, ha realitzat des de comissions privades fins a concursos públics, incidint en la materialitat.\nEl seu estudi arquitectònic va començar a Nova York i el 2005 es van establir a Barcelona, tot i que continuant realitzant projectes a l'estranger, sobretot a Mèxic. Aquesta activitat constant a Amèrica els va portar a obrir una delegació de l'oficina a Ciutat de Mèxic. Entre els seus treballs destaquen:\nEl seu treball es pot veure als Estats Units, Espanya i Mèxic, a més ha realitzat exhibicions a Europa, com la IX Biennal Espanyola d'Arquitectura, la Biennal Barbara Capocchin a Itàlia, l'exhibició del premi FAD o l'Exhibició de Joves Arquitectes Espanyols, que organitzava el govern espanyol.\nAl llarg de la seva carrera professional Clara Solà-Morales ha rebut, al costat del seu soci, Eduardo Cadaval, nombrosos premis entre els quals destaquen:", "response": "És arquitecta.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_311", "instruction": "On va arribar la protagonista?", "context": "En ésser a l'aulet de can Merla, la por dominà l'alegria i va voler recular. La idea que el Sant li podia donar un marit que no fos el que ella havia triat, va esverar-la, i va aturar-se, i plena de neguit va acotar el cap i donà una volta. Volia tornar al oratori per treure el ram de flors; ¡però la reixa era tant atapeïda! ¿i si el Sant se n'ofenia? Això, era un defalliment de la fe!\n-Què fas ací Margarida? ¿Que has perdut quelcom?- va dir la molinera que també anava a mercat.\n-Ai!!!… Quin esglai m'ets donat!\nLa molinera va girar-se i va dir tot allunyant-se i alçant a cada pas la veu a una nena que la seguia amb un infant al braç:\n-No vinguis així, no! treu la coforra i el bavosai al nen i posa-li la safalina i arrecona el crossi de l'entrada i salva aquelles peres que s'estan gabanyant. Mira de deixar la porta ajustada que els de can Brixa han de portar grana per moldre. Després, fes cap al mercat que ton pare vol anar a fer vesperoles! ¡No facis requinnar l'avi, ara! Sents!!! ¡i trossa't les calces que les portes destrossades! Sents? Aneu a collir floretes; n'hi ha tot un maig.", "response": "A l'aulet de can Merla.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_312", "instruction": "Quan va néixer la Vicenta Janer Jubert?", "context": "Vicenta Janer Jubert (Girona, 1865 – Barcelona, 1900) va ser una mestra de noies i la primera alumna matriculada a l'Institut de Batxillerat de Girona Posteriorment va cursar els estudis de Magisteri a Barcelona i va exercir tota la seva vida com a mestra de senyoretes, procurant i fomentant la promoció de la dona i la normalització en la seva formació.\nVicenta Janer va néixer a Girona el 1865. Era la única filla de Francesc Janer i  de Dolors Jubert, i durant molts anys va viure a la Plaça de Sant Francesc, avui avinguda de Sant Francesc, de Girona.  Vicenta era neboda de Josep Jubert Cortada (Cassà de la Selva, 1820-1884), farmacèutic. Regidor de l'Ajuntament de Girona, diputat provincial i catedràtic de la Universitat Lliure de Girona. És possible que l'ambient familiar influís en la vocació d'estudiant de Vicenta.\nEl 18 de setembre de 1876, als 11 anys, va presentar la sol·licitud per presentar-se a l'examen d'ingrés del Batxillerat, com a pas per començar a estudiar a l'Institut. Una setmana després, el 25 de setembre es va examinar i va obtenir la qualificació de Aprovado. L'expedient recull la seva trajectòria acadèmica a Girona durant els cursos següents, cursant les assignatures de Llatí, Castellà, Geografia, Història Universal, Retòrica i Poètica, Història d'Espanya, Geometria i Trigonometria.\nUn cop acabats els estudis a Girona va passar a Barcelona per estudiar Magisteri, carrera que en aquell moment no era possible cursar a Girona. A Barcelona figura també com la primera dona matriculada a la càtedra de Taquigrafia de la Diputació de Barcelona, el 1883.\nDes de sempre va treballar per la promoció de la dona a través de la seva formació i va participar en nombroses iniciatives.\nEl 1885, Vicenta Janer va formar part del claustre de professores escollides per Clotilde Cerdà, que signava els seus articles com Esmeralda Cervantes, per fundar una Acadèmia de Belles Arts i Oficis, juntament amb la doctora Dolors Aleu, i Josefa Cerdà, Carolina Thos i Antònia Opiso, entre d'altres.\nL'any 1889 va ser guardonada amb la medalla d'or al Certamen de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción, i es va fer una vetllada de reconeixement a la seva tasca.\nEn la seva voluntat de promocionar l'educació de les nenes, va ser la primera presidenta de les colònies escolars organitzades per la Sociedad Econòmica Barcelonesa la primera edició de les quals van fer-se el 1893.\nTambé va ser l'autora d'un manual de Tall i confecció que s'anunciava a la premsa el 1897. El llibre era fruit de les seves classes a l'Escola d'Institutrius de la Societat.\nMés endavant va dirigir una escola per senyoretes a Barcelona, i es presentava com professora batxiller en arts, pèrit professor mercantil i taquígrafa sòcia de la Corporación Taquigráfica.\nVicenta Janer va pronunciar vàries conferències al llarg de la seva vida, com la que va donar el 9 de març de 1900 en la seu de la Sociedad Económica de Amigos del País, que auspiciava l'Escola de Institutrius. amb el títol: La Mujer: su influencia en el hogar doméstico.\nFinalment la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción que tant havia acollit i animat les iniciatives de Vicenta Janer, va donar compte de la seva prematura mort a finals del 1900, havent fet moltes coses però deixant-ne moltes per fer.\nEn reconeixement a la seva trajectòria i condició, l'Àrea de Direcció de l'Institut Jaume Vicens Vives, precedent del vell Institut del carrer de la Força de Girona, porta el seu nom.", "response": "El 1865.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_313", "instruction": "De què parla el text?", "context": "Gloomy Sunday (títol original en hongarès Szomorú Vasárnap) és la cançó més coneguda del compositor i pianista hongarès autodidacta Rezsó Seress. Composta l'any 1933 i amb lletra del també hongarès Laszlo Javor, ben aviat va adquirir el rol de \"cançó maleïda\" en ser relacionada per les autoritats hongareses amb 17 casos de suïcidi en aquest país, cosa que va portar a la seva prohibició l'any 1936.A les 17 persones que van suïcidar-se es trobaven referències de la cançó, o després d'escoltar-la, o amb la lletra entre les mans de moltes persones.\nQuan la cançó va ser composta l'any 1933, es va dir que Lazlo Javor la va escriure en memòria de la seva novia, en la qual s'explicava que era una carta de a comiat, però també és un altre fet encara no assegurat.\nAls Estats Units, va arribar a ser un èxit, de manera que es va sospitar que el màrqueting tenia part de culpa d'aquestes llegendes que es rumorejaven, allí anomenada \"Gloomy Sunday\". Van suïcidar-se 100 persones, de manera que també la prohibiren a Amèrica.\nPresumptament, l'angoixa que produïa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra més propera després d'escoltar la cançó. No hi ha cap cas documentat que corrobori aquesta teoria, però tot plegat va cridar l'atenció de les productores nord-americanes que ben aviat en van fer nombroses versions, essent-ne la més popular en aquell moment la de Billie Holiday.\nAmb el pas dels anys la llegenda que envolta la malenconiosa cançó no ha fet més que augmentar, de manera que intèrprets com Heather Nova, Elvis Costello, Björk, Sarah Brightman, Sinead O'Connor, Diamanda Galás, Lydia Lunch i Paul Whiteman entre d'altres n'han fet la seva versió.\nTambé en el camp cinematogràfic hi han hagut produccions relacionades amb la cançó; l'any 1999 l'alemany Rolf Schübel va dirigir una pel·lícula basada en la cançó, amb el mateix títol que aquesta, i el 2007 Daniel Monzón va fer el mateix amb La caixa Kovak, l'argument de la qual gira al voltant d'aquesta cançó.\nLa cançó va perdre la seva popularitat quan van passar els anys, fins que el 1968 es va posar de moda una altra vegada, quan Rezso Seress se suïcidà a Budapest en intentar llençar-se per una finestra, però, al fracassar, va arribar a l'hospital on s'estrangulà amb un cable.\nSegons un amic d'en Reszo Seress, no va voler escriure més cançons després d'aquesta.", "response": "De Gloomy Sunday, la cançó més coneguda del compositor i pianista hongarès autodidacta Rezsó Seress.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_314", "instruction": "Què és Níobe?", "context": "Níobe és l'asteroide núm. 71 de la sèrie. Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900) a Dusseldorf el 13 d'agost del 1861. És un asteroide força gran del cinturó principal. El seu nom es deu a Níobe, l'esposa del Rei de Tebes de la mitologia grega.\nNíobe forma part de la família Gallia (802), una petita família d'asteroides formada per gairebé 200 asteroides rocosos.\nEl 2006 fou examinat mitjançant radar emprant el radiotelescopi d'Arecibo, a Puerto Rico. Això es va complementar amb observacions òptiques destinades a construir una corba de llum . El període de rotació estimat resultant de 35,6 hores, o 1,48 dies terrestres, va substituir una estimació anterior del període de rotació de 14,3 hores. Les dades del radar van determinar l'estimació d'un diàmetre equatorial màxim de 94 km, la qual cosa és coherent amb estimacions anteriors basades en dades d'infrarojos, si es suposa que la forma és lleugerament allargada.\nEl període de rotació es va refinar fins a 35.864 ± 0.001 hores en les observacions fetes fins al 2010.", "response": "L'asteroide núm. 71 de la sèrie.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_315", "instruction": "Se sap on va néixer la Margalida Caimari Vila?", "context": "Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921) fou una poetessa de la Renaixença i benefactora social vinculada a Mallorca, Catalunya i Cuba.\nNasqué i es casà dins la burgesia comercial liberal, fet que l'ajudà a tenir més instrucció i llibertat que les dones del seu entorn. Emparada pel renaixentista Pons i Gallarza, de ben jove no només escriví poesia sinó que les recità en públic en diferents moments i entitats, fet novedós en una dona devers 1869. Formà part d'un grup de joves escriptores que es mogueren dins l'Ateneu Balear i la tertúlia de Pons i Gallarza.\nLa seva poesia més innovadora és la realista d'inspiració popular i la patriòtica; en la primera excel·leix explicant els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba. En la segona, té molt clara la idea de pàtria catalana i admira la industrialització. Pogué dur una important activitat literària, amb la pròpia tertúlia, i de beneficència social perquè només tingué una filla. Publicà tant a revistes de Mallorca com del Principat.\nAbordà la qüestió social des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII, conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera, i fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús, a imitació dels de Catalunya. Amb 71 anys inaugurava dins el Patronat Obrer les escoles diürnes graduades per a nins obrers. Reflectí el seu conservadorisme social en alguns poemes.\nFou valorada com a poeta per Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Sanchis Guarner, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria però, constrenyits per l'estereotip, només li valoraren i reproduïren els poemes maternals.", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_316", "instruction": "Qui va ser la Maria Josepa Izard?", "context": "Maria Josepa Izard i Llonch (Sabadell, 24 de febrer de 1911 - 23 de juny de 2003) va ser una ballarina, esportista i professora de música catalana. Va ser pionera de la dansa a Sabadell i a Catalunya, i va destacar també per ser pionera en la pràctica de l'esquí, l'automobilisme i altres esports. Maria Josepa Izard, Carme Mechó i Sabina Rocamor, van ensenyar dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell entre els anys 1950 i els 1990.\nFlla de l'enginyer Francesc Izard, va néixer en el si d'una família benestant. Va estudiar a les Religioses de Sant Josep de Cluny i a l'Acadèmia Miralles, a més de solfeig i piano a Sabadell i Terrassa. La vocació pel ballet la va dur a l'escola del ballarí Joan Magrinyà, de Barcelona. Ella i la seva germana Cristina van ser les dues primeres alumnes de Magrinyà. Durant la Guerra Civil es va exiliar a París i va rebre classes de la professora russa Olga Preobrajenska, estrella del Ballet Imperial Rus, la qual sempre va considerar que era la seva veritable mestra. L'any 1939 va tornar a Sabadell i va dirigir la secció de dansa clàssica d'Educación Y Descanso. El 1940 va obrir una escola al carrer de la Tapineria de Barcelona i als anys 1960 va traslladar l'estudi al carrer de Tuset de la capital catalana, fins al 1973. La seva escola de dansa, juntament amb la de Joan Magrinyà Sanromà i la de Paul Goubé i Yvonne Alexande, eren, a les dècades de 1940 i 1950, les escoles de dansa de referència a Barcelona. Izard fou una de les parelles artístiques de Joan Magrinyà, amb qui va actuar a Reus el 1940 i al Palau de la Música el 1941, a més de molts festivals i gales de Catalunya i Espanya. Destaquen les actuacions que va fer amb motiu de la inauguració del Teatre Comèdia de Barcelona el 1941.\nVa ser una enamorada de la muntanya. Sempre que podia anava a Davos i, juntament amb els seus germans, va ser pionera de la pràctica de l'esquí a Catalunya. Unes dots físiques poc convencionals la van convertir en una gran esportista que va guanyar moltes competicions. Va practicar també salts de trampolí.\nEl fons musical de Maria Josepa Izard es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de 2005. L'any 2011, el seu fons documental va ingressar a l'Arxiu Històric de Sabadell. Abraça una cronologia àmplia (1894-2003) i està format principalment per fotografies que documenten la seva vida professional i privada, amb un total de 605 imatges.", "response": "Una ballarina, esportista i professora de música catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_317", "instruction": "On havien accedit els protagonistes?", "context": "Havíem entrat en una ensenadeta formada per dos promontoris de roca. El vent ens havia deixat, però la ressaga era grossa i anava de creixença. El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa que s'esblenava esbulladament cap a la banda de llevant, on el vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó. Allí les aigües estaven clapejades de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades. Aquell lluny tenia l'aspecte dun gran drap pelut raspatllat a repèl a trossos a trossos. Més ençà s'estenia una mena de riada d'un negre quitranós; i després, cap a primer terme, la foscor de les ones blavejava i acabava per agafar un verd blavís d'atzavara tot al voltant de la costa. En conjunt era una taula admirable d'ombrívoles grisalles.\n-N'hauria de pendre nota -vaig dir-me. No tenia pas ganes de treballar: aquell temps carregós m'emperesia; però la idea de que havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, encara no me n'havia aprofitat, mogué en la meva consciència el malestar d'una obligació incomplida. Fora mandra!- vaig mormolar; i vaig encaminar-me cap a la meva cambra a cercar el portaestudis. Mes, pel camí, a l'embocar un passadís que s'obria entre dos munts de rodells, me cridaren l'atenció algunes paraules que vaig sentir a poques passes. Havia conegut la veu del pare i la de l'Avi Mauva, i vaig voler saber lo que deien. M'interessava perquè parlaven amb cert misteri. Així, doncs, romanguí amagada i em vaig tornar tota orelles.", "response": "A una ensenadeta formada per dos promontoris de roca.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_318", "instruction": "Quin any va néixer la Conxa Llinàs?", "context": "Conxa Llinàs Carmona (Barcelona, 1948) és llicenciada en Filosofia Pura a la Universitat de Barcelona (1987), catedràtica de filosofia de batxillerat (1991 a 1999) i membre de l'Institut de Ciències de l'Educació (UB). També és membre del Consell de Dones de l'Hospitalet de Llobregat (2007-2010) i del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat (2010-2014). Jubilada des de 2009.[cal citació]\nHa escrit assajos i ponències sobre el feminisme. De 1991 a 1999 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'Institut d'Ensenyament Secundari Torres i Bages (1977-1983) de l'Hospitalet i també a Terrassa i a Cornellà. Des del 1988 fins al 2009 ha impartit ensenyament sobre filosofia a l'IES Mercè Rodoreda a l'Hospitalet. Ha practicat el feminisme en la seva experiència pedagògica i en les activitats d'investigació en les accions que les dones han fet reivindicant el seu paper en el canvi social posterior al retorn de les eleccions a l'estat espanyol.\nConxa Llinàs interpreta el moviment feminista en la pràctica diària, sense elaboracions teòriques, mostrant el poder de convocatòria de dones de l'Hospitalet des d'una posició que Linàs qualifica de 'pensament plural' i 'accions unitàries'. Es citen els espais creats a Barcelona com la Llibreria de les Dones i el Bar-Biblioteca Feminista la Sal amb concurrència de dones de l'Hospitalet. En les seves obres d'assaig ha col·laborat amb altres feministes com Anna Masó, Maria José Sánchez, Antònia Carré, Mari Chordà i Maria Pau Trayner.[cal citació]\nCom a membre del Consell Municipal de les Dones de l'Hospitalet, la seva activitat s'ha centrat en la coeducació i la recuperació de la memòria històrica de la ciutat de l'Hospitalet.[cal citació]\nVa participar en la primera \"Universitat d'Estiu de les Dones\" que es va fer l'any 2008 a Cornellà de Llobregat amb una ponència sobre les aportacions que han fet les dones en la filosofia occidental.\nHa estat nomenada com persona d'especial rellevància (PER) al Consell Municipal de Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat (2015) en reconeixement de seu treball sobre les dones. Va estudiar com es reorganitzen la seva vida privada per tenir temps per si mateixes, dins la pràctica dels treballs familiars i laborals. En l'esfera pública, Linàs estudia el foment de la col·laboració i tendència a l'agrupament espontani o en associacions que s'han format a partir de motivacions compartides a cada barri.\nVa ser professora de la FUB (Fundació Universitària del Bages), Universitat de Manresa, on impartí, juntament amb altres professores, el curs Dones Filòsofes i Científiques, per a gent gran (2019-2020).[cal citació]", "response": "El 1948.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_319", "instruction": "De què parla el text?", "context": "Els Fills del Sol és la idea mítica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, són fills o descendents d'una deïtat solar. La ideologia està més present en la forma de referir-se com a descendents del Sol a la classe més alta d'una societat. Aquesta ideologia està present en societats simples com complexes i està distribuïda arreu del món i de les èpoques.\nSir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedentàries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren éssers terrenals. Aleshores confongueren les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegué un culte al sol, provocant que els líders d'aquestes societats tingueren a aquestes deïtats solars com als seus ancestres. També dona l'explicació de l'atribució de ser descendents del Sol a la classe dominant considerant que la classe governant fou una tribu que sotmeté a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sinó a la que la domina.\nA l'antic Egipte i l'antiga Sumèria hi hagué una creença un poc tardana en la descendència solar dels reis. A l'Antic Egipte els faraons es creien descendents del Sol.\nLa primera dinastia dels reis d'Uruk presenta un origen diví provinent d'un déu solar.\nEls emperadors xinesos es creien descendents del Sol.\nEn dos territoris japonesos durant el primer mig mil·lenni després de Crist van aparèixer monarquies divines amb aquesta ideologia: la monarquia divina japonesa originada a Yamato i la monarquia divina japonesa originada a Ryukyu, anomenada dinastia Shoji. El regne de Ryukyo va desaparèixer el 1871.\nAl Japó d'abans de la Segona Guerra Mundial es tornà a considerar a l'emperador Arahitogami (\"Home Déu\") per a promoure el nacionalisme. Aquesta ideologia es trencà amb la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial.\nAls Andes hi aparegué al segle XV la unitat administrativa anomenada Tahuantinsuyu sota la direcció de Manco Cápac com a fill solar, segons la mitologia inca. També hi ha la llegenda inca del rei Pachacútec on el déu solar l'anomena a aquest fill. Els emperadors inques es creien descendents del Sol.\nDurant la Conquesta d'Amèrica els conqueridors espanyols s'aprofitaren de la credulitat dels natius fent-los creure que eren fills del Sol.\nEls caps suprems de Hawaii es creien descendents del Sol.", "response": "Dels Fills del Sol.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_320", "instruction": "Què és una infàmia segons el narrador?", "context": "Ara, ¿no és una vergonya que tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got?\nAquesta és una de les moltes que ens passen, mentre el temps ens balanceja entre l'hivern i l'estiu, entre els números 3o i 6o de defuncions, entre la por i l'esperança, sense arribar mai a res definitiu.\nDesprés, li diuen a un que se li acaba l'humor. No es que l'acabi, és que el més guapo es mareja i torna tarumba amb les coqueteries i rampells d'una temporada com aquesta.\nHi ha periòdics que es burlen del rellotge del Teatre de Santa Creu, perquè un dia ha caminat mitja hora.\n\nJo no me'n burlo; ans bé el planyo, i encara no sé com aquesta mitja hora no l'ha caminada cap endarrera.\nQuan fins les Quaranta Hores varen haver-se de mudar d'església el divendres, ¿què volen que els succeeixi a les pobres hores d'un rellotge de teatre, criades entre gent informal i acostumades a pendre-s'ho tot com a cosa de comèdia?\nEls repeteixo que estem frescos.\nMai havien tingut més raó que ara els que diuen que no es pot fer cabal de res d'aquest món.\nEn les coses més senzilles està un exposat a fer judicis temeraris.\nEl dimarts passat, per no anar més lluny, va caure un manobra de dalt d'un terrat del carrer de Jerusalem, i a l'arribar a baix ja era cos.\nGeneralment en un cas així se sol exclamar:\n-Quina desgràcia!", "response": "Que tenint ànima immortal i essent espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és incapaç de fer la o amb un got.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_321", "instruction": "Per què és coneguda Caterina Coromina?", "context": "Caterina Coromina i Agustí (Oristà, 19 d'octubre de 1824 - Vic, 11 de juliol de 1893) fou una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.\nVa nàixer en una masia de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, de la qual els seus pares naixeren els masovers. D'origen humil, no assistí a l'escola i passà la infància i la joventut fent de pastora i aprenent la vida camperola al costat dels seus onze germans, en un ambient auster i molt religiós, aspectes que van marcar la seva vida posterior. Tot i que des de jove volia entrar a la vida claustral, la manca de dot li va impedir aquesta possibilitat.\nA finals de 1852, quan tenia vint-i-vuit anys, davant les necessitats de la famí­lia, es dedicà al servei domèstic on romangué durant dinou anys. Primerament va treballar en una masia i després es traslladà a Santpedor com a majordoma d'un capellà. Possiblement va ser aquí on aprengué a llegir amb l'obra La imitació de Crist de Thomas de Kempis, lectura que la feu aprofundir en la seva pietat.\nL'any 1855 va anar a viure a Vic per entrar al servei de diferents cases de la ciutat, fins que el 1872 decidí deixar la feina de minyona i, amb els seus estalvis, llogar un espai que li permetés dur a la pràctica la seva vocació. S'instal·là al carrer Nou i es plantejà la fundació d'un orde que es dediqués a l'assistència als malalts. Els atenia amb una tassa on portava els remeis que necessitaven, preparats pel farmacèutic. Aquesta és la raó per la qual la coneixien com «la noia de la xicra». Començà la seva tasca sola, però amb la voluntat d'aconseguir companyes, fet que aconseguí el 1877, any en què amb tres dones més inicià la seva vida comunitària i, amb el vistiplau del bisbe Colomer, fundà la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat de la qual fou superiora fins al 1886.\nVivien en una pobresa tan extrema que les primeres companyes es van desanimar i durant un període tornà a quedar-se sola, però un any després es va refer el grup i els primers vots de l'Institut van ser pronunciats el 1881. Un cop consolidada, la congregació s'estengué per altres punts de la geografia catalana: Ripoll, Sant Genís de Vilassar, Manlleu, Torelló, Martorell i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.\nLa incorporació de novícies amb més formació cultural va provocar, a partir de 1886, que s'introduïssin canvis en el funcionament de l'orde. A Caterina Coromina, dona senzilla que no sabia escriure i llegia amb dificultats, li van arrabassar l'administració de l'Institut i la van desplaçar a la casa de Vilassar de Mar. La fundadora de la congregació va veure com la nova directora qüestionava un dels principis que havien regit la seva vida conventual des dels inicis, la pobresa. Tornà a Vic on romangué fins a la seva mort, entre la crítica d'una part de la comunitat i la veneració de l'altra. L'any 2006 el papa Benet XVI la declarà venerable.", "response": "Per ser una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_322", "instruction": "De què parla el text?", "context": "Koixtxei (també Kosxei o Kaixtxei; Коще́й en rus; Костій en ucraïnès; Kościej en polonès; Kostěj en txec) és un personatge fantàstic típic de la mitologia eslava. Koixtxei és l'arquetipus d'antagonista: se'l descriu com el raptor de la dona de l'heroi. De fet, cap conte descriu físicament Koixtxei, tot i que les il·lustracions dels contes, dibuixos animats i cinema el representen com un home molt vell i lleig. També se'l coneix com a Koixtxei l'Immortal o Koixtxei el Sense Mort (Коще́й Бессме́ртный en rus, Кості́й Безду́шний o Кощі́й Безсме́ртний en ucraïnès, Kostěj nesmrtelný en txec), o com a Tsar Koixtxei. L'ortografia de la paraula en rus i altres llengües eslaves (Kościej o Kostěj) indicaria que el nom deriva del mot kost (кость en rus, kość en polonès) que vol dir \"os\", implicant una aparença semblant a la d'un esquelet.\nKoixtxei no pot morir per mètodes convencionals. La seva Mort (o ànima depenent de la interpretació) està amagada fora del seu cos, dins d'una agulla, que és dins d'un ou, que és dins d'un ànec, que és dins d'una llebre, que és dins d'un cofre de ferro (el cofre de vegades és de vidre o d'or) enterrat al peu d'un roure a l'Illa de Buian al mig de l'oceà. Si la seva anima resta il·lesa, Koixtxei no pot morir. Si el cofre és descobert, la llebre fugirà; si es caça la llebre, l'ànec volarà. Si algú acaba posseint l'ou, en Koixtxei es debilita, es posa malalt i perd les seves capacitats màgiques. Si se sacseja l'ou, en Koixtxei també és sacsejat, i si es trenca l'agulla, en Koixtxei mor.\nLa mort de Koixtxei l'Immortal és un conte tradicional rus que Aleksandr Afanàssiev va incloure al seu recopilatori Narodnye russkie skazki. Aquest recopilatori està inclòs a l'obra d'Andrew Lang The Red Fairy Book.\nKoixtxei també apareix com a antagonista a les versions russes de diversos contes tradicionals europeus.", "response": "Del Koixtxei.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_323", "instruction": "De què parla el text?", "context": "La guerra més curta de la història va durar trenta-vuit minuts, va començar a les 9 del matí del 27 d'agost del 1896 i quaranta minuts més tard ja havia acabat l'únic bombardeig de la disputa. Malgrat la brevetat però, la guerra entre Zanzíbar i Regne Unit, va deixar 500 víctimes, cap d'elles britànica. Zanzíbar, l'illa que actualment pertany a Tanzània, s'havia independitzat el 1858 dels sultans d'Oman. Havia estat 150 anys sota el poder d'aquest sultanat que havia pres el relleu als portuguesos, que l'havien ocupat el 1499. Tot i la seva independència, vivien sota una gran influència britànica que es va fer evident en l'enfrontament que ocorrugé avui fa 120 anys. El 25 d'agost d'aquell mateix anys va morir el sultà que governava l'illa, Hamad ibn Thuwaini. El seu cosí Khalid ibn Barghash, de només 29 anys, va aprofitar el buit de poder per efectuar un cop d'estat que no va agradar gens als britànics. Londres havia escollit ja el seu candidat, Hamud ibn Muhammad, i no va tardar en ordenar a Barghash que abdiqués. De fet, un tractat del 1886 donava aquest privilegi als britànics: Zanzíbar no podia tenir un sultà que no hagués estat autoritzat pel cònsul britànic. Barghash, que ja havia ocupat el palau del sultà, va desobeïr l'ultimàtum britànic que li exigia que les seves tropes abandonessin el palau. La resposta de Barghash va ser ben diferent, va mobilitzar la guàrdia del palau i va muntar-hi una barricada. Els britànics van mobilitzar tres creuers, dos vaixells de guerra, 150 fusellers navals i marins i 900 zanzibaresos. A l'altre bàndol, defensaven el palau unes 2.800 persones, la majoria civils, però també la guàrdia del sultà, empleats i esclaus del palau. A les 9 del matí del dia 27 d'agost va acabar l'ultimàtum i a les 9 i dos minuts va començar el bombardeig britànic que va encendre el palau. Des de palau van disparar a les tropes probirtàniques sense èxit, ja que la seva defensa ja havia quedat neutralitzada amb l'incendi. Tot plegat va durar trenta-vuit minuts, en l'incendi van morir-hi 500 persones i només un mariner birtànic va resultar ferit. D'aquesta manera els britànics es van sortir amb la seva. Barghash va escapar a Tanganica, en aquell moment sota domini alemany, i Hamud va regnar l'illa. No va ser fins el 1963 que Zanzíbar es va independitzar del Regne Unit.", "response": "De la guerra més curta de la història.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_324", "instruction": "De quina agrupació parla el text?", "context": "El col·lectiu ‘València no està en venda', que agrupa a més d'un centenar d'entitats implicades ‘en la defensa del dret a l'habitatge i de l'horta', s'ha manifestat per a demanar que l'Ajuntament pari ‘els projectes urbanístics que no tenen cap sentit' perquè, a parer seu, construirà més habitatge ‘quan no hi ha hagut un creixement demogràfic'. La manifestació ha recorregut els carrers del centre de la ciutat fins a la Plaça de l'Ajuntament per a finalitzar a la Plaça de Manises. En la manifestació s'han pogut escoltar consignes com ‘València no està en venda', ‘la ciutat per qui l'habita i no per qui la visita', ‘volem vore l'horta, no la terra morta'. La portaveu de la campanya, Silvia Cortés, ha afirmat que creuen que ‘amb un govern més esquerrà, sobretot en qüestions com el territori i l'habitatge, seria una cosa diferent' en matèria urbanística. No obstant això, ha criticat que hi ha ‘molts projectes urbanístics damunt de la taula com la ZAL, el PAI de Benimaclet o del Grau o el projecte de Godella per a construir més i més i destruir l'horta'. Els manifestants han demanat controls sobre la ‘turistificació que sofreix la ciutat' i sobre la ‘bombolla del lloguer', ‘perquè cada vegada és més inaccessible poder llogar un habitatge', ha defensat Cortès. ‘Ja no es compren habitatges o se subscriuen tantes hipoteques perquè hi ha hagut una crisi i estem en una situació més precària. Ara ha canviat el model i molta gent intenta llogar un pis per a poder viure i la realitat és que cada vegada és més inaccessible, ja que un preu mitjà del lloguer ara són 600 euros i amb un sou de 1.000 euros per a una família és molt complex', ha agregat. A més, els manifestants han marxat per a defensar l'horta com a ‘patrimoni cultural, econòmic i ambiental, perquè és un pulmó de la ciutat'. D'altra banda, han demanat mesures de control per a detenir la pujada dels preus del lloguer, amb uns preus màxims perquè ‘no es pugui comerciar amb el dret a l'habitatge, perquè no pot ser una mercaderia sinó que ha de ser un dret'.", "response": "Del col·lectiu València no està en venda.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_325", "instruction": "A quina cultura s'insereixen els dos personatges de qui parla el text?", "context": "A la mitologia nòrdica Modi (anglicisme modificat \"Mothi\") i Magni són els fills de Thor. Els seus noms signifiquen \"enutjat\" i \"fort\", respectivament. Rudolf Simek afirma que, juntament amb la filla de Thor Þrúðr (\"força\"), encarnen les característiques del seu pare.\nQue Modi i Magni són descendència de Thor és testificat pel kenning \"pare de Modi\" (faðir Móða, al Hymiskviða) i \"el pare de Magni\" (faðir Magna, al Þórsdrápa i al Hárbarðsljóð). Snorri Sturluson ho confirma (Gylfaginning, Skáldskaparmál). Segons el Skáldskaparmál Magni és el fill de Thor i de la jötun Járnsaxa. No es fa esment de la mare de Modi.\nEls dos germans s'esmenten entre els supervivents del Ragnarök a la Edda poètica, al Vafþrúðnismál:\nA part del seu paper després del Ragnarök no sabem res de Modi, però en el llibre de la Edda prosaica, Skáldskaparmál, Magni juga un paper important en el mite de la batalla de Thor amb el gegant Hrungnir:\nPerò el martell Mjöllnir va colpejar Hrungnir al centre del cap i va trencar-li el crani en petites engrunes, i va caure cap endavant sobre Thor, pel que el seu peu estava sobre el coll de Thor. Thjálfi va colpejar a Mökkurkálfi i va caure amb poca glòria. Llavors Thjálfi es va atansar a Thor i li hauria aixecat el peu de Hrungnir del damunt, però no va poder trobar la força suficient. Immediatament tots els Æsir van acudir en ajut d'ell quan van saber que Thor havia caigut, i s'hauria aixecat el peu de sobre d'ell, però no van poder fer res. Llavors Magni es va acostar, fill de Thor i Jarnsaxa. Tenia aleshores tres nits d'edat, va treure el peu de Hrungnir damunt de Thor i va parlar : \"Veig lo dolent que és, pare, que hagi vingut tan tard, hauria donat un cop de puny mortal a aquest gegant si m'hagués trobat amb ell\". Thor es va aixecar i va donar la benvinguda al seu fill, dient que sens dubte ha de ser gran; \"I jo et donaré, va dir Thor, el cavall Gullfaxi (\"crinera d'or\"), que Hrungnir posseïa. Llavors Odin va parlar i va dir que Thor va fer malament de donar tan bon cavall al fill d'una geganta i no al seu pare.\nJohn Lindow traça un paral·lel entre Magni i el fill d'Odin, Vali, ja que els dos tenen una mare geganta (Rindr essent la mare de Váli) i aconseguiren una gesta a una edat molt jove (Váli té només un dia de vida quan mata Höðr, venjant així la mort de Baldr).\nModi i Magni són personatges de la sèrie de novel·les Runemarks de Joanne Harris.\nModi és el fill de Thor i Hela a la saga de Marvel Comics, dins el segell Ultimate Marvel.", "response": "A la nòrdica.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_326", "instruction": "Què coneixia mossèn Joan?", "context": "I tal si els coneixia, mossèn Joan! Aquestos no eren altres, per una part, que la quimera que encara el jove portava a dintre, i, per altra, una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona.\nSeguia don Eudald retenint el jove, que pugnava per desfer-se'n; mossèn Joan patia crudelment al considerar que, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet. Comprenia bé que allò no era més que un contrapunt, un cop de gènit del jove, i desitjava retenir-lo, tant per evitar-li les molèsties consegüents a son descabellat propòsit, com per a mitigar-li aquell mal record de sa visita. Ademés, i era la pura veritat, el molestava en gran manera el pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena. Se li acudí una idea i la posà en pràctica tot seguit. Obrí la porta de la sala, i des de son llindar, cridà:\n-Montserrat! Vina, pubilla, a veure si tindràs tu més poder que ton pare.\nQuasi instantàniament, igual que si esperés sa entrada, com els actors en el teatre (senyal de què no caminava gaire lluny), aparegué una bona mossa, de cara frescal i fina, trajo de bon tall entre pagès i vilatjà, la qual quedà parada, cobrint-se ses galtes de lleugera rojor, ensems que apareixia la blancor de ses dents descobertes per un graciós somriure.\n-Veges- continuà mossèn Joan: -aquí tens aquest esterlocat de mon nebot, que s'empenya en passar de llarg i fanguejar per aquests camins, dinant tard i malament a Vall-llosell, en comptes d'acceptar l'hostatge que aquí se li ofereix. Digues: vols que es quedi? Si o no?", "response": "La quimera que encara el jove portava a dintre, i una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_327", "instruction": "Què està tenint conseqüències segons el text?", "context": "Els possibles efectes de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras continuen estenent-se al judici i contra el procés. La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha demanat al Tribunal Constitucional que suspengui els efectes de la sentència que els va condemnar i els alliberi perquè considera que es van vulnerar els seus drets quan van ser elegits diputats al congrés espanyol en les eleccions del 28-A i el Tribunal Suprem no va aturar el judici ni demanar el suplicatori corresponent. En una roda de premsa, l'advocat Jordi Pina ha explicat que el 20 de desembre van presentar un escrit al Constitucional incorporant, a un recurs d'empara previ, la sentència del TJUE sobre Junqueras amb una petició de mesures cautelars. Hi al·leguen que es van vulnerar drets polítics i socials dels tres diputats, un greuge que va perjudicar igualment a Oriol Junqueras com a diputat al congrés i a Raül Romeva com a senador. ‘Demanem la suspensió dels efectes de la sentència perquè la conseqüència de no haver aturat el judici i haver demanant el suplicatori implica de forma clara, no només la nul·litat de la sentència, sinó de tot el judici. Des del 29 d'abril no hauria d'haver continuat aquest judici', ha sentenciat. La defensa de Sànchez, Turull i Rull espera que el Constitucional es pronunciï durant els pròxims dies. A més, Pina ha explicat que Sànchez haurà complert dimarts vinent una quarta part de la condemna i demanaran el permís ordinari per a sortir de la presó que li correspon d'acord amb el segon grau, en espera que se'n confirmi la qualificació. El Tribunal Suprem va denegar el 14 de maig la petició de les defenses dels diputats i senadors amb l'argument que el suplicatori no s'havia de demanar perquè només operava durant el període de processament però no un cop començat el judici. El Suprem sí que va permetre que sortissin de la presó per a recollir l'acta i van assistir als plens de constitució del congrés i del senat. El 3 d'octubre, segons que ha recordat Pina, el Suprem va denegar un recurs de súplica sobre la mateixa qüestió, i el 9 d'octubre van presentar aquest recurs d'empara al Constitucional, argumentat que la immunitat i la inviolabilitat s'interpretaven de manera restrictiva i es vulneraven els seus drets. L'endemà que el TJUE digués que Junqueras va adquirir la immunitat en ser elegit eurodiputat i, per tant, el Suprem hauria d'haver demanat el suplicatori a l'europarlament, Pina va incorporar la sentència de Luxemburg al recurs d'empara i van reiterar al tribunal ‘l'obligació de suspendre, per a no causar un efecte irreparable als clients, que es deixi en suspens la sentència del 14 d'octubre'. Per a l'advocat, no tindria sentit que el que val per a un eurodiputat no sigui aplicable als diputats i senadors de les corts espanyoles. Per tot plegat, Pina considera que la sentència i el judici són nuls, atès que Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Sànchez van ser elegits diputats i senador enmig del judici. A més, JxCat va presentar una altra demanda d'empara al TC contra la decisió de la mesa del congrés de suspendre'ls com a diputats en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Pina també espera que es resolgui favorablement per a Sànchez, Rull i Turull.", "response": "La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_328", "instruction": "D'on és l'Agnès Rotger i Dunyó?", "context": "Agnès Rotger i Dunyó (Badalona, 1973) és una periodista i escriptora catalana. Actualment combina les seves col·laboracions en mitjans de comunicació (especialment a la revista Sàpiens) amb la seva tasca política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya, on treballa en l'àmbit municipalista i de la qual és Secretària nacional de Drets Socials i Ciutadania.\nÉs llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i té un postgrau en Edició. Ha col·laborat en diverses mitjans de comunicació com el diari Ara o les revistes Sàpiens, Descobrir Catalunya, El Temps, Enderrock o Altaïr. També ha treballat com a editora dirigint les editorials Pòrtic i Mina. Va ser una de les fundadores de la cooperativa de treball associat Critèria, que va donar lloc al que actualment és el grup de cultura i comunicació Som.\nCom a escriptora és autora de diversos llibres pràctics i dos llibres de biografies. L'any 2010 va escriure la seva primera novel·la, El secret del meu turbant, basada en la vida de l'afganesa Nadia Ghulam, i aquesta obra va merèixer el 43è Premi Prudenci Bertrana. Des de llavors el llibre s'ha editat en vuit idiomes (català, castellà, italià, francès, portuguès, basc, polonès i lituà), i el juny de 2020 va sortir l'edició brasilera. El 2019 se'n van vendre els drets audiovisuals a França.\nEl seu compromís polític va començar a la universitat, quan es va associar al Bloc d'Estudiants Independentistes el 1991. Més tard va formar part de l'Associació Catalana de Professionals, i des del 1999 està implicada amb Òmnium Cultural.\nA les eleccions municipals de 2011 va anar de número 5 a les llistes per Badalona d'Esquerra Republicana de Catalunya com a independent, dintre el col·lectiu Accent. El 2015 es va tornar a presentar, ja com a militant d'ERC i en el número 3 i va ser elegida regidora. Amb l'entrada d'Esquerra al govern de la ciutat juntament amb Guanyem Badalona en Comú i Iniciativa per Catalunya-EUiA sota el lideratge de l'alcaldessa Maria Dolors Sabater, Rotger va ser nomenada regidora delegada de Serveis Socials i del Districte 5è. Va mantenir aquestes responsabilitats fins al juny de 2018, quan una moció de censura va provocar un canvi en el govern municipal.\nEl setembre de 2019 va ser escollida Secretària Nacional de Drets Socials i Ciutadania d'Esquerra Republicana de Catalunya.\n", "response": "De Badalona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_329", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Els Borèades (en grec antic: Βορεάδαι), d'acord amb la mitologia grega, era el nom amb què es coneixen els fills bessons de Bòreas, el vent del nord, i d'Oritia, la filla d'Erecteu. S'anomenaven Càlais i Zetes.\nEls borèades eren éssers alats. Segons alguns, tenien les ales als talons, i segons d'altres els sortien dels costats, com els ocells. Igual que el seu pare, són genis dels vents, i els seus noms ja van ser relacionats pels antics amb el verb que significa 'bufar'. Càlais era \"el que bufa suaument\" i Zetes \"el que bufa fort\". Van néixer a Tràcia, com el seu pare, i la seva característica era la rapidesa.\nS'embarcaren amb els argonautes i, en arribar a Tràcia, espantaren i perseguiren les harpies que importunaven Fineu, l'endeví que els havia de mostrar el camí cap a la Còlquida. Les versions varien en explicar com ho van fer. Es diu per una banda que les van perseguir fins que les harpies van jurar no importunar-los més. Per altra banda, els borèades les van perseguir fins a matar-ne dues de les tres. O també, sense que hi intervinguin les harpies, van castigar Fineu per haver deixat cecs els fills de la seva germana Cleòpatra, casada amb ell.\nDifereixen també les tradicions que expliquen la seva mort. Segons algunes versions, no van poder atrapar les harpies i van morir en tornar. Però la versió més estesa diu que van participar en tota l'expedició dels argonautes i van ser presents als jocs Fúnebres celebrats en honor de Pèlias, on van guanyar el premi de la cursa. Però Hèracles els va matar, perquè no els va perdonar que haguessin convençut els argonautes que l'abandonessin a Mísia quan ell es va entretenir per buscar Hilas. Quan tornaven dels funerals de Pèlias, l'heroi els va esperar a l'illa de Tenos i els va matar amb les seues sagetes. Després, els va erigir dues esteles funeràries que vibraven quan el vent del nord bufava sobre l'illa.", "response": "Dels Borèades.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_330", "instruction": "A què es dedica Mario Vargas Llosa?", "context": "L'escriptor Mario Vargas Llosa també ha quedat esquitxat per la filtració massiva dels ‘papers de Panamà'. Segons les últimes revelacions fetes públiques per La Sexta i el Confidencial, l'escriptor i la seva exdona, Patricia Llosa, va comprar la companyia Talome Services Corp, que va ser a les seves mans durant un breu període de temps. Ho van fer a través del bufet Mossack Fonseca mitjançant un intermediari, David Marriner. El matrimoni apareix implicat en la societat des de l'1 de setembre del 2010. Poc després, uns dies abans que Vargas Llosa rebés el premi Nobel de Literatura, la van dissoldre. Un cop confirmada la inscripció, la correspondència entre Marriner i Mossack Fonseca s'interrompé fins als dies previs al lliurament del premi. Un dia abans de l'esdeveniment, el dia 6 d'octubre, Marriner va reaparèixer demanant canvis radicals en les accions de la companyia. El dia 12 d'octubre, finalment, les accions del matrimoni Llosa van passar a dos ciutadans russos que no tenien cap vinculació societària. Segons que explica El Confidencial, un dels mitjans espanyols que ha col·laborat en la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació, el nom que s'anotà primerament als documents oficials va ser ‘Mario Llosa' i l'adreça postal que apareix a la documentació filtrada és de l'habitatge que tenien l'escriptor i la seva ex-muller a Madrid, al carrer Flora. Vegeu-ho: Vargas Llosa nega haver tingut qualsevol implicació amb el cas dels ‘papers de Panamà'. Així mateix, segons fonts de El Confidencial, l'entorn de l'escriptor no se'n pot avenir: ‘Ens estranya moltíssim aquesta informació. Només la podríem atribuir al fet que algun assessor d'inversions o intermediari, sense el seu consentiment, hagués reservat la societat per a alguna inversió que s'estudiava i que, finalment, no es va fer.'", "response": "A l'escriptura.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_331", "instruction": "Què lidera Jean-Claude Juncker?", "context": "Treva en la guerra comercial entre Washington i Brussel·les. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el president dels EUA, Donald Trump, han acordat de treballar ‘junts' cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, de moment, els gravàmens als cotxes europeus. Ho han anunciat Trump i Juncker en un comunicat conjunt després d'una reunió a Washington dimecres. ‘El pacte es basa en entendre que mentre negociem, si cap de les dues parts decideix d'aturar les negociacions, frenem la imposició de noves tarifes i avaluem les que s'apliquen a l'acer i l'alumini', ha explicat Juncker. Segons el comunicat, els EUA i la UE han entrat en una ‘nova fase' en la seva relació, una fase ‘d'amistat pròxima' i de relacions comercials ‘fortes' en les quals ‘guanyen' tots dos actors. Tot i que no especifiquen dates ni concreten mesures immediates, els dos polítics finalitzen el text expressant la voluntat de ‘resoldre els afers sobre les tarifes a l'acer i l'alumini i els aranzels de represàlia'. Han dit també que treballaran per reduir les barreres i incrementar el comerç en serveis, substàncies químiques, productes farmacèutics i mèdics i soja. Una altra mesura acordada després de la trobada és la de ‘enfortir' la cooperació estratègica en relació amb l'energia i que la UE importi més gas natural liquat nord-americà per diversificar el seu subministrament. A banda, l'acord també diu que els dos actors comercials treballaran ‘de forma estreta' amb els seus socis per reformar l'Organització Mundial del Comerç i abordar pràctiques comercials deslleials, com ara el robatori de propietat intel·lectual o els subsidis industrials. Segons les dades recopilades en el comunicat conjunt, els EUA i la UE junts sumen més de 830 milions de ciutadans, més del 50% del PIB global i mantenen una relació comercial bilateral de més de vuit-cents mil milions d'euros. La guerra comercial de l'acer i l'alumini als cotxes D'ençà de principi de juny els EUA han imposat aranzels del 25% i el 10% a les importacions d'acer i d'alumini de la UE. Com a mesura de ‘reequilibri', a final del mes la Comissió Europea va aplicar noves tarifes del 25% a una llarga llista de productes americans com ara texans, objectes d'acer, el whisky, el tabac, les motocicletes, els vaixells de vela o a motor per a oci i esport, el blat de moro, el suc de taronja o els nabius i preparacions de productes de maquillatge, entre més. El mateix dia en què van entrar en vigor els nous aranzels, Trump va amenaçar amb tarifes d'un 20% en ‘tots els cotxes' europeus. Davant l'anunci, Brussel·les va advertir els EUA de l'impacte i també va respondre amenaçant amb noves represàlies.", "response": "La Comissió Europea.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_332", "instruction": "On va nèixer la Julita?", "context": "Julita Vilà i Port (Arbúcies 16 de juny de 1847- Palafrugell 14 de novembre 1886). Es casà amb Josep Solà Bofill, natural de Palafrugell, a la mateixa vila, el 8 d'agost de 1881.\nVa ser mestra de l'escola pública elemental de nenes de Palafrugell. Tenim constància de la seva feina a partir d'un informe seu de l'any 1881, on afirmava que feia onze anys que era mestra (tres com a interina i vuit de mestra titular). Desenvolupava la seva feina al primer pis de l'edifici \"una sala rectangular en un primer pis amb finestres al nord i sud, que donen bastanta llum\", segons descrivia ella mateixa. Hi tenia cent alumnes, de les quals unes vuitanta hi assitien regularment. Seixanta eren menors de deu anys, i quaranta tenien més de deu anys. Hom troba l'opinió satisfactòria de l'inspector Ricardo Tena que visità l'escola i digué: \"La pública de niñas dirigida por D. Julita Vilà, celosa e inteligente profesora. He observado con satisfacción orden y disciplina en la clase y alumnas muy bien instruidas en todas las materias que abraza el programa elemental de enseñanza. Son notables el celo y aplicación de la profesora que tiene que desenvolverse en un local bastante reducido y luchar con el inconveniente de un material escaso y malo\".\nVa morir a Palafrugell, a l'edat de 39 anys, després de donar a llum a la seva quarta filla. Deixava quatre fills: Eduard, Emili, Assumpció i Teresa Solà i Vilà.", "response": "A Arbúcies.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_333", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Botxica, també conegut com a Bochica, és una figura mitològica dels muisques, que va existir durant l'arribada dels conqueridors espanyols en els àmbits de les parts de l'actual Colòmbia i Panamà. Va ser l'heroi fundador de la seva civilització, que segons la llegenda va portar la moral i les lleis al poble i els va ensenyar l'agricultura i altres artesanies.\nSimilar al déu inca Viracocha, el déu asteca Quetzalcoatl i d'altres deïtats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud, Bochica es descriu en les llegendes com un ésser amb barba. La barba va tenir la seva importància en la cultura continental insular de Mesoamèrica. Els \"Anales de Cuauhtitlán\" és una antiga font molt important que té un valor especial per haver estat escrits originalment en nàhuatl. Els Anales de Cuauhtitlán descriuen el vestit de Quetzalcóatl a Tula.\nSegons les llegendes chibcha, Botxica era un home amb barba que van venir des de l'est. Va ensenyar als bàrbars del poble chibcha principis ètics i normes morals i els va donar un model pel qual organitzar els seus estats, amb un líder espiritual i un laic. Botxica també va ensenyar l'agricultura a les persones, la metal·lúrgia i d'altres artesanies abans de marxar cap a l'oest per viure com un asceta. Quan els esperits més tard van abandonar els ensenyaments de Botxica i es va tornar a una vida d'excessos, una inundació va envoltar la Sabana de Bogotà, on vivien. En apel·lar a l'ajuda del seu heroi, Botxica va tornar en un arc de Sant Martí i amb un cop, va crear el Salt del Tequendama, a través del qual les aigües podrien escórrer riu avall.", "response": "De Botxica.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_334", "instruction": "Què no despertava temor en els carreters?", "context": "Els carreters se'n sentien orgullosos, i gallejaven.\n«El ferrocarril… bah! No ens fa cap mica de por. Si porteu pressa no diré que no us pugui convenir, però si no us ve d'una setmana o dues, no hi ha res com un carro. Un carro porta una catedral, i si no en teniu prou d'un, podeu posar-n'hi dos o tres… o cinquanta. Feu-me una carretera d'aquí a la lluna, doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi. El carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc. No haveu de carregar més que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra? Està bé; doncs fins que arribeu a la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra no haureu de tocar res; i allí ho deixareu on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre, a casa seva, a la fàbrica, a peu d'obra. No és bonic això? I ara mireu amb el tren de foc… a veure si us surten tan nets els comptes. Ell no vindrà pas a casa vostra. Ja teniu que de carro no us en podeu passar. Apa, doncs, vinguen homes a carregar-lo. Llestos? Tira cap a l'estació I… la feina d'en Jafà… homes allà i càrrega en terra altra vegada. I un cop en terra, ella, la càrrega, no es mou pas, es precís que els macips del carril l'agafin i la pugin al vagó. I ve que després de totes aquestes endergues, la màquina de foc se l'emporta… però de quina manera, sants de la glòria! A l'esbojarrada, corrent com trenta dimonis, sense que ningú pari ment en si les vostres coses penen o no penen, en si es romp això o s'esclafa allò. Feu-vos compte que el tren és un animal, que marxa sempre esquivat. I ara vull que no enfonsi cap pont, ni descarrili, ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la vostra càrrega, més o menys sencera, arriba a l'estació que haveu triada com a més avinent. Avinent, oi? Per més que ho sigui, certament no hi viurà pas el qui us ha de rebre la mercaderia. Ja tornem, doncs, a ésser-hi: vinga un altre carro, vinguen homes, vinga descarregar i recarregar i tornar a descarregar, No n'hi ha poc de tripijoc… ui, ui, ui! I tot se masega i tot s'embruta i tot se malmet. I ara, que som ximples? Desenganyeu-vos no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels. Ell va poc a poc però, al·leluia!… allò és seny, allò és mirament. Podeu viure descansats; hi teniu les coses tan segures i ben endreçades com a la vostra calaixera. No en val pocs de diners això. I ca!… mentre el comerç sàpiga treure comptes, el tren no ens farà cap mal. Ja pot xiular tant com vulgui, me'n ric pla jo. Que tal volta matarà les diligències… pse! … no diré que no; però els carros… mai!»", "response": "El ferrocarril.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_335", "instruction": "D'on és Ana Pfaff?", "context": "Ana Pfaff (Barcelona, 1985) és una muntadora de cinema catalana.\nGraduada en muntatge cinematogràfic per l'ESCAC l'any 2007, va obtenir un màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2018 va ser seleccionada per formar part de Berlinale Talents.\nProfessionalment, ha rebut diversos premis i nominacions per les seves obres com a muntadora. Entre ells dos Premis Gaudí (per Estiu 1993 el 2018 i per Els dies que vindran el 2020) i dues nominacions i una altra nominació per als Premis Goya.\nEn els últims anys ha muntat pel·lícules que han tingut un llarg recorregut a festivals internacionals de cinèma y han guanyat nombrosos premis com \"Con el Viento\" dirigida per Meritxell Colell, Ainhoa; \"Yo no soy esa\" dirigida per Carolina Astudillo; \"Hamada\" dirigida per Eloy Domínguez Serén; \"Trinta Lumes\" dirigida per Diana Toucedo; \"Niñato\" dirigida per Adrián Orr o la multipremiàda pel·lícula \"Estiu 1993\" dirigida per Carla Simón que li ha atorgat el Premi Gaudí a millor muntatge y diberses nominacions a premis com els Goya, Platino o Fènix, entre d'altres. Col·labora freqüentment amb artistes com Juan Carlos Bracho y Momu and No Es. Amb ambdós ha treballat en obres per nombroses exposicions en importants galeríes y centres d'art nacionals i interanacionals.\nCom a docent imparteix classes en el postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i BSM, en el master documental de ECIB, en el grau de l'ESCAC, el màster FRAME i EQZE a més a més de donar tallers y xerrades en diversos centres nacionals i internacionals. L'any 2018 va ser seleccionada per cursar la \"Editing Station Berlinale Talents\".", "response": "De Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_336", "instruction": "Qui és Elisenda Paluzie?", "context": "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vice-president d'Òmnium, Marcel Mauri, han coincidit que no n'hi haurà prou amb mobilitzacions socials com a resposta a la sentència del judici contra el procés. En una entrevista a Els Matins de TV3, Mauri ha dit que la resposta institucional s'ha de centrar en com es fa servir la sentència per a continuar avançant mentre que, per a Paluzie, la resposta política ha de fixar un camí compartit cap a la independència. Mauri ha qualificat de ‘cínic' que l'estat espanyol demani a l'independentisme que condemni una violència que no existeix quan no ha demanat perdó per la ‘brutalitat policial' de fa dos anys. Vegeu-ho ací: Mauri no ha volgut entrar en la concreció de quina hauria de ser aquesta resposta institucional i s'ha limitat a dir que l'estratègia d'Òmnium serà ‘la que generi consens'. El vice-president ha considerat ‘positius' els acords en el marc del debat de política general i ha afegit que cal aprofundir-hi. Paluzie ha afegit que es necessita una resposta política i institucional ‘que estigui a l'altura' per tal de tornar a situar la independència com a l'objectiu. El vice-president d'Òmnium també ha retret a l'estat espanyol un ‘grau de cinisme elevat' tenint en compte que ara demanen explicacions a l'independentisme quan no han condemnat la ‘brutalitat' policial de fa dos anys. Pel que fa al segon aniversari del referèndum de l'1-O, Paluzie ha defensat que ‘genera un mandat' i, per la seva banda, el vice-president d'Òmnium ha admès que no hi ha un ‘diagnòstic compartit' de l'independentisme sobre l'1-O. Segons Mauri, el referèndum va suposar un ‘canvi d'era' i, per moltes persones, també d'Òmnium, genera un mandat. ‘Ho serà en la mesura que coincidim què vol dir aquest 1-O', ha afegit.", "response": "La presidenta de l'ANC.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_337", "instruction": "Qui ha decretat una prohibició?", "context": "La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit d'il·luminar de color groc fonts i façanes de la ciutat, és a dir, la il·luminació que es pot veure des de final de la setmana passada gràcies a un acord dels grups municipals de BComú, PDECat i ERC. La junta ha donat la raó al PP i Ciutadans, que va presentar un recurs que argumentava que aquesta actuació era favorable a algunes candidatures per a les eleccions del 21-D. La junta al·ludeix a l'article 50.2 de la LOREG i remarca que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions ‘coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions'. El consistori va adduir que no tenia cap interès partidista, sinó que pretenia mostrar la solidaritat amb les famílies dels membres del govern i de les entitats que hi ha empresonats. L'ajuntament acatarà la resolució El govern municipal acatarà la resolució de la junta electoral, però diu que considera ‘bastant ridícul' que hi hagi forces polítiques com Cs, PP o PSC que es dediquin a ‘perseguir' aquestes actuacions. ‘Es pensen que canviant el color d'una font restituiran la normalitat democràtica del país i de la ciutat.' Laia Ortiz, segona tinenta batlle, ha dir que era ‘inèdit' això que passa, i ha instat aquests tres partits a restaurar la normalitat política en lloc d'anar presentant recursos. ‘No sé si el problema avui està en les fonts o en el fet que hi hagi persones a la presó per motius polítics', ha dit. A parer seu, el motiu de preocupació dels partits hauria de ser que tothom pogués fer campanya amb normalitat, inclosos els qui ara són a la presó. En tot cas, creu que per molt que s'apagui la il·luminació groga, ‘hi ha coses que no es podran apagar'. Prohibicions anteriors La Junta Electoral de Barcelona fa tres dies ja va obligar l'Ajuntament de Barcelona a retirar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics que hi havia penjada al balcó i tots els eslògans i cartells d'aquesta mena que hi havia penjats als edificis institucionals. El mateix dia, la Junta Electoral espanyola va prohibir que els membres de les meses, els interventors i apoderats dels partits de les eleccions del 21 de desembre portessin el llaç groc de suport als presos. Més informació: La rebel·lió del color groc contra el PP, Ciutadans, el PSC i la Junta Electoral s'estén a la xarxa", "response": "La Junta Electoral de Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_338", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 — Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985) va ser una nedadora catalana.\nFormada al CN Manresa, va especialitzar-se en les proves de 100 i 200 m braça. En aquestes especialitats, va ser campiona de Catalunya en quatres ocasions i cinc d'Espanya. També va formar part del relleu de 4x100 m lliure i 4x100 m estils del CN Manresa, essent campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya. A més, va batre diverses vegades el record nacional de 100 m braça en piscina de 25 m, 4x100 m estils i 4x100 m lliures. Internacional amb la selecció espanyola en dotze ocasions, va participar als Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on va competir a la prova de 4x100 m estils. Va retirar-se de la competició el 1978.\nEntre d'altres distincions, va rebre la medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa. Víctima d'una depressió després del seu divorci, va suïcidar-se el 1985. Aquest succés fou narrat posteriorment al llibre Todos mis hermanos, publicat pel seu germà Manel.", "response": "De Rosa Estiarte Duocastella.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_339", "instruction": "Qui parlava?", "context": "-Això que l'escanyun no ve de gust a ningú- reparà en Temme somrient. -Però vós no en feu pas cara, d'estiracordetes. Si es compte des deu peixos per cada un que ara jo n'agi ès cert, poc que tinc dret a demanar més. Però… ¿voleu dir, que sortirà?\nEn Bonosi, per tota contestació, es llevà dempeus, i, ventant un patac al muscle del xaval, li va dir: -Aixeca't i mira aquest gussi. Vint-i-un pams. Sa nata per a es teu empre! Un llagut et fóra de mal remolcar, mentres que això ès una paia, i, per atra part, ès prou gran per a dur-hi tot es menester: palangrons, nanses… Veieja una mica; però ès fort, calafatat de fresc, no fa una trista gota d'aiga… El repintarem cada any… a mitges… no res: una capa. Veus? bons escàlams, bons rems… Si s'espatllen els refarem… a mitges, tot a mitges.\nAmbdós anaven donant volta a l'embarcació: el xaval contemplant-la embadalit, i l'home amostrant-n'hi les bones qualitats, tot colpejant-la amoixadorament a pla palmell, tal com un marxant sol colpejar l'anca d'un mul o un cavall en ponderar-lo a un pretensor.\nMentrestant, dues persones que venien del poble s'encaminaven vers ells a poc a poc: un cavaller i una dama. El cavaller, alt, eixut de carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg, bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable excés com a fermall d'un rellotge. La dama, petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla. Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella molt repenjada amb aire esllanguit i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça complaença.", "response": "En Temme.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_340", "instruction": "Què significa apirrossar-se?", "context": "APIRROSSAR-SE. = Pendre forma de pirrossa. Pirrossa: allo que té forma de porra. La pirrossa pot o no ésser arma de combat; la porra és arma de combat.\nATRACALLAR. = Atropellar amb paraules o amb joguines; Castellà : atarantar, cachifollar.\nBATICOR.= Acceleració dels batecs del cor. Castellà: sobresalto, palpitación.\nBATOLLAR. = Batre a força de braç amb els batolls. (Noticia de J. Roig.)\n\nBESLLUMAT, DA.= Ferit d'alguna besllum. Besllum: rerallum, llum que passa a través d'un cos. Besllumar: deixar passar llum a través del cos. Aquest verb neutre, que és d'un matís molt especial i bonic, vaig sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua; amb tot i això no crec que besllumar, ni besllum, siguin mots populars, car mai més no els he trobats en boca del poble.\nBIRBILLEJAR.=Resplendir amb tremolor. (Noticia de Mn. Caseponce.) .", "response": "Pendre forma de pirrossa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_341", "instruction": "Què és el basajaun?", "context": "El basajaun és un personatge de la mitologia basca amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga. Un dels seus peus té planta circular. Viu als boscos i cavernes. La seva dona és la Basandere.\nJuntament amb Tartalo i els Gentils (o Jentil), forma part del grup de gegants de muntanya de la mitologia basca. És el geni protector dels ramats d'ovelles. Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar. Els ramats indiquen la seva presència fent sonar unànimement l'esquella.\nBasajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals, mentre que en d'altres apareix com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat. Als orígens, els Basajaun eren els posseïdors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentària, i fou el civilitzador Martin Txiki o Sant Martinic qui els arrabassà el secret per a divulgar-lo a la humanitat. Són generalment retratats com a personatges positius, que avisen amb xiulets quan s'apropa una tempesta i vigilen els ramats durant la nit perquè els pastors puguin dormir tranquils. A canvi, els Basajaun reben com a tribut un tros de pa que recullen mentre els pastors dormen.\nAquest ésser mitològic també existeix en la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto, on rep els noms de Basajarau, Bonjarau o Bosnerau.", "response": "És un personatge de la mitologia basca.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_342", "instruction": "Què desitjava el protagonista?", "context": "Naturalment, volgué conèixer-la aviat. Les diverses maniobres que realitzava per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a la galeria, finalment reeixiren: la veié. Era una criatura deliciosa. Bruna, esvelta, en son rostre d'or mat resplendien els ulls, d'una verdor i una suggestió plenament marítimes. La lleugeresa dels seus gestos indicava prou que era ella la veïna de les corredisses nocturnes.\nDesprés de veure-la, En Llucià volgué parlar-li. Però la seva timidesa exigia, per a fer-ho, una ocasió voltada de secret o cenyida de parences irreprotxables: escometre-la a l'escala, sense motiu justificat, quan tota sola entrava o sortia de casa, li semblava massa comprometedor: la idea d'atansar-se-li al carrer el trasbalsava.\nUn diumenge al matí, el seu carrer s'omplí d'un rebombori inusitat. Un tramvia acabava d'agafar una velleta. En Llucià s'abocà a la barana tot just en l'instant que, a pes de braços, l'entraven a la farmàcia. Algun vianant sensible i impulsiu interpel·lava el cotxer amb paraules iracundes. Al voltant del tramvia s'era congriat un aplec de badocs i de comentaristes. L'esguard d'En Llucià resseguí els balcons. En alçar els ulls al balcó de sobre, el seu esguard xocà amb el de la veïneta, que era ple d'interrogacions: segurament acabava d'abocar-se i no havia vist res.", "response": "Conèixer-la aviat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_343", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Àngels Esteller Ruedas (Barcelona, 12 de febrer de 1964) és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VI Legislatura.\nEs llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i des de 1986 és diplomada en dret comunitari per la Universitat de Lovaina i el Parlament Europeu. Des de 1995 és membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Ha treballat com a assessora jurídica externa de la Diputació de Barcelona en el Bufet Guardiola i Puig.\nEl 1988 es va afiliar a Nuevas Generaciones i el 1991 al Partit Popular de Catalunya, del que n'ha estat vicesecretària general d'Estudis i Programes.\nA les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollida diputada per Barcelona. Ha estat secretària de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials i vicepresidenta de la Comissió d'Investigació sobre les Presumptes Irregularitats en Estudis d'Opinió i Enquestes del Govern. A les eleccions municipals de 2003 i 2007 fou escollida regidora a l'ajuntament de Barcelona, on ha estat portaveu del PP (2007-2011) i diputada a la Diputació de Barcelona.\nA les eleccions generals espanyoles de 2011 fou escollida diputada per Barcelona. És vocal de la Comissió Constitucional i vicepresidenta segona de la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats.", "response": "D'Àngels Esteller Ruedas.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_344", "instruction": "Quant va esperar?", "context": "Deixà passar un mes. A pretext del dol, en Pasqualet no es movia de casa i esquivava les entrevistes amb sa promesa. Mes aquesta encar tenia sa paraula. Decidida a acabar d'una vegada amb aquell estat de coses, puix no era amiga de situacions ambigües, ella l'emprengué un dia en mig del pati, a la descarada, no important-li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure.\n-Escolta, Pasqualet…\n-Dispensa, Nieves… En aquest moment… el papà m'espera…\n-No: prou ho saps que no t'espera ningú, però és que te dónes vergonya d'estar al meu davant, perquè… perquè menganyes…\nEll protestà, cap cot, sens calor.\n-I ara! A què ve, això? ¡Te tornes més estranya!…\nElla somrigué amb amargor.\n-No m'ho vulgues negar! ¿Te creus que no he vist totes les maniobres amb l'altra?", "response": "Un mes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_345", "instruction": "Ella agraeix alguna cosa?", "context": "-Gràcies- fa ella: -no hi ha necessitat de més. Així estic millor que en un llit, suro naturalment, i l'aigua és més tova que la llana i la ploma més estufades. Dóna bo, de banyar-se en una nit d'estiu com aquesta. Vostè s'haurà rigut dels meus capgirells: veritat? No, no m'ho negui: això no és cap mal: jo també me'n ric. M'agrada criaturejar: sap? Sóc així… tarambanota.\nI riu que riu! No he vist mai resplendir unes dents més blanques entre uns llavis més frescos i vermells… uns llavis molsudets, en què un hom endevina les dolçors d'una fruita madura i fan ganes de mossegar-los.\nDesprés que ha donat esbarjo a la seva hilaritat, plega familiarment els braços nus sobre el meu genoll, estintolant-s'hi, i, mig aclucant els ulls, m'endreça una llarga mirada rasant per ses sedoses pestanyes. Jo estic emocionat. No sé lo que em passa. Aquella mirada m'enlluerna, m'atira, s'emporta quelcom del meu esperit, quelcom que es dilata vibrant i surt enfora a banyar-se en fluids deliciosos. I resto gairebé defallit, i el cap me va en roda.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_346", "instruction": "Qui és Jaume Asens?", "context": "El portaveu d'En Comú Podem al congrés espanyol, Jaume Asens, no descarta que els comuns facin batlle Ernest Maragall. Així ho ha dit al programa ‘Via Lliure' de RAC 1. ‘No descartem un pacte que faci Maragall alcalde. La nostra opció preferida és l'Ada, per la posició de pont que pot fer en un moment tan complicat de vetos i bloquejos mutus. Difícilment ho podrà fer un altre alcalde. Però aquesta porta no l'hem tancat mai', ha explicat. Asens reconeix que ‘és molt difícil que el PSC es posi d'acord amb ERC, però no impossible' i diu que la decisió de fer batlle Maragall estaria en mans de les bases del partit: ‘Si canviem de pantalla, és possible que s'hagin de tornar a pronunciar'. Preguntat sobre les seves preferències pel que fa a aquesta qüestió, Asens ha dit que ‘són irrellevants'. ‘No hi sóc al dia a dia, les meves responsabilitats m'han allunyat de Barcelona', ha afegit. Ahir les bases de Barcelona en Comú van validar de manera massiva, per 457 vots contra 27, la proposta de la direcció perquè Colau es presenti a la investidura.", "response": "El portaveu d'En Comú Podem al congrés espanyol.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_347", "instruction": "Què defensen des de la CUP?", "context": "La CUP aposta per l'estratègia ‘més àmplia possible' fonamentada en la ‘desobediència civil i institucional per fer possible l'exercici del dret d'autodeterminació'. Així consta en un document de 10 punts aprovat el 27 d'abril en un Consell Polític i del que ara ha informat en un comunicat. Al text, la CUP explora la possibilitat de construir una ‘alternativa política' de cara a les pròximes eleccions al parlament. A més, el document no descarta un referèndum en cas d'intervenció de la comunitat internacional, però assenyala que, en el context actual, les ‘debilitats' allunyen la possible intervenció', que veuen ‘necessària per a una resolució definitiva del conflicte en clau d'autodeterminació'. L'Assemblea Nacional dels cupaires aprovarà definitivament els 10 punts polítics i organitzatius al juliol. El comunicat assegura que la CUP aposta per una ‘estratègia concertada de la forma més àmplia possible' davant del ‘bloqueig i ‘repressió' de l'estat espanyol que es fonamenta en la ‘desobediència civil i institucional' i un programa de mesures en matèria de drets civils, socials i polítics. La CUP assegura que ‘només en el context de desplegament d'una estratègia civil institucional i en el context també d'una intervenció de la comunitat internacional', la CUP no descarta l'organització d'un nou referèndum d'autodeterminació. En el context actual, però, la CUP considera que els escenaris de resolució del conflicte democràtic amb l'estat espanyol són ‘lluny de ser possibles' i n'assenyala dues causes: en primer lloc pel ‘tancament en banda per part de l'estat espanyol i els seus aparells contra l'exercici del dret a l'autodeterminació' però també degut a ‘debilitats pròpies del moviment per l'autodeterminació'. ‘Aquestes debilitats allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional, necessària per a una resolució definitiva d'aquest conflicte en clau d'autodeterminació', afegeix la formació. De cara a les eleccions municipals del 26-M, la CUP diu que posa les seves més de 200 candidatures municipals ‘al servei d'una estratègia que posi els ajuntaments com un dels elements fonamentals per a la construcció de sobiranies al servei de les classes populars i treballadores i al servei també de l'exercici de l'autodeterminació'.", "response": "L'estratègia més àmplia possible fonamentada en la desobediència civil i institucional.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_348", "instruction": "Quins són els cognoms de l'Antònia Maria?", "context": "Antònia Maria de la Creu Sabater i Vallespir (Palma, 24 de novembre de 1947) és una filòloga i escriptora mallorquina coneguda especialment pel seu treball sobre la casta nobiliària de Mallorca, els seus usos, costums i la seva parla. És doctora en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears (UIB).\nVa néixer l'any 1947 a Palma, filla de Gabriel Sabater i Antònia Vallespir. Fou professora de cultura europea, cultura balear i història de la gastronomia de les Illes Balears a l'Escola d'Hoteleria de la UIB. L'any 1998 edita les memòries de Miquel Forteza i Pinya, escriptor mallorquí destacat com a poeta i advocat en la qüestió dels xuetes. Començà la seva tesi doctoral La parla d'una classe social: els senyors de Palma l'any 1991 i durant quatre anys enregistrà en cinta magnetica entrevistes amb nombrosos membres de la noblesa mallorquina, un estament social marcat pel seu aïllament que afavorí el desenvolupament d'uns costums i parla molt particulars. Sabater aconseguí introduir-se en aquest reduït grup i documentar en cinta magnètica les veus dels darrers membres de la noblesa que foren testimonis de la vida i costums de l'estament noble a la Mallorca preturística. L'any 2010, dirigida per Joan Miralles Monserrat i Sebastià Serra i Busquets, llegí la tesi i es doctorà en llengua i literatura catalanes per la Universitat de les Illes Balears. Publicà el llibre Els senyors de Palma. Història oral. (pròleg de Joan Veny) el 2012, en què recull les observacions, documents i conclusions de la tesi. Des de la publicació del llibre, ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació atrets per l'originalitat d'una tesi que documenta un mode de vida ja esvaït a la Mallorca de principis de segle xx.", "response": "Sabater i Vallespir.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_349", "instruction": "Qui és la Maria Rovira?", "context": "La membre del secretariat nacional de la CUP Maria Rovira considera que el referèndum és una de les vies que cal tenir sempre damunt la taula però ha afegit que ara no es donen les condicions i que s'han de generar. En una entrevista a l'ACN, ha explicat que en les negociacions per a la investidura es demostra que a Catalunya no hi ha la correlació necessària de forces favorables a la independència ni a un estat que no sigui part del conflicte. En aquest context, ha defensat que cal resoldre el conflicte en una taula internacional amb ‘mediació internacional' i també que cal generar les condicions que ara no hi ha amb la mobilització permanent, desobediència i un acompanyament institucional. Després de l'anunci, per part del president de la Generalitat, Quim Torra, d'una cimera de partits i entitats després de les festes de Nadal per a provar de traçar una estratègia conjunta cap a l'exercici de l'autodeterminació, la CUP s'ha mostrat oberta a parlar-ne, tot i que també ha volgut destacar que ara com ara els diferents partits se situen en una ‘lògica recentralitzadora' de l'estat espanyol en vista un possible pacte entre ERC i el PSOE per a investir Pedro Sánchez. ‘Per seure a parlar del dret d'autodeterminació i com exercim conjuntament els drets polítics com a poble sempre ens hi trobaran', ha remarcat. Rovira ha constatat que ara mateix no hi ha unitat estratègica de l'independentisme i que hi ha ‘perspectives diferents'. I, en aquest sentit, ha assenyalat ‘qüestions contradictòries' que fan difícil d'avançar, posant com a exemple l'anomenada llei Aragonès que, segons la CUP, obre la porta a privatitzacions. ‘Continuarem situant aquest conflicte polític que alguns volen deixar aparcat per tornar a una situació de calma que creiem que no es pot donar en la situació que tenim actualment', ha remarcat. Sobre la proposta de la CUP en aquesta cimera després de Reis, ha defensat que cal crear les condicions per a exercir l'autodeterminació en diferents àmbits perquè, segons que ha alertat, no es resoldrà únicament per la via judicial o interpel·lant l'estat espanyol a negociar. ‘Serà amb el desbordament que ha d'anar acompanyat del fet que a escala internacional siguem capaços de generar aliances perquè, quan hi hagi un desbordament continu, tinguem algú a qui interpel·lar. És un front imprescindible', ha defensat. Per crear les condicions, Rovira també ha defensat que cal determinació i consciència que segurament s'haurà d'estar disposat a assumir conseqüències i responsabilitats ‘fins a les últimes conseqüències' perquè davant hi ha un estat autoritari. Ha criticat durament les negociacions d'ERC amb el PSOE per a la investidura i ha acusat els republicans d'afegir-se a la recentratlizació de l'estat espanyol, de voler desmobilitzar i retornar al marc autonòmic. En aquest sentit, ha denunciat que ERC ha renunciat al dret d'autodeterminació en el possible pacte d'investidura i ha conclòs que ‘no es donen les condicions polítiques' per a pactar amb el PSOE. ‘Entenem que aquesta negociació no fa sinó tornar a situar l'autonomisme com a eina i ja hem vist que no és capaç de garantir què necessitem com a poble', ha afegit.", "response": "La membre del secretariat nacional de la CUP.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_350", "instruction": "Qui és l'autor de 50 secrets màgics per pintar?", "context": "Salvador Dalí va escriure l'any 1947 el tractat 50 secrets màgics per pintar. En aquest document, l'artista va deixar constància d'un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l'obra de Rafael. La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig amb la inauguració de l'exposició ‘Dalí- Rafael, un somieig prolongat‘, on el quadre L'ascensió de Santa Cecília es pot veure en una de les sales del Museu Dalí a tocar del de Rafael Verge de la Rosa. El somni s'ha pogut complir gràcies a la cessió temporal –fins al 6 de gener– del Museo del Prado, amb motiu del bicentenari de la institució. La cessió no és casual. El director del Museo del Prado, Miguel Falomir, explica que sovint s'intenten diàlegs impossibles entre artistes del passat i pintors actuals. ‘Aquest és un diàleg real perquè Dalí va donar reiterades proves de la seva admiració per Rafael. Era legítim i necessari unir-los', remarca. Han escollit la peça de Rafael per qüestions logístiques de transport, però la de Dalí té un significat especial en relació amb l'artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics, segons que explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. Fotografies i material documental Als dos quadres, els acompanyen tretze fotografies dels tallers de l'artista empordanès –sobretot de Portlligat–, on apareixen làmines amb obres de Rafael però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres. Una és, precisament, la que hi ha a l'exposició i que va pintar a Portlligat l'any 1955. La peça L'ascensió de Santa Cecília forma part d'una sèrie en què el classicisme és molt present i on Dalí es refereix a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria. A més, hi ha la interpretació que l'artista fa de la pintura Santa Caterina d'Alexandria, que data del 1507. Activitats complementàries Fruit de la recerca que s'ha fet per a documentar el préstec i la relació entre tots dos artistes, s'editarà una publicació divulgativa. En suport digital, també s'han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d'inspiració rafaelesca. Un vincle històric entre el Prado i Figueres El director del Museu del Prado recorda els vincles històrics que uneixen la institució amb Figueres. En aquest sentit, ha recordat que el castell de Sant Ferran va acollir obres seves i que aquí es va signar el conveni que va permetre l'evacuació de valuoses peces durant la guerra de 1936-39.", "response": "Salvador Dalí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_351", "instruction": "Què és Avalon?", "context": "Avalon és una illa llegendària de la mitologia celta en algun lloc de les illes britàniques on, segons la llegenda, les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i hi habiten nou reines fades, una de les quals és Morgana. Primer es creia que la paraula Avalon era una adaptació de la paraula celta «annwyn» o «annuvin», que designa el llegendari regne de les fades, però, ja al segle xii, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de \"illa de les pomes\". Això és altament probable, perquè, en bretó, poma es diu «aval», i en gal·lès es diu «afal» (amb la pronunciació de la \"f\" com \"v\"). Avalon també va ser anomenada Ynys Witrin, que significa «illa de vidre».\nLa llegenda situa Avalon en algun lloc no especificat de les illes britàniques, encara que ja a principis del segle xi algunes de les tradicions artúriques indiquen que aquest lloc pot ser Glastonbury, on abans que la zona de la plana de Somerset fos sagrada, hi havia un turó (Glastonbury Tor) que s'elevava com una illa enmig dels pantans. Segons el cronista medieval Giraldus de Cambrai, Durant el regnat d'Enric II d'Anglaterra, l'abat Hernry de Blois va patrocinar una recerca a la zona, el que, segons sembla, va portar al descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia. (\"Aquí jeu sepultat el Rei Artur, a l'illa d'Avalon\"). De Cambrai explica com les restes van ser traslladades en una gran cerimònia a la qual van assistir el Rei Eduard I d'Anglaterra i la seva consort, i, segons ell, ara estarien en l'altar major de l'abadia de Glastonbury, lloc que es va convertir en un focus de pelegrinatge fins a la reforma anglicana.\nEn qualsevol cas, actualment es considera que l'associació de Glastonbury i Avalon no és sinó un frau. Els motius són diversos, entre ells la mateixa inscripció, que semblaria més adequada a l'estil del segle x, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Artur va viure i va morir. Per no esmentar la falta de referències contemporànies al descobriment, fet que no hauria passat desapercebut. Tot això fa pensar que la història va ser creada per la mateixa abadia per augmentar la seva reputació.\nAlguns estudiosos de les llegendes artúriques han situat Avalon a l'Ile Aval, a la costa de la Bretanya, mentre que altres l'han situat a Burgh-by-Sands, a Cumberland, prop del mur d'Adrià, on es va aixecar el fort romà d'Aballava, i altres més a prop de Camboglanna, en el que ara s'anomena Castlesteads.\nEn qualsevol cas, com es veu, molts són els que reclamen per a si la veritable ubicació d'Avalon, l'illa de les pomes. Sembla que les boires d'Avalon cobreixen amb el seu mític vel el lloc de repòs del Rei Artús. Després de la batalla amb Mordred, Artur, moribund, va ser portat a Avalon per Morgana, la fetillera i germanastra del rei. A la barca de Morgana hi havia diverses dones: Algunes conegudes (Igraine, Elaine, Nimue) i altres amb noms que no s'esmenten (La Reina de Gal·les del Nord, la Reina de les Terres ermes o la Reina de les Tempestats). En algunes llegendes només tres fades escorten al rei a l'Illa de les Pomeres. Es diu que Artur va ser estirat en un llit daurat i la fada Morgana segueix vetllant el cos del seu germà. També es pensa que Avalon i el món nòrdic de Helheim són el mateix lloc però amb diferent nom.", "response": "Una illa llegendària de la mitologia celta.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_352", "instruction": "Com és en Soldevila?", "context": "En Soldevila—no tenim més remei que dir-ho amb un mot pedant—té un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma. La seva poesia és prenedora, la seva prosa és clara i graciosa. Si ell persevera, com cal esperar, en una floració novel·lística pot fer molt per aconseguir el consorci més íntim d'una societat en transició ascendent, i el bell parlar que han elaborat els lírics. No ens referim ara a una modesta influència lèxica, sinó a una doble acció d'ennobliment de la vida i «humanització de l'art» com diria en Joan Alcover. El noucentisme necessita, darrera els seus poetes, els seus novel·listes. La poesia lírica, com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la novel·la, com el teatre, és l'entronització. La novel·la és més tranquilament amaradora que no pas el teatre. I sobretot, és més obiqua. Hom la troba o la té en el quiosc, en el ferrocarril, dins el pupitre de l'escolar adolescent, dins el prestatge de la casa de camp on els hostes llegeixen quan plou, dins la butxaca del modest dependent de comerç o sota el coixí agençat amb randes on es mig sepulta una rossor mandrosa.\nUn poeta, segurament anònim per als venidors, ha escrit aquests versos:\n«Del desengany, fóra possible cosa fer-ne una amor amb caient gentil?»\nGosaríem dir que sí. I fóra cosa més exemplar que no pas convertir un enlluernament en un tast de cendres.Però no és aquest darrer el cas de L'Abrandament. El cas, en la novel·la d'En Soldevila és la nota biogràfica d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina. Tanmateix, el matrimoni és una solució rigorosament perfecta de la vida, i, com totes les solucions socials perfectes, en té prou amb la supervivència d'una sola de les seves mil raons fonamentals per a continuar florint. En els casos pitjors—fins i tot després del desengany,—n'hi ha prou per a fer del matrimoni quelcom d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller tingui indulgència o el marit tacte. Però l'heroi i l'heroïna de L'Abrandament es troben orfes d'una i altra virtut. Ell és un mediocre bla i ella és una mediocre eixuta. Aquesta mediocritat crea a llur voltant unes tintes obagues, cruels, com les que volten certes figures realistes de Rembrandt. La lògica de l'autor en tota la novel·la és admirable, millor diríem implacable; i el desenllaç més que funeral és piadosament humorístic. Humorístic, i potser just, si és que la justícia és més aviat metòdica que no pas èpica.", "response": "Té un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_353", "instruction": "Què suggereix un personatge?", "context": "-No, millor serà un treu- replicà el pare. -Vaig, vaig, avi: preneu paciéncia. Això ès una ventarrada maaleïda que no dóna temps de res, però al mencos serà ferma. L'hem de seguir de llarg, ja ho veig: no hi ha remei. ¡Aguanta. i fora, l'avi!… Ohè! ohè!… Pau!… Vadô!… ¡Ànsia, a la maniobra!… Ohè! ohè!…\nSe n'anà corrent, i durant molta estona el vaig sentir, a intervals, maleir i reganyar. El treu no devia ser de tan bon armar com ell desitjava.\nPerò tu ara no saps de què et parlo, i serà precís que t'ho expliqui. El treu consisteix en una lona que, amarrada a l'arbre mestre, s'estén, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on se lliga per dos caps a borda i borda.\nMentre el desplegaven, el vent li pegà una sacsejada tan forta que es petà una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, restà lliure d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada, se defensa dels llebrers. Amb una de ses ventallades haguera pogut matar un home. Tots fugiren del seu dessota. No sé pas de quin enginy se valgueren per a subjectar-lo, perquè, amb tot i presenciar l'operació, no me'n vaig fer càrrec. Crec que l'anaren eixalant cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats; però no n'estic pas segura. No m'ha restat d'aquella escena més que un record mal conjuminat i confós com el que sol deixar una visió de desvari. Me represento uns homes que floten entremig de ruixims, anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el torb esbulla la capçada del pi en el qual filaren llur niu en hores de bonança: bracegen, treballen… Però de llur maniobra no trobo en la meva pensa sinó impressions deslligades. Ni pot ser d'altra manera: amb el moviment esbojarrador de la barca, i amb l'aire espès i grosser que em maurava violentament, empenyent-me, rebregant-me, tirant-me a la la cara el mocador i obligant-me sovint a tancar els ulls, no era pas possible seguir cap observació. Pobres mariners! No sé com podien arribar a treballar; però lo cert és que ells es sortiren amb la seva i que el treu fou fermat, comunicant més vigorós impuls a la nostra marxa.", "response": "Que millor serà un treu.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_354", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Diana Palazón (Elx, 12 de desembre de 1976) és una actriu i cantant valenciana.\nNascuda el 12 de desembre del 1976 a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià). A l'edat 17 anys es va traslladar a la ciutat de València per estudiar Art Dramàtic a l'Escola de l'Actor (ESAC), entre els anys 1994 i 1998. Els completaria a Barcelona, cursant dramatúrgia amb el director de teatre Boris Rotenstein, al Col·legi del Teatre (1999-2000).\nParal·lelament va començar la seua carrera a València, fent sèries per a Canal 9 com A Flor de Pell (1997) o Herència de Sang (1996), començant a treballar en el teatre, amb l'obra El burgès gentilhome (Joan Peris, 1996), i amb el seu primer projecte cinematogràfic, la pel·lícula L'arbre de les cireres, de Marc Recha (1998).\nEl seu primer paper a la televisió nacional va ser a la sèrie diària Al salir de clase, com a Miranda, un paper que li va donar gran popularitat i que interpretà entre el 1999 i el 2001. Tot i això, la seva consagració va ser a Hospital Central, on va interpretar el paper de la doctora Laura Llanos des del 2002 fins al juliol del 2007, convertint-se així en un dels personatges més estimats de la sèrie. Ha participat en altres sèries i produccions televisives com Singles (2008), Raphael: un historia de superación personal (2010), Gavilanes (2010-2011) o La que se avecina (2014).\nEn els últims anys ha participat en diverses pel·lícules a les ordres de directors com Antonio Mercero (Planta 4ª, 2003) o Eva Lesmes (El Palo, 2001). Entre les darreres estrenes cinematogràfiques hi ha també les pel·lícules Mia Sarah (2006), de Gustavo Ron, Malas noticias, de Miguel Ángel Cárcano (2007), La mémoire dans la chair, de Dominique Maillet (2012) o Legionario (2017), del director mexicà Eduardo H. Garza.\nLa seva experiència teatral continua amb obres com Kràmpack, juntament amb Fèlix Gómez i Nacho López, o El invierno bajo la mesa, del 2005 i dirigida per Natalia Menéndez, al costat, entre d'altres, del seu company d'Hospital Central, Antonio Zabálburu, que, a més, l'havia dirigit en el videoclip de la cançó \"Te esperaré una vida\", d'Inma Serrano. Amb Miguel Narros ha treballat en el personatge protagonista de La Dama Duende, precisament en l'última obra que dirigiria Narros al final de la seva carrera. Ha participat també en dues produccions per al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida: Alejandro Magno (2016), sota la direcció de Luis Luque, i Nerón (2018), d'Alberto Castrillo. També va formar part del gran elenc de La Cocina, d'Arnold Wesker, al Teatre Valle Inclán de Madrid, i a les ordres de Sergio Peris Mencheta.\nL'any 2017 comença la seva carrera musical, amb el grup Leon Impala, al costat del també actor i cantant Chema León. Al desembre de 2018 va aparèixer el seu primer EP “La Grieta” i després el primer disc de llarga durada, «El plan».\nHa rebut el premi a la millor actriu a la primera Edició dels Premis Telón Chivas, per la seua participació a l'obra de teatre Krámpack i La Dama D'Elx de Bronze per la seua trajectòria com a actriu del «Patronato Histórico Artístico y Cultural d'Elig».", "response": "De Diana Palazón.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_355", "instruction": "Què feia el narrador?", "context": "Jo, gratant-me el cap, pensívol, anava escoltant. El cor me bategava dintre el pit, com una papallona dintre el puny d'un infant. Oh! prou me temptaven, aquelles proposicions!\n-A casa sopem a les vuit- vaig mormolar.\n-A dos quarts serem en terra- contestà en Volivarda. I, llegint la desconfiança en la meva mirada, afegí, besant-se el dit gros, encreuat sobre el saludador: -Tan cert com sa mort!\nEn això, les mans d'algú que se m'havia acostat per darrera me taparen els ulls, a l'ensems que una alenada calenta m'humitejava el clatell. Vaig pegar una giravolta sobtada, i vaig topar-me nas a nas amb la riallera carota d'en Paiús, un noi rabassut, gras, llardós. Ja abans d'encarar-m'hi l'havia sospitat per la ferum, que sempre se li sentia, de quitrà i d'arengades podrides. ¡Que n'era, de lleig, aquell marrec! Tenia les galtes botides, el nas aixafat, i les parpelles tan sobreres i caigudes, que per mirar havia de tirar el cap endarrera, com aquell que, jugant a cucorna, vol guaitar per sota del mocador.\nMe va enrotllar el braç a la cintura i em va dir: -Ets de sa barcada: oi? ¡Conxos, que ens divertirem!", "response": "Anava escoltant.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_356", "instruction": "De quina paraula deriva “grigori”?", "context": "Els grigori (del grec egrēgoroi, que significa observadors o vigilants), també coneguts com a fills d'Elohim (en hebreu בני האלהים, bnei ha elohim); són un grup d'àngels caiguts de la mitologia judeocristiana esmentats en alguns textos apòcrifs bíblics i en el Llibre del Gènesi. En aquests textos s'esmenta que els grigori van ser éssers que es van aparellar amb les \"filles dels homes\"; naixent d'aquesta unió una raça de gegants coneguda com els nefilim. Segons el Llibre d'Henoc, els grigori sumen un nombre de 200 però només els seus líders són esmentats:\nA la Bíblia: en el llibre de Gènesi, es conserva part d'aquest relat, en què es parla d'aquests àngels referint-se a ells com fills d'Elohim que van prendre per a si dones, i van engendrar gegants (anomenats nefilim). El motiu segons la Bíblia pel qual Elohim no va acceptar aquests fets estaria indicat en la següent frase: \"No meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys\" (Gènesi 6:1-4). Sent la interpretació d'aquesta frase segons els erudits, que Elohim no va desitjar que romangués per sempre el seu esperit (essència de vida) en l'home, ja que amb això l'home viuria molt més del que desitja, o viuria per sempre.\nAl Llibre d'Henoc: (llibre que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però considerat apòcrif per altres esglésies cristianes), Henoc a més de nomenar el nombre i els noms dels principals grigori, igualment esmentaria aquest relat més detalladament, comptant a més el tipus de càstig que van patir aquests éssers i els seus fills.\nEn unir la història d'ambdós textos es dona a entendre que el càstig d'aquests àngels s'hauria realitzat després de la creació de l'home, a diferència d'altres mites que relacionen aquests fets amb Llucifer, el qual s'indica en aquestes creences i llegendes que hauria estat castigat abans de la creació bíblica del món. No obstant això cal tenir en consideració que igualment en el llibre d'Henoc es compte que ja abans d'aquests esdeveniments, hi havia castigades 7 estels semblants a grans muntanyes. Elles cremarien, a la presó de les estrelles i dels poders del cel per haver transgredit el manament de Yahweh, des del començament del seu ascens, per no haver arribat al seu temps, per la qual cosa Elohim es va irritar contra elles i les va encadenar fins al temps de la consumació de la seva culpa per sempre.\nAl Llibre dels Jubileus: (text apòcrif escrit probablement al segle ii o III aC), s'esmenta que aquests àngels són fills dels elohim ('senyors'), un antic plural majestàtic del Déu hebreu, o el possible indici d'un origen politeista del judaisme. En aquest llibre es parla que aquests éssers eren gegants que havien baixat a la Terra perquè no tenien companyia femenina. Els elohim els havien enviat a la terra per ensenyar a la humanitat la veritat i la justícia, però aquests van decidir pactar i desobeir la seva missió i les regles. Aquest text ofereix una versió diferent del propòsit pel qual els Vigilants van baixar inicialment a la Terra, i complementa la descripció d'aquests éssers.", "response": "Del grec egrēgoroi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_357", "instruction": "De qui parla el text?", "context": "Esteve de Bizanci (en grec: Stephanus Byzantinus, Στέφανος Βυζάντιος) fou un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del segle vi. Era gramàtic i vivia a Constantinoble, amb seguretat després del regnat d'Arcadi i Honori (423) i abans del de Justinià II (iniciat el 685). Això és gairebé tot el que se sap de la seva vida. Fou autor d'un important diccionari geogràfic titulat Ethnica (Ἐθνικά). El treball és d'un valor enorme pel que fa a informació geogràfica, mitològica i religiosa sobre l'antiga Grècia. Del diccionari, només en sobreviuen uns escassos fragments, però es conserven epítoms compilats per Hermolaus o Hermolaos de Constantinoble. Hermolaos dedica el seu epítom a Justinià. Si bé no és clar si es refereix a Justinià I o Justinià II, emperadors amb aquest nom, sembla probable que Esteve visqués a la primera meitat del segle vi, sota el mandat de Justinià I. L'edició moderna estàndard és la d'August Meineke (1849), i per convenció, les referències al diccionari usen els números de pàgina del text de Meineke. La primera edició moderna del treball va ser la publicada per la impremta Aldina el 1502.", "response": "D'Esteve de Bizanci.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_358", "instruction": "Què es va sentir?", "context": "En aquell moment va sonar la veu aspra del pare.\n-Pareu ment, l'avi: aquí ve l'esborneiat!\nI de seguida es desplegà una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes. Les ones s'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort ruixat. La barca arrencà mig tombada.\n-I ara, l'avi- vaig exclamar. -¿Per què arrumbeu per enfora?\n-Convé salvar ses puntes- me contestà.\nLa mar, de primer arrasada i atuïda, se revenia, crestejant i enflocant-se, i apareixien en ella grosses depressions fugidores. Per dues o tres vegades el vent mancà i tornà a bufar. Vaig veure que la nuvolada de sol ixent se caragolava, esbadellant-se a grans esquerdes, per on s'atalaiava un cel verdelós. Aleshores entrà la llevantada amb totes les seves forces, acompanyada de boires rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua, passant com a fumarades de colossals xemeneies. I l'horitzó tornà a cloure les seves crétues i a ennegrir-se; i la pluja l'esvaí sota el seu vel gris i ratllat.\n-En popa, l'avi, en popa! Ja ens hem forejat prou. No perdem temps. Provem la derrota de Tossa- va dir el pare.\n", "response": "La veu aspra del pare.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_359", "instruction": "En quin llibre surt el personatge de qui parla el text?", "context": "En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem (en hebreu מְתוּשֶׁלַח בן-חֲנוֹךְ Mətûšālah ben Hănōk i en àrab متوشالح بن خنوخ Matuixalakh ibn Akhanukh) és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial.\nVa ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys. Segons una tradició apòcrifa jueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.\nDurant els set-cents vuitanta-dos anys més que va viure va engendrar altres fills i filles amb la seva esposa Edna (font apòcrifa) fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.\nDe tot el llinatge de descendència registrat a la Bíblia des d'Adam fins a Jesús, Matusalem és qui tingué una vida més llarga; és per això que en la cultura popular és sovint utilitzat com a exemple de vellesa.\nEls intèrprets bíblics asseguren que es pot entendre al text que va morir un any després de l'arribada del Diluvi universal. Els defensors del creacionisme, que propugnen una lectura literal de la Bíblia fins i tot han intentat explicar científicament aquesta edat avançada: abans del diluvi uns núvols de vapor (dels quals sortiria l'aigua) envoltaven la Terra i protegien els seus habitants de la llum ultraviolada i dels efectes de l'envelliment (no han tingut en compte altres factors de deteriorament a part del sol).\nEl Mite de la longevitat", "response": "En el Gènesi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_360", "instruction": "A quina ciutat va néixer Carme Noguera Valero?", "context": "Carmen Noguera Valero, (València 1907 - Castelló de la Plana 7 de gener de 1974) va ser una mestra artesana i pintora de la burgesia.\nVa nàixer al barri valencià del Cabanyal. Quan tenia 15 anys, es va traslladar amb els seus pares, per motius polítics, a Castelló. Va rebre classes de pintura i dibuix a l'acadèmia del pintor Vicent Castell on va fer una estreta amistat amb la pintora castellonenca Matilde Segarra Gil, mare de Matilde i Josefina Salvador Segarra, i va impartir les classes amb altres pintores castellonenques com Carmen Palau, Elisa Agost i altres.\nEs va casar amb el metge Hipòlito Fabra Compte que va morir el maig de 1951. Va tenir dos fills, i després de quedar vídua, va reprendre l'activitat artística que havia abandonat per tenir cura de la família com estava establert socialment en aquella època. Des d'aquell moment ven tota la seua producció a la primera exposició de pintura que va fer per poder tirar endavant la família i de la qual encara es conserva el catàleg. La pintura va permetre d'aquesta manera el sosteniment econòmic de la família, cosa ben difícil per a una dona de l'època. Va establir la seua pròpia acadèmia al carrer Campoamor de Castelló i va donar classes a l'Escola d'Arts i Oficis, a la Secció Femenina i a l'alberg Argentina de Benicàssim, llocs on va tenir un nombrós alumnat femení.\nL'Ajuntament de Castelló ha posat el seu nom a un carrer de la ciutat com a homenatge a la seua tasca creadora.", "response": "A València.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_361", "instruction": "Qui és Jaume Alonso-Cuevillas?", "context": "Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, ha estat citat avui a la Comissió de Justícia del congrés espanyol perquè exposés la seva opinió sobre la reforma de la llei d'indults, que data del 1870 i que només s'ha modificat una vegada, el 1988. La nova llei es tramita ara a la cambra, arran d'una proposició del PSOE, que vol incloure excepcions en la concessió d'indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista. Però el PP ho ha volgut aprofitar per incloure'n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l'excepció de l'indult en condemnes per sedició i rebel·lió. Alonso-Cuevillas ha dit que no hi estava pas d'acord, i ha fet una intervenció dura contra aquesta pretensió. ‘Al PP només li falta introduir al catàleg de delictes el de flora i fauna per dissimular que hi ha el de rebel·lió i sedició; volen limitar al mínim la possibilitat d'indults', ha declarat. ‘Això és intentar legislar ad hoc, i en un estat de dret no és admissible. Només us faltaria posar noms i cognoms a l'esmena. I aquesta cambra i l'estat no haurien de tancar la porta a la possibilitat de fer política, perquè algun dia pot haver-hi pronunciaments d'instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l'estat a fer política.' Això últim, ho ha dit en referència a la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l'1-O. Alonso-Cuevillas tampoc no avala l'esmena de Ciutadans, que demana d'excloure'n els delictes de terrorisme. ‘Aquests últims temps hem vist que hi ha una concepció vaga sobre què és terrorisme', ha manifestat. De fet, s'ha oposat a limitar els delictes que poden ser objecte d'indult. ‘L'indult és una facultat excepcional i serveix per a mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s'aplica a casos particulars.' En canvi, Alonso-Cuevillas creu que cal introduir més transparència a l'hora d'atorgar l'indult. Per exemple, ha apuntat que seria bo que el govern espanyol comuniqués prèviament a la Comissió de Justícia que vol atorgar un determinat indult i que, si la comissió ho acorda, algun representant hagi de comparèixer al congrés per explicar-ne els motius. ‘Més que retallar el catàleg de delictes, el criteri ha de ser que hi hagi més transparència', ha dit. Tampoc no veu bé que els informes que facin els tribunals sobre els indults hagin de ser vinculats, com preveu la llei actualment. ‘No és bo de posar els tribunals a fer política', ha manifestat.", "response": "L'advocat de Carles Puigdemont.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_362", "instruction": "Amb quins altres noms es coneix a Jofré d’Estrasburg?", "context": "Jofré d'Estrasburg o Gaufred d'Estrasburg, en alemany Gottfried von Strassburg (vers 1170 – 1215), va ser un trobador i poeta èpic en alemany, conegut com a autor del poema inacabat Tristany (en alemany Tristan (Gottfried von Straßburg)), el magistral llenguatge del qual despertà ja l'admiració dels seus contemporanis. És també autor d'alguns poemes conservats en el Còdex Manesse.\nNo se sap gairebé res de la vida de la seva vida, llevat del seu nom i de la seva condició d'autor. Tanmateix el seu nom (von Strassburg) i els trets dialectals que es troben en la seva obra situen el seu lloc d'origen a Alsàcia. Disposà d'una bona educació tal com es demostra en la seva obra, però no sembla que fos religiós ni tampoc que fos cavaller.\nTristan und Isolde va ser escrita entre 1200 i 1210. Sembla que l'obra restà incompleta degut a la mort del seu autor. El text ens ha arribat a través d'onze manuscrits complets dels quals dos són del segle xiii i quatre del segle xiv, així com d'uns 14 fragments. Alguns poetes del segle XIV intentaren de completar l'obra. El tema central, l'amor de Tristany envers la casada Isolda, a causa d'un misteriós filtre d'amor, ja era conegut: procedia, tal com altres episodis de l'obra, de la regió celtico-irlandesa del redós de l'any 800 i fou tractat per gran nombre d'escriptors anteriors a Jofré. Aquest no canvià el tema, però li donà un fons místic i ètic. Tampoc renuncià al filtre d'amor, que només podia justificar el tema en l'ambient de la cort de llavors, però situà l'amor de Tristany i Isolda al marge i per sobre del fet de la transgressió de la moral en el sentit cristià.\nUn punt culminant de l'epopeia és la descripció de la minnegrotte (gruta de l'amor), un lloc misteriós on l'arquitectura i els materials empleats són al·legories de l'amor. Aquesta minnegrotte és la primera al·legoria profana en llengua alemanya. Friedrich Ranke, investigador de Jofré, hi veu una analogia del temple cristià, i Jurgen Schwietering hi troba un antecedent en el palau i llit de rei Salomó d'Israel. El que Jofré faci valor absolut de l'amor i el transposi en l'infinit, en el diví, ha fet que alguns investigadors donin una valoració dualista de l'obra. Així, per exemple, trobem en Karl Lachmann una sobrevaloració del cantó estètic i una infravaloració del cantó ètic de Tristany. La investigació actual intenta interpretar la concepció amorosa de Jofré, al marge dels judicis valoratius i partint del contingut intrínsec de l'obra", "response": "Amb els de Gaufred d'Estrasburg i Gottfried von Strassburg.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_363", "instruction": "Ja s’havia acabat la Quaresma?", "context": "Com aquella quaresma de dejuni fou acomplida, i hagué saludats sos germans, Sant Brandan se'n muntà a la nau i començà a fer la via de Ponent. Ventura i cas fou que arribà a una illa d'un sant pare qui havia nom Joan. I prengué d'ell la benedicció i encara la prengué de tots els monjos qui eren amb ell. I arribà fins al cap d'aquella contrada on tenia son parentiu i no volgué veure ningú de la seua sang; ans se'n pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar oceana s'estenia. I descobrí una cala, corba com un arc, que de llavors ençà s'anomena la cambra de Sant Brandan. Aquest fou el lloc d'on després partí. I amb tots aquells monjos qui eren amb ell s'afanyà a l'obra, i féu un esquif molt fort i lleuger per anar per mar; el féu de llenyam i li donà la forma que tenien les naus d'aquella contrada, que hom anomena coca. I com fou ben acabada i afaisonada gentilment, de part de fora la cobrí tota de cuiro de bou i pintà-la de vermell i tapà bé les juntes del llenyam, i ho untà tot de mantega: nau i cuiro; per tal que fos més llisquívola; després hi posà vitualla per quaranta dies. I arborà en mig de la nau una antena i hi embarcà tot allò que s'és mester per navegar. I llavors comanà a sos germans que entrassen en la nau en lo nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit. Ells així ho compliren. I Sant Brandan romangué sol, dret i fosc en la ribera.\nLlavors Sant Brandan aixecà sos braços al cel per copsar-ne la benedicció, damunt la nau i aquells qui hi eren embarcats. La oració que digué, feia així:", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_364", "instruction": "De què es tracta The Washington Post?", "context": "El diari nord-americà, The Washington Post, ha dedicat avui un article al procés independentista català amb el títol de ‘Catalunya es veu a si mateixa com una nació-estat del futur'. El periodista, Ishaan Tharoor, explica l'assistència massiva a l'última Diada després ‘d'anys de mobilitzacions, protestes i votacions simbòliques'. En aquest sentit, malgrat l'oposició de Madrid, ‘els polítics catalans aspiren a celebrar un referèndum oficial sobre la independència el 2017'. El diari cita en diverses ocasions al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que asseguren que el govern espanyol, per molt que s'enroqui, ‘no podrà evitar que Catalunya decideixi si vol ser un estat o no'. Tanmateix, Romeva afirma que el millor cas seria un ‘escenari a l'escocesa': una consulta acordada. Però admet que el govern en funcions a Madrid no està per la labor. ‘Nosaltres ens asseiem a la taula i diem que volem negociar amb el govern espanyol, però no hi ha ningú a l'altra banda'. ‘El que estem demanant és que Catalunya esdevingui un estat del segle XXI, no pas en un estat anacrònic del segle XIX o XX', diu Romeva En un context marcat pel Brexit i el creixement dels partits extremistes i populistes a la Unió Europea, Tharoor pregunta al conseller sobre els perills del nacionalisme en un moviment com l'independentisme. ‘Catalunya en si mateixa és una realitat multicultural. Ha estat sempre una terra de trànsit i acollida', respon Romeva. I afegeix: ‘Els refugiats i els emigrants formen part de l'ADN de la cultura i la societat catalana'.", "response": "D'un diari nord-americà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_365", "instruction": "Què passava amb els Buxareu?", "context": "* * *\nFeia molts dies que jo no havia vist els Buxareu. Aleshores al Cine Ideal hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin fi benèfic. Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al cinema. Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar passar els dos primers dijous; i el tercer recordo que s'esqueia en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet criminal va solucionar-me la tarda.\nAl punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple. Per remei vaig trobar una cadira buida, i m'adoní que seia al costat de la Lluïseta. Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament; passem per alt les tonteries que la Lluïseta i jo vàrem dir de primer moment, els compliments, etc.; i, per aguantar el caliu de la conversa, tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres ànimes.\nLa Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina. Aquesta dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el casament d'en Melrosada.\nEns trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia Paulina. La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu. Don Gaspar Melrosada no era res més que un professor tímid, encara. La tia Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable a la família. En Víctor Buxareu sabia perfectament tots els punts que calçava don Gaspar, però no vacil·là a fer-lo participant de les intimitats de la casa.", "response": "Que feia molts dies que ell no els havia vist.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_366", "instruction": "És Jordi Cuixart el capdavant de l’associació Òmnium Cultural?", "context": "El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha dit que l'amnistia dels represaliats per l'1-O és ‘necessària per avançar' i que l'estat espanyol té l'oportunitat d'assumir que s'ha ‘equivocat' i ‘corregir una presó injusta'. En un article d'opinió en una publicació editada per l'entitat que reclama l'amnistia pels encausats per l'1-O, ha dit que l'opció de l'indult ‘és una falta de respecte al conjunt de la ciutadania' perquè ‘mai no demanarem perdó per defensar drets humans en democràcia'. Òmnium reparteix avui 100.000 exemplars gratuïts sobre l'amnistia a diferents punts del país. Cuixart ha xifrat en 2.500 persones els represaliats per exercir o reivindicar drets des de 2017. Ha recordat que a Catalunya hi ha el consens del 80% de la ciutadania catalana que vol la fi de la repressió i la resolució democràtica del conflicte polític. El president d'Òmnium ha recordat les paraules que va dir durant el judici de l'1-O, ‘Ho tornarem a fer', i ha assegurat que tornarà a exercir els drets ‘sempre que calgui'. ‘Si hem entrat a la presó, no és per trobar la manera de sortir-ne, sinó per avançar en la lluita pels drets i les llibertats', ha apuntat. ‘En la conquesta del dret a l'autodeterminació, assumim les conseqüències dels nostres actes des de l'acció no violenta i amb tota la responsabilitat, com també fa el feminisme o l'ecologisme', ha reivindicat. Com ja ha fet en altres ocasions, Òmnium ha editat una publicació sota el títol ‘Amnistia Ara!' que amb diferents articles reclama l'amnistia. Al llarg d'aquest dijous es distribuiran 100.000 exemplars gratuïts en una cinquantena d'estacions de metro, tren i ferrocarril de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, i un centenar de punts d'arreu del país.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_367", "instruction": "Des de quan fa que un dels personatges és vidu?", "context": "-Sou viudo de temps?\n-Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho al tornar de viatge.\n-Ah, vatua!\n-Sí, va ser una cosa molt trista. Jo havia deixat a sa de casa, bona i eixerida. Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut, i llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!… Viuríem junts. Jo seria pescador… patró de barcada… Un bon descans. Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda. Ella tot això m'ho deia amb ets uis. ¡Que me'n deien, de coses, ets uis d'aquella dona! A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant» «-Prou, dona, prou.» ¡Sa sang de ses venes, li hauria donat, si me l'hagués demanada!… Ja saps que sóc de Blanes: oi? Sa nostra casa era a sa banda de mar, a un cap de sa platja; i així que vaig saltar en terra vaig fer via cap allà, amb tot de bones notícies a sa punta de sa llengua per a alegrar es cor de sa bona veia. Portava es diners a sa pitrera per ensenyar-los-hi de seguida: «-Mira, lo que hai gonyat!» A mig camí me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al diable, ses tafaneres! «-Sa teva dona està malalta», me varen dir. Jo vinga estirar es pas… i ja no sé què més m'enraonaren; fins que, quan vaig agafar es picador de sa porta, me varen dir, net i clar: «-Hereu Mauva, sa teva dona s'ès morta: la vàrem enterrar ans d'ahir.» I jo encara no m'ho creia. Me semblava que sentia es trepeig d'ella per dins… i pica que picaràs. Encara sento aquells trucs aquí, a sa boca des cor. Res: igual que picar a un sepulcre.", "response": "Des de fa vuit anys.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_368", "instruction": "Quin és el primer mot del text?", "context": "ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt. Abellir-se: endolcir-se a fer o acceptar.\n\nACANOCAT, DA.= Se diu d'allò, que s'assembla a una canoca. Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó; quan és prim rep el nom de palla. Una canya, i també un bri de moresc, se compon de canoca, fulles, rels… etc.\nACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)\nAFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa.\nALLARAR.= Verb actiu. Fer llar en una casa, donar confort de llar a un paratge. Allarar-se: posar casa, posseir casa. Allarat, da: adjectiu que s'aplica al qui té casa o llar propia.", "response": "ABELLIR.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_369", "instruction": "Què diu la criada?", "context": "-Entrin, entrin, doncs.\n-Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure. Un cop morts ja no hi ha res que fer-hi, i…\nLa criada obre la porta de la saleta i la viuda es gira, i, al veure al senyor Nofre i a la seva muller s'aixeca de la butaca, torna a plorar, i diu:\n-Ja ho veuen, pobra de mi! Ja ho veuen!\nSon cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis calmen a la viuda.\n-Ja hi tornes!\n-Per Déu, Llúcia!\n-Però, bona senyora!\n-No es desesperi- diu el senyor Nofre.\n-Tingui una mica d'enteniment- diu sa muller. -Faci-ho al menos per aquests dos angelets que li queden. No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís i deixés sense mare aquests pobrets.", "response": "Que entrin.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_370", "instruction": "Qui s’ha posat en contacte amb Arrels?", "context": "Un total de 1.468 persones sense llar s'han adreçat a Arrels Fundació entre l'1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019 preguntant on poden trobar ajuda per millorar la seva situació. Aquesta xifra representa un 21,7% més que els dos mesos anteriors, segons ha informat la mateixa fundació en un comunicat. Entre les preguntes que plantegen, hi ha on poder dutxar-se i canviar-se de roba o com accedir a un allotjament i a serveis socials. De mitjana, Arrels ha atès 122 persones cada més, el 88,3% homes i l'11,7% dones. El 22,3% tenen nacionalitat espanyola i la resta procedeixen de fins a 95 països diferents. El 61,3% tenen entre 25 i 49 anys, mentre que l'11,6% és menor de 24 anys. ‘Es molt preocupant la quantitat de persones que venen en aquest situació, els recursos per a persones sense llar a Barcelona estan saturats, per això sempre intentem explicar la realitat per situar la persona', ha afirmat la responsable del centre obert d'Arrels, Marta Maynou.La majoria de les persones que s'han adreçat a la fundació, el 79,5% han demanat poder accedir a serveis higiènics, mentre que el 30,6% també han preguntat si podien canviar-se de roba. Es tracta de persones que demanen el servei de dutxa de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics, que habitualment funcionen amb cita prèvia. ‘El sistema se sol adequar al recurs, no a la persona, no pot ser que la majoria de recursos amb dutxes obrin només al matí”, ha dit Maynou. La tercera necessitat més expressada ha estat l'accés a l'allotjament, amb un 24,4% dels casos. El 21% han preguntat com accedir a serveis socials, el 17,· demanen un lloc on poder deixar les seves pertinences de manera estable i un 11,4% pregunta per menjadors escolars. El 4,7% han demanat ajuda específica per buscar feina, i el 4,5 per accedir a medicació. El 6,3% necessitaven suport perquè han estat agredides o els han robat la roba, les sabates o la documentació. Arrels denuncia que moltes de les 1.468 persones que han passat pel seu centre obert per demanar orientació han acudit prèviament a serveis socials del barri o als serveis específics de l'Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar, però que no han tingut resposta. De fet, el 23,9%de les persones orientades han tornat més d'una vegada a Arrels. ‘Tothom hauria de tenir un treballador social de referència, però no tothom el té', ha lamentat Maynou. Per això, ha demanat reforçar els serveis públics. Per exemple, més serveis higiènics, amb normatives i horaris flexibles: habilitar consignes on les persones que viuen al carrer o en llocs inestables puguin guardar les seves pertinences durant un temps, i obrir espais d'acollida nocturns i de baixa exigència a cada barri de la ciutat.", "response": "1.468 persones sense llar.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_371", "instruction": "Qui va ser Florentina González Ciprés?", "context": "Florentina González Ciprés (Barcelona, 28 de desembre de 1904 - Mèxic, després de 1978) fou una psicòloga defensora de l'educació inclusiva, i republicana exiliada.\nVa nàixer el 28 de desembre de 1904 a Barcelona, on va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Mestres. Més tard cursà la carrera de Medicina a la Universitat Central de Madrid (Guerra, 2003). Per bé que no està documentada la trajectòria professional durant el període republicà, se suposa que la seua participació i militància política l'obligaren a eixir del país i a exiliar-se a Mèxic el 1945.\nCom a mestra refugiada va haver de convalidar el títol per poder treballar amb xiquets i xiquetes amb discapacitat, fet que li permeté exercir com a professora de l'Escola Normal d'Especialització «Parque Lira» de la ciutat de Mèxic (Martínez de la Vega, 1982; García Colmenares, 2009, en premsa).\nA la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic realitzà els estudis de Psicologia i obtingué el títol de doctora en Psicologia Clínica (1950). Més tard s'especialitzà en l'Escola Perkins de Cecs de la Universitat Harvard. De tornada a Mèxic, la Secretaria d'Educació Pública de Mèxic (SEP) la nomenà ponent especialitzada en Educació de Deficients Mentals, Inadaptats i Infractors de l'Escola Normal d'Especialització (1959).\nPels seus mèrits i a petició del president nicaragüenc René Schick (1963-1966), participà durant cinc anys com a directora d'un intercanvi entre el govern mexicà i el nicaragüenc, per a dirigir la formació de mestres d'educació especial d'aquell país. Quan tornà a Mèxic, contragué matrimoni amb el metge Ramón Romero, i fou nomenada directora de l'Escola d'Educació Especial per a adolescents barons i tallers protegits, annexos a l'Escola esmentada.\nEl 1978 fundà la Confederació Mexicana d'Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, CONFE, una institució d'assistència privada regida per un patronat que pretén afavorir el desenvolupament integral de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant l'enfortiment econòmic i tècnic de programes, per a la seua inclusió educativa, laboral i social. L'Informe Warnock, del 1970, havia plantejat la necessitat d'integració de les persones amb discapacitat a tots els nivells. Amb això es mostra el paper pioner que desenvolupà Florentina González Ciprés en la difusió dels nous conceptes relacionats amb les necessitats educatives especials i amb l'atenció a la diversitat. Com a membre de la Societat Interamericana de Psicologia, tingué l'oportunitat de debatre aquests temes en congressos nacionals i internacionals.\nEl 1980, el govern nicaragüenc la premià per la dedicació en la formació del professorat especialitzat en criatures amb necessitats educatives especials.\nMalgrat el desconeixement de la seua obra, les aportacions d'aquesta autora a l'educació especial en Amèrica Llatina han propiciat que la Confederació Mexicana d'Organitzacions a Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (CONFE) creés creat el premi anual «Florentina González Ciprés», en reconeixement al treball i a la trajectòria en el camp de l'Educació Especial. També l'Ateneu Espanyol de Mèxic recordà el seu llegat (Márquez y Díez Canedo, 2006).", "response": "Una psicòloga defensora de l'educació inclusiva, i republicana exiliada.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_372", "instruction": "Qui és Araceli Segarra i Roca?", "context": "Araceli Segarra i Roca (Lleida, 26 de març de 1970) és una alpinista i model catalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest.\nNascuda a Lleida el 26 de març de 1970, es va iniciar esportivament en el món de l'espeleologia quan tenia 15 anys. La seva cota més profunda la va assolir a l'avenc GSEM (Tolox, Màlaga) a -1.070 metres. A partir dels 18 va començar a participar en altres esports relacionats amb la muntanya. La seva primera expedició a l'Himàlaia va ser al Broad Peak (Pakistan) (8.047 metres), on assolí els 7.100, a l'edat de 21 anys. Posteriorment es va traslladar a Barcelona per completar els seus estudis de fisioteràpia. Ja el 1992 va aconseguir el seu primer vuitmil, el Shishapangma central realitzat en estil alpí. Al mateix temps va seguir compaginant l'alta muntanya amb l'escalada tècnica.\nEl 1995 aconsegueix la diplomatura de Fisioteràpia, amb post-grau en fisioteràpia infantil. A l'estiu de 1995, torna a l'Himàlaia, a l'Everest per la cara nord i en estil alpí, arribant fins a 7.800 m. El 1996 torna a l'Everest per fer un rodatge d'una pel·lícula-documental en format IMAX, de l'ascensió de l'Everest utilitzant l'estil clàssic i oxigen, convertint-se en la primera dona espanyola en ascendir a l'Everest.\nEn els anys posteriors realitza expedicions a l'Índia, al Ganesh, de 6.796 m en 1997. Aquell any va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports. El 1999 realitza escalades a Mali.\nEl 2000 intenta el K2, per l'aresta Nord, a la Xina, desistint 7.500 m. A la primavera de 2001 intenta el Kanchenjunga retirant-se a 500 m del cim degut a mal temps. El 2002 torna al K2, on assoleix els 7.100 m per l'aresta sud-sud-est.\nEl 2003 de nou en el Karakorum ha d'abandonar a només 70 m del cim del Gasherbrum I de 8.046 m. A la tardor acaba la temporada a l'Ama Dablam de 6.812 m al Nepal. El 2007 torna a l'Everest per començar amb el rodatge de la segona part del documental en IMAX de l'Everest, aquest cop amb càmeres de 3D. El documental s'estrenà el 2013.\nEl 2008 publica els seus dos primers contes d'una col·lecció de set: \"Tina a l'Everest\", \"Tina a l'Antàrtida\", i més tard, \"Tina a l'Aconcagua\", \"Tina al Kilimanjaro\", \"Tina al Denali\", etc. Tina, la protagonista, una nena amb el cabell blau, intentarà arribar al cim més alt de cada continent.\nEn tots aquests anys, Araceli ha compaginat el muntanyisme amb activitats de model, conferenciant, escriptora i il·lustradora.", "response": "Una alpinista i model catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_373", "instruction": "Qui va ser Montserrat Campmany i Cortés?", "context": "Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 7 de març de 1901 - Buenos Aires, 31 de maig de 1995) fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.\nMontserrat Campmany va néixer al carrer Casp de Barcelona el 7 de març de 1901, filla de Francesc Campmany i Capdevila i d'Elvira Cortés, ambdós de Barcelona. La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires el 1909, quan aquesta encara era infant. Allí hi estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó (composició). El 1917 l'Orfeó català de Buenos Aires va organitzar un concurs de composició, on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raïms i espigues. Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega. La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo (1925). Escrigué una sèrie de cançons amb versos de Rubén Darío en les que utilitza l'escala incaica modificant-la d'una manera molt rica i variada.\nA començaments de l'any 1929 tornà a Barcelona, on l'Orquestra Pau Casals estrenà Danza india i Poemas de Cuyo', construïdes sobre l'escala pentatonal incaica (igual com Visión sinfónica i altres). A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià. Es presentà a oposicions per a mestra el 1932 i va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna. L'any 1939 tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega Ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1 de Buenos Aires. Va ser membre activa de l'Associació Argentina de Compositors de Música i el 1949 ingressà en la \"Sociedad Argentina de Autores y Compositores\". Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme.\nLa seva germana Maria es doctorà en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi Las excavaciones de Ampurias. De tornada a Catalunya, el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català que feia Carles Riba a la Fundació Bernat Metge. Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires. L'any 1939 tornà a Buenos Aires. Als anys 40, l'editorial José Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits. A Buenos Aires va continuar la seva tasca de compositora, on morí l'any 1995. Alguna de les seves obres va obtindre èxit internacional, en especial el seu Quartet de corda.\nEl fons personal de Montserrat Campmany es conserva a la Biblioteca de Catalunya.", "response": "Una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_374", "instruction": "Què són les Hores?", "context": "Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida. També se les coneix per les Estacions.\nGeneralment, hom considera que hi hagué dues generacions d'Hores (nota: aquest concepte no es refereix al sentit de \"generació\" en el qual el segon grup són descendents del primer, sinó que en aquest cas es refereix al fet que els autors més antics parlen del primer grup d'Hores, i els autors més tardans fan servir el nom de les darreres, que apel·len càrrecs diferents):\nHomer en les seves obres no menciona ni qui foren els seus pares ni quantes n'hi havia, però sí que indica que eren les divinitats olímpiques del clima, i ministres del déu Zeus, vigilants de les portes de l'Olimp. Tenien la tasca primordial de fomentar la fertilitat a la Terra, enviant-hi diversos fets climàtics. Ja que el clima, en un sentit general, es regula segons el curs de les estacions, les Hores són freqüentment designades per la seva afiliació a una de les seves estacions. Són amables i benevolents, portant tant a déus com als homes moltes coses bones i desitjables. Tanmateix, només és Zeus qui té el poder de reunir i dispersar els núvols, i per tant, les Hores només en són les seves ministres, i a vegades, també les de la seva esposa, la deessa Hera.\nLes nocions homèriques romangueren vigents durant un període dilatat de temps, i foren considerades les encarregades de les estacions, i associades principalment als períodes de més fertilitat de l'any: la primavera i la tardor.\nAixí doncs, La primera generació consistia en Tal·lo, Auxo i Carpo, les quals eren les deesses de les estacions (els grecs només dividien l'any en primavera, estiu i hivern). En les arts plàstiques la primera generació se sol retratar com un grup de dones joves i atractives envoltades de flors i vegetació abundant, o d'altres símbols de fertilitat. Els seus seguidors es comptaven sobretot entre els camperols de les parts rurals de l'antiga Grècia.\nLa segona generació és generalment descrita com la tríada formada per Eunòmia, Dice i Irene, que en aquest cas ja no regulen qüestions relacionades amb el clima, sinó que són deesses de la llei i l'ordre que mantenen l'estabilitat de la societat, i que són principalment adorades a les polis d'Atenes, Argos i Olímpia com a protectores dels seus estats. Hesíode fou l'autor que descrigué aquesta segona \"generació\" per primer cop, reflectint la transició de les nocions purament físiques a les ètiques per la qual passava la filosofia en aquell període..\nHi ha autors que arriben a reconèixer un tercer grup d'Hores. Aquestes són conegudes amb els noms de Ferusa (la substància i les granges), Eupòria (l'abundància) i Ortosia (la prosperitat).\nL'autor llatí Gai Juli Higini nomena les Hores d'una forma força confusa, ja que barreja els seus noms originals amb els seus epítets, i amb els noms emprats per designar estacions o hores separades. Així, doncs, elabora primerament una llista de nou Hores, i després una altra formada per divinitats menors encarregades d'onze (més endavant, dotze) períodes del dia que van des de justament abans de la sortida del sol fins que cau la nit.\nViccionari", "response": "Les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_375", "instruction": "Quin càrrec té Ximo Puig?", "context": "El president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig, i la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, han acordat de tornar-se a reunir dimarts vinent, aquesta vegada també amb el dirigent d'Unides Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a començar a perfilar el segon govern del Botànic. Serà el primer Consell tripartit de la història. Segons fonts acostades al govern valencià, la reunió d'avui entre Puig i Oltra ha estat discreta i informal, i ha servit per a començar a estudiar les possibilitats de govern que ofereixen els resultats de les eleccions valencianes del 28 d'abril. Després de la reunió, Oltra ha telefonat a Martínez Dalmau i l'ha citat per començar un contacte de tres bandes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-EU el 14 de maig. Encara s'ha de decidir on es farà. El PSPV anirà a la reunió amb l'avantatge d'haver guanyat les autonòmiques i haver augmentat el nombre de diputats. Consideren que han de tenir un pes més gran en el Consell, però necessiten el suport de la candidata de Compromís, Mónica Oltra, i el de Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a aconseguir la majoria. Els socialistes ja han reconegut que l'anterior estructura del Consell, la del primer Botànic, és millorable. Estan oberts a augmentar la quantitat de conselleries, però donen prioritat a l'estabilitat. ‘El govern ha de ser un govern, i no una suma de forces que miren per les seues polítiques. Cal tindre una mirada llarga', ha dit Manolo Mata, cap de llista del PSPV per València. La negociació també inclou la presidència de les Corts, que Compromís reivindica.", "response": "És el president de la Generalitat en funcions.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_376", "instruction": "Qui era Flamidià del Conflent?", "context": "Flamidià del Conflent o de Cuixà, o Flemidià, fou un màrtir, venerat com a sant en el monestir de Cuixà. Probablement, es tracta d'un sant llegendari.\nEl nom apareix en fonts antigues vinculades al monestir de Sant Miquel de Cuixà, com el santoral de l'evangeliari de Cuixà, avui a la Biblioteca Municipal de Perpinyà, ms. 2: hi apareix Flamidià amb festivitat pròpia, com altres sants de Cuixà (Germà, Nazari i Valentí), el dia 5 de gener. No hi ha constància prèvia ni cap notícia d'ell en altres fonts. El seu cos descansava a Cuixà, on tenia altar en un dels absis de la capçalera. L'abat Oliba el va fer traslladar, amb d'altres, a la cripta del Pessebre, als peus de la imatge de la Mare de Déu, on se'l venerava amb un culte local, estès a la diòcesi d'Elna.\nJoan Amades, sense citar-ne la font, diu que va morir màrtir sota el fictici govern de Dacià, a començament del segle iv. Domènec només diu que Flamidià era màrtir i que morí un 25 de desembre, i que el seu cos fou portat al monestir per ésser-hi venerat, la qual cosa indicaria que no hi havia estat monjo. Podria tractar-se d'un cos sant portat de Roma o corresponent a algun màrtir desconegut, que es traslladà al monestir i donà lloc a altres tradicions.\nFigura a l'Acta sanctorum, però no als martirologis oficials de l'Església Catòlica Romana.\nPosteriorment, probablement per explicar la presència de les restes al monestir, s'elaborà una llegenda diferent. Amades diu que Flemidià era natural del Conflent i monjo de Cuixà, on era bosser i almoiner. Miraculosament, tot i la gran quantitat d'almoines que feia als necessitats, el gra i els diners que administrava mai no s'esgotaven. Davant la sorpresa de l'abat, Flemidià li explicà que donava als pobres una quantitat set vegades superior al que tenia el monestir, però com més donava, més gra i diners hi havia com a recompensa per la caritat feta. Aquest miracle donà a entendre als monjos que Flamidià era sant.\nEs venerava el 5 de gener. Al retaule de la parròquia de Rigardà (Conflent), hi ha les talles dels quatre sants de Cuixà: Germà, Nazari, Flamidià i Valentí.", "response": "Un màrtir, venerat com a sant en el monestir de Cuixà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_377", "instruction": "A què fa referència Naglfar?", "context": "El Naglfar (en nòrdic antic Vaixell d'ungla) és el vaixell de la mort de la mitologia nòrdica. Se'ns descriu com el vaixell més gran de tots els temps i pertany al Muspell. El Naglfar és citat, sobretot, en relació amb el Ragnarök. El text de la Vǫlospá es pot interpretar en el sentit que aquest vaixell és avarat per la inundació que provoca el drac còsmic, Miðgarðsormr o Jǫrmungandr. Aquest vaixell portarà una part dels enemics dels déus cap a l'última i gran batalla. Depenent de la font, al timó hi anirà o bé el gegant Hrymr (segons la Gylfaginning) o l'ans Loki (segons la Völuspá).\nEl Naglfar està fet amb les ungles dels morts. Per això Snorri Sturluson parla a la Gylfaginning de la necessitat de tallar les ungles als morts, a fi de retardar l'enllestiment del vaixell i contribuir d'aquesta manera a retardar també l'arribada del Ragnarök. En Jacob Grimm va prendre aquestes idees per a la seva Mitologia Alemanya, obra en la qual va interpretar el Ragnarök com la descripció d'una escatologia llunyana:\nHi ha investigadors que creuen que Naglfar o \"vaixell d'ungla\" no és la designació originària d'aquest vaixell mític, sinó que aquesta forma representa una forma que presumptivament es degué originar en temps de Snorri i es basaria en una reinterpretació, per etimologia popular d'un mot originari subjacent.\nAquest mot podria haver estat format amb el nòrdic antic nagli (clau) i far (nau, vaixell): seríem, doncs, davant un vaixell de claus de ferro -o sigui, un vaixell totalment de ferro- més que no pas davant un vaixell les planxes de fusta del qual estan unides amb claus de ferro.\nUna altra versió veu originàriament darrere el constituent nagl- la paraula que designava el cadàver humà i que en norrè occidental antic és nár. Aquest mot té paral·lels en altres llengües germàniques: així, tenim el substantiu gòtic de tema en -i naus (mort, cadàver) i l'anglès antic né[o]- que només apareix a compòsits, que ens permeten de reconstruir un substantiu germànic, de tema en -i, *nawiz ‘cadàver'. Malgrat l'aparent semblança formal i semàntica, el germànic *nawiz ‘cadàver' no està pas emparentat amb el grec antic ὁ νέκυς νέκυος ‘cadàver' ni la família del llatí necāre, nocēre, nex. Fora del germànic, el mot presenta els paral·lels del letó nāve fem. ‘mort fem., cadàver' i la família representada pel rus (dialectal) навь, навье, навий, навей ‘cadàver, mort'.\n", "response": "Al vaixell de la mort de la mitologia nòrdica.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_378", "instruction": "De què està convençut el narrador?", "context": "Estava ben segur que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui acabava de maldar en el pany; també ho estava que allò es reduïa a un excés de mirament per la meva seguretat personal. Llavors, m'amenaçava algun perill? ¿què temia el meu guarda? ¿quins eren els seus propòsits en endur-se'n la clau? en cas de sorgir quelcom desagradable, la meva reclusió absoluta ¿seria un aventatge o un inconvenient?\nRecordava que la única finestra que s'obria al camp, de les habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra), estava protegida per una reixa ferma i revinguda, i no aconseguia sostreure'm a l'angoixa de sentir-me engabiat, en una situació incomprensible i falsa.\nCal tenir ben present que em trobava dintre una gran casa vella suspecta d'embruixaments, al cor d'una afrau boscosa i despoblada, sobreexcitat d'imaginació, amb afany de viure aventures extraordinàries i amb grans disposicions de narrador transcendental.\nEl fidelíssim Alí també estava alerta. Havia parat de roncar, i l'endevinava sota el llit amb les orelles dretes, ensumant les tenebres.\nFatalment s'imposava una revisió de la conducta del Cerdà durant aquella vetlla. Hi entreveia, més clarament que suara, quelcom d'inexplicable, un no sé què misteriós com si obrés suggestionat. Semblava que la meva presència i la meva amabilitat l'afectessin en el més viu del cor, però tristament; i que el servir-me i afalagar-me provenia d'un impuls irresistible, d'una habitud perduda i recobrada, el mateix que si, a través de mi, obsequiés un altre ésser més íntim, més car a la seva ànima.\nRecordava altra volta el seu esguard una mica extàtic, humit d'entendriment, perforador, curiós del que podia haver-hi dintre el meu jo. En definitiva vaig concloure que res de mal podria arribar-me d'aquell home.\nEn això, de bell nou sonà la grinyoladissa dels perns rovellats de la porta forana, i repercutí l'anella exactament com en entrar. I just finida aquesta remor, es deixaren sentir, de part de fora, ran de la meva finestra, uns passos lents i feixucs, però determinats, que es perderen camí enllà. A desgrat deI coixí de la neu, vaig aconseguir percebre llur retruny fins que el caminant hagué tombat la recolzada del marge, on s'esfumaren del tot. El Cerdà se n'anava!", "response": "Que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui acabava de maldar en el pany.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_379", "instruction": "Ha guanyat les eleccions Ivan Duque?", "context": "Ivan Duque, candidat conservador, ha estat escollit president de Colòmbia amb un 53,98% dels vots. Considerat l'hereu de l'ex-president Álvaro Uribe, és contrari a l'acord de pau signat amb les FARC i va prometre en campanya que si guanyava, en revisaria els termes. ‘La pau que enyorem, que reclama correccions, tindrà correccions perquè les víctimes siguin el centre del procés per a garantir veritat, justícia i reparació', va dir després de conèixer els resultats que el van fer guanyador. El seu rival, el progressista Gustavo Petro, s'ha quedat amb un 41,84% dels vots, segons dades corresponents al 99,92% de l'escrutini. En el seu moment, Duque va ser el portaveu de la campanya pel ‘no' al referèndum sobre els acords de pau signats entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC. El ‘no' va guanyar per poc, fet que va obligar les dues parts a replantejar els termes. En el discurs posterior a conèixer els resultats, Duque es va referir a la polarització social entre partidaris i contraris als acords de pau. ‘Entregaré totes, absolutament totes les meves energies a unir aquest país. És molt important dir-vos a vostès i a tota Colòmbia que no hi ha ciutadans vençuts. Avui, més que mai, es tracta d'unir el país', proclamà. Gustavo Petro, l'altre candidat, s'ha convertit en la possibilitat més propera que l'esquerra colombiana ha tingut d'arribar al govern. Petro, ex-batlle de Bogotà i antic militant del moviment guerriller M-19, va lamentar la campanya de la por que s'ha fet contra ell. ‘Ens han guanyat dient que érem ateus, que hem matat gent, que transformaríem Colòmbia en Veneçuela. Tot això és mentida.' Petro va anunciar que seria l'oposició al govern de Duque i va avisar: ‘Vuit milions de colombians no permetrem que enviïn de nou a la guerra al país.' Entre els reptes del nou president de Colòmbia hi ha també la negociació amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional, que el govern Santos va començar a febrer de 2017 i que ha quedat congelada. L'únic compromís que es va esgarrapar va ser una treva de cent dies pactada setembre per la visita del papa Francesc.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_380", "instruction": "Qui va ser Carmen Haro de Arellano?", "context": "Carmen Haro de Arellano (1847 - segle XX) fou una feminista vinculada a la Revista de Castellón.\nEncara que no tenim moltes dades d'aquesta dona, sí que comptem amb els seus dos articles publicats en la Revista de Castellón l'any 1883. Si considerem que en el llenguatge de cadascú estan dipositades les representacions, percepcions i desigs propis del món que a cada subjecte li envolta, en realitat sí que saben molt de Carmen Haro: una dona que parla amb la seva pròpia veu, sense intermediaris, per ella mateixa i que denuncia les relacions desiguals de poder de la societat patriarcal instaurada pel liberalisme.\nLa Revista de Castellón, publicada entre 1884 i 1887, era una de les més prestigioses revistes on escrivien polítics i intel·lectuals republicans, tant de Castelló com d'altres llocs d'Espanya. Diverses firmes femenines van donar la seua opinió en aquesta revista, com Dolores Larrosa, que considerava imprescindible la instrucció de les dones per a poder treballar si eren solteres o es quedaven vídues, o Aurelia Castillo, que s'atrevia a afirmar que les dones influïdes per la moda i els figurins no es dediquen a il·lustrar-se i el marit es cansa d'elles per l'estèril intel·ligència que mostren.\nPerò la dona que creiem que té uns plantejaments totalment feministes, que cerca per a les dones una habitació pròpia, diferent a la dels homes, és Carmen Haro, que va enviar des de Sant Mateu dos articles a la Revista de Castellón. El primer, l'1 d'agost de 1883 i el segon l'1 de setembre del mateix any. La llàstima és que n'anunciava un altre on assegurava que parlaria de les dones, que no s'ha trobat. No sabem si hi va actuar la censura pel caràcter transgressor del seus primers articles o no es va publicar per circumstàncies personals de l'autora.\nCarmen Haro en el seu article, que titulava Dios y los hombres…(y la mujer), on creiem que el parèntesi indica simbòlicament la inferioritat en què ella creia que la societat liberal havia deixat a les dones, mostra coneixements de Rousseau quan acusa els homes que s'han cregut que són els únics éssers vivents dotats de raó, ferma voluntat i reflexió. Destaca la gran contradicció en la que van caure els il·lustrats: qüestiona el poder de l'estat, però no el patern, i així assegura que els homes han fabricat la llei per la qual en tots els pobles es converteixen els marits en els caps de la família; açò és una voluntat única, que quan s'aplica a l'estat ells diuen despotisme i tant han lluitat per ella i quan s'aplica a la família la consideren natural. Els homes s'han atorgat els atributs de perfectibilitat, moralitat, sociabilitat, educabilitat, activitat. Però són injustos amb les dones quan pregonen «El hombre fue criado libre» «¿Qué entendéis por hombre? ¿El hombre completo, esto es, hombre y mujer? ¿O sólo la mitad del género humano?» Suposa Carmen Haro que l'home i la seua companya, per tant, ha de tenir igual llibertat per a realitzar la missió que té encomanada i això no s'ha fet.\nCarmen Haro es converteix en un subjecte discrepant, que denuncia des de la frontera del poder patriarcal el cercle de ferro en què el usos i costums socials han obligat les dones a desenvolupar papers que considera ridículs i infames.\nDes de la filosofia i les lleis fetes pels homes ens obliguen a obeir:\nPerò Carmen Haro, com altres dones, amenaçarà amb una frase de Montesquieu, precursora dels futurs moviments feministes:", "response": "Fou una feminista vinculada a la Revista de Castellón.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_381", "instruction": "Què havia fet ja la Paulina?", "context": "* * *\nCom s'ha dit, en Melrosada no sabia res, i la tia Paulina ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó. La tia Paulina sabia que la Lluïseta tenia novi; però (mireu el que són les coses!) amb lo d'en Melrosada i la vídua, no veia res, ni sentia res, ni s'interessava per res, que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta discreció, segons ella mateixa afirmava.\nA casa d'en Víctor tothom s'en reia. Després en Víctor se'n començà a atipar, i digué seriosament a la tia Paulina que no es posés més en ridícul ni es fiqués allí on no la demanaven. Però la tia Paulina en lloc de callar i ofendre's, va defensar d'una manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell enllaç, que seria la salvació de dues ànimes i la felicitat de dues vides, que en Víctor no tingué altre remei que deixar-se convèncer i dir a la tia Paulina que feia molt ben fet.\nAmb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor. El sogre i la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics mútuament. El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius. La seva característica és que tant si era hivern com estiu sempre duia un barret fort negre d'una moda ancestral. Se'l veia amb aquell fòtil tenebrós que se li menjava el cap fins arran d'orella.\nAquest bon senyor havia fet de viatjant de comerç abans de les seves hores daurades, i coneixia una pila de coses inútils i sense cap interès, de les quaranta nou províncies d'Espanya. Aquestes coses les retreia sempre amb gran luxe de detalls. Per exemple: deia que a Santillana del Mar, on dugué un mostrari de botons, hi havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia altra particularitat que aquesta de ser la més vella. Quan es parlava de formatges, sempre retreia un cèlebre formatge fruït a Cartagena, i estava una hora contant que era tan bo que se'l va menjar tot.", "response": "Ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_382", "instruction": "Què indica el nom Omoroca?", "context": "Omoroca, Omorōca o Omorka, és el títol de la dea sumèria Tiamat en la versió del mite de la creació realitzada per l'historiador babiloni Berós, cap al segle III ae.\nEn la seua Història de Babilònia (Babyloniaca), escrita entre el 290 i 278 ae en grec koiné, el sacerdot de Bel-Marduk, Berós, segueix a grans trets la narració de la creació de l'Enuma Elix, però amb diferències importants. Aquesta porció de l'obra no es conserva en original, només es coneix per la transmissió d'altres historiadors i escriptors. La replegà Corneli Alexandre Polihistor (segle I ae), i després la pren Eusebi de Cesarea (s. III i IV de), de la qual actualment es coneix una traducció armènia, i finalment és transmesa pel monjo Jordi Sincel·le al s. VIII de en el seu Ekloge chronographias, que es coneix fragmentàriament:\nEll [Berós] diu que hi hagué un temps en què tot era foscor i aigua, en què nasqueren criatures estranyes de forma peculiar [...]; sobre aquestes regnava una dona anomenada Omorka (Όμόρκα), que en caldeu es denomina Thalath (Θαλάτθ), que en grec significa 'la mar' (Θάλασσα), però en valor numèric és igual a \"lluna\" (\"σελήνη\").\n \nJordi Sincel·le. Ekloge chronographias, 29.22.\nLa narració continua narrant l'acció de Bel, que la talla en dues i de les meitats d'Omorka forma la terra i el cel.\nEn el nom Talath (Θαλάτθ) s'ha vist una corrupció de Thamte, que ocuparia el lloc de Tamtu, és a dir, Tiamat. La identitat de Bel i Marduk es troba també prou establerta així com la seua funció de creador del món amb l'escissió de la dea originària. Finalment, la presència de la foscor i l'aigua en la narració remeten a la mar originària d'aigua salada envoltada de tenebra, de la qual Tiamat és la personificació, en l'Enuma Elix.\nS'ha proposat que el grec Omorca (Όμόρκα) siga una esmena d'ομορωκα, que al seu torn podria ser una forma aramea d'un altre títol de Tiamat: Ummu-Hubur, traduït com 'Mare de la Profunditat'. També podria derivar d'Um-Uruk, això és. «Mare d'Uruk».\nEn una traducció armènia d'Eusebi de Cesarea sobre aquest mateix text, en lloc d'Omorca apareix el nom Markaye, que ha motivat la hipòtesi d'una possible corrupció de «marratu», que significa 'mar amarga' o, segons, Gunkel i Zimmern, que en fan una combinació de tots dos per fer el mot Omarcaje o Omarcaye, podria significar 'Mare subterrània'.", "response": "És el títol de la dea sumèria Tiamat en la versió del mite de la creació.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_383", "instruction": "Quants dies han circumnavegat?", "context": "Els tres dies que seguirem navegant són una història de basques i febrades que valdrà més que passem per alt. Lo que si et puc assegurar és que no ens mancà pas assistiment. El capità era un home tan curt de paraules com llarg d'obres, que no ens escatimà res i que ni les gràcies ens volia. -Saura, avui per vós, demà per mi. No en parlem més.- Va cedir-me la seva cambra, posà el rebost a la nostra disposició, ens féu de metge i d'infermer… Més no es podia demanar. Fins i tot s'entossudi a voler salvar la nostra barca traginant-la a remolc, a pesar de l'embaràs que havia d'ocasionar-li amb grossa mar i vent contrari. -La Santa Rita és una antiga coneixença. Els bastiments tenen quelcom de persona: un hom els estima. Creieu que, si la deixés perdre, tindria sempre més un rau-rau: no podria dormir de gust.\nArribats a les envistes de Blanes, determinàrem desembarcar alli per moltes raons. Alli els nostres mariners tenien llurs cases, o les dels seus, i desitjaven descansar-hi; alli el pare volia que fos adobada la Santa Rita, ja que per a ell no hi havia, en part del món, millor mestrança que la blanenca, ni mestre constructor, amb lletres o sense lletres, més entès que un tal Ramon Veguer que la dirigia; i allí, finalment, jo, que em migrava per a posar els ossos en ferm lo més aviat possible, vaig veure el cel obert així que em parlaren de pendre terra. -A terra, a terra!- vaig exclamar. ¡No dic jo, si vaig treure forces de flaquesa, per saltar del llit! Massa cara havia ja pagat la capritxada amb aquell curt i terrible viatge que de per poc se m'emporta a l'altre món.\nAltrament el mar s'havia abonançat molt, i el desembarc s'efectuà de la manera més feliç.\nQuè més te diré? Que, a Blanes, tots estiguérem malalts, qui més, qui menys; que en Pau Ternal i jo fórem els més cançoners: ell pel seu braç ferit, i jo per unes febres de cap que no em volien passar amb res; que els aires purs, els bons aliments i la tranquil·litat d'esperit ens guariren més que les medicines; que durant la meva convalescència vaig fer el retrato d'en Cadernera («es retràtol», que deia ell donant a la seva manera caient catalanesc a la mal castissa paraula); que el pobre xicot no cabé en pell d'alegria; que… Però aquest punt vol una mica d'espai: vaig a com complírem la prometença.", "response": "Tres.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_384", "instruction": "Qui és María del Carmen Gómez?", "context": "María del Carmen Gómez Muntané (Barcelona, 20 de juliol de 1949) és una musicòloga catalana especialitzada en la música medieval i del primer Renaixement.\nEs va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Posteriorment, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1979, i musicologia a Göttingen, sota el mestratge d'Ursula Günther, durant els anys 1981 a 1983. Va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1985, on va guanyar la cátedra de Música Antiga el 1997. Ha estat professora visitant a la Universitat de Princeton durant els anys 1989 i 1990, a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1997 i 2009, i a la Universitat del Nord de Texas el 1996. És membre de The Academy of Europe i professora emèrita de la UAB des de 2019.\nCom a especialista de temes musicals medievals de Catalunya, ha publicat un gran nombre d'articles en la premsa especialitzada i llibres com La música en la Casa Real Catalano-Aragonesa, 1336-1442 (1979) –per la qual havia obtingut el Premio Nacional de Musicología–, La música medieval a Catalunya (1983/3ed 1998), Manuscrito M971 de la Biblioteca de Catalunya. Misa de Barcelona (1989), El Canto de la Sibila. Cataluña y Baleares (1997), La música medieval en España (2001), El Cancionero de Uppsala (2003), Mateo Flecha, c.1481-1553?. Los Villancicos (2013), La Sibila. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena (2015), El Llibre Vermell: cantos y danzas de fines del medioevo (2017) i El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena (2017).", "response": "Una musicòloga catalana especialitzada en la música medieval i del primer Renaixement.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_385", "instruction": "Quina ocupació té María Asunción Pons?", "context": "María Asunción Pons Fullana (Ciutadella, 23 d'agost de 1965 és una política menorquina, diputada al parlament de les Illes Balears en la VIII legislatura juny (2011-juny 2015) i en l'actual legislatura (X), iniciada el juny de 2019.\nPertany actualment a les comissions d'Economia, Assumptes Socials i Estatut del Diputat del Parlament de les Illes Balears.\nEn el ple de l'Ajuntament de Ciutadella del 15 de setembre de 2016 es va incorporar a la corporació de l'Ajuntament de Ciutadella com a regidora del Grup Municipal del Partit Popular, a l'oposició. En juny del 2019 va finalitzar l'etapa municipal a Ciutadella.\nHa treballat a l'empresa familiar \"Casa Fullana\", a les oficines del Banco Bilbao Vizcaya (1988-1991) i com a funcionària interina al Consell Insular de Menorca. El 1982 es va afiliar a Alianza Popular, i de 1990 a 1994 fou secretària de la secció ciutadellenca del Partit Popular de Menorca.\nHa estat membre dels comitès de les diferents campanyes electorals a les eleccions municipals de Ciutadella i ha representat a aquesta formació política davant la Junta Electoral.\nFou elegida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011. Ha estat Presidenta de la Comissió d'Assumptes Socials i Drets Humans del Parlament Balear. Durant la legislatura 2011-2015 va ser la portaveu del Grup Popular a la Comissió d'Economia del Parlament. Ponent de la primera Llei Agrària de Balears Llei de Pesca, modernització de la Llei de Caça de Balears i de la Llei de Mesures de Reactivació Econòmica de les Illes Balears.\nTambé participà en la comissió per a l'adjudicació, pel sistema de concurrència, de la gasificació de Menorca (març 2015) i les ponències sobre Salut Mental a Balear i Transport Aeri.\nEl 29 d'agost de 2016 va ser elegida secretària general del Partit Popular de Menorca, a proposta del llavors president insular, Santiago Tadeo Florit. Va rellevar a Juanjo Pons Anglada, que havia presentat la renúncia el mes abans. Va ser reelegida secretària general del PP-Menorca en el congrés insular celebrat en maig del 2017, en el que Misericòrdia Sugrañes Barenys va ser elegida presidenta insular.\nVa concòrrer a les eleccions autonòmiques de Balears celebrades el 26 de maig de 2019. Ocupà el tercer lloc a la candidatura del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció de Menorca. Va obtenir l'acta de diputada, i va prendre possessió el 20 de juny de 2019, al ple de constitució de la X legislatura.", "response": "És una política menorquina i diputada al parlament de les Illes Balears.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_386", "instruction": "Qui és Elsa Artadi?", "context": "La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al parlament, Elsa Artadi, s'ha descartat com a cap de llista per a les pròximes eleccions al parlament. ‘Sóc candidata a Barcelona 2023', ha dit en una entrevista a Ràdio 4 en referència a les eleccions municipals d'aquí a tres anys. Segons ha explicat, el president Carles Puigdemont li va demanar fa un any que fes el pas a Barcelona i, per tant, ha considerat que seria ‘incoherent' que ara li demanés ser candidata a la Generalitat. Pel que fa al mecanisme per escollir el cap de llista a les eleccions catalanes, Artadi ha dit que s'ha de prendre una decisió després que l'espai de JxCat s'hagi endreçat i ha apuntat que ‘l'ideal' seria que la militància pogués decidir. ‘Veurem si hi arribem a temps', ha afegit. Artadi també ha demanat que aquesta vegada no es tanqui la llista electoral un dia abans que acabi el termini com va passar a les últimes eleccions municipals i espanyoles. Preguntada per la possibilitat que País de Demà es presenti a les eleccions, Artadi ha considerat que és una ‘bona notícia' i ‘molt sa' que es presentin per separat si creuen que tenen un projecte diferent del de JxCat. La diputada ha admès que l'endreça interna a l'espai de JxCat està ‘durant massa' i ha apostat perquè englobi ‘diferents veus per enriquir el debat'. Sobre com ha d'encaixar el PDECat no hi ha volgut entrar però ha destacat que el lideratge de Puigdemont és ‘inqüestionable'. Artadi, que forma part de la delegació catalana a la taula de diàleg, ha insistit que el reconeixement de Catalunya com a nació és ‘l'origen fonamental del conflicte polític' i, per tant, ha afegit que si la delegació del govern espanyol a la taula ho reconeix, seria una ‘primera passa'. ‘Portem un any i mig de reconeixement d'un conflicte polític. Anem a passar una primera pantalla que és el reconeixement de Catalunya com a nació', ha defensat per després afegir que això ha de poder ‘obrir camí' per fer una discussió sobre el dret a l'autodeterminació. De tota manera, Artadi ha volgut concretar que no es tracta d'una exigència per continuar a la taula i que un membre de la delegació catalana ja va posar aquesta qüestió sobre la taula en la primera reunió a la Moncloa. Pel que fa a la data de la pròxima trobada, Artadi ha dit que encara no està fixada però que avui mateix els equips tècnics es podrien posar en contacte i que la nova reunió ha de ser al març, tal com es va acordar.", "response": "La portaveu de JxCat a Barcelona i diputada al parlament.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_387", "instruction": "De qui es tracta Dolors Cinca Pinós?", "context": "Dolors Cinca Pinós (Tiurana, 17 de febrer de 1962 - Barcelona, 1 de maig de 1999) fou una professora universitària i traductora catalana vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona.\nLlicenciada en Filologia Semítica i bona coneixedora de la cultura àrab per les seves estades a Jordània i a Tunísia, va impartir classes de traducció de l'àrab a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1988 fins a la seva mort sobtada, el 1999. Va treballar algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides.\nEn una dècada va traduir gairebé una desena d'obres de l'àrab d'autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz, Abd al-Rahman Munif, Bahaa Taher, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix (premi Crítica Serra d'Or 1994). Amb Margarida Castells va traslladar la versió íntegra de Les mil i una nits (1995). Era la primera versió directa del clàssic en català i va obtenir els premis Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d'Or de l'any 1997.\nSobre el procés d'aquest repte traductològic, va escriure la seva tesi doctoral, Oralitat, narrativa i traducció (2005), sota la tutela del prestigiós catedràtic de la Universitat d'Edimburg Basil Hatim. En aquest text conflueixen teoria i pràctica, orient i occident, en un equilibrat i rigorós discurs en què l'autora mira de construir unes bases teòriques que permetin mediar entre dues cultures i dues llengües tan allunyades i desconegudes, sense inflar mites, descobrint-los a poc a poc. El 1998, també amb Margarida Castells, va traslladar l'obra al castellà.\nÉs coautora, amb Margarida Castells, del primer Diccionari àrab-català.", "response": "Fou una professora universitària i traductora catalana vinculada a la Universitat de Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_388", "instruction": "Què és Marmara Ereğlisi?", "context": "Marmara Ereğlisi (literalment \"Ereğli de la Màrmara\") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara. Està a uns 30 km a l'est de Tekirdağ, i 90 km a l'oest d'Istanbul, en un cap de la mar de Màrmara. La ciutat rep aquest nom per diferenciar-la de dues altres ciutats que també duen el mot Ereğli: Karadeniz Ereğli, o Ereğli de la mar Negra, a la costa d'aquesta mar, i Konya Ereğli prop de Konya a Anatòlia. Avui està dedicada principalment al turisme; l'activitat portuària és rellevant amb dos ports naturals i tres de petits.\nHeraclea de Perint o Perint (en llatí Perinthus, en grec antic Πέρινθος) era una ciutat grega de Tràcia a la Propòntida, a uns 30 km a l'oest de Selímbria i quasi cent km a l'oest de Bizanci. Era a una petita península a la badia del seu mateix nom i va ser construïda com un amfiteatre, al declivi del turó, segons Diodor de Sicília. Era a la costa nord del Mar de Màrmara (Propòntida).\nSegons Marcià d'Heraclea era una colònia de Samos, i segons Jordi Sincel es va fundar l'any 599 aC, però altres autors pensen que era anterior, i que s'hauria fundat a la mateixa època que Samotràcia, cap a l'any 1000 aC. El seu primer nom hauria estat Migdònia segons diu Joan Tzetzes, i més tard, cap al final de l'Imperi (no abans del segle iv) es va dir Heraclea (anomenada normalment Heraclea de Tràcia o Heraclea de Perint). A la regió, els grecs l'anomenaven Perint (Perinthos).\nEl 340 aC va presentar ferotge resistència a Filip V de Macedònia, segons diu Plutarc. Va guanyar molta importància i fins i tot, per ser un port i un centre de comunicacions per on passaven moltes vies principals, va ser considerada més important que Bizanci que havia estat quasi destruïda. En aquest temps es va fundar el bisbat, del que va dependre Bizanci. Va tenir inicialment cinc seus sufragànies que van arribar a ser 17.\nAl segle vi Justinià va restaurar els aqüeductes i un antic palau imperial. Va seguir en mans dels romans d'Orient fins al segle xiii en què va passar als otomans; en aquell moment el bisbat tenia sis seus sufragànies. Les ruïnes de l'antiga ciutat són al cap, prop de la ciutat moderna.", "response": "Una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_389", "instruction": "De qui es tracta Mary Nash?", "context": "Mary Josephine Nash Baldwin, coneguda per Mary Nash (Limerick, 1947), és una historiadora irlandesa, resident a Catalunya des de 1968. Formada a les universitats de Cork, Torí i Barcelona, el 1967 es llicencià a la Universitat Nacional d'Irlanda, i el 1975 obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna amb la tesi La dona en les organitzacions polítiques d'esquerres a Espanya, 1931-1939. Ha sigut catedràtica d'història contemporània en aquesta mateixa universitat des de 1991 fins 2017 i actualment n'és catedràtica emèrita. S'ha especialitzat en història de les dones.\nHa sigut directora del Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona. El 1982 fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona i el 1991, l'Associació Espanyola d'Investigació de la Història de les Dones (AEIHM), de la que també en va ser presidenta (1991-1997).\nPrincipal introductora dels estudis sobre dones i gènere a la universitat espanyola, el 1990 va ser membre de la primera junta de la International Federation for Research in Women's History. (IFRWH)\nÉs una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, que va fundar el 1994 i participa activament al consell de redacció de la revista Historia Social. Ha col·laborat amb la UNESCO i ha estat presidenta de l'Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (1991-1997).\nHa obtingut el premi Emilia Pardo Bazán pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones (1984) i la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1995). Ha aconseguit també la Medalla al treball President Macià (2008) i la Medalla Narcís Monturiol (2018). Ha sigut investida doctora honoris causa el 2010 per la Universitat de Granada i el 2018 per la Universitat Rovira i Virgili\nEl 2017 va fer donació del seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona.", "response": "És una historiadora irlandesa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_390", "instruction": "Qui va ser Isabel Llorach i Dolsa?", "context": "Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874 — 5 de setembre de 1954), va ser una figura destacada de la burgesia de començaments del segle xx a Barcelona, on es va distingir per la intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat.\nEra filla del metge Pau Llorach i Malet, que juntament amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, foren els creadors de l'Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona). Isabel va heretar una considerable fortuna, amassada pel seu pare a partir del descobriment d'una mina d'aigües medicinals a Rubinat (la Segarra). Formava part d'aquest llegat la Casa Llorach –avui enderrocada–, torre modernista feta per Puig i Cadafalch el 1904, que esdevindria el centre de la seva activitat social i cultural.\nVa presidir el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), què es reunia al Romea, durant els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, i el Conferentia Club (1929), des d'on va dur a Barcelona figures destacades de la cultura internacional: André Maurois, René Benjamin, el comte Keyserling, Ortega y Gasset, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Ferran Valls i Taberner, Oleguer Junyent, Pere Bosch i Gimpera, Paul Valéry, Giuseppe Ungaretti, Ludwig, Walter Gropius, Wanda Landowska, Pedro Salinas, Ramón Gómez de la Serna, Gregorio Marañón, Madariaga, García Lorca.\nTambé va ser una de les fundadores de l'Associació d'Amics del Carrer de Montcada de Barcelona, gràcies a la qual se salvaren alguns palaus d'aquest carrer i l'Ajuntament acabà adquirint els que avui acullen uns quants museus i institucions.\nAl teatret de casa d'Isabel Lorach es van estrenar obres dràmàtiques d'avantguarda, i s'hi van veure actuar Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta o Wanda Landowska.\nEra membre de l'Associació Wagneriana i assistent assídua als teatres de la ciutat. Va col·laborar en el llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila, amb un capítol sobre els seus records.\nVa ser precursora d'un model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal. Era una nova manera de viure la vida femenina que aleshores va començar a ser possible per a la burgesia adinerada i culta i que s'anava obrint pas entre les dones de l'Europa avançada; a Catalunya no es desplegaria –si més no, tímidament– fins a la dècada dels seixanta.\nLlorach va inspirar el personatge d'Hortènsia Portell a la novel·la Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. També té un capítol dedicat a la novel·la Abans que el temps ho esborri, escrita el 2003 per Xavier Baladia, un descendent llunyà seu. El 2011 el llibre va ser adaptat al cinema per Mireia Ros a la pel·lícula Barcelona, abans que el temps ho esborri, guanyadora del Premi Gaudí al millor documental el 2012.\nEl pintor Ramon Casas va retratar Isabel Llorach el 1901. Des dels anys 1980 l'obra presideix el despatx de l'alcaldia de Barcelona a la Casa de la Ciutat.", "response": "Va ser una figura destacada de la burgesia de començaments del segle XX a Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_391", "instruction": "Qui és Issacar?", "context": "Segons el Gènesi, Issacar (en hebreu יששכר בן-יַעֲקֹב Yiśśâkār ben Yahăqōb) és el novè dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Lia. Fou el patriarca de la Tribu d'Issacar, una de les tribus d'Israel.\nUn dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.\nQuan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà es toparen amb el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte. Issacar morí a l'edat de 122 anys.\nSegons el Gènesi, els seus fills foren Tolà, Puvà, Job i Ximron.\nSegons el Llibre de Jasher, Issacar es casà amb Arida i tingué diversos fills:", "response": "És el novè dels dotze fills de Jacob.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_392", "instruction": "Què ha comunicat el Parlament Europeu?", "context": "El Parlament Europeu ha anunciat oficialment l'arribada del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol per a suspendre la immunitat de l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí. Segons que ha dit al ple la vice-presidenta de la cambra Nicole Beer, la institució començarà a tramitar la sol·licitud, que ara ha de passar pel comitè d'afers jurídics, com ja es va fer en el cas de la del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. Aquest comitè haurà d'elegir un ponent per a fer l'informe sobre si s'aixeca la protecció a Ponsatí o no, un procés que pot durar mesos i que acaba amb una votació al plenari. Ponsatí s'ha estrenat aquesta setmana en el seu primer ple com a eurodiputada a Estrasburg. La petició va arribar al Parlament Europeu dilluns a la tarda, poques hores després d'haver-la enviada el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes. Entre la documentació presentada pel Suprem, s'adjunta la sentència del judici de l'1-O, la interlocutòria de processament de Ponsatí i les ordres de detenció contra l'ex-consellera. Ponsatí s'enfronta a una euroordre per l'1-O a Escòcia, on resideix. El Tribunal Suprem ha demanat al Regne Unit de continuar amb el procés d'extradició perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat com a eurodiputada. Ponsatí ha dit que no tenia ‘clar' què faria el jutge pel que fa a la immunitat. En el cas de Puigdemont i Comín, l'euroordre és suspesa per la justícia belga, pendent d'un eventual aixecament de la immunitat. L'informe sobre el seu suplicatori a la cambra ha caigut en mans de l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki. Els noms dels responsables d'aquests informes es trien de manera rotatòria entre els membres del comitè d'afers jurídics, i ara per ara no se sap qui serà el de Ponsatí.", "response": "L'arribada del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_393", "instruction": "Qui va ser Pirítou?", "context": "D'acord amb la mitologia grega, Pirítou (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon. A la Ilíada apareix com a fill de Zeus.\nVa participar en la cacera del senglar de Calidó.\nHavent concertat les seues noces amb Hipodamia, filla de Butes, el fill de Bòreas, (o de vegades filla d'Adrast i d'Amfitea). Pirítou convidà a les festes tots els seus amics, i també els centaures, que eren parents d'Hipodamia, i que habitaven el país veí. De fet, els centaures eren germanastres de Pirítou, per ser fill d'Ixíon. Però els centaures, excitats per la beguda, van intentar raptar la núvia i les dones làpites, i això va desencadenar una dura lluita que, gràcies a la intervenció dels herois convidats per Pirítou, va poder acabar amb la victòria dels humans. Força sovint s'explica que Teseu va participar en aquesta batalla memorable i va ser des d'aquell moment, amic de Pirítou.\nDel matrimoni de Pirítou i Hipodàmia nasqué un fill, Polipetes, que acompanyà més endavant Leonteu a la guerra de Troia, amb un contingent de quaranta naus, segons el Catàleg de les naus, a la Ilíada.\nVa lluitar amb Teseu per la possessió d'un ramat, però el combat no es va resoldre a favor de ningú i, des d'aquell dia, es feu amic de l'heroi. Teseu i Pirítou s'havien jurat donar-se mútuament per esposa una filla de Zeus. i així planejà amb Teseu el rapte d'Helena, i hi reeixiren. Animat per aquesta aventura li va proposar de baixar als inferns per raptar Persèfone, la dona d'Hades, que era filla de Zeus i de Dèmeter. Van aconseguir entrar als inferns, però Hades els va sorprendre al sortir i els feu encadenar a les portes del seu reialme. Quan Hèracles va baixar als inferns, va alliberar Teseu, però en acostar-se a Pirítou la terra es posà a tremolar i Hèracles, comprenent que els déus no volien deixar anar al culpable, hagué d'abandonar-lo a la seua sort.", "response": "Va ser un rei dels làpites.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_394", "instruction": "Com es diu el protagonista d’aquest text?", "context": "Cagueme, el voluntariós, és un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals, qui, segons explica la llegenda, va fundar la ciutat de Castelló de la Plana.\nCagueme viu, juntament amb Tombatossals (personatge de ficció) i la resta dels seus amics: Bufanúvols, el bufador; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic; a la Cova de les Meravelles, de la qual s'absenten per atendre la trucada d'auxili dels fills del rei Barbut, que volien tornar recuperar les terres que havien heretat. En prestar ajuda a aquests hereus, el grup d'amics es viuen nombroses aventures i desventures, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquesta de les illes.\nLa llegenda de Tombatossals i les seves aventures, és recollida en forma de conte per l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado, en l'obra titulada Tombatossals, publicada Castelló de la Plana en 1930.\nLa vida heroica i aventurera d'aquest personatge fictici ha estat adaptada a diverses ocasions per obra d'altres llibres, com l'adaptació teatral realitzada per Matilde Salvador, \"La filla del Reia Barbut\"; o el conte infantil. \"Viatge al país de Tombatossals\", obra de Vicent Pitarch Almela, filòleg i activista cultural; amb il·lustracions de Joan Montañés, conegut com a Chipell.\nTambé es va dur a terme un projecte gràcies a l'empresa valenciana, radicada a Castelló, Nereida Animation Films, per a realitzar un llargmetratge d'animació, sobre aquest personatge. A més, l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut de prop de 150.000 euros per a \"Gegant, la llegenda de Tombatossals\", pel·lícula basada en la història de Tombatossals.\nEl film té un guió de Miquel Beltrán i el disseny dels personatges és d'Harald Siepermann, animador que ha treballat per la factoria Disney en projectes com 'Mulan', 'Roger Rabbit' o 'Tarzan'. El film de prop 90 minuts de durada, barreja l'animació clàssica amb el 3D. La idea a l'origen era que el film fos doblat en valencià, per a posteriorment ser doblat en castellà.", "response": "Cagueme, el voluntariós.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_395", "instruction": "De què es queixa el personatge?", "context": "Vatualisto! Altre cop la turmentosa filosofia!\n¡Ara aneu a saber per quins cinc sous jo em lliurava a meditacions transcendentals en l'esplendor d'aquelles matinades! El cas és que m'estranyava de viure i de la vida del món, i em sentia feliç, amb un desesperat anhel de capir la causa. ¡Això era espantosament divertit! I com que el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-me de xardor humida, me n'anava a fer d'home, és a dir, a cometre petites arbitrarietats a un altre indret.\nM'ajeia en l'ombra més propera on seguia pensant en coses inútils bo i fent pilots de fullaraca. Després, amb aquest instint incendiari dels fumadors, els abrandava amb el misto de calar la pipa.\nEra un gust flairar el rústec encens i veure'l esfilagarsar-se lentament entre la tendral brotada dels matolls, i fugir en volutes per les clarianes del brancatge dissolt en l'atzur.\nSi en Busqueta trigava massa a parèixer, cosa que a voltes em produïa un lleu temor de perdre'l, me'n pujava en alguna alterosa terrassada, des d'on, sense destorbs pogués atalaiar ses maniobres.\nAllí m'entretenia a inquietar les formigues, aquestes formigues gegantines que es troben a muntanya, amb poderoses mandíbules de gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora verolada. Amb el peu obstruïa la ruta. Les primeres que topaven amb l'obstacle es dispersaven explorant els encontorns per trobar nou camí; algunes retrocedien a dur la nova, sembrant l'alarma i la confusió en la llarga corrua. Aquesta anava apilant-se i espesseint-se en el lloc del perill, amb tumultuària confusió de les multituds que s'apressen a remeiar un desastre. Oh! ¡També elles s'imaginaven fer quelcom per atenuar la formidable pressió de les meves espardenyes omnipotents!", "response": "De la turmentosa filosofia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_396", "instruction": "A què es va dedicar Assumpta González i Cubertorer?", "context": "Assumpta González i Cubertorer (Borriana, Plana Baixa, 14 de febrer de 1917 - Barcelona, 14 de desembre de 2003) va ser una escriptora valenciana en català que cultivà principalment el gènere dramàtic.\nTot i que nasqué a Borriana (Castelló de la Plana), molt aviat es traslladà a viure a Barcelona, al barri de Sants, on va créixer. El 1924, amb set anys, començà a participar en grups de teatre en català i el 1930 a publicar les primeres poesies a la revista Sants. El 1950 va entrar a formar part de la direcció de l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants (adreçada a infants de 4 a 18 anys), tasca que va quedar sota les seues úniques mans després de deu anys. El 1960 creà l'Escola Rosa d'Or de teatre i en fou la directora. També dirigí el Centre Catòlic de Sants.\nPel que fa a la seua dedicació literària, conreà bàsicament el gènere dramàtic, tot i que també publicà alguns poemaris. Des del 1951 l'editorial Millà publicà les seues obres teatrals, que han estat representades per diversos indrets dels Països Catalans, sobretot per companyies d'aficionats.\nVa fer estudis de comerç i va desenvolupar tasques administratives.\nL'any 1960 la Institució de les Lletres Catalanes la situà entre les 60 millors escriptores en llengua catalana, i el 1993 el poble de Borriana va retre-li un homenatge i posà el seu nom a un carrer de la ciutat.\nPublicà i estrenà, entre d'altres, les obres teatrals De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), Adrià, un torero català (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de coca (1989), Enigma d'una mort (1991), En Narcís s'ha tornat boig! (1996). I els reculls poètics Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984).", "response": "Va ser escriptora.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_397", "instruction": "A què es dedica Marta Morell Abaladejo?", "context": "Marta Morell Albaladejo (Sabadell, 20 de setembre de 1978) és una política catalana membre de Podem fins al juliol del 2021, quan en va ser expulsada, regidora de l'Ajuntament de Sabadell des de 2019.\nVa néixer a Sabadell, en el si d'una família de treballadors lligats al sector tèxtil. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser sindicalista al sindicat Fetico. Assesora comercial una empresa multinacional a Sant Cugat del Vallès i membre activa de Podem des de 2015, va ser inclosa al número 41 de la llista de Catalunya Sí que es Pot per Barcelona de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Cap de llista de la candidatura de Podem de cara a les eleccions municipals de maig de 2019 a Sabadell, va resultar escollida regidora. Va arribar a un acord amb el grup municipal de la llista més votada, el PSC, per facilitar la investidura com a alcaldessa de Marta Farrés i conformar un govern en minoria. Nomenada segona tinent d'alcalde, va assumir competències en Feminisme, Drets Civils, Joventut, Cooperació, Nova Ciutadania, Memòria Històrica, Benestar Animal i Participació.\nAl juliol de 2019 va sortir al mitjans de comunicació la contractació de la seva parella, Juanjo Cáceres, com a tècnic de l'Ajuntament de Sabadell. Això va generar un escàndol que va obligar a l'alcaldessa Marta Farrés a rebutjar el contracte. Al febrer de 2020, el tema va sortir de nou als diaris, quan Cáceres va ser contractat, de nou sense cap tipus de concurs, per la Diputació de Barcelona, controlada pel PSC. Van tornar a sorgir sospites, ja què el PSC governa a Sabadell gràcies al suport de Marta Morell\nEl juliol del 2021 va ser expulsada de Podem per males praxis, i no fer servir processos democràtics pel pacte a l'ajuntament i no demanar la presó per Manuel Bustos\nAl setembre del 2021 va ser nomenada persona Non Grata al seu barri per part de l'Associació de Veïns del barri de la Concòrdia, per no complir els acords i ignorar les entitats del barri.\nA partir del 2 de novembre Marta Morell passa a ser una regidora trànsfuga al ser dissolt el grup municipal de Podem Sabadell. Finalment, la seu de Podem Sabadell passa a ser un basar Xines.", "response": "A la política.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_398", "instruction": "Com estaven els miradors i les terrasses?", "context": "Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure. Fanalets de tots colors, graciosament combinats (segons opinió de don Eudald), atxes de vent per les cantonades, teieres abrandades a part i altra dels portals, una gran foganya davant del pati d'entrada, algun que altre coet volador creuant l'espai, i repetides tronades fent retentir la vall, donavan al casal un aspecte de festa, que recordava aquells llunyans temps en què la família feia saber urbi et orbi que la mestressa havia infantat un hereu. No n'hi havia per menos: don Eudald havia guanyat el plet.\nAquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausència. La cartera que se n'havia dut, botaruda i pesant com un plom, tornava… com una bufeta esventada; mes ¿què importava, això, si tancava el preciós i tan glatit document, el patracol, tot ple de segells, timbres i firmes esgarrapades, que, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic, venia a dir que don Eudald tenia raó i que es guardés tothom de tocar sos drets, que si un dia pogueren ésser entelats i discutits, quan encara la justícia no havia parlat, ara, amb aquella xanfaina de lletres grosses i amb aquelles empastifades de tinta i sorra, venien a quedar més lluents que el mateix sol.\nDon Eudald estava encantat, perquè (¡oh poder de la justícia humana i admirable providència tutelar de la gent encarregada de sa administració!) ell demanava que se li reconegués el dret de gallorsa sobre l'empriu de Serra Calma, i la sentència li reconeixia el senyoriu del mateix. És a dir, reclamava les herbes sobrants després d'opeixats els ramats veïnals i la justícia el feia senyor de tot. ¿Què més volia?\nPerò, sobretot, l'honor; aquest sí que quedava ara sense màcula, després de tan brillant triomf. L'honor, que era per lo únic que ell havia treballat. Perquè està clar que ell no volia pas més de lo que havia demanat; lo demés li era sobrer. Doncs de primer pendria solenme possessió de tot perquè tothom el reconegués; després, si es portaven bé, retornaria el dret de pastura al poble, per lo menys provisionalment, no reservant-se més que el dret de gallorsa, que era el que disputava, i així veuria tothom que no era pas cap tirà.\n¡Ves si no n'hi havia per a estar content i tirar la casa per la finestra! Mes el cas és que, llevat dels xicots de les masoveries, que s'ho prenien amb gran gatzara, i dels mossos i criades que, per obediència i per curiositat, l'ajudaren en la tasca de celebrar la gran gallarda, ningú més s'associava a la seva satisfacció. Donya Dolors, per no renovar aquelles escenes que tant la torturaven, se guardà de manifestar son greu disgust, no sols pel resultat de la sentència, que li obria el cor a tota mena de temences, sinó més encara per aquell tràgala amb què el desventurat l'acompanyava.", "response": "Lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_399", "instruction": "Qui era Ròmul Silvi?", "context": "Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, descendent del mític Enees i avantpassat d'August. En algunes versions el seu nom vertader era Al·ladi (en llatí: Alladios).\nEl seu predecessor va ser Agripa, potser el seu pare. Va governar durant 19 anys, que segons la cronologia aportada per Dionís d'Halicarnàs, correspon als anys 875-856 aC. L'historiador Conrad Trieber ha especulat que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba, durant l'època de l'emperador August per afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia. Suetoni informa que, acabades les guerres, el senat romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic i una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul, basant-se en aquest avantpassat seu i, a més, per ser un segon fundador de Roma (el primer seria Ròmul, el germà bessó de Rem), ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial; finalment el senat va optar pel sobrenom August.\nSegons informa Dionís d'Halicarnàs aquest rei es deia en realitat Alladius i es va destacar per ser un mal governant. Era un odiat tirà, que desafiava als déus. Intentava construir un aparell que imités el tro i el llampec. Però els déus no van permetre la seva insolència i van fer caure un llamp sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents. Els desbordament de rius o llacs a causa de la pluja és un fet que apareix en altres històries de l'antiguitat, alguns exemples rellevants són les ciutats perdudes de Sipilos, Hèlice i Bura.\nTambé Titus Livi i Ovidi informen, sense més explicacions, que Ròmul Silvi va morir a causa d'un llampec. A més, hi ha una evident similitud amb el mite de Salmoneu, que, per imitar els trons i llamps, va instal·lar bronze al darrere del seu carro i anava llançant torxes en l'aire, per aquest motiu Zeus el va matar amb el seu veritable llamp.\nTambé Diodor de Sicília narra una història semblant sobre un rei sacríleg, però que es deia Aramuli. Era primavera i Aramuli havia ordenat als seus soldats que entrenessin amb les espases i els escuts, a continuació, va presumir que el so de les armes era més fort i més impressionant que el tro de Júpiter, el qual tot seguit el va matar amb un dels seus llamps.", "response": "Fou un dels reis d'Alba Longa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_400", "instruction": "Què ocorria amb el dia?", "context": "El dia entrava amb retard en aquells paratges, frondosos. Semblava que l'aire hi retingues encara fosques i pureses de la nit. Xibarri d'escolania, que es desperta i lleva cantussejant, una xerradissa de pardals ressonava ja per les espessors fantàstiques i misterioses. Els habitants de les verdes pagodes conmençaven a adonar-se que el dia era nat. La cogullada també se'n adonava i flautejava dolçament dintre els morescars.\nEn Jeroni no s'entenia gaire de pagodes xinesques, ni de indis americans, ni era precisament la formosor allò que més admirava dels esplets. La seva imaginació poderosa els considerava per altres caires. En cada bri de moresc hi veia un humil camàlic de múltiples braços, que duia grosses capses de gra sota les aixelles a servei del seu amo. Calculava quantes ne duien per terme mig uns amb altres i quants brins cabien a cada vessana de terra; prenia a bell ull la mida de cada camp i cercava els sacs de grana, que n'eixirien, els venia a preu corrent i comptava les dobles de quatre, que vindrien a valer. I així mateix procedia amb les mongeteres. Les imaginava ja esfullades pels vents de la tardor i les veia convertides en unes xarxes tan plenes de bajotes com puguin ésser-ho de peixos les xarxes del més afortunat pescador, les traginava a l'era, les batollava i les reduïa a granussa pura i a diner sonant.\nAquestos punts d'esguard eren els que l'embadalien i entusiasmaven, i aquestes complicades operacions del magí foren les que acabaren per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia. Tornava a ésser l'home d'altres temps.", "response": "Que entrava amb retard.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_401", "instruction": "Com és la seva sogra?", "context": "-Bon remei per la meva sogra que és guita de les quatre potes!\n-Un noi… un noi… minyons… ja tenim un hereu!- va exclamar en Magí tot baixant l'escala i cridant com un orat; i va abraçar-se als que l'esperaven i va petonejar el goç, movent el cap i tremolós de barba.\nEls dos minyons no van entendre'l de primer anduvi, fins que sentiren un plor d'infant.\n-Teniu la dona lloca?\n-Poc ho savia que la Teresa estigués prenys.\n-Quin xicotàs! És una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny. Sentiu quina veu? sentiu? Jo estic que no soc jo; pensar que després de cinc noies ve un home cepat, que farà anar les moles com si fossin de paper! Quin moliner, nois! això s'ha de refrescar.\n-Fet! refresquem, prou se coneix que en teniu poca de mainada…\n-Vinga d'aquell vinet de la bota petita. Atureu el molí! i tots a beure, i feu-se aixamplar la roba que tot vos anirà aganyit ara!", "response": "Guaita de les quatre potes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_402", "instruction": "Com estava físicament la persona?", "context": "Era el mateix que en vida, més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat. Davant l'esglai de la seva cunyada, romangué quiet, enciriat, mirant-la de fit a fit amb aquell relleix sarcàstic que el distingia de tothom.\nEl Caiman entrà festós i lleuger, en actitud gens espectral, apressant-se a ensumar la pastera i els fogons. Ella ni el veié. Sangglaçada, ni parpellejava ni es movia.\n-¡Recolliment per aquesta nit, germana!- El faceciós bosquerol feia veu d'olla i avançava dreturer, solemnial, arrossegant el corn de la manta que el cobria de dalt a baix com un sudari.\nAmb la mateixa parsimònia de fantasma, es ficà a la cuina, rugí en veure el foc apagat, es desempallegà de l'abrigall i aixecà els braços. Moment d'horror! La pobra dona cregué que anava a maleir-los per llur descuit en les oracions, per llur mesquinesa a no haver-hi fet dir el bé, com era de consuetud entre famílies cristianes. Res d'això: en Quimet, apaciblement, tirà un braçat de gatoses al caliu, abastà el pa d'una lleixa, i, quan el foc fou ben encès, llesca darrera llesca, començà a fer torrades.\nUna ànima agreujada que s'atipa de suca-mulla, sempre resulta inconcebible mal que sigui als ulls d'una pagesa superticiosa. De tota manera, la dona del marxant no pogué familiaritzar-se gaire de pressa amb en Quimet rediviu. Experimentà per alguns dies aqueixa esgarrifança íntima que produeix el retorn imprevist d'un animalet casolà portat ben lluny amb intent de no veure'l patir i d'estalviar-se la seva pudor cadavèrica.", "response": "Més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_403", "instruction": "Qui era Anios?", "context": "Anios (en grec antic Ἄνιος) va ser un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia. La seva mare es deia Reo (la Magrana), que per part del seu pare Estàfil (el Raïm) descendía de Dionís.\nQuan Estàfil va veure que Reo estava embarassada, no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo, i va fer tancar la jove en un cofre i llançar-la al mar, a la deriva. El cofre va anar a parar a les costes d'Eubea. Quan va néixer el nen, Apol·lo va portar la mare i el fill a l'illa sagrada de Delos, i li va donar la sobirania sobre l'illa. També li atorgà el do de la profecia.\nCasat amb Dòripe, va tenir tres filles, Elais, Espermo i Eno, anomenades les \"Vinyataires\". Els seus noms recorden els de l'oli, el blat i el vi. Les tres noies havien rebut del seu besavi Dionís el poder de fer créixer de la terra aquells productes. El seu pare va oferir les seves habilitats als grecs quan marxaven cap a la guerra de Troia, ja que sabia que duraria deu anys. Els grecs es van negar a acollir les germanes, però més endavant, davant de la duració de la guerra, Agamèmnon va enviar Odiseu i Menelau a Delos a buscar-les, per tal de poder proveir l'exèrcit. Les noies hi van acudir de bon grat, però després se'n van cansar i van fugir. Els grecs les van perseguir fins a l'illa de Delos, on Dionís les va convertir en colomes. Per això a Delos està prohibit matar aquestes aus.\nLa llegenda d'Anios no es troba a la Ilíada. Només apareix al Cicle èpic, i es va escriure en època hel·lenística.", "response": "Un fill d'apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_404", "instruction": "Quines són les professions d’Àngels Aymar i Ragolta?", "context": "Àngels Aymar i Ragolta (Barcelona, 1958) és una dramaturga, directora de teatre i actriu catalana.\nÉs diplomada en Relacions públiques per la Universitat de Barcelona (1980) i llicenciada en Art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona (1983); posteriorment amplià estudis a Nova York i París.\nCom a dramaturga, ha escrit més d'una trentena d'obres guardonades, representades, traduïdes i publicades en diverses llengües. El 2019 rebé el Premi Andreu Solsona per Aquestes meves veus. El mateix any estrenà a Itàlia Avvelenate (Enverinades, Teatre Versus Glòries 2018) i Magnòlia Cafè. Com a directora, ha estrenat al Festival Grec de Barcelona, a Holanda i a Corea del Sud l'espectacle 100FEMMES; a Nova York, Hearts Beating Like Drums al Wild Project Theatre i Solavaya al Prelude Festival i al Teatro Repertorio Español. És la primera dramaturga catalana convidada a participar al Pen World Voices Festival NY-2008 amb Out of the blue. Va ser autora resident al Teatre Nacional de Catalunya de 2006 a 2009, amb Trueta i La Indiana. El 1992 la Generalitat de Catalunya li concedí una beca per a una estada amb la companyia The Wilma Theater de Filadèlfia (EUA).\nCom a actriu, ha actuat, entre d'altres, a les obres Antaviana (1978), dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks (1983, A. Alonso), Baal (1983, Joan Ollé), La primera de la classe (2000), Els viatgers de l'absenta (2007, F. Roda) i Quid pro quo (2008, G. Vázquez). Ha actuat també al cinema i en sèries de televisió.", "response": "És dramaturga, directora de teatre i actriu.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_405", "instruction": "Quin paper va tenir Jordi Pujol?", "context": "L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol diu que té sentiment de culpabilitat ‘per por, desídia, lleugeresa i debilitat', però no pas per cobdícia. En un article publicat al bloc Associació Serviol, escrit l'octubre del 2015 i titulat ‘Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya, Europa', admet que li resulta difícil de superar l'estat d'ànim en què es troba, malgrat que s'hi esforça: ‘Intento resistir l'ofensiva de desprestigi que em tiren a sobre.' Pujol reconeix què l'angoixa realment: ‘El sentiment de culpabilitat em ve del fet que, no per cobdícia, però sí per por, desídia, lleugeresa i per debilitat, he comès una falta que no hauria d'haver comès, que crec que al seu moment es reconduirà.' Amb tot, l'objectiu del text és parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa, tres àmbits d'acció als quals va dedicar gran part de la seva vida perquè diu que l'il·lusionaven, però que ara se li fa ‘difícil, o impossible' de parlar-ne des d'un punt de vista objectiu i subjectiu. ‘I no només per l'estat d'ànim i problemes personals, també, i molt, perquè realment en tots tres s'ha fet objectivament difícil de treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició', afegeix. Fidelitat a Catalunya Pujol ressalta que la seva primera fidelitat ha estat i és Catalunya, i que va treballar pel reconeixement d'una Catalunya en el marc espanyol i europeu. Constat que ara Espanya ja no és el seu objectiu perquè no ha tingut una actitud oberta cap al reconeixement de la identitat catalana. Diu que això l'afecta personalment, perquè va treballar a favor d'un projecte col·lectiu a Catalunya que ha contribuït durant més de quaranta anys al progrés general espanyol, ‘però ara la meva capacitat de fer una contribució positiva ja no existeix. Confio que altres ho faran, i ho desitjo'. En relació amb l'evolució europea, ha destacat que es rebel·la davant de la idea d'una decadència d'Europa perquè creu en els seus valors: ‘Segueixo tenint fe en Europa. Vull creure que la Unió Europea havia estat una història d'èxit i que segueix sent veritat. Ara està amenaçat, però encara és real.' Segons Pujol, Europa és un valor universal i un referent, i això fa que sigui més necessari i urgent que superi les seves crisis, i per a això considera que hauria de reforçar el lideratge en el terreny polític, ideològic, cultural i espiritual. ‘Ara –diu– l'exerceix massa en solitari Alemanya, i honestament cal acceptar que en gran part això és així perquè tothom s'amaga.'", "response": "Va ser president de la Generalitat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_406", "instruction": "Quin càrrec té Eduard Pujol?", "context": "El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, ha celebrat que el Consell d'Estat espanyol hagi respost al govern espanyol que no veu fonament per impugnar ara la candidatura de Carles Puigdemont. En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, el diputat independentista ha assegurat que el ‘punt de sensatesa' del Consell d'Estat espanyol els tranquil·litza. A més, Pujol ha insistit que no hi ha cap ‘pla B' a Puigdemont, i ha avisat que si s'accepta que no es pot investir el candidat a la presidència de la Generalitat la següent passa podria ser ‘cedir en tot'. ‘Si acceptem que a Catalunya no decidim els catalans entrem en un pou sense fons', ha advertit el portaveu de JxCat. El Consell d'Estat va anunciar aquest dijous al vespre que no veia fonament per impugnar en aquests moments la candidatura de Puigdemont a la investidura. L'informe és preceptiu però no vinculant i és el pas previ perquè el govern espanyol recorri davant el tribunal Constitucional. Tot i això, aquest revés no atura els plans de l'executiu de Mariano Rajoy. Fonts de la Moncloa avancen que, tot i el dictamen del màxim òrgan consultiu del govern espanyol, tenen ‘la intenció de seguir endavant'. Per tant, si res no canvia, aquest divendres al consell de ministres espanyol s'aprovarà el recurs i el presentaran davant de l'alt tribunal per a demanar-li que, de manera automàtica i només amb l'admissió a tràmit, suspengui cautelarment la resolució del Parlament que designa Puigdemont com a candidat a la investidura. Puigdemont vol que Santamaría dimiteixi Al seu torn, el mateix Puigdemont va demanar també dijous al vespre a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que dimiteixi ‘immediatament pel frau de llei que pretenia orquestrar'. Fonts de Junts per Catalunya han explicat a l'ACN que la decisió del Consell d'Estat evidencia que ‘han forçat la legalitat fins a un punt que ells mateixos ja no poden admetre-ho'. ‘Tot el 155 ha estat una il·legalitat des del principi', asseguren. A més, recorden que ‘tothom que cooperi' amb la tesi del govern espanyol està cometent un delicte ‘perquè s'està impedint a un càrrec electe exercir els seus drets'.", "response": "És el portaveu de JxCat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_407", "instruction": "De qui es tracta Políxena?", "context": "Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba. Se la considera la més jove de totes.\nLa Ilíada no en parla, però sí diverses epopeies posteriors. La seva història està relacionada amb la llegenda d'Aquil·les, i s'expliquen diverses tradicions sobre la seva trobada amb l'heroi. Una diu que Políxena era a la font quan Troilos abeurava el seu cavall. Va aparèixer Aquil·les, que perseguia Troilos, i el va matar. Polixena es va escapar, no sense haver despertat l'amor en Aquil·les. Una altra versió deia que Políxena, amb Andròmaca i Príam havia anat a la tenda d'Aquil·les a reclamar el cos d'Hèctor. Com que l'heroi es mostrava insensible als precs del pare i de la vídua del seu enemic, Polixena es va oferir a quedar-se com esclava amb ell, i el va entendrir. Aquesta versió va relacionada amb la de la \"traïció\" d'Aquil·les. L'heroi va oferir a Príam, per obtenir la mà de Políxena, abandonar els grecs i tornar a la seva pàtria, o bé lluitar al costat dels troians. L'acord s'havia de segellar al temple d'Apol·lo Timbreu. En una trobada nocturna amb Aquil·les, Políxena aconsegueix que li digui el seu punt feble. L'endemà mateix li explica al seu germà Paris, que, amagat darrere de l'estàtua del déu, li va disparar la fletxa que el va matar.\nDesprés del saqueig de Troia, segons una tradició, va ser decapitada davant la tomba d'Aquil·les pel fill d'aquest, Neoptòlem, igual que el seu pare el rei de Troia, Príam. Aquesta versió la segueixen els poetes tràgics, especialment Eurípides, que comenta que el sacrifici tenia per objecte propiciar una travessia sense problemes a les naus gregues de retorn a la pàtria. Una altra versió deia que Políxena havia estat ferida per Diomedes i Odisseu, durant l'assalt a Troia, i que va morir per les seves ferides. Neoptòlem li va donar sepultura.", "response": "D'una de les filles de Príam i Hècuba.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_408", "instruction": "A què es va dedicar Filípides?", "context": "Filípides (en llatí Philippides, en grec antic Φιλιππίδης) fou un poeta còmic atenenc, fill de Filocles, considerat un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia.\nProcedia del demos de Céfale, a l'Àtica. Suides el situa a l'olimpíada 111 (335 aC), però probablement va ser d'un temps una mica posterior (vers les olimpíades 118 a 122, a finals del segle iv aC i Suides hauria comès un error al confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom, o hi hauria un petit error de transcripció que modificaria l'olimpíada del 111 a la 114 (223 aC). Era un dels aduladors de Demetri Poliorcetes i de Lisímac de Tràcia (proclamat rei el 306 aC), del que va aconseguir alguns favor per a Atenes. El 302 aC es va iniciar en els misteris d'Eleusis, que Plutarc i Diodor de Sicília diuen que va ridiculitzar.\nEn les seves comèdies atacava el luxe i la corrupció del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava sàtires personals. Plutarc l'elogia en gran manera.\nAulus Gel·li afirma que va vèncer en un concurs poètic que no esperava, en la part final de la seva vida, cosa que li va produir tal alegria que va morir al moment d'un atac de cor, ja vell.\nSuides diu que va escriure 45 comèdies, de les que es conserven els títols de 15:\nΑμφιάραος és de temàtica mitològica. Una altra obra de nom Τρίοδοι ἢ Ρωποπώλης seria també seva.", "response": "A la poesia còmica.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_409", "instruction": "Qui és el president de Turquia?", "context": "El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha amenaçat avui d'obrir les fronteres i permetre el pas dels refugiats cap a Europa. La declaració es produeix l'endemà que el Parlament Europeu demanés congelar les negociacions per l'adhesió de Turquia a la UE, com a resposta a les represàlies del govern turc després del cop d'estat fallit del juliol. ‘Escolteu-me bé. Si aneu més enllà, aquestes fronteres s'obriran. Posin-s'ho al cap', ha dit Erdogan. ‘Nosaltres alimentem a 3,5 milions de refugiats, mentre vostès no compleixen les seves promeses', ha afegit el president en referència al pacte signat al març entre Turquia i la UE. Es va acordar el tancament de fronteres a canvi d'ajudes econòmiques i l'agilització de les negociacions d'adhesió a la unió. ‘La UE necessita Turquia', ha avisat Erdogan. Més de 1,3 milions de refugiats i immigrants van arribar a Europa de forma il·legal el 2015, un flux que va portar els països comunitaris a enfrontar-se per la manera de gestionar aquest volum de persones. L'acord migratori de la UE amb Turquia, criticat per les organitzacions defensores de Drets Humans, ha reduït l'arribada de refugiats i immigrants des de Turquia. Turquia assegura que està acollint a uns 2,7 milions de refugiats sirians i uns 300.000 iraquians. El president turc ha dit, a més, que la polèmica proposta de llei del seu partit de permetre que l'home que cometi abusos o violi a una dona pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella no va ser convenientment preparada i que el text tornarà a portar-se al Parlament amb un consens més ampli. La proposta de llei contemplava suspendre de manera indefinida els processos per abusos sexuals comesos sense ‘força, amenaça o engany' abans del 16 novembre 2016 si l'autor del delicte es casava amb la víctima.", "response": "Recep Tayyip Erdogan.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_410", "instruction": "Qui va ser Carme Carmona Pascual?", "context": "Carme Carmona Pascual (Ripollet, 9 de maig de 1959) va ser l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès des del 16 de desembre de 2009 fins al 13 de juny de 2015.\nÉs casada amb dos fills. Nascuda el 9 de maig de 1959 a Ripollet, va cursar estudis al Col·legi Anunciata de Cerdanyola del Vallès i estudis de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va iniciar la seva activitat política sent estudiant i durant els últims anys del franquisme.\nEl 1979 començà la seva carrera professional a l'administració local, on ha desenvolupat diversos llocs de treball. És directora de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat des de 1988. Desenvolupant aquesta tasca formà part del patronat de la Fundació Factor Humà.\nMilita al Partit dels Socialistes de Catalunya des del 2002, on fou Secretària d'Organització de l'Agrupació Local de Cerdanyola; i on, actualment, és membre del Consell de les Dones del Partit. Als comicis municipals de 2007 va integrar la candidatura guanyadora del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a Cerdanyola del Vallès, on va assolir l'acta de Regidora el 16 de juny de 2007, formant part del Grup Municipal Socialista encapçalat per l'alcaldable Antonio Cárdenas Jiménez.\nDesenvolupant aquestes tasques formà part del Consell de les Dones i Polítiques d'igualtat de Cerdanyola del Vallès i va estar adscrita a les Comissions Informatives de Presidència i de Serveis Generals, així com a la Comissió Especial de Comptes. Fou anomenada portaveu del Grup Municipal Socialista a l'octubre de 2009 degut a la marxa com a regidor d'Antonio Cárdenas.\nArran d'una crisi de govern a la ciutat i després de dos mesos d'una situació de paralització del govern de Cerdanyola, el grups municipals de PSC i CiU presentaren una moció de censura al desembre de 2009 contra l'alcalde d'aquell moment, Antoni Morral, on la proposta a alcaldessa d'aquesta moció fou Carme Carmona. El dia 16 de desembre de 2009 es convocà el ple extraordinari i en aquest ella fou escollida alcaldessa amb 13 vots a favor d'un total de 25.[cal citació]\nCarme Carmona fou la candidata del PSC a les eleccions municipals de 2011, eleccions que va guanyar obtenint 7 regidors. L'onze de juny de 2011 fou escollida de nou alcaldessa com a cap de llista més votada.[cal citació]\nQuatre anys més tard, a les eleccions municipals de 2015, la llista de Carme Carmona va tornar a ser la llista més votada per només 28 vots de diferència de la segona força més votada, Compromís per Cerdanyola, i va perdre dos regidors. Un pacte entre aquests últims, ICV-EUiA-MES, ERC i CiU va permetre que l'alcaldia passés a ser obtinguda per Compromís per Cerdanyola el 13 de juny de 2015.[cal citació]", "response": "L'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_411", "instruction": "Qui va ser Glauc?", "context": "Segons la mitologia grega, Glauc (en grec antic, Γλαῦκος Glaukos) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.\nDe jove, estava jugant a la pilota o empaitant un ratolí quan va caure en una gerra plena de mel i va morir. Minos el va buscar molt de temps, fins que va aconseguir trobar el cadàver gràcies a l'oracle de Delfos o al mateix Apol·lo i se li va prometre que el tornaria a veure viu. Els Curets van advertir Minos que només un home podria tornar la vida a Glauc, aquell que sabés descriure millor el color d'una vaca dels ramats del rei que canviava de tonalitat tres vegades al dia. Primer era blanca, cap al migdia passava a ser vermella i al vespre era absolutament negra. L'endemà repetia el canvi de colors. Minos va reunir els homes més savis de Creta i els demanà que descrivissin el color de la vaca màgica. Només un home, el corinti Poliïd, fill de Cèran, va entendre l'oracle i va respondre que la vaca tenia el color de la móra. Aquest fruit primer és de color blanc, després es fa vermellós i al madurar és completament negre. Minos va considerar que Poliïd havia resolt l'endevinalla i el tancà amb el cadàver, ordenant-li que tornés Glauc a la vida. Poliïd va quedar astorat en veure que una serp entrava a la sala on estava i es dirigia cap el cadàver. Amb por que l'animal se'l mengés o el fes malbé, el va matar. Però va entrar una segona serp que quan va veure la seva companya morta marxà i tornà de seguida amb una herba a la boca, amb la que tocà la seva companya. La serp morta va ressuscitar, i Poliïd va aconseguir l'herba amb la que va fregar Glauc, que va tornar a la vida.\nMinos però, no es va sentir completament satisfet. Va ordenar a Poliïd que abans de marxar a la seva pàtria, Corint (o potser Argos), ensenyés l'art de l'endevinació a Glauc. Així ho va fer, però al moment de sortir de l'illa, Poliïd li va fer un conjur escopint-li dins la boca, amb el qual Glauc va oblidar tot el que havia après.\nSegons altres versions, no va ser Poliïd qui va ressuscitar Glauc, sinó Asclepi.", "response": "Un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_412", "instruction": "A què es va dedicar Gemma Moler Marimon?", "context": "Gemma Molera Marimon (Barcelona, 24 d'octubre de 1964 - Sant Cugat del Vallès, 20 de gener de 2018) fou una pintora i gravadora catalana, coneguda sobretot pels seus treballs amb la tècnica de l'encàustica.\nVa estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en escultura i gravat. Posteriorment va obtenir una beca Erasmus a la Winchester School of Art i va treballar com a gravadora al taller de Magí Baleta, on va col·laborar amb artistes com Jaume Plensa, Ferran Garcia Sevilla o Joan Benàssar. Entre 1994 i 1998 va treballar al taller de gravat i litografia Quadrat 9 de Barcelona, amb Alain Chardon, col·laborant amb Jaume Ribas, Jaume Roure i Perico Pastor, entre d'altres. A continuació va establir el seu propi taller al barri de la Ribera de Barcelona i, el 2004, a Cerdanyola del Vallès.\nDel 1999 al 2001 va gaudir d'una beca en gravat al Pratt Fine Arts Center de Seattle, fet que li va permetre desenvolupar un estil senzill amb una pinzellada espontània. Va elaborar aiguatintes amb resina de colofònia, fotogravat d'imatges digitals d'objectes trobats i collages sobre la mateixa planxa.\nCom a docent, va impartir cursos de gravat calcogràfic, fotogravat i serigrafia a l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat (2002) i a l'Escola Illa de Sabadell.\nEl 2008 va col·laborar amb el fotògraf Pere Formiguera amb la sèrie de fotogravats titulada Pedres, que es va exposar a la Galeria Fidel Balaguer, i el 2014 va inaugurar el Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès.\nVa exposar la seva obra a Barcelona, Madrid, Seattle, Londres i Tòquio, i és autora de llibres d'artista, amb els quals va participar en diverses fires. També ha treballat per a galeries reconegudes en el món de l'obra gràfica, creant i estampant edicions de gravats de coure originals d'altres artistes i propis, així com desenvolupant la seva obra pictòrica a l'encàustica.\nL'any 2017 el Museu Monestir de Sant Cugat del Vallès i el Museu d'Art de Sabadell van presentar la sèrie Lung & Bones, que mostra el treball d'introspecció que l'artista va fer els darrers anys arran de la seva malaltia, un càncer de pulmó i ossos.\nEl Museu Comarcal de la Noguera conserva obra seva.", "response": "A la pintura i a la gravació.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_413", "instruction": "Qui és Joe Biden?", "context": "L'ex-vice-president dels Estats Units Joe Biden ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud. En concret, ha aconseguit 255.320 vots i 31 delegats, amb un 99% escrutat. El segon lloc ha estat pel senador per Vermont, Bernie Sanders, que ha obtingut el 19,9% dels suports, 104.984 vots i deu delegats. Davant d'aquesta victòria, Biden ha assegurat que estan ‘molts més vius'. ‘Fa pocs dies, la premsa i els comentaristes havien declarat morta aquesta campanya. Gràcies a vosaltres, el cor del Partit Demòcrata, hem guanyat', ha dit davant dels seus seguidors. A més a més, ha assegurat que la majoria dels nord-americans no volen ‘la promesa de la revolució'. ‘Volen més que promeses, volen resultats', ha dit. El tercer lloc d'aquest caucus ha estat per a l'empresari Tom Steyer que, tot i obtenir un 11,3% dels vots i 59.729 suports, ha anunciat que renuncia a la carrera demòcrata cap a Casa Blanca. L'ex-batlle de South Bend Pete Buttigieg ha ocupat el quart lloc amb un 8,2% dels vots i 43.395 suports, seguit de la senadora per Massachusetts, Elizabeth Warren, que ha aconseguit el 7,1% dels vots i 37.243 suports. Els pre-candidats han felicitat Biden per la seva victòria a Carolina del Sud i han agraït el suport que han rebut. Concretament, Sanders ha avisat que ‘aquesta no serà l'única derrota' perquè ‘hi ha molts estats en aquest país i ningú no pot guanyar en tots'.", "response": "L'ex-vice-president dels Estats Units.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_414", "instruction": "Què li dona paternitat a en Melrosada?", "context": "-No és molt agradable; però… veu?… a mi, el treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que em dóna una certa paternitat… Demés, donya Paulina, allunyant els perills…\n-Oh! Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una vida futura…\n-És clar, donya Paulina!…\n-Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de cap?\n-Vol callar, donya Paulina!…\n-La seva vida solitària, aquesta absència d'una mà amorosa…\n-Vol callar, donya Paulina!…\n-Però que no es veuria amb cor?…\n-Fa tants anys, que ja no hi penso!\nLa conversa s'ha anat allargant. Som a mitja tarda. Els crits de la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada. Els crits són extraordinaris. Tots quatre entren estrepitosament dins de la casa: reclamen a tothom. Val a dir que el que passa és meravellós.", "response": "El treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_415", "instruction": "Què opina Antoni Noguera de la demanda en contra d’ell?", "context": "Antoni Noguera considera una ‘anomalia democràtica‘ la querella presentada contra ell per la patronal Fevitur per presumpta prevaricació administrativa en la regulació del lloguer turístic a Palma. La demanda ha estat admesa a tràmit per un jutjat i s'ha obert una investigació contra el batlle. ‘És un intent de suplantar el poder municipal a través de querelles de certs poders econòmics relacionats amb l'especulació', diu a VilaWeb. Noguera denuncia que aquests grups de poder tenen ‘molta capacitat econòmica i aquestes maniobres els surten gratuïtes'. ‘Hem de deixar-los clar que no farem ni un pas enrere', diu. I anuncia que presentaran recurs contra l'admissió a tràmit de la denúncia penal de Fevitur. ‘Teníem l'obligació i la necessitat d'aprovar aquesta regulació. El procés administratiu tècnic i jurídic ha estat impecable', explica. També destaca el suport social amb què ha comptat la iniciativa. ‘La regulació s'aprova després que es presentàs la primera iniciativa popular municipal demanant aquesta actuació que respon a l'interès general.' Noguera diu que el lloguer turístic és un tema molt sensible que ha generat molts problemes de convivència. ‘La nostra gestió en aquest tema ha disposat d'un suport social extraordinari', conclou. La decisió de la jutgessa d'Instrucció número 5 de Palma, Ana San José ha despertat una campanya de solidaritat i d'indignació a la xarxa, on es denuncia la pressió dels poders econòmics després que l'ajuntament aprovés el mes d'abril una limitació del lloguer vacacional en tot el municipi, prohibint el lloguer d'habitatges plurifamiliars i permetent el de cases unifamiliars, amb el suport de PSOE, Més i Podem, i el vot en contra de PP i Ciutadans.", "response": "Que és una anomalia democràtica.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_416", "instruction": "Qui és Anna Sallés i Bonastre?", "context": "Anna Sallés i Bonastre (La Bruguièira, França, 1940) és una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.\nFilla de Joan Sallés, un militant del PSUC durant la Guerra Civil que combaté al Front d'Aragó i la Batalla de l'Ebre i que fou deportat al Camp d'Argelers durant sis mesos. L'Anna nasqué a l'exili, a La Bruguièira, des d'on la seva mare va poder reclamar el seu pare. Aquest es trobava lligat al moviment dels maquis pels quals feia feina clandestina. Per un atzar, un gendarme del poble el va avisar que els alemanys el detindrien. Ell retornà a Catalunya i fou empresonat durant uns mesos a la Presó Model de Barcelona. Al tombant de l'any 1943, la mare de l'Anna va retornar a Barcelona amb les seves dues filles, la més petita de les quals només tenia sis mesos.\nLa família s'instal·là dos anys a La Garriga fins que marxaren a Barcelona, al carrer de Salvà, al Poble-Sec. A nou anys, els pares, per estima envers la cultura francesa, la matricularen al Liceu francès. Més tard, el 1966, es llicencià en filosofia i lletres, especialitat en història, per la Universitat de Barcelona i el 1981 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona de la qual fou, d'ençà del 1971, professora d'història contemporània.\nEl 1962, es covava el que més tard, el 1966, esdevindria com a Sindicat Democràtic d'Estudiants. La Vaga minaire d'Astúries d'aquell any va animar molts joves a fer actes de solidaritat amb els vaguistes. L'11 de maig, l'Anna fou detinguda juntament amb altres de la seva colla com el Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Clotas i Cierco i Martí Capdevila. La van jutjar en un consell de guerra sumaríssim, atès que encara no existia el Tribunal d'Ordre Públic, que d'altra manera l'haguessin jutjat pel civil. En aquell moment, tot acte contra el franquisme era delicte de fur militar. Va ser condemnada per rebel·lió militar per equiparació, atès que no era militar, a sis mesos i un dia. El dia era perquè ingressés a la presó, si hagués estat només sis mesos no hauria entrat.[cal citació]\nEn no haver-hi una presó de dones, va fer la seva estada a una zona de la Model el qual descriu com: \"era un món tan sòrdid... al pati hi havia unes rates... El maltractament a les preses era terrible. No vaig veure maltractaments físics directes, però de paraula era horrorós, amb menyspreus constants. I una brutícia! Jo era \"l'estudiant\" perquè hi havia prostitutes, lladres, assassines...\".\nMilità al Partit Socialista Unificat de Catalunya fins al 1968. Durant molts d'anys, ha simpatitzat amb Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i actualment es confessa independentista.\nLes seves recerques s'han centrat en el període de la República i de la guerra civil, tot i que també s'ha interessat per la Revolució Russa.", "response": "Una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_417", "instruction": "Isabel va deixar en Gaspar?", "context": "De totes maneres, Isabel, quan abandonà en Melrosada, no volgué defraudar les esperances de la seva amiga: i digué que l'havia trobat simpàtic; i aquesta sola afirmació va ser prou perquè Paulina anés a casa dels seus nebots dient que Isabel estava follament enamorada de don Gaspar.\nEs lamentà, però, de la timidesa del professor i de la falta de món que se li veia a cada moment. Tota la família va riure dels fets de la tarda, i la tia Paulina estava molt indignada de la poca serietat amb què els seus nebots es prenien coses de tanta importància.\nDon Gaspar Melrosada, quan abandonà les dues dames, anà Rambla avall, Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra. I ¿quina en duia de cap? Ell sabia que al carrer del Gínjol hi havia una casa que se'n deia La Buena Sombra. En Melrosada vivia un moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament absolut, de revolta terrible; en la seva ànima, tot el de dalt anava a baix, i el de baix a dalt. De primer antuvi pensà atiar al port i caure dins d'una barcassa de carbó, a veure si es trencava una cama o li passava un fet sensacional. A tirar-se de cap a l'aigua no hi estava ben decidit: duia altres plans més o menys pintorescs; i transigí amb les seves decisions extremes, acordant el següent: entraria en un lloc de corrupció, i esperaria, esperaria…\nTremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del cafè concert. Es sentia el polç a tot arreu del cos, i estava vermell com un perdigot. Com que ell no hi era fet, a anar per aquestes bandes, vacil·là, de primer moment, sense saber on es col·locaria. A les llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o potser que es divertia massa; allò no era per a ell. No s'atrevia tampoc a seure en les cadires de primera fila: era comprometre's. Per fi es determinà per instal·lar-se en una tauleta de cafè a la vora de la porta d'entrada.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_418", "instruction": "Quan va néixer Mercè?", "context": "Mercè Civit i Illa (Barcelona, 26 d'abril de 1955) és una política catalana, militant d'EUiA.\nDiplomada en treball social per l'Escola Universitària de Treball Social, és funcionària de l'Ajuntament de Viladecans com a treballadora social, als serveis socials d'atenció primària, on ha creat el servei d'atenció a les dones que pateixen violència de gènere. Ha impartit xerrades i cursos i ha publicat articles sobre polítiques d'igualtat i violència de gènere. Ha impartit classes en el màster «Polítiques d'igualtat de gènere» a la Universitat Autònoma de Barcelona.\nHa coordinat l'estudi El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualació creixent, publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Ha coordinat l'estudi Les conseqüències del tancament d'empreses vers les dones, publicat per la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres. Pertany al moviment feminista Ca la Dona i és membre del Consell Rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya.\nAfiliada a Comissions Obreres des del 1977, va ser fundadora del sindicat de sanitat del Garraf i ha estat delegada a la Junta de Personal de l'Ajuntament de Viladecans i presidenta del Comitè Unitari. Ha estat responsable de la Dona de la Federació d'Administració Pública i directora de Funció Pública. També ha estat responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya (1995-2006), membre del Consejo Confederal de Comissions Obreres (1998-2006) i membre del CTESC des que es va crear fins al 2006.\nPolíticament, va ingressar al PSUC el 1976 i després va passar a formar part del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual és membre de la direcció. També és membre de la Comissió Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des que es va fundar i membre del Consejo Político Federal de Izquierda Unida (IU).\nFou escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2006 i de 2010.\nA les eleccions de 2012 va quedar fora de les llistes, cosa que va fer que altres militants li donessin el seu suport.", "response": "El 26 d'abril de 1955.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_419", "instruction": "Qui podria haver estat la bèstia de Gavaldà?", "context": "La bèstia de Gavaldà (en francès la Bête du Gévaudan) hauria estat un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124), principalment a la regió occitana de Gavaldà.\nTot i que en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops, i que atacs d'aquest tipus no eren rars, el fenomen de Gavaldà va obtenir ràpidament un ressò excepcional. Per atrapar la \"bèstia\" es van arribar a mobilitzar tropes reials, i la natura d'aquesta va donar lloc a tota mena d'especulacions: llop gegantí, animal exòtic tipus hiena, home llop, un foll assassí en sèrie o fins i tot un complot sàdic ordit per diverses persones; els seus atacs es van atribuir tant a un càstig diví com al fet que seria un animal domat expressament per a matar. En tot cas, el drama va resultar molt oportú per a la premsa, que des de la fi de la Guerra dels set anys patia d'una manca de vendes; així, el Courrier d'Avignon local, seguit per La Gazette de France d'àmbit estatal, van seguir l'afer convertint-lo en un veritable fulletó ràpidament adoptat per altres publicacions europees.\nEntre el 1764 i el 1767 es van matar dos animals considerats la \"bèstia\". El primer va ser un gran llop, abatut el setembre de 1765 per l'arcabusser François Antoine al territori de l'abadia reial des Chazes. A partir d'aquesta data, els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se pel monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment. El segon animal va ser caçat el 19 de juny de 1767 per Jean Chastel, un habitant de La Besseyre-Saint-Mary. Segons la tradició, l'animal mort per Chastel, una mena de gos llop, era l'autèntica bèstia de Gavaldà, ja que a partir d'aleshores no se li va atribuir cap més mort.\nLa regió on la bèstia fa fer estralls s'ha anat apropiant a poc a poc de la llegenda, veient aparèixer museus, estàtues i senders que hi fan referència:\nA més d'això, existeix el Parc dels llops del Galvadà, on hi ha documents relatius a la llegenda, i moltes empreses i clubs esportius del Losera i l'Alt Loira fan servir la bèstia de Galvadà com a emblema.\nA part d'una extensa bibliografia, aquesta història també ha estat l'objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques (en destaca Le pacte des loups), teatrals i de molts documentals.", "response": "Un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_420", "instruction": "Qui és Mónica Oltra?", "context": "El líder del grupuscle ultra que va assetjar la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a casa seva el 18 d'octubre ha tornat a amenaçar-la: ‘Vol guerra? Ha trobat un combatent. Ni oblit ni perdó', ha escrit al seu perfil de Facebook José Luis Roberto, que declararà per un presumpte delicte d'amenaces. En l'escrit també dedica paraules insultants a Oltra. ‘Creu que pel fet de ser vice-presidenta del Consell em farà agenollar? Aniré al banc amb tota la dignitat i amb la satisfacció de defensar la veritat contra un poder despòtic i de baix coeficient intel·lectual', ha afegit. Així mateix, l'acusa d'haver comès irregularitats al capdavant de la conselleria. Un grup d'ultres va assetjar Oltra mentre sopava a casa amb la família i uns amics el 18 d'octubre a la vesprada. Anaven amb la cara tapada, van desplegar banderes espanyoles i van fer sonar l'himne espanyol mentre en cantaven la lletra que era oficial durant el franquisme. Els advocats de la Generalitat van denunciar els fets com a presumptes delictes d'amenaces greus i desordres públics, però la fiscalia va rebaixar-ho a un delicte lleu d'amenaces, que és castigat amb una multa d'un a tres mesos i que implica antecedents penals.", "response": "La vice-presidenta del Consell.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_421", "instruction": "Com es descriu a la Ventureta?", "context": "Quan la Ventureta, una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals -no em recordo si l'Empordà o el Camp de Tarragona- va rompre amb les cinc senyoretes Miseracs, en plena torreta de Canet, on la família Miseracs estiuejava, ja va compendre que no era probable que l'agència barcelonina li ensopegués una casa ideal per a servir; l'estiu és una mala tongada; mestresses i minyones han d'arreplegar la primera insegura proporció que els ve a tomb, i esperar les pluges de la Mercè.\nAmb prou meravella seva, els de l'agència -dos joves lluents, sense rasurar, sense americana, sense colls, sense punys, i ventant-se, per més sarcasme, amb uns ventalls anunciadors d'una camiseria elegant- li digueren que li sabien una casa on estaria a tot plaer, una casa que era una veritable joia: un piset del carrer de Clarís, amb un marit i muller joves a servir, quatre adroguers a tocar, bon sou, roba rentada i planxada fora de casa i innombrables pianos de maneta amb les últimes novetats.\nLa Ventureta se n'hi va anar, segura que tindria la pega de trobar el lloc ocupat. Res d'això. Sortí a obrir la senyora mateixa. Una senyora jove, rossa, d'un cosset prim, vincladís, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc. Parlava amb un accent estranger: era, de fet, franceseta. La senyora, en lloc de sotmetre la minyona a un llarg interrogatori sobre les seves apteses, va dir-li molt poques coses, molt tècniques i molt precises. Es van entendre, i la senyora mostrà a la Ventureta la casa, i, finalment, la cambra que li correspondria. La Ventureta es quedà tota astorada en veure que tindria un llitet de Viena, blanc i amb un somier, unes cortinetes blanques, un lavabo gran i una BANYERA. Vella i de llauna, comprada, segurament, venturera; però, al capdavall, estre fantàstic, opulent i… per què no dir-ho?, impúdic. La Ventureta, ella que prorrompia a cada dos minuts en un renec, es va tornar tota vermella.\nLa Ventureta s'instal·là aquell dia mateix. Buidà a la banyera una part del contingut del seu bagul; cantà a mitja veu -ja se sap, el primer dia és només que a mitja veu- una cobleta de la Meller; es va treure la cotilla, es va posar un vestidet de teixit, i començà l'endegament i neteja de la casa. Al cap d'una hora, vingué una cosidora tota gentil -tot eren requisits en aquella casa- i, sota la inspecció de la senyora, prengué les mesures de la Ventureta per dos vestits negres, en els quals la senyora exigí certs detalls plens de coqueteria. Després la senyora proposà a la Ventureta de dur una còfia blanca per estar a la casa, i CAPELL per sortir!", "response": "Com una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_422", "instruction": "Quan va néixer Gemma Calvet i Barot?", "context": "Gemma Calvet i Barot (Barcelona, 10 de desembre 1966) és una jurista, analista política catalana, que va ser diputada al Parlament de Catalunya en la X Legislatura.\nÉs llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), Màster bianual europeu en Justícia Criminal i criminologia crítica per la Universitat de Barcelona (1991-1993), amb les Universitats de Saarland, Van Gent, Middlesex, Rotterdam i Bari. Postgrau en Dret diplomàtic i consular (ICAB, 2015). Ha ampliat els seus estudis amb cursos d'especialització en dret sanitari, justícia juvenil, dret penitenciari, violència de gènere de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i amb l'assistència a seminaris organitzats per l'AED (Advocats Europeus Demòcrates) d'àmbit europeu.\nVa iniciar la seva trajectòria com advocada al despatx Cahen & Constantin a Paris l'any 1990-1991. Ha exercit de professional de l'advocacia i consultora a Barcelona des del 1991 i és membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona on ha participat en diverses comissions. Ha estat professora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i participa anualment en oferta de formació universitària i postgrau. Ha fet conferències, xerrades, seminaris i formació a entitats públiques i privades. En l'àmbit empresarial i sindical ha elaborat plans d'igualtat i formació.\nHa estat membre del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, del Consorci de Serveis socials de Barcelona, de l'Oficina per la No-discriminació de l'Ajuntament de Barcelona i de la Taula Penitenciaria de Catalunya. Entre el 2001 i el 2003 va ser Directora General de Drogodependències del Govern Basc.\nHa participat en recerques i consultoria a nivell internacional, a República Dominicana (Estudi de la Fiscalia sobre violència familiar), i a Irlanda del Nord (Procés de pau i dimensió jurídica). Per encàrrec del President Michael Rattner del Center for Constitutional Rights http://ccrjustice.org/ de Nova York va redactar la querella per crims comesos a Guantánamo que posteriorment es va tramitar a l'Audiència Nacional de Madrid.\nDes de novembre de 2015 és directora de l'Agència de Transparència de l'AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona).\nHa col·laborat durant més de deu anys com articulista d'opinió als diaris El Punt Avui, Ara i El Periódico i ha participat setmanalment com analista política en programes de ràdio i televisió com Els Matins de TVC, 59 segons de TVE-Catalunya, 8 al dia, El món a RAC1 i l'Oracle de Catalunya Ràdio.\nEl setembre de 2016 va publicar el llibre Què ens està passant?, amb pròleg de Xavier Sala Martín, on, a través de diàlegs amb personalitats rellevants de l'àmbit cultural, social i polític, fa una anàlisi crítica i constructiva de la realitat política catalana actual.\nÉs membre del Consell Assessor de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.\nÉs membre d'Òmnium Cultural i de l'Ateneu Barcelonès. No ha militat en cap partit polític.[cal citació]\nLa seva activitat política es circumscriu al període 2012-2015. Ha estat diputada independent al Parlament de Catalunya del 17 de desembre de 2012 al 4 d'agost de 2015com a representant de la plataforma de la societat civil Catalunya Sí, al Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona durant la X legislatura i Presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans.\nHa estat membre de la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors, de la Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l'Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses i de la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir.\nHa estat Presidenta de la Mesa de la Comissió de Justícia i Drets Humans, Portaveu en la Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea i portaveu de la Comissió d'Interior. Va promoure la creació del Grups de treball pel tancamament del Centre d'internament d'estrangers, en el que es van acordar per àmplia majoria parlamentària unes conclusions que adoptaven el tancament del CIE. Ha estat ponent de la proposició de llei de modificació de l'article 14 de la Llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular, de la llei de transparència i accés a la informació pública (Llei 19/2014) i ponent conjunta de la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana.", "response": "El 10 de desembre 1966.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_423", "instruction": "Qui és Paula Malia?", "context": "Paula Malia (Barcelona, 26 de setembre de 1990) és una actriu i cantant catalana.\nVa estudiar art dramàtic a l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia de Barcelona. A més, estudia a l'Institut del Teatre. Forma part del grup de música The Mamzelles amb Paula Ribó i Bàrbara Mestanza. El grup va saltar a la fama en protagonitzar un anunci sobre reciclatge de la Generalitat de Catalunya.\nVa començar la seva carrera en televisió en el programa d'esquetxos esportius Crackòvia, on va imitar diversos personatges d'entre els quals destaca el de Pilar Rubio.\nEl 2014 va formar part del repartiment de la sèrie de TV3 El crac, escrita, dirigida i protagonitzada per Joel Joan. L'any següent va fer una aparició d'un capítol a la sèrie La Riera, on va interpretar Vanessa.\nEl 2016 va ser una de les protagonistes de la segona temporada de la sèrie Cites, on va interpretar a Elena, una jove alegre i somiadora sense gaire sort en l'amor. Malia hi va aparèixer en sis episodis tant com a personatge secundari per a les cites del seu company de pis Dídac (Alain Hernández), com amb les seves pròpies amb Berto (Artur Busquets), Quim (David Marcé) i Gerard (Àlex Maruny).\nInformació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!\nInformació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!\nInformació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!", "response": "Una actriu i cantant catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_424", "instruction": "Pensaven les persones del text que es dirigien a la direcció correcta al principi?", "context": "Al primer cop de vista creguérem anar per bon camí; però el nostre goig no fou de durada. Amb el reflux l'aigua s'enfonsà entorn dels penyals amb furgador esgarrapament, i, enconcant-se, enconcant-se, ens xuclà cap a sa balma, modificant la nostra situació i acostant-nos al perill. Aleshores, per una il·lusió d'òptica, semblà que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar, sollevant-ne ses culasses arrosegallades. Se diria que tenien ànima i desig, i que ens abordaven somoguts per una fonda i trontollosa respiració. Per llurs crestes, que es despullaven d'escuma, anava davallant la negror, i l'aire s'enfosquia sobre els nostres caps. Quasi no vaig tenir temps d'emocionar-me ni de pensar en res. La màquina del meu cervell s'havia aturat. Talment me sentia atreta pels dos monstres amb una aspiració d'engoliment. Per a mi eren sers vius, ferotges… Ja el nas percebia llur aspra tufarada, semblant a la d'un vell crustaci. No sé quin malefici, que ullprèn i paralitza, s'exhala de les coses terribles. Tots estàvem inactius i encantats.\nEl pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la barca, que amb el treu no és manejable sinó vent en popa, va orsar a la desesperada. Sofrírem tan fort recalcament, que la banda on estàvem arrambats se submergí per complet, i els xarbots me cegaren. Quan vàrem redreçar-nos, vaig veure que corríem de dret vers un niell, que grunyia basardosament a curta distància. Sens dubte ens hi anàvem a esbardellar. Vaig flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu. Però no: l'evolució havia sigut ben calculada pel timoner. Revingué el flux, una ona muntanyosa que corria cap a la costa ens empenyé i aixecà, i en un obrir i tancar d'ulls ens esmunyírem per sa tempestejada carena salvant el freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_425", "instruction": "Què ha sigut una controvèrsia?", "context": "Ciutadans ha convertit la seva expulsió de la manifestació del Pride de Madrid en una polèmica política. De fet, Inés Arrimadas ha demanat la dimissió del ministre espanyol de Justícia, Fernando Grande-Marlaska, per haver assenyalat els membres de la delegació de Ciutadans. En aquest sentit, membres del partit han denunciat agressions i assetjament durant el Pride. Tanmateix, un informe de la policia espanyola desmunta aquesta teoria. Un nou vídeo demostra que Arrimadas provocava a l'Orgull LGTB de Madrid Segons que publica El País, el document relata que ‘no hi ha constància' d'agressions físiques i rebaixa els fets a insults i al llançament d'aigua o algun objecte ‘no perillós', en referència a una ampolla de plàstic buida. A més a més, l'informe ressalta que la delegació de Ciutadans va estar acompanyada en tot moment per agents de paisà i que no va seguir en cap moment les instruccions i consells dels policies. Un senador de Ciutadans, sobre l'expulsió del Pride: ‘La majoria de jerarques nazis eren homosexuals' El document fou elaborat ahir després que diversos dirigents de Ciutadans critiquessin l'actuació de la policia. La vice-batllessa de Madrid, Begoña Villacís, va declarar que els agents van tardar molt a arribar i que van actuar ‘de manera molt poc eficient'. A més, va lamentar que ‘podia haver passat qualsevol cosa'. Villacís va ser present al Pride, però va marxar abans que la delegació fos expulsada.", "response": "L'expulsió de Ciutadans de la manifestació del Pride de Madrid.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_426", "instruction": "Què és el drac de Montornès del Vallès?", "context": "El drac de Montornès del Vallès, de nom Ceballot, és una peça de bestiari popular, nascuda el gener de 1994 dins la colla de Diables de Montornès (Ball de diables i Drac de Montornès del Vallès). El drac fou construït el 1994 per Ramon Aumedes, al Taller Sarandaca, i és portada per una persona. Té 16 punts de foc repartits al Cap 5+2, ales 3+3 i cua 3, un dels punts de foc del cap es pot canviar per portar pots de fum, i la cua es pot canviar per portar una roda de foc amb 4 punts per carretilles. És autoportat per una persona i posseeix encesa elèctrica. La primera sortida en un correfoc va ser durant la festa major de la vila el 17 de setembre el 1994. La figura va ser anomenada Ceballot perquè el seu portador va caure per culpa d'una ceba durant l'actuació del VII Aplec Internacional de la Sardana a Marsella el setembre de 1994.\nLes sortides més destacades de la colla del drac de Montornès han estat, pel que fa a aplecs internacionals, a Itàlia, Suïssa, Lausana, Marsella, Ceret, Tolosa de Llenguadoc, L'Alguer, Frankfurt, o a la capital d'Estònia, Tallinn, amb motiu de l'edició número 21 de l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de 2008, organitzat per ADIFOLK. També ha viatjat a Mallorca a la trobada de bestiari, Sevilla per la I mostra de cultura Catalana el 2005 i Massalfassar per l'apadrinament i agermanament de la colla de Colla de Dimonis de Massalfassar el 2006.\nEl drac de Montornès posseeix ball propi anomenat «Ball del Drac» compost per Enric Montsant i Damià, només es balla per la festa major, un cop finalitzat el correfoc, als balls de espectacle de plaça, el tercer dissabte de setembre.\nQuant va néixer el Drac Ceballot era portat per la Colla Draconaire de Montornès, però amb el temps es van fusionar amb la colla de diables, passant a dir-se Colla de Drac i Diables de Montornès del Vallès, impulsada per en Ramon Altimira i Gorga. En l'actualitat, any 2018 la Colla de Drac i Diables de Montornès del Vallès canvia el nom a \"Ball de Diables i Drac de Montornès del Vallès\", sent l'actual cap de Colla Esther Garrido.", "response": "Una peça de bestiari popular.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_427", "instruction": "Qui era Eurídice?", "context": "Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike,) era, en la mitologia grega, una dríada de Tràcia.\nUn dia, quan passejava amb les seves companyes, les nereides, va conèixer Orfeu; tots dos es van enamorar, però el dia del casament Eurídice va patir un intent de segrest per part d'Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu. Eurídice va fugir, però quan s'escapava va trepitjar sense adonar-se'n un escurçó. L'animal la va picar i això va causar-li la mort.\nOrfeu, desesperat, va baixar a l'Hades a buscar-la. Quan hi va arribar, va demanar a Caront que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estígia, però Caront s'hi va negar. Orfeu va començar a tocar la seva lira, cosa que va fer que Caront obrís les portes de l'infern. Quan va arribar fins al déu Hades li va suplicar el retorn de la seva estimada; Hades també va cedir per l'encís de la lira d'Orfeu, però posant com a condició que Orfeu no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'infern.\nOrfeu va travessar tot l'Hades per sortir, però abans d'arribar a l'última porta no pogué contenir la impaciència i es girà per veure el rostre d'Eurídice. En aquest moment ella fou presa i convertida un altre cop en ombra, i ell fou expulsat de l'infern definitivament.\nLa història d'Orfeu i Eurídice formà part de l'argument de diverses òperes, com per exemple: Eurídice (1600), de Jacopo Peri, L'Orfeo (1609) de Claudio Monteverdi i Orfeu i Eurídice (1762) de Christoph Willibald Gluck.", "response": "Una dríada de Tràcia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_428", "instruction": "Què va fer el protagonista del text?", "context": "Era precís inquirir-ho. Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà ràpidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus. Estava ple d'inquietuds i de temors; el baticor cuidava ofegar-lo; tots els seus membres tremolaven; però, home de la solitud, no perdia fàcilment la serva, i, àdhuc en aquells moments de trastorn, sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes.\nArribat a baix, es submergí dintre la xomba d'ombres del recó de l'escala, i, des d'allí, vinclant el cos i allargant el coll, sotjà sigil·losament cap a la cuina. Li semblà deserta. Buidors per ací, buidors per allà… El blanquejar feble i vaporós dels raigs de la lluna, estenent vels per l'aire… Al fons, la flameta del llum, petita i groga com una poncella de ginesta, quieta, vetlladora… Vetlladora sobre ningú?… ¿Abandonada a cremar sense profit?… Era estrany!\nUn sorollet va orientar-lo. Cercant d'on venia, abaixà l'esguard i… (¡Déu de misericòrdia!)… veié la seva mare gitada en terra, com atuïda per la desolació… i, quasi al mateix instant, va sentir-la que gemia i l'invocava apagadament: Temme!… Temme!…\nEl seu primer impuls fou d'abalançar-se vers ella i respondre-li amb un crit de l'ànima; però, tement espantar-la, refrenà el moviment i ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores, que gradualment s'elevaven i aclarien. -Mare… mare… Sóc jo.- I s'hi presentà.\nElla es posà de genollons, i va implorar-lo desficiosament.\n-Temme, perdó!… ¡Temme, no puc viure sense es teu perdó!\n-Vós, perdó a mi!… I ara!- exclamà el xaval, esfereït d'una santa horror. -¿Que ens hem tornat boigs, a casa?\n-Perdó!- tornà la dona. -¡Es perdó o sa mort!… ¡T'hai desheretat, Temme; t'hai despullat! amb sa més bona intenció des món, això sí! Però sigu com vulgu, sóc sa teua desgràcia. Escolta:… t'ho hai de confessar… no te'l puc comprar, es gussi. Era teu! Jo te l'hai robat! ¡Sóc sa teua desgràcia! Ho veig! ho veig! ¡I no puc viure sense es teu perdó!… Temme!…", "response": "Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_429", "instruction": "Qui són Josep Rull i Jordi Turull?", "context": "Josep Rull i Jordi Turull són els presos polítics que encara no han pogut sortir dels Lledoners per treballar, ni per fer un voluntariat ni per tenir cura de familiars. Són els supòsits que preveu l'article 100.2 del reglament penitenciari per a l'obtenció de permisos i que fins ara s'han aplicat als altres set presos polítics independentistes. La decisió sobre els permisos sol·licitats per Rull i Turull podria arribar ben aviat. Segons que ha pogut saber VilaWeb, Rull i Turull ja han lliurat sengles ofertes laborals a la junta de tractament dels Lledoners, formada per funcionaris de la presó. Les juntes de tractament són els organismes encarregats d'acceptar l'aplicació de l'article 100.2, i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia de la Generalitat l'ha de ratificar. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn han obtingut permisos per a treballar; Jordi Sànchez i Carme Forcadell per a fer un voluntariat; i Dolors Bassa per a tenir cura d'un familiar. En cada cas, les juntes de tractament de les presons han decidit de donar unes hores i uns dies concrets de sortida, sempre entre setmana. Cada dia que surten els presos polítics han de tornar a la presó a dormir-hi, i restar-hi el cap de setmana. Forn va obtenir un permís de 12,5 hores diàries de dilluns a divendres per a treballar al departament legal de Mediapro; Sànchez fa un voluntariat d'onze hores tres dies cada setmana a la Fundació Canpedró; Cuixart treballa a la seva empresa i fa un voluntariat nou hores i mitja durant cinc dies setmanals; Junqueras farà classes al campus de Manresa de la Universitat de Vic sis hores tres dies la setmana; Romeva treballa també sis hores tres dies la setmana en una entitat que vetlla pels drets humans; Bassa té cura d'un familiar d'edat avançada vuit hores tres dies la setmana; i Forcadell també té cura d'un familiar nou hores tres dies a la setmana. Els permisos penitenciaris del 100.2 es reserven als reclusos classificats en segon grau penitenciari, com és el cas dels nou presos polítics independentistes. Actualment, hi ha 405 reclusos a presons catalanes als quals se'ls han concedit aquests permisos. És una mesura d'aplicació immediata. La fiscalia pot oposar-s'hi i, de fet, ha presentat recursos en tots set casos, que s'han de resoldre al jutjat de vigilància penitenciària. L'última instància, però, són les audiències corresponents: la de Barcelona en el cas dels Lledoners, la de Girona en el del Puig de les Basses i la de Tarragona en el del Mas d'Enric.", "response": "Són els presos polítics que encara no han pogut sortir dels Lledoners.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_430", "instruction": "Què es constituirà?", "context": "L'Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya. Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta, on han simbolitzat la signatura de l'acord. A més, han acordat de posar els mitjans i recursos respectius, tant tècnics com humans, per a organitzar aquestes eleccions primàries. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha aclarit: ‘L'Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.' Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona, ha dit que el camí per a fer aquestes primàries és com unes ‘fitxes de dòmino que cauen' i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits. ‘Les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits', ha afegit, i ha indicat que tothom es pot inscriure al registre de votants de primariescatalunya.cat, que obrirà dilluns. Un dels promotors de Primàries per la República, que agrupa més iniciatives locals, és Josep Manel Ximenis, qui ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes perquè participin en aquest moviment, que vol fer efectiva la independència i materialitzar la República. Les primàries per a les eleccions de Barcelona tindran un reglament propi, que caldrà aprovar abans del 15 de setembre i que ampliarà el termini de presentació de candidatures fins al 31 d'octubre. Mentre no s'acordi aquest reglament propi, que esmenarà l'impulsat per Primàries Barcelona, serà vigent aquest darrer, particularment pel que fa a la forma de presentació de candidatures. El termini per a presentar-les romandrà obert. Els qui ja hagin presentat la seva candidatura a les eleccions primàries de la ciutat de Barcelona mantindran íntegrament tots els seus drets en el reglament que s'acordi. En canvi, per a les eleccions als altres municipis de Catalunya es pactarà un reglament genèric que faci viable el procés amb transparència, es preservarà la igualtat d'oportunitats entre els candidats i es tindran en compte les singularitats de cada uns dels municipis que decideixin de fer-ne. Consulteu ací el text de l'acord:", "response": "Unes eleccions primàries obertes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_431", "instruction": "A quina centúria es creu que va néixer Irene de Roma?", "context": "Irene de Roma (Roma, s. III - 288 o 304) fou un dama romana, cristiana que ajudà Sant Sebastià de Roma juntament amb Lucina. Les dues són venerades com a santa a tota la cristiandat, tot i que se'n dubta de la seva historicitat.\nEra esposa, segons la tradició, de Càstul, funcionari de l'emperador Dioclecià que, cristià, havia estat mort per ordre de l'emperador en no voler abjurar de la seva fe, cap al 286.\nDos anys més tard, Irene, també cristiana, ajudà el jove Sebastià, que havia estat martiritzat. Assagetat, havia estat donat per mort, però Irene i la seva serventa Lucina recolliren el jove moribund i, el van portar a casa seva, on Irene en tingué cura fins que guarí de les ferides. Malgrat que Irene digué a Sebastià que marxés de Roma, el soldat va voler tornar a enfrontar-se a l'emperador, declarant la seva fe, i fou detingut i decapitat.\nSegons la tradició, Sebastià s'aparegué en somnis a Lucina i li revelà on era el seu cos, que havia estat llençat a la Cloaca Màxima; Lucina el recuperà i el sebollí, en el lloc on després s'excavaren les Catacumbes de Sant Sebastià.\nNo se sap res més de la seva vida, i se'n dubta que existís realment, ja que les fonts que en parlen són tardanes i sempre lligades a la llegenda de Sant Sebastià.\nEs venerà com a santa des dels primers temps del cristianisme oficial, i es considerà patrona i protectora dels malalts.\nIrene i Lucina amb Sebastià, per Josep de Ribera, s. XVII (Bilbao, Museo de Bellas Artes)\nIrene i Lucina guarint les ferides de Sebastià, per Trophime Bigot\nPintura de Jan van Bijlert, s. XVII\nLes dues dones amb Sebastià, per Lluís Bonifaç i Massó, s. XVIII (Madrid, R. Academia de San Fernando)", "response": "Al s. III.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_432", "instruction": "Com era la fonació que retrata el text?", "context": "Oh! ¡aquella veu era un prodigi de gravetat i ressonància! Sense esforçar-la gaire, dominava les altres, car tenia el poder de despertar les vibracions de les coses pregones; i us la sentieu repercutir a les plantes dels peus com una trontollada sísmica. Irrespectuosament, algú, intentant explicar aquesta sonoritat desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia engolit un corn.\nL'egua solia presenciar la davallada de reus, testimonis, perits, advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents interessades en aquells afers. Formaven dues colles: la dels que estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada sospita de perdre. Aquests compareixien primer mústics, amb el seny tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre (discreta actitud dels que fluctuen entre la resignació i la revolta), silents darrera el procurador, els dits del qual encara s'obiraven enclosos entre les planes del codi, si és o no és crispats, com els del malaventurat caçaire de guineus en l'instant precís de desparar-se-li el braó que destinava a la faïna.\nEls altres baixaven bulliciosos, insultadors, acompanyats del jutge, qui deixava a dalt, sota la litografia del Sant Crist de Velàzquez, damunt la polsosa luda de l'escriptori, tota mena de hieràtiques actituds. En aquestes ocasions, quan dins la llei trobava maneres de donar la raó als seus amics o compares en política, sense vexar massa els contrincants, es tornava campetxano. Discutia procediments; criticava sentències, ni que fossin del Tribunal Suprem; es mofava dels jurisconsults amb títol, de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància; esbroncava el conseller, adversari del seu protegit, ja en plena fugida: tot era mal agafat, mal portat i mal sostingut: la seva egua ho faria millor. L'egua, present, s'estarrufava, endevinant l'elogi en el gest de l'amo; el secretari assentia, i els oients admiraven.\nEl secretari era un sergent retirat de l'exèrcit. Havia fet la guerra de Cuba, i l'esporuguien els gossos folls, contra les possibles escomeses dels quals anava armat d'un bastó d'espasí.\nTenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa; un bloc de pel quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules. Aquella testa, en conjunt, era xocant per la seva serietat inexpressiva. L'hauríeu confosa amb aquests caps de fusta de pim-pam-pum, excitadors de tírries, a qui tothom apunta i que tothom encerta, que reben fins les pilotes destinades al veí; tan bon punt drets, tan bon punt estenallats.", "response": "Un prodigi de gravetat i ressonància.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_433", "instruction": "Qui va ser Làrissa?", "context": "Làrissa (en grec antic Λάρισσα o també Λάρισα), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna que tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia.\nEl seu nom vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Làrissa, com també el de la ciutadella d'Argos. Seria l'epònima d'aquestes ciutats. Se la considera de vegades mare de Pelasg, fruit de la seva unió amb Zeus o amb Posidó. Altres vegades se la coneix com a filla de Pelasg. En el primer cas, a més de Pelasg, va tenir per fills Aqueu i Ftios, que van emigrar de l'Argòlida a Tessàlia.\nAlgunes vegades s'esmenta Làrissa com a filla de Piasos, rei de Tessàlia, que l'havia violentada. Làrissa el va llançar dins d'una bóta de vi, quan el rei estava inclinat per agafar-ne. Piasos es va ofegar.", "response": "Una heroïna.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_434", "instruction": "Què proposaran dijous el Consell per la República i l’ANC?", "context": "El Consell per la República i l'ANC presentaran dijous una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya per a ‘democratitzar el Regne d'Espanya' i perquè reconegui el dret d'autodeterminació. Aquest article permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE. Concretament, asseguren que s'han produït ‘greus violacions' de l'article 2 del Tractat de Lisboa, relatiu a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories. L'últim exemple d'això, diuen, és la decisió d'ahir de la Junta Electoral espanyola d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees. L'objectiu és aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a ‘continuar la internacionalització' de la causa catalana pel dret d'autodeterminació. El primer pas serà que la Comissió accepti en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències, i després s'obrirà un període d'un any per a fer campanya i recollir signatures a tots els països de la UE. Avancen que si la Comissió no ho accepta, recorreran en contra de la decisió al Tribunal de Justícia de la UE. Una iniciativa europea cerca un milió de signatures per a forçar la UE a protegir les llengües minoritàries La iniciativa la presentaran dijous a Brussel·les el president Carles Puigdemont; els consellers exiliats Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, els membres del consell de govern del Consell per la República i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie. També hi assistiran l'ex-vice-president del Parlament Europeu Gérard Onesta; i el director artístic i professor a la Universitat de Ljubljana, Igor Koršič. Quan s'aplica l'article 7 de la UE? La UE pot invocar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que aplicar l'article 155 de la constitució espanyola enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus. Permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. Per a activar aquest mecanisme, cal que ho demani una tercera part dels estats integrants, del parlament europeu o de la Comissió Europea. L'any 2003, la Comissió va lliurar aquest document marc al consell i al parlament, que especifica com es pot invocar l'article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre. El document aclareix que es pot fer en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits que regulen les institucions europees. El text afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal –la constitució pròpia en fóra el cas paradigmàtic–, la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols no és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.", "response": "Una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s'apliqui l'article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_435", "instruction": "Què ha donat a conèixer Vox?", "context": "El partit d'extrema dreta Vox ha fet saber al PP i Cs les seves exigències per a donar suport al pacte de govern i la investidura de Juanma Moreno com a nou president d'Andalusia. A més de derogar la llei de violència de gènere, la llei de memòria històrica i la llei que regula els drets del col·lectiu LGTBI, Vox exigeix que s'expulsi 52.000 immigrants ‘il·legals'. Ho detalla en un document que el partit ha fet públic per a negociar amb el PP i Cs. A més, reclamen una declaració institucional de Moreno –si arribés a ser el nou president d'Andalusia– oposant-se al ‘discurs d'odi i exclusió' de líders polítics i mitjans de comunicació contra Vox. També volen suprimir les subvencions a les associacions i ONG ‘ideològiques', i esmenten el feminisme, el progressisme, el conservadorisme i el liberalisme. El PP s'ha afanyat a respondre a les propostes de Vox i les ha titllades de ‘inacceptables'. Segons la direcció, alguns punts són una ‘autèntica bestiesa'. I afegeixen: ‘Amb aquest document Vox demostra que no vol cap acord. Si no canvia de posició, Vox desaprofitarà una oportunitat històrica perquè hi hagi un canvi a Andalusia després de gairebé quaranta anys de socialisme.' Les exigències de Vox posen el PP i Cs contra les cordes a Andalusia i podrien fer que calgués repetir les eleccions. Fins ara, Cs s'ha esforçat per a no aparèixer a la fotografia amb Vox i el PP i també ha criticat les posicions dels ultres en algunes matèries. El PP s'havia mostrat més prudent, però les exigències d'aquest document entrebanquen més el pacte. El document de Vox El text inclou dinou punts, entre els quals també hi ha una demanda per a aplicar retallades fortes a la radiotelevisió andalusa. Concretament, demanen una retallada del 50% del cost, l'eliminació de tres dels quatre canals i la supressió del Consell Audiovisual d'Andalusia. Per una altra banda, reclamen que el Dia d'Andalusia passi del 28 de febrer al 2 de gener, en commemoració de la ‘culminació de la reconquesta', una llei de protecció de la tauromàquia i la reducció del 75% de les subvencions a partits polítics, sindicats i patronals. Vox també demana que se suprimeixin les competències autonòmiques en educació, sanitat, justícia i ‘ordre públic'. A més, vol un pla ‘per evitar la discriminació dels andalusos que viuen en unes altres regions d'Espanya'. Segons Vox, han de rebre ‘assistència legal i econòmica' perquè ‘no es trobin obligats a escolaritzar els seus fills en una llengua regional' i assistència de la Junta ‘perquè no rebin discriminacions laborals ni de cap mena per raó de l'origen i la llengua'.", "response": "Les seves exigències per a donar suport al pacte de govern i la investidura de Juanma Moreno com a nou president d'Andalusia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_436", "instruction": "Qui va ser Agis III?", "context": "Agis III (Ἄγις) fou el vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.\nEra el fill gran d'Arquidam III, i va tenir un regnat breu entre el 338 aC i el 331 aC. Va succeir al seu pare, mort a la batalla de Mandúria (Magna Grècia) el 338 aC. Aquell any Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància. Agis III però no va acceptar de bon grat l'hegemonia macedònica, i quan es va iniciar la guerra contra Pèrsia va començar a conspirar.\nEl 333 aC el rei, amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses de l'Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el Gran a Grècia, però només va rebre 30 talents i 10 trirrems i al rebre les notícies de la batalla d'Issos va haver de cancel·lar els seus plans. Va enviar els 10 trirrems al seu germà Agesilau amb instruccions de què marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l'illa, i sembla que Agesilau el va obeir i va reeixir en la comanda.\nEl 331 aC els estats grecs es van aliar contra Macedònia. Esparta, Èlide, Acaia i part de l'Arcàdia van formar una aliança a la qual Argos, Messènia i Megalòpolis van rebutjar ingressar. Al conèixer el desastre de Zopirion i la revolta que havia esclatat a Tràcia (331 aC), els aliats van iniciar la guerra, i Agis III va rebre el comandament de l'exèrcit aliat format per l'exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos. Agis va derrotar els macedonis dirigits per Corragos. Llavors altres ciutats de Grècia es van unir als aliats grecs, i van assetjar Megalòpolis. Antípater va anar en ajut de la ciutat i prop de la mateixa es va lliurar una batalla en la qual Agis en va sortir derrotat i mort a una data que Apià, Diodor de Sicília i alguns altres situen entre setembre i octubre del 331 aC, però que d'altres autors ajornen fins a la primavera del 330 aC. El va succeir el seu germà Eudàmides I.\n\nViccionari", "response": "El vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_437", "instruction": "A quina cultura pertany Dió?", "context": "Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega, un rei de Lacònia casat amb Amfítea, filla de Prònax. Va tenir tres filles, Orfe, Lico i Cària.\nAmfítea havia acollit Apol·lo amb grans honors quan el déu estava viatjant per Lacònia. Apol·lo, agraït, va recompensar les seves filles amb el do de la profecia, amb la condició que elles no traïssin mai els déus i que no volguessin conèixer mai allò que no les importava. Però un dia va arribar Dionís com a hoste de Dió i es va enamorar de Cària. Ella li va correspondre. Quan Dionís va acabar el seu viatge pel món, va tornar a casa de Dió per veure la jove. Les seves germanes el van espiar, volent descobrir els afers del déu. Apol·lo i Dionís les van advertir que allò estava prohibit, i les van transformar en roques. Només Cària va ser preservada, i va convertir-se en un noguer.", "response": "A la grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_438", "instruction": "Qui és Arnaldo Otegi?", "context": "El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, proposa que per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril es formi un ‘bloc històric entre totes les nacions i pobles de l'estat', integrat per forces republicanes, progressistes i sobiranistes. La defensa del dret d'autodeterminació, un full de ruta per al ‘retorn a casa de presos i exiliats, i el compromís en la defensa de polítiques que planti cara al neoliberalisme' haurien de conformar els eixos d'un programa comú. En un article publicat al seu bloc, Otegi diu que per a EH Bildu l'anunci d'un avançament electoral no ha estat cap sorpresa. La convocatòria a les urnes –diu– no ha de ser analitzada sense prendre en consideració ‘la greu crisi de règim' que travessa l'estat espanyol. ‘S'hi viu una conjuntura històrica caracteritzada pel desemmascarament feixista, la paràlisi i la caiguda del règim del 78', afegeix. Per ell, la crisi estructural té l'origen en diversos factors, com ara la crisi econòmica i la situació catalana. ‘La crisi econòmica i financera va deixar en evidència l'extrema feblesa de l'economia i del teixit productiu de l'estat, que no disposa d'un sistema productiu ni d'un teixit econòmic competitiu.' D'una altra banda, diu: ‘El procés democràtic de construcció de la república catalana o la persistència de majories sobiranistes a Euskal Herria, han fet saltar totes les costures del model territorial dissenyat l'any 1978. L'estat ha renunciat a la persuasió democràtica i no disposa d'oferta política per a resoldre de manera democràtica les aspiracions nacionals de catalans, bascs, gallecs, canaris…' Otegi considera que n'és la millor mostra el judici contra el procés, on prenen cos les tesis més reaccionàries i més autoritàries dins les elits econòmiques i polítiques espanyoles, que a parer seu han decidit d'activar una contrareforma autoritària en resposta a aquesta greu crisi de règim. ‘Parlem d'un bloc reaccionari que va de la monarquia de Felipe VI fins a l'Íbex 35, passant per la casta judicial i els sectors instal·lats en els aparells d'estat. El braç polític d'aquest bloc reaccionari i autoritari és compost per PP, Ciutadans i Vox.‘ I remarca: ‘L'escenari de suma d'aquest bloc en termes electorals ens situaria en una conjuntura que podríem considerar d'autèntica urgència nacional.' Enfront d'aquest bloc reaccionari, Otegi creu que el PSOE ni pot ni vol afrontar una veritable democratització de l'estat espanyol, i l'acusa de ser còmplice de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Aleshores formula la proposta: ‘La suma de forces electoral i política de tots els sobiranistes, republicans i progressistes és l'única garantia per a frenar la dreta reaccionària i per a condicionar l'acció de govern en la direcció d'una necessària democratització de l'estat.' Després de destacar que EH Bildu ha estat capaç de conformar una candidatura amb ERC, BNG i formacions canàries, asturianes i aragoneses per a les eleccions europees, diu que ara cal fer el mateix exercici de suma per a les eleccions al congrés i al senat espanyols. ‘Per a EH Bildu, la suma de totes les forces republicanes, progressistes i sobiranistes en el context de les eleccions i el compromís en la defensa d'un programa polític de mínims és l'única garantia per a plantar cara en aquesta conjuntura històrica a l'autoritarisme i a la falta d'una democràcia de qualitat per als nostres pobles', rebla.", "response": "El coordinador general d'EH Bildu.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_439", "instruction": "Quina època s’apropa a la història?", "context": "S'acostava el temps de collir les tardanies, i el cel semblava girar-s'hi en contra. Tot el poble clamava demanant aigua, i l'aigua no venia.\nLes pobres plantes, mig mortes de set, es retorcien amb aire tràgic; la terra, resseca, es clivellava tota; els arbres, marcits per l'eixut, mostraven les copes esgrogueides, i a cada ratxada de vent es trobaven despullats d'un nou ardat de fulles.\n-Aigua, Senyor!- sospiraven, guaitant al cel, els pagesos.\n-Aigua, Senyor!- repetien les dones, eixint adalerades, al pas de les portes, per escorcollar d'ample a ample la volta immensa i llisa.\n-Aigua!… volem aigua!… ¡Necessitem aigua!- semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes.\nI l'aigua no es presentava; i fins en Biel, que en tenia per a l'hort tanta com li'n feia menester, començava a témer que el pou desdigués, i a perdre l'esperança que els camps arribessin a bé.\nPer això, en veure com anava creixent de dia en dia la torratxa que havia de ser coronada pel molí de vent i que assenyalaria la data del seu matrimoni amb la Malena, semblava que se la begués amb la mirada, glatint com un infant que espera veure llesta una joguina.\nAquell molí era per a ell una esperança. El dia que fos acabat, les terres doblarien de preu. Pas poc!… Aleshores sí que s'acabarien les angúnies; perquè, encara que les terres de sequer patissin, sempre tindria l'esperança de salvar una bona part de la collita.\nEn canvi, ara, havia de resignar-se a perdre'n un galan xic, si Déu no enviava aviat, ben aviat, l'aigua que mancava.\n\nCada matí en llevar-se, i cada vespre abans d'adormir-se, en endreçar al cel les seves pregàries pel descans dels que l'havien dut al món, es recordava també dels que havien de venir, i demanava aquella aigua que havia d'acostar la data de llur vinguda. Perquè, si els camps es perdien, ¿qui era que s'atrevia a carregar-se la creu, anant de cara a un hivern de fam?… Pas ell!", "response": "La de collir les tardanies.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_440", "instruction": "Què va ser Olbia?", "context": "Olbia (llatí), Óλβια en grec antic, О́львія (ucraïnès) - fou una ciutat grega d'Escítia, que Plini el Vell diu que inicialment es deia Olbiopolis i Milftopolis i que també era anomenada Boristenes pel nom del principal riu d'Escítia (Dnièper) i pel poble dels boristenites (borysthenitae). Hi van néixer Posidoni, un historiador i sofista, i Esfer, un estoic deixeble de Zenó de Cítion.\nLa ciutat era a la vora dreta de l'Hipanis (Hypanis, modern Buh Meridional), al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes'), al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna. A la rodalia de la ciutat, vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons (alazones).\nFou fundada pels milesis el 655 aC. Heròdot la va visitar. La ciutat estava normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta els gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat. El 58 aC, Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega, però fou reconstruïda. Antoní Pius va ajudar a la ciutat contra els tauroscites. Fou altre cop destruïda en la invasió dels gots del 250 i ja no es va refer.", "response": "Una ciutat grega d'Escítia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_441", "instruction": "Com es va reverenciar Sant Honorat de Tolosa?", "context": "Sant Honorat de Tolosa (Navarra?, s. III - Tolosa de Llenguadoc, segona meitat del s. III) va ser venerat, des del 1265, com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica. En realitat, mai no va existir i és el producte d'una llegenda pietosa.\nSe'n conserven poques notícies, entre les quals que va ser el segon bisbe de Tolosa. Hauria estat convertit al cristianisme per Sadurní de Tolosa. La llegenda diu que va instruir i consagrar bisbe Fermí de Pamplona, quan, convertit, va arribar a Tolosa. Altres llegendes el fan originari de Navarra, on Sadurní l'hauria convertit.\nEl seu culte començà cap al 1256, quan el 3 d'octubre se'n trobaren les restes a la Basílica de Sant Sadurní de Tolosa. A la cripta de la basílica hi ha un sarcòfag la coberta del qual porta gravada la inscripció, en lletres gòtiques: S(ANCT)VS HONORAT[VS]. La seva festivitat litúrgica és el 22 de desembre.\nEl seu nom, al·legòric, apareix a la llegenda de Sant Fermí d'Amiens, qualificada com una de les \"peces més fabuloses\" de l'hagiografia medieval i a les actes de martiri de Sant Sadurní, també tardanes i inversemblants. Comença a aparèixer als episcopologis el 1296 i al breviari, amb festivitat litúrgica, el 1404. Duchesne, però, el descarta en 1907 com a figura apòcrifa i llegendària.\nEn 1938 va ser eliminat del calendari litúrgic de Tolosa després de consultar-ho amb la Santa Seu, que el 5 de gener de 1939 va decretar-ne la supressió. Baccrabère i Magnou-Nortier o P. Cabau ja no l'inclouen a les seves llistes de bisbes de 1983 i 1999, respectivament.\n", "response": "Com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_442", "instruction": "Com va esguardar el noi a la noia?", "context": "La mirà, fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada imperativa de mascle agullonat.\nTu, al Ximitu?…Tu?…¡Digues-li que s'acosti!… Ni per ell ni per cap…¡Tu has d'ésser la meva dona!-I l'abraçada, viril, sencera, protectora, amb què va enllaçar-la, tingué l'aire resolut i solemne d'una presa de possessió.\nAquell dia van donar-se compte clar de que s'estimaven i de que quedaven promesos. En una de les converses futures, l'hereu marcà el límit del prometatge. -L'any vinent començo la carrera; quan l'acabi, ens casarem.\nPerò un dia Donya Mència, del balcó del menjador, veié que el Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans; frunzí les celles i cridà el seu fill. Quan el tingué en sa presència, murmurà severament. -He vist que donaves orga a la Nieves del Carolí, tractant-la com si fos una senyora… Fas mal fet: deixa-la estar, que ara no és pas una canalla; i aquestes mossetes, quan les hi diuen que són bufones, de seguida els pugen els fums al cap, i Déu sap el que maginen. El teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per aixo té el majordom… Ell, «bon dia» i «bones tardes» i prou… Tu has de fer el mateix…\nPer sa banda, la Trinitat no trigà a dir a sa filla: -Mira, Nievas, te tinc d'asvertí que no vagis sempre amb el senyoret, com quan jugaveu a fet. Ja sé que tu ets un angelet de retaule, que no peques en mal, però els bordegassots la saben molt llarga, i la gent qui sap el que se'n pensaria, de tot això, més endavant: potser encar diria que te donem corda per les nostres conveniències, ¡Déu me perdò! Que la noia que es fa amb els que no són del seu braç, va a risc d'arreplegar una mala anomenada, i ¡ai del teu pare si mai li feien cap retret!…\nEl primer verí havia babejat en sos cors, i la necessitat de dissimular, a l'amargar-los-hi la joia pregona de la revelaciò, no féu altre que unir-los més estretament; i els juraments de mútua fidelitat reblaren la cadena forjada per la naturalesa.\nEl rotlle de festejadors creixia sempre entorn de la Nieves, i, cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat, n'hi trobava algun de nou; Això l'enferestia extraordinariament: tant més quan no podia revenjar-se ni esbravar-se d'altra manera que turmentant-la an ella. Però la filla del Carolí era duna seriesa perfecta.", "response": "Fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada imperativa de mascle agullonat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_443", "instruction": "Sobre què dubta la primera persona que parla?", "context": "-¡Qui diria que aquest noi sigui fill d'aquella dona tan mala sombra que ha sortit primer!\n-Fill seu?- va fer En Martí amb curiositat.\n-¡Sí, és un bon fill que no vol treballar si no contracten la seva mare!\n-I el seu pare?\n-Oh! Qui sap on para! ¡Va abandonar-los i la misèria se'ls menjava! Jo els conec. Veu? ¡Aquest pobre xicot ja ha estat dues vegades a l'hospital!\n-Per què?\n-Home de caigudes! ¡No sempre surt bé això de fer salts!", "response": "Que aquest noi sigui fill d'aquella dona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_444", "instruction": "Què era Pteleon?", "context": "Pteleon (en llatí Pteleum, en grec antic Πτελεόν) era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antron i Halos, i segons Artemidor d'Efes es trobava a 110 estadis d'aquesta última ciutat. Homer diu que estava governada per Protesilau, a qui pertanyia també la ciutat d'Antron. Menciona la ciutat de Pteleon al \"Catàleg de les naus\" a la Ilíada.\nL'any 192 aC Antíoc III el gran va desembarcar a Pteleon per continuar la guerra contra els romans a Grècia, que va acabar en desastre per a ell, segons Titus Livi. El 171 aC la ciutat va ser destruïda pel cònsol Publi Licini Cras quan els habitants ja l'havien abandonada. No es devia recuperar d'aquesta destrucció i Plini el Vell diu que era un bosc (nemus Pteleon) al seu temps.\nA l'edat mitjana tornava a existir amb el nom de Ftelio i quan els catalans van ocupar Neopàtria el 1319, els habitants, amb l'aprovació de l'Imperi Romà d'Orient, van cridar als venecians que la van ocupar i va restar en poder de Venècia del 1323 al 1470. Quan els venecians van perdre Eubea (Negroponte) davant els turcs, aquests van desembarcar a Ftelio i la van ocupar, deportant a la població cap a Constantinoble, per repoblar aquesta capital.\nCorrespon a la moderna vila de Pteleó o Ftelió o Pteleos. Prop hi ha la runes del castell de l'edat mitjana anomenat ara Vell Ftelió.", "response": "Era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus i entre Antron i Halos.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_445", "instruction": "Qui és Carme Vidal i Huguet?", "context": "Carme Vidal i Huguet (Torregrossa, el Pla d'Urgell, 1965) és una filòloga i política catalana. Llicenciada en filologia catalana i en filologia germànica. Ha fet un màster en llenguatge i teoria de la comunicació a la Universitat de Bolonya i un postgrau en tècniques i mitjans de comunicació a la Universitat de Lleida. També ha fet un màster en sintaxi del discurs a la Rupercht Karl Universität Heidelberg. Ha estat cap del Servei Editorial de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida (1988-2000), del quan en fou directora del 2000 al 2006. Col·labora setmanalment al diari Segre i ocasionalment al setmanari El Temps. També ha estat col·laboradora setmanal del diari La Mañana (1999-2006). Participa en tertúlies radiofòniques i televisives.\nHa estat prologuista del llibre de poesia Molinet de vent, de Josep Borrell, i del Catàleg de poesia visual Guillem Viladot; curadora del volum I Congrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana, i traductora de la ponència «Etnoregionalisme i Estat nacional», de Peter Waldmann, inclosa dins el volum Sobre el nacionalisme. Ha estat membre del jurat del premi de poesia Maria Mercè Marçal i del premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa.\nMembre de la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea per a la redacció de les propostes per a la Nova Europa, ha estat presidenta de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (2000-2003) i de la Comissió de la Dignitat per al retorn de la documentació confiscada per la dictadura franquista, i presidenta de la Taula de suport de les Terres de Lleida. És membre de la Fundació Privada Guillem Viladot, de l'Espai Guinovart, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, d'Òmnium Cultural, de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida i de l'Associació d'Espectadors de les Terres de Lleida.\nMilitant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1988, és vicesecretària general de Benestar, Identitat i Cultura de CDC i membre del Comitè Executiu Nacional de CDC, del Comitè Executiu Nacional de Convergència i Unió (CiU), del Comitè Executiu de CDC de la Federació de Lleida i del Comitè Local de CDC de Torregrossa. Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.\nA principis de 2011 va ser nomenada delegada de Cultura de la Generalitat a la demarcació de Lleida, càrrec del qual fou destituïda el 28 de juny de 2012.", "response": "Una filòloga i política catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_446", "instruction": "Què és Higiea?", "context": "(10) Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides, amb un diàmetre de 407 km. La seva superfície de color fosc fa que se'l vegi més tènue del que correspondria a la seva grandària.\nEstà compost d'un material carbonatat primitiu similar al dels meteorits condrites.\nÉs el major membre de la família Higiea.\nVa ser descobert per l'astrònom italià Annibale de Gasparis el 12 d'abril de 1849 des de Nàpols. Va ser el seu primer asteroide descobert. M. Capocci, director de l'Observatori Astronòmic de Caponimonte de Nàpols, va anomenar a aquest asteroide Higiea per la deessa grega de la salut, filla d'Esculapi.\nEl telescopi espacial Hubble va ser capaç de determinar que tenia forma esfèrica.\nFins ara s'han observat 5 ocultacions estel·lars per Higiea.\nViccionari", "response": "El quart major asteroide del cinturó d'asteroides.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_447", "instruction": "Qui va ser Corint?", "context": "Segons la mitologia grega, Corint (en grec antic Κόρινθος) va ser un heroi, epònim de la ciutat de Corint, que era considerat pels corintis com un fill de Zeus. Però la resta dels grecs es burlava d'aquesta pretensió, i la frase \"Corint, fill de Zeus\" s'havia convertit en una expressió proverbial per indicar alguna cosa que es repetia molt i es feia monòtona.\nEn realitat es deia que era fill de Marató. Va fugir a l'Àtica amb el seu pare quan aquest es va veure obligat a abandonar Sició a causa de la violència d'Epopeu. Amb la mort d'Epopeu tots dos van tornar a Corint. Quan va morir Marató, Corint pujà al tron de la ciutat. Va morir sense fills, i els corintis van cridar Medea, que sembla que tenia drets de successió al tron, però van acabar fent-la fora de la ciutat.\nUna tradició deia que a l'heroi Corint l'havia assassinat algun dels seus súbdits. La seva mort la va venjar Sísif, que el va succeir en el tron.", "response": "Un heroi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_448", "instruction": "Qui és Eulàlia Ramon Estrach?", "context": "Eulàlia Ramon Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959) és una actriu catalana, coneguda per L'amor és estrany (1988), La Mirandolina (1990) i Byron.\nNascuda a Barcelona, l'actriu Eulàlia Ramon s'inicia professionalment com a actriu el 1983, debutant al cinema amb la pel·lícula “Últimas tardes con Teresa” de Gonzalo Herralde. A partir d'aquí comença a treballar amb directors de la talla de Vicente Aranda a “Fanny Pelopaja”, Manuel Iborra a “Caín”, Fernando Fernán-Gómez a “El mar y el tiempo” (Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastián) i “Fuera de Juego”, Antonio del Real a “El río que nos lleva”. També amb Montxo Armendáriz, a “Las cartas de Alou” (Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià i amb gran repercussió a nivell internacional), amb Marc Recha a “Les mans buidas” i Petit Indi” (ambdues seleccionades a diversos festivals: Cannes, Lorcano..etc). Va treballar també amb Inmanol Uribe a “El rey pasmado”, amb Pilar Miró a “El pájaro de la felicidad”, i amb Carlos Saura a “Dispara!”, “Pajarico”, “Goya a Bordeus” i “El septimo dia” .\nA la televisió comença el 1985 fent col·laboracions per a la televisió autonòmica catalana. Roda a Espanya una minisèrie de prestigi de la cadena nord-americana ABC “Harem”, dirigida per Billy Hale. Treballa després en sèries de TVE com “Escalera interior-Escalera exterior”, “Clase media” o “Las aventuras de Pepe Carvalho”, dirigida aquesta última per Adolfo Aristarán. Col·labora també en un capítol de la sèrie “La mujer de tu vida”, produïda per Fernando Trueba, i que dirigeix Emilio Martínez-Lázaro. Participa també al programa de TVE “A media voz”, un espai amb música en directe i esquetxos que compartia amb Óscar Ladoire (director del projecte) i el Gran Wyoming. El següent per a l'actriu és finalitzar per a TVE el rodatge de la sèrie d'ambient yuppie “Para Elisa”. El 1994 comença el rodatge de la sèrie “Truhanes” per a Telecinco.” El 2001 protagonitza també la minisèrie ambientada a la Guerra Civil “Des del balcó”, basada en tres novel·les de Montserrat Roig i dirigida per Jesús Garay per a TV3. Un altre projecte que realitza és una tv movie titulada “Fragments”, dirigida per Judith Colell i produïda per a TV3 i el 2005 roda un episodi de les noves “Historias para no dormir” dirigit per Álex de la Iglesia. Els seus començaments a Teatre van ser performances a Barcelona i és el 1991 quan comença a formar part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Protagonitza “La verdad sospechosa”, èxit de taquilla i crítica d'aquell any, de Juan Ruiz de Alarcón i sota la direcció de Pilar Miró, i protagonitza també el muntatge teatral “Tres actos desafiantes”, amb textos de Woody Allen i David Mamet , sota la direcció de José Pascual.\nEn l'actualitat es troba embarcada en diversos projectes, entre els quals destaquen el seu debut en la direcció de cinema amb el curtmetratge Cuentas divinas, escrit per María Zaragoza.\n\nCom a fotògrafa, ha col·laborat amb l'artista Xavier Mascaró, amb la pintora Pepa Poch i en la selecció d'obres per a la col·lecció Fotosaurios de Carlos Saura. La seva obra s'ha exposat a diversos centres d'exposicions i galeries, com ara el Centro Andaluz de fotografía d'Almeria, la Fundación Antonio Gala de Còrdova, la Casa del Cinema de Sant Petersburg, l'Institut Cervantes de Moscou, la Casa Zavala de Conca, la Spain Now de Londres o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi.\nDirecció\nCurtmetratges\nLlargmetratges\nTeatre\nTelevisió", "response": "Una actriu catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_449", "instruction": "Amb qui conversa la primera persona que parla?", "context": "-Víctor…\n-Digui, tia, digui.\n-Tu comprens, Víctor, que les nostres relacions han de ser molt curtes. Però… a casa meva… Jo no voldria que ningú pensés mal de nosaltres. Si tu no hi tinguessis inconvenient…\n-Vol callar, tia Paulina! Em faig càrrec de la seva situació; i a l'hora que vulgui, a totes les hores que els sembli bé, ja sap que a casa meva…\n-Gràcies, fill meu, gràcies. Ja ho he dit sempre, que eres un àngel.\n-Per Déu, tia Paulina!…\n-Sí, sí, Víctor: d'homes com tu no en corren.\nPaulina Buxareu, amb els ulls vermells i amb la respiració afadigada, es despedí del seu nebot. En Víctor, quan es trobà sol, tancà la porta del despatx i va estirar-se en un sofà, com si estigués rendit per un esforç enorme.", "response": "Amb en Víctor.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_450", "instruction": "Què era \"olifant\"?", "context": "Olifant (arcaisme per \"elefant\") era el nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants. Un dels olifants més famosos era el del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Cançó de Rotllan.\nEn aquesta cançó de gesta, Rotllan porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exèrcit al servei de Carlemany. Quan són atacats a la batalla de Roncesvalls, el seu company Oliver li diu que el faci servir per demanar ajuda, però Rotllan s'hi nega fins que és massa tard. Quan es decideix a fer-lo sonar, la batalla gairebé està perduda. Llavors es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal, per a evitar que caiguin a mans dels enemics. Segons la versió noruega de la cançó, anomenada Karlamagnussaga, l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caçat a l'Índia.\nUn altre olifant famós fou el de Gastó IV, vescomte de Bearn, actualment conservat a la Seu de Saragossa, que segons sembla el va acompanyar en la conquesta de la ciutat aragonesa contra les tropes sarraïnes.\nViccionari", "response": "El nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_451", "instruction": "Qui era Polixen segons la cultura grega?", "context": "Polixen (en grec antic Πολύξενος), va ser segons la mitologia grega, un dels nets d'Augias, per part del seu pare Agàstenes. Va ser rei de l'Èlide\nCom a un dels pretendents d'Helena, va anar a la guerra de Troia, cap on va conduir una tropa d'epeus de l'Èlide, tal com diu el Catàleg de les naus a la Ilíada.\nQuan va tornar de Troia, va tenir un fill, al que posà per nom Amfímac, en honor del seu company d'armes que havia caigut davant dels murs de Troia. Amfímac era el fill de Ctèat, un dels Moliònides.\nA Elis s'ensenyava la tomba de Polixen. Es deia que, després de la matança dels pretendents, Odisseu l'havia anat a trobar i havia estat el seu hoste. Polixen, entre altres presents, li havia donat un crater on hi havia representada la història de Trofoni i d'Agamedes, que van voler robar els tresors d'Augias.\nUn altre Polixen és fill de Jàson i de Medea.\nFinalment hi ha un Polixen, rei de l'Èlida, on els tafis havien amagat els ramats robats a Electrió. Amfitrió els hi va rescatar.", "response": "Un dels nets d'Augias.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_452", "instruction": "A què es refereix Seiryū?", "context": "Seiryū és el nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau, en la mitologia japonesa, que forma part dels quatre monstres divins. Representa un dels punts cardinals, l'est. Simbolitza, també, l'element de l'aigua.\nEl seu origen prové d'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses. Els xinesos deien a Seiryū, el drac atzur o el drac atzur de l'est. A més de representar l'est, els xinesos també el relacionaven amb l'estació de la primavera. No se l'ha de confondre amb el drac groc que està associat a l'emperador de la Xina.\nAl Japó, el drac blau és un dels quatre esperits guardians de les ciutats i es diu que protegeix la ciutat de Kioto sobre l'est. L'oest és protegit per Byakko, el nord per Genbu i el sud per Suzaku. A Kioto hi ha temples dedicats a cada un dels quatre esperits guardians. El temple de Kiyomizu representa el drac blau. Abans d'entrar al temple hi ha una estàtua del drac, la qual es diu que cal beure a mitjanit des de la font que hi ha a dins del complex temple. Llavors es reuneix en la cerimònia per adorar al drac de l'est. En 1983, la tomba de Kitora va ser trobada al poble d'Asuka. Els quatre guardians van ser pintats a les parets a les seves corresponents direccions junts a un sistema de constel·lacions al sostre. Aquest és un dels únics gravats dels quatre guardians.\nEls tres altres animals que representen els altres tres elements, estacions de l'any i punts cardinals restants, cadascun d'un color característic, són:", "response": "Al nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_453", "instruction": "Què ha pogut fer el protagonista amb les seves sortides pels Pirineus?", "context": "Les meves eixides per les valls pirenenques -i que n'he fet de camí sense més bagatge que un parell de mitjons (de primer els nets, després els usats) a la butxaca!- m'han permès de comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai, cosa natural en gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel, per un afany immoderat de dir les coses abans de pensar-les. La facilitat de la vida fa la paraula baldera: la retòrica ve dels panxuts. La gent esprimatxada, però de bella fibra; els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres; els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi; la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena; viu amarada de sospites, embolcallada de precaucions: escolten amb les orelles més dretes que no pas un conill, però saben mantenir una mirada més volgudament inexpressiva que no pas la d'un peix.\nPerò ningú no guanya els de Serrallobera, en totes les valls del Pireneu, com a refractaris a arriscar-se. Hi ha una llegenda segons la qual els fundadors de Serrallobera foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època, del qual s'ha de reconèixer que tenia l'aventatge de tancar de cop. Però hom pot dir que els de Serrallobera uneixen a la inhibició oral de llurs possibles ancestres la malfiança que sol acompanyar la sordera, i el tacte untuós i ponderatiu de l'orb. Una reunió de serralloberins, difícilment pot arribar mai a ésser qualificada de sorollosa. Un de llurs hàbits consisteix en reduir les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o bé un so onomatopeic. I aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona, tant aquell que a l'últim es resol a dir-la com aquell altre que, amb prou meravella, la sent. Perquè els serralloberins, que quan alguna cosa els crida molt l'atenció, mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi -d'incògnit, diríem -; ells, que quan se'ls escapa un corglassat somriure es ruboritzen, immediatament com a sorpresos en una orgia; ells, que quan els passa alguna gran calamitat es limiten a arronsar vagament només que una espatlla, en l'únic cas que expressen una sorpresa destriable, oberta, és quan senten que prop d'ells, hi parla un altre serralloberí. L'home més assenyalat i més serralloberí de tot Serrallobera és el Mutis, un conco que viu a tres hores del poble, enasprat en un quer de mala fesomia. El Mutis és l'home més caute, més retingut de tota la contrada: té un nas que sembla fet per garfir, un ulls que només deuen gosar il·luminar-se quan no hi ha ningú davant, uns llavis minsos, però enèrgics, que més aviat tenen tirada a una eina prensil que no pas a un instrument de confidència. Quan ell arriba a l'hostal on, a la claror tot just insinuada del llum de petroli que es perd entre el fum del tabac andorrà, es bescanvien somortes paraules distanciades -en la màxima expansió dels homes que beuen ollades de vi calent-, la salutació que li fan és de callar del tot. Ell ho entén que allò és un Déu us guard; i contesta urbanament a la seva manera, que consisteix em calar-se més endins la barretina.", "response": "Comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_454", "instruction": "Qui és Maria Rosa Vives i Piqué?", "context": "Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949), més coneguda com a Rosa Vives, és una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora. És pintora i gravadora, i docent especialista en teoria, història i pràctica del gravat, temes en el qual també fa recerca. És la investigadora principal del grup Y+D (Mcyt i Feder) per a l'estudi de materials industrials actuals, no tòxics i reciclables en la realització de l'obra gràfica. Té una extensa bibliografia de publicacions.\nEstudià pintura i gravat a la Universitat de Barcelona, des d'on es llicencià en Belles Arts, especialitat de Pintura i diploma de Gravat i Estampació (Facultat de Belles Arts, 1973) i en Història de l'Art (UB, Facultat de Geografia i Història, 1983). El 1985 obtingué el títol de Doctora en Belles Arts (UB), amb la tesi «Fortuny gravador, aportacions al coneixement de la seva obra». Va dur a terme la seva primera exposició individual a la Sala Maricel de Sitges el 1972, seguida d'una el 1980 a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró. En aquesta època, la seva pintura seguia els postulats de l'Escola de Nova York, amb treballs de gran format.\nA part de la pintura i el gravat per si mateix, també ha il·lustrat un nombre de llibres d'artista, col·laborant amb autors com ara Michel Butor, Marc Alyn, José Milicua, Genís Cano i en particular Jordi Sarsanedas, de qui ha il·lustrat quatre llibres.\nTé obra a diverses biblioteques i col·leccions d'institucions públiques i privades, com ara: la Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Nacional d'Espanya (Madrid); Biblioteca Nacional de França (París); Gabinet d'arts gràfiques del Museu d'Art i d'Història de Ginebra; Museu d'Art de Nagasaki (Japó); Kungliga Konsthögskolan (KKH, Reial Acadèmia de Belles Arts) d'Estocolm (Suècia); Centre d'Art Santa Mònica, Biblioteca del Monestir de Montserrat; Col·lecció Gelonch Viladegut.\nDes del 1975, és professora de Gravat i Estampació de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, primer com a catedràtica interina i a partir de 1987 com a catedràtica numerària de Pintura-Gravat. Actualment és catedràtica de Pintura i Gravat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.", "response": "Una artista contemporània catalana, historiadora de l'art, professora universitària i investigadora.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_455", "instruction": "Qui és el primer ministre britànic?", "context": "El primer ministre britànic, David Cameron, ha admès que va tenir accions d'una societat deslocalitzada, propietat del seu pare, al paradís fiscal de les Bahames, tal com va revelar la publicació dels ‘papers de Panamà'. The Guardian ha avançat que Cameron havia explicat en una entrevista a la cadena ITV que va tenir 30.000 lliures –43.000 euros– en accions de l'empresa Blairmore. Dimarts Cameron va dir que no tenia cap acció ni inversió en paradisos fiscals. Downing Street sempre ha qualificat aquest assumpte de ‘qüestió personal' i ha dit que era una ‘història molt vella'. A l'entrevista a ITV ha assenyalat que no tenia res a amagar i que va adquirir les accions de la societat del seu pare abans de ser primer ministre. ‘Vaig pagar els meus impostos pels dividends d'aquestes accions –ha afegit– i sempre he complert les meves obligacions fiscals al Regne Unit.' També ha recordat que el seu pare li va deixar en herència prop de 300.000 lliures, uns 370.000 euros. Uns diners que ja va fer públics quan tocava, però dels quals no pot assegurar l'origen. ‘Òbviament, no puc saber la font de cada petita quantitat de diners i el pare ja no és aquí perquè li ho pugui preguntar', ha subratllat. El pare, Ian Cameron, es va morir l'any 2010.", "response": "David Cameron.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_456", "instruction": "Qui és Nisa?", "context": "Nisa és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica de Nisa, al costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Erifia, Bromia i Polimnia. Segons Diodor de Sicília, a la seva Bibliotheca Historica, era filla d'Aristeu.\nZeus, volent protegir al seu fill Dionís, concebut amb Sèmele, de les ires de la deessa Hera, el va encomanar a Hermes qui, al seu torn, el va confiar a les nimfes Nisíades, que tenien llar a la Muntanya Nisa. D'aquesta regió incerta també provenia Silè, que també va protegir Dionís, i que en fou el seu preceptor i, més tard, un lleial company.\nEn alguns relats, les Nisíades o nimfes de la muntanya Nisa, són confoses amb les Híades, o bé s'utilitza el terme (igual que també passa amb les denioinacions Atlántides o Dodónides) col·lectivament per a les Plèiades i les Híades, com a tutores del déu Dionís. Homer fa referència a aquestes nimfes en el seu himne XXVI, dedicat precisament a Dionís.\nDurant el període hel·lenístic, a la deessa Nisa se la va personificar com la mainadera de Dionís, i es deia que fou enterrada a la localitat d'Escitópolis (Bet-Xean), a Palestina, que veu en Dionís el seu fundador.\nEs pensa que moltes de les ciutats que porten el nom de Nisa o Nysa són en el seu honor, com per exemple podria ser la vila de Niça, a la Provença. També es va posar el seu nom a un asteroide: el (44) Nysa.\nMés tard, el déu Zeus va transformar les nimfes en estels, com a agraïment, formant-ne una constel·lació.", "response": "La nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mística de Nisa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_457", "instruction": "Què ha declarat Quim Torra?", "context": "Arran de la compareixença d'aquest matí en què el president Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost, el president del parlament, Roger Torrent ha dibuixat un calendari per aprovar amb celeritat els comptes. El debat a la totalitat dels comptes, per a decidir si continuen la tramitació parlamentària, es farà el 12 i el 13 de febrer, segons que ha explicat Torrent. Serà entre el 24 i el 28 de febrer que començarà el debat de les seccions pressupostàries i serà el ple del parlament que acabarà validant-los, en un debat i una votació final que Torrent preveu que sigui el 18 de març vinent. Quan podrien ser les eleccions avançades que ha anunciat el president Torra? Aquesta mateixa tarda el vice-president del govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha lliurat el projecte de llei de pressupost de 2020. A través del telèfon mòbil li ha enviat a Torrent el projecte de comptes que ara inicia els tràmits parlamentaris. Aragonès ha manifestat que la voluntat del govern és que el pressupost a més d'afrontar les ‘urgències del dia a dia' de la ciutadania també ‘dibuixi el futur del país'. Ha reclamat a la classe política ser capaços de ‘generar consens' de país i mirar pels ciutadans en lloc de ‘prioritzar els interessos de partit'. Per això ha dit que la intenció és que el projecte de pressupost compti amb aportacions i suport d'altres formacions a banda dels grups que donen suport al govern i a Catalunya en Comú Podem. Aragonès ha defensat els nous comptes perquè les necessitats de la ciutadania ‘són diferents' i n'hi ha moltes ‘d'urgents'. Ha defensat que la intenció és que no siguin els pressupostos d'un govern sinó que els grups parlamentaris se'ls facin seus. Per fer-ho possible, en temps de ‘enorme complexitat política' ha dit que cal generar ‘consens' i posar els interessos de la ciutadania al ‘capdavant'. Torrent ha apel·lat als grups i els ha dit que facin propostes ‘concretes' per millorar el benestar de la ciutadania. ‘Les institucions només són dignes quan son útils', ha dit. Torrent ha reclamat que el pressupost que aprovi el parlament ‘expressin dignitat' a través del compromís social.", "response": "Que convocarà eleccions una vegada s'aprovi el pressupost.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_458", "instruction": "Qui és Pietat Estany Bou?", "context": "Pietat Estany Bou (Barcelona, 1937) és una periodista catalana, força coneguda per haver treballat durant vuit anys representant el personatge fictici Elena Francis en el consultori radiofònic de l'Institut Francis, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.\nPietat Estany és llicenciada en filologia catalana i actualment viu a Corçà (municipi del Baix Empordà). Treballava en les tasques de la llar i a través d'un anunci al diari en 1976 fou contractada com a redactora del programa de ràdio Consultorio de Elena Francis de Ràdio Barcelona, patrocinada per l'Institut Francis i que tenia dues funcions, per una banda la venda de productes de bellesa i fer de consultori radiofònic amb les cartes que els arribaven.\nLa seva tasca consistia a respondre, entre el 1976 i el 1984, més de 300 cartes setmanals que, metòdicament, cada divendres a la tarda emplenava en capses de cartró i, en un viatge en autobús, les retornava a la seu del consultori de Sarrià - Sant Gervasi. Només es radiaven les cartes que superaven la censura imperant. Moltes no superaven la censura, atès que les autores -perquè la majoria eren dones- hi expressaven una problemàtica que avui dia seria objecte de denúncia i reconduïda per via penal. En aquest sentit, els abusos sexuals de pares a filles, l'alcoholisme de marits que maltractaven les seves dones, les vexacions, les dones víctimes de la solitud, els fills petits que presenciaven les humiliacions de les mares, les infidelitats conjugals i, en conseqüència, la misèria sentimental de moltes dones de l'Espanya de la postguerra que vivien sota un règim que les reprimia moralment i políticament, són temes que fins i tot en la darrera etapa del consultori, no estaven autoritzada a difondre públicament\nLa veritable veïna a l'ombra de Pietat Estany la constituïen les cartes que no es llegien en antena, i que contestava des de casa seva amb una senzilla màquina d'escriure Olivetti. La seva tasca va acabar quan va desaparèixer el programa el 21 de gener de 1984.\nFins al 2007 va mantenir el seu anonimat. Aleshores va escriure el llibre Estimades amigues, que va gaudir de certa difusió gràcies a entrevistes que va mantenir en programes de ràdio com (COM Ràdio \"L'hora de Plutó\" (2 de gener de 2009) Cadena Ser (Entrevista a Pietat Estany, 23 de gener de 2008) i el reportatge televisiu que li va dedicar TV3 a l'hora del lector el 14 de febrer de 2008.\nParal·lelament, el Diari de Girona li va dedicar un article titulat Els consells ocults d'Elena Francis Arxivat 2016-01-25 a Wayback Machine., el 8 de febrer de 2008 i a aquest mateix diari Pietat Estany va concedir una entrevista el 5 de març de 2008. La periodista Sílvia Soler va publicar un article sobre Pietat Estany al diari Avui el 14 de juny de 2010.\nPietat Estany ha col·laborat en diverses publicacions locals amb articles d'opinió sobre l'entorn social i cultural, a Vilaweb I de sobte...la variant, (5 d'octubre de 2008), i Diari de Girona La fragilitat de la civilització el 21 de setembre de 2009.", "response": "Una periodista catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_459", "instruction": "Qui és David Bonvehí?", "context": "El president del PDECat, David Bonvehí, ha precisat que els membres del PDECat que formin part de la direcció de la Crida Nacional per la República ho faran ‘a títol individual'. Bonvehí no ha volgut pronunciar-se sobre si la presència de dirigents o associats del partit a la cúpula que ultima Jordi Sànchez és incompatible amb la militància al PDECat, tenint en compte que els estatuts del partit són restrictius, si no incompatibles, pel que fa a la doble militància. Diverses fonts consultades donen per fet que en la proposta de direcció en què treballa Sànchez, amb Toni Morral com a secretari general, hi haurà membres del PDECat. Bonvehí espera que la Crida defineixi en el congrés constituent de dissabte si esdevé un partit polític o es manté com a associació. En el primer cas, el xoc entre les dues organitzacions seria evident i incrementaria el perill permanent d'un trencament al PDECat entre els partidaris i els contraris a la confluència amb la Crida. En canvi, si la Crida no actua com a partit polític, encara que s'hagi registrat com a tal al ministeri de l'Interior, tindran més marge per a arribar a un encaix. Després del congrés de dissabte, la comissió delegada del PDECat farà una proposta a les bases per determinar l'abast d'aquesta confluència. La Crida només accepta adhesions individuals i descarta la incorporació en bloc del PDECat. Així ho ha ratificat durant el debat intern de les ponències política i organitzativa. Després del sí de Joaquim Forn per a encapçalar la llista de JxCat per Barcelona, s'ha de concretar la composició de tota la llista. Es preveu que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en sigui la número dos, però Bonvehí no s'ha volgut pronunciar al respecte. Tampoc sobre el lloc que hi ocuparà Neus Munté, que havia estat triada en primàries com la candidata del PDECat. Munté ha assegurat avui que treballarà per a sumar sensibilitats a la candidatura de Forn. Tenint en compte el consens que genera la candidatura de l'ex-conseller de l'Interior davant de les bases barcelonines, és probable que no es facin unes noves primàries per a revalidar-lo i que es busqui una altra via per ratificar la decisió territorialment. Un altre dels punts de fricció amb la Crida són les eleccions europees. Més enllà del nom del candidat o candidats, i de la possibilitat que Jordi Turull o Jaume-Alonso Cuevillas en siguin el cap de llista, està en joc la reedició de l'aliança amb el PNB. El PDECat pretén repetir la coalició amb què es va presentar a les anteriors eleccions a l'eurocambra i així ho va deixar clar en la reunió que l'executiva va fer amb Puigdemont a Waterloo. El moviment de Sànchez i el president a l'exili, però, encara no ha pres formalment la decisió de presentar-se als comicis.", "response": "El president del PDECat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_460", "instruction": "Qui és María de los Llanos de Luna?", "context": "La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha demanat a la batllessa de Barcelona Ada Colau que retiri un cartell de la campanya del cicle Barcelona Poesia situat davant d'una comissaria de la policia espanyola i que, assegura, ofèn els agents. En una carta, recollida per Europa Press, Llanos de Luna explicava que el contingut del poema era inadequat especialment perquè es troba davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona, ‘on treballen servidors públics que, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida per a salvaguardar la seguretat, les llibertats i els drets de tota la societat'. El poema, de l'escriptor Charles Bukowski, es titula ‘4 polis' i alguns dels versos diuen: ‘4 polis d'aspecte impecable s'asseuen en una taula mirant-me. Suposo que jo no faig gaire bona pinta als seus ulls. Per què no enviem aquests nois a morir en alguna guerra? Les seves mares no els plorarien més de deu minuts.' Barcelona Poesia és una iniciativa de l'ajuntament en què, del 4 al 10 de maig, s'han fet activitats culturals al voltant de la poesia com l'exhibició de poemes en cartells i la lectura de versos. Segons la delegada, els policies li havien traslladat el malestar per la iniciativa ‘perquè considera que l'emplaçament del poema busca ofendre'ls de manera deliberada' i havia sol·licitat a Colau que retirés el cartell, cosa que s'ha fet parcialment tapant-ne una part. Per Llanos de Luna, a Barcelona ‘hi ha prou espai per a recol·locar-lo. D'aquesta manera, els ciutadans que apreciïn el poema podran gaudir-ne de la lectura sense que els funcionaris de la policia se sentin humiliats'.", "response": "La delegada del govern espanyol a Catalunya.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_461", "instruction": "Com s’ha sentit el partit de la CUP?", "context": "La CUP s'ha mostrat sorpresa i molesta pel to que ha utilitzat amb ells el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, en la seva compareixença. La diputada Anna Gabriel ha criticat el ‘vocabulari agressiu i la falta de respecte absoluta cap a l'espai polític de la CUP-Crida Constituent', i tot i no voler entrar a valorar-ho massa, ha afirmat que el discurs de Mas ‘com a mínim se situa en el terreny de la provocació'. A més, ha considerat que el president en funcions ha volgut llençar un missatge amb un ‘contingut fratricida i frontista'. ‘El país té elements suficients per valorar si en aquest moment és oportú tractar així l'espai de la CUP-CC per part del que encara és president en funcions', ha conclòs. Gabriel també ha volgut rebatre els arguments que Mas ha fet servir per acusar la CUP de no haver-se mogut i no haver aportat propostes a les quals oferia Junts pel Sí en la negociació d'aquests últims mesos. ‘La CUP ha estat amb una actitud permanent de fer propostes, acompanyades de formules d'implementació, quantificació de recursos i calendaris d'execució. El pla de xoc partia d'una proposta elaborada íntegrament per la CUP. Però finalment JxSí posa sobre la taula el que respon bàsicament al seu programa electoral', ha sentenciat. Per a Gabriel, qui s'ha quedat estancat ha estat, justament, Junts pel Sí i sobretot CDC. ‘No ens hem tancat a res, ens hem mogut moltíssim, hem fet propostes també en formules de presidència, de govern amb un comissionat internacional pel procés, i qui ha dit no a tot és Mas', ha afegit la diputada. Malgrat aquesta resposta, la CUP ha volgut instar de nou a JxSí i Mas a variar la seva posició per evitar eleccions al març. ‘Tenim encara 72 diputats al Parlament. I així com nosaltres ens hem mogut, ens hem tensionat internament també però enteníem que havíem de prendre la decisió, ara l'ha de prendre JxSí i CDC, i han de decidir si donen el tret de sortida a la campanya electoral o si aprofiten els dies que queden per trobar una solució de consens que entenem que encara hi podria ser', ha conclòs.", "response": "Sorprès i molest.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_462", "instruction": "Qui és Raquel Sánchez Jiménez?", "context": "Raquel Sánchez Jiménez (Gavà, 18 de novembre del 1975) és una advocada i política catalana, ministra de Transport del Govern de Pedro Sánchez de 2021 i alcaldessa de Gavà des del febrer del 2014.\nLlicenciada en Dret per la UB, va fer un Màster de Dret del Treball i Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra. Va exercir com a advocada a Barcelona i Castelldefels. Ha dedicat la seva vida política en la localitat de Gava. Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 2003, va ser regidora a l'Ajuntament de Gava des del 2007 i tinenta d'alcaldia des del 2011. Secretària general del PSC a la seva ciutat des del 2012, forma part del Consell Nacional del Partit.\nVa arribar a ser alcaldessa de la seva ciutat el 2014, substituint el també socialista Joaquim Balsera i Garcia, i ha revalidat aquest càrrec en dues convocatòries electorals, l'última de les quals, el 2019, assolint la majoria absoluta del consistori.\nEl 30 de novembre del 2019, va ser nomenada Vicepresidenta Institucional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El 2021, va presentar a Gavà el Pla de Ponent que preveia la creació d'un màxim de 4.896 habitatges, un 40% públics, especulant amb el darrer corredor biològic Garraf/Delta.\nL'11 de juliol de 2021 va ser nomenada ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, rellevant José Luis Ábalos.", "response": "És una advocada i política catalana, ministra de Transport del Govern de Pedro Sánchez de 2021 i alcaldessa de Gavà des de febrer del 2014.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_463", "instruction": "Quina acció ha realitzat Amazon per primer cop?", "context": "Amazon ha fet per primera vegada la llista dels eBooks més venuts per Sant Jordi. La companyia ha fet un primer balanç de la jornada a les 18:00 hores i ha recordat que l'any passat va ser el dia de la història de l'empresa en què es van vendre més llibres digitals. Aquests són les obres més comprades. 1. Nosaltres dos, de Xavier Bosch 2. Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau 3. Els vells amics, de Sílvia Soler 4. Rosa de cendra, de Pilar Rahola 5. Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré 6. La vida que aprenc, de Carles Capdevila 7. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal 8. Els hereus de la terra, d'Ildefonso Falcones 9. La set, de Jo Nesbo 10. Mitja vida, de Care Santos", "response": "La llista dels eBooks més venuts per Sant Jordi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_464", "instruction": "Qui és Pablo Iglesias?", "context": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha fet un tomb estratègic en la negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez i la formació d'un govern. Ara Iglesias vol aconseguir l'abstenció de Ciutadans. No cerca l'abstenció de les formacions independentistes, sinó que es fixa més en la formació d'Albert Rivera. Per arribar-hi, ha renunciat a la proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya. No ho ha dit literalment, però sí que ho ha deixat entendre en la compareixença que ha fet després de la reunió amb Sánchez. Ha dit que la posició sobre aquesta qüestió no havia variat, però ha evitat de parlar de referèndum i ha proposat que el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech, treballessin per aconseguir ‘una proposta de consens sobre aquesta qüestió'. I això, segons que ha dit, a Pedro Sánchez no li havia semblat pas malament. Xavier Domènech, dirigent d'En Comú Podem, sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles. Iceta, no. I Pedro Sánchez, encara menys. De fet, avui mateix Iceta ha dit a RNE: ‘Cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.' I ha definit la seva idea de referèndum: ‘Abans de preguntar a la gent sobre si es vol separar, hem de preguntar sobre un nou acord.' El candidat del PSOE també ha avalat aquesta línia quan li han demanat per la proposta d'Iglesias. Ha dit que estava convençut que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord sobre ‘una reforma constitucional federal de la constitució.' Ciutadans hi tanca la porta La reacció de Ciutadans no ha trigat pas a arribar. El vice-secretari general, José Manuel Villegas, ha dit que la reunió entre els líders del PSOE i Podem no havia aportat cap variació en el procés d'investidura i que Ciutadans no facilitaria ‘ni per activa ni per passiva' –com vol Iglesias– un acord per a la formació d'un govern en què hi hagués Podem. ‘No ha canviat res', ha afegit.", "response": "El secretari general de Podem.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_465", "instruction": "Com ha començat la segona part de la causa del finançament del PP valencià?", "context": "La segona jornada del judici sobre el finançament del PP valencià l'han acaparada nou empresaris encausats, que han reconegut haver finançat irregularment el partit de Francisco Camps. Els acusats van pactar amb la fiscalia que reconeixerien els fets i pagarien una multa per a evitar la presó. I tal dit, tal fet. Segons l'escrit d'acusació d'Anticorrupció, els empresaris van sufragar amb 1,2 milions d'euros les despeses electorals del PP valencià en les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008. Aquesta quantitat és part dels 2,03 milions d'euros que, segons la fiscalia, va pagar el PP en negre a Orange Market en relació amb aquests actes. Tots han explicat que van fer els pagaments mitjançant l'empresa Orange Market, dirigida pel cap de la trama corrupta, Francisco Correa. El modus operandi consistia a fer passar les actuacions d'Orange Market al PP com a feines per a les empreses que finalment assumien els pagaments. Els empresaris asseguts a la banqueta dels acusats eren beneficiaris de contractes amb l'administració pública de l'era de Francisco Camps. Durant la sessió d'avui, també ha declarat Correa, que ha implicat l'ex-secretari general del partit, Ricardo Costa. El cap de la trama ha dit que era Costa qui indicava a Orange Market els empresaris als quals havia de facturar els actes de les esmentades campanyes electorals.", "response": "Amb nou empresaris encausats.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_466", "instruction": "De quina cultura són els messapis?", "context": "Els messapis (en grec antic Μεσσάπιοι) juguen un paper en la mitologia grega.\nEls messapis eren els habitants de Messàpia, al sud d'Itàlia, a la regió anomenada després Apúlia. Quan passaven aquests fets, la gent vivia de la ramaderia. Un dia, al país dels messapis, vora les Roques Sagrades, van aparèixer dansant un grup de nimfes, i els nois del país van abandonar els ramats i van posar-se a mirar com ballaven. Van dir que ells podien dansar millor. Això va ofendre les nimfes, i es va organitzar un concurs. Els nois ignoraven que les noies eren divinitats, i van dansar com en una competició entre els mortals. La seva forma de ballar era barroera, ja que eren pastors. Elles van ballar amb un gran encant, i es van imposar als nois. Elles van dir: \"No volíeu competir amb les nimfes epimèlides? Doncs ara que us hem vençut us en penedireu\". I tots els nois, allà mateix, van ser convertits en arbres, i avui encara se sent sortir de les soques unes veus com si algú gemegués. D'aquell lloc en diuen Paratge de les nimfes i els nois.", "response": "De la grega.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_467", "instruction": "Què comenta un personatge amb la persona que conversa?", "context": "-Si no li agrada, deixi-ho.\n-No ho vui deixar; no em dóna la gana.\n-Si és dona de gana ja sap on ha d'anar.\n-Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta!\n-Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és! L'altre dia portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.\n-Ai la gran trapacera!\n-Que ho digui la minyona del tercer pis, que me'n va fer adonar.\n-Uix! Ves qui es fica amb mi! Valdria més que no tirés tantes porqueries al pou.", "response": "Que si no li agrada, ho deixi.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_468", "instruction": "Qui era Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner?", "context": "Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939) va ser una escultora i pintora. La seva obra mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental.\nPazzis era filla de la pintora Pilar Montaner Maturana i del mecenes Joan Sureda Bimet i tenia una germana bessona, Susanna, a més de dos germans, Jacobo i Pedro, grans amics seus. Els Sureda-Montaner van tenir 14 fills, 3 dels quals no van sobreviure al naixement. De caràcter rebel i curiós, la seva vida i la seva obra van estar marcades per una infància feliç a Mallorca, l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare, en ser fruit d'un estupre- el matrimoni forçat amb Fernando Esteban -funcionari de correus destinat a Osca-. la tuberculosi que va sofrir durant més de la meitat de la seva vida, la Guerra Civil Espanyola i les relacions tumultuoses que finalment la van conduir al suïcidi.\nFormada entre 1931 i 1935 en els tallers d'escultura de Tomás Vila, Aurelio Cabrera i Dionisio Pastor, Pazzis Sureda estaria fortament vinculada a les activitats artístiques desenvolupades en Ca's Potecari (Gènova, Mallorca), on es donaven cita pintors i artistes mallorquins i forans, com Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O'Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius.\nLa seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O'Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica deixarien una intensa empremta en la seva pintura i en les escultures realitzades en els anys que van precedir la Guerra Civil Espanyola. En aquest viatge per Marroc Fred O'Hara li proposà matrimoni i ella acceptà, posant-se d'acord amb el seu marit Fernando per iniciar els tràmits del divorci. Durant la seva curta vida va deixar una obra apassionada i molt dispersa.\nL‘escriptor Albert Vigoleis Thelen va incloure Pazzis a la novel·la Die insel des zweiten Gesichts, considerada com una de les obres mestres del s. XX, on l'autor descriu l'estada a Mallorca entre l'agost de 1931 i l'octubre de 1936. Tota la família Sureda hi apareix i Pazzis és presentada com una artista, com una dona activa, vitalista i decidida. La novel·la, publicada l'any 1953, després de la seva mort, fou escrita de manera coetània als fets que descriu.\nLa seva vida va inspirar la novel·la Bolero, de Melanie Pflaum, i un sonet del poeta Jaume Pomar.", "response": "Una escultora i pintora.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_469", "instruction": "Qui era Anna Sugrañes Boix?", "context": "Anna Sugrañes Boix (Barcelona, 1911 – Reus, 2004) va ser una militant antifranquista afiliada al PSUC.\nDe ben jove va aprendre de cosir ensenyada per la seva àvia i la seva mare, cosa que li va permetre d'entrar a treballar en un taller d'alta costura. Les condicions laborals del taller van fer que s'afiliés a la UGT per defensar els drets de les treballadores quan es va proclamar la República, i també a Esquerra Republicana de Catalunya. Discrepàncies ideològiques amb Esquerra, la van fer abandonar el partit, ja en plena guerra civil, i afiliar-se al PSUC. Acabada la guerra, es va exiliar a França, després d'haver destruït molts documents comprometedors als arxius del partit i de la UGT i d'haver ajudat a agafar el camí de l'exili a moltes persones en perill, col·laborant amb l'organització del PSUC perquè poguessin creuar els Pirineus.\nA França es va casar amb un sindicalista francès que a la Guerra Mundial va ser detingut i deportat a Auschwitz, on va morir. També un germà d'Anna Sugranyes va ser detingut i enviat a Mauthausen, però aquest va sobreviure. Mentrestant, ella ajudava a la resistència francesa i casa seva era un lloc de reunió dels resistents del PCE i del PSUC. L'any 1946 es va tornar a casar amb Llorenç Rivas, també militant del PSUC. A partir dels inicis dels anys cinquanta Anna Sugrañes va entrar i sortir d'Espanya de forma clandestina actuant de correu pel partit. El 1959 va tornar a Catalunya i s'instal·là amb el seu marit a Reus, on va intentar reorganitzar el PSUC i va poder crear una petita cèl·lula que actuava clandestinament amb certa repercussió. Com a militant del partit, va participar a diversos congressos celebrats a l'exili. Va participar a Reus en la creació del sindicat de Comissions Obreres. A la mort del dictador Franco i una vegada legalitzats el PSUC i Comissions Obreres, va tenir una gran activitat militant i es va presentar diverses vegades a eleccions. Va ser guardonada l'any 2001 amb la Medalla al Treball President Macià, per haver destacat per les seves qualitats i mèrits personals i pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del món del treball.", "response": "Va ser una militant antifranquista afiliada al PSUC.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_470", "instruction": "Qui és Jean-Claude Juncker?", "context": "El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, vol crear una ‘base general permanent' a la Unió Europea, embrió d'un futur exèrcit europeu. En el seu discurs sobre l'Estat de la Unió a Estrasburg, Juncker ha remarcat que Europa ‘ja no pot dependre de la capacitat militar dels països individuals'. ‘Hem d'assumir junts la protecció dels nostres interessos', ha dit el luxemburguès, que ha remarcat que ‘una Europa que protegeix és una Europa que es defensa'. Juncker també ha promès desplegar 200 guàrdies de fronteres a Bulgària, en el marc del nou cos europeu de fronteres, i ha exigit un ‘control estricte' sobre qui entra i surt del territori de la UE. En el seu discurs al Parlament Europeu, el primer sobre l'Estat de la Unió des del ‘Brexit', Juncker ha apostat per la cooperació militar, una de les polítiques que més recels generava, precisament, al Regne Unit. El luxemburguès ha dit que cal una base general permanent per a les diverses missions que fan els exèrcits europeus a l'estranger, que cooperi, alhora, amb l'OTAN. ‘El Tractat de Lisboa permet als estats membres que ho vulguin posar en comú les seves capacitats militars en una cooperació permanent estructurada. Crec que és el moment d'utilitzar aquesta possibilitat. Confio que la nostra reunió a 27 a Bratislava sigui un primer pas polític en aquesta direcció', ha dit Juncker . El president de la Comissió Europea també ha proposat la creació d'un fons europeu de la defensa abans de finals d'any per impulsar ‘la recerca i la innovació' en matèria militar. ‘Perquè la defensa europea sigui forta, la nostra indústria militar ha d'innovar', ha remarcat. Control a les fronteres ‘Defensarem les nostres fronteres amb un control estricte', ha assegurat Juncker durant el seu discurs. ‘Cada vegada que una persona entri a la Unió Europea o marxi del seu territori, es recollirà la informació de la data i la raó del desplaçament', ha assegurat el president de la CE, remarcant que així la UE sabrà ‘qui viatja a Europa abans que la persona arribi'. Juncker ha recordat que ‘Europa és cada vegada més petita', en un món cada vegada més gran i globalitzat. ‘La CE des del primer dia ha donat prioritat a la seguretat', ha dit el president de la Comissió, citant les mesures per aturar el retorn dels combatents estrangers, l'eliminació de les armes de foc i el finançament del terrorisme, o les iniciatives per eliminar el contingut propagandístic gihadista de les pàgines web. ‘La tolerància no pot ser en detriment de la nostra seguretat', ha defensat. Afers Exteriors ‘Mireu el conflicte que hi ha a Síria, les conseqüències per Europa són immediates. Però on són la UE i els seus estats membres en la negociació?', ha assegurat Juncker durant la seva intervenció a Estrasburg. El president de la CE ha dit que l'Alta Representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini, s'ha de convertir en una ‘veritable ministra d'Afers Exteriors de la UE', i ha reclamat desenvolupar ‘una estratègia europea per a Síria' i aconseguir ‘una cadira a la taula de negociacions' sobre el futur d'aquest país.", "response": "El president de la Comissió Europea.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_471", "instruction": "A qui ha donat la benvinguda Joan-Lluís Lluís?", "context": "‘Nosaltres, aquí al nord, demostrem dia a dia que és possible ésser català sense ésser espanyol.' Un Joan-Lluís Lluís commogut va saludar ‘els catalans del sud i els catalans del nord'. ‘Benvinguts en aquest acte reivindicatiu i de fraternitat i solidaritat del nord cap al sud o del sud cap al nord'. Lluís, portaveu de la delegació del Consell per la República al nord del país, va donar el tret de sortida a l'acte, explicant que l'organització pretenia ésser la continuïtat de la solidaritat del 2017, quan Catalunya Nord va ésser clau per a l'organització del referèndum. Va recordar que la solidaritat entre nord i sud existeix ‘exactament des del dia que francesos i espanyols ens van posar una frontera pel mig', i que sempre, d'ençà del segle XVII, qualsevol català del sud que hagi necessitat escapar de la repressió ‘ha trobat refugi i acollida a Catalunya Nord'. ‘La solidaritat és espontània i natural' i ‘la mostrem sense pensar si ho hem de fer'. Per això va demanar que els catalans del sud no l'agaraïssin als del nord. ‘També ho fem per nosaltres, perquè no fem cap diferència entre nosaltres i vosaltres'. És clar que, va reconèixer, ‘després de 360 anys hi ha alguna diferència entre nord i sud'. La més crua, el ‘daltabaix de la llengua catalana al nord', i va demanar que el cas de Catalunya nord serveixi d'exemple al sud per no repetir la pèrdua de la llengua, ‘la llengua es defensa parlant-la'. Vegeu ací els altres discursos: Ponsatí: ‘No ens deixem entabanar per taules i diàlegs d'enganyifa' Puigdemont: ‘Preparem-nos per a guanyar la lluita definitiva' Comín, al govern espanyol: ‘Què tal els jutges europeus?'", "response": "Als catalans del sud i els catalans del nord.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_472", "instruction": "Com se sentia l'Andreu?", "context": "L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai en pensar que la Tecla el deixava.\nLa vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom va agafar l'infant i fent-li postures li deia:\n-Mira l'hereu de la casa salvada! ¡Anirem a mercat a comprar dos xurmés!… ¡i tindrem carreta!… i criarem nodrís!…\nDesolats, a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu. La claror del matí avançava damunt la gelada que hauria deixat la nit. Les resplendors del sol naixien a l'horitzó mentre la boscúria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles. L'aire s'anà llumenant amb el primer raig enlluernador del sol ixent. El dia fóra serè, el sol ben fort, el cel ben blau, l'aire ben quiet. L'Andreu endevinava la joia d'un jorn d'hivern ple de placidesa i l'amargor de veure la Tecla que marxant no el deixava esdevenir rioler i xiroi. I caminaven silenciosos, l'un darrera l'altre, pels caminois de les boscúries, entre les gatoses florides i els arboços florits i fruitats a l'hora. L'Andreu sentia una pena com si el silenci se li posés a la gola. Volia parlar, i triant triant l'esbart de pensaments que passaven per sa imaginació no deia res, tenia els llavis quiets com si s'haguessin glaçat. I el silenci se li ficava oïdes endins i li arribava al cor omplint-lo d'un neguit aclaparador. A la fi, tot arrancant un tany de romaní florit va dir a la Tecla:", "response": "Enartat i ple d'esglai.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_473", "instruction": "Què ha fet en Mossèn Joan en estrènyer el seu nebot?", "context": "Bona arribada. Mossèn Joan, a l'abraçar el seu nebot li ha xiulat quelcom a l'orella que ha augmentat son bon humor. La Feliça, canviada com una mitja, ha servit en un santiamén un refrigeri que Déu n'hi dó, i en Pascal, el simpàtic Pascal… (¡que voleu més!) tan reconciliat està amb la Feliça, que diu:\n-Sinó perquè és ella tan vella i lletja, i jo no m'he cansat del tot d'estar bé… repudai!… encara fora capaç de demanar-li un parer, al senyor Rector.-\nL'endemà a Serra-Bruna.\nDon Eudald, campetxano i complert com sempre, li féu també la bella arribada, si bé amb un cert i impercetptible arrufament de nas, així, com si volgués dir: -Ja tornem a tenir el mal temps a sobre.\nDonya Dolors, bona i senzilla com és, l'acull com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses, vers aquells joves que careixen del consol i ajuda de tenir-ne de pròpia.\nLa Monserrat, bella com sempre, se presentà amb aquella mena d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noia, fins la més modesta, quan desitja agradar. Semblava que, desenrotllat son caràcter amb un any més a sobre, hagués adquirit major predomini sobre si mateixa. Encara que amb la rojor a les galtes, se manifestà resolta i decidida, com si ella mateixa s'hagués dit: -¡Al diantre tanta por! vejam què serà!- Així la nova entrevista entre els dos joves fou afectuosa com la de dues antigues coneixences que es reveuen de grat. En Ramon, que tant l'esperava i temia, ne quedà excel·lentment impressionat.\nLa Loreto, amb un any havia donat una embranzida considerable, tirant a trobar l'equilibri de formes que li mancava. Per lo demés, de seny no n'havia posat gens ni mica, segons la seva mare, i continuava sent enfutimada, al dir de tothom.", "response": "Li ha xiulat quelcom a l'orella.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_474", "instruction": "Qui és Marta Rovira?", "context": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha apressat JxCat a presentar-los una ‘fórmula per a fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont'. En una entrevista a l'ACN, la dirigent republicana diu que la seva formació està ‘a l'espera' que JxCat els expliquin ‘en detall' la manera com volen portar a terme la investidura, i avisa que ha de ser una fórmula que permeti de saber que, el minut següent de votar el president, es podrà nomenar els consellers, publicar decrets al DOGC i signar decrets efectius. Rovira ha fet una crida a totes les forces independentistes a no demorar gaire la situació i ‘no perdre el temps'. En aquest sentit, ha demanat que les converses i els detalls entre els independentistes avancin com més aviat millor. ‘Tenim a favor que el temps el controla el parlament. Els grups podran determinar el tempo. Tenim temps, però no el podem perdre. Ho hem de fer tot en el menor temps possible per tenir el millor acord possible i posar fi al 155, recuperar les institucions, nomenar un govern i continuar fent camí.' També creu que cal tancar de seguida un acord amb una estratègia sòlida. ‘L'independentisme té un gran repte. L'independentisme només ha avançat i ha tingut èxits quan ha forjat una estratègia sòlida. Amb improvisacions i sense garanties, el bloc republicà no pot avançar. Per això insistim a forjar una estratègia sòlida i garantir una investidura efectiva.' Per últim, ha advertit que seria una ‘irresponsabilitat molt gran' que les forces independentistes no es posessin d'acord després d'haver guanyat les eleccions del 21 de desembre. ‘Farem el que toca, trobarem la manera de posar-nos d'acord', ha sentenciat.", "response": "La secretària general d'ERC.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_475", "instruction": "Com se sent la dona?", "context": "-No em diguis res, que estic indignada. M'han trepitjat el vestit!\nEn Martí va restar esmaperdut i es posà rera el seu reclinatori. Tothom va seure. Un capellà eixí amb uns papers a les mans, es posà al bell mig de l'altar i començà a llegir en veu baixa. En aquell moment sortí de la sagristia un escolanet tan petit i escotorit que tots els convidats van mirar-lo amb somriure de simpatia.\nEn Martí va restar sangglaçat; sos ulls van clavar-se en aquell infantó que amb una veu deliciosa anava responent en llatí a la veu del capellà. Feia esclafir i compadir a tots els que el sentien.\n-Pobret!\n-Quina preciositat de criatura!\n-Pobre infantó!\nEl nuvi mirava d'un cantó a l'altre, talment com un nàufrag que cerqués una mà salvadora entre les ones furients del temperi. Les seves mans li tremolaven, sa faç esdevingué freda i una suor d'agònic li amarà la seva frontalera arrugada. Aquell escolanet era el seu fill!", "response": "Indignada.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_476", "instruction": "Què és Cap d’un dimoni?", "context": "Cap d'un dimoni és una escultura que es conserva al Conjunt històric d'Olèrdola, que forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.\nCara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora. La peça està feta de guix, modelada manualment, i té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons. Un espàrrec de ferro intern sosté el volum.\nAquesta peça formava part d'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet, que varen ser localitzades durant les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola dutes a terme l'any 2007. El grup estava amagat dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori. És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel documentat l'any 1421, substituït per un de nou el 1607, alhora reemplaçat per un altre l'any 1818.\nLa figura de Sant Miquel Arcàngel està lligada amb la del dimoni, a qui combat com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials i manté una lluita el dia del judici final per la pesada de les ànimes. Aquest tema, anomenat psicòstasi, ha estat abundantment representat en la iconografia romànica i gòtica. El cap de dimoni d'Olèrdola és de difícil catalogació estilística i cronològica, fet habitual en les peces de caràcter marcadament local i sense pretensions artístiques com correspon a una església parroquial amb una població dispersa. La proposta cronològica s'efectua basant-se en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals.", "response": "Una escultura.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_477", "instruction": "Què era la Siciònia?", "context": "La Siciònia (grec antic: Σικυώνιον) era el territori de l'antiga ciutat de Sició, situada al golf de Corint.\nEra un territori petit, poc més que la vall del riu Asop. Aquest riu s'originava en una vall estreta entre muntanyes, però prop de la mar s'obria i originava una plana que s'anomenava Asòpia (Ἀσωπία), segons Estrabó i Pausànies. Aquesta plana era coneguda per la seva fertilitat, i de preferència conreava l'oliver. Era famosa la Sicyonia bacca, l'oliva de Sició, que Virgili canta a Les Geòrgiques. Les seves aigües oferien una pesca abundant.\nEl territori estava separat del territori de Corint a l'est pel riu Nèmea, i pel territori de la ciutat de Pel·lene a l'oest pel riu Sitas; al sud limitava amb els territoris de Fliunt i Cleones. En algun moment a partir del segle i va ampliar el seu espai i es va estendre fins a Gonoessa, a l'oest del Sitas, segons descriu Pausànies.\nA seixanta estadis al sud de Sició hi havia la ciutat de Titànios, la més important de les ciutats del territori després de la capital. Quaranta estadis més enllà de Titànios hi havia la ciutat de Fliünt, unida per un camí massa estret pel pas dels carruatges i no era la via directa de Sició a Fliünt, que passava resseguint la vall del riu Asop. Entre les dues carreteres, i a una distància de 20 estadis de Sició, hi havia un bosc sagrat amb un temple dedicat a les Eumènides. Dins del territori hi havia també diverses fortaleses que el defensaven.", "response": "El territori de l'antiga ciutat de Sició.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_478", "instruction": "Què era el teoricon?", "context": "Teoricon (en grec antic τὸ θεωρικόν, en plural τὰ θεωρικά) era el nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics.\nSegons Xenofont, se celebraven a Atenes més festivals que en el conjunt de tota Grècia. Alguns dels festivals es limitaven als membres d'una determinada tribu o demos, que es pagaven amb els fons privats de les pròpies comunitats, però també hi havia els festivals públics, oberts a tots els ciutadans. En els més importants, com les Dionísia, les Panatenees, o les Targèlia, se celebraven sacrificis, Jocs, concursos de gimnàstica, processons i competicions teatrals, tots ells amb gran esplendor i moltes despeses.\nUna part de les despeses era pagada per ciutadans que s'hi comprometien, com ara els coregs per les representacions teatrals, però una altra part era subvencionada per l'erari públic. Demòstenes es queixava de que un festival de les Panatenees era tan car com una expedició militar. Les ambaixades religioses a Delos o a Delfos o als Jocs Olímpics també les pagava l'estat, encara que una part important anava a càrrec del ciutadà ric que dirigia l'ambaixada.\nEls festivals comportaven també un temps de relacions públiques i de convivència, i es va veure la necessitat de fer-los extensius a tothom. La representació dels drames a Atenes tenia l'entrada lliure, i se celebraven en un principi en teatres de fusta, però les aglomeracions a l'entrada i a la sortida eren perilloses i cap a l'any 500 aC hi va haver un accident molt greu quan es van desmuntar les fustes del teatre. Es va decidir de cobrar un preu de dos òbols per entrar, i aquests diners els recollia l'arrendador del teatre, que l'havia de mantenir en bones condicions, a més de pagar-ne un tant a l'estat. Aquest pagament encara es va mantenir després que els teatres fossin construïts en pedra. Pèricles al segle v aC, segons Plutarc, va fer aprovar una llei per alleugerir els ciutadans més pobres, probablement perquè les obres de teatre tenien un caràcter sagrat de cerimònia religiosa, i hauria estat impiu el fet d'excloure a algú. Altres autors diuen que el que va crear el teoricon va ser Eubule, un home d'estat del segle IV aC, contemporani de Demòstenes. De vegades aquests fons eren usats amb finalitats polítiques i es distribuïen en festes sense espectacles per guanyar-se a la gent, per part dels demagogs. Agirri va restaurar l'any 395 aC l'antic concepte del teoricon, i va augmentar el subsidi a tres òbols. Es calcula que la quantitat que cada any es destinava a aquesta distribució podia arribar als vint-i-cinc talents o potser més.\nAquest sistema de finançament anava en contra d'altres necessitats, sobretot de les despeses de guerra, i Demòstenes va dedicar la Primera filípica a demanar que aquests diners es destinessin a la preparació de la guerra contra Filip II de Macedònia. L'any 339 aC Demòstenes va suprimir el teoricon per destinar els diners a la guerra. L'abolició definitiva va arribar durant l'hegemonia del regne de Macedònia sobre Grècia al segle III aC.", "response": "El nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_479", "instruction": "Qui és Maria del Carme Famadas Soler?", "context": "Maria del Carme Famadas Soler (Argentona, Maresme, 11 d'abril de 1944) és una jugadora de basquetbol catalana, ja retirada.\nComençà a jugar als 10 anys al Col·legi Immaculada Concepció d'Argentona (CIC), motivada per la germana Plàcida, impulsora del basquetbol a l'entitat. Amb el CIC, va guanyar la Copa d'Espanya en dues ocasions (1957, 1958) i tres Campionats de Catalunya. La creació de Lliga espanyola de bàsquet femenina la temporada 1964-65 va provocar una reestructuració de les competicions estatals i comportà que el CIC disputés la lliga a la segona divisió. Tanmateix, aquella mateixa temporada l'equip va aconseguir l'ascens a primera divisió però no ho va poder fer efectiu degut a l'alta despesa econòmica de la competició. Per aquest motiu, s'incorporà a la Unió Esportiva Mataró amb el qual jugà durant dotze temporades, guanyant tres títols consecutius de Lliga i essent escollida com a millor jugadora de basquetbol d'Espanya per la Federació Espanyola de Basquetbol en tres ocasions (1971, 1972, 1973). Tot i el seu èxit i reconeixement esportiu, reivindicà el paper de la dona al basquetbol degut a la manca de suport professional i institucional. Al final de la seva carrera esportiva, va jugar al CB Vilassar de Mar (1977-78) i a l'Argentona (1978-81). Amb la selecció espanyola de basquetbol fou internacional en 28 ocasions, destacant la seva participació en el Campionat Europeu d'Itàlia de 1974. Fou nomenada com a Històrica del Bàsquet Català per la Fundació de Bàsquet Català l'any 2000.", "response": "Una jugadora de basquetbol catalana, ja retirada.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_480", "instruction": "A qui es dirigeix el primer personatge?", "context": "-Però… Paulina!…\n-I que és el confés de la meva amiga…\n-Però… per Déu!…\n-Sí, senyor, sí; és el confés de la…\n-Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig! Apiadi's de mi!… ¿Com vol que me'n surti d'aquestes inquietuds en què vostè em fica?\n-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si aquestes inquietuds són la seva salvació!… Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia!\n-Què vol que hi faci?…\n-Oh! No res, no farà, si és d'aquesta manera: Melrosada, no m'ho agrairà mai! Miri que em fa lluitar en unes condicions que no sé, no sé com me'n sortiré. Però té sort que ha anat a caure a les meves mans!…\n-Però, Paulina, si és vostè que…", "response": "A la Paulina.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_481", "instruction": "Què ha criticat Jordi Turull?", "context": "El conseller Jordi Turull ha contraposat la rapidesa judicial del cas de l'1-O amb els gairebé nou anys que ha trigat la sentència de cas Palau. En una entrevista a Els Matins de TV3, Turull s'ha referit a l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar com una ‘bona persona i honesta'. No ha volgut entrar en especulacions a pocs minuts abans de conèixer la sentència i s'ha limitat a dir que està segur que serà ‘justa'. En la línia del que ja va expressar Artur Mas la setmana passada, ha desvinculat la seva renúncia com a president del PDECat amb la sentència del cas Palau. Turull ha considerat que el procés judicial pel cas Palau ha durat moltíssim però ha evitat entrar en ‘especulacions' sobre la sentència, tenint en compte que en el moment de l'entrevista no s'havia fet pública. Preguntat per Osàcar, Turull ha defensat la seva honestedat. ‘El conec, és una persona honesta, una bona persona. Quan fas aquestes afirmacions sembla que intentis justificar no sé què, que no es justifica de cap de les maneres', ha dit. Turull tampoc ha volgut entrar a valorar possibles conseqüències polítiques de la sentència tenint en compte que també es jutja el suposat finançament irregular de CDC a canvi d'obra pública a través del Palau. ‘Esperem la sentència, el terreny de l'especulació ha durat nou anys. Qui s'hagi de pronunciar es pronunciarà', ha afegit. El diputat electe de JxCat ha desvinculat la renúncia de Mas al capdavant del PDECat amb la sentència. ‘A Mas li agrada la coincidència de dates i coincidia amb els dos anys del pas de donar relleu a Puigdemont. Ell no ho ha vinculat i me'l crec', ha conclòs.", "response": "La rapidesa judicial del cas de l'1-O, contraposada amb els gairebé nou anys que ha trigat la sentència de cas Palau.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_482", "instruction": "Qui va ser Elvira Pujol?", "context": "Elvira Pujol, Satanela, (Barcelona, finals segle xix), va ser una ballarina de dansa espanyola.\nLa Satanela va actuar en teatres d' Europa i Amèrica durant el primer quart de segle xx.\nLes cròniques de l'època destaquen d'Elvira Pujol, Satanela, el seu ball gràcil i estilitzat, un vestuari ric i acurat i un repertori extens i selecte del qual en destacaven les dances andaluses. Una de las peces d'aquest repertori era Córdoba, de Isaac Albéniz.\nSatanela va ballar en diversos teatres europeus com Sant Petersburg, Viena o Berlín, abans de 1915.\nDe 1915 a 1917 va ser de gira a Amèrica on va obtenir un gran èxit de públic i crítica.\nEl mes de març de 1915 va fer el seu debut a Amèrica en el teatre Casino de Buenos Aires.\nEl desembre de 1916 va coincidir a l'escenari del teatre Esmeralda de Buenos Aires, amb el debut del dúo format per Carlos Gardel y José Razzano.\nEl mes de gener de 1918 va tornar a Barcelona després de la gira americana. Les cròniques de l'època esmenten diverses actuacions d'Elvira Pujol, Satanela, en diferents teatres espanyols fins a mitjans de 1918.\nLa darrera cita a la premsa a les hemerotecas digitalitzades és de 1922.\nEl músic i escriptor argentí Osvaldo Sosa Cordero, diu d'Elvira Pujol, Satanela, que va ser de les predilectes del públic «porteño» i que després d'actuar a les millors sales de Buenos Aires, es va retirar per decisió pròpia i irrevocable.", "response": "Una ballarina de dansa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_483", "instruction": "Què vol saber el primer personatge del segon?", "context": "-Lo que esperem- exclamà en to imperatiu, -a vostè poc li importa. Lo que convé és saber vostè qui és i a on va.\nEl jove es posà prompte a l'altura de les circumstàncies, i sense perdre l'aplom li respongué:\n-Qui som jo, no tinc pas de dir-vos-ho, com tampoc necessito preguntar-vos qui sou vós. Jo faig la meva via i passo pel camí ral. ¿Què hi ha que dir en això?\n-És que el poble està en estat de siti i aquí no passa ningú sense els passaports del Presidente de la Junta Revolucionaria\nDient això, el Cerdà es despenjava la carrabina de l'espatlla, tot quadrant-se al mig del camí, amb posat de ferma resolució.\nEra inútil discutir amb un home que ja presentava les forques per davant, i el jove li medí d'un cop d'ull tota la malignitat d'intencions. Ademés, els moments se feien crítics, ja que l'espectatativa del xoc que anava a produir-se entre els dos personatges atreia els grups d'armats. Dintre pocs moments en Montbrió en seria voltat i impossiblitat de lliurar-se de les grapes del Cerdà, que no desaprofitaria pas l'ocasió de destruir la darrera esperança dels sitiats. Calia, doncs, aprofitar aquells instants en què l'enemic estava encara descuidat, en espera d'una agarrada que, més o menys llarga, estava sols al començament.\nAixí ho comprengué el jove, amb admirable rapidesa de pensament, i, sense cap senyal de transició, passà de la tranquilitat que aparentava a l'acció més enèrgica. Replegà les regnes, ensems que clavava sense compassió els esperons al ventre de la pobre bèstia, que, al sentir-se tan brutalment obligada, llançà un ruflet de dolor i, redreçant-se com un mal esperit, botà per sobre els del grupo, que, sorpresos de la violència de l'inesperat moviment els hi faltà temps per a fer-li lloc. El Cerdà, que era el primer, collit en el mateix moment en què anava a encarar l'arma, entrebancat amb la manta que li privà la llestesa de l'acció, rebé una forta refregada que el féu giravoltar i mig caure de morros damunt la margera del camí.", "response": "Qui és i a on va.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_484", "instruction": "On s’ha fet un esdeveniment?", "context": "El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma ha acollit l'acte d'homenatge a Aina Moll organitzat de forma conjunta per l'ajuntament i la família. Durant la cerimònia s'ha recordat la figura de la filòloga i la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística, a les quals va dedicar la seva vida professional i acadèmica en una valuosa tasca. A l'acte hi han participat el filòleg Isidor Marí, la biògrafa d'Aina Moll, Pilar Arnau, que han destacat la importància del seu llegat. La cantant Maria del Mar Bonet també hi ha assistit i ha interpretat tres cançons en record seu, entre les quals El Pi de Formentor. El batlle de Palma, Antoni Noguera, ha assenyalat l'impuls a una escola inclusiva i el seu exemple magistral. També hi ha participat el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i la consellera del govern Fanny Tur. A l'acte hi era la família d'Aina Moll. Directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i assessora lingüística del govern balear, Aina Moll va ser membre destacat de la nissaga Moll. Va col·laborar amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, en els darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear, i va ser autora de diverses publicacions. Per la seva trajectòria, va ser mereixedora de nombrosos guardons. Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, per la seva trajectòria professional i acadèmica i per la seva tasca en favor de la normalització lingüística l'any 2012, també va rebre el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i era Doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya. A Palma, una escola pública duu el seu nom.", "response": "El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Palma.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_485", "instruction": "De quina sèrie parla el text?", "context": "La desena temporada de Supernatural es va estrenar el 7 d'octubre de 2014 en The CW i va acabar el 20 de maig de 2015, que va consistir en 23 episodis. La temporada es va transmetre els Dimarts a les 9:00 pm (ET) i es va moure als Dimecres a les 9:00 pm començant el 18 de març de 2015. La temporada va ser publicada en DVD i Blu-ray a la regió 1 el 8 de setembre de 2015.\nNegre\nReichenback\nÀnima Supervivent\nPregunta-li a Jeeves\nNoies, Noies, Noies\nLes Coses que deixen enrere", "response": "De Supernatural.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_486", "instruction": "Com marxen els dos personatges?", "context": "Per fi se'n van fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell.\nQuina estranyesa! M'han fet sospirar al mateix temps que sospiraven ells dos… Jo també me'n vaig.\nA vosaltres, ditxosa parella, no us preguntaré per què aneu a fora…\nJa ho sé, i… ben fet.\nNo em parleu d'aquella gent que us convida un diumenge a la seva torre. Vos dóna la sopa crua, vos condemna a martiri de mosques i vos fa passar el dia explicant-vos la història de tres gallines, les vicissituds de sis mongeteres, les rareses de dos abercoquers, el preu del terreno i les picardies de l'Ajuntament.\nAquests no tenen casa a fora, sinó una espècie de gàbia per a caçar coneguts. ¡Pobre del que hi cau!\nCap al tard torno a Barcelona, entremig d'una multitud avinada. Veig homes que van fent tentines; les seves mullers els guien amb un cistell al cap i les criatures entre peus.\nHan anat a beure vi, molt vi: vi barato, vi sol…\nHauran passat tota la setmana treballant, i son premi, son goig, son ideal, era beure vi…", "response": "Fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_487", "instruction": "On va néixer Laura Orgué?", "context": "Laura Orgué i Vila (Igualada, 11 de setembre de 1986) és una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana, membre del Club d'esquí de fons Urgellet i Cerdanya (CEFUC). Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004. Ha competit en tres Jocs Olímpics d'hivern, els de Torí 2006, Vancouver 2010 i Sotxi 2014. Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons.\nDisposa de casa a Argolell, prop de les pistes d'esquí de fons de la Rabassa al Principat d'Andorra on s'entrena. Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat. Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008.\nDe petita esquiava a casa i als cinc anys comença a agafar-s'ho seriosament. Va entrar a la Federació Nacional d'Esports d'Hivern (RFEDI) i participà en els Jocs Olímpics de Torí 2006. L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons, i quedà segona de la Copa d'Europa. Pel que fa als Jocs Olímpics d'hivern de 2010 a Vancouver, Orgué va participar en tres proves: 30 km estil clàssic (37a posició), 10 km estil lliure (38a posició) i la de persecució (27a posició), i fou l'abanderada de l'equip espanyol en la Cerimònia de Clausura dels Jocs.\nEl gener de 2011 va guanyar la medalla de plata a la Copa Alpina d'esquí de Fons celebrada a Oberwiesenthal (Alemanya). El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú. L'any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya, després de vèncer la Crononiu de La Molina. Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya, i començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames, Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina, un títol que ha revalidat tant els anys 2013 com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova.\nAls Jocs Olímpics d'hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure. En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure), i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica.\nEn els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya, despuntant sobretot en les curses de quilòmetre vertical. Així doncs, s'ha proclamat vencedora de la copa del món de l'especialitat en quatre ocasions consecutives (2012, 2013, 2014 i 2015), però també ha obtingut bons resultats en altres disciplines: el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites, i l'any següent guanyà la copa del món d'aquesta especialitat, també a les Dolomites.", "response": "A Igualada.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_488", "instruction": "Qui és Conxita Marsol?", "context": "Conxita Marsol Riart (Artesa de Segre, Lleida, 27 d'agost de 1960) és una advocada i política al Principat d'Andorra. És l'actual cònsol major de la capital, Andorra la Vella (càrrec corresponenet al d'alcaldessa). És pionera en la política nacional en tractar-se de la primera dona que ha estat presidenta d'un grup parlamentari, el liberal, entre els anys 2005 i 2007, i que ha exercit com a ministra de Presidència i portaveu, número dos del Govern, entre els anys 2007 i 2009.\nLlicenciada en Dret a la Facultat de Lleida de la Universitat de Barcelona, i amb un postgrau en dret andorrà, es va incorporar amb 24 anys com a secretària general del Comú d'Andorra la Vella, i va desenvolupar aquesta funció durant vint anys (1984-2004), amb els consolats de Manel Pons, Lluís Viu i Conxita Mora.\nL'any 2004 va establir-se al seu propi bufet d'advocats i un any després va fer la seva primera incursió en política. Va resultar elegida consellera general, segona a la llista nacional d'Albert Pintat Santolària (cap de Govern entre 2005 i 2009), i es va convertir en la presidenta del grup parlamentari Liberal, la primera i única dona que de moment ha exercit com a tal al Consell General d'Andorra (Parlament). L'any 2007 es va incorporar al Govern com a ministra de Presidència i portaveu de l'Executiu. Entre les seves competències, tutelava els departaments de Comerç, Societats, Tràmits i de relacions amb el GRECO (Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa).\nEl 2009 es va presentar a les eleccions generals com a cap de llista per Andorra la Vella de la Coalició Reformista i no va aconseguir representació parlamentària. No va ser fins al 2015 quan va tornar a la política nacional, presentant-se el mes de març com a número tres de la llista nacional de Demòcrates per Andorra, encapçalada per Antoni Martí, cap de Govern d'Andorra.\nConsellera general, presidenta de la comissió legislativa de Sanitat, va renunciar a l'escó per encapçalar el projecte de Demòcrates per Andorra a les eleccions comunals (municipals), com a candidata a cònsol major de la capital del país, Andorra la Vella, que es van celebrar el desembre del mateix any. Amb un 35,74% dels vots, d'entre quatre llistes, Conxita Marsol ha esdevingut l'1 de gener del 2016 la cònsol major d'Andorra la Vella, que va renovar en les eleccions comunals del 2019. Entre els reptes, tornar a fer d'Andorra la Vella el centre econòmic i empresarial del país i ser un referent turístic i comercial a nivell europeu.\nDurant el seu primer mandat al capdavant del Comú d'Andorra la Vella, es van realitzar inversions valorades en més de 40 milions d'euros, entre les quals destaca la remodelació i conversió en zona per a vianants de l'eix comercial principal: l'avinguda Meritxell. Aquesta obra és el paradigma de la transformació d'Andorra la Vella en una ciutat per a les persones, un projecte que el Comú segueix desenvolupant potenciant la mobilitat a peu i l'ús del transport públic que té un preu simbòlic per a l'usuari.", "response": "Una advocada i política al Principat d'Andorra.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_489", "instruction": "Segons el narrador, què calia prèviament per entendre la situació d’en Cerdà?", "context": "* * *\nPer a saber el que cercava el malanat Cerdà mentre jo era el seu presoner i conjecturava absurds, es precís que us transmeti la narració que va fer-me en Patllari.\nDesprés d'un any i mig d'absència i de no tenir-ne noves, quan ja el meu pare estava decidit a donar la feina a un altre carboner, va presentar-se de bell nou el Cerdà a sol·licitar una campanya. Havia enviudat, i tornava de la seva terra en companyia del seu fill únic, un galant minyó en plena adolescència. Havia reunit un capitalet i podia molt ben estar-se de treballar; però el buit horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren per fer-li insoportable la casa i el poble. Demés, aquell fill, massa contemplat, regit dèbilment per la seva mare, demostrava predisposicions vicioses. El Cerdà cregué que la muntanya seria una bona escola d'austeritat per al noi i un gran consol per a ell.\nLluny de la pàtria i en terra amiga, es feia la il·lusió que les coses seguien igual que abans. La dèria del feinejar i la pau del bosc, segurament els guaririen tots dos.\nLes condicions del tracte aviat foren escatides entre el Cerdà i el meu pare.\nEl Cerdà havia construït la seva barraca en un planell sota una margenada de suros revinguts.\nUn d'ells s'allargassava fugint de l'obagor dels altres. Tenia un gruix, una altura i una inclinació convenient per a servir de biga a la rústega cabana d'un bosquerol. El Cerdà no va fer altra cosa que apuntalar aquella soca, arran de branques, amb un forcat; després hi recolzà uns quants torells formant dues pendents, els atapeí de feixines, i cobrí el conjunt de gleves. La joliua barraca estava llesta. El ramatge del suro s'avançava a manera de cobert ideal, protegint la fatxada de les pluges i dels gebres.", "response": "Que transmeti la narració que va fer-li en Patllari.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_490", "instruction": "Qui és Jéssica Albiach?", "context": "La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, ha assegurat aquest dimarts que el seu espai no contempla participar de cap aliança ‘amb les forces de la dreta' al govern de la Diputació de Barcelona i ha descartat donar suport a JxCat, Cs i PPC. En roda de premsa al Parlament, ha dit que la posició dels comuns és defensar un govern d'esquerres entre ells, ERC i PSC. Albiach ha tancat la porta a formar un govern amb JxCat i també a donar suport a un possible executiu on hi hagi la formació de Carles Puigdemont. La líder dels comuns s'ha mostrat preocupada per l'efecte que pot tenir al Govern la lluita ‘acarnissada' entre els socis de l'executiu pels llocs de poder a la Diputació. ‘Catalunya necessita un govern fort, cohesionat, que treballi i que no necessiti teràpia de parella cada dos per tres', ha conclòs. Pel que fa a la votació del president de la Diputació, ha explicat que no coneix les propostes en ferm que hi ha damunt la taula i que fins que aquestes no hi siguin no valoraran res. De la proposta del popular Xavier García Albiol, que ha ofert els vots del PP al PSC i ha emplaçat Cs i Comuns a fer-ho, per tal d'evitar un president independentista, Albiach ha descartat de seguir la iniciativa d'Albiol perquè el considera un dels responsables de la crispació. El PDECat, mai una opció de pacte Hores abans el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha dit que no han tingut mai el PDECat ‘com una opció a les negociacions' per arribar a acords, la qual cosa dificulta que donin suport a un pacte per a la Diputació de Barcelona que inclogui JxCat. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Mena ha lamentat el ‘mercadeig' en les negociacions del govern de la Diputació de Barcelona i ha reiterat que l'opció dels comuns continua essent ‘un tripartit progressista' amb el PSC i ERC. Ha dit que ‘el PSC sempre que pot mira cap a la dreta', en referència al seu acord amb JxCat per a la Diputació. Podeu escoltar ací l'entrevista: Per què és tan important la Diputació de Barcelona? Ha dit que no entén que els socialistes estiguin disposats a pactar amb una força independentista com JxCat, però no amb ERC per a fer un tripartit. Més enllà, ha criticat que totes dues formacions independentistes dediquin el temps a ‘barallar-se i fer públiques les seves divisions'. ‘A vegades entenem per què tenen tan poc temps per governar', ha dit. Encara que divendres passat el PSC i JxCat van anunciar un acord de govern per a la Diputació de Barcelona, ahir ERC va oferir a JxCat un pacte independentista que només seria possible amb el suport dels comuns. Desintoxicació: Per què ERC i JxCat no poden governar a la Diputació de Barcelona ni es poden desfer els pactes municipals", "response": "La presidenta del grup parlamentari dels comuns.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_491", "instruction": "Qui va ser Roser Agell?", "context": "Roser Agell i Cisa (Barcelona, 1924 — Barcelona, 3 de maig de 2021) fou una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora.\nEs va iniciar a la pintura i a l'escola del pintor Víctor Esteban Ripaux cap al 1940, on va entrar en contacte amb l'ambient renovador i amb els artistes i intel·lectuals d'avantguarda del moment. Es va formar com artista a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1951) i va continuar els estudis a Roma. Durant l'estada a aquesta ciutat va conèixer el pintor Jaume Muxart i Domènech, amb el qual es va casar l'any 1958. El mateix any guanyà el primer premi al Saló de Setembre de Sitges.\nDurant aquests anys va participar en diferents col·lectives i va obtenir el Premi Círculo Ecuestre del 1956 i el primer premi en l'Exposició Internacional Blanca Subur de Sitges el 1958. Posteriorment va formar part de diferents certàmens nacionals i internacionals com el primer Salón Femenino de Arte Actual (Barcelona, 1962), la VII Biennal de São Paulo del 1965 o la Exposició d'Arte Fantàstico (Rio de Janeiro, 1965). Paral·lelament, va exposar individualment o amb Jaume Muxart a les sales Grifé i Escoda, Nàrtex i en diverses galeries de Roma, Madrid i Nova York.\nRoser Agell ha desenvolupat una tasca ingent com a il·lustradora de llibres, revistes i targetes. Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades i i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort. També ha fet incursions en l'art tèxtil i en la pintura mural, decorant l'Església de Santa Maria a l'antiga colònia industrial de Cal Bassacs.\nEn pintura, ha treballat tant amb llenguatges figuratius com abstractes. A la seva obra ha mantingut una explícita distància amb el realisme, conreant imaginaris personals, i donant importància al dibuix i a la construcció de les composicions. Des de la dècada de 1990 ha treballat partint d'objectes concrets i coneguts: taules, violins, cafeteres, per tal d'experimentar amb materials, composicions i tècniques diverses. Les obres abstractes, informals, les treballa amb una gran subtilesa en la composició i el ventall cromàtic, per construir imatges que remeten a paisatges poètics i al·legòrics.\nLa seva obra ha evolucionat des d'un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que ha emprat en extenses sèries de nadales i il·lustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb al·lusions explícites a la realitat. Hi predomina sempre el caràcter poètic o al·legòric. Segons Josep Francesc Ràfols, la seva pintura s'ha inclòs dins del corrent magicista proper al surrealisme, en el qual cal situar també la pintura de Jaume Muxart i dels pintors del grup Dau al Set. Fa una síntesi d'elements abstractes i de referències a la realitat que configuren un univers d'imatges evocador i misteriós i la seva manera de representar l'espai és propera a la pintura de l'anglès Francis Bacon.\nEn la seva obra ha treballat amb tècniques diferents, com la pintura a l'oli, l'acrílica, el guaix i el collage, amb colors suaus, tot i que puntualment també ha emprat tons violents i progressivament ha anat prenent més interès per la textura.\nL'obra de Roser Agell ha estat objecte de diverses exposicions individuals com la del 2014 Els mons de Roser Agell, Muxart. Espai d'Art i Creació Contemporanis, Martorell. Conserven obra seva la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic.", "response": "Una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_492", "instruction": "Què és la Historia Regum Birtanniae?", "context": "Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136. El llibre ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans, començant amb els troians que van escapar de la Guerra de Troia i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van ocupar el país al segle vii. Es tracta d'una de les peces centrals de la matèria de Bretanya.\nEl llibre té escàs valor històric, ja que hi ha grans inexactituds en els esdeveniments que relata; però és una valuosa obra de literatura medieval, que conté la més antiga versió coneguda de la història del rei Lear i les seves tres filles, i va ajudar a que els lectors que no parlaven gal·lès coneguessin la llegenda del rei Artús. Va gaudir de gran èxit durant l'edat mitjana, així com la seua principal traducció al romanç: el Romanç de Brutus, del poeta Wace.\nLa Història comença amb Enees, fugitiu de Troia, qui segons la llegenda romana es va assentar a Itàlia després de la Guerra de Troia. El seu net Brutus és exiliat i, després d'un període vagant sense rumb, és elegit per la deessa Diana, qui li ordena que s'assenti en una illa en l'oceà de l'oest, que per la seva causa va rebre el nom de Britània.\nLa història continua cronològicament, explicant entre els governants a Bladud, que va tenir poders màgics i fins i tot va intentar volar; Leir de Britània, que va dividir el regne entre les seves tres filles, segons l'amor que cadascuna d'aquestes li professava (una història que Shakespeare va usar en la seva tragèdia El rei Lear); i Dunvallo Molmutius, que va codificar les Molmutine Laws. Els fills de Dunvallo, Belinus i Brennius, van lluitar en una guerra civil abans de tornar a reconciliar-se, i van saquejar Roma.\nEls intents de Juli Cèsar d'envair Britània van ser frenats per Cassivellaunus. Hi ha notícia d'un rei anomenat Cunobel·lí, en qui Shakespeare basaria la seva obra Cimbelino. Després de l'intent de Cèsar, seria Claudi qui s'enfrontés amb els fills de Cunobel·lí envaint l'illa. El llinatge dels reis britànics continua sota la llei romana i inclou a Luci de Britània, primer rei cristià de la zona, i un gran nombre de personatges romans: entre ells, l'emperador Constantí I, l'usurpador del tron Al·lecte i el comandant militar Asclepiodotus (Asclepiodotus d'Heraclea).\nDesprés del govern de Roma, Vortigern es fa amb el poder i convida als saxons, governats per Hengist i Horsa, al fet que vinguin com a mercenaris al seu servei; però aquests es tornen contra ell, i Britània continua en estat de guerra sota els regnats de Aurelià Ambrosi i del seu germà Uterpendragó, amb l'ajuda del mag Merlí.\nEl fill d'Uther, el rei Artús, va infligir una severa derrota als saxons, de manera que aquests van deixar de constituir una amenaça fins i tot després de la mort del rei. Mentrestant, Artús va conquistar grans zones del nord d'Europa, i es va viure una època de pau i prosperitat fins que l'emperador romà Luci Tiberi va demanar de nou a Britània que pagués tributs a Roma. Artús va derrotar a Luci en la Gàl·lia, però el seu nebot Mordred li va prendre el tron en la seva absència. Artús va tornar i va matar a Mordred però, mortalment ferit, va ser portat a l'illa d'Ávalon i va deixar el regne al seu cosí Constantí III de Bretanya. Amb Artús desaparegut, els saxons van tornar i van reforçar el seu poder. El llinatge dels reis de Britània va continuar fins a la mort de Cadwaladr, després del qual els saxons (el poble anglès), van esdevenir governants de Bretanya.", "response": "Una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_493", "instruction": "Per a qui qüestiona ella?", "context": "-Reïra, quina estada!\nElla pregunta pel naparró. El naparró ha caigut a la bassa pescant capgrossos. És al bressol, pàl·lid com un lliri, inert i sòpit. L'avi asmàtic el bressa sorrut i cellajunt. La masovera tracta de deixondir el seu fillet. L'acarona, el cobreix de besades, mostrant-li la rosquilla, que ella duia del mercat amb tanta il·lusió, imaginant-se que la rebria amb alegrois i ballmanetes. El nen esguarda la llaminadura un instant, de rellisquentes; la pren sense delit i la reté amb indiferència.\nS'ofega la masovera. Surt a fora. Dalt d'un penyalar ingent es perfila, contra claror, la miraculosa ermita, ajut i consol de tota aquella rodalia. Dubta: pensa que ha pecat d'intenció i ha fet pecar de paraula i obra. Recorda el fantasial adúlter amb el caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor, la bestiota agressiva d'En Merla…", "response": "Pel naparró.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_494", "instruction": "Qui és Artur Mas?", "context": "El president de la Generalitat, Artur Mas, ha publicat avui un article d'opinió a l'edició europea del diari digital Politico i que es titula ‘Catalunya és una oportunitat, no un problema'. Aquest mitjà, que té una alta influència a Brussel·les, publica el text just l'endemà que el monarca espanyol Felipe VI fes un discurs al Parlament europeu. En l'article Mas demana a la UE que intercedeixi en les negociacions per resoldre el ‘període de transició' que viu Catalunya: ‘Continuar per aquest camí sense diàleg i negociació és un escenari que no beneficia a ningú: ni Catalunya ni Espanya, ni la UE. Una política negociada beneficiarà a totes les parts‘. I afegeix: ‘Europa té una important experiència en la resolució de situacions similars a través d'una bona política. La flexibilitat i la capacitat d'adaptar-se a la realitat d'una situació és un tret distintiu de les institucions de Brussel·les'. També diu que Catalunya pot tenir un bon encaix dins de la UE i que en cap cas serà un problema: ‘Aspirem a ser un soci de confiança i desitgem contribuir a fer una Europa més sòlida, unida, justa, competitiva i segura'. Per justificar-ho, recorda que el moviment nacional català sempre s'ha identificat amb el moviment europeista. ‘En les últimes eleccions els catalans van votar a favor d'una Europa més unida, amb una major solidaritat', diu. Per altra banda, l'article comença explicant la victòria ‘inconfusible' de l'independentisme a les eleccions del 27-S i els pròxims passos que farà el procés: ‘El poble de Catalunya han donat un mandat democràtic dels seus representants polítics per començar aquest procés emocionant'. I continua: ‘El nou parlament català i el nou govern executiu aviat faran una declaració pública anunciant el començament d'un procés polític que culminarà amb plena independència'.", "response": "El president de la Generalitat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_495", "instruction": "De què és el llistat?", "context": "Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tetis, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1684 per Giovanni Cassini (1625-1712).\nEl 2019, els 50 cràters amb nom de Tetis representaven el 0,91% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Eros (37), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutècia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mercuri (402), Mimas (35), Miranda (7), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Šteins (23), Tebe (1), Terra (190), Tità (11), Titània (15), Tritó (9), Umbriel (13), Venus (900), i Vesta (90).\nImatge de Tetis presa per la sonda espacial Cassini a 53.000 km de distància, 2015\nMapa topogràfic de Tetis, 2014\nLa superfície de Tetis està densament coberta de cràters i conté nombroses esquerdes causades per falles en el gel. L'hemisferi occidental de Tetis està dominat per un enorme cràter d'impacte anomenat Odysseus. Té 445 km de diàmetre, gairebé 2/5 del diàmetre de Tetis (1.073 km). Quan el cràter es va formar devia tenir un alt anell de muntanyes i els pics centrals típics dels cràters de la Lluna i Mercuri però actualment és força pla, com els cràters de Cal·listo. Això és degut probablement a l'enfonsament de la fràgil crosta de gel de Tetis al llarg de milions d'anys.\nEls cràters de Tetis porten els noms de personatges i llocs vinculats al poema èpic Odissea d'Homer.\nLa latitud i la longitud es donen com a coordenades planetogràfiques amb longitud oest (+ Oest; 0-360).", "response": "De cràters amb nom de Tetis.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_496", "instruction": "Qui és Sefa Figuerola?", "context": "Sefa Figuerola (Valls, 1948) és una artista i activista cultural catalana.\nEstudia a l'Escola Taller d'Art de la Diputació a Tarragona durant els anys 1970 a 1975. Allí va tenir com a professors Ramon Ferran, Lluís Saumells, Magda Folch, Tomàs Olivar i Mariano Rubio. El 1975 va revalidar els seus estudis a l'Escola d'Art Ciutat de Balaguer, on va obtenir el diploma d'arts gràfiques. Durant els anys 1977 i 1978 va estudiar gravat amb Ramon Ferran i Jordi Secall. L'any 1977 s'integra al grup de Teatre del Principal de Valls, treballa en els decorats i dissenya vestuaris, alguns programes i cartells. A partir de 1981 i durant uns quants anys col·labora amb la crítica d'art Quaderns de Vilaniu i l'any 1997 obté la llicenciatura en història de l'art per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Participa com a documentalista en el llibre d'Antonio Salcedo L'art del segle XX a les comarques de Tarragona (2001) i és comissària amb Jordi París de l'exposició “L'Art a Valls de la postguerra en l'actualitat” al Museu de Valls (2003). Col·labora amb el Cine Club de Valls, sobre el qual ha publicat una primera aproximació històrica. Malgrat la seva àmplia informació i el domini assolit, Sefa Figuerola ha mostrat molt poques vegades en públic les seves obres, i quan ho ha fet ha estat en mostres col·lectives.\nHi ha un tema essencial en el seu treball: la dona. Ella és la protagonista dels seus gravats, de les seves pintures i dels seus dibuixos. Totes elles són figures amb clares reminiscències de l'època blava de Picasso.", "response": "Una artista i activista cultural catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_497", "instruction": "Quina part del dia era?", "context": "Així, en aquest estat d'encantament, em trobava un vespre, amb els ulls esbatanats davant del meu llibre sense veure'n cap lletra, quan una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el meu nom no gaire lluny de mi, em desvetllà d'un surt. Vaig girar-me i vaig veure a la boca de la porta la nostra bona criada… Però, quina cara més traspostada la seva!… Era una dona gravada i galtuda, que ordinàriament vermellejava com una maduixa a mig verolar. Doncs bé, en aquella moments les seves galtes eren d'una pal·lidesa cadavèrica. Duia el mocador del cap caigut entorn del coll, deixant- li al descobert la clepsa grisenca, em mirava de fit a fit, obria la boca, com si volgués parlar i no pogués, i amb la mà em signava que la seguís.\n-Que hi ha? Que passa ?-vaig preguntar-li, alarmat, tot llevant-me dempeus.\n-Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords.\nVaig atansar-me-li adaleradament. Llavors tota esborneiada, m'agafà d'una solapa del gec i em portà al davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís. Déu de justícia! Tot el cel era roent de foc, com una braserada. Qui havia vist mai una tal cosa a hora de tenebres?\n-Ai, Munda, ai! -vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada amb un accent de tendresa i de condolença, que cap paraula no pot explicar.", "response": "El vespre.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_498", "instruction": "On va néixer María del Mar Pavón?", "context": "María del Mar Pavón Córdoba, més coneguda com a Mar Pavón (Manresa, 16 de setembre del 1968) és una escriptora manresana establerta a Sant Joan de Vilatorrada, que cultiva sobretot la literatura infantil. Ha publicat més de mig centenar d'obres entre contes, narracions i poemaris i ha estat traduïda a totes les llengües de l'estat, així com a l'anglès, el francès, el portuguès, l'italià, l'alemany, l'holandès, el xinès i el coreà, entre altres. La seva obra més significativa és “Yeray poeto\", publicada arran del naixement del seu fill el 1996. El seu personatge més popular és “La gallina Cocorina”, creat en col·laboració amb la il·lustradora Mónica Carretero i que ha guanyat diversos premis i reconeixements.\nFilla de pares andalusos, és la gran de tres germans. De condició autodidacta, el 1988 va publicar el seu primer poema en un diari local. El van seguir altres poemes en revistes especialitzades en literatura com “Caminos” o “Escribir y publicar”. Posteriorment, va escriure alguns dels seus relats, entre els quals destaca “Peluquera a domicilio” i “Un crío listo” que foren publicats a la revista “Perfiles” de la ONCE. El 1996 es va endinsar en el món de la literatura infantil que va culminar el 2001 amb la publicació de “Yeray poeto”, el seu primer llibre per a infants. També ha participat en antologies col·lectives i en llibres  de text. El 2015 es va estrenar com a autora per a adults amb un poemari contra la violència masclista titulat “hombres, dioses y otros tratos malos”.\nEntre les seves obres per a infants, destaquen Rula busca su lugar. Il·lustrat per Maria Girón. Àlbum (2015) i Inseparables. Il·lustrat per Maria Girón. Àlbum (2015)\nLa seva obra literària està composta per gènere poètic, tant infantil com d'adult, lectures educatives, contes infantils i àlbums il·lustrats, molts d'ells traduïts a diferents idiomes.", "response": "A Manresa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_499", "instruction": "Fa fred?", "context": "-Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós. Aaaah! (Badall.) Va llarga. Noi! Una copeta de conyac.\n\n-Aaaah! (Badall.) A mi també!\n-Jo no sé què. (Badall.) No sé què pendre.\nPer fi tothom anava a poc a poc per la sombra, les cames com qui les llença, els braços pengim penjam…", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_500", "instruction": "On va néixer Maria Salvo?", "context": "Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020) va ser una activista antifranquista catalana.\nEl seu avi fou un migrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la família a Les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).\nEn esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la Unió General de Treballadors (UGT) i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat la Confederació Nacional del Treball i la UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.\nFou detinguda amb tres noies més el 1941 a Madrid mentre feia d'enllaç amb la resistència i fou tancada en una cel·la d'aïllament, amb tan sols 21 anys, a la presó de les Corts , on a causa de les tortures que patí ja mai no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores, a Saragossa, i després a la presó de dones de Ventas. El febrer de 1946 fou jutjada i condemnada pel règim de Franco a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia. També van condemnar el seu germà a onze anys per ser qui era.\nDe nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al Partit Socialista Unificat de Catalunya i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes.\nMaria Salvo va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2020 a l'edat de 100 anys.\n", "response": "A Sabadell.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_501", "instruction": "Qui és Odin?", "context": "Odin és un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica, publicat per Marvel Comics.\nOdin és el fill de Bor i Bestla, i els seus germans eren Vili i Ve. Amb l'ajuda dels seus germans, Odin va vèncer a Surtur en el passat i va aconseguir emportar-se la Flama Eterna del seu regne, sense la qual Surtur no podria encendre la seva gran espasa i provocar el Ragnarok. No obstant això, els seus germans van morir durant la gesta i en morir el poder de tots dos va passar a Odin ser el senyor d'Asgard.\nOdin es va convertir en el governant suprem d'Asgard, i va continuar sent-ho per molt temps. Va tenir un fill amb Gaea, Thor, i després es va casar amb Frigga. També va prendre com a fill adoptiu a Loki, sent aquest encara un nadó, després de matar en batalla al seu pare Laufey. Loki va créixer ple d'odi cap als Asgardians i cap al seu \"germà\" Thor en particular, ambicionant també el tron del regne.\nOdin va tenir fortes confrontacions amb Thor degudes a la preferència del seu fill per privilegiar la Terra i els assumptes dels humans per sobre els d'Asgard, aquestes van ser les raons per les quals Odin va bandejar Thor però quan van tornar tot va tornar a la normalitat. Recentment Odin va morir lluitant contra Surtur, després de la seva mort Thor es va convertir en el senyor d'Asgard.\nAl volum 3 de la Col·lecció de Thor, Odin torna a la Vida, després de passar anys En l'Altre món combatent al Dimoni Surtur.\nMalgrat la seva edat avançada, Odin té súper força i resistència superiors a tots els altres asgardians i a la major part dels personatges de l'univers Marvel. Tècnicament no és immortal, però la seva vida és excessivament llarga, els déus d'Asgard poden viure milions d'anys.\nOdin té el poder de controlar vastes quantitats d'energia, capaç de destruir galàxies senceres. Aquest poder és conegut com la \"Força Odin\" (o \"Odinforce\"), útil per a una gran quantitat de propòsits. Després de determinats períodes, aquesta força disminueix enormement, i per recuperar-la comença el \"Somni d'Odin\", un somni durant el qual és completament vulnerable.", "response": "Un personatge fictici creat per Stan Lee i Jack Kirby, basat en el déu Odin de la mitologia nòrdica.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_502", "instruction": "Qui arriba a l’escena?", "context": "En aquestes va comparèixer en Temme, i, canviades entre ell i els forasters les salutacions de cortesia, en Bonosi sospirà i va dir: -Bunyol! Pescador de pega! ¡Aquesta missenyora no parla clar sinó per bescantar-me.- Tots esclafiren a riure, llevat de la dameta, que preguntà: -¿Qué ha dicho? ¿Que ha dicho?\n-Nada- va respondre el cavaller. -Que lleva su merecido.\n-Deixeu-me parlar, si us plau- saltà en Bonosi. -Vet aquí es cas, Temme. Aquesta tarda sa missenyora ha trobat as gussi es meu volantí, m'ha preguntat per què servia, i s'ès engrescada a voler que hi pesqués. No teníem esques; però corrien pes banc de popa alguns cargolins escadussers: els hai arreplegats i hai posat ets hams a punt de solfa. Es meu intent era d'anar cap a unes sapes on sé que s'hi crien serrans i jodrioles; i ja hi vogava de dret, quan sa missenyora s'ès adonada d'un núvol de peixots que nedaven sota nostre per ses aigües clares, i veure'ls i figurar-se que no em calia sinó girar-me, arreplegar-los amb es meu ormeig i posâ'ls-hi a ses mans ha sigut tot u. Jo prou li hai dit i redit: «-Això són estudiants: no n'ajarem cap. Això són peixos murris i escarmentats, que saben tant de menjar amb s'ham com jo amb sa forquilla (que no me l'empasso mai): no n'ajarem cap.» No m'ha escoltat, hai hagut de calar si us plau per força, i… ès clar… ets estudiants ens han polides totes ses esques. I vet-e-la aquí de mala lluna; i d'ençà de llavors no em deixa de bunyol, dali que dali que…\nEn aquest punt, la dameta Lilí, que, cansada d'escoltar sense entendre quasi res, s'havia anat despacientant, desplegà de cop el seu elegant ventall de seda embranillat de vori, i, amb un graciós moviment, el tombà sobre la boca del parlaire.", "response": "Temme.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_503", "instruction": "Què era el Lleó de Nemea?", "context": "Segons la mitologia grega, el Lleó de Nemea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nemea, a l'Argòlida. Se sol considerar fill de Tifó i Equidna o d'Ortre i Quimera, encara que també s'ha dit que hi hauria caigut des de la lluna, com a fill de Zeus i Selene. Una tercera versió és que va ser fill de Quimera.\nLa seua captura i mort va ser el primer dels dotze treballs d'Hèracles. Diuen que era invulnerable, i per això l'heroi, per abatre'l, l'hagué d'estrangular. Després li tragué la pell i se'n va fer una capa. Els déus el van transformar en la constel·lació del Lleó.\nEl primer dels dotze treballs d'Hèracles va ser matar el lleó de Nemea. El lleó infundia terror als voltants de Nemea, i tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes. Quan Hèracles es dirigia a caçar el lleó es va hostatjar a Cleones, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos, i després anà cap al cau de la fera.\nQuan Hèracles es va enfrontar a ell per primera vegada, utilitzant el seu arc i les seves fletxes, un garrot fet d'una olivera (que ell mateix havia arrancat de la terra) i una espasa de bronze, totes les armes van resultar inútils. El cau de l'animal tenia dues entrades: Hèracles va atiar-lo fins que l'animal va penetrar en el cau, va obstruir una de les entrades per tal d'acorralar-lo per l'altra, on va ofegar-lo tot ficant-li un braç per la gola fins a asfixiar-lo. En algunes variants, Hèracles estrangula realment a la bèstia.\nHèracles va portar el cos del lleó a Micenes per tal que el veiés el rei Euristeu, el qual elegia les tasques que havia d'acomplir l'heroi en el camí dels dotze treballs. Però aquest es va espantar tant que va prohibir a Hèracles tornar a entrar mai a la ciutat, i va ordenar-li que des d'aquell moment li mostrés el fruit dels seus treballs des de fora. Euristeu va manar als seus ferrers que li forgessin un vas de bronze que va amagar sota terra, en el qual es refugiava cada vegada que anunciaven Hèracles, i li comunicava les seves instruccions a través d'un herald.\nHèracles va emprar hores intentant escorxar el lleó sense èxit. Per fi Atena, disfressada de vella bruixa, va fer-lo adonar-se que les millors eines per tallar la pell eren les mateixes urpes del lleó. D'aquesta forma, amb una petita intervenció divina, va aconseguir la pell del lleó, que des d'aleshores va vestir a manera d'armadura.", "response": "Una fera que infonia terror als camps de Nemea.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_504", "instruction": "Quants diners es van pagar il·lícitament?", "context": "Cent milions d'euros en suborns i comissions. Això és el que va pagar l'estat espanyol, mitjançant l'empresa pública Defex, per aconseguir onze contractes armamentístics a l'Aràbia Saudita. Segons que publica El Mundo, la fiscalia anticorrupció ha desvelat que entre 1991 i 2014 es van desviar diners públics per pagar a funcionaris saudites, entre els quals l'agregat militar de l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid, Al Shamuary. Defex, una ‘organització criminal' pública per a exportar armament espanyol Cal recordar que Riad és un dels clients armamentístics més importants de l'estat espanyol: les corbetes de Navantia, bombes làser, etc. De fet, Felipe VI no ha dubtat en viatjar a la capital saudita pel bé de les relacions econòmiques d'ambdós països. L'empresa d'exportació d'armes Defex, disolta per l'últim govern de Mariano Rajoy, acumula un bon historial d'escandols i negocis foscos, que han comportat la desaparició de 220 milions d'euros en països com l'esmentada Aràbia Saudita, Angola, Camerun i Egipte. Els onze contractes investigats són principalment per municions i recanvis, que van suposar una facturació de gairebé cinquanta-un milions d'euros, pràcticament la meitat dels diners desviats durant vint-i-cinc anys. A diferències de la resta d'escàndols, en aquest peça, la fiscalia ha descobert que Defex també pagava les comissions i suborns de les empreses intermediàries —Nytel i IKE— a funcionaris saudites. Per fer-ho, feia servir empreses pantalles a paradisos fiscals com les Illes Verges, Panamà, Bahames, Delaware, Illes Caiman o L'Illa de Man. En l'escrit d'acusació, el fiscal Conrado Sáiz acusa vuit persones i quatre empreses, entre les quals Defex, per corrupció en transaccions comercials internacionals, organització criminal, falsedat documental, emblanquiment de capitals i malversació de diners públics. Per això demana penes de gairebé trenta anys de presó i multes milionàries. Defex, per exemple, li exigeix quaranta-cinc milions.", "response": "Cent milions d'euros.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_505", "instruction": "De quin film tracta el text?", "context": "\nTrolljegeren (Troll Hunter en la versió en anglès) és una pel·lícula noruega de gènere fantàstic del 2010, feta en forma d'un fals documental. Està escrita i dirigida per André Øvredal i apareix un elenc mixt d'actors no coneguts i comediants coneguts noruecs, incloent Otto Jespersen. La pel·lícula va rebre crítiques positives dels crítics de Noruega. La filmació va tenir lloc als boscos i muntanyes de Vestlandet, a Noruega, i l'actriu Johanna Mørck la va titllar d'experiència esgotadora. És un fals documental noruec que narra la història d'un grup d'estudiants que investiguen la misteriosa mort d'ossos i descobreixen una conspiració del Govern per silenciar l'existència de trolls gegants que viuen a Noruega. Els trolls són especialment susceptibles a la presència d'humans, als que ataquen sense contemplacions. El que ens proposa el film és que el Govern noruec ha estat ocultant el fet que existeix una població secreta de trolls vivint en una reserva en el massís muntanyenc Jotunheim, mantenint-los segurs i allunyant l'atenció pública del lloc i la possibilitat que es deslligui el pànic massiu si la gent s'assabenta que aquestes criatures són reals.\nLa filmació va tenir lloc en els boscos i muntanyes de Noruega.\nUn grup d'estudiants investiguen una sèrie d'assassinats misteriosos, però descobreixen que hi ha moltes coses més perilloses. Comencen a seguir el misteriós caçador, descobrint que és en realitat un caçador de trolls.", "response": "De Trolljegeren.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_506", "instruction": "Qui ha fet una denúncia?", "context": "Dos interns del CIE de la Zona Franca han denunciat una agressió per part d'un grup de policies espanyols. Tanquem els CIE, el centre Irídia i la fundació Bayt al-Thagafa han acompanyat els interns en el procés per a portar els fets als jutjats, però la denúncia ha estat arxivada per falta de proves. Els interns asseguren que quatre o cinc agents els van colpejar al cap, els braços, les costelles i la zona dels lumbars, entre altres. A més, segons el seu relat, el que havia començat es va treure la banda davantera on figurava el seu número TIP, i els agents van intercanviar-se les gorres per dificultar la seva identificació. L'informe mèdic no parla de marques amb forma de porres tot i que els interns van explicar que havien estat víctimes d'agressions policíaques. Segons l'escrit que van presentar, un intern estava esperant per rebre la seva medicació quan va començar una discussió amb un altre. Entre empentes, es van arraconar en una de les cantonades de la sala i llavors van intervenir quatre o cinc agents, que amb les seves defenses els van colpejar. Segons ells, alguns companys que estaven a la zona també van rebre cops de porres mentre escridassaven els agents perquè aturessin l'agressió, que hauria durat entre cinc i set minuts. Els dos interns denunciants van ser traslladats a la infermeria, on van rebre les cures mínimes necessàries per ferides patides, diuen les entitats, però no estan conformes amb els informes mèdics que els van fer, ja que no figura que són fruit d'agressions policials tot i tenir marques amb forma de porres. L'advocada havia demanat amb caràcter urgent que s'adoptés una sèrie de mesures cautelars, com la custòdia de les càmeres de vigilància i la suspensió de qualsevol ordre d'expulsió de les persones que formen part del procés judicial perquè se'ls prengui declaració. També es demanava la identificació de tots els agents implicats i que se'ls citi a declarar en qualitat d'investigats, així com una avaluació presencial per part d'un metge forense de l'estat físic i psicològic dels dos interns. La jutgessa, però, ha arxivat la denúncia per falta de proves i sense haver començat cap investigació. Les entitats es queixen que això implica ignorar el testimoni de dues persones ‘que han vist els seus drets vulnerats'. Es deixa ‘via lliure', remarquen, perquè les imatges siguin esborrades, el que ‘augmenta la situació d'indefensió' de les dues víctimes. Tanquem els CIE, el centre Irídia i la fundació Bayt al-Thaqafa subratllen que aquestes agressions no són un fet aïllat, sinó la ‘tònica habitual a tots els centres d'internament de l'estat'. ‘A la violència racista exercida per l'estat contra les persones immigrants emparada per la llei d'estrangeria se suma també la violència policial impune, oculta en l'opacitat d'aquests centres', han conclòs.", "response": "Dos interns del CIE de la Zona Franca.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_507", "instruction": "Qui és Íñigo Méndez de Vigo?", "context": "El ministre d'Educació, Cultura i Esport espanyol, Íñigo Méndez de Vigo ha anunciat que el govern espanyol pretén donar un ‘tractament comú' a l'ensenyament del castellà a tots els territoris de l'estat on hi ha llengües cooficials. Així ho ha apuntat en una entrevista a TVE, on ha dit que té intenció de reunir-se ‘amb la comunitat educativa i amb les forces polítiques' per a tractar com incloure el castellà en el sistema educatiu no només a Catalunya, ‘sinó per a totes les comunitats que tenen llengües cooficials'. El ministre fa l'anunci després de la sentència del tribunal Constitucional espanyol que va tombar el mecanisme ideat per Juan Ignacio Wert de fer pagar a la Generalitat l'escolarització en castellà a centres privats. Segons el ministre, ‘aquesta és una de les vies que estem explorant per veure que és el que s'acomoda a l'esquema competencial espanyol', on –ha recordat- es compagina la legislació estatal amb els estatuts d'autonomia. ‘Estem treballant en això no només en una comunitat autònoma, sinó també en altres', ha dit. A més, ha renegat de la fórmula ideada pel seu antecessor a la LOMCE: ‘Era una fórmula que no s'hauria d'haver donat mai' perquè implicava ‘que l'estat actuava subsidiàriament en quelcom que no era competència seva'. Ara, ha afirmat, caldrà ‘buscar una altra fórmula' que no sigui ‘un brindis al sol' i no ‘quedi en res'. ‘Les sentències estan clares, i cal veure la fórmula'. En aquest sentit ha recordat que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no permet al seu executiu de modificar el model educatiu perquè ‘no permet substituir la voluntat d'un parlament autonòmic', i per tant les actuacions que es facin es duran a terme tenint ‘molt clar' el marc jurídic ‘i també els drets dels pares a escollir l'educació dels seus fills'. Es desmarca de la casella del castellà Malgrat que va ser el seu número dos, Marcial Marín, qui va anunciar públicament que treballava en la inclusió d'una casella del formulari de la preinscripció per estudiar en castellà, el ministre ha assegurat que ‘no sap d'on ha sortit' aquesta possibilitat. ‘Això és una cosa que algú ha pogut dir i que ha sortit en algun mitjà de comunicació', ha apuntat, i ‘és quelcom que en algun moment es va estudiar', però ‘jo mai he parlat d'això', sinó ‘d'una fórmula per garantir el dret dels pares', i ‘quan la tinguem la posarem en coneixement de tothom'.", "response": "El ministre d'Educació, Cultura i Esport.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_508", "instruction": "On era l’altar dels dotze déus?", "context": "L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes. Situat al nord de l'àgora d'Atenes, prop del temple d'Ares, era també el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat.\nLa informació exacta de l'altar és escassa, ja que manquen les fonts antigues. No obstant, les excavacions del 1891 i 1934 (l'excavació estatunidenca de l'àgora) indiquen el sud de la via fèrria Atenes-El Pireu (ISAP), on es produí la troballa de la cantonada sud-oest de l'altar sota els estrats romans i romans d'Orient.\nL'altar original es va construir entre els anys 522 i 521 aC per ordre de Pisístrat (fill d'Hípies i net del tirà Pisístrat). Tucídides parla d'aquest personatge, i diu que era de la família dels Pisistràtides i que com a arcont de la ciutat havia dedicat un altar als dotze déus. La inscripció que ho commemorava va ser esborrada pels atenencs en una data posterior. L'altar va ser reconstruït cap a l'any 425 aC després dels estralls que es van produir durant la invasió persa dels anys 480-479 aC.\nAquest altar va ser un dels pocs monuments que es van permetre dins de l'Àgora, i servia per indicar el centre de la ciutat. Heròdot diu que la distància des d'Heliòpolis, a l'antic Egipte fins al mar es similar a la distància des de l'Altar dels dotze déus fins al temple de Zeus Olímpic a Pisa (Èlida).\nEra famós en temps antics com a lloc d'asil i refugi dels suplicants. L'any 519 aC, els ambaixadors de la ciutat de Platea van demanar ajut a Atenes contra Tebes des d'aquest altar. I l'any 431 aC, com a resultat d'unes acusacions de malversació de diners públics que implicaven a Pèricles i a Fídies, alguns ajudants de Fídies es van asseure davant de l'altar com a suplicants. Poc temps abans de la seva execució a Atenes, (circa 355 aC) el general atenenc Cal·lístrat d'Afidnes es va refugiar a l'altar.\nSobre l'altar hi ha una dedicatòria que pot datar-se entre el 490 i 470 aC.", "response": "A l'àgora d'Atenes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_509", "instruction": "Qui ha creat una coalició?", "context": "Més per Mallorca, Més per Menorca i una candidatura de l'esquerra sobiranista eivissenca, que prové de Guanyem Eivissa, concorreran en coalició a les eleccions al congrés espanyol. Hi ha en joc vuit diputats que corresponen a la circumscripció de les Illes Balears i l'objectiu és aconseguir una veu pròpia a Madrid per a defensar els acords que hi ha al parlament i que després no es tradueixen al congrés espanyol. La connectivitat, el finançament i el règim especial són algunes de les reivindicacions de la coalició. Els partits sobiranistes negocien també per a presentar una candidatura unitària al senat espanyol en un ventall encara més ample. A Menorca hi ha ara mateix sobre la taula una proposta per aplegar PSIB-PSOE, Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida. Aquesta setmana es decidirà si aquesta opció va endavant. L'objectiu de la candidatura és guanyar l'únic senador que s'elegeix a Menorca i contribuir que aquesta cambra no tingui majoria de la dreta espanyola. Els socis de Més per Mallorca han proposat una fórmula similar per al senat espanyol. Al maig arribaran les eleccions al Parlament de les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a més de les europees. L'objectiu dels partits sobiranistes és obtenir els vots necessaris per a repetir els governs de progrés d'aquesta darrera legislatura. Més per Menorca aspira a tornar a tenir els tres consellers al Consell Insular de Menorca i superar en vots el PSOE. Al parlament l'aspiració dels sobiranistes menorquins és consolidar el grup propi que van aconseguir la legislatura passada amb tres diputats. Més per Mallorca, amb gairebé 60.000 vots i 6 diputats el 2015, vol superar Podem i mirar encara de més a prop el partit de la presidenta Francina Armengol. És l'objectiu compartit de les forces del nacionalisme a les Illes: esdevenir la primera força d'esquerres en els territoris respectius.", "response": "Més per Mallorca, Més per Menorca i una candidatura de l'esquerra sobiranista eivissenca.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_510", "instruction": "On es trobaven els personatges?", "context": "Ben tost van allunyar-se vora del riu, i restaren voltats d'una boscúria atapeïda de pins borts. La remor dels seus passos de tant en tant desvetllava una fressa en les verdisses properes, els ocells emmudien i els esquirols saltaven d'una branca a l'altre. En passar per les envistes de la terra que menava, en Tòfol sentí l'aclaparament de veure-ho tot endarrerit… el blat per segar, els pèsols per batollar; altrament, encara no havia pas anellat els garrins, ni llimat els ullals del goç. Al neguit de l'home de treball se juntava el dolor de pare acorat; per un instant sentí un defalliment; sentí que les forces li mancaven, i capolat s'agafà a la cua del mul per a seguir la pujada aspra que s'alçava davant dels seus ulls. La Sisca que a cada pas de l'animal feia un moviment de cap, s'anava encorvant sota'l corcó d'haver estat vanitosa llavores que nasqué'l noiet, i d'haver emprès els camins feréstecs amb aquell infantó a l'agonia.\nPassada la primera collada, la natura esdevenia plena d'asprors. Semblava'l reialme de la mort, cap arbre, cap flor, cap bri d'herba… tot eren roques abruptes sense vida, tot eren pedres caigudes dels cims i esmicolades… era aquella contrada com l'esquelet immens d'un món finat segles enllà! Feia feresa d'avançar per aquell corriol amagat entre tanta grandiositat estèril. El riu que s'anava fent petit, petit, se va fondre silenciós dins les entranyes de la terra… Aquells dissortats enyoraven la remor de l'aigua que'ls aconortà, i en aquell silenci i solitud, feixucs damunt les pedres seques, s'oïen els respirs del mul i la ranera aspra i rítmica del minyonet que s'acostava a la fi, cada vegada més moradenc i amb els ulls entelats.\nLa Sisca mirava adalerada, esmaperduda d'un cantó a l'altre… ni una cabana, ni un remat, ni un arbre, ni un cloquer esperançador! tot immensitats superbes, tot pedres silencioses, tot solitud feréstega. El sol ponent feia nàixer grans ombres pels vessants de les muntanyes, i en mig de la vall se ajocava endormiscada i quieta i somiosa, una boirina que anava creixent… creixent!\nDe sobte, la vella feu un xiscle: el Tòfol sentí una extremitud; el mul es deturà i el goç va romandre quiet mirant el seu amo.\n-Fill meu, el nen, s'està acabant.", "response": "A una boscúria atapeïda de pins borts.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_511", "instruction": "Quina festivitat és avui?", "context": "València celebra aquesta nit l'arribada de l'any nou a la Plaça de l'Ajuntament amb un gran espectacle de llums i música. Tanmateix, no s'hi ha pogut organitzar l'espectacle de pirotècnia que s'havia previst, perquè la delegació del govern espanyol l'ha prohibit. La mesura ha causat una forta polèmica. La delegació del govern espanyol s'excusa en dos informes tècnics en què es desaconsella la pirotècnia. S'hi parla d'una ‘manca de tradició històrica' per disparar –en una plaça més que acostumada als espectacles d'aquesta mena– i del fet que el foc es dispararia des de l'ajuntament mateix. El regidor de Festes de l'Ajuntament de València, Pere Fuset, ha reaccionat amb indignació contra aquesta prohibició i ha recordat que el govern espanyol bé ha autoritzat el llançament de pirotècnia des de l'Ajuntament de Madrid en la cavalcada de Reis. Fuset considera que la decisió és una ‘venjança política' del PP. La celebració començarà a les 23.00 amb l'actuació de tres disc-jòqueis: els valencians Paco Plaza i LeyDj, i ElyellaDj. En els moments previs a la mitjanit començarà l'espectacle de les campanades pròpiament dit, amb una projecció de làser dels Visuals que havia de ser un espectacle multimèdia amb efectes pirotècnics a càrrec de l'empresa Caballer FX. ‘Es tractava –ha explicat Fuset– d'un muntatge avalat per un informe dels bombers i els servicis centrals tècnics de l'ajuntament, que a més contenia un protocol de Protecció Civil que garantia la seguretat.' Finalment l'espectacle serà només amb làser.", "response": "L'arribada de l'any nou.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_512", "instruction": "Qui és Lakxmi?", "context": "Lakxmi (लक्ष्मी IAST lakṣmī) Mahalakxmi, també anomenada Xri (श्री) o Sri Devi, és la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme. És una figura divina benevolent.\nÉs la xacti de Vixnu, la divinitat que preserva la creació. Quan apareix amb ell en la iconografia, pot estar-li abraçada quan aquest està dret o als seus peus quan se'l representa estirat.\nLakxmi es va refugiar a l'oceà de llet quan fou enviada pels déus a l'exili. Posteriorment va renéixer durant la batuda de l'oceà de llet.\nAl Ramayana s'encarna com a Sita, al Mahabharata com a Draupadi i també com a Rukmini, dona de Krixna.\nEls seus atributs són la bellesa física, les joies, el lotus de l'Índia rosat (padma) i monedes d'or que sovint vessen de les seves mans. En representacions antigues se la representava prement-se un pit per a fer sortir la llet. També duu una corona al cap i un sari de color roig o verd i es troba dempeus o asseguda sobre un gran lotus obert. Sovint se la representa amb quatre braços i almenys amb una mà fent el gest de benedicció. A les dues vores hi ha elefants blancs amb les trompes alçades. El coriandre (धनिया dhanya) és una de les plantes que la representen, així com el śrīvatsa, un antic símbol de bona fortuna de l'Índia. A Indonèsia Lakxmi es venera tradicionalment sota la forma de Dewi Sri, la deessa de la fertilitat i de l'arròs.", "response": "És la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_513", "instruction": "Qui ha fet un comunicat?", "context": "Unides Podem-EUPV ha anunciat davant les eleccions del 28A vinent una bateria de propostes que, agrupades sota el lema ‘Horitzó Feminista' pretenen ‘atallar i prevenir la violència masclista i aportar solucions a les víctimes'. Entre les mesures que propugnen figura la creació d'una Agència per a la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat. ‘Des d'Unides Podem tenim clar que la solució solament pot passar pel feminisme', ha manifestat la candidata de la formació a Les Corts Valencianes per València, Pilar Lima. ‘Des d'una perspectiva netament feminista cal aportar solucions que avancen cap a una major llibertat, autonomia i seguretat de les dones. El 8-M la societat ens va llançar un desafiament al qual és imprescindible donar una resposta des de les institucions', afegeix. Per a Unides Podem és ‘necessària una actuació urgent, que implica fixar una dotació pressupostària real i suficient per a erradicar la violència masclista i garantir el compliment del Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista'. ‘Necessitem assegurar el 10% d'habitatges públiques per a dones supervivents i crear unitats específiques de violència masclista en el sistema sanitari i programes per a evitar-la en tots els nivells de l'educació', ha explicat, per la seva banda, Rosa Pérez, candidata d'Unides Podem a Les Corts per València. ‘Però no ens quedem ací, –prossegueix – és necessari assegurar una igualtat efectiva que implica atallar la discriminació laboral i per a això crearem una Agència per la Igualtat Salarial i la Corresponsabilitat en les empreses i administració valenciana, establirem unes ajudes per a la promoció de plans d'igualtat en pimes en les seves contractacions amb la Generalitat i donarem suport a les dones empresàries i emprenedores, entre altres coses amb subvencions a les quals escullen carreres universitàries en les quals tradicionalment estan menys presents'. Unides Podem– EU considera que ‘ha arribat el moment d'avançar en drets socials i transformar els serveis públics i el sistema de cures'. Permisos de maternitat i paternitat iguals En aquest context, advoca per establir ‘permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i pagats al cent per cent, educació pública de 0-3 anys, universal i gratuïta, garantir una sanitat pública i universal sense exclusions ni discriminacions, i la inversió en serveis bàsics com a residències, centres de dia i atenció domiciliària'. Dins d'aquest ‘Horitzó Feminista', han inclòs a més la necessitat d'un Pla Estratègic d'Habitatge que en un termini d'una dècada augmenti el parc de habitatge pública i garanteixi l'accés a joves, dones víctimes de violència masclista i persones en risc d'exclusió social, assegurar la gestió pública dels serveis socials i l'atenció a la Dependència i un Pla de Conciliació Corresponsable i Racionalització d'usos del temps, que destini recursos per a les i els autònoms durant les baixes de maternitat i que faciliti l'adaptació d'horaris i el treball des de casa. ‘Res d'açò serà plenament útil i efectiu si no vam crear una Conselleria de Feminismes i LGTBI i unitats especialitzades en totes les conselleries, amb personal especialitzat i recursos suficients. Hem de prendre'ns de debò d'una manera definitiva que la Violència Masclista i la desigualtat són problemes estructurals que requereixen solucions estructurals que asseguren la perspectiva de gènere en totes les polítiques el Consell i en els mateixos Pressupostos de la Generalitat', conclouen.", "response": "Unides Podem-EUPV.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_514", "instruction": "Què és la Tarasca de Barcelona?", "context": "La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera és una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona. El personatge de la Tarasca s'estengué per tota Occitània, per les terres de la Corona d'Aragó i per la resta de la península amb formes ben diverses, des de les semblants al mite occità fins a les properes al clàssic drac. És una bèstia portada sempre per la colla de la Barceloneta. Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga que té una doble funció: treu foc als correfocs i espectacles pirotècnics i llança aigua i caramels a les cercaviles i actes protocol·laris. La figura es pot visitar durant tot l'any a la Casa dels Entremesos, on és exposada amb gran part de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella.\nL'origen de la figura s'ha de cercar en una llegenda de la població provençal de Tarascó, que explica que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i les aigües tèrboles dels aiguamolls i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles. Arran d'aquesta història, el personatge es va fer molt popular i es va estendre per tot Occitània i part de la Corona d'Aragó. En alguns llocs, hi ha arribat fins avui en forma d'element festiu.\nLa informació de la Tarasca com a peça de la imatgeria festiva barcelonina és incerta, sovint perquè s'ha confós amb uns altres elements del bestiari. De fet els escrivans castellans, que ignoraven el patrimoni festiu barceloní, tendien a anomenar tarasca qualsevol element del bestiari que els fos aliè.\nA la dècada dels noranta del segle xx, aprofitant l'embranzida del projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella, decidiren de crear la Tarasca a imatge de la figura que hi ha a Tarascó, amb una semblança considerable. Se'n responsabilitzà l'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta, que encarregà la tasca de construir-la a Xavier Jansana. Estrenada el 1993, de seguida passà a formar part del Seguici Popular de Barcelona i li van compondre una dansa: el «Ball de la Tarasca».", "response": "És una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_515", "instruction": "Qui és Antoni Castellà?", "context": "El representant de Demòcrates de Catalunya Antoni Castellà creu que amb una majoria parlamentària de '68 escons' començarà el procés cap a la independència. ‘Hi ha legitimitat per fer-ho', ha assegurat aquest dissabte en una entrevista a Rac 1. Castellà considera que els partits unionistes admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió. Sobre la proposta de reforma constitucional que ha fet el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l'ha qualificada de ‘molt acotada i miop' i ha afegit que a Espanya ‘no hi ha ningú que defensi la tercera via'. També s'ha referit a UDC tot assegurant que ‘votar Unió és votar unionisme'. ‘Crec que és bo guanyar en vots i escons, però el mandat polític començarà amb una majoria en escons. Hi ha legitimitat per fer-ho', ha argumentat Castellà, segons el qual les eleccions del 27-S ‘són el referèndum que l'Estat espanyol no ens deixa fer. I ho fem en el marc legal que tenim, que són unes eleccions'. Pel que fa a la proposta de la reforma de la Constitució proposada pel PP i de Rajoy, Castellà afirma que la intenció és ‘acotar les competències'. En aquest sentit ha dit que ‘una tercera via seria acceptar Catalunya com a subjecte polític. No hi ha ningú que ho defensi.' Unió és unionisme D'altra banda, sobre Unió, partit del qual formava part fins al trencament, i el seu posicionament actual, Castellà ha considera ‘coherent' que ‘un partit autonomista, com és Unió ara' digui que no donarà els vots per fer president Artur Mas. ‘La gent ha de saber que votar Unió el 27-S vol dir votar unionisme', ha etzibat. Castellà ha assegurat que Demòcrates de Catalunya està fent ‘un buidatge d'Unió' ja que en 20 dies ja son 1.600 voluntaris, la majoria del món municipal. '23 alcaldes dels 43 que tenia Unió i 118 regidors dels 191 que tenia Unió. Som un partit nou i en només vint dies ja tenim aquesta força i anem a més.'", "response": "El representant de Demòcrates de Catalunya.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_516", "instruction": "On es troba el teatre romà del qual parla el text?", "context": "El Teatre romà de Catània està situat al centre de la ciutat de Catània, plaça de Sant Francesc, entre la Via Vittorio Emanuele i la Via del Teatre Grec. El teatre, que data del segle II dC, va ser superposat sobre una anterior construcció del primer segle, o fins i tot més reculat. Té uns 80 metres de diàmetre i ha mantingut la càvea, l'orquestra i algunes parts de l'escena. Construït amb roca de lava de l'Etna, va ser decorat amb marbre i estàtues (de les quals va ser desposseït al segle xi pel comte Ruggiero per a la construcció de la Catedral) i és probable que la part superior de l'escala va ser rematat per una columnata similar a la del teatre Taormina. La seva capacitat era d'uns 5.000 espectadors. Prop del teatre hi ha les restes de l'Odèon, que també es remunten a l'època romana.\nEn els anys setanta del segle XX era utilitzat per a espectacles d'estiu, però fins i tot aquest ús va ser abandonat. Actualment és parcialment obert. El teatre, que no es troba en bones condicions, està envoltat d'edificis que redueixen la facilitat d'ús.", "response": "Al centre de la ciutat de Catània, plaça de Sant Francesc, entre la Via Vittorio Emanuele i la Via del Teatre Grec.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_517", "instruction": "La circumstància és fàcil?", "context": "Situació una mica difícil. El pare, sentat a la poltrona, procurant, a còpia de bufets, donar més solemnitat a l'escena, o potser bregant per a trobar per on començar; i la filla en una cadira al seu costat, capbaixa i recelosa, no sabent per on rebentarà la tempestat que l'amenaça. Per fi, romp ell amb veu grave dient:\n-Diga'm, Monserrat: ¿què hi ha entre tu i l'hereu Montbrió?\n-Res!- contestà aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la mentida i afegí: -hi ha… hi ha que el dia de l'anada a Sant Martí me va dir que si podia comptar amb mi, me faria demanar i jo li vaig consentir.\n-Saps, noia, que vas obrar molt malament!- objectà son pare amb aire sever: -¡Jamai deu una donzella contraure semblants compromisos sense l'autorització dels pares!\n-És que precisament es tractava de demanar aquesta autorització- s'atreví a dir ella ajupint el cap.\n-Ni així! perquè, veus?, ara has donat ales a qui jamai pot ésser el teu marit.\nLa filla abaixà encara més el cap, i de sos ulls inflats començaren a caure algunes llàgrimes.\nSon pare senti afluixar-se-li un poc els nervis. Li prengué la mà, i amb veu més amorosida, continuà.\n-Però, ¿que no ho veus, fllla, quin disbarat anaves a fer? ¿no comprens que un jove d'aquesta mena no fa per tu? ¿que, sent tu pubilla, no et convé un jove set ciències, arrematat, que, enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i envanit de sa regalia vilatjana, lo primer que faria seria tirar-te a recò? Tu pots i deus ser mestressa, i jamai t'has de resignar a ser criada; la teva posició és per a manar i no per a estar a les ordres del primer saltimbanqui que se't presenti. Tu pots i deus escollir marit, i no has de consentir que sia un altre que t'esculleixi a tu. No en faltava d'altra…", "response": "No.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_518", "instruction": "Què era Akh?", "context": "Akh va ser un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis, encara que va variar de significat al llarg de la història de la mitologia egípcia. Al principi va ser la inalterable unificació de Ka i Ba, els altres components de l'esperit en la mitologia egípcia, que creava la unió després de la mort del cos físic. En aquest sentit era com una mena de \"fantasma\".\nDesprés d'això va passar a ser part del Aj-Aj, el conjunt d'Akh d'altres persones, déus i animals. Amb aquest enfocament era l'aspecte que tindria la persona quan es reunís amb els déus en l'inframón, la Duat , sent immortal i inalterable.\nPosteriorment el Ka va ser considerat com el canvi dins de l'Akh i del Ba després de la mort, el contrari a unir-se amb el Ba per esdevenir Akh. Dins d'aquesta creença l'Akh romania cert temps en l'inframón abans de tornar i ser reencarnat com Ca, amb un nou Ba.\nLa separació d'Akh i Ba i unió de Ka i Ba s'aconseguien després de la mort mitjançant els textos i encanteris funeraris, amb l'objectiu de portar força. Una vegada que això s'aconseguia, era segur que aquest individu no \"moriria una segona vegada\", una mort que suposaria la fi de l'existència.\nPer als antics egipcis els components de l'esperit humà eren: Ib, Ka, Ba, Akh , Ren i Sheut.", "response": "Un dels elements de l'ésser humà per als antics egipcis.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_519", "instruction": "Qui és Marcos Mandojana?", "context": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, s'ha reunit avui amb el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva. La reunió és significativa, sobretot pel dia en què ha tingut lloc: avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva. En efecte, ahir Rajoy va anunciar que després d'haver rebut l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat, tal com ja ha fet contra la creació de la comissió d'estudi del procés constituent del parlament. La bel·ligerància del govern espanyol en funcions contrasta amb la cordialitat del cònsol general dels EUA, que ja es va reunir fa poc, a petició seva, amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que també va rebre al parlament el cònsol americà per a afers polítics i administratius, Adam Smith. La presidenta del parlament rep en audiència el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics i administratius, Adam Smith. La reunió havia estat demanada pel consolat, per tal de conèixer personalment la nova presidenta de la cambra catalana. Mandojana, de fet, ja es va reunir amb la seva predecessora, Núria de Gispert, el 4 de setembre del 2015, unes setmanes després d'haver començat a desenvolupar les tasques de cònsol general. I aquesta mateixa setmana, Mandojana va fer unes declaracions en una entrevista a RAC-1 negant que hi hagués una fuga d'empreses de Catalunya aquests últims anys per causa del procés; al contrari, el cònsol va dir que les empreses americanes cada vegada estaven més interessades en invertir a Catalunya: ‘Aquí tenim més de 700 empreses americanes i en continuen entrant i tenim notícies de noves inversions, com Amazon. Cada any vénen més americans. Per a mi Catalunya ho està fent molt bé. Ens agrada molt l'emprenedoria. Hi ha bona integració a Catalunya i estan oberts a la inversió estrangera.' I va dir que els seus informes sobre el procés català ‘van directament a Washington': Cal tenir en compte també que Marcos Mandojana, com a hispà, va generar l'expectativa en el govern espanyol que seria més favorable a les seves tesis en relació amb el procés català quan fou nomenat l'estiu de l'any passat. Però els gests del cònsol han anat desmentint aquesta esperança.", "response": "El cònsol general dels Estats Units a Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_520", "instruction": "Què s’ha filmat?", "context": "Un nou vídeo viral. Però, en aquest cas, un vídeo que han fet alguns dels millors músics i cantants que viuen a les Illes. Des de casa, amb el mòbil i seguint les estrictes normes de confinament, però amb tot el seu art. ‘Quatre illes' ja té la seva versió coronavirus i ja ha aconseguit emocionar gairebé set mil persones en poc més d'un dia. La iniciativa és de Joan Valent, que volia aportar una mica de bellesa i esperança aquests dies de confinament als seus conterranis. I Miquel Àngel Raió s'ha encarregat de muntar tots els vídeos que li varen anar enviant els músics per crear aquesta versió de la peça. Hi han participat els músics Smerald Spahiu, Francisco Fullana, Barbara Walus, Paula Marquès, Christine Schedukat, Josep Devesa, Ibolya Rozsas, Paula Martos, Marta Hatler, Marga Navarro, B. Scott, Scott Anderson, Aina Lília Domínguez, Bernat Martí, Catina Bibiloni, Sonia Krasnova, Josef Safrariski, Olga Karelina, Gabriel Fiol, Lluís Miquel Lliteras, la família Oliver d'Algaida, Pep Toni Rubio, Andreu Julià, Mar Roig, Toni Oliver i Joan Maria Lliteres. Els cantants han estat Simó Orfila, Maria Planas, Toni Lliteres, Catina Bibiloni, Maria Camps, Cris Juanico, Xumeu Joan, Mateu Xurí, Maribel Servera, Isidor Marí, Tomeu Penya, Albert Vizcaíno i Joan Laínez. Al piano, hi ha Andreu Riera, Joan Martorell, Joan Valent i Tolo Prats. En els primers segons del vídeo, Joan Valent, autor de la peça i director del concert, explica que els músics l'han feta ‘des del cor' i ‘amb un gran orgull i agraïment als serveis públics de sanitat, de seguretat, als transportistes, als botiguers i a tots els pagesos, ramaders i pescadors que fan que aquests dies siguin més fàcils per a la població'. La peça és una simfonia institucional a la qual se li ha posat lletra i que en el seu moment va encarregar el president del Govern Balear Francesc Antich perquè sonés en tots els actes de comunicació pública. És coneguda com un himne oficiós de les Illes. D'aquesta manera, el govern cercava de donar una sensació de cohesió i unitat d'acció. ‘Quatre illes', que es va compondre a Formentera, es basa en una bona part de les tonades populars illenques, enriquides amb sons de la Mediterrània. El ritme de la mar, tranquil i vigorós a la vegada, i els instruments i melodies de les diferents illes volien fusionar-se per crear una peça única. Uns anys abans, un altre executiu presidit per Antich havia creat l'eslògan ‘Quatre illes, un país, cap frontera' per mirar de reforçar quelcom tan poc definit com la identitat balear, atès que els illencs se senten, principalment, de la seva illa. Ara la cançó s'ha fet viral i és possible que estigui fent més per unir els ciutadans illencs en aquests dies de confinament per la crisi sanitària de la Covid-19 que no pas en el seu moment. Cal recordar que Joan Valent és d'Algaida, el poble que també s'ha fet famós arreu del món gràcies al vídeo de la policia local passant pel carrer a cantar el ‘Joan Petit‘ per als més menuts, amb coreografia inclosa, un vídeo que fins i tot va emocionar la filla de Donald Trump, Ivanka.", "response": "Un nou vídeo viral.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_521", "instruction": "Què són Geri i Freki?", "context": "En la mitologia nòrdica, Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven \"el voraç\" o \"el cobdiciós\") són dos llops que es diu que acompanyaven el déu Odin. S'hi fa referència a l'Edda poètica, una col·lecció de poesia èpica recopilada durant el segle xiii que prové de fonts anteriors tradicionals, a l'Edda prosaica, escrita el segle XIII per Snorri Sturluson, i en la poesia dels escalds (poetes-guerrers vikings que pertanyien a la cort de los reis escandinaus). La parella ha estat comparada a figures similiars trobades en la mitologia grega, la mitologia romana i la mitologia vèdica, i es pot relacionar amb les creences dels pobles germànics sobre bandes de guerrers-llop, els Ulfhednar.\nEn el llibre Gylfaginning de l'Edda prosaica (capítol 38), la figura entronitzada d'Alt explica que Odin dona tot el menjar de la seva taula als seus llops Geri i Freki i que Odin no necessitava aliments, el vi és per a ell la seva carn i la seva beguda. Alt a continuació, cita l'estrofa esmentada en el poema Grímnismál en suport. En el capítol 75 del llibre Skáldskaparmál es dona una llista de noms de huargs i llops on hi figuren Geri i Freki.\nFreki és un nom aplicat també al mostruòs llop Fenrir en el poema Voluspa de l'Edda poètica. El folklorista John Lindow veu un punt irònic en el fet que Odin alimenti un Freki a la seva taula i un altre Fenrir amb la seva carn mentre té lloc el Ragnarok.\nL'historiador Michael Spiedel relaciona Geri i Freki amb les troballes arqueològiques on s'han trobat figures que portaven pells de llop i freqüentment es troben noms relacionats amb els llops en els pobles germànics, com Wulfhroc, Wolfhetan (llop ocult), Isagrim (Màscara grisa). Scrutolf (vestit de llop) i Wolfgang (pas de llop), Wolfdregil (cursa de llop), i Vulfolaic (ball de llops) i mites en relació a guerrers llop procedents de la mitologia nòrdica (Com els Ulfhednar). Spiegel creu que això apunta a un culte de grup del guerrer-llop pangermànic centrat a l'entorn d'Odin que es va anar esbaint després de la cristianització.\nEls investigadors també s'han adonat dels paral·lelismes protoindoeuropeus amb els llops Geri i Freki com a companys d'una divinitat. L'estudiós del segle XIX Jacob Grimm va observar connexions entre aquest aspecte del caràcter d'Odin i el grec Apol·lo, per ambdós el llop i el corb eren sagrats. El filòleg Maurice Bloomfield a més va relacionar la parella amb els dos gossos de Yama a la mitologia vèdica, i els veia com un equivalent germànic a un tema indoeuropeu més general i estès com podia ser Cèrber.", "response": "Són dos llops que es diu que acompanyaven el déu Odin.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_522", "instruction": "On va néixer Marta Cardona?", "context": "Marta Cardona Valls neix a Montcada i Reixac el 1928. Atreta per la literatura i la pintura va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Als anys 50 emigra a Anglaterra amb el seu marit per guanyar-se la vida. Recentment ha publicat Fora de lloc (2010) i Una història particular (2011), dues novel·les de ficció que recullen les seves experiències viscudes.\nFilla del pediatre Lluís Cardona Fornells (Barcelona 1881 - Montcada 1957), pioner de la indústria d'alimentació infantil catalana, i Filomena Valls Toruella, amants de l'art i la cultura. La seva infància i joventut va estar marcada per la Guerra Civil i per la repressió franquista. Amb només catorze anys, va patir l'execució de dos dels seus germans acusats d'haver intentat robar un vehicle militar durant el franquisme. Atreta per la literatura i la pintura, va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Des de ben jove va treballar a l'empresa Aismalibar de Montcada i Reixac. Després de plegar d'aquesta empresa i acabada de casar, va marxar amb el seu marit a Anglaterra a la recerca d'una vida millor. No obstant això, la seva esperança es va veure truncada quan es va trobar allà sola amb els seus cinc fills.\nAmb la col·laboració de l'editor Joan Simó, recentment ha publicat dues novel·les de ficció que ha fet partint dels seus records i vivències: l'autora amb 82 anys va presentar Fora de lloc el 2010 i un any més tard Una història particular. A Fora de lloc reconstrueix les peripècies de Maria Salvans, una dona catalana que emigra amb el seu marit a Anglaterra a finals dels anys 50 i allà protagonitza una lluita per assolir l'estabilitat econòmica, familiar i sentimental. A la segona novel·la narra la infància de Maria Salvans, que transcorre en el context de la Guerra Civil a Montcada i Reixac.", "response": "A Montcada i Reixac.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_523", "instruction": "A què es va dedicar Elisa Reverter?", "context": "Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009) va ser una artista i política catalana.\nDe jove es va exiliar a França al final de la Guerra Civil, ho va testimoniar a través d'un llibre autobiogràfic. Catalanista i militant de Convergència Democràtica de Catalunya, va ser regidora de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Badalona durant el primer ajuntament democràtic. A més de la seva faceta política, també es va en l'àmbit artístic, especialment es va dedicar a l'escultura i al dibuix artístic. Va treballar per recuperar la masia de can Miravitges i va ser la responsable de portar la Venus de Badalona de retorn a la ciutat. L'artista era propietària i vivia a la masia de can Butinyà.\nVa morir l'abril de 2009 als 92 anys a causa d'una insuficiència renal al Centre Sociosanitari del Carme. El funeral es va celebrar el diumenge 19 d'abril en una cerimònia íntima, reservada a la gent propera. El 26 d'abril va ser homenatjada a casa seva, on descansen les seves cendres. Després de la seva mort, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va adquirir els drets de compra de la masia.\nEl 2011 la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter amb diverses ponències de persones que van conèixer l'artista, entre el seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero, que va glossar tota la seva tasca durant el període del primer ajuntament democràtic. El 2017, amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició.", "response": "Va ser una artista i política catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_524", "instruction": "Qui és Carolina Punset?", "context": "Carolina Clara Punset Bannel (Washington DC, 5 de gener de 1971) és una advocada i política valenciana vinculada al moviment ecologista. Fou la portaveu del partit Ciutadans (C's) a València, i la candidata d'aquesta formació a la Presidència de la Generalitat Valenciana, resultant escollida com a diputada i posteriorment fou eurodiputada. Fou regidora a l'Ajuntament d'Altea (Marina Baixa). L'octubre de 2018 va abandonar Ciutadans en disconformitat amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques.\nCarolina Punset és llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid, especialista universitària en Cooperació Internacional al Desenvolupament per la Universitat Complutense de Madrid i graduada com a pèrit cal·lígraf judicial. A més d'exercir com advocada penalista i pèrit cal·lígraf judicial, ha desenvolupat la seva tasca professional en diverses organitzacions, com Metges Sense Fronteres o Projecte Home.\nÉs autora el 2013 del llibre No importa de donde vienes, sinó adónde vas, obra que reflecteix el seu ideari vital ecologista.\nA 2007 funda i lidera una plataforma ciutadana de tall ecologista i d'àmbit local anomenada Ciutadans Independents per Altea (CIPAL) que governà en coalició amb el Partit Popular fins al 2015. Ha estat regidora d'Agricultura, Sanitat i Participació Ciutadana i Urbanisme a l'Ajuntament d'Altea Les seves principals aportacions han anat dirigides a convertir el municipi en un referent en matèria mediambiental i de l'agricultura ecològica i la lluita contra l'urbanisme descontrolat del moment.\nA 2012, es presenta com a candidata d'Europa Ecologia-Els Verds (Europe Écologie Les Verts, EELV) a les Eleccions Legislatives per als francesos residents a la 5a circumscripció (Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco)\nA l'octubre de 2013 va participar al costat d'Albert Rivera en l'acte de presentació de la plataforma Moviment Ciutadà al Teatre Goya de Madrid.\nDurant les eleccions al Parlament Europeu de 2014 va ocupar el tercer lloc en les llistes de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's). Finalment la formació va obtenir dos escons, representats per Javier Nart i Joan Carles Girauta. Va ser la portaveu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) a les Corts Valencianes, escollida en les eleccions autonòmiques de 2015, on articula un discurs contra la llengua valenciana. El febrer de 2016 deixà les Corts Valencianes i ocupà un lloc com a diputada al Parlament Europeu. L'octubre de 2018 anuncià que deixava el partit Ciutadans en desacord amb el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques. Punset va continuar sent eurodiputada, a partir d'aleshores com una més del grup liberal.\nAl juny de 2019 és requerida i nomenada pel President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com a assessora comissionada per a assumptes europeus i iniciatives estratègiques.", "response": "És una advocada i política valenciana vinculada al moviment ecologista.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_525", "instruction": "Quan li va caure la bena dels ulls a la protagonista?", "context": " -Negue… negue… But leig…\nPerò quan hi veié clar fou al venir l'esclat gros: un dia que estava apedaçant, amb el peu al bressol, vora la finestra. Adobava unes calces de vions, i els del llibret nou que hi posava no s'avenien amb els de la roba vella. Tot rumiant rumiant com ho arreglaria, perquè no fes mal d'ulls, restà un punt en pensa, el bressol s'aturà i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclatà en un espinguet de protesta. En el carrer, de l'altra banda de la finestra baixa, jugava la Garideta amb una altra nena com ella. Sentir el plor a dins i girar-se vivament fou la mateixa cosa.\nEn aquell punt la Tecla es posava el nen sobre els genolls i, descordant-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi. Era dona recatada, i quan tenia algú davant, fos qui fos, se l'amagava sempre, el pit, amb un pany de mocador; mes aquell dia, com estava sola a casa, no ho va fer. El tou nevat caigué sobre la cara de l'infantó, que cercà amb àvida torpesa el mugró, roig i inflat; i quan la mare, somrient amb beatitud, l'hi aconduí a la boca, un xuclet de glotonia i un glu-glu precipitat revelaren el goig del petit famoler. La nena, A través del vidre, muda, immòbil, guaitava com ennartada. Ella havia mamat fins molt grandeta, i costà bon xic fer-li avorrir.\nLa vista del pit ubèrrim, la remor de les encanyonades, ¿desvetllà, tal volta, un llunyà record en el petit cervell? Qui sap! El cert és que la mare, sens haver-la vista entrar, sens haver-la sentida, se la trobà al davant d'improvís i amb les dues manetes en la cara del menut, clavades, enfonsades mateix que urpes d'esparver novell. La sorpresa la paralitzà en el primer moment, i en aquell tret veié el rostre de l'engelosida trasmudat, descompost d'ira, talment com un rostre de persona gran i amb una expressió de rancúnia ferotge al fons dels ulls.", "response": "Al venir l'esclat gros.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_526", "instruction": "Quins dos partits estan d’acord?", "context": "Junts per Catalunya i ERC estan bolcats a intentar convèncer la CUP perquè els seus quatre diputats votin a favor de la investidura de Jordi Turull. Segons que ha pogut saber VilaWeb, l'última oferta que han fet al partit anticapitalista és que donin suport a la investidura de Turull i a canvi, aquest se sotmetrà a una qüestió de confiança d'aquí a un mes. Així, durant les pròximes quatre setmanes, es podria continuar treballant per arribar a un acord mentre es manté el pols amb l'estat. VilaWeb ha tingut accés al correu que la CUP ha enviat a la seva militància explicant l'oferta de Junts per Catalunya i ERC. També els han assegurat que si demà Jordi Turull entra a la presó, començaran de nou les negociacions per a treballar partint d'un nou candidat i consensuar la reacció política als empresonaments. La CUP demana comprensió a la seva militància, que en aquests moments, a través de les assemblees locals, ja es troba discutint la proposta d'investidura de Turull. La seva opinió serà traslladada al consell polític que es farà a les 15 hores, i que decidirà quina és la posició dels quatre diputats en el ple de la tarda. Totes les possibilitats d'una investidura sense precedents La CUP té la clau La CUP és decisiva per a fer president Turull. El consell polític contempla fins a tres opcions, si ens guiem pel document que ha enviat a la militància: donar suport en bloc a la investidura; votar en bloc en contra; o abstenir-se en bloc. Turull necessita majoria absoluta –almenys 68 vots– per a ser investit en una primera votació. Per tant, si la CUP hi vota a favor, el candidat de JxCat aconseguiria els 68 exactes per a ser investit. Això sí, si la CUP s'absté, Turull s'hauria de sotmetre a una segona volta, en la qual tampoc no podria guanyar. En segons volta no és necessari guanyar per majoria absoluta, sinó tenir més vots a favor que en contra. I Ciutadans, Catalunya en Comú, PSC i PP en sumen 65, un per sobre dels 64 qua sumarien Junts per Catalunya i ERC sense la CUP.", "response": "Junts per Catalunya i ERC.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_527", "instruction": "On hi haurà un judici avui?", "context": "L'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà avui un agent dels Mossos d'Esquadra per detenció il·legal, delicte contra la integritat moral i lesions a un manifestant. El judici es farà a la una del migdia. Els fets van passar l'1 de maig de 2012, durant la manifestació pel Dia dels Treballadors, quan David Guàrdia va ser retingut, encerclat i colpejat per un agent de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra. Guàrdia anava acompanyat de quatre persones a qui els agents van requerir la identificació quan volien accedir a la manifestació de la plaça de Universitat. En David va preguntar el motiu del requeriment, i alhora sol·licità als agents que s'identifiquessin, atès que anaven amb la cara tapada amb passamuntanyes i sense el TIP visible. La resposta de l'agent acusat va ser agafar violentament en David, apartar-lo del seu grup d'amics a empentes, estampar-lo contra una de les furgonetes policials i clavar-li una forta bufetada a la cara. La retenció va durar pràcticament 20 minuts, una estona en què el tractament va ser humiliant i vexatori. Aquests fets van ser enregistrats per un veí des d'un balcó, una prova clara de l'actuació policíaca, reconeguda pel Departament d'Interior, que va apartar l'agent de les funcions d'ordre públic. L'acusació és pels delictes contra la integritat moral, detenció il·legal i una falta de lesions del codi penal anterior, amb una petició de pena fins a set anys de presó i inhabilitació absoluta durant deu anys. Segons l'escrit d'acusació, el policia va actuar ‘abusant totalment del seu càrrec', i que tractà Guàrdia ‘d'una manera altament humiliant' i ‘extralimitant-se totalment de les seves funcions', aprofitant la condició de policia.", "response": "A l'Audiència Provincial de Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_528", "instruction": "Qui és Pablo Iglesias?", "context": "El dirigent de Podem, Pablo Iglesias, va dir ahir en el debat electoral dels quatre principals partits espanyols que el referèndum a Catalunya no seria pas cap línia vermella per a formar govern. Durant el debat, va manifestar la voluntat de fer un pacte amb els socialistes per desbancar el PP, però Pedro Sánchez no s'hi va mostrar gens receptiu. Sánchez va acusar repetidament Podem d'haver blocat el pacte i abans que Iglesias aixequés la línia vermella del referèndum li va etzibar: ‘Iglesias defensa l'autodeterminació de Galícia, el País Basc i Catalunya. Nosaltres defensem polítiques socials.' El cas és que just l'endemà de les eleccions del 20-D, ara fa mig any, Iglesias deia en una conferència de premsa que el referèndum era una condició indispensable per a pactar un acord de govern. Una periodista li va preguntar: ‘Fins a quin punt el referèndum a Catalunya és una línia vermella de Podem?' I ell va respondre, assentint amb el cap: ‘Absolutament, ho hem dit i que no hi hagi cap dubte: el referèndum a Catalunya és imprescindible per a construir un nou compromís històric. Nosaltres defensarem el sí a un projecte comú, que Catalunya continuï com a nació dins Espanya. I la via que ens sembla imprescindible per a això és que hi hagi un referèndum.' Vegeu-ho: Ahir el periodista Vicente Vallés, un dels conductors del debat, li va fer la mateixa pregunta: ‘Un referèndum sobre la independència de Catalunya serà una condició indispensable per als pactes, perquè Units Podem pacti amb alguns altres partits, per exemple amb el PSOE?'. I respongué: ‘En una negociació de govern no hi ha mai línies vermelles. Mai. Nosaltres tenim una proposta clara, però estem disposats a escoltar-ne de millors. Som l'única força política que defensa que qualsevol canvi en la constitució espanyola l'ha de votar el conjunt dels ciutadans espanyols.'", "response": "El dirigent de Podem.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_529", "instruction": "De què podia protegir la vela?", "context": "-El treu ès una canal de vent, però sempre et guardarà un xic de la pluja- va dirme- Mira, asseu-te ací.\nEn el punt que m'indicava, al peu d'un munt de cordes, veles i altre patifell en vaga, hi havia un pallet d'espart. Vaig ajocar-m'hi amb les cames encreuades. El piloc de farda em resgardava del vent i em servia de respatller.\nVaig reparar que el pare estava més pàl·lid que d'ordinari, que el cap li tremolava sobre el coll, i que sa bocassa closa i els plecs de ses galtes tenien aquella contracció que solen afectar quan s'ha paladejat alguna beguda amargant. Els seus ulls fugien de trobar-se amb els meus. Va llucar-me d'escallimpantes i se n'anà.\nDe seguida va comparèixer l'avi Mauva.\n-Hola, noa valenta!- exclamà esforçant la veu perquè no l'ofegués el brogit de la maror, i usant, sens dubte per encoratjar-me, un to més gai que el que tenia per costum. -Es mestre s'ès encarregat de sa canya, i un hom aprofitarà sa vaga per a trencar una becaina. Si no et sap greu, m'endegaré es llit aquí, as teu davant. Avui rai, encara que ronxu no em sentiràs pas. Com ballem, noa! Es allò de sa dansa de Lloret: toquen a córrer, toquen a córrer… saps?… No estàs pas espantada: oi?", "response": "De la pluja.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_530", "instruction": "A què es dedica Teresa-Montserrat Sala?", "context": "Teresa-Montserrat Sala i Garcia, més coneguda com a Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959) és una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona.\nEs va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona el 1981. Va començar a treballar el 1983 a la Universitat Autònoma de Barcelona, impartint classes a professors a l'Institut de Ciències de l'Educació. El 1985 va presentar a la UB la tesina Sebastià Junyent i Sans (1865-1908). Pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista, per la qual va obtenir el Premi Fundació Güell. Es va doctorar el 1993 amb la tesi La Casa Busquets (1840-1929). Posteriorment va estudiar museologia i va treballar pels museus de Sitges i Vilanova i la Geltrú entre 1986 i 1988.\nDes del curs 1991-1992 és professora d'història de l'art a la Facultat de Belles Arts i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i investigadora del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la mateixa universitat.\nS'ha especialitzat en investigar els estudis culturals sobre el segle XIX-XX, sobretot els escenaris urbans del 1900. Ha publicat recerca sobre l'arquitectura d'interiors, entenent les arts decoratives com a universos simbòlics dels seus habitants.També estudia les relacions entre art i literatura des del romanticisme fins al surrealisme.", "response": "És una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_531", "instruction": "Com es deia la noia?", "context": "La Mercè va convence's que en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix, i va dir-li mots escandalosos, venjant-se de les incomoditats de aquells consells que li endreçava per que fos bona.\nI en Ferràn no tingué més remei que fer-se fonedís. I ho confessà tot a sa mare. Després passà jorns molt penosos, amb la pensa fosca, atapeïda, lassa. Quan se li aclarí la ment va escruixir-se; es veié lluny, molt lluny de Déu! El seu cor sagnava entre les urpes dels penediments, i poc a poc s'anà enlairant cap al Creador entre la vella aroma reviscoladora que tornà a sentir ensenyorida de la seva ànima.\nEn Ferràn ja era al convent, aquell tant gran i silenciós, tant isolat entre verdors de boscúria i tant lluny dels pobles, aquell convent que només es veia del cel estant. Hi vivia martiritzant-se el cos per a purificar l'ànima. El seu cor sempre copsava tristor… En Ferràn, els primers temps, romania amb la faç esllanguida, la mirada baixa i els llavis somorts, sense somriure que'ls fés descloure. El seu cor sempre copsava tristor, una tristor massa gran per a ell, una tristor que semblava cercar lloc en altres cors, perque tots els que'l veien s'entristien.\nDesprés començà de niar dins ell una guspira d'estimació pel convent. Se sentia agraït a aquelles parets blanques, sense cap ornament que traspués vanitat, a aquella cambra d'ample finestral i a aquella biblioteca on s'espolsaven pergamins arrugats que ningú entenia. Aquesta estimació s'entreveia en ses paraules plenes de dolcesa mística. Explicava als visitants la fundació del convent. Feia aturar els ulls en detalls subtils d'arquitectura, i, ple de joia, parlava d'una Verge nova, que tenien encarregada per l'altar major. Esperava'l temps que's podria agenollar davant de una imatge de la Verge, una imatge més per consolar-lo en la dolçor de les oracions dites humilment. Tot sentint el pare rector que la va veure a ciutat, ell ja la veia en l'altar, i pregava!", "response": "Mercè.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_532", "instruction": "Com es va descriure la grip espanyola en el seu moment?", "context": "Tractar de narrar la història de la humanitat sense parlar de la grip espanyola seria un esforç del tot infructuós. Definida com “el major holocaust mèdic de la història” pels mitjans de l'època junt amb la plaga de Justinià i la Pesta Negra, aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones, una mortaldat molt superior a la que va produir la Primera Guerra Mundial. Amb el descobriment de l'agent causant de la grip espanyola, el virus influença, nombrosos estudis han tractat d'explicar la seua virulència. Es tracta, al cap i a la fi, d'un virus típic del sistema respiratori que afecta tots els anys a milions de persones, però el virus A de la grip del 1918 presentava característiques patogèniques úniques possiblement relacionades amb la seua hemaglutinina. Encara amb qüestions per resoldre, resulta evident com les pobres condicions de vida als camps de soldats concentrats per la guerra i l'absència de medicaments per tractar infeccions secundàries propiciaren els fatals resultats d'aquesta crisi mèdica. Aquesta pandèmia va posar fi a la vida d'entre quaranta i cinquanta milions de persones, una mortaldat molt superior a la que va produir la Primera Guerra Mundial. Per esclarir roman també l'origen de la pandèmia. Veus de la investigació suggereixen Xina com epicentre, país des del qual emigraren molts treballadors cap a Europa i els Estats Units. Precisament del país americà prové la primera mort, registrada el 8 de març de 1918. La infecció es va estendre entre els soldats ianquis i després, durant la guerra, al continent europeu, Àfrica i la resta del món en aquest ordre. Que succeïsquen noves pandèmies de grip és alhora inevitable i difícil de predir, una realitat que explica la necessitat de plantejar noves estratègies internacionals per combatre un nou atac semblant del virus influença. Amb motiu del pròxim número 100 de la revista, us convidem a rellegir el reportatge publicat en el número 45 de la revista. Llig el reportatge de Inmaculada García-Robles i Rob W. Ruigrok QUÈ ÉS MÈTODE?", "response": "Com el major holocaust mèdic de la història.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_533", "instruction": "Segons el narrador, què haurà de fer l'home quan vegi el terreny ocupat?", "context": "-Nosaltres no hem de fer res -vaig contestar. -Es ell el que s'haurà de bellugar a entornar-se'n un cop arribi aquí dalt i trobi el parany ocupat.\n-A dreta llei sí -va dir en Xaneta. -Nosaltres tenim s'arbre plantat: això és una bandera, que diu que es castell és nostre. Tots ets paradors des món ens donarien sa part guanyada, però…\n-Però que?\n-Que en Llambregues és un bèstia bruta, Vet-ho aquí. Si coneix que som criatures, ai, ai, ai!…,\n-Que vols dir que ens treurà d'aquí per posar-s'hi ell?-preguntà en Lluís.\n\n-I ara! I doncs per què hem matinejat tant? Per què hem perdut la nit? -vaig saltar jo, encarant-me amb en Xaneta. -Per què tantes presses, mestre tabalot? Per què tant patir de fred i d'avorriment?\n-Oh, coi! -exclama ell.-Hem guanyat sa raó. Pega'm, home, pega'm, si coneixes! Que no és alguna cosa sa raó? Quina culpa en tinc jo que aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu? I encara veurem si s'atrevirà a propassar-se. Sa raó… és alguna cosa sa raó. - S'atansà cap a on érem en Lluís i jo i, amb veu baixa i aire misteriós afegí: -Mireu, sa raó és una muralla; però s'hi han de posar soldats as darrera que la defensun i sinó…", "response": "S'haurà de bellugar a entornar-se'n.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_534", "instruction": "Qui va ser Pelasg?", "context": "Pelasg (en llatí Pelasgus), (en grec antic Πελασγός Pelasgos), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.\nVa ser el primer rei d'Arcàdia i els grecs el consideraven el primer home, ja que havia \"nascut de la terra\". Va inventar l'ús de les cases i va fer distinció entre les plantes útils i les perjudicials. Casat amb Melibea (o també amb la nimfa Cil·lene, o amb Deianira), va ser pare de Licàon.\nVa donar nom als pelasgs, primers pobladors de Grècia.\nHi ha una versió de la llegenda, coneguda a Tessàlia, que diu que Pelasg va tenir una filla Làrissa (que de vegades és la seva mare, i Pelasg és el fruit de la unió d'aquesta Làrissa amb Posidó). Tenia dos germans, Aqueu i Ftios, amb els quals va marxar cap a Tessàlia (que llavors es deia Hemònia), expulsant els pobles salvatges que hi vivien. Van dividir el país en tres parts, una per cada germà. Més endavant els seus descendents van ser expulsats pels Curets i pels leleges. Una part d'aquests pelasgs van fer cap a Itàlia.", "response": "Fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_535", "instruction": "Com s’anomenava habitualment a Josefa Carpena-Amat?", "context": "Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña (Barcelona, 19 de desembre de 1919 - Marsella, 5 de juny de 2005) fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.\nFilla gran d'una família nombrosa de classe treballadora, va començar a treballar als 12 anys com a costurera i des dels 14 anys milità a la CNT i les Joventuts Llibertàries (JJLL). EL 18 de juliol de 1936 va prendre part en la revolució i el 20 de juliol participà com a ajudant en l'assalt de la caserna de Drassanes. El 17 de novembre es va unir amb el company Pedro Pérez Mir, que va morir al front. Participa en els fets de maig de 1937 i a finals de 1937 es va unir al moviment anarcofeminista Mujeres Libres. Durant la guerra civil espanyola va treballar en una fàbrica de municions.\nDesignada per \"Mujeres Libres\", com a secretària de propaganda del Comitè Regional de Catalunya, va fer conferències als pobles i al front, on conegué Emma Goldman. Malalta, va deixar Barcelona el 25 de gener de 1939 (vigília de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat) i marxà a França, on serà internada durant gairebé un any en un camp a Clarmont d'Erau vora Montpeller. Es va casar amb un francès i després el deixà quan va arribar Marsella, on hi havia nombrosos refugiats espanyols. Es convertí en companya de l'anarquista Juan Martinez Vita dit Moreno, i continua la seva militància després de l'Alliberament.\nL'abril de 1945 fou delegada a Tolosa de Llenguadoc per al I Congrés de la FIJL a l'exili. Posteriorment va prendre part en el grup de teatre \"Acratia\" i milità a la CNT a l'exili. Des de 1979 col·laborà en el Centre Internacional de Recerca de l'Anarquisme (CIRA) de la que fou coordinadora de branca de 1988 a 1999.\nEl 1992 va escriure les seves memòries De toda la vida (publicades en versió francesa el 2000), i en l'Exhibició Internacional de Barcelona de 1994 va participar en un debat sobre feminisme i postfeminisme. Ha col·laborat en les obres històriques col·lectives Mujeres Libres i Luchadoras Libertarias, que han estat traduïdes al francès. També ha col·laborat en el butlletí del CIRA i en altres publicacions llibertàries espanyoles i franceses.\nVa morir a Marsella el 5 de juny de 2005 i el seu cos fou incinerat.", "response": "Pepita Carpeña.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_536", "instruction": "Per què és coneguda Clotilde Pascual?", "context": "Clotilde Pascual Fibla, també coneguda com a Clotilde Fibla o Clotilde P. Fibla, (Barcelona, 1885 — ibídem, 20 de desembre de 1957) fou una pintora i escultora catalana.\nVa rebre el seu primer cognom de Pau Pascual i Perellada (1838-1881), natural de Santa Coloma de Cervelló marit difunt de la seva mare, i fou filla de Joaquima Fibla i Fibla (1848-*), natural d'Ulldecona. Formada a l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines, ben aviat es traslladà a Mallorca, per residir a Llucalcari, acabada de casar amb el també pintor i col·leccionista Sebastià Junyer i Vidal (es van casar a Barcelona el 13 d'abril de 1903). A casa seva es reuní durant anys l'anomenat Grup de Deià, que incloïa principalment Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i Joaquim Mir. La seva germana Joaquima (1881-1977) es va casar el mateix dia amb el germà de Sebastià, Carles Junyer i Vidal, i també van residir a Llucalcari i van participar en el grup.\nExposà a Palma el 1922 i el 1927 al Saló de la Veda. A Barcelona, va participar en el concurs Plandiura l'any 1923, amb tres natures mortes titulades Gall, Pomes i Cebes, que es van exposar a les Galeries Laietanes. Posteriorment, també va presentar la seva obra individualment de nou a les Galeries Laietanes (1927), la Sala Parés (1930), les Galeries Costa (1931 i 1935) i la Sala Busquets (1936), on va presentar un tríptic i tres escultures de bronze. També va exposar en algunes ciutats europees i nord-americanes. Igualment, consta entre els participants de l'Exposició de Primavera del 1936, organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, que es va fer al Palau de la Metal·lúrgia, on va presentar les obres Gira-sols, Peixos, pot i vidre i Paisatge amb peixos. Segons consta en el catàleg d'aquesta mostra, en aquell moment vivia al carrer Trafalgar de Barcelona.\nTot i que inicialment va destacar com una pintora de paisatges de Mallorca, després de deixar l'illa es va dedicar principalment als bodegons de fruites, flors i peixos. Feia ús de colors intensos i saturats, amb predomini de blaus, verds i ocres, que feia servir amb temperament i intuïció. Les composicions són delicades de dibuix i exuberants de formes. Es dedicà també a l'escultura, amb peces en bronze i terracota policromada. El seu art va ser qualificat per la crítica de vigorós i ple d'ímpetu i, alhora, d'un lirisme penetrant.\nEl seu nebot Joan Junyer i Fibla també va ser un pintor conegut i va heretar la casa de Llucalcari.", "response": "Perquè fou una pintora i escultora catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_537", "instruction": "Està prohibit passar, segons el primer personatge?", "context": "-No es pot entrar. No passeu. ¿Qui hi ha? Qui ès?\n-Sóc jo- contesto. -No em coneixeu?\n-Ah! ets tu?… ets en Minguet?… Bé, està bé. Hi ha tanta de gent tafanera! Mira, té: veus aquelles dues barjaules, allà a la sorra?- diu indicant-me dues dones per l'escletxa que bada un porticó una mica obert. -¿Què hi graten, allí, aclofades? ¡No hi són per avemaries a dir, no: sotgen, espien, les bandarrasses!… I tu què vols?… què cerques?…\n-Venia a veure la teta. ¿Com se troba, avui?\n-Com vols que es trobi, la caretona? M'agafa per un braç i m'aboca a la porta del menjador.", "response": "Sí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_538", "instruction": "A què es dedica Anna Maria Reverté?", "context": "Anna Maria Reverté (Barcelona, 1966) és una carillonista catalana.\nDes de l'any 1988 és la carillonista titular del Carilló del Palau de la Generalitat, on va succeir en el càrrec a Maria Dolors Coll, pionera en la introducció d'aquest instrument al nostre país.\nEls primers passos en el món de la música van ser amb els seus pares (el pare era clarinetista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i la mare, pianista). Posteriorment va ampliar els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtindria el títol de professora de piano i de solfeig. També cursà estudis superiors d'harmonia, contrapunt i fuga. L'any 1985 va començar a estudiar carilló amb Maria Dolors Coll, primer, i posteriorment amb Leen't Hart, carillonista i professor neerlandès. També ha perfeccionat la seva tècnica en les escoles de carillonistes dels Països Baixos i a Dinamarca. A més dels estudis musicals, Anna Maria Reverté és llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona.\nCom a carillonista, ha actuat per tot Europa, els Estats Units i Austràlia. És autora de més de 400 arranjaments per al seu instrument, la majoria dels quals són de música catalana. També ha escrit música per a carilló sol, i per a carilló en combinació amb altres instruments. A més, ha estat guardonada amb diversos premis internacionals de carilló, i forma part habitualment del jurat d'examens i concursos internacionals de carilló. Ha enregistrat amb Catalunya Música i té editats diversos CDs.\nDurant l'any ofereix diversos concerts amb el Carilló del Palau de la Generalitat, en temporades de concerts que comencen a les Festes de la Mercè i s'acaben amb el Festival Internacional de Carilló de Barcelona, que té lloc al juliol. Molts d'aquests concerts són el primer diumenge de mes, i també en dates significatives, com Sant Esteve.\nA més, els dies feiners, interpreta 15 minuts de música amb el carilló, a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda. I també toca en les recepcions oficials del Palau de la Generalitat on és requerida.\nL'any 2003 forma el Duo Reverté i Van Assche, amb el carillonista Koen Van Assche, amb el qual ofereixen nombrosos concerts arreu, amb repertoris innovadors. Paral·lelament, els dos carillonistes han dut a terme el projecte conjunt de crear el seu propi carilló, iniciativa que va culminar l'any 2013 amb la construcció del Bronzen Piano, un carilló mòbil únic al món. Aquest carilló s'ha pogut escoltar en diversos concerts, al costat d'altres instruments fent música de cambra, acompanyat d'una orquestra de corda (a la Sagrada Família) o d'una banda simfònica (L'Auditori de Barcelona).\nEn la seva tasca incansable per difondre el carilló, l'any 2017 va impulsar el XIX Congrés Mundial de Carilló, celebrat a Barcelona i altres localitats catalanes, del que en va ser directora.", "response": "És una carillonista catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_539", "instruction": "On va néixer Coralina Colom?", "context": "Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona el 26 de gener de 1936, va ser una actriu i, posteriorment, una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors.\nHa estat, durant més de 30 anys, tota una institució al departament de veu de l'Institut del Teatre, on ha impartit classes de veu. Moltes generacions d'actors catalans han assistit a les seves aules i l'esmenten en els seus currículums professionals. Anteriorment a la tasca docent, havia estat primera actriu de teatre, a les dècades dels anys 50 i 60, a les companyies de Mario Cabré, Alejandro Ulloa i Joan Capri. L'estiu de 1956 formà part de la Companyia de Teatre Ciutat Comtal, que actuà dins la programació del Teatre Grec de Montjuïc i sota la direcció de Dolly Latz. La seva darrera actuació va ser l'any 1973, encarnant la protagonista femenina de l'obra La mosqueta, de Ruzzante, al costat de l'actor Ramon Teixidor. També va fer cinema, esporàdicament.\nAl 1965 va rebre el Premi Internacional d'Interpretació del VIII Cicle de Teatre Llatí per Flor de un día.\nLes seves investigacions com a pedagoga queden recollides a Exercicis per al laboratori de veu i de dicció, escrit en col·laboració amb Rosa-Victòria Gras (1998).\nteatre\ncinema.\ndiscografia\nllibres", "response": "A Barcelona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_540", "instruction": "Qui és Nausica?", "context": "En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté. Apareix al llibre VI de l'Odissea d'Homer. El seu nom, en grec, vol dir \"cremadora de vaixells\".\nHomer descriu Nausica com una noia a qui Odisseu fa una gran impressió. Atena se serveix d'ella per aconseguir que els feacis donin a Odisseu els mitjans per tornar a Ítaca. L'heroi, víctima d'un nou naufragi després d'haver sortit de l'illa de Calipso, va ser llançat, ferit i cansat després d'haver nedat molt, a una illa que no coneixia. Va quedar-se adormit en un bosc al costat d'un riu. Mentre dormia, Atena va enviar un somni a Nausica, en el qual, una de les seves amigues li retreia la seva deixadesa i l'animava a anar al riu a rentar la roba. Al matí, Nausica, amb el permís dels seus pares va al riu amb la roba bruta acompanyada de les seves serventes i amb un carruatge tirat per mules. Després de rentar la roba i mentre s'eixuga a l'herba, es posen a jugar a pilota. De sobte la pilota s'escapa i roda fins a l'aigua. Les noies es posen a cridar i Odisseu es desperta. L'heroi, que va nu, es tapa amb unes branques, però les serventes s'espanten i s'escapen corrents. Només Nausica es queda al seu lloc, i Odisseu se li dirigeix amb habilitat, fent creure que la confon amb una divinitat o amb una nimfa del riu. Nausica li promet ajuda, li dona menjar i li deixa roba, i renya a les serventes perquè han fugit i no han acollit un hoste com es mereix. Al capvespre, Nausica li explica a Odisseu el camí per anar al palau del seu pare, i ella torna amb les seves serventes a dalt del carro. Nausica ha quedat impressionada per l'infortuni i sobretot per la bellesa de l'heroi, i reconeix que voldria tenir-lo per marit. Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se. Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penèlope.\nJoan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu.", "response": "És filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_541", "instruction": "De qui se celebra el judici avui?", "context": "L'Audiència de Barcelona jutja avui tretze activistes que el 23 de febrer de 2018 es van encadenar a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El ministeri públic demana dos anys i mig de presó per a onze dels acusats per un suposat delicte de desordres públics, així com un any per dos processats més per presumpta desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat. La defensa demanarà l'absolució de tots els acusats. El 23 de febrer de 2018, els CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC, van convocar una mobilització sorpresa anomenada ‘Aturem el cop d'estat'. Els activistes es van reunir a les set del matí a la plaça de Catalunya i poc després es van dirigir a la seu judicial. Un grup va tancar les portes del palau de justícia i s'hi va encadenar. La resta es van desplegar pancartes i es van asseure a les escales i al carrer. Un grup de suport s'ha concentrat a primera hora del matí davant del TSJC abans de l'arribada dels encausats. La defensa ha explicat que els activistes es van asseure ‘per la llibertat dels presos polítics, per la llibertat d'expressió i contra el 155. Estaven exercint el dret de manifestació'.", "response": "De tretze activistes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_542", "instruction": "Què és Pal·les?", "context": "(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.\nVa ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802, mentre realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres, usant les prediccions del gran matemàtic Carl Friedrich Gauss. Olbers el va batejar en honor de Pal·les Atenea, deessa grega de la saviesa. La seva òrbita està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran. La seva composició és única però prou semblant a la dels asteroides de tipus C.\nPal·les ha estat observat ocultant una estrella diverses vegades. Mesures acurades dels temps d'ocultació han ajudat a donar-li un diàmetre precís. Durant l'ocultació del 29 de maig de 1979 es va informar del descobriment d'un possible satèl·lit diminut, amb un diàmetre d'1 km. No obstant això, no ha estat confirmat. Basant-se en la interferometria de clapat, en 1980 es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km. La seva existència va ser posteriorment refutada.\nSi la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta, podria ser estesa per cobrir també Pal·les.\nL'element químic pal·ladi (nombre atòmic 46) va ser batejat en honor seu.", "response": "És el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_543", "instruction": "Què va fer per passar el temps?", "context": "Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre i em vaig posar a fullejar-lo amb mà tremolosa. Vaig probar de llegir quelcom, però estava tan excitat que no podia fixar l'atenció. Estava malcontent de mi mateix, i amb això em neguitejava.\nDe sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els meus ulls i les planes del llibre. Llavors, sospirant alcí la vista, que espargida a l'atzar anà a fitar-se en un formós Crucificat agonitzant, de mida natural, que tinc a la meva cambra. I, entre les taques negres que flotaven encara davant dels meus ulls, la imatge piadosa se m'aparegué com un home de veres, viu, palpitant, rendit per un sofriment aclaparador.\nMe semblà que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis morats. Un regalim de sang rajava per ses mans estripades per grossos claus, que esbotzaven més i més les ferides a cada sotragada d'aquell cos agonitzant… Tot això ho vaig veure en un moment i vaig reparar ensems que l'imatge m'ullava amb una llarga mirada plena de desolació i de llàgrimes… la mateixa mirada del pobret, d'aquell germà a qui jo havia maltractat.\nAquesta al·lucinació, que vaig judicar providencial, agreujà la meva pena. No trobava repòs enlloc. Vaig sortir de casa i me n'aní de dret al carrer, on m'havia detingut el pobret. Necessitava que em perdonés. Si el podia socórrer i esborrar amb una expressió d'amor el mal efecte, que li havia causat la meva paraulada, me trauria una grossa pena de l'ànima.", "response": "Va agafar un llibre i es va posar a fullejar-lo.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_544", "instruction": "Com de recurrent és la temàtica artúrica en la literatura?", "context": "Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses. El conjunt d'obres artúriques, més d'altres amb fonts d'origen celta, com les obres tristanianes o els Lais de Maria de França, se sol anomenar \"matèria de Bretanya\". La matèria de Bretanya s'origina amb l'aparició del Roman de Brut de Wace el 1155 a la cort anglonormanda d'Enric II Plantagenet -el qual va impulsar molta producció cronística en llatí i francés-.\nEl Roman de Brut, suposadament, era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth i anomenada Historia Regum Britanniae (1136). Aquesta darrera unia cronològicament i generacionalment l'Imperi Romà amb la cort anglonormanda. L'argument és el següent: els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra. Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut, i aquest fet provoca que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred. Quan Artús intenta conquerir Roma, és avisat de la traïció de Mordred i retorna a la Britània. Hi ha una batalla pel regne, i tant Mordred com el rei Artús són ferits de mort, però amb una diferència: el primer troba la mort i el segon és traslladat a l'illa d'Avalon per curar-li les ferides.\nAixí doncs, el Roman de Brut resulta ser una ampliació d'aquest anterior. La finalitat d'aquestes cròniques era política i estètica: aconsegueixen ressuscitar un cabdill bretó mític i emparentar-lo amb la dinastia normanda però, a més a més, en fer-ho, van convertir la imatge del rei Enric II Platagenet en un monarca d'una cort ideal i totalment cavalleresca amb què la cort d'aquest aspirava a identificar-se.\nTot i això, el que fa especial aquesta matèria no és només l'aparició del rei Artús i la unió amb l'Imperi Romà, també ho fa l'aparició d'un simbolisme cavalleresc específic: la Taula Rodona. Wace, en la seva obra, presenta aquest símbol que representa la igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia. Un altre fet inèdit que apareix en el relat és la presència literària de les dones durant els entrenaments militars, les quals anaven a mirar el seu estimat com s'entrenava.\nTot i que, en aquesta matèria, la figura de Perceval i la temàtica del sant Greal no és coneguda fins a l'aparició del relat del Conte del Graal i malgrat la ressonància literària que al segle següent va tenir, hi ha altres personatges artúrics que han tingut més repercussió literària durant la història, tals com la història d'amor de Lancelot i Ginebra, la biografia del rei Artús, o Tristany, entre d'altres.\nUna llista de les obres més importants, ordenades cronològicament i per llengües, s'exposa a continuació:\n[la data de les obres gal·leses és discutida]", "response": "Molt recorrent.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_545", "instruction": "Quina temàtica exposa Ocultes i il·lustrades?", "context": "L'exposició ‘Ocultes i il·lustrades‘ reivindica el paper de les il·lustradores valencianes a la història, del segle XVI a l'actualitat. Es pot veure fins al 20 de gener al centre cultural la Nau de la Universitat de València i mostra l'art d'unes artistes sotmeses a una invisibilitat doble: la de la il·lustració i la de les dones. Perquè, segons el vice-rector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, tradicionalment ‘la il·lustració ha estat una professió invisibilitzada en el món de les arts, i encara més si eren dones qui l'exercien'. Per això no ha estat gens fàcil de trobar les obres de l'exposició, sobretot les més antigues. La comissària de la mostra, Cristina Chumillas, explica que tot i que antigament hi havia dones que es dedicaven a la il·lustració, moltes creaven sota pseudònim, cosa que dificulta identificar-les. Amb tot, han aconseguit trobar l'obra de la impressora del segle XVI Jerónima Galés, que és el punt de partida de la mostra. I a partir d'aquest punt, l'exposició fa un recorregut històric en què es pot observar el canvi de temàtiques i estils. Perquè, si bé durant segles les il·lustradores han estat oblidades, actualment el sector viu un auge capitanejat per noms de dona, que en el cas del País Valencià són Paula Bonet i Ana Penyas. La comissària també vol recordar les il·lustradores que despuntaven durant l'època de la república i que amb el franquisme van veure truncada la seva carrera, com ara Juana Francisca o Manuela Ballester. Però aquests només són quatre de la cinquantena de noms que formen part de l'exposició, una mostra que es divideix en tres línies: còmic i il·lustració, editorial i publicitat.", "response": "El paper de les il·lustradores valencianes a la història, del segle XVI a l'actualitat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_546", "instruction": "Qui és Sílvia Planas i Marcé?", "context": "Sílvia Planas i Marcé (Camprodon, 31 de juliol de 1965) és una historiadora catalana especialista en història jueva medieval i en història de les dones jueves de la Catalunya medieval. És llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés. És també directora del Museu d'Història dels Jueus des de 2004 i del Museu d'Història de Girona des de 2013.\nVa iniciar la seva tasca professional com a investigadora de la història jueva de la ciutat a l'Arxiu Municipal de Girona, el juliol de 1990. Des de 1997 és directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides. Va formar part del grup d'elaboració i redacció del projecte museològic i museogràfic (1990-2003) del Museu d'Història dels Jueus, del que n'és directora des del mes de febrer de 2004. El 2002 va formar part del comissariat de l'exposició «La Catalunya Jueva», realitzada pel Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona. Ha impartit diversos cursos i conferències sobre història de la Catalunya i de la Girona jueves, tant en l'àmbit nacional com internacional.\nEs autora de llibres i articles sobre història jueva medieval, entre els que destaquen Filles de Sara, dones jueves de la Catalunya medieval (CCG Edicions, 2001) i Història de la Catalunya Jueva, escrit conjuntament amb Manuel Forcano (Àmbit Editorial i Ajuntament de Girona, 2010). El 2011 va obtenir el títol de Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en Àmbit Local, a la Universitat de Girona.\nConvençuda que cal reescriure la història per incorporar-hi el paper que hi han tingut les dones, Sílvia Planas treballa activament en aquest sentit des dels dos museus que dirigeix per aplicar la mirada de gènere al discurs museístic dels dos centres i a les activitats que s'hi organitzen.", "response": "És una historiadora catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_547", "instruction": "Qui és Alberto Garzón?", "context": "El coordinador federal d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, ha assegurat que el seu partit és partidari de la celebració d'un referèndum acordat perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir ‘el seu futur' i les relacions amb l'Estat. Durant una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, Garzón també li ha traslladat la voluntat de la seva formació de construir una república federal espanyola en que s'hi pugui incorporar Catalunya. El líder d'Izquierda Unida ha qualificat d”injustícia' l'empresonament dels líders polítics catalans i ha lamentat que els jutges hagin interpretat les lleis d'una forma ‘absolutament reaccionària' i ‘contrària' a qualsevol principi democràtic. Garzón ha qualificat la reunió d”agradable' i ‘fructífera' tot i que ha admès que tenen ‘discrepàncies de naturalesa ideològica'. Garzón ha considerat que qualsevol construcció d'un estat federal s'ha de plantejar a partir de la democràcia i del consens de tots els ciutadans que hi volen formar part. Tot i això, ha avisat que celebrar un referèndum acordat a Catalunya no és l'únic camí per solucionar l'actual situació. Des de IU han recordat que a més del referèndum hi ha d'haver un marc de diàleg. En aquest sentit, ha apuntat que, davant l'actual panorama, cal construir una resposta conjunta a partir del diàleg. ‘Els problemes polítics requereixen solucions polítiques, no es poden respondre amb jutges i policia', ha dit. Així, ha defensat que ‘dins del diàleg s'ha de poder parlar de tot'. Garzón ha explicat que ha traslladat a Torra el seu model d'una república federal espanyola i ha considerat que resoldria els problemes existents a dia d'avui. Un plantejament però que, segons Garzón, ‘no és el model del president' tot i que han compartit ‘valors republicans'. El també diputat del Congrés ha destacat la necessitat d'introduir la cultura republicana de ‘parlar de tot' tot i que ‘xoqui' frontalment amb el parer dels partits amb representació al Congrés ‘que es neguen a parlar sobre qüestions que interessen a la ciutadania', en referència al model territorial. Pel que fa a la reunió del proper dilluns entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, Garzón ha apuntat que si ‘va bé' hi haurà més trobades per poder resoldre el conflicte polític. En canvi, ha avisat que, si va malament, ‘tornarem a un punt de partida'. Aquest darrer, és segons el polític, l'escenari preferit dels partits ‘reaccionaris' com PP i Cs.", "response": "El coordinador federal d'Izquierda Unida.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_548", "instruction": "Qui és l'alcaldessa de la Ciutat Comtal?", "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat avui que no assistiria enguany a la manifestació que organitzarà l'ANC amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre a l'avinguda Diagonal de la ciutat. En una entrevista a ‘El món a RAC-1′, ha explicat que hi havia assistit algun any –2016– perquè simpatitza amb el dret de decidir del Principat –'tot i que jo no sóc nacionalista ni independentista', ha dit. Colau ha assegurat que aniria als actes oficials, però no pas a la manifestació: ‘La mobilització que impulsa l'ANC és clarament independentista i reforça la via unilateral. Per això no m'hi sento cridada.' També ha reconegut que la situació política és ‘excepcional' i que per això ha visitat unes quantes vegades els presos polítics als Lledoners, al Puig de les Basses i al Mas Enric. ‘Ens han passat coses traumàtiques aquest any i cal que ens puguem aturar a reflexionar', ha afegit. Sobre una possible commemoració del primer d'octubre, Colau ha dit: ‘Va ser una mobilització importantíssima, que ens va afectar molt a la ciutat.' Creu que l'ajuntament ha de fer alguna cosa per a recordar la repressió. ‘Cal convidar a la reflexió. La mobilització no ens pertoca a nosaltres, però volem impulsar taules de debat. Pensem que pot ser útil i que és necessari', ha afegit.", "response": "Ada Colau.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_549", "instruction": "Què és Onquestos?", "context": "Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes, esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,[Nota 1] i suposadament fundada per Onquest, fill de Posidó, de qui pren el nom.\nSegons a mitologia grega, era el lloc on visqué Onquest, fill de Posidó. També era el lloc de procedència de Megareu, un altre fill de Posidó, que comandà un exèrcit de beocis que acudí a l'ajut dels atenencs quan aquests varen sofrir la invasió dels cretencs.\nA l'himne homèric a Apol·lo es descriu un ritual celebrat a Onquestos en el que es consagraven carros a Posidó. El ritual consistia en que uns poltres acabats de domar es junyien a un carro i, després d'haver-los menat durant un temps, l'auriga en baixava i seguia a peu, deixant que els poltres seguissin tirant del carro a l'interior del bosc sagrat. Si el carro acabava destrossat, l'amo conservava els cavalls, però el carro restava abandonat allí i s'elevava una pregària a Posidó, que a partir d'aleshores seria qui el custodiaria.\nFou citada también per Apol·loni de Rodes, que menciona el «bosc d'Onquestos d'Hiàntia» —on Hiàntia fa referència al territori dels hiants, una tribu beòcia— així com per Hesíode, en un fragment conservat mitjançant Esteve de Bizanci, que indicava que fou erigida pel beoci Onquest.\nEstrabó explica que era el lloc on en reunien en assemblea els amfictions, un lloc de reunió que pot ser que s'establís a partir del segle IV a. C. El geògraf també destaca el santuari sagrat de Posidó però, a diferència d'Homer i d'Apol·loni de Rodes el descriu com un lloc sense arbres, justificant aquesta absència tot comentant que els poetes, a fi d'embellir les seves obres, anomenen arbredes o boscos tots els recintes sagrats, tinguin arbres o no. Posteriorment a Estrabó, no obstant, Pausànies va visitar el lloc, que situa a 15 estadis de la muntanya on l'Esfinx de la mitologia grega formulava els seus enigmes, i, a més de veure les ruïnes d'Onquestos i el temple i l'estàtua de Posidó, també veié el bosc mencionat per Homer.\nActualment se la localitza prop de l'actual localitat de Caserna en la ruta entre Tebes i el llac Copais.", "response": "Una antiga ciutat de Beòcia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_550", "instruction": "Qui és Carolina Cerezuela?", "context": "Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalopó, País Valencià, 14 de gener de 1980) és una actriu valenciana.\nEn 2001 va guanyar el premi de bellesa Linda de España. Va estudiar Relacions Laborals a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. La seua carrera a la interpretació va començar al teatre als 15 anys i, encara que no havia estudiat mai art dramàtic, als 20 anys començà a treballar a la televisió.\nAl teatre va actuar en obres com ara Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1996) de Jardiel Poncela, Hombres (1997) de Sergi Belbel, Te odio amor mío (1998) basada en textos de Dorothy Parker, Criaturas (1999) i El enfermo imaginario (2000) de Molière, entre d'altres.\nCom a actriu de televisió destaquen les seues actuacions en Arrayán (2001) en el paper de Julia, El Secreto (2001) on interpretava a Charlie, La verdad de Laura (2002) en el paper d'Eva, Paraíso (2003) interpretant a Susi, el capítol 8è de la 3a temporada d'Aquí no hay quien viva (2004) fent el paper de Vanessa, Camera Café (2005-?) en el seu paper de Mónica Salazar, Trío de Ases (2006), capítol 20 de la 5a temporada de Los Serrano (2006) on interpretava a Candy (actriu porno) i Amistades Peligrosas (2006-?) en el paper d'Helena García.\nEncara que ha participat en moltes sèries i pel·lícules, va ser el seu paper de Mónica Salazar a la sèrie Camera Café on realment es va donar a conéixer entre el gran públic. Ha realitzat diferents treballs al món de la moda, tant com a model de passarel·la per a dissenyadors com ara Paco Teruel, com de model fotogràfica per a catàlegs o anuncis publicitaris. Les seves aficions principals són els esports (hípica) i la música.\nÉs parella de l'extenista Carles Moyà amb qui es va casar l'any 2011 a Llucmajor. La parella té dos fills en comú que es diuen Carla i Carlos. Tots quatre viuen a Palma.", "response": "És una actriu valenciana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_551", "instruction": "Qui és Oromí Dalmau?", "context": "Roser Oromí Dalmau (Barcelona, 1924) és una fotògrafa catalana.\nVa estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas i esmalts a l'Escola Massana de Barcelona. Va aprendre a fer fotografia en un curset de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya en el qual va participar poc després de fer-se'n sòcia, l'estiu de 1960. Llavors aconseguí una càmera Kodak, amb la qual es va posar a treballar i, aviat, va muntar un laboratori a casa. En l'actualitat utilitza una càmera digital molt lleugera. Malgrat que sempre ha mantingut una gran i constant afecció per la fotografia, no va pensar mai a dedicar-s'hi professionalment. De fet, fins a jubilar-se, va treballar a la botiga de matalassos dels seus pares. Gran viatgera, voltava per Catalunya en un 600 i buscava paisatges per fer fotos i presentar-se a premis. També va estar a l'Índia, el Nepal, Tailàndia, Àustria, el Marroc, Turquia, etc. No es va casar i va aprofitar els seus viatges -i el fet que, com diu ella mateixa, \"les solteres són molt quilometrades\"- per captar amb la seva càmera imatges de tot arreu. Té predilecció per fer fotos que capten l'espontaneïtat de la gent. L'any 1969 la seva obra Filferro a la platja es va incorporar al fons del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.", "response": "És una fotògrafa catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_552", "instruction": "Qui és Margalida Crespí Jaume?", "context": "Margalida Crespí Jaume (Palma,15 d'agost de 1990) és una nedadora sincronitzada mallorquina del Club Natació Mediterrània.\nEl desembre del 2008 aconseguí la medalla d'or al III Torneig Mundial FINA i ja havia estat subcampiona d'Espanya júnior en la modalitat d'individual en rutina lliure l'abril del 2008. Fou convocada pels mundials gràcies a la seva primera posició en la modalitat individual als campionats estatals celebrats a Barcelona.\nLes seves fites més importants les aconseguí al Campionat del Món de natació del juliol de 2009: obtingué dues medalles de plata i una medalla d'or. Aconseguí la medalla de plata en la modalitat d'exercici tècnic d'equips el 19 de juliol. L'equip estava format per la mateixa Margalida Crespí i per Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Irina Rodríguez i Cristina Salvador. El 22 de juliol aconseguí la medalla d'or en la modalitat de rutina lliure combinada amb una coreografia basada en la cançó \"Stairway to Heaven\" de Led Zeppelin. L'equip estava format, a part de Margalida Crespí, per Gemma Mengual, Alba Cabello, Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Paula Klamburg, Gisela Morón i Irina Rodríguez. El 25 de juliol aconseguí la segona medalla de plata, en la modalitat per equips en estil lliure. En aquesta ocasió, a part de Margalida, l'equip estava format per Gemma Mengual, Ona Carbonell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henriquez, Paula Klamburg i Irina Rodríguez.\nAls 21 anys participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 2012 realitzats a Londres (Anglaterra), on va guanyar la medalla de bronze en la prova per equips.\nAl 2013, després de la retirada d'Andrea Fuentes, s'incorporà a formar parella amb Ona Carbonell. Va participar en el Mundial de Natació de Barcelona 2013, on guanyà una medalla de plata i dues de bronze a la categoria de combo i duo tècnic respectivament.\nEl 2014 deixà l'alta competició per incorporar-se al Cirque du Soleil.", "response": "Una nedadora sincronitzada mallorquina.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_553", "instruction": "Qui era en Pelifet?", "context": "En Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena i tenia per a tota manifestació de pena o alegria una sola expressió: les llàgrimes. Si estava content, somreia, aclucava els ullets innocents, i llagrimones cara avall. I si estava trist, igualment: mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida. I… no hi havia, en tal hora com aquella, res més a dir d'en Pelifet.\nLa seva dona, la Pelifeta, era una pobra dona gamada de mal gam, i gam donat, que era la més negra. Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix. La Pelifeta petà d'esquena i estigué més d'una hora sens poder-se moure del siti: i d'aquella en avall sempre més li quedà un gran dolor als ronyons, i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna.\nEl pastor de la ramada era malcarat i estrafet, amb posats de simi, i al veure caure la Pelifeta, passà de llarg esqueixant-se de riure.\nLa Pelifeta ho contà tot an en Pelifet, en Pelifet quedà perplex, i després en Pelifet i la Pelifeta convingueren que el pastor l'havia embruixada, i d'un embruix tan castís que no hi valgué cap provatura per a traure-l'hi. I la Pelifeta, quan va estar prou tipa de gastar, de patir i de fer veure al seu home les estrelletes al pic del dia, se va morir, sempre amb el dolor als ronyons i amb l'esquena blincada com una mitja lluna.\nAixí que en Pelifet tingué la dona enterrada i es trobà sol i desemparadet a casa seva, aclucà els ulls, plegà les mans, avià les llagrimetes i decidí tornar-se a casar.\nCom en tota la muntanya no hi havia altra dona que l'àvia Merlona, an ella anà a fer-li la proposta.\nL'àvia Merlona ensumà amb el nariu dret, rautà quelcom del sòl amb el dit gros del peu esquerre, rumià una mica i després respongué:", "response": "Un albat, que estava entre la quinta i sexta desena.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_554", "instruction": "A qui es dirigeix?", "context": "-Carau!… no! no tant, mestressa. Sóc… sotacuiner, si voleu: encenc es foc, vento, escombro, poso es bacallà en remui… Cuinar, no: d'això se'n cuida en Pau Ternal, ¡que hi té una grapa!…\n-Bona notícia! A veure com ens tractareu.\nEl xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre bo i plomat, ensenyant-me'l.\n-Què me'n dieu, d'això?\n-Tiva! Si a bordo us tracteu així, qualsevol s'entauli en terra. ¡Jo que em pensava que no menjàveu sinó galeta i vianda salada!\n\n-Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres, a tot estirar! Si haguéssim d'anar a ses Amèriques…\n-Vaja, vaja: no ens aflaquirem pas. Ja em sembla que em tindreu sovint de parroquiana.", "response": "A la mestressa.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_555", "instruction": "Qui és Aurora Martín i Ortega?", "context": "Aurora Martín i Ortega (Barcelona, 1947) és una historiadora especialitzada en prehistòria, història antiga i arqueologia que ha dedicat més de quaranta anys a la recerca i gestió de jaciments arqueològics gironins, amb el poblat ibèric d'Ullastret com a centre destacat de la seva carrera. Va ser directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret.\nNasqué a Barcelona però als 3 anys la seva família es traslladà a Figueres on s'educà. Va cursar la carrera d'història a la Universitat de Barcelona. Allà, Joan Maluquer de Motes, cap del Departament d'Història Antiga, la va posar en contacte amb l'arqueòleg Miquel Oliva, que hi feia classes de metodologia i tècniques d'excavació, i que des de 1947, portava a terme excavacions en el jaciment ibèric d'Ullastret. L'any 1974 va signar el seu primer contracte com a arqueòloga amb la Diputació́ de Girona, que acabava de crear el Servei d'Investigacions Arqueològiques i el 1977 va aprovar les oposicions a aquesta plaça. El 1975 començà a dirigir excavacions a la ciutadella d'Ullastret. Durant tota la seva etapa com a arqueòloga combina aquesta tasca amb la de la gestió́ dels Museu d'Arqueologia de Girona i d'Ullastret. El 1994 va deixar d'exercir com a arqueòloga territorial, però̀ va continuar la direcció museística. Entre els llibres publicats per Martín es pot esmentar “ULLASTRET. Guia de les excavacions del seu museu” (1980) o “Els ibers indigets” (2019).", "response": "És una historiadora especialitzada en prehistòria, història antiga i arqueologia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_556", "instruction": "Què ha comunicat l'OMS?", "context": "L'Organització Mundial de la Salut ha fet pública aquesta setmana, per primer vegada, una Taxa de Letalitat del Covid-19, conegut popularment com a coronavirus. En epidemiologia la Taxa de Letalitat és un indicador que calcul·la el nombre de persones mortes per una infecció en relació al nombre total de persones diagnosticades com a malaltes. Aquesta és una dada que s'ha fet servir per a comparar la mortalitat provocada pel coronavirus amb altres formes de grip o fins i tot altres malalties. El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles, cosa que no és gens anormal ja que és habitual que una Taxa de Letalitat es presenti com més alta enmig d'un brot que quan es fa el càlcul final, càlcul que només es pot fer quan l'epidèmia es dóna per acabada. En aquest cas l'OMS ha afirmat que, globalment, un 3.4 per cent dels casos de Covid-19 reportats han mort. La xifra, presentada d'aquesta manera, és clarament superior al 0,1 de mort de la grip estacionària o fins i tot de la terrible pandèmia de grip espanyola que va matar el 1918 entre el dos i el tres per cent dels malalts. La xifra, però, és equívoca per les dades que ara mateix es tenen i per la forma en que són recollides. No hi ha un mètode harmonitzat al món i de país a país el còmput canvia de maneres molt importants. Per això les interpretacions que es fan sobre aquesta taxa de letalitat són poc realistes perquè les dades no parlen de coses equivalents. Així hi ha una disparitat evident entre les xifres de Corea del Sud o dels Estats Units, per exemple. A Corea del Sud s'han fet proves a milers de persones i s'han identificat 6,088 malalts, dels quals han mort 35 persones, cosa que dóna una taxa de letalitat del 0.5 per cent, molt inferior al que l'OMS planteja globalment. En canvi als Estats Units només s'han declarat 159 casos i onze persones han mort, cosa que dóna una taxa de mortalitat del set per cent, clarament incompatible amb la taxa de Corea del Sud. El problema és que als Estats Units només s'ha fet la prova a cinc centes persones que s'han presentat voluntàriament a l'hospital mentre que a Corea s'ha portat a terme un estudi sistemàtic i complet i per tant és difícil comparar les dades que apareixen en un país amb les de l'altre. L'Organització Mundial de la Salut ha fet el càlcul global que dóna com a resultat un 3.4 per cent de letalitat seguint el model habitual. El problema és que poques vegades, com ara, aquesta dada ha arribat descontextualitzada al gran públic. Els especialistes són conscients del valor d'aquestes dades i les posen sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte. I això pot generar una confusió que afavoreix una reacció de pànic polític i mediàtic.", "response": "Una Taxa de Letalitat del Covid-19.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_557", "instruction": "Qui va ser Amaltea?", "context": "Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó. El crià en secret per evitar que Cronos el trobés i el devorés, i va reunir al seu voltant els Curets, que amb les seves danses sorolloses i els seus cants ofegaven els plors del nen. Es deia que Amaltea havia penjat l'infant d'un arbre perquè el seu pare no el trobés \"ni al cel, ni a la terra, ni al mar\". De vegades, se la representa com una nimfa que dona a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la cabra mateixa.\nLa nimfa Amaltea era filla de Melisseu (o bé d'Oceà). La cabra Amaltea era filla d'Hèlios, el Sol i vivia en una cova a Creta. Quan Amaltea és una nimfa, la cabra es diu simplement Aix (cabra). Com a cabra, tenia un aspecte terrorífic, i els Titans s'espantaven tant en veure-la que Gea, la Terra, l'havia amagat en una cova de les muntanyes de Creta. Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés. Amaltea va donar la banya al seu germà Aqueloo, que havia trencat el seu corn lluitant amb Heracles per obtenir la mà de Deianira. Aquesta banya seria coneguda des de llavors com el corn de l'abundància o cornucòpia.\nSegons l'antiga mitologia, aquest corn va tenir nombrosos propietaris. Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: Hades, Gea, Demèter, Cíbele, Hermes i de rius com el Nil, que fertilitzava la terra. El terme corn d'Amaltea s'aplicava a una comarca fèrtil.\nQuan Zeus lluità amb els Titans, es va fer una cuirassa amb la pell d'aquesta cabra, l'ègida, i a la cabra mateixa la va posar al cel, convertint-la en la constel·lació de Capricorn.", "response": "La nodrissa de Zeus.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_558", "instruction": "Qui és Mossèn Joan de Montbrió?", "context": "Mossèn Joan de Montbrió, rector de Vall de Pedres, per aquells temps caminava ja en la sexta desena de la vida. Era el mitjà i únic sobrevivent de tres germans. L'hereu morí solter, i mossèn Joan, que era ja capellà, entrà en possessió de l'herència, però, religiós de vocació i no de conveniències, traspassà tots sos drets a favor del germà petit, que estava a Barcelona, dedicat al comerç amb regular fortuna. Aquest s'instal·là en el mas, se casà, i als pocs anys moriren ell i ella deixant a en Ramon, infant de tres o quatre anys.\nValga que mossèn Joan s'instal·là en la pairal i que una germana d'ell, dóna de poques apariències però excel·lent mestressa, se posà a governar la casa, que aquesta tirà avant i fins se realisaren importants economies i redempcions de càrregues.\nCrescut en Ramon, oncle i nebot no lligaven gaire, per lo que aquell, amb el cor ple de tristesa, se'n tornà a sa parròquia de Vall de Pedres, i allí seguia completament donat a son ministeri.\nSe calificava a si propi de capellà de missa i olla, lo que era un excés de modèstia, perquè, sense ésser un pou de ciència, posseïa quasi tota la que proporcionaven els seminaris de son temps, i fins de la Universitat de Cervera n'havia recollida molta, ja que hi havia seguit alguns cursos de la carrera de Lleis, que no terminà per haver-se acabat abans la Universitat que sos estudis, negant-se a seguir-los en la nova de Barcelona en protesta de lo que ell calificava d'atropellament del dret i triomf de la revolució.\nLo que hi havia de positiu era que per a mossèn Joan no havien transcorregut els darrers quaranta anys, havent-se parat en el moment en què, convençut de lo limitat de la sabiduria humana, cregué que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament resoldre's podia. D'aquí naixia sa oposició a la vocació que per a la carrera d'enginyer manifestà sempre son nebot, carrera que representava uns estudis i unes rutes per ell completament desconeguts. Ell havia estudiat a Sant Tomàs, havia traduït a Sant Agustí i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de l'Església, i en els lluminosos escrits d'aquestos grans savis havia trobat un cos de doctrina filosòfica suficient a omplir no sols les necessitats de son cor, sinó, deia ell, de tot l'humà esperit.\nDéu és la causa primària de totes les causes i la força creadora, conservadora i reguladora de totes les forces, de les que dimanen, com irradiacions sublims, totes les demés manifestacions, així en l'ordre natural o físic com en l'espiritual. Estudiant, doncs, a Déu en sa essència, en sos atributs i en ses revelacions, s'obté la clau de tot lo demés. D'aquí en feia arrencar la superioritat de la carrera eclesiàstica sobre totes les demés: carrera de privacions i sacrificis, sublimada per la missió encomanada als sacerdots d'ésser intermediaris entre Déu i l'home, aqüeductes de la Divina Gràcia, la que distribueixen cobrint espirituals necessitats i humanes misèries.", "response": "El rector de Vall de Pedres.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_559", "instruction": "Qui és Juan Luis Durich?", "context": "El director general de Consum, Juan Luis Durich, ha considerat ‘absolutament' desproporcionada i ha qualificat com una ‘sortida de to de les xarxes socials' la polèmica desfermada fa uns mesos per la decisió de deixar d'etiquetar en català alguns dels seus productes de marca pròpia argumentant una millora de la llegibilitat. A preguntes dels mitjans durant la conferència de premsa de presentació de resultats d'aquest dijous, Durich ha dit que no entén com ‘a l'única organització que fa alguna cosa en valencià se li llencen al coll perquè pren una petita decisió sobre una part molta petita de tota l'activitat que fa en valencià'. En aquest sentit, ha dit que la polèmica es va produir quan Consum ja portava sis mesos amb la mesura presa i que aquesta afecta només 150 productes dels més de 2.000 amb marca pròpia. Durich ha explicat que la cooperativa de supermercats compta amb molta activitat fora del País Valencià i Catalunya i que això ha obligat a etiquetar els productes en altres llengües, fent que si s'incloïa també el català en la descripció base dels mateixos no pogués llegir clarament perquè la lletra és molt petita. Al respecte ha afegit que legalment les característiques del producte han de quedar ben llegibles i que alguna gent gran s'havia queixat que no es llegia bé. El responsable de la companyia ha dit que es va decidir eliminar l'etiquetatge en català i que Consum continuarà de la mateixa manera. Durich ha defensat però que la cooperativa de supermercats continua editant en valencià la seva revista, així com la retolació de les botigues i els enviaments que fa als clients catalanoparlants, però ‘han d'entendre que nosaltres estem ja a Granada, a l'Aragó… i en algunes coses necessitem ser més globals, però així i tot continuem fent més que ningú'. 200 baixes a causa de la polèmica El director general de la cooperativa ha xifrat en unes 200 les persones que s'han donat de baixa com a clients arran de la polèmica sobre l'etiquetatge. Durich ha indicat que no és una xifra ‘significativa' i l'ha posada en context amb els 3 milions de clients amb què Consum compta. ‘Sobretot és que no hi ha motius, perquè si hi hagués hagut motiu, hagués marxat més gent', ha considerat.", "response": "El director general de Consum.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_560", "instruction": "Qui és Josep Costa?", "context": "El diputat de JxCat i vice-president del parlament Josep Costa ha defensat la reforma de llei de la presidència per a poder investir Carles Puigdemont en un futur. En una entrevista a l'agència Europa Press, Costa ha insistit que Puigdemont és el candidat que defensa JxCat i que finalment serà investit al parlament tard o d'hora ‘quan puguin donar-se les condicions'. ‘Cap òrgan judicial ni autoritat no pot interferir al parlament i, si ens diuen que no és legalment previst que hi pugui haver una investidura sense que ell hi sigui present, com que és la nostra sobirania i competència exclusiva, ens dotem de les nostres pròpies normes', ha arguït. Ha defensat, a més, que la reforma de la llei és una via ‘que forma part de l'acord polític' per a formar un govern, i ha recordat que ERC ja ha votat a favor de tramitar-la. La possibilitat que els membres de la mesa hagin d'afrontar responsabilitats penals si s'investeix Puigdemont no atura el vice-president del parlament, que ha dit que JxCat no es doblegarà a les amenaces de l'estat espanyol: ‘Ens fa por, però ens sembla un atemptat tan gran a la dignitat democràtica del parlament que ens persegueixin per decisions polítiques, que no estem disposats a renunciar a defensar la llibertat ni els mandats democràtics que ens han donat els ciutadans.' Delegació de vot de Puigdemont Costa s'ha mostrat confiat que la mesa de la cambra, amb Roger Torrent al capdavant, acceptarà que Carles Puigdemont pugui delegar el vot i participar d'aquesta manera en les decisions que es prenguin a cada ple. La petició es va registrar dimecres poc abans del ple i es va decidir de posposar la decisió fins dimarts que ve, que és quan se celebra la pròxima reunió de la mesa. Ha assenyalat que Puigdemont ja volia participar en el ple de dijous passat per delegació, però comprèn que la sol·licitud es va registrar amb molt poca antelació i que, per tant, es decidís d'ajornar la decisió. Costa creu que la mesa acceptarà definitivament dimarts que ve la delegació de vot. Les circumstàncies del president de la Generalitat han canviat arran de l'empresonament i per això Costa no considera ‘que hi hagi cap diferència' entre els diputats que són empresonats a Espanya, que poden delegar el vot, i Puigdemont. Costa ha defensat el dret del president de mantenir els drets polítics intactes i ha destacat que haver demanat de delegar el vot és un gest que mostra que no renuncia ni als drets polítics, ni a la investidura ni a seguir exercint al lideratge que legítimament li correspon'. Mobilitzacions als carrers Sobre les protestes independentistes als carrers, que s'han intensificat precisament arran de la detenció de Puigdemont, Costa ha assenyalat que han de continuar ‘essent com són i com sempre han estat, pacífiques i cíviques'. ‘Cal demanar que els comandaments policíacs, ara en mans de la Delegació del govern pel 155, respectin el dret de manifestació, vaga i expressió i cessin en qualsevol actuació desproporcionada', ha assenyalat. En la seva crítica a la gestió actual dels Mossos d'Esquadra, Costa ha demanat ‘que les actuacions que fa la policia no alterin la convivència ciutadana'.", "response": "El diputat de JxCat i vice-president del parlament.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_561", "instruction": "Qui és Lurdes Barba?", "context": "Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 31 de gener de 1949) és una actriu i directora teatral catalana.\nBarba i Rodríguez estudià interpretació a l'Escola de Nous Estudis dels Joglars, l'Escola Adrià Gual i a l'Institut del Teatre. També és llicenciada en direcció escènica a l'Institut del Teatre i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. S'ha dedicat a la docència d'interpretació a diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM.\nEl seu debut teatral tingué lloc el 1971 a Madrid amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros. Ha treballat amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell.\nCom a directora teatral ha dirigit obres de Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Rurrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau. Per exemple el monòleg El dolor (2019) de Marguerite Duras; L'hèroe (2020) de Santiago Rusiñol, sobre la masculinitat tòxica o també del 2020 la simbolista La casa de les aranyes de Paco Zarzoso.\nEn cinema ha participat a Perduts al parking (1978), A través del cel obert (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota (2004) de Ventura Pons i Sala, Veïnes (2007) de Marta E. Vilatella o L'assaig (2015) de Lluís Baulida.\nEl 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne (2016). Juntament amb les també directores i actrius Lina Lambert i Imma Colomer va estrenar Talking heads, d'Alan Bennett (1988), al Teatre Akadèmia.\nTé dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta de Thomas Bernhard (1981) i Les presidentes de Werner Schwab (1988) i dirigida per Carme Portaceli.", "response": "Una actriu i directora teatral.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_562", "instruction": "Qui eren les Plèiades?", "context": "Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione.\nEren set, i els noms que comunament se'ls atribueixen són Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete. Segons un fragment d'un poema de Cal·límac les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses. Els noms de les Plèiades, segons aquesta tradició, eren Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado. També Calipso i Dione són considerades a vegades Plèiades.\nTotes les Plèiades es van casar amb déus, excepte Mèrope, que es casà amb Sísif, cosa que la feia avergonyir, i per això, l'estel consagrat a ella era el que brillava menys. De vegades es deia que els dos fundadors de la ciutat que després va ser Trezè, Hiperet i Antas, eren fills de Posidó i Alcíone. I Nicteu, era considerat de vegades un fill de Posidó i Celeno.\nEs deia que les Plèiades, acompanyades de Plèione, eren a Beòcia quan es van trobar amb el temible caçador Orió, que les va desitjar. Durant cinc anys les va perseguir, però les Plèiades van ser transformades en colomes. Elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus, que s'havia apiadat d'elles.\nSegons altres, el motiu de la seua transformació en estels fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles. També es deia que les Plèiades i les seves cinc germanes, les Híades, van ser transformades en estels després de la mort de Hiant, germà seu, quan el va mossegar una serp.\nElectra, de qui descendien els reis troians, a causa del dolor que li causà la caiguda de Troia va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.", "response": "Unes nimfes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_563", "instruction": "On es va localitzar una arboreda?", "context": "AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI.\n\nTan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit dies, l'abad cantà una missa. I encara navegaren tres jorns més; i al cap d'aquells tres jorns, trobaren una illa on era un bosc de plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt florit i molt fruitat de diverses fruites, de les quals unes eren grenyals encara i àcides, i les altres eren madures i mengívoles. I aquest bosc tenia aital virtut, ço és, que al mati, tan aviat com el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona. En aquell punt, els dits arbres, mantenien, esbandida a la llum i a l'amorosa voluptat del sol, llur cabellera; flonja, estarrufats i drets, sota el sol vertical ni pujant ni davallant, ni enclinant-se ni decantant-se a cap banda, consemblants tots ells en fulla i en flor i encara en fruit. I tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent, començaven també els arbres a enclinar-se cap a la terra, a poc a poc, seguint el curs del sol, el qual quan era desaparegut en la immensa gola vermella de l'occident, així mateix els arbres, ullpresos de la rossor del sol, ja eren desapareguts sota terra. I és de saber que mentre el sol va sota terra, els arbres hi van també; i la terra no en roman clivellada del soterrament d'aquells arbres, sinó closa com si res n'hagués eixit. Oi més, tota aquella illa és poblada d'herbes belles de veure, i ben olents. I en un altre indret de la dita illa hi ha arbres molt gentils i de color varia. I en el cimal de cascun arbre rumbeja un manyoc de fruites, rodones i llises, d'una color meravellosa d'ésser vista. I eren set aquells arbres en redol, i eren parlants. I llur parlar sonava suau i cantant com un cloquer amb set clotxes. I allà prop hi havia set muntanyes i cascuna era de metall diferent; i hi havia set fontanes i de cascuna d'elles eixia un rierol, i l'un rierol era d'aigua, i l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume.", "response": "AQUÍ.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_564", "instruction": "Qui va ser Lluïsa Casagemas?", "context": "Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873-Madrid 1942) fou una compositora catalana del final del segle xix, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya.\nVa néixer al carrer Conde de Asalto (carrer Nou de la Rambla) de Barcelona, filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del banc de Catalunya, i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges. Va tenir quatre germans, entre ells el pintor Carles Casagemas i Coll.\nEstudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys, va compondre Schiava e regina (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època. Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai.\nL'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al palau Reial de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu el 1896. Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà la força dramàtica i la passió de l'autora. La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.\nDeixà la partitura per a veu i piano d'una altra òpera, I briganti, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en Els bandits de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi.\nAquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobretot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos, parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluïsa Casagemas. Una d'aquestes, La bergeronnette, és l'opus 230.\nTota la seva obra és anterior al seu casament, que es va produir el 2 de maig de 1896, quan tenia 22 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc -membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme-, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona. El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona. Les úniques referències que se'n troben en la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència se'n troba el 1936, en un concert a Madrid, on podia haver anat a viure. No se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar a Madrid en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943, quan mor sa germana i no és citada entre els assistents als funerals.\nEl lloc web familiar indica que va morir a Madrid el 1942.\nEl Diccionario biográfico de músicos españoles (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor Felip Pedrell, cita més de 200 obres d'aquesta compositora, la majoria breus: cançons per a veu i piano i peces per a piano sol.", "response": "Una compositora catalana del final del segle xix.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_565", "instruction": "Qui va ser Lara?", "context": "Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, fou una nimfa del Laci.\nPer haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern. Mentre la hi duia, el déu se n'enamorà i la forçà. De la seua unió varen néixer els lars.\nEls romans la van venerar com a dea del silenci, equivalent a Dea Tàcita i a Muta.Tàcit diu que tenia un sacellum al Fòrum Romà i, segons Marc Terenci Varró, el seu culte era d'origen sabí.\nA Larunda, se la relaciona amb la terra, la llar i els fantasmes. Els seus símbols són les llars de foc, els forns, la terra i l'argila. Lara, per ser la mare dels lars, era una de les dees romanes protectores de residència familiar.\nTambé se la relaciona amb la pau, la mort i la protecció en les cruïlles, on es feien ofrenes de roses (rosàlia) i de vi. El seu significat com a protectora de la llar i la família es podia estendre a protectora de la comunitat. Una cruïlla podia simbolitzar una trobada entre el món temporal i el món dels esperits, el món on, segons la mitologia, Júpiter la va condemnar a viure.\nEn el Renaixement, es va fer servir com a personificació dels treballs industrials.[cal citació]", "response": "Una nimfa del Laci.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_566", "instruction": "Què sembla en Ramon?", "context": "-…?\n-Si: perquè en Ramon és un home com un brau, i, ja veuràs, totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo! -\n* * *\nLa noieta -de quinze anys- havia hagut de fugir de la seva tia. Estava en una dispesa immunda de la Riera Baixa. Tenia una cambreta que dava, per una finestreta, a un celobert tot negre. Allí, a la sortida del treball, se n'havia tornat, a esperar en Lluïset. Estava cansada, cansada, blanca com el paper. Va tirarse al llit. A la cambra del costat, un home i una dona, embriagats, renegaven sordament, amb infectes sons guturals. Pujava pel celobert una olor obstinada de closca d'ou caiguda al foc. Ella pensava en el seu astre. Comprenia que ara no tindria més remei que anar rodolant. Comprenia que l'episodi del senyoret estava dat i beneït. Però d'entremig del seu fatalisme estupefacte, n'eixí de mica en mica, una mena de petit rondinament interior. S'avenia a tot abandó, a tot deseiximent, però, tanmateix, ja que la inèrcia de les coses li feia esperar una criatura, era just que ell se sacrifiqués una mica per ella. Anar tota sola pel món, desemparada i sense cap bé ni conhort, només amb una criatura al braç que l'escolaria i li faria passar les nits en blanc, era massa agre. Ella no demanaria pas, com d'altres noies que sabia, pisos bellament parats, abrics de pells, joies. Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa tímida per agradar i tenia les mans fetes malbé pel seu ofici. Però tanmateix havia sofert per ell: terrors misterioses de la consciència, insults i cops i foragitament. Abans que ell se n'anés, doncs, -com ne tenia, és clar, el dret i el deure,- havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia. Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret, no li costaria gaire. I allò, per a ella, seria una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompanyés en les més sòrdides pelegrinacions, quelcom que encara la distrauria, amb un poc d'enlluernament, en les nits de fam, de malaltia o d'insomni.", "response": "Un brau.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_567", "instruction": "A què pertany el Basilisc de la capital del Baix Camp?", "context": "El Basilisc de Reus és un element del Seguici Festiu de la ciutat.\nSegons la veu popular, el Basilisc neix d'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau. Quan neix té les característiques dels progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau. Altres versions fan néixer el Basilisc de la sang que vessa Medusa en ser decapitada.\nPel que fa al Basilisc com a element festiu només hi ha una referència al Dietari o llibre de Jornades, de Jaume Safont, on diu que el 8 de desembre de 1423 \"arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui vénen de Nàpols [...] vengueren lo davant lo pont molts entramesos, ço és peradís, ifern, lo basalís, lo fènichs, l'àliga, e la processó de la Seu...\". Es desconeix la forma de les figures.\nAmb aquestes referències, un grup de persones, l'Estol del Basilisc, de Reus, inicià el projecte de creació del Basilisc, que va ser encarregada a l'escultor Manel Llaurador Fortuny, també creador de l'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus, entre d'altres. És una figura de nova creació, feta a partir de descripcions i iconografies antigues, i és singular en el panorama del bestiari festiu català. El Basilisc, pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta. Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il·luminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits. Segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada.\nLes músiques acompanyen la coreografia pròpia de la bèstia i són la \"Marxa del basilisc de Reus\" i el \"Ball Solemne del Basilisc de Reus\", compostes per Jordi Brunet i harmonitzades per Jesús Ventura. Els instruments són gralles i metall El 28 de juny de 2008 el Basilisc va ser entregat a l'Ajuntament. L'endemà, Sant Pere, la bèstia inicià el protocol d'oferir el Ball Solemne del basilisc de Reus a alguna personalitat reusenca. El 2014 el Ball de Diables de Mataró ha incorporat un Basilisc al bestiari festiu de la ciutat\nLes sortides protocol·làries del Basilisc de Reus durant l'any a la seva ciutat són:", "response": "Al Seguici Festiu.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_568", "instruction": "On era un dels personatges?", "context": "-Amb el senyor, que ho digui ell mateix.\nEll mateix s'estava amagat a l'arcova.\n-Ah! va dir l'home enganyat, ¿per parlar de melons és menester agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una cortina?\nEn fi, que marit i muller es van separar. I ella es va entregar amb tal frenesí a menjar meló, que ha acabat per avorrir-los.\nAra diran vostès: Bé, això no és més que un cas. És cert: però al cap i a l'últim és un cas; i per un cas pengen a un home.\nTornant a les generalitats. El comprar un meló és cosa tan difícil, que per relacions que tingui una persona, coneixerà molts metges, molts advocats, molts comerciants; però no coneix més que un que entengui en melons.\n¡Que poques en veuran de pomes, de peres, de sindries llançades pel carrer! i en canvi, ¡que en veuran de melons! mostra eloqüent dels nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren a comprar-los.\nVostès mirin-se bé els aficionats a l'acte de menjar meló. Si és dolent, el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom, queixar-se del govern, de la criada, de que els seus xicots l'atabalen…\nPerò mirin-se quan té la sort de topar amb un meló bo. L'apura fins a l'escorxa; buida les dues corones amb la punta del ganivet; li suquegen les vores de la boca, i ell xucla de pressa perquè no se'n perdi borrall… Ja li pot preguntar si va millor el seu pare que està malalt; no tinga por que li responguí fins que llepats llavis i genives i passat el tovalló, no hagi fet un sospir de gust, i després encara li preguntarà: què em deia?", "response": "Amagat a l'arcova.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_569", "instruction": "Què s'ha escollit?", "context": "Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d'Andorra han votat a favor de les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència, les quals s'han votat per assentiment en una sessió marcada per l'excepcionalitat del moment i on només hi han assistit catorze consellers. Tots ells han coincidit en assenyalar que esperen que l'estat d'alarma no s'hagi d'activar per la pandèmia del coronavirus 2019 i que les mesures econòmiques urgents siguin efectives, tot i que han avisat que segurament en caldrà d'altres en un futur. Aquestes iniciatives són la injecció de 200 milions d'euros a les empreses, facilitar ajuts als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals o salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills, entre d'altres. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut Pel que fa al projecte de llei qualificada dels estats d'alarma i d'emergència, el cap de l'executiu andorrà, Xavier Espot, ha recordat que el fet que s'aprovi no vol dir que s'hagi d'activar aquest mecanisme de forma immediata, sinó que l'objectiu és que el govern del país compti amb ‘les eines necessàries' per si fos necessari fer-ho en el cas que les mesures de confinament actual no siguin suficients per contenir l'avenç del virus. Espot ha recordat que a través d'aquest mecanisme, que es pot decretar per un termini de quinze dies, es limitaria la lliure circulació de persones, la lliure entrada i sortida del país i també la propietat privada. També ha assegurat que l'estat d'emergència es pot posar en marxa en situacions en què es pugui veure afectada la convivència democràtica i, per tant, no seria d'aplicació en un cas com l'actual. En relació amb el paquet de mesures econòmiques, el cap del govern andorrà ha explicat que caldrà ‘un pla de reactivació' per fer front a la crisi que es pugui derivar de l'actual situació sanitària. En aquest sentit, ha destacat que l'activitat que s'ha aturat ‘de cop' no tornarà de seguida a la normalitat i que, per tant, ha dit: ‘No en sortirem indemnes'. Des de l'oposició s'ha mostrat el suport a l'executiu davant aquesta situació i s'ha agraït el diàleg que hi ha hagut per a l'elaboració d'aquestes dues lleis. Per la seva banda, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, ha dit que manté contactes amb el Banc Central Europeu, el qual podria servir com a prestador d'última instància o d'ajuts al govern. En aquest sentit, ha explicat que també es tenen converses amb els bancs centrals dels països veïns i amb el banc de desenvolupament i ha defensat la necessitat que la llei òmnibus entri en vigor tan aviat com es pugui.", "response": "Les lleis òmnibus i d'estat d'alarma i d'emergència.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_570", "instruction": "Qui és Mónica Oltra?", "context": "La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha rebutjat la possibilitat de ser ministra en un futur govern espanyol. ‘Jo em vaig presentar per a treballar ací i traure esta terra endavant', ha destacat Oltra, qui ha afegit: ‘Em vaig comprometre amb els valencians, vaig donar una paraula i la vaig a complir'. La també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, en una entrevista a Europa Press, ha agraït que el líder de Podem, Pablo Iglesias, diguera que li agradaria tindre-la com a ministra, però ha destacat que ella és de terres petitones i de mirar a la gent ulls, i que els ministeris t'allunyen de la gent. Alhora, ha negat que els resultats de les eleccions generals de diumenge que ve puguen modificar la concepció del Consell. Sobre esta qüestió, ha assenyalat que l'Acord del Botànic és un acord per a quatre anys i determina els resultats electorals de maig de 2015. Per tant, ha indicat que l'únic element que podria canviar l'actual composició del Govern, seria l'entrada de membres de Podem al Consell, una decisió que ha d'abordar este partit. En qualsevol cas, ha posat èmfasi que els càrrecs de president i de vicepresidenta no van a canviar en cap cas. Mónica Oltra també ha destacat que Compromís-Podem-EUPV ‘A la valenciana' ix a guanyar, i ha assenyalat que estan demostrant on governen que no sol es millora la vida de les persones, sinó que, a més, es governa millor. Sobre esta qüestió, ha criticat el discurs de la por del PP, que deia que amb estos partits res anava a funcionar, i ha denunciat que utilitze estos arguments un partit que porta a imputats en les seues llistes. Així, ha indicat que el PP porta en la seua candidatura per Castelló com a número dos a Óscar Clavell: ‘Investigat per un cas de presumpta prevaricació, per traficar amb els nínxols del cementiri del seu poble per a guardar-li nínxol als seus amics', ha dit. La vicepresidenta ha posat èmfasi que cal un Govern d'Espanya aliat amb els governs de canvi municipals i autonòmics, ja que considera que el vot dels comicis autonòmics i locals del 24 de maig de 2015 té una segona part, el vot del 26 de juny.", "response": "La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_571", "instruction": "Qui és Marta Bayarri?", "context": "Marta Bayarri i Valls (Vilanova i la Geltrú, 23 de gener de 1974) és una actriu, guionista i directora de cinema, teatre i televisió catalana.\nL'any 1993 començà a realitzar els seus primers passos en el món de la interpretació gràcies al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú i es vinculà a l'Escotilló GT participant en obres teatrals com ara El foc de les Ginesteres, El cafè de la Marina, Magnèsia, Es necessita un matrimoni, Perduts a Yonkers, Després de la pluja i Odio Hamlet, així com en l'obra dels Pastorets durant uns quants anys. L'any 2003 actuà de protagonista, juntament amb Guillem Albà, a El Carnestoltes. El Musical a l'Arrivo, representada per la companyia L'Estaquirot Teatre.\nL'any 2010 s'inicià en el món de la producció cinematogràfica. Rep formació en el terreny de la dramatúrgia i el guió (Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, Ateneu Barcelonès, Laboratori dels Lletres, Casa del Cinema) i del llenguatge i la realització audiovisual (UOC). El 2014 fundà la productora Momotrup Films, juntament amb Oriol Ruiz, i estrenà el seu primer curtmetratge: Una nit (Cortogenia, 2014). Al desembre de 2016 estrenà Fugit, el seu segon curtmetratge d'autoria i direcció, protagonitzat per Oriol Ruiz i Nil Cardoner. Vaca fou el seu tercer treball com a guionista i directora que, en aquest cas, també protagonitzà com a actriu al costat de l'actor Pepo Blasco. Comptà, de nou, amb la producció executiva de Miguel Angel Faura i Oriol Ruiz. L'any 2019 tingué sobre la taula el guió del seu primer llargmetratge, Hera, que es trobava en fase de desenvolupament i cerca de finançament.", "response": "Una actriu, guionista i directora de cinema, teatre i televisió catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_572", "instruction": "Qui és Dan?", "context": "Segons el Gènesi, Dan (en hebreu דָּן בן-יַעֲקֹב Dān ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Bilhà, una esclava de Raquel, esposa de Jacob. Els seus descendents formarien la Tribu de Dan.\nDan es va casar i va tenir un fill a qui anomenà Huixim.\nUn dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el van vendre a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i van dir al seu pare que havia estat mort per una fera. Quan van arribar temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà van trobar el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte.\nViccionari", "response": "És un dels dotze fills de Jacob.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_573", "instruction": "Qui era Teresa Suñer?", "context": "Teresa Suñer i Julià (Taialà, 7 d'octubre de 1904 - Barcelona, 25 de febrer de 1984) va ser una pianista i compositora catalana que va desenvolupar una tasca pedagògica i concertística a Girona.\nVa néixer en una casa pairal de Taialà, filla d'Antoni Sunyer i Juandó i de Teresa Julià i Nualart. Va rebre les primeres classes de piano d'Enric Oliva i Vilar, un professor reconegut de Girona. Més endavant va completar els estudis amb Francesc Civil. El 1934 va començar a impartir classes de música a diverses escoles de la ciutat de Girona, com ara el Col·legi Eiximenis i l'Escola Prat de la Riba, tot i que va ser al Col·legi Verd, aleshores grup escolar Ramon Turró, on va fer classes durant més temps. En aquesta època va oferir diversos recitals amb els estudiants, com el de l'1 de juny de 1934 a l'Ateneu de Girona en el qual els estudiants del Ramon Turró van cantar cançons compostes per ella mateixa, i també de Freixas, Schubert, Chopin i Mestres.\nDesprés de la Guerra Civil se li va obrir un expedient de depuració politicosocial, que finalment es va resoldre sense sancions.\nLa dècada dels cinquanta va ser molt prolífica per a Suñer. El 19 de novembre de 1950 va oferir un recital al Círculo Artístico de Girona, juntament amb Joaquima Suñer Tubert, soprano, i Consol Oliveras, violinista. Un mes després, al desembre, va guanyar el \"Concurso de villancicos\" organitzat per la Sección Femenina. Com a intèrpret havia participat en el programa de Radio Gerona Pentagrama, com en l'emissió del 14 de febrer de 1957 juntament amb Consol Oliveras. El 1958 va publicar un recull de cançons titulat Flores a María, una edició amb pròleg del crític musical Josep Massanas, que incloïa 10 cançons religioses a una veu amb acompanyament de piano. El 30 d'abril de 1959, la Capella Polifònica de Girona, fundada i dirigida per Josep Viader, va interpretar el seu motet Bone Pastor.\nL'any 1960, la cobla La Principal de la Bisbal va estrenar-li la sardana Valenta, l'única que es coneix que va escriure, en el IV Aplec de la Sardana de Girona, celebrat el 22 de maig. La partitura d'aquesta sardana es conserva al Museu d'Història de Girona gràcies a una donació que en va fer Josep Baró i Güell el 1961.\nVa morir el 25 de febrer de 1984 a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona de resultes de les ferides que va patir en l'incendi que es declarà el 19 de febrer al pis de la Rambla Verdaguer de Girona. En l'incendi també va resultar ferida Joaquima Suñer i Tubert, amb qui vivia.\nVa escriure una quarantena d'obres musicals, entre les quals:", "response": "Una pianista i compositora.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_574", "instruction": "On diu el personatge que té la mala intenció?", "context": "-Apa, manxaire! ¡Que en teniu, de malícia, sota el tel de llengua! Si no he ocupat les mans, he ocupades altres coses: enteneu? Estava mirant…\n-Si que has d'haver suat! Ja veig que no estaràs mai en vaga, si Santa Llúcia et conserva les eines amb què treballes. I doncs, ¿quan te lleurà, de baixar a la cambra?\n-Ànsia, anem-hi tots dos, rondinairot: veniu- vaig dir. I, mig abraçant-lo, me lenduia. Però ell, després de donar tres o quatre camades amb precipitació, refrenà el meu impuls i s'aturà en sec.\n-Au, au!… no estic per galindaines. Aviat això seria un joc de criatures. Passa o passaré.", "response": "Sota el tel de llengua.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_575", "instruction": "Què han fet EUPV, Compromís i Podem?", "context": "Després de molts dies de negociacions i quan semblava que ja no hi hauria entesa, EUPV, Compromís i Podem han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J. EUPV ocuparà el cinquè lloc a la llista de València -demanava el 4-, el sisè a Alacant -també demanava el 4- i el tres per Castelló, tal com havien sol·licitat des d'un primer moment. ‘Teníem l'obligació d'arribar a un acord. Sí o sí. Contribuirem a dir a la gent que ha d'anar a votar i que el seu vota conta per a poder derrotar el PP', ha dit Gloria Marcos, integrant de l'equip negociador d'EUPV. Les negociacions han estat llargues i dures. El principal obstacle per a arribar a un acord era la inclusió dels candidats d'EUPV a la llista que Compromís i Podem, que s'havien presentat conjuntament en les eleccions del 20-D. En un primer moment l'oferta d'EUPV demanava el quart lloc per València i Alacant, i el tercer per Castelló. Podem, amb Ángela Ballester al capdavant, va rebutjar frontalment la demanda. El pinyol de la negociació es centrava a València, on la coalició va obtenir quatre diputats. Podem va fer una contraoferta a EUPV i va oferir el sisè lloc, fet que va ser titllat d'humiliació des del partit valencianista. Estefania Candel, membre de l'equip negociador, considerava que l'oferta no servia per a fer visible ni valorar els 110.000 vots que EUPV va obtenir el 20 de desembre. Les trucades i converses a corre-cuita s'han succeït les últimes hores i finalment s'ha arribat a un acord. Finalment, les negociacions d'última hora han donat els seus fruits i la candidatura ja ha estat registrada davant de notari. Avui a les dotze de la nit es tanca el termini per a poder inscriure coalicions. Aquesta triple aliança podria convertir-se en la primera força del País Valencià si es compleixen els pronòstics. En els anteriors comicis Compromís i Podem van obtenir 9 diputats i ara guanyen força amb la suma d'EUPV.", "response": "Han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_576", "instruction": "Quant va tardar l'Anneta a parlar amb la noia?", "context": "L'Anneta no trigà mols dies a tenir una conversa amb la pubilla de can Pinells: li contà l'extraordinari costum del pastor. Totes dues es posaren a rumiar. Què hi devia anar a fer, a Granollers?\nLa pubilla, noia maliciosa, al capdavall insinuà una hipòtesi:\n-Qui sap! Potser hi té un embolic… alguna donota…\n-Vols dir?- féu l'Anneta badant la boca al compàs d'un astorament progressiu. -Tan lleig com és!\n-Ui! Hi ha dones que no miren prim.\n* * *\nLa mestressa del mas, tot anant a mercat a Sant Feliu, trobà una masovera dels encontorns. Parlaren de les collites, del bestiar, dels fills. Finalment la Rosa va retreure el fet inexplicable. La masovera hi digué la seva.", "response": "No mols dies.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_577", "instruction": "Qui és Eugènia Balcells?", "context": "Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) és una artista visual de Catalunya, considerada una pionera de la creació audiovisual catalana.\nDiplomada en arquitectura tècnica, els seus començaments artístics en els anys 70 van estar lligats a l'art conceptual català i a la crítica sociològica, la societat de consum i els mitjans de comunicació. Balcells es va familiaritzar amb el vídeo i la creació audiovisual als Estats Units, on la popularització del vídeo coincideix amb l'articulació de la segona onada de feminisme i representa per a moltes dones la possibilitat de redefinir el llenguatge artístic des d'experiències femenines de creació, noves maneres d'analitzar i interpretar la realitat, de representar l'alteritat i d'explicar-se com opera la subjectivitat en el coneixement del món.\nEugènia Balcells s'ha caracteritzat per la creació d'estructures lumíniques, de construccions simbòliques, definint la llum com a eix central de tot el seu treball, encara que en cada moment ha estat implicada en la realitat social i personal del seu entorn vital. En una primera etapa, en el marc dels llenguatges del conceptualisme, Eugènia Balcells inicia una anàlisi de la imatge “ja feta” i dels codis visuals de la publicitat, i deixa en evidència la ideologia del consum (Supermercart, 1976, Ofertes, 1977), que comença a fer-se paisatge per a la seva generació, nascuda en l'etapa “d'obertura” de la dictadura i immersa en les dinàmiques de la transició democràtica. Aviat se li fa present la importància d'incidir en les narratives visuals i discursos de la cultura de masses dirigits per controlar el desig femení i reduir l'horitzó de sentit de les existències de les dones. Comença a explorar maneres de desplaçar-se d'aquests ordres de visió: lúdicament, en el film Boy Meets Girl (1977), en què aparella imatges d'homes i dones tractades com els dibuixos de fruites d'una màquina escurabutxaques; o bé, creant noves maneres d'entendre la relació subjecte/objecte, com en la instal·lació de vídeo bicanal Going Through Languages (1981), en què es confronten dues maneres de filmar el cos femení (la patriarcal i la proposada per l'artista). Amb moviment fluid i circular, la càmera s'implica i relata deixant obert l'espai de la incertesa, la parcialitat de la visió, la tactilitat de la mirada. La noció \"estant-sent\" esdevindrà fonamental en moltes de les seves instal·lacions des d'on elabora una visió del cos femení —i també del masculí— que revela les coordenades d'una temporalitat i una corporalitat multidimensional, avançant-se a reflexions de teories feministes del segle xxi.\nAquestes investigacions no haurien estat possibles sense tenir en compte la seva passió pel cinema experimental, interès que va compartir amb el grup que sorgí a Barcelona a finals dels anys 70 del segle XX anomenat film vídeo informació (format per ella mateixa, Eugeni Bonet, Manuel Huerga i Juan Bufill). La seva pel·lícula Fuga (1979), un poema cinematicovisual, treballa la complexitat de les relacions espaciotemporals mitjançant un teixit de plans. També són rellevants en aquesta investigació sobre la imatge en moviment les seves “partitures-visives” (instal·lacions de vídeo per a ser llegides com a partitures), que esdevindran performances en col·laboració amb les i els músics que havia conegut a les seves estades a Nova York, com Barbara Held, i especialment Peter van Riper, o més tard, els de l'avantguarda musical espanyola, hereus i hereves de les orientacions de John Cage, Merce Cunningham, “Fluxus” i de coreògrafes com Simone Forti i Anna Halprin.\nLa seva lectura de The Tao of Phisics. An Exploration of the Parallels Between Modern Physics and Eastern Mysticism (1979), de Fritjof Capra, un físic nuclear, va impulsar el seu interès a investigar les coincidències entre matèria i energia. Animada per arguments científics i també per recerques en tradicions i àmbits espirituals, les instal·lacions d'Eugènia Balcells versaran sobre la llum, el color i la capacitat humana de reconèixer i gaudir del llenguatge invisible de la matèria. En l'obra Freqüències (2009), va traduir la taula periòdica dels elements a un codi de color, fent possible que l'espectador/a s'introdueixi en els misteris de la física quàntica. En l'exposició homònima, i sota el guiatge de l'amiga pedagoga Eulàlia Bosch, va donar una prova més del seu interès a no dissociar recerca i educació, una línia de treball que mantenen moltes dones creadores. A més de convidar un gran nombre d'estudiants (des d'infantil i universitaris i universitàries) a l'exposició, ella mateixa va preparar un videodocumental creatiu que dialogava amb una àmplia selecció dels treballs que van sorgir d'aquelles experiències i aprenentatges.\nEl reconeixement social li ha arribat amb la Medalla d'Or del Mèrit a les Belles Arts (Ministeri de Cultura) el 2009 i el Premi Nacional de Cultura 2010 (Generalitat de Catalunya). L'artista reconeix que la seva creació és, sobretot, una manera d'honorar i motivar la capacitat humana de crear, i pensa que, en la societat del segle xxi, la visió de les i els artistes pot ser fonamental per a consolidar les bases de la societat i la cultura en un ordre de respecte per la vida. Cal mencionar també que Balcells té un abric fet de postals de dones, anomenat abric portable, que llueix en ocasions especials per honorar la presència i la tasca de moltes dones en la història amb les quals se sent “en relació”. Aquest reconeixement d'ordre simbòlic matern l'ha portada durant aquests últims anys a pensar en ferm el seu desig de fer cinema i iniciar finalment el projecte d'una pel·lícula sobre la història de la seva besàvia, nascuda a Birmània al segle xix.\n", "response": "Una artista visual de Catalunya.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_578", "instruction": "Què explica un protagonista de la seva mare?", "context": "-Ara hi aniré. Sa meua mare retira tard de ses seues feines.\n-Doncs bé- va fer el vell, aixecantse: -ara mateix, tot sopant o de sobretaula, pots proposar-li sa cosa. No t'adormus: com més aviat millor. Apa! Digues-li que jo t'hai aconsellat. Explica-li sa nostra conversa; però… ep!… no li digus que jo sàpiga qui li guarda es diners. Sobre això…. muixoni! No ès cap mal, i, reportat, en podria fer, perquè podria dur cabòries, i tal vegada raons i engrinyes. Prudència, Temme! Sa prudència ès un vestit que mai no es talla massa llarg, per roba que s'hi posu. Mai no te'n sobrarà. Però també et convé coratge. Sigus homo!", "response": "Que retira tard de ses seues feines.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_579", "instruction": "Què conformen les velles històries sumèries?", "context": "La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia. La creació del món i de les espècies es deu, fonamentalment, a l'aigua, fet en consonància amb la importància dels rius Tigris i Eufrates. Per això a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistència de la civilització. Igualment, el panteó diví s'organitza basant-se en la família humana, tret que s'heretarà en les mitologies posteriors.\nHi ha tres déus principals:\nPosteriorment s'afegeix Enki, la divinitat de la Terra. Les relacions entre ells varien segons els mites consultats, fruit de generacions de transmissió oral.\nApareix als relats més primitius un arbre màgic, que uneix el cel amb la terra, figura que es trobarà a altres cultures (com l'arbre del paradís bíblic o als mites nòrdics) però que perd importància enfront de les aventures dels diversos déus i herois, que són els autèntics vincles entre els mons sumeris.\nEl Diluvi Universal juga un paper important en l'ordenació d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de Gilgamesh.\nEl rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passarà a Egipte amb el faraó, i per tant ocupa el centre del poder polític i religiós, ajudat pels sacerdots i els seus cultes a ziggurats i santuaris repartits pel territori.\nEls principals déus de Mesopotàmia es van identificar amb algun dels cossos celestes. Així:\nEls planetes visibles també es van associar amb divinitats com:", "response": "La mitologia sumèria.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_580", "instruction": "Què vol dir \"biterna\"?", "context": "BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)\nBOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa.\nBRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell.\nBRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir.\nBULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa.", "response": "Cova de bruixes.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_581", "instruction": "Qui és Maria del Carmen García Matalonga?", "context": "Maria del Carmen García Matalonga (Barcelona, 29 de maig del 1945), coneguda com a Maite Brik, és una actriu espanyola d'origen catalana, que treballa principalment en el teatre, però també en el cinema, en actiu des dels anys 1960.\nEls seus inicis professionals se situen a mitjan dècada de 1960 quan s'incorpora a la companyia de teatre de Nuria Espert. Durant tres anys roman en aquesta, i té ocasió d'interpretar a grans autors tant clàssics com contemporanis. Després de formar-se al costat de John Strasberg ha desenvolupat una carrera interpretativa fonamentalment sobre els escenaris. Entre les peces en les quals ha intervingut figuren Yerma, Nuestra Natacha (1966), La casa de las chivas (1969), de Jaime Salom, Lisístrata (1972), d'Aristòfanes, Divinas palabras (1973), de Valle-Inclán, Esperando a Godot (1978), de Samuel Beckett, La señorita de Tacna (1983), de Vargas Llosa, Don Álvaro o la fuerza del sino (1983), del Duc de Rivas, El público (1987), de Federico García Lorca o Salomé (2016), d'Oscar Wilde.\nEl 1994 va tenir especial èxit la seva interpretació de Frida K, de Gloria Montero, sobre Frida Kahlo. Més recentment va intervenir a Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (2006), de García Lorca i La reina de belleza de Leenane (2011).\nEn quant a la seva carrera en cinema i televisió, no representa el gruix de la seva trajectòria. Tot i així, ha rodat nou pel·lícules, entre les quals cal destacar Extramuros (1985), de Miguel Picazo. A la pantalla petita va intervenir en algunes obres de teatre televisades dins de l'espai Estudio 1, entre les quals mereix especial esment Los amantes de Teruel (1969).", "response": "És una actriu.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_582", "instruction": "Qui va ser Tereu?", "context": "Tereu (Tereus, Τηρεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un rei de Tràcia, fill d'Ares. Es casà amb Procne, filla de Pandíon i va ser pare d'Itis.\nQuan Pandíon va declarar la guerra a Làbdac, per un tema de fronteres, va cridar Tereu perquè l'ajudés. Va guanyar la guerra amb la seva ajuda, i li va donar la seva filla Procne com a premi. Però Tereu, encès de passió per la seua cunyada Filomela, la portà a una casa de camp i la violà. Després, perquè no ho pogués explicar, li tallà la llengua i digué a Procne que la seua germana era morta. Tanmateix, Procne acabà descobrint la veritat, ja que Filomela va brodar una túnica on ho explicava tot i la va fer arribar a les seves mans. Per venjar-se'n, matà Itis, el fill que havia tingut amb Tereu i l'hi serví per sopar. Va buscar la seva germana i van fugir les dues. Quan Tereu se n'assabentà, començà a perseguir les dues germanes i les va trobar a Daulis, a la Fòcida, però les noies van pregar als déus que les ajudessin i van transformar Tereu en puput. A Filomela en una oreneta i a Procne en un rossinyol.", "response": "Un rei de Tràcia.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_583", "instruction": "Què engloba la mitologia hotentot?", "context": "La mitologia hotentot està formada per les creences i històries tradicionals sobre els déus i els herois dels hotentots (khoikhois), un grup ètnic del sud de l'Àfrica.\nEl déu suprem dels hotentots s'anomena Gamab, un déu del cel i el destí. Dispara fletxes des dels cels cap als mortals tot matant-los.\nTsui (també Tsui'goab) és un déu màgic de la pluja i la tempesta. Gunab és un déu malvat.\nUn dels més famosos herois dels hotentots era Heitsi-eibib (o també simplement Heitsi), descendent d'una vaca i l'herba màgica que menjava. Era un caçador llegendari, mag i guerrer, que amb gran valentia va matar el Ga-gorib. També era un déu la vida la mort i la resurrecció, morint i reviscolant-se ell mateix en nombroses ocasions; la seva tomba està localitzada a molts de llocs d'Àfrica. És adorat com a déu de la caça.\nGa-gorib és un mostre llegendari que seia al costat d'un profund forat al camp i desafiava als transeünts que li llançaven roques. Les roques li rebotaven i mataven els que passaven, que queien al forat. Heitsi-eibib va distreure a Ga-gorib i va picar-lo per sota l'orella amb una pedra i va caure dins el forat. En una versió alternativa, Heitsi-eibib fou empaitat al voltant del forat fins que va relliscar i hi va caure dintre. Finalment va poder escapar i va fer caure Ga-gorib dins del forat.\nUn altre monstre es diu Hai-uri, una criatura saltadora amb només una extremitat al seu cos (un braç, una cama, etc.). Menja humans. Encara un altre home és Aigamuxa, una criatura que mata a les dunes que té els ulls a la punta de les seves potes i les han d'aixecar enlaire per veure per on van.", "response": "Les creences i històries tradicionals sobre els déus i els herois dels hotentots.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_584", "instruction": "Qui és Núria Solsona?", "context": "Núria Solsona i Pairó (Sabadell, 1953) és una professora i investigadora catalana, química de formació[a] i experta en coeducació i història de la ciència. Autora de nombroses publicacions sobre aquestes matèries, ha esdevingut una figura clau pel que fa a la incorporació de la coeducació a l'escola. Solsona s'ha especialitzat a investigar les relacions i el paper de les dones en la Ciència.\nSolsona ha estat i és membre de diversos grups de treball per la igualtat i la coeducació,[b][c] també ha estat consultora internacional,[d] així com responsable de programes de coeducació[e] i professora de cursos i màsters universitaris.[f] A més, ha participat en recerques finançades pel Centre d'Investigació i Docència Econòmiques (CIDE), l'Instituto de la Mujer Estatal i l'Institut Català de les Dones.\nL'any 1977 començà a treballar com assessora en coeducació pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aleshores, es va interessar per la manca de presència de les dones en la Història de la Ciència la qual cosa va marcar tota la seva recerca i producció acadèmica posterior. A partir d'aquesta absència de les dones en la història de la ciència i la seva invisibilització denuncia la falta d'incentius perquè les estudiants optin per les carreres de tecnologia i ciència.\nRecorda, a més, el valor d'utilitzar un llenguatge que no discrimini a les nenes a l'escola.\nSolsona proposa canviar el context d'aprenentatge de la química substituint el laboratori escolar per una cuina-laboratori buscant la inclusió en el coneixement escolar dels sabers tradicionalment adjudicats a les dones i associats a la cura.\nÉs autora de diversos llibres en els quals reivindica el reconeixement d'aquest saber científic de les dones i la necessitat de la seva incorporació a la formació a les aules. Així ho planteja en treballs com La química de la cocina (2002) o en \"Cuinar, planxar i tenir cura d'altri a escola\" (2005).\nSolsona ha publicat els seus treballs en nombroses revistes especialitzades en docència: Cuadernos de Pedagogía, Enseñanza de las Ciencias, Alambique, Aula, Asparkia o el International Journal of Sciencie Education i el Journal of Science Education.", "response": "És una professora i investigadora catalana.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_585", "instruction": "Com és l'estadanta?", "context": "Oh! la masovera és ben formada! Ha deixat entreveure, per l'escot de la seva camisa gruixuda de lli, un poc de morbidesa aristocràtica d'una impensada blancor, i el que emplena la mitja de cotó és pla bé d'una opulència formidable.\n* * *\nLa Francisca emprèn pel camí dreturer. Gamba gentilment amb les faldilles arrebossades a la cintura, sostingudes darrera els malucs amb una agulla de cap, el cistell dels pollastres en el plec del braç esquerre, i un cabàs, amb dues dotzenes d'ous, pendiculant de l'altre. El vent de la marxa li encasta els enagos, ratllats de blanc i de vermell, a les cames musculades. Davalla un tros d'obac i bóta pels xaragalls com una daina. Després travessa un gatosar eixarreït. El sol l'amara. Ella el mira amb inquietud cloent les parpelles i enganyotejant les fesomies. Va perfilada de llum, la masovera; i és, aquella llum, una aurèola en la testa, on el capell, eixugant-se, esdevé rinxolat; és en la lleu pelussera de la galta, un endaurament; és, en les virolaines del mocador del coll, un llampegueix feréstec; és, en les crestes dels gallarrots, un espurnejar de porpra i uns besllums tornassolats en els plomatges. Voreja uns camps on les patateres, abrusades, comencen a mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans. Sota una figuera esponerosa hi ha un barracó de ginesteres, entre les clarianes del qual s'endevina una forma humana. La masovera acota el cap i es mossega els llavis per no esclafir la rialla. Sap pla bé de què riu, la masovera. Allí aguaita els oriols el fill de l'amo, un hereu que es refà de la vida crapulosa de ciutat, que sojorna en la masoveria gran i qui coneix una mica massa. El recorda assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries, mentre ella, espitregada, nua de brassos i de cames, agenollada en el rentador, flectida de cintura, esbandia la robeta del menut.", "response": "Ben formada.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_586", "instruction": "Què li va passar al gussi?", "context": "El gussi fou atracat, i els dos forasters saltaren efectivament a la roca i, agafats del braç, avançaren desaprensivament, fixa la vista en la morena, que aleshores estava immòbil; però al cap de pocs moments va estremir-se, i ambdós recularen alarmats.\n-Que és viva?- preguntà el cavaller.\n-No- va respondre en Temme. -Es a dir, no ès viva ni morta: té es cap aixafat, i no pot causar dany ni fugir; però aquestes bésties porten sa vida arrapada a tot arreu des cos i no se n'escola fàcilment: àdhuc sense cap, belluguen estona llarga; les capoleu, i es trossos se mouen dintre sa panera com si volguessin ajuntar-se. Són es dimoni! Però d'aquesta no n'heu de témer res, llevat de sa basarda.\nDesprés d'aquestes explicacions, que el marit traduí a la muller, els dos forasters, no gosant desdir, tornaren a atansar-se una mica a l'animal, fins a dues passes de distància, i s'aturaren a examinar-lo, inclinant-se endavant. El monstre s'estremia a voltes com si anés a revifar-se, i corria de llarg a llarg del seu cos una ondulació que es perdia al capdavall de la cua. I cada volta la dameta sentia com si aquella ondulació es perllongués per l'aire fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar esgarrifador. Va tivar-se amb la mà les faldilles a les canyelles, i tornà intensament pàl·lida.\n-¿Qué es eso, hijita? ¿Te pones mala?- va dir el cavaller, reparant-ho. -¡Anímate! No es la primera morena que vemos. En la recova de Santa Cruz de Tenerife…", "response": "Que fou atracat.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_587", "instruction": "Què va haver de fer Sant Brandan?", "context": "Una vegada, Sant Brandan havia de cantar missa en la nau, en el jorn festival de mossenyer Sant Pere, l'apòstol de les mans clavígeres; i ensems amb sos monjos, veié una mar tan trasparent i clara que els era semblant que no hi havia gens d'aigua, com fos que clarament destriaven tot ço que hi havia en el fons: gran diversitat de bèsties qui anaven per ci per llà, de les quals unes eren grans i les altres eren petites i els semblava que haurien pogut abastar-les amb la mà. Encara els era semblant que veien una noble ciutat, amb palaus cristal·lins i torrelles arborades. Les bèsties semblava que eren ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols. Veient els monjos que l'abad volia cantar missa, pregaren-li molt devotament que es volgués abstenir de cantar-ne, no fos que les bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els fessen damnatge i tribulació. La faç de l'abad empedreïda, que mai no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la pristina immutabilitat, i aquestes paraules els digué amb una gravetat lenta: -Molta meravella em do com sou tan necis i homes de tan poca fe. Apar que teniu més temor d'aquestes bèsties qui pasturen pels solatges de la mar profundíssima, que d'Aquell qui és Senyor del cel i de la terra i d'aquests avencs abismals i d'aquestes bèsties i d'aquests peixos. Si us esquivàreu d'aquella bèstia pèssima marina, que semblava que us volgués engolir, i del grif, i del peix Jasó en l'esquena del qual féreu flamada i ell s'estava quiet, i de la mala mar i de la maltempsada de quaranta dies; i encara d'altres perills molt grans: bellament sereu escàpols d'aquest ramat de bèsties submarines que són, lluny de vosaltres, més de cinc milles.- Ço l'abad els va dir. I començà a cantar tan fortament com pogué, i lloava a Déu santament. L'alta veu robusta, s'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les estrelles. I tan tost com començà a cantar, els monstres jussans alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres a flor d'aigua. Tan espessos eren com els mosquits que es posen sobre el vi. Cap d'ells no tocà la nau. Tants eren que on se vulla els monjos mirassen, no veien més que l'estesa de bèsties i l'estesa del cel: sota l'aplec monstruós l'aigua despareixia. Com la missa fou cantada, totes feren gest d'anar-se'n. I la desfilada dels monstres marins davant Sant Brandan i sos monjos astorats durà vuit dies.", "response": "Cantar missa en la nau.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_588", "instruction": "Qui és María Pilar Ibern García?", "context": "María Pilar Ibern García (Mataró, Catalunya, 17 de juny de 1964) més coneguda com a Gavina, és una cuinera, professora de cuina, ecoxef, escriptora i assessora nutricional, guanyadora de tres premis Gourmand World Cookbook.\nMaría Pilar Ibern García va néixer a Mataró, Catalunya, el 17 de juny de 1964. Des de molt jove es va interessar per l'ecologia i l'alimentació. A partir dels 20 anys és quan es decideix a dedicar-se professionalment a l'art gastronòmic. Des de llavors i fins a l'actualitat, imparteix tallers de cuina, showcookings i conferències sobre alimentació saludable en diferents espais. També realitza assessoraments nutricionals en la seva consulta privada. A més, difon la seva passió per la cuina en diversos mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa. Ha col·laborat amb revistes d'alimentació i salut com a Vital, Bio EcoActual, Cos i ment... Ha escrit 8 llibres de cuina vegetariana, tres dels quals han estat guardonats amb el premi Gourmand World Cookbook, Un banquet? Naturalment!, Les 69 receptes més afrodisíaques de la cuina vegetariana i Receptes vegetarianes per a grans ocasions. Des de setembre de 2016 col·labora quinzenalment els dilluns a les 18.30h al programa de Radio 4 Anem de tarda, on té una secció pròpia: La cuina de la felicitat.", "response": "És una cuinera, professora de cuina, ecoxef, escriptora i assessora nutricional.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_589", "instruction": "Qui fou Tritó?", "context": "Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite. És similar a Nereu, Glauc, Forcis, i altres divinitats marines. La seva germana és la nimfa Rode.\nAl principi era una personificació de la remor de les onades, que provocava bufant una closca de caragol de mar. De vegades, a les llegendes tardanes, se'l considera déu de la llacuna Tritònida, a Líbia, i en aquest cas és pare de Pal·las, companya de jocs d'Atena. Una altra filla seva era Tritea, sacerdotessa d'Atena i estimada per Ares, i que va tenir amb ell un fill, Melanip. Els antics imaginaven Tritó com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura.\nEs diu que Tritó va participar en l'expedició dels argonautes. Va ser ell qui, amb l'aspecte d'Eurípil, va donar un grapat de terra a Eufem com a mostra d'hospitalitat, i va indicar als navegants la ruta a seguir per arribar al Mediterrani.\nUna llegenda local de Beòcia deia que a Tanagra, durant una festa dedicada a Dionís, les dones del país es banyaven en un llac i Tritó les va escometre. Van pregar l'ajuda de Dionís, que les va escoltar i va fer fugir Tritó. També es deia que Tritó s'enduia els ramats de les ribes d'aquell llac, fins que un dia es va sentir atret per l'olor de vi que sortia d'una gerra abandonada. El déu en va beure i va quedar adormit, i això va permetre matar-lo a cops de destral. D'aquesta manera s'interpretava la victòria de Dionís sobre Tritó.\nUnint-se a diferents nimfes marines, engendrà tota una estirp de tritons que heretaren les característiques del pare, amb cua de peix i tocant els caragols com a trompetes i que formaven part del seguici de Posidó.", "response": "Un déu marí.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_590", "instruction": "Què es demana a la gent?", "context": "-Calleu tots!\nLlavors tothom garlava a l'hora fins que el Rector va apaivagar la vèrbola que creixia com una riuada, tot alçant les mans en l'aire i dient:\n-Molt bé… comprès. Jo li cantaré les oracions dels difunts i després…\n-Aquest diu com mus farà pagar.\n-Embustero! jo no dic res.\n-Calleu tots- reptà en Perot.\n-No res no vos faré pagar… però vull que demà vingueu tots a la missa que direm per la morta… també de franc!\n-No!… miri tots hi posarem deu cèntims.\n-Res… res! veniu a missa.\n-Si no hi ha feina!\n-Calla borrango… sempre seràs de la ideia.\n-Pari ment, senyor Rector, que no tingui mal de mar…", "response": "Que callin tots.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_591", "instruction": "Què és Correcaminos?", "context": "La societat esportiva Correcaminos ha recuperat un document audiovisual històric que evidencia la gran tradició que, des de fa dècades, ha tingut la cursa a peu amb la ciutat de València. Es tracta de la primera filmació d'aquest esdeveniment esportiu, una gravació audiovisual del 1929. El valor històric de la Volta a Peu València com la cursa més longeva de la ciutat troba el seu testimoni en aquesta gravació audiovisual, una pel·lícula de fa 90 anys, de tres minuts de durada, que permet veure ‘com era una cursa a peu en la València de l'època i a establir similituds amb la nostra realitat actual', segons ha informat l'entitat en un comunicat. La prova tenia un recorregut de 6,2 quilòmetres i la seva sortida, com en la Volta a Peu contemporània, estava situada al passeig de l'Albereda. Segons la premsa del moment, la cursa va comptar amb 528 inscrits i va participar un equip francès. De fet, el guanyador va ser el gal Henry Dartigues amb un temps de 19:04.5, i el primer valencià va ser Francisco Navarro, setè, del València club de futbol. Com a curiositat, es reflecteix el fet que l'organització de la prova exigia en el reglament que els avançaments entre corredors es realitzaren per la dreta i deixant un metre de distància. O també, per exemple, com en les Torres de Quart cada corredor havia d'entregar una targeta amb el seu nom als jutges com a prova que estava complint ‘íntegrament' amb el recorregut. Després d'un llarg temps per a restaurar el document audiovisual, Correcaminos ha organitzat un acte sobre la filmació en el context de la Volta a Peu València Caixa Popular 2019. Aquesta gravació serà presentada dijous que ve en societat, en el Saló de Graus d'ADEIT, en un acte públic i gratuït.", "response": "Una societat esportiva.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_592", "instruction": "Qui va cap a dalt?", "context": "Finalment puja un castellà. El castellà és ben plantat, i, encara que no passa de simple comissionista de vins, té un aire magnífic, imponent. És un Greco tauròfil i que fa comentaris, a l'orella de les menestraletes que passen, sobre les seves abundors. Naturalment, és francòfob, i, en pujar al vagó francès, té un posat altívol, inconscientment imitat d'un Daoiz que una vegada va veure en una apoteosi d'una sarsuela pornogràfico- patriòtica a l'Apolo. Fins que el castellà ha arribat al vagó el silenci hi ha estat absolut. Però, de cop i volta, la parla estirada, quadrada, dogmàtica de Cervantes, sona, amb aquella forta injoncció de bàndol:\n-Buenas noches, señores. -\nEl francès no contesta.\nEl català que vol dormir, arrufa les celles i emet un so indecís, amb una vaga inflexió de ressentiment:\n-Mmm. -\nEl barceloní que fa cara de viure al carrer del Bruch, se sent una mica cohibit. Admira, en certa manera, la magnificència del castellà, i, en certa manera, se n'espaordeix. Retorna la bona nit, en un castellà opac.", "response": "Un castellà.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_593", "instruction": "Qui va ser Eulàlia Amorós?", "context": "Eulàlia (o Maria Eulàlia) Amorós Solà (Reus 1925 - Barcelona 3 d'abril del 2020) va ser una pedagoga i poeta, germana del també poeta i escriptor Xavier Amorós.\nAcabat el batxillerat l'any 1942 va cursar Pedagogia, que va exercir a Reus durant dos cursos a l'Escola de la Mare de Déu de Misericòrdia que dirigia Maria Cortina i Pascual. L'any 1945 va participar en la primera edició del que se'n va dir \"maquis de la poesia reusenca\", unes trobades excursionistes que es van realitzar entre 1945 i 1946 i que consistien en diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya com ara la Font Grossa de La Riba, la Vall, un frondós pinar de Montblanc, el Mas de Mont-ravà, a Alcover, o bé en masies properes a la ciutat de Reus, com el mas del doctor Barrufet, on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i el seu germà Xavier Amorós.\nMés tard va anar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres, i a la Facultat va conèixer Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim Molas, amb els que va establir una bona amistat, i especialment amb Joan Triadú. Amb tots ells va començar una tasca d'activisme cultural. Juntament amb Miquel Porter, va organitzar diverses reunions clandestines amb els estudiants per parlar de la situació cultural del català i l'any 1949 es va involucrar en els primers projectes escrits en llengua catalana establerts des de la mateixa Universitat de Barcelona.\nVa publicar poemes seus a la revista clandestina Curial, un projecte de Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter, i també va organitzar, juntament amb altres, una Antologia poètica universitària on hi participaven Josep Maria Espinàs, Joan Raventós, Josep Maria Ainaud, Enric Gispert, Francesc Casares i Jordi Cots, entre d'altres, i on també va incloure poemes propis. Aquesta Antologia, va publicar cinc números i el sisè estava en curs d'edició quan la censura el va prohibir. Va participar també en les trobades clandestines d'intel·lectuals que se celebraven a casa de Josep Iglésies, on es presentaven llibres d'autors novells o es feien comunicacions científiques i lectures poètiques i on hi assistia també Salvador Espriu, que li va adreçar una carta el 7 de maig del 1951, on li encomanava la tasca de \"continuar la veu de les grans dones del nostre país: vostè ja té des d'ara aquesta obligació\".\nMés endavant, a Reus, va participar activament amb propostes innovadores a l'Antologia de la poesia reusenca, una publicació dirigida pel doctor Bonaventura Vallespinosa sota l'empara del Centre de Lectura. Però la vida laboral, (va començar a donar classes a l'Escola Betània a Barcelona) i el seu matrimoni amb Frederic de Mallol, un prestigiós advocat del que feia d'ajudant, van estroncar la seva carrera literària.\nJa de gran va emmalaltir d'Alzheimer i va morir finalment a causa de la Pandèmia per coronavirus el 3 d'abril de 2020.", "response": "Una pedagoga i poeta.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_594", "instruction": "Quins aliments es necessiten per al massapà?", "context": "Ingredients: Pel massapà: 175 grams d'ametlla mòlta 75 grams de sucre 4 cullerades d'aigua Una clara d'ou. Pel dolç de rovell pastissera: 3 rovells d'ou 75 de sucre 4 cullerades d'aigua Elaboració: Posar a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja. Treure la cassola del foc i abocar l'ametlla mòlta, barrejant amb paciència i afegint, quan estiga tèbia la barreja, la clara de l'ou. Pastem fins que ens quede una massa fina que no s'apegue als dits. Ha de quedar més ferma que la massa de panellets per poder estendre sense que s'enganxe al marbre. Reservem a la nevera durant tres hores. Ossos de Sant. Manera de fer el dolç de rovell: Posem a escalfar l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja, fins que es faci més densa. A part, batem els rovells en un recipient que puga anar després al bany maria i li anem afegint l'almívar a poc a poc. Al bany maria i a foc lent, anem remenant amb les varetes lentament fins que quede una crema de rovell sòlida. No ha d'arribar a bullir. Tarda més de quinze minuts en fer-se. Com formar els ossos: Sobre el marbre cobert amb “pluja” de sucre glaç, col·loquem la massa de massapà i formem una llarga banda de cinc centímetres d'ample, omplim el centre amb una tira de dolç de rovell i tanquem donant forma de cilindre, que després tallarem a trossos de 4 centímetres. Ho deixem reposar dos o tres dies a la nevera o al rebost perquè els pastissets s'assequen bé. No necessiten forn.", "response": "Ametlla mòlta, sucre, aigua i clara d'ou.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_595", "instruction": "Qui és Marta Barceló?", "context": "Marta Barceló i Femenías (Palma, 28 d'agost de 1973) és una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina.\nEs va formar a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art Dramàtic el 1996, en l'especialitat de gest, i a l'escola de circ The Circus Space de Londres. Complementà la seva formació amb cursos amb Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen, Mariantònia Oliver i Roger Smart.\nForma part d'una sèrie d'autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d'autor mallorquí.\nEl 2013 el seu espectacle (remor), del qual era coautora, cointèrpret i codirectora, va guanyar el Total Theatre Award al Fringe Festival d'Edimburg. El 2015 va guanyar el Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears amb l'obra Abans que arribi l'alemany. Amb la seva obra Tocar mare, el 2016 va guanyar el sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana a Girona i el festival Temporada Alta, i el 2017 el cinquè Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires (TABA).\nTambé ha destacat el seu pas per la narrativa amb la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya i per la televisió amb la sèrie d'IB3 Vallterra, de la qual va ser guionista.\nAmb Biel Jordà va fundar la productora Res de Res & En Blanc, que aixopluga dues companyies i que ha creat el Centre d'investigació escènica (C.IN.E) a Sineu, inaugurat del 2016, del qual és codirectora.\nHa treballat el guió, la novel·la infantil i el teatre breuː", "response": "És una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_596", "instruction": "Què és un Plutoni?", "context": "Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment \"lloc de Plutó\", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, Pluto), més conegut pel seu nom antic, Hades.\nNomés alguns d'aquests santuaris són coneguts per fonts clàssiques, generalment en llocs que produeixen emissions verinoses i que es creu que representen una entrada a l'inframón.\nA Eleusis, Plutos era prop de l'entrada nord al recinte sagrat (tèmenos). Pisístrat el construí al s. VI ae i fou reconstruït dos segles més tard, quan els misteris d'Eleusis estaven en l'apogeu. La cova es considerava tradicionalment el lloc del naixement de nen diví Plutos.\nEl geògraf grec Estrabó esmenta tres llocs on hi havia plutonis. Un era en un pujol entre Aydin i Nisa, en un llogaret anomenat Acharaca. El recinte abastava un bosc sagrat, un temple dedicat a Plutó i Persèfone, i una cova contigua anomenada Caronteon o Caronia a l'Àsia Menor, que prové de Caront, el barquer dels morts. Segons Estrabó, \"posseïa algunes propietats físiques singulars\" i servia de santuari per a la curació i com a oracle dels somnis (incubació).\nLa Porta de Plutó, l'entrada a l'inframon, el plutoni de la Hieràpolis frígia d'Àsia Menor (actual Pamukkale), estava connectada amb el culte local de Cíbele. Es deia que inhalar-ne els vapors era letal per a tots els éssers vius, excepte per als gals (galli), els sacerdots eunucs d'aquesta dea. Durant l'era imperial romana, el culte a Apol·lo absorbí els llocs religiosos existents allí, inclòs el plutoni. Les excavacions arqueològiques de la dècada de 1960 mostraren que el plutoni estava situat dins del recinte sagrat d'Apol·lo: \"constava d'una obertura natural en una paret de travertí que conduïa a una gruta on brollava aigua calenta que alliberava una exhalació nociva\". Aquest lloc també s'associava a un oracle dels somnis. El neoplatònic Damasci va somiar que era Atis acompanyant la Gran Mare.\nEstrabó diu, a més, que el llac Avern a Itàlia havia estat assumit com un plutoni perquè els gasos que produïa eren tan nocius que feien caure els ocells que hi volaven damunt. Segons altres fonts més antigues, es deia que era l'oracle dels morts (nekumanteion) buscat per Odisseu en el llibre 11 de l'Odissea. Així i tot, Estrabó no considerava l'Avern com a plutoni.", "response": "Un santuari.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_597", "instruction": "Qui és Roser Juanola Terradellas?", "context": "Roser Juanola Terradellas (Banyoles, 27 de febrer de 1949) és pedagoga de l'art i Catedràtica d'Art i Educació de la Universitat de Girona. Ha fet docència, recerca entorn de la pedagogia, de la didàctica de l'art i estudi de les institucions educatives.\nÉs mestra i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar l'any 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en Filosofia i Lletres i Ciències de l'Educació. Professora de la UAB i investigadora principal en la recerca d'Art i Educació a la Universitat de Girona (UdG).\nLa seva càtedra, obtinguda l´any 2000, va ser la primera Càtedra de Didàctica de l'Art de l'estat i, des del seu departament, va obrir noves línies de recerca. És experta en Educació Artística Comparada i ha estat representant nacional del comitè internacional CECA-ICOM per fomentar línies de recerca i cooperació entre educació artística i museus. Directora del Grup de Recerca consolidat GREPAI (Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia) de la UdG. Col·labora amb: ICOMOS i el Forum UNESCO.\nHa col·laborat o fet publicacions entorn altres pedagogs de l'art com Ester Boix, Rosa Gratacós o Roman de la Calle.\nVa coordinar la col·lecció de l'Editorial Paidós \"Arte y Educación\", dedicada a publicar traduccions d'obres bàsiques de pedagogs internacionals. Ha coordinat doctorats i màsters entorn de models d'educació artística, formació artística multicultural i didàctiques sobre patrimoni cultural.\nLlibres (selecció). Altres obres a Dialnet", "response": "És pedagoga de l'art i Catedràtica d'Art i Educació de la Universitat de Girona.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_598", "instruction": "Què no s'ha produït?", "context": "No hi ha hagut acord entre la fiscalia, l'acusació i la defensa dels quatre membres de la PAHC Bages acusats de pertinença a grup criminal per haver pintat vuit caixers de l'entitat bancària BBVA. El jutjat penal número 1 de Manresa ha citat avui les parts a una compareixença, en què els acusats han rebutjat qualsevol rebaixa de la pena i s'ha confirmat la celebració del judici el 22 de juny a les deu del matí. Els fets van tenir lloc durant la nit i matinada del 19 i el 20 de març del 2014. Segons l'escrit del fiscal, els quatre acusats van tapar-se parcialment amb caputxes i bufandes i van ocasionar pintades i desperfectes a vuit caixers de la comarca ‘de manera conjunta i coordinada, en companyia d'altres persones no identificades i en nom del col·lectiu'. En concret, a les oficines de BBVA a Sant Vicenç de Castellet, Manresa, Navarcles i Artés. Per aquests fets, la fiscalia els acusa d'un delicte de danys i d'un altre de pertinença a grup criminal i els hi demana nou mesos de presó i multes elevades. ‘No hem acceptat cap acord per dues senzilles raons: perquè la demanda s'ha fet de manera aleatòria a través de noms que consten als fitxers policials, i perquè no som una organització criminal'. Així ha justificat un dels acusats, el Miquel Coma, els motius pels quals no han acceptat cap proposta d'acord de la fiscalia. En la roda de premsa convocada aquest matí per la PAHC Bages, Coma ha declarat que ‘els criminals són els polítics i les elits capitalistes que governen i que no vetllen pel benestar de la gent treballadora, a qui no els importa que perdem la casa o no en tinguem'. Abans de la celebració del judici el 22 de juny, la PAHC Bages té previst engegar una campanya de suport als encausats. ‘Estem orgullosos de l'acció, ho tornaríem a fer les vegades que fes falta i considerem gravíssim l'intent de criminalitzar el grup', ha explicat Reme Hernández en representació de la PAHC Bages. De fet, segons han explicat, aquest és el primer cop que la fiscalia qualifica la PAHC d'organització criminal. Un testimoni policial determinant Després de les pintades aparegudes a diverses oficines del BBVA la nit i matinada del 19 i 20 de març de 2014, l'entitat bancària va interposar una denúncia per danys que el jutge d'instrucció va arxivar després de determinar que no existien ‘motius lògics suficients per atribuir la seva perpetració a cap persona determinada'. La decisió va ser recorreguda pel banc. Segons ha informat La Directa, l'acusació va reclamar introduir la declaració de dos mossos d'esquadra i un policia local que a l'informe policial afirmaven haver reconegut els activistes. Així, el policia local hauria determinat que un dels acusats que havia vist en una manifestació a Manresa era la mateixa que apareixia en un dels caixers per tenir ‘la mateixa indumentària i aspecte'. Les declaracions policials van ser suficients perquè la Fiscalia incorporés la petició de presó per un delicte de pertinença a grup criminal i s'obrís judici oral. Ara, la fiscalia acusa els quatre membres de la PAHC Bages d'un delicte de danys i d'un altre de pertinença a grup criminal i els hi demana nou mesos de presó i el pagament de multes elevades.", "response": "Un acord.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "CoQCat_599", "instruction": "A què ha dedicat un espai Los Ángeles Times?", "context": "El diari Los Ángeles Times destaca a la portada un reportatge sobre el començament del judici contra l'1-O en què explica els fets polítics que han succeït a Catalunya aquest darrer any i la repressió de l'estat espanyol. Destaca que els presos polítics podrien ser condemnats a 25 anys de presó i que el govern espanyol els acusa de sedició i rebel·lió amb la intenció d'enviar ‘una advertència severa a qualsevol altra persona amb somnis de separar-se d'Espanya'. El diari també diu que, ‘lluny d'extingir els anhels de la independència', la fiscalia ha impulsat un moviment ‘més ampli' per a l'autodeterminació i ha convertit els acusats en ‘herois'. I destaca les mobilitzacions que aquest últim any han protagonitzat milers de catalans per a demanar la llibertat dels presos polítics. També recorda que, al novembre, més de 120 professors van signar un manifest en contra de les acusacions de rebel·lió i sedició, càrrecs pensats per a dur a judici grups armats i no pas dirigents polítics pacífics. També fa referència a Antonio Tejero com a l'única persona declarada culpable de rebel·lió a l'estat espanyol. S'afegeix el punt de vista del professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio, que diu que un crim de rebel·lió ha de ser violent. El diari també diu que els intents d'extradir els dirigents independentistes exiliats han estat blocats pels tribunals europeus i que els exiliats han denunciat el cas a l'ONU. Los Ángeles Times, a més, recorda la vaga de fam de Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn i destaca unes declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la manca de voluntat i de propostes concretes del govern espanyol per a avançar en el diàleg per a l'autodeterminació de Catalunya. També dóna veu a l'advocat Jordi Pina, que diu que aquest és ‘un judici contra les urnes'.", "response": "Sobre el començament del judici contra l'1-O.", "category": "coqcat_extractive"} {"ID": "intoxicat_6734999_140_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Actualitzat a les 23:44 h 18/11/2012 El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha instat a israelians i palestins a aconseguir un \"alto el foc immediat\" després de la mort, diumenge, de deu civils palestins en un atac israelià sobre Gaza i el llançament de coets contra Israel, per part dels palestins.\"Això ha de parar\", ha demant Ban Ki-moon en un comunicat en el qual ha manifestar la seva tristesa per la mort de deu membres d'una mateixa família a Gaza, inclosos cinc nens, i la seva condemna pel llançament de més coets des de la Franja contra Israel.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1147104", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La realitat es que els lobbys de poder nord-americans que porten el timó y el seu braç armat –L’administració republicana- Imposa cruelment bloquejoS econòmics a altres països ;fent-los caure en el l’aïllament , l’autarquia i la misèria.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6081020_3_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquests imatges són falses.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_436285_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "'Avui en dia algú tan brillant, ambiciós i atrevit com jo em creia que era començaria a escopir articles a les revistes i als diaris directament des de la universitat i s'estalviaria tota aquesta merda d'haver de fer de reporter per dirigir-se sense més dilació a les altures clares i ben il·luminades de la crònica, els editorials i una columna amb la meva segona millor foto al capdamunt.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_915751_18_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La teva puresa ens enlluerna, oh salvador de la pàtria i jutge suprem de la catalanitat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9611512_20_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No faig un vulgar copy paste.Si no t'ho creus, me la pela.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5699545_37_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo no parlo com un racista.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2512779_0_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per exemple, si agafem com a tret distintiu la melanina, trobem que hi hauria grups de races de negres / blancs+grocs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9911459_41_7", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "De què putes parles?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_323838_7_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "no tens ni puta idea del que parles nano.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9108918_92_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si mires la línia de la costa des del promontori on s'allargassa la vila vella, allò que es veu és prou bonic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3132065_7_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La pitjor, quan vaig perdre la virginitat, i les consegüents amb la mateixa persona.Un altra dolenta, va ser amb un paio que vaig estar liada durant un any (però podiem estar amb altres) I la millor són les que estic tenint actualment.Una altra molt bona, va ser quan vaig estar tres dies seguits amb un noi tancats al seu pis, només vem sortir per anar a comprar menjar.. (havíem d'agafar forces )", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1104331_7_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No passa res per penjar un fil d'una trobada de gais, lesbianes, mixte, reusencs, noies, nois, mixtes o aficionats a jugar al pcfutbol 1982 amb ulleres de sol en forma de cor i cantant el Fary...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_220028_32_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "M'erigeixo com a jutjessa d'aquest concurs de poesia porca.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3111144_40_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "potser depengui del cristall amb què es miri però per a mi no seria una catalanada, simplement que pel costum de parlar sempre en català és normal que et traeixi el subconscient i se't surti alguna paraula en català, però per a un castellà que no té ni puta idea del que és el català, que digui \"veus\" \"bordar\" o \"pudor\" és la influència de la llengua catalana sobre la seva, això que tant els espanta per això em fa tanta gràcia, si tinguessin idea del que diuen, ja haurien activat plans d'emergència o decretat alguna estupidesa", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8312915_33_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Una dona que es mantinguda per un home a canvi de fer de puta i de cuinera i bugadera.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_294_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Entre anit i este matí m'han tirat la canya una tia que és nòvio d'un colega meu (és model, molt guapa i intenta fer coses a amagades del seu nòvio amb ties) i un home de més de 50 anys.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3202984", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ja em sentia assetjat per tu...! ----- - Sóc bella, no?- Emm.... sí, ets com una mena de... \"bellessa abstracta\". ----- - Mira eixe tio d'ahí, està boníssim.- Ah sí?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2388624_15_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "En Colom no pot refer res, va intentar destruir el partit abandonant el partit però no els càrrecs electes que tenien(amb la porca de la Rahola) i d'això al meu poble en diem trànsfugues, alguns no ho hem oblidat ni ho oblidarem..", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3822388_17_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Que aixequin la mà aquells que vulguin que la Ricardo torni de pet a la astrofísica i que deixi la filosofia per a omplir moments d'avorriment. * Igual m'envies a la merda, però saps que en el fons tinc raó... *És la icona més semblant a aixecar la mà que he trobat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8895809_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però quin puto fàstic de paio, no sé com no el molien a pals després del programa.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9900159", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Bon dia a tothom.Trobar a algú semblant en tot, en aficions, en físic, en valors, en projecte i filosofia de vida, etc etc etcHo dic perque ajuntar-se amb algú molt millor que tú de físic és una merda perque tard o d´hora et farà el salt o s´anirá amb una que estigui a la seva alçada.Ajuntar-se amb algú més lleig que tú de físic no mola tampoc perque ella o el per veure si et tenen segur et fan sovint gelos per aixì comprovar si estàs per ells....L´ ideal doncs és estar amb algú que sigui el que ets tú proporcional en l´altre sexe si és que ets hetero o proporcionalment del mateix sexe si és que les teves tendències son gays o lesbianes.Què en penseu d´això que dic?Ho dic també en part per coneixement de causa meva i d´ amistats i coneguts meus eh.........no parlo per parlarVull saber si esteu d´acord o no i estaria bé que uns quants/tes expliquessim les nostres experiències....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1661594_8_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si t'hi fixes, la figura fa la forma d'un blat de moro, el conreu tradicional dels amerindis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9734134_56_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Era destacable el capítol dedicat a les creences esotèriques dels nazis, on suggeria que Alemanya va perdre qualsevol contacte amb la realitat durant els 13 anys que va durar el III Reich.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10150369_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La gabatxa amb una picadeta d'ull et fotia la llúdriga com una barra de formigó armat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3215669_8_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No en tinc dades (potser l'Aloja sí), però estic segur que el nombre de morts per malalties, des que existeixen les vacunes s'ha reduït molt.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7537979_15_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si el SÍ perdés per poc a la segona, un SÍ clar a la primera ens porta de pet a la independència igualment.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5134308_29_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "- Que el sistema financer Occidental que ha perpretat la major estafa sobre la població Occidental està controlat majoritariament per jueus.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10752192", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "https://www.youtube.com/watch?v=1-qqW90bxkUUs seré sincers, es una fumada com una casa de pagès, molt psicodèlica, però amb un fil i una història sòlida, a destacar el minut 55 que dona a entendre que el prota i la tia bona s'enrotllen quan són dins d'un ascensor que s'averia sense mostrar-ho literalment tot i ser una peli infantil, m'ha cardat gràcia.La trama gira entorn a dos mons oposats que estan a punt d'entrar en guerra: l'una es una realitat controlada per la tecnologia on el futur es predit i el dia a dia controlat per ordinadors, la ciutat de Peraustrinia, i l'altra realitat es un món amb constant canvi a causa de poders màgics, on els seus habitants canvien de forma cada dia, l'imperi d'Atzar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8026286", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Hi viatjaven 156 indonesis, 3 coreans, 1 francès, 1 malaisi i 1 de Singapur.Recerca al mar de JavaTan bon punt s'hi ha perdut el contacte, les autoritats han activat dispositius de recerca al mar de Java i a la part occidental de l'illa de Borneo, a més de preparar-se per atendre els familiars dels desapareguts.Un Boeing 737 de les Forces Aèries d'Indonèsia, sis vaixells i tres helicòpters participen en l'operació de recerca de l'avió, que se centra en l'illa de Belitung i el seu entorn.Després de perdre l'avió, AirAsia ha canviat el color de vermell a gris en el seu logo de Facebook.Aquest any 2014 quedarà com el pitjor de la història de l'aviació civil de Malàisia, amb la pèrdua de tres aparells, comptant el d'avui.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9922131_10_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La rata de Girona és el primer processista de tots, i que jo sàpiga el processisme d'esquerres al país l'encarnen els vostres amiguets dels Comuns, els que ERC precisament destrossa.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6021463", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El bombardeig va ser la \"venjança\" de les forces britàniques sobre el bombardeig de Coventry, dut a terme per la Luftwaffe hitleriana i que també va suposar terribles destrosses i mort de civils per part britànica.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2950209", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Llavors nomes el periodisme diari els faria competir i permetria a tots dos mitjans tenir una oferta de suplements comparable a la de la resta de mitjans que arriben al nostre país en castellà o catanyol, i anar pel món amb un pastís publicitari als suplements molt més gran del que és actualment.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8011999_16_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo no parlo gens el francès, però obviament a Maçanet tothom qui treballa a la restauració l'entén força bé.Respecte a la situació del català a l'altra banda dels Pirineus, no és que estigui massa bé.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8269572_59_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ja hi pots afegir que els catalans fem una generació nova cada 35 anys i que els immigrants cada 20 anys", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3691108_66_13", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Detroit ha estat enfonsada pels sindicats i pels líders de la classe negra local.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1918866", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I si no, mira el noi aquest que ha mort per defensar a una noia que no coneixia...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10581653_12_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Havia pensat fa temps crear un usuari paròdia que es digués així i amb l'ase de la pel·lícula Shrek de perfil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9380045_52_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I el més important i preocupant és que se li veu molt més belicosa amb la corrupció de CiU que amb les del PP/PSOE, i això és el que personalment em fot molta ràbia.Alguns d'aquests comuns (jo no faré com ells i diré que tots són uns subnormals, per exemple) tenen molt més fàstic pel catalanisme de centre-dreta que per l'espanyolisme més ranci que hi pugui haver allà avall.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4728563_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Text idiota on n'hi hagi.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5072838_3_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Que si mongo, segur que els impresiones explicant com vas aconseguir aturar el ¡NAZISME! jugante la pell per a poder llegar-los un femer de país al costat del qual les republiques bananeres latines actuals semblarien Suissa.En fi, potser per miracles de la vida surten prou espavilats com per a entendre lo idiota que es el papa i la realitat que s'amaga darrera de les revolucions de borregos teledirigits que no creuen en conspiracions.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10686596_3_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Bilbo té fama de ser una ciutat grisa i lletja però no m'ho va semblar pas.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2567209_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Esbatussada popular de peus negres, anarkas castellanofílics, flautistes i gossos raquítics, cartonerus-de-donsimon i emmerdadors, i anarco-ionqui-quilles-de-les-que-porten-la-roba-interior-per sobredelspantalonsisamarretes, de Plaça del Diamant.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10787389_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per alguns d'ells: 'nacionalistes sense etiquetes' -> 'nacionalisme espanyol fent-se passar per nacionalisme català'.La cosa és més que evident quan comencen aparèixer a nazis o ex PxCat infiltrats d'entre les seves files.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3880527_103_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però cal ser molt idiota per expulsar de casa teva a un fill teu, i menor d'edat .", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4903383_87_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per cert tu que presumeixes de tant tolerant em pots explicar perque has votat positiu aquest comentari referit als jueus ?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1167066_23_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tu saps que vol dir botifler? no, oi? equip petit, pero amb 3 copes d'europa, lligues, lligues catalanes, copes del rei, copes de la CERS.... i vosaltres?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5496119_180_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Res de tonto!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8941779_80_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I sembla que tothom està cagat amb el tio aquest.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2612889_23_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos o sigui que si una persona no es depil·la no és una porca", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5900034_7_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquesta por a la \"reaccion de los españoles\" (catalans o no, els uns demanant i els altres negant) seria la principal arma dels indepes si tinguessin dos dits de front, que no es el cas.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10626014_5_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Gràcies per pujar el fil.Pel que he vist, la majoria de llibres o cursos per aprendre català van orientats a gent de parla espanyola, crec que n'he vist en francès i en anglès, com a molt.El dia que un Estoni decideixi aprendre català, no sé si podria fer-ho, sense abans parlar bé una d'aquestes llengües.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6937867_14_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els de l'Acadèmia són més rucs i no neixen.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5539240_10_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Pels que jugueu poker: Estàs jugant un Omaha high, fa no res has vist un all-in pre-flop amb posició i AAxx doble suited per valor d'un terç del teu stack que t'ha tirat un desesperat que acabava de perdre un munt, i l'has perdut perquè ha lligat amb la seua puta parella de Qs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5817178_52_15", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sortia al tracte que tenien, a veure si ho llegeixes d'una vegada, que sembla mentida que t'ho han dit del dret i del revés i encara segueixes dient la mateixa merda collons.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6541335_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Mentre aquest home no retiri aquella afirmació segons la qual el primer que hem de fer l'endemà de la independència és telefonar als ianquis perquè vinguin a instal.lat bases de l'OTAN a Catalunya, per mi no té cap credibilitat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3888038_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Perquè després els mitjans fastigosos es neguin a donar-li cap reconeixement a aquest president, malparits... no saben quines excuses posar ja per tirar per terra tots els seus mèrits.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4712154_0_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sí, sí, home, ara ens jubilarem als 67 anys per culpa dels immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8040717_23_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Era tranquil i molt bonic, i prou cap al nord perquè les nits d'estiu no fossin negres.No he viatjat tant com m'agradaria ni com la mitjana usuari..", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2811316_21_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "American Beauty, tots els capsigranys com el pare del nano, aquell que era militar, molt estricte que rajava dels veïns que eren gays i tal... quan sento algu que fa comentaris bastant a saco sobre els gays , penso per mi mateix...aquest paio deu ser gai...com el tio de la peli.... i coses de la vida, quan anava a la universitat , a primer de carrera hi havia un nano que no sé com va venir la conversa, en el primer sopar que es feia per començar el curs amb bon peu, ell va rajar dels gais...de forma exagerada i pocs mesos després el paio va sortir de l'armari, d'una forma tan exagerada que TOTA la universitat sabia que aquell era gai.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8351532_107_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Junts Pel Si no es Mas, Romeva no pot parlar per CDC ni ERC.Junts Pel Si es una candidatura independentista , si fossi una candidatura de Mas tindriem a Mas parlant ara mateixJunqueras farà un acte contra Margallo , no parlem de Mas contra Margallo Sou vosaltres , els sectaris del racó el que feu els discurs de l´espanyolisme de que Junts Pel Si es Mas com a vostre .Sortiu al carrer de un puta vegada i a veure si us adeneu de la realitatRomeva a estat be , parlant amb propietat.Baños es el que pot tindre mes a gunayar i esgarrapar vots dels altres perquè no te corrupció ni deutes bancaris (PP,Ciudandanos, PSC,CDC o Unió, Podemos), ni coses que els lliguen amb la casta", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6335215_139_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "qualsevol d'identitat catalana aplaudira al negre, al moro, al xino, al sudaca etc que parli catala, l'aplaudira i per ell sera un catala mes.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5110070_23_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Home és evident que es destinen milers de milions a l'acompanyament dels inmigrants sobretot en educació, per exemple tenen aules d'acollida pròpies que costen molts diners i que els autòctons evidentment no tenen.Parlo pel meu sector, segur que en d'altres hi ha plans de formació especifics per inmigrants, o programes d'ajuda a l'inmigrant (que si no ets inmigrant no pots rebre com és lògic).Per d'altra banda hi ha feines que literalment estan vetades als autòctons perquè els mateixos empresaris (fins i tot ens pùblics) saben que si li donen la feïna a un nacional aquest té més posibilitats de queixar-se i fins i tot denunciar-los.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9622118_76_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No sóc colons.Van venir molts immigrants, i a més durant la dictadura.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10802114", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Oblidem per un moment l'existència de Youtube, Netflix i altres plataformes digitals que fan que la preeminència que tenien les televisions tradicionals com TV3 es vagi perdent cada vegada més.Si ara mateix aparegués un Buenafuente 2.0 a TV3 que muntés un programa d'èxit com el \"Sense títol\" dels anys noranta, les televisions de Madrid trigarien 0,2 segons a oferir-li un contracte milionari per anar a treballar a la Sexta, Antena 3, o a on sigui.Madrid ara mateix és un forat negre on hi ha molts calers i molt poc talent, de manera que a la mínima que treu cap un possible nou talent a alguna televisió autonòmica, els falta temps per donar-li un xec en blanc perquè faci el programa per tota Espanya.Si fins i tot han hagut de reciclar un vell xaruc com l'Arús i la seva família d'endollats perquè no tenien una altra cosa millor...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_503951_6_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "em sento malament, les birres son fastigoses, m'agrada més el suc de tronja, o la kokakola, lo mateix amb els porros, fotu una kalada i a tossir com una bufa-polles", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3499411_26_9", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Dificilment haura algu que critiqui tant el racisme com jo al Raco , pero el que jo faci o deixi de fe , es intrascendent La pregunta es : No hi ha cap problema al Raco per difundir el missatge que els jueus son problematics a tot arreu on viuen , que si se´ls ha perseguit alguna rao haura , quer l´holocaust es un cuento , que hauria d´haveruna reaccio internciaonalcontra tots els jueus No et preocupis de mi , simplement reflexiona sobre si aixo es permisible o no", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_80277_49_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A Sudamèrica, si els hi preguntes la llengua que parlen, no et diran pas que parlen argentí, equatorià o peruà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_2957_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No, perquè la definició de gai és noi a qui agraden els nois.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2008999_25_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "cony!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7951541_3_12", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Xarnego vol dir directament mestís, independentment de les idees, Però diga-ho, tot home.Xarnego.xarnego -a [c.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1503905_3_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "És ben bé que en això dels dirigents del futbol és on hi la més gran concentració d'imbècils per metre quadrat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1637403_19_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Les pastilles ella no les ha provat per tan no sap quin efecte li farien però té una opinió molt forta de que no en vol prendre per no posar-se merda al cos. Cada cop que li proposo hi ha mal rotllo i em diu que no tinc dret a decidir sobre si es fica merda al cos o no.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5518640_29_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Conec més immigrants andalusos que han educat als seus fills en català, pràcticament sense saber-lo ells, que no pas a catalans que SEMPRE parlen català als immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9896713_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Prefereixo 1 milió de marroquins que ens aconsegueixin la independència a base de proclamar una república islàmica que 1 milió de sudaques que ens converteixin això en un femer llatinoamericà reggaetonero sotmès a Espanya pels segles dels segles.I no us deixeu enganyar per aquest compte de Twitter, perquè només és això: un compte de Twitter manejat per un usuari.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8912616_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per tant, el sulfit de plom seria PbSO3.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1512842_11_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No collons però em va fer gràcia trobar un tio així asoles per ahí cantant això.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7250045_630_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "*Pecats interiors, mentals: “A vegades, en tenir a l’abast moltes coses i en poder-les fer –coses que causen admiració als súbdits perquè s’han fet-, l’ànim s’exalça en el seu pensament, i aleshores, encara que això no es manifesti a l’exterior amb obres dolentes, provoca la plena ira de Déu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2874549_11_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Freud era un puto sortit de merda, només pensava en sexe només he llevit el primer llibret de \"La interpretació dels somnis\", sé poc d'ell. però shhht", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3763727_107_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "aah, les coses bones i dolentes de la gravetat... jo també crec que en fotre's d'algú per el seu físic és com a mínim d'algú de qui te'n pots en fotre del seu intel·lecte, però aquest acudit és inevitable", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8928234_3_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Molts abstencionistes indepes i alguns despistats que van prestar el vot a ECP votaran aquesta vegada a ERC.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2687185_129_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "jajajajaja tia acabe de llegint aquest fil rebuscant per ahi (deuria estar estudiant però bé) i quina partida de cul que m'acabe de pegar jajajajaj és bonissim!! les respostes brutals!! jo també tindria coses que contar, i coses que he fet en parella però em fa massa vergonya així que ho sent molt però ja t'ho contaré algun dia en privat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2037477_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "vaja una panda de mafiosos , ostia jo crec que lo de l'enquesta esta batant cuinada per els comissaris politics, pero que una bona part de la societat catalana te mentalitat de un nen de P3, tambe ,per que s'ha de ser ruc per votar a un partit que porta de cap de llista a una tia com la chacon,tinc unes ganes de que es fotin una nata i que els enviin una bona temporada a l'oposició,ostia si els de CiU fossin de fiar jo com a militant d'esquerra m'agradaria que els i fotessin una mocio de censura, i fer govern amb CiU, pero no m'en refio dels actuals dirigents de CiU.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1250873_41_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Maria Soledad escrigué: P.S.: En cas d'emergència, el botó és diu \"enviar missatge intern\", i com que veig que no tens manies, el pots dirigir a qualsevol mort de gana dels que voltem pel xat. xDDDDDDDD Com hi nem!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_4508_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Nois per menys que això es va fer una guerra la primera no fa falta una lluita contra el patriarcat a gran escala que per unes floretes no passa res es mes fotut que et reconeguin per Internet i et tornis famós", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_537293_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Mira jo, finalment he enviat a la merda a wanadoo!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7009761_41_10", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Diria que en el seu cas es produeix en igual mesura una substitució del Patró guerrer de la pàtria política vers la figura materna de la Verge protectora / espiritual.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2195663_41_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "TAmbé escolt heavy èpic, m'encanta segleXIII i Arç blanc, odio la música mestissa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6245689", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Rajoy porta uns dies especulant sobre la creació d'un \"banc dolent\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5251752_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Juan Ramon escrigué: [...]En estat salvatge els ossos mascle acostumen a menjar als ossos cadell, si poden[... ]", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4903383_31_12", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I a diferència del que tu fas, ningú defensa que es mate a nadons colons, mentres tu si que defenses que s'utiltize armament prohibit sobre territoris palestí, causant desenes de morts de palestins innocents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8969841_0_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Això és infecte, vomitiu i totalment fals:\"Aquella gent no va fer un cop d'estat perquè s'estaven avorrint al quarter, el van fer perquè els comunistes havien començat una sèrie de matances i de genocidis que calia aturar d'alguna manera.!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5355932_3_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No seríem el país més democràtic del món, seríem el país més burro del món!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6395663_16_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Anys després vaig llegir alguns en anglès i ara me'ls estic rellegint de tant en tant en català.Evidentment la versió original sempre guanya molt més, no només en les pel·lícules, tampoc no s'usa un llenguatge en anglès massa enrevessat i les paraules més estranyes són death eaters (els cavallers de la mort en català, traducció molt pobre) i semblants, relacionades amb la història màgica.Una cosa que no em va agradar de la traducció catalana és el VICI COTXINO que tenen de traduir els noms; si un tio es diu Oliver Wood, no sé per què coi li han de dir Marc Roure.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3238574_9_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Fem servir una mica més el cap, cony, que sempre caiem a les trampes dels espanyols.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9660003_3_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Una cosa és ser optimista i una altre crear falses il·lusions que et porten a un carreró sense sortida, la confiança cega mai és bona.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9033180_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aprofitar la mort d'un nen per dir-nos com de superiors moralment sou els de Barcelona?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5259066_3_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tu has sentit quines parides diu el tio sobre la grip A i el terrorisme??'", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_524547_19_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "De veritat, no li veig puta gràcia per enlloc...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9728026_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Putin te molta feina fent mítings per tota la Federació Russa buscant la re-elecció com a President de Rússia que per perdre el seu temps en aquestes merdes", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9297763_5_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Una cosa que em sol sorprendre força, per cert, és que aquest discurs ranci ultraespanyolista és força comprat per molt jovent, en un format més modernet òbviament, però no deixa de ser la mateixa merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2049749_7_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Primer els fets: de negatives paternes mores a que les nenes facin gimnastica n'hi ha hagut un feix, i la premsa i els tribunals les han documentades.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2606810_13_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Al marge que la capital de Catalunya és una ciutat gay-friendly, jo personalment no hi trobo cap relació.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4113849_21_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La via catalana és la millor i quan la majoria dels catalans vulguem la independència l'aconseguirem, mentre que Euskadi amb ETA es quedarà dins la puta espanya.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5134308_1_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No t'equivoques, els jueus tenen tot el dret a viure allà sempre i quan no ocupen terres que no són seues i visquen com a ciutadans palestins.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5719055_24_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo conec el cas dels que van a la CAC perquè els seus metges són una puta merda, els donen hora per 3 setmanes endavant o, directament, no tenen l'especialista que els cal.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3850798_29_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "De catalans que visquin fora de Catalunya i que formin una col·lectivitat cohesionada i que actuïn com a lobby català, no existeix enlloc del Món.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6722750_29_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo també he pensat \"qui ha sigut el cafre que ha tingut la idea després de l'any passat?\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7093102_5_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Com també ho és \"Hi ha morts que pesen cent anys\" de Tomàs Llopis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_3488_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo en principi estic en contra de la pena de mort.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10504456_1_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El paio ha decidit desfigurar-li la cara perquè ella no vol res amb ell, a banda de agressió brutal, es una costum que tenen els extremistes de certa rel·ligió de fer-los a les dones, per tant, es una agressió profundament masclista, es la versió talibànica del \"la maté porque era mía\" dels ñordos, aquest moro ha dit: \"aquest objecte (perquè així les veuen) si ha de ser d'un altre, no serà bonic mai mes\"", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3360481_0_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Perquè els independentistes ens em d'implicar en aquesta mena d'afers interns del seu merda país.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9340382", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A més, enmig del caos, algunes persones van fer córrer el fals rumor que hi havia un franctirador actiu dins la terminal.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7909476_7_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per la mida de la peixera pot haver mort de neurosi.No hi entenc de peixets de colors però, no és una peixera-txeca?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4489235_74_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "perdona però sobre la integració dels jueus porta raó, mai se'ls ha distingit per la seva capacitat d'integració i sempre han anat molt a la sevaaixò no justifica ni molt menys les hòsties que han rebut, quedi clar", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_187814_4_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I si és a la tarda és al 33, tio no saps els horaris del club super 3??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8442687_103_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Romanesos i romanesos-gitanos, tant hi fa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10746132_30_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "S'ha escrit molt sobre el tema, s'han dit molts llocs.No directament relacionat amb la teva pregunta, Pau diu (2a Corintis 12:2-4) que el Paradis real esta al \"tercer cel\" Per això Adam i Eva van \"caure\" del celMolts jueus creien que hi havia varios nivells del cel (entre 3 i 7) envoltant la Terra, i cada nivell era un reflex imperfecte del nivell immediatament superior, sent la Terra el mes imperfecte.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8271232_252_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Molts sortien en falsa defensa de la CUP només per anar en contra de CDC i fer-se els bons i sensibles, però trempaven amb la idea de la CUP fent president el Mas per així poder bombardejar demagògia.I si es mira des d'aquesta perspectiva que ara presentaré, tampoc té sentit: com a simpatitzant de la CUP que ets, comparteixes amb Podemos/ECP sensibilitat social.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3493502_56_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Som fills de Carlemany, ell mos la va per nos, Conquerí.I com diu la Cançó ...Diré: Que Aquesta terra es meva, que Deu me la ha donat perquè els meus fill lluïres i juguin i que encara que dèbil, amb l'ajut de Deu serè fort. i per ma pàtria Catalunya lluitaré.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7441592_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ho tenim fotut si demanem tímidament i ells fan allò que els hi dona la gana...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4300922_27_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "tota la raó,almenys algú que pensa com joem fot un fàstic increible aquest subnormal,però una cosa exagerada,quines ganes tinc que li rebentin les cames en una entrada i el deixin de baixa per tota la seva puta i miserable vida.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3398693_40_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "S'acaben així les noies que vesteixen com a putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5361639_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Bé, em deixa una mica esceptica perquè només \"conec\" la seva cara comercial i les cançons que la van fer popular a la \"Star Academy\" (Operación Triumfo francès), espero que realment la seva implicació sigui conseqüent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4674258_25_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si jo conec una tia que siga com Jesucrist en la terra però que em parega horrenda físicament,li faré un monument si cal i fins i tot potser la masturbe(sense mirar per no ferir la meua sensibilitat)perquè s'ho mereix,però per res del món(bé,per diners potser)ficaria el meu membre viril al seu cos.En eixe terreny que li follen i no precisament jo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2713801_46_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "un cul dur... què curiós, ets el primer tio que conec que diu que li agraden durs", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5505357_58_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs jo sempre n'he dit mesquita de la merda, mai en to despectiu sinó com una paraula com qualsevol altra", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9478491_9_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Patétic és en ple 2017 continuar fent videos en vertical quan veus que queden com el puto cul!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1601180_13_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "sisi, Lluís Maria, tens raó!! no sé si va penjar els hàbits, però igualment mentre exercia el tio va fotre canya!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1745312_28_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però si sempre acabo com una puta gamba... però el pitjor és que no és de manera uniforme, sinó a clapes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3387118_55_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "uns veins meus tenen el \"Trapo\", com tu dius no aixeca un pam de terra peró em sembla que em podria arrencar una cama sense gaire esforç el malparit, si heu vist \"braindead\" (la pel·li aquella dels zombis) us podeu fer una idea de com és el trapo, veient la rata del principi", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9876694_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "O són falses il•lusions?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10249513_9_10", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Fill de puta ho has dit tu.Tu m'has dit fill de puta a l'afirmar que jo enviaria el video a la seva tieta.Per superioritat moral la teva considerant que ha o no de saber la seva família, en Florenci és un discapacitat no un incapacitat són coses molt diferents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6320936_1_18", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ets una poruga Jo sobretot flipo amb els castells de només 1a persona per \"pis\" Quin argot casteller de merda que tinc, ho veus?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10185586_2_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Llavors o bé coneixes gent que treballa a sectors amb molt poc desgast o no han treballat a sa puta vida.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2094637_7_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tranquil, quant més de sobrat vages sense tindre ni puta idea, millor.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10127470_14_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Moreno dóna suport a Espanya en polèmica amb Mèxic per la conquestaEl president de l'Equador, Lenin Moreno (dreta), reunit amb el canceller espanyol, Josep Borrell, Quito 29 de març de 2019.El president de l'Equador, Lenin Moreno, diu que els crims de la conquesta van ser comuns en el seu moment davant la petició de Mèxic d'una disculpa d'Espanya.\"Crec que tots hem de demanar disculpes per les omissions que hem fet al respecte dels drets humans, ja sigui de forma voluntària o involuntària\", va dir dijous Moreno.No obstant, el mandatari, que s'havia reunit a la mateixa jornada amb el canceller espanyol, Josep Borrell, al Palau de Carondelet (seu presidencial de l'Equador), va posar en relleu que \"aquest tipus de fets eren comuns per aquests temps\".El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, va informar dilluns que havia exigit a través d'una carta al rei d'Espanya, Felip VI, i al papa Francisco oferir disculpes pels greuges comesos pels espanyols contra els pobles originaris durant l'anomenada 'conquesta' d'Amèrica fa 500 anys.Segons López Obrador, que va assumir el poder l'1 de desembre de 2018, la invasió dels territoris que ara pertanyen a Mèxic per part dels conqueridors espanyols va ser una \"matança\", ja que es van cometre \"moltes arbitrarietats\" contra els habitants del nou continent.No obstant això, Moreno va demanar al president de Mèxic \"deixar-se ja de l'assumpte i començar a treballar millor pel futur\".\"Aquesta era la manera de fer política, economia, i els nostres avantpassats també ho van fer en algun moment amb altres pobles\", va dir el president equatorià.https://www.hispantv.com/noticias/ecuador/424702/moreno-mexico-disculpas-espana-conquista?fbclid=IwAR2-V7ROMbs_KKbXADEyhu5hLREniyFmAwcA4mwimYgLS7CTJVeu9avbZLk", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6828198_355_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "i no ho faig, passo de llarg i ja està, el meu +10000000 era per la necrofilia fastigosa que han posat al fil", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5227709_18_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "En fi, una cosa està clara: són pocs els que venen i s'adapten, molts els que no ho fan i no ho faran mai, i les polítiques d'integració són la merda més gran del país.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4949896_5_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Crec recordar que les putes dels nazis en el front de l'est van ser uns altres, no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1286074_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Espero que no el face sentir-se ningú important ni el face ser un cregut, perquè seria una pena.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5554281_28_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Un altre botifler de collons com l'anterior però aquest encara és més descarat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1751189_5_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "brindo pels brindis brindo per nosaltres brindo per ells perquè sigui el seu últim brindis brindo per un futur ben roig brindo per èpoques passades, més presents que mai brindo per la resistència del 39 brindo per les exiliades brindo per la ett trinxada brindo per les cames d'irene villa brindo pel collbaix i el passeig brindo per les pizzes tarradelles brindo pel tramuntana brindo pel meu gos brindo per la passada nit brindo per la xina del xindo brindo per MAO brindo per la meva gent brindo per la mala llet brindo per brindar brindo i això s'ha acabat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1190707_11_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A Castella, el castellà, per molts moros que hi vagin, i al Quebec el francés.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2356921_7_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Mira tio, passo de perdre el temps amb gent com tu, si tens ganes de torturar-te pots fer-ho tu mateix sense necessitat de molestar a la resta de la gent.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10239198_3_9", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Quan escrivia un independentista no està el seu comentari amb 10 negatius(bé, és que no sé si hi ha vots negatius a gaires fòrums, em sembla un sistema lamentable), ocult, i amb insults de l'estil \"rata espanyola, fot el camp d'aquí\".", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4557538_1_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Vull dir que no us comporteu igual, els gais us comporteu més afeminats i les lesbianes més vastes", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9137557_8_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si la població catalana s'esbandís el complexe històric, i en aquest sentit no s'hi treballa gaire, doncs respirem esperit de derrotats i això desfà l'ànima, els aliens es passarien ràpidament al català.Però la clau absoluta és no acceptar-ne més, i anar-los fent marxar.La clau la teniu cadascun de vosaltres, sigueu endòfils com el jueu més asquenazita.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4651011_55_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Cinc dels hospitals més grans dels Països Baixos (entre els quals es troba el de Rotterdam i el de Utrecht) van administrar, durant un any, rivastigmine (Novartis) http://www.lavanguardia.es/lectores-corresponsales/noticias/20100603/53938341774/detenen-un-assaig-clinic-a-holanda-per-la-mort-de-12-persones-amnistia-internacional-estats-units-ro.html Concentració contra Novartis per la seva relació amb l'experimentació animal -------------- Els resultats inicials en animals van ser prometedores.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4586997_8_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El que esta clar es que la situacio actual sense cap tipus de regularitzacio es la pitjor.Entre les dues potser em decantaria per la prohibicio com a Suecia, es a dir, perseguint al client i no a la prostituta, que aquestes ja han estat prou criminalitzades.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_233404_137_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Brometa de banda, és que em sona una espècie de simis que acostumen a anar drets, usen eines -més eines que els seus propers- i algun comportament més serà aixó del sexe sense manies.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6394349_24_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els nostres \"amics\" nazis ja s'encarreguen d'estigmatitzar a tot \"borrego\" que va amb españa, per a deixar clar, que si estas allà, estas amb ells.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2234297_227_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No vull faltar-te el respecte, eh! però tot deu ja t'ha vist, no tens amics, amants, rotllo, novio? que has d'anar calentant el personal?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2507816_57_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo en recordo tres de molt bones, bé molt patètiques, però gràcies a elles vaig riure durant mooolta estona Les explico: La primera va ser una poesia sorgida de forma instantània i improvitzada per un manobre del poble, deia així: \"Los ladrillos son quadrao, el semento e espeso, pero tu morena estas como un queso!\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10400167", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Heu de predir les xifres d'infectats i morts a:1)Italia2)Espanya3)Catalunya", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10786554_1_17", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquí l'unic que és fals és el 0.27% que dius tu que dóna l'OMS.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1157987_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Perque el cocnert es força dolent, per no dir molt, sota la meva opinió.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10542663_1_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "En Kendji té molts contactes amb els gitanos catalans de Barcelona i, n'estic segur, na Rosalia també.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4390668_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ho és per què la posició catalana arriba a Madrid amb un grau de debilitat tan alt, que l'altra part no et pren seriosament, sap que no faràs res més enllà de gesticulacions i que acabaràs acceptant una merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3002046_54_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si pogués... m'ha tocat fer repós dugues setmanes: efecte polla trinxada .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1337411_7_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Un jove ximple treballa per més poc i fa més cas de la publicitat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6967068_107_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Cleopatra, l'última reina grega d'Egipte: Cleopatra amb el seu amant Gaius Iulius Caesar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3971025_106_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El barri de Fondo de Santa Coloma ha estat poblat amb xinesos des de fa uns anys i no per això deixa de ser nació catalana.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_751023_15_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Endavant per aquestes noves generació si han escollit el camí de l'esquerra autonomista i adéusiau pels de la vella estirp botiflera-llepaculs del psoE-regionalistes-capitalistes!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1637620_10_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ho veig ho veig, pro, tot i no ser tia, diria que la resta de la seva fesonomia ja ho amaga, no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_508695_33_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Mira que ets un envejós, Albaida mai arrivarà a la qualitat de la gloriosa capital de la vall d'albaida i els PPCC.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_10413_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Perill: està en anglès.Traducció aproximada (sense puta gràcia) a sota.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5457517_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "pots estar ben segur que aquests lladres que han deixat una caixa catalana en un estat ben galdós no aniran a la pressó.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3092567", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "L'altre dia, em vaig intentar descarregar un joc a l'ordinador d'EA i per fer-ho vaig veure que havia d'instal·lar l'EA download manager, fins aquí cap problema.Pèro, quan el vaig instal·lar vaig veure que no el podia obrir amb el wine.La cosa és que ara tinc un joc penjat al download manager i que no sé com putes el puc descarregar al meu ordinador (que no té windows, perquè vaig decidir sobreviure sense ell) Què he de fer, oh, Dèu meu!?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3814336_0_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Collons encara li hauria d'haver fotut un cop de porta més gros del que li he fotut!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1676464_0_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Abril escrigué: -Emmatxucar-->rebregar quelcom, sovint referit a peces de roba. -Conxo-->cony -Iclèsia (església) El primer el dic jo i tot.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6069210_14_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La Cartuja és una merda d'estadi.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7510399_8_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "T'ho dic clarament, ves a la merda demagog! això es un insult a tots els que vam anar a la manifestació de l'11 de l'any passat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10381188_62_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ha mort una quarta persona a les illes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1822212_47_7", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "També darrerament hi han hagut casos de joguines que s'han retirat del mercat perquè contenien substàncies molt tòxiques per a la canalla, ¡però a ningú se li acudiria dir que això demostra que les joguines son dolentes per a la salut!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10133700_3_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Al programa i equip menys dolent (i això és subjectiu).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3222994_5_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A més a més tenim els \"casaques blaves\" que només foten que hostigar-nos a la carratera, per robar-nos la guita!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_955335_69_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El francès va agafar moltes paraules de l'occità en el seu temps, no crec que sigui que parli un occità afrancesat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1020467_1_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El so del baix, la bateria i el piano sonen de puta mare; però els sons de guitarres i alguns instruments de vent per exemple no m'agraden gens, són molt artificials.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9634521_3_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo crec que ha anat justet...1.-seguiment pobre, a la feina del meu dept de 7, jo era l'únic que la va fer2.-control del territori pobre, molts talls, però quan van voler els van desfer (piulets i mossos per igual) i això que no hi havia res realment estratègic...els únics considerables els de l'AVE3.-comerços majoritàriament oberts4.-fins i tot, moltes escoles obertes...Els CDRs necessiten molta més gent per ser efectius.La gent està còmoda sent “indepes de wassap” molt missatge, molts memes però vaig a treballar...no vaig a les manis...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2488071_62_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tio en serio, ni manuals ni merdes, la millor guia és l'experiència, si no lligues força't a intentar-ho i de cada cagada n'aprens i tornes a intentar-ho, així així.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_473162_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs posa't una samarreta indepe sota la de l'equip i fes com feia Rivaldo, et poses la part del avant per darrere el cap", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9726166_51_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Supermercats francesos?...Segur que aquest portal web s'haurà equivocat de país.Veient les imatges del vídeo pràcticament es veuen dones musulmanes, tapades de cap a peus, amb els seus fills agafant tot el que podien, i sense mirar prim.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3847770_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El títol està malament, en teoria somiem sempre, l'únic que només ho recordem de tant en tant.O això es sol dir, ni puta idea.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5220624", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "'Gadgets' carregats a platja, gràcies a un biquini fotovoltaichttp://www.lamalla.cat/digitals/article?id=467021 La peça ha estat creada pel dissenyador multimèdia Andrew SchneiderLAMALLA.CAT / AGÈNCIES Andrew Schneider, un dissenyador multimèdia amant de les energies renovables ha creat un biquini fotovoltaic amb l'objectiu de poder gaudir de tots els 'gadgets' que es vulgui a la platja, sense haver-se de preocupar per la bateria dels dispositius.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3095961_22_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però això no treu que si m'he de posicionar, ho faci a favor del poble revoltat, per molt que pensi que l'alternativa és igual de dolenta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3104384_469_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jaime escrigué: mai dir que ets verge (menys a la dona que et vas a follar)....jo ho diria després...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3398693_32_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A la universitat s'hi va a estudiar, s'hi va a lligar, i per què no, a follar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4149164_0_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I recorda cabró:", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2713801_39_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "teta que no hi cap a la mà, no és teta sinó... no trobava les d'handbol, pel que veig no és un esport mediàtic", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6428605_6_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si algú es idiota i no els sap cuidar, doncs que el denunciin i llestos, peró prohibir tenir-los....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3118121_5_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Apart, un dels tàndems que sempre han funcionat és el del número 1 seriós, discret i que dóni sensació de seguretat a la gent, i el número 2 intransigent, bel·licós i que expressi les idees amb contundència, com a contrapès de l'afabilitat del número 1.Em vénen molts tàndems d'aquests al cap, com ara el Carod-Tardà, o sobretot un de molt mític perquè era portat rigurosament, com el tàndem Felipe González - Alfonso Guerra.Encara que no deixa de ser la figura del poli bo i el poli dolent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_508781_4_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tot i que es un tema seriòs, jo he intentat donar-li un caire irònic i de bufó perque penso que això dels boicots es una 'patoxada', entre d'altres motius perquè en una economina tan globalitzada es IMPOSSIBLE de saber on acaben i on começen les nacionalitats del diner.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4987441_89_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Una mica sí No té preu quan algú posa alguna cosa tipus \"vota positiu si creus que l'Inda és imbècil\" i té 2.342 positius Només és per aquest fil, jo prometo no fer-ho en cap altre", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4577449_5_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Una altra cosa es que al partit li interessi fer-ho veure per recollir vots tant dels immigrants espanyols com d'alguns catalans de la progresia ciutadana.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10770238_22_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però potser quan et vegi et prengui a tu per un refugiat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1284555_4_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Pel que fa als crits racistes, dir que ja no se senten gairebé arreu, pots estar tranquil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_505351_46_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "vale, ara posaré Els pets, què vols? també m'han demanat obrint pas o sant gatxo, el rebesnet del tio canya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9332807", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Almenys 21 morts en una explosió a una església copta d'EgipteRedacció 09 Abr 2017 - 11.26 La ciutat de Tanta està situada al delta del riu NilAlmenys 21 persones han mort i més de 40 han quedat ferides per una explosió dins una església copta de la ciutat egípcia de Tanta, a uns 120 quilòmetres de distància del Caire.Molts dels ferits són greus, segons la televisió estatal egípcia.L'ofici que es feia en aquells moments a l'església es gravava en vídeo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4404303_19_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El nostre programa electoral, el de les classes populars de la ciutat.I quins són els temes que començarem a reinventar?De moment hi ha setze grups de treball en marxa: 1. educació · 2. sanitat · 3. treball · 4. participació · 5. economia · 6. immigració · 7. dones · 8. gai i lèsbic · 9. habitatge i urbanisme · 10. serveis socials · 11. cultura · 12. transports i mobilitat · 13. joventut · 14. medi ambient · 15. llibertats i drets · 16. solidaritat internacional", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10807512_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Quan es va aprovar la immersió lingüística era per tota l'EGB, fins 8è.Amb el canvi d'EGB a ESO crèiem que la immersió s'ampliava dos cursos més, però ens van treure dos anys d'immersió sense ni que ens n'adonèssim i els \"nostres polítics catalanistes\" van callar com putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10397871_11_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "He fet de filòleg (de merda) i m'he imaginat els revolucionaris francesos bevent a galet d'un càntir.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5690909_99_13", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No em sembla gens malament que expliquis el que vulguis i si algú t'ho vol censurar em semblarà un inútil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5521312_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Molt interessants certs comentaris d'espanyolets.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_888350_9_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Avui entre blocs i fotolocs estem ben fotudes Això del bloc també es gratis com el fotoloc?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7150243_30_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Fent merdes d'aquestes un no guanya diners ni cap benefici palpable, t'aporta 0, així que per si de cas millor no fer-les.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10157408_0_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Plataforma de bonisme, pagafantisme, hem d'acollir tothom, que bons q són els musulmans, festejem la \"diversitat\", ens caguem en tot el que representa Europa... els de fora són els millors...És un còctel molotov de la decadència que representa la civilització europea, entossudida a destruir-se a si mateixa", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6203036_5_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Hi ha un fill de puta per aquí que està donant pel cul amb els coets.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_9456_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sé que la qualitat és merda però no la trobo en millor resolució (el google reverse image search me la rebutja).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7250045_345_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El francès i el castellà poden ser perfectament prescindibles per a qualsevol català coherent, i també per als empresaris catalans coherents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2598988_24_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Es suposa que les negres t'ho han de posar difícil", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6334437_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "-noies envoltant a un panoli que fa que toca la guitarra serà qüestió de comprar una guitarra", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10115896_11_7", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tot i que la xarxa està ben planificada i la distribució de les estacions no és dolenta tenim una freqüència millorable i uns billets senzills molt cars pel que és la xarxa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1735211_68_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els micos, el mes semblanta nosaltres a l'edat de pedra, tenen coses propies i no tots es reparteixen les coses x igual.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8195101_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I curiosament, si fem les coses bé, penso que tindrem més opcions.En comptes de la competència insana i de la política lamentable típica, és a dir, em passo el dia desprestigiant als altres perquè m'acabin votant a mi, no com a millor opció, si no com a opció menys dolenta, hem de passar a la competència sana.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9109560_54_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "T'ha fet una pregunta, no ha opinat per tu.Segons tu s'hauria d'aplicar cap pena legal (sigui la pena de mort, sigui una multa de cinc euros) per fer un blog ateu en un país islàmic?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9035556_9_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els pares haurien de reconèixer la paternitat, sí, però per motius de seguretat no li faria reconèixer davant el marit de la dona en qüestió; diràs que som més infidels però també més bèsties quan s'ens enganya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2291413_159_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Una vegada un noi em va llepar la boca com si ell fos un gos o jo fos un gelat i el vaig empènyer amb tal repulsió que ho vaig odiar per sempre, és fastigós, de veritat .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1911201_67_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No sé per què merda t'han posat karma si no tens raó.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3249383_41_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Una floreta pot encantar a qui la rep i no agradar a la parella, més fàcil ja no t'ho puc posar.Aleshores entenc els tios que van a trencar la cara als piropejadors.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3127171_5_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A més a més, els pots acollonir una mica: posant mala cara, dient \"a mi em parla en català!\" de mala manera, fotent un merder, i deixant tots els productes sobre la cinta i marxant d´allà cagant-te en la puta mare que parí els ocupants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8442687_17_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ni soc en Rigel ni crex que sigyi Eapanyol.Ja enteneu el que vull dir amb Catalunya, no sigueu tant name nazis.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8442687_3_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Saps què vol dir \"cuinar merda\" en l'argot rapper?PD: no fotem, clar que prefereixo Valldoreix, tot i que m'hagués agradat viure-la als anys 80, que va ser l'època quan era més poble i que la meva mare i els pares d'amics meus en la seva joventut van poder gaudir-la millor que no pas el pijerío en el que s'ha convertit ara.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_977810_10_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "ieeee desde on estic dic peaso cabro el que hagi entrat en el meu usuari que ja se qui es. putu bloquer de merdaaa encara t'enrecordes de la contrasenya XDDDDDfill de la gran put.bè desde aqui dic que amb Francisco Javier no perque no soc pederasta i amb jj per cabro i bloker tampok XDDd tinc millor gust en tios com s'aprofitat el cbron de dir-ho sabent que estic e vacances i pillo l'internet n ocasions contades,xè desde sueca dic ae-vos fer la mà.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10437277_7_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Com sempre fent de les seues, pintant aragonesos/castellans i musulmans de color clar per amagar (visualment) l'inmensa majoria de color fosc que són els catalans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5501311_29_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Mentre els bancs espanyols i catalans no posin sobre la taula tota la merda que tenen, i actualitzin el valor dels seus actius immobiliaris, no acabarà d'explotar del tot la bombolla.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5530482_10_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Manuela escrigué: (...)És el que hi ha, quan es diuen les veritats t'acaben prenent per sonat o per victimista.O per \"radical\" (radical entès en la versió manipuladora i marginalitzadora dels mitjans de comunicació -del poder, vaja- que associen radical a extremista).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4996320_116_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tant ell com jo ens sentim que formem part de la societat, però crec que el sentiment de ser immigrant mai no desapareix en la gent que viu lluny de la seva terra, sigui d'on sigui i estigui on estigui.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2522859_7_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Politicament el sistema es dictadura comunista , el tipic : ni dret de reunio , associacio, expressio , etc etc , sense llibertats , comunisme de llibre Economicament el sistema es potser mes proper al feixisme , es evident que ja no essistema comunista ( tot i les moltes empreses publiques ) , pero tambe es evident que no te cap semblança amb el sistema capitalista tal com l´entenem a Occident Es mes una economia que funciona de manera mes o menys formal com capitalisme , pero on el dirigisme estatal , la influencia del partit unic , la corrupcio politica etc etc perverteixen totalment el sistema En definitiva tant politica com economicament el sistema xines es una aberracio , una asquerositat absoluta i una merda total", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2611425_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Han estat els cinc pitjors minuts de la meva vida, a partir d'aquell dia si no ho tinc 90% segur no entro a ningú, quina sensació més puta!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5288478", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Als amants dels RPG, us recomano aquesta saga.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3723893_17_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo per experiència personal diria Bilbo, quin puto festivalàs orgàsmic abertzale Sort que els compis d'Herri Norte ens van ensenyar els millors bars de la ciutat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_925602", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": " lewok tu no deus voler sexe? nops va jo nomes vui sexe amb taria només una nit podem fer sexe es tres sergi sergi? vols que fem un quartet? no conec en Sergi però si està bo, està convidat marina_llansana va maca vols que et conti el que estic fent ara? vinga ara mateix tenc la mà esquerra a la panxa amb la samarreta mig aixecada i la vaig baixant lentament entrant dins els calçons faig una amagada d'anar al penis, però acabo anant a la cuixa i me la massatgeo oh sí, m'agrada :d :D felicitats ara m'estic tocant el cul radunet mmm exquisit tenc la polla a mil nena se m'ha aixecat tant que m'apreta contra l'estómac Tu què fas maca? No tens les braguetes mullades? no pas Què potser no portes braguetes? uumm, em poso només de pensar-ho No has provat mai de ficar-te aliments pel cony? Diuen que mola, sents la matèria orgànica dins teu oh sí ara me l'estic remenant marina_llansana sabrós... Olga Olga ? què vol dir ets tu mmm no :S marina_llansana no tens els mugrons durs? ignorar per què :( ? Jo només volia corre'm amb tu!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3709552_16_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per no parlar dels ecologistes indepes (molt bona part ho som) i dels pacifistes indepes (ídem).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5799082_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Divorci entre una parella amb fills, normalment acaba en home desgraciat, sense res seu, i que no sap ja el que fer amb el seu sou per passar-li el que cal a la seua dona i els seus fills.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_877763_22_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Me les han fotut varies vegades però jo encara no.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10186503_11_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "M agrada menjar cony; es un bon àpat i a més gaudeixo veient la dona fent gemecs de plaer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4431604_30_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "potser perquè m'ho miro de fora estant, però l'espectacle que donen si i rcat, bandejant-se l'un a l'altre, és si més no, desencisador ( per dir-ho suament) crec que cada cop que fan declaracions d'aquests tipus, els seguidors d'ambdues formacions haurieu de posar el crit al cel i no aprofitar per posar més llenya al foc. no dic que tu ho facis, però molts d'altres si, i no es una tàctica que convidi a integrar-se a cap de les dues formacions i que en molts casos provoca decepció en gent que havia cregut que una formació independentista sòlida i sense hipoteques pasades era possible. però això és una opinió personal i no té cap mena de valor, si no és per a mi mateixa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8269572_35_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Estaria bé si l'empresari de merda no pagués a 5 euros hora gràcies al dumping laboral.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2944573_22_9", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però ell ni en parla. però en cap moment parla de les altres realitats i veritats del capitalisme, i aquestes són la precarietat laboral i totes aquestes merdes Mai la humanitat havia treballat tan poques hores a la setmana com ara.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10567391_4_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Molt millor aquest Stuart Hughes Prestige HD Supreme Rose Edition de $2.25 milions.(transport gratuït negociable fins a la porta de casa!)Mira que bufó:N'hi ha de 700.000 €, però fan de pobre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_476937", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Companys, surant per la xarxa aquest matí he trobat que al web falangista.com es pot trobar material nazi o que fa apologia del mateix, es pot denunciar?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6970071_22_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La qüestió és llançar merda en qualsevol cas.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9872402_29_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ells que juguen que juguen... que com a algú li done per montar candidatura amb Bildu i BNG i es presente a algun municipi sabran \"el que és fer l'imbècil\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10398747_16_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Això si parlem purament de tracció, si per 4x4 vols dir tot terreny ja ni t'ho explico, cotxes sense reductores no es poden ni comparar amb un tot terreny.Jo que tinc un defender full equip sempre criticava els SUVs però si m'hagués de comprar un cotxe no compraria una merda de cotxe familiar, compraria un suv.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6981134_4_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Com els imbècils que quan preguntes alguna cosa sobre un mòbil Android et responen que et compris un iPhone.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3774758_167_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La pena de mort existeix en alguns estats.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9051279_25_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però quan saps que sempre patim després dels partits de seleccions, no te la juguis tant cony.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7022774_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Uff ja m'estan entrant al fil tots els trolls, puto racó...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2255418_70_9", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I només cal veure com se'l posen, tenen fins i tot una manera patètica de posar-lo, que no abriga una merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8299541_0_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Que la inestabilitat política i social i la inseguretat jurídica és dolenta per l'economia, no és cap predicció.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_948552_15_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El que has agafat concretament és el que en diem un matón nosaltres, s'et posa a l'ordinador avisant que tens virus, i després et venen l'antivirus per eliminar-lo, son un pel cabrons Si cliques sobre aquest globus, et dirigirà a la pàgina web d'aquest antivirus. prova des de panda activescan que és l'antivirus de panda per pàgina web, et dirà on son tots els arxius i les entrades de registre de virus, però no t'els eliminarà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9323566_13_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Seria la típica maricona dolenta que es dedica a robar els xicots dels altres.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10207256_23_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Bé és el mateix, si els immigrants són un 15% de la població i superen el 50% de reclusos és que algo falla.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8457658_45_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per ex.: De la 2ª part de “The Killing Fields / Els camps de mort”, història real Premi Pulitzer l'any 1976 de Sydney Schanberg, *1934, periodista de guerra: \"El Khmer Rouge (...) semblaven camperols, gairebé nens, però eren cares deformades per la fúria\" \"Era la brutalitat nascuda de la ignorància, i això el va terroritzar\" \"Homes posseïts pel dimoni.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_826352_7_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo ho vaig fer un cop amb flaix fm XDDDDDDDDDDDDD putrum putrum!!! quina esgotament per seguir el ritme de les cançons XDDDDDDDDDDDDDDD vaig suar com una truja!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9207384_6_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Pel que veig, enllacen amb la pàgina d'aquella merda blavera de la Uiquipèdia.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_13905_26_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ara tu m'hauries de dir :\" Ei tarat!, per que no ens prenem unes pastilles de colorins i anem a esnifar un pot de pintura a la seu del PP de València capital i busquem el mapa segons les instruccions d'en Arturo ?\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2593744_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Caram, quin nivell que deus tenir per anomenar \"tonto\"* a un dels millors economistes del món! * A més a més, \"tonto\" no existeix en la nostra llengua.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8696661_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ja em sembla totalment fastigós el que va fer Carod Rovira reunint-se amb la banda assassina i dient-li alguna cosa així com ''mira, mateu espanyols si voleu, però catalans no'', però és que ni vessant sang catalana alguns catalans condemnen els seus assassinats, fixeu-vos fins a on arriba l'odi a Espanya i als espanyols.L'obra de teatre encara que era repugnant i en cap cas apropiada per als nens segurament no era enaltiment del terrorisme, però aquesta forma de treure-li importància o fer acudits sobre ETA amaga certa simpatia ideològica, és evident.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8300559_15_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Crec que a banda de la polèmica creada interessadament pels manipuladors mitjans i polítics espanyols hi ha la discusió estratègica sobre la consideració de nació única de tota l'area de parla catalana.Entenent que l'objectiu de tots és la sobirania i l'hegemonia de la llengua catalana arreu, considero ligítima aquesta opció i qui la defensi no el consideraré mai un adversari.Personalment crec que és més efectiu deixar a cada zona al seu ritme, doncs estem en estadis diferents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9233086", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Fa mesos, el usuari Lisboeta em recomanà, per aprendre portuguès, una revista molt interessant, de la que vaig fer-me subscriptor: Courrier Internacional.Aquesta revista és del grup francès Le Monde, i té edicions en llengua francesa, japonesa i portuguesa (ni idea de per què han escollit aquests mercants).La revista, edició portuguesa, té 90 pàgines a tot color i es dedic a traduir reportatges (i alguna entrevista) de mitjans de comunicació de tot el món.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8863679_14_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Prou d'alimentar un derrotisme estèril i autocomplaent, colla d'arreplegats.Que potser tenim cap millor opció?Mengeu-me la polla i no feu volar coloms, que aquí no es rendeix ningú.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5134308_29_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "\"Algú que defensi que el lobby jueu domina la politica nord-americana queda completament delegitimat per a acusar al lobby jueu de dominar la politica nord-americana, ni que sigui amb proves\"Preparant oposicions al Ministeri de la Veritat?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_416687_8_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Estic amb l'Estelada, hauries hagut d'agafar el cubata i després xerrar-li que no eres gai!!!!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8496444_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els llauradors es barallaven per caçar talpons o rates d'aigua (comestibles i de carn molt fina, per cert).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_429156_8_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "valència ciutat es troba plena de anuncis de marina d'or. es tractaria només d'agafar un espray i posar en tots..... tanta aigua tenim? preferim platges verges al formigó i els camps de golf no es reguen? o cosses semblants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10024054_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquest noi no crec que sàpiga qui es Jusapol perquè viu al seu mon de merda i no crec que sàpiga que es l'equiparació", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4876243_24_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Recordeu que CiU, no tenen gaires collons per fer canvis, són tan burros que van contractar a molts sociates a tv3, des de l'a Julita Otero fins a en Jordi Gonzàlez.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9714826_0_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Hi han grups indepes que tenen des de 200 a mes de 5000 persones, gent de la cup i de les jerc, hi hauran indepes de diversos llocsNo som pas 4 amics matatsJo soc un que estic mirant de reclutar gent d' aqui del raco i com jo en son uns quants i unes quantes", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1942107_13_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El problema és que un altre cop se m'ha tirat el temps a sobre i estava desinformada com tu sobre la vaga i la mani, així que ara vaig de puto cul...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_487122_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "TVE és una puta merda, només cal veure els seus merda locutors espanyolators del telediario.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3842112_108_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El Mourinho és el puto amíssim.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2321207_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ja no em podia descarregar res del RapidShare perquè no sabia com cony anava allò dels gatets : ( Megaupload o mort, això sí.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8930561_128_7", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Deixa'l estar i mana-li GIFS, és el que mes li molesta, al puto mentalista, lector de ments i de futurs condicionats, Sandro Rey, aquest.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3081583_21_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Home, on hi estiga el follar que es lleve la resta, però quan no es folla per qualsevol raó, doncs, que millor que agafar la tranca amb les dues mans i donar-li uns quants moviments ascendents i descendents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10093898_22_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els otomans controlaven tota la costa africana mediterrània excepte el Marroc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10170634_72_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A diferència de la nova generació ''brossa'', jo no feia d'adult amb 10-11 anys, ni era un ni-ni ''tonto la gorra'' d'aquells que van amb la mùsica a tope pel carrer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9184663_9_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La realiat però és que són un país més pobre que una rata fins que decideixen obrir-se al lliure mercat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7973667_3_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La vida és com és i els altres no en tenim la de que alguns siguin tan imbècils de voler fotre'ns dins del seu sac.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6082563_6_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Estic molt indignat, han respost molt ràpid, però això sembla una broma de mal gust, davant tot el que vaig escriure, una tal Nuria, em respon: \"With regards to your inquiry,kindly be informed that all HTC devices have spanish language\" Ja els he fet arribar una resposta ben entenedora, a veure si es creuen que em quedaré amb aquesta merda de resposta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3669965_75_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sí... les dones solen dividir les dones en putes o maques, i normalment en funció del grau de \"competitivitat\" que \"detecten\" amb cadascuna.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4163469_5_9", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Com que ja anteriorment hi va haver-hi un atemptat per part d'islamistes islàmics contra les torres bessones?O que altres vegades hi han hagut atemptats suïcides arreu del mon contra civils innocents per part d'islamistes islàmics?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3664625_6_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "ara parlo amb una anglesa i quan li he dit m'ha dit que la seva tia parla català fluently", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_475_15_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs a mi m'agraden ultrasupermegaradikis d'aquets que dieu (inadaptats, kamarada klashni..) i tb m'agrada la música que algun subnormal diu q s maricona (Sopa, Lax, Wisqui'ns...)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4433910_8_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "És que obviament és un mentider.I més encara veient que el que tenen darrere els de la foto està escrit en perfecte valencià normatiu,no en dialectes marcians blavers.En serio,mira que jo no sóc partidari de fer això que fan molt que a la mínima es posen en plà hostil a dir als catalans que no tenen ni idea de la realitat valenciana,però és que si vos creieu esta històrieta realment no teniu ni puta,però ni puta idea de absolutament cap lloc del País Valencià,i dubte molt que hagueu vingut alguna volta.Llig amunt algunes de les raons per les quals la història d'aquest personatge és digna d'acudit.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3881179_86_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Noooo, és igual el que diguem, el cap de setmana al Camp Nou des del minut 1 tots cridant \"campeones campeones\" (en castellà), perquè després (esperem que no) ens quedi la cara de tontos com contra l'espanyol o el vilareal la temporada passada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_184711_5_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "és per llogar-hi cadires, mai més ben dit, lo pròxim seran habitacions per déu persones dormint en butaques mentres quatre cabrons amb peles viuen en palaus de 800m2 té collons la cosa...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9159632_25_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La primavera àrab no la va començar l'OTAN, però si que va rebre el seu suport en funció del règim que hi havia al país en qüestió.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4792725_51_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "PD: i l'unic \"indepe\" de la classe desde temps immemoriables.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_22378", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Una empresa a on la Marta Ferrussola n'és directora, s'emet una cadena musical espanyolista com 40 TV, quina credibilitat té aquesta dona quan diu defensar el català i culpar-ne els immigrants?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7501910_1626_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I ja comença a ser hora, tip de tant catanyol fastigós.— JM Virgili i Ortiga Vanessa) March 12, 2020", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8161798_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "L'antisemitisme (o \"l'antisionisme\") -igual que passa amb uns altres \"Anti-\", com ara l'anticatalanisme, etc...- uneix extremistes de tota mena, en tant que flamerada d'odi: ultradretans, ultraesquerrans i islamistes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7921750_12_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I m'ha costat Déu i ajuda perquè aquests teutons mamons tenen capat l'accès des de fora d'Alemanya i he hagut de trampejar amb proxys i merdes vàries!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3082240_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Dolor sense marques, el somni de tot torturador si és que la paranoia securitària ens porta a una democràcia cada vegada més retallada i limitada el que no veig per enlloc, són invents d'aquests per a perseguir els defraudadors d'impostos i evasors de capitals, els empresaris que extorsionen treballadors sense papers o que omplen el Ter de merda per a perseguir aquests no hi ha tanta pressa sembla", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9497992_14_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No anaven del mateix.No condemnis si no vols, llavors accepta que senyalin la teva hipocresia de condemnar atemptats nazis i no els d'ahir.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5268258", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A ma parella se li ha romput (sí, és correcte i no és catanyol) el seu televisor.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3827716", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "- pero q dices tia, ESPAÑA, es comun e imdivisible de todos los epañoles. catañanes incluidos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9445544", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No n'estic segur de si encara hi ha catalans barcelonins, potser tots els catalans que vivim a Barcelona som de fora de la capital.El cas és que pel que veig els fa molta vergonya que els identifiquin com a catalans, els fa molta vergonya parlar la nostra llengua , entre ells parlen catanyol però utilitzen el castellà com a llengua franca i d'ús social.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1646909_14_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si un home se'n va de putes és un porc i un miserable, si ho fa una dona és una probreta lliberada del masclisme.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6987663_36_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs, mira que m'hi fixo molt en aquest aspectes i mai havia vist ni sentit res semblant, ni l'existència del pallús en qüestió.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2580111_23_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "si fos així ja seria una victòria, si ho comparem amb la resta de l'AMB tanta fama de \"nazi\" que té el teu poble i mira...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_790_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "que hi hagi subnormals que escolten bisbals, reggaetons i merdes d'aquestes i que diguin \"oasis és una merda de grup\" i es quedin tan amples. (he dit oasis però podria posar mil milions d'altres bandes) mort als subnormals que tenen l'oida musical al cul, FILLS DE PUTA.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_326080", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per que collons no troven els diaris de ca nostra rellevant de publicar com a noticia important la mort en accident d'Amy Gillett?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6953801_5_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Potser l'original és un altre doncs, però no fa gaire que està de moda aquesta frase, fa poc més d'un mes, i va coincidir en quan es va expandir la cançò, jo quan la vaig veure per primera vegada encara ningú ho deia això de \"ola k ase\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5134308_2_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Et recordo que els que van atacar van ser els arabs , per tant poc es pot parlar de conquesta I del que parlo es del dret a la defensa", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_138906_2_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però fixa't que curiós: Si tots dos beneficien Catalunya d'alguna manera, a nivell europeu ERC quedarà com a \"dolent\", però a nivell català quedarà molt bé.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9851175_0_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Un culer mai ha de felicitar públicament un merengue merdós.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4983390_513_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Una imatge relativament recent però que ja forma part de la nostra història col·lectiva i ens defineix com a poble com cap altra (aquest diumenge s'ha de completar, tot i així algun viquipedista podria arreglar-la i incloure-hi Tarragona Reus platja, Rubí i la resta de municipis que han fet consulta el mateix dia, jo ho faria però no en tinc ni puta idea de com es fa).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10184567_9_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per exemple, agafa un lladre especialitzat en extracció de rellotges.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4669776_30_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Descendents d'Europeus, negres i mestissos conformen la immensa majoria de la població.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9010379_46_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs per a ell els espanyols sou una puta merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5791829_2_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A la zona de l'estelada amb el 33 hi havia negres animant Catalunya i això no va representar cap problema per ells, ni tampoc pels que van dur l'estelada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7784193_8_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Veient que a l'En Guàrdia foten només merda de fa menys de 200 anys des de fa ja molt, feia temps que buscava un nou programa d'història per posar de fons quan estic fent unes partides al PC.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6017428_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A mi el que m'ha matat és el comentari del pal No pot ser Lagarfjóts per que no és prou gran", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8831608_641_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Molts \"gringos\" pensen que Espanya és una regió de Mèxic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8120940_12_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "fa mesos d'aquest comentari... però a la desesperada: finalment t'has matriculat? jo estic mirant per a francès també per al curs que ve.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3891112_47_11", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Clar que es pot dir,de races n'hi han només quatre:els caucàsics,els negroids,els mongoloids i els australoids.Lo demés poden ser ètnies,pobles,o el que tu vullgues,però no races.I a més,no existeix cap raça,poble,etc europea.Europa és una divisió purament geogràfica,res més.Els europeus occidentals i mediterranis tenen molt més en comú,física i culturalment,amb els àrabs que no amb els eslaus,per exemples.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8946220_11_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "però sou uns avorrits , sempre contents i ufanosos, aquí , aquí et voldria veure, navegant entre tanta merda, au vinga, valentia, vine , vine, a tastar l'emoció de viure en un país de la primera divisió mundial de corrupció. t'esperem", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8078877_11_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Enhorabona, no era fàcil d'abaixar el nivell de la petardiva indepe aquesta a un diari de merda", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2291628_28_10", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per mi, blanc no pot ser negre, ni negre pot ser blanc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10120689_16_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ostres, de Saragossa, no sortis d aquell claravegam mai rata fastigosa.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1098222_0_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Calla fastigos, els nazis nomes mereixen la mort, preguntali a un soldat aliat a la segona guerra mundial, els hi tirarem floretes?? els hi direm que siusplau n ens matin en nom del bé universal?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1959870_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ara que si vols anr-hi, sempre pots buscar alguna pensió d'algun poble francès de l'altre costat de la frontera (a 10 minuts del centre de Ginebra) que és on van a viure tots els estudiants o becaris que passen per aquell aburridíssim racó de món.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_550704_10_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "si ERc són botiflers per pactar amb espanyols, oleguer serà un botifler per jugar amb la selecció d l'estat espanyol.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1939606", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Fer malbé; posar en un estat més dolent (Mall., Men.); cast. estropear.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4745257_25_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per què si m'arribes a dir que tens allò de imagina ser modelo i auqestes merdes...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4991470_45_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Qualsevol cosa que faci de Veneçuela un model a seguir li fot ràbia, la nostra terra ha de ser una merda i estar fotuda de per vida per a que ell tingui un somriure al rostre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5956125", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No som culpables de la immigració que els nostres enemics han abocat damunt nostre per enterrar-nos, no tenim la culpa que aquests immigrants es reprodueixin sense miraments damunt la nostra terra i escampin la seva llavor, la seva cultura, les seves religions i les seves races a la nostra Pàtria.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1053250_3_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Millor un bon homenatge a Moragues o als morts per defensar la nació catalana !", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2704513_84_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I tota la seua ànsia d'obrir fils per dir com de desgraciat era, com et penses que s'anomena?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1794060_8_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sí, és molt trista la mort de Puerta, però caldria discutir fins a quin punt la seva mort ha d'influïr en el calendari futbolístic, siguin partits oficials o no, com és aquest cas.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7976245_49_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquest fil és ple de gent sorpresa perquè no està d'acord amb una DUI I em dius mentider quan ets tu el que menteixes: aquest home SÍ que ha fet declaracions favorables a l'autodeterminació (altra cosa és que ho compleixi si arriba a president).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_19964_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "si no descrius millor... qualsevol bèstia podria provocar esta reacció a qualsevol persona, has vist si duien un \"fajo\" de bitllets i un carnet blau a l'americana? tal vegada eren militants del PP no sé, tranquil·la q pitjors animalots hi ha. Per cert jo tinc un dubte, a la vostra zona hi ha espècie d'avispes negres q són com un pulgar?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3391521_17_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquesta platja també era gai... hi vam anar per la tranquil.litat que hi ha en aquests llocs (excepte a les dunes...!)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_987292_29_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "ja que i som també li poc posar puta i a l'altre ecspanya, així quan els cridi: puta ecspanya!!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5096522_82_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A El noi del pijama de ratlles, la mare del petit protagonista no tenia n'idea que mataven els jueus i posteriorment els cremaven als camps de concentració.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9070", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Hehe, com que veig que no hi ha massa moviment pel raco, obro un d'aquells fils ximples que ens agraden a tots Jo un mp3 amb radio i un sac de boxe...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10060760_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El pitjor insult que m'ha fet ningú durant tots aquests anys que duc al racó precisament me'l va fer l'Argimont acusant-me de ser una rata podemita (és a dir, un enemic de Catalunya).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3833736_71_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Mai se sap.També estava convençut jo fa dos anys de que si la puta roja arribava als penals contra Itàlia perdria,i mira tu per on.....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4438763_50_9", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Et puc baixar el Karma , el que passa es que el baixo quan hi ha una rao , com quan justificaves els comentaris del nazi Afrikaner , sobre jueus i sudamericans que pervertien Europa i havien de ser deportats", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_556184_48_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "eeee!!! catalanes, les que més m'han agradat han estat temps de silenci i plats bruts, sense dubte... i a les extrangeres que han posat...STARGATE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Que ningú ho mirava o què?Això sí que era una sèrie, òstiaaa..:!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1012142_49_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ara tots com voltors cap a Lloret... pero per festa i guiris prefereixo Platja d'aro i si vols gran concentracio de noies...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10208726_18_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I com que a més anava ple d'edificis religiosos amb monges molt petites per mor dels temps d'assetjament i caresties, d'aquí el plat nacional: \"botifler amb mongetes\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10493570_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Oju perquè tots els títols que fa aquest autor, són jocs de paraules amb mala llet.kizu es feridakizumono es un terme despectiu que s'utilitza per a les dones que ja no són verges, que també fa referència a un producte amb defectesmonogatari es història", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9988685_23_15", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ets un dels usuaris amb més exemples en la denúncia que es va posar, d'opinions extremament malignes, tot això molt abans que jo em presentés aquí.Ets un homòfob de merda, i el pitjor és que ho saps i n'estàs orgullós.Tant de bo la vida et cobri el menyspreu que prediques amb haver experimentar la misèria de la que et fots el més de prop possible.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4438763_14_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tal i com estan les coses, per a ser president, tant a Catalunya com a Espanya, cal xer un ximple com ZP o un que juga amb cartes marcades com Rajoy.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5815344_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A mi és que ties d'estes xonis-xungues no em motiven ni a violar-les, sino únicament a matar-les ràpidament i que aixina callen per fi.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2432739_22_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Seràs un fill de puta, però menjaràs, a l'estil Mad Max (els dolents, clar).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5998509_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "(VAN positiu, comptant la prima de risc)El deute és un limitador del consum futur i de l'estalvi si aquest s'inverteix en coses no productives en cap sentit. (exemple; tunejar un cotxe...)El deute encara és més inútil si a més el consum que has fet t'obliga a destinar part de la renda per mantenir-ho mentre no en pot treure res i perd valor amb el seu ús/temps (ex: comprar un cotxe, a no ser que sigui necessari per la feina o per exemple L'AVE espanyol o l'aeroport de Ciudad Real)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8900642_40_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si, en aixo estic d'acord, jo tambe he patit l'arbitrarietat, tot i que en el meu cas han acostumat a promocionar noies inutils, que estaven mirant internet i esperant a que s'acumules la feina per comencar, pero no s'acostuma a discriminar per sexes en les empreses grans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9191194_9_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo crec que s'ha de simpatitzar molt amb el règim de Pyongyang o ser profundament imbècil(normalment van relacionades) per creure que es diuen veritats com temples.\"Esclaus occidentals\", valga'm Déu quina vergonya.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2077931_12_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Amunt amb els porcs (estil Carrero Blanco)!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_423165_26_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Què dius tia??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4003727_34_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ufff la Guineueta.... quins mal records Un dia estavem fent-la petar, a prop hi havia uns gitanos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10466478", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els polítics professionals som uns inútils integrals (i ho sabem!), i per tant, no invertim en borsa ni en empreses ni res: comprem pisets, cases, locals i garatges.Jo mateixa, tinc 17 pisos, 2 cases, 4 locals i 9 garatges.Ara estic preocupada amb aquest virus, i que faci que perdi diners i el negoci de lloguer se'n vagi en orris.Què penseu que passarà?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3143665_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Això us passa per veure aquestes merdes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3104384_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Xavals, ja no sóc verge, als 16 anys.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5572189_104_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Espero que les lesbianes i gais d'aquest fòrum em puguin dir si va per aquí el tema.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3054057_7_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "De tota manera, opine que el símil dels gats no és del tot encertat (si de cas el podies fer amb altres exemples) perquè ni en el sexe ni fora d'ell es poden permetre actituds amb altre ésser on aquest no dóna explícitament el seu consentiment... i és evident que un gat no pot donar el seu consentiment ni per deixar-se apedregar ni per deixar-se follar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1696191_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "En Carod és, hores d'ara, ben bé el típic perfil de polític indesitjable, possibilista, llepaculs i xucla-càrrecs.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7093636_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sí, tu ves repetint aquest missatge de merda, però repeteixo, qui al fil ha defensat l'islam o el burka?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5953379_48_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "És el nostre model de societat I un manipulador ho serà als 15 anys, als 30 i als 75.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1746914", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquest augment significa que Vilert cobrarà 98.000 euros bruts anuals, repartits en 14 pagues. http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=11332", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3600184_22_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Realment, apart d'una lleugera baixada de temperatura, l'únic que passaria és que apareixeria alguna nova religió i que els ianquis farien una pel·lícula.Ara bé, si el sol s'apagués de cop, la nova religió seria molt més interessant i l'argument de la pel·lícula extraordinàriament més bo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1449549_23_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Resum 1: Els catalans i espanyols no tenen fama de grans amants perquè son uns gilipolles metrosexuals feministes, però ell no, ell respecta (sic) les dones però sap maltractar-les i dominar-les quan cal (re-sic) perquè en el fons és el que els hi agrada (re-re-sic).", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3649075_9_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ja has llegit la seva resposta.I sobre els fumadors, en els fons tens raó, però en aquella empresa (precisament) ens penso que els fumadors respectuosos són minoria.I si no ho són, estant deixant que els no-respectuosos (els imbècils) facin que la resta us agafem mania a tot el col·lectiu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4926041_26_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "És un tio preparat, certament, però el perd la seva prepotència.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8308377_240_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Als barris més unionistes, votar PSC és com el \"vot útil\" per evitar un ajuntament indepe i ho saben.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7323888_19_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "l'ènèsima Això d'accentuar el màxim nombre de vocals possible és molt propi del francès, i tu no te m'afrancesitzis ara.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8765450_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Són refugiats, si.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4268590_17_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Afegeixo que m'ha passat el mateix amb algunes xonis esporàdiques (la persona del fil no és una xoni), i després d'una petita concessió, totes diuen el mateix: \"Ara canvio de llengua, perquè em sento més còmode parlant en castellà\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8678707_8_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "mhhh.... tampoc és res espectacular sobretot si no saps com hauria de ser realment l'arxiu, però per a mi és una merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2262416_22_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquest tio és un prepotent que va dient que qui critica coses del barça és un anti-barcerlonista, què cony es pensa??", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9694888_11_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Investigar... que collons hauran d'investigar, si probablement va ser un càtering de merda que va encarregar algú?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10588834_10_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Mira desgraciat, tinc una carrera de ciències, un doctorat en enginyeria i fa 16 anys que treballo, 3 d'ells als EUA.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_469260_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si home, aquell que un bon dia es va tirar un pet a les Corts espanyoles, o era el parlament espanyol?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7232195", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "'Penso que hem de ser més astuts', ha dit, argüint que amb segons quina mena de referències es poden perdre aliats. http://www.vilaweb.cat/noticia/4130669/20130701/homs-fastigos-digui-concert-subvencionat.html Així és, que en som de burros els catalans, posant-nos en aquest tema que ni ens va ni ens ve.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5804277_10_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I una merda pagaré més iva, a currar en negre tropa!I el que ens estalviem a invertir-ho en lluita independentista!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3184788_4_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els nazis volien una Polonia com a colonia d´alemanyaEls comunistes volien una Polonia co ma colonia de la URSS I els patriotes polonesos , volien una Polonia dels polonesos", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1167066_22_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I puta espanya i puta voltregà !!!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6982187_61_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Oi tant! titulars tendenciosos i habitualment falsos per influir en la societat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1339796", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ens plau convidar-vos el proper dia 26 de Gener a la marxa de torxes organitzada per l'AJIC (Assemblea de Joves Independentistes del Clot ) en motiu de l'Homenatge als morts en combat per una terra lliure.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3543027", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "iep Tinc una pregunta...avui m'he conectat al facebook i hi ha unes quantes persones, de països diferents que han escrit coses com: - Negre-GRIS-negres-just black-Verd De què coi estan parlant?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8144716_11_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Opció fadaralista: sí/no (hetero)M'agrada passar la llengua per tot lo cos de dalt a baix i amb reincidència.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9010379_2_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "En el cas català és encara més greu doncs es barregen els elements de majoria social immigrant monolingüe castellanoparlant amb la capacitat bilingüística dels catalanoparlants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3804049_52_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Només sóc fidel al xat, però de tant en tant faig una visita al fòrum de les rates, tot i que ja no tinc rates, per que potser algun dia en tornaré a tenir.I ara escriuré també al \"xat del rol\" quan la pàgina estigui al 100%llesta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8839237_3_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ja et dic, la fauna salvatge de SantQ parla idiomes, ha fet un Erasmus a Edimburg i són fills de papà.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_167163_5_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Lucas, què has fet, maleït inconscient??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_643941_8_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si hi ha molt més rucs, pro la gent normalment en eixos fa conya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_19140_61_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El meu pare em comentava que a l'època de la Transició, el crit de l'Assemblea de Catalunya \"Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia\" es transformava en: Llibertat, Amnistia i una tia cada dia! (similar a una que ha escrit el Boikot)[addsig]", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2671290_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La resta són fills d'immigrants que varen venir des de l'estat espanyol.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4436592_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "És que la campanya de \"difamació\" a en Jan Laporta ha estat i és brutal.Quan als espanyolets com el meu pare els hi dic que votaré a Solidaritat Catalana, se me'n riuen i em responen \"uih votaràs a un corrupte?\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3629006_3_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I no cal dir que l'urani de merda de les centrals nuclears sovint és transportat per la comarca (i per tot el principat). http://www.youtube.com/watch?v=3Bcdfiw0ZGk", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5769703_39_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Fa riure, 1000 enquestes merdoses de IES de Burgos i Madrid.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5191582_19_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Totalment lògic que no es faci el canvi de nom, és una despesa inútil i ridícula.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7490105_8_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "De totes formes no canvia la validesa del que dius, ja veig al Mastegot anant a Tel Aviv a demanar la nacionalitat israeliana perquè te un avantpassat jueu d'aquella època", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1348547_25_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Bé, potser els usuaris heteros homes no ho heu sabut observar", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3789238_42_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La jornada de protestes convocada pels opositors per demanar la dimissió del cap d'Estat ha conclòs aquest dijous amb un mínim de 40 morts i uns 400 ferits a Bixkek.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10088020_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquesta rata qui es pensa qui és com per anar a amenaçar el president d'un estat amb enviar-lo a unes instal·lacions de tortura il·legals per les qui haurien d'estar tots els seus responsables en presó?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5953884_2_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No, si el problema és que jo fins fa no res no tenia ni puta idea de les seues preferències polítiques", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2419416_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "En sou experts ? , si no heu fet ni la puta mili , ni un cetme heu tocat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6330948", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "11.00 a 13 hores: - Jocs gegants per infants - Graffiti tradicional per als més joves - Tallers de mostres tradicionals per a totes les edats (ball de bastons, ball de gitanes, castells.... - Visita històrico- turística pel poble - Visita al CRARC ( Centre de Recuperació d'anfibis i rèptils de Catalunya )Tarda:16.00h: Plantada de gegants al voltant de l'escenari principal.17.00h: Mostra de balls protocol•laris de gegants d’arreu de Catalunya18.00h: 4 cercaviles de gegants simultànies pels carrers de la VilaNit:21.00h: Sopar de les colles geganteres23.00h: Cercavila nocturna de capgrossos 24.00h: Castell de focsQuarts d'una: Nit de concert - Barrakes geganteresDiumenge 10 de junyMatí:quarts de vuit: Toc de matines pels carrers de la Vila i acollida de colles10.00h: Esmorzar geganters11.00h: Plantada de gegants als diferents indrets de la Vila12.00h: 4 cercaviles de gegants simultànies pels carrers de laVila Actes protocol•laris de traspàs de la Colla de la Seu (Ciutat Gegantera 2011) a la Colla de Masquefa ( Ciutat Gegantera 2012)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8674688_13_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ets tan barroer que, en contemplant la Victòria de Samotràcia, la Venus de Milo o el Laocoont, no se t'acudiria res més que, en comptes de meravellar-te pel valor universal de tals obres d'art, exclamar \"esclavisme!\", com si això en substragués gens ni mica del seu valor o camuflés la teva estretor de mires, profundament vulgar i petit-burgesa.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5170232_20_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Al principi fins i tot jo em mofava de tu, et veia com un obsessionat i tot (en aspectes jueus encara ho penso, però bé ), però d'ençà que sóc aquí he pogut veure, i en pròpia persona, que en el fons tenies raó, i que semblaves un boig i un obsessionat perquè eres tu sol qui ho denunciava i que no parava de repetir-ho, per això fins i tot es feia molest, però amb el temps he pogut veure que és realment com tu dius.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_663910_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "dons jo escric amb k!!! i faig faltes a mès no poder! i mès =! kuan fagi algun document formal! doncs ho fare apart k sempre a sigut impossible amb mi fer un minim de faltes u_U però a la merda! ja tink prou feina en estar en el racó enterarme del k pasa pel mòn i fer el sopar mentres.. ale!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1047100_7_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El què passa és que la música electrònica ofereix unes possibilitats bestials per poder autogestionar la teva pròpia música... però si vols obrir un fil de música, estic segur que coincidiríem en moltes de les influències ;) Respecte al tema de \"rata xarnega\"... a veure, no vull vendre la moto a ningú en aquest sentit.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8045719_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Bona nit.PS_ NO em comenceu a fotre el barret de burro catolicista i cristia i polles amb vinagre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2869036_14_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs està molt bé, és un primer pas cap al penediment, que sàpiguen ue se'n van a l'infern.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2029907_14_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tal com t'ha dit en Jana , podria ser que el ventilador de la CPU no funcionés i no refradés el processador, o que el dissipador (aquella espècia de radiador que hi ha sota estigui brut).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7854875", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Es tracta d'un animal en perill d'extinció perquè només n'hi ha 1.600 en estat salvatge i 201 en captivitat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8525642_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El mateix passa amb els xinesos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6378323", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sabina i Serrat, al servei de la propaganda sionista juny 24th, 2012 | Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina van cantar ahir per primera vegada a Tel Aviv, en un concert ple de referències a Israel en el que no van fer cap menció al conflicte amb els palestins i que va tenir lloc després de rebutjar els dos les pressions d'ONG i activistes per cancel · lar el concert.Des de les grades de l'estadi Nokia Arena, una pancarta llegia \"Gràcies per venir\", en clara al · lusió al boicot cultural a Israel promogut per grups pro-palestins que la parella va decidir ignorar.Pràcticament al mateix temps, Israel bombardejava amb F-16 la franja de Gaza provocant dos morts, segons hem conegut avui.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2608014_40_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aaaa, vols dir que en algun lloc, els nazis debien escriure que s'havia d'exterminar a tot Deu, pero que com en cap paperot dels marxistes no ho posava, (*què si ho posava i ho predicaben, però be...), doncs això ja validava la seva perversa ideologia, que posada en pràctica arreu, va causar milions i milions de víctimes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1101941_7_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "en Pi de la Serra ja cantava allo de si els fills de puta volesin no veuriem mai els cel LA INDEPENDENCIA ES UNA NECESITAT", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6306553_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La Fox és una merda com l'Alt Forn, quan parla de Veneçuela també, no només quan parla d'esports.Astò és com els espanyols \"pseudoprogres\" psoeros que malparlen d'Intereconomía però que després veuen Punto Pelota.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5080334_9_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Musica hiphop macarra de fons i pintes de pseudoskins de la branca paramilitar cutre, són els del RASH segur, que no us embauquin.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9692755_43_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Prefereixo mil cops una bleda independentista que un botifler que sapigi parlar bé.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_462552", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "http://www.batzegada.tk/ És una web nazi catalana?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2794635", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ramón Calderón va infiltrar compromissaris falsos a l'Assemblea del passat 7 de desembre, com desvetlla avui dimarts en exclusiva el diari MARCA.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1310230_3_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Mm... a veure: - Pinta ungles repelent asqueròs, no em funciona, me les menjava igual. - Amb bitxo? tampoc! - Ferros? també en vaig portar i no són la solució. - Jo el problema no és que me les vagi mossegant... és que quan se me'n trenca una, caic a la temptació i segueixo amb la del costat. - Pintar-me les ungles amb lu lletges que les tinc???", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6611363", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Penseu que això és dolent per a la vostra causa?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9815235_70_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Dades 100% inventades = 100% caca de la vaca que m'acabo de treure de l'aixella.Una mica més de seriositat Catalina .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2160202", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "És probable que passi alguna cosa dolenta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7840476_21_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Conec molta gent que com a molt passen tres o quatre hores amb els fills al dia i això és una merda.Em sembla que als països nòrdics ho tenen més ben muntat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8676531_10_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ah, i no tenen la merda d'afició que tenen.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9487174_19_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ja he explicat que això del paki no tinc per costum fer-ho, simplement no puc estar a cada puto lloc on vaig donant explicacions i fent pedagogia i en aquell moment en tenia els ous plens, sóc humà.Doncs visc a Barcelona, i al 90% de supermercats t'atenen en castellà, als pakis i xineos 100% en castellà i molts no t'entenen quan els hi parles en català, a diversos barris de Barcelona.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8934253", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Quina puta mandra fot tot...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10737350_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs el que he vist més entre tants missatges tòxics són pro espanyolarros del madrid amb banderes d'espanyita escrivint muntanyes de merda i per allà mig algún comentari homòfob de propina en varies llengües, tot en ordre un dia més a twitter.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9760327_48_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "oooooo un vídeo d'un youtuber expat explicant la seva visió esbiaixada i plena de perjudicis del que creu que es xina sense aportar proves i des de una anàlisi totalment superficial, supremacista, ple de perjudicis i cunyadista al qual se li pot rebatre tot els punts que exposa....m'has convençut tu", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10610184_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Explica'm les matemàtiques per passar de 2400€ (suposo que en teu exemple bruts) a 600, si l'atur és el 70% de la base reguladora els primers 6 mesos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8847735", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Segons el títol Bioquark preten ressuscitar els morts, però a l'article diuen que l'objectiu a curt termini és regenerar teixits neuronals per poder seguir investigant els seus descobriments i poder aplicar-los a gent viva i amb lesions cerebrals greus o amb malalties com l'Alzheimer o el Parkinson.A mi em sembla bastant interessant i espero que els hi surti bé.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2573594_28_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo encara no entenc com es poden tenir les galtes de dir que s'és independentista i fer president de Catalunya a un immigrant no-integrat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1143857_52_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Obrint Pas, La gossa sorda, Sva-ters, Opció K-95, Desperta Ferro, Brams, Boikot, Skalariak, Resistencia Suburbana, Voltor, Kop, Fermin Muguruza, Bernat , La polla records, ovidi montllor i LLuis llach....A mí és que el folk si no va fusionat amb cap altre genere no és que em mole molt...Per cert, Victor Jara també m'agrada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10169453_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Uns pocs vots a BARCELONA ÉS CAPITAL o a la CUP, poden significar tenir 4 regidor/es indepes o ZERO.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10082704_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "S´ha de ser desgraciat per posar el partit en dilluns.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1688316_3_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si us plau... obviament això es cosa del Laporta, però vosaltres us el creieu en aquest tio?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5401186_29_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "pos els gais que conec mai van jugar a futbol o bàsquet, i preferien jugar amb les xiquetes, un fins i tot portava barbies.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1430998_10_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Putus Formule 1, aquets hotels estàn a tot arreu, són una plaga, i a més ben dolenta", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5092214_3_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els micos al temple del Déu Brahma.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2454337_4_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquesta situació és dolenta perquè atura el país, que és el que li ha passat al Japó durant molts anys, amb baixades de preus fins i tot. - Per últim, si combinem els dos efectes negatius (inflació i decreixement) ens trobem davant de l'estagflació, un procés duríssim del qual és complicat sortir-ne i provoca grans crisis econòmiques.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6003070_31_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Em sembla magnífic que sigui més senzill i ràpid, però no soluciona la caça de bruixes de la que m'agradaria parlar en aquest fil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6278091_39_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però preguntar-ho simplement per que és àrab...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10800952_14_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tenim un premi dedicat al usuari de l'any i un altre dedicat al troll de l'any, però fils com aquest ens demostren que necessitem urgentment un premi al usuari més ximple.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7082492_24_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No caiguem en la trampa, la discussió no és si en Guardiola o en Vilanova és millor un que l'altre, la discussió és si en Rosell i la seva junta són uns mentiders, uns hipòcrites, uns mediocres que necessiten menystenir als millors, uns llençamerda i, abandonant una mica la raó pels sentiments, uns fills de puta fastigosos", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5092611_6_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Potser tindran raó aquells que diuen que el \"xat\" està ple de nazis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8946220_36_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "seria bo fer tb una distinció entre les diferents comunitat autònomes...sempre he vist grans diferències entre l'espanya del nord i la del sud, potser les diferències no son tan bèsties com a itàlia però deu ni do...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8980134_24_7", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El tinc desconnectat, sota el televisor, mort de fàstic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7295448_16_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Amb els putus lladres de l'estat espanyol, ves a saber si tard o d'hora els reclamaran.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1190707_57_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "És fals que al Principat un 51% siguin castellanoparlants i un 49% catalanoparlants, per la senzilla raó que hi ha molta gent que és parlant d´altres idiomes i que viuen al Principat: francoparlants, italianoparlants, angloparlants, germanoparlants, àraboparlants....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10664381_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A més que no trobes gaire parlants de turc, àrab o ioruba encara que qualsevol que hagi tastat el kebab sap que la diversitat és positiva, són decididament contraris a formar guetos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9949838_0_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Repeteixo:Mostrem un sol missatge amb caire racista o xenòfob que jo hagi dit, o campa la boira.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1548694_3_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "S'ha de ser molt imbècil per alliberar visons americans a Europa No són ecologistes, són subnormals.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_542394_10_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tu, el teu castellà i el teu ruc polaco!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2458968_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Joel escrigué: paisatges preciosos (no com els catalans, que la mitat dels boscos estan cremats o fets merda) Em fa la impressió que et falta mooooooolta Catalunya per veure", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6953801_12_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Crec que és una espècie d'hoygan, exactament no trobaràs el primer ola k ase?, però és una frase proucorrent entre com dir-ho, joves analfabets? un exemple: Un tio s'avorreix a casa, li obre el xat a l'altre: ola tio k ase?tas durmiendo o k ase?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4612681", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I aquesta colla d'ineptes i mamons encara s'estranya que l'independentisme pugi com l'escuma? font", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2865164_6_13", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "no tranqui, jo de perillosa no en tinc res, però la veritat em sap greu que em titlleu de pedant... preferia que se'm titllés de diva, era com més glamurós....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8655448_38_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Cridar \"llibertat!\" permet naturalitzar totes aquestes preconcepcions i donar-les per discutides, no deixant res més a discutir, quan precisament estic obrint un puto fil per discutir-ho i no perquè sortiu amb fraseologia carregada d'intenció però mancada de significat.Edito: que això hagi de ser un fil en les coordenades típiques de feminisme/masclisme, etc. t'ho treus tu de la patilla.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9264891_13_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I d'immigrants diuen que ben pocs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7685506_57_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si en aquest fil utilitzem els Estats sobirans és per tal d'evitar discussions inútils sobre què és o què no és nació.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10056239_22_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Fixa't qui et vota positiu el missatge, una rata quintacolumnista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_541551_7_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Encara que on les vaig apegar va ser una font on va molta gent a veure, inclus gent que no es del poble, passen macarres de xativa i cia i tot, aixina que...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7817658_34_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Quan surto de festa normalment vaig a aquest local (si és el que crec que és i n'estic quasi segur) i als dels voltants i puc assegurar que no he vist mai això (no dic que no passin burrades més o menys semblants...)Això no està de moda, simplement una tia amb ganes de menjar carn en barra li devia de proposar això als cambrers a canvi de beguda gràtis (serà que no es pot aconseguir fàcilment sense ficar-te res a la boca...).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_692074_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Molts espanyolets passen de l'hockei i després quan d'adonen que existeix, no ens deixen tenir-ne la nostra pròpia selecció.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1911173_11_9", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A les ties, un us queda sexy.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_994170_14_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Em sembla que a la majoria ens surt més aviat baix... i asobre el puto resultat et deixa verd dient-te conservador de merda xD", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2908004_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els vins de La Rioja que son molt bons, bons, passables i dolents com TOTS els vins, tenen el seu favor que com un cas ÚNIC (que jo sàpiga , clar) la seva denominació es la d'una regió sencera, un antic regne... tant se val que hi hagi una Rioja Alta o Baixa o Alabesa o..... els seus vins sempre son UN RIOJA.A Catalunya hi han grans, molt grans vins però son Costers del Segre o de l'Ampurdá, Priorats o Gandesa, Alella.... en fi...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5868195_8_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sense parlar de que quan marxes fora prou temps (i portes la maleta plena de menjar) t'escriu al mur \"nena, te has dejado el xorizo\", si era cert que m'havia deixat el xoriço literalment, però no calia diguer-m'ho pel facebook... imagina't les reaccions de les amistats al respecte", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5352129_28_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Quan lluites contra l'espoli (africà) lluites contra l'espoli (català).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4404331_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "- l'hipoteca a més de 25 anys es llençar els cales, recomano com a molt 20 anys- l'euribor pujarahttp://www.racocatala.cat/forums/fil/128874/euribor-2010-2015 - quines condicions et demana el banc?- no donis tota l'entrada, 20.000 la resta amb hipoteca a 20 anys- negocia amortització anticipada, 1%- en quines condicions et donen el prestec - paga 500-600 € en les condicions actuals i de tant en tant fas una reducció, per això et dic que no et guardis 15.000 €- el preu m2 hauries de mirar d'arribar a 1400 € en una hipoteca es millor passar-les putes al principi que despès es fa molt llarg", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_730530_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Proposo la pancarta: JNC ARE SPANIARD COCKSUCKERS o parlant clar i català: JNC mengen la polla als espanyols.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2413907_9_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "De quina part de la comarca ets? de la maca o de la lletja? (totes molt segures)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10323828_9_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Comunistes de merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6858311_207_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Com li he dit al Palestra, el que has de fet és deixar de culpar els immigrants i denunciar aquests empresaris (o oficines de treball) que no t'han volgut agafar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2817173_4_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per cert, si neu a l'FNAC no us deixeu aconsellar pels paios que porten la banda negra o blava en comptes de groga.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2356885_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Vinyes verdes, ni dolç ni repòs,on tot eren cepsara hi dormen les cases,i una memòria bastarda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2023990_23_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si hi ha gent (que segur que n'hi ha) que ha pillat entrades amb la intenció de revendre-les, són una colla de desgraciats, i tant de bo se les acabin menjant.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_953084_1_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No ens fotem a parlar del paper d'ERC (i les seves joventuts, o digueu-li com volgueu jejej, no feu riure) a l'ajuntament, perqué si comencem a treure tota la merda no acabem ni demà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1411857_17_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però si mai volem aconseguir res, primer és no donar la imatge de \"criatures joves, descerebrades i que només pensen en l'alcohol i la diversió\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3509547_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A mes a mes, si surt malament la juguesca per aquest directiu, es la empresa, es a dir els seus accionistes, que en pagara la factura, i amb els seus calers cadascu en fa el que vol.No entro ara en moralitats, pero crec que es perfectament logic que si esperes que un tio et faci guanyar 10,000 milions et sembli que donar-n'hi mil a ell es d'allo mes raonable.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5642114_7_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Dit açò i retornant a la pregunta del fil, Jo interpretaria tant la infidelitat com l'enamoramenta de la meua parella com una desafecció prèvia cap a mi més que com una afecció cap a un altre, una cosa seria conseqüència de l'altra i en tot cas, no ho trivialitzaria.En el meu cas, probablement la relació se'n aniria a la merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_22560_37_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A mi em sembla molt bé que lluitem per una societat més justa però si aleshores em salta i em diu que això de Catalunya és una puta merda, que el català l'imposem com Franco i que això és Espanya i punt... doncs ja et pots imaginar...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7740391_7_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Aquestes imbècils androfòbiques/misantropes (*) augmenten el grau de bogeria cada dia que passa.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4755559_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si preferiu la zona d'Alemanya, aneu en compte a la selva negra, que si que és molt bonica, però també és molt fàcil de perdret.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10265224_4_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tal i com va el tema hem de començar a plantejar-nos tancar la frontera de Suècia, però no per a que no entrin més immigrants sino perque ningú no surti del país independenment de si és suec de naixement o migrat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3135102_21_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ma germana gran t'estamparia contra la paret per anar dient aquestes coses de mi i després m'estamparia a mi (per follar amb tios que em tenen com un trofeu).Si m'ho diguessin a mi... li explicaria el què m'has dit i t'estamparia contra la paret per tractar-la com un trofeu.Ella és així", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2625121_54_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "clar, clar... el mésnormal del món, fer-se una web per vore quina és l'opinió pública de les meues mamades xD quines ocurrències tens", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2652707_52_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per curiositat, quants missatges interns tens de tios del racó tirant-te la canya tens ja? (benvinguda)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4009218_65_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ja t'he dit que sóc una mica ruc i em costa entendre que el català i el valencià son idiomes diferents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3104384", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs això, tinc 23 anys i mai he fotut un clau.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8655454_26_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Bàsicament perquè a Singuerlin sempre hi passa gent i cotxes i és impossible fotre-hi un clau (a no ser que t'hi apuntis a l'Hotel Ibis, que s'ha plagat de guiris que ho empastifen tot amb els seus skaters i cases d'apostes).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1416614", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Seríeu bons amants?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_688697_0_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I vos ho diu un nordcatalà que assisteix sovint als matx de l'Usap on se canta l'Estaca i, a la sortida, tothom parla francès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4256648_10_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Gorriti també es suma al lobby usuari per baixar-me el karma per dir el següent: ETA = ASSASSINS Qui més s'hi apunta, va, som-hi!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1866869_6_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Es la peça mes inutil que hi ha... només es mou d'un en un i esta al mg de tot... fa mes nosa que servei...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9702278", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No cal dir que ho ha gravat tot al detall (la cara del mort pixelada, no fos cas) i després ho ha comentat entre rialles amb els companys.Fil per cagar-nos en els youtubers.La meva proposa de mínims és que la plataforma prohibeixi els blogs de gent explicant-nos la seva vida i aventures.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2079577", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Personalment en Sarkozy és un tio baixet que no dona la talla per una dona com la Carla, que ja té uns anyets, però que en la seva època de màxima esplendor era per ... en fi Suposo q el poder és poder", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7332331_16_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "L'article és així com una merda perquè contradiu en el 2n paràgraf allò dit en el 1r, però en fi.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_542498_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No soc tia però m'he quedat completament indignat amb el comportament que els hi foten...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9664611_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Però alterar la demografia i regalar passaports catalans als immigrants és alterar la demografia de Catalunya i un cop s’ha fet no es pot canviar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7587708_20_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "T'ha fotut un mastegot.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3230686_56_11", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Darrere seu em descollono cada dia,sobretot quan treu el seu humor més negre i censurable", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2851424_55_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "pensem tots amb el mateix \"pajaru\" Tot i impensable fa un temps l'ha tret l'estrellat a Laberta", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6415583_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Suposo, però amb el triomf de la coixa, molts espanyols, estan exaltats, i a la mínima, aprofiten en tornar a treure la puta estanquera.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9298124", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El Consell de la Xura d'Aràbia Saudita preveu establir una comissió al Ministeri de l'Interior per deportar cinc milions de migrants il·legals del país, informa Al-Arabiya.La iniciativa va ser proposada pel diputat Sadqa Fadel, segons qui un nombre gran de persones entra al regne a través de diferents rutes amb l'objectiu d'establir-se o residir permanentment allà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9494579_24_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "S'ha de recuperar el Barça de les mans d'aquesta junta de corruptes, el comunicat d'avui és una merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9323566_41_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Què et faci fàstic i pensis que a qui li agrada és un tarat mental és un prejudici com una casa, una desqualificació i més que puresa i superioritat mental t'otorga subnormalitat profunda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10150369_33_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "O volies dir que no et posa gens?Penja algun exemple de tia sexi doncs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_868022_25_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La merda de tia aquesta que parla parla parla i no diu res que li importe ni a sa mare bla bla bla .... bla bla bla bla.....", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10049102", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "L'ultra de l'Atlètic de Madrid que va assassinar Aitor Zabaleta, detingut per fer una salutació naziRicardo Guerra va ser detingut a Bèlgica, però ja torna a ser a MadridRicardo Guerra, l'ultra radical de l'Atlètic de Madrid que va assassinar el seguidor de la Reial Societat Aitor Zabaleta el 1998, va ser detingut la setmana passada a Bèlgica, abans del partit de l'Atlètic de Madrid contra el Bruges, per fer una salutació nazi al costat d'altres membres del grup ultra Suburbios Firm.Guerra, però, ja ha tornat al centre d'inserció social de la Comunitat de Madrid en el qual està intern en règim de semillibertat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5110070_19_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Segueixo esperant les proves de que es discrimina positivament als immigrants només pel fet de ser immigrants, i no pel fet de no tenir recursos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8472350_12_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Pregunta de gran interès: quan feu flexions despullats amb la polla trempada fins a on baixeu, el nas o la polla?Gràcies.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8776922_23_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Als porcs violadors cal posar-los a la presó un temps, però cal treballar per reinserir-los.A més a més les condemnes han d'estar equilibrades a la seva esperança de vida, per tant cal que hi siguin només uns mesos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_375651_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Un subnormal que usa un banyador tipus \"slip\" \"marcapaquets\" em mereix encara menys respecte.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9388844", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Vinc observant per xarxes socials el desenvolupament de l'escena LGTBI i haig de dir que últimament hi veig molt prevalent un estil calcat al de Ciudadanos, si bé de colorins i amb iconografia pornogràfica.Un imaginari classe-mitjanista que fa venir al cap el producte satànic d'una sodomització de Clinton a Macron, si haguessin cagat una aberració profundament classista però amb un rotllet mig hippy simpaticot per engalipar tots els pobres Tonís Montagutís del món, com si no fossin reaccionaris.Consti que igual que passa amb la resta de minories (per exemple: els musulmans), això no és un argument per generar animadversió a tot el col·lectiu, ni tampoc per en el seu anvers diabòlic, preconitzar-ne la tolerància en abstracte.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7801383_3_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sempre podem fotre canya amb Ciutadans i UPyD per entrar en un grup plagat d'indepes: CDC, PNB, els indepes flamencs...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8612225_42_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No ho dubtis pas Prova de axó que tant des de el Unionisme, com del Fadaralisme, La Esquerra de tota mena els seu entestament es \"follar-se'l\" i amb ell el procésAfortunadament i aquí bé la mare del ous, no és deixa", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3129633_18_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Durant un temps pensí, doncs, que no valia la pena intentar-ho.Ara, en canvi, pense que si tu creus que pots conservar l'amistat en cas de no eixir bé les coses, endavant: si van bé les coses, de puta mare; si van mal i conserves l'amistat, doncs no perds res; si van mal i perds l'amistat, tampoc seria tan bona amiga.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10003839_8_7", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I si la més forta i potent de totes es l'islam (com ho és), doncs no aniré a per les mes petites com un covard (jueus), aniré a per les més fortes.https://en.wikipedia.org/wiki/Islam_and_antisemitismhttps://en.wikipedia.org/wiki/Armenian_Genocidehttps://en.wikipedia.org/wiki/Category:Anti-Jewish_pogroms_by_Muslimshttps://www.jewishvirtuallibrary.org/comprehensive-listing-of-terrorism-victims-in-israelhttps://en.wikipedia.org/wiki/List_of_terrorist_incidents_in_Francehttps://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Islamist_terrorist_attacks", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5169501_53_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Continuant amb el mateix fil http://www.racocatala.cat/forums/fil/143101/han-desallotjat-lacampada?pag=1 El company monstre de les galetesEstan com una puta cabra!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7327176_20_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si algú és prou ximple com per posar-se foc a la mà, suposo que tampoc no sabrà com funciona l'Internet", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2589992_88_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No sé, jo ho he fet i no ha sigut cap hecatombe.Què passa, que s'havia follat tot el barri o què?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4003382", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "En tot cas, cal recordar que el país asiàtic està dominat per un règim dictatorial, que aplica la pena de mort i limita la llibertat d’expressió.Font", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_855_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs avui també m'han fotut, que tenia moltes ganes de seure'm i descansar/dormir i he hagut d'anar 1 hora dreta!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2017510_16_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo més o menys a l'alçada del Besos (direcció Mataró), vaig veure a les vies de la parada un paio migpartit per la meitat, ho vaig veure uns instant ja que amb el tren vam passar un instant i gvaig mirar quan la gent gent va fer \"oooohhh!!!!\" (jo llegia), doncs una noia del tren es va posar a plorar, la gent fatal... però jo en concret, gens trist si el tio no volia viure doncs au, adeu, no és el meu problema, eh de dir que no em va fer gens de fàstic el cos despotricat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1425927_3_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Això sí, ha de fer molt de fred una setmana o així per matar les putes mosques, que si no tenim mosques tot el puto any", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4311912_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Pels que us queixeu de la brutícia, hi ha una cosa que us agradarà més, es diu reverse graffitti i en comptes de pintar es fa dibuixos netejant parets brutes: en un cotxe", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6556054_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Al menys aquest inútil pretenciós, té la decencia de quantificar altres manis amb el seu \"metode\" amb els seguents resultats, mani no a la guerra 300.000, mani 10J 350.000, deixant numeros de banda aqui ja hi estic més d'acord, al 11 erem el doble o més que a la mani No a la guerra i casi el doble de la del 10J.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7940617_31_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A alguns enyoreu molt el xat dels '00 amb aquelles guerres EI, feminazis vs dretosos, masclistes!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9724273_22_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "franco franco tiene el culo blanco porque su mujer lo lava con ariel...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_867205_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ací et pots descarregar un audio de 4 minuts o ix aqell tros que comentes A sobre, li diu \"no si no és per lo d'imbècil, es pel tems\" ves quiina casualitat que no tenia altre moment on tallar-lo, quan Sa Enormitat tenia raó.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5006509_29_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tinc una amiga molt sociata(es del partit) i per tant diu que va de catalanista però supura estanquera per tot arreu.Jo ja he tret aquest tema per saber-o però sempre hi ha una excusa...que si la Generalitat es pot endeutar més (Zp no vol) llavors diu que s'ha de tornar a demanar....Zp no paga els diners de l'estatut o del fons de competitivitat....Zp es bo i si no paga es per qué no pot diu...(jo pregunto per Andalusia??) es que ells son pobres....em diu.que si la Generalitat te despeses idiotes com Omnium, Plataforma per la llengua, Tv3, les seleccions, les embaixades comercials, fins i tot els Mossos que em va arribar a dir que no calen, que la seva feina la pot fer la Policia o la G.Civil...Les mateixes excuses que el PP o Ciumarranos.....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1129045_17_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El mateix EXACTAMENT IGUALET ke tu em va passar amb la xicota que tenia abans, jo he arribat a hackejar-li el compte al seu nòvio 2 cops i moltes bogeríes inimaginables més, però la millor manera de superar això és estar amb un altre tia i veure els aspectes positius amb qui estàs i els aspectes negatius amb qui has estat, ara porto sortint un any i un més amb una tia de puta mare, ella si no stà bé per alguna cosa m'ho diu des del primer moment i de bon principi, amb la que sortia abans ella sempre em deia que stava molt bé amb mi quan no era veritat, total que al final tot (deia ella) estava malament de tot el que feia i que el got es va anar omplint fins que va vessar (i jo penso: si m'hagués dit prou d'un primer moment no hagués vessat), jo vaig descobrir que al cap de poc tenia la foto d'un altre tio ficada al Messenger, i realment em va entrar un atac de gelos i bogeria impresionant, era superior a mi, jo hagués donat la vida x ella mentre ella es buscava un altre tio, això fa molt mal de veritat, d'això també trobo el seu costat positiu ja aprèns que la vida no pots mirar ni cap al futur i el passat, sino viure el present, i lo k vingui ja vindrà, pero no es pot tenir mai pressa, creu-me.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_835388_37_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "PS - M'acabe d'assabentar de la mort del Xirinacs, així que no m'he cagat en la puta que et va parir perquè m'ho guarde per si t'atreveixes a contestar-me fent la conyeta barata dels \"antibilbenys prudents\" de sempre, que eixa n'és una altra, seeempre la mateixa conyeta, \"ara Madam Curie era catalana aaha ha ha ha si en soc d'original i ocurrent\".", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_2842_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Llop,tio,odies a les dones,no tens princesa,no vols putes,dius que tampoc vols fer-te gai perquè no t'agraden els tios...Per què no poses en pràctica la solució final sexual?És a dir,entres a la cuina,agafes un ganivet de tallar pernil i et montes allà un espectacle gore amb els teus baixos?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5347232_55_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "L'expressió que m'agrada molt és:- adeu siau- la mare del tano quan era gitano", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1780774_1_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els negres, en tenir la diversitat genètica més grossa de la humanitat, la tenen de moltes formes i mides.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1865664_3_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A més, sembla que t'ha ofés molt, cony, ni que ser pijo fóra roí, simplement vull dir que hi ha molts diners i que hi tenen una determinada estètica.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3393898_97_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Fa molt de temps que les traduccions de TVẼ3 són fastigoses.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3370536_1_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si ha guanyat el sí, és en primer lloc perquè els immigrants sense la nacionalitat espanyola no voten, que representen prop del 40%.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7045380_39_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Que torni el karma cuyons!D´acord que hi havia batalletes pajilleres entre racomunistes i identifuakes , però no importava gaire i havia il.lustres usuaris amb unes notes karmikes altíssimes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2578772_102_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A què cony venia el teu comentari, si ni tan sols saps del que parles ??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1675656_8_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Cal dir subnormal?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10035225_14_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "No aspira a molt, per fer carrera de mangui el millor és abandonar les províncies i anar a la capital del Regne, allí sí que pots robar a mans plenes, sempre i quan t´emboliquis en la bandera espanyola, és clar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8917535_13_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Bé, segurament hi hagi algun simpatitzant amb el Tibet o el Sahara \" per quedar bé \" però els importa una merda la llibertat dels pobles.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10616296_2_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Patètic.4.- Els primers interessats en la importació de mà d'obra forana i barata heu estat els votants d'aquests partits de merda que se'n fan dir 'independentistes'.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6961790_12_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Eixos amb una Itàlia del 2006, o amb un Brasil del 70 o 82, o amb una Alemanya amb homes de pél als collons i no una banda de xicons i turcs amb cara de granota, o amb una Argentina que jugava a mort en comptes de fotre pena, etc, etc, etc, no haguèren guanyat ni de conya.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9122191_19_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Eren nacionalistes desacomplexats amilcar cabral o l'ultranacionalista ho chi minh, que van aportar reflexions importants a l'alliberament de classe, individual, de gènere.. o eren nacionalistes gent xovinista i racista com la que dius que s'ha fet amb el concepte en l'imaginari de molta penya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10168678_22_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs l'assetjament homòfob també és merda de les mateixes rates.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3910772", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "DJs, música, escaladors, gents amb disfresses dispars i molta reivindicació es van donar cita en ple centre del Botxo para recuperar l'espai que, en la seva opinió, l'equip de govern PNB-EB els pretén «robar» amb la nova ordenança d'Ús de l'Espai Públic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10652406_3_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Per favor, que tenim un equip ensorrat esportivament i que deu el doble del que ingressa i tota la puta premsa tocant el violí.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10395139_4_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "El que ocorre és que, pel que fa a la reproducció, som més lúcids i veiem les coses tal com són i no com les veu un gat o un mico; no com la natura, que és perversa i ens enganya en benefici propi, vol que les vegem.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3767673", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "MÉS, MÉS, MÉS...............Prou de silenci! volem la veritat: verí a la sang = Llop = Ucraïnesa?Soc l´unic a qui li importa una puta merda si El LLop i ucrainesa son el mateix usuari?Soc l´unic a qui li importa una puta merda si al Miquel Badia li importa una puta merda si El LLop i ucrainesa son el mateix usuari?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9380045_57_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si, i bona part del PSC, els seus socis El reportatge Herois del 30 minuts deixava la renovadora Parlón a l'alçada de la merda de gos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5429726_114_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A un barri immigrant de Sabadell (Campoamor), fent de monitora a un menjador escolar, on no he sentit català en cap moment excepte alguna professora, i on un nen m'ha preguntat, amb to de menyspreu i incredulitat: \"De verdáh que jablas catalan en tu casa???\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8772142_18_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tant fastigós com el feminazisme.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3762441_77_7", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "En un moment m'has trucat dues coses: feixista i mentider.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5265296_16_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "aquest fil es mereix el premi a l'absurditat!veure-ho negre és racista????!!!gall d'indi és racista?????!!!blat de moro és racista????!!!mira, pots afegir una nova frase despectiva:ei company, passa'm el rotulador negre, si us plau!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5788678_21_6", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "L'akp son la branca turca dels germans musulmansi En Nahda la branca de Tunissia Despres de 2 anys de govern dels Germans musulmans amb els liberals egipcis ja et dire si tens rao o la tinc jo", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1840337", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tel: 972 535 505 Prat d'egna: negre tenia una foto de l'etiqueta però l'he perduda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5749465_1_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "M'estàs dient que la díez és una tia \"justa\"??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9461898_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "D'aquí poc els catalans tindrem refugiats fruït de la persecució i l'extorsió brutal als caps visibles del nostre moviment polític sota qualsevol excusa legalista d'un estat autoritari.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8789065_94_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Hi ha qui es pensa que quan plou cau merda o àcid sulfúric de cel.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10381188_34_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Què vols dir, que els videos són falsos?N'hi ha a desenes, i semblen tots molt reals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3035055_1_8", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I una tia que folla perquè li han pagat 5 cubates o perquè tens un cotxe de més de 30000 €, què?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7256361_26_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Les eleccions a la UE són una merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3798273_2_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Com m'agradaria cremar tota aquesta merda de mòbils, icones del postmaterialisme més cruel, estúpid i aburgesat -juntament amb els seus propietaris pseudo-progressistes.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2654076_19_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Quina gran experiència!!! encara que jo només he estat en el peu (1a. pinya) dels castells amb folre i manilles fent de portavents... surts ben follat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10184567_3_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Doncs no, poden provocar desigualtat, però no inseguretat, la inseguretat la provoquen els musulmans que pul.lulen pels carrers robant i violant.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1842295_25_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "En este video la Shakira em recorda una burrà a Ana Elena Pena, que ho fa tot en eixe plan cantonera. http://youtube.com/watch?v=hMKFPiNMV_I", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2122819_41_1", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A part que fa certa gràcia veure com molts són molt flowerpowers en fils en què es parla de pena de mort però a l'hora de \"tallar\" tites perden el nord.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10388402_0_3", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "T'ha fotut no tenir temps d'editar el missatge ehHahahahahahaha t'ha sortit \"idioma espanyol\" i no castellà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5010911_9_4", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "bah, aixó es el xat, aqui tot el que no sigui comunista de la EI o no els menji el cul, es un nazi. i a la vida real el discurs no es molt diferent, inclos els sociates, iniciatives i la resta de guais. que ve la dreta que venen els nazis", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9787263_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ésser patriota català tampoc justifica les accions anti-obreristes, el pensament filofeixista o ser directament TONTO i FRIKI DE MERDA (en el pitjor sentit del terme) com l'autor d'aquesta broma de llibre.Ben fet que va fer el Justo Bueno, fills de puta", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_313414_10_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Arrives tu i per començar critiques l'EI per una cosa que, a més, ja s'havia explicat, i després segueixes tirant merda per un fet localista de girona.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1707134_34_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "La clau no és la guerra, és el franquisme i l'intent de genocidi cultural que du a terme que al P.V. és de primera magnitut - l'úlitma zona republicana a resistir és avui en dia pàtria neofranquista-...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10129935_0_12", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Les CCAA són tant oficials com una calçotada d'amics.Només existeixen per perpetuar un fals sentit d'identitat subregional i igual entre regions.Fanfiction històrica i som-hi a crear himnes i banderetes per aguantar la barraqueta fins que desaparegui qui fa nosa.Oficial ho fou el Regne de Mallorques, que tenia regalies, corts, consells, moneda, flota, duanes i sí, ensenya, que no era aquesta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10347177_17_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "A veure si li reventen els ronyons de veritat aquesta nit i jo també l'afegeixo a la llista de bons porcs del xat.El mon agrairà molt això", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1484856", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "el dia 5 (putada pq no podré anar a València) i el 12 de maig, faig la prova d'accés a la universitat per majors de 25 anys...però m'entren coses que ja casi ni m'en recordo comentari de text, conta un 55% de la prova comuna, i merda! pq no trobo cap llibre o cap pàgina ni res per practicar comentaris de text que n'he fet poquíussims en ma vida, i el mateix em passa amb textos en anglès, que per ara només he pogut practicar amb els examens que surten al gencat, i tampoc he pogut trobar cap llibre ja que la majoria són de gramàtica... algú sap algun llibre o pàgina web que pugui practicar això???? algun altre usuari la fa??? au mercès", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2465866_6_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Si no vols divisió, fes que el club deixi de ser democràtic, que mani un tota la seva puta vida, ens mani a tots, i els seguidors callats com putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6650537_73_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Els Palestins tenen raó en el seu conflicte y els d´Israel són uns cabrons.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3206457", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "62è aniversari de la frustrada independència de BalutxistanBalutxis del Pakistan, viure a la vorera de Panjabhttp://www.gara.net/paperezkoa/20090811/151339/es/Baluches-Pakistan-Vivir-arcen-Punjab Balutxis d'Iran: els «enemics de déu»http://www.gara.net/paperezkoa/20090812/151490/es/Baluches-Iran-enemigos-dios «Els balutxis només tenim dues opcions: l'esclavitud o la mort»http://www.gara.net/paperezkoa/20090813/151610/es/Los-baluches-solo-tenemos-dos-opciones-esclavitud-o-muerte Ho he intentat traduir amb el Google Translate però no m'ha deixat penjar-ho aquí.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_629638_0_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Es tio encara no m'ha afegit, per lo vist no s'ha connectat avui, però he parlat amb el que m'ha passat el seu msn, i li he dit ''eh tio, jo no sé qui és el teu amic aquest, com que només sé el teu nom i te'l vaig demanar qua em demanares el msn...'' i em diu ''és un que nom Justo... te quedes igual no xD?'' i ATENCIÓ, m'ha passat una FOTO FABULÓS", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4284423", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tots els aturats que estiguin fent alguna formacio o curset , no es poden considerar aturats Avui delirant , aquest paio finalment s´ha cregut que tothom es imbecil", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5220940_11_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Tu ets més burro i no neixes eh.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_601244_24_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Mare de Deu, puta resaca!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5536127_45_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo abans treballava en emmagatzemar cadàvers de porcs, corders, cabres, etc que són alimentats de manera horripilant i m'embrutava les mans i la cara de sang.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_494754", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Us invito a sumar-vos-hi, a veure si així aconseguim fer fora aquest mentider i manipulador de l'espai radiofònic!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_5030_9", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Nidea tio, només especulava!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10468492_1_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Home, la diferència és que en aquest cas adopta la religió dels seus botxinsI els afroamericans van adoptar el cristianisme dels seus amos esclavistes, ves.Igual que hi ha gent que defensa que catolicisme =/= pederàstia, trobo esperable que altra gent pugui pensar que islam =/= terrorisme islamista.Que no vol dir que m'agradi, òbviament la humanitat seria molt millor si s'extingíssin les religions, el que dic és que no em sembla taaaaaaaan sorprenent que gent segrestada s'aferri a una nova religió essent un fenòmen tan comú entre la gent presa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10530873_5_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Jo estic a favor, però el sector necessitaria moltes inspeccions per assegurar-se que totes les prostitutes ho són per decisió pròpia, que passen proves mèdiques i tenen contractes legals.Sincerament ho veig difícil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4522347_98_5", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Ser de la roja, ser del betis, ser del peñarol o ser del milán ja no et fa independentista? ser un hooligan d'un puto partit de futbol no català ja no et fa independentista? que collons dius?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10265805_23_2", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Em sua la polla el què et compris, trol, només dic obvietats per compensar el vòmit ultra reaccionari que deixes anar per aquí habitualment.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1458867_16_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "I sobre la visió del món de diferents religions, l'islam, els jueus, l'hinduisme... llibres sobre aquests temes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4014974_1_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "M'encén, hipòcrites fills de puta!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9388768_82_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Això de \"és una puta vaca\" ja reflecteix una mica el teu sincronisme amb el de teva pròpia espècie, la dels pagellus bogaraveo.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10353982_17_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Són una colla de putos analfabets, el francòfil Rigel primer, que no sap que els impostos que graven a les rendes més altes són progressius.Lo de les taxes universitàries, no ho és, en tot cas seria progressiu si fos vinculat al nivell de renda (com hauria de ser).", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_21371_7_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El del meló o síndria sí que va ser bó!! ( al meu poble és meló de moro )", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10572010_16_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Lo del Baena creia que era broma, però no, que fort... no ho sabia, al final ho he llegit a varis mitjans.Però quina mena de fatxes anticatalans hi ha a la directiva?Ara m'en desdic de tot l'escrit dient que es podia esperar fins les eleccions del març, que fotin fora el puto Nobita ja joder.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2933947_165_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No sóc gay, però trobo que era força guapo, tot i que hi ha molta gent que opina com tu, potser el tinc massa sobrevalorat ja que ha marcat un abans i un després a la meva vida.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8779277_13_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A aquest 'caudillo' d'en Castro no li perdonare mai que decretés 3 dies de dol a Cuba quan va morir Fanco. http://blogs.elpais.com/historias/2014/06/franco-y-fidel-enemigos-cordiales.html", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6058534_4_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És normal que hi hagi llocs d'ambient, perquè si un gai tira la canya a un noi random en una discoteca qualsevol (no d'ambient), hi ha moltes moltes possibilitats que no tingui èxit (de fet hi ha més possibilitats que li cardin una hòstia que no pas que acabi lligant, però bé, això últim sí que s'arreglarà quan arribi la normalització).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4160746_174_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Enric escrigué: Gràcies els que heu contestat , els démes sou una colla de impresentables , desagradables i sembleu neo nazis espanyolsI tu un infantil.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1913403_8_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo tinc dues filles i ara son molt petites (encara no tenen un any) pero a mi un fill de puta d'aquest li fa aixo a una de les meves filles i el pelo.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2400982_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per què sempre es veuen més bruts els cotxes negres?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10552256", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Coreans malparits, que bons que són fent històries dramàtiques.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3917143_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És una estafa en tota regla quins pebrots els putos socialistes!!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1710194_13_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "jo estaré el més d'agost. mha dit un Eduardo que es pintarà un altre mural catalanista. ni black cabs ni polles, el millor es anar informat i patejar-te la ciutat. shankhill road \"protestant\" i the falls \"catolica\", sobretot la part de l'autopista on les dues zones estan separades tant sols per 4 o 5 carrers. sha de visitar les dues comunitats, encara que el cor ens cridi més la catolica. el centre ciutat, ha canviat molt i actualment es una de les ciutats amb més vida de les illes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1589626_19_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "imagino la cara dels indepes de l'Scottish National Party ara al govern si algu diu que aci perdem el temps en matxacar el partit indepe més important perque... perque un militant (caldria saber-ho) assisteix a un acte de l'ajuntament (sense regidors d'ERC) d'una administracio que no es ni la catalunyesa i fa el greu pecat de parlar en castellà en l'acte de record a un pintor catalanoargenti!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9345261_21_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hi varen anar milers d'alemanys, nòrdics, irlandesos, italians, russos, xinesos, portuguesos, francesos...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2101568_211_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "què fort, jo sempre he cregut que el considerarieu lleig (i que preferirieu a Faramir, no com son pare xD).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10703743_6_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És obvi que una entitat bancaria com JP Morgan i gent de negocis com Florentino, Laporta i cia no firmen un contracte d'aquesta magnitud sense haver-se assegurat de clàusules penalitzadores si algú no ho compleix., Laporta i cia seran moltes coses, però ximples no ho són en absolut, si firmes un acord i després te'n desdius és obvi que això comporta una sèrie de penalitzacions econòmiques en qualsevol contracte empresarial.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7786595_26_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quan es parla per imposició durant segles i per l'arribada d'immigrants que no els ha donat la gana d'integrar-se?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10487319_38_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "és inútil tractar de caure bé a la massa castellanoparlant.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7198737_9_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "PD: S'ha de ser molt fill de puta i molt cabró per acabar fent una cosa com aquesta.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10370519_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "En canvi, es limiten a parlar dels \"separatistes\" com qui parla de la pesta negra, i no dubten a pactar amb els \"feixistes\" quan convé frenar-los (155).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4898997_43_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els immigrants també tenen aquests problemes i bé que tenen fills.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9985243_209_10", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Pensava que estàvem una mica més protegits d'aquesta merda, i no, aquí també tenim incels, redpillers i demés invertebrats.És normal, vaja, perquè ells venen d'allà, és on han anat a agafar el manual d'estil i d'on es nodreixen.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1451078_91_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "ai merda, no hi han icones per fer cares de fent-se la interessant xD mou-te i ho sabràs!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10475304_18_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tots aquests que tenen un \"digital\" són merdes ultra espanyolistes sense cap mena de rigor: Periodista Digital, Mediterráneo Digital, Libertad Digital, Alerta Digital...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4744250_14_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Roger escrigué: Encara que em sembla que la dona no es queda i ell espera a la següent, és un gigoló i tornem al mateix totes putes A veure, o ell és gigolo o elles són putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2183919", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Allò típic és Eivissa, Mallorca, festa, discos i guiris però jo passe Em referisc a passar 10 dies o així en plan tranquilet, a la costa és clar, per tenir platja però que siga així tranquil i que no creiu que se'n vaja de preu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3444140_33_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "la enveja que és molt dolenta ja els hi agradaria als del Madrid, montar aquestes farres per celebrar les victories, en comtes d'emborratxar-se, per oblidar les penes, que es el que fan ara.Recordeu el Alcorcón i a per el segon any seguit en blanc .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2491852_10_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A vegades un es torna un convers amb odi al seu propi país (com el Boadella), d'altres fot el camp perquè no ho pot aguantar, i d'altres t'enfrontes al problema i passes a tenir com a objectiu alliberar el nostre país de desgraciats ecspanyolistes com tú.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6824646_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Què vol dir \"mòbils inútils\"?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5170232_51_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No és que sigui un català de bé, simplement és que no m'ajunto amb xurma perroflauta, i encara menys amb la que prové de l'extrema esquerra espanyolista i anticatalana, que és qui ha envaït Plaça Catalunya.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6579085_4_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A mi el que em preocupa és que es quedin els meus calers.Em preocupa que la majoria d'empreses andaluses siguin subvencionades.Em preocupa la compra de falses peonades.Em preocupa el PER andalús i la feina en negre.Em preocupa que sempre ens estiguin insultant i menyspreant.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10427662_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La xifra de morts es manté en 49, igual que el dia anterior.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3860096_98_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La CNT m'acaba de caure als peus La independència de Catalunya (tant de bó fossin tots els països Catalans, li agradi o no al Polisero) representaria enviar literalment \"a la merda\" a les sangoneres espanyoles.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9307377_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Bona idea, tot i que més que al bronzejat tendeixo al roig gamba de guiri cremat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6403024_15_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "en gent que mai ha viscut fora del nucli familiar ho entenc, \"tastes llibertat\" de cop suposo. per mi això de fer el boig (o tornar-se'n...) és quan vas a viure compartint pis, llavors anar-se'n a fora no és cap fet diferencial trobo. i fins i tot t'ho passes millor llavors pq almenys per mi amb gent d'una mateixa cultura la cosa és més fluïda a no ser que tinguis un nivell lingüístic molt bo d'entrada. tothom té anècdotes del pal, acabar a festes rares a saber quin pis per amics d'amics d'un i robar-hi paquets de te verd, acabar fent palmes amb uns gitanos vora la catedral pel matí, tallar-se els cabells mútuament anant torrats, beure d'estranquis a la terrassa de dalt i passar-hi la nit... no entenc com hi ha gent q li moli viure sola xD", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6630329_34_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "i tant, en Navarro amb el ruc... i en lloc de córrer es queda fent cacota", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5276285_44_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "sí que sou sensibles, l'hamburguesa de merda està a una foto, no a la teva taula eh.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6209788_43_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quina merda d'Estat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9961015_3_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No senyor, garrulot no, un pèl sàdic sí .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7636490_97_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "D'acord, ara torno.-T'estan controlant per Twitch, oi?-Mira que bufona aquesta espiral!-És...-DESANT.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8227448_17_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Mostrant aquesta opció sexual als mitjans, ficant aquesta minoria al centre dels debats, promovent una hipersexualització social i una tendència a provar-ho tot i que en el sexe no hi ha res dolent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8475227_11_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Pero sembla una batalla perduda, cada govern, cada lobby finança el que l'interessa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5374627_22_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Be home, però se sobrenten que es refereix als musulmans nordafricans, al sotstitol diu això per resumir simplement.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2775837", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Dinant a un restaurant amb la meva parella, li pregunto al senyor del costat si havia escrit bé (al mòbil) una felicitació de Nadal en francès per poder enviar per SMS.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6053222_12_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Algun cop he vist el programa i és patètic, el 50% és en castellà, l'altre 50% és en catanyol.En fi, creuem els dits pq canviin coses d'aquest programa (i de molts d'aquesta cadena).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3607782_5_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Consuelo escrigué: I sàpies/sàpigues que només et parlaran d'aquelles variants considerades normatives, que si arribes a conèixer les de la parla real de la gent, ja et tornaries boig.Es una cosa que realment sobta als que no coneixen la nostra llengua, moltes voltes he sentit dir a francesos (castellans també, pero no conta) que no s'aclarixen amb el normatiu i el col·loquial catalans (i han estudiat a Barcelona, que et vec vindre) ja que el francès, del col·loquial al estàndar no se'n va molt, en canvi amb el català la diferència es prou gran.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10588834_2_15", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "\"Mare meva quin comentari més subnormal.De debò et creus el que dius o estàs fent paròdia d'algun usuari tronat tipus Soldat Svejk o Roderic?\"El comentari és aquest.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_14715_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "P.D: En català la paraula tonto/a no existeix.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3035055_93_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per cert noies: Sóc verge, podeu fer el que volgueu amb mi, m'ofereixo com a aprenent!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10358072_15_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Es venen com putes, i després ploraran per què els tractaran (i ja del minut 1) com putes barates.PD: Només cal fixar-se en el llenguatge corporal dels que surten a la foto per a veure qui domina la situació.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3058544_9_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Que ens estalviéssim aquest relativisme fals de \"cadascú ho fa a la seva manera\" quan som afectats per uns mateixos patrons que ens condicionen era el que volia expressar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9377646_3_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I com és que els cartells què surten en el vídeo són en espanyol i en àrab?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3198295_20_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si.Jo amb els amics evite al màxim parlar sobre coses d'estes,perquè la majoria d'ells són o bé uns espanyolassos de merda o uns valencians que reneguen tant de la seua cultura que fins i tot em fa vergonya aliena.I jo no sóc precisament un tio calmat que puga parlar tranquilament amb gent d'opinions tan oposades.A mi no tarda res en bullir-me la sang i tindre ganes de fotre-los un parell d'hòsties,de fet és que fins i tot arribe a pensar que si puguera els fotria un tir al cap o els penjaria d'un pi.Perquè políticament parlant són èssers repugnants literalment,i si no foren amics meus ja hauria averiguat per on collons puc pillar-los a soles i els hauria rebentat el nas i les dents.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4660157_2_7", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "De moment, ha posat una tia que anava contra les consultes sobiranistes, exactament el mateix que feia la Falange", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5650895_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No hi ha cosa més fastigosa de qui els que s'aprofiten d'una injustícia (siga este cas o siga una ONG) per a guanyar diners.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5718296_59_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La feina de SI al parlament és fantàstica, i és per això que em paga la pena tornar a votar-los, i quan veig que ERC l'únic discurs que té és el que he dit abans, em resulta evident que no tenen un full de ruta i que improvitzen, i el que és pitjor: la única manera que tenen de recuperar els votants decebuts, no és amb un programa engrescador, sino llençant merda i intentant destruir a un altre partit independentista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8442687_122_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I s'extranyen quan els hi dius que plou i neva, també.Home els argentins i els xilens molt 'sudacas' no es que siguin tant així.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5487162_6_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Què gran el tio!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_271056_42_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No fiquis el nom de la meva terra en la teva boca bruta i racista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5423971_21_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I més que cauran, des del govern s'estan contenint les xifres reals i les immobiliàries acabaran cedint, oferint mamades gratuïtes per tal que comprem un pis.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_675256", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els moros, traïdors de mena. gora Eva Maria !", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2500926_0_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El club els importa una puta merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9876433_121_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs no sé què em passa a mi, perquè aquest \"problema\" de no-atracció només el tinc amb les negres, amb altres ètines sí.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6335215_127_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A més tenim la situació amb el immigrants, com vols no pegar-li a un comunista quan el país es ple d'immigrants?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7652579_81_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Sé que Qamishli la van fundar refugiats, ara, no sé si tot el que hi ha ara a la jazira ho van fer refugiats, cosa que dubto.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2812952_1_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A que jo mateix, al congost de Collegats, devant del barranc de l'infern, hi he menjat raïm bord, i hi ha unes quantes figueres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5104886_44_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "De fet, em fa la sensació, pels treballs que he tingut, que dóna com una sensació de \"gent fresca i moderna\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6108228_6_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Amb qualsevol guiri que se't llanci al damunt.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3834872_59_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El tio deia que veia claríssim que els valencians i catalans no eren igual que els espanyols i que no entenia perquè ací la gent s'entestava en afirmar el contrari.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10473925_3_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els catalans no tenim cap ultradreta, i menys encara res que sigui racista.2.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7692843_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Semblem cada cop més una tribu indígena de la reserva que no sabem on caure morts i arropleguem com uns desgraciats el que calgui.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_613643_7_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No sabia del cert que hagués estat un puticlub anteriorment, però no costa pas gaire imaginar-s'ho, jejeje I si, s'omple de guiris (com molts locals de la zona, vaja) i la beguda va cara (això és el que més m'indigna) També per gaudir de heavy del clàssic i a un preu força assequible està la sala Mephisto", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9198310_22_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Exactament el mateix que sociològicament l'hi ha passat a l'esquerra espanyola envers l'espanyolisme i el franquisme.Franco es va apropiar de la simbologia espanyola i l'esquerra ha acabat desconeixent dels símbols espanyols per què els identifiquen directament amb el franquisme, molta gent comença a identificar l'independentisme amb el totalitarisme analfabet de gent com en Torraina o altres tarats que pululen per aquí.Tu creus que és normal que una persona adulta digui coses com: \"els espanyols són lladres pel fet de ser espanyols\", \"tot qui no sigui independentista anirà a presó desprès de la independència\", \"els nazis (referint-se a mí per creure que no hi haurà referèndum) passareu una bona temporada a presó a la Catalunya independent\", \"hem de fer el nostre propi relat de la història encara que no sigui cert\", \"la raça catalana\", això ho he tret TOT de gent del xat.Doncs bé, esteu aconseguint el que esteu aconseguint.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1933441_56_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Estic fins al rabo que els crits per animar l'equip siguin (no només, però sobretot) \"puta barça i puta tv3\".", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3013052_4_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ara que parles dels negrets, fa uns quants dies a IB3 van fer un reportatge sobre la gent immigrada a les illes i la llengua, parlaven de l'integració dels immigrants i l'adopció del català per part d'ells.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_986269_24_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Em salto el tema del fil, però no puc estar-m´hi sense recordar als castellans Tarzán y su puta madre buscan piso en Alcobendas", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6708162_13_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Crec que és la samarreta de futbol més lletja que he vist en tota la meva vida.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3850592_29_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si et refereixes a la varietat de català més allunyada de les altres llengües romàniques amb qui estem en contacte (castellà, occità, francès, italià), està claríssim: el mallorquí (el menorquí no tant, i l'eivissenc molt menys).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10732267", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A la primera pregunta jo crec que es una crypto amb molt futur, a la segona, sóc indepe pero de vegades parlo castellà quan s'em presenta una ocasió com aquesta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3661058_36_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Dic que no conec cap país on hi hagi pena de mort per homosexualitat, a part obviament d'alguns islàmics.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3011378_18_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però crec que en jordiescèptic tractava de ser irònic De fet si e-notícies treu això justament ara és precisament perquè aquests dies estem en època de resolució de peticions d'ajuts a mitjans a la Secretaria de Mitjans ... i interessa fotre merda sobre altres mitjans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4835757_124_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El centre és prou bufó, i zones com el Parc Catalunya també.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3842112_507_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I s'em va criticar força per això dient-me que a la mínima ja veia les coses negres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6436805_6_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquest tio és un fill de puta: Emilio espero que mueran muchos catalanes y pocas personas en ese incendio.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3813258_124_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Fa 8 o 9 anys amb Gaspart i cia vaig dubtar de fer-me de l'Apañó perquè la ufanositat falsa d'aquell Barça no m'agradava.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10418808_1_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La meua opinió és que la referència és Corea del Sud, que ha fet proves massives i comptabilitza bé els morts.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2914363_10_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A tu t'importa una merda, però almenys no intentis prendre'ns el pèl eh!.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_271056_19_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els immigrants delinqüents són una minoria, no pots castigar-los a tots per aquest motiu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6061092_5_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Porten 14 mesos escalfant cadira, i els molt inútils no han aconseguit un sol inversor de fora que posi un cèntim en el deute de la Generalitat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8472382_2_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quan he vist el títol m'ho he cregut, per uns instants el cor se m'ha disparat, si això passés, quedariem en ridícul, és més, si pensem de forma una mica recargolada, inclús un espanyolista podria fer-ho fent-se passar per independentista, engegant a rodar en un moment tot el procés.Si ens tirem pedres entre nosaltres mateixos, no tenim res a fer, i ens mereixem el que tenim, no podriem estar tots units, encara que sigui una sola vegada, i remar cap a un mateix camí sense parar, fins a assolir el nostre objectiu?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9968738_18_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si la poses fondo dins la vagina, doncs notaràs un gust diferent que quan la passis plana per sobre tota la vulva o els voltants, on es pot notar més o menys gust salat de la suor de la pell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8352567", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Que sembleu lloques hòstia puta ja!JxSÍ vorejarà els 68 i la CUP no baixarà de 10.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3414657_17_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Fa ràbia molts cops la facilitat de les ties per lligar, en canvi els nois, costa moltíssim més (a més que, degut a això, sempre som els qui hem de donar el pas) ....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10049081_171_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Bones sensacions d'entrada en adonar-me que es tractava del director de la genial Oldboy i en efecte, la pel·lícula de La donzella mostra un conjunt immens i reeixit: la posada en escena, els tràvelings, l'ambientació, els pentinats, el vestuari, els escenaris (les seqüències de llit, la biblioteca eròtica...) impagables.Les escenes que més m'han agradat de la pel·lícula són: la quitxalla seguint a l'inici l'escamot de soldats abans que aquests els espantin traient-se el sabre, la manera com el fals comte s'alça de la cadira fent-la caure quan li presenten Lady Hideko, i el bany de roses i del dit a la boca, totes de la primera part, la qual m'ha semblat rodona amb el gir argumental macabre del final.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1764964_83_10", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Vull que els catalans quan mirin a Madrid hi vegin l'enemic, i no un \"amic somrient\", com molts creuen que és aquest desgraciat...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4005559_26_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Com han dit més avall els hispanòfons no són pas imbècils, no estan incapacitats per entendre el català.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8853868_17_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "TV3 ens fot els diners a tots els catalans per mantenir a 100 pijos inútils que fan vacances a Cadaqués.Visca Catalunya.Visc a Catalunya.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3118121_12_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El que diu el senyor Comes, sense se tant estructurat ni politicament correcte, es el que sels hi ha dit no nomes per mi, sino per d'altre gent, el que no poden pretendre aquests energumens, es que responem educadament als seus insults sistematics a tothom que no combrega amb les seves idees.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8456930_26_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Uff, no en tenia ni idea i ara m'has alegrat el matí.Pensava que em moriria i encara no estaria feta la puta connexió amb l'aeroport.Per cert, la connexió Sagrera-Zona Universitària per a quan estarà acabada?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10536106_2_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "M'encanta com els indepes sempre s'ho feu per buscar la part dolenta a tot i poder seguint fent victimisme:- Si no posen contigües en català: demostra que Espanya és catalanòfoba.- Si posen continguts en català: és una grollera estratègia per espanyolitzar-nos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5136334_67_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els humans podem construir-nos molts falsos déus.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9047486_2_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hauran d'acceptar immigrants si no volen col·lapsar com a societat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_975063_25_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Només hi vaig anar al concert de la gossa sorda i mesclat el concert en sí va estar prou bé, més del que em pensava", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8473547", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però llegeixo coses que em fan la impressió que volen culpar els homes, tots els homes, del fet que n'hi hagi un parell de fills de puta que disfruten fent patir les seves parelles, en tots els graus.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3602028_2_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ginebra és una caca punxada en un pal.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7009761_39_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Nosaltres també hem de \"triar\" entre menjar-li la polla als espanyols o menjar-se-la als catalans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2458968_35_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "collons, les terres Garrotxines i les que hi ha per amunt, són la puta òstia!!! i Olot és un lloc que a mi sempre m'ha agradat molt, i la vall d'en Bas, i tot això.. aix...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9072557_79_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Van a votar els morts, les monges de clausura, els malalts greus d'alzheimer, demència senil o simplement avis de residència que es treuen a \"passejar\" majoritàriament acompanyats per regidors o càrrecs del partit popular...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4438763_6_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ui no, jo no tinc sentit crític, sóc un imbècil absolut i no me n'adono de res.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8726441_322_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Una icona de la comunitat LGTBI anuncia accions legals contra C's per usar la seva imatge: ''No vull que se m'associï a un partit de merda''La formació ha estat acusada de dur a terme una campanya de 'Pinkwashing'http://www.directe.cat/noticia/789556/una-icona-de-la-comunitat-lgtbi-anuncia-accions-legals-contra-c-s-per-usar-la-seva-imatge-", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8167536_16_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El mateix discurs de merda dels darrers 30 anys de l'esquerra friki que a la mínima es baixa els pantalons amb les esquerres espanyoles.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6193593_154_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tan de bo tinguis raó i així la gent deixarà de parlar de merdes futbolístiques i estarem pel que s'ha d'estar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9982459_12_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Parlo que si dic que he arribat passant fam i penúries des d'un país africà com a mínim m'atendràn...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9139737_1_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És una cosa que dedueixo del que em dèia la mare, que els capellans tenien influència en les dones, a banda del seu conservadurisme innat, i que aixó va fer possible el trieni negre i tot el que va seguir.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3454162_35_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Lo de restaurar la simbologia potser es perke sesta ficant de moda, i ara ja no queda tant malament com als noranta la fals i el martell, nosé.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5402429_9_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És un puto calçat, cony.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_23537_10_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I llavors penses:aquests de què van les coses les fan ben fetes o no les fan, però qui s'han cregut que són?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4438763_22_18", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Llençar merda sempre, la que vulguis.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1219482_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Que creus que de veritat és pot inventar un genocidi amb 6 Millions d morts?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9737294_18_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per anar a drogar-te,follar-te travestis i fer-te fotos posturejant ja tens Magaluf a mitja hora en avió i per meitat de preu.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4425736_10_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hehehe quina gracia, obren fils per parlar de possibles reconeixements dels Estats Units cap a Catalunya com a nació i són els \"sudaques\" qui ajuden a fer saber al món que existeix una nació catalana i a més a més a un concurs de bellesa", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2933947_351_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si és cregut o no això ja no ho sé...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1827569_2_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hi ha molts ecspanyols als quals tant els és la puta selecció.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7496618_14_13", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo em pensava que els federalistes això ja ho savien...Veig que són més burros del que em pensava...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10398747_19_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però tu no vius a una gran ciutat , si no corroboraries que és un infern.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4529575_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Mairena, es la seva arma secreta, ell serà investit presdient i a canvi portarà a mairena a pactar amb Rajoy el concert. - Hola Senyora Carmen, soc Mariano Rajoy.- Que rajoy ni Rajoy, yo soy como la Pantjoa, polla que veo, polla que se me antoja.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9502891_10_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo diria que és la policia la que ha de treballar-hi amb infiltrats, seguiment de les seves publicacions en àrab, vigilant el discurs dels imams.Jo actuaria per exemple, si apareix una anomenada policia islàmica que tractés de coaccionar als musulmans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7549235_3_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El problema és que moltes vegades barregen idees pseudocientífiques pel mig que normalment porten a dir que el natural és bo i \"l'artificial\" és dolent, rebutjant així tecnologia que realment pot ajudar a la naturalesa, i no plantejar-se que potser aquella herba o fruit que tan genial és a l'Àsia i que fins ara només consumien a un poble perdut del Nepal pot generar al·lèrgia a la població occidental, o pot convertir-se en una espècie invasora i alterar l'ecosistema.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1408791", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si esteu decebuts i passeu a votar CiU, és equivalent a aquest sector de gilipolles i fills de puta espanyols que voten al PP i al PSOE indistintament, depenent del grau de \"decepció\" que les seves limitades ments hagin percebut.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7817658_6_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quina merda de mamades, 2 segons o menys per cigala.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7960118_3_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "L'Herrera tothom sabia que era un federalista fastigós Per mi és l'opció més borderline.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1675034_58_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Em fot bastant de fàstic imaginar-me que li fotu la llengua a la boca d'un tio, per no dir ficar-li la titola pel cul...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3829202_7_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Em va decebre tantíssim, després que el nombressin GOTY 2009 i estant tan ben valorat pels amants dels videojocs, que ni em venien ganes de jugar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10470769_16_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "S'hi menja de puta mare, i hi queden molts més restaurants locals que a Barcelona.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10800872_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La placa posa: No em maten per ser traidor ni cap lladre, sinó perquè he volgut dir, que sempre visca la patria!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10580755_1_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Al món hi ha més esdeveniments que en Trump, els camps de refugiats a Grècia o la bretxa salarial (que no només és falsa en els termes que ho plantejen ells, a més són tan inútils que no saben dir esquerda o derivats en català genüí).", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9808277_15_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Pots tenir perfectament un sou de puta mare en una moneda que valgui la meitat que l'Euro.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10594941", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tots els països tenen la seva merda particular, pero trobo que a l'Estat Espanyol guanya de rematada -La vulneració flagrant de drets, ja laborals o linguístics.-La pèssima qualitat de serveis bàsics i servei al client.-El sistema absurdament abusiu d'impostos i el sistema de tributació.-La corrupció policial i el \"aqui mano jo, fes el que et dic o rebràs\".-El gran numero de colons Espanyols que imposen les seva cultura, llengua i manera de pensar del món.-Feines precàries sense contractes, o com a molt, contractes brossa.-Catalans amb un enorme sindrome d'estocolm, on el bonisme impera i després el fill de puta dolent ets tu.-El sistema bancari, on fins i tot et cobren per tenir un compte bancari.-El sistema policial i el negoci multimillonari de les multes, on inclús et multen no fent una infracció. -La corrupció judicial on et poden fotre a la presó 50 anys per tirar-te un pet al costat d'un policia o per expressar obertament les teves idees politiques, així com l'atac o mofa de simbols.-Pagar per tributar pel sol fet de ser autònom.Dit això, què us motiva seguir visquent a Catalunya, sota lleis Espanyoles, on els vostres drets com a ciutadans són violats constantment com si no existissiu ja ni a nivell Europeu, constantment escombrant la merda sota de la catifa i negant la vosta existència?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10800475_3_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si es tracta de posar els diners en dipòsit hi ha Coop57 que sí són indepes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_29733_2_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Sempre s'empenya en ficar-nos a tots/es en el mateix sac...es pensa akest k els/les indepes anem en cotxe bomba [addsig]", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2726757_24_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Es el fruit de l'emparellament d'un tigre i una lleona, i en aquest cas com té els gens inhibidors del creiximent en els dos pares queda un fèlid \"petit\" i estilitzat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_269040_16_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per els amants de l'autèntic futbol internacional (alguna cosa més que Europa-Argentina-Brasil)Si el millor equip de Equador fou fundat per un català, el millor equip de Costa Rica també està relacionat amb un català, el Deportivo Saprissa, desde la seva fundació relacionat amb un salvadoreny fill de catalans, Ricard Saprissa i Aymà, un lateral que jugà aquí amb l'Espanyol on fou capità.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_957225_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si qui vol robar veu una tenda amb candau i una sense, se n'anirà a la de candau perquè es pensarà que hi ha més coses de valor.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8208600_5_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si tot aixo ho fes la religió catòlica o grups nazis estic segur que ara mateix estarien al carrer fent manifestacions.El pitjor racisme que existeix al món en aquests moments es diu Estat Islàmic, si no ets com jo et mataré i amb la forma més cruel que existeixi i com més pateixis molt millor.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9694888_4_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però bé, és així com se'ls estima la pàtria que a òsties defensen...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8695868", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquest es el nivell de racó-català on la gent que vol desconectar d' Espanya està mes conectada a ella que un ionki a les drogues.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3297831_78_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Seria d'imbecils no ser-ho. salut", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1940579_8_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "O s'amaga al soterrani perquè té por de la seva mare (li ha pessigat els dits i té por d'una altra bufetada, i em sembla recordar que la vella diu que ha tingut maltractaments [pot ser?]) i llavors es queda allà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4824326_44_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Collons quines palles mentals que m'estic fotent, cabró", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5136334_28_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És ben curiós això de la religió, els creients ortodoxos esteu convençuts que tots els que no ho som, som poca cosa més que uns imbècils, i els ateus estem convençuts que els creients que us penseu immensament superiors sou poca cosa més que uns imbècils.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4983390_486_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La bandera que que dirigeix l'atac es la bandera negra de resistència a ultrança, la que varen treure els defensors de Barcelona el 1714, sabeu si es històricament cert que els carlins catalans feien servir eixe bandera o nomes es una llicencia del autor de la obra???. és impostant doncs si els carlins van fer servir realment eixe ensenya, queda clar que més que temes dinàstics , la seva lluita era per reconquerir les constitucions catalanes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2961568_10_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És més, Xina i els països Àrabsn haurien de vendre tots els $ que tenen i enviar a la merda la moneda dels EUA.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6173474_26_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Un tio que és de la merda d'El Terrat (la terraza) què et penses, que és catalanista?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2062580_39_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Amb ma germana mai, no m'atreu ni minimament però si a algú li atreu la idea de fer-s'ho amb els seus germans o germanes tampoc veig que sigui tant dolent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7087395_11_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Pels EUA i per aquí: de fet ella és indepe des de fa temps... no com altres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4996320_147_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo no crec que s´hagi d´agrair a un inmigrant que aprengui l´idioma del pais d´acollida El que s´ha de fer es blasmar al qui no ho fa Perque apendre l´idioma del pais on vas a vire em sembla de sentit comu i el minim que es pot exigir per respecte i per educacio", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5207718_0_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Són una esponja aquests tios.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9735513_89_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Fil: https://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=96610Tengo un amigo que es lo mas pijo del mundo y un dia que estabamos en el apartamento de otro yo estaba medio dormido y el se pensaba que lo estaba y se metio una merienda de mocos que de poco no vomito, el primero pense que era coña pero el tio ahi dale a la nariz", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5953379_13_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ostia que fort.A mi em va passar quelcom semblant quant vaig estar un temps liat amb una tia 10 anys més gran que jo, bàsicament jo era la seva joguina (a mi ja m'anava bé, ja m'entens) i la tia em feia anar bastant per on volia, quant s'en va cansar em va deixar tirat, per sort al poc temps vaig començar a sortir amb una noia millor.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3870689_2_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Alzira sota domini àrab.Contribució cultural de la comunitat musulmana a Alzira.Personatge històrics de religió musulmana rellevants en la nostra història.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4586997_88_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Açò és un problema educatiu, però les prostitutes estan oferint un servei i sempre han de ser respectades perquè no és un treball agradable i moltes ho fan com a última opció, per passar molta necessitat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_272758_79_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Qui t' has cregut que ets?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8987209_35_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Còrsega no és una metròpoli, no crec que sigui gaire difícil saber qui són i què fan els àrabs a Ajaccio o Bàstia, són ciutats que no passen dels 70.000 en el millor dels casos, és a dir que tothom es coneix o es pot arribar a conèixer si volen.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3094942", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Me'n vaig a Girona de vacances i m'agradaria que hem diguereu llocs intertesants per visitar, casal indepedentistes, pubs del rotllo(indepes/punkis) i coses per l'estil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4626838_6_10", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A veure si ens espavilem d'una puta vegada...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1120649_6_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Pero querría yo que la pintasen manos de otro mejor pintor que el que ha pintado a éstas. -Tienes razón, Sancho -dijo don Quijote-, porque este pintor es como Orbaneja, un pintor que estaba en Úbeda; que, cuando le preguntaban qué pintaba, respondía: \"Lo que saliere\"; y si por ventura pintaba un gallo, escribía debajo: \"Éste es gallo\", porque no pensasen que era zorra.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4712154_95_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Osti, aleshores el que hem de fer és anar a Africa i Sudamèrica i emportar-nos cap a casa, quatre o cinc milions més d'immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6552909", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "L'economista Niño Becerra diu que els \"immigrants\" frenen la independència El catedràtic d'Economia, Santiago Niño Becerra, en declaracions a La Rambla de BTV, va manifestar que \"abans de preguntar-nos si és viable una Catalunya independent a nivell econòmic, ens hem de preguntar quina Catalunya\".En aquest sentit, va apuntar que \"la regió d'Europa que té una taxa més elevada d'immigrants és Flandes, el 17%.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5755745_17_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Em va explicar que els hi van fer uns mini cursets per saber com simular el sexe, i que estaven allà tots en pilotes, va ser divertit i tal, però al moment de gravar-ho van trigar bastant, i van haver d'estar \"actuant\" força estona, doncs es veu que força gent va començar a fer sexe de veritat, i que realment va ser una orgia bastant bèstia, fins al punt que ella li va haver de dir a un amic sue (que per cert era homosexual) que es posés amb ella per \"protegir-la\" dels que anaven a sac.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1426009_1_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Al final, re de re, el Sant Andreu i la colla dels magnífics defensors de la pàtria valenciana (i española, sic) no es presenten", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9475097_1_9", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El motiu de les estadístiques de baixa fiabilitat és perquè molts diuen sí reina ho he deixat anar fora essent fals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4246304_52_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Bé, ja sé que direu que tiro merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3369510_78_9", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Dolors escrigué: Les usuaris ens llancem al coll del porc senglar).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10718494", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Així potser els passaran les ganes de fer coses nazis.En tots els casos expliqueu que aquests vaccins maten.Recordeu que la desobediència és la millor arma contra el feixisme.Els danesos van guanyar els nazis amb desobediència.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8186106_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És la seua cultura... ara segur que son fill no té mercuri i totes eixes merdes de les vacunes...DEP", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2470032_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Fins ara les respostes eren les següents: –––––––––––––––––––––––––– Crec que va ser en Jennifer qui en va dir una de molt bona l'altre dia: \"signo per la supremacia blanca però jo no tinc res contra els negres, eh?\" ––––––––––––––––––––––––––- Aquest és la meva idea: http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=75605 ––––––––––––––––––––––––––-", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5510369_0_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És que per això ho pregunto, molta gent el titlla de racista, tot i que no he sentit mai unes declaracions seves racistes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6423197_9_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Evidentment, tothom, tinga l'origen que tinga, pot ser racista: una amiga rifenya (Marroc) em diu que allà també hi ha tant de racisme o més que aquí: entre àrabs, berbers, sahrauís, etc. No sé si serà veritat que és més o serà menys, però hi ha. En el missatge anterior em referia a què no és lògic que algú vote una opció racista que va en contra d'ell mateix.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5352129_67_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quan Pescanova se'n va a robar el peix del litoral somali protegit per vaixells militars espanyols, prèvia paga del suborn al govern corrupte local, deixant els pescadors tradicionals de la regió sense peix.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_1601_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, mort a tots!!!!!!!!!!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5695921_319_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El Partit Socialista Unificat del País Valencià, signant del pacte preautonomic, fóu el germe del primer Moviment Maulet i arran de fortes divergències internes, un grup composat per Vicent Ventura, Enric Valor, Albert Thous i Josep Giner entre d'altres abandonà el partit i encetà el procès que arran del miting del Princesa (Gener de 1978) desembocaria en la creació, en primer termini del Front d'Esquerra Nacionalista, i més endavant d'Esquerra Unida del País Valencià, quan el que restava del PSUPV ja havia mort d'inanició.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3077330_40_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per exemple, anant de putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2452838_17_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Què són doncs aquesta gent?? no ho se, però catalans no, pel simple fet de que molts d'aquests tenen els collons de cremar senyeres i cridar puta catalunya i coses així. el pla està rutllant a la perfecció, mal que ens pesi als catalans i a Catalunya. neu a pendre pel cul", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8726441_304_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Un concejal de Ciudadanos de una localidad de Palencia tiene una placa de Franco en una casa de su propiedadhttp://www.publico.es/politica/concejal-ciudadanos-localidad-palencia-placa-franco-casa-propiedad.html", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1259659_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si jo sóc a ca meva amb la meva esposa i fills, i de cop i volta un home/dona armat entra a casa disposat a violar ma dona i assassinar els meus fills, no dubtaria ni un moment en matar-lo, sense plantejar-me si l´agressor és blanc, negre, eslau, fatxa o comunista.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10415771_71_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo he trucat per demanar si una noia sagitari amb ascendent escorpí i Saturn a la casa XII que em fa gràcia podia estar infectada o be era inmune i m'han engegat a la merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_548572_15_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Li demanes al joel joan que la seva productora no vengui els drets d'emisio de \"Plats bruts\" al canal satelite digital??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10495089_24_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Noa escrigué: He baixat a Palma per a fer un parell d'encàrrecs i tot fent una volta pel centre ja me n'he trobat uns quants de guiris.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9692755_32_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La idea es guanyar unes eleccions a Catalunya,quedar davant de CDC, governar la merda d'autonomia com pugui i anar demostrant-ho per aconseguir mes vots i poder per les següents legislatures.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8316658_9_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Que delicats sou els barcelonins; a les Terres de l´Ebre hi tenim la terrible mosca negra, el mosquit tigre, meduses de tota mena i fins i tot la implacable Cucafera.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9445544_9_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No descarregueu la vostra ira per això.I t'ho diu algú de Girona que viu aquí circumstancialment.PD. Resposta idiota a fil idèntic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2580195_2_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "jo me'l vaig trobar un dia anant a la feina un d'aquests cotxes :) era un Opel Astra negre si no m'equivoco, amb una mena de trípode muntat al sostre i 4 càmeres enfocant cadascuna a un cantó", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8405815_4_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els tòpics sobre la qualitat dels productes xinesos té la seua part de veritat i la seua part de generalització per desprestigiar-los.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9995446_15_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ho estem per l'imperialisme espanyol de merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6019722_5_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Et dono la raó en lo de la tensió sexual, però ens res més xD Jo els meus amics gais no els veig lo de home-dona per enlloc, per mi són simplement homes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6203036_93_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El perfil de davanter que necessita el Barça és un tio estil Falcao, Huntelaar, Cavani... davanters d'àrea que necessitin poca cosa per clavar-la a dins.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2260320_32_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs jo continuo pensant que ell mateix se n'adonà que l'existència de Déu com a veritat irrefutable no tenia ni cap ni peus, però simplement volia quedar bé amb l'esglèsia, el molt puta , no fos cas que el creméssin.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10167629_37_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per no parlar que la majoria de cops les au-pair acaben fent de minyones de la casa més que no pas de mainadera.Es pot fer au-pair trans-gender i a correr milles.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_590589_3_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "D´altra banda és natural que segueixin intentant la política del \"patois\", de fet, els espanyols sempre han mirat amb enveja el jacobinisme francès, que relega tot allò no francofon a la categoria de pagés.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5576907_47_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però si és inevitable a hores d'ara que hi haja masses electorals racistes que al Principt es decanten per PxC fem el possible o millor dit no impedim que la massa racista s'aprope i conega gent independentista com tu i com jo que satisfarà el seu tarannà racista i identitari.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2566898_3_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Només veient els milions de morts que ha causat el comunisme al llarg del segle XX entre represaliats i tal, hauria de fer caure la cara de vergonya a tots aquells que defensen aquesta ideologia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1031593_14_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I t'han operat verge o q? i a quina edat? perq són factors q poden influenciar en el dolor que pot provocar, dic jo xD", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1363604", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Uno de los titulares de hoy dice lo siguiente: \"ETA preparaba un atentado en Levante para antes de tres meses - El presunto etarra Iker Aguirre, detenido la semana pasada, fue enviado a recabar información a Valencia.....\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10804183", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Seguidament anem a desglossar una familia tipus de nivell socioeconòmic baix que abunda a les nostres ciutats:Si tens una familia de 4 membres, un adult no treballa o treballa amb negre i l'altra cotitza poquíssim perquè té un salari de merda és impossible pagar els serveis que consumeix aquesta família.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10731067_161_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Em cago en el puto Barça i en el puto Luis Enrique.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9510210_18_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Elsa escrigué: El problema és que a les noves generacions això els importa una merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4747459_8_9", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I serveix perquè els immigrants aprenguin el català, el fet que els la presentem com una llengua a punt de morir... nano!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2805643", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Posso Mexic com exemple , pero es podrien possar molts mes ( el que passa que altres exemples estarien viciats per temes politics ) Parlem que la crisis afectara a USa ; Europa , Japo etc , pero oblidem que per molt que ens afecti , encara afectara mes als paisos subdesenvolupats Mexic te diguem-ne 5 grans sectors economics 1- Exportacio de primeres materies , especialment petroli El consum i els preus d´aquests productes estan caient com a consequencia de la crisis i per tant baixen els ingressos 2- El sector turistic En epoca de crisis el turisme baixa , baixen les estades i baixa la despesa 3- LEs industries manufactureres ( basicament per proveir a USA ) la baixada del consum ( especialment a USA ) tambe afectara a aquest sector 4- El mes important possiblement son les remeses dels inmigrants a USA Tots els indicadors diuen que els remeses no paren de disminuir i fins i tot molts mexicans tornen al seu pais 5- El narcotrafic aquest potser es l´unic que no es veura afectaat , pero fin i tot la crisis en pot fer disminuir el consum Amb diferents matisos i peculiaritats , podriem fer analisis similars de molts altres paisos , per exemple el mes proper Marroc", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2933947_983_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Com a en Jack Sparrow, al menys el la versió original en anglès, li feien parlar molt efeminadament i sempre pensaré en Jack Sparrow com a gay.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6560501_8_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ho se, per això el fil no va seguir (el recupero per el guif de la penetració anal gay ) però ara que la CUP es al parlament...tots com motos altre vegada!!!!!!! yuhu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! la patacada d'en mas em posa trujassa you know", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4900573_62_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ara, la gent és força ximple i molt probablement hi haurà qui voti ERC o CiU, deixant de banda els que ja directament tenen càrregs i interessos lligats als partits, que són molts.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8450363_83_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A Catalunya 1 de cada 3 nadons que neixen és de pare NO espanyol (incloc els catalans).Fa 15 anys no era ni 1 de cada 10.Ens anem a la merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2621209_20_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "això no ho poden fer perquè la seva campanya està fonamentada en \"auxiliar\" els immigrants que no volen deixar de ser immigrants i ser plenament catalans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8511529_6_9", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Es com si diguessis:-el senyor A va morir mentre el senyor B li donava cops a l'esquena-el senyor X va morir mentre el senyor Y li donava cops a l'esquenaper tant els senyors B i Y son assassins i mereixen anar a la presó.Pero resulta que el senyor B es un criminal conegut barallant-se amb un altre xoriço, mentre que el senyor Y es un metge que estava intentant salvar la vida de X que s'estava ennuegant.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10425758", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquí l'article en anglèsPunts bàsics:Hi ha molts més casos dels declarats de manera que la mortalitat és més baixa del que es creu.A Itàlia (i segurament a Espanya) l'epidèmia va començar fins a un mes abans de la primera mort confirmada.No s'està tenint en compte el cost per a la salut física i mental que provoca el confinament imposat (per no parlar dels costos econòmics i les conseqüències socials que se'n deriven)Els beneficis del confinament total són marginals si s'aïlla les persones més febles.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2182439_8_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo no he dit que durant l'ocupació àrab no fossin seves les terres que ocupaven, simplement que quan nosaltres la vàrem reconquerir el que estàvem fent és recuperar-la (és a dir, ocupar una terra que abans havia estat nostra).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8011999_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Igual que molts gitanos o immigrants que vénen de turisme sanitari.Aquí qui paga la festa som els de classe mitja.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2814628_11_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "T'agrada o no que matin i torturin animals?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3735052_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Perquè et facis una idea del que vull dir, no se si recordes les retransmissions del GP d'Estats Units a Laguna Seca, on només hi corre motogp, que la prèvia que fan és una mena de programa de safareig on hi porten quatre famosets que a sobre no tenen ni puta idea de motociclisme i es passen l'hora i mitja prèvia al GP fent parides i auto-bombo d'altres programes de la cadena.... ...doncs molt em temo que a Tele5 TOTS els GPs seran d'aquest estil.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10581653_33_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Exacte, “nyordo” és una paraula que els hi escau molt bé i que, només per com els emprenya que els hi diguis, seguiré fent servir tant com pugui.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6254217_11_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La \"bonica\" primavera àrab ha portat als islamistes al poder i ja vorem com acaba, tot i així tandebò m'equivoqui i tu tinguis raó.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3020504_1_9", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Bé, doncs la conclusió és aquesta, tots els colors que puguis fer en un excrement són colors merda, mentre que els colors que no puguis trobar en cap Aurora normal són colors frikis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5418385_46_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Malalt d´autoodi D´altre manera no s´enten que a una web independentista s´obri un fil dient que el poble catala es integrador i poc racista i practicament nomes generi indignacio , emnyspreu i insults", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1557417_11_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol Si algú se sent al·ludit i té ales, que no voli. el refrà que cantaré és adagi de carrer, ja me'l deien al bressol:Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5124574_2_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La part més còmica, encara, és que el personatge s'ha passat 5 pàgines plorant que li volien censurar el fil els nazi-comunistes i al final resulta que el tancarà ell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3499411_12_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Calr soc un troll per criticar comentaris com Els jueus crean problemes a tot arreu on viuen O cal una reaccio internacional contra els jueus criticar la judeofobia es ser un troll , segons tu , esta clar", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6936797_1_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I saps que són musulmans per...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2796899_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A mi tmb em va pasar això: un cop vaig somiar q anava a fer-ho amb un tio molt lleig... en abaixar-li els calçotets tenia la tita negra (de no netejar-se, s'entèn) i em vaig despertar esfaraida quin fàstic!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5418385_87_17", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No tenies raó i has plorat com una nena i ara al final ja has començat a fer el ximple com si tinguessis 10 anys.i cal que contesti a una pregunta sense sentit i fora de tema?seguiràs fent el pena i amb aquesta actitud infantiloide o deixaràs de fer el ridícul?demano massa jo demanant que et comportis no ja com una persona adulta, sinó com algú que no està en la primària?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3766856_30_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "dels afers exteriors tots en tenim massa poca informació Aquesta és la clau, hi ha moltes coses que no es diuen als mitjans de comunicació d'espanya i per tant de Catalunya, com per exemple que el suposat etarra \"protegit\" viu a Veneçuela fa molts anys per sol·licitud de Felipe Gonzalez a qui llavors era el president de torn, Carlos Andrés Perez, en l'època en la que fotien fora a la gent d'ETA per a mantenir-los \"tranquils\", tampoc no han dit que el jutge és simpatitzant del pp valencià i que es va reunir amb les FARC al PV.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3104384_512_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Collons no em puc creure que parlis seriosament... amb un cos com aquest a qui li importa si és més maca o més lletja... estem parlant de fotra-li un polvo no de casar-te amb ella...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2454653_37_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Un inutil que no deu haver fet res de bo en sa **** vida.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9876433_84_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ni amb la polla d'un altre, peró lo de \"barrera reproductiva\" no ho veig clar, sembla més que diguis que no hi vols tenir fills que no qie no te la vols punxar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10120689_13_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A mi sempre m'ha fotut fàstic...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10254176", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els investigadors comptaven amb una \"descripció bastant detallada\" de l'autor, com ara que vestia amb una samarreta negra i que era un home, entre 18 i 22 anys.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7010445_49_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Control per part de qui mana n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre, com si a l'edat mitjana la gent hagués sigut més lliure que ara... hi haurà gent submisa i n'hi haurà que no, amb cotxes voladors o sense.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8763761_12_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "S'ha acabat fer el tonto.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4034560_4_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La seva primera pàtria són els diners, després , ja veurem.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1287209_2_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Exacte, una amiga meva de les terres de l'Ebre és votant d'ICV perquè es pensa que van a favor del medi ambient, i per tot allò del transvessament doncs se li ha accentuat molt la vena ecologista, però ja li dic, que aquests tios molt parlar i que les plantes els importen ben poc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_291356_0_11", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "riobot digali a la puta coca-cola que em vai fotre a les 12 ue no em va deixar dormir!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6517643_26_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jennifer escrigué: Doncs ja has vist que el terme ha adoptat un nou (i menys racista) significat Els catalans no som etnicistes, punt.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9435736_26_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els administradors d'un fons d'inversió que tinguin 3 anys de rendiments dolents estan al carrer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5723513_12_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És com el de la bandera, són temes ja ressolts pel poble d'un manera contundent i inequívoca i només als que els importa una merda el País Valencià i volen fer servir els valencians com força de xoc del catalanisme, els preocupa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6346932_0_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Crec que no hi ha quasi cap cas que no acabin morts.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3179166_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs a Castellar fa dos dies també vaig veure un grupet de nazis, però allà és normal perque hi viuen uns quants, i van embrutant els carrers dels pobles dels voltants amb pintades fastigoses.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6753026_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "3- Independentment del procés cap a la independència, Catalunya no es pararà i el procés serà llarg, votar CIU es votar la seva política de retallades Per tant, Si veritablement som independentistes hem de fer el que millor sigui per el nostre país i amb CIU assegurant la seva victòria hem de crear lobby de pressions cap a ells i evitar la seva majoria absoluta , com: - Votant partits clarament independentistes i sense cap lligam econòmic, aquests actualment són la CUP i SI.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5280977_76_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si no ho demostres, cosa que no faràs, només podrem pensar que és fals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7308736", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Logotip de la web: El primer que es veu al registrar-se: Perfecte, ok, no existeix lobby femellista, en absolut.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6861732_45_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Vaja ja ni intenten allò de ser ambigus al terreny nacional, segurament estan gelosos de Ciudadanos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9642235_28_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "(Pregunto)Potser utilitzaria paramilitars per fer por, i si casualment aquest fet enmerdés les coses encara més no dubto de que utilitzessin la guardia civil i l'exercit per disparar a la gent si veiessin que perden el control del carrer, pero no en tingues dubte de que acabarien disparant a la gent en cas de que els antidisturbis i els paramilitars no poguessin fer enrera a la gent.De fet si hi haguessin alguns morts per arma de foc, la cosa podria anar escalant a més.El que no crec que utilitzessin seria la aviació per bombardejar ciutats o pobles catalans, no crec que fessin com en Erdogan o en Milosevic, pero armament lleuger, en cas extrem, jo crec que si que l'utilitzarien, total a la UE li interessa unicament que l'estat espanyol pagui el seu deute amb els bancs, el demés és secundari.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3262416_108_21", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Fixa't quina característica tenen els països pobres que creixen (Índia, Xina, Brasil, Rússia en són els més grans) que no tinguin els països pobres que no creixen (els de l'Àfrica negra, bàsicament): uns nivells de comerç amb els països rics moltíssim més alts, és a dir, la tan criticada globalització està fent crèixer els països pobres que la practiquen, i condemnant els països que no ho fan a seguir sent pobres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4353750_61_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Pels espanyolets que ens espiant.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4438763_22_7", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tot i que ja era una puta merda Quan E va dir que era fantastic , ja no quedava res de res i ja ni merda era", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3071401_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Caram, jo sé perfectament si estic posant la llengua a sobre de les dents o al vel del paladar, i sé que si he de parlar en francès em toca articular el so més o menys cap a la gola, en cap moment se m'acudiria fer servir la \"r\" catalana articulada als alvèols amb la punta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6574718_0_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "N'estic fins la polla de discutir-me amb certa gent del meu entorn que amb el puto argument de: \"primer la independència i després ja ens discutirem\" firmen a qualsevol preu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9024904_34_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "En Ziol s'ha esforçat molt donant-me idees de coses dels xinos a 1 euro.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_844032_9_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Qualsevol pot anar al gimnàs els 7 dies de la setmana per a fer l'imbècil amb les màquines, ja m'entens....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4853425_3_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Podem jugar al tu més, però realment, entre l'infantilisme d'uns i els interessos dels altres, fa fàstic la permissivitat que hi hagut amb aquest tarat mental amb deliris d'emperador.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7268235_5_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Té 4 nuclis i 6MB de cache.AMD:opcio A) (més bo de AMD)http://www.pccomponentes.com/amd_fx_series_fx_8350_4_0ghz_8x_black_edition.html 175€ (uns 50-75€ més barat) 8 nuclis fisics.16MB de cache0.6 Ghz més que l'intel.Més opcions de overclock opció B) (mateixes qualitats que l'intel) http://www.pccomponentes.com/amd_fx_series_fx_4350_4_30ghz_4x.html 100€ més barat4 nuclis fisicsuns 8-10mb de cache tot i això, els components no s'ha de mirar només només les especificacions, aquí crec que l'intel guanya aquest processador (i només faltaria, essent 100€ més car).Però bé, que el primer AMD es folla ben follat l'intel aquest, i és més barat Sobre lo dels nuclis, si bé és cert que de moment no s'aprofiten (el rome total war tampoc demanarà moltissim), d'aquí poc seran super utils, creu-me.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3930654_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els catalans de la diàspora no pintem una merda en el procés d´independència de la nostra Nació?, Catalunya no és la meva Nació?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_768287_66_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Xaval estas tarat de fer això que has fet...\"narcisisme transitori\" diu....aiixxxx qui ho diria de tu que acabaries on estas. l'EI? al maresme? tu i un altre pel que diuen , no?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4782466_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs per aixo ho fan , mes temps per poder cobrar i periode de calcul mes llarg A mes amb els llargs periodes que molta gent passa a l´atur en la seva vida laboral , trebllas en ''negre'' i baixes cotitzacions , moltissima gent acabara amb pensions de pura subsistencia", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6188391_4_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si la pilota de goma la fotut a l'ull és per què:-encara s'utilitzen a l'estat espanyol aquestes armes prohibides a la major part d'Europa,-els Mossos ni compleixen la norma que els obliga a disparar per sota els malucs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2530729_23_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "L'endemà torne-m'hi, resulta que el gat gegant era la meva gossa que des del terrat de casa s'enfilava a la teulada i feia un passeig amb vistes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8901857_2_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Això a casa meva sempre se n'ha dit robar.I es posen com a feres davant de la més mínima violència policial o de gènere, però si la violència l'exerceixen ells no passa res.I així pràcticament amb tot.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_649199_8_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "trobo patetic que es censuri informacio, ja sigui bona o dolenta, tothom te dret a enterar-se de tot no se si algu te una explicacio a aixo", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3545927_14_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs si canvia serà mooolt imbècil, bé, ja ho està sent ara.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2404504_29_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "això és el que he fet fins ara... però és que ahir a l'hora del sopar vam coincidir els 4 i a la tele posàrem OT, i hi havia moltes escenes tipus el marit que visitava al Chipper eixe i es feien besets, Jesús Vázquez (gai) de presentador, un que és jovenet i és més afeminat (que això no vol dir res, i si ho vol dir doncs mira què bé)... vaja un conjunt de coses que li feien obrir la boca i jo ja no podia passar més... és que menys mal que vaig alçar-me i anar-me'n a la cambra perquè volia estampar-li el plat a la cara i destrossar-li-la", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_751437_14_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però tan merda és escoltar això com escoltar Estirpe imperial, 14 palabras o estandarte 88.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4578109_16_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Que en el nostre país només faci servir la Llengua un terç de la gent de forma habitual és fastigós i inacceptable.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_210_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Simplement és una persona gelosa i acaparadora, hi ha gent així al món.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10179010_26_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "L esforç ha de ser col·lectiu per força, per molt indepes incondicionals que siguem individualment, ara mateix no fem mes q recular cada cop mes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3077330_17_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hi ha l'escala de kinsey que estableix uns graus d'orientació sexual que esta mitjanament acceptada (hi ha bastant desacord amb el tema de la bisexualitat).Jo estic molt d'acord amb aquesta escala, crec que existeix la bisexualitat i que hi han varis graus entre la bisexualitat i la heterosexualitat (al loro jo soc 100% hetero).També crec que la majoria de noies estan entre el 1 i el 2(edito que m'he equivocat) .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8409208_63_7", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si em vaig anar no va ser precisament perquè volgués, en el primer cas va ser perquè estava en una época bastant dolenta i es va crear un fil que , si s'hagués portat a terme el que es proposava, l'hauria fet encara pitjor ( no era un fil contra mi) i la segona va ser per respondre de la mateixa manera que se m'estava insultant a mi, amb imatges forts i tot, que em van banejar ( era una época de banejos massius, de les guerres kàrmiques)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3569920_31_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ara bé: Mustapha escrigué:et pensaves que les ties també tenen rabo?Cigala, pixa, titola, carall, tita, piu, cuca...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9619305", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Existim al puto món, som un subjecte nacional.Ara mateix estava parlant amb una noia xinesa (que viu a Xina) per una app d'aquestes d'aprendre idiomes i em pregunta: eres catalán??Uf, se m'ha posat dura.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10593841_17_8", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Mira, un cas de llibre de la fal·làcia de la falsa dicotomía.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3196917_15_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tu ets una mica imbècil, no?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9134725_19_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No cal anar a blanc o negre, d'espai per als grisos n'hi ha molt.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4153148_48_10", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Suposo suposo suposo blablabla llegeix una mica si no tens ni puta idea d'història cony, tant dir-me abans que no tenim ni idea i tu ets l'únic que s'inventa coses aqui ara mateix, ningú ha parlat d'Ibèria com estat-nació, hi ha vida més enllà d'aquest concepte, l'iberisme parla de unió ibèrica (de vàries pobles) no de unitat ibèrica (només un).", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8006728_2_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quan els mèdia espanyoles insulten \"el nacionalismo català\" de \"nazi\", etc... qualsevol que vulgui informar-se imparcialment es mirarà la història i mirarà al Twitter qui insulta a qui.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10207256_14_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El cas més rellevant el de Maria Ladenburger, de 19 anys, violada i assassinada quan tornava a casa en bicicleta i fou assaltada per un “MENA de 17 anys” que després es va comprovar, que en tenia com a mínim 30.https://en.m.wikipedia.org/wiki/Murder_of_Maria_Ladenburger", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8300559_13_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A voltes una tarda qualsevol,la tendresa s'instal·la a les paraulesi una pluja finíssimafa esclatar flors als aiguamollsi créixer gespa als rostos.Llavors,fa de bon rossolarper un pendent de motsdegudament asseptitzatsi assabentar-se,entre glop i glop de cafè,que en algun país llunyàla guerra encara persisteixi la gent mort de fam.Un, aleshores, fàcilment exclama:quins malparits, els homes!A voltes, ja dic,la tendresa s'instal·la a les paraules.Martí i Pol.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9191094_61_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No acompanyat amb la Claudia Schifert si et sembla!.Colombià, torrat dos vegades, descafeinat de sobre amb llet de canyam i sucre moreno refinat, escuma i un nuvol de xocolata dibujant un cor.Fora conyas, vaig provar una sopusada llet de canyam i ..... , mai més", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3445317_61_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però no sé perque , es dirigeixe'n a CiU i a Esquerra , suposo que confien que són els únics partits que poden enganyar als catalans de bona fe, amb falses promeses.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_213691_28_92", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "però que no eres hippy? i aleshores perque has dit ke tots els hippys fumen? mentider! primer m'enganyes i ara això! no ho podre suportar... (nino k plore)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9256159_8_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "En la meua joventut a soles portaben bombers determinat tipo de ties, i no moltes, ara és una plaga, tot degenera.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2391227_61_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "aquest no només té la cara...ho és! jo relaciono el engominat PPero am la pinta d babós fastigós....", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5038580_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El de la castella vella és bastant agradable (aquí no incloc el fastigós manxec que parlen a Madrid), com també ho son els castellans de Canàries, Argentina o tot el con sud d'Amèrica.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_904065", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hi ha hagut dues partides negatives al meu entendre: la primera és que els cants de l'afició reusenca segueixen sent en castellà i en contra dels altre majoritàriament, enlloc de cantar a favor del reus (algú m'explica què cony i pinta un \"Puta Nàstic i puta Tarragona!\"?, ja sé que deu venir per les declaracions d'un jugador del Nàstic, però...).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9161024_12_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ho dic perquè ja sonava el runrun que si refugiats que si no sé què.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7912671_4_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquesta joventut és una merda, i t'ho dic com corresponsal especial de primera mà.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4452681_23_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "si les catalanes no volen parir el millor son els ventres de lloguer, i que els catalans siguem pares sense les dones XD, els gais ja han escomençat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5427858_27_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Pretenia riurem però en vore açò:ihem d’actuar eradicant qualsevol manifestació social que no sigui catalana, ja siguin espirituals, morals o físiques, literàries Preferisc deixar-ho en que sou uns nazis sonats.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3340146_9_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "què bo.. veus això no ho sabia em pensava que era un costum de galicia vestir de negre.. m'agrada saber-ho jo clar parlo dels vestits tradicionals com a vestir per a les bodes i dels seus ritus de cada país que a d'altres paisos encara són normals com ara al marroc o al japó.. vestits que són tant bons com els de l'etiqueta estandaritzada o fins hi tot millors al tenir un valor tradicional i de continiutat enriquidora..jo parlava sobre recobrar-ne per que no.. reintroduïnt els casaments amb vestits catalans:", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_5906_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "En fi... mort al feixisme!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10241342", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ara tinc cul i polla gairebe tan foscs com la resta del cos. M agradaria equiparar los del tot anant a alguna nudista a prop de barcelona.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7957894_18_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La festa aquesta ha estat sempre una merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8227448_49_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hi ha gent molt de dretes favorable als gais (no recordo el nom d´aquell líder de dreta populista flamenc, gai, que va morir en un accident fa uns anys)i contrari, i gent d´esquerres favorable i contrària.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9010673_5_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Resultarà que si és mulsulmà \"els vincles islamistes no estaran clars\" i \"tenia problemes mentals\" com ja ens han dit en d'altres casos.(no dic que sigui aquest cas, que encara està per veure)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2101747_12_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Allò de la bruixa de Blair també deien que feia por...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2347837_9_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A vegades mirant la televisió he enganxat aquell anunci d'un \"fantástico equipo informàtico multimedia de HP\", on surt un tio calvo amb un somriure estúpid parlant amb una tia estúpida però no calva, que té de novio un tiu que no té el somriure estúpid ni és calvo, però que clarament també és estúpid.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_846485_8_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Merda llibre, merda química!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10361556_35_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Realment tampoc són gaire racistes, més aviat són classistes amb derivades racistes.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10566958_14_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Déu n'hi do la capacitat del sistema per reproduir el seu discurs en gent que no és imbècil del tot.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10168678", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Em pregunto com és possible que en aquest fòrum s'acceptin rates com a usuaris.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9817258_42_9", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Té a veure amb que he fet una planxa o amb que soc feminazi o que porto calcetes roses?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2940443_4_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Glasgow és lletja de collons, com qualsevol altre ciutat industrial.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10247764_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ves per on que a mi em va passar el mateix amb un tio.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2154038_40_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquests també cremaven llibres: EDITO: Aquí anava una foto de nazis cremant llibres però no surt...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3199589_30_7", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per posar només un exemple.. seria molt diferenta la gestió dels immigrants feta des d'un pais com Catalunya que feta des d'Espanya, simplement pel fet que si Espanya ho fa en conjunt de tot l'estat en té pocs i si Catalunya ho fa en el seu conjunt en els últims 10 anys n'ha rebut molt, per tant la forma d'actuar seria diferent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6198805_11_7", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs a mi se'm nota quan la feina no m'agrada, o estic obligat a fer una cosa.Ara em diràs que és indepe, oi?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4029588_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A mi em va passar això amb un paquet d'arròs, vaig trobar l'armari ple d'uns escarabats negres petits voladors... després d'axò vaig estar molt de temps sense tornar a menjar arròs.Una altra vegada en un paquet de Pasta Italiana que vaig comprar d'oferta a l'Hipercor... m'hi vaig trobar una ORUGA....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4269884_3_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "però per això els critico directament en ells.. perque si que possen PPCC per figurar, però noticies tant importants com el valencia al PV augmentan un 6-7% o la crisi del PP balear se la pasen per forro dels collons.O per exemple la magrebina que la Guàrdia Civil li ha dit mora catalanista i anat a judici... han dit quelcom?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6965162_2_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Negues els 817 innocents morts que ha deixat ETA pel camí?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7877771_11_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No ho sé però jo el que vull és cagar-me en la puta aplicació pel mòbil, una vegada més:- Cada vegada la pàgina es carrega en un format diferent, quan carregues un fil i intentes baixar avall et puja a l'inici unes 5 o 6 vegades (tot i estar completament carregada la pàgina)- La icona d'on m'han respost apareix sempre sota el banner de publicitat (aquest del tot suma)- Massa sovint no et deixa clicar sobre els títols dels fils quan apareixen en llista (l'única solució és entrar per \"fòrums\" i llavors deduir on és el fil que interessa)- Escriure és una pura odissea, ja ni entro en detalls- El llistat de fils no es pot fer córrer amb el dit, i no pots veure la llista completa que s'hauria de mostrar, només els 10 inicials (o 8 o els que siguin).Tots aquests errors que recordi ara mateix.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5995712_1_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Resumint, que Catalunya forma part d'Espanya perquè els catalans són molt bons i els espanyols molt dolents...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6496383_3_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Que n'arribem a ser, de bruts!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9191094_129_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ja però recorda on és el gruix més gran de parlants, capital i difusor del catanyol amb TV3 etc. No es pot ignorar. :(", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10480899_35_19", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Això partint de la base que Oxford i Cambridge es consideren univertitats públiques perque part de la seva financiació prové de l'estat doncs ja és una mica fals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6195406", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Als 15 anys d'edat, el gos 'més lleig del món' ha mort, el seu amo ha anunciat avui.Yoda, guanyador del concurs del gos més lleig del món 2011 que se celebra anualment a Califòrnia, va morir mentre dormia el dissabte.La mascota guanyadora de diversos premis va saltar a la fama després del concurs i va aconseguir la categoria de celebritat, apareixent en una sèrie de programes de televisió - i fins i tot amb un programa de canvi d'imatge.Terry Schumacher, el seu propietari, havia pres inicialment Yoda per una rata quan el va trobar abandonat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4506628_28_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Al meu poble algunes velles cuinen els coloms que es queden atrapats als coberts (un colega va preguntar-li a sa padrina a mig dinar quin tipus d'au era la que s'estava menjant... es va quedar quan li va dir que ere un colom acabat de caçar).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2839485_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "quant mascle ronda per aquí no??? si hi ha un 80% de tios -aprox- i un 20% de ties -aprox- que vol dir? que ens toquen 4 mascles per cada fèmina? un petit harem.... interessant....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2347548_4_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "hhahahhahaahhahahah joder he entrat a la web \"amics del Crom\" i m´he pixat de riure,hi havia una captura de pantalla d´un fòrum de \"Harry Potter\" i el cabró es feia passar per un nano de 19 anys!!! hahahahhahahahahah que torni el Crom al xat!!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3759632_53_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Em recorda a la bruixa aquella espanyola que diu -vivo en un país democrático, TE QUIERES CALLAR!!!-", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3667673_82_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Molt bè, tens raó, admeto l´incís: no dic mai, però si dic que no totes les vegades que des de certs sectors independentistes volen fer creure: A la guerra de succesió, Catalunya lluitava pels seus privilegis...confiant en que els Austries els respectarien més que el Borbó( encara que primerament van donar suport al francès), no lluitava per la independència, perqué, al 1714 Catalunya tenia un estat propi? després de més de 3 segles compartint dinasties amb la resta d´Espanya, ho dubto.Al s.XVIII, es lluitava per atrinxerar les costums forals d´una entitat, ja caduca, com era la Corona d´Aragó, i que aques fet fos respectat en consonància amb un rei de tota la corona espanyola que tinguera sensibilitat davant aquest tema.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2674648_45_12", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però no són la majoria de gent d'origen immigrant.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8003200_10_9", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Això d'inferior o no apte són adjectius que li podem atribuïr nosaltres, aquesta persona potser tindrà una vida de puta mare, però no tindrà descendència, és així de simple, no és qüestió de superioritat o inferioritat ni judicis morals, ètics ni filosòfic.Volem tenir descendència per diferents raons, una és que al nostre ADN tenim escrit que volem cardar, també les dones a partir d'una certa edat sobint senten la necessitat de tenir fills (estan directament programades per això).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7418626_16_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Segur que al arribar a casa, més tranquila, et va resar un pare nostre i llestos, i de pet a veure la Riera", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9486046_9_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per embolicar-ho encara més: els nazis van oferir assessorament tècnic a l'exèrcit del Guomindang contra els comunistes, només la guerra contra el Japó ho va aturar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3332329_35_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Resumint, tenim una manifestació on coincideixen gent normal, negres i cap-rapats, i una altra d'amics de Hezbollah.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1972086_90_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El millor de tot és que aneu amb aquesta actitud censuradora i després ploreu pels moderadors dolents.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2850152_28_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Margarita escrigué: el tipus de tia que conec jo són nenes normals, de famílies correctes, etc. No penso que hagin de tenir la SIDA, la veritat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_18988_40_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El coratge fà falta per sortir al món directament en contes de creure's als qui et prometen l'oro i el moro, aixó si en castellà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_373776_39_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Venga tio evoluciona!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6395061_145_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquesta tia està malalta, portant els fills a aquest atzucac.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6100567_68_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs jo hi veig una bona notícia dintre de tanta merda, i és que al Marroc hi ha consciència sobre el tema (o està despertant), sobre els drets de les dones.. i hi ha dones que ho defensen activament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7870855_5_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El pensament general és que ara només falta anar a la via dels cullons a cridar independència com una colla d'idiotes com si no ho haguessim fet ja 3 cops.Suposo que si el tema es segueix treballant i queda un nucli prou gran de gent independentista, en el futur el tema tornará a sortir però molt més ben madurat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2551167_14_7", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tu sí que ets una merda que no sap ni el significat de les paraules.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7891118_25_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si no tens ni puta idea del que passa al meu País Valencià més val que te'n vages a netejar-li el parrús nyerdos de t'auela amb la puta de la llengua.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3993356_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A més hi havia molt pijo el public, és que a sobre participant en una merda de festival com el Rock in Rio de Madrid on generalment hi foten de tot menys Rock....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6586603_6_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs no sóc economista i no ho analitze en estos termes, però no vull ni un monopoli de l'estat, ni un oligopoli de sangoneres privades, i per tant hi haurà públic i privat, com tots els sectors importants (sistema financer, energètic, transports, etcètera).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9424098_14_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tinc un parell de solucions 'divertides', però com estic passant unes nits de merda per culpa de la calor no te les diré i et recomanaré que et compris dues coses: un ventilador i taps per les orelles.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7898563_16_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Eivissa petit bocí:http://www.goear.com/listen/5efebe5/eivissa-petit-boci-isidor-mariBen pagesa i ben galanasa cançó m'ha de sortir,redoblada i coblejadacom solem fer per aquí.Pes pujols i per sa planavoldria que fes camí,tan fort com una campanajo la faré retrunyir,i es qui té s'orella sana,que escolti i podrà sentir,que fa temps que en tenc ganai avui us ho vénc a dir.Eivissa, petit bocíde la terra catalanaque arrancà la tramuntanai enmig de la mar florí.Que som terra catalanaja és ben fàcil d'advertir,llevat que un tengui lleganyeso cervell de ratolí.Sa llengua mos agermana,sa història no pot mentir,som néts d'aquells que arribarenl'any mil dos-cents trenta-cinc,que amb el comte Nunó Sançi amb en Guillem de Montgríes vuit d'agost comandareni es moros es van rendir.Sa derrota musulmanaen festa es va convertir,avui és sa berenadaque feim as Puig dels Molins.Eivissa, petit bocíde la terra catalanaque arrancà la tramuntanai enmig de la mar florí.Va florir i ara ja grana,i arriba es temps de collir,i enc que bufin tramuntanes,tot comença a reverdir,sa memòria, ses solanes,ses feixes i es vells amics.I basta que mus separaren,que molt més ens hem d'unir,com es grans d'una magrana,que no ens puguen despartir.Entre germans ningú mana,no ens podem desavenir.Sa feina no serà vanasi arribam a aconseguirsa llibertat sobiranaque un dia vàrem teniri es drets que junts defensàremlluitant contra en Felip V.Eivissa, petit bocíde la terra catalanaque arrancà la tramuntanai enmig de la mar florí.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7871271_37_8", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És com si diem que una prostituta no tindrà traumes si és violada perquè està acostumada a vendre el seu cos. Fins i tot crec que són més vulnerables perquè tenen els ulls del món sencer mirant-les i jutjant-les constantment, ha de ser molt difícil viure així.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_562690_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Va anar força bé ! vaig escriure 2 pagines senceres però no vaig contestar una pregunta q era en questió: - Que significado tiene en la novela de Cervantes [ no m'enrecordo quin nom ] I em quedo ... jo aquet no l'he llegit enlloc, i li dic profe, aquet tio l'hem donat ? i em diu, ostia ( perdo per la paraula ) es molt increible q no ho sapigues... i es va marxar indignada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4790637", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Angela Merkel ve de visita a vigilar si el babau d'en Zapatero està fent els deures i a aquesta energúmena no se li acut res més que alliçonar-la.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5723035_29_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però jo dic una cosa... aquells que li dieu que ens anirà bé tenir persones amb coneixements militars, veieu bé que s'apunti a l'exèrcit que ostenta tots els récords de batalles perdudes, irracionalitats, ganduleria, alcohol i imbecil·litats diverses.Us heu begut l'enteniment, que s'apunti a un exèrcit més guanyador, com el d'Israel, per posar un exemple.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1744078_15_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "gràcies gent per la informació, es veu que si estarà a gust a la bassa, espere que no es pape les granotes... de la de nas de porc he trobat açò, de la de closca tova no he trobat res....ara no sé quina de les dos pot ser....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10626309", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No ho pregunto perquè m'hagin cridat ara, però ara em preguntava què passaria.Perquè estàs obligat a anar-hi, d'acord, però també estàs obligat a fer bé la feina?Què passa si hi vas borratxo, o fumat, o simplement et poses a fer el burro per allà i no fas res de profit?La veritat és que si em cridessin em sentiria temptat a fer alguna cosa d'aquestes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10347384_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El món àrab està abandonant la religió durant aquest segle i de manera molt ràpida.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1907723_17_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "aaah, cony, havia llegit malament el punt 5!.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2609715_6_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No som iberista, som espanyolista botifler, encara que la millor opció per jo seria Iberia...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5185865_19_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A veure si cau una bona pedragada i s'en van tots aquests de \"Democracia madrileña\" a caseta seva i que s'enduguin tots els quilos de merda que han deixat a la Plaça o més ben dit que l'envïin a Madrid amb el lema \"Compartimos la misma lucha, compartimos la misma mierda\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5622950_7_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquest del Hásel és molt dolent rapejant i el seu discurs és molt infantil, només tirant de tòpics \"malotes\" per tenir el seu públic.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8799976_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "De debò et penses que els catalans serem tan imbècils d'imposar programes eugenèsics amb l'excusa de salvar la llengua?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9164402_2_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ja haureu vist la notícia de la filmació d'unes rates passejant-se pels entrepans d'una vitrina en un establiment de Madrid (Espanya) d'una franquicia amb la central radicada a Catalunya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_487047_0_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Mira aquests flipats els llibres que publiquen: \"LOS OVNIS DE HITLER\" de Miguel Serrano (nazi xilè): En su último homenaje rendido por el autor a los héroes del nazismo, reveló la existencia de de los ovnis hitleristas y las bases que ellos poseen incluso fuera del espacio terrestre.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_487122", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No sé si algú del xat va veure el capítol de dijous passat de \"Cuéntame\" (confesso que ho miro pq ara estan en l'època en què vaig néixer i em fa gràcia veure l'ambientació) però em va sorprendre sentir parlar en català a tve. un dels personatges és un excapellà català (el Pere Ponce, el qual de vegades escolta llach i maria del mar bonet, però poca cosa més) i l'altre dia arriba la seva mare (la Montserrat Salvador), es troben en un bar i clar, parlen en català. aleshores tve va posar uns bonics subtítols . llavors el fill li diu a la mare que millor que allí -madrid frankista- parlin en castellà però la mare s'hi nega i comencen a tenir una estranya conversa bilingüe, on el fill parla en castellà i la mare en català amb subtítols. a mi, realment, em seria impossible parlar-li en castellà a ma mare més de dues frases seguides. total, que al final, un home que figura que els està escoltant, s'aixeca i diu: \"¡y encima hablan en catalán!\" (no se sap si està enfadat pq es fatxa o pq es volia assabentar de la conversa). tot i que el fill va demostrar ser una mica botifler, cal tenir en compte l'època en la qual estaven (1973) i reconec el mini esforç de tve per introduir, ni que sigui uns segons, una llengua que no sigui la \"castiza\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6982187_49_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Mariana escrigué: Cal entendre que si no es permet que els \"llauners\" facin la seva \"feina\" es dedicaran a robar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1434456_15_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Bé, no m'estranyaria que els jueus fossin ela nació amb més proporció de genis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1219482_19_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "M16A1,,,si tant anti-nazis ets com és que sempre defenses l´Estat sionista d´Israel? els que els anomenats \"falcons\" com el Nethanyahu o el Sharon no es comporten com a nazis tancant als palestins a Gaza fent d´aquesta ciutat un ghetto a l´estil dels de Cracòvia o Varsòvia?? ells no es mereixen tmb el teu respecte i suport?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4421417_11_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "a un conegut meu, per una feina de magatzem, crec què a Agramunt, li demanen sabé Romanès, sempre he cregut, què son els treballadors romanesos que tenen que saber català, salut", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_71307_9_14", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Com els nazis, els franquistes, feixistes en general, i en Bush.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5956125_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El que diré és molt bèstia, però caldrien ajudes a qui vol tenir fills i aquestes ajudes haurien de passar primer un examen.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8117351_65_8", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Interprete que me diuen idiota quan no m'ho diuen i és l'altre qui té problemes de compressió lectora.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2246369_47_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quina tira de gilipollades mare meva... una comarca on hi ha mes porcs (animals) que persones, serà una zona pixapina?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7472327_16_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Depèn, supose que si vius com un monjo shaolin doncs 400 euros minim de lloguer i menjar.Però suma la T-10, roba, si fumes, si fas el cafè cada dia al xino, si surts el cap de setmana, si compres llibres ,si et compres algun videojoc, despeses moto/cotxe, imprevistos, nosé serien masses diners per mi.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2626944_22_7", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per cert, i em preparo per les bales , respecto molt la vida i la trajectòria del mossén Xirinacs i les seves plantades per Catalunya, a la Model i a la plaça Sant Jaume, però perquè la seva mort fou un acte de sobirania?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_127751_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "En una tireta deia alguna cosa així com que els catalans podien aconseguir qualsevol cosa si s'ho proposaven Els mafaldes mels he llegit un cabás de voltes.Els més antics són de l'any de la picor (60 i pocs? ) i es nota en segon terme els dolents de la pel·lícula, Els comunistes en general i els xinesos en particular, la marihuana , els progres semi clandestins com la mare de Libertad, les pintades pel carrer a mig acabar , els iaios reaccionaris , la formació de l'espíritu nasional argentí a les escoles, vos sabés? s'havien de poder publicar a un diari.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_834995_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "cert... per exemple en la pelicula el LOBO hi ha molts comentaris com gora eta i després et trobes algun de puta ETA todos muertos... pobrets no tenen més arguments....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3528908_1178_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "si ens mola, ens mola...no cal avergonyir-se, i només per veure al Greg tendret i submís per una vegada, paga la pena (però que no es torne un bleda perpetu). i ja...aquesta última temporada, a tu te rebentarà mínim, tot d'històries extra-racionals xDDD a mi em foten més els girs d'argument massa ianquis, no sé com referir-los...ja vos els contaré.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3600220_43_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I tant, és el mateix paio que no s'ha tallat un pèl a donar el seu suport públic als amants de la tortura d'animals en públic com a espectacle.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2458968_56_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I per símbols nazis i franquistes, els de les celebracions hispanes de la eurocopa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5834084_94_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "és que en realitat el tio del telèfon d'incidències de google és el seu cunyat i parla pitjor anglès que ell", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5713442", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquest matí a Catalunya Ràdio ha parlat, entre d'altres coses, de les mentides de Sandro Rosell sobre l'assemblea de compromissaris on es va presentar una falsa due diligence.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7238877_11_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Això no és convertir-los en màrtirs, per convertir en màrtir a una persona aquesta ha de morir.\" en homenatge a Konstantinos Papakalodoukas, heroi grec que va rebre un parell d'hòsties d'uns antifeixistes i després li van robar 200 euros\" xDDD , no home...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7116550_11_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Resposta curta:Si parles francès et sentiràs com a casa a tot arreu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9546297_5_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Cuando las barbas de tu vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar...Ah, i per cert, puta França.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_253800_10_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La idea de respondre \"per fax\" per ser una pregunta ximple no la trobo gens correcte, explicant-ho tranquilament la nostra realitat penso que és suficient, pq encara que tinguem raó amb actitus com aquestes només donem ales als anti-catalans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10326190_55_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquest poble es fantàstic, si no tingués la merda de polítics que té, traïdors i infiltrats, ja seriem lliures fa molt i molt de temps... i encara malgrat ells, no descarto que ens en sortim", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3907754_0_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquí no hi ha ossos negres, n'hi ha de bruns, que a nord amèrica se'ls anomena grizzlies.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1780774_52_21", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Igualment, si en Jackson no s'hagués fet coses rares a la pell, seria negre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_511119_5_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo porto bastant temps lluitant als foros del As, digue'm inútil, però m'encanta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2324403_3_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És un tio intel·ligent que ha xupat Barça des de petit i coneix l'estil de joc i tot el que comporta aquest club com ningú.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10321036_12_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "E ti és um baralhocas, um pailám e um rapatundas....amb el que això comporta, no crec que a cap gallec l'importi una merda el que opinis d'ell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10347384_2_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Vull dir que són practicants que van a la mesquita cada setmana, no mengen porc ni beuen alcohol i aquestes coses.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1358961", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jiménez Losantos ha manifestat també que els terroristes, en general, \"son unos hijos de puta que quieren ordenarte y hacer lo que ellos quieren\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6339019_77_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "L'unica possibilitat de supervivencia del regim nazi hagues estat consolidar el seu domini de l'Europa continental, des de les platges atlantiques de Franca fins a Polonia, i mantenir bones relacions amb Stalin per assegurar-se la rereguarda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5592362_2_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Des de la seva introducció s'havia dit \"bones tardes\", ja que és la forma que té el castellanisme original, però darrerament al Principat es va promoure una falsa catalanització \"bona tarda\" perquè semblàs més català.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_698239_3_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Banda Bassoti (almenys el que he escoltat jo) té distorsions més brutes, com un so \"menys evolucionat\", més primitiu... o sigui, que tot sona més \"guarro\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5476239_2_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "De res, espero que sí que tingui èxit, però amb èxit no vull dir molts comentaris, perquè per a tenir respostes idiotes no em cal tenir-les, si totes les respostes són com la teva llavors sí que les vull.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1960504_7_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Perdona, però al mig em sembla que hi han unes quantes coses eh? des del laborisme que és lo menys esquerranós i tb anomenat socioliberalisme fins la socialdemocràcia més béstia. i per cert si quan parles d'ultradreta et refereixes a partits que utilitzen la democràcia per acabar amb ella rollo democràcia nacional, falange etc...només dir-te que de liberals no en tenen res. ja que els plantejaments econòmics d'aquesta gent passen més pel corporativisme fins a models calcats al comunisme que una altra cosa. tot iq ue parlen més de pàtria i valors que res però vaja.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6559644_9_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I em sembla que amb lo lletja que és la casa hauràn de baixar encara més el preu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1070409_16_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Sobretot, per sobre de tot, el que m'interessa és poder establir una relació amorosa, de confiança mútua, que em faci costat quan les estic passant putes, compartir inquietuds, bons moments, etc. Ja hi haurà temps pel sexe.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3669965_15_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Comprova com és el tio/la tia, i si veus que és millor esperar, espera.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9989925", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs això, estic intentant buscar estadístics sobre la renda familiar bruta disponible per trams, és a dir per saber els ingressos mensuals per trams o per percentils.Sabeu on podria trobar aquesta estadística?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4154413_29_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "S'estan preparant manifestacions com aquesta: Només falta que diguin que els àngels de les dents no existeixen i envien a la merda tota la meva infància.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10050497_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Som els nous jueus?Alguns unionistes ho diuen: Soros i Israel donant-nos suport.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6462109", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si el conductor a qui li vull dir 4 coses ben dites porta alguna enganxina catalana (ruc català, senyeres,etc..) normalment em mossego la llengua a no ser que es posi molt flamenc. (cosa que no sol passar).Però en el cas de ser un fill de puta colonitzador, o un xarnego que és el mateix no em tallo ni un pél i els hi comunico amb gestos inclosos (podrien ser sord-muts) la meva estima cap a la seva raça i els meus desitjos que tinguin un bon viatge de retorn cap a la seva podrida espanya que tant estimen.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3081002_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Donant dades com que el 20% al nod parlen català, a part de dir una mentida, dóna falses esperances que retarden les accions necessàries.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7499240", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tagged: Android, Apple, Cell Phone, iphone, Samsung, TheBladeBrownShow.This morning more than 30 trucks filled with 5-cent coins arrived at Apple’s headquarters in California.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3219497_1_41", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Leo escrigué: jo no t'he enviat cap merda de privat...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_22181_3_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "(Qui no ho sàpiga eliminat) Pregunta de revàlida: Sabeu quin país europeu és un gran venedor d'armes lleugeres als conflictes i guerres africanes?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10546721_14_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A més de nyordo de les cavernes no tens ni puta idea de on ve la paraula.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4245040_110_8", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I si Jaume I s'haguera mort d'un infart?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3773016_55_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "aAmb posts tontos com aquests tires a terra tots els teus arguments anteriors... el que demostra que no tens les idees ben clares respecte Cat-Val...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1960504_1_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La Nebrera és una neocon fastigosa.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3773014", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "És un francès que es dedica a fer gambarrades i tot tipus de coses i penjar-les a internet, si no eu vist mai cap video seu, us en deixo uns quants, et petes de riure quan el veus.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4986836_4_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Javier escrigué: Si has d'esperar a que el xino t'expliqui quin són els ingredients que porta qualsevol plat es per tornar-se boig (goooool del barça!!!!) i una vegada has entès de quin producte es tracte resulta ser una altre cosa, normalment o picant o dolç...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9981729_30_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Fan això per intentar agradar als espanyols i ser molt plurals i tot plegat...I justament als patètics discursos que s'han fet avui a Plaça Catalunya criticaven TV3 i el suposat adoctrinament...Vull dir, fem el que fem, per ells som uns nazis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3869172_55_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A l´epoca de Franco ( quan estava encara viu ) les manifestcacions antifranquistes i la significacio publica antifranquista era practicament inexistent Això és rotundament fals, durant el franquisme es convocaren manifestacions antifranquistes multitudinaries i vagues generals amb una participació bestial.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6864224_109_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No, tu...i un nazi també!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9505403_25_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Parles de llirisme, pero el llirisme maxim es creure que si li dones a l'Estat el poder de tancar per sempre a la preso a qualsevol sense proves ni judici, per \"ser sospitos\", ho emprara unicament contra \"els dolents\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5291320", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El tio es deia José María Escrivá Albás.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1187308_33_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ara, em torno tontisssima si em passa un tio per davant amb colònia de mascle, d'aquelles que deixa rastre...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5721945_5_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo vaig estar mig any traient diners a Irlanda amb una maleïda Maestro i m'estafaven quantitats esfereïdores cada vegada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4493235_1_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Curiosament el nom d'aquest usuari coincideix amb el nom popularment conegut d'una noia: Susan M. Wiley, nascuda als suburbis de Los Angeles i que és el cas mes representatiu i més ben documentat de nens ferals del que es disposa. (nens ferals=nens que han crescuts gairebé sols, fora de qualsevol àmbit familiar, és a dir salvatges, com el Mowgly del Llibre de la Selva que va ser criat pels llops)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1882558_66_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Este sóc jo ara (li envies una foto), vols follar?\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7964829_12_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ah, i minipunt pel Yoda titella", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4463276_24_12", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ara, que el PP amb temps haguera usat la guerra bruta està cantat, saps qui són els que manen junts al País Basc i han aprovat la llei de partits?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10044610_3_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "L'home no vé del mico.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9836370_6_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però et sents maltractat, tant per la ciutadania com pels caps Fill de puta.sobre els preus a la capital catalana.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7782924", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A més, la feina de distracció la reblen amb \"estudis estadístics\" falsos que cada any presenten una imatge de la situació de la llengua millor que l'anterior.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6828198_375_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quin tros de polla té el cabró.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2507044_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I si em permeteu un ultimo comentari, dieu d'Espanya però com això segueixi així em dóna a mi que acabareu colonitzats pels àrabs... mare meva! cada estiu que vinc per aquí en veig més.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4803073_13_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hi ha una bona colla de personatges públics , sobretot del món de la política, que mataria amb molt de gust; també aquesta gent de boina negra i botes -no dic noms pke després m'acusen d'apologia del terrorisme-.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_232563_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La iglesia te coses dolentes pero ningu pot negar que es la \"\"\"ONG \"\"\" me simportant del mon.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1453345_11_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "es una meuca perquè? per com es comporta amb el colega? haviam ke pasa la tia igual si k sel volia fer i x això juga d'aquesta manera amb ell.. la qual cosa no és per treure-ho per internet.. entre altres coses per mi meuca és aquella ke fa això amb tot kiski i k asobre n'està orgullosa ke ho fa anant serena o sent-ne konscient.. jo krek k akesta no la podem jutjar ja k nomes em vist el komportament k a tingut am un kolega i prou si és aixi am tutom o smpre k surt ja tu dik jo k llavors seria una zorra i a les zorres...(no diré el ke ) dons a mi n l fons m sap greu xk jo e fet tonteries i d bañarme en boles i de fer parides anant borratxa i m'imaginu si m grabesin i ho veies x internet li tallu ls pebrots.. xk una kosa k potser no fas normalment al kontrari k fas xk vas n un stat k ni rekordes i k no va gens am la teva personalitat algú t'està fikant fama dl k no és.. t'has fikat a la seva pell? a més si és volia lligar al kolega una bona manera no? ja veus k lenkesta es pregunta xk l tiu no se la fa...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8227448_43_8", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I els micos també ho fan.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3104384_186_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tens 23 i encara ets verge?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3446128_16_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Sr.Fawlty escrigué: a l´actual Razzmatazz del 95 al 99, quan posaven bastanta tralla, era barat entrar i no era ple de nengs que van al loft, pijos i guiris que els espanta una guitarra.Segurament debiem coincidir més d'un cop,però no sóc de Badalona jo...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1613867_11_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tot i això, també hi ha molt botifler...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9985243_194_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Estàs equivocat.Que algú et caigui malament no t'excusa d'assetjar-lo en base a insults com (p.ex.) \"home amb penis\", \"puta\" o \"negrot\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_813271", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Estic buscant el títol i el nom de l'autor d'un quadre on surt un home amb un tratje negre i un barret 'bombatxo' també negre, davant de la cara de l'home surt una poma verda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10184632_1_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Mira, conec un tio que és més guenyo i lleig que tu i es va casar amb una dona que rondava els 40 i encara va tenir temps de fer-la criar.Així que deixa de fer el subnormal i supera aquestes collonades.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3644346_45_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Lo de la Sanitat publica es ironia , frikada si vols Pero lo de treballar mes , meshores , fins una edat mes avançada i a mes a mes cobren menys i a mes precari , no es pas cap frikada , son les receptes que ens estan venent molts malparits", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_4321_18", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ho dubto molt,vist que \"gauza\" és un manlleu del llatí ([llat.] \"causa\" → [cat.] cosa), però no tinc ni puta idea.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10166016_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs genial, vaig a dir que cal exterminar tots els jueus, total, no és comparable a les colònies a Cisjordania que afecten a milers de persones.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4986836_19_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La ciutat no té la mateixa harmonia arquitectònica que Barcelona, el cel sempre està gris per la pol·lució, a vegades està blau, però no hi ha núvols perquè el clima és horriblement sec és tan àrid, això és el que menys m'agrada, la gent diu que la calor amb humitat és pitjor, però jo penso tot el contrari, em sembla fastigós quan sues i l'aire que està més sec i calent que tu et fa tenir consciència del teu cos mullat i agafatós.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9322896", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El poble paraguaià ho ha dit fort i clar aquesta nit, veurem si els gringos aconsegueixen imposar aquesta titella en contra de la seva voluntat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7627295_13_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "En això et donaré la raó, pero ara mateix la subnormal és aquesta.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1646131_4_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si mai porteu el gos a passejar i per casualitat es caga a la porteria de la seva seu, no us preocupeu de recollir la merda", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7295448_0_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Res a veure amb fer una baixada amb bici follat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10226148_17_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No pot ser veritat, digam que ets troll...L'òstia li dona després de que li digués \"mentider\" i \"covard\" a la cara, no per res més, perquè el pobre home ja devia estar ben acostumat a escoltar estúpids que creuen que tot va ser un muntatge...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3569989_2_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No crec que sigui correcte robar, sinó seria capitalista.Crec que és legítim que el poble disposi del control del recursos naturals, energètics i dels sectors estratègics.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4060213_16_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per cert,és delicte que a un tio de 14 anys se la xucle una de 12,per estar un per damunt de 13 i l'altra no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1169932_3_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "\"Ploro\" per aquesta pàtria.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2590340_34_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Nazis independentistes (que no saben que el Nazisme va esser aliat del Franquisme), Nazis pagans o satànics (quan el nazisme fou un aliat, amic i colaborador del Vaticà, i hitler un ultracristià obsessiu)... nazis eslaus!!! quan en hitler odiaba tant els eslaus com als jueus...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3551438_9_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si per una mala experiència te vas a perdre moltes coses i a reprimir-te quan te mors de ganes de follar-te algú ens amarguem company.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5677208_5_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ni ha Suïssa hi ha tanta diversitat de colors com a Catalunya, concretament Barcelona i cinturó roig de merda..", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3897576", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "bé que voleu, després de la cacera de bruixes................ he vist que entre tots els lobys del racó, encara no hi havia el dels funcionaris. donc apa, ja està creat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3372943_47_27", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ui! a més de ruc ets ingenu? no m'ho crec crec que et baixes per les branques com sempre vinga va! ets igual d'entregat?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8723428_72_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Que cadascú faci el que vulgui i en cas contrari tornem a prohibir l'homosexsualitat i perseguim conductes gais pel carrer.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10116453_8_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Podria no conèixer-te no sé qui coi et penses que ets?I el teu és una merda de comentari que fa palesa la teva visió sobre la llengua: per caseta i anar fent, per coses importants, com llegir i escriure, no.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10276715", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquest no és el típic fil salvinista-feixista típic del racó.Semble que aquest estiu ha sigut avorrit a les bases de l'exèrcit espanyol.I estàn fent moviments i coses extranyes.Ja han patit tres suposades baixes a l'exèrcit de l'aire estavellant avionetes de merda.ALERTA SI VOS TROBEU UNA NOIETA ANDALUSSA MOLT GRACIOSA.Ara fa poc han desaparegut un home i un noiet murcians.Per cert'són els mateixos que van tancar la platja de barcelona en estiu.Els espanyols preparen alguna,no hem de creure res del que diu l'exèrcit espanyol.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9392719_1_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Una nova ofensiva, aquest cop simbòlica, del capital transnacional (en aquest cas la multinacional yanqui Burguer King) contra la sobirania dels estats (encara que sigui una peripatètica monarquia).I una puta manipulació del dret a decidir.Veieu que molt sovint el capital transnacional és presenta de forma superguai, oberta i quan cal, transgressiva?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10451980_6_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "En molts d'ells van quatre gats i només va la gent quan fan una calçotada (normalment les fotos que han penjat a fora al carrer) i per això jo em negue també a posar calers per fer el 50% de les xerrades sobre feminisme, o fer calçotades... i després tots corrents a votar a Compromís, el PCPE o Podemos (per no votar no voten ni a indepes tipus ERPV).Jo si pose diners és per currar politicament i electoralment, per usar els casals per fer assemblees, reunions i preparar coses politicament, perquè per fer \"cultura\" ja hi ha altres casals que no estan lligats a Endavant, d'associacions culturals on probablement fan més coses per la llengua que ells.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8436351_18_10", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Sí, més que l'oli.Perquè em costa molt parlar amb ties, encara no em preocupés gens que em rebutgin continuaria sense intentar-ho.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1247668_3_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Abans estiuejava a Roses, i un dia vaig quedar amb en Pa-Integral a Figueres, i per anar-hi hi havia uns busos de la puta SARFA que no sé com no es van desmontar pel camí, i recordo que el trajecte era car!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6090771_2_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per fotre merda és igual a qui li toqui, eh!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9700896_26_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "República, justícia, etc... el que passa és que certes coses pronunciades per segons qui, no tenen cap valor entre certs col·lectius d´electors.Jo sempre haig pensat que es parla d´independència sovint com si fos una cosa màgica que solventés tots els problemes de la gent i això és fals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5899610_97_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "bona part de les trampes d'ahir son delicte .. però difícil de demostrar que hi ha una trama darrera.Si crec que la anul · lació de la convenció es pot portar als tribunals .. ia més et serveix per fer campanya com la lluita entre David i Goliat video de com van a agafar a un pro-Romney amb paperetes falses", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1982774_75_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "en serio que tu ets perico? com pots insultar a la Curva, inútil.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_883237_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El gran patriarca --> lenin Bola de Neu --> Trotsky Napoleó --> Stalin Aquests tres són porcs, que són els animals més inteligent i dirigeixen la revolta i la organització del Mas dels animals (URSS) i després hi ha els altres animals, el caball la classe obrera un corb, l'esglèsia, etc...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2570560_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Totalment d'acord amb tú l'ineptitud del govern de l'estat espanyol és manifesta i no sap fer front a tot l'allau de problemes que afecten i afectaran al pais, només sap corre el bulto amb focs d'artificis presentant modelets de roba militar per a les dones de l'exèrcit, encarir els peatges, incomplir les lleis que ells mateixos imposen, callar-se com a putes sense dir res sobre el cost de la operació d'estètica de la princesa letizia....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_491128", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "estic a un aeroport a Londres perque se mha escapat el vol de tornada per culpa del putu tren que anava tard i haure de passar la puta nit aqui i no puc tornar fins dema al mati i a sobre he hagut de pagar mes, i el tren que mha fallat a sobre valia 40 lliures que 'es un puto robo per fer un trajecte com de girona a barcelona", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4535264_29_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per no usar follar normalment dic (escric) cardar - o fotre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10744248_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La gent és idiota, i la dinàmica del racó i de tots els fòrums mal moderats és que els tarats provoquen malestar als normals i fan que marxin, reconcentrant així la metzina.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2991742_6_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Sí, parlava més havia del coit, per allò de que em resultava complicat (no es pot comparar el que supose clavar el xurro en calent dels tios amb el que per les ties és ser penetrada a seques amb estimulació o no del clítoris, hehe).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8009017", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "a) El porteu a la polícia.b) Quien roba a un ladrón, cien años de perdón.http://www.naciodigital.cat/noticia/79399/venedor/carrer/retorna/maleti/amb/16000/eurosAlgú es creu que un maletí amb 16.500 € no té cap relació amb negocis turbulents?Molt honrat, però sent un immigrant i sense treball, jo li hagués perdonat que se'ls hagués quedat, crec que ha pecat fins i tot de bona persona, el molt fill de puta del propietari li ha donat uns miserables 100 €, menys de l'1% del valor que gràcies a aquest home no ha perdut.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7617632_7_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Fot la meitat de gent que hi havia a la via catalana fent piquets i bloquejant carreteres i a les seccions locals de l'ANC amenaçant als botiguers de publicar les llistes negres de comerços que no tanquen per futurs boicots i aquí no treballa ni el tato.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8011999_72_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I no es cap casualitat , no es que la resta del mon siguin una merda per pilotar motos, es que els espanyols o catalanets tenen les millors motos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9843238_30_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "que venen immigrants et canvien l'idioma oficial, et poden fer un estat confesional, afavorir idees poc democràtiques, etc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10637709_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per mantenir el Delta tal com el coneixem fins avui, caldria aportar-hi entre 1 i 2 milions de tones, segons els darrers estudis.Després del Glòria, paraules contundents de tots els pares de la pàtria catalana, accions ...fer-se la foto, i el rot a algun bar d'Amposta i la submissió de costum.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5681127_18_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Havent-hi nans qui necessita els maleïts elfs?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1781024_5_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hi ha molts cotxes amb el ruc, i també algun amb el cat enganxat a la matricula (amb el logo de No a THT - MAT)... bé ara penjaré algunes fotos curioses que hi vaig fer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2958208_3_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "l'arsenal és un pupes, no t'estranyi que empatin a 2 o més gols...només té al cesc -que dóna una de bona i dolenta- i adebayor i té una plantilla ajustada", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5936655_7_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "També és patriarcal, capitalista i racista!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_704167_13_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A mi m'és igual, però ho trobo poc \"democràtic\" i inútil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7966957_3_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "DIuen que els homes d'aquestes edats poden tenir fills, jo honestament dubto que puguin aguantar mig round amb tot i viagra, amb 45 ja estan fets pols imagina amb aquestes edats...In vitro o mort!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4653368", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El director de Mercasevilla-Fernando Mellet-barba negra i el portaveu d'IU a l'Ajuntament de Sevilla-Antonio Rodrigo Torrijos-de barba blanca. http://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.rankia.com/foros/economia-politica/temas/607624-caso-mercasevilla-mariscada-1-000&ei=9xAZTf23EpG38QP1oaWBBw&sa=X&oi=translate&ct=result&resnum=6&ved=0CFEQ7gEwBQ&prev=/search%3Fq%3Dmariscada%2Bmercasevilla%26hl%3Dca%26biw%3D1024%26bih%3D584%26prmd%3DivnsA més a més, aquest cabró és d´Izquierda Unida.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1496126_27_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A mi també em passa bastant això... i no és per dir \"ui, aquest noi potser la aconsegueix\" sinó que penses \"ui, aquest tio és millor que jo i potser ella el prefereix\" No?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10741968_29_7", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I en tot vas es pot ser deficitari temporalment per superar una crisi.I tot i així estic d'acord que la sanitat és la partida més important i en aquest cas podria ser deficitària i compensar amb altres partides, però si tots els serveis han de ser deficitaris doncs anem a la ruïna.Evidentment els impostos són per gastar, no cal buscar benefici, tot i que sempre va bé tenir un roc a la faixa per èpoques dolentes, i si sobren molts calers han de baixar impostos en lloc de crear noves despeses.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7641658", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Projecte cinematogràfic nord-català que malgrat ser en francès, té la vocació de presentar-se a la Catalunya Sud i a altres territoris de parla catalana amb la realització d'una versió subtitulada en català: Queden només 2 dies per arribar als 1.000 €!Ajudeu L'Ombra i la Llum per al finançament de la postproducció de L'Eclipse Humaine (L'Eclipsi Humà).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10648753_8_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El que caldria és desfer-se de les rates.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1765712_75_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo també vaig ser cambrer d'un restaurant bastant de luxe (hi naven futbolistes, periodistes i gent de negocis) i teníem saletes per a senyors que venien amb amants o amb putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7054933_15_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La part més grossa del pastís del paradís fiscal planetari es troba sota sobirania dels USA i paradoxalment del Regne Unit, membre torracollons de la UE.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9109560_52_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No he vist aquesta pregunta, un bloc ateu en pais amb lleis musulmanes doncs en obert si", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5585202_49_13", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I la gent l'usa.Jo el que tenc clar és que som mallorquins i catalans, i jo accep ambdues banderes.A la resposta den martorell abaix, dir-li que l'eslogan és una merda, perquè l'estelada que penja també és un invent del segle XX", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_844216_5_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Sí que es veritat q hi ha molt boig deixat anar, però clar hi ha molta gent desesperada i snse peles x pagar-se una puta/o.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2465492_31_9", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Faig un favor al que a mi em sembla l'autèntic EC i desemmascaro el fals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1905132", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Un documental policial francès l'implica directament tal i com s'exposa el número de novembre de la revista Sàpiens amb un reportatge d'informacions inèdites sobre influents catalans que, segons les autoritats franceses, van cooperar amb l’exèrcit de Franco durant la Guerra Civil Espanyola.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10220884_1_7", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però el fòrum és nostre i si vols participar-hi has de tenir un català autèntic, no un Google Translate artificial.I ell és indepe però també podria ser qualsevol unionista fent servir exactament el mateix truc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5461652_5_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Clar que sí, omplim el Camp Nou de nazis i delinqüents.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4064659_8_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Emilio escrigué: Li dius que aneu a veure una pel·licula (agafa una ben dolenta, que si es bona es capaç de voler veure-la sencera ) i ja està.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9173124_13_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs això, que analitzar els resultats anteriors per apostar només serveix per trobar si el joc no és d'atzar pur per alguna raó.Si és d'atzar pur és inútil analitzar els resultats i treure'n cap conclusió.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9973229_7_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quina casa de putes l'ALDE Ara, als convers ja els està bé.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1337411_41_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "FUmar és molt dolent, i beure tb (t'ho dic jo xDD) i fan bé de restringir-ho fins els 18.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10294937_3_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "L´imbècil ho seràs tu.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1520264_3_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però no hi va haver cap problema, només que teniem la furgoneta aparcada al carrer (té més de 15 anys d'antiguitat i era dels cotxes més nous que hi havia aparcats aquella hora pels voltants) i ens van intentar entrar a robar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2728229_34_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo sí, a més, no hem de permetre que el PSOE es quedi amb la majoria dels vots dels gais.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9109560_36_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per tant, és una religió bona per a molts fanàtics, gent amb molt de cervell i pocs escrúpols i gent amb poc de cervell, violents de mena freturosos de cercar la seguretat del gran grup, de la manada, i disposats a matar qualsevol que vulga a través de l'humor o la raó obrir una escletxa de dubte que ajude a arraconar l'islam al bagul de les andròmines folklòriques, que és el lloc que pertoca a les religions en el nostre món occidental que tant atrau els forasters.Ja m'ho deia un retor fa més de 30 anys: quan un parell de moros arriba a un poble, no passa res, s'adapten a la gent, busquen faena i el poble els accepta com un veí més.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_197316_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Em poden tractar d'imbècil i hauré d'acabar cedint i demanant-ne una d'etiquetada en castellà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6167658_6_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Caldria posar-se en contacte amb la FCF perquè com a mínim tinguin constància de que un imbècil els hi porta la pàgina del facebook.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4904015_2_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Lo més fort és que hi ha un pas que és tocar-se les tetes, i clar, com que no en tenen ...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7501910_847_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Quan dues persones van tot lo dia plegades per tot arreu, deim que són \"cul i merda\".Igual al PrincipatI ara que dius això de concagat (amb n o m?), l'altre dia vaig aprendre una frase feta que fa, més o menys: «Qui amb al·lots es colga concagat es lleva», amb variacions per tot el territori.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9445623_37_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per cert, el que marca la diferència en els preus hipotetitz que deu ser per:-l'eficiencia energètica (A++, A+, A, B, C, D, E, F, G...) -capacitat frigorífica i la potència de l'aparell-la renou que fa-la marca-la mida (aparells més compactes però igual de potents, per exemple)-el disseny (segurament uns siguin més polits de veure que els altres)-l'establiment (les grans superfícies deuen tenir la capacitat de fer rebaixes més salvatges)El preu del kWh no està fixat i depèn de la tarifa que tenguis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_102193_49_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Fume tot el dia, els caps de setmana prenc moltes burres,....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2817323", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ho poso aquí Resulta que el tarat del César Antonio Molina ha fet una campanya contra la pirateria a internet: \"si eres legal eres legal\" (un home de seixanta anys intentant parlar com els joves).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9201508_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El lladre va resultar ser un noi, conegut pels seus problemes mentals, que anant cap a l'estació d'autobusos i pensant que perdria el que anava cap a Girona, veient l'ambulància allà, aparcada i amb les claus, va pensar que en faria més via.La senyora va ser portada fins a l'hospital en la cadira de dues rodes de l'ambulància, davant la perplexitat dels qui ho van veure.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_954706_12_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Pd: als 33, racistes que corren per aquí, homofobs tipus IRA o Luisa i tot una serie de reformistes varis, que la vida us sigui lleu... ja teniu prou pena de ser com sou! pobrets... que et vagi bé... i utilitza condó", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2558103_1_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Mariana , som especímens únics al planeta quasi... jo ni conec ties que vulguen fer-li-ho als tios, ni tios que vulguen deixar-se fer per ties xD", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8718442_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Home, s'ha de reconèixer que el tio és \"influent\".El dia de l'acord va piular \"Indesinenter\" i van sortir articles parlant-ne i tot.http://www.nuvol.com/noticies/indesinenter/", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4216178_152_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "el que si he fet es anar de putes amb el seu pare i germà (oncle i cosí). de fet el seu germà, es a dir, el meu cosí, baixa de tant en tant a barcelona, i ens fotem unes farres de dos dies amb alcohol, drogues i putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7222054_20_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La deu haver tractat el mateix inútil que aquelles imatges nadalenques de la família reial.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4044294_47_13", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Als restaurants xinesos de buffet lliure ja hi han rodamons que demanen al propietari del restuarant que volen menjar i que no poden pagar-ho.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10689749", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "https://www.ara.cat/internacional/alemanya-obre-porta-comprar-vacunes-russes-marge-ue_1_3907293.amp.html?__twitter_impression=trueFins i tot Alemanya passa d'ells, es pensen que son importants i no arriben ni a l'alçada d'una merda", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1912997", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "En aquest sentit, Badia ha insistit en què \"no s’ha d’oblidar que altres governs europeus, com el francès, ja estan en tràmit d’implantació d’aquest requeriment àmpliament demandat per la societat catalana\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9644784_14_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "una cosa es ser un independentista inutil, i una altra molt diferent es ser un unionista", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5534703_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Si amb identitari vols dir el partit d'un falangista que no va a les ofrenes pels caiguts de la pàtria...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2572915_64_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "D'altra banda, permete'm que t'aclareixi que no vull canviar la meva manera de parlar perquè s'assembli ni al castellà ni al francès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10495495_10_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Aquesta colla d'inútils que no serveixen per estudiar altra cosa o treballar en una feina normal, aprofiten els serveis socials per parasitar el sistema.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10401428_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La hisenda catalana ha estat la més gran estafa de lautonomisme vers el poble català.Aquest tema no surt gaire en aquest forum ja que la majoria de usuaris són morts de gana de lletres.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10275435_41_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Te raó es diu lletges no feas, hem d'esmerçar-nos en escriure correctament, no t'enfadis és pel teu bé i el de tots.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10659594_12_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "A Rússia fa uns anys va volar pels aires tot un bloc de pisos perquè uns lladres havien robat uns connectors de coure de la instal.lació del gas.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5725356_3_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Home , naturalment , pretendre que als catalans ens robin menys es de dretes i de nazi", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5373096_26_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Colla de tarats de merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9744367_0_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els russos els van robar Carèlia (terra ancestral finesa) i en van expulsar milers d'habitants d'ètnia careliana i finesa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4190943_96_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Sempre igual, ja comencen a robar-nos a la puta cara.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_888401_3_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Salut i botifler al taut", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7092016_17_8", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Creant una falsa imatge de gratuïtat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5483719_10_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El vellet mor a la presó però poc després es gira la truita i els fills del mort tenen la posibilitat de venjar-se posant a la presó als denunciants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3179175_89_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "si veus algú amb una samarreta que diu \"infern\" i una línia de la renfe...no ho dubtis", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1901868_5_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Manuela escrigué: No són bandes de temàtica NS, però tampoc s'hi mostren disconformes amb que hi hagin nazis als seus concerts.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7481915_12_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Per cert, pots editar \"chinos\" per xinesos??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2796899_33_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Somnis eròtics?....hehehe 1) Cardar-me la Independència http://www.youtube.com/watch?v=1vtY2dOjjFk La llàstima és que m’hauré d’esperar fins el 2014 2) Un trio amb dues models, una rossa sueca i una morena italiana 3) M’agradaria realitzar una fantasia que va fer un amic meu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2670996_27_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "igual que jo, que jo accepto a tothom menys negres, gays, andalusos, manxecs, rossos i hindús.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9433736_18_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ah, i si ets un tio guai i vols que t'enviin les peces i muntar-lo tu mateix, et costaria tan sols uns 230-240 lerus.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5374689_13_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però la gran majoria tenen toros i merdes d'aquestes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5524494_17_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo no fume merda d'eixa de segons usuaris i altres mariconades, i modestament, crec que haver-me prohibit tant de temps ha estat una mesura exagerada per part dels administradors.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3034312", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Més enllà del folklore i de quatre merdes regionals, els francesos han eliminat QUASI PER COMPLET la nació catalana més al Nord dels Pirineus.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_861481_20_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "suposo que ho dius a col·lació de lo que havia fotut les banyes, no em penso justificar entre d'altres coses perquè no cal, la meva parella me l'estimava molt però ens feiem coses d'aquestes i punt, no es quelcom que calgui comentar més, personalment no me'n sento orgullós... en fi dridaket , espero que no em tinguis per un don juan hehe ;-)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2258124_1_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No pergues tu també la moderació per culpa de quatre torracollons que van solts per aquí.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5161409_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "s'ha de reconeixer que està bo, el puto mcdonalds, quan hi vas has de tenir cap, o et fots de greix fins a les celles, i no parlo nomès de la carn, sino també dels postres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2427659_2_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No tots els italians sòn igual.Un italià de Torí no és igual que un de Nàpols.Mon pare tota la vida ha comparat als napolitans amb els andalusos:molta festa i molta palmeta,poc treballar,mitg gitanos i vivint a costa de les regions industrials del nord.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4959243_2_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Esther escrigué: Cadascú defensa el que defensa i per això encara hi ha porcs que defensen les dictadures.Com els EUA per exemple no?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1108193_11_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El sistema que utilitza l'Ipod i el Creative de Albumes, Interpretes, Todas las pistas, aixi en forma de menu no se'l va copiar Creative de Apple sino al reves De fet creative havia patentat aquest sistema i fa poc va sortir que creative va denunciar apple per copiar-se I la bateria, sempre Creative (a lipod set casca i ja tens lipod mort)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_575741_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Poca feina, si veieu 5 subnormals fent fotos de cartells ja sabreu de quin partit son xDDD", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2322002_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Oferir aquest debat aqui em sembla busca enfrontaments i voler que surtin draps bruts de totes les org de l'EI, \"flaco favor\" ens fas.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9253842_40_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Què merdes hi pinta això al fossar de les moreres?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2780441_1_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Segons l'exèrcit, entre els morts hi havien membres d'una cèl·lula de Susana , incloent-hi els operatius Immad Abu Askar i Hassan Abu Askar (...) càrrecs de Defensa han declarat a Associated Press que a l'escola hi havia bombes-trampa que van desencadenar les explosions secundàries que van matar a molts dels palestins que eren allí\" Jerusalem Post http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1231167272256&pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6118291_8_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Intentar fer que es canviin al catala es un grandissim error, un error que ells busquen desesperadament, ells volen que nosaltres els hi diguem que aqui es parla el catala, ells ho volen, ho estan dessitjant, perque quan ho fem comencaran una campanya demagogica de que el catalanisme fa el mateix que el franquisme amb el catala, i faran el discurs de la tolerancia i la llibertat i quedaran de puta mare amb el 30-40 per cert de persones suscetibles de votar independencia o de votar no independencia, i nosaltres quedarem com uns carques totalitaris i amargats.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1961923_2_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Joan Casanovas, de la URV, és una crack i un bon tio.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2031820_28_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Els inmigrants no tenen culpa de l'intent assimilament de la nació espanyola, però si tenen el deure i l'obligació, d'atendre en català i retolar en català, per tant de conèixer el català.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8737056_16_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Mirtha Salvatierra Castro · Trabaja en Cantante vocalistaQ se costure el coño y ya no vuelva a tener hijos bruta estupida", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8931633_35_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hem passat a que si la dona diu i reconeix això és una fresca, una puta, a que si ho diu l'home és masclista o no respecta a les dones.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8589169_805_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo tracto les noies com persones, si vol algo sense sentiments, que vagi de putes.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10533947_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "\"Allò de \"háblame en español que no te entiendo\" és el mateix que dir \"els negres tenen prohibida l'entrada en aquest local\"\"\"Ara ens volen fer creure que defensar la catalanitat és racisme\" pic.twitter.com/5M2VHFSGKn— Santiago Espot Diego) August 8, 2020", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8412447_0_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Khadija escrigué: Aquesta més que follar-me'la m'hi casaria i tindria nens.Així m'agrada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10024054_3_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El pitjor de tot no és el que fa aquest merdes un cop i un altre, ja que ja es va avisar molts cops de que tota la família és així i el seu tiet, el que porta el fan club per cert, es dedicava a arrencar llaços grocs per Cervera, sino que el pitjor de tot és tota aquesta massa aborregada del políticament correcte que els hi han menjat el cop anys i anys de processisme que ara el van disculpant fagi el que fagi.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8733023_48_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Ara he recordat que ma mare també em feia practicar mecanografia en una màquina d'escriure que teniem en casa, ma mare visió de futur .Dolent dolent... ets un poc Mohamed tu", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5684440_10_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tot per a donar diners als bancs, contruir aeroports inútils, AVEs inútils... que no es paguen els impostos com cal per part dels qui més tenen...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2290753_97_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El més bèstia, a arrancacebes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6193593_50_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però company, t'has deixat l'escut oficial del merdós Pudrit...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10482478", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Un record per a la gent que van arriscar la vida per la pàtria, alguns fins al punt de perdre-la.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1497218_44_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs a mi em va semblar una puta merda... ; un argument patètic, efectes mitjanament bons, música dolentota....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1592705_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hi ha moltes altres coses que considero a l'hora d'embolicar-me amb una tia, aquesta no tindria més valor que ser un punt a favor, perquè si que em sento més proper a qui parla la meva llengua.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2286708_34_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "lo del \"fill de puta\" m'ha fet tanta gràcia (com a curiositat) que he plorat de riure i tot en el bon sentit, dona, no t'ho prengues malament", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2816348_9_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Home ser comunista i racista al mateix temps és una contradicció com una casa, ara bé, de contradiccions la vida n'està plena.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_354586_8_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Amb la de Maripau m'he caigut a terra quan salta \"Però en veritat Maripau ets una gossa i una falsa, però en veritat maripau ets una truja,...\"", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2290753_10_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però nosaltres érem més rucs, i ens llençàvem a lo bèstia per a fer més mal al de baix", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7021213_13_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "si hi haguès un candidat indepe i apoderar-se de al tecnoestructura del partit i, en bona mesura desballestar-lo...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10495595_20_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres, putos progres,", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4190436_12_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "No jugar al gat i a la rata", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7549952_17_6", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però evidentment amb un disc que s'hagi fotut un cop i sigui el disc que no gira bé o s'hagi cremat necessites un equip professional, i tampoc t'asseguren mai del cert que puguin i això sí que val una pasta i un temps que potser no tens perquè aquestes coses sempre passen al pitjor moment...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1165063_27_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "El que jo he sentit és que, igual que els nostres killos es dediquen a apallissar moros, ells ho fan amb els italians, espanyols (malauradament això ens inclou a nosaltres), portuguesos...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2984009_1_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Que no podíem viure sense Espanya (Madrid, la capital del món), que els catalans no coneixen els polítics valencians ni balears (cony, doncs posa'ls i la gent els coneixerà, et penses que la gent coneix els consellers de la Gene?), que el fet que només es faci servir el dialecte barceloní obeeix al fet que són majoria, que els alcaldes de la resta de municipis no els coneix ningú (els d'allà els coneixeran, oi? a l'Hereu el coneixen els de Barcelona, i gràcies al TN i al Polònia la resta de catalans, si no fos per això només el coneixerien els barcelonins...).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2089517_34_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Però sempre pots posar un lladre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8524446_5_9", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "culturalment espanyol? , el que ets culturalment retardat ets tu! , jo soc culturalment universal i català , i dins l´universalitat espanyol, com xinès o europeu, però culturalment soc català majoritariament.Fot del camp espanyol de merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4755840_1_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Fills de puta, van veure aquest gràfic i es van posar mans a l'obra per deixar el 3G com la merda no?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2216129_25_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Hem aguantat uns quants segles sense estat i amb un gran estat com l'espanyol (i el francès), intentant esborrar-nos del mapa culturalment, linguísticament i ètnicament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5064099_4_12", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Han fet de nosaltres el que han volgut i com han volgut.Ara estem dividits , confosos, deprimits, etc.Durant anys ens hem cregut els millors, superiors, ben dirigits , mentre que ells eren una merda.La realitat és que mentre nosaltres ens dedicavem a ser solidaris pel mon ells muntaven empreses i compraven pisos i propietats sense parar.Mentre nosaltres ens dedicavem a apadrinar nens del tercer mon ells es dedicaven a tenir fills un darrera l 'altre.Mentre nosaltres ens dedicavem a construir un catalanisme abstracte i metafisic ells construien espanya a partir dels esports, la telebasura, la jet-set, el per, i el que fes falta.No hi ha res de casual, tot és producte de politiques molt estudiades.Ara estem al tram final.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1729620_17_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "des de fa temps escric sense internostrum........faig el que puc pero no soc Pompeu Fabra ( i aixo va per Enriqueta i per altres torracollons de la Gran Enciclopedia Catalana)", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10056431_7_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Que vagin jugant amb els alemanys aquests inútils de turcs.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8186106_15_4", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Interessos que no va confessar en el moment de publicar el paper.Evidentment el problema no és aquest, sinó que també va manipular dades i resultats.I és d'aquí d'on surt tota la puta controvèrsia amb l'autisme.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5617527", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Des del parer del meu professor de Filosofia la crisi actual només pot acabar (a nivell global) com han acabat les darreres grans crisis:· Amb una Guerra Mundial (segurament \"occident\" contra els païssos àrabs i la Xina)· Amb una reforma del sistema econòmic Què opineu?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2811316", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Doncs bé, ja fa temps que m'ho imaginava però per vàries llengües he arribat a la conclusió que un bon amic meu és gai i viu una molt incipient doble vida, com jo des de fa anys intuïa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9800254_125_1", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Mentres aquells inútils van parlant de fer govern efectiu.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1405383_18_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Jo destacaria \"Sols el poble salva al poble\" de Berri Txarrak, però en general estan totes de puta mare", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3095961_2_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Tant que porta a la gent a situacions racistes sense ni adonar-se'n.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7822543_20_0", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "La Fundación Francisco Franco premia tres càrrecs públics del PP ‘per haver defensat la memòria del Caudillo’La fundació els reconeix el fet de no haver fet cas de la llei de la memòria històricahttp://www.vilaweb.cat/noticies/la-fundacion-francisco-franco-premia-tres-carrecs-publics-del-pp-per-haver-defensat-la-memoria-del-caudillo/", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_916099_1_3", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "però això tampoc vol dir q el cap de llista no hagi fet aquesta merda de document en veu del PP en aquest poble", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1981245_14_2", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "I en molts casos evidentment el tio toca el dos", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1272423_56_5", "instruction": "Determina si el text és abusiu o no:", "context": "Això de l'enveja sempre he cregut que és falta de confiança i això en una relació no pot ser.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_752857_3_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Carai com esteu a l'Estat francès no??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7964829_211_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Viu de la saga però deixa bastant que desitjar.Ara no sé si s'haurà comentat però el que em va semblar més inexplicable és: el negre ni tan sols és Jedi ni té la força ni ha tocat mai una espasa làser i s'enfronta de manera prou solvent amb el dolent en un duel a espases.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9486046_3_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A aquests dos imbècils els haurien d'obligar a visionar una vegada i un altre les andances de la unitat 731 a Manchuria.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8243673_44_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aviam és un vot a una candidatura indepe, digue'ls-hi als companys d'ERC que facin el favor.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3528908_465_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "En fi, que cadascú té la seua visió de les coses, però per a mi Locke és i serà el millor personatge de la sèrie, tot i que no m'està agradant gens que estigue mort :(", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9251532_4_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si ho fem bé , serà la puta Espanya la que s'haurà de pagar els seus capricis d'una vegada per totes.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8411890_148_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per qui m'has pres, per un gai dels que es pinta les ungles quan queda amb un passiu?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4367115_0_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Amb aquesta mesura, a part de perdre els israelians àrabs també perden els israelians laics.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2730148_60_16", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Eren els jueus que enverinaven els pous.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2987391_4_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Segons el diari El País (no el llegesc, però han comentat la notícia per TV) la grip del porc fou contagiada pels espanyols als porcs durant la famosa grip espanyola de 1918; ara, aquesta grip a apareguda als porcs i contagia els humans. i per què el virus s'ha despertat 90 anys després?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6320936_57_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A casa puc posar accents fent combinacions de tecles, pero quan he d'escriure molt es una merda perdre 10 segons en una paraula.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3199144_8_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però com amb la tia aquesta no estava molt a gust, doncs...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4126533_68_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No xD pero vaig pensar que quan tingui 50 anys o aixins si que hi haure d'anar,no crec que cap noia jove vulgui follar amb un vell de 50 anysDepèn de la pasta que tinguis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5354279_2_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És principalment quan et planteges coses com les que t'has plantejat tu que te'n adones que t'han enganyat tota la vida, que la segona llei de newton és mentida tal i com surt als llibres i que quan a classe de ciències te la van ensenyar el professor et va mentir Llavors és quan tu, després de descobrir aquest engany te'n vas desesperat a veure el professor i li dius que per fi has descobert la veritat i que és un mentider i que mai més no confiaràs en ell, que això no t'ho pensaves que t'ho fes mai.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1254051_228_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La del Barrio Sésamo per tu més que res, per si apréns que no creure en el sionisme i denunciar el genocidi israelià a Palestina, no és equivalent a ser racista no judeofob/a!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_692863_3_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tu saps el que va fer el Lenin? gran representar de l'opressió a les nacions minoritàries a l'antiga URSS i pq no surti el típic espavilat, no m'estic confonent amb el Stalin, el senyor Lenin tot i no es ser tant fastigós com el Stalin, també té la seves histories", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10798129_36_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Doncs aleshores mig fòrum és nyordo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10582611_37_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sí, però hi ha molta mostra d'enginyeria, falsos, mercat gris, alguns potser provats o usats fins a punt de rebentar.Està bé per a experimentar o com a segona màquina, però no per a guanyar-se les garrofes.I si has de fer un retorn, pots tenir sort o esperar fins després de setmana santa ...o oblidar el tema.Jo vaig comprar un Intel Quad Core Q6600 per menys de 10 € si no recordo malament, però va ser per a actualitzar un PC que en va costar menys de 50 i que porta milers i milers d'hores sense dormir després d'això.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10808984_11_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si he de pagar el sobrecost, almenys que sigui de qualitat i no merda", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5335981", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "En el document, Bonet ja pronostica ara que el congrés de la tardor “es tancarà en fals”.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5699545_38_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "PEr fer campanya han de portar a aquest xoriço espanyolista , ex cap dels esquadrons de la mort dels GAL , quin fastig de putos sociates", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_579398_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "En realitat no em referia a gravar professionalment, només que soni millor que la merda que tinc actualment, no sé si amb un nou micro n'hi hauria prou.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9519732_1_11", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Discrepo, però si ho vols veure així ...no seré jo qui et tregui la il.lusió.(Crec que la majoria de les dones pensem que un bon amant no és només una bona polla).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5155927_11_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Com més radiació, més càncer i més morts.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8106149_16_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Molts immigrants manxecs i andalusos s'apunten a les falles per a \"integrar-se\", però conservant els seus costums lingüístics i etnogràfics intactes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_209265_8_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ei nose pq us rieu tant, a mi no em fa ni puta gràcia... q aquesta gent es perillosa...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7951541_34_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Qui és l'autor de la salutació nazi al Parlament?Els individus expulsats són membres del Moviment 12-O, de VOX i del P La sessió de control d'avui al parlament ha estat alterada per la presència de quatre individus a la tribuna de convidats del ple que s'han dedicat a aplaudir i a cridar cada vegada que intervenien els diputats del PP o de Ciutadans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10279789_13_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Diria que aquí ningú ha parlat d'indepes excepte tu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_116533_15_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "\"I a qui hagi de dir que per què només els nois anem de cul... moltes noies també ho van, les meves amigues no fan més que demanar consol perquè no les fan cas \" --> el q jo deia xDD \"ja aniré per feina amb una altra que n'hi ha més que llonganisses (no és ofensiu!) \" --> tranki, q no ofens xDD (akí mateix al racó, hi ha més tius q llonganisses, ens en deuen tocar desenes x cada tia xDD) , xò ja veiem q tp tan fons no t'havia cal·lat eh?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3986325_23_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quin fill de puta l'Stalin!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9565416_84_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I creu-me sé del que parlo, he tingut discussions molt fortes amb alemanys sobre aquest tema, fortissimes i al final, vaig haver de treure el meu passaport americà per recordar-los que estaven parlant amb un ciutadà de la nació que els va haver de venir a posar la casa en ordre fa 70 anys i no pas amb un separatista-nacionalista català (nazi) que es creu superior als pobres espanyols i en un acte d'egoïsme per no contribuïr solidàriament amb les regions més pobres d'Espanya, es vol separar.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9143323_159_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "MARLASKA RESTA IMPORTÀNCIA ALS INFORMES SOBRE TORTURES AL PAÍS BASC\"La verdad judicial es que Grande-Marlaska no investiga suficientemente las denuncias de torturas\"Abogados expertos en la lucha contra la tortura responden al ministro del Interior, que este jueves restó importancia al informe del Gobierno de Euskadi sobre torturas en el Estado y señaló que la \"única verdad es la judicial\". http://www.publico.es/sociedad/judicial-grande-marlaska-no-investiga-suficiente-denuncias-torturas.html", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7210628_206_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Això de la socialització em sona a l'excusa típica dels nazis \"miri, jo només complia ordres\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_275025_5_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Graveu-vos al cervell expressionetes d'aquestes, que enriqueixen la nostra bella i vella llengua catalana!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_410184", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Hola a tothom, avui he estat xerran amb un noi Anthony de California, ell es \"gringo\" (com diem aqui, referin-nos la gent de EEUU) Ell parla perfectament el català, però impresionantment bé; ell em contava que es tornará cap a Catalunya en un parell de messos i viura ahi ja per sempre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10099123_3_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però les revistes porno tinc entès que si que estan permeses a la presó, no (i van molt cobejades)?El tema de matxacar-se-la... amb varios tios per cel.la, no fa una mica de tall?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_903823_51_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I insistisc, no és personal ni contra tu (un dels indepes més actius que he vist en ma vida) ni contra els teus companys.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1775332_0_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Només ens espolien, ens destrossen el territori, ens neguen el dret de viure en la nostra llengua, ens obliguen a parlar la seva, ens insulten constantment, als mitjans de comunicació sempre estan dient lo dolents que som sobretot quan reclamem els nostres drets...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_620676_28_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però sobretot, al xat hi ha gent de les bases, per tant amb reflexions sobre el futur possible, podem influenciar la seva opinió i fer més difícil que acceptin la merda que ens dóna el PSOE.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6371631_21_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tampoc les he cregut mai.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9228681_50_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ens havien enxampat com a rates ho vaig trobar molt bo... el problema és que aleshores la resta del llibre fa baixada, i crec que ni me´l vaig acabar", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5038617", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els dos sospitosos, juntament amb dos còmplices, haurien tingut la intenció de robar al metge català i el van apunyalar.L'assassinat del metge de Sabadell, cosí del president de la Generalitat, es va produir dimecres a la ciutat de Lagos on, segons fonts del Parc Taulí, Gavarró era de vacances.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_448701_4_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "estic d'acord y no esque l'esanyol em caigui molt be, peor encara que siguin pocs hem de respectar aquesta gent que es de l'esanyol i indepe.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7438563_11_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "De quina màniga t'ho has tret aixo? **puta merda, un altre fil del putu 12Oca", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4144845_3_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ho dic per anar a robar-te sense que em pilles.Que va, és broma", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3545927_89_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Odio la Mariona, és una puta hipòcrita.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5493958_247_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "usuari1: TVE3 segueix amagant l'independentisme i CiU, com sempre, amb la puta i la ramoneta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7372953_14_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Potser quan es quedin sense es despertaran d'una puta vegada, es deslliuraran de l'oligarquia i nacionalisme embogit, i convertiran el seu país en un lloc decent per viure-hi.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8854879_27_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Paciència,perque n'hi ha gent que de fora les illes farà tesis doctorals sense haverles xafat en sa xxta vida.I si encà explicotejada la situació social no l'antenen,puix mana'ls a la merda,perque d'aon no n'hi ha,no se pot treure.Me'n recorda lo que dius a la situació del meu païs.....afegintle que alguns valencians porten decades enganyant als catalans i l'únic que han assolit(aconseguit) és ficar margall(merda)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3155213_1_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sempre fou un imbècil, però ara és un imbècil pobre, o potser aviat un imbècil mort.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_935280_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "no sigues llest tu, els faxtes cartageners si que la reclamen la seva cartageneritat no siguis llest tu, que després ben que us agrada dir que un botifler no és cap català.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5881888_164_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "PS: Ets un botifler, un mesell, i un traidor de la pitjor calanya.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10200440_0_10", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Pitjors son els tarats cristians que sí responen i et volen alliçonar, com el ionqui noctàmbul de les cites que t'ha votat negatiu el fil.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7308736_50_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A la mínima que baixes la guàrdia estàs fotut, divorciat, amb hipoteca, dos fills als que no veus perquè t'han llevat la custòdia, amb l'aigua al coll perquè has de passar manutenció a la dona, inclús si la tia és molt puta amb una denúncia falsa per maltractament....", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2451769_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Al cap i a la fi, i sent parlar vulguarment, és una puta merda d'autonòmica.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2526512_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Resposta: \"això és un comentari racista, no tots els immigrants són així\" PD: el meu respecte cap a la comunitat africana que, pels que conec, són de p.m.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3462859_11_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Com que està tant implantat, hi ha moltes cadenes de kebabs, i aquests són els dolents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4288079_37_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Això em recorda a aquells polítics d'esquerres que viuen en mansions luxoses i a la mínima que poden acusen de racistes a la pobra gent autòctona que viu en barris plens d'immigrants i que gosa criticar l'excés d'immigració.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9700896_24_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per començar , els catalans som els únics idiotes que ens preocupem dels problemes dels altres, així ens va , amb Palestina donant suport a Espanya contra nosaltres.A mí tant se m’en dóna el que pensin els alemanys de Catalunya , nosaltres no tenim una història on haguem matat a milions de persones per raons d’ètnia, que s’ho facin mirar i sobretot que callin la boca que són els que més han de callar els putus alemanys.Puigdemont, al seu discurs de Cap d’Any ja va parlar dels “valors fundacionals de la República” i que els gaudirem en breu, tant de bo.”Cada terra fa sa guerra”VISCA LA REPÚBLICA DE CATALUNYA !!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4036780_82_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "En què us baseu per creure que internacionalment es donarà aquesta imatge?Una mani on va en Montilla i les seves joventuts, no quedarà com una mani indepe, perquè a ells no els convé que la resta del món pensi que el PSC ho són.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10625325_10_13", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És inèrcia, creure's més savi que ningú i consciència de gremi, i absoluta incapacitat mental de pensar que un laboratori farmacèutic pot estar planejant una cosa dolenta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10148003_8_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si és una xoni buscarà una cosa, si és una dona més pija buscarà una altra, etc...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8883901_1_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quin indepe honest vol votar un partit que no ha fet net d'espanyolistes i autonomistes que solament miren pel seu propi interès per damunt del país?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5451291_76_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No, així moren els gais a l´Iran, i en Gaddafi serà un assassí, però és molt mascle", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5954324", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Llegiu-la tota, no té pèrdua les perles que deixa aquest porc. ------------------------------------------------------------------------------------------- Què en penseu???", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4064659_94_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "De totes maneres prefereixo dir \"fer l'amor\" i que em tractin de dandy (ja m'ha passat ) que no pas dir follar i quedar com un garrulo davant d'una tia que trobi aquesta paraula brusca.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8508343_2_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No, simplement no es farà president a aquella rata, i els fanàtics us haureu d'aguantar.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10456220_28_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Skyrim Special Edition: Hi he jugat jo sol i també amb la meva parella, he començant un personatge desde zero, ja soc nivell 52 i encara no he matat l'Alduin.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7733619_104_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Són tan culpables ells de la victoria del PP com els subnormals que van votar al PP.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9886907_67_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ostres, he de cuidar de ma mare, que està fotuda de la pròstata.Esborra'm de la llista, si et plau", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5364422_76_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però no sou els únics, és habitual http://snoutworld.blogspot.com/2009/12/more-lies-from-brent-leung.html", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2848359_1_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El tio del PCE un pamfletista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4682802_55_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Etim.: del llatí apothēca (gr. ἀποθήκη), pronunciat apothica en el llatí vulgar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2238567_11_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Fins que no vegis la diferència entre follar amb tothom i follar amb qui vulguis, no penso seguir-te alimentant.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9925858_1_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A veure, el que estic dient, és que si es canviés un personatge blanc per un personatge que originariament era negra seria força escandalós, no crec que ningú s'atrevís.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3446361_6_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Seran inútils", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1877969_0_8", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si si... parlem dels meteixos Nosaltres agafem rovellons i els guardem en vinagre i per fer estofats, llanegues, carlets quan n'hi ha, fredulics ( ) i poc mes... ni trompetes de la mort, ni camasecs... ( per un groc no m'ajupo jo... ) jo només negres i rojos", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2422861_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A una peli den Michael Moore surt un fiscal que va col·locar en Bush que va perdre les eleccions a governador del seu estat contra un mort, i la gent ho sabia perfectament a l'hora de votar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9447152", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Una dona que diu que és comunista però no pas indepe va sortir de festa amb en torraina i en Josep Anselm i, quan va arribar a casa a les 6 del matí i sense poder dormir, va escriure aquest article en castellà sobre la seva opinió del referèndum d'independència de Catalunya.Pels que no el volgueu llegir us el resumeixo: diu que si no hi ha un mínim del 50% del cens votant afirmativament no és un procés vàlid; que està a favor de fer un referèndum unilateral però amb garanties; que si el moviment independentista és burgès; que si la CUP té plantejaments petitburgesos i li fa el joc a la burgesia, tot per acabar dient que cap presona de classe treballadora no ha de votar SÍ ni NO a la independència per no fer-li el joc als burgesos; blablabla CUP plagada de burgesos i exestalinistes; petitburgesos per aquí, petitburgesos per allà (això em recorda a cert usuari)...Hi ha hagut polèmica fins al punt que kaosenlared ha hagut d'escriure una nota dient que no es responsabilitza de les opinions emeses i tal, per no parlar dels comentaris dels usuaris a sota de l'article, que li diuen de tot menys guapa a l'autora.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5902326_12_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però si eixe ha sigut el conte Zaplana-Camps al llarg de dècada i mitja però molt més cafre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3545886_42_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tu en canvi nomes aportes devocio cega al lider i menyspreu i brometes infantils contra qui gossa critica al teu mesies Intentas portar sempre l´argumentacio al teu nivell , al nivell de jardi d´infancia Amb gent com Enric pots estar o no d´acord , pero com a minim argumenta com un adult i no com un marrec malcriat", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2519132_18_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Feu-vos de La Caixa cony!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4367115_20_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No responc la teva merda supremacista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1768967_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Allà hi ha el primer camp de concentració nazi... que després va ser sovietic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10469329_0_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La clau, ja m'ha quedat clar, és dur una bona empanada mental...M'has convençut, demà començo el WOE aquest i com que sóc curteta de gambals, m'afiliaré al PSC (ho sento, sóc tan burra que fins i tot en això prefereixo la mala còpia que l'original)", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_130027_2_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Nota per als usuaris de ciències (i perdoneu si ja ho sabeu i us tracto de ximples): els sons TJ i J són sonors, i els sons TX i X (xeix) són sords.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3185519_24_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "però es que no us adoneu que es delirant aquesta obssessió per la judeofobia i la judeofilia. a veure, a la ucrainessa no la tinc molt apamada i per tant no puc dir res, però segurament (ara per això ja es massa tard) l'andaluze fa els seus comentaris judeofobs perquè sempre \"saltes\". si des del primer dia haguessis ignorat els seus comentaris segurament s'hagués avorrit i hagués desistit del joc barroer de tocar els collons amb la judeofobia. i si, us poso al mateix sac en el sentit que no teniu mesura e quan toca dir les coses i quan no. i a mi cada comentari judeofob que es fa, em fereix molt, però prefereixo deixar que el foc s'apagui abans que atiar-lo per omplir pàgines i pàgines de comentaris plens d'insults cap al poble jueu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3104384_484_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Home,ell en el missatge inicial no especifica res d'això.Diu que té 23,és l'únic dels seus amics que no ha fotut un clau i està molt obssesionat amb el tema.Doncs bé,se'n va de putes,fa el que vol fer,i després ja tindrà temps de buscar el amor,les ànimes bessones o el que vullga.I que no li done vergonya alguna,per molt que els tios allà als 15 o 16 diguem que això d'anar de putes o perdre la virginitat amb elles és de pringats i fracasats,els que ho fan sent verges o tenint 20 i pico anys són més dels que ens imaginem.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4405631_19_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Què creus que és el que passa? a) Havies tingut en algunt moment esperança en la intel·ligència de la societat.b) T'estàs fent més intel·ligent i per tant en comparació amb tu veus la gent més tonta.c) Ultimament et mous en ambients chonis/canis/plens d'imbècils en general.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2759561_0_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "hi ha de tot, des de feminazis marranes, de les que van en plan crisitianeta-decent marranes i fins i tot marranes marranes A mi les dos primeres em donen molt de morbo i em posen una barbaritat,però les marranes marranes res,hi ha casos en els quals fins i tot em fan fàstic estes ties.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5682494_0_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Bé, si a mi sempre em va de puta mare jugar amb anglès... però tenia un company l'expansió descarregada i ja vai aprofitar de baixar-me'l en esp. I ara no em va cap puto crack.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_677467_12_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ara bé, tinc unes preguntes per a qui me les sapiga respondre: - Per què hi havia joves amb unes banderes negres? concretament una bandera negra amb la calavera i els ossos (una bandera pirata) ? - Les banderes vermelles què representen? - Per què hi havia persones amb banderes comunistes, de galicia i d'euskadi?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7123066_20_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quina collonada covarda us heu muntat amb \"que no fa mal a ningú\" Diga-li a tots els morts colaterals per accidents de transit pels fills de puta encocats, per exemple.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1599812_49_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "sempre ha estat així: - noia seriosa declara - en gàrgola fa la conya - noia seriosa que em diu burro - en gàrgola que li fa un copet amistòs - noia i gàrgola que brinden (eps ja està eh)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4792725_29_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que ho portes tu i sense saber que significa, no té ni puta gràcia, la veritat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1004377_1_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Algú es recorda d'un que es deia Connan, i era la 3era guerra mundial, s'havia mort casi tothom menys ell, sun avi, uns amics seus alguns de pobles, i els dolents que tenien el poder, i passen moltes coses els pobles estan tots destrossats i tal... ostres quins records, algú sap quins dibuixos són? i a on els puc aconseguir? salut", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9215680_0_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però les dues primeres sí que es fan (pinso que imita els glans d'alzina i es pot donar a animals tancats, i poder vendre com a ibèric carn d'animals mestissos ), i són no detectables per als paladars poc habituats.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6248144_5_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A part del maltractament que pateix el viatger, es pot ser una merda de companyia, però al passatger cal tractar-lo amb respecte, que no som ovelles.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_905534_1_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si ho tenen uns departaments de l'estat francès, ho pot tenir una o vàries comunitats autònomes, no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1102271_26_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Què tots són tan rucs i no poden veure, que així no poden anar mai enlloc?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9984301", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "M'esperava una operació molt més forta.Això ho dic pels ploms que segueixen repetint que \"ningú no s'esperava que Espanya actuaria així\".", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10298993_44_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Us escric des de lestacio de torrassa, espectacular, jo aixo no ho he vist ni el 1-0, hem conseguit que els botiflers dels Mossos tallin la renfe i tallin el metro fins a parc nou, TOT colapsat, metro tren totHem decidit tota la gent en metro fins a parc nou q es el maxim q es fot en metro i anar caminant de parc nou al areportNo aneu a la renfe q esta tancada, aneu al metro i fins parc nou i despres caminant q no es tan llargTerrae fill de puta deixa de fer el ridicul, esta sent tot un exit aa", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9473506_5_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El que em fa pena és que actualment la gent com que hagi oblidat en part aquells anys de terror, tant la memòria històrica de la barbàrie d'ETA com la de la repressió franquista s' haurien d'explicar a les escoles perquè els xavals que no ho hagin viscut sàpiguen el sofriment que hi va haver en aquest país.Lameva família és molt amiga d'una a la qual li van assassinar un fill i després de tants anys encara senten que els han fotut la vida.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5765995_20_14", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si només mires la \"pàtria\", i a més en el sentit més superficial de la paraula, passa el que està passant, que apareixen \"salvapatries\" convergents i et prenen el pèl de la mateixa manera que el PP els hi pendrà a molts espanyols.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1883178_33_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Xavi es un professional i s'ha de guanyar la vida, ara no se li pot dir fatxar perque catalunya no pot jugar partits amb Catalunya als mundials (que per cert fariem molt bon paper, millor que espanya segur), un cop pugues escollir amb quina selecció vulgues jugar despres ja veuriem si és un català de puta mare o un fatxa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2626844_2_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Semblem aquells qui estan al costat del tio que fa pudor, ja que tenim el nas tapat i no ho sentim... en canvi hem vist com la vintena de persones del voltant s'han tapat el nas i han sortit corrent.....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8954189_19_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Compte amb la criminalització perque després ens menjem una denuncia falsa i els acusats ja els hi han fotut la vida enlaire.D'entrada, nena de 19 anyets i 5 andalusos de 30 anys, un d'ells sembla que estudiant per entrar a Policia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4432194_36_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "\"espoli\"-------->\"espoliació\" És la primera vegada que corregeixo, però es que tenint en compte que és una paraula que utilitzem (utilitzarem) molt, doncs he cregut necesari corregir-la.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_471740_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Es tracta de les diverses derivacions de l'estatisme francès per una banda i el marxisme \"light\" de Gramsci per una altra.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3211225_9_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "no és antinatural si la gent parla el que vol, això sí, el que tu dius no ho he vist mai... això sí: marroquins, berbers, àrabs, perses... parlant en castellà sí...òndia! és natural això?!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9876085_2_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ets una merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7365040_0_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Vaig veure, intuïtivament, no pas per deducció que vaig poder demostrar molt més tard, que la solució del problema passava per fer l'únic moviment possible que no era marxa enrere i que mantenia l'alternança de “colors” clars i foscs… A partir d'aquí un dia vaig trobar l'equivalència de les posicions —les que tenen alternança de colors— amb la numeració binària, i que, en conseqüència, el nombre de moviments és de 2^n–1.Una variant amb el mateix algorisme —més ben dit un algorisme isomorf— és el problema de les anelles xineses.Però fa tants anys que el conec que és un problema que no he de pensar, me'l conec de la mateixa manera que sé que 7×7 són 49.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10524313_1_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que sí home ,que vosaltres sou llestos i els demés som faves.Els migs-ouets tampoc són subnormals profunds com vos creieu i saben que si no volen ser catalans el millor que poden fer és continuar sent espanyols.Sou com els del 15-M, allà s'ajuntaven comunistes i falangistes i tots es creien que estaven enganyant al del costat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5778037_10_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Primer no se que sóc i m'importa una merda.Pel que dius al racó pensava que eres liberal.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7834489", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Totes les peces són diferents i no són invertibles, una peça cap per avall no enllaçaria amb cap altra llevat de pels costats rectes.La qüestió és:Com el construiríeu físicament?Amb dos possibilitats: per fer un únic prototip, o per fer-ne una cinquantena en sèrie a un cost raonable.Fer-ne un amb fusta i una serra, em sembla que seria una feinada i és possible que un fals moviment l’espatllés molt.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1575920_46_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo odio haver de dir estora, miscel·lània, cutre, botifler, cambra (\"cuarto\") i empènyer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8320468_111_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ara, entre això i afrontar un éxode de milions de refugiats en Europa, no sé.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3391542_11_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ara m'enfado... és que n'estic tan segur... era un 10 sobre 10 tio! (la follabilitat, com a persona deixaba bastant a esperar)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5949916_16_8", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Saps que hi ha estats amb la població més envellida que d'altres, que aquests immigrants envien remeses als seus familiars, que aquests països no tenen assistència social i la única forma de sobreviure és a traves dels salaris dels familiars?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7584902_81_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I és una solució per al qui no té res emocionant per a fer” (Alain-Émile-Auguste Chartier, 1868-1951, filòsof i escriptor francès).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7160074", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quin puto amo, en Duran.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6092334_4_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Soy el vampiro sin picha, y solo como chuminos, no follar es mi desdicha y de dracula soy sobrino... mític", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3200463_9_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Gracies per possar els enllaços En un dius que soc un reaccionari per tenir feina ( que sabras tu de la meva feina ) I un altre dius que els jueus sempre crean problemes i que els haurien de deportar a una illa deserta Si aixo es una mostra de la teva tolerancia i l´obert de la teva ment .....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3924745_11_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Amb 5 o 10 que fessin la bona feina d'informar, ja n'hi hauria prou... després et trobes que tens 24 missatges inters de grups d'aquests, que t'informen de \"l'actualitat\" del país, arribant a plantejar per exemple si la Vanguardia és indepe o no Per cert, algú sap si hi ha algun mètode per tal que no t'enviin correus de feinsbuc?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7203467_12_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "no se pas si tu estas gaire documentat però et recomano el \"document\" d'un lingüista, què ves per on no és català, i resulta que també és de l'opinió ( amb coenixements cientifics) que elcatlà ha de ser l'única llengua oficial http://mai9.net/blog/2012/10/juan-carlos-moreno-cabrera-seria-un-error-que-el-castella-fos-oficial-en-una-catalunya-independent/ http://www.ara.cat/esports/basquet/Barca-Regal-necessita-miracle-conegut_0_938306433.html", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10689749_0_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No arribe a tant.No sé a on hi ha el problemaNomés sé que estem ben fotuts.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2400982_2_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els negres es veuen mes bruts perque la pols es blanca.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9916819_13_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo dels acudits de jueus no te'n puc parlar aquí per escrit perquè ara no sé si seria delicte d'odi o no, però vaja, que ja és el que tu dius.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9425310_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però mentres no en vegi cap, més enllà dels indicis (unes picades que ho semblen, dues taquetes de sang al llit i a la part de sota del matlàs, tres puntets negres que podrien ser-ne excrements) no començaré amb mesures més dràstiques.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6852470_19_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quin tros de subnormal l'Ansar Però la millor part està al PV: una parada a Orpesa (WTFFFFF?????)", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2246369_27_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els fills de puta del PSC no tenen vergonya.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3560846_1_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sento dir-ho així però em va semblar un pou d'espanyolisme, de merda i de corrupció.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5134308_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La realitat es que acabada la primera guerra arabo-israeliana A la zona jueva vanseguir vivint milers d´ arabs ( ara mes d´un milio ) l´arab es llengua oficial i les mesquites estan en funcionament A la zona arab no va quedar ni un sol jueu viu , les sinagogues van ser dinamitades i el mur de les lamentacios va ser usat com urinari improvisat Aquesta es la realitat , pero clar partint de la base que segons tu els jueus israelians no tenen dret a viure , no cal dir res mes", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9312152_4_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El que passa és que no és tan fàcil com jo m'havia cregut al principi.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_620206", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Apreto per editar i treure les barres i les barres desapareixen, apreto publicar i tornen les putes /// No sé si se m'enten, jo sí ke m'entenc a mi mateix.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3569920_51_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El porc de mar té una virtut, quan fuig et llança a sobre els seus budells, en Giralt és un budell fastigós gegant i no fuig, és queda sobre teu i t'ofega.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8998364_201_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La catalana Ona Carbonell i la perica Gemma Mengual es queden sense medalla.Em sap greu per lOna i m'alegre per Mengual sobretot perquè a més han quedat per darrere de les preparades per Anna Tarrés.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7797593_37_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo no sé on li trobes la puta gràcia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10513402_7_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No costa gaire trobar indepes que en un passat no tant llunyà havien set espanyolistes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7706330_2_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "M'ha estranyat perquè suposo que si hi hagués un mètode eficaç per evitar les morts sobtades tothom els faria dormir lligats suposo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8826504_32_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Res a veure amb el tema, no cal ser cristià per esta en contra dels subnormals del metro.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9102812_17_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Totes aquestes expressions són per embolicar la troca i desviar-nos de la neollengua globalista:Multiculturalitat = colonització, imperialisme, uniformització.Miltilingüisme= arraconem el català d'una puta vegada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_888350_18_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No em va el puto blocat!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10381188_26_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ves a saber quants han estat infectats abans que tothom es posés en alerta, sobretot en una regio de 56 milions d habitants i en ple any nou xinès, que es quan la gent es mou mes a dins i a fora de la xina.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_123_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La pega és que de tan en tant fa alguna ´pífia -com apuntar-se al carro del 2012- i llavors el públic aborregat el tracta d'al·lucinat i ja diuen que tot el que escriu és fals quan diu moltes coses -com que l'11S fou un autoatemptat-- que són veritat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2079577_29_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Interessant el detall que la Bruni es una refugiada politica perque estava amenacada per les brigades roges...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10002916_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El vaigeisme també a tot drap a l'Esta Passant, junt amb els insuportables joder i gilipolles.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3763727_9_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aquí et pots enriure dels morts de les torres bessones, de ties que les han violat i de nosotro senyor, però a la que toques un tema que afecta a aquests adolescents greixosos que es passen el dia al racó tots s'enfaden i t'insulten i amenacen.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_838078_9_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "ni opà ni merda en el cool.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7411264_12_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "lo del general prim sempre ho he dit amb els reusencs. per cert la que surt criticant-ho ho diu en castellà sudaca", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1031593_12_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No se, a mi quan m'operaren tenia 15 anys i encara era verge, aixi que no se si fara mal o no...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10649286_19_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo llegeixo principalment en Anglès, però també llegeixo en català, mai en nyol.El meu darrer llibre fou La muntanya viva, de Nan Shepherd.Intento llegir més autores, alguna recomanació?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_364363", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ahir esperant algú a la Plaça Prim de Reus vaig veure que 3 individus la creuaven anant vestits de Skin-heads nazis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6003741_149_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És inútil i contraproduent intercanviar opinions i idees amb gent que renega del teu poble sobre qüestions que afecten el teu poble.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5352129_76_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No sé qui ets, porc senglar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3340146_4_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aggg l'esposa vestida de negre que interessant!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2908225_15_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Avui he après que hi ha gent molt subnormal pel món, que dramatitzen fins al punt de dir que han tingut un accident quan el teu cotxe i el seu s'han fet un petonet una mica fort...i q a sobre només saben donar pel cul mentre tu, tota atabalada intentes omplir els papers per l'assegurança que mai abans havies omplert...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2785728_47_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A mi m'agraden The Eagles i en canvi el ianquis em cauen molt malament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1822212_29_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tranquil man, que el que es una merda són els seus dirigents, no possis a tot un poble en un mateix sac.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4387169_14_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però claro home, tú no diràs que no a la merda pa mi perquè es bó pa tú.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_1545_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "el divertit es aturar-te en un semàfor, mirar al cotxe que tens al costat, i que el del cotxe del costat estigui fent recerca interior de mocs. digue'm malparit, pero m'agrada enxampar a una dona fent aquesta recerca. es tan bonic mirar-la fixament, veure com els segons li fan posar-se nerviosa, ella amb el moc al dit amagat, esperant a que arrenquin els cotxes per a que no la vegi i desfer-se del moc del dit, o tornar al nas a per el moc que hi ha a punt de treure.....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_648964_1_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Amb el Rap fet en català hi ha hagut dues experiències que anaven enfocades amb un sentit comercial i que, evidentement, no van cumplir les espectatives, un d'ells es el Disop (de l'Hospitalet) que no feia rap en català sinó que va fer UNA cançó en català (jo no soc polac...), l'altre es CRIM, una operació comercial i descaradament dolenta \"muntada\" per Marc Parrot (el xaval de la peca).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8009420", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I una merda!Ja us dic jo on van els diners, a la Farmafia; una industria monstruosa que s'enriqueix en base a cronificar la malaltia de la gent, promovent els medicaments que mantenen la gent malalta per fidelitzar la clientela.Ja n'hi ha prou!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_502754_3_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "jujuju ni idea tia ! pel raco i pel xat es imposible saber si es un nen o no ! pero ma fotut q em prengues el fil...menys maL q la penya em llegeix i no el contesta dsd aki Raquel et demano perdo, no ets un nen, pero si una mica antikuat q es aixo d \"TRANKI COLEGUI\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3188075_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "el que fan per follar-se la dona del jefe i que no se´n assabenti......tampoc cal arribar a aquests extrems,amb discreció a l´hora de fer suqui-suqui n´hi ha prou.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2271352_50_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Colla de desgraciats, tots fora!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3445323_28_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I si se'l detingué; fou perquè alarmada El Departament de narcòtics dels Estats Units digues a INTERPOL que estava passant amb aquest cos encarregada de la Vigilància del Port de Barcelona on es dentava drogues a Containers complets.Al DixanII del Raval van enviar falses evidencies (Segons Scotland Yard) posa'n en un evidencia a l'Estat .Creen un conflicte diplomàtic, a Gibraltar estil Mau-Mau.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2092813_11_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si es fa Matilde mirant-se al mirall com el Pellicer, per exemple (Que cabró que sóc, de vegades)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4745257_38_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I es veu que d'altres usuaris a nivell internacional també han patit la mort sobtada de l'ordinador.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5661253_10_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "oi tant, ara bé, tenir traïdors dins de casa també es molt dolent per a la causa de la llibertat de catalunya", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9816058_190_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Espero que els administradors et facin fora per mentidera i manipuladora.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9769724_26_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Espanya por deixar de ser un estat consolitat si no paga, com tots i les aliançes s'acaben quan s'acaben els diners.Potser que acabi sent un estat titella , però pots tenir molt clar que Espanya caurà.Ja va caure amb Zapatero , la transició o la guerra civil..No Hi ha amics , Hi ha interesos i Espanya no es res al mon comparat amb els grans estats", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6496383_12_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Vam treure gairebé una tona de merda...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4682802_62_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Provinent del llatí (tila) tendita, '(tela) estesa', és una paraula present en totes les llengües del voltant (francès tente, anglès tent, italià tenda, occità tenda, etc.), amb l'únic significat esmentat [...]El fet que tenda aparegui en documents antics associat a llocs de venda o obradors no té, en principi, res d'especial.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2490084_5_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No, no es retrògrad, les coses són com són i un tio que vacila d'això és un putón verbenero.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4560166_2_11", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "l'Anglada no t'ho negaré que té posicions filofeixistes o fins i tot nazis , però crec que l'avertura del devat és saludable per a la nació , alguna cosa és té que fer , no podem acollir a tot el món com deia Mas ahir .I en Shin no ho és , hi ha molta gent que és més de dretes que ell i no és consideren ni feixistes .", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6018186_16_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I ara ho explico com si d'una anècdota es tractés, però particularment us puc dir que les vaig passar molt putes; amb el fred que feia estava començant a perdre el tacte en els braços (fins i tot, abans d'arribar a la recta final uns francesos em van deixar una capal·lina de la mala cara que jo deuria fotre...) i realment hi van haver moment en que em pensava que d'aquella no me'n sortia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7468226_4_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo m'he fotut el genoll dos cops i he estat molt temps de baixa (sense ser professional ni res semblant eh) i és una bona forma de passar el temps", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9932973_3_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aida escrigué: Queda clar que no podem acollir la quantitat immensa de migrants i refugiats que esperen a les portes del nord d'Àfrica i Turquia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1673723_12_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Clar tia, si hi ha un Son Goku, un Sephirot, un E.T., un Cloud, i fins i tot un personatge de la portada de \"Nosaltres els valencians\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3864352_32_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sempre es en un altre fil clar que no se de que m´estranyo venint d´algu que va possar un enllaç dient que l´Holocaust era responsabilitat dels propis jueus", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6116396_73_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Perquè hi ha tans negres esquerrans?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3310537", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "2) Estudiar el nivell emocional dels rucs per fer un paral·lelisme amb els directius, responsables i polítics del nostra país, i veure si com diuen, els rucs tenen una sensibilitat que supera a moltes persones.3) Fer un intercanvi de tasques per avaluar la capacitat de resposta davant els problemes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2950458", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Al meu parer, no sé si eren pitjors els primers que els segons... és allò de sortir del foc per caure a les brases.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2508525_9_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que els ofèn el cartell ... que se'n vagin a fer la mà Si en comptes d'ICV el paio fós de CiU (o del partit que et caigui més simpàtic) arribaries a la mateixa conclusió? diries que és un imbècil?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2544732", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que baixi el nombre de turistes no es per si dolent , ja que haviem arribat a nivells de masificacio El problema es que els que venen cada cop gasten menys Jo aquest any a la Costa Brava al juliol he notat una baixada bestial , molt mes gran que el que diuen les estadistiques pero es logic , per tres raons 1- LA primera es puntual i es la recent crisis economica 2- LA segona es la destruccio ambiental , s´ha construit i devastat el literol i ara es fa el mateix amb l´interior .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9867333_68_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El que no porto bé tampoc és que diguin que els gais no són naturals mentre jo sóc gai.I que estan en contra l'evolució.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4158454_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "També he escoltat dir que Catalunya fou independent abans de 1479.Ambdues afirmacions són falses.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9659960_15_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo també sé que és infructuós, però és que amb el tema de la ex-Iugoslàvia es posa com un simi, i en realitat no en té ni la més remotíssima idea.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2320395_6_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Com que són lletges ????", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5609253_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ah, sí, mira que bé, els mateixos que deien que les hipoteques subprime tenien una fiabilitat de puta mare (perquè, ara s'ha descobert, hi tenien interessos propis).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10241416_2_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Realment penses que els milers d'immigrants que arriben a Lampedusa s'hi queden permanentment?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_507307_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A veure tio me llegit els comentaris que has posat al fil i ets molt lamentable.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3033883_13_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Un altre: Traducció: - Els francesos parlen en francès perquè són francesos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9143111_7_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "l'islamofeminisme ? com a cosa dolenta ?Esteu malaltsEsteu necessitats d'una bona xica negreta que us perfori els darreres", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8200_16_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "només que els lectors del jueves lo veiguen... ja li anirà més o menys bé, però no sé com voran les imitacions del rei, les paròdies polítiques que són habituals al seu programa a tv3, fa anys va presentar un ondas i ningú li va riure les gràcies.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3267144_19_12", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És que els acords militars no entenen de bons o dolents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8316658_15_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La Carme Ruscalleda ja s'hi ha posat:Carme Ruscalleda ha demanat a la Unió Europea, un any més, el permís per cuinar meduses, com ja fa temps que fan els xinesos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_738060_33_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "diuen que el treball dur mai ha matat a ningu , pero jo em pregunto : Perque arriscar-se ?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_409787_18_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ets més lladre que els de l'SGAE!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8102089_163_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Alfonso escrigué: home abans que votar Podemos...conec gent votant d´ERC i CUP que votarà Podemos, quan s´ha de ser ruc per votar una opció que el que fa es desactivar l´independentisme a catalunya I \"podemos\" no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10798944", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10140360_3_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Lamentable l'actitud dels de sempre, en titllar de racistes i nazis a patriotes que intenten donar aquell avis d'alarma sobre el lamentable estat, en perill d'extinció, que s'hi troba la principal identitat que els representa.Tots aquests titelles haurien de ser jutjats i condemnats com a traïdors a la terra que els ha vist néixer.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9436161_36_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aveure, són prostitutes, es el seu modus operandi de fer veure que no són putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1869641_18_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És una paraula d'origen català, el que passa es que ningú ho sap allà que el català existeix, i els hi sona a francès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_175916_27_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Crec que el millor seria fer-la negre, o pot ser blau fort; clar que també estaria molt bé fer-la groga i vermella formant la senyera, però m'imagin que ja seria més car.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_978600_22_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No em puc enrotllar sense follar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7093636_67_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "3er: Què és el que t'han comentat les teves amigues àrabs o musulmanes sobre aquest tema?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6491750", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "www.naciodigital.cat/noticia/45834/dirigent/ira/michael/collins/monedes El Banc Central Irlandès ha encunyat una col·lecció limitada de dues monedes d'euro commemoratives del 90è. aniversari de la mort del líder independentista i un dels màxims dirigents de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA, en anglès) Michael Collins.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4265996_29_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo a en Carod-Rovira, tot i que no el puc veure ni en pintura, no li desitjo la mort", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7945504_18_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sóc del Liverpool i ara les estem passant putes sense el Suárez, que tot sigui dit és un dels tres millors jugadors del món.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10660994_4_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No t'oblidis de les rates socialistes.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9879472_14_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els partits processistes esteu plens de merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3310195_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quant al seu funcionament, quan ets un assalariat la teva empresa paga un 31,79% del teu sou brut a la Seguretat Social, mentre que tu pagues aproximadament un 6% de seguretat social (desglossat en formació ocupacional, desocupació i contingències comuns).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3100222_30_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Estos espanyols de l'Espanyol quan vénen al Madrigal mireu si són malalts que canten \"puta barça\" Estan obsessionats i no val la pena perdre el temps amb ells.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8341745", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Va ser l'últim acte horrible d'una política d'extermini dels grecs otomans (els \"Rum\") de la seva pàtria indígena d'Àsia Menor, que havia començat tan sols 8 anys abans a Tracia Oriental.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_417835_7_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo ja veig la conversa: -Neng, que el Nacho Vidal es catalan i se siente ejpanyol como el que más, neng -Claro tio, és un macho -Claro neng! -unga! -unga!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_635842_13_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que és un intoxicador, que ni és indepe que diu ser ni res.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4746385_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No sé,aquesta és la meua reflexió.La majoria de gent estima la pau,però tota nació i societat que no vol entrar en decadència i sobreviure necessita una guerra cada X temps,al igual que necessita treballar i formar-se uns mínims.Sonarà bèstia i cafre en estos temps,però aixina ho pense,la pau mantinguda perquè si al final porta banalitat,tribalisme urbà,pèrdida de valors,etc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_792275_4_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Dret a la vida i dret a la mort...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8326548_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si el video és del 85 i te mocadors negres, te mocadors negres i punt ostres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_872425_13_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El líder d?Iniciativa va argumentar que «un dels problemes que tindrà el finançament de Catalunya seran els recursos generals de l?Estat» i «quan s?està fent una reforma fiscal que disminueix el diner de l?Estat en més de 4.000 milions d?euros, això té una repercussió negativa sobre el finançament autonòmic». http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1896041 I el tio es queda tan ample, reconeix que el finançament que han pactat pot ser un desastre i el tio es queda tan ample i seguei defensant el SI.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2165271_7_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Avui he estat a Polinyà, sempre la trobaré tan lletja!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6384185_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Qui no pot ser lehendakari és qui no coneix el poble basc.Cal ser idiota o creure que els idiotes son els teus electors", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5807232_13_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per cert, digue'ls als de 3x4.info que la seva política lingüística (ja n'hem parlat diversos cops) és una merda punxada en un pal en unes comarques tan catalanoparlants.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2877885_6_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Fora de l´euro la neo-peseta no valdria res Els estalvis de tota una vida serien paper mullat i el poder adquisitiu de les nomines seria una merda", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5704188_44_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Home, és evident que els canvis més substancials que va rebre el llatí van ser en les zones colonitzades amb un substrat molt diferent al llatí, i per això l'italià és la llengua romànica que més s'assembla al llatí vulgar (i també l'andalús és el dialecte d'Espanya que més difereix del castellà de Valladolid pel substrat àrab).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10702113_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I que associar unilateralisme independentista amb violència i mort és un pèssim missatge?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5673066_7_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ferran , empassa't aquesta malparit.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9179562_13_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La de vegades que m'han dit nazi i de tot quan dic que per mi és català qui parli català, sigui nascut aquí o no.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4903383_9_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Un altre acudit: Hi ha un sirià, un palestí i un israelià en un bar prenent un cafè àrab.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10398387_32_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tambe és que tinc una merda de mòbil que va fatal i fa coses rares.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2759561_34_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "tu perquè ets un sortit que et van totes, siguin feminazis o pijetes amb barret de copa i ensenyant escot ...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10342678_2_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per exemple a Madrid estendran la vacuna del VPH als xiquets homosexuals, més enllà del col·lectiu de xiquetes com fins ara.Qualsevol pare dirà que el seu fill és gai pel simple fet de tindre dret a eixa vacuna gratuïta (la qual per cert si vols administrar-li-la al teu fill pel teu compte és molt cara).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4971665_15_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "En estiu em passe la màquina de rapar-se el cabell pels cames.Clar que jo sóc una cosa rara.De cintura cap amunt,no sóc pelat de naixement,no tinc pel al pit,ni a l'esquena,ni quasi als braços.En canvi de cul-collons cap avall si que n'hi ha pelambrera i despullat parec un mico tot en conjunt,cosa que no és estèticament massa bona.O eres pelut o no,però això de ser-ho mitg i mitg no m'agrada", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3180912_1_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Vaig veure \"eligeme\" nomes un dia i sortia un tio de 23 any que en teoria era dj i anava disfresat de dimoni... i va acabar amb una gordeta deseperada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9922131_15_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Un desastre evident del sobiranisme \"laïc\" i sorosista, multiculti i feminazi.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9035638_15_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I no cal que escriguis amb lletra de pal, que no pateixo de vista cansada, encara.Negar que avui en dia encara pot ser motiu d'escarni ser gai, és no voler veure les coses com són És cert que les nostres societats occidentals han fet molts avenços, però roman un pòsit de discriminació i de rebuig que fa molt de mal.Pensa-hi, en perquè no hi ha demanda per a deixar de ser heterosexual.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7482487_44_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si és que aquestes rates pobres són uns exigents", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3211225_9_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Home, jo no m'alegre quan veig als immigrants parlant català als seus fills, ho veig antinatural, i al racó és una cosa ben vista", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5844466", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ho estan dient ara per la BBC, s'ha mort el president de Corea del Nord.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7219827_6_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quin energumen el del comentari, però tingues en compte, que tot la majoria de paraules que traduïm del castellà es deu a que són paraules relativament modernes, de fa quatre dies, i que tot i que existeix un mot en català, el castellà a penetrat més a la nostra vida.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1743752_19_12", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ah, no, jo deia que no hi ha tants guiris a Banyoles, a la costa evidentment nhi ha per donar i per vendre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7469762_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Són uns maleïts adultescents oligofrènics.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5079696_35_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I els centenars de milions d'€ que cada any es deixen d'ingressar per frau fiscal, delicte evidentment més extés a les classes altes, de la mateixa que hi ha més lladres de coure a les classes baixes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2420595_118_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sóc una tia molt capacitada que per això es pot permetre de ser prepotent sempre que vulgui.Doncs compra't un Nobel i deixa de dir collonades. en base a què la carrera de periodisme et prepara molt millor per a una professió concreta que no pas física o química.La carrera de periodisme només et prepara per a aprendre a superar l'avorriment i jugar a cartes al bar.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3824954_195_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "jO que hi hagués una \"mà negra\" no m'ho crec, però que el nostre estimat Obrevo (o com es digui) ens va donar mitja eliminatòria amb curiositats arbitrals, sí.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5170116_29_15", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que sigui un puto protectorat americà situat enmig dels balcans és igual?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3499411_5_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "ostia tio com vigiles.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2021280_3_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Respecto la llibertat de creences, respecto els creients, pero no els idiotes siguin o no creients.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9177748_96_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Enric escrigué: El que és propi del món de Yupi és pensar que algú que vol altropellar alemanys no ho farà perquè no es doni refugi als refugiats.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10332984_65_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ara la culpa serà del paio de la tablet, no de la feixista idiota.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7940617_64_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Doncs això és el que vull dir, que al dona cobra menys en mitjana, te contractes de merda, i tot i que a molts llocs (No tots!) per un mateix lloc de treball, fent les mateixes funcions i les mateixes hores, cobren el mateix, la dona no te les mateixes condicions de cara al món laboral que l'home.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5646220_0_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que facin lo que vulguin pero ja s'ho veuran ells perquè no sé si els sortirà a compte ara amb sa crisis.Això sí, me'n ser d'un parell que s'inflaran ses putes butxaques ....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7522770_20_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A la resta només el català com a llengua oficial, però amb un cert reconeixement de castellà i francès.Agradi o no són la lllengüa materna de bona part de la població actual dels PPCC i no crec que fes cap mal, per exemple, fer un parell d'hores de cadascuna a l'escola.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7250045_592_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "-Digues, amant, ¿on és el teu poder?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1246145_47_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Resumint es la millor gossa de totesimportant: doneu-li un carrec important eee", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2966940_11_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A pàgines com tusseries (espanyola) o subs-team.tv (latinoamericana) hi posen les sèries pel ruc, el torrent i descàrrega directa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9334355_33_12", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Eixe és més burro que manat a fer.9.val més fer-ho que manar-ho V. valdre 24.DIEC2manar 1 1 v. tr.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4790319_63_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tot el garsam associat no és tan barat per desgràcia. hòstia putana, ma com col·loca questa merda!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5472931_4_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És preciosa i m'encanta el posat de bruixa que té!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5075567", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Potser sí hagués estat millor enviar a les estrelles la següent litografia en comptes del dibuix original. * Que et donin pel sac porc alienígena. http://indecencia-2.0.bloc.cat/", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3898947", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El director de \"Carrusel\" de la cadena Ser sembla que el tiren al carrer per insultar greument a un directiu de la cadena en una reunió, i no un insult qualsevol no, sinó fill de puta... aquesta gentola el Clemente ja sabia de quin peu calçava. http://www.publico.es/312175", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7174120_4_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo no jugo mai i no estic en contra dels casinos Fumar també és dolent i tampoc ho prohibiria pas.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7065496_19_8", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Juan Manuel escrigué: dius que les palestins estaven abans que els jueus, i és evident que no.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7317674_45_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Doncs, nen, si no veus que pel gos és un infern viure a una ciutat com BCN (o qualsevol altra) és que no tens ni idea del que necessita un animal.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7330531_11_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Et sona una papallona nocturna de color verd i amb ratlles negres, també molt grossa i amb les ales acabades en punxa a la part de baix?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10175327_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La prova la tens al Brasil, on un fotimer de negres i \"pardos\" voten Bolsonaro.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8011999_25_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El que es demostra en aquest cas és que l'argument neoliberal que ve a dir que l'evasió fiscal és un assumpte purament econòmic i despullat d'ideologia, és fals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5170232_5_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aquest fil demostra que ets l'únic que s'ha cregut allò de \"ni esquerres ni dretes, primer Catalunya\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7706835_44_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No és de qualitat, això no va enlloc, el procés ha mort.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6268399_221_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quan representarà que el 90% de la població perdrà la meitat de poder adquisitiu, se suicidaran persones, moriran gent per no tenir Sanitat en condicions, els nens les passaran putes, ens fotran l'autonomia, TV3, la llengua, el futur i no veurem la independència.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1725003_87_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "(gràcies al google) s'agafa abans a un mentider que a un cec portaveu sortint d'Estudiants en Acció:Marta Vilalta(militant de JERC) portaveu nacional entrant d'Estudiants en Acció: Joan Hornos (militant d'ERPV) Secretari d'organització nacional d'Estudiants en Acció: Alexandre Figueres (militant de JERC) per cert Àlex, guapo...el text del Francesca (el teu referent ideològic, així anem xD) sobre l'Esquerra Independentista està una miqueta sobadet ja au, a seguir desmuntant tòpics que no ha estat res (per cert, usuaris tots ells crec...)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6003741_206_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A mi que m'estàs contant imbècil, si tu per a començar segur que ni has estat al PV.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1714528_18_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El fred febrer del 85, els de la millor quinta, encara que han quedat tots ben tarats...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3578154_43_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Perque, previ a l'acord dels dos Tristpartits (decisió d'ERC) CiU ofería a Esquerra \"l'oro i el moro\", ja que CiU havía guanyat les eleccions i van ser els altres qui van prioritzar l'esquerranisme en compte d'un front nacional.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2259051_14_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Erem realment petits, potser 11 o 12 anys, i el tio va faltar a classe perquè va haver d'anar al metge.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9984301_12_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sí que va ser força subnormal l'operativa policial de l'1O, però jo per exemple m'esperava que el 20S detindrien el govern en ple.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1839509_8_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "N'estic fart de discutir amb espanyolots que troben perfecte tot lo que fa espanya, estic fart del psoe, l'única cosa que em posa feliç es que ara per fi s'han tret la careta i espero que a les proximes eleccios no es mengin una merda", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2556596_10_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I si ens posem a dir exemples a nivell personal jo tinc una amiga que està GORDA com una mala cosa i ja m'agradaria a mi lligar tant com lliga ella, per què? per que és una tia GUAPA, té una cara preciosa i malgrat estàr GORDA el seu cos té una forma atractiva i més d'un cop (i de dos) hem sortit juntes i ella ha lligat i jo no, i jo no sóc una tia ni guapa ni lletja ni prima ni grassa, però ella té un encant que no gaire gent té i malgrat el seu pès, com és guapissima, pot tenir els tios que li dongui la gana.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9325144", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És un video, o sigui que no hi ha traducció.http://www.msn.com/en-gb/video/other/dylann-roof-sentenced-to-death/vi-AAlNOoc?ocid=spartandhpPer això serveix la pena de mort, nois, i noies.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9714826", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "BON DIA.Qui s' apunta?No es una trobada usuari, sera una trobada d' indepes per coneixen ' s i parlar.La convoca el poble de Catalunya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2348979_21_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El que si que m'emprenya és l'actitud d'algunes persones ( dels dos bàndols ) com per exemple aquí a barcelona molts critiquen a la gent de les terres de l'ebre per insolidaris, cosa que ells pagaran la culpa d'un mal creixement sense tenirne cap responsabilitat, i en canvi aquí els pixapins seguirem igual, com va dir aquell exalcalde de ciu de tarragona: millor que no plogui i així apendrem d'una vegada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7797333_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La ciutat vella de Carcassona és més bonica de lluny i il.luminada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1438948_17_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Hi ha tios que no són lletjos que són uns babosos però, evidentment, les probabilitats de ser un tio babós són proporcionals a no agradar i, en conseqüència, a no ser atractiu. (anotació: la lletjor és totalment suuuuubjectiva)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_936917_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Al País Valencià practicament tots els inmigrants i renegats valencians -la majoria- tenen l'ensenyament totalment en castellà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1736588_12_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Més actes: Divendres 24 d'Agost 20h Concert amb MBS OFFICIEL (hip-hop argelià) a l'Ateneu Popular X 00h Penjada d'estelades i cercavila amb els diables de St Quintí de Mediona a la Plaça de Sta Maria Dimarts 28 d'Agost 21h Sopar popular i música tradicional a l'Ateneu Popular X (venda de tiquets a la barra) Dimecres 29 d'Agost 20h Concert amb Lo tio paco (rumba des de Lleida) a l'Ateneu Popular X 00h Nit d'empalmada amb els Dj Pollo i Dj Sixtynine a l'Ateneu Popular X Dijous 30 d'Agost 20h Concert amb Cor Fort i Vilafranca HxC (hardcore des de Vilafranca) a l'Ateneu Popular X (tots els actes, excepte el sopar, són GRATUITS)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2942169_14_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo no em vanto de res, i tan de bo la cosa acabés amb la CCM perquè cada entitat que caigui és una cosa dolenta per la nostra feina, inclús a nivell personal (abans de la crisi hi havia moviment et trucaven d'altres entitats per anar a treballar i guanyar més pasta) i qui pensi el contrari és imbècil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5956896_4_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "l'únic que hagués pogut vetar aquesta mesura hagués sigut Itàlia, però que curiós, ara hi tenen un govern intervingut i titella", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2413907_524_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tots: que cabró!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4844323_72_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sinó representa que insultes a la puta que els va parir.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10414284_227_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No ho puc inserir des del mòbil, però aquí tenim una comparativa dels morts a Castella-La Manxa i d'un poble proper a Bergam dels morts oficials per coronavirus, els morts que hi ha hagut enguany i el nombre de morts del mateix període en anys anteriors: https://twitter.com/b_judah/status/1245852365464449025?s=09", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9158287_21_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sense cap metafíca pel mig, senzillament té totes les de guanyar.Quan els majors de 50 anys pensen que els joves estan equivocats, al cap de 30 anys, els vells estan morts o a una residencia, mentre que els joves ocupen el poder i actuen segons pensen.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10676069_25_10", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aleshores hisenda ho consideraria pagament en negre i ells no tenen que demostrar gairebé res, series tu i que hauries de demostrar el contrari,només ho dic com a informació, no pas perquè deixis de fer-ho, casos com el teu n'hi han molts, i l'empresa desgrava la despesa del vehicle i no passa res, però arribat el cas, pot passar el que dic", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7190499_14_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ascension escrigué: L'únic que em va generar vergonya d'aquesta campanya va ser l'imbècil del Sandrusku dient que \"Neymar vestirà la mateixa samarreta que vesteix Colom HAHAHAHAHA\" en directe a TV3 i davant del President de l'Espanyol,I vas veure la contrarèplica sublím d'en Collet???", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10148922_16_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No sé si teniu familiars adolescents de l'AMB, però la majoria solen parlar així, de forma bilingüe entre el catanyol i el castellà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9085647_3_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A partir de llavors ja se n'han cuidat les farmacèutiques de convèncer que decreix gràcies a la vacuna.Per exemple, en el cas de la diftèria, al 1900 hi havien, a Espanya, 45,5 morts per cada 100.000 habitants, Cada any anava baixant fins que al 1965 ja només hi havien 0,2 morts per 100.000 habitants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10726540_12_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per a mi, la cervesa ha de ser lleugera... però tampoc m'agraden les negres, tot va a gustos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8900642_2_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Com el gos no-racista:", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5739831_12_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo si fos ell i em duguessin un bat al mig d'un míting els enviaria a la merda, la veritat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1400997_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Vull dir, que jo ja he tornat a signar, ara amb un nom fals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4996528_11_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Una altra solució seria que abandonareu d'una vegada eixa curiosa (i des del meu punt de vista, ben lletja) fonètica catalanoriental i pronunciareu les paraules com s'escriuen.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3319027_3_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però el dia que tens cagarrines o tens qualsevol merda a la panxa, deus anar de cul tot el dia no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8382531_12_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Perquè aquest és un fòrum, no una conversa de Whatsapp.I en ser un fòrum català i indepe, per la defensa de la llengua i tot això, la cosa més normal és escriure bé.Per cert, allò que més se sol corregir no són els accents (que si falten s'entèn que has escrit de pressa o des del mòbil) sinó els castellanismes o l'ús incorrecte de la l·l.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8077644_64_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per a ells també és una estratagema anar de \"radicals\" i criticar aquesta maniobra d'ERC per apropar-se als sectors catalanistes del PSC i guanyar suports per la independència, així amb sort faran picar a algun carallot que votarà a als que s'han petat el 9N, han fet xantatge amb el país per controlar el procés, no parlen mai d'independència i han ratificat a Duran i Lleida com a home fort a Madrid.I mentre a ERC se la critica per intentar captar noves sensibilitats a l'independentisme, ells que munten la batalla campal més gran entre independentistes que es recordi recentment amb la merda aquella del \"o veniu amb mi o no fem res\" encara es pensen presentar com els bons de la pel·lícula.És amb aquesta mena de personatges que parles, saben molt bé què diuen i quina estratègia comunicativa han de desplegar per fer tant de mal a l'independentisme i fer créixer el partit a costa seu com puguin.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1799551_34_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "a osties no habia caigut, i te la enviaran per correu electronic no?? ets molt inteligent tu, quan tinguem la independencia et farem ministre de industria, ja que ets tant despert diguem com fareu per fer que valencia i les illes balears vulguin formar part de un projecta de separacio amb els catalans, aixo si que es fotut eeee noi", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6793839_51_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Es fotut aixo de treballar en una gran superficie d'electronica de consum i no voler comprar el movil alla, pero comprar a la xarxa es fora mes barat i em temo molt que sera el futur en uns 5 anys.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3163517_10_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Irresistible l'amic Es pot follar amb anorak, ja que parlem de vestir Mode Talibà dels bons costums off", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_76294_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El portaveu republicà ha distingit clarament entre \"aquells energúmens que ahir tiraven petards i celebraven amb cava aquest desastre\" i \"aquells bons catalans que, tot donant la seva confiança a n'en Zapatero, van caure decebuts al sofà i van trucar a la part madrilenya de la família per animar-los després del sutrac\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1310440_5_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo als 12 anys hauria follat feliçment amb algú de 25 si n'hagués tingut la oportunitat, i era perfectament conscient del que em feia. apa salut.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10714205_4_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "De totes maneres, o eren imbècils o estaven ben pagats.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4906534_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La societat japonesa no la conec en la seva extensió, però crec que no es pot definir tan fàcilment, com tampoc podem dir que els americans són ximples, que els espanyols sempre surten de festa o que els italians són uns lladres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_361636", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El títol d'aquest fòrum no vol ésser altre cosa que informatiu, tot i que segur que crida l'atenció i més d'un es pensa que és un fil xenòfob o racista, quelcom que evidentment no és.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6689594_58_16", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ell parla de \" simis\" referint-se als primats antropoides actuals, com volent dir que els humans derivem d'algun goril·la o d'algun ximpanzé.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6886232_69_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per altra banda, no crec que fossin tan imbècils, ni els de la CUP ni els de cap altre partit, per fer extensiva la declaració de sobirania al conjunt dels Països Catalans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6773129_6_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo tinc la teoria que tocan sostre en el seu electoral indepe però no en el seu electorat d´esquerres...no se si m´entens el que vull dir.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9246669_6_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No, un tio no, 300 casos, com a mínim...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9119890_79_11", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "L'ús de la força?Posa aquests angelets a Barcelona i explica'm què seria d'ells a les mans dels mossosCremen gent viva (minut 2:00) https://www.youtube.com/watch?v=shsZo2vkf5QI decapiten motoristes posant filferros (guayas) entre postes de llum https://www.youtube.com/watch?v=Dkx-rgwNoU0Segur que em diràs que els militars no poden utilitzar la força amb aquests maleïts", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3387118_3_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Fes el que et dongui la puta gana, som en un país lliure \"on es respecten les opinions\", tot i que alguns (com tu) no ho facin.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_283614_2_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "De fet jo no hi he assistit mai a cap, tot i que el dia de presentació s'hi convida a pares i alumnes, però jo ateu fins la mort no m'hi obligaran pas, i ni així hi aniria!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2007110_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Mira, ara m'has fet pensar en unes preguntes que tinc referents al gasoil de calefacció: 1- és dolent per al cotxe? 2- és detectable pel color del fum? 3- hi ha cap possibilitat que et multin per fer-lo servir al cotxe?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2881726_3_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Es pensen que som burros.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1494163_189_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Es dirà \"Jomsviking\" i el tracklist és aquest:First KillWandererOn a Sea of BloodOne Against AllRaise Your HornsThe Way of VikingsAt Dawn’s First LightOne Thousand Burning ArrowVengeance Is My NameA Dream That Cannot BeBack on Northern ShoresQuines portades que fan els molt cabrons!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8743483_106_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ningú.Deixa de barrejar la teva merda ultrareaccionària antiavortista amb una mesura de sentit comú.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10003839_21_20", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Paisos musulmans com Bòsnia estan per davant d'Espanya que empata amb Turquia o Bangla Desh.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_714047_32_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Com la poli ho sap, en aquests càssos ja no es molesten a portar-los al jutjat; per això els xorissos, entren per una porta i surten per l'altre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2817353_45_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sara escrigué: \"allà on hi posis l'olla no hi posis la polla\" O, com diem en català:\"on tinguis la feina, no hi fiquis l'eina\"...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9086258_50_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Una merda varem votar, però en Mas no va entrar mai en això.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6574718_7_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tots sabem la merda que hi ha, paciència, primer siguem independents, després vindrà la neteja.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5509289_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No tinc ni idea de com es farà a casa nostra i realment me la sua el que faci el nostre Parlament botifler.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1077139_23_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No és per foter-vos que escric aquest post, sinó perquè sigueu realistes, perquè si aneu amb falses esperances el cop serà més dur i no sé si podeu aguantar un altre vinarós.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7318908_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Avui mateix he anat al Lidl i la majoria de treballadors eren immigrants espanyols, seguits pels sud-americans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1061745_71_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "M'haurien de pagar el suficient com per jubilar-me ja, viure de puta mare i que els meus rebesnets encara deixessin la 1a fortuna del món en herència", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4011338_16_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Doncs ets un trist, tio Vaaaa, que és broma.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2234297_48_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "(Editat)P.S. I per una vegada, sense surto sense fer el burro...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8500650_51_8", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sí.Per cert, mira la cel·la a la que està confinat i mira com piula cada dia, quina dictadura, quina falta de llibertat d'expressió, pobret presoner polític innocent, oi?Ah!! una altra coseta, saps si la pobre oposició pensa denunciar-nos per inventar mentides sobre el pobre mort?https://youtu.be/eaGhNP9fe1U", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7143063_19_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Bé, en català no ho tinc gaire clar, però en serbi: bošnjaci = serbocroatoparlants musulmans i bosanci = gent de Bòsnia, incloent-hi serbis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7023050_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ha de ser dur voler esser català i presidir un club que es diu espanyol, es una discordança tan bèstia que per força ha de tenir conseqüències.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1272423_58_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "jo crec que mentres estas be amb una persona aixó no passa. només passen aquest tipus decses quan alguna cosa falla. aquesta és la meva opinió i vaja, el que se per experiencia, i crec que és lo general. ara mateix estic amb una noia que estem super be i ni sem passa pel cap fotre-li les banyes, ni amb una tia 10 li fotaria. aixó és pq com que estem tant bé no ho necessito.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2668999_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "altre eixample de demagogia papanata si volen trobar un partit amb un pasat racista i esclavista ..aquest es el partit democrata.....si fins i tot als 70 presentaven candidats obertamente racistes com Wallace sol despres de 1972 es va a erradicar el racisme en aquest partit....que ha sigut la pedrera de membres del KKK i que va donar un president a la Confederacio......que per cert sembla que era avantpasat d'Obama", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6672666_4_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo afegiria les dimensions, abans els pisos eren alts i l'aire calent s'estratifica al sostre on es va refredant cap el fals sostre i ara tot és encofrat de ciment.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1337961_13_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "VAIA GILIPOLES!!!! que carda aquest tiu, a mi em fa iaxó aquesta tia i el video es talla el segon minut pq ja tindri les mans ocupades!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_344565_16_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Visca jo ostia puta reputeta !!!! .Monts Tetes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10650358_52_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Totalment, que vagin a enfemenino i altres fòrums, com si no s'hi fes el mateix.I compte, que sóc el primer a qui no li agrada cossificar i no sóc fan d'aquests fils, i entenc que sigui desagradable que una colla d'estranys et jutgin el físic, però fotre-hi la falca feminista com si aquestes actituds no es donessin tant en homes hetero com en dones hetero i també en homes homosexuals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4832427_24_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Catalunya es l´unica zona del mon ( que es diu aviat ) productora de vins , on els vins propis no son els mes venuts ( i no estem parlant de vins dolents ni molt menys ) Aixo ja et diu de la mentalitat malaltisa de gran part de la societat catalana Home , perque a una web independentista ( teoricament lo mes ''abrandat'' que hi pugui haver ) es puntua negativament i es tilla de nacionalistes provincians i racistes als que defensem deixar de comprar productes de l´Estat ocupant espoliador i opressor....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4607660_12_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si demanes poc semblarà que no et valores prou i preferiran un altre.I, en qualsevol cas, quan diguis una xifra que sigui en sou brut anual (això els posa calents, sobretot si estàs neogciant amb el gerent).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2234297_52_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Una perruquera em va deixar com un mico una vegada!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1751564_18_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo em sento unica i exclusivament catala , el meu sentiment andalus i espanyol es nul i no tinc el mes minim referent cultural o identitari andalus o espanyol Pero clar imangina algu amb els dos pares extremenys i que viu a La Llagosta o a Santa Coloma de Gramanet i que cada estiu ha anat al ''pueblo'' on encara tenen casa i parents . aquesta gent porta un embolic serios referent a la seva identitat Es impossible generalitzar , perque estem parlant de persones i no de patates Pero personalment encara trobo pitjor els de l´autoodi , gent com Borrell , Vidal Quadras , Pique , Castells , Tura , Vendrell , Clos etc etc . tota aquesta xusma son catalans de fa generacions i col.laboren amb els espanyols contra Catalunya , aquesta gentusa em fa molt mes fastic que els espanyolets d´Estopa", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4652198_9_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ok,a veure si aconsegueixo cardar amb una tia que no conegui de res(sense pagar,llavors perd la gràcia)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9545644_2_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Fer servir unas eleccions com el referèndum que no podrem fer...no es cap disbarat.Si no anem els 3 partís indepes junts la meva proposta no té sentit evidentment", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_857843_25_7", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els Riazor Blues... tant de bo haguessin desparegut quan ho van dir aquell maleït dia que van matar a un seguidor del Depor per defendre a un seguidor del Compostela.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_542815_42_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Insulta'm d'aquesta manera a la cara, ignorant de merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10597899_0_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "PFF, però si dels centenars de milers de milions que ha imprès la reserva federal pel Covid, i que s'han repartit a fons perdut a les empreses i particulars, una molt bona part han anat a parar a la borsa.I a Tesla li ha anat bé, fins al punt de multiplicar per 4 en mesos gràcies al \"puto\" coronavirus.És un fumat i ja.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1651193_26_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "en poques paraules! que cony dius? et podria donar els meus arguments però es que seria repetir el que ja està adalt, això que dius no té cap mena de sentit.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4880098_0_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Això no seria dolent si hi hagués respecte i cooperació entre nosaltres, però enlloc d'això ens concentrem a fer més malt al partit del costat que no a les idees regionalistes o espanyolistes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1403840_26_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "L'Estat i la societat diuen que la violència és dolenta, i que no es pot emprar, perquè deslegitima qualsevol causa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_267558_33_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si de cas es poden trobar inscripcions molt velles, en ruïnes, q diuen coses de l'estil \"Castellnou\" (sembla dir-se igual en català com en occità) quan el nom oficial és \"Chateauneuf\" (en francès evidentment).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_547849_0_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És com els fifas, que els jugadors es juvilen i la puta màquina te'n crea e falsos i fa ràbia jugar amb jugadors q no són de veritat...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3870832_2_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Així que, pel dret o pel revés i perquè no cal ser arquitecte ni fotre un estudi tècnic per veure que reduïr els carrils de la Diagonal és colapsar el Eixample i les sortides de Barcelona i perquè una consulta amb les respostes preestablertes, on una opció val més que una altra i on no servirà de res el que surti si no és el que vol l'alcaldia (per cert, saps que la publicitat de les dues opcions de reforma estan pagades al 60% per l'ATM, feu de càrrecs sociates a dit i per mamamenta de polla?), a mi només em serveix per passar-me la seva democràcia pel cul.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5311973_30_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Només cal mirar el concepte d'espanya que tenen els turistes! frança? perquè ho dius, perquè reté el nord de Catalunya? et recordo que qui li va regalar va ser espanya! em repugna frança i odio els gavatxos, però això no treu mèrit als xarnegos!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4794783_140_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per sort a batxillerat ja s'ha fet neteja de tota aquella gentola menjaculs i tot era normal, sempre havia algun capullo pero res que no es pogues curar amb una mica d'intimidació (no soc pas escarransit que diguem xD) i sobretot enfotentmen d'ells a la que intentaven deixarme en ridicol fins que quedaven en evidencia i desistien.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_448701_7_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però després el primer equip, merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2246369_5_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I ara salta el conseller de Agricultura dient que ell no en sap res de la \"captació provisional i temporal d'aigua del Segre al Llobregat\" Però aquesta gent ens prenen per tontos o que?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5002513", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si és el cas comenteu quin perfil de persona és, si el que busca és una feina temporal o permanent i si són del país o immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5328885_82_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La mort és un altre camí que tots hem de recórrer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4871752_18_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si ja ho va ser per ell mateix la construcció salvatge que es va experimentar, sobretot aquella que no respectava el medi ambient, ensorrar ara aquests edificis suposa desfer-se i inutilitzar tones i tones de material que es va emprar per construïr les edificacions.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3058544_16_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si bé és cert que inconscientment seguim els cànons de bellesa que imposa la societat, no sempre és així i tothom té les seves diguem-ne peculiaritats quant a gustos: el cànon oficial ens diu que una dona ha de tenir un culet perfecte i cintura d'avispa... jo conec tios que els agraden més les noies amb un bon cul (sense arribar a dimensions de transatlàntic) i amb bones carns a on agafar-se.... el cànon oficial dicta que els pits han de ser més aviat tirant cap a grans, en canvi jo personalment, sense desmeréixer els pits generosos, trobo molt excitants les dones amb no gaire pit... el cànon oficial diu que les formes de la cara han de ser regulars, gairebé simètriques, i conec una noia que té uns trets facials més a prop de la rossy de palma que de l'audrey hepburn i porta els tios de cul... tornant a parlar dels meus gustos, a mi les ties espectaculars tipus actriu porno explossiva o amb cossos \"perfectes\" no em diuen res (sí, és clar que hi fotria un clau amb molt de gust, faltaria més) i en canvi em tornen boig aquelles noies que tenen un no-se-què-què-se-jo indefinible però que tampoc són ties bones...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_820430", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Altres paraules típiques d'aquesta zona són CASERA per majordona, CULLEROT per cap-gros, ESGARRAR per trencar un paper, MOSTELA per sangtraït, PANÍS per blat de moro, PAPATERRA per cuc de terra, RABOSA per guineu i TRONC DE NADAL per tió de Nadal.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_14133_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Recordo que hi havia un paio que s'havia posat a registrar dominis com un burro que anaven en la línia aquesta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8375101_22_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Independència=MAS=3%, en un àmbit difícil i si amb una forta identitat espanyol ha estat l'escull mes dificil que em trobat des de l'esquerra, i diria des de tot l'independentisme per convencer...i això to dirà qualsevol persona d'ERC o de la CUP del Baix Llobregat... també els indepes de ICV( Que en algun lloc del baix no han fet campanya per CSQP i han votat CUP..).Ens podem desfer d'aquesta xacra d'una vegada, i ho farem pel bé del país, perquè volem la independència i necessitem més suports en els llocs on som minoria....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1116589_17_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "tiu, he vingut expressament al racó per dir-ho!!! jo també ho he vis ti me indignat, que cabrons", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10704669_30_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No, no hi ha cap informació falsa, jo he posat informació sobre un estudi real que diu el que diu (per bé que utilitzant un enllaç inadequat, això és cert), i que no afegeix gaire cosa al que ja se sabia d'abans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2450148_0_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tendria que haber atentado contra tu puta familia hijo de la grandisima puta.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1516684_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sting continua cantant de puta mare.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6793839_48_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Era una forma de parlar, és que no recordava com es deia el sistema operatiu d'Apple (digues-me burro, m'ho mereixo xD)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3854938_4_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La segona és lletja de collons, per variar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9428050_22_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "També podríem emprar qualsevol altre mètode de qualificació escolar: el suïs (de l'u al sis), el francès (del zero al vint), el xinès (del zero al cent)...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6985197", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Traient el vot indecís o no especificat (un 18,6%): SYRIZA: 28,3% (26,9%)ND: 28,0% (29,7%)Alba Daurada: 12,3% (6,9%)PASOK: 6,6% (12,3%)ANEL: 6,6% (7,5%)KKE: 5,5% (4,5%)DIMAR: 5,4% (6,3%) Preocupant el 18,6% que podria contenir molt de vot ocult als nazis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2608323_9_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sebastian escrigué: Els amics són només amics i està prohibit proposar-los res, ja ho sabem I pq siguin amics no podem follar?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_979349_224_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "ho dic..perk clar no m'assemblo a la edurne..i dius q s'afalaga en birras..aixo vol dir q comparada en la edurne soc lletja", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_349455_18_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "L'indepe també en forma part???", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_210874", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Enviar-la a festivals i tal (seria una peli de parla anglesa, però amb molt català, i seria una forma freak de fer conèixer catalunya als immigrants del món... wenu, que són immigrants si venen a Catalunya, però si no venen només són estrangers).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1575920_69_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Edgar escrigué: Levante ta puta mare!!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7749191_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si algun pallasso vol escriure merda en un blog que ho fagi, però difondre-la a altres webs és pitjor que escriure-la.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7324856_67_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Un altre que busca feina, el lloc on estic ara és merda i no vull quedar-m'hi més temps.És complicadet...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2933947_115_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No sé quin fil em fa prendre més consciència de la meva heterosexualitat, si el de ties bones o el de tios bons...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6919655_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quina merda de societat tenim que la segona opció més votada es tenir entre 16 i 25 anys i no tenir ni buscar feina.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5390683_38_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Molt bé, i què? estàs en un fòrum indepe, no agafis fotos de catalans, poden veure-les.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6129208_9_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Radiohead fan la música menys comercial de la història a banda de ser el terror de les majors, Radiohead és una banda indie de cap a peus, sense moure un puto milímetre de cap fotut acord han aconseguit arribar al gran públic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4132980_83_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Rezkel, probablement aquest serà el millor consell que et donarà algú avui: \"gallina vella, fa bon caldo\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10807556_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Alex Garrido, Alcalde Manlleu....I encara te els sants collons de generalitzar a tot el jovent català i d'un suposat \"fracas escolar\", com a causants de la delinqüència que pateix aquesta ciutat (i de tantes altres) quan tothom sap, ell també, que aquesta delinqüència prove de fora de les nostres terres.Quin cony d'alternatives hem de donar, ineptes dels collons???", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7615017", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per part meva l'uso poc, i si pogués encara l'usaria menys, només m'hi entretinc per a mirar alguna pel·lícula en temps morts, i prou.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5853894_128_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "... visita castefa, la capital del Baix LLobregat ! pàtria del molt nomenat neng de Castefa... o el neng (o no ! que ara faig de megapuvilla i no recordo quina és la capital de Baix... )", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9256511_13_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Amb pocs immigrants has hagut de tractar tu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2730148_40_31", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Estimates of 5-year, 10-year, 15-year, and 20-year relative survival rates for all types of cancer were 63%, 57%, 53%, and 51%, respectively, by period analysis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_579398", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Hola, és que a vegades m'entretinc a gravar cançons amb les meves flautes irlandeses, però el problema és que tinc una merda de micro d'aquests petits blancs de mala qualitat que està mig espatllat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5077376", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A més, el grup va compondre una cançó per homenatjar els 25 anys de les trobades d′escoles en valencià i per a l′ocasió va demanar la col·laboració d′altres músics valencians que hi han posat veu: Sant Gatxo, 121 dB, Obrint pas, La gossa sorda, Orxada sound system, Rapsodes i Aspencat. http://www.mugroman.com/", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9680928_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I com diu en Cèsar, ser cabrons i evidentment, ara tots els partits han d'actuar coordinadament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_611104_32_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Això sí, la puta corona fora!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4565136_5_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "jo no l'hagués publicat a la xarxa ni de conya.... amb qüestions informàtiques utilitzar la paraula \"impossible\" és prou arriscat... per tant, com algú aconsegueixi desxifrar-ho el tio quedarà com un pallús...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10622728_31_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "S'ha de justificar aquesta immigració d'alguna forma, examinar els immigrants, prioritzar el més justificat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1794518_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ara bé, si s'hagués mort l'Oleguer s'hagués muntat tot aquest rebombori informatiu pels canals de televisió espanyols?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1911201_67_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Defensar a mort unes uns símbols (ja no són ni idees ni res, simplement símbols svàstica vs falç i martell) i sobretot, mirar amb menyspreu a la resta de gent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2601055_7_12", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És una llengua fastigosa que no serveix per res!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10241416_15_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tu saps que una targeta es molt mes perillosa que portar diners a ma ?Et poden furtar la targeta i pots perdre tots els dinees que tens al compte si no t'adones.El que heu de Fer es dir menys collonades de tarats , el problema de l'Africa es culpa de l'UE , no es pot viure de puta mare tenint als negrets esclavitzats i desprès amagar que Hi ha un problema , si un negret cobres diners pels seus recursos com cobren molts especuladors no Hi hauria problemes.L'UE viu de puta mare amb l'especulació , cal reconèixer aquestes coses", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7814100_75_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si no t'agrada ximple, abans de dir tonto es pot dir ruc, o moltes d'altres.Pero reitero allo que he dit: Per que conec jo el significat de ximple, somines, quoniam, cap de suro, etc.?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3755019_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No se si aquest cas hi tindrà relació directa, però l'onada de violència i de morts a Mèxic en els darrers anys són els efectes de la guerra contra \"la droga\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3667366_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els governs argentins són tan dolents, no m'estranya que la majoria d'argentins tinguin arrels espanyoles o italianes, perquè tenen governs tan patètics com als seus països d'origen.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_333022_11_16", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No ...jo no dic que els abandoneu... dic que deixeu de donar lliçons que ja teniu mans brutes i ungles negres....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8589169_614_8", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ah se'n fot mig racó d'ell i jo que li faig el comentari més realista em vens a fotre merda a mi?.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10020818_34_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Totes les civilitzacions no-occidentals tenen i exerceixen valors que a aquesta colla de subnormals els semblen horrorosos però tot i així els molts subnormals malden per acabar amb occident.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5269283_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que voldrien aquests tarats, despres de deixar la Generalitat arruinada, impedir que es pugui recuperar i donar l'excusa perfecta al govern de Madrid per intervindre la Generalitat?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1027523_6_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Mira jo ja començo a estar fart, suposo que perquè sóc una persona directe i no amago la meva ideologia, d'aquesta actitud vostre, defensora dels valors de mercat i democràtic però per altre banda ultraracista envers els immigrants que venen a la nostra terra,això de jugar a la puta i la ramoneta hem te una mica fart ja.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_510594", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El tema que enceto a continuació m´agradaria que fos tractat ampliament i raonadament, sobretot tenint en compte el que està passant a l´estat francès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3690889_20_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Al final sí que han donat el partit i hem guanyat! hem torejat a França! jajajaja que es fotin els gavatxos!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4652180_10_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "De tota manera, tampoc cal dir-li a ningú que la seva concepció de país és una merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1064569_3_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que va deportar pobles, si, i va ser un greu error, pero cada cosa l'analitzes en el moment que apsa i perque pasa, no comparis tot com si fossin Catalunya, i per tant hem d'estar amb tots els moviments nacionalistes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9436161_5_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Visió 100% seriosa i objectiva seguint el mètode broscientífic:Tant si és cert com fals, tant si et volen follar com si et volen robar, tant si són noies com si tenen polla, tant si estan bones com si són orcs de Mòria, NO ESTÀS PREPARAT PER FER CAP TRIO.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6244310_53_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És possible que la visió que tinguessin de la guerra és que lluitaven contra anarquistes violadors, contra carteristes, contra saquejadors de convents, contra els que els havien robat les cases i les propietats, contra murcians morts de gana que havien vingut de fora i s'estaven fent els amos dels barris i de les fàbriques i del país sencer i n'esborraven les tradicions, contra indignaos i comunistes al servei de Rússia, contra catalans tebis i socialdemocràtiques precursors dels multicultis actuals... tinc la sensació que més d'un d'aquest forum en aquells anys els hagués defensat i justificat amb entusiasme.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_3514_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Perquè l'envies a l'acampajerki, al Rebrot follar està permés, no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3927051_24_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "et penses que sóc burro o què?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3096144_15_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "aquesta noia s'ha fet lletja, s'ha casat amb un gilipollesCertament.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9236390_35_11", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tu no coneixes cap escola jurídica islàmica, no fotem.Per exemple:Els musulmans poden beure alcohol, però amb restriccions.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_382712_8_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "les dades una mica equivocades en algus llocs.. per Balaguer passa el Segre i no el noguera pallaresa, la foto de la seu vella de Lleida.. es com si me la feson al cul..aja, no es per faltat el respecte a 4 boniques localitats de Lleida, com son balaguer, termens, la Seu o oliana, però tenen més fotos que Lleida, serà que no hi haura coses boniques a LleidA! i part s'obliden de moltes localitats! on surt tarragona?on surt Girona? i moltes més..", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1573907_0_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A més a més, sent argentí no és la persona més adequada per parlar de \"negres\"...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4083009_40_13", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Visca els paisos catalans! visca la llengua catalana! visca la nacio catalana! puta espanya!!!\", no aconseguirem RES.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2802894_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Crec que continuaré els estudis de gavatxo i promet no tornar a queixar-me que tenia una pronunciació massa gutural", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5369585_5_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ets pots pintar de negre i passar per davant d'un cotxe de policia... una setmaneta a l'hospital i de gratis!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9376735_4_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "L'altre dia un va posar la seva vida en català i en castellà, a un pamflet al costat del meu seient, l'únic que s'ha dignat en traduïr la nostra llengua.El millor relat de la Renfe per mi han sigut els graffitis on posen estelades marcades amb una creu, pintades de l'estil \"independentistas = nazis\", fins i tot em vaig trobar amb un pintoresc \"Arrufatxa\"", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3223591_8_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "però tu llegeixes el que escrius?en tremosa es va passar la campanya reclamant que el tren europeu passés per ací, de la mateixa manera que denunciava que la maleni, que pel que es veu li deus tenir gran consideració perquè per a tu ella no ha fet res per privar-nos d'aquest tren, va denegar la construcció d'un ramal de mercaderies el port de barcelona, que era la única cosa que una multinacional demanava per descarregar vaixells ací, (això suposa molta pasta i llocs de treball)o sigui que potser nosaltres serem rucs, però tu no saps quan has de criticar i a qui. ara bé, criticar a convergència sempre té èxit.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9105009_52_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Diiu la veritat??Val Sí! potser si, que alguna en diu però... que un racista, misògen i de més coses lletges, digui veritats no el canviarà a ell ni a les seves idees boges, no el treuen pas del que ell és, ni del que pot arribar a fer, ni fa sol que deixi de ser-ho o deixi d'estat com un timbal...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1496126_37_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És inevitable ser gelós de la persona que estimes... vols saber què fa i on és en tot moment... com si això et dongues seguretat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1973021_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I a mi em canseu les rates patrioteres que no veieu més enllà de la llengua, la bandereta i el romanticisme.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10457564_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els heroics defensors de Barcelona comptaven amb l'ajuda de la cavalleria francesa i també de la valenta població civil de la ciutat, dones i nens comptats, que pujava muntanya amunt, arriscant-hi la vida, per dur àpats i municions als coratjosos soldats catalans.La pèrfida incursió castellana fou finalment derrotada al contraatac per una furiosa envestida de sols 40 milicians catalans, besavis nostres de qui en portem la sang, que enfollits de ràbia i amor a la terra, es llençaren muntanya avall contra centenars de castellans, enviant els protoespanyols espaordits a la retirada.La tornada dels castellans cap a Tarragona fou una veritable marxa de la mort: abandonaren les armes per avançar més depressa, tal i com eren encalçats d'aprop pels valerosos combatents catalans, que deixaren un regall de sang castellana que s'estenia milles i milles a banda i banda del camí.Lliçons en deixa moltes, però en podem destacar tres:La unitat cívicomilitar és fonamental.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9924897_3_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ja que parles de búlgars, no fa gaire un de molt jove em va dir que no li agradaria gens que el seu poble estigués tan ple d'immigrants com ho està Guissona.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6118291_28_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Hem de fer com ells, al parlament català ha de ser un lloc de sobirania pel poble català, on tots han de parlar català o occità, tinguin com llengua materna el castellà, àrab, francés o altres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6930852", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No penso col·laborar econòmicament amb aquest estat de merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3307500_51_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "perquè m'ho preguntes a mi=? si jo no tinc ni puta idea casi dels grusp d'aquí com per tenir-ne dels de fora els CU84 els conec però per la vessant de que organitzen concerts i tal, i sé que no són nazis precisament, ara, tampoc són per norma general \"polititzats\" ni molt menys. com a curiositat dir que aquest any van organitzar un concert els de CU i motla gent d'aquí perseguia an Santos per fershi fotos amb ell", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1543321", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Mai els hi indiquis la direcció correcta del lloc que estan buscant!! i sobretot, pren consciència i no treballis pel turisme, alimentant les arques dels grans magnats del turisme, ja siguin d'hotels, restaurants, locals d'oci guiri, gelateries,... el que sigui.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10682753_5_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La mateixa paraula original de \"bruixa\" en català no té masculí, sinó que apareix després el concepte de \"bruixot\" i apareix com un derivat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_690965_13_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per cert, molt malament allò dels rètols que posa CastellóN... maleïts ppros!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10012155_15_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els jueus són uns 10 milions a Israel i una cosa semblant arreu del món.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3165361_12_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ja, però encara que Esquerra no formi part de l'equip de Govern, no fan oposició tampoc si no que juguen a la puta i la Ramoneta", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2569899_7_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "és que si una tia s'ho fa a un tio aixina de descarat és supermoderna i alliberada i guai, q no ho sabies? xD", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9150716_366_13", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Molt de riure i nachos per a disfressar que no en tens ni puta idea del que és la separació de poders?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5342687_21_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Començo a flipar de debò quan em pregunta si tinc fills i si en penso tenir i que ella en té un i està pensant en tenir-ne un altre Vaja, una tia molt simpàtica i planera, però jo vaig flipar que m'expliqués la seva vida i em fotés preguntes com aquestes Ben bé que la seva feina deu ser ben avorrida", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7378141_33_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per cert, aquests dies estic rellegint perr enessima vegada \"Les 36 estrategies xineses\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9191939_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Així doncs, ho posaré aquí (amb retard, però mira...):Bon any nou a totes i a tots els usuaris, excepte als que són infiltrats espanyols; als infiltrats \"d'esquerres\" els hi desitjo que, tot invocant aquella cèlebre i infumable cançó dels Catarres, coneguin a una Jennifer (o a un Jenniferot) de Convergència; i als infiltrats \"de dretes\", que els enganxi pel darrere un refugiat sirià de dos metres d'altura per un d'ample, que els enculi, i sobretot, que els hi agradi.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6732834", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Curiós, si més no. http://venturebeat.com/2012/11/13/in-2013-apple-and-microsoft-could-make-600-more-from-android-than-google/", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5096522_48_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "aqui es fàcil que et diguin nazi, sobretot els de sempre que tenen una obsesió. a mi m'ho han dit unes quantes vegades.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5942204_55_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Martina escrigué: una pel·lícula que retrati els espanyols com els porcs que son, lladres, assassins i mesquins, de com varen tenir que=haver de vindre els castellans amb tropes franceses per atacar-nos als catalans, i com vàrem plantar cara amb valentia.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8742105", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El socialdemòcrata Robert Fico guanya sense majoria les eleccions a EslovàquiaFico, que ha estat una de les veus més crítiques amb l'acollida de refugiats, perd la majoria absoluta que va obtenir fa quatre anysRedacció 06 Mar 2016 - 11.59El socialdemòcrata Robert Fico guanya per la mínima les eleccions a EslovàquiaLa crisi de refugiats ha estat molt present en la campanya de les eleccions generals que s'han fet a Eslovàquia.El primer ministre, el socialdemòcrata Robert Fico, que ha estat una de les veus més crítiques amb l'acollida de refugiats, ha guanyat les eleccions.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4835757_109_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I a tot arreu ho he passat de puta mare.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2110054_6_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A mi el que em fa molta ràbia és que la gent obri milers de fils per a queixar-se dels immigrants \"de a peu\" i s'oblidi de gent com el Leo Messi, un altre immigrant que porta anys a Catalunya i no parla ni una paraula en català.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2224791_17_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No, ni una miqueta, a menys que siguin ties curtes, zorres i charnegues, al protitip de noia-boveda potser li agradaria però a una noia NORMAL no...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6100567_39_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "el que tu dius i el que jo dic és diferent. tu dius:\"L'impacte de la religió (qualsevol) en la cultura dels diferents pobles és brutal.\"Cert jo dic:\"això no té res a veure amb la religió\"Cert i com és això? perquè aquesta puta costum de casar les dones amb els seus violadors és ANTERIOR a aquestes religions. ens entenem? o simplement no volem entendre? i un cop entengueu podeu seguir dient merdes però amb propietat i no barrejant pops i animals de companyia.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3859322_155_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo crec que serien les actrius ideals pel Madrid, encara que els falti el component diva que tenen els madridistes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4014974", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Va existir el mite de que Franco tot i ser un fill de puta havia volgut ajudar als jueus i estava en contra de la sol.lucio final .", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9187496_6_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "També hi ha catalans malalts que fan aquestes coses, però els Drets Humans ens impedeixen utilitzar la pena de mort o enviar-los al cosmos com a xatarra espacial, i com seria INJUST per a un altre país enviar-los psicòpates nostrats, no queda més remei que menjar-no-se'ls.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9968397_19_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A la majoria de gent li fa mandra desplaçar-se més de 5 minuts fins a una oficina bancària, però si a la que ens posen una comisió tothom tanqués el compte i anés al banc que no les posa, els bancs menys lladres serien els que tindrien més oficines.Inclús si et tenen enganxat amb una hipotèca hi ha manera de forçar que no et cobrin comissió si el compte el fas servir exclussivament per pagar la hipotèca.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10795879_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quantes vacunes t'han posat des de que has nascut, cap de porc?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10292855_11_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Està molt bé criticar l’oncle sam i estar contra la guerra quan un altre exèrcit et fa la feina bruta i els qui posen els morts en combat són els altres.Com a mínim Rússia ha assumit la seva responsabilitat, cosa que la merda de la UE, no pot dir.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9591122_52_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Francès = sentit de marxa militar.Espanyol = a partir del verb francès, evolució a \"anar-se'n\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10798408_3_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tu els hi dónes tot i ells t'acompanyen en el suïcidi, però perquè sembli més estètic, tu no et mores, vé un cometa a salvar-te.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1342492_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Fly me to the moon and let me play among the stars Let me see what spring is like on Jupiter and Mars In other words hold my hand In other words darling kiss me Fill my heart with songs and let me sing forever more You are all I work for all I worship and adore In other word please be true In other word I love you PS: De memòria.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5354337_6_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Existeixen unes teles negres per fer hombra força econòmiques que es venen arreu i que les fan servir els firants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2590340_11_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per descomptat no té cap sentit que avui en dia una persona sigui nazi o sigui comunista, però bé, la primera està mal vista i la segona és políticament correcta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_871353_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "i desprès al territori de palau i kaya a concert.. i de bon mati a la boqueria a esmorzar... i despres muns papis em venen a buskar i m'en vai a girona.. que diumenge n'hi ha pizza a casa pizza feta per un amik de napols que le sfa de puta mare", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1318227_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si som tolerants amb aquesta gentussa, patim el risc de tornar a una altra guerra mundial amb els morts que implica.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5584338_8_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No sóc homosexual, però m´emprenyaria que em diguessin \"marieta\" si ho fós.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7879238_29_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Typical.Bages: Un lloc de pas.Osona: Pudor i noies interessants.Vallès Oriental: Un altre lloc de pas.Vallès Occidental: Només desitjo no tenir pana quan l'atravesso.Baig Llobregat: ... no crec que sigui original, millor deixem-ho córrerBarcelonès: Modernillos i guiris.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8274831_7_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Potser el problema és que a la cooperativa pensen que els pixapins estem disposats a comprar al mateix preu que a la ciutat, i que amb cadascun dels pocs que hi passin faran el màxim negoci possible.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2100696_4_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No, de fet l'únic argument que dono vàlid per reciclar és el de l'espai que ocupa tanta merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10631811_519_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És evident que si va acabar amb una relació amb el Tarat és perquè es procliu a acabar sent l'ase dels cops.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6434416", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aquí va trobar l'èxit i diners, però el gener del 1949 també hi va trobar la mort.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3833029", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A la consulta han participat alumnes des de primer d’ESO fins a segon de Batxillerat i ha suposat per molts d'ells la primera experiència de democràcia participativa, sens dubte una experiència valorada com a molt interessant per molts d'ells i que ha acostat per primera vegada el debat i la implicació política a l'estudiantat, deixat sempre de banda en la presa de decisions polítiques, sobre un fet vital per al nostre poble com és la possibilitat d'emancipar-se dels Estats espanyol i francès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2527988_4_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "que importa l´alçada,si són rosses o morenes....lo important de debó es que es baixin les bragues i s´espatarrin fàcilment i sense buscar tres peus al gat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5275359_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Puta merda de TV3 , mostrant la xusma espanyola anti-catalana perque els d'aquí facin el mateix.Quin fàstic , tots sense samarreta i comportant-se com brètols .No hem oblidar que serà gràcies a Tv3 que aviat veurem tota aquesta púrria fent el mateix a Barcelona.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2103918_59_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "és el que té tindre germans imbècils amb els qui ficar-te a casa és inevitable fer ús d'algunes paraulotes... encara que moltes les diguem en castellà, no t'has anat massa lluny amb la teua afirmació", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2259257_19_10", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aleshores en tios sí però en ties no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_1692_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ara ho mig pillo, però el tio no s'aguanta molt rígid per estar damunt d'un arbre caigut?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3010579", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Venia a dir que: Els nazis estan organitzant-se militarment, jerarquicament i obedientment.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1183439_8_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "espero que no em passi el mateix.....Però vosaltres tmb...que cabrons que sou tioo!! mira que esborrar-li les famílies...jo d'ell...us deixo de parlar per sempre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7957822_5_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "jo odio els teclats tàctils, sempre fico la pota o el puto corrector me les lia molt grosses...A més, no sé qué collons passa que quan escric en euskara em surt 'ETA' en lletra gran No puc treure el puto corrector", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8610990_30_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Increïble les feministes insistint que els dolents són \"homes\" i l'extrema dreta que són \"immigrants\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6423197_2_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Mira, el feixisme, és feixisme, el pintis de roig o de negre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8298985_9_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No sé de quina penya estàs parlant, però dubto molt que tot el que viu amb els diners justos tingui, primerament, ganes d'anar-se'n de putes i, en segon lloc, dubto que no tinguin ni idea de matemàtiques bàsiques com per poder fer els càlculs bàsics de si els hi dona per putes, alcohol, lloguer, menjar, etc. A més, que no sé què collons té a veure la gratificació que es pot obtendre d'anar-se'n de putes i anar a un casament...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3638939_5_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo quan treballava a Atenció al Client de RENFE a l'estació de TGN Ciutat vam tenir un cas així al pas a nivell que hi ha. El tio va saltar i va tenir un tall net per damunt de la cintura.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4110085_9_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tenint en compte la nostre situació, bastant fotuda, ens va costar entendre com pot ser que algú veiés que \"ja hem guanyat\", però clar, la seva situació és molt pitjor.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4951154_51_8", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els imperialistes, els socialdemòcrates o els revolucionaris francesos del XVIII també han censurat i matat, però això no els fa ser feixistes, o sí?Que el color de la sang siga igual o semblant no vol dir que els que la fan vessar siguen iguals o semblants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9948310_33_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Una llàstima que per culpa de quatre imbècils/trols que no saben/volen valorar la importància de la lluita que has fet ens vulguis deixar, ho sento.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_402356_20_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La majoria veniu dels moros, germànics, bàrbars, visigot, greco-romans i demès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5723513_43_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "PD I renegat ho seràs tu i ta tia. jo no renegue de res.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3143160_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A mi l´únic acord que acceptaria d´aquesta colla de lladres espanyols és el que posi que som una nació lliure.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9437251_23_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Hi han les momies d' Egipte i despres venen aquests, Hereu ,Duran, el LosadaEs veu que també hi ha el Ramon Bosch , el nazi de SCC.... a veure si la gent comença a lligar caps...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8208600_47_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Comparar el que ells van fer a l'edat medieval amb el que els islamistes fan avui en dia, en l'any 2015.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7612676_35_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A Catalunya tothom entenia el castellà als anys 50 i 60.Els immigrants que van vindre a Catalunya si eren poc nombrosos es van catalanitzar lingüísticament en fondre´s amb la majoria.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7684123_18_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sé perfectament què vol dir ser indepe avui, fa 10 anys i fa 40 anys.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4535264_5_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per desgràcia i tot atemptant contra la nostra llengua, l'IEC ha acceptat el feroç castellanisme follar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2995637_214_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "ostres estava repassant el fil i tinc la pell de gallina.... mare meva quin partit! jo estava mirant-lo a una taverna irlandesa i ja a la mitja part uns es van fotre de pinyos allà en mig... després quan va marcar l'Iniesta, la gent va començar a pujar-se per les cadires/taules, un tio rebentant una cadira a cops de puny.... cendrers i gots trencats, cervesses per terra, gent abraçada, xiscles... impressionant!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10616296", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I qui fa l'anunci i, pel que es veu, n'és el cervell, és el conseller moro, aquell que ha demostrat a bastament ser un inútil en tots els sentits... excepte en afavorir la seva gent, que per aquí va el tema.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4030402", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Una llàstima28.06.2010El debat sobre el possible finançament de CiU a partir de factures falses del Palau de la Música seria molt diferent, si no hi hagués eleccions d'ací a unes quantes setmanes i si CiU no les anàs guanyant amb claredat a les enquestes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5088860_0_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per molta \"mania\" que es tinga a la gent de certa llista, qualsevol que opine que EU farà més, amb més fermesa, i amb més convicció, per la unitat de la llengua, i pels mitjans de comunicació en nostra llengua que el BLOC (o ERPV, o les CUP...) o és un malalt, o no te ni puta idea de política, ni de la tradició ideològica de gent com Marga Sanz.No sé si això ho dius per mi, però crec que ho he deixat ben clar més amunt.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7566051_1_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jutjar-me pel meu nombre de missatges en aquest cas és bastant inútil () perquè em vaig registrar dos anys abans que tu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_834753", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "M'encantaria saber que la prepotència de l'impresentable Rajoy li jugués una dolenta passada i li acabés sortint el tir per la culata..", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_730388_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Si no vaig errada diria q s'ha quedat a les 5 a l'estació de Vendrell,I està convocada degut a le agressions nazis rebuides a l'Ateneu Popolar de Calafellfa uns mesos, de tota amnera si te poses en contacte en la gent de La Trinxera ells te donaran tota la informació", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8240845", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Doncs això...Fem el favor de no apujar-li els fils islamòfobs d'internacional col·locats expressament a Actualitat catalana pel troll de merda/attention Whore aquest.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7160926_10_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No haurien de fer ni una cosa ni l'altre.Anar per feina i enviar Espanya a la merda és el que han de fer !!...però ARA.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1682982_9_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "si mires el Tirant lo Blanch, en el pròleg el mateix autor diu que està escrit en \"vulgar llengua valenciana\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9295800_41_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A vegades em fan ganes d'anar-me'n a dormir i no llevar-me fins que el món no hagi canviat dràsticament...I hi ha catalans idiotes que volen fer el castellà cooficial a la República catalana per \"no maltractar\" aquesta xurma.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9595442_23_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però jo tinc dret a queixar-me de què el govern em tracti com si fos un nen petit al qual -perquè no molesti i et deixi fer la teva- se li fan promeses que no pots complir i se li generen expectatives falses.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2881726_9_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I es que a sobre , tant com el mateix manifest , tant com les respostes i comentaris es fet en castellà i Catalunya amb la puta ñ .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9089144_139_13", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tu ets un podemita que no té ni puta idea de com funciona un estat independent, i això n'és la prova.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10335017_6_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Nomes fem fotre a d’altres indepes mentre els politics d’aqui i alla s’en riuen.Per mi el mes efectiu seria fer escraches diaris al president de la Generalitat i membres del parlament exigint solucions.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4840572_106_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Els ha d'anar molt la marxa, que teniu una fama de bèsties a tota Catalunya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2799028_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ell mai hagués defensat el Pla Bolonya ni fet president de Catalunya una rata espanyola com Montilla.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10537509_8_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tants anys lluitant per a ser reconeguts com alcohòlics perquè, ara, vingui aquest usuari amb les seves collonades de 'workaholic'.Què opinaria Macià, Companys i Tarradellas (en el seu exili), d'aquesta merda?Pujol no, aquest sempre ha estat un santet que no ha tastat cap 'WORKalcohol' ni ha vist cap bitllet RELACIONAT amb el treball a la GENERALITAT...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10506216_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No penso discutir amb la merda de fatxes que correu pel racó.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1374124", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Rabo, nabo, picha, polla, tranca, pija, verga, chorra, cola, porra, pito, mango, pilila, minga, cipote, carajo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10504557", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La degradació és màxima.#DramaTV3— Albert Belis Ruth) June 29, 2020Això de la neoautonomia millenial espanyoleta enrotllada, en efecte, serà una cosa dramàtica. #DramaTV3— Bernat Dedéu Ruth) June 29, 2020", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9635549_10_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Soc indepe pero accepto que em bandegeu a canvi que us carregueu tots els putus espanyolots anticatalans com en lezo, planta i delaterreta,Elimineu-nos demà mateix.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4841169_20_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Mare meva, quina noia, va encaminada a ser una nova diva del jazz i el blues.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4645774_59_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No digues ximpleries, què complexes ni què polles en vinagre?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_620884", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Quan la força s'imposa al pensament, a les paraules l'ésser humà demostra que no és més que un \"mico social\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7134794_7_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però això no treu que té raó i el que passa a Kosovo i l'humiliació que està patint Sèrbia de fa temps(amb el xantatge de la UE) és fastigosa. pd: on eres estatpropi?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9003826_3_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No entenc aquesta moda de crear usuaris falsos, la veritat...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10302829_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Està passant alguna cosa en temes socials perquè el futbol ja no mou tanta gent... ja no hi ha aquell fanatisme i aquelles aturades massives del país per un puto partit de futbol.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4986836_67_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Doncs sí, si demanes una Estrella i et porten una Cruzcampo o qualsevol merda semblant els hi foto per barret.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10249513_26_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Detalls com aquests mostren ben clar de quina fusta de puto amo està fet en Florenci, un dels més il·lustres d'entre els usuaris.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_71307_9_15", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "PERO COM ES DIUEN democracies ja estan justificades.... jo per sort, tinc al derrere menys morts que la teva estimada democracia son coses de no ser paisos poderosos, sino paisos humils, que milloren l'ensenyament i la sanitat en comptes de el negoci la destruccio del medi, i la sobreproduccio inecesaria.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10616437_8_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Això que no estem preparats és l'excusa més dolenta que he sentit mai.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_544555_10_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ja podeu treure la foto de quan us vau casar, el poster del CHE per que teniu una super mega foto d'en carallot man donan la ma al Rei, el gran lider, el gran defensor de la regió catalana (dins d'Espanya, que si no en ZP li pega).", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4755559_26_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "En shin és un personatge tan devaluat al racó amb les seves teories conspiranoiques, les vagues de fam per desintoxicar-se, beure litres d'aigua activades amb energia del sol etc etc que el fet que posi això de la plataforma de catalunya fa més mal a aquest partit racista i espanyolista que bé.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_791450", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És que el meu mobil estava mig mort i m'he comprat un Motorola V360 i vull saber com passar arxius del Mb al PC i viceversa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9321127_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "De la feina bruta o feixuga ja s'encarrega gent subcontractada per hores, els quals mai estaran considerarats com a portuaris per treballar a les empreses del port com a mossos de càrrega.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6691186_58_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El 2010 van prometre el pacte fiscal de merda, que no depenia d'ells, aquest cop la promesa depèn totalment de CIU.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4205040_15_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Em va dir que no tenia importància, que ell parla les dos llengues i per tant les fa servir.Jo li vaig contestar, que jo tambè, i encara parlo alguna altre, però trobo ridícul parlar en espanyol per exemple i fer girs i frases fetes en francès.Si el que deia era veritat, li vaig dir, per què no ho fas quan parles en espanyol, ficant continuament girs i frases fetes en català????", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5177380_129_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "O sigui, que si l´unic que voliem era aconseguir la puta independèndia de catalunya amb aquest moviment, QUE COLLONS FEIEM AQUI???", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2046604_19_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "O lo típic grup d'adolescents idiotes comentant l'actor i l'actriu de torn, l'escena o fent bromes estúpides.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5416222_17_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "et baixo el karme per tres raons: - per insultar- Per no saber el que dius, ja que no és cap rata- perquè incult, està mal dit, com ja t'han dit o sigui, que t'hi has lluït en aquest comentari xD", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2021280_39_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tu mateix dius a un altre post que ha estat un cas de judeofòbia i, com se sap, els jueus no són cap raça.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3510153_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Egipte difícilment mourà cap dit pels palestins aquesta mitologia de que Israel està amenaçat pels governs àrabs val més que ens la treiem de sobre", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3077274_14_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aprofitant el tema m'agradaría fer una mica de publicitat de les festes del meu poble (Tivissa) on es celebra un dels correfocs mès impressionants i salvatges de Catalunya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5200316_79_9", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "JA pero ells funcionen aixi , qui no pensa com ells es un enemic i com pots veure fins i tot ens desitjen obertament la mort els mateixos que titllaven de malalts als qui estessin d´acord en el desallotjament dels mossos , son els mateixos que aqui aplaudeixin que es desitgi la mort d´un usuari", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4565667_247_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No podem donar aquest tipus de munició a la puta caverna per tal de que comencin a manipular i llençar merda a dojo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1448153_18_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Què, bon cul, bons pits, bones mamades, i ara que esteu sortint te n'aadones que la parella s'escull per com és INTERIORMENT i no per si li pengen massa o massa poc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9600624_18_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Cal estar ben a l'aguait, identificar-los i expulsar-los perquè són autèntics cavalls de troia que poden ser utilitzats per tal de crear actes de falsa bandera i, de retruc, criminalitzar el racó i l'independentisme.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10209617_33_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sigui utilitzada per a culpabilitzar a tots els homes quan no l'exerceix un immigrant, diluint d'aquesta forma la responsabilitat individual de qui l'exerceix.No només individual, sinó col·lectiva de grups plenament identificats.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5699545_13_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Més que res perquè quan torni a tenir opcions de ser-ho (com a candidata sociata) els catalans ja haguem fotut el camp d'aquesta merda d'estat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9876433_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ara bé, evidentment si només hi hagués negres al món, m'hi reproduiria ja que sóc un ésser racional i seria capaç de superar-ho, a diferència de qualsevol animal.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2225118_51_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo tambe he sentit el racisme dels arabs de la penisnula arabiga envers gent del pakistan, bangladesh... el fet que sigui islamics importa poc, el que compta es que son pobres!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1302547_24_6", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Uala tia, em vas deixar venir a dormir a casa teva i sopar amb tons pares sabent que estarien pensant bestieses sobre mi!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_946353_19_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Tot i així no has d'oblidar que molt sovint hi ha morts de catalanistes per part de fatxes espanyols (no són l'Estat espanyol, però són repressors també: és la societat) i si refresquem la memòria trobarem que a l'any 1992 (fa menys de 15 anys) encara hi va haver un cas molt sonat de tortures greus a independentistes de l'avui desmantel·lada Terra Lliure per part de la policia nacional.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10715315_6_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No hi hauria cap problema amb els assentaments jueus a Judea i Samària (el que tu anomenes com Cisjordània) si els palestins volguessin donar ciutadania palestina als jueus que hi viuen.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1838056_6_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Espanya ni se'n preocupa dels immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7771431_129_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "SeguirArqueòleg Glamurós‏@arqueolegA xat defineixen Podemos com projecte lerrouxista, barreja d Ada Colau, Cañas i \"l'arqueoleg d merda\" O_o pic.twitter.com/zJdSb8o7Iz desde Valencia, Valencia Responder Retwittear Favorito Más", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8283556", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "D'altra banda, el Cardenal Rouco Varela es va declarar mileurista en una entrevista a Punto Radio.Un sacerdot diocesà cobra a Espanya al voltant de 800 euros bruts al mes, encara que aquesta quantitat oscil·la entre les diferents diòcesis i en funció de si es tenen responsabilitats de rector o de vicari parroquial.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10011564", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La regió, anglòfona, anomenada Ambazònia, manté fortes tensions pel control de la zona amb el govern central del país, on es parla en francès.Juntament amb els estudiants, que no se sap on els han traslladat, també han segrestat almenys dos adults, entre els quals hi ha el director de l'escola.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3758744_0_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Encara no ho tinc clar tio...el Nastic.cat m'està donant molts mal de caps i no sé jo si em queda temps i sobretot ganes per enmerdar-me en una altra cosa encara més gran.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7683344_41_4", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Poc temps després Aquitània, amb frontera amb Aran, formava un mateix regne amb Anglaterra, és a dir, hi havia frontera entre Catalunya i el regne normand (anglo-francès).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7514154_11_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "I que no em vinguin els perroflautes dient que tots som iguals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3986325_39_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No sabia jo que els uzbeks eren així de cabrons...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3974908_13_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aquell fill de puta Bush Sr hauria de ser jutjat per traïció.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4901967_2_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "És un article original i el web és multilingüe, té articles principalment en castella i anglès, però també en té uns quants en català i fins i tot algun en francès i portuguès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6252117_7_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Però no sap ensenyar ni t'ensenya com enfocar la sociologia.A més és un puto esquirol.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3639567_32_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Encara que, per anar millor, haurien de ser tots els països els que marxéssin de l'euro per les bones abans de que es faci per les dolentes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2400558", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "He pensat que, per tal que no s´oblidi mai la campanya contra els nazis d´Air Berlin, podríem obrir tot de blocs on que quedaren penjades les fotos de la campanya contra la companyia, amb noms tals com Airberlinnazi, Airberlinboicot, etc.; de tal manera que, en cercar Air Berlin en un cercador, eixiren aqueixos blocs plens de dibuixos contra la companyia, i demanant el boicot contra ells.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4968972_29_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Per enllaçar aquesta merda i pel teu discurs demagògic.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10552089", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Aquesta tia no escriuria aixi i aixo mai a la vida.Está fotut el tema.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10567391_14_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Sovint no veuràs la diferència entre dos fons negres si no els poses l'un al costat de l'altre, p. ex. I això sense parlar de la profunditat de bits, etc.Jo no em petava 3.000 € ni fart de vi... i mira que sóc prou tecnòpata.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_181086_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Jo en vull 10 i soc d Bigues i (Riells) jejeje Apa tiu k vagi tot d puta mere i kapigues k les botes em van molt b!!!! vagi b i salut!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3891514_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "uff...un dels pocs NO-traidors a la pàtria que queden an FCB que no ens falli siusplau...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1416010_1_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Las cagat tio el novio de la meua cosina era independentista Asturia i ara es general del la 4 brigada de boines verdes del equip d'accio inmediata i sa tornat un fatxa que al seu costat lo santos es nacionalista catala", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9428050_29_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Neollengua absurda per idiotes i amb l'únic objectiu de mediocritzar la ja prou mediocritzada educació pública catalana.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4650524_11_5", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "L´enviament es de dolars i la recepcio es en dolars , aqui no hi ha canvi I resulta lamentable que titllis de rates a gent que l´unic que fa es enviar diners als seus familiars perque no tinguin una existencia tant miserable i tant precaria com es l´habitual a Cuba", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7541802_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "A les farmàcies tenen qualsevol merda no testada que només serveix per estafar a la gent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1776429_2_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "El món es commouria per la mort d'una persona que veu cada dia per la televisió, pels diaris, per les tanques publicitàries,... i que en definitiva li vé a ser familiar, que no pas si mor una persona de la qual no en sap, ni en sabrà res de la seva vida.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10428867_11_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La corba és perfecte per descobrir qui és subnormal perdut i es deixa enredar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_1000_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Que si hi ha inundacions a Australia, que si ha entrat en erupcio un volcan a Costa Rica, que si hi ha hagut un terratremol a Japo, que si han bombardejat Israel, que si la merda de boira de cendra de Islandia que hi ha per tota Europa...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1496126_16_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Marina escrigué: ...pensar que qualsevol tio que parla amb ella se la durà a l'hort.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3853453_99_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "De sud-americans n'hi ha de bons i de dolents, així que aquest comentari SOBRA.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8309674_6_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ja s'ha comentat molt al xat.Aquests homes sense dignitat pensen que si li segueixen el joc a les feminazis podran sucar el melindro.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10342735_1_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Potser el hardware es pot substituir més fàcilment, però amb el software ho tenen fotut fora de la Xina.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1718591_16_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "No se, a mi les ties amb camises de botons em fiquen a mil, però no tinc cap en especial Tot aixó d'entreveure algo a l'espai entre els botons... i anar desabotonant-los a poc a poc, descobrint cada tros de cos com si fos un tresor", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2173659", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Semblaré inútil però...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4493235_37_1", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Encara li la tinc guardada que em diguera desgraciada L'escàndol va brollar com les flors quan molts usuaris s'havien quedat penjats d'aquesta \"Ucraïnesa\", per acabar descobrint que tenia un fafarique entre les potes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2182439_26_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Mercedes escrigué: Vols dir que, com que eren uns altres temps, matar moros a tort i a dret era comprensible.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5041614_20_3", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "i els eslaus, els comunistes ,els gais,etc. nomes deia que nomes els jueus van patir el genocidi nazi", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6824646", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Estic aconseguint-los a familiars que volen ficar-se d'una vegada dins el món dels Smartphones i abandonar per fi el món dels mòbils inútils.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5930822_0_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "La del mojo cremant-se no l'havia vista mai, m'ha impactat molt!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5234655_31_12", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "sino en tens ni puta idea de qui són millor que callis.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5412926_12_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ratko Mladic va portar gent a camps d'extermini,va dirigir soldats i no era pas nazi,de fet va lluitar contra el III Reich i els Musulmans Bosnians que van morir a les seves mans van lluitar amb el III Reich,no te res a veure", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5970135_6_14", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Ara resultarà que un alemany que visqui a Girona, parli en català amb tothom, sigui d'una colla de sardanes, s'estimi el nou país i formi part de la Unió Excrusionista i militi a SI no serà mai \"català\" perquè no s'ha canviat el nom de Wilhelm a Guillem.De debò, els nazis esteu completament xarbotats i fins i tot la més aïllada de les vostres paraules fa més mal a l'independentisme i per tant al país que dieu defensar que totes les campanyes de desinformació de C's.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2926761_2_2", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "De puta mare.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10124800_0_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Podries traduir el nom de les seleccions, prou mal fa el francès al català com per emprar-lo al racó.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2917384_41_0", "instruction": "El text següent és abusiu?", "context": "Doncs si aquesta persona vol això i és preparat de tindre una criatura sent transexual en una societat que ho considera \"abnormal\", \"fastigós\", \"repugant\"..., endavant, no és assumpte meu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9932973_10_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El que si queda clar és que tu ets un troll espanyol que aprofita qualsevol ocasió per tirar merda sobre qualsevol català.PUTA ESPANYA!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9394453_44_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No veig que ningú hagi escrit el més obvi i necessari.Plora, passa-ho malament, deixa-ho anar tot, sol o amb alguna amistat però hi ha un dol que cal passar, no et servirà de re que cada vegada que estiguis trist et posis a fer altres coses.Posa't cançons o películ•les tristes, però plora, plora com un fill de puta.I després amb el temps ho superaràs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4439114_49_8", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Com diu un altre company , la meitat del seu curriculum es fals Es una llicenciada endret i la resta poca cosa , res d´extraordinari", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8219978_2_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Llegeix el fil nou que he publicat, és la fotuda de pota més gran que havia vist mai...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1381438_0_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Te el seu morbo... ara esta a la ser, el de la morena li ha preguntat sobre l'escrit d'opinio de l'oleguer i el salva ballesta ha estat força tranquilet, ha dit que es guarda la opinio per ell i no ha volgut entrar en el tema, la veritat m'ha sorpres la sang freda que ha tingut, ja que no ha entrat a la ficada de dits.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8131308_65_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I després en faria la meva secretària, igual que vaig fer amb la primera, la gitana bigotuda genet experta, a qui vaig treure del carrer per llàstima perquè no tenia clients.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8758605_0_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Cony, el fill de puta aquell ros que va fer la matança a Noruega.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10299112_10_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sempre ha sigut un club català, no com l'equip suís del règim ( el d'abans i el d'ara) que li retira les medalles d'honor a Franco quan ja porta 40 anys mort.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2652004_20_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La delinqüència per començar consta de molts actes, que no tothom pot interpretar la totalitat d'ells com a dolents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10353451_27_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El Cava es pixat de burra i els de fora catalunya pixa de burra calent.Els catalans bebem xampany!https://www.corpinnat.com/A la D.O Tarragona o Alella hi ha magnifics vins escumosos fora de la D.O Cava", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4764975_18_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sincerament el nom ja no val una merda, però com que tenen la marca aquesta internacional doncs suposo que no en volen fer una altre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9931089_4_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "nIv vIjatlh bible catanyolera. 'ach wouldn't 'oH DaSov'a'? qatlh 'e' tve3 nuqneH DaHar'a'?? nIv chenmoH yotlh 'ej pop, loriol giralt DaH member education ghom vo' catanyols. collons, yuck!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2948858_7_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La merda que deixen anar els cotxes provoquen molts transtorns respiratoris, els insecticides, pesticides,etc.. s'ha demostrat que fan que les persones puguin ser més vulnerables al cancer,etc..", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8920633_12_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Goita, aquests són de la mateixa cultura que els refugiats que hem d'acollir.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2276663_11_11", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pensa que Tivissa és un món a part i el concepte que tenen ells de festa grossa és diferent del que té la resta de la gent Home... la veritat és que ho tenen força ben muntat allà dalt (per si ho llegeix Cuba, que després m'estirà ratllant tota la puta setmana) Jo també vaig al bar, salut!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_119391_4_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I, no, si us plau, \"merci\" no ho diem... en tot cas ho diu algú en broma, i sobretot per internet, pero res més... i, sí, \"per favor\" és una forma correcta i ben catalana (Segons el Gran Diccionari de la Llengua catalana... curiosament el DCVB no inclou l'expressió \"per favor\", però sí inclou \"demaneu-li per favor\" o una cosa així com a exemple... tampoc no inclou \"mercès\", encara que el GDLC sí... en fi... que és correcte, tots ho diem) No us oblideu que el català del Principat no té gaire cosa a veure amb el que es parla a TV3 i que s'assembla més al mallorquí i al valencià del que molts es pensen (quan vaig venir aquí molta gent s'esperava que parlés basicament en catanyol... i resulta que fem servir indefinits i expressions que molts mallorquins anomenen \"arcaismes propis des mallorquí\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2658505_4_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Una de políticament incorrecte: \"D'un puta i un espanyol va nèixer el primer mongol\" Una de pròpia: \"L'autonomia que voldria és la de Romania\" Una de clàssica: \"De ponent ni vent, ni gent, ni casament\"", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2131199_91_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Es broma home, si l'Osasuna em cau de puta mare i la Real i l'Atlètic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4003727_31_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si vols passejar amb la parella sense fer res més per Sant Andreu, ves per tot el que és la zona antiga que està molt bé i és tranquila, tb pots anar per la Rambla fabra i puig - onze de setembre ( a mi personalment m'agrada molt ) Si el que vols és follar ves a l'hotel ibis i així t'ho curres una mica tio, k les places de barri són una merda, o que tun pare et deixi el cotxe", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1310810_39_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "que em perdoneu tu els moderadors -de tot tipus-, però és un autèntic fill de la grandíssima puta: mira que no adonar-se que a la resta de les persones aquestes coses ens fa fàstic! nuse...a mi em passa això i trenco l'amistat, més val sol que... això no és un amic, és un friko-coleccionista egòlatra que no mira per la resta", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8456581_20_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "L'Alcalaní_PV la pronuncia oberta també, normalment les paraules en què els mallorquins fan neutra tònica (cadena, francès...) els valencians la fan tancada i nosaltres oberta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3387118_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi m'encanta aquest: En castellà es diu galgo, en català no ho sé... em sembla que aquest és l'africà, en vaig veure un de veritat i són espectaculars.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1762889_1_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A Vic hi ha molta gent que es pensa que té un problema amb la immigració, i en molts casos l'únic problema que hi té és que veu gent negra pel carrer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3206762_23_16", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ana escrigué: Compendras que no intercanvii comentaris amb algu que li ha dit puta a la meva mare i no te la mes minima intecio de disculpar-se Discula't tu primer per declarar-me ANTISEMITA.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6199075_118_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I si fos per ells (des governants)els hi hauriem de pagar moltes mes, perquè som els rics, el meu avi en deia rucs", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10660994_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És com si jo vaig amb una pistola apunto a una persona random, aquesta obviament s'espanta i es fa caca als pantalons i dic \"huehuehue mira s'ha cagat huehuehue que covard\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8232455", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Nintendo acaba de publicar un breu comunicat anunciant que el president Satoru Iwata ha mort a l'edat de 55 anys.La declaració diu:Nintendo Co, Ltd lamenta profundament anunciar que el president Satoru Iwata va morir l'11 de juliol 2015, a causa d'un creixement de les vies biliars.Iwata es va veure obligat a saltar l'E3 de l'any passat a causa del seu mal estat de salut, i poc després es va sotmetre a cirurgia per extirpar el tumor del conducte biliar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4400814_3_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si no torno a l'hotel/hostal, bàsicament és perquè està brut (que no sol passar), o perquè hi ha hagut algun problema d'aquells rars.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1983702_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Com t'atreveixes a robar una multinacional, que poca vergonya...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9155012_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A alguna peli en concret que tingui ganes de veure en bona qualitat i pantalla gegant o a veure qualsevol merda amb alguna persona en concret.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6871534_68_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A veure cabrons dels administradors.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3921358", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Hola vaig contorni Queda inaugurat el fil oficial dels usuaris amants de tornar de festa i escriure al racó contornis", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3016666_1_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que avui ja ha fotut una pilota als núvols És el que té jugar com els àngels.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1423571_8_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "esteticament t'agradaria més un espanyol donant pel cul a un català potser? doncs a mi no, i no m'agraden tampoc els simbols ridiculs per a la meva pàtria.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9660894_51_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si no, serien unes rates covardes...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_212220_15_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per això tio... i a Txèquia no crec que vinguin a fer gaire concerts... i ara què?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1703810", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Bon dia - Els pets ------> no m'agraden, però és l'únic que he tingut i el cosidero mític.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2904857_80_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En primer lloc, com t'han dit per ací, el nom de \"Comunitat\" va ser un invent d'un tio de Madrid.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3650081_44_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Una cosa que sempre m'he preguntat dels gais...Tots teniu assignada la tasca o sigui o sempre la foteu o sempre us la foten o podeu anar variant els rols?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5544937_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo dic obrir/tancar, i el que és més fotut, dic \"abre/cierra\" quan xerro en castellà, fet que provoca mirades d'estranyesa entre els espanyols, què hi farem", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5120006_66_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "és un subnormal que veu el país incorrupte com si hagués estat sempre a una bola de vidre.El millor favor que podria fer al país és tancar la boca en comptes de posar-nos encara més gent en contra fent de troll des d'un ordinador.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7411356_2_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Un que treballava amb mi va nàixer en aquell camp de refugiats.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7907395_32_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I encara no n'heu vist res.Què us penseu, que no faran res al CNI?Quan calgui, faran caure el racó, twitter, facebook, VilaWeb, elsingular, etc.Deixaran funcionant forocoches dolcacatalunya, libertaddigital, e-bruticies, etc.I mentrestant, mig racó seguint el joc del troll de siudadanus, farao/rassvet, que aconsegueix més audiència aquí que a 13TV.Algú penja un fil interessant i no contesta ningú, però ho fa aquest talp i tothom li va al darrere.No puc entendre com hem esdevingut tan imbècils al racó, de debò, però començo a entendre perquè l'ha abandonat tanta gent interessant en tan poc temps.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_568207", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ja diu la dita, de porc i de senyor se n'és de mena.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10602485_27_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Mira què diu aquesta \"formiga\", i això que no és de la generació subnormal.https://amp.vozpopuli.com/espana/efectos-secundarios-vacuna-coronavirus_0_1413159119.htmlPerò ei, mentre no m'obliguin, em sembla perfecte que us deuxeu injectar això.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9620447_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ara estan rabiosos perquè lo de Brussel·les els ha fotut molt !", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2086575_37_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo també ho estic i enyoro una mica el meu Mustapha ... jo crec que és més estetica una cicigala operada (al menys per mi sí) i per descomptat és mes higènic i més còmode per a les noies a l'hora de fer una fellatio (com a mínim per la meva xicota que ha tastat les dues versions i la prefereix així) És totalment fals que perdis sensibilitat!!!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9502891_4_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aviam si superen a la dels musulmans de Ripollhttps://www.youtube.com/watch?v=UjJlI0LpU5wAtenció a la coordinació dels assistents quan criden \"No al terrorismo\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3928556_16_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Et recomano si et decantes per aquesta opció que t'omplis la motxilla amb força drogues. personalment i per si t'interessa la meua opinió (que ho dubto molt) em decantaria per l'opció b, ja que a mi això de dormir entre rates, xiringues usades i d'altres porqueries pudents és una cosa que em fa sentir molt com a casa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2305883", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Quan intento carregar-lo, l'únic que em surt és una pantalla negra on posa... alguna cosa que ara no recordo exactament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4216178_96_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Amb el pronom es pot fer, és cert, però queda mooooooooooooolt vulgar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8186106_11_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquestes dues persones adultes, sota la seua responsabilitat, han comès una negligència greu que ha tingut com a conseqüència la mort de l'altra persona.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10751845_3_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per destruir la indústria i comerç del primer món tot pagant zero impostos i fer ús i abús de les dades dels seus clients, i per explotar com porcs de granja els seus treballadors a més de perseguir els sindicats.https://en.wikipedia.org/wiki/Criticism_of_Amazon", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9806383_7_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Posats a pringar 30 anys a presó encara que no hagin comés cap delicte, almenys que li diguin que és un tarat a la cara.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3622803_22_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Mira tu, ja ha parlat el de la secta de la polla erecta.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3622803_22_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Així què cony dius quan parles de nosaltres?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9263700", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Es tracta d'un aparell de més de 400 quilos i vuit hèlices de fabricació xinesa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3958686", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "L'expresident també ha afirmat que l'antecessor de Zapatero al càrrec, José María Aznar, va intentar \"humiliar\" l'excanceller alemany, Gerhard Schröder, exhibint aires de grandesa posant-se al costat dels EUA i el Regne Uni 3cat24.cat http://www.3cat24.cat/video/2945670 -------------------------------------------------------------------------- El president Pujol ha tornat a estar molt encertat amb aquestes declaracions, és més jo afegiria que ZP és un \"nou-ric\" ignorant i inútil i incompetent.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2825780_7_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Lo fotut és que ho deien de debó!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10466560_29_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Així, quan va entrar el govern actual, va poder crear una radio i televisió de zero sense haver d'arrossegar tota la merda que tenia el Canal 9.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_553589_16_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És a dir, que és una cosa inútil per les societats capitalistes, al contrari, com més gent sabés història menys fatxes i neoliberals hi hauria al món, però bé això són canvis força profunds.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4903383_114_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El comentari esta fet en una epoca en la que era practica habitual que gent amb cinturons d´explosius es fes detornar en parades de bus o bars per matar nens si , pero jueus I com a tal vaig votar poisitiu com burla i despreci dels fills de puta que s´inmolen en mig d´una parada de bus escolar I et repeteixo on son els 5 nens palestins que esmentaves mentint ? a veure si colava no ?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10731067_382_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que fills de puta els anglesos, el Sterling s'ha tirat i ale penal a favor, quina manera més porca de guanyar", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7059646_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pel que has dit no t'agradaria jugar amb mi Jo sóc del que jugava i a la que veia un mínim error em posava a criticar, però crtítiques constructives (a vegades), i a causa de 2 bandeigs i les constants partides amb gent novell vaig optar per retirar-me.No es per ser cregut ni bocamoll, però sóc/era molt bó (2k ELO), el cercle amb els que jugava em deien el Mestre Kutu.PS: Hi ha bastants més jugadors al xat.PS2: Qui vulgui regalo la conta, ja que ara està en mans del meu cosí i l'està destrossant...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10491524_8_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "L'Estat va decidir requisar-les-hi a la força, un robatori o saqueig a mà armada, perquè de tant inútils com son ni tenien provisions, ni previsió de quant tenir-ne i els queia la gota de suor al front ja...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1388567_11_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo pensava que els bascos no l'havien descoberta perque no els va donar la puta gana...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7045708_24_10", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Blablabla, Respecte, blablabla Ho fas tot de puta mare, kumpain!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6480997_6_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A fer la mà, tros de meuca espanyolassa, tu i la teva colla de catalanicides haureu de girar cua quan toqui l'hora, rates!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7768334", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Afeccionats del Madrid han estat arrestats a Lisboa per fer la salutació nazi i cridant sieg heil!, fet que a Portugal és delicte (sí, ho sento \"abanderats de la democràcia\", un poble lliure té tot el dret de defensar-se).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4293266_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si enxampen el lladre en menys de 400 euros no es detingut ni judicis ni va a la presó .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5048349_9_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I el moment més gran és quan va parlar per primera vegada (i el va fer millor que el merda del Gary Cooper a l'escena que homenatja)Maggie membre d'honor de lobby", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5545608", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Crec que Es toleren massa els comentaris racistes i els insults que escriu aquesta gent", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2597817_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En primer lloc, és tan lladre com els milers de morosos que han falsificat nòmines, balanços, valoracions, declaracions de renda, i altres tipus de documents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9817258_42_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Només he vist aquest en que comentes que t'ha esborrat un comentari per culpa dels \"feminazis\" m'insultes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9816058_87_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Com la dona estava fent una mamada sense cara de fàstic encara que la forcés, res.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_775_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La gent que et pregunta una obvietat per la qual tu et veus incitat a tirar-li un gran moc, però clar, si ho fas seràs un borde de merda .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2329703_22_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "a la ciutat d'Alacant ara mateix (16:51 hores) no plou pero està ben negre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_290897_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sembla que parlin un catanyol i a sobre amb accent i pronúncia castellans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10486546_3_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En general es diu que la integració de territoris com Bretanya, Occitània o Catalunya Nord a la consciència nacional francesa va venir després de la Primera Guerra Mundial, quan en pobles de 100 habitants hi havien 10 ò 12 nois morts \"pour la France\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10536215_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Rentat la puta boca abans de malparlar de Salvo, com es nota que no eres valencianista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2675150_2_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El què cal és un partitt català no-botifler que defensi i assoleixi els nostres interessos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9150716_117_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Correcte, no he dit pas el contrari.Poso les dades per evidenciar que l'ALX fa una afirmació populista i mentidera: Veneçuela se situa en els mateixos nivells dels països de l'entorn.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1539109_41_6", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo no passaré vergonya, la vergonya la passaràs tu quan sàpigues que davant teu tens un tio que a part de trobar-te simpàtic, pensa que estàs com un formatget Una abraçada wapíssim", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5336564_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "PD: Havent-hi una empresa catalana com Spanair, trobo molt fort que hi hagi catalans que es deixin els quartos en la merda Ryanair.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9950074_15_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No es de bojos, està planejat per abaixar sous i mantindre'ns en la ignorància i la ignomínia, com sempre.I resa per que aquests fills de puta no s'inventin una guerra mundial altre cop, que els tenen quadrats en son ben capaços.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10674157", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Potser fins i tot espècies extingides fa molts milers d'anys, com el mamut, ja que n'han trobat uns quants espècimens molt ben conservats al permafrost.N'Elizabeth Ann, el clon del turó.https://www.ccma.cat/324/clonen-un-turo-de-potes-negres-una-especie-a-punt-dextingir-se/noticia/3078796/", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6943928_0_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Però és un fatxa fastigós i no enreda ningú amb dos dits de front, al contrari.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6828198_152_8", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Doncs quan la moda s'implanti, sentiràs als típics dient: jo una tia amb les celles peludes no me la tiro, em foten fàstig els pels de les celles!!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9436161_19_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Potser guapet pels ulls clars que tinc però poc més.Al final vaig cedir a pagar l'hotel, els hi vaig dir que vinguessin a la meva zona en bus perquè no em fiava i si havia de ser una broma doncs no moure'm i fer el ximple, una d'elles em va preguntar si podia quedar més tard, vaig preguntar a quina hora i no van respondre més.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_448332_1_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "esos que intentan convencer a la gente que son catalanes y que tienen que sentirse catalanes cuando no lo son?? esos que tratan de comer la cabeza al primer tonto que encuentran??", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7169148_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Només cal un precedent per desmuntar tota aquesta merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1189359_17_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "L'afirmació que acabes de fer no me la crec, però bé, seguint la teva teoria, estàs dient que tothom lliga (tios i ties) tot i que qui escull es la tia, nO¿?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6041624_33_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El que és un ultratge és haver de tenir penjades les banderes d'un altre país als nostres ajuntaments, el que és un ultratge és estar sotmesos a un país aliè, el que és un ultratge és que una colona desgraciada estigui de governadora de la colònia a controlar que no ens desmadrem.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3055845_22_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Podries posar en negreta el que canvies, així no m'he de rellegir la lletra sencera per a trobar-ho Veig que has posat Els que van pactar el 77, els mateixos que ara tenen fe en l'Obama un blanc que no juga net.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1133484_0_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "bé, pels del xat i qui es mou en grups independentistes està clar que les JERC són lights, però pel restant 85% de la població les JERC són les joventuts del partit que té Carod 1r, l'etarra, com a cap de partit i per tant són super-mega xungos radicals!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2177941_36_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "és bona idea... per exemple a 4 potes i el joguet pel culet no? tens raó, per què haurà de donar-li ràbia al tio si en el fons li ajuda a fer gaudir a la xica amb la que està!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6077920_2_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi personalment em sembla que Donosti és molt molt bonic, ara bé, està ple de guiris, pijos, tot és mooolt car i diuen que no es folla més que pagant, és a dir, que la gent és una miqueta introvertida.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3944940_5_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Molt bé, de puta mare, que la gent es gasti més i més diners i es continuïi destrossant la salut prenent pastilles i medicaments.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5441890_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "PD: Si vols sentir parlar català, et recomano que preguntis on és tal carrer o tal plaça als gendarmes gitanos catalanoparlants que hi ha pels voltants del barri vell de Sant Jaume, facis una visita al Castellet, vagis a la Llibreria Catalana (i de passada compris algun exemplar d'alguna edició de butxaca d'en Joan Lluís-Lluís per evitar que desaparegui un dels pocs reductes catalanistes que encara queden a la capital del Rosselló) i qui sap, potser amb una mica de sort et trobis amb algun jove guapo nord-català educat en l'Escola Bressola.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_791930_0_14", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si no t'agrada estudiar de què cony has de fer una carrera, que per cert no es fa en un any ni que siguis una llumenera.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9199853_0_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "M'ha agradat, només 126 visites...A partir Lletra: Poema de Àngel Guimerà i JorgeEl Cant de la RaçaAl bressol de la Pàtria,s’hi troba un nou infant.Els avis tot moriren:la raça van endavant.El sol, vermell apunta;la lluna es va apagant.La mare vetlla i filael bressol engronxant.— Bim bam, bim bam —amb veu que surt de l’ànima cantant.“Oh, fill de mes entranyes,els pits tinc abundants.Ta Terra serà teva,que a tu no et mataran.Sos hèroes i sos màrtirsfins morts s’aixecaran.Jo filo la banderaels dits mullats de sang.”— Bim bam, bim bam —Ja sento la bandera espetegant.La mare bressa i canta;el nin la va escoltant.“Minaires, vinga ferro,que el dia ja va entrant.”La farga ja s’arborai el mall va repicant.Les eines de la guerraamb quin delit que es fan!— Bim bam, bim bam —I a l’entorn les espurnes van saltant.La lluna sembla mortaal front dels musulmans.El nin, les mans enlaire,amb la mare cantant.Rebaten les campanesper muntanyes i plans:les armes espeteguen;Fins les dones s’hi fan.— Pim pam, pim pam —.I el sol ja es nostre enmig del cel triomfant!Nota 1: Sobre el mot raça cal tenir en compte que la definició que se li donava a principis del 1900 no és la mateixa que se li dóna ara i per tant es troben en diferent context.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10189329_4_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És el que passa quan permets que deslleials entren a la teua formació: que et desgasten constantment amb el seu boicot intern i en els moments complicats les rates fugen del vaixell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8080875_3_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Nota, si vols potencia bruta total per gaming, et recomano AMD + ATI (et durara més anys els jocs amb bons grafics).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_12670_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La Chichi fa cara de \"if you know what I mean\" perque representa que s'ha xuscat en Iamsha i li ha fotut les banyes a en Goku.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_581709_14_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Això no m'és cap solució perquè si al meu professor ultracatòlic li dic que el meu pla d'entrenament consisteix en follar cada dia ja no arribo ni al 3", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4691568_20_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "realment creus que si hem resistit a un estat com l'espanyol, a 2 dictadures, la llengua estaria pitjor que estan a l'estat francès? estaríem fa no fa igual, o potser millor, després de 200 anys, potser trobarien just que tinguéssem un estat propi.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9798807_9_8", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Doncs els fets diuen que els bisbes amagaven feixistes italians, nazis, ustaixes, etc. Si alguns deien que no.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10585429_25_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Les dones mes ximples es foten enlaire la vida amb paios així.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4469123_39_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Com diem a la meva terra: \"Xevere cambur\" (vol dir, de puta mare) som feliços aquí res a veure amb Madrid.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6051239_23_6", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Veus, discutir si parlar de \"netejar-se el semen\" és comparable a discutir \"com depilar-se el cony\" ja és en sí mateix un debat idiota.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_688303_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per seguir la comparació (disculpeu els que sigueu creients) tal com es feia a \"La vida d'en Brian\" de Monthy Pithon, més aviat serien els romans o espanyols la potencia imperialista i els jueus =els catalans o la nació de l'imperi que es vol alliberar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6711618", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "http://www.rafapal.com/?p=17969 Traducció Google:http://translate.google.es/translate?sl=es&tl=ca&js=n&prev=_t&hl=ca&ie=UTF-8&layout=2&eotf=1&u=http%3A%2F%2Fwww.rafapal.com%2F%3Fp%3D17969&act=url Si us avorriu i voleu fer arribar la vostra estima al inútil aquest del Rafapal... teresa@ hotmail.com", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5438273_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "e rasista identifuaka no et rigues dels morus ka son bona chent i s'integren da puta mare", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2525067_9_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "si que he conegut alguna que anava de milhomes, jo em Sara a tot el que es meneja, i després quatre besets i a dormir... també cal la possibilitat que no volgués fer-ho amb mi però cony que feiem al llit si no?¿", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_502532_55_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pot ser es degut a que la majoria de noies o dones que coneguem o que surtin a la TV són del Principat Jo n´he dit les primeres que m´han passat pel cap i que em tiren Potser es que les donetes famoses del País Valencià, surten a TV estatals i no savem ni que són valencianes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3896340_12_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Només se que són força dolents jugan a futbol i el seu millor jugador és blanc!! i juga a Alemanya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1797077", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pel contrari el PSOE té el mateix espanyolisme ranci, però portat d’una manera més sibil·lina i malparida, van espanyolitzant a poc a poc, però sense que es noti, de manera que quan te n’adones ja t’han fotut.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7210628_27_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Però no es pot estar amb el govern militar.I evidentment tampoc amb els salafistes, però ara s'ha passat de que l'esquerra era qui portava la iniciativa contra l'exèrcit i l'antic règim, a que ara són els islamistes qui porten la iniciativa contra els militars.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9307377_3_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sobre els greixos, no hi entenc, però el que sé és que n'hi ha de bons i de dolents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10609904", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo, com a bona puta, sempre he estat bastant degenerada a nivell sexual.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9108918_118_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ara, en comparació a Inca algunes zones costaneres (Cala Major, Peguera, S'Arenal...) són l'infern fet arquitectura.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10566410", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Hongria fa servir Espanya per defensar-se de les reformes judicials a dit: ‘Si una cosa és bona a Espanya, per què és dolenta a Polònia?’Varsòvia i Budapest reclamen a Brussel·les un tracte igualitari en l'avaluació de l'estat de dretPer: ACN 29.09.2020 13:25Hongria ha acusat Brussel·les de tenir ‘dobles estàndards’ a l’hora de criticar la reforma judicial a Polònia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3236455_224_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "1 de diciembre, martes: Scrubs (ABC)10 de enero, domingo: Chuck (NBC)11 de enero, lunes: How I Met Your Mother (CBS), The Big Bang Theory (CBS), Heroes (NBC)14 de enero, jueves: The Vampire Diaries (CW), Anatomía de Grey (ABC), The Mentalist,Fringe (Fox; se emitirán cuatro episodios y habrá parón hasta abril)17 de enero, domingo: 24 (Fox)21 de enero, jueves: Supernatural (CW)22 de enero, viernes: Caprica (Syfy)2 de febrero, martes: Lost (ABC)4 de febrero, jueves: The Office (NBC)4 de marzo, jueves: FlashForward (ABC)7 de marzo, domingo: Breaking Bad (AMC)8 de marzo, lunes: Gossip Girl (CW)22 de marzo, lunes: Nurse Jackie (Showtime), United States of Tara (Showtime)30 de marzo, martes: V (ABC)1 de abril, jueves: Fringe (Fox)13 de abril, martes: Glee (Fox)Extret de todoseries.com.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_801894_42_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": ":) collonut , no feu només que parlar de les faltes d'ortografia en lloc de les noies , doncs rescatar una prostituta que estigui bona i si a sobre tu també ets guapo deu ser la òstia", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7773441_284_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "(Hebreus 9v14) (Hebreus 13v20) ¶ I el Déu de la pau, que aixecà d’entre els morts el nostre Senyor Jesu-Crist, el gran Pastor de les ovelles, amb la sang del pacte etern, (Hebreus 13v20) ¶", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10441112", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aqui tenim a la joia de la corona , es del club dels catalans unionistes tarats com Xavier Rius (e-noticies ) .Carles Enric, mes conegut per inventar-se històries fake per Twitter amb les seves grans fonts que son la seva imaginació.Amb la cara paga , aquest acabarà dins un psiquiatric o comentant en algun programa d'alienigenes .", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1337175_33_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo a un tio li vaig dir: 'T'imaginava més tira-canyes' i va passar-se tota l'estona tirant canyes", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7215829_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I estic parlant de correbous, o amollades d'ànneres i coses d'aquestes, que per res del món no són comparables a la tauromàquia i els seus derivats sàdics.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7726694", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Paganisme: La religió dels putos amos Que tingueu unes molt bones vinalsurbanes!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_850005_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Fins i tot els filòsofs mediàtics d'avui dia (Beavis and Butthead) han reconegut en alguna conferència que llegir no és dolent per la salut.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9301265_46_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tirar les culpes a una minoría que fa de cap de turc, simplificació dels problemas de manera que fa riure a un nen petit, un discurs hipernacionalista de som els millors i els demés una merda, etc.La societat americana i europea es diferencies en moltes coses, però no en aquesta colla de tarats.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2192919_10_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Logicament, degut al fum i els residus de la combustió de la llenya en el seu tiratge ximeneia amunt, aquests \"cremalls\" quedàven negres i al cap d'un temps impregnats de sutja, el residu sòlid de la combustió.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8589169_239_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Parla per tu, i no, si el noi ha dit que el problema és que les ties li provoquen una mena de rebuig (deixant de banda que els seus diners han servit per pagar la nova mansió del propietari de fanta) no crec que fer-s'ho amb una que no li sembli mínimament atractiva sigui una bona experiència per ell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2867251_132_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tens raó, però ara espera la premsa, ja n'hi ha més d'un que està esmolant ganivets I per a això serveix tenir dotze punts d'avantatge: perquè quan tens el partit tonto continuïs amb un bon coixí.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4645774_226_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No suporto que, si tenim tradicions tan maques com el tio, ens n'imposin de fora.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5104527_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Un desgraciat,vaja.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_750296_30_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Està molt bé que el vagis a veure per tancar les velles ferides, però no desprofitis aquests dies fins a final d'agost, passat-ho bé i ànims", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2100261_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En fi, haurem de tornar a votar els burros d'Esquerra, quin remei.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2518754_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I un grup com HKI no hi va? doncs vaia merda!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8655448_67_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És clar perquè la gent quan diu MELAFO el que està pensant és en les converses interessantíssimes que hi podrien tenir amb la noia en qüestió i no en follar-se-la fins que se'ls hi arranquès la pell de la polla.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_396859", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I fan trampes cony que ho he comprovat, quan aposto pel negre només surt el vermell i quan aposto pel vermell només surt el negre!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8723428_50_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tenim clar que Suècia i els musulmans no són parents, no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10761502_17_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ens recomana que llegim escriptores asiàtiques i africanes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7295744_63_10", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No n'és gota, si més no a les grans ciutats, però quan vaig anar-hi només vaig intimar amb un tio a Istambul.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_193531", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que els dos som webmestres catalans, tio!).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2417486_41_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Molts amics (gais, s'entén) em pregunten com és que no tinc ploma, que és estrany que no se m'hagi \"desenvolupat\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3157883_20_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "mare de deu! quin joc de cames que te el Buzz aquest quan li fot el cop de puny xDDDDD Segur que el tio aquest deu estar encara al llitet amb la boca ben trencada jajaj i be, es normal que li endinyi, si li falten el respecte d'aquesta manera a algu que ha dedicat la major part de la seva vida a l'Espai.. (i no oblidem, que els astronautes no son uns pringats, sino que normalment solen ser uns Fisics i Matematics d'un nivell impresionant)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9161578_33_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És increible, sense parlar ja dels morts, en passen totalment de la invasió dels Països Bàltics, de la invasió conjunta de Polònia amb el Hitler, de la guerra contra Finlàndia, de tenir sotmesos i reprimits durant anys tota una sèrie de països de l'Europa de l'Est (que s'han tret de sobre el comunisme tan bon punt han pogut, igual que la mateixa URSS que ja no existeix), i fins i tot n'hi ha que neguen el Holodomor.A veure, cadascú té els seus gustos, al que li agradi l'Stalin, doncs endavant.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10659594_14_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "O ets un troll, o un ninyato o un subnormal, o les tres coses.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6170747_61_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No es toleraran comportaments sexistes, racistes i/o xenòfobs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_866992_32_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "millor seria esperar al Mundial, i mirar també jugadors africans, és el futur del futbol, un altre Etoo jove, 18-19 anys , amb ganes de jugar a un gran europeu...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1319846_15_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "ostia tiu hem sap greu jo també vaig perdre un amic i sé que és fotut, mai sé que dir en aquests casos però espero que et recuperis aviat!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10792293_14_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Només si ets imbècil.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8589169_789_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Lo siento Traducció: Deixa'm estar, vaig a follar amb un tio més alfa que tu.NOOB: Np però et bloquejo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6286249_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La ciutat serà molt bonica, però si faig és per fer la gràcia de fumar i follar-me una tia que he vist previament darrere d'un cristall com si fòra un producte qualsevol.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2481138_10_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Però clar, el Laporta i el Txikiliquatre no deixen de ser un pobres desgraciats.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2519529_7_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo l´unic problema que veig si el tripartit com sempre obeeix al PSOE i s´empassa una financiacio de merda , es com quadraran els numeros ?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5288656_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquests fills de puta han tardat 30 anys en asseure's al banc dels acusats.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8382531_44_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Existeix molta gent que consideri que la llengua d'aquest país ha d'acceptar milers de paraules d'una llengua o s'ha d'escriure a la carta?El dubte és perquè vols pel català el que segurament no vols pel castellà o pel francès?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2647876_12_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Molt bé i la literatura europea, el que s'escriu la seda? la seda la fan els cucs, mira els dissenys xinesos sobre la seda, mira els dissenys italians sobre la seda. porcellana -> escultura mitja o idea? imaginació es capacitat de creació per a sorpendre art -> artesania", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9191094_25_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Vespre si que es fa serivir, no fotem, el catanyol que es parla a bcn encara inclou vespre...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5487162", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Un home, el nom no va ser donat a conèixer per la Policia d'Ohio, va ser acusat de robar un vehicle i utilitzar-lo per trencar la vidriera d'un local de venda d'articles per a adults amb el propòsit d'entrar a la botiga i endur sense pagar un joguina sexual d'un valor de 800 dòlars.Tony Kovacs, detectiu de la Policia local a càrrec de la investigació de cas va declarar que \"sense dubtes es tracta d'un episodi estrany\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3904337_71_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els pets!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10070457_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El PIB xinès superarà el de E.U. i en paritat de poder adqusitiu superaràn la UE (o la majoria dels paísos).7.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2527988_7_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "xe, has tornat!!!! responent a la pregunta del fil; a mi m'agraden més baixetes 1.60, o per ahi les ties de 1.75 i més m'intimiden", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1771605_29_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Es senten una merda davant els altres i llavors s'inventen tot de parides diverses per aparentar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6635705_137_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Un símil seria: el Target principal on pescar és Hommer Simpson no perquè sigui tonto sinó per la vida que porta, les seves aficions, costums, inquietuts, classe social (currela) i estudis, i el discurs és de Lisa Simpson.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9359668_84_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Putus classistesJo he viscut tota la vida al sisè pis d'un bloc de pisos de Sant martí i no m'he mort.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8115567_1_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Home, ni és a Europa que ens toca a nosaltres, ni han matat a tanta gent, de fet només una, ni a sang freda que sempre xoca més, ni sabem els motius, etc, etc.... és que és normal que no se'n parli tan, no se sembla en res.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3877153_24_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "O la roja i negra?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8010537_15_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "L'argument que com Rússia rep els refugiats se'ls ha de donar per bons, no em serveix.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1254051_221_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Descubro detalles tontos que antes casi ni notaba tu mano sobre mi hombro la espera de tu llegada.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10771394_15_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Computen com a nacionalitat espanyola immigrants nacionalitzats, que son un munt.Nul control dels il.legals, que no es calculen.Aquesta es l'explicacio.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_562189_5_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "jo un dia vaig tirar a discutir en un de la CNT x arrankar uns cartells i el tio no m'entenia en valencià i era de valència... i en valència entén el valencià el 85-90% de la gent... o siga que ja veieu que idiota.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3104384_82_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tira la canya a les més lletjes (o a totes directament) i si no, de cap al burdell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3860494_5_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És una gran pel·lícula però si et quedes només amb els nazis, i l'estètica futurista estàs desaprofitant-la.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1727780_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "al tio canya de Reus també es pot firmar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3545927_29_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si vols els 80.000 €, una mamada...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5600105_51_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Odio les rentades hipòcrites de consciència a mort, és el que més odio d'aquest puto món.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9197991_2_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que no tinc ni puta idea?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5817436_23_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Estic acostumat a que tothom negui les evidències en aquest fòrum.Els castellanoparlants roben, és islamistes ens volen conquerir, els andalusos són colons, Veneçuela s'ha empobrit, Cuba és una tirania feroç...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10671048_4_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "coses de ñordos... per cert: la nazi que crida tant, du enfarinats fins i tot els pels del cul, o m'ho sembla només a mi?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5699545_16_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tenint raó amb tot el que dius... la expressió \"xarnego-andalús\" denota que ets un racista de merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10467183_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En el seu moment en vaig tenir un que se sobrescalfava perquè el seu disseny permetia l'entrada de tota mena de merda dins.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_627151_30_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "com bé han dit per aquí per a mi els més bèsties són el \"bueno\" i el \"vale\", per com n'estan d'estesos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2621209_6_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si s'ho proposa en 4 dies el tenim a la generalitat, a més els actuals bufons ho estan posant fàcil perquè entrin partits nous.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4203749_27_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ja ho podríeu arreclar d'una puta vegada!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5164360_7_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No poden fer-ho, hi tinc un gran amic que hi viu i em va comentà que un batlle independentista dels tants que ha tingut el poble va fer un pla urbanístic on estavaprotegit d'especulació salvatge i de patètiques construccions en alçada i façana Cadaqués serà eternament bella i encisadora", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10678700_11_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Però vaja, tothom tenia cognoms catalans més que les 2 o 3 families de gitanos que hi podien haver en pobles grans.Pels multicultis que s'agafin un llibre parroquial del seu poble i es mirin l'índex de naixements i poder s'els hi passen tantes tonteries que tenen al cervell.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_462221_20_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi m'agradaria en el sentit que quedaria clar qui sóm els autòctons i qui són els colons immigrants amb ànsies de colonialisme!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3104384_256_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "De fet havia deixat el racó però avui he entrat i he mirat les respostes i mira per on, he recordat que per mi erets el usuari mes cabró de la xarxa .", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3358861", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Una autèntica allau d'insults i rabieta patalera he rebut dels lectors d'aquesta merda de paper de vàter que és l'ABC...Es tot una distracció tocar-los la fava una estona mentre estic al treball, us ho recamano (si us aburriu al curro, és clar..)", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2471910_13_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pensava que era un vídeo fals, però sembla ser que és totalment real, tenint en compte aquest article de Wikipedia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9809445_6_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Bé, no son coses incompatibles.I el que hagués estat realment original i trencador, més enllà fer un video de metàfores visuals escalfabraguetes, és que precisament les cantants haguessin ensenyat el seu \"tresor\" precisament per normalitzar aquesta part del cos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2175594_5_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Lo millor del Baix Maestrat: Baix Maestrat Visca la carxofa de Benicarló, els carnavals de Vinaròs, les festes de Peníscola, el suquet de Peix d'Alcalà de Xivert, els guiris de Alcossebre, el torró de fira el Socors de Cálig i la seva super carretera de Benicarló a Cálig, el grup Aluminosis de la Jana, el pernil de la pobla de Benifassá, els carquinyols de Salzadella, la merda de camp de Golf de San Jordi, els esmorzars de San Rafael de Riu, el formatge de Sant Mateu, els xics de Rossell, l'oli de Canet lo roig, el Santuari de la font de la Salut de Traiguera, les cabres loques de Castell de Cabres xD, la cervesa de Cervera del Maestre, els de Santa Magdalena i els de Xert I les noies de la comarca et val?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10262451_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Diu Juan Miguel que la noia a mort.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1950954_65_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El dels americans es preciós; totes les creus i algunes estrelles de David (dels jueus) de marbre blanc perfectament alineades en 10 blocs quadriculats sobre gespa molt verda. http://www.manbos.com/verfoto.asp?idfoto=60&codsql=1&cod=1 En canvi el dels alemanys, es màssa sobri; sobre un pla de gespa, en ves de creus hi ha unes pedres planes posades al terra amb els noms de dos caiguts a cada pedra i al mig de l'explanada hi ha un monument cónic de certa altura amb una creu al cim, al que s'hi pot pujar. http://es.wikipedia.org/wiki/Cementerios_de_los_ca%C3%ADdos_de_guerra_alemanes En quan al Mont Saint Michel, hi ven anar a les 8:00 per ser dels primers i va anar molt bé, poca gent encara i quan sortíem es quan el carreró de l'entrada estaba atapaït.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2614128_50_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tant dir \"puta Barça puta Barça\", què espereu?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5571306_1_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Cert,però,aquells dos millor que estiguin morts que vius.Preferiria que els altres 2 també fossin morts,malauradament,a Mèxic els ciutadans no tenen prou valor per enfrontar-se als narcos,quan ho han intentat sempre hi han sortit perdent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6147056_83_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I els nazis també es consentien entre ells, però feien fàstic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4815189_55_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "N'hi ha que són uns cabrons (pocs, espero (o no...(tot i que...))): un d'aquests va trucar a ca un amic meu per demanar-li almoina.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4003382_4_6", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Exceptuant els 3 nazis de turno que els importa una merda els palestins no crec que els altres ho siguin, una altre cosa es que hi ha gent que si te perjudicis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2228425_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "agafeu el bus que us sortirà més economic i només son 3/4 d'hora més o menys, allà la conexió fèrria és una merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4792725_215_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ve vaig passar una ESO molt dura, axó si era l'ùnic català que es defensava la resta acotaven el cap, inclòs els super mega progrés independentistes i els red skins que no són més que una colla de nens mimats que és caguen a les calces sense cap ideologia ni comprenció de l'actualitat, que van de algu per no semblar la merda que són. (tant la majoria que van de progrés com els red skins).", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9642235_31_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els hi porten fluixa fins que matin alguns d'ells, us penseu que son diferents ?No .", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4720056_58_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per altra banda, això acabaria sent una comunitat gai.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4138147_29_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tot el que estic veient en SC i Reagrupament, on només volen protagonisme i estan jugant molt brut, m'ha fet entrar al més pur pessimisme...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4589365_69_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Es que em sembla que es evident , no es questio d´home o dona Es questio de pasta , una persona rica , no es mai vella , sigui home o dona , sempre tindra una parella jove i atractiva si vol", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9502891_1_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "tant uns com altres foteu pena ells per manifestar-se al costat d´escòria i els altres per defensar una religió d´escòria com totes les religionsSou incoherents 100%, que només us fa falta menjar-li la polla a l´Islam, quan haurieu de tindre la mateixa actitut amb el cristianisme que amb l´ Islam", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_964338_16_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Has aportat res més al xat, que voler passar per la cara aquesta merda còmic?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5351572_1_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "en el fons del cubell de la merda no deiexen de ser tots plegats d'una manera o altra, què , pòsits fecals .", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2912541_38_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Amb això demostres que no tens ni puta idea.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2816348_55_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "hahahah un 9!!!, amb tots els respectes Joaquim, però després del que vaig llegir a l'article que no t'alegraves que els immigrants pogueren votar,...jo te posaria més bé un 2 o un 3; entre tu, shin i campanar...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10573623", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Imaginau si dos goril·les així haguessin tingut fills... potser haurien ensenyat la llengua de signes a les següents generacions i qui sap si hauríem arribat a quelcom semblant a \"El planeta dels simis\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1865998_7_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "xispa---> guspira carinyo---> incorrecte, millor estimat Aburreixen---> avorreixen Jo escolto de tot i no trobaria avorrida una discoteca només en català, de fet, m'ho passaria teta, ja que aquets tipus de discoteca no existeix, ja que la nostra llengua, per variar, també pateix marginació en aquests llocs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1533760_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "De barat no n'és, aquest tio viu del màrqueting, s'aprofita que hi van molts catalans i tots cerquen la puta botigueta del tal Jordi, el catalanet del Caire.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5782443_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo conec un que es riu per dins mentres s'esta tirant el pet disimuladament al metro.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3578154_34_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els d'ERC no voldran per fer la jugada del gol d'or i poder despotricar després de CIU tot dient que han pactat amb els feixistes blablabla, però CIU com no són tontos preferiran quedar-se a l'oposició que no pactar amb el PP.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1388347_6_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tampoc és dels països àrabs més restrictius quant a les dones, tot i que, evidentment, ho és menys que Tunísia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2131199_25_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I no t'estranya que matin a un seguidor de la real només per ser basc i seguidor d'un equip basc?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_3804_13", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els collons fregits de Déu i sa puta mare, mira que ha costat de formatejar això!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8271232_224_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El merdós empat del Chelsea l'altre dia el pagarem nosaltres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6284477_10_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Vull que ho entenguis, el que em passo pel forro es el piratisme estatal, que dona i despres va a robar, o que dona perquè tot queda a casa i s'ho repartiran entre ells, que buida les caixes i bancs perquè hi tenen 4 amiguets fotuts que els hi asseguren que la \"simulacio de fallida\" i altres estratègies canallesques els hi portarà grans evasions de capital.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3680937_20_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A més, no ens enganyem, el públic de Televisió de Catalunya no es mama el dit, no és la púrria inculta que mira els sálvames, DECs i tota aquella merda espanyola.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10092680_17_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "L’expulsió dels jueus catalans dels nostre país és una de les etapes més negres de la nostra història.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10469329_3_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Fa 100 anys un pagès va acostumar a no menjar al burro.Quant el burro va estar acostumat a no menjar es va morir.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_999065_6_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El que no fica la ma al calaix és una mena de imbècil perillós que ha de ser expulsat del Paradís!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3978847_7_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "R: por ejemplo, no olvidemos que esta bandera es tan nuestra como esta otra... sólo que nos la robasteis.-per exemple, no oblidem que aquesta és tan nostra com aquesta altra... només que ens la vau robar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3399677_2_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "bé, doncs això, cada poble té les seves prioritats, i quan se's lliure les pot exterioritzar sense problemes. ací legislem sobre el que legislem, prioritzem el que prioritzem, ja sigui la llengua, els morts del 1714, els de la guerra civil o el que sigui, sempre tindrem la caverna a sobre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3079788_58_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A alguns haurien de tancar-vos en una pressó de negres i que intentareu explicar-los tot això mentre vos donen pel vostre cul blanquet,europeu i colonial Si és veritat que el xiulen només per ser blanc,són uns fills de la gran puta,i ni opressions ni hòsties.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2608014_66_12", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Em pregunto, si a la Cuba de Castro, o a la URSS, la gent té o tenia accés als mitjans de comunicació lliurement..., perquè només esmentes els ianquis?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6234817_4_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Em sembla molt bé però pagar 7500€ quan per 50 pots tenir una puta de carn i ossos...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9184663_2_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No és el model que m'agrada a mi, però comença a funcionar bé i a crear riquesa quan obre la seva economia a la inversió, quan comença a exportar i quan els xinesos comencen a crear empreses i tenir prou seguretat jurídica per fer-ho.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1372983_42_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sí, sóc molt blanca, el que passa és que en una de les fotos estava molt morena de portar 2 mesos a Austràlia al ple estiu torrant-me a la platja, però no sóc d'aquest color, si em veiessis ara mateix...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6186836_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A vegades penso que precisament és això el que busquen: mostrar el catalanisme com un cau de rates xenòfobes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9762697_58_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si fos un sistema ideològic com ho és el neo-liberalisme podria sobreviure durant desenes d'anys encara que la majoria de les seves bases es poguesin demostrar falses.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5715117_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pancarta de Catalunya Foundation, de nosé ben ve quin partit o organització, i disfressa de burca dels que feien la merda d'acció.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_447417_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "a mi tampoc m'agradaria que em comparessin pas amb franco, pero crec que aquest no es el cas. en fi....retiro lo de la poca feina home.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5161693_6_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Atenció, hem d'aconseguir que ERC torni a ser un partit independentista i que surti de la merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_1363_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La puta Renfe, em fa la sensació que cada dia hi perdo més hores.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9253921_0_13", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "ves a jugar amb els bascos a rojos i nazis, però no parlis del que no saps, ni fagis el ridícul ficant l´enllaç que abans has posat per defensar a bascos que van enviar a l´hospital a un independentista català, vergonya t´hauria de feri no actuis com un nen de 5 anys amb lo de les banderes espanyoles, que fas demagogia i cardes pena, el barça és un club amb milions de seguidors a tot el món, hi han espanyols que porten banderes espanyoles en les finals i alguns partits que es juguen per madrid? i que vols dir amb això? que et penses que l´alabes no hi han milers de peperos i peneuveros que van al seu estadi i que aniran a madrid? i són tant espanyols com els 4 que treuen banderes espanyoles del barça argumentació de nen petit", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2566898_11_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els EUA lideren la lluita contra el terrorisme islamista i això els està costant centenars de morts.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3462859_6_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Bé, l'estat és defineix com laic, i l'exèrcit turc ho garanteix, que la majoria de la seva població sigui de confessió musulmana és una altra cosa", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10241416_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tot plegat és un misteri que mereixeria un vídeo d'aquells de Youtube de conspiranoies, perquè el que jo no he entès mai és per què els immigrants i les màfies que els embarquen surten de Líbia, que està a més de 300 km de Malta i Sicília, i no del nord de Tunísia, que està molt més a prop...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1745312_28_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "O ens posem vermell gamba florescents a la nit o per posar-nos una mica morenos no val la pena ni apropar-se a la platja", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6403024_14_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo vaig conèixer un tio que li deien el cocacola, per que era adicte.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8457868_5_11", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Mentrestant, els guàrdies couen al fetge a la paella; quan està gairebé cuit cessen les raneres del jove” (“The Killing Fields / Els camps de mort”, història real Premi Pulitzer l'any 1976 de Sydney Schanberg, *1934, periodista nordamericà).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3240218_18_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El tema turistes al centre de Barcelona els robatoris majoritàriament els fan immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_200596_0_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "M'ha creat molta ira veure ja no com et manipulen informativament sinó veure com no t'informen, simplement et venen productes i informació inútil ( i patrocinen el turisme barroer al maltret País Valencià) Independència informativa = Independència cultural = Independència nacional.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2553313_4_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "si, aquesta gent s'ha posat les piles... son una mica burros, posen el telefon, a la seva web surten tots ells braç alçat i cara descuberta (amb ulleres de sol, això sí). jo no, però potser algun dia algú ela anirà a apallissar.. se l'estan jugant molt", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1088716_6_6", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Caram, i tu saps quants milions de dones ucraïneses i bielorrusses varen ser violades per la teva estimada xusma?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1913033", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Així doncs, proposo que el dia 21 de desembre es convoqui una manifestació o concentració NO PARTIDISTA per protestar contra els mentiders i en particular contra ZP.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5614557_23_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per a la gent del carrer la situació ja és fotuda des de molt abans que ens anunciessin oficialment que estàvem en crisi, com quan el Corte Inglés anuncia que ja és primavera.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1232041_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "lo més animal... no sé, pujar a un podium i ficar-me davant d'un tio i al minut estar coneguent-nos fins la gola xD i així amb alguns tios més...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3545886_24_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Però en el cas de Veneçuela, el paper de l'estat és tan asfixiant que no permet la innovació, i això perquè és l'empresa privada la que innova, mai l'estat, sinó vegem els casos de la Xina o l'URSS, sense entrar en el tema drets humans o llibertats civils, els xinesos van ser pragmàtics i mantenint l'estructura monolítica del poder en mans del Partit Comunista, van imposar reformes destinades a dinamitzar la seva economia, avui es veuen els resultats, a l'URSS (i als seus satèl.lits darrere de la Cortina de Ferro) la va matar el seu immobilisme ideològic, va intentar competir amb Europa o els EUA, però va perdre, i això va donar pas a uns governs ultraliberals, autoritaris, corruptes, sense visió d'estat, és per això que hi ha tants nostàlgics del comunisme.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10745707_6_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Quan els interessa filtren dades , fotos... a la premsa , com a Altsasua o independentistes catalans , bascos o gallecs.Com la justicia d'Espanya es un pou de merda ja podem sospitar", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5044433_4_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Com que es l' única que parla de la immigració i la resta han de callar l boca perquè es políticament incorrecte...o son uns papeles para todos... doncs que esperàveu???I qui creus que guanyara a Badalona????si es qe no som més rucs perquè no entrenem...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2262250_6_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els únics xinos que veia era els del restuarant.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_760322_50_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Independentisme de carrer, expandint el català amb els immigrants, amb campanyes, etc! molt més efectiu k votar cada 4 anys, no creus?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5227709_9_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tots els immigrants són bons i només ens aporten beneficis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9099059_37_18", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No és seguretat jurídica, quin puto eufemisme.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10024840_4_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Va ser molt ruc, ho tenia tot per ser el porter titular un grapat d'anys.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9701156_59_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Una merda punxada en un pal.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9119890_64_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Però la cosa passa de taca d'oli, perquè la paia fa massa temps ja que va provocant d'aquesta manera i arriba al punt de faltar al respecte i de venir a dir-nos que som poc més que micos que no en sabem de democràcia, i que ella ens pot donar lliçons...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3979334_23_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Bé, potser algun (surten rates arreu, a Súnion i a qualsevol lloc).", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3299771", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Val a dir que la llengua que impera allà ja no és el castellà, sinó d'altres com l'àrab.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_209622_43_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No, el que passa és que està a un nivell massa alt per posar-la en un cd envoltada de cançons vulgars, Superfashion ha d'anar en un cd tota sola.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9150716_516_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "He hagut d'editar perquè m'ha tallat el missatge, deixo aquí el video que sé que és la raó del problemaPosa'm fonts que provin que a Veneçuela els nens estan morint per falta d'aliments o medicines i explica'm per què no et preocupen aquestes morts a Colòmbia, perquè són indígenes potser?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_738358_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Surt lo sol Per tothom surt lo sol l'aire fresc matina i neix ara un nou dia, haurà llum per a tots per rogent per llevant poc a poc matina s'eixampla aquest dia que podrà viure tothom surt i surt lo sol, per tothom surt i surt lo sol, per tothom Pas a pas arreu verdeja pas a pas herba bona o dolenta jo no vull jutjar pas a pas l'ocell refila pas a pas es desperta aquest dia i ja s'aixecat Pas a pas viurem la vida pas a pas ho saben els pobres lo sol s'ha aixecat pas a pas hi ha nens que miren pas a pas i fan néixer esperança que un món nou viuran surt i surt lo sol, per tothom surt i surt lo sol, per tothom La Violeta, rumbes de Lleida", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2500117_34_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "et recomano que visitis la Catalunya xarnega,un món subrrealista on t´ho passaràs d´allò més bé,ja no et caldran visitar mariconades com el Dididado del Tibidabo,ni el Maremàgnum,ni Montserrat ni la Fageda d´en Jordà,uns dies pels pobles i barriades més brutes i casposes de la metròpolis i ja em diràs què.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5115042_0_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquest gif pertany a la pel·lícula La teta i la lluna i l'anxaneta que magreja els pits és en Biel Duran (ex-casteller de Gelida i dels Minyons de Terrassa).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9988685_39_18", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Perdona ésser superior moral, que estava editant el missatge perquè se m'acudien més coses.A sobre creus en el karma, ets un producte postmodern de manual.Per cert, les teves acusacions d'homòfob no tenen valor venint de qui vénen, però encara menys tenint en compte que el meu propi padrí de casament era gai Ah, i per desgràcia tinc una familiar amb una malaltia mental, concretament esquizofrènia, però això no la converteix en una imbècil com tu que es dedica a jutjar la resta a través de l'estretor dels seus dogmes.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3842112_495_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si home i tant que podem guanyar, però prefereixo després celebrar-ho fort que no pas fer-me les grans il·lusions de veure un partit èpic i que a la mitja part l'Inter ja hagi fotut l'autobús a la porteria i al final res.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5910024_9_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Això sí, quan fan els telenotícies, 100% en catanyol.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10660994_54_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Però és que el problema no és que ells siguin llestos, que no ho són; el problema és que nosaltres som idiotes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2102247_23_18", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els espanyols inquisitorials van cremar el 99% dels llibres, els malparits.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10287764_41_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo també he tingut una experiència similar, company Vaig començar emigrant als Estats Units sense tenir gaires habilitats més enllà d'uns coneixements bàsics d'informàtica i després de treballar una mica i posar-me a estudiar de valent vaig aconseguir hackejar la web de la NASA, quelcom que em va fer atreure l'atenció de la agència i aconseguir que m'oferissin una feina, on vaig arribar a cobrar prop de 150.000 euros al mes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5465670_29_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si són tant europeus que fotin unes eleccions a europa amb partits transfronterers i que el parlament serveixi per alguna cosa més que jubilacions de polítics dolents (amb excepcions) o escalfar cadira i cobrar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4804313_23_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Això no és el racó del racista, tampoc és el racó del multiculti, ni el racó del baneig, ni res d'això.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4346479_12_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En tot cas és un tema molt personal.La meva opinió és que sovint estem caient en un excés d'ornaments i sofisticacions inútils (talons, làtex, depilacions al límit, ungles llargues, cuir, joguines i demés) que el que demostren és la nostra decadència o, més simplement l'avorriment d'una societat que ho té tot a l'abast, una mica el que passa a la cuina, on molta gent ja arrufa el nas davant d'un bon pa amb tomàquet i embotit i vi de pagés al porró i es desfan davant de cuines com més sofisticades millor.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_428281_4_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "ostia kina rabia em fot l alonso. no fa molt a \" el jueves va sortir una historieta d ortega i pacheco on estava l alonso grvant un anunci . en aixo ke apareix un cotxe de f-1i i alonso cridant : joder , kin mal pedre tens , schumaher. despres l atropella i apareixen ortega i pacheco ke trauen a osties al conductor i es.... farrukito. i ells dientli ke no pille el cotxe x ke encara no te carnet . en fi em va fer riure bastant , encara ke el farrukito tambe em cau fatal", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2421592_36_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Això és una regressió mental a l'epoca en que erem micos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7210721_7_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És que em miro les característiques i em perdo en un mar de dades que em sonen a xino.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8271433_5_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Excepte el teu heil!pais heil!ideal Fots fàstic racista, classista...ho tens tot!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4545429", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que se'n vagin a la merda els que han guanyat, per xulos a l'hora d'entrar aquí hi anar cridant als quatre vents que han guanyat, sense saber que potser alguns com jo els felicitaríem tot i no ser de la seva devoció.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2127099", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Alguns exemples: Els seguidors del Lazio insulten al romanès Mutu: El jugador de la Fiorentina va escoltar crits de «gitano» des de la graderia, en plena polèmica per les expulsions d'estrangers del país. enllaç Champions: La UEFA investigarà el Lazio-Dínamo per violència i racisme enllaç Per no parlar de l'ex-jugador i encara ara ídl de l'afició Di Canio", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_848472_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "O teniu el parent llegint o disfruteu posant calents el club dels sortits que volten per aquí (que trobo curiós posar-se tonto llegint que hi ha dones multiorgàsmiques...)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10235416_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A TV3 ni una paraula sobre l’origen dels agressors, o sigui que sí, podem confirmar que són moros", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7584902_107_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Quan països cristians foren envaïts per l'Islam es crearen ordes monàstico-militars (templers, hospitalers...) que custodiaven camins contra bandolers i guardaven les fronteres dels musulmans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4819228_81_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Cagon la puta, com que ja no queden noies solteres a Catalunya, ara aneu a Mallorca a furtarles? ¬¬", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6012146_21_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Es que potser després d'haver-lo recriminat baixarà del ruc i canviarà el seu comportament?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2391263_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo el que em pregunto és si els occidentals som tan criticats des de la Xina com a l'inrevés No ens passi com a Sarkozy, que des del jacobinisme més fastigós es fa activista pels drets del Tibet.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3597086", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ahir li vaig donar una tableta de xocolata, d'aquells que tenen 3 tipus de xocolata (xocolata negre, xocolata blanca i xocolata en llet) a una usuari.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10083858_4_10", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Als indepes, poc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2528290_153_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "sóc Espai. ok no ho sabia, amb 3 esp per dia de feina mai podre tindre una casa sí que el tinc, sols que m'ix a les notícies regionals de Valencia - Venezuela perquè abans estava allí i m'en fot molt. per sort ix al general d'espanya. però el públic objectiu el tinc fotut amb això.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2612889_13_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ara no conec cap tio que és depili les aixelles.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10582133_5_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Són aquells que si van cap al nord els tracten com a negres i si van cap al sud, com a blancs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9250169_11_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El tema no és si és bò o dolent fer molts referenèndums o pocs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4256648_39_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Te raó ... ara mateix començare a obrir fils al forum d'aquest tipus: No es pot demanar a un criminal que deixi de robar a canvi de resNo es pot demanar a un criminal que deixi de violar a canvi de resNo es pot demanar a un criminal que deixi d'estafar a canvi de resNo es pot demanar a un criminal que deixi de torturar a canvi de resNo es pot demanar a un criminal que deixi de donar coltellades a canvi de res I el mes fort es que aixo passi mentres ETA reconeix els grans avanços del independentisme PACIFIC I DEMOCRATIC catala ...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1448153_42_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "home, no és que creguis que les seues idees siguin errònies, és que estan equivocades i són falses directament: No soy anticatalana, pero es que los catalanes quieren invadirlo todo a veces.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_714045_0_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Enviar-nos immigrants per a fer de colons espanyols.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7603971", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "http://www.ara.cat/politica/Raul-Romeva-ICV-Verds-francesos_0_1071493057.html L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva, que ha renunciat a tornar a ser candidat per la formació catalana, concorrerà en la llista dels Verds francesos en les pròximes eleccions europees.Romeva estarà a la llista d'Europe Ecologie-els Verts en la circumscripció electoral francesa del sud-est, de la que serà cap de llista el seu company de files a l'Eurocambra José Bové.Romeva ha acceptat fer campanya amb Bové i estar en la seva llista \"sempre que sigui en un lloc al final sense possibilitats de sortir\".L'eurodiputat català, que ha ocupat l'escó d'ICV en les dues últimes legislatures, ha deixat clar des del principi del seu camí en l'Eurocambra que no seria diputat un tercer mandat.Justifica la seva decisió de no repetir en la seva convicció en la \"regeneració democràtica\", així com per poder dedicar més temps a la seva família.Bové, de 60 anys, és un polític i sindicalista francès del sector agrícola, figura rellevant del moviment de l'alternatiu, portaveu des de 1993 de l'organització internacional Via Camperola i que ja va ser el cap de llista de la seva circumscripció en les europees de 2009.El candidat d'ICV per a les pròximes eleccions al PE, elegit el passat 21 de desembre en primàries, és l'economista i diplomàtic Ernest Urtasun.Urtasun, de 31 anys, es va imposar a l'altre candidat que aspirava a encapçalar la llista d'ICV a les eleccions europees del 25 de maig de 2014, l'exconseller de Medi Ambient i Habitatge Salvador Milà. ----------------------- Què aporta anant a la llista francesa?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2646900", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tinc uns 15 dies per activar el Windows xp abans que deixi de funcionar i no se que haig de fer, soc un inutil en aquests temes...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10763095_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Això és com dir que els nazis van ser bons i generosos al deixar que l'altra meitat de Polònia l'ocupés la URSS.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1434456_15_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Segueixo sense veure que naturalment si és un geni és jueu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2661593_16_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És ben normal sentir-se gelós/rabiós/enfadat cap a una persona que era s'embolica amb el teu ex...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3333404", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I, indiferentment de com de noble i èpica en sigui l'explicació, com se'ls hi va acudir fer símbol de la legió d'honor de la força armada d'un país una puta cabra com les que hi ha a la muntanya menjant herba i fent cagadetes en forma d'oliva?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3422933_43_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "(Del pa blanc que no era blanc, deien que era massa negre i en donaven als cavalls tot per desola la terra).I que ens importa a nos, la teva opinió folklòric blavero?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10027428_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A davant es fan els aturdits i la llagrimeta i al darrera creuen que han mort com màrtirs i estan al paradís.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_257533_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No subestimis el poder d'un cony de llauna, el cony de llauna es fort, la força és molt poderosa en ell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1492686_2_9", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "quan es veuen les cosses des de fora es veuen molt bé. cerdà té mes clase i millor formes que alguns altres i no anava a tirar merda gratuitament contra el compromís. per això com no agradava com ha quedat el pacte finalment va dir lo de la ute. no ha sigut fins l'entrevista a morera que ha contestat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1464676_10_9", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els gats van de puta mare per a netejar les estances de bestioles perjudicials.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4305401_39_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Com vaig dir fa un any: a la Mercè la penjarem per mala puta !!!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7964829_163_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tobies escrigué:Però també s'ha de remarcar la decepció que el dolent gros estigui fet digitalment.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1781722_31_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Es a dir, traicionen Othelo saben que lògicmaent matara Desdemona a la que se senti gelós... si això no es donar per fet que els enganyats poden matar la dona...sempre que sigui veritat que els enganyen...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8255809_18_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquí hi ha la traducció a l'anglès en què baso la meva traducció al català (no sé gaire àrab).https://www.youtube.com/watch?v=RVMMq-lcBw0#t=Llegeixo al diari sobre les carreteres recentment pavimentadesBandes de frenat eliminadesI moltes altres coses útils(Oi tant!)Certs individus se'n beneficienFinançament d'aquí i d'allàHi ha moltes organitzacions però la llibertat és llunyUn boicot a les colònies de Cisjordània?Un nacionalisme excloent i propagandísticPerò què li ha passat a la Palestina històrica?No era Jerusalem \"la capital de la cultura àrab\"?Però tot això són discursos polítics pel pobleSoportem la feina i l'esgotament, la situació és difícilIntenten convèncer-nos que tot està béI que puc tenir una vida normal com a les pelisA MBC un, dos, tres, quatre etcèteraPorta't bé i tindràs una pluja de dinersUn consell d'un germà a un altre: sigues independentHi ha molts jocs, allunya't de la trampaDeixa'ls esperar l'ajuda externa fins que es morinGirant en cercles dins del mur de l'apartheid fins que entrina laberints sense límit en espais indefinitsque es reinventen per l'expansió de les colònies sense amenaçaViolació, ocupació, però no per tots!Hi ha gent aquí a Palestina vivint la bona vidaNo sé què ell està pensant, sembla que no sapQue un dia no quedarà cap de nosaltres i totes les botigues estaran tancadesPau/salutacions", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5427858_48_10", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El que no dius és que si tu no hi estàs d'acord és perquè ets un botifler.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5580829_45_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per no parlar de la importància que se me criticaria més i se m'exigiria més per la meua forma de vestir, i si vull follar-me a qui m'isca del parrús m'arrisgue a que \"abierta de piernas\" siga lo més bonico que me diguen, per no parlar de que es més difícil mantindre un bon tipo, sent home només tens que anar al gimnàs, aprimar-te si és necessari i traure múscul, que costa prou, pero és possible, en canvi sent dona o me toca el bon cos o no me toca, puc més o manco arreglar-ho però prou limitat queda...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_21995_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El que s'ha de dir és que la tia k et va dir això és idiota, perquè encara que fos veritat lo del català, no hi ha manera + estúpida de perdre un client.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5169501_34_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "hahahahahahahahahha plorant i tal. si no t'agrada aquest web ja saps què has de fer com us agrada prohibir i censurar... maleïts totalitaris!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3789783_358_6", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Messi de fals davanter està molt bé contra l'Arsenal que va a jugar, però pel Madrid que va a destruïr el teu joc i que el marcaran amb especial atenció, també funcionarà?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1057163_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "entro al fil pensant que parlaríeu d'un formatge de debò (si hi ha el de tetilla, per què no n'hi pot haver de polla? - encara que es digui de manera més fina-) i em trobo això!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7702379_20_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I recordem que si hi ha semàfors és perquè hi ha certs energúmens que volen anar amb els seus vehicles perillosos per la ciutat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5342687_51_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "però després la teva operatadora et truca per confirma-ho, i els dius que són uns mentiders i no has acceptat res.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8875457_35_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En efecte, pero que un espanyolista supremacista de merda faci populisme no canvia el desastre del PSUV.Per altra banda si aixo mateix ho hagues dit el Rufian molts indepes li riurien la gracia.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2933947_251_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tots son gais Quin espant m'he endut.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2257034_6_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquests de productes de la terra son uns careros i encara van de bons fent una merda de banderes minuscules i amb publicitat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10798784_8_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "\"la gent tendeix a pensar massa en sexe, fins al punt de condicionar-se la vida, i deixar de fer altres coses\"Totalment d'acord, després d'estar els últims 10 anys follant com una bèstia com si no hi hagués demà, ara m'en adono que no feia res més, que podria ser catedràtic o alguna merda per l'estil, amb tot els temps i esforç invertits...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2963294_6_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Continuament suspènen projectes de rehabilitació, la història els importa una merda, només els importen els diners.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6734999_96_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi uns tios que fan el que fan els israelians no poden generar-me simpatia en la vida.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10532278_10_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Irònic que aquesta llei l'aprovés el segon tripartit, per l'any.Fa vint anys, quan es deia que Catalunya era capdavantera dins de la puta espanya en renovables, i goita ara.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7043051_8_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Disculpi pel nihilisme davant l'emotiva observació d'un home romàntic d'honor però de treballadors i mandrosos tant com a espanya, frança o marroc i d'amants de la seva independència, doncs sembla que menys.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7578423_17_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No n'hi ha prou amb vestir-te com una puta i eixir a fer la golfa unes quantes nits per mes, en absolut.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8846741_22_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Afortunadament ara estic amb una indepe que és la millor noia que hagués pogut desitjar mai.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_308581", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sembla ser que la gent de Lleida passa del seu club com de la merda... bé tampoc ens hem de preocupar, l'equip de Lleida és només el Barça i per això s'enten.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6170747_62_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Quan hi ha creixement econòmic, a tothom li sembla de puta mare. (menys als paràsits socials d'ara i sempre, que encara es creuen amb el dret a opinar).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6594137_11_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "24 hores * 60 minuts = 14401440 minuts / 240 polvos = 6 minuts Menys el descans... està 5 minuts amb cada \"feina\" (a l'anunciat diu exercici... però no m'agrada) Si tenim en compte que els tios ja se la toquen per entrar en calent i que la tia deu anar-hi com una lleona, i que a més no deuen ser professionals del sector, doncs és relativament possible", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7850024", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La troballa té un gran valor perquè data d'una època, el Paleolític superior, en què ja s'enterrava els difunts i no n'hi ha cap altra a la resta de Catalunya i Espanya, només algunes a Portugal i moltes més a Itàlia.\"Són troballes rares perquè en aquest període ja enterraven els morts i això fa difícil trobar les restes en els nivells d'ocupació\" on es treballa, ha explicat el responsable de les excavacions, Narcís Soler, que ha afegit que es tracta de \"les restes humanes anatòmicament modernes més antigues de Catalunya\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2040003_48_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "osti... tal com he llegit el titol he pensat que niria d'algu criticant porca miseria...hehehe no he pogut veure l'anunci aixi que no tinc cap teoria al respecte.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8106760_5_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tingues en compte que les ciutats xineses provincials són horribles, es diguin Zhengzhou, Zhangzhou o com coi es diguin.Pots desviar-te i anar cap a més a l'interior, si t'interessa, i anar a parar a Xian per exemple, o a alguna muntanya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2476293_6_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No vé massa al fil de cròniques, però anuncio que tots els que us vau quedar amb ganes d'Els Pets i La gossa podeu currar-vos-ho i anar divendres Sant Andreu de Llevaneres (Els Pets) i dissabte a Sant Antolí (La gossa) Amb una mica de sort, podrem recuperar el dissabte plujós", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1156755_4_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sí tio A més a més immediatament després de veure'm fer-les s'ha posat a mirar lo llibre", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3165361_31_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A tots aquests inútils que us poseu a criticar qualsevol cosa que vingui de les JERC, feu alguna cosa ???", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2101568_8_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ara em bé al cap l'acudit inventat per mí sobre la Chacón i un tio amb la samarreta del Madrid jajaja", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9964145_20_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo he parlat dels prejudicis progres contra els que no pensen com ells i les falses acusacions que se'n deriven, i ací t'incloc a tu.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10803933_16_12", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El que no m'agrada és el disfraç de dir migrants quan en realitat són immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3236455_1593_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi em passa el mateix amb el tio aquet...no ho puc evitar El capítol és d'aquells de transició, arribaran temps millors", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1217442_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I diuen que al Tyne va naufragar un vaixell i només es van salvar uns micos, i la gent de Newcastle -diu la llegenda- era tan ignorant i obtusa que van jutjar i penjar els micos pensant que eren els invasors espanyols, dels què només sabien que eren molt morenos i no parlaven anglès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10414284_72_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El percentatge de morts a nivell mundial és d'un 0,0026 %.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_954492_3_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Wleby, ets un monyes, perquè poses \"ací?\", puto racista lingüístic, et sents més guai?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4983390_659_13", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I no t'has de fer càrrec de res, aviam qui t'has cregut.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10333597_7_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Home, tu ets verge però tens 29 anys; el Toni Dau és molt més gran i encara no sap com posar-se un preservatiu", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1881306_9_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Un catalanisme verge, no desvirgat pels opressors castellans.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7789337_0_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "sí suposo que aquest vespre formatejaré l'ordinador. em comença a fer coses rares i sospito que és de la merda aquesta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_553102_20_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És el meu equip preferit e Escòcia, més que el puto Celtic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8983753_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A frikos!Si montem una croada a lo bèstia potser resoldrem un problema però quedarem com un drap brut.I no sé si podriem aguantar el tuf.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3842112_521_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Es la clara imatge de que tenen una vida de merda, orfa de títols, com uns que jo em se, que pel que sembla, ahir tiraven petards...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5164475_26_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "OMS, grip \"A\", s´esperaven mil.lions de morts en una pandèmia brutal.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3763727_16_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Títol: Bola de greix atrapat en un skate park hohohohhoCos del fil: Mireu quin riure xDDD li haurien de posar un donette lligat en una canya i pujaria ràpid el cabró He posat en negre les paraules ofensives que estan de sobra, ja em diràs quin percentatge són de tot el que el cervell l'ha deixat escriure a l'hora de fer el fil.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6107234", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No hi han autèntics fills de puta de la terra?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9119890_79_12", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que hi haja desgraciats a l'oposició no et permet fer qualsevol cosa.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_756787_177_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "De tota manera, no entenc gaire que aquest fil estigui a l'apartat de sexe, ni aquest ni cap que sigui de tematica gai, a no ser que es parli implicitament de sexe no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8281185_9_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquesta \"tribu aïllada de simis\" va acabar mutant en el gènere homo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5577645_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "De puta mare...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5247718_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Foteu-vos,porcs!!!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1036992_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Al principi no sabia que fer, per que de veritat es una merda que et surti la pantalleta cada dos per tres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10718410_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I clar que ho saben, no són tan rucs com vos volen fer creure.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3854938_9_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El coll macarra és la clau i els pantalons grana em semblen ben encertats!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4772780_4_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "merci, company. doncs au, amb la dona i la nena a fotre de pixapins un rato.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3560902", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Son taant dolents, peró tant, el problema es que son ofensius no es humor intel·ligent i sarcàstic estil Polonia, es insult directe. http://www.youtube.com/watch?v=ihxGeaAZlOQ Per cert, al fil que es va obrir sobre la \"retransmissió de xat\", afegir que s'han penjat 3 videos mes en els últims dos dies, peró no trobo el fil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2135998_11_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pensa que en francès antic també és \"lo\" i en occità també.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_10460_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi francament no m'importaria que fos una dona, un home, un trans o la classificació que vulguis.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2472638_1_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ruc català, però ruc.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4780723_4_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que no deixin viure el maleït botiflerot antiindependentista d'en Duran.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_618843_12_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si a part de l'Avui, també està el Punt, l'Actual, tot el que sigui català i en català, això és el que hem de defensar i no només defensar com si fossin una \"merda\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5427858_47_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Primer em diu que haig de sentir-me andalus perque el meu pare ho era i ara em dius imbecil I tu ets el que vols donar lliçons de tolerancia als d´UNC ? sense comentaris", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2120263", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "C's: a la merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6395061_94_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I l'Equatorià doncs bé, em sap greu per la seva família, sobretot pels seus fills, però per ell no, si no vol pols que no hagués anat a l'era , que es matin entre ells que me la porta fluixa el color de la pell de cadascú d'ells.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_323416_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Buaaaaaaaa merda!!!! aniré a la UB a acompanyar un amic q li fa por anar-hi sollll, i em perdré escoltar-te...no podré riure de la teva veu jisjisjis k dolent soc", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_992069_3_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi em va passar i em vaig quedar sense, com un desgraciat currant tot un estiu per comprar-me'l...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3035055_78_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Això que un noi i una noia es troben en una discoteca i acaben al llit i el tio li diu a la noia: -A partir d'ara et diré Eva encara que no sigui el teu nom. -Per què? -Perquè ets la primera -Doncs jo et diré Peugeot... -Perquè? -Perquè no se si ets el 205 o el 206...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2308255_95_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "s´han tirat un any tocant, tocant i tocant, te molt delicte no fotre un puto gol. el barça nomes te mitjos", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_845107_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És la tornada de \"que es la vida\" de Martillo Vago, si t'agrada baixa't també \"porqué no\" del mateix tio", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8336580_11_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Compromís bàsicament, fins ara, se n'ha fotut del tema o només ha reclamat en veu baixeta de la maneta del PPsoe.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5913824_37_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Estic folla d'alegria, no em fa vergonya mostrar la meva satisfacció per que aquest grandíssim FILL DE PUTA es mori, i millor encara, que la seva puta família i amics pateixin la seva mort imminent.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10481493_0_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "També estan havent molts que qualifiquen d'infiltrats a qui es defensa de la policia, exactament igual que van fer sangoneres com la Rahola i resta del processisme nostrat els primers dies a l'octubre de 2019", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7650475", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Com rabien putos unionistes amb el crack de Fenoll!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7218528_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I sou tant idiotes que no us n'adoneu.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9933381_65_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Cap i cor junts ( sense molta pasió per a mi no és parella, es amiga o lo que siga, però no parella )I a la merda lo que pense \"la societat\" ( familia, amics) , jo sempre ho he tengut clar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2780441_7_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "hi han molts altres jueus més que en chomsky eh! alguns no veieu mes enlla de l'indimedia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8679017", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La passada nit hi ha hagut un atemptat islamista contra un dels grans monestirs serbis a Kosovo, que testimonien la història cristiana d'aquella terra.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_608365", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I si estàs en contra de l'ilegalització d'eixe partit, ets un etarra, un amic dels assassins, etc etc Les tortures i crimens del Garzón són més boniques que les de Carrero Blanco o Manuel Fraga a aquella época??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8197433_20_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "una unionista s'ha posat a liderar el indepes de UDC... per a que Mas la posi a la llista del presi (a Castellà no el conec be)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8568727_9_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Doncs perquè no deuen menjar la merda que mengen la majoria de persones, o perquè fan esport cada dia, o per genètica.Bandarra, que ja sabem que estàs pensant que són anorèxiques per culpa el malvat patriarcat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5411257_57_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo crec que el Berguedà i els berguedans tenim una cosa moolt i molt dolenta.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9843308_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Doncs hi aniria, i li diria \"fes-te indepe, collons!\"Ara seriosament: li faria referència a totes les coses que no podem fer per culpa de l'estat espanyol.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3342836_21_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El pròxim cop que el metge et recepti antibiòtics demana-li i així podràs decidir tu què vols fer, ja que evidentment no és el mateix arriscar-se a una fallada hepàtica (que pot produir la mort) que a que l'antibiòtic et deixi de fer efecte durant unes hores.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4432194_81_15", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La política catalana fa molts anys que està bruta i cadacop més.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1061745_31_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Molta boca, però la puta veritat és que si et ve algú pel carrer i et dona 5 euros tot quisqui se la posa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8865785_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo primer he llegit 'Sorteig racónaire sobre la pena de mort 2016' i ja pensava que volíeu pelar a algú?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3345079_0_8", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "¿Aleshores per què l'entorn del PSOE, juntament amb algun intel·lectual d'Esquerra (Enric Marín), titllen en Carretero de neoliberal extrem, xenòfob, antiinmigració, proisraelià i antipalestí, racista, maximalista, venedor de fantasies, populista, demagog, \"Umberto Bossi català\"...?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9876433_11_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pel que fa a la vermellor de les figues negres, no te'n sabria dir gran cosa, certament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_2956_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Això també descompensa la glucèmia i ja acabo estant imbècil total.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6291255", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquells temassos de Obrint Pas i de la Gossa Sorda per dir-ne alguns dels més famosos, jo me'ls imaginos remesclats.Però, sóc un tros d'ase amb això de la música.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2084101_16_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tot i rebre lo teu sms me va ser impossible vindre, avui entrego lo maleït projecte!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10200440_31_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És un homenatge als nacionalistes que es fan palles pensant que els catalans són de mentalitat protestant, el rotllo del treball dignifica i merda similar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10335751_1_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Quan mani erc tot anira millor i no es desaprofitaran les oportunitats com va passar amb els putos convergents de santi vila el 2017.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5282767_6_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El brou de cultiu és esgarrifós: màfies de l'est, narcotraficants, gitanos espanyols, quillam de la pitjor mena, bandes llatines...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3743594_14_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El tripartit ha estat un infern.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4382054_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo tenía el VAIO i era una merda,anava molt lent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6092334_51_11", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Doncs felicitats perquè ets un triomfador de debó! me'n alegro. però quantes ties te la han xupat?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3762441_51_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La meva mare sempre diu que a Nou Barris se sent més el català ara que quan ella era jove, malgrat la recent onada d'immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1667760_15_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Barri molt tranquil per cert, sense sorolls i sense calor a les nits d'estiu que dormia de puta mare.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_339856_18_6", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Doncs a aquella plaça hi ha un bar indepe, ara no se de quina asoc. era...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5494393_22_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo el faig servir molt per netejar el ratolí, el teclat i la taula: en poso una mica en un tros de tovallola vella, i després de fregar s'hi pot veure la quantitat de merda que hi havia a l'aparell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_143264_1_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que vols que et diga... \"yo soy yo y mis circunstacias\" JO sempre parle pels cassos que conec, i dels meus amics catalanistes (tambè hi tinc valencianistes i espanyolistes, fins i tot un que diu que Espanya deuria de ser arab un altra vegada...^^) i de la gent del foro aquest, em comfirmeu les meues hipótesis...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3398693_29_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No, cony, els salvatges del vídeo està clar qui són, i els d'aquí, són òbviament els salvatges del xat!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6295548", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Atacs de militants neonazis d'alba daurada arribats en autobús a Patras a un edifici en el qual es refugien immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2636106_19_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo hi visc al costat i no m'agradaria que cap ciutat catalana s'hi tornés...és una ciutat prostituïda on venen tots els de fora a gastar-se els calers amb putes i droga.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6756946_4_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ben fet que fan, si els subnormals dels funcionaris extremenys residents a Catalunya voten que els seus parents extremenys ho cobrin i ells no, que ho aprofitin.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7964829_95_11", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Fora la cultura burgesa del blanc i negre!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2073185_8_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "També dir que donc per morts, tant Escamots com Nàstic Crew, com Força Llevant entre altres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1149605_19_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No sé, potser sóc molt ruc, però em semblen igual de llufes ambdós.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_256193_3_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La lluita nacional de Catalunya està mes fotuda que la social! evidentment té prioritat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7771431_14_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Desgraciadament tota la raó.I no és només que no siguin tontos, sinó són mooolt llestos, i nosaltres més aviat poc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1503443_15_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi també m'agraden més les noies sense pèl, però cony, d'aqui a dir que totes les dones (per collons) a depilar-se... doncs no ho trobo bé.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6998213_9_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que a TOTS els països amb majoria musulmana \"es respira religió\" al carrer és una fal·làcia i una mentida de l'alçada d'un campanar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9291169_158_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "M'estic contenint per no dir'ls-hi als francesos amb els que treballo que em poden menjar la polla tots.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5193463_30_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Després, no cal que m'ho diguis, ja ho sé tot aixo, me la van regalar el banc o no sé qui i mira, me la vaig quedar, que no hi he jugat ni 10 cops amb 2 anys que fa que la tinc, és una merda, sí, però que vols que hi foti..", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10664165_7_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pot tenir falsos negatius per limitacions en la recollida de la mostra, però no pot tenir falsos positius si no hi ha un error humà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3024056_2_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Però des de la seva mort cada vegada més s'està obrint cap a la economia de lliure mercat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1392463_58_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Encara que foren uns violadors, assassins i lladres no hem de ser dolents amb ells, qualsevol exèrcit d'aquella època (i d'ara?) acostuma a tindre eixos tres factors.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8691808_138_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "M'encanta l'autosàtira de:\"Penses com jo?a) Sí, perquè sóc intel·ligent.b) No, perquè sóc una persona horrible.\"Però és que no sé si és la meva connexió o què, però a mi el racó no m'ha carregat cap fil racista.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9181496_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "deunidó, quin nivell.Fa un temps es deia que estava provocat pels islamistes, ara pels russos, única i exclussivament per la seva connotació negativa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9952108_29_9", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Esteu destruint la natalitathttps://twitter.com/JulianAssange/status/904006478616551425http://www.rac1.cat/info-rac1/20161213/412591966909/naixements-catalunya-cauen.html http://www.racocatala.cat/forums/fil/195792/problema-demografic-catalunya i imposant lleis supremacisteshttp://ovejarosa.com/ley-lgtbi-valenciana-prohibe-terapias-cambiar-la-orientacion-sexual-multa/http://valenciaextra.com/es/ley-lgtbi-terapias-conversion/http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2018/02/27/5a9585bce2704ec14e8b4588.htmlhttps://www.eldiario.es/cv/Gobierno-valenciano-LGTBi-teriapias-homosexualidad_0_780072733.html Sou un lobby que se n'està ja passant de la ratlla, imposant multes si algú vol intentar l'heterosexualitat per vies merament psicològiques, mentre que ho doneu tot de franc per a operacions irreversibles que poden crear problemes posteriors.https://www.rt.com/news/391164-ontario-gender-identity-children/ No tenen edat per decidir què han de menjar o com han de vestir i volen que tinguin edat per definir \"la seva identitat sexual\".", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5416663_195_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "De moment s'estan follant el Girona i això que parlar de Girona i follar... sona estrany", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8610990_15_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo crec que és una racista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2786762_31_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "De xusma manifestant-se a favor de la mort i el genocidi se n'ha vist moltes vegades.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9099386_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aixó si, pinça al nas, que arriba la cavalleria! i la seua merda!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2432739", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo crec que lo millor que es pot fer abans que els diners perdin bona part del seu valor (els diners no es mengen) és comprar un tros, un tractor (o potser més val un ruc català), 4 gallines, i una arma per a defensar-ho.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1744078_19_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Doncs bé, sembla que acceptarem la que diu Laietania perque he vist més fotos de la tortuga de nas de porc (o boba papuana) i aquesta té el nas molt més axatat.... l'alimentarem bé no siga cas que devore els peixos i les granotes vinga, de nou gràcies a totes i tots", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1379410_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els de Flaix han fet un canvi a l'estil de TV3, passant a posar música vulgar en espanyol (des del Canto del loco fins al \"No me llames dolores llámame lola\").", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7819736_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tasta el frit del restaurant Escorca (sortint de Lluc), i al Celler de Randa tasta l'arròs brut i el gató amb gelat d'ametla.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2600397_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si, mira que va passar amb l'Exèrcit del Penis per problemes de bannejos injustos, va haver un cop d'estat brutal per uns h4x0rs comunistes, putos comunistes tocan els collons xD http://www.zone-h.org/component/option,com_mirrorwrp/Itemid,160/id,6718613/ http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=68251", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6193593_138_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Vaja, que nomes faltaria que l'aficio no hagues animat al barca al minut 90...El barca te una aficio de merda, una de les pitjors aficions del mon sens dubte, ploramiques, ignorant, caganera, silenciosa, oportunista...es realment fastigos...alla gent que sortia del camp nou queixant-se de l'arbitre, de que collons es queixaven?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5429079_3_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per a fer el que diuen a l'enllaç, prefereixo que sigui més lletja però natural que una tia bona de fàbrica (quiròfan, pintura i hòsties d'aquestes).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_352297_13_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquestes teories de que els fatxes son tontos i els progres llestos i que son tant populars aqui al raco, no son sempre certes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2765819", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ja sé que segurament les paraules del Rajoy són les que menys importen als catalans, així que podeu dir-me botifler o pepero sense cap problema (si volieu dir-me Maria Del Mar , sociata, esquerrós, o sectari ja us han avançat).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1819610_39_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Apart ja he dit lo de la linea, ok tu amb el temps has anat més a la linea hetero, pos clar que no t'agraden els homes després de tant de temps.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3643034", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ostia puta!!!”.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1246145_56_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "no parlis pels demes, ja parlara el poble, mentres tu, el teu partit i algun altre, es dedica a ficar al nas a la nostra proposta. jugueu brut, que es com sabeu!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9879472_15_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Encara sortirà algun imbècil dient que tota la culpa és del PDeCat i que ERC no va poder fer res, o que va estar enganyada o l'excusa estúpida que s'inventin ara.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10727257_15_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Quins collons.Sou pura merda dictatorial infantilista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3347772_9_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Males notícies: Amb aquestes actituds vas de pet a l'infern, nano!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9177748_145_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En màxima alerta antiterrorista des de fa no sé quan temps (no sé si ja han abaixat l'estat d'excepció o encara el tenen) i el tio més buscat d'Europa els entra i els surt del país tan tranquil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5297821_17_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo he contestat \"depilat però no del tot\" però tot és relatiu perquè depèn molt de com de pelut és el tio.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3709552_33_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si entreu a la web de l'ICAEN, en la revisió del pla de l'energia de Catalunya 2006-2015, podreu veure que al 2007, l'energia nuclear era el 47% de la producció bruta de l'energia elèctrica de Catalunya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3097483_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Però en definitiva no només els canals locals, també els generalistes son una merda, jo ja no miro quasi bé la tele, tan sols el Pòlònia i 30 minuts, i algun altre programa de reportatges, ...tv3 s'ha tornat ja fa temps en fastigosament espanyola i menja-cococs socialista i pijo progre... penos...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10020818_0_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A nivell intern les seves polítiques poden ser d'explotació laboral i de restricció de les llibertats individuals (tot i que també estan canviant ràpidament...només cal veure la participació de xinesos en diverses plataformes online per veure que almenys els adults joves tenen uns valors a nivell social/laboral/econòmic no tan allunyats dels occidentals, sempre per això des de la defensa de les seves tradicions i costums i amb un punt de vista des d'una esquerra molt més ortodoxa), però això no vol dir que a nivell internacional actuïn com ho feia la URSS o els EUA i UE actualment, imposant els seus valors si cal per la força o el xantatge i només saquejant, sense aportar-hi res.Només cal veure el paper de la Xina a l'Àfrica, on s'estan fent amb països sencers...a base de pagar el preu que toca i oferir a més a més la construcció d'infraestructures, serveis sanitaris, etc. Una manera de tractar amb els \"inferiors\" molt diferent de la que hem fet servir els occidentals tradicionalment.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9184663_7_9", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si es va expandir va ser perquè els xinesos l'acceptaven com a mitjà de pagament per molt que els seu govern els hi digués que només acceptaven plata i si els xinesos l'acceptaven tot i les amenaces del govern (la importació d'opi es prohibí sota pena de mort l'any 1799, 40 anys abans de la Primera Guerra de l'Opi) era per alguna raó que obeïa al propi mercat, no a l'imperialisme britànic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3459473_16_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "també et va el sado ehhhh porca..... t´ompliria el cul de llet picamoixona,així apendries a tractar la gent amb respecte.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2886178_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per cert, ahir el meu pare va parlar amb el Guillermo Acosta, i aquest li va dir que havia rebut amenaces de mort o altres e-mails tipu: \"Aviam si t'atreveixes a tornar a aixecar el toro!\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6314656_43_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi m'han passat un parell de situacions una mica de l'estil que he pogut llegir. - Una vegada en una festa a una casa, hi havia una noia que va agafar un pet molt considerable.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9934944_2_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I no, els arguments no son igual de vàlids per una dona perquè ella haurà de passar per un embaràs o per un avortament, i ambdues coses són molt fotudes.El que tu proposes és que tot el risc de follar a pèl l'assumeixi la dona, perquè l'home sempre pot dir que no vol tenir res a veure, i serà la dona la que s'haurà de menjar el marró de tenir el nen o l d'avortar", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3081035_4_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tens rao , comentaris com el teu el que fan son puta pena , nomes son una ''boutade'' , per fardar de revolucionari", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_837048_25_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sou més falsos...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_156021_7_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El text allà cadascú amb el seu domini del francès, català, castellà o de l'angles però els títols crec que serien un pas important per a fer del català una marca del racó i en estalviariem provocadors i spam.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1913403_61_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Un tio que amenaça el càmera i per les seves paraules es desprén que només pot demanar perdó pel fet que l'hagin enxampat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4393379_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "D'acord, podries explicar de què van els teus fils als que no tenim ni puta idea de de què van els teus fils?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5590663_6_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Doncs estaria bé la proposta Es pot dir als empresaris catalans torracollons aquests que volen fer-hi una plaça de toros que hi muntin un grandíssim Mercat del Motor.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8906670", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "OPCIONALLa nit abans de colar-ho hi afegeixo:- 2 alls (plaguicida)- 4 bitxos (plaguicida)- el tabac d'una cigarreta (plaguicida)Amb aquesta conya no he tornat a veure ni pugons, ni aranyes vermelles, ni mosqueta blanca ni d'altres bitxos (només uns mosquitets negres petitons que semblen inofensius per la planta) a més, com que el preparat té uns nivells de nitrògen força alts, al ruixar la fulla l'absorveix ràpidament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10656816_15_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Vol follar i vol follar amb molta gent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4360817_20_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tens puta idea de quanta gent va matar l'11s l'Al Qaeda??3000 perones.Saps a que fan a les mesquites aquesta gent?Ensenyar als nens que Al qaeda es bo.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9458134_24_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Hòstia és que quin fill de puta.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9746466_16_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Mai tanta gent ha sigut, alhora, tan idiota i tan malparida.Ho tenen tot els espanyistanís.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_17569_11_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo enviaria un email a la FIFA a la UEFA al COI i que aquests ultra-sur i altra merda que hi ha per allà penjada els arruinés la vida llavors tots correrien a dir que no representena la Villa de Madrizzzzt i llavors es cagarien i no podrien tenir l'honor de fer uns jocs olímpics!!!jajajajajajajjajajajjajaj I PUTA, I PUTA, I PUTA EL REAL MADRID!!!!!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10740467_36_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "De debò.I en conec uns quants que s'han cregut la plandèmia i s'han vaccinat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2803559_2_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aqui tenim la merda fins el coll amb ells", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9962463", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Troben morts a França un nen i el seu pare, denunciat a Sabadell per l'exparellaL'exparella va denunciar que no li havia entregat el nen de 6 anys aquest divendresRedacció 15/09/2018 - 17.32Actualitzat 15/09/2018 - 18.00 L'home i el nen de 6 anys trobats morts dijous en un cotxe entre Portbou i Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord, són un nen de Sabadell i el seu pare, denunciat per l'exparella perquè no li havia entregat el nen.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8156962_8_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Amb la merda de concepte de justícia social que tenen no vull ni saber què pensen realment quan parlen d'independència.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4170577_191_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En fi, quins cabrons (i quina enveja) aquests que s'ho munten amb xiquetes 15 anys més joves que ells.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4128691_113_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No tenen cervell, només tenen fam de sang i destrucció.Us deixo una lletra d'una cançó (en castellà) que a molts us sonarà: Un tipo delante de mí, no para de hacer el idiota, lleva un trapo en sus manos que mueve pa' los laos.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10361556_43_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per tant jo mentres no siguem independents, prefereixo que no entri ningú més, perquè quants més entrin menys % de vots indepes a les eleccions.I això de respectar depenent del que sigui per tu respectar..però el que conten són els vots i no pas el respecte, i aquesta gent et votarà abans Psoe, PP, Podemos, VOX o Cs que CUP, ERC, Junts Cat o Primàries.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9343940_37_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Seria absurd...i la mort política de tots...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8748269_8_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sí, de CSQEP en parlo més avall, però vull dir, CSQEP ja sabem que són federalistes i enganyaindepes babaus, però aquesta associació no té cap dret a reclamar res d'un govern de fireta amb competència quasi zero en finançament.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8186106_14_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "XDHome, si es pogués transmetre el microbi atenuat seria la polla, n'hi hauria prou que es vacunés una persona i ja tindries a tot el barri vacunat sense que calgués clavar cap més agulla", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9035556_3_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És a dir, vull dir, i si la mare diu 'el pare biològic és X', i s'equivoca i està mort o no es pot trobar...??", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9184597_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Dialogar sobre la mala educació que suposa parlar en català no es ser tolerant sinó imbècil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5427858_48_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No hi estic d´acord , pero si estic d´acord en que als inmigrants se´ls ha d´exigir apendre catala i que es absurd que hagi un monument a Blas Infante i no als Germans Badia Estas d´acord amb el company que diu que jo haig de ser andalusista perque el meu pare era andalus ?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5566312_62_13", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo et dic que a molts pobles aquesta bandera no al veus mai.i de fals res. no se'n veuen, no és molt històrica que diguem.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10230357_7_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Pero, en la mayoría de los casos que he registrado, se manifiesta el mismo ingenio que rechaza el retruécano facilón y trillado (como tahúr/hurtar), el juego pesado y molizador con la polisemia de baraja (conjunto de naipes/ contienda, riña) o, al contrario, la alusión erótica.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2118651_14_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ho dic en el sentit que cap dels dos membres de la parella pot exigir a l'altre que el tingui informat sobre els seus amants, a no ser que haguessin acordat fidelitat i que, per tant, el fet de tenir altres amants comporti una mentida i, en aquest cas sí, pèrdua de confiança.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3330958_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que fills de p... ojala se morigen tots de una puta vegada els anormals estos , te juro que marriven a fer això i tinc collons de anar a la seu A200/AN/GAV a dixarlos un recadet VALENCIANISME.COM estem amb tu CAP AGRECIÓ SENSE RESPOSTA p.d: sortire a Livertaddigital per analtiment de la violencia o alguna anormalada destes?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5079696_20_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els salaris eran una puta merda abans de la reforma laboral i en tot cas la reforma laboral el que fa es mes barat acomiadar , els salaris es negocien als convenis I si hi ha mes demanda que oferta els preus -salaris baixen", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10445890_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Tenir els pulmons tan plens de merda que ni els virus s'hi poden reproduir amb normalitat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1921012_290_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La trobo lletja que fa por jo a la Flora Saura aquesta!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9925858_30_13", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per n-vegada , els semites antics , ara estàn molt mes barrejats, no son ni blancs ni negres con tu entens.Fins i tot ara mateix tampoc son blancs o negres com tu entens , com Ronaldo no es blanc ni negre com tu entens", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6153740_8_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si es vol recuperar la vitalitat del sector inmobiliari (no em refereixo als nivells de l'època de la bombolla) no em ve cap idea més al cap que tirar cases (velles) a terra i no substituir-les.Llençar cases a terra no arreglaria res, seria una destrucció de riquesa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9573587_8_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Només cal que hi hagin morts i serà com un incendi que s’hi alimentarà ell mateix amb l’odi de la gent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9289244_25_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No té res a veure els casos d'infants amb diversos graus de trastorns del desenvolupament sexual que han sigut mutilats al néixer per diverses raons (desconeixement i pressió social, mala praxi mèdica, ...) amb el fenomen de la transexualitat en que individus d'un determinat sexe genèticament i fisiològicament (mascle o femella) desenvolupen una falsa consciència respecte del seu cos i la seva identitat.Hi ha un rerefons molt superficial, conservador i masclista darrere d'aquest fenomen: no pots ser una persona amb penis a qui li agraden les Barbies i dur trenes, o una persona amb vulva que juga a futbol i duu roba \"de noi\"?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10088684_7_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Sabem que el sexe el determinen els cromosomes, que de vegades surten coses diferents a XX o XY.D'altra banda no conec cap gai que de sobte li agradin les dones ni viceversa.Ara, a mi no em preocupa gens que tarats com tu li ensenyeu a la meva filla \"a ser lesbiana\", serà el que hagi de ser, no el que ningú li pretengui inculcar amb teories de la vora del foc.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9827499_14_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els ho veig negre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10599090_9_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aixo si, no ho recomano a ningu, la tia aquesta és pesada de collons i m'esta trucant i enviant whatsapps cada dos per tres.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7441178_18_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Com deien els gitanos, ells porten sang de reis, i també d'esclaus, de criminals i de sants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5275147_6_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No veus que els putos espanyolistes només es queixen d'això, de la manca d'espanyolisme que hi ha a l'estat espanyol i que no afronta al separatisme?.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9953063_4_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Això de que les empreses han marxat és fals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3218517_20_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Absolutament fals.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2498344_32_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ho tinc força controlat, a la novia oficial l'estimo moltissim, a l'altre es una atracció sexual, quasi salvatge", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7572385_26_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No tot val, igual que l'estat no permet que t'automutiles, si pot evitar-ho, tampoc ha de permetre que tu pugues conseguir heroïna com si fòren caramels.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8106676_3_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "L'altre al tenir més penya-segats, fa que les cales siguin més salvatges i profundes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7310536_5_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La Sénia, Ulldecona, Roquetes, Tortosa (Mont Caro), Sant Carles, Amposta... junt amb la mosca negra....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2984115_22_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "De totes formes, tens raó: sóc un tonto poyas incoherent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3021915_70_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A mi si un tio m'agrada m'importa ben poc el seu fisic, la pasta que tingui i els amics que tingui, m'agrada ell i prou.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3164603", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "També cal veure la part (minoritària) d'immigrants però que sí que s'integren.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3695175_12_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Perque malgrat tot és català i canta de puta mare.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6774222_0_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els 32300 són bruts.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8793464_5_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Frivolitat és quan l'Homs o en Santi Vila van dient que s'ha d'arribar a una entesa amb l'estat espanyol, o insinuar que per la pasta i els assesors vols pactar amb C's a Girona, però en aquests casos els raconvergents callen com putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7011278_12_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Em van dir que anés per la zona de darrere de la catedral (si no recordo malament), que era on es concentrava la població gitana.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1882599_3_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "no utilitze la paraula puta perquè és despectiu. en l'actualitat, qualsevol dona és 1puta, faça el que faça.. no em ve en gana dir-ho. tampoc em ve en gana escriure \"un\" o \"una\". sóc lliure d'escriure com vulga i d'exposar el que sent.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_803912", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "sé que a la majoria us importa una merda... i no m'estranya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10272790_30_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Al Japó hi ha programes de contractació en origen, especialment de filipins i xinesos, que no són res més que màfies legales i promocionades pel govern que es dediquen al semi-esclavatge.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3891112_9_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "el fet que aquests 20 \"asians\" siguin (perquè sí ho són) uns micos no treu que el racó estigui ple de racistes i d'imbècils que se'ls creuen", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3789783_492_8", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si que m'imagino la cutresa M'enrecordo d'una \"professora\"(be, nomes acompanyava als altres professors i nomes feia com d'ajuda al altre professor) que va venir a la ikastola i parlava euskera en plan indi, i la tia si parlant al seu idioma ja parlava en plan pija idiota, en euskera ja era el remate, parlava en plan: Ozo ozo maloa da hori, es egin horrela, ulertxen?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1252470", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Decentralización de les trobadas usuaris-- estem farts del centralisme pixapi,per això que la seu de les trobadas sigui itinerant, celebrant-se trobadas en llocs tals com asker, donosti, lisboa o qualsevol altre punt dels PPCC que estiguin fora de l'abast dels peatges localització i execució dels creadors de internostrum----per ser enemics d'aquestes cèl·lules i per manar un missatge distorsionat dels membres d'aquest partit al poble usuari adopció d'un frkismo popular--- perquè tot usuari tingui el dret a donar regna solta al seu costat friki sense ufrir represàlies som una candidatura oberta a pactes amb formacions sobre la base de negociar el programa...................... si cony tinc gans d'anar en coalició amb altra candidatura", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9561077_1_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Portem 300 anys patint els atacs d'Espanya i ara que els podem aturar llevant-nos a les 5 1 puto dia o bé dormint en un col-legi electoral!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10144327_13_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ni que sigui com a teràpia pels babaus que conversant amb els seus amics diuen defensar el català i després...l'eviten com si d'un cosí ximple es tractés.Tinc per costum usar el català en la major mesura possible, crec que equival al 70% de la meva comunicació oral i escrita.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2313741_2_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "sa puta mare... ja em molaria anar... però almenys estarçé ballant al ritme d'Obrint Pas i de Berri Txarrak", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9386586_46_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Call sembla topònim menor, potser d'origen jueu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10415771_68_11", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Les xifres diuen que a la Xina , Corea , Japó no ha mort mes gent que a Itàlia .Pot fallar un pais , però no tres", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4985536_18_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "collons però les bolivianes i peruanes son tope lletges i peludes. per norma general... son com les dones d'albassete... abans me'n vaig a fer de voluntari a Saturn.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_940376_0_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Quina merda és aquesta? pit i collons tària no facis la monya i insulta els que et volen fer fora i si marxes no posis un missatge hortera com aquest, digues qu's petin i no tornis més.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9270421_19_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Bé, ja saps que els gais acostumem a ser força promiscus (no tots evidentment).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5451291_50_21", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Definitivament ets tarat, penses que m'importa la teva opinió? ves a pastar fang! no em ve de gust parlar amb un psicòpata amb instints assassins.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1270914_7_6", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els japonesos escriuen els Kanjis en teclats igual que grans que el nostre (i recordo que els Kanjis japonesos són uns 7.000 símbols diferents, i els xinesos diria que uns 9.000).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5875699_20_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Generalment som possessius i gelosos, dubto que es pugui mantenir en un període important de temps si estàs ennamorat de la teva parella.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5170305_8_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Mai m'he amagat de la meva crítica als pollosos i menys encara de la meva defensa per l'ordre i la seguretat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1583631_10_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Cagon la puta d'on surts tu? xd.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9158243", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No semblen refugiats fugint espontàniament de guerres, sinó més aviat una operació a gran escala d'importació sistemàtica d'éssers humans.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6981134", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Res, tinc un virus o una cosa d'aquestes a l'ordinador, i justetament m'ha entrat quan estava re-instal·lant l'antivirus que tenia, i tota la merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2404504_40_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El tio no parava de rajar amb els catalans, fins i tot els bascos se'n riuen de nosaltres amb aquest seguidisme que és una còpia barata seva.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5427858_26_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En aquest cas la campanya es ''parla catala '' , no em sembla malamentla premisa Un altre cosa es que si el que busca la campanya es que algun inmigrant vegi la llum i aprengui catala, no es el sistema mes adequat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10708946_2_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "De moment ja han matat uns quants milers de persones.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10155888_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "El \"gen\" colonitzador no se'l poden treure del damunt els desgraciats, i ni se n'adonen.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4083415", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Mentrestant, els que s'omplen la boca a diari a condemnar els catalans per qualsevol futesa calladets com unes putes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9934944_2_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La dona pot decidir no follar a pèl.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3104384_101_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Potser algun dia tu te n'auràs d'anar, per dir alguna cosa, a Brasil a fer de puto/a.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9739956_20_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No però perquè de francès quasi no sé res, de fet com he dit a un atre fil a voltes m' han entengut millor quan els parlava als gabatxos en valencià en accent francès que quan els parlava en la seua pròpia lengua", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2551167_13_9", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No intentis fer-me quedar com un mentider eh, que puc tenir moltes coses, però això no.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1036779_3_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Des d'allà poden jugar als jocs de les influències i els lobbys.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9010795_25_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Les diferències físiques i genètiques entre homes i dones no es limiten a tenir polla o cony i tetes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6315545_20_6", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si ningú li toca un pèl millor per a ell, però si a algú se li escalfa la sang i li fot un espant s'ho haurà ben buscat, perquè no hi ha puta necessitat de fer una cosa així, i menys amb la manera com les passem de putes alguns (la majoria) per arribar a final de mes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7182886_12_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En canvi no sé a que cony treu cap que a Gladiator et deixin anar que Roma va ser fundada com una República.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5545608_10_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Quina puta mania amb anomenar per feixisme o nazisme a tot el que no li agrada a un mateix.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9870705", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Als Països Catalans tenim 16 ciutats amb més de 100.000 habitants però quina de elles és la més lletja?Ja hi ha els quarts decidits!El derbi vallesenc ha acabat amb un ajustat 27-22 a favor de Terrassa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3835441_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Al contrari del que comenten per aquí dalt em van dir que ni es veia marginal ni era un cau de drogadicció i que en el fons tampoc no era un barri que es veiés de forma hostil pels danesos, que pel que comenten també hi van habitualment, al mercat de Nadal que s'hi monta i a altres activitats.Imagino que hi deu haver de tot, però no crec que sigui l'infern a la terra.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2458968_31_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "A Catalunya no sé, tan sols he estat a Barcelona i la Garriga, però a València ciutat hi ha més nazis que indepes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5798096_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els ciuencs em diuen que la independència no s'aconseguirà mai i que és una pèrdua de temps i que si s'ha de lluitar per alguna cosa aquesta és el pacte Fiscal i els socialistes em diuen que els catalans som uns nazis, que només hem prohibit els braus perquè era una tradició espanyola i que si Catalunya és tant rica és gràcies a la ma d'obra barata i la força dels andalusos que varen venir a Catalunya, la crisi no és per espanya sinó pels polítics catalans que són tots uns corruptes i perquè han de pagar una canal tv3 que ells mai miren i subvencions a una llengua que ells mai utilitzen i que si aconseguim la independència ells marxaran de Catalunya perquè ja no seria casa seva, el seu país.De familiars només he convençut la meva dona.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2139216_9_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Que facin tabula rasa a la secció de bàsquet del Barça i fotin fora tots aquests panolis.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10731067_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Es va oblidar comentar un altre crit que vaig fer després del \"puta España\", aquest ja amb la finestra tancada:- \"¡Que venga el tribunal de cuentas a quitarme la voz!\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8610990_8_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per cert la Policia ha confirmat que eren refugiats sirians recent arribats la majoria dels detinguts:traduït amb Google traductor:L'informe de la policia de Colònia controls d'identitat revelada continua: \"Només una petita minoria va ser tot magribins, la majoria dels Controlat pels sirians\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6116396_80_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Una hora, dos hores, tres hores...i quan està a punt de dormir-se ix el metge agafant el nadó pels peus i estampant-lo contra les parets, el terra, la màquina de café...: -\"Mor, cabró, fill de puta!!!\"", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1848879_1_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Malauradament sé poc francès i menys anglès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10468492_16_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Els pares musulmans que anaven al regne unit fa 50 anys eren tot el contrari, i ela fills van sortir....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_960677_43_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Un amic meu l'altre dia m'explicava com es folla als boscos de la UAB Jo encara no hi he follat mai!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1308748_48_11", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "hahaha, el que dic, xD no tens ni puta idea del País Valencià.... si desprècies el que ha conseguit el nacionalisme valencià els ultims anys....", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4842961", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquest diumenge el Fòrum concedirà el premi Cuiner de l'Any a un jove talent de la gastronomia, i també retrà homenatge amb un minut de silenci al desaparegut Santi Santamaria, que ha mort aquesta setmana.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7326684_55_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "farà prop de 15 anys que juguen competicions europees, però com són tan dolents mai arribaven gaire lluny.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2110054_11_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "en realitat sol tinc xiita--itis......per aixo estic que em moro al llegir que clemente anira a la seleccio d'Iran", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5481049_15_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquests de l'Ara són massa pessimistes, ja van fer el mateix amb Pa negre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10790828_3_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ja que això era summament difícil d'encertar.Algunes reaccions seran provocades per una mala pràctica en posar la injecció intramuscular, he vist massa inoculacions en les quals no és comprovava si anava a vena.Les vacunes han estat posades caducades, i no s'ha mantingut la temperatura adequada.En fi una loteria.Si et pensas que el experiment es xines malament anem.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_783841_4_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "juer tiu, ens has tallat el rollo nano... doncs si, la veritat es que es un puto crak el cabro aquet", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3826026_129_7", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo el primer cop que vaig escoltar això de blat sarraí pensava que em parlaven de blat de moro.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6967021_52_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Aquí si guanyes ets el puto rei, i si un dia la cagues ets un perdedor... no hi ha un terme mig La tornada és complicada, però hem d'animar fins al final.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10247495_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Jo també ho he llegit i no m'ho he cregut gaire.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2914701_64_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Per si de cas és correcte, i tenint en compte que aquests sortejos són ?es falsos que un duro de sis pessetes: - Bayern - Porto - Manchester - Liverpool - Chelsea - Vila-Real - Barça - Arsenal", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3110772_2_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "O com som radicals no hem d'apareixer encara que fem quelcom MOLT més significatiu que portar 1000 indepes a una manifestació si arriven? que li peten a la falsa llibertat de premsa No t'ho prengues a mal, però és així de lamentable.I felicitats als indepes que anaren a la mani aquesta última del acte per la sobirania.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_690965_8_4", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Nosaltres no sóm els \"dolents\"...i tampoc ens deixen ja ser gaire bons.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7046944_7_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Maria Luisa escrigué: hotels buits amb 12 cambreres esquelètiques servint 12 plats als hostes estrangers.D'acord que el que ensenyen als turistes és un aparador i costa veure la part \"real\" però tampoc són tant rucs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7307153_33_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ui sí, sobretot el Barça és sagrat, que ho toquin tot però els multimilionaris que corren darrera una puta pilota son intocables.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7143913_53_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "I els usuaris mascles hetero haurien de prometre una nit d'entrega total als usuaris mascles gais/bisexuals que hi estiguessin interessats, oi?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_97_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Una setmana sencera amb dos amants (a dies, no juntes, però sí amb les dos a diferents hores algun d'ells...).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3536608_28_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si us plau, no infecteu el xat amb gentola d'eixa mena; deixeu que la merda se la remenin la \"Telahinco\" i \"Lapena3\" El xat ha de romandre en un estadi social superior.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7501910_416_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "En Trapero és el cas paradigmàtic de fill d'immigrants castellans que sap on ha nascut i a quin país vol viure.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7771431_13_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ja ho vaig dir llavors, alguns queden retratats fent aquests intents de jugades brutes contra tu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_1971_9", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Si qui es tanca de banda ets tu, jo només he esmentat dos casos concrets que no faig extensible a la resta del moviment feminista pel simple fet dir la paraula dolenteta en un moment concret, com també dic que hi ha nazis a l'independentisme, que són molt minoritaris, però no per això em converteix en unionista.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2774101_18_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "i també un xic hetero, per què no; el llop no dubta a dir quin xic li sembla atractiu", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4308967_10_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "La vida és la lluita contra la mort.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1518864_1_1", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Un energumen armat amb un palillero 9 mil·límetres parabellum ahir va ser arrestat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8941779_21_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ets molt educada amb un esser que no mereix cap altre calificatiu que el de Fill de la gran puta.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_159318_4_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Ostres doncs sí que els hi han fotut canya! x cert, fins i tot allà hi ha en crom.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_743102_20_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Peró actualment no abandera una puta merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9585571_34_5", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "No hi ha tants anys de diferència entre els 20 i 30 , però opino que entre els 20 i 30 una persona evoluciona d'una manera més bèstia que entre els 30 i els 40.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5523870_104_2", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "ja es fa expressament per tocar la cresta o la moral (o per mandra/deixadesa!)les ties son més llestes i saben fer-ho més subtilment", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10400226_7_3", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Perquè que el conjunt de les illes sigui uniforme...Pel que ve a ser la conversa ja sabem tots que per a alguns Catalunya (l'espanyola) és el paradís de la llengua i que ens han de salvar als desgraciats de la resta de territoris de l'extinció imminent.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_304511_61_0", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "És cert que a vegades hi ha algun capullo que et diu alguna cosa, però suda d'ell o intenta-li explicar si vols...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7418106", "instruction": "Digues si aquest missatge és ofensiu:", "context": "Una novel·la curta ambientada a l'Àfrica, així que caldrà parar atenció al retrat dels africans que fa Conrad.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7023050", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Feia temps que no obria la boca el babau aquest.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5997595_16_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sempre m'han agradat aquests cartells, si n'aneu posant de nazis em feu un favor, així practico una mica l'alemany", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6644025_10_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Hi ha africans amb estudis, però la majoria fora d'Àfrica.I així Àfrica mai sortirà del pou.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3829265_83_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "De vegades sí que hi ha dos si entre la primera que ha mort i la segona han passat prou d'anys.Llavors la primera ja és ossos que es converteixen en polsim i la segona ja hi cap.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1187064_10_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "He començat pels cantautors, concretament pel Llach, i tots \"quina merda, quina merda, quin rotllo\", mentre sonaven les cançons tothom parlava, reia o feia l'imbècil, i quasi ningú seguia la lletra que els havia repartit, passant de tot olípicament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5112855_26_6", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ara es una zona ordenada, amb molta vida i amb gent (molts immigrants però també autòctons) que tenen un lloc per fer petita agricultura i esverdir-se.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10381188_71_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Trilla, mitjans catalans, la nostra, etc... una puta vergonya! jo estic indignadissim, perquè justament el que provocarà aquesta negació és l'histerisme, hipocondríacs col·lapsant urgències, zero informació al staff mèdic que ha de tractar l'epidèmia, nul·la organització, etc...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2719326_23_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "MAI no pagaria per sexe telefònic, ja que ni m'excitaria una mica que un pavo amb qui no he tingut sexe abans sabera què em posa i què no.l Amb amants, rotllets, nòvios, etc. sí que n'he fet.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3182789_56_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Per fer que una paraula enllace al seu article (per exemple, que clicant al nom de Carretero, s'òbriga el seu article) sols has de posar el nom entre dos claudàtors (ex: [[Joan Carretero]]) Per afegir una referència (és a dir, afegir una pàgina d'internet on poder contrastar la informació) la manera més senzilla és simplement afegir l'article en un claudàtor (ex. [http://www.racocatala.cat/forums/fil/109873/una-espenteta-a-la-viquipedia?pag=2 ] açò enllaçaria a aquesta pàgina) és una manera \"bruta\" d'afegir enllaços, però per començar és molt senzill, i segur que un usuari (jo mateix ho faig sovint) després posa les referències com cal (que sols seria afegir i a l'enllaç anterior).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7475941", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Détails Lurmas ‏@Lurmas 16 h Juan Luis cumpliendo contrato con Planeta, supongo… Détails Laura Blanco ‏@78laurablanco 16 h Juan Luis llega el libro Détails Chuchi ‏@orbita1943 15 h Juan Luis Juan Luis El gilipollas Détails miesianico ‏@miesianico 15 h Juan Luis Ejerce de lo que es, de paleto.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1475231_6_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Que molts irlandesos que fa 10 anys eren pobres ara van de nous rics pensant-se que estan en el centre del món, també, però en general els irlandesos quan no vaig borratxos són molt educats i ajuden als guiris.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10148497_4_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Primer de tot, no és negre, si a cas serà \"mestís\".Si la seva mare fos holandesa no hi hauria aquesta \"polemica\".Personalment, jo el conec com el català de Vox.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6375846_10_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El sexe, la finalitat de la qual és propagar els teus gens, és feixista i nazi.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6250227_157_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sé on vius, vigila... xD Que el bar no era de guiris? 2€ per un Isaac , ja m'explicaràs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10353451_50_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Mentrestant nomes especules a partir de noticies esbiaixades/falses/interessades, com fas sempre, per llençar merda contra els indepes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7406752_3_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Els moros li deien algemia, els colons cristians vulgar, romanç, etc. Ningú li deia català, posteriorment es va passar a emprar valenciana prosa, l. valenciana, etc", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2607404_20_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ja li faria ja jo uns quants favors complets nivell de luxe.Deu ser un crack al llit,amb lu bo que està!Tanca la llista de la CUP de no sé quina demarcació(suposo que a Girona).A SI joves hi ha bones polles ,però a la CUP no es queden pas enrere no!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2527988_49_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Dona, depén de com vaja a ser la cosa (si estem parlant d'un polvo solt, clar) si has de follar plantat millor que arriben per el seu propi peu (jo amb follar ja en tinc prou, si damunt he d'estar aguantant-la en braços mone) i si vas a fer-ho en un llit dóna igual.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7061014_221_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sandro i Zubi, què collons teniu al puto cap?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_337956_4_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "M'he canviat de btx Alfredo , Organitazicó d'empresa i mates, GO HOME, sudu de passar-les putes per coses que no faré servir.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5276285_22_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A un científic li diuen que reaprofiti la merda i no se li acudeix res més que fer-ne hamburgueses no la podria aprofitar per generar energia no.... va i fot una puta hamburguesa de merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6368686_130_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Si que es pot: les 3 asiatiques que he tastat (chinesa, indonesia i coreana) son bastant tradicionals (amb aixo vull dir que no son molt \"experimentals\", son recatades i timides).En canvi, la ultima americana que he tingut de parella, per excitar-se necessita que li fotin bufetades i li diguin que es una puta i una guarra (whore, slut, ...)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1707629_27_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Quan el \"pescao\" ja té més de 20 anys, és a dir quan el teu objectiu potencial ja ha rebut pals per tot arreu de tots els \"cabrons\" amb qui ha follat i refollat, aleshores se suposa que la nena ha madurat, i t'ho hauràs de currar més.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10250665_23_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "una coincidencia mes quina casualitatqui s'ha inventat aquesta noticia?veieu a qui beneficie ser un ploramiquessabeu com es pot traduir al catala perfecte la expressio tonto util", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2605868_63_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Jo vaig continuar en català tota l'estona, però l'imbècil no va canviar en tota l'estona.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6937022_44_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Hi ha una cosa que no entenc, com et criden l'atenció els administradors? a mi m'han dit racista, neo-nazi .... però no m'han cridat mai l'atenció els de dalt.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_954706_13_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "\"Pd: als 33, racistes que corren per aquí, homofobs tipus IRA o Ivet i tot una serie de reformistes varis, que la vida us sigui lleu... ja teniu prou pena de ser com sou!\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4926755_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Aiquest quadre em recorda un company de feina que era molt fill de puta.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8900642_49_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Però una cosa és quotes per a partits polítics, que ho entenc, però el que no entenc són quotes per dones.I per què quotes per negres no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2232236_41_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Doncs mira millor, perquè per la merda de món que tenim,millor que peti tot i a prendre pel sac.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5157570_39_10", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Defensar la pròpia identitat no és ser racista ni xenòfob.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9701156_19_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El més greu no és el fet racista de que s'estan minoritzant les varietats auctoctones condemnanles a la desaparició.El més greu no és que s'esta minoritzant la cultura catalana condemnanla a la extinció.El més greu de tot es que les families mosulmanes al tenir fills extenen l'hislam, una relegió basada en un llibre on hi diu 100 vegades mataras els infidels, un llibre on hi posa que s'han de violar dones infidels, un llibre on diu que s'ha de mentir als infidels sobre les intencións de l'islam.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1118192_22_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ja m'imaginava el tio follant-se una foto seva durant 8 anys!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_420917_12_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ara mateix, els negres es diuen African-American.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_985564_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "O sigui que si mai torno per les teves contrades serà en un bon hotel per evitar aquestes bèsties assassines i perquè què carai jo sóc un tot un senyor!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9479156_22_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Quan van fer fora els gitanos que hi vivien per a posar-los en uns pisos, en van fer un reportatge.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5284504_0_19", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Durant molt de temps em pensava que no era així, però finalment m'he adonat que el mestissatge és dolent per a nosaltres quan som minoria Si no ens haguéssim barrejat tant avui en dia hi hauria més consciència de país i més patriotisme", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6390056_37_7", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "De ser xic i recollir ametllons, esparrecs, cargols quan plovia, anar a robar maduixes - de criatures, sí, ho confesso -, o anar a collir les cireres a l'hort de la família que ho va deixar córrer per la mateixa raó de que no donava.Ara hi ha cartells de \"en venda\" i \"es lloga\" i un gran percentatge d'atur.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6540098_14_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Allí es viu en una mena d'histerisme col·lectiu i complexe d'inferioritat tant gran que tira d'esquenes i fins hi, em comenten que no hi ha ni punt de comparació tot els meus cunyats peruans em comenten, des de fa anys, que a Mordor i a castella són tots una colla de \"paletos que vienen del pueblo\".", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10590755_50_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El creixement mes pronunciat en l'economia de les ultimes decades, menys impostos, menys intervencio a l'exterior amb alguns encerts contra Iran i paisos que signen la pau amb Israel?Quin es el malson que de tant en tant feia tuits ofensius?Estic d'acord en que molta gent no hi esta d'acord i que genera molta antipatia, pero aquesta manera de tractar els lectors com a subnormals o com nens de 6 anys no ho entenc.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8598413_7_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I arribats al punt on erem, i fa 4 mesos també, hagués votat a favor de la seva investidura PER RESPONSABILITAT.Le teva metafora és una merda.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2991718_21_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Els dos són morts, i a l'últim no el vaig conèixer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5465824_2_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Proposo que a la següent aparició pública d'aquest imbècil, hi anem uns quants a llançar-li tomàquets i a fotre crits o qualsevol altra proposta que li faci mal, molt de mal.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_5603_8", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El que em demanava era per què s'ha refugiat a l'1.0 (amb prou feines té twitter).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10655780_0_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Mola perquè els tens més empatia sent putos micos que la que tindries si veiessis la mateixa escena i fossin moros.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8589169_542_9", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No puc en els mentiders,i com me busca,me trobaSi te'n fixes sempre me diu algo Millhouse primer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6804861_7_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El comerç de barri és una puta merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2600354_7_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "es força conegut-------------- el MAIPAC sol va causar la mort d'un membre d'un eskamot al posar una bomba..i indirectament 580 per l'accident a los Rodeos", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9085882_7_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Se n'ha ocultada una part, la més salvatge, perquè uns quants criminals de guerra implicats en la 731 i unitats militars de funesta reputació podien ser aprofitables pels EUA; a més a més, calia refer ponts amb un país que seria un gran aliat estratègic davant la Xina, l'URSS i Corea del Nord.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4996320_149_11", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Vull dir que està plena d'immigrants del Regne Unit, Irlanda, Alemanya i Holanda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1575487_9_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I al final del partit, depenent del resultat, coi, que tampoc som rucs!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9766956_10_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sóc de l'opinió que si es té parella és per alguna cosa, si volen follar amb més gent que trenquin la relació (a no ser que sigui una relació oberta d'acord mutu).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8726858_7_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I ho dius ara??!!Odi etern a la puta cinta!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6116396_237_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Els últims de negres: -Què és un negre a la neu? -Un blanc perfecte. -Qui puja primer a una muntanya nevada, un blanc o un negre? -El negre, per què porta cadenes. -Qui puja primer a una muntanya nevada, un blanc, un negre o un gitano? -El gitano, per què ha robat les cadenes al negre. (no soc racista, però em fan gràcia)", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3763727_104_7", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Susana escrigué: Els nazis consideraven molt important la puntualitat dels trens.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10032759_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "En altres paraules, fes més hores que un esclau hitita i com no és una feina sinó que és el teu mode de vida et pagaré una merda i la teva plusvàlua me la quedaré jo per portar una vida de puta mare i fumar-me uns canutus de la mida del Big Ben.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1230669_1_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No se A aquesta distancia es molt dificil de distingir entre la salutacio nazi i les quatre barres.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_15854_0_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "En primer lloc benvingut i pel que fa a la samarreta, no ho sé, jo per la de futbol me les vaig veure negres per a trobar-ne una en una botiga, vaig rondar mig Barcelona (això que no hi visc) i al final a l'únic lloc on la vaig trobar va ser al Corte Inglés.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4429168_7_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Llançar merda?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5488580_19_11", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "És més fàcil creure que els que miren Sálvame són idiotes i ja van néixer així que no pas creure que han sigut idiotitzats per unes classes dominants que necessiten dominar la vida dels altres per sentir-se algú i que la seva curiositat innata ha sigut castrada a base de pur menyspreu des del dia que van néixer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4712154_101_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Et dono unes pistes: És un català admirador de Franco, va militar en Fuerza Nueva, no li molesta dir \"Arriba España\" (a la intimitat i entre amics), quan parla empra la mateixa mímica que Joseph Goebbels, li escriuen els llibres, i el seu partit és una casa de putes.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8849199_3_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Però tenint en compte el discurs hegemònic de la societat, que bàsicament és populisme (fuera coches oficiales, políticos corruptos, fuera los impuestos, ya basta de recortes, ya basta de catalán, ya basta de autonomías, ya basta de rescates a la banca, si los políticos se recortaran el sueldo no habría recortes, ya basta de moros con paguitas y prevendas etc.) que l'únic que fa és repetir tots els mantres amb tarannà de denuncia que sent acríticament encara que siguin contradictoris i vinguin d'entorns diferents, i encara que en alguns casos siguin ridículs, tenint en compte que aquesta és la centralitat, doncs em col.loco aquí, penso que tinc més consciència social que la massa.Podria fins i tot posar-me al 8, però no ho faré perquè seria considerat una invasió a l'espai de l'esquerra ortodoxa del xat, i jo sóc massa pragmàtic.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6196280_19_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Anireu a que us moqui la iaia, Regne de València el territori amb més població mossàrab i musulmana de la península.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7555331_52_6", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Totes les decisions que has pres avui, algú les governa: normalment, si hom és lliure, pot decidir si menjarà cereals o pa sucat amb tomata per esmorzar, com ocuparà el temps, si hom és diputat, pot decidir si mentirà al parlament, com el Denis McShane que declarà tretze mil lliures en factures falses, etc. Molta gent és governada i dominada per la publicitat, i no hi ha ningú pròpiament lliure.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3332329_10_6", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Com et diu mes o menys Hugo mes abaix , ara resultara que Mahoma , els allatolas i la Sharia es un invent d´Occident i dels jueus", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7954215_5_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Entenc el que dius, però tu has d'entendre que a Barcelona la majoria de la gent només comprèn dos verbs col·loquials amb el significat de \"fer l'acte sexual\": follar i cardar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3180149_24_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "a mi m'els han intentat robar, que en porto uns quants (no d'or per aixó ) i eren persones d'aspecte agitanat, no series tu venjante que t'en intentessin vendre?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3795125_38_9", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No has entès el que volia dir, era una maleïda metàfora: s'ha de fer que el català no sembli NOMÉS de nacionalistes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3880527_5_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Si ha cardat fora el seu fill qui ens garantitza que no li hagués fotut una pallissa a ell o la seva parella si, per exemple, els enganxa follant...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6137549_63_11", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No tinc cap necessitat de quedar amb tu, jo el que sé ja ho sé de bones fonts, no em cal que quedem amb més gent per venitlar-nos merda, tinc coses millor a fer que quedar amb tu, òbviament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10031839_6_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sovint, estudiosos han caigut en el parany de pensar que no van ser escrits en francès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_11519_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Gent de bé , patriotes que volen ser militars però no dins dels exèrcits espanyols o francès.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1259175_18_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Jo crec que el secret està en fer sentir els immigrants realment catalans, saber-los captivar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6507951_2_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Infinitats de noticies de l'estil, de falses façanes, que s'han penjat, aquí, al xat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5723513_15_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Alguns, ho reconec, els faig per un mínim de coherència encara que els considere inútils.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10594941_9_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Perquè és el meu país i tic sentiment de pertayença.Jo aquesta pregunta li faria als centenars de milers de colons que hi viuen queixant-se tot el puto dia que \"si los catalanes esto y los catalanes lo otro\".Per la majoria, la resposta és clara.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10588834_21_14", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "L'unica diferència d'ara i abans es que els moros son pobres i abans no , salut.La gent tenia dues opcions , aceptaba o era ejecutat i no enteneu que per molt que no us agradi la gent si es va barrejar perquè nl tenien mes opcions , però es millor viure de les vostres dèries mentals", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6991505", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Vull dir, descarregar films però en lloc d'un avi/mp4 merdós comprimit que sigui la imatge (iso) del DVD original, amb el menú, subtítols, diferents àudios, extres, etc. Ja que t'ho descarregues, que sigui com l'original, no?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_651572_3_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "En Brian es cola en el palau d'en Ponzi Pilat amb el seu comando per segrestar la seva dona, però tots cauen morts menys ell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10643945_2_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Juntament amb Estònia tenen un percentatge de morts per arma de foc força elevat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6039428_15_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Bffff ara acabo de llegir la notícia a l'ABC i és encara més tendenciosa, directament menteixen els fills de puta parlant d'actes de vandalisme quan a les imatges es veuen nens i nenes plorant per la brutalitat...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3393409_2_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "botó dret de la rata sobre la imatge, apreta Veure imatge i la veuràs tota.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7814461_159_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Com si estigués justificat assassinar una persona innocent perquè sí, només perquè hi ha gent que n'ha matat cinc, enlloc d'una.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3751195_12_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I a seguir fent l'inútil comparant.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6025459_35_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Home no cal ser guiri.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10370331_1_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Puto pais de merda colla de follacabres. #BREAKING.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1539109_8_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Per cert per la merda de lógica que tens jo he de pensar que la resta d'usuaris del raco ets tu amb diferents nicks no? estas malament del cap fill de puta.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8881163_62_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ahora silencio. *Parla-li a la mà, que tinc les orelles brutes que t'hi cagues.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2261270_16_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Et dic el mateix que en el cas de \"tetes\", encara que sigui admesa de fa temps, si TV3 li dóna via lliure no és per aquest motiu, sinó perquè s'assembla, és idèntica, al castellà.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3490640_169_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "En aqui t'equivoques, ets tu que has de provar que són falses, no és pot demostrar en negatiu.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_133093_29_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Paella amb ceba, moros i cristians, I què vos passa valencianes?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2810_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Home, jo crec que sempre ha estat així, els gitanos-com qualsevol grup social- canten allò que escolten i realment el nivell de producció de rumba catalana en català ara i aquí tendeix a zero.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7740665", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El jutge no pregunta sobre les acusacions i es dedica a fer recomanacions personals sobre temes que són un atac deshonest (i jo diria il·legal) a la vida privada*: Jutges intenten forçar el divorci d'Urdangarin durant un judici *Per molt que sigui corrupte, i li hagin consentit fins ara, i li hagin ajudat a amagar-ho, es mereix un judici just.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5104886_12_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "De pisos i preus, sincerament, no tinc ni puta idea.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6437686_12_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Això és la teva interpretació (molt dolenta per cert).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9857844_45_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I per sobre de tot, t'estalvies fer el ridícul, el borinot i l'imbècil anant als propers 11-S.Els que sí que ho tenen prou cardat, són els que creuen en Déu, aquests inconscients van a les calderes d'en Pere Botero o al purgatori a seguir dins la merda durant un temps indefinit o processista, o bé a un cel que ni cristo va tenir collons d'explicar-nos de què anava doncs tampoc en va fer cap estructura, seguint la tradició més arrelada de les tradicions catalanes.Per tot això, jo em cago i em seguiré cagant en la columna de la cagadera de Déu, per higiene, sempre és millor fer servir a Déu de gibrelleta que cagar-se en l'olla, l'os pedrer, la llet, l'ou o altres aliments bàsics.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9957446_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Tot això és la mateixa merda, parlin en català o en la lengua del imperio.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10221499_30_16", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Per cert, molt més genuïna que \"(jo) moro\" i molt més viva que \"(jo) muir\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8146745_85_9", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A la majoria, per no dir tots, els partits tradicionals els diputats es reparteixen entre l'aparell i gossets obedients de l'aparell que son qui fa les llistes i qui reament mana.Que a la CUP de moment, ja veurem quant dura, els diputats hagin gaudit de certa autonomia es de les poques coses realment fresques que a aportat la CUP.A mi no m'agraden les organitzacions on sempre manen els 4 mateixos i qualsevol que no vengui dels centres de poder de l'aparel es vist amb sospita.Al cap i a la fi la gent real a qui a pogut veure exposar-se es als de la llista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9158287_24_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Automàticament és anatemitzat de l'establishment i titllat d'extremista, racista i masclista.Afotundament això té els dies comptats.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2092294_108_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Per a la majoria, ser un capullo i prou Per a mi, que siga sincer i molta paciencia!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4346676_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "tothom sap que van ser ells (Boixos Nois) els va trobar la Policia al L'Hospitalet i van confesar haver pintat la casa,pq ens va fer un favor a tots els socis que anem al camp treure'ls de la nostra vista aquests nazis espanyolistes que tots teníen una cosa en comú que sempre parlaven espanyol.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_29995_36_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Es una oportunista que ha cregut que anant a un programa de TV arribaria lluny.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3597086_1_6", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "1.-Un mico només arriba a petar-me el genoll per darrere.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_920_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A mi també m'agrada anar sense paraigua! sentir la pluja, m'encanta :) i no aquesta gent que per quatre gotetes ja ho maleeixen tot i es queixen durant tot el dia, com si caigués merda del cel...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9230079_55_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Afegint ad açó, sempre he sentit que Rachid prové del àrab \"maula\" que vol dir persona no lliure, per quan els llauros pertanyien al senyor feudal/noble de torn.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8930561_25_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Selecció natural... els gens dolents no es reproduiran i no sobreviuran.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_387997", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "jo em pensava que el rei dels imbècils era en Mar , però ultimament ha aparegut el sr. kalimotxo com a destacat imbècil.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1159571_0_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Igual que a les ties que van a la farga accepten follar en directe a canvi de diners (molts).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3634051_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Un dia faré un vídeo baixant una negra, veuràs tu", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7587708_18_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Tot porta merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5044957_20_11", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No sóc jo el que queda en evidència, sinó aquell que no accepta que una paraula vulgar no s'atén a un diccionari.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2397086_16_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "si envies a fer la mà als abertzales passe de contestar amb arguments, jo t'envie a tu a la merda he editat per suavitzar", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_19319_10_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Fòrum del racó (http://www.racocatala.com/reply.php?topic=689&forum=11&mod=14) Ah!, teniu el meu recolzament per fer allò dels llibrets per fer recordar a la gent TOT el que han fet malament (i amb molt mala intenció) aquella tropa de malparits.[addsig]", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_348461_1_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Estic fet merda, merci companys, vaig a dormir.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2819239_7_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Anna escrigué: que es canviin les bragues cada dia,m´explico:quan jo era jovenet i em feia pajuelas amb les bragues brutes de les amigues de la meva germana", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8930561_15_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Potser perquè el seu plantejament inicial no comptava amb el fet de què havien de canviar de modus de vida i llavors els nens són el primer, el segon i el tercer plat cada puto dia de sa vida i això no és així per tothom, que d'aquests tipus de progenitors conec a patades.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_652179", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "S'únic que s'ha de fer és una vegada acabes d'expulsar sa merda per s'anus, aixecar-te i estirar aviat de sa cadena (això de sa cadena és molt vell, ara tothom pitja un botonet) i després asseure's i torcar-se es cool amb normalitat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4219126_11_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Per això, refuso totalment l'expressió simple, vulgar i inhapropiada de \"fer l'amor\" Acoplar-se, copular, unir-se sexualment, fornicar, cardar, xingar, etc.; les alternatives son moltes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_672001_26_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Dir visca la pàtria és sectari?, doncs el Castro bé que s´omple la boca amb la pàtria, però clar, ell no és català i per tant no pot ésser sectari....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1407046_2_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I per molt que els hi pesi a alguns el català s'assembla al castellà i al francès en moltes coses.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9607843_9_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "La primera part s´intueix (hauria de ser neskatoa, nahi al duzu..? 'noia, vols...?' i diu schatuwa ne tu so), la segona és directament un enigma més sobre aquesta enigmàtica frase basca en aquest llibre de Larry Trask: aquí i aquí el text amb les frases originals basques i alemanyes (dialecte ripuarisch?)I aquí l´amic Arnold adorant la verge, no sé si m´explico... http://www.argia.eus/astekaria/docs/2572/argazkiak/2572p39f2.jpg", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3729971_48_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "La resta de la humanitat hem d'estar fent l'imbècil per 4 asexuats?transexuals? i la resta de mortals hem d'alfuixar cèntims per les seves operacions?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9518204_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Txarango no és precisament un símbol de pàtria, que diguem...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_619556_2_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El problema que he denunciat a voltes és que moltes d'aquestes empreses, van a fer negoci de manera bèstia i si cal, venen a sa mare, en aquest cas, sa llengua.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5375328", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Però eren de dretes, vull dir si eren skins nazis? o no? bipolars? gent extranya? boixos de l'epoca? apolítics? indignats?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9025668_3_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Nosaltres ens hem de responsabilitzar de la nostra gent, no de mig món. (en el cas del Nord d'Àfrica)En el cas de Síria és una situació excepcional i es poden establir camps de refugiats amb condicions dignes en els països col·lindants i enviar-hi ajuda humanitària.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10590755_38_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Si no-sé-quins habitualment s'havien d'anar a Cuba perquè parlaven de certs temes, crec que l'oficina d'immigració ianqui no donaria l'abast amb la feina que tindria si alguns s'aplicaren a ells mateixos el seu discurs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8697755_15_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "i en rata dalbufera en contes de conillencà que eixa foto men pareix una paella forànea, no se jo perqué serà", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9551500_17_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Mucho mejor esperar a poder negociar una salida pactada con los nazis. https://t.co/olxJxYKUB1— Manuel García Raquel) 24 de septiembre de 2017", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9233161_12_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "També s'està fabricant llet de laboratori amb totes les propietats de la llet de vaca i sense haver de maltractar animals.Tenim mig país ple de merda de porc, però es merda catalana.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3123299_20_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Casat dues vegades, la darrera ja dura 17 anys.He tingut tots els tipus de relació de parella, amiga, amant, amant de dona casada, amors sense sexe, sexe sense amor, novia formal, fogots d'una nit, fogots de 1/2 hora.Mai m'he considerat infidel, el meu amor sempre és fidel.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3597086_1_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Per al granger serà del gos, i per al gos serà del seu cul.Per tant EIXA xocolata ÉS la caca del gos.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9495070_52_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Doncs res, abans d'ahir érem nazis, ahir bolivarians i ara defensem Déu, pàtria, rei i furs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1246145_6_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Si vols podem parlar de coalició... et podem acceptar com animaló ibèric usuari que defensa l'iberisme, ets únic tio! ets una espècie en perill d'extinció! crec que tens elements per entrar en el nostre partit per pròpia causa...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9388768_66_9", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Com si fos imprescindible atrapar-se en un fals dualisme entre la natura i la tecnologia.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10748972_59_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ara per ara, allò important i condició necessària per a qualsevol cosa de futur, és assolir eixes repúbliques.Contestar a la pregunta que fas o plantejar-la en eixos moments, a banda d'inútil, crearia més problemes que beneficis.Quan menys condicions posem per assolir la República Catalana i la República Valenciana, millor.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5867980", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "doncs això, bon nadal a tots!!! sigueu guapus o guapes, lletjos o lletjes, racomunistes o edentifuachs.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9799291_38_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Compteu amb mi!La partida que a mi més m'agrada jugar es sempre començar en un compte català, fer-me l'imperi bizantí i refer l'imperi Romà.El problema es que els retinue en el HIP dels catalans és merda pura, per el que jo em vaig fer un propi sub-mod fent com si l'ordre de montesa foren la guàrdia personal del rei, 200 heavy inf, 50 heavy cav.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8312915_61_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Elisabeth escrigué: La filla intento educar-la en valors catalans, com menys tingui de sudamericana a nivell cultural, millor que millor;Es nota clarament que no ets racista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10581272_93_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sí és el cas, seguint l'analogia i algun exemple recent que he llegit fa poc i que sembla de puta conya però no ho és, seria que per molt que et sentis dona et presentis a la consulta del ginecòleg a què et revisin la titola i quan obviament s'hi neguin doncs la seva especialitat son les vagines i no els penis que els tracten els uròlegs, vagis a queixar-te per transfobia...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2759561_34_8", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "vaja jo també ma dorm.. però es que encara estic en anit ha Pues ja xarrem de cap d'any hehehe, de la pija de turno i del ciclat de turno. \"per tal de\" --> \"per\" follar?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9934944_19_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Doncs si et dic que a casa dels pares d'ella la pàtria que defensaria no seria la que tens en ment...Ella si és indepe, però els seus pares no.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2008219_20_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Perquè els nazis parlaven alemany van deixar de fer-ho els que no eren nazis?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6374996_8_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "QUan ho he llegit primer ho he entès com si ja hi haguessin altres Cadaqués i els xinesos fessin el seu propi...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9719415_0_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A Veneçuela, per exemple, fan pàtria contra l'invasor gringo, sí, però contra l'oligarquia que pretén convertir el seu país en una gran \"Hacienda\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9834274_25_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Collonera... de.debò no has estat mai \"que no cagues\" amb algú?!Diria que l'amor es.com una borratxera: el primer cop, acabes abraçat a un/a imbècil dient-li \"ets de puta mare\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2471910_2_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Si neixo amb una taca negra a l'esquena tinc dret a neixer, segons tu? 5.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1149128_1_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Si no ens estimen, per què coi no ens deixen marxar i punt? coi d'espanyolistes idiotes", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6083035_40_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Alguns viuen en uns mons de fantasia, on entre bascos i catalans hi ha admiració, amistat, ajuda, etc, quan en realitat ells passen de nosaltres com de la merda.+1.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2598298_1_8", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "merda, menjava fuet, però he pensat, posa formatge que així no hi haurà mals entesos i no se pq coi he posat fuet", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6534982", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Suïssa té 4 llengües oficials (suís alemany, francès, italià i retroromànic), és un estat altament respectuós amb les diferents llengües fins al punt de que cadascun dels seus diferents cantons (regions administratives en les quals es divideix la comunitat helvètica) és com un estat independent dins de la unió, amb lleis referents al règim lingüístic i a l'educació, completament diferents.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10744606_7_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "D'aquí no res la pesta negra tornarà a ser un càstig del seu déu pels nostres pecats.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7087395_52_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Carol fill de la gran puta amb cognom català.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2738565_41_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Disculpes també als gays, però és que aquest no pretenia ser un fil filosòfic ni seriós, ho vaig escriure sense pensar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4003382_52_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No pots dir que decideixes deixar de comprar a una empresa Israeliana per motius ètics i passar-se a una xinesa... no té cap mena de sentit.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7074228_1_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "M'agrada si és gos: Bruc Si és gossa: Perla", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_265383", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "(no penso, és que tinc polls)* *(remake d'una frase interessant que he escrit al fil \"cagundena ostia puta\")", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3388037_100_13", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I si, ets un babau.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6576363_4_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Cap al gol sud a dalt de tot hi vaig veure un grupúscul d'uns 9 aficionats del granada amb una actitud fastigosa, no m'arribava la veu, però es veia que estaven increpant i en un parell d'ocasions van treure una bandera d'espanya enmig de la gent.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7259396_55_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Mira que sou dolents.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3528908_468_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "MERDA MERDA MERDA. ja he llegit coses que no havia de llegir. cagun redeu. estic al final de la 3era temporada, i sempre foto el nas on no toca. en definitiva un 10 per a la serie. totalment enganxat.però em sento sol... o hi ha gent que no l'ha vist, o els altres ja ho saben tot. no puc compartir seentiments ni res. quina merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3763727_69_7", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A veure si em vols baixar el karma pots fer-ho en uns quants fils, no crec que calgui tornar a posar el video en un altre apartat només perquè us pugueu desfogar la rabia baixant-me karma com uns idiotes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8045719_1_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Pregunta-ho, sinó, als musulmans de tot el món.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2401161_16_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "T'ho juro que amb aquestes discussions de poble/pixapins sembleu nens de P4.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5352559_14_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Calla desgraciat!!!", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6028448_2_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Perque no em dius puta que es el que t'han ensenyat a casa...\"nen mira de tenir raó, i si no ten surts insulta\"Qui t'ho va ensenyar???Papà o Mamà???", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9728282_17_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No ho conec, però em fa la sensació que és un espai mig mort, que podria haver sigut una referència tot fent uns bons gratacels, un punt atractiu i dinàmic de l'àrea metropolitana.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8826504_1_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I si follar es massa xoni, em recorda a programes de Telecinc i viceversa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10748972_0_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "11 espanyolistes d'extrema dreta que han votat, aquest és el problema de les enquestes si tens nazis nyords al fòrum votant només en funció d'Espanya.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3946423_25_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Deuen ser guiris.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1784161", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Hi ha els avis amb, no dos dits de front, sinó, amb tres, que han viscut penes i penúries i han lluitat per alçar-se i seguir en vida, fent tristos trencaclosques juntament amb tarats mentals, gent també respectable però més d’acord d’estar al lloc que estan.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5309953_5_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Lluïtant per la llibertat de Palestina però de llibertat per Catatalunya no en volen sentir ni a parlar xDD quina colla de desgraciats.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_656680_6_8", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "i d'on treus tu que siguin medievals? jo conec gent que es de familia pagesa i són ben normals i bona gent, ser pagès no implica ni ser medieval ni paleto ni idiota ni retrassat ni res d'això, simplement són pagesos i punt, ho dius com si ser pagès fos una cosa denigrant i no ho és", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5688674_22_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Marica Aquest no es marica, es gay que té estudis Viu al cuarto fosc La marica mes gran de tots els temps", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4311766_2_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "nuclear=caca(per a que ho entengueu) residus= impossibles d'eliminarresidus= perill molt gran salut i medi ambientresidus= cost no inclòs al preu de producció del kw nuclear (si l'hi inclous ja no és tan barata)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8854879_27_31", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Jo ni ara ni mai he parlat amb privat més de dos missatges amb tarats com tu, no ho faré ara.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5947304_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Perquè no és un pres polític, es un pobre desgraciat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5958115_6_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "buajajajajajajajaja els meus pares han dit exacatament el mateix, que el puto actor i el puto doblatge fan que semble un puto panxito Algú ho ha vist? perquè la veritat que el capítol ha sigut super patètic i damunt durant la majoria del temps ha semblat que el Mosso era un puto corrupte que estava encobrint un crim", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4018904_96_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Jo la veig girar totalment cap a la dreta però algun cop que he pujat ràpid amb la rata a tornar-la a veure l'he vist que girava cap a l'esquerra i m'ha xocat...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5983215_1_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Em vaig alegrar quan amb les revoltes àrabs es desferen de gentola com Mubarak o Gaddafi, però, malauradament sembla que només serà un canvi de cromos en la figura que ostenta el poder.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10763095_12_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A llocs com Bulgària i Eslovàquia (i a Praga, deu n'hi do) hi va haver aixecaments populars en suport de l'exèrcit roig, cosa que tampoc es comenta gaire en els documentals occidentals.I si, malgrat la idea d'un Stalin que volia engolir tota europa el 1945 la URSS es va mantenir prou fidel als tractats, a Corea mateix podrien haver arribat els soviètics fins a Busan sense problemes (tot i que a Corea els soviètics també van lluitar força i de fet una de les heroïnes soviètiques més celebrades fou una infermera jove que va negar-se a abandonar els companys i fou brutalment torturada i assassinada pels japonesos).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2588941_2_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Els 2 negres (amb tot el carinyo) que grans son!!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3306422_53_21", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Doncs, la veritat, no recordo haver llegit a ningú aquí al xat justificant res dels EUA, ja se sap que el lobby aquí sou els del xatComunista", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10506159_2_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ahir, per exemple, deien que s'han separat la Paloma no se què i el torero Enrique Ponce i resulta que jo aquest el tenia per gai, mira com vaig de perdut que portaven 20 anys i tenen dues filles.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3403257_1_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Que collons han d' estar cagats de por, si amb la merda de partits de que tenim ens torejen i humilien quan volen i com volen.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8785452_28_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Espanyol de merda ho seràs tu potser.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3236577_1_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Probablement sigui una mesura inflacionista a curt termini però dolenta tant pel consum com pel govern, que em fa l'efecte que no mitigarà gaire la caiguda de la recaptació tant brutal que s'està produïnt.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2558103_5_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Jo soc hetero i me deixat estimular la prostata per la meva parella, no ho faig molt sovint però et fots un orgasme impresionant, la primera vegada flipes i tot...això si, mai em donaria morbo que me l'estimulés un paio jeje.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_769962_7_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Fora mentiders del Camp Nou, quan ens reconegui el dret d'autodeterminació serà benvingut.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3767673_15_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Gorriti: la versió Llop sexòloga?Bismut: la versió gai d'en Llop?Kata-l'Anna: jope, la versió adolescent i amb la llengua a fora d'en Llop?Altres usuaris veterans: altres versions alternatives d'en Llop?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7250045_40_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "La malícia és dolenta per al fetge La bellesa és una llum al cor.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8722883_21_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Son indepes!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3907879_20_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Els falsos independentistes d'Esquerra son el cancer mes gran que te Catalunya, a mi em van enganyar al 2003, al 2006... pero ja no hi haura una tercera vegada, al 2008 ells ja van patir per primer cop en les seves carns el preu de la traicio al passar un servidor de votar en Carod amb entussiasme al 2004 a abstenir-me al 2008, pero la ostia del 2008 no sera res comparada amb el que els hi espera d'aci a uns pocs mesos, el pricipi del final de ERC.Almenys tots aquests fets han servit per a desenmascarar a tothom i per saber qui es qui.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_596975_7_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Nosaltres vam nar al cap d'any a una casa llogada per un tio de la nostra edat q un de nosaltres coneix, on hi havia 70 persones de diferents instituts de Girona (o universitats) de la nostra edat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_18_47_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "boneS! ja que som al xat, podríem parlar de música revolucionària =), i en aquest cas jo descartaria als pets i als/les seus semblants... buf, jo en aquests temes sóc força Lara , però nuse... inadaptats sona força bé i prou contundent (és que a mi em tira el rollo metal jeje) =D! i pirat's sound sistema és sens dubte el grup revelació de hiphop en català com mola jeje. també hi ha un gran grup anomenat divisió 29, un grup d'ska de sant andreu de palomar. segur que n'hi ha molts d'altres que m'agraden però les/els que em coneixeu ja sabeu que la meva memòria és pèssima apa, petons, salut i bona música Diego", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5200488_76_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A mates aplicades a les ccss m'ha follat per davant i per darrere, si ja ho sé, no era tant difícil, però la meva ment no accepta les ciències exactes de cap manera...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10738243", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "https://www.youtube.com/watch?v=8kzl9-NPpUA&ab_channel=enchufetvun altre gag genial, narrat com a fals documental, on es mostren suposadament els tipus de rotllos de l'espècie humana:segons el documental:Rotllo psicotròpic: també conegut com error alcohòlic\" reguetonero: basat en una sèrie de rituals moderns misògins\" hardcore: quan dos individus es lien sempre a la que es troben\" per currículum: quan hi ha tema només com a trofeu\" exòtic: l'atracció que desperta algú de diferent cultura\" a la força: quan una de les dues parts busca insistentment a l'altra fins que ho aconsegueix\" per despit: quan un individu en estat sentimental crític opta pel primer espècimen que trobi\" per amor: quan hi ha condicions optimes perquè hi hagi una connexió química entre dos espècimens, per desgràcia acaba en matrimoni", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1624901_1_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sincerament va ser una puta rallada, tenia 12 anys aprox. i estar amb ells exclusivament durant 22 dies va ser molt pessat, ho he de reconèixer.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10244646_2_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "li he parlat perque pensae que ere el nou ordre usuarim'he cregut que amb les noves incorporacions i sense controladors lliristes anavem a fer-los bojos", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8208600_46_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Cagon el puto Islam perquè m'invento connexions sense sentit entre l'Al-Andalus i l'islamofeixisme actual.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9035638_69_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sí, un surt als carrers de Barcelona i si no veu cada día 10 gays afusellats i 30 mes fugint d'un linxament popular no n'ha vist cap.I el que els heterosexuals tampoc podem fer es viure com a reis de la nostra condicio sexual a base de subvencions i de no fotre brot com el Jordi Petit i companyia.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7964829_2_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Però per molt ferit que estigués no s'entén que el negre li pugui plantar cara i damunt ferir-lo més, deixant-lo ben tocat de cara a una noia poderosa en la força però sense entrenament.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2528554", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "M'han vingut preparant el dinar: 1.-Què és l'oli d'oliva verge?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5676661_11457_6", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Doncs un altre català diu que deixailla es fa servir i és menys catanyol que desperdici....", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6315545_3_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sincerament, per arribar a ser una merda com aquest paio, prefereixo viure sota un pont.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9400708_20_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Quina merda de vídeo.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4245040_142_25", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A vore si a més de no tindre ni puta idea de la política valencian t'hauré de dir que no tens ni puta idea de política.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3868764_3_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Els de primera fila una mica bèsties empenyent tothom, això sí.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10034096_35_7", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No hauria d'haver passat mai que les nostres associacions civils esdevinguéssin titelles de la política processista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4293438_7_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Pregunta a Marcel que t'explicarà tots els detalls d'aquest tema.Quina colla d'aprofitats de merda aquest d'E. Portaveu 2 anys a l'Ajuntament sense dir ni mu, i ha de sortir una iniciativa ciutadana, precisament del company Marcel que ho va denunciar i va moure tot el tema fins a fotre a tothom entre les cordes.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_931534_11_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Joder, la de cops que eh tirat la xarxa per internet xD Amb 3 ties que m'he liat les tres conegudes per internet, dues d'elles usuaris xD", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6339402", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No, en realitat ha mort Ray Bradbury, però a la feina només parlaven del prescindible.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2551067_3_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No crec, que no saps que en Polanco és mort fa temps?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8405815_26_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ensenyar català a immigrants des de llurs pròpies llengües: http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/aprenem_catala_des_de_col/xines_aprenem_cat_general Anàlisi de la nova immigració: https://bracosoberts.wordpress.com/2015/08/20/analisi-sobre-la-immigracio/", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10553560_1_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Com es pot ser tan malparit?", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2182098_18_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "a l'avió, un viatge que feia sola de dos hores... estava jo sentada a la finestra i darrere tenia una tia i un tio... el cas és que als 3 minuts de llevar allò de cinturons de seguretat obligatori el xic va seure a la fila de davant, a la meua,demanant-me permís i amb l'excusa de que no entenia el castellà (era de finlàndia) i volia saber què posava al Pais que li donaren a l'avió!!! em vaig passar morint-me de son tot el puto viatge i traduint-li el puto periòdic sencer! gggrrrrr i em feia preguntes personals i de tot el tio però estava bo i va tindre la cortesia de que, tot i portar sols equipatge de mà, em va esperar per veure que agafava el meu equipatge i que tot m'en aniria bé tinc el seu mòbil però... no l'he emprat", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_903994_2_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Pot ser un tema interessant, també tinc algunes fotos d'arabs de bosnia nazis, si t'interessen ja les posaré aquí també", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3822364_64_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Només et dire una dada, res més acabar la guerra, es van declarar oficialment un parell de províncies traïdores per part del franquisme.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10679919_33_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Sí, la bona notícia és que hi haurà molta merda.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5943_1_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "S'ha de ser molt idiota per convocar una mani en un divendres (laboral) al migdia, quan tothom o esta a escola o esta currant...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3563794_27_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Almenys sabries que este puto país que ens toca patir des del Sènia al Segura, té el futur assegurat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5331937_3_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El debat \"comença\" a estar als carrers i amb aixó vull dir tots els carrers incloses les arees d'immigrants.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7578423_90_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ja no llegeixo ni els que destaquen la merda de diaris que tenim...", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2657716_7_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ells ho tenen clar,no com els gabatxos que retransmetien la Final de la Copa d'Anglaterra de Rugbi a XIII amb els Dragons Catalans i rabiaben en sentir Els Segadors enlloc del himne francés", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1266455_6_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "En Carod no és cap titella.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9382669_51_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ens cal MENTALITAT D'ESTAT.Digue-li a un italià o a un francès que no ho són i veuràs com t'envien a pastar fang, doncs això hem de començar a fer els catalans, qui ens negui com a catalans els hem d'engegar a la merda !!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2223213_2_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Respecte als ambients anarcos o indepes, també estem dient el mateix.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2876523_4_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Cadascú és com és, si un tio és romantic i la tia, o a l'inreves, un no li dirà a l'altre \"Ei, més de 8 sms quinzenals em sembla abusiu, només em pots dir t'estime 2 cops al dia (3 al nostre aniversari i dades assenyalades) i regals només al nostre aniversari.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2380484_22_10", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A Europa van ser exterminats pels alemanys amb la col.laboracio de mitja europa i de questio religiosa res de res , perque la majoria de jueus ( com a minim els d´Europa Occidental ) eran laics I dels paisos arabs i Persia van ser expulsats despres de haver-hi viscut segles i encara ara expressen el seu desig de fotra´ls tot a mar PEro es que a mes aquesta discussio es esteril , no se on vols anar a parar , un poble no ho es o ho deixa de ser perque li diguin els altres", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10291566_0_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "És que tal com ho he escoltat no sentia bé, i com catalaamallorca deia que ho havien traduït del francès, per això m'estranyava que ho fessin.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_382293_1_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Esque és així com funciona, no sé amb Microsoft i Sony, però amb Nintendo un joc de la GameCube (per exemple) té la caixa un paper per fora en castellà (si és poc important de vegades en més idiomes) però el mini-DVD que conté el joc és el mateix per a tota Europa i conté tots els idiomes al que l'han traduït (normalment: anglès, francès, alemany, espanyol i italià).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6195449_82_7", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Tu o jo podriem ser fills d'un nazi fill de puta, i no per això hauriem d'estar d'acord amb ell.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4903383_118_8", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Justifiques la seva mort si no són objectiu primari, però si secundari per atemorir la població palestina que és el que passa quan un missil persegueix un objecti un objectiu militar en una ciutat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10159854", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El gran Viktor Orbán, un dels líders europeus més carismàtics del moment ha anunciat el seu trencament amb el partit popular europeu (EPP) degut a que considera que les seves postures respecte la immigració no són compatibles amb les polítiques immigracionistes de portes obertes a tots els immigrants del 3r món que el Partit Popular Europeu (EPP) defensa.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8803949_12_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Nop, tinc la versio flyme (que es la capa de personalitzacio..) es android 5.1, pero porta aquesta capa personalitzada.. la versio que tinc es flyme 5.1.5.0 G que 'G' vol dir global o abans 'I' internacional y aquests porten un monto de idomas, incluieix el espanyol, menus el catala... els A o d'altres crec que porten idiomes en angles i xino mandarin tan sols... si no m'equivoco..", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5782443", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Però al cap d'uns 10 minuts he començat a sentir una pudor de pet d'aquelles nauseabundes.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6634362", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "enllaç http://www.tv3.cat/3alacarta/html5/ inspiració http://occupyflash.org/ què en podem aprendre dels seus programadors SET TS de los putos cojones", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5849538_20_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "qui vulgui anar a Berlín recomano hostal baratet y de puta mare. http://www.generatorhostels.com/es/berlin/ estat a prop del centre i te metro i tranvia al costat. també fer un tomb per la ciutat amb aquesta gent http://www.newberlintours.com/ a mes fan escursion al camp de concentració de Sachsenhausen, molt recomanable també.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2134434_20_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Increïble, ni amb en franco s'havia fotut tanta canya, el més fotut és que a la guerra civil el PSOE estava al mateix cantó de la trinxera que ANV defensant la legalitat republicana, i ara el PSOE s'ha passat de bàndol i es dedica a ilegalitzar a tot el que olori a basc, és molt trist, però l'estat espanyol és una promesa incomplerta, una mentida rere una altra.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8767409_18_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "O la tia en diu que i a disfrutar.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4229657_24_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I després entendre com més idiomes millor, sense caldre parlar-les, que és un esforç molt més gran i, sovint, inútil.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2851367_31_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "És fàcil ser anarquista avui en dia, si jo dic pau i amor i llibertat per tothom i que no tinc pàtria, ja sóc el més anarquista de tots.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5580829_217_12", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "A vegades ets un esquerp de merda i a vegades no.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8367379_17_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Si jo sóc policia i estic donant unes indicacions a un pressumpte delinqüent i aquest no em fot ni puto cas i no només això sinó que sembla que vagi a treure una arma per fotre'm un tret, abans disparo jo colega.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5218648_29_10", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Hòstia tu doncs agarra tu la burra i el carro i posa't a creuar els Pirineus per la zona d'Aragó o la cornisa Cantàbrica", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1282607_37_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Fa tres 11 de setembre em baig trobar un mega anarquista a la concentració a favor dels presos catalans davant de la Generalitat, em retreia que dues la bandera negre.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5518640_99_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Ara bé, que la dreta, que son els que generalment s'enduen la palma de tractar les dones com a merda, obri fils així no denota feminisme, demostra islamofòbia, que també existeix.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9015600_30_6", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I després dius que la frase se l'ha inventat ell, quan si haguessis llegit la notícia veuries que aquesta filla de puta ja l'ha dit abans, per tant ell no se l'ha inventat.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10104351_11_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Les eleccions de 2018 són més falses que un duro sevillano.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1986056_12_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "I ja està, que cadascú plori els seus morts.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10414284_255_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Això d'anar comptant els morts cada estoneta, és una altra manera d'insensibilitzar-se banalitzant les xifres que cada vegada significaran menys, per assumides.Au, seguiu fent de comptables de l'infern.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_979590_52_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Molts que en aquest cas te diuen que no has de fer res troben perfecte que després t'enfrontes a la policia per que es desallotja un casal dels superconcenciats nacionalment okupes de BCN. per que tirar pedres a la madera i cremar contenidors contra el capital és guai, però posar un parell d'ous i currar ben fort (amb perill de que te curren a tu o que et reconeguen sempre més) a uns imbècils que és dediquen a abusar del seu nombre i/o estupidesa és perdre el temps.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_4831972_13_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Recomanable el casc antic i qualsevol restaurant a la vora del riu, menjaràs de puta mare i sense una gran clavada (vés a un lloc normal, on veges que hi ha portuguesos ).", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_6899034_1_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Bona notícia.Pensar que un eficient investigador d'aquests no cobra ni el 25% del salari d'un inútil polític...", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7207989_29_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Jo conec el cas d'un home d'uns 35 anys que li costa entendre el castellà (que consti que no és immigrant), sobretot si el sent/li parlen molt ràpid.I ma padrina ben just el sap parlar, fins i tot diu que li costa entendre el \"barceloní\".", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_5954324_2_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Es veu que els aeroports (inservibles), les línies d'AVE (inútils), les autovies (gratuites) les han fet sobre les persones i no sobre el terra de l'Ebre enllà com en realitat ha sigut.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3679203_116_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "La tia pija indignada perquè \"li agradava fer la compra tranquila\".", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10043847_8_2", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "T'ho passes bé, eh, punyetero?No, si fos un fòrum feixista us hi aniríeu tots els naziprogres del xat, i els quatre subnormals com tu, que ni arribeu a naziprogres, simplement és que no doneu per a més.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10357909_101_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "No mostres tot el viatge, ni et cal mostrar l'hotel de mala mort en el que t'has quedat.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9202941_128_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "La tia va dir no perquè li vas preguntar i li vas preguntar perquè ets fotudament insegur, si no haguessis fet el calçasses l'atracció que sentia quan us vau petonejar s'hauria mantingut o incrementat i no t'hauria dit que no.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7145863_24_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Jo em vaig comprar la samarreta d'en Messi al seu temps (de fet, me la van haver de fer expressament, en Messi no era ningú) i mai més en compraré cap, (me'n penedeixo) per moltes senyeres que digui, mentre porti Qatar al pit sobretot, és vergonyós, i mentre valgui 70€ una puta merda samarreta qualsevol, és increïble que algú pugui pagar-ho.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_966310_64_4", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "De jove tenia el cap menjat i ha obert els ulls, i ara és un dels tios més implicats i treballadors que hi han a València per la nostra cultura i llengua, així que criticar-lo i preferir que seguira a la PJV... ells voràn.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3569920_0_6", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Si partim de l'arrel del meu acudit que no t'havia explicat mai i que segons el qual un Emo és un jueu nazi, obtenim això:", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10696424_14_7", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Potser perquè ara hi ha més dones independents i autònomes i abans les dones no treballaven fora de casa i depenien de l'home econòmicament?És això dolent?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_8334048_10_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "El raper lleidatà Pablo Hasél posant al seu lloc el demagog de la cueta:Traducció:Per cert, la meva família no ve de Catalunya, votaré la CUP, vull la independència i menyspreo el bavós del Règim Pablo Iglesias // Que Iglesias faci una crida a recordar els avis de fora de Catalunya, manipulant la fibra sensible, per evitar el vot indepe, és repugnant // P. Iglesias, un repugnant espanyolista (que no espanyol) que manipula per evitar el vot a la CUP i així poder apropar-nos a la independènciaCal recordar que segons alguns usuaris Hasél era rabiosament espanyolista.", "response": "Si.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_1782961_5_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "1.- amb proves d'adn trobar els descendents dels monarques catalans 2.- acceptar la princesa \"catalana\" i l'urdangarín com a monarques així de segur que no hi hauria una relació dolenta amb espanya 3.- buscar un rei (rotllo Amadeu I) per contrades europees que en alguna ocasió tinguessin relació de parentiu amb antics reis catalans 4.- Proposar un personatge públic com a rei, per exemple en \"Jordi Pujol I\"", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_9114509_2_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Perdona, aquest tio porta unes calces tacades de \"sang\" al cap?", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_2925585_764_0", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Confesse que avui he acabat exàmens, els resultats de moment boníssims, però tinc unes ganes de follar impressionants...podria passar-me dos dies sense parar...ho jure!!!", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3763280_40_3", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "T'ho juro que estava mirant a veure si era fals i tot.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_3011131_168_5", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "PAM! colp baix, cabró ps: tens raó, potser prejutge massa per \"la pinta que fan\" (a mi m'han arribat a preguntar inclús quan encara era menor d'edat si les tenia operades i la veritat és que senta malament)", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_10744606_1_1", "instruction": "Digues si l'oració següent és tòxica:", "context": "Acabo d'assabentarme que un usuari s'ha contagiat.Feu el fotut favor de deixar-vos de conspiracions, magufades i hòsties i vaccineu-vos, poseu-vos la mascareta i relacione-vos amb el mínim de gent possible.Ens ensortirem.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "intoxicat_7497504_40_0", "instruction": "Digues si la frase conté llenguatge abusiu o no:", "context": "Sempre m'ha agradat el porno i dur, però no puc concebre una relació sexual sense petons, ni quasi contacte de pell amb pell, carícies, mossegades, i llepades (a part de la polla), i en el porno tradicional és del que menys veus.", "response": "No.", "category": "toxicity"} {"ID": "parafraseja_7970", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El programa electoral de Podem per al 20-D no contempla un referèndum vinculant", "response": "Podem no inclou el referèndum vinculant en el programa electoral del 20-D", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7971", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Podem Catalunya fa una crida a participar a la manifestació de dissabte i s'afegeix a les crítiques per la possible assistència de Felip VI", "response": "Podem Catalunya crida a la manifestació de dissabte i comparteix les crítiques per la possible presència de Felipe VI", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7972", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "En cas que els gairebé set quilòmetres se us facin llargs, atureu-vos en qualsevol dels bars a esmorzar, berenar o fer un bon vermut.", "response": "I si els quasi 7 km se us fan llargs, atureu-vos en qualsevol dels bars a esmorzar, berenar o fer un bon vermut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7973", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La 2a part consta de 23 capítols, cadascun dels quals descriu un ocell diferent.", "response": "La segona part consisteix en vint-i-tres capítols, cada un dels quals descriu un ocell diferent.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7974", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Lozano ha estat denunciada per Torra per calúmnies, obstrucció a la justícia i prevaricació", "response": "Torra denuncia Irene Lozano per prevaricació, calúmnies i obstrucció a la justícia", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7975", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va ser membre actiu del Grup Democràtic de Periodistes durant la dictadura franquista. ", "response": "Durant el franquisme fou membre actiu del Grup Democràtic de Periodistes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7976", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "S'intenta controlar l'incendi per part de deu dotacions", "response": "Deu dotacions treballen per controlar el foc", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7977", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "S'ha jutjat l'acusat de colpejar amb un esprai pebre l'amo d'un bar de Sant Feliu de Guíxols i haver-lo deixat sense visió en un dels ulls", "response": "Jutgen un acusat de colpejar amb un esprai pebre l'amo d'un bar de Sant Feliu de Guíxols i deixar-lo sense visió en un ull", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7978", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Divisió d'opinions a Catalunya Sí que es Pot per la llei del referèndum", "response": "La llei del referèndum divideix Catalunya Sí que es Pot en dos grans blocs", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7979", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Una balustrada remata el campanar.", "response": "La rematada del campanar consisteix en una balustrada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7980", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Primera reunió de JxCat, ERC i CUP per debatre la investidura i el programa de govern", "response": "JxCat, ERC i la CUP es reuneixen per primera vegada per parlar de la investidura i el programa de govern", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7981", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Allò que fa que en pugi d'en Canals sigui diferent de la resta és que hi té situat un vèrtex geodèsic.", "response": "En puig d'en Canals destaca dels altres perquè hi ha situat un vèrtex geodèsic.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7982", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Ells ens diuen quina és la seva voluntat i nosaltres decidim si l'acceptem o no. ", "response": "Ells ens fan saber la seva voluntat i de nosaltres depèn acceptar la o rebutjar-la.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7983", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A la tertúlia \"The Big Story\" del canal \"Fox News\" també hi va contribuir de forma regular mentre era corresponsal.", "response": "Durant el seu temps com a corresponsal també va contribuir regularment a la tertúlia \"The Big Story\" del canal \"Fox News\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7984", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els turistes temen la inseguretat i és difícil que canviïn d'idea.", "response": "Els turistes tenen por davant la inseguretat i costa fer-los canviar d'idea.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7985", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Tanmateix, no tenim dades constructives per a poder-ho situar en el temps. ", "response": "No obstant, no disposem de dades constructives que ens permetin ubicar-ho cronològicament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7986", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Entre els països més pobres del món hi ha Burkina Faso, amb un PIB de tan sols 1.200$ anuals. ", "response": "Burkina Faso és un dels països més pobres del món, amb un ingrés brut per càpita de només 1.200 dòlars anuals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7987", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va debut el 1934 a la Copa del Món de futbol italiana i després va ser internacional amb Espanya 7 vegades.", "response": "Fou set cops internacional amb Espanya, debutant l'any 1934 a la Copa del Món de futbol d'Itàlia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7988", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Madrid estudiarà l'acte del 3 de juliol sobre el referèndum per veure si hi ha algun fet impugnable", "response": "El govern espanyol estudiarà l’acte del 4 de juliol sobre el referèndum per si inclou algun fet impugnable", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7989", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Com a protesta per haver detingut Alemany, a la seu de la policia espanyola Girona hi ha enganxat una pancarta", "response": "Enganxen una pancarta a la seu de la policia espanyola a Girona en protesta per la detenció d’Alemany", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7990", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Per a les eleccions espanyoles, Oltra desitja que Compromís i Podem es presentin en coalició.", "response": "Oltra insisteix que vol una coalició Compromís-Podem a les eleccions espanyoles", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7991", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Com es va modernitzar l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya entre el 1714 i el 1859.", "response": "La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714 - 1859).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7992", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "No podem atribuir amb certesa cap obra a Pesello, tot i que la gran quantitat de documents sobre ells de què disposem.", "response": "Encara que hi ha abundant documentació sobre Pesello, no pot ser li atribuïda cap obra amb seguretat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7993", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La candidatura d'Asens és defensada per la secretària general de Podem.", "response": "La secretària general de Podem defensa la candidatura d'Asens", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7994", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Desperfectes al Pla d'Urgell, la Noguera, la Segarra i l'Urgell com a conseqüència de la crescuda de l'Ondara i del Sió", "response": "Les crescudes del Sió i l'Ondara causen desperfectes a l'Urgell, la Segarra, la Noguera i el Pla d'Urgell", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7995", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els partits independentistes no imposen el discurs en un debat a TV3 que resulta caòtic.", "response": "L’independentisme no imposa el discurs en un debat caòtic a TV3", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7996", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Tretze de les divuit persones que van ser detingudes arran d'un operatiu contra el terrorisme queden en llibertat fins que el jutge les citi ", "response": "Queden en llibertat a l'espera de ser citats pel jutge 13 dels 18 detinguts en un operatiu antiterrorista", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7997", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Durant el segle XIX es continuaren fent les transformacions del camp que ja havien començat durant el segle anterior.", "response": "Durant el segle XIX es van continuar les transformacions al camp que havien començat durant el segle passat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7998", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La taxonomia de Bouchet i Rocroi (2005) contempla les dues subfamílies", "response": "Aquestes dues subfamílies han estat reconegudes en la taxonomia de Bouchet i Rocroi (2005)", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_7999", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Campuzano anima el govern d'Espanya perquè s'apliqui les proclames sobre el compliment d'allò que decideix el TC", "response": "Campuzano insta el govern espanyol a aplicar-se les proclames sobre el compliment de les decisions del TC", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8000", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "En acabar la carrera, es va fer saber al circuit que la mort s'havia produït a les 14:20h (hora local).", "response": "A les 14:20h hora local li va ser declarada la mort, cosa que fou comunicada al circuit un cop finalitzada la carrera.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8001", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Espanya ja té president i Pedro Sánchez ja fa allò que vol de nou.", "response": "Espanya ja té president i Sánchez ja torna a fer allò que vol", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8002", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "L'augment de l'IPC s'explica per l'increment del preu de l'electricitat", "response": "L'increment de l'IPC s'explica per l'augment del preu de l'electricitat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8003", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els Pirates no tenen l'efecte sorpresa que s'esperava en les eleccions islandeses", "response": "Els Pirates no aconsegueixen ser la sorpresa de les eleccions islandeses", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8004", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Dues ciutats opten al títol de Capital Mundial del Disseny de l'any 2022: València i Bangalore.", "response": "València competirà amb Bangalore per ser la Capital Mundial del Disseny el 2022", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8005", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A Igualada, unes 400 persones es concentren contra la inhabilitació de Torra", "response": "Unes 400 persones es concentren a Igualada contra la inhabilitació de Torra", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8006", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A la zona dorsal dels tentacles, hi ha un orifici que serveix per a la sortida d'ous i per l'entrada d'esperma. ", "response": "Hi ha un orifici a la zona dorsal dels tentacles, per l'entrada de l'esperma i sortida d'ous.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8007", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Una nova línia d'ajuts pel rodatge de cinema en català serà creada pel Departament de Cultura", "response": "El Departament de Cultura crearà una nova línia d'ajuts pel rodatge de cinema en català", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8008", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "S'ordena el tancament d'Òdena, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Igualada", "response": "El govern ordena de tancar Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8009", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Per tal que la fruita tingui un acabat brillant i més bon gust, la pintem amb la melmelada.", "response": "Pintem per sobre la fruita amb la melmelada, ens donarà brillantor a la fruita i també un bon gustet.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8010", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Contacta amb nosaltres si vols que utilitzem el teu propi material per a una instal·lació.", "response": "Si vols que fem una instal·lació amb el teu propi material, pots contactar-nos.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8011", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "No tinc ni idea sobre qui pensa que soc i per quin motiu es pensa que el saludo.", "response": "No sé pas què deu pensar qui soc i per què el saludo.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8012", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A la secció oficial del festival \"Filmets Badalona Film Festival\" competeixen 250 pel·lícules curtes. ", "response": "El festival Filmets de Badalona presenta una secció oficial amb 250 curtmetratges a competició", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8013", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El de Sanchi tenia una execució menys refinada, i estava en pitjors condicions. ", "response": "Era d'execució més refinada i en molt millor condició que el de Sanchi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8014", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els socialistes accepten la col·locació dels populars de Manuel Marchena, que va ser ponent del judici a l'1-O, com a nou president del CGPJ", "response": "El PSOE accepta que el PP col·loqui Manuel Marchena, ponent del judici a l’1-O, com a nou president del CGPJ", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8015", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Bonig augura que serà la primera dona en presidir la Generalitat.", "response": "Bonig augura que serà la primera presidenta de la Generalitat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8016", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Si vol, es pot configurar el navegador de manera que li aparegui un avís a la pantalla quan sigui a punt de rebre una cookie. ", "response": "Si vostè ho desitja pot configurar el seu navegador de manera que l'avisi a la pantalla si és a punt de rebre una cookie.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8017", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El lladre havia assaltat 17 establiments i ja havia estat detingut fa un parell de mesos a causa d'uns 30 robatoris", "response": "El lladre, que hauria assaltat 17 establiments, ja va ser detingut fa dos mesos per una trentena de robatoris", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8018", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A la Fundació Mies van der Rohe, les exposicions del 2019 s'obren amb una reflexió al voltant de les arquitectures d'avantguarda", "response": "Una reflexió sobre les arquitectures d'avantguarda obre les exposicions del 2019 a la Fundació Mies van der Rohe", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8019", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A Badalona el PSC afegeix al nou govern de la ciutat el regidor d'Units per Avançar", "response": "El PSC de Badalona incorpora el regidor d'Units per Avançar al nou govern municipal", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8020", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Trapero vol saber si la fiscalia l'acusa de sedició o de rebel·lió", "response": "Trapero demana a la fiscalia que aclareixi si se l’acusa de rebel·lió o de sedició", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8021", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "\"Dimarts 29/04, a les 7 del vespre: \"Històries d'alteritat\", per Jorge Molero.\"", "response": "\"Dimarts 29 d'abril, 19:00h: \"\"Històries d'alteritat\"\" per Jorge Molero.\"", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8022", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els partits de l'Ajuntament de Tarragona han pactat.", "response": "Pactes a l’Ajuntament de Tarragona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8023", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Pel que fa a la suspensió de la normativa catalana, hi ha hagut un pronunciament", "response": "Pronunciament sobre la suspensió de la normativa catalana", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8024", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Al Banc Santander va entrar-hi la Guardia Civil amb l'objectiu de recollir informació sobre un presumpte blanqueig de diners a HSBC", "response": "La Guàrdia Civil entra a la seu del Banc Santander per recollir informació sobre el presumpte blanqueig de diners a HSBC", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8025", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "L’SNP aspira a guanyar de manera històrica a les eleccions de dijous", "response": "L’SNP aspira a una victòria històrica a les eleccions de dijous", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8026", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Fins a dia d'avui s'ha mantingut com una tradició ja que el municipi baixempordanès va decidir recuperar-la el segle XVII i s'ha mantingut.", "response": "El municipi baixempordanès va decidir recuperar-la el segle XVII i s'ha mantingut com una tradició més fins a dia d'avui.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8027", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El Tribunal Constitucional veurà com el Parlament el desafia.", "response": "El Parlament desafiarà el Constitucional", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8028", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Camp de batalla a la Politècnica d'Hong Kong en el marc de noves protestes en contra de les autoritats", "response": "La Politècnica d’Hong Kong es converteix en un camp de batalla durant les noves protestes contra les autoritats", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8029", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els partits polítics de Podem, Compromís i PSPV convergeixen per governar el País Valencià. ", "response": "PSPV, Compromís i Podem es posen d’acord per governar al País Valencià", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8030", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Neix la candidatura municipalista i rupturista, Crida per la Palma. ", "response": "Neix la Crida per Palma, una candidatura municipalista i rupturista", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8031", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Josep M. Jové, secretari general de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, ha estat detingut per la Guàrdia Civil", "response": "La Guàrdia Civil deté el secretari general de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, Josep Maria Jové", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8032", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Utilitzar crema de sol és el més recomanable per al teu tipus de pell.", "response": "Usa protector solar, el millor per al teu tipus de pell.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8033", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Potser en cas que es pogués treure l'entrellat d'un, podria esbrinar qui va assassinar me mare.", "response": "Potser si pogués treure l'entrellat d'un, podria esbrinar qui va matar la meva mare.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8034", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La Marina Nacional de Colòmbia conté el cos d'Infanteria de Marina de Colòmbia.", "response": "El cos d'Infanteria de Marina de Colòmbia pertany a la Marina Nacional de Colòmbia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8035", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La CUP, JxCat, ERC i els Comuns han aconseguit que el Parlament accepti la seva petició i constitueixi una comissió d'investigació sobre l'1-O", "response": "El Parlament constituirà una comissió d'investigació sobre l'1-O a petició de CUP, JxCat, ERC i Comuns", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8036", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Més d'un va considerar com anecdòtica i passatgera l'aparició de Cs al Parlament l'any 2006. ", "response": "Molts van considerar que l'aparició de Ciutadans al Parlament el 2006 era un fet anecdòtic i passatger.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8037", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els diputats de JxCat són convocats dissabte a Alemanya per Puigdemont.", "response": "Puigdemont convoca els diputats de JxCat dissabte a Alemanya", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8038", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Comissions Obreres alerta que des del 2013 ha crescut el nombre de persones que són pobres tot i estar treballant (actualment, 400.000 a Catalunya)", "response": "CCOO alerta que el nombre de treballadors pobres creix des del 2013 i ja són gairebé 400.000 persones a Catalunya", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8039", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Conté un esborrany escrit a mà del programa així com una versió mecanografiada.", "response": "Conté un esborrany manuscrit del programa i una altra versió mecanografiada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8040", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Aquesta princesa sueca era filla d'Anna Maria de Wittelsbach (1561-1589) i de Carles IX de Suècia (1550-1611).", "response": "Era una princesa sueca, filla del rei Carles IX de Suècia (1550-1611) i d'Anna Maria de Wittelsbach (1561-1589).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8041", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "WikiLeaks ha recordar com va fer per parlar de la policia espanyola colpejant votants catalans per l'autodeterminació.", "response": "Com va fer per parlar de la policia espanyola colpejant votants catalans per l'autodeterminació, ha recordat WikiLeaks.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8042", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "De seguida s'obria el marcador: després d'una assistència de Raúl, Lleri marcava al primer minut. ", "response": "Ben aviat s'obria el marcador ja que al primer minut de partit Lleri marcava després d'una assistència de Raúl.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8043", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El pla especial d'ordenació dels clubs de consumidors de cànnabis ha estat retornat a l'Ajuntament de Lleida per part d'Urbanisme.", "response": "Urbanisme retorna a la Paeria el pla especial per a l'ordenació dels clubs de consumidors de cànnabis", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8044", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Està considerada una espècie en risc per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).", "response": "La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el classifica com a espècie en perill.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8045", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Tots els contes d'en Víctor Català seran publicats per Club Editor durant els dos anys vinents, en 4 llibres. ", "response": "Club Editor publicarà tots els contes de Víctor Català en quatre llibres els dos anys vinents.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8046", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els treballadors de la Generalitat a Girona donen les gràcies als catalans del nord ja que sense ells l'1-O no hauria estat possible", "response": "Treballadors de la Generalitat a Girona agraeixen el paper dels catalans del nord per fer possible l’1-O", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8047", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "I no tenen en compte el temps que ha actuat aquest esforç exterior.", "response": "I no depenen del temps que ha actuat aquest esforç exterior.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8048", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La violència de la policia de l'estat espanyol i la situació dels presos polítics són denunciades a l'ONU", "response": "Denuncien a l’ONU la violència de la policia espanyola i la situació dels presos polítics", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8049", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Vaig experimentar alguna altra situació desconcertant a l'oficina de Dubai.", "response": "A l'oficina de Dubai vaig viure alguna altra situació desconcertant.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8050", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Se n'han sortit i la població d'Irlanda menja cada dia.", "response": "Se n'han sortit i els irlandesos mengen cada dia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8051", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Nova victòria per majoria absoluta d'Albert Piñeira (Junts per Puigcerdà): nou regidors", "response": "Albert Piñeira, de Junts per Puigcerdà, torna a guanyar amb majoria absoluta amb 9 regidors", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8052", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Es neguen a declarar en presència del jutge les tres persones investigades pel tall de les vies del tren a Sitges que es va produir durant el 21-F", "response": "Tres investigats per haver tallat les vies del tren el 21-F a Sitges es neguen a declarar davant el jutge", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8053", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Per Emery, una victòria suposaria quelcom més que tres punts.", "response": "Per Emery, una victòria suposaria alguna cosa més que tres punts.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8054", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A Madrid, a la fira Arco s'exposava una obra que denunciava l'existència de presos polítics a Espanya, però l'han censurat.", "response": "La fira Arco de Madrid censura l’obra que denuncia l’existència de presos polítics a l’estat espanyol", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8055", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El comitè d’empresa del metro de Barcelona rebutja un cop més qualsevol tipus d'arbitratge en el conflicte amb TMB", "response": "El comitè d’empresa del metro de Barcelona reitera el rebuig a acceptar qualsevol arbitratge en el conflicte amb TMB", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8056", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Otegi i Torra es reuneixen a Sant Sebastià per abordar la situació política", "response": "Torra es reuneix amb Otegi a Sant Sebastià per abordar la situació política", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8057", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "S'ha suspès el servei de les línies 111, 118 i 128 a raó d'això i se n'han limitat d'altres com per exemple la V3, que circula per la Ronda de Dalt.", "response": "Per això, s'ha suspès el servei de les línies 111, 118 i 128 i se n'han limitat d'altres com la V3 de la Ronda de Dalt.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8058", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Aquesta comissió quines mesures hauria d'acordar?", "response": "Quines mesures s'haurien d'acordar en aquesta comissió?", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8059", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Les obres van comportar una inversió de 855.000 euros.", "response": "Les obres van suposar una inversió de 855.000 euros.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8060", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "També va publicar contes en col·laboració amb revistes valencianes com ara \"Sicània\" o \"Pensat i fet\".", "response": "També va publicar contes, col·laborant amb revistes valencianes com ara \"Sicània\" o \"Pensat i fet\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8061", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Un bon diccionari inclou la major part de termes nàutics.", "response": "Un bon diccionari inclou la majoria de termes nàutics.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8062", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Ara entrem per primer cop.", "response": "Aquesta és la nostra primera entrada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8063", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "És possible que es resolgui imminentment la denúncia dels presos polítics contra Espanya a l'ONU", "response": "La denúncia dels presos polítics contra Espanya a l’ONU pot tenir una resolució imminent", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8064", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Decretats tres dies de dol oficial a l'Ajuntament del municipi garrotxí i a Riudaura, localitat d'on era la menor.", "response": "L'Ajuntament del municipi garrotxí i el de Riudaura, localitat d'on era la menor, han decretat tres dies de dol oficial", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8065", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "I tard o d'hora ens trobarem una altra vegada cara a cara.", "response": "I tard o d'hora ens tornarem a trobar cara a cara.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8066", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Es van construir habitatges de protecció oficial al terreny que ocupava l'estadi, enderrocat el 1999. ", "response": "El 1999 l'estadi es va enderrocar, i al terreny que ocupava s'hi varen construir habitatges de protecció oficial.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8067", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Durant la campanya promocional dels premis (que arrancarà aquest divendres) ja podrà notar-se aquest canvi de to.", "response": "Aquest canvi de to ja es podrà notar durant la campanya promocional dels premis que es posarà en marxa aquest divendres.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8068", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "D'aquesta manera, per exemple, podríem escriure \"do-re-mi\" com a do-rë-mî.", "response": "Així, per exemple, \"do-re-mi\" es podria escriure do-rë-mî.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8069", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els passatgers accedeixen de manera intermitent a les estacions de Sagrera i Sagrada Família durant la 5a jornada de la vaga de metro.", "response": "Regulacions intermitents dels passatgers a Sagrera i Sagrada Família en el cinquè matí de vaga al metro", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8070", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Fa temps que el territori té la reclamació d'un pla especial de protecció per l'Alta Garrotxa.", "response": "Fa anys que el territori reclama un pla especial de protecció per a l'Alta Garrotxa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8071", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El PSOE incita a Podem que negociï primer el programa i després els noms. ", "response": "El PSOE insta Podem a negociar primer el programa i després els noms.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8072", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els budells de Scotty els va teletransportar a l'espai!", "response": "Scotty va teletransportar els seus budells a l'espai!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8073", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Jo puc parlar de la meva experiència en tant que editor de llibres de ciència. Només puc parlar d'aquest sector.", "response": "Jo puc parlar de la meva experiència, com a editor de llibres de ciència, i puc parlar només d'aquest sector.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8074", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Alguns tenen colors atractius: fosc, brillant, i sovint metàl·lic. ", "response": "Alguns tenen colors atractius: foscos, brillants i sovint predominen colors metàl·lics.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8075", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Encara que no ho paregui, soc força desastre en la organització.", "response": "Encara que no ho sembli, soc bastant desastre organitzant-me.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8076", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Som massa estrictes!", "response": "Però com que som més papistes que el Papa!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8077", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A finals d'any Adif millorarà la seguretat dels passos a nivell de Montcada mentre no arriba el soterrament ", "response": "Adif farà a finals d'any les millores de seguretat als passos a nivell de Montcada mentre no arriba el soterrament", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8078", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Tot el conjunt està envoltat de garlandes i medallons circulars, amb diferents representacions.", "response": "Tot el conjunt es troba rodejat de garlandes i medallons circulars, amb diferents representacions.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8079", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A nivell local, també ha dit que el PDeCAT té un model de ciutat i un model social diferent del d'aquests dos partits.", "response": "A nivell local, també ha dit que el model de ciutat i el model social del PDeCAT és diferent del d'aquests dos partits.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8080", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La reforma de les pensions i pujada d'impostos és aprovada per Tsipras tot i les protestes.", "response": "Tsipras aprova la reforma de les pensions i apuja els imposts, malgrat les protestes", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8081", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els socialistes han registrat una moció de censura contra Mariano Rajoy.", "response": "El PSOE registra una moció de censura contra Mariano Rajoy", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8082", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Al Parlament d'Espanya ha sigut membre en les comissions d'Igualtat, Discapacitat, Infància i Cultura.", "response": "Al Parlament espanyol ha estat membre de les comissions d'Igualtat, de Discapacitat, d'Infància i de Cultura.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8083", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Sánchez no podrà aprovar el pressupost perquè, a més d'ERC, el PDECat ara també el rebutja ", "response": "El PDECat s’afegeix a ERC en el rebuig del pressupost i Sánchez no el podrà aprovar", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8084", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "En el moment en el qual una de les circumstàncies següents es doni, la revisió del Pla general s'escaurà. ", "response": "La revisió del Pla general s'escaurà quan es doni alguna de les circumstàncies següents:", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8085", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Evidentment la Sra. Queen s'alegra que el jurat dictaminés que estava actuant sota una pressió terrible. ", "response": "Òbviament la Sra. Queen està molt contenta que el jurat dictaminés que estava actuant sota una terrible pressió.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8086", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Li va ser oferta la mà de la filla de Seutes pel seu pare.", "response": "Seutes li va oferir la mà de la seva filla.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8087", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "L'ocupació a Lleida disminueix, en termes anuals, un 2,74%, xifra que equival a 5.300 persones. ", "response": "En termes anuals, a Lleida, l'ocupació també cau en 5.300 persones, el 2,74% menys.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8088", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Aquesta platja nudista situada entre Begur i Pals és un oasi petit que s'amaga als peus dels penya-segats que l'envolten.", "response": "Aquesta platja nudista entre Begur i Pals, és un petit oasi amagat als peus dels penya-segats que l'envolten.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8089", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Venca exposa un ERO per a l'acomiadament de 68 treballadors", "response": "Venca presenta un ERO per acomiadar 68 treballadors", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8090", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Veu com hauria pogut acabar assassinat en mans del règim amb l'ajuda dels Godó. ", "response": "Veu com el règim hauria pogut acabar matant-lo amb l'ajuda dels Godó.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8091", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "L'extrem meridonal (i sostre) de la serra és el Pic de Subenuix (2.950,2 m.).", "response": "El Pic de Subenuix de 2.950,2 m, sostre de la serra, constitueix el seu extrem meridional.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8092", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Xavier Trias, operat per una angina de pit, es recupera a l'hospital", "response": "Xavier Trias es recupera a l’hospital d’una operació per una angina de pit", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8093", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Va ser ingressat a la presó després de la declaració davant el jutge.", "response": "Després de declarar davant el jutge, es va ordenar el seu ingrés a la presó.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8094", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El Phascolarctos cinereus, col·loquialment anomenat coala, és un marsupial endèmic que viu als arbres d'Austràlia.", "response": "\"El coala (\"\"Phascolarctos cinereus\"\") és un marsupial arborícola endèmic d'Austràlia.\"", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8095", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Sharm al-Sheik és un lloc tranquil, però no fa cap mal prendre precaucions.", "response": "A Sharm al-Sheikh tot és tranquil, però prendre precaucions no fa cap mal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8096", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Corea del Nord comunica a l'ONU que suspèn totalment les converses amb els Estats Units pel que fa al programa nuclear", "response": "Corea del Nord anuncia a l’ONU la suspensió total de les converses amb els EUA sobre el programa nuclear", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8097", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Com que Wilson, Westergren, Hutmacker i Mylläri no van voler lluitar, es va donar la medalla de bronze a Charles Courant. ", "response": "En negar-se a lluitar Wilson, Westergren, Hutmacker i Mylläri, Charles Courant fou guardonat amb la medalla de bronze.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8098", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Volem saber quina és la situació i de quina manera ens podem veure afectats.", "response": "Què està passant i com ens afecta?", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8099", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Crec que l'accident ens hauria de fer reflexionar a tots.", "response": "Crec que és un accident que ens hauria de fer reflexionar a tots.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8100", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "El mateix any va obtenir la victòria en el Campionat Txec.", "response": "El mateix any va guanyar el Campionat Txec.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8101", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Els diputats que actuïn per interès personal o que acceptin regals podran rebre una multa per part del Parlament", "response": "El parlament podrà multar els diputats que actuïn per interès personal o acceptin regals", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8102", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "I he fet llista de la gent que ha confirmat pel fòrum i per facebook, demà preguntaré si falta algú.", "response": "I he fet llista amb la gent que ha confirmat al foro i els del face, demà preguntaré si falta algú.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8103", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Tant Jordi Cuixart com Carme Forcadell declararan en la sessió de dimarts", "response": "Jordi Cuixart i Carme Forcadell declararan en la sessió de dimarts", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8104", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Té una planta baixa, dos pisos, i una coberta de teula àrab i terrat. ", "response": "Consta de planta baixa i dos pisos sota coberta de teula àrab i terrat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8105", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Artur Mas reclama la mediació de la Unió Europea en un article publicat a Politico.", "response": "Artur Mas demana la mediació de la UE en un article a Politico", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8106", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "A partir de dimarts, s'espera que Salut iniciï la realització de test PCR. ", "response": "S'espera que Salut comenci a realitzar test PCR a partir de dimarts", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8107", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Les entitats esperan que la trobada que es va celebrar ahir fos el pas definitiu per tal que el municipi recuperi la normalitat.", "response": "Les entitats esperen que la trobada d'ahir sigui el pas definitiu perquè el municipi recuperi la normalitat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8108", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "La gran satrapia d'Aracòsia incloïa la satrapia de Sattagídia. ", "response": "La satrapia de Sattagídia formava part de la gran satrapia d'Aracòsia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8109", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Catalunya, 2015: 5,8 condemnats i 7,7 delictes per cada 1.000 habitants adults", "response": "La taxa de condemnats a Catalunya se situa en un 5,8 i la de delictes en un 7,7 per cada mil habitants adults el 2015", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8110", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Segons afirma Puigneró, el Govern té la intenció de vincular la derogació del decret digital de Sánchez a la negociació de la investidura", "response": "Puigneró diu que el Govern vincularà la derogació del decret digital de Sánchez a la negociació de la investidura", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8111", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Estic agraït per la seva amabilitat cap a mi.", "response": "La seva amabilitat cap a mi, l'hi agraeixo.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8112", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Aquest corrent de pensament és poderós als EEUU i va més enllà d'una simpatia pel sionisme.", "response": "Aquest corrent de pensament, poderós als Estats Units, va més enllà d'una simpatia pel sionisme.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8113", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El territori meridional era Sarwar; els altres quatre conformaven el territori septentrional. ", "response": "Sarwar era el territori del sud i els altres quatre formaven el territori del nord.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8114", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Després de renovar el seu contracte l'any 2014, la seva vinculació amb el Reial de Madrid es va allargar fins a l'any 2019.", "response": "L'agost de 2014 va renovar el seu contracte amb el Reial Madrid fins al 2019.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8115", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L'aturada de la constitució de la Cambra de Comerç és demanada per Tusquets i Masià al govern i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. ", "response": "Tusquets i Masià demanen al govern i al TSJC que aturin la constitució de la Cambra de Comerç", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8116", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els Bombers segueixen remullant la zona afectada per l'incendi d'Avinyó", "response": "Els Bombers continuen remullant la zona afectada per l'incendi d'Avinyó", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8117", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Totes les activitats es realitzaran avui i demà al Parc Francesc Macià.", "response": "Totes les activitats tindran lloc entre avui i demà al Parc Francesc Macià.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8118", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Calilegua és una ciutat i municipi del SE de la província de Jujuy (Argentina) al departament de Ledesma.", "response": "Calilegua és una ciutat i municipi del sud-est de la província argentina de Jujuy, al departament Ledesma.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8119", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "És evident que el català i el castellà no estan en igualtat de condicions, ja que hi ha una llengua que s'imposa sobre l'altra. ", "response": "Queda clar que català i castellà no estan en igualtat de condicions: una llengua s'imposa sobre l'altra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8120", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L'Atlètic ha jugat de manera més còmoda quan la pressió que feia amunt l'equip grana s'ha aturat.", "response": "L'equip grana ha deixat de pressionar amunt i l'Atlètic s'ha trobat més còmode.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8121", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La campanya comença bé enguany a causa de l'elevada humitat dels boscos, destaca també Marín. ", "response": "Marín també ha destacat que, enguany, la campanya \"comença bé\" per l'alta humitat dels boscos.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8122", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Una criatura de vuit anys va patir una sèpsia i va morir mentre esperava que arribés una ambulància a Blanes", "response": "La nena de 8 anys que va morir mentre esperava una ambulància a Blanes va patir una sèpsia", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8123", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Alsina vol ser candidat a les primàries de la capital catalana i per això deixa el seu càrrec a l'ANC", "response": "Adrià Alsina deixa el secretariat de l’ANC per a ser candidat a les primàries de Barcelona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8124", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Vaig trigat una mica a estar llest, -diu mentre creua les mans ossudes sobre les cames.", "response": "Vaig tardar una mica a estar preparat, -diu creuant les mans ossudes sobre les cames.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8125", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "S'anaven apropant lentament.", "response": "Poc a poc es van anar apropant.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8126", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Podeu veure els neons formant el nom de la plaça sota el pont.", "response": "Fixeu-vos hi , sota el pont hi ha escrit el nom de la plaça amb llums de neó.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8127", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A Catalunya, durant el segon trimestre s'han enregistrat un augment del 9,3 % en el preu dels habitatges.", "response": "Els preus dels habitatges a Catalunya creixen un 9,3% durant el segon trimestre", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8128", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Aprovat el pressupost municipal de 2018 pel ple municipal de Llíria amb una xifra total de 21.269.365,01 euros.", "response": "El ple municipal de Llíria ha aprovat el pressupost municipal 2018, amb una xifra total de 21.269.365,01 €.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8129", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Un cangur que nedava a mar oberta és rescatada per una catalana resident a Austràlia", "response": "Una catalana resident a Austràlia rescata un cangur que nedava a mar oberta", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8130", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Hi ha qui creu que la construcció primitiva estava ubicada en aquesta capella. ", "response": "En aquesta capella es creu que estava ubicada la primitiva construcció.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8131", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Jo vaig anar, però tinc un record molt confús.", "response": "Jo vaig anar, però tinc un record molt borrós.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8132", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El casal-palau actualment compta amb elements medievals, notables finestrals gòtics i dues torres incorporades.", "response": "L'actual casal-palau té elements medievals, notables finestrals gòtics i dues torres incorporades.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8133", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "És amorfa i sense capacitat de cristal·lització.", "response": "No cristal·litza, i es considera amorfa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8134", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Indicat per: amanides, peix, verdures, sopa, arròs, pasta, salses, etc. ", "response": "Recomanat per amanides, peix, sopes, verdures, pasta, arròs, salses...", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8135", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Entre les tribus ponca que tenen reconeixement federal hi ha els Ponca de Nebraska.", "response": "La tribu Ponca de Nebraska és una de les tribus reconegudes federalment dels ponca.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8136", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El procés per municipalitzar la recollida de residus i el servei de neteja s'inicia a Castelldefels. ", "response": "Castelldefels inicia el procés per municipalitzar el servei de neteja i la recollida de residus", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8137", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Disney vol vigilar les passes que fan els visitants als seus parcs d'atraccions", "response": "Disney vol controlar les passes dels visitants als seus parcs d’atraccions", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8138", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els indicis que segons el jutge podrien vincular Crespo amb el líder de la màfia russa estan inclosos al text. ", "response": "L'escrit inclou els indicis que el jutge considera que vincularien Crespo amb el cap de la màfia russa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8139", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Amb l'objectiu de garantir el subministrament, Endesa desdobla el centre de control de les centrals hidroelèctriques de Girona", "response": "Endesa desdobla el centre de control de les centrals hidroelèctriques gironines per garantir el subministrament", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8140", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Aquest és, de forma modesta, el debat en el que ens hem de concentrar.", "response": "Aquest és, modestament, el debat en què ens hem de centrar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8141", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L'Ajuntament assegura que no es va comunicar cap incidència al llarg de l'examen, però ho investigarà de totes maneres. ", "response": "L'Ajuntament, tot i que investigarà els fets, diu que durant l'examen no es va comunicar cap incidència.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8142", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "No distingim entre esports.", "response": "No hi ha distinció en funció de l'esport.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8143", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Per contra, hi ha ocasions en què veiem que s'assemblen força a l'anglès.", "response": "En canvi, hi ha altres casos en què veiem que s'assemblen força a l'anglès.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8144", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El segon intent de comercialitzar una consola que fos portàtil i que tingués jocs intercanviables va ser aquest. ", "response": "Aquest va ser el segon intent de comercialitzar una consola portàtil amb jocs intercanviables.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8145", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Com que la vida és cíclica, tanquem el març tal i com el vam començar: parlant d'uniformes escolars. ", "response": "Com que la vida és cíclica, acabem el mes de març com el vam començar, és a dir, parlant d'uniformes escolars.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8146", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El projecte comportarà una inversió d'uns 10.000.000€.", "response": "El projecte suposarà la inversió d'uns 10 milions d'euros", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8147", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "És incert si algun cop votarem.", "response": "Ves a saber si s'arribarà a votar mai.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8148", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La imatge dels natius al mon s'ha revolucionat amb aquests films.", "response": "Aquests films han revolucionat la imatge dels natius al món.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8149", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La gestió del Consell en els anys del PP està essent investigada pel Tribunal de Comptes.", "response": "El Tribunal de Comptes investiga la gestió del Consell durant els anys del PP", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8150", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Les vinyes no superen els 550 metres sobre el nivell del mar.", "response": "Les vinyes estan situades a un màxim de 550 metres sobre el nivell del mar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8151", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Trànsit intens a les vies principals per tornar a Barcelona a partir de primera hora de la tarda", "response": "A partir de primera hora de la tarda es registra trànsit intens a les vies principals de tornada de Barcelona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8152", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L'Antic Gremi de Traginers va assolir la plena unanimitat i agermanament el 1940.", "response": "L'any 1940 l'Antic Gremi de Traginers assolí la plena unanimitat i agermanament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8153", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Al mateix temps, els equips de la base del club es preparen de cara a una altra jornada de les seves categories corresponents. ", "response": "Mentrestant els equips de la base del club es preparen per una nova jornada de les seves respectives categories.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8154", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La monarca britànica, Elisabet II, el va nomenar baró Clinton-Davis el 1990. ", "response": "L'any 1990 fou nomenat per part de la reina Elisabet II del Regne Unit baró Clinton-Davis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8155", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Malgrat ja estar alliberats, els detinguts del 23 de Setembre recorden que continuen represaliats", "response": "Els detinguts del 23-S recorden que continuen represaliats tot i haver sortit de la presó", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8156", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Podem dona suport a un govern de coalició amb PSOE amb pràcticament el 100% de vots a favor.", "response": "Podem avala un govern de coalició amb el PSOE amb un 97% dels vots a favor", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8157", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El ferro d'Ainet de Vallferrera proveïa una farga, que era l'única indústria.", "response": "L'única indústria era una farga que es proveïa de ferro d'Ainet de Vallferrera.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8158", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "S'ha declarat la seva culpabilitat en tots els càrrecs.", "response": "Se l'ha declarat culpable de tots els càrrecs.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8159", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Hi ha hagut un incident al lloc on treballo i he hagut de marxar.", "response": "Hi ha hagut un problema a la feina i he hagut de sortir.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8160", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A la segona planta hi ha un estudi que té bany complet.", "response": "En la segona planta hi trobem un estudi amb bany complet.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8161", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L'inici del judici per l'accident del metro a València serà al gener. Acabarà al juliol", "response": "El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8162", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Sanchis i Gordillo citats a declarar com a investigats", "response": "El jutjat número 13 cita com a investigats Vicent Sanchis i Saül Gordillo", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8163", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Torrent inicia les converses per a la investidura de Puigdemont", "response": "Torrent comença les converses per a la investidura de Puigdemont", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8164", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "En una conferència celebrada a Islàndia, Bosch fa una petició a la comunitat internacional: ha de fer prevaldre la democràcia", "response": "Alfred Bosch demana a la comunitat internacional que faci prevaldre la democràcia en una conferència a Islàndia", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8165", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Durant el regne d'Urartu, la regió es coneixia amb el nom de «Ichqugulu».", "response": "En el període del regne d'Urartu la regió portava el nom de «Ichqugulu».", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8166", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Tanmateix ara potser arriba la part més complexa…", "response": "Però ara ve la part potser més complicada....", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8167", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Fou un estudiant destacat, i el 1975 va entrar a l'Escola Normal Superior de París. ", "response": "Va ser un destacat estudiant, entrant a l'Escola Normal Superior de París en 1975.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8168", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Al districte francès de Cholet (concretament, al departament de Maine i Loira) hi podem trobar el Cantó de Cholet-2. ", "response": "El Cantó de Cholet-2 és un cantó francès del departament de Maine i Loira, situat al districte de Cholet.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8169", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El programari lliure és el contrari del programari de propietat.", "response": "L'oposat al programari de propietat és el programari lliure.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8170", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va ser part de la generació d'escriptors nord-catalans, a la qual pertanyien, entre altres, en Joan Morer i en Pere Verdaguer. ", "response": "Va formar part de la generació d'escriptors nord-catalans composta, entre altres, per Pere Verdaguer o Joan Morer.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8171", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "No hi ha només la quinta justa, sinó també la quinta disminuïda (3 tons) i l'augmentada (4 tons). ", "response": "A més de la quinta justa també hi ha la quinta disminuïda, que té 3 tons, i la quinta augmentada, que té 4 tons.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8172", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El seu marit va ser el primer duc de Bohèmia en abraçar la fe cristiana: Bo?ivoj I de Bohèmia.", "response": "Va casar-se amb Bo?ivoj I de Bohèmia, primer duc de Bohèmia que va abraçar el cristianisme.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8173", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "\"Aquest currículum ha estat enriquit des d'una perspectiva més global i incorpora 2 novetats\", segons va destacar la Conselleria.", "response": "La Conselleria va destacar que aquest currículum s'ha enriquit des d'una perspectiva més global i incorpora dues novetats.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8174", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "No és el primer cop que pinto aquest parell de models, que són per a la Corrine i l'Aliesha, les filles grans. ", "response": "Aquests dos models ja els he pintat altres cops i són per les dues filles grans, la Corrine i la Aliesha.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8175", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El riu Sant Miquel o riu de les Coves i la seva desembocadura es troba a uns quilòmetres al nord. ", "response": "A pocs quilòmetres al nord es troba el riu Sant Miquel o de les Coves i la seva desembocadura.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8176", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A darrera hora, Catalunya en Comú demana als militants que assisteixin a la manifestació", "response": "Catalunya en Comú convoca a última hora la militància a assistir a la manifestació", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8177", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Es localitza a les zones següents: al Mar del Corall, al Mar de Tasmània, a nova Caledònia i a Tonga. ", "response": "Es troba al Mar del Corall, Mar de Tasmània, Nova Caledònia i Tonga.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8178", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "J. Zaragoza assegura que el tinent de la Guàrdia Civil li va dir que havia parlat amb Sànchez. ", "response": "Javier Zaragoza: El tinent de la Guàrdia Civil li va explicar que havia conversat amb el senyor Sànchez.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8179", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Amb tot i això, en els directius únicament són el 16,4%.", "response": "En canvi, en els directius només són el 16,4%.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8180", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Les primeres persones pobladores arribaren a l'illa al segle dinou.", "response": "Els primers pobladors van arribar a la illa en el Segle XIX.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8181", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Podem afirma que no està pendent d'entrar al Consell, sinó que està treballant sobre l'Acord del Botànic", "response": "Podem assegura que està treballant sobre l’Acord del Botànic i no en si entra al Consell", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8182", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La porta oest es va tancar a finals del segle VI i se'n va obrir una altra a la vessant nord.", "response": "A finals del segle VI es tanca la porta oest i se n'obre una altra a la vessant nord.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8183", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Ajudanta de direcció: Judith Pujol. Ajudanta de vestuari: Maria Albadalejo. Ajudanta d'escenografia: Judit Colomer", "response": "ajudanta de direcció Judith Pujol / ajudanta de vestuari Maria Albadalejo / ajudanta d'escenografia Judit Colomer", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8184", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Porta condaments a distància equipats de sèrie per a poder cridar al llarg de tota l'escala. ", "response": "Ve equipada amb comandaments a distància per cridar en qualsevol punt de l'escala.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8185", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "De tota manera, hi ha persones que marxen a primera o darrera hora.", "response": "Tanmateix, a primera o darrera hora la gent desapareix.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8186", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Catalunya, amb 57 mesos de caigudes interanuals des del juliol del 2013", "response": "Catalunya encadena 57 mesos de caigudes interanuals, des del juliol del 2013", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8187", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Si aneu en família, aquesta activitat és ideal.", "response": "Una activitat ideal per fer en família.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8188", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "D'acord amb el que diu l'Ethnologue, es parlen 20 llengües i hi ha una llengua de signes en aquest estat .", "response": "Segons l'Ethnologue en aquest país es parlen 20 llengües i hi ha una llengua de signes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8189", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Una dècada de buidor com a conseqüència de la mort de la seva mare (el dia del seu naixement) i la desaparició del seu pare. ", "response": "Deu anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare ha desaparegut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8190", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Ja que és necessari modificar-ho tot i començar de nou.", "response": "Perquè cal canviar-ho tot i començar de bell nou.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8191", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Tot i que en tenien uns quants en castellà, jo tampoc l'he vist a l'Abacus", "response": "Jo tampoc l'he vist a l'Abacus i això que en tenien com una dotzena en castellà.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8192", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Haureu de fer fotos sense parar!", "response": "Ah, i que no podreu deixar de fer fotos!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8193", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va ser succeït pel seu fill Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alama al-Adil Azam.", "response": "El va succeir el seu fill Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8194", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La comissió d'investigació ha estat sol·licitada per la CUP.", "response": "La CUP demana la comissió d'investigació", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8195", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Un 2n cas de covid-19 és confirmat a la Comunitat de Madrid.", "response": "Madrid confirma un segon cas de coronavirus a la comunitat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8196", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Emfasitza que és el més clar representant de la interpretació moderna de l'art romànic.", "response": "És, emfasitza, el més clar representant de la interpretació moderna de l'art romànic.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8197", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El Total de Sòlids Dissolts, o TDS, fa referència a la quantitat de sals que s'han dissolt en l'aigua. ", "response": "Total Sòlids Dissolts (TDS): Es tracta de la quantitat de sals dissoltes en l'aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8198", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Em refereixo que no tinc la necessitat de mentir-me a mi mateix ni de veure problemes on no n'hi ha.", "response": "Em refereixo que no tinc la necessitat de mentir me ni veure problemes on no hi son.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8199", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Una de les poques escultures romàniques que hi ha a Andorra es conserva a l'últim pis del campanar. ", "response": "Al darrer pis del campanar es conserva un dels pocs testimonis d'escultura romànica a Andorra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8200", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "És elegit de nou com a procurador autonòmic pel PP, el 2015. ", "response": "El 2015, en les eleccions autonòmiques de nou és elegit procurador autonòmic pel Partit Popular.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8201", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Poques persones joves amb capacitat econòmica són a casa dels pares perquè vulguin.", "response": "Pocs joves amb capacitat econòmica són a casa dels pares per gust.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8202", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Com a conseqüència de la macrooperació contra els narcopisos del Raval en la que participen Mossos i Guàrdia Urbana, ja s'han detingut 57 persones.", "response": "Pugen a 57 els detinguts en el macrooperatiu contra els narcopisos del Raval de Mossos i Guàrdia Urbana", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8203", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "En cas que veiem que s'enganxa a la paella, li afegim un rajolí d'aigua.", "response": "Si veiem que s'enganxa a la paella, li afegim un rajolí d'aigua.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8204", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Montcada demanarà que es faci alguna mena d'actuacions perquè els passos a nivell siguin més segurs fins que puguin començar les obres de soterrament", "response": "Montcada reclamarà actuacions per millorar la seguretat als passos a nivell fins que comencin les obres de soterrament", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8205", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Després de perdre amb un clar tres a zero en el debut al terreny del Paris Saint Germain, el Real Madrid només suma un dels sis punts possibles.", "response": "Després de caure per un clar 3-0 en el debut al terreny del PSG, l'equip madridista només suma 1 punt dels 6 possibles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8206", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Boye deixa llum verda a penalitzar els responsables de la violació de drets de Junqueras, Puigdemont i Comín", "response": "Boye dóna pistes per a penalitzar els responsables de la violació dels drets de Puigdemont, Junqueras i Comín", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8207", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Totes les escoles dels Països Catalans romandran tancades a partir d'avui fins dilluns. ", "response": "Les escoles de tots els Països Catalans tanquen entre avui i dilluns.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8208", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Amplada mínima del vial estructurant de la CIM: 24 metres. Amplada mínima de la vialitat secundària: 13 metres. ", "response": "L'amplada mínima del vial estructurant de la CIM serà de 24 m i la de la vialitat secundària serà de 13 m.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8209", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els socialistes creuen que Rajoy ha de dimitir després de declarar en qualitat de testimoni de la Gürtel", "response": "El PSOE demana la dimissió de Rajoy després de declarar com a testimoni de la trama Gürtel", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8210", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els principis periodístics de rigor, imparcialitat, independència i veracitat són la base dels continguts generats.", "response": "Els continguts generats es basen en els principis periodístics de veracitat, rigor, imparcialitat i independència.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8211", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Ambdós treballadors han denunciat els successos als Mossos d'Esquadra", "response": "Els dos treballadors han denunciat els fets als Mossos d'Esquadra", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8212", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Un any i tres mesos de presó per haver intentat matar un home a Sant Feliu de Guíxols | Ràdio Sant FeliuRàdio Sant Feliu", "response": "1 any i 3 mesos de presó per intentar matar un home a Sant Feliu de Guíxols | Ràdio Sant FeliuRàdio Sant Feliu", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8213", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Médard i les seves restes es troben al cementiri de Montparnasse.", "response": "Médard i les seves restes descansen al cementiri de Montparnasse.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8214", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Després de 26 anys, un acord entre les esquerres aparta Coalició Canària del govern insular", "response": "Les esquerres arriben a un acord a les Illes Canàries i aparten Coalició Canària després de vint-i-sis anys al govern", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8215", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L'objectiu és, a llarg termini, \"millorar l'ocupabilitat dels gironins\". ", "response": "A la llarga, l'objectiu és \"millorar l'ocupabilitat dels gironins\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8216", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Ella va viure la mort del seu pare quan tenia 14 anys.", "response": "El seu pare va morir quan ella tenia 14 anys.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8217", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Si es manté l'empat, es duu a terme un sorteig.", "response": "Si persisteix l'empat, s'efectua un sorteig.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8218", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els atacs contra l'independentisme fan esclatar el carrer", "response": "La ràtzia contra l’independentisme aconsegueix de fer esclatar el carrer", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8219", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Des d'aquest enfocament es defèn la idea que els animals haurien d'estar considerats com a éssers sensibles.", "response": "Aquest enfocament defensa la idea que els animals haurien de considerar-se com a éssers sensibles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8220", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El 1893 va obtenir un premi a l'Escola de Música de Barcelona.", "response": "El 1893 obtingué un premi a l'Escola de Música de Barcelona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8221", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El cos se'm va glaçar amb un fred intens només de pensar en allò que aquesta pobra noia estava passant. No vaig poder més. ", "response": "Només de pensar el que estava passant aquesta pobra noia, un fred intens em va glaçar el cos. No vaig poder més.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8222", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A més, com a backup del circuit principal s'ha creat un altre circuit entre el Liceu i la Universitat Pompeu Fabra. ", "response": "A més a més, s'ha establert un segon circuit entre el Liceu i la UPF com a backup del circuit principal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8223", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El preu mitjà i el nombre de contractes de pisos arrendats es pot consultar en un nou Mapa del Lloguer a Catalunya", "response": "Un nou Mapa del Lloguer a Catalunya permet de consultar el nombre de contractes de pisos arrendats i el preu mitjà", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8224", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Pel que fa a la qüestió dels residus, Gesa ha assenyalat que l'equip de govern està prenent el pèl a tots els veïns de la ciutat:", "response": "Pel que fa als residus, Gesa ha apuntat que l'equip de govern està enganyant a cadascun dels veïns de la ciutat:", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8225", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L'alemany va superar el rècord de victòries en GP d'Alain Prost durant aquesta temporada.", "response": "En aquesta temporada l'alemany va superar el rècord de victòries en GP d'Alain Prost.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8226", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Encara que no disposen dels suports necessaris, Podem registra la moció de censura a Rajoy", "response": "Podem registra la moció de censura a Rajoy tot i no comptar amb els suports necessaris", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8227", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "L'origen del topònim és àrab i vol dir \"xicoteta depressió tancada\".", "response": "El topònim del lloc procedix de l'àrab i significa \"xicoteta depressió tancada\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8228", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La tornada de la Supercopa tindrà lloc tres dies després del partit contra el Màlaga. ", "response": "Tres dies després del partit contra el Màlaga arribarà la tornada de la Supercopa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8229", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Per primer cop, les faveles de Rio de Janeiro es poden veure a Google Maps", "response": "Les faveles de Rio de Janeiro apareixen per primera vegada a Google Maps", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8230", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Un home ha estat acusat d'abusos sexuals i detingut al Vendrell", "response": "Detingut al Vendrell un home acusat d'abusos sexuals", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8231", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Compromís fixa les condicions pel vot a favor al pressupost de Sánchez.", "response": "Compromís fixa les condicions pel sí al pressupost de Sánchez", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8232", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Ikunde estava finançat pel zoo de Barcelona, el Museu Etnològic i Parcs i Jardins de l'Ajuntament.", "response": "Ikunde era un espai finançat pel zoològic de Barcelona, el Museu Etnològic i Parcs i Jardins de l'Ajuntament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8233", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "En part, aquest conjunt està ordenat per la relació de divisibilitat. ", "response": "Aquest conjunt està ordenat parcialment per la relació de divisibilitat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8234", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El Melonycteris és un gènere de ratpenat que pertany al grup dels megaquiròpters. ", "response": "Melonycteris és un gènere de ratpenat del grup dels megaquiròpters.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8235", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Dins l'antic poble de la Torre d'Eroles, al terme municipal d'Abella de la Conca hi ha Cal Joquer, una antiga masia.", "response": "Cal Joquer és una antiga masia del terme municipal d'Abella de la Conca, pertanyent a l'antic poble de la Torre d'Eroles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8236", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Afegir-hi la polpa de les albergínies, sal, pebre, julivert picat i un pessic de pebre vermell. ", "response": "Afegir la polpa de les albergínies, salpebrar i posar-hi una mica de pebre vermell juntament amb el julivert picat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8237", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Així, doncs, la natura ens presenta la felicitat i el sentit davant nostre i ens fa triar.", "response": "Així, doncs, la natura ens presenta la felicitat i el sentit davant nostre i ens insta a triar .", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8238", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Sentencien a tres lladres de domicilis de Sant Andreu de la Barca i Barcelona a la presó. ", "response": "Presó per a tres lladres que havien robat en domicilis de Sant Andreu de la Barca i Barcelona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8239", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El Comitè Olímpic adverteix a Espanya perquè Kossove sigui reconegut. ", "response": "El Comitè Olímpic fa un advertiment a Espanya perquè reconegui Kossove", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8240", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els sectors de finances i de béns i serveis suposen el 14% del Producte Interior Brut de l'Estat i donen feina a 885.000 treballadors.", "response": "Els serveis financers i béns i serveis proporcionen feina a 885.000 persones i representen el 14% del PIB de l'estat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8241", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "He de donar més informació sobre els horaris i dels altres tertulians.", "response": "Estic pendent de donar més informació dels horaris i dels altres tertulians.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8242", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els murs que té són de paredat i té carreus grossers a cantoneres.", "response": "Els seus murs són de paredat amb carreus grossers a cantoneres", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8243", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "La mare és originària d'una família de religió jueva de NY.", "response": "La mare prové d'una família jueva de la ciutat de Nova York.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8244", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Ja no hi havia manera de tornar enrere des d'aquell punt.", "response": "Que a partir d'aquell punt... no hi havia marxa enrere.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8245", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Boris Weitzmann, biòleg participant al projecte ha admès que sabien que n'hi havia molts però no esperaven que fossin tants.", "response": "Sabíem que n'hi havia molts però no esperàvem que fossin tants, ha admès Boris Weitzmann, biòleg participant al projecte.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8246", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Tant els diputats no adscrits com el grup mixt prenen força als tres parlaments del país", "response": "Els diputats no adscrits i el grup mixt prenen força als tres parlaments del país", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8247", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El campanar d'espadanya, amb un sol ull, està ubicat al frontispici.", "response": "En el frontispici hi ha ubicat el campanar d'espadanya, amb un sol ull.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8248", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Els aquenis són fruits secs indehiscents que tenen una sola llavors que no està soldada al pericarpi, que és prim.", "response": "Els aquenis es caracteritzen per ser fruits secs, indehiscents i amb una sola llavor no soldada al pericarpi, que és prim.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8249", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Digui a Maria: \"Deixa una mica oberta la porta del tocador\".", "response": "Digui a Maria que deixi una mica oberta la porta del tocador.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8250", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "A Itrabo tan sols hi ha PSOE i PP, i ell és el candidat del PSOE.", "response": "És el candidat del PSOE, però és que a Itrabo només hi ha PSOE i PP.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8251", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Les rendes més baixes gaudiran un descompte del 30 % en les taxes universitàries del proper curs.", "response": "Universitats reduirà un 30% les taxes per a les rendes més baixes el curs vinent", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8252", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Va afegir que va anar al CAP perquè no tenia clar el protocol que havia de seguir.", "response": "«Però no tenia clar quin era el protocol, per això vaig anar al CAP», afegeix.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8253", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "El 2012 va obtenir el Premi Nacional de Cultura ala Trajectòria professional i Artística", "response": "Va ser reconegut l'any 2012 amb el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8254", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "És un llop solitari, però necessitem arribar al seu pròxim objectiu abans que ell hi arribi. ", "response": "És un llop solitari, però hi hem d'arribar abans que ell arribi el seu pròxim objectiu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8255", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "Esperem que sigui del vostre gust l'ofrena que us presentem, oh Senyor de Senyors!", "response": "Senyor de senyors... us fem aquesta ofrena, esperant que sigui del vostre gust.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8256", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El sistema de climatització dels Jutjats de Sabadell ha estat reparat pel Departament de Justícia. ", "response": "Justícia repara el sistema de climatització dels Jutjats de Sabadell.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8257", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Era un no parar de gent, moltíssimes persones a les que la teva obra els interessava molt.", "response": "La gent no va parar, van ser munts i munts de persones i totes estaven interessades en la teva obra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8258", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Cargoleu al voltant del llagostí el llenguado i subjecteu els rotllets resultants amb l'ajuda d'un escuradents.", "response": "Enrotlleu el llenguado al voltant del llagostí i fixeu els rotllets amb un escuradents.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8259", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "En paraules de Laura Borràs, JxCat exercirà l'autodeterminació a Madrid.", "response": "Borràs diu que Junts per Catalunya anirà a Madrid a exercir l’autodeterminació", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8260", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "D'aquesta manera s'organitza l'extrema dreta per impedir els rescats de persones immigrants al Mediterrani", "response": "Així s’organitza l’extrema dreta per boicotar els rescats d’immigrants a la Mediterrània", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8261", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Transports Metropolitans de Barcelona troba amiant en alguns vagons de metro. ", "response": "TMB detecta amiant en els baixos de tres vagons d'un comboi del metro", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8262", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Enguany hem dedicat la Setmana Cultural a estudiar el cinema.", "response": "Aquest any hem dedicat la Setmana Cultural a l'estudi del cinema.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8263", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Al multitudinari cap de setmana esportiu s'hi suma també el tercer Torneig d'Handbol Platja de Borriana+B376", "response": "El III Torneig d'Handbol Platja de Borriana també se suma a un cap de setmana esportiu multitudinari+B376", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8264", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "S'ha desmantellat una organització que es dedicava al blanqueig de beneficis provinents de la venda de marihuana ", "response": "Desmantellen una organització que blanquejava beneficis obtinguts de la venda de marihuana", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8265", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Després de 25 anys de domini d'Erdogan, l'oposició turca aconsegueix recuperar Istambul", "response": "L’oposició turca recupera Istambul després de vint-i-cinc anys de domini d’Erdogan", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8266", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Els partits independentistes intenten que no hi hagi desobediència oberta al Tribunal Constitucional al parlament", "response": "Els partits independentistes miren d’evitar una desobediència oberta al TC al parlament", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8267", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "És possible veure encara els bancs arrambats al mur.", "response": "Els bancs adossats al mur encara es poden veure.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8268", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Al Ple del mes de desembre, els socialistes catalans presenten una moció per comprar terrenys de la zona.", "response": "El PSC proposa en el Ple de desembre una moció per adquirir terrenys de la zona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8269", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Les instal·lacions que depenen de l'Ajuntament de Barcelona es desconnecten de l'electricitat privada", "response": "Les instal·lacions municipals de Barcelona es desconnecten de l’electricitat privada", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8270", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Els Mossos i la Policia Local van aconseguir trobar una part del botí que procedia de 6 robatoris a Girona i la Bisbal d'Empordà", "response": "Els Mossos i la Policia Local van trobar part del botí procedent de sis robatoris a Girona i la Bisbal d'Empordà", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8271", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El lloc de tot Espanya on s'han produït més contagis durant la darrera setmana és Madrid, amb 17.509 nous casos.", "response": "Madrid continua al capdavant en nombre de contagis a tot l'Estat, amb 17.509 en els últims set dies", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8272", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La demarcació registra un 7% menys d'aturats que fa un any", "response": "La demarcació registra un 7% menys de persones sense feina que fa un any", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8273", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L'empresa privada LOROL (London Overground Rail Operations Ltd) opera London Overground.", "response": "London Overground és operada per una empresa privada, London Overground Rail Operations Ltd (LOROL).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8274", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Els cinemes Girona, Verdi i Zumzeig Cinecooperativa són els cinemes de Barcelona on es pot veure el film.", "response": "A Barcelona, el film es pot veure als cinemes Girona, Verdi i Zumzeig Cinecooperativa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8275", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La població del wilayat (1950) era de més de tres-cents mil habitants, mentre que la del kada era de menys de cent quaranta mil. ", "response": "El kada tenia una població de 136.500 habitants, i el wilayat (1950) de 372.600 habitants.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8276", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Tot dependrà de fins a quin punt es pugui assimilar el dol i el dolor que la falta de l'altre pot arribar a deixar. ", "response": "Tot dependrà de la capacitat de pair el dol i el dolor que pot deixar la falta de l'altre.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8277", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El fons de millora forestal rebrà el 15% d'aquesta quantitat (uns 450 euros).", "response": "El 15% d'aquesta quantitat, és a dir, 450,76 euros, es destinaran al fons de millora forestal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8278", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Es declara el primer cas de la malaltia Ebola a la ciutat de Goma (Congo), que té més d'1 milió d'habitants. ", "response": "La ciutat congolesa de Goma, amb més d’un milió d’habitants, declara el seu primer cas d’Ebola", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8279", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Amb tot, Miró ha dit que sempre hi haurà la possibilitat de valorar els centres que tinguin ‘’dificultats concretes’’.", "response": "Tot i això, Miró ha defensat que si hi ha centres amb ‘’dificultats concretes’’ sempre es podrà valorar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8280", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "En total, a Europa n'hi ha 66 (28 mascles, 35 femelles i 3 cries).", "response": "La població europea total és de 66 exemplars (28 mascles, 35 femelles i 3 cries).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8281", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Va perdre la vida a Barcelona a la meitat del segle XIX.", "response": "Va morir a Barcelona a mitjans del segle XIX.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8282", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Uns terrenys adjacents (6.500 km²) per l'augment de la producció són comprats per l'empresa amb planta a Sentmenat.", "response": "L'empresa amb planta a Sentmenat compra uns terrenys adjacents de 6.500 metres quadrats per augmentar la producció", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8283", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El vice-canceller austríac (d'extrema dreta) ha dimitit per un vídeo que el compromet i que es va enregistrar a Eivissa", "response": "El vice-canceller d’Àustria, d’extrema dreta, dimiteix arran del vídeo filmat a Eivissa que el compromet", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8284", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "És el diàmetre del forat obtingut amb la broca.", "response": "És el diàmetre de l'orifici obtingut amb la broca.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8285", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Malgrat l'augment d'incendis aquest estiu, el total de superfície cremada ha sigut inferior", "response": "Lleida registra aquest estiu més incendis però menys hectàrees cremades", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8286", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L'escut es va aprovar el 4/8/87. Es va publicar al DOGC 889 de 14/9 del mateix any.", "response": "L'escut va ser aprovat el 4 d'agost de 1987 i publicat al DOGC número 889 de 14 de setembre del mateix any.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8287", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Va emigrar i va instal·lar-se de forma clandestina a França, a la regió de París, l'any 1924.", "response": "El 1924 emigrà clandestinament a França i s'instal·là a la regió parisenca.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8288", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Sis municipis que sumen un total del 247.000 habitants integren el partit judicial egarenc.", "response": "El partit judicial de Terrassa està integrat per sis municipis amb un total de 247.000 habitants.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8289", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Grècia i els creditors acorden sobre el tercer rescat", "response": "Grècia i els creditors arriben a un acord sobre el tercer rescat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8290", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "D'acord amb InfoJobs, al setembre augmenta en un 36% intermensual el nombre de vacants a Catalunya", "response": "El nombre de vacants a Catalunya creix un 36% intermensual al setembre, segons Infojobs", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8291", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El municipi de la província d'Àvila, Ojos-Albos, forma part de la comunitat autònoma de Castella i Lleó. ", "response": "Ojos-Albos és un municipi de la província d'Àvila a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8292", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Barcelona tenia entre tres mil cinc-cents i cinc mil habitants el segle segon després de Crist.", "response": "El segle II, Barcelona tenia entre 3.500 i 5.000 habitants.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8293", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El Suprem ha tingut quatre actuacions fraudulentes respecte a Junqueras, que han estat enumerades per Pérez Royo.", "response": "Pérez Royo desgrana les quatre actuacions fraudulentes del Suprem amb Junqueras", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8294", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Sempre s'ha dit que si Sergio Ramos està en forma al Real Madrid, l'equip juga millor.", "response": "Del Madrid sempre s'ha dit que si Sergio Ramos està en forma, el Madrid juga millor.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8295", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Un parell de dies abans de l'1-O, la Guàrdia Civil ja tenia coneixement de la seva intervenció al Quercus de Sant Joan de Vilatorrada", "response": "La Guàrdia Civil sabia que intervindria al Quercus de Sant Joan de Vilatorrada dos dies abans de l’1-O", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8296", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "És per això que la imatge pot ser símbol de la trobada mare-fill a l'altra vida. ", "response": "Per aquesta raó aquesta imatge pot simbolitzar la unió de la mare i el fill després de la mort.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8297", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Les actuacions dels policies espanyols que estaven infiltrats en les protestes apareixen en un nou vídeo", "response": "Un nou vídeo demostra com van actuar els policies espanyols infiltrats en les protestes", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8298", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "En aquest sector les companyies demanen des de fa molt de temps que el govern d'Espanya rebaixi l'IVA. ", "response": "Les companyies del sector ja fa anys que reclamen al govern espanyol una reducció de l’IVA.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8299", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El foc s'ha donat per controlat a les 13h gràcies a les 7 dotacions de bombers que han treballat per extingir-lo.", "response": "Set dotacions de bombers han treballat en les tasques d'extinció del foc que s'ha donat per controlat a la una del migdia", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8300", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Bona acollida a Sitges de la pel·lícula de Daniel Stamm, que ha tingut molt èxit als Estats Units.", "response": "El film de Daniel Stamm, tot un èxit als EUA, va deixar un bon regust a Sitges", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8301", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El fòrum de campanes de Catalunya s'iniciarà l'any 2005 a casacota.cat (antiga casacota), la seva seu virtual.", "response": "El 2005 engega el fòrum de campanes de Catalunya, a la seu virtual de casacota.cat (antiga casacota).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8302", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Som l'emissora radiofònica pionera en línia de Tarragona.", "response": "Som la primera emissora de ràdio per Internet de Tarragona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8303", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "S'inaugurarà el dissabte 1 de setembre a les set de la tarda. Les obres es podran visitar fins al 16 del mateix mes.", "response": "La inauguració tindrà lloc el dissabte 1 de setembre a les 19 h i les obres es podran visitar fins al 16 del mateix mes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8304", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "A les esglésies, els seguidors de Bichi i la delegació francesa hi van posar cartells anomenant la \"Papessa Olímpia I\".", "response": "Els seguidors de Bichi i la delegació francesa posaren cartells a les esglésies anomenant la \"Papessa Olímpia I\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8305", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Defenen la obscuritat de l'amenaça prehistòrica del sol... Des del temps quan no es diferenciava entre el bé i el mal.", "response": "Defensen la foscor de l'amenaça prehistòrica del sol... des del temps en què no hi havia diferència entre el bé i el mal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8306", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Les persones que porten la malaltia poden estar protegides contra la malària. ", "response": "Una característica rellevant de les persones portadores de la malaltia, és que els pot protegir enfront de la malària.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8307", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La Mariona Moncunill fa que el públic s'impliqui en el procés de creació des dels seus inicis creatius. ", "response": "Des de les seves primeres creacions, Mariona Moncunill, implica el públic en el procés creatiu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8308", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Participants al MOT 2020: Quim Español, Elif Shafak, Narcís Comadira, Maylis de Kerangal i Màrius Serra", "response": "Elif Shafak, Narcís Comadira, Quim Español, Maylis de Kerangal i Màrius Serra participaran al MOT 2020", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8309", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "En aquest sentit, la qualitat de la seva formació va millorar un parell de graons. ", "response": "En aquest sentit va pujar un o dos graons més en la qualitat de la seva formació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8310", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Ressalta el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes entre tots els altres que se li han atorgat. ", "response": "Entre els guardons que li han estat atorgats destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8311", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "En l'exposició del Ninot, l'indult de la República ha estat proposat per la Falla d'Arrancapins.", "response": "La Falla d’Arrancapins proposa d’indultar la República en l’Exposició del Ninot", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8312", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Al sud limita amb Rosario, a l'est amb Durango, a l'oest amb l'Oceà Pacífic i al nord amb San Ignacio. ", "response": "Limita al nord amb els municipis de San Ignacio, al sud amb Rosario, a l'oest amb Oceà Pacífic i a l'est amb Durango.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8313", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "John Mighton és doctor en matemàtiques i també és el creador del projecte.", "response": "John Mighton és doctor en matemàtiques i el creador del projecte.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8314", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Podràs demanar una prestació econòmica mentre duri la suspensió. ", "response": "Tindràs dret a una prestació econòmica durant tot el temps que duri la suspensió.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8315", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Rajoy afirma que no hi ha mediació possible entre la llei democràtica i la desobediència o la il·legalitat.", "response": "Rajoy: “No hi ha mediació possible entre la llei democràtica i la desobediència o la il·legalitat”", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8316", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Hi ha moments en què tot és molt complicat.", "response": "Però de vegades, tot es complica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8317", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Juntament amb el gènere \"Ecballium\" conformen els únics gèneres de cucurbitàcies que són autòctons als Països Catalans. ", "response": "Junt amb el gènere \"Ecballium\" són els únics gèneres autòctons de cucurbitàcies als Països Catalans.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8318", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La cancel·lació del pla estratègic d'acció exterior i relacions és mantinguda per El Constitucional amb la UE. ", "response": "El Constitucional manté la suspensió del pla estratègic d'acció exterior i relacions amb la UE", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8319", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El Pic del Teide és una muntanya i un volcà situat a Tenerife (Illes Canàries, 28.27 N, 16,6 O).", "response": "El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8320", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La primera vegada que es menciona per escrit la vila és el 1245.", "response": "La primera menció escrita de la vila data del 1245.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8321", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "S'ubica dins el terme municipal d'Olesa de Montserrat. És una destinació per a molts geòlegs per la seva singularitat.", "response": "És ubicat dins del terme municipal d'Olesa de Montserrat i és lloc de destí de molts geòlegs per la seva singularitat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8322", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Durant l'any 2018, Colonial ha guanyat 525 milions d'euros", "response": "Colonial guanya 525 milions d'euros el 2018", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8323", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Això dependrà de l'avanç del desconfinament al territori durant els propers dies. ", "response": "Això dependrà de com avancin les fases de desconfinament al territori en els pròxims dies.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8324", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Han denegat l'acceptació dels diners del Govern perquè oblidin,", "response": "S'han negat a acceptar els diners del Govern perquè oblidin.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8325", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L'exèrcit està composat per un exèrcit de camp de gran mobilitat que es recolza en unitats de defensa local.", "response": "L'exèrcit es compon d'un exèrcit de camp de gran mobilitat recolzat per unitats de defensa local.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8326", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Noves mesures del govern central per encarar la pandèmia.", "response": "Noves mesures del govern estatal per fer front a la pandèmia", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8327", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Un porxe seleccionat s'anomena 'habitació d'Arizona'. Es troba habitualment a Arizona. ", "response": "Una habitació d'Arizona és un tipus de porxe seleccionat que es troba habitualment a Arizona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8328", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L'arrestat va passar a disposició judicial. El jutge instructor en va decretar l'ingrés a presó.", "response": "L'arrestat va passar a disposició judicial i el jutge instructor en va decretar l'ingrés a presó.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8329", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "A la Comunitat Valenciana es parla valencià.", "response": "El valencià és la llengua de La Comunitat Valenciana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8330", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Tot i que no se sabrà definitivament fins l'abril, la Generalitat ja ho va fer l'any 2017 i té previst tornar-ho a fer el 2018. ", "response": "La Generalitat ho va fer el 2017 i preveu fer-ho el 2018, tot i que la dada definitiva es coneixerà a l'abril.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8331", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Josep Oliver ha estat nomenat col·legiat de mèrit pel Col·legi d'Economistes de Catalunya.", "response": "El Col·legi d'Economistes de Catalunya nomena Josep Oliver col·legiat de mèrit", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8332", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La causa judicial encara es troba sota secret de sumari", "response": "La causa judicial continua sota secret de sumari", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8333", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Es manté oberta la investigació dels Mossos d'Esquadra per intentar esbrinar si estan relacionats amb altres delictes. ", "response": "Els mossos mantenen la investigació oberta per tal d'esbrinar si poden estar relacionats amb altres fets delictius.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8334", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "A partir de les 20h de dimarts i fins primera hora del matí de dimecres, quedarà tallat l'accés 30.", "response": "A partir de les vuit del vespre de dimarts i fins primera hora del matí de dimecres, l'accés 30 quedarà tallat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8335", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La duresa de l'època que estem vivint no convida gaire a parlar de colors. ", "response": "L'època que ens està tocant viure és dura i no convida massa a parlar de colors.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8336", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El Pirineu de Girona torna a rebre al blocaire nord-americà Gary Arndt, un guru dels blocs de viatges.", "response": "El blocaire nord-americà, Gary Arndt, guru dels blocs de viatges, torna a la demarcació per conèixer el Pirineu de Girona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8337", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El Partit Popular vol una sola llista espanyolista amb Ciutadans a Catalunya", "response": "El PP vol una llista única espanyolista amb Ciutadans a Catalunya", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8338", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Com que els treballadors i la direcció de Ciut'art no s'aproximen, es manté la vaga indefinida del MACBA i l'Arxiu", "response": "El MACBA i l’Arxiu mantenen la vaga indefinida per la manca d’aproximació de treballadors i direcció de Ciut’art", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8339", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Com més color hi afegim als nostres plats més saludables seran!", "response": "Com més colors posem als nostres plats més saludables seran!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8340", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La demarcació de Barcelona va registrar un atur del 10,93% en els tres primers mesos, el nivell més baix des de 2008", "response": "La demarcació de Barcelona registra un atur del 10,93% el primer trimestre, el nivell més baix des del 2008", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8341", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El decret de les VTC no impedeix que Cabify segueixi funcionant al País Valencià", "response": "Cabify continuarà operant al País Valencià malgrat el decret de les VTC", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8342", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L'any 2008 van rebre el premi neerlandès Gouden Harp.", "response": "El 2008 van obtenir el premi neerlandès Gouden Harp.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8343", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Després de la festa l'acusat va portar la víctima a casa en cotxe. ", "response": "Més tard, quan la festa va acabar, l'acusat va dur la víctima a casa amb el cotxe.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8344", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Espadaler veu com a previsible que el govern d'Espanya suspengui l'autonomia catalana en cas d'una DUI", "response": "Espadaler veu previsible que el govern espanyol suspengui l’autonomia de Catalunya en cas d’una DUI", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8345", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "No podem demanar als que venen de fora que estimin la nostra llengua i el nostre país si no ho fem nosaltres. ", "response": "Però si nosaltres no estimem el nostre país, la nostra llengua, no podem exigir als que venen de fora que ho facin.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8346", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El partit polític N-VA demana a l'ambaixadora espanyola que estigui present al Parlament Flamenc", "response": "L’N-VA reclama a l’ambaixadora espanyola a Bèlgica que comparegui al parlament flamenc", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8347", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Aquest dissabte es durà a terme la primera sessió; com a novetat, per primer cop organitzarem una segona sessió, prevista per al dia 7 de maig.", "response": "La primera sessió serà aquest dissabte i per primera vegada se n'organitzarà una segona el 7 de maig", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8348", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Receptes de mocktails: el Shirley Temple. Continuant la tasca de conscienciar i prevenir vers el consum [...]", "response": "Receptes de còctels sense alcohol: el Shirley Temple Continuant la tasca de conscienciació i prevenció vers el consum [...]", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8349", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L'escut constitucional ha de situar-se a 18 mm del marge esquerre del paper i a 12 mil·límetres del marge de dalt.", "response": "L'escut constitucional s'haurà de situar a 18 mm del marge esquerre del paper i a 12 mm del marge superior.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8350", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La UE no sanciona l'estat espanyol per tenir massa dèficit.", "response": "La Unió Europea no sanciona Espanya per l’excés de dèficit", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8351", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La jutgessa dona per finalitzada la instrucció sobre la destrucció dels ordinadors de Bárcenas. Processa el PP.", "response": "La jutgessa dóna per acabada la instrucció sobre la destrucció dels ordinadors de Bárcenas i processa el PP", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8352", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "És necessari que l'assignatura objecte de reconeixement estigui superada.", "response": "Cal que l'assignatura objecte de reconeixement estigui superada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8353", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Retirada del govern en la demanda contra Rigau, Mas, Ortega i Homs que s'havia presentat amb el 155", "response": "El govern es retira de la demanda contra Mas, Ortega, Rigau i Homs que s’havia presentat amb el 155", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8354", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Un total de 162 dones han llegit els nostres perfils en l'últim parell d'hores.", "response": "En les dues últimes hores, 162 dones han llegit els nostres perfils.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8355", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Se situen en cúmuls globulars i al mig de la Via Làctia.", "response": "Es troben en cúmuls globulars i al centre de la Via Làctia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8356", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "En molts casos, l'estat i les administracions autonòmiques han respost reprimint els estudiants.", "response": "La resposta de l'estat i les administracions autonòmiques ha estat, en molts casos, la repressió contra els estudiants.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8357", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Addicionalment, serà necessari especificar el nom del jugador que s'encarrega de les funcions.", "response": "També caldrà especificar el nom del jugador que assumeix les funcions", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8358", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La mida no resulta important en caure d'esquena contra el terra.", "response": "La mida no importa quan caus d'esquena contra el terra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8359", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "A la comarca de la Garrotxa hi trobem la Vall d'en Bas.", "response": "La Vall d'en Bas, comarca de la Garrotxa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8360", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El papa Climent VII va suprimir definitivament el priorat el 1592, al mateix temps de la secularització de Vilabertran.", "response": "El priorat fou definitivament suprimit el 1592 pel papa Climent VII, al mateix temps de la secularització de Vilabertran.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8361", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Bill and Melinda Gates Foundation va finançar el programa.", "response": "El programa va ser finançat per Bill and Melinda Gates Foundation.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8362", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Es tracta d'un acte que va ser instituït per la Unesco i que s'organitza des del 2001.", "response": "És un acte, instituït per la Unesco, que s'organitza des del 2001.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8363", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Al president, li han donat les gràcies per la seva visita l'exconsellera i l'expresidenta del Parlament.", "response": "L'exconsellera i l'expresidenta del Parlament agraeixen la visita del president", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8364", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El 112 ha registrat 2.988 trucades entrants fins a les 10 hores a causa de la llevantada.", "response": "El 112 rep 2.988 trucades per la llevantada fins a les 10 hores", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8365", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Madrid comunica el primer cas de coronavirus. És el setè cas de l'Estat i el quart cas en un dia", "response": "Madrid confirma el seu primer cas de coronavirus, el setè de l'Estat i el quart en un dia", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8366", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El lloc on la van descobrir fou una mina de a Namíbia, la mina Kombat, a la localitat homònima situada al districte de Grootfontein de la regió d'Otjozondjupa.", "response": "Va ser descoberta a la mina Kombat (Kombat, Districte de Grootfontein, Regió d'Otjozondjupa, Namíbia).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8367", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L'objectiu central de les jornades és la difusió del freeware.", "response": "Aquestes jornades tenen com a principal objectiu difondre el programari lliure.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8368", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Tan sols per recordar-los que això ara és una història rellevant a nivell global", "response": "Només per recordar-los que això ara és una història de rellevància global", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8369", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El planeta Terra descriu al seu voltant una òrbita el·líptica.", "response": "La Terra descriu al seu voltant una òrbita en forma d'el·lipse.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8370", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Des del 2010, amb cada temporada han pujat de categoria algunes colles. ", "response": "Des de l'any 2010, cada temporada, hi han hagut colles que han pujat de categoria.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8371", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La Patrulla de la Mort traficava drogues, blanquejava capitals i també es dedicava a les revenges.", "response": "La Patrulla de la Mort' es dedicava al tràfic de drogues, el blanqueig de capitals i les revenges.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8372", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L'eufòria amnèsica a l'Espanya dels 80 és posada en qüestió al Macba", "response": "El Macba posa en qüestió l’eufòria amnèsica dels anys vuitanta a l’estat espanyol", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8373", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Encara és possible inscriure's a la III Marxa contra la Violència de Gènere, que tindrà lloc diumenge vinent", "response": "Segueixen obertes les inscripcions a la 'III Marxa contra la Violència de Gènere' d'aquest pròxim diumenge", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8374", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Sánchez paga mitjançant una fotografia el recolzament d'Esquerra en la investidura.", "response": "Sánchez paga amb una foto el suport d’ERC a la investidura", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8375", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El pressupost progressa cap a l'aprovació enmig de l'ambient preelectoral del parlament ", "response": "El pressupost avança cap a l’aprovació enmig d’un clima preelectoral al parlament", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8376", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Les persones assegurades poden exercir el dret a vot el pròxim 20 de juny.", "response": "Els assegurats poden exercir el dret a vot el proper 20 de juny.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8377", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "TVBoy fa una pintada a la platja de la Barceloneta per homenatjar l'Open Arms", "response": "TVBoy homenatja l’Open Arms amb una pintada a la platja de la Barceloneta", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8378", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Gestió del disseny i la innovació de projectes que estan especialitzats en el retail, la restauració i l'hoteleria. ", "response": "Gestió del disseny i la innovació de projectes especialitzats en l'àmbit del retail, l'hoteleria i la restauració", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8379", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "No m'importa que la fusta que hi ha al final quedi una mica ortopèdica.", "response": "És una fusta posada al final, d'una manera una mica ortopèdica, però m'és igual.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8380", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "El govern balear i Amnisita Internacional treballaran plegats per a la memòria històrica", "response": "Amnistia Internacional col·laborarà amb el govern balear per a la memòria històrica", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8381", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Avui llegia aquest article. La veritat el trobo molt bo.", "response": "Avui llegia aquest article, la veritat el trobo molt bo.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8382", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Fifanti, Mosca i Gangalandi arriben. Criden a Amedei, que ja arribava, quan veuen la Beatrice desmaiada. ", "response": "Arriben també Fifanti, Uberti, Gangalandi i Mosca, i en veure desmaiada Beatrice criden a Amedei, que ja arribava.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8383", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Va participar en els conclaves dels anys 1667, 1676, 1689 i 1691.", "response": "Participà en els conclaves de 1667, 1676, 1689 i 1691.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8384", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Ha afirmat que aquí es rebel·la personalment.", "response": "\"Aquí em rebel·lo personalment\", ha afirmat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8385", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "He pintat altres models, però aquests dos no tenen res a veure amb els anteriors.", "response": "Aquests són dos models nous, originals i diferents a tots els que he pintat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8386", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Junts per Catalunya i Esquerra demanen a la CUP la investidura de Turull avui a canvi d'una qüestió de confiança d'aquí a un mes", "response": "JxCat i ERC demanen a la CUP que investeixi Turull avui a canvi d’una qüestió de confiança d’aquí a un mes", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8387", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Ximo Puig critica la campanya que el PP està fent contra ell i, a més, diu que no ha donat cap mena d'ajut a les empreses que estan vinculades amb el seu germà", "response": "Ximo Puig critica la campanya del PP contra ell i defensa que no ha donat cap ajut a empreses vinculades al seu germà", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8388", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La vila de Calheta, que en crioll capverdià s'anomena Kadjéta, està situada a l'oest de Maio, una de les illes que conformen l'arxipèlag de Cap Verd. ", "response": "Calheta (crioll capverdià \"Kadjéta\") és una vila a l'oest de l'illa de Maio a l'arxipèlag de Cap Verd.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8389", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "S'han convocat diferents mobilitzacions de cara a la primera jornada de vaga.", "response": "De cara a la primera jornada de vaga s'han convocat diferents mobilitzacions.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8390", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "És una animal en principi nocturn i crepuscular.", "response": "Es tracta d'una animal principalment nocturn i crepuscular.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8391", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La planta de l'edifici és de forma rectangula i té 3 façanes, 1 mitgera, coberta a 2 vessants i carener en sentit nord-sud. ", "response": "Edifici de planta rectangular amb tres façanes i una mitgera, cobert a dos vessants amb el carener en sentit nord-sud.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8392", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Han estat traslladades pel SEM a l'Hospital de Viladecans", "response": "Els SEM les ha traslladat a l'Hospital de Viladecans", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8393", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Són detingudes quatre persones acusades de robar a cases a l'Alt Penedès", "response": "Detenen quatre persones acusades de robar a cases a l'Alt Penedès", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8394", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Botarell pertanyia a la Comuna del Camp com a mínim des del 1339.", "response": "Botarell va formar part de la Comuna del Camp almenys des del 1339.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8395", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "La zona de radiació és la mitjana de l'interior del Sol.", "response": "La zona de radiació és la zona mitjana de l'interior del Sol.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8396", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "L'OHBcn, festival d'arquitectura, aplega 60.000 persones en la seva novena edició", "response": "El festival d'arquitectura Open House Bcn aplega 60.000 persones en la seva 9a edició", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8397", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Han tallat l'interval entre Soses i Les Borges Blanques de l'autopista AP-2 a causa d'una boira molt densa. ", "response": "Tallada l'AP-2 entre Soses i Les Borges Blanques per boira molt densa", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8398", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "A l'Hospital Municipal de Barcelona, el sindicat CCOO commemora el Dia Internacional per a l'Elimina de la Violència de la Dona", "response": "Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona - CCOO Hospital Municipal Badalona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8399", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La vida mitjana dels adults és de 2-3 setmanes.", "response": "Els adults viuen durant 2-3 setmanes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8400", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Hem augmentat els coneixements sobre el cicle vital de les plantes.", "response": "Hem ampliat els coneixements sobre el cicle vital de les plantes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8401", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Posat fotogràfic dels famosos a la festa dels X Premis Gaudí.", "response": "Photocall de la Gala dels X Premis Gaudí.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8402", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Va esmentar fica com a club destacat.", "response": "Pel que fa a clubs, destacà a FICA.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8403", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El vot favorable de JxCat, Ciutadans i el PP ha permès l'aprovació del pressupost del Parlament.", "response": "El Parlament aprova el seu pressupost amb els vots de JxCat, Ciutadans i el PP", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8404", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els Comitès vam néixer amb dos objectius: la defensa del dret a l'autodeterminació i la creació de la república des de baix. ", "response": "Els Comitès vam néixer per defensar el dret d'autodeterminació i fer possible la república des de baix.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8405", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum que es celebrarà el 6 de juny s'ha de decidir quin paper tindrà en la via unilateral", "response": "El Pacte Nacional pel Referèndum es reunirà el 6 de juny per decidir el seu paper en la via unilateral", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8406", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Les dades amb què l'usuari empleni els formularis han de ser completes, verdaderes, actuals i exactes. ", "response": "L'usuari haurà d'emplenar els formularis amb dades verdaderes, exactes, completes i actuals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8407", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El congrés hindú aprova una polèmica llei per atorgar la nacionalitat en base a la religió", "response": "El congrés de l’Índia aprova una polèmica llei per atorgar la nacionalitat basant-se en la religió", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8408", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Sí, a veure… el que va passar entre ell i jo no té cap relació amb Dora Lange.", "response": "Sí, a vore... el que passà entre ell i jo no té res a vore amb la Dora Lange.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8409", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "En Charles Michel substitueix a en Tusk com a president del Consell Europeu. ", "response": "En Charles Michel pren el relleu a en Tusk al capdavant del Consell Europeu", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8410", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El decret que fixa una precontractació de quinze minuts per als VTC ha estat validat pel Parlament de Catalunya", "response": "El Parlament de Catalunya valida el decret que fixa 15 minuts de precontractació per als VTC", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8411", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "En comparació amb l'any anterior, hi ha hagut una reducció del 20% en la partida destinada a aquest capítol.", "response": "Comparativament amb l'any passat, cal destacar però que hi una reducció del 20% de la partida destinada a aquest capítol.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8412", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Es fa servir com a component centellejador, solvent i destil·lant. ", "response": "És utilitzat com a solvent, destil·lant, i component de centellejador.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8413", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Enric Morera torna a ser escollit com a president de les Corts amb els vots del Botànic", "response": "Els vots del Botànic reelegeixen Enric Morera com a president de les Corts", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8414", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La sequera l'aguanta molt bé, aquesta planta.", "response": "La planta és molt resistent a la sequera.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8415", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La menció \"M. Encarna Sanahuja\" s'ha creat per a la inclusió de la perspectiva de gènere en docència a nivell universitari", "response": "Creen la menció M. Encarna Sanahuja a la inclusió de la perspectiva de gènere en docència universitària", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8416", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Això implica una cinquena part dels conductors que actualment condueixen dins la (futura) zona de baixes emissions. ", "response": "Això suposa un 20 % dels conductors que ara circulen per la futura zona de baixes emissions.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8417", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Un jurat físic escollirà la imatge que guanyi d'entre les fotografies que s'han rebut. ", "response": "De les fotografies rebudes, mitjançant un jurat físic, s'escollirà la imatge guanyadora.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8418", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Lluís Puig compareix als tribunals belgues a causa de l'euroordre.", "response": "Lluís Puig compareix davant la justícia belga per l'euroordre", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8419", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Les imatges gràfiques que acompanyaven el text del 85 s'han deixat intactes amb aquesta intenció.", "response": "Amb aquesta intenció s'han deixat intactes les imatges gràfiques que acompanyaven el text de 1985.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8420", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A més, has fet la pàgina web d'un grup de música de Martorell, els Baratos", "response": "També has fet la pàgina web dels Baratos, un grup de música de Martorell.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8421", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Diana Riba pregunta a la Unió Europea sobre les informacions dels atemptats del 17 d'agost revelades per Público", "response": "Diana Riba pregunta a la UE sobre les informacions dels atemptats del 17-A revelades per Público", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8422", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Warsman ha sortit volant fins la cantonada del ring tot i que la banya d'en Bufal només l'hagi roçat!", "response": "Tot i que com heu vist la banya d'en Bufal nomes ha roçat en Warsman, aquest ha sortit volant fins la cantonada del ring!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8423", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els exàmens de selectivitat es faran entre el 22/6 i el 10/7.", "response": "La selectivitat es farà entre el 22 de juny i el 10 de juliol", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8424", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El pes del cos al complet descansa sobre la cama dreta.", "response": "Tot el pes del cos descansa sobre la cama dreta.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8425", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Entre els símbols més famosos de la ciutat hi ha el seu emblemàtic campanar de seixanta metres d'alçada. ", "response": "El seu emblemàtic campanar, de 60 m d'alçada, és un dels símbols més coneguts de la ciutat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8426", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Estudia enginyeria comercial a la Universidad de Chile.", "response": "És estudiant d'enginyeria comercial de la Universidad de Chile.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8427", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Bé, doctor, Garry i Clark poseu-vos per separat dels altres.", "response": "Bé, doctor, Garry i Clark separeu-vos dels altres.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8428", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els lladres van ser atrapats pels Mossos quan s'escapaven conduint una autocaravana. ", "response": "Els Mossos van enxampar els lladres quan fugien amb una autocaravana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8429", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Situat a l'oest del Tossal de Sant Martí.", "response": "És a ponent del Tossal de Sant Martí.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8430", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Paul Ehrenfest va dirigir el doctorat en Física que Goudsmit va obtenir el 1927 a la Universitat de Leiden. ", "response": "Goudsmit va obtenir el seu doctorat en Física a la Universitat de Leiden sota la direcció de Paul Ehrenfest el 1927.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8431", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A cada costat de la nau hi ha cinc trams i capelles.", "response": "Té cinc trams i capelles a cada costat de la nau.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8432", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La NASA inaugura una oficina per protegir la Terra dels asteroides.", "response": "La NASA obre una oficina per a protegir la Terra d’asteroides", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8433", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La xifra de negoci empresarial baixa un 25,9% el mes d'abril a Espanya", "response": "La xifra de negoci empresarial cau un 25,9% a l'abril a Espanya", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8434", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "S'inclou al districte de L'Argentièira i compta amb 11 municipis.", "response": "Està inclòs al districte de L'Argentièira i té 11 municipis.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8435", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El Duero o Douro és un dels rius més grans de la península Ibèrica.", "response": "El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8436", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'espai d'estats és l'espai que té com a eixos les variables d'estat. ", "response": "L'espai d'estats és l'espai els eixos del qual són les variables d'estat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8437", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Al districte de Sants-Montjuïc s'ha trobat un refugi el refugi número 538, al carrer de Sant Frederic", "response": "Descobert el refugi núm. 538 del carrer de Sant Frederic, al districte de Sants-Montjuïc", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8438", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'esfinx és una figura tant de la mitologia grega com de l'egípcia.", "response": "L'esfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8439", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Meliá duplica el benefici semestral i assoleix més de quaranta milions d'euros", "response": "Meliá duplica el benefici semestral i assoleix els 45,2 milions d’euros", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8440", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Oferim un servei Google Alberic de posicionament que és de qualitat i té les màximes garanties.", "response": "Oferim un servei de posicionament Google Alberic de qualitat i amb màximes garanties.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8441", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Un home que cau dos metres a prop del Niu de l’Àliga (Alcover) queda ferit greu. ", "response": "Ferit greu un home en caure des d’una alçada de dos metres a prop del Niu de l’Àliga, a Alcover", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8442", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Insatisfet, el venjatiu marit el va travessar amb una llança mentre Macías cantava des de la seva cel·la poemes amorosos. ", "response": "No satisfet, el marit venjatiu el va travessar amb una llança mentre Macías cantava en la seva cel·la poemes d'amor.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8443", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "En totes les pel·lícules que ell va dirigir, en Kurosawa va escriure o coescriure guions. ", "response": "Kurosawa va escriure o coescriure els guions de totes les pel·lícules que ell va dirigir.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8444", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El FC Bérgamo, fundat a inicis del segle XX per emigrants suïssos, va ser el primer club de la ciutat. ", "response": "El primer club de la ciutat va ser el FC Bérgamo, fundat el 1904 per emigrants suïssos.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8445", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Un home de 43 anys també ha resultat ferit a la mina de Súria a causa d'un altre accident laboral.", "response": "Un altre accident laboral ha deixat també un home de 43 anys ferit a la mina de Súria", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8446", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "És possible que en el concurs per places de pedagogia terapèutica en els IES es presentin els mestres?", "response": "Poden concursar els Mestres a places de pedagogia terapèutica en els Instituts d'Educació Secundària?", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8447", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Dels nois que he vist, només me n'ha agradat un.", "response": "Només he vist un noi que m'ha agradat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8448", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A la temporada dels anys 2013 i 2014, el primer ascens a la Primera Divisió de la història del club va ser aconseguit per aquest equip. ", "response": "Amb aquest equip va aconseguir el primer ascens a la Primera Divisió de la història del club, la temporada 2013-14.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8449", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Una quarta part dels europeus no defensa el dret d'independència fent servir vies democràtiques", "response": "Tres quartes parts dels europeus defensen el dret d’independència per vies democràtiques", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8450", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Iu Pascal va dur finalment a la pràctica la seva idea original, que era quelcom massa ambiciós.", "response": "Però la seva idea original va suposar quelcom massa ambiciós i qui la va dur a la pràctica va ser, finalment, Iu Pascual.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8451", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Li encarreguen la realització d'unes pintures murals per a l'Església de Santa Coloma de Farners l'any 1994. ", "response": "El 1994 rep l'encàrrec de realitzar un projecte de pintures murals per a l'Església de Santa Coloma de Farners.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8452", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni Mundial UNESCO ha fet arribar a Cultura el dossier definitiu ", "response": "Cultura rep el dossier definitiu de la candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni Mundial UNESCO", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8453", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Darreries (Postrimerías)..- Al final de la vida l'ésser huma s'aboca a les realitats últimes.", "response": "Darreries (Postrimerías)..- Són les realitats últimes a les quals l'ésser humà s'aboca al final de la vida.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8454", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A més de l'edat, hi ha altres factors.", "response": "I això no només depèn de l'edat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8455", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'església de Santa Magdalena, que és romànica, es trobava fora del recinte.", "response": "L'església romànica de Santa Magdalena es trobava fora del recinte.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8456", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'avinguda Meridiana també es tancada al Nadal pels veïns.", "response": "Els veïns de la Meridiana tallen també l’avinguda per Nadal", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8457", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els fets són investigats pels Mossos.", "response": "Els Mossos d’Esquadra investiguen els fets", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8458", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El PP demana que el judici pels ordinadors de Bárcenas no sigui retransmès en directe", "response": "El PP demana que no es retransmeti en directe el judici pels ordinadors de Bárcenas", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8459", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'anunci del BCE ha fet que l'euro caigui fort a les borses.", "response": "L'anunci del BCE ha fet caure l'euro fortament a les borses.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8460", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Iglesias menteix a La Sexta sobre el seu compromís amb un referèndum català", "response": "Pablo Iglesias menteix a La Sexta sobre el seu compromís amb el referèndum a Catalunya", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8461", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La UEFA ha desestimat el recurs de l'equip del Barça a causa de les estelades que hi havia al Camp Nou. ", "response": "La UEFA desestima el recurs del Barça per les estelades al Camp Nou", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8462", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Es va conservar una bomba central per tal de poder facilitar l'afinació.", "response": "Es va conservar una bomba central per a facilitar l'afinació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8463", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Finalment, l'italià ha aconseguit quedar segon després de completar la segona mànega.", "response": "L'italià finalment ha estat segon després de completar la segona mànega.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8464", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Ribó diu que les falleres no haurien d'haver tingut mai normes pel que fa a la seva vestimenta i que les eliminaran per una qüestió de dignitat", "response": "Ribó diu que les normes sobre vestimenta de les falleres no haurien d’haver existit mai i s’eliminaran “per dignitat”", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8465", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Perfecte per combinar amb marisc, peixos i carns blanques...", "response": "Ideal per maridar amb marisc, peixos i carns blanques..", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8466", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A causa dels seus comentaris, Borrell és considerada supremacista i negacionista pels indis americans", "response": "Indis americans qualifiquen Borrell de supremacista i negacionista pels seus comentaris", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8467", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Pronunciament de la justícia pràcticament deu anys després de l'escàndol del cas Palau", "response": "La justícia es pronuncia sobre el cas Palau gairebé un dècada després de l’escàndol", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8468", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El Barça Lassa de futbol sala no ha guanyat les semifinals de la Copa intercontinental de futbol sala.", "response": "El Barça Lassa de futbol sala ha perdut les semifinals de la Copa Intercontinental de futbol sala.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8469", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Sergio García Fernández és jugador de golf i va néixer a Borriol (Plana Alta, País Valencià) l'any 1980.", "response": "Sergio García Fernández (Borriol, Plana Alta, 9 de gener de 1980) és un golfista valencià.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8470", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La Leringaïta forma part del grup dels granats i és de la classe dels silicats. ", "response": "Leringaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels granats.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8471", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Luigi Traglia i Ugo Poletti eren arquebisbes vicerregents que després han arribat a cardenals vicaris.", "response": "Dos arquebisbes vicerregents s'han convertit posteriorment en cardenals vicaris, i són els cardenals Luigi Traglia i Ugo Poletti.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8472", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'habitatge és un cos de planta en forma de rectangle, completament homogeni.", "response": "L'habitatge és un cos de planta rectangular, totalment homogeni.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8473", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La parada no programada no ha generat cap impacte ni personal ni ecològic.", "response": "La parada no programada no ha generat impacte per a les persones ni el medi ambient", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8474", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A la frontera austríaca, Alemanya ha decidit construir centres per detenir els migrants.", "response": "Alemanya construirà centres de detenció de migrants a la frontera amb Àustria", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8475", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú exposa algunes d'aquestes peces ceràmiques en les seves vitrines.", "response": "Algunes d'aquestes peces ceràmiques es poden contemplar a les vitrines del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8476", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Units rebutja presentar-se a les eleccions europees amb el Partit Socialista de Catalunya.", "response": "Units descarta anar a les eleccions europees amb el PSC", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8477", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A principis del segle XVI, el fill de Caterina, Pere de Moliner, era senyor efectiu de la baronia de la Granadella. ", "response": "El 1508, Pere de Moliner, fill de Caterina, era senyor efectiu de la baronia de la Granadella.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8478", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Per primer cop, aquest insecte no ha atacat la capçada sinó el tronc.", "response": "És la primera vegada que l'insecte ataca el tronc de la palmera i no la capçada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8479", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Unes franges d'esgrafiats horitzontals separen visualment els diversos pisos. ", "response": "Els diferents pisos, a més, estan separats visualment per franges d'esgrafiats horitzontals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8480", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "També destaquen quatre campionats nacionals i 15 rècords mundials.", "response": "També destaquen quatre campionats nacionals i 15 rècords del món.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8481", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Estudià Dret i assignatures d'Història Medieval a la UB. S'hi va llicenciar en Dret el 1935.", "response": "Va estudiar Dret i assignatures d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Dret el 1935.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8482", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Es troba a prop del límit nord del terme municipal, a 762m d'altitud. ", "response": "Està situada a 762 metres d'altitud, a prop de l'extrem nord del terme municipal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8483", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Es va emprar en un circuit que s'anomena oscil·lador de relaxació.", "response": "Va ser emprat en un circuit anomenat oscil·lador de relaxació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8484", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La CUP es defensa amb alegria i victoriosa d’un setge policíac fracassat", "response": "La CUP es defensa amb alegria i èxit d’un setge policíac fracassat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8485", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "S'adapten a tots els requeriments que teníem com a grup i al que pensàvem que necessitàvem de cara al futur.", "response": "S'adapten a tot el que requeríem com a grup i al que pensàvem que necessitàvem de cara al futur.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8486", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El cap d'Epidemiologia del Clínic recomana a la gent gran no sortir de casa", "response": "El cap d’Epidemiologia del Clínic recomana que la gent gran no surti de casa", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8487", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "En general, té una direcció sud-est nord-oest, i recorre al voltant de quaranta-cinc quilòmetres. ", "response": "La seva direcció general és sud-est nord-oest, i el seu recorregut és d'uns 45 km.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8488", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "En aquell moment la taxa positiva de l'home (0,71 mg/l) gairebé va triplicar la taxa permesa. ", "response": "En aquella ocasió, l'home va donar una taxa positiva de 0,71 mg/l, gairebé el triple de la taxa permesa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8489", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Hi ha moltes més coses que això.", "response": "Sens dubte, tot això i molt més.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8490", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Aquesta és la glacera més imponent i important del cantó de Ticino.", "response": "Aquesta glacera és la més imponent i important del cantó de Ticino.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8491", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Al cim hi ha un vèrtex geodèsic amb la referència \"291120001\".", "response": "\"Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (\"\"referència 291120001\"\").\"", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8492", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Promoció dels acords de custòdia per implicar tots els agents, inclosos els externs, en la gestió i millora del medi local.", "response": "Promoure els acords de custòdia, per implicar tots els agents —fins i tot externs— en la gestió i millora del medi local.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8493", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Autodesk (una multinacional d'EEUU de programari de disseny) inaugura a Barcelona l'oficina de vendes per a Europa", "response": "La multinacional nord-americana de programari de disseny Autodesk inaugura a Barcelona l'oficina de vendes per a Europa", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8494", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "S'han adjudicat per vuit-cents mil euros les obres de la via per a bicicletes que anirà de Breda fins a l'estació de tren de Riells i Viabrea.", "response": "Adjudicades per 800.000 € les obres de la via ciclista que unirà Breda i l'estació de tren de Riells i Viabrea.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8495", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Un penal per augmentar la diferència amb el 3 d'Octubre era aprofitat per Noguera abans d'haver arribat al descans. ", "response": "Abans d'arribar al descans Noguera aprofitava un penal per augmentar la diferència amb el 3-0.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8496", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El municipi de Talairan està situat al departament francès de l'Aude, un dels departaments que formen part de la regió d'Occitània.", "response": "Talairan (en occità \"Talairan\") és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8497", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Estem molt equivocats! Me'n vaig adonar l'altre dia a la biblioteca mentre llegia.", "response": "Però l'altre dia llegint a la biblioteca vaig veure que estem molt equivocats!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8498", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La moció ha rebut els vots contraris del Partit Popular i de Ciutadans, i el PSC-UA s'ha abstingut de votar. ", "response": "Els grups del PP i Cs han votat en contra de la moció, mentre el PSC-UA s'hi ha abstingut.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8499", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Amb \"La madre\" va guanyar el \"Goya al millor curtmetratge de ficció\" l'any 1995.", "response": "El 1995 va guanyar el \"Goya al millor curtmetratge de ficció\" per \"La madre\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8500", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A Frank i a mi no ens convé.", "response": "És dolent per a en Frank i també per a mi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8501", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "En català porta accent, mentre que en castellà no en porta.", "response": "Si s'escriu en català és amb accent, si s'escriu en castellà és sense accent.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8502", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'artista catalana, que opta encara a un segon gramòfon d'or, portarà el flamenc a la cerimònia.", "response": "L'artista catalana, que opta encara a un segon gramòfon daurat, portarà el flamenc a la cerimònia", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8503", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "En Comú Podem vol que el CGPJ aclareixi qui és responsable dels missatges dels jutges", "response": "En Comú Podem demana al CGPJ que depuri responsabilitats pels missatges dels jutges", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8504", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "És possible que Mireia Belmonte guanyi una medalla en la final dels 200m estils.", "response": "Mireia Belmonte podria penjar-se una medalla en la final dels 200 m estils.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8505", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "\"Si apareix un missatge \"interrupció NetBIOS\", el programa d'aplicació necessita un servei de xarxa.\"", "response": "\"Quan un programa d'aplicació emet una \"\"interrupció NetBIOS\"\", aquest requereix un servei de xarxa.\"", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8506", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Membres de l'Estat Islàmic a l'Aràbia Saudita van ser contactats pels atacants d'Ansbach i Wüzburg. ", "response": "Els atacants d’Ansbach i Wüzburg van contactar amb membres de l’Estat Islàmic a l’Aràbia Saudita", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8507", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Tardà torna a repetir que Esquerra Republicana de Catalunya només s'abstindria a un govern espanyol que es comprometi a fer un referèndum. ", "response": "Tardà reitera que ERC només s'abstindria a un govern espanyol que es comprometi al referèndum", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8508", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La van premia al Zinemaldiak de 1967 amb la Conquilla de Plata.", "response": "Fou premiada amb la Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1967.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8509", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'ús principal és la vigilància de la propietat mòbil o articles.", "response": "S'utilitza principalment en la vigilància de la propietat mòbil o articles.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8510", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "També s'hi esmenta els Terrer de Vall en el fogatge d'una parròquia de Berga, la de Santa Eugènia, l'any 1553. ", "response": "També hi trobem esmentat els Terrer de Vall en el fogatge de la parròquia de Santa Eugènia de Berga de 1553.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8511", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La defensa d'Homs denuncia que el judici que s'està fent és polític.", "response": "La defensa d’Homs denuncia que s’està fent un judici polític", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8512", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Les funcions que corresponen de manera directa a la Direcció general de Suport a Víctimes del Terrorisme són", "response": "Corresponen directament a la Direcció general de Suport a Víctimes del Terrorisme les següents funcions", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8513", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Té un gust cremós i no gens fort, i quan es fon al paladar deixa un regust làctic i de xampinyons. ", "response": "El seu sabor és suau i cremós, i es fon al paladar, deixant un regust làctic i de xampinyons.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8514", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Tothom ha fet una molt bona feina. Per seguir avançant tothom ha de continuar en aquesta línia.", "response": "Tothom ha fet una molt bona feina i per seguir avançant, tothom ha de continuar en aquesta línia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8515", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els primers habitants van arribar poc abans o poc després del 1770.", "response": "Els primers pobladors van arribar al voltant de 1770.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8516", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Tot i que potser té passió i força, no té els mitjans.", "response": "Podrà tenir passió i força, però no els mitjans.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8517", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Dèiem que Pedro Sánchez és un cadàver polític, però sent nosaltres una mica més agosarats, creiem que el PSOE també ho és.", "response": "Pedro Sánchez, dèiem és un cadàver polític, nosaltres però som un xic més agosarats, creiem que el PSOE també.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8518", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "A principis de juny, el cicle va iniciar-se amb un concert de Barcelona Gospel Messengers. ", "response": "El cicle va començar el 2 de juny, amb un concert a càrrec de Barcelona Gospel Messengers.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8519", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "16/06/1992: inscripció del partit al registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior. ", "response": "El partit va ser inscrit en el registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior el 16 de juny de 1992.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8520", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Un veí d'Agramunt de 54 anys ha resultat ser la víctima mortal.", "response": "La víctima mortal és un home de 54 anys i veí d'Agramunt", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8521", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Si un dels dos dies és festiu, cal abonar el dia laborable que el precedeix. ", "response": "Si qualsevol dels 2 dies és festiu, s'ha d'abonar el dia laborable immediatament anterior.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8522", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El llenguatge sami inclou centenars de paraules que s'empren per descriure les condicions de la neu, dels rens, del temps...", "response": "El llenguatge dels samis conté centenars de paraules que descriuen les condiciones de la neu, del temps, dels rens....", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8523", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'agressió a un jove independentista durant la manifestació d'ultradreta davant la seu de l'Assemblea Nacional de Catalunya, investigada pels Mossos d'Esquadra", "response": "Els Mossos investiguen l'agressió a un jove independentista durant la manifestació d'extrema dreta davant la seu de l'ANC", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8524", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "L'incendi s'ha iniciat al voltant de les quatre de la tarda", "response": "El foc ha començat al voltant de les quatre de la tarda", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8525", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Això demostra que les empreses catalanes tenen un alt nivell de competitivitat.", "response": "Això diu molt de l'alt nivell de competitivitat de les empreses catalanes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8526", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Corbyn defensarà al Parlament britànic un segon referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea", "response": "Corbyn defensarà un segon referèndum sobre el Brexit al Parlament britànic", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8527", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Llavors decideix tornar-se'n a casa, però en Nick diu que els pot recollir ell. ", "response": "Aleshores, decideix tornar a casa, però en Nick s'ofereix a recollir-los.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8528", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els professors de la Formació supervisen aquests tallers oberts.", "response": "Aquests tallers són oberts i són supervisats per professors de la Formació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8529", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els controls augmentaran al llarg de la Setmana Santa per tal d'impedir que les persones arribin a les seves segones residències. ", "response": "Durant tota la Setmana Santa s'intensificaran els controls per evitar l'arribada de persones a segones residències", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8530", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Així, empata amb en Manga, n'Agustín i n'Hiroshi amb un guardó. ", "response": "D'aquesta manera, empata amb en Manga, n'Agustín i n'Hiroshi amb un guardó.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8531", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Data d'aprovació: 13/09/2007. Data de publicació al DOGC: 27/09/2007. Número: 4967.", "response": "Va ser aprovada el 13 de setembre de 2007 i publicada en el DOGC el 27 de setembre del mateix any amb el número 4967.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8532", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Les carreteres interurbanes de Catalunya han registrat 81 víctimes mortals en el que portem d'any.", "response": "Ja són 81 les persones que han mort en accidents a les carreteres interurbanes catalanes aquest any", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8533", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "El president del Senat és portat al Tribunal Constitucional pel Partit Popular per haver admès els juraments dels senadors d'Esquerra Republicana de Catalunya i de Junts per Catalunya. ", "response": "El PP porta el president del Senat al TC per admetre els juraments dels senadors de JxCat i ERC", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8534", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Lledoners rep la visita del ponent de l'informe del Consell d'Europa sobre polítics empresonats ", "response": "El ponent de l’informe del Consell d’Europa sobre polítics empresonats visita els Lledoners", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8535", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La Ràdio Associació de Catalunya li va lliurar un guardó el 2013 com a Millor programa de ràdio. ", "response": "L'any 2013 va rebre el guardó al Millor programa de ràdio de Ràdio Associació de Catalunya.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8536", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "No sé què feia per aconseguir que no la veiés.", "response": "No sé pas com s'ho feia perquè no la veiés.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8537", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Els Bombers estan treballant en un incendi forestal a Blanes", "response": "Els Bombers treballen en un incendi forestal a Blanes", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8538", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "La decisió del Tribunal Suprem de Brasil pot podria suposar la sortida de la presó de l'ex-president Lula.", "response": "L’ex-president Lula podria ser alliberat arran d’una decisió del Suprem brasiler", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8539", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Un pescador ha estat denuncat a Platja d'Aro per la captura no autoritzada i en època de veda d'una tonyina vermella de 40kg", "response": "Denuncien a Platja d'Aro un pescador per capturar una tonyina vermella de 40 kg en època de veda i sense autorització", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8540", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Us agraïm enormement tot el que esteu fent!!!", "response": "Moltíssimes gràcies per tot el que feu!!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8541", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Si des d'un inici dius \"creo\", segur que fas servir un pseudònim per amagar-te. ", "response": "Comences dient \"creo\" i ben segur que t'amagues darrere un pseudònim.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8542", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Ha cofundat el segell i duet de producció Basic Channel.", "response": "És cofundador del segell i duet de producció Basic Channel.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8543", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Ens porten els resultats (salmonel·losi) 3h després de fer-nos les proves (és a dir, dues pel·lícules). ", "response": "Ens fan les proves i en tres hores justes (després de dues pel·lícules) ens porten els resultats: Salmonel·losi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8544", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Ho trobem al Japó, a Corea, a Taiwan i a la Xina, incloent-hi Hong Kong. ", "response": "Es troba a la Xina (incloent-hi Hong Kong), el Japó, Corea i Taiwan.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8545", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Les sabanes montanes són el lloc on viu.", "response": "El seu hàbitat natural són les sabanes montanes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8546", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Querella de Diputació contra Montón per una suposada falsa denúncia en les factures del Provincial de Castelló", "response": "Diputació es querella contra Montón per una presumpta “denúncia falsa” en les factures del Provincial de Castelló", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8547", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'accés a les parades de Sagrada Família, La Sagrera i Diagonal ha d'estar regulat per causa de la vaga de Metro de Barcelona. ", "response": "La vaga de Metro de Barcelona obliga a regular l’accés a Sagrada Família, Diagonal i La Sagrera", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8548", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La quaranta-cinquena edició del Festival Internacional de Música de Cadaqués comptarà amb les actuacions de Morente, Aute i Eric Burdon&The Animals", "response": "Aute, Morente i Eric Burdon&The Animals seran a la 45a edició del Festival Internacional de Música de Cadaqués", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8549", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A Lloret de Mar detenen un home a causa d'haver-ne ferit un altre en un tiroteig. ", "response": "Detenen un home per ferir-ne un altre en un tiroteig a Lloret de Mar", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8550", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A Catalunya van anomenar aquesta guerra \"la Guerra Gran\".", "response": "Aquesta guerra fou anomenada a Catalunya \"\"la Guerra Gran\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8551", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Està permès descarregar-los i llegir-los.", "response": "Us els podeu descarregar i llegir.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8552", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Les propostes per a l'Eixample Nord, de manifest", "response": "Les propostes per a l'Eixample Nord, a la vista", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8553", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El bipartidisme es trenca a causa de Verds i liberals, que tindran un paper decisiu al nou Parlament Europeu", "response": "Verds i liberals trenquen el bipartidisme i seran decisius al nou Parlament Europeu", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8554", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Torra no ha fet valoracions de la intervenció del PPC ja que considerat que ha estat un cúmul de \"despropòsits\".", "response": "Torra no ha valorat la intervenció del PPC en considerar que ha estat un cúmul de \"despropòsits\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8555", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els muntíacs gegants marquen el territori mitjançant les seves glàndules odoríferes. ", "response": "Els muntíacs gegants utilitzen les seves glàndules odoríferes per marcar el seu territori.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8556", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A continuació exposem els resultats destacats:", "response": "Els resultats destacats van ser els següents:", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8557", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Puigdemont és acusat d'oblidar-se de les bases de la democràcia per part del portaveu del govern d'Espanya. ", "response": "El portaveu del govern espanyol acusa Puigdemont d’oblidar-se dels “fonaments de la democràcia”", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8558", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Segons l'EPA, al llarg del tercer trimestre la demarcació crea més de set mil llocs de treball", "response": "La demarcació crea 7.300 llocs de treball durant el tercer trimestre, segons l'EPA", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8559", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Unió dels familiars de Valtònyc, dels presos polítics i dels d'Altsasu per denunciar la repressió a Estrasburg", "response": "Familiars dels presos polítics, de Valtònyc i d’Altsasu s’uneixen per denunciar la repressió a Estrasburg", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8560", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "S'ha fixat la condemna per als dos acusats del segrest durant unes hores d'una dona gironina.", "response": "Els dos acusats de segrestar una veïna de Girona durant sis hores, condemnats", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8561", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A les comarques de Tarragona no hi havia unes xifres de desocupació com aquestes des de l'agost de 2009", "response": "Els desocupats a les comarques tarragonines se situen en xifres que no es veien des de l'agost del 2009", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8562", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El jutge que persegueix l'1 d'octubre ha esborrat el seu compte de Facebook, on hi havia moltes referències espanyolistes", "response": "El jutge que persegueix ara l’1-O esborra el seu Facebook ple de referències espanyolistes", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8563", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Amb les ulleres poden identificar-se tots dos personatges.", "response": "Mitjançant les ulleres es pot identificar als dos personatges.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8564", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Posar a cada departament una dosis de líquid i barrejar de manera lenta.", "response": "Posar a cada departament una dosis de líquid i barrejar lentament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8565", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Les Escoles públiques és una obra modernista situada als Pallaresos, al Tarragonès, que està protegida com a BCIL.", "response": "Les Escoles públiques és una obra modernista dels Pallaresos (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8566", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La comissió que ha estat fundada pel ple del consistori, analitzarà els expedients del tancament. ", "response": "El ple del consistori ha creat una comissió que analitzarà els expedients del tancament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8567", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'AVL fa una denúncia de l'ús electoral de la llengua que fan Cs i el PP.", "response": "L’AVL denuncia l’ús electoral que fan Cs i el PP de la llengua", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8568", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El SCT participa en una campanya d'Europa sobre el control de la velocitat", "response": "El Servei Català de Trànsit participa en una campanya europea de control de velocitat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8569", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Skydive Empuriabrava acumula més de dos milions i mig de salts com a centre de paracaigudisme més gran d'Europa.", "response": "Skydive Empuriabrava és el centre de paracaigudisme més gran d'Europa i porta acumulats més de dos milions i mig de salts.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8570", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "1. Tinc 2 mares 2. Tinc 1 mare i 1 pare 3. Tinc 1 mare 4. Tinc 2 pares 5. Tinc 2 famílies 6. El dia de la família", "response": "1.Tinc dues mares 2.Tinc un pare i una mare 3.Tinc una mare 4.Tinc dos pares 5.Tinc dues famílies 6.El dia de la família", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8571", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Lantelao és una muntanya que fa 3.264 metres d'alçada i es troba a la serralada de les Dolomites, al Vèneto (Itàlia).", "response": "LAntelao és una muntanya de 3.264 m de la serralada de les Dolomites, situada a la regió del Vèneto, Itàlia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8572", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Sense salut ni motivacions. Sota influències pernicioses.", "response": "Sense salut ni motivacions, i sota influències pernicioses.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8573", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Soc seva, i ell és meu... Des d'ara fins el moment que defalleixi.", "response": "Soc seva, i ell és meu... des d'avui fins al dia que mori.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8574", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La llista unitària sobiranista per al 21-D (encara no confirmada) apareix a la portada de diversos diaris", "response": "La possible llista unitària sobiranista per al 21-D omple les portades dels diaris", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8575", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La Via Verda de la Terra Alta és part d'un itinerari més llarg que uneix Tortosa amb Alcanyís.", "response": "La Via Verda de la Terra Alta forma part d'un itinerari més llarg que uneix Alcanyís amb Tortosa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8576", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va entrar a l'ENS de París el 1986.", "response": "Va entrar a l'Escola Normal Superior de París el 1986.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8577", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La llei catalana de regulació de lloguers serà recorreguda davant el Tribunal Constitucional, segons ha anunciat el Partit Popular de Catalunya.", "response": "El PPC anuncia que portarà la llei per regular els lloguers a Catalunya al TC", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8578", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Ha fet unes investigacions. Han anat a la casa de l'agressor per detenir-lo.", "response": "Després de fer unes investigacions, han anat a la casa de l'agressor per detenir-lo.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8579", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Televisions asiàtiques transmeten per internet el partit Barça-Chelsea amb P2P TV", "response": "Televisions asiàtiques transmeten via internet el Barça – Chelsea amb P2P TV", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8580", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A la resta de mesures s'hi afegeixen també la compareixença setmanal al jutjat i la prohibició de sortir del país.", "response": "A més, hauran de comparèixer setmanalment al jutjat i no podran sortir del país.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8581", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Està als Estats Units, concretament a Kentucky i Tennessee.", "response": "Es troba a Kentucky i Tennessee (Estats Units).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8582", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A l'octubre del 2015 participàrem en el Sínode de la família.", "response": "En octubre de 2015 va participar en el Sínode de la família.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8583", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A més, la vainilla permet reduir fins a la meitat els sucres de la recepta per poder fer una coca més saludable. ", "response": "A més, amb la vainilla es poden reduir fins al 50 % els sucres de la recepta i permet fer una coca més saludable.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8584", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Sentencien a quatre anys de presó a un docent per haver abusat sexualment d'una alumna", "response": "Condemnen un professor a quatre anys de presó per un delicte d'abús sexual a una alumna", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8585", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va exercir com a metge adjunt de Nefrologia a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona fins a finals dels anys vuitanta.", "response": "Fins a 1988 fou metge adjunt de Nefrologia a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8586", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La inversió puja als 1,66 milions €", "response": "La inversió s’enfila als 1,66 milions d’euros", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8587", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Aquesta mala classificació general ha estat causada principalment per un parell de motius.", "response": "Dos motius han estat principalment els causants d'aquesta mala classificació general.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8588", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els sibuzates (del llatí \"subuzates\" o \"sibuzates\") van ser un poble aquità i es van sotmetre a Crassus l'any 56 abans de Crist.", "response": "Els sibuzates (llatí \"Subuzates\" o \"Sibuzates\") fou un poble aquità que es va sotmetre a Crassus el 56 aC.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8589", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Aquest cap de setmana, es pot tastar el millor pa amb oli del món a Mallorca.", "response": "El millor pa amb oli del món es pot tastar aquest cap de setmana a Mallorca", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8590", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va debutar professionalment el mes de febrer de l'any 2014.", "response": "Va fer el seu debut professional el febrer de 2014.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8591", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Can Català es troba al casc antic de Rupià (C/ dels Xifrers).", "response": "L'edifici Can Català està situat al carrer dels Xifrers, al nucli antic de Rupià.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8592", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Jack finalment allibera Duane mentre el goril·la lluita amb una serp gegant. ", "response": "Aprofitant el combat entre el goril·la i una serp gegant, Jack aconsegueix alliberar Duane.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8593", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La Guàrdia Civil deté 61 immigrants a Eivissa que van arribar en 4 barcasses.", "response": "La Guàrdia Civil deté seixanta-un immigrant a Eivissa, arribats amb quatre barcasses", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8594", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A partir de 1920 el territori pertanyia a Turíngia.", "response": "El 1920 va passar a formar part del nou estat de Turíngia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8595", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Aragonès avança que el pla de contingència per a la setamana que ve s'està preparant en paral·lel", "response": "Aragonès avança que paral·lelament es prepara el pla de contingència per a la setmana que ve", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8596", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Unió de les forces d'esquerra, que fins ara havien estat dividides, en contra del govern, la repressió i l'ultraconservadorisme.", "response": "Les forces de l'esquerra, fins ara dividides, s'uneixen contra el govern, la repressió i l'ultraconservadorisme.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8597", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Va participar en tres proves del programa d'hípica als jocs d'Anvers dels anys vint. ", "response": "El 1920, als Jocs d'Anvers, disputà tres proves del programa d'hípica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8598", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "De forma ràpida, però, l'equip visitant reaccionà amb el 2-1.", "response": "Ràpidament, però, l'equip visitant va reaccionar amb el 2-1.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8599", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El Consell Comarcal del Maresme estarà governat conjuntament per ERC i JxCat", "response": "ERC i JxCat governaran de manera conjunta el Consell Comarcal del Maresme", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8600", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Al taller hi pot participar tothom, i no cal pagar una quota d'inscripció.", "response": "El taller és gratuït i obert a tothom.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8601", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'Informal Sector Service Center assegura que un 85% de les morts femenines són responsabilitat de les forces governamentals. ", "response": "Segons l'\"Informal Sector Service Center\", les forces governamentals són responsables de 85 % de les morts femenines.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8602", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Clausius, que desenvolupà una teoria més complexa, va considerar aquest treball de Krönig.", "response": "Aquest treball de Krönig fou considerat per Clausius que desenvolupà una teoria més complexa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8603", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Mesures legals seran preses per part de l'aplicació de Whatsapp contra aquells usuaris que enviïn missatges massius o automatitzats", "response": "WhatsApp prendrà mesures legals contra els que enviïn missatges massius o automatitzats", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8604", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Déu té la capacitat de salvar-me, perquè és més que jo. Sense ell no soc. És per això que el busco amb tot el cor. ", "response": "Déu és més que jo, per això pot salvar-me, per això el cerco amb tot el cor, sense Ell no soc.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8605", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els primers investigats pel cas 3% compareixen davant l'Audiència espanyola", "response": "Compareixen davant l’Audiència espanyola els primers investigats pel cas 3%", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8606", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "60.000 entrades venudes per al concert de Springsteen a Barcelona", "response": "Bruce Springsteen ja ha venut 60.000 entrades per al concert de Barcelona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8607", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El preu de l'electricitat marcarà un nou màxim dimarts al vespre amb un cost en hora punta de 99,1€ per MWh", "response": "El preu de l’electricitat marcarà un nou màxim aquest dimarts al vespre amb una punta de 99,10 euros per MWh", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8608", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Dos infermers que van atendre la lesió de Quintana diuen que no semblava haver estat causada per l'impacte d'una pilota de goma", "response": "Dos infermers que van atendre Quintana declaren que la lesió no semblava causada per l'impacte d'una pilota de goma", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8609", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Jugava com a base. Feia 1,94 m.", "response": "Amb 1,94 metres d'alçada, jugava en la posició de base.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8610", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els textos poden ser: notes, anuncis, notícies, prospectes informatius, programes d'espectacles, enquestes...", "response": "Els textos poden ser notes, anuncis, notícies, enquestes, prospectes informatius, programes d'espectacles...", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8611", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A causa de la seva feina com a líder en la Fundació Lluís Carulla, de la qual el patronat és president. ", "response": "Per la seva tasca al capdavant de la Fundació Lluís Carulla, de la qual presideix el patronat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8612", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Als 70 es va establir a Catalunya. Es va llicenciar en filologia hispànica a la UAB.", "response": "S'establí a Catalunya als anys 1970 i es llicencià en filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8613", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Jorge Rodríguez renuncia al càrrec de president de la Diputació de València", "response": "Jorge Rodríguez dimiteix de president de la Diputació de València", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8614", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'escola d'educació especial Font de l'Aberlla (Girona) serà la destinatària dels beneficis que s'obtinguin.", "response": "Els beneficis aniran a l'escola d'educació especial Font de l'Abella de Girona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8615", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Les fileres de les aranyes són unes glàndules sericígenes situades a l'extrem de l'abdomen que segreguen el fil de seda.", "response": "Les aranyes segreguen el fil de seda per unes glàndules sericígenes situades a l'extrem de l'abdomen, anomenades fileres.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8616", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Mocions de defensa de les diputacions seran promogudes pel PP a tots els ajuntaments del país. ", "response": "Els populars promouran mocions en defensa de les diputacions a tots els ajuntaments de l'Estat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8617", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Hi van participar 103 esquiadors en total, de 60 comitès nacionals diferents. ", "response": "Participaren un total de 103 esquiadors de 60 comitès nacionals diferents.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8618", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Tot i que no el coneixia, aparentment era un bon home…", "response": "Semblava un bon home, però jo no el coneixia...", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8619", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El cas és que el PP ja ha encetat la seva campanya: «O nosaltres o Podem».", "response": "De fet, el Partit Popular ja ha començat la seva campanya: «O nosaltres o Podem».", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8620", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Amb l'oficialitat més a prop que mai, el sobiranisme celebra el Dia de la Nació Asturiana", "response": "El sobiranisme celebra el Dia de la Nació Asturiana amb l’oficialitat més a prop que mai", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8621", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Quan vaig fer això vaig dir-me que em compraria el domini.", "response": "Quan vaig fer això vaig dir-me: compraré el domini.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8622", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Dels tres absis poligonals que formen la capçalera, el central compta amb capelles radials.", "response": "La capçalera consta de tres absis poligonals, el central amb capelles radials.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8623", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Es va reestructurar algunes diòcesis sicilianes i es va modificar el seu territori inicial.", "response": "Després de la reestructuració d'algunes diòcesis sicilianes, es modificà el seu territori inicial.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8624", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Retards de vint minuts a l'R4 per una avaria al sistema de senyalització entre Martorell i Sant Sadurní", "response": "Una avaria al sistema de senyalització entre Sant Sadurní i Martorell provoca retards de 20 minuts a l'R4", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8625", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Des del MACBA lamenten les conseqüències de l'aturada de treballadors i la falta de resposta de l'empresa", "response": "El Macba lamenta les conseqüències de l’aturada de treballadors i la falta de resposta de l’empresa", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8626", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Després del desallotjament del bloc de Salt, la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca de Girona considera ocupar una altra edificació. ", "response": "La PAH de Girona no descarta ocupar un altre edifici després del desallotjament del bloc de Salt", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8627", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La meva intenció quan escric sobre això és que el lector no pugui saber què voto. ", "response": "Sempre que escric sobre aquest tema aspiro que la persona que em llegeix no sàpiga què voto.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8628", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": " La persona detinguda ha quedat en disposició judicial aquest dilluns.", "response": "El detingut ha passat a disposició judicial aquest dilluns", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8629", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Ha nevat a totes les cotes amb gruixos de més de quinze centímetres", "response": "La neu s'ha deixat veure a totes les cotes amb gruixos que superen els 15 centímetres", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8630", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Malgrat que els kurds han pogut entrar al parlament turc, no aconsegueixen impedir la victòria amb majoria d'Erdogan", "response": "Els kurds aconsegueixen entrar al parlament turc, però no impedeixen la majoria d’Erdogan", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8631", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "I, sobretot, hem deixat constància formal de les observacions que hem fet en relació a l'anàlisi que hem fet de diferents aspectes.", "response": "I, sobretot, hem deixat constància formal de les nostres observacions respecte als diferents aspectes que hem analitzat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8632", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Se situa a Amèrica del Sud: conca del llac Valencia (Veneçuela).", "response": "Es troba a Sud-Amèrica: conca del llac Valencia (Veneçuela).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8633", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'AEiG no serà responsable del mal ús que es pugui fer d'aquesta pàgina web.", "response": "L'AEiG no es responsabilitza del mal ús que es pugui fer d'aquest lloc web.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8634", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La posició de Bildu pel que fa a l'elecció del futur president del govern espanyol serà decidit pels militants del partit. ", "response": "La militància d’EH Bildu votarà si s’absté a la investidura de Sánchez", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8635", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'edició no ordinària se celebrarà entre el quart i el setè dia d'abril.", "response": "Una edició especial que tindrà lloc del 4 al 7 d'abril.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8636", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "En tots els casos, el jutge indica un atenuant degut al consum de drogues i alcohol. ", "response": "En tots els casos, el jutge assenyala un atenuant per consum d’alcohol i drogues.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8637", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'Scottish National Party obté el millor resultat de la seva història a les eleccions europees amb 3 eurodiputats", "response": "L’SNP obté el seu millor resultat de la història a les europees amb tres eurodiputats", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8638", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A l'hora de la veritat, no importa quan arriben els gols.", "response": "A l'hora de la veritat, és ben indiferent quan arriben els gols.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8639", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El Partit Popular ha votat 'No', els socialistes s'han abstingut i solament el PNB hi ha votat a favor", "response": "El PP ha votat en contra, el PSOE s'ha abstingut i només el PNB hi havia votat a favor", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8640", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Madrid supera la comunitat catalana en el nombre total de casos diagnosticats.", "response": "Madrid supera Catalunya en el nombre total de casos diagnosticats.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8641", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Responsabilitzar el promotor del projecte dels costos i l'execució del programa de vigilància ambiental. ", "response": "Responsabilitzar de l'execució del programa de vigilància ambiental i dels seus costos el promotor del projecte.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8642", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El temps d'actuació és d'aproximadament 14 minuts.", "response": "El temps d'execució és del voltant de 14 minuts.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8643", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Aporta dades i mostra gràfics de qüestions del territori.", "response": "Aporta dades i ensenya gràfics sobre qüestions del territori.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8644", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Entre les dècades dels cinquanta i els setanta, el nombre d'habitants de Masqat va disminuir de cinquanta-cinc mil fins a vuit mil persones. ", "response": "La població de Masqat es va reduir de 55.000 habitants a 8.000 entre les dècades de 1850 i 1870.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8645", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La renúncia de Ribó al càrrec de Síndic de Greuges li ha de sol·licitar el Parlament, en opinió del socialistes.", "response": "El PSC vol que el Parlament demani a Ribó que renunciï com a Síndic de Greuges", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8646", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La persona detinguda passarà a disposició judicial en les properes hores", "response": "La detinguda passarà a disposició judicial en les pròximes hores", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8647", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Al Regne Unit li ha arribat la petició del jutge Llarena perquè tiri endavant el procés per extradir Clara Ponsatí.", "response": "Llarena demana al Regne Unit que continuï el procés d’extradició contra Ponsatí", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8648", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Es jutjarà un quart ultra per haver intimidat a Mónica Oltra.", "response": "Un quart ultra serà jutjat per la intimidació a Mónica Oltra", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8649", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'Audiència d'Espanya fa que els joves d'Altsasu que encara eren lliures siguin empresonats", "response": "L’Audiència espanyola empresona els joves d’Altsasu que restaven en llibertat condicional", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8650", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Croix és un municipi francès que es troba al departament del Territori de Belfort (regió de Borgonya - Franc Comtat).", "response": "Croix és un municipi francès, es troba al departament del Territori de Belfort i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8651", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La seva tàctica no era del mateix nivell.", "response": "Però tàcticament no ho eren tant.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8652", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Per endarrerir la votació de l’acord del Brexit, Corbyn anuncia una moció de censura contra Theresa May. ", "response": "El laborista Jeremy Corbyn anuncia una moció de censura contra May per endarrerir la votació de l’acord del Brexit", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8653", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Antemi era el candidat de l'emperador oriental, així que el seu regnat va començar bé amb la bona predisposició de Ricimer.", "response": "El regnat d'Antemi va començar bé, ja que era el candidat de l'emperador oriental i amb la bona predisposició de Ricimer.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8654", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Al peu de la carretera de Móra hi trobem les restes de la creu. ", "response": "Les restes de la creu estan situades al peu de la carretera de Móra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8655", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els banys de mar també són molt aconsellables.", "response": "Els banys de mar també són altament recomanables.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8656", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A Afizonia també és possible aprendre a jugar.", "response": "A Afizonia també s'hi pot aprendre a jugar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8657", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A la regió hi consten 135 ingressats (+3), dels quals 23 són a la UCI (2 més que en el darrer balanç)", "response": "A la regió hi ha 135 pacients ingressats (3 més que en l'últim balanç), 23 dels quals a l'UCI (+2).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8658", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Veiem que EEUU proposà solucions d'inversió de tipus keynesià, amb una multitudinària inversió en noves autopistes.", "response": "Veiem que els Estats Units proposen solucions d'inversió keynesianes, amb una multitudinària inversió en noves autopistes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8659", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Muntem la nata i la mesclem amb la crema freda.", "response": "Muntem la nata i la barregem amb la crema freda.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8660", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El seu germà, que es deia Constantin, va ser jugador de waterpolo. Dumitru, Lic?, Victor, Radu i Eduard foren jugadors de futbol.", "response": "El seu germà Constantin fou jugador de waterpolo i Dumitru, Lic?, Victor, Radu i Eduard foren futbolistes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8661", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La mesa del Congreso refusa crear una comissió d'investigació sobre el rei emèrit", "response": "La mesa del congrés espanyol refusa la creació d’una comissió d’investigació sobre Juan Carlos I", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8662", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Aquesta instal·lació costarà 118.000 euros.", "response": "Aquesta instal·lació tindrà un cost de 118.000 euros.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8663", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La cama del teu pare ha estat travessada per un Lannister amb la seva llança.", "response": "Un Lannister ha travessat la cama del teu pare amb la seva llança.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8664", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El primer ministre de Bèlgica afirma que entre el seu país i Espanya no hi ha cap conflicte diplomàtic", "response": "El primer ministre belga nega que hi hagi un conflicte diplomàtic entre Espanya i Bèlgica", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8665", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Beu molta aigua i evita els refrescos i les begudes amb sucre.", "response": "Beu molta aigua i evita prendre refrescos i begudes ensucrades", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8666", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Mélenchon exigeix que s'alliberin d'immediat els independentistes catalans empresonats", "response": "Mélenchon exigeix l'alliberament immediat dels independentistes catalans empresonats", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8667", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Si et despistes és fàcil que et cacin!", "response": "És molt fàcil despistar-se i ser caçats!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8668", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Entre els anys 1871 i 1872 també va ocupar el càrrec de senador a la circumscripció de Màlaga.", "response": "També va ser senador per la circumscripció electoral de Màlaga en 1871 i 1872.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8669", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Ha escrit diverses antologies sobre escriptores contemporànies catalanes i monografies sobre pintura i literatura.", "response": "És autor de diverses antologies sobre escriptores catalanes contemporànies i de monografies sobre pintura i literatura.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8670", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "D'altra banda, els més de dos-cents nous positius testats (1 més) fan que el total pugi a 65.303. ", "response": "A banda, s'han detectat 243 nous casos positius testats (1 més) i ja en són 65.303.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8671", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "El conegut dèficit tarifari, amb diferents culpables, que s'hauria d'eliminar de manera urgent. ", "response": "El famós dèficit tarifari -amb culpables diferents les fonts- que caldria eliminar urgentment.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8672", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els Bombers ja han controlat l'incendi, el qual no ha ocasionat ferits", "response": "Els Bombers ja han controlat el foc, que no ha ocasionat ferits", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8673", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Les cèl·lules mortes de la capa cutània s'eliminen a través de l'exfoliació. Això evita l'efecte de \"pell apagada\". ", "response": "L'exfoliació elimina les cèl·lules mortes de la capa cutània evitant l'efecte de pell apagada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8674", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Les amenaces de la policia d'Espanya a la Banca Privada d'Andorra per l'obtenció d'informació de Mas, Junqueras i Pujol seran investigades per Andorra. ", "response": "Andorra investigarà les amenaces de la policia espanyola a la BPA per obtenir informació de Pujol, Mas i Junqueras", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8675", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "S'ha produït un robatori a Salt, en un pis situat al carrer de les Llevadores, fet pel qual tres persones han estat detingudes.", "response": "Detenen tres persones per robar en un pis al carrer de les Llevadores de Salt", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8676", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "L'asseguradora adquireix la meitat de les filials d'assegurança de Caixa Catalunya", "response": "L'asseguradora compra el 50% de les filials d'assegurança de Caixa Catalunya", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8677", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "A Tarragona, les 12 noves morts fan que les defuncions per coronavirus arribin a 53", "response": "Dotze noves morts eleven a 53 les defuncions per coronavirus a la demarcació de Tarragona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8678", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Tanmateix, no ha volgut contestar fins quan es quedaran a Brussel·les.", "response": "No ha volgut respondre, però, fins quan es quedaran a Brussel·les.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8679", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Se celebraran les sessions ordinàries de la Junta de Govern Local amb periodicitat setmanal a la Sala de Comissions de l'ajuntament.", "response": "Les sessions ordinàries de la Junta de Govern Local, tindran lloc setmanalment en la Sala de Comissions de l'ajuntament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8680", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Els puc garantir que veuran futbol sala de qualitat i s'ho passaran molt bé!", "response": "Els asseguro que veuran un futbol sala de qualitat i s'ho passaran d'allò més bé!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8681", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "La càrrega dels reactors ha de ser efectuada de forma automàtica.", "response": "La càrrega dels reactors s'ha d'efectuar automàticament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8682", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Arròs saltat estil thai amb tofu, verdures amb ou i pollastre o llagostins.", "response": "Arròs saltat estil thai amb tofu, pollastre o llagostins i verdures amb ou.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8683", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "És, a més, al nord del Puig de Solana Carnissera.", "response": "És també al nord del Puig de Solana Carnissera.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8684", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Juan Torres López, nascut a Granada el 1954, és un economista espanyol.", "response": "Juan Torres López (Granada, 1954) és un economista espanyol.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8685", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Caram, això és semblant a una cosa que la meva tieta ens va ensenyar quan jo era petit. ", "response": "Vaja, açò s'assembla a una cosa que ma tieta vella ens ensenyà a fer quan era un capgròs.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8686", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "D'aquesta manera, ha cridat a preparar un escenari B.", "response": "Així, ha apel·lat a preparar un escenari B.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8687", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El govern d'Espanya la vol canviar per impedir que el Partit Popular veti el sostre de despesa al Senat", "response": "El govern espanyol vol modificar-la per evitar el veto del PP al Senat al sostre de despesa", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8688", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Vuit dels nou professors que investiguen a l'institut el Palau no comencen el curs.", "response": "L’institut el Palau comença el curs sense vuit professors dels nou que són investigats", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8689", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va anar a un centre educatiu del C/ Polònia anomenat \"Damas apostólicas\" i va treballar com a secretària a la Rda. Guinardó. ", "response": "Va anar a l'escola Damas apostólicas del carrer Polònia i va treballar a la Ronda Guinardó de secretària.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8690", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La trobada de totes dues concentracions s'evita gràcies a un fort desplegament policial", "response": "Un fort desplegament policial evita que les dues concentracions es trobin", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8691", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Es torna a obrir la investigació del cas Gürtel per a esclarir el paper de Camps en el finançament il·legal del PP", "response": "Es reobre la investigació del cas Gürtel per a esclarir el paper de Camps en el finançament il·legal del PP", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8692", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Avui dues tribus del poble són reconegudes pel govern federal: la tribu Ponca de Nebraska i la tribu Ponca d'Oklahoma.", "response": "Avui el govern federal reconeix dues tribus del poble: la tribu Ponca de Nebraska i tribu Ponca d'Oklahoma.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8693", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El ple de parlament defensa l'escó de Quim Torra", "response": "El ple del parlament aprova de defensar al Suprem l’escó del president Torra", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8694", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El Partit Popular reemplaça a Andrés Ferrer del càrrec de secretari general.", "response": "El PP destitueix a Andrés Ferrer com a secretari general", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8695", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Tot i que intentava atrapar-los amb la mà, no era possible.", "response": "Intentava atrapar-los amb la mà, però era impossible.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8696", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'acord de Fadrell permetrà que Castelló segueixi amb un govern dels partits d'esquerres.", "response": "Els partits d’esquerres continuaran governant Castelló, amb l’acord de Fadrell", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8697", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Tindrà lloc enguany (2018), de juny a setembre, i li hem posat el nom de Família en joc", "response": "L'hem anomenat Família en joc i es durà a terme entre els mesos de juny a desembre d'aquest any 2018.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8698", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Una protesta pels carrers manresans contra la sentència pel cas de la violació en grup agrupa centenars de persones", "response": "Centenars de persones protesten pels carrers de Manresa contra la sentència pel cas de la violació en grup", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8699", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'impacte que han tingut el pla de prejubilacions i altres extraordinaris fa perdre a Cellnex vint-i-sis milions d'euros fins al setembre", "response": "Cellnex perd 26 milions d'euros fins al setembre per l'impacte del pla de prejubilacions i altres extraordinaris", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8700", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Acord de Compromís i el PSPV per a l'Ajuntament de València", "response": "Compromís i el PSPV tanquen un acord de govern a l’Ajuntament de València", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8701", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Com que no guanya títols, encara menys en pot guanyar d'importants. ", "response": "No aconsegueix guanyar títols i, per tant, encara menys títols importants.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8702", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'arrestat té 23 anys d'edat i és de la Índia.", "response": "L'arrestat té 23 anys i és de nacionalitat índia", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8703", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "És necessari destacar la traducció que va fer dels sonets complets de Shakespeare i de la poesia completa d'Edgar Allan Poe.", "response": "Cal destacar la seva traducció dels sonets complets de Shakespeare i de la poesia completa d'Edgar Allan Poe.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8704", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El Full Informatiu N. 451 (09/11/2018 - 22/11/2018) es pot consultar fent click a la icona del Campanar. ", "response": "Clickant sobre la icona del Campanar, trobareu el Full Informatiu N. 451 que comprèn del 9 al 22 de Setembre de 2018.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8705", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El van premiar amb la Medalla Copley de la Royal Society el 1964. ", "response": "El 1964, va ser guardonat amb la Medalla Copley de la Royal Society.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8706", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Les genetes i les civetes disposen de glàndules almesqueres amb les quals marquen el seu territori.", "response": "Com les civetes, les genetes tenen glàndules almesqueres que utilitzen per a marcar el seu territori.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8707", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El govern d'Espanya va proposar a alguns senadors que es queixessin del grup d’amistat amb Catalunya del parlament britànic", "response": "El govern espanyol va suggerir a senadors que es queixessin del grup d’amistat amb Catalunya del parlament britànic", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8708", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Des d'aquí passem per la mateixa pista cap a Josa, on després agafem la carretera local que porta a Gósol. ", "response": "D'aquí baixem per la mateixa pista a Josa, on enllacem amb la carretera local que va a Gósol.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8709", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El seu últim partit va ser una derrota per 3-0 contra.", "response": "El seu darrer partit fou una derrota per 3-0 contra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8710", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'estona en què s'estigui en aquesta situació no s'inclourà al recompte de temps de servei actiu. ", "response": "El temps que es romangui en aquesta situació no es computarà com a temps de servei actiu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8711", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Bé, d'aquesta manera haurem de veure quin un dels dos té raó.", "response": "Bé, així haurem de veure quin dels dos té raó.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8712", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El tribunal del cas Gürtel acorda per majoria demanar que Rajoy declari com a testimoni.", "response": "El tribunal del cas Gürtel acorda per majoria citar a declarar Rajoy com a testimoni", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8713", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Carles Sentís Anfrus va venir al món a Barcelona l'any 1911.", "response": "Carles Sentís Anfrus va néixer a Barcelona el 1911.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8714", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Els mossos expulsen de l'entitat bancària una persona que s'hi havia ocultat", "response": "Els mossos treuen del Banc Expropiat l’activista que s’hi havia amagat", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8715", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Es recorda Twiggy com la primera top model internacional, i com la icona de la moda dels 60 i 70.", "response": "Twiggy és recordada com la primera top model internacional, i com la icona de la moda dels anys seixanta i setanta.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8716", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Tamara Carrasco afirma que lluitarà per l'absolució i la reparació.", "response": "Tamara Carrasco diu que lluitarà per l’absolució i la reparació", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8717", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La veritat és que la redescoberta ens deixà diferents.", "response": "La veritat és que la redescoberta no ens deixà indiferents.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8718", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El van ferir a finals de juny, i més endavant va perdre el braç dret. ", "response": "Va ser ferit el 30 de juny, i posteriorment va perdre el seu braç dret.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8719", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Es pretén millorar la comprensió i el desenvolupament sostenible de la societat actual.", "response": "L'objectiu, avançar en la comprensió i el desenvolupament sostenible de la societat actual.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8720", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Calvo atenua la negociació entre governs i no deixarà que ningú tregui el tema de l'autodeterminació", "response": "Calvo rebaixa la negociació entre governs i no acceptarà que s’hi parli d’autodeterminació", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8721", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Santamaría es reafirma: mentre no hi hagi Govern a Catalunya, l'Estat mantindrà el 155", "response": "Santamaría insisteix que l’Estat no aixecarà el 155 fins que “Catalunya tingui un Govern”", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8722", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "També hem de tenir present que si plantem flors als testos, aquests hauran de ser a l'interior del balcó.", "response": "Hem de tenir també present que els testos si plantem flors hauran d'estar a l'interior del balcó.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8723", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El ministre d'Immigració d'Austràlia acusa els refugiats d'haver-se inventat els abusos denunciats a Nauru", "response": "El ministre d’Immigració australià acusa els refugiats d’inventar-se els abusos denunciats a Nauru", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8724", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "S'ho creu, i això és el que més ens preocupa.", "response": "El més preocupant de tot és que s'ho creu.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8725", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va obtenir el doctorat en dret a la Universitat de Stanford, Califòrnia.", "response": "Es doctorà en dret a la Universitat de Stanford, Califòrnia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8726", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Té una duresa que varia entre 5 i 6 segons l'escala de Mohs.", "response": "La seva duresa oscil·la entre 5 i 6 en l'escala de Mohs.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8727", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Al secretari general de Podem no li agrada que Rajoy estigui \"en un búnquer\" i que no s'hagi reunit amb Puigdemont", "response": "El secretari general de Podem critica Rajoy per mantenir-se en “un búnquer” i no reunir-se amb Puigdemont", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8728", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "No fa gaire que m'he canviat i l'ordinador, i he començat a instal·lar el que tenia al d'abans. ", "response": "Fa poc m'he canviat l'ordinador i he començat a instal·lar el que tenia al vell.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8729", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Banc Agrícol i Comercial d'Andorra, més conegut com a Banc Agrícol, va fundar-se l'any 1930 a Andorra com a entitat bancària.", "response": "Banc Agrícol i Comercial d'Andorra, conegut com a Banc Agrícol, va ser una entitat bancària d'Andorra fundada l'any 1930.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8730", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Albert Rivera afirma en aquests moments no haver vetat en cap moment a Mariano Rajoy.", "response": "Albert Rivera diu ara que no ha vetat mai Mariano Rajoy", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8731", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La participació fins les 13h a les comarques barcelonines baixa un punt respecte 2015 i se situa en el 34,59%", "response": "La participació fins a la una a les comarques de Barcelona ha estat del 34,59%, gairebé un punt menys respecte al 2015", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8732", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El descens de persones que no tenen feina encadena a les comarques de Tarragona cinquanta-sis mesos de taxes anuals de disminucions", "response": "La disminució de les persones sense feina a les comarques tarragonines encadena 56 mesos de taxes anuals de descensos", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8733", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "A la ciutat de la Bisbal d'Empordà, s'inicien les obres per construir l'estació d'autobusos nova", "response": "Comencen les obres de construcció de la nova estació d'autobusos a la Bisbal d'Empordà", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8734", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "A Celrà s'han produït més destrosses en la instal·lació d'una guillotina en contra de la monarquia espanyola. ", "response": "Tornen a destrossar el muntatge en contra de la monarquia espanyola en forma de guillotina de Celrà", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8735", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La Lalfaxolona és un neuroesteroide potenciador de l'acció del GABA com a depressor del sistema nerviós central.", "response": "Lalfaxolona és un neuroesteroide que potencia l'acció del GABA com a depressor del sistema nerviós central.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8736", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Juntament amb Alain Meilland, va escriure dos espectacles per al festival \"Le Printemps de Bourges\".", "response": "Dins del festival «Le Printemps de Bourges» va escriure dos espectacles musicals amb Alain Meilland.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8737", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Que vinguin els de sempre si així ho volen.", "response": "I els de sempre, si volen venir, que vinguin.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8738", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Dins de l'ordre dels caraciformes, existeix la família dels caràcids, una espècie dels quals és el Creagrutus lassoi.", "response": "Creagrutus lassoi és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8739", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "A l'inici del 2n quart, una jugada de 2+1 de Norel feia que empatessin a 17: el CAI començava a agafar les regnes del partit.", "response": "A l'inici del segon quart, una jugada de 2+1 de Norel empatava a 17 i el CAI començava a agafar les regnes del partit.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8740", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "També li destaquen dues medalles de bronze al Campionat del món i una de bronze al Campionat d'Europa al palmarès.", "response": "En el seu palmarès també destaquen dues medalles de bronze al Campionat del món i una de bronze al Campionat d'Europa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8741", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La combustió dels compostos orgànics és un dels mètodes clàssics que es fan servir per a analitzar-los de manera elemental. ", "response": "Un dels mètodes clàssics utilitzats per l'anàlisi elemental del compostos orgànics fa servir la seva combustió.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8742", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "ERC ja no forma part de l'equip de govern del Consell Comarcal de l'Alt Urgell", "response": "ERC deixa de formar part de l'equip de govern del Consell Comarcal de l'Alt Urgell", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8743", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Illa admet que està preocupat pel brot al Segrià i contempla el confinament domiciliari.", "response": "Illa admet preocupació pel brot del Segrià i no descarta el confinament domiciliari", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8744", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "A l'estació de Vilanova i la Geltrú, un vigilant de seguretat és agredit per un grup de joves", "response": "Un grup de joves agredeix un vigilant de seguretat de l'estació de Vilanova i la Geltrú", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8745", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Minut de silenci en record dels morts a causa del coronavirus.", "response": "Minut de silenci en record de les víctimes de la COVID-19", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8746", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Utilitza el millor protector solar per al teu tipus de pell així com una gorra amb visera.", "response": "Usa protector solar, el millor per al teu tipus de pell, i gorra amb visera.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8747", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Però ella, en arribar a una ciutat desconeguda, es refereix a aquell fenomen des del començament de l'obra. ", "response": "Però ella, que arriba nova a una ciutat desconeguda, des del principi de l'obra fa referències a aquell fenomen.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8748", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Els Mossos també en busquen un que va aconseguir fugir quan van ser enxampats 'in fraganti'", "response": "Els Mossos en busquen un altre, que va aconseguir fugir en ser enxampats 'in fraganti'", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8749", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Baleària inaugura la seva línia amb Algèria amb seixanta vehicles i aproximadament cent-cinquanta passatgers", "response": "Baleària arranca la seua nova línia amb Algèria amb 60 vehicles i uns 150 passatgers", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8750", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Anomenat 'El nom dels peixos', Josep Maria de Sagarra el dedicà a Pompeu Fabra.", "response": "Es diu 'El nom dels peixos' i Josep Maria de Sagarra el va dedicar a Pompeu Fabra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8751", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "SABIES QUE... el gènere Astragalus rep el seu nom a partir de la paraula grega astrágalos, -ou (una lleguminosa).", "response": "SABIES QUE... el nom del gènere, Astragalus, ve del grec astrágalos, -ou, que definia una lleguminosa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8752", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "\"Va concursar a \"Splash!\" l'any 2013\"", "response": "\"El 2013 fou concursant de \"\"Splash!\"", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8753", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "No m'ha convençut aquest relat de prosa poètica.", "response": "No m'ha fet el pes aquest relat de prosa poètica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8754", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "3 dies naturals són el termini màxim de reserva.", "response": "El termini màxim de reserva és de 3 dies naturals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8755", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Pérez-Ribas no és considerat nou líder de Ciutadans a Balears per Pericay", "response": "Pericay no considera Pérez-Ribas nou líder de Ciutadans a Balears", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8756", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Això és així, encara que no ho entengui.", "response": "No ho entenc, però és el que hi ha.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8757", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "De vegades se'm notava l'accent català, i com que això \"molesta als blavers\", em renyaven", "response": "Quan em renyaven perquè em sortia l'accent català 'i això molesta als blavers'.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8758", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El ministre d'Educació francès és rebut amb protestes dels professors del Liceu d'Andorra", "response": "Els professors del Liceu d’Andorra reben amb protestes el ministre d’Educació francès", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8759", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El seu mòbil no tenia res d'interès ni tenia marques al cos.", "response": "No hi havia res al seu mòbil ni senyals al cos.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8760", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Hi ha peres, de manera que, en cas que no tinguis gana, no tens per què menjar.", "response": "Hi ha peres, així que, si no tens gana, no tens per què menjar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8761", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Per contra, va preveure les necessitats bàsiques per a un campament.", "response": "En canvi, va preveure les necessitats bàsiques per a un campament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8762", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La víctima ha explicat a SEGRE que els joves l'han increpat amb crits de \"Viva Espanya\" quan l'han vist amb un llaç groc.", "response": "La víctima ha explicat a SEGRE que, en veure el amb un llaç groc, els joves l'han increpat amb crits de \"Viva Espanya\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8763", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El Museu Comarcal de Berga organitza visites diürnes i nocturnes per donar a conèixer episodis del passat de la ciutat.", "response": "El Museu Comarcal de Berga organitza visites de dia i de nit per conèixer episodis del passat de la ciutat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8764", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El 2010 Pedarròs va obrir en una antiga borda de la família l'Hormatgeria dera Irissa.", "response": "En Carlos Pedarròs va obrir al 2010 l'Hormatgeria dera Irissa en una antiga borda familiar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8765", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El català és promogut per l'Ajuntament de l'Alguer entre els seus treballadors. ", "response": "L’Ajuntament de l’Alguer promou el català entre els seus treballadors", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8766", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "També presentem el següent recurs de reposició al Pla Especial de la Ruta de Pedra en sec:", "response": "Així mateix presentem recurs de reposició al Pla Especial de la Ruta de Pedra en sec, que segueix a continuació:", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8767", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Es permet que, en les deliberacions, les dues parts tinguin assessors amb veu però sense volt.", "response": "Ambdues parts podran comptar amb la presència d'assessors en les deliberacions amb veu i sense vot.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8768", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "També es tracta del primer gran ferrocarril que funciona a tracció elèctrica.", "response": "També va ser el primer gran ferrocarril a tracció elèctrica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8769", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "En un pla així, la única cosa real és Sidious.", "response": "En un pla com aquest, l'únic element real és Sidious.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8770", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Amb animals, entitats i objectes inanimats s'utilitzen els pronoms demostratius. ", "response": "Els pronoms demostratius es fan servir amb animals, entitats i objectes inanimats.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8771", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Cellnex adquireix un operador de torres i emplaçaments de telecomunicacions de Portugal", "response": "Cellnex compra un operador de torres i emplaçaments de telecomunicacions portuguès", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8772", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La creació del món segons el Gènesi està representada en el mosaic del cor, que és s'inspira en l'art bizantí. ", "response": "El mosaic del cor és d'inspiració bizantina i representa la creació del món segons el Gènesi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8773", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Al voltant de les cases romanen petits trossos de terra que es conrea amb arròs i horta.", "response": "Al voltant de les cases resten petits trossos de terra que és conreada amb conreus d'horta i arròs.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8774", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "A causa d'una presumpta agressió racista al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona, denuncien un comandament de la policia", "response": "Denuncien un comandament policíac per una suposada agressió racista al CIE de Barcelona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8775", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La Comissió de Garanties de Podem Catalunya es planteja la possibilitat de dur als tribunals les primàries", "response": "La Comissió de Garanties de Podem Catalunya considera de portar les primàries als tribunals", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8776", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "I en arribat a casa, fèiem els deures ('sa tarea').", "response": "I quan arribàvem a casa, fèiem els deures ('sa tarea').", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8777", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Hi ha alguna cosa que no està bé en el Dandy i ho saps.", "response": "I ha alguna cosa malament en el Dandy i ho saps.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8778", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Acord entre l'aeroport de Castelló i una escola de pilots del Regne Unit per a l'obertura d'una base de formació", "response": "L’aeroport de Castelló tanca un acord amb una escola de pilots britànica per a obrir una base de formació", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8779", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Té en comú amb Sicília els farcits dolços a base de brossat.", "response": "Comparteix amb Sicília els farcits dolços a base de brossat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8780", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Vàrem ser molt ben aconsellats per la propietària, sobre els plans que podíem fer a l'illa. ", "response": "La propietària ens va aconsellar molt bé sobre plans a fer a l'illa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8781", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "S'ha desconvocat la vaga de Renfe d'aquest dijous", "response": "Desconvocada la vaga de Renfe per a aquest dijous", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8782", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Europa fa que Sánchez ja no tingui excuses per a forçar la llibertat dels presos polítics", "response": "Europa deixa Sánchez sense excuses per a forçar la llibertat dels presos polítics", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8783", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Va graduar-se en dret per la Universitat de València.", "response": "Es llicencià en dret per la Universitat de València.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8784", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Tallmadge, membre del Partit Federalista, fou escollit a la Cambra de Representants dels EE. UU. després de la guerra.", "response": "Després de la guerra, Tallmadge va ser elegit a la Cambra de Representants dels Estats Units com a membre del Partit Federalista.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8785", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Al·lots, la portaré, i vos agradarà molt tenir-la aquí.", "response": "Al·lots, la duré, i vos encantarà tenir-la aquí.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8786", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'esforç conjunt de les empreses realment ha esdevingut un motor del Casal!", "response": "L'esforç col·lectiu de les empreses s'ha convertit en un autèntic motor del Casal!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8787", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Així, s'iguala amb l'Agustín, l'Hiroshi, en Manga i en Marc Fernández.", "response": "D'aquesta manera, s'iguala amb l'Agustín, l'Hiroshi, en Manga i en Marc Fernández.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8788", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "És possible que l'objecte d'or que han trobat a Bulgària sigui el més antic d'Europa. ", "response": "Troben a Bulgària l’objecte d’or que podria ser el més antic d’Europa", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8789", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Ha vençut al Barça 28 a 29 en partit de Lliga ASOBAL.", "response": "Ha guanyat al Barça 28 a 29 en partit de Lliga ASOBAL.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8790", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "EUiA i Els Verds es van presentar en coalició.", "response": "EUiA es presentà en coalició amb Els Verds.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8791", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Se situa a l'est del poble de la Llaguna, a una alçada de 1.734,5 metres en el vessant occidental del Puig de la Tossa.", "response": "Està situat a llevant del poble de la Llaguna, a 1.734,5 m alt en el vessant occidental del Puig de la Tossa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8792", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La compareixença del president espanyol tindrà lloc aproximadament a les dues del migdia a La Moncloa", "response": "El president espanyol compareixerà aproximadament a les 14h a La Moncloa", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8793", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El seu fill Roger i el seu company Freeman Dyson es van encarregar de la gestió del SSI quan va morir.", "response": "Després de la seva mort, la gestió del SSI va passar al seu fill Roger i al seu company Freeman Dyson.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8794", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El primer ha estat De la Cruz, seguit per Alberto Contador i Marc Soler, natural de Vilanova.", "response": "De la Cruz ha arribat per davant d' Alberto Contador i el vilanoví Marc Soler.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8795", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Al País Valencià, dona resultat positiu el primer cultiu d'un dels possibles casos de listeriosi", "response": "Un dels possibles casos de listeriosi al País Valencià surt positiu en un primer cultiu", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8796", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Sol·licitar un certificat per defunció: Aquesta adreça electrònica està protegint-se contra robots de spam.", "response": "Sol·licitud per un certificat de defunció: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8797", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'any 1963, va prendre part en la Copa Amèrica.", "response": "Participà en la Copa Amèrica de 1963.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8798", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Hi ha una església catòlica i un temple islàmic.", "response": "Hi ha una església catòlica i una mesquita.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8799", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Pumba i Timon ballen per distreure algunes hienes, fet que permet a Nala i Simba arribar a la Roca del Rei. ", "response": "Timon i Pumba distreuen algunes hienes ballant, permetent a Simba i Nala arribar fins a la Roca del Rei.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8800", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Aquest vers és d'un poema escrit abans que la meva filla nasqué.", "response": "Aquest vers pertany a un poema escrit abans del naixement de la meva filla.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8801", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "L'estrena de l'espectacle es farà al Teatre Victòria a finals de setembre", "response": "L'espectacle s'estrenarà el 23 de setembre al Teatre Victòria de Barcelona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8802", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La previsió de creixement del PIB espanyol és retallada per Funcas fins a l'1,9% aquest any i fins a l'1,5% el 2020", "response": "Funcas retalla la previsió de creixement del PIB espanyol fins a l'1,9% aquest any i l'1,5% el 2020", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8803", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Nou dilluns de vaga al metro i regulacions intermitents a la L5 (La Sagrera i Sagrada Família)", "response": "Regulacions intermitents a La Sagrera i a la Sagrada Família de la línia 5 en un altre dilluns de vaga al metro", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8804", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Avui dia, 105 noms per als piroxens han estat descartats i 20 han quedat aprovats. ", "response": "Actualment, hi ha vint noms aprovats per als piroxens mentre que 105 han estat descartats.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8805", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Un jove de 21 anys ha sigut denunciat penalment pels Mossos d'Esquadra", "response": "Es tracta d'un jove de 21 anys que ha estat denunciat penalment pels Mossos", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8806", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "És un departament dels Uffizi, a Florència, i està dedicada a les arts gràfiques. ", "response": "És un departament dels Uffizi a Florència, dedicada a les arts gràfiques.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8807", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Els resultats que va obtenir són semblants als dels anteriors comicis locals que es van realitzar l'any 2003. ", "response": "Va obtenir resultats similars als anteriors comicis locals de 2003.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8808", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Les dues crugies es corresponen amb els dos eixos verticals que componen la façana principal. ", "response": "La façana principal es compon de dos eixos verticals que es corresponen a les dues crugies.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8809", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Segons em sembla, la ciència és per a vostès una espècie d'engany o farsa.", "response": "Vostès, però, semblen considerar la ciència com una mena d'engany o de farsa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8810", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "La localitat de Campament d'Areny forma part del municipi d'Areny de Noguera, a la Ribagorça aragonesa. ", "response": "El Campament d'Areny és una localitat que pertany al municipi d'Areny de Noguera, a la Ribagorça (Aragó).", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8811", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Més de 20 treballadors de TMB amb coronavirus, i més de 600 en quarantena", "response": "Més d'una vintena de treballadors de TMB tenen coronavirus i 635 estan en quarantena", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8812", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Fa simultàniament la funció de seient i de barana, aquest llarg banc. ", "response": "Aquest llarg banc compleix la funció de seient i de barana alhora.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8813", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El nivell d'autogovern i de reconeixement de l'Aran serà proporcional al nivell de sobirania de Catalunya. ", "response": "Quan més sobirana sigui Catalunya, més autogovern i reconeixement tindrà l'Aran.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8814", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Els dos homes que van ser acusats d'haver violat una dona a Palamós i que s'enfrontaven a vint-i-sis anys de presó finalment han estat absolts", "response": "Absolts dos homes que s'enfrontaven a 26 anys de presó acusats de violar una dona a Palamós", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8815", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "No recordaven la seva parla i els seus costums.", "response": "Havien oblidat la seva llengua i els seus costums.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8816", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "12/09-16/09/2018: matrícula per als preinscrits en juny que no han aconseguit plaça al sorteig.", "response": "Del 12 al 16 de setembre de 2018: matrícula per a persones preinscrites en juny que no han aconseguit plaça al sorteig.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8817", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Un gran prestigi ha estat aconseguit pel concurs a Amèrica Llatina.", "response": "El Concurs ha aconseguit gran prestigi a Amèrica Llatina.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8818", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "No fa gaire hi va haver un altre incident en aquest canal. ", "response": "Fa uns dies es va produir un nou incident en aquesta cadena televisiva.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8819", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Passa a millor vida Josep Maria Ullod, actor i doblador, als 74 anys", "response": "Mor l'actor i doblador Josep Maria Ullod als 74 anys", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8820", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Espot referma el compromís de l'estat andorrà amb el canvi climàtic des de la tribuna de les Nacions Unides.", "response": "Espot referma el compromís d’Andorra amb el canvi climàtic des de la tribuna de l’ONU", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8821", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Saludo algunes persones i faig petar la xerrada una estona amb en Lluís, l'Emili...", "response": "Saludo diverses persones i parlo una estona amb en Lluís, amb l'Emili...", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8822", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Vaig ser el secretari general de Banca i Estalvi de Terrassa.", "response": "Jo vaig ser secretari general de Banca i Estalvi de Terrassa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8823", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Augmenta el nombre d'oficines ocupades pel Tsunami Democràtic a diverses ciutats", "response": "El Tsunami Democràtic ocupa més oficines de CaixaBank a diverses ciutats", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8824", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Una persona ha estat atropellada i, com a conseqüència, els trens entre Salou i Cambrils han interromput la circulació", "response": "Interrompuda la circulació de trens entre Salou i Cambrils per l'atropellament d'una persona", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8825", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "A la Fira Internacional Travel Show de Varsòvia al novembre, la destinació estarà present. ", "response": "La destinació estarà present a la Fira Internacional Travel Show de Varsòvia al novembre.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8826", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Amb una consulta al setembre, l'Ada Colau assumirà la decisió que prenguin les seves bases per l'1 d'Octubre. ", "response": "Colau assumirà la decisió que prenguin les seves bases per l’1-O amb una consulta al setembre", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8827", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "El propietari va avisar els mossos i va impedir el robatori.", "response": "El propietari, però, va alertar als mossos i va frustrar el robatori.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8828", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'audiència gironina manté la presó preventiva per a 2 dels investigats a causa de les protestes després de la sentència", "response": "L’Audiència de Girona manté la presó preventiva per a dos dels investigats per les protestes post-sentència", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8829", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El Parlament d'Escòcia torna a demanar poders per a celebrar un 2n referèndum d'independència", "response": "El Parlament Escocès demana novament els poders per fer un segon referèndum d’independència", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8830", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "6 universitats del país participen en les primeres aliances d'universitats d'Europa", "response": "Sis universitats del país participen en les primeres aliances universitàries europees", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8831", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Per oferir una millor experiència de navegació, aquesta pàgina web utilitza galetes.", "response": "Aquest web utilitza cookies per oferir una millor experiència de navegació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8832", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El Consell de Garanties assegura que la llei de vot electrònic no incompleix la constitució d'Espanya.", "response": "El Consell de Garanties avala que la llei de vot electrònic no vulnera la constitució espanyola", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8833", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Més tard, per crear l'Arxiu Municipal, es va restaurar i condicionar.", "response": "Posteriorment va ser restaurada i en condicionament per fer l'Arxiu Municipal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8834", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Rivera vol que el congrés d'Espanya voti una resolució contra l’1 d'octubre", "response": "Rivera vol que el congrés espanyol voti una resolució contra l’1-O", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8835", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La prima de risc espanyola augmenta fins als 117 punts", "response": "La prima de risc espanyola puja fins als 117 punts", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8836", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Altres periodistes s'han adonat de la discussió, amb desenes de persones a l'entorn de la conversa. ", "response": "La discussió ha captat l'atenció d'altres periodistes, amb desenes de persones al voltant de la conversa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8837", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La Copa Ucraïnesa de futbol és la segona competició futbolística del país.", "response": "La Copa Ucraïnesa de futbol és la segona competició futbolística d'Ucraïna.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8838", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El Congrés preveu que Sánchez comparegui dimecres vinent i demani que l'estat d'alarma es torni a prorrogar. ", "response": "El Congrés preveu una compareixença de Sánchez el pròxim dimecres per sol·licitar la nova pròrroga de l’estat d’alarma", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8839", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'única cosa que ara mateix us puc mostrar són quatre fotos fetes ràpidament abans de sortir de vacances!", "response": "Ara de moment només puc ensenyar-vos les quatre fotos fetes de pressa abans de marxar de vacances!!!!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8840", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El \"vot útil\" és la crida que fan els polítics del PP.", "response": "Rajoy i Albiol apel·len al “vot útil”", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8841", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Això incorpora més gent, ja que quan defensem que es posin les urnes també defensem els del no, segons subratlla Llansana.", "response": "Això incorpora més gent perquè en defensar que es posin les urnes estem defensant també els del no, subratlla Llansana.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8842", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La Crida no descarta cap solució pacífica per a establir la República", "response": "La Crida considera qualsevol via pacífica per a instaurar la República", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8843", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La crisi de Podem fa que el govern d'esquerres de València perilli.", "response": "La crisi de Podem fa perillar el govern d’esquerres valencià", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8844", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El baríton de Gal·les barreja una capacitat infinita per al matís i una insolència vocal, igual que Kaufmann.", "response": "Com Kaufmann, el baríton gal·lès combina insolència vocal i una capacitat infinita per al matís.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8845", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Més endavant, se'n va a estudiar a l'Escola Normal de Música de París. ", "response": "Més tard es trasllada a París per a estudiar a l'Escola Normal de Música.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8846", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Diverses persones ferides a causa d'una explosió en un sarró dels trabucaires al campanar de Centelles durant la Festa del Pi", "response": "Diversos ferits per una explosió en un sarró dels trabucaries al campanar de Centelles durant la Festa del Pi", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8847", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Article i reportatge fotogràfic de l'exposició a la Fundació Valvi. ", "response": "Reportatge fotogràfic i article de l'exposició a la Fundació Valvi.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8848", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El paper d'André Cury: No és que sigui el nostre scouter més conegut, li exigeixo la mateixa feina que a qualsevol altre. ", "response": "El paper d'André Cury: No és que sigui el nostre scouter més famós, li exigeixo la mateixa feina que als altres.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8849", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'estat de conservació no és dolent, donat que s'ha restaurat.", "response": "L'estat de conservació és bo, ja que ha estat restaurada.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8850", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Al costat dret de la façana està la torre campanar.", "response": "A la dreta de la façana està situada la torre campanar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8851", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Superar el curs dona lloc a l'obtenció de 25 crèdits ECTS.", "response": "La superació del curs dona lloc a l'obtenció de 25 crèdits ECTS.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8852", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "EUiA demana un debat sobre la revocació de Nuet però la taula del seu Consell Nacional ho rebutja", "response": "EUiA demana debatre sobre la revocació de Nuet i la taula del seu Consell Nacional l’hi nega", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8853", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Si et tallés la gola, dormiria com un nadó.", "response": "Et tallaria la gola i dormiria com un bebè.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8854", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Un gran portal, datat de l'any 1733, destaca a la façana principal.", "response": "A la façana principal destaca un gran portal dovellat datat de l'any 1733.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8855", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "\"Aquest ocell ha estat inclòs tradicionalment al gènere \"\"Serinus\"\".\"", "response": "\"Aquest ocell s'ha inclòs tradicionalment al gènere \"\"Serinus\"\".\"", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8856", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "En el darrer Barça-Madrid que jugarà Iniesta, els blaugrana es juguen l'orgull i romandre imbatuts.", "response": "El Barça es juga l’orgull i la imbatibilitat en l’últim Barça-Madrid d’Iniesta", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8857", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Barrancos va quedar tretzè de la general i 2n veterà al podium 31.50.51.", "response": "Barrancos va ser 13è de la general i va pujar el podium com a 2n veterà 31.50.51.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8858", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Raheita i Gobad eren dos sultanats que es consideraven vassalls del sultà de Tadjoura. ", "response": "Els sultanats de Raheita i Gobad eren considerats vassalls del sultà de Tadjoura.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8859", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Acusacions d'El Homrani cap al president andalús per la seva \"política etnicista\"", "response": "El Homrani acusa el president andalús de practicar una política etnicista", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8860", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El govern de Rússia renuncia com a conseqüència d'una reforma constitucional", "response": "Dimiteix el govern de Rússia arran de l’anunci d’una reforma constitucional", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8861", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Tanmateix, les plantes contenen ADN en alguns dels orgànuls dels mitocondris i també als cloroplasts.", "response": "Tanmateix, les plantes tenen ADN en alguns orgànuls als mitocondris i als cloroplasts.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8862", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Quan hi hagi una nova data, ho farà saber a la sala de concerts on havia d'actuar. ", "response": "Quan hi hagi nova data n'informarà la sala de concerts on havia d'actuar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8863", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "I veiem un camí incert a les ponències d'aquest estil.", "response": "I no veiem un camí clar a les ponències en aquesta línia.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8864", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Impartim els mòduls de desenvolupament iOS i el d'eines Social Media i casos d'èxit.", "response": "Impartim els mòduls de desenvolupament iOS, desenvolupament d'eines Social Media i casos d'èxit.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8865", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "També presenta diverses construccions auxiliars.", "response": "Presenta, a més, diferents construccions auxiliars.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8866", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Marrero diu que el seu treball sona als Depeche Mode més sinistres i als Fat Boy Slim més festius.", "response": "Segons Marrero, el seu treball sona als Depeche Mode més sinistres i als Fat Boy Slim més festius.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8867", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Perquè la igualtat no suposa una qüestió superficial, ni una qüestió d'anunci, ni de propaganda. No és una qüestió de \"ja ho trobarem\". ", "response": "Perquè la igualtat no és una qüestió superficial, d'anunci, de propaganda i de ja ho trobarem.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8868", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Al llarg d'aquest procés, fins a cinquanta-nou societats van ser constituïdes per tal de produir electricitat i comercialitzar-la. ", "response": "En tot aquest procés es constituïren fins a 59 societats amb l'objecte de produir i comercialitzar electricitat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8869", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "De forma estètica, Per Yngve \"Dead\" va jugar-hi un paper essencial.", "response": "Estèticament, Per Yngve \"Dead\" hi va jugar un paper clau.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8870", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El mateix serveix per a les sensacions i l'enteniment.", "response": "El mateix val per a les sensacions i l'enteniment.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8871", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Empenta a l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja", "response": "Impuls a l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8872", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El 64% dels majors de quaranta-cinc anys que fan exàmens d'accés universitari els superen", "response": "El 64% dels majors de 45 anys que han fet els exàmens d'accés a la universitat superen les proves", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8873", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Causa baixa a l'empresa i, per tant, rep una indemnització de 2.040,63€ des de l'1/1/2004 fins al 31/3/2007.", "response": "Causa baixa a l'empresa, amb una indemnització de 24.040,63 euros des de l'1 de gener de 2004 fins al 31 de març de 2007.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8874", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Ara sols queda baixar, poc més de mitja hora i cap a casa.", "response": "Ja només queda la baixada, poc més de mitja hora i cap a casa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8875", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Nosaltres vam trobar una mica de neu quan vam travessar el torrent.", "response": "Nosaltres vam trobar una mica de neu al travessar el torrent.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8876", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El 25è aniversari dels JJOO del 92 serà protagonitzat per la torxa olímpica, l'encesa del peveter i una actuació de Los Manolos", "response": "La torxa olímpica, l'encesa del peveter i una actuació de Los Manolos protagonitzaran el 25è aniversari dels Jocs del 92", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8877", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Els receptors descansen i s'activen quan es veuen llampurnejos negres i blancs respectivament. ", "response": "En veure centellejos de negre i blanc, els receptors descansen i s'activen respectivament.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8878", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Surt en documents escrit amb la forma \"Aleuuigeshouun\" el 870.", "response": "El 870 apareix en documents escrit com \"Aleuuigeshouun\".", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8879", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Moltes felicitats i moltes gràcies per participar a tothom!!!", "response": "Moltes felicitats i moltes gràcies per participar a tots i totes!!!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8880", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "I esclar, haver de sortir i que, a més a més, li donessis una bona batucada al cul, doncs com que no...", "response": "I clar, haver de sortir i que, a sobre, li donessis una bona batucada al cul, doncs com que no...", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8881", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Activat el Pla Alfa per perill alt de foc forestal a set comarques", "response": "Activat el Pla Alfa per risc alt d'incendi forestal a set comarques", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8882", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Al començament del llibre, Euràsia està en guerra amb Oceania.", "response": "A l'inici del llibre, Euràsia està en guerra amb Oceania.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8883", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Les mesures cautelars contra la Paula són retirades. Havia estat detinguda arran d'haver protestat contra la sentència. ", "response": "Retiren les mesures cautelars contra la Paula, detinguda per les protestes contra la sentència", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8884", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Mira, jo, jo just t'he demanat que siguis la meva muller.", "response": "Mira, jo, jo acabo de demanar te que siguis la meva dona.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8885", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Actualment, el partit és liderat conjuntament per Metiria Turei i per Russel Norman. ", "response": "El partit actualment és coliderat per Russel Norman i Metiria Turei.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8886", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "En cas que mori, m'agradaria que avisis a la meva mare.", "response": "Si moro, vull que li avisis a la meva mare.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8887", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El Parlament Alemany ha votat a favor d'un tercer rescat al país hel·lènic.", "response": "El Bundestag dona llum verda al tercer rescat de Grècia", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8888", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Us podeu posar en contacte amb el centre enviant un correu electrònic a [EMAIL] o trucant al 938823100", "response": "Podeu contactar amb el centre mitjançant el telèfon 938823100 o amb l'adreça de correu electrònic [EMAIL]", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8889", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "En la presentació, Maezawa va dir que sempre hi és i que no deixarà mai d'inspirar la humanitat. ", "response": "Sempre és allà i sempre continuarà inspirant la humanitat, va dir Maezawa durant l'acte de presentació.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8890", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Comença la consulta electrònica dels Demòcrates per determinar com han de votar els seus 2 diputats en la investidura de Torra", "response": "Demòcrates inicia una consulta electrònica per decidir el vot dels seus dos diputats en la investidura de Torra", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8891", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Sempre n'obtindrem el toc cruixent, dolç i amb el bon gust de l'ametlla.", "response": "Sempre ens donarà el toc cruixent, dolç i amb el bon gust de l'ametlla.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8892", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Guardó convocat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.", "response": "Premi convocat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8893", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Plutarc afirma que va reunir gairebé 100.000 homes, 12.000 cavallers i 500 naus. ", "response": "Segons Plutarc, va reunir 98.000 homes, 12.000 cavallers i 500 vaixells.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8894", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El regadiu històric de l’horta de València ha estat declarat patrimoni agrícola mundial per la FAO", "response": "La FAO declara el regadiu històric de l’horta de València com a patrimoni agrícola mundial", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8895", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Francesc Bofarull és l'autor de la música, i Lluís Musté (acompanyat de xeremiers) és l'autor de la coreografia. ", "response": "La música és obra de Francesc Bofarull i la coreografia és de Lluís Musté, que va acompanyat de xeremiers.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8896", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Tot i això, demana: \"No declaris la independència perquè obriria un escenari complex que ningú pot esbrinar-ne el final\".", "response": "Tot i això, demana que no declari la independència perquè obriria un escenari complex que ningú pot esbrinar-ne el final.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8897", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El van traslladar a l'hospital. Va morir-hi hores més tard.", "response": "Va ser traslladat a l'hospital, on va morir hores més tard", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8898", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Les inscripcions es tanquen demà.", "response": "Demà darrer dia per fer les inscripcions.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8899", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La periodista Empar Moliner ha estat el centre d'atacs polítics, i TV3 ha decidit eliminar el seu vídeo.", "response": "TV3 retira el vídeo d’Empar Moliner enmig dels atacs polítics a la periodista", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8900", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La construcció és de rebles de grans dimensions que estan lligats amb morter, amb carreus angulars i pedres tallades amb precisió a les obertures. ", "response": "La construcció és de grans rebles lligats amb morter, amb carreus angulars i pedres ben tallades a les obertures.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8901", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "A més, a l'actualitat el fet muixeranguer és maduríssim.", "response": "A més, actualment el fet muixeranguer és molt madur.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8902", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Masquef també s'ha trobat en una reunió aquest migdia amb els grups municipals.", "response": "Masquef també s'ha reunit aquest migdia amb els grups municipals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8903", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "A més, cal detallar que hi ha un rellotge de sol entre la finestra lateral i la finestra central. ", "response": "També cal precisar que entre la finestra central i la lateral hi ha un rellotge de sol.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8904", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Ells i nosaltres no ho fem junts", "response": "Ells tampoc ho fan amb nosaltres", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8905", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "És una cosa indefinida.", "response": "Però no és una cosa ni l'altra.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8906", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Les fotografies corresponen a una truja de 2 anys i mig de raça híbrida.", "response": "Les imatges corresponen a una truja de 2'5 anys de raça híbrida.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8907", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Un noi de 19 anys és condemnat a presó per haver comès 8 robatoris a Vilanova i la Geltrú amb violència i intimidació.", "response": "Presó per a un jove de 19 anys acusat de cometre vuit robatoris amb violència i intimidació a Vilanova i la Geltrú", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8908", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Quan tot cau i tots els seus plans es desplomen", "response": "Quan tot es precipita i tots els seus plans s’esfondren", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8909", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La Fiscalia del Suprem demana la compareixença voluntària del batlle de Tortosa dilluns que ve", "response": "La Fiscalia del Tribunal Suprem cita l’alcalde de Tortosa perquè comparegui voluntàriament dilluns vinent", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8910", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Nosaltres de seguida la deixem i tornem a un altre corriol que ens porta fins davant del camp de futbol. ", "response": "Nosaltres la deixem de seguida per tornar a un altre corriol que ens duu fins davant del camp de futbol.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8911", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Faré que els Agents patrullin per aquí durant tota la nit.", "response": "Tindré els Agents patrullant per aquí tota la nit.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8912", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La proclamació d'independència és una resolució que no ha tingut efecte jurídic. ", "response": "La proclamació d’independència, una resolució “sense efecte jurídic”.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8913", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Soc emigrant; fer-me l'habitatge i comprar-ho tot em va costar molt d'esforç i vaig haver de demanar préstecs. Ara ho hauré de llençar. ", "response": "Soc emigrant i em va costar molta feina i préstecs fer-me l'habitatge i adquirir-ho tot, i ara hauré de llençar-ho.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8914", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'objectiu d'aquesta fase és la concreció de les obres que cal executar, la previsió del finançament i, finalment, l'execució.", "response": "L'objectiu d'aquesta fase serà concretar les obres a executar, preveure el seu finançament i finalment la seva execució.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8915", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Letícia Rodríguez és una catalana que ha donat a conèixer a tot el món la caòtica situació que es va viure durant els atemptats de Brussel·les. ", "response": "Letícia Rodríguez, la catalana que ha explicat al món el caos pels atemptats de Brussel·les", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8916", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El tupè i el barbó dels bocs adults són de color negre.", "response": "Els bocs adults mostren un tupè negre, així com un barbó també de color negre.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8917", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Té un recorregut paral·lel al riu i al final desemboca al torrent de la Coma. ", "response": "El seu recorregut és paral·lel al riu i desemboca al torrent de la Coma.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8918", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "En el transcurs de la seua carrera ha militat en molts clubs.", "response": "Ha militat en nombrosos clubs al llarg de la seua carrera.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8919", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'Assemblea Municipal de Lisboa condemna la repressió envers Catalunya i demana que s'alliberin els presos polítics", "response": "L’Assemblea Municipal de Lisboa demana la llibertat dels presos polítics i condemna la repressió contra Catalunya", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8920", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La sala gran del TNC estava completament plena per l'homenatge d'en Martí Gasull. ", "response": "La sala gran del TNC s’omple de gom a gom per homenatjar en Martí Gasull", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8921", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Hi ha un baix i quatre pisos per bloc.", "response": "Cada bloc té quatre pisos i planta baixa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8922", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El 15 d'octubre de 1970 Guinea Equatorial i la República Popular de la Xina van establir relacions diplomàtiques.", "response": "La República Popular de la Xina i Guinea Equatorial van establir relacions diplomàtiques el 15 d'octubre de 1970.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8923", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Tan sols al segle XX, per temor al comunisme, Europa va cedir part de la riquesa per tal que es creés una classe mitja. ", "response": "Només al s. XX, per la por al comunisme, Europa va cedir una part de la riquesa per crear una classe mitja.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8924", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Construcció amb porta d'entrada i finestra al costat dret.", "response": "Immoble amb porta d'accés i finestra al costat dret.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8925", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "És poc ambiciosa i en l'argument hi ha forats massa grans. ", "response": "Es queda curta en ambició i els forats de l'argument són massa grans.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8926", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Va estar a la presidència fins el 23 de desembre de 1846.", "response": "Fou president fins al 23 de desembre de 1846.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8927", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Totes estan resoltes a partir d'arcs de mig d'una extensió considerable punt dovellats.", "response": "Totes estan resoltes a partir d'amplis arcs de mig punt dovellats.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8928", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La infanta Cristina estarà encara al banc dels acusats pel 'cas Nóos'", "response": "La infanta Cristina continuarà al banc dels acusats pel 'cas Nóos'", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8929", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Un xapitell de llicorella corona el campanar massís que s'aixeca a la dreta de la façana.", "response": "A la dreta de la façana s'aixeca una massissa torre campanar rematada per un xapitell de llicorella.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8930", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "A Girona, la meitat dels graduats d'un cicle formatiu aconsegueixen una feina. La proporció augmenta en un 10% respecte de les dades de fa tres anys. ", "response": "La meitat dels graduats en un cicle formatiu a Girona troben feina, un 10% més que fa tres anys", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8931", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Els partits independentistes planten el rei en l'obertura de la legislatura.", "response": "Les forces independentistes deixen plantat Felipe VI en l’obertura de la legislatura", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8932", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Els 250 bombers en formació iniciaran les pràctiques el mes de juny.", "response": "El juny començaran les pràctiques 250 bombers que actualment s'estan formant.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8933", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Acabàrem l'experiment abans del que prevèiem, de forma que vaig pensar en tornar i donar-te una sorpresa.", "response": "Vam acabar l'experiment abans del previst, així que vaig pensar en tornar i donar-te una sorpresa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8934", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Els instituts del Pla de l'Estany i el Gironès rebutgen professors en pràctiques ja que la Generalitat no paga els tutors", "response": "Els instituts del Gironès i el Pla de l’Estany no accepten professors practicants perquè la Generalitat no paga els tutors", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8935", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La Generalitat i Esquerra obren procediments interns i el partit l'ha suspès cautelarment de militància", "response": "Tant la Generalitat com ERC han obert procediments interns i el partit l'ha suspès cautelarment de militància", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8936", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La kolbeckita és un mineral del grup metavariscita. Pertany també a la classe dels fosfats. ", "response": "La kolbeckita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup metavariscita.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8937", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Anjos treballà al Ministeri de Relacions Exteriors en la posició de Director per Àfrica i Orient Mitjà.", "response": "Anjos va treballar al Ministeri de Relacions Exteriors com a Director per Àfrica i Orient Mitjà.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8938", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Formalment, els economistes no es comprometen amb cap codi ètic professional. ", "response": "Els economistes no subscriuen formalment cap codi ètic professional.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8939", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "A principis de l'any 2005, va assumir el càrrec de dotzè director principal. Tenia un contracte de tres anys. ", "response": "El febrer de 2005, va ser nomenat dotzè director principal amb un contracte inicial de 3 anys.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8940", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Era necessari que ho digués i ho cridés a tot el món!", "response": "Calia que ho digués i ho cridés al món sencer!", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8941", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Ara necessitem totes les unitats que estiguin disponibles a l'ambulància.", "response": "Necessitem totes les unitats disponibles a l'ambulància ara.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8942", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "És nomenat el primer gabinet paritari de la història d’Andorra per Espot", "response": "Espot nomena el primer gabinet paritari de la història d’Andorra", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8943", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El futur del local és incert.", "response": "Incertesa sobre el futur del recinte", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8944", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La seva interfície és senzilla i fàcil d'usar.", "response": "Té una interfície senzilla i fàcil d'utilitzar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8945", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Es pot arribar fins al tall caminant, sigui per l'AP-7 o per l'N-II, com fa la gent de manera constant.", "response": "Hi ha un degoteig constant de gent que arriba fins al tall caminant o bé per l'AP-7 o bé per l'N-II.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8946", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'escola Brianxa no es farà responsable en cap cas del resultat que s'obtingui per mitjà dels citats enllaços hipertextuals.", "response": "L'escola Brianxa no serà en cap cas responsable del resultat obtingut mitjançant els citats enllaços hipertextuals.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8947", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "ERC creu que Borrell ha banalitzat el genocidi dels nadius americans i vol que el parlament demani la seva dimissió.", "response": "ERC vol que el parlament demani la dimissió de Borrell per banalitzar el genocidi de nadius americans", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8948", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La contestació esperpèntica de Mariano Rajoy per tal de justificar que no ha felicitat Sánchez.", "response": "La resposta esperpèntica de Rajoy per a justificar que no ha felicitat Pedro Sánchez", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8949", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'any 2016, el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi Nacional de Dansa (apartat d'interpretació).", "response": "Va rebre el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura en la modalitat d'interpretació el 2016", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8950", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Actualment, hi ha 8 infants que estan allunyats de la seva família, ha explicat Chakir El Homrani. ", "response": "El Homrani ha explicat que actualment hi ha vuit infants separats del seu nucli familiar.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8951", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Diverses conserves de tomàtiga es faran a Fred i Calent.", "response": "A Fred i Calent farem diferents conserves de tomàtiga i,...", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8952", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El van escollir amb la selecció espanyola tres vegades. Amb la selecció catalana, un cop.", "response": "Fou tres cops seleccionat amb la selecció espanyola sots 21 i un cop amb la de Catalunya.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8953", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Diumenge vinent, Usted es un Colectivo comença la seva programació tardoral de poesia a l'Heliogàbal.", "response": "Aquest proper diumenge Usted es un Colectivo comença la seva programació tardoral de poesia a l'Heliogàbal.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8954", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El programa del govern de coalició serà exposat avui a les 17h per Podem i PSOE", "response": "PSOE i Podem presentaran avui a les cinc de la tarda el programa del govern de coalició", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8955", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Nosaltres et proposem una destinació diferent cada any; t'hi pots apuntar o bé en grup o bé plaça a plaça. ", "response": "Cada any et proposem una destinació diferent, apunta't-hi plaça a plaça o en grup.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8956", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Com a alternativa, es pot pactar amb Hisenda per liquidar impostos fora de termini pagant una multa.", "response": "L'altra, arribar a un pacte amb Hisenda, pagar els impostos amb retard i assumir la sanció econòmica.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8957", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La millora de la seguretat a la mina de Vilafruns és una exigència dels treballadors de Montajes Rus.", "response": "Els treballadors de Montajes Rus exigeixen més seguretat a la mina de Vilafruns", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8958", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Es va crear al voltant del Castell de Calce, tot formant una cellera castral. ", "response": "S'originà a l'entorn del Castell de Calce, formant una cellera castral.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8959", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "L'obra guanyadora de l'edició 2018 del Premi BBVA de Teatre ha estat \"Wohnwagen\", del Col·lectiu VVAA.", "response": "L'espectacle 'Wohnwagen' del Col·lectiu VVAA guanya el Premi BBVA de Teatre 2018", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8960", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "ERC demana que es protegeixin de manera rigorosa i honesta tant les majories com els drets dels polítics empresonats o a l'\"exili\"", "response": "ERC demana “rigor i honestedat” per protegir les majories i els drets dels polítics presos i a l’“exili”", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8961", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Vegeu com ha començat a moure's la gegantina fletxa de la Meridiana en l'acte de Via Lliure.", "response": "Així ha estat l’arrencada de la fletxa gegant a la Via Lliure de la Meridiana", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8962", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Quan va tocar fons va tornar a agafar embranzida per provar de fer un altre salt que no va ser prou alt.", "response": "Així que quan va tocar fons, va tornar a agafar embranzida per intentar un altre salt que no va ser prou alt.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8963", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Sortida entre divendres i aquest dissabte: prop de mig milió de cotxes (un 93,2% dels que havia previst el SCT)", "response": "Entre divendres i aquest dissabte han sortit 419.268 cotxes, un 93,2% dels previstos pel SCT", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8964", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La Torvi és lliure de decidir per ella mateixa.", "response": "La Torvi és lliure de prendre les seves decisions.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8965", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "La petició de la CUP que demana aturar el diàleg durant les negociacions amb Sánchez és rebutjada per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya", "response": "JxCat i ERC rebutgen la petició de la CUP d’aturar el diàleg mentre negocien amb Sánchez", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8966", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Reconeguda com a Bé de Rellevància Local.", "response": "Va ser declarada Bé de Rellevància Local.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8967", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Aquest terreny compartit és un espai de disputa, però també d'entesa i d'aprenentatge. ", "response": "Aquest terreny compartit és espai de disputa, d'entesa i d'aprenentatge.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8968", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "S'aprova el nomenament per majoria absoluta al ple del Patronat.", "response": "El ple del Patronat aprova el nomenament per majoria absoluta", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8969", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "El divendres al matí la nuvolositat serà canviant.", "response": "La nuvolositat serà variable al matí de divendres.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8970", "instruction": "Redacta la següent oració de manera diferent:", "context": "Les persones subscrites a Amazon Prime poden enviar a les seves llars una caixa de \"rebost\" per un preu fix de 6 dòlars. ", "response": "A un preu fix de $ 6, els membres d'Amazon Prime poden gaudir d'enviar una caixa de \"rebost\" a les seves llars.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8971", "instruction": "Escriu una paràfrasi de la frase següent:", "context": "Les tiges poden ser tant curtes i simples com també tenir moltes branques.", "response": "Les tiges poden ser curtes i simples o bé amb moltes branques.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8972", "instruction": "Reescriu la frase sense alterar-ne el significat:", "context": "és una cosa amb la qual s'aconsegueix satisfer els desigs dels homes, seduir-los a través dels ulls i fer evident la riquesa.", "response": "Allò que satisfà els desigs dels homes, allò que sedueix els seus ulls i l'ostentació de la riquesa.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8973", "instruction": "Escriu una frase que tingui el mateix significat que la següent:", "context": "Es carregarà l'import del préstec al compte del col·legiat.", "response": "L'import del préstec serà carregat al compte del col·legiat.", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8974", "instruction": "Modifica lleugerament la frase següent:", "context": "Detinguts els 2 homes que van lligar i colpejar un veí de Castellfollit de la Roca durant un assalt violent a casa seva", "response": "Detenen els dos homes que van lligar i colpejar un veí de Castellfollit de la Roca durant un assalt violent a casa seva", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8975", "instruction": "Modifica la frase sense canviar-ne el sentit original:", "context": "Torra fa l'anunci que es denunciarà internacionalment el judici injust als presos polítics.", "response": "Torra anuncia que denunciaran internacionalment el judici injust als presos polítics", "category": "paraphrasis"} {"ID": "parafraseja_8976", "instruction": "Reformula la frase següent sense canviar-ne el sentit:", "context": "Des del juny de l'any 2013 les comarques de Lleida han estat encadenant fins a 58 mesos de caigudes interanuals", "response": "Les comarques lleidatanes encadenen 58 mesos de caigudes interanuals, des del juny del 2013", "category": "paraphrasis"} {"ID": "cabreu_abstractive_219", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si l’edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a l’edat cronològica, marcada per la data de naixement.\nAixí ho constata un estudi realitzat per investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).\nSegons els resultats obtinguts, cada any d’edat biològica acumulat per sobre de l’edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un ictus.\nAlhora, també el grau de severitat de les seqüeles és més important.\nEl treball, que s’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’, ha analitzat les dades de gairebé 600 pacients.\nLa investigadora principal de l’estudi, la doctora Carolina Soriano-Tárraga, explica que es van analitzar gairebé 600 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus isquèmic i que en aquests casos, la mortalitat mitjana al cap de tres mesos es va situar entre el 15 i el 20%.\nEls investigadors van determinar la seva edat biològica a partir de marcadors epigenètics (canvis en els gens causats per factors externs), concretament, la metilació de l’ADN (el principal mecanisme epigenètic).\nAixí van comprovar, segons comenta Soriano-Tárraga, que l’edat biològica aporta informació extra.\n‘Es correlaciona molt bé amb l’edat cronològica, és molt similar, però té informació extra sobre l’estat funcional de la persona’, apunta Soriano-Tárraga.\nPer tant, afegeix, ‘és un millor predictor de mortalitat a tres mesos en comparació amb l’edat cronològica’, fins i tot sense tenir en compte altres factors externs, la gravetat de l’ictus o l’estat funcional previ del pacient.\nL’estudi també va analitzar el pes de l’edat biològica tenint en compte el tipus d’ictus.\nAixí, en els ictus aterotrombòtics, que acostumen a donar-se en pacients més joves -entre 55 i 60 anys de mitjana-, va ser en els que es va mostrar com un millor indicador de mortalitat.\nEn canvi, en els cardioembòlics, més habituals en pacients de més edat, l’efecte de l’edat biològica no era evident.\nAixò confirma, segons la investigadora principal de l’estudi, que l’edat biològica és un bon biomarcador.\n‘En un pacient jove l’edat biològica, l’estil de vida, té un major impacte, indica un envelliment més gran’ i un risc més elevat de mortalitat després de patir un atac, així com una major severitat de les seqüeles, destaca Soriano-Tárraga.\nÉs a dir, ‘no són tan joves’ com indica la seva edat cronològica, afegeix.\nEls investigadors assenyalen que estudis anteriors que comparaven pacients que havien patit un ictus amb pacients que no n’havien patit, indicaven que per una mateixa edat cronològica, el grau d’envelliment dels ictus era de 2,5 anys més gran de mitjana, sent de fins a 7 anys en els casos més joves.\nLa utilització d’aquest marcador ‘pot servir per detectar els pacients que tenen un risc més elevat de morir després de patir un ictus’, segons Soriano-Tárraga.\nPer la seva banda, el doctor Jordi Jiménez-Conde, neuròleg de l’Hospital del Mar responsable de la línia de recerca, ha remarcat que aquest estudi ‘és molt congruent amb les troballes dels nostres estudis previs, corroborant que l’edat biològica té un gran valor informatiu sobre l’estat d’envelliment real de les persones, sobre el seu risc de patir malalties associades a l’edat, i sobre la capacitat de l’individu d’afrontar-les’.\nHi ha dos tipus d’ictus principals, els hemorràgics (quan es trenca un vas sanguini al cervell) i els isquèmics (quan s’obtura una de les artèries del cervell).\nL’ictus aterotrombòtic és el tercer més freqüent i la seva causa subjacent, l’ateroesclerosi és tractable.\nAquesta patologia està associada a alts nivells de colesterol, a l’hàbit del tabac i la diabetis.\nEn general, el 90% dels ictus estan relacionats amb factors de risc com aquests.", "response": "L'edat biològica ve marcada pel lloc de residència o pels hàbits de vida. Un estudi realitzat a l'Hospital del Mar amb uns 600 pacients confirma que el risc de mortaldat després d'un ictus és més gran si l'edat biològica del pacient supera la cronològica, que és la que ve marcada per la data de naixement.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2289", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El comissari dels Mossos Manuel Castellví ha assegurat aquest dilluns al Tribunal Suprem que cap dels tres cossos policials va preveure \"actes de violència\" l'1-O en una reunió d'informació que van mantenir el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum.\nEn canvi, la setmana passava va explicar que en una reunió que es va celebrar el mateix dia que la que els Mossos van fer amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat, on va declarar que els va avisar que aquell dia es preveien diversos escenaris, entre els quals \"moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència\".\nCastellví ha explicat que les previsions que grupuscles violents actuessin el dia del referèndum van fallar.\nEl comissari també ha destacat el caràcter \"no violent\" d'ANC i Òmnium, a qui consideren \"interlocutors\" quan convoquen manifestacions.\nEn respostes al lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Castellví ha explicat el contingut d'una reunió d'una subcomissió d'informació amb presència de representants d'intel·ligència dels tres cossos policials a la qual ell mateix hi va assistir.\nEn aquesta reunió, l'escenari previst era que l'1-O hi hauria \"col·legis amb activitats\" i que \"a primera hora del matí hi hauria gent fent resistència passiva amb actuació de la policia\".\n\"En aquell moment no es preveien actes de violència\", ha explicat, tal com \"consta a l'acta\"\nEn canvi, la setmana passada, Castellví va declarar en resposta a la fiscalia que aquell mateix dia 28 els comandaments dels Mossos van mantenir una reunió al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Junqueras i Forn, on sí van avisar que un dels possibles escenaris és que hi hagués una \"escalada de violència\".\nAquest dilluns, ha explicat que en aquella reunió no hi va haver \"cap\" retret per part dels membres del Govern a la posició dels Mossos de donar compliment a la interlocutòria del TSJC que els demanava aturar el referèndum, i que tampoc els van persuadir a fer cap canvi.\nCastellví també ha explicat que les previsions que es va fer sobre que alguns \"grups violents\" podrien actuar l'1-O van fallar, i que durant la jornada del referèndum \"no es van constituir com un bloc d'unitat d'acció d'atac\" com sí tenien previst.\nSón grups, ha afegit, que tenen \"capacitat d'alterar l'ordre\", però ha remarcat que aquell dia no van actuar.\nEls CDR no estaven organitzats abans de l'1-O\nSobre els CDR, Castellví els ha desvinculat del Govern i ha assegurat que, abans de l'1-O, els 42 que tenien detectats estaven \"inconnexos entre ells\" i \"no coordinats\".\nVa ser després del referèndum, després de la celebració de 3 assemblees, que es va crear \"una entitat que coordinaria els grups\" a través d'un perfil de Twitter general.\n\"A partir d'allí sí que hi va haver una coordinació\", aconseguint el 8 de novembre del 2017 \"col·lapsar totes les carreteres de Catalunya\".\nPel que fa al dispositiu, ha explicat que en les reunions prèvies a l'1-O es va explicar tant a la fiscalia com a la resta de cossos policials la presència d'un binomi d'agents dels Mossos d'Esquadra als col·legis.\nSegons Castellví, la puntualització que fa la fiscalia, que va considera que el dispositiu \"no era suficient\", era des del punt de vista \"quantitatiu\", no qualitatiu.\nCastellví també ha dit que la interlocutòria de la magistrada del TSJC no preveia el precinte de 100 metres dels col·legis i ha assegurat que les activitats que es van fer als col·legis no tenien cap relació amb el Govern.\nA preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha destacat el caràcter \"no violent\" tant d'Òmnium Cultural com d'ANC i que mai fan fer crides a \"enfrontar-se violentament\" a la policia l'1-O.\n\"Sempre han convocat moltes manifestacions i sempre amb la consigna de la no violència i els considerem interlocutors per l'actitud i el resultat de la seva gestió\", ha remarcat.\nCastellví ha declarat que l'arribada del conseller a Interior no va comportar canvis de directrius, ni de la cadena de comandament, ni cap ingerència en la seva feina, ni va influir-li les declaracions públiques que va fer el conseller.", "response": "Manuel Castellví, comissari dels Mossos, ha declarat al Tribunal Suprem que no es tenien previstos actes de violència durant l'1-O. Tanmateix, aquestes declaracions contradiuen el que va explicar la setmana passada on va declarar que el govern els va avisar que l'1-O es podien viure moments de tensió que podien acabar amb violència.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2208", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El Jutjat de Primera Instància Número 6 de Girona ha permès que el \"nen robat\" de Banyoles recuperi el nom i cognoms que tenia en néixer.\nD'aquesta manera, Joan Coll Corominola veurà modificada la seva inscripció al Registre Civil i passarà a dir-se Juan Francisco Beamonte Isern.\nLa sentència, que reconeix que aquells qui el van adoptar l'any 1966 \"no són els seus pares biològics\", posa punt final a un llarg periple judicial.\nFa anys que aquest veí de Banyoles litigava perquè se li reconegués el dret de recuperar la seva identitat.\nDesprés d'intentar portar el cas per la via penal, va presentar una demanda civil al jutjat de família.\nAquesta demanda, en un primer moment, es va tirar enrere perquè el jutjat va resoldre que havia caducat.\nL'Audiència de Girona, però, va ordenar reobrir el cas i, ara, aquesta nova sentència ordena que \"s'anul·li la inscripció de la filiació\" que constava al Registre Civil i que, en conseqüència, es rectifiquin el nom i cognoms del banyolí pels de Juan Francisco Beamonte Isern.\nEl cas d'aquest veí de Banyoles és l'exemple de la perseverança.\nLi ha costat més d'una dècada de lluita i anar d'un jutjat a l'altre, però al final ha aconseguit el seu objectiu: que li reconeguin que el matrimoni que el va adoptar no són els seus pares biològics i que, per tant, se li permeti canvia la seva identitat al Registre Civil.\nFa més de deu anys que Joan Coll –ara, Juan Francisco Beamonte- va començar a investigar el seu passat.\nEntre allò que ha pogut recopilar, hi ha algunes fotografies esgrogueïdes on se'l veu quan era un nadó, acompanyat del seu pare.\nEl banyolí sospitava que era un possible cas de nen robat durant el franquisme, com ara s'ha demostrat, i que els seus pares adoptius van pagar 150.000 pessetes per endur-se'l a casa.\nEll va néixer el 14 de setembre del 1966 a l'Hospital Clínic de Barcelona.\nAleshores, però, el nom que figurava a la seva partida de naixement era Juan Francisco Beamonte Isern.\nLa seva infància, segons va descobrir, va passar-la a casa de les dues àvies.\nPrimer amb la materna a Òdena (Anoia) i, quan el seu pare va morir, va anar a viure amb l'altra àvia a Sant Adrià del Besòs.\nAleshores era el 1973 i ell tenia 7 anys.\nMés tard, va ingressar en un hospici de Barcelona i, en menys de dos mesos, va ser adoptat per la família de Banyoles, amb qui viuria la resta de la joventut.\nViacrucis judicial\nResseguint el seu passat, es va adonar que hi havia coses que no quadraven.\nI va decidir recuperar la seva identitat, convençut que, en realitat, ell era Juan Francisco Beamonte Isern.\nAixò li va suposar un autèntic viacrucis judicial.\nDesprés d'intentar portar el seu cas reiteradament davant la Justícia per la via penal, al febrer del 2016 el banyolí i el seu advocat van decidir interposar una demanda civil per reclamar que es reconegués que el matrimoni que el va adoptar no eren els seus pares biològics.\nL'afer va anar a parar al Jutjat de Primera Instància 6 de Girona.\nEn un primer moment, la demanda es va admetre a tràmit, però després el mateix jutjat la va desestimar, perquè considerava que el cas per anul·lar l'adopció havia caducat.\nAleshores, el banyolí va recórrer davant l'Audiència de Girona, que li va donar la raó i, en una interlocutòria, va ordenar al jutjat que reobrís el cas.\nAra, ja hi ha sentència.\nLa resolució recull que els demandats –és a dir, el matrimoni de Banyoles- \"reconeixen\" explícitament que \"no són els pares biològics\" del veí de Banyoles.\nEn conseqüència, el jutjat anul·la la inscripció de filiació que constava al Registre Civil (o sigui, Joan Coll Corominola) i ordena \"rectificar-la\" per la de Juan Francisco Beamonte Isern.\nLa sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació en un termini de vint dies.\nSi cap de les parts ho fa, però, la decisió ja serà ferma.\nI en conseqüència, el banyolí podrà recuperar el nom i cognoms que tenia en néixer.", "response": "Un veí de Banyoles va començar a investigar el seu passat fa uns anys perquè sospitava que podia ser un nen robat durant el franquisme. Es van confirmar les seves sospites, i després d'anys amb litigis legals, el Jutjat de Girona ha permès que es canviï el nom i cognom pel que li van posar els seus pares biològics.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_41", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "La Junta de Govern Local ha aprovat el pressupost de l’Ajuntament de Castelló per a 2018, que s’eleva a 176.029.349 euros, un 3,03% superior al de l’any anterior i el de major quantia de l’última dècada.\nL’alcaldessa ha presentat en roda de premsa el document, que, al seu judici, “consolida les bases del canvi”.\nEl projecte s’obri ara a la presentació d’esmenes pels grups de l’oposició i serà portat al ple.\n“És un pressupost que confirma que aquest Govern municipal té un projecte de ciutat.\nPerquè hi ha un projecte de ciutat clarament definit en el Pla General.\nHi ha un projecte de ciutat amb les inversions 20,2 milions d’euros dels fons EDUSI.\nHi ha un projecte de ciutat en el Pla Estratègic d’Ocupació i del Pla Estratègic de Turisme.\nHi ha un projecte de ciutat en la nova política fiscal municipal, ajustada a la realitat econòmica de les famílies.\nHi ha un projecte de ciutat en la implantació de la perspectiva de gènere i la lluita contra les desigualtats socials”, ha afirmat.\nL’alcaldessa ha desgranat les claus del pressupost.\nEls ingressos creixen per l’augment de transferències corrents (5,41%), especialment les de creació d’ocupació (1,9 milions), la cessió de l’IRPF i la cessió d’impostos indirectes (IVA, alcohol, hidrocarburs).\nLa recaptació per impostos directes es congela i es recaptaran 876.000 euros menys per l’IBI.\nD’altra banda, augmenten els ingressos indirectes, en haver-hi més previsió de recaptació de l’ICIO per la recuperació de la construcció i les taxes per llicències urbanístiques, obertura de locals, taules i cadires.\nLes despeses creixen en la mateixa proporció.\nAugmenten els programes d’ocupació: Jornals de Vila passa d’1,3 a 2,4 milions d’euros i els programes i tallers d’ocupació subvencionats pel Servef.\nPuja la consignació en educació, família i infància, atenció a la dependència, cultura, transport urbà, recollida de residus i modernització i innovació tecnològica.\nEl 64% de la despesa està compromès (sobretot pels capítols de Personal, contractes de serveis i despeses financeres) i el 36% és no compromès.\nTambé augmenten, en un 3,4%, les aportacions als patronats municipals i de forma especial el finançament del Consorci del Pacte Local per l’Ocupació, en més d’un 74% respecte a l’any anterior.\nCreixen les subvencions a les ONG de Cooperació al Desenvolupament i es preveuen noves ajudes per al lloguer social, persones amb discapacitat, microcrèdits i l’engegada del Pla de Recuperació del Talent.\nPel que fa a les inversions, destaquen els projectes de l’estratègia EDUSI (1,17 milions d’euros), l’adquisició d’habitatge social (500.000 euros), la partida de gestió mediambiental (500.000), pressupostos participatius (1,8 milions), segona fase del centre de la Pineda (440.000 euros), adequació d’instal·lacions esportives (380.000), rehabilitació dels antics jutjats de Borrull (300.000), remodelació de l’edifici Quatre Cantons (300.000 euros), millores en el cementeri municipal (300.000), pla d’accessibilitat (150.000 euros) i pla de millora de la Pineda (100.000 euros).\nLa portaveu del Govern municipal, Verònica Ruiz, ha destacat que el pressupost segueix les línies programàtiques del Pacte del Grau i ha incidit en els dos aspectes centrals dels comptes: les inversions europees i la perspectiva de gènere.\n“Són els millors pressupostos que hem pogut desenvolupar tenint en compte l’infrafinançament i el ninguneig que pateix l’Ajuntament per part del Govern central”, ha assenyalat.\nLa vicealcaldesa, Ali Brancal, ha incidit en el “treball d’equip” que representen els pressupostos i, especialment, la implantació de la perspectiva de gènere.\nEn 2018 seran 23 els departaments municipals que gestionen els comptes públics amb criteris d’igualtat.\nBrancal ha destacat la importància d’aplicar la perspectiva de gènere i ha posat l’exemple de les polítiques d’ocupació, que afavoreixen la inserció laboral de les dones.\nTambé ha valorat la inclusió en el pressupost d’una partida específica de 500.000 euros per a l’adquisició d’habitatge social.\nEl regidor de Gestió Municipal, Antonio Lorenzo, ha destacat que el pressupost s’ajusta al catàleg de polítiques de progrés del pacte de govern municipal signat en 2015 i ha afirmat que ha escoltat les recomanacions del Consell Social de la Ciutat.\nLorenzo ha indicat que el pagament del deute municipal serà la meitat que en l’últim any del govern del PP.\nA data 31 de desembre el deute viu s’ha quedat fixat en el 30,6%.\nLorenzo ha remarcat que el pressupost demostra que és possible conciliar el rigor de la gestió econòmica (reducció de l’endeutament, millora en el període mitjà de pagament a proveïdors, increment de la liquiditat municipal, romanent de tresoreria positiu…) amb una política d’inversions que atén les necessitats de la ciutadania.", "response": "L'alcaldessa de Castelló ha presentat els pressupostos per a 2018, que són un 3% més alts que els de l'any anterior i ara s'obre el període d'esmenes. Els pressupostos s'ajusten a la relació de polítiques de progrés i contemplen mesures amb perspectiva de gènere, ecològiques, urbanístiques, de polítiques fiscals i inversions a la ciutat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1138", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El diputat i cap de llista d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, han instat el Parlament a seguir tirant endavant el mandat del 27-S davant un Estat \"indecent\" que fa servir el TC \"com a braç armat\".\n\"Fa molt temps que el Parlament té un mandat inequívocament popular, que és el de desplegar el full de ruta; hem de seguir el nostre camí,no volem desobeir ningú sinó obeir-nos a nosaltres mateixos amb el full de ruta\", assegura Rufián., que afegeix \"El TC fa molt temps que no és ni tribunal, ni constitucional; i davant un estat que utilitza les institucions contra el mandat sobirà, l'única resposta és la de construir un estat de dret decent de tots i per a tots\".\nPer la seva banda, el president de l'ANC ha mostrat ple suport tant a Forcadell com a Puigdemont perquè despleguin el mandat democràtic del 27-S.\n\"Quan el Parlament faci el gest de sobirania, els ciutadans estarem al seu costat, i no acceptarem que cap tribunal ni cal govern espanyol determinin qui ha de presidir la cambra catalana o el Govern\", ha afirmat.\n\"Diem amb tota tranquil·litat i fermesa que no ens doblegarem; hem de fer camí\", sentencia el president de l'ANC.\nTant per a Sánchez com per a Rufián, el fet que l'executiu espanyol estigui en funcions des del desembre també és \"enormement significatiu\".\n\"Demostra la decadència del sistema polític espanyol, que no se'n surt de gestionar la seva pluralitat ni de donar una sortida democràtica a Catalunya; nosaltres, per contra, tenim un rumb i guia\", diu el president de l'assemblea.\nEn aquesta línia, Jordi Sánchez ha fet una crida perquè aquest Onze de Setembre, novament, sigui \"una jornada massiva de mobilització per ensenyar al món la nostra voluntat inequívoca com a país\".\nI perquè també serveixi per aixecar \"un clam unànime de suport als diputats i a les diputades, començant per la presidenta del Parlament i el president de la Generalitat\".\n72 diputats, més que no pas grups\nJordi Sánchez també s'ha referit a l'encreuament dialèctic entre el president Carles Puigdemont i el diputat de la CUP Benet Salellas, sobre l'exigència cupaire perquè el referèndum unilateral se celebri la primavera del 2017.\n\"Els demanem a tots els diputats que tinguin generositat i fermesa, perquè estem en un moment històric\", ha dit.\nPer al president de l'ANC, ara, més que parlar de \"grups parlamentaris de Junts per Sí i la CUP\", el que cal és parlar de \"72 diputats\" a favor del sobiranisme.\n\"Són els ells qui tenen la confiança i el mandat que els ha fet la ciutadania\", ha dit Sánchez.\n\"No tinc cap dubte que al setembre la qüestió de confiança se superarà amb èxit, i això serà la concreció cap a l'últim trajecte cap a la independència; nosaltres no posarem data sobre si el referèndum ha de ser la primavera o la tardor del 2017, però sí que demanem que els diputats actuïn amb fermesa i determinació, i sabem que ni el president de la Generalitat ni la presidenta del Parlament ens decebran\", ha conclòs.\nEstelades a la platja\nTant Gabriel Rufián com Jordi Sánchez han participat aquest diumenge a la quarta caminada que l'ANC ha organitzat per les platges de l'Alt Empordà.\nA primera hora del matí han sortit dues marxes, l'una des de l'Escala i l'altra des d'Empuriabrava, que s'han ajuntat a la gola del Fluvià.\nA la desembocadura del riu, s'han desplegat estelades i s'han corejat crits a favor de la independència i l'estat propi.\nHan participat en la caminada unes 120 persones.\nL'acte després s'ha traslladat al parc del Riu de Sant Pere Pescador (Alt Empordà), on s'ha fet un dinar popular on també hi ha pres part el diputat de la CUP Benet Salellas.\nSuport a Forcadell i Puigdemont\nUn dia abans que es reuneixi el ple extraordinari del Constitucional les mostres de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se succeeixen.\nL'alt tribunal ha d'estudiar demà la demanda de l'executiu de Rajoy perquè s'obri via penal contra Forcadell, per haver permès la votació de les conclusions del procés constituent.\nI el TC també pot actuar contra Puigdemont, prohibint-li que desplegui la declaració del 9-N.", "response": "El diputat d'ERC, Gabriel Rufián, i el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, han instat el Parlament a seguir endavant amb el full de ruta proposat el 27-S i afirmen que l'Estat espanyol utilitza el Tribunal Constitucional en contra del mandat sobirà. Jordi Sánchez també ha mostrat el seu suport a Forcadell i Puigdemont.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_999", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Moviment contra la intolerància, Acció Cultural del País Valencià i més associacions en favor de la diversitat i contra els crims d’odi han presentat una instància a l’Ajuntament de València perquè dediqui un carrer a Guillem Agulló, jove independentista assassinat l’any 1993 per l’extrema dreta.\nEn la carta, adreçada al batlle, Joan Ribó, demanen que la mesura sigui un símbol de la memòria de totes les víctimes de crims d’odi.\nSegons que ha explicat als mitjans el secretari general d’ACPV, Toni Gisbert, la iniciativa neix amb l’objectiu de reparar la injustícia que ha pesat sobre Guillem Agulló i més víctimes dels crims d’odi durant els darrers 20 o 25 anys a València, ‘on s’ha partit una situació d’impunitat de les agressions i la violència feixista’.\nFa 23 anys, el jove valencià Guillem Agulló, de 18 anys, va ser assassinat per un grup de nazis a Montanejos (Alt Millars) d’una ganivetada al cor.\nGuillem era un jove amb inquietuds socials i polítiques, que el portaren a formar part de l’organització de joves independentistes Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP, i a participar en moltíssimes mobilitzacions i convocatòries a favor dels drets nacionals i socials del País Valencià.\nLa nit de l’11 d’abril, Guillem Agulló era a Montanejos amb una colla d’amics passant les vacances de Pasqua quan un grup de nazis de València es va dirigir directament contra ell.\nEntre tres persones, el van subjectar perquè Pedro Cuevas li clavés una ganivetada mortal al cor.\nImmediatament, van marxar cridant ‘Arriba España!’, mentre els amics d’Agulló intentaven cercar ajut.\nEls fets van quedar clarament acreditats durant el judici posterior.\nD’aquesta manera, l’assassinat produí una onada d’indignació, que es traduí en mobilitzacions multitudinàries, manifestacions de denúncia i tota mena d’actes.\nAixí mateix, es constituí una acusació popular formada per diversos col·lectius i organitzacions que es personaren en la causa, preocupats per garantir que el crim no quedés impune i per evitar que un altre jove valencià pogués ser també víctima dels crims d’odi.\nMoltes organitzacions i col·lectius cívics, sindicals i polítics denunciaren el cas i convocaren actes de denúncia: els partits PSPV, EUPV, BNV, PSAN, ERPV; els sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana; i una llarguíssima llista d’associacions i entitats locals, comarcals i de tot el País Valencià.\nCal també destacar el protagonisme dels joves en les mobilitzacions i denúncies, començant pels sindicats d’estudiants.\nL’any 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una organització nazi al País Valencià, el Frente Antisistema (FAS), que es dedicava, segons la nota que va fer el cos, a vendre armes prohibides i organitzar ‘caceres’ contra immigrants i militants d’esquerres.\nL’operació va permetre de detenir 27 persones, entre les quals l’assassí de Guillem Agulló.\nFou llavors que es va formar la plataforma Acció Popular contra la Impunitat, que reuneix més de 30 organitzacions socials, culturals, polítiques i sindicals.\nLa plataforma va fer arribar al congrés espanyol i a la Comissió Europea les seves denúncies sobre els atacs impunes de l’extrema dreta, entre els quals més d’una vintena d’atemptats amb explosius contra ONG i seus polítiques, agressions contra immigrants, mesquites i boicots habituals de grups ultres contra actes d’associacions culturals.\nDurant aquests 23 anys ha estat la societat que ha mantingut viu el record i la denúncia de l’assassinat de Guillem Agulló, amb centenars d’actes, cançons de coneguts grups musicals i campanyes de denúncia.\nEls recents exemples de les ciutats de Barcelona i Molins de Rei a Catalunya, i de Simat de Valldigna al País Valencià, que han acordat de dedicar un carrer a Guillem Agulló, i de l’Ajuntament de Madrid, que ha posat a un carrer el nom de Carlos Palomino (un altre jove assassinat pel feixisme), reforça la iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de demanar a l’Ajuntament de València que expliciti el seu compromís amb la llibertat i la democràcia dedicant un carrer de la ciutat a Guillem Agulló, com a reconeixement institucional a un jove valencià que no va cometre cap més delicte que defensar unes idees de llibertat i democràcia, i a totes les víctimes dels crims d’odi.\nLa representativitat de les entitats adherides deixa clara l’àmplia base social de la demanda, com també la necessitat que les institucions es pronunciïn a favor de la pluralitat, la diversitat, el respecte, la igualtat i la democràcia.", "response": "Diverses associacions a favor de la diversitat i contra els crims d'odi han redactat una carta dirigida a l'alcalde de València, Joan Ribó, per demanar un carrer per a Guillem Agulló a la ciutat. Guillem va ser un jove que pertanyia a l'organització Maulets i que el 1993 va ser assassinat per l'extrema dreta.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_821", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, comença avui un viatge de dos dies a Dinamarca, en què presidiran la inauguració de la delegació de la Generalitat als països nòrdics, amb seu a Copenhaguen, que dirigirà Francesca Guardiola.\nL’objectiu serà de potenciar les relacions bilaterals entre Catalunya i Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia.\nLa visita del president de la Generalitat s’escau en un moment molt decisiu del procés, deu dies abans de la Diada i pràcticament un mes abans del referèndum de l’1 d’octubre.\nEl president i el govern veuen molt clar que el reconeixement internacional és un factor cabdal, i Dinamarca i els països nòrdics són dels que han fet més gests favorables a l’autodeterminació de Catalunya.\nEl parlament danès fou un dels primers a debatre i a votar (i aprovar) una moció sobre el dret d’autodeterminació dels catalans.\nFou el 2015, gràcies a una resolució impulsada per la formació d’esquerres Enhedslisten (l’Aliança Vermella-Verda), que va fer que la majoria de la cambra demanés un debat pacífic i democràtic entre el govern català i l’espanyol en el context del procés cap a la independència.\nLa classe política danesa ha anat seguint de prop l’evolució del procés català i es va manifestar majoritàriament contrària al processament de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, per haver permès el debat sobre el procés constituent i la votació d’una resolució de defensa del referèndum.\nJustament es planyien que la repressió de la justícia espanyola contra els polítics independentistes contravenia l’esperit de la resolució del 2015 en què el parlament danès demanava diàleg.\nDe fet, la diferència de tarannà entre l’estat espanyol i l’estat danès es va palesar en les declaracions del primer ministre de Dinamarca, Lars Løkke Rasmusse, que aquest mes de maig passat va dir que tant Grenlàndia com les Fèroe tenien el dret de ser independents i de proclamar la independència quan ho consideressin oportú.\nhttps://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2017/05/groenlndia.001-24032041.jpeg\nA més, hem vist com aquest estiu el festival polític més important de Dinamarca, el Folkemødet, dedicava un debat al referèndum català amb el títol ‘Catalunya pot esdevenir el pròxim estat de la UE?’, en què diversos acadèmics, representants polítics i periodistes van discutir sobre la consulta del primer d’octubre.\nEl bloc escandinau\nDinamarca forma part del bloc escandinau, un conjunt de països de forta tradició democràtica, on la independència de Catalunya forma part del debat polític des de fa temps.\nVegem de quina manera és tractat en els altres països.\nA Finlàndia es va crear un dels tres grups de suport a Catalunya que ja hi ha oficialment en parlaments europeus i el conseller Romeva hi va ser rebut oficialment.\nLa visita va ser aprofitada pels grups espanyolistes per mirar de manipular l’opinió pública, perquè el president del grup és membre del Partit dels Finlandesos, de caràcter nacionalista.\nAmagaven que la vice-presidenta del grup és membre del partit homòleg de Podem i que inclou diputats de tots els partits presents a la cambra.\nhttps://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2016/12/Solidaritat-forcadell.001.png\nEl pas de la delegació\nEn aquest context, l’establiment de la delegació a Copenhaguen per a reforçar les relacions bilaterals entre Catalunya i aquests països és cabdal.\nEls lligams entre Catalunya i els països nòrdics tradicionalment s’han mogut en l’àmbit comercial.\nDe fet, des del 1991, Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa, té una oficina a Copenhaguen per a potenciar les relacions econòmiques i comercials entre Catalunya i Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Estònia i Islàndia.\nLes exportacions catalanes a Dinamarca i Suècia representen una cinquena part de totes les de l’estat espanyol a aquests països.\nA més, Catalunya compta amb un nombre important de filials d’empreses sueques i daneses i unes quantes empreses catalanes són implantades en aquests països.\nAixí mateix, el mercat nòrdic és el setè en importància en nombre absolut de turistes.\nEntre els mesos de gener i maig d’enguany un total de 255.600 turistes nòrdics han visitat Catalunya.\nAmb la delegació de Copenhaguen, el govern ja en té dotze.\nLes altres són: la Unió Europea; el Regne Unit i Irlanda; França; Alemanya; els Estats Units, el Canadà i Mèxic; Àustria, Itàlia; Portugal; Ginebra; Polònia i els països bàltics; i Croàcia i els Balcans.", "response": "Comença un viatge institucional de dos dies a Dinamarca, on Carles Puigdemont i Raül Romeva inauguraran la delegació de la Generalitat als països nòrdics, que tindrà seu a Copenhaguen. Dinamarca tradicionalment ha fet molts gestos favorables a la independència de Catalunya i amb aquest viatge el Govern espera potencials les relacions amb els països nòrdics.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1120", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Un dubte recorre aquests dies els dirigents de l'antiga Convergència: quina serà la condemna que rebi el partit en la sentència del cas Palau?\n\"L'únic que ens balla és quina quantitat s'haurà de retornar, si 2,5 milions o els 6,6 que apuntava la Fiscalia\", sosté un alt dirigent consultat per NacióDigital.\nLa decisió del tribunal sobre aquest cas de corrupció, el més paradigmàtic dels cercles de poder autonòmics, s'ha convertit durant anys en una espasa de Damòcles sobre CDC, ara mutada en el PDECat.\nAquest dilluns, per fi, es coneixerà l'abast de l'impacte.\nUn impacte, això sí, que va forçar les antigues sigles a \"desaparèixer\", com va admetre aquest mateix dimarts Artur Mas en el seu comiat.\nMas s'acomiadava de la presidència del PDECat amb l'argument que la nova etapa sorgida de les eleccions del 21-D requereix nous lideratges, però la proximitat de la decisió està vinculada amb la imminència de la sentència.\nDe fet, abans que l'expresident de la Generalitat s'expliqués en públic, ja hi havia dirigents de la formació que emmarcaven el nou \"pas al costat\" amb el veredicte del cas Palau.\n\"Serà això suficient per demostrar que el PDECat no és CDC?\", es preguntava lacònicament un membre de la direcció del partit.\nAquestes són les cinc claus de l'impacte polític i, específicament, dins de les sigles nacionalistes, que tindrà la sentència.\n1.\nEl rol de Convergència\nEl partit fundat per Jordi Pujol l'any 1974 va entrar en fase d'hibernació el juliol del 2016, en paral·lel a la posada en marxa del PDECat.\nEs manté viu amb una estructura extraordinàriament reduïda -presidida per Jacint Borràs fins a la seva mort-, però segueix mantenint una sèrie de responsabilitats financeres.\nTé bona part del deute, per exemple, de la federació CiU, i la situació econòmica es pot empitjorar en cas que la justícia l'obligui a tornar el presumpte finançament irregular rebut a través del Palau.\nLa seu del PDECat va ser adquirida per CDC, tot i que les noves sigles es mudaran aviat cap a un edifici més funcional de Barcelona, tal com es va acordar al juliol.\n2.\nEl tallafoc del PDECat\nSi Convergència desapareix és, com va dir Mas, per passar pàgina dels casos de corrupció.\nEl PDECat ha intentat mantenir un tallafoc a l'entorn dels presumptes casos de males pràctiques de l'anterior etapa, i els seus responsables -Marta Pascal i David Bonvehí- han provat de dissenyar un model de partit allunyat de com es feien les coses en les dècades anteriors.\nMig any després de la refundació, per exemple, va esclatar una nova onada d'escorcolls de la Guàrdia Civil pel finançament presumptament irregular de CDC que va acabar amb la detenció de Francesc Sànchez, que va liderar el trànsit cap a la hibernació de les anteriors sigles.\nEl PDECat no va aparèixer en públic perquè considerava que aquesta etapa ja no els incumbeix.\n3.\nEl nou \"pas al costat\" de Mas\nL'expresident de la Generalitat tenia meditat des de fa mesos abandonar la presidència del PDECat i, segons assenyala el seu entorn, fins i tot tenia pensat fer-ho en un esmorzar informatiu del Fòrum Europa el 2 de novembre.\nEl calendari ho va impedir: es va haver de suspendre perquè va ser el dia en què els consellers van ser cridats a declarar davant l'Audiència Nacional i, posteriorment, empresonats per la magistrada Carmen Lamela.\nEls responsables del partit i el mateix Mas van considerar que aquesta setmana era suficientment \"tranquil·la\"- dins la voràgine habitual- per anunciar el \"nou pas al costat\".\nLa proximitat de la sentència fa que l'expresident alliberi el PDECat, però té assumit que ell en patirà un cost.\nEspecialment si el seu nom apareix en la sentència, malgrat que no ha estat imputat ni citat a declarar com a testimoni.\n4.\nOsàcar, la cara visible\nDaniel Osàcar, antic tresorer de Convergència, és qui ha donat la cara pel partit en el judici.\nSempre ha negat les revelacions de Fèlix Millet i de Jordi Montull, a qui Mas sempre ha presentat -almenys durant els últims mesos- com persones que havien \"confessat\" els seus delictes.\nOsàcar, un home d'avançada edat, va ser apartat oficialment de CDC després que esclatés el cas Palau, però encara se'l podia veure per la seu de Còrsega -venuda el 2015 per la situació econòmica- ben sovint.\nL'extresorer va ser secretari personal de Mas quan l'expresident va aterrar al partit a principis dels 2000, quan Jordi Pujol el va nomenar successor.\n5.\nLa nova legislatura\nCom ha anat passant regularment al llarg dels últims anys, un cas de corrupció -en aquest cas, la sentència ferma- impacta en l'inici del curs polític.\nEl 2015, per exemple, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de CDC poc abans que arrenqués la legislatura sorgida del 27-S.\nEl veredicte arriba en el moment en què l'independentisme negocia com donar sortida al 21-D i com investir Carles Puigdemont.\nEl president de la Generalitat mai ha estat qüestionat per la presumpta corrupció convergent perquè mai va tenir càrrecs orgànics ni era amic de les dinàmiques internes.", "response": "Aquest dilluns es coneixerà la sentència del cas Palau, el cas de corrupció del CDC, partit fundat per Jordi Pujol. Aquest cas de corrupció sempre ha estat sobrevolant les línies del CDC, que es va refundar com a PDECat per intentar allunyar-se de l'antiga directiva i posar distancia amb els membres corruptes del partit.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1413", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Manifestació de diversos col·lectius davant l'Ajuntament de Badalona Foto: ACN\nProp de mig miler de persones s'ha concentrat sorollosament davant l'Ajuntament de Badalona, mentre el ple del consistori debatia, i aprovava, el pressupost municipal pel 2012.\nUns comptes que, segons els treballadors, son lesius pels seus interessos.\nEntre els concentrats, funcionaris de l'Ajuntament que denuncien una retallada en els complements salarials, i treballadors dels mitjans públics dependents de Badalona Comunicació per la retallada d'un 30% de la plantilla.\nDos dels tres partits de l'oposició, PSC i ICV-EUiA, han carregat també contra els primers pressupostos del govern de Xavier Garcia Albiol, mentre que CiU hi ha donat suport a canvi d'algunes modificacions que consideren substancials.\nL'Ajuntament de Badalona, amb el suport del PP i CiU, ha aprovat un pressupost pel 2012 de 150,1 milions d'euros, un 5,93% inferior al de l'any anterior.\nEl govern en minoria del PP ha defensat, segons les paraules del regidor d'Hisenda, Ramon Riera, la \"necessitat de retallar com a conseqüència de la caiguda d'ingressos\".\nUna retallada, però, que no ha convençut a tots per igual.\nEls funcionaris de l'Ajuntament, concentrats a la plaça de la Vila durant la celebració del ple, denuncien que el govern municipal els vol \"sotmetre\" a una retallada salarial que afecta a uns complements del sou \"que ja estaven consolidats per compensar la pèrdua de nivell adquisitiu que arrosseguem des de l'any 2000\".\nEl portaveu del comitè d'empresa, José Miguel Núñez, afirma que la retallada aprovada en el pressupost suposa un retrocés salarial d'entre 1.000 i 3.400 euros anuals per treballador, segons la modalitat de cada contracte.\n\"Estem negociant i no hi ha res tancat\", ha insistit, però, el regidor d'Hisenda.\nRiera insisteix que cal conservar \"serveis i llocs de treball\".\nAl voltant d'aquestes crítiques, l'alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha assegurant que \"amb la que està caient, tenim el pressupost més progressista que s'han fet en els darrers anys\".\nAlbiol ha reconegut que les mesures relacionades amb el personal \"castiguen\" el treballador, però posa de manifest que en els darrers anys de la crisi, del 2007 al 2011, l'Ajuntament ha augmentat la plantilla, passant de 1.160 a 1.310 treballadors.\n\"I hi ha més de 20.000 badalonins en atur que encara estan més castigats\", afegeix.\nEls grups de l'oposició del PSC i ICV-EUiA han carregat contra l'acord pressupostari del PP i CiU i el qualifiquen de pacte \"natural\".\nEl socialista Francesc Serrano retreu a l'equip de govern que nomé hagi volgut negociar els comptes amb CiU.\nSobre les xifres, Serrano assegura que \"no és el pressupost que Badalona necessita\" perquè \"en lloc de lluitar contra l'atur enviarà més gent al carrer\".\nPer la seva banda, el portaveu ecosocialista, Carles Sagués, afirma que la relació entre PP i CiU és \"com el d'una pel·lícula de noi busca noia \".\nDes d'ICV-EUiA asseguren que els comptes presentats representen un pressupost \"de càstig\" i posen l'exemple de Badalona Comunicació com el cas més clar: \"És un cop de destral\"\nI és que el principal cavall de batalla de la negociació entre CiU i el PP, Badalona Comunicació, s'ha solucionat finalment moderant la retallada prevista inicialment.\nDe l'ajust inicial del 40% del pressupost es passa a una retallada de \"només\" el 25%, de tal manera que es garanteix una aportació de 2 milions i una plantilla de 45 treballadors fins al 2015.\nEl comitè d'empresa de Badalona Comunicació ha valorat negativament l'acord perquè consideren que és fruit d'una \"negociació política\" i que se'ls ha mantingut al marge, segons ha denunciat la portaveu dels treballadors, Mercè Roure.\nEls treballadors de Badalona Comunicació han estat un dels col·lectius que s'ha manifestat aquest dimarts a la plaça de la Vila, on s'hi ha aplegat prop de mig miler de persones.\nDenuncien veto a la ràdio\nEls treballadors també han denunciat una acció de veto a la ràdio municipal.\n\"No se'ns ha permès\", assegura Roure, que afegeix que \"també s'ha vetat la possibilitat, com és habitual, d'instal·lar la unitat mòbil a la plaça de l'Ajuntament\" per realitzar connexions en directe amb els programes.\nEl govern municipal no ha fet declaracions sobre aquesta qüestió perquè \"és una decisió de la gerència\".\nCiU força altres modificacions pressupostàries\nA més de la retallada de Badalona Comunicació, també s'han moderat altres ajustos plantejats inicialment pel PP, com l'aportació al consorci Badalona Sud o les ajudes a diverses entitats.\nDe la retallada inicial d'entre el 20% i el 30% es passarà ara a un reajust a la baixa del voltant del 15%.\nFalcó defensa que aquesta fita demostra la seva \"oposició constructiva\".\nSegons ha defensat la federació nacionalista, l'acord de pressupostos serveix també per \"mantenir\" les aportacions pressupostàries destinades a diverses polítiques socials, entitats esportives i, també, al Consorci de Normalització Lingüística, que el PP volia retallar un 10% a Badalona.\n\"Ha estat una negociació seriosa i intensa.\nI no ha estat cap comèdia\", defensa Falcó de les crítiques del PSC i ICV-EUiA.", "response": "El govern en minoria del PP a Badalona, amb el suport de CiU, ha aprovat uns pressupostos per a aquesta legislatura gairebé un 6% més baixos respecte als de l'any passat. En conseqüència, la població s'ha manifestat davant de l’Ajuntament en contra d'aquests pressupostos durant el ple del consistori en què s'aprovaven.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_629", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Es tracta d’una petita capella que hi ha al final de la nau central i que fins ara era atribuïda a Francesc Berenguer, etern col·laborador de Gaudí.\nAquesta tesi la sosté Josep Maria Tarragona, expert gaudinià i escriptor de la biografia del geni arquitectònic català.\nAvui exposarà els seus arguments en el segon congrés mundial sobre Gaudí.\n‘Quan vaig entrar aquí, de seguida vaig sentir la mateixa emoció estètica i la punció religiosa que té la cripta de l’església de la Colònia Güell i altre capelles que projecta Gaudí.\nNo en vaig tenir cap dubte’, explica Tarragona mirant l’església de Sant Joan.\nCorria el 1999 quan aquest periodista estava escrivint la biografia de Gaudí i va voler conèixer personalment els llocs on havia transcorregut la vida de l’arquitecte.\nAixí és com un bon dia va arribar a l’oratori on Gaudí rebia cada matí l’eucaristia i de la que era feligrès després de traslladar-se a viure al Parc Güell.\nD’aleshores ençà han transcorregut quinze anys i aquella sensació que Josep Maria Tarragona va tenir, s’ha anat fent robusta a base d’arguments arquitectònics que avui donarà a conèixer.\nL’església va haver de ser reconstruïda el 1909 després de quedar calcinada durant la Setmana Tràgica.\nL’encarregat de les obres va ser Francesc Berenguer i ningú dubta de la seva autoria.\nEn el cas de la capella, Tarragona hi observa un reguitzell de detalls arquitectònics que el porten a pensar que es va dissenyar seguint els consells de Gaudí.\nLes voltes recobertes de mosaics, el disseny de les columnes, els arcs carpanells o la profusió d’àngels al voltant de la capella en són alguns exemples.\nO detalls de més fàcil observació per a tots aquells que no estan avesats al món arquitectònic, com són les grans creus de malta vermelles del sostre, també presents al Parc Güell, a la Pedrera i a l’església de la Colònia Güell, i que Gaudí utilitzava durant aquells anys per a signar.\nO les inscripcions llatines del mosaic: ‘Tenen una cal·ligrafia que Gaudí sempre utilitzava en les inscripcions dels seus edificis molt abans de conèixer Berenguer’, argumenta Tarragona.\nEl reconeixement del gremi\nNo hi ha cap organisme ni institució que hagi de validar la tesi que proposa Tarragona.\nNomés hauria pogut dictar sentència Josep Basegoda, arquitecte i factòtum de l’obra gaudiniana que va dedicar la seva vida a estudiar les obres de l’arquitecte català.\nPreguntat per com encaixarà la comunitat arquitectònica la seva teoria, Josep Maria Tarragona es mostra prudent perquè sap que totes les dades que aporta poden ser discutibles: ‘Avui ho veurem.\nÉs una acceptació, un consens, que s’ha de produir entre el gaudinisme, com la càtedra Gaudí de la UPC i de la UB, o els experts de la Sagrada Família i gaudinistes d’arreu del món.’\nPer a sostenir la seva tesi, Tarragona no només farà ús d’arguments tècnics, sinó també de la biografia de Gaudí i de la relació professional i personal que aquest va mantenir amb Francesc Berenguer.\n‘No podem trobar cap document que digui que això és de Berenguer.\nAbans, Xavier Bastida i Canal, historiador i rector de l’església en qüestió, ja ho va apuntar en un llibre publicat el 1992:\n«La capella recorda al gaudinisme, especialment en les arcades, pilastres i capitells, encara que en les seves motllures hi resplendeix la línia corba, característica de Berenguer»\nLa polèmica de la Sagrada Família\nTarragona ha dedicat centenars d’hores en estudiar la vida de Gaudí i aprecia clarament el personatge, però no observa cap polèmica en les paraules de Mòdul.\n‘Això que ha dit ja passava en vida de Gaudí.\nHi havia gent que deia que la Sagrada Família era el model del màxim mal gust que podia haver-hi.\nEugeni d’Ors, el mateix Josep Pla i tots els noucentistes la van criticar.\nAixí que és un debat que ja existia i que s’ha anat repetint.’", "response": "Josep Maria Tarragona és periodista i historiador expert en Gaudí, a més de ser l'autor de la biografia de l'arquitecte. Tarragona defensa que la capella de l'església de Sant Joan, que actualment s'atribueix al col·laborador de Gaudí, Francesc Berenguer, és realment obra de Gaudí. Avui exposarà la seva tesi al segon congrés mundial sobre Gaudí.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_175", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El PSC s’ha enfortit als seus bastions metropolitans en les eleccions municipals.\nHa aconseguit majoria absoluta a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Granollers, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Esplugues de Llobregat, i Jaume Collboni ha obtingut bons resultats a Barcelona, on ha s’ha convertit en tercera força amb vuit regidors.\nLleida ha estat la gran pedra a la sabata dels socialistes per la victòria d’ERC i, a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros ha patit un desgast considerable.\nHa empatat amb ERC en regidors però ha guanyat en vots i només mantindrà l’alcaldia si el republicà Pau Ricomà no lidera un pacte alternatiu.\nA tot Catalunya, el PSC s’ha mantingut com a segona força en vots (754.364, un 21,93%) i com a tercera en regidors (1.307).\nLa victòria del PSOE a l’estat espanyol el 28-A i l’arrelament territorial dels socialistes catalans, amb batlles amb caràcter propi en ciutats governades pel partit durant dècades, han ajudat la formació de Miquel Iceta a obtenir majoria absoluta en 54 municipis, i majoria relativa en 41 més.\nNúria Marín es manté al capdavant de l’Hospitalet de Llobregat amb 14 dels 27 regidors.\nLa batllessa ha guanyat tres regidors i podrà governar sense la necessitat d’arribar a pactes amb l’oposició.\nSón els mateixos regidors amb què Antoni Balmón ha segellat a Cornellà de Llobregat més de tres dècades de batlles socialistes.\nBalmón també governarà ara amb la majoria absoluta que no va obtenir fa quatre anys.\nNúria Parlon ha arrassat a Santa Coloma de Gramenet i és la batllessa socialista amb més regidors de Catalunya.\nParlon ha ampliat la majoria absoluta que ja hi tenia fins als 17 regidors (d’un total de 27), a una distància abismal amb la segona força, C’s, que en té quatre.\nIgual que Parlon, Josep Mayoral ja tenia majoria absoluta a Granollers, i també l’ha ampliada.\nEn el seu cas, amb un regidor més.\nA Sant Boi de Llobregat, els socialistes també es mantenen a l’alcaldia amb majoria absoluta.\nLluïsa Moret, que n’és la batllessa des del 2014, ha tornat a consolidar la seva posició a les urnes.\nEl mateix escenari s’ha repetit a Viladecans, on Carles Ruiz també ha eixamplat la majoria que ja hi tenia fins a l’absoluta.\nEl PSC hi governa des del 1983.\nTampoc hi haurà canvis a Gavà, on el PSC governa des del restabliment de la democràcia.\nRaquel Sánchez repeteix com a batllessa amb una majoria absoluta d’onze regidors.\nTambé ho fa Pilar Díaz a Esplugues de Llobregat, on tampoc hi ha hagut cap alcalde que no fos socialista des del 1979.\nDíaz n’és la batllessa des del 2006.\nA Rubí, Ana Maria Martínez podrà governar amb més comoditat que en l’anterior mandat.\nLa batllessa s’ha quedat a tres regidors de la majoria absoluta, amb deu.\nMartínez va irrompre en la campanya electoral catalana perquè es va oposar a l’obertura d’un centre d’acollida per a menors estrangers no acompanyats, tot i el pacte a què havien arribat els partits perquè un tema tan sensible com aquest no fos utilitzat amb finalitats electorals.\nA Sant Adrià de Besòs, Joan Callau ha ampliat igualment la majoria de sis a vuit regidors.\nEl socialista David Bote ha ampliat notablement la majoria a Mataró, vorejant l’absoluta, i podrà governar amb comoditat.\nLa socialista Marta Farrés podria ser la primera alcaldessa de Sabadell.\nEl PSC hi ha guanyat i ha duplicat els cinc regidors que va obtenir fa quatre anys, però només recuperarà l’alcaldia si no hi ha un pacte alternatiu.\nFarrés té els mateixos regidors que la suma d’ERC i la Crida per Sabadell, les forces que s’havien repartit l’alcaldia durant l’anterior mandat, amb Juli Fernàndez i Maties Serracant, però necessitarien sumar-hi JxCat i Podem per arribar a la majoria absoluta.\nA Castelldefels, Maria Asunción Miranda podria ser alcaldessa si es reedita un pacte perquè no governi el PP.\nEl PSC s’ha mantingut com a segona força.\nEl PSC també ha guanyat a Cerdanyola del Vallès amb nou regidors.\nA Mollet del Vallès, on els socialistes catalans governen des del 1987, Josep Monràs ha obtingut deu regidors.\nEl PSC ha millorat els resultats a altres municipis metropolitans, tot i no ser primera força.\nÉs el cas de Badalona, amb sis regidors.\nTambé d’El Prat de Llobregat, on ha passat de quatre a set regidors, i es manté com a segona força darrere dels comuns.\nEn canvi, Alfredo Vega ha perdut la batllia de Terrassa a mans de Jordi Ballart, l’ex-batlle socialista que va estripar el carnet després de l’aplicació de l’article 155 i que ha liderat una candidatura pròpia.\nBallart ha acabat amb quatre dècades de batlles socialistes a Terrassa, tot i les esforços del PSC per consolidar-hi Vega.", "response": "A aquestes eleccions municipals, a Catalunya, el PSC s'ha mantingut com a segona força política en vots. S'ha enfortit en els bastions metropolitans i ha aconseguit majoria absoluta en municipis com Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma o Granollers i ha aconseguit també molt bons resultats a Barcelona, on és la tercera força amb 8 regidors.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_317", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Com a membres del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, que s’ha de renovar dissabte vinent, quan cessarà el nostre mandat, ens veiem amb la necessitat i l’obligació d’expressar públicament el desconcert i el malestar que sentim per la confusió, els incompliments, l’obscurantisme i la manca de transparència que s’està produint en el procés electoral per escollir el nou secretariat nacional.\nNo entenem res del que passa.\nNo ho entén ningú.\nD’entrada, no s’entén la presentació pública que, com un veritable equip electoral, van fer –dos dies abans de l’inici oficial de la campanya– un grup de 22 persones, a través d’un manifest a diversos mitjans.\nNo ho entenem, perquè van ser els socis de l’ANC qui van proposar i aprovar a la darrera assemblea general de Manresa que no volien equips de candidatures, considerant que podia afavorir un funcionament amb pràctiques partidistes.\nI ens sap greu que aquest menyspreu a la voluntat dels nostres associats sorgeixi de qui ja són representants dels socis al secretariat (Agustí Alcoberro, Anna Pérez, Josep Sabaté, Liz Castro…) o de qui es postula per a ser-ne.\nTampoc no entenem, encara menys, els jocs de mans estranys que la junta electoral ha fet a l’hora d’impugnar dues candidatures i just l’endemà autoritzar-les, fent-ho públic i sense argumentar prou bé per què es decidia l’una cosa i després la contrària.\nHa estat una operació molt poc i molt mal explicada (hom suposa que la junta electoral ha aixecat acta de les seves deliberacions i decisions; els socis no tenen dret a conèixer-les?, són matèria reservada?) amb la qual s’ha aconseguit desvirtuar en gran manera el procés electoral i s’han creat situacions de desigualtat objectiva entre els candidats.\nAquestes actuacions, tan desafortunades, de la junta electoral han acabat convertint en suposades víctimes candidats que incomplien les normes exigides per a ser-ho i, alhora, s’ha aconseguit polaritzar entorn seu una notorietat i un debat mediàtic al qual no tenen accés el conjunt de candidats (no hi ha el risc que, algú, lícitament, pugui pensar en una estratègia preconcebuda?).\nLa resta s’han convertit en convidats de pedra, fortament condicionats i vigilats a no poder tenir cap altra actuació pública que en els actes de campanya, tret del cas d’un conegut ex-diputat i candidat a qui s’han tolerat aparicions mediàtiques.\nNo sembla casual que els tres candidats que han generat polèmica –i gran notorietat– siguin membres d’un equip que es vol presentar com a alternativa a la direcció actual, quan, en realitat, bona part exerceixen un gran poder al secretariat nacional i són els qui han afavorit el ‘perfil baix’ que ara denuncien, no fos cas que l’acció política de l’ANC molestés alguns partits.\nL’enrariment del procés electoral és greu perquè ha desvirtuat completament el que hauria de ser un procés net i clar, exemplar, com cal esperar, per damunt de tot, d’una organització popular, sorgida de la societat civil i amb una visió transversal i apartidista.\nA més, encara és doblement injust que, d’aquestes pràctiques tan discutibles de la junta electoral (que ha fet i desfet de manera tan arbitrària), se n’hagi volgut culpar persones totalment alienes a les seves decisions.\nResulta, no només curiós, sinó sospitós, que els qui per interès partidista han volgut neutralitzar l’ANC, buidant-la de contingut polític (dient que això era cosa dels partits), acusin de partidisme a qui ha restat fidel als principis fundacionals de l’ANC: pluralitat, transversalitat i apartidisme, i entenent-la com un agent polític de primer ordre.\nTot plegat fa mala espina i fa sospitar que res no és del tot casual, sinó que al darrere s’amaga la vella aspiració d’alguns de blocar la llibertat i la independència de l’Assemblea, l’organització que ha de garantir la unitat civil –i l’alegria col·lectiva– liderant i empenyent des del carrer, quan calgui, el procés polític cap a la independència.\nL’ANC és la seva gent, és dels socis, de tots.\nDels que votarem aquest dissabte persones disposades a treballar de valent i a impedir que cap grup organitzat, ni des de dins ni des de fora, no pugui abaratir el somni!", "response": "Vuit membres del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana ha fet pública una carta per criticar la junta electoral. Els principals motius d'aquesta crítica son l'obscurantisme i la falta de transparència en el procés d'eleccions per triar el nou secretariat nacional i creuen que darrere del procés hi ha una intenció de boicotejar la llibertat i independència de l'Assemblea.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1673", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "\"Som testimonis del deteriorament de la salut física i mental de les persones a bord i, davant la situació extrema, sol·licitem urgentment un desembarcament humanitari al port de Lampedusa\".\nAixí s'ha expressat aquest divendres Òscar Camps, el president de l'ONG Open Arms, alertant sobre la situació a bord del seu vaixell homònim, que transporta 134 migrants rescatats en aigües del Mediterrani central.\nL'Open Arms ha divulgat també un informe de l'ONG italiana Emergency favorable a l'evacuació, en què es constata que la situació a bord és \"crítica\", i es demana una \"intervenció urgent de les autoritats competents\".\n— Open Arms (@openarms_fund) August 16, 2019\nEl vaixell espera encara autorització per entrar en un port italià, i porta ja 15 dies sense poder atracar, tot i l'acord de sis països europeus per acollir els nàufrags, i tot i la resolució d'un tribunal italià que l'autoritza a entrar en aigües del país.\nUna sentència que el ministre de l'Interior, Matteo Salvini, va amenaçar de no complir immediatament després.\nSalvini es manté ferm\nL'ultradretà ha insistit aquest divendres al migdia -a través de Twitter, com és habitual en ell- que no permetrà a l'Open Arms atracar en cap port italià.\n\"Reobertura de ports?\nNo en el meu nom\", ha advertit.\nPer a Salvini, l'única \"inhumanitat\" és la d'aquells que \"afavoreixen el negoci repugnant de la immigració il·legal\".\nNon nel mio nome!\nL’unica “disumanità” è quella di chi, balbettando e arretrando, favorisce il business schifoso dell’immigrazione clandestina.\n🔴 LIVE 👉🏻 https://t.co/wNozCrtBFQ pic.twitter.com/boJkMF66pa — Matteo Salvini (@matteosalvinimi) August 16, 2019\nAmb les dues d'aquest divendres, ja hi ha hagut sis evacuacions urgents a llarg d'aquestes dues setmanes.\n\"A què esperen, que l'emergència mèdica sigui insostenible?\", havia lamentat l'ONG.\n— Open Arms (@openarms_fund) August 16, 2019\nDes d'aquest dijous a la matinada l'Open Arms es troba fondejat a mig kilòmetre de l'illa de Lampedusa esperant que se li assigni un port per desembarcar els 134 migrants, alguns dels quals porten dues setmanes a bord.\nUn tribunal italià va aixecar aquest dimecres la prohibició d'entrar en aigües territorials italianes emparant-se en el dret internacional marítim, per tal de \"permetre socórrer les persones a bord\".\nEl tribunal administratiu regional de Lazio argumentava que en aquest cas es produïa una \"situació de gravetat i urgència\" i que hi havia risc d'un naufragi en cas que l'embarcació seguís al mar.\n\"El decret de Salvini ha deixat de tenir efecte malgrat les amenaces d'un de nou\", celebrava l'ONG aquest dimecres, encara sense permís per entrar a port.\nNo obstant, suposava el primer pas per acabar amb el que qualificaven de \"malson\", després d'una jornada, la de dimecres, en la qual les onades van arribar als tres metres d'altura.\nA conseqüència d'aquesta situació límit, el tribunal de Lazio donava la raó a Open Arms, que havia presentat un recurs contra la prohibició d'entrar en les aigües del país aprovada pel govern italià.\n\"Estem sols contra tothom.\nContra les ONG, els tribunals i els ministres espantats\", ha dit Salvini aquest dijous a través de Twitter després que la ministra de Defensa d'Itàlia, Elisabetta Trenta, del Moviment 5 Estrelles, rebutgés l'ordre donada pel ministre d'Interior italià.\nAl seu torn, el president italià, Giuseppe Conte, ha acusat Salvini de \"deslleialtat\" en una carta oberta publicada al seu compte oficial de Facebook, on també ha assegurat que el seu objectiu sempre ha estat defensar els menors que viatgen a bord de l'Open Arms.\nPerò Salvini li ha respost amb una altra carta a la mateixa xarxa social en la qual desmenteix haver estat deslleial i subratlla que \"sempre\" defensarà \"tots els càrrecs institucionals\".\nD'altra banda, el govern espanyol ha accedit aquest dijous a un \"repartiment equilibrat\" dels migrants de l'Open Arms i ha confirmat que està treballant amb la Comissió Europea i altres països de la Unió Europea per trobar una solució \"comuna, europea, ordenada i solidària\".", "response": "El president de l'ONG Open Arms confirma el deteriorament físic i mental dels migrants que porta a bord del seu vaixell i sol·licita un desembarcament humanitari al port de Lampedusa. El vaixell està esperant encara autorització del govern italià per poder entrar en un port i porta ja 15 dies sense poder atracar.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1932", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El Tribunal Suprem ha confirmat una sentència que considera frau de llei el sistema CONGIAC–GIACSA de gestió de l'aigua.\nLa decisió del TS compromet la continuïtat del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC), ja que no respecta la lliure competència i utilitza il·legalment el sistema d’adjudicació directa.\nL’Ajuntament de Collbató (Baix Llobregat) haurà de decidir ara un nou sistema de gestió que compleixi amb la llei.\nEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va donar la raó a Sorea, filial d'Agbar, i ara el Suprem ha decidit no admetre els recursos de cassació interposats per l’Ajuntament de Collbató i el CONGIAC-GIACSA.\nEl CONGIAC és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l’empresa GIACSA.\nAquesta empresa està formada pel propi Consorci i la resta d’accionistes són Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals, i l’Empresa Municipal d'Aigües de Vilafranca del Penedès.\nLa sentència del TSJC de 21 de setembre de 2020, relativa a l’aprovació per part de l’Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa del Servei d’Abastament d’Aigua Potable del municipi, la seva adhesió al CONGIAC i l’encàrrec de la gestió del servei a GIACSA, concloïa que el CONGIAC no és una modalitat vàlida de gestió associada del servei públic de l’aigua.\nEs tracta d’un instrument fraudulent que serveix als municipis amb empresa pública d’aigua (Manresa, Reus, Vilafranca i altres) per estendre els seus serveis més enllà de l’àmbit que els és propi i així esdevenir proveïdors dels municipis petits, que en són clients.\nLa sentència també assenyalava que no es podia considerar un encàrrec de gestió, ja que “s’ha de realitzar a altres òrgans o Entitats de Dret Públic de l’Administració, condició que no es dona a GIACSA com a societat mercantil pública subjecte a dret privat”.\nFinalment, la sentència determinava que GIACSA no pot ser mitjà propi dels ajuntaments adherits al CONGIAC per diversos motius.\nEn primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre GIACSA com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns.\nEn segon lloc, perquè la percepció d’un benefici industrial per part de GIACSA és incompatible amb la seva condició de mitjà propi.\nEn tercer lloc, perquè GIACSA no presta els seus serveis a tots els membres del CONGIAC, sinó només a alguns.\nI, finalment, perquè GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei, sinó que exerceix com a intermediari dels seus accionistes que són les empreses públiques municipals, els facilita encàrrecs i ignora l’obligació dels ajuntaments de convocar licitacions i de les empreses de concorre-hi, fet que vulnera la normativa de competència.\nDe fet, arrel de la sentència del TSJC, el CONGIAC, Collbató i altres 11 municipis (Sant Llorenç d’Hortons, Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol) van tractar d’esmenar totes les situacions irregulars i les greus il·legalitats constatades.\nAquestes esmenes anaven en dues línies: en primer lloc, els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al consorci CONGIAC i encomanar el servei a GIACSA (societat del consorci) van delegar la competència d’aigua en el Consorci, per tal que fos aquest el que decidís la millor forma de gestió i qui encomanés a GIACSA el servei després d’haver demostrat a la memòria econòmica corresponent que GIACSA era la forma de gestió més sostenible i eficient.\nEn segon lloc, atès que la llei exigeix que l’entitat local ha de tenir el control sobre el mitjà propi, el Consorci va passar a tenir el 51 % del capital de la seva empresa GIACSA, i tots els ajuntaments el mateix número de vots, amb la idea de demostrar que hi ha una situació de control conjunt sobre GIACSA que permetria considerar-la un mitjà propi del consorci.\nPerò, malgrat aquests esforços, la realitat és que el CONGIAC continua no sent una forma de gestió associada legal o vàlida ja que els seus membres continuen no tenint un interès comú, segons Sorea.\nAixí mateix, la delegació de competències no seria efectiva en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que és condicionada a que la gestió del servei sigui efectuada per GIACSA.\nA més, GIACSA tampoc constitueix un mitjà propi de CONGIAC, ja que encara que el CONGIAC hagi incrementat la seva participació en el capital de l’empresa GIACSA per justificar un possible control anàleg sobre l’empresa, segueix sense disposar de mitjans materials per executar els encàrrecs.\nAquests encàrrecs continuen prestant-se materialment per les societats municipals dels municipis de major població.\nI segueix rebent una retribució com a contraprestació de la realització del servei.\nPer tant, es tracta de mesures insuficients que l’únic que fan és \"burlar\" la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d’il·legalitat en què està operant el Consorci CONGIAC i la seva empresa GIACSA, diu Sorea.", "response": "El Tribunal Suprem confirma que el sistema de gestió de l'aigua CONGIAC–GIACSA es considera frau de llei ja que es tracta d'un instrument fraudulent que serveix als municipis amb empresa pública d’aigua. Aquesta sentència ja la va ratificar també el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara, alguns dels municipis afectats hauran de decidir un nou sistema de gestió.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2056", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Unes 9.000 persones, segons l'organització, han assistit aquest dissabte al concert amb què s'ha interpretat 'el Messies' a l'esplanada de davant la presó de Lledoners.\nL'objectiu ha estat aprofitar les festes nadalenques per fer arribar \"l'escalf\" de la ciutadania als set presos independentistes que són tancats al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), en una acció que s'ha volgut fer simbòlicament extensiva a les presons de Puig de les Basses i Mas d'Enric .\nSota un ambient gèlid, els milers d'assistents han escoltat amb un escrupolós silenci l'obra de Georg Friedrich Händel interpretada per 450 cantaires amateurs i una cinquantena de músics professionals, dirigits per Alfred Cañamero.\nEl concert ha arrencat a les dotze del migdia, coincidint amb el moment en què els presos poden sortir de les cel•les, i entre cançó i cançó s'ha demanat evitar els aplaudiments per garantir l'harmonia de l'espai, amb l'objectiu que la música arribés a Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn i Oriol Junqueras.\nInstants abans del concert, l'organització ha remarcat que volia fer arribar \"escalf\" als independentistes presos.\n\"Creiem que sempre se'ls ha de donar suport, però en aquests moments, en ple Nadal, volem que notin que som capaços d'organitzar aquest concert, sorgit de milers d'iniciatives individuals\", ha explicat la portaveu Eulàlia Espona, que ha assegurat que \"les individualitats han dut a muntar l'acte igual que el país és capaç d'ajuntar individualitats per unitat per aconseguir fites i reptes molt importants\".\nEspona ha detallat que el concert d'aquest dissabte s'ha celebrat amb una organització de poc més de tres setmanes.\nLa idea, han explicat els impulsors, va sorgir d'una cantaire membre del 'Messies Participatiu', que un diumenge va assistir a una de les concentracions habituals que es fan davant la presó de Lledoners.\n\"Va veure que hi havia molta gent fent cants, però molt poc organitzats, i va proposar fer un concert amb el 'Messies', sempre i quan fóssim un mínim de 100 persones, però ens hem vist desbordats\", ha relatat Eulàlia Espona, que ha assegurat que el projecte s'ha desenvolupat a base del boca-orella entre diverses corals i músics.\nPel que fa a l'obra escollida, la portaveu de l'organització ha explicat que es va decidir centrar-se en el 'Messies' de Händel perquè és una obra prou coneguda i interpretada per nombroses formacions, tant amateurs com professionals.\nDe fet, l'únic requisit per participar al concert era haver interpretat anteriorment aquesta obra i disposar de partitura pròpia.\nEls coneixements que ja tenien els inscrits han fet que l'actuació s'hagi pogut tirar endavant sense necessitat d'un assaig durant els dies previs.\nUnes proves de so una hora abans del concert han estat d'únic instant que els ha servit per ajustar l'actuació, que el director Alfred Cañamero entomava amb sentiments contraposats, assegurant que sentia \"molta alegria pel retrobament amb molts músics coneguts però una gran tristor perquè alguns amics són entre reixes\".\nCañamero ha instat la ciutadania a \"fer sonar les seves idees\".\nEn paral•lel, les germanes de Carles Puigdemont i Dolors Bassa han agraït la celebració del concert, tot denunciant la \"demofòbia\" de l'estat espanyol.\nEn aquest sentit, han demanat que \"s'aprofiti\" la celebració del judici del Procés \"per posar en evidència el retrocés democràtic que hi ha a l'Estat\".\n\"Són molts els senyals de retrocés davant els quals tota persona democràtica s'hauria de sentir interpel•lada a denunciar\", ha dit Montserrat Puigdemont, fent una crida a \"no callar\".\nAl mateix temps, la germana de l'expresident Puigdemont ha acusat l'estat espanyol d'haver \"triat la via de la repressió\" per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.\n\"Pensaven que aconseguirien la rendició de tot un poble, però s'han equivocat.\nSeguim tossudament alçats, perseverants i pacífics\", ha afegit, assegurant que la ciutadania segueix \"alçant la veu i fent arribar notes que travessen parets i traspassen fronteres\".", "response": "Unes 9.000 persones s'han congregat davant de la presó de Lledoners per celebrar el Nadal amb els presos polítics. Han fet un concert en el qual 450 cantaires amateurs i uns 50 músics professionals han interpretat \"el Messies\" de Händel. L'objectiu d'aquesta trobada ha estat fer arribar el calor nadalenc als presos independentistes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2615", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "L'últim temporal marítim ha deixat al descobert les trinxeres de la fortificació militar, construïda per l'exèrcit republicà, el 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, a la platja de l'Estanyet de les Cases d'Alcanar (Montsià).\nEs tracta d'una de les estructures de defensa que formava part del conjunt de fortificacions militars que es van construir a Alcanar, així com a la resta del litoral català, com a element dissuasius a possibles desembarcaments del bàndol nacional.\nEn concret, la llevantada ha destapat la trinxera que unia els dos nius de metralladora que estan uns metres endinsats a l'aigua i, actualment, desplaçats de la seva ubicació original.\nL'Associació Cultural Lo Rafal d'Alcanar ha reclamat que s'aprofiti la descoberta per documentar les trinxeres i endegar un projecte de recuperació que posi en valor aquesta part del patrimoni contemporani del municipi.\nEl president de l'Associació Cultural i Veïnal Lo Rafal d'Alcanar, Joaquim Buj, ha explicat que tenien constància de l'existència de les trinxeres a la platja de les Cases d'Alcanar pel gran volum de documentació, però no les havien vist fins ara.\nBuj ha reclamat que, aprofitant les gravacions i les fotografies que es van fer els dies posteriors al temporal, moment en el qual les antigues infraestructures de defensa es veien millor, s'impulsi la recuperació d'aquesta part del patrimoni bèl·lic del municipi.\nAmb els pas dels dies el mar ha tornat a tapar bona part d'aquests elements de fortificació i des de 'Lo Rafal' reclamen una actuació del consistori.\nL'associació cultural han demanat a l'Ajuntament d'Alcanar que s'hi inclogui la nova descoberta en la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) que preparen per al conjunt de fortificacions de la Guerra Civil que hi ha al terme municipal.\n\"No sé si caldria fer un altre BCIL i mirar que es fa aquí – a l'Estanyet-, però ens agradaria que fos una actuació integral i no una cosa aïllada\", ha assenyalat Buj.\nL'entitat aposta per excavar les trinxeres, documentar que hi ha, fer una planimetria, i endegar un projecte de recuperació.\nDe fet, 'Lo Rafal' ha demanat que s'estudiï una actuació prioritària en aquestes trinxeres per diferents motius.\n\"L'Estanyet és un lloc emblemàtic del municipi.\nSón les fortificacions més properes al poble i en les quals és més fàcils d'accedir\", ha apuntat el president de l'entitat cultural canareva.\n'Lo Rafal' treballa des del 2008 en recuperar i \"reivindicar\" el patrimoni de la Guerra Civil a Alcanar.\nEntre 2009 i 2011, es va desenvolupar un estudi sobre la línia de costa fortificada que es va posar a disposició del consistori, i han treballat arranjant elements antics i fent visites guiades per donar a conèixer tot el patrimoni existent d'aquest període de la història contemporània de la població.\n\"És patrimoni del poble i som una entitat que lluitem molt perquè en formi part.\nQue no sigui només la cultura ibera, si no que la cultura contemporània estigui a l'abast de tothom perquè és un actuï més que tenim al municipi\", ha defensat Buj.\nL'origen\nCom ha explicat Damià Grinyó, arqueòleg i historiador d'Alcanar, totes les fortificacions de defensa de la línia de costa catalana, inclosa la del municipi del Montsià, es van començar a construir a partir del fatídic bombardeig que va dur a terme un buc del bàndol nacional, anomenat 'Canàries', a Roses (Alt Empordà) on va enfonsar un vaixell guardacostes i va produir grans destrosses.\nA Alcanar, segons Grinyó, documentades, hi ha una trentena d'estructures al llarg de tot el litoral.\nEs tracta de búnquers, bateries, nius de metralladors, trinxeres i fortins, entre altres.\nL'estructura de la platja de l'Estanyet consistia en dos búnquers (o nius de metralladores) encarats al mar i distanciats uns 50 metres entre ells, amb una trinxera d'evacuació cadascun que confluïen en la trinxera principal de la platja – la que ha descobert la llevantada-.\nAquesta donava accés al refugi polvorí on es guardava l'armament, descasàvem o dormien els soldats.\nLes estructures eren ocupades per destacaments de 4 o 5 persones que feien torns.\nL'arqueòleg també ha defensat la necessitat de \"conservar i preservar\" tot aquest patrimoni davant del pas del temps i, especialment, dels temporals que els estan \"degradant\".", "response": "El darrer temporal marítim a la platja de l'Estanyet ha deixat al descobert unes trinxeres construïdes pels republicans a l'inici de la Guerra Civil. Es coneixia de l'existència de trinxeres a les Cases d'Alcanar però no s'havien vist mai, és per això que aprofitant que s'han descobert, Lo Rafal d'Alcanar ha reclamat que es declarin Bé Cultural d'Interès Local.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_300", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "WhatsApp va posar el 15 de maig com a data límit en què els usuaris haurien d’acceptar els canvis en les condicions de servei i la política de privadesa, que van despertar una forta oposició entre molts ciutadans.\nAcceptar aquests canvis és, segons l’empresa, una condició indispensable per a poder continuar fent ús del servei de missatgeria.\nEn cas contrari, es pot mantenir actiu el compte, com a mínim temporalment, però no serà permès de llegir ni enviar missatges, tan sols es podran rebre trucades i notificacions durant un temps.\nSi, passats quatre mesos, l’usuari no accepta aquestes noves condicions, s’acabarà desactivant el compte.\nAquesta és la mateixa política que s’aplica per a tots els usuaris inactius.\nJosep Domingo: ‘Qualsevol que controli els servidors de Telegram i WhatsApp pot llegir-ne les converses’\nEls canvis en les condicions de servei i la política de privadesa en principi no afecten els missatges personals, sinó que tenen a veure amb les funcions opcionals per a empreses.\nEs tracta d’un pas més en la política d’integració de dades dels usuaris entre WhatsApp i Facebook, que són la mateixa empresa des que Facebook va comprar el servei de missatgeria el 2014.\nQuan ho va fer, Facebook va argumentar davant la Comissió Europea que no tenien una manera fiable i automàtica de relacionar els comptes dels dos serveis, però des de llavors han anat fent passos en aquesta direcció.\nL’objectiu de la nova política de privacitat és afavorir les compres en línia que comença a oferir Facebook afavorint la comunicació entre empreses i ciutadans.\nL’usuari podrà decidir si vol compartir el seu número amb una empresa i parlar-hi o blocar-la o eliminar-la dels contactes.\nEls usuaris ja podien utilitzar l’aplicació per a comunicar-se amb empreses presents a WhatsApp Business per a xatejar i adquirir productes.\nLa companyia també diu que es proporcionaran més detalls sobre la manera en què s’administra la informació de l’usuari en relació amb la política de privadesa, però encara no ho ha fet.\nWhatsApp ja havia començat a mostrar notificacions als usuaris perquè acceptessin aquests nous termes abans del 8 de febrer, però l’oposició de milers d’usuaris a acceptar-la per la gestió de les dades dels usuaris que se’n faria, especialment fora de la Unió Europea, va aturar-ho.\nNo quedava clar quines dades serien compartides amb terceres companyies com ara Facebook, la seva empresa matriu.\nAl missatge, WhatsApp avisava de canvis relatius a la manera en què els negocis poden utilitzar els serveis de Facebook per a emmagatzemar i administrar els xats de WhatsApp.\nAquest pas més del gegant tecnològic per recopilar dades dels ciutadans va causar una gran emigració d’usuaris de WhatsApp a unes altres aplicacions com ara Telegram i Signal.\n“Això s’indica directament a WhatsApp perquè els usuaris puguin triar si desitgen comunicar-se amb les empreses o no.”\nLa situació, però, no és la mateixa fora de la Unió Europea que a dins, perquè a Europa la informació personal que les companyies poden compartir amb WhatsApp queda limitada pel Reglament General de Protecció de Dades.\nAixí, les noves condicions gairebé no impliquen canvis per als usuaris europeus, però fora de la Unió Europea sí que hi ha canvis significatius en relació amb les dades que WhatsApp comparteix amb Facebook, com ara les relatives a la interacció que els usuaris tenen amb les companyies.\nWhatsApp assegura que en cap cas no es podrà accedir al contingut de les converses.\nL’empresa diu que en cap cas no es compromet la privadesa del contingut de les converses: “El nostre compromís amb la vostra privadesa no ha canviat.\nLes vostres converses personals continuen protegides pel xifrat d’extrem a extrem, cosa que significa que ningú fora dels vostres xats, ni tan sols WhatsApp ni Facebook, no poden llegir-les ni escoltar-les.”\nLa companyia també assegura que no manté un registre de contactes als quals els usuaris poden trucar o enviar missatges ni comparteix aquests contactes amb Facebook.", "response": "WhatsApp ha canviat les condicions de servei i la política de privadesa, i ha sentenciat que el 15 de maig serà la data límit per acceptar-les. De no fer-ho, als usuaris se'ls desactivarà el compte passats quatre mesos. Aquests canvis ja es van mostrar al febrer però a causa de l'oposició dels usuaris es van aturar.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1476", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Rep El Despertador cada matí al teu correu\nDiego Armando Maradona és mort.\nI se'n va com el que ha estat, una llegenda del futbol.\nEll va ser la primera gran estrella global i total d'aquest esport.\nAbans hi havia hagut astres com ara Pelé, i també Di Stéfano, Kubala, Best o Cruyff.\nTot fa de mal comparar, és clar, però ningú com ell va aconseguir una fama similar a Europa, a l'Amèrica Llatina i a la resta del planeta gràcies al seu joc i també a la seva desastrosa vida fora del camp.\nLa televisió hi va tenir molt a veure i la seva trajectòria, malgrat que no va ser tan llarga com ho hauríem volgut i tampoc lluïda com a entrenador, hi va ajudar i el va convertir en una icona: a l'Argentina, a la lliga espanyola amb el Barça, al calcio italià... amb un equip sense grans estrelles va guanyar pràcticament sol el Mundial de Mèxic amb un memorable partit contra Anglaterra a quarts de final quan encara era ben recent la guerra de les Malvines, va estar a punt de tornar-hi a Itàlia'90 -allà va començar el seu declivi-, i amb el Nàpols va trencar l'hegemonia del nord a la lliga italiana.\nEl Maradona de dins del camp, tècnic, explosiu, individualista i amb una esquerra mai vista, era un déu.\nInsuperable, complet i magnètic.\nPodria haver estat el model per a milions de nens dels anys 80 i 90, però aquell jove de Villa Fiorito es va espatllar i va ser incapaç de gestionar el pes de la fama i tot el que acompanya una estrella mundial.\nLes drogues, les males companyies, la violència de gènere, els excessos verbals... el Diego persona era un desastre que va minvar el Diego futbolista per més que intentés mostrar-se més humà quan, de la mà de Fidel Castro o Hugo Chávez, reivindicava el progrés i la dignitat de l'Amèrica Llatina.\nÉs difícil separar l'obra de l'artista, sempre passa.\nPerò la generació que ens vam apassionar amb el futbol gràcies al seu virtuosisme i al carisma que desprenia, i que vam veure com els somnis de cop es podien fer realitat, el recordarem sobretot com l'astre que va ser al terreny de joc.\n\"La pelota no se mancha\", va dir Maradona quan es va acomiadar del futbol a la Bombonera de Boca Juniors després de demanar perdó per les seves barrabassades.\nTenia raó i ens hem de quedar amb això i lamentar la resta.\nAvui no et perdis\n» Els 10 moments que expliquen el mite del 10; per Albert Vilanova.\n» Dades | L'Estat no executa un terç de les inversions pressupostades a Catalunya des del 2013; per Roger Tugas Vilardell.\nAquest dijous és l'aniversari de la mort d'Isabel la Catòlica, que va deixar aquest món el 26 de novembre del 1504.\nExponent del catolicisme de combat, el seu llegat està vinculat a l'expulsió dels jueus i la creació de la Santa Inquisició.\nPerò és que Isabel encara té partidaris que, lluny d'infamar-la, la voldrien veure als altars de l'Església.\nAquest dijous es fan una vintena de misses a tot l'Estat per demanar la beatificació de la reina castellana.\nVist i llegit\nEntro avui en el terreny del meu company Víctor Rodrigo per recomanar-vos una sèrie.\nEl confinament i la dràstica reducció de possibilitats d'oci fora de casa fa que, més que mai, estiguem pendents de les plataformes on line.\nFa unes setmanes Amazon Prime va penjar les sis temporades de The Americans, dirigida i produïda per Joe Weisberg.\nUna parella d'espies russos són enviats als Estats Units als seixanta amb identitats falses.\nS'hi integren com una parella americana més i formen una família a Washington DC.\nEls Jennings són ficció, però hi va haver casos reals d'espies com ells als Estats Units.\nAdvertia dels efectes de retallar el que havien votat els catalans en referèndum.\nPeriodista, lingüista i polític va militar a ERC als anys 30 i 40.\nEn va ser diputat i va fer de president del Parlament a l'exili en substitució de Josep Irla, que va prendre el relleu de l'afusellat Lluís Companys a la presidència.\nLa universitat pública de Tarragona porta el seu nom.\nVal la pena tenir-ho present.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per rebre'l", "response": "Diego Armando Maradona ha mort. Maradona va ser una autèntica llegenda del futbol i el podem considerar el primer futbolista que va ser una gran estrella amb un llarg recorregut mediàtic. Tanmateix, tot i que era un excel·lent esportista, no va saber gestionar la fama i va estar envoltat de drogues, males companyies i violència.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_267", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El delegat del govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén, assegura que ‘la relació amb el govern escocès és molt bona’ però que ‘emmirallar-nos o copiar’ el model escocès ‘no és la solució’.\n‘Els catalans hem de fer la nostra via i explicar-la’, apunta Marcén, que va prendre possessió del càrrec a principis de setembre en substitució de Josep Manuel Suàrez, que es va jubilar a la primavera.\nPel que fa a el ‘Brexit’ i com pot afectar els catalans residents al Regne Unit i la relació comercial amb Catalunya, Marcén assegura que ‘avui dia la situació és la mateixa que abans del referèndum’ i encoratja les empreses catalanes ‘a seguir venint al Regne Unit i Irlanda’.\nMarcén diu que la delegació ‘ha de tenir una molt bona relació amb el govern escocès, però també amb el britànic, el gal·lès i l’irlandès’, ja que ‘tots els suports internacionals’ al procés català són benvinguts, però sempre ‘des d’una relació d’igualtat i democràcia’.\n‘Cal establir una relació intensa i de col·laboració amb tots ells’, emfatitza.\nTot i això, recorda que ‘les condicions del Regne Unit i Escòcia són diferents de les d’Espanya i Catalunya’.\n‘Els catalans hem de trobar la nostra pròpia via per arribar a una solució’, apunta el delegat però reconeix que ‘es poden aprendre moltes coses positives’ del Regne Unit, com per exemple, ‘el concepte de democràcia’.\n‘Nosaltres estaríem encantats que el govern espanyol ens deixes votar i és una cosa que hem d’acabar aconseguint perquè en democràcia no pot haver-hi un altre camí’.\n‘No estem contents amb el ‘Brexit’ però és un exemple de democràcia’\n‘Com a catalans, no estem contents amb el canvi de direcció que han decidit fer els britànics perquè som molt europeistes’, reconeix Marcén però apunta que del ‘Brexit’, ‘se’n pot aprendre el fet democràtic’.\n‘La ciutadania s’ha expressat i ha decidit, i això és el que ens interessa fer a Catalunya’.\nPel que fa a la situació al Regne Unit després del ‘Brexit’, Marcén assegura que des de la delegació ‘segueixen a l’expectativa’.\n‘De moment no hi ha cap informe ni cap comunicació oficial’, explica Marcén, ‘però si fem cas de les declaracions de la primera ministra britànica, Theresa May, qualsevol empresa o ciutadà europeu al Regne Unit tindrà els mateixos drets que fins ara una vegada s’invoqui l’article 50’, el que ha de formalitzar la sortida del Regne Unit de la UE.\nEn qualsevol cas, Marcén assegura que ‘el govern de Catalunya es posicionarà i actuarà en conseqüència’ per defensar ‘els interessos dels catalans i les empreses catalanes’ al Regne Unit.\n‘Tots aquells que vulguin quedar-se podran quedar-se’, explica el delegat que, a més, encoratja les empreses catalanes ‘a seguir venint al Regne Unit i Irlanda’ tant ‘o més’ que fins ara.\nProp de 400 empreses catalanes al Regne Unit\nCatalunya compta amb 2.029 empreses exportadores regulars al Regne Unit.\nA més, existeixen 384 filials d’empreses catalanes amb establiment en aquest país, el vuitè del món amb més filials de firmes catalanes.\nAixí mateix, el nou delegat defensa ‘l’oferta de finançament que representa el mercat britànic’ per a les empreses catalanes.\n‘Tenim empreses tecnològiques molt potents que els hi falta accés al finançament’, reconeix i apunta que una de les seves funcions és, precisament, ‘intentar accedir a aquestes fonts de finançament al Regne Unit per intentar ajudar les empreses que ho necessitin’.\nPel que fa al perfil de les empreses catalanes al Regne Unit, Marcén diu que ‘són molt diverses’.\n‘N’hi ha de serveis, relacionades amb el turisme, però també del sector la construcció’ i, sobretot en els darrers anys, ‘empreses de noves tecnologies amb un alt grau d’innovació’.\nUn sector que el nou delegat coneix molt bé; fins ara, Marcén ha estat director d’estratègia i innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, sent responsable dels projectes estratègics de país i estratègia TIC corporativa de la Generalitat.\n‘La feina de les delegacions està calant’\n‘La nostra feina és ajudar els ciutadans i les empreses catalanes al Regne Unit, així com establir relacions amb el govern britànic’, explica Marcén, ‘però també explicar-nos’.\n‘Mentre a Catalunya tinguem prou força per tirar endavant aquest procés que hem endegat, els britànics i la resta del món entendrà que hi ha un estat que vol expressar el que vol ser’.\n‘Expliquem que Catalunya és molt més que sol i platja; és cultura, és identitat, és coneixement, és innovació i tot això ajuda que molta gent visiti el nostre país i s’hi arreli’, explica Marcén, que reivindica també la tasca que ACCIÓ, l’Agència Catalana de Turisme, l’Institut Ramon Llull i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) desenvolupen des de les oficines de Londres.\n‘Catalunya centra la major part d’inversió estrangera, és el punt de la península Ibèrica que més turistes rep; és evident que la feina de les delegacions està calant.’", "response": "Sergi Marcén és el nou delegat de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda i assegura que la relació amb Escòcia és molt bona, tot i que opina que seguir el model del govern escocès no és la solució i que Catalunya ha de trobar un procés a la seva mida.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_159", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Des del desembre del 2012, la cambra catalana ha treballat iniciatives relacionades amb la qüestió nacional, com el dret a decidir i les estructures d’estat.\nDestaquen en aquest capítol l’aprovació de la llei de consultes i la declaració de sobirania i dret a decidir.\nAixí mateix, han prosperat mesures de caire socioeconòmic com les iniciatives legislatives de lluita contra la homofòbia, d’horaris comercials, transparència, acció exterior i reforma de la FP o el SOC.\nDurant aquesta X legislatura, el parlament ha fet 58 sessions plenàries, amb gairebé 900 hores de feina, i les comissions han fet 775 reunions que sumen quasi 2.300 hores.\nS’han aprovat 47 lleis, s’han convalidat 17 decrets llei, s’ha donat llum verda a la proposta de reforma del reglament de la cambra per adaptar-lo a la llei de transparència, han prosperat 231 mocions i s’han llegit 29 declaracions institucionals.\nA més, s’han substanciat 335 preguntes al president de la Generalitat, 573 al govern i 334 interpel·lacions a l’executiu.\nDes del restabliment del Parlament l’any 1980, la cambra ha aprovat 659 lleis: 78 la primera legislatura, 82 la segona, 79 la tercera, 44 la quarta, 71 la cinquena, 107 la sisena, 49 la setena, 81 la vuitena, 21 la novena i 47 aquesta darrera.\nDe les 47 lleis aprovades aquesta legislatura, 25 ho han estat al llarg de 2015.\nDe les quals, 34 són fruit de projectes de llei i 16, de proposicions de llei.\nSis de les lleis s’han aprovat íntegrament per unanimitat, cinc per unanimitat en la majoria de punts i 28 amb un ampli consens de tres o més grups.\nAixí mateix, CiU i ERC n’han aprovat set en solitari, mentre que CiU i PPC, una altra.\nD’entre les lleis tirades endavant destaquen la de consultes, que volia donar aixopluc a la celebració del 9-N; la de mesures urgents per combatre l’emergència en matèria d’habitatge i pobresa energètica, que és fruit d’una iniciativa legislativa popular; la de lluita contra la homofòbia; la dels horaris comercials a Catalunya, que està pendent d’un recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol; la de creació de la comarca del Moianès; la de la Formació Professional; la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC); la llei d’acció exterior de la Generalitat; la de l’Agència Tributària de Catalunya; la llei de casinos per afavorir el macrocomplex Barcelona World; la de transparència; la de l’impost sobre emissions contaminants; i la de modificació del Codi de Consum de Catalunya.\nEn canvi, la llei electoral no ha prosperat malgrat que la ponència va obrir-se al principi de la legislatura i es va allargar fins a l’últim mes.\nFinalment, la manca de consens van impedir portar el text al ple.\nLegislatura prolífica en matèria de comissions\nEn total, s’han constituït quatre comissions d’investigació, que han aprovat les seves conclusions: sobre frau fiscal i corrupció política, entitats financeres, sanitat i la fallida de Spanair.\nD’aquesta manera, la X legislatura s’ha convertit en la segona més prolífica en aquesta mena de comissions.\nEl Parlament ha estat focus d’atenció mediàtica durant les sessions de les creades arran del ‘cas Pujol’ i el rescat financer, ja que han vist comparèixer destacades personalitats polítiques, gestors públics i responsables d’entitats financeres.\nAixí mateix, s’han celebrat sis comissions d’estudi: sobre el dret de decidir, el ‘fracking’, l’ús de material antiavalots, l’economia col·laborativa i la reforma horària.\nEl ple també ha aprovat les conclusions del de revisió del model dels centres d’internament d’estrangers (CIE).\nLa darrera sessió d’aquesta legislatura, el ple va aprovar la llei provinent d’una ILP sobre l’emergència d’habitatge i la pobresa energètica.\nPer a l’onzena legislatura es mantenen en tràmit set ILP més.\nQuatre de les quals, ja han superat el debat de totalitat.\nRecursos d’inconstitucionalitat\nD’altra banda, el Tribunal Constitucional tramita vint recursos promoguts pel govern espanyol contra lleis del Parlament.\nDe la seva banda, el Parlament ha interposat sis recursos davant del TC contra lleis estatals.\nEs tracta de la llei de garantia de la unitat de mercat, la LOMQE, la del sector elèctric, la de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), la de mesures urgents amb relació al sistema gasista i la titularitat de les centrals nuclears, i la de seguretat ciutadana.\nProposicions de llei presentades al congrés espanyol\nLa cambra catalana ha defensat davant del Congrés dels Diputats espanyol cinc proposicions de llei: la proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya; la de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar, que establia la dació en pagament; una per crear un fons per a l’homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges; una que tenia per objectiu que el català fos requisit per als jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya, i una que demanava la rebaixa de l’IVA cultural.\nTotes han estat rebutjades per la cambra espanyola.", "response": "El Parlament tanca la X legislatura amb 47 lleis aprovades, 17 decrets lleis convalidats i 4 comissions creades. Entre les lleis que han tirat endavant destaquen la de consultes, la de transparència, la de la lluita contra l'homofòbia o les mesures contra la pobresa energètica i la manca d'habitatge. També s'han aprovat comissions sobre el frau fiscal o la corrupció política.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1904", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat ha activat, a les 18.20 hores, la fase d’alerta del pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya INFOCAT,per la previsió meteorològica, marcada per l’entrada de vents, la sequera acumulada i les altes temperatures de les darreres setmanes.\nDemà, les zones amb el risc més alt seran les comarques de l’Anoia, Conca de Barberà, Alt Camp, Priorat, Terra Alta i Baix Ebre.\nEl risc d’incendi forestal també serà alt a la Catalunya Central, Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida (excepte les comarques de Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Garrotxa), i Girona (excepte) Cerdanya, Ripollès i Garrotxa.\nRecordem que el risc d’incendi es manté elevat des del passat dimecres 17 d’agost, en que la DGPC va emetre una prealerta del Pla INFOCAT.\nDivendres, 19 d’agost va passar a fase d’alerta, coincidint amb l’Onada de Calor.\nDes del passat dimarts, 23 d’agost, quan es va desactivar la fase d’alerta, el pla ha estat en situació de prealerta.\nL’activació en fase d’alerta s’ha decidit en la reunió, d’aquesta tarda, del Comitè de Seguiment de l’INFOCAT, al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), de la Direcció General de Protecció Civil, presidida pel Director General de Protecció Civil, Manel Pardo, i amb l’assistència de la Subdirectora de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, Rosa Torres , comandaments de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, , i comandaments del Cos d’Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, Servei Meteorològic i Diputació de Barcelona.\nTot i que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no preveu que la situació obligui a emetre un avís de situació meteorològica per risc de vents, s’espera l’entrada de vents de ponent i Mestral (divendres i dissabte) i la Tramuntana (dissabte) que podrien assolir ratxes de 50 a 60 km/h i que bufaran de forma sostinguda entorn als 30 km/h.\nAquests vents, tot i que no arribin a superar el llindar per emetre una situació de risc per vent, sí que suposen un component de risc molt elevat en cas de que es produís un incendi forestal.\nLa Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat ha informat que no faran el tancament d’espais a la ciutadania.\nAmb tot, es demana a la ciutadania que, en la mesura del possible, eviti els desplaçaments a les zones de més risc i sobre tot, eviti comportaments que puguin ser de risc i puguin derivar en perill d’incendi.\nD’altra banda, la DG de Medi Natural i Biodiversitat ha suspès els permisos i altres treballs habituals del seu personal i dedicaran els efectius de guàrdia dels Agents Rurals i els Mitjans Aeris d’aquest cos a tasques de vigilància.\nEls Bombers de la Generalitat han denegat festes i permisos, per demà i dissabte, i començaran a fer el desplaçament de recursos i personal a les zones de risc, així com la mobilització de les Columnes Mòbils cap a llocs estratègics.\nDes del Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), la Direcció General de Protecció Civil, fa seguiment de l’evolució de la situació i de qualsevol incident que es pugui produir.\nEs demana a la població extremar les precaucions.\nEn cas de detectar indicis d’incendi forestal truqueu al 112 i allunyeu-vos de la zona.\nTot i això, si us veieu sorpresos per un incendi seguiu els Consells d’Autoprotecció enfront els incendis forestals.\nConsells preventius\nNo feu mai foc al bosc ni al voltant.\nNo llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.\nSobre tot, no llenceu burilles des del cotxe, tot i que us sembli que estan perfectament apagades.\nNo circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.\nSi un incendi us sorprèn a camp obert\nAllunyeu-vos en direcció oposada al vent i, si podeu, entreu en zona ja cremada.\nSi sou al cotxe, atureu-vos i tanqueu els vidres.\nMulleu un mocador i tapeu-vos la cara per evitar el fum.\nNo us refugieu en pous o coves.\nSi sou a prop del mar o rius, acosteu-vos a l’aigua i, si cal, fiqueu-vos a dins.\nSi un incendi arriba a l’habitatge on us trobeu\nTruqueu al 112 i seguiu sempre les indicacions de les autoritats.\nRemulleu les parts que puguin estar amenaçades.\nSi us fan desallotjar, tanqueu els interruptors de llum i gas, agafeu les coses imprescindibles (documentació, diners i medicaments) i marxeu on us diguin els serveis de seguretat el més ràpid possible.\nSi el foc envolta la casa, refugieu-vos a dins, tanqueu les portes i finestres i tapeu qualsevol forat.\nCol·loqueu tovalloles molles sota les portes, i, si el fum és intens, deixeu els llums encesos i respireu arran de terra.\nPreneu consciència del risc i extremeu les mesures d’autoprotecció.\nEscolteu la ràdio i la televisió i consulteu el mapa de risc d’incendis i els webs d’informació meteorològica i viària.", "response": "Protecció Civil de la Generalitat activa la fase d’alerta per incendis forestals a Catalunya, el pla INFOCAT. Es preveuen vents que, sumats a la sequera acumulada i a les altes temperatures registrades, posen moltes comarques en risc. Es demana a la població evitar desplaçaments a les zones afectades i comportaments de risc que puguin provocar incendis.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1888", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "La Fiscalia Anticorrupció, que ha ordenat la nova operació policial contra el presumpte finançament irregular de CDC considera que el cas 3% estava basat en concursos \"manegats\" i \"controlats\".\nAixí ho afirma el ministeri públic en un comunicat en el qual sosté que els concursos ja estaven \"atorgats prèviament\", tot i la seva \"aparença de regularitat\", amb l'objectiu de finançar irregularment CDC a través de donacions a les fundacions.\nLa Fiscalia assegura que un nou informe de la Guàrdia Civil posa de manifest \"diversos supòsits més\" que responen a aquesta dinàmica, motiu pel qual s'ha posat en marxa l'operació policial d'aquest dijous.\nEn total, s'han fet 24 escorcolls i 18 detencions, entre les quals la de l'extresorer Andreu Viloca, qui la Fiscalia creu que controlava tant les licitacions i adjudicacions d'obra pública de les administracions governades per CDC com els suposats \"suborns sota l'aparença de donacions\".\nEl director del Port de Barcelona, Sixte Cambra, ha estat posat en llibertat després de tot un dia retingut al seu despatx.\n\"Hi ha una clara intencionalitat política\", ha determinat Cambra, que ha definit com a \"impecables\" els processos de contractació del Port.\nJosep Maria Bassols, ex-marit de Núria Bassols, comissionada per la Transparència quan Artur Mas era president de la Generalitat, també ha estat detingut.\nBassols és directiu de l'empresa Oproler.\nSet dels detinguts han estat traslladats a dependències policials.\nSón Viloca, Rosell, Bassols i Xavier Tauler, exconseller delegat de Copisa.\nTauler també està esquitxats pels negocis sota investigació judicial de Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'expresident de la Generalitat.\nFrancesc Sànchez, Antoni Vives i l'empresari Fèlix Pasquina han estat tralladats a les dependències policials al llarg del dia.\nDiversos delictes imputats\nEl ministeri públic conclou que, amb tot el que s'ha investigat fins ara, els fets serien constitutius dels delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal de partits, blanqueig de capitals i malversació de fons públics.\nAixí mateix, la Fiscalia assenyala que les detencions, des del \"contacte directe i estret amb la Guàrdia Civil\", responen a les directius de la Fiscalia General de l’Estat expressades en la instrucció número 2 del 2008 -ja avançades a la Circular número 1 del 1989- i a la necessitat d’assegurar les proves i \"calibrar la necessitat de sol·licitar del jutjat noves mesures cautelars de caràcter personal\".\nArran de la primera detenció per part de la Guàrdia Civil, es va obtenir \"informació fonamental\" que va desembocar l’execució de diligències per aclarir contractacions presumptament manegades i \"encaminades a la distracció de diner públic, amb perjudici del patrimoni dels ciutadans, particularment, dels catalans\".\nPer a la Fiscalia, aquesta \"mecànica\" s’ha repetit cometent els presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn i prevaricació, entre d’altres.\nObres en el punt de mira\nL’obra dels túnels viaris de les Glòries és una de les que estan sent investigades en el marc de l’operació per presumpte finançament irregular de l’antiga CDC, segons han explicat a l’ACN fonts de la investigació.\nAquesta obra va ser adjudicada pel consell d’administració de BIMSA el febrer del 2015 a una UTE formada per les empreses Romero Gamero, Benitó Arnó e Hijos, Copisa i Comsa.\nAquest dijous la Guàrdia Civil està escorcollant la seu de BIMSA i almenys algunes de les constructores que formen part de l’UTE, com la seu de Comsa al carrer Numància de Barcelona o bé la d’Arnó a Lleida.\nTambé s'han escorcollat les casetes de l'obra a la mateixa plaça de les Glòries.\nAquestes obres van ser adjudicades per un import de 49,6 milions d'euros.\nÁngel Sánchez Rubio, director de Bimsa, és un vell conegut del món immobiliari.\nEs tracta d'una empresa que es va crear fonamentalment per les obres del Fòrum, que segons la Sindicatura podrien haver albergat irregularitats.\nSánchez Rubio va ser situat al càrrec per Ramón García Bragado, ex-responsable d'urbanisme de l'ajuntament en temps del PSC que va veure's esquitxat pel cas de l'hotel del Palau.\nPel que fa al registre de la seu d’Arnó a Lleida, un portaveu de l’empresa ha explicat que la Guàrdia Civil s’hi ha presentat a primera hora per demanar documentació sobre l’obra de les Glòries i també sobre la construcció del dic est del Port de Barcelona, una altra de les obres sota sospita.\nL’empresa assegura que els ha facilitat la documentació, que els agents ja s’han emportat, i s'han declarat \"tranquils\".\nL’adjudicació que BIMSA va fer al febrer del 2015 va ser el d’una primera fase dels túnels entre els carrers Badajoz i Castillejos, amb una longitud de 508 metres.\nFonts de l'Ajuntament de Barcelona assenyalen que també estan sota sospita altres projectes del mandat anterior com les obres al Paral·lel, la urbanització del carrer Luca, el carril bici Bac de Roda i Felip II i les obres al passeig mirador de la carretera de les Aigües.", "response": "La Guàrdia Civil ha realitzat 24 escorcolls i 18 detencions en la investigació pel cas 3%. La Fiscalia Anticorrupció troba indicis de concursos controlats i adjudicacions d’obra pública per finançar CDC a través de donacions a fundacions. Entre els detinguts per tràfic d’influències, suborn i prevaricació hi ha Sixte Cambra, Andreu Viloca, Josep Maria Bassols, Antoni Vives i Fèlix Pasquina .", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2790", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Casa Amatller, Casa Vicens, Museu Pau Casals, Museu del Cau Ferrat, Món Sant Benet, Museu Duran i Sanpere, Mas Miró i Casa Masó i el projecte Cases Singulars han constituït l'entitat Cases Icòniques de Catalunya per establir sinèrgies i guanyar visibilitat.\nAquestes cases museu comparteixen el seu lligam amb personalitats culturals rellevants de la història del país, sigui aquest el seu arquitecte o qui la va habitar.\nAmb aquesta aliança, les fundacions que gestionen els edificis també contribuir a una \"lectura territorial\" de la història i les expressions culturals catalanes.\nPer això l'entitat crearà un \"passaport cases icòniques\" que estimuli i faciliti la visita a les diverses cases.\nDe moment, els fruits de la unió són un web amb informació compartida i una trobada al Món Sant Benet, el proper 25 de maig.\nLes Fundacions de vuit cases museu de Catalunya vinculades a un geni creatiu, artístic i cultural, juntament amb l'entitat Cases Singulars, s'han associat sota la marca Cases Icòniques de Catalunya.\nL'associació és el fruit de quatre anys de contactes i treballs previs, que van arrencar amb una trobada informal l'any 2013 i va prendre forma l'any 2015 en la Primera Jornada Cases Icòniques de Catalunya.\nEl nucli impulsor estava format per la Fundació Casa Amatller (Casa Museu Amatller), la Fundació Catalunya-La Pedrera (Món Sant Benet), la Fundació Pau Casals (Museu Pau Casals9, la Fundació Rfael Masó (Casa Masó), el Consorci del Patrimoni de Sitges (Museu Cau Ferrat) i Cases Singulars, l'empresa de Laura Pastor i Isabel Vallès dedicada a obrir al públic patrimoni arquitectònic barceloní que està majoritàriament en mans privades.\nDurant el 2016 es van incorporar, també com a membres fundadors, la Fundació Mas Miró, la Casa Museu Duran i Sanpere i finalment també la Casa Vicens.\nEls reptes dels edificis representats són, en primer lloc, guanyar visibilitat respecte altres equipaments patrimonials més grans, ben posicionats o amb més mitjans, alguns dels quals són, també, cases museu relacionades amb personalitats rellevants de la cultura.\nSegons explica el director de la Fundació Casa Ametller, Santiago Alcolea, els edificis residencials que de moment s'han lligat a Cases Icòniques de Catalunya comparteixen \"un denominador comú de qualitat i voluntat de servei\" que les distingeix, així com el fet que generalment són cases \"molt viscudes i amb molts elements\".\nL'associació vol promoure \"accions conjuntes\", ha anunciat la seva presidenta, Núria Ballester, que es duran a terme en paral·lel a l'activitat pròpia de cada casa.\nUn dels projectes a mitjà termini és posar en marxa un 'Passaport Cases Icòniques', a l'estil del que ja fa l'entitat Cases Singulars a Barcelona, a manera d'itinerari i preu ajustat per visitar les diverses residències vinculades.\nEl que ja s'ha fet és activar una pàgina web de Cases Icòniques de Catalunya on es recull la informació de cada una de les –per ara- vuit institucions associades, s'explica la naturalesa de la nova associació i, en un futur, es recolliran les activitats i promocions que es duguin a terme.\nD'altra banda, el proper 25 de maig, al Món Sant Benet, se celebrarà la Segona Jornada de Cases Icòniques de Catalunya (la primera des de la constitució de l'Associació).\nUna cita que vol ser una trobada entre totes les cases museu implicades i alhora un espai de debat sobre els espais patrimonials.\nL'associació està oberta a la incorporació d'altres cases, sempre que es guiïn per \"la qualitat i el rigor\".\nA parer d'Alcolea, a Catalunya hi ha multitud de cases museu i per això la categoria de col·leccions obertes el públic sol ser un \"calaix de sastre\".\n\"Cal que hi hagi un geni creatiu al darrere\", ha recordat, tot i que l'entitat es fixarà també en el nivell d'excel·lència de les cases que es postulin tant en la qualitat de la visita com en els serveix addicionals que puguin oferir.\n\"La voluntat és créixer, i de fet això ja s'ha produït durant el procés de gestació de l'entitat\", ha remarcat Alcolea, en referència a la recent incorporació de la Casa Vicens de Barcelona al projecte.", "response": "Es crea l’associació \"Cases Icòniques de Catalunya\", que aplega vuit cases museu lligades a genis artístics i culturals del país. Són Casa Amatller, Casa Vicens, Museu Pau Casals, Museu del Cau Ferrat, Món Sant Benet, Museu Duran i Sanpere, Mas Miró i Casa Masó i el projecte Cases Singulars. Comparteixen el lligam amb una personalitat, sigui l’arquitecte o l’habitant. ", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2301", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Ferran Bel demana el vot per CDC el 26-J perquè pugui ser una força \"determinant\" a Madrid a l'hora de reivindicar els \"greus incompliments\" del govern espanyol amb Tarragona i el conjunt de la demarcació.\nEl cap de llista dels convergents ha denunciat aquest dilluns que \"la inacció\" i el \"poc compromís\" del govern espanyol amb els Jocs Mediterranis estan posant \"en risc\" l'esdeveniment esportiu del 2017.\nBel ha carregat contra \"l'espectacle electoralista\" de la vicepresidenta Sáenz de Santamaria, divendres passat, en què va anunciar 3 MEUR més per a la cita esportiva i ha reclamat el suport de totes les institucions amb els Jocs.\nSegons Bel, CDC ha demostrat que compleix amb l'esdeveniment des dels governs de la Generalitat i de la Diputació.\nEntre els incompliments de l'executiu espanyol amb la ciutat de Tarragona, Bel també ha esmentat la situació de l'estació de trens i de la xarxa ferroviària, o la manca de finançament per al Mercat Central.\nEl cap de llista de CDC al Congrés ha opinat que, malgrat que l'acció del govern espanyol amb Tarragona \"sempre ha estat minsa\", les inversions han arribat quan els convergents han sigut \"veritablement determinants\" a les corts espanyoles.\nPer aquest motiu, Bel ha demanat el suport de la ciutadania i ha garantit que seguiran reivindicant i denunciant a les Corts els greuges que pateix el territori i que treballaran per resoldre'ls si aconsegueixen tenir un pes rellevant a Madrid.\nFerran Bel ha apuntat que un dels incompliments més \"greus\" de l'executiu espanyol amb Tarragona és la seva \"inacció\" amb els Jocs Mediterranis.\nEl també alcalde de Tortosa ha retret al PP que, fa uns mesos, anunciés una inversió \"insuficient\" de 3,5 MEUR per als Jocs a través de la recaptació de les apostes esportives i que, divendres, \"el primer dia de la campanya electoral\", ha remarcat Bel, la vicepresidenta anunciés 3 MEUR més.\n\"L'Estat ha de fer les aportacions que toca i no només promeses electorals\", ha reclamat.\nBel ha criticat que, a poc més d'un any del tret de sortida dels Jocs Mediterranis, no es pot discutir si hi haurà les aportacions econòmiques necessàries ni si es planteja renunciar-hi.\n\"S'estan posant en risc els Jocs per la inacció i el poc compromís de les institucions espanyoles\", ha denunciat.\nFerran Bel ha defensat també que, a més de l'Ajuntament, qui sí que ha complert amb els Jocs són la Diputació i el Govern.\n\"Els convergents som gent de fets i no de paraules\", ha reblat.\nEn una compareixença de premsa des del Mercat Central de Tarragona, encara en obres, la candidatura de CDC ha recordat que una altra promesa electoral per part de l'aleshores ministra Chacón (PSOE), en què garantia finançament per a la remodelació de l'equipament comercial, ha quedat en no res.\n\"L'aportació ni ha arribat, ni se l'espera\", ha lamentat el cap de llista, qui també ha retret a l'Estat la manca d'inversió a la Catedral o al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).\nEn matèria ferroviària, Ferran Bel ha denunciat les mancances de l'estació de Tarragona i, per extensió, de la xarxa convencional de tota la demarcació, i ha explicat que l'executiu espanyol només preveu poc més de 2 MEUR en inversions al territori en aquest àmbit.\n\"Amb aquest import és impossible fer l'estació de Tarragona que tants cops s'ha promès, ja que també cal suprimir passos a nivell, mantenir la catenària i les infraestructures\", ha avisat.\nEn la mateixa línia, el cap de llista de CDC ha acusat el govern espanyol d'haver incomplert el compromís de desviar el tràfic de camions de la carretera N-340 a l'autopista AP-7, seguint el model de l'N-II a Girona.\nBel ha recordat que, més enllà de reclamar la construcció de l'autovia A-7, CDC aposta per la gratuïtat immediata de l'autopista i que no calgui esperar al venciment de la concessió, tal com defensa la ministra de Foment, Ana Pastor.", "response": "Ferran Bel demana el vot per CDC el 26-J per ser determinant a Madrid i reivindicar els compromisos del govern espanyol amb Tarragona. Denuncia que els Jocs Mediterranis estan en risc per la inacció del govern espanyol. També recorda els incompliments en la xarxa ferroviària, l’estació de trens i el Mercat Central. ", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1537", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "L'eurodiputat del PDECat, Ramon Tremosa, assegura que si l'estat espanyol entra \"en la línia repressiva més pròpia de dictadures que de democràcies avançades\" i impulsa \"embargaments de béns\" pel referèndum facilitarà \"el reconeixement futur\" de la independència.\nEn una entrevista amb l'ACN, Tremosa admet que aquesta possibilitat genera \"autèntica al·lucinació i estupor\" a la Unió Europea perquè \"està molt fora de la normalitat democràtica\".\n\"Si el govern espanyol avorta l'1-O, no sabem com ni de quina manera, no haurà acabat el problema català, al contrari, potser l'haurà fet més gran\", defensa.\nL'eurodiputat català diu que a Europa l'independentisme \"no és un suflé\" sinó una carpeta que \"segons què passi l'1-O\" esdevindrà \"la primera\" sobre la taula.\nTremosa destaca el \"caràcter pacífic, alegre, festiu i clarament intergeneracional i interclassista\" del moviment independentista, que recorda que s'ha manifestat durant 5 anys \"sense ni un vidre trencat\".\n\"L'Europa política la gran pregunta que fa és: tot això es canalitza a les urnes o no?\", explica l'eurodiputat del PDECat, que constata que Brussel·les nota un \"canvi tectònic a la política catalana\", amb unes \"persistències de fons\" a favor del sobiranisme, especialment \"en el vot jove\".\n\"La política europea és molt freda, mira vots en urnes\", recorda l'eurodiputat, que creu que si l'1-O \"hi ha una participació de 3 milions de persones o més\" s'entrarà en un nou escenari en què \"el dossier català\" arribarà al capdamunt de tots.\n\"Jo soc de l'opinió que, si el dia 1 hi ha urnes, el govern espanyol ja haurà perdut\", destaca Tremosa, que indica que precisament per això Madrid intenta bloquejar amb tots els mitjans possibles la celebració de la consulta.\n\"L'1-O serà un test d'estrès per veure fins on porten els catalans la voluntat d'independència.\nUna cosa és fer una manifestació, una cosa és dir que volem la independència, i una altra començar-la a fer efectiva\", afirma.\nPer Tremosa, a Brussel·les i la resta d'Europa ja hi ha una \"consciència\" que a Catalunya \"estan passant coses grans\" i que \"l'Estat espanyol està reaccionant molt malament i pot passar de tot\".\nUn \"cordó sanitari\" contra Catalunya\nTremosa també assegura que és \"molt lamentable\" que el govern espanyol \"imposi\" un \"cordó sanitari\" al català perquè no tingui reunions a la Comissió Europea.\n\"Diu molt poc de la Comissió Europea que cedeixi a les pressions d'un estat, qualsevol, castigant un govern regional perquè no pensa com el central\", lamenta l'eurodiputat del PDeCAT.\nTremosa, que ha estat nomenat coordinador d'Afers Econòmics del grup liberal, ha mantingut recentment reunions amb comissaris com el francès Pierre Moscovici o la danesa Margrethe Vestager, entre d'altres.\n\"A mi no em poden vetar, tot i que se sap prou bé de quin partit sóc i quina postura tinc\", destaca.\nTremosa admet que en les trobades amb els comissaris \"també hi ha preguntes sobre la situació política europea i catalana\".\n\"No pots amagar un castell dalt d'una muntanya\", indica, citant l'Evangeli.\nI afegeix: \"El govern espanyol potser pot aturar l'1-O, però l'aigua la pots aturar una estona, si té molta força s'acaba escolant\".\nL'eurodiputat del PDECat també descarta en la conversa amb l'ACN que Catalunya sigui expulsada de la Unió Europea.\n\"Això de sortir de la UE ja hem vist amb el cas anglès que serà molt complicat, perquè no hi ha precedents\", afirma.\n\"Cada nova multinacional que ve a Catalunya i s'instal·la aquí fa molt més difícil que Catalunya pugui ser expulsada de res: ni de la moneda única, ni de la lliure circulació, i tampoc li interessa ni a França, ni a Alemanya ni a Espanya\", destaca.\nSegons Tremosa, a Europa no li interessa que Catalunya \"pugui ser com un Singapur del sud d'Europa, que pugui fer com Noruega, agafar el que més li convingui de la UE\" i fer \"dumping fiscal i normatiu\".\n\"Qui no ens deixarà marxar si ens independitzem són precisament els espanyols, francesos i alemanys i italians perquè tenen moltes multinacionals aquí, que serien les primeres perjudicades de qualsevol amenaça\", afegeix.\nI conclou: \"Tota aquesta pirotècnica verbal, aquesta mena de terrorisme verbal i amenaça que busca que el català acabi votant per la por és falsa i cada dia resisteix menys el pes de l'evidència\".", "response": "L’eurodiputat Ramon Tremosa (PDeCAT) declara que el fet que l’Estat espanyol embargui béns per haver celebrat el referèndum es considera poc democràtic a la Unió Europea. Assegura que si es posen les urnes l’1-O ja serà un triomf de l’independentisme català. A Brussel·les, el govern espanyol posa traves al català perquè no tingui reunions a la Comissió Europea.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2469", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Un lladre d'uns 40 anys va robar aquest divendres passat, 3 de juny, a una anciana de 85 anys que acabava de treure diners d'una oficina bancària situada a la Rambla de Figueres.\nEls fets van succeir pels volts de la una del migdia quan l'entitat bancària estava en ple funcionament, repleta de gent, i al carrer també hi passaven ciutadans.\nLa víctima acaba de treure diners per passar el mes i els va posar dins d'un sobre que va introduir a la seva bossa de mà.\nQuan es disposava a sortir del local, un home d'uns 40 anys – ben arreglat amb una camisa clara i pantalons foscos- que estava fora de l'oficina, va obrir-li la porta de l'establiment.\nMentre amb una mà aguantava la porta perquè la dona sortís, amb l'altra li va treure el sobre amb els diners de l'interior de la bossa.\nAixí es va poder comprovar posteriorment gràcies a les imatges de les càmeres de seguretat.\nDesprés de sostreure els diners, el lladre va fer veure que accedia a l'interior del local però va marxar ràpidament.\nNou robatori a una persona d'edat avançada a les comarques gironines.\nEn aquest cas, la víctima no va patir cap agressió física però va quedar-se espantada i desfeta en adonar-se del que li havia succeït.\nAcabava de treure una petita quantitat de diners per passar el mes a l'oficina del banc Santader, situada al número 21 de la Rambla de Figueres, i es disposava a sortir de l'establiment.\nA la porta, un home d'uns 40 anys, que anava arreglat – amb una camisa de color blanc o blau cel i uns pantalons foscos- va obrir-li la porta per deixar que sortís.\nEl que no sabia la víctima és que la seva amabilitat era interessada i que darrere el bon gest només hi havia la voluntat d'emportar-se els diners.\nMentre amb una mà aguantava la porta, amb l'altra, el lladre va agafar-li el sobre amb els diners que la víctima havia introduït dins la seva bossa de mà.\nAl cap de pocs segons la dona, de 85 anys, va tenir la sensació que no havia tancat bé la cremallera del seu bolso i en comprovar-ho va adonar-se que li acabaven de robar.\nPer la seva banda, el lladre va fer veure que entrava al local però no havia fet ni dos passos que va sortir ràpidament de l'establiment i va marxar tranquil·lament del lloc dels fets.\nTot el procés va quedar enregistrat per les càmeres de seguretat del banc.\nEn aquest sentit, els mateixos treballadors van adonar-se que hi havia determinades persones que passaven diverses vegades per davant de l'oficina.\nAixò fa pensar als Mossos d'Esquadra que el lladre no anava sol, actuava en grup, i que aquesta no és la primera vegada que roben utitlizant aquest mètode.\nRàpidament, la víctima va explicar-ho a una familiar que l'esperava a l'exterior del banc amb el cotxe mentre ella feia les gestions.\nPosteriorment van dirigir-se a la comissaria dels Mossos d'Esquadra per posar la denúncia.\nAra els agents investiguen els fets i esperen localitzar l'autor del robatori.\nDos robatoris a ancians a Girona\nAra fa poc més de tres setmanes, els Mossos d'Esquadra van detenir un camioner de 25 anys, veí de València, que va atracar i malferir dos persones d'edat avançada a Girona.\nEn el primer cas, el jove va agredir un home de 82 anys prop de l'avinguda Santa Eugènia de la capital gironina.\nEl lladre va seguir l'ancià fins al portal de casa seva i un cop allà va clavar-li diversos cops de puny.\nQuan l'home va caure malferit a terra, el lladre va robar-li la cartera.\nPosteriorment, va agredir una anciana de 76 anys per robar-li la bossa de mà.\nEl jove la va abordar al portal de casa seva i, com en l'anterior ocasió, va donar-li diversos cops de puny fins que l'anciana va caure al terra.\nLlavors va agafar-li la bossa de mà i va fugir del lloc.\nLes dues víctima va resultar ferides.\nEn el cas de l'anciana, la dona va haver de ser ingressada a la UCI de l'hospital Josep Trueta de Girona.", "response": "Un home d’uns quaranta anys va ser enregistrat per les càmeres del banc mentre obria la porta a una dona de vuitanta-cinc anys i li robava els diners que ella havia tret del banc. La dona no se’n va adonar fins després, quan el lladre ja havia marxat, i va denunciar-ho als Mossos d’Esquadra, que confien localitzar-lo.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1536", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "\"M'inspira escoltar i mirar\", confessa Marta Romagosa.\nEs nota.\nI no només per una llarga i reeixida trajectòria professional com a periodista –coronada el 2011 amb el premi Ràdio Associació de Catalunya a la millor professional del mitjà–, sinó també per la faceta com a escriptora, sempre atenta als detalls i a tot allò que passa al seu voltant.\nAquesta era l'essència de Tots els noms del desig, uns relats intimistes on explorava la passió des del punt de vista de les dones, i així torna a ser a 22 homes i un desig, on ho fa des del punt de vista masculí.\n\"Per a mi, era un repte saber si seria capaç de parlar en boca dels homes, i fer un llibre diferent al primer\", explica, d'entrada.\nPer fer-ho possible, la fórmula literària ha hagut de patir algunes variacions.\n\"M'he hagut d'obligar a ser una mica més gamberra, perquè al principi tot em sortia massa tràgic.\nPerò tampoc no em volia quedar en la típica història superficial\".\nI això l'ha portat a fer-se preguntes: què pensen els homes de la rutina, la infidelitat, el sexe, l’amor, el compromís, o el dol?\nTenen pors?\nDubtes?\nCom se senten quan es perd el fill esperaven?\nAspectes que l'han obligat a fer l'exercici de posar-se a la pell –i al cap– d'una gran diversitat d'homes, tots diferents i amb motivacions i problemes particulars.\n\"També he pogut comprovar les diferències entre homes i dones.\nLa principal?\nQue nosaltres ens ho xerrem tot, i els homes no tant.\nÉs una qüestió força cultural i, en el fons, una mancança.\nDe fet, quan un home té l'emotivitat treballada se li diu té un 'toc femení'.\nEl mateix passa amb l'empatia, que crec que és molt més habitual en les dones\", assegura.\n\"I també he descobert que hi ha tòpics que són falsos, com per exemple, aquell que diu que les dones no som infidels\".\nEls atemptats de la Rambla, \"sense sucar-hi pa\"\nEl nou llibre traça una línia de continuïtat amb el seu debut, tot i que s'endinsa en temàtiques forçosament diferents, amb dos relats que tenen un pes molt especial.\nEl primer, fet a partir dels atemptats de la Rambla, el 17 d'agost.\n\"Tot va començar perquè volia fer un conte sobre Barcelona.\nQuan va passar l'atemptat, vaig voler parlar-ne, però estava molt afectada i tenia clar que no volia fer un conte de sucar-hi pa.\nSi el llegeixes, veuràs que no saps mai per on va, només surt la data, al final\".\nEl conte és cru, especialment contingut.\n\"Ve a dir que pots trobar l'amor de la teva vida, i que la casualitat és el motor de tot, per molt que facis plans.\nEl conte em va quedar com jo volia, sense sang, que fos una història bonica\".\nUn altre dels relats que més crida l'atenció és el que mostra la vivència d'un avortament des de la perspectiva d'un home.\n\"Ningú li pregunta a l'home com se sent, en aquests casos\", rebla.\n\"Moltes vegades, les dones ens hem de reivindicar, però en aquest aspecte, t'asseguro que ningú no es preocupa pel pare\".\nEl relat ofereix una manera d'oferir llum a un patiment que és molt humà, com passa a la resta de narracions, escrites amb la intenció de mantenir un fil que les uneixi.\n\"El desig és el fil conductor, però no en tenia prou.\nPer això vaig posar com a colofó el conte Maria, l'únic on una dona és la protagonista\".\nUna manera de tancar on veiem el \"desig\" d'una dona que vol tenir els amics, en un conte on surten pràcticament tots els protagonistes dels altres relats.\n\"Ella fa repàs, munta la festa, els convida a l'hotel de Mallorca\", com si posés un llaç, amb l'objectiu comú de sacsejar.\n\"He intentat que hi hagi un ordre compensat, amb uns relats que facin riure, d'altres plorar, etc. Però m'agrada molt que hi hagi principi i final, també amb un vincle entre un dels contes i el primer llibre\".\nÉs la manera d'escriure de Romagosa: com un joc, per fer passar una bona estona.\nUna manera de gaudir que va d'autor a lector, i viceversa.", "response": "Marta Romagosa, periodista i escriptora, presenta “22 homes i un desig”, unes narracions en clau masculina després dels contes femenins de “Tots els noms del desig”. Al nou llibre, Romagosa retrata les pors i dubtes dels homes, amb motivacions concretes. Hi tracta la infidelitat, el compromís, el dol, amb el desig com a fil conductor.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_131", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El Pi de les Tres Branques ha recuperat el seu aspecte original i podrà presidirà l’Aplec del proper diumenge 19 de juliol en plenes condicions.\nAvui s’han realitzat els treballs per recuperar l’estètica de l’arbre monumental després que uns brètols tallessin una de les seves branques el mes de maig de l’any passat.\nUna grua de grans dimensions ha mogut la branca de més de dues tones de pes per tornar-la a col·locar al seu lloc habitual.\nL’operació va començar fa uns mesos amb la instal·lació d’uns nervis d’acer per recuperar l’estructura de la branca i aquest dimarts s’ha completat tot el procés amb uns treballs que es preveu que s’allarguin tot el dia amb l’objectiu que totes les parts de l’arbre quedin ben ajustades.\nDes de primera hora del matí d’aquest dimecres, els operaris de l’empresa encarregada de la reconstrucció han preparat la branca per poder fer el trasllat amb total seguretat.\nEls treballs previs han estat més laboriosos que l’operació que s’ha realitzat amb la grua de grans dimensions i que ha consistit en elevar la branca de més de dues tones i traslladar-la uns metres per situar-la al seu punt original.\nUn altre dels moments més delicats i que ha necessitat més dedicació ha estat la unió amb la part de l’arbre que va quedar dempeus.\nAmb aquesta operació s’ha tornat a recuperar l’aspecte original del Pi de les Tres Branques, que va ser víctima d’una bretolada el mes de maig del 2014.\n‘Semblava que aquest moment no arribaria mai’, explicava l’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé.\nEl batlle també ha manifestat que els darrers mesos està ‘amb l’ai al cor’ per si hi torna a haver una bretolada i, de fet, fa poques setmanes el Pi Jove també ha estat víctima d’un atac.\nDavant d’aquesta situació, Solé ha reclamat a la Generalitat la instal·lació d’un sistema de càmeres de seguretat a la zona per ‘garantir la integritat dels arbres monumentals’.\nLa recuperació del Pi de les Tres Branques ha tingut un cost de 35.000 euros finançats a parts iguals pel Govern la Generalitat i la Diputació de Barcelona.\nEduard Parés, cap de la secció de Gestió d’Espais Naturals de la Generalitat, ha explicat que, després d’un estudi es va optar per ‘fer una reconstrucció fidel de l’original’ i ha reconegut que aquest és l’arbre monumental que ‘ha portat més feina’ dels 200 que hi ha a tot Catalunya.\n‘La nostra lluita és que els arbres morts es vegin com un testimoni i no com a llenya’, ha afegit Parés.\nL’empresa encarregada de la reconstrucció farà un seguiment els propers dies per comprovar l’estabilitat de l’arbre i ajustar l’estructura en cas que sigui necessari.\nA l’Aplec que se celebrarà el proper diumenge 19 de juliol ja es podrà comprovar el resultat final de l’operació.\n‘Esperem poder fer una gran festa’, ha explicat el batlle de Castellar del Riu, qui també espera que aquell dia hi hagi ‘molta afluència de gent’.\nLa simbologia del Pi de les Tres Branques\nEl mes de maig de 2014 uns desconeguts van serrar una de les tres branques del Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu (Berguedà).\nEls Mossos que van investigar els fets van atribuir-ho a una bretolada, ja que ningú va reivindicar l’acció.\nTot i això, el batlle del municipi, Adrià Soler, va apuntar que podia tenir relació amb el procés sobiranista que viu el país, ja que l’emblemàtic pi ja havia patit amb anterioritat algunes pintades.\nEl Pi de les Tres Branques, de 25 metres d’alçada, es troba situat al terme municipal de Castellar del Riu i simbolitza la unió dels tres territoris que formen els Països Catalans: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.\nCada any, el tercer diumenge de juliol s’hi celebra un acte politicocultural al seu voltant i Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar un poema.", "response": "Acaben els treballs de recuperació de la branca tallada del Pi de les Tres Branques. Una grua ha traslladat la branca de més de dues tones per encaixar-la en una estructura d’acer. El pi monumental, de 25 metres d’alçada i que representa la unió entre Catalunya, València i les Illes, presidirà l’Aplec del 19 de juliol amb el seu aspecte original.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_877", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El CaixaFòrum acaba d’inaugurar la primera gran exposició sobre Velázquez que es pot veure a Barcelona.\nLa col·lecció barroca del Museu del Prado de Madrid nodreix la mostra, que proposa un diàleg entre set obres mestres del pintor sevillà i una cinquantena de llenços d’altres grans artistes del seu temps, entre els quals hi ha Rubens, Ribera, El Greco, Zurbarán, Giordano i Van Dyck.\nLes obres de Velázquez ofereixen una visió àmplia de la paleta estilística i temàtica del pintor i proposen un joc de comparacions i correlacions amb alguns dels pintors espanyols i internacionals amb els quals es va relacionar i de la producció dels quals estava al corrent.\nL’exposició, que conviu al CaixaFòrum amb una altra gran mostra dedicada a Toulouse Lautrec, es podrà visitar fins al 3 de març de 2019.\nTicià, El Greco, Ribera, Antonio Moro, Rubens, Murillo, Giordano, Brueghel, Guido Reni, Van Dyck, Zurbarán, Claudio de Lorena i Stanzione són la constel·lació d’artistes l’obra dels quals acompanya set grans pintures de Velázquez a l’exposició ‘Velázquez i el Segle d’Or‘ al CaixaFòrum.\nLes set obres mestres del pintor sevillà són Felipe IV, Juan Martínez Montañés, Isop, Adoració dels Reis Mags, Bufó amb llibres, El príncep Baltasar Carlos a cavall i Mart.\nLes peces han estat escollides pel comissari Javier Portús Pérez –cap de conservació de pintura espanyola del Museo del Prado– i volen donar una descripció de l’autor com més detallada millor.\n‘La intenció és que, amb aquestes set obres, s’entengui qui va ser Velázquez, l’afany d’originalitat, la singularitat narrativa i les extraordinàries virtuts tècniques que el converteixen en un dels cims de la pintura’, diu el comissari.\nI afegeix: ‘Va ser un dels artistes espanyols més versàtils i que va cultivar més varietat de temes, cosa que ha volgut reflectir l’exposició.’\nLa representació del saber, la religió, la reflexió sobre l’art, la cort, la mitologia i el paisatge són els àmbits temàtics que proposa l’exposició per a mostrar aquest ventall temàtic de Velázquez.\nPer a cada qüestió, un llenç de Velázquez.\nI al seu voltant, obres d’altres artistes que permeten de comparar la seva feina amb la que feien altres artistes del Segle d’Or de la pintura de l’estat espanyol i també l’europea i que permeten que el visitant situï Velázquez en un lloc més concret.\n‘Des de ben jove, Velázquez buscava la singularitat amb una voluntat de distingir-se, des de les seves primeres obres a Sevilla: uns bodegons que no s’assemblen a res conegut fins aleshores’, explica Portús.\nMés endavant, va començar a treballar al servei de la cort reial espanyola, un espai competitiu i on singularitzar-se, i des d’on tenia accés a la producció que es feia a Europa.\nLes corts dels diversos estats europeus van fer aquesta funció de promoció artística i van contribuir a l’observació, la comparació i les influències entre els diversos creadors del moment.\nEn aquest sentit, el comissari de la mostra admet que, si bé estem acostumats a escriure la història de la pintura en termes d’escoles estatals, la realitat no sempre va ser tan compartimentada, perquè la pintura és un llenguatge que no en sap, de fronteres.\n‘El joc d’estímuls i influències era extraordinàriament variat, i una de les coses que mostra aquesta exposició és fins a quin punt en aquella època la pintura era un llenguatge internacional que no coneixia fronteres’, conclou Portús.\n‘Velázquez i el Segle d’Or’ és la tercera exposició organitzada conjuntament entre CaixaFòrum i el Museo del Prado, després de ‘Goya.\nLlums i ombres’, i ‘La bellesa captiva.\nPetits tresors del Museo del Prado’.\nEn aquest cas, la nova exposició a Barcelona se suma als actes de celebració del bicentenari de la pinacoteca madrilenya.\nAquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana.\nSi voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes", "response": "El CaixaFòrum inaugura la tercera col·lecció organitzada amb el Museo del Prado, que versarà sobre set obres de Velázquez i una cinquantena dels seus contemporanis barrocs, entre els quals Rubens, Ticià, El Greco, Zurbarán o Brueghel. “Velázquez i el Segle d’Or” estarà disponible fins al 3 de març de 2019 per apreciar les característiques tècniques i l’originalitat de Velázquez. ", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1890", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El telèfon 112 d'Emergències ha rebut 1.148 trucades durant el temporal de pluja.\n22 al Gironès, 16 al Vallès Occidental i 11 al Maresme.\nAlhora, 3.355 clients s'han quedat sense llum durant la passada nit a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), però Endesa ha localitzat i reparat l'avaria durant la matinada.\nLa Direcció General de Protecció Civil manté la fase d'alerta del Pla INUNCAT activada per les pluges que continuen caient al Principat i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) adverteix del creixement del Fluvià i del Ter a la seva part alta.\nEs demana a la població que eviti els accessos a la llera d'aquests rius i també a la del Besòs, que baixa molt ple i amb força.\nEl riu Besòs porta un cabal alt a tota la conca i al seu pas per Santa Coloma de Gramenet ha assolit nivells alts.\nEs demana es vigili els accessos a la llera del riu, guals i punts baixos als municipis de : Montornès del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, La Llagosta, Sant Fost de Campsentelles, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramanet, Barcelona i Sant Adrià del Besos.\nEls municipis han estat avisats.\nHi ha també situació de risc hidrològic al Fluvià per creixement del riu aigües avall d'Esponellà.\nEs recomana evitar accessos a la llera, punts baixos, guals i creuaments de riu a nivell als municipis de Esponellà, Cabanelles, Vilademuls, Navata, Pontós, Bàscara, Garrigàs, Vilaür, Palau de Santa Eulàlia, Sant Mori, Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Torroella de Fluvià, l'Armentera i Sant Pere Pescador.\nS'ha passat avís a tots els municipis mencionats.\nTambé situació de risc hidrològic a la conca de l'Alt Ter per cabal molt alt al seu pas per Ripoll.\nEs recomana evitar accessos a la llera, punts baixos, guals i creuaments de riu a nivell als municipis de Ripoll, Les Llosses, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Gurb, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles, Santa Maria de Corcó i Tavertet.\nS'ha avisat des de Protecció Civil de la Generalitat a tots els municipis mencionats.\nCarreteres tallades i amb cadenes\nLa carretera C-240a està tallada per esllavissades des de Riva a Vilaverd (Alt Camp).\nTambé és obligatori circular amb cadenes a Naut Aran, a la C-142b per accedir al Pla de Beret i a la C-28 fins a Alt Àneu, inclòs el Port de la Bonaigua.\nTambé està tallada la carretera GIV-6226 per inundacions a Garrigàs (Alt Empordà), i s'ha de circular per anar de Castellar de N'Hug (Berguedà) cap a La Molina.\n132 avisos als bombers\nEls Bombers de la Generalitat, per la seva banda, han rebut 132 avisos per pluja.\nSobretot, per inundacions de cases i de carrers, cables elèctrics amb guspires i arbres caiguts.També han ajudat algunes persones a sortir dels seus vehicles, on havien quedat atrapats per culpa de l'aiguat.\nEls serveis més destacables s'han fet a Sabadell, al Masnou i a Tortosa.\nA Sabadell s'han evacuat tres blocs de pisos amb 92 veïns a la Ronda Santa Maria 46 i 48 i Església 97, degut a l'acumulació d'aigua a la teulada i a les filtracions que hi ha causat la pluja.\nLa Policia Local i els Bombers van assistir els veïns, 79 dels quals s'han reallotjat en cases de familiars o coneguts i la resta en un hotel.\nHi han treballat tres vehicles dels Bombers, que van ser avisats pel telèfon 112 a les 20.36 h.\nAl Masnou, va caure anit un mur al carrer Sant Miquel, 67, trencant una canonada de gas i abonyegant tres vehicles estacionats a la via pública.\nA Tortosa, els Bombers de la Generalitat, amb membres del Grup D'actuacions Especials (GRAE ) han localitzat una parella (una noia de 22 anys i un noi de 35) que havia sortit a fer una excursió al Caro i ja no va tornar a casa, on se'ls esperava ahir.\nS'han localitzat sans i estalvis al refugi de la Mola, on dissabte els va sorprendre una nevada i hi havien quedat totalment incomunicats.\nEls joves han estat traslladats al parc de Bombers d'Amposta, on els esperava la família.", "response": "Es manté la fase d’alerta del pla INUNCAT per les pluges que cauen a Catalunya, que han provocat 1.148 trucades al 112 i 132 avisos als Bombers. L’Agència Catalana de l’Aigua alerta dels alts cabals al Fluvià, el Ter, el Besòs. Més de tres mil usuaris d’Endesa han quedat sense llum per una avaria que ja s’ha reparat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_834", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "L’aviació turca ataca les tropes kurdes del nord de l’Irac.\nAprofitant l’activitat de l’anomenat Estat Islàmic (ISIS), els turcs han començat a bombardar posicions a Síria i a l’Irac.\nTanmateix, per cada atac contra els grups gihadistes de l’ISIS, se’n fan uns quants als campaments kurds.\nAixí doncs, la fràgil treva que s’havia instaurat al Kurdistan perilla.\n1.\nUn poble entre diversos estats\nHi ha prop de quaranta milions de kurds, que viuen dividits entre uns quants estats.\nA Síria, habiten algunes zones del nord del país, separades geogràficament, que reben el nom de Rojava.\nFinalment hi ha també kurds en zones de l’Iran, Armènia, l’Azerbaitjan i Geòrgia.\nEls kurds resten units per una intensa solidaritat, siguin de la regió que siguin, i tots consideren les seves lluites una sola lluita.\nMalgrat les diferències polítiques entre els partits, defensen la causa pròpia independentment de l’estat on visquin.\nEls kurds són la minoria nacional més important de Turquia.\nAl mapa es veu la distribució de la població kurda en l’estat turc actual.\nSón majoritaris a les províncies orientals, però hi habiten en un nombre significatiu en més indrets del país, especialment a Istambul, on hom calcula que n’hi ha prop de dos milions.\nEls kurds han estat severament reprimits pels governs turcs successius, que han negat la seva existència i àdhuc han arribar a prohibir el mot ‘kurd’.\nLa guerrilla comunista kurda del PKK ha mantingut durant dècades la lluita armada contra els turcs.\nLes autoritats turques havien anat obrint la mà, havien permès una tímida presència de la llengua kurda i havien acceptat la presència de partits polítics kurds.\nEn contrapartida, el PKK havia anunciat una treva.\nEl líder de la formació, Abdul·là Ocallan, presoner a Turquia, havia establert converses amb els governants per normalitzar la situació.\nPerò els atacs d’aquesta setmana han fet que el PKK suspengués la treva: ha comès atemptats que han causat la mort de dos policies turcs.\nEls kurds de Síria, que anomenen el seu territori Rojava, han estat molt actius en la lluita contra l’ISIS, igual com ho han estat els de l’Irac.\nEn els quatre cantons històrics que controlen han activat un procés revolucionari en què l’organització de la societat es guia per principis molt oberts, per exemple quant al paper de la dona o la col·lectivització dels serveis.\nLa crisi actual ha estat causada per un atemptat contra grups kurds o pro-kurds que acudien a defensar la ciutat de Kobanê, bastió de la resistència contra el gihadisme.\nL’atemptat, fet dins Turquia, ha servit de justificació al govern turc per a permetre atacs aeris dels Estats Units des de les bases turques, però també per a escomeses de l’aviació turca.\nHan estat atacs polèmics, perquè s’han adreçat a les bases que els guerrillers kurds de Turquia tenen a les muntanyes de l’Irac.\nEls guerrillers kurds de Turquia, d’ençà que es va proclamar la treva, han lluitat contra l’ISIS a l’Irac i Síria, i ara veuen com Turquia, amb l’excusa de lluitar contra el mateix enemic, els ataca a ells.\n4.\nLes muntanyes Qandil, la base estratègica dels kurds de Turquia i l’Iran\nLes muntanyes Qandil, situades dins l’actual regió autònoma kurda de l’Irac, han estat tradicionalment la base de rereguarda dels grups kurds que lluiten contra Turquia i contra l’Iran.\nSón d’un accés molt complicat, fins al punt que quan els Estats Units van envair l’Irac no van arribar a controlar-les.\nPer als kurds, experts muntanyencs, les Qandil ofereixen un recer segur des d’on poden transitar cap a Turquia, fer els atacs i tornar.\nAquestes bases de l’Irac són les que ara bombarda Turquia amb l’excusa de la lluita contra l’ISIS.\n5.\nDurant la guerra freda, Turquia va adquirir un gran valor per als Estats Units i l’OTAN, perquè era l’únic país veí de l’URSS on els americans podien desplegar l’exèrcit.\nAixò va fer que Anatòlia s’omplís d’instal·lacions militars que més tard van ser usades en el conflicte de l’Orient Mitjà i en les guerres de l’Irac.\nAlgunes d’aquestes bases són conjuntes entre els exèrcits de l’OTAN i Turquia i ara serveixen de punt de partida dels atacs contra les bases kurdes.\nAixò ha portat un notable malestar en alguns aliats, conscients que els guerrillers kurds (peixmergues) són la principal força militar que atura l’avanç dels grups gihadistes a l’Irac i a Síria.", "response": "Aprofitant l'activitat d'ISIS, l'aviació turca ataca les tropes kurdes. Els kurds, estiguin al país que estiguin, senten cada batalla que els impliqui com una de tots, ja que han viscut molts anys sota la repressió. A poc a poc, la repressió ha anat acabant, fins que la mort de dos policies turcs ha acabat amb la treva del PKK.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_214", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Iñigo Iruin (Sant Sebastià, 1953) és el nou advocat de Meritxell Serret, que ha prescindit de Gonzalo Boye.\nIruin és força desconegut al nostre país, però ha estat un dels lletrats més destacats de l’esquerra abertzale i dels seus dirigents, entre els quals Arnaldo Otegi.\nUn històric que ara s’ha implicat en la defensa de Serret, provisionalment en llibertat i citada a prestar declaració davant el jutge Pablo Llarena el 8 d’abril.\nIruin és llicenciat en dret penal i en ciències empresarials.\nActualment exerceix d’advocat, però també ha estat polític.\nFou militant d’Herri Batasuna, diputat al Parlament del País Basc entre el 1984 i el 1990 i entre el 1998 i el 2001, i senador per Guipúscoa.\nTambé va ser membre de la mesa nacional de Batasuna des de final dels anys vuitanta fins a mitjan anys noranta.\nA principi de segle, va deixar d’exercir càrrecs polítics per dedicar-se a l’advocacia.\nTambé és membre del consell d’administració d’Orain S.A., que editava el diari Egin abans que l’Audiència espanyola n’ordenés arbitràriament el tancament.\nEl seu activisme polític l’ha dut a exercir l’advocacia amb el compromís irrenunciable amb la causa de la llibertat del País Basc.\nSegons que assegurava Vozpópuli aquesta setmana, Iruin és un advocat respectat per jutges i fiscals del Tribunal Suprem espanyol, on ha participat en molts judicis, per la seva alta qualitat tècnica.\nHa defensat membres d’ETA i militants de l’esquerra abertzale jutjats per acusacions de terrorisme a l’Audiència espanyola.\nTambé ha participat en les converses entre ETA i el govern espanyol, i el 2007 va mostrar-se crític amb l’estratègia de Batasuna respecte del procés de pau.\nIruin pot presumir de dues victòries destacades contra el Suprem espanyol en la defensa de l’esquerra abertzale.\nÉs un dels pares de Sortu, l’organització hereva de Batasuna, integrada a EH Bildu.\nEl Suprem espanyol va voler il·legalitzar Sortu perquè entenia que els estatuts no condemnaven fermament la violència, però Iruin va guanyar la partida i el Tribunal Constitucional espanyol va avalar-ne els estatuts.\nLa fórmula que va trobar, i que va irritar el Suprem, deia que la nova organització rebutjava “l’ús de la violència, o l’amenaça de la seva utilització, per a aconseguir objectius polítics.\nAixò inclou la violència d’ETA, si n’hi hagués”.\nUn altre triomf important fou la consecució de l’empara del Constitucional espanyol contra la condemna del Suprem contra els membres de la mesa nacional de Batasuna el 1997.\nUn altre dels seus grans èxits és la condemna a presó contra l’ex-general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, mort fa poques setmanes a causa de la covid-19, pel cas de Lasa i Zabala.\nTambé va aconseguir la desclassificació de documents del CESID sobre els GAL.\nEn una entrevista a EITB el 2014, Iruin desgranava la implicació del PSOE en el terrorisme d’estat.\n“Els GAL són l’estat fent terrorisme.\nFuncionaris de l’estat fent terrorisme.\nLa primera generació del terrorisme d’estat eren bàsicament mercenaris fent terrorisme .\nLa dada nova d’aquesta segona generació és que a aquest terrorisme mercenari s’hi incorpora terrorisme executat directament per funcionaris policíacs, és a dir, per policies i guàrdies civils”, resumia.\nL’advocat abertzale ha participat en més casos destacats.\nEntre el 2005 i el 2007 va formar part de la defensa al macrojudici del sumari 18/98 durant setze mesos a l’Audiència espanyola contra cinquanta-sis acusats vinculats a ETA, dels quals quaranta-sis foren condemnats, i també va implicar-se en el cas Egunkaria, que va acabar el 2010 amb l’absolució de Martxelo Otamendi, Ignacio María Uria, Juan María Torrealdai, José María Auzmendi i Javier Oleagalos malgrat el tancament arbitrari del diari set anys abans.\nDarrerament, Iruin ha defensat Arnaldo Otegi, Arkaitz Rodríguez, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta i Sonia Jacinto en el cas Bateragune.\nTot i que els dirigents abertzales foren condemnats a penes de presó per l’intent de reconstruir la mesa nacional de Batasuna, l’advocat va obtenir un triomf contundent contra Espanya al Tribunal Europeu els Drets Humans, que va anul·lar el judici contra Otegi i els altres condemnats.\nEl Suprem espanyol va trigar dos anys a fer complir la sentència d’Estrasburg –va anul·lar definitivament les condemnes després de les eleccions del País Basc el juliol del 2020, de manera que privà que Otegi en fos candidat– i n’ha ordenat la repetició.\nIruin ja ha presentat un recurs contra la decisió del Suprem al Constitucional, i espera de tornar a guanyar.\nEl 1992 va defensar-se a si mateix en un procés judicial en què era acusat d’actuar com a mediador d’ETA en el cobrament de l’anomenat impost revolucionari.\nAl sumari, el magistrat de l’Audiència espanyola Carlos Bueren va arribar a acusar-lo de ser un dels principals dirigents d’ETA.\nUn altre element biogràfic remarcable és la seva presència a l’assalt a l’hotel on eren reunits els diputats i senadors de Batasuna el 20 de novembre de 1989, el dia abans de la investidura de Felipe González al congrés espanyol.\nUns encaputxats van irrompre amb trets i van assassinar Josu Muguruza.\nMés tard, l’ex-policia espanyol Ángel Duce fou condemnat per aquells fets.", "response": "Íñigo Iruin és el nou advocat de Meritxell Serret. Es tracta d'un expolític i advocat actual, motivat per la llibertat del País Basc. És un advocat molt respectat pel Tribunal Suprem de Justícia, ja que ha participat en casos importants, com a mediador d'ETA, en el cas Bateragune, o en la condemna d'Enrique Rodríguez Galindo.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1140", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El debat obert a Barcelona sobre la massificació turística també ha arribat a la síndica de greuges de la capital catalana, Maria Assumpció Vilà.\nLa defensora dels barcelonins ha vist el 2016 com es disparaven les queixes sobre el turisme, bàsicament pel lloc web que va posar en marxa el govern d'Ada Colau per delatar els pisos turístics il·legals.\nNo es descarta que com a mínim una part siguin dels propietaris.\nDurant l'any passat va rebre 123 queixes sobre turisme, quan en tot el 2015 van ser-ne 28.\nEn total, l'any passat, el primer sencer del govern de Colau, la síndica va realitzar 3.344 actuacions, de les quals 1.735 van ser consultes i assessoraments legals i 1.609 queixes, amb un lleu repunt d'aquestes últimes en relació a l'any anterior.\nPer àmbits, en els primers llocs de les reclamacions dels barcelonins hi ha el transport públic i la mobilitat (232 queixes), l'activitat econòmica (200, entre les quals hi ha les de turisme), medi ambient (152, on hi ha el soroll), serveis socials (150) i l'habitatge (137).\nEn el de l'emergència social –com els desnonaments-, ha notat un descens de queixes perquè ara hi ha \"més solucions\".\nLa síndica té dues demandes per a l'Ajuntament en l'àmbit de la seguretat.\nD'entrada, que s'ampliï la plantilla de la Guàrdia Urbana, ja que ha avisat del fet que hi ha \"desatenció\" a la ciutadania, ja que ha rebut denúncies de persones que truquen la policia barcelonina de nit per soroll o aldarulls al carrer però no hi acudeix perquè \"els diuen que tenen coses més importants a fer\".\nLa policia no va acudir a un cas de violència masclista\nLa manca de resposta de la Urbana se sol donar en trucades nocturnes per soroll, però Vilà també ha explicat el cas d'una comunitat de veïns de Nou Barris que va denunciar que cap cos policial va fer acte de presència davant d'un cas de violència masclista després d'alertar el telèfon 112.\nSegons Vilà, que fa pocs dies ha rebut la resposta municipal, existeix un protocol d'actuació per aquests casos, però \"semblar ser que hi va haver un error de la trucada\", si bé no ha pogut aclarir si de qui la va fer o de la tramitació posterior.\nFonts municipals han detallat a l'agència Europa Press que la trucada va ser directament transferida als Mossos d'Esquadra, per la qual cosa la Urbana no va arribar a tenir coneixement del cas, que corresponia a la policia catalana.\nHan afegit que els Mossos col·laboren amb la policia barcelonina, cos que treballa amb la Regidoria de Feminismes i LGTBI per millorar la coordinació i actualitzar els procediments interns.\nL'altra petició de la síndica al consistori fa referència a l'ordenança del civisme, norma que el govern municipal ja està en procés de revisar.\nVilà reclama que es substitueixi aquesta regulació per un codi de bones pràctiques per a la convivència, que inclogui multes menors i que suposi \"no criminalitzar col·lectius vulnerables\", com els sensesostre, les prostitutes i els nens que juguen al carrer.\n\"Hi ha d'haver un ordre però ha de ser ponderat\", ha defensat.\nPreguntat per la proposta sobre l'ordenança del civisme, el tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha afirmat que el govern està \"en la línia\" del plantejament de la síndica.\nAsens ha explicat que pròximament informaran del full de ruta que seguiran per revisar la regulació, i ha afegit que pretenen treballar en mesures alternatives per als col·lectius més vulnerables, \"rebaixar el rigor punitiu o excloure'l en determinats casos\".\nEls Serveis Socials tenen \"sobrecàrrega\"\nPel que fa als Serveis Socials, Vilà ha defensat que \"hi ha una sobrecàrrega\" a causa de la crisi, i espera que l'augment de plantilla previst en els Pressupostos municipals del 2017 sigui suficient per revertir-ho.\nS'ha tornat a posar al costat de Colau pel que fa a la demanda de limitar els preus del lloguer per la bombolla, i li ha reclamat que insisteixi a la Generalitat i l'Estat per regular-ho.\nEn relació als transports públics, ha demanat diferenciar entre qui no valida el bitllet i qui ho ha fet però duia una targeta de transport falsificada sense saber-ho.", "response": "S'han disparat les queixes per la massificació de turisme, fins al punt d'arribar a tenir-ne 123 l'any passat. La síndica Vilà demana a l'Ajuntament que s'augmenti la plantilla de la Guàrdia Urbana, a fi de millorar la seguretat a la ciutat. També espera que amb els pressupostos per al 2017 es pugui revertir la sobrecàrrega dels serveis socials.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2445", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha explicat aquest divendres a la tarda que està previst el tren entre l'estació de Sants i la terminal 1 de l'Aeroport del Prat entri en funcionament a partir del 2021 en període de proves.\nDurant una visita a les obres de la nova estació intermodal a la T2, el ministre ha detallat que l'estiu que ve finalitzarà la primera fase del projecte i que a partir d'aleshores s'iniciarà la segona, que consisteix en la instal·lació de les vies, els elements de seguretat i la construcció de l'estació intermodal a la T2.\nÁbalos ha destacat que es tracta d'una \"gran envergadura\" xifrada en uns 400 milions d'euros i ha detallat que la tuneladora només li falten 300 metres per perforar, uns treballs que finalitzaran al desembre.\nEl túnel pel qual transcorrerà el nou tren té una longitud de 3.385 metres, dels quals 2.830 s'han hagut de perforar per sota la pista de la T2 a una profunditat d'uns 25 metres.\nEn aquest sentit, el ministre ha destacat que tot i que aquesta pista ha hagut de tancar des de fa més de 20 dies sense que el funcionament de l'aeroport s'hagi vist afectat.\nSegons Ábalos, tant aquest projecte, en el qual s'hi destinaran 400 milions d'euros fins el 2021 dels 620 milions que rebrà l'Aeroport del Prat, com l'edifici satèl·lit de la Terminal 1 per al període 2022-2026 -una inversió de 38 MEUR- són dues obres paral·leles però que comparteixen l'\"objectiu comú d'augmentar la connexió de Barcelona amb la resta del món\".\nA més, ha situat l'Aeroport del Prat com \"una de les principals portes d'entrada al segon país amb més turisme del món\".\nÁbalos ha assenyalat que l'Aeroport del Prat porta des del 2011 batent el seu propi record de passatgers i que és el segon aeròdrom europeu amb major creixement a la Unió Europea.\nA més, ha recordat que fa una dècada \"molts polítics catalans van reclamar que l'Aeroport del Prat fos una \"entitat pròpia i no supeditat a Barajas\" i ha afirmat que ara \"aquest anhel és una realitat\".\nEn aquest sentit, ha assegurat que ocupa el sisè lloc en el rànquing europeu, amb un 72% dels vols internacionals i un 28% domèstics i que de deu rutes intercontinentals que hi havia als 2005 s'ha passat a les 45 de l'any passat.\nEl ministre també ha indicat que l'edifici satèl·lit a la T-1 i l'adequació de l'Aeroport de Girona com a \"quarta pista\" del Prat suposarà una inversió total de 2.000 milions d'euros amb ens 7-8 propers anys entre les dues infraestructures.\nD'aquesta quantitat, 360 MEUR correspondrien a l'aeroport de Vilobí, que passaria a estar connectat amb l'alta velocitat.\n'BCN a punt', iniciativa per optimitzar el Prat\nD'altra banda, José Luis Ábalos ha anunciat que el Ministeri de Foment assistirà a la propera reunió del Comitè de Coordinació Aeroportuària de Catalunya presentant la iniciativa 'Barcelona a punt', un document que té com a objectiu \"abordar el proper estiu amb millors condicions que l'últim any\".\nEl ministre ha lamentat els retards i cancel·lacions acumulades a l'aeroport del Prat el darrer estiu i ha defensat que és \"responsabilitat\" del Ministeri \"posar tots els mitjans de què disposa per evitar que aquestes situacions es repeteixin\".\nDe cara al nou document, Ábalos ha instat totes les administracions i els agents econòmics i socials a \"buscar sinèrgies i complicitats\" per optimitzar el funcionament de l'aeroport en puntes de trànsit aeri.\nEl Pla de Rodalies 2017-2025, a punt per l'any que ve\nD'altra banda, el ministre de Foment ha explicat que aquest divendres s'ha reunit també l coordinador de Rodalies a Catalunya, Pere Macias, i que espera que el Pla de Rodalies 2017-2025 estigui a punt per l'any que ve un cop finalitzada la fase de diagnòstic.\nÁbalos ha reafirmat el compromís de destinar més de 3.900 milions d'euros en inversions durant els pròxims anys.", "response": "El projecte de la unió entre la terminal 1 de l'Aeroport del Prat i l'estació de Sants s'espera que entri en funcionament el 2021. L'objectiu és connectar la ciutat amb la resta del món, ja que Barcelona compta amb un 72 % dels vols internacionals. Ábalos també s'ha volgut disculpar pels retards i les cancel·lacions de vols de l'estiu anterior.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_475", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha presentat en roda de premsa el document elaborat pel Departament de Salut i el d’Educació per tal de fer front a un retorn a les escoles segur a partir del setembre, amb l’assignació d’un CAP i d’un sanitari de referència a cada centre com a mesures principals, i intentant mantenir la presencialitat.\n‘No podem tenir una generació de joves amb aquesta desconnexió constant de l’escola’, ha dit el conseller.\n‘El protocol que presentem avui serveix a l’objectiu d’obrir les escoles i fer-ho de manera segura per a tots.\nHi ha i hi haurà incidències en el dia a dia i hem d’estar preparats per afrontar-les’.\nEl conseller ha explicat que els centres rebran l’assignació d’un CAP de referència, d’una persona del personal sanitari per poder assessorar professors i alumnat, d’un manual de criteris de gestió de casos i d’una formació específica (en format no presencial abans del 14 de setembre) dirigida als directors.\nDe fet, les direccions dels centres educatius seran les encarregades d’actuar en cas d’incidència relacionada amb el coronavirus, també en cas de sospita.\nSegons que s’ha establert en el document, si hi ha un cas positiu al centre, s’haurà d’aïllar durant quinze dies i fer prova PCR al grup de convivència estable de la persona infectada; és a dir, els seus contactes més estrets (l’aula sencera).\n‘L’alumne que estigui separat d’un altre amb una distància de 1,5 metres al menjador no formarà part del contacte estret’, ha aclarit Bargalló.\n‘Si hi ha dos casos positius de grups estables diferents d’un mateix bloc o d’un mateix edifici, es posa en quarantena tot el bloc o edifici 14 dies’, ha explicat Bargalló.\n‘A partir de dos casos positius de diferents grups en diferents parts del centre, l’autoritat sanitària pot plantejar a l’autoritat educativa el tancament de tot el centre durant 14 dies’.\nD’aquesta manera es preveu controlar casos en els grups de convivència, tot i que si la transmissió es dispersa es pot arribar a tancar el centre.\nPel que fa als pares, només caldrà que facin els catorze dies d’aïllament si el seu fill ha donat positiu a la prova, no si ha donat positiu un contacte del seu fill.\nEn aquesta línia, un fill d’un pare que hagi donat positiu també haurà de fer aïllament.\nPel que fa a l’aula, tots els alumnes no hauran de fer aïllament fins que no hi hagi un cas confirmat, i per tant no s’aïllaran a partir d’una sospita de cas.\nJosep González, director general de Centres Públics del Departament d’Educació, ha destacat la importància de ‘l’actuació precoç’ en la gestió dels casos, quelcom que només s’aconsegueix si tothom sap què ha de fer en cada moment.\nHa dit que els familiars han de donar informació als centres si l’infant té símptomes.\n‘Un infant no ha d’anar a l’escola si es troba en aïllament, si espera un resultat d’una PCR (des del moment en què se li fa la prova fins a conèixer els resultats), si viu amb una persona amb covid o si es troba en quarantena’.\nGonzález també ha anunciat la creació d’una aplicació informàtica, Traça Covid, que facilitarà el seguiment dels casos sospitosos i de les proves PCR i actualitzarà dues vegades al dia les dades i la informació sobre els contagis.\nMarc Ramentol, director general de professionals de la Salut, ha explicat que, durant aquest curs, s’intentarà mantenir ‘tant com es pugui’ la presencialitat a les aules.\n‘L’impacte de la covid en nens i joves té un patró diferencial al dels adults, especialment en els menors de deu anys, en què l’afectació clínica és molt més lleu i hi ha un gran percentatge de casos asimptomàtics’, ha explicat.\n‘S’accepta de manera majoritària que els centres educatius no s’han comportat com uns amplificadors de la transmissió comunitària del virus, tot i que han rebut l’impacte d’aquesta transmissió comunitària en els entorns on estan ubicats’.\nHa parlat també de la figura del gestor covid, que activara els serveis de vigilància epidemiològica territorial.\n‘Quan hi hagi una sospita es demanarà un test PCR’, ha explicat.\nPel que fa a altres mesures sanitàries, Bargalló ha explicat que la màscara s’utilitzarà per entrar i sortir de l’aula, per moure’s pels passadissos i, en definitiva, per circular pel centre escolar.\nTot i que, per tant, a l’interior de l’aula la màscara no serà obligatòria, el Departament no tanca la porta a què ho sigui, tenint en compte la situació epidemiològica del territori on és l’escola, i especialment a partir de determinades edats, perquè a partir dels deu o dotze anys la transmissió del virus és més gran.\nEl conseller ha defensat que l’experiència d’aquest estiu en els casals, amb 200.000 infants que hi han assistit, han ajudat en aquesta preparació, perquè el volum d’incidències ha estat ‘petit’ i se n’ha fet una valoració ‘positiva’ de la gestió.", "response": "El Departament d'Educació i de Salut han elaborat un document per abordar la tornada a l'escola al setembre de manera presencial i segura. S'assignarà un CAP de referència a les escoles per assessorar i, quan un alumne doni positiu, haurà d'aïllar-se durant 15 dies. La resta d'alumnes de la classe se sotmetran a una prova PCR.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1415", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha traslladat aquest diumenge al matí a Pedro Sánchez, en el marc de la conferència de presidents, que \"fins que no tinguem totes les competències, ens oposarem a la pròrroga de l’estat d’alarma\".\nEl govern espanyol pretén allargar-lo un mes més relaxant el comandament únic que fins ara ha exercit.\nA la darrera votació al Congrés tant ERC com JxCat van votar en contra de la pròrroga però ara els republicans negocien amb el govern espanyol canviar el sentit del seu vot a canvi de compartir la gestió del desconfinament.\nDe les declaracions de Torra se'n podia inferir el posicionament dels partits al Congrés, però fonts de Presidència han volgut aclarir a aquest diari que les afirmacions del mandatari català en cap cas vinculen el que han de fer JxCat i ERC al Congrés, on es decidirà prorrogar o no l'estat d'alarma.\nTorra expressava doncs una opinió, caldrà veure si compartida per tot el seu govern, en l'intent de condicionar la posició dels partits.\ncoronavirus\nSánchez planteja una última pròrroga de l'estat d'alarma d'un mes per guiar el desconfinament\nEl president espanyol demana el suport de les forces polítiques, insisteix que el pla de la Moncloa \"ha funcionat\" i pretén que Sanitat continuï centralitzant competències\n\"Catalunya porta gestionant la seva sanitat des de fa 37 anys.\nConeixem perfectament com volem gestionar aquestes competències i creiem que l’autoritat competent hem de ser nosaltres\", ha defensat el presidents segons que ha explicat Presidència.\nTorra també ha entrat en les qüestions de gestió sanitària i i aquest sentit ha reclamat que l'ús de mascaretes sigui obligatori arreu, i no només als transports i altres àmbits: \"Hem d’aconseguir que ningú surti al carrer sense posar-se una mascareta.\nÉs fonamental perquè entrem en una fase molt important de conscienciació dels hàbits de salut, higiene i distanciament social\", ha afirmat.\nPel que fa a les qüestions econòmiques, Torra ha criticat que milers de treballadors encara no hagin cobrat les prestacions dels ERTOS i ha anunciat que, \"davant l’allau de critiques i queixes, la Generalitat farà una reclamació conjunta a l’estat dels impagaments o no pagats\".\nHa afirmat també que \"les administracions s'han de fer càrrec d'aquesta crisi i no els treballadors ni els empresaris\".\nHa exigit el pagament a Catalunya de 4.000 milions pel cost extraordinari de la Covid-19 per Catalunya i augmentar el dèficit autonòmic i la capacitat dels ajuntaments per gestionar els seus superàvits.\nTorra també ha demanat s'aprovi ja la Renda Bàsica Universal, que també prioritza Podem, així com un subsidi per les persones que hagin d'anar a treballar i tinguin persones dependents a càrrec.\ncoronavirus\nMAPA Així es divideix Catalunya en regions sanitàries\nTot Catalunya està ja en fase 3\nCoronavirus: Guia\nQuè puc fer (i què no) en la fase 0,5 del desconfinament?\nA Barcelona i a les regions metropolitanes, el comerç funcionarà sense cita prèvia i els museus i biblioteques recuperaran l'activitat, però les terrasses continuaran tancades i no es podran visitar familiars\ncoronavirus\nAixí hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús\nEl lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar\ncoronavirus: FAQS\nQuè es pot fer i què no en aquests moments a Catalunya\n122 preguntes amb resposta sobre la situació actual, tant pels que ja estan a la fase 3 com pels que es troben a la fase 2\nTornar a les aules\n«Tornar a les aules»: un especial de NacióDigital\nTota la informació de l'incert retorn a l'escola aquest curs i el vinent\ncoronavirus\nGRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia\nCatalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies", "response": "Quim Torra comunica a la conferència de presidents que Catalunya s'oposarà a la pròrroga d'un mes més de l'estat d'alarma, ja que volen gestionar la sanitat i les competències com han fet durant 37 anys. Demana, a més, que les mascaretes siguin obligatòries en tot moment i que es paguin a Catalunya els 4.000 MEUR dels costos de la covid-19.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1089", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "La direcció de l'escola dels Maristes de Sants-Les Corts no va comunicar a les famílies dels alumnes que l'exprofessor Joaquim Benítez havia abusat d'un noi a l'escola l'any 2011 perquè la família de la víctima va demanar discreció.\nEn el judici contra el professor a l'Audiència de Barcelona per haver abusat de quatre nois, el vicari provincial, Pere Ferré Jodrà, responsable de les escoles Maristes a Catalunya i altres zones d'Europa, ha explicat que van comunicar els fets als professors, ho van denunciar a la Fiscalia de Menors, i van explicar a les famílies que Benítez deixava l'escola, però sense citar el motiu real.\nDurant la primera sessió del judici, Pere Ferré Jodra, ha testificat que a ell els fets els hi va explicar la cap d'estudis.\nL'escola va apartar el professor, però al cap de molts pocs dies ell mateix va renunciar a la feina.\nLa cap d'estudis va explicar al vicari que Benítez li havia admès parcialment els fets, dient que havia tingut un \"moment de debilitat\" i se li \"havia anat el cap\", però sense arribar a masturbar-se.\nDesprés de conèixer els fets, no van comunicar-los a la DGAIA, perquè el menor no estava desemparat per la família, i tampoc a la Conselleria d'Educació, sinó que van aplicar la normativa de les escoles concertades.\nSí que es va comunicar al claustre de professors, i la petició de discreció de la família va fer que no expliquessin a la resta de famílies els motius pels quals Benítez deixava la feina.\nDe fet, Benítez es va acomiadar de la comunitat en una carta en la que no feia cap referència als fets.\nL'escola va investigar una mica més i no van conèixer cap denúncia anterior, ha explicat el testimoni.\nA partir d'aleshores, el servei psicopedagògic del centre va estar amatent a possibles nous casos, el 2012 es va començar a fer un protocol propi i el 2013 es va començar a treballar amb els alumnes la prevenció, detecció i comunicació de situacions similars.\nUna llitera al despatx\nEl vicari ha explicat que desconeixia que Benítez tenia una llitera al seu despatx, i que el despatx es va retirar quan va deixar la feina.\nEn tot cas, ha dit que Benítez no era el massatgista de l'escola ni el metge, perquè no existeix aquesta figura.\nEls dos mossos d'Esquadra que van investigar els fets han explicat que van rebre una vintena de denúncies, a partir de la del 2011, i que totes seguien un \"patró\" similar, tot i que procedien d'homes nascuts entre els anys 70 i 90: comesos entre l'any 1986 i 2011, en el moment dels fets eren nois d'entre 13 i 14 anys, a qui Benítez citava al seu despatx, on tenia una llitera, per fer-los un massatge per alguna lesió.\nEn dues de les denúncies, a més, els van explicar que algú havia vist Benítez cometent els abusos al despatx.\nSobre la investigació del primer cas conegut, el denunciat amb una nota manuscrita el 2011 per l'escola a la Fiscalia de Menors, han explicat que el jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona els va ordenar investigar-ho.\nL'Oficina de Relacions amb la Comunitat va demanar al director de l'escola que els facilités les dades de Benítez, però només els va donar els noms i cognoms, i no els va voler facilitar l'adreça ni el DNI.\nEls Mossos ho van comunicar al jutjat, i com que la família de la víctima no volia seguir endavant amb la denúncia, el cas va quedar aturat.\nPer la seva banda, les quatre víctimes han declarat a porta tancada.\nFonts jurídiques han explicat que han explicat força bé l'experiència viscuda.\nEl judici seguirà aquest dimarts amb la declaració dels pèrits i forenses i la del propi acusat.", "response": "Després dels abusos a un menor el 2011, Joaquim Benítez, exprofessor de Maristes de Sants-Les Corts, va deixar el seu lloc de treball. Només van ser informats dels fets el claustre de professors, ja que la família de la víctima va demanar discreció. En el curs de la investigació, els Mossos d'Esquadra van rebre un gran nombre de denúncies.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_656", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha descartat de desdoblar grups el curs vinent i ha proposat de fer ‘grups estables’ on els alumnes puguin ‘interactuar’.\n‘La idea no és que tinguem un nen que no toca cap altre nen sinó un grup de nens que entre ells es toquen’, ha dit a Catalunya Ràdio.\nHa reconegut però que seran grups ‘més reduïts que les ràtios tradicionals’ -ha posat com a exemple de 15 a 22- i que s’entendran ‘com una família’, per això ‘no serà necessari’ respectar les distàncies de seguretat.\nL’objectiu és ‘garantir la traçabilitat’, ha insistit.\n‘És possible que en algunes escoles de dos grups en surtin tres’, ha dit.\nNo ha concretat els docents que es contractaran però ha dit que parlar de milers és una bona apreciació.\nEscolteu ací l’entrevista:\nHa afegit, però, que no pot concretar la xifra perquè està acabant d’analitzar escola per escola l’aplicació dels criteris i perquè ‘forma part de la negociació’ amb els sindicats, que haurà de començar la setmana vinent.\n‘Contractarem aquell personal que l’anàlisi del centre per centre indiqui que és necessari perquè el centre tingui una vida normal l’any vinent’, ha manifestat.\nHa dit que el professorat que es contracti de manera addicional no serà directament per atendre nous grups que es puguin crear, sinó per donar una atenció educativa ‘més especialitzada, més concreta i més competencial’, segons les necessitats de cada alumne després de sis mesos sense escola presencial.\nPer fer-ho, ha calculat que dels 2.000 milions d’euros que l’estat espanyol transferirà a les autonomies, uns 300 milions haurien de ser per Catalunya en aplicació del percentatge de població escolar que té.\nTot i això, ha dit que si es fan servir altres criteris, com les línies de transport escolar, ‘potser és una mica menys’.\nEl conseller ha explicat que està acabant de tancar amb el Departament Salut un document sobre les mesures sanitàries i d’higiene i que s’establiran diferents característiques segons el tipus d’ensenyament i nivell.\nBargalló ha afirmat que es treballa perquè el cursi ‘sigui normal’ i per tenir capacitat de reacció immediata si hi ha un brot de la covid-19.\nEn aquest sentit, ha afirmat que la presencialitat s’ha de garantir en la primària i la secundària obligatòria i a partir d’aquest nivell ha afirmat que no els preocupa si aquesta presencialitat no es pot garantir cada dia.\nEntre algunes de les mesures que es proposarà, ha reiterat la de prendre la temperatura als alumnes abans d’accedir als centres i ha posat com a exemples les llars d’infants.\nBargalló ha explicat que per evitar haver de tancar un centre i confinar els alumnes cada vegada que un nen té febre, es plantegen prendre la temperatura a la porta i que el nen no hi pugui accedir si en té.\nPel que fa a la mascareta, ha descartat l’ús generalitzat en els professors, tot i que ha dit que cal veure com s’aplicarà en el cas dels primers nivells i en algunes situacions en les quals el contacte entre el professor i l’alumne és més directe.\n‘Però la imatge del professor amb mascareta a l’aula no serà la normal’, ha resumit.\nD’altra banda, ha dit que el curs vinent ‘ni es trauran ni es posaran’ barracons, tot i que abans de la pandèmia la previsió era treure’n alguns.\nHa afirmat però que hi pot haver ‘algun cas molt excepcional’ on sí sigui necessària d’una actuació en aquest sentit.\nBargalló ha insistit però que s’està treballant amb els ajuntaments per trobar espais per aquells centres que no puguin garantir les mesures necessàries en els seus edificis habituals.\nHa explicat també que s’intensificarà el pla digital per tal que tant centres, com alumnes com professors estiguin preparats davant de qualsevol eventualitat.\nEducació calcula que hi ha uns 1.200 centres que no estan preparats digitalment i que es necessitarien uns 300 milions d’euros per completar el pla.\nSobre la moció que va aprovar ahir el parlament per garantir les ajudes a l’alimentació als menors vulnerables durant l’estiu, ha explicat que no serà allargar les beques menjador, sinó que es treballa en diferents fórmules per tal que tots els menors en situació de vulnerabilitat tinguin garantida l’alimentació durant l’estiu.\nBargalló ha augurat també que la quantitat d’infants que necessitaran aquests ajuts ‘segurament serà superior’ als que perceben les beques menjador perquè hi haurà més necessitats.\nPer últim, ha destacat que durant la pandèmia hi ha hagut co-governança amb el ministeri d’Educació espanyol, i que ha estat ‘molt estreta’.\n‘Quan s’ha parlat de co-governança, dels pocs casos en què ha estat real ha estat a educació, en altres casos ha volgut manar’, ha dit.", "response": "Bargalló encara està aclarint amb Salut les mesures sanitàries pertinents per al pròxim curs escolar. Ell és partidari d'acabar amb la distància de seguretat a les aules, a través de la reducció dels grups, cosa que proporcionaria normalitat als centres. Segons ha calculat, Espanya hauria de transferir 300 MEUR a Catalunya per la quantitat d'escoles que té.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2950", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El ple de l'Ajuntament d'Amposta té previst aprovar definitivament aquest dilluns al vespre la protecció de l'antic edifici del \"col·legi de les monges\" com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per preservar la integritat de la part antiga del conjunt.\nActualment, l'immoble, que va ser adquirit per una empresa que volia construir allí una promoció d'habitatges, es troba en fase d'execució hipotecària.\nEl consistori confia poder-lo adquirir a la SAREB –l'anomenat banc dolent- un cop surti a subhasta.\nAmb tot, i davant la possibilitat que alguna altra societat pugui acabar comprant-lo, la protecció com a BCIL evitarà l'enderroc i protegeix els elements destacats de la part antiga –com l'escala i les baranes amb motius florals-, més enllà d'una possible utilitat privada o comercial.\nLa idea del govern municipal d'ERC és, en el futur, rehabilitar l'edifici antic, enderrocar la part més nova i reobrir-lo a la ciutadania com a equipament cultural i educatiu.\nConstruït a principis del passat segle XX, diverses generacions d'alumnes de la ciutat van conèixer les instal·lacions, situades en ple centre de la ciutat, entre el mercat i el passeig del Canal.\nAl conjunt original, en forma d'U, se li va afegir posteriorment un altre immoble que tanca l'espai, sense valor arquitectònic, d'acord amb els informes tècnics del consistori.\nActualment, i després de ser adquirit anys enrere per una societat que volia construir-hi pisos, es troba tancat al públic i, segons ha reconegut el regidor d'Urbanisme, Tomàs Bertomeu, el seu estat és \"lamentable\".\nEntre els elements arquitectònics originals destacats i que encara es conserven figuren les escales que donen accés al patí central, amb baranes d'art floral.\nEl procediment per declarar-lo com a BCIL s'ha tancat amb el dictamen favorable del Departament de Cultura i sense cap al·legació per part dels particulars afectats.\nEl consistori va posar en marxa el procés a finals del passat 2015, amb la idea d'evitar un possible enderrocament i preservar-lo per fer-lo més interessant per a tercers.\nDe fet, Bertomeu no descarta encara que, un cop la SAREB l'acabi expropiant i el torni a subhastar, alguna empresa pugui acabar pujant i adjudicar-se l'edifici per a usos com l'hoteler.\nD'entrada, però, la recuperació era un dels compromisos electorals assumits per ERC, amb l'objectiu d'ubicar-hi equipaments i serveis culturals i educatius, com l'Escola d'Art i Disseny (Esardi), l'Escola Oficial d'Idiomes o l'Escola d'Adults.\nAquest dilluns, però, el regidor no ha volgut anar més enllà de precisar els usos com a \"culturals\".\n\"L'ús l'anirem definint\", assenyala.\nDins dels plans del govern municipal, segons ha reconegut Tomàs, figura l'enderroc de l'edifici més nou que tanca la \"U\" de l'immoble original, obrint l'espai al carrer, així com la rehabilitació del conjunt i, en especial, de les escales.\nTambé a la part superior, on es troben les vidrieres, cabria la possibilitat d'un \"possible desenvolupament\" constructiu de caràcter \"tou\", segons ha apuntat.\n\"Pensem que des del punt de vista urbanístic, turístic i econòmic, quan pugui ser adquirit per l'Ajuntament, enderrocar una part de l'edifici i lluir les escales, un cop restaurades, el centre de la vila guanyarà molt.\nLi donarem un valor: l'edifici està enllaçat amb la zona del canal i podrà ser obert.\nLluir-lo, crear un atractiu més, un espai exterior que sigui visitable\", ha argumentat.\nD'altra banda, el ple ordinari d'aquest mes de gener preveu també aprovar una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per a permetre la instal·lació de serveis turístics i hotelers a la zona costanera dels Eucaliptus.\nSegons Bertomeu, el consistori ha detectat que existeixen \"problemes de tipus legals\" per donar \"certes llicències\".\nLa modificació ha de servir perquè \"certs sectors\" de la zona puguin prestar serveis turístics, tant des de l'àmbit públic com privats.\n\"Aquí teníem una mancança i ho anem a cobrir\", ha afegit.\nTambé s'ampliarà l'ús hoteler.\n\"Fem actuacions per impulsar el dinamisme econòmic\", ha subratllat.\nPer últim, el ple debatrà una moció conjunta de tots els grups municipals, proposada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, demanant l'arribada fins al delta de l'Ebre dels sediments retinguts als embassaments de Riba-roja i Mequinensa per evitar la regressió de l'espai.", "response": "L'Ajuntament d'Amposta vol aprovar la protecció del col·legi de monges com a bé cultural d'interès local. El consistori espera recuperar l'edifici quan surti a subhasta i poder rehabilitar-lo i reobrir-lo per a la ciutadania. No es descarta l'opció que, una vegada arribada la subhasta, una empresa compri l'edifici amb finalitats hoteleres.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_355", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Sense cap sorpresa.\nAda Colau ha revalidat la batllia de Barcelona amb el suport de Barcelona en Comú, el PSC i Manuel Valls.\nPer primera vegada, el candidat de la llista més votada no assolirà la batllia de la capital catalana.\nColau ha consumat el tomb que va començar l’endemà del 26-M i continuarà quatre anys més al capdavant de l’ajuntament.\nPerò el ple al Saló de Cent ha estat marcat per la presència de Joaquim Forn, pres polític, els crits de llibertat i la concentració de suport a la plaça de Sant Jaume.\nUna multitud solidària amb Forn també ha protestat contra Colau pel pacte amb el PSC i Valls.\nA la plaça també hi havia, en minoria, un grup de suport a la batllessa dels comuns.\nUn ampli dispositiu de la Guàrdia Urbana s’ha desplegat per a evitar qualsevol incident.\nColau i Collboni: torna a Barcelona el tàndem trencat pel 155\nAl seu discurs, Colau ha tornat a lamentar que no hi hagi hagut un tripartit entre els comuns, ERC i el PSC.\nHa agraït el suport dels socialistes i els tres vots de Valls, ‘uns vots que no hem anat a buscar i que no hem amagat que ens incomodaven’.\nHa dit que és conscient que s’haurà d’esforçar per ser ‘més dialogant i accessible’ aquesta legislatura i ha criticat qui qualifica els comuns d’equidistants.\n‘No seré en cap cas alcaldessa independentista ni alcaldessa antiindependentista.\nM’esforçaré per a fer l’alcaldessa de tots els barcelonins’, ha afegit, cosa que també ha demanat a tots els regidors.\nColau s’ha compromès a continuar combatent la judicialització de la política.\nDirigint-se a Forn, ha desitjat que arribi a ell i als presos polítics ‘una alenada’ d’aire fresc de Barcelona.\n‘No tindrem descans col·lectivament fins que no sigueu a casa en llibertat’, ha assegurat.\nTambé s’ha compromès a mantenir un contacte regular amb Forn per parlar sobre la ciutat i a mantenir el llaç groc a la façana de la casa de la vila si ho decideix la majoria de la junta de portaveus, on els comuns poden ser majoria amb ERC i JxCat.\nForn ha fet un discurs dur amb Colau.\nEnmig d’un saló de cent dempeus, amb crits de llibertat i una gran ovació a la plaça de Sant Jaume, ha començat felicitant-la, però tot seguit li ha dit: ‘Crec que heu comès un gran error no respectant la llista més votada; tothom sap com heu aconseguit els vots.\nHo sou gràcies a un partit que ha situat com a primer objectiu que Barcelona no tingui un batlle independentista, i vós ho heu facilitat.\nSabeu que responeu a una pressió política dirigida; heu estat l’instrument útil d’aquests poderosos, que tant us agrada criticar en campanya.’\nHa continuat així: ‘Vós dieu que ajudeu a desmuntar la política de blocs.\nMés aviat penso que així està més consolidada i clarifica la posició del vostre partit, que sempre s’ha mogut en l’equidistància.\nI em dol el menyspreu sobre el meu partit; la discrepància és respectable, però no em complau que digui que ni tan sols seureu a parlar amb nosaltres quan dieu que voleu governar per a tothom.’\nDesprés hi ha intervingut Valls, que s’ha vantat del suport a Colau i d’haver barrat el pas a l’independentisme.\nHa defensat el vot d’ell mateix i dos regidors més de la seva candidatura a Colau per ‘sentit d’estat’ i per la necessitat de barrar el pas a Maragall.\n‘No s’ha de fugir la responsabilitat: és sí o no.\nEl més important era evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista’, ha dit.\nHa estat escridassat per la majoria del públic del Saló de Cent quan, durant el discurs, s’ha dirigit a Joaquim Forn i li ha dit a l’estat espanyol no hi ha presos polítics ni exiliats.\nA Ernest Maragall, el candidat d’ERC, l’han deixat amb la mel a la boca, i al seu discurs s’ha mostrat agraït per haver pogut ‘tornar a estimar Barcelona’.\nS’ha compromès a ser la veu dels seus votants a l’ajuntament en el paper que li toca.\nMaragall també ha dit que prendran la iniciativa a l’oposició i que seran exigents amb el govern municipal.\n‘Que ningú no es permeti presumir de progressisme si no assumeix el compromís de llibertat dels presos polítics, i de conquerir la plenitud democràtica per decidir el nostre futur’, ha dit.\nMaragall també ha tingut un record per Oriol Junqueras, que va proposar-li d’encapçalar la candidatura d’ERC de la presó estant, i pel seu germà, l’ex-batlle i ex-president Pasqual Maragall.\nDirigint-se a Forn, ha dit que sabran llegir el significat del fet que avui hi fos present i del fet que d’ara endavant hi fos absent.\nL’acte ha acabat amb el cant d’Els Segadors i les fotografies oficials i el desplaçament de la nova corporació municipal al Palau de la Generalitat per tal de saludar el president, Quim Torra.\nUn trajecte que Forn ja no ha pogut fer, perquè se l’han endut de tornada a la presó de Soto del Real.", "response": "Ada Colau tornarà a ser alcaldessa de Barcelona durant quatre anys més, de la mà del PSC i Valls. Ha lamentat no poder formar tripartit amb ERC, però promet lluitar per portar de tornada a la llibertat els presos polítics. Forn ha felicitat Colau, encara que en el seu discurs també ha criticat els actes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2123", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El nou servei d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell entrarà en funcionament l'estiu de 2019.\nAixí ho han anunciat els responsables del centre sanitari, del CatSalut i de l'Ajuntament de la ciutat en la roda de premsa de presentació de l'inici de les obres que s'ha celebrat aquest dimecres.\nEl projecte contempla la construcció de dues noves plantes a sobre l'actual bloc d'urgències que donaran lloc a un espai addicional de 2.114 metres quadrats, 18 habitacions per pis i 72 llits nous.\nLa previsió és que els nous equipaments entrin en funcionament de forma progressiva.\nAixí, inicialment obrirà portes la primera planta i uns mesos més tard la segona.\nL'objectiu d'aquests treballs és donar resposta a una llarga reivindicació d'aquest territorper i resoldre els problemes de col·lapse reiterat que es donen a l'hospital sabadellenc.\nAmb la reforma s'espera poder reduir el temps d'espera dels pacients i agilitar el procés per assignar llits.\nL'obra tindrà un cost de 4,4 MEUR i es destinarà un milió més a abastir el nou edifici dels equipaments tècnics necessaris.\nEl projecte contempla un nou edifici de dues plantes que s'aixecarà a la façana de l'hospital que dona a la Gran Via de Sabadell, just a sobre l'actual bloc del servei d'Urgències.\nAquestes obres compten amb un pressupost de 4,4 MEUR aportats per l'Ajuntament, i que una suma afegida de 1,08 MEUR en concepte d'equipaments, que assumirà l'Institut Català de la Salut.\n\"Aquest és un projecte que hem visionat conjuntament\", ha destacat el gerent de l'Àmbit Metropolità Nord de la Regió Sanitària Barcelona del Servei Català de la Salut, Lluís Franch que ha agraït el compromís econòmic de l'Ajuntament i ha lloat la feina de lideratge que està duent a terme la Corporació Sanitària Parc Taulí.\nDe fet es tracta de l'obra més gran que es fa al centre hospitalari des de l'any 1996, i que permetrà dotar l'equipament de 18 noves habitacions amb un total de 72 llits, 36 per planta, tot plegat en una superfície total de 2.114 metres quadrats.\nLes primeres grues ja s'han instal·lat, i es preveu que els treballs no acabin fins a finals del primer semestre de 2019, per obrir de manera progressiva el nou equipament.\n\"Estem treballant perquè la primera planta pugui entrar en funcionament de forma segregada de la segona\", ha apuntat l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, que ha assegurat que pocs mesos després s'obrirà la segona.\nAcord a dues bandes\nLes obres han esdevingut una realitat gràcies a l'acord a què l'exalcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), i l'exconseller de Salut, Toni Comín (ERC), van arribar l'any 2016.\nUn cop tancats els comptes de la ciutat, es va detectar un superàvit, motiu pel qual es va optar per acordar una cessió de 4 MEUR a la Generalitat per poder dur a terme l'ampliació de les instal·lacions sanitàries.\n\"En aquell moment es va arribar a la conclusió que la millor inversió que podia per la ciutat era aportar aquells 4 MEUR per aquesta ampliació\", ha recordat Serracant que ha assenyalat que l'executiu local va prioritzar les necessitats de la ciutat i també de la comarca.\nAquesta aportació es va fer en concepte patrimonial, de manera que l'edifici serà de propietat municipal.\nEn aquesta línia Serracant ha recordat que l'acord que va signar-se amb la Generalitat i la Corporació, també va contemplar beneficis per la ciutat.\n\"Vam guanyar en l'acceleració d'altres compromisos, com el del nou CAP a Can Llong o el compliment del Pla Director de Salut que ha de començar al 2020\", ha explicat l'alcalde.\nEl batlle ha tingut unes paraules de record per l'exconseller de Sanitat, Toni Comín, assegurant que hauria de ser ell qui fes aquest anunci com a impulsor en part del projecte.\nLa previsió és que hi hagi afectacions parcials mentre es duen a terme les obres, fet pel qual en moments puntuals s'originaran molèsties de sorolls.\nDe la mateixa manera es preveu aïllar les parts afectades en moments concrets per poder dur a terme certes accions, com ara la instal·lació de la caixa de l'ascensor del nou edifici.", "response": "L'Ajuntament de Sabadell destina 4'4 MEUR, a més d'1'08 MEUR, per a la construcció de dues plantes més a l'edifici d'urgències de l'hospital Parc Taulí. Afegirà 2.114 m2 més a les urgències, a més de 36 habitacions noves. Primer obrirà la primera planta i progressivament obrirà la segona. Això reduirà el temps d'espera dels pacients i l'assignació de llits.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_463", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Durant tres anys s’ha provat al delta de l’Ebre la viabilitat de cultivar quinoa com a cultiu complementari a l’arròs.\nEl pseudocereal té una tolerància alta a la salinitat dels sòls deltaics i els resultats preliminars confirmen que es podria alternar la plantació de quinoa a l’hivern, amb la de l’arròs, a l’estiu.\nL’estudi forma part del projecte ImproRice de la Universitat de Barcelona, AgroServeis.cat i l’IRTA que acaba enguany.\nLa recerca destaca que la rotació de cultius frenaria la dinàmica de les males herbes, que és un dels “grans maldecaps” i una important despesa per als arrossaires, que la quinoa es podria cultivar en secà, i que les cooperatives i indústries podrien processar-lo amb la maquinària que fan servir per a l’arròs.\nDins del projecte ImproRice per trobar les millors varietats d’arròs per a la producció ecològica i les més resistents als efectes del canvi climàtic al delta de l’Ebre, s’ha estudiat la viabilitat de plantar quinoa als arrossars, com a alternativa i complement al monocultiu de l’arròs al Delta.\nPer primera vegada, s’ha identificat i demostrat que la plantació d’aquest pseudocereal podria complementar la de l’arròs, amb una rotació estiu-hivern que tindria beneficis que van més enllà de la diversificació del sector.\nLa quinoa és un pseudocereal amb una demanda a l’alça, considerat com un “superaliment” pel seu alt contingut de proteïna, de ferro (més del doble que altres cereals), d’omega 3 i d’àcids aminoàcids, i perquè no conté gluten.\nEl consum a Catalunya s’abasteix amb importacions, sobretot des de l’Amèrica Llatina i la producció a l’estat espanyol es concentra principalment a Andalusia, on es cultiven unes 2.000 hectàrees anuals.\nEn un camp experimental a la finca del Capità de Deltebre (Baix Ebre) s’han plantat durant tres campanyes 15 varietats de quinoa per estudiar quina s’adapta millor a les condicions agronòmiques dels sòls deltaics.\nAquest mostreig s’ha fet amb planter de cultiu hidropònic (mètode de conreu de plantes dins de l’aigua, sense terra), seleccionat prèviament als hivernacles de la UB i conreat allí durant un mes.\nLa quinoa s’ha fet créixer al camp durant 90 dies, aproximadament.\nCom ha explicat Alfred Palma, director tècnic d’Agroserveis.cat, la quinoa ha demostrat una “bona tolerància a la salinitat del sòl”, un dels principals “limitants” dels terrenys del delta de l’Ebre, però a més a més, la rotació d’aquest cultiu amb el de l’arròs permetria “trencar la dinàmica de les males herbes, que és un dels grans mals de cap” del cultiu d’arròs al Delta.\n“S’inverteixen molts recursos econòmics per al seu control sense que els resultats satisfacin del tot”, ha apuntat Palma.\nEl cultiu no es podria estendre per tota la plana deltaica.\nTot i que la quinoa s’adapta bé als terrenys salinitzats té dificultats per desenvolupar-se en terrenys pesats i argilosos.\n“Els terrenys més arenosos serien els més idonis per afavorir el cultiu i instaurar-ho”, ha apuntat el director tècnic.\nAra bé, l’estudi ha provat la plantació de quinoa amb reg i amb secà i s’ha demostrat que les plantes tenen una “alta resistència a l’estrès hídric” i que es podria plantar a l’hivern, aprofitant els fenòmens de pluja “prou intensos” del Delta, sense suport de reg, i per tant, sense costos afegits per al productor.\nAquesta recerca, que va començar el 2019 i acaba enguany, permetrà fixar “les bases” perquè els agricultors interessats puguin desenvolupar el cultiu.\nTot i que, de moment, el cas concret de la quinoa no hagi despertat “un especial interès” entre els agricultors, la iniciativa d’Agroserveis.cat, la UB i l’IRTA, sí que forma part d’un projecte ampli per dar resposta “a la necessitat d’augmentar la competitivitat” del sector arrossaire al Delta.\n“Si el cultiu de la quinoa ajuda o empeny a què l’arròs funcioni millor, estic segur que els arrossaires i el sector ho veuran amb bons ulls, però no hi ha un clar interès encara, no s’ha despertat una inquietud perquè els resultats són preliminars i les proves són anecdòtiques”, ha apuntat Palma.\nI és que el projecte no mor aquí.\nLa intenció és poder replicar amb noves experiències les proves durant els pròxims anys i animar la indústria arrossera a implicar-s’hi per garantir el processament del fruit.\n“Una de les bondats és que el sistema de processament de la quinoa és molt adaptable o pràcticament igual, amb la mateixa maquinària i logística, que el processament de l’arròs.\nSeria qüestió d’organització dins de la indústria i les cooperatives i que es fes una aposta clara en aquest sentit per acabar d’acompanyar el pagès”, ha esperonat Palma.\nEl trinomi UB, IRTA i Agroserveis.cat ja treballen per donar continuïtat a aquesta recerca, ampliant el projecte ImproRice o proposar-ne un de nou per seguir buscant cultius alternatius i rotatoris a l’arròs.", "response": "ImproRice estudia la possibilitat de plantar quinoa als arrossars del Delta, ja que una rotació estiu-hivern entre l'arròs i la quinoa podria donar molts beneficis. S'han plantat 15 varietats de quinoa per veure quina s'adapta millor al terreny, però en general han mostrat una gran tolerància a la salinitat del sòl deltaic.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1912", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "L'Audiència Provincial Secció 8 Penal de Barcelona, ha absolt finalment Josep Anglada, president de Som Identiaris (SOMI) i actual regidor de Plataforma Vigatana (PLVI) a l'Ajuntament de Vic, d'un presumpte delicte contra la integritat moral i de dues faltes de lesions.\nD'aquesta manera, es desestima el recurs d'apel·lació interposat per l'acusació, al que s'hi va afegir el fiscal.\nEls fets objecte de disputa es remunten a la primavera del 2012 quan presumptament Josep Anglada hauria insultat tres joves i n'hauria agredit dos a la plaça Major de Vic.\nLa sentència de l'Audiència Provincial ratifica així l'auto emès el 16 de desembre de 2015 que va absoldre Anglada.\nEl jutge considera més creïbles les declaracions d'Anglada i els seus testimonis que les dels denunciants, per falta de solidesa.\nLa resolució judicial també considera que amb les proves presentades en el judici oral per l'acusació no s'ha destruït la presumpció d'innocència d'Anglada (en no haver-se acreditat que va ser ell qui causés les lesions sofertes pels joves, ni que el denunciat hagués escopit a terra insultant-los).\nAnglada, en un comunicat, ha mostrat la seva satisfacció i ha manifestat que després de gairebé cinc anys la justícia ha restablert \"la seva honorabilitat i la seva innocència\" davant d'uns fets que ell mai havia comès.\n\"Ha quedat demostrat que tot era una caça de bruixes per intentar desprestigiar-me davant l'opinió pública\", conclou.\nEl litigi s'ha allargat perquè, l'abril del 2016, la part demandant va presentar un recurs al·legant que no s'havia tingut en compte l'informe del forense que va inspeccionar les dues presumptes víctimes.\nL'Audiència de Barcelona li va donar la raó i va anul·lar la sentència que declarava l'absolució d'Anglada.\nDesprés, l'acusat va presentar un recurs que va tornar a donar-li la raó, donant per vàlida la primera sentència.\nLa presumpta agressió del 2012\nEls fets objecte de disputa es remunten a la primavera del 2012 quan presumptament Anglada va insultar tres joves i en va agredir dos a la plaça Major de Vic.\nLlavors, la part demandada hauria etzibat cops de puny i de cap, la qual cosa va provocar que els nois fossin traslladats a l'hospital.\nPer la seva banda, l'expresident de PxC va denunciar als Mossos d'Esquadra que els nois havien intentat agredir-lo.\nEn el seu moment, la jutgessa del penal número 1 de Manresa va donar com a vàlids els tres testimonis que anaven amb l'expresident de PxC perquè van donar \"una versió clara, rotunda i coincident en tots els extrems\".\nPer contra, la magistrada va considerar que els denunciants dels fets van donar versions totalment diferents com els propis insults que suposadament va rebre l'acusat o la manera en què van ser agredits.\nPrecisament, un altre dels motius que van portar la magistrada a absoldre Anglada va ser que ni les acusacions ni el Ministeri Fiscal van aportar un informe pericial mèdic que hagués permès acreditar l'existència real de les lesions que es denunciaven, així com l'origen defensiu i agressiu de les mateixes.\nEl ministeri fiscal durant el judici demanava per Anglada una pena de deu mesos de presó per un presumpte delicte contra la integritat moral i una multa de 900 euros per les lesions, a més d'indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes.\nDe la seva banda, l'acusació particular li demanava una pena d'un any i nou mesos de presó.\nLa presumpta agressió va generar un fort rebuig a la ciutat de Vic i, fins i tot, es va organitzar una manifestació amb el lema \"cohesió social, contra el racisme\", que va congregar més d'un miler de persones i en la qual es van cridar consignes contra Josep Anglada.\nLa concentració va rebre l'adhesió d'unes 130 entitats d'arreu del territori i unes 400 persones a títol individual.", "response": "L'Audiència Provincial ha absolt Josep Anglada, president de SOMI i regidor de PLVI, de les acusacions d'un presumpte delicte per haver colpejat i insultat tres joves a la plaça Major de Vic al 2012. Anglada s'ha mostrat satisfet, ja que ell sabia que era innocent, i que tot s'havia fet per desacreditar-lo.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1903", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Diversos antics dirigents de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC) han demanat aquest dimarts que l'actual junta directiva de l'entitat es personi com a acusació particular en el procediment obert en un jutjat de Barcelona contra l'expresident Francisco García Prieto i diverses persones més pel suposat desviament de fons de l'entitat i presumpte frau en les subvencions.\nLa setmana passada la fiscalia va presentar un escrit a un jutjat de Barcelona acusant García Prieto, dos dels seus fills i set persones més, entre elles empresaris, per irregularitats comptables a la FECAC i la Fundació FECAC, sobretot en l'organització de la Feria de Abril.\nMiguel Terrino, exvicepresident de l'entitat i denunciat per la fiscalia, s'ha mostrat convençut de la seva innocència, recordant que ell mai ha estat tresorer ni ha gestionat factures, i alhora feliç perquè el cas arribi finalment al jutjat.\nHa recordat que fa molts anys que es denunciaven irregularitats i que fins ara les investigacions sempre s'havien arxivat.\nDes que fa un any i mig ell, Joaquín Moreno, Manuel Espinosa i Eduardo Mejías van començar a investigar les irregularitats s'han enfrontat a bona part de l'actual junta directiva i han rebut pressions per abandonar el procés.\nAra que la fiscalia els ha donat parcialment la raó, en veure indicis de delicte, els quatre exdirectius estan satisfets.\nTot i així, volen deixar-ho en mans de la fiscalia i demanen a la FECAC que es personi.\nSi no ho fes, potser es plantejarien portar directament ells l'acusació particular.\nLa fiscalia va denunciar García Prieto, dos fills seus, Terrino, la secretària de l'entitat i diversos empresaris per un delicte continuat d'apropiació indeguda, frau en l'obtenció de subvencions i falsedat documental.\nDe moment les investigacions abasten del 2008 al 2013, ja que els anteriors exercicis estarien prescrits, però els denunciants han aportat documentació des de l'any 1983, quan es va crear la FECAC.\nGarcía Prieto, segons la denúncia, s'hauria embutxacat quantitats milionàries en conxorxa amb diversos empresaris, falsificant factures per a l'obtenció de subvencions, o directament desviant als comptes de la família diners provinents dels ingressos de la Feria de Abril.\nLa fiscalia entén que García Prieto es va lucrar de manera il·lícita aprofitant el seu càrrec al capdavant de la Fundació FECAC, encarregada de la Feria de Abril, com de la pròpia FECAC -entitat sota el paraigües de la Fundació i a través de la qual s'estableix la relació amb les entitats andaluses establertes a Catalunya-.\nL'advocat dels denunciants, Albert Antolín, ha dit que de moment es posa \"punt final\" a la implicació d'aquests exdirigents en la investigació, però es pot convertir en un \"punt i a part\" si la FECAC no col·labora en el cas.\nDetalls de la denúncia\nEn la denúncia es detallen diverses pràctiques, com el desviament d'ingressos provinents de la gestió de les begudes de la Feria d'Abril.\nGarcía Prieto s'hauria embutxacat prop de mig milió d'euros dels descomptes que Damm donava a la FECAC i 1,2 milions d'euros desviats directament dels beneficis de les barres de les guinguetes.\nTambé hi ha innumerables casos de facturació fraudulenta per a l'obtenció de subvencions dels Ajuntaments de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, la Diputació de Barcelona, la Generalitat o la Junta d'Andalusia.\nL'import total de les subvencions obtingudes de manera il·lita, segons la fiscalia, supera els 600.000 euros.\nD'altra banda, s'apunta a transferències no justificades entre els comptes de la FECAC i de la Fundació FECAC per valor de prop de mig milió d'euros, realitzats entre 2008 i 2013.\nTambé destaca una transferència que es va fer ell mateix l'any 2011 de 7.800 euros en concepte de \"robatori\" durant la Feria de Abril, un incident que tampoc es va justificar.\nLa denúncia detalla també l'ús fraudulent de la targeta de crèdit de la FECAC, que García Prieto hauria utilitzat per pagar despeses personals de més de 2.000 euros.\nEn el seu relat dels fets, la fiscalia acaba subratllant que en el moment que es va produir el relleu al capdavant de la FECAC i la Fundació FECAC, el novembre de 2013, es van trobar a la caixa forta de la federació més de 59.000 euros en efectiu que no figuraven a la comptabilitat i que García Prieto hauria \"ocultat\".", "response": "García Prieto i nou persones més queden acusades per la Fiscalia per irregularitats comptables a la FECAC. Han cobrat quantitats milionàries els darrers anys, a través de desviaments d'ingressos de la Feria d'Abril i falsificació de factures. Quatre exdirectius feia mesos que denunciaven aquestes irregularitats i la Fiscalia per fi ha vist indicis de delictes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_137", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "La secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola ha confirmat la presó sense fiança per a l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell perquè considera que persisteixen els riscs de fuga, d’ocultació de proves i de reiteració delictiva.\nEn una interlocutòria, els magistrats desestimen un recurs de la defensa de Rosell i sostenen que els fets atribuïts a Rosell poder ser constitutius d’un delicte d’emblanquiment de capitals a través d’una organització criminal que s’hauria servit, entre els anys 2007 i 2011, d’un entramat de societats per apoderar-se i aconseguir que altres investigats s’apoderessin de quantitats de diners pels drets de 24 partits amistosos de la selecció del Brasil en perjudici de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).\nEn el seu recurs, la defensa de Rosell sostenia la inexistència de rellevància penal dels fets que se li imputen, que no hi havia risc de fuga per arrelament familiar, professional i patrimonial a Barcelona, ni de destrucció de proves, ja que la investigació s’ha desenvolupat durant diversos anys.\nLa secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola, però, ha rebutjat aquest recurs i han confirmat l’ingrés a presó dictat per la jutgessa Carmen Lamela el passat 25 de maig.\nSegons els magistrats, a través d’aquesta operativa, Rosell hauria emblanquit entre el 2007 i el 2011 un total de 14,9 milion, ja sigui directament a través de la seva dona, Marta Pineda, que s’haurien ingressat en els dos casos en comptes espanyols i d’Andorra, ‘procedents de comissions il·lícites derivades de la venda per part de Ricardo Teixeria (en representació de la CBF) dels drets de la selecció de futbol de Brasil a ISE’.\nEls magistrats consideren que ‘de moment, aquest fets tenen aparença de delicte, sense perjudici de quina sigui la qualificació jurídica exacte que mereixin’.\nSegons afegeixen, ‘es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, ja que justifiquen la seva recepció en la prestació de serveis que no resten i en perjudicis a un tercer, la CBF’.\n‘El perjudici es produeix perquè la CBF va vendre una cosa que el comprador va comprar per molt més diners de la que aquesta va percebre, i aquesta diferència se la van apropiar altres, presumptament els investigats, sense el seu coneixement ni consentiment’, afirma la resolució.\nPel que fa a l’absència de risc de fuga que argumenta la defensa de Rosell, els jutges assenyalen que la gravetat dels fets que se li imputen i les penes que comporten fa que ‘el risc de substracció de l’acció de la justícia no sigui menyspreable’.\nTambé tomben l’argument que fugir suposaria allunyar-se de la seva família, ja que els magistrats consideren que podrien traslladar-se amb ell.\nEls riscos d’ocultació de proves i obstaculització de la investigació es justifiquen per l’entramat de societats creades fora de l’estat espanyol, segons diu el tribunal, així com per l’abundant documentació intervinguda en els registres que ha de ser analitzada i que podria donar lloc a l’obertura de noves línies d’investigació.\nFinalment, pel que fa a la reiteració delictiva, el tribunal sosté que els arguments de la jutge Lamela no són ‘inversemblants’, ja que Rosell està acusat en un altre procediment obert en un jutjat de la mateixa Audiència espanyola, el ‘cas Neymar’, ‘per actuacions portes a terme en el mateix marc de l’esport’.\nTambé manté en presó Joan Besolí\nD’altra banda, en una altra interlocutòria, la mateixa sala també rebutja el recurs de Joan Besolí, soci de Rosell, contra el seu ingrés a presó.\nLa sala entén que la conducta de Besolí va fer ‘essencial’ per ajudar a Rosell i Teixeira en l’entramat d’empreses a través de les quals a l’advocat andorrà se li imputa un delicte de blanqueig de capitals.\nSegons el tribunal, Besolí hauria desenvolupat una funció determinat per al cobrament de comissions ocultant el seu origen, ‘i el seu posterior desviament a països tercers on la localització del diner és difícil, pròxim a l’ocultació’.\nAixí, consideren que ‘la seva actuació es revela transcendent’ i la seva ‘conducta’ va ser ‘essencial’.", "response": "A causa del risc de fugida, l'ocultació de proves, la creació de societats a l'estranger i la reiteració delictiva, Sandro Rosell tindrà presó sense fiança. Està imputat per blanquejar un total de 14,9 MEUR. També es manté a la presó el seu soci, Joan Besolí, encarregat d'amagar el cobrament de les comissions i el desviament dels diners a altres països.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_149", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El secretari tercer de la mesa del parlament i ex-regidor de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, ha defensat durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no van retirar els llaços grocs dels despatxos municipals de la Paeria de Lleida perquè l’ordre de la junta electoral vulnerava la seva llibertat ideològica.\nJuvillà ha dit que l’assemblea local va decidir de no autocensurar-se i no treure símbols que no són partidistes, “sinó àmpliament compartits”, com ara llaços grocs i estelades.\nLa fiscalia demana una condemna de vuit mesos d’inhabilitació i 1.440 euros de multa per desobeir la junta electoral el març del 2019.\nJuvillà ha dit que es va prendre els tres requeriments que va rebre com si anessin dirigits a tot el grup municipal, i no solament a ell, que n’era el president.\nDe fet, el primer requeriment va arribar a nom de Francesc Gabarrell, també regidor.\nL’assemblea local va decidir de recórrer tots els requeriments i de no obeir-los perquè, entre més motius, el logotip mateix del partit té una estelada.\nA més, Juvillà ha recordat que els llaços estaven penjats d’ençà de la tardor del 2017, quan van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i a les eleccions catalanes del desembre del 2017 no van rebre cap requeriment per retirar-los.\nEn canvi, a les eleccions espanyoles de l’abril del 2019 la CUP no s’hi va presentar, però sí que van rebre el requeriment.\nPau Juvillà: “No vam obeir perquè era just de desobeir”\nEls requeriments de la junta electoral van arribar després de la denúncia de la regidora de Ciutadans Ángeles Ribes contra tots els grups municipals independentistes.\nJuvillà creu que Ciutadans va denunciar els grups i no la institució perquè, a la pràctica, tenia un pacte de govern amb el PSC i no volia que el batlle, Àngel Ros, pagués el cost polític d’haver d’ordenar la retirada dels llaços grocs i estelades.\nRibes ha dit que això no era cert.\nVam mantenir els llaços, ho defenso sense escletxes | Article de Pau Juvillà\nSegons Juvillà, als despatxos dels grups municipals hi tenien accés els serveis tècnics i de neteja municipals i la policia local.\nAixò no obstant, abans de resoldre’s el recurs contra el tercer requeriment, els Mossos d’Esquadra van entrar a les dependències municipals de la CUP i van retirar la simbologia independentista.\nDos dels mossos encarregats de la retirada han explicat que van entrar al despatx de la CUP quan no hi havia ningú amb una clau facilitada pel consistori.\nEn el seu informe final, la fiscalia ha recordat l’última jurisprudència del TSJC mateix i del Tribunal Suprem espanyol pels delictes de desobediència contra resolucions de la junta electoral, com en el cas del president de la Generalitat Quim Torra per no haver retirat una pancarta a favor dels presos polítics del balcó de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.\nTambé ha recordat que Juvillà va expressar a Twitter i a la premsa que desobeiria la resolució.\nPer la seva banda, la defensa ha demanat l’absolució al·legant que el requeriment es va fer al grup municipal, no pas a Juvillà específicament, i que es va fer en un període que no hi havia cap campanya electoral en què es presentés la CUP.\nAl final del judici, Juvillà ha fet ús del seu dret a l’últim torn de paraula i ha dit que la CUP va decidir de respectar allò que és just, i no la llei.\nPer això, considera que no es pot limitar la llibertat ideològica de cantants, que els catalans puguin decidir el seu futur, i que els diputats i partits puguin debatre de tot al parlament i defensar la seva ideologia clarament.\nPodeu recuperar a continuació el seguiment en directe de l’acte de suport que s’ha fet a les portes del TSJC:", "response": "Pau Juvillà afirma que no van retirar els llaços grocs després de l'ordre de la junta electoral perquè van considerar que era una violació de la llibertat ideològica i d'expressió. Per aquest motiu, ha rebut una inhabilitació de vuit mesos i una multa de 1.440 euros. Juvillà assegura que els llaços hi eren des de l'empresonament de Sánchez i Cuixart.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_48", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Junts pel Sí ha posat sobre la taula de negociació amb la CUP un pla de xoc de vint mesures.\nUnes mesures que ha avançat el diari Ara i que inclouen àmbits diversos: des de garantir el cent per cent de l’alimentació dels infants i combatre la pobresa energètica fins a mesures més polítiques, com ara fixar un salari mínim interprofessional de 1.000 euros mensuals o retirar els concerts educatius que caduquin als centres d’educació que separin els alumnes per sexe.\nEl document també proposa d’instaurar la dació en pagament i establir una renda mínima d’inserció.\nEn l’àmbit de la salut, es proposa de reduir d’un 50% les llistes d’espera per a la primera visita a l’especialista i garantir la prestació de dependència a tothom.\nTres de les vint propostes de Junts pel Sí es podrien aplicar en un escenari de pròrroga pressupostària.\nEs tracta de la plena cobertura de l’alimentació per als infants; garantir l’accés al subministrament d’aigua, gas i electricitat per a les famílies en situació de pobresa i finançant un fons contra aquesta xacra i l’aplicació d’una llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en matèria d’habitatge per al reallotjament de persones desnonades.\nAltres mesures, que ja necessitarien l’aprovació d’uns nous comptes, són la reducció a la meitat per a la primera visita a l’especialista i per a proves diagnòstiques complementàries i un 10% en les operacions quirúrgiques no greus; l’aplicació de la renda mínima d’inserció i retallar-ne les restriccions; una prestació de dependències per a totes les persones que en tenen reconegut el dret; tenidor a cobrir la demanda de places a escoles bressol i igualar els percentatges de parc públic d’habitatge a la mitjana europea recuperar la Llei de Barris, on s’impulsarien projectes proposats pels Ajuntaments.\nEn matèria política i fiscal, la coalició nacionalista proposa aprova fixar una salari mínim de 1.000 euros, un 60% del salari mitjà, tal com recomana ala Carta Social Europea; la creació d’un banc públic a partir de l’Institut Català de Finances i d’una policia fiscal que persegueixi el frau (en el marc d’una Hisenda pròpia) i fomentar l’economia social i cooperativa, entre d’altres.\nPer últim, també proposa reformes fiscals com reinstaurar l’impost a la banca i els tributs verds frenats pel Tribunal Constitucional, primar l’autoconsum de les renovables i impulsar un pacte per assolir un 100% de producció d’energies renovables el 2050, i retirar els concerts educatius dels centres d’educació no mixtos quan caduquin i no atorgar-ne de nous.\nAcord abans del dia 25\nArran d’aquestes propostes, el diputat de la CUP Benet Salellas ha dit a TV3 que Junts pel Sí s’havia ‘posat les piles’ i que la intenció és que hi hagi un acord abans del 25 de desembre, perquè la CUP tingui temps de debatre la proposta d’acord a l’assemblea nacional del 27 de desembre.\nSalellas ha defensat que el pla de xoc ha d’incloure mesures que es puguin començar a aplicar amb la situació actual i ha lamentat que el document no inclogui una moratòria de les privatitzacions, tal com reclamen els cupaires.\n‘Demanem que es congelin fins que s’obri el procés constituent, no pot ser que mentrestant venem patrimoni públic perquè sinó quan arribem al procés constituent no quedarà gairebé Generalitat’, ha argumentat.\nEl diputat cupaire ha valorat positivament que s’hagi acordat una ‘metodologia concreta’ per continuar negociant i ha revelat que un dels acords és registrar el contingut de les converses i que la presidenta del Parlament custodiï les gravacions.\nSalellas ha atribuït aquesta decisió a una manera de demostrar que la CUP va ‘en serio’ i que està disposada a ser molt rigorosa.\nAixí mateix, ha negat que es vulguin gravar les converses perquè hi hagi malfiança entre els negociadors.\n‘Té més a veure amb el rebombori i el soroll de fora de les taules de negociació’, ha explicat Salellas per després afegir que a banda de l’unionisme també hi ha un sector de CDC que no té interès en l’acord i que vol forçar unes eleccions.\nUna taula única\nSegons fonts de la CUP, JxSí ha acceptat d’entrada la proposta de reduir la negociació a una única taula i establir un calendari i un índex de treball, de tal manera que hi hagi una proposta tancada.\nLes últimes trobades entre els uns i els altres coincideixen amb la publicació d’un article de David Fernández favorable a facilitar la investidura d’Artur Mas en canvi d’un pla de xoc en condicions.", "response": "JxSí presenta un pla de xoc de 20 mesures a la CUP. Entre les mesures, n'hi ha algunes com la garantia d'aliments als nens, l'augment del salari mínim a 1000 euros, fomentar l'economia social i també les energies renovables. JxSí espera que amb aquest pla s'aconsegueixi un acord amb la CUP abans del 25 de desembre.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2216", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El Karoliska Institute i SciLifeLab, juntament amb investigadors clínics de set centres europeus liderats pel Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), han desenvolupat una nova tecnologia per interpretar el perfil genòmic dels tumors i informar sobre els tractaments més adequats en cada pacient.\nActualment, els equips mèdics han d'interpretar les alteracions moleculars detectades en els tumors dels pacients i seleccionar el tractament més apropiat d'acord amb l'evidència científica més recent.\nAquesta eina pretén ajudar en aquesta presa de decisió.\nLa plataforma ha estat descrita recentment en un article a la revista 'Nature Medicine'.\nEls dos investigadors que han descrit científicament la nova eina són el doctor David Tamborero, investigador sènior al Karoliska Institute, i el doctor Rodrigo Dienstmann, investigador principal de l'Oncology Data Science Group del VHIO.\nDienstmann ha apuntat que amb aquesta eina el que es busca és \"donar suport als clínics en un context en què el procés de la presa de decisions cada vegada és més complex i sovint requereix l'ús de bases de dades i eines computacionals que no són fàcilment accessibles per a tots\".\nEls investigadors apunten que a mesura que el nombre de biomarcadors continua creixent, cada vegada és més necessari l'ús de noves tecnologies que facilitin la interpretació de dades genòmiques i l'intercanvi d'informació per donar suport a la planificació del tractament.\nPensant en això, el consorci Cancer Core Europa (CCE) , on estan agrupats els set centres, va desenvolupar el 'Molecular Tumor Board Portal', eina que combina una varietat de mètodes bioinformàtics d'avantguarda per classificar la rellevància biològica de les variants genètiques i la seva accionabilitat clínica.\nAquesta plataforma la fa servir una xarxa col·laborativa de set centres europeus integrals contra el càncer, que inclou el VHIO.\nEl portal ha analitzat més de 500 pacients en el context de l'assaig 'Basket of Baskets', un estudi de diversos braços per a pacients amb tumors definits d'acord amb les seves característiques genòmiques que no responen a les teràpies estàndard.\n\"El portal automatitza la interpretació de les dades, la qual cosa elimina possibles errors deguts a processos manuals i proporciona una anàlisi sistemàtica basada en criteris clínics consensuats entre experts, explica Tamborero.\nL'investigador líder del projecte afegeix que l'ús d'aquesta plataforma també evita retards en el lliurament dels resultats, \"quelcom que pot ser crític per a pacients la condició dels quals pot deteriorar-se ràpidament\".\nEl portal permet compartir els resultats de manera segura en una aplicació web a través d'informes personalitzats que integren tota la informació molecular de cada pacient.\nEls informes són documents interactius rics en dades que es discuteixen durant reunions virtuals setmanals, en què representants d'equips multidisciplinars de cada centre de la xarxa defineixen les accions clíniques més indicades.\nEn aquest sentit, Dienstmann apunta que el portal ofereix fàcil accés al coneixement més actualitzat sobre les mutacions del tumor rellevants per a cada pacient i poden discutir els casos amb experts dels set centres d'una manera \"veritablement col·laborativa\".\nD'altra banda, l'eina té també una corba d'aprenentatge molt ràpida.\nEl sistema presenta els resultats de manera completa i estructurada en una interfície interactiva per als oncòlegs, que necessiten prendre decisions clíniques amb molta confiança.\nAmb aquesta plataforma, el temps dedicat a discutir cada cas poques vegades excedeix uns minuts, cosa que resulta clau per poder escalar l'ús d'aquestes dades a un gran nombre de pacients.\nA més, s'ha desenvolupat una versió d'accés obert per als investigadors fora del CCE.\n\"Creiem que l'ús d'aquest portal en l'entorn clínic és clau per accelerar la translació de nous descobriments d'investigació a al rutina assistencial.\nEl nostre objectiu és crear una plataforma d'oncologia digital que serveixi per avaluar nous biomarcadors de manera fiable per tal de millorar encara més la selecció de tractaments personalitzats i el desenvolupament d'assajos clínics\", finaltiza Dienstmann.", "response": "Els científics David Tamborero i Rodrigo Dienstmann expliquen l'eina que ha desenvolupat el CCE. Es tracta del “Molecular Tumor Board Portal”, una pàgina web que permet compartir els resultats del perfil genòmic dels tumors que pateixen els pacients. Aquesta eina ajuda a prendre la decisió sobre quin tractament és el més adequat per a cada cas.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_366", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El diari The Guardian passa per alt el procés independentista en l’editorial d’anàlisi de les eleccions espanyoles.\nTotalment.\nConcentra l’editorial a explicar les condicions en què un partit com Podem ha acabat obtenint tan bon resultat en tan poc temps de vida.\nI posa èmfasi en el trencament del bipartidisme clàssic entre PP i PSOE des de la transició.\nUna transició que el diari britànic considera que ja és lluny per a unes generacions joves perjudicades per uns alts índexs de desocupació i per unes perspectives de futur negres.\nAra, considera que PP i PSOE no són pas patits acabats, tenint en compte que entre tots dos concentren més de la meitat dels vots.\nI apunta que ‘les noves formacions veuran diluït el programa quan es vegin forçades a comprometre’s a forjar una coalició o una aliança en l’oposició’.\nEl Financial Times\nEn canvi, el Financial Times sí que situa el procés català al centre de l’anàlisi que fa a l’editorial que publica avui.\nDiu això: ‘A Espanya la desil·lusió dels votant amb els principals partits té menys a veure amb la incompetència econòmica i més amb el disgust per la percepció de corrupció oficial en un període d’alta desocupació i d’austeritat.\nLa pèrdua del respecte públic envers els principals partits encara no és terminal .\nMentre Espanya encara uns desafiaments greus, sobretot pel creixent moviment secessionista a Catalunya, els dirigents han de reflexionar sobre què han de fer per guanyar respecte.’\nI afegeix que l’única opció del PP és entendre’s amb el PSOE, però que aquest pacte seria vist com ‘un intent d’apuntalar el sistema de patronatge esquerdat i d’excloure les noves forces polítiques’.\nEl diari suggereix que Rajoy pacti amb Ciutadans un govern en minoria i que cerqui el suport de més forces per a tirar endavant iniciatives legislatives diverses.\n‘Els socialistes haurien de donar suport tàcit al programa econòmic del PP.\nEn canvi d’això, el centre-dreta ha d’obrir la qüestió de la reforma de la constitució espanyola, cosa que han rebutjat fins ara, per ajudar a alleujar la crisi del secessionisme català.’\nI acaba avisant que els dirigents polítics espanyols haurien de vigilar de no apregonar més les divisions polítiques, ‘i de manera més preocupant entre Catalunya i el centre’.\nReuters\nHem vist que el diari The Guardian no tenia en compte en cap moment el factor català per a explicar el bon resultat de Podem.\nSí que ho fa en certa manera l’agència britànica Reuters, en aquesta anàlisi del resultat de les eleccions.\nApunta a la possibilitat d’una coalició d’esquerres entre el PSOE i Podem, a més dels partits independentistes, que ‘farien impossible que Rajoy pogués governar’.\nI afegeix que ‘el resultat magnifica la importància dels petits partits separatistes de Catalunya, que podrien provar d’obtenir concessions com la promesa d’un referèndum sobre la independència en canvi del seu suport.\nWall Street Journal\nEl Wall Street Journal nord-americà, en aquest report d’anàlisi, també esmenta la possibilitat d’un acord entre PSOE i Podem, que requeriria el suport dels independentistes per a tenir la majoria.\nI destaca que Podem posa la condició d’un referèndum sobre la independència i ‘de dotar de més autonomia les regions d’Espanya’.\nThe Economist\nI el setmanari econòmic The Economist, que va donar suport explícit a Ciutadans poc abans de la jornada electoral, i fins i tot a Twitter el dia de les eleccions mateix, diu ara que els electors ‘hauran de viure amb les conseqüències’ dels resultats.\nAfegeix que la coalició més estable seria la de PP i PSOE, però que seria un suïcidi polític per als socialistes.\nIndica la possibilitat d’un pacte entre PSOE, Podem i Ciutadans, però hi veu la incompatibilitat entre Podem i Ciutadans pel que fa a Catalunya i al programa econòmic.\nDe fet, The Economist recorda que les reformes que vol fer Podem, inclosa la proposta d’un referèndum sobre la independència, toparan amb la majoria absoluta que té el PP al senat.\nFinalment diu: ‘Els votants es van venjar diumenge.\nAra han de viure amb aquests resultats.’", "response": "A les algunes editorials estrangeres han analitzat els resultats de les eleccions espanyoles. The Guardian assegura que els vots de Podem han augmentat i s'acaba amb el bipartidisme. Financial Times ho associa al procés i a la decepció dels votants amb els polítics. Reuters i Wall Street Journal ho han atribuït també al procés.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2356", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "L'Ajuntament de Sitges comptarà el 2019 amb el suport extern d'agents d'una empresa de vigilància privada que ajudarà la Policia Local a combatre el fenomen del 'top manta'.\nEls agents de seguretat privada patrullaran amb els policies a les zones de més afluència de manters amb un objectiu dissuasiu.\nA més, faran tasques informatives quan altres serveis que puguin sorgir al municipi impossibilitin la presència policial.\nAmb tot, es pretén garantir la presència d'agents d'un o altre cos de manera permanent a la façana marítima perquè els manters no ocupin l'espai públic.\nEl consistori també ha presentat un estudi socioeconòmic dels venedors ambulants que conclou que el menter tipus a Sitges és un home senegalès d'entre 18 i 28 anys que vol deixar la venda ambulant il·legal i regularitzar la seva situació.\nLa Policia Local de Sitges ja ha fet dues proves pilot del funcionament dels dispositius conjunts aquest passat mes de desembre.\nVa ser pel pont de la Puríssima i durant l'últim cap de setmana de l'any.\nLes dades, asseguren, són molt positives, ja que la vintena de manters que hi havia aquells dies a la façana marítima de Sitges van acabar marxant \"definitivament\" del lloc.\nAquesta és la principal diferència amb els dispositius anteriors que feia, en exclusiva, la Policia Local.\nInicialment els manters també marxaven, però la impossibilitat del cos de mantenir agents permanentment a la façana marítima controlant el 'top manta' feia que els venedors reapareguessin sempre poca estona després.\nAmb els agents privats s'aconsegueix aquest objectiu, ja que els agents contractats estaran permanentment patrullant a les zones de més afluència de manters, com la platja de Sant Sebastià, el passeig de la Ribera o la zona dels museus.\nQuan estiguin sols, però, no podran actuar i només faran tasques informatives.\nSegons estableix la normativa, els agents de seguretat privada només poden intervenir si estan supervisats per almenys un agents d'algun cos oficial.\nTot i això, des de l'Ajuntament confien que la mesura tindrà èxit i ja s'ha compromès una partida de més de 230.000 euros per contractar seguretat privada durant 149 dies de 2019.\nL'alcalde de Sitges, Miquel Forns, explica que l'objectiu és recuperar l'espai públic per a les persones i treure-hi la venda ambulant il·legal sense que generar cap desordre.\nForns recorda que el fenomen del 'top manta' és un problema \"global\" i reclama una resolució a nivell europeu.\nA nivell local, també es volen establir polítiques conjuntes amb la resta de municipis de la comarca, d'on provenen la majoria dels manters que operen a Sitges.\nAixí ho revela, de fet, un estudi de l'Ajuntament de Sitges sobre el perfil socioeconòmic de les persones dedicades a la venda ambulant.\nEl manter tipus és un home (94%) senegalès (71%) d'entre 18 i 28 anys (42%).\nL'estudi descobreix també algunes dades sorprenents, com el fet que la majoria de manters, un 55%, ha arribat en avió a Espanya; que el 74% ja treballava als seus països d'origen en altres oficis i que el 77% vol ara deixar la venda ambulant il·legal.\nTot i això, són pocs els que acaben abandonant aquest estil de vida.\nDes de l'Ajuntament alerten d'un problema de \"cronificació\" del fenomen, ja que un 32% dels manters fa més de 10 anys que s'hi dedica.\nEn total es calcula que a Sitges operen entre 40 i 50 venedors, però només una desena viuen al municipi.\nLa resta arriben sobretot de Vilanova i la Geltrú, però també d'altres municipis de la comarca, com Cubelles, i també de Barcelona.\nD'altra banda, i en paral·lel a l'actuació policial per erradicar la venda ambulant de Sitges, l'Ajuntament impulsa també polítiques socials i d'ocupació per oferir una sortida a manters i col·lectius amb un perfil similar.\nEnguany s'incrementarà un 30% la partida pressupostaria destinada a plans d'ocupació, destinats sobretot a joves sense feina.", "response": "Una empresa de vigilància ajudarà la Policia Local a combatre el \"top manta\". Els agents privats aconsegueixen que els venedors no tornin a aparèixer una vegada se n'han anat, cosa que amb la policia no passa. S'han destinat 230.000 euros per contractar aquesta seguretat privada durant 149 dies, tot esperant acabar amb la venda ambulant.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2121", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El ple del Parlament ha tramitat aquest dimecres la proposició de llei de C's de protecció dels denunciants i altres mesures de lluita contra la corrupció, després que cap grup hagi presentat esmena a la totalitat.\nLa iniciativa proposa que les persones físiques o jurídiques que denunciïn casos de corrupció tinguin dret a la indemnitat jurídica plena, llevat que tinguin implicació en els fets que es denuncien.\nLa proposta també recull que si la denúncia es fa davant l'Oficina Antifrau de Catalunya, també tinguin dret que les seves dades persones es mantinguin en secret.\nLa resta de grups han coincidit en la necessitat de legislar aquest aspecte però han considerat que la proposta de Cs està buida de contingut, amb aspectes imprecisos i han assegurat que treballaran per introduir-hi millores.\nEl diputat de Cs Fernando de Páramo ha denunciat que a Catalunya s'han protegit els corruptes i no els que s'atreveixen a denunciar i, en aquest sentit, ha defensat que \"ha arribat el moment de protegir-los i castigar els que roben\".\nEn el seu discurs per presentar la proposició de llei, De Páramo ha demanat a la resta de partits que \"no disparin al missatger\" i ha estès la mà a totes les formacions per treballar conjuntament contra la corrupció.\nSegons De Páramo, l'objectiu de la iniciativa presentada pel seu grup és que \"no se surtin amb la seva els de sempre\".\nEn concret, la proposició estableix mesures per tal de protegir aquelles persones que denunciïn casos de mala praxis o irregularitats.\nA banda de la indemnitat jurídica plena i el secret de les dades personals, Cs atorga dret a assessorament legal gratuït i lliure de conflicte d'interès.\nUna segona mesura de la proposició és l'impuls de plans de detecció i persecució de la corrupció.\nAixí, estableix que els poders públics hauran de promoure i adoptar programes de detecció i persecució de males praxis, irregularitats, fraus o qualsevol tipus de fet il•lícit.\nAquests programes hauran de contemplar canals i procediments de denuncia que garanteixin la confidencialitat del denunciant.\nA més, els responsables dels programes hauran de tenir càrrec que garanteixin la no dependència respecte les persones o òrgans implicats.\nL'Oficina Antifrau haurà de rendir comptes periòdicament de les denúncies anònimes rebudes, els expedients subsegüents i totes les actuacions que s'hagin adoptat en la Comissió de Matèries Secretes o Reservades.\nUn cop que les actuacions puguin ser públiques, l'OAC haurà d'elaborar un informe \"exhaustiu\" dels fets i les actuacions més rellevants en comissió parlamentària.\nEls grups aposten per millorar el text en el tràmit parlamentari\nLa resta de partits han coincidit en criticar que la proposició estava buida de contingut, que hi havia confusió de termes i que no havien presentat esmena a la totalitat per tal de poder treballar-hi i millorar-la en la tramitació parlamentària.\nEl més crític ha estat el diputat de la CUP Benet Salellas qui ha qualificat la proposta de \"brindis al sol\" i ha considerat que \"no supera un mínim rigor\" des de la perspectiva jurídica.\nD'altra banda, diversos grups com el PPC i JxSí han alertat també sobre que la proposició tal i com la planteja Cs suposa una invasió de competències.\nEn aquest sentit, el diputat de JxSí Gerard Gómez del Moral l'ha alertat De Páramo en to irònic d'aquest aspecte \"no fos cas que acabi imputant\" per \"intentar saltar-les\" les competències estatals.\nDes del PPC, Esperanza García ha apel•lat a desenvolupar una norma al conjunt de l'Estat ja que és on resideixen la major part de les competències implicades.\nEn termes similars s'ha expressat el diputat del PSC Jordi Terrades que ha apuntat a la necessitat d'una normativa estatal que faci de \"paraigües\".\nAl seu torn, el president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell, ha afirmat que la proposta és \"benvinguda\" per necessària però ha avançat que intentaran introduir millores en la tramitació.", "response": "Aquest dimecres el ple del Parlament de Catalunya ha tramitat una proposició de llei presentada per Ciutadans per a protegir jurídicament els denunciants dels casos de corrupció. Tot i que cap grup ha presentat una esmena a la totalitat, molts partits han coincidit en criticar la manca de rigor, l’absència de contingut i la imprecisió de termes de la proposició.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_843", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) aspira a recuperar el suport perdut en les darreres cites electorals i pot ser novament, després de vint anys, la principal alternativa al Partit Popular.\nTanmateix, segons tots els sondatges, el president gallec del PP, Alberto Núñez Feijóo, té assegurada la reelecció.\nEn terme de blocs, la situació gairebé no varia.\nEl PP mantindria amb comoditat la majoria absoluta al parlament, que és de 38 escons, i podria millorar els 41 diputats que va assolir ara fa quatre anys.\nEn canvi, sí que hi ha novetats entre els tres partits de l’oposició.\nEl BNG, que actualment té sis escons, pot obtenir-ne més de tretze.\nEl partit s’ha recuperat de l’escissió d’Anova del 2012, i ara encapçala de nou el sobiranisme i serà la força més votada entre els menors de trenta anys.\nEl sobiranisme pugnarà per la segona posició amb el PSOE, que va aconseguir catorze parlamentaris el 2016 i ara en podria aconseguir un parell més i tot.\nEn canvi, la coalició En Marea, que va obtenir catorze escons, ara s’ha fragmentat i tindrà un resultat més modest: Podem, Esquerra Unida i Anova ara han format En Común, que pot obtenir uns cinc escons, mentre que el nucli d’En Marea, juntament amb els partits Compromiso por Galicia i Partido Galeguista Demócrata, es presenten sota la marca de Marea Galeguista, i no es preveu que aconsegueixin cap escó.\nPer tant, difícilment es repetirà la situació de les eleccions del 2005, quan per única vegada el PP es va quedar a un escó de la majoria absoluta i es va poder formar un govern alternatiu del PSOE i el BNG.\nUna de les peculiaritats del sistema polític gallec és l’hegemonia del PP, que ha guanyat totes les eleccions d’ençà de l’establiment de l’autonomia.\nEl partit té unes característiques diferenciades en aquest país respecte a la resta de l’estat espanyol, amb un suport molt transversal dins de la societat.\nEl PP a Galícia té més votants que tenen el gallec com a llengua materna (46%) que no pas el castellà (36%).\nDe la mateixa manera, un 23% se sent més gallec que espanyol, o només gallec, i un 30% és partidari de més autonomia o del dret d’independència.\nEl perfil és molt diferent del votant del PP de la resta de l’estat, o el votant que trobem al País Basc i als Països Catalans, on la formació destaca pel seu perfil espanyolista.\nAixò fa que Feijóo oculti tant com pot les sigles del partit, marqui un perfil propi respecte de la direcció de Madrid i que hagi defensat mesures polèmiques a la resta de l’estat espanyol com l’adhesió del territori a la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa.\nEl suport que obté a les eleccions al parlament contrasta amb els resultats a la resta de comicis.\nLa ciutat més gran on governa el PP és Arteixo, de 32.000 habitants.\nA les municipals de Vigo, per exemple, el PSOE va guanyar amb 101.000 vots (68%) i el PP va aconseguir-ne 20.500 (14%).\nEn canvi, a les eleccions al parlament del 2016, el PP va assolir 80.000 vots (37%) i el PSOE 46.000 (21%).\nAixò obliga Feijoó a atraure en aquesta votació una part dels votants de centre que trien els socialistes en altres comicis.\nLa gran divisió a Galícia és principalment entre esquerres i dretes.\nTot i que el PP té vora el 50% dels vots, només un 4% dels seus votants s’ubica a l’esquerra (entre un 1-4 sobre 10), però en canvi té gairebé tot el vot de centre i de dreta, fet que deixa sense espai formacions com Ciutadans i Vox.\nLa resta de partits amb presència parlamentària es disputen l’espai restant.\nAquí, el PSOE té uns votants més d’esquerres.\nSi a l’estat espanyol, el 38% dels socialistes són de centre (s’ubiquen en un 5 sobre 10) i només un 8% se situa en la posició més d’esquerres (1 sobre 10), a Galícia, només un 28% s’ubica al centre i un 19% se situa en la posició més escorada de l’espectre ideològic.\nA la comarca d’A Mariña l’epidèmia del coronavirus és especialment intensa i s’hi ha decretat un confinament.\nEl 90% dels prop de dos-cents casos actius es troben en tres localitats (Burela, Foz i Xove) i els afectats són principalment joves amb pocs símptomes, cosa que fa molt difícil de controlar el brot.\nEn aquest context, una desena de batlles del PSOE i del BNG han demanat que se suspenguin les eleccions de demà, mentre que batlles i regidors del PP són partidaris de continuar endavant amb els comicis, que s’havien d’haver fet el 5 d’abril i ja van ajornar-se a causa de la situació sanitària i el confinament.\nL’abstenció que pugui comportar ara la covid-19, amb una incidència difícil de quantificar, és justament l’únic factor que podria fer perillar una victòria del PP, la qual ara mateix sembla garantida.", "response": "Segons les enquestes, el Bloc Nacionalista Gallec podria obtenir tretze escons a les pròximes eleccions gallegues, set més dels que té ara. Això els permetria recuperar el rol de principal alternativa al PP, que tornaria a guanyar les eleccions amb majoria absoluta. Només una abstenció elevada arran de la Covid-19 podria truncar les bones expectatives del partit liderat per Feijóo.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1475", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Pocs minuts abans que el nou Govern celebrés la primera reunió, el Tribunal Suprem ha fet públic l'informe en el qual s'ha oposat a la concessió de l'indult als presos polítics, condemnats per sedició a penes que arriben fins als tretze anys de presó.\nUn cop acabada la primera trobada oficial de l'executiu, el president Pere Aragonès ha comparegut acompanyat de tots els membres del Govern, una imatge simbòlica per traslladar que aquest gabinet arrenca amb voluntat de funcionar \"com una pinya\", en paraules del nou president.\nLa solució al conflicte polític, ha indicat, ha de passar per l'amnistia i l'autodeterminació, prioritats que traslladarà a Pedro Sánchez quan aquesta setmana mantinguin el primer contacte telefònic de la nova etapa.\nEls indults, en tot cas, serien ben vistos pel Govern, perquè suposarien acabar amb el \"patiment\" de les famílies.\nEl posicionament de l'alt tribunal, segons Aragonès, respon a la \"línia repressiva\" de la \"causa general\" contra l'independentisme.\n\"Per això hem posat l'amnistia al davant\", ha ressaltat el president, que ha encarregat als seus consellers que preparin les principals mesures per resoldre amb urgència els problemes del país, especialment els relacionats amb les conseqüències de la pandèmia.\nL'informe del Suprem, d'onze pàgines, rebutja \"qualsevol forma d'indult -total o parcial- als 12 condemnats\" pel Suprem i argumenta que no han mostrat penediment.\nAquest element no és obligatori, segons la llei de l'indult.\nEls magistrats consideren que no hi ha raons de justícia, equitat i utilitat pública que justifiquin la concessió d'aquesta mesura de gràcia.\nNova legislatura: interactiu\nInteractiu | Qui és qui en el Govern de Pere Aragonès\nL'executiu està format per 14 conselleries -8 dones i 6 homes- i només tres repeteixen de l'anterior Govern\nEl ponent de l'informe ha estat el president de la sala segona i ponent també de la sentència de l'1-O, Manuel Marchena.\nAssenyala que els arguments per demanar l'indult perden qualsevol justificació quan els dirigents independentistes \"es presenten coma presos polítics\" -terminologia que fa servir la Generalitat- i no com a autors d'una mobilització \"encaminada a subvertir unilateralment l'ordre constitucional\".\nEl Suprem fa especial referència a Jordi Cuixart en l'informe.\nConcretament s'agafa al lema \"ho tornarem a fer\" que el president d'Òmnium ha repetit diverses vegades, i també al posicionament que va enviar a la sala segona fa uns dies rebutjant l'indult perquè no havia comès cap delicte.\n\"Aquestes paraules són la millor expressió de les raons per les quals l'indult es presenta com una solució inacceptable per a l'anticipada extincióde la responsabilitat.\nDe fet, expressen una actitud antidemocràtica\", diu l'informe, que acusa Cuixart de sentir-se \"autoritzat a pulveritzar les bases de la convivència, a convertir en ineficaces les resolucions judicials d'un territori i a vulnerar els drets fonamentals d'aquells que no comparteixen els seus principis o la seva consciència individual\".\nEl president d'Òmnium ha estat protagonista en les últimes hores per la seva salutació amb el ministre Miquel Iceta a la presa de possessió.\nsentència de l'1-O\nCarlos Lesmes, president del Suprem: «Un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar»\nLesmes recorda que el perdó és \"controlable a nivell judicial, però de forma limitada\"\nEls indults es van començar a tramitar al setembre però han quedat bloquejats fins ara al Suprem.\nL'alt tribunal no ha tingut pressa i malgrat que el govern espanyol ha demanat \"respecte\" per als tempos de l'estat de drets, no són poques les veus que han vist intencionalitat política en el retard.\nLes eleccions catalanes del febrer i les de la comunitat de Madrid, ara fa poques setmanes, han condicionat els terminis del Suprem.\nEl posicionament de la sala penal contrari al perdó era esperable, tenint en compte que fins ara sempre que s'ha hagut de pronunciar sobre la possibilitat de flexibilitzar la condemna dels presos -amb l'article 100.2 o amb el tercer grau- s'hi ha oposat.", "response": "El Tribunal Suprem ha rebutjat en un informe la idea que el govern espanyol pugui concedir indults als presos independentistes. La cambra ha al·legat que els 12 empresonats no han mostrat penediment, tot i que no és un requisit obligatori. Aquesta setmana, el president català acabat d'investir Pere Aragonès reclamarà per telèfon l'amnistia i l'autodeterminació a Pedro Sánchez.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_320", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El grup Compromís en la Diputació d’Alacant ha presentat davant la Fiscalia Anticorrupció indicis de la presumpta manipulació de l’adjudicació de contractes en el Patronat de Turisme per 3,2 milions d’euros i ha anunciat que investiga possibles ramificacions en grans municipis i en altres institucions governades pel PP entre 2004 i 2009.\nLa coalició ha portat este dimecres a Fiscalia les 70 factures i “diferents expedients de contractació” per les “sospites de clars indicis” per la presumpta “manipulació de contractes per a afavorir dues empreses”.\nLa denúncia es referix a les contractacions per l’estand de Fitur del Patronat de Turisme de la Costa Blanca per als anys de 2004 a 2009.\nA la seua manera de veure, s’han comès els delictes de malversació i frau “i aportem més de tres proves de cadascun”.\nLes suposades irregularitats es van conéixer durant la Comissió d’Investigació pels últims 12 anys de governs del PP en la institució i afecten els anys al capdavant de la institució de José Joaquín Ripoll i del seu diputat provincial de Turisme, Sebastián Fernández.\nEl portaveu de la coalició valencianista, Gerard Fullana, ha mantingut, en atenció als mitjans a les portes de l’Audiència d’Alacant, que es tracta d’un calc de l’estratègia que s’ha vist en Gürtel i en Fitur a València, però a Alacant”.\nFullana, acompanyat pels altres dos diputats José Manuel Penalva i Lluís Pastor, ha relatat que el presumpte trepijoc s’hauria comès pel fraccionament de contractes, per concursos oberts “manipulats” o per “convidar dos empreses propietat d’un matrimoni”.\nAixí mateix, ha relatat que a Anticorrupció se li ha posat en coneixement de suposats casos de “sobrecostos”.\nEl portaveu de Compromís en la Diputació ha avançat que “la presumpta trama que capitaneaba el PP” en la institució “podria tindre una extensió en municipis”, per a açò s’ha sol·licitat la col·laboració dels ajuntaments per a “veure si des d’altres institucions també es feia este modus operandi”.\nA eixe respecte, ha desvetlat que es busca informació en “grans municipis” de la província “governats en eixa època pel PP”.\nPreguntat sobre si tenia constància que eixes empreses hagueren treballat per a altres diputacions, Gerard Fullana ha explicat que “són empreses del País Basc, que mai havien treballat en Turisme i la seua funció era immobiliària sense precedents en 2004”.\n“Això convida a pensar si este modus operandi s’estava fent en altres diputacions espanyoles, i que ningú dubte que hem iniciat mecanismes per a associar-nos amb altres partits per a sol·licitar la informació en els corresponents parlaments”, ha desvetlat.\nCISCAR, SÁNCHEZ I DOLÓN\nSegons el parer de Fullana, el PP provincial insistix en la seua intenció de “regenerar-se” i “canviar”, però “res de res”.\nAixí ha explicat que “des de desembre, el número 2 del PP en la Diputació –Eduardo Dolón–, té el llistat de factures i quan van creure que no anàvem a traure cap conclusió, fa una setmana, van afirmar en la Comissió d’Investigació, i consta en acta, que vista tota la documentació s’havia obrat correctament”.\nA eixe respecte, ha reclamat la dimissió de Dolón per “ocultar esta informació i per mentir en dir que Compromís no havia denunciat en la comissió que hi havia 3,2 milions d’euros baix sospita”, i ha dit que es va posar sobre la taula de la Comissió a la fi de gener.\nEl portaveu valencianista ha considerat que es tracta d’una afirmació “molt greu”, ha denunciat que s’ha intentat “silenciar l’existència d’estes factures” i ha etzibat: “Afirmen que col·laboraran amb la Justícia, només faltaria això”.\n“Ací a Alacant, els mateixos que estaven des de 2005 i 2006, José Ciscar i César Sánchez, en primera línia política quan estaven passant estos fets, ara tenen la informació des de desembre i no han dit res, sinó tot el contrari”, ha opinat.\nA més, ha lamentat que Sánchez, com a president provincial, va imposar a Dolón com a president de la Comissió “i encara no ha dit gens” i “va anar el número 3 del PPCV durant eixe temps en el qual han anat eixint casos com Taula i el mateix que Ciscar”.", "response": "El grup Compromís de la Diputació d'Alacant ha presentat davant la Fiscalia Anticorrupció indicis de manipulacions de contractes al Patronat de Turisme per 3,2 milions d'euros. Els fets haurien tingut lloc entre el 2004 i el 2009, i podria tenir ramificacions en altres institucions i municipis governats pel PP. Entre altres tripijocs, s'haurien fraccionat contractes i manipulat concursos oberts.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_364", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El nou parc de la plaça de les Glòries està obert a la ciutadania des d’avui a Barcelona.\nAmb aquestes obres finalitza la primera fase del projecte de la Canòpia Urbana, el futur gran parc de les Glòries.\nAquest primer àmbit correspon a la Clariana, que comprèn la superfície que queda entre els carrers de la Independència i de Cartagena, entre el carrer del Consell de Cent, i el vial provisional de la Gran Via.\nLes obres han durat un any i han suposat una inversió de 17,2 milions d’euros.\nEl parc té un total de 20.400 m2 de superfície verda, més de 400 arbres, 1,10 km de circuit esportiu i 175 seients, entre bancs i cadires.\nLa tinent de batlle d’Urbanisme, Janet Sanz, s’ha mostrat satisfeta de veure acabada una obra que ‘semblava un somni’ però ha reconegut que ‘queda molta feina per fer’.\n‘Ara el que hem de fer és finalitzar definitivament el parc’, ha exposat Sanz, una fase coordinada amb les obres del túnel de les Glòries on ha exposat que volen ‘prioritzar el bus interurbà i urbà i garantir que la mobilitat que avui va en superfície també vagi per sota’ amb l’objectiu d’aconseguir ‘la millora de la connexió dels barris de l’entorn’, així com ‘de la qualitat de l’aire’.\nAl parc enllestit hi ha diversos espais.\nLa Gran Clariana és una gran esplanada de gespa d’una hectàrea, la rambla dels Encants és un passeig per vianants i bicicletes, també hi ha una zona dedicada als jocs per als infants, una àrea per a gossos, una zona esportiva amb un espai multi usos i un centre de treball de la brigada de jardineria.\nEn la mateixa plaça, continua avançant la construcció dels túnels viaris que permetran soterrar el trànsit de la Gran Via.\nEls treballs avancen per finalitzar l’obra civil el desembre del 2020 i posar tota la infraestructura en funcionament el primer trimestre del 2021.\nLes obres es van reprendre el març de 2018 després d’un procés en el qual es va rescindir l’anterior contracte i es va tornar a adjudicar l’obra en cinc lots i allargant-la fins a la Rambla de Poblenou per un import pressupostat de 100,9 milions d’euros per diversificar les empreses constructores i impedir baixes excessives que posessin en risc la posterior execució dels treballs.\nCoincidint amb l’entrada en servei del parc, hi ha preparades accions i activitats per atraure la ciutadania i animar-la a conèixer el nou espai.\nEntre aquestes activitats hi ha l’exposició Mirades del verd, que s’ubicarà a la cantonada entre Diagonal i la nova rambla dels Encants del 6 al 14 d’abril on s’explicarà l’evolució de la infraestructura.\nEl mirador de Glòries seguirà obert tots els primers dissabtes de mes, de manera que s’hi pot accedir el primer dissabte de servei del parc.\nEl Museu del Disseny celebra una jornada de portes obertes aquest dissabte de 10 a 20 hores, amb entrada gratuïta a les exposicions permanents.\nTambé s’han preparat activitats dirigides a col·lectius específics com els infants i la gent gran.\nAl voltant de les Glòries, els dies vinents acabarà la reforma del tram comprès entre la plaça de les Glòries i el carrer de Mallorca.\nEs preveu que durant la primera quinzena d’abril s’enllesteixin els últims acabats.\nEl primer àmbit de la reurbanització de l’avinguda haurà comptat amb una inversió d’11 milions.\nLa secció que s’ha implantat en la reforma de la Meridiana entre les Glòries i el carrer de Mallorca varia al llarg del traçat.\nEn el tram Independència-Aragó hi ha més arbres, vegetació, bancs i cadires i aviat hi haurà també un espai lúdic.\nEntre Aragó i València l’espai central inclou el carril bici bidireccional, arbres i vegetació.\nEl tram València-Mallorca també incorpora el carril bici bidireccional central, però amb una franja d’arbrat i vegetació en una de les bandes.", "response": "Des d'avui, la ciutadania ja pot accedir al nou parc de la plaça de les Glòries. L'espai compta amb 20.400 m² de superfície verda, més de 400 arbres, 1,10 km de circuit esportiu i 175 seients. La tinent de batlle d'Urbanisme, Janet Sanz, s'ha mostrat satisfeta, tot i que ha reconegut que encara queda molta feina per fer.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2467", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El XXI Saló del Manga de Barcelona, que se celebrarà del 29 d'octubre a l'1 de novembre, tindrà com a protagonistes els 30 anys de Super Mario Bros, l'arquitectura i Antoni Gaudí, així com el 70è aniversari dels bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki.\nEl certamen segueix creixent en espai fins els 60.000 m2, un 20% més que el passat any.\nEn concret, el certamen ocuparà el Palau 1, les dues plantes del Palau 2, el Palau 4 i la Plaça Univers, on estarà situat l'escenari.\nPilar Gutiérrez, director del Saló del Manga, confia en superar la xifra de visitants del passat any que estava situat en 130.000.\nLa Plaça Univers acollirà l'escenari, on tindran lloc els concursos de Cosplay, l'anime song contest, exhibicions de balls asiàtics i actuacions musicals.\nEl Palau 1 estarà dedicat a la gastronomia japonesa amb els estands de restauració i el taller de cuina japonesa, i un megaespai de videojocs de Nintendo; la planta baixa del Palau 2 acollirà els expositors, el taller de manga, la zona infantil i exposicions; la planta superior del Palau 2, anomenada 2.1, acollirà l'espai l'Esperit de Japó amb activitats relacionades amb la cultura tradicional japonesa, l'espiritualitat i les teràpies natural, i el Palau 4 acollirà la sala de projeccions, exposicions, tallers de jocs japonesos, espais per a cosplayers, entre altres activitats.\nL'exposició destacada d'aquesta edició és 'Manga en construcció' sobre la influència de Gaudí i el modernisme al Japó i les edificacions d'arquitectes japonesos a Barcelona.\nOriol Estrada, comissari d'exposicions del Saló del Manga, ha dit aquest dijous que volen posar el focus en els escenaris que dibuixen els mangakas de les ciutats de Tokio i Kyoto als seus treballs.\n\"També hem volgut parlar de la relació entre Gaudí i Japó\", ha explicat.\nUna de les altres exposicions estaran dedicades a dracs, una altra dedicada a Super Mario que compleix 30 anys i una de les altres exposicions serà 'Kôsen: després el somni oriental' dedicada al manga de les autores espanyoles Aurora García i Diana Fernández.\nPer la seva part, Yolanda Cabo, cap de producte de consoles domèstiques en Nintendo Ibérica S.A., ha ressaltat que Super Mario Bros ha transcendit durant tots aquests anys per la seva senzillesa.\n\"És un joc on s'hi poden divertir famílies i és un personatge amb el que un s'hi pot identificar en certa manera perquè dia a dia s'han d'anar superant obstacles\".\nEl Saló del Manga també dedicarà una exposició titulada 'Mangas nuclears' i diverses activitats com conferències, activitats per a grups escolars i projeccions audiovisuals al 70è aniversari dels bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki.\nL'exposició 'Mangas nuclears' mostrarà algunes obres claus centrades en l'atac nuclear de 1945.\nEl certamen compta amb la col·laboració de l'Hiroshima Peace Memorial Museum, un centre situat a uns metres de l'epicentre d'on va impactar la bomba, que porta ja fa dècades que explica les terribles conseqüències de la bomba atòmica sobre la població.\nEl Saló també comptarà amb la participació d'un supervivent de l'atac nuclear a Hiroshima.\nDestaca el manga 'Pies descalzos, una historia de Hiroshima' de Keiji Nakazawa, publicat a l'Estat per Random House.\nL'autor, supervivent del bombardeig d'Hiroshima, retrata amb realisme descarnat i un clar anti-militarisme el que ha passat a la ciutat japonesa.\nAquest manga va ser adaptat a l'anime en dos llargmetratges titulats 'Hiroshima I' i 'Hiroshima 2'.\nYoshihiro Tatsumi, el mestre del gènere gekiga o manga per a adults, va retratar a 'Infierno' (Edicions La Cúpula) la seva pròpia visió sobre Hiroshima.\nPer la seva part, Patrici Tixis, president de FICOMIC i del Gremi d'Editors de Catalunya, ha ressaltat que una de les coses que més els entusiasma del còmic i el manga és la seva capacitat de ser una porta de lectura de molta gent.\nPilar Gutiérrez confia en superar les xifres de visitants del passat any que es van situar en 130.000 persones davant l'ampliació de l'aforament.\n\"Tenim dissabte venut i diumenge pràcticament, esperem una bona resposta també dijous i divendres\".\nGutiérrez ha explicat pel que fa els horaris que el primer dia s'obrirà a les deu del matí i la resta a les nou.\nEl primer i darrer dia es tancarà a les vuit i divendres i dissabte a les nou del vespre.", "response": "El XXI Saló del Manga de Barcelona se celebrarà enguany del 29 d'octubre a l'1 de novembre. Les exposicions més destacades d'aquesta edició seran les dedicades a Super Mario Bros, que compleix 30 anys, a la influència de l'arquitectura d'Antoni Gaudí al Japó (\"Manga en construcció\") i al 70 aniversari dels bombardejos nuclears a Hiroshima i Nagasaki (\"Mangas nuclears\").", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1019", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Oriol Pujol, en una cursa.\nFoto: OPF\nUna raó de pes tenint present que l'estructura de Convergència Democràtica de Catalunya havia estat l'aixoplug de set anys de dura travessa del desert.\nCom assegura un dels dirigents més veterans de la nova Convergència, \"el militant ens va aguantar el partit\".\nAixí es va aplicar la doctrina més missaire: no desvestirem un sant per vestir-ne un altre.\nPerò el poder institucional que ha acumulat CiU, i de CDC com a majoritari de la federació, gràcies al resultat de les darreres tres contesses electorals obliga al politburó convergent a la cautela.\nEls terrenys conquerits, Generalitat, Ajuntament i Diputació de Barcelona són caça major i cal conservar-los però sense abaixar la guàrdia al quarter general de Còrsega.\nLa divisa és evitar confondre el poder institucional, la terra conquerida, amb el poder real arreu del territori de la força del partit.\nPer tant, com assegura un dels integrants de l'estat major del partit: \"Ens toca anar al gimnàs\".\n\"Una nova organització per a una nova etapa\"\nAmb aquesta premissa, Oriol Pujol, futur líder del partit, ha encomanat una ponència organitzativa de cara el proper congrés amb el títol \"Una nova organització per a una nova etapa\" per evitar que CDC pugui patir el mal d'altures del PSC.\n\"El partit no pot ser engolit, ni esclavitzat pel poder institucional ni per la feina del dia a dia\", assegura Oriol Pujol, assemblea comarcal rere assemblea comarcal.\nAmb aquesta intenció vol enfortir el partit, muscular-lo i generar capacitat de xarxa.\nUn antídot contra confondre el poder institucional amb el poder real del partit.\nAixí mateix, Pujol, reclama no perdre \"la cosa convergent\" que permet a CDC ser un edifici on sobiranistes, liberals, nacionalistes, socialdemòcrates o social-cristians s'hi sentin còmodes.\nDe fet, Pujol ja sap el pa que s'hi dóna alhora de fer canvis estructurals en el partit ja que no és la primera vegada que refà el model de partit.\nDesprés de la batalla amb Miquel Roca, que havia bastit un partit a la seva mida, la nova fornada de dirigents van articular una formació més adient als temps i a la nova concepció de CDC.\nSia com sia Pujol insisteix en el caràcter \"d'actiu pel país\" del president Mas per justificar la cuirassa del partit.\nL'equip de la ponència\nLa ponència està presidida per un autèntic veterà, tot i que jove, del poder municipal de CDC així com parlamentari, Lluís Corominas, que compta amb figures com l'ugetista Neus Munté, que aquesta legislatura apunta més que maneres a la cambra catalana, i Jordi Torra, anoeinc, Maite Fandos i Joan Mora, l'informàtic que ha sabut conquerir la plaça de Mataró.\nS'hi afegeixen com a vocals: Cesca Domènech; Joan Ramon Casals; Bea Obis; Miquel Àngel Vallès; Jordi Roig; Xavier Crespo; Roger Albinyana; Maite Rivero; Mercè Santmartí; Jordi Jané; Pere Martínez; Maria Rosa Pujol i donaran fe de les esmenes i els debats Laura Costa i Carles Oriach.\nD'aquesta ponència en sortirà com haurà d'actuar la tripulació d'una nau, que si bé per naturalesa és gran, ara ho és molt més.\nAixí, si cap sorpresa ho espatlla - i a CDC les sorpreses són l'excepció- Oriol Pujol, encapçalarà un partit, amb dos lloc tinent de primera fila.\nLluís Corominas com a Vicepresident de relacions institucionals i Francesc Homs com a gran guru polític de la formació.\nS'afegeix aquest primer pinyol de la futura direcció com a enginyer en cap, el terrassenc Josep Rull, el futur secretari d'organització, -càrrec nou-, i l'encarregat fins ara de rebaixar els fums del primer secretari del PSC, Pere Navarro, a l'Ajuntament de Terrassa.\nTambé s'incorpora a aquest cercle l'eficient Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament i altres noms com la diputada Neus Munté, i el nom d'una altra dona que Pujol encara té per decidir.\nPer descomptat, que en la futura direcció Meritxell Borràs, Mercè Conesa, Francesc Sancho, Ima Mis, Cesca Domènec, Víctor Terradellas o Imma Juan.\nAixí doncs, CDC en el proper congrés de finals de març a Reus, a més del conclave també anirà al gimnàs.", "response": "A finals de març, Convergència Democràtica de Catalunya celebrarà un congrés a Reus amb l’objectiu de reestructurar el partit de cara a una nova etapa. Segons el futur líder del partit, Oriol Pujol, ara que Convergència governa a la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, CDC s’ha d’enfortir i no deixar-se engolir per la feina institucional.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2135", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Prop d'un miler de taxistes han marxat durant aquest mati des de la Plaça Catalunya fins a la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya, al carrer Mallorca amb Roger de Llúria, col·lapsant la circulació del centre de Barcelona.\nA l'arribar a la seu de la delegació, 9 dotacions dels Mossos d'Esquadra protegien amb tanques l'entorn de la delegació, tallant completament el carrer Mallorca.\nUn petit grup de representants dels taxistes, majoritàriament del sindicat 'Élite', s'han reunit amb membres de la delegació del govern entre els que estava com màxima autoritat el subdelegat, Emilio Ablanedo.\nEn la reunió, els taxistes han transmès les reivindicacions del sector que bàsicament passen per demanar que els nous actors de les plataformes de mòbil tinguin la mateixa regulació que els taxistes.\nLa mobilització de taxistes que s'ha convocat aquest dimecres ha estat una crida d'àmbit estatal.\nLa manifestació ha transcorregut sense incidents pel centre de la ciutat.\nEls manifestants han marxat cridant diferents consignes a favor de la unitat del sector en la lluita contra els nous actors de les plataformes de mòbils que s'estan incorporant al sector aprofitant l'escletxa legal que s'ha obert a partir de les concessions de les noves llicències VTC (lloguer de cotxes amb conductor).\nIvan Sesma, portaveu del sindicat 'Èlite', ha denunciat que mentre els taxistes de Barcelona estaven aturats entre les 10 del mati i les 2 del migdia, diferents plataformes de mòbil oferien vehicles a passatgers a uns preus més elevats.\nEn concret, ha dit Sesma, un recorregut entre el centre de Barcelona i l'aeroport del Prat, que un dia normal pot suposar una tarifa d'uns 27 a 30 euros, aquest dimecres al mati les plataformes l'oferien a preus entre 43 i 60 euros.\nEl portaveu d'Èlite ha reconegut que tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat estan actuant en benefici del sector, mentre que l'actuació del ministeri de Foment està provocant incerteses entre els diferents tribunals que han de dirimir sobre judicis que els arriben en matèria de llicències VTC.\nSesma ha demanat que el Ministeri aclareixi el contingut de la llei als tribunals amb l'objectiu que hi hagi una actuació homogènia.\nEls taxistes demanen una regulació que afecti a tots els actors que ofereixen serveis de transport de passatgers a les ciutats i que sigui igual per tots.\nEl que no pot ser, diu Sesma, és que mentre els taxistes han de pagar impostos i estan regulats en tota la seva activitat, hi hagi nous actors que irrompen en el sector que no estiguin regulats i no paguin impostos.\n''Per nosaltres'', ha dit Rosa Díaz, de l'Associació de Taxi Companys, ''els usuaris dels taxis són els nostres clients mentre que per les empreses que estan rere de les plataformes de mòbil són els grups inversors que inverteixen en borsa''.\nEl portaveu d'Élite ha destacat la unitat del sector que va començar el 6 d'abril passat en la celebració del 'Congrés Nacional del Taxi' i en el que van participar més de 60 associacions del sector del conjunt del territori espanyol.\nDiferents intervencions de taxistes en el transcurs de la marxa han reclamat passar a un punt més radical en les mobilitzacions i s'han presentat propostes de manifestacions en cotxes en marxa lenta per diferents punts de la ciutat per col·lapsar la circulació.\nA l'inici de la manifestació una parella de gent gran que necessitava anar a la clínica Barraquer i no sabia que hi havia vaga de taxis, han vist com els organitzadors de la manifestació han penjat una bandera del sindicat 'Élite' en una de les finestres del taxi i han permès que el taxista trenques la convocatòria de vaga per donar servei aquestes dues persones grans.\nUn dels moments més intensos que s'ha registrat durant la marxa de la manifestació s'ha produït a la confluència dels carrers Passeig de Gràcia i València, on han coincidit la marxa de taxistes amb un grup del col·lectiu de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) que estaven ocupant una oficina de CaixaBank situada en aquesta cruïlla.\nAmb crits de ''sí que es pot'' els taxistes i els membres de la plataforma de la PAH s'han ajuntat i cridat consignes.", "response": "Aquest matí, gairebé un miler de taxistes han col·lapsat la circulació al centre de Barcelona mentre es dirigien a la seu de la delegació del govern espanyol. Reclamen la regulació de les plataformes que han irromput al sector a partir de les concessions de les noves llicències VTC. Un grup de representants s'ha reunit amb Emilio Ablanedo, subdelegat del govern.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1718", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Els Jocs Olímpics del 1992 van suposar un abans i un després a Barcelona.\nLa ciutat es va modernitzar completament i l'esdeveniment va deixar com a llegat infraestructures clau per á la mobilitat, el soterrament de vies de tren, l'obertura al mar o el barri de la Vila Olímpica, entre d'altres.\nEl que no és tan sabut, però, és que paral·lelament a aquests canvis tan visibles, per sota dels nostres peus es construïa una gran obra: unes galeries subterrànies per fer-hi passar els subministraments de llum, aigua, gas i telefonia.\nEls 41 km de túnels semblen una picada d'ullet als Jocs Olímpics que es preparaven uns metres més amunt\nEls 41 quilòmetres d'aquests túnels –construïts entre el 1989 i el 1992- semblen una picada d'ullet als Jocs que es preparaven uns metres més amunt.\nDe fet, aquestes galeries de serveis i les rondes de Barcelona estan tan a prop que, en alguns punts, els vehicles circulen a només 60 centímetres de la paret interior dels túnels.\nLes galeries es van anar instal·lant a la vegada que es construïen les rondes, aprofitant que s'obria el terreny.\n41 quilòmetres plens d'energia\nEls túnels fan dos metres d'ample per 2,5 d'alt, i la il·luminació s'encén per trams per estalviar energia.\nNacióDigital els ha pogut visitar, acompanyats de Fabián Gamarra, administrador de les Comunitats d'Usuaris de les Galeries de Serveis, i de Julián Mateos, responsable de línies d'Alta Tensió al Barcelonès i Vallès d'Endesa.\nLa companyia elèctrica és el principal usuari de les galeries, ja que disposa del 60% de l’espai en la majoria de trams, per fer transitar el cablejat de mitja i alta tensió i distribuir l'energia als domicilis i edificis de serveis de Barcelona.\nEn total, Endesa hi té instal·lats 550 quilòmetres de cablejat connectats a diverses subestacions o centres de transformació.\n\"L'objectiu de la planificació d'aquests túnels era racionalitzar el subministrament de llum, aigua i telèfon, facilitant-ne el manteniment i reduint-ne l'impacte sobre la ciutat, ja que ens evita haver d'obrir forats cada dos per tres per fer-hi reparacions\", explica Mateos des del centre de control de les galeries.\n\"Aquí dins pots treballar-hi tot l'any, sigui de dia o de nit.\nTenim un sistema de ventilació que ho possibilita, i a més no hi fa mai calor ni fred\", afegeix Gamarra.\nUn altre avantatge és que el personal de manteniment pot preveure petits desperfectes abans que el cablejat o les canonades es facin malbé i hi hagi una incidència.\nEl centre de control, peça clau de les galeries\nEl centre de control és un dels aspectes que fan que aquestes galeries de serveis siguin especialment valuoses.\nVetlla les 24 hores del dia durant els 365 dies de l'any per la seguretat del túnel.\nSi algun operari vol accedir a les galeries per alguna de les seves 150 entrades, el centre de control ho ha d’autoritzar prèviament, i un complex sistema de seguretat anti-intrusisme comprova que la persona que hi entra està autoritzada.\nLes galeries també compten amb detectors d'incendi (hi ha fins a 1.920 detectors de fum), de fuites de gas, de temperatura, comportes tallafocs i bombes d’aigua (per si rebenta una canonada o s'hi filtra aigua freàtica).\nTots aquests sistemes de seguretat estan gestionats també des del centre de control, en el qual sempre hi ha dos operaris i que des del 1992 s'ha modernitzat en tres ocasions.\nLes galeries també compten diàriament amb quatre treballadors de manteniment i dos d'administració, a més del personal propi de les companyies operadores que hi entren puntualment quan ho necessiten.\n\"Aquestes galeries són úniques al món pel seu centre de control i pel model de gestió, ja que funcionen com una comunitat d'usuaris\", explica Gamarra.\n\"Per això cada any tenim visites d'arreu del món, en especial quan es fan esdeveniments mundials i les ciutats tenen l'oportunitat de fer grans canvis urbanístics\", afegeix.\nCom una comunitat de veïns\nEl model de gestió de les galeries és idèntic al d'una comunitat de veïns.\nLa propietat de les galeries és municipal, i les companyies usuàries (de llum, aigua, telèfon i el propi ajuntament) paguen els costos de manteniment i d'administració en funció de l’espai que tenen assignat per operar.\nA més, la presidència és rotatòria, i cada any li toca a un dels actors ser-ne el president.\nCom en una comunitat de veïns, però, els usuaris a vegades tenen interessos contraposats.\nAquí entra en joc Fabián Gamarra: \"La meva tasca com a administrador de la comunitat d'usuaris és ser neutral entre les parts i facilitar que es posin d'acord\", apunta.\nEl model de comunitat d'usuaris ha demostrat ser un èxit, assegura el responsable d'Alta Tensió d'Endesa.\n\"Com a usuaris de les galeries podem saber en tot moment què s’hi està fent i fins i tot qui hi entra.\nSom uns veïns ben informats\", explica Julián Mateos.", "response": "Paral·lelament als canvis visibles que van suposar els Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992, com ara la Vila Olímpica o el soterrament de les vies del tren, es van construir 41 kilòmetres de túnels subterranis que avui dia encara garanteixen la distribució de llum, aigua i telèfon a tota la ciutat. El principal usuari d'aquestes galeries és Endesa.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1869", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L'Associació de Vigilants de Seguretat de l'Aeroport de Barcelona (AVSAB) va presentar una denúncia el passat 24 de novembre als jutjats del Prat de Llobregat contra Ilunion Seguridad S.A, empresa del grup ONCE encarregada de la seguretat a l'aeròdrom català, per donar ordres directes als seus treballadors de \"fer la vida impossible\" a la vintena de persones sense sostre que habitualment viuen a les dues terminals sota amenaça d'acomiadar-los.\nEls membres del sindicat asseguren que la pressió sobre aquest col·lectiu, als que internament anomenen \"codi índia\", s'ha intensificat des de l'arribada del metro a l'aeroport.\nAixí, segons consta a la denúncia, a la que ha tingut accés l'ACN, l'empresa ha donat ordres ocultes als vigilants perquè \"assetgin\" aquestes persones traient-los les seves pertinences, o despertant-los aleatòriament a la nit, per exemple, amb l'objectiu de fer-los fora.\nA més, els denunciants recorden que fruit o no d'aquesta pressió, l'endemà de rebre una de les comunicacions internes en aquest sentit el passat mes d'octubre, tres vigilants de seguretat van agredir suposadament un sense sostre pels que la Fiscalia demana penes de dos anys de presó.\nMembres del comitè d'empresa d'Ilunion i d'AVSAB asseguren que des de l'arribada del metro a l'aeroport del Prat han rebut moltes queixes de vigilants alertant que els responsables de l'empresa els obliguen a fer fora de les terminals els sense sostre que hi passen el dia.\nSegons consta a la denúncia, l'empresa també obliga els vigilants a portar un registre, seguiment i identificació d'aquestes persones sense \"cap raó d'ordre públic\" per fer-los fora de les instal·lacions \"per qualsevol mitjà\".\nEn aquests sentit, els membres d'AVSAB denuncien que aquestes ordres són \"discriminatòries\" perquè s'apliquen a persones que no fan un ús indegut de les instal·lacions per l'únic fet de la seva condició social.\nA tall d'exemple, apunten que si als viatgers se'ls permet dormir al terra o als bancs de les terminals, també s'hauria de deixar que ho fessin la vintena de sense sostre que ocasionalment passen el dia a l'aeroport \"sense molestar a ningú\".\nMés enllà de qüestions morals, els representants dels treballadors recorden també que els vigilants de seguretat no poden fer fora ningú, ni legalment ni estatutàriament, d'un establiment obert al públic que no tanca mai quan no infringeixen les normes d'ús de les instal·lacions.\nSobre les ordres que la direcció de l'empresa ha fet arribar als vigilants en diversos correus que s'adjunten a la denúncia, els membres del comitè d'empresa expliquen que s'obliga els treballadors, sota amenaça d'acomiadar-los si no ho fan, a assetjar i fer la vida impossible a les persones sense sostre requisant-los les seves pertinences, traient-los la roba d'abric a les nits, o despertant-los aleatòriament quan dormen per molestar-los i obligar-los a marxar.\nPer últim, els membres de l'associació recorden que la Fiscalia demana dos anys de presó per tres vigilants que suposadament van agredir un sense sostre el passat 9 de març, l'endemà que els treballadors rebessin un dels correus on la direcció de l'empresa els obligava a fer fora aquestes persones.\n\"Més enllà de l'actitud dels treballadors, que és injustificable des de qualsevol punt de vista, la pressió que l'empresa ha exercit també hauria de ser sancionable\", apunta José Francisco Montero, membre del comitè d'empresa d'Ilunion i de l'AVSAB.\nAl seu torn, el president de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, explica que tot i que no ha rebut cap queixa concreta dels sense sostre que viuen a l'aeroport del Prat, si que es habitual que es faci fora d'estacions d'autobús, trens o aeroports aquestes persones.\nEn aquests sentit, Busquets ha recordat que ningú viu al carrer per gust i que és \"inacceptable\" voler fer fora aquestes persones en comptes d'oferir-los solucions a mig i llarg termini \"perquè recuperin els drets perduts\".", "response": "L'Associació de Vigilants de Seguretat de l'Aeroport de Barcelona ha denunciat l'empresa Ilunion Seguridad S.A per obligar-los a fer fora els sensesostre que viuen a l'aeroport sota amenaça d'acomiadar-los. El passat mes d'octubre, l'endemà de rebre una comunicació interna en aquest sentit, tres vigilants van agredir una persona sense llar. La Fiscalia demana dos anys de presó per a ells.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_805", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La Universitat de València fa avui un altre acte per a commemorar el quarantè aniversari del Departament de Filologia Catalana.\nA les sis del vespre, a la sala d’actes Manuel Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, s’hi podrà escoltar la ponència ‘Paraules en l’espai’, a càrrec del doctor Joan Veny, catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i prestigiós lingüista mallorquí, expert en dialectologia.\nTambé hi intervindrà Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, i serà presentat per Antoni Ferrando.\nEl podreu seguir en directe des d’ací.\nEl cantant Pau Alabajos, encarregat de la clausura i ex-alumne de Filologia Catalana, ha explicat a VilaWeb que per a ell és un honor de participar en un acte d’aquestes característiques, per la importància tant històrica com cultural del Departament de Filologia Catalana: ‘Part del que sóc i part de la meua feina creativa s’inspira en tot el que he après en l’etapa acadèmica.’\nPer a celebrar el quarantè aniversari, s’han organitzat un seguit d’actes: conferències, actuacions musicals i teatrals, la presentació d’un documentari i l’elaboració d’un llibre commemoratiu.\nLa sessió inaugural fou el 14 de setembre i la commemoració s’allargarà fins al 30 de juny de l’any vinent.\nHi participaran noms cabdals de la llengua i la cultura del País Valencià, com ara Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Eva Dénia.\nLa primera pedra per a la normalització de la llengua i la cultura\nEl Departament de Filologia Catalana fou impulsat pel filòleg, historiador i escriptor Manuel Sanchis Guarner l’any 1976.\nDurant el franquisme ja s’havien fet intents clandestins per a enfortir la llengua i la cultura valencianes.\nSanchis Guarner mateix promogué cursos extracurriculars de català i també seminaris i més iniciatives, moltes de les quals foren prohibides per la dictadura.\nAmb la mort del dictador, es va poder crear un departament competitiu, amb un gran cos de docents, que avui dia és referència.\nD’aquesta manera es posaven les bases de la normalització de la llengua i la cultura al País Valencià i el departament es convertia en ‘far de la valencianització de la universitat i part de la història de la llengua del nostre poble’, segons paraules de qui n’és director, Emili Casanova.\nCom diu Francesc Martínez, vice-degà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, el Departament de Filologia Catalana al País Valencià ha estat fonamental per a la recuperació de la llengua i el retrobament del país amb la cultura.\nRecorda que Sanchis Guarner vinculava la creació d’aquest nou departament amb el fenomen del cosmopolitisme.\n‘Vivim una etapa que ens demana ser poliglots combatent el monolingüisme i el monolitisme’, deia.\nEl departament, doncs, naixia de les ganes de superar una etapa fosca per a la llengua i la cultura, ‘amb les condicions del resistent’, diu Martínez.\nI quatre dècades més tard manté intacte ‘l’esperit combatiu per la llengua pròpia i alhora l’esperit cosmopolita i científic de Sanchis Guarner’.\nL’impacte sobre les noves generacions\n‘En un moment tan dur de repressió i de poc compromís amb la cultura, la creació del departament ha fet una tasca importantíssima: formar els docents que ara ensenyen llengua a les noves generacions de valencians’, explica Alabajos.\n‘Aquests professors són els que han anat normalitzant la llengua valenciana i han permès que, avui dia, ja puguem dir que hi ha generacions que han viscut plenament en valencià gràcies a les línies en valencià de l’ensenyament obligatori.’\nAixí mateix, gent com ara Feliu Ventura, Xavi Sarrià, Josep Nadal… han cursat aquests estudis, que també han influït les noves fornades de poetes, dramaturgs i escriptors del País Valencià.\nReivindicació, investigació i amor a la llengua\nÉs difícil de separar el component de lluita i el component acadèmic inherents al Departament de Filologia Catalana.\n‘Molts dels qui hem estudiat filologia ho hem fet per una qüestió d’implicació social i cultural –diu Alabajos–, però també hi ha una part acadèmica.’\nA banda de reivindicar la llengua i la cultura, al Departament de Filologia Catalana hi ha recerca i aprofundiment filològics.\nTot perquè els docents puguin ensenyar millor la llengua del País Valencià.\n‘La filologia té una part d’amor a la llengua: des d’aquest amor hem d’aprofundir en el coneixement de la llengua per tenir-ne cura.\nCom més la cuides més la sents pròpia i més orgullós te’n sents.’", "response": "El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València celebra quaranta anys d’existència. Per aquest motiu, i per a celebrar un departament que ha estat fonamental en la normalització lingüística i cultural al País Valencià, la universitat ha organitzat un seguit d’actes que inclouen conferències, la presentació d’un documentari, actuacions musicals i teatrals i l’elaboració d’un llibre commemoratiu.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1471", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L'endemà del debat parlamentari sobre la gestió del Govern a les residències durant la fase crítica del coronavirus, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès a la sessió de control a la cambra, marcada encara per la pandèmia.\nTorra ha hagut de respondre sobre la gestió del Govern al Segrià i també pel paper de la Generalitat a les residències.\nEn aquest sentit, ha respost a les crítiques del PSC amb l'argument que l'Estat no ha estat cap exemple en els últims mesos.\n\"A Espanya hi haurà el doble de morts per Covid-19\", ha afirmat Torra sobre la situació als geriàtrics espanyols.\nEl líder del PSC al Parlament, Miquel Iceta, havia recriminat a Torra el canvi de criteri en el confinament del Segrià, el descontrol en el rastreig dels casos, la falta d'un relleu a la direcció l'Agència de Salut Pública des de l'adeu de Joan Guix i la gestió a la residències en els dies àlgids de la crisi sanitària.\nEl president de la Generalitat ha recordat a Iceta que les enquestes apunten que el Govern ha gestionat \"millor\" la pandèmia que l'executiu estatal i ha lamentat que el dirigent socialista critiqui la resposta en les residències catalanes i no es fixi en el que va passar al conjunt d'Espanya.\n\"No en tenim ni idea de què ha passat a les residències espanyoles.\nCom em pot parlar sobre residències quan Espanya encara no ha donat les dades dels morts a les residències espanyoles?\", s'ha preguntat.\nEn la sessió de control al Parlament, Torra ha anunciat que a partir d'aquest dijous serà obligatori portar mascareta sempre, encara que es pugui mantenir la distància social.\nHo aprovarà aquest dimecres el Procicat per tal d'evitar més contagis i posar fre al \"relaxament\" que l'executiu veu en part de la ciutadania.\nCoronavirus\nPortar mascareta serà obligatori en tot moment a Catalunya a partir de demà\nAquest dimecres ho aprovarà el Procicat, segons ha anunciat el president Quim Torra al Parlament\n\"Si els experts ens ho recomanen, ho farem\", ha assenyalat Torra en resposta a Miquel Iceta, primer secretari del PSC.\nDurant la sessió de control als consellers, tant els socialistes com el PP han estat crítics amb el paper de la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha defensat que ja s'estaven rastrejant contactes a Lleida abans que proliferessin els positius.\nLes dues primeres preguntes, de la CUP i Catalunya en Comú Podem, han estat crítiques amb el rol del Govern en relació a la situació dels temporers a Lleida.\n\"Ens neguem a criminalitzar la pagesia i els temporers.\nAquesta no és la causa de tot el que està passant allà.\nAquest missatge el vull deixar clar des de bon inici del debat\", ha ressaltat Torra en resposta tant a Natàlia Sànchez, diputada anticapitalista, i Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, que també han reclamat explicacions al president sobre el rastreig de contactes de les persones que donen positiu per coronavirus.\nDades: coronavirus\nMAPES On es concentren els brots del Segrià i quins hi ha a la resta del país?\nL'augment de la mobilitat no incrementa de forma rellevant els contagis fora de Lleida i tan sols n'hi ha algunes petites concentracions al Barcelonès o la Catalunya Central\nEstiu 2020\nA quins països es pot viatjar aquest estiu?\nMolts punts del planeta tenen les fronteres tancades als turistes de l'Estat, que si volen marxar hauran de triar entre una llista força limitada\nTornar a les aules\nPati per torns i menjadors més reduïts: així s'organitzaran les escoles a partir del setembre\nL'entrada als centres serà per franges horàries amb intervals de deu minuts i que les famílies hauran d'esperar-se a la porta\ncoronavirus\nAixí hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús\nEl lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar\nCoronavirus\nLes cicatrius de la pandèmia\nEl coronavirus lesiona el teixit productiu i obliga a obrir l'aixeta de recursos a costa de l'endeutament mentre es constaten reformes pendents del sistema de salut i afloren tensions polítiques després de tres mesos d'estat d'alarma", "response": "El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès a la sessió de control parlamentari. Miquel Iceta, líder del PSC, ha criticat la gestió de les residències durant la fase crítica de la pandèmia. Torra ha respost que les enquestes indiquen que la Generalitat ha gestionat millor aquest assumpte que el govern estatal, que no ha facilitat encara les dades.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_409", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "En l’última dècada s’ha detectat un augment notable de la incidència d’escabiosi (més coneguda popularment com a «sarna») a l’estat espanyol, sense que estiguen encara clares totes les raons que poden haver contribuït a això.\nLa pandèmia de la covid-19 ha empitjorat encara més la situació i els dermatòlegs assenyalen que estan veient molts més casos que abans de la crisi sanitària.\nResulta complicat conéixer quina és la magnitud exacta d’aquest increment de la sarna a l’estat, ja que aquesta malaltia no és de declaració obligatòria per part dels metges.\nA més, la saturació dels serveis sanitaris i la por a acudir al metge pel risc de contagi al SARS-CoV-2 va endarrerir els tractaments oportuns per a l’eliminació del paràsit, augmentat així les probabilitats de contagi a partir dels pacients afectats.\nL’àcar responsable de la sarna sol necessitar un contacte directe, pell amb pell, entre persones per a la seua transmissió i, per això, l’amuntegament és un factor de risc.\nNo obstant això, també és possible la infecció a través de peces de roba, roba de llit, etc. El contagi a partir de provadors de roba no és impossible, però sí molt poc probable pel temps limitat d’exposició i perquè aquest paràsit només pot viure uns 2-4 dies fora del cos humà i sol tindre hàbits nocturns.\nL’escabiosi és una vella coneguda de l’ésser humà.\nEl seu tret més representatiu és una intensa picor a la pell, que predomina ala nit.\nLes primeres referències a aquesta malaltia es remunten a l’any 482 a.C. en l’antic Egipte, encara que amb tota seguretat afectava les persones des de molt abans.\nPersonatges il·lustres com Aristòtil van documentar en el seu moment la presència d’un «poll» que sortia de certes lesions de la pell.\nNo obstant això, haurien de passar molts segles fins que la causa de la sarna quedara completament clara.\nAquests animals amb quatre parells de potes (a la fase adulta), redons, blanquinós i amb gran quantitat d’espines estan especialitzats a parasitar única i exclusivament l’ésser humà, l’únic lloc on poden completar el seu cicle vital.\nLes femelles (de 300-450 micres) i els mascles (150-250 micres) copulen en xicotets caus a la superfície de la pell i, després d’aquesta etapa, els mascles moren i les femelles excaven la capa més externa de la pell (l’estrat corni) per crear túnels d’uns 1-10 mm de longitud.\nÉs a aquests diminuts solcs on les femelles depositen els ous (30-50) durant 4-6 setmanes, fins que moren una vegada finalitzada la posta.\nEls ous eclosionen en tan sols 3-4 dies en forma de larves, passen per la fase de nimfa i arriben a la fase adulta en 12-15 dies.\nEn general, a una infecció típica solen haver-hi al voltant de 10-15 femelles excavadores.\nEl llaurador de la sarna té preferència per zones amb plecs com els espais entre els dits, els canells, els colzes, les aixelles, la zona al voltant del melic, les natges… En si, la picor i les erupcions de la pell no són provocades pels danys directes que provoquen els diminuts àcars, sinó per la reacció inflamatòria que desencadena la presència de femtes i les proteïnes d’aquest aràcnid a l’interior dels túnels.\nPer aquesta raó, les persones que s’infecten per primera vegada poden tardar entre 5 i 15 dies a manifestar la característica picor (algunes poden tardar a sentir-ho fins a un mes), ja que és el temps que necessita la resposta immunitària.\nNo obstant això, les persones que ja han passat la infecció anteriorment pateixen els símptomes tan sols 1-4 dies després del contagi, per ser una reacció inflamatòria molt més precoç.\nAfortunadament, els tractaments farmacològics, si s’apliquen de manera correcta (a totes les persones infectades i que convisquen juntes) i durant prou de temps, són molt efectius contra els citats paràsits.\nEntre ells destaquen la permetrina al 5% aplicat a la pell, la ivermectina oral i la loció de benzoat de benzil al 10-25%.\nAquells teixits que no puguen netejar-se poden guardar-se en bosses de plàstic hermèticament tancades durant un mínim de quatre dies per assegurar la destrucció dels àcars.\nEsther Samper és Doctora en Medicina Regenerativa i comunicadora.\nAquest article ha estat publicat a la secció «Medtròpolis» a la Revista Mètode.\nPots llegir més articles de la secció ací.", "response": "La sarna ha experimentat un gran creixement en l'última dècada a Espanya. La pandèmia provocada per la covid-19 ho ha agreujat a causa de la saturació dels serveis mèdics i la por a acudir al metge. Per sort, existeixen tractaments molt efectius per a combatre el culpable d'aquesta malaltia dermatològica, un diminut paràsit que excava túnels en la pell dels infectats.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1366", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El director i actor teatral i professor d’art dramàtic Hermann Bonnín ha mort als 84 anys segons ha confirmat la seva filla, l'actriu Nausicaa Bonnín a través del seu compte de Twitter.\n\"Avui, l'Hermann ha fet un mutis tan elegant i discret com ha sigut la seva vida... sense fer soroll...\n'Escolteu aquest silenci' deia el seu estimat Joan Brossa...\", ha assenyalat.\nEn la seva llarga trajectòria, Bonnín va rebre el premi ADB a la millor trajectòria artística (1981), el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de teatre (2003) i el Premi Nacional de Cultura del CoNCA (2013).\nDes del 2011 és membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el 2019 va ser nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.\nGraduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, ha estat director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid (1968-70), de l’Institut del Teatre (1971-80), del Centre Dramàtic de la Generalitat (1982-88), i des del 1998, de l’Espai Escènic Joan Brossa, del qual també va ser cofundador, que el 2010 es va refundar com La Seca-Espai Brossa, Fabrica de Creació de l’Ajuntament de Barcelona.\nMembre del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d’Espanya (1985-97), ha estat president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (1997-2005).\nCom a director escènic ha estat al capdavant de muntatges com La gavina, de Čekhov, amb traducció de Joan Oliver; L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, obra d’homenatge a l’avantguarda escènica, amb textos de J.V. Foix (1979); El guant negre (1981), d’August Strindberg; La pregunta perduda (1985), de Joan Brossa; Savannah Bay (1986), de Marguerite Duras; És així si us ho sembla (1987), de Luigi Pirandello; La gran il·lusió (1988), d’Eduardo De Filippo; Para Federico un son (1999), sobre textos de Federico García Lorca, amb el qual va guanyar el premi Sebastià Gasch del FAD a la millor direcció; La mà de mico (2000), de Salvador Vilaregut, premi Butaca a la millor direcció escènica; La confessió (2001) i Mots de ritual (2003), de Josep Palau i Fabre; El far del maleït (2001), de Paul Autier, Paul Cloquemin i Rachilde, en versió de Sabine Dufrenoy; El fabricant de monstres (2003), de Max Maurey, Paul Coste i Charles Moitrier; La intrusa (2005), de Maurice Maeterlinck; Nausica (2005), de Joan Maragall; Don Juan, príncipe de las tinieblas (2008), de Palau i Fabre, al Teatro Español de Madrid; Retorn a Andratx (2010), de Baltasar Porcel; El comte Arnau (2011), de Joan Maragall, i La meva Ismènia (2013), d’Eugène Labiche, entre d’altres.\nHa participat també com a actor en nombroses obres teatrals (El banquet, Qui té por de Virgínia Woolf? o Electra), de cinema (La senyora, de Jordi Cadena, on va debutar al cinema el 1987; Un negre amb un saxo, 1988, Rateta, rateta, 1989 i Monturiol, el senyor del mar, 1993, de Francesc Bellmunt; És quan dormo que hi veig clar, 1988, de Jordi Cadena; Entreacte, 1988, de Manel Cussó-Ferrer; El llarg hivern, 1991, de Jaume Camino; La ciudad de los prodigios, 1999, de Mario Camus; Volverás, 2003, d’Antoni Chavarrías; I figli strappati, 2005, de Massimo Spano) i també de televisió (La febre d’or, 1993, de Gonçal Herralde).\nJuntament amb Sergi Casamitjana va dirigir Andrea (1995), que també va protagonitzar.\nHa estat coguionista de films com Els papers d’Aspern, d’Henry James, dirigit per Jordi Cadena (1991), i com a historiador és autor d'Adrià Gual i l’escola catalana d’art dramàtic.\nVa rebre el Premi Nacional de cinematografia i vídeo pel curtmetratge Refugiats i fugitius (1994).\nVa rebre, també, el premi ADB a la millor trajectòria artística (1981), el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de teatre (2003) i el Premi Nacional de Cultura del CoNCA (2013).\nDes del 2011 és membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el 2019 va ser nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.", "response": "Ha mort el director teatral i actor Hernan Bonnín als 84 anys. Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Bonnín va tenir una llarga trajectòria com a director escènic i actor. També va ser director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, del Centre Dramàtic de la Generalitat i de l’Espai Escènic Joan Brossa.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_744", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "‘Descobrir i sancionar les conductes irregulars i delictives comeses dins el partit’.\nÉs un dels objectius del Codi de Conducta que el Consell Nacional d’ERC va aprovar divendres i que desgrana en una vintena de pàgines el Codi Ètic, el document que fins ara reglava internament els republicans.\nEl Codi de Conducta, al qual ha tingut accés l’ACN, concreta normes i llista exemples sobre conflictes d’interessos, regals, transparència o finançament, que poden derivar en sancions, segons els estatuts d’Esquerra.\nJa en vigor i de caràcter vinculant, el document també preveu l’elecció els pròxims dies del Responsable de compliment, una figura independent dels òrgans de govern del partit que vetllarà perquè s’apliquin els valors del codi ètic.\nDes de militants fins a càrrecs orgànics i públics hi estan subjectes i poden fer-li arribar a través del Canal Ètic denúncies, queixes o preguntes de forma confidencial.\nQue ERC és un partit ‘net’ és una de les idees que més han repetit els dirigents republicans en discursos, articles i mítings els darrers mesos.\nAra, els republicans posen per escrit un Codi de Conducta, una norma d’autoregulació interna amb caràcter vinculant.\nTé per objectius fomentar una gestió pública transparent i eficient, descobrir i sancionar les conductes irregulars i delictives comeses dins el partit i alhora establir un sistema per evitar-ne.\nPer això posaran en marxa els pròxims dies un Canal Ètic perquè tant internament com externament es puguin denunciar sospites d’irregularitats o d’activitat delictiva així com vulneracions de conducta interna –el Codi ho recull com un deure ‘obligatori’.\nAra bé, els republicans preveuen aplicar mesures disciplinàries contra qui faci acusacions falses.\nGaranteixen també tracte confidencial a qui denunciï o consulti amb el Responsable de Conducta, la figura que recollirà les queixes, els dubtes i les sospites; que vetllarà pel compliment i assessorarà el dia a dia, i que pot proposar l’inici d’investigacions internes, formular denúncies o plantejar modificacions dels sistemes de control de l’ètica i la legalitat en el partit.\nLluita contra la corrupció\n‘Cap resultat electoral, avantatge polític o estratègia pot justificar pràctiques corruptes’, afirma el document.\nI per això: ‘les conductes de corrupció constitueixen sempre una infracció disciplinària molt greu amb independència de la seva transcendència penal i poden donar lloc a la suspensió automàtica de la condició de militant o simpatitzant’.\nÉs un dels blocs que preveu el Codi de Conducta, que també exigeix ‘evitar’ qualsevol situació que impliqui un conflicte d’interessos.\nTambé es llista, a tall exemplificatiu, quins regals són inacceptables: diners en efectiu o equivalents com ara xecs, targetes de regal, certificats i qualsevol títol amb valor econòmic; articles de luxe o d’alt valor o entrades d’alt preu per assistir a esdeveniments exclusius o sobrevinguts com inauguracions de museu, esdeveniments esportius o produccions artístiques exclusives, sempre que l’assistència no sigui inherent al càrrec.\nBloc a part per al finançament: els republicans deixen clar que ‘les estratègies electorals, la recerca de major suport ciutadà i representació política mai no poden servir d’excusa per a l’obtenció irregular de fons i ingressos pel partit’.\nTambé es fa referència al tracte als mitjans de comunicació i a la relació amb l’Administració: el Codi de Conducta no accepta cap ‘ús partidista’ de les institucions públiques i prohibeix ‘apropiar-se o malversar els béns públics, ja sigui a través de la seva sostracció, ús indegut o destrucció, així com sol·licitar el cobrament de dietes indegudes, el rescabalament de despeses fictícies, o perjudicar de qualsevol forma l’erari públic de manera indeguda, improcedent o contrària a la llei’.\nLes sancions\nEl nou Codi de Conducta no especifica sancions per si sol, sinó que remet a la penalització que ja preveuen els estatuts republicans.\nEl document només estipula que vulnerar el Codi es pot traduir en una infracció disciplinària.", "response": "Aquest divendres, el Consell Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya ha aprovat el seu Codi de Conducta. El document, a través de normes i eines de detecció internes, servirà per a identificar i sancionar qualsevol actitud irregular i delictiva dels membres del partit. També garanteix la confidencialitat dels denunciants que facin servir el Canal Ètic i es castigaran les denúncies falses.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1865", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "PublicatalDOGC1: Subvencions estructurals als mitjans de comunicació\nCreate column charts\nEntre elles hi ha les subvencions estructurals a l'edició de mitjans de comunicació privats en català o aranès en format digital i paper, emissores de ràdio i cadenes de televisió.\nEls diaris de paper són els majors beneficiaris d'aquest tipus d'ajuda.\nCom estableixen les bases reguladores d'aquesta línia de subvencions en la seva exposició de motius, el seu fonament és que els sector privat de la comunicació \"contribueix dia a dia a la construcció de l'espai català de comunicació\".\n\"Aquest sector s'ha d'enfrontar, tanmateix, a una situació de desavantatge competitiu respecte a d'altres mitjans fets en altres idiomes amb moltes més expectatives de mercat\", subratllen.\nPerò, de què depèn la quantia exacta d'aquestes ajudes?\nCriteris per a determinar els imports\nEls criteris que han de determinar la quantia concreta de les subvencions a les quals que té dret cada mitjà s'estableixen semestralment en una Ordre del departament de la Presidència.\nEn el cas dels diaris de paper, si el seu abast és nacional, les bases reguladores de 2015 establien un import de 300 euros per número i 0,043 euros per exemplar difós.\nA més, per als diaris amb edicions territorials, s'atorgava una subvenció complementària de 100 euros per número per al conjunt de les edicions.\nAquests criteris es mantenen si l'abast de la publicació és local però amb variacions de quantia: 175,00 euros per número, 0,043 euros per exemplar difós i complement de 50 euros per a entre dues i tres edicions territorials.\nL'import total no pot superar el 30% de les despeses subvencionables.\nPel que fa a diaris digitals, cada mitjà rep una quantia fixa de 1.500 euros.\nA partir d'aquí, es paguen 3.000 euros per redactor/locutor i ENG, 2.000 euros per ajudant de redacció i 2.500 euros per altres professionals (corrector, lingüista, documentalista i/o dissenyador gràfic) amb un límit de 7 treballadors.\nAmb un límit de 2, es concedeixen 2.500 euros per cap de sistemes, realitzador, productor o guionista, i 2.000 euros per tècnic informàtic, tècnic de so, tècnic d’emissions, ajudant de producció, ajudant de realitzador o muntador.\nAmb límit d'una persona, 2.000 euros per agent comercial o promotor.\nTambé es paguen 0,12 euros multiplicats pel nombre mitjà mensual d’usuaris únics certificats per entitats certificadores externes amb dades públiques i auditades.\nLa subvenció a la difusió i el suport a la producció pròpia no pot superar en cap cas el 75% de les despeses acreditades, imputables al mitjà objecte de l’ajut.\nDe manera similar, les subvencions a les emissores de ràdio es calculen en base a la seva audiència i treballadors, però també segons hores d'emissió.\nAixí, a les emissores amb una audiència potencial de fins a 100.000 oients els correspondrà una quantitat de 6.000 euros, 4.000 per a les que puguin tenir entre 100.001 i 200.000 oients i 2.000 en el cas d'entre 200.001 i 600.000 oients.\n11 euros per hora d'emissió de programes de producció pròpia, per a les emissores que han fet públiques les seves dades d’audiència.\nPel que fa als treballadors, 2.500 euros per redactor locutor, 1.500 per ajudant de redacció o locutor (límit de 3), 2.000 euros per tècnic d’emissions (límit d'1) i 1.500 euros per agent comercial (límit d'1).\nEs multiplicarà per 0,05 euros el nombre d'audiència acumulada dels últims 30 dies.\nL'import de la subvenció per suport a la producció pròpia i difusió no pot superar en cap cas el 30% de les despeses acreditades, imputables al mitjà objecte de l’ajut.\nFinalment, les cadenes de televisió poden rebre 7.000 euros si tenen una audiència potencial inferior als 100.000, 5.000 si l'audiència pot situar-se entre 100.001 i 200.000 espectadors, 3.000 en el cas d’entre 200.001 i 500.000, i 1.000 si l'audiència supera els 500.000 espectadors.\nEn el supòsit d’emissores de televisió d’àmbit nacional no s’estableix cap quantitat fixa.\nTambé es concedeixen 28 euros per hora d'emissió de programes de producció pròpia i 500 euros per treballador de les categories de redactor, realitzador, operador de càmera i agent comercial.\nEl màxim és de 5 treballadors i l'import de la subvenció no pot superar el 30% de les despeses acreditades.", "response": "El departament de Presidència de la Generalitat estableix els criteris que han de complir els mitjans de comunicació privats en català o aranès per a accedir a subvencions estructurals. Els mitjans en paper encapçalen la llista de beneficiaris, per davant dels digitals, les ràdios i les televisions. Aquestes ajudes s'atorguen perquè els mitjans contribueixen a construir l'espai català de comunicació.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1367", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El 3 de novembre, els nord-americans elegiran un ticket, una candidatura de president i vicepresident.\nAquest cop, l'atenció s'ha posat molt més sobre els segons del que és habitual, ja que Donald Trump té 74 anys i Joe Biden 77.\nMike Pence, el segon republicà, o Kamala Harris, la companya de viatge de Biden, tindrien molt a dir.\nQuè passaria si el nou president mor en l'exercici del seu càrrec o ha de dimitir?\nQuan es parla de la figura del vicepresident, als Estats Units se sol explicar el que va dir un d'ells, Thomas Marshall, a inicis del segle XX: \"En una família hi havia dos nois que van marxar a construir la seva vida.\nUn es va fer a la mar i l'altre va arribar a la vicepresidència.\nI no se'n va tornar a saber res de cap d'ells\".\nEn diverses ocasions, el vicepresident ha acccedit a la presidència, sigui per l'assassinat del president (Abraham Lincoln el 1865, James Garfield el 1881, William McKinley el 1901 i John Kennedy el 1960) o per la seva mort natural, o bé per l'únic cas en què un president ha dimitit, Richard Nixon, el 1974.\nEn algun cas, el vicepresident ha exercit més poder del previst, com va ser el cas de Dick Cheney amb George W. Bush.\nLa Constitució estableix que en cas de mort, incapacitat o dimissió del president, el vicepresident ocupa el seu lloc.\nAixò és el que succeiria si Trump o Biden surten d'escena.\neleccions EUA 2020: anàlisi\nSón aquestes les pitjors eleccions de la història dels Estats Units?\nDos candidats septuagenaris competeixen pel poder enmig d'una de les pitjors crisis que ha viscut el país, però els EUA han viscut moments més dramàtics\nMike Pence és un polític de 61 anys.\nVa establir la seva base de poder a Indiana, com a governador, un estat que és una terra fèrtil per dirigents conservadors.\nPossiblement sigui dels estats més republicans del país.\nDins del seu partit, Pence està situat en l'ala més dretana i vinculada als sectors evangèlics fonamentalistes.\nVa ser col·locat al costat de Trump per una maquinària republicana que desconfiava del magnat de Nova York.\nPence seria una garantia d'ortodòxia i estaria allí pel cas que passés \"alguna cosa\".\nA la dreta de Trump i mut i a la gàbia\nCom quasi tots els vicepresidents, Pence ha estat mut i a la gàbia, fent esforços per mostrar-se el més lleial possible a Trump.\nMai ha escenificat discrepàncies i espera el seu moment.\nPerquè aquesta és una altra: sempre ha somiat en la presidència.\nTambé és un polític de format molt clàssic, poc previsible.\nSi Trump fos reelegit però no acabés el seu mandat, Pence garantiria la seva línia ultraconservadora del govern, això sí, sense els estirabots del seu patró\nSi Trump fos reelegit però no acabés els eu mandat, per defunció o per un impeachment, Pence garantiria la línia ultraconservadora del govern.\nAixò sí, sense els estirabots del seu patró, de qui es pot dir que està encara més a la dreta.\nNi que només sigui que Trump, més que a la dreta, està amb Trump.\nEl nou Partit Demòcrata\nSi Biden és elegit, moltes mirades seguiran amb interès tots els moviments polítics de Kamala Harris, senadora de Califòrnia de 56 anys que acaba de fer.\nFilla de jamaïcà i d'índia tamil, Harris expressa les forces hegemòniques del nou Partit Demòcrata: dones, minories ètniques i una mirada cap a l'esquerra.\nTot i que tampoc massa en el seu cas.\nHarris representa forces que ara són hegemòniques en el seu partit: minories, dones i activistes que miren a l'esquerra, en el seu cas sense excessos\nEn cas de guanyar, el repte per Harris és consolidar la seva posició i fer-se una imatge presidencial.\nLes eleccions del 2024 seran la seva hora i haurà de demostrar que una dona de color, californiana i d'idees avançades pot reunir una majoria del país entorn seu.\nTampoc li faltaran adversaris interns que batallaran pel ceptre presidencial.\nTot això a no ser que un Biden encara actiu sorprengués tothom i anunciés als seus 81 anys que vol anar a la reelecció.", "response": "En les pròximes eleccions als Estats Units, el paper dels candidats a vicepresident, Mike Pence i Kamala Harris, serà especialment decisiu, tenint en compte que Donald Trump i Joe Biden ja passen dels setanta anys. En cas que el president morís, el país quedaria en mans de la ultradreta més conservadora de Pence o la mirada progressista de Harris.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1648", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Les formacions independentistes han arribat finalment a un acord per votar aquest dijous al Parlament una moció impulsada per la CUP que ratifica l'objectiu de culminar el procés implementant la independència.\nMalgrat que JxCat i ERC havien anunciat que intentarien retirar la referència inicial a la resolució de ruptura del 9-N del 2015, però finalment no només es manté aquest element, sinó que es reforça fent referència als resultats de l'1-O i de les eleccions del 21-D.\nLa CUP es va negar a oblidar la resolució del 9-N, anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC), i, després de \"dures negociacions\", ha aconseguit que les altres formacions acceptin ratificar-ne els objectius, els quals passen per l'inici del procés per proclamar la República catalana i per implementar les lleis socials aprovades pel Parlament i vetades per l'Estat.\nEls tres grups han registrat aquesta tarda el text de la moció transaccionada, que es votarà dijous a la tarda.\nEn el redactat definitiu, s'hi manté el compromís de respondre als embats judicials de l'Estat ratificant la \"ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per a assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya\" i reiterant \"els objectius polítics\" que conté la resolució del 9-N, els quals considera ara \"legitimats pels resultats del referèndum de l'1-O i de les eleccions del 21-D\".\nPer vies democràtiques i pacífiques\nUn dels afegits al redactat original és un paràgraf que recorda el suport al dret a decidir i l'autodeterminació expressats pel Parlament \"i en conseqüència, com a dipositari de la sobirania de poble de Catalunya i amb fidelitat a la seva voluntat, reitera el seu compromís a assolir els objectius polítics anteriorment expressats per vies democràtiques i no violentes\".\nLa moció també instava inicialment el Govern a fer efectiu els articles tombats de deu lleis, entre les quals les d'emergència habitacional, igualtat, canvi climàtic, universalització de l'assistència sanitària o de l'Agència de Ciberseguretat, als quals ara hi suma quatre lleis més, incloent la del llibre sisè del codi civil català, la de l'impost als actius no productius o la de modificació de la presidència de la Generalitat.\nPlans per restablir les lleis vetades\nFinalment, el text manté el mandat a l'executiu perquè presenti en tres mesos el pla d'execució de les mesures per fer efectiu el contingut d'aquestes lleis, però allarga de tres a sis mesos el termini perquè presenti projectes de llei per recuperar \"els drets i llibertats que afecten de forma directa a la millora de la qualitat de vida de les persones\" frenats per vetos del TC a normes catalanes.\nLa votació i aprovació d'aquesta moció previsiblement tensionarà el ple, ja que pretén ratificar una resolució anul·lada que crida a la desobediència directa al TC.\nCiutadans, PSC i PP, de fet, ja van fer peticions de reconsideració de la tramitació del text, ja que entenien que vulnerava els límits del Parlament, cosa que podria obrir un nou capítol de xoc de la mesa de la cambra amb l'alt tribunal, com ja va ocórrer amb Carme Forcadell la legislatura passada.\nPer altra banda, el Parlament aprovarà també una moció del PSC que instarà el president de la Generalitat, Quim Torra, a crear \"un espai de diàleg\" amb tots els grups parlamentaris per buscar acords en els grans temes que afecten Catalunya.\nEl PSC ha arribat a un acord amb JxCat, ERC i els comuns perquè la seva moció tiri endavant, i a aquest espai de diàleg estaran convocats tots els líders dels grups i subgrups del Parlament, segons el text de la iniciativa.\nLa moció també instarà el Govern a \"obrir una etapa de diàleg amb el govern d'Espanya per arribar a pactes i acords que donin sortida a les necessitats polítiques, econòmiques i socials de la població de Catalunya\".", "response": "Aquest dijous, JxCat, ERC i CUP han arribat a un acord per a ratificar les resolucions del 9-N i de l’1-O per a assolir la independència. Tot i que JxCat i ERC volien eliminar les referències a la declaració de ruptura, la CUP ha aconseguit mantenir-les. Ciutadans, PSC i PP s’han mostrat contraris a la votació al ple de la moció.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2503", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela ha deixat en llibertat amb mesures cautelars l'exsecretari general d'Interior i número 2 del conseller destituït Joaquim Forn, Cèsar Puig.\nHa declarat durant una hora davant de Lamela, que l'ha citat com a investigat per dos delictes de sedició pels fets a la conselleria d'Economia del 20 de setembre i pel referèndum de l'1-O.\nPuig ha declarat després de l'exdirector de la policia, Pere Soler, que també ha sortit en llibertat de l'Audiència.\nLa fiscalia havia sol·licitat per a ell la mateixa fiança de 100.000 euros però la magistrada ho ha rebaixat les mesures cautelars: retirada de passaport, compareixences quinzenals al jutjat i prohibició de sortir de l'Estat sense el preceptiu permís.\nTant Soler com Puig estan investigats dins la mateixa causa que l'excap dels Mossos, el major Trapero, i la intendent del cos Teresa Laplana.\n((Aquesta actualització inclou fonts properes a Puig i la interlocutòria de Lamela))\nSegons fonts presents a l'interrogatori, els dos excàrrecs d'Interior han al·legat que ells no dirigien operatius policials.\nDurant la declaració, Puig –assistit pel lletrat Jaume Alonso-Cuevillas- ha insistit en que la seva tasca com a secretari general va recaure, especialment, en qüestions pressupostàries i tècniques sense relació amb l'organització dels operatius.\nAixí, Puig només assistia a les reunions quan afectaven temes pressupostaris, com hores extraordinàries dels agents.\nAlgunes fonts han explicat a l'ACN que les incriminacions es basen en \"suposicions\".\nDe fet, han explicat que en alguns correus de Trapero, Puig estava en còpia per si l'afectaven els temes pressupostaris.\nPuig no va detectar cap il·legalitat ni en aquests correus ni en cap reunió, han explicat aquestes fonts.\nL'exsecretari general d'Interior també ha explicat les seves funcions i atribucions i ha recordat que ell no formava part de la cadena de comandament policial.\nLa Fiscalia, però, considera que ambdós van ser contribuir a \"facilitar\" que el referèndum es celebrés.\nDurant la declaració de Soler, les mateixes fonts asseguren que el ministeri públic ha remarcat que Soler era un comandament important del cos i un responsable polític i que era \"pública\" la seva \"inclinació\" en favor del referèndum.\nA més, considera que l'exdirector dels Mossos va \"fer veure\" que es actuaven per evitar el referèndum per \"eludir imputacions penals als Mossos\".\nBasant-se en la gravetat de les acusacions i en el fet que considera que hi ha risc de fugida i de reiteració delictiva, la Fiscalia ha demanat a Lamela que fixés una fiança de 100.000 euros per a cadascun dels investigats (el doble que per a Trapero, que va demanar que fos de 50.000 euros).\nTanmateix, Lamela ha rebaixat la mesura cautelar sol·licitada pel ministeri públic.\nHa dictat la retirada del passaport per a tots dos, compareixences periòdiques al jutjat més proper, un telèfon per tenir-los localitzats i la prohibició de sortir de l'Estat sense autorització judicial.\nLamela ha recordat que tots dos s'han presentat als requeriments judicials tot i saber els greus delictes imputats i les mesures cautelars contra altres investigats.\nA més, considera que el fet que altres investigats hagin fugit del país, com Puigdemont o Anna Gabriel, no implica que ells ho hagin de fer.\nTambé al·lega que ja no tenen càrrecs públics, que la investigació està molt avançada i per tant no poden dificultar-la, i que tenen arrelament social, familiar i laboral a Catalunya.\nEn una llarga interlocutòria de 26 pàgines, Lamela repassa molts dels indicis de la causa contra el Govern destituït i la cúpula d'Interior com el document 'EnfoCATs', comunicacions interceptades als Mossos i altres.\nAixí, conclou que la direcció política dels Mossos pretenia simular que s'havien intentat parar les votacions de l'1-O, però en realitat, segons Lamela, la policia catalana hauria col·laborat perquè es poguessin fer i fins i tot hauria \"obstaculitzat\" la feina de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, no hauria evitat algunes agressions de votants a policies i s'hauria enfrontat i increpat als antiavalots espanyols.\nLa magistrada també assegura que el pla proposat per Trapero a policia espanyola i Guàrdia Civil per aturar el referèndum va ser esmenat pels cossos policials espanyols i el comandament únic, Diego Pérez de los Cobos, però Trapero no el va canviar.\nA més, la policia catalana hauria anunciat els seus criteris d'actuació per avançat amb la intenció de prevenir els votants, als quals també va avisar dels moviments policials espanyols, diu la jutgessa.\nTampoc haurien fet res per evitar l'ocupació dels col·legis electorals dos dies abans de les votacions.\nSobre el dia del referèndum, diu que les ordres eren \"genèriques i ambigües\", donant molt marge d'actuació al criteri de cada patrulla.\nA més, el sistema de comunicacions va \"alentir-les\", perquè estaven molt centralitzades.\nTambé es van \"infrautilitzar\" les unitats d'ordre públic, la Brimo i l'ARRO.\nLamela també recorda tuits i declaracions públiques de Soler a favor del referèndum quan ja era director general dels Mossos.", "response": "La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela deixa en llibertat Cèsar Puig, número 2 de l’ex conseller Joaquim Forn i ex secretari general d'Interior, després de citar-lo com a investigat per dos delictes de sedició pels fets a la conselleria d'Economia del 20 de setembre i l'1-O. La Fiscalia demanava una fiança de 100.000 euros, però Lamela ha imposat mesures cautelars.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_553", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Cinc homes i dues dones a les presidències dels grups parlamentaris.\nI quatre dones i tres homes als càrrecs de portaveus.\nEn general, aquesta legislatura hi ha hagut una renovació.\nAlbert Batet (JxCat), Jéssica Albiach (CatECP) i Carlos Carrizosa (Cs) són els únics que repeteixen com a presidents dels respectius grups, tot i que en el cas de JxCat és una situació provisional, i podria canviar tenint en compte que la negociació per a formar govern continua oberta.\nTots els portaveus són nous en el càrrec, tot i que coneixen bé el parlament perquè ja han estat diputats, tret el de Vox, partit que hi té representació per primera vegada.\nERC, Junts i la CUP topen amb el paper del Consell per la República en la negociació\nAquesta legislatura és la més paritària de la història, amb una mesa que, per primera vegada, té la presidència i les dues vice-presidències ocupades per dones.\nQuant als grups parlamentaris, hi ha majoria de dones als càrrecs de portaveus, i els homes són majoria a les presidències dels grups.\nHi ha vuit partits que tenen representació a la cambra catalana i tots tenen grup parlamentari tret del PP, que amb tres diputats és al grup mixt.\nLa CUP torna a tenir grup parlamentari propi després d’una legislatura amb només quatre diputats.\nEl partit més votat el 14 de febrer, el PSC, ha situat Alícia Romero com a portaveu del grup parlamentari i Raúl Moreno com a portaveu adjunt.\nLa portaveu dels socialistes en la legislatura anterior, Eva Granados, és ara vice-presidenta segona de la mesa; i qui n’era portaveu adjunt, Ferran Pedret, també és ara a la mesa com a secretari primer.\nEls trenta-tres diputats del PSC, setze més que la legislatura anterior, seran liderats per Salvador Illa, que és president del grup en substitució de Miquel Iceta.\nFins ara, Romero ha exercit de portaveu dels temes econòmics i és diputada des del 2012.\nEl diputat d’ERC i president del consell nacional del partit, Josep Maria Jové, serà el president del grup d’ERC al parlament i la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, serà la nova portaveu del grup.\nJové, investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’1-O, substituirà en el càrrec Sergi Sabrià, fins ara president dels republicans a la cambra.\nTant Jové com Vilalta formen part de l’equip negociador d’ERC per a pactar la investidura de Pere Aragonès amb JxCat i la CUP.\nJxCat manté Albert Batet com a president del grup i Gemma Geis com a portaveu de manera provisional.\nAmb les negociacions obertes per a formar govern, els de Junts no descarten que Batet s’hi pugui acabar incorporant i, per tant, deixaria la presidència del grup parlamentari.\nAixí doncs, fons pròxims apunten que fins que no es tanqui la negociació del govern, els rols de president i portaveu no seran definitius.\nDolors Sabater serà la presidenta del grup parlamentari de la CUP-Un nou cicle per guanyar, que amb nou diputats és el cinquè grup en nombre de vots de la cambra.\nEulàlia Reguant en serà la portaveu.\nReguant va ocupar el número 3 de la llista per Barcelona a les eleccions del 14-F i ja va ser diputada del parlament del 2015 al 2017.\nVox ha designat el president de la formació a la província de Barcelona, Juan Garriga, com a portaveu a la cambra catalana.\nA les eleccions del 14 de febrer anava de número tres a la circumscripció de Barcelona i és cosí d’Ignacio Garriga, que encapçalava la candidatura i serà el president del grup parlamentari.\nEl portaveu adjunt de Vox al parlament serà el diputat Manuel Acosta.\nMalgrat aquests nomenaments, fonts de Vox han indicat a l’ACN que previsiblement el pes comunicatiu i el protagonisme del grup parlamentari recaurà en Ignacio Garriga.\nEl grup parlamentari d’En Comú Podem ha designat portaveu el diputat David Cid.\nEn la legislatura passada, aquest càrrec requeia en Susanna Segovia, que ara passarà a ser portaveu adjunta.\nTambé assumirà aquest càrrec el diputat Lucas Ferro.\nFins ara, la portaveu adjunta de CatECP havia estat Marta Ribas, que no va repetir a la candidatura dels comuns per al 14-F després d’haver estat parlamentària durant vuit anys.\nEl grup parlamentari continuarà presidit per Jéssica Albiach amb el mateix nombre de diputats: vuit.\nCarlos Carrizosa es manté de president del grup parlamentari de Cs, que ha passat de trenta-sis diputats a sis.\nNacho Martín Blanco serà el nou portaveu de la formació, ocupant el càrrec que abans de la campanya electoral havia exercit Lorena Roldán, qui va deixar el partit a final de desembre.\nFins ara, Martín Blanco era portaveu adjunt al parlament, paper que a partir d’ara desenvoluparà Marina Bravo, que és també secretària general de Cs en l’àmbit estatal.\nEl PP serà aquesta legislatura al grup mixt perquè només té tres diputats: Alejandro Fernández, Eva Parera i Lorena Roldán.\nEl líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, exercirà de president-portaveu.", "response": "Després de les eleccions del 14 de febrer, la nova legislatura que comença al Parlament comportarà una majoria d'homes a la presidència dels grups parlamentaris i una majoria de dones portaveus. Albert Batet (JxCat), Jéssica Albiach (CatECP) i Carlos Carrizosa (Cs) són els únics que repeteixen com a presidents de grup, mentre que tots els portaveus són nous al càrrec.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_8", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L’Hospital Clínic de Barcelona ha portat per primera vegada al món la visió 3D a la cirurgia endoscòpica, aquella que utilitza els orificis naturals del cos. La tecnologia 3D s’ha aplicat en cirurgies d’hiperplàsia benigna de pròstata, amb vint-i-tres casos d’èxit de moment.\n‘En endoscòpia, ens estàvem quedant parats amb un visió 2D, que és com treballar amb un ull tapat’, destaca el cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic, el doctor Antonio Alcaraz.\nLa tecnologia 3D s’utilitza en la cirurgia laparoscòpica -que té una visió de la cavitat abdominal a través de petites incisions- i en la robòtica, però encara no s’havia provat en endoscòpies.\nAquesta tècnica consisteix en l’exploració a través de les cavitats internes; per exemple, en Urologia, els cirurgians entren per la uretra o els digestòlegs aprofiten l’obertura de la boca per arribar a l’estómac.\nAquestes exploracions han estat fins ara en 2D i, per primera vegada, el Clínic ha entrat a través d’una cavitat veient-hi en tres dimensions.\nPer portar la tecnologia 3D en aquest camp fins ara inexplorat, el Clínic va escollir la cirurgia d’hiperplàsia benigna de pròstata.\nEs tracta de l’operació més habitual de la pròstata.\nUn de cada deu homes passaran per aquest procés quirúrgic.\nDesprés de 23 operacions exitoses per engrandiment benigne de la pròstata, el Clínic aplicarà de forma sistemàtica la tecnologia 3D en aquestes intervencions, segons han explicat avui en conferència de premsa els seus impulsors.\nLa nova tècnica es presentarà per primera vegada davant la comunitat mèdica al Congrés Europeu d’Urologia que se celebrarà el març a Holanda.\nEn una operació aprofitant la cavitat natural, els cirurgians insereixen l’endoscopi en el cos d’una persona, en aquest cas s’introdueix pel penis.\nLa majoria dels endoscopis són tubs prims amb una potent font de llum i una càmera miniatura a l’extrem.\nUn endoscopi té un canal a través del qual el metge insereix eines per recol·lectar teixit o proporcionar tractament.\nPer explicar l’operació per engrandiment benigna, el doctor Alcaraz compara la pròstata amb una mandarina o una taronja: ‘Seria com buidar-ne la polpa i deixar la pell perquè l’orina surti millor.\nSi podem veure aquesta esfera en tres dimensions és un pas endavant’.\nEl desenvolupament per aplicar la tecnologia 3D a les endoscòpies, de patent xinesa, consisteix en un sistema informàtic que duplica la imatge en temps real i la separa amb uns graus d’angulació perquè el cervell interpreti profunditat.\nLa nova tècnica aporta una major precisió en el procés quirúrgic mitjançant una endoscòpia que es pot visualitzar en tres dimensions i en la qual s’utilitza làser en gran part del procés.\nAquesta tècnica aporta més seguretat, menys complicacions, menys sagnat, menys temps d’hospitalització (un o dos dies) i una millor recuperació per al pacient.\nTambé afavoreix que la incontinència sigui pràcticament zero.\nEl doctor Javier Sánchez, del Servei d’Urologia, ha assenyalat que portar la tecnologia 3D a les endoscòpies és ‘un camp de possibilitats que ara s’obre’ i s’ha mostrat convençut que cirurgians d’altres especialitats voldran aplicar-la: ‘Quan els digestius puguin tenir a l’abast aquesta tecnologia, n’estic segur que voldran provar-la.\nPer a un cirurgia digestiu, poder veure un pòlip en tres dimensions significarà una major facilitat de diagnòstic i tractament i minimitzar el risc de sagnat o perforació’.\nA mesura que la glàndula prostàtica augmenta, obstrueix el flux d’orina a la uretra.\nAixò augmenta la funció de la bufeta per eliminar l’orina.\nAmb el temps, el problema s’agreuja i amb freqüència la bufeta no arriba a buidar tota l’orina.\nLa meitat dels homes tindran en algun moment de la seva vida una hiperplàsia benigna de pròstata, amb diferents nivells d’intensitat.\nEn les persones amb engrandiment de pròstata, la gravetat dels símptomes varia, però tendeixen a empitjorar gradualment amb el temps i per això en alguns casos cal intervenir quirúrgicament.\nQuan els pacients no s’operen, han de prendre medicació durant tota la vida.\nAlguns símptomes freqüents de la hiperplàsia prostàtica benigna són la necessitat d’orinar amb freqüència o urgència; dificultat per començar a orinar o flux d’orina dèbil o que s’atura i torna a començar.", "response": "Per primera vegada al món, l’Hospital Clínic de Barcelona ha començat a utilitzar la tecnologia 3D en operacions de cirurgia endoscòpica, on es fan servir els orificis naturals del cos i on fins ara s’utilitzava tecnologia 2D. De moment, s’han realitzat sobretot cirurgies per a l'engrandiment de la pròstata, en les quals s’han obtingut 23 casos d’èxit.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2449", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Roses naturals, fetes de paper pinotxo, en origami o de roba han florit aquest dissabte a la plaça Llibertat de Reus, punt on es desenvolupa l'activitat 'Una rosa per la Llibertat'.\nDiverses entitats i col·lectius de la ciutat han organitzat la jornada i han animat a tothom a portar la seva rosa –símbol de la ciutat- per reivindicar la cultura com a vincle amb la ciutadania i element de cohesió social.\nDes de les nou i fins a les vuit de la tarda, l'espai, anomenat jardí participatiu, s'anirà omplint de flors mentre es desenvolupen tallers diversos.\nAquesta activitat forma part de la programació de la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017.\nCèsar Compte, de l'organització de l'activitat, ha explicat que aquesta és la primera vegada que diversos col·lectius s'uneixen per impulsar una acció participativa \"i contaminar aquesta acció a tota la gent de Reus\".\nEl missatge que llencen és clar: \"les entitats són ben vives, amb ganes de participar i demostrar que es pot treballar colze a colze per crear accions\".\nLa intenció amb 'Una rosa per la Llibertat' és que tots els reusencs participin \"coneguin la cultura i estimin la ciutat\".\nDe fet, aquesta estima pel municipi és un dels valors que volen demostrar havent escollit la rosa, emblema de la ciutat, com a protagonista de la jornada.\nCompte ha animat tothom a acostar-se a la plaça de la Llibertat: \"poden venir a crear la rosa, a comprar-la o a agafar-la del jardí\", ha suggerit.\nDues de les que han participat han estat l'Ona i l'Ariadna, de l'Àliga Petita, que han optat per asseure's una estona a una taula per crear una rosa feta de paper Pinotxo.\n\"Ens han ensenyat a fer la part de dalt de la rosa\", ha explicat l'Ona, mentre que l'Ariadna ha dit que \"és una mica difícil fer la part dels pètals\", trenant el paper, però un cop enganxat el pal que funciona com a tija \"ja és més fàcil\".\nLa Lluïsa Crusells, d'Origami Art&Teràpia, ha treballat perquè es pogués llegir el nom de la plaça amb unes roses fetes en origami, de diferents colors: \"qui es vulgui acostar a fer roses, camèlies i tot el que sàpiga fer, que ho faci i ho enganxarem aquí\", ha explicat quan només faltava una lletra feta en origami per completar el mot 'Llibertat'.\nLa jornada s'ha iniciat amb una classe de ioga a primera hora del matí i la plaça s'ha anat omplint d'activitat a poc a poc, amb un repunt a la una del migdia, quan s'ha celebrat un vermut solidari, els beneficis del qual es destinaran a la Fundació Bara.\nA la plaça hi ha diversos punts identificats com a jardins dedicats a àmbits diferents –gastronòmic, literari, escènic i artístic.\nDurant el dia s'han organitzat tallers amb les entitats de l'activitat i d'altres col·laboradores, com la coordinadora de Dansa de Reus, que ha fet tallers de clàssic, contemporani, hip hop i Ball de Valencians.\nDurant tot el matí, el CRAC ha fet ballar l'Àliga petita i a la tarda serà el torn del Cor Mestral i Safareig poètic, que faran tallers creatius.\nTotes les activitats són gratuïtes.\nParticipació\nLa proposta ha estat impulsada per VaporLAB, Safareig Poètic, Orquestra Camerata XXI, Jove Companyia de Dansa del Centre de Lectura, Cor Mestral i amb la col·laboració del CRAC, Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals i Origami Art&Teràpia i la participació de la Coordinadora de Dansa de Reus, 15 escoles de la ciutat, els sis Centres Cívics, Myosotis Arts Floral i l'Agrupament Escolta Misericòrdia.\nDurant els mesos d'abril i maig s'han visitat les escoles Maria Rosa Molas, Mowgli, Montsant, Arce, Teresa Miquel i Pàmies, General Prim, Presentació, Cèlia Artiga, Pompeu Fabra, CPEE Alba, Joan Rebull, Pi del Burgar, Rubió i Ors i Sant Josep per mostrar com es pot construir aquesta flor i convidar els alumnes a aportar el seu gra de sorra al final de l'acció que es durà a terme a les set de la tarda.", "response": "Aquest dissabte, diverses entitats i col·lectius de Reus han organitzat l'activitat \"Una rosa per la Llibertat\". Amb l'objectiu de reivindicar la cultura com a element de cohesió social, s'han organitzat diverses activitats i s'ha animat a tots els reusencs a acostar-se a la plaça de la Llibertat a crear o comprar una rosa, símbol de la ciutat de Reus.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2464", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "ERC-MES-MDC-Avancem-AM ha oficialitzat, aquest dijous, la seva entrada a l'equip de govern de l'Ajuntament de Reus.\nUn govern municipal en minoria que suma, en total, onze regidors –set de CiU, dos d'Ara Reus, que s'hi van incorporar el passat 25 de gener, i dos més d'ERC–, i que haurà de continuar negociant amb els grups de l'oposició per arribar a acords.\nEl pacte determina que Noemí Llauradó assumirà la segona tinença d'alcaldia i l'Àrea de Salut, mentre que Montserrat Flores s'encarregarà de l'Àrea de Participació, Ciutadania i Transparència.\nEls tres grups que ara formen el govern han qualificat l'acord de positiu i han continuat deixant la porta oberta a possibles noves incorporacions.\nTot just un mes després de l'entrada al govern dels dos regidors d'Ara Reus, aquest dijous s'han incorporat a l'equip les dues regidores d'ERC-MES-MDC-Avancem-AM de l'Ajuntament de la capital del Baix Camp.\nSegons ha detallat l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, és un pacte que \"es basa en un model compartit de ciutat\" i que \"persegueix una millor qualitat de vida per a les persones\".\nEn aquest sentit, i després dels resultats de les eleccions municipals del 24 de maig, el batlle ha remarcat que \"la cultura del pacte esdevé més imprescindible que mai a la nostra ciutat\", ja que dóna estabilitat al govern, i ha celebrat que amb l'acord rubricat aquesta tarda s'aconsegueix una \"majoria reforçada\" –que no absoluta– que permet al consistori tenir \"una actitud molt més positiva\".\nPer la seva banda, la portaveu del grup municipal republicà, Noemí Llauradó, ha mostrat la seva satisfacció per l'acord al qual s'ha arribat amb CiU i Ara Reus.\n\"És un molt bon pacte de govern per a la ciutat i per a la coalició\", ha afirmat.\nLa nova regidora de l'Àrea de Salut ha destacat la seva voluntat de tirar endavant \"polítiques transformadores\" i d'apostar per \"la transparència i el bon govern\".\nPel que fa al procés sobiranista, Llauradó ha manifestat que aquests propers mesos cal, des del municipalisme, \"empènyer el procés d'independència\".\nAixí mateix, i tal com també ha fet Pellicer, ha estès la mà a la resta de formacions polítiques que conformen el ple municipal.\nFinalment, la regidora ha puntualitzat que \"en qüestions supramunicipals i ideològiques\" poden tenir punts de vista diferents als dels companys de consistori, cosa que cap dels grups veu com un problema.\nEl portaveu d'Ara Reus, Jordi Cervera, s'ha felicitat pel \"sentit de la responsabilitat\" dels republicans, alhora que ha qualificat l'acord de \"fita important\" i de \"garantia d'estabilitat\".\nLa portaveu de CiU, Montserrat Vilella, ha desitjat que \"aquest govern no sigui una il·lusió òptica, sinó que sigui el motor per poder dur endavant la ciutat\".\nSalut, ocupació i economia\nPel que fa als objectius del pacte, Pellicer n'ha detallat quatre: d'una banda, la contribució a una millor qualitat de vida dels reusencs; d'altra banda, el reforç de l'acció del govern municipal; també l'activació de l'acció municipal en aquells àmbits més urgents, com l'atenció a la salut i el benestar a les persones, l'ocupació, el rellançament econòmic i el rellançament de la imatge de la ciutat; i, finalment, l'aposta per la transparència, el diàleg i la participació com a mètode de treball en cadascuna de les accions de govern.\nReferent als compromisos que han acordat executar les tres formacions, hi ha una desena de punts.\nEntre ells, destaquen un pla urgent d'acció contra la pobresa, un pla de salut de la ciutat, un pla d'acció cultural, un pla d'infraestructures o l'activació de les polítiques d'ocupació.\nTots els grups han incidit especialment en la constitució d'una Comissió de Seguiment del pacte, que vetllarà pel seu bon funcionament, a més de comprometre's a establir un protocol de publicació i control de l'execució de les decisions preses per cadascun dels òrgans municipals, per tal de contribuir a la transparència de la gestió.", "response": "Aquest dijous, Esquerra Republicana de Catalunya ha oficialitzat la seva entrada a l’equip de govern de l’Ajuntament de Reus, el qual governa en minoria i que fins ara estava format per Convergència i Unió i Ara Reus. Els republicans assumiran la cartera de Salut, s'encarregarà l'Àrea de Participació, Ciutadania i Transparència i es quedarà amb la segona tinença d'alcaldia.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1058", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La legislatura no estarà centrada, com ha passat els darrers anys, en el procés cap a la independència.\nLa qüestió nacional no s'ha resolt: fa tan sols una setmana més de 100.000 persones sortien al carrer per exigir al Govern fer passos ferms cap a la independència, i dimecres va tenir lloc la reunió de la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa.\nEl procés tindrà un pes, però hi haurà altre carpetes que caldrà abordar.\nEls organitzadors han xifrat l'assistència a la manifestació en 90.000 persones, una xifra gens menyspreable tenint en compte que el projecte d'ampliació de l'aeroport -eix central de la protesta- s'ha aturat.\nLes 300 entitats ecologistes i socials que han donat suport a la mobilització, però, no se'n refien, i han deixat clar Pedro Sánchez i Pere Aragonès que vetllaran perquè aquest macroprojecte no \"ressusciti\".\nLa data clau és el 30 de setembre i ara com ara res fa pensar que es pugui desbloquejar la inversió de 1.700 milions d'euros que vol fer Aena per ampliar el Prat.\nLa jornada ha començat de bon matí amb desenes de columnes de manifestants que han arribat des d'arreu del país per confluir a Barcelona.\nUna de les més importants, per raons evidents, ha estat la que ha sortit del Baix Llobregat i, concretament, del Prat.\nA la manifestació hi han participat diverses entitats d'arreu de Catalunya tot i que la reivindicació abraça els Països Catalans i altres territoris de l'Estat.\nDes de Zero Port i Xarxa per la Justícia Climàtica, passant per SOS Baix Llobregat, SOS Costa Brava, la Unió de Pagesos o l'Assemblea de Barris pel Decreixement, la crida ha estat clara: tot això va més enllà de salvar la Ricarda -ara ha transcendit que els seus propietaris es volen vendre la zona a Aena- i passa per un canvi de model econòmic que posi \"la vida\" de les persones i \"els límits\" del planeta al centre.\nLa mobilització ha tingut un to festiu però no ha faltat fermesa en el missatge de denúncia cap a un projecte d'inversió que afecta el \"model del país\" i que és \"pur negacionisme climàtic\".\nL'acció ha servit per posar al centre del debat un problema que la pandèmia de la Covid-19 va allunyar de l'agenda: l'emergència climàtica.\nNo han estat pocs els portaveus que, des de l'escenari, han insistit en el fet que \"el canvi climàtic és una realitat\" i projectes com l'ampliació del Prat, diuen, suposen anar \"en direcció contària\" a allò que demana el planeta i aprofundir en un model centrat en el turisme, que precaritza, i que és \"responsable de les desigualtats que viu Barcelona\".\n\"Cal aparcar l'especulació i posar al centre polítiques de recuperació econòmica que facin front a l'emergència climàtica.\nNo a l'ampliació; sí als 1.700 milions\nUna de les pancartes que s'ha vist a la manifestació deia \"Menys avions i més carbassons\", en defensa dels camps de conreu del Baix Llobregat responsables de subministrar aliments a l'àrea metropolitana.\nLa manifestació, però, no ha anat contra \"els avions\".\nHo ha explicat la filòsofa Marina Garcés, encarregada del discurs central: \"Volem avions per anar lluny a conèixer, per acompanyar persones estimades, per cooperar, perquè puguin arribar aquells que necessiten refugi.\nAquest és el futur i la riquesa que ens prometen els que volen ampliar l'aeroport?\".\nEl clam no ha estat, tampoc, en contra dels 1.700 milions, ara per ara bloquejats.\nAra bé, s'ha exigit que aquests diners no vagin a l'ampliació del Prat, sinó que serveixin per reforçar el servei de Rodalies i enfortir els sistema ferroviari en general, i també per comprar sol i protegir-lo.\n\"Ni un pam de terra a l'especulació urbanística\", han reclamat els portaveus.\nUna carpeta que tensa governs\nLa defensa de la vida, la lluita contra les desigualtats, la necessitat d'un canvi de rumb i la fi de l'especulació urbanística han estat els eixos centrals dels parlaments en una manifestació sense representants del Govern.\nNo hi ha hagut consellers d'ERC, malgrat que en algun moment va semblar que hi podrien ser, però sí representants del partit, així com membres dels comuns i de la CUP.\nHi ha hagut missatges als polítics: el més dur, el de Garcés, que els ha \"agraït\" no ser-hi.\n\"Ens feu vergonya; deixeu les lluites per qui se les cregui\", ha etzibat des de l'escenari davant dels milers de manifestants.\nÉs un fet, constatat aquestes últimes setmanes, que la carpeta del Prat tensa els governs, a Madrid, a Catalunya i a Barcelona.\nA la Moncloa, el PSOE impulsa l'ampliació del Prat mentre Podem i la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, visita la Ricarda amb l'alcaldessa de Barcelona per rebutjar frontalment el projecte.\nA Catalunya, Junts va pactar verbalment amb Foment l'ampliació i ERC manté un discurs erràtic sobre la inversió.\nEn tot cas, la carpeta ara com ara està aturada i sense perspectives de reactivar-se.\nSi això passa, ha quedat clar aquest diumenge a Barcelona, el carrer estarà mobilitzat.", "response": "300 entitats ecologistes i veïnals han aplegat 90.000 persones a Barcelona per a demanar a la Moncloa i la Generalitat que aturin completament el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. Els convocants han denunciat els riscos mediambientals del projecte i han exigit que els 1.700 milions que costaria l’ampliació es destinin a reforçar el sistema ferroviari i a protegir el sòl.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_895", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L’ACA i l’AMB han acordat posar en funcionament la depuradora del Prat de Llobregat per reutilitzar la seva aigua per a usos agrícoles, ambientals i també per abastir les llars de Barcelona i l’àrea metropolitana.\nAquesta instal·lació, construïda fa més de 10 anys i que actualment està pràcticament en desús, té capacitat per a tractar 300 milions de litres d’aigua al dia, un 25% de la que es consumeix entorn de la capital catalana i a un preu tres cops inferior a les dessaladores.\nLa depuradora podria entrar en funcionament en dos mesos per a injectar aigua als aqüífers del Llobregat i frenar la salinitat i, en cas que s’activi la fase d’excepcionalitat per sequera, situació a la qual es podria arribar a l’abril, començar a bombar aigua riu Llobregat amunt per ser potabilitzada a la planta de Sant Joan Despí en un termini de quatre o cinc mesos.\nPer a l’ACA, la posada en marxa de la depuradora del Prat és una eina més, en aquest cas ‘econòmica, de proximitat i de qualitat’, per lluitar contra futurs episodis de sequera.\nL’explotació de la depuradora tindrà un cost inicial de 2,5 milions d’euros que aportarà l’ACA amb la possibilitat d’incorporar 1 milió més en cas que s’hagués d’incrementar el volum d’aigua i un altre milió per actuacions de millora de les instal·lacions.\nDes que es va inaugurar l’any 2007, la depuradora del Prat funciona a l’1% de la seva capacitat tractant en mode de manteniment 60 milions de litres d’aigua al mes que aboca al mar quan en podria tractar 300 milions al dia.\nAmb l’acord entre l’ACA i l’AMB la infraestructura començarà a operar per tal que l’aigua regenerada sigui un recurs hídric més per garantir el subministrament en cas de necessitat.\nPer Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, la reutilització de les aigües de la depuradora del Prat suposa una alternativa més per lluitar contra futurs episodis de sequera amb una aigua de qualitat.\nUna alternativa, ha afegit, que se suma a les dessaladores que avui dia treballen fregant la màxima capacitat davant l’episodi de sequera que viu Catalunya.\nPer Eloi Badia, vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’AMB, activar el terciari de la depuradora del Prat és ‘una solució Km0’ que allunya escenaris com transvasaments o vaixells portant aigua que suposarien un desequilibri territorial.\nUn nou recurs, ha destacat, que se suma a la major consciència de la ciutadania que en 10 anys ha reduït dràsticament el consum d’aigua situant-lo en els actuals 107 litres persona i dia que és un dels més baixos d’Europa.\nEn funció de les reserves d’aigua, la depuradora del Prat té tres models de funcionament.\nEn situació de normalitat injectarà aigua als aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat per frenar la salinitat.\nEn la situació actual, és a dir, en fase de pre-alerta i alerta (entre el 70% i el 35% de les reserves) l’aigua es farà servir per regar o per netejar carrers, per exemple.\nSerà en situacions d’excepcionalitat (25%) o d’emergència (20%) quan l’aigua depurada a la planta es portarà amb una canonada riu amunt a l’altura de Molins de Rei per ser depurada a la planta de Sant Joan Despí.\nEl director de l’ACA, Jordi Agustí, ha explicat que les reserves dels pantans catalans es troben al 44% i que de seguir amb l’actual manca de pluges a l’abril es podria entrar en fase d’excepcionalitat.\nEn cas d’arribar a aquest extrem, Agustí ha assegurat que l’aigua que s’injectaria al riu per ser tractada a Sant Joan Despí seria d’alta qualitat, inclús superior a la de l’aigua que porta el Llobregat en aquell punt.\nL’acord entre l’ACA i l’AMB contempla també la creació d’un grup d’experts (ACA, Departament de Salut i AMB) amb l’objectiu de planificar el full de ruta que determini el funcionament de la planta i per analitzar la possibilitat d’avançar l’aportació d’aigua en el tram final del riu Llobregat en continu i no únicament en els períodes d’excepcionalitat de la sequera.", "response": "L’ACA i L’AMB han acordat reactivar la depuradora del Prat de Llobregat, que està pràcticament en desús des de fa deu anys. L’objectiu és reutilitzar l’aigua per a usos agrícoles i ambientals. En cas de sequera, que podria arribar a l’abril, es retornarà l’aigua al riu Llobregat per a garantir el subministrament de les llars de Barcelona i l’àrea metropolitana.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2904", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "De mitjana, els estudiants de 6è de Primària i 4t d'ESO han millorat el coneixement de l'anglès en les proves de competències bàsiques del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu.\nMalgrat que aquest 2018, els resultats han millorat a 6è i patit un petit retrocés a ESO, encara és de les matèries que deixa més alumnat en un nivell baix.\nConcretament, a 6è, no assoleixen les competències el 15,9% dels alumnes, els mateixos que el 2014.\nA Secundària, aquest percentatge era del 20% el 2014 aquest curs s'ha situat al 13,7%.\nPer aquest motiu, Ensenyament vol donar un impuls a la presència de l'anglès en matèries no lingüístiques, i estendre el programa AICLE, que ja es du a terme en algunes escoles i instituts.\nAmb aquesta mesura, que ja s'implanta en moltes escoles i instituts, el Departament també vol lluitar contra el condicionant socioeconòmic que s'ha detectat en el domini i coneixement de l'anglès, ja que és la matèria on més pes té el reforç que se'n fa en base a activitats extraescolars, colònies o altres iniciatives fora del sistema.\nPitjors resultats en matemàtiques a ESO\nEls resultats de les proves de 4t d'ESO són tots molt similars als de l'any passat.\nHi ha un lleuger increment en totes les matèries excepte en matemàtiques, que ha baixat 2 punts.\nJoan Mateo, president del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu, ha augurat que l'any vinent tornarà a pujar i ha destacat que no hi ha estudiants ''excel·lents en aquesta matèria.\nTo i això, els pitjors resultats de Secundària se'ls endú la competència cientificotecnològica, una prova incorporada el 2016, i que s'ha quedat als 66 punts.\nPer Mateo, l'assoliment d'aquest examen queda curt perquè no té una matèria de referència al darrere, sinó que depèn de diferents matèries, com ara física, química o matemàtiques i per tant, també fa més difícil la preparació per part del docent.\nEn aquest sentit, els alumnes que només cursaven tecnologia han tret pràcticament 15 punts menys que els qui també feien física, química, geologia, biologia a més de tecnologia.\nEn aquest cas, han arribat a un 74,8 de puntuació, sobre 100.\nConsolidació dels resultats de Primària\nMatemàtiques és en canvi, la competència amb millor puntuació a Primària.\nEnguany s'ha enfilat fins al 79,2 punts, 2 pers obre que l'any passat.\nLa segueixen llengua castellana, llengua anglesa i llengua catalana.\nAquestes darrers són les matèries que han baixat lleugerament.\nPer primera vegada, els alumnes de sisè es van examinar de medi natural, de la qual, de mitjana, s'ha aconseguit superar també els 70 punts.\nPer Mateo, aquests resultats demostren que les proves estan plenament consolidades.\nLleida i Barcelona encapçalen les puntuacions\nPel que fa als territoris, Lleida i Barcelona superen la mitjana en pràcticament totes les matèries i tant a 6è com a ESO.\nLes Terres de l'Ebre també han tret resultats per sobre en matemàtiques i medi natural de 6è, i en ciències de 4t d'ESO.\nEn canvi els serveis territorials de Tarragona i Barcelona –Comarques són les àrees que menys bons resultats han aconseguit.\nJoan Mateo ha destacat l'equilibri i l'equitat territorial i ha assenyalat que les zones amb pitjors resultats poden ser zones més industrialitzades, com Tarragona, i amb una concentració més gran de complexitat.\nEn canvi, ha defensat que les escoles més petites més presents a la demarcació de Lleida, han facilitat els bons resultats.\nEn les zones urbanes com Barcelona, Mateo ha apuntat a la presència de la concertada.\nEn aquest sentit, el secretari de Polítiques Educatives ha assegurat que es continuarà treballant per l'equitat i per dotar amb més recursos els centres de més complexitat per a què puguin fer front a les diferències socials que inclouen.\nI és que les diferències de resultats en funció de la complexitat del centre són elevades en totes les matèries, sobretot en anglès.\nEl resultats en funció del sexe també ha donat diferències entre noi si noies però més petites.\nMalgrat tot, es consolida que les noies treuen millors resultats en llengües i àmbits socials, i els nois són més bons en matemàtiques o ciències.\nPel que fa a la influència de repetir curs, segons Mateo, els resultats avalen que no és un bon recurs metodològic.\nEls centres no poden fer publicitat dels resultats\nEnsenyament ha tornat a recalcar que els centres disposen de la informació pròpia i la comparativa amb Catalunya i els centres similars, però ha recordat que no poden donar publicitat d'aquestes dades ''necessàriament protegides'' precisament per evitar la competència de centres i l'elaboració de rànquings.\nMartínez ha assegurat que si es detecta que hi ha alguna filtració, la inspecció educativa actuarà.", "response": "Malgrat que aquest 2018, els resultats en anglès han millorat a 6è i han patit un lleuger retrocés a l’ESO en les proves de competències bàsiques del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu, aquesta matèria continua sent de les més febles. Per aquest motiu, Ensenyament ha decidit ampliar l’ús d’aquesta llengua a matèries no lingüístiques a partir dels cursos vinents.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1728", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "\"D'entrada, no\".\nEl lema del PSOE sobre l'OTAN serà la resposta dels socialistes a Mariano Rajoy.\nPedro Sánchez trencarà aquest dissabte un silenci de quinze dies iniciat des de les eleccions del 26-J en un comitè federal que fixarà la posició inicial del partit sobre la investidura del líder popular.\nLa direcció del PSOE defensa el \"no\" de la formació a la investidura de Mariano Rajoy, però el seu criteri no és unitari al partit i alguns secretaris generals, com Susana Díaz, han donat mostres de disconformitat.\nLa trobada d'aquest dissabte servirà per certificar aquest \"no\", tot i que s'hi espera també el debat entre els sectors del partit que aposten per la via que va assenyalar Felipe González –la de facilitar amb una abstenció el govern de Rajoy- i els que mantenen no només el vot en contra del líder del PP, sinó la possibilitat que Sánchez encapçali una alternativa un cop fracassi, un fet que, en principi, només defensen Miquel Iceta (PSC) i Francina Armengol (PSIB).\nLa cita començarà amb un discurs en què Sánchez farà un anàlisi del resultat de les eleccions i de la situació a la que ha conduit les estratègies de Rajoy i Iglesias per afeblir les opcions electorals del PSOE, segons ha avançat Ferraz.\nTambé anunciarà \"de forma clara i sense ambigüitats\" la posició del Grup Socialista a la investidura de Rajoy.\nReunions amb tots els barons\nSánchez ha preparat aquest comitè federal escoltant abans tots els secretaris generals.\nEls ha rebut un a un a la seu de Ferraz.\nL'última ha estat la presidenta andalusa, Susana Díaz, que contràriament a les mostres gairebé unànimes de suport al criteri de la direcció de votar en contra de Rajoy ha afirmat a la sortida que abans d'opinar espera escoltar la valoració del secretari general per saber quin és el seu full de ruta.\nL'aparell de Ferraz assenyala que tots els secretaris generals que han passat pel despatx de Sánchez han coincidit a assenyalar la necessitat de votar \"no\" a la investidura de Rajoy.\nFonts del partit avancen que al seu discurs Sánchez denunciarà la paràlisi del líder del PP que \"continua esperant que altres li solucionin els problemes\".\nEntre els que aposten per una abstenció que faciliti la governabilitat de Rajoy hi ha el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, que va defensar la possibilitat de fer una \"abstenció mínima\" per permetre la investidura del líder del PP.\nAquesta via implicaria que un mínim de diputats socialistes s'abstinguessin en segona votació perquè Rajoy obtingués més vots a favor que en contra al Congrés.\nPer contra, la presidenta de les Balears, Francina Armengol, i també el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, apunten a la possibilitat que Sánchez presenti una candidatura si Rajoy és incapaç de sumar prou suports.\nTots dos apunten que ha de ser Rajoy qui intenti buscar suports en altres formacions, i recorden que en democràcia un cop fracassa la primera opció cal que la segona prengui l'alternativa.\nEl president d'Extremadura, Guillermo Ferández Vara, també ha passat pel despatx de Sánchez i a la sortida ha afirmat que els socialistes espanyols han de dir \"no\" a la investidura de Rajoy.\nAmb tot, i fidel al que ja va apuntar després de les eleccions, ha deixat oberta una porta a l'abstenció i ha apuntat que el PSOE només podria acudir a \"resoldre\" els problemes de Rajoy si aquest es mostra \"actiu\".\nSánchez també ha rebut aquest divendres a Ferraz el secretari general del PSOE a Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, que ha insistit que els socialistes no poden facilitar per cap via un govern del PP perquè \"és el que és coherent amb els nostres votants, amb la nostra organització i els nostres principis\".\nHa assegurat que el PP ha de buscar suports en altres formacions conservadores.\nEl sisè comitè federal en sis mesos\nEl d'aquest dissabte serà el sisè comitè federal que el PSOE celebra en només sis mesos.\nEs tracta del màxim òrgan del PSOE entre congressos i servirà per analitzar els resultats del 26-J i l'estratègia immediata dels socialistes.", "response": "Aquest dissabte, el PSOE celebrarà un comitè federal en què Pedro Sánchez decidirà de quina manera afrontarà el partit la investidura de Mariano Rajoy després de les eleccions del 26-J. S’espera que se certifiqui el “no”, tot i que veus com la de Susana Díaz o Felipe González aposten per facilitar la formació del govern del PP amb una abstenció.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_352", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La defensa de la consellera Dolors Bassa ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència del Tribunal Suprem que la condemna a 12 anys de presó per sedició.\nUn dels arguments principals és que el tribunal li atribueix erròniament la titularitat del Departament d’Ensenyament, quan Bassa era consellera de Treball, Afers Socials i Famílies.\nQui ocupava aquella conselleria era Clara Ponsatí.\nPer tant, continua la defensa, Bassa no era la responsable dels punts de votació de l’1-O, que en gran mesura eren escoles.\nRemarca que no només va posar a disposició del referèndum els centres que depenen del Departament d’Ensenyament, sinó que la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la seva conselleria va recordar que calia complir les ordres judicials, de forma que els centres cívics que volguessin obrir durant el cap de setmana havien de tancar el dia 1 d’octubre a les 6 del matí.\n‘No es tracta aquest d’un mer error material, sinó determinant per establir la responsabilitat de Bassa, ja que la seva condemna s’ha basat en fets d’altre, de la titular real del Departament d’Ensenyament’, continua l’escrit de la defensa de la consellera.\nLa sentència apunta literalment que Bassa va ‘retirar als funcionaris d’Ensenyament i de Treball, departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació, assegurant-se la disponibilitat dels centres’.\nPel que fa a la campanya ‘Escoles Obertes’, considera que no s’ha provat la participació de Bassa en la mateixa, i insisteix que era una iniciativa popular aliena al govern.\nLa defensa subratlla que tampoc va signar les ordres relatives als serveis mínims de les jornades de vaga general, tot i que recorden que eren convocatòries legals.\nInsisteix que la vaga general va ser convocada per la Taula per la Democràcia, no pel govern, i que després altres institucions es van adherir a l’anomenada ‘Aturada de país’, però no a la vaga.\nPer aquests arguments, l’escrit reclama una nova sentència que absolgui Bassa del delicte de sedició o com a mínim una rebaixa de la pena.\nLa defensa també es queixa que s’ha vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties, ja que una de les proves que van demanar i que es van acceptar, la informació per part del govern del projecte ‘Connecta’t al Voluntariat’, finalment no es va arribar a executar per un error del tribunal, que es va dirigir erròniament a un departament de la Generalitat que no n’era el competent.\nAquesta prova, continua, hagués demostrat que Bassa no era la responsable de cap plataforma de voluntaris com a instrument al servei del referèndum.\nEn general, l’escrit es queixa que el Suprem no ha tingut en compte diverses proves i testimonis aportats, com ara el correu que es va enviar des del departament de Bassa recordant que calia complir amb les ordres judicials i policials l’1-O.\nL’incident també posa en dubte que el que va succeir el 20-S i l’1-O es pugui emmarcar en el delicte de sedició.\nNega cap alçament violent i que les accions dels membres del govern tinguessin aquest objectiu.\nEn aquest sentit, subratlla que les crides dels consellers a participar en el referèndum mai incloïen incitacions a realitzar cap acte violent.\nTambé reivindica els drets de reunió i manifestació, i recorda que la mobilització va ser eminentment pacífica.\nIndica, en aquest punt, que el Tribunal Europeu de Drets Humans entén que els incidents esporàdics o aïllats de violència no poden privar les persones del seu dret a la llibertat de reunir-se pacíficament.\nAixí, considera desproporcionada la pena imposada a l’exconsellera, i assenyala que és comparable amb un homicidi tot i que no es va produir violència ni es van esgrimir armes.\nPel que fa al delicte de malversació, considera que l’apartat de fets provats de la sentència no atribueix a Bassa l’execució de cap encàrrec, i afegeix que el fet que existeixi una factura proforma sense prova del concepte al que respon no acredita la prestació d’un servei ni el seu encàrrec.", "response": "La defensa de Dolors Bassa reclama la nul·litat de la sentència del Tribunal Suprem, que l'ha condemnat a 12 anys de presó per un delicte de sedició. L'argument principal és que la sentència li atribueix erròniament la titularitat d'Ensenyament, quan ella consellera de Treball, Afers Socials i Famílies i, per tant, no era responsable dels punts de votació de l'1-O.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2152", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Els últims assajos de l'institut d'investigació IRTA han mostrat interessants resultats sobre la sembra en sec de l'arròs, una tècnica que permet reduir la inundació dels camps entre 4 i 6 setmanes.\nAixò representa un estalvi de l'aigua i també del 30% de la dosi de sembra perquè redueix els danys dels quironòmids i dels ànecs i ajuda a mantenir la supervivència del cultiu de l'arròs en els camps infestats amb caragol maçana.\nCom el caragol no es menja els brots tendres de la planta perquè no surt si no hi ha aigua, la producció ha estat superior en les parcel·les sembrades en sec que en les sembrades de forma convencional amb tractaments de saponina contra la plaga.\nL'IRTA també està testant el sistema de reg per degoteig als arrossars, que reduiria més del 45% l'ús d'aigua, i la inundació intermitent que s'ha començat a aplicar en el conreu de l'arròs en les zones litorals tradicionals del sud-est asiàtic.\nLa Comunitat de Regants del Molí de Pals (Baix Empordà), la de la Dreta de l'Ebre i l'ADV Arròs de Pals constitueixen un grup operatiu, amb els centres de l'IRTA de Mas Badia i de l'Ebre, el grup d'enginyeria del reg de la Universitat de Girona i tres empreses del sector, per introduir tècniques agronòmiques i processos innovadors al sector productiu que permetin l'estalvi d'aigua en el cultiu de l'arròs.\n\"Es tracta de provar a nivell de camp, estratègies que ens permetin reduir l'ús de l'aigua\", ha remarcat Francesc Camps, investigador de l'IRTA de Mas Badia (Baix Empordà).\nPerò a més de l'estalvi d'aigua, n'hi ha una que permet incidir en la lluita contra la plaga del caragol maçana que infecta tot el marge esquerra del delta de l'Ebre i comença a estendre's al dret.\nEs tracta de la sembra en sec o sembra enterrada.\nEnlloc de sembrar-se l'arròs amb els camps inundats -que es fa per rentar les sals dels sòls hidromorfs-, es sembra com qualsevol altre cereal, sense aigua.\nQuan ja ha germinat, passat un mes aproximadament, es fa la inundació.\n\"Així afavoreix la regularitat de la sembra perquè l'arròs, mentre tingui humitat al sòl, pot viure sense aigua\", ha assenyalat Camps.\nUn dels principals avantatges que obre esperances en el sector a les Terres de l'Ebre és que permet esquivar el caragol maçana, els ànecs o els quironòmids –les larves de mosquits o dípters-.\nAmb la sembra enterrada, \"quan la planta és més feble, el caragol no surt i no té tanta facilitat d'alimentar-se de les plàntules petites de l'arròs.\nMoltes vegades també a la pròpia fauna, com els ànecs, els és molt apetitosa i poden fer grans estralls\", ha dit el tècnic de l'IRTA.\n\"Com comences a inundar el camp quan la planta té 5 o 6 dits i 2 i 3 fulles, el dany és en aquest sentit menor\", ha afegit.\nEls caragol ja no arriba, els ànecs no van tant a menjar-hi i els quironòmids no hi viuen ni poden alimentar-se de les llavors perquè no hi ha aigua.\nEl handicap\nLa tècnica té una debilitat.\nCom són camps amb un elevat nivell de salinitat, \"quan germina la llavor, la sal perjudica el desenvolupament i el creixement de la planta i la llavor pot perdre viabilitat\".\nPer aquest motiu, paral·lelament, l'IRTA també està col·laborant en el desenvolupament de varietats d'arròs tolerants a la salinitat, dins del projecte europeu Neurice, liderat per la Universitat de Barcelona.\nDues tècniques d'estalvi d'aigua més\nL'IRTA i els regants i arrossaires també estan provant el cultiu aerobi de l'arròs, amb presència d'oxigen al sòl, una pràctica de conreu emprada en algunes zones amb escassetat d'aigua o de difícil aplanament.\nPer fer-ho es fa servir el sistema de reg gota a gota.\nL'any passat a Pals (Baix Empordà) es van produir estalvis del consum d'aigua de més del 45%.\nPerquè sigui viable cal mantenir la reserva utilitzable d'aigua de la zona superficial, on creixen les arrels de l'arròs els 30 primers centímetres, al 80% de la capacitat de camp.\nFinalment, es treballa amb el reg a regons o inundació intermitent és un reg per inundació a tandes en comptes de la inundació permanent.\n\"És anar fent regades però l'arròs, a diferencia amb un blat de moro és més sensible al dèficit d'aigua i es pot traduir en menys producció.\nCal un sistema fàcil per a l'agricultor per predir quan ha de tornar a regar el camp d'arròs\".\nPer saber-ho es fa servir un minipiezòmetre, una petita boia.\nAquest sistema de reg també s'està estudiant a l'IRTA en el marc del projecte europeu Greenrice.", "response": "L'institut d'investigació IRTA ha obtingut bons resultats en els assajos de sembra d’arròs en sec, que permet reduir l’ús d’aigua per inundació i limita l’impacte nociu del cargol maçana, els ànec i els quironòmids. També està testant el sistema de reg per degoteig i la inundació intermitent, un sistema que s'ha començat a aplicar en zones litorals del sud-est asiàtic.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1923", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha exigit a Mariano Rajoy que \"estengui l'article 155\", tot dient que ja sap que això no és el que volen el PP i el PSOE.\n\"El que és lleial ara és actuar\", ha assegurat, fent-se fort en el discurs de Ciutadans de reclamar més mà dura contra el sobiranisme.\nRivera ha exigit també un control radical sobre els Mossos i sobre TV3, que és \"pagada per tots els catalans\" i ha de dedicar-se a \"informar\" i no a fer propaganda \"contra l'Estat\".\nSobre la policia catalana, ha afirmat que ha d'estar dirigida per persones que compleixin amb la legalitat i \"estiguin al servei de la Constitució i la ciutadania\" i no al servei \"d'un cop d'estat\".\nAlhora, ha demanat que s'intervingui sobre l'acció exterior de l'executiu català per impedir la posada en marxa \"la xarxa d'ambaixades i de propaganda internacional\".\n\"Ja no és moment de contemplacions\", ha clamat el líder de Ciutadans, afirmant que si el govern espanyol decideix \"actuar\" en la línia que propugna Cs, tindrà el suport del seu partit.\nTambé s'ha adreçat als \"catalans que se senten espanyols\" perquè sàpiguen\nque \"no estan sols\" i ha assegurat, amb to solemne: \"No sortirem corrent del nostre país\" i ha dit que els catalans no mereixen un Govern com el que presidirà Quim Torra.\nRivera ha dit que continuar aplicant el 155 és \"fer política\".\n\"En aquests moments, no hi ha res més polític que tornar a aplicar el 155\".\nRivera ha afirmat que els catalans que se senten espanyols \"no esperen que mirem cap a un altre costat\".\nEn un discurs maniqueu, ha parlat de \"bons\" i \"dolents\".\nTambé ha demanat a Rajoy que doni suport a la seva proposta de reforma de la llei per impedir que algú que un \"pròfug de la justícia\" o que no estigui en territori espanyol -en referència a Carles Puigdemont- no pugui ser candidat altre cop, en el supòsit de noves eleccions a Catalunya.\nEn aquesta mateixa línia, ha demanat que es retiri el sou als diputats electes que no assisteixin als plens.\nEn la reunió a la Moncloa, també s'ha tractat de la decisió de la justícia belga de rebutjar les peticions d'extradició dels consellers del Govern.\nAlbert Rivera ha defensat revisar l'euroordre després de la decisió judicial belga perquè \"no pot servir perquè els delinqüents es moguin per Europa\".\nAtac al PNB\nEl president de Cs ha etzibat contra el PNB, demanant a Rajoy que triï entre el nacionalisme basc i el seu principal aliat al Congrés, que és Ciutadans.\nRivera ha acusat el PNB de defensar que no s'actuï a Catalunya.\nLa voluntat d'arraconar Rajoy\nAquests darrers dies, Ciutadans ha escenificat una posició d'extrema duresa contra el sobiranisme, amb la intenció de presentar un PP com a dubitatiu i feble a l'hora de defensar la unitat d'Espanya.\nLa formació taronja ha apostat perquè l'executiu de Rajoy prengui mesures per controlar els mitjans públics catalans, impedir la restitució de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i evitar que els líders independentistes destinin diners públics a finalitats il·legals.\nRivera troba \"inadmissible\" que el proper president de la Generalitat pugui ser algú com Quim Torra, a qui ha descrit com un \"racista\" que \"va contra la meitat de Catalunya\", pretén restituir en els seus càrrecs exconsellers \"pròfugs de la Justícia\" i \"rendeix comptes\" a l'expresident Carles Puigdemont.\nDesprés de recordar que Torra ja \"ha advertit que es saltarà la llei\", el líder de Cs va posar en dubte aquest dimarts que el proper executiu que es formi pugui ser \"un Govern constitucional i democràtic\".\nDavant d'aquesta situació, va instar Rajoy a \"no sortir corrent de Catalunya\" perquè no es pot \"abandonar els catalans que rebutgen la secessió.\nL'eix PP-PSOE\nRajoy va obrir una ronda de trobades amb els líders dels partits constitucionalistes, després de la investidura de Quim Torra.\nEl president espanyol es va reunir dimarts amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per dissenyar un front comú de cara al nou president català.\nPerò alhora, delimitant també el terreny de joc a un Albert Rivera cada cop més desmarcat de l'acció del govern Rajoy, al qual dona suport al Congrés.\nEl president espanyol i el líder socialista van acordar donar una resposta \"ferma, proporcionada i pactada\" a tot moviment del nou Govern català que sigui considerada il·legal des de l'Estat.\nTambé van acordar mantenir el control de les finances de la Generalitat tal i com es va acordar l'any 2015, i evitar la creació d'estructures paral·leles per part de la Generalitat.\nPerò en la insistència a donar una resposta \"proporcionada\" i \"pactada\" als futurs moviments de Quim Torra, es llança un avís a Rivera perquè no es desmarqui del bloc central constitucionalista.", "response": "El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha exigit al president espanyol, Mariano Rajoy, que estengui l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. També ha demanat augmentar el control sobre els Mossos d'Esquadra i TV3, a la qual acusa de fer propaganda contra l'Estat. Igualment, ha exigit reformar la llei per a impedir que els polítics exiliats es presentin a les eleccions.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2897", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sánchez, ha tornat a rebutjar els delictes que se li imputen i pels que està en presó provisional, especialment tots aquells que fan referència a actes violents.\nEn una entrevista a Eldiario.es, el dirigent independentista i expresident de l'ANC manté que si la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra, vol ser \"coherent i deontològicament honesta amb la seva funció\" hauria de retirar el càrrec de rebel·lió contra els encausats per l'1-O.\n\"I no solament amb el delicte de rebel·lió, també amb el de sedició.\nMirin, hi ha hagut més violència en la vaga dels taxistes en un cap de setmana que en tot el procés.\nInclòs l'1 d'octubre, on l'única violència va ser per part de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola\", ha sentenciat, recordant així els incidents que s'han enregistrat durant els dies de la mobilització dels taxistes per la regulació de les VTC.\nA l'entrevista, Sánchez reflexiona sobre el tractament dels delictes que se'ls imputen i demana \"preguntar-se per quin motiu el dia que el Tribunal Europeu dels Drets Humans anul·li la causa i deixi a Espanya i el prestigi del seu màxim tribunal pel terra, els fiscals i magistrats que han intervingut en la causa no hauran d'assumir cap responsabilitat\".\n\"Amb un irresponsable en el sistema, com l'és el Rei, crec que és suficient.\nSi hi hagués conseqüències, estic convençut que actuarien amb més atenció al dret, tant jutges com a fiscals del Suprem\", etziba.\nAmb tot, espera que \"la professionalitat i el rigor s'imposin en la Fiscalia amb l'impuls de la nova fiscal general de l'Estat\".\nEl president del grup de JxCat i impulsor de la Crida Nacional és ara a la presó de Lledoners, després de mesos a Soto del Real.\nEn aquest sentit, assegura que el trasllat de centre penitenciari \"és un canvi més emocional que regimental\", però ha celebrat que \"el gran avantatge\" passi per \"saber que la família no ha d'invertir gairebé 12 hores per poder comunicar-se 40 minuts després de fer-ho per un vidre una vegada a la setmana\".\n\"Aquest maltractament per a la família ha finalitzat.\nI això a mi em produeix una gran tranquil·litat\", ha afirmat.\nA més, Sánchez assegura que té el convenciment que no podrà aconseguir la llibertat provisional abans que arribi el seu judici.\n\"He deixat de creure en un tracte ajustat a dret.\nElls, fiscals i magistrats del Suprem, han creat un relat fantasiós, fals, en el qual han arribat a escriure expressions que delaten els seus prejudicis i animadversió contra els ideals que defensem democràticament\", explica, tot demanant que \"ningú es cridi a engany\" perquè tant ell com la resta de polítics estan \"a la presó per evitar que siguin diputats en actiu\".\n\"Llarena i el Suprem tenen i usen el seu poder per mantenir-nos a la presó, però que siguin honests i dignes de la posició que ocupen i diguin la veritat\", reclama.\nParlant precisament del possible resultat del judici, Jordi Sánchez ja ha avisat que no acceptarà tancar cap pacte amb la justícia espanyola per rebaixar la pena acceptant delictes concrets.\n\"No acceptaré res més que la retirada de l'acusació de rebel·lió i sedició.\nNo mercadejaré amb el dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.\nQue ningú cregui que si ens demanen 5 anys després d'amenaçar-nos amb demanar-nos 30 jo els vaig a aplaudir i agrair.\nAquest és un procés on el que es jutja, pel que a mi i a Jordi Cuixart es refereix, són els drets de manifestació i expressió.\nNo és cap ironia, en aquesta causa s'amenacen els drets per a qualsevol ciutadà de Múrcia, Salamanca, Toledo o Sevilla\", comenta a l'entrevista.\nPer últim, el president del grup de JxCat mostra el seu convenciment que la seva carrera política ha finalitzat, si més no, de moment.\nAixí, davant unes possibles noves eleccions, Jordi Sánchez creu que ni tan sols podria presentar-se per les conseqüències judicials que impulsen des de l'Estat.\n\"Lamentablement crec que el Suprem vetllarà per la meva suspensió i posterior inhabilitació\", diu.", "response": "En una entrevista a Eldiario.es, el president de JxCat i expresident de l'ANC Jordi Sánchez ha rebutjat el delicte de rebel·lió que li imputen, i ha dit que la recent vaga de taxistes a Barcelona ha generat més violència que tot el procés independentista. També s'ha mostrat pessimista pel que fa a l'obtenció de la llibertat condicional abans del judici.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_941", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "“El 10 d’abril de 2018, l’Adri, un noi de vint-i-cinc anys, amb ideals, actiu i compromès, saltava pel balcó de casa, escapant-se de les urpes de la gran bèstia repressora.\nMés de mil dies després, entra per la porta, amb el cap ben alt, amb els ideals enfortits, actiu i compromès, format i amb l’experiència viscuda dins la motxilla.\nQue bèstia tot plegat.”\nNúria Tarrés, mare d’Adrià Carrasco, s’ha adreçat a l’estat espanyol –”als que moveu els fils d’aquesta maquinària del terror”– en un discurs emotiu, durant la conferència de premsa pel retorn de l’exili del seu fill.\n“Si les vostres mares sabessin de debò què feu, s’avergonyirien de vosaltres.\nI si inculqueu als vostres fills i néts aquest odi i aquesta maldat, en el fons els esteu fent desgraciats.”\n“Moltes vegades l’estratègia d’inocular la por no funciona”, els ha dit.\nI ha afegit: “Ens feu més forts i convençuts i tot el dolor que sembreu són llavors de futures generacions, no ressentides, sinó molt més compromeses i convençudes encara.”\nInsistint en la idea de l’odi, ha exclamat: “Us vull dir que les veritables víctimes sou vosaltres, atrapats en l’odi que us genera qui pensa diferent.\nUs vull dir que els qui vivim amb coherència amb els nostres ideals, sempre a favor de la dignitat humana i el respecte, som uns privilegiats.”\nDesprés d’admetre que l’estat és molt poderós i ho té tot a favor ha dit: “Si desplegueu tots els tentacles sobre nosaltres, és perquè sabeu que tenim la força de la raó.”\nI ha acabat amb una referència a la por: “Feu molta por, perquè ara us sabem capaços de tot, capaços d’arruïnar la vida de qualsevol de manera gratuïta.\nPerò la por ja no ens paralitza.\nEns heu convertit en enemics d’una manera barroera.\nNosaltres no pararem.”\nA banda, s’ha adreçat també a la gent no mobilitzada: “La repressió, l’observeu, la calleu, la justifiqueu i us quedeu ben arrupits a la vostra zona de confort.\nQui observa la injustícia i no li remou l’ànima, és que és mort per dintre.”\nParlant de la seva experiència, ha dit que després de viure “les esgarrapades de la bèstia ferotge” en la pròpia pell, sap que ningú no és lliure de perill.\n“Mirar cap a una altra banda no serveix de res i, de vegades, quan no et queda més remei que girar el cap, ja és massa tard.”\nTarrés ha dit que l’exili d’Adrià Carrasco havia estat “mil dies d’un orgull infinit, com a pares” i de gratitud.\n“Gràcies per posar-nos-ho tan fàcil, malgrat tot, de saber que te’n sortiries, d’aprendre de tu, de valorar la teva serenitat i de saber aprofitar, fins i tot, aquesta merda que t’ha tocat viure i t’ha fet, encara, més bona persona.”\nI ha remarcat: “Mil dies de dignitat, de saber-nos amb la raó i de no claudicar, d’estar convençuts que no hi ha cap altre camí que seguir lluitant per millorar aquest món pervers, malgrat saber que som un petit David contra un poderós, gran i malvat Goliat.”\nPer tot això, ha demanat que no li diguin que ara s’ha fet justícia amb el cas del seu fill: “No em parleu de justícia, no crec en aquesta justícia, una justícia a favor del fort i no de la veritat.\nAvui solament es posa fi a una aberració que no havia d’haver succeït mai, com tantes altres, que hi han estat, que hi són i que, malauradament, seguiran.”\nFinalment, Tarrés ha agraït el suport a la família; al grup de suport Adri et Volem a Casa; a Tamara Carrasco i la resta de represaliats –”amb qui hem compartit patiment, vivències i suports”–; a Dan Ortínez, documentalista de Dormir amb les sabates posades; als amics i coneguts que els han ajudat, als veïns d’Esplugues; als advocats Gonzalo Boye i Cristopher Marchand; als catalans que els han donat suport; a “la família de l’exili” i a les múltiples associacions que els han fet costat.", "response": "Núria Tarrés, la mare d'Adrià Carrasco, el jove activista independentista d'Esplugues de Llobregat exiliat a Brussel·les, ha celebrat el retorn del seu fill i ha carregat contra la justícia espanyola en un emotiu discurs. Acusat de terrorisme, el 10 d'abril del 2018 Carrasco va fugir pel balcó quan la policia es va presentar a casa seva per a detenir-lo.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1211", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El MNAC estrena aquest dijous una gran exposició dedicada a Antoni Gaudí, preparada durant quatre anys i que vol fugir de \"tòpics\" sobre l'obra i figura d'un arquitecte \"complex\" i connectat al seu temps.\nA través de 650 obres, alguns dels seus fons i també préstecs de fins a 74 institucions, el Museu Nacional fa una revisió crítica de Gaudí tot repassant la seva trajectòria, des dels anys de formació i fins a la seva mort.\nLa mostra té especial cura de situar el context temporal i social on Gaudí va desenvolupar la seva obra, i a més el posa en relació amb altres arquitectes i artistes de l'època per ajudar a entendre millor la seva dimensió.\nL'exposició és una coproducció amb el Museu d'Orsay de París, on viatjarà a la primavera.\nGaudí (1852-1926) ja disposa d'una presència molt destacada dins la col·lecció del MNAC, però no se li havia dedicat una exposició monogràfica d'aquesta magnitud.\nBona part de les obres que habitualment s'exposen a les sales de modernisme del museu han baixat a la sala gran d'exposicions temporals per alimentar aquesta gran mostra, que compta amb fins a 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d'art, documentació, plànols i fotografies.\nEntre els elements més destacats per inèdits o rarament vistos hi ha dos mobles de la família Güell (un tocador i una chaise-longue) dissenyats per Gaudí per al Palau Güell; la reconstrucció del vestíbul del pis principal de la Casa Milà (la Pedrera), amb mobiliari que estava dispers i el museu ha recompost; un dels tapissos que Josep Maria Jujol va fer per encàrrec de Gaudí pels Jocs Florals de 1907, ara restaurats; o un intent de transmetre com era el taller de l'artista, amb tots els seus guixos de cossos, plantes i animals, maquetes i objectes geomètrics.\nMés enllà de l'encant d'aquestes peces, el MNAC s'ha esforçat en oferir un relat diferent sobre la figura de l'arquitecte.\nL'intent, segons manifesta el seu comissari, Juan José Lahuerta, ha estat mostrar un Gaudí \"que no és el personatge desconegut, l'artista incomprès ni l'artista que treu les seves idees d'una imaginació caiguda del cel\".\n\"Gaudí va ser algú completament integrat en una sèrie de contextos molt complexos\", començant per l'internacional, del qual estava perfectament al cas, subratlla.\n\"Va treballar influït i en competència amb alguns d'aquests arquitectes\".\nL'altre context, el barceloní, el va convertir en l'arquitecte de l'alta burgesia i l'església, per bé que també va ser un personatge conegut, fins i tot \"molt popular\", diu Lahuerta, de qui es van fer mils de targetes postals, que apareix caricaturitzat en les revistes de l'època, etc.\nPer tot plegat, el comissari creu que aquesta exposició és \"diferent\" de totes les anteriors sobre l'arquitecte.\n\"Aquí no ens basem en un Gaudí tòpic, en la idea de la seva alegria, de la llum, del color, del Mediterrani...\nEn certa manera seria l'altra cara, la d'un Gaudí extraordinàriament complex i per això molt més ric\", argumenta.\nEn aquest sentit Lahuerta conclou que \"a part de gaudir dels mobles, objectes i dibuixos, l'exposició farà pensar sobre la seva obra i sobre la mateixa història de Barcelona en la qual ell juga un paper tan determinant\".\nEl bust de la Font d'Hércules del jardí del Palau de Pedralbes; els guixos que van servir per modelar les escultures de la Sgarada Família, les fotografies del Park Güell que van formar part de l'exposició de París del 1910 i que no s'han tornat a exposar, són altres peces d'interès de la mostra, que es pot visitar al MNAC fins al proper 6 de març.\nUna de les novetats de la visita és l'audioguia que ha preparat l'equipament i que compta amb la narració de l'actor Josep Maria Pou.", "response": "El MNAC estrena aquest dijous una gran exposició sobre l’arquitecte modernista Antoni Gaudí, des dels seus inicis fins a la seva mort. Segons el comissari, Juan José Lahuerta, la mostra inclou 650 obres provinents del fons del museu i de préstecs externs i pretén oferir un relat diferent sobre l’arquitecte, evitant els tòpics de la llum, l’alegria i el Mediterrani.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1700", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "M’expliquen que ahir al vespre una presentadora del canal TV5 Monde va dir que les imatges de l’incendi de Notre-Dame li semblaven d’una bellesa colpidora, terribles i boniques alhora”.\nQuina manera tan precisa d’explicar-ho, tan paradoxal i dolorosa, tan certa.\nLes imatges del foc devorant el sostre i l’agulla de la catedral han de ferir la sensibilitat de tothom amb un mínim de cultura, de coneixement de l’art, de la historia, de la civilització.\nTambé és cert que una imatge de destrucció, de les flames acarnissant-se amb un monument d’aquesta categoria és capaç de deixar-te captivat, commogut, immòbil, mig hipnotitzat.\nEstà molt estudiat això, l’horror i la destrucció com a experiència estètica, vivència del sublim, capacitat de fascinació.\nPura paradoxa.\nDoncs sí, avui sabem que Nostra Senyora de París ha patit un incendi horripilant, que la seva agulla ha caigut i que el sostre també.\nExpliquen que l’estructura pot estar danyada i que unes quantes marques comercials han donat ja un grapat de milions d’euros per a la seva reconstrucció.\nVull pensar que Notre-Dame ressorgirà de les cendres, que tornarà a lluir esplendorosa, que el seu Gòtic –ja retocat al llarg dels anys tal i com expliquen els historiadors de l’art entesos- encara que inevitablement tunejat esdevindrà de nou bell.\nVoldria pensar també que la demagògia barata s’esvairà algun dia.\nLa demagògia d’aquells que afirmen que Notre-Dame només és una catedral, un monument, un símbol religiós, que hi ha coses molt més importants al món, com ara la fam, els refugiats i el drama dels qui moren a alta mar.\nAssenyala els que estem preocupats com uns “culturetes” elitistes i pedants que es preocupen més per unes pedres que pels nens que moren de gana.\nSón arguments que no cal rebatre perquè es rebaten sols.\nQui relativitza la importància i el valor de l’art, qui qüestiona que l’incendi de Notre-Dame és una catàstrofe mundial –que podria haver estat pitjor, més destructiva i devastadora- demostra el mateix nivell d’ignorància i egoisme congènit que aquell que relativitza la importància dels mestres a l’escola i que confia cegament en el mercat com a veritat absoluta de totes les coses.\nUn és un ultraliberal i l’altre un representant de l’esquerra més caducada.\nDues cares de la mateixa moneda.\nÉs cert que la morterada que Luis Vuitton posarà sobre la taula per a reconstruït Notre-Dame estaria molt bé que també la posés sobre la taula per a contribuir a evitar que milers de persones creuin el mar amb pastera i per a incrementar la investigació per la cura definitiva de la Sida.\nLa doble moral, la hipocresia i els valors interessats existeixen en aquest món podrit per tantes i tantes coses.\nDe fet, no costa gens i ve a tomb atrevir-se a interpretar –també interessadament, s’ha de reconèixer- com a símbol de la profunda crisi humanística i humanitària que viu el món.\nNotre-Dame cremant-se és símbol del menyspreu pel passat, per la cultura, pel cultiu del criteri, el bagatge i el més elemental sentit comú, per l’enteniment entre les persones.\nEn un món en què es premia més que mai l’individualisme i l’egoisme, en què els rastres del passat són aniquilats de les nostres ciutats, en què tot es pot arreglar i explicar amb una simple transacció econòmica entre particulars, l’incendi d’ahir casa a la perfecció.\nDonald Trump fent un tuit en què reclama que els avions cisterna sobrevolin la catedral i llancin tones d’aigua per sobre.\nTones d’aigua que esfondrarien la pedra anciana i la catàstrofe seria irreparable.\nAquesta és la imatge del món d’avui.\nCelebrem que la destrucció no ha sigut devastadora.\nCelebrem que es podrà reconstruir.\nCelebrem El geperut de Notre Dame i les pel·lícules que l’han portat a la pantalla i que fixen la personalitat i l’imaginari de la catedral, que la rescaten del pas del temps.\nCelebrem que Picasso deixés en la seva pintura tantes versions diferents de Notre-Dame.\nCelebrem que Chagall, Matisse, Utrillo, Dalí i Diego Rivera l’escollissin en algun moment de la seva vida com a motiu inspirador.\nCelebrem Notre-Dame, celebrem París, celebrem la intel·ligència.", "response": "Les imatges de l'incendi de la catedral de Notre-Dame han commocionat el món sencer. Les imatges, esfereïdores i boniques alhora, han colpit la sensibilitat de molta gent i d'empreses que ja han anunciat donacions milionàries per a reconstruir el temple. També hi ha qui ha relativitzat la importància de l'incendi enfront d'altres desgràcies presents al món, com la fam al món.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2130", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El Gran Teatre del Liceu ha viscut aquest divendres l'esperat homenatge a Montserrat Caballé amb amics i figures de la lírica que van marcar la trajectòria de la soprano catalana.\n'El somriure de Montserrat Caballé' s'ha fet coincidir amb el dia en què la soprano hauria fet 86 anys, i ha reunit figures com Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons, Saioa Hernández, Begoña Alberdi o Al Bano.\nAltres artistes de primera línia properes a l'artista, com Plácido Domingo, Ainhoa Arteta o Zubin Metha, han estat presents a l'homenatge a través de vídeos amb càlids missatges en record de l'artista.\nEl concert ha estat dirigit i presentat pel director de teatre i amic de la família, Lluís Pasqual, i ha omplert les parets de la \"casa de la Montserrat\" amb el \"record del seu somriure\", ha dit el president de la Fundació del Liceu, Salvador Alemany.\n\"No ho hem de fer amb tristor.\nÉs un moment pel record i per la celebració\", ha avançat Alemany en començar el concert, que s'ha acompanyat amb fragments de vídeo de Caballé cantant, oferint entrevistes, assajant o ensenyant a joves cantants.\nUn recorregut per la seva trajectòria que ha dirigit musicalment Guillermo García Calvo amb l'Orquestra Simfònica del Liceu.\n\"Gràcies per rebre'ns al teu teatre.\nSom a les teves mans\", ha dit Pasqual, després d'explicar que va cantar amb la soprano en el quart bis d'un concert el 1988 al Teatre Fortuny de Reus.\nVells amics de l'artista i algunes veus emblemàtiques de la història de la lírica, com Josep Carreras, que ha inaugurat les actuacions, han ofert un concert d'aproximadament dues hores.\nCarreras, qui considerava Caballé \"com una germana gran\", ha entonat la cançó napolitana 'Digues-li tu per mi' de Rodolfo Falvo, que ha ressonat per les parets del Liceu com ho ha fet els aplaudiments del públic.\nEntre els espectadors, el ministre de Cultura i Esport del govern espanyol, José Guirao, així com la consellera de Cultura, Mariàngels Vilallonga.\nPersonalitats del món de la cultura, com Isabel Coixet, Frederic Amat o cantants a qui Caballé va marcar en la seva trajectòria artística, com Mónica Naranjo o Ruth Lorenzo, han volgut estar presents en un homenatge que ha mostrat també la vessant més humana de la soprano.\nTambé ha permès als seus admiradors recordar-la i conèixer-la mitjançant les interpretacions dels seus companys de vida.\nTambé hi ha assistit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui ha entregat abans del concert la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona a títol pòstum a la cantant.\n\"Avui celebrem el somriure de la Montserrat\", ha dit la filla de la soprano, Montserrat Martí, al Saló dels Miralls del Liceu.\nUn somriure que ha estat present en els vídeos que s'han projectat de la cantant, així com en els missatges que han enviat amics propers com Plácido Domingo, Ainhoa Arteta, Zubin Metha, Roberto Alagna, Juan Diego Flórez o Richard Bonynge.\nDomingo ha recordat \"tantes nits\" que van viure junts al Liceu, i ha reconegut que el que més admirava d'ella era el seu \"fiato prodigiós\".\n\"No sabies quan anava a respirar.\nSe n'oblidava de respirar perquè no ho necessitava.\nEra una veu extraordinària\", ha dit el cantant.\nD'altres, com el director Giancarlo del Monaco ha assegurat que \"mai\" l'havia vist \"trista\".\nHomenatge internacional\nL'homenatge ha comptat amb la complicitat, a més de la família i amics de Caballé, de grans teatres d'òpera del món que van tenir el plaer d'acollir la soprano sobre el seu escenari, com la Royal Opera House-Covent Garden, el Teatro alla Scala de Milà, l'Opera de París, la Wiener Staatsoper, el Metropolitan Opera House de Nova York o el Teatro Real de Madrid, entre d'altres.\nLa soprano catalana Begoña Alberdi ha pujat a l'escenari juntament amb el tenor barceloní Carlos Cosías per interpretar el duo del primer acte de 'La Traviata' de Giuseppe Verdi, una de les obres insígnies de la cantant.\nEl baríton menorquí Joan Pons ha escollit un fragment de l'òpera 'Il tabarro' de Giacomo Puccini i el tenor Jaume Aragall ha interpretat 'Non ti scordar di me' d'Ernesto de Curtis.\nAprenents i alhora companys d'escenari, com Jordi Galán, o l'últim deixeble, el jove cantant de 19 anys Anthony Harutian, que ha entonat notes de 'Rinaldo' de Händel.\nSaioa Hernández, amb 'Un ballo in maschera' de Verdi, el cantant italià Al Bano, o un duet de 'Faust' amb María Gallego i Josep Bros han teixit un repertori nostàlgic intercalat amb actuacions de Caballé.\nAgostina Smimmero i Pene Pati, guanyadors del Primer Premi del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé, han tancat el concert amb fragments de 'La Gioconda' i de 'Roméo et Juliette', respectivament.\nHi ha hagut temps per rememorar un dels moments més recordats de la seva trajectòria, l'actuació amb Freddy Mercury de 'Barcelona', l'himne dels Jocs Olímpics del 92.\nMés de tres minuts d'aplaudiments han tancat la nit en què el Liceu ha celebrat la vida de Montserrat Caballé.", "response": "Aquest divendres, el dia que hauria fet 86 anys, el Gran Teatre del Liceu ha homenatjat la figura de la soprano catalana Montserrat Caballé. El concert, titulat “El somriure de Montserrat Caballé” ha estat dirigit pel director de teatre Lluís Pasqual i hi han participat grans figures de la lírica com Josep Carreras, Saioa Hernández o Begoña Alberdi.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2570", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "L'aposta per la digitalització s'està convertint en un instrument per millorar la competitivitat dels comerços urbans i de proximitat.\nAixí ho ha explicat la directora general de Comerç de la Generalitat, Munta Vilalta, qui ha destacat que les jornades i tallers que estan organitzant darrerament per a comerços urbans i de proximitat van encaminats a \"conscienciar de la necessitat de ser presents a la xarxa\".\nVilalta s'ha mostrat sorpresa de la bona acollida que ha tingut la jornada sobre Amazon en la qual han participat uns 300 propietaris de negocis interessats en les oportunitats que els pot oferir aquesta plataforma d'eCommerce.\nEl responsable del Programa de Logística d'Amazon, Lucas Villanueva, ha destacat la nova finestra que obre la plataforma per a molts petits comerços, \"que sense deixar la botiga física, amplien mercat no només a l'Estat espanyol, sinó a altres països del món i d'aquesta manera es fan un lloc com a empreses exportadores\".\nSegons dades de la Fundació.cat, encara hi ha molt camp per recórrer ja que només tres de cada deu microempreses catalanes disposen de pàgina web.\nLa jornada 'Amazon, una oportunitat al servei del comerç català' es contextualitza en un seguit d'accions arreu de Catalunya que impulsa la Direcció General de Comerç, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, orientades a conscienciar el sector de la importància de la transformació digital de les empreses comercials, apropar les darreres tendències en comerç digital, i oferir noves oportunitats de negoci a través de la xarxa.\nLa directora general de Comerç, Munta Vilalta, ha assenyalat que la transformació digital és \"imprescindible\" per la modernització i millora de la competitivitat del comerç català.\nEn aquest sentit, s'estan implementant un seguit d'accions a través de la Direcció General de Comerç orientades a la digitalització del petit comerç i del comerç urbà com a peça fonamental del model comercial de Catalunya.\nEntre les propostes hi ha jornades formatives arreu del territori sobre digitalització comercial, adreçades a botiguers i comerciants, com per exemple la jornada 'Comerç online: per on començo?', inclosa dins la iniciativa 'Comerç Futur'.\nAquests tallers formatius ja s'han impartit a Barcelona, Girona, Tortosa, Lleida i Manresa amb una participació de més de 300 persones.\nAmb la jornada sobre Amazon organitzada a Vic, l'objectiu és apropar al petit comerç les darreres tendències en venda online.\nTambé s'han presentat les oportunitats de comercialització que ofereix aquesta plataforma.\nPer il·lustrar-ho, en la sessió s'ha utilitzat l'experiència de Joguines Gaspar, de Palau-solità i Plegamans, una empresa familiar dedicada a la fabricació i comercialització de joguines de fusta que ha acabat exportant a països tan llunyans com el Japó.\nEl responsable del Programa de Logística d'Amazon, Lucas Villanueva, ha explicat que en el darrer any s'ha multiplicat per quatre el nombre d'empreses catalanes que es troba disponible a la seva plataforma.\nSense donar dades detallades, Villanueva ha destacat l'interès progressiu que va agafant aquest tipus de venda entre el petit comerç a Catalunya.\nLes empreses ja no només veuen la xarxa com un avantatge per ampliar el seu mercat, sinó que l'exportació representa un factor crida per complementar les seves vendes o com a mode de supervivència, ha explicat.\nVillanueva creu que la nova planta logística de Catalunya farà augmentar encara més l'interès per aquest tipus de comerç online.\nA banda de les jornades formatives i informatives, Muntsa Vilalta ha explicat que també s'ha impulsat el programa Comerçlocal.CAT. El programa vol impulsar una major presa de consciència de la importància de tenir presència en línia i les oportunitats que internet ofereix als comerciants per a desenvolupar el seu negoci.\nOrientant a microempreses, Comerçlocal.CAT ofereix a la petita empresa la possibilitat de tenir presència a internet mitjançant una pàgina web.\nDesprés de registrar el seu domini al .cat per un preu de vuit euros, els tècnics proporcionen de manera gratuïta un web al comerciant.\nDe moment aquesta iniciativa es troba en fase de prova pilot a Girona i una setantena de comerços gironins ja tenen el seu web.", "response": "Muntsa Vilalta ha destacat que la digitalització és essencial per millorar la competitivitat dels comerços. La iniciativa \"Amazon, una oportunitat al servei del comerç català\" s'ha organitzat per conscienciar els propietaris de negocis sobre les possibilitats que ofereix la venda en línia. La transformació digital del petit comerç és una peça fonamental del model comercial de Catalunya.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1813", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El govern d'Ada Colau continua les negociacions amb la CUP per aprovar la modificació pressupostària, segons ha afirmat al ple d'aquest divendres el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.\nEl ple municipal ha tombat una proposició del PP que demanava que Colau hi presentés el pressupost i, en cas de no prosperar, que el tornés a presentar vinculat a una qüestió de confiança.\nPisarello ha dit que no s'ha arribat a necessitar aquest mecanisme.\n\"El pressupost s'està discutint; no estem en una situació apocalíptica\", ha afirmat.\n\"Entenc que li faci perdre la son que les forces d'esquerres puguin eventualment aprovar una modificació pressupostària com aquesta\", ha destacat Pisarello.\nTambé ha reconegut que amb el principal grup de l'oposició, en referència a CiU, seria \"molt més fàcil\" negociar \"si la interlocutora no fos regidora d'UDC\".\nLa regidora de la qual parlava, Sònia Recasens, li ha replicat que és la mateixa que va pactar amb les forces d'esquerra el pressupost prorrogat sobre el qual el govern busca ara aliats per ampliar-lo.\nLa regidora de la CUP María José Lecha ha afirmat que la proposició del PP \"és una pèrdua de temps\", ja que no respecta els temps que s'han donat els grups per arribar a un acord.\n\"Abans de donar lliçons democràtiques dins les institucions haurien de netejar de corrupció i males pràctiques el partit\", ha defensat, i ha ironitzat: \"Segueixin mirant MTV i Gandia Shore\".\nDesprés de fer-se públic un vídeo d'una parella tenint sexe al metro, Alberto Fernández Díaz (PP) va demanar a l'alcaldessa, Ada Colau, que no convertís la ciutat en Gandia Shore.\nLa proposició del PP ha rebut l'abstenció de C's i el vot en contra de tots els altres grups.\nFernández Díaz ha defensat que si prosperava es tindria no més tard del juliol un pressupost com pretén Colau, o un nou alcalde que no sigui ella.\nHa criticat que l'alcaldessa \"no ha tingut el coratge polític ni la responsabilitat de govern necessària\" per presentar-lo vinculat a una qüestió de confiança.\nEls altres grups han considerat que ara no és el moment de plantejar-ho, i Pisarello ha avisat els populars del fet que s'han reduït molt els seus votants a la ciutat, el que els \"podria conduir a la marginalitat més absoluta\".\nEl govern torna a refusar les pantalles gegants al carrer per l'Eurocopa\nEl tinent d'alcalde Jaume Asens i la mateixa Colau han refusat els precs del PP i C's d'instal·lar pantalles gegants a l'avinguda Maria Cristina per veure la selecció espanyola de futbol durant l'Eurocopa, tot i que mantenen la porta oberta a negociar-les en un espai tancat.\nSegons Colau, les pantalles no són un problema, sinó els grans esdeveniments futbolístics: pel mundial de Sud-africà es van registrar 74 ferits, 21 detinguts i un noi va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma.\nAmb ironia, l'alcaldessa s'ha mostrat \"encantada\" de veure la final amb Fernández Díaz en un bar \"com s'ha fet tota la vida\".\nEl govern ha presentat el pla de recursos humans del mandat al ple, el qual ja havia explicat als mitjans.\nJoaquim Forn (CiU) ha plantejat que aquest any no hi ha convocatòria de bombers i s'ha preguntat què passarà amb la de la Guàrdia Urbana.\nEl regidor de Presidència i Territori, Eloi Badia, ha dit que la convocatòria de la Guàrdia Urbana estudien fer-la interadministrativa per reposar les places del cos. Segons ell, amb aquesta convocatòria i el centenar d'agents que s'incorporaran aquest any serà suficient per aconseguir que no decreixi la plantilla.\nEl ple també ha ratificat amb el suport de tots els grups excepte la CUP, que s'ha abstingut, el pagament que ja es va executar aquest dijous de l'1% de l'increment salarial del 2007 i el 2008, en compliment d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).\nEl regidor Josep Garganté ha justificat l'abstenció \"cupaire\" amb el fet que també han cobrat els directius i el personal de confiança de l'Ajuntament.\nSegons ell, en el cas del gerent municipal, que cobra 159.000 euros anuals, podria suposar que aquest any en guanyi 30.000 més.\nMedalla d'Or a la Federació Catalana d'Atletisme\nA més, s'ha aprovat atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a la Federació Catalana d'Atletisme per la seva tasca com a motor de l'atletisme català, i per la seva dedicació a la promoció de l'atletisme a la ciutat.\nLa CUP hi ha votat en contra perquè, segons la regidora Maria Rovira, prefereixen el suport diari a les entitats esportives de la ciutat.\n\"Els criteris de competitivitat i meritocràcia no són els que s'haurien de donar en el govern de BComú\", ha defensat.", "response": "El govern d'Ada Colau continua negociant amb la CUP per aprovar una modificació pressupostària. El ple municipal va rebutjar una proposta del PP que demanava la presentació d'un pressupost vinculat a una qüestió de confiança. El tinent d'alcalde ha dit que no s'ha necessitat aquest mecanisme i que \"no estem en una situació apocalíptica\".", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_450", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El Ral.li de la Ceràmica, que recorrerà divendres i dissabte les carreteres de Castelló, ha estat presentat a l’Ajuntament de la ciutat.\nLa prova celebra la seua vint-i-huitena edició, consolidada com una de les competicions més importants del calendari i puntuable per al campionat regional de ral·lis de la Comunitat Valenciana.\nEl divendres es dedicarà a les verificacions administratives i tècniques mentre que el dissabte se celebrarà la competició com a tal.\nAmb una etapa i quatre seccions que es recorren dues vegades cadascuna, el ral·li cobrirà un total de 389,5 quilòmetres, 115 d’ells cronometrats, i congregarà a més de 40 participants.\nEl regidor d’Esports, Enric Porcar, que ha estat acompanyat en l’acte de presentació per Emilio Marmaneu, director de la prova, i Javier Martínez, president del Rallye Club Castelló, entitat organitzadora, ha reiterat el suport del consistori a una carrera “amb una tradició indiscutible, com ho demostren l’expectació que suscita i la gran quantitat de públic que congrega a les carreteres per on transcorre”.\nPorcar ha destacat la bellesa del paisatge que travessa el ral·li.\n“Es nota que els organitzadors coneixen a fons la nostra província perquè els trams escollits són preciosos”, ha dit el regidor.\nEl recorregut és el mateix que el de l’any passat i travessa tres comarques: la Plana, l’Alt Millars i l’Alcalatén.\nArgelita-Llucena, Cedramán-Lludient, Pantà del Sitjar i Costur-Vilafamés són els trams contra el rellotge.\n“El traçat és molt variat, es barregen trams amb pujades i baixades ràpides al costat d’altres més tècnics”, ha assenyalat Emilio Marmaneu, qui ha apuntat que “el Rallye de la Ceràmica és molt exigent, els pilots han de donar el millor de si mateixos per tenir opcions de triomf”.\nL’organització d’aquest tipus de competicions té molt presents les mesures de seguretat.\n“Intentem que cada any siguen més estrictes perquè es puga compaginar la diversió dels aficionats amb l’absència de riscos innecessaris”, ha assegurat el director del ral·li, qui treballa estretament amb la Guàrdia Civil de Trànsit, que destinarà a la prova una quinzena d’agents.\nSeran algunes de les prop de 300 persones que treballen perquè l’esdeveniment siga un èxit, des de comissaris, cronometradors i radioaficionats a membres de Protecció Civil, bombers, grues, ambulàncies, metges i personal sanitari.\nTant Martínez com Marmaneu han recalcat que la major part del pressupost, atés que no hi ha premis en metàl·lic, es destina a mesures de seguretat per intentar que no hi haja cap accident ni entre els pilots ni entre el públic.\nPer aquesta raó, abans de cada tram es repartirà entre els aficionats un tríptic amb les mesures de seguretat que cal observar durant la carrera.\n“El més important és col·locar-se en una posició elevada respecte a la carretera.\nRomandre junt a la carretera és molt perillós”, han advertit.\nEl Rallye de la Ceràmica arrancarà a les 8.30 a la seu del Patronat d’Esports, on també conclourà al voltant de les 20 hores.\nEn el pavelló poliesportiu Víctor Cabedo, a Onda, estarà instal·lat el parc d’assistència, on els cotxes seran sotmesos a les reparacions i revisions necessàries.\nDotze hores després de la sortida, Castelló coneixerà el nom dels guanyadors d’una de les seues competicions més senyeres.\nEntre els favorits no faltarà una de les llegendes de la prova, guanyador en diverses ocasions i un pilot al qual sempre cal donar entre els favorits.\nEs tracta de Santi Carnicer, que conduirà el seu inseparable Ford Fiesta R5 amb l’objectiu de treure’s l’espina de l’última edició, quan se li va escapar el triomf per només un segon.\nLa nota anecdòtica serà la presència de Santi Cañizares, ex porter internacional del Real Madrid i Valencia CF, i fervent aficionat a la velocitat, al volant d’un dels Porsche en competició.\nCañizares no serà l’únic participant de fora de la província.\nSegons ha informat Javier Martínez, president del Rally Club Castelló, “hi ha 15 inscrits vinguts de Catalunya, el País Basc i Madrid, senyal que el Rallye de la Ceràmica manté el seu poder de convocatòria”.", "response": "El Ral·li de la Ceràmica celebra la seva vint-i-vuitena edició a Castelló. El recorregut cobreix un total de 389,5 quilòmetres, 115 d'ells cronometrats, i es realitza en 4 seccions que es recorren dues vegades cadascuna. La prova és puntuable per al campionat regional de ral·lis de la Comunitat Valenciana i es presentarà a l'Ajuntament de Castelló.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2534", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El Govern ha reprès l'activitat arreu del territori per copsar la progressiva \"reactivació del país\" i \"de les obres públiques que van quedar aturades a causa de la covid-19\".\nEl conseller de Territori, Damià Calvet, ha estat el primer en recuperar aquesta dinàmica i ho ha fet visitant la planta de tractament de residus de Can Barba de Terrassa.\nHa recordat que els treballs per modernitzar aquesta instal·lació van quedar aturats a causa de la pandèmia.\nAlhora ha indicat que aquesta intervenció dotarà l'equipament d'un innovador sistema de deshidratació tèrmica que permetrà produir un compost de millor qualitat i un 30% més d'electricitat.\nL'actuació disposa d'un pressupost de 4,5 MEUR i està finançada per l'Agència de Residus de Catalunya.\nDesprés que la setmana passada el Govern aprovés el decret per reactivar les obres públiques, aquest dimecres l'executiu català ha reprès l'activitat arreu de Catalunya amb la visita que el conseller de Territori, Damià Calvet, ha fet a la planta de residus de Can Barba, a Terrassa.\nCalvet ha explicat que la recuperació de les polítiques que s'impulsen des de la conselleria permeten \"dinamitzar l'economia mantenir l'ocupació i fins hi tot generar-la\".\nAixí mateix ha posat en valor que en una situació com l'actual \"s'iniciïn projectes i obres noves\" i ha destacat la necessitat que els consellers tornin a desplaçar-se arreu del territori per copsar com van evolucionant les actuacions que tornen a posar-se en marxa.\nUn exemple d'aquesta progressiva tornada a la normalitat és la planta de tractament de residus de Can Barba de Terrassa, on el mes de desembre de 2019 van començar els treballs per modernitzar la instal·lació.\nCalvet ha detallat que a causa de l'estat d'alarma aquestes obres van aturar-se i ha indicat que en els darrers dies s'han tornat a posar en marxa.\nAquesta intervenció, que disposa d'un pressupost de 4,5 MEUR i està finançada per l'Agència Catalana de Residus, dotarà l'equipament d'un innovador sistema de deshidratació tèrmica que permetrà obtenir un compost de millor qualitat i un 30% més d'electricitat.\nLa previsió és que acabi en les properes setmanes i que a partir de l'1 de junt el centre pugui anar absorbint de nou i de forma progressiva els residus orgànics dels disset municipis als quals dona servei.\n\"La idea és que primer recuperem els que ara estem traslladant a l'Ecoparc 4, ubicat a Hostalets de Pierola, perquè està més lluny i el trasllat fins allà té un cost elevat\", ha comentat la directora tècnica del Consorci de Residus del Vallès Occidental, Concha Zorrilla.\nHa afegit que en una segona fase Can Barba tornarà a absorbir els que ara van a l'Ecoparc 2 de Montcada i la petita part que es deriva al Bages.\nA banda d'aquesta obra pública, en la darrera setmana també s'han reprès altres projectes destacats pel Vallès Occidental com l'ampliació de la C-58.\nCalvet ha assegurat que es mantindrà el calendari previst i que la tercera fase estarà enllestida a finals de 2020 tal i com s'havia dit.\nEl que per ara no s'ha pogut fer, són les proves pilot de la tecnologia sense contacte de la T-Mobilitat en autobusos i trens.\n\"Com no s'ha provat s'endarrerirà l'entrada en vigor del nou sistema tarifari\", ha reiterat Calvet.\nEl conseller també ha aprofitat per referir-se al tractament de residus sanitaris i ha assegurat que tot i que la xifra d'aquesta tipologia de deixalles s'ha disparat en els darrers mesos, \"s'estan gestionant amb rapidesa, seguretat i seguint els criteris que dicten les autoritats sanitàries\".\nHa recordat que a Catalunya hi ha tres abocadors – dos al Vallès i un a Tarragona – que poden tractar aquests materials i ha afegit que diverses plantes de valorització energètica com la de Mataró, també s'han habilitat per poder-los gestionar.", "response": "El govern ha reprès l'activitat per a la progressiva reactivació del país i les obres públiques, que es van aturar a causa de la covid-19. Damià Calvet ha visitat la planta de tractament de residus de Can Barba de Terrassa, on s'efectuarà una intervenció que dotarà l'equipament d'un sistema de deshidratació tèrmica per produir un compost de millor qualitat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1076", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "La 37a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló posa el focus en els territoris poc coneguts d'Alaska i el Yukon.\nEl nou format, que posa l'accent en un indret desconegut del planeta, ja es va iniciar l'any passat amb la Patagònia com a fil conductor de moltes projeccions i activitats.\nSense deixar de banda la part esportiva, la sessió inaugural de divendres va voler anar més enllà de l'alpinisme i va combinar fragments cinematogràfics amb el testimoni, entre d'altres, de l'escriptor Jordi Canal-Soler o el fotògraf Oriol Alamany, que han relatat les vivències a la zona a través dels seus viatges.\nAquest any l'alpinista català Òscar Cadiach serà guardonat amb la Flor de Neu d'Honor per la seva carrera alpinística i per la seva trajectòria com a realitzador de documentals, el proper 21 a les 9 del vespre al teatre Cirvianum.\nEntrevista\nÒscar Cadiach: «L'alpinisme ha perdut el seu punt més romàntic»\nL'alpinista català rebrà el premi Flor de Neu d'Honor al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, que arrenca aquest divendres\nLa proposta Alaska i el Yukon.\nL'última frontera va inaugurar aquest divendres al vespre la primera jornada del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, que s'allargarà fins el proper 24 de novembre.\nA través de vídeos, fotografies i entrevistes, l’acte d’obertura es va centrar en el territori d'Alaska i el Yukon, l'exploració de la zona per part d'aquells que l'han visitat i la història i la cultura d'aquesta regió del planeta.\nEn declaracions a l'ACN, el fotògraf Oriol Alamany explicava que tot i la vessant més salvatge que tothom pugui tenir al cap sobre Alaska i el Yukon, es tracta d' un lloc \"tremendament explotat per l'home durant la febre de l'or o la colonització\".\nCom Alamany, l'escriptor Jordi Canal va viatjar fa deu anys a la zona i en va escriure un llibre: Terres del nord.\nAllà Canal hi explica el seu viatge a través d'entrevistes amb la gent que hi viu.\nA Alaska i el Yukon hi conviuen inuits, cercadors d'or i treballadors de petrolieres.\nHi ha dies que no veuen el sol o que poden estar perfectament a 40 graus sota zero, explicava Canal perquè el públic es fes una lleugera idea de tot el que comporta viure a la zona.\nEl director del festival, Joan Salarich, destacava la defensa que vol fer el certamen de territoris com Alaska i el Yukon, llocs que, com en altres parts del món, pateixen per culpa de la pressió humana.\n\"Alaska és un país ric i immens, però la riquesa es troba sota terra.\nQualsevol que vulgui explotar la terra, l'ha de maltractar\", deia Salarich.\nExposició sobre la febre de l'or\nL'exposició central del festival posa la mirada en una de les grans problemàtiques que han castigat les regions d'Alaska i el Yukon.\nEl 1896, en descobrir que al fons del riu Klondike s'hi amagava or, milers de persones van deixar-ho tot i de manera desfermada van anar a la recerca d'aquest metall amb unes condicions molt dures.\nL'exposició \"L'Or del Klondike\", produïda per la Fundació del Festival i ubicada al foyer del teatre Cirivanum, recopila fotogrames i fragments d'aquest material iconogràfic, però també fotografies històriques d'aquell viatge.\nPer la seva part, la biblioteca Dos Rius de Torelló manté el programa d'activitats paral·leles durant els dies del certamen, amb propostes diàries.\nEntre les activitats, destaquen les conferències de l'escriptor Jordi Canal-Soler i el fotògraf Oriol Alamany.\nNovetat festival \"off\"\nEn l'espai \"off\" del festival, el certamen posa en marxa una mostra de vins amb l’objectiu de donar a conèixer cellers que tenen en comú una particularitat: el cultiu de varietats de raïm amb una viticultura gairebé heroica condicionada pel terreny, ja sigui per l’alçada, com pels costers o per la impossibilitat que el procés sigui mecanitzat.", "response": "La 37a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló se centra en Alaska i el Yukon, destacant la defensa del festival per aquestes zones. El festival es va inaugurar amb l'exploració de la zona per part d'aquells que l'han visitat i, en aquesta edició, reconeixerà la trajectòria del director i alpinista català Òscar Cadiach.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1744", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "\"Va caure en què planificar la vida era més insensat que no fer-ho i que no havia de tenir por per llançar-se al que de veritat volia fer\".\nAixí reflexiona l'escriptora i periodista Ana Basanta (Barcelona, 1975) sobre Oscar Vega, que va decidir fer la volta al món després de més de vint anys en la gran empresa i el món de les finances, i de patir un sotrac vital: la pressió de la feina i que les seves dues filles marxessin a Mèxic a viure amb la seva exparella.\nBasanta incorpora aquesta i nou històries més en el llibre Decididos.\n10 experiencias de vida fuera de un entorno competitivo (diëresis, 2016), amb el qual relata el cas de persones que s'han pres la llibertat d'agafar les regnes d'allò que realment volen fer, de manera que, segons l'escriptora, \"han fet un gir a la seva vida, s'han reinventat i s'han desmarcat de l'opinió majoritària\".\nCanviar la direcció vital no és gens fàcil, ja que a vegades no es té el suport familiar o es cau en contradiccions, però molts dels que ha entrevistat Basanta reconeixen que ho tornarien a fer encara que els hagi anat malament.\nÉs el cas de l'Ester Ferrando, que el 2003 va deixar de fer de secretària en el gabinet de Presidència de la Generalitat quan Artur Mas ocupava el càrrec de conseller en cap, i amb el seu marit van comprar la rectoria d'un petit poble del Pirineu, Guàrdia de Noguera, i la van reconvertir en un hotel rural.\nAquella aventura no els va funcionar, però s'han quedat al Pirineu i, si reculessin, tornarien a deixar la ciutat.\n\"Si tornessin tretze anys enrere i es plantegessin seguir amb la vida de Barcelona o aventurar-se en un entorn rural, tornarien a marxar.\nEstan segurs.\nEs quedarien amb el que tenen.\nPerò no muntarien un negoci\", ressalta Basanta, que treballa a l'agència de notícies Europa Press.\nRelats que semblen de pel·lícula\nEl llibre sorprèn amb històries que semblen extretes d'una pel·lícula, com la de Santiago González, Mayi Errazkin i els seus fills Urko i Zigor, que van salpar d'Hondarribia (Guipúscoa) el 14 d'agost del 1983 amb un veler autoconstruït per fer la volta al món.\nVan tardar 17 anys, durant els quals van enfrontar-se a un exèrcit d'abelles assassines, taurons, un cocodril i la burocràcia.\nEls nens tenien uns coneixements altíssims en comparació amb altres de la seva edat, tot i que molts cursos els van fer per correspondència.\nBasanta incorpora alguns passatgers de les memòries que va publicar González sobre el perible al llibre Aventura a toda vela: \"Vam aprendre que la vida és molt simple, que no val la pena complicar-la (...).\nVam aprendre a tenir seguretat i confiança en nosaltres mateixos.\nVam aprendre, sobretot, la gegant grandesa de la senzillesa\".\nEn conversa amb l'escriptora, ell insisteix en la idea: \"Si estàs a gust amb tu mateix, si estàs en pau, no fa falta molt més\".\nFer el que ve de gust també pot suposar caure en contradiccions, com bé saben a Cal Cases, una masia de Santa Maria d'Oló, a 90 kilòmetres de Barcelona, on un grup de joves activistes es va establir el 2007 per viure en comunitat convençuts del fet que hi ha alternatives reals al capitalisme.\nAbans, quan vivien a la capital catalana, molts es desplaçaven en bicicleta, i ara una part ha hagut de treure's el carnet de cotxe.\n\"És precisament el tema del cotxe el que consideren més contradictori amb la seva forma de vida ecològica\", explica Basanta.\nLa idea del llibre va sorgir de l'editor, i ella va aconseguir reunir fins a 17 històries, però en va haver de seleccionar 10.\nPer trobar-les, reconeix a NacióDigital que \"ha ajudat el fet de ser periodista des de fa molts anys\".\nBasanta afirma que l'actitud vital que es desprèn del llibre \"s'encomana\", i empeny a actuar, encara que sigui en les petites coses de la vida quotidiana.\n\"Et dóna el petit coratge de per què no he de fer les coses que vull fer\", subratlla.\nBasanta també és autora dels llibres Halcón de los Andes (2010), Líbano desconocido (2012) i Inconformistes (2013), aquest últim coescrit amb la també periodista i activista social Silvia Torralba.", "response": "Ana Basanta reflexiona sobre la necessitat d'agafar les regnes de la pròpia vida i fer el que realment es vol fer. A través de deu històries, Basanta presenta persones que han fet un gir a la seva vida, s'han reinventat i s'han desmarcat de l'opinió majoritària per seguir els seus somnis.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_86", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "L’Institut Valencià d’Art Modern continua les celebracions del trentè aniversari i per això acaba d’inaugurar la mostra ‘Temps convulsos.\nHistòries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM’.\nConté 375 obres que han estat seleccionades minuciosament entre les més de 12.000 peces que componen els fons artístics del museu.\nÉs, doncs, una exposició pensada per fer lluir la col·lecció de l’IVAM que ocupa deu sales de les galeries 4 i 5 i que es podrà visitar fins al 19 d’abril de l’any vinent.\nRobert Rauschenberg, Equipo Crónica, Carmen Calvo, Jasper Johns, Claes Oldenburg, Antoni Muntadas, Cindy Sherman, Esther Ferrer i Rogelio López Cuenca són alguns dels noms dels artistes que hi participen.\nEn total n’hi ha 125, de tot el món, i un 45% de l’obra que s’hi exposa és inèdita o s’ha exhibit molt poques vegades.\nVeient la llista de noms, és ben clar que el centre ha triat un dels nuclis fonamentals de la seva col·lecció: el pop art, especialment el britànic, i els realismes espanyols.\nLa mostra posa en relació el context històric, que va dels anys trenta a l’actualitat, i el paper crític que va adoptar l’art amb relació amb els fets polítics, socials i econòmics del moment.\nEn són alguns exemples les dues guerres mundials, la guerra del 1936-39, la industrialització i la societat de masses vista des dels mitjans de comunicació de masses, i també l’aparició del feminisme, la teoria de gènere i les migracions.\nLa visita comença amb una selecció sobre ‘Violència i poder’.\nA l’entrada, l’escultura Prometheus de Jacques Lipchitz rep el públic com a preàmbul de la mostra.\nEn aquesta primera sala, Equipo Crònica representa el poder econòmic i ideològic, mentre que una escultura de Juli González retrata el patiment quotidià de la violència.\nEduardo Arroyo aborda el control i la vigilància i Robert Rauchensberg explora el control social en democràcia per denunciar comportaments repressius dels Estats Units en la Guerra Freda.\nUn segon espai recorda totes les guerres com una forma més de violència.\nEn són exemples el conflicte de Palestina, amb l’artista Rula Halawani, i les imatges de la turca Gülsun Karamustafa.\nRobert Smithson trasllada l’espectador a Egipte com una demostració de la destrucció de la natura.\nLa mostra també inclou ‘Mons ocults’, una secció que explora les reaccions humanes enfront del trauma i la manera com els artistes creen art en resposta a l’amenaça o per lluitar contra les injustícies.\nAquest apartat recull la creació de Darío Villalba en record dels marginats i la gent que ha estat apartada; les màquines psicològiques de Gordillo, que trasllada al paper els moviments de l’ànima o intervencions sobre fotografies de Carmen Calvo.\nEl recorregut continua amb ‘Duchamp i el món dels objectes’, una selecció de peces que qüestionen l’objecte com a mercaderia.\nHi ha creacions de Duchamp, però també dibuixos de John Cage, obres d’Yves Klein, Katharina Fritsch, Joan Brossa, Victoria Civera, Robert Rauschenberg, Tony Cragg, Eduardo Arroyo i la ironia de Richard Hamilton, entre més.\nLa parada següent és titulada ‘El qüestionament de les imatges’.\nAcí ens adonem de quina manera la informació que rebem és filtrada pels mitjans de comunicació.\nÉs en aquest espai on s’ha instal·lat l’obra Socialité, cedida pel Museu Reina Sofia.\nÉs un llenç de 1984 sobre el qual Warhol va abocar titulars de premsa i Basquiat va afegir les seves màscares tan característiques.\nAl costat, conflueixen peces d’Alberto Corazón, Equipo Crònica, John Baldessari, Antoni Muntadas i Richard Prince.\nA ‘Cossos dissidents’ es concentra bona part de les peces adquirides aquests darrers anys per pal·liar l’absència de dones artistes en la col·lecció.\nHi ha mirades feministes que es qüestionen els estereotips associats al masculí i femení i la bellesa normativa.\nTambé s’hi poden trobar peces que aborden el silenci de la sida, amb noms com ara Balie Export, Gillian Wearing, Esther Ferrer i Cindy Sherman.\nFinalment, ‘Perifèries urbanes’ recull les mobilitzacions socials, les protestes dels carrers i els mecanismes de control del poder, amb artisHacques Lipchitztes com ara Collado, Apòstol, Kuitca i López Cuenca.", "response": "L'Institut Valencià d'Art Modern ha inaugurat la mostra \"Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l'IVAM\", en commemoració del seu trentè aniversari. La mostra connecta el context històric i els fets polítics, socials i econòmics, amb el paper crític de l'art. La mostra es pot visitar fins al 19 d'abril de l'any vinent.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_518", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "La gran festa del mar Escala a Castelló, a més de recreacions històriques i un gran Mercat Mariner, permetrà visitar un total de 9 embarcacions.\nA més dels tres velers d’època –la Nau Victoria, el Galeó Andalucía i la fragata tsarina Shtandart– es podrà pujar a l’embarcació ràpida de rescat Salvamar Sabik, a un patruller de la Guàrdia Civil, a l’embarcació de Creu Roja Pandora, a una barca de pescaturisme, fer una passejada en Golondrina per l’interior del port; i veure des del moll al remolcador d’altura Sar Mesana.\nDel 5 al 8 d’abril, el Grau serà escenari d’un esdeveniment únic fins ara a Espanya.\nLes recreacions històriques de dos campaments militars d’època; el gran Mercat Mariner, amb quasi un centenar de llocs; i altres activitats pensades per a gaudir en família estaran complementades amb la possibilitat de visitar nou embarcacions de diferents tipologies.\nEn 2004, per a commemorar aquella gesta i difondre la labor descobridora dels marins espanyols, va repetir el mateix trajecte circumvalant la Terra en 26.894 milles nàutiques i visitant 17 països.\nPodrà visitar-se de divendres a diumenge, d’11.00 a 21.00 hores.\nAquest nou Galeó ha realitzat més de 48.000 milles nàutiques pels grans oceans i mars del món, fent escala en un centenar de ports de quatre continents.\nLes visites, de divendres a diumenge, tindran lloc d’11.00 a 21.00 hores.\nLes visites a la Nau Victoria i al Galeó Andalucía tenen un preu conjunt de 7 euros (adults), 4 euros (menuts 5-10 anys) i 20 euros (famílies, 2 adults i fins a 3 xiquets).\nAmb ella, en la guerra amb Suècia, es va aconseguir l’accés al mar Bàltic.\nEl buc va rebre el seu nom en honor a l’estendard imperial.\nAquesta fragata combina la part històrica, amb mètodes antics de construcció naval –en coberta: mastelers, eixàrcia, cabestrant, canons, timó– amb les més modernes tecnologies, en el celler: menjador, cuina i allotjaments.\nLa visita és gratuïta; el divendres, d’11.00 a 20.30 hores, i el dissabte, d’11.00 a 15.00 hores, ja que té prevista la seua partida a les 18.45 hores.\nTé 39,7 metres d’eslora (llarg) per 12,50 metres de màniga (ample) i pot aconseguir una velocitat de 13 nusos (24 km/hora).\nS’utilitza per a labors de salvament en la zona del llevant espanyol.\nAquest vaixell solament podrà ser vist a distància des del port Azahar del Grau, dissabte i diumenge.\nEstarà amarrada en un pantalà del Reial Club Nàutic de Castelló i podrà ser visitada en el seu interior, de forma gratuïta, el dissabte i diumenge, d’11.00 a 13.00 i de 15.00 a 17.00 hores.\nTé 20 metres d’eslora per 4,9 metres de màniga, una velocitat de 30 nusos (55 km/hora) i pot portar fins a vuit ocupants.\nParticiparà el divendres 6 en la benvinguda als velers i podrà visitar-se de forma gratuïta el dissabte 7, de 10.00 a 14.00 hores.\nAmarrada al costat de la resta de vaixells en el moll.\nAquesta embarcació estarà amarrada en un pantalà del Rieal Club Nàutic de Castelló i podrà visitar-se gratuïtament de divendres a diumenge, d’11.00 a 13.00 i de 15.00 a 17.00 hores.\nA més, el dijous acompanyarà les embarcacions pesqueres i d’esbarjo que rebran als tres velers d’època.\nTé 28 metres d’eslora per 7,90 metres de màniga i la seua velocitat és de 12 nusos (22 km/hora).\nPodrà visitar-se de forma gratuïta el divendres 6, de 18.00 a 20.00 hores, i dissabte 7 i diumenge 8, d’11.00 a 20.00 hores.\nEfectuarà minitravessies de mitja hora per l’interior del port, divendres i dissabte, d’11.00 a 19.00 hores, per 6 euros.\nA més, hi haurà un cicle de 5 conferències ‘Escala Sostenible: Cercle de xarrades’, en l’Edifici Morú (plaça del Mar, el Grau).\nEl divendres 6, ‘Com sobreviure en el mar sense aigua dolça i amb menjar gelat’ (13.00) i ‘El valor educatiu de la vela’ (19.00); el dissabte 7, ‘Shtandart, un somni fet realitat’ (13.00) i ‘Travessies transoceàniques, l’altre costat de la vela’ (19.00); i el diumenge, 8, ‘Stella Maris, projectes amb cor mariner’ (13.00).", "response": "Se celebrarà la gran festa del mar Escala a Castelló, on es realitzaran recreacions històriques i es podrà visitar un total de nou embarcacions. També hi haurà altres activitats per a tota la família, com el mercat mariner, amb gairebé un centenar de llocs i la possibilitat de fer una passejada en barca pel port.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1570", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Rep El Despertador cada matí al teu correu\nDefensaven Oriol March i Joan Serra Carné en una entrevista recent a Núvol, a tomb del llibre Enemics íntims (Pòrtic), que durant els anys del procés s'han rebregat les paraules, perquè han perdut el significat original.\nI posaven com a exemple la \"unitat\", tan reivindicada en els moments de recerca d'una estratègia compartida de l'independentisme com en aquests dies de represa del curs polític, en què els socis del Govern -ERC i Junts- no són capaços d'aportar coherència a la coalició per la discordança en relació a la taula de negociació.\nLa paraula \"unitat\" ha tornat a aparèixer al Parlament, en el marc del debat de política general.\nEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar dimarts a Junts \"màxima unitat d'acció\" per fer transitable la via del diàleg i enfortir la posició de la part catalana.\nAlbert Batet, en nom del partit de Carles Puigdemont, li va respondre que el que calia per viable la legislatura era la \"cultura d'unitat\" al Govern.\nEscoltant els socis de l'executiu queda clar, com apuntaven March i Serra, que l'essència del terme s'ha esfumat, almenys per als dos principals partits independentistes, perquè l'enunciat es repeteix pensant en les deslleialtats.\nLes dues jornades de discursos a l'hemicicle han servit per constatar que a Aragonès no li sobren aliats per a la taula de negociació.\nAls missatges de Junts s'hi van afegir les invectives de la CUP, que la va titllar de \"taula de la vergonya\" abans de reclamar un nou referèndum per al 2025, al qual el president català no es va comprometre amb l'argument que la data no forma part de l'acord d'investidura.\nEl to de la CUP convida a pensar en una negociació complexa dels pressupostos, per bé que al Govern no es conjuguen, per ara, vies alternatives als anticapitalistes.\nEl debat de política general entrarà aquest dijous en la fase resolutiva amb el soroll de fons de la distància entre socis parlamentaris.\nEs votaran les propostes formulades pels grups i el focus es fixarà en les resolucions conjuntes de l'independentisme -no tantes com es plantejaven inicialment-, així com en el desacord que puguin exhibir ERC i Junts davant el text de la CUP en què planteja un nou referèndum, escrutat amb deteniment per la presidència del Parlament i la mesa.\nLes paraules comprometen.\nPer això, hi ha textos que avui es transaccionaran.\nEl problema radica, però, en el fet que fa temps que hi ha mots que, de tant com s'han gastat, són buits de contingut.\nAvui no et perdis\n» La taula de negociació i un nou referèndum tensen la relació de la majoria independentista; per Sara González, Oriol March i Joan Serra Carné.\n» L'aposta de la CUP per un nou referèndum força ERC i Junts a mullar-se sobre la data del 2025; per Sara González, Oriol March i Joan Serra Carné.\n» Opinió: Puigdemont, una pedra a l’estany; per Josep-Lluís Carod-Rovira.\n» Junts apel·la a la «cultura d'unitat» però menysté la via del diàleg d'Aragonès; per Sara González, Joan Serra Carné i Oriol March.\n» El PSC reclama a Aragonès que reactivi el diàleg entre partits catalans; per Sara González i Oriol March.\n» Els comuns veuen «feblesa» al Govern però demanen blindar la taula de diàleg; per Joan Serra Carné i Oriol March.\n» Felip VI torna a Catalunya amb Sánchez... i sense Aragonès; per Pep Martí.\n» Ciència en societat: El volcà, una finestra al centre de la Terra; per Cristina Junyent.\n» L'unionisme evita la reprovació de Colau pels macrobotellots; per Bernat Surroca.\n» Els tres grups que tindran les autovies gratuïtes quan siguin de pagament; per Albert Vilanova.\n» Els supermercats més barats segons l'OCU; per Jordi Velert.\n» Mor Antonio Gasset, referent històric de la crítica de cinema a la televisió; per Víctor Rodrigo.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per rebre'l", "response": "Oriol March i Joan Serra Carné afirmen que durant el procés s'ha perdut el significat de paraules com \"unitat\", com es pot veure en el desacord actual entre els socis del govern català. En el debat de política general, Aragonès demana a Junts \"màxima unitat d'acció\" per a la taula de negociació, mentre que la CUP exigeix un nou referèndum.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_448", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "L’economista i catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, i l’ex-regidora del PSC a l’Ajuntament de Barcelona i catedràtica emèrita del Departament de Sociologia de la UAB, Marina Subirats, ocuparan un dels últims llocs de la llista de Catalunya Sí que es Pot a Barcelona.\nHo ha dit el candidat Lluís Rabell en una entrevista a l’ACN, en què també ha anunciat la ‘projecció internacional’ de la campanya electoral, en què seran presents ‘amics’ grecs i portuguesos, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón.\nRabell ha ressaltat que el professor Navarro és conegut ‘no solament per la seva projecció acadèmica, sinó perquè és un expert en l’assessorament en uns quants països sobre polítiques públiques’.\nDe Subirats, el cap de llista n’ha ressaltat l’experiència a l’Ajuntament de Barcelona durant molts anys al camp de l’ensenyament.\nEn referència a Junts pel Sí, ha criticat que fes públics els integrants de la candidatura de mica en mica i ha dit que era una estratègia per a ocupar l’escena mediàtica.\n‘El problema de l’estratègia de Junts pel Sí és que necessiten d’ocupar mediàticament amb noms l’actualitat per no parlar del paquet sorpresa que va dins de la llista, que és la pretensió de tornar a fer president Mas’, ha afegit.\nSobre això, ha assenyalat que no solament era un interès publicitari, sinó un maquillatge del contingut veritable d’aquesta altra proposta.\nProjecció internacional de la campanya\nDurant l’entrevista amb l’ACN, Rabell ha avançat que la campanya electoral de Catalunya Sí que es Pot tindria ‘projecció internacional’ perquè hi participarien nombrosos ‘amics’ de l’esquerra portuguesa, francesa i grega.\n‘Esperem amics d’arreu, perquè pensem que la perspectiva d’una Catalunya democràtica i socialment avançada difícilment es pot concebre si no té l’aliança d’una Europa democràtica’, ha expressat.\nSense aventurar-se a donar noms, Rabell ha suggerit que podrien afegir-se als actes electorals de la coalició d’esquerres membres de la Syriza grega, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón, que ‘no s’amagaran en plena campanya i estaran a la primera línia de foc’.\nAixí mateix, a l’ex-líder veïnal li agradaria de rebre la visita d’Alberto Garzón, d’IU, per qui sent ‘una simpatia extraordinària’.\nEn canvi, veu difícil que Colau s’impliqui en actes electorals per la seva posició ‘institucional’ al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona.\nPresència a ‘la Catalunya interior’\nSobre l’estratègia territorial de la campanya, Rabell ha anunciat que Catalunya Sí que es Pot se centraria en el territori, en ‘la Catalunya interior’, i no sols en la corona barcelonina.\n‘L’àrea metropolitana de Barcelona és la base social històrica de les formacions que componen Catalunya Sí que es Pot.\nTenim la pretensió de ser força de govern, de manera que la nostra proposta no ha d’oposar una part de Catalunya contra l’altra’, ha reflexionat.\nEn conseqüència, també ha indicat que el programa electoral donaria una importància especial a projectes d’impacte al territori com ara la gestió de l’aigua a les Terres de l’Ebre, el Barcelona World a Tarragona, la política agrícola o qüestions ambientals.\n‘Contundència’ en l’eix nacional enfront de ‘la trampa’ de CDC\nAixí mateix, Rabell s’ha defensat dels retrets de CDC de la ‘manca de contundència’ de Catalunya Sí que es Pot al discurs nacional.\n‘Som contundents quan diem que és necessari de dotar-se del suport d’un sentiment majoritari de la societat catalana, que en un 80% és favorable a una consulta democràtica’, ha reivindicat durant l’entrevista amb l’ACN.\nTambé ha assegurat que allò ‘realment efectiu’ era ‘continuar treballant per cohesionar els catalans al voltant d’aquesta exigència i cercar complicitats a tot l’estat espanyol per fer possible una consulta democràtica que donaria un mandat democràtic clar a l’estat espanyol i el món’.\nRabell considera ‘tramposa’ la proposta de Convergència de convertir les eleccions del 27-S en un plebiscit.\n‘No pot ser un plebiscit quan no ha estat pactat amb un consens suficient per ser llegit per tots els qui hi han de participar’, ha recordat.\nA més, ha acusat el partit d’Artur Mas de voler portar Catalunya a una situació ‘calculada’ de ‘blocatge’.\n‘No volem que hi hagi un empat tècnic en els drets nacionals de Catalunya, sinó que es desbloqui la situació en favor del dret de decidir de Catalunya.\nEls que som contundents som nosaltres.\nElls pretenen una situació de blocatge que no interessa ni les classes populars ni l’aspiració democràtica del país’, ha constatat.\nA més, ha opinat que CDC té una ‘llarga història a gestionar la frustració nacional del país per fer avançar les seves polítiques neoliberals’.", "response": "Navarro i Subirats són els últims candidats a la llista de Catalunya Sí que es Pot. Rabell també ha anunciat la projecció internacional de la campanya electoral, amb la presència d'amics grecs i portuguesos, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón. La campanya se centrarà en la Catalunya interior i defensa una consulta democràtica i la cohesió dels catalans.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2616", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "L'Eufònic, el festival d'arts sonores i visuals de les Terres de l'Ebre, ha arribat a l'equador de la setena edició aquest dissabte al matí amb la proposta de La Forasteria, al Mercat Municipal d'Amposta.\nEls artistes han aproximat les espècies invasores, com el cranc blau, a través d'un taller de cuina en el qual han experimentat amb els sons.\n\"Les olors, els gustos, les textures... hi ha diferents sentits que entren en la narració de les receptes, però per alguna raó no hi entra el so, quan en realitat reconeixes el soroll del sofregit\", ha explicat Mar Cianuro, una de les artistes del col·lectiu.\nPer la seva part, el director del certamen, Vicent Fibla, ha afirmat que el festival combina propostes que \"aparentment\" no lliguen amb actuacions de pop combinat amb l'electrònica, d'artistes visuals i experimentals i propostes \"delicadíssimes\".\nFibla ha destacat l'actuació \"totalment màgica\" d'aquest divendres a la nit de Lawrence Rothman i de la banda austríaca Avec i Huma previstes per aquest vespre a Sant Carles de la Ràpita.\nEls artistes de La Forasteria han començat a actuar en una de les parades del Mercat Municipal d'Amposta enmig de l'atenta mirada dels clients.\nLa Laia Arqueros i la Mar Cianuro han esmentat el nom d'algunes de les espècies invasores, com el caragol poma, i així, la resta del grup artístic ha cuinat una paella de fesols amb cranc blau que han repartit entre els assistents al finalitzar per esmorzar.\nLa perfomance barreja la cultura gastronòmica, de la saviesa popular de les receptes tradicionals, amb el món sonor.\n\"La proposta intenta obrir un nou sentit, jugar amb els nous sons i fer-nos una mica més conscients\", ha precisat Mar Cianuro.\nPer l'artista, el més interessant és narrar els sons d'una recepta perquè assegura que ingredients, com el pebrot, en un sofregit, els té tothom al cap i els associa amb un soroll concret.\nOliver Mancebo, un altre dels artistes d'aquesta formació, ha bromejat que els membres del col·lectiu són \"l'espècie invasora\".\nDe fet, Mancebo ha explicat que en l'actuació han utilitzat crac blau atès que \"gastronòmicament és el més aprofitable\".\nA més a més, ha afegit que l'acció és un tast del seu treball.\nEls artistes estan elaborant un catàleg multidisciplinari que editaran en format disc.\nD'altra banda, en la jornada d'aquest dissabte al matí, l'espai dels Ullals de Baltasar, ha estat un altre dels escenaris de l'Eufònic.\nEn aquest paratge natural hi ha actuat el discjòquei Diego Armando.\nTot seguit, la banda barcelonina STA ha amenitzat amb ritmes jamaicans, d'electrònica i punk, el vermut dels assistents.\n\"És evident que un vermut a l'aire lliure no és cap invent, hem apostat per mantenir els reptes mediambientals amb una banda tocant als Ullals, i la gent que es queda totalment respectuosa -a l'altra costat-, i amb els instruments a terra, mantenint una mica l'orografia pròpia de l'espai\", ha detallat el director de l'Eufònic, Vicent Fibla.\nSegons el director l'essència del certamen és la combinació de propostes diverses, que comporta una mescla de públics i de diferents activitats.\n\"La perfomance de La Forasteria respon a la idea de quatre artistes treballant en una residència i parlant de les espècies invasores i, altres com l'actuació de Marion Harper, en un escenari totalment musical\", ha argumentat Fibla.\nAmb tot, el director destaca les actuacions d'aquest divendres amb Marion Harper, Los Ganglios i Lawrence Rothman.\n\"Va ser un dia explosiu, però encara queda la segona nit i un dels plats forts és la banda austríaca Avec i Huma, que esperem que faci retronar el que queda del Mercat Vell\", ha detallat Fibla.\nEl festival compta amb 50 artistes, de deu nacionalitats diferents, i una vintena d'espais.\nDesprés de quatre dies clourà aquest diumenge amb el concert de Betacam i el discjòquei Titi Calor, al Xiringuito de la Costa.", "response": "L'Eufònic celebra la seva setena edició. Els artistes del col·lectiu La Forasteria han realitzat un taller de cuina on han experimentat amb els sons, per apropar les espècies invasores a través de la gastronomia i el món sonor. El director del festival destaca la combinació de propostes variades, que aplega públics de diferents perfils.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1081", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Bust de Cèsar August amb la corona cívica.\nFoto: Manel Granell.\nSe’l va considerar un déu i la seva estada a Tàrraco (26-25 aC) va convertir la nostra ciutat en la capital de l’Imperi romà durant un parell d’anys i en la de la Tarraconense pels temps dels temps.\nLa seva relació amb Tarragona, però, no acaba aquí.\nPer la «voluntat dels Déus» o per casualitat, el destí va voler que el jove Gai Octavi nasqués un 23 de setembre —dia de la patrona de Tarragona, santa Tecla— i morís, ja sota el seu nom d’emperador, Cèsar August, un 19 d’agost —dia del patró de Tarragona, sant Magí.\nLes Llegendes de Tarragona , d’Emili Samper, un dels llibres més venuts d’aquest passat Sant Jordi a les parades de la ciutat, recull una anècdota d’aquest amor dels tarragonins cap al seu emperador.\nEs diu que d’un altar que feu construir Cèsar August a Tàrraco va néixer una palmera.\nEn veure que s’havia produït aquest senyal de bon auguri, una delegació de Tàrraco va viatjar cap a Roma per anunciar la bona nova al seu emperador esperant, tot s’ha de dir, una recompensa per a la ciutat on s’havia produït tal prodigi.\nEls tarragonins, acostumats avui en dia a anar a demanar al govern central que ens construeixi la Façana Marítima i el corredor mediterrani; o a la Generalitat que ens reobri completament la Necròpolis i el seu museu o que ens construeixi el Complex Sant Jordi; o a la Diputació de Tarragona que faci alguna cosa amb les ruïnes de l’antic hospital de la Savinosa; no som tan diferents als homes i les dones de Tàrraco que, més de dos mil anys enrere, ja van anar a pidolar a l’emperador, esperant una bona recompensa a canvi d’aquell «miracle».\nLa resposta d’August, segons explica Quintilià, va ser molt més enginyosa que les excuses dels molts governants que han negat a la Tarragona contemporània les millores que ha reclamat.\nL’emperador, lluny de recompensar els tarragonins, els va acusar de no fer servir prou l’altar, raó per la qual hi havien crescut «les males herbes».\nTot i aquesta mofa, Tarragona, 2.000 anys després de la seva mort, considera que deu gran part del seu gloriós passat a August.\nI molt del seu present, ja que gràcies a aquest home, es podria dir que la ciutat és Patrimoni de la Humanitat.\nEnguany l’edició més llarga del Tarraco Viva està dedicada al primer emperador romà.\nAmb tot, el pressupost no té res a veure amb el d’edicions precrisi ni amb el d’altres esdeveniments del país, que acumulen sumes de set dígits per programar concerts durant l’estiu.\nTarraco Viva arriba amb vint dies de programació i més de 700 actes que preveuen superar amb escreix els 106.000 assistents de l’any passat.\nUn festival que ja es pot considerar multitudinari sense perdre el rigor històric que l’ha caracteritzat des del seu inici i que probablement triplicarà els 41.000 espectadors que va rebre l’any passat el Festival de Cap Roig, un d’aquests certàmens amb set dígits de pressupost (2,4 milions en l’edició 2014) que, a diferència de la història viva de Tarragona, sí mereix l’atenció del país.\nL'Ara Pacis serà l’eix sobre el qual pivotaran l’espectacle central i una exposició\nEs tracta d’una rèplica a mida real, ubicada al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona, d’un monument que té «una dimensió simbòlica inabastable», segons el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol.\nA l’Ara Pacis, August va fer elaborar un «espot publicitari únic» que inclou fins i tot quina havia de ser la seva línia successòria després de la seva mort.\nPer conèixer moltes de les coses que explica aquest monument i altres que conformen l’exposició August.\nUna civilització mediterrània , es duen a terme visites guiades i tallers per a escolars.\nA banda, l’Ara Pacis tarragoní servirà d’escenari per a l’espectacle central de la XVI edició del Tarraco Viva, August.\nEl poder de la màscara .\nAquesta representació aprofundirà en la vida personal i familiar d’August, la seva obra política i la seva visió de Roma i del món.\nA banda, de l’Espai August del recinte firal, el festival mescla els espectacles de més èxit de les darreres edicions amb noves recreacions històriques emmarcades en l’època de l’emperador: els gladiadors es vestiran de gala per celebrar uns jocs dedicats a August, els fetillers continuaran practicant la màgia tot i les prohibicions de l’emperador i els histrions prepararan, sota l’atenta mirada de Mecenes, una obra que faci les delícies del màxim mandatari de Roma.\nTot això acompanyat per la gent d’August, catorze personatges (Marc Antoni, Octàvia, Agripa, Júlia, Lívia Drusila, Mecenes, Virgili, Horaci, Tiberi, Antònia i més) que explicaran la seva vida i la seva relació amb l’emperador.", "response": "L'emperador romà Cèsar August va fer una estada a la ciutat de Tàrraco fa dos mil anys i hi va fer construir un altar, d'on va néixer una palmera. Cal destacar la celebració del festival Tarraco Viva dedicat a l'emperador romà i l'exposició de la rèplica a mida real de l'Ara Pacis, un monument construït per August, l'eix central del festival.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2920", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "L'Arquebisbat de Barcelona ha afirmat que durant els pròxims dies iniciarà \"les accions legals oportunes contra l'arbitrarietat i la indefensió que sofregeixen el dret a la llibertat religiosa i a la llibertat de culte\".\nHo ha dit en relació a les mesures de la Generalitat davant dels rebrots, que prohibeixen en diversos municipis les trobades i reunions de més de 10 persones, incloent els casaments, serveis religiosos, celebracions i cerimònies fúnebres.\nL'Arquebisbat ha recordat que aquests drets es troben \"constitucionalment protegits\".\nLa Sagrada Família acollirà aquest diumenge una missa en record de les víctimes de la covid, en una cerimònia que tindrà un aforament màxim del 23% i on es prendrà la temperatura als assistents.\nEn un comunicat, l'Arquebisbat ha considerat \"injusta i discriminatòria\" la previsió de limitar a 10 persones l'assistència als actes religiosos i ha anunciat que davant del \"poc previsible\" canvi d'actitud de Salut en els propers dies emprendrà les accions legals.\nHa defensat que des de l'església han estat \"molt acurats i respectuosos per mantenir les normes sanitàries exigides per als espais tancats, presentades en tot moment a l'administració, comptant amb el vistiplau dels metges\".\nHan afegit també que per a altres locals interiors més reduïts l'aforament s'ha reduït al 50%.\nPel que fa a la missa d'aquest diumenge per la pandèmia, l'Arquebisbat ha recordat que només podran assistir presencialment a la cerimònia els familiars dels difunts, els representants dels sectors de l'alimentació, de les residències d'ancians, dels tanatoris, dels cementiris, dels periodistes i venedors de premsa, dels hotelers, de les entitats caritatives, de les autoritats que ho desitgin i altres persones que comptin amb la invitació que han rebut les últimes setmanes.\nAixí, ha demanat a les persones que vulguin participar presencialment en la celebració \"que considerin la conveniència d'assistir o participar a través dels mitjans de comunicació.\n\"En tot cas els assegurem que aquesta tarda les mesures aplicades a la Sagrada Família seran, fins i tot, més rígides que les aplicades des d'ahir al matí a les visites de turistes i que l'aforament serà del 23% de l'aforament legal màxim\", ha explicat en un comunicat.\nAquest 23% equival a un màxim de 500 persones.\nL'Església de Barcelona ha defensat el compliment estricte de totes les mesures sanitàries vigents i ha recordat que aquestes han estat \"considerades suficients\" per l'administració pública per a l'obertura aquest dissabte de la Sagrada Família als turistes.\nAddicionalment però s'ha decidit prendre la temperatura a cada persona que entri al temple per a la celebració d'aquesta tarda.\nL'Arquebisbat ha lamentat però que, tot i haver fet la petició el 21 de juliol i que la Sagrada Família s'ha reobert als turistes aquest cap de setmana, no se'ls ha notificat \"una resolució que compleixi els requisits de la legalitat ordinària\".\nHa recordat que el 2 de juliol la Basílica va rebre l'autorització de la Direcció d'Afers Religiosos de la Generalitat per a la celebració de l'eucaristia extraordinària d'aquest diumenge a la tarda.\nL'Ajuntament de Barcelona no enviarà ningú\nL'Ajuntament de Barcelona no enviarà cap representació a la cerimònia d'aquest diumenge a la tarda, segons ha informat el tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle.\n\"Malauradament i després de parlar-ho amb l'alcaldessa, hem acordat no assistir a l'eucaristia d'aquest vespre en record de les persones que han mort durant el període de la pandèmia\", ha dit Batlle a través d'una piulada a les xarxes socials.\nHa afegit que li sabia molt greu per les famílies, per l'Església Arxidiocesana de Barcelona i pels \"esforços\" del cardenal Joan Josep Omella, però ha afirmat que des de les seves \"responsabilitats al govern de Barcelona\" no es poden \"desatendre\" les disposicions del Govern, que ha assegurat que acata \"des del desacord més absolut\".\n\"Seguint la cerimònia des dels canals de televisió ens unirem solidàriament a totes les víctimes\", ha finalitzat.", "response": "L'arquebisbat de Barcelona ha anunciat que emprendrà accions legals contra les restriccions de la Generalitat que limiten la llibertat religiosa i de culte. Ha defensat que han procurat mantenir les normes sanitàries i ha criticat la limitació de 10 persones en els actes religiosos. A banda, la Sagrada Família celebrarà una missa en record de les víctimes del coronavirus.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_162", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El papa Francesc ha proposat per a l’any 2017 fer de la “no violència activa” un estil de vida i aplicar-la tant en en la vida quotidiana com en la política, des de l’àmbit local fins al mundial.\nAixí ho desitja en el seu Missatge per a la 50ena Jornada Mundial de la Pau.\n“Que la no-violència es transformi, des del nivell local i quotidià fins a l’ordre mundial, en l’estil característic de les nostres decisions, de les nostres relacions, de les nostres accions i de la política a totes les seves formes”, reclama en el document, publicat aquest dilluns 12 de desembre per la Santa Seu.\nEl papa Francesc posa com a exemple d’aquest estil de no violència activa Mahatma Gandhi i Khan Abdul Ghaffar Khan, pel seu èxit en l’alliberament de l’Índia, i Martin Luther King Jr. per la seva lluita contra la discriminació racial.\nTambé indica que, en especial, les dones són freqüentment líders de la no-violència, com, per exemple, la Mare Teresa, o Leymah Gbowee i milers de dones liberianes que han organitzat trobades d’oració i protesta no violenta en obtenir negociacions d’alt nivell per a la conclusió de la segona guerra civil a Libèria.\nFrancesc recorda el primer missatge per a la pau enviat fa 50 anys pel papa Pau VI en què assenyalava que “la pau és la línia única i veritable del progrés humà, no les tensions de nacionalismes ambiciosos, ni les conquestes violentes, ni les repressions portadores d’un fals ordre civil” i es mostra “impressionat” per l'”actualitat” d’aquestes paraules “que avui són igualment importants i urgents”.\nEn aquest moment, segons precisa el Pontífex, el món pateix “guerres a diferents països i continents; terrorisme, criminalitat i atacs armats impredictibles; abusos contra els emigrants i les víctimes de la tracta; devastació del medi ambient”, cosa que ja ha definit d’altres vegades com una “guerra mundial per parts”.\nTot i això, es pregunta si la violència permet arribar a objectius de valor durador o, per contra, tot el que obté es redueix a “desencadenar represàlies i espirals de conflicte letals que beneficien només alguns senyors de la guerra”.\nFrancesc respon que la violència “no és la solució” i adverteix que respondre-hi amb més violència només genera, en el millor dels casos, emigració forçada, “ja que les grans quantitats de recursos que es destinen a finalitats militars són sostretes de les necessitats quotidianes”; i en el pitjor dels casos, la mort.\nPer aquesta raó, suggereix acceptar la proposta de Jesucrist de la no-violència i cita el papa emèrit, Benet XVI, en apuntar que aquesta violència només es pot contrarestar amb “un plus d’amor i bondat”.\nAlhora, defensa que tant l’Església catòlica com més tradicions religioses s’han compromès en el desenvolupament d’estratègies no violentes per a la promoció de la pau a molts països i insisteix que “cap religió no és terrorista” i que “la violència és una profanació del nom de Déu”.\nERRADICAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE\nEn qualsevol cas, puntualitza que el camí de la no-violència ha de començar a recórrer-se en el si de la família i suplica “amb urgència” que es detingui la violència domèstica i els abusos a dones i infants.\nTambé realitza, com en ocasions anteriors, una crida a favor del desarmament i la prohibició i abolició de les armes nuclears.\nCom a programa per a la pau, Francesc proposa als líders polítics i religiosos, responsables d’institucions internacionals, dirigents d’empreses, mitjans de comunicació i, en general, a tothom, el “manual” de les vuit benaurances –benaurats els pobres d’esperit, els mansos, els que ploren, els que tenen fam i set de justícia, els misericordiosos, els nets de cor, els que busquen la pau, els perseguits–.\nFinalment, el papa assegura que l’Església catòlica acompanyarà qualsevol intent de construcció de la pau amb la no-violència activa i creativa.\nEn aquesta línia, l’1 de gener del 2017 començarà a funcionar el nou Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, que s’ocuparà de les qüestions que es refereixen a les migracions, els necessitats, els malalts i els exclosos, els marginats i les víctimes dels conflictes armats i de les catàstrofes naturals, els presos, els desocupats i les víctimes de qualsevol forma d’esclavitud i tortura.", "response": "El papa proposa que la \"no-violència activa\" sigui un estil de vida. En el seu missatge per a la 50a Jornada Mundial de la Pau, posa com a exemple Gandhi, Khan Abdul Ghaffar Khan i Martin Luther King Jr. També destaca que les dones són sovint líders en la no-violència, com la Mare Teresa i Leymah Gbowee.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_99", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Podem tancarà diumenge la segona assemblea ciutadana estatal.\nSerà a Vistalegre (Madrid), l’indret on va néixer el partit ara fa tres anys.\nA banda d’escollir el nou secretari general, que serà gairebé segur Pablo Iglesias, la pugna entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’ se centra en l’elecció del consell ciutadà, allò que en els altres partits s’anomena executiva, és a dir, el màxim òrgan de decisió.\nIglesias, Errejón i anticapitalistes, els tres corrents del partit, han presentat sengles llistes, amb la intenció d’encabir el màxim nombre de membres en aquest òrgan.\nAquestes últimes setmanes les pugnes internes s’han exterioritzat de manera vehement, amb sortides de to incloses.\nEn aquesta partida també hi juguen les formacions de Podem a Catalunya, les Illes i el País Valencià.\nTot seguit, expliquem la posició de tots tres equips directius.\nFachin, més acostat a Iglesias\nFins ara Podem Catalunya s’havia mantingut al marge de les disputes estatals, i tenia membres adscrits en candidatures diferents.\nPerò a mesura que s’ha anat acostant la cita de Vistalegre, els moviments dins del consell de coordinació permeten d’intuir un decantament cap a Iglesias.\nEl secretari general de Podem a Catalunya, Albano-Dante Fachin, ja li va fer costat quan es va haver d’escollir el sistema de votació que ha de regir la votació de l’assemblea.\nAquest fou el primer assalt de la batalla pre-congressual entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’.\nPerò aquesta última setmana, l’apropament de la direcció de Podem Catalunya a Iglesias s’ha palesat encara més.\nEl cap de setmana passat Fachin hi va compartir escenari en un acte a Sant Feliu de Llobregat i l’endemà el partit va fer oficials els canvis en el consell de coordinació executiu, l’òrgan executiu de la formació.\nMalgrat que Fachin diu que no és cap ‘purga’, aquest moviment ha afectat membres afins a Íñigo Errejón i del sector anticapitalista, però no els partidaris d’Iglesias.\nJa era previst que plegués de la coordinació executiva Jéssica Albiach , membre de la llista d’Errejón, perquè el programa de la candidatura inclou un compromís de no acumular càrrecs.\nTanmateix, sí que és significatiu que hagin estat rellevats Marc Bertomeu, secretari general de Podem Barcelona i acostat a Errejón –va signar el seu manifest–, i Jesús Sánchez i Alba García, tots dos membres del corrent anticapitalista.\nPaís Valencià, feu ‘errejonista‘\nLa posició més clara és la del País Valencià, on Errejón té un dels feus principals.\nDels onze membres que hi conformen el consell de coordinació, set van signar el manifest que feia costat al número dos del partit.\nSón Àngela Ballester, Sergio González, Fabiola Meco, Violeta Lamanuzzi, Emília Noguera, Juan Carlos Pérez i, al capdavant, el secretari general de Podem al País Valencià, Antonio Montiel.\nAquest gest es pot interpretar com una contrapartida del de les primàries a la direcció valenciana del 2015.\nLlavors Errejón ja era secretari de Comunicació i Estratègia Política i va trencar la neutralitat que li exigia el càrrec per assistir al tancament de campanya de Montiel.\nFou una decisió molt criticada pels altres candidats.\nTambé han signat el manifest membres destacats del partit, com ara els diputats a les corts Marc Pallarès i David Torres i la diputada al congrés espanyol Rosana Pastor.\nLes Illes, de mal classificar\nLa cúpula de les Illes Balears no duu cap etiqueta penjada i els moviments que han fet els principals membres del partit reparteixen joc a totes bandes.\nEl secretari general de Podem a les Illes, Alberto Jarabo, ha descartat que hi hagi friccions en el partit abans del congrés i alhora s’ha identificat amb el projecte de Pablo Iglesias.\nEn canvi, la portaveu del partit, Laura Camargo, i el diputat Carlos Saura donen suport al sector anticapitalista.\nI el diputat al congrés espanyol Juan Pedro Yllanes s’aproxima a Recuperar la il·lusió, la llista d’Íñigo Errejón.\nA les illes aquesta batalla entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’ s’escau enmig de l’estira-i-arronsa amb els socis de govern sobre qui ha d’ocupar la presidència del parlament.\nLa setmana passada Xelo Huertas en fou destituïda i expulsada de Podem.\nAra el partit ha anunciat que el seu candidat a president és Baltasar Picornell i que si els socis de govern, PSIB i Més, no ho accepten hi trencarà la relació.\nEl dirigent de la formació, Alberto Jarabo, assegura que els socis no volen Picornell per la seva biografia, en concret perquè és fuster.\nPSIB i Més s’estimen més que la presidència recaigui en algun dels dos portaveus al parlament, Alberto Jarabo o Laura Camargo.\nTanmateix, han dit que no veten pas ningú, simplement demanen garanties perquè no es repeteixi el cas de Huertas.\nPSIB i Més han assegurat que el pacte no perilla.", "response": "Se celebrarà la segona assemblea ciutadana estatal de Podem a Vistalegre, on es triarà el nou secretari general, que probablement serà Iglesias. Els membres de Podem Catalunya són més partidaris d'Iglesias i hi ha hagut canvis en el consell de coordinació executiu. Els membres de Podem País Valencià estan més a favor d'Íñigo Errejón, i Podem Illes està dividit.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1256", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El Govern té en marxa des del curs 2009-2010 una campanya per promoure hàbits d’alimentació saludable entre el més petits.\nEl programa també inclou el repartiment de llet.\nAmb el suport de la Unió Europea, els departaments d’Educació, Salut i Agricultura s’alien en aquesta ocasió per transmetre aquest missatge, que també volen traslladar a les llars, perquè l’alimentació saludable no només estigui present a l’escola.\nAquest curs hi participen, en el cas de les fruites i hortalisses, 1.253 centres educatius i arriba a 305.000 escolars entre 3 i 12 anys.\nEn el cas de la llet, per la seva banda, són 450 centres i uns 70.000 nens i nenes.\nPer què cal (re)introduir fruites, hortalisses i llet a les escoles?\nEls hàbits alimentaris en el nostre país han empitjorat en els últims anys, fins al punt que els experts en salut pública estan alertant que l'actual generació de nens i nenes tindrà una esperança de vida inferior a la dels seus progenitors, a causa de malalties degeneratives lligades a l’obesitat i provocades per un estil de vida no saludable, factors com el sedentarisme i l’alimentació són determinants.\nAquest canvi d’hàbits ha produït un descens del consum de fruites i hortalisses, sobretot en el grup de població més jove, a favor de productes transformats, per tant, és important ensenyar als nens a gaudir de la gran diversitat d’aliments i influir en l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables, en aquest context la UE va posar en marxa l’any 2009 el Pla de Consum de Fruita a les escoles.\nDavant la davallada del consum de llet de consum, la UE decideix fusionar l’antic ajut de llet a les escoles amb el Pla de Consum de Fruita, la fusió es fa efectiva al curs escolar 2017/2018 i implica la distribució gratuïta d’aquests productes.\nAixí mateix, tal com es va constatar en l’últim informe d’avaluació dels Programes, hi ha una percepció molt positiva per part de pares i famílies en relació a la utilitat d'aquests programes.\nBranded content\nEl programa, que arriba a uns 450 centres educatius, està destinat a alumnes d'educació infantil i primària\nEls objectius del programa\nRevertir la tendència al descens en el consum de fruites i hortalisses i de llet de consum, a favor d’aliments més elaborats i amb menys qualitat nutritiva.\nA qui va destinat el programa?\nAquest és també el motiu pel qual les mesures educatives d’acompanyament que s’organitzen des del DARP estan especialment dirigides als nens de Primària.\nEl Programa de Llet s’adreça també al primer cicle d’Educació Infantil (0-3 anys).\nBranded content\nUna setmana de fruita gratuïta al mes a les escoles catalanes\nL'objectiu és que la mainada aprengui a l'escola que cal menjar fruita i verdura a tots els àpats\nFruita i llet per quin àpat?\nPer augmentar realment el consum es va considerar convenient triar com a moment de consum l’esmorzar o el berenar, en substitució d’altres productes més elaborats, i molt sovint, amb un alt contingut en sucres, sal, greixos o additius afegits.\nQuins productes es distribueixen?\nSeguint les recomanacions de la normativa comunitària de prioritzar la distribució de productes frescos i de l’autoritat sanitària AECOSAN, actualment a Catalunya només s’estan distribuint fruites i hortalisses fresques i llet líquida.\nCom es complementa el repartiment de fruites, hortalisses i llet?\nSón mesures educatives necessàries per donar efectivitat a la distribució dels productes, es tracta de mesures i activitats orientades a:\nReconnectar als nens amb l’agricultura mitjançant les visites a explotacions agràries.\nEducar als nens en temes com hàbits alimentaris saludables, cadenes alimentàries, producció sostenible o la lluita contra el malbaratament d’aliments, a través de tallers realitzats en centres educatius.\nAfavorir la implicació de pares i mares tant en el desenvolupament dels Programes com en l’adquisició dels hàbits de consum, a través de xerrades dirigides a famílies, concursos de receptes.\nEl fet de consumir fruites i verdures i llet liquida ha de formar part dels hàbits alimentaris de les famílies, i la seva compra hauria d’estar enfocada envers els beneficis que aporten per a la salut de tots els seus membres.\nEn totes les actuacions que es realitzen des del DARP s’inclou la degustació de diferents productes.", "response": "Els hàbits alimentaris han empitjorat en els últims anys, especialment en la població jove. És per això que la Unió Europea ha posat en marxa un pla per a reeducar i reintroduir els hàbits saludables als més joves. Una part important d'aquest pla és el repartiment a les escoles de llet, fruita i hortalisses gratuïtes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2983", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "La recuperació d'oliveres centenàries en terrenys del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha permès elaborar un oli d'oliva verge extra de qualitat \"premium\".\nS'ha creat una nova marca, Oli Cau del Duc, que es distribuirà a partir de la setmana vinent a través de la cooperativa Empordàlia, un dels socis participants. i amb les certificacions de la DO Empordà i de producció integrada.\nAquesta és una iniciativa que ha comptat amb la participació de nou productors i l'assessorament tècnic de la Fundació Mas Badia que va arrencar fa tres anys .\nLa primera collita ha permès obtenir 3.000 litres amb una superfície d'olivars de 22 hectàrees.\nLa zona, però, té un potencial més gran (fins a 200 hectàrees) i el projecte està obert a més productors interessats.\nLa idea va néixer del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per recuperar les oliveres centenàries de la zona.\nNou productors de vuit municipis de dins el parc van creure fa tres anys en el projecte i d'aquí uns dies sortiran a la venda les primeres ampolles d'oli amb l'etiqueta d''Oli Cau del Duc.\nLa marca agafa el nom d'una cova prehistòrica molt coneguda que hi ha al massís del Montgrí.\nL'oli, que és de qualitat 'premium' (la màxima categoria d'un oli verge extra), s'ha elaborat amb olives de la varietat argudell.\nEs tracta d'una varietat autòctona de la zona de l'Empordà que està ben adaptada als terrenys de secà.\nFins ara no es treia massa rendiment a aquestes oliveres perquè havien quedat \"envellides\".\nEl que s'ha fet amb el projecte ha estat podar-les per tal que tornessin a brotar i reactivar així la seva producció.\n\"Volíem recuperar el llegat que havíem heretat dels nostres avis i besavis per poder-lo conservar\", ha afirmat un dels productors, Eliseu Muní.\nLa majoria dels productors ja provenen de la producció integrada de fruita i per tant el que han fet ha estat aplicar-ho a les oliveres sota l'atenta mirada dels tècnics de l'IRTA-Fundació Mas Badia.\nDurant aquest temps, s'ha aconseguit una doble certificació: la DO Empordà i la de producció integrada.\nAquesta última es caracteritza per minimitzar l'ús de productes agroquímics i adobs en la producció, respectar la conservació del medi ambient i aprofitar els coneixements científics per aconseguir la viabilitat econòmica.\nA la pràctica, vol dir que els tècnics assessoren els productors de quin és el moment de fer els tractaments o les quantitats d'adobs necessàries entre d'altres aspectes.\n3.000 litres de la primera collita\nLa primera collita s'ha fet amb una superfície d'olivars de 22 hectàrees i una producció de 35 tones.\nAixò ha permès obtenir 3.000 litres d'oli.\nSegons els impulsors, hi ha un potencial molt més gran (calculen unes 200 hectàrees) i subratllen que tots els propietaris que tinguin oliveres a la zona d'aquesta varietat poden afegir-se al projecte.\nHauran de reunir els requisits de la producció integrada i poden ser de fora dels límits del parc.\nLa rendibilitat del projecte, però, depèn en gran mesura del suport dels ajuntaments, d'altres institucions i de la mateixa societat, segons ha subratllat Muní durant la presentació que s'ha fet en un acte a Torroella de Montgrí.\nDefensen que no només es tracta de recuperar unes oliveres sinó un paisatge i un patrimoni que tindrà un impacte positiu en l'economia o el turisme sostenible.\nUn dels experts en oli convidat a la jornada, Francisco Hermoso, que ha dirigit un tast entre els assistents ha elogiat el producte per la seva màxima qualitat.\nI l'ha definit com a un \"oli molt equilibrat, amb gust afruitat, verd però amb notes madures, amb un dolç molt harmònic i també un punt amargat i picant\".\nLa venda de l'Oli Cau del Duc es farà des de la cooperativa Empordàlia a la qual pertanyen els socis productors.", "response": "\"Oli Cau del Duc\" és la nova marca d'oli d'oliva verge extra de qualitat prèmium elaborat mitjançant la recuperació d'oliveres centenàries de Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Nou productors han estat treballant en el projecte durant tres anys i han aconseguit la DO Emportà i la de producció integrada.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_37", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El procés participatiu en els barris del Pla General de Castelló ha abordat la seua última reunió amb l’estudi de la zona Raval-Crémor i carretera l’Alcora, on es projecta la reordenació de l’entorn de l’estació intermodal, a la qual es dotarà d’un pàrquing per a més de 250 vehicles; l’ampliació del col·legi Jaume I; el desenvolupament d’un parc de ribera al costat del riu Sec i es dissenyen tres passos que permeten connectar tots dos marges del riu.\nLa reunió ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Castelló, Empare Marque; la consellera d’Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador; la vicealcaldessa, Ali Brancal, i els regidors Rafa Simó, Antonio Lorenzo, Verònica Ruiz i José Luis López.\nQuant a les explicacions tècniques, han sigut Fernando Calduch, coordinador de Desenvolupament de la Ciutat, i Consol Leal, la cap de Planejament Urbanístic els encarregats de realitzar-les.\nL’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat la participació en aquest procés que durant dos mesos i en 17 reunions ha acostat el Pla General als barris.\nMarco ha subratllat la “importància estratègica de la zona Oest para tota la ciutat després d’anys d’abandó” i ha recordat que parteix dels fons europeus de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI) contribuiran a desenvolupar i cosir a la ciutat.\nPer la seua banda, la consellera María José Salvador ha felicitat l’Ajuntament de Castelló pel procés participatiu per a elaborar el Pla General i ha assegurat que “és un espill en el qual mirar-se” perquè contribueix “a compartir amb els veïns quins model de ciutat i de barri es vol”.\nSalvador ha afegit que “demostra la sensibilitat i voluntat del Govern Municipal de compartir el model de ciutat”.\nTant l’alcaldessa com la consellera han coincidit que aquest procés participatiu “ha tret el pla general dels despatxos per a acostar-ho a la ciutadania”.\nEl planejament urbanístic preveu la reordenació de l’entorn de l’estació de ferrocarril des d’un punt de vista urbanístic, d’equipaments i de mobilitat tenint en compte que es tracta d’un enclavament d’interès provincial.\nAixí, es projecta la reserva d’espai per a un aparcament amb capacitat per a més de 250 vehicles al costat del camí Crèmor.\nQuant a la mobilitat, l’avinguda del Pintor Oliet articularà la mobilitat ciclista i per a vianants i de transport públic amb el desenvolupament del conegut com a bulevard de la Plana.\nLa millora de l’entorn de l’estació de tren també inclou l’ampliació de la parcel·la que actualment ocupa el col·legi Jaume I.\nUnes altres de les actuacions destacades en aquest àmbit d’actuació es refereix al desenvolupament d’un parc de ribera al costat del riu Sec, en el marge dret, similar al que ja existeix a l’altre costat “de manera que convertim el llit en un eix vertebrador al llarg del seu recorregut per la ciutat i no d’una barrera natural com ara ocorre”, segons ha destacat el regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó.\nAmb l’objectiu de vertebrar els barris a banda i banda del riu, afavorir la integració i l’ús d’equipaments i serveis, també es projecten tres nous passos per a connectar tots dos marges: dues passarel·les ciclistes i per a vianants que connectaran la zona verda ja existent i la projectada en el Pla General i un pont.\nEls veïns i veïnes assistents han mostrat opinions diverses sobre aquesta nova connexió, alguns mostrant-se a favor que solament siga ciclista i per a vianants i uns altres reivindicant també el pas de vehicles.\nA més, es defineix una unitat d’execució denominada Crèmor, de 217.771 metres quadrats, en la qual es definirà el seu desenvolupament detallat amb la definició de la xarxa viària i els equipaments per a la zona.\nAquesta unitat inclou un pla especial, ja iniciada la seua tramitació, que permetrà obtenir el sòl per a desenvolupar el parc de ribera del riu Sec i sòl dotacional per a atendre a les necessitats dels barris.\nPrecisament el desenvolupament detallat d’aquest sector i els seus terminis d’urbanització han sigut algunes de les qüestions més repetides al costat de la millora de dotacions dels habitatges ja existents, com a clavegueram, enllumenat o millora de vials.\nTambé s’estableix una altra unitat d’execució denominada Joan de Vora Riu, de 35.146 metres quadrats, que consolida els habitatges existents en la zona i les classifica com a sòl urbà a la qual s’haurà de dotar dels serveis i les infraestructures que requerisquen.", "response": "Castelló, com a part del projecte participatiu dels barris del Pla General d'urbanisme, finalitza amb l'estudi de la zona Raval-Crémor. L'alcaldessa de Castelló pretén projectar un pàrquing per a més de 250 vehicles al voltant de l'estació de tren, ampliar el col·legi Jaume I i crear un part al costat del riu Sec.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1333", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Els peatges esquiven la crisi i s'incrementaran.\nFoto: Arxiu ND/ACN\nLa resposta de CCOO i UGT a la campanya #novullpagar, criticant la seva ànima \"política\", i la defensa dels peatges mostrada per les centrals sindicals es poden entendre a la vista del conveni laboral d'Acesa - Abertis (2009-2012).\nDe fet, les condicions laborals que recull el conveni vigent fins aquest 2012 - el passat 24 d'abril es va constituir la comissió negociadora del nou conveni- són molt favorables als treballadors de l'empresa, i especialment, als cobradors de peatges i caps de torn i de servei del peatge.\nUnes condicions que es repeteixen en totes les plantilles de les diferents concessionàries i que ajudarien a entendre la defensa numantina de les centrals sindicals sobre els peatges i els seus atacs a la campanya #novullpagar.\nLa retribució anyal d'un cobrador ras varia dels 21.723 euros bruts als 35.298 euros, un sou brut meritat que inclou el plus de conveni, el salari base i el plus d'activitat.\nA tot això, cal afegir el plus lineal de 360 euros en substitució d'una assegurança mèdica, un plus de vacances de 449,68 euros anuals, i un plus de d'antiguitat que de 604,08 euros que depèn dels biennis, quinquennis així com del prorrateig percentual.\nCal afegir altres conceptes salarials com el plus horari de \"crebant moneda\" -protecció de desfase de caixa- que estreba en una forquilla d'entre 0,92 euros a 0,71 euros hora depèn la categoria i nivell de trànsit del peatge, tenint present una jornada de vuit hores.\nEntre aquests complements, els cobradors de peatge perceben un plus diari de 8,57 euros per \"posada en marxa i tancament de torn\", a més d'una indemnització compensatòria de 8,46 euros al dia.\nSi cobrador de peatge li toca treballar un festiu dins el torn setmanal li serà abonat un complement mínim de 45,02 euros, i si és un diumenge entre 6,68 euros a 7,91 euros depèn la categoria i trànsit del peatge; el plus de nocturnitat és de 7,21 euros dia.\nEl conveni laboral també determina un plus d'experiència de 66,14 euros.\nTenint present que l'antiguitat mitjana de la plantilla és molt elevada, els salaris resulten força galdosos, superant amb facilitat i escreix els 2.500 euros mensuals que s'ha de multiplicar per les pagues extraordinàries, on s'inclou una paga de beneficis.\nVal a dir, que per exemple, concessions més aviat \"recents\" com el tram de la C-32, de Mataró a Palafolls, la majoria de treballadors són propietaris de terrenys expropiats per construir l'autopista que a més de la indemnització cobrada per la cessió de la propietat, mantenen plaça fixa en la nòmina de la concessionària.\nCondicions no salarials\nPer altra banda, entre l'articulat del conveni es troben condicions certament \"interessants\" pels temps que corren.\nCom anècdota, els cobradors de peatges cobren una ajuda superior a 65 euros per renovar el permís de conduir.\nPel que fa les baixes, perceben el 100% de la base reguladora sia causa de malatia comuna o accident laboral així mateix la baixa de maternitat és de 180 dies -(63 dies a càrrec de l'empresa), quan per la resta de mortals és de quatre mesos.\nPoden percebre una indemnització per la retirada del carnet i guanyar un \"premio de asiduedad\", això és, tres dies de permís retribuït si el treballador no fa tard més de 20 hores en tot l'any.\nI si un treballador amb 12 anys d'antiguitat decideix jubilar-se cobrarà 14 mensualitats brutes com a premi de retirada.\nAixí com tenir a la cartera una targeta de servei per l'ús de les carreteres de peatge.\nPer altra banda, els horaris de 1770 hores l'any es reparteixen en espais de descans molt espaiats entre les setmanes de treball continuat.\nERO a la carta\nCuriosament, a més de la negociació del conveni, també està en marxa l'Acord del Pla de Modernització entre Abertis (i les concessions que gestiona) amb els sindicats CCOO, UGT, LAB i USO que preveu l'acomiadament slow -pla de prejubilacions- a través de l'amortització de llocs de treball de 419 PME (Plantilla Mitjana equivalent o treballador a temps complert), dels quals 342 PME correspondrien a personal cobrador de peatges i 77 PME a personal indirecte.\nUn pal motivat pel descens de trànsit, segons els seus fets argumentals.\nLes condicions de prejubilació són tan beneficioses que preveu fins i tot en quines condicions poden obtenir el lot de Nadal.", "response": "Les condicions actuals del conveni dels treballadors de les autopistes son molt favorables amb els treballadors, per això els sindicats les volen mantenir en el nou conveni laboral. Entre aquestes condicions trobem el plus en substitució d'una assegurança mèdica, el plus de vacances i el d'antiguitat, la baixa de maternitat de 180 dies o el plus d'experiència.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1620", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Aquest dissabte, un seguit d’entitats ebrenques homenatjaran les Brigades Internacionals a la serra de Pàndols, a la Terra Alta, en un dels escenaris de la batalla de l’Ebre, la més llarga i sagnant de la Guerra Civil.\nLa Universitat de Glasgow té un equip d’investigadors dedicats al que s’anomena l’arqueologia del conflicte, que és la recuperació d’espais de la memòria on han tingut lloc batalles emblemàtiques.\nL’acte es fa un 24 de setembre, aniversari de la retirada de les Brigadistes Internacionals decidida pel govern de la República en un intent, al capdavall inútil, de posar fi a la intervenció exterior en la guerra.\nPerò ni l’Alemanya nazi ni la Itàlia feixista van deixar d’ajudar el bàndol feixista fins al darrer moment.\nSerà un dia emotiu.\nEs farà una visita al monòlit que, en plena contesa, la XV Brigada va erigir per recordar els seus soldats morts.\nJoan Sambró, membre de l’associació Lo Riu, explica a NacióDigital la importància de l’acte: “Té una doble rellevància.\nPer nosaltres, significa recuperar un episodi de la nostra història i del territori.\nDe l’altra, és un homenatge a tots aquells que van venir a casa nostra, molts des de terres llunyanes, per lluitar contra el feixisme”.\nXavier Hernández: “La batalla també es va perdre a Munic”\nDel 25 de juliol al 16 de novembre de 1938 van 115 dies que foren de sang i foc entorn l’Ebre.\nL’exèrcit republicà va admirar el món quan va creuar el riu per aturar l’avenç franquista i protegir Catalunya.\nDes de l’abril, la zona republicana havia quedat partida en dos.\nJa no hi havia dubte de per on es decantava la guerra.\nLa batalla de l’Ebre va ser un esforç desesperat i heroic de les tropes republicanes per mirar de capgirar la dinàmica del conflicte.\nPerò la superioritat feixista era enorme.\nLa batalla de l’Ebre, però, tenia un altre escenari molt llunyà.\nHo explica l’historiador Xavier Hernández, responsable de Didpatri, el grup de didàctica del patrimoni de la UB que està duent a terme les excavacions a l’espai de la contesa.\nHernández afirma que “la batalla també es va perdre a Munic”.\nLa guerra a Europa es veia venir des de feia temps.\nLa Conferència de Munic va reunir els líders d’Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit.\nEl tema que estava sobre la taula era el destí de la regió dels Sudets (zona de parla alemanya dins de la República Txeca).\nTots els ulls estaven posats a Munic i es donava per feta la ruptura de relacions entre les potències democràtiques i Berlín.\nPerò el cert és que França i Gran Bretanya van claudicar davant les apetències de Hitler.\nEs va evitar la guerra mundial, però només durant uns mesos.\nEls Sudets van ser annexionats per Alemanya i la República Txeca va quedar tocada de mort.\nPerò també els combatents de l’Ebre van perdre a Munic.\nEl setembre de 1938, els membres de les Brigades Internacionals van abandonar la península.\nEls combatents de la XV Brigada que havien sobreviscut van tornar als seus països d’origen.\nLa batalla de l’Ebre es decantava cap al bàndol franquista.\nEl 30 de setembre, es coneixien els resultats de la conferència de Munic, el que conformava un escenari lúgubre pels interessos dels republicans.\nL’endemà, França tancava la frontera i impedia l’entrada de material de guerra.\nXavier Hernández explica que “Catalunya va respondre a l’esforç que va representar la batalla de l’Ebre.\nHo van fer les fàbriques d’armes, les lleves joves, la gent de la rereguarda que veien l’enemic a les portes de casa i eren conscients del que representava l’entrada dels feixistes, l’arribada dels bàrbars.\nL’estrella de David al camp de batalla\nLa batalla de l’Ebre encara guarda molts secrets i episodis a redescobrir.\nXavier Hernández assenyala que en el mateix lloc de comandament de la XV Brigada s’hi havia instal·lat anteriorment el batalló Palafox, que incloïa la companyia Naftalí Botwin, formada exclusivament per jueus compromesos amb la causa republicana.\nEstava formada per més de 150 soldats i van arribar a publicar un butlletí en llengua jiddisch.\nHernández afegeix que més endavant volen preparar un acte d’homenatge a aquests combatents.", "response": "Aquest dissabte 24 de setembre se celebrarà un homenatge a les Brigades Internacionals a la serra de Pàndols. El lloc elegit va ser un dels emplaçaments de la batalla de l'Ebre, la més llarga i cruenta de la Guerra Civil. S'ha elegit també el 24 de setembre com a data per ser l'aniversari de la retirada dels brigadistes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2099", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Els regants dels Canals d'Urgell compten amb unes reserves d'aigua al sistema d'embassaments d'Oliana i Rialb que fan preveure que la propera campanya de reg està garantida.\nEl president de la comunitat de regants, Ramon Carné, ha explicat que hi ha la mateixa reserva d'aigua que l'any passat, 240 hectòmetres útils, és a dir el 50% del total al que se li haurà de sumar l'aigua de la neu del Pirineu i les pluges de la primavera.\nCarné ha assegurat que tot i la sequera no preveuen avançar la campanya i com cada any l'inici se situarà pels volts de Sant Josep, és a dir, passat el 19 de març.\nMollerussa acull aquest divendres la 17a jornada Reg i Futur, que per primera vegada no compta amb presència institucional de cap conseller del Govern per l'aplicació de l'article 155.\nEn aquest sentit, Marc Solsona ha lamentat aquest ''entorn d'anormalitat política'' que té efectes negatius, en aquest cas pel sector agroalimentari.\nEl president de la comunitat de regants dels Canals d'Urgell, Ramon Carné, ha destacat que tot i la sequera que pateix el país, l'any passat van tancar la campanya de reg amb 2 hectòmetres més de quan la van començar.\nEnguany hi ha aigua suficient per fer una campanya similar a la de l'any passat ja que les reserves se situen al 50% i encara falta sumar-hi l'aigua del desgel i les precipitacions que hi haurà durant la primavera.\nEn aquest sentit, Carné ha assegurat que no preveuen avançar la campanya per la sequera ja que ''el cereal pràcticament no ha crescut fins ara i no necessita aigua''.\nSi bé aquest divendres és un dia plujós al conjunt del país, Carné creu que fins passat Sant Josep, com és habitual, no es donarà el tret de sortida a la campanya que ha de permetre regar les 70.000 hectàrees de cultius repartits entre les comarques de la Noguera, l'Urgell, les Garrigues i el Pla d'Urgell.\nLa comunitat de regants ha invertit aquest hivern 5 milions d'euros en obres de manteniment del canal.\nPrincipalment per revestir el túnel de Montclar, a la Noguera, però també al canal auxiliar i per fer el recreixement de diferents punts on hi havia sobreeiximent d'aigua amb la dotació màxima.\nSón 2 milions d'euros més que el que és habitual en aquests projectes de modernització del canal que tenen l'objectiu de poder fer passar més hectòmetres cúbics per segon.\nAl canal d'Urgell li falten uns 140 quilòmetres per revestir i evitar així fugues d'aigua.\nAquests projectes però, de vegades topen amb l'oposició d'entitats ecologistes i ajuntaments perquè impliquen, en molts casos, la tala d'arbres que conformen les banquetes del canal.\nParal·lelament, algunes col·lectivitats han impulsat projectes de modernització del regadiu, com la de Bell-lloc d'Urgell, que està a punt de finalitzar un dels projectes més ambiciosos del canal amb 1.000 hectàrees de reg.\nEncara no està enllestit del tot, ja que s'ha fet arribar l'aigua als hidrants però falta portar-la a les finques.\n17a Jornada Reg i Futur sense presència institucional del Govern\nMollerussa ha acollit aquest divendres la 17 Jornada Reg i Futur organitzada per la comunitat de regants amb diferents ponències i taules rodones que han abordat, entre d'altres, temàtiques com el canvi climàtic i l'afectació en cultius com el panís.\nLa jornada però, ha estat marcada per l'absència de presència institucional del Govern en aplicació del 155 i així ho han destacat i lamentat l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, durant l'acte inaugural.\n''Per primera vegada no hi haurà la presència del conseller o consellera d'Agricultura a la clausura de la jornada'', ha dit Solsona, que també ha recordat que ja fa 92 dies de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya provocant aquesta ''anormalitat política''.\nSolsona ha destacat que l'any passat, la consellera Serret va anunciar un pla d'aigua de 30 milions d'euros fins al 2020 que per culpa del 155 no s'està desenvolupant.\nÉs per això que ha considerat que la ''imposició del 155'' afecta l'economia productiva i les ajudes al sector agroalimentari ''provocant una situació d'inacció i paràlisi''.\nDe la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha fet referència a la necessitat que tenen els regants ''d'auto exigir-se respecte'' davant els qui tutelen les polítiques agràries a Europa quan posen traves medi ambientals per desenvolupar polítiques de regadiu com ha passat amb el canal Segarra-Garrigues.", "response": "El president de la comunitat de regants dels Canals d'Urgell ha confirmat que hi ha un reserva de 240 hectòmetres d'aigua per sostenir la campanya de reg d'aquesta temporada. A aquestes reserves s'han d'afegir l'aigua de la neu dels Pirineus i les pluges primaverals. També ha confirmat que no es preveu avançar la campanya de reg per la sequera.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_912", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Diverses persones de fora dels Països Catalans han demanat el vot per Carles Puigdemont, candidat de JxCat-Lliures per Europa, a les eleccions europees de diumenge vinent.\nHan publicat un manifest titulat ‘Nosaltres, amb Puigdemont’ en què denuncien l’intent de la Junta Electoral espanyola de vetar Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.\nEs tracta d’una web en català, castellà, gallec i basc gestionada per JxCat que cerca adhesions, donacions i gent que vulgui fer de voluntària.\nS’hi pot afegir tothom, independentment del lloc de residència.\n‘Aquestes eleccions s’han convertit en un plebiscit entre la democràcia o l’autoritarisme.\nPer això defensem i donem suport a la candidatura del president Puigdemont’, diu el manifest.\nTambé denuncia la repressió contra l’independentisme i apel·la als demòcrates espanyols i al respecte pel dret d’autodeterminació: ‘Puigdemont, Comín i Ponsatí representen la desfranquització d’Espanya per aconseguir que Espanya es comporti com una democràcia europea, i és per això que apel·lem a tots els demòcrates d’Espanya’.\nAquest és el manifest:\n«Cap demòcrata pot tolerar que se li impedeixi tenir una llista electoral que els representi i a la que vulguin votar.\nLa cosa ja no va d’ideologia, sinó de democràcia.\nDavant de situacions extraordinàries cal reaccionar, la Junta Electoral Central (JEC) pretenia exloure, per raons polítiques, el cap de llista de Lliures per Europa (Junts), Carles Puidemont, i al número dos i tres de la llista, Toni Comín i Clara Ponsatí, de les eleccions europees, i això no es pot tolerar.\nCal determinar si estem a favor o en contra del “dret a tenir drets” i si aquesta categorització és també aplicable al president Puigdemont i als seus consellers o no.\nEls drets humans i també els civils i polítics són patrimoni del conjunt de la societat i la seva defensa és obligació de tots.\nL’equidistància és complicitat i cap demòcrata hauria de ser còmplice d’aquests abusos.\nNo existirà una societat igualitària, justa i democràtica si a tots no se’ns reconeixen i garanteixen els drets fonamentals.\nEl president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han desafiat el règim del 78 como mai s’havia fet fins ara, posant damunt la taula acabar amb una transció inclonclusa.\nPuigdemont, Comín i Ponsatí representen la desfranquització d’Espanya per aconseguir que Espanya es comporti com una democràcia europea, i és per això que apel·lem a tots els demòcrates d’Espanya.\nQue Espanya respecti el dret a l’autodeterminació suposa que Espanya es comporta com una democràcia plena, i que altres nacions de l’Estat tinguin l’oportunitat futura d’exercir la seva sobirania i decidir lliurement el seu destí.\nI això és d’interès de tots es espanyols, no només dels catalans.\nPuigdemont, Comín i Ponsati estan defensant la democràcia a Espanya.\nImpedir que el president Puigdemont i els consellers Ponsati i Comín es presentessin a las eleccions europees vulnera també el dret de tots els catalans i espanyols a votar lliurement a qui considerin oportú i afecta als drets de totes perquè estem davant d’unes eleccions que són circumscripció única i amb la intenció d’impedir que ni tan sols la llista que ells encapçalaven es puguessin presentar.\nL’objectiu de la Junta Electoral Central era silenciar a una part important dels electors catalans i com a demòcrates ho hem de denunciar.\nAquí la cosa ni va de candidats ni va de partits, simplement va de democràcia sí o democràcia no.\nNosaltres, com a ciudadans de l’Estat espanyol, hem decidit vèncer la por, vèncer la repressió i denunciar aquesta violació de drets fonamentals.\nNosaltres defensem la llibertat.\nLes eleccions europees són circumscripció única, qualsevol ciutadà de l’Estat, visqui on visqui, pot votar la llista del president Puigdemont, la candidatura de Lliures per Europa (Junts).\nAquestes eleccions s’han convertit en un plebiscit entre la democràcia o l’autoritarisme.\nPer això defensem i donem suport a la candidatura del president Puigdemont, és qui més por els hi fa.\nNosaltres, els ciutadans, podem donar veu al president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsati amb els nostres vots.\nÉs fonamental que tinguin veu a Europa, en el Parlament Europeu, per la dempcràcia, per la llibertat.»", "response": "En un manifest anomenat \"Nosaltres, amb Puigdemont\" diverses persones de fora dels Països Catalans demanen el vot per a Puigdemont a les eleccions europees del proper diumenge. El manifest, que es troba en una web feta en català, castellà, gallec i basc gestionada per JxCat, també denuncia la repressió i apel·la al respecte pel dret d'autodeterminació.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2107", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge cofinançarà amb 7,7 MEUR un total de set projectes impulsats per les administracions locals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, a través de la convocatòria del fons FEDER per al període 2014-2020.\nTots els plans tenen com a objectiu afavorir l'eficiència energètica i la protecció del patrimoni natural, cultural i turístic.\nAquest dimecres, el DOGC ha fet pública la resolució amb els projectes que rebran una subvenció dels fons europeus gestionats per la Generalitat.\nLes propostes escollides corresponen a la Diputació de Tarragona, els consells comarcals de l'Alt Camp i la Ribera d'Ebre, i els ajuntaments de Reus, El Vendrell i Vila-seca.\nEn l'eix adreçat a afavorir l'eficiència energètica, la Diputació de Tarragona rebrà 901.629 euros de cofinançament dels fons europeus per impulsar el pla 'Xarxa de calor de proximitat'.\nEl projecte es concreta en la realització de diversos projectes d'inversió en microxarxes de calor en equipaments de nou municipis -Alcover, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, El Montmell, Rasquera, La Sénia, Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant-, així com en la mobilització de biomassa forestal d'estella.\nPel que fa a l'eix adreçat a la protecció del patrimoni, se'n beneficiaran sis projectes de la demarcació.\nEn primer lloc, l''Operació Baronia d'Escornalbou', impulsada per la Diputació, rebrà 613.908 euros per a la restauració, ordenació i millora dels senders de la Baronia, el foment del turisme i la restauració dels elements del patrimoni arquitectònic.\nL'actuació abasta l'àmbit de la Baronia, que inclou els municipis de l'Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes, La Torre de Fontaubella i Vilanova d'Escornalbou.\nEl segon projecte, impulsat pel Consell Comarcal de l'Alt Camp, és 'Història i patrimoni, les arrels d'una terra', que rebrà cofinançament per valor de 890.162 euros.\nEntre d'altres actuacions, el projecte preveu la rehabilitació de dues naus de l'edifici de Ca l'Orga a Picamoixons per a la creació del centre d'interpretació de l'oli; la rehabilitació i museïtzació de la Fàbrica Martí Llopart i Trench, al Pla de Santa Maria; la revalorització de l'entorn del Columbari Romà de Vila Rodona i l'adequació del raval del Carme i l'ampliació del sisè tram de l'itinerari del nucli antic d'Alcover.\nEl tercer projecte és 'Camí de Sirga, camí de riu' amb una subvenció de 629.379 euros.\nEndegat pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, aquest pla té per objectiu la revalorització, la rehabilitació i la promoció turística del seu patrimoni natural, cultural i històric al llarg del GR99 i el riu Ebre en el seu pas per la comarca.\nEl quart projecte correspon a la millora i recuperació del passeig de la Boca de la Mina de Reus, que rebrà 1,5 MEUR de fons europeus, tal com va anunciar dilluns la consellera Meritxell Borràs.\nLa millora de l'espai es completarà amb la creació d'un parc botànic amb cultius tradicionals i una zona d'esbarjo.\nEl projecte també inclou la creació del Jardí Agrari del Camp, una zona verda de quasi 10.000 metres, un Parc de les Olors i rutes teatralitzades al passeig, entre d'altres.\nEl cinquè projecte, dotat amb 1,16 MEUR, està impulsat per l'Ajuntament de Vendrell i preveu diferents actuacions al barri marítim de Coma-ruga per recuperar elements patrimonials arquitectònics i artístics del municipi per ampliar-ne l'oferta turística.\nPer últim, l'Ajuntament de Vila-seca obtindrà 2 MEUR per al desenvolupament cultural del Celler Noucentista del municipi, com també van explicar dilluns la consellera i l'alcalde, Josep Poblet.\nArreu de Catalunya, el Departament de Governació cofinançarà amb 42,2 MEUR un total de 36 projectes impulsats per 31 administracions locals, entre les quals les quatre diputacions catalanes, el Conselh Generau d'Aran, dotze consells comarcals i catorze ajuntaments.\nEl fons FEDER és el principal instrument de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la disparitat entre les regions.\nEl Programa operatiu del FEDER Catalunya 2014-2020 té com a objectiu la promoció d'un creixement intel·ligent, sostenible i integrador del territori, en la línia de les directrius de l'estratègia Europa 2020 i la seva transposició a Catalunya.", "response": "El Govern, a través de la convocatòria dels fons FEDER, ha confirmat que cofinançarà amb 7,7 milions d'euros projectes locals del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Aquests projectes tenen com a objectiu millorar l'eficiència energètica i la protecció del patrimoni natural, cultural i turístic de la zona.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1497", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "EolicCat amenaça de demandar al Govern per inacció i danys patrimonials.\nL'associació d'empreses eòliques ja ha iniciat una reclamació per manca d'acció de la ponència de renovables des del 2019, que es convertirà en un recurs judicial.\nA més, estudien portar a la justícia la retroactivitat del nou decret llei \"més restrictiu\" i que pot \"posar en risc\" els projectes en tramitació.\nLa norma estableix que els nous criteris s'aplicaran als projectes que no han passat a informació pública, cosa que vol dir a tots, denuncien, perquè \"no ha passat ningú\" en dos anys.\n\"Els promotors estem indefensos\", ha denunciat el responsable jurídic de la patronal, Joan Perdigó, que ha xifrat en 150 milions els danys patrimonials a les companyies del sector.\nTot i celebrar que el decret llei 24/2021 no imposi una moratòria al desplegament de renovables, la patronal es mostra molt crítica amb un decret que \"posa traves\" als promotors i \"posa en risc\" la transició energètica.\nA més, EolicCat veu inconstitucional que els efectes retroactius que estableix la disposició transitòria segona del decret llei s'apliquin a tots els projectes que no han superat el tràmit de la ponència.\nPer això, preveu que els promotors iniciïn processos judicials contra el Govern quan s'apliqui a projectes en tràmits restriccions com la distància mínima o minimitzar l'afectació sobre els connectors ecològics i les espècies amenaçades.\nSegons els càlculs de la patronal, els promotors perdran 500.000 euros de mitjana per projecte pel canvi regulador, on s'inclou el cost d'elaboració del projecte tècnic i el cobrament de les taxes per a tramitar.\nEn total, la quantitat s'enfila fins als 30 milions d'euros.\nA més, cal afegir la reclamació per possible pèrdua dels avals dipositats per garantir els drets de connexió a la xarxa i que són de 40.000 euros per megawatt.\nAra mateix, els avals de les iniciatives presentades a la ponència són de 120 milions d'euros.\nEl procediment d'avals està regulat per un decret estatal.\nUn cop feta la sol·licitud, es reserva el punt de connexió i el promotor té un termini determinat per tramitar el projecte.\nEolicCat lamenta que \"aquesta norma estatal xoca amb la inactivitat de la Generalitat a l'hora de demanar expedients\".\n\"El que no pot ser és que tingui el risc que t'executin els avals perquè la Generalitat no fa la seva feina\", ha subratllat el president d'EolicCat, Víctor Cusí.\nLa patronal també adverteix que a banda dels 3.000 MW que han començat el tràmit a la ponència n'hi ha 1.500 més que no van rebre resposta en 90 dies, cosa que s'interpreta com a \"silenci positiu\" i també podrien reclamar una indemnització.\nTot plegat, afegeixen, dificulta encara més el desplegament d'energia renovable i augmenta la dependència energètica a Catalunya quan es tanquin les centrals nuclears, fet que està provocant un augment dels projectes que es volen ubicar a l'Aragó.\nEn total, s'han detectat un total de 8.000 MW eòlics i fotovoltaics que evacuaran a Catalunya a través d'una línia de molt alta tensió d'unes dimensions \"com no se n'ha vist mai\", ha dit el gerent de la patronal, Jaume Morrón.\nAquest escenari demostra que \"hi ha una confiança més gran amb la tramitació a l'Aragó que a Catalunya\", ha dit Morrón.\nPer complir amb l'objectiu de descarbonització del Govern pel 2030, s'haurien de tramitar 1.000 MW a l'any durant una dècada i ara mateix només hi ha 419 MW que han passat a informació pública, ha afegit.\nMorrón ha remarcat la importància que tenen els projectes desenvolupats a l'Aragó que estan \"en competència total\" amb els que es desenvolupin a Catalunya.\nPer tot plegat, EolicCat ha reclamat als grups polítics que pressionin perquè el decret llei –que es troba en tràmit parlamentari- es converteixi en un projecte de llei i es modifiqui substancialment.\n\"Falta un lideratge polític important per tirar la transició energètica endavant\", ha lamentat Cusí.\ntransició energètica\nMés implicació dels afectats: les claus del nou decret de renovables del Govern\nEl vistiplau dels propietaris, l'obligació d'informar i oferir participar la ciutadania i els ajuntaments, o fer projectes a les ciutats són les novetats del marc presentat per Jordà i que substitueix el de 2019", "response": "L'associació d'empreses eòliques, EolicCat, ha començat una reclamació per la manca d'acció de la ponència de les energies renovables des del 2019 i amenaça també amb demandar al Govern per danys patrimonials i portar davant la justícia la retroactivitat del nou decret llei. La patronal, per altra banda, denuncia que el nou decret lleu posa en risc la transició energètica.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2402", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "L'Audiència de Lleida ha inicial aquest dimecres el judici a un joier de Tàrrega acusat de simular un atracament a l'establiment per tal de poder cobrar de l'assegurança i saldar d'aquesta manera els deutes que acumulava entre crèdits hipotecaris, préstecs i línies de crèdit concedides.\nL'acusat ha assegurat que quan ell era a la botiga va entrar un home, el va apuntar amb una pistola a l'esquena, el va lligar de mans i peus i va fer el mateix amb la treballadora de l'establiment i un client que va entrar moments després.\nL'home ha reconegut que la primera cosa que va pensar quan els lladres van marxar va ser quina sort que tots estaven bé i la segona que sort que tenia una assegurança perquè si no \"seria la meva ruïna\".\nA la fiscalia, però, li ha sorprès que la primera persona a qui va trucar fos al seu agent d'assegurances, abans que als Mossos i que quatre dies abans hagués ampliat la cobertura de la pòlissa contractada.\nEls Mossos d'Esquadra també han declarat aquest dimecres i han dit que, tot i que l'acusat va declarar que abans de l'atracament havia anat al banc, l'home no apareix a les imatges de les càmeres de l'oficina bancària.\nLa fiscalia sospita que l'acusat va simular l'atracament pactant els fets amb els lladres i li demana nou anys de presó.\nEstà previst que demà dijous el judici segueixi amb el visionat de les càmeres de seguretat i la declaració de testimonis.\nL'acusat ha explicat en la primera jornada del judici un lladre li va registrar les butxaques i es va endur els 10.000 euros que duia a sobre, el seu ròlex i que li va arrencar un penjoll.\nHa afegit que es va endur joies dels aparadors, diamants que estaven sobre el mostrador i rellotges per un valor total de 422.000 euros.\nL'acusat ha assegurat en tot moment ser la víctima dels fets i ha lamentat que l'asseguradora només li va pagar 350.000 euros, \"70.000 menys del que li havien de pagar, ha dit.\nSegons l'escrit del ministeri fiscal, aprofitant que una altra joieria de la mateixa localitat havia sofert un atracament per part de dos homes d'origen sud-americà, \"l'acusat hauria orquestrat, en connivència amb altres persones que no han estat identificades, un atac de les mateixes característiques a la seva joieria\".\nAixí, el 27 de desembre del 2011 dues persones no identificades amb la cara tapada amb gorres i bufandes i amb accent sud-americà van entrar a l'establiment amb un objecte que semblava una arma de foc, lligant l'empleada que hi havia en aquell moment, i posteriorment al mateix acusat i a un altre home.\nSegons la denúncia de l'acusat, els suposats lladres s'haurien apropiat de diversos rellotges i joies valorats en 203.942 euros, a més de diamants valorats en 218.370 euros.\nEl maig del 2012 el propietari de l'establiment va cobrar de l'asseguradora la quantitat de 351.560,88 euros.\nL'acusat, sent propietari d'una joieria i soci d'una altra empresa, el novembre del 2011 passava per dificultats econòmiques ja que tenia un deute acumulat entre crèdits hipotecaris, préstecs i línies de crèdit concedides de 232.913,16 euros.\nAixí, segons la fiscalia, l'home, de 55 anys i veí de Guissona (Segarra), \"va idear un pla per cobrar els diners de l'assegurança\" que tenia contractada amb la companyia Generali Seguros per a casos de robatoris i atracaments.\nDavant els fets, la fiscalia sol·licita per a l'acusat cinc anys de presó pel delicte d'estafa en concurs ideal amb el delicte de simulació de delicte, a més de la seva inhabilitació especial pel mateix temps per a l'exercici de la professió comercial de joies i objectes preciosos.\nTambé li demana una pena de quatre anys de presó pel delicte de robatori amb violència.\nAixí mateix, el ministeri fiscal sol·licita que l'acusat i subsidiàriament l'empresa indemnitzin Generali Seguros amb 351,560,88 euros, més els interessos corresponents.\nTambé demana que indemnitzin a l'empleada i a l'home que van patir l'atracament, amb 1.000 euros per a cadascun, pels danys morals que haguessin pogut patir a causa de la situació d'estrès produïda per la simulació del delicte.", "response": "Segons el testimoni del joier de Tàrrega, un home va entrar a la joieria, el va apuntar amb una pistola, li va registrar les butxaques i va agafar els 10.000 que duia al damunt, el seu ròlex i algunes joies més que tenia a l'aparador. Tanmateix la Guardia Civil sospita que el joier va simular l'atracament per cobrar l'assegurança.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1944", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Les persones joves són històricament un dels col·lectius més afectats per l’atur i la precarietat laboral.\nAra, la seva situació s’ha vist encara més agreujada pels efectes econòmics i socials de la pandèmia de la Covid-19.\nSegons les dades de l’EPA del segon trimestre de l’any, la taxa d’atur de menors de 30 anys arriba al 24%, enfront del 12,3% de la població general.\nPer reduir aquesta xifra i ajudar les persones joves a inserir-se en el món laboral, el Departament d’Empresa i Treball posa en marxa diferents programes de foment de l’ocupació i la contractació per als joves.\n“Des del Govern hem impulsat la inversió més gran de la història en polítiques actives, un pla de xoc de 917 milions d’euros per fer front a l’atur.\nAquests recursos van adreçats als col·lectius més afectats per aquesta falta de feina, entre ells els joves.\nDurant aquest darrer trimestre, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) oferirà ajuts per un valor total de 125 milions d’euros a empreses, autònoms i cooperatives de treball associat, per a la contractació de persones menors de 30 anys durant un any i a jornada completa.\nLa meitat del pressupost (62,5 milions d’euros) es destinarà específicament a contractes en pràctiques per a joves amb formació (ja sigui títol universitari, cicles formatius de grau mig, superior o equivalents, o certificats de professionalitat), i l’altre meitat, a contractes per a joves que no poden subscriure un contracte de pràctiques.\nEn total, es preveu la contractació de més de 5.500 persones joves aturades.\nLes persones joves en situació d’atur interessades en ser contractades dins d’aquests programes s’han de posar en contacte amb la seva Oficina de Treball a través del telèfon 900 800 046.\nEls requisits són tenir entre 16 i 29 anys i estar inscrit al SOC com a demandant d’ocupació no ocupat.\nTrobareu tota la informació en aquest web.\nPel que fa a les empreses, autònoms i cooperatives de treball associat que vulguin contractar un treballador jove amb l’ajut econòmic del SOC, hauran d’estar constituïdes legalment i amb establiment operatiu a Catalunya.\nLes empreses també podran sol·licitar la bonificació de contractes a joves de manera retroactiva, fins a un mes abans de la publicació de la convocatòria de les subvencions.\nL’ajut es podrà sol·licitar a partir de la publicació de les convocatòries, prevista per a la primera quinzena del mes de novembre.\nLa informació serà consultable al web del SOC.\n216 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació per a joves\nEn total, el Departament d’Empresa i Treball destinarà 216 milions d’euros, entre el 2021 i el 2022, a polítiques actives d’ocupació adreçades únicament a les persones joves.\nUns programes específics que es veuen complementats també amb d’altres actuacions del SOC i del Departament dirigides a la població general, on també hi tenen cabuda les persones treballadores joves.\nAquest pressupost històric, procedent en gran part dels fons REACT-EU per tal d’afrontar les conseqüències de la crisi de la covid-19 i sacsejar les xifres de desocupació juvenil, permetrà beneficiar més de 25.000 joves a través dels ajuts a empreses per a la contractació de menors de 30 anys en situació d’atur; dels programes d’orientació, formació i experiència laboral per a joves que necessiten un suport específic, i dels programes de formació professional per a l’ocupació.\nEn definitiva, un conjunt d’actuacions per donar una resposta adequada a les necessitats i realitats laborals de cada jove.\nBranded content\nAixí es provarà a Catalunya la implementació de la Renda Bàsica Universal\nLa Generalitat farà una prova pilot de dos anys per veure com es podria aplicar a tot Catalunya aquesta ajuda universal, individual i no condicionada a cap requisit\nBranded content\nEl període de pagament de l'impost sobre el CO2 dels vehicles comença aquest setembre\nSegons el padró definitiu, que es publica l’1 de setembre, hauran d’abonar el tribut més de 2,2 milions de vehicles, que corresponen a 1,6 milions de contribuents\nBranded content\nQuè cal fer quan l'Agència Tributària de Catalunya ens reclama un deute?\nL'ATC facilita a la ciutadania diversos canals telemàtics per al pagament de deutes: la seu electrònica, l’assistent virtual i el telèfon 012, a més de l’opció d’assistència presencial", "response": "La població menor de 30 anys és un dels col·lectius on més precarietat i atur trobem. Per això, el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya invertirà entre el 2021 i el 2022 un total de 216 milions d'euros en polítiques per aconseguir reduir l'atur en els joves de menys de 30 anys.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1545", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Un moment de l'atac feixista a Blanquerna\nEl titular del Jutjat d'Instrucció número 11 de Madrid, Juan Javier Pérez, ha fet pública una resolució per la què atribueix a 15 dels 19 feixistes que van assaltar el Centre Blanquerna l'11 de setembre del 2013 delictes de desordres, atemptat contra l'autoritat, amenaces i danys, a més de tres faltes per lesions.\nEls delictes sumen possibles penes de fins a nou anys de presó.\nEn canvi, arxiva la causa contra quatre dels detinguts perquè no pot acreditar la seva participació.\nEl magistrat identifica els autors dels cops al diputat Josep Sánchez-Llibre i el càmera de TV3, les amenaces al delegat del Govern a Madrid, Josep Maria Bosch Bessa, i la persona que va tirar l'esprai de pebre dins del local.\nSegons el jutge, ho van fer \"amb la finalitat de protestar\" i \"impedir la celebració\" de l'acte, i en el transcurs dels fets van causar danys a les portes i mobiliari del local per un valor superior a 400 euros.\nTambé van cridar al delegat del Govern \"català de merda\" i li van dir que el matarien.\nL'escrit recull que com a mínim un dels detinguts, Jesús Fernando Fernández Gil, va donar un cop al diputat de CiU Josep Sánchez-Llibre, i que un altre, Juan Luis López García, ho va poder fer al delegat del Govern.\nEls assaltants portaven l'esprai de pebre\nMalgrat que les defenses havien sostingut que l'esprai de pebre que va forçar a evacuar el local no havia estat llançat per cap dels assaltants, el jutge també identifica Jesús Fernando Fernández Gil com la persona que el va utilitzar.\nEl gas va provocar picors, irritacions i diverses persones van haver de ser ateses pels serveis sanitaris a les portes de Blanquerna.\nPer aquests fets el jutge atribueix als assaltants un delicte de desordres públics amb un possible agreujant de l'article 557.2 (que permet una pena superior quan el delicte es comet \"en ocasió de la celebració d'esdeveniments o espectacles que congreguin un gran nombre de persones\" o a l'interior de recintes), un d'atemptat contra l'autoritat, un altre de danys i un d'amenaces contra el delegat del govern català a Madrid, Josep Maria Bosch Bessa.\nFins a nou anys de presó\nEls delictes que atribueix als assaltants sumen fins a nou anys de presó.\nEls desordres públics estan castigats a l'article 557.1 amb penes de presó d'entre sis mesos i tres anys i, en aquest cas, el jutge apunta a un possible agreujant perquè van tenir lloc en un acte públic.\nEls atemptats contra l'autoritat (Josep Maria Bosch i Josep Sánchez Llibre) estan castigats amb penes d'entre dos i quatre anys de presó i multa de tres a sis mesos.\nLa pena per danys superiors a 400 euros, com en aquest cas, estan castigats amb una multa de sis a 24 mesos.\nPer últim, el delicte d'amenaces contra Josep María Bosch que el jutge situ a l'article 169 del Codi Penal està castigat amb la pena de presó d'entre sis mesos i dos anys.\nEn canvi, el magistrat també arxiva la causa contra quatre dels 19 detinguts per aquells fets perquè \"no existeixen dades objectives que justifiquin la continuació del procediment abreviat contra ells).\nSegons explica, dues d'aquestes persones neguen que estiguessin al lloc dels fets i no existeixen imatges o fotografies que permetin identificar-los.\nEls altres dos admeten que van ser al carrer, però no a l'interior del Centre Cultural Blanquerna.\n\"Designi comú\"\nEl magistrat recorda que els assaltants van actuar de forma organitzada i tenien un \"designi comú\" per actuar com ho van fer: \"La i interrupció de l'acte i l'exercici d'una violència moderada i controlada contra els qui s'oposessin a la seva actuació\".\nJuan Javier Pérez dóna ara deu dies al Ministeri Fiscal i a les acusacions personades perquè presentin un escrit d'acusació i demanin l'obertura de judici oral o bé l'arxiu de la causa.", "response": "15 del 19 feixistes que van assaltar el Centre Blanquerna el 11 de setembre del 2013 amb esprai de pebre i van atacar a cops el diputat Josep Sánchez-Llibre i el càmera de TV3, han estat acusats de desordre, atemptat contra l'autoritat i amenaces i danys pel Jutjat d'Instrucció 11 de Madrid.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1975", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "La matriculació a les titulacions oficials de la UVic-UCC per al curs 2018-2019 s'ha incrementat un 10%, respecte el curs anterior, i ha passat de 8.174 alumnes als 8.981 actuals.\nAixí ho ha explicat aquest dimarts el rector de la universitat, Joan Masnou, que ha destacat la \"consolidació\" de la federació entre Vic i Manresa que, a més, es veu reflectida en el quart any de matriculació conjunta a l'alça, tot i que la tendència a nivell de Catalunya és al revés.\nConcretament, l'increment global dels estudiants de nou accés és d'un 3%.\nEl rector també ha destacat que per primera vegada des de la federació entre Vic i Manresa, tots els estudiants obtindran un títol expedit sota una mateixa marca unificada.\nLa Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha augmentat un 3% el nombre de matriculats de nou accés en títols oficials aquest curs 2018-19 i un 10% pel que al nombre total d'alumnes.\nAixò inclou els graus de la UVic, UManresa, els màsters oficials i els doctorats de la UVic-UCC, el Campus Professional, els estudiants del Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades i Logopèdia semipresencial oferts conjuntament amb la UOC, i els centres adscrits BAU, EADA i ESERP.\nAquestes són algunes de les dades de la matrícula del curs 2018-2019 que aquest migdia ha presentat el rector de la UVic-UCC, Joan Masnou, en una roda de premsa que s'ha fet al campus Manresa.\nSegons Masnou, \"la UVic-UCC ha deixat de ser una universitat petita per ser una universitat madura, establerta i reconeguda dins del sistema universitari català, espanyol i europeu.\nS'ha convertit en la universitat de la Catalunya Central\" ha assegurat.\nEl rector també ha destacat que després de l'acord de federació signat el 2014, aquest curs serà el primer que el campus Manresa graduarà la primera promoció d'alumnes amb titulació de la UVic-UCC.\nUManresa: més alumnes, més internacional\nEl campus Manresa ha matriculat, aquest curs, 516 nous alumnes, un 6,6% més que fa un any.\nÉs el quart any consecutiu que augmenta el nombre de nous accessos i consolida així la tendència de creixement iniciada amb la federació el 2014.\nLes dues facultats del campus manresà, tant la de Ciències Socials com la de Ciències de la Salut, creixen en nombre d'estudiants de nou accés, si bé l'increment més important és en aquesta segona, gràcies sobretot a l'atractiu del grau semipresencial en Logopèdia, impartit conjuntament amb la Univeristitat Oberta de Catalunya (UOC).\nInfermeria es consolida com un estudi amb una alta demanda, igual que Fisioteràpia, que va omplir totes les places el mes de juliol, amb una nota de tall de 5,6.\nEn l'àmbit de les Ciències Socials, el grau en ADE ha viscut un increment del 24% en relació al curs anterior.\nUn 35% de l'alumnat de nou accés d'UManresa prové de fora de l'Estat Espanyol, majoritàriament de França i Itàlia per als estudis de Fisioteràpia i Podologia, respectivament.\nTambé hi ha alumnes internacionals als graus de Logopèdia i Infermeria, en una proporció molt menor.\nAl conjunt del campus Manresa, la població internacional entre els estudiants de grau suposa, en aquests moments, el 37% i s'enfila fins al 44,6% en el cas dels nous alumnes.\nEl 66% de les persones que han accedit aquest curs al campus Manresa són dones.\nSón clarament majoria als estudis de Logopèdia (on sumen un 92%) i de Mestre d'Educació Infantil (on suposen el 94%).\nADE i Fisioteràpia són els dos únics graus en què l'alumnat masculí supera el femení.\nD'altra banda, la via d'accés més habitual als estudis de grau del campus Manresa és la superació de les proves d'accés a la universitat, després d'haver cursat el batxillerat, en el 62% dels casos.\nAmb tot, hi ha un 22% que hi accedeix provinent de cicles formatius de grau superior.\nEn el cas de Logopèdia, un 39% dels matriculats de nou accés tenen estudis universitaris previs.\nMasnou ha fet referència al descens en la matrícula dels estudis d'Educació Infantil (tant a Manresa com a Vic) i Primària (a Vic), estretament vinculada als nous criteris d'accés i que ha provocat una davallada general a tot Catalunya.\nEn aquest sentit, el rector ha dit que cal anar més enllà de les dades i entendre que \"el sistema demana a la universitat que formi millors mestres, que prioritzem la qualitat a la quantitat i en això estem d'acord\".", "response": "La universitat UVic-UCC confirma que la federació entre Vic i Manresa és sòlida, establerta i reconeguda, ja que segons les dades ofertes pel rector, les matriculacions han augmentat un 10% respecte al curs anterior. El rector també ha confirmat que aquest curs per primera vegada tots els estudiants obtindran un títol unificat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_692", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Fa uns quants dies que circula a les xarxes socials una classificació dels països que tenen més ‘artistes silenciats amb l’empresonament’, i Espanya hi consta en primera posició, amb tretze casos, seguida de la Xina (12), de l’Iran (9), d’Egipte (5), de Turquia (3), de Cuba (1), etc. Són dades certes, incloses en un informe de referència publicat per la Unesco el proppassat mes de març i que porta per títol ‘L’estat de la llibertat artística‘.\nElaborat per un equip internacional independent d’una desena d’experts, documenta mig miler de casos de violació de la llibertat d’expressió artística en setanta-vuit estats, i Espanya és un dels que hi surt més malparat, tant per l’aplicació abusiva de la llei antiterrorista com per la repressió relacionada amb el procés català.\nI així consta a l’informe:\nI encara hi ha més classificacions d’aquesta mena:\nEspanya, juntament amb la Xina, Cuba, l’Índia, l’Iran, Israel, Mèxic, Polònia, Veneçuela i els EUA, és un dels països on hi ha ‘fets alarmants sobre la manera com tracten els artistes i la seva llibertat d’expressió’.\nI d’on surten aquestes dades?\nL’informe indica la persecució i les condemnes de presó contra rapers, que justament ahir van ser motiu de condemna en el Concert per la Llibertat d’Expressió que es va fer a Palma, amb la participació de desenes d’artistes.\n‘Espanya: rapers en el punt de mira’ és el títol d’un dels capítols, que recull la condemna de dos anys i un dia a la presó que va dictar l’Audiència espanyola contra dotze membres del grup La Insurgencia, denunciats després d’una actuació que van fer al carrer, amb cançons que feien referència a atemptats dels GRAPO i que criticaven la família reial espanyola, la policia i el sistema judicial de l’estat.\nI també es fa ressò del cas de Valtònyc, ‘condemnat a tres anys i mig de presó per “greus insults contra la corona, glorificació del terrorisme i humiliació de les víctimes i amenaces”’.\nI arriba a aquesta conclusió contundent: ‘Malgrat que algunes de les lletres de molts rapers espanyols parlen de violència i critiquen el govern espanyol i la monarquia, la proliferació d’empresonaments, persecucions i amenaces contra els rapers és una violació total dels tractats internacionals de què forma part Espanya i genera un ambient de silenciament per als artistes.’\nEspanya-Catalunya\nD’una alta banda, l’informe es fixa en casos de vulneració de drets que tenen relació amb el referèndum a Catalunya i que van afectar Pep Gimeno ‘El Botifarra’ i Cesk Freixas.\nDiu així: ‘La tensió entre Espanya i la comunitat autònoma de Catalunya va créixer arran del referèndum del primer d’octubre de 2017, que va tenir un resultat favorable a la independència del 90%.\nAquest conflicte va tenir impacte en la llibertat d’expressió i en els intents de censurar artistes que havien expressat el seu suport a la independència de Catalunya.’\nAfegeix: ‘Durant el setembre del 2017, el PP va intentar anul·lar uns quants concerts al País Valencià, adduint el suposat suport dels artistes a la independència de Catalunya.\nEl cantant Pep Gimeno “El Botifarra” i Carraixet tenien prevista una actuació el 26 de setembre a Torrevella, organitzat pel govern valencià, i el secretari general del PP a Torrevella, Joaquín Albadalejo, va demanar que s’impedís bo i dient: “En el PP defensem la nostra llibertat d’expressar la nostra llengua materna, que és l’espanyol.”‘\nI un altre cas: ‘El cantant català Cesk Freixas havia d’actuar al setembre a Pinós, però el PP local va publicar un comunicat a Facebook demanant al govern valencià que prohibís el concert .\nL’artista va explicar que el PP ja havia intentar censurar-lo prèviament, quan uns agents de la Guàrdia Civil es van presentar en un concert dient que en tenien queixes i, després d’una breu discussió, els agents van marxar.’", "response": "Un estudi de la UNESCO ha revelat que Espanya està en la primera posició dels països que tenen més repressió de la llibertat d'expressió artística, amb 13 casos d'artistes silenciats, empresonats o amb condemnes. En aquest informe consten els casos de Valtònyc, o el grup La Insurgencia, denunciats per insults contra la corona o la policia.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2955", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El primer secretari del PSC i aspirant a revalidar el càrrec, Miquel Iceta, ha revelat que aquest dilluns al vespre va mantenir una conversa telefònica \"molt cordial\" amb el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, en què li va transmetre el 'no' del PSC a la investidura de Rajoy i l'aposta per consultar a la militància del PSOE en cas que es canviï de posicionament.\nMalgrat tot, Iceta ha afirmat que no veu aquesta possibilitat i que no contempla que el PSOE ajudi Mariano Rajoy a seguir governant.\nEn roda de premsa des de Tarragona, Iceta ha replicat Javier Fernández, qui aquest mateix dimarts ha opinat que seria pitjor un govern en majoria del PP que un en minoria, que si tots els socialistes estan d'acord que un govern popular és \"una mala notícia\" convindria que no es contribuís \"ni per activa ni per passiva\" a donar-li continuïtat.\nMiquel Iceta ha explicat que Fernández el va trucar enmig d'un debat amb Núria Parlon a Barcelona i que, al vespre, li va tornar la trucada.\nEl primer secretari del PSC ha explicat que va informar el president de la gestora que el posicionament formal dels socialistes catalans li traslladaria una comissió formada per Balmón, Escarp, Ros i Marín i nomenada per l'executiva, atès que tant ell com Parlon tenen suspeses les seves funcions orgàniques amb motiu del procés de primàries.\nMalgrat tot, Iceta ha explicat que li va apuntar la posició \"ja coneguda\" que defensa el PSC: la idea que no s'ha de donar suport al PP, lamentar que no hi hagi un lideratge clar al PSOE i que si s'ha de fer algun canvi en la posició de socialistes espanyols es faci mitjançant una consulta a la militància.\n\"Va ser una conversa molt cordial, en què li vaig apuntar aquestes coses, però li vaig dir que s'haurien de formalitzar de la manera que la direcció executiva del PSC va decidir dilluns\", ha aclarit.\nDesprés que Fernández hagi opinat aquest dimarts que un govern amb majoria del PP seria pitjor que un govern en minoria dels populars, Iceta s'ha refermat en la posició de no investir Rajoy.\n\"Estem tots els socialistes d'acord en què un govern del PP és una mala notícia i, si ho és, convindria que nosaltres no en forméssim part, que no haguéssim contribuït ni per activa ni per passiva a la continuïtat d'un govern que per a tots és una mala notícia\", ha reblat el dirigent del PSC.\nMiquel Iceta ha subratllat que, fins al moment, no ha vist cap intent de canviar la postura de no investir novament Rajoy com a president del govern espanyol.\nEn aquest sentit, ha citat al secretari d'organització del PSOE andalús, Juan Cornejo, qui ha reivindicat la vigència de la resolució del comitè federal que nega el vot a la investidura de Rajoy.\nL'actual primer secretari del PSC ha insistit que si la gestora opta per canviar de parer caldrà l'aval de tota la militància del PSOE.\n\"Respecto molt totes les opinions, que es puguin expressar en llibertat, però cal recordar que el mecanisme de presa de decisió és el que és\", ha afirmat.\nIceta ha afegit que no s'imagina al PSOE ajudant Rajoy a seguir governant.\n\"No veig aquesta possibilitat\", ha sentenciat.\nSobre les primàries: \"Voldria guanyar, i guanyar bé\"\nPreguntat sobre el procés de primàries al PSC, Iceta ha constatat que els més de 7.000 avals recollits per la seva candidatura i per la de Núria Parlon \"hi ha ganes de debatre i de participar\".\nEl candidat a revalidar el càrrec ha cridat a assolir una participació \"molt i molt alta\" el 15 d'octubre i ha admès que el seu desig seria \"guanyar i guanyar bé, i fer-ho de la forma més clara, més transparent i més positiva possible\".\nIceta ha reivindicat que els socialistes catalans demostraran que \"és possible fer un procés competitiu de primàries que, lluny de dividir, uneixi; que lluny de desanimar, impulsi, i que lluny de donar espectacles públics de divisió, doni mostres públiques de cohesió, unitat i empenta\".", "response": "Miquel Iceta ha confirmat en roda de premsa que en una conversa telefònica li va transmetre al president de la gestora del PSOE el no del PSC a la investidura de Rajoy, i opina que s’haurà de consultar a la militància del PSOE en cas que es vulgui canviar de postura respecte a la no investidura.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2777", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "La Seca Espai Brossa ha presentat aquest divendres la seva primera producció de la temporada, 'Diumenge', una comèdia amb referents surrealistes de Joan Brossa dirigida per Hermann Bonnín.\nL'espectacle està protagonitzat per Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk.\nBonnín ha explicat que \"és aparentment un sainet quotidià on passen coses que deuen passar a totes les família, però amb la mirada del Brossa\" i els seus símbols surrealistes.\nEl director del muntatge ha fet èmfasi en què l'obra li recorda al pintor surrealista belga René Magritte amb \"una construcció i deconstrucció de la paraula\".\nL'espectacle es podrà veure a La Seca Espai Brossa del 19 d'abril al 21 de maig i forma part de l'epicentre Brossa.\nTres personatges, el marit, la muller i l'amic protagonitzen la petita història d'un matrimoni de la burgesia enriquida que estiueja a la Costa Brava.\n'Diumenge' és una comèdia amb referents surrealistes com per exemple els de Magritte, quan desplega en la seva obra telons de vellut, ombres i paraules inflamades.\nL'obra es trasllada als cinemes de barri, la ràdio, les primeres televisions en blanc i negre i els noticiaris, els No-Dos, en els que la presència de Franco era una constant inaugurant pantans, desfilant sota pal·li en les processons del Corpus seguit dels cardenals i bisbes del moment.\nBonnín ha explicat que és una obra escrita l'any 64 i que reflecteix la història d'una família mitja de l'època i els diumenges reben un amic i a partir d'aquí sorgeix una història subterrània entre els tres personatges.\nL'actriu Àngels Bassas ha explicat que el personatge que interpreta al muntatge \"és molt entranyable\".\nElla creu que és important que el públic ubiqui el text a l'any 64 i ha assenyalat que sorprèn veure com el marit parla a la muller, ja que vist des del punt de vista actual seria \"maltractament psicològic, però portat a la comicitat la veritat és que un riu molt\".\nBassas veu en el comportament de la família moltes expressions \"d'un matrimoni burgès català que s'avorreix un diumenge per la tarda i no saben què fer\".\nElla interpreta una dona molt romàntica que \"té una dependència del marit; es parlen molt malament, però no sabrien fer res sense l'altra\", mentre que l'amic, interpretat per Abel Folk, els compensa a tots dos.\n\"És una obra com totes les del Brossa que injecta de forma subterrània el seu món a una història senzilla\", ha dit Bonnín.\nEn aquest context, ha manifestat que \"és aparentment un sainet quotidià on passen coses que deuen passar a totes les família, però amb la mirada del Brossa tot això es converteix en un món en el qual hi està immers Tàpies, Joan Miró i tota aquella generació\".\nBonnín ha dit que \"mentre es parlen de coses del present i conflictes petits i sentimentals, de cop i volta aixequen el vol unes paraules que desconcerten, però a la vegada concerten\".\nEls actors Abel Folk i Àlex Casanovas han reconegut que a l'inici no van entendre el text, però que van anar comprenen el seu sentit.\n\"És un gran contenidor que necessita ser omplert de coses.\nNo és una història, sinó que Brossa explica situacions, instants de la vida dels personatges\", ha apuntat Folk.\nSobre el teatre de Brossa, Bonnín ha destacat que no escrivia teatre, sinó poesia escènica.\n\"Les seves obres s'han de llegir i acceptar, i entendre quin és aquest món estrany, poètic i surrealista\" que presenta, en el que també hi ha \"un gran humor a contracorrent\".\nEl director de l'obra també ha indicat que Brossa tenia els ulls posats en les persones senzilles i en el seu món, i sobre ells hi posava una música i una poètica \"absolutament original\".\nL'espectacle 'Diumenge' no té escenografia, només hi ha un parquet a terra i els espectadors es situen de forma lateral.\n\"Hi ha un joc i es fa l'ullet amb el públic\", ha apuntat el director .\n20 anys del Brossa Espai Escènic\nPer altra banda, ha recordat que el Brossa Espai Escènic va néixer fa 20 anys, molt a prop d'on han celebrat la roda de premsa al barri del Born al carrer Allada-Vermell.\n\"Avui fa 20 anys exacte\", ha recalcat Bonnín.\nEl va inaugurar el mateix Joan Brossa.", "response": "La Seca Espai Brossa ha presentat aquest divendres la primera producció de la nova temporada: \"Diumenge\". Dirigida per Hermann Bonnín, es tracta d'una comèdia que tracta temes quotidians però amb tints surrealistes. El guió original és de Joan Brossa i està protagonitzada per Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk. L'espectacle no té escenografia.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2751", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El secretari de Treball del Govern, Josep Ginesta, atribueix l'augment de l'atur en 1.500 persones a Catalunya a les mesures de prevenció per frenar l'expansió del coronavirus i la cancel·lació de grans esdeveniments com el Mobile World Congress (MWC).\nGinesta ha argumentat que el nombre d'aturats només ha pujat en el sector serveis (+1.512) i a la demarcació de Barcelona (+2.426), on s'havia de celebrar el congrés.\nEn una atenció als mitjans, Ginesta ha assegurat que \"no es poden descartar\" Expedients de Regulació d'Ocupació arran de la crisi del Covid-19 tot i que ha assegurat que \"a hores d'ara\" no n'hi ha cap sobre la taula que tingui \"com a element troncal\" la crisi del coronavirus.\nL'atur registrat a Catalunya ha pujat en un mes de febrer per primera vegada en sis anys, quan es va registrar un rècord històric de 665.176 aturats.\nDurant el segon mes del 2020 la xifra d'aturats actual, però, és molt més baixa amb 395.214 persones registrades a les llistes d'atur.\nPer Ginesta, l'increment de l'atur no només s'explica per la desacceleració econòmica sinó per la crisi del coronavirus, un element que ha aparegut durant el mes de febrer i que \"condiciona\" les dades.\n\"L'aplicació de mesures de caràcter preventiu, per evitar contagis i la crisi a escala global que ha generat l'aparició del coronavirus acaba tenint un impacte sobre el dinamisme del mercat de treball, especialment a Barcelona amb la no-celebració del Mobile\", ha dit Ginesta.\nAquesta situació ha provocat \"menys mobilitat per part de les persones i empreses\", un fet que afecta Barcelona i Catalunya, \"territoris que acullen molta gent\".\nLa feminització del sector serveis, el més afectat per l'augment de l'atur (+0,5%), ha provocat que el col·lectiu més afectat per la destrucció d'ocupació hagin sigut les dones, amb un comportament negatiu intermensual (+0,8%) i anual (+0,7%).\nDurant el febrer del 2020 a Catalunya hi havia 223.000 aturades.\nL'atur s'ha reduït a totes les demarcacions de Catalunya menys a Barcelona, on aquest indicador ha crescut un 0,9% i on s'han notat més les mesures de prevenció de contagi de coronavirus.\nLa crisi del brot víric i la suspensió del MWC també expliquen la reducció de 15.929 contractes formalitzats en comparació amb el gener i 5.168 menys que fa un any, el primer descens en contractació des del 2013.\nPreguntat sobre si l'epidèmia de coronavirus podria afectar més al mercat de treball, Ginesta ha afirmat que \"no es pot preveure\" amb certesa però ha assegurat que cal tenir en compte que les mesures que han pres les empreses catalanes han sigut en \"l'àmbit de la precaució\" i no perquè hi hagi hagut afectació directa com ara confinaments de treballadors.\nPer aquest motiu, ha assegurat que la situació \"es pot estabilitzar en el curt termini\".\nEl Govern està fent un seguiment diari de la situació i s'està preparant per acompanyar les empreses que ho necessitin, ha assegurat.\nGinesta ha dit que \"pot passar\" que les companyies catalanes necessitin fer Expedients de Regulació d'Ocupació temporals per ajustar la producció tot i que, de moment, no n'hi ha cap que argumenti problemes de subministrament causats per la crisi del coronavirus, com ja ha passat en empreses com la planta de Volkswagen a Navarra.\nAmb tot, el secretari de Treball ha subratllat que les dades d'ocupació són més positives si es comparen amb les registrades durant el febrer del 2019, ja que durant el segon mes d'aquest any hi ha 1.428 aturats menys.\nTambé ha volgut remarcar que la xifra total de persones sense feina inscrits a les oficines del SOC a Catalunya és la més baixa en un febrer des del 2008.\nD'altra banda, ha destacat l'augment de les afiliacions per sisè any consecutiu.\nDurant el mes de febrer s'han registrat 21.300 afiliats més que al gener, un increment del 0,6%.\nEn comparació amb el mateix període de fa un any, el creixement ha sigut de l'1,6%.\nGinesta també ha remarcat que l'atur de llarga durada s'ha reduït fins al 36,6% i que la durada mitjana de permanència a l'atur se situa en 7,6 mesos, una de les més baixes dels últims deu anys.", "response": "S'ha registrat un augment de l'atur en el sector serveis i més específicament a la demarcació de Barcelona. El secretari de Treball del Govern, en una atenció als mitjans, atribueix aquest augment a les mesures de prevenció contra la covid i a la cancel·lació de grans esdeveniments, com ara el Mobile World Congress.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2507", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, ha admès la seva \"preocupació relativa\" pel repunt d'accidents amb víctimes mortals que s'han produït en les darreres setmanes, l'últim dels quals va tenir lloc dilluns quan un motorista va perdre la vida a la carretera C-224 a l'alçada de Capellades (Anoia).\nGendrau afirma que caldrà analitzar les casuístiques que han intervingut en aquests episodis i s'ha mostrat partidari de seguir treballant en la prevenció i la formació en educació viària \"per lluitar contra aquesta xacra\".\nEn aquesta línia ha reiterat que la màxima prioritat del Govern és reduir la sinistralitat a les carreteres.\nAixí mateix ha avançat que la propera campanya que engegarà el SCT està orientada a reduir els accidents de moto.\nGendrau ha fet aquestes declaracions en el marc de la VII Jornada del programa Game Over que impulsa l'Institut Guttmann de Badalona.\nL'objectiu d'aquesta iniciativa és sensibilitzar els joves perquè desenvolupin actituds responsables i prudents quan es trobin al volant.\nEl nou director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, considera que en totes les conductes de risc \"la prevenció és bàsica\" per conscienciar les persones i formar-les.\n\"Hem vist que quan tota una generació que ha rebut formació en educació viària ha accedit a la carretera els accidents s'han disminuït\", ha advertit.\nAmb tot, insisteix en la necessitat de seguir treballant en aquesta direcció, sobretot després dels sinistres amb víctimes mortals que en les darreres setmanes han experimentat un repunt.\nEl cap de setmana passat dues persones van perdre la vida en un xoc frontal entre un cotxe i dues furgonetes a la N-340, a l'Ampolla, i dilluns un motorista de 42 anys va morir en un accident a la C-224 a Capellades.\n\"Estem relativament preocupats perquè hi va havent accidents amb víctimes mortals massa sovint i aquesta és una xacra contra la que hem de lluitar i a la que hem de guanyar\", ha apuntat Gendrau que ha recordat que reduir els sinistres amb morts és la prioritat del nou Govern.\nAlhora ha dit que estan analitzant les diferents casuístiques per determinar els motius pels quals han tingut lloc aquesta fets i si existeix un denominador comú.\nTot i que el cap del SCT ha detallat que properament es desenvoluparà una campanya per combatre els accidents de moto, també ha indicat que treballaran per evitar els episodis en què resulten implicats ciclistes com el que va tenir lloc diumenge a Amer quan una jove de 25 anys va quedar greument ferida a la C-63, o el que va afectar un noi de 14 anys que va perdre la vida després de patir un atropellament a Santa Margarida de Montbui.\n\"En el cas del ciclisme de carretera, al conviure amb vehicles motoritzats, el ciclista és el dèbil\", ha advertit Gendrau que ha considerat que cal fer pedagogia entre els conductors perquè mantinguin la distància de seguretat a l'hora de fer avançaments i també incidir en els mateixos ciclistes perquè evitin situacions de risc.\nVII edició del Game Over\nGendrau ha fet aquestes valoracions en el marc de la VII Jornada del programa Game Over que impulsa l'Institut Guttmann de Badalona.\nAquesta iniciativa té per objectiu conscienciar estudiants de secundària i de Formació Professional sobre els riscos de la conducció i sensibilitzar-los perquè desenvolupin actituds responsables i prudents quan es trobin al volant.\n\"Tenir de primera mà un testimoni real del que pot passar-te és molt important\", ha reconegut Gendrau en referència als 26 monitors que visiten els centres educatius per compartir les seves experiències amb els joves.\nEn aquesta línia destaca la importància d'impartir una formació que emocionalment pugui captar l'atenció dels estudiants perquè recordin aquesta vivència tota la vida.\nAquest curs el programa s'ha dut a terme en 395 centres i se n'han beneficiat 48.108 alumnes.\nEl 93% d'aquests afirma que recorda molt bé el relat de l'experiència personal del monitor i el 88% considera que les xerrades influeixen de forma positiva en la prevenció de les conductes de risc relacionades amb la conducció de vehicles.\nEl 48% dels joves manifesta que gràcies a aquestes sessions ha modificat la seva conducta relacionada amb el trànsit.", "response": "El director del SCT ha traslladat la seva preocupació per l'increment d'accidents a les carreteres amb víctimes mortals. Tanmateix ha confirmat que la prioritat del Govern serà reduir la sinistralitat i ha llançat una campanya per sensibilitzar els joves i aconseguir que tinguin conductes responsables i prudents quan vagin al volant.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_9", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Així mateix, ha dit que des del govern consideren el polèmic piulet de De Gispert ‘un error desafortunat’ que lamenten.\n‘Volem fer un reconeixement a la llarga trajectòria política i agrair la seva tasca al capdavant del Parlament de Catalunya’, ha dit.\nLa setmana passada, el president de la Generalitat, Quim Torra, va considerar tancada la polèmica, tot i que Sergi Sabrià (ERC) va reprovar De Gispert.\nDe Gispert havia publicat aquesta tarda una carta oberta en què deixava en mans del govern la revocació del guardó després de la polèmica desfermada per un repiulet en què comparava polítics del PP i Cs amb porcs.\nArran d’això, Ciutadans, el PSC i el PP van demanar a Torra que li retirés el guardó.\nDe Gispert va esborrar el piulet i va demanar disculpes, però, veient l’enrenou, ha decidit de posar a disposició del govern la Creu.\n‘Vull manifestar que aquesta campanya política envers la meva persona és profundament preocupant, i cal denunciar-ho: no podem permetre que es restringeixi ni coarti la llibertat d’expressió de tots, siguem qui siguem, si veritablement volem construir una societat avançada democràticament.\nEs tracta d’un valor republicà bàsic, que hem de saber protegir efectivament, perquè ens hi juguem molt’, denunciar a la carta.\nPodeu llegir-la sencera ací:\n«Benvolgudes, benvolguts,\nLa setmana passada vaig rebre una bona notícia: el Govern m’atorgava, junt amb altres persones i entitats, la Creu de Sant Jordi, una distinció creada l’any 1981 que premia una trajectòria vital al servei de Catalunya i de la seva cultura, o també un fet rellevant i especial, haver destacat en un àmbit, una entitat creada….\nNo cal dir que aquesta decisió em va fer molta il·lusió, perquè he estimat i estimo les institucions catalanes, he tingut el goig de servir-les al llarg de la meva vida, crec que he contribuït a consolidar l’autogovern de Catalunya i he tingut l’honor immens de ser la primera dona de presidir el nostre parlament.\nDos dies després, però, i com a conseqüència d’un maleït tweet, va haver-hi un daltabaix exagerat: a la política i als mitjans de comunicació, línies editorials i opinadors de tota mena hi anaven creant un ambient procliu a revertir l’atorgament de la Creu a la meva persona, encara que fos tergiversant el que jo havia escrit i silenciant les meves explicacions.\nTampoc no semblava importar gens que m’hagués disculpat pel tweet, que he reconegut que era desafortunat, ni que l’hagués esborrat, en veure les interpretacions que s’estaven difonent.\nEl mal ja era fet i els professionals de la crispació no estaven disposats a desaprofitar la situació.\nVull manifestar que aquesta campanya política envers la meva persona és profundament preocupant, i cal denunciar-ho: no podem permetre que es restringeixi ni coarti la llibertat d’expressió de tots, siguem qui siguem, si veritablement volem construir una societat avançada democràticament.\nEs tracta d’un valor republicà bàsic, que hem de saber protegir efectivament, perquè ens hi juguem molt.\nVivim temps convulsos políticament i, a més, estem en campanya electoral.\nEl tweet, que no era afortunat, ha estat molt oportú per a tots els qui no perden cap oportunitat d’erosionar un govern i un parlament vulnerables, ateses les circumstàncies polítiques, i per inocular noves dosis de crispació en la política i deteriorar-hi el debat; per als qui, en definitiva, des del cinisme, la deslleialtat i la irresponsabilitat, creuen en el ‘tot s’hi val’ i el practiquen.\nAteses aquestes circumstàncies, per un sentit institucional i perquè crec, a més, que la Creu de Sant Jordi, com a distinció, ha d’estar allunyada de tota polèmica que puguin atiar aquells a qui, sobretot, molesta qualsevol forma de catalanitat expressada de manera normal, pacífica i festiva, assumeixo l’error comès, tot lamentant-lo, i us anuncio que he posat la Creu de Sant Jordi, que encara no he rebut, a la disposició del M. H. President Quim Torra i del seu govern, per al que creguin més convenient.\nPer acabar, i tot agraint al govern de la Generalitat que considerés fa uns dies que era mereixedora de la Creu de Sant Jordi, constato que, en aquests moments de la vida –la meva i la del nostre país–, el que veritablement valoro, em fa feliç i em dóna vida és l’escalf de tanta gent amiga, el talent de tantes dones i de tants homes que ens acompanyen i la il·lusió compartida per un futur de dignitat i de llibertat col·lectives.\nPer això, amb Creu de Sant Jordi o sense, em tindreu al costat i al servei d’aquest poble que ha sofert tant, que ha aguantat tant, però que es rebel·la democràticament i pacíficament per un futur millor.\nVisca Catalunya lliure!\nNúria de Gispert i Català\nPresidenta del Parlament de Catalunya 2010-2015»", "response": "De Gispert va fer un tuit on comparava polítics del PP i Cs amb porcs, cosa que va causar molt d'enrenou, crítiques i polèmica. En vista de l'embolic causat, De Gispert ha publicat una carta oberta on demana disculpes pel tuit desafortunat i deixa en mans del Govern la revocació de la Creu de Sant Jordi.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_711", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El president de la Comissió d’Afers Europeus del Parlament de Suècia, Carl Schlyter, considera que el debat sobre l’encaix d’una Catalunya independent a la UE no es pot utilitzar com a argument ni com a excusa a la campanya electoral.\nHa dit que ‘Catalunya compliria tots els criteris’ per ser membre de la UE i que Espanya veuria ‘els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya’.\nSchlyter, del partit dels Verds, ha afegit que si els catalans escullen ‘un futur diferent’ els governs europeus hauran de reaccionar.\nAquestes declaracions a l’ACN, les ha fetes al parlament d’Estocolm, on el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha organitzat avui un acte sobre el 27-S.\nA l’acte, organitzat conjuntament amb el partit dels Verds a Estocolm, hi ha assistit també el secretari general del Diplocat, Albert Royo, que ha subratllat que el president català, Artur Mas, podia ser ‘jutjat i empresonat’ ben aviat per haver promogut el 9-N.\nRoyo ha destacat que els catalans havien demanat ‘reiteradament’ un referèndum al govern espanyol, però que aquest s’hi havia negat i que ‘l’última sortida’ era el 27-S.\n‘Seria millor un referèndum real’, diu Schlyter\n‘La democràcia hauria de ser justa’, ha dit Carl Schlyter, que ha lamentat que els catalans hagin de votar sobre la independència ‘de manera complicada’ el 27-S, sense un referèndum vinculant, perquè el govern espanyol el nega.\n‘Seria molt millor que poguéssiu tenir un referèndum real; almenys tothom podria expressar la seva opinió justament, i aquesta és la base perquè tothom respecti la decisió’, ha dit.\nEls governs europeus ‘no voldran interferir en la decisió que prenguin els catalans’, ha dit Schlyter.\n‘Però si els catalans escullen un futur diferent, és clar que haurem de reaccionar –ha observat–.\nSi un nou estat vol entrar a la UE, per què li ho hem de denegar?’\nI ha afegit que Catalunya compliria els criteris democràtics, de drets humans i econòmics.\n‘No es pot utilitzar com a argument, no es pot utilitzar la UE com a excusa en aquest referèndum’, ha advertit.\nAixí mateix, ha dit que si Espanya vetés l’adhesió hi hauria un problema, però que ‘si la conclusió del procés és que hi ha un matrimoni infeliç, val més ser bons amics’.\n‘Estic segur que la gent d’Espanya veurà els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya, es decideixi què es decideixi.\nSempre és millor tenir bones relacions amb el veí’, ha afegit.\nLes conseqüències del 27-S\nSobre el caràcter plebiscitari de les eleccions, ha dit: ‘En diguis com en diguis, si la gent vota una clara majoria de partits que volen un futur diferent per a Catalunya, com ho pots aturar?’\nI encara més: ‘Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una realitat política.\nUn es pot quedar en un racó i dir que no li agrada, però això tant se val: la realitat hi és.’\nSchlyter ha remarcat que la Comissió d’Afers Europeus dóna al ministre d’Afers Estrangers suec un mandat sobre com ha de negociar a la Unió Europea, i no ha descartat que un dia li hagin de donar directrius sobre Catalunya.\n‘Potser haurem de tornar aquí’, ha dit, sobretot ‘si els catalans volen canviar la seva relació amb Espanya’.\nEl debat del Diplocat\nDurant el debat, Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ha presentat Catalunya com un lloc divers on un 70% dels ciutadans són ‘xarnegos’, un terme amb què s’ha descrit a si mateixa i que ha volgut reivindicar positivament com a part del país.\nOlid ha explicat al públic d’ Estocolm la transversalitat del procés independentista, i ha mostrat la imatge de l’abraçada entre el president Artur Mas i el diputat de la CUP David Fernàndez com a exemple.\nL’eurodiputada sueca Bodil Valero ha explicat la seva experiència com a observadora internacional a la manifestació de la Meridiana: ‘Qui digui que hi havia poca gent, menteix.’\nValero ha afegit que ella i la resta d’observadors ni tan sols van poder arribar fins a la capçalera, de tanta gent com hi havia als carrers.\nJaume Farguell, ex-diputat i ex-batlle de Berga, ha recordat la relació entre el seu municipi i Suècia.\nFarguell ha remarcat, per exemple, que a Europa hi ha una trentena de pobles anomenats Berga, la majoria en a Suècia.\nTambé berguedà ha recordat la construcció del pavelló suec de l’exhibició universal de Barcelona, de l’any 1929, que finalment va restar a Berga.\nEl diputat suec Valter Mutt, moderador de les jornades, ha assenyalat que el dret d’autodeterminació és reconegut internacionalment.\nDurant l’acte, un representant de l’ambaixada espanyola ha intervingut per defensar la posició del govern espanyol, per dir que el 9-N no seguia la legalitat espanyola i que Madrid ‘no pot autoritzar un referèndum legal’.", "response": "El president de la Comissió d’Afers Europeus del Parlament de Suècia ha declarat que el debat si Catalunya en el cas d’independència pogués formar part o no de la UE no es pot utilitzar com a argument en una campanya electoral. Justifica també que Catalunya tindria tots els requisits per a ser un estat membre de la UE.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1772", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "L'avís per l'incendi s'ha rebut poc abans de les 5 de la tarda.\nFoto: @enricprades\nACTUALITZACIÓ 9:45 hores, diumenge 15.\nFoc controlat i també un a Ginestar\nIntensa tasca dels Bombers de la Generalitat durant esta nit passada, en què els efectius terrestres que van quedar a la zona de Colladetes del Perelló en retirar-se els aeris, han aconseguit controlar l’incendi que crema des d’ahir a les cinc de la tarda.\nLa nit, però, encara s’ha complicat més en declarar-se un altre incendi al Ginestar poc després de les 12, que des de fa uns minuts està també controlat després de cremar unes 12 hectàrees de camps agrícoles abandonats.\nEste matí treballen una vintena de mitjans terrestres a l’incendi de Ginestar i una quinzena al del Perelló, a l’espera de decidir si cal que s’incorporen alguns mitjans aeris per seguir remullant la zona o poden assumir-ho les dotacions que treballen des de terra.\nS’espera que durant el matí comence a bufar el vent de mestrat amb poca intensitat, tot i que la força tendirà a pujar a llarg del dia.\nACTUALITZACIÓ 22.00 hores.\nEstabilitzat\nEls Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat, a les 21.40 hores, l’incendi forestal que des de primera hora de la tarda afecta el paratge de les Colladetes del Perelló.\nUna vintena de mitjans terrestres dels Bombers continuen realitzant les tasques d’extinció i restaran tota la nit a la zona per acabar d’assegurar el perímetre.\nEls set mitjans aeris que han participat en les tasques d’extinció s’han retirat amb l’ocàs, cap a les 21.30 hores.\nSegons les informacions facilitades pel Servei Català de Trànsit, la carretera TV-3022 està tallada en ambdós sentits de la marxa entre el punt quilomètric 1,8 i el punt quilomètric 18,9.\nLes causes de l’incendi no estan determinades, encara que \"molts indicis apunten al foc en un transformador d’un molí eòlic\", segons han informat els Bombers de la Generalitat.\nEls Agents Rurals, cos competent en la investigació dels incendis, ha encetat la línia per esbrinar quin ha estat l’origen exacte del foc.\nAixí mateix, l’extensió cremada serà mesurada pels Agents Rurals un cop extingit l’incendi.\nA hores d’ara, i segons les xifres provisionals dels Bombers, haurien cremat entre 25 i 30 hectàrees de vegetació forestal.\nMolí del parc eòlic de les Colladetes, cremat.\nFoto: Agents Rurals\nDe la seva banda, la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat ha posat en prealerta el pla especial per Incendis Forestals a Catalunya, Infocat.\nACTUALITZACIÓ 19:25.\nEsforços per evitar que el foc salte la carretera\nEls Bombers de la Generalitat estan dedicant esforços en intentar evitar que les flames de l'incendi que crema a la zona del parc eòlic de les Colladetes, al Perelló, salte a l'altra banda de la carretera de Rasquera, que actualment està tallada per facilitar l'operatiu d'extinció.\nTot i que el foc, que s'ha originat on són els aerogeneradors, s'ha dirigit cap a la carreterra, el vent de Ponent, que bufa amb certa intensitat, no l'empeny a hores d'ara cap a la via.\nD'esta manera, les hectàrees potencials de l'incendi es reduixen a unes 40, mentre que si el foc aconseguís passar la via, el potencial de les flames augmentaria molt.\nINFORMACIÓ 18:42.\nUn transformador, possible origen\nEls Bombers de la Generalitat han rebut, minuts abans de les cinc de la tarda, un avís de foc a la zona del parc eòlic de les Colladetes del Perelló.\nEs tracta d’un incendi que afecta vegetació forestal en el paratge situat a prop de la carretera de Rasquera, la TV-3022, que es troba tallada entre el punt quilomètric 1,8 i el 2 per facilitar les tasques de l’operatiu.\nFoto: @enricprades\nEstà previst que un desena més de vehicles terrestres provinents d’altres Regions d’Emergència s’incorporen paulatinament a les tasques d’extinció.\nEls bombers han apuntat que el foc en un transformador en un molí de vent del parc eòlic de les Colladetes ha pogut ocasionar l’incendi, tot i que es tracta d’una hipòtesi per confirmar.\nL'incendi no està controlat a hores d'ara i a la zona hi bufa un vent entre moderat i fort.\nLes primeres estimacions apunten a una afectació potencial de 40 hectàrees, tot i que l'afectacio provisional és d'unes 12.\nEl dispositiu d'extinció també compta amb efectius de les ADF, Agentsrurals, mossos, Policia Local, ProteccioCivil i SEM Foto: Bombers\nL'incendi, a les 22.00 hores, ha cremat entre 25 i 30 hectàrees de vegetació forestal.\nFoto: Agents Rurals\nImatge facilitada per un veí on s'observa un dels molins sense una aspa.\nFoto: @enricprades", "response": "A primera hora de la tarda, un incendi forestal ha afectat el paratge de les Colladetes del Perelló. Els bombers de la Generalitat l'ha donat per estabilitzat vora les 10 de la nit. Els bombers tenen la hipòtesi que pot haver estat causat per un transformador de molí eòlic i estimen que unes 40 hectàrees han estat afectades.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2119", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El PP celebra aquest divendres, dissabte i diumenge el seu 18è congrés nacional.\nUn cònclau sense pugna pel lideratge –Rajoy va ser l'únic candidat que va presentar els 100 avals necessaris-, on es debatran cinc ponències i on l'única incògnita és el repartiment de poder entre els futurs aspirants a succeir el president del partit.\nEs dóna per fet que Rajoy mantindrà María Dolores de Cospedal com a número dos del PP, malgrat el debat obert sobre l'acumulació de càrrecs, però el president del partit podria variar l'organigrama de la formació per recuperar la figura de coordinador general del PP, un càrrec que havia ocupat Acebes als temps d'Aznar i que ara podria anar a parar a mans del 'sorayo' Fenando Martínez-Maíllo.\nEls populars volen aprofitar aquest congrés per posar de relleu la seva funció de partit d'ordre contraposat a les pugnes internes que amenacen Podem i el PSOE.\nEl Congrés engegarà motors oficialment a les 16:00h d'aquest divendres amb discursos de Luisa Fernanda Rudi i la presidenta del cònclau, Cristina Cifuentes, i poc després ja hi prendran la paraula els portaveus al Parlament Europeu, el Senat i el Congrés, abans que ho faci la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal.\nAl llarg de tres dies s'hi debatran cinc ponències.\nLa de Política i Estatuts, que coordina Fernado Martínez-Maíllo; l'Econòmica i d'Administració Territorial, coordinada per Javier Arenas, la d'Educació, Innovació i Cultura, per Andrea Levy; la Sociel, per Javier Maroto, i la d'Europa, per Pablo Casado.\nS'espera que la qüestió catalana estigui present al congrés, com ho ha estat a l'article de tribunal que el líder de la formació, Mariano Rajoy, ha publicat a El Mundo, on fa una defensa aferrissada de la Constitució espanyola, presenta el PP com \"un partit fiable\", crida a \"superar els cants de sirena del populisme\" i identifica l'independentisme com \"un desafiament a la nostra unitat i a les nostres lleis\".\n\"Un desafiament tan contrari a la nostra història compartida com a la nostra vida democràtica i a un món que avança cap a la supressió de fronteres\", escriu.\nMés enllà de la qüestió catalana, un dels centres d'interès del congrés és la llista que el president espanyol presentarà per als càrrecs del Comitè Executiu i la Junta Directiva, on caldrà veure si continuen o no tots els vicesecretaris generals.\nEl vicesecretari d'Organització del partit, Fernando Martinez-Maíllo, podria ascendir a coordinador del partit, un càrrec que el portaria a assumir alguna de les funcions que fins ara feia la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, que es mantindria al càrrec després de la gestió del YAK-42.\nEn canvi, el PP arriba a aquest congrés sense batalla ideològica de fons.\nMalgrat les 4.000 esmenes presentades a les cinc ponències , només han transcendit debats de fons sobre la gestació subrogada, la custòdia compartida i l'avortament.\nTambé sobre l'acumulació de càrrecs, un debat que afecta directament María Dolores de Cospedal.\nCristina Cifuentes ja va retirar la seva esmena sobre les primàries al PP.\nUna iniciativa que tenia pocs visos de prosperar i que -fruit d'un acord- es traduirà en la possibilitat de fer primàries als congressos locals i regionals, però no per a l'elecció del president del partit, on s'imposa el sistema de doble volta de primàries (militants primer, i delegats després) ideat per Martínez-Maíllo.\nL'oposició a Rajoy no tindrà rostre en aquest congrés.\nLa renúncia de José María Aznar –al qui no s'espera a la Caja Mágica- com a president d'honor del partit i la desvinculació de la Fundació Faes deixen sense cares visibles els sectors crítics amb el lideratge de Mariano Rajoy.\nEls populars volen aprofitar el cònclau –que coincideix amb l'assemblea de Podem- per presentar-se com un partit d'ordre i útil als espanyols que es contraposa amb les pugnes internes del partit de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón i que no ha patit la ruptura interna que ha portat el PSOE a estar governat per una gestora.", "response": "Comença aquest cap de setmana el 18è congrés nacional del PP en el qual no s'esperen lluites pel lideratge, ja que Rajoy va ser l'únic que va presentar els avals necessaris. El que sí es revelarà serà el repartiments dels càrrecs de la resta de l'equip. Al congrés es debatran cinc ponències, amb temes com la qüestió catalana o l'avortament.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1615", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El protagonista\nLa política i la justícia mai no s'havien entremesclat tant.\nI menys en campanya, quan existia el pacte tàcit que les grans causes amb rerefons polític feien un parèntesi, com han criticat alguns dirigents unionistes que no fes el Suprem amb el judici de l'1-O, ja que creuen que això pot mobilitzar el votant sobiranista.\nAquest dijous, però, aquesta coincidència ha anat un pas enllà, ja que, en paral·lel a les declaracions de dirigents com l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, ha sortit a la llum la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'educació de Catalunya.\nArriba deu anys després del recurs del PP, però avala la immersió lingüística, malgrat les crítiques dels candidats populars i de Cs a aquest model d'escola catalana durant la campanya, i tan sols anul·la alguns articles menors.\nTot un revés a dues formacions durament bel·ligerants amb un dels grans consensos de la societat catalana.\nLa proposta\nCs va arrabassar dimecres al PP l'expresident de la Comunitat de Madrid Ángel Garrido, però aquest dijous el cap de llista dels populars, Pablo Casado, s'ha fet seva una de les principals propostes d'Albert Rivera i ha promès que, en el primer consell de ministres del que ell sigui president, activarà de nou el 155.\nHo ha escenificat, a més, en un acte a Barcelona, amb el plus de valentia que, fora de Catalunya, això pot aparentar.\nEn el programa electoral, Cs era més contundent a l'hora de proposar la intervenció de l'autonomia de Catalunya, ja que afirmava que ho faria \"d'immediat\", per bé que el PP assegurava també que això era \"inexcusable\".\nEn la recta final per a la pugna pel vot unionista, però, Casado ha premut l'accelerador per intentar avançar per la dreta.\nL'estirabot\nAquest frec a frec per seduir el vot de la dreta recentralitzadora situa el PP i Cs cada cop més a l'extrem ideològic i els obliga a unes gesticulacions impensables fa uns anys, quan el tall de glòria per a les xarxes socials no era l'objectiu central d'un debat per a alguns estrategues de partit.\nEl director de TV3, Vicent Sanchis, ho va patir en pròpia pell durant el debat de TV3 de dimecres, en que les caps de llista popular, Cayetana Álvarez de Toledo, i taronja, Inés Arrimadas, van disparar contra ell de forma totalment descontextualitzada a l'inici del programa.\nLa marquesa va ser la primera en carregar, amb combo contra l'escola catalana, Quim Torra -a qui va titllar de racista i xenòfob- i el periodista, de qui va dir que era una anomalia que, estant processat, dirigís TV3 i que la situés, va afirmar, al \"servei de la propaganda independentista\".\nArrimadas va seguir amb els insults i, a més, va lliurar-li una carta de dimissió (amb aquest títol ben gran imprès, perquè fos ben captat per les càmeres per als seus vídeos virals).\nAmb la vista posada en el vot de la resta de l'Estat, una i altra van donar motius al sobiranisme per anar a les urnes.\nLa dada\nLes peticions de vot per correu han caigut un 8,4% a nivell estatal respecte les eleccions al Congrés del 2016, però, tot i això, la xifra de sol·licituds és molt elevada.\n1.342.725 ciutadans de l'Estat van demanar votar per correu, una quantitat tan elevada que ha obligat a ajornar dues vegades el termini límit per fer-ho, que finalment s'allarga fins al divendres al migdia.\nCal tenir en compte que, en els comicis de fa tres anys, aquests es van fer el 26 de juny, un cap de setmana en què algunes persones ja marxen, aprofitant el bon temps, o que a Catalunya va ser el pont de Sant Jordi.\nAquí, de fet, és el tercer territori on han caigut més les peticions de vot per correu, un 28,8%, només per sota de Madrid (-29,8%) i Aragó (-35%).\nCal recordar, però, que les sol·licituds no van arribar a les 800.000, en les eleccions del 2015, i aquell any ja va ser el que n'hi havia hagut més.\nAixò no implica que després hi hagi d'haver una alta participació a les urnes, però és una bona senyal de l'interès per les eleccions.", "response": "Aquest dijous, en plena campanya, ha sortit la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'educació que avala la immersió lingüística a Catalunya. PP i Cs han patit un revés fort ja que ambdues formacions han criticat aquest model d'escola fortament durant la campanya. D'altra banda, Casado ha confirmat que si és president, activarà de nou el 155.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1996", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "La penúltima corrida a La Monumental Foto: Eva Hernàndez\nEl cartell del que pot ser la darrera corrida de toros a Catalunya és de luxe.\nEls organitzadors han fet mans i mànigues per a tancar amb el bo i millor.\nLa gran estrella José Tomás tindrà al seu costat a Juan Mora i el català Serafín Marín.\nLa data d'aquest diumenge 25 de setembre podria ser recordada per posar punt i final als toros al Principat, després que el Parlament de Catalunya aprovés l'any 2010 la prohibició dels toros pel 2012, amb una ajustada votació que es va decantar per 13 vots.\nERC i ICV-EUiA hi van votar a favor i PP i C's en contra.\nTres diputats del PSC i 32 de CiU van decantar la balança.\nEls diaris de Madrid avui van plens de notícies sobre la corrida de la Monumental.\nUn dels que més hi incideix és l' ABC , que no dubta en parlar de psicodrama.\nEn la seva edició de paper, obre la portada amb una entrevista a Serafín Marín, que afirma: \"Els molesta tot allò que fa olor a Espanya\".\nEl Mundo es fa ressò de la openúltima corrida, la d'aquest dissabte, i deixa entreveure que milers de persones van donar suport a la festa mentre només unes quantes van expressar en públic el seu rebuig.\nEl diari també porta l'esdeveniment a la seva portada .\nLa Razón dedica un ampli reportatge a la fi de les corrides a Catalunya i afirma que hi ha un clam dels catalans per evitar que es perdi l'espectacle.\nUna gran foto presideix la portada d'aquests diumenge, on es demana també la necessitat de recuperar la marca \"España\".\nLa Gaceta d'Intereconomía explica que l'actuació de El Juli, Morante y Manzanares en la penúltima corrida va ser l'apoteosi i es van sentir crits de \"Ll¡bertat!\"\nEls representants municipals d'ICV-EUiA i ERC de l'Ajuntament de Barcelona han celebrat que aquest diumenge tingui lloc la que se suposa última corrida.\nEl president del grup municipal d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, encara ha anat més enllà i ha manifestat que ara s'hi ha de sumar la prohibició dels correbous.\nQui s'ha mostrat convençut que hi haurà més festes ha estat el president del grup municipal del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz.\nEl PSC, per la seva part, espera que l'espectacle sigui presidit per la normalitat i el respecte i no pel conflicte.\nL'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat que la decisió del Parlament té una \"lògica aclaparadora\" en la defensa dels animals.\nTrias, qui ha admès que no és aficionat, ha destacat que la plaça de toros de la Monumental tenia cada vegada menys públic excepte quan ve José Tomás.\nEn aquest context, l'alcalde ha dit que la tasca que no es produeixin incidents a les portes de la plaça de toros la portaran a terme els Mossos d'Esquadra.\nEls protaurins i els antitaurins no estan convençuts que les dues corrides d'aquest cap de setmana a la plaça Monumental de Barcelona siguin les últimes que se celebrin a Catalunya.\nEls aficionats als toros esperen que el Tribunal Constitucional (TC) o la declaració de bé d'interès cultural permetin recuperar la festa properament.\nEls animalistes temen que una decisió judicial o política a nivell estatal tombin la llei que el Parlament va aprovar l'estiu de l'any passat.\nAquest dissabte, en la penúltima corrida, s'hi va viure un ambient especial.\nPancartes amb lemes com \"Stop toros\" o \"Això no és un art\" donaven la benvinguda als aficionats.\nUn reduït nombre d'antitaurins celebrava així la fi de la festa.\nEls protaurins, en canvi, feien l'impossible per poder veure algun dels últims espectacles a la Monumental.\nEls revenedors d'entrades estaven molt actius a la porta de la plaça.\nLa reduïda presència d'antitaurins va acabar sense cap incident i la forta presència policial no va evitar.\nEra l'única opció per als aficionats que s'havien quedat sense passi per veure en directe l'actuació de Morante de la Puebla, El Juli i José Mari Manzanares, que torejaven per última vegada a la plaça.", "response": "Per aconseguir que la darrera corrida de toros a Catalunya sigui memorable, els organitzadors han aconseguir reunir a José Tomás, Juan Mora i Serafín Marín a La Monumental. El Parlament va aprovar el 2010 la prohibició dels toros per al 2012, així que és probable que aquesta sigui una de les últimes que se celebri.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_88", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Els i les artistes que formen part del programa de residències de creació ‘Cultura Resident’ de la Generalitat han iniciat els seus projectes de recerca, producció i mediació cultural a Castelló, Alacant i València.\nEls primers a fer-ho van ser els residents de Castelló el passat 1 de setembre.\nEl Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana manté un acord de col·laboració amb el Ajuntament de Castelló i la Universitat Jaume I de Castelló per al desenvolupament de les residències de recerca al l Menador Espai Cultural de Castelló que acull les propostes d’Irene Gras, L’Estrident, Mar Reykjavik i Agustín Serisuelo.\nEl director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, la regidora de Cultura del Ajuntament de Castelló, Verónica Ruiz i la Vicerectora de cultura i relacions institucionals l’UJI, Carmen Lázaro, han visitat les instal·lacions per a conèixer de prop els projectes, acompanyats per la diputada de Cultura de la Diputació de Castelló, Ruth Sanz.\nPérez Pont ha assenyalat que “es compleix la tercera edició d’aquest programa de residències de creació de la Generalitat que, en només tres anys, ha creat una àmplia xarxa de col·laboracions que fomenten el desenvolupament dels projectes artístics en diferents contextos i en contacte amb la ciutadania, des de l’àmbit més pròxim, gràcies a la col·laboració amb institucions com el Ajuntament de Castelló o la Universitat Jaume I, fins a vinculacions de caràcter internacional amb altres programes de residències a Hèlsinki, Xile, Praga, Ginebra i Taipei”.\nEl director del Consorci de Museus ha mostrat la seua satisfacció per comprovar la bona marxa de les residències “que han tirat endavant malgrat les dificultats per la pandèmia, comptant amb totes les mesures de seguretat i higiene recomanades i amb un programa d’acompanyament i de trobades que combinen l’activitat presencial amb la virtual”.\nPer a la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, aquest projecte representa “una mostra dels assoliments que podem aconseguir gràcies a la col·laboració interinstitucional”.\nL’edil ha remarcat que aquestes aliances entre institucions “multipliquen els recursos per a fer costat als sectors culturals en aquest moment crucial per al seu futur” i permeten “oferir més oportunitats a artistes com els i les que comparteixen ara aquest espai en el Menador, els qui també estem segurs que integraran la seva experiència a la ciutat en les obres que neixin d’aquesta residència”.\nIrene Gras treballa en el seu projecte ‘Dones creadores a Castelló’, un treball que neix de la necessitat d’investigar i crear un arxiu de dones artistes relacionades amb la província de Castelló.\nEl projecte de La Estridente ‘La gota de leche.\nNodrizas y lactancias mercenarias’, és una recerca sobre les representacions visuals de les nodrisses, a partir de registres personals i documents privats de dones que van treballar a la Casa de Maternitat i Expòsits i La Inclusa de l’Hospital General de València, entre altres.\nPer la seva part el projecte de Mar Reykjavik, ‘Mira si he corregut terres’, que es desenvoluparà al llarg de quatre mesos, és una peça escènica que recull un estudi de les tradicions; i ‘Espacio intermedio’ d’Agustín Serisuelo, és una recerca sobre la transformació del paisatge com a element cultural a partir dels terrenys erms i abandonats que es troben en la perifèria de la ciutat de Castelló.\nCultura Resident\n‘Cultura Resident’ és el programa de residències de creació de la Generalitat que compleix amb aquesta la seva tercera edició sent més de 30 les i els artistes que han desenvolupat les seves obres en les convocatòries de producció, recerca i mediació cultural en la Comunitat Valenciana.\nEn total són més de 60 els i les creadores que s’han beneficiat dels diferents projectes de residències, sota el paraigua de ‘Cultura Resident’.\n‘Cultura Resident’ és un projecte desenvolupat per la Direcció General de Cultura i Patrimoni i el Consorci de Museus, amb la finalitat d’impulsar la creació contemporània i enfortir el teixit cultural valencià facilitant temps, espai, acompanyament i recursos econòmics per al desenvolupament del seu treball.\nEls residents comparteixen espai amb els i les creadores seleccionats en el programa CO_NET (Masha Wysocka, Mauro Fontana i Selen Botto) residències que compten també amb el suport del programa ‘Cultura Resident’.", "response": "\"Cultura Resident\" és el programa de residències de creació de la Generalitat Valenciana. En aquest programa poden participar els artistes els projectes dels quals siguin de producció, mediació i recerca cultural. El Consorci de Museus de la Comunitat juntament amb l'Ajuntament de Castelló i la UJI han iniciat l'acord per al desenvolupament d'aquestes residències.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_627", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha confirmat que havia deixat d’investigar pels delictes de rebel·lió i sedició la quarantena d’acusats d’haver tingut alguna cosa a veure amb l’1-O i amb el procés d’independència, molts dels quals, alts càrrecs de la Generalitat.\nLa decisió del jutjat arribar després de més d’un any mantenint l’amenaça d’acusar-los d’aquests dos delictes.\nAixí ho han confirmat fonts de la defensa d’alguns dels investigats a VilaWeb.\nLa investigació ha avançat en paral·lel a la que porta el Tribunal Suprem espanyol, que va començar més tard, i ha alimentat la instrucció de Pablo Llarena amb dades obtingudes de manera irregular.\nDurant tot aquest temps, des de començament del 2017, el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer ha anat citant desenes d’investigats per diversos delictes, entre els quals, rebel·lió, sedició, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.\nAra l’acusació de rebel·lió i sedició la manté el Suprem contra els presos polítics, i l’Audiència espanyola contra el major Trapero i la intendent Laplana en el cas de sedició i de pertinença a organització criminal.\nDesprés d’una instrucció voluble i que va començar amb una investigació sobre tots aquests delictes diferents, el jutge ha fet una interlocutòria d’incoació del sumari, en què diu que veu indicis de malversació, ‘entre més’.\nCal tenir en compte que per fer aquest pas d’incoar el sumari, el jutge ha de justificar que té sospites de delictes que superen nou anys de pena.\nAmb la rebel·lió i la sedició n’hauria tingut prou, perquè impliquen penes de trenta anys i quinze, respectivament, però Ramírez només ha fet constar-hi el delicte de malversació, d’un màxim de vuit anys de pena.\nPer a superar el llindar dels nou anys, diu que té proves fefaents que la quantitat defraudada seria de més de 250.000, cosa que és un agreujant.\nEls advocats dels afectats van demanar un aclariment al jutge, perquè de cop i volta veien que havien desaparegut els delictes de rebel·lió i de sedició de la investigació.\nI ara han rebut la resposta del jutge a l’aclariment: ‘De moment i malgrat que en el seu cas no correspondria la instrucció a aquest jutjat, no s’han observat indicis de participació en aquests delictes dels investigats fins ara en aquesta causa.’\nÉs a dir, no tan sols diu que ara no veu indicis d’aquests delictes, sinó també que ell no seria el jutge competent per a investigar-los.\nI això que ha estat mesos investigant els acusats i encarregant diligències a la Guàrdia Civil per la sospita que havien comès aquests delictes.\nUna investigació irregular\nAquesta investigació neix arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes declaracions de Vidal en què, entre més coses, deia que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans.\nEl TSJC va desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats, és a dir, Salvadó i Viver.\nRamírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la querella per rebel·lió, sedició –mesos més tard, aquests delictes es van imputar a una part del govern–, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.\nSi en un primer moment, les investigacions es feien arran de les declaracions de Santi Vidal, després es van investigar les estructures d’estat que suposadament es preparaven a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i, finalment, el jutge va centrar-se en el referèndum.\nEl mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat.\nEl jutge va negar qualsevol investigació del referèndum.\nUn any després, va reconèixer que sí que l’investigava.\nMés informació: 20-S: història dels abusos d’un magistrat a l’ombra", "response": "El jutge ha confirmat que s'han deixat d'investigar els delictes de rebel·lió i sedició als 40 acusats d'haver estat implicats amb el 1-O i el procés d'independència. Actualment l'acusació de rebel·lió i sedició la manté el Suprem contra els presos polítics. Els investigats s'han assabentat de la retirada quan els advocats han demanat un aclariment al jutge.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_195", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Fines, cruixents i lleugeres.\nAixí són les neules, unes de les postres de Nadal més populars que hi ha: cada any en venem i en consumim milions!\nPerò poca gent sap que són una menja nadalenca molt antiga, que fa molts segles que gaudeix d’una estima especial i amb parentes escampades per tot Europa.\nVoleu saber més coses d’aquestes postres amb arrels medievals?\nJaume I ja menjava neules\nExpliquen les cròniques que Jaume I en va servir al banquet de Nadal que va oferir l’any 1267.\nHi havia més de cent convidats i, a més de neules, de postres també es van menjar pinyons i ametlles.\nAixò ens porta a pensar que són unes de les postres de Nadal més antigues que hi ha i que, pel cap baix, es remunten a l’edat mitjana.\nEn són bona prova les moltes receptes documentades als principals llibres de cuina medieval i el fet que també les esmentin autors tan dispars com ara Francesc Eiximenis a Com usar bé de beure e menjar, Ramon Llull a El llibre de les bèsties o Sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons.\nUnes postres molt populars del segle XIII ençà\nA més, també són esmentades (juntament amb els torrons, el pollastre i els derivats del porc) en força cançons populars dels segles XIV i XV, segons les historiadores Carme Batlle i Teresa Vinyoles, autores de l’estudi ‘El menjar de Nadal a la Barcelona medieval‘.\nÉs un senyal que eren una menja prou popular entre tots els estaments de la societat medieval.\nÉs a dir, que no eren només de reis perquè és àmpliament documentat que al segle XIII les festes de Nadal ja se celebraven amb àpats extraordinaris.\nNeules planes?\nPerò les neules que van menjar Jaume I i els seus convidats eren una mica diferents de les actuals.\nL’historiador de la cuina Jaume Fàbrega explica en el seu bloc que originalment eren planes.\nAixò vol dir que no es van començar a menjar cargolades després d’uns quants segles i que llavors tenien una forma semblant a una hòstia consagrada o al pa d’àngel.\nEren fetes amb un neuler, una planxa molt pesada, i se solia decorar la fina superfície amb relleus diversos, que podien representar escuts, emblemes, frases…\nSucar les neules al cava, sí o no?\nFàbrega també explica que un costum molt estès al Nadal medieval era sucar les neules amb piment, un vi dolç aromatitzat que era una de les begudes més apreciades de la cuina medieval catalana.\nEs podia fer tant amb vi blanc com negre i a l’hivern se solia prendre calent.\nEntre els ingredients que hi afegien hi ha mel, pebre, romaní, canyella, clavell d’espècia i nou moscada.\nPer tant, si sou de sucar les neules amb cava, penseu que és un costum que ve de molt antic.\nLes neules i les seves cosines europees\nLes neules són molt apreciades, però no són pas una recepta exclusiva dels territoris de parla catalana: Jaume Fàbrega fa un recompte de tot de neules i derivats que es mengen pels volts de Nadal en uns quants indrets d’Europa.\nA més, en força més encara perviuen exemplars que s’assemblen a les medievals, és a dir, plans i amb algun relleu, com ara els Bretzeli suïssos, els wafers anglesos, els Waffeln alemanys, els wafels neerlandesos, els vafler noruecs, els våfflor suecs…\nLes de paper, una altra mena de neules\nPer Nadal en moltes esglésies de Mallorca perviu el costum de guarnir l’altar amb garlandes de paper que també s’anomenen ‘neules’.\nEl més tradicional, tal com explica l’etnòleg Gustau Molas en aquesta entrada al bloc del Fes-ta-festa, és que la Sibil·la, quan ha acabat el cant, talli amb l’espasa el fil que les subjecta i que s’escampin per terra.\nAntigament aquestes neules eren de veritat (comestibles) i la gentada se solia precipitar davant l’altar a recollir-les.\nMolas afegeix que és un costum documentat àmpliament a tot el país del segle XIV ençà i que segurament era una mena d’estrena popular.", "response": "Les cròniques expliquen que Jaume I va servir neules al banquet de Nadal de l'any 1267. També trobem registre de les neules (juntament amb els torrons) en bastantes cançons populars del segles XIV i XV. Pel que fa al costum de sucar-les en cava, també trobem registre que al Nadal medieval es sucaven amb un vi aromatitzat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2137", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "L'equip de govern de la Paeria ha portat a la fiscalia i a l'Oficina Antifrau documentació sobre la gestió del Club Banyetes perquè s'investiguin possibles delictes de corrupció.\nLa regidora Elena Ferré ha explicat que les sospites sobre la gestió d'aquest club infantil creat al 2006 des de l'Ajuntament es basen en delites de tràfic d'influències, apropiació indeguda de la marca del 'Club Banyetes' i també extorsió o suborn.\nSegons Ferré, l'impulsor i responsable del club durant els primers anys, Jesús Costa, hauria rebut entre 2006 i 2019, 810.401,05 euros \"de les arques municipals\".\nAixí mateix, es creu que \"no va actuar sol\" i per això la Paeria vol que \"s'investiguin i aclareixin totes les responsabilitats polítiques\".\nSegons la regidora de Participació i Lluita contra la Corrupció, Elena Ferré, el club acumula un seguit \"d'irregularitats\" que poden ser delictives i per això s'ha registrat una denuncia al ministeri fiscal perquè es puguin investigar i aclarir qualsevol sospita de \"corrupció en l'àmbit de l'administració pública\".\nEn concret, l'equip de govern de la Paeria creu que s'han comès delictes de tràfic d'influències per obtenir un lloc de treball creat específicament el juliol de 2005 a la Paeria des del qual es va gestionar la creació del club.\nLa persona que va ocupar aquest lloc de gestió és el creador del 'Banyetes', Jesús Costa, de qui ara el nou equip de govern creu que és responsable d'una apropiació indeguda de la marca 'Club Banyetes'.\nSegons Ferré, després d'ocupar aquest lloc d'empleat públic, Costa va continuar realitzant la tasca del club des de la gerència de la Fundació del Paisatge Urbà i també la Fundació del Teatre de la Llotja.\nEn aquest sentit, estimen que des del 2006 fins al 2019, el responsable del club ha rebut 810.401,05 euros de les arques públiques municipals.\nAquests sortirien dels dos primers anys que va fer-se càrrec del club, del que va rebre de les fundacions on es va fer càrrec de la gerència, i dels diners que demanava a través de l'explotació de la marca del club ja que cada vegada que es volia fer servir per explotar-la \"exigia 42.000 euros anuals\", a l'única empresa adjudicatària del contracte, la qual cosa, segons Ferré, podria ser un possible delicte \"d'extorsió o suborn\".\nFerré també ha remarcat que estan convençuts que Costa \"no va actuar sol\" i per això volen que s'investiguin i aclareixin totes les \"responsabilitats polítiques que han permès autoritzar o impulsar les actuacions que ara es reproven\".\nEn aquest sentit, la regidora del Comú ha recordat que han entrat a la Paeria per \"aixecar catifes, posar negre sobre blanc i endreçar i denunciar dins i fora les irregularitats\".\nÉs per això, que ha justificat haver posat a les mans de la justícia tota la documentació de que disposa l'Ajuntament sobre el cas.\nLa primera tinent d'alcalde de la Paeria, Jordina Freixanet, ha volgut deixar clar que el nou equip de govern té molts projectes per als nens i nenes de la ciutat que permeten mantenir un sentiment de pertinença a Lleida i promoguin l'esport i la cultura als espais lliures, tal i com es portava fent des del Club Banyetes.\nAixò no obstant, ha matisat que es repensarà l'oferta dels clubs infantils de la ciutat.\nSegons Freixanet, cada setmana els arriben nous expedients en relació a la gestió dels anteriors equips del govern del PSC, però per \"poder dilucidar amb criteri i objectivitat cal revisar-los, demanar opinió jurídica i tècnica i després decidir el que fer\".\nFreixanet ha avisat que aquest n serà el darrer cas que es porti al davant de la justícia i ha assenyalat que estan estudiant i fiscalitzant tot el que els arriba a les mans.\nFa tot just una setmana es va fer públic que el nou equip de govern de la Paeria, format per ERC, JxCat i el Comú, no renovaria el contracte al Club Banyetes pel seu elevat cost de gestió, 286.000 euros anuals, i també per la \"pèrdua del projecte educatiu\" pel qual havia estat pensat.\nEl Club Banyetes es va impulsar a través d'un personatge, el 'Banyetes' que tenia forma de cargol i que participava i organitzava nombrosos esdeveniments i activitats infantils com la tornada al col·legi, la Batalla de Flors, la rua de Carnaval o Sant Jordi.\nEl Club també tenia un programa a Lleida TV i compta amb més de 16.000 socis.", "response": "El govern de la Peria sospita que la gestió del club infantil Club Banyetes, que es va crear el 2006, està basada en delictes de tràfic d'influències, apropiació de la marca del club i fins i tot extorsió i suborn. És per això que ha decidit portar el cas davant la Fiscalia i l'Oficina Antifrau.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1911", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Òmnium Cultural celebra aquest dissabte la que ha definit com l'assemblea \"més trista\".\nL'entitat fa el cor fort i aprovarà en aquesta trobada un pla estratègic que tindrà com a un dels principals pilars \"ampliar la majoria\" a favor de la República anant \"molt més enllà de l'independentisme\".\n\"Hem constatat que hi ha una majoria a favor de la República, però cal que sigui més sòlida i més àmplia, així com blindar-nos contra el 155\", ha argumentat Mauri.\nUn plantejament que coincideix amb el d'un dels aspirants a liderar l'ANC, David Minoves, president del CIEMEN, que considera que l'ANC hauria de guanyar \"transversalitat\", eixamplar la seva base i no supeditar-se a la voluntat dels partits.\nMinoves competirà amb, entre d'altres, la candidatura del cap de premsa de l'entitat, Adrià Alsina, que aposta per un \"apoderament\" com el de l'1 d'octubre per implementar la República.\nMarcel Mauri: \"Hem constatat que hi ha una majoria a favor de la República, però cal que sigui més sòlida i més àmplia, així com blindar-nos contra el 155\"\nI és que tant Òmnium com l'ANC són conscients que la voluntat de Junts per Catalunya i ERC no és que aquesta legislatura sigui de \"desobediència\", com sí demana la CUP.\nSobretot després d'haver constatat el fracàs del full de ruta de 18 mesos per la repressió de l'Estat, la manca de capacitat per donar-hi resposta, els empresonaments i el 47% de suport que té l'independentisme malgrat haver estat capaç de mantenir la majoria absoluta en escons.\nEl pla de treball per aquest any\nEl pla de treball d'Òmnium, de caràcter anual, recull un total de 10 objectius.\nL'entitat aposta per un \"projecte catalanista que ha de ser transversal, realista, inclusiu i transparent\" i actuar com una mena de \"think tank\" per aconseguir aquesta fita.\nPlantegen, de fet, crear un \"equip professional de perfil acadèmic amb col·laboradors experts\" per treballar en aquest sentit.\nTambé aposten per seguir treballant pel creixement del suport a l'independentisme per \"incrementar la majoria social a partir de compartir els valors que promou l'entitat, valors republicans\", així com seguir sent \"un agent mobilitzador a favor de la democràcia, els drets civils i l'alliberament nacional\" per les vies pacífiques, democràtiques i no-violentes i amb la \"màxima transversalitat\".\nI és que, anar més enllà de l'independentisme per ampliar el suport republicà és el principal objectiu que es fixa l'entitat.\n\"Promoure la creació d’un imaginari compartit de país que no sigui el reflex del sobiranisme sinó que vagi molt més enllà i sigui fruit del treball col·lectiu i d’igual a igual amb els sectors no independentistes\", recull un dels objectius del pla de treball.\nL'entitat considera que cal construir un \"nou relat de país sincer, ampli, compartit\" que representi una majoria de la ciutadania que vagi \"molt més enllà de l'independentisme per recollir els valors republicans\", un postulat amb el qual es busca capacitat per interpel·lar els \"comuns\" i, fins i tot, sectors del PSC.\nÒmnium també impulsarà campanyes de comunicació per reivindicar \"la manca de drets i llibertats\" a l'estat espanyol i de mobilització en defensa de les institucions catalanes.\nDestaquen la importància de Som Escola com a \"punt de trobada del gran consens\" al voltant del model d'escola pública catalana.\nI és que, més enllà de la República, l'entitat busca potenciar fronts socials i culturals.\nDurant l'assemblea, s'ha llegit una carta que Jordi Cuixart ha adreçat als socis de l'entitat.\n\"Recordem que som Òmnium i el nostre objectiu sempre ha estat el de cosir i recosir.\nAbraceu la llibertat i no la deixeu mai més.\nEl millor llegat pels nostres fills\", recull la missiva en la línia del pla estratègic d'eixamplar majories.\nCuixart insta Òmnium a obrir-se a la societat a aprofitar el context de presos polítics \"com a palanca democràtica i de denúncia permanent\" que està posant en risc els drets i llibertats fonamentals.\n\"Siguem ambiciosos; cap retret i tota l'empatia\", conclou la carta.\nUna \"vulneració flagrant\" dels drets dels presos\nJust abans de l'assemblea, Mauri ha fet referència a la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena d'impedir la investidura de Jordi Sànchez.\n\"Estan empresonats injustament i ho seguirem denunciant.\nEl govern de l'estat espanyol està utilitzant les institucions per impedir la normalitat democràtica i això ens situa en l'excepcionalitat\", ha denunciat el vicepresident d'Òmnium, que considera que la \"vulneració flagrant\" de drets fonamentals que s'està produint hauria de fer \"avergonyir\" tots els ciutadans de Catalunya, d'Espanya i d'Europa.\n\"L'estat espanyol acceptarà el resultat de les eleccions del 21 de desembre?\nHem de poder escollir lliurement un president\", ha insistit.\nL'assemblea d'Òmnium, que celebra haver arribat als 100.000 socis, ha arrencat amb l'assistència de 800 persones -l'any passat van ser uns 300- i un clam unànime: \"Llibertat, llibertat, llibertat\".\nMauri ha insistit que, en els pròxims mesos, que aventura difícils, no deixaran de denunciar-ho, de la mateixa manera que seguiran treballant per \"avançar\" cap a la República i la defensa de la cultura, la llengua, la cohesió social i els drets civils.", "response": "Òmnium és conscient del fracàs del full de ruta plantejat a causa de la repressió de l'Estat, l'empresonament i no haver estat capaç de mantenir la majoria absoluta en escons. Per això, ha aprovat un pla estratègic per aconseguir ampliar la majoria a favor de la República i perquè, a més, aquesta sigui més forta i sòlida.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_678", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El grup dels Verds-ALE al parlament europeu ha fet públic un estudi que detalla com la multinacional BASF ha utilitzat estratgemes fiscals per a evitar de pagar gairebé mil milions d’euros en imposts durant cinc anys, entre el 2010 i el 2014, ambdós inclosos.\nDiu el document que BASF ha fet servir ‘estratègies fiscals agressives’ que s’aprofiten dels desajusts en els sistemes fiscals estatals per mirar d’explotar llacunes o bé aprofitar incentius disponibles en alguns estats com ara Bèlgica, Malta, els Països Baixos i Suïssa.\nSegons l’informe, BASF ha evitat de pagar 923 milions d’euros.\nEl text, al qual ha tingut accés VilaWeb i que ha difós en català alhora que ho han fet Público a Espanya, Le Monde a França, The Guardian al Regne Unit i Süddeustche Zeitung a Alemanya, ha estat elaborat per Marc Auerbach, professor de la Ohio State University, i recull unes quantes d’aquestes ‘estratègies agressives’ que va utilitzar la multinacional.\nPer exemple, segons el document, BASF va utilitzar una xarxa de societats de cartera neerlandeses per evitar l’impost alemany de la renda sobre els dividends.\nI així va evitar de pagar 73,3 milions d’euros.\nO va explotar l’exempció ‘excessivament generosa’ en les participacions dels Països Baixos per evitar de pagar 177,9 milions en imposts sobre els ingressos generats pels ‘préstecs híbrids’ entre empreses del mateix grup.\nMitjançant el ‘holding’ BASF NederlandBV, sembla que el grup es va beneficiar d’unes taxes fiscals extremadament baixes i així va evitar de pagar, només a través dels beneficis que va trobar en la fiscalitat dels Països Baixos, més de tres-cents milions d’euros.\nUn altre exemple: beneficiant-se de l’anomenada ‘Innovation Box’ neerlandesa, BASF va tributar al 5% la propietat intel·lectual, i no al 25% normatiu dels Països Baixos.\nBASF també recorre a les escletxes en la fiscalitat de Malta, on el grup té una filial que fa préstecs per valor de cinc mil milions d’euros en actius a unes altres filials repartides per diversos llocs del planeta.\nA Malta, aquesta filial es beneficia d’un règim fiscal preferent pel qual acaba pagant entre una sisena part i una setena part del que hauria de pagar en taxes.\nTambé va utilitzar, sempre entre el període 2010-2014, uns acords fiscals a Bèlgica que li van permetre d’evitar imposts sobre els beneficis derivats de les operacions de les filials arreu del món.\nL’informe acusa BASF d’haver fet pressió per combatre els esforços de la Comissió Europea i de l’OCDE per combatre justament les maniobres per eludir el pagament d’imposts per part de grans companyies.\nI posa l’exemple de l’oposició de la multinacional a una mesura que va impulsar el parlament alemany per a forçar les empreses a revelar els seus comptes en cada estat justament per evitar l’elusió fiscal.\nAmb dades del 2015, BASF és implantada en més de vuitanta països, i compta amb 112.000 treballadors.\nLa seva activitat abraça molts sectors de la indústria química i dels plàstics: la nutrició, la farmàcia, els cosmètics, els pesticides, els materials de construcció…\nPer una base imposable comuna\nD’aquest informe, n’han parlat els eurodiputats Ernest Maragall i Ernest Urtasun, tots dos membres de la comissió d’investigació del parlament europeu sobre els papers de Panamà.\n‘Aquest informe revela l’extraordinària magnitud de l’elusió i evasió fiscals de les grans corporacions: gairebé mil milions només de l’alemanya BASF.\nLes grans empreses esquiven el pagament dels impostos que tots necessitem per finançar els serveis i la infrastructura necessària i no ens podem quedar plegats de braços’, ha dit Urtasun.\nMaragall ha afegit: ‘Insistim que el rellançament de la proposta per a una base imposable comuna consolidada de l’impost sobre societats per part de la Comissió és un pas molt important, perquè amb aquest element sí que es podria posar fi al gran engany legal, que és considerar que les filials de la mateixa multinacional són entitats completament independents.’\nConsulteu ací el document íntegre:\nEl document vegeu el PDF", "response": "Al Parlament europeu s'ha presentat un informe en el qual es demostra que la multinacional BASF ha evitat pagar quasi mil milions d'euros en impostos durant cinc anys portant a terme estratagemes fiscals. Entre aquestes estratègies, hi ha participacions als Països Baixos per evitar pagar més de 175 milions o l'ús d'escletxes en la fiscalitat de Malta.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2949", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "En una carta conjunta aquest dissabte a Vilaweb i 'El Punt Avui', els nou dirigents independentistes empresonats –Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull- fan una crida a la serenor i la fermesa.\n\"De la mateixa manera que podem entendre la necessitat d'esbravar la impotència també hem de dir clarament que això, lluny d'afavorir la nostra causa, la perjudicaria, igual que també perjudicaria els objectius polítics del país que volem i pels quals som aquí empresonats pendents d'un judici polític\", escriuen.\nAsseguren també que afronten el judici al Tribunal Suprem amb \"plena consciència i responsabilitat\" i que quan declarin mantindran \"el cap ben alt\".\n\"No renunciarem, no capitularem, no ens rendirem\", afirmen.\nA l'article, els presos argumenten que ser a les portes del judici de l'1-O \"vol la màxim a fermesa\" per part seva i també \"tota la serenor\".\n\"I també la vol de vosaltres, de tots els qui esteu al nostre costat, dels qui ens veniu a veure de fora la presó estant, dels qui ens escriviu, dels qui us manifesteu, dels qui assistiu a sopars grocs, dels qui ens teniu, en definitiva, presents i heu fet des del primer dia de la nostra injusta situació la vostra causa i també la vostra lluita\", apunten en ple debat sobre la reunió del Consell de Ministres divendres vinent a Barcelona i sobre les mobilitzacions de protesta.\nEls nous dirigents presos diuen que comprenen \"la impotència que provoca tanta injustícia\" a una part de la ciutadania i que algunes veus defensin obrir les presons.\n\"Però de la mateixa manera que podem entendre la necessitat d'esbravar la impotència també hem de dir clarament que això, lluny d'afavorir la nostra causa, la perjudicaria, igual que també perjudicaria els objectius polítics del país que volem i pels quals som aquí empresonats pendents d'un judici polític\", alerten.\nEn aquest context, Bassa, Cuixart, Forcadell, Forn, Junqueras, Romeva, Rull, Sànchez i Turull avisen també que \"la repressió busca desestabilitzar i dividir\" el sobiranisme: \"No hem de permetre, la riquesa del sobiranisme és la seva pluralitat i aquí rau també la seva força\".\nI per aquest motiu apel·len a la \"unitat estratègica granítica\", respectuosa i generosa, detallen, com a eina per \"superar els embats de l'estat espanyol\".\nEl judici\nEls nou dirigents afirmen també que afronten el judici \"amb plena consciència i responsabilitat\" i es reivindiquen innocents.\n\"I és aquesta plena convicció d'innocència la font de la nostra serenor i de la nostra ambició de situar el judici com una gran oportunitat per denunciar les arbitrarietats i la vulneració dels drets civils i llibertats ciutadanes\", apunten.\nA les portes del judici, asseguren també que parlaran \"clar\" davant dels magistrats.\n\"Despullarem el llast de mentides i oprobi que acompanya el nostre captiveri i la volguda inconsistència de les acusacions que se'ns formulen, construïdes sobre els fonaments de la venjança i l'escarment en aquesta causa contra el sobiranisme en el seu conjunt, de la qual nosaltres en som la part més visible\", argumenten.\n\"Ens podran condemnar, perquè tenen la força; [...] el que mai no podran demostrar és que la seva condemna sigui justa i estigui suportada per fets i proves\", afirmen en denunciar una causa política i que les acusacions \"no s'aguanten de cap de les maneres\".\nPer tot plegat afronten el judici com una \"oportunitat\" per al sobiranisme i la defensa \"dels drets civils i polítics\" i hi veuen un \"mirall\" per als poders de l'Estat, \"en particular el judicial\".\n\"Potser ells podran suportar el que vegin, a fi de comptes ja hi estan acostumats, però el que tot el món descobrirà és la fallida de la democràcia a Espanya, la justícia de les nostres reivindicacions i la legitimitat de les nostres ambicions polítiques\", conclouen els dirigents presos, de forma preventiva als centres de Mas d'Enric, Puig de les Basses i Lledoners.", "response": "En una carta conjunta, els nou dirigents independentistes presos demanen serenor i fermesa a la població en un moment en què es troben a les portes del judici de l'1-O. Afirmen que qualsevol altra cosa perjudicaria la causa i els objectius polítics d'independència. Els presos polítics s'enfronten al judici amb responsabilitat i es declaren innocents.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1239", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Un equip multidisciplinari de l'Hospital Trueta de Girona ha realitzat amb èxit una intervenció pionera a l'Estat.\nEl pacient, de 47 anys, tenia un tumor \"inextirpable\" al pàncrees que ja li havien intentat operar abans sense èxit en un altre centre.\nEl tumor li afectava el tronc celíac, l'artèria que porta la sang al fetge, l'estómac i la melsa.\nL'èxit de l'operació rau en què, prèviament, el pacient s'ha sotmès a un tractament de quimioteràpia i radioteràpia que li ha reduït el tumor.\nA més, s'ha aconseguit taponar el tronc celíac per tal que la sang arribi als òrgans a través d'altres artèries.\nAixò ha permès extirpar completament el tumor.\nEl pacient va estar ingressat només cinc dies i ja fa vida normal.\nEls tumors de pàncrees són dels més agressius que hi ha. Quan es diagnostiquen, només un 10% es poden operar i, d'aquests, passat cinc anys només estan vius el 15% dels pacients operats.\nEl pàncrees està situat en una cruïlla molt important on conflueixen venes i artèries que comuniquen amb òrgans vitals com el fetge, l'estómac o la melsa.\nPer això, els tumors que apareixen al pàncrees ràpidament envaeixen aquestes estructures vitals i són molt difícils d'extirpar.\nAlberto Márquez, un veí de Figueres de 47 anys, va saber fa un any que tenia un tumor al pàncrees.\nPrimer el van intentar operar a un altre centre però no van poder-li extirpar perquè el tumor afectava ja el tronc celíac, que és l'artèria més important de l'abdomen i que porta la sang al fetge, l'estomac i la melsa.\nQuan va arribar a l'hospital Josep Trueta la seva esperança de vida era només de sis mesos.\nDel cas de l'Alberto se n'ha fet càrrec un equip multidisciplinari format per cirurgians, oncòlegs radioteràpics, oncòlegs mèdics i radiòlegs vasculars.\n\"La cirurgia no ha millorat els resultats de curació en els darrers 15 anys, per això cal treballar junts i coordinadament des d'un comitè d'experts que prengui les decisions conjuntament i dissenyi una estratègia\", defensa el doctor Joan Figueras, el cirurgià que ha operat l'Alberto.\nAquest equip va decidir, primer, intentar reduir la mida del tumor del pacient a través de tractaments de quimioteràpia i radioteràpia.\nAquest tractament va començar el novembre passat i va donar bons resultats.\n\"Es tractava d'un pacient amb bon estat general de salut i se li va oferir aquest tractament, que va donar bons resultats i va estabilitzar la malaltia\", ha explicat la doctora Carmen Auñón, oncòloga radioteràpica.\nA continuació, l'estratègia dissenyada per l'equip mèdic passava per \"tapar\" el tronc celíac (del que surten les artèries que van a l'estómac, el fetge i la melsa) per tal de produir una hipertròfia en aquestes artèries i fer que la sang arribi als òrgans a través d'una circulació alternativa.\nAixò va fer que l'equip de cirurgia pogués extirpar el tumor sencer sense danyar cap òrgan vital.\nCinc dies d'hospitalització i vida normal\nA l'Alberto Márquez el van operar el 15 de juny i només va estar ingressat cinc dies.\nAra, ni un mes després, reconeix que fa vida normal, que menja de tot, que es troba molt bé i s'ha pogut reincorporar a la feina.\nA més, no ha de seguir cap tractament.\n\"Si no m'haguessin operat estaria mort, em van dir que no arribaria als 50 anys i cada vegada que em visitaven em retallaven l'esperança de vida fins que vaig arribar al Trueta i sóc testimoni de que continuo viu\", ha manifestat.\nL'Alberto reconeix que està profundament agraït a l'equip mèdic que l'ha tractat i ha destacat que aquesta operació no li volien fer enlloc més ni de l'estat espanyol ni de l'estranger.\n\"A vegades no som conscients que just al costat de casa tenim metges d'aquest nivell\", ha reivindicat.\nUna esperança per als malalts de càncer de pàncrees\nEl cas de l'Alberto Márquez obre una finestra a l'esperança dels malalts de càncer de pàncrees, un dels més agressius i amb una mortalitat més alta.\nEl cirurgià Joan Figueras ha subratllat que el camí a seguir és el del treball coordinat entre els diferents especialistes.\nSegons Figueras, ara només es poden operar el 10% dels càncers de pàncrees i, dels pacients operats, només el 15% sobreviu passats cinc anys.\nAra, amb aquesta via de tractament, espera poder arribar a una supervivència del 35%.\n\"Aquest cas ens obre noves esperances per als malalts que d'entrada no són extirpables, s'ha demostrat que si es fa un tractament complementari disminueix el tumor, millora pronòstic i es pot extirpar\", ha detallat.\nFigueras recorda que, en el cas del tumor de pàncrees, l'únic tractament que garanteix la supervivència del pacient més enllà dels cinc anys és l'extirpació.\nTot i l'èxit de la intervenció, Figueras reconeix que el càncer és \"imprevisible\" i que no poden saber si el tumor -tot i haver-lo extirpat completament- es tornarà a reproduir.", "response": "L'Hospital de Girona és pioner en realitzar una intervenció per extirpar amb èxit un tumor al pàncrees d'un pacient. Aquest pacient ja s'havia sotmès a una operació prèvia a un altre centre sense èxit. L'èxit assolit a Girona es basa en que el pacient es va sotmetre a quimioteràpia i radioteràpia per reduir el tumor abans de l'operació.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1068", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI –lèsbic, gai, transsexual, bisexual i intersexual-, el dissabte 27 de juny se celebraran dues manifestacions paral·leles a la ciutat de Barcelona, amb només mitja hora de diferència.\nTotes dues convocatòries –la de la Comissió Unitària 28 de Juny i la Pride Barcelona- neixen de la mateixa lluita, si bé el seu plantejament a l’hora de reivindicar-la varia substancialment.\nEugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia i Portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), és també un dels integrants de la Comissió Unitària 28 de Juny.\nAquesta plataforma, que aglutina un ampli ventall d’organitzacions, impulsa des de fa 20 anys una de les dues manifestacions que tenen lloc el cap de setmana del 28 de juny, data assenyalada en honor als fets d’Stonewall del 1969.\nEl primer Orgull post llei contra la LGTBIfòbia\nAmb el lema “El meu cos és un camp de batalla”, aquesta marxa tindrà un tarannà eminentment reivindicatiu i enguany, denunciarà sobretot que se segueixin excloent les dones lesbianes i bisexuals dels tractaments de reproducció assistida.\nCom ja és habitual, per descentralitzar la protesta i reforçar el seu caràcter català, divendres 26 hi ha convocada una primera manifestació a Blanes, a les vuit del vespre.\nLa de Barcelona començarà a les 18.30 de dissabte a la Plaça Universitat i el recorregut clourà a plaça Sant Jaume, “allà on hi ha el poder”, apunta l’activista.\nI és que vuit mesos després que s’aprovés al Parlament de Catalunya la Llei contra la LGTBIfòbia, les diferents associacions es queixen que aquesta no s’ha acabat d’implementar en tots els seus àmbits d’actuació.\nHi ha, de fet, moltes altres qüestions no resoltes i la convocatòria paral·lela, la Pride Barcelona, també ha posat l’accent en una d’elles: el bulling contra el col·lectiu.\nPer denunciar-lo han fet servir la consigna “Stop bulling LGTBI.\nNi a l’escola ni enlloc”.\nInteressos empresarials?\nLes discrepàncies entre les dues organitzacions rauen sobretot en una qüestió més de forma que de fons.\nJoan Igual, director de Pride Barcelona, matisa aquesta perspectiva explicant que de l’esdeveniment hi participen 34 entitats “i són elles les que prenen les decisions i decideixen el seu contingut”.\n“Les empreses són les nostres sòcies i fem que en formin part sense que determinin el programa”, explica, destacant també que tots els acords són traslladats a la patronal, l’ACEGAL, que és la que signa el projecte.\n\"De la visibilitat en fem la punta de llança\"\nL’aposta principal d’aquesta convocatòria ha estat històricament la visibilització i per aquesta raó opten per un format de desfilada.\n“És la nostra prioritat perquè volem tenir presència a quants més mitjans millor i entrar a totes les cases”, afirma Joan Igual, “d’això en fem la punta de llança”.\nL’objectiu subjacent a la Pride Barcelona és posicionar la ciutat a nivell internacional i per aconseguir-ho, hi inverteixen molt temps, molts recursos i compten amb un equip de professionals de la comunicació que hi treballa tot l’any de manera gratuïta.\nL’existència de les dues convocatòries ha catapultat la presència del col·lectiu LGTBI als mitjans de comunicació.\nAixí ho valora el director de Pride Barcelona, qui recorda que el divorci entre les dues organitzacions es va produir l’any 2000, quan un grup de persones que denunciaven tot el negoci que s’havia creat al voltant del col·lectiu va impedir l’entrada de les carrosses a la plaça Sant Jaume.\n“Faltaria més que nosaltres mateixos no poguéssim muntar aquests negocis!”, clama Igual.\nPunts de confluència\nEn qualsevol cas i malgrat les discrepàncies, els representants asseguren que existeix respecte envers els dos projectes i s’intenta evitar la confrontació.\nFins i tot, les entitats que participen de la Pride han acordat canviar la data de la manifestació de cara l’any vinent, perquè no se solapin les dues convocatòries.\n“Al final la lluita és la mateixa i es conflueix en molts punts\", conclou Joan Igual, \"en definitiva, el que tots perseguim és la normalització”.\nGaleries de fotos", "response": "A Barcelona, amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTBI, se celebraran dues manifestacions paral·leles amb mitja hora de diferència. Una, organitzada per la Pride Barcelona i l'altra per la Comissió Unitària 28 de Juny. En essència la diferència entre les dues és la participació de empreses dins de l'organització, però ambdues coincideixen que volen evitar la confrontació.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2827", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "'Lluís Llach.\nCom un arbre nu' s'aproxima al centre Arts Santa Mònica als paisatges personal i artístic del músic de Verges amb motiu dels 50 anys de carrera.\nHo fa a través de la mirada de Lluís Danès, l'escenògraf que ha dissenyat una exposició multisensorial que evoca l'imaginari de Llach en vuit ambients que abracen l'espectador un dels quals permet veure una imatge en 3D de l'artista mentre toca al piano la cançó.\nTitulats amb noms de cançons del cantant els espais de l'exposició evoquen la discografia de Llach, la trajectòria musical, els referents vitals i artístics, la relació amb els poetes, l'imaginari del seu cançoner o el recorregut creatiu més enllà de la música.\nDanés afirma que l'exposició és \"un acte d'amor\" cap a Llach.\n\"Soc admirador del Lluís de tota la vida, i fa tretze anys que vam començar a col·laborar.\nHem fet de tot junts, però em faltava fer una exposició.\nPer mi és un acte d'amor i un plaer\", ha destacat Lluís Danés aquest dijous abans de la inauguració.\nL'escenògraf ha explicat que ha plantejat la mostra \"com un viatge a través dels objectes i els territoris que evoquen moltes de les seves cançons\", i no pas com una exposició cronològica per bé que estigui \"molt ben documentada\".\nEls seus són uns paisatges que sempre l'han atret com a escenògraf, ha confessat, i sense els quals molta de la seva escenografia \"no hi hagués estat\".\n\"Soc fan d'en Lluís.\nDe fet, diria que només soc fan del Lluís; no tinc altres mites\", ha confessat finalment Danés.\nEn efecte no es tracta en d'un recorregut cronològic ni retrospectiu de la seva obra, sinó una invitació als visitants a endinsar-se en els paisatges personals de l'artista.\nL'exposició inclou diversos àmbits, cadascun dels quals porta per títol el nom d'una cançó però sense que aquesta en sigui la protagonista (amb excepció de l''Estaca', una sala amb les múltiples traduccions de la cèlebre cançó de Llach adossades –lletra i música- a grans estaques clavades al terra).\nL'origen de l'exposició es remunta a l'any 2016, un any abans que Llach complís els 50 anys de trajectòria, segons ha recordat el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau.\nImpulsors de la idea, Enderrock van sumar el suport dels ajuntaments de Porrera i Verges i finalment del departament de Cultura.\nEs va decidir aleshores dedicar-li una exposició a l'Arts Santa Mònica, un espai que els últims anys ja ha homenatjat d'aquesta manera a Serrat, Raimon, el pop català o el Grup de Folk.\nLluís Llach ha deixat \"fer amb llibertat total\" als organitzadors perquè ideessin l'exposició que volguessin, ha dit Gendrau, sempre i quant no el fessin participar, \"perquè no li agraden els homenatges\".\nL'altra condició que va posar Llach va ser que la mostra no s'inaugurés mentre ell era diputat al Parlament de Catalunya.\nEls 'paisatges' de l'exposició\nA 'Amor particular' s'hi poden reviure els concerts mítics que ha fet al llarg de la seva trajectòria; a 'L'estaca' també es coneixen alguns dels secrets de la cançó, com va lluitar contra la dictadura franquista; a 'El cafè antic' s'hi troben els poetes que ha cantat Lluís Llach, amb un espai especial per a Miquel Martí i Pol; a 'Viatge a Itaca', l'exposició descobreix algunes de les persones que han guiat la vida musical del cantant de Verges; a 'Alè' es proposa un recorregut sonor i visual per l'interior de les cançons; i a 'Rar' es recupera un Llach diferent, que s'endinsa en altres disciplines artístiques que no són les pròpies d'un cantautor.\nUn altre àmbit repassa la discografia completa del músic i, finalment, hi ha un espai interactiu en el qual el visitant troba un Llach fet en realitat virtual tocant al piano 'Com un arbre nu'.\nEs tracta d'una experiència immersiva amb una tecnologia pionera a Europa desenvolupada per l'empresa catalana Labsid, i que només s'havia aplicat fins ara per recrear la imatge de Leo Messi, David Bowie o Chaka Khan.", "response": "L'escenògraf Lluís Danès ha dissenyat una exposició multisensorial per commemorar els 50 anys de carrera de Lluís Llach. L'exposició es pot veure al centre Arts Santa Mònica i consta de vuit ambients amb diferents escenaris, per exemple, a una de les sales es pot veure una imatge 3D de Llach mentre toca el piano.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1961", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "\"El fet ens sembla una barbaritat, però també seria una barbaritat que algú acabés davant d'un jutge per la crema d'un ninot\".\nAixí ha valorat el candidat efectiu d'ERC a les eleccions del 28 d'abril, Gabriel Rufián, la crema i simulació d'afusellament d'un ninot de Carles Puigdemont al poble de Coripe, Sevilla.\nEn tot cas, Rufián ha emplaçat a reflexionar sobre què hagués passat si la crema del ninot s'hagués fet a Catalunya amb la figura de Pablo Casado o Albert Rivera.\n\"Estaríem tots camí de l'Audiència Nacional\", ha argumentat, tot afegint que cal denunciar aquesta \"salvatjada\" però tenint present que la llibertat d'expressió és \"sagrada\".\nJunts per Catalunya va anunciar ahir que pensava presentar una denúncia davant la Fiscalia.\nUna \"llei d'emergència democràtica\"\nPrecisament aquest dilluns, els republicans han presentat davant de la conselleria d'Economia, escenari de la manifestació del 20 de setembre del 2017, el que han batejat com una \"llei d'emergència democràtica\", una bateria de mesures legislatives destinades a \"garantir el reconeixement i la protecció\" dels drets civils, socials i polítics.\nEntre els 13 punts que plantegen, hi ha: la penalització de l'enaltiment del franquisme i el feixisme, la despenalització de les injúries a la Corona i ultratges a Espanya, la derogació de la llei mordassa, l'eliminació de les devolucions en calents i treure les concertines de la valla de Ceuta i Melilla, la derogació de la presó permanent revisable, la despenalització del dret de vaga, la recuperació de la justícia universal i la derogació de la reforma del Tribunal Constitucional aprovada pel PP.\n\"Volen interpel·lar tothom, però sobretot aquesta llei interpel·la el PSOE.\nÉs una oportunitat enorme per dignificar la democràcia i la llibertat i per ser un partit de fiar i d'esquerres.\nSegurament no ho faran i quedarà retratat\", ha dit Rufián, que ha admès les poques expectatives que té de què els socialistes donin suport a aquesta llei que els republicans s'han compromès a presentar al Congrés.\n30.000 euros per un tuit sobre un exministre de Franco\nPrecisament aquest dilluns Rufián havia d'afrontar un judici per un tuit que va fer fa un any recordant que el 2 de març de 1974 a Salvador Puig Antich \"li van trencar el coll amb un garrot vil\" i que qui va signar la seva sentència de mort va ser José Utrera Molina, exministre de Franco.\n\"Les clavegueres de l'Estat es mantenen des del franquisme legitimades per la permanent impunitat\", ha denunciat Rufián, que ha assenyalat \"l'espionatge i persecució a la dissidència política\" que es fa des del ministeri de l'Interior.\n\"S'han dut a terme reformes legislatives per legalitzar els abusos policials i les violacions de drets que ens encaminen cap a un estat repressiu i repressor\", ha lamentat.\nLes reaccions del PSC i de Ciutadans sobre el ninot cremat a Coripe\nLa cap de llista del PSC al 28-A, Meritxell Batet, ha condemnat també la simulació de l'afusellament i crema de Puigdemont a Coripe, uns fets que ha descrit \"en absolut adequats\".\nAra bé, ha afegit que aquesta és \"una tradició\" que \"pot agradar més o menys\" i ha considerat que \"especialment en campanya cal tenir una cura extrema\" i que \"mereix una condemna\".\n\"Podríem començar a parlar de les Falles o altres tradicions, a cada ciutat en tenen diverses que ens poden agradar més o menys\", ha insistit.\nCom ja ha fet en repetides ocasions, Batet ha fet una crida a \"expressar respecte\" per \"totes les forces polítiques, candidats i dirigents\".\nPreguntada per si seria partidària d'aplicar alguna mesura disciplinària contra l'alcalde de Coripe, el socialista Antonio Pérez, Batet ha afirmat que el fet de condemnar-ho ja \"és prou exemplar\".\nLa seu dels socialistes, al carrer Pallars de Barcelona, s'ha despertat amb pintades en referència a Coripe.\n\"No és bo que no ens puguem expressar i defensar de manera plural les nostres idees; avui li ha tocat al PSC\", ha declarat Batet des de la seu, on ha celebrat el Dilluns de Pasqua compartint una mona amb els mitjans de comunicació.\n\"Condemno amb tota la rotunditat aquestes accions d'intolerància\", ha afegit.\nIgualment, la número cinc de Cs per Barcelona al Congrés, Carina Mejías, considera que la denúncia a Fiscalia que ha anunciat Quim Torra per la simulació d'afusellament és una \"sobreactuació\".\nMejías retreu a Torra que no condemni atacs \"molt pitjors\" contra altres partits a Catalunya \"quan s'ataquen seus, es desinfecten carrers o es cremen fotos del rei\".\nSobre els fets al municipi sevillà de Coripe, la candidata taronja ha acabat dient que estaven \"fora de lloc\" i eren \"absolutament inapropiats\" després que li preguntés fins a quatre vegades sobre aquesta qüestió i una vegada i una altre recentrés la seva resposta en el posicionament de Torra.\n\"Li demanem que sigui conseqüent i condemni també altres atacs\", ha repetit Mejías.", "response": "Tot i que és una barbaritat la crema d'un ninot de Puigdemont, també ho és que algú fos jutjat per això, opina Rufián. En relació amb aquests fets, Junts per Catalunya ha presentat una llei d’emergència democràtica amb la qual es pretén reconèixer i protegir els drets civils, socials i polítics.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_940", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement candent, no sols entre acadèmics i indústria, sinó també en la societat i en els mitjans de comunicació.\nLes raons d’aquesta popularitat creixent són múltiples: una disponibilitat sense precedents de dades i potència de càlcul, l’aparició d’algunes metodologies innovadores, trucs tècnics menors però significatius, etc. No obstant això, és curiós que l’èxit actual i la pràctica de l’aprenentatge profund pareixen no estar correlacionats amb la comprensió més teòrica i formal d’aquest camp.\nA causa d’això, l’avantguarda tecnològica de l’aprenentatge profund presenta una sèrie de propietats o situacions poc intuïtives.\nEn aquest text es ressalten algunes d’aquestes propietats poc intuïtives, i es tracta de mostrar treballs recents rellevants i de posar de relleu la necessitat de saber més sobre la matèria, ja siga mitjançant mètodes empírics o formals.\nEn els últims anys, les xarxes neuronals han ressorgit de les seues cendres i han produït resultats impressionants en tasques per a les quals el rendiment dels mètodes tradicionals era sistemàticament inferior (LeCun, Bengio i Hinton, 2015).\nN’hi ha moltes, de raons d’aquest èxit, i continuen sent tema de debat.\nPer descomptat, la contribució de certes dades i components tecnològics, com la disponibilitat de volums de dades sense precedents i l’accés generalitzat a una major potència de càlcul, ha estat decisiva.\nNo obstant això, a més d’aquests components més pràctics, podríem dir amb seguretat que un dels principals facilitadors de l’èxit actual de les xarxes neuronals ha estat la introducció d’alguns «trucs de l’ofici» menors però significatius.\nAlguns exemples van ser la inicialització dels pesos de les neurones mitjançant entrenament previ no supervisat, la substitució de les activacions sigmoides per unitats lineals rectificades per a alleujar el problema de la desaparició dels gradients, o l’ús sistemàtic i ampli d’arquitectures convolucionals per a abordar les traduccions reduint el nombre de pesos entrenables.\n«En els últims anys, Les xarxes neuronals han ressorgit de les seues cendres i han produït resultats impressionants»\nCuriosament, la majoria d’aquests trucs útils no sorgeixen d’una teoria unificada de xarxes neuronals ni de desenvolupaments matemàtics rigorosos.\nAl contrari, sorgeixen de la intuïció, de la investigació empírica i, en última instància, de l’assaig i error (o de cerques per força bruta).\nEn aquest sentit, la investigació en aprenentatge profund sembla que segueix el paradigma de Wolfram d’«un nou tipus de ciència», que indica que «només podem acostar-nos al disseny òptim dels sistemes mitjançant una cerca combinatòria entre la ingent quantitat de configuracions possibles » (Wolfram, 2002).\nDe fet, alguns investigadors han abraçat aquest mantra directament i han començat a buscar guiats parcialment per metodologies automàtiques o estructurades.\nPer exemple, Zoph i Le (2016) descobreixen noves configuracions de xarxa utilitzant estratègies evolutives.\nPerò l’avenç empíric de la disciplina no hauria d’evitar el desenvolupament de teories més formals (o prototeories) que ens permeten entendre què està ocorrent i, amb el temps, proporcionen una comprensió més holística d’aquest camp d’investigació.\nEn particular, aquesta comprensió podria arribar gràcies a una sèrie de qüestions obertes o propietats poc intuïtives de les xarxes neuronals que desconcerten la comunitat d’investigadors (Larochelle, 2017).\nEn la resta de l’article presentaré i intentaré explicar breument algunes d’aquestes propietats.\nAra és ben sabut que les xarxes neuronals poden generar resultats completament inesperats a partir d’entrades amb canvis perceptivament irrellevants, coneguts habitualment com a exemples adversaris.\nEls humans també es poden veure desconcertats per «exemples adversaris»: tots hem vist imatges que identificàvem com una cosa (o com a part d’una cosa) i que després hem descobert que eren una altra distinta.\nNo obstant això, la qüestió ací és que els exemples adversaris humans no es corresponen amb els de les xarxes neuronals perquè aquests últims poden ser perceptivament iguals.\nSzegedy et al.\n(2014) van mostrar que una xarxa pot classificar erròniament una imatge només aplicant-li «una certa pertorbació a penes perceptible».\nNo sols això, també van descobrir que la mateixa pertorbació d’aquella imatge en particular provocava l’error de classificació fins i tot quan la imatge no estava en el grup d’entrenament; és a dir, quan s’havia entrenat a la xarxa amb un subconjunt d’imatges diferent.\nLlig l’article sencer al web de Mètode\nJoan Serrà, investigador de Telefónica R&D a Barcelona, on treballa en qüestions relacionades amb l’aprenentatge automàtic i l’aprenentatge profund.\nQuè és Mètode?", "response": "Actualment, tenim accés a més dades que mai i la tecnologia ha aconseguit una gran potència de càlcul. Però sembla que cada vegada tenim menys comprensió teòrica de l’aprenentatge. De fet, alguns investigadors es deixen guiar per la intuïció, la investigació empírica i l’assaig i error, en detriment d’elaborar teories més formals que ens permeten entendre què està passant.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1715", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "L'exentrenador del Barça i actual tècnic del Manchester City, Pep Guardiola, ha posat veu aquest diumenge al manifest de l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) per defensar la celebració del referèndum, davant d'unes 30.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.\n\"Votarem encara que l'estat espanyol no ho vulgui\", ha asseverat Guardiola, que ja llegit el text en català, castellà i anglès amb algun dels seus clàssics galls inclòs, malgrat que havia ironitzat que intentaria no fer-ne.\nEl futbolista també ha denunciat que els catalans són \"víctimes d'un estat que ha posat en marxa una persecució política impròpia d'una democràcia a l'Europa del segle XXI\" i que \"persegueix fins i tot el debat polític\", afectant \"tots els demòcrates\", tant a les institucions com a \"la funció pública\" i els \"empresaris que es veuen pressionats per la fiscalia i la policia judicial\".\nPer això, ha reclamat: \"Demanem a la comunitat internacional que ens ajudi\".\nHa apel·lat així a \"tots els demòcrates d'Europa i del món\" per defensar drets com el de la llibertat d'expressió política i el de vot i \"a fer front als abusos d'un estat autoritari\".\nAixí mateix, ha afirmat que el Govern \"no estarà sol\" l'1 d'octubre, ja que \"ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai\" s'acudirà a les urnes per defensar \"la democràcia i els nostres representants\".\n\"Hi estem compromesos.\nNo defallirem!\", ha conclòs, arrencant un llarg aplaudiment dels concentrats.\nLes entitats fan costat al Govern\nEl president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha defensat que el referèndum interpel·la a tots els catalans: \"Som els demòcrates, els que actuem en legítima defensa, els del \"sí\", els del \"no\", un sol poble com deia Candel.\".\n\"És inajornable, volem votar i votarem\", ha asseverat, i ha reclamat posar fi a \"les campanyes de la por\" i les \"mentides\" com que Catalunya sortiria de la Unió Europea i ha assegurat que \"a Catalunya mai més no hi haurà eleccions autonòmiques\" i ha avisat l'Estat, en castellà: \"No teniu prou presons per posar-hi tots els ciutadans de Catalunya\".\nFinalment, ha cridat a aixecar la bandera de la democràcia.\nEn aquesta línia, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha asseverat que \"les urnes mai no es negocien\" i aventurat que l'1 d'octubre hi haurà \"centenars de milers de persones fent cua, amb la papereta, els del \"sí\" i els del \"no\"\".\nDe fet, ha afirmat que \"a Barcelona també podrem votar, també tindrem col·legis electorals oberts\", ja que \"cap demòcrata pot deixar de posar les urnes\" .\n\"Tindrem col·legis electorals, garanties democràtiques i junt electoral, tot el que cal tenir!, ha subratllat, ja que \"el Govern s'hi ha compromès\".\nI com Cuixart, ha acabat: \"No hi ha prou presons per tancar tot un país prou jutges per portar tot un poble als tribunals, prou policies per impedir que les urnes surtin al carrer\".\nAl seu torn, la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, ha celebrat que Carles Puigdemont anunciés la data i la pregunta d'un referèndum \"amb totes les garanties i vinculant\" i ha posat a disposició de l'executiu el suport del món local, ja que els ajuntaments tenen el dret a vot \"en el seu ADN\".\n\"Els alcaldes i alcaldesses estarem al costat del Govern i assumirem les responsabilitats que ens pertoqui per a l'organització del referèndum\", ha afirmat, i ha afegit que \"la força de tot un poble és imparable\".\nTot just dos dies després de l'anunci de la data i la pregunta, aquest diumenge les entitats sobiranistes han tornat a fer una demostració de força.\nDe fet, mitja hora abans de l'acte, els voluntaris ja no deixaven pujar més persones, perquè milers d'assistents ocupaven tot l'espai reservat i els que arribaven més justos s'havien de quedar als nivells inferiors, darrere l'escenari, malgrat que no han defallit a l'hora de cridar i aplaudir.\nL'acte ha començat amb intervencions breus d'alguns del centenar d'alcaldes de municipis catalans presents, com els d'Igualada, Sant Vicenç dels Horts, Argentona o Santa coloma de Farners.\nTot seguit, representants de diversos col·lectius socials també han pres la paraula breument, entre els quals hi havia alguns noms coneguts, com els exdiputats de la CUP David Fernàndez i Julià de Jòdar, l'activista i pacifista Arcadi Oliveres, l'escriptora Isabel Clara Simó, el periodista Miqual Calçada, l'exconseller d'ERC Joan Manuel Tresserras o el pagès Pep Riera.\nAixí mateix, han protagonitzat les intervencions musicals Gemma Humet i Toni Xuclà, Cesk Freixas, Francesc Ribera \"Titot\" i cantaires de diversos cors i orfeons, que han clos amb el \"Cant de la senyera\" i \"Els segadors\".", "response": "Pep Guardiola ha llegit el manifest a favor del referèndum de l’1-O davant de 30.000 persones. L'exentrenador del Barça ha afirmat que la votació és inajornable i que es farà. També hi ha sigut present Jordi Sànchez, que ha assegurat que \"les urnes mai no es negocien\". Neus Lloveras, presidenta de l’AMI, ha refermat el suport dels alcaldes i alcaldesses.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_931", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha posat en valor les ajudes directes i indirectes posades en marxa per l’Ajuntament de Castelló per a pal·liar els efectes socials i econòmics de la covid-19 a la ciutat, per valor de 11,5 milions d’euros, que demostren els esforços realitzats per l’administració municipal per a contribuir a la recuperació de la ciutat.\nUna reactivació a la qual ara se sumaran altres 5,5 milions del Pla Resistir, per als quals l’Ajuntament ja està preparant el desplegament tècnic i administratiu amb l’objectiu que arriben com més prompte millor a la ciutadania.\n“L’Ajuntament de Castelló ha estat al costat dels sectors més afectats per la pandèmia des del primer moment, mantenint reunions i escoltant les seues necessitats, i els 11,5 milions activats en ajudes directes i indirectes, amb l’aplicació de mesures fiscals i l’impuls a accions que fomenten la generació de llocs de treball, són un clar exemple”, ha recalcat Marco.\nAl detall, aquests 11,5 milions d’euros d’ajudes municipals directes i indirectes, es desglossen en 3,5 milions d’emergència social (un 54% més que en 2019); 1,4 milions en ajudes directes al comerç minorista, autònoms, microempreses i petites empreses titulars de comerços, bars, cafeteries, restaurants i locals d’oci nocturn; 1,5 milions del Pla d’Inversions de Reactivació econòmica i social (Pirecas); i 2,3 milions del Pla Contracta.\nA més, cal afegir el milió d’euros que els castellonencs no han hagut de pagar per la rebaixa de l’IBI i altres 1,8 milions d’euros d’estalvi a les famílies, autònoms i pimes amb mesures fiscals; com l’anul·lació de la taxa de fems a activitats no essencials durant l’estat d’alarma, les suspensions de les taxes de cadires i terrasses, de llicències d’activitat, de mercats extraordinaris i de concessió de quioscos, a més de modificacions de les ordenances fiscals per a 2021, com la baixada del ICIO i les bonificacions de l’impost de vehicles.\nL’alcaldessa, a més, ha abordat la situació epidemiològica a la ciutat i les mesures per a frenar la propagació del coronavirus a Castelló: “Entenem que les restriccions establides per les autoritats sanitàries són dures, però són necessàries per a frenar l’avanç de la pandèmia.\nEstem travessant la tercera ona i cal aconseguir que els nivells de contagi continuen baixant i que la pressió assistencial en centres de salut i hospitals es reduïsca”.\nEn aquest sentit, ha especificat que les últimes mesures per a frenar la propagació de la covid-19 a la ciutat, han sigut més restrictives en aquest últim tram de la pandèmia, en plena tercera ona, però han demostrat ser efectives, ja que hi ha hagut un clar canvi de tendència a la baixa des que van entrar en vigor, a mitjan gener, fins ara.\n“Quan es van aprovar aquestes restriccions estàvem en tendència ascendent i es va aconseguir el pic màxim d’incidència acumulada a Castelló dues setmanes després: 1060, el 31 de gener.\nA partir d’aqueixes dues setmanes des de l’aplicació de les mesures, hem vist descendir a poc a poc els nivells de contagi, i hui mateix l’última dada publicada per la Conselleria de Sanitat és de 665 d’incidència acumulada a Castelló”, ha especificat l’alcaldessa.\nL’alcaldessa també ha abordat la recent reunió amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, en la qual va traslladar els reptes de la ciutat i va reforçar l’aliança institucional per a afrontar reptes i impulsar projectes de ciutat que contribuïsquen al fet que l’Ajuntament siga motor per a rellançar Castelló després de la crisi sanitària.\nSobre aquest tema, Marco ha reiterat l’oferiment d’espais municipals on realitzar vacunacions massives a la població i la disposició per a prestar com fins ara qualsevol altre tipus de col·laboració per a atendre les necessitats plantejades per les autoritats sanitàries.\nAixí mateix, la primera edila ha ressaltat la importància que la Generalitat contribuïsca a aprovar el Pla General “que ens ajudarà a recuperar la normalitat econòmica i serà pol d’atracció d’inversions i generador d’oportunitats, ajudant-nos a reactivar la ciutat després de la covid-19”.\nEn aquesta línia, Marco ha recordat la preocupació traslladada al cap del Consell quant a sòl industrial, i la necessitat de recuperar a través de l’al·legació al Pla d’Acció Territorial (PAT) el sòl logístic que va ser reduït per la Declaració Ambiental Territorial i Estratègica (DATE).\nUn altre dels assumptes als quals s’ha referit Marco, és la comissió mixta de patrimoni, que va acordar activar amb Puig com més prompte millor per a posar en comú el patrimoni i les necessitats de l’Ajuntament, la Generalitat i la Diputació amb l’objectiu d’impulsar els projectes que resulten prioritaris per a la ciutat, baix criteris de reciprocitat i col·laboració institucional.", "response": "Les accions de l’Ajuntament de Castelló per pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia tenen un valor d’11,5 milions d’euros, que se sumen als 5,5 del Pla Resistir. Segons l’alcaldessa, Amparo Marco, l’Ajuntament ha estat al costat dels sectors més afectats. Per això, aquestes ajudes es destinaran a emergències socials, entre altres sectors.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2728", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Dues torres circulars, un capitell romànic i un tram de muralla medieval són les principals troballes que han aparegut en una prospecció arqueològica al subsòl d'uns terrenys a tocar del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, concretament al pati de darrere on fins ara hi havia només un camp.\nEls arqueòlegs han treballat durant dues setmanes per documentar les estructures que hi podien haver conservades de cara a usos futurs del terreny.\nJa hi havia documentació del segle XIX que indicava la construcció d'un edifici contigu utilitzat com a estances dels monjos a tocar de la muralla i que va ser enderrocat però el que no comptaven és trobar elements defensius amb tant bon estat.\nTambé han constatat la concentració i superposició d'estructures medievals amb època moderna del segle XVIII.\nLa zona on els arqueòlegs s'han dedicat a fer l'avaluació de les possibles restes -al pati de darrere del Monestir de Sant Esteve de Banyoles- té uns 1.000 metres quadrats de superfície i està just al costat d'on l'any 2010 ja es va fer una diagnosi amb la descoberta de part del fossat i la muralla del segle XIII.\nEn aquell cas, però, el seu estat de conservació era molt més precari que el descobert ara.\n\"La gran expectativa era trobar el sistema defensiu de l'època medieval, per continuar el que ja havíem localitzat\", assenyala la responsable dels treballs, Almudena Garcia, en declaracions a l'ACN.\nL'aparició de les dues torres circulars ha estat tota una sorpresa.\nSegons explica, \"n'hi ha una de gran que en talla una altra que hi ha al costat que és més petita i que intuïm que és més antiga\".\nTot i tenir estructures més modernes al damunt, la forma circular s'aprecia a simple vista.\nEn aquest punt s'ha excavat a més de quatre metres de profunditat.\nPel que fa al tram de muralla medieval, aquest està en molt més bon estat de conservació que el descobert l'any 2010.\nAixí mateix, també han trobat estructures modernes que es juxtaposen a la zona del fossat i que podrien datar del segle XVIII.\nTambé hi ha indicis de que aquest espai podia tenir un soterrani.\nUn edifici documentat el segle XIX per l'exèrcit francès\nEn aquest sector han aparegut unes delimitacions del que havien estat les estances d'un edifici del monestir.\nLa seva existència ja se sabia perquè es conserva un document topogràfic que va elaborar l'exèrcit francès el segle XIX que encaixa amb el que ha aparegut.\nL'edifici es va enderrocar l'any 1849 i per tant els arqueòlegs ja sabien que existia però desconeixien el seu abast, i el més important, l'estat de conservació.\nGarcia subratlla que el que s'ha fet no es pot considerar una excavació arqueològica perquè s'ha netejat el terreny amb maquinària i manual i només s'han fet tres sondeigs estratègics, que han tret a la llum restes de ceràmiques i una moneda de l'època d'Isabel II del 1849.\nUn capitell romànic encastat en un mur modern\nDurant els treballs, va aparèixer un capitell de travertí romànic encastat en un mur modern com si fos una pedra més que s'ha extret per seguretat i s'ha portat a analitzar.\nEstà fet de travertí i té decoració floral.\nAquesta troballa aporta una pista més ja que podria tractar-se d'una peça del segon claustre del monestir de Sant Esteve, el més antic, que a dia d'avui continua desaparegut.\nSegons Garcia, \"els capitells coronen les columnes dels claustres i per tant és una pista\" tot i que en altres llocs del monestir també se n'han trobat.\nEls arqueòlegs creuen que l'antic claustre es podria situar en el pati interior que ja apareixia als plànols de l'exèrcit francès.\n\"Pensem que encaixa just al lloc on hi podia haver el claustre: és una zona on no hi ha estructures conservades del que se sap a dia d'avui\".\nEl següent pas serà analitzar i catalogar les troballes.\nL'Ajuntament de Banyoles i la Fundació Bisbe Lorenzana (propietària de la finca) hauran de decidir quin ús se'n farà en un futur i si s'aposta per la seva restauració.\nEl Monestir de Sant Esteve de Banyoles es va fundar el segle IX i ja gairebé des del seu començament estava fortificat perquè es trobava en un punt estratègic.", "response": "Durant dues setmanes, diversos arqueòlegs han estat treballant en una prospecció arqueològica en uns terrenys propers del Monestir de Sant Esteve de Banyoles. S’hi ha localitzat dues torres circulars, un capitell romànic i un tros de muralla medieval. El 2010 es va descobrir, just al costat, part del fossat i la muralla del segle XIII.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_89", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "La diputada de la CUP al parlament Laia Estrada ha avisat que si el govern no fa realitat l’estratègia de confrontació en aquesta legislatura i continua en la línia de l’anterior, la seva formació no hi podrà continuar donant suport.\nEn declaracions a Catalunya Ràdio, ha dit que és ‘un “error majúscul” que el president d’ERC, Oriol Junqueras, hagi qualificat d’indesitjable qualsevol via cap a la independència que no sigui pactada amb l’estat espanyol.\nSegons ella, l’acord entre ERC i CUP per investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat “gira entorn de la confrontació amb l’estat”.\nEstrada considera que dir que és possible una sortida del conflicte amb la taula del diàleg i amb consens de l’estat espanyol és “enganyar” la població i ho ha comparat amb quan es va dir a la gent dient que s’aniria “de la llei a la llei” per transitar de l’autonomia a la independència.\nJunqueras | Editorial de Vicent Partal\nLa diputada ha valorat així la resposta de la CUP al missatge de Junqueras amb un nou article, també publicat al diari Ara i titulat “Un futur sense renúncies”, en què el partit diu que no es pot renunciar a la unilateralitat i es manifesta preocupat, malgrat reconèixer-li “l’audacitat del gest”.\nA més, avisa que el govern espanyol “vol tancar un cicle de lluita amb els indults”.\nI afegeix que dir que vol resoldre el conflicte polític català amb diàleg dins el marc de la constitució espanyola és “com obrir un pany amb la clau equivocada”.\nLa CUP cita el llibre Tornarem a vèncer que van publicar Junqueras i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en què es defensa que “no es pot renunciar a cap forma de lluita democràtica per guanyar la llibertat, tampoc la unilateralitat”.\nPer al grup parlamentari de la CUP, la via del diàleg dins la constitució espanyola no treu cap a res.\n“No té sentit, ni més recorregut que el gest d’intentar obrir-lo”, afegeixen, encara servint-se de la metàfora del pany.\nA parer seu, la taula del diàleg s’aconsegueix amb les mobilitzacions de Tsunami Democràtic i és una manera de “baixar la tensió”.\nEn aquest context, afirmen que ara el govern espanyol “pretén rematar l’estratègia i tancar un cicle de lluita i d’organització amb els indults als presos de l’1-O”.\nLa CUP, que va pactar amb ERC la investidura de Pere Aragonès, també fa referència a l’escenificació d’ahir d’Aragonès i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en favor “d’una aposta institucional per l’entesa entre governs”.\nI posa l’accent en el fet que els amfitrions fossin Foment del Treball i La Vanguardia: “Són dos dels noms propis que, juntament amb La Caixa i d’altres grans corporacions, van oposar-se públicament –amb paraules i amb gestos– a la voluntat del nostre poble de decidir el seu futur.\nDe l’1 d’octubre hem après que l’oligarquia sempre es posa de part dels més forts i no dels més justos.”\nEls amos de sempre bategen Aragonès | Crònica de l’acte d’homenatge al comte de Godó a Foment del Treball\nEn el seu article, Junqueras defensava la via escocesa i, sobre aquesta qüestió, la CUP remarca que l’estat espanyol, “malgrat el gest de Pedro Sánchez de passejar-se pels salons del poder”, no deixa marge per a res.\nI afegeix que el fet que els partits “autoanomenats progressistes” també “demonitzin” el referèndum, no fa més que normalitzar “el marc dels qui aixequen tots els fantasmes d’un passat trist i autoritari”.\nD’una altra banda, la CUP reclama al govern que sigui una “eina de defensa dels drets i les llibertats de la gent treballadora” davant la “sordesa” d’un PSOE “atemorit” per les amenaces de la dreta i d’uns jutges que fan de “govern escombrant drets”.\nEn aquest context, la CUP creu que la Generalitat “ha de ser lleial a les necessitats i voluntats del poble i fer honor al títol de republicana”, posant-se al costat “dels que no tenen més futur que el país que puguem construir amb les nostres mans”.\nSegons que diuen, ara que les institucions no estan a l’altura, la gent hi torna.\nI posa d’exemple la desobediència civil contra els desnonaments.", "response": "Laia Estrada, diputada de la CUP, ha definit d’error majúscul que Junqueras qualifiqui d’indesitjable qualsevol manera d’obtenir la independència que no sigui pactada amb el govern central. Segons Estrada, si no ho esmenen, el seu partit deixarà de donar suport al govern. La CUP cita del llibre de Junqueras per apuntalar els seus arguments.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2016", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "El portaveu adjunt de JxCat al Parlament Eduard Pujol ha explicat que el PDeCAT presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat divendres, quan acaba el termini, si el govern de Pedro Sánchez no accepta un diàleg sobre l'autodeterminació amb mediadors internacionals.\nEn roda de premsa des del Parlament, Pujol ha assegurat que es tracta d'una posició \"consensuada\" amb el partit de David Bonvehí, però el partit demòcrata ha assegurat que encara no ha pres cap decisió sobre aquesta qüestió.\nPujol ha defensat que és bo donar aquest marge de dies a Sánchez per posar sobre la taula un \"últim punt de confiança\" i ha afegit que respecta els terminis d'ERC, que avui ha anunciat l'esmena a la totalitat als comptes de l'Estat.\nA diferència d'ERC, JxCat creu que s'ha de donar de termini fins divendres per veure si el govern de Pedro Sánchez té \"sentit d'Estat\" o no en té i per posar un \"últim punt de confiança\" amb qui el Govern ha estat parlant en les últimes setmanes.\nI ha afegit que respecta els terminis que ha decidit ERC de la mateixa manera que espera que ERC respecti els terminis marcats per JxCat.\n\"Ja sap Sánchez què ha de fer per evitar l'esmena a la totalitat.\nHo hem dit moltes vegades: diàleg, terminis, facilitadors internacionals i parlar del dret a l'autodeterminació.\nÉs molt fàcil, si volen, podem\", ha explicat posant les condicions que farien que no es presentés una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat.\nSegons Pujol, si el PSOE és capaç de presentar una \"autoesmena a la seva covardia política\" i a la \"negació al diàleg exhibida fins ara\", llavors caldria repensar la presentació de l'esmena a al totalitat.\nEn aquest context, ha advertit que si el PSOE fa de PSOE, Cs, PP i Vox a la vegada, divendres a les 12 hores, quan acaba el termini, el PDeCAT entrarà una esmena a la totalitat.\n\"Ja saben què han de fer per frenar el que va directe a la barraca, que és l'esmena a la totalitat\", ha conclòs deixant la decisió en mans del president Sánchez.\nEl fet que Eduard Pujol com a portaveu adjunt de JxCat s'hagi manifestat en aquests termes sobre els pressupostos de l'Estat ha molestat el PDeCAT, que és qui té representació al Congrés i que avui dilluns no té prevista cap roda de premsa.\nSegons el partit de Bonvehí, el partit demòcrata encara no ha pres una decisió sobre aquesta qüestió i recorda que hi ha temps fins divendres.\nA més, fonts del partit han afegit que en nom del PDeCAt parlarà el PDeCAT quan toqui i de la manera que consideri.\nDavant d'aquest malestar, Eduard Pujol ha assegurat que la seva intenció no era parlar en nom del PDeCat tot i insistir que la posició que ha exposat en la roda de premsa és \"el que s'està treballant, pactant i consensuant amb el PDeCat\".\nInvestidura Puigdemont\nPujol ha replicat a la consellera de Justícia, Ester Capella, que el que és un \"desgast inassumible\" per una democràcia és veure com la voluntat dels catalanes a les urnes no és respectada.\nD'aquesta manera, ha replicat les paraules de Capella que en una entrevista a Catalunya Ràdio d'aquest diumenge ha qüestionat que s'hagi de tornar a intentar la investidura de Puigdemont.\nPujol ha defensat que respectar el resultat a les urnes hauria de ser una \"obsessió\" no només per a JxCat sinó per als 135 diputats del Parlament.\nTot i reiterar que investir Puigdemont forma part del compromís polític de JxCat ha evitat entrar en calendaris.\nInsta Sánchez a aplicar a Catalunya la fórmula per a Veneçuela\nSobre el reconeixement del president del govern espanyol a Juan Guaidó com a \"president encarregat\" de Veneçuela, Pujol ha preguntat si és capaç d'anar a Catalunya i dir el mateix que diu sobre Veneçuela.\n\"Seria capaç de venir a Catalunya, aquí al Parlament, i dir que treballaran perquè la democràcia plena torni, no hi hagi presos polítics i hi hagi unes eleccions lliures?\", ha preguntat.\nD'altra banda, el portaveu adjunt de JxCat ha afirmat que no li agraden els presidents autoproclamats ni els règims amb presos polítics i exiliats.\nEn aquesta línia, ha considerat que Veneçuela necessita resoldre els seus problemes amb \"diàleg, negociació i mediació internacional, si pot ser a càrrec de l'ONU\".", "response": "Segons Eduard Pujol, portaveu de JxCat, el PDeCAT presentarà una esmena als pressupostos de l’Estat divendres, just quan finalitza el termini. Esperar fins divendres dona l’oportunitat a Sánchez de demostrar el seu “sentit d’Estat”. Ara bé, ERC no comparteix aquest punt de vista, ja que segons aquesta formació, no caldria donar “un últim punt de confiança”.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1876", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Els membres de l'AEB-Tona Bilingüe, a la Canal de Tona, aquest dissabte Foto: AEB-Cataluña\nFrancisco Ribas, representant local del PP a Tona i pare d’una alumna de l’escola Era de Dalt d’aquesta població, continua la seva ofensiva contra la immersió lingüística i en defensa de l’educació “equitativa” del castellà i el català.\nEl dirigent popular ha donat un pas més i, tal com ja va avançar Osona.com fa unes setmanes, ha impulsat la creació d’una agrupació territorial de l’AEB (Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña), que porta per nom AEB-Tona Bilingüe.\nLa nova entitat s’ha constituït aquest dissabte a la Canal de Tona, en el marc de la trobada de la coordinadora gestora de l’AEB Cataluña.\nA l’acte hi ha assistit una cinquantena de persones, inclosos nens, moltes d’elles de fora de la comarca.\nL’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña es va fundar a Barcelona el 2014 i té com a objectius promoure i difondre els avantatges del bilingüisme i del trilingüisme a la societat, tal com recullen els seus estatuts.\nEn aquest marc, la seva tasca es concentra sobretot a les escoles, on reclama que s’imparteixi l’ensenyament en les “dues llengües oficials i en una llengua estrangera”.\nTambé defensa la neutralitat política i ideològica dels centres educatius.\nUn cop constituïda la secció local de Tona, l’AEB Cataluña ha emès una nota (llegiu, a sota) on reclama la dimissió de Marc Peñarroya, director de l’escola Era de Dalt de Tona, per la seva “irresponsable actuació”, enviant una carta a totes les famílies del centre “desqualificant a un pare per haver demanat l’ensenyament trilingüe per a la seva filla”, posant així “en perill\" la convivència a l’escola.\nAquest pare és Francisco Ribas.\nL’AEB ha anunciat que farà arribar la petició a la consellera d’Ensenyament.\nEl representant del PP va portar les seves demandes a les altes instàncies del partit, a la diputada al Parlament de Catalunya, Maria José García Cuevas.\nDesprés que es fes pública la petició de Ribas als mitjans de comunicació, Peñarroya va enviar una carta a les famílies de l'escola, que també va publicar Osona.com, i al web de l’Ajuntament de Tona, desmentint algunes de les declaracions del representant local del PP.\nAra, l’AEB Cataluña ha fet pública una carta posterior de Ribas adreçada a Peñarroya, on recrimina l’actuació del director de l’Era de Dalt.\nA més, li demana que faci arribar la missiva a totes les famílies del centre, de la mateixa manera que va fer ell.\nL’entitat també ha “lamentat” que l’Ajuntament publiqués l’escrit de Peñarroya al web municipal i li ha demanat que faci el mateix amb la carta de Ribas.\n---------------------\nNOTA DE PREMSA\nAEB DE CATALUÑA\nLa AEB de Cataluña informa que este sábado ha celebrado una reunión de la Coordinadora Gestora en el municipio de Tona en la que se ha analizado la situación en la escuela catalana, en general, y en esta ciudad ha adoptado los siguientes acuerdos:\nPRIMERO.- La AEB de Cataluña muestra su solidaridad con todos los padres que han solicitado la escuela bilingüe en Cataluña y pide a las Administraciones educativas catalanas que asuman sin demora y sin generar conflictividad innecesaria la evidente realidad bilingüe de Cataluña que hace aconsejable una enseñanza vehicular trilingüe (de los dos idiomas oficiales y de una lengua extranjera) con una buena dotación de recursos materiales y personales.\nSEGUNDO.- Aprobar la constitución de la agrupación territorial de Tona que se denominará AEB-TONA BILINGÜE que tiene como finalidad asegurar una presencia equilibrada del catalán, del castellano y del inglés en los centros educativos.\nSe acuerda ratificar la propuesta de la asamblea de asociados de Tona y nombrar Coordinador de la Agrupación Territorial a Francisco Rivas y secretario a Aurelio Páez.\nTERCERO.- Dada la irresponsable actuación del director de la Escola Era de Dalt, Marc Peñarroya, que ha dirigido un escrito a todas las familias del centro educativo descalificando gravemente a un padre por haber solicitado la escuela trilingüe para su hija, consideramos conveniente que presente la renuncia al cargo de director por poner en peligro la convivencia en la escuela y, con tal finalidad, se elevará una petición a la Consejera de Enseñanza.\nCUARTO.- Lamentar que el Ayuntamiento de Tona haya comunicado la carta del director del centro educativo en la página oficial del consistorio.\nAEB de Tona reclama a los responsables municipales que den el mismo tratamiento a la carta que el padre afectado ha dirigido al director de la Escola Era de Dalt.", "response": "Francisco Ribas, del PP de Tona, ha fundat l'agrupació territorial de l\"Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña\". A més, ha emès un comunicat per demanar la dimissió de Marc Peñarroya, el director de l’Escola Era de Dalt, on estudia la seva filla, per desacreditar-lo davant de tota l'escola per haver demanat l’ensenyament trilingüe.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1402", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "El PDECat resoldrà d'una vegada per totes aquest dissabte l'afer de les incompatibilitats.\nEl punt quart de l'ordre del dia del consell nacional que se celebra demà servirà per votar els informes que ha elaborat la comissió per a la qualitat democràtica, la transparència, el compliment ètic i de garanties de la formació sobre la continuïtat a la direcció executiva d'Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet.\nEn els quatre casos, l'organisme que presideix Xavier Trias ha dictaminat que les circumstàncies dels quatre afectats pel règim estatutari avalen que el consell nacional -si així ho decideixen 3/5 parts dels seus membres- doni llum verda a les excepcions.\nEntre el 6 i el 13 de març, els quatre membres de la direcció que encapçalen Marta Pascal i David Bonvehí van dirigir-se a la comissió per tal que es pronunciés sobre si podrien seguir a la direcció.\nLa resposta és la mateixa en tots els casos: un 85% dels consellers nacionals van votar a favor de trobar la via per tal que ningú hagués de deixar la cúpula.\nAixò, argumenta l'organisme intern, és una \"circumstància suficientment motivada per poder sotmetre a votació l'excepcionalitat de la incompatibilitat\" en què es troben Artadi, Candini, Batet i Guinó.\nEls arguments dels afectats\nAquests dos últims -responsables de nous sectors i del món local, respectivament- fan servir la mateixa argumentació en la seu recurs a la comissió de garanties.\nEls dos defensen les \"circumstàncies d'excepcionalitat política\" que viu Cataunya i destaquen que el partit viu \"mesos de creixement i consolidació\".\nEn el cas d'Artadi -directora general de coordinació interdepartamental del Govern- i de Candini -diputada i alcaldessa de Junts pel Sí-, els raonaments són més extensos.\nAquesta última, per exemple, destaca que si hagués renunciat com a parlamentària, hagués entrat un representant d'ERC al grup de Junts pel Sí, fet que valora com \"molt preocupant\" en la mesura que el PDECat \"perdria representativitat\" en aquesta legislatura.\nCandini, responsable de coordinació institucional de la formació, assenyala que la seva feina com a alcaldessa de Calella i com a diputada \"de ben segur\" que la pot \"ajudar a estar molt al dia\" en relació amb l'àmbit que gestiona dins de la formació.\nEls arguments d'Artadi introdueixen una variable nova: l'econòmica.\n\"Sóc directora general de coordinació interdepartamental, sent aquesta la meva única feina retribuïda.\nPer tant, no és una possibilitat deixar aquest càrrec per dedicar-me només al partit donat que la direcció executiva no és una posició remunerada\", argumenta la dirigent.\n\"Tampoc seria aconsellable, donades les circumstàncies d'excepcionalitat d'aquesta legislatura, realitzar canvis en l'estructura del departament [de Presidència\", sosté, al mateix temps que indica que la feina al partit -comanda estudis i programes- és compatible amb la seva tasca a l'administració que lidera Carles Puigdemont.\nLa decisió estarà demà en mans dels vora 300 consellers nacionals que es reuniran a la Universitat Pompeu Fabra, que ja s'ha convertit en l'enclavament habitual d'aquestes reunions.\nLes incompatibilitats es van tractar en els dos primers consells nacionals, celebrats el 29 d'octubre i el 28 de gener, respectivament.\nVa ser aquest últim dia quan les intervencions dels qyadres del partit va fer reconsiderar a la direcció l'anunci de Batet, Artadi, Candini i Guinó de plegar per complir amb les incompatibilitats, que exigeixen no acumular més de dos càrrecs institucionals i orgànics.\nOrdre del dia\nEn aquest consell nacional hi intervindrà el cap de files del PDEcat a Madrid, Francesc Homs, que repassarà l'activitat parlamentària a Madrid.\nTambé s'hi farà un informe sobre el procés nacional i un de polític, que sempre va a càrrec de Marta Pascal.\nUn dels punts d'interès és el debat i votació dels pressupostos del partit per al 2017, any al qual hi ha arribat després de pactar amb els treballadors un expedient de regulació d'ocupació.\nEl reglament de la vegueria de Barcelona -que permet als independents presentar-se a les primàries per triar candidat a la ciutat- també serà avalat pels quadres del partit, que tindran a les mans les nomres generals per escollir caps de llista a les eleccions municipals.\nEl consell d'acció municipal, l'organisme que aglutina tot el poder local del PDECat, exposarà la normativa interna.", "response": "Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet, del PDeCAT, van demanar entre el 6 i el 13 de març si podien continuar a la direcció del partit a causa de les incompatibilitats, que exigeixen no acumular més de dos càrrecs institucionals i orgànics. El 85% dels consellers va votar-hi a favor, però la decisió final es prendrà aquest dissabte.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2328", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "El grup parlamentari PSC-Units proposa, a través de 347 esmenes, reassignar 202 MEUR dels pressupostos de la Generalitat per al 2020 i destinar-los a salut, educació i polítiques de dones, entre altres.\nEn una roda de premsa des del Parlament, la diputada i portaveu d'economia de PSC-Units, Alícia Romero, ha dit que encara que el Govern accepti totes les seves esmenes \"no serà suficient\" perquè els comptes siguin adequats pel país.\nI ha explicat que el reglament de la cambra catalana dona un marge limitat als grups a l'hora de fer esmenes als pressupostos i que no es poden fer canvis substancials.\nRomero també ha retret al Govern que demani responsabilitats als socialistes quan sempre han prioritzat als comuns per als pressupostos.\nPel que fa a la reassignació dels 202 MEUR, el PSC-Units proposa treure la partida més gran, 125 MEUR al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).\nRomero considera que aquest organisme està sobredimensionat i que, a més, es fan contractes a terceres empreses.\nI davant d'una situació de \"manca de transparència\" ha considerat que caldria fer una auditoria.\nDe fet, els 125 MEUR que els socialistes volen treure al CTTI suposa entre un 20% i un 25% del total de pressupost d'aquest organisme.\nEls socialistes proposen destinar aquests 202 MEUR principalment a l'escola inclusiva, la lluita contra la segregació escolar, a reduir les llistes d'espera a la sanitat, a mesures per protegir el Delta de l'Ebre, a polítiques de dones i a la indústria del coneixement, entre d'altres.\nRomero ha explicat que el seu grup no ha rebut \"cap trucada\" del Govern per pactar esmenes als pressupostos i ha considerat que seria \"estrany\" que ara els sembli perfecte el que planteja el PSC-Units.\n\"No estem d'acord amb les prioritats ni compartim com s'han fet les coses.\nNo ens agraden els pressupostos, no reverteixen les retallades\", ha insistit reafirmant el rebuig dels socialistes als comptes del 2020.\nEn aquest sentit, ha afegit que encara que s'aprovessin totes les esmenes del seu grup no es resoldrien els \"greus problemes\" dels comptes.\nSegons ha explicat, el reglament del Parlament limita molt les modificacions que es poden fer a través d'esmenes i això ha fet que només hagin pogut reassignar 202 MEUR del total de 29.000 MEUR de despesa que contemplen els pressupostos.\nEn canvi, Romero sí que ha obert la porta a aprovar alguns aspectes concrets de la llei de mesures fiscals i financeres.\nConcretament els socialistes han presentat 347 esmenes per reassignar recursos, 24 esmenes més a l'articulat de la llei i 74 més a la llei de mesures fiscals i financeres, anomenada llei d'acompanyament als pressupostos.\nAixí mateix, Romero ha destacat que el seu grup ha presentat un 51% del total d'esmenes de tots els grups parlamentaris.\nLa diputada ha considerat que al Govern tampoc li satisfan els pressupostos ja que JxCat i ERC han presentat 77 esmenes als pressupostos i a la llei d'acompanyament, incloent una modificació a l'impost de successions.\n\"Sembla que o no estan molt convençuts del que fan o van modificant sobre la marxa.\nNo són maneres de legislar.\nHem de ser rigorosos en com legislem\", s'ha queixat Romero.\nCatalunya com a nació, \"excuses de mal pagador\"\nPreguntada per la petició de l'eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont, que vol que en la pròxima taula de diàleg es reconegui Catalunya com a nació, Romero ha considerat que són \"excuses de mal pagador\" per \"mantenir viu un debat que no existeix\".\nEn aquest sentit, ha subratllat que l'Estatut ja diu que Catalunya és una nació i que la Constitució estableix que hi ha nacionalitats.\nLa diputada de PSC-Units ha instat Puigdemont a demanar als seus delegats a la taula de diàleg que li plantegin aquesta proposta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, tot i que ha posat en dubte que confirmar que Catalunya és una nació serveixi per canviar les coses.", "response": "PSC-Units presenta 347 esmenes per reassignar 202 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat. Malgrat això, Alícia Romero, portaveu del grup parlamentari, ha afirmat que aquestes esmenes no serien suficients. La proposta inclou treure la partida més gran, 125 milions d’euros, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1734", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Sanchis, ni cent dies de gràcia.\nI si ahir la tensió era a Madrid avui serà a Barcelona.\nEl ple del Parlament debatrà una moció de Catalunya Sí que es Pot per reprovar el nou director de TV3, Vicent Sanchis.\nEl PP i els seus socis de C's, que mantenen de director de TVE a Eladio Jareño, que fins fa poc era cap de premsa del partit a Catalunya i de gabinet d'Alícia Sánchez-Camacho, els faran costat com si res.\nCaldrà veure si es confirma que els segueixen el PSC i la CUP deixant en minoria a Junts pel Sí.\nLa forma en què es va triar Sanchis, i a tots els altres directius de la CCMA, és més que millorable i cal crítica, autocrítica i actuar per part de tots els partits.\nMés després que hores abans del nomenament la coalició governamental carregués contra la cobertura que la cadena havia fet dels escàndols de corrupció que sacsegen l'antiga CDC.\nEl que no és qüestionable, al marge del que passi aquest migdia, és el perfil professional de Sanchis i la seva vàlua per dirigir TV3.\nVist i llegit\nSi no ho sabíeu, llegint aquest article descobrireu que hi ha gent que ha fet de penjar fotos a la xarxa, i més concretament a Instagram, un mitjà de vida.\nA Twitter també hi ha qui cobra.\nÉs una mena de publicitat encoberta que, lluny de presentar-se com el que és, passa com un fenomen cool.\nA Icon, el suplement masculí de El País, ho explicava Begoña Gómez en un article sobre els influencers.\nLa Generalitat va licitar fa uns mesos la vigilància privada del Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges, la del Palau de Pedralbes i el Palau Robert, i la del Centre Cultural Blanquerna, on hi ha també la seu del govern a Madrid.\nTot plegat per 882.000 amb IVA inclòs.\nEl de Madrid va quedar desert.\nEl Govern català pagava poc i cap empresa s'hi va interessar.\nPer un any de seguretat en horari de la botiga, que ha estat atacada en diverses ocasions per grups feixistes, oferia 34.000 euros.\nDesprés que quedés desert Presidència el va tornar a licitar i fa uns dies es va adjudicar per 35.800 euros a Compañía Integral de Seguridad (CIS).\nAixò sí, només entre l'1 de maig i el 31 de desembre.\nA Madrid no regalen res.\nTal dia com avui de l'any 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, que és la primera experiència d'autogovern després de la pèrdua de les llibertats nacionals consumada just 200 anys abans.\nLa Mancomunitat, que va durar fins que la dictadura de Primo de Rivera la va dissoldre el 1925, era la simple agrupació de les quatre diputacions catalanes però va implicar el primer reconeixement de la unitat política del país.\nVa ser fruit de l'empenta catalanista de finals del segle XIX i principis del XX i el primer president va ser Enric Prat de la Riba.\nLa seva obra en matèria d'infraestructures va ser notable.\nEn motiu del seu centenari TV3 va emetre aquest documental.\nUn 6 d'abril de 1945 va nàixer a Avinyó, a l'exili francès, l'economista Muriel Casals, que va fer classes a la Universitat Autònoma de Barcelona i va militar al PSUC i a diverses entitats i associacions.\nLa seva faceta més coneguda és, però, la d'activista independentista.\nFins a la seva mort, el 14 de febrer de 2016 després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona, va ser diputada al Parlament.\nHi va arribar com a diputada de Junts pel Sí, on ocupava el número tres per Barcelona en tant que presidenta d'Òmnium Cultural.\nSota el seu mandat, que va començar el 2010, l'entitat va clarificar la seva posició i es va comprometre intensament per la causa de la independència.\nEls seus companys de Junts pel Sí la van homenatjar fa unes setmanes.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per subscriure't-hi", "response": "Catalunya Sí que es Pot reprova el nou director de TV3, Vicent Sanchis, no per la seva vàlua com a periodista sinó per com va ser escollit. S’aprova la licitació per a la seguretat del Centre Cultural Blanquerna. El 6 d’abril del 1914 es va constituir la Mancomunitat i el mateix dia, però de 1945, va néixer la independentista Muriel Casals.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_44", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "‘Té gràcia estudiar en una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català’, es queixava una estudiant d’humanitats de la UPF a Twitter la setmana passada.\nEn declaracions a VilaWeb, Queralt Penedès lamentava que les quatre assignatures que feia aquest trimestre fossin totes en castellà.\nI, a més, en una assignatura el professor havia canviat al castellà després d’haver fet la introducció en català perquè una sola alumna ho havia demanat.\nAlguns altres alumnes es van queixar i van fer arribar la protesta al deganat.\nAra, arran de la publicació d’aquesta notícia, la UPF ha activat ‘un protocol per a atendre problemes que es detectin i per a informar els alumnes’.\nAquest protcol preveu la mediació d’una Coordinadora de Gestió pel Multilingüisme un cop la universitat rep una queixa per una qüestió lingüística.\nLa universitat s’ha posat en contacte amb VilaWeb i ha explicat que disposa des de fa deu anys d’un Pla d’Acció pel Multilingüisme, ‘que és l’instrument de què s’ha dotat la universitat per garantir una convivència harmònica de les llengües’.\nDiu la UPF que ‘el concepte essencial’ d’aquest pla de multilingüisme és el de ‘seguretat lingüística’, és a dir, que les classes es faran en la llengua en què s’ha anunciat i s’ha comunicat a l’alumne que es farien.\nAfegeix que això no es pot modificar ‘sota cap concepte’ i que la llengua d’ús a la classe no pot ser ‘objecte de negociació entre estudiants i professors’.\nDoncs bé, justament d’això es van queixar alguns alumnes de primer d’humanitats a l’assignatura d’art antic i medieval.\nL’autora del piulet viral explicava: ‘Ens hem trobat aquest trimestre que un professor va fer la presentació en català i tenia tots els materials de classe en català.\nI quan havia de començar la classe va canviar d’idioma i va passar al castellà, perquè va dir que li havien dit que l’havia de fer en castellà.\nDels tres grups que hi ha d’aquesta assignatura, el professor va dir que el meu, el grup 1, l’havia de fer en castellà.\nPerò a nosaltres no ens havia dit ningú res ni ens havien deixat triar.\nI va preguntar: si faig classe en català, hi haurà algú que no m’entengui?\nUna alumna va alçar la mà i per això la fem en castellà.’\nSobre aquest cas particular, el d’aquesta assignatura, la universitat diu a VilaWeb que s’havia comunicat amb antelació als alumnes que hi hauria un grup en castellà i dos en català.\nPerquè ha de ser així, diuen: ‘La llengua de la docència és una informació pública i vinculant que tothom ha de conèixer amb prou antelació.’\nEls alumnes que es queixen, en canvi, asseguren que no els ho havia fet saber ningú.\nLa situació del català als graus i el compromís del rector\nTot amb tot, aquests estudiants diuen que, més enllà d’aquesta assignatura, hi ha una situació de retrocés del català a les classes.\nA primer d’humanitats, quan s’acabi el curs present, només una tercera part de les classes les hauran fetes en català, lamentava Queralt Penedès.\nEl rector de la UPF, Jaume Casals, reelegit fa poc, proposava en el programa electoral aquesta mesura: ‘Dur a terme accions per incrementar el percentatge d’assignatures de grau que tenen com a llengua de docència el català, així com la presència del català en totes les activitats acadèmiques fora de les aules.’\nI signava també amb la Plataforma per la Llengua un compromís per a potenciar el català a la universitat amb diverses mesures.\nL’objectiu de Casals és notable, si tenim en compte no únicament els testimonis dels alumnes, sinó les xifres que fa públiques la universitat mateix.\nSegons aquestes dades, la presència del català en els estudis de grau ha anat minvant de mica en mica des de l’aprovació del Pla d’Acció pel Multilingüisme: s’ha passat del 59,5% de les classes en català del curs 2009-2010 fins al 46,5% del curs passat; el castellà s’ha mantingut durant aquests anys per damunt del 30% i l’anglès ha pujat del 5% al 22%.\nÉs a dir, l’augment de la presència de l’anglès a les classes, en virtut de la ‘vocació internacional’ de la universitat, ha anat en detriment del català.", "response": "Queralt Penedès, alumna de la UPF, ha piulat una queixa expressant que \"Té gràcia estudiar en una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català\". Com a conseqüència, la UPF ha activat un protocol per atendre problemes lingüístics i compta, des de fa deu anys, amb un pla per garantir la seguretat lingüística de les classes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_523", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "En les últimes dècades hem viscut un fort ressorgiment de l’antisemitisme i el racisme als països occidentals, impulsat, entre altres coses, per l’arribada d’un gran nombre de refugiats i uns altres migrants no europeus a Europa.\nL’ultranacionalisme, el racisme i l’homofòbia prevalents en l’extrema dreta recorden la ideologia nazi (i altres ideologies feixistes).\nNo obstant això, el creixent antisemitisme, a vegades redactat en termes d’antisionisme i prevalent en les organitzacions esquerranes, també planteja interrogants sobre els seus orígens ideològics.\nSis anys després, Max Delbrück, un físic i genetista alemany que llavors residia als Estats Units, preparava una visita a Alemanya.\nEl genetista americà Hermann Muller li va demanar que esbrinara quins genetistes alemanys no havien ajudat voluntàriament el règim nazi en cap moment.\nAquesta informació, va suggerir, «seria molt útil per al nostre Comitè d’Ajuda als Genetistes a l’Estranger, perquè molts dels seus membres no volen que s’utilitzen els seus diners per a ajudar gent que haja participat en la prostitució de la ciència o en el moviment que podria haver destruït els valors que hauria de representar la civilització» (Deichmann, 1996, p.\n312).\nPensaven que la ciència no està, ni hauria d’estar, influïda ideològicament, sinó que hauria d’actuar d’acord amb les seues pròpies normes i preceptes; per tant, el suport ideològic i pràctic dels científics a la política racial nazi es podria qualificar de prostitució.\nTambé consideraven la universalitat, és a dir, la independència de qualsevol afiliació nacional o ètnica, un principi científic fonamental.\n«Els científics de l’Alemanya nazi van violar els principis ètics existents i van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres»\nEncara que puguen semblar idealistes avui dia, aquests punts de vista estan relacionats amb principis que, al costat de metodologies i epistemologies especials, han permès que la ciència es convertisca en l’autoritat del coneixement, molt superior i més fiable que la generada per qualsevol altra activitat humana.\nEl fet que, al llarg dels segles, els científics, particularment en els règims totalitaris, no s’ajustaren exclusivament a principis científics, sinó que foren influïts també per les ideologies imperants, no ha impedit la generació d’un cos creixent de coneixements científics universals i ben fonamentats.\nEl descobriment de la fissió nuclear i la síntesi dels gasos nerviosos tabun i sarín a l’Alemanya nazi són exemples del potencial de les activitats científiques també en els règims totalitaris.\nPer aquesta raó, la tendència actual de considerar que totes les ciències estan arrelades en la ideologia política i de negar el seu estatus privilegiat com a generadores de coneixement és perillosa.\nRelativitza el poder real dels resultats científics en mans d’enginyers i polítics, especialment en règims inhumans, i exculpa els científics que donen suport voluntàriament a ideologies i pràctiques immorals amb el seu treball i prestigi.\nCom s’ha documentat àmpliament, els científics de l’Alemanya nazi, sovint sense pressió política, van violar els principis ètics existents i van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres, per exemple com a milloradors de plantes que perseguien el desenvolupament de varietats de cultius que s’adaptaren a les condicions dels territoris ocupats en l’«Est» (a Polònia o la Unió Soviètica); psiquiatres que van decidir assassinar pacients per mitjà de l’eutanàsia; antropòlegs que es van pronunciar com a experts en matèria de pertinença a grups «racials» en el marc de la Llei de Nuremberg (en molts casos basant-se només en fotografies dels presumptes pares); químics que realitzaven investigacions amb aplicacions bèl·liques, entre aquestes la guerra química; i doctors que duien a terme experiments, amb freqüència fatals, sobre els reclusos als camps de concentració, amb el propòsit d’aportar nous tractaments o vacunes als seus militars, per mencionar només alguns dels exemples.\nPer tant, encara que mesures individuals com l’esterilització forçada dels «no aptes genèticament» es basaven en la ciència, els marcs racistes i antisemites de la ideologia i la pràctica nazis certament no ho estaven.\nPerò la llei d’esterilització eugenèsica, encara que fora extrema en la seua aplicació en comparació amb lleis similars en altres països, incloent-hi els Estats Units, no estava dirigida a races particulars, i no era, com afirmava, per exemple, l’historiador Robert W. Sussman (2014), la raó de ser de la deportació i l’extermini dels jueus.\nLlig l’article complet al web de Mètode\nUte Deichmann.\nDirectora del Centre Jacques Loeb per a la Història i la Filosofia de les Ciències de la Vida de la Universitat Ben-Gurion del Negev (Israel) i professora adjunta en la mateixa universitat, així com en la Universitat de Colònia (Alemanya).\nLa seua investigació se centra en l’origen i el canvi de conceptes en la biologia moderna i en l’impacte de diverses ideologies en la ciència.\nQuè és Mètode?", "response": "Malauradament, la història ha connectat massa vegades la ciència amb ideologies polítiques, com ara l’Alemanya nazi. Tot i això, existeix un cos creixent de coneixements científics universals i ben fonamentats, amb normes i preceptes propis, aliens als pensaments ideològics. Per exemple, l’esterilització forçada dels “no aptes genèticament” era científica, però la ideologia en què s'emmarcava no.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_221", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Contemplar competicions de cavalls –morfològiques, de funcionalitat i de salt–, passejar-se pels boxes on estan els animals, gaudir de diferents espectacles i demostracions eqüestres o visitar les instal·lacions de l’Institut Mollerussa són algunes de les possibilitats que ofereix el cap de setmana del 3 al 5 amb el segon certamen EquiMollerussa.\nUna aposta que suma esforços de la Fira de Mollerussa, l’Institut Mollerussa, l’Ajuntament de la capital del Pla d’Urgell, la Diputació de Lleida i l’associació ANCCE, a més de la col·laboració de nombroses empreses i entitats, per posicionar Mollerussa com a referent català en l’àmbit de l’equitació i de l’hípica.\nAixí ho han transmès el director de l’ens firal, Poldo Segarra; el director de l’Institut Mollerussa, Antoni Reig, i el representant del col·lectiu de ramaders i col·laborador en l’organització, Jordi Pifarré, en la roda de premsa de la presentació de la segona convocatòria d’aquest certamen.\n200 cavalls\nUna convocatòria que aplegarà de l’ordre de 200 cavalls que competiran en els dos concursos que es faran, un, amb proves morfològiques i de funcionalitat en aquesta 2a Fira del Cavall P.R.E., i una segona competició de salt territorial.\nEn total es preveu que una setantena de ramaderies hi participin, ramaderies que procedeixen de Catalunya, Mallorca, Castella – la Manxa, França i Guatemala, segons ha explicat Jordi Pifarré.\nRuc català\nEl representant del col·lectiu de ramaders ha indicat també que una de les novetats d’enguany serà una exposició d’exemplars del ruc català, una raça que està en procés de recuperació.\nPer la seva part, el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, ha estat l’encarregat de detallar el programa d’activitats, el qual arrencarà ja dijous amb l’arribada dels animals, si bé fins divendres a les 10 del matí no començaran les proves de morfologia del Concurs de Cavalls P.R.E, les quals es prolongaran fins a les 19.15 hores, quan tindran lloc els primers dos espectacles eqüestres previstos: un, amb una demostració de doma vaquera i alta escola, a càrrec de Caballos Zamora Villa, i, a continuació, el número Aina, la nena que xiuxiueja els ponis.\nHomenatge\nLa jornada de dissabte s’iniciarà a les 9 del matí amb l’esmorzar Memorial Manolo Ferra i José Miguel Gan, un homenatge a títol pòstum a dos professors del centre i que, en paraules del director, Antoni Reig, van ser els impulsors de l’hípica a l’Institut.\nA més de la segona fase, amb proves de funcionalitat del Concurs del Cavall P.R.E durant tot el dia, dissabte tindrà lloc també –de 10 del matí a 3 de la tarda- el Concurs de salt territorial, a més d’una demostració de doma natural a càrrec de Horsemanship Colt Starting, Carlos Fabregat –a les 12.30 del migdia- així com a tres espectacles a partir de les 19 hores: Equinatur, demostració doma vaquera i alta escola de Caballos Zamora Villa i l’espectacle Santi Serra Camps, Sercam Shows.\nPer últim, diumenge es desenvoluparà la tercera fase del Concurs del Cavall P.R.E., a primera hora del matí, per continuar a partir de les 10.30 amb l’elecció de premis especials i posterior lliurament de premis.\nPer tancar, al voltant de les 12.30, està prevista una Demostració eqüestre a càrrec d’alumnes de l’Institut Mollerussa, activitat que realitzaran estudiants que han acabat el cicle de tècnics esportius i que Reig ha valorat de forma especial perquè serveix per donar a conèixer “el nivell que s’està impartint aquí a Mollerussa”.\nRecordar també que, igual que l’any passat, el centre farà coincidir el certamen amb les jornades de portes obertes de l’Institut.\nD’altra banda, el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, ha celebrat aquesta segona convocatòria alhora que ha agraït també l’esforç i l’acollida de l’esdeveniment a l’Institut, l’organització del concurs a l’ANCCE, així com el suport de la Diputació de Lleida i la col·laboració d’empreses i entitats.\nUn certamen amb entrada gratuïta i que l’any passat va aplegar 8.000 visitants\nEn aquesta mateixa línia s’ha expressat el director del centre, en agrair el paper institucional i també el de les empreses i entitats col·laboradores en aquest projecte, del qual ha destacat l’èxit de l’any passat amb una afluència d’uns 8.000 visitants, una xifra que, segons ha afegit, s’espera superar enguany.\nLa convocatòria comptarà a més amb diferents exposicions d’empreses col·laboradores així com amb parades amb productes d’alimentació i servei de restauració “per a aquells que es vulguin quedar a dinar o a sopar”, ha afegit Segarra.", "response": "L’EquiMollerussa, que se celebrarà del 3 al 5 d’aquest mes, comptarà amb 200 cavalls que competiran en dos concursos. La novetat d’enguany serà la presència de rucs catalans. Aquesta fira compta amb la col·laboració de la Fira de Mollerussa, l’Institut Mollerussa, l’Ajuntament de la capital del Pla d’Urgell, la Diputació de Lleida i l’associació ANCCE, entre altres.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2662", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "El Govern calcula que la crisi de la covid-19 tindrà un impacte pressupostari d'almenys 4.972 milions d'euros, una xifra que representa el 2,31% del PIB català.\nEn una compareixença al Parlament, el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha dit que espera rebre 3.225 milions dels 16.000 milions que l'Estat transferirà a fons perdut a les autonomies, una dotació que \"no serà suficient\" per cobrir les pèrdues de la pandèmia.\nI és que, segons les estimacions del titular d'Economia, un cop rebudes aquestes transferències encara li quedaran per cobrir 1.747 milions.\nPer això, ha reclamat que el fons extraordinari s'incrementi fins als 25.000 milions i que se situï l'objectiu de dèficit del 0% a l'1% aquest exercici.\nEl Departament d'Economia calcula que la pandèmia provocarà una caiguda de la recaptació de 2.407 milions d'euros i un augment de 2.565 milions d'euros en l'apartat de despeses de la Generalitat.\nEn una intervenció a la Comissió d'Economia i Hisenda, Aragonès ha xifrat en 1.742 milions el sobrecost destinat al sistema sanitari i els serveis socials durant l'emergència, mentre que les despeses indirectes, on es compten el pagament a proveïdors, la compensació a operadors de transport, els ajuts a les persones i empreses o les despeses del curs escolar, s'han enfilat fins a 1.076 milions d'euros.\nEl forat de recursos públics que deixarà la pandèmia es compensaran amb els fons de contingència, amb modificacions pressupostàries internes i amb el fons extraordinaris que s'habilitin per combatre la covid-19, ha dit Aragonès.\nJustament aquest dimecres el Congrés dels Diputats ha aprovat la partida de 16.000 milions d'euros addicionals a fons perdut que el govern espanyol transferirà a les comunitats autònomes.\nSegons el conseller, a la Generalitat li tocaran 3.225 milions d'euros, el 20,2%.\nEl titular d'Economia espera rebre 1.853 milions del fons sanitari, 1.249 dels quals s'haurien d'abonar aquest juliol, mentre que 604 s'esperen pel mes de novembre.\nEl Govern va anunciar ahir que havia aprovat la generació de crèdit per ampliar en 1.230 milions d'euros els pressupostos, una quantitat inferior als 1.249 milions que han d'arribar al juliol per si finalment hi ha un \"càlcul a la baixa\", ha dit Aragonès.\nEl Departament ha allargat la mà a l'oposició per pactar la distribució d'aquests recursos, que ha dit que vol que serveixin per a reforçar els sistemes de salut, sociosanitàri i residencial; també a un pla d'educació digital per afrontar el curs vinent \"amb garanties\" i situar recursos en \"sectors estratègics\".\nAixí doncs, el conseller creu que pla de xoc espanyol \"no serà suficient\" per compensar l'impacte pressupostari de l'emergència sanitària i ha tornat a reclamar que s'incrementi fins als 25.000 milions.\nA més, ha criticat que la composició d'aquests fons s'assembla més a un \"sistema de finançament\" que a uns recursos extraordinaris per l'alt pes que es dóna a la població a l'hora de distribuir-los.\nSegons l'estimació d'Aragonès, els fons extraordinaris deixaran un marge de 1.747 milions d'euros per a cobrir que s'haurà d'eixugar amb un augment del dèficit.\nEn aquest punt, Aragonès ha tornat a reclamar al govern espanyol un augment de l'objectiu de dèficit del 0% a l'1%.\nEl vicepresident ha dit que \"no té sentit\" que no es permeti un increment de l'endeutament de les autonomies ni es relaxi la regla de despesa pels ajuntaments quan l'Estat acabarà l'any amb un dèficit de més del 10%.\nUn increment d'aquest llindar pressupostari és \"imprescindible\" per poder afrontar les modificacions pressupostàries, ha dit.\nPer això, ha fet una crida als ajuntaments del país per exigit conjuntament la flexibilització d'aquests paràmetres que permetin als consistoris fer servir el superàvit que generen.\nPreguntat per quines reorientacions ha fet la Generalitat per adequar-se a la pandèmia, ha detallat que el Govern ha reprioritzat 104 milions d'euros i ha aprovat modificacions internes dels Departaments per valor de 86,1 milions d'euros.\nL'oposició també ha acusat la conselleria d'\"enganyar\" i introduir els 350 milions d'euros de la disposició addicional tercera o el deute del finançament de Mossos en la caiguda d'ingressos.\nEl conseller d'Economia ha contestat que el seu equip fa constar tot el que esperava rebre amb uns nous pressupostos generals de l'Estat, \"que no es van aprovar per la pandèmia\".\nAragonès ha respost a les acusacions de no donar explicacions i de manca de control dels contractes signats durant el confinament després que el PSC reclamés que a la Sindicatura de Comptes que fiscalitzi la despesa de la Generalitat durant els últims mesos.\n\"Si volen que la Sindicatura de Comptes ho revisi perfecte, portes obertes.\nLa feina s'ha fet bé en un moment altament complicat\", ha insistit el conseller.", "response": "Segons el Govern, l’impacte pressupostari de la covid-19 gairebé arribarà als 5.000 milions d’euros, és a dir, el 2,31% del PIB català. Pere Aragonès, vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, ha expressat en una compareixença al Parlament que l’Estat transferirà 3.225 milions, però que aquesta quantitat no serà suficient per a cobrir les despeses de la pandèmia.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1283", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Duran critica que reflecteixen la política d'aparador social que ha presidit les actuacions del Govern en aquesta Legislatura ja que la despesa social no és una prioritat i ja que l'IPREM creixerà un 2%, per sota de la inflació per quart any consecutiu\nEl Grup Parlamentari Català (CiU) en el Congrés presentarà aquest matí en el Registre de la Cambra Baixa una esmena a la totalitat de devolució al Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008 perquè menysprea Catalunya, per la baixa inversió pressupostada; perquè menysprea el propi sistema democràtic, en incomplir els mandats de lleis aprovades per les Corts Generals; i perquè menysprea els ciutadans, en aquest cas per la publicitat enganyosa que amaga la seva falta de caràcter social.\nEl Portaveu de CiU en el Congrés, Josep A. Duran i Lleida, explica que en primer lloc, el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008 \"no compleix amb Catalunya, ni incorpora les inversions que correspon invertir en el 2008, ni compensa per les que hauria d'haver fet el 2007\".\nEn segon lloc, afirma Duran, \"la gravetat dels incompliments fa que el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008 qüestioni el propi funcionament del sistema democràtic\".\nEl dirigent de CiU explica que sempre resulta reprovable que el Govern no compleixi les seves promeses, però \"és absolutament inconcebible que el Govern no compleixi les seves lleis aprovades por aquesta Cambra i més encara que no compleixi les aprovades per la seva pròpia majoria parlamentària en aquesta legislatura\".\nPer això, diu que \"el Govern ha de complir l'Estatut de Catalunya\".\nEn tercer lloc, CiU considera que el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008 \"és censurable des de la seva perspectiva social\".\nEl Projecte de Llei \"reflecteix la política de socio-aparador que ha presidit les actuacions del Govern en aquesta Legislatura\".\nDuran y Lleida esmenta dos exemples bàsics d'aquesta afirmació: D'una part i en contra de les afirmacions del Govern, \"la despesa social no és una prioritat dels Pressupostos 2008\", el seu creixement (6,8%) és el mateix que el creixement global de la despesa pública i també és molt inferior al de l'augment dels ingressos pressupostats (8,3%).\nD'altra banda, l'indicador bàsic de referència per a la determinació de pensions i prestacions socials en els pressupostos públics, que afecta milions de pensionistes i persones que perceben ajudes socials, beques, ajudes por habitatge i altres prestacions, \"l'IPREM, creixerà el 2008 un 2%, per sota de la inflació por quart any consecutiu\".\nUn altre exemple, segons el Portaveu de CiU, és la política d'habitatge, en la qual les \"mesures aparador anunciades improvisadament\" pel Govern en les últimes setmanes \"no respecten les competències autonòmiques en matèria d'habitatge i, a més, tenen un reflexa pressupostari sorprenentment reduït\".\nAmb aquest pressupost \"el Govern supleix la falta de millores del conjunt de polítiques socials amb l'aprovació de mesures singulars i d'aparador, i això no deixa de significar una falta de respecte als ciutadans\", argumenta.\nEl Grup parlamentari d'Esquerra Republicana ha formalitzat aquesta tarda al Congrés dels Diputats l'esmena a la totalitat als Pressupostos Generals dels Estat per a 2008.\nEl portaveu de Esquerra al Parlament de Catalunya i cap de llista a les eleccions espanyoles, Joan Ridao, ha considerat 'clarament insuficient el blindatge de l'acord assolit en matèria d'inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera del Estatut.\nReclamem garanties que l'acord polític entre governs es complirà'.\nEn aquesta línia, Ridao ha afegit que les partides destinades a polítiques socials es queden curtes i són clarament insuficients, ja que la despesa social s'incrementa només en un 6'8% respecte al 2007, mentre que el PIB nominal ha augmentat un 6,7%.\nM'estic referint a la Llei de recuperació de la Memòria històrica, el retorn definitiu de tots els Papers de Salamanca, així com per la lentitud dels traspassos del Govern espanyol i la indefinició en el model de gestió dels aeroports'.\n- Text de l'esmena a la totalitat d'ERC", "response": "CiU i ERC presentaran esmenes als pressupostos generals de l'Estat. Duran i Lleida, portaveu de CiU, ha explicat el perquè. Primer, perquè menyspreen Catalunya a causa de la baixa inversió. Segon, perquè menyspreen el sistema democràtic i finalment, perquè menyspreen els ciutadans. Un exemple d’aquest últim factor és en la política d’habitatge, ja que “tenen un reflex pressupostari sorprenentment reduït”.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2700", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Més de 150 establiments s'han sumat a la campanya de promoció 'Vine a Barcelona.\nAra és el moment' organitzada pel consorci Turisme Barcelona amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat i les organitzacions empresarials per omplir el buit que ha deixat la suspensió del Mobile World Congress (MWC).\nEntre el 21 de febrer i l'1 de març, els museus i edificis històrics oferiran una entrada 2x1, les botigues tindran descomptes del 20%, el mateix percentatge de rebaixa que aplicaran els apartaments turístics.\nEls hotels aplicaran descomptes lineals a totes les reserves i els restaurants oferiran un menú a preu tancat durant tota la setmana.\nA més, Renfe posarà a la venda bitllets un 35% més barats en trajectes estatals amb destinació Barcelona.\nEn una roda de premsa, el primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet una crida a hotels, restauradors i comerços a formar part de la 'Barcelona Opportunity Week', una campanya adreçada a aquelles persones que tenien reserves fetes durant la setmana en la qual s'havia de celebrar el congrés de telefonia mòbil, que s'ha suspès després que algunes de les empreses es neguessin a venir a la capital catalana per la por a un contagi de coronavirus.\nDe moment, 150 empreses i operadors han confirmat que participaran en la campanya, segons ha dit el director general de Turisme Barcelona, Joan Torrella, l'encarregat d'explicar el programa de descomptes.\nTurisme Barcelona espera que aquesta xifra s'ampliï en els propers dies i fins l'1 de març.\nEl consorci ha habilitat el web www.visitbarcelona.com/barcelonaweek on es podrà consultar l'oferta, que anirà variant dia a dia segons les noves incorporacions.\nEn la primera onada de propostes hi predominen els equipaments culturals i relacionats amb patrimoni i lleure perquè són ofertes que no requereixen una proposta \"a mida\", com la dels restaurants o hotels, segons el representant de Turisme Barcelona.\nMuseus municipals, consorciats i equipaments com la Casa Batlló, el Recinte modernista de Sant Pau, el CaixaForum, la Casa de les Punxes, la Fundació Tàpies, el MNAC, el MACBA o el Palau de la Música s'han posat d'acord per oferir entrades 2x1.\nTambé s'han sumat a la proposta botigues i comerços que oferiran un 20% de descompte en alguns articles seleccionats o la xarxa de mercats de la ciutat.\nPer exemple, el Mercat de la Concepció que farà un tast de productes de mercats el divendres 28 i 29 de febrer.\nA banda d'oferir descomptes per habitacions, els hotels també oferiran menús a preu tancat que poden rondar els 20 euros i faran alguna jornada de portes obertes, ha explicat Torrella.\nPel que fa al transport, s'està estudiant incloure descomptes amb preus especials per anar a Barcelona des de Londres, París i Roma.\nLes pèrdues d'hotels, restaurants i comerços, no quantificades\nEls hotels, restaurants i comerços no tenen quantificades les pèrdues que ha suposat la cancel·lació del Mobile, una de les millors setmanes de l'any per aquests sectors, segons han explicat els representats gremials.\nEn una atenció als mitjans, el director general del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, ha admès que \"no hi ha setmana que pugui compensar la pèrdua\" del congrés de telefonia mòbil, que genera 500 milions d'euros a la ciutat.\nEls hotelers esperaven rebre uns 100 milions d'euros i els apartaments turístics uns 14 milions.\nD'altra banda, els bars, locals de restauració i oci nocturn preveien facturar uns 120 milions.\nPer mirar de compensar aquesta \"pèrdua irreversible\", segons Pallarols, les associacions que representen el sector de la restauració instaran les empreses a fer una proposta de menú especial durant la setmana que \"demostri la qualitat gastronòmica\" barcelonina.\nUna oferta que no només ha de tenir com a objectiu pal·liar el \"desenllaç tràgic\" del Mobile sinó \"connectar\" amb el públic local, ha insistit.\nDe moment, les organitzacions no han consensuat preus i deixen aquesta decisió a cada local.\nLa mateixa política seguiran els comerciants, segons ha dit el director de Barcelona Comerç, Alfons Barti.\nEn una atenció als periodistes, Barti ha rebutjat marcar \"descomptes generalitzats\" i ha defensat que les diferents tipologies de comerços han de triar rebaixar els productes que mes els convingui.", "response": "Més de 150 establiments s'han unit a la campanya \"Vine a Barcelona. Ara és el moment\" per compensar la cancel·lació del Mobile World Congress. Hi haurà ofertes a museus, botigues, hotels i restaurants, així com descomptes en bitllets de Renfe. Els hotels esperaven una pèrdua de 100 milions, els apartaments turístics uns 14 milions i la restauració uns 120 milions.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_237", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Nombroses entitats i partits han fet una crida a una manifestació que es farà el 10 de juny a València amb el lema ‘Retirada del pressupost.\nEntre els convocants hi ha Intersindical Valenciana, Escola Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Plataforma pel Dret a Decidir, Assemblea per les llibertats contra la repressió-València sense mordassa, Plataforma de les persones en situació de dependència del PV/CV, Podem, Plataforma per la Llengua País Valencià, Poble Lliure, les CUP de Biar i Almàssera, POSI, 15M, L’Ullal-L’Or dels valencians, BEA, JODaD, SEPC, Societat Coral El Micalet…\nEn l’acte de convocatòria de la manifestació, els organitzadors han remarcat que els valencians han de suportar des de fa dècades una situació de mal finançament per part de l’estat espanyol, que afecta l’equilibri social i la competitivitat del país.\nPer això reclamen un gran mobilització de la ciutadania ‘que diga prou’.\nEl contingut del manifest presentat avui és el següent:\n«CRIDA PEL FINANÇAMENT VALENCIÀ\nLes últimes setmanes s’han fet públiques les dades dels pressupostos generals de l’estat de l’any 2017.\nMentre la inversió mitjana de l’estat espanyol es situa en 185 euros per habitant, algunes comunitats autònomes, com Castella i Lleó en reben 405.\nNosaltres, els valencians i les valencianes, rebem 119 euros per habitant, la xifra més baixa de tot l’Estat espanyol; és a dir, que la inversió, respecta la ja minsa de l’any 2016, baixa un 33,8 %.\nDavant aquesta situació, que es porta repetint els últims 15 anys, i davant la manca de recursos i infraestructures al nostre territori fruit, en gran part pel maltractament financer sostingut a què ens sotmet els governs espanyols, any darrere any, hem de donar una resposta social contundent per a fer-nos escoltar com a poble maltractat que som.\nEls valencians i les valencianes no volem pagar i callar.\nVolem cridar PROU!\nLa situació actual del nostre autogovern, és crítica, i cal revertir la situació sense esperar un moment més.\nEstem davant d’un estat d’emergència social i de falta de recursos per al nostre territori, a causa d’un sistema finançament profundament injust que ens castiga com a societat i que augmentarà la precarietat que ja sofreixen, especialment, els nostres sectors més desfavorits.\nMoltes són les necessitats del nostre país, i molts els anys que portem denunciant-les:\nSense corredor mediterrani, ni infraestructures adients per al creixement, sense sistema financer propi i demanant els nostres diners a Madrid, a tornar amb interessos (en forma del pervers FLA), no podem cobrir les necessitats del nostre territori i de les persones que hi vivim.\nPer això cal que s’escolte la nostra veu com a poble ací, a Madrid i on calga, per denunciar l’espoli sistemàtic, que patim històricament, i no ens deixa avançar.\nSom ací, perquè volem un futur de benestar i llibertat per a la societat valenciana.\nI som conscients que el problema del finançament valencià, que afecta a tothom qui vivim en aquest territori, necessita de la implicació de tots els estrats de la nostra societat: món empresarial, treballadors i treballadores, gent aturada, depenent, jubilada, desnonats, estudiants, organitzacions sindicals, polítiques, socials, Govern, administracions públiques, càrrecs electes, etc.\nPer tot això, les organitzacions convocants volem fer una crida a la societat valenciana per eixir al carrer massivament, prendre el protagonisme, i manifestar el nostre rebuig als Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany, denunciar l’espoli sostingut que sofrim i declarar que volem tindre accés a les claus de la caixa.\nFem una crida pel finançament valencià i vos convidem a tothom a sumar-vos al manifest i manifestació que tindrà lloc a València el 10 de juny a les 18 hores, des del Parterre fins la Plaça de l’Ajuntament , amb el lema:\nRETIRADA DELS PRESSUPOSTOS.\nCONTRA L’ESPOLI, VOLEM LES CLAUS DE LA CAIXA»", "response": "Es convoca una manifestació el 10 de juny a València per reclamar la retirada dels pressupostos generals de l'Estat, que contemplen un finançament insuficient per a la comunitat. Els convocants afirmen que el mal finançament que pateixen afecta l'equilibri social i la competitivitat del país i reclamen una mobilització ciutadana a fi de fer-se escoltar com a poble maltractat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2249", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "El portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, ha reivindicat que correspon a tothom gestionar \"l'immens\" suport al referèndum pactat que s'ha tancat amb la recollida de 500.000 signatures.\n\"Tenim aquest enorme patrimoni a les nostres mans que no és propietat de ningú, de tots els que som aquí i, en darrer terme, del poble de Catalunya.\nPreservem-lo, mimem-lo i fem ús d'aquest anhel col·lectiu\", ha defensat Elena en el seu discurs en l'acte que ha celebrat el Pacte Nacional pel Referèndum per posar punt i final a la recollida de suports a favor d'un referèndum pactat.\nElena també ha fet una crida a la unitat recordant que Catalunya és un país plural en què els ciutadans pensen diferent però ha remarcat que \"sempre ha estat i serà un sol poble\".\nEn un acte celebrat al Palau de Congressos de Catalunya, Elena ha considerat que és al propi Pacte a qui correspon definir el seu futur i la seva continuïtat així com els propers passos que s'han d'anar seguint.\nHa definit el Pacte com un \"gran instrument de la unitat del catalanisme molt potent\" i, en aquest sentit, ha fet una crida a preservar-lo i protegir-lo malgrat les \"legítimes diferències\".\nElena ha reivindicat que Catalunya és una nació, no perquè es cregui millor ni perquè vulgui més privilegis.\n\"Som nació perquè així ho sentim la majoria dels catalans\", ha proclamat aixecant els aplaudiments dels assistents que han omplert la sala.\nEl portaveu del Pacte s'ha basat en què Catalunya és una nació per defensar el dret a decidir en un referèndum que, segons ha apuntat, és ara la \"nova centralitat política\" que aplega més del 80% dels ciutadans.\nI és que ha admès que no era així fa uns anys perquè \"molts no hi érem\", ha afegit incloent-se a ell mateix.\n\"Per avui ha esdevingut una reivindicació majoritària del poble i el més important és que hi hem arribat junts i plegats\", ha celebrat.\nDurant l'acte, Elena ha donat la xifra final de les 500.000 signatures que s'han recollit a favor d'un referèndum pactat des del febrer.\nAmb l'aval d'aquestes signatures, Elena s'ha dirigit a l'Espanya \"moderna\" per tal que es reveli contra la foscor, el silenci i la por.\nI també s'ha adreçat al govern espanyol per demanar-li que es tregui la \"vena dels ulls\" tot avisant-lo que sinó queda en una \"posició ridícula\".\nEn aquest context, ha demanat al govern de Rajoy que escolti l'anhel de Catalunya i dialogui tenint en compte que les ofertes del diàleg sempre seran ateses si són \"sinceres\".\nElena ha argumentat que el referèndum no és una qüestió d'independència sinó de democràcia.\n\"Els que parlen d'uns i altres són els que diuen que el referèndum divideix, són ells els que volen dividir aquest país\", els ha retret.\nI és que, segons el portaveu del Pacte, Catalunya viu una \"revolta democràtica\" de la que formen part també aquells que volen votar 'no' en un referèndum.\n\"Una revolta de milers i milers de ciutadans que volen votar no i que dubten però que volen sentir un debat i volen votar.\nQue diuen alt i clar que no volen ser tutelats, que el 'sí' i el 'no' no divideix, que el que divideix és que els tractin com a menors d'edat, les mentides i la manipulació\", ha conclòs.\nL'acte ha acabat amb una fotografia de família des de dalt l'escenari, on han pujat nombrosos els membres del pacte: el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, consellers de l'executiu, representants de partits polítics del PDeCAT, ERC, la CUP i del comuns; així com representants d'entitats que formen part del Pacte Nacional pel Referèndum.\nEls assistents a l'acte han exhibit pancartes en català, castellà i anglès on es podien llegir missatges com 'Perquè és el meu dret' o 'Perquè sóc demòcrata'.", "response": "El Pacte Nacional pel Referèndum ha celebrat l'èxit de la recollida de 500.000 signatures a favor d'un referèndum pactat. El portaveu del Pacte ha cridat a la unitat en un país plural i ha defensat el dret a decidir en un referèndum com a nova centralitat política. L'acte ha comptat amb membres del govern i de partits polítics.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_250", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "La taxa d’incidència de la grip s’ha situat en l’última setmana en els 258,4 casos per 100.000 habitants i es manté en un nivell epidèmic moderat, lleugerament inferior respecte a l’anterior setmana, quan va fregar els 300 casos per 100.000 habitants.\nD’aquesta manera, la grip supera per tercera setmana el llindar epidèmic, establert per aquesta temporada en els 109,4 casos per 100.000 habitants (basat en les dades d’incidència provinents dels períodes epidèmics d’onze temporades anteriors).\nDurant la darrera setmana l’activitat dels centres d’atenció primària ha incrementat un 73%, mentre que les urgències als hospitals han disminuït un 9,9%.\nLa taxa d’incidència de la grip presenta un descens en tots els grups d’edat, mentre que s’incrementa la incidència en els adults de 15 a 64 anys (202,7 casos per 100.000 habitants).\nPel que fa als ingressos hospitalaris greus pel virus de la grip, del 8 al 14 de gener se n’han registrat 64 en els hospitals de la xarxa sentinella i des de l’inici de la temporada, a principis d’octubre, un total de 494.\nEl 64,4% de les persones ingressades greus als hospitals pel virus de la grip no estaven vacunades.\nAquestes són algunes de les dades recollides al Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC).\nActivitat als centres sanitaris\nEls professionals sanitaris dels hospitals han atès en la setmana del 8 al 14 de gener un total de 67.979 urgències, 8.362 de les quals han requerit ingrés hospitalari (12,3% del total).\nRespecte a la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 9,9% mentre que els ingressos hospitalaris s’han reduït un 10,2%.\nEn comparació amb la mateixa setmana de l’any 2017, l’activitat urgent ha augmentat un 0,2% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 6%.\nDel total de les urgències ateses als hospitals, el 83,3% són pacients adults (56.601), mentre que el 16,7% correspon a població pediàtrica (11.361).\nEn relació amb la setmana anterior, ha disminuït un 2,4% el pes dels pacients pediàtrics i ha augmentat el de la població adulta amb el mateix percentatge.\nDurant aquesta setmana, els hospitals han atès un total de 26.194 visites de major gravetat, que representen un 38,5% del total de les urgències, un 1,1% més que la setmana anterior.\nPel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 8 al 14 de gener s’han atès un total de 736.783 visites, un 73% més que la setmana anterior.\nDel total de visites, 709.326 s’han realitzat als centres d’atenció primària i 27.457 al domicili del pacient.\nPer grups d’edat, el 15% de les visites han estat d’infants de fins a 15 anys; el 47% d’adults d’entre 15 i 65 anys i el 38% de persones majors de 65 anys.\nEn comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han registrat un 2% més de visites.\nPel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), durant la setmana del 8 al 14 de gener han atès un total de 24.300 visites, un 14% menys que la setmana anterior.\nEl 061 Catsalut Respon ha atès 38.539 casos, dels quals 2.828 han requerit l’atenció d’un metge a domicili.\nEn relació amb la setmana anterior suposa una disminució dels casos d’un 14,4% i una reducció de les visites domiciliàries d’un 27%.\nMesures de prevenció\nLa millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacunació i el manteniment d’unes bones pràctiques d’higiene, com rentar-se les mans de manera regular.\nPer a més informació, es recomana trucar al 061 CatSalut Respon, operatiu les 24 hores de tots els dies de l’any, i consultar la web de Canal Salut.\nEl Departament de Salut recorda la importància que la població utilitzi el dispositiu assistencial més adequat per al seu problema.\nLa major part dels processos virals respiratoris remeten espontàniament, amb pocs dies de durada i amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no requereixen atenció sanitària, si bé alguns casos es poden complicar.", "response": "La taxa d'incidència de la grip es manté en un nivell epidèmic moderat. La incidència en adults de 15 a 64 anys s'incrementa, mentre que disminueix en altres grups d'edat. Les visites als centres d'atenció primària han augmentat un 73 %, mentre que les urgències als hospitals han disminuït un 9,9 %. La millor prevenció és la vacunació i la higiene.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_478", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Les xifres definitives del vot exterior per correu indiquen que l’independentisme és l’opció majoritària.\nI, de fet, hauria tingut efectes en els resultats totals de les eleccions.\nSi s’hagués facilitat l’exercici del vot exterior per correu, el percentatge total de l’independentisme —que voreja el 48%— s’hauria aproximat més al 50%.\nUn de cada tres residents a l’estranger que van sol·licitar el vot per correu no ha pogut votar finalment, perquè quasi 7.000 paperetes es van quedar pel camí.\nUna participació més elevada des de l’exterior fins i tot hauria pogut repercutir en el repartiment d’escons, i Junts pel Sí hauria pogut guanyar dos diputats, un per Barcelona i un altre per Tarragona.\nTan sols un sol diputat més hauria estat molt important per a Junts pel Sí, perquè amb 63 Artur Mas hauria pogut ser investit president de la Generalitat amb majoria simple i no hauria hagut de dependre dels diputats de la CUP.\nTanmateix, ara, amb el recompte final, el nombre d’escons de cada partit no canvia.\nJunts pel Sí té 32 diputats a Barcelona i necessitava 15.000 vots més per a sumar-ne un altre en aquesta circumscripció.\nPerò el total de votants des de l’estranger d’aquesta demarcació ha estat de 16.402, dels quals finalment 5.678 han donat suport a la coalició.\nBorràs: ‘Impedir els vots no és democràcia’\n‘En democràcia el vot és sagrat.\nImpedir-ne molts no és democràcia’, va dir.\nI demanà a Europa que prengués nota de la situació.\nEn total, únicament el 7,5% del cens estranger ha participat en aquestes eleccions.\nLa Generalitat portarà al Tribunal Suprem aquestes incidències i estudiarà després totes les vies de defensa davant les instàncies internacionals.\nTé dos mesos per a presentar aquest primer recurs.\nEl Departament de Governació ja ha obert un canal per tenir coneixement de tots els entrebancs amb què s’han trobat els catalans a l’exterior a l’hora de votar.\nA hores d’ara ja té moltes incidències comptabilitzades.\nEl govern ha pres aquesta decisió ‘per protegir al màxim un dret fonamental i inviolable’, tenint en compte que la junta electoral no va acceptar d’ampliar el termini de votació a l’exterior.\nLes xifres\nJunts pel Sí ha estat l’opció majoritària per als votants a l’exterior, amb 7.894 paperetes de les 21.771 emeses des de l’estranger, el que suposa un 53,72%.\nLa CUP és la segona candidatura amb més suports dels residents de fora de l’estat espanyol, amb 1.526 vots (10,39%).\nAixò significa que el 64,11% dels que han participat aquest 27-S des de l’estranger han apostat per opcions independentistes, segons es desprèn de les dades facilitades aquest dimecres pel departament de Governació.\nDarrere de la llista unitària i l’esquerra independentista, C’s és la formació que atresora més vots (1.429, un 9,73%), seguida de Catalunya Sí que es Pot (8,38%), el PSC (6,98%), el PPC (5,81%) i Unió (2,89%).\nA la demarcació de Barcelona, 11.065 persones del total de 151.549 del cens estranger, han votat el 27-S.\nD’aquestes, 5.678 han optat per Junts pel Sí, 1.189 a la CUP, 1,159 a Ciutadans, 1.027 a Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), 815 al PSC, 629 al PPC i 297 a UDC.\nDel total de vots estrangers vàlids a Tarragona (1.726), el 61% han anat a parar a les dues formacions independentistes.\nEn concret, 29 sufragis han anat a parar a Unió, 80 al PSC, 511 a Junts pel Sí, 83 a la CUP, 70 al PP, 101 a C’s, 63 a Catalunya Sí que es Pot i 29 a Unió.\nPel que fa a Girona, el cens de residents a l’estranger era de 15.266 persones, de les quals 1.967 van demanar el vot i 1.421, finalment, van acabar comptats a les urnes.\nJunts pel Sí s’endú la majoria dels vots (848), seguida de la CUP (146), C’s (100), PPC (88), PSC (80), CSQEP (68), UDC (50).\nFinalment, 1.313 persones han votat a l’estranger per la demarcació de Lleida, sobre el total de 14.623 que tenien dret a fer-ho.\nD’aquest nombre de votants, 857 van escollir Junts pel Sí, 108 la CUP, 69 Ciutadans, 73 CSQEP, 50 PSC, 66 PPC, 49 Unió.", "response": "El vot exterior indica que l'independentisme és majoria. Tanmateix, un de cada tres residents a l'estranger que van sol·licitar el vot no va poder fer-ho, perquè es van perdre 7000 paperetes. La Generalitat portarà aquesta qüestió al Tribunal Suprem i estudiarà vies de defensa. Una participació més alta hauria pogut canviar el repartiment d'escons.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_348", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Els professionals Luis Demano i Joan Quirós han sigut seleccionats per un jurat consensuat per l’equip de govern de l’Ajuntament de València i tres associacions del sector de la il·lustració, el disseny i la publicitat per a executar el cartell i la imatge gràfica de les Falles 2017, segons ha informat este divendres el consistori en un comunicat.\nL’Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura Festiva, ha realitzat per segon any consecutiu una crida oberta a professionals per a encarregar la realització del cartell de Falles i de tota la campanya gràfica d’esta festa per a l’edició de 2017.\nEl regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera (JCF), Pere Fuset, ha comentat “la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco suposa una oportunitat per a buscar l’excel·lència en tots els àmbits de la nostra festa gran” i ha apuntat també en esta direcció “la imatge que la presentem i promocionem” les Falles “és fonamental”.\n“Per això, l’any passat ja realitzem una crida oberta a professionals del sector i davant del d’èxit resultat hem repetit la fórmula enguany”, ha indicat l’edil.\nAlhora, ha afirmat que “arran de la declaració aconseguida ja fa gairebé un mes” per part de la Unesco “l’interès per a fomentar una imatge de qualitat i professional de les Falles no ha fet més que reforçar-se”.\nLes bases per a concórrer a esta convocatòria han sigut consensuades com altres vegades per la Regidoria de Cultura Festiva amb diverses associacions professionals del sector, en concret, l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, l’Associació Professional d’Il·lustradors de València i l’Associació d’Empreses de Comunicació Publicitària de la Comunitat Valenciana, ha precisat el consistori.\nEl jurat seleccionat per a decidir els responsables de la campanya gràfica de les pròximes Falles ho han integrat, al costat de Fuset, Àngel Martín Soriano, per part de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana; Paula Pérez de Lanuza, per part de l’Associació Professional d’Il·lustradors de València, i Ibán Ramón, com a guanyador de la convocatòria de 2016, i José Martínez Tormo, secretari general de la Junta Central Fallera.\nA este procés s’han presentat 24 professionals i estudis, una xifra que segons Fuset “demostra l’encert que ha suposat esta fórmula tant per a incentivar la participació com per a aconseguir resultats excel·lents”, ha afirmat Fuset, que ha agraït “la col·laboració de totes i tots per a fer, amb el seu treball, que les Falles siguen encara millors”.\nFuset ha manifestat que “els cartells de Falles no han de guardar-se en un calaix com passava fins ara sinó que han de complir una funció molt important” perquè amb ells “es promociona la festa i es posa en valor a artistes gràfics” valencians.\nPer esta raó, ha destacat, la campanya gràfica de les Falles de 2016 va arribar als carrers de Madrid i Barcelona i es va exposar en diverses estacions de Renfe i en la seva web.\nA més, va estar present també la Fira Internacional de Turisme de Madrid, Fitur.\n“EXPERIÈNCIA ACREDITADA”\nEl jurat ha destacat dels professionals seleccionats, Luis Demano i Joan Quirós, “l’experiència acreditada al camp del cartellisme, la conjunció d’il·lustració i cal·ligrafia i la connexió del seu treball amb l’humor característic de la festa fallera” com a “elements que garantixen originalitat i creativitat en els resultats”.\nL’Ajuntament ha explicat que Demano “prové d’una família d’artistes” i que “des de xiquet va mostrar la seua inquietud artística des del seu propi llar”.\nEste professional, ha apuntat, treballa com a il·lustrador professional des de 2007 i completa el seu treball impartint classes en el màster d’Il·lustració de l’Escola Internacional de Comunicació Coco School.\nA més, és membre de l’equip organitzador del Festival d’Autoedició Sonogràfic Paradeta.", "response": "Demano i Quirós han estat seleccionats per dissenyar el cartell de les Falles 2017. La selecció l'ha fet un jurat consensuat per l’Ajuntament de València i tres associacions del sector. El jurat ha destacat l'experiència en el camp del cartellisme dels professionals seleccionats i la connexió del seu treball amb l'humor característic de la festa fallera.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_319", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "JxCat, ERC i la CUP s’acosten a la votació al parlament de la proposta de resolució contra la sentència del Tribunal Constitucional sense haver consensuat el text per a respondre a l’amenaça del Tribunal Constitucional.\nJxCat ha registrat diverses esmenes que busquen recuperar la part suspesa pel TC amb una fórmula que evita desobeir obertament el tribunal, utilitzant una fórmula similar a la que recollia una esmena prèvia de la CUP, que consisteix a refusar la censura del Constitucional i que evita reintroduir el punt afectat en els termes en què estava.\nERC, que no presentarà esmenes segons fonts del partit, es manté de moment al marge sobre com repescar l’incís retallat i ha lamentat ‘els moviments individuals i partidistes’ davant d’un text conjunt, presentat per les tres forces, que ‘buscava des de l’inici la unitat estratègica’.\nEls tres grups tenen marge per a negociar transaccions al text fins a poc abans de la votació.\nÉs previst que el ple comenci dimarts a la tarda.\nFonts d’ERC assenyalen la voluntat del partit d’estirar ‘a dreta i esquerra’ i de practicar la seva voluntat d’acord fins dimarts.\nLa fórmula de JxCat per a recuperar el text retallat pel TC és fer explícita la ‘censura prèvia’ que el TC va fer al parlament del punt suspès, que cita tot seguit.\nEvita, per tant, introduir-lo tal i com estava.\nÉs a dir, no es referma explícitament, com sí que ho feia la part suspesa, sobre les tres qüestions de les quals el Constitucional considera que el parlament no pot parlar: l’autodeterminació, la monarquia i la sobirania de Catalunya.\nL’incís retallat de la resolució, que formava part del punt onzè, deia que el parlament ‘reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia, la defensa del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per a decidir el seu futur polític’.\nLa CUP va registrar una redacció molt similar en la seva esmena.\nLa proposta rebutja literalment la suspensió acordada pel TC el 5 de novembre i copia tot seguit la part suspesa.\nJxCat hi afegeix, en una de les seves esmenes, un refús a les ‘reiterades ingerències’ del TC i ‘reivindica poder debatre i votar sobre les tres qüestions vetades pel tribunal.\nEl text es pot modificar fins poc abans de la votació definitiva de la resolució, i cal que els tres grups proposants hi estiguin d’acord.\nFonts d’ERC han criticat les decisions de JxCat i la CUP de presentar esmenes en solitari a la resolució conjunta després dels emplaçaments que s’havien fet per a treballar plegats en la recuperació del punt afectat pel TC.\nEl que va fer el Constitucional, concretament, va ser suspendre la tramitació que havia fet la mesa del punt polèmic, ja que no pot suspendre una resolució que no ha estat aprovada.\nEls serveis jurídics del parlament van acceptar després la retallada, publicant la suspensió al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).\nPer tant, la tramitació de la resolució ha continuat sense l’incís.\nEl ple del parlament votarà la resposta dels independentistes a la sentència la setmana vinent\nDe fet, la negociació de la proposta de resolució va ser complicada des del principi entre JxCat, ERC i la CUP.\nFormava part de l’acord que no es tramités per la via d’urgència, cosa que va fer impossible que es pogués votar abans de les eleccions espanyoles del 10-N i que va donar més marge temporal al govern espanyol i al TC per a suspendre’n la part que desobeïa una altra prohibició prèvia d’aprovar iniciatives sobre aquestes qüestions a la cambra.\nEn aquell moment, JxCat va culpar la CUP de l’ajornament.\nFonts d’ERC han atribuït avui aquesta decisió a la voluntat dels altres dos grups independentistes d’esperar, tot i que ERC va buscar els suports per agilitzar els tràmits parlamentaris per la via d’urgència.\nDesprés de la suspensió del punt polèmic, els membres de la mesa, amb Roger Torrent al capdavant, van ser notificats i advertits de les responsabilitats penals en què poden incórrer si no compleixen la seva ‘obligació’ d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa ‘que impliqui menystenir o eludir’ les resolucions del TC.\nTambé va ser avisat el secretari general de la cambra, Xavier Muro, responsable de la publicació de la suspensió al BOPC.\nA més, la fiscalia ja va anunciar investiga les actuacions dels membres de la mesa, de manera que, si aprovessin el text suspès pel Constitucional, se’ls podria acabar obrint un procés judicial per desobediència.", "response": "JxCat, ERC i la CUP es preparen per a la votació d'una proposta de resolució contra la sentència del TC, però encara no han consensuat el text. JxCat ha presentat diverses esmenes que busquen recuperar la part suspesa. ERC no presentarà esmenes i encara no s'ha manifestat. La CUP ha presentat una esmena molt similar a la de JxCat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1265", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Elena, Geli, Ventura i Martí a la segona assemblea d`Avancem.\nFoto: QS/ND\nAbans que es consolidi com a espècie de la biosfera política catalana “l'excrític del PSC”, aquest divendres totes les famílies socialistes crítiques amb la deriva de la direcció del partit celebraran un conclave a les Cotxeres de Sants de Barcelona.\nAmb el títol “La represa d’un espai socialista de vocació majoritària i les seves implicacions” , els crítics socialistes passaran comptes i tornaran a debatre una estratègia que malgrat els matisos siguin més o menys unitària.\nAvancem\nAixí, cal distingir els diferents corrents, com s'enquadren i qui és lideren.\nEl col·lectiu més organitzat i més reglamentari és Avancem, que assumeix plenament el discurs sobiranista .\nAmb el diputat proscrit Joan Ignasi Elena al capdavant acompanyat de Jordi del Río i Fabián Mohedano, que també ha estat apartat de la direcció.\nAvancem té estructura, coixí i una pedrera d'oficials al llarg del territori.\nDe fet, no descarten abandonar ordenadament el partit el mes de juny si les coses no canvien diametralment.\nPer exemple, un dels seus exponents és l' alcalde de Sant Feliu de Codines, Pere Pladevall, que guanya eleccions sense baixar de l'autocar en un poble de forta ascendència convergent.\nDe fet, Pladevall ja ha anunciat que no es presentarà més amb les sigles del PSC.\nNúria Ventura, l'altra diputada castigada al galliner de la cambra també està adscrita a aquest moviment reconegut per la direcció del partit seguint el mandat acordat en el congrés que va entronitzar Pere Navarro com a primer secretari.\nAvancem ja ha celebrat tres assemblees.\nL'altra moviment organitzat és Fòrum Cívic-Agrupament Socialista, nascut el passat estiu als Caputxins de Sarrià i bastit del tot en una trobada a Torroella de Montgrí setmanes després.\nFins ara el liderava l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la diputada gironina Marina Geli, però la juguesca de Ros d'abandonar l'escó abans de votar la transcendental petició a Madrid del referèndum va deixar tocat el seu lideratge.\nPerSumarCanviar\nPerSumarCanviar és el moviment crític impulsat per Montserrat Tura, Antoni Castells, Martí Carnicer que va néixer la mateixa tarda que els tres díscols van trencar la disciplina de vot.\nUn corrent que no amaga la intenció de forjar una altra força política fora del PSC i que va sorgir del Manifest Crida Socialista pel Referèndum que criticava de manera dura l'alienació del PSC amb PP i C's.\nCatalunya, Socialisme i Llibertat\nPer altra banda, existeix el col·lectiu Catalunya, Socialisme i Llibertat.\nUn moviment de “Socialistes sense PSC” que va esperonar Toni Comín, qui, de fet, ja ha estripat el carnet.\nCrítics i outsiders\nA més d'aquestes agrupacions s'ha de comptar amb els outsiders que no s'enquadren ben bé en cap d'aquests corrents però són obertaments crítics amb l'aparell.\nEn aquest apartat s'hi compta l'actual cap de llista del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, que va abandonar la direcció del partit i es vanta de ser un sobiranista convençut.\nDe fet, ha mobilitzat un corrent solidari que el posiciona amb serioses opcions a les enquestes per ser escollit com alcaldable en les primàries del PSC a la ciutat.\nEl lema de la seva campanya és clar: “Comença a Decidir, Barcelona capital d'Estat”.\nÉs habitual veure el nucli dur d'Avancem en els seus actes, hi ha participat en alguna assemblea i també va ser present en la fundació d'Agrupament.\nEn aquest grup també s'hi pot incloure l'altra candidata a les primàries, Laia Bonet, que també va renunciar al seu escó de diputada si eren expulsats els crítics.\nL'exconseller Quim Nadal també s'incorpora en aquest concepte malgrat que lluny d'entrar en el frec a frec polític tot i que ha mostrat complicitats amb tots els grups de crítics -va assistir a la posada de llarg d'Agrupament i va demanar a Laia Bonet que presentés el seu llibre en plena precampanya de primàries-.\nO bé Raimon Obiols que fa bondat amb la direcció i es permet de tant alguna estirada d'orelles a la direcció.", "response": "Diferents agrupacions crítiques amb la direcció del PSC celebraran una assemblea per buscar una estratègia que promogui l'espai socialista de vocació majoritària. Els corrents es diferencien per l'organització, el lideratge i el discurs. Catalunya, Socialisme i Llibertat és un moviment de \"Socialistes sense PSC\", segons Comín. Hi ha crítics outsiders com Martí.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_763", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Els tentacles metàl·lics de l’alta velocitat espanyola fa temps que donen voltes a la idea de connectar Madrid i Lisboa, la cirereta del model radial d’infrastructures.\nDe fet, el projecte fa més d’una dècada que es cou a la Moncloa, però arran de la crisi econòmica del 2008, el govern portuguès se’n va desmarcar completament.\nEn la darrera cimera hispano-portuguesa, Pedro Sánchez va insistir novament en l’execució d’aquesta obra faraònica.\nEn aquest sentit, Costa va recordar que el seu executiu prioritzava el corredor Atlàntic: Lisboa – Porto – Vigo.\nI així ho va deixar palès en la conferència de premsa posterior, en la qual no es va voler mullar públicament a favor del TGV Madrid – Lisboa.\n‘Estic segur que un dia Portugal no estarà apartat de la península ibèrica d’alta velocitat’, va ser el seu únic missatge.\nEn la declaració de la cimera, ambdós governs es van comprometre a continuar treballant en la connexió Madrid – Lisboa, però també en l’enllaç entre Porto i Vigo.\nEn quins terminis?\nNo es va especificar.\nD’ençà de la cimera, el govern portuguès s’ha oblidat de les ambivalències i ha deixat clara la seva prioritat: el corredor Atlàntic.\n“La nostra prioritat no és la connexió entre Madrid i Lisboa, perquè a Madrid hi anem en avió.\nJa tenim connexió.\nLa nostra prioritat, efectivament, és l’eix Atlàntic, Lisboa, Porto i Vigo El govern del Regne d’Espanya ens va posar en una situació que no és fàcil quan gairebé ens va imposar la connexió entre Madrid i Lisboa, tenint en compte que no és la nostra prioritat El govern portuguès no vol que la solució sigui imposada.\nI així ho vam transmetre en la cimera ibèrica, això és molt important”, ha explicat Abrunhosa en unes jornades.\nPerò no tot són paraules, l’executiu de Costa també ha fet passos determinats per a fer possible la connexió amb Galícia.\nEn el programa d’inversions 2030, el govern detalla que vol finalitzar el projecte abans d’acabar aquesta dècada.\nA més a més, el pla obté consens més enllà de l’executiu, i el Partit Socialdemòcrata, la principal formació de l’oposició, hi ha donat el vist-i-plau.\nLisboa mira cap a Galícia com qui mira un germà.\nEls lligams culturals, sentimentals i econòmics superen amb escreix la frontera que els separa.\nPreguntat per aquests vincles, el ministre portuguès d’Infrastructures, Pedro Nuno Santos, va respondre: “Crec que per a qualsevol portuguès del nord i per a qualsevol gallec és fàcil d’entendre.\nAmb qui tenim més relacions econòmiques i d’afinitat els portuguesos?\nQualsevol a qui ho demanis respondrà ràpidament: amb els gallecs i amb Galícia.”\nI mentrestant, el corredor Atlàntic va agafant forma sobre el paper.\nEl govern de Costa ja ha pressupostat bona part de la línia: la connexió d’alta velocitat entre Lisboa i Porto es preveu que costi uns 4.500 milions d’euros, i entre Braga i Valença en costarà un 900 més.\nResta pendent, doncs, de pressupostar la connexió entre Porto i Braga.\nUna volta hagin acabat les obres, el recorregut entre Vigo i Porto es podrà fer en menys d’una hora –poc més de dues fins a Lisboa–, molt per sota de les dues i mitja actuals.\n“Serà una autèntica revolució a una banda i una altra de la frontera”, assegura Nuno Santos.\nEl gruix de la inversió l’haurà de fer Lisboa –es podrà cobrir amb fons europeus—, però del govern espanyol en depèn una obra clau: la sortida sud de Vigo, que ha de permetre d’escurçar considerablement el trajecte.\nL’obra consisteix en un túnel de manera que la connexió d’alta velocitat amb La Corunya, en comptes d’acabar-se a l’estació d’Urzáiz, travessi Vigo i es dirigeixi cap a Valença (ara els trens han de recular fins a Redondela abans de baixar cap a Portugal).\nLa Moncloa fa anys que té el projecte de la sortida sud sobre la taula, però mai no ha volgut posar-la en marxa, tot i que la Junta i el batlle de Vigo ho han reclamat de manera reiterada.\nEl cost de l’obra és d’uns 200 milions i previsiblement es podria finançar amb fons europeus.", "response": "El govern portuguès prioritzarà el corredor Atlàntic que connectarà Lisboa, Porto i Vigo. El govern espanyol continua insistint en la necessitat de construir la línia que uneixi Madrid i Lisboa, però el seu homòleg portuguès no vol que sigui imposada. El pla per a la connexió Atlàntica ja està pressupostat i es preveu que estigui acabat abans d'acabar la dècada.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_230", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Fotografies, objectes, cartells, mapes, portades de diaris i documents audiovisuals conformen la mostra ‘Tot està per fer.\nValència, capital de la República (1936-1937), presentada aquest dilluns en roda de premsa al centre cultural La Nau de la Universitat de València, el mateix dia en què es compleix el 80 aniversari del trasllat a València del govern republicà, assetjat per les tropes franquistes a Madrid.\nL’exposició, que es podrà visitar fins el 19 de febrer, té com objectiu acostar la ciutat a la societat actual, amb la ciutat com a protagonista, segons que ha explicat un dels comissaris de l’exposició, Toni Morant, que ha incidit en els aspectes quotidians d’una València en guerra.\nAl respecte, es poden veure a l’exposició les cartilles de racionament, dibuixos de bombardejos fets per nens de l’època o cartells.\nAixí mateix s’ha recreat un plànol de la ciutat en grans dimensions que mostra els 85 carrers que varen ser rebatejats seguint l’ideari republicà, com per exemple l’actual Avinguda Blasco Ibañez, que va rebre el nom d’avinguda de la Unió Soviètica, o la gran via Marquès del Túria, rebatejada com gran via Buenaventura Durruti.\nEsdevenir un nexe d’unió amb les noves generacions és un altre dels objectius d’aquesta exposició, segons que ha explicat la professora d’història de l’art i comissària Mireia Ferrer.\nSegons que ha exposat, aquesta no és una exposició que s’ha de llegir en passat sinó que el que vol és que el visitant es posi en la pell de la gent que va viure aquella realitat.\nFerrer ha indicat que l’exposició és un homenatge als ciutadans d’aquella València però també està adreçada a les noves generacions.\nLa professora ha indicat que la major part del alumnes de la Universitat de València ja no tenen un lligam directe amb la Guerra Civil a través dels seus avis o pares i, per aquest motiu, volien que aquesta nova generació pogués sentir-se part d’una història compartida i d’una manera didàctica i pedagògica.\nEn aquell període, València va esdevenir la ciutat d’acolliment de refugiats de tot l’Estat, un aspecte menys conegut, que, segons que ha exposat un altre dels comissaris de la mostra, Javier Navarro, ‘desmunta també l’estereotip del Llevant feliç, utilitzat per la premsa madrilenya per a definir la situació de la ciutat’.\nL’exposició s’estructura en vuit seccions que mostren el canvi a la ciutat a través del protagonisme polític, les dones i la guerra, la vida quotidiana de València, la salut i la sanitat, l’art i la cultura visual, l’activitat cultural, l’educació i la Universitat.\nL’apartat del protagonisme polític reflecteix el paper institucional que va exercir València.\nLa ciutat va ser seu del govern de la Segona República i del Congrés.\nAquest, per exemple, es va instal•lar a l’edifici de l’Ajuntament i va celebrar sessions plenàries a la seu municipal i també a la Llotja.\nAixí mateix, la ciutat va acollir diversos ministeris i el conjunt de dependències de l’administració central.\nL’exposició també mostra el protagonisme polític i social de les dones en aquest període, que es van incorporar als sindicats obrers CNT i UGT, o la seva arribada al govern.\nAixí, per primera vegada en la nostra història, una dona, la catalana Frederica Montseny, va ser nomenada ministra i va ocupar la cartera de Sanitat i Assistència Social en el govern presidit pel socialista Largo Caballero.\nL’educació va ser un àmbit especialment destacat de l’activitat de les institucions i les organitzacions republicanes.\nEl Ministeri, instal•lat a València, va incrementar el nombre d’escoles i de programes d’alfabetització gràcies a un sorprenent augment del pressuposat de més d’un 40%, fet insòlit en temps de guerra.\nA l’apartat cultural es dediquen dues seccions: l’art i la cultura visual, i l’activitat cultural, en general, que reflecteixen la intensa activitat que es va desplegar a València.\nAquesta mostra acosta al públic episodis com el de les quatre falles antifeixistes que van cobrir el buit que deixà la supressió de la festa en 1937, l’arribada del patrimoni artístic espanyol al Col•legi del Patriarca i a les torres dels Serrans o el segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que va aplegar a la ciutat intel•lectuals de la talla d’André Malraux, Tristan Tzara, Octavio Paz, Alejo Carpentier o Pablo Neruda, entre altres.\nL’exposició, el títol de la qual, Tot està per fer, formen les paraules que va pronunciar l’artista i intel•lectual Rafael Pérez Contel, està organitzada pel vicerectorat de Cultura de la Universitat de València amb la col•laboració de l’Ajuntament de València, Culturarts-IVAC, l’Arxiu Gràfic d’ABC, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, la Fundació General de la Universitat de València i diverses biblioteques, arxius i hemeroteques, entre altres institucions.", "response": "\"Tot està per fer. València, capital de la República\" és una exposició que inclou fotografies, objectes, cartells, portades de diaris i documents audiovisuals. La mostra té com a objectiu acostar la ciutat d'aquell moment a la societat actual i mostrar aspectes quotidians d'una València en guerra, així com la ciutat com a centre d'acollida de refugiats.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1891", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Pedro Sánchez no ha aconseguit els suports suficients per ser investit en la primera votació del debat al Congrés.\nTampoc els ha buscat.\nEn les dues sessions a la cambra baixa ha desplegat un programa de govern calculadament progressista -feminisme, lluita contra el canvi climàtic i inversió en educació-, però en els marges en els quals es troba còmode el PSOE.\nHa estat incapaç d'anar més enllà.\nLi han faltat gestos cap a Unides Podem -mentre hi negociava un executiu de coalició, reclamava l'abstenció de PP i Ciutadans- i ha menystingut la carpeta catalana, qüestió nuclear de la legislatura.\nNo s'hi va referir en el seu discurs de dilluns i, quan ha desplegat argumentari per la interpel·lació dels grups, ha construït un relat imprecís i pla que converteix el PSOE en un problema que en una solució.\nPablo Iglesias i l'independentisme buscaven raons per votar-lo, però Sánchez no n'ha proporcionat ni una.\nVol arribar a la Moncloa com sigui.\nUna altra cosa serà governar.\nEl debat d'investidura, fins ara fallit, deixa aquest escenari.\nSánchez i l'oportunisme.\nEl candidat ha tret tot el suc a la màxima, repetida pel PSOE, que és l'únic aspirant a la presidència amb possibilitats reals de sumar.\nPer això, no ha fet concessions discursives i ha provat d'abaratir la investidura.\nDe tots els Sánchez que coneixem -el del \"no és no\" a Mariano Rajoy, el del socialista de base convençut de l'Espanya plurinacional, i el del president compromès amb el diàleg i la Constitució- ha aparegut el Sánchez més real, el que vol instal·lar-se a la Moncloa.\nEl moviment d'Iglesias de fer un pas al costat va moure el tauler de joc, però és el líder socialista qui continua portant la iniciativa.\nEl PSOE mira amb desconfiança Unides Podem perquè l'objectiu sempre ha estat empetitir l'amenaça que representava per al bipartidisme, encara que això impliqui jugar amb el botó vermell de la repetició electoral.\nL'oferta de govern de coalició podria millorar en les pròximes hores -hi ha temps fins dijous i s'esperen negociacions-, però a Ferraz no acceptaran mai que aquest sigui un executiu plenament bicolor.\nPer això l'equació és tan difícil de resoldre.\nSánchez i \"el problema de convivència\" a Catalunya.\nA l'espera de la sentència del Suprem i amb els seus principals dirigents empresonats, l'independentisme havia fet un esforç d'anàlisi que superés la visceralitat.\nQuins elements són imprescindibles per justificar l'abstenció, es preguntaven a ERC i Junts per Catalunya?\nUn pacte del PSOE amb Unides Podem, primer, i un discurs de Sánchez mínimament comprensiu amb el plet català eren ingredients indispensables.\nPerò el desacord públic entre l'esquerra espanyola i les llacunes del candidat a l'hora de diagnosticar la realitat catalana han dibuixat un terreny massa àrid.\nCom ja va fer Miquel Iceta, Sánchez continua diagnosticant la proposta sobiranista com un \"problema de convivència\" entre catalans.\nSi el conflicte és domèstic, l'Estat no hi té responsabilitat.\nEl líder del PSOE no es creïble perquè ja va admetre a Pedralbes que aquest era un conflicte polític.\nA Catalunya no ha fallat la convivència, a Catalunya li ha faltat sempre el reconeixement.\nEl dèficit d'atenció va tenir com a última expressió la sentència de l'Estatut, punt de partida d'un procés que ha estat llegit a Madrid amb una incomprensió creixent.\nQuina solució aspira a aportar Sánchez sense atendre la base de la discrepància?\nNomés el to singularitza el PSOE de les receptes de PP i Ciutadans?\nSánchez i els cooperadors necessaris.\nSón precisament Pablo Casado i Albert Rivera qui millor entenen el candidat socialista.\nTots dos buscarien les mateixes dreceres per accedir a la Moncloa si fos al seu abast.\nNomés cal comprovar les seves aliances amb l'extrema dreta en ajuntaments i comunitats autònomes per comprendre les fronteres difuses dels principis polítics.\nPer això i per la coincidència en situar la Constitució com un mur, Sánchez els ha demanat insistentment una abstenció en la investidura, un vot de concessió a Rajoy que el líder del PSOE es va negar a emetre en el passat.\nEl problema per a l'independentisme és que només Pablo Iglesias parla un llenguatge empàtic amb la diferència perifèrica de l'Estat.\nI ja sabem que Iglesias i l'artefacte desgastat de Podem són avui en mans d'un PSOE inflexible.\nEn mans de Sánchez, l'obtús.", "response": "Sánchez no ha aconseguit el suport suficient per ser investit en la primera votació al Congrés. El candidat ha desplegat un programa de govern progressista, però dins dels marges còmodes del PSOE, i ha menystingut la carpeta catalana. El PSOE mira amb desconfiança Unides Podem i l'objectiu sempre ha estat empetitir l'amenaça que representa per al bipartidisme.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2113", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text en les seves pròpies paraules.", "context": "Els treballadors de Saint-Gobain de l'Arboç (Baix Penedès) s'han manifestat aquest diumenge per denunciar el tancament de la divisió Glass de la cristalleria.\nLa protesta, que ha aplegat unes 400 persones, ha arrencat davant de la planta i ha recorregut un tram de l'N-340 al seu pas pel municipi de l'Arboç.\nLa mobilització ha rebut el suport dels alcaldes i diputats de la comarca que s'han sumat a la marxa en una segona capçalera.\nEl president del comitè d'empresa, José Alberto Garcia, ha celebrat que tota la plantilla hagi secundat la vaga indefinida, iniciada aquesta matinada.\n\"Ens enfrontem a l'empresa amb molta més força i amb un missatge clar: que els treballadors estan disposats a lluitar\", ha defensat.\nLa lluita dels treballadors de Saint-Gobain continua.\nPer segon diumenge consecutiu, s'han manifestat per a aturar el tancament de la planta de Glass, dedicada a la fabricació de vidres plans per a cotxes.\nEls manifestants s'han aplegat a les sis de la tarda a les portes de la fàbrica, on han rebut el suport dels alcaldes de la comarca, com ara el del Vendrell, de Banyeres del Penedès o el de l'Arboç.\nTambé han intervingut en els parlaments el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Quim Nin, o les diputades al Parlament d'ERC i de Podem, Lluïsa Llop i Yolanda López, respectivament.\nTot seguit, els manifestants han marxat direcció a l'N-340 al crit de 'No al tancament' de la planta, amb pancartes i cartells reivindicatius, al ritme d'una batucada.\nEls treballadors han tallat aquesta via i han recorregut uns tres quilòmetres al llarg de la marxa.\nLa protesta, que ha durat unes dues hores, l'han encapçalat els representants sindicals, seguits dels alcaldes i diputats en una segona capçalera.\nEl president del comitè d'empresa, José Alberto Garcia, ha defensat que la divisió Glass és viable i ha denunciat la postura de la direcció de la multinacional.\n\"Segons el departament tècnic de l'empresa a aquest forn encara li queda un any i mig de vida, això vol dir que fins a final d'any del 2021 i fins i tot del 2022 es podria allargar; ens volen tancar abans d'hora.\nDemanem que continuï durant la via útil i la reconstrucció del forn\", ha reclamat.\nGarcia també ha denunciat que el cessament de l'activitat de la divisió Glass no només suposaria l'acomiadament de 122 treballadors directes, sinó dels treballadors i empreses subcontractades.\nA més, ha apuntat que el tancament parcial acabaria posant en dubte la continuïtat de l'altra planta de l'empresa a l'Arboç, la divisió Sekurit, on treballen 260 persones.\n\"Parlem de mil treballadors amb les seves respectives famílies\", ha indicat Garcia.\n\"Estem disposats a seguir la lluita\"\nA banda de la mobilització, la totalitat de la plantilla ha secundat el primer dia de la vaga indefinida, tal com han assegurat des del comitè d'empresa.\nLa vaga està prevista que s'allargui fins que es resolgui el conflicte laboral o almenys durant els 30 dies previstos en el període de negociació.\nGarcia ha explicat que s'han complert amb els serveis mínims establerts, fixats en set i dos treballadors en les divisions de Glass i Sekurit, respectivament.\nHabitualment, treballen onze i 33 persones en cada torn els diumenges.\n\"L'inici de la vaga ha anat molt bé, el 100% de la plantilla s'ha plantat.\nEns enfrontem a l'empresa amb molta més força i amb un missatge clar: que els treballadors estan disposats a seguir la lluita\", ha valorat Garcia.\nEls representants sindicals es reuniran aquest dilluns amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i amb representants del Ministeri d'Indústria per trobar una solució al conflicte laboral.\nA la reunió, que es farà per via telemàtica, també hi participaran els alcaldes de l'Arboç i de Banyeres del Penedès.\nPel que fa a les manifestacions, continuaran la setmana vinent i ja s'ha convocat una altra protesta el pròxim diumenge.", "response": "Unes 400 persones s'han manifestat davant la planta de Saint-Gobain de l'Arboç per protestar contra el tancament de la divisió Glass. Els treballadors de la planta s'han declarat en vaga indefinida. El president del comitè d'empresa ha afirmat que la divisió és viable i que el cessament de l'activitat no només suposaria l'acomiadament dels 122 treballadors directes, sinó també dels subcontractistes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2161", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "Brauli Duart ha anunciat aquest dilluns en un ple extraordinari del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que deixa temporalment la presidència d'aquest òrgan per motius de salut.\nEl fins ara president de l'ens, però, es mantindrà com a conseller.\nDuart ha renunciat al càrrec després de tancar la nova estructura de la CCMA i l'exercici pressupostari 2015.\nA partir d'ara, Núria Llorach exercirà les funcions de presidenta, després que en el mateix ple hagi estat nomenada vicepresidenta de la CCMA.\nTot i deixar la primera línia en la gestió executiva de la CCMA, Brauli Duart ha explicat centrarà esforços a \"col·laborar en el disseny de les estratègies de futur dels mitjans de la Corporació i, especialment, a potenciar les relacions de col·laboració i reciprocitat per fer realitat un espai comú de comunicació amb els pobles amb els que compartim llengua, història i cultura\".\nEn el consell extraordinari, Brauli Duart ha presentat els eixos bàsics de la gestió i resultats dels quatre anys en què ha estat al capdavant de la Corporació, un període que ha qualificat de \"difícil, convuls en ocasions, però sempre apassionant i compromès\".\nEl fins ara president ha remarcat que la realitat d'una profunda crisi econòmica que ha reduït en una tercera part els recursos de la CCMA \"ha obligat la Corporació, per primera vegada en la seva història, a fer un esforç de contenció de la despesa i d'optimització de recursos d'una dimensió inèdita\".\nDuart també ha assegurat que la gestió adequada d'aquesta complexitat ha permès tancar l'exercici 2015 assolint l'estabilitat pressupostària de la Corporació i amb deute zero.\nPel que fa als resultats, el fins ara president ha precisat que, malgrat els ajustos i la fragmentació de l'audiència, TV3 ha mantingut el lideratge durant els darrers sis anys, uns resultats inèdits en la seva història, sent la televisió generalista més ben valorada pels catalans i amb uns informatius líders en credibilitat, confiança i imparcialitat.\nAl seu torn, Catalunya Ràdio ha tancat el 2015 amb el rècord històric anual d'audiència des de la seva creació i és referència informativa indiscutible.\nDuart ha instat el Consell a continuar treballant en la línia estratègica fixada el 2011 per garantir el futur i assolir l'eficiència dels mitjans de la Corporació: \"No ens podem limitar a aplicar criteris d'austeritat i reducció pressupostària sinó que cal continuar impulsant els canvis necessaris per aconseguir la millora de la productivitat i l'optimització de la despesa.\nI això sense renunciar a continuar sent un referent d'innovació i capdavanters en l'àmbit audiovisual\".\n\"No adaptar-se adequadament a la nova realitat -ha afegit-, pot comportar que els mitjans de la Corporació deixin d'interessar l'espectador i que el seu cost social i econòmic pugui acabar sent insostenible, com hi ha exemples recents més enllà del nostre territori\".\nEn la seva primera intervenció davant del consell de govern, Núria Llorach, ha agraït els bons resultats de gestió i el compromís assumit aquests anys per Brauli Duart, en una etapa extremadament complexa, i ha valorat la capacitat que ha demostrat per generar consensos en el si d'un consell de govern amb procedència molt plural però on pràcticament el 100% dels acords que s'han adoptat durant el seu mandat s'han assolit per unanimitat.\nNúria Llorach ha expressat la seva voluntat de \"treballar per mantenir l'alt nivell de qualitat del servei de comunicació que presten els mitjans de la Corporació, com a mitjans nacionals de Catalunya\".\nEn aquesta línia, Llorach, que és membre del consell de govern de la CCMA des de gener de 2008, ha anunciat la seva intenció de continuar el procés d'implantació d'un nou projecte empresarial que té com a objectiu essencial garantir l'èxit de l'actual model de servei públic i contribuir a la viabilitat futura de la Corporació.\nUn projecte basat en un canvi de concepció cap a la simplificació organitzativa, la potenciació de la visió integral de creació i distribució de continguts i l'eficàcia en la gestió.", "response": "Duart ha anunciat que deixarà la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per motius de salut. Núria Llorach assumirà el càrrec de presidenta. Duart ha presentat els eixos bàsics de la gestió i els resultats dels quatre anys en què ha estat al capdavant de la corporació, destacant que TV3 ha mantingut el lideratge durant els darrers sis anys.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1818", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "El govern espanyol afirma que l'aplicació del desviament obligatori de camions de l'N-340 cap a l'AP-7 no ha variat ni un sol centímetre però destaca que encara \"s'estan ultimant alguns detalls\" per tal de poder aplicar-ho.\nEnric Millo, delegat a Catalunya, ha explicat en una visita a Tarragona que \"hi ha una complexitat de tipus administratiu i financer que s'ha d'acabar de tancar i posar en pràctica al més aviat possible\".\nEl representant del govern liderat per Rajoy ha apuntat que totes les mesures es portaran a terme quan es resolguin aquests detalls que afecten els ministeris de l'Interior, Foment i també a la DGT i l'empresa concessionària.\nMillo ha explicat, l'endemà que es produís un accident amb tes víctimes mortals al Vendrell, que també hi ha una certa complicació perquè es traspassen \"límits provincials\", ja que es vol aplicar que els camioners puguin accedir de forma voluntària des de Castelló.\nSobre això, ha puntualitzat que es vol implementar aquesta mesura perquè \"el nus d'entrada a l'AP-7 per Tarragona té un problema de capacitat d'accés\", que cal recordar que serà l'accés obligatori.\nDe la mateixa que va fer el ministre de Foment, Íñigo de la Serna en la seva vista a Tarragona el passat mes de desembre, ha dit que s'està abordant el tema però sense calendaris, no vol posar terminis.\nEn aquest sentit, ha dit que \"no s'ha parat de treballar, les coses no van al ritme que ens agradaria però la realitat és que s'està acabant de treballar\".\nPer altra banda, Millo ha lamentat les tres morts que es van produir a l'altura de Coma-ruga i ha volgut solidar-se amb les famílies.\nEl delegat del govern espanyol ha carregat contra aquells que han fet unes \"lamentables vinculacions\" de l'accident i la política.\n\"No hi ha cap causa de caràcter polític, no té res a veure amb l'aplicació del 155 ni mot menys amb qualsevol altre interès\" i ha afegit que \"lamento que alguns hagin volgut fer política quan hi ha vides humanes que s'han perdut\".\nA Millo li sembla \"poc afortunat que algú vulgui treure rendiment polític\" d'aquest accident mortal.\nEls alcaldes del territori tornen a exigir celeritat al govern espanyol\nAquest matí, diversos alcaldes del Pacte de Berà s'han concentrat a l'Arboç per denunciar la mort de tres persones a l'N-340, al seu pas per Coma-ruga.\nEls batlles han fet tres minuts de silenci per les tres víctimes, veïnes del municipi, que van perdre la vida en un accident múltiple i han tornat a exigir celebritat al govern espanyol en l'aplicació del desviment obligatori dels camions cap a l'AP-7.\nAquest diumenge, cap a les quatre de la tarda, un camió va fer la tisora i va col·lidir amb dos turismes.\nA conseqüència del xoc, els tres ocupants d'un dels dos turismes, tots veïns de l'Arboç, van morir.\nPel que fa a l'altre turisme, els tres ocupants van resultar ferits menys greus i van ser traslladats a l'hospital comarcal del Vendrell.\nLes mesures que s'han d'executar per reduir la sinistralitat i la perillositat\nEl 4 de setembre, el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va afirmar que els camions que circulen per la carretera N-340 s'haurien de desviar obligatòriament cap a l'autopista AP-7 a partir de l'1 de gener per reduir la perillositat de la via i que hi hagi més accidents.\nAquest anunci es va fer després de reunir-se amb els alcaldes del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Penedès afectats pel pas d'aquesta via.\nLes mesures que estan previstes, a banda de l'entrada voluntària a l'autopista a Castelló, són que es bonificarà el 42,5% del preu del peatge per als camions de pas, el 50% per als camions que facin desplaçaments locals i el 100% per als vehicles lleugers.\nEn aquest darrer cas, els conductors dels cotxes hauran d'entrar i sortir per un dels accessos de l'AP-7 entre Alcanar i Vilafranca Sud en un termini de 24 hores.", "response": "El govern espanyol diu que segueix en peu la decisió d'obligar els camions a utilitzar l'AP-7, però que encara s'estan ultimant alguns detalls. Els alcaldes del Pacte de Berà li han exigit més rapidesa en l'aplicació d'aquesta mesura, després de la mort de tres persones en un accident. També inclou una bonificació del 42,5 % del preu del peatge.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_153", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "L’article 155 de la constitució espanyola permet al govern espanyol de suspendre l’autogovern d’una comunitat autònoma per mitjà de la retirada de competències.\nLa invocació d’aquest article és el fantasma recurrent al qual apel·len l’extrema dreta i els sectors més durs del PP i de Ciutadans quan volen espantar la Generalitat i la ciutadania de Catalunya.\nEl 155 s’ha brandat per intimidar, però fins ara ha resultat més una amenaça que no pas una possibilitat real, perquè per aprovar-lo al senat espanyol s’ha de recórrer un procediment feixuc i llarg que a la pràctica és inaplicable.\nAhir, de nou, el PSOE va obrir la porta per primera vegada a imposar el 155.\n‘No sabem què passarà.\nPronunciar-nos-hi de manera categòrica seria imprudent.\nI ahir a la tarda mateix, els socialistes van matisar-ho per rebaixar la polèmica creada al matí.\nSegons fonts consultades per l’ACN, el PSOE va assegurar, de nou, que no s’havia mogut de la seva proposta inicial.\nMalgrat haver-lo descartat oficial fa ja setmana fa uns quants dies, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, també va repescar la possibilitat del 155.\n‘Sense renunciar a res és sense renunciar a res’, va dir, fent referència a les mesures que podia prendre el seu govern per provar d’impedir el referèndum del primer d’octubre.\nL’executiu espanyol va filtrar la setmana passada que es podia activar en només cinc dies.\nI tot plegat, malgrat que a mitjan agost el portaveu del PP al congrés espanyol, Rafael Hernando, havia descartat l’aplicació de l’article.\nUn procediment feixuc\nAra, el 155 ha de menester almenys quatre mesos per a aplicar-se.\nHo explicava el catedràtic espanyol de dret Jorge Esteban, en un article a El Mundo.\nEsteban és un ferm partidari d’aquesta mesura dràstica, però lamenta que calgui l’acord del senat espanyol i que l’article 189 de la cambra n’alenteixi el procediment.\nEl PP hi té majoria absoluta, al senat, i podria forçar el reglament i avançar els terminis, però el procediment és feixuc igualment.\nEl primer pas és que el govern espanyol reclami a la Generalitat que no faci el referèndum, de manera oficial.\nNo hi ha cap termini per a la resposta del govern a aquesta demanda.\nEl segon pas és que el govern espanyol comuniqui al senat que vol aplicar el 155, i també l’abast, i que provi que la Generalitat ha desobeït la seva ordre.\nEl tercer pas és un escrit de la mesa del senat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que al seu torn podria demanar estudis i opinions o encarregar informes.\nEn aquest cas, el procés s’endarreriria més temps.\nMentrestant, el president del senat ha de demanar al president de la Generalitat que respongui a les acusacions del govern espanyol i que nomeni algú que el representi en tots els tràmits que farà el senat.\nDesprés hi ha previstes les deliberacions, en les quals participen tots els senadors, el govern espanyol i la Generalitat.\nL’últim pas és la formulació de la proposició de la ponència i l’enviament al ple del senat per a sotmetre-la a votació.\nJorge Esteban també va dir que, a parer seu, la mesura més adequada és l’estat d’excepció, que ha de ser aprovada pel congrés espanyol.\nDe fet, les actuacions que aquests últims dies han dut a terme la fiscalia espanyola i la Guàrdia Civil ja han estat denunciades pels partits independentistes com un estat d’excepció encobert.\nAlternatives al 155\nEl govern espanyol té sobre la taula algunes alternatives a l’article 155.\nLa llei de seguretat permetria de mobilitzar els Mossos d’Esquadra.\nTanmateix, Esteban descartava aquesta via.\nAixí mateix, el jurista Josep Costa també desmuntava l’argumentació de l’extrema dreta per a invocar l’aplicació d’aquesta llei.\nSembla que la via que ha triat el govern espanyol és la repressió individual mitjançant el poder judicial: citacions judicials, amenaces d’inhabilitacions, la possibilitat d’haver de respondre amb el patrimoni… En definitiva, sancions econòmiques als càrrecs electes catalans.\nAixò, sumat a l’estat d’excepció encobert que només el sobiranisme i Podem han denunciat públicament.\nAl marge dels instruments que l’estat espanyol tingui a les mans per a evitar el referèndum de l’1 d’octubre, el poder judicial espanyol també pot emprendre un camí paral·lel per a entrebancar al full de ruta: inhabilitacions ràpides i sancions econòmiques a càrrecs electes.", "response": "El PSOE ha obert la porta a imposar l'article 155 per primera vegada. Aquest article permet suspendre l'autogovern d'una comunitat autònoma retirant les seves competències. Tot i que la seva aplicació és complicada, el PP i Ciutadans sovint l'han invocat per espantar la Generalitat i la ciutadania catalana, i a fi d'evitar que se celebri el referèndum.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_62", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "La manca de semiconductors i microxips que aquesta setmana ha obligat a aturar la producció a la planta de Seat a Martorell es fa notar als concessionaris.\nL’espera per comprar un cotxe nou s’ha disparat, amb retards que en alguns casos superen els vuit mesos, i ha enfonsat les matriculacions de l’agost a un 34%, el pitjor nivell d’aquests darrers deu anys o quinze.\nCom a alternativa, molts consumidors opten pels vehicles d’ocasió, però la patronal Fecavem avisa que l’estoc també va minvant.\n“Si a final d’any no tenim una recuperació ràpida de subministraments de peces, tindrem una baixada d’estocs important.\nÉs un perill que esperem que se solucioni com més aviat millor”, avisa Jaume Roura, president de Fecavem i l’UPM.\nA les comarques gironines, la falta de microxips ja afecta les vendes, amb caigudes entre un 20% i un 30%.\nL’associació d’empresaris de comerç i reparació de vehicles i embarcacions (CORVE) de Girona diu que el problema creixerà a partir d’aquest darrer trimestre de l’any.\nEl president de l’entitat, Jordi Solà, explica que els retards més grans són de vehicles que tenen molts sistemes multimèdia.\nPer la seva banda, Jaume Roura indica que la dificultat més gran per a entregar els cotxes és en els entre deu mil euros i vint-i-cinc mil, els més utilitaris.\nDiu que, per a un cotxe nou, hom es pot haver d’esperar entre deu setmanes i vint, segons cada vehicle.\nEl temps d’espera per a rebre un vehicle configurat a la carta s’ha duplicat a les comarques gironines.\nFins ara, podia tardar un mes a arribar i ara en passen tres, pel cap baix, segons que explica Solà.\nEn els que porten més microxips al sistema, el retard pot arribar als vuit mesos.\n“No tenim xifres exactes perquè és una situació molt variable”, explica Roura, i afegeix que el retard afecta totes les marques.\nDiu que la incertesa sobre la data d’entrega origina “moments delicats i preocupants” per als venedors, que volen donar el millor servei possible, però es troben amb limitacions.\nJordi Solà diu que les marques europees són les que acumulen més retards en les entregues de vehicles.\nDe tota manera, puntualitza que aquests darrers les marques asiàtiques també han notat la manca de microxips i comencen a haver-hi retards.\nTants mesos d’espera han fet que molts consumidors cerquin cotxes d’ocasió.\n“Els preus d’aquest mercat creixen”, diu Solà, atès que garanteix una transacció més ràpida que no en els fets a mida.\nRoura també ho ha destacat: “En el pitjor agost de la història en vendes de cotxe nou, les de vehicle d’ocasió han augmentat.”\n“Hi ha més estoc, més disponibilitat, i el client té una oferta de preu més bona”, diu.\nTot i això, alerta que l’estoc del vehicle d’ocasió també baixa per la crisi dels microxips.\nPer una altra banda, els concessionaris també han detectat que hi ha conductors que opten per reparar avaries costoses per estalviar-se els mesos d’espera.\nEn canvi, fa uns mesos, molts conductors optaven per canviar el vehicle, explica Solà.\nRoura diu que la renovació del parc és bàsica en l’àmbit seguretat i reducció de les emissions i reclama al govern espanyol que subvencioni també la compra de vehicles amb motor de combustió.\n“A efectes de contaminació, avui es pot comprar tranquil·lament un dièsel o benzina, que no són cotxes contaminants perquè les tecnologies s’han adaptat al segle XXI”, sosté.\nLa crisi mundial de manca de semiconductors i microxips afecta totes les marques de vehicles, i no és solament al mercat de l’automòbil.\nDe fet, segons Roura, que també és el president de la patronal de la metal·lúrgia UPM, la falta de matèries primeres com ara coure, acer, alumini i equips tancats que vénen de països asiàtics causa una situació preocupant que amenaça la continuïtat d’empreses i llocs de feina.\nRoura avisa que la situació es pot agreujar a final d’any, i exigeix una actuació contundent de les administracions.\nCoincidint amb la primera reunió del Pacte Nacional per la Indústria, diu que cal potenciar el sector al màxim.\nTambé ha reclamat d’allargar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i ajudar econòmicament la indústria metal·lúrgica, que té un pes del 30% de tota la indústria catalana.", "response": "La falta de semiconductors i microxips a la indústria de l'automòbil està afectant la producció de cotxes. Els concessionaris registren una caiguda del 34 % en les matriculacions a l'agost, la pitjor xifra de la dècada. Davant d'aquesta situació, molts consumidors opten per la compra de vehicles de segona mà, però també s'està reduint el seu estoc.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1741", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "\"Està còmoda, molt còmoda\".\nCol·laboradors d'Ada Colau descriuen el moment polític que es respira als despatxos d'alcaldia en els primers dies del 2020, encetats amb la configuració del nou govern espanyol, de melodia agradable per als comuns.\nL'alcaldessa ha encetat l'any amb un canvi d'escenari a l'Estat que li facilita desplegar objectius programàtics, a Madrid i Barcelona, perquè alguns estan vinculats a canvis legislatius a l'Estat i d'altres depenen d'aliances polítiques a l'Ajuntament que ara són més factibles.\nDesprés d'un 2019 complex, amb una investidura discutida pel suport extern de Manuel Valls, un inici de mandat agitat -la seguretat va ser el debat estrella- i els carrers inflamats per la sentència del Tribunal Suprem, Colau troba avui el terreny aplanat i es disposa a marcar perfil polític.\nLa felicitat política de l'alcaldessa es palpa i contrasta amb la incomoditat transmesa en la investidura i les setmanes posteriors.\nEls barcelonins, de fet, la van suspendre per primer cop en l'últim baròmetre municipal del 2019.\nEl context, però, ha fet un tomb.\nEl govern de coalició de comuns i el PSC a la capital catalana té ara un executiu germà a Espanya.\nI Colau espera receptivitat de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en reformes tan rellevants com la regulació estatal del preu dels lloguers, una promesa que el líder del PSOE va fer a l'alcaldessa i que fins ara no ha complert.\nEmergència climàtica\nBarcelona declara l'emergència climàtica i la combatrà amb restriccions al cotxe i més superilles\nL'Ajuntament contempla també reduir la carn vermella als menus escolars i estudiarà una zona d'\"ultrabaixes emissions\"\nEl programa de govern firmat pels socialistes i Unides Podem recull l'objectiu de posar fre als increments \"abusius\" dels preus del lloguer.\nEl compromís sembla fet a mida de Barcelona, perquè especifica que es permetrà als ajuntaments regular els increments en les zones prèviament declarades tenses.\nColau també vol fer camí en l'agenda climàtica, una altra matèria de la qual ha fet bandera.\nHa posat en marxa la Zona de Baixes Emissions, i aquesta setmana ha presentat la declaració d'emergència climàtica, després de mesos de contacte amb agents socials, i ha obert discussió amb Aena per l'ampliació de l'aeroport del Prat, a qui retreu la contradicció entre reduir emissions i planificar ampliacions.\nL'alcaldessa entén que s'ha d'aprofitar les coordenades favorables i s'ha implicat en la composició del govern espanyol.\nAls comuns, per l'aliança amb Iglesias, els pertocava una cadira i va ser l'alcaldessa qui va fer l'oferiment a Manuel Castells, nou ministre d'Universitats.\nAcompanyada per Castells, Colau va seguir des de la tribuna del Congrés la investidura de Sánchez, facilitada per ERC.\nEls republicans, que van guanyar-li les eleccions a Barcelona i després es van sentir ultratjats quan van comprovar que Ernest Maragall perdria l'alcaldia, han passat d'adversaris a aliats.\nEl rumb pragmàtic fixat pels republicans i l'etapa de diàleg que volen obrir amb el PSOE encamina altres enteses.\nL'alcaldessa manté una relació cordial amb Pere Aragonès, més que no pas amb Quim Torra, amb qui es limita al contacte protocolari.\nPotser l'expressió més clara d'aquesta distància es va fer evident el 19 d'octubre, quan Colau va desestimar assistir a reunió a Palau convocada per Torra amb els alcaldes de la capitals de demarcació per instar Sánchez a obrir una negociació amb la Generalitat després de la sentència del Suprem i en plenes protestes ciutadanes.\nL'alcaldessa, que ja havia mantingut un contacte privat amb el president, va ser advertida que la compareixença posterior ja tenia un missatge cuinat.\nL'avís el va rebre de les pròpies files, però també de dirigents independentistes coneixedors de l'activitat al Govern i allunyats de l'estratègia de Palau.\nEl paper negociador de Jordi Martí\nLa relació amb ERC ha millorat.\nNo és estrany, doncs, que Colau hagi encarrilat l'aprovació dels pressupostos per la via ordinària per primer cop des del 2015.\n\"Ell és l'encarregat de fer la maionesa\", sostenen fonts pròximes a l'alcaldia.\nAquest divendres mateix Colau li va agrair en públic el seu esforç negociador per fer possibles els pressupostos municipals.\nLa influència de Martí fins i tot arriba al grup parlamentari dels comuns.\nQue és un negociador hàbil ho subscriuen diverses veus al a l'Ajuntament.\n\"Vostè i jo tenim una trajectòria que fa difícil fer creure que estem gaire distants\", li va dir Martí a Maragall el 13 de novembre de 2019 en una comissió municipal, quan ERC es va abstenir en la tramitació inicial dels pressupostos.\nDes de llavors, va llaurar l'acord amb els republicans per poder aprovar els comptes.\nEls comuns fa temps que, en públic i en privat, pressionen ERC per obrir una etapa de noves aliances a Catalunya, que passa per una convocatòria electoral llargament reclamada.\nL'estratègia, sostenen, no és incompatible amb la validació dels pressupostos que tenen entre mans.\nAnhelen un govern d'esquerres també a la Generalitat, de reminiscències tripartites, ara que la boira de la tardor de l'any passat s'ha dissipat.\nColau viu un moment de felicitat política i mira endavant.", "response": "Col·laboradors d'Ada Colau descriuen el moment polític que es respira als despatxos de l'alcaldia en els primers dies del 2020. L'alcaldessa ha encetat l'any amb un canvi d'escenari a l'Estat que li facilita desplegar objectius programàtics, a Madrid i Barcelona, perquè alguns estan vinculats a canvis legislatius a l'Estat i d'altres depenen d'aliances polítiques a l'Ajuntament, que ara són més factibles.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_973", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "L’advocat de Joaquim Forn ha fet públic l’escrit de defensa del conseller, en què en demana l’absolució i argumenta que la Generalitat no va donar ordres polítiques als Mossos d’Esquadra ni el 20-S ni l’1-O.\nTambé diu que Forn no va participar en el disseny dels dispositius policíacs d’aquells dies i cita diverses declaracions del conseller en què deia que els Mossos acatarien les resolucions judicials.\n‘El responsable polític no va interferir en cap decisió operativa’, diu.\nL’escrit també explica que no va fer cap canvi a la cúpula de la policia catalana quan va accedir al càrrec el juliol del 2017.\n‘El relleu en la cúpula política de la conselleria no va implicar un gir insurreccional imprès pel meu representat, sinó una simple continuïtat’, afirma.\nTambé nega que es cometés rebel·lió.\n‘No es pot usar el delicte de rebel·lió per reprimir el dissentiment polític expressat de manera pacífica’, diu.\nI afegeix que va mantenir amb èxit el ‘delicat equilibri’ entre ser lleial al govern i ser el principal responsable del cos.\nLa defensa de Forn, exercida per Xavier Melero, també desmunta l’acusació de passivitat dels Mossos durant l’1-O i explica les actuacions que aquell dia la policia catalana va requisar urnes i va tancar col·legis electorals, tal com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.\nLa defensa també argumenta que Forn no va donar ordres als Mossos l’1-O i que els agents van actuar seguint els criteris de l’ordre judicial.\nEn el cas de la concentració del 20-S, defensa que va ser un exercici del dret a la manifestació i que no es van produir ni detinguts ni afectacions a la integritat física de ningú.\nApunta, doncs, que els ‘excessos’ que s’hagin pogut produir són ‘reconduibles’ a danys, desordres públics i, en el seu cas, resistència a l’autoritat.\nTambé nega que com a conseller ‘incités a les masses’ a oposar ‘resistència violenta’ a l’actuació de la comitiva judicial i nega que hi hagués cap ‘alçament o insurrecció tumultuària’ dels concentrats.\nSobre l’1-O, manté el mateix criteri.\nAssegura que en cap cas va participar en l’operatiu ni va interferir des d’un punt de vista polític.\n‘No va interferir en l’operatiu des del punt de vida polític, ni menys encara tècnic, ni tant sols va estar presents a la sala de coordinació dels Mossos, ni va emetre cap directriu als responsables de la mateixa’, recull l’escrit de defensa.\nEn aquesta línia, també sosté que no va ordenar cap actuació per obstruir la tasca de la policia espanyola o la Guàrdia Civil desplegada a Catalunya.\nA més, nega que hi hagués cap ‘infradotació’ policíaca per part dels Mossos el dia del referèndum i apunta que va ser el dispositiu més nombrós portat mai a terme per part de la policia catalana.\nTambé apunta que en les reunions de coordinació prèvies al referèndum –amb participació de Guàrdia Civil i policia estatal i sota la batuta de Diego Pérez de los Cobos– es va aportar el pla dels Mossos d’enviar una parella d’agents a cada punt de votació.\nI que Pérez de los Cobos no va suggerir cap canvi ni cap modificació concreta.\nForn aporta com a documental la declaració que va fer als treballadors el 26 d’octubre, hores abans que se li comuniqués oficialment la seva destitució en aplicació del 155.\nLlavors, va dir que només hi havia dues alternatives: o convocatòria d’eleccions o aplicació del 155, sense referir-se, doncs, a la possibilitat de declarar la independència.\nMelero sol·licita 38 testimonis, entre els quals el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, el president Carles Puigdemont, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el coordinador policíac de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos.\nTambé l’ex-conseller d’Interior Jordi Jané i el màxim responsable de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote.\nTambé sol·licita portaveus de sindicats per sostenir que no va fer ingerències polítiques al cos, diversos agents del cos, dos veïns de Dorius (Maresme) i dos treballadors de la conselleria d’Interior.\nA més, vol que compareguin funcionaris de la Guàrdia Civil autors de diversos atestats policials i de la prefectura superior de la policia a Catalunya que van elaborar el document ‘Pla d’actuació 1 d’octubre’.\nEn l’escrit, ja apunta que les informacions incloses en els atestats que han servit al jutge per a la instrucció de la causa són ‘esbiaixades i parcials’.\nLlegiu ací l’escrit de defensa de Forn.", "response": "L'advocat de Forn ha fet públic l'escrit de defensa del conseller, on en demana l'absolució. Nega que la Generalitat donés ordres polítiques als Mossos d'Esquadra el 20-S i l'1-O, i argumenta que Forn no va donar ordres als Mossos l'1-O; sinó que els agents van actuar seguint els criteris de l'ordre judicial.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_171", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "Dos agents de la Guàrdia Civil que van participar en l’operatiu de l’1-O a Fonollosa han declarat aquest matí a Manresa davant la jutgessa que investiga les càrregues policíaques que hi va haver aquell dia a cinc punts de votació del Bages.\nSón els dos primers agents a tot Catalunya que han donat explicacions per la violència de l’1-O.\nConcretament són els individus que es van endur l’urna.\nUn dels advocats de l’acusació, David Casellas, ha explicat, gràcies a la declaració dels agents com a testimonis, s’havien ‘pogut aclarir alguns extrems’.\nPer exemple, els agents han identificat la persona que va actuar com a màxim responsable de l’operatiu a Fonollosa, i també han confirmat que els dies previs es van fer reunions ‘al màxim nivell’ per a preparar les actuacions amb la presència d’un tinent coronel.\nEn canvi, segons Casellas, els agents no han aclarit què van veure exactament, en relació amb la violència, ni tampoc si van sentir les ordres que es donaven sobre l’ús de la força.\nSegons les explicacions que ha donat David Casellas a la sortida dels jutjats, els guàrdies civils han dit que l’1-O van anar a Fonollosa perquè van rebre l’ordre d’interceptar el material electoral del referèndum que hi havia en aquest municipi del Bages.\nL’urna no era pas dins el punt de votació, sinó que els agents han relatat que, gràcies a la informació d’un altre agent, la van poder trobar amagada en un camp proper.\nUn cop van haver confiscat l’urna, van entrar dins el consistori (el punt de votació) a recollir la resta de material electoral, com ara portàtils, paperetes i fulls de constitució de mesa.\nEls agents han admès que els veïns feien resistència pacífica, però tot i això els antiavalots van carregar contra ells i van causar diversos ferits.\nSobre l’ús de la força, els dos agents no han aclarit què van sentir ni veure exactament.\nTot i que l’advocat de l’acusació s’ha mostrat satisfet per les declaracions dels agents, ha retret que fessin servir ‘una memòria selectiva en algunes situacions’.\nPer exemple, hauria de ser ‘raonable’ que, des del punt on eren, haguessin pogut sentir les instruccions que donava el cap del dispositiu, ‘però han dit que no ho recordaven’.\nEls agents que han declarat són de la Unitat de Recollida de Material, un fet que David Casellas ha lamentat perquè els ha eximit de no ser més concisos sobre les càrregues.\nSegons Casellas, ha quedat acreditat, amb aquests testimonis, que no hi va haver coordinació sobre el terreny entre els diferents cossos policíacs.\nSegons el relat, quan la Guàrdia Civil va arribar a Fonollosa, ‘en cap moment es van dirigir cap a la parella de mossos que hi havia prèviament’.\n‘Semblaria lògic que, si ja hi havia policia, els haguessin demanat quina era la situació i si requerien ajut’, ha assenyalat.\nEls agents també han identificat un tinent coronel de la comandància de Sant Andreu de la Barca, que sembla que va ser la persona de màxim nivell que va preparar el dispositiu amb diverses reunions uns dies abans de l’1-O.\nLa citació dels dos guàrdies civils ha estat arran de les denúncies que va presentar, a final d’octubre, seixanta advocats voluntaris del Col·legi d’Advocats de Manresa per la cinquantena de ferits que hi va haver en cinc punts de votació de la comarca: Fonollosa, Castellgalí, Callús, l’Institut Quercus i l’Institut Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada.\nEn aquestes denúncies presentades, el Col·legi d’Advocats de Manresa instava la magistrada que demanés a la delegació del govern espanyol que identifiqués els guàrdies civils que havien participat en aquests fets.\nEn total, es preveu que declarin, les setmanes vinents, una desena d’agents.\nSi així s’estima, els advocats també podrien demanar la declaració del responsable màxim de l’actuació a Fonollosa, ara que ja s’ha pogut identificar.\nLa jutgessa que ha citat a declarar els deu guàrdies civils és la magistrada del jutjat d’instrucció número 2 de Manresa, María Teresa Rodríguez, la mateixa que també ha citat a declarar com a investigats el batlle de Fonollosa, Eloi Rodríguez, el regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, i el batlle de Callús, Joan Badia –qui ha comparegut aquest matí però s’ha negat a declarar.\nEls guàrdies civils han entrat en cotxe pel garatge dels jutjats de Manresa, sense que els mitjans que hi havia a la porta poguessin enregistrar la seva entrada.", "response": "Dos agents de la Guàrdia Civil que van participar en l'operació de l'1-O han declarat davant la jutgessa que investiga les càrregues policials que va haver-hi aquell dia. Els agents van confiscar l'urna en un camp proper, van entrar dins del punt de votació a recollir la resta de material electoral i van causar diversos ferits.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2676", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "L'obra 'El col·leccionista absent III', de l'artista Rafel G. Bianchi (Olot, 1967), ha estat la guanyadora del Premi BBVA de Pintura Ricard Camí que convoca la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA.\nEl guardó, valorat en 20.000 euros, consisteix en una remuneració econòmica per a l'artista i la promoció i projecció de la seva obra a través de l'elaboració d'un catàleg i d'una exposició individual al Centre Cultural Terrassa.\nL'acte de lliurament del premi ha tingut lloc aquest dimarts al vespre a Terrassa i ha comptat amb una performance al voltant dels artistes finalistes d'aquesta edició.\nLes vint obres finalistes del concurs, la pintura guanyadora inclosa, s'exposaran al Centre Cultural Terrassa fins al 6 d'octubre.\nLa pintura premiada neix de la trobada de Bianchi amb l'obra 'El col·leccionista d'estampes' del reconegut pintor Mariano Fortuny (1838-1874).\nL'obra original, de la qual Fortuny en va fer tres versions, representa un intercanvi comercial entre un venedor i un col·leccionista en una habitació plena de peces artístiques que formen part de la seva col·lecció personal.\nBianchi interpreta i actualitza l'obra original, de la qual Fortuny en va fer tres versions, amb la seva pintura 'El col·leccionista absent III', una adaptació \"crítica i irònica\" a partir de nous enfocaments al fet de col·leccionar.\nEs tracta d'una acció conceptual que no sorgeix tant de la seva posició d'artista col·leccionista, sinó més aviat des d'una lectura capaç de suggerir un relat específic, el que Bianchi denomina com la seva \"particular genealogia de l'art català dels segles XX i XXI\".\nTal com l'artista assenyala, la pintura es construeix a partir de la idea de \"collage\" o \"retallable\", perquè substitueix els elements originals de l'obra de Fortuny per referències artístiques contemporànies.\nPer aquest motiu, a 'El col·leccionista absent III' s'hi poden observar obres pròpies de Joan Miró, Antonio Ortega, Joan Brossa, Regina Giménez, Pere Jaume o Antoni Tàpies, entre d'altres.\nEn definitiva, un conjunt d'elements que configuren la \"cosmogonia\" de Bianchi.\nD'altra banda, la directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Belén Latorre, ha celebrat la participació d'enguany, mostra que el Premi \"és interessant\", ha assegurat.\nD'entre els 138 artistes presentats al concurs, el jurat ha premiat l'obra de Rafel G. Bianchi per \"la forma en què l'artista adopta i reactualitza la idea de 'col·leccionar' art per crear una genealogia de creadors del context artístic català que sustenten la seva obra en una pintura nítida i ben tramada\".\nEn aquesta 16a edició, l'organització ha optat per un jurat format per professionals del món de l'art, que són Cèlia del Diego (presidenta de l'Associació Catalana de Crítics d'Art), Teresa Blanch (historiadora d'art, crítica i comissària), Montse Badia (directora artística de Cal Cego), Adrià Fornés (director del Centre Cultural Terrassa) i l'artista Pere Llobera.\nA més, per donar més impuls al concurs, enguany s'ha comptat amb la col·laboració d'Art Barcelona i del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, que han donat suport en la difusió entre els artistes.\nSobre l'artista guanyador\nRafel G. Bianchi és artista i professor, i des del 2015 ha estat treballant en aquest projecte.\nVa presentar una altra versió d'aquesta mateixa obra fa dos anys, en el marc de la 15a edició del concurs, en què va quedar finalista.\nEnguany, però, l'artista ha reformulat la pintura i ha integrat nous elements cromàtics i figuratius en la composició.\nÉs per això que assegura que fa un treball narratiu i no visual en què la seva obra \"canvia\", motiu pel qual no se'l reconeix \"visualment\".\nEn aquest sentit, l'artista ha confessat també que li agrada més fer exposicions que no pas produir-les, perquè amb el procés de muntatge es pot \"reescriure el relat\" i sempre ha defensat l'obra com \"un exercici de comissariat\".\nMalgrat que encara no s'ha engegat la producció de l'exposició personal del guanyador, Bianchi ha avançat que el seu desig és que el projecte sigui \"un desplegament narratiu en 3D\".\nEl Premi BBVA de Pintura Ricard Camí, amb una llarga trajectòria\nEl Premi BBVA de Pintura Ricard Camí és un dels vuit premis que la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA, impulsen arreu de Catalunya en temàtiques tan diverses com la literatura, el dibuix, la música, les arts escèniques i plàstiques, el cinema o l'associacionisme cultural.\nAl llarg de les 16 edicions d'aquesta biennal, més de 5.300 artistes participants han presentat un total de 6.400 obres, de les quals 505 han estat exposades, un fet que des de la direcció del Centre Cultural Terrassa és \"atractiu\" i dóna \"continuïtat\" al concurs.", "response": "L'artista Rafel G. Bianchi ha estat guardonat amb el Premi BBVA de Pintura Ricard Camí pel seu quadre \"El col·leccionista absent III\". El premi inclou 20.000 euros i la promoció de la seva obra a través d'un catàleg i una exposició individual al Centre Cultural Terrassa. La seva obra guanyadora és una adaptació de l'obra \"El col·leccionista d'estampes\", de Fortuny.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2093", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "L'Audiència de Girona ha condemnat a 10 anys de presó Ckeylis Monet, l'acusat d'obrir foc contra un cotxe al recinte fira de Figueres en el qual viatjaven tres ocupants la matinada del 5 de novembre del 2017.\nLa sentència conclou que només ha quedat provat que l'acusat va disparar contra el vehicle amb la intenció de matar un dels joves que hi viatjaven.\n\"Desconeixia el nombre de persones que hi havia dins el cotxe, a banda del conductor\", subratlla la sentència.\nL'Audiència el condemna per un delicte d'intent d'assassinat perquè va disparar fins a set trets contra el cotxe, sis a boca de canó i un darrer quan el vehicle ja fugia, i per tinença il·lícita d'armes.\nEl tribunal també li imposa una multa de 180 euros per un delicte lleu de danys pels desperfectes que va causar al cotxe.\nS'enfrontava a 43 anys de presó per tres intents d'assassinat i tenir armes sense permís.\nLa sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona de la qual ha estat ponent el magistrat Víctor Correas recull que cap a tres quarts de quatre de la matinada l'acusat estava aparcat en doble fila a la ronda sud de Figueres, a l'alçada d'una discoteca.\nDe forma \"inesperada\", el vehicle en el qual viatjaven els tres joves va impactar contra el seu cotxe.\nLa sentència es basa sobretot en les imatges d'una càmera de videovigilància que va captar el moment i conclou que no s'ha pogut acreditar que les víctimes topessin amb el cotxe de l'acusat de forma intencionada, tal com sostenia la defensa encapçalada per l'advocat Carles Monguilod.\nNi tampoc que ho fessin perquè es van \"espantar\" quan van veure el processat, que era el que sostenia l'acusació particular liderada pel lletrat Joaquim Bech de Careda.\nSegons subratlla la sentència, en el moment del xoc l'acusat \"desconeixia el nombre de persones que hi havia al vehicle\", a banda del conductor amb qui feia temps que tenia mala relació.\nPer això, apunta el tribunal que el processat \"ignorava\" que hi hagués dos joves més a dins.\nCom a resultat de la topada els dos vehicles van quedar aturats \"cara a cara\" a la carretera.\nVa ser llavors quan Ckeylis Monet va baixar del seu cotxe de forma \"immediata, sobtada i inesperada\" i va obrir foc contra al conductor del vehicle.\nPer fer-ho va ser servir una arma curta de calibre 9 mm parabellum, per a la qual no tenia llicència.\nLa sentència conclou que va disparar sis trets a \"boca de canó\", a una distància d'entre un metre i mig i dos metres dirigits al conductor.\nUn dels projectils van impactar al vidre del parabrises, a l'alçada del cap del seu objectiu, i els altres cinc contra el capó del cotxe.\nAleshores, el conductor del cotxe que estava rebent la pluja de trets va donar marxa enrere uns metres per tenir marge per poder maniobrar.\n\"Va reprendre la marxa envestint l'acusat en la maniobra de fugida\", apunta la sentència que afegeix que el processat va \"persistir en la seva intenció\" d'acabar amb la vida del conductor i va disparar un últim tret contra la part posterior del vehicle.\nLa fiscalia i l'acusació particular acusaven Monet de tres intents d'assassinat però el tribunal conclou que només ha quedat demostrat que volia matar un dels ocupants del cotxe i que ignorava que els altres dos joves també fossin dins el vehicle.\n\"Els trets es dirigeixen clarament a la posició del conductor del vehicle\", argumenta la sentència que afegeix que era fosc i que els ocupants es van ajupir quan el processat va començar a disparar.\nA traïció\nEl tribunal exposa que l'atac va ser a traïció: \"Per molt que existissin conflictes previs entre l'acusat i la víctima, no podia preveure que dos segons després de la col·lisió d'escassa entitat, l'acusat dispararia una arma de foc a curta distància\".\nLa sentència, a l'hora de considerar provat que es va tractar d'un intent d'assassinat i no d'homicidi, també posa el focus en què la víctima estava dins un \"espai reduït\" i no tenia cap capacitat de defensar-se.\nLa defensa de l'acusat al·legava que Monet va actuar amb legítima defensa perquè la víctima va xocar contra el seu cotxe primer.\n\"No es pot reconèixer de cap manera que hi hagi elements d'agressió legítima per part de la víctima\", conclou la sentència que exposa que no ha quedat provat que el xoc fos intencionat.\nL'Audiència de Girona recull, finalment, que el processat va utilitzar una arma per a la qual no tenia llicència i que va causar desperfectes al cotxe on viatjava la víctima, que a més li havia deixat un conegut.\nPer això, li imposa una pena de 9 anys de presó per l'intent d'assassinat, 1 per la tinença il·lícita d'armes i una multa de 180 euros per un delicte lleu de danys.\nNo es podrà apropar a menys de 200 metres de la víctima durant 12 anys.", "response": "L'Audiència de Girona ha condemnat Ckeylis Monet a 10 anys de presó per obrir foc contra un cotxe a la fira de Figueres. Se'l condemna per un delicte d'intent d'assassinat i tinença il·lícita d'armes. La sentència conclou que només va intentar matar un dels ocupants del vehicle i no tots tres.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1157", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan (la Terra Alta) ha demanat un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per comprovar l'estat de conservació de la pintura mural que presideix la façana renaixentista del consistori.\nEl fresc es va tapar l'any 1981 amb una còpia del dibuix original sobre un plafó que, aquest dimarts, s'ha retirat provisionalment, per veure com es conservava i prendre-li mostres.\nSegons els tècnics, l'estat de conservació no és òptim però es podria recuperar molt bé perquè més de la meitat de la pintura original ha aguantat el pas del temps i ha resistit a les inclemències meteorològiques.\nEs tracta d'un mural de Ferran VII, al·legoria a les Corts de Cadis, que s'hauria pintat a molts ajuntaments entre 1812 i 1814, tot i que se'n desconeix l'autoria.\nD'entrada, a Catalunya, en exterior, només es conservaria el fresc d'Horta de Sant Joan i podria ser que fos únic també a la resta de l'estat espanyol.\nAquest dimarts, els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, i alguns veïns curiosos, han pogut veure la pintura mural original de la façana de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan.\nEl fresc fa més de 35 anys que està tapat i s'ha tornat a mostrar, durant unes hores, amb l'objectiu que els experts prenguessin mostres i el poguessin avaluar in situ per fer un informe que determinarà la viabilitat de la seva restauració.\nCom ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Joaquim Ferràs, el consistori vol incloure la recuperació del fresc en una línia d'ajuts de la Generalitat a la recuperació de patrimoni, de manera que, aquest projecte fos un complement i el colofó de la reforma de les dues places del nucli antic —la plaça de Sant Salvador i la de l'Església, on hi ha l'edifici de l'Ajuntament—, que s'inclou en la tercera fase de rehabilitació dels carrers del municipi.\n\"Acabaria de donar encara més valor a la plaça Renaixentista que és una joia de l'arquitectura del nostre país\", ha destacat el batlle.\n\"Esperarem la valoració tècnica i, a partir aquí, prendrem la decisió sobre si val la pena invertir en la restauració de l'obra o és molt complicat\", ha dit Ferràs.\nValoració positiva dels tècnics\nLa primera impressió dels tècnics ha estat realment molt positiva.\nPere Rovira, tècnic de pintura mural i escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles, ha assegurat que la pintura està suficientment conservada per ser recuperada.\n\"Queda una part molt important del mural que s'ha de netejar, conservar, fixar i consolidar per a què tingui una presència important a la plaça.\nQueda una part important de pintura per a què es pugui fer visible i es pugui fer entenedora des de baix\", ha explicat Rovira.\nAquest dimarts s'han pres mostres de pigment i es farà un estudi organolèptic per valorar l'estat de conservació.\nS'avaluarà com està cohesionat el morter a la paret, es verificarà la tècnica del fresc, si hi ha esquerdes, o com es va fer la fixació del pigment sobre la capa de calç i sorra.\n\"Valorarem que hi hem de fer i podrem desenvolupar un projecte de concessió de restauració per retornar-li l'estabilitat a la pintura mural\", ha dit el tècnic del centre de restauració.\nRovira ha destacat que \"és molt difícil\" trobar pintures conservades com la d'Horta en parets exteriors, i ha assenyalat que la mateixa tècnica del fresc i els anys que s'ha mantingut tapada han estat claus per a la seva conservació.\n\"Fresos d'aquests no en queden.\nConservar aquest i exposar-lo a la vista de tothom serà una meravella.\nSerà posar en valor una pintura que semblava que no existia o donàvem per perduda\", ha destacat Rovira.\n\"No se sap per què es va conservar aquí i no altres llocs, on es van retirar per ordre del mateix rei Ferran VII quan es va carregar la Constitució de Cadis de 1812.\nAquí no es va complir i no es va parar esment a retirar-ho\", ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan.\nTampoc es coneix l'autoria però, a menys que no aparegui algun escrit o signatura o algun indici sobre qui ho va fer, serà difícil esbrinar-ho amb aquests estudis que s'han engegat aquest dimarts.\n\"Devien ser alguns artistes de l'època però que sapiguem, no està documentat\", ha explicat Ferràs.", "response": "Horta de Sant Joan ha encarregat un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles per a la conservació del fresc de la façana del consistori. L'estat de conservació no és òptim, però quasi tota la pintura original ha aguantat el pas del temps. El consistori vol incloure la recuperació del fresc en una línia d'ajuts de la Generalitat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_768", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "L’1 de gener, el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa assumiran l’activitat que actualment té concertada l’Hospital General de Catalunya i per això, el Departament de Salut ja està negociant, amb totes les parts, els termes del trasllat per evitar l’acomiadament de cap treballador i garantir la qualitat de l’assistència sanitària.\nAixí ho ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a l’ACN.\nComín no ha avançat el número de treballadors que es veuran afectats per aquest trasllat però s’ha mostrat optimista a l’hora de culminar el procés, ja que el procediment jurídic és el mateix que ha acabat amb ‘èxit’ a la Clínica del Vallès cap al Consorci Sanitari de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell.\nDesprés de traslladar l’activitat derivada a la Clínica del Vallès cap al Consorci Sanitari de Terrassa i l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el Departament de Salut ja està treballant per fer el mateix procés amb l’Hospital General de Catalunya.\nEl contracte acaba el 31 de desembre i, a partir de l’1 de gener, seran el mateix Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa els centres que assumiran aquesta activitat assistencial.\nDe moment, s’han engegat les negociacions perquè el procediment jurídic, el mateix que ja s’ha fet a la Clínica del Vallès, acabi amb el mateix ‘èxit’.\nAixí ho ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a l’ACN.\nComín està convençut que el procediment es resoldrà positivament depenent de ”l’actitud de l’empresa”.\nEl conseller ha recordat que, en el cas de la Clínica del Vallès, es va obrir un diàleg entre totes les parts, els comitès d’empresa i les direccions de les empreses emissores i les empreses receptores.\nPer Comín és una ”sort” que una d’aquestes empreses, el Consorci Sanitari de Terrassa, ja hagi participat d’aquest procés en una ocasió i hagi fet una rebuda ‘extraordinària’.\nComín no ha donat les xifres dels treballadors que es veuran afectats per aquest trasllat de l’activitat l’Hospital General de Catalunya, però reconeix que si no es fa, la viabilitat del Consorci Sanitari de Terrassa, per exemple, ‘estaria en situació de risc’ a causa d’un ‘deute històric’ i un ‘infrafinançament’.\nEl conseller ha recordat que Salut ja està fent plans d’ajustament que el facin viable gràcies a aquesta activitat que li vindrà de l’Hospital General de Catalunya.\nPer Comín, cal preocupar-se primer dels hospitals públics, responent així a les reticències que en alguna ocasió ha mostrat l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.\nEl conseller ha recordat al consistori que hi ha treballadors de tots els centres implicats que viuen a Sant Cugat i a Terrassa.\nPer això, insta a preocupar-se ‘de tots els treballadors’.\nClínica del Vallès: 1 milions d’euros d’estalvi\nEl conseller de Salut ha xifrat en 1 milions d’euros, entre un 12 i un 14 %, l’estalvi que ha suposat per les arques públiques el trasllat d’activitat de la Clínica del Vallès al Parc Taulí de Sabadell i al Consorci Sanitari de Terrassa.\nComín ha defensat que no sempre un proveïdor privat és més eficient que un operador públic i que en grans equipaments com l’Hospital Parc Taulí, treballen amb economia d’escala, cosa que afavoreix l’estalvi de costos.\nAltres processos en cartera\nEl Departament de Salut vol acabar aquest procediment abans de posicionar-se respecte altres derivacions actuals com és la Clínica de Ponent o la Clínica de Girona.\nComín, en aquests dos darrers casos, reconeix que la infraestructura pública no pot assumir l’assistència que es deriva i per aquest motiu, no la traslladarà ara per ara.\nPel que fa al Sagrat Cor, Comín tampoc no vol abordar-lo fins que no estigui acabat el trasllat de l’Hospital General de Catalunya.\nEn l’àmbit dels equipaments sociosanitaris i de salut mental, Toni Comín, aposta per seguir comptant amb els proveïdors privats perquè la sanitat pública no té prou oferta per respondre a la demanda.\nEn aquest sentit, Comín, prioritza els proveïdors privats sense ànim de lucre que han nascut amb la finalitat de servei públic.", "response": "El Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa assumiran l’activitat concertada que té actualment l'Hospital General de Catalunya. El Departament de Salut està negociant els termes del trasllat per garantir la qualitat assistencial i evitar l'acomiadament dels treballadors. El conseller de Salut, Toni Comín, espera culminar el procés sense acomiadaments.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1290", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "L'Escola Bloom és un lloc que convida a entrar, a ser-hi, a passar-hi molta estona.\nPetit oasi de complicitats, d'escriptura i de creativitat, l'èxit de la proposta formativa i de totes les iniciatives que hi graviten té nom i cognoms: Lana Bastašić i Borja Bagunyà.\nElls dos són els responsables del dia a dia de l'escola i de tot l'entusiasme que l'ha convertit en un centre ineludible de la literatura catalana actual.\nActivitats a les quals ara sumen Carn de cap, una revista de disseny exquisit on 14 autors reinterpreten el conte El meu germà, de Quim Monzó.\n\"La revista és una extensió de l'escola\", asseguren, amb l'orgull d'un projecte que té ànima, identitat i un objectiu clar.\n\"La idea era fer una escola petita, que evités la fórmula: l'Escola Bloom no només és transmissió de sabers, sinó producció de sabers\".\nPerquè la literatura \"és una cosa seriosa, i això no vol dir avorrida, sinó apassionant\".\nEn aquest sentit, el centre i la revista tenen la mateixa funció: \"pensar la literatura des de tots els seus aspectes i disciplines, i trencar la idea que de literatura només en poden parlar qui ha fet la carrera de teoria literària.\nAquí en parlem, pensem, discutim, i introduïm un temps diferent, en un espai per la literatura que no ve dictat per la novetat, la urgència o la immediatesa\".\nEn aquest encreuament de ments creatives, curiositats, ganes de saber i aprendre, és on apareix Carn de cap. Una revista concebuda com una obra d'art, com alguna cosa més que un llibre o una publicació a l'ús.\n\"Cada número pot tenir un format diferent, com el concepte, ja sigui crítica, periodisme o assaig, convertint-la en un objecte interdisciplinari.\nL'únic que no variarà és el nom\", explica Bagunyà.\n\"El disseny és molt important, volíem que fos una relectura més del conte\", continua Bastašić.\n\"Per això hem posat el nom de la la dissenyadora als crèdits, Júlia Francino, de l'Estudi Bicoté\".\nQuim Monzó: del mestratge a l'homenatge\nCarn de cap mostra a 12 escriptors i escriptores, un fotògraf i una dissenyadora que \"reescriuen, interpreten o intervenen\" en el primer conte del llibre El millor dels mons (2001), de Quim Monzó.\nEl meu germà com a punt de nexe simbòlic entre generacions literàries, amb tot el pes de l'homenatge a un mestre.\n\"Qui és la persona més rellevant del conte català?\"\nLa resposta: el darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.\n\"Vam pensar que el millor homenatge que pots fer a un escriptor és homenatjar-ne l'obra, no la persona.\nEn aquest cas, El meu germà ens va fascinar perquè es podia llegir de moltes maneres, també com el de l'escriptor que carrega un llegat, un pes\".\nLa tria d'autors que hi participen va ser el proper pas.\n\"Volíem anar a la generació següent, no a la de Jordi Puntí o Sergi Pàmies.\nLa 'generació Monzó' ja porta molts anys parlant-ne i rellegint-lo.\nLa idea era fer un exercici per a una generació nova, sobre com aquesta generació es relaciona amb el llegat.\nÉs una idea que sempre ens arriba, quan escrivim: per poder escriure què fem amb el cànon?\nQuè fem amb els nostres antecessors?\"\nPer això, amb aquesta base clara, la idea proposada als autors va ser \"coses que tots sabem que són mortes però fem passar per vives\".\nLa llista és llarga –\"l'amor romàntic, la democràcia liberal, o la salut del planeta\"–, tan llarga com els noms dels escriptors que hi col·laboren: Borja Bagunyà i Lana Bastašić, Max Besora, Lucia Pietrelli, David Gálvez, Adrià Pujol Cruells, Joan Jordi Miralles, Víctor García Tur, Mar Bosch, Juan Diego Valera, Anna Gual, Rubén Martín Giráldez, Jaume C. Pons Alorda, Cristina Morales i Carles Rebassa.\nEl volum arriba amb una reproducció de l'original de Monzó en llibret independent, que es pot moure amunt i avall, tal com el narrador del propi conte mou el cadàver del seu germà.\nUn detall més d'una revista que val la pena llegir i degustar.", "response": "L'Escola Bloom és una escola de literatura catalana. Els seus fundadors han creat la revista d'art \"Carn de cap\", on 14 autors reinterpretaran el conte d'en Quim Monzó \"El meu germà\". La revista busca pensar la literatura des de tots els seus aspectes i disciplines, i establir un espai per a la literatura allunyat de la novetat i la immediatesa.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1335", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "L'ultimàtum de Quim Torra a Pedro Sánchez també té a veure amb els pressupostos generals de l'Estat.\nEn aquests termes s'ha expressat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu.\n\"El que anomeneu [des dels mitjans] com a ultimàtum té molt a veure amb els comptes de l'Estat\", ha apuntat Artadi, que ha lamentat la manca d'ofertes i de moviments de l'executiu que lidera Pedro Sánchez per aconseguir el suport de l'independentisme.\nEn el discurs pronunciat en el debat de política general, Torra va vincular aquest ultimàtum -que caduca a finals de mes- al fet que Sánchez plantegés una oferta sobre el dret a l'autodeterminació.\n\"Si no hi ha aquesta proposta per exercir l'autodeterminació de manera pactada, vinculant i reconeguda internacionalment damunt de la taula abans de novembre, l'independentisme no podrà garantir cap mena d'estabilitat al Congrés dels Diputats al senyor Pedro Sánchez.\nRepeteixo, l'independentisme no podrà garantir cap mena d'estabilitat al Congrés dels Diputats al senyor Pedro Sánchez\", va dir textualment.\n— Govern.\nGeneralitat (@govern) 23 d’octubre de 2018\n\"Necessitem que parli clar\", ha apuntat Artadi, que ha lamentat que no hi hagi hagut \"cap pas\" per resoldre el conflicte de manera política.\n\"Tenim menys esperances de les que teníem al principi.\nEstà passant el temps i no hi ha cap oferta.\nSeguirem lluitant pel diàleg i la negociació?\nSempre, és la nostra obligació.\nPerò no s'està donant resposta\", ha manifestat la consellera de la Presidència.\n\"Esperem que entenguin on som.\nAmb la repressió i l'exili\", ha resumit posteriorment la dirigent independentista.\n— Jordi Pu1gnerO 🎗 (@jordiPuignero) 23 d’octubre de 2018\nArtadi ha estat dura a l'hora de valorar el \"veto\" de l'Estat al conseller Jordi Puigneró en un acte internacional, i ha afegit que les relacions entre alguns departaments i alguns ministeris -com ara el de Puigneró, Polítiques Digitals i Administració Pública amb el de Meritxell Batet- no són bones.\n\"Hi ha haver una intransigència més dura que la de Cristóbal Montoro\", ha ressaltat la consellera de la Presidència.\nEl desmarcatge de la CUP\nPel que fa al futur de la legislatura, marcat aquests dies per la decisió de la CUP de \"bloquejar\" la majoria independentista, Artadi ha confiat que es pugui arribar a acords amb ells malgrat el desmarcatge envers el Consell de la República i la posada en marxa del consell assessor del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.\nAquest organisme es posarà en marxa en els propers dies, tindrà entre deu i vint membres i que liderarà Lluís Llach.\nL'encàrrec, en tot cas, no és redactar cap Constitució catalana.\nTorra, en la presentació del nou organisme i en resposta a les preguntes dels periodistes, ha indicat que no pensa en convocar eleccions anticipades.\nA partir del dia 28 d'octubre, el president de la Generalitat recupera la possibilitat de signar el decret per anar a nous comicis autonòmics.\nUn \"escàndol\" hipotecari\nArtadi ha considerat \"escandalós\" el buit legal creat pel Tribunal Suprem en relació a la revisió de la sentència sobre el pagament dels impostos associats a les hipoteques.\n\"És improcedent, deixa en un buit legal la qüestio i provoca inseguretat jurídica\", ha apuntat.\nEl Suprem decidirà definitivament sobre l'impost hipotecari el 5 de novembre, fet que suposa una marxa enrere respecte el posicionament inicial, que feia recaure en els bancs el pagament de les actes jurídiques i documentals.\nUn impost, per cert, cedit a la Generalitat.\n— Govern.\nGeneralitat (@govern) 23 d’octubre de 2018\n\"Hi ha prioritats en els organismes de l'Estat que es veuen distorsionades en funció de qui afecta la situació\", ha apuntat la consellera en referència a la banca, tenint en compte que aquesta mateixa decisió es va prendre en relació a impostos creats per la Generalitat en l'anterior legislatura.\nArtadi ha alertat que aquesta circumstància pot impactar en la signatura de noves hipoteques durant els quinze dies que queden per arribar al 5 de novembre.\nL'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l'Agència Catalana de Consum estan en contacte permanent amb els consumidors per oferir assesorament, ha dit.\nAcords sectorials\nEl conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha comparegut per explicar tres qüestions: el projecte de llei d'ordenació del litoral -que crea un nou cànon recaptat per la Generalitat-, un acord per destinar 30 milions d'euros a l'adquisició de pisos provinents d'execucions hipotecàries i la constitució de la Taula del Ter, un òrgan col·legiat que persegueix el compromís de reduir gaire bé a la meitat les derivacions d'aigua del riu cap a Barcelona.\nPel que fa al primer punt, Calvet ha indicat que hi ha \"molt a fer\" al litoral, i que la Generalitat \"necessita recursos\" per aconseguir-ho.\n\"Necessitem aixecar recursos per impulsar mesures que protegeixin el litoral del nostre país\", ha apuntat el conseller de Territori.\nHi ha 70 municipis costaners a Catalunya, en els quals hi ha 596 trams de platges, 260 dels quals són naturals i, la resta, urbans.", "response": "Elsa Artadi ha explicat que l'ultimàtum de Torra a Sánchez està relacionat amb els pressupostos generals de l'Estat. Ha criticat la manca d'ofertes per part del govern espanyol per aconseguir el suport independentista, i ha lamentat les males relacions entre alguns departaments i ministeris espanyols. S'ha mostrat confiada a arribar a acords amb la CUP, malgrat el seu desmarcatge.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1542", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "Un ple, minuts abans de saltar.\nFoto: Estefania Escolà\nTothom qui vulgui pot fer de ple a la Patum de Berga?\nNo i sí.\nCada any, pels volts de la Patum, ressorgeix un viu debat sobre si tal persona no ha pogut fer mai saltar a plaça i demanar-ho insistentment, si tal altre ho ha aconseguit a la primera...\nLa situació genera tensions tant entre el conjunt de patumaires com entre els propis membres de la comparsa, entre la suposada gent afectada...\nEl gerent del Patronat Municipal de la Patum, Albert Rumbo, aclareix a NacióLaFlama.cat : \"Hi ha 400 salts de plens, 200 el dijous i 200 el diumenge.\nNi un més, ni un menys.\nPer tant, són números tancats, hi ha els que hi ha, i sí que és cert que té la seva dificultat aconseguir fer de ple, però no és una cosa impossible.\"\nEls titulars dels salts de plens són els propis membres de la comparsa, la plantilla, conformada per un total de 22 berguedans.\nCadascun d'ells té quinze salts en propietat -vuit per un dia i set per l'altre-, és a dir, un total de 330.\nEls 70 restants els gestiona l'ajuntament.\n\"Cadascun dels membres de la comparsa, aquella gent que perd hores i hores perquè tot funcioni correctament, gestiona com vol els salts que li pertoquen\", explica Rumbo.\n\"De fet, passa a tot arreu, que els membres d'una colla siguin els qui ballin a plaça, no?\nNo ballaràs pas els gegants de Tarragona per Santa Tecla si no ets de la colla!\", s'exclama.\nTot amb tot, cadascun dels 22 integrants de la comparsa acostuma a reservar-se només un o dos salts, i reparteix els 13 o 14 restants entre amics i coneguts.\n\"Aconseguir un d'aquests salts no és la cosa més fàcil del món, però hi ha gent que ha buscat camins i els ha trobat.\nÉs evident que no pots anar el dia abans i dir-los que vols saltar, s'ha de fer amb temps.\nPerò hi ha força gent que s'ha mogut i ho ha trobat, i hi ha molta gent de fora de Berga que salta amb un certa assiduïtat\", concreta.\nI, tot i que la comparsa de plens podria semblar la més llaminera per a qui no és membre de cap colla, exposa: \"Els plens generen una certa moguda, però no és res que no passi amb d'altres comparses...\nTambé hi ha qui, sense ser de cap colla, ha intentat saltar amb els Turcs i Cavallets, o portar la Guita, o fins i tot ballar l'Àliga, i ho ha aconseguit.\"\nQui pot ser membre de la colla?\nCadascuna de les comparses de la Patum té el seu propi reglament de funcionament intern.\nConcretament, el dels plens estableix que, quan algun dels 22 membres vol deixar la colla, pot cedir el seu lloc al seu fill o nét.\nSi no, el conjunt de la colla també pot decidir atorgar la plaça a algun dels ajudants de la comparsa.\nJa sigui per successió o per cooptació, els 22 berguedans que formen part de la comparsa són els titulars dels salts, i són els qui decideixen si regalen i a qui regalen el privilegi de participar de la festa de Corpus berguedana des del moll de l'os.\nDes del 2008, el patronat porta un registre de tota la gent que participa a la Patum, ja sigui com a membre d'una de les comparses, ja sigui col·laborant-hi desinteressadament, ja sigui simplement saltant com a ple o amb alguna altra comparsa.\nI, en base a aquestes dades, Rumbo sosté que la rotació de protagonistes a la plaça de Sant Pere és prou notable.\nI, si a algú no li convenç aquest sistema, també pot provar sort amb la CUP, que sorteja els salts que pertoquen als seus regidors , acaba apuntant el gerent del patronat.\nTot un ventall de possibilitats, doncs, per revestir-se de vidalba.\nUn dels plens, entrant a la plaça de Sant Pere plena de gom a gom.\nFoto: Joan Parera/NacióLaFlama.cat.", "response": "La Patum de Berga té 400 salts de plens i 70 són gestionats per l'Ajuntament. La comparsa de plens té el seu propi reglament de funcionament intern i decideix qui en pot ser membre i qui pot rebre els salts en propietat. El Patronat Municipal de la Patum porta un registre de tots els participants.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_547", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "El Circuit Cultural Valencià integra ja 69 poblacions de tot el País Valencià i dues universitats –la d’Alacant i Jaume I de Castelló- i ha augmentat el seu pressupost d’un 163% des de 2015.\nEntre els nous membres que s’hi han adherit hi ha Ontinyent, que ha participat aquest dilluns per primera volta en la reunió ordinària d’aquesta xarxa cultural, celebrada a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, que enguany celebra el 30 aniversari.\nEs tracta d’una sessió de treball que es fa cada sis mesos en alguna de les poblacions pertanyents al circuit, a la qual han assistit en representació de Cultura de la Generalitat el secretari autonòmic Albert Girona; el director general de l’IVC, Abel Guarinos; i els nous directors adjunts de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Marga Landete, de Música i Cultura Popular, José Luis Moreno d’Audiovisuals i Cinematografia i Roberto García, d’Arts Escèniques.\nEls altres membres nous que hi ha acudit per primera vegada són la Universitat d’Alacant i Corbera, Morella, Petrer i Xest.\nSi el 2015 hi pertanyien 46 municipis, en el 2016 van arribar als 63, fins arribar a la xifra actual de 69 municipis i dues universitats que s’han adscrit per ara durant 2017.\nEl pressupost destinat al Circuit Cultural Valencià ha augmentat d’un 163 % des de 2015, passant dels 475.000 euros en 2.015 a 1.250.000 euros del pressupost de 2017.\nEl director general de l’IVC, Abel Guarinos, ha manifestat ‘la gran satisfacció que és que el projecte del Circuit Cultural Valencià vaja recollint cultura per les comarques i que en poc temps haja obtingut grans resultats.\nVolem, a més, ampliar progressivament la xarxa de poblacions que formen part d’aquestes programacions conjuntes que realitzem des de Cultura de la Generalitat amb les localitats valencianes’.\nPer la seua banda, el secretari autonòmic, Albert Girona, ha destacat que s’està fomentant ‘la incorporació de més i més municipis al Circuit per programar cultura d’una manera interinstitucional i descentralitzada, tal com marca el pla estratègic cultural “Fes Cultura” i així complir l’objectiu de cohesionar, democratitzar i aproximar la cultura als valencians i valencianes mitjançant programacions atractives als seus municipis’.\nProgramació professional i cofinançada\nLa incorporació al Circuit permet als municipis d’acollir-se a una àmplia oferta de programació professional i cofinançada, sempre que disposen d’un gestor o programador cultural que s’encarregue de les tasques de programació, difusió i tramitació.\nA més, també han de disposar d’un pressupost mínim per assumir els costos derivats de la programació, entre els quals figura l’assumpció de la meitat dels caixets que formen part del conveni de col·laboració.\nEl Circuit facilita als ajuntaments d’acollir-se a cinc tipus de modalitats per accedir a les programacions corresponents.\nAixí, la modalitat de teatre, dansa i circ es divideix en dues que permeten la programació d’un mínim de deu espectacles en el cas de la modalitat A i un mínim de sis espectacles a la de la modalitat B, mentre que la modalitat de lírica facilita la programació d’un mínim de dos espectacles de sarsuela o òpera en format escènic i representada per companyies professionals valencianes.\nEn el cas de la modalitat de música, que es va incorporar el 2016, permet d’acollir una programació d’un mínim de cinc concerts de grups professionals valencians en els quals, com a mínim, hi figurarà un grup que cante en valencià.\nPer la seua banda, la modalitat de cinema i audiovisual garanteix l’accés a una programació d’un mínim de dues sessions de curtmetratges valencians del catàleg que ofereix l’IVC.\nLa presència al Circuit permet de compartir els costos dels concerts de música, mentre que en el cas dels curtmetratges, els consistoris adherits hauran d’assumir els costos de reproducció o d’autor i, en cas de sol·licitar-los, el cost del viatge del director o intèrprets de la projecció per facilitar la seua participació en la presentació de l’audiovisual i el col·loqui posterior.", "response": "El Circuit Cultural Valencià ja inclou 69 pobles de tot el País Valencià i dues universitats, amb un pressupost que ha augmentat un 163 %. Els nous membres que s'han afegit són Ontinyent, la Universitat d'Alacant, Corbera, Morella, Petrer i Xest. El Circuit ofereix una programació professional i cofinançada, amb cinc modalitats que van des del teatre fins a la música.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_45", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "La xarxa d’escoles de La Bressola, que ofereix una escolarització en català a la Catalunya Nord, creu que l’actual falta d’espais els impedeix de créixer.\nLa directora general, Eva Bertrana, ha assegurat que si bé ara han arribat als 1.000 matriculats, ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si al llarg de la història d’aquesta escola haguessin tingut les instal·lacions que requerien.\nBertrana ha apuntat a la falta d’entesa amb les administracions locals com a principal factor.\nDe fet, la directora ha detallat que a finals dels anys 70 es podia obrir un centre educatiu en un local que no fos ‘purament escolar’, però actualment les noves normatives de seguretat impedeixen aquesta situació.\nAixò fa que la majoria d’ajuntaments no disposin d’instal·lacions aptes per a l’obertura de nous centres.\nActualment, La Bressola ha aconseguit arribar a la ‘fita’ dels 1.000 alumnes matriculats.\nDe tota manera, la directora general dels centres, Eva Bertrana, ha dit que ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si les administracions haguessin cedit els locals que La Bressola necessitava.\nBertrana ha assegurat que ‘any rere any’ han de refusar noves inscripcions perquè les aules ja estan plenes i no hi ha cabuda per a nous alumnes.\nDavant d’aquesta necessitat, La Bressola ha anat demanant nous espais a les administracions locals, que són les competents en aquest àmbit.\nLes negociacions, però, no sempre arriben a bon port i això els ha impedit que avui dia La Bressola estigui ‘festejant els 2.000 alumnes’.\nLa direcció general assegura que es conformen amb escoles en barracons perquè ‘l’escola no és les parets que la formen, sinó qui la fa’, detalla Bertrana.\nAixí i tot, les normatives de seguretat els impedeixen obrir nous centres en locals que no són ‘purament escolars’ tal com passava ‘a finals del 70’, quan va engegar la iniciativa educativa a la Catalunya Nord.\nLa directora ha assegurat que estan ‘en negociacions’ amb diversos municipis per obrir nous centres, però ha lamentat que mentre ‘no es concreten les mesures, perdem mainada i locutors del català’.\nA més, Eva Bertrana ha reblat que precisament això va en contra dels principis de La Bressola, ja que ‘l’objectiu no és refusar nins, sinó eixamplar al màxim la base’.\nL’educació secundària és prioritària\nUn dels problemes que preveu patir a curt termini La Bressola és amb les matrícules del col·legi –l’edifici on els alumnes estudien la secundària obligatòria segons el sistema educatiu francès – perquè ‘s’ha quedat petit’.\nBertrana indica que volen ‘desdoblar’ aquest centre per tal de donar resposta a totes les sol·licituds actuals per seguir estudiant la secundària en català.\nEn cas en què aquest nou centre no es pugui aconseguir aviat, afirma que de cara a l’any que ve hauran de refusar matrícules de nens que han estudiat ‘tota la seva vida’ a La Bressola.\nEn segon terme, la Bressola també es plantegen la ‘creació d’un liceu’ per tal que els alumnes puguin estudiar el batxillerat francès en català i d’aquesta manera ‘tancar el cicle’ abans no vagin a la facultat.\nL’espina del centre a Vallespir\nPer altra banda, la directora general assegura que en molts casos l’entesa amb les administracions locals no es produeix perquè els municipis no tenen equipaments per les necessitats de l’escola o no poden afrontar la despesa en personal i material que suposa.\nEl que sí que lamenta Bertrana és que en 40 anys no hagin pogut obrir cap escola en català al Vallespir, perquè ‘és una de les comarques que més ha preservat el català’ i per això s’ha convertit en una ‘espina clavada’ per a la direcció.\nLa Bressola: una escola moderna, vertical i en català\nEl model d’escolarització de La Bressola pretén ser modern i vertical, ja que les classes estan formades per nens de diferents edats en què uns s’ajuden als altres a consolidar tot el coneixement adquirit.\nSegons expliquen des de la mateixa escola, aquest és un model d’èxit, ja que per comunicar-se els nens utilitzen el català.\nAixò comporta que comencin a socialitzar-se en aquesta llengua i obrin la porta a seguir utilitzant el català fora de les aules, una situació insòlita per l’alta imposició del francès.", "response": "La Bressola es veu limitada per la manca d'espais per créixer. La directora destaca la falta d'entesa amb les administracions com a principal factor. Malgrat arribar als 1000 alumnes, hauria pogut assumir-ne el doble, si haguessin disposat dels espais necessaris. Ha anat demanant nous espais, però les negociacions no sempre han anat bé.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1558", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "El teixit pulmonar de pacients que van patir la Covid-19 de forma greu mostra una bona recuperació en la majoria dels casos.\nAixí ho va revelar un estudi realitzat pel centre mèdic universitari de Radboud que ara s'ha publicat a la revista Clinical Infectious Diseases.\nUna conclusió cridanera d'aquesta investigació és que el grup que va ser derivat per un metge de capçalera no es va recuperar tan bé com els pacients que van ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'hospital.\nL'estudi, dirigit pel pneumòleg Bram van den Borst, va incloure a 124 pacients que s'havien recuperat d'infeccions agudes per Covid-19.\nVan visitar la clínica de cures posteriors de coronavirus del centre mèdic de la universitat de Radboud, als Països Baixos.\nEls pacients van ser examinats per tomografia computeritzada i una prova de funció pulmonar, entre altres anàlisis.\nDesprés de tres mesos, els investigadors van fer un balanç, que va revelar que el teixit pulmonar dels pacients s'estava recuperant bé.\nEl dany residual en el teixit pulmonar va ser generalment limitat i s'observa amb més freqüència en pacients que van ser tractats a l'UCI.\nLes queixes més comunes després de tres mesos són fatiga, dificultat per respirar i dolors de pit.\nMoltes persones també experimenten limitacions en la seva vida diària, així com una qualitat de vida disminuïda.\nL'investigador principal i pneumòleg Bram van den Borst explica: \"Els patrons que veiem en aquests pacients mostren similituds amb la recuperació després d'una pneumònia aguda o síndrome de dificultat respiratòria aguda (SDRA), en el qual s'acumula líquid en els pulmons durant molt de temps.\nÉs encoratjador veure que els pulmons després de les infeccions per Covid-19 exhibeixen aquest nivell de recuperació\", postil·la.\nEls pacients es van dividir en tres categories per a l'estudi: un grup amb pacients que van ingressar a l'UCI, un grup de pacients que van ingressar en una sala d'infermeria a l'hospital i, finalment, un grup amb pacients que van poder quedar-se a casa, però van experimentar símptomes persistents que finalment van justificar una remissió del seu metge de capçalera.\nL'estudi va avaluar com els va anar als pacients després de tres mesos i va revelar que els pacients que van ser remesos a la clínica de posttractament pel seu metge de capçalera van mostrar la pitjor recuperació en el període següent.\nPer descomptat, aquest últim grup de pacients va ser derivat a causa de la persistència dels símptomes.\n\"No obstant això, sembla que hi ha un subgrup clar de pacients que inicialment van experimentar símptomes lleus de Covid-19 i després van seguir experimentant queixes i limitacions persistents a llarg termini --explica Bram van den Borst--.\nEl més sorprenent és que amb prou feines trobem anomalies en els pulmons d'aquests pacients.\nAtesa la varietat i gravetat de les queixes i la mida plausible d'aquest subgrup, hi ha una necessitat urgent de realitzar més investigacions sobre les explicacions i les opcions de tractament\".\nEl centre mèdic de la universitat de Radboud va establir la clínica de cures posteriors de coronavirus en la ubicació de Dekkerswald com a reacció a un augment observat en els senyals que una quantitat substancial de pacients amb Covid-19 experimentaven queixes a llarg termini, que anaven des de tos, fatiga i dificultat per respirar fins ansietat i limitacions físiques.\nAltres notícies que et poden interessar\ncoronavirus\nOriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi\nLa variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen\ncoronavirus\nQuins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa\nEl subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit\ncoronavirus\nPer què algunes persones no es contagien de Covid?\nEls experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica\ncoronavirus\nLa UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació\nLa incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada\ncoronavirus\nÉs hora de tractar la Covid com una grip?\nLa situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: \"La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran\"", "response": "Un estudi de Radboud mostra que la majoria dels pacients amb covid-19 greu recuperen bé el teixit pulmonar. Els pacients derivats per metges de capçalera tenen una pitjor recuperació. Els símptomes més comuns després de tres mesos són fatiga, dificultat per respirar i dolors de pit. Els pacients que experimenten símptomes a llarg termini requereixen més investigació.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1900", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "Combatre el discurs homofòbia amb les seves mateixes armes.\nAquest és l'objectiu que s'ha marcat l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per contrarestar els \"missatges d'odi\", que segons el consistori, han difós campanyes com la de l'associació ultraconservadora Hazte Oír.\nL'alcaldessa de la ciutat, Lluïsa Moret, ha presentat aquest matí un autobús contra l'homofòbia que pretén \"posar en qüestió el sistema ideològic patriarcal que ens ha imposat només una identitat de gènere\".\nDavant una de les parades de bus del municipi, Moret ha lluït el triple missatge de la campanya, que \"utilitza imatges provocadores i valentes per fomentar la reflexió entre els ciutadans\".\nEls promotors de la iniciativa, de la cooperativa Apòstrof, han agafat tres frases fetes per \"donar-los un nou sentit que les alliberi de les seves connotacions habituals\", segons l'alcaldessa.\nSón \"carn o peix\", \"pit o cuixa\" i \"blau o rosa\"; tres comentaris \"binaris, de blanc o negre, que no reflecteixen la ciutat amb tots els colors que nosaltres defensem\", en paraules de Moret.\nUn dels busos urbans de Sant Boi ha incorporat els tres missatges a la carrosseria.\nL'Ajuntament ha col·locat tres vinils repartits entre els laterals del vehicle i la part del darrere.\n\"Quan planificàvem la campanya pensàvem quines eren les millors eines per fer-la córrer i vam entendre que els autobusos eren un bon instrument per projectar un determinat missatge\", ha apuntat l'alcaldessa.\nNomés un dels deu autocars urbans de la ciutat llueix els cartells, però des de l'Ajuntament asseguren que \"serà molt visible perquè volta molt\".\nPer una banda, la difusió, a través del bus urbà, dels tres missatges dissenyats i, de l'altra, l'elaboració d'un pla local que revisi els protocols d'atenció de l'administració \"per incloure la perspectiva del col·lectiu LGTBI\".\nAquesta segona part de la iniciativa també contempla una fase de diagnòstic per analitzar, a través d'una enquesta, l'opinió que tenen els veïns de Sant Boi de Llobregat sobre la situació de les persones lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals.\nUna campanya que \"ve de lluny\"\nMoret ha assegurat que la campanya no és una \"resposta directa\" al missatge transfòbic que va posar en circulació, també a través d'un autocar, l'associació Hazte Oír.\nEl missatge del grup ultraconservador va generar una gran controvèrsia i va obligar l'entitat a traslladar el vehicle a Nova York.\nL'alcaldessa explica que l'objectiu de la campanya de Sant Boi és \"fer voltar uns eslògans que no generin ni odi ni discriminació, sinó igualtat\", però insisteix que la van començar a planificar tres mesos enrere, abans de la polèmica oberta per Hazte Oír.\nL'objectiu del consistori és \"construir una ciutat amb tots els colors de la diversitat i lliure de LGTBfòbia\", en paraules de l'alcaldessa, que ha reconegut la seva \"satisfacció\" per ser el primer ajuntament de Catalunya que posa en marxa una iniciativa d'aquestes característiques.\nLa campanya es desenvoluparà al llarg de tot el mes d'abril i els resultats de l'enquesta es començaran a recollir abans de l'estiu.\nLa fita de Moret és tenir a punt el pla local abans d'acabar l'any.\nEls passatgers, escèptics\nEntre els passatgers i els usuaris del transport públic de Sant Boi es respirava un cert escepticisme.\nJust al costat d'on tenia lloc la presentació de l'autocar hi ha el bar de l'estació de tren, un local molt concorregut a primera hora del matí.\nAlguns dels clients no acaben d'entendre què s'estava donant a conèixer i d'altres preguntaven als mitjans de comunicació si per allà hi havia de passar Mariano Rajoy, que aquest cap de setmana va assistir al congrés del PP català i que demà torna a Barcelona.\n\"Això em sembla una tonteria més d'aquestes que fan els polítics\", deixava anar, entre molest i encuriosit, un dels vianants que s'ha acostat a les càmeres per veure què generava tanta expectació.\nPerò les cares de sorpresa més sinceres les han lluït els passatgers de l'autobús, que ni tan sols s'havien fixat en el missatge de la campanya.\n\"Però si em pensava que era un anunci de pollastres!\", s'excusava una de les usuàries que baixaven del vehicle, en referència al vinil amb l'eslògan \"Pit o cuixa\", que va acompanyat de la fotografia de dues gallines.\nEl temps per captar imatges del vehicle i les sensacions dels passatgers ha estat molt limitat.\nL'autobús estava en ruta i s'ha parat davant dels periodistes només durant un minut.\n\"No poden fer esperar els veïns\", s'excusava l'alcaldessa davant la mirada desesperada de càmeres i fotògrafs.\nLa vintena de periodistes s'ha dissipat tan ràpid com el bus, que ha fet acte de presència a la concorreguda roda de premsa amb un pit stop de tot just 60 segons.", "response": "L'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ha presentat un autobús per combatre l'homofòbia. La cooperativa Apòstrof ha agafat tres frases fetes per \"donar-los un nou sentit que les alliberi de les seves connotacions habituals\". Aquesta campanya es vol utilitzar com a eina per a la lluita contra els \"missatges d'odi\" i posar en qüestió el sistema ideològic patriarcal.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2982", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "'La filla esborrada' de la vallenca Margarida Aritzeta ha estat un dels títols locals més venuts a Tarragona en un Sant Jordi en el qual les vendes han estat força repartides.\nA la capital de la demarcació 'Reencarnacions miserables' d'Olga Xirinacs ha estat també un dels més sol·licitats, així com un recull de fotografies 'Revolució i Guerra Civil a Tarragona', amb imatges, algunes d'elles inèdites, d'Hermenegild Vallvé.\nA Reus, a més d'Aritzeta, 'El retorn de l'Àngela', de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, ha estat el títol local més exitós.\nCom ja ha passat en anys anteriors, a les Terres de l'Ebre la xertolina Francesca Aliern, aquest any amb 'Negre Estalzí', ha estat una de les autores locals amb més èxit.\nTambé s'ha venut bé 'Tortosa 1936-1939' de Ramon Miravall.\nAcompanyats d'un dia assolellat i d'una temperatura suau, la Rambla Nova s'ha omplert de gom a gom a partir de les onze del matí fins al migdia i a la tarda es tornava a omplir a partir de dos quarts de sis.\nAixí, el president del Gremi de Llibreters de Tarragona, Josep 'Pitu' Rovira, ha explicat a l'ACN que la sensació és que l'afluència de gent ha estat \"extraordinària\" i que ha estat plena tot i ser un diumenge.\n\"Hi havia el dubte si, per ser diumenge, seria un Sant Jordi més tranquil o no, i de moment sembla un Sant Jordi normal\", ha explicat Rovira, que assenyala que si es compara amb la diada d'ara fa dos anys, quan va caure amb divendres, sembla que porta la mateixa dinàmica.\nEntre els autors locals més venuts a Tarragona destaca 'La filla esborrada', de Margarida Aritzeta, que relata la història d'amor entre una jove i un maqui durant la postguerra i que ja estava a totes les travesses per formar part del llistat dels més sol·licitats.\nD'altra banda, el títol que recull les imatges, algunes de les quals inèdites, d'Hermenegild Vallvé s'ha venut amb rapidesa, amb l'anècdota que els exemplars van arribar just dissabte a les llibreries.\nUn cop més, Olga Xirinacs ha estat també entre les autores més venudes de la ciutat.\nAmb tot, Rovira assenyala que, tot plegat, són percepcions i que les dades oficials no les tindran fins d'aquí a uns dies.\n\"Potser després la cosa canviarà\", reconeix.\nEncara en clau local, ha destacat també 'Un regal per al Führer', de Francesc Valls-Calçada.\nEn termes generals, el títol més venut a la demarcació ha estat, com a tot Catalunya, 'Nosaltres dos', de Xavier Bosch; seguit dels relats d'Òscar Andreu amb 'Com es bull una granota' i la novel·la de Rafel Nadal 'La senyora Stendhal'.\nEn castellà, els que han tingut més sortida a Tarragona han estat 'Tierra de Campos', de David Trueba; 'Todo esto te daré', de Dolores Redondo i 'El laberinto de los espíritus', de Carlos Ruiz Zafón.\n'El retorn de l'Àngela', de Maria Lluïsa Amorós, protagonista a Reus\nA la capital del Baix Camp, 'El retorn de l'Àngela', de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, ha estat el títol local més exitós, segons ha destacat el gerent de la Llibreria Galatea, Joan Peña.\n'La filla esborrada', de la vallenca Margarida Aritzeta, també s'ha situat entre els més demanats d'entre els autors del territori.\nEn l'àmbit català, Xavier Bosch, Sílvia Soler, Pilar Rahola, Jaume Cabré, Jordi Basté i Albert Espinosa s'han venut a un bon ritme.\nA Reus, la diada de Sant Jordi també s'ha viscut de forma multitudinària i festiva, amb epicentre a la plaça del Mercadal.\nFrancesca Aliern i Ramon Miravall, un èxit a l'Ebre\nA les Terres de l'Ebre, la xertolina Francesca Aliern, enguany amb 'Negre Estalzí', s'ha tornat a situar al capdamunt del rànquing de vendes aquest Sant Jordi.\nSegons Rosa Cubeles, de la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, també han destacat el roquetenc Ramon Miravall amb 'Tortosa 1936-1939' i la tortosina Montserrat Boldú amb la proposta infantil 'El gripau Estanislau'.\nAltres publicacions destacades d'autors ebrencs han estat 'Sense Cadàver', de la periodista Fàtima Llambrich; 'La vida darrere de l'aparador', de Jesús Maria Tibau; 'Li deien Lola', de Pilar Romera, i el recull fotogràfic 'Terres de l'Ebre i Matarranya', de Vicent Pellicer.\nPel que fa a les vendes, la responsable de la llibreria tortosina ha destacat l'elevada afluència de persones que hi ha hagut durant tot el matí, malgrat que aquest dissabte ja van registrar una gran activitat.\n\"Ahir va ser una prèvia molt forta i pensàvem que estaria més repartit, però avui ha sigut desbordant i, entre les deu i les dotze, un col·lapse.\nHi ha hagut molt d'ambient, molta gent i s'han acabat molts títols\", ha indicat Cubeles.\nPel que fa a les novetats d'autors de fora del territori, Xavier Bosch, Pilar Rahola, Rafel Nadal, Jaume Cabré i Sílvia Soler se situen entre els més venuts en llengua catalana a les Terres de l'Ebre, mentre que Fernando Aramburu, Javier Cercas i Carlos Ruiz Zafón encapçalen el rànquing de vendes en llengua castellana.", "response": "El diumenge de Sant Jordi a Tarragona va ser molt exitós, amb moltes vendes repartides entre diversos títols locals. Les vendes van ser \"extraordinàries\", segons el president del Gremi de Llibreters de Tarragona. El títol més venut a Catalunya va ser \"Nosaltres dos\", de Xavier Bosch. En castellà, \"Tierra de Campos\", de David Trueba.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_177", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "Els consellers Josep Rull i Jordi Turull han presentat sengles recursos d’apel·lació a l’Audiència espanyola contra l’ordre de presó incondicional dictada per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela.\nPer a argumentar que no hi ha risc de reiteració ni d’ocultació de proves, la defensa de tots dos, que és en mans de l’advocat Jordi Pina, argumenta: ‘Els querellats actualment no tenen cap càrrec en el govern de la Generalitat.\nI això és així perquè, fins i tot discrepant-ne, han acceptat l’aplicació de l’article 155 de la constitució per part del govern espanyol.’\nConcreten que ‘el risc de reiteració delictiva és avui completament nul’.\nI afegeixen: ‘Fixeu-vos, en primer lloc, que tots els querellats, fins i tot discrepant políticament del contingut i la legitimitat, han acatat expressament les mesures decretades a l’empara de l’article 155 de la constitució sense haver fet ni promogut cap mena de resistència a l’aplicació.’\nDiuen també que ho demostra el fet que, ‘després de l’aplicació de l’article 155 ja no s’ha adoptat cap acord ni dictat cap disposició de cap classe ni per part del govern, que es va reunir en acabar la sessió parlamentària del 27 d’octubre sense adoptar cap acord, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers destituïts’.\nArguments de l’apel·lació\nEls dos recursos recorden que la presó provisional és considerada com una mesura excepcional i destaquen que l’Audiència espanyola no és l’òrgan competent per a jutjar aquest cas.\nA més, al·leguen que s’ha vulnerat d’una manera ‘gravíssima’ el seu dret a la defensa perquè la jutgessa no va deixar prou temps per a preparar les declaracions i perquè les acusacions es basen en part en documents que ni tan sols són objecte d’investigació en aquest procés.\n‘L’adopció de la presó provisional per al nostre representat s’ha produït amb una clara vulneració dels drets de defensa i de disposar d’un procés just amb totes les garanties’ perquè hi ha hagut ‘una palmària indefensió cap a l’investigat’, sostenen les defenses.\nTambé recorden que s’ha vulnerat l’article 6.3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i el 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.\nA més, les defenses sostenen que no es compleix cap dels requisits necessaris per a dictar presó incondicional.\nNo hi ha risc de fugida, addueixen, perquè tots dos tenen arrelament personal i familiar a l’estat espanyol i tenen famílies a càrrec, com tampoc risc d’ocultació ni de destrucció de proves, perquè els departaments que governaven són ara sota la direcció del govern espanyol i perquè tots els expedients administratius són a disposició de la justícia.\nTampoc no hi ha risc de reiteració delictiva, segons la defensa: ‘Després de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola cap dels querellats no ha optat per oferir ni promoure resistència al nou escenari.’\nPer contra, han anunciat ‘el seu propòsit de concórrer a les urnes’.\n‘No hi ha voluntat, ni risc, de reiteració delictiva, sinó el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en el marc de la confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral’.\nEn aquest sentit, reiteren que no es pot atribuir als membres del govern haver comès un delicte de rebel·lió ni de sedició, perquè tots dos requereixen que existeixi un alçament ‘violent’, tal com va voler estipular el poder legislador quan va reformar el codi penal.\n‘En cap lloc de l’extens relat fàctic de la interlocutòria no es descriu cap fet que pugui ser constitutiu d’alçament violent o públic que exigeix el tipus penal analitzat’, diuen.\nSegons la defensa, tampoc no hi ha elements que permetin de sustentar una acusació de malversació adduint la signatura de l’acord marc per a l’adquisició d’urnes, perquè aquest acord no es va arribar a complir i perquè, en tot cas, aquesta qüestió és sota investigació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya\nLes defenses es queixen també que la jutgessa Lamela no individualitzés els comportaments de cada conseller en la seva interlocutòria i que els acusés globalment de voler impulsar el procés sobiranista, quan això, precisament ‘no constitueix cap delicte’.", "response": "Rull i Turull han presentat recursos d'apel·lació a l'Audiència espanyola contra la presó provisional. Argumenten que no hi ha risc de reiteració ni d'ocultació de proves, ja que no ocupen càrrecs al govern i han acatat l'article 155 de la Constitució espanyola. Les defenses afirmen que no se'ls pot atribuir un delicte de rebel·lió o sedició.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_614", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.\nAquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present.\nAl final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.\nParlem amb Dolors Sabater, ex-batllessa de Badalona i candidata electa de Badalona Valenta.\n—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs?\nQuin significat té això si penseu que sí?\n—No, l’independentisme és plural i transversal ideològicament, i això és una de les seves fortaleses; una altra cosa és que els partits polítics que representen aquesta pluralitat independentista tinguin estratègies diferents, proposin tàctiques contraposades i s’enfrontin amb una òptica partidista, sovint de manera molt lamentable.\nAixò causa dolor i molta desorientació, desànim i sensació de feblesa entre la gent convençuda, que persisteix mobilitzada i disposada.\nLa gent és plural i diversa, i lluita i col·labora en espais conjunts votant diferent, perquè al carrer, a les lluites compartides, la gent és transversal i pateix per aquesta manca de rumb i sobretot per la manca d’empatia o sensació de fer-se la traveta per partidisme.\nQue no hi hagi una estratègia compartida àmpliament i que no es proposi unitat d’acció divideix el conjunt de la població sobiranista, sí, la divideix en la manera de viure-ho, en la manera d’encarar el malestar, en el fet de dominar l’optimisme o el pessimisme, l’entusiasme o el desencís.\n—Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?\n—Cal afegir a la lluita antirepressiva la construcció de la República, des de baix, fer visible quines millores significa per a la vida quotidiana de la majoria viure en una república catalana i no en un regne borbònic.\nConstruir alternativa.\nEn el terreny antirepressiu, cal augmentar el to i la dimensió de la denúncia pública, i el de l’acció per contrarestar la repressió.\nLa causa antirepressiva ha d’anar molt més enllà de l’independentisme, cal enfortir xarxes de suport a tot l’estat i en l’àmbit internacional.\nPerquè la persecució policial i jurídica contra la llibertat de pensament i acció política, contra la llibertat d’expressió i contra el dret de protesta són una vulneració de drets humans d’una magnitud inacceptable en una societat democràtica.\nD’una altra banda, cal combatre la criminalització expressa que s’ha fet de l’independentisme, que ha arrelat en moltes persones que són víctimes d’una manipulació informativa constant.\nCal introduir elements a partir de l’emocionalitat, humanitzant el conflicte.\nPerò l’independentisme no es pot encallar en l’acció antirepressiva, i ha d’articular la proposta, concretar les millores que duria a la vida diària de les veïnes i els veïns viure en una república catalana.\nCal donar valor al sobiranisme i totes les sobiranies per si mateixes, pel que impliquen d’alliberament.\nCal avançar en el debat del procés constituent.\nI sobretot cal fer república en les accions que milloren la vida de les persones, en la sanitat, les polítiques d’habitatge, en l’educació, en la seguretat.\nQue es noti amb fets quina és la diferència entre viure en un regne monàrquic i viure en una república.\n—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.\n—Al govern li proposaria de prendre decisions republicanes valentes i significatives, que demostrin que tenir un país propi també significa tenir un estil propi que millora la vida de la majoria.\nSeria un canvi amb un gran impacte social d’abast nacional i internacional.\nI no cal esperar per a fer-ho.\nAls partits i a les associacions els proposaria una única mesura: establir espais de treball conjunt que permetin d’acordar una estratègia compartida, unitària, i mecanismes de participació des de baix.\nQue l’estratègia sigui compartida i unitària no significa que tothom hagi de fer exactament el mateix.\nPrenguem exemple de la lluita del moviment antimilitarista d’objecció de consciència i insubmissió, una mobilització multitudinària des de la desobediència no violenta, articulada i coordinada a tot l’estat des de centenars de barris, pobles i ciutats, i des d’espais polítics i opcions personals ben diversos.\nSostinguda durant anys, fins a la victòria (amb relació al servei militar obligatori).\nSaber per què fem les coses, quins són els objectius i els passos, preveure situacions i respostes, preparar-se… És més eficaç i ajuda a acceptar els ritmes o fins i totes les tàctiques discrepants.", "response": "Dolors Sabater argumenta que l'independentisme és plural i transversal ideològicament, i que els partits polítics que el representen tenen estratègies diferents. Cal construir una república des de baix, combatre la criminalització de l'independentisme i augmentar la denúncia pública de la repressió. Sabater suggereix al govern prendre decisions republicanes valentes i significatives, per demostrar que la independència millora la vida.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1658", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, assistirà finalment a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona i hi coincidirà amb Felip VI.\nAixí ho ha anunciat en una declaració institucional en què ha tingut paraules molt dures contra el monarca.\n\"No ha expressat cap paraula de suport cap als represaliats de l'1-O.\nHem demanat ser escoltats.\nHem obert portes i finestres, però els esforços només han vingut del nostre costat\", ha recalcat.\nTorra ha exigit diàleg i negociació per fer efectiu el \"mandat democràtic\" i la \"recuperació de les llibertats\".\n\"Volem dignitat, i no fotografies.\nSegons ell, el 21-D van guanyar \"els republicans\".\n\"No som súbdits, som ciutadans.\nAixí ens vam comportar la tardor passada.\nI així ens comportarem des d'ara endavant\", ha apuntat.\nÉs en aquest punt quan ha volgut justificar una sèrie de mesures relacionades amb la monarquia que es mantinran vigents durant la legislatura.\nTorra ni cap membre del Govern assistirà a actes organitzats per la Casa Reial, i que no es convidarà Felip VI en cap esdeveniment.\nAvui mateix, a banda, li entregarà l'informe del Síndic de Greuges sobre la violència de l'1-O i renunciarà, de passada, al càrrec de vicepresident de la Fundació Príncep de Girona, que Torra ostenta de manera simbòlica.\nPresos i exiliats\n\"He esperat fins a l'últim moment perquè el rei reflexionés i escoltés tot el que ara els explico.\nAquesta espera ha estat en va\", ha destacat Torra, que ha constatat l'existència de nou presos polítics \"perseguits i castigats per haver demanat que els ciutadans poguessin votar\".\nTambé ha destacat la presència de Carles Puigdemont, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira i Toni Comín a l'exili, on també hi ha emmarcat el cas del raper Valtònyc.\nSegons el president, es \"persegueix\" gent per la seva ideologia.\n\"Les ideees de llibertat són perseguides, a l'Estat.\nI això genera un patiment injustificat als presos i als exiliats.\nAvui, com cada dia, ens sentim interpel·lats per tant dolor.\nTenim el deure de cuidar i atendre les famílies, que ens sentim sempre al seu costat\", ha apuntat.\nDavant de tot plegat, el rei \"no ha demanat perdó\".\nA mig matí, RAC1 ha avançat que Torra plantava el rei, però al cap d'una estona fonts de Presidència han indicat que tots els escenaris estaven \"oberts\" i que la decisió encara no era ferma.\nDe fet, els efectes de fer-se públic que no coincidiria amb el monarca han motivat el replantejament de la situació.\nLa declaració institucional s'ha anunciat a les deu del matí a través d'un comunicat de la Generalitat.\nÉs la primera d'aquest tipus que fa Torra des que va accedir al càrrec.\nReunió i carta\nDesprés de la reunió que van mantenir ahir Torra i Puigdemont a Berlín, el president de la Generalitat va assenyalar que no comunicaria la decisió fins aquest mateix divendres.\n\"Des del 3 d'octubre no hi ha hagut cap mena de disculpa ni excuses per part del monarca espanyol\", va recalcar el dirigent independentista.\nLa possibilitat de plantar el rei està damunt la taula des de dimarts, quan la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va indicar que no hi haurà relació \"protocol·lària\" si no hi havia un canvi de to.\nEl president va enviar dimecres una carta conjunta amb Puigdemont i Artur Mas en la qual reclama al monarca obrir un període de negociació per tancar la ferida del discurs del 3-O, i de passada li reclamava una reunió aprofitant la visita a Catalunya.\nAquesta cita, però, no es produirà: el govern espanyol no l'autoritza amb l'argument que les qüestions polítiques urgents ja s'abordaran en la trobada Torra-Sánchez, prevista per al 9 de juliol i de la qual se'n treballa l'ordre del dia.\n\"Volem diàleg o no volem diàleg?\", es preguntava el president de la Generalitat a través de Twitter un cop conegut el veto.", "response": "Torra assistirà a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona, on coincidirà amb Felip VI. Tanmateix, en una declaració institucional ha tingut paraules molt dures contra el monarca. Torra ha anunciat que ni ell ni cap membre del govern assistiran a actes organitzats per la Casa Reial, i que no convidarà el rei a cap esdeveniment.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_179", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "Fa un any es publicava al BOE el decret llei del govern espanyol per a exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos.\nAleshores el PSOE deia que era una qüestió ‘d’urgència democràtica’ perquè una proposició no de llei del 2017 demanava retirar de seguida les restes.\nEl decret llei justificava l’exhumació per a corregir la ‘incongruència’ que significa que Franco sigui enterrat al Valle de los Caídos, teòricament construït com un memorial als morts durant la guerra del 1936-39.\nLa portaveu socialista, Adriana Lastra, explicava que la data de l’exhumació no es faria pública per evitar protestes feixistes, i que es faria ‘amb molta prudència i sense escarafalls’.\nTanmateix, 365 dies després el dictador continua on era.\nSi bé el juny de 2018 el president espanyol Pedro Sánchez insinuava als periodistes que l’exhumació era imminent, el decret aprovat dos mesos després comportava que, com d’hora, el trasllat fos a l’octubre o al novembre.\nEl motiu era el blindatge legal per impedir que la família Franco bloquegés el procés.\nTanmateix, els familiars del dictador van oposar-s’hi al·legant que el decret era inconstitucional.\nVan amenaçar Sánchez amb la via penal, per prevaricació i profanació de tomba.\nTot i això, el president espanyol assegurava que la determinació del govern espanyol era ‘ferma.’\nPoc després la família presentava un recurs en què demanava que Franco fos enterrat amb honors militars a la catedral de l’Almudena de Madrid.\nDe fet, hi havien comprat una cripta el 1987.\nEl govern espanyol va passar la responsabilitat a l’Església espanyola, tot dient que dins el temple regia el dret canònic.\nL’arquebisbat de Madrid va reiterar que la família hi tenia dret i no ho podia impedir.\nPerò a final d’octubre el govern espanyol va canviar de parer: ara considerava que la llei de memòria històrica sí que li permetia impedir l’enterrament del dictador a l’Almudena.\nL’argument és que la llei impedeix l’enaltiment del franquisme, fet que podia ocórrer a la catedral.\n‘No som responsables de l’exhumació, som responsables que les restes siguin en un lloc on no puguin ser enaltides.\nAixò és el que diu la llei’, afirmava aleshores la vice-presidenta espanyola Carmen Calvo després d’una reunió amb el número dos del Papa.\nEl govern espanyol canviava el to i negava improvisació.\nAra bé, al decret d’agost no s’hi havia pas fet constar que les restes havien d’anar a parar en algun indret on no fossin enaltides.\nSánchez pretenia corregir aquest error amb una modificació de la llei de memòria històrica que deixés clar que Franco no podria ser enterrat en un lloc d’accés per al públic general.\nPP i Ciutadans van maniobrar per allargar el termini i endarrerir una possible exhumació.\nAl novembre el president espanyol ja admetia que l’exhumació podria endarrerir-se al gener d’enguany.\nI un mes després deia que no era necessària modificar la llei per impedir l’enterrament del dictador a l’Almudena, perquè el seu executiu ja tenia ‘eines’ per impedir-ho.\nAra bé, aquesta vegada Sánchez ja no posava terminis.\nL’excusa era que el procediment d’exhumació havia de ser molt garantista.\nCom a mínim el líder socialista rebia alè des del Tribunal Suprem, que rebutjava aturar cautelarment l’exhumació com demanaven els familiars.\nA mitjan febrer el govern espanyol finalitzava el procediment administratiu per exhumar el dictador i aprovada tirar endavant el procés.\nDonava quinze dies als néts de Franco per decidir on l’enterraven sempre que no fos a l’Almudena.\nPerò dues setmanes després un jutjat de Madrid paralitzava l’exhumació, a petició d’un veí de San Lorenzo del Escorial; amb l’actuació de rerefons de la Fundació Francisco Franco.\nEl govern espanyol va recusar el jutge per les seves opinions contra la memòria històrica.\nAnimat per la desestimació d’altres demandes similars, al març el consell de ministres espanyol aprovava formalment l’exhumació per dur les restes al cementiri d’El Pardo, i la planificava pel deu de juny.\nI restava pendent d’un altre recurs que la família havia presentat al Tribunal Suprem.\nPrecisament el Tribunal l’aturava cautelarment el sis de juny, quatre dies abans de la teòrica data de trasllat.\nÉs l’últim episodi d’un any d’anuncis, matisacions, errors, recursos i ajornaments.\nMentrestant, el dictador segueix reposant al costat de moltes de les seves víctimes.", "response": "Un any després, les restes de Franco continuen sense ser exhumades del Valle de los Caídos. El decret del govern ha estat impugnat per la família Franco. El govern ha canviat de parer diverses vegades i ha maniobrat per endarrerir l'exhumació. Diversos problemes han portat a contradiccions sobre la possibilitat d'enterrar les restes a la catedral de l'Almudena.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2569", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "El PIB espanyol va caure un 4,1% interanual durant el primer trimestre de l'any, que ja recull l'impacte generat per la crisi sanitària del coronavirus, segons les dades avançades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).\nAquesta forta davallada contrasta amb el creixement de l'1,8% del trimestre precedent.\nSi es compara amb el quart trimestre del 2019, la caiguda s'ha accentuat fins al 5,2% en termes de volum.\nEs tracta de 5,6 punts menys que la taxa registrada durant el quart trimestre.\nLa contribució de la demanda interna a la variació interanual del PIB ha estat del -4,3 punts i cau 5,6 punts respecte el quart trimestre, mentre que la demanda externa presenta una aportació de 0,2 punts, tres dècimes menys que el trimestre anterior.\nEn termes d'hores treballades, el PIB registra un descens del 5% respecte al trimestre anterior.\nAquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (-1,9%) per la reducció que s'ha produït en les jornades mitjanes a temps complet, del 3,1%.\nQuant a la diferència respecte al mateix període de l'any passat, les hores treballades cauen un 4,2%, és a dir, 5,6 punts menys que el quart trimestre del 2019.\nEn termes interanuals, l'ocupació va presentar una taxa del -0,6%, 2,6 punts inferior a la registrada en el trimestre precedent, és a dir, l'equivalent a 102.000 treballadors a temps complet durant un any.\nPer branques, a taxa de variació interanual de l'ocupació en la industrial es va situar en el 0,8%, xifra que suposa un descens d'1,1 punts respecte el trimestre precedent.\nEn el cas de la construcció, la variació interanual de l'ocupació és del 3,9% menys i en la dels serveis cau 2,5 punts en la seva variació interanual respecte el trimestre anterior.\nEn les branques primàries, la variació és del 7,2%, amb un descens de 2,7 punts respecte el trimestre anterior.\nPel que fa la demanda interna, la despesa de consum final cau un 4,1% respecte el primer trimestre del 2019, 5,6 punts menys que a al taxa del quart trimestre.\nA les llars, la despesa en consum final de les llars experimenta una taxa interanual del -6,7%, 7,9 punts menys que en el trimestre passat.\nPer la seva part, la despesa en consum final de les administracions públiques presenta un creixement del 3,6%, 1,2 punts més que en el trimestre precedent.\nLa inversió en actius fixes materials va presentar una variació interanual del 8,8%, és a dir, 8,7 punts menys que en el trimestre precedent.\nPer components, la inversió en habitatges i altres edificis i construccions cau 9,7 punts i passa del -2,2% al -11,9%, mentre que la inversió en maquinària, béns d'equip i sistemes d'armament va retrocedir 7,2 punts després de passar del 2,6% al -4,6%.\nPer contra, la inversió en productes de la propietat intel·lectual experimenta una variació del 4,3%, amb un increment de tres dècimes respecte al trimestre passat.\nQuant a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis presenten una variació anual del -6,3% respecte el primer trimestre del 2019, això són 9,6 punts menys que en el trimestre anterior.\nAquesta variació es produeix per un descens de les taxes interanuals de les exportacions de béns, del 2% al -4,7%, i de les exportacions de serveis ( del 6% al -9,6%).\nDins d'aquest apartat, la despesa de no residents en el territori econòmic va baixar 20,4 punts, des de l'1,2% al -19,2%.\nD'altra banda, el valor afegit brut de les branques industrials baixa un 2,2% respecte el mateix trimestre del 2019, amb un descens de 3,4 punts respecte la variació interanual registrada en el trimestre anterior.\nLa indústria manufacturera presenta una taxa del -2,8%, xifra que representa un descens de 3,5 punts respecte el trimestre precedent.\nEl valor afegit brut de la construcció va caure un -8,6% respecte el mateix trimestre del 2019, 9,5 punts menys que en el trimestre anterior.\nEn els serveis, el valor afegit brut en el primer trimestre és del -4,1%, taxa 6,5 punts inferior que la del trimestre precedent.\nPer últim, les branques primàries registren una variació interanual del -2,5% aquest trimestre davant el -5,4% el trimestre anterior.\nL'INE ha precisat que les diverses implicacions que les restriccions imposades a la circulació de persones i a algunes activitats econòmiques després del decret d'estat d'alarma durant la segona quinzena de març pot fer que en les futures revisions del PIB els resultats puguin ser \"d'una magnitud major\" a l'habitual.", "response": "El PIB espanyol va caure un 4,1 % en el primer trimestre de 2020 pel coronavirus, segons l'INE. Les hores treballades van disminuir un 5 %, l'ocupació va disminuir un 0,6 % i les exportacions es van reduir un 6,3 %. La despesa de consum final de les llars va caure un 6,7 %, mentre que la inversió en actius fixes va disminuir un 8,8 %.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2436", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "La líder de l'oposició, Inés Arrimadas, ha acusat aquest dijous el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de \"prendre el pèl\" al conjunt dels catalans tornant a la \"pantalla passada\" del referèndum.\nDurant la segona jornada del debat de la qüestió de confiança, la presidenta del grup parlamentari de C's ha comparat el procés amb una \"roda de hàmster\" i una \"bicicleta estàtica amb què no s'avança\".\n\"Hi ha molta gent vivint del procés, per això els va bé que no avanci.\nBaixin de la bicicleta estàtica i passegin per la realitat del carrer\", ha reclamat tot recordant les llistes d'espera en sanitat i serveis socials i els impagaments a les farmàcies.\nArrimadas també ha criticat que Puigdemont \"allargui l'agonia\" i \"segueixi fent perdre\" el temps als ciutadans amb el full de ruta independentista.\nAllau de crítiques de C's al procés sobiranista.\nL'endemà del discurs de Puigdemont al Parlament, la cap de l'oposició ha equiparat l'aposta secessionista del Govern amb una \"roda d'un hàmster\" que gira sense avançar i una \"bicicleta estàtica\" amb què, malgrat \"cremar energies i malbaratar recursos\", no s'aconsegueix anar endavant.\nSeguint amb la metàfora, la cap de l'oposició ha exigit al president de la Generalitat que surti al carrer per palpar la realitat dels catalans, que tenen dificultats per arribar a final de mes, ha recordat.\nArrimadas ha estat especialment dura amb la proposta de Puigdemont de celebrar un referèndum la segona quinzena de setembre del 2017 perquè suposa \"tornar a la casella de sortida\" i recuperar \"una pantalla del passat\".\n\"Ens ha fet perdre tres mesos més, per què no va plantejar-ho al juny si no ha fet cap canvi ni correcció?\nPer què va allargant l'agonia?\", s'ha preguntat.\n\"Posen i treuen del calaix el referèndum com si tinguéssim amnèsia.\nAixò no és un referèndum, és el 'neverendum', que mai serà la solució\", ha afegit en to irònic entre aplaudiments de la bancada 'taronja'.\nContradiccions pel referèndum\nA parer seu, el Govern cau en contradiccions tornant a apostar pel referèndum ja que tant Artur Mas com el propi president de la Generalitat ho donaven per superat.\n\"A l'octubre del 2015, Mas deia que ja havien fet el referèndum i ridiculitzava la gent que en proposa un d'acordat.\nAl juny d'aquest any, Puigdemont assegurava que l'opció que l'Estat acceptés un referèndum era vagar per l'espai sideral\", ha rememorat.\nTot plegat, en opinió d'Arrimadas, és una \"presa de pèl\" per al conjunt dels catalans.\nTant per als que no creuen en la via secessionista com per a la \"gent de bona fe\" que \"confia\" en l'aposta independentista del Govern.\nI és que l'oferta del referèndum, ha prosseguit, \"desacredita\" els mesos que portem de legislatura.\n\"El mandat democràtic al que tant apel·len va mutant en funció dels seus interessos, igual que els acords que tanquen amb la CUP\", ha etzibat.\nSortida de la UE i bloqueig d'Espanya\n\"Vostè podrà fer les qüestions de confiança i les pròrrogues que vulgui però ni ara ni mai tindrà l'autoritat moral, política ni social per treure els catalans d'Espanya i Europa\", ha advertit tot exigint al president de la Generalitat que sigui \"coherent\" i \"clar\" admetent que la independència de Catalunya comportaria la sortida de la UE.\nEn aquest sentit, li ha demanat que no s'emmiralli en el 'Brexit' o el cas de Kosovo i impulsi la \"connexió\" amb l'Estat en lloc de la \"desconnexió\".\nEn aquesta línia, la líder de C's al Parlament ha retret a Puigdemont que no hagi plantejat cap negociació amb l'Estat ni cap proposta de reforma i hagi preferit alimentar el \"bloqueig\".\n\"Què farien vostès si Espanya funcionés bé?\nEl seu projecte no tindria cap mena de recorregut\", ha recriminat.\n\"Com pitjor va Espanya, millor els va a vostès\", ha sentenciat.\nCrítiques a la nova CDC\nLa dirigent 'taronja' també ha assegurat que el seu partit defensa al Congrés reivindicacions històriques de Catalunya com la millora del finançament i ha lamentat que CDC –ara, el Partit Demòcrata Català- hagi deixat de fer-ho.\nA més, ha criticat que els convergents hagin abandonat la \"centralitat\" i la \"moderació\" aliant-se amb els cupaires.\n\"Qui ha vist i qui veu a CDC\", ha dit amb sorna.", "response": "Arrimadas ha criticat Puigdemont per allargar l'agonia del procés sobiranista, el qual ha comparat amb una roda de hàmster i amb una bicicleta estàtica. Arrimadas ha exigit al president que surti al carrer per palpar la realitat dels catalans que tenen dificultats per arribar a final de mes. A parer seu, el govern cau en contradiccions tornant a apostar pel referèndum.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2186", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "El Centre de Negocis i Convencions, SA, encarregarà un nou informe jurídic per tal de disposar de més informació abans de prendre qualsevol decisió encaminada a demanar la reversió del solar annex al palau de congressos, la Llotja, tal com s'ha acordat durant el consell d'administració extraordinari de la societat municipal CNC celebrat aquest dimecres.\nAixí mateix, els consellers delegats també han acordat no concedir cap nova pròrroga al propietari dels terrenys, el BBVA, perquè pugui construir-hi les dues torres de pisos projectades.\nEn aquest sentit, cal recordar que la darrera pròrroga concedida a la propietat venç el 18 d'abril.\nA la vegada, el CNC també sol·licitarà la taxació externa del solar per poder conèixer el valor que té actualment.\nDurant la reunió, el conseller delegat Rafael Peris ha presentat l'informe encarregat pel CNC, el qual posa en dubte que el Centre de Negocis i Convencions pugui recuperar a cost zero els terrenys, tal com estableixen les clàusules de compravenda en cas que el propietari no hi construeixi les dues torres previstes.\nEls representants al consell d'administració del CNC han optat per la \"prudència\" abans de prendre cap decisió, al menys fins al 18 d'abril, respecte a plantejar sol·licitar la reversió del solar annex a la Llotja per tal de conèixer amb certesa les conseqüències reals que podria comportar per al CNC en cas d'executar-se i que el propietari –el BBVA- acabés recorrent la clàusula de compravenda establerta en el contracte en considerar-la abusiva i la justícia li acabés donant la raó.\nAquesta clàusula del contracte estableix que el solar revertiria en favor del CNC, \"amb totes les seves accessions i edificacions, sense indemnització, així com amb la pèrdua de la fiança i de totes les quantitats abonades en concepte de preu de compra\".\nEn aquest sentit, l'informe jurídic encarregat pel CNC i que s'ha donat a conèixer durant la reunió qüestiona que la societat municipal pugui recuperar els terrenys sense haver de pagar res, ja que existeix jurisprudència de casos similars en què finalment la part que ha demanat la reversió d'un terreny o immoble s'ha vist obligada a indemnitzar els anteriors propietaris, segons ha explicar Rafael Peris.\n\"Algú va pagar 49 milions d'euros per aquest solar, que són els que van servir per construir la Llotja, i si ara es demana una reversió algú es pot sentir perjudicat en els seus drets i, per tant, no es descartable que es demani una indemnització\", ha remarcat el conseller delegat.\nPeris ha recordat que a més de les conseqüències econòmiques \"importants\" que podria suposar per al CNC, i per extensió per a l'Ajuntament de Lleida –que té una participació del 80% en aquesta societat-, també es podria exigir una responsabilitat patrimonial als membres del consell d'administració.\nDavant dels dubtes, durant el consell d'administració extraordinari del CNC, celebrat a petició del PDeCAT-Unió, ERC-Avancem i la Crida-CUP, s'ha acordat encarregar un segon informe jurídic que permeti als consellers delegats disposar de més informació abans de prendre qualsevol decisió al respecte de demanar la reversió del solar.\nAixí mateix, s'ha acordat que el CNC demanarà una taxació externa del solar i que concedirà cap nova pròrroga al propietari del solar perquè pugui construir-hi les dues torres previstes en el contracte.\nPer la seva banda, el representant d'ERC-Avancem, Carles Vega, ha remarcat que \"fa set anys que el CNC hagués pogut demanar exercir la clàusula de reversió del solar annex a la Llotja, o al menys tenir clar si se'n podia o no fer-ne ús\".\n\"Sempre que s'ha parlat de la qüestió s'ha manifestat que hi havia dubtes al respecte i ara es presenta un informe jurídic que acaba dient el mateix i el que volem és tenir la qüestió ben clara\", ha remarcat.\nDes d'ERC-Avancem mantenen que \"és possible la reversió sense cap mena d'indemnització però també volem estar-ne segurs\" i exigeixen que \"d'una vegada per totes es prengui una decisió\".\nEl representant de la Crida per Lleida-CUP, Ferran Dalmau, ha criticat que l'informe encarregat pel CNC \"apunti cap a no exercir la reversió del solar\" i ha insistit en què \"el que diu el contracte és molt clar, tal com ha reafirmat després la Fiscalia Anticorrupció, en el sentit que la reversió ha de ser a cost zero\".\nPer això, des de la formació segueixen exigint \"el retorn a la ciutat d'aquest solar a cost zero\".\nAltrament, alguns grups de l'oposició també han criticat la filtració a la premsa del primer informe encarregat pel CNC en relació amb el solar annex a la Llotja, abans que es presentés en la reunió d'aquest dimecres.", "response": "El CNC ha acordat encarregar un segon informe jurídic i sol·licitar una taxació externa del solar annex al palau de congressos La Llotja per conèixer el seu valor actual. El conseller delegat ha presentat un informe que qüestiona la possibilitat que el CNC pugui recuperar els terrenys sense indemnització, si el propietari recorre la clàusula de compravenda considerada abusiva per alguns.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2206", "instruction": "Fes un resum curt del següent text.", "context": "La Paeria de Cervera ha presentat la 41a edició de l'Aquelarre a Barcelona aquest dimarts a la Fàbrica Estrella Damm de Barcelona.\nLa festa del foc i la música de les terres de Ponent se celebrarà del 26 al 28 d'agost i comptarà amb els seus elements més característics com el Mascle Cabró, l'Escorreguda del Mascle, el Ball de la Polla i el Foqueral.\nL'espectacle infernal enguany transformarà la capital de la Segarra en un camp de batalla submarí de lluita entre el foc i l'aigua on es veurà, entre altres coses, com els déus castiguen i enfonsen la ciutat llegendària de l'Atlàntida.\nL'acte central serà una suma de foc, música, teatre, espais adaptats i innovacions artístiques i tècniques que any rere any donen un caràcter especial a la cita aquelarrenca.\nD'altra banda i un més i mig abans de la celebració, Els elements tradicionals de la festa del foc i les bruixes sortiran per primer cop de Cervera per a actuar durant el Festival Cruïlla el 13 de juliol.\nL'Atlàntida és una illa llegendària situada en algun lloc desconegut al mar Mediterrani.\nDesprés d'expandir- se i conquerir diversos territoris, els habitants de l'Atlàntida van provar de conquerir Egipte i Grècia, i van entrar en batalla amb Atenes.\nEls déus, enfadats pel comportament superb dels seus habitants van castigar la gran illa i, mitjançant un terratrèmol i forces volcàniques, van enviar la seva ciutat principal al fons marí, ben a prop de les tenebres, han recordat els responsables de la festa.\n\"L'Aquelarre la tenim tipificada amb l'element primari que és el foc.\nEl joc d'aquest any és agafar l'embrió de la temàtica de l'Atlàntida i del context del Mediterrani per emprar-hi també l'element de l'aigua.\nL'espectacle girarà entorn de com conviuen, es relacionen i confronten el foc i l'aigua, ha dit el director artístic de l'Aquelarre de Cervera 2018 Albert Parra.\nEntre les entitats cerverines que col·laboren i ajuden a fer de l'Aquelarre un esdeveniment singular hi haurà la Colla de diables de Cervera Carranquers, \"els reis del foc des de fa vint-i-quatre anys\".\nTal com passa de manera tradicional, els acompanyaran dues colles de diables convidades, que en aquesta edició seran els Diables Voramar del Serrallo de Tarragona i Els Diabòlics de Roquetes del Garraf.\nTots plegats seran els encarregats de fer les enceses, cercaviles i correfocs, i esdevindran els autèntics responsables que a plena nit es faci de dia.\nEls diables cremaran més de 380 quilos de pólvora i unes 12.000 carretilles mentre ballaran al ritme de les percussions dels tabalers.\n\"La màgia i originalitat de l'Aquelarre rau en la col·laboració dels cerverins, organitzats en entitats i associacions, una intensa manifestació cultural del teixit associatiu que aplega centenars de voluntaris\", ha dit Parra.\nDes dels Geganters fins a les bandes de percussió Bombollers i el grup femení Band Tokades, la companyia Grepp Teatre o els professionals d'Alea Teatre.\nA més, també col·laboren a l'ambientació l'street art de Fadunito i el taller plàstic La Gàrgola.\nEls centenars de voluntaris que treballen en la festa estan regits per un protocol únic que marca l'acte central de l'Aquelarre, un espectacle que cada any es teatralitza de nou i que té tres actes molt definits i que cap director artístic es pot saltar.\nSegons Parra, la \"màgia\" i \"originalitat\" de la festa se centra en el Mascle Cabró, protagonista d'una dramatúrgia que cada any es dissenya de nou, seguint el protocol de l'encesa de la Universitat, el ball de la Polla, la invocació del Boc, l'escorreguda del Mascle Cabró i el Foqueral.\nLa introducció parteix de l'Encesa de la Universitat de Cervera que obre la festa, un espectacle amb foc i pirotècnia a la façana de l'històric edifici, que enguany tindrà els músics de la Companyia Elèctrica Dharma com a convidats especials.\nA continuació, s'inicia una gran cercavila que arriba fins a Cal Racó i es caracteritza per un correfoc i una baixada amb les entitats participants.\nA més, l'Aquelarre de Cervera tindrà una celebració prèvia de foc i música el divendres 13 de juliol com a part del cartell del Festival Cruïlla de Barcelona 2018 amb una gran representació de 150 cerverins entre diables, percussionistes i geganters – acompanyats de música i algunes bèsties –.\nEstructures de més de 12 metres d'alt, pirotècnia, xanquers, i foc fred en aquesta ocasió, degut a les mesures circumstancials d'esdeveniments.\n\"És la primera vegada que elements tradicionals de l'Aquelarre surten fora de Cervera\", ha dit Parra.\n\"Festival amb cartell internacional però amb ànima local i aquesta ànima es transmet defensant la cultura pròpia, la pop, la dels músics però també la popular i tradicional.\nSempre havíem volgut incorporar elements de foc però no ens veiem capaços perquè no som especialistes.\nLa gent de l'Aquelarre és el soci ideal per portar-ho a terme\", ha dit Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla.", "response": "La 41a edició de l'Aquelarre de Cervera girarà entorn de la llegenda de l'Atlàntida, amb elements d'aigua i foc. Els diables cremaran 380 quilos de pólvora i hi participaran diverses colles convidades. També tindrà una actuació durant el Festival Cruïlla el 13 de juliol. La festa és una col·laboració dels cerverins, organitzats en entitats i associacions, que aplega centenars de voluntaris.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1846", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Diuen que els nens i nenes d'ara ja no són com els d'abans... i els pares i mares tampoc.\nI és que en els darrers anys ha anat guanyant terreny un model basat en la sobreprotecció dels fills.\nEs tracta de la hiperpaternitat, un terme que a casa nostra ha popularitzat la periodista Eva Millet, autora de llibres com Hiperpaternidad i Hiperniños.\n¿Hijos perfectos o hipohijos? i del popular blog educa2.\nAquesta manera de criar, procedent dels Estats Units, ha suposat en paraules d'aquesta periodista el fet de passar de tenir \"fills mobles\" a tenir \"fills altar\" o, el que és el mateix, de no fer-los cas a venerar-los.\nLa conseqüència de sobreprotegir-los acaba sent que no tinguin autonomia i que els sigui molt difícil desenvolupar-se fora d'aquesta xarxa de suport.\nTots els experts coincideixen en assenyalar que no hi ha ni famílies ni models perfectes i que, com sempre, el sentit comú i l'equilibri acostuma a ser la millor guia.\nTanmateix, una bona alternativa per sortir d'aquesta situació poden ser les colònies, una activitat que no per tradicional –qui no hi ha anat quan era un nen- deixa de ser molt efectiva a l'hora de viure un estiu diferent.\nSegur que hi ha molts pares i mares que al principi no ho veuran clar: per si és la primera vegada que marxen de casa, per si els hi costa fer nous amics, pel menjar, per si passen por a les nits...\nPerò, tal i com afirma la veu “merlinesca” de l'actor Francesc Orella al seu espot d'enguany: “Tendiu a sobreprotegir-los, però Rosa dels Vents també”.\nAixò sí, sempre deixant-los el seu espai per crèixer.\nTota l'oferta de colònies Rosa dels Vents estiu 2019\nL'amplíssima oferta de Rosa dels Vents\nRosa dels Vents és una empresa catalana amb més de 40 anys d'experiència oferint colònies amb els màxims certificats de qualitat i seguretat.\nL'oferta és absolutament variada tant per temàtica –amb anglès, d'aventura, nàutiques, d'equitació, de motor, de futbol...- com per ubicació geogràfica: des de la Costa Brava al Pirineu passant pel Montseny, la Noguera, la Garrotxa i les Gavarres, entre altres.\nAquest estiu ve carregat de novetats.\nPer exemple el programa Canya Empordà al Pou del Glaç de la Bisbal que inclou conduir una handbike, superar proves de max cross i jugar amb el tragaballs.\nEl Tot Aventura, al Castell de Fluvià de Sant Esteve Palautordera, inclou activitats com ponts, tirolina, jump extrem... i n'afegeix de noves com el paintball, karting i unes olimpíades aquàtiques.\nTambé s'estrenen unes colònies per a adolescents de 14 a 17 anys a l'Hotel Condes del Pallars de Rialb amb activitats com l’hidrospeed i el gran circuit de ponts i tirolines al Pirineus Parc Aventura, entre altres.\nFinalment, destaca el combinat Beach & Horses, dues setmanes en anglès repartides entre les activitats marítimes a la Fosca de Palamós i les eqüestres a Mas Pinsach de la Garrotxa.\nPer aquest estiu s'han programat fins a 32 programes.\nUn cercador permet filtrar-los per temàtica, edat, sobre l'ús de l'anglès, la data, la durada i el preu, entre altres.\nUna vegada escollit, la reserva es pot fer directament a través del web o resoldre qualsevol dubte a través del telèfon (93 409 20 71) o per correu electrònic (informacio@rosadelsvents.es).\nCercador dels programes de colònies Rosa dels Vents 2019\nEls monitors, la garantia de Rosa dels Vents\nEls monitors de Rosa dels Vents són la garantia que els nens i nenes estaran com a casa.\nA totes les estades de colònies hi ha un director de lleure i un monitor per cada grup de 10 nens o joves.\nL'equip de monitors vetlla en tot moment per la seguretat i la diversió dels participants actuant com a animadors i responsables des de la recepció fins al comiat.\nEs tracta de presones entre 21 i 30 anys titulades en monitoratge de lleure i/o en modalitats esportives (INEFC, tècnics d’esport i/o animadors socioculturals…).\nA més, els programes específics d'anglès estan dirigits per especialistes titulats (Advanced i Proficiency).\nPer altra banda, els equips de les colònies d'esports nàutics, les encapçala un director de lleure, titulat en vela lleugera i creuers per l’escola de vela de l’Estartit, i estan formats per equips de monitors especialistes en les diferents modalitats de mar, riu i lleure.\nRosa dels Vents tindrà aquest estiu un equip d'uns 200 monitors amb experiència, el 70% els quals han treballat anys anteriors i el 60% ho han fet durant la temporada escolar.", "response": "La hiperpaternitat, un model de criança basat en la sobreprotecció dels fills, ha generat conseqüències com la falta d'autonomia dels nens. Les colònies d'estiu poden ser una bona alternativa, perquè els nens desenvolupin la seva independència i es diverteixin. Rosa dels Vents és una empresa catalana que ofereix una àmplia varietat de colònies d'estiu, amb certificats de qualitat i seguretat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_53", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Fa cent anys que el famós quadre de Ramon Casas La càrrega va ser cedit al Museu de la Garrotxa d’Olot i, per celebrar-ne l’efemèride, el museu ha impulsat la mostra ‘La càrrega o la violència de l’estat contra el poble’.\nEs podrà veure a partir de dissabte i fins al 18 d’agost i està comissariada per l’historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras.\nPerò lluny de crear una exposició de caràcter històric, Calpena i Carreras han optat per fer una reflexió sobre l’evolució de les càrregues policíaques des del segle XVIII fins a l’actualitat.\nLa mostra es divideix en dues parts i la primera parteix del quadre de Ramon Casas i se centra a contextualitzar i divulgar detalls poc coneguts d’aquesta obra.\nPer exemple, s’explica que el quadre no ha sortit des del 1997 perquè hi ha risc que es malmeti.\nEl procés de restauració a què es va sotmetre l’any 1957 va donar massa rigidesa a la tela i això fa que sigui impossible de desmuntar-la sense riscos.\nA la segona part, el visitant s’endinsarà en el concepte de càrregues policíaques al llarg de la història.\nI ho farà, primer, obrint una cortina amb la imatge de persones manifestant-se amb les mans enlaire per, després, topar-se amb una segona cortina amb tot d’antiavalots en primer pla.\nEn aquest espai també hi ha una selecció de treballs artístics i fotogràfics de diferents càrregues des del segle XVIII fins avui.\nEl missatge que es vol transmetre és que les tècniques repressives han anat evolucionant –des dels sabres fins als gasos lacrimògens– però que el concepte de càrrega continua essent el mateix.\nAixí, per exemple, hi ha instantànies del xoc entre policies i manifestants a Irlanda, Sud-àfrica, Veneçuela, Turquia, Itàlia i França en diferents moments de la història, arribant fins i tot a les protestes de les Armilles Grogues.\nDe Catalunya, s’han inclòs fotografies de les càrregues a Barcelona del 1970 i d’una càrrega dels Mossos d’Esquadra a la plaça Catalunya de Barcelona el 2011.\nEn una projecció audiovisual, també hi ha alguns fragments de les càrregues de l’1-O.\nSegons Enric Calpena, no és cap exposició sobre els fets de l’1-O, però sí que s’ha volgut recollir aquell moment perquè formen part de l’imaginari de la ciutadania al marge de qualsevol lectura política.\nLa mostra inclou també la representació volgudament naïf d’una trentena d’antiavalots dibuixats amb els respectius uniformes en funció de cada país.\nSón representats amb una imatge similar a una joguina de Playmobil.\nL’objectiu final, segons Calpena, és que el visitant reflexioni sobre el concepte de càrregues i les diferents formes artístiques amb què s’ha representat.\nEl 17 de desembre de 1919, es va autoritzar per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre ‘La càrrega‘ del pintor olotí Ramon Casas al Museu Biblioteca d’Olot, que és com s’anomenava aleshores.\nAquell quadre i tres més d’autors catalans van poder tornar a la capital de la Garrotxa perquè l’escultor olotí Miquel Blay i l’Ajuntament d’Olot van saber aprofitar el poc interès que l’emblemàtic quadre de Casas havia despertat al Museu Nacional d’Art Modern i al govern espanyol.\nAixí ho recorda la directora dels Museus d’Olot, Montse Mallol, quan explica que l’obra havia generat tanta incomoditat a Madrid per la temàtica que no s’havia arribat a exposar mai al públic.\nCent anys després, el quadre de Casas s’ha convertit en una imatge iconogràfica de la lluita de les classes, si bé no va ser mai la intenció de l’autor, a qui s’ha reconegut sobretot pels retrats que va fer a la burgesia catalana.\nSegons Mallol, el va pintar des de la neutralitat ideològica i agafant com a temàtica les grans mobilitzacions a Barcelona del 1902.\nEn primer pla, es veu un Guàrdia Civil dalt del cavall amb un sabre a la mà i als peus de l’animal un home estirat a terra.\nI en segon pla, una protesta amb alguns agents més en posició de carregar.", "response": "El Museu de la Garrotxa celebra el centenari del famós quadre \"La càrrega\" amb una mostra que reflexiona sobre l’evolució de les càrregues policíaques al llarg de la història. La primera part contextualitza detalls poc coneguts del quadre, mentre que la segona tracta el concepte de les càrregues a través d'una selecció de treballs des del segle XVIII.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2848", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Viticultors, empresaris turístics i entitats socials de la Terra Alta han traslladat aquest dijous a la tarda al president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera d'Empresa i Ocupació, Àngels Chacón, el seu rebuig a la implantació de noves centrals eòliques a la comarca i els han demanat que el Govern actuï en conseqüència.\nEls opositors a la massificació eòlica han recordat al president l'ampli \"consens\", tan econòmic i social, però també polític, en contra de noves implantacions a la comarca i a favor de fomentar un model basat en l'agricultura i el turisme sostenibles.\nSatisfets davant la receptivitat mostrada pel president i la consellera, els opositors a la massificació eòlica confien en una resposta satisfactòria de la Generalitat dins d'un termini de temps que no han revelat.\n\"Els hem traslladat la realitat de la comarca.\nHan escoltat i, en principi, entomaran el problema que tenim a la Terra Alta amb la massificació eòlica i deixarem aquest termini temps perquè ens tornin una resposta sobre quins passos s'han de seguir de cara el futur.\nPerò en principi, la reunió ha estat molt positiva: tant president com consellera s'han mostrat molt posats amb el problema de la massificació eòlica a la Terra Alta i a les Terres de l'Ebre\", ha valorat, satisfet, el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, acompanyat per representants del sector turístic, de la restauració, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Ateneu Popular la Pastora.\nEls opositors a la massificació eòlica ja es van reunir fa unes setmanes a Barcelona amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, per abordar la qüestió.\nAquest dijous ho han fet directament amb el president.\nDesprés de repassar la cronologia de la implantació eòlica a la comarca, aportant dades sobre l'escàs impacte que haurien tingut sobre l'evolució de l'economia i la demografia de la comarca, han posat sobre la taula el gran argument del \"consens\" existent, tant en l'àmbit social com empresarial, però també polític, en contra de la implantació de nous projectes eòlics a la comarca.\nDe fet, el passat 20 de desembre, els alcaldes terraltins es van comprometre políticament a aturar la proliferació de projectes eòlics i reclamar una moratòria indefinida.\n\"Hi ha un canvi –en la sensibilitat de la Generalitat- per la unitat que hi ha a la Terra Alta en contra d'aquesta massificació.\nNo es podria entendre de cap manera que no ens fessin cas\", ha indicat Arrufí.\nLa recent aprovació, per part de la Generalitat, de tres nous projectes a la comarca 30 nous aerogeneradors, que se sumarien als 184 de les deu centrals ja en marxa actualment, ha posat de nou en marxa el moviment contra la proliferació indiscriminada de centrals.\nArrufí, de fet, creu que encara és possible aturar aquests parcs i, en aquest sentit, ha situat la negociació oberta amb el Govern.\nCanvi del model eòlic a tot el país\n\"Volem que es paralitzin aquests tres parcs: amb ells no arribarem ni al 50% de l'energia aprovada al territori.\nNo són només aquests parcs sinó el futur de l'energia eòlica a les Terres de l'Ebre\", ha insistit, tot remarcant la necessitat de modificar la planificació eòlica en l'àmbit nacional per evitar que casos com el de la comarca es repeteixin a altres punts de Catalunya.\n\"La Terra Alta som el 0,15% de la població del país i aportem el 26% de tota l'energia eòlica.\nHem estat prou solidaris amb aquesta aportació al país i creiem que cal dir prou\", ha sentenciat.\nNi Torra ni Chacón han volgut fer declaracions a la finalització de la reunió.\nDe fet, a el president de la Generalitat ha abandonat la trobada estona abans de finalitzar per reunir-se, a porta tancada, amb diversos alcaldes i regidors contraris a l'abocador de Riba-roja.\nSegons ha explicat el batlle de la Torre de l'Espanyol, Joan Juncà, l'executiu s'ha compromès a \"intervenir\" i a parlar amb l'empresa promotora \"per deixar aquest projecte en 'stand by' i replantejar-se'l\".\nJuncà ha apuntat que, per al territori, replantejar-se el dipòsit de residus industrials significa \"no fer-ho\".\nAquest divendres a les cinc de la tarda es farà una reunió monogràfica del consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre per abordar la qüestió de l'abocador.\n\"Tenim ganes d'escoltar els motius de l'alcalde de Riba-roja per tirar endavant un projecte d'aquest nivell, que trenca amb la política marcada fa anys a la Ribera, i nosaltres d'exposar-li els motius pels quals no el volem\", ha tancat Juncà.", "response": "Viticultors, empresaris turístics i entitats socials de la Terra Alta han expressat el seu rebuig a la implantació de noves centrals eòliques a la comarca i han demanat a Torra que el govern actuï en conseqüència. Aquest dijous, els opositors a la massificació eòlica es van reunir directament amb el president.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1013", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Txarango es va envoltar d'amics en el concert culminant del segon Clownia, el festival que el grup del Ripollès organitza a Sant Joan de les Abadesses.\nDani Rifà de Tremendamente, els 9 Son –un dels grups que es van donar a conèixer a la primera edició- i, especialment, la veterana Companyia Elèctrica Dharma van acompanyar Alguer Miquel i companyia en un recital que va fer petit el recinte de l'antiga fàbrica Cotolla del municipi santjoaní.\nL'any vinent, com ja s'havia anunciat a la prèvia, hi haurà tercer Clownia però sense els Txarango a l'escenari.\nI és que el tercer disc es farà esperar fins a finals del 2016 o, fins i tot, a inicis del 2017.\nEl concert dels Txarango –tot i ser tot just el segon de la segona nit- era la cirereta del Clownia.\nHo vol el municipi –“Estem aconseguint posar Sant Joan al mapa de la música catalana”, explicava Jordi Caparrós, regidor de Cultura i Festes i una de les ànimes del Clownia- i també el grup.\nDe fet, l'“aturada creativa” dels Txarango per l'any vinent no impedirà que hi hagi festival i l'objectiu és que continuï durant molts anys.\nLa segona i darrera jornada del festival es va completar amb els suecs Hoffmaestro, els valencians Zoo i els punxadiscos Calavera Collective.\nAbans, l'espai Àgora va vibrar amb la presència d'Amparo Sánchez –ànima d'Amaparanoia- en un dels concerts de major qualitat del certamen.\nMenció a part mereix un DJ OGT, l'encarregat d'enllaçar els temps morts entre grups i que en la segona jornada punxant va tenir la curiosa col·laboració dels japonesos Caribbean Dandy.\nUn dels darrers cinc concerts al país\nTxarango va arrencar el concert després que el festiu Niño de la Hipoteca es dediqués a escalfar l'ambient quan encara clarejava.\nEl recital va tenir una estructura similar a la de la primera edició del Clownia on van presentar per primera vegada “Som riu”, el segon disc de la banda del Ripollès.\nPrecisament, el fet que fos un dels darrers cinc concerts al país –aquest estiu giraran sobretot a Europa i el Japó- el feia força especial.\nUna de les novetats va ser recuperar el “Welcome to Clownia” –cançó que formava part de la primera gira, quan el grup encara no havia gravat cap llarga durada-.\nAlguer Miquel, des de l'escenari, va recordar aquell primer concert de l'actual etapa del grup el desembre de 2010 a Ripoll.\n“En cinc anys han canviat moltes coses”, va assegurar i també en va fer una lectura política.\n“Moltes de les places –en referència al 15-M i altres moviments socials- han entrat als ajuntaments.\nI el que ens queda encara...”, va afirmar.\nUna de les primeres col·laboracions de la nit va ser la de 9 Son, grup que va sorprendre l'any passat en un dels concerts matinals a la plaça Major i que en aquesta ocasió va acompanyar els Txarango precisament amb “El meu poble”.\nDani Rifà, el carismàtic líder de Tremendamente, va ser l'encarregat de portar el reggae a Sant Joan mentre que l'Elèctrica Dharma, en la seva primera col·laboració amb els del Ripollès, van ser els convidats més especials.\nUn festival també pensat per als més petits\nEl Clownia ja va néixer el 2014 pensat com un festival on, a banda del jovent, té una clara vocació familiar i intergeneracional.\n“Ho veiem arreu d'Europa on també hi ha concerts de nit però les activitats de matí i tarda també són molt importants”, explicava un satisfet Alguer Miquel en acabar el concert.\n“La mainada acaba escoltant el què posen els seus pares i els agrada molt poder ser en un festival com aquest”, afegia.\nDe fet, malgrat augmentar l'aforament fins a 5.000 abonaments, el Clownia no ha perdut aquest caràcter singular.\nEls espais específics per als més petits han augmentat amb zones de joc a l'interior del recinte així com un curiós espai d'atraccions realitzades amb material reciclat a l'exterior.\nEs tracta d'un muntatge de la companyia catalana Antigua i Barbados que els Txarango van conèixer a Suècia.\nUna de les característiques és que per fer-les funcionar –des d'una nòria de vàters a uns cavallets de bicicletes antigues- cal la col·laboració dels adults per fer moure els engranatges.\n“L'any vinent vindré amb les meves nétes”, explicava Joan Fortuny, el mític saxo de la Dharma en acabar el concert dels Txarango.\n“Me n'havien parlat molt bé però la realitat ha superat les expectatives”, afegia tot admetent que “hi ha molts festivals però pocs que aportin els valors del Clownia”.\nEs tractava de la primera col·laboració amb el grup del Ripollès amb qui Fortuny explica que “tenen una gran relació” tot i la “diferència generacional”.\nLes cròniques del Clownia 2015\nGaleries de fotos del Clownia", "response": "Txarango va actuar en la segona edició del festival Clownia a Sant Joan de les Abadesses. El festival està pensat per a les famílies i compta amb activitats per a nens durant tot el dia. Els organitzadors del festival pretenen situar Sant Joan en el mapa de la música catalana i l'any que ve continuarà, però Txarango no hi actuarà.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2280", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Després que la Fiscalia de Catalunya hagi ordenat aquest dilluns que els Mossos identifiquin i prenguin declaració als responsables dels col·legis de l'1-O, la secretària primera de la Mesa del Parlament, Anna Simó, els ha volgut tranquil·litzar des del míting que Esquerra Republicana ha celebrat a Tarragona.\n\"No us poden acusar de res ni us poden cridar a declarar perquè vosaltres no sou els amos dels col·legis, ho és el Departament d'Ensenyament i el Govern de Catalunya, que dona la cara pel país\", ha dit Simó.\nLa secretària primera de la Mesa del Parlament ha afegit que \"estar a meses, anar a votar, ni és il·legal ni està prohibit\".\nD'altra banda, Simó també ha assenyalat que \"res ni ningú impedirà el referèndum\", \"on ells posen traves, nosaltres posem alternatives\".\nLa pluja que ha caigut aquest vespre a Tarragona ha obligat a posar el punt i final a correcuita al míting que s'estava celebrant al Camp de Mart.\nSimó ha denunciat que amb les intrusions a la Generalitat i detencions arran de l'organització del referèndum de l'1-O s'està convertint l'estat en un \"estat policial\".\nLa diputada s'ha preguntat que amb totes aquestes accions, \"a qui volen espantar?, Perquè a nosaltres no ens espanten\".\nLa situació, segons Simó, \"obliga tots els demòcrates a actuar amb consciència\".\n\"Ara no hi ha alternativa a votar, cap ni una, o votarem o votarem, o referèndum o referèndum\", ha etzibat Simó al públic que l'escoltava atentament i que ha respost amb crits de 'Votarem'.\nD'altra banda, Anna Simó ha criticat el PP perquè els diuen que deixin de fer política i es dediquin a \"gestionar bé allò que a la gent li interessa, sota criteris econòmics i socials\".\nSímó ha acusat de \"cíniques\" aquestes demandes com també la multa de 5 MEUR a Artur Mas i s'ha preguntat, en canvi, sota quins criteris econòmics construeixen \"AVES sense passatgers\".\n\"Això són criteris econòmics o polítics?\", s'ha interrogat retòricament.\nDavant d'aquells que no saben gestionar un estat, \"ens autogovernarem\".\nEl míting d'ERC a Tarragona també ha comptat amb la presència de la diputada Marta Vilalta i del conseller de Salut, Toni Comín.\nEl conseller ha destacat que la repressió a què han sotmès als càrrecs del Govern després de la macrooperació policial de la setmana passada demostra que \"ja estem guanyant, perquè ells cada vegada tenen més por i nosaltres menys\".\nPer Comín, la qüestió de la independència ja no va d'identitats, de catalans o castellans, \"al revés, estem farts, estem en contra del nacionalisme\".\n\"Estem en contra dels nacionalismes i com que l'espanyol és el més estúpid de tots els nacionalismes ens n'anem d'Espanya perquè no volem seguir sota aquest marc mental\", ha assenyalat.\nEl conseller també ha comparat el moment actual amb la lluita antifranquista i ha valorat que \"en aquell moment se la van jugar molt més que nosaltres, però ara és la mateixa lluita davant els mateixos adversaris\" .\"Igual de fexistes\", ha afegit davant el públic del Camp de Mart de Tarragona que l'ha aplaudit decididament.\nRecordant el seu pare, Alfonso Comín, que fou empresonat, el conseller ha dit que en aquests moments, \"si cal pagar el preu de presó el pagarem, perquè no tenim por\".\nPer Comín, \"a davant hi tenim la mateixa cultura política espanyola que ha unit d'una manera indestriable nacionalisme espanyol i autoritarisme, que ha imposat les seves idees per l'ús de la força\".\n\"Només saben imposar-les per la via de les armes, però des de fa unes quantes dècades poden fer menys coses de les que podien fer\".\n\"Per això estan perdent\", ha dit Comín, \"perquè el seu marge per la pressió, amb repressió de drets civils, és molt petit\".\nPer Comín, el PP amb el recurs de l'Estatut va dinamitar el pacte constitucional l'any 2010 i es van carregar el Tribunal Constitucional.\nComín ha assenyalat que el grau de sordesa de la política espanyola \"és realment inquietant\".\nI irònicament ha dit que enviaria una brigada \"d'otorrinos\" al Congrés, \"també oftalmòlegs, perquè estan cecs\", \"però si amb això no n'hi ha prou, també psiquiatres, però deixem-ho perquè si seguim per aquí, acabarem malament\".\nTant Simó com Comín han coincidit a assenyalar la victòria que significa que la gent aquests dies sigui al carrer donant suport a les institucions.\n\"Gràcies a això molt probablement les detencions no van anar a més o el major Trapero està aguantant la pressió\", ha destacat.\nAl final, \"la victòria dependrà que les institucions siguin valentes, però també del poble, aquesta valentia és l'arma invencible\", ha etzibat.", "response": "La secretària primera de la mesa del Parlament ha defensat als responsables dels col·legis de l'1-O, afirmant que no poden ser acusats de res ni cridats a declarar, perquè els col·legis estan sota el Departament d'Ensenyament i el govern. Ha denunciat les accions policials i ha afirmat que la situació obliga els demòcrates a actuar amb consciència i votar.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2270", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Un de cada tres joves gironins que han seguit un programa de Garantia Juvenil aconsegueixen trobar feina.\nAquesta iniciativa europea, que té com a objectiu reduir l'atur, es dirigeix a nois d'entre 16 i 29 anys.\nEl ventall de programes que s'ofereixen, i que aquí tutela la Generalitat, es divideixen en tres grans grups: impulsar l'educació i la formació, oferir competències professionals o fomentar l'emprenedoria.\nDels 3.958 joves gironins que fins ara han pres part en algun dels programes, 1.372 han aconseguit trobar feina.\nTot i això, els requisits que fixa el Ministeri de Treball per participar als programes a vegades es converteixen en un fre.\nPer això, la directora del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), Mercè Garau, reclama a l'Estat que \"tregui entrebancs i elimini obstacles\" per permetre que molts més joves puguin accedir a la Garantia Juvenil.\nLa Garantia Juvenil és un programa impulsat per la Unió Europea amb l'objectiu de reduir l'atur en aquest tram d'edat.\nSe'n poden beneficiar els joves d'entre 16 i 29 anys, independentment de quin sigui el seu nivell d'estudis.\nA Catalunya, el programa el tutela la Generalitat a través del Departament de Treball, Afers Socials i Família.\nEls inscrits que superen els requisits (en aquest cas, aquí qui els fixa és el Ministeri en ser una iniciativa europea) reben ofertes de formació, feina, pràctiques laborals o emprenedoria.\nPer part de la Generalitat, se'ls hi envien durant un termini de quatre mesos d'ençà que van acabar la formació o bé van començar l'atur.\nA les comarques gironines, fins ara 4.316 joves s'han inscrit als programes de Garantia Juvenil.\nPer trams d'edat, gairebé la meitat tenen entre 20 i 24 anys.\nEn concret, el 43% (1.858 nois i noies).\nI pel què fa a formació, set de cada deu tenen un nivell d'estudis que com a molt arriba a l'ESO (3.017).\nDe tots els joves gironins que han demanat entrar als programes de Garantia Juvenil, 3.958 han superat els requisits i s'han beneficiat d'alguna de les iniciatives.\nI d'aquests, un de cada tres (1.372) ha aconseguit trobar una feina.\nEl ventall de programes que s'ofereixen, i que aquí tutela el Departament, es divideix en tres grans blocs.\nPer una banda, aquells que impulsen l'educació i la formació.\nPer una altra, aquells que fomenten l'emprenedoria.\nI finalment, aquells que ofereixen determinades competències professionals.\nA la demarcació, per exemple, la Garantia Juvenil ofereix dos cursos innovadors.\nUn se centra en el món de les impressores 3D i l'altre, en restauració de mobles.\nEls nois que segueixen aquest darrer, precisament, estan treballant ara en l'escenografia d'una òpera que es podrà veure al Festival Castell de Peralada (Alt Empordà).\n\"Eliminar obstacles\"\nLa directora del SOC, que avui ha passat balanç dels programes a les comarques gironines, ha lamentat que els requisits que fixa el Ministeri de Treball, a vegades massa restrictius, es converteixen en un fre perquè els joves puguin accedir a la Garantia Juvenil.\nPer exemple, hi ha programes ocupacionals que no admeten aquells joves que, ni que sigui un sol dia, hagin treballat durant el darrer mes.\nPer això, Mercè Garau ha aprofitat per fer una crida a l'estat espanyol perquè \"elimini obstacles i flexibilitzi requisits d'inscripció al programa de Garantia Juvenil\".\nAixí, la directora del SOC ha reclamat a la ministra Fátima Báñez que \"apliqui la normativa europea, que únicament restringeix l'accés a la Garantia Juvenil a aquells joves d'entre 16 i 29 anys que no estiguin treballant ni estudiant, i res més\".\n\"Per unanimitat, el Consell de direcció del SOC, amb el suport del Govern, els sindicats UGT i CCOO, la patronal Pimec i les entitats municipalistes FMC i ACM, hem instat la ministra Báñez perquè tregui tots els entrebancs de la inscripció; d'aquesta manera, serien molts més els joves que es beneficiarien de la Garantia Juvenil\" ha afirmat.\nMercè Garau ha pres part aquest dilluns a Girona a la jornada 'Present i futur de la Garantia Juvenil a les comarques gironines'.", "response": "La Garantia Juvenil, que té com a objectiu reduir l'atur entre joves, ha permès que un de cada tres gironins inscrits a aquest programa aconsegueixi trobar feina. El programa es dirigeix a nois i noies d'entre 16 i 29 anys, i ofereix programes que impulsen l'educació i la formació, fomenten l'emprenedoria i ofereixen competències professionals.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2110", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La candidata a primera secretaria del PSOE Susana Díaz ha assegurat que si és escollida en el càrrec serà \"molt activa\" en la cerca d'una \"solució\" al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol.\nEn declaracions als mitjans abans de reunir-se amb membres de la seva campanya a Catalunya i posteriorment amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; Díaz ha dit que actuaran davant d'aquells que o bé \"no tenen intenció de moure's\" o aquells altres que segueixen un camí \"que porta al precipici\".\nLa socialista ha dit que el marc on s'ha de resoldre el conflicte és en una comissió d'estudi al Congrés dels Diputats sobre el debat territorial.\nDíaz ha assegurat venir amb \"il·lusió\" a Catalunya i ha dit que el vot que l'interessa és el de l'\"esperança\" i no el de la \"rancúnia\".\nDíaz ha visitat aquest dijous Barcelona per preparar la seva campanya de cara a les primàries del 21 de maig a Catalunya.\nLa socialista ha tingut una trobada amb membres de la UGT, entre ells el seu líder Matias Carnero; i posteriorment s'ha dirigit a la seu del PSC, on tenia prevista una reunió amb activistes de la seva campanya –amb força de la federació del Baix Llobregat- i posteriorment una reunió amb el líder dels socialistes catalans.\nSobre el procés català, Díaz ha assegurat que tant el PSOE que ella pugui liderar com el PSC no només seran \"capaços\" de trobar una solució al conflicte Catalunya-Estat espanyol sinó que seran \"molt actius en donar la solució que mereixen els ciutadans de Catalunya i de la resta d'Espanya\".\nHa afegit que presentaran aquesta solució davant dels que \"ja és evident que havien d'aportar molt poc\".\nDíaz, que s'ha mostrat \"convençuda\" que serà escollida secretària general, ha declarat que aquesta solució passa pel \"diàleg, negociació i pacte\" -que repeteix Iceta- i ha apel•lat a la creació de la comissió al Congrés que també reclamen des del PSC com a marc per trobar aquesta solució al debat territorial.\nSobre les primàries i el pes que pot tenir el seu suport a Catalunya, Diaz ha dit que el vot \"és lliure i no és ocult ni públic\" i ha afegit: \"Jo el vot que demano és el de l'esperança, no vull el de la rancúnia, vull el d'aquells que passin pàgina i que pensin en el futur\".\nHa assegurat sentir que té \"estima i suport de milers de companys al conjunt del territori\", també a Catalunya, ja que ha explicat que així ho ha pogut notar en les converses i trobades a distància que hi ha mantingut.\nDíaz també s'ha referit al principi d'ordinalitat al finançament pel que aposta el PSC i ha contestat que la seva proposta és un model on es garanteixin els serveis públics al conjunt del territori i es tinguin en compte aspectes com la insularitat, el despoblament d'algunes zones, l'envelliment, la necessitat de major integració o cohesió a les aules o si hi ha més persones en situació de vulnerabilitat, entre d'altres.\nHa afegit que tot això permetrà un nou model \"que sigui just, que garanteixi la igualtat i permeti posar rumb definitivament a la recuperació\", al temps que ha dit que \"tot és compatible\".\nPressupostos \"infumables\"\nLa candidata a liderar el PSOE també ha contestat diverses qüestions en clau estatal.\nEn primer lloc, ha acusat el govern espanyol de \"mentir\" sobre la recuperació econòmica i de presentar uns pressupostos \"infumables\", que \"provoquen enfrontament\" entre territoris i no responen a la recuperació de la que el govern espanyol \"feia gala\".\nHa afegit que els comptes estan \"maquillats\" i \"disfressen el forat de la seguretat social amb el risc profund per al sistema de pensions\".\nD'altra banda, ha acusat el portaveu del PP al Congrés, Fernando Hernando, de ser \"irrespectuós\" amb Andalusia i ha lamentat que \"no és el primer cop que insulta als andalusos\", en al·lusió a les paraules del popular assegurant que hauria d'estar satisfeta perquè els pressupostos permetran que els nens andalusos deixin d'estudiar en barracots.\n\"Malament anem si per defensar uns pressupostos s'ha d'insultar i humiliar un territori\", ha manifestat.\nPer últim, ha demanat a la banda terrorista ETA que no només entregui les armes sinó que anunciï la \"dissolució definitiva\", a banda de destacar la gestió feta per l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i de l'exministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba.", "response": "Díaz s'ha compromès a ser \"molt activa\" en la cerca d'una solució al conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol si resulta guanyadora. Va afirmar que el marc per resoldre el conflicte ha de ser una comissió d'estudi sobre el debat territorial en el Congrés. Díaz va visitar el dijous Barcelona a fi de preparar les primàries del 21 de maig.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_918", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa, segons un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) en què han participat 13.666 persones d’entre 18 i 64 anys de deu països europeus.\nEl treball, publicat a la ‘Gaceta Sanitaria’, sosté que aquesta és ‘la principal causa i l’única que mantenen en comú les tres regions’ estudiades.\nConcretament, els investigadors han constatat que aproximadament el 15% dels europeus que van presentar algun episodi de discapacitat parcial o total durant l’últim mes va manifestar patir dolor crònic.\nPer regions, en els països del Centre-Oest i Sud d’Europa, els trastorns mentals són la principal causa de discapacitat i en els del Centre-Est ho són les malalties cardiovasculars i les cefalees i migranyes.\nA l’estat espanyol la principal malaltia associada a la discapacitat total és la depressió, seguida de l’artritis i l’ansietat.\nEl treball es va realitzar en 10 països europeus que es van agrupar en tres regions diferents: Centre-Oest (Bèlgica, França, Alemanya, Holanda i Irlanda del Nord), Sud (Portugal, Espanya i Itàlia) i Centre-Est d’Europa (Bulgària i Romania).\nGairebé un de cada deu europeus (el 9,5%) va declarar haver patit almenys un dia de discapacitat total l’últim mes, és a dir, sentir-se incapacitat totalment per realitzar les seves tasques diàries, mentre que el 18% va manifestar haver patit alguna limitació parcial.\nEls resultats mostren que els trastorns mentals i físics van contribuir en el 62,6% dels casos de discapacitat total i en el 46,6% de la discapacitat parcial dels europeus.\nSegons Jordi Alonso, investigador de l’IMIM, i Gabriela Barbaglia, investigadora de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), ‘és important millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties mentals en la població en edat de treballar, ja que van associades a un major risc de desenvolupar malalties físiques cròniques i a una proporció molt important de discapacitat total i parcial’.\nEls resultats d’aquesta macroenquesta revelen diferències significatives entre les diferents regions europees.\nAixí, mentre el dolor crònic, l’ansietat i la depressió expliquen al voltant de la meitat dels casos de limitació total en el Centre-Oest (46,3%) i al Sud d’Europa (53,8%); al Centre-Est del continent les principals causes, en un 48% dels casos, són el dolor crònic, les malalties cardiovasculars i la migranya o mal de cap. La diferència més gran entre les tres regions s’observa en la petita proporció de discapacitat total per desordres mentals al Centre-Est (del 9,8%) en comparació amb les altres dues regions (del 27,5% al Centre-Oest i del 36,3% al Sud d’Europa).\nPer regions, al Centre-Oest d’Europa la principal causa de discapacitat total és l’ansietat, present en el 21,8% dels casos reportats pels participants en aquest estudi.\nEl segueixen el dolor crònic (15,6%) i altres dolències físiques (17,9%).\nEn el cas del Sud del continent, on es troba l’estat espanyol, la principal malaltia associada a la incapacitat total és la depressió, present en un de cada quatre casos (24,4%), seguida de l’artritis (16,9%) i l’ansietat (16,8%).\nBulgària i Romania, els dos països que representen al Centre-Est d’Europa, són els que més es desmarquen de la resta d’integrants de la Unió Europea pel que fa a les malalties causants de la incapacitat total.\nEn tots dos, la causa principal és el dolor crònic, present en un 18% dels casos, seguit de les malalties cardiovasculars (17,5%), la migranya o el mal de cap (12,5%) i altres dolors físics (12,9%).\nEls desordres mentals presenten molt poca influència en la incapacitat total de búlgars i romanesos: l’ansietat només representa el 6,7% i la depressió el 3,5% del total de casos.\nEls investigadors expliquen que hi ha pocs estudis sobre discapacitat autoreportada a Europa.\nAmb aquest treball volen reiterar la necessitat de realitzar més estudis prospectius que permetin conèixer com s’avança en polítiques de salut pública mental a Europa.", "response": "Un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques ha revelat que el dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa. Els trastorns mentals i físics són les principals causes de discapacitat total i parcial. Els investigadors insten a millorar la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties mentals, a fi de prevenir malalties físiques cròniques i discapacitat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1451", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Celestino Corbacho ha pogut tirar endavant la reforma laboral.\nLa reforma laboral ha superat aquest dijous l'últim tràmit a les Corts espanyoles després d'una votació en què els grups han eliminat del text algunes de les esmenes més dures introduïdes al Senat.\nEl ministre Corbacho ha assegurat que la reforma laboral generarà confiança i adaptarà el model laboral als reptes del futur.\nEl PP ha destacat la \"soledat\" del govern espanyol, mentre ERC, i ICV han fet una crida a la vaga general per \"obligar Zapatero i Corbacho a rectificar\".\nEls sindicats han engegat aquest dijous la maquinària de la vaga general en un acte a Madrid on han assistit 15.000 delegats sindicals de tot l'Estat.\nL'última votació al Congrés abans de l'aprovació definitiva ha permès eliminar del text algunes de les esmenes que hi havia introduït el Senat, com les que apuntaven a l'acomiadament per absentisme laboral.\nQueden intactes els eixos bàsics del projecte així com la disminució de 100 a 30 dies del període en què els aturats que reben prestació poden rebutjar rebre cursos de formació.\nLa reforma s'ha aprovat en una sessió en què el ministre de Treball ha comptat amb el suport del president espanyol, present al debat i a la votació.\nTotes les formacions excepte el PSOE han rebutjat una reforma que consideren inadequada per resoldre els problemes actuals del mercat de treball, i que asseguren que no contribuirà de forma decisiva a crear llocs de treball.\nPer contra, el ministre Corbacho ha afirmat que es tracta d'una reforma \"equilibrada i ambiciosa\" que planta cara a la temporalitat i que facilita la contractació per part de les empreses.\nEl ministre ha destacat que la reforma reforça la flexibilitat interna de les empreses i incrementa les oportunitats dels desocupats de trobar feina, especialment els joves.\nERC i ICV han criticat durament una reforma que, al seu entendre, es decanta clarament per l'abaratiment dels costos de l'acomiadament i no crea les bases per a un mercat laboral de qualitat.\nEl diputat d'ERC Joan Tardà ha afirmat que després de la votació d'aquest dijous tan sols queda \"sortir al carrer per fer rectificar Zapatero\".\n\"Una vaga té un cost social\", ha dit, però \"encara és més costós\" trencar les bases de l'Estat del benestar.\nEl diputat de CiU Carles Campuzano ha qualificat la reforma \"d'oportunitat perduda\", perquè tot i els \"avenços\" en algunes de les propostes de la seva formació no introdueix la \"claredat\" que necessitava el mercat laboral.\nSegons CiU, aquesta reforma laboral no proporciona la \"confiança\" que necessiten les empreses.\n\"Amb aquesta reforma no tindrem un mercat de treball més eficient per les empreses ni més just per als treballadors\", ha dit.\nEl PP també ha criticat durament la reforma i ha destacat la \"més absoluta soledat\" del govern espanyol en la seva aprovació.\nSegons el PP, la reforma no permet introduir al mercat de treball la flexibilitat que demana, i és obra d'un govern que \"ha destrossat el país, ha trencat totes les costures de l'estat del benestar, ens ha fet més pobres, i ha traït l'esperit dels pensionistes i treballadors\".\nLa vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, també ha defensat la reforma en declaracions radiofòniques on ha apuntat que les modificacions permetran que l'economia espanyola millori la seva competitivitat i una major flexibilitat en el mercat laboral.\nPròrroga dels 426 euros\nEl Congrés també ha convalidat amb el vot de totes les formacions la segona pròrroga de l'ajuda dels 426 euros als desocupats de llarga duració que han esgotat la prestació d'atur.\nEn aquesta ocasió es tramitarà també com a projecte de llei després que els grups ho hagin sol·licitat.\nSegons el ministre Corbacho, en els 13 mesos en què ha estat el marxa, la mesura ja ha beneficiat 190.000 persones.\nEls sindicats escalfen motors del 29-S\nCCOO i UGT han escalfat els motors de la vaga general en una concentració al pavelló de Vista Alegre on han assistit prop de 15.000 delegats sindicals.\nL'acte forma part de la campanya d'informació i sensibilització de la vaga general que els sindicats esperen que forci una rectificació per part del govern espanyol.", "response": "La reforma laboral ha estat aprovada després de passar el tràmit final al Congrés espanyol. Malgrat les crítiques d'Esquerra Republicana, ICV i el Partit Popular, la llei ha eliminat algunes esmenes dures del Senat i manté la disminució del període de formació per als aturats que reben prestacions i l'augment de l'oportunitat de contractació per part de les empreses.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1417", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Si alguna tendència han marcat les enquestes les darreres setmanes és que la victòria de Pedro Sánchez és cada cop més clara i folgada.\nUna de les novetats detectada sobretot pels darrers sondejos, però, és un lleuger desgast de Cs, que podria quedar per sota de les expectatives de fa unes setmanes i fins i tot posar en perill una possible majoria amb el PSOE.\nEn paral·lel, Vox podria recuperar alguns dels escons que inicialment preveia i que, enquesta rere enquesta, semblava que anava perdent.\nEl PP, en canvi, tindria força estabilitat, ballant entre els 85 i els 83 escons, per bé que darrerament sembla que en podria perdre algun més.\nPodem tampoc no variaria massa, amb 33 o 34 diputats en totes les mitjanes elaborades.\nEn canvi, Cs, que semblava que no es movia dels 53 diputats, en l'última actualització en perdria tres, mentre que encara podria caure algun més, si es posa el focus en les enquestes més recents.\nEn el cas de Vox, els primers sondejos el disparaven amb 33 seients, però ràpidament van rebaixar-li el sostre a uns 26, però les últimes setmanes n'hauria recuperat alguns.\nEn el cas d'ERC, no es mouria dels 12/13, i JxCat estaria clavat en els cinc escons.\nDIPUTATS MITJANS EN LES ÚLTIMES ENQUESTES, SEGONS DATA DEL CÀLCUL\nSi el càlcul es fa tenint en compte uns intervals de confiança del 95%, les previsions de les darreres enquestes per al PSOE són d'entre 122 i 129 escons, molt per sobre dels 78-87 del PP.\nCs quedaria ben lluny i, malgrat que fa uns mesos els sondejos el situaven com a possible vencedor, ara li atorguen entre 47 i 52 diputats, per davant, això sí, de Podem, que es queda amb 32-35, amb Vox enganxat, amb 25-32.\nERC es mouria entre 12 i 14, i JxCat, entre quatre i cinc.\nCal tenir en compte, però, que l'impacte de la campanya electoral és limitat, ja que aquest agregador usa per als càlculs enquestes de fins a un mes abans.\nTot i això, com s'ha comentat, sembla que els darrers sondejos aprofundeixen en les tendències assenyalades d'ascens de PSOE, caiguda de Cs i estabilitat de PP, Podem, ERC i JxCat, amb Vox sense una variació clara.\nPROJECCIÓ D'ESCONS A LES ENQUESTES\nA nivell de possibles aliances de govern, les esquerres són ara més fortes que fa un mes, especialment gràcies a la crescuda del PSOE, ja que l'aliança entre aquest i Podem guanya nou diputats més dels previstos inicialment, fins als 159 de mitjana, tot i que lluny de la majoria de 176 escons.\nSumant-hi nacionalistes i independentistes, aquesta s'assoliria clarament (181-191).\nPer contra, el tripartit de dretes ha passat a tocar la majoria amb 170 diputats de mitjana, a quedar-se amb 160.\nL'ascens del PSOE semblava que permetia una altra majoria alternativa amb Cs, però la caiguda de darrera hora d'aquest la fa perillar.\nPROJECCIÓ D'ESCONS I POSSIBLES ALIANCES (LA MAJORIA ABSOLUTA SÓN 176)\nPel que fa a la projecció de vots, aquesta respecta força la classificació anterior per escons, amb el PSOE cada cop més capdavanter (28,4%-29,7%), seguit del PP (19,5%-21,1%) i Cs (14,9%-15,9%).\nAmb aquesta magnitud, Podem sí que se situaria clarament en quart lloc en solitari, amb el 12,7%-13,2% de vots, per sobre dels 10,3%-11,6% de Vox.\nCom amb diputats, ERC doblaria JxCat, amb 2,8-3,4% i 1,3%-1,4% de vots, respectivament.\nEn relació als primers càlculs de l'agregador, el PSOE ha crescut en 1,4 punts en intenció de vot.\nUn ascens molt rendibilitzat, ja que li permetrien sumar vuit escons més.\nDe fet, tot i perdre escons, el PP creixeria lleugerament en vots (0,4 punts respecte les primeres anàlisis).\nEn canvi, Cs preveu ara un punt menys de vot, Vox, mig punt, i Podem, ERC i JxCat pràcticament no varien.\nPROJECCIÓ DE VOT A LES ENQUESTES\nLa majoria d'esquerres i sobiranistes assoliria segurament la meitat dels vots, ja que aglutinaria entre el 50,8% i el 53,5% dels suports, no tant lluny de les dretes com en diputats, ja que PP, Cs i Vox tindrien la confiança d'entre el 45,6% i el 47,7% dels electors.\nDe fet, tot i tenir a prop la majoria en escons, l'aliança entre PSOE i Cs tan sols representaria entre el 43,9% i el 45% dels votants.\nPer damunt, però, d'una entesa només de socialistes i Podem, que tindria entre el 41,3% i el 42,7% dels suports.\nPROJECCIÓ DE VOT A LES ENQUESTES, PER POSSIBLES ALIANCES\nFuncionament d'aquest agregador d'enquestes\nPer fer les mitjanes d'enquestes d'aquesta notícia, s'han tingut en compte els sondejos publicats durant el darrer mes, amb un màxim de dos per mitjà (en cas que alguns n'hagin publicat més, es tenen en compte els seus dos últims).\nEls marges inferiors i superiors són els que es deriven de restar i sumar, respectivament, 1,96 cops l'error estàndard a la mitjana de resultats.", "response": "Les enquestes de les últimes setmanes mostren que Sánchez és el favorit per a les eleccions vinents. Cs perd terreny, amb una previsió de 47-52 escons, i Podem es manté estable en 33-34 escons. ERC i JxCat mantindran els seus escons actuals i, si s'uneixen amb altres partits independentistes, podrien aconseguir la majoria.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_759", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El Departament de Salut ha posat en marxa un programa per a reduir les infeccions quirúrgiques als hospitals, aquelles adquirides durant l’estada del pacient en un centre sanitari i que en gran part són provocades per bacteris resistents als antibiòtics.\nA Catalunya, cada any es produeixen uns 10.000 casos que afecten un 7% dels pacients ingressats, dels que un 30% corresponen a infeccions quirúrgiques.\nEs calcula que un 70% del total d’infeccions es podrien prevenir aplicant mesures de control.\nD’acord amb una prova pilot que va reduir un 25% les infeccions quirúrgiques en cirurgies colorectals l’any 2016, Salut està aplicant un programa amb mesures com ara fer una correcta descontaminació de la pell on es farà la incisió, un ús correcte del maneig del pèl cutani o l’administració d’antibiòtics profilàctics.\nEl programa també incideix en l’educació del pacient i la seva família per tal que arribi amb la pell el màxim de neta al quiròfan o que en el postoperatori pugui identificar quan una ferida està infectada.\nL’Hospital de Bellvitge ha acollit aquest divendres la III Jornada de la Prevenció de la Infecció Quirúrgica on el Departament de Salut ha presentat als més de 400 professionals presentes el programa PREVINQ-Cat de sis mesures que s’ha començat a aplicar per reduir el nombre d’infeccions quirúrgiques als hospitals catalans.\nJosep Davins, subdirector general d’ordenació i qualitat sanitària i farmacèutica del Departament de Salut, ha destacat que a Catalunya en els darrers 10 anys s’han reduït a la meitat les infeccions quirúrgiques i que avui dia la taxa ‘és bona’ i està al mateix nivell que la de països del nostre entorn.\nDavins, però ,ha recordat que encara hi ha molt camí per millorar perquè el 70% de les infeccions que es registren cada any als hospitals catalans es podrien prevenir aplicant mesures de control.\nLes infeccions relacionades amb l’assistència sanitària provoquen un increment de la durada de l’estada hospitalària, així com un augment de costos de salut per als pacients, les famílies i el sistema de salut.\nS’estima que a Catalunya el cost econòmic d’aquestes infeccions representa uns 30 milions d’euros cada any per al sistema sanitari.\nLes bacterièmies de catèter venós central i les infeccions de localització quirúrgica en la cirurgia colorectal són les infeccions que comporten més cost.\nDonats els bons resultats de la prova pilot realitzada amb les intervencions colorectals l’any 2016, una de les que registren més infeccions quirúrgiques, Salut aplicarà el mateix paquet de sis mesures al conjunt d’intervencions.\nAquestes són la dutxa preoperatòria amb sabó antisèptic; l’administració de la profilaxi antibiòtica adequada; l’ús correcte del maneig del pèl cutani afaitant el necessari amb una maquineta elèctrica de capçal rebutjable; la correcta descontaminació de la zona de la pell en què es fa la incisió; un bon control de la glucèmia perioperatòria; i l’aplicació de mesures per mantenir la temperatura corporal del pacient en 36 °C durant tot el procediment operatori.\nDurant el 2018, es preveu fer un seguiment i control de l’aplicació d’aquestes mesures en altres intervencions, com són les de traumatologia i cirurgia cardíaca.\nAmb el programa PREVINQ-CAT, es vol aconseguir la reducció de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària d’un 50% respecte a les dades de 2017.\nA banda d’aquestes mesures, Josep Maria Badia, cap del servei de cirurgia a l’Hospital de Granollers, també ha destacat la importància que tant els pacients com les seves famílies disposin de tota la informació per tenir un millor preoperatori i postoperatori.\nAquí, ha assenyalat que és important que coneguin, per exemple, com preparar-se per entrar a quiròfan o a identificar quan una ferida està infectada o alguna cosa no va bé.\n‘Com més educat està el pacient i la seva família en el procés de cirurgia millor sortiran les coses’, ha reblat.", "response": "Salut ha llançat el programa PREVINQ-CAT per reduir les infeccions quirúrgiques als hospitals. A Catalunya, cada any es produeixen al voltant de 10.000 casos que afecten un 7 % dels pacients ingressats. S'està aplicant un programa amb mesures com ara una correcta descontaminació de la pell on es farà la incisió, l'ús correcte del maneig del pèl cutani i l'administració d'antibiòtics.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_907", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "ACTUALITZACIÓ: El TEDH refusa de pronunciar-se sobre el fons del cas Aturem el Parlament\nDesprés de quatre anys d’espera, avui el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) decidirà si el blocatge al Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011 per part de centenars de manifestants s’emparava en el dret de protesta.\nConcretament, es pronunciarà sobre el cas d’Olga Álvarez Juan, una de les vuit persones condemnades pel Tribunal Suprem a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’estat i que va recórrer al tribunal europeu quan el Tribunal Constitucional va desestimar-ne el recurs d’empara.\nLa sentència afectarà els altres set acusats, alguns dels quals encara tenen el recurs d’emparar encallat al TC pendent de resoldre’s.\nAquell dia, el 15 de juny de 2011, el moviment 15-M va convocar una concentració al voltant del parc de la Ciutadella amb el propòsit d’impedir el ple del parlament.\nEls manifestants volien protestar pel desallotjament de l’acampada de la plaça de Catalunya poques setmanes abans i també contra l’aprovació inicial del pressupost prorrogat de la Generalitat en un context de retallades.\nAquell matí del 15 de juny hi va haver enfrontaments intensos entre els Mossos d’Esquadra i alguns concentrats.\nTothom recorda algunes imatges que n’han quedat, com la del president Artur Mas i la presidenta del parlament Núria de Gispert accedint al parc de la Ciutadella amb helicòpter, o la de l’ex-consellera d’Interior, Montserrat Tura, amb la gavardina pintada i caminant entre els concentrats.\nEls fets van ser jutjats per l’Audiència espanyola, que el 2014 va absoldre els divuit acusats.\nUn dels jutges era Fernando Grande–Marlaska, actual ministre d’Interior, qui defensava el dret de protesta dels acusats.\nLa sentència recordava que la manifestació havia estat comunicada, que tenia un lema clar i que no es podia condemnar per un delicte contra les institucions de l’estat perquè els fets entraven dins la llibertat de manifestació i d’expressió, tot i que n’admetia un cert abús.\nPerò les acusacions, entre les quals hi havia el sindicat d’ultradreta Manos Limpias, a més de la Generalitat, van recórrer en contra de l’absolució al Suprem.\nAllà van trobar una selecció de magistrats que sí que van acceptar el delicte contra les institucions de l’estat recollit a l’article 489 del codi penal i van revocar la sentència de l’Audiència espanyola.\nDe resultes, dels divuit acusats, vuit van ser condemnats a tres anys de presó cadascun.\nEl ponent d’aquella sentència condemnatòria era Manuel Marchena, que va signar-la conjuntament amb Luciano Varela i Juan Ramón Berdugo.\nTots tres van formar part del tribunal del judici contra el procés.\nDe fet, el ponent d’aquella sentència havia de ser Perfecto Andrés, que es decantava per mantenir l’absolució, però va quedar sol davant la resta de magistrats, els quals van fer servir atributs com ‘violència i intimidació’, ‘clima coactiu’, ‘atmosfera intimidatòria’ i fins i tot ‘entorn tumultuari’ per a descriure els fets del parlament i justificar la condemna dels manifestants a tres anys de presó.\nLa doctrina de la violència ambiental, la carta de Marchena per a condemnar-los\nAquesta situació tumultuària i de violència ambiental de la qual parlava la sentència es va veure reflectida anys més tard en el judici contra el procés, especialment en les declaracions que van passar per la sala del Suprem.\nAquelles declaracions, de la mà de la instrucció que havia preparat Pablo Llarena, finalment van servir al tribunal, amb Marchena, Varela i Berdugo al capdavant, per a avalar la condemna per sedició als nou dirigents independentistes.\nLa defensa d’Olga Álvarez Juan i la resta d’afectats denuncia a Estrasburg que no tan sols els van vulnerar el dret de protesta, sinó també el dret d’un judici just.\nDefensen que en el procediment al Suprem no es va fer cap audiència pública i, per dictar la sentència condemnatòria, el Suprem va convocar les parts a una vista en què les defenses van exposar els seus arguments, però els acusats no van poder ser escoltats directament pel tribunal.\nLes sentències d’Estrasburg poden anar acompanyades d’indemnitzacions, però el seu valor rau en el fet que són un aval o una desautorització al criteri judicial utilitzat pels tribunals sentenciadors.\nEl pronunciament que faci el TEDH sobre el cas d’Olga Álvarez Juan tindrà un efecte directe sobre els altres tres condemnats que ja han arribat a Estrasburg.\nI també sobre els quatre condemnats que tenen els recursos d’emparar encallats al TC.", "response": "Avui, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) decidirà si ratifica la sentència del Tribunal Suprem, que va condemnar a vuit persones per un delicte contra les institucions de l’estat pel blocatge del Parlament el 15 de juny del 2011. Inicialment, l’Audiència Espanyola va absoldre els divuit acusats inicials, però la Generalitat i Manos Limpias van recórrer davant el Suprem.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2768", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha garantit \"màxima transparència\" i s'ha compromès a informar de tots els nous casos de víctimes de la xarxa pedòfila que es vagin identificant i que tinguin -o hagin tingut- alguna relació amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).\nFins ara, s'havien detectat set casos.\nAquest dimarts, la DGAIA va comunicar que s'havien identificat sis noves víctimes.\nD'aquestes, quatre ja són adultes i havien estat tutelades per la Generalitat abans del 2012 i les dues restants havien tingut algun expedient obert.\nPer tant, la xifra total d'identificat puja fins a tretze.\nL'operació policial ha detectat 80 víctimes arreu de l'Estat i, segons indica Bassa, tenen coneixement que 28 són catalans, tinguin o no relació amb la DGAIA.\nPer acabar d'identificar totes les víctimes cal revisar un milió de documents, entre fotografies i vídeos.\nBassa defensa que s'han reforçat els protocols per evitar que casos així es tornin a repetir.\nEl maig de 2015 es va desmantellar una xarxa de pornografia infantil que operava a tot l'Estat i que també va actuar a Catalunya.\nAquesta xarxa es va destapar gràcies a la col·laboració de part dels educadors d'un centre de protecció de menors de Tortosa i es calcula que hi ha 80 víctimes arreu de tot l'estat espanyol.\nD'aquestes, segons confirma la consellera, n'hi ha 28 que són catalans, hagin estat o no vinculats a la DGAIA.\nQuan es va destapar el cas, es va comunicar que hi havia set menors que, en el moment dels fets, estaven tutelats en centres de Tortosa i Amposta.\nAquest dimarts, la DGAIA ha confirmat que gràcies a les imatges que s'estan revisant s'ha aconseguit identificar sis noves víctimes.\nLa consellera ha destacat que el personal d'atenció a la infància està fent \"un gran treball\" perquè hi ha un milió d'imatges i vídeos que cal revisar per tal de determinar si entre les víctimes hi ha menors que haguessin estat sota la tutela de la Generalitat.\n\"És una feina que porta molt de temps perquè s'ha de desgranar la informació que apareix a totes les fotografies i vídeos\", ha destacat.\nDels sis nous casos, Bassa ha confirmat que quatre ja són persones adultes i havien estat tutelades per la Generalitat abans del 2012, i les dues restants havien tingut algun expedient obert (ja sigui de risc o informatiu).\nPer tant, la xifra total arriba a 13 persones identificades i que havien tingut alguna vinculació amb la DGAIA.\nLa Generalitat ha obert un nou expedient informatiu per analitzar aquests casos i la consellera ha subratllat que aquest procediment el repetiran a tots els centres on hi hagi menors que s'hagin vist captats per aquesta xarxa pedòfila.\nSortiran més casos\nLa consellera ha reconegut que aniran sortint més casos a mida que es vagin analitzant les imatges i tot el material comissat per la policia.\nPer això, ha ofert \"màxima transparència\" i ha assegurat que s'anirà informant de totes les víctimes que es vagin identificant, sempre que tinguin relació amb la DGAIA.\nLa responsable d'Afers Socials i Famílies ha detallat que dels 28 casos de menors catalans no tots són de nens vinculats a la DGAIA, sinó que també hi ha víctimes que no estaven tutelades per la Generalitat sinó que vivien amb les seves famílies.\nD'altra banda, la consellera ha assegurat que des que es va desmantellar la xarxa el maig del 2015 \"no ha passat absolutament res més\" i ha defensat que s'han reforçat els protocols per evitar que un cas així pugui tornar a passar.\nPer exemple, ha recordat que es crearà la figura del delegat de protecció contra la victimització infantil que serà la persona referent a cada centre per estar alerta d'aquest tipus de casos.\nPer últim, Bassa ha remarcat que el dret dels infants \"està per sobre de tot\" –estiguin o no sota la tutela de la Generalitat- i que estan treballant per garantir \"al màxim\" aquests drets.\nMalgrat que reconeix que no poden assegurar 100% que aquests casos es tornin a repetir, assegura que estan reforçant mesures i protocols per evitar-los i detectar-los ràpidament.", "response": "La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, informarà dels nous casos vinculats a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que sorgeixin arran de la investigació de la xarxa de pornografia infantil desmantellada el maig del 2015. De les 80 víctimes identificades a l'Estat, 13 eren menors sota la tutela de la DGAIA.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1775", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Quim Torra i Pedro Sánchez han trencat el gel institucional que feia mesos que planava sobre la relació entre tots dos arran del veto de la Moncloa al president de la Generalitat.\nEn una trucada que ha arrencat a les 9.19 del matí, Torra li ha proposat una reunió, i Sánchez s'hi ha mostrat disposat \"com més aviat millor\", segons fonts de Presidència.\nEl contacte ha durat un quart d'hora i el líder del PSOE, segons les mateixes fonts, ha \"tornat a reconèixer la naturalesa política del conflicte.\nPortaveus de la Moncloa, en tot cas, han insistit que la trobada no serà fins que el candidat socialista superi la investidura -en mans d'ERC- i pugui formar govern a l'Estat.\nEl dirigent de Junts per Catalunya li ha exposat que la solució del conflicte \"passa per l'exercici del dret d'autodeterminació i la fi de la repressió\", així com la llibertat dels presos polítics.\nEl cap de l'executiu català ha retret a Sánchez la \"duresa\" de la seva \"campanya contra l'independentisme\", moment en el qual el president en funcions ha apuntat que \"cal avançar\".\nTorra, a banda, s'ha queixat per les trucades no ateses en el pic dels aldarulls al carrer motivats per la sentència del Tribunal Suprem.\nLa versió de la trucada que ha difós la Moncloa és diferent, en la mesura que Sánchez li ha assegurat al president català que la trobada entre tots dos es farà quan hi hagi govern a Espanya -el més probable és que això no passi fins al gener-, en el marc de més trobades amb dirigents autonòmics.\nPel que fa a les demandes de Torra sobre autodeterminació i llibertat dels presos, el líder del PSOE ha apuntat que Espanya és un \"estat democràtic i de dret\" i que confia plenament en la \"independència\" de la justícia.\nSánchez li ha dit a Torra que es necessitarà temps, però que el diàleg i la consecució d'un govern i uns pressupostos \"faran possible abordar qüestions clau per a la vida de milions de catalans i catalanes\", com la sanitat, l'educació, les infraestructures i els transports, la dependència o la indústria.\n\"Ha de ser la legislatura del diàleg\", ha recalcat el president espanyol en funcions al llarg de la trucada.\nEn contra dels \"gestos buits\"\nEl líder del PSOE, després de ser nomenat pel rei com a candidat a president, va anunciar en una compareixença a la Moncloa que es posaria en contacte amb tots els presidents autonòmics i amb el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero.\nAl seu torn, Adriana Lastra, portaveu parlamentària socialista, es reunirà amb tots els portaveus al Congrés -inclòs Vox- per explorar el suport a la investidura.\nSánchez aspirava a ser escollit aquesta setmana, però la negociació amb els republicans encara està encallada a l'hora de bastir una mesa de diàleg institucional que serveixi per trobar una sortida al \"conflicte polític\".\nFonts de Presidència, quan es va conèixer la intenció de Sánchez de trucar, van assenyalar que el contacte no solucionava res i que calia \"respecte institucional i bilateralitat\" entre Catalunya i Espanya.\nLes mateixes fonts van apuntar, a banda, que era necessari un \"reconeixement dels subjectes polítics\" i posar damunt la taula una proposta \"democràtica\" per \"donar sortida a l'autodeterminació i la fi de la repressió\".\n\"Cal que tothom estigui a l'altura del moment polític i encari el conflicte amb valentia i coratge, i no amb gestos buits i eixorcs\", destacaven des de Palau.\nUn any de Pedralbes\nLa trucada ha coincidit pràcticament amb el primer aniversari de la cimera de Pedralbes, en la qual hi va haver dues reunions: una entre presidents i una altra amb membre dels dos governs -Meritxell Batet, Carmen Calvo, Elsa Artadi i Pere Aragonès-.\nDe la trobada en va sortir un comunicat conjunt en el qual es coincidia en assenyalar l'existència d'un \"conflicte sobre el futur de Catalunya\" i, a pesar de les coincidències, les dues administracions es proposaven \"avançar en una resposta democràtica\" dins de la \"seguretat jurídica\", terme que Sánchez va tornar a fer servir divendres passat.\nLes negociacions posteriors a Pedralbes es van torçar i Espanya es va dirigir cap a unes noves eleccions després del fracàs dels pressupostos de Sánchez al Congrés, i la relació no ha millorat des d'aleshores.\nLa cimera del'any passat és considerada com un \"bon punt de partida\" per al Govern a l'hora de reprendre una mesa de diàleg institucional que, segons la Generalitat, ha d'estar comandada per Torra i el líder del PSOE.", "response": "Aquest matí, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el president català, Quim Torra, han mantingut una trucada de quinze minuts en la qual han acordat trobar-se un cop hagi passat la investidura. Durant la trucada, Torra ha defensat l’autodeterminació i l’alliberament dels presos polítics, mentre que Sánchez ha assegurat que la pròxima legislatura serà la del diàleg.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_921", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa avui la cinquena assemblea general ordinària al Palau d’Esports de Granollers en un ambient més plàcid que l’any passat.\nDe fet, s’hi arriba sense cap esmena viva al full de ruta polític que els membres de l’entitat han d’aprovar.\nEl document final preveu que la proclamació efectiva de la independència arribi com a conseqüència d’una majoria a favor del sí en un referèndum o de manera directa des del poder legítim de Catalunya, el parlament o l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), en cas d’impediment coercitiu de fer el referèndum.\nSense esmenes vives a la ponència política, doncs, tota l’atenció se centra en la proposta que el secretariat de l’entitat sobiranista farà a les bases de cara a l’Onze de Setembre.\nPer ara, només n’ha transcendit que la intenció és retornar l’acte a Barcelona, segons que va avançar La Vanguardia, just el contrari de l’acte descentralitzat de l’any passat.\nLa presentació de l’Onze de Setembre serà el plat fort d’un acte polític que pretén convertir-se, també, en el tret de sortida a la campanya del sí de l’entitat sobiranista de cara al referèndum i servirà per a posar sobre la taula les mobilitzacions que ja auguren per als mesos vinents, incloses fins i tot al full de ruta.\nLa ponència política s’aprovarà previsiblement sense problemes.\nLes esmenes que s’hi han incorporat no modifiquen substancialment el full de ruta: d’entrada, se n’hi van presentar 107, de les quals 60 s’han acceptat directament, 30 s’han acordat per transacció i 17 s’han retirat en el moment d’acceptar la justificació de la ponència.\nPrecisament, la negociació entre els qui van presentar les esmenes i el secretariat es va allargar més enllà dels terminis previstos per intentar trobar posicions de consens.\nSegons fonts de l’ANC, arribar-hi sense esmenes vives per primera vegada dóna a l’entitat sobiranista molta força i solidesa i unitat per a marcar el full de ruta.\nTres hipòtesis\nL’ANC posa sobre la taula tres hipòtesis polítiques per als mesos vinents.\nLa primera inclou fer un referèndum sense condicionants, organitzat per les institucions catalanes, i en cas de victòria del sí, això s’hauria de traduir en una proclamació d’independència per part del parlament.\nEn les altres dues hipòtesis, l’ANC entén que s’han de preveure possibles ‘ingerències’ per part de l’estat espanyol.\nEn cas que la ingerència a les institucions arribi abans que s’aprovi la llei de transitorietat jurídica i la convocatòria del referèndum, l’ANC defensa que es reconeguin únicament les institucions catalanes i s’organitzin mobilitzacions perquè el parlament aprovi igualment la llei de transitorietat i proclami la independència.\nEn aquest cas, el referèndum arribaria després per ratificar la decisió.\nÉs en aquest punt que l’ANC ja vol que es doni molt pes polític a l’Assemblea d’Electes de Catalunya.\nDe fet, avisa que, davant d’inhabilitacions o intervencions de l’autonomia, caldrà que aquest ens, impulsat per l’AMI, es reuneixi.\nLa tercera de les possibilitats preveu que la ingerència arribi una vegada aprovada la llei de transitorietat jurídica.\n‘L’ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, en farà obediència, farà costat a les institucions democràticament escollides pel poble de Catalunya’, afirmen.\nI en aquest context, deixa en mans del parlament o l’AECAT novament la proclamació d’independència.\nEn qualsevol dels casos, el full de ruta que preveu d’aprovar fixa que treballaran pel reconeixement de la legalitat catalana i la defensa de les institucions, la mobilització ciutadana i la internacionalització de la proclamació del nou estat.\nPuigdemont i Forcadell, a l’assemblea\nEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, intervindrà aquest dissabte en la cloenda de l’assemblea general ordinària de l’ANC.\nTambé hi serà la presidenta del parlament, Carme Forcadell, que va liderar la primera etapa de l’entitat sobiranista abans de Jordi Sánchez.\nForcadell hi assistirà però no intervindrà.", "response": "L’Assemblea Nacional Catalana celebrarà avui la cinquena assemblea general ordinària al Palau d’Esports de Granollers. L’entitat aprovarà les mobilitzacions de la Diada i el referèndum a partir d’un full de ruta que arriba sense esmenes. El document preveu que la proclamació de la independència arribi a conseqüència d’un resultat positiu del referèndum o d’una proclamació des de les institucions.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_432", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "«En el camp de l’observació, l’atzar només afavoreix les ments preparades.»\nLa frase la va pronunciar en 1854 Louis Pasteur, però ben bé podria haver-la signat William Henry Perkin (1838-1907).\nI això que la Setmana Santa de 1856, als seus divuit anys, no passava de ser un simple estudiant del Royal College of Chemistry de Londres.\nI el seu laboratori, una cambra ben senzilla en l’últim pis de la casa dels seus pares a l’East End.\nAllí havia instal·lat una rudimentària col·lecció d’instrumental i reactius amb els quals s’afanyava durant les hores lliures.\nNo sembla molt, però, amb aquestes armes tan humils i la ingenuïtat de la joventut com a únic aval, estava a punt de fer un dels descobriments científics més importants de la seua època.\nLa seua meta desbordava ambició: ni més ni menys que la síntesi de la quinina.\nEl director del seu institut, l’alemany August Wilhelm von Hofmann, havia fantasiat a classe amb la idea de produir aquest antipalúdic essencial per a l’expansió de l’Imperi britànic a partir de quitrà d’hulla, un residu molt abundant en aquells dies perquè s’originava en l’elaboració del gas per a l’enllumenat.\nAixí que allí el tenim, en el seu paper d’alumne avantatjat, emportant-se els deures a casa sense més premi que l’obtenció d’una pasta fosca en la qual no s’albirava la menor petjada del fàrmac.\nPerò no anava a donar-se per vençut, i ací detectem la primera de les seues múltiples virtuts.\nEncara tindria perseverança suficient per a dissoldre la mescla en alcohol etílic i manipular-la pacientment fins a descobrir que tenyia de violeta la seda (Garfield, 2001).\nNo era aquesta una troballa qualsevol.\nDurant la seua llarga història, l’ésser humà havia depès de tints procedents de la naturalesa per a fer més lluïdores les seues peces de roba.\nEls millors, aquells que confereixen a la vestimenta una coloració vistosa resistent a les rentades, resultaven enormement cars i per tant font d’abundants beneficis.\nPerkin, a més, s’havia topat amb un compost capaç de proporcionar una tonalitat de particular significació.\nLa de la porpra de Tir, un dels majors símbols de grandesa del món antic.\nLa passera malva\nLa seua primera decisió va consistir a abandonar els utòpics experiments per perseguir la quinina i concentrar-se en la troballa inesperada i sondejar la seua utilitat real.\nPer a fer-ho, i després de millorar el procés de síntesi del seu malva, va enviar una peça de seda tenyida d’aquest color a una prestigiosa tintoreria escocesa.\n«Si la seua invenció no encareix excessivament els articles, serà sens dubte una de les més valuoses en molt de temps.»\nNo li calia major esperó.\nLa resposta obtinguda va avivar de tal manera l’esperit emprenedor del jove britànic que no va dubtar a renunciar als seus estudis i llançar-se a una aventura empresarial que arrossegaria la resta de la seua família.\nEl seu pare va aportar el capital necessari per a posar en marxa la companyia de nou encuny Perkin & Sons, en la qual també va entrar a treballar el seu germà.\nI com que la sort afavoreix els audaços, l’entrada en el mercat del tint dels Perkin va coincidir amb una circumstància afortunada que el catapultaria a l’èxit.\nDe sobte, el violeta es va fer moda.\nPrimer, la dona que en aquell moment marcava tendències a Europa, l’emperadriu Eugènia de Montijo, en aquell temps esposa de Napoleó III, va decidir que aquest color combinava bé amb el dels seus ulls.\nDesprés, la mateixa reina Victòria d’Anglaterra seguiria el seu exemple i va assistir d’igual to a les noces de la seua primogènita.\nI, després d’ella, una multitud de cavallers i dames galants al llarg del continent, en allò que les malicioses cròniques londinenques de l’època van descriure com una sobtada «passera malva».\nLlig l’article complet al web de Mètode\nDavid Sucunza.\nProfessor titular interí del departament de Química Orgànica i Química Inorgànica de la Universitat d’Alcalá (Madrid).\nQuè és Mètode?", "response": "Quan encara només era un estudiant del Royal College of Chemistry de Londres, William Perkin va desenvolupar el primer tint sintètic mentre intentava sintetitzar la quinina. Aviat patentaria la idea, i el seu tint de color malva es convertiria en tota una revolució social. Juntament amb el seu pare i el seu germà, va crear la companyia Perkin & Sons.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2674", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Agents Rurals i operaris de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) prospecten i retiren de la llera de l'Ebre diversos focus de jacint d'aigua, una planta invasora originària d'Amèrica del Sud que prolifera intermitentment des de fa 20 anys al tram final del riu en situacions de baix cabal.\nAquest estiu s'ha tornat a detectar la seva presència en el tram de 20 quilòmetres riu avall d'Amposta, especialment, als braços que formen les illes de Gràcia i Sapinya, on la baixa velocitat de l'aigua ajuda a fer créixer aquestes plantes invasores per sobre del que és habitual.\nConsiderada una de les 100 espècies invasores més agressiva, els responsables del parc natural del delta de l'Ebre matisen que el corrent i, sobretot, la salinitat de l'aigua ajuden a limitar la seva presència a la zona, on no ha generat afectacions importants.\nReiteren, però, que cal retirar-la per evitar la seva expansió.\nAgrupacions d'entre 70 i 80 exemplars han aparegut aigües avall d'Amposta en punts on l'aigua es canalitza i redueix considerablement la seva velocitat, com és el cas de les esmentades illes fluvials deltaiques de Gràcia i Sapinya.\nDe moment, s'està prospectant i retirant els exemplars més localitzats.\nEn el cas de les catifes més àmplies s'estudiarà la seva extracció de forma eficaç i segura al llarg d'aquesta tardor.\nInclòs dins de les cent espècies invasores més problemàtiques del món, el jacint d'aigua (Eichlornia crassipes) arriba a formar catifes sobre l'aigua poden arribar a provocar seriosos problemes obturant les canalitzacions de regadiu o dificultant la navegació.\nAl delta de l'Ebre no és, en absolut, una espècie desconeguda.\nFa dues dècades que se'n troben exemplars de forma aïllada.\nPuntualment, van aparèixer també als ullals de Baltasar, d'on es va eliminar.\nDe fet, és als espais aquàtics tancats on es sol comportar com una invasora.\nA la llera del riu, en canvi, \"no es donen les condicions perquè es comporti com un invasor\", segons precisa el director del parc natural, Francesc Vidal.\nAixò és degut, especialment, al corrent i la salinitat de l'aigua.\nDe fet, explica, en alguns casos que es va detectar focus puntuals, aquests van desaparèixer mesos després fruit de les riuades que s'emportaven les plantes al mar.- \"En les circumstàncies del delta de l'Ebre ens fa pensar que no serà problema\", conclou el mateix Vidal.\nUn grup de tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Guadiana va donar l'alarma aquest passat setembre mentre navegaven per l'Ebre ha posat en alerta les diferents administracions competents, com la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).\nÉs per això que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha elaborat i desplegat un pla d'eradicació en el qual participen també, a banda del parc natural, Agents Rurals i l'Idece, Forestal Catalana i el Servei de Fauna i Flora del Departament.\n\"És bo que la traguem per evitar que es pugui expandir a altres zones i pugui donar més problemes que els que produeix aquí al delta de l'Ebre\", certifica Vidal.\nMés enllà d'això, el fet, però, que hagin aparegut de forma puntual i esporàdica, especialment al tram entre Amposta i la desembocadura, planteja incògnites importants sobre el seu origen.\nÉs el que ara estan investigant els Agents Rurals.\nVidal no descarta que, ateses aquestes circumstàncies, el jacint d'aigua hagi pogut arribar al riu des d'un jardí o una instal·lació particular situada prop de la llera.\nA banda del delta de l'Ebre, el jacint d'aigua també s'ha trobat puntualment a Girona, i al delta del riu Llobregat, i sempre s'ha controlat, segons la Generalitat.\nPrové de la conca del riu Amazones.\nHabita medis aquàtics amb temperatures càlides (15-30oC) i provoca canvis en el medi, pel seu creixement i per la descomposició de la seva biomassa.\nAixò afecta greument les espècies que hi habiten.\nA més, el seu caràcter invasor i colonitzador de nous espais provoca problemes a l'activitat humana, augmenta la població de mosquits o disminueix la pesca.", "response": "Agents Rurals i l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre han retirat de la llera de l’Ebre diversos focus de jacint d’aigua. Es tracta d’una planta invasora originària d’Amèrica del Sud que prolifera al riu intermitentment des de fa 20 anys. La seva presència afecta les espècies autòctones, disminueix la pesca i augmenta la població de mosquits.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2761", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Després d'una reunió maratoniana de cinc hores de durada a la seu del Departament de Treball els sindicats CCOO i UGT han arribat a un principi d'acord amb el Grupo Jorge per \"ajornar\" la vaga indefinida que hi havia convocada a l'empresa a partir de dilluns vinent.\nEls sindicats han explicat a l'ACN que el principal acord al qual han arribat és que l'empresa s'ha compromès a \"laboralitzar\" el conjunt dels treballadors, és a dir, a passar-los del règim cooperatiu al règim general.\nEn aquest sentit, el secretari general de Treball, Josep Ginesta, ha celebrat que és una \"fita històrica al sector de les càrnies a Catalunya\".\nPer part del Grupo Jorge, el seu portaveu i advocat, Francesc Sánchez, ha dit que es comprometen a \"entrar a negociar la regularització de les persones que estan en règim cooperativista\" i ha afirmat que l'empresa es quedarà a Catalunya \"sempre i quan els plans d'inversió que té plantejats siguin possibles\".\nA partir de dilluns es reprendran les negociacions a la seu de Treball per avançar en la negociació.\nFa tot just una setmana que el Grupo Jorge –propietari dels escorxadors Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga, i The Fortune Pig, a Mollerussa– va amenaçar amb traslladar la producció a fora de Catalunya, motiu pel qual els sindicats CCOO i UGT van convocar una vaga indefinida.\nDes del moment en què els sindicats van registrar la convocatòria de vaga, Treball ha fet de mediador entre empresa i sindicats perquè es pogués arribar a un principi acord, que finalment s'ha materialitzat aquest dijous al vespre després d'una reunió de més de cinc hores.\nLa responsable del sector d'alimentació de la UGT, Alícia Buil, ha explicat que han decidit \"ajornar\" la vaga després d'arribar a diversos acords.\nEl principal és, segons Buil, que l'empresa \"s'ha compromès a la laboralització de totes les persones que estan en règim cooperatiu, és a dir, que són falsos autònoms\".\nDe fet, aquesta era la principal reivindicació que els dos sindicats posaven la taula per desconvocar la vaga.\nEn aquest sentit, Jesús Ribera, secretari de política industrial de CCOO, ha dit que el Grupo Jorge s'ha compromès a \"acordar un encaix dins del conveni col·lectiu\" de tots els treballadors que ara estan en règim cooperatiu.\nAltres acords que s'han segellat aquest dijous són, segons els sindicats, que l'empresa \"es compromet a donar oportunitats laborals\" a aquelles persones que han perdut la feina fruit del conflicte laboral.\nDe fet, segons la plataforma Càrnies en Lluita, un centenar de treballadors de diferents cooperatives s'han quedat sense feina arran de les mobilitzacions.\nA més, la companyia càrnia també s'ha compromès a \"aportar un pla concret de mesures de flexibilitat\" així com també a \"garantir l'estabilitat en l'ocupació i a romandre a Catalunya si pot executar el seu pla d'inversions\", segons ha detallat Alícia Buil.\n\"Sempre hem manifestat que volíem romandre a Catalunya si era possible\"\nEl portaveu i advocat del Grupo Jorge a Catalunya, Francesc Sáchez, ha assegurat que la companyia \"sempre ha manifestat que volíem romandre a Catalunya si era possible, i que estàvem oberts a qualsevol possibilitat sempre que fos viable\".\nSánchez ha dit que aquest dijous s'ha acordat que l'empresa \"entrarà a negociar la regularització de les persones que estan en règim de cooperativistes\" i també \"mirarem si podem fer tot el pla d'inversions que l'empresa té a Catalunya per poder millorar la producció i garantir la laboralització i al viabilitat\".\nD'altra banda, el portaveu de l'empresa ha assegurat que el Grupo Jorge \"es quedarà a Catalunya sempre i quan els plans d'inversions que té plantejats siguin possibles i es puguin realitzar\".\nAl mateix temps, Sánchez ha dit que els compromisos adquirits per l'empresa amb els sindicats són \"ferms\" i \"importants per un col·lectiu molt important de treballadors del país i per unes zones, Osona i Mollerussa, molt necessitades de tenir un sector productiu\".\n\"El sector carni dona una producció al rerepaís i és important que aquest sector pugui respirar i sàpiga que tenim la voluntat de seguir aquí\", ha reblat Sánchez.\nJosep Ginesta: \"És una fita històrica al nostre país i al sector de les càrnies\"\nEl secretari general de Treball, Josep Ginesta, s'ha mostrat optimista a la sortida de la mediació amb l'empresa i els sindicats i ha dit que \"tenim una primera fita en aquest procés de negociació que serà complex\".\nGinesta creu que aquest principi d'acord és un \"primer pas molt rellevant\", tenint en compte que el carni és un sector que ha costat molt que s'assegués a la taula de negociacions.\nEl compromís de l'empresa de laboralitzar els treballadors és, segons Ginesta, una \"fita històrica al nostre país i al sector de les càrnies a Catalunya\".\nGinesta ha dit que les negociacions continuaran a partir de dilluns de la setmana que ve per \"arribar a un acord final\".", "response": "Després d'una reunió de cinc hores entre els sindicats CCOO i UGT i Grupo Jorge al Departament de Treball, s'ha arribat a un acord per a ajornar la vaga indefinida convocada dilluns vinent. Grupo Jorge s'ha compromès a regularitzar els treballadors en règim cooperatiu i a donar oportunitats laborals a qui hagi perdut la feina arran del conflicte laboral.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2052", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La setmana Barcelona Poesia 2019 acollirà del 8 al 16 de maig més d'una quarantena d'actes i un centenar de participants entre poetes, editors, músics i actors.\nEl Museu Frederic Marès serà un any més l'epicentre del certamen que aquest any té \"com a obsessió\" la diversitat de gènere, lingüística i d'estil.\n\"Celebrem un dels festivals més importants d'una ciutat que se sent tan híbrida i plural com ho és la poesia actual\", ha dit aquest dimarts una de les directores del festival, Àngels Gregori, en la presentació de la programació.\nAquesta \"força i riquesa\" l'han volgut posar sobre la taula amb una trentena de poetes provinents d'arreu del món, a més d'artistes catalans com Perejaume.\nL'acte central al Palau de la Música el protagonitzaran Rita Dove, Lebogang Mashille, Luis García Montero, Antònia Vicens i Burhan Sönmez.\nAquest any també hi haurà homenatges i festes per celebrar la vigència d'autors com Joan Brossa, Víctor català, Pere Quart i la colla de Sabadell, Màrius Torres, Mary Oliver i la vessant poètica de Pepe Rubianes.\nSílvia Pérez Cruz o Lluís Homar participaran de l'espectacle que reivindicarà els 'Poemas africanos' de l'humorista.\nRecitals, però també obres de teatre, performances, monòlegs, conferències, debats, concerts, tallers o una batalla poètica a dalt d'un ring s'allargaran durant nous dies a espais diversos de la ciutat, com la plaça de Sant Felip Neri, biblioteques, el Saló de Cent o el mateix Palau de la Música.\nCom a novetat, se suma aquest any el Palau Güell per acollir l'espectacle de Perejaume, 'Xilema', que combinarà música, ball, i el recital de l'artista.\nLa diversitat de la qual el certamen \"vol fer bandera\" se centra també en la pluralitat de gèneres i estils, així com l'origen dels poetes.\nUn any més hi haurà diàlegs entre poetes protagonitzats per Antoni Clapés i Denise Desautels; Gemma Gorga i Sjata Bhatt; Manuel Forcano i Esther Zarraluki; Andrea Montoya i Mary Jo Bang; i Izaskun Arretxe i Rita Dove.\nPoetes, doncs, provinents de països com el Canadà, l'Índia o els Estats Units.\nTambé viatjaran a Barcelona poetes de l'Argentina, de Palestina, del Congo o del Regne Unit.\nPer potenciar les sinergies, hi haurà col·laboracions amb altres festivals de la ciutat, com el Festival Alcools, que té lloc a la Sala Beckett i on la poeta palestina rafeef Ziadah farà un recital amb l'integrant dels Mishima Dani Vega.\nTambé amb el festival Sonhoras o el Vociferio Festival de Poesa Oral i Escènica de València.\nMúsica i poesia\nGregori ha assegurat que Poesia Barcelona 2019 ha volgut \"reforçar\" el binomi poesia i música amb propostes com 'Intocables', en el qual Gerard quintana fa un recorregut per cançons censurades de la història, des de Lennon a Bowie.\nRefree i Niño de Elche faran un espectacle a través de poetes tan diversos com Thomas Merton o San Juan de la Cruz, a 'Ectasis', i l'espectacle 'Mushaira intercultural: Àsia a Barcelona' reunirà poetes i músics amb versos en urdú.\nUn dels actes destacats és 'Breaking Ground Barcelona: l'ascendència conscient\", amb poetes com Agnès Agboton i Jay Bernard que reflexionaran sobre l'entrecreuament entre el cos, l'origen cultural o el gènere.\nDa'ltra banda, dues de les protagonistes de l'acte final al palau de la Música, Rita Dove i Lebogang Mashile, s'endinsaran en la defensa dels drets humans, el feminisme o la lluita del racisme a través de la poesia.\nActe central al Palau de la Música\nEl punt i final de la setmana, l'acte conegut com a Festival Internacional de Poesia de Barcelona que quest any arriba a la seva 35a edició, té com a fil conductor autors \"fortament compromesos amb la llibertat, el seu país, amb el moment que els ha tocat viure i amb la lliure circulació de les idees\", ha assegurat Gregori.\nAixí, el Palau de la Música rebrà Rita Dove, una de les poetes més reconegudes als Estats Units, premi Pulitzer de Poesia l'any 1987.\n\"És un referent en la lluita pel feminisme i els drets humans\", ha assegurat la directora.\nLa poeta, actriu i activista Lebogang Mashille, guanyadora d'un dels premis més importants de la literatura africana, el NOMA, portarà la força dels seus recitals en els quals combina música amb poesia per parlar de gènere i sexualitat amb una perspectiva crítica.\nLuis García Montero, director de l'Instituto Cervantes, Antònia Vicens, creu de Sant Jordi i Burhan Sönmez completaran la nit que compta amb la direcció artística de la companyia Baró d'Evel i amb el quartet establert a Suïssa Lassus Quartett.", "response": "Del 8 al 16 de maig, la setmana Barcelona Poesia 2019 acollirà una quarantena d’actes amb la participació d’un centenar d’artistes, entre els quals hi haurà una trentena de poetes internacionals i catalans. El festival se centrarà en la diversitat de gènere i lingüística i tindrà lloc en espais diversos de Barcelona, amb el Museu Frederic Marès com a epicentre.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2726", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El Departament de Cultura engega el proper dimarts, 2 de maig, la campanya 'Fas 6 anys.\nTria un llibre', que vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys.\nMitjançant la campanya, l'infant que fa o hagi fet 6 anys durant aquest 2017 rebrà a casa un targeta que el convidarà a anar a la llibreria més propera.\nAllà podrà bescanviar la targeta pel llibre que més li agradi, per un import de fins a 13 euros.\nSi l'import és superior, caldrà abonar la diferència.\nTambé hi haurà la opció de poder fer la compra en línia a través del portal www.libelista.cat.\nEn aquesta segona edició, la campanya arribarà a 80.941 nens de tot Catalunya, que podran anar a més de 200 llibreries d'arreu del país.\nCom a novetat, aquest any s'ha arribat a un acord amb l'ONCE per tal d'adaptar la targeta al sistema de lectura i escriptura tàctil, el Braille.\nD'aquesta manera, els infants amb discapacitat visual podran participar en la campanya des de l'inici.\nDe fet, el Departament de Cultura intentarà adaptar, en la mesura del possible, tots aquells materials de difusió necessaris perquè la campanya arribi a tots els col·lectius amb discapacitat i, més concretament, als infants amb discapacitat visual.\nD'altra banda, també es donarà cobertura als infants residents a l'estranger gràcies a l'acord del Govern amb la Secretaria d'Afers Exteriors de la Unió Europea, que, exercint les seves competències de relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior, oferirà la possibilitat de beneficiar-se d'aquesta campanya dins la seva cartera de serveis.\nEls infants inscrits al Registre de catalans a l'exterior podran bescanviar la targeta amb el codi de barres personalitzat a la plataforma en línia Libelista.cat i escollir el seu llibre, que se'ls enviarà al seu domicili.\n'Fas 6 anys.\nTria un llibre' és una iniciativa del Gremi de Llibreters, amb el suport del Departament de Cultura i la col·laboració del Gremi d'Editors de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; del Departament d'Ensenyament; d'IDESCAT, i de l'ONCE.\nLa campanya també té com a objectius que els nens descobreixin les llibreries amb un adult; que comencin a crear la seva pròpia biblioteca; donar valor al llibre i reforçar les vendes de llibres infantils.\n31.914 nens, el 38,3% del total, participen en la primera edició\nL'any 2016, en la primera edició, 31.914 nens van bescanviar la seva targeta per un llibre, per la qual cosa van participar en la campanya el 38,3% dels infants catalans que complien 6 anys el passat 2016.\nLes enquestes fetes pel Gremi de Llibreters de Catalunya van avalar l'impacte positiu de la campanya, ja que el 83% dels llibreters van detectar públic nou als seus establiments, que, en un 33% dels casos, eren usuaris que anaven per primer cop a una llibreria, deixant de banda la compra de llibres de text.\nTanmateix, el 57% dels llibreters va assenyalar que es va generar compra creuada, és a dir, que els participants a la campanya van adquirir més d'un llibre en la mateixa compra.\nEls nens del Solsonès i del Pla de l'Estany, els més participatius\nLes comarques de la Catalunya Central van ser les que van obtenir una taxa de participació més gran, amb el 40,6%, seguides de les de l'àrea de Barcelona (39,5%), Ponent (38,6%), Camp de Tarragona (36,6%), Girona (33%), Terres de l'Ebre (31,3%) i Alt Pirineu i Aran (27,2%).\nPer comarques,, les cinc de més alt nivell de participació van ser el Solsonès (61,6%), el Pla de l'Estany (57,9%), el Pallars Jussà (55,5%), el Pla d'Urgell (49,2%) i el Vallès Oriental (46,2%).\nPel que fa a les llibreries participants, adherides al Gremi de Llibreters de Catalunya, les independents van acumular el 53% de les vendes, mentre que les cadenes de llibreries van sumar el 47% restant, sent els dissabtes el dia de la setmana que es va registrar la quantitat més alta de bescanvis de vals.\nEn total, es van vendre més de 5.800 títols diferents de 470 editorials, el 62,2% dels quals en català.", "response": "El Departament de Cultura ha engegat la segona edició de \"Fas 6 anys. Tria un llibre\", una iniciativa del Gremi de Llibreters dirigida a 80.941 nens i amb la qual es vol fomentar, mitjançant una targeta regal, la lectura en els infants que facin els 6 anys durant el 2017. Enguany s'ha intentat adaptar la campanya als infants amb discapacitat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_419", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) torna a oferir al públic una proposta contemporània vinculada a les falles, a través de l’univers immersiu creat per l’artista d’Ontinyent Dulk, amb la qual Antonio Segura torna a sumar forces a la lluita contra l’emergència climàtica a través de dues instal·lacions que donen continuïtat a la reivindicació de la Falla Municipal, sota el títol ‘Dulk.\nProcés natural’.\nEl monument faller de la plaça de l’Ajuntament de València, ‘Protegeix allò que estimes’, prendrà forma per a visibilitzar la degradació dels ecosistemes i l’afecció a les espècies: un ecosistema fragmentat ha provocat la separació d’una família d’óssos polars i la mare, eix de la Falla Municipal, sosté el llegat de la natura sobre el seu llom, mentre els cadells, desorientats pel desglaç, deambulen pels carrers de València fins a arribar al Claustre Renaixentista del Centre del Carme.\n“La història que ens proposa Dulk no és puntual: l’emergència climàtica requereix una actuació urgent.\n‘Procés natural’ ens ajuda a comprendre aquesta realitat, però també a conéixer més de prop un artista que ens mostra el poder de la creació artística per a reivindicar-nos com a agents actius, fonamentals per al canvi”, ha assenyalat el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i del CCCC, José Luis Pérez Pont.\n“Sens dubte, aquestes dues instal·lacions tornen a posar de manifest el nostre compromís per a vincular les falles amb la creació contemporània i la renovació dels llenguatges visuals d’una festa que, després de ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat, no sols ha de vetlar per la seua història, sinó continuar obrint camins que la connecten amb la cultura del present i del futur”, ha indicat el director.\nPérez Pont ha presentat la mostra amb l’artista i la comissària, Isabel Puig, qui ha manifestat que es tracta de la seua primera mostra com a comissària “i per a mi ha estat tot un regal treballar de la mà de Dulk, un artista que destaca per la netedat, però sobretot per la capacitat de transmetre’ns tots aquests problemes mediambientals de la mà de la pintura i instal·lacions”.\n‘Dulk.\nProcés natural’ consta de dues instal·lacions que ofereixen narratives diferents, però entrellaçades pel treball de creació de Segura; d’una banda, la Sala Zero obrirà al públic la instal·lació ‘site-specific’, que permet de conéixer l’artista a través del seu procés creatiu, que dóna nom al projecte i, per un altre, els cadells d’ós continuaran la història de la Falla Municipal, quan ja serà plantada, al Claustre Renaixentista, amb ‘Óssos’.\nL’exposició brinda l’oportunitat única de conéixer Dulk, un artista de projecció internacional, no sols a través del projecte específic de la falla, sinó també a través del seu treball més conegut com a muralista.\nAixí, mostrarà com pensa i entén la pintura Antonio Segura, quin és el seu llenguatge artístic i les inquietuds que el mouen, les múltiples facetes i el procés creatiu que defineix qui és Dulk.\nAl llarg del recorregut, s’hi anirà dibuixant el camí cap als seus acolorits universos plens de càrrega reivindicativa, advocant sempre pel proteccionisme de la naturalesa i amb una especial sensibilitat envers les espècies en perill d’extinció, que desgraciadament, en són cada dia més.\nEl cor o nucli és una composició de gran format amb esbossos originals fets per l’artista al llarg de la seua carrera, que es mostren per primera vegada, i entre els quals es troben els dibuixos originals de ‘Rondalla del fang’ del CCCC en 2021, i dibuixos preparatoris de murals, entre més.\nAmb l’objectiu de conscienciar sobre els canvis que pateix el nostre planeta, Isabel Puig i Antonio Segura proposen una instal·lació específica per al Claustre Renaixentista del CCCC, ‘Óssos’, que posa en relleu una dramàtica realitat que afecta centenars d’espècies que veuen com els seus entorns i hàbitats naturals s’esvaeixen.\nLa nova proposta de Dulk, en col·laboració amb l’Ajuntament de València, obrirà les portes al públic divendres que ve a les 19.00 a la Sala Zero.", "response": "El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta \"Procés Natural\", una exposició de l'artista d'Ontinyent Dulk que consta de dues instal·lacions que fan reflexionar sobre la degradació dels ecosistemes. D'una banda, la Sala Zero acollirà una instal·lació sobre el procés creatiu de l'artista, i per una altra, al Claustre Renaixentista s'instal·larà el monument faller \"Protegeix allò que estimes\".", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2057", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La cap de llista del PSC per Barcelona, Meritxell Batet, ha assegurat que la voluntat dels socialistes és poder governar en solitari amb \"majories parlamentàries més o menys estables\".\nEn entrevistes a Catalunya Ràdio i Rac 1, Batet s'ha dirigit a ERC per demanar-li que els seus 15 diputats siguin útils i no serveixin per \"bloquejar\" polítiques.\nPer la seva banda, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Rufián ha dit que Pedro Sánchez ha de decidir si \"respecta o traeix\" els votants del PSOE, en referència a un pacte entre socialistes i PSOE.\nEl número 2 d'ERC ha reiterat que els republicans demanen una taula de negociació per parlar del referèndum i d'iniciatives per aixecar les causes judicials contra líders independentistes.\nPreguntada directament per si el PSOE descarta un pacte amb Cs, Batet ha respost que ella no és qui per descartar o no descartar res i ha dit que es Sánchez \"qui ha de marcar el rumb\".\nPerò ha subratllat que haver guanyat 40 diputats més respecte a les últimes eleccions del 2016 fa que el govern de Sánchez \"surti molt reforçat\".\nLa cap de llista per Barcelona s'ha dirigit a ERC per advertir-los que quan es treuen bons responsabilitats \"la responsabilitat es duplica\".\n\"Ara més que mai han de pensar per què van a Madrid i què ofereixen els 15 diputats d'ERC\", ha afegit.\nPel que fa a la majoria absoluta del PSOE al Senat i preguntada per si aquesta circumstància descarta una nova aplicació del 155 a Catalunya, Batet ha respost que \"si no hi ha trencament del marc constitucional, aplicar el 155 seria inconstitucional\".\nA primera hora del matí, Rufián ha dit que encara no havia parlat amb Pedro Sánchez però ha donat per fet que ho faran en els propers dies i ha apostat per la \"discreció\" en els contactes postelectorals.\nPreguntat si ERC donarà suport a la investidura de Sánchez, Rufián ha respost que la pregunta \"crucial\" no és tant què farà ERC sinó què farà el PSOE amb Catalunya.\nI, en aquest sentit, ha reiterat que la demanda del seu grup és que hi hagi una negociació amb totes les sensibilitats per parlar d'un referèndum i d'iniciatives per \"aixecar les causes judicials\".\nTal com ERC ha anat dient durant la campanya, Rufián assegura que no seran \"mai\" els responsables de l'entrada de l'extrema dreta a la Moncloa i, per tant, descarta provocar amb els seus vots una repetició de les eleccions ja que, segona Rufián, \"seria posar el perill sobre la taula una altra vegada\".\nLa número 2 de JxCat per Barcelona, Laura Borràs, també ha interpel·lat Sánchez i ha dit que la posició del seu grip dependrà de com vulgui governar.\n\"Hem de saber la cara que vol adoptar Sánchez, si és el rostre del 155 o té alguna altra sensibilitat que de moment no li hem sabut veure\", ha afegit.\nDe fet, ha considerat que \"la possibilitat que hi hagi un referèndum sobre la taula amb el PSOE és força difícil\".\nPel que fa als resultats de JxCat, que ha perdut un escó situant-se en 7, Borràs ha parlat de \"fer autocrítica\" i assumir les responsabilitats que calgui si no s'han complert les expectatives així com analitzar què vol Catalunya en aquest moment.\nAsens exigeix \"alçada de mires\" davant una \"segona oportunitat\"\nPer la seva banda, el cap de llista dels comuns, Jaume Asens, ha reclamat a Sánchez que escolti el mandat de les urnes i els seus militants a l'hora de fer acords postelectorals, tot defensant que els ciutadans volen un govern de coalició que \"permeti avançar i no retrocedir\".\nPel que fa a la demanda d'ERC d'una negociació sobre el referèndum i per acabar amb la judicialització de la política, Asens considera que és assumible però que cal veure ara com es concreta aquesta demanda perquè, segons ha dit, \"hi ha coses que depenen del poder judicial i no de l'executiu\".\nSegons Asens, ara hi ha una \"segona oportunitat\" per seure a la taula i ha exigit \"alçada de mires\" per part de tothom.", "response": "En declaracions a RAC1, Meritxell Batet, del PSC, ha expressat la seva preferència per un govern espanyol del PSOE en solitari amb majories parlamentàries estables. També ha demanat a ERC que no utilitzi els seus 15 diputats per a obstruir. Gabriel Rufián, d’ERC, ha exigit al PSOE un referèndum d’autodeterminació i ha assegurat que el partit no facilitarà una repetició d’eleccions.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2509", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El supercomputador MareNostrum 5 que acollirà Barcelona inclourà una plataforma experimental per crear processadors europeus i allunyar-se així de la dependència del mercat nord-americà i asiàtic.\nAixí ho ha explicat el director del Barcelona Super Computing (BSC), Mateo Valero, en la presentació oficial de l'elecció de Barcelona com una de les seus dels nous supercomputadors.\nValero ha detallat que l'objectiu és desenvolupar una tecnologia europea \"per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus\".\nEl director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s'estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines \"entre cinc i set vegades més poderoses\".\nEl Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest dilluns al matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres.\nL'acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.\nDes del BSC, Valero ha posat en valor la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial.\n\"Volem ser el Messi de la supercomputació\", ha ironitzat.\nEl director ha reivindicat que Europa \"necessita desenvolupar tecnologia\" i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d'una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia.\n\"Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents\", ha declarat.\nEn aquest sentit, ha explicat que l'objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar \"íntegrament\" amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d'estrangera.\nPer fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 MEUR.\nA més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és \"una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses\" i atraure talent i inversions.\n\"Hem d'aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d'aquests processadors i el software associat\", ha declarat.\nDe la seva banda, Viola ha posat en valor el treball \"conjunt\" de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és \"el més gran\" que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.\nHa reconegut que la inversió actual, de 840 MEUR al conjunt d'Europa, \"no és suficient\" però és el punt de partida de la \"cursa\" en supercomputació.\nHa explicat que després d'avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació \"excel·lent\", destacant el \"treball conjunt\" dels governs.\nDe la seva banda, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha posat en valor la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d'apostar per la tecnologia pròpia en un marc de \"polarització\" entre els Estats Units i Àsia.\n\"Una infraestructura com aquesta ens dona competitivitat territorial però també empresarial\", ha afirmat.\nLa secretària d'Estat d'Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la \"importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països\" i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixements i els centres per assolir tecnologia pròpia.\nTecnologia heterogènia\nEl futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el qeu vol dir 200 mil bilions d'operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents.\nAixí, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.\nLa previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l'últim trimestre del 2020 i completament operatiu l'1 de gener del 2021.\nAra es posarà en marxa un concurs públic a nivell europeu per a la seva construcció.\nEl MareNostrum5 tindrà un cost de 223 MEUR, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys.\nLa meitat del pressupost estarà finançat per la Unió Europea (UE) i l'altra meitat pels estats que formen part del consorci.\nEn l'elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat.\nIrlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC.", "response": "El Barcelona Super Computing Center ha celebrat aquest dilluns al matí la presentació del MareNostrum 5, un dels tres supercomputadors assignats per la Comissió Europea divendres passat. El MareNostrum 5, que costarà 223 milions d’euros i podrà realitzar 200 mil bilions d'operacions per segon, servirà per a dissenyar processadors que permetin superar la dependència europea del mercat nord-americà i asiàtic.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_398", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "L’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) a la ciutat de Barcelona ha publicat uns resultats que han generat molt debat perquè observant les diferents dades que aporta, es poden extreure més d’una conclusió.\nLa principal dada que destaca l’estudi és que la majoria de la població de 15 anys i més de la ciutat de Barcelona declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en unes proporcions ‘lleument superiors’ al conjunt de l’àmbit metropolità, però menors que a la mitja de Catalunya.\nEn nombres absoluts, a la ciutat de Barcelona, 1.313.700 persones de 15 anys i més entenen el català, 1.107.400 el saben parlar, 1.199.300 el saben llegir i 852.000 persones el saben escriure.\nSi bé Barcelona ciutat se situa per sota la mitjana catalana, se situa per sobre de la mitjana de l’àmbit metropolità, malgrat que és el lloc amb més moviments residencials i més pressió demogràfica.\nLa directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha destacat que per primer cop, l’enquesta analitza les zones més poblades de Catalunya amb la desagregació de l’àmbit metropolità, on viu el 63,8 % de població catalana.\nHa recordat que l’enquesta ‘ofereix una fotografia amb el focus als coneixements, usos i actituds lingüístiques dels ciutadans’ de totes les poblacions de l’àrea metropolitana, on els darrers anys hi ha hagut un ‘configuració demogràfica’ arran de la immigració.\nPel que fa a la tendència en l’ús del català, Franquesa ha afirmat que ‘progressivament el català suma parlants amb persones que tenen el català com a llengua d’adopció, moltes són nascudes fora de Catalunya’.\nDels 7.600.065 habitants de Catalunya, del 2003 fins a 2018 s’ha registrat un creixement de 491.332 persones de la població nadiua; un decreixement de 352.186 de persones nascudes a la resta de l’estat, i un creixement de 756.773 de persones procedents de la resta del món.\nAquesta evolució és ‘molt significativa’ a l’àmbit metropolità, ja que la població nascuda a l’estranger ha passat del 9,5% al 18,4%, mentre que el pes de la població nascuda a la resta de l’estat ha caigut del 27,4 % al 18,9%.\nA la ciutat de Barcelona el 2003 la població nascuda a l’estranger ha crescut del 12,5% al 24,2 %, mentre que la població nascuda a la resta de l’Estat ha passat del 24,1% al 17,1%.\nTenint en compte això, en l’evolució dels coneixements de català en el període de 1986 a 2018 s’observa un increment en l’habilitat de llegir i escriure, tant en les dades per a tota la població (1981-2011) que provenen del cens de població, com per a la població adulta de 15 anys i més, amb dades provinents de l’EULP 2013 i 2018.\nL’habilitat de parlar i entendre pateixen una disminució a partir de l’any 2001 que és quan es produeix el canvi demogràfic més important a Barcelona.\nEntre les dades negatives s’observa que al llarg d’un dia qualsevol, el 74% de la població adulta de la ciutat de Barcelona usa el català.\nEl castellà, en canvi, l’utilitza el 97,9% de la població adulta.\nEl 23% de la població fa ús d’alguna altra llengua.\nAquests percentatges són similars als del conjunt de l’àmbit metropolità en el cas de l’ús del català (72,6%) i del castellà (97,4%).\nA Barcelona el percentatge de població que usa altres llengües és més alt que el de l’àmbit metropolità (18,4 %).\nA banda, un 44,1% de la població adulta de Barcelona (620.811 persones) usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.\nLes dades de coneixements de català també mostren que hi ha camí per recórrer.\nQuan es pregunta a la població adulta si “vol aprendre o millorar els seus coneixements de català”, un 35,6 % de la població de Barcelona respon afirmativament.\nEn nombre absoluts 500.900 persones tenen interès a aprendre català o millorar-ne els seus coneixements al 2018.\nD’aquestes, 218.700 (60%) són nascudes a l’estranger.", "response": "L’Enquesta d’usos lingüístics de la població ha revelat que l’estat del català a Barcelona, tot i ser el lloc amb més moviments residencials i pressió demogràfica, és lleugerament superior al de l’àrea metropolitana. No obstant això, l’habilitat de parlar, entendre i escriure el català dels majors de 15 anys a Barcelona és inferior al de la resta de Catalunya. ", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_199", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La proposta, novedosa en format i objectius, s’ha articulat en base a dos vessants diferents: per un costat, una sèrie d’activitats dirigides als col·lectius de la cultura popular i al món científic i de l’antropologia, per tal que puguin interactuar i aprendre els uns dels altres.\nPer altra banda, la proposta ha ofert un seguit d’activitats obertes al públic general, fent especial atenció als infants i a les famílies.\nDesprés d’un divendres centrat principalment en les trobades adreçades als professionals i als tallers per a les escoles de Sant Andreu, dissabte es va intensificar notablement el nombre de visites a la Mostra, en bona part gràcies a les actuacions, totes elles de caràcter gratuït.\nD’entre el més seguit destaquem, a la tarda i a Can Fabra, l’audició de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, el Ball de Rams de Sant Andreu del Palomar a càrrec de l’Esbart Maragall o la demostració de les Festes de l’Ós que van portar directament des de l’Alt Vallespir una representació dels artífexs d’aquesta festa que se celebra durant el mes de febrer a les poblacions d’Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans.\nTambé a Can Fabra va tenir molt seguiment l’actuació dels Versots infernals – Diables del Clot i el taller de ball de bot de Mallorca i ballada popular a càrrec de Ballugall.\nPel que fa a les presentacions i debats, una de les grans apostes de Som Cultura Popular, han estat especialment seguits els celebrats al Casal de Barri – Ateneu L’Harmonia, d’entre els quals destaquem els dos de temàtica castellera: el primer sobre el concurs de Tarragona vist per colles que no aspiren a guanyar-lo i un segon sobre mitjans i informadors castellers digitals.\nDissabte al matí, però, el debat sobre cultura popular, infància i carrer a càrrec de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà va posar sobre la taula aspectes d’interès no únicament per als practicants habituals.\nA la tarda, ja amb l’estudiós Manuel Delgado com a ponent, el mateix Observatori va fer un salt en el temps apel·lant a l’època en què els carrers i places ‘eren de la canalla’ així com ‘les fogueres i altres formes d’apropiació insolent de l’espai públic’, rubricant el programa de tarda amb la xerrada ‘Sant Joan com a festa ingovernable’.\nTot i que no van faltar les opinions contraposades, el debat va ser respectuós i intens.\nDe fet, les conclusions de l’àmbit de presentacions i debats estaran consultables aviat al canal de Youtube de la Mostra del Patrimoni Immaterial.\nTambé els geganters van tenir el seu protagonisme a la Mostra: va ser dissabte a la tarda, amb la presentació del catàleg de gegants centenaris de Catalunya, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat.\nLa presentació es va fer a la mateixa Fàbrica de Creació, amb les 43 exposicions que configuren el Museu Nòmada com al millor dels marcs.\nIgualment va ser molt seguida la presentació del cens de mitjans d’informació sardanistes, celebrat a l’espai Josep Bota, una eina imprescindible per al sector.\nPer la seva banda, les entitats de Barcelona van posar sobre la taula en el marc de la presentació que versava sobre l’ús de l’espai públic en actes de cultura popular, la problemàtica amb què es troben per desenvolupar al carrer la seva activitat.\nEn aquest sentit, poder comptar en breu amb un recull de les conclusions de la Mostra serà útil per extreure’n propostes d’actuació concretes.\nAquest diumenge les activitats continuen amb un flux intens de visitants, principalment públic familiar.\nDestaquem el debat sobre gènere titulat ‘¿Por qué la igualdad no goza de popularidad en la cultura popular?\nEl caso de los Alardes de Irún y Hondarribia’, amb una representació vinguda des del País Basc per tal d’explicar la problemàtica d’algunes festes tradicionals que denuncien la manca de presència femenina en les seves manifestacions.\nAbans, però, en el marc de la taula de coordinadores de ciutat de Barcelona, s’ha anunciat la creació d’una taula estable de coordinació entre les diferents coordinadores i federacions de Barcelona Ciutat.\nEls màxims responsables de cultura popular de l’Ajuntament i la Generalitat han posat de relleu la importància de la Mostra i el seu èxit de convocatòria.\nUn cop valorats els resultats de les enquestes de satisfacció que han realitzat els assistents, així com el resum de les conferències, debats i presentacions, faran una proposta de continuïtat consensuada amb el sector.", "response": "La Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona, celebrada al barri de Sant Andreu, ha tancat l'edició d'enguany amb més de 13.000 assistents. La proposta, que ha tingut lloc durant el cap de setmana, ha ofert conferències i debats dirigits als col·lectius de la cultura popular, la ciència i l'antropologia, a més d'activitats gratuïtes orientades a les famílies i als infants.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_634", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El supercomputador MareNostrum 5 que acollirà Barcelona inclourà una plataforma experimental per crear processadors europeus i allunyar-se així de la dependència del mercat nord-americà i asiàtic.\nAixí ho ha explicat el director del Barcelona Super Computing (BSC), Mateo Valero, en la presentació oficial de l’elecció de Barcelona com una de les seus dels nous supercomputadors.\nValero ha detallat que l’objectiu és desenvolupar una tecnologia europea ‘per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus’.\nEl director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s’estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines ‘entre cinc i set vegades més poderoses’.\nEl Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres.\nL’acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.\nDes del BSC, Valero ha remarcat la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial.\n‘Volem ser el Messi de la supercomputació’, ha ironitzat.\nEl director ha reivindicat que Europa ‘necessita desenvolupar tecnologia’ i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d’una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia.\n‘Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents’, ha declarat.\nEn aquest sentit, ha explicat que l’objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar ‘íntegrament’ amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d’estrangera.\nPer fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 milions d’euros.\nA més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és ‘una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses’ i atraure talent i inversions.\n‘Hem d’aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d’aquests processadors i el software associat’, ha declarat.\nPer la seva banda, Viola ha reivindicat el treball ‘conjunt’ de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és ‘el més gran’ que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o la Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.\nHa reconegut que la inversió actual, de 840 milions d’euros al conjunt d’Europa, ‘no és suficient’ però és el punt de partida de la ‘cursa’ en supercomputació.\nHa explicat que després d’avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació ‘excel·lent’, destacant el ‘treball conjunt’ dels governs.\nPer la seva banda, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha remarcat la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d’apostar per la tecnologia pròpia en un marc de ‘polarització’ entre els Estats Units i Àsia.\n‘Una infraestructura com aquesta ens dóna competitivitat territorial però també empresarial’, ha afirmat.\nLa secretària d’Estat d’Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la ‘importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països’ i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixement i els centres per assolir tecnologia pròpia.\nEl futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el que vol dir 200 mil bilions d’operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents.\nAixí, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.\nLa previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l’últim trimestre del 2020 i completament operatiu l’1 de gener del 2021.\nAra es posarà en marxa un concurs públic a escala europea per a la seva construcció.\nEl MareNostrum5 tindrà un cost de 223 milions d’euros, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys.\nLa meitat del pressupost serà finançat per la Unió Europea (UE) i l’altra meitat pels estats que formen part del consorci.\nEn l’elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat.\nIrlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC.", "response": "El Barcelona Super Computing Center ha celebrat aquest matí la presentació del MareNostrum 5, un dels tres supercomputadors assignats per la Comissió Europea divendres passat. El MareNostrum 5, que costarà 223 milions d’euros i podrà realitzar 200 mil bilions d'operacions per segon, servirà per a dissenyar processadors que permetin superar la dependència europea del mercat nord-americà i asiàtic.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1074", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Josep Anglada, envoltat dels seus regidors al ple de Vic.\nFoto: Adrià Costa\nL’Ajuntament de Vic celebrarà un ple extraordinari aquest dijous o divendres per tal de donar compte de la decisió del grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) d’expulsar l’actual portaveu Josep Anglada i la regidora Marta Riera del partit per no obeir les decisions de la direcció nacional de la formació.\nAixí ho han demanat els altres tres regidors del grup municipal de PxC –Joan Carles Fuentes, Maria Pilar Catalan i Cristina Gayoso-, que conformen la majoria necessària per fer una petició d’aquest tipus, i l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, ha acceptat.\nLa convocatòria del ple es va decidir ahir el vespre en una reunió informativa urgent dels portaveus de tots els partits del consistori (menys PxC, ja que l’alcalde així ho va considerar per tal de poder parlar amb més llibertat).\nUn cop oficialitzada la decisió, Riera i Anglada esdevindran regidors no adscrits i hauran de deixar els despatxos municipals destinats a PxC.\nEs dóna la circumstància que només ells dos tenen les claus d’aquestes dependències i els altres tres regidors no poden accedir en aquests moments ni als ordinadors ni a la documentació del partit.\nAquesta és una de les raons de la urgència de la celebració del ple.\n“Quan entrem, però, ja ho trobarem tot tipus Bàrcenas”, ironitza Joan Carles Fuentes, en declaracions en aquest diari.\nEl ple culminarà una polèmica, que encara està per veure si tindrà continuïtat.\nEl passat dissabte, per sorpresa, el consell executiu de PxC va destituir Josep Anglada del càrrec de president del partit.\nEn les següents hores, s’han succeït un munt de declaracions creuades entre el mateix Anglada i la direcció del partit que apuntava que el conflicte s’hauria de resoldre als tribunals.\nPxC, segons ha pogut saber Osona.com, ja ha iniciat els tràmits per expulsar Anglada del partit.\nAra, amb el posicionament de la majoria de regidors del consistori vigatà, que sempre s’havien mostrat fidels al seu líder, el tema dóna un tomb.\nAnglada s’ha quedat sol i sense partit.\nLa gran incògnita de tot plegat són els “problemes derivats de la gestió del partit” que han provocat la destitució d’Anglada.\n“No estic autoritzat a parlar d’aquest assumpte però són coses molt greus”, ha assegurat Fuentes.\n“Però el que està clar és que si en una trobada del consell executiu els 15 presents decideixen la destitució per unanimitat, sense cap veu dissident, això dóna peu a pensar”, argumenta el regidor i futur portaveu del partit a l’Ajuntament, un cop s’hagi celebrat el ple extraordinari.\nDes de fonts properes a PxC s’ha apuntat la compra d’un cotxe Mercedes de gamma alta per part d’Anglada com el detonant de la polèmica.\nFuentes ni ho ha desmentit ni ho ha confirmat.\nUna nit molt llarga\nEls fets es van precipitar ahir a la tarda.\nL'oficina de premsa de PxC va emetre un comunicat on anunciava que la majoria dels regidors (tres de cinc) havien pres la decisió d’expulsar Anglada del grup municipal per “la seva negativa a sotmetre's a la disciplina del partit, desafiar públicament les decisions del consell executiu i arrogar-se el càrrec de president un cop rellevat de la presidència\".\nEl primer en conèixer la decisió dels regidors de PxC va ser el mateix alcalde.\nDavant la gravetat dels fets, que com ja hem dit no han transcendit, va organitzar una reunió urgent amb la resta de portaveus dels grups municipals i va decidir convocar un ple “el més aviat possible”, segons Fuentes.\nVila d’Abadal estava disposat a celebrar la sessió aquest mateix dimarts, però la malaltia de la secretària titular l’ha obligat a posposar-la fins a finals de setmana.\nEstà per veure si l’alcalde decidirà aprofitar el ple per afegir-hi algun punt més a l’ordre del dia.\nEn tot cas, si no ho fa, la sessió podria durar menys d’un minut, ja que només es donaria comptes de la decisió de PxC.\nL’alcalde, si ho considera oportú podria donar veu als regidors, però no té cap obligació.\nUn cop celebrada la sessió, Anglada i Riera ja no formaran part del grup municipal de PxC i Fuentes passarà a ser el portaveu de la formació.\n“A partir d’ara, comencem una nova etapa, amb una organització diferent i més llibertat”, diu Fuentes.\nD'altra banda, segons ha pogut saber Osona.com, els advocats de Josep Anglada i de PxC estarien portant a terme una negociació per resoldre l'enfrontament produït des de dissabte passat a la cúpula del partit.\nNotícies publicades\nJosep Anglada.\nFoto: Adrià Costa", "response": "Aquest dijous o divendres, l’Ajuntament de Vic celebrarà un ple extraordinari per a donar comptes de l’expulsió de Plataforma per Catalunya del portaveu Josep Anglada i la regidora Marta Riera. El motiu de l’expulsió hauria estat la desobediència de les decisions de la direcció nacional de la formació i també la compra d’un Mercedes de gamma alta per part d’Anglada.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2241", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Ja hi ha més d'un centenar d'autobusos confirmats arreu de Catalunya per portar ciutadans fins a Barcelona per participar en la concentració del 13-N en defensa de les institucions.\nLes entitats organitzadores (AMI, Òmnium Cultura i ANC) fan una crida a la participació i demanen a la societat civil que faci palès el seu suport a les institucions.\nActualment, hi ha més de 400 causes obertes a municipis catalans contra regidors i alcaldes independentistes.\n\"Ha arribat el moment de dir prou\", ha declarat el president de l'ANC, Jordi Sànchez.\nA la concentració de diumenge està confirmada l'assistència de diversos representants polítics investigats com l'expresident Artur Mas i els exconsellers Rigau, Ortega i Homs i també la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.\nQuin no assistirà serà el president del Govern, Carles Puigdemont, que donarà suport a l'acte des d'Amer (Selva), el seu poble natal que el nomena fill predilecte.\nAquest dimarts, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, l'alcaldessa de Girona i membre de l'AMI, Marta Madrenas, i el president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, han fet una crida a la participació del diumenge a les fonts de Montjuic.\nSegons defensen, la societat civil va ser la impulsora del moviment independentista (amb manifestacions massives com la de l'Estatut, el juliol de 2010) i ara ha de demostrar \"la seva força\" novament al carrer.\nEl motiu de la convocatòria és fer costat a les institucions públiques catalanes i als representants electes que estan investigats per diferents causes, sempre per donar suport al dret d'autodeterminació.\nA l'acte està previst que hi assisteixi la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, o el regidor de Vic Joan Coma.\nTambé hi seran l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs (ara diputat al Congrés), tot ells imputats per organitzar el 9-N.\nAixí com membres de la societat civil també encausats, com el president de Catalunya Acció, Santiago Espot.\nPuigdemont no hi serà, però donarà suport des d'Amer\nQui no hi serà present és el president del Govern, Carles Puigdemont, que diumenge és nomenat fill predilecte a Amer, el seu poble natal.\nSegons el president de l'ANC, Jordi Sàchez, és \"normal\" que el president de Catalunya no estigui permanentment a totes les mobilitzacions.\n\"La normalitat i la fortalesa del país fa que el 13 de novembre coincideix amb un altre acte d'un marcat caràcter reivindicatiu com és que l'escullin fill predilecte del seu poble\", ha valorat.\nDe moment, tampoc està confirmada l'assistència d'altres membres de l'executiu català.\nMobilització des de tots els racons de Catalunya\nEl president de l'ANC ha anunciat que ja hi ha confirmats més d'un centenar d'autobusos que portaran ciutadans d'arreu del país (una vintena sortiran des de diferents punts de les comarques gironines) i ha demanat als ciutadans que siguin diumenge a Barcelona per mostrar una imatge d'unitat entre la societat civil i les institucions.\n\"No acceptem de manera passiva que l'Estat es negui a asseure's a parlar de com i quant hem de fer el referèndum i que només es dediqui a traslladar l'assumpte al món judicial\", ha valorat.\nSegons Sànchez, ha arribat el moment \"de dir prou\" perquè, segons alerta, el que està en joc són els fonaments d'un sistema democràtic.\nEl president de l'ANC recorda que, actualment, hi ha més de 400 causes oberts a diferents municipis i institucions del país per haver aprovat mesures i facilitat acords en favor del procés.\nPer la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assegurat que Catalunya és \"víctima d'una ofensiva judicial intensa\" i ha demanat als ciutadans que es mobilitzin diumenge massivament.\n\"Hem de donar una imatge d'unitat per demostrar que no tenim por\", ha reclamat.\nEl president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, ha afegit que diumenge és el moment \"de donar la cara\" i posar-se al costat de les institucions que treballen per aconseguir la república catalana.", "response": "L’AMI, Òmnium Cultura i ANC han organitzat una concentració a Barcelona el 13-N en defensa de les institucions catalanes i per a protestar contra les 400 causes obertes a municipis catalans contra regidors i alcaldes independentistes. Més d’un centenar d’autobusos portaran ciutadans d’arreu de Catalunya i també hi assistiran l’expresident Mas i els ex consellers Rigau, Ortega i Homs.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2941", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Ràdio Banyoles, emissora municipal del Pla de l'Estany, celebrarà el proper 11 de març el seu 25è aniversari.\nPer commemorar l'efemèride, l'emissora ha organitzat tres rutes radiofòniques que permetran una revisió històrica dels darrers 25 anys a la ciutat i a la comarca.\nEls itineraris es faran els dies 11, 12 i 13 de març.\nLes activitats són gratuïtes, amb invitació, i els participants hauran de portar una emissora de ràdio per a poder-les seguir.\nSegons la regidora de Comunicació de Banyoles, Clàudia Massó, és transmetre una \"radiografia sonora i història\" de tots aquests anys alhora que reivindica el paper de l'emissora en els moments més importants.\nEn cadascun dels itineraris, es recorrerà l'arxiu sonor de Ràdio Banyoles per explicar, per exemple, la relació de l'Estany amb la ciutat, inclòs a l'itinerari amb la barca La Tirona, o per fer un recorregut històric per esdeveniments que han marcat la història de Banyoles com la polèmica pel boiximà del Museu Darder o el robatori, recuperació i restauració de l'Arqueta de Sant Martirià del Monestir de Sant Esteve o l'Operació Estany.\nCaminant pel Barri Vell es podran escoltar notícies i fragments de veu recollits pels serveis informatius de l'emissora i es podran recuperar entrevistes, retransmissions i programes especials.\nLa ruta en Tren Pinxo es dedicarà especialment a les persones que en aquests 25 anys han col·laborat a l'emissora de manera voluntària per a participar en programes o esdeveniments especials.\n\"Ràdio Banyoles no seria el que és sense els seus col·laboradors, que són la peça indispensable de l'emissora i que han aportat punts de vista molt diversos a la programació de l'emissora\", ha explicat Esteve Codony, coordinador de l'emissora.\nActualment, col·laboren a Ràdio Banyoles més d'una cinquantena de persones que participen setmanalment en la programació.\nLes activitats del 25è aniversari de Ràdio Banyoles es tancaran el diumenge amb l'itinerari a peu amb un vermut musical al Claustre del Monestir de Sant Esteve on actuarà la formació Comanecci, formada expressament per l'ocasió per Ramon Prats, Dani Comas i Albert Cirera, que oferirà la seva particular revisió musical, en clau de jazz, a aquest darrer quart de segle de la ciutat.\nA més, els participants podran veure l'Arqueta de Sant Martirià que es custodia al Monestir de Sant Esteve.\nImprescindible portar una ràdio amb auriculars\nEls tres itineraris són gratuïts però per poder-hi participar serà indispensable una invitació que es pot recollir ja a l'Oficina de Turisme de l'Estany, a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament de Banyoles i a la mateixa ràdio.\nEs lliuraran dues entrades per persona i activitat.\nA més de la invitació, els participants hauran de portar també un aparell de ràdio amb auriculars que els permeti seguir l'activitat, que es retransmetrà des dels estudis de l'emissora.\nAnna Noguer ha explicat que \"la ràdio és un punt indispensable de la història d'aquest últim quart de segle a Banyoles i, per tant, també serà necessària per a seguir l'activitat\".\nLes rutes radiofòniques es faran el divendres 11 de març -just el dia del 25è aniversari de l'emissora- i continuaran també el dissabte 12 i el diumenge 13.\nCada itinerari es farà en un mitjà de transport diferent: la barca La Tirona, el Tren Pinxo i a peu pel Barri Vell.\nCom va començar el projecte\nRàdio Banyoles, emissora municipal del Pla de l'Estany, va iniciar les seves emissions regulars l'11 de març de 1991.\nAmb l'emissora es donava resposta a les demandes d'un moviment de persones que durant els anys vuitanta i, fins i tot abans, van demostrar el seu amor pel món radiofònic amb diverses experiències de ràdio a la ciutat.\nDes d'aquells inicis i fins a l'actualitat, Ràdio Banyoles s'ha consolidat com a un mitjà de comunicació local de referència a tota la comarca, com a espai de participació ciutadana i com a 'escola de ràdio', complint els tres objectius fundacionals de l'emissora i que encara en són el pilar de la programació.\nAl llarg d'aquest quart de segle, Ràdio Banyoles ha estat present i ha informat dels grans esdeveniments que ha viscut el Pla de l'Estany des d'inicis dels anys 90.\nHa realitzat programes especials en motiu de les eleccions municipals, les eleccions al Parlament i les Generals; els Jocs Olímpics de 1992, el Campionat del Món de Rem de 2004, o La Sardana al Voltant de l'Estany del 1998, entre molts altres.\nA més de fer un seguiment informatiu de la polèmica del boiximà del Museu Darder o del naufragi de la barca de l'Oca i d'emetre anualment programes especials per Sant Jordi o per a retransmetre el Pregó de la Festa Major de Sant Martirià.", "response": "El pròxim 11 de març, Ràdio Banyoles celebrarà el seu 25è aniversari. Per aquest motiu, els dies 11, 12 i 13 s’oferiran tres rutes radiofòniques que permetran recordar la història de la ciutat i la comarca a partir de l’arxiu sonor de l’emissora. Les activitats seran gratuïtes amb invitació, i els participants necessitaran una ràdio per a poder seguir els recorreguts.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_622", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El MNAC afegeix tres noves sales a les dues que hi havia dedicades a l’art durant la guerra del 1936-1939, a la col·lecció permanent d’art modern.\nA partir del primer de juliol es mostraran cent vuit peces entre pintures, dibuixos, gravats, fotografies, escultures i paper moneda; obres de quaranta-tres artistes, alguns dels quals mai s’havien exposat a les sales del museu, ha explicat Eduard Vallès, conservador del museu, en declaracions a l’ACN.\nCinquanta-set obres de les reserves s’exposen per primera vegada a les sales de la col·lecció permanent.\nTambé es mostraran per primera vegada obres procedents de dipòsits particulars, així com alguna adquisició recent.\nDestaca un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937.\nEl director del museu, Pepe Serra, ha manifestat que es posa de relleu que el MNAC, que és conegut per les col·leccions de l’art romànic, el gòtic i modernista, té un gran col·lecció de la guerra del 1936-1939, “potser la més important de l’estat, Guernica a banda”.\nHa remarcat que es passa de dues a cinc sales dedicades a aquell període i es renova el contingut.\n“Són sales amb molt pes històric”, ha afegit.\nEduard Vallès ha dit que les sales se centren en la guerra del 1936-1939 a partir de registre iconogràfics molt diversos amb imatges de bombardeigs, grans massacres i la figura dels herois i de les heroïnes, els soldats i exèrcits.\nEntre les principals novetats que ara es presenten destaca un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, on es va exposar el Guernica de Pablo Picasso, ‘La Montserrat’ de Juli González o el ‘Pagès català en rebel·’lia, de Joan Miró, entre d’altres.\nMoltes de les obres que van participar en aquell pavelló es van considerar perdudes durant molts anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, havien retornat a l’estat espanyol.\nA mitjan dels anys vuitanta es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de dues-centes setanta obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.\nEn aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República.\nUna selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofia, respectivament.\nAra s’ha incorporat a la col·lecció permanent un nombre important de peces d’aquest fons procedent de les reserves, i es dedica un espai específic al Pavelló de la República, que incorpora la projecció de fotografies de l’interior on es poden veure algunes de les obres exposades, en un exercici de contextualització.\nEl museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament ‘La banyista’, de Francisco Pérez Mateo.\nEntre les novetats que es podran veure destaca també l’oli ‘Al·legoria de la mort de Federico García Lorca’, de Fernando Briones, una obra en clau simbòlica que evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i que suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.\nSobre això, Elena Llorens, conservadora del museu, ha destacat aquesta obra de Fernando Briones que representa “la mort del poeta, que porta les mans darrera perquè està lligat i una bèstia feixista l’està empenyent cap a l’eternitat”.\nLes noves sales compten també amb un important nombre d’obres que representen els efectes de la guerra.\nDestaquen les que representen víctimes civils, especialment pels efectes dels bombardejos indiscriminats.\nDe gran importància simbòlica, segons ha remarcat Vallès, és l’oli de grans dimensions ‘Afusellaments de la plaça de toros de Badajoz’, de Martí Bas.\nEntre les escenes de bombardeigs aeris, morts, evacuacions i terror, emergeixen les figures de combatents que són glorificats a través de pintures, escultures o cartells.\nEntre les peces més emblemàtiques hi ha l’escultura de gran format del milicià ‘El Madriles’, de Josep Viladomat, o el retrat de la miliciana Lina Ódena.\nCom han remarcat els conservadors i el mateix Serra ressalta la presència de les dones com a protagonistes en nombroses obres, ja sigui en el paper d’heroïnes o víctimes.\nLa propaganda i el fotoperiodisme són també dos eixos temàtics que aborda la nova presentació.\nD’una banda, l’apartat dedicat al cartell, amb imatges emblemàtiques que han transcendit el moment històric en què van ser creades.\nDe l’altra, l’apartat dedicat al fotoperiodisme amb treballs de fotògrafs com Agustí Centelles, Antoni Campañà i Josep Compte, i l’icònic fotomuntatge de Pere Català Pic Aixafem el feixisme.\nTambé es renova l’espai dedicat al cinema amb l’exhibició de noves pel·lícules, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya.", "response": "El MNAC ha afegit tres noves sales sobre l'art durant la Guerra Civil Espanyola. Les noves sales, que s'inclouen dins de la col·lecció d'art modern, se sumen a les dues que ja hi havia dedicades a la mateixa temàtica. Una de les addicions més destacades és l'espai dedicat al pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Internacional de 1937.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_566", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Castelló presentarà en la Fira Internacional de Turisme (Fitur), que acollirà Madrid del 19 al 23 de gener, una oferta turística sota el lema “Castelló.\nTenim molt per compartir,” que posa en valor els atractius que té la ciutat.\n“Una oferta turística durant tot l’any i per a tots els públics que reforça a Castelló com a destí segur, sostenible i de qualitat després de dos anys en què hem aconseguit adaptar amb èxit la nostra programació turística a la situació epidemiològica”, segons ha destacat l’alcaldessa, Amparo Marco, durant la presentació sobre Fitur que ha realitzat hui juntament amb la regidora de Turisme de l’Ajuntament de Castelló, Pilar Escuder.\n“Gastronomia, patrimoni, naturalesa, experiències, benestar, festes i esports coparan les nostres propostes, encapçalades per la presentació de la V edició d’Escala a Castelló, un esdeveniment mariner ancorat a Castelló de la mà de Sète que ens ha fet referents en l’àmbit internacional”, ha detallat Marco.\nRespecte a la pròxima edició d’Escala que es presentarà en Fitur, tindrà lloc del 21 al 25 d’abril, i si la situació epidemiològica ho permet, comptarà amb un major nombre de vaixells participants i més activitats que en anys anteriors.\nAixí, es preveu recuperar el mercat mariner, el mercat gastronòmic, actuacions musicals, recreacions històriques, activitats en el club nàutic, espectacles pirotècnics i una gran desfilada, a més de les justes de Sète.\nLa pròxima edició, com ha recordat l’alcaldessa, serà la segona que compta amb el patrocini de la Unesco.\n“Un suport que reforça la projecció a nivell internacional”, ha ressaltat.\nCastelló també portarà a Fitur el SOM Festival, que tindrà lloc en el Varadero del Club Nàutic de Castelló del 4 al 21 d’agost amb artistes de renom en el panorama nacional i internacional.\nUn cicle de concerts que contribueix any rere any a posicionar a Castelló dins del mapa de les grans ciutats musicals i que destinarà una jornada a bandes locals consolidades i emergents; a més d’organitzar activitats que potencien la gastronomia i el comerç de l’entorn, perquè siga un revulsiu econòmic per a la ciutat.\nLa Ruta de la Ceràmica també tindrà el seu espai en la Fira de Turisme Internacional.\nDissenyada després de l’adhesió de Castelló en la Ruta Europea de la Ceràmica, posa en valor la riquesa del patrimoni ceràmic de la ciutat, amb un itinerari per la ciutat amb 15 punts que visitar (parc Ribalta, Casa de les Cigonyes, edifici de Correus, Casa de les Quatre Cantonades al carrer Enmig, Església de la Puríssima Sang, decoració del ficus de Mª Agustina, Casa dels Caragols, carreró del Ecce-Homo, plaça Na Violant, Fàbrica Diago, al·legoria de la ceràmica i del treball del carrer Asensi, el Palau de la Festa, parades del Tram, l’àgora de l’UJI i el joc de l’Oca de la plaça Hort dels Corders\nDesprés de dos anys sense poder celebrar-les, i sempre estant pendents de l’evolució de la situació epidemiològica, Castelló recuperarà aquest 2022 les festes de la Magdalena, que tornaran a ocupar un espai en l’oferta turística que porta Castelló a Fitur.\nUnes festes fundacionals, declarades d’interés turístic internacional, que se celebraran del 19 al 27 de març, i s’estan remenant diferents escenaris en la programació, per a adaptar-les a la situació epidemiològica i a les mesures de prevenció davant la covid.\nDurant la fira, es faran showcooking de la gastronomia local, en concret del Arrocito de Castelló.\nUna recepta ideada amb l’objectiu de potenciar a la capital de la Plana com a referent del turisme gastronòmic.\nTambé es donaran a conéixer les rutes gastronòmiques i altres activitats relacionades amb el producte local i de proximitat.\nCastelló tornarà a posar en valor en Fitur el patrimoni natural, com els més de 4 quilòmetres de costa, amb les platges de la Pineda, el Gurugú i el Serradal; així com les rutes senderistes que es poden realitzar pel terme municipal.\nLa regidora de Turisme, per part seua, ha explicat la imatge que engloba l’oferta turística que porta Castelló a Fitur, amb el lema Castelló.\nTenim molt per compartir, i el text que li acompanya Quan tens molta gastronomia, molta cultura, molta muntanya i molta mar, el normal, és voler compartir-lo.\n“Una oferta que proposa plans amb encant, diversió i experiències a través d’una imatge en la qual es pot veure una mà que ofereix de manera pròxima i amable tota una oferta variada de sol, mar i muntanya, esports, ceràmica i naturalesa”, ha detallat Escuder.\n“Castelló té una oferta turística per a tota mena de públic, variada i desestacionalitzada que volem compartir com a destí segur”, ha apuntat la mateixa regidora.", "response": "Del 19 al 23 de gener, Castelló portarà a la Fira Internacional de Turisme de Madrid la seva proposta turística. Sota el lema “Castelló. Tenim molt per compartir”, la ciutat es reivindicarà com una destinació segura, sostenible, de qualitat i per a tots els públics. També hi portarà el SOM Festival i les festes de la Magdalena, declarades d’interès internacional.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1381", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Els partits independentistes catalans fa dies que reclamen que les mesures del pla de xoc econòmic presentat pel govern espanyol per fer front a la crisi és insuficient.\nAquest dimecres, al Congrés dels Diputats, això ha quedat palès per veu dels diputats d'ERC i la CUP, Gabriel Rufián i Mireia Vehí.\nLes dues formacions han coincidit a demanar més exigència fiscal a les grans fortunes i empreses, a reclamar la suspensió del pagament dels lloguers mentre duri la crisi i a prohibir els acomiadaments durant aquesta etapa.\nTot i les crítiques, els republicans votaran a favor de les mesures del govern espanyol, mentre que els cupaires ja han anunciat que hi votaran en contra.\nRufián ha presentat una bateria de tretze propostes per fer front al coronavirus i ha demanat deixar al marge les picabaralles polítiques.\n\"Ha de prevaldre la millor política que doni resposta a la misèria que vindrà després\", ha advertit el diputat d'ERC.\ncoronavirus\nEl govern espanyol defensa que el pla de xoc econòmic serveix per frenar acomiadaments estructurals\nLa vicepresidenta Nadia Calviño demana a les empreses que \"mirin de mantenir\" els llocs de treball i reclama la col·laboració dels bancs\nRufián ha dit també que les propostes tenen per objectiu ajudar els autònoms i que cap treballador perdi la feina.\n\"Fa dotze anys no es va dubtar per rescatar els bancs per valor de 60.000 milions d'euros.\nAra demanem que no es dubti en rescatar la gent\", ha insistit el diputat d'ERC.\nMireia Vehí, portaveu de la CUP, també ha lamentat que les mesures proposades pel govern espanyol són insuficients i que la sortida de la crisi no pot dependre \"de la bona voluntat dels espanyols i els empresaris\".\nLa diputada també ha dit que amb el rascat bancari es van mobilitzar més recursos públics que amb l'actual crisi i ha reclamat que siguin els bancs, les grans fortunes i les grans empreses qui \"es responsabilitzin\" de la situació a través d'un increment de les mesures de recaptació.\nL'augment de la recaptació derivada d'aquestes propostes, ha dit Vehí, s'hauria de posar al servei de la sanitat pública.\nEn aquest sentit, ha recordat que les retallades en sanitat \"maten\" i ha instat la ministra de Sanitat a nacionalitzar empreses i \"reorientar la producció nacional de les fàbriques\".\nUnes mesures per evitar perdre llocs de treball\nObtenir l'aval del Congrés tant a la pròrroga de l'estat d'alarma fins a l'11 d'abril com al pla de xoc per fer front a les conseqüències que la crisi sanitària en l'àmbit social i econòmic.\nAquests són els dos objectius amb els quals el govern espanyol afronta la sessió extraordinària al Congrés d'aquest dimecres.\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\nFamílies confinades: «Tot anirà bé»\nNacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares\ncoronavirus: FAQS\nQuè es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?\n115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus\ncoronavirus\nSet bones notícies sobre el coronavirus\nDes de la força de la tecnologia fins als primers fruits del confinament: la cara més positiva de la pandèmia aquestes últimes hores\ncoronavirus\nGRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia\nCatalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies\nEls fogons de la Mercè (1)\nCuinar en temps de confinament...\nArriba «Del rebost al plat: la recepta de la Mercè»\nMercè Brunés, de la Masia el Folló, ensenyarà els lectors de NacióDigital a preparar diversos plats ideals per fer durant la crisi del coronavirus", "response": "Gabriel Rufián (ERC) i Mireia Vehí (CUP) han exigit al govern espanyol un pla de xoc econòmic més contundent contra la crisi del coronavirus. Tot i que ERC hi votarà a favor i la CUP en contra, ambdós partits han demanat més pressió fiscal per a les grans empreses i fortunes, prohibir els acomiadaments i suspendre el pagament dels lloguers.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_424", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "En 1844 es va publicar al Regne Unit un llibre sorprenent.\nAprofitant el gran cabal de coneixements que la ciència moderna començava a generar, en aquell tractat escrit amb una narrativa accessible als no experts s’oferia una visió bastant coherent sobre la manera com la matèria s’havia organitzat i havia produït, al llarg de vastos períodes de temps, els estels, els planetes, la vida en la Terra, l’evolució de les diferents espècies animals i vegetals i l’activitat mental.\nEs titulava Vestiges of the natural history of creation i el seu autor va romandre anònim durant quaranta anys.\nCalgué esperar fins que Robert Chambers morira perquè els lectors d’una obra que va ser tot un best-seller de l’època conegueren quina ment havia teixit aquesta història.\nChambers no era un científic –la seua dedicació principal era l’edició de llibres i d’un periòdic–, i és molt probable que el seu atreviment es deguera en part a aquest amateurisme que l’alliberava de la rigidesa i els compartiments estancs que s’havien anat creant en la ciència, dividida en disciplines cada vegada més especialitzades.\nEl llibre tenia, per descomptat, alguns errors i, a falta de dades científiques, tractava alguns temes amb certa lleugeresa, la qual cosa va generar crítiques feroces per part de l’acadèmia, incloent-hi Thomas H. Huxley, que no desaprofitava cap ocasió per a esmolar les seues agudes urpes.\nNo obstant això, al públic li va agradar, i molt.\nI també a alguns científics i naturalistes, entre els quals Alfred Russel Wallace, que veia l’obra com un interessant compendi que podia servir com a esperó per a l’exploració científica.\nLlegits en l’actualitat, els Vestiges sorprenen per algunes brillants espurnes de clarividència i per l’habilitat amb què Chambers va filant la història de l’univers.\nS’explica l’evolució còsmica a partir de formes simples de la matèria, que s’organitzen guiades per les lleis de la física; la formació del sistema solar a causa de l’agregació de la matèria entorn d’un estel; la situació de la Terra en el cosmos («There is nothing at all singular or special in the astronomical situation of the earth»); l’agitada vida geològica del nostre planeta; l’evolució biològica –sense arribar a destriar el concepte de selecció natural, encara que hi va caminar a prop– i la idea que l’ésser humà és una espècie nouvinguda a aquest món; la relació de la ment amb l’encèfal i el fet que els fenòmens mentals són producte de l’encèfal i que, per tant, s’han d’estudiar com qualsevol altre fenomen orgànic («The human constitution is merely a complicated but regular process in electro-chemistry»).\n«Llegits en l’actualitat, els Vestiges sorprenen per l’habilitat amb què Chambers va filant la història de l’univers»\nUn any després de la publicació dels Vestiges, Alexander von Humboldt començava la publicació de la seua obra magna Cosmos.\nL’enfocament –i la magnitud– que Humboldt va donar a la seua obra és diferent del de Chambers, però la idea de fons és la mateixa: oferir una història universal teixida pel coneixement científic.\nFins que a la fi dels anys vuitanta del segle passat David Christian, un historiador de la Universitat Macquarie de Sydney, va decidir armar un curs universitari sobre el que ell va denominar big history.\nNo tots els anys sorgeix una nova disciplina acadèmica.\nEn aquest cas el terreny estava ben adobat i a partir d’ací han florit cursos sobre gran història en un grapat d’universitats del planeta.\nL’objectiu no pot ser més fascinant: transitar des del Big Bang fins a la ment de Beethoven sense abandonar mai la cadena de coneixement.\nA Espanya hi ha un grup pioner en la Universitat d’Oviedo, impulsat per Olga García Moreno.\nJa sabeu, pròximament en les millors universitats: la gran història.\nLlig més articles al web de Mètode\nXurxo Mariño.\nNeurofisiòleg i comunicador científic.\nDepartament de Medicina de la Universitat de la Corunya.\nQuè és Mètode?", "response": "L'any 1844 es va publicar al Regne Unit \"Vestiges of the natural history of creation\", un tractat escrit accessible que donava una visió general de la història de l'Univers. El seu autor era Robert Chambers, que no era científic, sinó editor de llibres. Tot i els errors i la falta de dades científiques, l'obra sorprèn per la clarividència de Chambers.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2605", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest dimarts que \"Espanya necessita econòmicament més a Catalunya, que no pas Catalunya a Espanya\", si és té en compte que l'economia catalana aporta el 25% de les exportacions, el 25% de la producció industrial estatal, el 22% de tots els ingressos tributaris, a més dels 15.000 milions d'euros nets, que corresponen al dèficit fiscal català.\nAixí ha volgut respondre a les paraules del president espanyol, Mariano Rajoy, i del ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, als quals ha acusat \"d'intoxicar\" i \"desinformar\" durant les darreres Jornades del Cercle d'Economia celebrades a Sitges, en assegurar que una Catalunya independent perdria entre el 25 i el 30% del seu PIB.\nMas els ha recordat que \"perquè Catalunya surti de la Unió Europea, Espanya l'hauria de reconèixer com a estat independent\" ja que \"a efectes europeus seguiríem formant part de l'estat espanyol\".\nPerò en el cas d'acabar-la reconeixent, l'expresident ha sostingut que \"el tema queda resolt\".\nDavant les \"amenaces\" pronunciades per Mariano Rajoy i Luis de Guindos en durant les Jornades del Cercle d'Economia, l'expresident Artur Mas els ha recordat que la \"realitat\" és que \"Catalunya no pot sortir de la UE si l'estat espanyol no la reconeix com a estat independent\" perquè \"a efectes europeus seguiríem formant part de l'estat espanyol\".\nPerò en el cas que finalment Espanya acabés reconeixent una Catalunya independent, Mas ha dit que \"el tema queda resolt\".\nA més, s'ha mostrat convençut que \"hi ha tants interessos econòmics que tothom buscarà les millors solucions per protegir millor les seves economies\".\nEn aquest sentit, ha remarcat que \"a qui menys interessa una frontera o una duana és a Espanya perquè necessita ha de passar un munt de coses per Catalunya\".\nEn resposta a les afirmacions dels dirigents espanyols que una Catalunya independent perdria entre un 25 i un 30% del seu PIB, l'expresident català ha assegurat que darrera aquestes paraules \"s'amaga una altra realitat\", tenint en compte la tendència i inèrcia d'aquests darrers anys.\n\"Nosaltres estem cada vegada més internacionalitzats i cada vegada depenem més de fora i menys d'Espanya\", ha sentenciat Mas, tot preguntant-se si \"no serà que Espanya necessita més a Catalunya, que no pas Catalunya a Espanya?\"\nAixí, ha recordat que l'economia catalana aporta el 25% de la producció industrial del conjunt de l'Estat, el 25% de l'exportació, el 27-28% de la importació, el 26% de tots els ingressos del turisme estranger, el 22% de tots els ingressos tributaris, a més de 15.000 MEUR nets cada any, que corresponen al dèficit fiscal català.\nArtur Mas ha assenyalat que darrere les paraules de Rajoy i de Guindos a Sitges \"d'intoxicació, deformació de la realitat i la campanya de la por perquè la gent no vagi a votar o voti que no, tot i que ells preferirien que no anéssim a votar\".\nEn aquest sentit, ha advertit que \"un futur en el qual no fem res, està amenaçat a hores d'ara\".\nDavant un centenar d'empresaris lleidatans, Mas ha recordat el \"dèficit històric\" en inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya, tot destacant que els diferents governs espanyols han invertit \"menys del que tocava\" en aquest àmbit a Catalunya.\nL'expresident de la Generalitat ha fet aquestes afirmacions durant la cloenda de la segona conferència del cicle 'Els empresaris volem saber' que ha organitzat el Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya aquest dimarts a la Llotja de Lleida.\nAquest cicle de conferències que va començar a Girona el 4 de maig i que continuarà a Tarragona i Barcelona, proposa un diàleg entre representants d'organitzacions empresarials i experts professionals de diferents àmbits per analitzar els reptes i les oportunitats de futur de l'economia i empresa catalanes.\nL'acte ha comptat amb les intervencions dels economistes Francesc Reguant, Josep M. Vázquez Zacarías i Joan Tristany; i de l'enginyer i president de la fundació ICIL, Ignasi Sayol.\nAixí mateix, també hi ha intervingut els presidents de sis organitzacions empresarials de les comarques lleidatanes: Joan Horaci Simó, president de la Cambra de Comerç de Lleida; Delfí Robinat, president de la Cambra de Comerç de Tàrrega; Jaume Saltó, president de PIMEC-Lleida; Maria Rosa Eritja, presidenta de la FECOM; Pere Roqué, president d'AEALL-ASAJA; i Josep Maria Gardeñes, president de la COELL.", "response": "Aquest dimarts, Artur Mas ha participat en el cicle \"Els empresaris volem saber\" a la Llotja de Lleida. L'ex president de la Generalitat ha assegurat que Espanya depèn econòmicament més de Catalunya que no pas a l'inrevés, ja que Catalunya aporta el 25% de les exportacions, el 25% de la producció industrial estatal i el 22% de tots els ingressos tributaris.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2326", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Tres intents de robatori a entitats bancàries de Llagostera (Gironès) en tres dies consecutius.\nLa Policia Local ha tornat a detenir aquesta matinada el lladre que durant les darreres tres nits s'ha dedicat a rebentar caixers automàtics i a forçar l'accés a les oficines trencant vidres a cops de martell i escarpa.\nEn aquesta ocasió, l'objectiu ha estat la sucursal del BBVA-Caixa Catalunya situada al número 3 de la plaça Catalunya.\nL'alarma de l'entitat ha saltat pocs minuts abans de les dues de la matinada i, a través de les càmeres de seguretat, han vist que a dins l'oficina hi havia un home amb un martell.\nLa Policia Local s'ha traslladat fins al lloc i l'han detingut.\nEs tracta del mateix delinqüent arrestat dimecres i dijous per dos intents de robatori més.\nAra, el jutjat de guàrdia haurà de decidir si l'envia a presó o, per contra, torna a quedar en llibertat.\nLa Policia Local de Llagostera ha tornat a detenir, per tercera nit consecutiva, el lladre que es dedica a fer destrosses per intentar robar a entitats bancàries de la localitat.\nDesprés de provar-ho en dues ocasions a l'oficina del Banc Popular, aquesta passada matinada ha accedit a l'interior de l'oficina del BBVA- Caixa Catalunya, que està situada també a la plaça Catalunya.\nL'home ha rebentat el vidre que comunica la zona del caixer automàtic amb les oficines però no hi ha entrat.\nEls cops i la fressa han despertat els veïns que, novament, han trucat a la Policia Local.\nTambé ha sonat l'alarma del banc.\nLa policia creu que pateix algun trastorn\nEl cap de la Policia Local de Llagostera, el sergent Joan Linde, ha explicat que l'home fa poc que resideix al municipi, on hi té familiars.\nPer tant, no tenia antecedents ni estava fitxat per la policia.\nDesprés de la segona detenció, la policia es va posar en contacte amb l'alcalde, Fermí Santamaria, i també amb els Serveis Socials del municipi perquè sospita que l'home podria patir algun tipus de trastorn mental.\n\"Pensem que pot haver-hi algun problema psicològic de fons i per això ho vam comunicar als Serveis Socials però la nostra sorpresa és que aquesta matinada hi ha tornat\", ha relatat Linde.\nEn tots els casos, la Policia Local el deté per un delicte de robatori amb força en grau de temptativa i el posa a disposició dels Mossos d'Esquadra, que fan el trasllat al jutjat.\nEn les dues ocasions anteriors, després de declarar ha sortit en llibertat.\nEl cap de la Policia Local de Llagostera creu que si surt lliure tornarà a actuar.\nLinde ha explicat que l'home, un ciutadà d'origen gambià de 43 anys, no s'ha resistit en cap moment a la detenció.\nEn les tres ocasions, els agents l'han enxampat encara a l'entitat mentre causava destrosses.\n\"En el moment de la detenció no explica res que ens doni informació sobre què li passa\", afegeix.\nEl cap de la Policia Local reconeix que, després de la primera detenció, hi havia \"certa inquietud\" entre els veïns però que ara, després de tres cops consecutius i vist el modus operandi que fa servir, tothom coincideix en pensar que \"té algun problema\".\nConseqüències de les destrosses\nLes destrosses que ha causat a les dues entitats encara són visibles.\nA la primera sucursal, la del Banc Popular, la primera nit el lladre va destrossar el caixer automàtic i la segona va trencar els vidres de dins de l'entitat.\nDes de llavors, l'oficina compta amb seguretat privada les 24 hores.\nDe fet, aquesta nit el vigilant ha observat com l'home s'acostava a l'oficina però en veure que hi havia llum i que hi havia seguretat ha girat cua.\nAquest matí, a l'oficina treballaven encara per reparar el caixer automàtic, que està inutilitzat des del dimecres.\nEn el cas de l'oficina del BBVA-CX, situada a l'altre costat de la plaça Catalunya, el lladre ha trencat a cops de martell el vidre interior que dona accés a les oficines.\nEls responsables de l'entitat estan fent els tràmits aquest matí per denunciar els fets i en les properes hores es tornarà a reposar el vidre.\nTambé hi ha vigilància privada per evitar nous successos.", "response": "Aquesta matinada, la Policia Local de Llagostera (Gironès) ha detingut per tercera nit consecutiva un home que intentava rebentar el caixer automàtic d’una sucursal bancària. La policia sospita que l’home, de 43 anys, i que no ha presentat resistència a la seva detenció, podria patir algun tipus de trastorn psicològic, i ja s’ha posat en contacte amb els Serveis Socials. ", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2866", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El sindicat Unió de Pagesos (UP) ha protestat, aquest divendres, a Gandesa per les retallades del Departament d'Agricultura als ajuts agroambientals de la producció integrada, l'agricultura eclògica i l'apicultura, però sobretot per la reducció de les indemnitzacions compensatòries (IC) de les zones amb limitacions naturals.\nUna marxa lenta de tractors, acompanyats per una cinquantena de pagesos, ha tallat durant una hora la principal avinguda de la capital de la Terra Alta.\nRepresentants d'UP han acabat la protesta entregant un document demanat una rectificació a l'Oficina comarcal d'Agricultura, a Gandesa.\nLa pagesia de la Terra Alta pot perdre uns 507.000 euros d'ajuts que afecten entre 537 i 574 beneficiaris.\nEl coordinador comarcal d'UP a la Terra Alta, Miquel Bosch, ha reclamat que es reestructuri el pressupost del Programa de Desenvolupament Rural complint amb els compromisos assolits pel Departament.\nCarles Vicente, responsable d'Estructures i Desenvolupament Rural d'UP, ha defensat que les protestes arreu del país és fan per quantificar \"l'efecte econòmic\" que tenen les retallades però \"sobretot perquè a la conselleria li arribi l'emprenyament que hi ha al territori\".\n\"És indigne i injustificat i ens costa acceptar una cosa no justificada\", ha dit Vicente.\nPer al membre d ela permanent nacional del sindicat agrari els arguments del Departament són \"excuses de mal pagador\".\nVincente ha defensat que ni hi ha més perceptors per als ajuts agroambientals ni \"falten diners\". ·Tenim garantida la mesura pressupostària per a tot el període.\nÒbviament fora desitjable que n'hi hagués més però si els que tenim els prioritzem i els gestionem correctament anirem a les prioritats marcades\", ha apuntat.\nVicente ha recordat que han començat a treballar \"el tràmit legislatiu\" perquè es reconegui el deute en les propers pressupostos i es retorni els diners retallats a la pagesia.\n\"Volem que sigui així perquè les resolucions serveixen per parlar-ne i posar els problemes sobre la taula però no són vinculats.\nAquí ens hi juguem molt econòmicament però sobretot ens juguem no fer un pas enrere\", ha defensat.\nEl coordinar comarcal d'UP de la Terra Alta, Miquel Bosch, ha advertit que si les retallades s'allarguen en tot el període del Pla de Desenvolupament Rural, fins al 2020, els pagesos de la comarca perdran \"molts diners\".\nD'entrada, les retallades de 2014 i 2015 poden suposar una reducció dels ajuts de més de mig milió d'euros a la comarca.\n\"És una tocada molt forta a la butxaca dels agricultors.\nElls posen unes condicions que hem de complir i, si no, tenim sancions, i llavors ells amb el seu pressupost no compleixen allò que els pertoca.\nDemanem que reestructurin els diners que hi ha, no que en posin més\", ha apuntat Bosch.\n\"Que compleixin el que han promès.\nAnirem parlant amb tots els parlamentaris i polítics perquè compleixin\", ha afegit.\nLes retallades impliquen que les 33 explotacions beneficiàries de l'ajut del 2015 de producció integrada de la Terra Alta deixaran de percebre 22.558 euros, la meitat dels quals haurien provingut dels fons comunitaris i estatals.\nPel que fa a l'agricultura ecològica, la pèrdua és de 18.358 euros per a 21 explotacions.\nLa reducció dels ajuts agroambientals en apicultura afecten dues explotacions amb pèrdues de 1.674 euros.\nPel que fa a la retallada del 48% de l'ajut d'indemnització compensatòria (IC) de 2014, a la Terra Alta suposa una pèrdua de 323.210 euros per a 574 beneficiaris.\nAquesta situació s'agreuja més per la sorprenent retallada de l'ajut de les IC del 2015 anunciada per la direcció general de Desenvolupament Rural, que suposaria pèrdues de 141.240 euros per a 537 beneficiaris.\nEls productors de fruita seca també han patit una davallada molt important de les ajudes directes amb la darrera reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) i amb la pèrdua de l'ajuda de l'Estat.\nLa reducció ha estat de 115 euros per hectàrea permanent en l'avellaner professional (un 30% menys), de 82 euros per hectàrea en l'avellaner no professional (un 23% menys), de 105 euros per hectàrea en l'ametller professional (un 37% menys), i de 72 euros per hectàrea en l'ametller no professional.", "response": "Aquest divendres, Unió de Pagesos (UP) ha tallat durant una hora la principal avinguda de Gandesa amb una marxa lenta de tractors. El sindicat denuncia la retallada del Departament d’Agricultura de 507.000 euros dels ajuts agroambientals de la producció integrada, l'agricultura eclògica i l'apicultura i també protesta contra la reducció de les indemnitzacions compensatòries de les zones amb limitacions naturals.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2601", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha anunciat que la capital catalana acollirà el mes de maig un nou saló especialitzat en el finançament de les inversions per lluitar contra el canvi climàtic.\nEn una conferència aquest dimarts organitzada pel Fòrum Europa, Serrallonga ha avançat que el certamen s'anomenarà Innovate for Climate i serà un punt de trobada internacional d'inversors privats i agents públics, per tal que les administracions puguin trobar el finançament per complir amb els Acords de París sobre el canvi climàtic.\nEl certamen, que es farà en col·laboració amb el Banc Mundial, se celebrarà al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona entre el 22 i el 26 de maig i s'espera la participació d'un miler d'assistents.\nL'Innovate for Climate comptarà amb ponents de la indústria, el sector financer, les consultories i comptarà amb una part congressual i una altra d'exposicions.\nS'espera la participació d'empreses especialitzades en la lluita contra el canvi climàtic (com puguin ser companyies de rehabilitació d'edificis o de foment de l'eficiència energètica), que oferiran les seves solucions al sector públic.\nA l'esdeveniment hi haurà representació del sector financer com fons d'inversió, que oferiran finançament als governs per afrontar les inversions exigides pels acords de París en matèria de canvi climàtic.\nA banda d'aquest certament, el dirigent de Fira de Barcelona ha recordat que els recintes de Montjuïc i Gran Via acullen altres congressos de primer nivell mundial com el de l'European Society of Cardiology, el IOT Solutions, el Saló de l'Automòbil, el Smart City Expo, el Saló Alimentaria o el Mobile World Congress.\nSobre el MWC, Serrallonga ha assenyalat que es tracta \"d'un gran esdeveniment, que exigeix molt a la Fira i que ens ajuda a situar-nos en el 'top ten' del recintes europeus.\nSerrallonga ha comentat que \"cal mantenir-se aquí.\nÉs extraordinari el que el MWC genera per a la Fira.\nÉs un projecte de país, que ha convertit Barcelona en un pol d'atracció d'empreses del sector\".\n\"Benvingut el problema de dependre del MWC.\nSense aquesta congrés, la Fira no estaria en la seva bona situació econòmica actual.\nDit això, cal seguir treballant per créixer i que el pes d'aquest esdeveniment representi un percentatge inferior en l'activitat anual de Fira de Barcelona\", ha sentenciat Serrallonga.\nPer mantenir aquest esdeveniment, el director de l'entitat firal ha promès que es \"treballarà dur\" per \"no donar excuses als expositors\" per tenir queixes.\nEn aquest sentit, s'ha mostrat esperançat que enguany no hi haurà problemes amb el transport públic de la ciutat.\nUn impacte de 2.600 milions d'euros\nDurant la conferència, Serrallonga ha citat un estudi d'Esade que xifra l'impacte econòmic de la Fira de Barcelona en 2.600 milions d'euros, repartits en 1.000 milions en despesa directa, 1.400 milions en el valor de l'activitat que generen els salons i la resta en l'impacte positiu en la promoció de la marca Barcelona i en la generació de valor en coneixement, tecnologia, mobilitat o connectivitat, entre d'altres.\nSerrallonga ha destacat el paper \"accelerador\" que la Fira té per l'economia catalana en un moment de canvi a nivell global.\nEl director de l'entitat firal ha assenyalat que els bons resultats econòmics es basen en \"la col·laboració públic-privada, en un gran equip de professionals, en el treball amb les associacions empresarials, i en l'estreta vinculació amb les administracions\".\n\"Tots som conscients de la importància estratègica que té la Fira per a Barcelona i per a Catalunya\", ha sentenciat.\nEl director de l'entitat ha afirmat que \"les fires del món són palanques de creixement econòmic i Barcelona no pot quedar al marge d'aquest fenomen.\nBarcelona és un element essencial de l'èxit de la Fira i la Fira és un element de promoció de la ciutat al món\".\nSerrallonga ha citat que els tres vectors estratègics de la Fira de Barcelona són la \"màxima competitivitat com a pol d'atracció dels principals esdeveniments globals, la màxima exigència en l'elaboració del producte propi i el treballar per exportar l'activitat pròpia de Fira a l'exterior\".", "response": "El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha anunciat que aquest maig el recinte de Montjuïc acollirà l’Innovate for Climate, un saló especialitzat en el finançament de les inversions per a lluitar contra el canvi climàtic. El saló comptarà amb una part de congressos i una altra d'exposicions, amb la participació d'empreses especialitzades i del sector financer.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2341", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Vist per a sentència el judici contra l'acusat d'intentar violar una noia al replà d'un bloc de pisos abandonat del carrer Peralada de Figueres i amenaçar-la amb tallar-li el coll amb un tros de vidre.\nEl cas, que es va començar a jutjar a l'Audiència de Girona el 19 de desembre, es remunta a la matinada de l'11 de març del 2017.\nLa víctima ha detallat que va conèixer l'agressor aquella mateixa nit en un bar perquè tenien amics en comú.\nVan continuar la festa junts al pis abandonat i va ser allà on, relata, l'acusat la va intentar violar.\nLa noia va aconseguir fugir fins al replà, on una veïna va sentir els seus crits d'auxili i va avisar la policia.\nEl processat nega els fets.\nAssegura que no la va intentar forçar i que la noia es va posar \"histèrica\" quan es va acabar la droga i es va posar a cridar sense motiu.\nLa fiscalia manté la petició de 8 anys de presó i multa de 1.350 euros per delictes d'agressió sexual i lesions.\nAquest dilluns, durant la segona jornada del judici que va començar el 19 de desembre, han declarat la víctima i l'acusat.\nLa noia ha detallat que la nit del 10 de març va anar a un bar de Figueres, on es va trobar una parella d'amics.\nL'ara processat anava amb ells.\nPer això, van estar prenent unes copes plegats i, també, consumint cocaïna.\nDesprés d'estar un parell d'hores tots quatre junts al bar, van decidir marxar i van anar a casa de l'altra parella.\nSegons ha declarat la denunciant, allà van continuar prenent alcohol i drogues fins que \"es van acabar\".\nAleshores, ja de matinada, l'acusat i la víctima van deixar els amics comuns i van decidir anar a buscar més cocaïna.\nL'home la va portar fins a un bloc de pisos abandonat del carrer Peralada de Figueres.\nLa noia ha explicat que van estar fent-se alguna ratlla més quan el processat li va començar a fer tocaments.\n\"Jo no volia i vam començar a forcejar\", ha exposat i ha afegit que l'acusat va aconseguir trencar-li botó i bragueta dels pantalons.\nLa víctima va poder treure's de sobre l'acusat i fugir fins al replà però, segons ha relatat, el processat havia tancat la porta amb clau i no podia sortir.\nPocs segons després, el processat va arribar on era ella.\n\"Duia un tros de mirall trencat, amb una mà em subjectava el coll i a l'altra hi tenia el vidre apuntant cap a mi\", ha explicat.\nLa noia recorda que va \"cridar molt\" i gràcies a això una veïna la va sentir i van poder avisar la Guàrdia Urbana.\nLa fiscalia sosté que quan els agents van arribar, van haver de trencar la porta amb una pota de cabra per alliberar la dona.\nL'home, en veure's sorprès, va fugir escales amunt i es va trencar el peu saltant pel teulat.\nEls agents el van detenir poc després.\nL'acusat ha negat l'agressió sexual i les lesions.\nSegons ha assegurat al judici, al pis ocupat hi van anar amb la parella d'amics però, quan es va acabar la droga, ells van marxar a buscar-ne més.\n\"Trigaven molt i els vam estar trucant perquè no venien\", ha dit.\nL'home sosté que la víctima es va posar \"histèrica\" perquè no tenien més cocaïna i es va posar a cridar sense motiu.\nL'acusat afirma que va fugir quan va veure arribar la Guàrdia Urbana per la \"paranoia\" provocada per les drogues.\n\"Pensava que ens venien a detenir perquè havien arrestat els nostres amics amb les drogues\", ha afegit.\nEl processat no ha sabut explicar per què la Guàrdia Urbana el va veure subjectant un tros de vidre trencat.\n\"Jo no en vaig agafar cap\", ha dit i, per demostrar-ho, ha dit que no tenia cap lesió ni tall a les mans.\n\"Només em vaig fer mal al peu\", ha conclòs.\nLa fiscalia ha mantingut la petició de 8 anys de presó per agressió sexual i multa de 1.350 euros per lesions lleus.", "response": "La fiscalia manté la petició de 8 anys de presó i 1.350 euros per l’acusat d’intentar violar una noia a Figueres l'11 de març del 2017. La víctima assegura que el detingut li va fer tocaments mentre consumien cocaïna i que quan va intentar fugir l’home la va amenaçar amb un tros de vidre, fets que ell nega.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1884", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "— Mossos.\nGeneralitat (@mossoscat) 29 de marzo de 2016\nEls Mossos d’Esquadra han desarticulat un grup criminal d'entre 19 i 36 anys, que estava especialitzat en assaltar amb gran violència dones d'edat avançada als seus domicilis, i operava a l'Hospitalet de Llobregat i a Barcelona.\nEls detinguts, que ja han ingressat a presó, van agredir una dona de 84 anys el desembre del 2015, que va acabar morint tres setmanes més tard a l'hospital, a conseqüència de les ferides.\nEl pis estava regirat, amb la porta d'accés tancada de cop i les claus per dins.\nEn conseqüència, els Mossos van iniciar la investigació.\nEls membres del grup es feien passar per captaires que demanaven almoina a les esglésies per així seleccionar les dones que duien posades joies o d'altres objectes de valor que cridessin l'atenció.\nHi parlaven per guanyar-se la seva confiança i saber el seu grau de vulnerabilitat, (si vivien soles, si tenien alguna malaltia, etc.), i les seguien discretament fins al seu domicili.\nAllà, les assaltaven amb agressivitat, les feien entrar al pis i sostreien tots els objectes de valor, preferentment joies.\nHematomes i pèrdua de pròtesi dental\nEn un altre dels casos, que va tenir lloc el passat 5 de gener també a l’Hospitalet, una dona de 81 anys estava dormint al seu dormitori i es va adonar que algú li estava obrint el calaix de la tauleta de nit.\nDavant la situació inesperada va fer un crit i el lladre li va donar diversos cops de puny a la cara.\nL'individu va utilitzar un alt grau de violència cap a la víctima.\nCom a resultat de l'agressió la dona va perdre la seva pròtesi dental i presentava diversos hematomes a tota la cara.\nEn aquest punt de la investigació els agents van aconseguir identificar com a possibles autors dels dos assalts un grup de persones d'origen romanès veïns de l'Hospitalet.\nParal·lelament, la investigació va confluir amb una altra que estaven duent a terme agents de la unitat de robatoris violents de Barcelona que indagaven un grup de persones per diversos assalts de característiques similars a Barcelona ciutat.\nEs dóna la circumstància que tant en els assalts d'Hospitalet com en els de Barcelona, les víctimes sempre eren dones d'edat avançada i amb mobilitat reduïda.\nEls quatre fets que investigava la unitat de robatoris violents de Barcelona s'havien produït entre el 29 de juliol del 2015 i el 21 de gener del 2016.\nTots els robatoris seguien un mateix patró: la víctima era una dona d'entre 83 i 87 anys, que vivia sola en un domicili del barri de Sants i que tenia un alt grau de vulnerabilitat derivat de la mobilitat reduïda o d'altres circumstàncies com la deficiència visual.\nA partir de la informació recopilada pels investigadors en el decurs de les indagacions van poder determinar la presumpta autoria dels fets.\nLa inspecció ocular realitzada en els domicilis de les víctimes per part dels agents de la policia científica va proporcionar nous elements per a la investigació.\nEn aquest sentit, un dels factors clau va ser la verificació del positiu de les restes d'ADN d'un dels investigats trobades al pis de la víctima que va acabar morint.\nGrup de quatre membres i escorcoll d'un pis\nLa investigació va arribar a un punt en què els membres del grup volien marxar del país i volien obtenir una gran quantitat de joies amb noves víctimes.\nDavant dels indicis que els situaven fent un seguiment a un home i dues dones amb les mateixes característiques de vulnerabilitat, els agents van decidir finalitzar la investigació i posar en marxa l'operatiu per poder detenir els autors dels robatoris.\nEl dia 22 de març es va realitzar una entrada i registre al pis dels investigats i van arrestar un home i una dona.\nEls altres dos implicats en els robatoris ja estaven a presó per impagaments de multes penals.\nDurant l'escorcoll els agents hi van trobar un abric de bisó i prop de 50 joies entre les quals hi havia anells, polseres, arracades o rellotges.", "response": "Els Mossos d’Esquadra han detingut un grup criminal de quatre membres que operava a l’Hospitalet de Llobregat i a Barcelona i que es dedicava a assaltar amb violència dones d’edat avançada als seus domicilis. Els detinguts, que van provocar la mort d’una dona de 84 anys, es feien passar per captaires per guanyar-se la confiança de les dones. ", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2539", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Coincidint amb els 44 anys de la creació de Comediants, el Palau Robert acull una exposició antològica dedicada al grup teatral sota el títol 'Comediants, inventors d'un nou llenguatge'.\nLa mostra està comissariada pel membre fundador de la companyia, Joan Font, i l'arquitecte Dani Freixes, i recorre tota la trajectòria d'un grup que va marcar un abans i un després en la història del teatre popular català amb un llenguatge propi i la innovació per bandera.\nComediants ha dut les seves creacions pels cinc continents i ha viscut moments àlgids com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el naixement de la Fira de Tàrrega o el seu pas pel Carnaval de Venècia, tots ells recollits a l'exposició.\nJoan Font admet que ha volgut fer de l'exposició sobre Comediants al Palau Robert \"un espectacle\", com si fes un cop més de director d'escena.\n\"Volia transformar tot aquest món nostre perquè la gent s'hi submergeixi, el descobreixi o redescobreixi\", explica en declaracions a l'ACN.\nEl resultat és un recorregut per la segona planta del Palau Robert que embolcalla el visitant des de l'entrada, on se'l convida a passar de la grisor del Règim als anys 70 a la llum, la música i el color que representa la irrupció de Comediants.\nLa mostra està farcida d'elements escenogràfics de la companyia ( ja siguin màscares, vestuari, miniatures de les seves creacions de personatges i altres elements) així com de documents que refresquen la memòria de 44 anys de trajectòria (vídeos, fotografies, arxius d'àudio, etc.).\nI tot, en un recorregut segmentat en quatre eixos (Un temps gris, Pròleg, Grans Moments, El rebost de l'escena), que el visitant recorre trepitjant una moqueta estampada amb els noms dels moltíssims treballadors que han passat per la companyia en aquests anys.\nFont recordava aquest matí la grisor dels anys en què el grup va començar a funcionar, entre 1971 i 72.\n\"Teníem ganes de cridar, era tot com una rebel·lió\", rememora, sense oblidar que \"acabaven la meitat de les actuacions\" a comissaria.\nEn aquell context advers, la seva aparició era una \"subversió\" i un intent de recuperació de l'espai públic, el carrer, \"la nostra segona casa\", destaca Font.\nPosar al dia la tradició ha estat una de les premisses de Comediants des d'aleshores.\n\"Hi ha elements de la tradició que són brutals, i es tracta de no apalancar-se, de no fer-ne un museu sinó treure-ho al carrer i/o canviar-ho de dimensió\", perquè les desproporcions i els canvis d'escala donen una nova visió sobre les coses, assegura l'escenògraf reflexionant sobre la idiosincràsia de la companyia.\nCom recull l'exposició, l'any 1992 va marcar un punt d'inflexió a Comediants, que van rebre l'encàrrec de crear la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i també van produir un espectacle per a l'Expo de Sevilla.\nVa ser el pas de l'adolescència a la maduresa, considera Font.\nI amb aquest, l'adéu a la versió més comunitària de Comediants (que havien viscut en comuna durant anys a Canet de Mar) i la professionalització.\nJoan Font creu que avui cal reivindicar aquesta professió davant la precarització de les condicions en què moltes companyies es veuen abocades a treballar.\nParadoxalment, la falta de mitjans actual recorda a la situació dels anys en què Comediants va començar, i això porta a una austeritat i un \"retorn als orígens\".\nPerò per Font, això hauria de servir no per empobrir sinó per trobar noves vies a la creació.\n\"Hem de lluitar una altra vegada i reivindicar la professionalitat, perquè això és un ofici molt important.\nI s'ha de tornar a conquerir el fet que a cada municipi passin coses importants amb gent creativa, que és el que fa avançar el pensament i el món, amb risc i aventura\", conclou.", "response": "El Palau Robert de Barcelona acull “Comediants, inventors d'un nou llenguatge”, una exposició que repassa els 44 anys de la companyia teatral Comediants des de la seva fundació a Canet de Mar l'any 1972. La mostra, que es troba a la segona planta de l’edifici, presenta tota mena d’objectes escenogràfics com màscares i vestuari, a més de documents audiovisuals.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_542", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Barcelona (ACN).- L’Ajuntament de Barcelona condonarà el 80% de la multa als propietaris de pisos turístics il·legals amb expedients sancionadors al districte de Ciutat Vella si accepten cedir-lo al consistori per a lloguer social per un període mínim de 3 anys.\nPassat aquest temps, el propietari podrà allargar el lloguer o pagar el 20% la sanció en efectiu.\nÉs una prova pilot que posa en marxa l’Ajuntament a Ciutat Vella per començar a canviar el model turístic de la ciutat.\nParal·lelament, el consistori requerirà a les plataformes digitals les dades identificatives de tots els habitatges de lloguer que ofereixen i les multarà tant si no les facilita i com per cada pis que no tingui el registre de la Generalitat.\nEls propietaris de pisos turístics il·legals a Ciutat Vella que ja tinguin expedients sancionadors oberts es podran acollir a un conveni que engega l’Ajuntament de Barcelona a mode de prova pilot que els permetrà condonar el 80% de la multa sempre i quan cedeixin el pis a la Taula d’Emergències Socials per a lloguer social a famílies vulnerables.\nLa regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ho ha explicat aquest dimarts i ha xifrat en uns 330 els propietaris que d’entrada s’hi podrien acollir.\nLa mesura, es completa amb el pagament del 20% restant de la multa en efectiu o allargant el període de lloguer a la família.\nEs calcula que la multa, de mitjana, és de 15.000 euros.\nL’Ajuntament es compromet a lliurar al propietari el pis en les mateixes condicions.\nÉs una de les mesures que s’han impulsat des del consistori barceloní per poder lluitar contra els apartaments turístics il·legals a la ciutat, sobretot als barris amb més pressió turística.\nL’objectiu és fer desaparèixer els habitatges que operin sense llicència i regular l’activitat turística per enfortir ”el dret a l’habitatge”.\nAixí ho ha explicat el tinent d’alcalde de Treball, Economia, i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, que ha recalcat que volen evitar que Barcelona es converteixi ”en el bressol d’una nova bombolla especulativa després de la del totxo”.\nLa segona mesura que es posa en marxa a Ciutat Vella és una campanya de comunicació perquè siguin els mateixos turistes que puguin denunciar els apartaments il·legals si descobreixen que s’hi han allotjat.\nD’aquesta manera es vol conscienciar als turistes dels problemes i inconvenients que pot suposar per la ciutadania de Barcelona el fet d’allotjar-se en pisos i per ells mateixos ja que per exemple, perden el dret de reclamació en el cas que tinguin qualsevol problema amb l’allotjament.\nFer desaparèixer pisos il·legals de les plataformes digitals\nEn una mesura més àmplia i que afecta tota la ciutat, l’Ajuntament començarà aquesta setmana a enviar els requeriments a les plataformes digitals que ofereixen allotjaments a la ciutat, les més conegudes són Airbnb o Booking, perquè els faciliti les dades dels pisos que es publiciten a les seves pàgines web.\nEn el cas que no les lliurin, l’Ajuntament les sancionarà, i si entre les dades facilitades hi ha pisos sense el registre de la Generalitat de Catalunya en regla, es multarà per cada pis anunciat que no s’hagi retirat de l’oferta.\nGala Pin ha recordat que demanar aquestes està previst a la Llei del Turisme i l’objectiu, a banda de lluitar contra els apartaments il·legals és demostrar a aquestes operadores que fan d’intemediàries i que generen grans beneficis amb el turisme a la ciutat, que han d’estar subjectes a la legislació vigent.\nGerardo Pisarello ha afegit que hi ha voluntat del govern municipal a tenir ”lideratge públic” en el model turístic de la ciutat, i ha criticat que fins ara, s’ha trobat en una situació de ”desgovern i opacitat”.\nLa transparència és l’objectiu final de les mesures que pretén ”fer emergir una situació que ara no és clara”.", "response": "L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat una prova pilot a Ciutat Vella per a canviar el model turístic. Condonarà el 80% de les multes als pisos turístics il·legals si se cedeixen per a lloguer social a famílies vulnerables per un període de 3 anys. Un cop finalitzat aquest període, els propietaris poden allargar el lloguer o abonar el 20% de la multa.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2405", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, ha criticat aquest dilluns el \"festeig\" entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el paper \"còmplice\" de C's, amb el referèndum com a contrapartida.\nEl dirigent popular s'ha mostrat convençut que Puigdemont busca la manera de \"justificar\" el seu possible suport a una investidura del líder socialista i que, per la seva part, Sánchez està disposat a \"trair\" els seus principis i els \"fonaments democràtics\" per ser president proposant un referèndum independentista.\nA més, Millo ha acusat el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, d'atiar l'\"odi\" contra els populars i \"els que pensen diferent\" per haver suggerit que Xavier Garcia Albiol podria alegrar-se que Catalunya rebi menys recursos dels que li pertoquen.\nEl dirigent popular ha criticat que el president de la Generalitat \"hagi obert la porta\" aquest diumenge, en una entrevista a 'El Periódico', a donar suport a la investidura de Sánchez sempre i quan aquest proposi un referèndum per Catalunya.\n\"Queda clar que Puigdemont busca la manera de justificar un suposat suport a Sánchez a canvi de la celebració d'un referèndum independentista, que sap que no es pot fer\", ha afirmat.\nAlhora, Millo ha carregat amb duresa contra el secretari general del PSOE, que creu que \"de manera desesperada\" busca fórmules per ser president, \"encara que sigui traint els seus principis i fonaments democràtics\".\n\"Fins i tot està disposat a cedir davant dels independentistes per aconseguir les seves pretensions\", ha afegit tot acusant Sánchez de ser \"extremadament ambiciós\" i de posar la institució de la presidència del govern espanyol \"a subhasta\".\nTot plegat, ha prosseguit el portaveu parlamentari popular, \"amb la mirada còmplice\" de Ciutadans, a qui ha demanat que reflexioni sobre l'acord d'investidura amb els socialistes.\nMillo ha recordat que diversos dirigents del partit taronja han apostat per traslladar el pacte estatal a Catalunya i, per tant, trobar formes d'entesa estables amb el PSC.\nEl líder del PPC, Xavier Garcia Albiol, va aprofundir en aquestes idees en una entrevista amb l'ACN, en què va donar per fet que Puigdemont i Sánchez havien arribat a \"pactes ocults\" en la seva reunió al Palau de la Generalitat, i en què també va acusar C's de virar cap al nacionalisme.\nRetrets a Junqueras\nD'altra banda, Millo ha lamentat les paraules del vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio.\nSegons el portaveu parlamentari popular, Junqueras difon que Xavier Garcia Albiol \"s'alegra\" pel fet que Catalunya pugui percebre menys diners dels que li pertoquen.\n\"No cal utilitzar l'engany ni el llenguatge pervers per dir coses que no són veritat i que, a més, contribueixen a generar odi als que pensem coses diferents\", ha opinat tot demanant a Junqueras que demostri \"respecte\" per als seus adversaris polítics.\n\"Defensem i estimem Catalunya exactament igual que ell, ni més ni menys\", ha reblat.\nAixí mateix, ha emplaçat el Govern a fer un ús \"responsable\" dels recursos propis i \"a no gastar més del que es té\", perquè \"la mala gestió\" és el que genera dèficit, endeutament i acaba provocant l'\"ofec\" de les finances públiques catalanes, ha etzibat.\n\"A Catalunya arriben els recursos que han d'arribar d'acord amb la legalitat vigent.\nSi el Govern no sap gestionar bé, que plegui\", ha conclòs.\nPonències conjuntes\nMillo ha recordat que el PPC no assistirà a cap de les ponències conjuntes sobre les tres lleis de la desconnexió, per les quals \"només desfilaran persones i entitats independentistes que es dedicaran a satisfer les orelles dels que volen sentir que la independència és possible, malgrat que la legalitat democràtica no ho permet\", segons ha vaticinat.\nTambé ha augurat que les ponències no acabaran donant lloc a cap text legislatiu ni cap concreció sobre els projectes de l'agència tributària, la seguretat social o la transitorietat jurídica.\n\"Generaran fum i boira baixa\", ha dit tot acusant Junts pel Sí i la CUP de \"ridiculitzar\" la cambra catalana.", "response": "El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, ha criticat la possibilitat que el president Carles Puigdemont doni suport a una investidura de Pedro Sánchez a canvi d’un referèndum d’autodeterminació i que el líder socialista traeixi els seus principis i accepti la proposta. També ha acusat Ciutadans d’adoptar un paper còmplice amb el nacionalisme arran de l’acord d’investidura amb el PSOE.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1679", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "L'Ajuntament de Berga ha fet pública una decisió històrica: qualsevol ciutadà que ho desitgi podrà optar a saltar als plens de la Patum, un fet que fins ara estava restringit.\nLes persones interessades participaran en un sorteig.\nTots els ciutadans que ho vulguin, ha destacat la regidora de Patum, Mònica Garcia, podran optar al sorteig a través d'una instància genèrica, que podran entrar electrònicament a través de la pàgina web o a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) des d'aquest divendres a les 00:01 hores i fins dimarts a les 15.00 hores.\nEn aquest formulari s'haurà d'indicar el motiu de la instància i, a més, s'haurà d'acompanyar d'un escanejat o fotocopiat del DNI.\nEl sorteig, ha especificat la regidora, es farà a partir del número de la primera instància entrada al registre.\nEl sistema es dividirà en dues fases.\nEn primer lloc, se sortejaran els dos salts de dijous, i després els de diumenge.\nPer fer-ho, s'utilitzaran 10 boles numerades del 0 al 9.\nAquestes s'introduiran en una bossa i, posteriorment, se'n trauran quatre de forma consecutiva.\nAquestes formaran el número de registre corresponent a una sol·licitud.\nA partir d'aquest número, doncs, es calcularan 74 salts, que seran els que saltaran dijous, i 75 més, que seran els que sortiran diumenge.\nEls propers números a partir de l'últim -havent comptat 74 o 75-, quedaran en reserva, per si hi ha renúncies o baixes d'última hora.\nEn aquest cas, les persones que entrarien serien les correlatives als números de registre següents.\nSi al sorteig no s'hi apuntessin 149 persones, ha especificat Garcia, els salts s'adjudicarien directament i per ordre d'entrada.\nÉs a dir, la primera persona apuntada saltaria al primer salt de dijous.\nLa resta de salts, ha explicat, s'entregarien als vestidors de la comparsa, a qui es repartirien equitativament.\nEl sorteig es realitzarà de forma pública i oberta el proper dimarts 13 a les 19.00 hores a la sala de plens de l'Ajuntament de Berga, amb diversos membres i tècnics del consistori, així com responsables del Patronat de la Patum.\nPer altra banda, els salts es repartiran el mateix dia de la Patum completa, i les persones hauran d'anar a buscar el tiquet amb el DNI a la zona dels vestidors de plens, de les 19.00 a les 20.00 hores.\nAquest val, (que portarà el seu nom i serà intransferible), també s'haurà d'entregar, conjuntament amb el DNI i amb l'acompanyant a la taquilla on es va a buscar la roba, en el moment de vestir-se.\nUn procediment legal\nSegons l'alcaldessa, s'ha escollit un sistema \"que pugui garantir l'accés a aquelles persones que vulguin participar a la festa\".\nUn procediment, ha especificat, que s'havia d'adaptar als requisits legals demanats a l'administració pública, i que s'ha presentat aquest mateix dijous a la resta de grups municipals, en una reunió de junta de portaveus.\n\"Esperem anar fent avenços significatius al llarg dels anys\", ha declarat Garcia.\nDe moment, però, aquesta mesura és un primer salt per la democratització de la festa, tot i que, tal com ha indicat Venturós, l'objectiu seria que cada comparsa pogués gestionar els seus salts d'una manera equitativa, i permetent l'accés d'aquests a la ciutadania.\nAquesta decisió s'ha pres després que, durant el ple de l'Ascensió, l'Ajuntament informés que es feia càrrec de la gestió de la comparsa, deixant fora de lloc, temporalment, la figura del cap de colla.\nUnes traves legals que també van haver d'assumir en el darrer ple municipal, on es van estimar les sis impugnacions realitzades pels caps de colla dels plens, de la Guita Grossa i del Tabal, així com dels tres nous vestidors que entraven a la plantilla per substituir els expulsats, per declarar nuls els acords del Patronat de la Patum extraordinari, que demanaven que els tres expulsats es reincorporessin a la comparsa dels Plens, i que totes les colles haguessin de redactar nous reglaments de règim intern, fent una ratificació, també dels caps de colla.", "response": "L’Ajuntament ha decidit democratitzar la Patum i permetrà a qualsevol ciutadà que ho desitgi saltar als plens de la festa. A través d’un sorteig a la pàgina web o a l'Oficina d'Atenció Ciutadana, es concediran 149 salts. En un futur, l’objectiu és que cada comparsa pugui gestionar els salts equitativament a la vegada que es fomenta la participació ciutadana.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1676", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El ple del Parlament ha arrencat de manera agitada.\nNomés començar, el portaveu parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha demanat la paraula per tal de reclamar la votació de la petició de compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, per les seves paraules sobre la via eslovena.\nRàpidament s'hi han afegit el PP -per veu de Santi Rodríguez- i el PSC -Ferran Pedret-, però el ple ha rebutjat l'alteració de l'ordre del dia per 57 vots a favor i 61 en contra, amb 7 abstencions.\nD'aquesta manera, la jornada ha començat com estava previst, amb les preguntes als consellers.\nUna sessió de control al Govern marcada per la situació dels Mossos d'Esquadra arran de les càrregues de la setmana passada i les accions dels CDR.\nXavier García Albiol, ara diputat ras del PP, ha demanat explícitament per la \"purga\" a la policia demanada per Torra des d'Eslovènia, i ha demanat al conseller d'Interior, Miquel Buch.\n\"Ni el president va tenir una ingerència política vers els Mossos, ni em va donar cap ultimàtum.\nEls puc confirmar que en cap cas el cos va tenir ingerències polítiques\", ha recalcat Buch.\n\"Li demano rigorositat [sic]\", ha indicat Albiol.\n\"Cada paraula en relació als Mossos és una humiliació a la dignitat de la policia de Catalunya\", ha afegit.\nL'exlíder del PP ha carregat amb duresa contra Torra, i el conseller li ha respost indicant que Pablo Casado, cap de cartell dels populars a l'Estat, es vulguin \"carregar les institucions del país\" amb el 155.\nBuch ha parlat de Vox, del comissari Villarejo i del \"relat de falsa violència\" a Catalunya.\n\"Aquest país és pacífic, no violent.\nProu d'atacar aquest poble i les institucions catalanes\", ha apuntat.\nCarlos Carrizosa, de Ciutadans, li ha preguntat directament a Buch si està \"capacitat\" per seguir en el càrrec, i ha demanat al govern espanyol que \"apliqui la Constitució\", és a dir, el 155.\n\"Mai ens hem vist igual d'indefensos i de preocupats per l'acció d'un Govern al capdavant dels Mossos.\nVostès van prometre purgues i va dir que no els tremolaria el pols\", ha expressat el dirigent de Ciutadans.\nEl conseller d'Interior ha recriminat a Carrizosa que ara critiqui el Govern i no ho fes durant l'aplicació del 155, moment en el qual també es van produir protestes dels CDR i els Mossos van desplegar el mateix protocol d'actuació: \"Quan aquí hi havia el 155, els Mossos van actuar de la mateixa manera.\nAl ministre Zoido no li va dir el que em diuen a mi\", ha reblat Buch.\n\"Deixadesa de funcions\"\n\"Vostès s'estan carregant el cos. Hi ha pressió i humiliació per qüestions estrictament polítiques\", ha destacat Carles Castillo, del PSC.\n\"Nosaltres volem que li vagi bé, però ens trobem amb episodis de clara utilització política dels Mossos.\nVostès mateixos els posen a l'ull de l'huracà\", ha reflexionat Castillo, que s'ha referit a les afirmacions de Laura Borràs sobre una investigació en marxa i la \"purga ordenada per Torra\" al cos, segons Castillo.\nBuch ha carregat contra els socialistes, en primer lloc, per no haver fet costat al Govern a l'hora de demanar més agents en plantilla.\n\"Deixadesa de funcions és no pagar els 500 milions d'euros que li corresponen al cos. Deixadesa de funcions és no preocupar-se perquè tenim presos que han fet escrits de recusació al Tribunal Constitucional (TC) que s'han de resoldre en trenta dies.\nDeixadesa de funcions és tenir camioners tirats pel país [per les armilles grogues] i que el ministre d'Exteriors no faci res\", ha reflexionat Buch.\nA França, entre 20 i 30 persones, ha dit, s'ha tallat la frontera, i han deixat \"tirades\" moltes persones.\n\"Jo em dec al cos i vostès l'únic que fan és parlar\", ha indicat el conseller d'Interior, molest.\nConsell per la República\nEl Consell per la República és una \"entitat privada\", que actua dins \"l'espai lliure de Brussel·les\", i està emmarcat dins la \"societat civil\".\nAixí l'ha definit la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, després d'una pregunta del PSC.\nEl diputat Pedret ha recordat que el Consell es va presentar al Palau de la Generalitat, i que bona part del Govern va assistir a l'arrencada al Teatre Reial Flamenc de Brussel·les.\n\"Ens preocupa com defensen el paper del Parlament, de l'executiu i de la presidència de la Generalitat davant d'un ens que pretén fer el procés constituent en plena connivència amb el poder executiu català.\nAixò és motiu de preocupació\", ha recalcat Pedret.\nArtadi ha defensat que hi ha \"moltes entitats\" que poden fer actes al Palau de la Generalitat, i ha indicat que el Consell \"representa una part\" de la societat catalana.\nLa consellera ha apuntat que el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, no pot actuar contra el nou organisme presidit per Carles Puigdemont.", "response": "Durant la sessió de control al Govern celebrada al Parlament, Ciutadans, PSC i PP han acusat el Govern d’ingerències polítiques vers els Mossos d’Esquadra arran de les càrregues de la setmana passada. El conseller d’Interior, Miquel Buch, s’ha defensat dient que el president Quim Torra no li va demanar mai realitzar purgues a la policia autonòmica des d’Eslovènia.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2781", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Ecologistes en Acció ha criticat aquest dilluns la Generalitat per no activar els protocols per episodi greu de contaminació com, suposadament, és el que es produeix aquests últims dies d'anticicló a bona part de la península Ibèrica.\nPer això, lamenten que només Madrid i Valladolid hagin pres mesures concretes per reduir el trànsit rodat privat.\nEn un comunicat, l'entitat assegura que \"si bé els ajuntaments de Madrid i Valladolid van adoptar mesures de restricció de la circulació i estacionament de vehicles a les seves àrees centrals, per reduir les emissions de contaminants a l'atmosfera, ampliant les accions informatives i de reducció de la velocitat engegades el divendres i dissabte, la realitat a moltes altres ciutats amb problemes similars durant aquests dies ha estat el més absolut silenci\".\nAixí, a les ciutats de Barcelona, Getafe, Guadalajara, Salamanca, Sevilla i Saragossa s'ha superat igual que a Madrid el valor límit horari de diòxid de nitrogen, establert per la normativa en 200 micrograms per metre cúbic, sense que per part de les autoritats locals i autonòmiques respectives s'hagi adoptat cap mesura, ni informativa ni de limitació del trànsit urbà, en mancar de plans d'acció a curt termini o no haver-los engegat malgrat haver-se aconseguit els nivells de referència.\nEn el cas de Catalunya, \"la Generalitat ha omès l'activació de l'avís preventiu per NO2 el divendres passat quan diverses estacions van superar els 160 ug/m3 de NO2 (Sarrià, L'Eixample, Poblenou i Gracia, aquesta última per sobre de 200 ug/m3).\nMés preocupant, segons els ecologistes, és la situació de les partícules inferiors a 10 micres de diàmetre (PM10), contaminant més perillós el valor del qual límit diari, establert en 50 micrograms per metre cúbic, s'ha vingut superant fins a ahir de forma recorrent a les ciutats de la Corunya, Avilés, Bailén, Barcelona, Granada, Huelva, Lleida, Madrid, Múrcia, Puertollano, Santander, Sevilla, Talavera de la Reina, València, Valladolid o Saragossa, entre les quals només la de Valladolid ha avisat a la població i ha adoptat mesures sobre el trànsit.\nAixí, l'avís preventiu establert al protocol vigent de la Generalitat, s'ha omès també per PM10 el dijous i el divendres, amb diverses estacions per sobre de 50 ug/m3 (Gràcia, Granollers, Sant Vicenç dels Horts i Terrassa).\nÉs especialment \"significatiu\" el cas de la ciutat de València, que malgrat haver aprovat recentment un protocol de mesures a adoptar durant episodis d'alta contaminació per partícules PM10, ha acumulat una setmana duplicant el valor límit diari, sense que l'Ajuntament hagi declarat l'episodi ni hagi engegat les mesures previstes per reduir-lo, com la restricció de l'estacionament i el trànsit per matrícules parells i imparells, en atribuir-ho a factors com a obres en la via pública o la crema de palla d'arròs a l'Albufera.\nAquest episodi d'elevada contaminació s'està produint, a diferència d'altres ocasions, en absència d'intrusió de pols procedent del nord d'Àfrica, per la qual cosa els alts nivells de partícules registrats a les grans ciutats tenen el seu origen en fonts urbanes pròpies, segons Ecologistes en Acció.\nA part de \"l'escassa sensibilitat\" de la major part de les autoritats locals i autonòmiques enfront d'un problema que ocasiona milers de defuncions prematures cada any a Espanya, Ecologistes en Acció crida l'atenció sobre la disparitat de criteris entre els plans d'acció a curt termini existents, i especialment sobre el fet que amb l'excepció d'Avilés, Barcelona, Gijón, Madrid, València o Valladolid, el 2017 la major part de les àrees metropolitanes espanyoles encara no té aquest tipus de protocols de protecció de la salut.\nPer això, i davant la persistència de l'anticicló en l'inici de la setmana, Ecologistes en Acció demana que s'estenguin a totes les àrees urbanes afectades les mesures de reducció del trànsit motoritzat adoptades pels ajuntaments de Madrid i Valladolid, advertint a les persones més sensibles a la contaminació atmosfèrica, com a nens, ancians, dones embarassades o persones amb problemes respiratoris o cardiovasculars, que es protegeixin evitant l'exposició a l'aire lliure a última hora de la tarda, quan la contaminació és més alta.\nAixí mateix, insta els consistoris de les ciutats grans i mitjanes i a les comunitats autònomes amb àrees metropolitanes al seu territori a redactar plans d'acció a curt termini que permetin adoptar les mesures de lluita contra la contaminació necessàries enfront d'episodis de mala qualitat de l'aire com el dels últims dies.\nLa contaminació atmosfèrica és responsable de fins a 30.000 defuncions prematures anuals a Espanya, 23.000 per inhalació de partícules i 7.000 causats pel diòxid de nitrogen, segons l'últim informe sobre la qualitat de l'aire publicat per l'Agència Europea de Medi ambient, citant estudis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).", "response": "L'entitat Ecologistes en Acció ha criticat la Generalitat per no haver activat els protocols per episodis greus de contaminació a Barcelona, com sí que s'ha fet a Madrid i Valladolid. L'anticicló que domina la península Ibèrica els darrers dies ha provocat un episodi d'elevada contaminació atmosfèrica a Barcelona, on s'han detectat concentracions altes de partícules de NO2 en diversos punts.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2715", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Els preus a Catalunya aquest agost han pujat dues dècimes i han deixat una taxa d'inflació interanual del 0,1%, cosa que suposa trencar una tendència de sis mesos en negatiu, segons dades facilitades per l'Institut d'Estadística espanyol.\nMentre que Catalunya recupera el signe positiu en l'IPC, el conjunt de l'estat espanyol es manté encara en zona negativa per vuitè mes consecutiu amb una taxa del -0,1%.\nA l'Estat, els preus van pujar una dècima en relació amb el juliol.\nLa inflació a Catalunya es mantenia en negatiu des del mes de febrer, mentre que a l'estat espanyol l'IPC manté el signe negatiu des que va començar l'any.\nLa taxa interanual de Catalunya aquest mes d'agost del 0,1% se situa cinc dècimes per sobre de la registrada al juliol que va ser negativa en el -0,4%.\nEn el conjunt de l'estat espanyol, la taxa d'inflació anual del -0,1% està cinc dècimes per sobre de la taxa registrada al juliol que va ser del -0,6%.\nLes dades facilitades aquest dimarts per l'INE referents a la taxa d'inflació del conjunt de l'Estat coincideixen amb les avançades per aquest mateix organisme el 30 d'agost passat.\nL'Institut Nacional d'Estadística (INE) explica que el comportament a l'alça dels preus s'ha vist condicionat de nou per la cistella del transport, on estan inclosos els carburants i els lubricants derivats del petroli.\nEls preus de les gasolines van baixar a l'agost però ho van fer menys que el mateix mes de l'any passat.\nL'INE també identifica en l'alça de preus l'augment del cost dels automòbils com a conseqüència de la finalització de la bossa d'ajuts del pla PIVE, tot i que amb una influència ''menor'', reconeix.\nL'altre cistella que també ha condicionat a l'alça l'IPC ha estat l'habitatge, on es recullen els preus de les factures dels proveïdors d'energia a les llars (gas i electricitat).\nEn el cas de la factura elèctrica, la tarifa aquest agost es va incrementar mentre que l'any passat va baixar.\nLa bona evolució del turisme, que acumula rècord rere rècord, ha tingut el seu reflexa en la cistella de l'oci i la cultura, on els viatges organitzats han pujat més els preus que a l'agost de l'any passat.\nPer contra, els grups que han ajudat a retenir l'alça de preus han estat la cistella d'aliments i begudes no alcohòliques, on s'ha registrat una baixada de preus dels llegums, les verdures i les fruites fresques i els olis.\nLa taxa de la inflació subjacent, que no té en compte el preu dels aliments frescos i dels productes energètics, es va situar a l'agost en el 0,9%, dues dècimes més alta que el juliol.\nPer demarcacions, Barcelona va veure com els preus es van incrementar en dues dècimes i van deixar una inflació anual del 0,2%, quatre dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,2%.\nAmb aquest resultat, Barcelona abandona la inflació negativa que ha encadenat durant un període de sis mesos.\nA Girona els preus van pujar a l'agost dues dècimes en relació amb el mes de juliol deixant una inflació anual del 0%, sis dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,6%.\nAmb aquest resultat, Girona trenca un període de set mesos d'inflació en negatiu, des que va començar l'any.\nA Lleida, els preus a l'agost van augmentar de dues dècimes en relació amb al juliol i van deixar una inflació anual negativa del -0,2%, cinc dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,7%.\nAmb aquest resultat, Lleida acumula 8 mesos d'inflació en negatiu.\nFinalment, a Tarragona, els preus a l'agost es van estabilitzar en relació amb el mes de juliol i la taxa d'inflació anual es va situar en el -0,4%, cinc dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,9%.\nAmb aquest resultat, Tarragona acumula 13 mesos seguits d'inflació negativa.", "response": "Segons dades de l'institut d'Estadística espanyol, després de mig any en negatiu, la inflació a Catalunya s'ha situat aquest agost en 0,1 punts i els preus han pujat dues dècimes. Els principals condicionants de l'alça dels preus són els carburants i lubricants derivats del petroli i l'habitatge. Mentre que l'IPC és positiu a Catalunya, a Espanya es manté en negatiu", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1644", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "L'Ajuntament de València serà el primer del País Valencià a aplicar la disposició de la llei de Policies Locals, aprovada el passat mes de desembre, que regula la reserva a dones en el cos de Policia Local, davant la seva \"infrarepresentació històrica\".\nA partir d'ara, el 30% de les places seran exclusivament per a dones, segons explica el Diari la Veu.\nAixí ho estableixen les bases de la Policia Local que han estat aprovades en la primera Junta de Govern Local del 2018.\nL'Ajuntament també ha donat llum verda al procediment per a incorporar la comissió de serveis a agents de la Policia Local d'altres municipis valencians, detalla el consistori en un comunicat.\nEn concret, les 40 noves places d'agent de Policia Local corresponen a l'Oferta Pública d'Ocupació (OPE) del 2017.\nA aquestes cal sumar les 30 de l'oferta de l'any anterior, \"el primer procés opositor en una dècada\", actualment en marxa.\nD'aquestes 40 aprovades aquest divendres per la Junta de Govern, 28 són pel torn lliure i 12 pel de mobilitat.\nAmbdues estableixen una reserva de huit i quatre per a dones, respectivament.\nLa regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, ha destacat que, \"per primera vegada\", s'estableix aquesta reserva al País Valencià, per la qual cosa l'Ajuntament és \"pioner\" en l'aplicació de la disposició de la normativa autonòmica dels cossos de seguretat municipals.\nAquestes bases van ser prèviament negociades en les Taules Tècniques de Policia i de Bombers entre la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, i els sindicats.\nUna vegada aprovades, van ser ratificades en la Taula General de Negociació fins a passar per la Junta de Govern Local.\n29 places de bombers\nD'altra banda, la Junta de Govern Local també ha aprovat les bases de les 29 places de bombers corresponents a l'acumulació de les places de les ofertes d'ocupació del 2016 (18) i del 2017 (11 places més).\n\"Seran les primeres en una dècada i suposaran un reforç molt important de la plantilla, actualment infradotada\", ha subratllat la regidora de Govern Interior, Sergi Campillo.\nLes dos convocatòries contenen una novetat pel que fa a la introducció de mesures per a garantir l'objectivitat i la transparència en la prova teòrica, la primera que es fa.\nConsisteix que cada membre del tribunal haurà d'aportar preguntes prèviament elaborades, que se sortejaran el mateix dia de l'examen.\nDes de l'Ajuntament ressalten així el \"compromís inequívoc\" del Govern de la Nau amb el reforç de les plantilles de Protecció Ciutadana, \"malgrat la taxa de reposició que ens imposa el Govern central amb el suport parlamentari de Ciutadans\".\nComissió de serveis des d'altres municipis valencians\nTambé de cara a reforçar la plantilla d'agents de la Policia Local, el govern local ha aprovat el procediment per poder sol·licitar la comissió de serveis a agents d'altres municipis valencians.\nEl procediment, ja publicat com a edicte en la seu electrònica municipal, estableix que qualsevol agent que vulgui optar a això pot consultar com fer-ho.\nEl sistema de selecció serà objectiu i està basat en els punts atorgats al currículum en el torn de mobilitat d'una oposició.\nL'Ajuntament valorarà així aspectes com l'antiguitat, els cursos realitzats o si els efectius tenen premis, distincions o condecoracions, a més de la titulació acadèmica o el nivell de valencià.\nLa possibilitat de tenir agents en comissió de serveis es va sol·licitar per part de la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, davant la necessitat de reforçar la plantilla de la Policia Local, sobretot durant el període de les festes de Falles i la gran afluència de visitants a la ciutat.\nNo obstant això, no és una possibilitat restringida al mes de març i s'utilitzarà \"en cas que s'estableixi des de la Regidoria i hi haja disponibilitat pressupostària\".\nEl termini per presentar les citades sol·licituds finalitzarà dins d'un mes, el dilluns 5 de febrer.\nA continuació se sol·licitarà la conformitat de l'Ajuntament on presta servei l'interessat i, una vegada obtinguda la conformitat, s'efectuarà el nomenament en comissió de serveis.", "response": "València serà pionera al País Valencià a l’hora d’aplicar la disposició de la llei de Policies Locals. Aprovada el desembre passat, aquesta regula la presència de dones per a compensar la seva infrarepresentació històrica als cossos de seguretat municipals. En la primera Junta de Govern Local del 2018 s’ha establert que el 30% de les places estiguin reservades a dones. ", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1382", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El futur Centre Pau Casals se situa en un edifici de principis del segle XX.\nFoto: Jordi Palmer / Nació Digital\nL'antiga casa residencial de la família Marty a Prada de Conflent, un edifici construït el 1924 com a rèplica d'un altre immoble existent a l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, serà a partir del mes de gener la seu permanent de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu, que comptarà amb un equipament per desenvolupar activitats al llarg de l'any, centrades bàsicament en “estades i intercanvi d'estudiants d'arreu dels Països Catalans”, segons assegura Joan Maluquer, secretari de l'UCE.\nLa nova seu, coneguda popularment com a Vall-Roc i oficialment com a Centre Transfronterer d'Estudis Pau Casals, o, per fer-ho més curt, Centre Pau Casals, està actualment en la segona fase de rehabilitació, que ha de dur a la finalització de les obres aquest mes de novembre.\nTot i que encara no hi ha data oficial d'inauguració, Maluquer apunta que “a partir del gener ja es podrà inaugurar”.\nTot i això, la Universitat Catalana d'Estiu no es traslladarà al Centre Pau Casals, ja que no té prou cabuda -a l'UCE enguany hi han participat 591 alumnes-, sinó que amb tota probabilitat, seguirà realitzant-se al Liceu Charles Renouvier, una instal·lació que la UCE lloga cada estiu.\nModel de gestió pendent de definir\nA falta encara de definir el model de gestió i explotació, la intenció és “aprofitar l'experiència de l'UCE” per fomentar les estades i intercanvis d'estudiants de secundària i batxillerat.\nLa seva localització a Prada de Conflent és, segons el secretari de la UCE, “una bona manera de que els joves tinguin una visió més àmplia del seu país”, ja que la zona inclou una sèrie de referents nacionals, com el massís del Canigó, la població de Rià -on es diu que va néixer Guifré el Pilós-, el monestir de Sant Miquel de Cuixà -consagrat per l'abat Oliba- i la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada de Conflent entre d'altres, a més del fet que en la masoveria de la finca hi va viure durant un temps Pau Casals.\nLa idea amb la que treballa actualment el patronat és la de “fomentar intercanvis i que la gent conegui una altra dimensió de la cultura”, amb projectes com ajuntar al mateix centre grups escolars de diferents punts dels Països Catalans.\nÉs a dir, fer coincidir al Centre Pau Casals un grup del Principat amb un altre del País Valencià per descobrir els punts culturals i lingüístics comuns a través de diferents activitats.\nA ple rendiment, el centre podrà acollir uns 2.500 adolescents l'any, tot i que en principi no estarà obert tot l'any.\nL'obertura del centre serà la fi d'un vell projecte que va començar a gestar-se el 1986 però que no va començar a prendre forma fins el 1996, tot i que les obres, que han durat més de 10 anys, van començar el 2002 i s'han elaborat en dues fases, la primera amb un cost de 2,7 milions d'euros i la segona de 2,15 milions d'euros.\nFinançament europeu\nLa finca s'ha pogut rehabilitar gràcies principalment a Fons Europeus\nde Desenvolupament Regional -fons FEDER-, que financen un 65% de l'obra, mentre que la resta correspon a la Generalitat de Catalunya 14,06%; Regió Llenguadoc Rosselló, 5,22%; Consell General dels Pirineus Orientals, 4,18%; Diputació de Barcelona, 2,78%; Diputació de Lleida, 2,78%, Diputació de Tarragona, 2,78%; Diputació de Girona, 1,39%; Vila de Prada de Conflent, 1,04%; Consell de Mallorca, 0,54% i Consell d'Eivissa, 0,23%.\nLa propietat queda repartida, amb un indivís, de la següent manera, un 69% per a la Generalitat de Catalunya, i un 31% repartit entre la Regió Llenguadoc Rosselló, Consell General dels Pirineus Orientals i Vila de Prada, i el seu ús està cedit al patronat de la Fundació UCE per un període de 40 anys.\nEl manteniment es finançarà a partir de l'explotació que es faci del centre.\nEl Centre Pau Casals però, no és l'únic projecte de la Fundació de l'UCE, sinó que s'està estudiant la possibilitat també d'encarregar-se en un futur pròxim, de gestionar “l'hostatgeria de Sant Miquel de Cuixà”, un equipament que podria tenir funcions semblants al Centre Pau Casals, però “destinat a la gent adulta”, segons afirma Maluquer.\nJoan Maluquer, secretari de l'UCE, presenta les obres del Centre Pau Casals Foto: Jordi Palmer / Nació Digital", "response": "A partir del gener, l’antiga casa residencial de la família Marty a Prada de Conflent, coneguda com a Centre Pau Casals, es convertirà en la seu permanent de la Universitat Catalana d’Estiu. L’equipament, que es troba actualment en la segona fase de rehabilitació, tindrà capacitat per a acollir fins a noranta alumnes i organitzarà activitats al llarg de tot l'any.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_395", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Projecte Home Catalunya ha advertit que la pandèmia de la covid-19 ha agreujat la situació en la qual arriben les persones amb addiccions a l’entitat, alhora que la crisi econòmica i social derivades dificulten encara més el procés de reinserció.\nEn un any marcat pel confinament domiciliari i les restriccions de mobilitat, l’entitat ha atès 1.279 persones a Catalunya, mentre que el 2019 en van ser 1.520.\nEls usuaris, però, han arribat en situacions més greus.\nEn la presentació de les dades d’atenció de l’entitat durant el 2020, el director de Projecte Home Catalunya, Oriol Esculies, i la directora tècnica de l’ONG, Cristina Vidal, han destacat que les dones presenten perfils d’addiccions més greus i s’han vist més perjudicades per l’emergència sanitària.\nLes dades revelen que les dones amb addiccions afronten situacions de més dependència econòmica, menys suport familiar, més estigma social i més invisibilitat que els homes.\n“A dia d’avui les persones arriben pitjor.\nLes dones arriben pitjor que els homes, però en el global totes les persones arriben pitjor.\nSobretot a nivell econòmic, amb situacions més empobrides que abans i també amb entorns més tensionats”, ha explicat Esculies, que ha assenyalat que abans de la pandèmia les famílies exercien una major protecció i podien oferir més ajuda que ara, a causa de la crisi econòmica.\nSobre l’evolució de les addiccions, Esculies ha subratllat que les dades presentades mostren “estancament i cronificació”, ja que malgrat les dures restriccions van atendre gairebé 1.300 persones, i ha pronosticat que la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia mantindrà o fins i tot augmentarà la tendència actual.\nDel conjunt de les persones adultes en programes de tractament, el 84,9% són homes i el 15,1%, dones, mentre que la mitjana d’edat se situa en els 39,8 anys.\nBona part dels usuaris es troben en situació de risc d’exclusió social: només un 41,3% té en la feina la principal font d’ingressos en el moment d’iniciar el tractament; un 37,1% depèn de l’atur, pensions i altres prestacions socials; un 16,9% de la família o amics i un 2,1%, d’activitats il·legals.\nQuant a la substància principal de consum, predomina la cocaïna en el 50,8% dels casos, un percentatge que es manté elevat des de fa més d’una dècada i que té una tendència creixent en els últims anys.\nD’altra banda, un 35,2% de les persones que van demanar ajuda a Projecte Home Catalunya durant el 2020 ho va fer per addicció a l’alcohol.\nEn menor mesura consten l’heroïna (4,5%), el cànnabis (3,6%) i les ludopaties o altres conductes addictives (2,2%).\nAixí mateix, un 25,5% de les persones ateses pateix algun tipus de patologia dual, és a dir, que sofreixen un trastorn mental i una addicció alhora.\nEn la presentació, Vidal ha emfatitzat les diferències de perfil entre homes i dones i ha destacat que les dones ateses, entre les quals predomina el consum d’alcohol i inicien el tractament en una edat més avançada, estan en situacions més greus.\nAixí, les dades mostres que les dones amb addiccions afronten situacions de major dependència econòmica -l’atur i altres prestacions és la principal font d’ingressos pel 51,2% i la feina ho és solament en el 24,4 % dels casos-, menys suport familiar, major estigma social i més invisibilitat que els homes.\nA més, el 57,8% de les dones ateses per l’ONG sofreixen patologia dual, mentre que en els homes solament es dóna en el 19,8% dels casos.\n“El consum d’alcohol en les dones està associat en l’àmbit domèstic i per tant són consums invisibles.\nSón difícilment detectables per l’entorn i està molt integrat en les dinàmiques i celebracions familiars.\nA més, l’alcohol és una substància depressora i en el patró de les dones estaria associat amb la solitud i la insatisfacció personal”, ha subratllat Vidal.\nLa presentació ha comptat amb la participació de la Rocío i la María, dues dones ateses per Projecte Home que estan finalitzant el seu tractament, que han agraït el suport rebut pel personal de l’entitat durant tots els mesos de la pandèmia i que han reclamat a la ciutadania que col·labori en la reinserció de les persones addictes eliminant els prejudicis sobre elles i entenent que és una malaltia i ha de ser tractada com a tal.", "response": "Projecte Home Catalunya ha advertit de l’estancament i la cronificació de la situació de les persones addictes durant la pandèmia, sobretot en el cas de les dones. Durant el 2020, l’entitat ha atès gairebé 1.300 persones tot i les restriccions de mobilitat i ha pronosticat que la crisi econòmica i social derivada de la Covid-19 empitjorarà la tendència actual.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_104", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "L’Apollo 17 va ser l’última missió tripulada a la Lluna, el 1972, fa quaranta-nou anys i, d’ençà d’aquell moment, l’exploració espacial va restar relegada durant dècades.\nEl programa compta amb la col·laboració de socis i companyies privades i té tres missions programades en pocs anys, cada una més complexa que l’anterior.\nLa primera, l’Artemisa I, es durà a terme a final d’enguany i és un vol no tripulat que orbitarà la Lluna.\nL’objectiu és provar, sense posar vides en perill, el coet de llançament SLS (Space Launch System) i la càpsula Orion, els nous components desenvolupats per l’agència espacial.\nLa segona, l’Artemisa II, és prevista a final del 2022 o del 2023, i serà tripulada.\nSerà la primera vegada d’ençà del 1972 que els humans deixaran l’òrbita terrestre.\nEn aquest cas és un viatge preparatori, que orbitarà el satèl·lit, però sense allunar-hi, com va fer l’Apollo 8 el 1968, un any abans de trepitjar la Lluna.\nFinalment, el 2024 arribarà la gran fita, amb l’Artemisa III, que ha de tornar a portar la humanitat a la superfície lunar, amb la primera dona a bord.\nL’objectiu de la missió no és tan sols de tornar a la Lluna i recol·lectar-hi roques, sinó que té el punt de mira posat en el pol Sud lunar.\nL’any passat es va confirmar que allà hi havia aigua, que potencialment es podria purificar i utilitzar per beure, refredar equips i fins i tot per respirar i fabricar combustible.\nÉs un pas fonamental per a la colonització.\nTambé ho és per a tenir un assentament a Mart, on també hi ha aigua congelada i seria clau per a la supervivència d’una colònia permanent.\nLa NASA avança en els preparatius de la primera missió tripulada a la Lluna d’ençà del programa Apollo\nEls primers elements, el mòdul de propulsió i el mòdul d’habitatge, es podrien llançar el 2023 i l’estació estaria enllestida el 2028, moment en què l’Estació Espacial Internacional podria quedar en desús.\nDesprés de les tres primeres missions, entre el 2025 i el 2029, hi hauria missions encara més complexes, de llarga durada, amb mòduls d’habitatge sobre la superfície lunar.\nEs farien experiments i es provarien sistemes de reutilitzar aire i aigua i de conrear plantes, per exemple.\nTot això serviria per a fer la presència cada vegada més permanent i també com a preparació per a Mart.\nNo obstant això, són propostes que encara no s’han programat, i en gran part depenen dels nous descobriments tecnològics, els resultats dels experiments i l’èxit de les primeres missions.\nEl Perseverance comença a cercar vida, després d’arribar a la superfície de Mart\nLa NASA vol portar-hi humans durant la dècada del 2030, amb la vista fixada al 2035 o al 2038, un bon moment tenint en compte que cada vint-i-sis mesos tots dos planetes s’alineen a una distància més curta, fet que facilita els viatges interplanetaris.\nTanmateix, l’empresari Elon Musk encara és més optimista i fa pocs mesos que va dir: “És molt probable que els humans trepitgin Mart el 2026”, si no abans.\nL’impuls definitiu de les missions podria ser la competició entre estats, com va passar ara fa mig segle entre l’URSS i els EUA.\nLa Xina ha impulsat en poc temps el seu programa espacial, amb fites importants aquests darrers anys.\nL’any passat va ser el segon estat del món a plantar la bandera a la Lluna, enguany la sonda Tianwen-1 ha aterrat a Mart –també el segon estat a fer-ho, si s’exceptua la sonda de l’URSS, que es va quedar sense comunicació segons després d’aterrar– i té previst de fer una estació espacial exclusivament xinesa que seria operativa el 2022.\nPer una altra banda, l’agència espacial russa, Roscosmos, té previst de llançar una missió no tripulada a la Lluna el 25 d’octubre de 2021, amb el mateix objectiu dels nord-americans d’estudiar l’aigua del pol sud lunar.\nMés tard, té marcat al calendari d’establir una estació espacial pròpia, operativa el 2030.\nI, entre les futures missions, vol fer un aterratge tripulat a la Lluna el 2035 i construir elements d’una base lunar el 2040.\nDe fet, la Xina i Rússia han signat un acord per a desenvolupar instal·lacions conjuntes tant a la superfície com en òrbita de la Lluna.\nLes missions semblen, ara com ara, un pas enrere de les de la NASA, però no seria estrany que aviat hi hagués una pugna entre estats per a crear la primera colònia permanent a la Lluna, enviar el primer astronauta a Mart o les futures fites que s’aniran definint.\nÉs la cursa espacial del segle XXI.\nLa conquesta espacial: la pugna directa entre l’URSS i els EUA en plena Guerra Freda", "response": "La NASA té previst reprendre l'exploració espacial amb tres missions que culminaran el 2024 amb el retorn de la humanitat i la primera dona a la Lluna a bord de l'Artemisa III. L'objectiu és fer un pas cap a la colonització lunar. La Xina i Rússia també planegen desenvolupar instal·lacions tant a la superfície com en òrbita de la Lluna.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2180", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El fill gran de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola, reitera en un recurs presentat a l'Audiència Nacional que no hi ha cap indici de suposada corrupció política contra el seu pare.\nAixí, considera que no hi ha proves que el primogènit de Jordi Pujol cobrés comissions irregulars d'empresaris per tal d'afavorir-los amb adjudicacions públiques.\nA més, assegura que la investigació judicial hauria de provar aquestes adjudicacions irregulars abans d'investigar els ingressos de Jordi Pujol Ferrusola.\nEn aquest sentit, afirma que la investigació judicial hauria de provar primer un suposat delicte de corrupció política i després investigar la suposada comissió irregular corresponent, i no pas al revés, partint de l'ingrés de diners per intentar arribar al suposat delicte de prevaricació o tràfic d'influències.\nTambé recorda que el delicte d'enriquiment il·lícit no existeix al Codi Penal espanyol, encara que sí que hi és en alguns països llatinoamericans.\nEn un sentit similar recrimina al jutge instructor que sigui la Udef qui proposi proves i diligències a practicar, cosa que legalment haurien de fer les parts personades, la fiscalia, l'advocacia de l'estat i el propi magistrat, però no pas la policia judicial.\nSegons diversos escrits del seu advocat presentats al magistrat José de la Mata, als quals ha tingut accés l'ACN, la causa judicial contra ell, la seva exdona i els seus germans Pere i Josep està \"edificada\" sobre la base que els ingressos del seu client procedeixen de la \"bastarda funció de retorçament de la funció pública en benefici dels seus pagadors\".\n\"No obstant, aquesta afirmació de partida no té cap substrat probatori\", afegeix rotundament.\nEl recurs també diu que Jordi Pujol Ferrusola va fer \"distribucions sistemàtiques de fons\" entre els seus germans com a gestor dels comptes a Andorra, però aquestes distribucions es van fer abans que les seves empreses tinguessin diners al principat pirinenc.\nDe fet, els ingressos de les empreses de Pujol Ferrusola a Andorra es van fer, segons el seu advocat, quan el seu pare ja no era president de la Generalitat.\nNul·litat dels escorcolls\nTambé considera que el que es buscava al despatx i al domicili temporal de Pujol Ferrusola, a casa dels seus pares, es podria haver obtingut a través dels contractes públics de les empreses adjudicatàries, i que en tot cas els documents acreditatius de les feines de Pujol Ferrusola per a les empreses no estarien al despatx tants anys després dels treballs realitzats.\nPer això, demana la nul·litat dels escorcolls del passat 27 d'octubre i de totes les proves obtingudes allà.\nEn un sentit similar van els recursos presentats pels seus dos germans també imputats pel magistrat José de la Mata, Josep i Pere,en considerar que van limitar els seus drets fonamentals sense necessitat, ja que la documentació decomissada es podia obtenir d'altres maneres.\nAixí, el lletrat diu que el jutge hagués pogut fer requeriments als bancs, a les notaries, a les empreses o a l'Agència Tributària, perquè la documentació és accessible.\nEls seus advocats recorden que tant Pere com Josep Pujol Ferrusola ja van regularitzar per la via administrativa els seus fons ocultats a Andorra durant anys i que per això no se'ls pot perseguir penalment.\nTampoc veuen penalment reprovable la compra d'accions del laboratori farmacèutic General Lab a la família Sumarroca, ja que es van fer a preu de mercat i ningú dels que tenia dret a tempteig les va voler comprar.\nLa posterior revalorització de les accions és comparada, pels advocats, amb les de Zara o la farmacèutica Grífols.\nPer la seva banda, l'exesposa de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, al·lega que molts dels moviments de capitals fets el 2012 els va fer arran del divorci i per tal de separar les propietats dels dos cònjuges més fàcilment.\nTots els moviments, segons l'advocat de Gironès, van ser comunicats a l'Agència Tributària i van tributar l'impost corresponent.\nEn el mateix sentit s'argumenta la donació d'un pis a la seva filla.\nIgualment, assegura que l'any 2002 va demanar al seu marit que la desvinculés dels comptes bancaris familiars a Andorra, cosa que el fill gran de l'expresident no va fer fins el 2012, quan ja s'havia obert la investigació judicial.\nPer tot això, Gironès reclama que s'aixequi el bloqueig dels seus comptes i del pis donat a la seva filla.", "response": "Jordi Pujol Ferrussola, el primogènit de l'ex president de la Generalitat, ha presentat un recurs a l'Audiència Nacional explicant que no existeixen indicis de corrupció contra el seu pare. També considera que el registre del seu despatx el passat 27 d'octubre va ser innecessari i que la documentació es podria haver obtingut a través dels contractes públics de les empreses adjudicatàries.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1798", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El Dia de la Memòria engega la seva tercera edició, que culminarà amb el 8 de juny a les 7 de la tarda amb el repic de campanes arreu del país.\nEnguany, la celebració es centrarà a la població d'Olost de Lluçanès i es dedicarà a la natura i el món rural, amb noms com Josep Maria de Segarra, Jacint Verdaguer, Josep Pla o Guerau de Liost.\nLa iniciativa va comptar l’any passat amb l’adhesió d'uns 250 campanars d’esglésies, monestirs i ajuntaments de tot Catalunya.\nLa comissió organitzadora vol seguir mantenint la importància que tenen els campanars i els seus repics de campanes en el Dia de la Memòria.\nTot i això, l'organització creu que la diada ha d'anar creixent i mantenint-se en diferents capes de la societat, ha de ser una festivitat de la qual tothom se'n senti partícip.\nPer aquest motiu, en l'edició d'enguany, qualsevol persona s'hi podrà adherir, des d'una persona a títol personal com una empresa o els ja citats ajuntaments o esglésies.\nEn l'edició d'aquest any, les escoles tindran un paper destacat.\nMés enllà de les diverses activitats que es duran a terme en la data indicada i en la mesura que la seva voluntat és la d’homenatjar la llengua catalana, des de la comissió es convida a treballar, amb els alumnes de les escoles, el motiu de la celebració d’enguany: la natura i el món rural.\nPartint d’aquest tòpic, des de l'organització es pretén que les escoles fessin arribar breus poesies o proses (d’entre 100 i 150 paraules) fetes pels alumnes i que seran penjades a la pàgina web www.diadelamemoria.cat.\nPer tal que tots els textos arribin puguin ser publicats, la comissió impulsora necessitaria que facin arribar les peces dels alumnes al correu electrònic diadelamemoria@diadelamemoria.cat acompanyats del nom del mateix i de la població.\nSeria convenient que enviessin un mínim de 3 o 4 poemes per de fer-ne una mostra diversa, atractiva i plural.\nTotes les escoles que hi participin rebran un exemplar del llibre de ‘L’home que plantava arbres’ de Viena Edicions i es tracta del segon llibre més venut a França.\nEl Dia de la Memòria és una proposta que sorgeix de la societat civil, com un homenatge a la llengua i a la memòria dels patriotes.\nEl dia elegit és el 8 de juny perquè s'escau l’aniversari de la mort del poeta nacional mossèn Cinto, a qui es va dedicar la primera edició.\nLa intenció dels promotors és que la diada i els materials editats es dediquin a d'altres grans autors de la literatura catalana, mantenint, això sí, la data simbòlica del 8 de juny.\nAixí, pels volts de les 7 de la tarda, seran molts els campanars que tornaran a repicar per honorar la memòria de tots els qui ens han precedit en la defensa de la nostra llengua.\nLa iniciativa en algunes localitats anirà acompanyada d’activitats paral·leles al peu dels campanars, com ara interpretacions per part de grups corals o lectures de rapsodes.\nEls promotors del Dia de la Memòria fan una crida als ajuntaments, escoles, esglésies, campanars, patronats, entitats, associacions, empreses i a qualsevol col·lectiu de Catalunya perquè s’adhereixin al Dia de la Memòria.\nPoden adherir-s'hi aquí.\n----------------------------------\nCARTA DE PRESENTACIÓ 2014\nBenvolguts/des,\nAquest any se celebra per tercera vegada el DIA DE LA MEMÒRIA , una iniciativa cívica que vol homenatjar els defensors de la llengua catalana coincidint amb l'aniversari de la mort, el 1902, del nostre poeta nacional Jacint Verdaguer.\nAmb ell, a més volem recordar tots els qui han estimat Catalunya i han treballat per engrandir la seva llengua i cultura.\nEnguany, i com a principal novetat, el DIA DE LA MEMÒRIA tindrà un punt de referència geogràfic molt definit que per dir-ho d'alguna manera serà el cor de la diada, a la població d'Olost, dins la comarca en procés de reconeixement del Lluçanès, i actualment a Osona, just al mig de l'espai que defineixen Manresa, Berga i Vic.\nAquesta població, de 1.200 habitants, amb el seu Ajuntament al front, acollirà diverses activitats durant tot el diumenge 8 de juny .\nI que facin arribar al correu electrònic diadelamemoria@diadelamemoria.cat aquesta adhesió, la informació de quin campanar tocarà i si s'organitzen actes a l'entorn de la diada, com ara cants corals, actuacions musicals, lectures de textos, etc.\nLa promoció de la revista literària que cada any ha publicat la comissió promotora, i que va especialment dirigida a les escoles, enguany s’editarà en format informàtic.\nEl tema que relligarà els textos és la natura i el món rural.\nDes de la pàgina web www.diadelamemoria.cat s'anirà informant de les adhesions rebudes i de la preparació de la diada.\nMoltes gràcies a tothom!\nDIA DE LA MEMÒRIA\nComissió organitzadora 2014", "response": "Enguany, el Dia de la Memòria, una iniciativa que vol homenatjar els defensors de la llengua catalana, celebra la seva tercera edició. Se centrarà al municipi d’Olost de Lluçanès i es dedicarà a la natura i al món rural. Com a novetat, qualsevol persona s'hi podrà adherir i les escoles hi tindran un paper destacat amb l’aportació de poemes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2443", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "La cinquena edició del festival Internacional de Fado de Lleida, l'Interfado, comptarà amb les actuacions musicals de formacions de fado de Portugal, Alemanya i França.\nL'esdeveniment tindrà lloc del 17 al 23 d'octubre i es desenvoluparà en diferents espais de la capital del Segrià com el Cafè del Teatre, el cinema Screen Box Funatic, la Sala Sunka i l'Espai Orfeó.\nEls portuguesos Fado em Trio obriran el certamen amb una innovadora proposta que incorpora instruments poc convencionals com el vibràfon i la percussió, mentre Deutsche Fado Quartet i Lizzie, que actuaran dissabte i diumenge respectivament, seran les propostes més internacionals i mestisses d'aquesta edició del festival.\nA més, en el marc de l'Interfado també es podrà gaudir de diferents activitats paral·leles relacionades amb l'art, la gastronomia i el cinema.\nL'Interfado, organitzat per la Fundació Orfeó Lleidatà i l'Ajuntament de Lleida i dirigit per la fadista lleidatana Carolina Blàvia, arriba aquest enguany a la cinquena edició i es consolida com un festival de fado de referència a l'estat espanyol.\nEl certamen també té l'objectiu de ser una plataforma per a fadistes portuguesos i no portuguesos que han escollit opcions no tradicionals i que estan experimentant i explorant nous camins musicals sense allunyar-se de l'estil que els caracteritza.\nEl grup portuguès Fado em Trio obrirà el festival el divendres 21 d'octubre a les 22.30 hores al Cafè del Teatre, mostrant el seu treball on ha explorat el llenguatge del fado i la música portuguesa amb instruments poc convencionals com ara el vibràfon i la percussió.\nAquest 2016 la formació musical ha editat el seu primer disc anomenat també 'Fado em Trio'.\nEl grup està encapçalat per la cantant i actriu Flora Miranda, que ha actuat en els teatres més importants de Portugal i també ha participat en projectes a nivell internacional, a Nova York, Toronto, Cap Verd, Angola i Moçambic.\nBernardo Soares, al piano, i Ricardo Casaleiro, al vibràfon i la percussió, són la resta de components de 'Fado em Trio'.\nDes d'Alemanya, visitaran l'Interfado la formació Deutsche Fado Quartet el dissabte 22 d'octubre a la nit, també al Cafè del Teatre.\nAquest quartet compta amb una llarga trajectòria internacional que els va dur l'any 2005 a actuar a Armènia i en 22 ciutats de la Renània.\nDesprés de diversos concerts per Europa, els seus integrants comencen a preparar el seu segon disc, anomenat 'Portolisboa' que va ser presentat a la Filharmònica de Berlín i també a les Filharmòniques de les ciutats russes de Ekaterinburg, Ufa i Khavarovsk.\nEls intèrprets de Deutsche Fado Quartet són la cantant Maria Carvalho, el guitarra Daniel Pircher, el violista i guitarrista Antonio de Brito i el violoncel·lista Benjamin Walbrodt.\nEl diumenge 23 a les 19 hores l'Espai Orfeó acollirà l'actuació de la fadista francesa Lizzie.\nEnamorada del fado, la música popular i la cançó francesa, presentarà el seu primer disc 'Navigante', fruit de la feina musical que ha realitzat fins a l'actualitat i que li ha permès crear el seu propi univers musical.\nLizzie va començar a escriure les seves pròpies cançons quan era una adolescent i quan el fado va arribar a la seva vida als 17 anys, li va canviar la vida: aprendre portuguès, traslladar-se a Lisboa i viure a Alfama van ser algunes de les seves decisions.\nActivitats paral·leles\nLa cinquena edició del Festival Internacional de Fado de Lleida comptarà amb una combinació entre música, gastronomia, cinema i arts visuals.\nAixí, el 17 d'octubre s'inaugurarà al Cafè del Teatre l'exposició 'Fado visual-Fadografia', una mostra de diferents artistes amb el fado com a eix inspirador de la seva obra.\nEl dimarts 18 d'octubre al vespre tindrà lloc el curs de cuina portuguesa amb el Xef Ramon Tudela del Restaurant BOnum, a la Sala Sunka.\nAltrament, el cinema Screen Box Funatic projectarà durant l'Interfado el film documental 'José i Pilar', del cineasta Miguel Gonçalves Mendes que retrata la relació entre José Saramago i Pilar del Río.\nEnguany el certamen també comptarà amb la mostra gastronòmica abans i durant els concerts del divendres 21 i dissabte 22 al Cafè del Teatre de Lleida, on els participants podran gaudir del menjar portuguès més autèntic.\nCom a novetat, Marcio Barradas, un dels responsables de l'empresa de càtering internacional Food Ink, mostrarà com elaborar una recepta portuguesa amb una impressora 3D.\nFestival d'interès internacional\nDes de l'any 2011 el fado té el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, i entre els suports institucionals, l'Interfado compta amb el de de Camões-Instituto da Cooperação e da Língua i de la Mostra Portuguesa.\nEl festival, a més, compta amb el suport de la Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Departament de Cultura, l'Obra Social 'La Caixa', Plusfresc i Catalana Occident.\nTambé té la col·laboració de la fundació Artecittà, del Cafè del Teatre i del cinema Screen Box Funatic.", "response": "Del 17 al 23 d’octubre se celebrarà a Lleida la cinquena edició del festival Interfado. L’esdeveniment tindrà lloc en diversos espais, com el Cafè del Teatre, el cinema Screen Box Funatic, la Sala Sunka i l'Espai Orfeó. Hi participaran formacions de Portugal, com Fado em Trio, d’Alemanya, com Deutsche Fado Quartet, o de França, com la fadista Lizzie.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1199", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Fins al 1998, Cerdanyola del Vallès mirava els castells des de la barrera.\nAquell any, però, un grup de persones va decidir que la ciutat mereixia entrar a la família d’una de les tradicions culturals catalanes per excel·lència, i va ser així com van néixer els Castellers de Cerdanyola.\nAquest any celebren el seu 20è aniversari per partida doble: amb la família que els ha vist créixer com a col·lectiu i participant per primer cop al Concurs de Castells.\n- Ja fa vint anys que corren per les places de tot el país, com neix una colla castellera a Cerdanyola?\n- Un grup de joves es va reunir amb la inquietud de crear-la, i va ser tot un èxit: la de Cerdanyola va ser la primera colla en presentar-se fent castells de 7.\nAbans de presentar-se, van fer un 2d7 a Hostalric, i el dia oficial, pel Roser de Maig, es va fer el castell de 7 a la plaça.\nVam començar molt forts.\n- Set pisos són set pisos!\n- Si, però després vam tenir una petita davallada.\nMolta gent entusiasta dels castells va marxar a colles grans, i va quedar un ambient més familiar.\nEns vam haver d’adaptar a les possibilitats que teníem, que eren més de colla de 6.\nEra una colla de resistència, i sense local propi.\nDepeníem dels horaris del pavelló, no teníem mitjans de seguretat ni per assajar, i ho fèiem tot de bona bé, però precàriament.\n- Així quanta gent són ara?\n- Al principi rondàvem els 130, però en els moments baixos vam arribar a ser-ne 60.\nActualment sóm uns 170, el món casteller és oscil·lant.\nAls dinars hi ha molta gent, i als assajos poca… i quan s’ha d’anar a embrutar el local menys, en som uns 15!\n- Però ben avinguts, segur!\nAra, però, és un moment dolç.\n- Sí, estem en un dels millors moments de la nostra història.\nFa sis anys que tenim local estable, amb una xarxa de protecció, mitjans d’assaig amb espatlleres, cascos, terres atenuants, i una petita barra de bar que fa d’àrea social, que mobilitza molta gent.\nEn els últims anys hem anat creixent i estem fent els millors castells que mai no hem fet.\nPuntualment si que es fan alguns 5d7, com el que vam descarregar en la Festa de Tardor, i castells de gamma de 7, però ara en fem tres cada diumenge i som més constants.\n- I a tot això, arriba el gran premi que és anar per primer cop a la Tarraco Arena.\n- Sí, aquest cap de setmana anem al Concurs de Castells.\nÉs el concurs de les colles grans, i nosaltres hi anem dissabte, estem en la posició número 28.\nHem fet una crida al poble, per això, per escalfar motors, vam fer una Festa de Tardor a la plaça Sant Ramon.\n- Què hi duran a la plaça pel concurs?\n- L’objectiu ideal és un 3d8 i la torre de 7.\nEl 3d8 l’hem intentat algun cop, la torre de 7 diverses vegades.\nPerò estem treballant a fons, anem al límit, i depèn de les mans i les camises que ens ajudin.\nEl pas a vuits és la nostra aspiració.\n- I ara que faran 20 anys, com ho celebraran?\n- Els vam fer el dilluns 1 d’octubre, i el dia 6 anem a la Tarraco Arena, així que millor celebrar-ho més tard.\nHo farem el dia 20, amb una diada especial.\nHem fet una campanya amb vint actes, i ara mateix estem en el tram final de la campanya, que ha consistit en “enfaixar la bèstia”, on hem empaperat el poble de verd.\nEl jovent hi ha posat plàstics en fanals, al monument de la “C”, als arbres… alguns deien que \"los de los lacitos se han equivocado de color\", però no és això, era per commemorar l’aniversari, perquè nosaltres anem de verd.\nA la diada ja haurem fet el 3d8, així que intentarem repetir-lo, depenent de les mans.", "response": "Aquest any, els Castellers de Cerdanyola celebren el seu 20è aniversari. Actualment, disposen de local propi i compten amb uns 170 integrants, tot i que en moments baixos han arribat a ser només 60. Aquest cap de setmana aniran al Tarraco Arena per a participar per primera vegada al Concurs de Castells, on intentaran completar un 3d8.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2531", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La Paeria podrà tramitar les sancions d'infraccions lleus per incompliment de mesures per la covid-19.\nFins ara la Guàrdia Urbana podia aixecar les actes però les havia de traslladar a la Generalitat perquè les executés.\nEl cos policial ha exposat aquest dimecres a la Comissió de Seguretat i Civisme que ha emès 151 sancions aquest estiu per incompliments davant el virus, sobretot per no portar mascareta (89) i per infraccions en establiments públics (54).\nD'altra banda, la implantació de la zona 30 a la ciutat podria entrar en vigor aquest setembre, si no hi ha al·legacions quan acabi el termini per presentar-ne el dia 16.\nLa Comissió Informativa per les polítiques de gestió de la Seguretat i el Civisme ha informat sobre les actuacions de la Guàrdia Urbana de Lleida en relació amb la covid-19.\nLa policia local ha emès 151 denúncies al juliol i agost per infraccions davant les mesures aplicades per la crisi sanitària.\nDel 4 al 29 de juliol, període en què es van aplicar a la ciutat, i altres localitats del Segrià, mesures més restrictives pels increments dels rebrots i contagis, es van tramitar 57 denúncies per no portar mascareta i 36 en establiments públics, per desenvolupar activitat dins l'establiment quan no es podia fer.\nEn 4 casos es va denunciar per desplaçaments injustificats a l'entrar o sortir de la ciutat.\nFinalitzat el període de confinament però, continuant amb les mesures restrictives mitjançant Resolució de la Generalitat per la pandèmia del coronavirus, s'han posat 32 denúncies per no dur mascareta a l'agost, i 18 a establiments públics, majoritàriament pels vetlladors.\nEn aquests dos mesos també s'han obert 4 expedients per reunions de més de 10 persones en habitatges.\nEl paer en cap, Miquel Pueyo, ha explicat a la comissió que els agents han intensificat la vigilància i la divulgació de les normes de protecció i sanitàries per la covid-19, com també ho han fet els agents cívics i els voluntaris de Protecció Civil.\nEn aquest sentit, han fet actuacions per reforçar la seguretat, amb el trasllat d'informació, recomanacions i advertiments a la ciutadania.\nSobretot han fet referència a la importància de l'ús segur i correcte de la mascareta, a evitar els grups de més de 10 persones, i a informar a establiments comercials i de restauració sobre la normativa.\nUn cop s'ha fet les gestions i les publicacions corresponents en l'àmbit institucional, el departament de Seguretat Ciutadana ha assumit la tramitació dels expedients corresponents a les actes que els agents de la Guàrdia Urbana aixequin davant infraccions lleus per la crisi de la covid-19.\nFins ara, el cos policial ja podia multar, però després havia de traslladar l'expedient al Departament de Salut per executar-lo.\nA partir d'ara, no caldrà que els derivi, pel que s'agilitzarà el procés.\nEl Govern, en l'article 14.3 del Decret Llei 30/2020, de 4 d'agost, dona l'opció de delegar als ajuntaments que ho sol·licitin la competència sancionadora en casos d'infraccions lleus, d'acord amb la normativa de règim local vigent.\nAquestes són actuacions com l'incompliment de no dur la mascareta o l'ús inadequat d'aquesta, l'incompliment de l'horari d'obertura i tancament d'establiments i activitats per les autoritats competents o no seguir les mesures d'higiene i prevenció determinades per les autoritats corresponents en espais oberts o tancats, púbics i privats.\nLes lleus poden ser sancionades amb multa de fins a 3.000 euros.\nActuacions de Protecció Civil\nEntre les actuacions que ha desenvolupat el departament de Protecció Civil, cal remarcar la col·laboració amb la Guàrdia Urbana en els mercats de fruites i verdures, i de roba i complements, pel que fa a la vigilància del compliment de les diferents mesures sanitàries.\nS'ha donat suport en la distribució de mascaretes infantils, que s'ha fet als centres cívics de diferents barris de la ciutat i en punts concrets amb els agents de la Guàrdia Urbana.\nAlhora, han participat en els dispositius per fer els cribratges amb les proves PCR.\nZones 30\nLa Comissió ha tractat també la modificació de l'article 29 de l'Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Lleida, sobre la implantació de zona 30 a la ciutat. aquest mes de setembre ja podria aplicar-se.\nEl període d'al·legacions acaba el 16 de setembre i, si no n'hi ha cap, la modificació de l'ordenança ja entraria en vigor.\nD'aquesta manera, es convertiran en zones 30 gran part dels carrers de la ciutat, invertint la situació actual en què majoritàriament són zones 50.\nLa reducció de la velocitat comportarà que moltes vies comparteixin la calçada amb bicicletes i patinets elèctrics.\nD'aquesta manera, es vol ampliar els espais segurs per a persones que vagin a peu, en bicicleta i en VMP (vehicles de mobilitat personal), tal com es fa amb els talls de carrers els caps de setmana.\nA més, la vianalització dels carrers s'aprofita per part dels restauradors per ampliar els seus espais de terrasses.", "response": "D'acord amb l'article 14.3 del Decret Llei 30/2020 del 4 d'agost, la Paeria de Lleida podrà tramitar les sancions per infraccions lleus de les mesures contra la Covid-19 sense haver de traslladar-les a la Generalitat perquè les executi, com passava fins ara. Durant l'estiu, la Guàrdia Urbana ha interposat 151 sancions, sobretot per no utilitzar mascareta.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_351", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "L’Ajuntament de Castelló, a través de l’Empresa Mixta Nou Cementeri, ha establit un protocol d’actuació en els cementeris davant la pròxima festivitat de Tots els Sants per a minimitzar el risc de contagi davant la covid-19.\nEl protocol preveu, des del 26 d’octubre i fins a l’1 de novembre, una ampliació d’horaris i un sistema de control d’accessos i aforaments, entre altres mesures, per a incentivar una assistència escalonada.\nAixí mateix, també s’ha establit la suspensió dels actes commemoratius de caràcter privat, públic i religiós al llarg de tota la setmana que comporte una concentració de persones.\n“Enguany es fa necessari fixar nous procediments, prendre mesures extraordinàries i realitzar recomanacions a la ciutadania per a garantir que es puga acudir als cementeris de Castelló no sols el dia 1 de Novembre, sinó també en dies previs i evitar una afluència massiva als recintes”, ha explicat l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco.\nDe fet, enguany s’ha ampliat el dispositiu a tota la setmana i no únicament als dies previs a la festivitat de Tots els Sants.\nL’alcaldessa, i també presidenta de l’Empresa Mixta Nou Cementeri, ha destacat que enguany la celebració de Tots els Sants comptarà amb un horari ampliat des del dilluns 26 d’octubre i fins a l’1 de novembre de manera que els recintes s’obriran una hora abans, a les 8.00 hores del matí i tancaran a les 18.00 hores.\n“Des de l’Ajuntament, fem una crida a la ciutadania perquè aprofiten aquesta ampliació d’horari al llarg de tota la setmana i puguen visitar els cementeris de manera escalonada”, ha indicat.\nPer part seua, la regidora de Cementeris, Isabel Granero, ha explicat que el protocol s’ha establit de manera que en cap moment es concentren alhora més de 500 persones en el Cementeri de San José ni més de 150 persones en el Nou Cementeri.\nA més, es recomana als visitants no romandre en els recintes més d’una hora, per a poder permetre l’accés de més persones.\nGranero ha detallat el protocol dissenyat per l’Empresa Mixta Nou Cementeri, en compliment de totes les mesures de seguretat davant la covid-19, encara que ha apuntat que queda supeditat a possibles variacions que puguen ser determinades per les autoritats sanitàries.\nAixí, en el cementeri de San José s’habilitaran 4 punts d’accés i eixida per a facilitar el trànsit de la ciutadania i evitar aglomeracions que estaran situats en l’entrada principal, la part posterior (quadra Borriolenc) i les dues portes laterals.\nS’habilitarà cada accés amb un carril d’entrada i un altre d’eixida.\nEn cada accés es permetrà l’entrada de 125 persones.\nLa duració recomanada de la visita s’ha fixat entre els 40 minuts i una hora.\nEn el Nou Cementeri, hi haurà un únic accés i queda anul·lada la zona de pàrquing interior.\nEfectius de la Policia Local, Protecció Civil i AMUS controlaran la zona externa als cementeris, mentre que el control d’accessos i interior dels recintes es realitzarà a través de seguretat privada que vetlarà pel compliment de les recomanacions i control de l’aforament.\nQuant a les mesures higièniques i de prevenció, es procedirà a la contractació de personal extra de neteja per a desinfeccions, el control de la temperatura en els accessos i la ubicació de dispensadors automàtics de gel hidroalcohòlic en tots els accessos.\nTambé es facilitaran guants per als qui hagen de manipular elements comuns com a escales d’accés a nínxols en altura i estarà prohibit fumar en tot el recinte.\nD’altra banda, enguany no es realitzaran actes commemoratius públics ni privats, així com els de caràcter religiós, al llarg de la setmana del 26 d’octubre a l’1 de novembre per a evitar majors afluències.\nAquesta mesura implica la suspensió de la tradicional missa a l’esplanada de l’accés al cementeri de San José i de la cerimònia civil.\nTampoc es realitzaran misses en la capella del cementeri de San José per a evitar que, donada la seua ubicació, es col·lapse l’entrada principal necessària per al control de l’aforament.\nIgualment, se suprimeix l’habitual acte militar del 2 de novembre.", "response": "L’Ajuntament de Castelló ha activat un protocol anticovid per a reduir l’afluència als cementiris de la ciutat durant el dia de Tots Sants. Amb l’objectiu de reduir el risc de contagi, la celebració de Tots Sants començarà el 26 d’octubre, s’ampliaran els horaris dels cementiris, i efectius de la Policia Local, Protecció Civil i AMUS controlaran les zones externes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_972", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez, diputats de Junts per Catalunya, han enviat una carta als mitjans per a mostrar el desacord amb el pacte entre ERC i el PSC d’impedir el vot per delegació com ho han fet fins ara.\n‘Entenem que la nostra delegació del vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada al dret’, diuen en la carta, escrita a mà per Josep Rull.\nTots quatre renuncien a votar i demanen respecte per la decisió que prenen: ‘Estem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.’\nI afegeixen que recorreran a instàncies europees: ‘Treballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.\nUn altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.’\nAcí teniu la carta manuscrita.\nI a continuació, la transcripció:\nLlegiu ací la carta transcrita:\n«La nostra condició de diputats s’ha vist alterada per la decisió del Tribunal Suprem de mantenir-nos a la presó.\nTenim el convenciment que avui encara estem a la presó per no haver renunciat a l’acta de diputat.\nEls esforços del Suprem per alterar la normalitat democràtica emanada de les urnes el 21-D han estat ben visibles.\nEl darrer episodi el tenim en la decisió de mantenir-nos privats de llibertat acusats de rebel·lió amb l’únic objectiu d’aplicar-nos l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal per promoure la nostra suspensió com a diputats.\nTanmateix, Llarena, en una decisió inaudita en un estat de dret que respecti la separació de poders, va plantejar la possibilitat que poguéssim designar diputats substituts per a exercir suposadament els nostres drets.\nPretenia de manera maldestra blanquejar una decisió manifestament injusta i d’una gravetat sense matisos en termes democràtics.\nLlarena sap que no hi ha hagut violència i sap que és impossible alterar impunement les majories parlamentàries en el marc del Tribunal d’Estrasburg i en el context de les democràcies solvents i homologables.\nEl passat dimarts el Parlament va rebutjar per majoria absoluta la nostra suspensió.\nVa ser un acte de normalitat democràtica i de sobirania en compliment escrupolós d’allò que estableix el reglament.\nEn conseqüència, entenem que la nostra decisió de mantenir la delegació de vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada a dret.\nConsiderem que aquesta delegació només pot ser rebutjada des d’una argumentació supeditada a les possibles reaccions d’un òrgan aliè al poder legislatiu.\nSi finalment la decisió de la mesa és impedir l’exercici del nostre vot, hem de manifestar que nosaltres assumirem la decisió i els nostres vots deixaran de ser comptabilitzats.\nLa nostra voluntat ha estat i segueix essent la de preservar la sobirania plena del Parlament i mantenir la majoria de govern actual.\nEn coherència amb aquesta voluntat, manifestem i demanem respecte per la decisió que els altres diputats encausats pel Suprem hagin pogut prendre.\nDe la mateixa manera demanem que la nostra decisió sigui també respectada.\nEstem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.\nTreballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.\nUn altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’Estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.\nEncoratgem a seguir treballant amb adhesió als valors democràtics i des del compromís i la mobilització ciutadana i els principis de la no-violència.\nCarles Puigdemont i Casamajó\nJordi Sánchez i Picañol\nJordi Turull i Negre\nJosep Rull i Andreu»", "response": "Després que ERC i PSC hagin acordat deixar sense efecte la delegació de vot dels diputats de JxCat, l’ex president Carles Puigdemont, Jordi Sánchez, Josep Turull i Josep Rull renuncien al seu vot. En una carta als mitjans, també han avisat que recorreran a instàncies europees per a denunciar una presumpta vulneració del dret a la representació política a l’Estat espanyol.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2459", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El PSC de Terrassa ha decidit posar punt i final al pacte de govern amb el PDeCAT.\nEls socialistes ho han anunciat a través d'un comunicat en què han indicat que tots els regidors de la formació han acordat la mesura \"per unanimitat\" i sota la presidència de l'alcalde de la ciutat, Jordi Ballart.\nEn aquest sentit atribueixen la decisió \"a les profundes discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ha conduït a una fallida declaració d'independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l'article 155 de la Constitució\".\nEl trencament d'aquest acord tindrà efectes immediats que comportaran que l'alcalde porti a terme una redistribució de les competències de les regidories que composen el govern local.\nEl PDeCAT i el PSC governen a Terrassa des de l'estiu de l'any 2015.\nEls Demòcrates han ocupat fins ara una tinència d'alcaldia i dues regidories.\nEn el comunicat, els socialistes recorden que en diverses ocasions, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha destacat que la relació entre les dues formacions ha estat \"de cooperació lleial i de gran responsabilitat en el treball diari des de l'Ajuntament al servei dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, a través d'un pacte en el qual s'acordava el respecte mutu en cas de diferències en qüestions de política nacional i estatal\".\nTanmateix, els regidors i regidores socialistes terrassencs han analitzat \"les profundes discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ha conduït a una fallida declaració d'independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l'article 155 de la Constitució\".\nAixí, afirmen que aquestes discrepàncies, en el context de la difícil situació política que es viu a Catalunya, \"han esdevingut finalment un obstacle insalvable\".\nAlhora indiquen que \"a partir d'ara, s'obre un període de reflexió -amb la màxima serenitat i sense presses- per estudiar la nova situació política a la ciutat i les diferents possibilitats existents per garantir l'estabilitat política i el bon govern a l'Ajuntament de Terrassa\".\nEn el text, els socialistes transmeten \"l'agraïment i reconeixement\" de Ballart als regidors i regidores del PDeCAT per la tasca desenvolupada en els darrers dos anys.\nDiscrepàncies insalvables\nEl portaveu del PSC a Terrassa, Alfredo Vega, ha explicat a l'ACN que el pacte havia funcionat bé fins ara i diu que la decisió es deu únicament a les discrepàncies relacionades amb la política nacional que sempre havien existit entre les dues formacions polítiques i que fins ara s'havien resolt a través del diàleg.\n\"Ha arribat un moment en què les coses estaven molt tensionades\", ha explicat Vega que ha dit que tot i que la decisió l'ha pres el PSC, els Demòcrates també tenien previst posar punt i final a l'acord de govern: \"Ells celebraven una assemblea dijous per votar si trencaven el pacte\", ha comentat Vega.\nAixí, ha assegurat que es tracta \"d'un tema que estava anunciat per les dues bandes\".\nEl portaveu dels socialistes ha defensat la postura de l'alcalde Jordi Ballart, que fa unes setmanes va dir que si el PSOE donava suport a l'aplicació de l'article 155 estriparia el carnet i que finalment ha pres una altra decisió.\n\"A vegades les declaracions que un fa són en uns termes diferents del que expressen els titulars\", ha indicat Vega que ha dit que Ballart sempre ha insistit que \"ni DUI ni 155\".\nEn aquest sentit ha revelat que el Batlle se sent \"molt incòmode\" amb tot aquest conflicte.\nEl PSC buscarà noves aliances\nPel que fa a la situació en què queda el PSC de la ciutat al consistori, Vega ha reconegut que l'executiu local ja estava en minoria i que ara es queda en una minoria més accentuada \"que serà difícil de mantenir sobretot en una situació política tan radicalitzada i tensionada com la d'aquests moments\".\nVega afirma que el PSC intentarà buscar suports per poder tirar endavant el seu projecte de ciutat.\n\"Volem buscar primer aliances amb els que tinguin primer afinitat ideològica amb nosaltres de forma que podem donar continuïtat a les polítiques socials que hem impulsat però no depèn només de nosaltres\", assegura.\nEn aquesta línia afirma que un dels primers candidats serà Terrassa en Comú, el principal partit a l'oposició amb 6 regidors.", "response": "Mitjançant un comunicat, el PSC de Terrassa ha anunciat que trenca el pacte de govern a l'Ajuntament amb el PDeCAT. Tots els regidors han acordat la mesura unànimement sota la presidència de l'alcalde, Joan Ballart. La raó de la ruptura són les diferències pel que fa a la política nacional, sobretot després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2448", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El Pla de Mobilitat del Vallès no contempla el Quart Cinturó entre Sabadell i Granollers.\nHo ha explicat el conseller de Territori, Damià Calvet, en la presentació del document davant els alcaldes d'aquest territori.\n\"Hi ha una mobilitat per resoldre, si convé amb projectes complementaris\", ha apuntat.\nAlhora ha advertit que el pas d'una \"infraestructura pesada\" per aquesta zona \"és inacceptable\".\nAmb tot, ha indicat que sí existeix un consens per \"acabar el que ja està començat\", referint-se al tram entre Terrassa i Abrera, i per connectar les dues capitals del Vallès Occidental amb una via \"que no sigui de pas\".\nEl pla, que es troba en exposició pública, inclou 72 propostes, un pressupost de 2.500 MEUR i una temporalitat fins el 2026.\nDesprés que el passat 4 de febrer s'iniciés el període d'informació pública del Pla de Mobilitat del Vallès, aquest divendres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat el document als alcaldes, representants municipals i membres d'algunes entitats econòmiques d'aquest territori.\n\"Es tracta d'un instrument clau per resoldre un aspecte imprescindible per la vida de les persones i per les mercaderies d'aquest territori\", ha apuntat Calvet, que ha explicat que el document inclou 72 propostes, un pressupost de 2.500 MEUR i una temporalitat d'execució fins el 2026.\nUn dels aspectes més controvertits del pla, és el Quart Cinturó.\nCalvet ha expressat que existeix un \"consens\" entre els diferents agents d'aquest territori per \"acabar el que està començat\", en referència al tram entre Terrassa i Abrera.\nEn aquest sentit, ha demanat al ministeri de Foment celeritat i que es compleixi el calendari previst.\nSegons el conseller, també existeix un acord entre les dues capitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, per millorar la seva connexió creant la ronda Vallès.\nTot i això, adverteix, que aquest projecte no ha de ser una \"via de pas\".\nPer aquest motiu, explica que \"en les solucions concretes de projecte de la B-40 en aquest tram, el pla fa èmfasi en la bona connexió amb la ronda Oest de Sabadell i la resolució amb la carretera de Castellar\".\nPer contra, el responsable de Territori i Sostenibilitat, diu que es descarta crear una \"infraestructura pesada\" que uneixi Granollers amb Sabadell i insisteix que aquest extrem és \"inacceptable\".\nReconeix que en aquests àmbit hi ha \"una mobilitat que cal resoldre\" però aposta per fer-ho amb \"projectes complementaris\".\nRecorda que s'ha obert un període per presentar al·legacions al pla que finalitzarà el 6 d'abril.\n\"Ja s'ha obert un debat per escoltar totes les sensibilitats\", ha assenyalat el conseller que ha dit que també es faran sessions de treball arreu del territori.\nPel que fa al finançament d'aquesta infraestructura, Calvet s'ha mostrat convençut que ha de ser el govern espanyol qui n'assumeixi el cost.\nEn l'àmbit ferroviari, el pla valora la necessitat de crear un segon túnel en la línia de FGC al Vallès Occidental, que permetria incrementar el volum de trens semidirectes.\n\"Aquesta és una infraestructura amb una magnitud que superaria la temporalitat que ens hem fixat\", ha reconegut Calvet.\nAixí mateix, el document aposta per tirar endavant el túnel d'Horta i millorar l'R-8.\nMajor ús del transport públic\nUn dels principals objectius passa per reduir l'ús del vehicle privat un 10% i incrementar el del tren un 35%.\nA més fixa una estratègia per augmentar les quotes modals de mobilitat amb Barcelona i també dintre del propi Vallès.\n\"En la diagnosi hem vist que la quota de mobilitat amb Barcelona és del 42% i volem incrementar-la fins el 50%, mentre que la interna és baixa, del 13% i volem que pugi fins el 21%\", detalla Calvet.\nEs calcula que el pla estalviaria deu milions d'hores de congestió de la xarxa viària i permetria reduir un 9% les emissions de gasos contaminants.", "response": "El conseller de Territori, Damià Calvet, ha explicat el nou Pla de Mobilitat del Vallès davant els alcaldes del territori. El document preveu 72 propostes, un pressupost de 2.500 milions d'euros i un termini d'execució fins al 2026. Calvet diu que no contempla una infraestructura pesada entre Sabadell i Granollers i que prioritza una via que no sigui de pas.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2652", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El diputat de Junts pel Sí (JxSí) Lluís Llach ha volgut tancar la polèmica generada per les seves afirmacions assegurant que la Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de transitorietat jurídica.\nDurant un acte a Girona, Llach ha tirat d'ironia per treure importància a l'afer i ha dit, literalment: \"Últimament dius una cosa i brr, brr, brr!\", en referència al rebombori polític que s'ha generat.\nLlach, que a la seva arribada ha refusat atendre els periodistes, s'hi ha referit durant el torn de preguntes amb el públic del #BirresCrítiques, organitzades pel mitjà independent El Crític.\nDurant la seva intervenció, el diputat i cantautor també ha assegurat que si en el referèndum guanya el 'Sí', el Parlament no es dissoldrà automàticament, sinó que continuarà treballant per implementar la independència.\n\"I serà aleshores quan entre tots haurem de decidir el país que volem\", ha subratllat.\nLa casualitat ha volgut que Lluís Llach fos aquest vespre a Girona, poques hores després de la polèmica que s'ha generat quan s'han publicat fragments de conferències organitzades per Òmnium Cultural i l'ANC.\nEn especial, la de Sant Sadurní d'Anoia, on el diputat de JxSí afirmava que la Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de desconnexió.\nA Girona, Llach ha participat en una de les #BirresCrítiques organitzades pel mitjà independent català El Crític.\nL'acte d'avui s'ha fet als Jardins de la Mercè i, tot i que girava sobretot al voltant de les crisis socials a la Mediterrània, novament, l'actualitat política catalana no hi ha estat aliena.\nEl diputat de JxSí, només d'arribar, ha declinat respondre les preguntes dels periodistes.\nHo ha fet assegurant que desitjava tancar el tema pel rebombori que havien generat les seves afirmacions.\nPerò durant l'acte, més en concret durant el torn de preguntes amb el públic, sí que s'hi ha referit (tot i que de manera indirecta).\nQuan li han preguntat sobre quin seria el seu full de ruta ideal, abans de respondre, Lluís Llach ha dit que parlava \"com a Lluïset bum bum\" (deixant clar que era una opinió personal).\n\"Perquè últimament dius una cosa i brr, brr, brr!\", ha dit, fent servir l'onomatopeia i acompanyant-la d'un moviment de braços simulant un ventilador, en una referència velada a la polèmica per les sancions als funcionaris.\n\"El Parlament no es dissoldrà\"\nSobre el procés sobiranista, i durant la conversa amb els assistents, Llach també ha avançat que si en el referèndum guanya el 'Sí', això no suposarà que automàticament el Parlament es dissolgui, sinó que la cambra catalana continuarà treballant per implementar la independència.\n\"I serà aleshores quan, entre tots, haurem de definir el país que volem\", ha dit, subratllant \"l'empoderament de la gent\" en el camí cap a l'estat propi.\nDurant la seva intervenció, Llach s'ha mostrat crític amb les esquerres, dient que actuen \"amb els paràmetres viciats de sempre\".\n\"I el Parlament n'és un bon exemple\", ha afegit.\nPerò sobretot, allà on ha llançat la crítica més àcida és cap a la CUP.\n\"El pal de paller el porta JxSí\"\nEl diputat de JxSí ha recordat que, a les passades eleccions al Parlament, tant l'antiga Convergència, com \"allò que quedava d'Unió\", ERC i els independents que van confluir a JxSí van presentar-se als comicis \"fent renúncies descomunals a la nostra ideologia\".\nCosa que no va passar amb els cupaires, que van anar a les urnes \"amb tots els principis indemnes\".\nLluís Llach ha dit que, a l'hora de pactar, a JxSí són conscients que els cal prendre \"tranquimazins\".\nPerò que la \"crítica més gran\" que ha de fer a la CUP és que \"les esquerres radicals han d'entendre que el pal de paller de la independència el porta JxSí, i que la coacció té uns límits\".\n\"I si no els acceptes, pots parar el funcionament\", ha conclòs, en referència al procés.", "response": "En un acte organitzat pel mitjà El Crític, el diputat de JxSí Lluís Llach ha tret ferro de la polèmica generada per les seves declaracions assegurant que la Generalitat sancionaria els funcionaris que no acatessin la llei de desconnexió. També ha assegurat que el Parlament no es dissoldrà automàticament en cas que guanyi el sí en un referèndum d'autodeterminació.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2707", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El Tribunal Constitucional (TC) ja ha posat a mans dels lletrats i els seus serveis jurídics els preparatius del debat d'aquest dijous on decidirà si admet a tràmit o no els tres recursos que C's, PSC i PPC han presentat contra l'acord de la Mesa del Parlament sobre la declaració de ruptura, i també si adopta les mesures cautelars i cautelaríssimes (sense escoltar les parts) que li reclamen C's i PPC perquè suspengui els acords i, per tant, impedeixi que la declaració es pugui debatre el ple del Parlament de la setmana que ve.\nFonts del TC han explicat que la jurisprudència es decanta per permetre la celebració de debats parlamentaris .\nD'aquesta manera malgrat que el TC podria admetre a tràmit els recursos –partint de la seva adequació formal- també es podria decantar per no acceptar les mesures cautelars.\nDesprés que els presidents dels grups parlamentaris de C's, PSC i PPC hagin registrat davant les càmeres els seus recursos contra la decisió de la Mesa del Parlament de permetre el debat en ple, els magistrats han trigat poc menys de dues hores a fer pública una nota on anunciaven la seva determinació de debatre la qüestió aquest mateix dijous.\nUna celeritat poc habitual –però no inaudita perquè s'ha donat en casos de custòdia de menors- que el TC justifica per la necessitat d'esvair abans de dilluns –data prevista per a la celebració del ple al Parlament- si adopta o no les mesures cautelaríssimes que demanen C's i PPC.\nEl ple comença a les 10 i els magistrats hauran de decidir si admeten els recursos a tràmit, cosa que habitualment es produeix si no hi ha defectes de forma.\nTambé si apliquen o no la suspensió cautelar dels acords de la Mesa, tal com demanen C's i PPC.\nSiguin quines siguin aquestes decisions les justificaran en una providència on exposaran els arguments jurídics que els porten a concloure que cal estudiar el cas i suspendre, o no, el debat de la declaració independentista al ple.\nLes mesures cautelaríssimes que demana, per exemple, el PP, implicarien que els magistrats adoptessin la decisió de suspendre els acords de la Mesa i el debat en ple sense escoltar les partís, i tampoc la Fiscalia.\nEn tot cas, si es decantessin per aquesta solució sí que obririen un termini breu de temps perquè totes les parts presentessin les seves al·legacions, malgrat que la decisió ja estaria presa.\nEn tot cas, fonts del TC assenyalen que els precedents són favorables a que es permeti el debat de qüestions polítiques als parlaments.\nCom a referència, la declaració de sobirania del Parlament del 2013, que es va poder debatre a la cambra catalana i que posteriorment va ser suspesa per unanimitat pel mateix Tribunal Constitucional.\nEn aquella sentència, malgrat que considerava que la declaració era inconstitucional, també afirmava que existia una \"interpretació constitucional\" del dret a decidir entès com una \"aspiració política a la que s'arribi mitjançant un procés ajustat a la legalitat\".\nEl TC encara tindria oberta una altra possibilitat per resoldre la qüestió abans de dilluns, que és la data en que es preveu que tingui lloc el ple del Parlament.\nConsisteix en la convocatòria d'un ple extraordinari per abordar únicament aquesta qüestió.\nTindria lloc, si es produís, entre divendres i dissabte, però ara per ara no es confirma aquesta possibilitat.\nPer últim, en el cas que el ple se celebri i s'hi aprovi la declaració de sobirania els magistrats tindran sobre la taula l'endemà de la seva aprovació un recurs del govern espanyol, tal com ha reiterat aquest dimecres Mariano Rajoy.\nAquest recurs portaria incorporada la petició de suspensió cautelar que recull l'article 161.2 de la Constitució, de manera que la declaració independentista quedaria automàticament suspesa per un termini de cinc mesos ampliable a criteri del TC.\nEls magistrats volen evitar que el debat sobre la declaració independentista transmeti de nou una imatge de divisió al sí de la seva institució, tal com va passar durant els debats de l'Estatut, i això implica no elevar decisions sobre qüestions on existeixen diferències de fons, com podrien ser les mesures cautelars que demanen PPC i C's.\nPer contra, el PSC no ha introduït al seu escrit de 34 pàgines cap petició en aquest sentit, i només reclama que el tribunal declari nul·la –quan pertoqui- l'acord de la Mesa del Parlament.", "response": "Aquest dijous, els magistrats del Tribunal Constitucional decidiran si admeten a tràmit els recursos de C’s, PSC i PPC contra l'acord de la Mesa del Parlament sobre la declaració de ruptura. C’s i PPC demanen la suspensió cautelar dels acords de la Mesa, tot i que segons fonts del tribunal, la jurisprudència és favorable a permetre la discussió política.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1488", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha quedat sotmesa des d'aquest divendres a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos del 2017 davant la seva incapacitat per acordar-los amb l'oposició.\nColau ha retret a ERC i la CUP que arribin a pactes \"amb la dreta catalana\" a la Generalitat –en referència al PDECat- tot i que \"no estan d'acord amb la fiscalitat\", i no puguin acordar els pressupostos a Barcelona amb el govern de BComú i el PSC.\n\"Amb aquell govern es poden posar d'acord amb un pressupost i aquí no.\nSincerament, no s'entén\", ha ressaltat.\nL'oposició en bloc ha rebutjat els comptes en tres votacions\nL'oposició en bloc ha tornat a votar en contra dels pressupostos.\nA més, es tracta del tercer revés per a Colau en la recta final d'aquest any, després que també s'hagi quedat sol en les ordenances fiscals del 2017 –impostos i taxes-, de manera que s'hauran de prorrogar les vigents, i tampoc ha pogut aprovar el Pla d'Actuació Municipal (PAM) del mandat, el guió de les polítiques que pretén aprovar el govern.\nUn cop el ple ha rebutjat els comptes aquest divendres, l'oposició disposa d'un mes per presentar una moció de censura amb un candidat a alcalde i uns pressupostos alternatius.\nNo hi ha cap element que faci pensar que l'oposició pugui presentar-la per la seva manca de consens, de manera que transcorreguts els 30 dies Colau quedarà ratificada com a alcaldessa i els comptes, aprovats.\nAixí mateix va ocórrer amb Trias a punt d'acabar-se el 2013.\nCom quan va fer una última crida al diàleg després del primer revés pressupostari, Colau ha reiterat que hagués convocat eleccions si no fos perquè la llei no li ho permet, i creu que el veto de l'oposició va més enllà de la proposta i es deu a les \"importantíssimes discrepàncies\" entre els grups municipals sobre el model de ciutat.\nColau ha insistit en el fet que veu motius polítics i no programàtics en el \"no\" d'ERC.\nEl soci de govern de l'alcaldessa, el socialista Jaume Collboni, ha afegit que \"no s'entén\" el rebuig de l'esquerra i veu al líder republicà a Barcelona, Alfred Bosch, \"supeditat\" als designis del líder del partit, Oriol Junqueras.\nERC i la CUP: Colau perd \"el nord\" i arriba \"al seu sostre\"\nBosch ha reiterat la seva posició per l'incompliment del govern dels acords sobre el transport públic i el trasllat de la Model, però també perquè els \"comuns\" \"van perdre el nord\" en rebutjar \"als pressupostos més socials de Catalunya\", i l'esquerra quan van pactar el govern amb qui van arribar a titllar de \"màfia\", el PSC.\nLa seva homòloga de la CUP, María José Lecha, ha dit que els \"cupaires\" encara no han decidit donar suport als pressupostos del Govern, i ha avisat a BComú que ha arribat al seu \"sostre polític\".\nSegons ella, el revés dels comptes és \"la constatació del fracàs absolut de la retòrica del canvi que pregonaven\".\nDes de la resta de l'oposició, el principal grup, CiU, ha avisat que no renuncien a explorar una majoria de govern alternativa, voluntat que va anunciar el seu portaveu, Joaquim Forn, en el ple de l'octubre.\nForn ha advertit aquest divendres a Colau que amb altres temes de ciutat \"no podrà fer el mateix\" que amb els pressupostos, i imposar el pla d'allotjaments turístics (PEUAT) o el tramvia per la Diagonal.\nCarina Mejías (C's) ha criticat el tarannà \"profundament antidemocràtic\" del govern municipal per recórrer a una qüestió de confiança i Alberto Fernández (PP), que són \"els pressupostos de la imposició\".\nEls dos han subratllat que això contradiu el canvi que va prometre Colau en entrar a l'Ajuntament.\nEl precedent de la qüestió de confiança de Trias\nLa qüestió de confiança és un mecanisme previst per l'article 197 bis de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General, i no és el primer cop que s'hi recorre a l'Ajuntament.\nS'hi va sotmetre a finals del 2013 el predecessor de Colau, Xavier Trias (CiU), per aprovar els pressupostos del 2014.\nEn el ple on es va vincular l'aprovació dels comptes a una qüestió de confiança, els pressupostos van obtenir el suport de 15 dels 41 regidors: 14 de Trias i un dels dos del grup d'Unitat per Barcelona (UpB), el qual integrava ERC.\nEn aquell ple es va produir una anècdota, i és que Trias s'havia assegurat el suport dels dos regidors d'UpB però només votar a favor un d'ells, Joan Laporta (Democràcia Catalana).\nL'altre, el llavors líder d'ERC, Jordi Portabella, era fora del ple quan tocava votar perquè estava atenent necessitats fisiològiques, segons va relatar ell mateix als mitjans de comunicació, i va afegir que havia oblidat que la votació era nominal.", "response": "Colau ha sotmès els pressupostos a una qüestió de confiança, per la seva incapacitat per arribar a acords amb l'oposició, que ha rebutjat els comptes en fins a tres votacions. Si no s'aproven els pressupostos, l'oposició disposa d'un mes per presentar una moció de censura, amb un candidat a alcalde i uns pressupostos alternatius.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2442", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La líder dels comuns, Jéssica Albiach, s'ha mostrat partidària que es pugui portar l'amnistia a la taula de diàleg.\n\"Hem de poder parlar de tot\", ha defensat Albiach en una entrevista amb l'ACN.\nLa líder dels comuns ha dit que en aquest espai \"de negociació\" s'ha d'aconseguir la resolució del conflicte polític i la llibertat dels presos i que s'ha d'arribar a un acord sobre quina és la millor manera de fer-ho.\nAmb tot, Albiach situa com a prioritària la reforma del delicte de sedició del Codi Penal com a via per alliberar els presos, per davant d'altres opcions, com l'amnistia o l'indult.\nDesprés de la suspensió del tercer grau d'alguns dels presos independentistes, Albiach ha exigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que faci una proposta amb data i hora per a reprendre la taula de diàleg, i que JxCat deixi de \"bloquejar-la\".\nLa dirigent dels comuns reivindica que des de les seves files s'ha \"arrossegat\" els socialistes a negociar, i que és el president del Govern, Quim Torra, qui posa pals a les rodes per posposar la trobada.\nAlbiach inclou en el bloc \"d'excuses\" per \"impedir\" aquesta reunió la demanda d'incloure-hi un mediador -que ha resorgit de nou des de JxCat i per boca de la portaveu Budó aquesta setmana després de la suspensió del tercer grau.\n\"Tindria sentit quan tens una contrapart no disposada a negociar, i no és el cas\", ha conclòs.\nLa suspensió del tercer grau després d'un recurs de la fiscalia \"només fa encallar el conflicte\", per a Albiach, que ha carregat contra la cúpula judicial, \"profundament conservadora i que no ha fet net des del franquisme\" i que té \"les seves pròpies dinàmiques\".\nDe fet, des de les seves files reclamen una reforma del sistema judicial, que inclouria escollir el fiscal al Congrés, i que no sigui nomenat per l'executiu.\nDe totes maneres, assegura que la fiscalia no té res a veure amb el govern espanyol: \"S'equivoca Torra quan fa acusacions de que els comuns som responsables d'aquesta decisió de la fiscalia.\nAixò és mala fe o no saber com funciona l'Estat\", ha acusat Albiach.\nCom a prova, ha fet referència a les declaracions de Sánchez en què deixava entreveure que la fiscalia depèn del govern -unes paraules que ha titllat de \"fantasmada\"-, i ha recordat que \"al cap de dos dies va haver de rectificar\".\nPer això Albiach defensa que davant la decisió \"injusta\" de la fiscalia només cap \"tirar endavant amb la via política\", i que això passa per la taula del diàleg.\nL'indult, l'amnistia i la reforma del delicte de sedició del Codi Penal són camins \"complementaris\", cadascun amb els seus 'tempos' i vinculats a la correlació de forces.\nPrecisament per aquest darrer factor, els comuns dediquen \"tots els esforços\" en la modificació del delicte de sedició, una tasca en què està centrat el líder dels comuns a Madrid, Jaume Asens.\nTambé subratlla que si fossin el soci majoritari d'aquesta coalició, assumptes com aquests tindrien més velocitat.\nAlbiach diu que una reforma de l'Estatut no seria \"suficientment engrescadora\"\nLa presidenta de Catalunya en Comú Podem al Parlament vol que de la taula de diàleg -una proposta que recorda que portaven ells al programa electoral- en surti una reforma del sistema de finançament, un blindatge del català o avanços en l'autogovern.\nI és que Albiach assenyala que en els darrers 10 anys Catalunya no ha crescut ni en recursos ni en autogovern, i que ara aquesta \"oportunitat\" hi és.\nPerò tot això no quedaria emmarcat en la reforma d'un nou Estatut, un concepte en què Albiach hi veu ja \"massa negativitat\".\nCreu que això hauria tingut sentit fa deu anys però que, després de la \"judicialització del conflicte\" probablement no reuniria suficient consens ni seria \"suficientment engrescador\" en la situació actual.", "response": "Albiach ha afirmat que és partidària que l'amnistia sigui discutida a la taula de diàleg i ha instat Sánchez a proposar una data per reprendre la trobada. Albiach considera que la reforma del delicte de sedició és una via més efectiva per alliberar els presos independentistes, però també creu que l'amnistia, l'indult i la reforma del Codi Penal són opcions complementàries.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2626", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El cinquè Forum Edita, coorganitzat pel Gremi d'Editors de Catalunya i la UPF, se celebra aquest dijous a Barcelona, marcat per la crisi del coronavirus.\nSense públic presencial -retransmès en streaming per gairebé 500 inscrits- però amb els ponents a la sala, la jornada debat, precisament, el futur del llibre després de la pandèmia.\nL'arrencada del Forum ha comptat amb les intervencions del Ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga i el primer tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats.\nUribes ha avançat que aviat es convocarà la Taula del Llibre d'àmbit estatal i Vilallonga li ha recordat que Catalunya te plenes competències en Cultura i que el que cal és finançament.\nL'arrencada del cinquè Forum Edita ha estat protagonitzada per les intervencions dels representants de les administracions estatal, catalana i municipal de Barcelona.\nEn representació d'aquesta última, Joan Subirats, ha aprofitat el context per confirmar que tant l'Ajuntament com la família de Joan Marsé, mort recentment, preparen un homenatge a l'escriptor barceloní, tan aviat com ho permetin les circumstàncies de la pandèmia.\nDe la seva banda, el Ministre de Cultura ha dit que segueix treballant per dur a terme un \"gran pacte per la cultura\" que impulsi l'activitat cultural, que estaria \"en sintonia\" amb el Pla Nacional de Recuperació que dissenya el govern espanyol en el seu conjunt.\nApropant-se més al món de l'edició, ha fet l'\"anunci\" que properament es convocarà la promesa Taula del Llibre, amb representants de tota la indústria i la creació d'un pla estatal de lectura entre els seus objectius.\nLa consellera Vilallonga ha recelat dels diversos anuncis del Ministre, i hi ha contraposat que el Govern \"treballa\" per declarar la cultura com a bé essencial.\nEn aquest sentit, ha calculat que \"en els propers dies\" hi haurà notícies al respecte.\nA més, ha recordat al titular espanyol de cultura que Catalunya té \"competència plena\" en cultura, i li ha suggerit que el que es necessita del seu Ministeri és finançament: \"Que ens ajudi econòmicament, perquè estem necessitats, i nosaltres ja sabrem com els hem de repartir\", li ha etzibat.\nPatrici Tixis\nEl paper de les llibreries, les tendències en la distribució o les particularitats de l'edició literària seran objecte de reflexió durant la jornada d'avui.\nUna trobada que ha obert Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya i codirector del fòrum juntament amb el periodista Sergio Vila-Sanjuán i el catedràtic Javier Aparicio Maydeu (Director del Màster en Edició de la UPF).\nOptimista, Tixis ha valorat que durant els mesos més durs de pandèmia, \"quan semblava que tot s'ensorrava, els lectors seguien allà\".\nL'editor ha analitzat la fortalesa del sector malgrat l'adversitat, ha recordat com les vendes es van recuperar amb certa rapidesa des del moment que les llibreries van tornar a obrir, i ha informat que hores d'ara la caiguda global de facturació a l'Estat és del 12% (és a dir, que s'ha venut el 88% de l'any passat en aquest període).\n\"Sense perdre de vista que és una caiguda sense precedents i amb la mirada posada en l'últim trimestre de l'any\", ha assumit, el món de l'edició i en aquest cas el Forum Edita \"posarà la mirada en veure què cal aprendre de la pandèmia i quines conclusions cal treure'n\", ha apuntat Tixis a manera de benvinguda.\nUn Tixis que, d'altra banda, ha tornat a demanar a les administracions que declarin el llibre \"bé essencial\", sobretot davant l'evolució incerta de la pandèmia i els seus efectes en la mobilitat i el consum.\nL'editor també ha reiterat la vella petició de dotar Barcelona d'una \"gran estructura\" que pugui albergar i representar el món de l'edició.\nEls ponents del Forum Edita\nConcentrat en una única jornada i sense públic a la sala, la cita ha convocat ponents com Jesús Badenes (del grup Planeta) i Núria Cabutí (de Random House), que posaran sobre la taula alguns dels reptes, però també de les oportunitats, als quals hauran de fer front els grans segells, així com les múltiples característiques de cada especialització.\nTambé participarà Miguel Barrero (del grup Santillana i president de la Federación de Gremios de Editores de Espanya), per parlar de l'edició educativa.\nEva Congil (d'Anagrama) i Fernando Fagnani (de Riverside i Edhasa Argentina), oferiran una perspectiva americana de l'edició espanyola.\nMontse Ayats (de l'Editorial Eumo i presidenta d'Editors.cat) compartirà els grans desafiaments que, a partir d'ara, afronta l'edició en català.\nLa sessió ha arrancat amb l'anàlisi dels consultors Rüdiger Wischenbart i Iñigo Palao, inclourà la intervenció dels llibreters Carme Ferrer i Paco Goyanes, i dels editors Piero Salabe i Sol Salama.\nTambé comptarà amb una ponència sobre distribució de José Manuel Anta.\nLa trobada es tancarà amb una conferència sobre la propietat intel·lectual d'Hugo Setzer, el president de l' Associació Internacional d'Editors, i amb un diàleg entre els editors Richard Charkin i Jordi Nadal, que intentaran definir les \"deu coses sobre edició que mai més seran el mateix\".", "response": "El cinquè Forum Edita se celebra a Barcelona, amb els ponents a la sala i sense públic presencial. Aquest esdeveniment debat sobre el futur del llibre després de la pandèmia. La jornada també abordarà el paper de les llibreries i les tendències en la distribució. Les administracions espanyoles i catalanes han expressat diferents punts de vista respecte a la cultura.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2529", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, vol traslladar la taula de negociació a Europa si La Moncloa continua sense pactar l'autodeterminació.\nAixí ho ha explicat en una entrevista a l'ACN, després de \"constatar\" que el diàleg amb Madrid fins ara només s'ha traduït en \"fotos\".\n\"Prou d'enganyar-nos.\nEstan disposats a negociar l'autodeterminació?\nSi no, anirem a negociar a Brussel·les i no perdrem més el temps\", ha afegit.\nPer altra banda, el president demana a l'independentisme una \"reflexió\" més programàtica que de noms, i insta els partits a compartir punts als programes electorals per \"clarificar\" el 'Ho tornarem a fer'.\nTorra també assegura que la justícia espanyola no limitarà \"mai\" la seva decisió sobre la data de les eleccions.\nTorra ha tornat a exigir al govern espanyol un ordre del dia de la taula bilateral on consti \"clarament\" que es parlarà de les condicions per a un referèndum d'autodeterminació i de l'amnistia.\n\"Si no ho veiem en un paper no anirem a la taula de negociació, i l'anirem a buscar a Europa, si cal, com la justícia\", ha advertit.\nEn aquesta línia, el cap del Govern ha instat La Moncloa a respondre si està \"disposada\" o no a negociar l'autodeterminació: \"Si no, que ens ho diguin, i ja anirem a negociar a Brussel·les.\nAlmenys no perdrem més el temps\".\n\"Oi que hem arribat a la conclusió que és impossible que un independentista sigui jutjat amb neutralitat a l'Estat?\nI que estan a punt d'inhabilitar un president per posar una pancarta per la llibertat d'expressió?\nAmb el diàleg ens passarà igual, i només trobarem negociació fora de l'Estat\", ha asseverat.\nEleccions\nEl cap de l'executiu manté que té \"molt pensada\" la data de les eleccions -que manté en secret-, i ha insistit que la prioritat és ara la salut i la vida de la ciutadania.\nTorra ha reiterat que no prendrà la decisió en funció de \"cap interès personal ni partidista\".\n\"No em limitarà mai en absolut cap data que fixi la justícia espanyola\", ha subratllat.\nAixí, Catalunya anirà a les urnes quan Torra consideri que és \"el millor moment\" per al país, tenint en compte la situació \"complicada\" derivada del coronavirus.\nDe fet, Torra ha demanat que s'acabi el debat sobre la data electoral perquè creu que allunya l'atenció cap a l'epidèmia.\nEl president alerta que cal centrar-se en el retorn de les vacances i la tornada a la feina i, sobretot, en l'inici del curs escolar: \"El país funcionarà si les escoles funcionen\".\nEl president ha relatat que va demanar un informe a la comissió jurídica assessora que expliqués els drets essencials de la ciutadania en la situació d'epidèmia.\nA Torra el té \"molt preocupat\" el dret a vot, i apunta que farà \"tot el possible\" per garantir-lo.\nUnitat programàtica\nTorra és optimista de cara a les properes eleccions.\nDurant l'acte polític de la fundació de JxCat ja es va mostrar \"confiat\" que l'independentisme arribés al 50% dels vots -encara no l'ha assolit mai.\nA l'entrevista a l'ACN, Torra ha afegit que superar aquesta xifra donaria \"una legitimitat immensa\" al moviment.\nEl president creu que l'independentisme ha de fer una \"reflexió\" més de programa i estratègia, que no pas de noms i lideratges.\nI amb la fórmula de l'1-O com a pal de paller.\n\"El que espero dels partits és una clarificació en els seus programes electorals sobre com tirem endavant el salt col·lectiu que requereix la república catalana\", ha explicat.\nEn aquesta línia, Torra ha recordat que el crit del 'Ho tornarem a fer' es va \"alçar\" per damunt de tothom com a resposta a la sentència de l'1-O.\nI que ell mateix va tornar a proposar l'aposta del \"referèndum o referèndum\" al Parlament, per retrobar la \"complicitat necessària\" entre institucions, partits, entitats i ciutadania per fer el \"salt col·lectiu\".\n\"Aquest hauria de ser el gran debat en l'independentisme\", ha reflexionat.\nAl mateix temps, Torra també ha demanat a l'unionisme català que faci la seva pròpia autocrítica, amb propostes sobre com afrontar la situació actual: \"Com pensen abordar el fet que a l'Estat l'importi molt poc o gens parlar dels fons comunitaris que corresponen a Catalunya?\", ha preguntat.\nCandidata Borràs?\nTorra, que no es farà militant del nou partit de JxCat però que hi dona suport, considera que l'exconsellera del seu Govern i actual líder de l'espai a Madrid, Laura Borràs, seria una bona candidata \"efectiva\" de la llista electoral: \"Suposo que hi ha altres noms però ella ha demostrat una gran solvència a tots els nivells\".\nAmb tot, Torra ha deixat clar que no té un nom preferent i que, en cas de ser preguntat per altres possibilitats, segurament podria parlar-ne igual de bé.\nEl president insisteix que seran les bases del partit les qui prendran la decisió en unes primàries.", "response": "Torra vol traslladar la negociació per l'autodeterminació de Catalunya a Brussel·les, si Madrid continua sense pactar. Ha demanat a l'independentisme reflexionar més programàticament que per noms, i ha exigit un ordre del dia per la taula bilateral que inclogui el referèndum. Sobre les eleccions, no pren una decisió en funció de cap interès personal i manté la data en secret.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1298", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El Departament de Justícia ha lliurat aquest dissabte la nul·litat de 45 judicis franquistes a Taradell (Osona).\nLa consellera Lourdes Ciuró i l'alcaldessa Mercè Cabanas han entregat els documents de reparació jurídica a familiars de 45 represaliats nascuts o residents a la població osonenca.\nEl document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista.\nEs tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o condemnades a mort i executades després d'un judici sumaríssim.\n\"Reivindiquem el dret a la veritat, a la justícia i al reconeixement de les víctimes\", ha apuntat Ciuró.\n\"Aquests judicis van ser un instrument repressiu per atemorir i sotmetre la població al pensament únic\", ha continuat la titular de Justícia, que també ha remarcat la importància de reparar històricament les víctimes.\n\"Encara avui hi ha qui defensa i blanqueja aquella dictadura i aquell cop d'Estat contra la legítima segona República, i no ho podem permetre\", ha recordat Ciuró.\n\"Davant la persistència del feixisme, nosaltres reivindiquem i exercim el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes\", ha insistit la consellera de Justícia, que ha animat totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes.\n\"A dia d'avui ja hem rebut i tramitat 5.641 sol·licituds de nul·litat, però encara queden milers de persones que ho poden demanar\", ha constatat Ciuró, que igualment ha destacat que l'acte de reparació es faci el dia en què \"fa justament 46 anys que va morir l'ideòleg d'aquella ignomínia, el general colpista que durant 36 anys va instaurar i mantenir una dictadura amb un poder repressor implacable\".\nL'acte de lliurament dels documents de nul·litat ha comptat amb l'assistència de familiars dels 45 represaliats, a més del director general de Memòria Democràtica, Toni Font, i s'ha organitzat en el marc de les V Jornades de Memòria Democràtica d'Osona Repressió, Resistència i Clandestinitat, 1936-1975.\nLes víctimes de Taradell: una desena de condemnats a mort\nEntre les quaranta-cinc víctimes de Taradell, n'hi ha una desena que van ser condemnades a mort, vuit de les quals van morir afusellades al Camp de la Bota, a Barcelona.\nEntre aquest grup hi havia l'exalcalde de la població, Ramon Blasi, que va morir executat l'any 1939, després de ser acusat d'adhesió a la rebel·lió militar amb responsabilitats polítiques i condemnat en un consell de guerra sumaríssim.\nPel que fa a la resta de víctimes, la majoria van ser condemnades a llargues penes de presó, que anaven des dels dotze, quinze o vint anys de reclusió temporal fins a la reclusió perpètua.\nEn una primera instància, els processats van ser conduïts a la presó de Vic, des d'on van ser traslladats més tard a la Model de Barcelona.\nAlguns d'ells, després, van ser derivats a les presons de Santander o València.\nÉs el cas del mestre de Taradell, Anastasi Aranda.\nVa ser jutjat dos cops, va complir pena a València i, posteriorment, se li va treure el títol de mestre i va ser exclòs del servei educatiu.\nTambé van complir penes de presó l'exalcalde Adolf Roca i l'agutzil de la localitat, Fulgenci Sánchez.\nA Taradell hi va haver unes vuit víctimes més de judicis franquistes, les famílies de les quals encara no s'han pogut localitzar.\n5.641 sol·licituds d'anul·lació, el 70% fetes per correu electrònic\nA Catalunya, es van fer més de 69.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l'Arxiu Nacional de Catalunya.\nD'ençà de l'aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, l'any 2017, 5.641 persones han sol·licitat l’anul·lació de judicis sumaríssims i sentències franquistes.\nAquest document el poden demanar les víctimes dels tribunals franquistes des de 1938 fins a 1978, els seus familiars i altres persones interessades, a través del web del Departament de Justícia o a través del telèfon 012.\nEl 70 % de les sol·licituds s'ha fet per correu electrònic i la resta, presencialment a les oficines d'atenció ciutadana de tot Catalunya.\nLa Direcció General de Memòria Democràtica fa difusió de la possibilitat d'obtenir l'acte d'anul·lació i dona suport als ajuntaments i les entitats que decideixen fer un acte públic de lliurament de documents de reparació a les famílies de les persones processades.\nEl document ‒on consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ acredita la nul·litat del judici i restableix l'honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes.", "response": "El Departament de Justícia ha lliurat la nul·litat de 45 judicis franquistes a Taradell. El document acredita la nul·litat de les sentències i resolucions de les causes instruïdes pel règim franquista. Les famílies que van patir aquestes causes poden sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1981", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "\"No pot ser que algú d'Osona Nord que agafi el tren per anar a treballar a Barcelona no pugui arribar abans de les 8 del matí\".\nAixí de contundent es mostra el portaveu del col·lectiu Perquè no ens fotin el tren, Oriol Capdevila, satisfet de tota la feina que la plataforma ha realitzat durant aquests tres anys de vida, però també amb moltes ganes de seguir endavant amb les reivindicacions.\nEn aquest sentit, una de les principals fites que els resta per aconseguir és que s'estableixi una correcta racionalització dels horaris a tota la línia 3 de Rodalies, per fer que la mobilitat sigui més efectiva per als usuaris.\nManllevant les paraules del nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, qui va dir que volia ser un \"corcó\" per a Renfe, Rodalies i Adif, la plataforma assegura que, \"si realment fa el que diu\", estaran al seu costat.\nUn cop al mes, el col·lectiu Perquè no ens fotin el tren es reuneix amb cassoles i xiulets en diverses estacions de la línia R3 per fer sentir les seves reivindicacions.\nEl grup va néixer ara fa tres anys a Torelló amb motiu de l'anunci que es volia prescindir del personal de l'estació de la capital del Ges.\nCapdevila ha explicat a l'ACN que gràcies a les concentracions mensuals que es van produir, finalment no es va tancar i l'estació segueix oberta amb personal que atén els usuaris.\nMirant enrere i fent balanç, Capdevila s'ha mostrat molt satisfet d'haver aconseguit també la tarifació integrada de les poblacions d'Osona Nord i el Ripollès a les zones 6 i 7, tot i que al Ripollès \"ens hauria agradat que fos més\".\nEl portaveu també ha assenyalat que l'autobús exprés que va posar en marxa la Generalitat aquest estiu, \"nosaltres no ho buscàvem\", però admet que ha estat un guany pels usuaris del transport públic en general.\nEl cavall de batalla del grup per als propers mesos serà seguir reclamant una racionalització dels horaris, \"perquè tenim uns horaris a la línia eficaçment discutibles\".\nCapdevila troba \"absurd\" que una persona que viu a Torelló o a Ripoll i que vulgui anar a Barcelona a treballar no hi pugui arribar abans de les 8 del matí, però algú que visqui a Barcelona i vulgui anar a treballar a Ripoll sí que pugui fer-ho.\nUna altra de les reivindicacions que el col·lectiu està decidit a aconseguir és que si es vol convertir Torelló en una estació de \"referència\" per a Osona Nord i la Garrotxa, caldria un pàrquing de cotxes degudament dimensionat a tal fi.\nCapdevila ha explicat que en breu s'iniciaran els primers contactes amb l'Ajuntament.\nL'accessibilitat a les estacions de tota la línia serà un dels punts forts en les futures reivindicacions.\nEn aquest sentit, Capdevila ha explicat que l'R3 té \"greus problemes\" que provoquen que persones amb mobilitat reduïda trobin impediments per pujar o baixar del tren.\nPer exemple, hi ha estacions adaptades per a persones que van en cadira de rodes, però no s'avisa els usuaris per megafonia que està a punt de passar un tren adaptat.\nO també es dóna el cas que hi ha andanes petites que, quan acullen un tren de llargues dimensions, els usuaris que volen baixar dels vagons que queden fora de l'andana ho han de fer salvant un important desnivell.\n\"Rull nosaltres també som uns corcons, volem solucions\" serà el lema reivindicatiu de la concentració que aquest divendres a les 7 del vespre ha convocat la plataforma Perquè no ens fotin el tren a l'estació de Torelló.\nLa concentració, oberta a tothom, servirà per celebrar el tercer aniversari del grup amb un pastís, però sense deixar de banda les reivindicacions.\nCom a cada trobada, els assistents faran sonar les cassoles i els xiulets al pas del tren.", "response": "\"Perquè no ens fotin el tren\" és un col·lectiu que pretén millorar els serveis de Rodalies de la comarca d'Osona, ja que actualment no és possible arribar a Barcelona abans de les 8 del matí. El seu portaveu, Oriol Capdevila, manllevant les paraules del conseller Rull, ha dit que també seran un \"corcó\" fins a millorar el servei.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_115", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha avançat que la Generalitat Valenciana estudia denunciar davant de la Junta Electoral, l’anunci de l’arribada de 991,2 milions d’euros, procedents del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), per part del ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, perquè considera que el Govern ha utilitzat estos fons com “un argument electoral”.\nA més, Soler ha criticat que, malgrat l’anunci del ministre, els diners no ha arribat a la Comunitat, tot i que espera que siga a partir de la setmana que ve quan es comencen a pagar les factures de proveïdors de la Generalitat.\nAixí ho ha indicat Soler als mitjans de comunicació abans de participar a la presentació del llibre ‘Per una nova via valenciana.\nBases i propostes econòmiques per al futur’, acompanyat pel conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent, i del president de la patronal Cierval, José Vicente González, en ser preguntat per la visita de Cristóbal Montoro a València.\nPer a Soler, Montoro “senzillament volia fer del FLA un argument electoral” a tan sols quatre dies dels comicis d’este diumenge 26 de juny.\n“Què volia vindre quatre dies abans de les eleccions per dir que arribaven 990 milions?, s’ha preguntat Soler per a recalcar que l’anunci del ministre és “patètic i un insult a la intel·ligència dels valencians” perquè “amb els diners de tots no es pot jugar de la manera tan increïble”.\nAlhora, Soler ha criticat que atribuïra al Consell el retard de l’arribada dels diners per no presentar el pla d’ajust “en temps i forma” ja que ha subratllat que el seu departament va pujar les factures a la plataforma de pagaments del FLA el 10 de juny, quan Hisenda va establir de límit fins al dia 13.\n“Fins i tot ens avancem”, ha remarcat Soler, qui ha incidit que el desembre també la Generalitat va complir amb el termini estipulat per Hisenda.\nPer tant, creu que els arguments que va donar este dimecres Montoro a València per a justificar la demora de l’arribada de crèdit a la Comunitat són “esperpèntics” i “no tenen res a vore amb la realitat”.\n“Són una raó sense raó”, ha sostingut Soler.\nA més, ha considerat que les paraules del ministre en funcions són “un desmèrit” a la tasca que desenvolupen els funcionaris valencians que “són els mateixos que l’any passat i fan el mateix que l’any passat”, quan era conseller el popular Juan Carlos Moragues.\n“HO FEM TOT”\nVicent Soler ha reprovat que Hisenda haja estat durant este temps fent exigències conforme la Generalitat anava “complint el que es demanava”.\nAixí, ha explicat que el Ministeri ha demanat negociar el pla d’ajust del Consell, que en un va principiar va establir en 1.300 milions, i que, després de “llargues negociacions”, va quedar en 78 milions de fons d’acord de no disponibilitat i 92 milions de retencions de crèdit.\n“Això té un cost de temps, però així i tot el 3 de juny presentem el pla ajustat a esta negociacions que havíem fet”, ha defensat el conseller qui ha explicat que “simultàniament” se’ls va requerir l’adhesió a un contracte amb Farmaindustria, l’establiment de relacions informàtiques amb un programa i una nova versió del Pla Econòmic Financer (PEF) i tot es va complir i es va enviar en temps.\n“Ho fem tot”, ha reivindicat Soler.\nPer tant, segons la seua opinió és tot “un procés boirós” i “Montoro sol volia quedar-se a quatre dies de les eleccions i anunciar això”, ha reiterat per a agregar que l’any passat la Generalitat per estes dates havia rebut “gairebé 3.000 milions” de liquiditat, mentre que este 2016 “sol 500 milions”.\n“Amb això està tot dit”, ha afirmat.\nHa recalcat que la liquiditat cal per a disposar de tresoreria per a pagar a famílies, empresaris i proveïdors i ha lamentat que si el Consell no tenen recursos econòmics és perquè “ell –Montoro– no dota de liquiditat a la Generalitat”.\n“És d’una perversitat inimaginable”, ha tancat Soler.", "response": "Vicent Soler, conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, planteja una possible denúncia davant de la Junta Electoral. La Generalitat considera que el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, ha anunciat l'arribada de 991,2 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonòmic per usar-lo com a \"un argument electoral\" només quatre dies abans dels comicis del 26 de juny.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_154", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, s’ha reunit aquest diumenge a la tarda amb dos congressistes nord-americans.\nSón el republicà de Califòrnia Dana Rohrabacher, president del Subcomitè d’Europa de la Cambra de Representants, i Brian Higgins, membre del Partit Demòcrata, i representant per Nova York a la mateixa institució.\nMillo ha assegurat que la lluita contra el gihadisme ha centrat la trobada a la delegació del govern.\nI ha apuntat que ‘cap al final’ de la reunió, Rohrabacher ha exposat el seu punt de vista sobre el dret a decidir i el referèndum a Catalunya.\nPer Millo es tracta d’una ‘opinió personal, simpàtica, com la que té amb altres qüestions vinculades a altres temes molt peculiars i singulars’, ha afegit referint-se implícitament sobre unes declaracions sobre el canvi climàtic del republicà.\nMillo ha assegurat que el congressista li ha dit que entén que el referèndum d’independència és ‘il·legal’ però que defensa que ‘estaria bé fer-lo perquè quedi clar que guanya el ‘no”.\nMillo li ha reiterat la posició del govern espanyol ‘no té res a veure’ amb un resultat potencial sinó amb la ‘legalitat democràtica vigent’.\nPel delegat del govern espanyol, el congressista republicà defensa el referèndum perquè ‘potser seria millor fer-lo per acabar amb aquest debat’.\nSobretot i el ‘no’ ha de guanyar.\nMillo ha assegurat que Rohrabacher li ho ha traslladat des del respecte a la legalitat i des d’una posició ‘de no ingerència’ en la política catalana i espanyola, i sense representar ni l’opinió del seu partit ni del govern dels Estats Units.\nEl congressista republicà va defensar el dret a decidir de Catalunya, després d’una compareixença a Washington del Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana.\n‘No veig cap raó per la qual la gent de Catalunya no pot decidir sobre si vol ser part d’Espanya, com qualsevol altre poble, té el dret a decidir’, va asseegurar Rohrabacher en declaracions a la premsa.\nMillo ha afirmat que Rohrabacher també s’ha mostrat ‘sorprès’ quan la delegació espanyola li ha explicat les competències de Catalunya en ‘educació, cultura i fiscalitat’: ‘Ha reconegut que estem molt ben organitzats’, ha afirmat.\nSegons Millo, el congressista Higgins no s’ha posicionat sobre la qüestió.\nEn atendre els mitjans després d’una hora i mitja de reunió, el delegat del govern espanyol ha assegurat també que la visita de la delegació nord-americana té ‘bàsicament finalitat de caràcter europeu’.\nAixí, han posat sobre la taula les ‘mesures i accions que emprèn el govern espanyol en la lluita contra aquest fenomen i sobre els elements de cooperació entre els diferents països que afavoreixen el resultat d’èxit en aquesta lluita’.\nMillo ho ha exemplificat amb dades sobre detencions, mecanismes de control i la ‘satisfacció fins a dia d’avui per l’èxit assolit’ des del 2004.\nEl delegat del govern espanyol ha explicat també que els congressistes han exposat, al seu torn, la política del president dels EUA, Donald Trump, ‘en aquests moments’.\nLes dues parts han valorat l”excel·lent relació de cooperació’ entre els serveis d’intel·ligència dels dos estats: ‘És un repte compartit, de caràcter global’.\nPer tot plegat, Millo ha assegurat que la reunió ha estat ‘cordial, positiva i respectuosa’.\nLa trobada s’ha produït dues hores abans que els dos congressistes es reuneixen al Palau de la Generalitat amb el president català, Carles Puigdemont.\nDe fet, Rohrabacher es va reunir amb Puigdemont el passat 29 de març al Capitoli de Washington en el marc del viatge oficial del president de l’executiu català als EUA.\nA la trobada a la delegació del govern espanyol també hi havia el general de divisió cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo; el cap regional d’operacions comissari principal de la Policia espanyola, José Jiménez Lacasta; i el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo.", "response": "La trobada d'Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, amb dos congressistes nord-americans s'ha centrat en la lluita contra el gihadisme. Al final de la reunió, el congressista li ha dit que el referèndum és il·legal, però que estaria bé fer-lo perquè quedi clar que guanya el \"no\". Millo ha matisat que és una \"opinió personal\" del congressista.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_29", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Les dues organitzacions han informat d’aquest procediment en un comunicat emès després que els Mossos desallotgessin ahir la nau en la qual se celebrava la festa des del 31 de desembre, acció en la qual van detenir dos dels organitzadors, van imputar-ne a cinc i van identificar 215 assistents de diverses nacionalitats.\nLes patronals dels locals d’oci nocturn avancen en la nota que exerciran l’acusació popular per un delicte de desobediència, en el marc de les restriccions per la pandèmia del coronavirus, ja que, segons afirmen, “el Codi Penal no preveu com a delicte les conductes relacionades amb la propagació de malalties i epidèmies”.\nLa conselleria d’Interior va requerir ahir a la fiscalia que determini si els organitzadors de la festa van poder cometre també un delicte contra la salut pública, assumpte sobre el qual encara no s’ha pronunciat.\nLes patronals avancen també que demanaran al govern espanyol que impulsi la modificació del Codi Penal per castigar aquelles conductes com a delicte, com passa en altres països, ja que, asseguren, les sancions econòmiques que s’imposen ara per fets similars “no es cobren mai”.\nAmb l’actual legislació, raonen les entitats patronals, si de la festa es deriva alguna infecció greu o la mort d’una persona, no es podria acusar els organitzadors d’un delicte de lesions o d’homicidi, i subratllen que, en qualsevol cas, si es donessin aquestes eventuals, les circumstàncies de la festa farien “molt difícil demostrar la relació causa-efecte”.\nSegons les dues organitzacions, amb l’actual legislació els organitzadors només s’hauran d’enfrontar a un any de presó per un presumpte delicte de desobediència i una multa de fins a 600.000 euros.\nEls Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Dosrius han desallotjat avui onze caravanes amb gent que venia de la ‘rave’ de Llinars del Vallès.\nDesprés d’acabar la festa a Llinars, les caravanes es van instal·lar a la zona del Pou de Glaç de Canyamars, ha informat l’Ajuntament de Dosrius en un piulet que ha recollit Europa Press.\nEn conèixer el succés, el regidor de Seguretat Ciutadana, Lluís Farrerons, es va posar en contacte amb el director general dels Mossos, Pere Ferrer, per alertar del cas.\nLa policia local d’Arenys de Mar també ha desallotjat una vintena de vehicles que provenien de la ‘rave’ de Llinars i que s’havien instal·lat a la platja d’Arenys.\nSegons fonts municipals, cap a les 11 del matí han rebut avisos de veïns del municipi que alertaven que hi havia diverses furgonetes i camions arribant a la zona.\nPoc després el cos policíac ha identificat i denunciat els propietaris dels vehicles –onze en total– i els ha convidat a marxar.\nTot i això, han anat arribant escalonadament més assistents de la festa de Llinars i en una segona i tercera tongada s’han desplaçat a la zona cinc i quatre vehicles més, respectivament, que també han estat desallotjats.\nA quarts de cinc de la tarda el dispositiu policial segueix actiu.\nSegons fonts de l’Ajuntament, la majoria de persones que s’havien intentat instal·lar a la platja són estrangeres.\nSegons fonts dels Mossos, després del desallotjament a Llinars els participants a la macrofesta s’han anat dispersant per altres zones del territori.\nLa policia ha assegurat que ja no els consta cap assentament.\nTot i això, sí que han detectat que alguns dels assistents a la ‘rave’ han ocupat un local privat a Tagamanent, però segons el protocol els Mossos no actuaran fins que no hi hagi denúncia del propietari.\nAquest dilluns és previst que passin a disposició del jutjat de guàrdia de Granollers els dos detinguts per haver organitzat la ‘rave’.\nEs tracta d’una dona de 29 anys holandesa i amb veïnatge a Amsterdam, i un home de 22 anys, de nacionalitat espanyola i amb domicili a Tarragona.\nEn l’operatiu es va identificar 215 persones, que seran denunciades per vulnerar la normativa vinculada a les restriccions sanitàries amb multes de 3.000 euros, mentre que els organitzadors hauran d’afrontar sancions de fins a 600.000 euros.\nSegons han informat fonts dels Mossos d’Esquadra a l’ACN, no es té constància d’antecedents en cap dels dos acusats, que van ser detinguts al mateix lloc on se celebrava la festa i van ser traslladats a la comissaria del cos a Granollers.", "response": "La patronal d’oci nocturn exercirà l’acusació popular per un delicte de desobediència, en el marc de les restriccions per la pandèmia, contra els organitzadors de la festa rave que va aplegar a Llinars del Vallès uns 215 assistents de diverses nacionalitats. Després d'aquesta festa, s'han desallotjat 11 caravanes a Dosrius i una vintena de cotxes a la platja d'Arenys.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_737", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Aquests darrers mesos desenes de places, carrers i passeigs a Catalunya han pres un altre nom: ara s’anomenen ‘del Primer d’Octubre’ o ‘del Referèndum’.\nAquest canvi ha estat sobretot impulsat per la societat civil, que considera que el referèndum és un fet prou rellevant per a atorgar-li un valor històric.\nSerà, doncs, tot un homenatge que romandrà a la memòria col·lectiva.\nAquests indrets solen ser situats on aquell dia es va votar o hi va haver violència policíaca.\nEn alguns casos, a més, el canvi de nom ha servit, de passada, per a eliminar referències a la dictadura franquista, a la constitució o a la monarquia.\nUn exemple és l’actual plaça del Referèndum de Girona, que fins al 21 d’abril era ‘la plaça de la Constitució’.\nÉs davant el Col·legi Verd, un dels centres electorals assaltats per la policia espanyola.\nEl canvi va ser proposat per algunes iniciatives populars i va tirar endavant gràcies els vots favorables del PDECat, ERC i la CUP.\n‘No hi ha noms neutrals, el fet de tenir-ne un o un altre és una presa de posició’, diu l’historiador Pep Cruanyes.\n‘Darrere aquests canvis hi ha una intencionalitat política: la constitució, que havia de garantir els nostres drets, ha servit com a excusa per a exercir la violència i impedir una votació.\nSubstituir un nom per l’altre té una significació’, analitza.\nPerò aquesta plaça de Girona és només un exemple, i trobem casos semblants a Alcover, Vila-seca, les Planes d’Hostoles, les Preses, Sant Feliu de Pallerols, la Vall d’en Bas, Arbúcies, Fontcoberta, Cadaqués, Cornellà del Terri, Banyoles, Santa Cristina d’Aro, Pals, Jorba, Riudecanyes, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Fonollosa, el Palau d’Anglesola, Tàrrega, Cervera, Balaguer, les Borges Blanques, Móra la Nova, Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Mollerussa o Ripoll.\nAquesta llista ha de créixer més, perquè és previst que les setmanes o mesos vinents siguin aprovats més canvis com aquests.\n‘És normal de voler deixar constància del Primer d’Octubre, perquè la gent considera que és un fet destacat en la història del país’, diu l’historiador.\nI afegeix: ‘Va ser un dia en què la ciutadania es va mobilitzar i en què hi va haver una repressió forta.\nSi es posa el nom a una plaça, es fa evident aquesta reivindicació.’\nL’espai públic no és neutral\nEl nom de l’espai públic no és mai neutral; pot respondre a motius populars o ser fruit d’una decisió política marcada pel poder o bé pels ciutadans, sovint per a commemorar un esdeveniment o un personatge històric.\nAixí i tot, també és possible que l’institucional no coincideixi amb el més estès entre la gent.\nLa disputa pels noms de l’espai públic és palesa si ens fixem en els canvis al llarg de la història.\nDurant el franquisme, el fet d’anomenar un carrer o una plaça pel nom que no era l’oficial ja era tota una oposició, tota una protesta.\nUn bon exemple de la manera com juga el poder a l’hora de provar de crear un relat mitjançant el nomenclàtor és la plaça entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia de Barcelona.\nDurant la Segona República espanyola es deia ‘Pi i Maragall’, durant el franquisme va convertir-se en la plaça ‘de la Victòria’; després del cop d’estat fallit del 1981, l’ajuntament va anomenar-la ‘Joan Carles I’.\nFinalment, va rebre el nom de ‘el Circ d’Oros’, com popularment havia estat coneguda sempre.\n‘Cap d’aquests canvis no és banal, és una manera de l’ajuntament de prendre partit’, opina Cruanyes.\nDe la mateixa manera, el nomenclàtor de l’Eixample va ser instaurats durant la Renaixença per a reivindicar la història de Catalunya.\n‘Era una manera de dir: “tinguem memòria d’aquests fets que són importants per a la nostra història”‘, diu Cruanyes.\nPer tant, no és neutral tampoc que encara hi hagi espais públics amb la nomenclatura franquista.", "response": "La societat civil impulsa alguns canvis de nom de places, carrers i passeigs de Catalunya per donar valor històric al referèndum. Aquests canvis també han servit en alguns casos per suprimir al·lusions al franquisme, la Constitució o la monarquia. Un exemple és la plaça de la Constitució de Girona que des del 21 d'abril s'anomena plaça del Referèndum.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_249", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La número dos de la CUP a les eleccions del dia 27, Anna Gabriel, ha alertat que després de les eleccions pot haver-hi possibles ‘sorpreses’ en els pactes postelectorals.\nCreu que poden arribar a acords polítics amb Catalunya Sí que es Pot ‘si defensa una ruptura amb l’estat’.\nSobre aquesta formació ha dit: ‘Entendríem que, quan defensen obrir un procés constituent, bona part dels vots són partidaris de començar a exercir el dret de decidir en tots els àmbits, també el nacional’.\nD’una altra banda, ha expressat dubtes sobre la voluntat independentista de Junts pel Sí i ha emplaçat aquesta candidatura a aclarir si continuaria treballant ‘pel peix al cove’ i ‘per no posar en joc els seus interessos’.\nI encara ha anat més enllà quan ha dit: ‘Ens fa por que alguns sectors de Junts pel Sí treballin en la direcció d’esperar que passin les eleccions espanyoles, que es refredi l’agitació i oferir una proposta de nou pacte amb l’estat que inclogui més recursos i més competències.’\nGabriel ha dit que en el programa de Junts pel Sí no hi havia trobat res que qüestionés l’obediència a la legalitat espanyola.\n‘Això –ha dit– ens preocupa perquè es plantegen una declaració simbòlica de sobirania per començar a preparar les estructures d’estat, però han perdut un temps preciós per a preparar-les.’\nSegons ella, la declaració simbòlica ‘no té cap conseqüència pràctica’ i, per això, la CUP és partidària de la desobediència després del 27-S en aspectes com la llei Wert, la llei ‘mordassa’ o la de l’avortament.\nPossibilitat de donar suport a un govern de concentració des de fora\nLa CUP donarà suport a un govern de concentració?\nEl cap de llista, Antoni Baños, ha dit: ‘Sí que hi podem donar suport: depèn de qui el formi i de què facin.’\nSi aquest govern ha de ser ‘per la ruptura amb l’estat, per iniciar un procés constituent, per revertir les polítiques d’austeritat i per aplicar un pla de xoc des del minut zero ens hi trobaran’.\nAixò sí, ha volgut aclarir que no entrarien al govern.\nTot dos han remarcat que la CUP no avantposaria res que tingués a veure amb els interessos de partit.\n‘Mai no demanarem res per a nosaltres perquè no ens interessen els càrrecs ni les carreres polítiques.\nHem vingut aquí a servir el clam majoritari del país i això exigirem a la resta de formacions’, han dit.\nAnna Gabriel ho ha reblat així: ‘No facilitarem un nou règim del 78 i no som aquí per a pactar noves transicions ni per a tornar a defraudar tanta gent com sovint han fet les esquerres i les dretes.’\nNo al lideratge de Mas\nAnna Gabriel també ha alertat d’allò que a parer seu és un risc: ‘Que ens oblidem de què han estat els governs de CiU aquests últims anys.’\nI han afegit: ‘No entenem per què Mas només és vist com algú que defensa les llibertats del país i no com algú que ha estat responsable directe polític de privatitzacions, retallades i polítiques antisocials.’\nI ha afegit: ‘No entendríem que s’engegués un procés independentista amb una persona que s’identifica amb això.’\nI ha resumit la posició del partit així: ‘No ens tremolaran les cames per fer possible la independència, però, alhora, no som accessoris ni crossa.\nRepresentem una voluntat popular molt legítima i la gent ens demana que siguem valents davant de la corrupció.’\nAntipatriarcal, anticapitalista, Països Catalans i internacionalista\nBaños ha fet també un resum dels eixos principals del seu programa, que ha sintetitzat en quatre: antipatriarcal, anticapitalista, de Països Catalans i internacionalista.\nEl Principat, ha dit, ‘no és el germà gran ni el centre dels Països Catalans.’\nI ha dit rotundament que la CUP ‘creu en la nació sencera’.\nUn altre dels punts destacats és un pla de xoc immediat per a lluitar contra la pobresa i aconseguir que ‘els catalans puguin menjar tres àpats el dia’.\nEn referència a la llengua, la CUP vol que el català i l’occità siguin ‘llengües comunes i preferents’, tot i que Baños ha especificat: ‘Defensem els drets particulars de totes les llengües i a expressar-se com cadascú vulgui.’", "response": "Anna Gabriel, la número dos de la CUP, avisa que després de les eleccions del dia 27 hi poden haver sorpreses, ja que podrien pactar amb Catalunya Sí que es Pot sempre que aquests defensin una ruptura amb l'estat. També ha expressat dubtes, però, que Junts pel Sí treballi per la independència i ha demanat que s'aclareixin.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1242", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Els telèfons mòbils s'han convertit en una eina imprescindible com a via de comunicació amb familiars, amics i companys de feina, però alhora són aparells que toquen molt sovint la cara i les mans dels usuaris i es converteixen en un focus de bacteris i virus, amb la qual cosa cal que es desinfectin correctament per evitar contagis.\nLa revista acadèmica Germs va publicar un estudi segons el qual s'han trobat més de 17.000 bactèries als telèfons mòbils, deu vegades més que en una tassa de vàter.\nÉs per això que el Bullit Group, un fabricant de mòbils resistents, destaca la importància de la desinfecció dels aparells ara que la gent ja torna a la feina de forma presencial.\nPerò cada professió o entorn de treball té les seves pròpies particularitats: en algunes, l'exposició a brutícia, gèrmens o substàncies nocives és més elevada, i per això requereixen una desinfecció i neteja a fons més regular, i sempre fer-ho seguint les directrius dels fabricants per tal de no danyar el dispositiu.\nEl Bullitt Group, en associació amb el catedràtic de Microbiologia Cel·lular de la Universitat de Reading, el doctor Simon Clarke, han publicat un seguit de consells per desinfectar els dispositius segons el tipus de feina i l'ús que es fa del telèfon.\nFeines a l'aire lliure\nAquesta mena de feines poden donar una falsa sensació de seguretat, però l'exposició constant a altres persones i a superfícies compartides és un factor de risc per la contaminació dels telèfons mòbils.\nPer exemple, als repartidors se'ls aconsella deixar els seus mòbils a l'interior dels vehicles o de les butxaques sempre que sigui possible, i evitar posar-los de cara avall sobre qualsevol superfície durant el procés d'entrega.\nA més, també cal rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic després de tocar els timbres o poms de les portes.\nAquestes recomanacions també serveixen per a treballadors dels sectors de la logística i la construcció.\nFeines a casa d'altres persones\nHi ha una gran varietat de feines que es fan a casa d'altres persones, amb menor o major grau de contacte tant amb les persones com amb elements de la casa que puguin ser focus de contaminació - per exemple, els lampistes quan desbloquegen canonades.\nEn aquest cas, es recomana reduir l'ús del telèfon personal al mínim i assegurar-se de netejar-lo, igual que les mans, abans de fer-lo servir.\nFeines a primera línia\nEn aquest grup s'inclouen, per exemple, els treballadors d'emergències i sanitaris, que han de mantenir una higiene molt correcta del seu mòbil per evitar que es converteixin en transmissors d'infeccions.\nUn de la Universitat Ondokuz Mayis, a Turquia, publicat a la revista Annals of Clinical Microbiology and Antimicrobials assenyala que el 95% dels dispositius mòbils de metges i personal sanitari tenien bacteris que podien arribar a transmetre malalties greus, i que només un 10% d'aquests professionals netejaven i desinfectaven el mòbil assíduament.\nEn aquest cas, el Bullitt Group aconsella la implementació de protocols per evitar contaminar a través dels telèfons mòbils.\nFeines d'oficina i amb telèfons d'ús compartit\nPel que fa als dispositius compartits, és important netejar-lo només arribar a l'oficina i al final de la jornada de treball, i buscar maneres de fer-lo servir el menys possible: per exemple, instal·lar aplicacions que es puguin fer servir també des de l'ordinador o comprovar-les només en determinats moments de la jornada.\nPer altra banda, es recomana no fer servir els mòbils durant el dinar i no dur-los a àrees comunes on no siguin necessaris, com ara el menjador o els lavabos; i no col·locar-los sobre taules o escriptoris d'altres companys de feina ni permetre que algú aliè toquin o manipulin el telèfon.\nUn cop hagi acabat la jornada laboral, i després de netejar profundament el dispositiu, es recomana guardar-lo en un lloc segur, higiènic i tancat durant la nit.\nTambé es recomana evitar les fundes sempre que sigui possible, ja que són un element que serveix de refugi per a virus i bacteris i que, de vegades, són més difícils de netejar.\nAltres notícies que et poden interessar\ncoronavirus\nOriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi\nLa variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen\ncoronavirus\nQuins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa\nEl subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit\ncoronavirus\nPer què algunes persones no es contagien de Covid?\nEls experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica\ncoronavirus\nLa UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació\nLa incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada\ncoronavirus\nÉs hora de tractar la Covid com una grip?\nLa situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: \"La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran\"", "response": "Segons un estudi publicat a la revista Germs, s'han trobat 17.000 bacteris als telèfons mòbils, deu cops més que en una tassa de lavabo. Per això, el Bullit Group, un fabricant de mòbils, amb col·laboració amb el catedràtic de Microbiologia Cel·lular de la Universitat de Reading, Simon Clarke, han publicat diversos consells per desinfectar-los depenent del tipus de feina de l'usuari.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1029", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Cobertura sanitària per als refugiats, caminar cap a la renda mínima de ciutadania o la protecció del dret a l'habitatge.\nAquestes són algunes de les propostes que el candidat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet durant el seu discurs d'investidura que s'està fent aquest diumenge al Parlament.\nTreballar per \"un país més just\", en definitiva.\nEl perfil social ha estat molt marcat en una intervenció que, tal com ell mateix ha admès, s'ha hagut de preparar a corre-cuita.\nEl candidat de Junts pel Sí ha fet una exposició que ha ratllat l'èpica.\nNo per les formes, ja que en el seu cas són contingudes, serenes.\nPerò sí pel missatge.\n\"Els prometo que m'hi deixaré la pell\", ha assenyalat Puigdemont.\nI és que, per tirar endavant el procés independentista i culminar-lo, en aquesta legislatura de caire constituent, el fins ara alcalde de Girona assegura que calen \"lideratges irrepetibles\".\nPuigdemont ha estat molt transparent a l'hora de fer el seu discurs.\nHa admès, per exemple, que fins fa \"poques hores\" estava al capdavant de la capital gironina, una ciutat que, segons assegura, té \"al cap\", i no s'havia plantejat estar en la situació en què s'ha acabat trobant.\nAixò, sumat a la seva \"autoexigència\", l'han obligat a demanar comprensió a la resta de diputats perquè hauria volgut preparar-se amb més temps el discurs.\nCoratge davant del repte\n\"No són èpoques per covards, per temorosos ni per fluixos de cames\", ha proclamat Puigdemont, justificant, així, perquè afronta un repte que li ha caigut a sobre de forma imprevista.\nA partir d'aquesta actitud, el que ha intentat aquest fill d'Amer és transformar els condicionants en virtuts.\nHa posat la feina a l'Ajuntament de Girona, un lloc on ha après \"una sèrie de coses que són indispensables per dirigir un país\", com l'aval a l'hora d'assumir un repte com és el d'estar al capdavant de la Generalitat.\nCarles Puigdemont ha mostrat en tot moment orgull pels seus orígens al territori i, concretament, a les terres gironines.\nEn aquest sentit, ha recordat la figura de Berenguer de Cruïlles, el primer president de la Generalitat.\nLa connexió gironina amb el seu predecessor li ha servit de vincle per mostrar la història d'aquesta institució i que els fonaments de l'autogovern no provenen de la constitució espanyola sinó del caràcter nacional de Catalunya.\nEn clau històrica, Puigdemont també ha fet referència a la revolta dels remences, i ha destacat el reconeixement de la UNESCO al que considera la primera mostra d'aixecament per part de les classes populars contra els poders establerts.\n\"Al segle XV ja hi havia gent que es reunia en assemblea per lluitar una gent que els oprimia\", ha sentenciat.\nPallach en la memòria\nA qui també ha fet referència el fins ara alcalde gironí ha estat a Josep Pallach, el líder socialista més enyorat pels que tenien un projecte d'esquerres en clau nacional durant els anys seixanta i setanta.\nLa cita diu moltes coses, ja que Convergència Democràtica, el partit de Puigdemont, té una diversitat ideològica que ha anat oscil·lant d'un extrem a un altre i els propers mesos seran decisius per veure com aquests accents diferents s'articulen a l'hora de refundar el partit.\nLa cita de Pallach lliga amb l'accent social que ha tingut la major part de la intervenció de Carles Puigdemont.\nLes línies mestres del programa de govern que ha dibuixat el candidat de Junts pel Sí.\nDesprés d'agrair la generositat del seu predecessor, Artur Mas, i dels negociadors tant de la seva coalició com de la CUP que no s'han aixecat de la taula, ha combinat les mesures per atendre els \"més desafavorits\" amb l'atenció a les petites i mitjanes empreses, i també als autònoms.\nPossiblement, un element que reflecteix el contrast de mesures que pretén impulsar el nou govern, i la manca de complexos que ha exhibit el candidat és quan ha assegurat que s'ha de tenir en compte \"des dels que venen a gastar els seus diners amb el turisme fins als que hi busquen un refugi digne\".\nSensibilitat social i consciència dels recursos econòmics que ha de tenir en compte el país per tirar endavant un repte tan majúscul com és el de la seva independència.\nAquestes semblen ser les credencials del futur president de la Generalitat.", "response": "Carles Puigdemont ha presentat aquest diumenge el discurs d'investidura al Parlament. Ha estat un discurs de caràcter social en què ha esmentat algunes propostes com la renda mínima i el dret a l'habitatge. Ha afirmat que es deixarà la pell per aconseguir la independència i ha fet referència a Josep Pallach, el líder socialista dels anys seixanta i setanta.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1707", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El PSC ha tancat la campanya allà on va començar: al cinturó roig de Barcelona.\nAquí és on es juga més en aquestes eleccions del 21-D, perquè és on es pot disputar més vots amb el seu competidor més directe, Ciutadans.\nEl míting final l'ha celebrat a l'auditori de Cornellà de Llobregat, on el candidat socialista, Miquel Iceta, ha fet una darrera apel·lació als indecisos.\nS'ha presentat com la tercera via que supera la dinàmica dels blocs, i com l'únic que pot aconseguir la reconciliació sense defugir del conflicte social.\n\"Defensem un projecte alternatiu on hi ha una gran majoria de catalans que guanyen\", ha ressaltat.\n— NacióPolítica (@naciopolitica) December 19, 2017\nIceta ha optat per posar punt final a la campanya a la ciutat on va començar la seva carrera política com a regidor ja fa 30 anys, i on ha reunit prop de 700 persones.\nEl socialista ha indicat que el seu projecte és \"sòlid i rigorós\", i s'ha erigit com el vot útil per a tots els catalanistes que no són independentistes i la gent d'esquerres que \"no vol riure'ls les gràcies\".\nHa aprofitat per fer \"un darrer crit\" per sumar tots els vots i fer possible el canvi de rumb, ja que sosté que ni la dreta ni els independentistes el faran.\nMalgrat el seu suport a l'article 155 de la Constitució, el candidat del PSC s'ha presentat com \"l'alternativa del PP\", a qui ha responsabilitzat d'estar \"en l'origen de tot l'embolic\" per haver pugnat contra l'Estatut.\nTambé s'ha desmarcat de Cs.\n\"Quina és la diferència entre PSC i Ciutadans?\nEl PSC va votar 'no' a Rajoy i Ciutadans 'sí' a Rajoy\", ha subratllat.\nSegons ell, en algun moment \"hi podia haver algun punt de connexió\", perquè el partit taronja es definia com a socialdemòcrata, però ara ho ha deixat enrere.\n\"No ens hi assemblem gaire\", ha sostingut.\nAls \"amics\" de Catalunya en Comú-Podem els ha retret el trencament \"unilateral\" de l'acord de govern a l'Ajuntament de Barcelona, que pilota Ada Colau, malgrat que \"era d'esquerres i es negava a entrar en la dinàmica d'enfrontaments entre blocs\".\nI als independentistes els ha criticat que no es facin càrrec de les conseqüències del procés català.\n\"Aquests dies han caigut tants mites, tantes coses que no eren certes\", ha asseverat.\nL'exministre Josep Borrell, que s'ha incorporat al tram final de la campanya d'Iceta, ha afirmat que el 21-D els catalans es constituiran en tribunal popular i hauran de jutjar \"els que ens han portat a la situació on estem\".\nI s'ha mostrat convençut del fet que una majoria de catalans pensen que \"no serveix de res donar cops de cap contra la paret\", descartant que la independència pugui prosperar.\n\"Les coses que s'han demostrat que no poden ser, no poden ser\", ha incidit.\nBalmón crida \"traïdors\" contra Puigdemont i Junqueras\n\"D'independències de cap de setmana ja n'hem tingut prou\", ha defensat, i ha argumentat que \"seria quasi ridícul que algú en volgués tenir una altra\", ja que \"això no porta enlloc\".\nHo ha exemplificat amb el fet que un enginyer estaria convençut que \"tindria més oportunitats professionals si Catalunya seguís formant part d'Espanya\".\nL'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, amb qui Iceta ha acabat ballant al final del míting, ha titllat els independentistes de \"traïdors\", i ha retret a Mariano Rajoy, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no hagin demanat \"perdó\" pels seus \"fracassos\".\nEls socialistes arriben al final de la campanya amb optimisme.\nTotes les enquestes vaticinen que estan en remuntada, i Iceta assegura que fins i tot pot guanyar els comicis.\nEl cert és, però, que al partit estimen que poden treure vint i pocs escons (les enquestes els han arribat a donar algun més), però difícilment ascendiran fins al primer lloc.\nTot i això, serà el primer cop que augmenten suports des del 1999, cosa que els fa pensar que aquí arrenca la carrera per tornar a governar a l'Estat.\nEl partit es juga al cinturó roig amb Ciutadans\nA l'àrea metropolitana és on el partit ha centrat més els seus esforços per recuperar part del terreny perdut a costa de Ciutadans.\nA Barcelona ciutat considera que pot esgarrapar sobretot vots dels \"comuns\", i fins i tot preveu que podrà prendre'n alguns d'electors de l'antiga CiU que en el 2015 van optar per Junts pel Sí confiant en el fet que Artur Mas negociaria amb Mariano Rajoy.\nL'aliança electoral del PSC amb Units per Avançar, el partit que han format exdirigents d'Unió, també hi pot ajudar.\nIceta s'ha presentat com l'única opció del catalanisme moderat, i que pot trobar una solució per sortir de \"l'embolic\" que ha generat el procés independentista.\nAssegura que no farà president a un independentista (ni a Carles Puigdemont ni a Oriol Junqueras), ni tampoc a Inés Arrimadas (Cs) ni Xavier García Albiol (PP).\nSí que demana, en canvi, que Ciutadans, els populars i els \"comuns\" permetin que pugui ser investit president.\nTotes aquestes condicions deixen un escenari posteior al 21-D molt complicat de gestionar.", "response": "En el míting que finalitza la seva campanya, Iceta apel·la als catalanistes que no són independentistes i a la gent d'esquerra que \"no vol riure'ls les gràcies\" amb la intenció de recuperar vots al \"cinturó roig\" de Barcelona. Borrell descarta que la independència prosperi amb la frase: \"Les coses que s'han demostrat que no poden ser, no poden ser\". ", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2625", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La nova Clínica Girona obrirà l'estiu del 2019, triplicarà la superfície de l'actual i potenciarà la cirurgia ambulatòria.\nPer això, el nou centre ampliarà considerablement l'hospital de dia i l'àrea quirúrgica (tindrà fins a vuit quiròfans, tres sales de part i tres més per a endoscòpies).\nEl seu gerent, Carles Espígol, explica que això és \"conseqüència de l'evolució de la medicina\" perquè ara, cada cop hi ha més operacions que no requereixen quedar-se a passar la nit.\nA més, la nova Clínica Girona també serà l'únic centre de la demarcació on es farà una de les proves més efectives per detectar càncers (el PET-TAC).\nLa clínica, que se situarà a l'entrada sud de Girona, serà un edifici diàfan que tindrà fins a vuit plantes d'alçada.\nAixecar-la i equipar-la costarà 52 milions d'euros (MEUR).\nLa nova Clínica Girona, que s'aixecarà a l'entrada sud de la ciutat, va cremant etapes.\nEl projecte ja s'ha entregat aquest juny a l'Ajuntament i, un cop se'n rebi el permís d'obres, la intenció és començar els treballs abans no acabi el 2016.\nLa construcció durarà 26 mesos.\nL'edifici es preveu tenir acabat a principis del 2019, amb l'objectiu de completar el trasllat l'estiu d'aquell any.\nLa clínica ocuparà la parcel·la situada als números 204-206 de la carretera Barcelona.\nEl projecte, obra del despatx d'arquitectes PMMT, costarà uns 52 MEUR, que es pagaran amb recursos propis i crèdits bancaris.\nEl centre tindrà un màxim d'onze plantes (tres de subterrànies i vuit sobre rasant).\nA la part posterior, però, se'n rebaixaran dues.\nLa clínica triplicarà la superfície de l'actual, situada al carrer Joan Maragall, i ocuparà més de 36.000 metres quadrats.\nSerà, com ha explicat el gerent, un edifici diàfan (les façanes aprofitaran la llum exterior i també hi haurà diversos patis interiors).\n\"Tindrà un disseny innovador i funcional; serà un edifici que cura i que renovarà i potenciarà aquesta entrada de la ciutat\", ha subratllat el gerent.\nLa nova Clínica Girona no incrementarà massa els llits d'hospitalització (dels 100 actuals passarà als 116, repartits en 108 habitacions).\nAllò que sí que es farà, però, serà \"potenciar la cirurgia ambulatòria amb les darreres tecnologies\", ha precisat el gerent.\nPer això, el centre ampliarà considerablement l'àrea quirúrgica.\nActualment, als seus vuit quiròfans s'hi fan tant operacions com parts i endoscòpies.\nAl nou centre, això se subdividirà i el número d'espais pràcticament es doblarà, passant a tenir-ne catorze.\nHi haurà vuit quiròfans (tres d'ells, amb revestiment de plom per a operacions amb raigs X), tres sales de parts i tres més d'endoscòpies.\n20 boxes per a hospital de dia\nEn paral·lel, també s'impulsarà l'àrea d'hospital de dia, oncològic i de medicina del dolor.\nAquí hi haurà 20 boxes individuals i una sala de cirurgia menor ambulatòria.\n\"La medicina evoluciona i, ara, cada cop més, els pacients fan menys estades a les habitacions\", ha precisat Espígol.\n\"És a dir, que ingressen al matí i tornen al vespre cap a casa; per això, potenciarem la cirurgia ambulatòria, aquelles operacions que es fan de manera més ràpida i àgil i que són menys agressives per als pacients\", ha subratllat.\nDins aquest grup s'hi inclouen, per exemple, artroscòpies, hèrnies, traumatologia o cataractes.\nÚnic centre a la demarcació\nEl llistat de serveis que oferirà la nova Clínica Girona és extens.\nTindrà una UCI amb vuit boxes, una àrea d'urgències amb deu, una altra d'ambulatòria amb 46 consultoris, oftalmologia, fisioteràpia, una sala d'angiografies, catorze més de diagnòstic per la imatge (entre radiografies, TAC, ecografies, densitometries...), hemodiàlisis, anatomia patològica, una unitat de reproducció humana i diagnòstic genètic, laboratori, banc de sang i farmàcia.\nEl gerent ha destacat que la nova Clínica Girona continuarà essent l'únic centre a comarques gironines que tingui un servei de ressonància magnètica vertical (l'actual fa quatre anys que en disposa).\nA més, l'equipament també disposarà d'un nou servei, el PET-TAC, que és una de les proves més efectives a l'hora de detectar tumors i metàstasis.\nActualment, els pacients als qui se li ha de fer cal que es desplacin a Barcelona.\nA més de totes les àrees de diagnòstic, quirúrgiques i d'hospitalització, el centre disposarà d'altres serveis.\nTindrà 180 places d'aparcament als soterranis, sala d'actes (amb capacitat per a 100 persones), bar-cafeteria i despatxos per al personal, entre d'altres.\nL'edifici vell, en venda\nEl trasllat suposarà que la Clínica Girona deixi el centre de la ciutat (al carrer Joan Maragall) on hi porta des de la seva fundació, al 1934.\nCarles Espígol ha precisat que part de l'edifici se cedirà a l'Ajuntament per a l'ampliació del Col·legi Verd, i que la resta d'espais es vendran (es poden destinar a usos comercials o residencials).", "response": "L'estiu del 2019 s'inaugurarà la nova Clínica Girona, actualment ubicada al carrer Joan Maragall. La nova clínica triplicarà la superfície actual per oferir millor cirurgia ambulatòria, ja que la majoria d'operacions no requereixen passar la nit a l'hospital. Serà l'únic centre de la província on es faran les proves més efectives per detectar càncers, el PET-TAC.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_205", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El cronòmetre continua avançant, però encara no hi ha acord entre els dos principals partits independentistes sobre la presidència de la mesa del parlament, ni tampoc s’ha començat a parlar de la investidura ni de la configuració del govern.\nAquest és el resultat de la reunió que han tingut a Brussel·les el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i una delegació d’ERC, encapçalada pel secretari d’Economia, Pere Aragonès.\nTambé en formaven part el diputat Roger Torrent i Jordi Bacardit, cap de gabinet de la secretària general d’ERC.\nMarta Rovira no hi ha pogut assistir per motius de salut.\nPer part de Junts per Catalunya, a més del president, hi ha assistit bona part del seu equip de col·laboradors més directes: Elsa Artadi, Jaume Clotet, Eduard Pujol, Albert Batet, Miquel Àngel Escobar i Damià Calvet.\nAquesta tarda tornaven cap a Barcelona amb la sensació que s’havia avançat poc, però amb la tranquil·litat que les reunions continuarien a la capital catalana aquesta setmana i la convicció que finalment hi hauria acord.\nLa presidència de la mesa és la qüestió més urgent, perquè el primer ple de la cambra serà el 17 de gener, data fixada per Rajoy per a fer avançar el cronòmetre.\nHi ha acord sobre el repartiment de les places: dues per a JxCat, dues per a ERC, dues per a Ciutadans i una per al PSC.\nPer tant, en restarien fora Catalunya En Comú, la CUP i el PP.\nTot i que s’havia explorat d’incorporar-hi els comuns en canvi d’un vot favorable seu a la investidura del president de la cambra, s’ha descartat, de la mateixa manera que s’ha descartat que una de les quatre places que corresponen als partits independentistes s’adjudiqui a la CUP.\nTampoc no és clar si en serà presidenta Carme Forcadell, que ha demanat temps al seu partit per a decidir si continua o no, tot i que té el suport de JxCat.\nTothom té coll avall que no continuarà, per poder encarar sense entrebancs el procés judicial que l’espera.\nERC no ha posat cap nom alternatiu sobre la taula durant les negociacions a Brussel·les, tot i que segons algunes fonts el relleu serà Carles Mundó.\nEls republicans esperen que Forcadell faci pública la seva decisió oficialment per moure fitxa.\nLa reunió de Brussel·les tampoc no ha servit per a decidir quins diputats electes han de dimitir per a conservar la majoria a la cambra, tot i que algunes fonts apunten que seran els consellers a l’exili: Clara Ponsatí i Lluís Puig, per part de JxCat, i Meritxell Serret i Toni Comín, d’ERC.\nLa suma de diputats de JxCat, ERC i la CUP va ser de setanta, però tres són ara com ara a la presó i cinc a l’exili.\nPer tant, per garantir la majoria, haurien de dimitir quatre diputats, de manera que l’independentisme es quedaria amb 66 escons, un per sobre de la suma improbable però no impossible dels partits del 155 amb els comuns, que són 65 escons.\nAmb una abstenció dels comuns no caldria que dimitís ningú, però les formacions independentistes ho veuen poc probable, sobretot després dels moviments que han començat els unionistes per a oferir la presidència del parlament a Catalunya en Comú.\nUn oferiment que, ara per ara, ha estat refusat.\nL’únic acord de la reunió de Brussel·les, que ha transcorregut sense tensió malgrat la manca d’acords, és de continuar negociant a Barcelona, amb la presència dels consellers Jordi Turull i Josep Rull, per part de JxCat, i de Marta Rovira, quan s’hagi recuperat.\nNi Turull ni Rull no poden viatjar a Brussel·les perquè els van retirar el passaport.\nEl guió de les negociacions serà aquest: primer la mesa, després la investidura i després la configuració del nou govern.\nDurant la reunió a la capital belga, Puigdemont no ha donat cap pista sobre què pensa fer respecte de la investidura.\nPer una altra banda, ERC confia que Junqueras surti demà de la presó, però ningú no vol posar la mà al foc sobre què decidirà el Tribunal Suprem espanyol.", "response": "JxCat i ERC es reuneixen a Brussel·les per decidir la presidència de la mesa del Parlament, la investidura i la configuració del Govern. No hi ha hagut acord i les negociacions continuaran a Barcelona, tot i que segurament els consellers exiliats dimitiran per tal de conservar la majoria a la cambra.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2046", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha posat sobre la taula la possibilitat de fer una consulta sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2026, en la Comissió no permanent d'estudi d'aquest projecte.\nJordi Clausell, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), ha demanat \"tancar la carpeta\" del projecte perquè hi ha altres \"prioritats\" i ha reptat a consultar els veïns per saber si volen o no els Jocs.\nEls favorables a la candidatura la defensen com una \"oportunitat\" i, fins i tot, com l'\"excusa per tirar endavant unes infraestructures reivindicades pel territori\", en paraules del diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega.\nEls Jocs tindrien un impacte total sobre l'economia catalana d'uns 7.686 MEUR de producció, 3.589 MEUR de valor afegit i crearien uns 70.000 llocs de treball en set anys, segons un estudi sobre la candidatura del 2022.\nAsens no descarta una consulta sobre una candidatura dels Jocs.\nEl tercer tinent d'alcalde no ha tancat la porta que el debat entre partidaris i contraris a una cita olímpica hivernal es \"converteixi finalment en una proposta d'una consulta\".\n\"Potser anem cap a aquest escenari\", ha apuntat en comissió aquest divendres.\nAsens ha assenyalat que altres ciutats han renunciat a acollir els Jocs d'Hivern després de demanar l'opinió dels ciutadans.\nEl tercer tinent d'alcalde de Barcelona ha explicat en declaracions a l'ACN, acabada la comissió, que el govern municipal no ha detectat \"una demanda ciutadana per acollir els Jocs\".\n\"Si la resta de grups ho veu clar i la situació canvia, potser qui ho haurà de decidir són els veïns de Barcelona\", ha afirmat en declaracions, per afegir: \"Ara mateix no apuntem en aquesta direcció, però no tanquem la porta a estudiar-ho\".\nDurant la comissió, el representant de la FAVB també ha apuntat que \"una fórmula\" per decidir el futur de la candidatura podria ser una consulta, tot i que s'ha mostrat escèptic sobre el suport de la ciutat als Jocs: \"Quan parlem d'aquest tema a les associacions de la FAVB el primer que diuen és que 'a Barcelona no neva i quan ho fa, es col·lapsa tot'\".\nClausell, que ha començat la intervenció subratllant que la política dels grans esdeveniments havia tingut a la ciutat \"el punt final amb el Fòrum de les Cultures\", ha afirmat que per a la FAVB \"és el moment de tancar la carpeta del tema, desestimar els Jocs i deixar de gastar-nos-hi diners\".\nPer contra, els favorables dels Jocs han defensat l'oportunitat que signifiquen a nivell econòmic, per al territori i per dinamitzar el patrimoni natural.\nÒscar Grau, que va ser director de l'Oficina Tècnica dels Jocs 2022, ha instat polítics i administracions a ser \"valents\" i a consultar sobre la candidatura perquè per acollir uns Jocs es necessita, ha dit, una ciutadania \"il·lusionada\".\nEn l'anterior sessió de la comissió, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ja va demanar una consulta.\nFàbrega ha posat com a exemple de les infraestructures que es podrien desenvolupar amb els Jocs el desdoblament de l'eix ferroviari entre Montcada i Reixac i Puigcerdà.\nEl diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat ha demanat convertir la candidatura olímpica en una \"oportunitat de país\" i \" social\" i articular-la des de la \"innovació.\n\"\"No volem que siguin els de Sochi, que van ser un espectacle mediàtic i putinià\", ha reblat.\nAra bé, Asens i Clausell han coincidit a assenyalar que si l'oportunitat dels Jocs és per al territori, qui hauria de liderar la candidatura és la Generalitat, en lloc de l'Ajuntament de Barcelona.\nEls defensors de la cita olímpica també han destacat, a part de l'oportunitat econòmica i per vertebrar el territori, altres efectes positius en termes de projecció internacional i promoció de l'esport.\nLa sessió d'aquest divendres de la comissió estava dedicada a debatre el potencial impacte econòmic d'uns eventuals Jocs Olímpics d'Hivern i ha comptat amb l'exposició d'experts i agents implicats en la promoció de la candidatura.\nSegons un informe del 2013 sobre la candidatura del 2022, el volum total de despeses directament relacionades amb els Jocs seria de 2.229 MEUR d'euros.\nL'estudi, que va ser elaborat pel Departament d'Estudis de l'Àrea Econòmica, Empresa i Ocupació i Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona, corresponen a l'impacte previst en la candidatura del 2022 i no es disposen de dades actuals que permetin avaluar la viabilitat d'una nova proposa per al 2026.", "response": "Asens, tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, proposa fer una consulta per presentar la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'hivern del 2026. Per altra banda, Clausell, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, demana \"tancar la carpeta\" d'aquest projecte i donar pas a altres prioritats. Afegeix que si es fes la consulta, els veïns la rebutjarien.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_906", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els quatre membres investigats de la Mesa s’empararan en el principi d’inviolabilitat parlamentària en les seves declaracions davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver permès la votació del referèndum unilateral durant el debat de política general.\nAixí ho han explicat Forcadell, la secretària primera, Anna Simó, el vice-president primer, Lluís M. Corominas, la secretària quarta, Ramona Barrufet, i el secretari tercer, Joan Josep Nuet, en declaracions a Catalunya Ràdio.\nEs tracta d’un argument que ja va utilitzar Forcadell en la seva declaració judicial per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent.\nEs tracta d’un principi que està recollit al reglament del Parlament i a l’Estatut i protegeix els diputats perquè no se’ls pugui responsabilitzar per les opinions i els vots en l’exercici de la seva feina, segons ha explicat Corominas.\nForcadell ha qualificat de censura preventiva l’actuació del govern espanyol que, segons ha relatat, recorre judicialment el debat de les idees al Parlament.\n‘En cap Parlament ha passat mai abans que es persegueixi penalment el debat de les idees.\nLa inviolabilitat ha d’estar protegida judicialment; per tant, hauria de ser al contrari, que els tribunals ens protegissin perquè poguéssim fer la nostra feina amb total llibertat’, ha argumentat.\nPer la seva banda, Anna Simó ha destacat que ara es vol impedir el que el Parlament ja va fer el 2015, i ha afirmat que la legislació internacional els empara.\nForcadell també s’ha referit a la carta que diputats britànics han adreçat al govern espanyol perquè s’arxivi la causa contra ella i la mesa del Parlament.\nSegons la presidenta, aquesta carta evidencia l’excepcionalitat de la situació.\n‘A tots els diputats que venen d’altres països europeus els costa molt de creure la situació que s’està vivint al Parlament, perquè no poden entendre que et diguin, en un Parlament, què pots debatre i què no.\nAixò és insòlit en democràcia, i aquesta carta és una mostra d’aquesta situació tan extraordinària que estem vivint i que de cap manera hem de normalitzar, perquè al final potser semblarà que això és normal’, ha defensat la presidenta del Parlament, per després remarcar l’excepcionalitat dels fets.\nPer la seva banda, Joan Josep Nuet s’ha queixat que la fiscalia el posés en el focus mediàtic quan va excloure’l de la causa i ho ha qualificat d’interpretació creativa de la legislació vigent.\nSegons que ha dit, precisament aquesta interpretació va evidenciar que els motius de la querella eren polítics.\n‘Aquí l’únic que ens uneix és que tots volem que aquest debat es produeixi, perquè és inconcebible, inimaginable, que al Parlament no es pugui parlar de la independència de Catalunya’, ha afirmat el diputat de CSQP.\nForcadell i Simó declaren al TSJC dilluns que ve, divendres serà el torn de Corominas i Barrufet i el 12 de juny hi anirà Nuet.\nActe conjunt\nEls grups de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot (CSQP) han demanat en bloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que arxivi la causa contra els cinc membres de la Mesa del Parlament investigats per haver permès que es votessin les conclusions sobre el referèndum en el debat de política general.\nEn un acte conjunt davant les portes del Parlament, el líder de JxSí al Parlament, Jordi Turull, ha acusat el tribunal de ser còmplice d’un atac a la democràcia, un atac que veu orquestrat en primera instància pel govern espanyol i pel Tribunal Constitucional.\nEl líder de CSQP al Parlament, Lluís Rabell, també ha demanat la nul·litat del procediment judicial per considerar que a Catalunya hi ha un conflicte que mereix una solució política i no judicial, mentre que el diputat Albert Botran ha assegurat que no hi ha procés judicial que freni el procés sobiranista: ‘Volem fer el referèndum i el farem’.", "response": "Carme Forcadell, presidenta del Parlament, i quatre membres de la Mesa són acusats per haver permès el referèndum. Aquests diputats s'emparen en un prinicipi del Parlament que els protegeix de ser acusats per les seves opinions en l'exercici de la seva feina. Turull aprofita per acusar el tribunal de ser còmplice amb el govern espanyol i atacar la democràcia.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1269", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC), en roda de premsa al Parlament Europeu.\nFoto: ACN.\nEls eurodiputats liberals i verds de la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu votaran plegats, demà dijous, tres dies abans del 20-N, a favor de declarar oficial la llengua catalana a la Unió Europea aprofitant l'ingrés de Croàcia.\nEl convergent Ramon Tremosa, l'ecosocialista Raül Romeva i el republicà Oriol Junqueras demanen ara al socialista Raimon Obiols que faci el mateix i aconsegueixi també el suport dels seus companys de grup perquè l'esmena pugui tirar endavant.\nSense el suport d'almenys un dels dos grups majoritaris de l'Eurocambra, populars o socialistes, la comissió d'Exteriors rebutjarà l'esmena que demana aprofitar l'ingrés de Croàcia a la UE, el 2013, i la incorporació del croat a les 23 llengües oficials per afegir-hi també el català.\nEls populars europeus tenen 27 dels 72 eurodiputats de la comissió, i els socialistes sumen 19 escons, mentre que els liberals i els verds només en tenen 8 i 6 , respectivament.\nLa suma de socialistes, liberals i verds, doncs, dóna un resultat de 33 escons, tres menys dels necessaris per assolir la majoria.\nPerò Tremosa, Junqueras i Romeva haurien aconseguit també el suport d'alguns eurodiputats d'altres grups -per exemple, de l'Esquerra Verda Nòrdica- que podrien possibilitar un resultat positiu.\nJa es descarta que Vidal-Quadras i el grup parlamentari popular puguin donar suport a una esmena que reclama que la llengua catalana tingui el mateix estatus que la castellana.\nVidal-Quadras, de fet, ha titllat públicament de \"provincians\" i de \"fanàtics i incompetents\" tots els intents de CiU, ERC i ICV.\nI el PSC, amb el PSOE, ja va rebutjar el juny passat al Congrés la mateixa proposta.\nAquest cop, però, la votació se celebra només tres dies abans de les eleccions espanyoles.\nA més d'Obiols, el PSOE té cinc eurodiputats més a la comissió, entre membres de ple dret i suplents, que podrien participar en el debat: la mallorquina Teresa Riera, l'asturiana María Muñiz, els andalusos Carmen Romero i Luis Yáñez-Barnuevo i el madrileny Emilio Menéndez del Valle.\nEl PP en té quatre, a més de Vidal-Quadras: Jaime Mayor Oreja, Francisco Millán Mon, Antonio López-Istúriz i José Ignacio Salafranca.\nTremosa podrà votar perquè el liberal britànic Graham Watson li ha cedit el lloc.\nAprofitar \"el govern espanyol més feble de la democràcia\"\nEl tripartit de Brussel·les, l'aliança que sovint formen els eurodiputats de CiU, ERC i ICV per defensar temes de país, torna a fer pinya per demanar a l'Eurocambra el que el govern espanyol rebutja: que s'aprofiti l'ingrés de Croàcia a la UE, el 2013, i la incorporació del croat a les llengües oficials per afegir-hi també el català.\n\"Posats a què la UE segueixi imposant bones pràctiques al centralisme espanyol, com ha passat també amb el corredor mediterrani (el qual pot ser interpretat també com el rescat europeu de les seculars polítiques radials espanyoles en infraestructures), demanem que la UE imposi també bones pràctiques en el terreny dels drets humans i de les llibertats fonamentals individuals, com és ara el dret a fer servir la pròpia llengua a les institucions europees\", reivindiquen Tremosa, Romeva i Junqueras.\nCiU, ICV i ERC recorden que \"el proper govern espanyol, tot i la majoria absoluta, serà possiblement el govern més feble de la democràcia, atesa la possibilitat d'una intervenció exterior de l'Estat espanyol\".\n\"Els catalans hauríem de fer pinya i hauríem de saber aprofitar aquesta situació de debilitat molt gran d'alts funcionaris de l'Estat espanyol, la gestió de la crisi dels quals els ha desacreditat molt considerablement a nivell internacional\", defensen Tremosa, Romeva i Junqueras.\nL'esmena presentada a un informe no vinculant recorda que l'ingrés de Croàcia del país \"requerirà un canvi en el tractat per incloure la llengua croata com a llengua oficial de la UE\".\nLa moció demana que aprofitant la modificació, \"els Estats membres acceptin incloure com a llengua oficial de la UE el català, que és la tretzena llengua més parlada a nivell europeu, amb més de 10 milions de parlants\".", "response": "Els eurodiputats de CiU, ERC i ICV (Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, respectivament), demanaran a l'Eurocambra que el català, la 13a llengua més parlada a Europa, amb més de 10 milions de parlants, sigui llengua oficial aprofitant la incorporació del croat. Caldrà, però, el suport dels socialistes de Raimon Obiols perquè l'Eurocambra ho aprovi.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2860", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Diversos col·lectius de drets humans i civils han recollit de moment un total de 122 casos de \"violència policial\" durant els aldarulls de la darrera setmana per la sentència del Suprem.\nPer això, han demanat responsabilitat als cossos policials, revisió dels protocols, investigacions judicials i la prohibició tant de les pilotes de goma com els projectils de foam, així com la identificació clara i entenedora per davant i per darrere de tots els agents policials.\nEl dispositiu SomDefensores està format pel centre de drets humans Irídia, la cooperativa d'advocats Iacta, l'Institut Internacional per l'Acció Noviolenta-Novact, Stop Bales de Goma i la Fede, que agrupa entitats de justícia global.\nD'aquests casos, 21 ja han estat atesos amb psicòleg i advocat.\nLa immensa majoria de casos són de la ciutat de Barcelona i l'aeroport del Prat i el 60% són per actuacions dels Mossos d'Esquadra.\nDels 21 casos ja atesos directament, 15 són per cops de porra al cap: set de Mossos, quatre de Policia Nacional i quatre d'origen desconegut.\nTambé hi ha 20 casos de lesions per projectils de foam dels Mossos, dos d'ells al cap i un d'aquests amb ferides de consideració.\nTambé han atès vuit casos per impactes de boles de goma de la Policia Nacional, quatre dels quals han perdut un ull, i dos tenen importants lesions craniofacials.\nTambé han alertat de possibles maltractaments a la comissaria de la Verneda de la Policia Nacional.\nNúria Monfort, de Iacta, ha explicat que durant aquests dies el dispositiu ha atès un centenar de trucades de persones afectades per retencions, identificacions, detencions o escorcolls.\nAixí, cada dia de la setmana passada anava augmentant la pressió policial i creu que això va passar amb una \"intencionalitat política\".\nFinalment van arribar les primeres presons preventives, cosa que els va \"sorprendre\" molt perquè els atestats policials eren molt genèrics i es basaven més en el context social que en l'actuació individual dels empresonats.\nMonfort ha recordat que una mesura cautelar com la presó preventiva no pot tenir una finalitat de prevenció general negativa, sinó que això només ho pot fer la pena de presó definitiva.\nTambé s'ha queixat que algunes interlocutòries judicials asseguraven que les manifestacions volien impedir el compliment de la sentència del Tribunal Suprem, cosa que no està passant perquè ningú ha alliberat els polítics presos.\nIgualment, algunes resolucions judicials criminalitzen, han dit els lletrats, els manifestants que porten la cara tapada o porten ulleres protectores, cosa que Monfort considera normal tenint en compte la retransmissió en directe de les manifestacions, les nombroses identificacions policials i el nombre de ferits per boles de goma.\nPer tot això, considera que s'està \"democratitzant la violència institucional\", que fins ara, segons ella, només afectava col·lectius vulnerables com migrants o joves, però ara \"s'amplia\" a més gent.\n\"Els estan jutjant per qui són, no pel que fan\", ha assegurat.\nAndrés García Berrio, d'Irídia, ha explicat que en diverses ocasions s'han vist cops de porra al cap, prohibits legalment, cops seguits a persones que són a terra o marxen caminant, \"no per dispersar, sinó per castigar, humiliar i atemorir\", trets de foam en zones tranquil·les, o càrregues massives com la de dimarts passat al carrer Mallorca amb Passeig de Gràcia amb milers de persones dispersades quan no estaven fent res.\nCarles Guillot, de Stop Bales de Goma, i amb un ull perdut per un projectil d'aquest tipus, ha recordat que el foam també ha afectat els ulls d'alguns 'armilles grogues' a França.\nSobre la possible responsabilitat de mossos, Guillot ha posat en dubte el conseller d'Interior, Miquel Buch, ja que, segons ell, mai hi ha hagut condemnes policials a agents per actuar de forma negligent.\nHi ha una \"total impunitat\", ha dit, i per això creu que cal crear un organisme autònom que sí que depuri responsabilitats, fora del \"corporativisme sindical\".\nTambé ha demanat que els agents vagin clarament identificats per davant i per darrere, i amb números memoritzables.", "response": "SomDefensores és un dispositiu format per diversos col·lectius de drets humans i civils. Han recollit 122 casos de \"violència policial\" durant els aldarulls de la darrera setmana per la sentència del Suprem. Demanen responsabilitat a Mossos d'Esquadra i a la Policia Nacional, revisió de protocols i la prohibició de les pilotes de goma i els projectils de foam.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2369", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Aquest dijous a les 10h s'esgota el termini que el govern espanyol va donar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè aclareixi si s'ha declarat la independència.\nEs tracta del pas previ a decidir si s'aplica l'article 155 de la Constitució.\nEn les últimes hores, la Moncloa ha posat sobre la taula un nou element: està disposada a no aplicar aquest article, que suposaria la intervenció de l'autogovern, a canvi que es convoquin eleccions a Catalunya.\nFonts del govern català asseguren que no es contempla de moment convocar comicis i resta a l'espera de la posició oficial que el govern espanyol faci pública aquest dijous.\nL'executiu català no aclareix però si Puigdemont respondrà l'última carta de Rajoy, en què el president espanyol tancava la porta a una reunió entre els dos presidents.\nLes últimes hores abans d'acabar el termini de Rajoy per decidir si aplica el 155 han marcat el debat al Congrés dels diputats tant dins de l'hemicicle com als passadissos.\nFonts de la Moncloa han posat sobre la taula que el govern espanyol està disposat a no posar en marxa aquest article si Puigdemont convoca eleccions i renuncia a una declaració d'independència.\nAltres fonts de la Moncloa, poc després, també apuntaven que igualment es podria paralitzar la intervenció de l'autogovern en cas que s'acabi declarant la independència.\nAquestes últimes fonts, donen per fet que el Tribunal Constitucional (TC) anul·laria aquesta eventual declaració d'independència i, per tant, que no tindria efectes.\nL'abast del 155, en cas d'aplicar-lo, i el nombre de conselleries que afectaria no està clar, i hi ha discrepàncies entre veus de l'executiu espanyol.\nAlgunes apunten que podria afectar el Govern en ple i altres que assenyalen que seria limitat a algunes competències.\nEn tot cas, fonts del Ministeri d'Hisenda han apuntat també que en cas de 155 preveuen la substitució del conseller d'Economia, Oriol Junqueras, per una altra persona de perfil \"tècnic\" designada per l'administració espanyola.\nA Madrid, Rajoy està mantenint contactes amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Cs, Albert Rivera, per acordar les condicions d'una possible aplicació del 155.\nSánchez ha donat suport a la tesi de la Moncloa d'aturar-lo en cas d'eleccions i no ha volgut donar més detalls de les converses.\nEl Govern prefereix mantenir la prudència a l'espera que aquest dijous el govern espanyol anunciï quin pas dona una vegada expiri el termini.\nFonts de l'executiu català asseguren però que avui per avui no contemplen convocar eleccions.\nI afegeixen que el que es contempla és respectar la voluntat dels resultats de l'1-O.\nEn aquesta línia també ho ha expressat el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, des de Brussel·les, negant que la convocatòria d'unes eleccions \"estigui damunt la taula\".\nPer la seva banda, el conseller de l'Interior, Joaquim Forn, ha evitat entrar a valorar a fons aquesta possibilitat i s'ha limitat a dir que \"s'analitzarà i es decidirà el que es cregui més convenient\".\nMentrestant, JxSí i la CUP mantenen contactes per decidir de quina manera i en quin moment s'implanta el mandat de l'1-O i, per tant, s'aixeca la suspensió dels efectes de la independència.\nSegons la CUP, la intenció és proclamar la república en els \"propers dies\".\nEls partits independentistes mantenen la discreció sobre quins seran els passos a seguir i les mirades estan posades en el consell nacional extraordinari que aquest dimecres al vespre celebra el PDeCAT.\nFonts d'aquest partit asseguren que volen que la reunió serveixi per tancar files i tenir una posició unitària.\nAlgunes fonts no descarten que s'avali l'aixecament de la suspensió de la independència però estan a l'expectativa d'escoltar la intervenció de Puigdemont al consell nacional.\nDijous i divendres de la setmana que ve al Senat\nEl calendari que preveu La Moncloa estableix que l'aprovació definitiva de les mesures que contempla l'article 155 de la Constitució tindrà lloc dijous i divendres de la setmana que ve al Senat, és a dir, els dies 26 i 27 d'octubre.\nEs crearia una comissió conjunta de comissions al Senat que evitaria que haguessin de comparèixer al Senat tots els presidents autonòmics.\nUn cop aprovades les mesures en aquesta comissió es convocaria el ple del Senat on s'aprovarien les mesures de manera definitiva.", "response": "Dijous a les 10 hores acaba el temps límit que Rajoy va donar a Puigdemont abans d'aplicar el 155. Rajoy aclareix les condicions de l'article amb Sánchez i Podemos encara que, a la Moncloa, alguns opten per no aplicar l'article si convoquen eleccions a Catalunya i no proclamen la independència. Segons la CUP, la república es proclamarà els propers dies.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_612", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El tinent de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha admès que Barcelona pateix ‘una crisi de seguretat‘ amb un augment dels fets delictius del 9% que han fet créixer la sensació ‘d’inseguretat’ entre la ciutadania.\nTanmateix, ha volgut fer una crida a la calma i ha dit que els delictes contra les persones, els més greus, havien disminuït un 1,27% el primer semestre respecte del mateix període de l’any passat.\nTambé ha destacat, com a solucions en marxa, l’augment de l’activitat de la policia i les accions per a revertir la ‘insuficiència’ de presència policíaca.\nEl regidor ha posat com a exemple que ‘les coses es fan bé’ l’operatiu conjunt d’avui contra quatre narcopisos, un fenomen que diu que ja és ‘residual’, en què han detingut cinc persones.\nBatlle ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat i ha situat Barcelona als mateixos nivells que ciutats com París, Londres i Roma pel que fa a la seguretat.\nPer això ha recalcat que la ciutat era ‘potent i forta’ per a superar amb ‘complicitat’ aquest problema i ha demanat de fer-ne una anàlisi ‘serena i responsable’.\nDesprés d’un tercer apunyalament a la ciutat en dos dies, Batlle ha rebatut les dades i tot i reconèixer un 9% més de fets delictius el primer semestre del 2019, ha dit que els delictes contra les persones havien fet un petit retrocés.\nHa manifestat que no es volia ‘resignar’ a lluitar contra qualsevol delicte, i ha admès que si, fins ara, la preocupació ‘constant’ era per petits delictes i de ‘baixa intensitat’, ara s’havia de posar ‘sobre la taula l’accent d’altres delictes com les agressions’.\n‘Que hi hagi un apunyalament’ és un fet ‘desgraciadíssim’, diu, però creu que l’important és que la intervenció de la policia, si passa, ‘recuperi la confiança de la ciutadania’.\nPer això, ha destacat que en gairebé tots els casos, els Mossos d’Esquadra havien detingut o identificat els autors dels delictes.\nBatlle, doncs, ha posat molt èmfasi en l’augment dels agents de seguretat a la capital catalana i s’ha mostrat convençut que l’augment dels agents de Guàrdia Urbana aquest estiu i dels 300 agents més dels Mossos previstos a la tardor, a més de la creació de 1.000 places més de policia municipal i la incorporació de 200 persones a l’Institut de Seguretat Pública, permetran de superar la situació ‘d’insuficiència de recursos’.\nPer Batlle, l’augment dels delictes ha anat acompanyat d’una acció policíaca més ràpida i s’ha mostrat convençut que els nous efectius contribuiran a millorar la prevenció dels fets delictius, a la percepció de seguretat i al seguiment i la investigació de cada cas.\nEn total, 47 persones han estat víctimes d’homicidis o assassinats a Catalunya des de començament d’any, tretze de les quals a Barcelona, segons dades de Mossos d’Esquadra.\nAmb aquestes dades, ja s’han superat les 44 morts violentes que va haver-hi durant tot el 2018, deu de les quals a Barcelona.\nFins al juny, hi va haver cinc assassinats a Barcelona, però la xifra ha crescut a l’estiu.\nAl juliol, hi va haver un crim mortal a l’Eixample, un altre a Ciutat Vella, un altre al Port Olímpic, un altre a Sarrià i el cinquè al Poble Nou.\nA l’agost hi ha hagut una baralla mortal a Ciutat Vella i dilluns es va localitzar el cadàver d’una dona de 46 anys al passeig de Can Tunis, al districte de Sants-Montjuïc.\nA més, en el conjunt de Catalunya, també es van cometre dos crims més al juliol, un a l’Hospitalet de Llobregat i un altre a Terrassa, tots dos de violència masclista.\nL’11 d’agost, un home de 30 anys va morir per ferides d’arma blanca en el transcurs d’una baralla al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs.", "response": "Albert Batlle afirma que els delictes han augmentat un 9% a Barcelona i, amb això, la sensació d'inseguretat. Assegura que la ciutat és capaç de fer front a aquesta situació. S'ha augmentat el nombre d'agents de seguretat a la ciutat, amb més guàrdia urbana, 300 mossos més, mil places de policia municipal i 200 persones més a l'Institut de Seguretat Pública.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_385", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Les proves paleoantropològiques trobades en el jaciment del plistocè primerenc de Dmanisi (Geòrgia) han revelat que els primers hominins que van eixir d’Àfrica eren més arcaics que les poblacions africanes i asiàtiques coetànies Homo erectus.\nHi ha evidències que suggereixen que aquests hominins habitaven els boscos en compte de viure a la sabana.\nFa entre 1,8 i 1,6 milions d’anys una crisi climàtica va provocar l’expansió de la sabana i altres zones àrides per gran part d’Àfrica.\nCom a conseqüència, les primeres poblacions d’Homo es van dividir; algunes es van adaptar a les noves condicions ecològiques i d’altres van seguir les zones boscoses en recessió.\nLes nostres idees sobre com i quan va tenir lloc la primera dispersió humana des d’Àfrica han canviat dràsticament des de la dècada dels noranta, com a resultat dels descobriments del jaciment de Dmanisi a Geòrgia, que han provat la presència d’homínids extremadament arcaics al Caucas meridional fa quasi dos milions d’anys.\nEn particular, el descobriment d’un crani bastant complet, D2700, va provocar una reavaluació de l’escenari que entenia l’Homo erectus africà i les seues novetats anatòmiques i culturals com la causa per a «eixir d’Àfrica» (Vekua et al., 2002).\nLes dades recents sobre el crani D4500 també confirmen aquest punt de vista (Lordkipanidze et al., 2013).\nIgual com D2700, D4500 presenta característiques que són clarament més arcaiques que l’Homo erectus africà, i la seua capacitat cranial també és menor que la mitjana per a aquesta espècie africana.\nPer tant, les troballes de Dmanisi van refutar la idea que les característiques innovadores d’Homo erectus van ser les que van propiciar el primer èxode d’Àfrica (Lordkipanidze et al., 2007).\n«Les troballes de Dmanisi van refutar la idea que les característiques d”Homo erectus’ van propiciar el primer èxode d’Àfrica»\nEls descobriments de Dmanisi també van refutar escenaris alternatius (Agustí i Lordkipanidze, 2011).\nCarbonell et al.\n(1999), per exemple, van proposar un escenari cultural en què un augment significatiu del Mode 2 o acheulià, amb la innovació tecnològica que va suposar la fabricació de bifaces, va provocar una migració cap a l’exterior d’Àfrica de les poblacions més primitives que encara utilitzaven el Mode 1 o les eines olduvaianes.\nNo obstant això, la primera prova de l’existència d’eines del Mode 2 (en Konso-Gardula, Etòpia) està datada en prop d’1,4 milions d’anys, mentre que els homínids de Dmanisi són de fa aproximadament 1,8 milions d’anys.\nNo obstant això, amb prou feines podríem considerar aquests diferents successos com una «onada migratòria».\nAl contrari, la majoria eren casos de migració aïllats i independents.\nL’expansió de la gran hiena P. brevirostris, per exemple, va tenir lloc fa poc menys de dos milions d’anys, mentre que l’hipopòtam H. antiquus la va seguir quasi 400.000 anys després.\nLa primera evidència del babuí Theropithecus a Espanya és de fa quasi un milió d’anys, 600.000 anys després de l’arribada d’H. antiquus.\nA causa d’això, resulta difícil reconèixer l’existència d’una única onada migratòria que haguera traslladat part dels ecosistemes de la sabana del plistocè inferior des d’Àfrica fins al sud d’Europa, incloent-hi fins i tot els homínids.\nPerò també és complicat detectar l’empremta africana d’aquesta migració a Dmanisi (Agustí i Lordkipanidze, 2011; Tappen, Lordkipanidze, Bukshianidze i Ferring, 2007).\nEls defensors de l’onada migratòria al·ludeixen a la presència d’espècies africanes a Dmanisi (a part dels hominins, per descomptat).\nMencionen la presència del felí dents de sabre M. whitei, el giràfid Paleotragus sp. i l’estruç gegant Struthio dmanisiensis.\nNo obstant això, Vekua et al.\n(2002) atribueixen el Megantereon de Dmanisi a l’espècie europea M. cultridens.\nEl giràfid Paleotragus sp. és més un vestigi del pliocè que no una girafa d’origen africà.\nSabem que alguns representants d’aquest gènere semblen haver sobreviscut a la serralada de l’Himàlaia durant el pliocè, després de l’extinció a Europa al final del miocè.\nEn contrast, una ullada a la resta de la fauna de Dmanisi revela una aclaparadora majoria d’elements comuns a la fauna europea del plistocè inferior: mamuts arcaics (Mammuthus meridionalis), cavalls (Equus stenonis), rinoceronts (Stephanorhinus etruscus), cérvols (Eucladoceros senezensis, Cervus perrieri, Pseudodama nesti), gaseles (Gazella borbonica), ovibovins (Soergelia sp.), dents de sabre (Homotherium latidens) i gossos salvatges (Canis etruscus).\nFins i tot les hienes de Dmanisi pertanyen a la forma típica del pliocè europeu, Pachycrocuta perrieri, i no a la gran hiena P. brevirostris.\nLlig l’article sencer al web de Mètode\nDavid Lordkipanidze, paleantropòleg, director del Museu Nacional de Geòrgia.\nQuè és Mètode?", "response": "El descobriment d'un crani de fa aproximadament 1'8 milions d'anys a Geòrgia rebat les teories de l'èxode d'Africa de l'Homo Erectus. Hi ha teories que creuen que l'espècie es va separar per una crisi climàtica, quedant-se uns a la sabana i altres als boscos. Una altra teoria creu que uns eren més innovadors, i altres més primitius.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2775", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El Govern, a través del secretari d'Administracions Locals, Miquel Àngel Escobar, s'ha compromès ha negociar amb l'Estat, en les comissions bilaterals, la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL).\nHo ha fet davant representants municipals electes de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en la clausura de la 4a Escola de Governs Locals, al Monestir de Poblet (Conca de Barberà), aquest dissabte, als quals ha agraït l'esforç fet des de les administracions locals amb la crisi econòmica i amb l'ofegament del 155.\nEscobar també ha promès un increment de les inversions per al món local i polítiques territorials que frenin l'envelliment dels pobles.\nPer la seva banda, el president de l'ACM, David Saldoni, ha destacat la importància de la formació dels representants i tècnics municipals que han rebut, en aquesta 4a Escola de formació de l'Associació, eines i estratègies per comunicar millor.\nL'escola ha comptat amb més de 150 inscrits.\nL'ACM ha tancat aquest dissabte al migdia al Monestir de Poblet, la 4a Escola de Governs Locals, centrada en aspectes de la comunicació i amb la vista posada en les eleccions municipals del 2019.\nLes formacions s'han fet durant dos dies amb tallers i ponències sobre eines i tècniques de comunicació que ajudin els representants electes i els futurs candidats locals a arribar millor a la ciutadania.\nLa proposta formativa ha comptat amb més de 150 assistents d'arreu de Catalunya.\nA la cloenda hi ha participat el Secretari d'Administracions Locals i relacions amb l'Aran, Miquel Àngel Escobar, ha agraït als ajuntament el seu compromís amb el país, sobretot durant la crisi econòmica i la paralització institucional amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. \"heu contribuït a mantenir la dignitat de país\", ha apuntat Escobar.\nEl secretari de Presidència ha assegurat als representants municipals que el Departament està compromès en ser \"la porta d'entrada\" de totes les reivindicacions i necessitats dels consistoris.\nEntre els compromisos que ha assumit davant dels present a l'Escola de l'AMC, Escobar ha assegurat que es negociarà amb l'Estat la derogació de la llei LRSAL que ha penalitzat els ajuntaments i els ha convertit en \"gerents\" culpables del deute.\n\"És una penalització que no us correspon i aquest objectiu està incorporat en les bilaterals de l'Estat i intentarem que el canvi que s'ha produït a Madrid ajudi en aquest sentit\", ha apuntat el secretari d'Administracions Locals.\nEscobar també ha assegurat que \"combatran\" per incloure un nou pla d'inversions dignes per als municipis als pressupostos.\n\"Us esperem en aquest combat intern i parlamentari\", ha demanat.\nI finalment, també ha assegurat que es treballarà en noves polítiques territorials per frenar l'envelliment dels pobles i mantenir la cohesió i la diversitat al país.\n\"Que no ens llevem un dia i ens faltin municipis\", ha advertit.\nEscobar també ha celebrat la formació dels representants municipals.\n\"El ciutadà és cada vegada més empoderat, més exigent, amb més criteri i més formació.\nAixò és bo i obliga als representants a tenir també capacitats, i no només màsters, per atendre amb qualitat les exigències de la ciutadania\", ha apuntat.\nTambé el president de l'ACM, David Saldoni, ha tornat a insistir en la importància que el món local i, sobretot, els electes estiguin ben formats per fer millor la seva feina.\nSaldoni també ha destacat que \"l'ACM aposta per la qualitat i per donar eines per apropar-nos i escoltar els nostres ciutadans i donar-los uns millors serveis\".\nL'Escola s'ha tancat amb una taula rodona amb la participació dels periodistes Sara Gonzàlez, Neus Tomàs i Jordi Barbeta.\nAl llarg de dos dies han passat diferents professionals del món de la comunicació com Xavier Peytibí, Pau Canaleta, Albert Saéz o Ferran Ramon Cortés que han destacat la importància de ser proper, cuidar la imatge o tenir una estratègia comunicativa.\nL'ACM té previst iniciar més jornades centrades en la preparació de les eleccions municipals tant a la seu de l'ACM com a les diferents comarques catalanes.", "response": "S'ha tancat la 4a Escola de Governs Locals, dedicada a les eleccions i els candidats. D'aquesta manera rebran una bona formació i s'asseguren de saber connectar amb la ciutadania i exercir bé el seu paper. Han comptat amb més de 150 participants de Catalunya. També es negociarà amb l'Estat l'abolició de la llei LRSAL i un pla de pressupostos municipal nou.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2694", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Barcelona en Comú tornaria a guanyar les eleccions a la capital catalana amb un 16,2% dels vots, seguida d'ERC amb un 12,4%.\nHo recull el baròmetre municipal presentat aquest dilluns, el qual constata que els republicans perden la primera posició obtinguda al sondeig del mes de desembre.\nEn concret, el partit d'Alfred Bosch perd quatre punts respecte l'últim baròmetre, mentre que la formació d'Ada Colau passa del 16,3% al 16,2%.\nPel que fa a la resta de forces, el tercer partit més votat si ara se celebressin eleccions seria el PSC, amb un 6,1% dels vots (-3,2%), seguit del PDeCAT amb el 5,6% (-0,2%) i de Ciutadans amb el 5,2% (-1,2%).\nFinalment, la CUP manté el 3,6% de la intenció de vot ja assolit al darrer baròmetre i el PP obté un 0,6% (-0,4%), mentre que un 35% dels veïns afirma que no sabria a qui votar si ara es celebressin eleccions.\nD'altra banda, el sondeig recull que un 55% dels barcelonins creu que la gestió d'Ada Colau al capdavant de l'ajuntament és bona o molt bona.\nLa valoració que els veïns atorguen a la gestió del govern municipal és la més elevada des del 2002, i suposa un 3,4% més que el baròmetre del mes de desembre.\nEl portaveu del govern i primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha celebrat els resultats respecte la intenció de vot i sobre l'aval a la gestió municipal assegurant que constaten que BComú és una força política \"creïble i sòlida\".\n\"Com està passant a altres ciutats del canvi, es veu com els nous ajuntaments han demostrat que es podia governar de forma eficient, i la ciutadania ho valora de manera molt clara\", ha assegurat.\nPisarello ha contraposat els resultats positius de Colau al descens d'Esquerra i Ciutadans, afirmant que \"la ciutadania no premia a aquells que polaritzen el debat polític\".\nA parer del primer tinent d'alcaldia, les formacions polítiques que s'han posicionat clarament a favor o en contra de la independència de Catalunya han estat implícitament penalitzades pels veïns de la ciutat.\n\"El baròmetre demostra que hi ha forces polítiques que no són convincents per a la ciutadania\", ha afegit, vanagloriant-se del fet que BComú sí que ha mantingut el percentatge d'intenció de vot en comparació al desembre.\nPel que fa al 35% de veïns que afirmen que no sabrien quin partit votar si ara se celebressin eleccions, Pisarello també ho ha atribuït a les conseqüències de la política nacional.\nAixí, ha senyalat que \"la ciutadania considera que és important arribar a una solució [sobre Catalunya i Espanya], però no hi ha cap prova empírica que digui que aquell que ofereix solucions polaritzant, acabi sent premiat\".\nAl mateix temps, també ha apuntat que part del percentatge d'indecisos correspon al fet que el sondeig es va fer entre el 4 i el 15 de juny –just després de la presa de possessió del nou govern de la Generalitat i del canvi a l'executiu espanyol-.\nColau i Trias, els més coneguts i valorats\nPel que fa a la puntuació dels líders polítics municipals, Ada Colau (BComú) i Xavier Trias (PDeCAT) se situen com els més ben valorats, tots dos amb una nota del 5,4.\nEls segueix el republicà Alfred Bosch amb un 5,3, mentre que Jaume Collboni (PSC) obté un 5.\nAl seu torn, els veïns suspenen Maria José Lecha (CUP) amb un 4,6, Carina Mejías (Cs) amb un 3,1 i Alberto Fernández Díaz (PP) amb un 2,7.\nFinalment, en relació a la popularitat dels caps de llista dels grups municipals, a Ada Colau la coneixen el 97,5% dels enquestats, seguida de Xavier Trias, amb un 90,4% de popularitat entre els veïns.\nAl seu torn, a Alberto Fernández Díaz el coneixen un 73,9% dels barcelonins, mentre que a Alfred Bosch i Jaume Collboni els identifiquen aproximadament la meitat dels enquestats (52,9% i 51,7%, respectivament).\nEn canvi, a Carina Mejías la coneixen un 27,1% dels consultats, i a Maria José Lecha només un 14,6%.", "response": "Segons el baròmetre municipal, BComú seria el partit més votat, amb un 16'2% de vots, i Ada Colau i Xavier Trias són els més ben valorats. Més de la meitat dels catalans asseguren estar satisfets amb el govern de Colau, però el 35% dels veïns no tenen clar qui votar, probablement a conseqüència de la situació entre Espanya i Catalunya.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_445", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El jutjat de primera instància número 1 de Girona ha decidit que l’exèrcit pugui participar al saló Expojove però manté el vet a l’uniforme militar.\nLa interlocutòria estima dues de les mesures cautelars que demanava el Ministeri de Defensa espanyol i permet que les forces armades puguin tenir estand al saló, que se celebrarà de l’11 al 14 d’abril.\nA més, el jutge resol mantenir aquesta mesura cautelar fins que no hi hagi sentència.\nÉs a dir, que es pot aplicar també en edicions posteriors a la del 2018.\nPer contra, la interlocutòria sí que permet a l’organització ‘excloure la presència de personal uniformat a l’estand’.\nLa batllessa de Girona, Marta Madrenas, diu que la decisió del jutge els satisfà perquè dóna compliment al codi ètic de Fira de Girona i confia que l’exèrcit no participi al certamen.\nPrecisament, perquè les forces armades sempre han defensat la necessitat d’anar-hi amb uniforme, i no fer-ho seria ‘incongruent’ i –segons entén Madrenas- ‘aniria contra els seus principis’.\nLa interlocutòria, que signa el magistrat Joan Marsal, havia de resoldre sobre les tres mesures cautelars que sol·licitava el Ministeri de Defensa.\nLa primera, que les forces armades puguin participar al proper Expojove (que començarà la setmana vinent).\nLa segona, que aquesta decisió es faci extensiva als tres anys de veto.\nI la tercera, que la Fundació Fira de Girona no pugui excloure la presència de soldats uniformats a l’estand.\nEl magistrat agrupa les dues primeres mesures cautelars perquè entén que són ‘les cares de la mateixa moneda’ i l’una és ‘conseqüència’ de l’altra.\nPel què fa a si els soldats poden o no vestir uniforme, però, la interlocutòria ho tracta a part, perquè entén que aquesta mesura, sobretot, es basa en la ‘discrepància’ a l’hora d’interpretar el codi ètic de la Fira.\nEl jutjat conclou que l’exèrcit pot participar a l’Expojove i fixa que aquesta mesura cautelar es mantingui fins que hi hagi sentència.\nA l’hora de fonamentar-ho, la interlocutòria es basa, sobretot, en una qüestió de terminis.\nSegons recull l’escrit, Fira de Girona no va aprovar les normes de participació als diferents certàmens que organitza fins al 26 d’abril del 2017.\nÉs a dir, un mes després que s’hagués celebrat el darrer Expojove.\nEl jutjat recorda que, a l’hora de sancionar l’exèrcit, la Fira es va emparar en aquestes normes.\nI que, per tant, ‘s’aplica al Ministeri de Defensa una clàusula sancionadora que es va redactar i publicar una vegada que el contracte ja s’havia consumat’.\nA més, la interlocutòria subratlla que l’exèrcit no va saber que se li havia obert un expedient sancionador fins al 7 de març d’aquest any, quan va sol·licitar poder participar una altra vegada a l’Expojove.\nEn conseqüència, el jutjat estima la demanda de l’estat i anul·la de manera cautelar la sanció que s’havia imposat a les forces armades, permetent que puguin tornar a tenir estand.\nA diferència del què va reclamar l’advocat de la Fira, la interlocutòria no restringeix la decisió a aquest 2018, sinó que l’allarga fins que hi hagi sentència.\nSabia que no podia dur uniforme\nPel què fa a l’uniforme, el jutjat de primera instància número 1 tomba la demanda que li feia el Ministeri de Defensa.\nEl magistrat entén que Fira de Girona pot vetar la vestimenta militar en base al seu codi ètic.\nUnes normes que ja eren vigents per a l’edició de l’Expojove del 2017, i de les quals l’exèrcit n’estava al càrrec.\nPrecisament, la interlocutòria recorda que abans que se celebrés el certamen, ‘hi ha correus del març de 2017 en què la Fundació Fira de Girona informava el Ministeri de Defensa que la uniformitat militar conculcava el seu codi ètic’.\nEl magistrat no entra en el fons de la qüestió, però sí que argumenta que en cap moment l’exèrcit va manifestar el seu desacord amb aquesta interpretació ni va acudir als tribunals per denunciar-ho.\n‘La inactivitat judicial del Ministeri de Defensa davant d’aquesta interpretació del codi ètic, que li era coneguda des de fa més d’un any, impedeix adoptar la mesura cautelar sol·licitada’, subratlla interlocutòria.\nLa decisió no és ferma i s’hi pot interposar recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Girona en un termini de vint dies.", "response": "El Ministeri de Defensa va demanar que s'anul·lés la sanció imposada a l'exèrcit i que no se'ls exclogués per l'uniforme. Finalment, es permetrà a l'exèrcit participar al saló ExpoJove i tenir el seu propi estand, encara que per codi ètic, l'uniforme segueix vetat i, si hi volen participar, no l'hauran de portar posat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2295", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decretat presó incondicional per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell per risc de reiteració delictiva i per risc de fugida.\nTots cinc han comparegut aquest divendres al tribunal després que el jutge els cités per revisar la seva situació personal.\nTant la Fiscalia com VOX (acusació popular) havien sol·licitat que tots entressin a la presó i el jutge ha seguit el mateix criteri.\nEl jutge també havia citat Marta Rovira, que no ha comparegut i ha anunciat a través d'una carta que opta per marxar a l'estranger.\nAquest mateix divendres, Llarena els ha processat per rebel·lió i malversació (menys Forcadell, que només per rebel·lió).\nAmb la decisió del jutge instructor, ja són nou els empresonats per la causa del procés.\nL'empresonament de Jordi Turull -candidat a la presidència- complica la segona sessió del ple d'investidura prevista per dissabte.\njutge ja els ha processat per rebel·lió.\nFinalment, i després d'un recés, ha comunicat la decisió a les parts aquesta tarda.\nEl magistrat s'ha alineat amb la Fiscalia i VOX i ha decidit que es donen elements suficient per decretar la seva entrada a la presó.\nAmb la decisió del jutge instructor, ja són nou els empresonats per la causa del procés.\nA banda dels empresonats, cal sumar-hi els que estan a l'estranger: Carles Puigdemont, Antoni Comin, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i ara també Marta Rovira.\nIndicis \"racionals i ferms\"\nEl jutge considera que, un cop té pràcticament enllestida la instrucció, hi ha un \"risc greu\" de fugida i de reiteració delictiva ja que s'enfronten a un judici per rebel·lió.\nUn delicte que pot arribar als 30 anys de presó.\nLlarena ha comunicat aquest mateix divendres la interlocutòria on processa 25 dels 28 investigats (13 per rebel·lió), A partir d'aquest nou moment processal, el jutge creu que allò que al principi de la investigació \"eren sospites\" ara ja són \"indicis racionals i ferms de la possible perpetració d'uns fets\".\nCreu també que queda acreditada la participació dels processats en tots ells i desconfia de les seves declaracions.\n\"No s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions de l'instructor sigui permanent\", ha manifestat.\nTornen a la presó\nTots ells ja havien passat per la presó (en el cas de Forcadell només una nit).\nDe fet, tot tornen a les presons que ja coneixen: els homes a Estremera i les dones a Alcalà-Meco.\nEls consellers destituïts Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull van ingressar a la presó el 2 de novembre per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.\nPosteriorment, quan la causa va passar a mans del Suprem, el jutge instructor Pablo Llarena els va citar a declarar (4 de desembre) i va decretar llibertat sota fiança de 100.000 euros per a tots quatre (i va mantenir empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els 'Jordis').\nA banda dels consellers destituïts, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també va passar la nit del 9 de novembre a la presó d'Alcalà-Meco mentre reunia els diners de la fiança imposada, en aquest cas, pel mateix jutge Llarena (150.000 euros).\nLa secretària general d'ERC, Marta Rovira, va ser la darrera en declarar al Suprem.\nHo va fer el 19 de febrer i el jutge li va imposar una fiança de 60.000 euros i l'obligació de comparèixer cada quinze dies al jutjat.\nAquest divendres, però, ha decidit no comparèixer i ha comunicat a través d'una carta que marxava a l'estranger.\nComplicacions del ple\nEn el cas de Turull, la seva entrada a la presó complica el ple d'investidura previst per dissabte.\nTurull és oficialment el candidat i, després del primer intent fallit, havia de sotmetre's a una segona votació 48 hores després.", "response": "El Tribunal Suprem ha enviat Turull, Rull, Romeva, Bassa i Forcadell a presó incondicional per risc de fugida. El jutge considera que hi ha possibilitats que, en enfrontar-se a un judici per rebel·lió, hi hagi reiteració delictiva o marxin a l'estranger motivats per la causa independentista. Els acusats ja han declarat que no ho faran.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_571", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "L’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Balcells, va fer dimarts a la nit, la seva primera xerrada «El Palau, present i futur» (vídeo) on va fer balanç del que havia estat el primer mig any de govern municipal, amb les accions empreses per tirar endavant tant els grans projectes, com la resta de programa, i les expectatives pel que resta de mandat.\nL’acte, que va omplir la sala d’actes de l’Edifici Sociocultural, fou presentat i moderat pel delegat de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a Ponent, Oriol Bosch.\nTambé va recollir i donar a veu a les preguntes formulades pel veïns, tant prèviament per correu electrònic (més d’una dotzena) com qui ho va voler fer per escrit en el mateix acte.\nUn acte que es va poder seguir en directe, en streaming, pel canal de Youtube de l’Ajuntament del Palau i on també es pot veure gravat.\nLes quatre pedres\nBalcells va atendre als mitjans de comunicació, abans de la xerrada, on va explicar en especial els quatre grans projectes de mandat (fent el símil a les quatre pedres que fan falta per assentar qualsevol projecte o estructura), la situació actual i les expectatives.\nL’escola\nLa nova escola pública, que es situaria a tocar de l’actual del passeig de Sant Roc i amb la que es complementaria, és el gran projecte, juntament amb la Llar d’Infants.\nFrancesc Balcells va explicar que està tot a punt per tirar endavant, «entra en el primer plec de convenis», però la seva construcció està condicionada a la situació del país.\nSobretot a que s’aprovi el pressupost de la Generalitat i que no hi hagi eleccions.\nTambé va dir que l’edifici de l’escola de la plaça de la Generalitat es destinaria a acollir entitats locals.\nLlar d’infants\nAnnexa a la nova escola, encara que són dos projectes independents, és la construcció de la Llar d’infants que s’ha de fer amb el PUOSC, motiu pel qual Balcells va dir que ha d’estar enllestida en aquest mandat.\nL’alcalde va recordar que el Palau és l’únic municipi del Pla d’Urgell que no té aquest equipament com a servei municipal.\nI va considerar que és necessari per potenciar el creixement del poble.\nUn creixement que va vincular a comptar amb bons equipaments i ja disposar d’una gran base social, amb 23 entitats (les dos últimes, la del Jovent i una d’Amics del Motor).\nA més de disposar de superfície, tant per empreses i industria al polígon, a tocar de l’autovia, com per habitatges a les diverses zones urbanitzades del poble.\nResidència\nUn altre dels projectes grans és dins la Residència de Ca la Cileta, per la gent gran.\nBalcells va elogiar la gestió del centre per part dels professionals que hi ha envers els seus usuaris, però va dir que cal replantejar la figura de gestió administrativa actual, una empresa de serveis municipal.\nL’alcalde va explicar que si es vol que sigui plenament pública potser caldrà buscar la fórmula d’una fundació o quelcom similar, que doni més operativitat com potser accedir a subvencions, recuperar l’IVA o rebre donacions, que en el format actual no es possible.\nTambé, com una actuació a fer tant aviat som sigui possible, hi ha la instal·lació d’un nou ascensor.\nTambé va recordar que hi ha espai municipal per una possible ampliació del servei.\nPassarel·la\nEl quart gran projecte és la construcció d’una passarel·la per a vianants i bicicletes que salvi l’autovia.\nVa explicar que es un projecte que es fa en conjunt amb Mollerussa i que s’espera comptar amb la complicitat de la Casa Canal, dins dels seu projecte de potenciar les banquetes del Canal.\nVa recordar que és una actuació que ha de comptar amb l’aprovació del que fins ara ha estat ministeri de Foment espanyol i que ja han començat a fer gestions.\nEsglésia\nPreguntat per la situació de l’església parroquial, tancada per un ensorrament parcial d’un trebol, Balcells va dir que s’havien mogut administrativament.\nAixí, esperen que el Bisbat de Solsona, propietari i responsable de l’edifici, pugi rebre una «petita ajuda» de l’IEI.\nTambé s’està insistint amb Cultura de la Generalitat, que ja ha ajudat a altres esglésies caigudes.\nI el que seria una aportació importantíssima com és el 1,5% Cultural del Govern espanyol i que ja s’han iniciat tràmits.\nTot plegat, va dir, «per deixar l’església en condicions».\nTransparència\nBalcells va justificar la xerrada dins de la voluntat del grup de govern de transparència, d’explicar el que fan (també va repassar altres punts com la creació de comissions de treball, entre altres), escoltar les demandes dels veïns i, en la propera, retre comptes dels que s’ha fet.", "response": "Balcells, alcalde de Palau d'Anglesola, va fer dimarts la seva primera xerrada del mandat, on va respondre les preguntes dels veïns. Abans, va comentar als mitjans de comunicació quins eren els projectes més importants previstos en el mandat, com la construcció d'una escola pública i una escola bressol, les reformes de la residència o la construcció d'una passarel·la de vianants.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1248", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "La indústria musical del directe ha celebrat aquest dimarts al vespre a la sala Barts de Barcelona els tradicionals Premis ARC, que s'han transformat en un reconeixement a un sector que ha treballat \"intensament\" per reactivar-se durant la pandèmia.\nEntre els guardonats hi ha l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), pels projectes Sala BCN i Sala TGN, que han impulsat la música en directe; l'Auditori de Girona per haver recol·locat la programació musical inicialment prevista abans de la Covid-19; l'Ajuntament de Barcelona per a transformar el BAM i la Música Mercè en un aparador de la música local; el Cruïlla XXS per la programació durant l'estiu; el periodista Jordi Bianciotto; o els Stay Homas per partida doble.\nEls Premis ARC han volgut fer visible els artistes, empreses i entitats que han treballat per tirar endavant en una situació d’incertesa i en un context \"crític i de crisi social i econòmica mundial\".\nLa gala ha volgut donar visibilitat al sector i reivindicat l’esforç de creadors, artistes, grups de música, empreses i professionals de tot el sector musical que van omplir de continguts els mesos de confinament i que, posteriorment, han seguit treballant per a la represa de l’activitat durant la desescalada.\nDurant la cerimònia, en què hi han actuat artistes com Blaumut, Ladilla Rusa, Mazoni i Aiala i que ha estat presentada pel músic i guionista Ferran Aixalà, també s'ha reconegut Ixent Sampietro d’Èxits Management & Produccions amb el reconeixement al mànager d'ARC que ha destacat per la seva tasca professional; Iban Orobitg d’OA2 Produccions amb el guardó al representant que ha destacat en l'organització d'esdeveniments; i Rosa Galbany de Taller de Músics i Xavi Pascual de Promo Arts Music com a promotor d'ARC que ha destacat en l'organització d'esdeveniments.\nEl premi a la trajectòria professional com a soci se l'ha endut Martín Pérez, responsable de Concert Studio.\nReivindicacions i urgències del sector\nEl president de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Jordi Gratacós, constata a l'ACN que amb la situació actual era \"difícil\" plantejar uns guardons a l'ús, i per això han volgut reconvertir-los excepcionalment en uns \"reconeixements\" a tot el sector de la música en viu.\nUn àmbit, aquest, que considera el més perjudicat per la covid-19 si més no quant a les limitacions a l'activitat.\nAmb aquesta redefinició dels premis la gala ha servit també per expressar reivindicacions i urgències del sector en vistes a l'any 2021, i per \"fer pedagogia\" sobre la importància de la música, \"percebuda a vegades com un esbarjo\".\nGratacós reclama a les \"estructures polítiques\" que \"s'adonin\" del pes específic de la música en viu, i que no faltin les ajudes i \"canvis legislatius\" per protegir-la ara i en el futur.\nEl president de l'ARC recorda que els Ajuntaments són \"els grans promotors\" i a la vista del que ha passat enguany demana \"canvis legislatius\" i fins i tot \"recuperar la idea de festes de pagament\" perquè el 2021 no es repeteixi la mateixa situació.\nI és que Gratacós augura que la crisi s'allargarà \"més d'un any i de dos\".\nPer això reclama més \"claredat\" legislativa i una reestructuració general del sector, \"de cap a peus\".\n\"Després d'una gran crisi hem d'aprofitar i fer net\", rebla.\nDesprés de la gala Gratacós s'ha mostrat molt crític amb les institucions polítiques i culturals durant la crisi del coronavirus i ha remarcat que \"la d'avui més que una nit de premis és una nit de reconeixements\".\nVisiblement preocupat també ha valorat la feina del sector cultural i l'ambició \"per trobar solucions\" en aquests moments excepcionals, on ha afirmat que la cultura \"necessita replantejar els seus fonaments i planificar el futur de cap a peus\".\n\"Necessitem i demanem un pla de viabilitat per al 2021.\nEls de la música i les arts, abans que professionals, som amateurs, amants.\nEns estimem la feina, estem a punt per al futur\", ha sentenciat.\nPer la seva banda, els Stay Homas, triomfadors de la nit amb dos premis, han manifestat la sorpresa que ha estat el 2020 per a ells.\n\"Estem recollint un premi de música en un any on hi ha hagut menys música que mai\", ha dit Guillem Boltó, un dels membres del grup.\n\"Sense suport de la gent no arribem enlloc i estem frisant perquè surtin mesures amb les quals puguem fer concerts com Déu mana\", ha afegit.\nMés de 40 anys gestionant música en directe\nARC és l’associació degana de professionals del sector de la indústria musical amb més antiguitat de l'Estat.\nL'Associació Professional d’Agents, Promotors i Mànagers de Catalunya, amb 40 anys d'història, té associades més de 70 empreses del sector de la música en viu, que representen un 80% de les empreses del sector.\nARC coedita l’Anuari de la Música, des de fa 20 anys i és una referència pel sector i institucions.", "response": "Els Premis ARC han tingut lloc a la sala Barts aquesta nit, dedicats a la indústria de la música en directe. S'ha donat reconeixement als artistes, empreses i entitats que han lluitat per tirar endavant el sector després de la pandèmia. Jordi Gratacós demana ajudes i canvis legislatius per al sector després d'haver estat dels més copejats per la pandèmia.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1524", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "La recta final del judici de l'1-O ja està en marxa.\nLes defenses, des de primera hora d'aquest dimarts, s'encarreguen de rebatre els arguments exposats la setmana passada per les acusacions.\nEl primer en parlar ha estat Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras -considerat el \"motor\" de la rebel·lió per la Fiscalia- i Raül Romeva, que ha denunciat una \"causa general\" contra l'independentisme que neix el 2015 arran d'una ordre de la Fiscalia de l'Audiència Nacional prèvia a la declaració de sobirania del 9 de novembre d'aquell any, votada per Junts pel Sí i la CUP.\nA partir d'aquí, \"es comença a investigar el Govern de la Generalitat\", ja a principis de 2016.\nDe fet, ha dit, aquest document és una “fantasia de màrqueting” utilitzat per les acusacions com a prova de càrrec.\n\"S'està investigant el moviment independentista\", ha reflexionat Van den Eynde, que ha denunciat un \"procés paral·lel\" per part de la Fiscalia als marges de la norma i una \"persecució\" de les ideologies.\nVan en Eynde ha indicat que els \"drets fonamentals\" estan en joc, especialment pel rol de les acusacions i també per la manera com s'ha investigat la causa, marcada per l'actuació de Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil que ha bastit el relat de l'acusació i a qui l'advocat ha situat al centre del seu discurs.\nTambé ha negat la violència en la manifestació del 20 de setembre, una de les principals tesis que assenyalen les acusacions.\nTambé s'ha referit a la causa oberta al jutjat número 13 de Barcelona, on hi ha processats fins a una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat, i segons la qual no ha tingut accés cap dels advocats de les defenses, malgrat que les proves derivades per aquest jutjat al Suprem han servit a les acusacions.\nAlgunes d'aquestes proves, ha recalcat Van den Eynde, s'han obtingut de la \"monitorització\" generalitzada de l'Administració catalana, i ara els correus estan \"en mans d'un diari\".\n\"Hi ha hagut molt soroll, estridències i exageracions.\nUn soroll de fons ensordidor que ens ha apartat de la melodia dels fets, que és on el tribunal pot anar a buscar què ha passat en aquesta sala\", ha assenyalat l'advocat de l'exvicepresident i de l'exconseller d'Afers Exteriors.\nSegons ell, la sentència servirà per situar els límits de l'acció política i la resposta \"penal\" a un parlament amb \"diputats inviolables\".\nLes bases de l'acusació\nEl lletrat ha posat de manifest que hi ha un \"desacord\" en les bases de l'acusació, perquè la Fiscalia planteja la rebel·lió i l'Advocacia de l'Estat se centra en la sedició.\n“La tesis és antitètica entre la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.\nI abans que comencin a parlar les defenses ja hi ha un desacord monumental entre les bases de l’acusació”, ha declarat.\nDe fet, l’advocat de Junqueras i Romeva ha avisat que la Fiscalia, més que ningú, hauria de ser “neutral”, i ha dit que “no estaria de més que es disculpés” per l’ús que ha fet del llenguatge, utilitzant paraules com “barricades”, “setge”, “atrinxerats” o “devastació”.\nSegons Van den Eynde, els fiscals “tenen dos cotxes trencats i parlen d'apocalipsis, i quan parlen de terrat, és una teulada”.\n\"Ens costa trobar referències a la prova\", ha afegit Van den Eynde, que també veu \"difús\" el paper dels Mossos en la presumpta rebel·lió.\nEntre les omissions, ha indicat, hi ha els drets fonamentals i l'anomenada \"última ràtio\".\nEl que està en joc, ha dit, és la \"resposta penal a la mobilització ciutadania\", és a dir, el seu dret a manifestació, i ha avisat al Tribunal Suprem que allò que resolgui, “generarà dret”.\n“No és un cas en què haguem d’anar a buscar precedents, és un cas que crearà el codi penal aplicable a la dissidència política\", ha recordat.\nPel que fa a Vox, el seu paper és el de dotar d'un \"marc ultra\" a tota la causa, impregnada per l'extrema dreta.\nA l'espera de les últimes paraules\nEls lletrats disposen d'una hora per defensar cadascun dels acusats que patrocinen.\nAixò vol dir, per exemple, que Van den Eynde disposarà de dues hores per defensar Junqueras i Romeva, mentre que Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, en tindrà tres.\nQuan acabi el torn dels responsables de la defensa, els acusats tindran quinze minuts cadascun per a les últimes paraules abans que Manuel Marchena proclami el judici vist per a sentència.\nHauran estat quatre mesos de procés judicial que s'han barrejat amb eleccions al Congrés, a Europa i als municipis.", "response": "L'advocat Van den Eynde denuncia una \"causa general\" contra l'independentisme i una persecució ideològica per part de la Fiscalia. Assegura que algunes proves són absurdes, i demana a la Fiscalia que sigui neutral. Abans que Marchena proclami el judici per a sentència, cada acusat tindrà 15 minuts per parlar, i els advocats 1 hora per cada defensa de cada acusat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_867", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Feia mesos que hi treballaven i avui, amb Àngels Chacón al capdavant, n’han fet la presentació pública.\nCentrem es defineix com el “primer partit post-procés” que vol trencar la polarització i ocupar un espai polític de “centre” que consideren que ha quedat orfe.\nChacón, que fa uns dies va deixar la secretaria general del PDECat per a impulsar el nou projecte polític, encapçala aquest nou intent de refundació del vell espai convergent, esmicolat i transformat amb el procés.\nMalgrat que el PDECat no va aconseguir obtenir representació en les darreres eleccions al parlament, els fundadors de Centrem estan convençuts que aquesta vegada sí que podran aglutinar prou electors per a ser presents a les institucions.\nPerò no serà fins a l’any vinent, en les eleccions municipals, que els entorns del PDECat, Convergents, Lliures i la Lliga Democràtica ho posaran a prova.\nFins llavors, transitaran cap a la nova marca, amb una primera parada clau, el 12 de març, amb el congrés fundacional.\nCentrem aprovarà els seus estatuts, la ponència ideològica i una executiva encapçalada per Chacón.\nPer facilitar el trànsit dels associats de tots aquests partits a Centrem, Chacón s’ha mostrat partidària de permetre temporalment la doble militància.\nLa clau serà què faran els batlles i les bases del PDECat, les més nombroses i que sustenten l’única marca del nou espai que té drets electorals.\nChacón prova d’arrossegar-los a Centrem en un moment especialment complicat econòmicament per al partit en què militen Artur Mas i Andreu Mas-Colell i que va fitxar Joana Ortega com a número dos per Barcelona.\nEl PDECat està pendent de resolucions judicials molt rellevants: l’Audiència de Barcelona ha de determinar si és successora de Convergència, com reclama el Palau de la Música al PDECat i Junts; el cas del 3% no s’ha resolt i el partit té oberta una disputa judicial amb JxCat per la marca Junts per Catalunya.\nChacón ha donat per fet que Mas no s’afiliarà al nou partit, que es quedarà al PDECat i reforçarà el seu perfil d’ex-president de la Generalitat.\nMas, de fet, tampoc va voler fer el pas a Junts quan es van constituir com a formació política, després d’haver fracassat en l’intent d’evitar el trencament definitiu del seu espai polític en dues sigles electoralment irreconciliables.\nCentrem es fonamenta en un acord programàtic que era especialment difícil de sargir pel fet que aglutina sensibilitats autonomistes, federalistes i independentistes no partidaris de la unilateralitat.\nMés fàcil, era, en canvi, l’acostament ideològic des del centredreta.\nPrecisament, tal com va explicar VilaWeb, la base de l’acord va ser el respecte a la legalitat i la premissa que qualsevol canvi “només pot fer-se en el marc i en compliment de l’ordenament jurídic”, cosa que podria incloure tant una tercera via dins del sistema autonòmic actual com un “referèndum sobre la independència o sobre l’encaix de Catalunya a Espanya”.\nChacón s’hi ha referit en la presentació que han fet de Centrem als mitjans al World Trade Center, i ha remarcat que Catalunya és una “nació que té el deure i el dret d’incrementar el seu autogovern”.\nDe fet, a la direcció del PDECat li incomodava que s’associés l’opció de Centrem amb sectors pròxims a Societat Civil Catalana pel fet que Josep Ramon Bosch, de la Lliga, va ser un dels fundadors de l’entitat espanyolista i també en fou president.\nFonts de la direcció del PDECat van assegurar a VilaWeb que Bosch no seria al nou partit, i l’aliança amb Convergents tampoc no implicarà que hi sigui Germà Gordó, investigat pel cas del 3%.\nÉs una empresa complicada, però Chacón persisteix en l’intent de salvar un espai polític que fins ara ha naufragat sota unes noves sigles.\nPer aconseguir-ho marca perfil propi.\nDiu que es vol allunyar dels populismes “tant d’esquerres com de dretes” i defensarà la col·laboració público-privada.\nCentrem neix amb un ull posat a Barcelona.\nEls resultats a la capital catalana poden marcar el futur del partit en les pròximes municipals.\n“Barcelona ha de tornar a ser aquesta ciutat viva, atractiva, referent per a moltes ciutats del món”, ha dit Chacón.", "response": "Centrem és el nou partit d'Àngels Chacón, l'exdirigent del PDECat que vol representar la política de centre, allunyar-se dels populismes i defensar la unió publicoprivada. Esperen aconseguir suficients electors per tenir un lloc a les institucions. Chacón vol intentar afiliar el seu partit amb el PDECat, i al principi permetrà la doble militància.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_439", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "L’autora Maria Carme Roca ha guanyat el 51è Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra El far.\nEl llibre arrenca amb una celebració familiar en què la Diana descobreix que ‘la seva mare no és qui sembla’.\nA partir d’aquí comença una recerca pels secrets d’una possible infidelitat de la mare amb el seu tiet que porta la Diana als seus orígens, a l’illa de Buda del Delta de l’Ebre i al seu emblemàtic far que va caure el 1961.\nSegons Roca, en El far també hi tenen un paper clau els morts que ‘intentaran parlar amb els vius’, perquè l’autora creu que moltes vegades aquells que ja no hi són ‘tenen moltes coses a dir’.\nA la novel·la també hi ha un viatge en el temps des de finals del segle XIX, passant pel segle XX i fins al present.\nHi agafa especial rellevància el far de l’illa de Buda, que va caure la nit de Nadal de 1961, després que les onades el desfalquessin.\nLa guanyadora del premi ja compta amb una llarga trajectòria en el món editorial amb una cinquantena de llibres publicats en diferents gèneres com ara la narrativa curta, la literatura juvenil i infantil o l’assaig.\nDe tota manera, la barcelonina assegura estar especialitzada en el gènere de la novel·la històrica.\nEl premi Prudenci Bertrana està dotat en 30.000 euros.\n‘No parlem d’esquerra o dreta, unionistes o independentistes, sinó que demana que el lector completi el llibre i hi projecti les coses que viu’, ha afegit.\nVillatoro defensa que Maquiavel i Savonarola van ser ‘dues figures colossals i contradictòries’: ‘Un crema i l’altre creu que es pot canviar tot a través de la política’.\nDe fet, sosté que, d’acord amb l’assaig, es pot analitzar i situar cada polític al llarg de la història segons si es mou pels inputs d’un o de l’altre.\nDe fet, la primera idea per escriure-la li va donar el seu fill el 1990, quan tenia 2 anys i li va dir ‘Adéu papa, paperet’ i, posteriorment, li va proposar que escrivís una història sobre un home de paper.\nD’aquí surt la novel·la juvenil en què una llibreria de Praga es veu abocada a tancar perquè els propietaris no tenen fills a qui deixar-la.\nDavant del dilema, un ocell de paper ‘parla amb els millors llibres’ perquè ajudin els amos i aquests fan néixer un nen de paper que quan plora treu confeti.\nPosteriorment aquest nen aprèn a fer papiroflèxia i es converteix en diferents objectes com un avió o un vaixell per viatjar per tot el món.\nFolck és escriptor, dramaturg i actor i ja compta amb 28 novel·les publicades i ha guanyat nou premis literaris.\nEl premi Ramon Muntaner té una dotació de 6.000 euros.\nL’esquerda entre el llenguatge i la realitat\nEl llenguatge ajuda a explicar la realitat o la buida.\nAquest és el rerefons de la poesia de Marc Rovira a Cap vespre, l’obra guanyadora del 41è premi Miquel de Palol.\nRovira ha explicat que el seu objectiu és atrapar el lector, que la seva poesia faci ‘d’esquer’ i que, a partir d’aquí, comenci a aprofundir en el significat dels versos.\nEl mateix títol de l’obra ja és una declaració d’intencions.\n‘Cap vespre ja és una negació, nega una realitat que s’afirma i mostra la dualitat entre les paraules i les coses’, ha detallat.\nAquesta dualitat avança en els seus poemes i es va ‘corporitzant’ en diferents discursos sobre, per exemple, la vida, la relació entre ser adult i ‘la pàtria de l’ésser humà que és la infància’ o el sexe com a mitjà de comunicació més enllà de les paraules.\nMarc Rovira és llicenciat en filologia catalana, hispànica i teoria de la literatura.\nNo és el primer premi que rep, el 2009 va guanyar el premi de poesia Amadeu Oller amb Passejant a l’ampit d’una parpella Maula i el 2014 es va endur el XXII Premi de poesia Talúries de l’IEI amb Els ocells de la llum.\nA més, tradueix la poesia de Stéphane Mallarmé, tot un referent per a ell.\nLa cantautora Judit Nedderman s’ha emportat el premi Cerverí a la millor lletra de cançó editada del 2018 amb el tema No volem més cops.\nLa cançó fa referència a la repressió policíaca, especialment la que hi va haver durant l’1 d’octubre.\nTambé està pensada per a altres operatius policíaques com el desallotjament de Plaça Catalunya del moviment 15M el 2011 o després de la vaga general del 2012.\nNedderman ja havia aconseguit altres premis al llarg de la seva carrera com ara un Premi Enderrock el 2016 o el de Millor Disc de 2016 organitzat per La Tornada.\nEl premi Cerverí de música està organitzat per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio i compta amb la col·laboració de Vilaweb i la revista Enderrock.", "response": "Maria Carme Roca ha rebut el 51è Premi Prudenci Bertrana amb la seva obra \"El Faro\". Vicenç Villatoro ha rebut el premi Carles Rahola pel millor assaig amb \"Massa foc\" mentre Jordi Folck ha rebut el premi Ramon Muntaner. Marc Rovira ha guanyat el premi Miquel de Palol de poesia i Judit Nedderman ha guanyat el premi Cerverí.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1251", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "La renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell, segueix aixecant polseguera.\nEl sector eclesiàstic critica \"les formes\" i segueix exigint a Novell que doni les explicacions pertinents.\n\"Molts el tenien com a referent, i ara deuen estar decebuts i patint, ha deixat a molta gent penjada\", lamenta mossèn Fermí Manteca, membre del Fòrum Ondara i rector de Torà.\n\"Si hagués donat les explicacions pertinents no et quedaries així de descol·locat i no obriries la porta a tantes especulacions\", opina mossèn Climent Capdevila, de l'Agrupació Parroquial de Mollerussa i rector consultor del Bisbat de Solsona.\n\"M'hauria agradat saber-ho en comunitat i no per la premsa\", lamenta el mossèn de Mollerussa, Alfons Busto.\nEl Bisbat de Solsona va anunciar el passat 23 d'agost a través d'un comunicat que Xavier Novell havia presentat la seva renúncia al càrrec per motius \"estrictament personals\".\nUna decisió, segons s'assegurava en el comunicat, que havia pres \"després d'un període de reflexió, discerniment i oració\", però no donava més detalls.\n\"Malauradament ho hem sabut per la premsa i després ho he pogut corroborar\", explica a l'ACN mossèn Fermí Manteca, membre del grup d'opinió del Bisbat de Solsona, el Fòrum Ondara, i rector de Torà.\nTot i que el mateix mossèn reconeix que sovint divergia amb la manera de fer de Novell, creu que se li ha de retreure la seva manera de marxar.\n\"Com a mínim s'hauria d'haver reunit amb els capellans perquè oficialment seguim sense saber res\", lamenta.\nNo ha estat l'únic religiós al qual Novell ha descol·locat.\n\"És una tristesa com ho ha fet, no m'ho esperava i crec que no s'ha gestionat gens bé\", diu mossèn Jordi Orobitg, rector consultor del Bisbat.\n\"Respecto a la persona, ha decidit, però m'hauria agradat saber-ho en comunitat i no pels mitjans de comunicació\", lamenta el mossèn de Mollerussa, Alfons Busto.\nTambé mossèn Climent Capdevila, de l'Agrupació Parroquial de Mollerussa i rector consultor del Bisbat, opina que aquesta manca d'informació el que ha generat són més especulacions.\nEn aquest sentit, mossèn Eduard Ribera, membre també del Fòrum Ondara, assegura que malgrat que no li sap greu que plegui, \"ho ha fet d'una forma poc humana i menys cristina\".\n\"Per mi ha deixat la gent penjada\", diu.\nTambé des de l'Associació d'Amics de mossèn Huguet, el seu president, Ramon Segués, segueix amb incredulitat el succeït: \"Sap molt greu que plegui sense donar explicacions, deixant a treballadors i gent propera a ell d'aquesta manera\".\nConsidera que hauria d'haver donat explicacions, tot i que creu que \"ara és cada cop més complicat que ho faci\".\nRenúncia com a bisbe, però no com a sacerdot\nNovell va presentar la seva renúncia a Roma d'acord amb el cànon 401/2 del Codi de Dret Canònic, que se sol aplicar quan hi ha una situació greu o malaltia.\nSegons aclareix mossèn Manteca deixa de ser bisbe, però es manté com a capellà.\nPer a deixar de ser-ho hauria de presentar una sol·licitud de reducció a estat laïcal, un fet que el dispensaria del celibat i l'obediència.\nNi els religiosos consultats ni el mateix bisbat, però, tenen constància que Novell hagi iniciat a hores d'ara cap tràmit en aquest sentit.\nExclusiva\nNovell es va reunir diverses vegades amb el Papa abans de renunciar\nEl bisbe emèrit de Solsona ha assegurat que la Santa Seu li va ordenar no donar explicacions mentre s'alcen veus diocesanes que apunten a una \"possessió demoníaca\" i aconsellen \"exorcitzar-lo\"\nESGLÉSIA\nNovell va plegar de bisbe de Solsona per una relació sentimental amb una surienca\nL'exprelat està aparellat amb una escriptora del Bages divorciada, mare i especialitzada en temes eròtics i satànics, fet que fa més gran encara la \"perplexitat\" en entorns eclesials\nEsglésia\nEl silenci de l'Església davant del cas Novell clama al cel\nFins ara, ni la Conferència Episcopal, ni la Tarraconense ni el bisbat de Solsona han donat cap explicació sobre la renúncia del prelat\nesglésia\nEl bisbat de Solsona evita parlar de la relació sentimental de Novell i «prega» per ell\nLa diòcesi, administrada en aquests moments pel bisbe de Vic, Romà Casanova, assegura que no li correspon la corroboració de les informacions aparegudes", "response": "El sector eclesiàstic demana explicacions a l'exbisbe, Xavier Novell, que ha renunciat al càrrec per una relació sentimental. Ho va anunciar el 23 d'agost en un comunicat, i se li retreu no haver-se reunit amb els capellans per informar-ho en comunitat. Mossèn Fermí Manteca aclareix que Novell deixa de ser bisbe, però continua sent capellà.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1409", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "La quantitat de residus a les platges de València després de la celebració de la nit de Sant Joan s'ha reduït un 14%, situant-se en 32.060 quilos de cendres, segons les primeres estimacions fetes per l'Ajuntament aquest dilluns, 24 de juny, i 29 tones de residus sòlids, una xifra que creix respecte al 2018 en vora un 4%.\nAixí ho explica el Diari la Veu.\nUna vegada conclosos els treballs principals de neteja i recollida de residus a les platges de la ciutat per recuperar la seva imatge i el seu servei habitual, les celebracions de la nit de Sant Joan a València s'han saldat amb una reducció del 14% de la quantitat de cendres recollides, un lleuger augment dels residus arreplegats i un augment de la col·laboració ciutadana en haver fet un ús correcte de forma majoritària de les bosses distribuïdes per l'Ajuntament de València durant les hores prèvies a les celebracions, ha assenyalat el consistori en un comunicat.\nEnguany els quilos de cendres arreplegats arriben, segons les primeres estimacions, fins als 32.060, més de cinc tones per davall de la quantitat real recollida l'any passat.\nLes dades són així \"gràcies a la conscienciació ciutadana per respectar les platges de l'entorn del Parc Natural de l'Albufera, on no estan permeses les fogueres i cada any es registra una reducció d'aquestes\", ha ressaltat l'Ajuntament.\nEnguany, aquesta disminució ha estat \"notable\" en passar de les més de 10 tones de cendres de l'any passat a les poc més de 2 enguany.\nPer la seva part, a les platges urbanes les fogueres han deixat 30.000 quilos de cendres, per les 27.440 del 2018.\nPel que fa a la recollida de residus, enguany ha destacat l'augment de la col·laboració ciutadana.\nD'una banda, s'han recollit al voltant de 6.400 envasos amb què la gent ha contribuït en la campanya \"Ara Pots\" de reciclatge d'envasos en les platges urbanes de la ciutat on es van repartir 2.500 tiquets per al sorteig d'una bici.\nD'aquesta forma \"la gent ha respost a l'entrega de bosses de reciclatge per part del consistori\".\nEnguany s'han recollit 29 tones de residus sòlids aproximadament, segons l'estimació realitzada, un 3,9% més que l'any passat.\nLa major part dels residus s'han arreplegat a les platges urbanes –vora 24.000 quilos–, mentre que a les del sud s'estima una lleugera reducció respecte a l'any passat –5,2 tones–, pels vora 5.000 quilos recollits en les darreres hores.\nL'alcalde de València, Joan Ribó, ha agraït el treball de tot el personal municipal, de diversos serveis durant el dia d'ahir i el d'avui.\n\"Hi ha hagut un treball de coordinació eficient entre els diferents serveis municipals per a possibilitar que es restablirà de forma ràpida i eficaç l'ús normal de les platges i del passeig marítim a primera hora del matí\".\nRibó també ha posat en valor el paper de tots els veïns que han col·laborat seguint les recomanacions indicades per l'Ajuntament.\nEl dispositiu iniciat a les 4 de la matinada per netejar totes les platges de la ciutat ha conclòs a les 9 del matí.\nHi han intervingut 226 treballadors municipals, sumant-se així a tots els que des d'ahir participaren en el repartiment de bosses, de llenya i en la neteja del passeig marítim.\nA tots aquests se sumaran uns altres 34 operaris amb tres màquines per a netejar la zona d'arena i un camió recol·lector per a platges de caixa oberta que participaran en les tasques de repassada durant la jornada de demà.\nTot l'operatiu de neteja urbana i gestió de residus sòlids ha comptat amb un pressupost total de més de 38.000 euros.\nCelebracions en àrea urbana\nPel que fa a les celebracions organitzades per comissions falleres i associacions veïnals als dos darrers caps de setmana, per a les quals es varen repartir 77 contenidors metàl·lics per a la recollida de cendres, s'estima que s'han arreplegat vora 6.000 quilos de cendres.\nA més, s'han inspeccionat desenes de celebracions realitzades per tot el nucli urbà.\nUn home cremat a Torrevella\nPer altra banda, un home de 83 anys ha estat traslladat a l'Hospital General d'Alacant amb cremades i una intoxicació etílica després de caure en una foguera durant la celebració de la nit de Sant Joan a Torrevella (el Baix Segura), segons han informat des del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU).", "response": "Les cendres recollides després de la nit de Sant Joan fan un total de 32.060 kg, un 14% menys que l'any anterior. En canvi, la quantitat de residus ha augmentat lleugerament amb un total de 29 tones. Joan Ribó felicita la ràpida actuació dels serveis i veïns que hi han col·laborat. Només un home de 83 anys ha estat hospitalitzat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2182", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Les 16 estacions d'esquí de Catalunya han generat els cinc últims anys de la crisi un impacte econòmic de 2.342 milions d'euros, dels quals, els 70% s'han quedat a les comarques de muntanya lleidatanes, segons un estudi elaborat per Esade i la Universitat Pompeu Fabra amb motiu de la presentació de la temporada 2015-2016.\nEl conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha presentat la temporada afirmant que el bon comportament de les estacions d'esquí del Pirineu català consolida l'estratègia del Govern de diversificar geogràficament la indústria turística a la vegada que ajuda a desestacionalitzar la temporada turística.\nL'objectiu per aquesta temporada és augmentar un 7% el nombre d'esquiadors.\nEn l'acte de presentació també ha intervingut Xavier Nolla, president de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya (Acem), i Xavier Espasa, director de l'Agència Catalana de Turisme (ACT).\nEl conseller ha destacat que les 16 estacions d'esquí catalanes (10 d'esquí alpí i 6 d'esquí nòrdic, són els principals motors econòmics de desenvolupament de les comarques del Pirineu català i una ''peça clau'' a l'hora de potenciar el turimse de les comarques d'interior i de muntanya.\nNolla ha destacat que en aquesta temporada les 16 estacions d'esquí han invertit 13 milions d'euros, un milió més que el paquet d'inversions que es va registrar la temporada passada.\nAquesta inversió d'aquest any és la més elevada des de l'any 2010.\nDel total d'inversions, 5,5 milions s'han destinat a la millora de pistes, accessos i màquines, 4,5 milions a producció de neu i 3 milions a remuntadors.\nDe les inversions realitzades aquesta temporada, 4,8 milions s'han desemborsat per part de les pistes de Girona i la resta, 8,2 milions s'han invertit a Lleida.\nTres instal·lacions obertes aquest cap de setmana\nNolla ha començat la seva intervenció dient que els gestors de les pistes d'esquí ''estan contentíssims'' per les nevades i el fred dels últims dies que ha permès que les pistes de Masella hagin pogut obrir aquest dimarts, La Molina que obrirà aquest divendres i les tres zones de Baqueira que obriran durant aquest cap de setmana.\nLa previsió és que el Pont de la Puríssima estiguin en funcionament les 16 estacions d esquí catalanes.\nEl president de la patronal de les pistes d'esquí catalanes ha recordat que aquestes més bones perspectives que tenen els empresaris del sector es basen tant per les previsions de fred que hi ha per a l'inici de la temporada com pel fet que aquest any ja s'han obert instal·lacions per les nevades de la tercera setmana de novembre, contràriament a l'any passat que la primera nevada va caure el 6 de desembre.\nUn de les novetats d'aquest any és que les pistes de Tavascan obriran el 4 de desembre i suposa recuperar aquestes instal·lacions que la temporada passada van haver d'estar tancades per problemes en la infraestructura.\nEl preu de forfait en la gran majoria es manté i hi ha instal·lacions a 49 euros a Baqueira, 42 euros Masella i 41 euros La Molina però quan afegeixes les promocions i els descomptes que ha dissenyat cada instal·lació el preu mig baixa a la meitat, ha destacat Nolla.\nTot i això, entre l'any passat i aquest el preu s'ha intentat mantenir per aprofitar la millora de la situació econòmica i aconseguir arribar als 2 milions d'esquiadors que és el topall que es va obtenir abans de la crisi, segons ha explicat Nolla.\nLa presentació de la temporada 2015-2016 ha servit per presentar també l'estudi d'impacte econòmica de l'activitat de l'esquí al Pirineu català.\nEntre les xifres presentades, Nolla ha destacat que per cada euro de despesa en forfet es genera una despesa de 6 euros.\nA més, per cada lloc de treball que es contracte en un remuntador es generen 5 llocs de treballs més a la resta del sector.\nEls últims cinc anys, coincidint en el període de crisi, l'activitat de l'esquí ha generat 2.342 milions d'euros, dels quals 1.645 milions s'han quedat a les comarques lleidatanes, el 70% del total, i 697 milions a les comarques gironines.\nL'estudi indica que per cada euro de despesa en forfait es generen 12,37 euros en el conjunt del territori.\nFelip Puig ha anunciat que el Govern destinarà 800.000 euros a reforçar la temporada amb una campanya de publicitat protagonitzada pel jugador de futbol Xavi Hernàndez i la nedadora i medallista olímpica Gemma Mengual.\nEl Govern ha fet una ''adaptació'' de la campanya de començament d'any 'Catalunya és casa teva'.", "response": "Després d'una facturació a les estacions d'esquí de 2.340 MEUR en els darrers 5 anys, s'invertiran 13 MEUR per a aquesta temporada. L'esquí és el motor econòmic principal del Pirineu català, i aquests diners s'invertiran en la millora de pistes, accessos i materials. Es vol augmentar el 7% el nombre d'esquiadors i recuperar les xifres prèvies a la crisi.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_74", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El batlle de Berga, Ivan Sànchez, ha avançat la seva intenció que els ciutadans de la capital berguedana puguin dir la seva sobre els Jocs Olímpics d’Hivern prevists el 2030.\n“Si no ens fan una consulta oficial, la farem extraoficial”, ha dit.\nD’aquesta manera, “sigui en una consulta feta des de la Generalitat, o des del territori, la gent del Berguedà ha de tenir dret a dir si vol Jocs Olímpics o no en vol”.\nSànchez ha lamentat que comarques com la seva, però també el Ripollès i el Solsonès, quedin excloses de la presa de decisions.\n“D’entrada ho rebem amb sorpresa, perquè no es pot pensar que si es fan uns Jocs Olímpics al Pirineu no ens afectarà; és clar que ens afectarà”, ha exclamat el batlle.\n“Només cal veure cada cap de setmana el trànsit al Ripollès i el Berguedà i tots els col·lapses que hi ha”, ha afegit.\nPer Sànchez, si el govern català té clar que un projecte com els Jocs Olímpics afavorirà el país, no ha de tenir por de consultar la gent.\n“Si el projecte dels Jocs ja genera dubtes, hi afegeixes més dubtes perquè no consultes part del territori afectat, ja no és que el projecte neixi coix, sinó que neix gairebé mort”, ha puntualitzat.\nEn aquest sentit, segons el batlle de Berga, és bàsic preguntar als veïns si volen un projecte d’aquestes característiques.\n“La gent del Berguedà tindrà dret de decidir”, ha subratllat.\nDe moment, no hi ha més detalls sobre el com o el quan, ni tampoc si la consulta s’estendrà a tota la comarca.\nD’altra banda, el conseller comarcal del Solsonès Joan Subirana ha assenyalat que la comarca no descartava una consulta com la que vol fer Berga, si bé primer s’hauria de discutir en el consell.\nEncara que els Jocs no acabin tenint un impacte directe en el Solsonès, Subirana s’ha mostrat decebut que no se’ls pregunti i ha dit que els hauria agradat que com a mínim els demanessin l’opinió.\n“Al Prepirineu ens sentim una mica en terra de ningú.”\nPerquè, sigui com sigui, encara que els Jocs no se situïn en aquestes comarques, hi ha diverses actuacions relacionades que obliguen a destinar-hi recursos, com ara diverses infrastructures i o l’ajut per a revertir el despoblament que afecta la zona des de fa anys.\nEl president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, entén que cal que hi hagi un avantprojecte “molt clar” que digui què pot passar al territori i què no.\n“Ara com ara, encara no ho hem vist ni ho tenim sobre la taula”, ha lamentat.\n“Per poder opinar, i abans que es faci la votació, a mi m’agradarà saber què votarà la gent.”\nPer Colomer, el projecte que hi hauria d’haver sobre la taula hauria d’especificar, entre més, on es faran les proves d’esquí, “si a la Vall d’Aran, a Masella o a la Vall de Núria”, i si “el patinatge sobre gel es farà a Barcelona o a Puigcerdà”.\nQüestions com aquestes s’haurien de tenir clares, ha dit.\nA més, no vol que es prioritzi una millora d’infraestructures centralitzada, sinó que es “reparteixi joc”, cosa que hauria de revertir en l’economia de totes les comarques afectades.\nPer la seva banda, el batlle de Ripoll, Jordi Munell, ha lamentat que el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern es comenci a allunyar del projecte inicial que s’havia presentat, el qual tenia el tren, una infrastructura clau, com a element vertebrador d’una iniciativa sostenible.\nMunell diu que se senten decebuts perquè darrere hi ha molts sectors implicats, no solament el turisme, sinó també tots els que viuen de la muntanya, com els de lloguer de material d’esquí, per exemple.\n“No ens han deixat ni tan sols l’opció d’opinar, de decidir ni de votar”, ha lamentat.", "response": "Ivan Sánchez defensa l'oportunitat que els veïns de Berga, Ripollès i Solsonès decideixin si volen que hi hagi JJOO d'Hivern al Pirineu, per les conseqüències que aquests jocs causarien a les ciutats esmentades. Els veïns demanen un avantprojecte que mostri tots els efectes que podrien portar al territori i als sectors implicats.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1973", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Els governs de Pedro Sánchez i de Quim Torra segueixen fent d'artificiers per desactivar la tensió del 21-D.\nLa jornada d'aquest dilluns ha estat farcida d'intercanvis de declaracions per aplanar el terreny i arribar a divendres amb una fotografia dels dos presidents donant-se la mà.\nA banda i banda admeten que no servirà per res més que per visibilitzar que, malgrat la discrepància absoluta, els ponts no estan trencats.\nQue l'epicentre de moltes decisions és Lledoners ho demostra els missatges que en els darrers dos dies han fet arribar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el president de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez.\nA més de fer crides a la serenor i a les protestes pacífiques, han subratllat que les mobilitzacions han de poder ser compatibles amb una reunió del consell de ministres a Barcelona i una trobada entre presidents, una tesi que ha defensat també el socialista Miquel Iceta.\n\"És perfectament compatible la reunió del consell de ministres amb la mobilització de la gent que discrepa\", ha dit el líder del PSC, que ha advertit Torra que si no es reuneix amb Sánchez això voldrà dir que \"no vol diàleg\".\nAquest escenari, ha dit Iceta, \"afebliria\" les relacions institucionals quan el que es pretén és, en paraules de la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, una \"normalitat institucional\".\nAquesta definició, però, en un context amb presos polítics -alguns d'ells en vaga de fam- i exiliats incomoda l'òrbita sobiranista, que segueix insistint que precisament és la repressió el primer element que situa la política catalana i espanyola en l'excepcionalitat.\nPedro Sánchez: \"No es posen d'acord ni per la vaga de fam\"\nPrecisament, enmig de l'intent dels dos governs per facilitar una reunió, ha estat Sánchez qui ha trencat la dinàmica de fugir de les declaracions altisonants.\nL'estira-i-arronsa pel format: Moncloa només vol reunió entre presidents\nPer part de la Generalitat, a més del president hi assistirien el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència i portaveu, Elsa Artadi.\nI és que la fórmula que segueix preferint la Moncloa és el d'una trobada entre presidents per no donar una imatge diferencial respecte a altres territoris.\nMenys encara amb un PP i Ciutadans que assenyalen el simple fet de reunir-s'hi com una concessió a l'independentisme.\n\"No hi ha reunions de govern a govern ni cimeres, això es fa amb executius d'altres països, el format natural és que es faci entre els dos presidents\", ha insistit Batet.\nERC ha criticat la data triada pel desembarcament del govern espanyol a Barcelona -just farà un any de les eleccions convocades sota el 155- i ha titllat Sánchez d'\"irresponsable\" per no afavorir un clima de diàleg.\nAmb tot, la portaveu, Marta Vilalta, ha subscrit que es produeixi una reunió per parlar de la situació dels presos i del referèndum.\nMiquel Iceta: \"Faci la proposta que faci, la resposta negativa per part del Govern està preparada.\nJo no gastaria aquesta possibilitat\"\nAl mateix temps que s'han pronunciat a favor de la reunió entre presidents, tant JxCat com ERC han animat l'independentisme a mobilitzar-se per protestar per la reunió del consell de ministres a Barcelona, fet que els socialistes consideren un \"error\" si realment es pretén aprofitar la \"finestra d'oportunitat\".\nTot i això, ha estat el mateix Iceta qui ha defensat que Pedro Sánchez no hauria de fer en aquests moments una proposta concreta per resoldre el conflicte amb Catalunya: \"Faci la proposta que faci, la resposta negativa per part del Govern està preparada.\nJo no gastaria aquesta possibilitat\".\nSi s'acaba finalment agendant, la reunió de Sánchez i Torra es faria divendres.\nLa nit de dijous, però, el president espanyol i alguns ministres podrien assistir a la gala de Foment del Treball.\nEl president de la Generalitat no ha confirmat per ara la seva assistència en un acte la fotografia del qual podria ser l'avantsala de la trobada de l'endemà.\nA quatre dies pel 21-D res està tancat, però sí que es constata una modulació en les interpel·lacions entre els dos governs.\nHi ha massa elements en risc i dues legislatures en joc.", "response": "La trobada entre Sánchez i Torra espera calmar les tensions causades per l'independentisme. Torra demana que no es deixi influenciar per les opinions de la dreta i que dialogui. A més, demana l'alliberament dels presos i la tornada dels exiliats del procés. Iceta assegura que sigui quina sigui la proposta de Sánchez per solucionar el conflicte, la resposta catalana serà negativa.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_689", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El vice-president del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha proposat que l’executiu abandoni la idea de les subvencions i pensi més en una entrada de capital conjunt per tal de tenir més capacitat d’incidència en les multinacionals.\nEn una entrevista a RAC1, ha posat d’exemple que el govern francès és propietari d’una part de Renault.\nUn element que, segons Aragonès, condiciona les decisions de l’empresa.\n‘Normalment quan una multinacional necessita una inversió financera molt gran, demana suport públic.\nJa que fem aportacions públiques hem de mirar que siguin molt més vinculants.\nAbandonar la idea de la subvenció i pensar més en una entrada de capital conjunt per tenir capacitat d’incidència sobre la decisió de multinacionals, ja que demanen que hi hagi aportació pública’, ha defensat.\nEn aquest context, ha recordat que el govern, en els últims anys quinze anys, ha donat subvencions a Nissan per valor de 25 milions d’euros.\nD’altra banda, el vice-president ha admès que és ‘molt difícil’ revertir la decisió de Nissan de tancar les tres plantes a Catalunya, però afegeix que ‘hi ha partit’ i que es lluitarà ‘fins a l’últim minut’.\n‘El que no farem mai és renunciar’, ha dit.\nTot i ser conscients de les ‘dificultats’, Aragonès ha insistit que no es donaran per vençuts i que no abaixaran els braços.\nI ha celebrat la unitat amb els agents socials més representatius, en referència al posicionament conjunt amb patronals i sindicats sobre el tancament de Nissan.\nSobre si el govern ha fet alguna cosa malament per no haver evitat la decisió de la multinacional nipona, Aragonès ha respost que ‘amb el temps es podrà veure quina decisió podia tenir una alternativa’ però ha remarcat que quan es prenen decisions ‘no es fa amb una bola de vidre sobre el futur’.\nPer la seva banda, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha parlat a Catalunya Ràdio sobre la possibilitat de nacionalitzar les plantes de Nissan, una proposta que ha posat sobre la taula alguns partits i sindicats com la CUP o la CGT.\nSegons Chacon, la Generalitat no té marge ‘ni en els millors dels casos’ per nacionalitzar-les.\nHa dit que és una opció més i que no la descarta, tot i que l’ha qualificat ‘d’un xic demagògica’.\n‘El que no faré és enganyar al conjunt de treballadors que ara es queden en situació de precarietat laboral’, ha dit la consellera, que ha insistit que és una ‘qüestió de pressupost’.\nChacón ha explicat que la setmana que ve es reunirà amb el govern espanyol per consensuar les pròximes accions a seguir després de l’anunci de la marca nipona d’abandonar les plantes catalanes.\nChacón ha admès que s’ha sentit enganyada per la direcció de Nissan i que així li va traslladar al president de la marca a Europa, Gianluca De Ficchy, quan ahir al matí li va traslladar personalment la decisió de marxar de Catalunya.\nLa consellera ha criticat que la multinacional japonesa no respongués als plans de competitivitat i d’ajudes que els governs català i espanyol li van fer arribar i que sumaven 100 milions d’euros o com en la darrera visita al Japó la direcció va deixar entreveure que la planta de pintures –que va comprometre a canvi d’un ERO a més de 600 treballadors- es faria.\nLa consellera ha reiterat que el govern no posarà ‘fàcil’ la marxa de l’empresa i lluitarà ‘fins al final’ perquè la decisió de Nissan sigui reversible.\nEn cas contrari, ha dit, farà que a la marca els surti ‘el màxim de car i difícil’ i ha apuntat, per exemple, a la possibilitat que hagin d’abonar un fons que serveixi per consolidar futures inversions.\n‘Una empresa que ha estat tan deslleial amb els treballadors i les administracions no li pot sortir com si no passés res’, ha remarcat.\nChacón ha insistit que ara la prioritat és ‘intentar revertir’ l’anunci de la marca però ha dit que ‘és obvi’ que la Generalitat ha estat treballant amb ‘plans A,B i C’.\n‘Sinó seríem uns irresponsables’, ha comentat.\nPel que fa les ajudes que ha rebut la marca, ha detallat que en els darrers 20 anys ha rebut 14 milions d’euros indirectes, per exemple en forma de bonificació d’interessos si demanaven préstecs, però també 18 milions d’euros directes.\nEs tracta d’imports, com en tots els casos, vinculats a projectes concrets i que si la marca demostra que han estat per automatitzar la producció o treballar en un prototip, per exemple, es consideraran ‘ben utilitzats’ ja que ‘en el fons donen viabilitat i competitivitat’.", "response": "La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, s'ha sentit enganyada amb el tancament de Nissan i assegura que el Govern no els ho posarà fàcil. Pere Aragonés afirma que lluitaran per evitar-ho, i que s'haurien de fer aportacions i entrades de capital conjunt en les multinacionals per poder tenir un paper en les decisions d'aquestes.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2279", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "La comissió gestora de Medinyà ha rebut \"com un gerro d'aigua freda\" el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol ha presentat al TC contra la creació del municipi.\nLa presidenta, Montse Garcia, admet que, amb la llei espanyola a la mà, no compleixen \"amb cap requisit\" per constituir-se com a nou poble.\n\"Però és que nosaltres no estem creant un municipi nou, estem restituint una condició que ja teníem fins el 1972\", ha argumentat Garcia.\n\"Esperem que el TC entengui que és una situació excepcional\", ha afegit la presidenta de la comissió gestora que assegura que, mentrestant, seguiran fent passos per constituir-se, de nou, municipi independent.\nEl Consell de Ministres d'aquest divendres ha aprovat presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei aprovada pel Parlament al juny per crear el municipi de Medinyà (Gironès) i, per tant, segregar-lo del terme municipal de Sant Julià de Ramis.\nLa raó que s'argumenta és que la norma catalana vulnera la Llei de Bases de Règim Local, que estableix que els nous municipis hauran de tenir, com a mínim, 5.000 habitants.\nLa impugnació no suposa una suspensió de la llei i això evita, de moment, que el municipi de Medinyà es quedi a la pràctica sense Ajuntament.\nLa comissió gestora de Medinyà ha rebut la decisió de l'estat espanyol de recórrer la llei catalana al TC \"com un gerro d'aigua freda\".\n\"Fa molt temps que treballem molt per aconseguir restituir el municipi i obrint un nou camí, que ara en arribi això ens deixa en una situació com incerta\", ha afirmat la presidenta de la comissió, Montse Garcia.\nLa presidenta sosté que amb l'aprovació de la llei del Parlament, Medinyà \"és municipi amb totes les de la llei\" i, per això, han anat fent tots els passos per constituir-se com a tal.\n\"La comissió bilateral encara no s'havia pronunciat i l'arribada del recurs es ha sobtat, tot i que sabíem que el termini acabava el dia 15\", ha explicat Garcia que celebra, però, que la presentació del recurs no suspengui la llei.\n\"Això ens permet continuar treballant, no ens atura com a municipi, ens hem d'acabar de separar de Medinyà i podem continuar fent passos\", ha detallat.\nMedinyà sabia que no compleix amb els requisits que fixa la legislació espanyola per constituir-se com a nou municipi però Garcia defensa que és una situació excepcional.\n\"Demanem la restitució del municipi, no estem creant-ne un de nou\", ha afirmat.\nA més, Medinyà compta amb el suport del municipi de qui s'independitza, Sant Julià de Ramis.\nEl seu alcalde, Marc Puigtió, ja ha anunciat que aniran de la mà amb Medinyà i la Generalitat fins que la segregació sigui una realitat.\nDe moment, han convocat un ple extraordinari per dissabte a les sis de la tarda per donar suport a la llei aprovada pel Parlament de Catalunya.\nA més, diumenge la consellera de Governació, Meritxell Borràs, es reunirà amb la comissió gestora de Medinyà per traslladar-los el suport del Govern arran del recurs.\nPassos per crear el municipi\nEl passat mes de juny, el Parlament va aprovar la llei per a la segregació de Medinyà amb 118 vots a favor i vuit en contra.\nAquest era el pas clau perquè Medinyà pogués iniciar oficialment el procés per convertir-se en el 222è municipi de la demarcació de Girona.\nMedinyà es va integrar a Sant Julià de Ramis el 1972 seguint una normativa franquista.\nActualment té 890 veïns i el moviment per separar-se de Sant Julià de Ramis feia molts anys que perseguia aquest objectiu.\nAl gener es va celebrar l'acte de constitució de la comissió gestora que, des de llavors, fa les funcions d'ajuntament.\nPer exemple, per a la setmana vinent hi ha previst un ple extraordinari.\nAquesta gestora es mantindrà fins al proper 2019, quan es tornin a convocar eleccions municipals i els veïns puguin votar i decidir els regidors de Medinyà.\nLa comissió gestiona el 25% del pressupost de Sant Julià de Ramis que aquest 2016 puja a 2.600.000 euros i funciona com una entitat municipal descentralitzada (EMD)\nEncara hi ha alguns serrells pendents per acabar de tancar la segregació.\nPer exemple, la comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat per debatre sobre la segregació encara ha de presentar les seves conclusions i també s'espera encara l'assignació d'un NIF per poder conformar-se com un nou municipi.", "response": "La comissió gestora de Medinyà demana al Tribunal Constitucional que entengui la seva intenció de recuperar el municipi, que porta unit a Sant Julià de Ramis des del 1972. Tot i saber que no compleix els requisits i la legislació per convertir-se en municipi, és una situació excepcional. La llei de segregació es va aprovar al juny amb 118 vots.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_605", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Malgrat que l’opinió majoritària dels ajuntaments socialistes de les comarques de la Catalunya Central és la de seguir les directrius del partit i no col·laborar en el referèndum si no té garanties legals, alguns batlles se n’han desmarcat per diferents motius.\nÉs el cas de Vallbona d’Anoia (Anoia), on governa el PSC en coalició amb CiU i el grup Units per Vallbona-Veïns amb Veu.\nLa seva batllessa, Maribel Ferrer, ha admès a l’ACN que no es pot oposar al referèndum perquè ‘dins del govern guanyen els que hi estan a favor’ i, per tant, si fos necessari, cedirien locals municipals.\nEn el cas de Castellbell i el Vilar (Bages), la batllessa Montse Badia ha exposat que, donat el cas que el govern demani un local municipal per fer les votacions, el consistori ‘no hi posarà cap inconvenient’ i ‘seguirem el mateix procediment que fem amb qualsevol altra entitat que ens demana un espai’.\nA les comarques centrals l’opinió majoritària dels batlles socialistes és de restar a l’espera que es convoqui oficialment el referèndum i, tot seguit, demanar un informe jurídic al secretari municipal per decidir quin marge d’actuació tenen els ajuntaments.\nA Osona, el batlle de Masies de Voltregà i secretari dels socialistes a la comarca, Sergi Vilamala, ha assenyalat que en el moment que es convoqui oficialment el referèndum es demanaran informes al secretari municipal i al Consell de Garanties Estatutàries, tot i que ha expressat que no vol parlar sobre ‘casos hipotètics’.\nPer la seva banda, la regidora de Manlleu, Marta Moreta, que està a l’equip de govern juntament amb ERC i MES, ha explicat que abans de fixar cap posició esperaran la convocatòria oficial i, tot seguit, demanaran un informe perquè dictamini si el referèndum té ‘conformitat amb la llei vigent’.\nDes del Bages, el primer secretari del PSC al territori i batlle de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, ha deixat clar que des del partit no donaran suport ‘a tot allò que no sigui legal’ i ha explicat que ‘no es pot posar contra les cordes segons quina gent’.\nAmb tot, Gimeno ha afirmat que des del consistori prendran una determinació quan el govern ‘signi el decret de convocatòria’ perquè ‘fins ara l’únic que han fet és una comunicació mediàtica, però ni ells mateixos s’atreveixen a signar el decret de convocatòria’.\nPer la seva banda, el batlle de Borredà (Berguedà), Joan Roma, ha explicat que un cop es convoqui formalment el referèndum demanaran un informe jurídic als tècnics del consistori i, si cal, ‘també ho demanarem a la Diputació de Barcelona’.\n‘Hem d’estar segurs que qualsevol pas es faci amb tota la legalitat per protegir els funcionaris’, ha aclarit Roma.\nA l’Anoia, el primer secretari dels socialistes i batlle d’Òdena, Francisco Guisado, ha dit que les directrius del partit ‘són clares’ i ha deixat clar que ‘no es pot tornar a repetir un 9-N, sinó que ha de ser un referèndum pactat i legal’.\n‘Si la convocatòria té legalitat, farem el què ens toca com a administració, però si no és legal, no l’avalarem’, ha aclarit Guisado, que també expressat que si la convocatòria ‘no és legal’ el consistori no cedirà cap local municipal.\nDe la mateixa opinió són els batlles de Cabrera d’Anoia i Hostalets de Pierola, Salustià Monteagudo i Daniel Vendrell, que han assegurat que seguiran els criteris que dicti l’informe jurídic del secretari municipal.\nAmb tot, hi ha dos consistoris del territori, el de Vallbona d’Anoia (Anoia) i el de Castellbell i el Vilar (Bages), que asseguren que no s’oposaran a la celebració del referèndum.\nEn el primer cas, la batllessa Maribel Ferrer, que governa juntament amb CiU i un grup independent, ha explicat a l’ACN que no es pot oposar al referèndum perquè ‘dins del govern guanyen els que hi estan a favor’.\nEn aquest sentit ha dit que, si fos necessari, cedirien locals municipals per fer les votacions.\nPer la seva banda, la batllessa de Castellbell i el Vilar, Montse Badia, ha explicat que, en cas que el govern demani un local de propietat municipal per celebrar el referèndum ‘seguiríem el mateix procediment que fem qualsevol altra entitat que ens demana un espai i no hi posaríem cap inconvenient, però ens ho han de demanar prèviament’.\nTot i això, Badia ha expressat que en les comtesses electorals a Castellbell i el Vilar ‘sempre es fan servir espais propietat de la Generalitat on nosaltres no tenim competències’.", "response": "Tot i que alguns ajuntaments socialistes no col·laborin amb el referèndum, uns altres admeten que no es poden oposar i, si fos necessari, cedirien locals municipals per a les votacions. D'altres esperen que hi hagi una convocatòria oficial, i uns altres afirmen que no recolzaran res que no sigui legal, ja que no es pot repetir el 9-N.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2758", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha valorat per primer cop aquest dilluns, en una entrevista a Rac1, les declaracions que el fins ara senador d'ERC Santi Vidal havia anat fent a diverses xerrades explicant que el Govern aconseguia dades fiscals il·legalment o que feia tractes amb estats no europeus i amb l'OTAN per quan Catalunya assoleixi la independència.\nJunqueras, que ha negat que res del que assegurava Vidal sigui cert, ha considerat, a més, que l'exjutge \"s'ha explicat molt malament\", i ha evitat anar més enllà en la valoració de les seves paraules.\nEl que sí ha volgut és comparar com Vidal ha plegat de senador \"assumint les seves responsabilitats\" i, en canvi, \"altres que han fet coses infinitament pitjors, no dimiteixen ni ningú els força a dimitir\", apuntant a l'exministre i diputat Jorge Fernandez Díaz i al jutge i ex director de l'OAC, Daniel de Alfonso.\nA més, Junqueras ha afirmat que no coneixia el contingut de les xerrades de l'exsenador, i ha volgut animar a que els organismes de protecció de dades investiguin la Generalitat si ho desitgen per deixar clar que no es comet cap irregularitat.\nLa dimissió de Santi Vidal es va produir en menys de 24 hores després de fer-se públiques les declaracions de les seves conferències.\nPerò cap dirigent d'ERC havia valorat els fets i la decisió del fins ara senador.\nEl primer a fer-ho ha estat el vicepresident del Govern i president d'ERC, Oriol Junqueras, i ho ha fet des dels estudis de Rac1.\nDesprés de recordar que l'exjutge Santi Vidal ha estat \"perseguit injustament per dedicar-se a l'estudi i redacció\" d'una constitució catalana, Junqueras ha lamentat i ha admès que ara l'exsenador \"s'ha explicat molt malament\".\nEl vicepresident no ha volgut qualificar més les declaracions de Vidal, més enllà d'insistir que \"no són certes\", com ja havia apuntat la portaveu del Govern, Neus Munté, la setmana passada.\nAmb tot, Junqueras ha intentat destacar que Vidal \"ha reconegut\" que no havia obrat bé i ha volgut posar en valor que \"ha assumit la seva responsabilitat, personalment\".\n\"En canvi, altra gent, havent fent coses infinitament pitjor, no ha dimitit, ningú els ha fet dimitir, i continuen fent de les seves\", ha dit en referència a Fernández Díaz i De Alfonso, que segueixen un de diputat i presidint una comissió del Congrés i l'altre fent de jutge.\nEn aquest sentit, Junqueras ha denunciat la \"diferent vara de mesurar\" que assegura que s'aplica al Govern de Catalunya i a altres estaments, institucions o partits polítics.\n\"Ens mesuren molt diferent\", ha dit.\nRepassant els fets, Junqueras ha assegurat que no va ser ell qui va parlar amb Santi Vidal en fer-se públic el contingut de les seves xerrades, sinó qe ho va fer la secretària d'Organització d'ERC, Marta Rovira.\nA més, el vicepresident afirma contundent que \"no sabia\" què era el qe anava explicant l'exsenador a les conferències.\n\"En tot cas, algú ens havia dit que potser s'expressava amb molt entusiasme\", s'ha limitat a admetre.\nPel que fa a les acusacions concretes que feia Vidal, apuntant a la recollida il·legal de dades fiscals per part del Govern, a la creació de serveis de contraespionatge al sí dels Mossos, a la confecció de jutges independentistes i contraris al procés, o a les negociacions de la Generalitat amb països de fora d'Europa a qui demanar crèdits o pactes internacionals després d'assolir la independència, Junqueras no ha volgut \"entrar al detall\" de tots ells i simplement ha negat \"que sigui cert\" el que deia Vidal.\n\"Curt i ras: la Generalitat no ha comés il·legalitats\", ha sentenciat.\nTot i això, ha reconegut que la Generalitat \"té dades fiscals dels catalans\", però només aquelles \"que són legals\" i que corresponen a la feina que fa la Generalitat en matèria tributària.\nDe fet, ha volgut animar els estaments que ho desitgin a esbrinar i investigar el Govern per comprovar que no s'està cometent cap irregularitat.\n\"Que investiguin el que vulguin.\nQue vingui l'agencia de protecció de dades i faci l'auditoria del que vulgui.\nConfiança plena en que el que fem, ho fem bé, que fem el que pertoca, i que ho fem sense donar excusa ni motiu perquè algú ens ho impedeixi fer\", ha comentat.\nI és que per a Junqueras, \"que apliquin una vara de mesurar més curta al Govern és l'oportunitat per aprendre a fer-ho cada dia millor\".", "response": "Vidal va acusar el Govern d'aconseguir dades fiscals de manera il·legal i de fer tractes amb l'estranger quan arribés la independència. Junqueras ha desmentit les seves paraules i assegura no tenir constància del que Vidal deia sobre el Govern a les seves conferències. Després de fer-se públiques les acusacions, Vidal ha dimitit i n'ha assumit la responsabilitat.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1235", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "En la sessió fotogràfica per a la portada de El Periódico de Catalunya del 20-N, el candidat del PP, Jorge Fernández Díaz, ajuda a la cap de llista del PSC, Carme Chacón, a asseure's en un arbre.\nA la imatge també hi són Duran, Coscubiela i Bosch.\nFoto: ACN\nEls cinc caps de llista catalans per a les eleccions del 20-N han invertit el matí d'aquest dissabte en la sessió fotogràfica per a la portada dels diaris que sortiran aquest diumenge.\nEn concret, El Periódico ha volgut recrear una cita distesa dels candidats amb deu ciutadans -subscriptors del rotatiu-, fent un cafè i conversant en la terrassa d'una plaça que podria ser de qualsevol municipi costaner.\nL'aposta de El País ha donat tot el protagonisme a Chacón, Duran Lleida, Fernández Díaz, Bosch i Coscubiela, situant-los davant un fons completament blanc i sense cap artifici.\nLa jornada s'ha desenvolupat en un to distès entre els polítics i amb expectació per part dels mitjans de comunicació.\nGradualment han anat arribant els deu lectors subscriptors de El Periódico que també havien d'aparèixer a la fotografia amb els candidats.\nEntre ells, cap dona.\nHan parlat amb els polítics presents de l'actualitat i els han preguntat sobre la campanya.\n\"El millor de la campanya és que ja s'ha acabat\", ha dit divertit Fernández Díaz.\nAmb un to punyent, un dels assistents ha agraït que per un dia els candidats \"es barregessin amb els del poble baix\".\nUna expressió que ha discutit per al·lusió Coscubiela \"jo ara mateix vinc de comprar al Lidl\", ha respost l'exlíder de CCOO a Catalunya.\n\"És que a mi ni m'ha donat temps a barrejar-me amb res ni ningú\", ha afegit irònicament Bosch per també desvincular-se d'una suposada \"elit\" política que apuntava el lector.\nFernández Díaz, Coscubiela i Bosch han hagut d'esperar gairebé mitja hora abans de l'arribada dels altres dos caps de llista que faltaven: Josep Antoni Duran Lleida, que ja havia avisat i justificat que vindria una mica més tard, i la socialista Carme Chacón.\nLa ministra de Defensa ha aparegut amb un vestit jaqueta de color negre i amb semblant seriós després d'assistir al funeral de la mare del secretari d'organització i director de campanya del PSC, José Zaragoza.\nChacón ha saludat als seus companys de fotografia amb dos petons a cada galta.\nI asseguts o bé drets -en el cas de Chacón- rere tres taules de bar, s'ha iniciat la sessió, on es volia que els candidats conversessin amb els seus possibles votants.\nUna foto que volia mostrar \"naturalitat\", tot i que a les tasses no hi havia cafè.\nI és que l'únic establiment de restauració que està a la plaça té màquina de cafè \"però no és un bar\", segons ha respost a una periodista un dels responsables del local.\nSortosament, al cap d'uns deu minuts han portat cafè, cosa que han agraït els protagonistes de la fotografia.\nJulio Carbó, fotògraf de El Periódico, ha volgut aprofitar la presència d'un imponent arbre de tronc recargolat situat també a la plaça Prim per situar després els cinc candidats en solitari.\nJorge Fernández Díaz ha ajudat a Carme Chacón -que portava sabates de taló-, a enfilar-se a l'arbre, mentre que Joan Coscubiela ha demostrat el seu bon estat de forma i flexibilitat pujant-hi sense cap problema.\nUns minuts després, polítics, comitiva i mitjans es dirigien cap a la següent sessió fotogràfica.\nEscenari neutre i sense artificis\nA la cita de El País en un estudi fotogràfic del Poblenou, Duran i Fernández Díaz han estat dels primers en arribar.\nHan aprofitat l'espera per repassar els diaris d'aquesta jornada de reflexió i veure la cobertura feta en els actes de tancament de campanya de cada partit.\nAl cap de poc, i una vegada arribats tots els altres caps de llista, el fotògraf del diari Joan Sánchez ha començat a donar instruccions.\nLa primera de totes: que tots els candidats, excepte Chacón, es traguessin l'americana.\nL'objectiu de la imatge, feta davant un fons completament blanc i exquisidament il·luminat, era mostrar els candidats sense artificis i sense res del fons que pogués destorbar l'atenció del lector.\nUna manera simbòlica d'expressar a través de la imatge la situació actual, marcada per la contenció i la manca de necessitat d'elements superflus.\nUna vegada finalitzada la sessió, la primera a marxar ha estat Chacón.\n\"Bona sort a tothom!\", ha dit en veu alta la socialista.\n\"Me'n vaig perquè m'espera el meu fill\", ha afegit mentre acabava de posar-se la jaqueta.\nTots s'han desitjat sort per al 20-N i s'han retirat per passar les darreres hores de jornada de reflexió descansant i estan una estona amb els seus.", "response": "Aquest dissabte s'ha fet una sessió de fotos als cinc candidats del 20-N. Se'ls ha barrejat conversant amb la ciutadania per obtenir com a resultat una sessió natural. El diari El País ha optat per una sessió amb un fons blanc, de manera que tota l'atenció es focalitzi en els polítics. Després, s'han desitjat sort per a les eleccions.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2444", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Unes 350 persones s'han manifestat aquest diumenge per rebutjar el projecte del dipòsit de residus industrials no perillosos que s'està construint al municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) des de fa uns mesos.\nLes plataformes Ribera Digna i Almatret Net, conjuntament amb alcaldes i veïns del territori, s'han concentrat a Móra La Nova i han marxat fins al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, ubicat a Móra d'Ebre, per demostrar la cohesió i l'oposició del territori, segons ha explicat el seu portaveu Àlex de la Guia.\nEn contraposició, més d'un centenar de veïns de Riba-roja d'Ebre també han protestat a les portes de l'Ajuntament per defensar el projecte.\nEls partidaris asseguren que l'abocador suposarà una alternativa laboral i permetrà revertir la despoblació.\nEls detractors del projecte de l'abocador de Riba-roja s'han concentrat aquest diumenge al matí al Pavelló d'Esports Municipal de Móra la Nova i, des d'aquest punt, han marxat uns dos quilòmetres fins al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, on s'ha llegit un manifest.\nDurant la manifestació s'han cridat consignes contràries a la instal·lació del dipòsit de residus acompanyats de lemes com 'Prou agressions al territori', 'la brossa és una nosa' i 'més pagesia, menys porqueria'.\nEl portaveu de la Plataforma Ribera Digna, Àlex de la Guia, ha recordat que els alcaldes de la zona estan treballant amb un contenciós administratiu i que la Generalitat està revisant les llicències ambientals.\n\"Ens toca mobilitzar-nos per demostrar a les empreses i a l'alcalde de Riba-roja l'oposició del territori\", ha defensat de la Guia.\nEn la manifestació hi han participat càrrecs electes com l'alcalde de la Torre de l'Espanyol, i portaveu dels batlles que s'oposen al projecte, Joan Juncà, i la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim.\nPer la seva banda, Juncà ha subratllat que no estan en contra de la reindustrialització de la comarca, però ha assenyalat que volen un altre tipus de model.\n\"Un abocador no és una indústria, com s'està venent\", ha argumentat.\nComparteix parer Carim, que ha afirmat que el dipòsit de residus és un \"atemptat més\" contra el territori.\n\"El desenvolupament de la comarca no passa per tenir més porqueria, que no ve ni tan sols de Catalunya; els abocadors són negocis per a uns quants, però no desenvolupen els pobles\", ha denunciat la presidenta del Consell Comarcal.\nProtesta dels veïns de Riba-roja en defensa de l'abocador\nMés d'un centenar de veïns del municipi de Riba-roja d'Ebre s'han concentrat passades les dotze del migdia a les portes de l'Ajuntament i han llegit un manifestat per demanar que s'escolti la seva opinió.\nEls veïns són partidaris del projecte perquè apunten que revertirà la despoblació que pateix la vila.\nSegons l'alcalde, Antonio Suarez, viuen en un poble on ara mateix ja hi ha dos jubilats per cada persona que es troba en situació activa, i on enguany no es preveu cap naixement.\nEn aquest sentit, ha sostingut que Riba-roja és una de les zones del país amb un \"fort\" despoblament rural.\nDes de la Plataforma Riba-roja Decideix han remarcat que els residus que s'hi emmagatzemaran no són perillosos.\nLa seva portaveu, Maria Torres, ha lamentat que el president Quim Torra hagi cancel·lat diverses reunions programades amb el moviment veïnal i ha acusat el Govern de vetar-los.\n\"Tenim clar que hi ha una trama política i econòmica, Riba-Roja ha de tenir la seva veu i lluitarem per no quedar silenciats\", ha avisat Torres.\nLes contraprestacions econòmiques del projecte\nPer poder explotar durant 21 anys el dipòsit de residus i els centres de valorització, l'Ajuntament rebrà una inversió inicial d'uns 10 milions d'euros, amb mínims anuals de 240.000 euros els tres primers anys, i de 265.000 euros a patir del quart.\nEls veïns també deixaran de pagar la taxa municipal de la brossa a partir d'enguany, i s'invertiran 4 milions d'euros en un vial d'accés al camí de Maials que convertirà aquesta via d'evacuació del Pla d'Emergències Nuclear (PENTA).\nA més, generarà 44 llocs de treball.", "response": "350 persones i les associacions de Ribera Digna i Almatret Net s'han unit en una manifestació per mostrar la seva oposició al dipòsit de residus no perillosos a Riba-roja d'Ebre. Ells el qualifiquen d'atemptat al territori, però, en canvi, els veïns de Riba-roja d'Ebre estan a favor del projecte perquè creuen que podria revertir els problemes de despoblació de la zona.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1831", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha decretat l'arxivament de les diligències incoades el 23 de març del 2020 a conseqüència d'una informació periodística referent a la situació d'algunes persones grans ingressades en residències.\nLa fiscalia del Tribunal Suprem va centralitzar la informació derivada de la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME) durant els primers moments de la crisi a les residències de l'estat espanyol i l'ha derivat a les fiscalies provincials perquè són les \"úniques competents territorialment per qualsevol presa de decisió en relació amb la investigació dels fets que poguessin tenir una eventual rellevància penal\".\nHa estat el cas de fiscalies provincials de Catalunya i Castella i Lleó.\nEl decret argumenta que el motiu de les diligències era \"aplegar informació urgent i centralitzada en relació amb els fets coneguts a través d'una informació periodística difosa per l'emissora de ràdio Cadena Ser\" on es feia referència al fet que en algunes residències de gent gran membres de l'exèrcit o de l'UME \"havien detectat l'existència de persones grans, algunes malaltes, vivint en molt males condicions de salubritat\".\nL'escrit de la fiscalia, signat aquest dimarts, indica que la informació arribava \"fins i tot a afirmar, citant fonts de Defensa, que hi ha escenes duríssimes en algunes residències, de gent gran morta als seus llits i el personal desaparegut\".\nEl decret diu que la informació \"no concretava, ni mínimament, la ubicació de les residències de gent gran on s'haurien produït els fets\".\nLa fiscalia indica que es va decidir designar com instructor a un fiscal del Tribunal Suprem per aconseguir la \"urgent obtenció i centralització de la informació que es pogués obtenir en la fase embrionària de la investigació\".\nAquesta informació ha comportat l'obertura de diligències d'investigació a fiscalies provincials de Castella i Lleó i Catalunya com les de Valladolid i Manresa \"perquè són competents per investigar l'eventual rellevància penal de determinats fets, una vegada s'ha pogut precisar on han passat\".\nPer aquest motiu les diligències de la Fiscalia General de l'Estat \"han de ser arxivades sense perjudici de mantenir d'ara endavant i amb les fiscalies territorials investigadores el canal de comunicació previst\", conclou l'escrit.\nInvestigació a partir de les informacions de l'exèrcit\nLa Fiscalia General de l'Estat va obrir una investigació sobre les morts d'ancians en algunes residències espanyoles que s'han fet públiques aquest dilluns.\nEl Ministeri de Defensa va corroborar el passat dilluns que membres de l'exèrcit van trobar cadàvers i residents en situacions “extremes” i males condicions de salubritat en diversos centres.\nDavant d'aquesta situació “alarmant”, la Fiscalia va acordar obrir diligències d'investigació “per determinar la gravetat dels fets i la possible rellevança penal”.\nRobles va afirmar que serien “implacables” i “contundents” amb el tracte que es doni a la gent gran en aquests centres.\nEn els últims dies, l’exèrcit ha intensificat la seva presència en aquests espais començant per la Comunitat de Madrid on van fer tasques de desinfecció i diumenge es va decidir que podrien actuar en qualsevol residència on fos necessari.\nA més, a Madrid els efectius també es fan càrrec del trasllat de cadàvers a crematoris i cementiris.\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\ncoronavirus: FAQS\nQuè es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?\n115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus\ncoronavirus\nSet bones notícies sobre el coronavirus\nDes de la força de la tecnologia fins als primers fruits del confinament: la cara més positiva de la pandèmia aquestes últimes hores\ncoronavirus\nVÍDEO Com fer una mascareta casolana en tres senzills passos\nUna xarxa de voluntaris de Terrassa ha elaborat un vídeo on s'explica el procediment en dos minuts\ncoronavirus\nAixí funciona l'app de Salut per controlar els símptomes del coronavirus\nPermet fer un seguiment dels afectats, veure com evoluciona la pandèmia a Catalunya i prendre les millors decisions en cada moment\nFamílies confinades: «Tot anirà bé»\nNacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies", "response": "Dolores Delgado arxiva les diligències iniciades al 2020 després de rebre informació del personal de la UME on informava que es van trobar en algunes residències persones grans en molt mal estat, mortes i sense personal disponible. La Fiscalia General de l'Estat ha corroborat la informació dels membres de l'exèrcit de la UME, encara que no es concretava quines residències eren.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_958", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "L’exposició ‘Puig i Cadafalch.\nArquitecte de Catalunya‘ és la més gran de les que s’han organitzat amb motiu de la commemoració de l’Any Puig i Cadafalch i s’acaba d’inaugurar al Museu d’Història de Catalunya.\nRepassa les diverses facetes professionals i artístiques del personatge.\nEn destaca el paper com a arquitecte, però va més enllà per mostrar-ne també l’activitat com a urbanista, periodista, arqueòleg, estudiós de l’art, polític, governant, gestor cultural i periodista.\nL’exposició, que permet de contemplar una selecció del seu fons personal, es podrà visitar fins al 15 d’abril.\nEl 2017 ha estat designat Any Josep Puig i Cadafalch per la Generalitat de Catalunya, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a president de Catalunya des del govern de la Mancomunitat, primera forma d’autogovern català del segle XX.\nEduard Riu-Barrera, cocomissari de l’exposició, ha explicat que la mostra resumeix i condensa aquesta celebració.\n‘És important de conèixer i examinar la seva trajectòria, que va començar la darrera dècada del segle XIX, s’allarga fins a mitjan anys cinquanta i travessa les grans convulsions europees i catalanes’, diu.\nEn aquesta línia, Mireia Freixa, cocomissària de l’exposició ‘Puig i Cadafalch.\nArquitecte de Catalunya’, destaca que era un personatge molt ric i que explica la història de Catalunya del 1892 fins al 1956, quan es va morir.\n‘Són anys molt convulsos, en què va tenir un paper protagonista: va ser president de la Mancomunitat, va viure la dictadura de Primo de Rivera, la guerra de 1936-1939 i l’exili.\nÉs tota una història de Catalunya que sorgeix a partir d’aquest personatge, que a més va ser un gran arquitecte i urbanista.’\nEl fil conductor de l’exposició és la seva biografia, de manera que en el recorregut es pot apreciar com es perfilen i combinen les diverses facetes durant el període històric complex i dramàtic que va viure.\nA més, sempre va encarar la realitat amb una gran voluntat de superació i de servei públic.\nRiu-Barrera remarca que la mostra vol ser una antologia de la seva figura i sortir del que s’havia fet fins ara.\nReconeix que la figura de Puig i Cadafalch s’havia relacionat bàsicament amb l’arquitectura, però la mostra també en destaca l’activitat com a urbanista, periodista, arqueòleg, estudiós de l’art, polític, governant i gestor cultural.\nEn el camp de l’obra arquitectònica, la mostra també fa èmfasi que la seva producció va més enllà de la més coneguda, adscrita al corrent modernista.\nS’hi poden veure, per exemple, els treballs classicistes inscrits en el noucentisme, sobretot en l’aspecte urbanístic i de construcció d’una Barcelona moderna i capital, com els fets per l’Exposició de Montjuïc o la plaça de Catalunya.\nObres i peces destacades\nL’obra que s’exposa és bàsicament de Puig i Cadafalch, sobretot de treballs en arquitectura i materials relacionats amb les creacions en què ell va intervenir.\nEntre les obres i els espais de l’exposició, es destaca la reconstrucció de l’estudi i el despatx personal de Josep Puig i Cadafalch, que ocupa la zona central de l’espai expositiu.\nA més del mobiliari, s’hi han pogut incorporar alguns dels seus estris de treball personals.\nUn gruix important de peces són materials gràfics de la seva obra arquitectònica i urbanística, des dels inicis fins al final de la seva vida.\nEn aquest sentit, es destaquen els dibuixos arquitectònics, de gran bellesa i interès, que procedeixen majoritàriament del seu arxiu personal.\nD’aquest fons, hi ha un nombre important de peces que o bé no havien estat mai mostrades o bé només s’havien pogut veure fa trenta anys a Barcelona, en l’exposició precedent més important feta sobre l’obra arquitectònica de l’autor.\nLa mostra també inclou una tapa de claveguera de Mataró que ell mateix va dissenyar; mobles i objectes de la taverna dels Quatre Gats, de la Casa Ametller i de la Casa de les Punxes; i fins i tot troballes del jaciment d’Empúries.\nS’hi exposa així mateix documentació política força desconeguda, com ara les amenaces de mort rebudes des de posicions polítiques contràries, les mostres dels contactes internacionals que la Mancomunitat maldava per establir amb les nacions europees lliures i els escrits relacionats amb els conflictes que va mantenir amb Eugeni d’Ors.", "response": "Aquest dijous s'inaugura al Museu d'Història de Catalunya l'exposició Puig i Cadafalch en el 150è aniversari del seu naixement. Commemora l'arquitecte i repassa les diferents facetes professionals i artístiques des del principi fins al final de la seva vida. També fa un repàs a la seva trajectòria professional, no només com a arquitecte, sinó també com a periodista, polític o arqueòleg.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2357", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, espera que les mesures en vigor des d'aquest dilluns a la Comunitat de Madrid funcionin, però diu que estan \"preparats\" per a \"altres escenaris, si fos necessari\".\nDurant la roda de premsa posterior a la reunió entre les dues administracions, Sánchez ha anunciat que posarà a disposició de la comunitat efectius de les Forces Armades, cossos policials i rastrejadors per fer front a la situació actual i ha fet una crida a la \"unitat\", abandonant \"lluites partidistes\".\nSánchez ha admès que el país es troba immers en la \"segona onada\" de la pandèmia i ha demanat col.laboració a la ciutadania.\nAyuso, per la seva banda, ha reivindicat una llei orgànica per a pandèmies que serveixi de \"paraigua\" a les CCAA i ha atribuït a la idiosincràsia de la comunitat la situació que pateix.\nDesprés de dues hores de reunió, els dos presidents han fet una roda conjunta per detallar els acords a què han arribat per frenar l'expansió del virus a la comunitat i entre els quals hi ha la creació d'un Grup Covid-19 per coordinar les mesures.\nEn aquest sentit, Sánchez ha donat ple suport a les actuacions impulsades per la comunitat i ha dit que espera, \"de tot cor\", que siguin efectives, però ha dit que estan \"preparats\" per si fes falta afrontar altres \"escenaris\".\nEl president del govern espanyol ha demanat unitat i deixar de banda les lluites \"partidistes\" i ha dit que no ha ofert l'estat d'alarma perquè ja ho va oferir a tots els presidents autonòmics.\nEn relació a això, ha dit que el confinament total no és l'única eina disponible i que en el seu moment es va adoptar per frenar el contagi entre els col·lectius més vulnerables.\nTambé ha dit que posarà a disposició tots els recursos que necessiti la comunitat en relació a personal per fer rastrejos, efectius policials i de les Forces Armades.\nLes xifres, però, es decidiran en el marc del grup de treball, que es reunirà aquesta mateixa tarda.\nPla \"especial\" per a Madrid\nSánchez ha admès que les característiques de Madrid obliguen a crear un pla \"especial\" per fer front a la segona onada de la pandèmia.\n\"Venim a ajudar i com a president li he dit que podrem aportar els mitjans que el govern autonòmic consideri necessaris per doblegar la corba\", ha insistit.\n\"La pandèmia és seriosa, no és un joc i estem davant d'una segon onada amb característiques diferents\", ha afegit.\nEn aquest sentit, ha admès que s'acosten \"unes setmanes complicades\" però s'ha mostrat convençut que \"units\" ho aconseguiran.\nPer la seva banda, Ayuso ha celebrat que finalment la reunió s'hagi produït i ha afirmat que \"només amb accions conjuntes amb un paraigua nacional podrem combatre la situació\".\n\"Madrid té des del març la seva pròpia estratègia però sense el paraigua és impossible perquè hi ha àmbits en què no tenim competències\", ha insistit.\nLlei orgànica per a pandèmies\nLa presidenta de la Comunitat de Madrid s'ha mostrat convençuda que les mesures que han entrar en vigor aquest dilluns tindran resultats en les properes dues setmanes i ha dit que treballaran per elaborar una llei orgànica per lluitar contra pandèmies.\nTambé ha demanat que es facin testos a les persones que entrin a la capital a través de Barajas per \"protegir-nos\" i una estratègia de mobilitat a nivell estatal.\nLa falta de personal mèdic\nAyuso també s'ha mostrat preocupada per la falta de metges i personal d'infermeria i ha dit que és un problema a què s'enfronten totes les CCAA.\nA més, ha fet una crida a la \"solidaritat\" ciutadana i a complir les quarantenes.\n\"No podem tirar per la borda tot el que hem aconseguit\", ha dit.\nEn aquest sentit, ha insistit en la importància d'evitar de totes totes un confinament total o aplicar l'estat d'alarma, que ha qualificat de \"mort\" per a la comunitat.\n\"Hem d'aprendre a conviure amb el virus\", ha afegit.\nAmb tot, Ayuso ha dit estar convençuda que si apliquen \"amb fermesa\" aquest pla, \"hi haurà resultats aviat i no caldran altres escenaris\".\nSense crítiques per la situació actual\nNi Sánchez ni Ayuso han volgut entomar un 'mea culpa' per la situació de l'epidèmia a la comunitat.\nPer la seva banda, Ayuso ha assegurat que des del mes de març el govern regional no ha parat de treballar, tot i que ha admès que sempre es pot fer més.\nSánchez, per la seva banda, ha dit que la disposició del govern espanyol és \"total\" i que \"qui vulgui veure confrontació, se n'anirà amb les mans buides\".\n\"Estem aquí per ajudar perquè tenim com a únic objectiu defensar la salut pública\", ha dit.\nA més, el president espanyol ha dit que la segona onada està afectant tot Europa i que, a diferència del mes de març, ara s'està \"detectant més\".\n\"El mes de març detectaven un cas de cada deu i ara un mínim de sis de cada deu\", ha recordat.", "response": "Sánchez demana a la resta de partits que deixin de banda les diferències i s'uneixin per fer front a la segona onada de la pandèmia. Assegura que proporcionarà el personal i els recursos necessaris per frenar la corba. Ayuso afirma que el resultat de les mesures es veurà en dues setmanes, i que un nou confinament és inviable.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_247", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat celebra aquest any el seu 50è aniversari.\nConstruït a partir dels anys 60 per acollir els habitants de les barraques de Montjuïc i de les poblacions més afectades pels aiguats dels anys 1962 i 1967, és un exemple del que la lluita veïnal, amb el suport de les administracions, pot aconseguir.\nSergi Alegre, tinent d’alcalde del Pla d’Actuació del Barri de Sant Cosme, ho qualifica ‘d’història d’èxit’, perquè un barri que des dels seus inicis ‘ha arrossegat un passat conflictiu’ ha estat capaç de superar tots els entrebancs per encarar el futur amb optimisme.\nEn vista al futur, Alegre apunta que el repte prioritari és seguir treballant per millorar la integració d’una part de la comunitat gitana que viu al barri i fer realitat el projecte que preveu urbanitzar dos nous carrers amb 1.000 habitatges que ‘portaran nova vida al barri’.\nEn aquests 50 anys, Sant Cosme ha superat grans desafiaments tant socials com urbanístics.\nPel que fa als segons, Sergi Alegre destaca que el barri és l’únic de Catalunya on el 100% dels seus habitatges originals han estat enderrocats en diferents fases per construir-ne de nous.\nAixí, a dia d’avui, els blocs que per les presses i el seu caràcter provisional tant ràpid es van deteriorar, han deixat pas als actuals, en el que ha estat una transformació radical que ha convertit l’antic polígon residencial en un barri amb present i futur.\nA nivell urbanístic, el repte pendent és reprendre el projecte aparcat en el seu moment per la crisi econòmica de construir dos nous carrers al barri amb un total de 1.000 habitatges de protecció oficial.\nUn projecte associat a una Àrea Residencial Estratègica (ARE) que suposaria incrementar un 10% la superfície de Sant Cosme i, el que és més important, donar ‘una nova vida al barri’ amb l’arribada de nous veïns.\nAlegre explica que el fet que el 100% dels habitatges del barri hagin estat sempre de protecció oficial ha fet que majoritàriament els veïns siguin els mateixos que van arribar al barri fa 50 anys.\nUna realitat positiva per una banda, perquè ha enfortit el sentiment de pertinença al barri, i també negatiu perquè ha evitat que s’hagi regenerat la població perpetuant els seus trets positius al barri però també els negatius.\nUna de les conquestes més importants i la més recent ha estat l’arribada del metro al barri.\nNi la polèmica pel nom de la parada, Parc Nou en comptes de Sant Cosme com reclamaven els veïns, ha enfosquit el que per Alegre ha estat ‘la cirereta del pastís’ i l’element definitiu per demostrar als veïns ‘que l’administració segueix apostant pel barri’.\nAquí, el tinent d’alcalde destaca que el consistori es podia haver conformat amb una parada al centre del municipi que l’unís amb Barcelona i amb l’aeroport, i que en canvi va ‘batallar’ per aconseguir dues parades més: una al polígon Mas Blau i la de Sant Cosme.Una parada de metro, afegeix Alegre, que a banda de millorar la mobilitat dels veïns, ha servit també per atreure inversions de primer ordre com la nova seu d’Amazon, La Fundació Catalana de l’Esplai, amb els seus 200 treballadors, i hotels lligats al boom turístic i a la proximitat amb la capital catalana.\n‘Sense la perspectiva de tenir metro a la zona cap d’aquestes inversions hauria estat possible’, destaca.\nSi bé és cert que les millores urbanístiques han suposat un gran esforç, Alegre assenyala que les principals conquestes en aquests 50 anys han estat en matèria social.\nRecorda que quan es va construir, Sant Cosme no comptava amb els equipaments més elementals com ara escoles i centres mèdics, i que mig segle després compta amb centres educatius, sanitaris, seus judicials i comissaries de diferents cossos de seguretat, entre d’altres.\nUns equipaments dels que en gaudeixen la resta de veïns del Prat i que, de retruc, ha permès trencar la línia imaginària que aïllava Sant Cosme.\nPer Alegre, en matèria social el repte principal passa per seguir millorant la integració d’una part de la comunitat gitana que viu al barri, especialment a la zona de l’anomenada setena fase on viuen unes 600 persones.\nUna zona, reconeix, ‘difícil de transformar’ amb greus problemes d’absentisme escolar i ‘control de lo públic’, perquè bona part dels seus veïns ‘volen viure segons els seus costums’ encara que alguns d’ells els perjudiquin.\nMalgrat les dificultats però, assegura que el missatge dels serveis socials en aquesta zona és que ‘estan a disposició de tothom quan els necessitin’.", "response": "El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat vol construir dos carrers nous amb 1.000 habitatges de protecció oficial. Això se sumaria a les renovacions ja fetes al barri, que en conjunt donarien pas a nous veïns. Hi ha una parada de metro que permet més mobilitat entre els ciutadans i també compta amb escoles, comissaries i centres mèdics.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_1487", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "La conselleria de Salut preveu arribar a la xifra de 30.000 proves PCR per detectar el coronavirus a partir de la setmana vinent.\nAixí ho ha assegurat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon -nomenat avui mateix- en una roda de premsa al costat d'Alba Vergés.\nArgimon ha indicat que ara la Generalitat només és capaç de fer 8.000 tests al dia, de manera que la xifra a la qual s'espera arribar la setmana vinent suposa més que triplicar aquesta capacitat en tan sols unes quantes jornades.\n\"Si mirem la situació epidemiològica podríem pensar que estem com a mitjans de febrer.\nPerò de mitjans de febrer cap aquí han passat coses.\nNomés fèiem 4.000 o 5.000 PCR perquè costava trobar-ne; avui en fem 8.000.\nEstem identificant els casos molt abans gràcies als tests en l'atenció primària.\nLa sanitat pública, avui, té una capacitat de fer 24.000 PCR diaris, i la setmana que ve serà de 30.000 perquè estem instal·lant petits robots en diferents centres catalans, i si comptem la capacitat privada seran 40.000\", ha assenyalat Argimon en una roda de premsa en la qual també ha insistit que, mentre no hi hagi vacuna, les úniques eines disponibles són la mascareta i la higiene.\n\"L'única vacuna que nosaltres tenim són les mesures de prevenció: el rentat de mans, la mascareta i la distància física.\nSurten notícies prometedores d'un parell de vacunes que comencen la fase 3, però com a molt aviat ens parlen de finals d'any.\nDurant mesos estarem convivint amb el virus\", ha pronosticat el número dos de Salut.\nAhir es van fer públics resultats esperançadors sobre la vacuna que s'està elaborant a Oxford, i aquest dimarts també s'ha conegut que a Rússia hi ha grups que ja la tindran preparada al setembre i que, fins i tot, ja s'ha administrat a l'elit del país.\nArgimon també ha recalcat que hi ha 214 persones que començaran demà la formació per sumar-se a la xarxa de rastreig de la Covid-19, una de les mancances que ha anat arrossegant Catalunya des que va entrar en la fase de represa.\nFins fa tan sols uns dies, només treballaven en aquest àmbit 180 persones, una xifra minsa tenint en compte que el virus torna a tenir transmissió comunitària a Barcelona i a l'àrea de Lleida, que és on hi ha les mesures més restrictives de tot el país.\nEls hospitals de la capital catalana i la primera corona metropolitana es troben \"vigilants\" a l'augment de contagis de coronavirus en aquesta àrea.\nDe moment, atenen un \"degoteig constant\" de pacients que ingressen per covid-19; un \"augment progressiu\", si bé la corba es manté \"bastant plana\".\nAixí explica la situació a l'Hospital del Mar la directora d'Infermeria, Lourdes García Zaldívar, a l'ACN.\nEls hospitals deixen clar que la situació no té res a veure amb la del març i l'abril i estan fent les operacions, consultes i proves diagnòstiques previstes.\nEls centres tenen els plans de contingència a punt per si calgués activar-los i remarquen que la principal dificultat seria que els professionals, que encara no han fet vacances, necessiten descansar.\nDurant les primeres setmanes de pandèmia, els centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals van modificar per complet l'activitat davant l'elevat nombre de pacients greus.\nEls hospitals van transformar-se i van passar de ser centres d'especialitats a pràcticament monogràfics de covid-19 i van esgarrapar espais d'on fos per atendre els pacients que hi arribaven -de 600 llits d'UCI com a capacitat basal a Catalunya es va passar a un màxim de 2.081, més del triple-.\nMAPES\nMAPES La cinquantena de punts calents del coronavirus a Catalunya\nConsulta en mapes interactius quins municipis o àrees bàsiques de salut han tingut més de 100 positius recents per cada 100.000 habitants, des del 10 de juliol\ncoronavirus\nQuè es pot fer i què no amb les noves restriccions del Govern?\n25 preguntes amb resposta sobre la nova situació que afecta desenes de municipis a Catalunya\ncoronavirus\nAixí hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús\nEl lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar\nEl món després del coronavirus (16)\nReconstruir el contracte social després del coronavirus: entre la regressió i la por de les elits\nL'expresident de Justícia i Pau Arcadi Oliveres, la catedràtica de la UAB Miren Etxezarreta, el secretari general de la Cecot David Garrofé i Emili Ferrer, d'Economistes Davant la Crisi, analitzen el panorama que deixa la pandèmia\nTota l'actualitat, minut a minut\nSegueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món", "response": "A partir de la setmana que ve, s'espera triplicar la xifra actual de PCR diàries i arribar a les 30.000. Tot i que la corba es manté i la situació als hospitals és més favorable que a l'abril, fins que no hi hagi una vacuna, l'única forma per prevenir el contagi és fer ús de les mesures sanitàries.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_abstractive_2657", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El president de la Generalitat, Quin Torra, s'ha compromès davant el sector cooperatiu del país a dotar d'eines la pagesia, en una dècada que serà vital per al futur agrari, però sobretot a desplegar un pla de \"País Viu\" que vol frenar el despoblament de les zones rurals i que es treballarà sobre les necessitats específiques de cada comarca.\nTorra ha clos la 36a assemblea de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) a Santa Bàrbara, al Montsià.\nLa FCAC ha presentat un nou quadre de comandament, el Dashboard.coop, amb dades històriques sobre l'evolució del sector des de fa sis anys.\nLa FCAC ha convidat al president de la Generalitat, Quim Torra, a la clausura de l'assemblea general que ha celebrat amb la participació de 300 cooperativistes a Santa Bàrbara, al Montsià.\nTorra ha mostrar \"gran admiració\" per l'esperit cooperativista, per la feina conjunta i l'associacionisme, i els valors igualitaris i fraternals que representa el sector.\n\"Em, sento molt proper a aquesta filosofia i a la manera de ser que representeu\", ha dit durant al clausura de l'assemblea general.\nTorra ha defensat que projecta un país sense territori \"de primera i de segona\", on qualsevol part \"sigui tan important com una altra\", i on tothom pugui escollir \"on vol viure i tirar endavant i tingui les mateixes possibilitats per fer-ho\".\nEl president de la Generalitat s'ha compromès des del Montsià a desplegar un Pla de \"País Viu\" contra el despoblament.\n\"Ens juguem el país en els propers deu anys, ho sento així\", ha advertit.\n\"Sento que vivim un moment extraordinàriament vital per a la pagesia i per al sector agrari\", ha afegit.\nEl projecte de dinamització local que ja ha engegat el Govern, preveu la creació d'una comissió coordinada pel Departament de Presidència que integrarà les nou conselleries i que ha de treballar amb els agents econòmics, polítics i socials de cada territori les estratègies concretes a desenvolupar a cada comarca.\n\"Ha de tenir visió especialitzada per comarques perquè la millor solució per a la Terra Alta no ho serà per al Pallars Jussà\", ha exemplificat Torra.\n\"No vull país bonic que no sigui viu.\nQuan em diuen que han marxat del seu poble perquè no s'hi poden guanyar la vida o perquè no els funciona la connexió a Internet se'm trenca l'ànima.\nNo ens ho podem permetre\", ha lamentat el president.\n\"El país ha d'adonar-se que el territori que volem no és per a què els barcelonins hi passin el cap de setmana sinó per a què la gent que hi viu s'hi pugui guanyar la vida amb tota la dignitat\", ha dit.\nBona salut cooperativista\nEn la 36a assembla general de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat un nou quadre de comandament, el Dashboard.coop, que proporciona dades històriques i analitza l'evolució del sector des de diferents perspectives.\nConsta de 41 taules amb 62 variables i s'estrena amb una sèrie temporal dels últims 6 anys.\nLa facturació anual de les 194 cooperatives de la FCAC ha crescut un 3,2% i la facturació se situa en 1.658 milions d'euros.\nLes cooperatives ebrenques són les que més l'han incrementat respecte a la mitjana dels últims quatre anys.\nEl centenar de cooperatives tarragonines i ebrenques han facturat el 2018 més de 445,4 MEUR.\nLa facturació mitjana de les entitats ha estat de 8,1 milions d'euros, amb un increment del 8,3%.\nLes cooperatives tenen una participació en la producció final agrària del 35% i representa 1 de cada 3 euros que s'ha generat en el sector.\nLa fracció augmenta a 2 de cada 3 euros, si es contempla únicament el sector agrari, sense el ramader.\nLes xifres de les cooperatives ebrenques\nA les Terres de l'Ebre, les 36 cooperatives –que representen el 10,5% de la FCAC- han augmentat la facturació un 12,6%, amb 173,4 milions d'euros.\nFent ús ja de les dades del Dashboard.coop, les cooperatives ebrenques són les que més han augmentat la facturació en relació a la mitjana dels últims quatre anys, que havia estat del 10,1%.\nEl quadre de comandament reflecteix que la dimensió de les cooperatives catalanes creix, com també la facturació i la creació dels llocs de treball – que han augmentat un 11% en cinc anys-.\nEl president de la FCAC, Ramon Sarroca, ha assenyalat que cal posar accent en el paper de les dones al sector agrari, que ja representen el 51,6% dels llocs de treball de les cooperatives-, i també en el relleu generacional.\n\"Hem de treballat perquè la gent es pugui guanyar la vida al camp i pugui desenvolupar la seva qualitat de vida\", ha dit.", "response": "Quim Torra s'ha compromès amb l'assemblea de la FCAC en proporcionar eines al sector agrari perquè tingui les mateixes possibilitats que la resta de sectors. El president de la FCAC assegura que, després de l'augment notable de facturació de les cooperatives catalanes, cal continuar treballant i lluitant perquè la gent pugui guanyar-se la vida en aquest sector.", "category": "abstractive_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_219", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si l’edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a l’edat cronològica, marcada per la data de naixement.\nAixí ho constata un estudi realitzat per investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).\nSegons els resultats obtinguts, cada any d’edat biològica acumulat per sobre de l’edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un ictus.\nAlhora, també el grau de severitat de les seqüeles és més important.\nEl treball, que s’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’, ha analitzat les dades de gairebé 600 pacients.\nLa investigadora principal de l’estudi, la doctora Carolina Soriano-Tárraga, explica que es van analitzar gairebé 600 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus isquèmic i que en aquests casos, la mortalitat mitjana al cap de tres mesos es va situar entre el 15 i el 20%.\nEls investigadors van determinar la seva edat biològica a partir de marcadors epigenètics (canvis en els gens causats per factors externs), concretament, la metilació de l’ADN (el principal mecanisme epigenètic).\nAixí van comprovar, segons comenta Soriano-Tárraga, que l’edat biològica aporta informació extra.\n‘Es correlaciona molt bé amb l’edat cronològica, és molt similar, però té informació extra sobre l’estat funcional de la persona’, apunta Soriano-Tárraga.\nPer tant, afegeix, ‘és un millor predictor de mortalitat a tres mesos en comparació amb l’edat cronològica’, fins i tot sense tenir en compte altres factors externs, la gravetat de l’ictus o l’estat funcional previ del pacient.\nL’estudi també va analitzar el pes de l’edat biològica tenint en compte el tipus d’ictus.\nAixí, en els ictus aterotrombòtics, que acostumen a donar-se en pacients més joves -entre 55 i 60 anys de mitjana-, va ser en els que es va mostrar com un millor indicador de mortalitat.\nEn canvi, en els cardioembòlics, més habituals en pacients de més edat, l’efecte de l’edat biològica no era evident.\nAixò confirma, segons la investigadora principal de l’estudi, que l’edat biològica és un bon biomarcador.\n‘En un pacient jove l’edat biològica, l’estil de vida, té un major impacte, indica un envelliment més gran’ i un risc més elevat de mortalitat després de patir un atac, així com una major severitat de les seqüeles, destaca Soriano-Tárraga.\nÉs a dir, ‘no són tan joves’ com indica la seva edat cronològica, afegeix.\nEls investigadors assenyalen que estudis anteriors que comparaven pacients que havien patit un ictus amb pacients que no n’havien patit, indicaven que per una mateixa edat cronològica, el grau d’envelliment dels ictus era de 2,5 anys més gran de mitjana, sent de fins a 7 anys en els casos més joves.\nLa utilització d’aquest marcador ‘pot servir per detectar els pacients que tenen un risc més elevat de morir després de patir un ictus’, segons Soriano-Tárraga.\nPer la seva banda, el doctor Jordi Jiménez-Conde, neuròleg de l’Hospital del Mar responsable de la línia de recerca, ha remarcat que aquest estudi ‘és molt congruent amb les troballes dels nostres estudis previs, corroborant que l’edat biològica té un gran valor informatiu sobre l’estat d’envelliment real de les persones, sobre el seu risc de patir malalties associades a l’edat, i sobre la capacitat de l’individu d’afrontar-les’.\nHi ha dos tipus d’ictus principals, els hemorràgics (quan es trenca un vas sanguini al cervell) i els isquèmics (quan s’obtura una de les artèries del cervell).\nL’ictus aterotrombòtic és el tercer més freqüent i la seva causa subjacent, l’ateroesclerosi és tractable.\nAquesta patologia està associada a alts nivells de colesterol, a l’hàbit del tabac i la diabetis.\nEn general, el 90% dels ictus estan relacionats amb factors de risc com aquests.", "response": "El risc de morir en patir un ictus és més alt si els hàbits o la residència habitual no són favorables.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2289", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El comissari dels Mossos Manuel Castellví ha assegurat aquest dilluns al Tribunal Suprem que cap dels tres cossos policials va preveure \"actes de violència\" l'1-O en una reunió d'informació que van mantenir el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum.\nEn canvi, la setmana passava va explicar que en una reunió que es va celebrar el mateix dia que la que els Mossos van fer amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat, on va declarar que els va avisar que aquell dia es preveien diversos escenaris, entre els quals \"moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència\".\nCastellví ha explicat que les previsions que grupuscles violents actuessin el dia del referèndum van fallar.\nEl comissari també ha destacat el caràcter \"no violent\" d'ANC i Òmnium, a qui consideren \"interlocutors\" quan convoquen manifestacions.\nEn respostes al lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Castellví ha explicat el contingut d'una reunió d'una subcomissió d'informació amb presència de representants d'intel·ligència dels tres cossos policials a la qual ell mateix hi va assistir.\nEn aquesta reunió, l'escenari previst era que l'1-O hi hauria \"col·legis amb activitats\" i que \"a primera hora del matí hi hauria gent fent resistència passiva amb actuació de la policia\".\n\"En aquell moment no es preveien actes de violència\", ha explicat, tal com \"consta a l'acta\"\nEn canvi, la setmana passada, Castellví va declarar en resposta a la fiscalia que aquell mateix dia 28 els comandaments dels Mossos van mantenir una reunió al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Junqueras i Forn, on sí van avisar que un dels possibles escenaris és que hi hagués una \"escalada de violència\".\nAquest dilluns, ha explicat que en aquella reunió no hi va haver \"cap\" retret per part dels membres del Govern a la posició dels Mossos de donar compliment a la interlocutòria del TSJC que els demanava aturar el referèndum, i que tampoc els van persuadir a fer cap canvi.\nCastellví també ha explicat que les previsions que es va fer sobre que alguns \"grups violents\" podrien actuar l'1-O van fallar, i que durant la jornada del referèndum \"no es van constituir com un bloc d'unitat d'acció d'atac\" com sí tenien previst.\nSón grups, ha afegit, que tenen \"capacitat d'alterar l'ordre\", però ha remarcat que aquell dia no van actuar.\nEls CDR no estaven organitzats abans de l'1-O\nSobre els CDR, Castellví els ha desvinculat del Govern i ha assegurat que, abans de l'1-O, els 42 que tenien detectats estaven \"inconnexos entre ells\" i \"no coordinats\".\nVa ser després del referèndum, després de la celebració de 3 assemblees, que es va crear \"una entitat que coordinaria els grups\" a través d'un perfil de Twitter general.\n\"A partir d'allí sí que hi va haver una coordinació\", aconseguint el 8 de novembre del 2017 \"col·lapsar totes les carreteres de Catalunya\".\nPel que fa al dispositiu, ha explicat que en les reunions prèvies a l'1-O es va explicar tant a la fiscalia com a la resta de cossos policials la presència d'un binomi d'agents dels Mossos d'Esquadra als col·legis.\nSegons Castellví, la puntualització que fa la fiscalia, que va considera que el dispositiu \"no era suficient\", era des del punt de vista \"quantitatiu\", no qualitatiu.\nCastellví també ha dit que la interlocutòria de la magistrada del TSJC no preveia el precinte de 100 metres dels col·legis i ha assegurat que les activitats que es van fer als col·legis no tenien cap relació amb el Govern.\nA preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha destacat el caràcter \"no violent\" tant d'Òmnium Cultural com d'ANC i que mai fan fer crides a \"enfrontar-se violentament\" a la policia l'1-O.\n\"Sempre han convocat moltes manifestacions i sempre amb la consigna de la no violència i els considerem interlocutors per l'actitud i el resultat de la seva gestió\", ha remarcat.\nCastellví ha declarat que l'arribada del conseller a Interior no va comportar canvis de directrius, ni de la cadena de comandament, ni cap ingerència en la seva feina, ni va influir-li les declaracions públiques que va fer el conseller.", "response": "Castellví afirma al TS que cap dels tres cossos policials van preveure actes violents a l’1-O.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2208", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El Jutjat de Primera Instància Número 6 de Girona ha permès que el \"nen robat\" de Banyoles recuperi el nom i cognoms que tenia en néixer.\nD'aquesta manera, Joan Coll Corominola veurà modificada la seva inscripció al Registre Civil i passarà a dir-se Juan Francisco Beamonte Isern.\nLa sentència, que reconeix que aquells qui el van adoptar l'any 1966 \"no són els seus pares biològics\", posa punt final a un llarg periple judicial.\nFa anys que aquest veí de Banyoles litigava perquè se li reconegués el dret de recuperar la seva identitat.\nDesprés d'intentar portar el cas per la via penal, va presentar una demanda civil al jutjat de família.\nAquesta demanda, en un primer moment, es va tirar enrere perquè el jutjat va resoldre que havia caducat.\nL'Audiència de Girona, però, va ordenar reobrir el cas i, ara, aquesta nova sentència ordena que \"s'anul·li la inscripció de la filiació\" que constava al Registre Civil i que, en conseqüència, es rectifiquin el nom i cognoms del banyolí pels de Juan Francisco Beamonte Isern.\nEl cas d'aquest veí de Banyoles és l'exemple de la perseverança.\nLi ha costat més d'una dècada de lluita i anar d'un jutjat a l'altre, però al final ha aconseguit el seu objectiu: que li reconeguin que el matrimoni que el va adoptar no són els seus pares biològics i que, per tant, se li permeti canvia la seva identitat al Registre Civil.\nFa més de deu anys que Joan Coll –ara, Juan Francisco Beamonte- va començar a investigar el seu passat.\nEntre allò que ha pogut recopilar, hi ha algunes fotografies esgrogueïdes on se'l veu quan era un nadó, acompanyat del seu pare.\nEl banyolí sospitava que era un possible cas de nen robat durant el franquisme, com ara s'ha demostrat, i que els seus pares adoptius van pagar 150.000 pessetes per endur-se'l a casa.\nEll va néixer el 14 de setembre del 1966 a l'Hospital Clínic de Barcelona.\nAleshores, però, el nom que figurava a la seva partida de naixement era Juan Francisco Beamonte Isern.\nLa seva infància, segons va descobrir, va passar-la a casa de les dues àvies.\nPrimer amb la materna a Òdena (Anoia) i, quan el seu pare va morir, va anar a viure amb l'altra àvia a Sant Adrià del Besòs.\nAleshores era el 1973 i ell tenia 7 anys.\nMés tard, va ingressar en un hospici de Barcelona i, en menys de dos mesos, va ser adoptat per la família de Banyoles, amb qui viuria la resta de la joventut.\nViacrucis judicial\nResseguint el seu passat, es va adonar que hi havia coses que no quadraven.\nI va decidir recuperar la seva identitat, convençut que, en realitat, ell era Juan Francisco Beamonte Isern.\nAixò li va suposar un autèntic viacrucis judicial.\nDesprés d'intentar portar el seu cas reiteradament davant la Justícia per la via penal, al febrer del 2016 el banyolí i el seu advocat van decidir interposar una demanda civil per reclamar que es reconegués que el matrimoni que el va adoptar no eren els seus pares biològics.\nL'afer va anar a parar al Jutjat de Primera Instància 6 de Girona.\nEn un primer moment, la demanda es va admetre a tràmit, però després el mateix jutjat la va desestimar, perquè considerava que el cas per anul·lar l'adopció havia caducat.\nAleshores, el banyolí va recórrer davant l'Audiència de Girona, que li va donar la raó i, en una interlocutòria, va ordenar al jutjat que reobrís el cas.\nAra, ja hi ha sentència.\nLa resolució recull que els demandats –és a dir, el matrimoni de Banyoles- \"reconeixen\" explícitament que \"no són els pares biològics\" del veí de Banyoles.\nEn conseqüència, el jutjat anul·la la inscripció de filiació que constava al Registre Civil (o sigui, Joan Coll Corominola) i ordena \"rectificar-la\" per la de Juan Francisco Beamonte Isern.\nLa sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació en un termini de vint dies.\nSi cap de les parts ho fa, però, la decisió ja serà ferma.\nI en conseqüència, el banyolí podrà recuperar el nom i cognoms que tenia en néixer.", "response": "El jutjat de Girona permet que el nen robat de Banyoles recuperi el nom que tenia en néixer.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_41", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "La Junta de Govern Local ha aprovat el pressupost de l’Ajuntament de Castelló per a 2018, que s’eleva a 176.029.349 euros, un 3,03% superior al de l’any anterior i el de major quantia de l’última dècada.\nL’alcaldessa ha presentat en roda de premsa el document, que, al seu judici, “consolida les bases del canvi”.\nEl projecte s’obri ara a la presentació d’esmenes pels grups de l’oposició i serà portat al ple.\n“És un pressupost que confirma que aquest Govern municipal té un projecte de ciutat.\nPerquè hi ha un projecte de ciutat clarament definit en el Pla General.\nHi ha un projecte de ciutat amb les inversions 20,2 milions d’euros dels fons EDUSI.\nHi ha un projecte de ciutat en el Pla Estratègic d’Ocupació i del Pla Estratègic de Turisme.\nHi ha un projecte de ciutat en la nova política fiscal municipal, ajustada a la realitat econòmica de les famílies.\nHi ha un projecte de ciutat en la implantació de la perspectiva de gènere i la lluita contra les desigualtats socials”, ha afirmat.\nL’alcaldessa ha desgranat les claus del pressupost.\nEls ingressos creixen per l’augment de transferències corrents (5,41%), especialment les de creació d’ocupació (1,9 milions), la cessió de l’IRPF i la cessió d’impostos indirectes (IVA, alcohol, hidrocarburs).\nLa recaptació per impostos directes es congela i es recaptaran 876.000 euros menys per l’IBI.\nD’altra banda, augmenten els ingressos indirectes, en haver-hi més previsió de recaptació de l’ICIO per la recuperació de la construcció i les taxes per llicències urbanístiques, obertura de locals, taules i cadires.\nLes despeses creixen en la mateixa proporció.\nAugmenten els programes d’ocupació: Jornals de Vila passa d’1,3 a 2,4 milions d’euros i els programes i tallers d’ocupació subvencionats pel Servef.\nPuja la consignació en educació, família i infància, atenció a la dependència, cultura, transport urbà, recollida de residus i modernització i innovació tecnològica.\nEl 64% de la despesa està compromès (sobretot pels capítols de Personal, contractes de serveis i despeses financeres) i el 36% és no compromès.\nTambé augmenten, en un 3,4%, les aportacions als patronats municipals i de forma especial el finançament del Consorci del Pacte Local per l’Ocupació, en més d’un 74% respecte a l’any anterior.\nCreixen les subvencions a les ONG de Cooperació al Desenvolupament i es preveuen noves ajudes per al lloguer social, persones amb discapacitat, microcrèdits i l’engegada del Pla de Recuperació del Talent.\nPel que fa a les inversions, destaquen els projectes de l’estratègia EDUSI (1,17 milions d’euros), l’adquisició d’habitatge social (500.000 euros), la partida de gestió mediambiental (500.000), pressupostos participatius (1,8 milions), segona fase del centre de la Pineda (440.000 euros), adequació d’instal·lacions esportives (380.000), rehabilitació dels antics jutjats de Borrull (300.000), remodelació de l’edifici Quatre Cantons (300.000 euros), millores en el cementeri municipal (300.000), pla d’accessibilitat (150.000 euros) i pla de millora de la Pineda (100.000 euros).\nLa portaveu del Govern municipal, Verònica Ruiz, ha destacat que el pressupost segueix les línies programàtiques del Pacte del Grau i ha incidit en els dos aspectes centrals dels comptes: les inversions europees i la perspectiva de gènere.\n“Són els millors pressupostos que hem pogut desenvolupar tenint en compte l’infrafinançament i el ninguneig que pateix l’Ajuntament per part del Govern central”, ha assenyalat.\nLa vicealcaldesa, Ali Brancal, ha incidit en el “treball d’equip” que representen els pressupostos i, especialment, la implantació de la perspectiva de gènere.\nEn 2018 seran 23 els departaments municipals que gestionen els comptes públics amb criteris d’igualtat.\nBrancal ha destacat la importància d’aplicar la perspectiva de gènere i ha posat l’exemple de les polítiques d’ocupació, que afavoreixen la inserció laboral de les dones.\nTambé ha valorat la inclusió en el pressupost d’una partida específica de 500.000 euros per a l’adquisició d’habitatge social.\nEl regidor de Gestió Municipal, Antonio Lorenzo, ha destacat que el pressupost s’ajusta al catàleg de polítiques de progrés del pacte de govern municipal signat en 2015 i ha afirmat que ha escoltat les recomanacions del Consell Social de la Ciutat.\nLorenzo ha indicat que el pagament del deute municipal serà la meitat que en l’últim any del govern del PP.\nA data 31 de desembre el deute viu s’ha quedat fixat en el 30,6%.\nLorenzo ha remarcat que el pressupost demostra que és possible conciliar el rigor de la gestió econòmica (reducció de l’endeutament, millora en el període mitjà de pagament a proveïdors, increment de la liquiditat municipal, romanent de tresoreria positiu…) amb una política d’inversions que atén les necessitats de la ciutadania.", "response": "La Junta de Govern Local aprova el pressupost de Castelló per una quantitat de 176.029.349 euros.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1138", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El diputat i cap de llista d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, han instat el Parlament a seguir tirant endavant el mandat del 27-S davant un Estat \"indecent\" que fa servir el TC \"com a braç armat\".\n\"Fa molt temps que el Parlament té un mandat inequívocament popular, que és el de desplegar el full de ruta; hem de seguir el nostre camí,no volem desobeir ningú sinó obeir-nos a nosaltres mateixos amb el full de ruta\", assegura Rufián., que afegeix \"El TC fa molt temps que no és ni tribunal, ni constitucional; i davant un estat que utilitza les institucions contra el mandat sobirà, l'única resposta és la de construir un estat de dret decent de tots i per a tots\".\nPer la seva banda, el president de l'ANC ha mostrat ple suport tant a Forcadell com a Puigdemont perquè despleguin el mandat democràtic del 27-S.\n\"Quan el Parlament faci el gest de sobirania, els ciutadans estarem al seu costat, i no acceptarem que cap tribunal ni cal govern espanyol determinin qui ha de presidir la cambra catalana o el Govern\", ha afirmat.\n\"Diem amb tota tranquil·litat i fermesa que no ens doblegarem; hem de fer camí\", sentencia el president de l'ANC.\nTant per a Sánchez com per a Rufián, el fet que l'executiu espanyol estigui en funcions des del desembre també és \"enormement significatiu\".\n\"Demostra la decadència del sistema polític espanyol, que no se'n surt de gestionar la seva pluralitat ni de donar una sortida democràtica a Catalunya; nosaltres, per contra, tenim un rumb i guia\", diu el president de l'assemblea.\nEn aquesta línia, Jordi Sánchez ha fet una crida perquè aquest Onze de Setembre, novament, sigui \"una jornada massiva de mobilització per ensenyar al món la nostra voluntat inequívoca com a país\".\nI perquè també serveixi per aixecar \"un clam unànime de suport als diputats i a les diputades, començant per la presidenta del Parlament i el president de la Generalitat\".\n72 diputats, més que no pas grups\nJordi Sánchez també s'ha referit a l'encreuament dialèctic entre el president Carles Puigdemont i el diputat de la CUP Benet Salellas, sobre l'exigència cupaire perquè el referèndum unilateral se celebri la primavera del 2017.\n\"Els demanem a tots els diputats que tinguin generositat i fermesa, perquè estem en un moment històric\", ha dit.\nPer al president de l'ANC, ara, més que parlar de \"grups parlamentaris de Junts per Sí i la CUP\", el que cal és parlar de \"72 diputats\" a favor del sobiranisme.\n\"Són els ells qui tenen la confiança i el mandat que els ha fet la ciutadania\", ha dit Sánchez.\n\"No tinc cap dubte que al setembre la qüestió de confiança se superarà amb èxit, i això serà la concreció cap a l'últim trajecte cap a la independència; nosaltres no posarem data sobre si el referèndum ha de ser la primavera o la tardor del 2017, però sí que demanem que els diputats actuïn amb fermesa i determinació, i sabem que ni el president de la Generalitat ni la presidenta del Parlament ens decebran\", ha conclòs.\nEstelades a la platja\nTant Gabriel Rufián com Jordi Sánchez han participat aquest diumenge a la quarta caminada que l'ANC ha organitzat per les platges de l'Alt Empordà.\nA primera hora del matí han sortit dues marxes, l'una des de l'Escala i l'altra des d'Empuriabrava, que s'han ajuntat a la gola del Fluvià.\nA la desembocadura del riu, s'han desplegat estelades i s'han corejat crits a favor de la independència i l'estat propi.\nHan participat en la caminada unes 120 persones.\nL'acte després s'ha traslladat al parc del Riu de Sant Pere Pescador (Alt Empordà), on s'ha fet un dinar popular on també hi ha pres part el diputat de la CUP Benet Salellas.\nSuport a Forcadell i Puigdemont\nUn dia abans que es reuneixi el ple extraordinari del Constitucional les mostres de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se succeeixen.\nL'alt tribunal ha d'estudiar demà la demanda de l'executiu de Rajoy perquè s'obri via penal contra Forcadell, per haver permès la votació de les conclusions del procés constituent.\nI el TC també pot actuar contra Puigdemont, prohibint-li que desplegui la declaració del 9-N.", "response": "Rufián i Sánchez insten el Parlament perquè prossegueixi amb el mandat del 27-S, ja que l’Estat utilitza el TC.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_999", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Moviment contra la intolerància, Acció Cultural del País Valencià i més associacions en favor de la diversitat i contra els crims d’odi han presentat una instància a l’Ajuntament de València perquè dediqui un carrer a Guillem Agulló, jove independentista assassinat l’any 1993 per l’extrema dreta.\nEn la carta, adreçada al batlle, Joan Ribó, demanen que la mesura sigui un símbol de la memòria de totes les víctimes de crims d’odi.\nSegons que ha explicat als mitjans el secretari general d’ACPV, Toni Gisbert, la iniciativa neix amb l’objectiu de reparar la injustícia que ha pesat sobre Guillem Agulló i més víctimes dels crims d’odi durant els darrers 20 o 25 anys a València, ‘on s’ha partit una situació d’impunitat de les agressions i la violència feixista’.\nFa 23 anys, el jove valencià Guillem Agulló, de 18 anys, va ser assassinat per un grup de nazis a Montanejos (Alt Millars) d’una ganivetada al cor.\nGuillem era un jove amb inquietuds socials i polítiques, que el portaren a formar part de l’organització de joves independentistes Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP, i a participar en moltíssimes mobilitzacions i convocatòries a favor dels drets nacionals i socials del País Valencià.\nLa nit de l’11 d’abril, Guillem Agulló era a Montanejos amb una colla d’amics passant les vacances de Pasqua quan un grup de nazis de València es va dirigir directament contra ell.\nEntre tres persones, el van subjectar perquè Pedro Cuevas li clavés una ganivetada mortal al cor.\nImmediatament, van marxar cridant ‘Arriba España!’, mentre els amics d’Agulló intentaven cercar ajut.\nEls fets van quedar clarament acreditats durant el judici posterior.\nD’aquesta manera, l’assassinat produí una onada d’indignació, que es traduí en mobilitzacions multitudinàries, manifestacions de denúncia i tota mena d’actes.\nAixí mateix, es constituí una acusació popular formada per diversos col·lectius i organitzacions que es personaren en la causa, preocupats per garantir que el crim no quedés impune i per evitar que un altre jove valencià pogués ser també víctima dels crims d’odi.\nMoltes organitzacions i col·lectius cívics, sindicals i polítics denunciaren el cas i convocaren actes de denúncia: els partits PSPV, EUPV, BNV, PSAN, ERPV; els sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana; i una llarguíssima llista d’associacions i entitats locals, comarcals i de tot el País Valencià.\nCal també destacar el protagonisme dels joves en les mobilitzacions i denúncies, començant pels sindicats d’estudiants.\nL’any 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una organització nazi al País Valencià, el Frente Antisistema (FAS), que es dedicava, segons la nota que va fer el cos, a vendre armes prohibides i organitzar ‘caceres’ contra immigrants i militants d’esquerres.\nL’operació va permetre de detenir 27 persones, entre les quals l’assassí de Guillem Agulló.\nFou llavors que es va formar la plataforma Acció Popular contra la Impunitat, que reuneix més de 30 organitzacions socials, culturals, polítiques i sindicals.\nLa plataforma va fer arribar al congrés espanyol i a la Comissió Europea les seves denúncies sobre els atacs impunes de l’extrema dreta, entre els quals més d’una vintena d’atemptats amb explosius contra ONG i seus polítiques, agressions contra immigrants, mesquites i boicots habituals de grups ultres contra actes d’associacions culturals.\nDurant aquests 23 anys ha estat la societat que ha mantingut viu el record i la denúncia de l’assassinat de Guillem Agulló, amb centenars d’actes, cançons de coneguts grups musicals i campanyes de denúncia.\nEls recents exemples de les ciutats de Barcelona i Molins de Rei a Catalunya, i de Simat de Valldigna al País Valencià, que han acordat de dedicar un carrer a Guillem Agulló, i de l’Ajuntament de Madrid, que ha posat a un carrer el nom de Carlos Palomino (un altre jove assassinat pel feixisme), reforça la iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de demanar a l’Ajuntament de València que expliciti el seu compromís amb la llibertat i la democràcia dedicant un carrer de la ciutat a Guillem Agulló, com a reconeixement institucional a un jove valencià que no va cometre cap més delicte que defensar unes idees de llibertat i democràcia, i a totes les víctimes dels crims d’odi.\nLa representativitat de les entitats adherides deixa clara l’àmplia base social de la demanda, com també la necessitat que les institucions es pronunciïn a favor de la pluralitat, la diversitat, el respecte, la igualtat i la democràcia.", "response": "Acció Cultural del País Valencià presenta una instància a l’Ajuntament de València perquè dediquin un carrer a Guillem Agulló.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_821", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, comença avui un viatge de dos dies a Dinamarca, en què presidiran la inauguració de la delegació de la Generalitat als països nòrdics, amb seu a Copenhaguen, que dirigirà Francesca Guardiola.\nL’objectiu serà de potenciar les relacions bilaterals entre Catalunya i Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia.\nLa visita del president de la Generalitat s’escau en un moment molt decisiu del procés, deu dies abans de la Diada i pràcticament un mes abans del referèndum de l’1 d’octubre.\nEl president i el govern veuen molt clar que el reconeixement internacional és un factor cabdal, i Dinamarca i els països nòrdics són dels que han fet més gests favorables a l’autodeterminació de Catalunya.\nEl parlament danès fou un dels primers a debatre i a votar (i aprovar) una moció sobre el dret d’autodeterminació dels catalans.\nFou el 2015, gràcies a una resolució impulsada per la formació d’esquerres Enhedslisten (l’Aliança Vermella-Verda), que va fer que la majoria de la cambra demanés un debat pacífic i democràtic entre el govern català i l’espanyol en el context del procés cap a la independència.\nLa classe política danesa ha anat seguint de prop l’evolució del procés català i es va manifestar majoritàriament contrària al processament de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, per haver permès el debat sobre el procés constituent i la votació d’una resolució de defensa del referèndum.\nJustament es planyien que la repressió de la justícia espanyola contra els polítics independentistes contravenia l’esperit de la resolució del 2015 en què el parlament danès demanava diàleg.\nDe fet, la diferència de tarannà entre l’estat espanyol i l’estat danès es va palesar en les declaracions del primer ministre de Dinamarca, Lars Løkke Rasmusse, que aquest mes de maig passat va dir que tant Grenlàndia com les Fèroe tenien el dret de ser independents i de proclamar la independència quan ho consideressin oportú.\nhttps://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2017/05/groenlndia.001-24032041.jpeg\nA més, hem vist com aquest estiu el festival polític més important de Dinamarca, el Folkemødet, dedicava un debat al referèndum català amb el títol ‘Catalunya pot esdevenir el pròxim estat de la UE?’, en què diversos acadèmics, representants polítics i periodistes van discutir sobre la consulta del primer d’octubre.\nEl bloc escandinau\nDinamarca forma part del bloc escandinau, un conjunt de països de forta tradició democràtica, on la independència de Catalunya forma part del debat polític des de fa temps.\nVegem de quina manera és tractat en els altres països.\nA Finlàndia es va crear un dels tres grups de suport a Catalunya que ja hi ha oficialment en parlaments europeus i el conseller Romeva hi va ser rebut oficialment.\nLa visita va ser aprofitada pels grups espanyolistes per mirar de manipular l’opinió pública, perquè el president del grup és membre del Partit dels Finlandesos, de caràcter nacionalista.\nAmagaven que la vice-presidenta del grup és membre del partit homòleg de Podem i que inclou diputats de tots els partits presents a la cambra.\nhttps://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2016/12/Solidaritat-forcadell.001.png\nEl pas de la delegació\nEn aquest context, l’establiment de la delegació a Copenhaguen per a reforçar les relacions bilaterals entre Catalunya i aquests països és cabdal.\nEls lligams entre Catalunya i els països nòrdics tradicionalment s’han mogut en l’àmbit comercial.\nDe fet, des del 1991, Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa, té una oficina a Copenhaguen per a potenciar les relacions econòmiques i comercials entre Catalunya i Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Estònia i Islàndia.\nLes exportacions catalanes a Dinamarca i Suècia representen una cinquena part de totes les de l’estat espanyol a aquests països.\nA més, Catalunya compta amb un nombre important de filials d’empreses sueques i daneses i unes quantes empreses catalanes són implantades en aquests països.\nAixí mateix, el mercat nòrdic és el setè en importància en nombre absolut de turistes.\nEntre els mesos de gener i maig d’enguany un total de 255.600 turistes nòrdics han visitat Catalunya.\nAmb la delegació de Copenhaguen, el govern ja en té dotze.\nLes altres són: la Unió Europea; el Regne Unit i Irlanda; França; Alemanya; els Estats Units, el Canadà i Mèxic; Àustria, Itàlia; Portugal; Ginebra; Polònia i els països bàltics; i Croàcia i els Balcans.", "response": "Puigdemont i Romeva viatgen a Dinamarca per inaugurar la delegació de la Generalitat als països nòrdics.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1120", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Un dubte recorre aquests dies els dirigents de l'antiga Convergència: quina serà la condemna que rebi el partit en la sentència del cas Palau?\n\"L'únic que ens balla és quina quantitat s'haurà de retornar, si 2,5 milions o els 6,6 que apuntava la Fiscalia\", sosté un alt dirigent consultat per NacióDigital.\nLa decisió del tribunal sobre aquest cas de corrupció, el més paradigmàtic dels cercles de poder autonòmics, s'ha convertit durant anys en una espasa de Damòcles sobre CDC, ara mutada en el PDECat.\nAquest dilluns, per fi, es coneixerà l'abast de l'impacte.\nUn impacte, això sí, que va forçar les antigues sigles a \"desaparèixer\", com va admetre aquest mateix dimarts Artur Mas en el seu comiat.\nMas s'acomiadava de la presidència del PDECat amb l'argument que la nova etapa sorgida de les eleccions del 21-D requereix nous lideratges, però la proximitat de la decisió està vinculada amb la imminència de la sentència.\nDe fet, abans que l'expresident de la Generalitat s'expliqués en públic, ja hi havia dirigents de la formació que emmarcaven el nou \"pas al costat\" amb el veredicte del cas Palau.\n\"Serà això suficient per demostrar que el PDECat no és CDC?\", es preguntava lacònicament un membre de la direcció del partit.\nAquestes són les cinc claus de l'impacte polític i, específicament, dins de les sigles nacionalistes, que tindrà la sentència.\n1.\nEl rol de Convergència\nEl partit fundat per Jordi Pujol l'any 1974 va entrar en fase d'hibernació el juliol del 2016, en paral·lel a la posada en marxa del PDECat.\nEs manté viu amb una estructura extraordinàriament reduïda -presidida per Jacint Borràs fins a la seva mort-, però segueix mantenint una sèrie de responsabilitats financeres.\nTé bona part del deute, per exemple, de la federació CiU, i la situació econòmica es pot empitjorar en cas que la justícia l'obligui a tornar el presumpte finançament irregular rebut a través del Palau.\nLa seu del PDECat va ser adquirida per CDC, tot i que les noves sigles es mudaran aviat cap a un edifici més funcional de Barcelona, tal com es va acordar al juliol.\n2.\nEl tallafoc del PDECat\nSi Convergència desapareix és, com va dir Mas, per passar pàgina dels casos de corrupció.\nEl PDECat ha intentat mantenir un tallafoc a l'entorn dels presumptes casos de males pràctiques de l'anterior etapa, i els seus responsables -Marta Pascal i David Bonvehí- han provat de dissenyar un model de partit allunyat de com es feien les coses en les dècades anteriors.\nMig any després de la refundació, per exemple, va esclatar una nova onada d'escorcolls de la Guàrdia Civil pel finançament presumptament irregular de CDC que va acabar amb la detenció de Francesc Sànchez, que va liderar el trànsit cap a la hibernació de les anteriors sigles.\nEl PDECat no va aparèixer en públic perquè considerava que aquesta etapa ja no els incumbeix.\n3.\nEl nou \"pas al costat\" de Mas\nL'expresident de la Generalitat tenia meditat des de fa mesos abandonar la presidència del PDECat i, segons assenyala el seu entorn, fins i tot tenia pensat fer-ho en un esmorzar informatiu del Fòrum Europa el 2 de novembre.\nEl calendari ho va impedir: es va haver de suspendre perquè va ser el dia en què els consellers van ser cridats a declarar davant l'Audiència Nacional i, posteriorment, empresonats per la magistrada Carmen Lamela.\nEls responsables del partit i el mateix Mas van considerar que aquesta setmana era suficientment \"tranquil·la\"- dins la voràgine habitual- per anunciar el \"nou pas al costat\".\nLa proximitat de la sentència fa que l'expresident alliberi el PDECat, però té assumit que ell en patirà un cost.\nEspecialment si el seu nom apareix en la sentència, malgrat que no ha estat imputat ni citat a declarar com a testimoni.\n4.\nOsàcar, la cara visible\nDaniel Osàcar, antic tresorer de Convergència, és qui ha donat la cara pel partit en el judici.\nSempre ha negat les revelacions de Fèlix Millet i de Jordi Montull, a qui Mas sempre ha presentat -almenys durant els últims mesos- com persones que havien \"confessat\" els seus delictes.\nOsàcar, un home d'avançada edat, va ser apartat oficialment de CDC després que esclatés el cas Palau, però encara se'l podia veure per la seu de Còrsega -venuda el 2015 per la situació econòmica- ben sovint.\nL'extresorer va ser secretari personal de Mas quan l'expresident va aterrar al partit a principis dels 2000, quan Jordi Pujol el va nomenar successor.\n5.\nLa nova legislatura\nCom ha anat passant regularment al llarg dels últims anys, un cas de corrupció -en aquest cas, la sentència ferma- impacta en l'inici del curs polític.\nEl 2015, per exemple, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de CDC poc abans que arrenqués la legislatura sorgida del 27-S.\nEl veredicte arriba en el moment en què l'independentisme negocia com donar sortida al 21-D i com investir Carles Puigdemont.\nEl president de la Generalitat mai ha estat qüestionat per la presumpta corrupció convergent perquè mai va tenir càrrecs orgànics ni era amic de les dinàmiques internes.", "response": "La sentència del cas Palau acaba amb condemna, però no se sap quina quantitat de diners haurà de retornar Convergència.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1413", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Manifestació de diversos col·lectius davant l'Ajuntament de Badalona Foto: ACN\nProp de mig miler de persones s'ha concentrat sorollosament davant l'Ajuntament de Badalona, mentre el ple del consistori debatia, i aprovava, el pressupost municipal pel 2012.\nUns comptes que, segons els treballadors, son lesius pels seus interessos.\nEntre els concentrats, funcionaris de l'Ajuntament que denuncien una retallada en els complements salarials, i treballadors dels mitjans públics dependents de Badalona Comunicació per la retallada d'un 30% de la plantilla.\nDos dels tres partits de l'oposició, PSC i ICV-EUiA, han carregat també contra els primers pressupostos del govern de Xavier Garcia Albiol, mentre que CiU hi ha donat suport a canvi d'algunes modificacions que consideren substancials.\nL'Ajuntament de Badalona, amb el suport del PP i CiU, ha aprovat un pressupost pel 2012 de 150,1 milions d'euros, un 5,93% inferior al de l'any anterior.\nEl govern en minoria del PP ha defensat, segons les paraules del regidor d'Hisenda, Ramon Riera, la \"necessitat de retallar com a conseqüència de la caiguda d'ingressos\".\nUna retallada, però, que no ha convençut a tots per igual.\nEls funcionaris de l'Ajuntament, concentrats a la plaça de la Vila durant la celebració del ple, denuncien que el govern municipal els vol \"sotmetre\" a una retallada salarial que afecta a uns complements del sou \"que ja estaven consolidats per compensar la pèrdua de nivell adquisitiu que arrosseguem des de l'any 2000\".\nEl portaveu del comitè d'empresa, José Miguel Núñez, afirma que la retallada aprovada en el pressupost suposa un retrocés salarial d'entre 1.000 i 3.400 euros anuals per treballador, segons la modalitat de cada contracte.\n\"Estem negociant i no hi ha res tancat\", ha insistit, però, el regidor d'Hisenda.\nRiera insisteix que cal conservar \"serveis i llocs de treball\".\nAl voltant d'aquestes crítiques, l'alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha assegurant que \"amb la que està caient, tenim el pressupost més progressista que s'han fet en els darrers anys\".\nAlbiol ha reconegut que les mesures relacionades amb el personal \"castiguen\" el treballador, però posa de manifest que en els darrers anys de la crisi, del 2007 al 2011, l'Ajuntament ha augmentat la plantilla, passant de 1.160 a 1.310 treballadors.\n\"I hi ha més de 20.000 badalonins en atur que encara estan més castigats\", afegeix.\nEls grups de l'oposició del PSC i ICV-EUiA han carregat contra l'acord pressupostari del PP i CiU i el qualifiquen de pacte \"natural\".\nEl socialista Francesc Serrano retreu a l'equip de govern que nomé hagi volgut negociar els comptes amb CiU.\nSobre les xifres, Serrano assegura que \"no és el pressupost que Badalona necessita\" perquè \"en lloc de lluitar contra l'atur enviarà més gent al carrer\".\nPer la seva banda, el portaveu ecosocialista, Carles Sagués, afirma que la relació entre PP i CiU és \"com el d'una pel·lícula de noi busca noia \".\nDes d'ICV-EUiA asseguren que els comptes presentats representen un pressupost \"de càstig\" i posen l'exemple de Badalona Comunicació com el cas més clar: \"És un cop de destral\"\nI és que el principal cavall de batalla de la negociació entre CiU i el PP, Badalona Comunicació, s'ha solucionat finalment moderant la retallada prevista inicialment.\nDe l'ajust inicial del 40% del pressupost es passa a una retallada de \"només\" el 25%, de tal manera que es garanteix una aportació de 2 milions i una plantilla de 45 treballadors fins al 2015.\nEl comitè d'empresa de Badalona Comunicació ha valorat negativament l'acord perquè consideren que és fruit d'una \"negociació política\" i que se'ls ha mantingut al marge, segons ha denunciat la portaveu dels treballadors, Mercè Roure.\nEls treballadors de Badalona Comunicació han estat un dels col·lectius que s'ha manifestat aquest dimarts a la plaça de la Vila, on s'hi ha aplegat prop de mig miler de persones.\nDenuncien veto a la ràdio\nEls treballadors també han denunciat una acció de veto a la ràdio municipal.\n\"No se'ns ha permès\", assegura Roure, que afegeix que \"també s'ha vetat la possibilitat, com és habitual, d'instal·lar la unitat mòbil a la plaça de l'Ajuntament\" per realitzar connexions en directe amb els programes.\nEl govern municipal no ha fet declaracions sobre aquesta qüestió perquè \"és una decisió de la gerència\".\nCiU força altres modificacions pressupostàries\nA més de la retallada de Badalona Comunicació, també s'han moderat altres ajustos plantejats inicialment pel PP, com l'aportació al consorci Badalona Sud o les ajudes a diverses entitats.\nDe la retallada inicial d'entre el 20% i el 30% es passarà ara a un reajust a la baixa del voltant del 15%.\nFalcó defensa que aquesta fita demostra la seva \"oposició constructiva\".\nSegons ha defensat la federació nacionalista, l'acord de pressupostos serveix també per \"mantenir\" les aportacions pressupostàries destinades a diverses polítiques socials, entitats esportives i, també, al Consorci de Normalització Lingüística, que el PP volia retallar un 10% a Badalona.\n\"Ha estat una negociació seriosa i intensa.\nI no ha estat cap comèdia\", defensa Falcó de les crítiques del PSC i ICV-EUiA.", "response": "S’han concentrat un miler de persones a l’Ajuntament de Badalona en contra de les retallades en els salaris.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_629", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Es tracta d’una petita capella que hi ha al final de la nau central i que fins ara era atribuïda a Francesc Berenguer, etern col·laborador de Gaudí.\nAquesta tesi la sosté Josep Maria Tarragona, expert gaudinià i escriptor de la biografia del geni arquitectònic català.\nAvui exposarà els seus arguments en el segon congrés mundial sobre Gaudí.\n‘Quan vaig entrar aquí, de seguida vaig sentir la mateixa emoció estètica i la punció religiosa que té la cripta de l’església de la Colònia Güell i altre capelles que projecta Gaudí.\nNo en vaig tenir cap dubte’, explica Tarragona mirant l’església de Sant Joan.\nCorria el 1999 quan aquest periodista estava escrivint la biografia de Gaudí i va voler conèixer personalment els llocs on havia transcorregut la vida de l’arquitecte.\nAixí és com un bon dia va arribar a l’oratori on Gaudí rebia cada matí l’eucaristia i de la que era feligrès després de traslladar-se a viure al Parc Güell.\nD’aleshores ençà han transcorregut quinze anys i aquella sensació que Josep Maria Tarragona va tenir, s’ha anat fent robusta a base d’arguments arquitectònics que avui donarà a conèixer.\nL’església va haver de ser reconstruïda el 1909 després de quedar calcinada durant la Setmana Tràgica.\nL’encarregat de les obres va ser Francesc Berenguer i ningú dubta de la seva autoria.\nEn el cas de la capella, Tarragona hi observa un reguitzell de detalls arquitectònics que el porten a pensar que es va dissenyar seguint els consells de Gaudí.\nLes voltes recobertes de mosaics, el disseny de les columnes, els arcs carpanells o la profusió d’àngels al voltant de la capella en són alguns exemples.\nO detalls de més fàcil observació per a tots aquells que no estan avesats al món arquitectònic, com són les grans creus de malta vermelles del sostre, també presents al Parc Güell, a la Pedrera i a l’església de la Colònia Güell, i que Gaudí utilitzava durant aquells anys per a signar.\nO les inscripcions llatines del mosaic: ‘Tenen una cal·ligrafia que Gaudí sempre utilitzava en les inscripcions dels seus edificis molt abans de conèixer Berenguer’, argumenta Tarragona.\nEl reconeixement del gremi\nNo hi ha cap organisme ni institució que hagi de validar la tesi que proposa Tarragona.\nNomés hauria pogut dictar sentència Josep Basegoda, arquitecte i factòtum de l’obra gaudiniana que va dedicar la seva vida a estudiar les obres de l’arquitecte català.\nPreguntat per com encaixarà la comunitat arquitectònica la seva teoria, Josep Maria Tarragona es mostra prudent perquè sap que totes les dades que aporta poden ser discutibles: ‘Avui ho veurem.\nÉs una acceptació, un consens, que s’ha de produir entre el gaudinisme, com la càtedra Gaudí de la UPC i de la UB, o els experts de la Sagrada Família i gaudinistes d’arreu del món.’\nPer a sostenir la seva tesi, Tarragona no només farà ús d’arguments tècnics, sinó també de la biografia de Gaudí i de la relació professional i personal que aquest va mantenir amb Francesc Berenguer.\n‘No podem trobar cap document que digui que això és de Berenguer.\nAbans, Xavier Bastida i Canal, historiador i rector de l’església en qüestió, ja ho va apuntar en un llibre publicat el 1992:\n«La capella recorda al gaudinisme, especialment en les arcades, pilastres i capitells, encara que en les seves motllures hi resplendeix la línia corba, característica de Berenguer»\nLa polèmica de la Sagrada Família\nTarragona ha dedicat centenars d’hores en estudiar la vida de Gaudí i aprecia clarament el personatge, però no observa cap polèmica en les paraules de Mòdul.\n‘Això que ha dit ja passava en vida de Gaudí.\nHi havia gent que deia que la Sagrada Família era el model del màxim mal gust que podia haver-hi.\nEugeni d’Ors, el mateix Josep Pla i tots els noucentistes la van criticar.\nAixí que és un debat que ja existia i que s’ha anat repetint.’", "response": "Al centre de Gràcia hi ha una capella que s’atribueix a Francesc Berenguer, col·laborador de Gaudí.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_175", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El PSC s’ha enfortit als seus bastions metropolitans en les eleccions municipals.\nHa aconseguit majoria absoluta a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Granollers, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Esplugues de Llobregat, i Jaume Collboni ha obtingut bons resultats a Barcelona, on ha s’ha convertit en tercera força amb vuit regidors.\nLleida ha estat la gran pedra a la sabata dels socialistes per la victòria d’ERC i, a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros ha patit un desgast considerable.\nHa empatat amb ERC en regidors però ha guanyat en vots i només mantindrà l’alcaldia si el republicà Pau Ricomà no lidera un pacte alternatiu.\nA tot Catalunya, el PSC s’ha mantingut com a segona força en vots (754.364, un 21,93%) i com a tercera en regidors (1.307).\nLa victòria del PSOE a l’estat espanyol el 28-A i l’arrelament territorial dels socialistes catalans, amb batlles amb caràcter propi en ciutats governades pel partit durant dècades, han ajudat la formació de Miquel Iceta a obtenir majoria absoluta en 54 municipis, i majoria relativa en 41 més.\nNúria Marín es manté al capdavant de l’Hospitalet de Llobregat amb 14 dels 27 regidors.\nLa batllessa ha guanyat tres regidors i podrà governar sense la necessitat d’arribar a pactes amb l’oposició.\nSón els mateixos regidors amb què Antoni Balmón ha segellat a Cornellà de Llobregat més de tres dècades de batlles socialistes.\nBalmón també governarà ara amb la majoria absoluta que no va obtenir fa quatre anys.\nNúria Parlon ha arrassat a Santa Coloma de Gramenet i és la batllessa socialista amb més regidors de Catalunya.\nParlon ha ampliat la majoria absoluta que ja hi tenia fins als 17 regidors (d’un total de 27), a una distància abismal amb la segona força, C’s, que en té quatre.\nIgual que Parlon, Josep Mayoral ja tenia majoria absoluta a Granollers, i també l’ha ampliada.\nEn el seu cas, amb un regidor més.\nA Sant Boi de Llobregat, els socialistes també es mantenen a l’alcaldia amb majoria absoluta.\nLluïsa Moret, que n’és la batllessa des del 2014, ha tornat a consolidar la seva posició a les urnes.\nEl mateix escenari s’ha repetit a Viladecans, on Carles Ruiz també ha eixamplat la majoria que ja hi tenia fins a l’absoluta.\nEl PSC hi governa des del 1983.\nTampoc hi haurà canvis a Gavà, on el PSC governa des del restabliment de la democràcia.\nRaquel Sánchez repeteix com a batllessa amb una majoria absoluta d’onze regidors.\nTambé ho fa Pilar Díaz a Esplugues de Llobregat, on tampoc hi ha hagut cap alcalde que no fos socialista des del 1979.\nDíaz n’és la batllessa des del 2006.\nA Rubí, Ana Maria Martínez podrà governar amb més comoditat que en l’anterior mandat.\nLa batllessa s’ha quedat a tres regidors de la majoria absoluta, amb deu.\nMartínez va irrompre en la campanya electoral catalana perquè es va oposar a l’obertura d’un centre d’acollida per a menors estrangers no acompanyats, tot i el pacte a què havien arribat els partits perquè un tema tan sensible com aquest no fos utilitzat amb finalitats electorals.\nA Sant Adrià de Besòs, Joan Callau ha ampliat igualment la majoria de sis a vuit regidors.\nEl socialista David Bote ha ampliat notablement la majoria a Mataró, vorejant l’absoluta, i podrà governar amb comoditat.\nLa socialista Marta Farrés podria ser la primera alcaldessa de Sabadell.\nEl PSC hi ha guanyat i ha duplicat els cinc regidors que va obtenir fa quatre anys, però només recuperarà l’alcaldia si no hi ha un pacte alternatiu.\nFarrés té els mateixos regidors que la suma d’ERC i la Crida per Sabadell, les forces que s’havien repartit l’alcaldia durant l’anterior mandat, amb Juli Fernàndez i Maties Serracant, però necessitarien sumar-hi JxCat i Podem per arribar a la majoria absoluta.\nA Castelldefels, Maria Asunción Miranda podria ser alcaldessa si es reedita un pacte perquè no governi el PP.\nEl PSC s’ha mantingut com a segona força.\nEl PSC també ha guanyat a Cerdanyola del Vallès amb nou regidors.\nA Mollet del Vallès, on els socialistes catalans governen des del 1987, Josep Monràs ha obtingut deu regidors.\nEl PSC ha millorat els resultats a altres municipis metropolitans, tot i no ser primera força.\nÉs el cas de Badalona, amb sis regidors.\nTambé d’El Prat de Llobregat, on ha passat de quatre a set regidors, i es manté com a segona força darrere dels comuns.\nEn canvi, Alfredo Vega ha perdut la batllia de Terrassa a mans de Jordi Ballart, l’ex-batlle socialista que va estripar el carnet després de l’aplicació de l’article 155 i que ha liderat una candidatura pròpia.\nBallart ha acabat amb quatre dècades de batlles socialistes a Terrassa, tot i les esforços del PSC per consolidar-hi Vega.", "response": "El PSC aconsegueix majoria absoluta a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, entre molts altres.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_317", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Com a membres del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, que s’ha de renovar dissabte vinent, quan cessarà el nostre mandat, ens veiem amb la necessitat i l’obligació d’expressar públicament el desconcert i el malestar que sentim per la confusió, els incompliments, l’obscurantisme i la manca de transparència que s’està produint en el procés electoral per escollir el nou secretariat nacional.\nNo entenem res del que passa.\nNo ho entén ningú.\nD’entrada, no s’entén la presentació pública que, com un veritable equip electoral, van fer –dos dies abans de l’inici oficial de la campanya– un grup de 22 persones, a través d’un manifest a diversos mitjans.\nNo ho entenem, perquè van ser els socis de l’ANC qui van proposar i aprovar a la darrera assemblea general de Manresa que no volien equips de candidatures, considerant que podia afavorir un funcionament amb pràctiques partidistes.\nI ens sap greu que aquest menyspreu a la voluntat dels nostres associats sorgeixi de qui ja són representants dels socis al secretariat (Agustí Alcoberro, Anna Pérez, Josep Sabaté, Liz Castro…) o de qui es postula per a ser-ne.\nTampoc no entenem, encara menys, els jocs de mans estranys que la junta electoral ha fet a l’hora d’impugnar dues candidatures i just l’endemà autoritzar-les, fent-ho públic i sense argumentar prou bé per què es decidia l’una cosa i després la contrària.\nHa estat una operació molt poc i molt mal explicada (hom suposa que la junta electoral ha aixecat acta de les seves deliberacions i decisions; els socis no tenen dret a conèixer-les?, són matèria reservada?) amb la qual s’ha aconseguit desvirtuar en gran manera el procés electoral i s’han creat situacions de desigualtat objectiva entre els candidats.\nAquestes actuacions, tan desafortunades, de la junta electoral han acabat convertint en suposades víctimes candidats que incomplien les normes exigides per a ser-ho i, alhora, s’ha aconseguit polaritzar entorn seu una notorietat i un debat mediàtic al qual no tenen accés el conjunt de candidats (no hi ha el risc que, algú, lícitament, pugui pensar en una estratègia preconcebuda?).\nLa resta s’han convertit en convidats de pedra, fortament condicionats i vigilats a no poder tenir cap altra actuació pública que en els actes de campanya, tret del cas d’un conegut ex-diputat i candidat a qui s’han tolerat aparicions mediàtiques.\nNo sembla casual que els tres candidats que han generat polèmica –i gran notorietat– siguin membres d’un equip que es vol presentar com a alternativa a la direcció actual, quan, en realitat, bona part exerceixen un gran poder al secretariat nacional i són els qui han afavorit el ‘perfil baix’ que ara denuncien, no fos cas que l’acció política de l’ANC molestés alguns partits.\nL’enrariment del procés electoral és greu perquè ha desvirtuat completament el que hauria de ser un procés net i clar, exemplar, com cal esperar, per damunt de tot, d’una organització popular, sorgida de la societat civil i amb una visió transversal i apartidista.\nA més, encara és doblement injust que, d’aquestes pràctiques tan discutibles de la junta electoral (que ha fet i desfet de manera tan arbitrària), se n’hagi volgut culpar persones totalment alienes a les seves decisions.\nResulta, no només curiós, sinó sospitós, que els qui per interès partidista han volgut neutralitzar l’ANC, buidant-la de contingut polític (dient que això era cosa dels partits), acusin de partidisme a qui ha restat fidel als principis fundacionals de l’ANC: pluralitat, transversalitat i apartidisme, i entenent-la com un agent polític de primer ordre.\nTot plegat fa mala espina i fa sospitar que res no és del tot casual, sinó que al darrere s’amaga la vella aspiració d’alguns de blocar la llibertat i la independència de l’Assemblea, l’organització que ha de garantir la unitat civil –i l’alegria col·lectiva– liderant i empenyent des del carrer, quan calgui, el procés polític cap a la independència.\nL’ANC és la seva gent, és dels socis, de tots.\nDels que votarem aquest dissabte persones disposades a treballar de valent i a impedir que cap grup organitzat, ni des de dins ni des de fora, no pugui abaratir el somni!", "response": "Membres de l’ANC expressen el seu desconcert i malestar davant el procés electoral per escollir el secretari nacional.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1673", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "\"Som testimonis del deteriorament de la salut física i mental de les persones a bord i, davant la situació extrema, sol·licitem urgentment un desembarcament humanitari al port de Lampedusa\".\nAixí s'ha expressat aquest divendres Òscar Camps, el president de l'ONG Open Arms, alertant sobre la situació a bord del seu vaixell homònim, que transporta 134 migrants rescatats en aigües del Mediterrani central.\nL'Open Arms ha divulgat també un informe de l'ONG italiana Emergency favorable a l'evacuació, en què es constata que la situació a bord és \"crítica\", i es demana una \"intervenció urgent de les autoritats competents\".\n— Open Arms (@openarms_fund) August 16, 2019\nEl vaixell espera encara autorització per entrar en un port italià, i porta ja 15 dies sense poder atracar, tot i l'acord de sis països europeus per acollir els nàufrags, i tot i la resolució d'un tribunal italià que l'autoritza a entrar en aigües del país.\nUna sentència que el ministre de l'Interior, Matteo Salvini, va amenaçar de no complir immediatament després.\nSalvini es manté ferm\nL'ultradretà ha insistit aquest divendres al migdia -a través de Twitter, com és habitual en ell- que no permetrà a l'Open Arms atracar en cap port italià.\n\"Reobertura de ports?\nNo en el meu nom\", ha advertit.\nPer a Salvini, l'única \"inhumanitat\" és la d'aquells que \"afavoreixen el negoci repugnant de la immigració il·legal\".\nNon nel mio nome!\nL’unica “disumanità” è quella di chi, balbettando e arretrando, favorisce il business schifoso dell’immigrazione clandestina.\n🔴 LIVE 👉🏻 https://t.co/wNozCrtBFQ pic.twitter.com/boJkMF66pa — Matteo Salvini (@matteosalvinimi) August 16, 2019\nAmb les dues d'aquest divendres, ja hi ha hagut sis evacuacions urgents a llarg d'aquestes dues setmanes.\n\"A què esperen, que l'emergència mèdica sigui insostenible?\", havia lamentat l'ONG.\n— Open Arms (@openarms_fund) August 16, 2019\nDes d'aquest dijous a la matinada l'Open Arms es troba fondejat a mig kilòmetre de l'illa de Lampedusa esperant que se li assigni un port per desembarcar els 134 migrants, alguns dels quals porten dues setmanes a bord.\nUn tribunal italià va aixecar aquest dimecres la prohibició d'entrar en aigües territorials italianes emparant-se en el dret internacional marítim, per tal de \"permetre socórrer les persones a bord\".\nEl tribunal administratiu regional de Lazio argumentava que en aquest cas es produïa una \"situació de gravetat i urgència\" i que hi havia risc d'un naufragi en cas que l'embarcació seguís al mar.\n\"El decret de Salvini ha deixat de tenir efecte malgrat les amenaces d'un de nou\", celebrava l'ONG aquest dimecres, encara sense permís per entrar a port.\nNo obstant, suposava el primer pas per acabar amb el que qualificaven de \"malson\", després d'una jornada, la de dimecres, en la qual les onades van arribar als tres metres d'altura.\nA conseqüència d'aquesta situació límit, el tribunal de Lazio donava la raó a Open Arms, que havia presentat un recurs contra la prohibició d'entrar en les aigües del país aprovada pel govern italià.\n\"Estem sols contra tothom.\nContra les ONG, els tribunals i els ministres espantats\", ha dit Salvini aquest dijous a través de Twitter després que la ministra de Defensa d'Itàlia, Elisabetta Trenta, del Moviment 5 Estrelles, rebutgés l'ordre donada pel ministre d'Interior italià.\nAl seu torn, el president italià, Giuseppe Conte, ha acusat Salvini de \"deslleialtat\" en una carta oberta publicada al seu compte oficial de Facebook, on també ha assegurat que el seu objectiu sempre ha estat defensar els menors que viatgen a bord de l'Open Arms.\nPerò Salvini li ha respost amb una altra carta a la mateixa xarxa social en la qual desmenteix haver estat deslleial i subratlla que \"sempre\" defensarà \"tots els càrrecs institucionals\".\nD'altra banda, el govern espanyol ha accedit aquest dijous a un \"repartiment equilibrat\" dels migrants de l'Open Arms i ha confirmat que està treballant amb la Comissió Europea i altres països de la Unió Europea per trobar una solució \"comuna, europea, ordenada i solidària\".", "response": "Òscar Camps informa que les persones de l’Open Arms es troben en males condicions de salut mental i física.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1932", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El Tribunal Suprem ha confirmat una sentència que considera frau de llei el sistema CONGIAC–GIACSA de gestió de l'aigua.\nLa decisió del TS compromet la continuïtat del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC), ja que no respecta la lliure competència i utilitza il·legalment el sistema d’adjudicació directa.\nL’Ajuntament de Collbató (Baix Llobregat) haurà de decidir ara un nou sistema de gestió que compleixi amb la llei.\nEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va donar la raó a Sorea, filial d'Agbar, i ara el Suprem ha decidit no admetre els recursos de cassació interposats per l’Ajuntament de Collbató i el CONGIAC-GIACSA.\nEl CONGIAC és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l’empresa GIACSA.\nAquesta empresa està formada pel propi Consorci i la resta d’accionistes són Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals, i l’Empresa Municipal d'Aigües de Vilafranca del Penedès.\nLa sentència del TSJC de 21 de setembre de 2020, relativa a l’aprovació per part de l’Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa del Servei d’Abastament d’Aigua Potable del municipi, la seva adhesió al CONGIAC i l’encàrrec de la gestió del servei a GIACSA, concloïa que el CONGIAC no és una modalitat vàlida de gestió associada del servei públic de l’aigua.\nEs tracta d’un instrument fraudulent que serveix als municipis amb empresa pública d’aigua (Manresa, Reus, Vilafranca i altres) per estendre els seus serveis més enllà de l’àmbit que els és propi i així esdevenir proveïdors dels municipis petits, que en són clients.\nLa sentència també assenyalava que no es podia considerar un encàrrec de gestió, ja que “s’ha de realitzar a altres òrgans o Entitats de Dret Públic de l’Administració, condició que no es dona a GIACSA com a societat mercantil pública subjecte a dret privat”.\nFinalment, la sentència determinava que GIACSA no pot ser mitjà propi dels ajuntaments adherits al CONGIAC per diversos motius.\nEn primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre GIACSA com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns.\nEn segon lloc, perquè la percepció d’un benefici industrial per part de GIACSA és incompatible amb la seva condició de mitjà propi.\nEn tercer lloc, perquè GIACSA no presta els seus serveis a tots els membres del CONGIAC, sinó només a alguns.\nI, finalment, perquè GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei, sinó que exerceix com a intermediari dels seus accionistes que són les empreses públiques municipals, els facilita encàrrecs i ignora l’obligació dels ajuntaments de convocar licitacions i de les empreses de concorre-hi, fet que vulnera la normativa de competència.\nDe fet, arrel de la sentència del TSJC, el CONGIAC, Collbató i altres 11 municipis (Sant Llorenç d’Hortons, Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol) van tractar d’esmenar totes les situacions irregulars i les greus il·legalitats constatades.\nAquestes esmenes anaven en dues línies: en primer lloc, els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al consorci CONGIAC i encomanar el servei a GIACSA (societat del consorci) van delegar la competència d’aigua en el Consorci, per tal que fos aquest el que decidís la millor forma de gestió i qui encomanés a GIACSA el servei després d’haver demostrat a la memòria econòmica corresponent que GIACSA era la forma de gestió més sostenible i eficient.\nEn segon lloc, atès que la llei exigeix que l’entitat local ha de tenir el control sobre el mitjà propi, el Consorci va passar a tenir el 51 % del capital de la seva empresa GIACSA, i tots els ajuntaments el mateix número de vots, amb la idea de demostrar que hi ha una situació de control conjunt sobre GIACSA que permetria considerar-la un mitjà propi del consorci.\nPerò, malgrat aquests esforços, la realitat és que el CONGIAC continua no sent una forma de gestió associada legal o vàlida ja que els seus membres continuen no tenint un interès comú, segons Sorea.\nAixí mateix, la delegació de competències no seria efectiva en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que és condicionada a que la gestió del servei sigui efectuada per GIACSA.\nA més, GIACSA tampoc constitueix un mitjà propi de CONGIAC, ja que encara que el CONGIAC hagi incrementat la seva participació en el capital de l’empresa GIACSA per justificar un possible control anàleg sobre l’empresa, segueix sense disposar de mitjans materials per executar els encàrrecs.\nAquests encàrrecs continuen prestant-se materialment per les societats municipals dels municipis de major població.\nI segueix rebent una retribució com a contraprestació de la realització del servei.\nPer tant, es tracta de mesures insuficients que l’únic que fan és \"burlar\" la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d’il·legalitat en què està operant el Consorci CONGIAC i la seva empresa GIACSA, diu Sorea.", "response": "El TSJ confirma una sentència que apunta que el sistema CONGIAC–GIACSA de gestió de l'aigua és frau de llei.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2056", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Unes 9.000 persones, segons l'organització, han assistit aquest dissabte al concert amb què s'ha interpretat 'el Messies' a l'esplanada de davant la presó de Lledoners.\nL'objectiu ha estat aprofitar les festes nadalenques per fer arribar \"l'escalf\" de la ciutadania als set presos independentistes que són tancats al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), en una acció que s'ha volgut fer simbòlicament extensiva a les presons de Puig de les Basses i Mas d'Enric .\nSota un ambient gèlid, els milers d'assistents han escoltat amb un escrupolós silenci l'obra de Georg Friedrich Händel interpretada per 450 cantaires amateurs i una cinquantena de músics professionals, dirigits per Alfred Cañamero.\nEl concert ha arrencat a les dotze del migdia, coincidint amb el moment en què els presos poden sortir de les cel•les, i entre cançó i cançó s'ha demanat evitar els aplaudiments per garantir l'harmonia de l'espai, amb l'objectiu que la música arribés a Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn i Oriol Junqueras.\nInstants abans del concert, l'organització ha remarcat que volia fer arribar \"escalf\" als independentistes presos.\n\"Creiem que sempre se'ls ha de donar suport, però en aquests moments, en ple Nadal, volem que notin que som capaços d'organitzar aquest concert, sorgit de milers d'iniciatives individuals\", ha explicat la portaveu Eulàlia Espona, que ha assegurat que \"les individualitats han dut a muntar l'acte igual que el país és capaç d'ajuntar individualitats per unitat per aconseguir fites i reptes molt importants\".\nEspona ha detallat que el concert d'aquest dissabte s'ha celebrat amb una organització de poc més de tres setmanes.\nLa idea, han explicat els impulsors, va sorgir d'una cantaire membre del 'Messies Participatiu', que un diumenge va assistir a una de les concentracions habituals que es fan davant la presó de Lledoners.\n\"Va veure que hi havia molta gent fent cants, però molt poc organitzats, i va proposar fer un concert amb el 'Messies', sempre i quan fóssim un mínim de 100 persones, però ens hem vist desbordats\", ha relatat Eulàlia Espona, que ha assegurat que el projecte s'ha desenvolupat a base del boca-orella entre diverses corals i músics.\nPel que fa a l'obra escollida, la portaveu de l'organització ha explicat que es va decidir centrar-se en el 'Messies' de Händel perquè és una obra prou coneguda i interpretada per nombroses formacions, tant amateurs com professionals.\nDe fet, l'únic requisit per participar al concert era haver interpretat anteriorment aquesta obra i disposar de partitura pròpia.\nEls coneixements que ja tenien els inscrits han fet que l'actuació s'hagi pogut tirar endavant sense necessitat d'un assaig durant els dies previs.\nUnes proves de so una hora abans del concert han estat d'únic instant que els ha servit per ajustar l'actuació, que el director Alfred Cañamero entomava amb sentiments contraposats, assegurant que sentia \"molta alegria pel retrobament amb molts músics coneguts però una gran tristor perquè alguns amics són entre reixes\".\nCañamero ha instat la ciutadania a \"fer sonar les seves idees\".\nEn paral•lel, les germanes de Carles Puigdemont i Dolors Bassa han agraït la celebració del concert, tot denunciant la \"demofòbia\" de l'estat espanyol.\nEn aquest sentit, han demanat que \"s'aprofiti\" la celebració del judici del Procés \"per posar en evidència el retrocés democràtic que hi ha a l'Estat\".\n\"Són molts els senyals de retrocés davant els quals tota persona democràtica s'hauria de sentir interpel•lada a denunciar\", ha dit Montserrat Puigdemont, fent una crida a \"no callar\".\nAl mateix temps, la germana de l'expresident Puigdemont ha acusat l'estat espanyol d'haver \"triat la via de la repressió\" per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.\n\"Pensaven que aconseguirien la rendició de tot un poble, però s'han equivocat.\nSeguim tossudament alçats, perseverants i pacífics\", ha afegit, assegurant que la ciutadania segueix \"alçant la veu i fent arribar notes que travessen parets i traspassen fronteres\".", "response": "Aquest dissabte, unes 9.000 persones han assistit al concert “El Messies” davant la presó de Lledoners.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2615", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "L'últim temporal marítim ha deixat al descobert les trinxeres de la fortificació militar, construïda per l'exèrcit republicà, el 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, a la platja de l'Estanyet de les Cases d'Alcanar (Montsià).\nEs tracta d'una de les estructures de defensa que formava part del conjunt de fortificacions militars que es van construir a Alcanar, així com a la resta del litoral català, com a element dissuasius a possibles desembarcaments del bàndol nacional.\nEn concret, la llevantada ha destapat la trinxera que unia els dos nius de metralladora que estan uns metres endinsats a l'aigua i, actualment, desplaçats de la seva ubicació original.\nL'Associació Cultural Lo Rafal d'Alcanar ha reclamat que s'aprofiti la descoberta per documentar les trinxeres i endegar un projecte de recuperació que posi en valor aquesta part del patrimoni contemporani del municipi.\nEl president de l'Associació Cultural i Veïnal Lo Rafal d'Alcanar, Joaquim Buj, ha explicat que tenien constància de l'existència de les trinxeres a la platja de les Cases d'Alcanar pel gran volum de documentació, però no les havien vist fins ara.\nBuj ha reclamat que, aprofitant les gravacions i les fotografies que es van fer els dies posteriors al temporal, moment en el qual les antigues infraestructures de defensa es veien millor, s'impulsi la recuperació d'aquesta part del patrimoni bèl·lic del municipi.\nAmb els pas dels dies el mar ha tornat a tapar bona part d'aquests elements de fortificació i des de 'Lo Rafal' reclamen una actuació del consistori.\nL'associació cultural han demanat a l'Ajuntament d'Alcanar que s'hi inclogui la nova descoberta en la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) que preparen per al conjunt de fortificacions de la Guerra Civil que hi ha al terme municipal.\n\"No sé si caldria fer un altre BCIL i mirar que es fa aquí – a l'Estanyet-, però ens agradaria que fos una actuació integral i no una cosa aïllada\", ha assenyalat Buj.\nL'entitat aposta per excavar les trinxeres, documentar que hi ha, fer una planimetria, i endegar un projecte de recuperació.\nDe fet, 'Lo Rafal' ha demanat que s'estudiï una actuació prioritària en aquestes trinxeres per diferents motius.\n\"L'Estanyet és un lloc emblemàtic del municipi.\nSón les fortificacions més properes al poble i en les quals és més fàcils d'accedir\", ha apuntat el president de l'entitat cultural canareva.\n'Lo Rafal' treballa des del 2008 en recuperar i \"reivindicar\" el patrimoni de la Guerra Civil a Alcanar.\nEntre 2009 i 2011, es va desenvolupar un estudi sobre la línia de costa fortificada que es va posar a disposició del consistori, i han treballat arranjant elements antics i fent visites guiades per donar a conèixer tot el patrimoni existent d'aquest període de la història contemporània de la població.\n\"És patrimoni del poble i som una entitat que lluitem molt perquè en formi part.\nQue no sigui només la cultura ibera, si no que la cultura contemporània estigui a l'abast de tothom perquè és un actuï més que tenim al municipi\", ha defensat Buj.\nL'origen\nCom ha explicat Damià Grinyó, arqueòleg i historiador d'Alcanar, totes les fortificacions de defensa de la línia de costa catalana, inclosa la del municipi del Montsià, es van començar a construir a partir del fatídic bombardeig que va dur a terme un buc del bàndol nacional, anomenat 'Canàries', a Roses (Alt Empordà) on va enfonsar un vaixell guardacostes i va produir grans destrosses.\nA Alcanar, segons Grinyó, documentades, hi ha una trentena d'estructures al llarg de tot el litoral.\nEs tracta de búnquers, bateries, nius de metralladors, trinxeres i fortins, entre altres.\nL'estructura de la platja de l'Estanyet consistia en dos búnquers (o nius de metralladores) encarats al mar i distanciats uns 50 metres entre ells, amb una trinxera d'evacuació cadascun que confluïen en la trinxera principal de la platja – la que ha descobert la llevantada-.\nAquesta donava accés al refugi polvorí on es guardava l'armament, descasàvem o dormien els soldats.\nLes estructures eren ocupades per destacaments de 4 o 5 persones que feien torns.\nL'arqueòleg també ha defensat la necessitat de \"conservar i preservar\" tot aquest patrimoni davant del pas del temps i, especialment, dels temporals que els estan \"degradant\".", "response": "A la platja de l’Estanyet de les Cases d’Alcanar s’ha trobat unes trinxeres d’una fortificació militar gràcies a un temporal marítim.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_300", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "WhatsApp va posar el 15 de maig com a data límit en què els usuaris haurien d’acceptar els canvis en les condicions de servei i la política de privadesa, que van despertar una forta oposició entre molts ciutadans.\nAcceptar aquests canvis és, segons l’empresa, una condició indispensable per a poder continuar fent ús del servei de missatgeria.\nEn cas contrari, es pot mantenir actiu el compte, com a mínim temporalment, però no serà permès de llegir ni enviar missatges, tan sols es podran rebre trucades i notificacions durant un temps.\nSi, passats quatre mesos, l’usuari no accepta aquestes noves condicions, s’acabarà desactivant el compte.\nAquesta és la mateixa política que s’aplica per a tots els usuaris inactius.\nJosep Domingo: ‘Qualsevol que controli els servidors de Telegram i WhatsApp pot llegir-ne les converses’\nEls canvis en les condicions de servei i la política de privadesa en principi no afecten els missatges personals, sinó que tenen a veure amb les funcions opcionals per a empreses.\nEs tracta d’un pas més en la política d’integració de dades dels usuaris entre WhatsApp i Facebook, que són la mateixa empresa des que Facebook va comprar el servei de missatgeria el 2014.\nQuan ho va fer, Facebook va argumentar davant la Comissió Europea que no tenien una manera fiable i automàtica de relacionar els comptes dels dos serveis, però des de llavors han anat fent passos en aquesta direcció.\nL’objectiu de la nova política de privacitat és afavorir les compres en línia que comença a oferir Facebook afavorint la comunicació entre empreses i ciutadans.\nL’usuari podrà decidir si vol compartir el seu número amb una empresa i parlar-hi o blocar-la o eliminar-la dels contactes.\nEls usuaris ja podien utilitzar l’aplicació per a comunicar-se amb empreses presents a WhatsApp Business per a xatejar i adquirir productes.\nLa companyia també diu que es proporcionaran més detalls sobre la manera en què s’administra la informació de l’usuari en relació amb la política de privadesa, però encara no ho ha fet.\nWhatsApp ja havia començat a mostrar notificacions als usuaris perquè acceptessin aquests nous termes abans del 8 de febrer, però l’oposició de milers d’usuaris a acceptar-la per la gestió de les dades dels usuaris que se’n faria, especialment fora de la Unió Europea, va aturar-ho.\nNo quedava clar quines dades serien compartides amb terceres companyies com ara Facebook, la seva empresa matriu.\nAl missatge, WhatsApp avisava de canvis relatius a la manera en què els negocis poden utilitzar els serveis de Facebook per a emmagatzemar i administrar els xats de WhatsApp.\nAquest pas més del gegant tecnològic per recopilar dades dels ciutadans va causar una gran emigració d’usuaris de WhatsApp a unes altres aplicacions com ara Telegram i Signal.\n“Això s’indica directament a WhatsApp perquè els usuaris puguin triar si desitgen comunicar-se amb les empreses o no.”\nLa situació, però, no és la mateixa fora de la Unió Europea que a dins, perquè a Europa la informació personal que les companyies poden compartir amb WhatsApp queda limitada pel Reglament General de Protecció de Dades.\nAixí, les noves condicions gairebé no impliquen canvis per als usuaris europeus, però fora de la Unió Europea sí que hi ha canvis significatius en relació amb les dades que WhatsApp comparteix amb Facebook, com ara les relatives a la interacció que els usuaris tenen amb les companyies.\nWhatsApp assegura que en cap cas no es podrà accedir al contingut de les converses.\nL’empresa diu que en cap cas no es compromet la privadesa del contingut de les converses: “El nostre compromís amb la vostra privadesa no ha canviat.\nLes vostres converses personals continuen protegides pel xifrat d’extrem a extrem, cosa que significa que ningú fora dels vostres xats, ni tan sols WhatsApp ni Facebook, no poden llegir-les ni escoltar-les.”\nLa companyia també assegura que no manté un registre de contactes als quals els usuaris poden trucar o enviar missatges ni comparteix aquests contactes amb Facebook.", "response": "WhatsApp posa data límit per acceptar els canvis de privadesa, condició indispensable per continuar utilitzant WhatsApp i Facebook.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1476", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Rep El Despertador cada matí al teu correu\nDiego Armando Maradona és mort.\nI se'n va com el que ha estat, una llegenda del futbol.\nEll va ser la primera gran estrella global i total d'aquest esport.\nAbans hi havia hagut astres com ara Pelé, i també Di Stéfano, Kubala, Best o Cruyff.\nTot fa de mal comparar, és clar, però ningú com ell va aconseguir una fama similar a Europa, a l'Amèrica Llatina i a la resta del planeta gràcies al seu joc i també a la seva desastrosa vida fora del camp.\nLa televisió hi va tenir molt a veure i la seva trajectòria, malgrat que no va ser tan llarga com ho hauríem volgut i tampoc lluïda com a entrenador, hi va ajudar i el va convertir en una icona: a l'Argentina, a la lliga espanyola amb el Barça, al calcio italià... amb un equip sense grans estrelles va guanyar pràcticament sol el Mundial de Mèxic amb un memorable partit contra Anglaterra a quarts de final quan encara era ben recent la guerra de les Malvines, va estar a punt de tornar-hi a Itàlia'90 -allà va començar el seu declivi-, i amb el Nàpols va trencar l'hegemonia del nord a la lliga italiana.\nEl Maradona de dins del camp, tècnic, explosiu, individualista i amb una esquerra mai vista, era un déu.\nInsuperable, complet i magnètic.\nPodria haver estat el model per a milions de nens dels anys 80 i 90, però aquell jove de Villa Fiorito es va espatllar i va ser incapaç de gestionar el pes de la fama i tot el que acompanya una estrella mundial.\nLes drogues, les males companyies, la violència de gènere, els excessos verbals... el Diego persona era un desastre que va minvar el Diego futbolista per més que intentés mostrar-se més humà quan, de la mà de Fidel Castro o Hugo Chávez, reivindicava el progrés i la dignitat de l'Amèrica Llatina.\nÉs difícil separar l'obra de l'artista, sempre passa.\nPerò la generació que ens vam apassionar amb el futbol gràcies al seu virtuosisme i al carisma que desprenia, i que vam veure com els somnis de cop es podien fer realitat, el recordarem sobretot com l'astre que va ser al terreny de joc.\n\"La pelota no se mancha\", va dir Maradona quan es va acomiadar del futbol a la Bombonera de Boca Juniors després de demanar perdó per les seves barrabassades.\nTenia raó i ens hem de quedar amb això i lamentar la resta.\nAvui no et perdis\n» Els 10 moments que expliquen el mite del 10; per Albert Vilanova.\n» Dades | L'Estat no executa un terç de les inversions pressupostades a Catalunya des del 2013; per Roger Tugas Vilardell.\nAquest dijous és l'aniversari de la mort d'Isabel la Catòlica, que va deixar aquest món el 26 de novembre del 1504.\nExponent del catolicisme de combat, el seu llegat està vinculat a l'expulsió dels jueus i la creació de la Santa Inquisició.\nPerò és que Isabel encara té partidaris que, lluny d'infamar-la, la voldrien veure als altars de l'Església.\nAquest dijous es fan una vintena de misses a tot l'Estat per demanar la beatificació de la reina castellana.\nVist i llegit\nEntro avui en el terreny del meu company Víctor Rodrigo per recomanar-vos una sèrie.\nEl confinament i la dràstica reducció de possibilitats d'oci fora de casa fa que, més que mai, estiguem pendents de les plataformes on line.\nFa unes setmanes Amazon Prime va penjar les sis temporades de The Americans, dirigida i produïda per Joe Weisberg.\nUna parella d'espies russos són enviats als Estats Units als seixanta amb identitats falses.\nS'hi integren com una parella americana més i formen una família a Washington DC.\nEls Jennings són ficció, però hi va haver casos reals d'espies com ells als Estats Units.\nAdvertia dels efectes de retallar el que havien votat els catalans en referèndum.\nPeriodista, lingüista i polític va militar a ERC als anys 30 i 40.\nEn va ser diputat i va fer de president del Parlament a l'exili en substitució de Josep Irla, que va prendre el relleu de l'afusellat Lluís Companys a la presidència.\nLa universitat pública de Tarragona porta el seu nom.\nVal la pena tenir-ho present.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per rebre'l", "response": "Maradona va ser el jugador de futbol més famós, tot i que les drogues li van passar factura. ", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_267", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El delegat del govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén, assegura que ‘la relació amb el govern escocès és molt bona’ però que ‘emmirallar-nos o copiar’ el model escocès ‘no és la solució’.\n‘Els catalans hem de fer la nostra via i explicar-la’, apunta Marcén, que va prendre possessió del càrrec a principis de setembre en substitució de Josep Manuel Suàrez, que es va jubilar a la primavera.\nPel que fa a el ‘Brexit’ i com pot afectar els catalans residents al Regne Unit i la relació comercial amb Catalunya, Marcén assegura que ‘avui dia la situació és la mateixa que abans del referèndum’ i encoratja les empreses catalanes ‘a seguir venint al Regne Unit i Irlanda’.\nMarcén diu que la delegació ‘ha de tenir una molt bona relació amb el govern escocès, però també amb el britànic, el gal·lès i l’irlandès’, ja que ‘tots els suports internacionals’ al procés català són benvinguts, però sempre ‘des d’una relació d’igualtat i democràcia’.\n‘Cal establir una relació intensa i de col·laboració amb tots ells’, emfatitza.\nTot i això, recorda que ‘les condicions del Regne Unit i Escòcia són diferents de les d’Espanya i Catalunya’.\n‘Els catalans hem de trobar la nostra pròpia via per arribar a una solució’, apunta el delegat però reconeix que ‘es poden aprendre moltes coses positives’ del Regne Unit, com per exemple, ‘el concepte de democràcia’.\n‘Nosaltres estaríem encantats que el govern espanyol ens deixes votar i és una cosa que hem d’acabar aconseguint perquè en democràcia no pot haver-hi un altre camí’.\n‘No estem contents amb el ‘Brexit’ però és un exemple de democràcia’\n‘Com a catalans, no estem contents amb el canvi de direcció que han decidit fer els britànics perquè som molt europeistes’, reconeix Marcén però apunta que del ‘Brexit’, ‘se’n pot aprendre el fet democràtic’.\n‘La ciutadania s’ha expressat i ha decidit, i això és el que ens interessa fer a Catalunya’.\nPel que fa a la situació al Regne Unit després del ‘Brexit’, Marcén assegura que des de la delegació ‘segueixen a l’expectativa’.\n‘De moment no hi ha cap informe ni cap comunicació oficial’, explica Marcén, ‘però si fem cas de les declaracions de la primera ministra britànica, Theresa May, qualsevol empresa o ciutadà europeu al Regne Unit tindrà els mateixos drets que fins ara una vegada s’invoqui l’article 50’, el que ha de formalitzar la sortida del Regne Unit de la UE.\nEn qualsevol cas, Marcén assegura que ‘el govern de Catalunya es posicionarà i actuarà en conseqüència’ per defensar ‘els interessos dels catalans i les empreses catalanes’ al Regne Unit.\n‘Tots aquells que vulguin quedar-se podran quedar-se’, explica el delegat que, a més, encoratja les empreses catalanes ‘a seguir venint al Regne Unit i Irlanda’ tant ‘o més’ que fins ara.\nProp de 400 empreses catalanes al Regne Unit\nCatalunya compta amb 2.029 empreses exportadores regulars al Regne Unit.\nA més, existeixen 384 filials d’empreses catalanes amb establiment en aquest país, el vuitè del món amb més filials de firmes catalanes.\nAixí mateix, el nou delegat defensa ‘l’oferta de finançament que representa el mercat britànic’ per a les empreses catalanes.\n‘Tenim empreses tecnològiques molt potents que els hi falta accés al finançament’, reconeix i apunta que una de les seves funcions és, precisament, ‘intentar accedir a aquestes fonts de finançament al Regne Unit per intentar ajudar les empreses que ho necessitin’.\nPel que fa al perfil de les empreses catalanes al Regne Unit, Marcén diu que ‘són molt diverses’.\n‘N’hi ha de serveis, relacionades amb el turisme, però també del sector la construcció’ i, sobretot en els darrers anys, ‘empreses de noves tecnologies amb un alt grau d’innovació’.\nUn sector que el nou delegat coneix molt bé; fins ara, Marcén ha estat director d’estratègia i innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, sent responsable dels projectes estratègics de país i estratègia TIC corporativa de la Generalitat.\n‘La feina de les delegacions està calant’\n‘La nostra feina és ajudar els ciutadans i les empreses catalanes al Regne Unit, així com establir relacions amb el govern britànic’, explica Marcén, ‘però també explicar-nos’.\n‘Mentre a Catalunya tinguem prou força per tirar endavant aquest procés que hem endegat, els britànics i la resta del món entendrà que hi ha un estat que vol expressar el que vol ser’.\n‘Expliquem que Catalunya és molt més que sol i platja; és cultura, és identitat, és coneixement, és innovació i tot això ajuda que molta gent visiti el nostre país i s’hi arreli’, explica Marcén, que reivindica també la tasca que ACCIÓ, l’Agència Catalana de Turisme, l’Institut Ramon Llull i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) desenvolupen des de les oficines de Londres.\n‘Catalunya centra la major part d’inversió estrangera, és el punt de la península Ibèrica que més turistes rep; és evident que la feina de les delegacions està calant.’", "response": "Sergi Marcén creu que no ens hem de mirar en el mirall escocès i que hem de seguir el nostre camí.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_159", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Des del desembre del 2012, la cambra catalana ha treballat iniciatives relacionades amb la qüestió nacional, com el dret a decidir i les estructures d’estat.\nDestaquen en aquest capítol l’aprovació de la llei de consultes i la declaració de sobirania i dret a decidir.\nAixí mateix, han prosperat mesures de caire socioeconòmic com les iniciatives legislatives de lluita contra la homofòbia, d’horaris comercials, transparència, acció exterior i reforma de la FP o el SOC.\nDurant aquesta X legislatura, el parlament ha fet 58 sessions plenàries, amb gairebé 900 hores de feina, i les comissions han fet 775 reunions que sumen quasi 2.300 hores.\nS’han aprovat 47 lleis, s’han convalidat 17 decrets llei, s’ha donat llum verda a la proposta de reforma del reglament de la cambra per adaptar-lo a la llei de transparència, han prosperat 231 mocions i s’han llegit 29 declaracions institucionals.\nA més, s’han substanciat 335 preguntes al president de la Generalitat, 573 al govern i 334 interpel·lacions a l’executiu.\nDes del restabliment del Parlament l’any 1980, la cambra ha aprovat 659 lleis: 78 la primera legislatura, 82 la segona, 79 la tercera, 44 la quarta, 71 la cinquena, 107 la sisena, 49 la setena, 81 la vuitena, 21 la novena i 47 aquesta darrera.\nDe les 47 lleis aprovades aquesta legislatura, 25 ho han estat al llarg de 2015.\nDe les quals, 34 són fruit de projectes de llei i 16, de proposicions de llei.\nSis de les lleis s’han aprovat íntegrament per unanimitat, cinc per unanimitat en la majoria de punts i 28 amb un ampli consens de tres o més grups.\nAixí mateix, CiU i ERC n’han aprovat set en solitari, mentre que CiU i PPC, una altra.\nD’entre les lleis tirades endavant destaquen la de consultes, que volia donar aixopluc a la celebració del 9-N; la de mesures urgents per combatre l’emergència en matèria d’habitatge i pobresa energètica, que és fruit d’una iniciativa legislativa popular; la de lluita contra la homofòbia; la dels horaris comercials a Catalunya, que està pendent d’un recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol; la de creació de la comarca del Moianès; la de la Formació Professional; la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC); la llei d’acció exterior de la Generalitat; la de l’Agència Tributària de Catalunya; la llei de casinos per afavorir el macrocomplex Barcelona World; la de transparència; la de l’impost sobre emissions contaminants; i la de modificació del Codi de Consum de Catalunya.\nEn canvi, la llei electoral no ha prosperat malgrat que la ponència va obrir-se al principi de la legislatura i es va allargar fins a l’últim mes.\nFinalment, la manca de consens van impedir portar el text al ple.\nLegislatura prolífica en matèria de comissions\nEn total, s’han constituït quatre comissions d’investigació, que han aprovat les seves conclusions: sobre frau fiscal i corrupció política, entitats financeres, sanitat i la fallida de Spanair.\nD’aquesta manera, la X legislatura s’ha convertit en la segona més prolífica en aquesta mena de comissions.\nEl Parlament ha estat focus d’atenció mediàtica durant les sessions de les creades arran del ‘cas Pujol’ i el rescat financer, ja que han vist comparèixer destacades personalitats polítiques, gestors públics i responsables d’entitats financeres.\nAixí mateix, s’han celebrat sis comissions d’estudi: sobre el dret de decidir, el ‘fracking’, l’ús de material antiavalots, l’economia col·laborativa i la reforma horària.\nEl ple també ha aprovat les conclusions del de revisió del model dels centres d’internament d’estrangers (CIE).\nLa darrera sessió d’aquesta legislatura, el ple va aprovar la llei provinent d’una ILP sobre l’emergència d’habitatge i la pobresa energètica.\nPer a l’onzena legislatura es mantenen en tràmit set ILP més.\nQuatre de les quals, ja han superat el debat de totalitat.\nRecursos d’inconstitucionalitat\nD’altra banda, el Tribunal Constitucional tramita vint recursos promoguts pel govern espanyol contra lleis del Parlament.\nDe la seva banda, el Parlament ha interposat sis recursos davant del TC contra lleis estatals.\nEs tracta de la llei de garantia de la unitat de mercat, la LOMQE, la del sector elèctric, la de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), la de mesures urgents amb relació al sistema gasista i la titularitat de les centrals nuclears, i la de seguretat ciutadana.\nProposicions de llei presentades al congrés espanyol\nLa cambra catalana ha defensat davant del Congrés dels Diputats espanyol cinc proposicions de llei: la proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya; la de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar, que establia la dació en pagament; una per crear un fons per a l’homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges; una que tenia per objectiu que el català fos requisit per als jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya, i una que demanava la rebaixa de l’IVA cultural.\nTotes han estat rebutjades per la cambra espanyola.", "response": "La cambra catalana ha preparat mesures de lluita contra l'homofòbia, d’horaris comercials, de transparència i d'acció exterior.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1904", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat ha activat, a les 18.20 hores, la fase d’alerta del pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya INFOCAT,per la previsió meteorològica, marcada per l’entrada de vents, la sequera acumulada i les altes temperatures de les darreres setmanes.\nDemà, les zones amb el risc més alt seran les comarques de l’Anoia, Conca de Barberà, Alt Camp, Priorat, Terra Alta i Baix Ebre.\nEl risc d’incendi forestal també serà alt a la Catalunya Central, Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida (excepte les comarques de Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Garrotxa), i Girona (excepte) Cerdanya, Ripollès i Garrotxa.\nRecordem que el risc d’incendi es manté elevat des del passat dimecres 17 d’agost, en que la DGPC va emetre una prealerta del Pla INFOCAT.\nDivendres, 19 d’agost va passar a fase d’alerta, coincidint amb l’Onada de Calor.\nDes del passat dimarts, 23 d’agost, quan es va desactivar la fase d’alerta, el pla ha estat en situació de prealerta.\nL’activació en fase d’alerta s’ha decidit en la reunió, d’aquesta tarda, del Comitè de Seguiment de l’INFOCAT, al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), de la Direcció General de Protecció Civil, presidida pel Director General de Protecció Civil, Manel Pardo, i amb l’assistència de la Subdirectora de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, Rosa Torres , comandaments de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, , i comandaments del Cos d’Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, Servei Meteorològic i Diputació de Barcelona.\nTot i que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no preveu que la situació obligui a emetre un avís de situació meteorològica per risc de vents, s’espera l’entrada de vents de ponent i Mestral (divendres i dissabte) i la Tramuntana (dissabte) que podrien assolir ratxes de 50 a 60 km/h i que bufaran de forma sostinguda entorn als 30 km/h.\nAquests vents, tot i que no arribin a superar el llindar per emetre una situació de risc per vent, sí que suposen un component de risc molt elevat en cas de que es produís un incendi forestal.\nLa Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat ha informat que no faran el tancament d’espais a la ciutadania.\nAmb tot, es demana a la ciutadania que, en la mesura del possible, eviti els desplaçaments a les zones de més risc i sobre tot, eviti comportaments que puguin ser de risc i puguin derivar en perill d’incendi.\nD’altra banda, la DG de Medi Natural i Biodiversitat ha suspès els permisos i altres treballs habituals del seu personal i dedicaran els efectius de guàrdia dels Agents Rurals i els Mitjans Aeris d’aquest cos a tasques de vigilància.\nEls Bombers de la Generalitat han denegat festes i permisos, per demà i dissabte, i començaran a fer el desplaçament de recursos i personal a les zones de risc, així com la mobilització de les Columnes Mòbils cap a llocs estratègics.\nDes del Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), la Direcció General de Protecció Civil, fa seguiment de l’evolució de la situació i de qualsevol incident que es pugui produir.\nEs demana a la població extremar les precaucions.\nEn cas de detectar indicis d’incendi forestal truqueu al 112 i allunyeu-vos de la zona.\nTot i això, si us veieu sorpresos per un incendi seguiu els Consells d’Autoprotecció enfront els incendis forestals.\nConsells preventius\nNo feu mai foc al bosc ni al voltant.\nNo llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.\nSobre tot, no llenceu burilles des del cotxe, tot i que us sembli que estan perfectament apagades.\nNo circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.\nSi un incendi us sorprèn a camp obert\nAllunyeu-vos en direcció oposada al vent i, si podeu, entreu en zona ja cremada.\nSi sou al cotxe, atureu-vos i tanqueu els vidres.\nMulleu un mocador i tapeu-vos la cara per evitar el fum.\nNo us refugieu en pous o coves.\nSi sou a prop del mar o rius, acosteu-vos a l’aigua i, si cal, fiqueu-vos a dins.\nSi un incendi arriba a l’habitatge on us trobeu\nTruqueu al 112 i seguiu sempre les indicacions de les autoritats.\nRemulleu les parts que puguin estar amenaçades.\nSi us fan desallotjar, tanqueu els interruptors de llum i gas, agafeu les coses imprescindibles (documentació, diners i medicaments) i marxeu on us diguin els serveis de seguretat el més ràpid possible.\nSi el foc envolta la casa, refugieu-vos a dins, tanqueu les portes i finestres i tapeu qualsevol forat.\nCol·loqueu tovalloles molles sota les portes, i, si el fum és intens, deixeu els llums encesos i respireu arran de terra.\nPreneu consciència del risc i extremeu les mesures d’autoprotecció.\nEscolteu la ràdio i la televisió i consulteu el mapa de risc d’incendis i els webs d’informació meteorològica i viària.", "response": "S'ha activat la fase d'alerta del pla especial d'emergència INFOCAT per alt risc d'incendis forestals a diversos punts de Catalunya.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1888", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "La Fiscalia Anticorrupció, que ha ordenat la nova operació policial contra el presumpte finançament irregular de CDC considera que el cas 3% estava basat en concursos \"manegats\" i \"controlats\".\nAixí ho afirma el ministeri públic en un comunicat en el qual sosté que els concursos ja estaven \"atorgats prèviament\", tot i la seva \"aparença de regularitat\", amb l'objectiu de finançar irregularment CDC a través de donacions a les fundacions.\nLa Fiscalia assegura que un nou informe de la Guàrdia Civil posa de manifest \"diversos supòsits més\" que responen a aquesta dinàmica, motiu pel qual s'ha posat en marxa l'operació policial d'aquest dijous.\nEn total, s'han fet 24 escorcolls i 18 detencions, entre les quals la de l'extresorer Andreu Viloca, qui la Fiscalia creu que controlava tant les licitacions i adjudicacions d'obra pública de les administracions governades per CDC com els suposats \"suborns sota l'aparença de donacions\".\nEl director del Port de Barcelona, Sixte Cambra, ha estat posat en llibertat després de tot un dia retingut al seu despatx.\n\"Hi ha una clara intencionalitat política\", ha determinat Cambra, que ha definit com a \"impecables\" els processos de contractació del Port.\nJosep Maria Bassols, ex-marit de Núria Bassols, comissionada per la Transparència quan Artur Mas era president de la Generalitat, també ha estat detingut.\nBassols és directiu de l'empresa Oproler.\nSet dels detinguts han estat traslladats a dependències policials.\nSón Viloca, Rosell, Bassols i Xavier Tauler, exconseller delegat de Copisa.\nTauler també està esquitxats pels negocis sota investigació judicial de Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'expresident de la Generalitat.\nFrancesc Sànchez, Antoni Vives i l'empresari Fèlix Pasquina han estat tralladats a les dependències policials al llarg del dia.\nDiversos delictes imputats\nEl ministeri públic conclou que, amb tot el que s'ha investigat fins ara, els fets serien constitutius dels delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal de partits, blanqueig de capitals i malversació de fons públics.\nAixí mateix, la Fiscalia assenyala que les detencions, des del \"contacte directe i estret amb la Guàrdia Civil\", responen a les directius de la Fiscalia General de l’Estat expressades en la instrucció número 2 del 2008 -ja avançades a la Circular número 1 del 1989- i a la necessitat d’assegurar les proves i \"calibrar la necessitat de sol·licitar del jutjat noves mesures cautelars de caràcter personal\".\nArran de la primera detenció per part de la Guàrdia Civil, es va obtenir \"informació fonamental\" que va desembocar l’execució de diligències per aclarir contractacions presumptament manegades i \"encaminades a la distracció de diner públic, amb perjudici del patrimoni dels ciutadans, particularment, dels catalans\".\nPer a la Fiscalia, aquesta \"mecànica\" s’ha repetit cometent els presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn i prevaricació, entre d’altres.\nObres en el punt de mira\nL’obra dels túnels viaris de les Glòries és una de les que estan sent investigades en el marc de l’operació per presumpte finançament irregular de l’antiga CDC, segons han explicat a l’ACN fonts de la investigació.\nAquesta obra va ser adjudicada pel consell d’administració de BIMSA el febrer del 2015 a una UTE formada per les empreses Romero Gamero, Benitó Arnó e Hijos, Copisa i Comsa.\nAquest dijous la Guàrdia Civil està escorcollant la seu de BIMSA i almenys algunes de les constructores que formen part de l’UTE, com la seu de Comsa al carrer Numància de Barcelona o bé la d’Arnó a Lleida.\nTambé s'han escorcollat les casetes de l'obra a la mateixa plaça de les Glòries.\nAquestes obres van ser adjudicades per un import de 49,6 milions d'euros.\nÁngel Sánchez Rubio, director de Bimsa, és un vell conegut del món immobiliari.\nEs tracta d'una empresa que es va crear fonamentalment per les obres del Fòrum, que segons la Sindicatura podrien haver albergat irregularitats.\nSánchez Rubio va ser situat al càrrec per Ramón García Bragado, ex-responsable d'urbanisme de l'ajuntament en temps del PSC que va veure's esquitxat pel cas de l'hotel del Palau.\nPel que fa al registre de la seu d’Arnó a Lleida, un portaveu de l’empresa ha explicat que la Guàrdia Civil s’hi ha presentat a primera hora per demanar documentació sobre l’obra de les Glòries i també sobre la construcció del dic est del Port de Barcelona, una altra de les obres sota sospita.\nL’empresa assegura que els ha facilitat la documentació, que els agents ja s’han emportat, i s'han declarat \"tranquils\".\nL’adjudicació que BIMSA va fer al febrer del 2015 va ser el d’una primera fase dels túnels entre els carrers Badajoz i Castillejos, amb una longitud de 508 metres.\nFonts de l'Ajuntament de Barcelona assenyalen que també estan sota sospita altres projectes del mandat anterior com les obres al Paral·lel, la urbanització del carrer Luca, el carril bici Bac de Roda i Felip II i les obres al passeig mirador de la carretera de les Aigües.", "response": "La Fiscalia Anticorrupció considera que el presumpte finançament irregular de CDC es basava en concursos manegats i controlats.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2790", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Casa Amatller, Casa Vicens, Museu Pau Casals, Museu del Cau Ferrat, Món Sant Benet, Museu Duran i Sanpere, Mas Miró i Casa Masó i el projecte Cases Singulars han constituït l'entitat Cases Icòniques de Catalunya per establir sinèrgies i guanyar visibilitat.\nAquestes cases museu comparteixen el seu lligam amb personalitats culturals rellevants de la història del país, sigui aquest el seu arquitecte o qui la va habitar.\nAmb aquesta aliança, les fundacions que gestionen els edificis també contribuir a una \"lectura territorial\" de la història i les expressions culturals catalanes.\nPer això l'entitat crearà un \"passaport cases icòniques\" que estimuli i faciliti la visita a les diverses cases.\nDe moment, els fruits de la unió són un web amb informació compartida i una trobada al Món Sant Benet, el proper 25 de maig.\nLes Fundacions de vuit cases museu de Catalunya vinculades a un geni creatiu, artístic i cultural, juntament amb l'entitat Cases Singulars, s'han associat sota la marca Cases Icòniques de Catalunya.\nL'associació és el fruit de quatre anys de contactes i treballs previs, que van arrencar amb una trobada informal l'any 2013 i va prendre forma l'any 2015 en la Primera Jornada Cases Icòniques de Catalunya.\nEl nucli impulsor estava format per la Fundació Casa Amatller (Casa Museu Amatller), la Fundació Catalunya-La Pedrera (Món Sant Benet), la Fundació Pau Casals (Museu Pau Casals9, la Fundació Rfael Masó (Casa Masó), el Consorci del Patrimoni de Sitges (Museu Cau Ferrat) i Cases Singulars, l'empresa de Laura Pastor i Isabel Vallès dedicada a obrir al públic patrimoni arquitectònic barceloní que està majoritàriament en mans privades.\nDurant el 2016 es van incorporar, també com a membres fundadors, la Fundació Mas Miró, la Casa Museu Duran i Sanpere i finalment també la Casa Vicens.\nEls reptes dels edificis representats són, en primer lloc, guanyar visibilitat respecte altres equipaments patrimonials més grans, ben posicionats o amb més mitjans, alguns dels quals són, també, cases museu relacionades amb personalitats rellevants de la cultura.\nSegons explica el director de la Fundació Casa Ametller, Santiago Alcolea, els edificis residencials que de moment s'han lligat a Cases Icòniques de Catalunya comparteixen \"un denominador comú de qualitat i voluntat de servei\" que les distingeix, així com el fet que generalment són cases \"molt viscudes i amb molts elements\".\nL'associació vol promoure \"accions conjuntes\", ha anunciat la seva presidenta, Núria Ballester, que es duran a terme en paral·lel a l'activitat pròpia de cada casa.\nUn dels projectes a mitjà termini és posar en marxa un 'Passaport Cases Icòniques', a l'estil del que ja fa l'entitat Cases Singulars a Barcelona, a manera d'itinerari i preu ajustat per visitar les diverses residències vinculades.\nEl que ja s'ha fet és activar una pàgina web de Cases Icòniques de Catalunya on es recull la informació de cada una de les –per ara- vuit institucions associades, s'explica la naturalesa de la nova associació i, en un futur, es recolliran les activitats i promocions que es duguin a terme.\nD'altra banda, el proper 25 de maig, al Món Sant Benet, se celebrarà la Segona Jornada de Cases Icòniques de Catalunya (la primera des de la constitució de l'Associació).\nUna cita que vol ser una trobada entre totes les cases museu implicades i alhora un espai de debat sobre els espais patrimonials.\nL'associació està oberta a la incorporació d'altres cases, sempre que es guiïn per \"la qualitat i el rigor\".\nA parer d'Alcolea, a Catalunya hi ha multitud de cases museu i per això la categoria de col·leccions obertes el públic sol ser un \"calaix de sastre\".\n\"Cal que hi hagi un geni creatiu al darrere\", ha recordat, tot i que l'entitat es fixarà també en el nivell d'excel·lència de les cases que es postulin tant en la qualitat de la visita com en els serveix addicionals que puguin oferir.\n\"La voluntat és créixer, i de fet això ja s'ha produït durant el procés de gestació de l'entitat\", ha remarcat Alcolea, en referència a la recent incorporació de la Casa Vicens de Barcelona al projecte.", "response": "\"Cases Icòniques de Catalunya\" uneix vuit cases museu sota una sola marca per promoure'n la i visibilitat i crear sinergies.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2301", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Ferran Bel demana el vot per CDC el 26-J perquè pugui ser una força \"determinant\" a Madrid a l'hora de reivindicar els \"greus incompliments\" del govern espanyol amb Tarragona i el conjunt de la demarcació.\nEl cap de llista dels convergents ha denunciat aquest dilluns que \"la inacció\" i el \"poc compromís\" del govern espanyol amb els Jocs Mediterranis estan posant \"en risc\" l'esdeveniment esportiu del 2017.\nBel ha carregat contra \"l'espectacle electoralista\" de la vicepresidenta Sáenz de Santamaria, divendres passat, en què va anunciar 3 MEUR més per a la cita esportiva i ha reclamat el suport de totes les institucions amb els Jocs.\nSegons Bel, CDC ha demostrat que compleix amb l'esdeveniment des dels governs de la Generalitat i de la Diputació.\nEntre els incompliments de l'executiu espanyol amb la ciutat de Tarragona, Bel també ha esmentat la situació de l'estació de trens i de la xarxa ferroviària, o la manca de finançament per al Mercat Central.\nEl cap de llista de CDC al Congrés ha opinat que, malgrat que l'acció del govern espanyol amb Tarragona \"sempre ha estat minsa\", les inversions han arribat quan els convergents han sigut \"veritablement determinants\" a les corts espanyoles.\nPer aquest motiu, Bel ha demanat el suport de la ciutadania i ha garantit que seguiran reivindicant i denunciant a les Corts els greuges que pateix el territori i que treballaran per resoldre'ls si aconsegueixen tenir un pes rellevant a Madrid.\nFerran Bel ha apuntat que un dels incompliments més \"greus\" de l'executiu espanyol amb Tarragona és la seva \"inacció\" amb els Jocs Mediterranis.\nEl també alcalde de Tortosa ha retret al PP que, fa uns mesos, anunciés una inversió \"insuficient\" de 3,5 MEUR per als Jocs a través de la recaptació de les apostes esportives i que, divendres, \"el primer dia de la campanya electoral\", ha remarcat Bel, la vicepresidenta anunciés 3 MEUR més.\n\"L'Estat ha de fer les aportacions que toca i no només promeses electorals\", ha reclamat.\nBel ha criticat que, a poc més d'un any del tret de sortida dels Jocs Mediterranis, no es pot discutir si hi haurà les aportacions econòmiques necessàries ni si es planteja renunciar-hi.\n\"S'estan posant en risc els Jocs per la inacció i el poc compromís de les institucions espanyoles\", ha denunciat.\nFerran Bel ha defensat també que, a més de l'Ajuntament, qui sí que ha complert amb els Jocs són la Diputació i el Govern.\n\"Els convergents som gent de fets i no de paraules\", ha reblat.\nEn una compareixença de premsa des del Mercat Central de Tarragona, encara en obres, la candidatura de CDC ha recordat que una altra promesa electoral per part de l'aleshores ministra Chacón (PSOE), en què garantia finançament per a la remodelació de l'equipament comercial, ha quedat en no res.\n\"L'aportació ni ha arribat, ni se l'espera\", ha lamentat el cap de llista, qui també ha retret a l'Estat la manca d'inversió a la Catedral o al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).\nEn matèria ferroviària, Ferran Bel ha denunciat les mancances de l'estació de Tarragona i, per extensió, de la xarxa convencional de tota la demarcació, i ha explicat que l'executiu espanyol només preveu poc més de 2 MEUR en inversions al territori en aquest àmbit.\n\"Amb aquest import és impossible fer l'estació de Tarragona que tants cops s'ha promès, ja que també cal suprimir passos a nivell, mantenir la catenària i les infraestructures\", ha avisat.\nEn la mateixa línia, el cap de llista de CDC ha acusat el govern espanyol d'haver incomplert el compromís de desviar el tràfic de camions de la carretera N-340 a l'autopista AP-7, seguint el model de l'N-II a Girona.\nBel ha recordat que, més enllà de reclamar la construcció de l'autovia A-7, CDC aposta per la gratuïtat immediata de l'autopista i que no calgui esperar al venciment de la concessió, tal com defensa la ministra de Foment, Ana Pastor.", "response": "Ferran Bel demana enfortir CDC al Congrés espanyol per posar fi a la inacció de l'Estat a Tarragona.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1537", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "L'eurodiputat del PDECat, Ramon Tremosa, assegura que si l'estat espanyol entra \"en la línia repressiva més pròpia de dictadures que de democràcies avançades\" i impulsa \"embargaments de béns\" pel referèndum facilitarà \"el reconeixement futur\" de la independència.\nEn una entrevista amb l'ACN, Tremosa admet que aquesta possibilitat genera \"autèntica al·lucinació i estupor\" a la Unió Europea perquè \"està molt fora de la normalitat democràtica\".\n\"Si el govern espanyol avorta l'1-O, no sabem com ni de quina manera, no haurà acabat el problema català, al contrari, potser l'haurà fet més gran\", defensa.\nL'eurodiputat català diu que a Europa l'independentisme \"no és un suflé\" sinó una carpeta que \"segons què passi l'1-O\" esdevindrà \"la primera\" sobre la taula.\nTremosa destaca el \"caràcter pacífic, alegre, festiu i clarament intergeneracional i interclassista\" del moviment independentista, que recorda que s'ha manifestat durant 5 anys \"sense ni un vidre trencat\".\n\"L'Europa política la gran pregunta que fa és: tot això es canalitza a les urnes o no?\", explica l'eurodiputat del PDECat, que constata que Brussel·les nota un \"canvi tectònic a la política catalana\", amb unes \"persistències de fons\" a favor del sobiranisme, especialment \"en el vot jove\".\n\"La política europea és molt freda, mira vots en urnes\", recorda l'eurodiputat, que creu que si l'1-O \"hi ha una participació de 3 milions de persones o més\" s'entrarà en un nou escenari en què \"el dossier català\" arribarà al capdamunt de tots.\n\"Jo soc de l'opinió que, si el dia 1 hi ha urnes, el govern espanyol ja haurà perdut\", destaca Tremosa, que indica que precisament per això Madrid intenta bloquejar amb tots els mitjans possibles la celebració de la consulta.\n\"L'1-O serà un test d'estrès per veure fins on porten els catalans la voluntat d'independència.\nUna cosa és fer una manifestació, una cosa és dir que volem la independència, i una altra començar-la a fer efectiva\", afirma.\nPer Tremosa, a Brussel·les i la resta d'Europa ja hi ha una \"consciència\" que a Catalunya \"estan passant coses grans\" i que \"l'Estat espanyol està reaccionant molt malament i pot passar de tot\".\nUn \"cordó sanitari\" contra Catalunya\nTremosa també assegura que és \"molt lamentable\" que el govern espanyol \"imposi\" un \"cordó sanitari\" al català perquè no tingui reunions a la Comissió Europea.\n\"Diu molt poc de la Comissió Europea que cedeixi a les pressions d'un estat, qualsevol, castigant un govern regional perquè no pensa com el central\", lamenta l'eurodiputat del PDeCAT.\nTremosa, que ha estat nomenat coordinador d'Afers Econòmics del grup liberal, ha mantingut recentment reunions amb comissaris com el francès Pierre Moscovici o la danesa Margrethe Vestager, entre d'altres.\n\"A mi no em poden vetar, tot i que se sap prou bé de quin partit sóc i quina postura tinc\", destaca.\nTremosa admet que en les trobades amb els comissaris \"també hi ha preguntes sobre la situació política europea i catalana\".\n\"No pots amagar un castell dalt d'una muntanya\", indica, citant l'Evangeli.\nI afegeix: \"El govern espanyol potser pot aturar l'1-O, però l'aigua la pots aturar una estona, si té molta força s'acaba escolant\".\nL'eurodiputat del PDECat també descarta en la conversa amb l'ACN que Catalunya sigui expulsada de la Unió Europea.\n\"Això de sortir de la UE ja hem vist amb el cas anglès que serà molt complicat, perquè no hi ha precedents\", afirma.\n\"Cada nova multinacional que ve a Catalunya i s'instal·la aquí fa molt més difícil que Catalunya pugui ser expulsada de res: ni de la moneda única, ni de la lliure circulació, i tampoc li interessa ni a França, ni a Alemanya ni a Espanya\", destaca.\nSegons Tremosa, a Europa no li interessa que Catalunya \"pugui ser com un Singapur del sud d'Europa, que pugui fer com Noruega, agafar el que més li convingui de la UE\" i fer \"dumping fiscal i normatiu\".\n\"Qui no ens deixarà marxar si ens independitzem són precisament els espanyols, francesos i alemanys i italians perquè tenen moltes multinacionals aquí, que serien les primeres perjudicades de qualsevol amenaça\", afegeix.\nI conclou: \"Tota aquesta pirotècnica verbal, aquesta mena de terrorisme verbal i amenaça que busca que el català acabi votant per la por és falsa i cada dia resisteix menys el pes de l'evidència\".", "response": "L'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa assegura que si Espanya continua reprimint el sobiranisme català, acabarà facilitant la independència.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2469", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Un lladre d'uns 40 anys va robar aquest divendres passat, 3 de juny, a una anciana de 85 anys que acabava de treure diners d'una oficina bancària situada a la Rambla de Figueres.\nEls fets van succeir pels volts de la una del migdia quan l'entitat bancària estava en ple funcionament, repleta de gent, i al carrer també hi passaven ciutadans.\nLa víctima acaba de treure diners per passar el mes i els va posar dins d'un sobre que va introduir a la seva bossa de mà.\nQuan es disposava a sortir del local, un home d'uns 40 anys – ben arreglat amb una camisa clara i pantalons foscos- que estava fora de l'oficina, va obrir-li la porta de l'establiment.\nMentre amb una mà aguantava la porta perquè la dona sortís, amb l'altra li va treure el sobre amb els diners de l'interior de la bossa.\nAixí es va poder comprovar posteriorment gràcies a les imatges de les càmeres de seguretat.\nDesprés de sostreure els diners, el lladre va fer veure que accedia a l'interior del local però va marxar ràpidament.\nNou robatori a una persona d'edat avançada a les comarques gironines.\nEn aquest cas, la víctima no va patir cap agressió física però va quedar-se espantada i desfeta en adonar-se del que li havia succeït.\nAcabava de treure una petita quantitat de diners per passar el mes a l'oficina del banc Santader, situada al número 21 de la Rambla de Figueres, i es disposava a sortir de l'establiment.\nA la porta, un home d'uns 40 anys, que anava arreglat – amb una camisa de color blanc o blau cel i uns pantalons foscos- va obrir-li la porta per deixar que sortís.\nEl que no sabia la víctima és que la seva amabilitat era interessada i que darrere el bon gest només hi havia la voluntat d'emportar-se els diners.\nMentre amb una mà aguantava la porta, amb l'altra, el lladre va agafar-li el sobre amb els diners que la víctima havia introduït dins la seva bossa de mà.\nAl cap de pocs segons la dona, de 85 anys, va tenir la sensació que no havia tancat bé la cremallera del seu bolso i en comprovar-ho va adonar-se que li acabaven de robar.\nPer la seva banda, el lladre va fer veure que entrava al local però no havia fet ni dos passos que va sortir ràpidament de l'establiment i va marxar tranquil·lament del lloc dels fets.\nTot el procés va quedar enregistrat per les càmeres de seguretat del banc.\nEn aquest sentit, els mateixos treballadors van adonar-se que hi havia determinades persones que passaven diverses vegades per davant de l'oficina.\nAixò fa pensar als Mossos d'Esquadra que el lladre no anava sol, actuava en grup, i que aquesta no és la primera vegada que roben utitlizant aquest mètode.\nRàpidament, la víctima va explicar-ho a una familiar que l'esperava a l'exterior del banc amb el cotxe mentre ella feia les gestions.\nPosteriorment van dirigir-se a la comissaria dels Mossos d'Esquadra per posar la denúncia.\nAra els agents investiguen els fets i esperen localitzar l'autor del robatori.\nDos robatoris a ancians a Girona\nAra fa poc més de tres setmanes, els Mossos d'Esquadra van detenir un camioner de 25 anys, veí de València, que va atracar i malferir dos persones d'edat avançada a Girona.\nEn el primer cas, el jove va agredir un home de 82 anys prop de l'avinguda Santa Eugènia de la capital gironina.\nEl lladre va seguir l'ancià fins al portal de casa seva i un cop allà va clavar-li diversos cops de puny.\nQuan l'home va caure malferit a terra, el lladre va robar-li la cartera.\nPosteriorment, va agredir una anciana de 76 anys per robar-li la bossa de mà.\nEl jove la va abordar al portal de casa seva i, com en l'anterior ocasió, va donar-li diversos cops de puny fins que l'anciana va caure al terra.\nLlavors va agafar-li la bossa de mà i va fugir del lloc.\nLes dues víctima va resultar ferides.\nEn el cas de l'anciana, la dona va haver de ser ingressada a la UCI de l'hospital Josep Trueta de Girona.", "response": "Un lladre roba a una anciana de vuitanta-cinc anys que acabava de treure diners en un banc de Figueres.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1536", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "\"M'inspira escoltar i mirar\", confessa Marta Romagosa.\nEs nota.\nI no només per una llarga i reeixida trajectòria professional com a periodista –coronada el 2011 amb el premi Ràdio Associació de Catalunya a la millor professional del mitjà–, sinó també per la faceta com a escriptora, sempre atenta als detalls i a tot allò que passa al seu voltant.\nAquesta era l'essència de Tots els noms del desig, uns relats intimistes on explorava la passió des del punt de vista de les dones, i així torna a ser a 22 homes i un desig, on ho fa des del punt de vista masculí.\n\"Per a mi, era un repte saber si seria capaç de parlar en boca dels homes, i fer un llibre diferent al primer\", explica, d'entrada.\nPer fer-ho possible, la fórmula literària ha hagut de patir algunes variacions.\n\"M'he hagut d'obligar a ser una mica més gamberra, perquè al principi tot em sortia massa tràgic.\nPerò tampoc no em volia quedar en la típica història superficial\".\nI això l'ha portat a fer-se preguntes: què pensen els homes de la rutina, la infidelitat, el sexe, l’amor, el compromís, o el dol?\nTenen pors?\nDubtes?\nCom se senten quan es perd el fill esperaven?\nAspectes que l'han obligat a fer l'exercici de posar-se a la pell –i al cap– d'una gran diversitat d'homes, tots diferents i amb motivacions i problemes particulars.\n\"També he pogut comprovar les diferències entre homes i dones.\nLa principal?\nQue nosaltres ens ho xerrem tot, i els homes no tant.\nÉs una qüestió força cultural i, en el fons, una mancança.\nDe fet, quan un home té l'emotivitat treballada se li diu té un 'toc femení'.\nEl mateix passa amb l'empatia, que crec que és molt més habitual en les dones\", assegura.\n\"I també he descobert que hi ha tòpics que són falsos, com per exemple, aquell que diu que les dones no som infidels\".\nEls atemptats de la Rambla, \"sense sucar-hi pa\"\nEl nou llibre traça una línia de continuïtat amb el seu debut, tot i que s'endinsa en temàtiques forçosament diferents, amb dos relats que tenen un pes molt especial.\nEl primer, fet a partir dels atemptats de la Rambla, el 17 d'agost.\n\"Tot va començar perquè volia fer un conte sobre Barcelona.\nQuan va passar l'atemptat, vaig voler parlar-ne, però estava molt afectada i tenia clar que no volia fer un conte de sucar-hi pa.\nSi el llegeixes, veuràs que no saps mai per on va, només surt la data, al final\".\nEl conte és cru, especialment contingut.\n\"Ve a dir que pots trobar l'amor de la teva vida, i que la casualitat és el motor de tot, per molt que facis plans.\nEl conte em va quedar com jo volia, sense sang, que fos una història bonica\".\nUn altre dels relats que més crida l'atenció és el que mostra la vivència d'un avortament des de la perspectiva d'un home.\n\"Ningú li pregunta a l'home com se sent, en aquests casos\", rebla.\n\"Moltes vegades, les dones ens hem de reivindicar, però en aquest aspecte, t'asseguro que ningú no es preocupa pel pare\".\nEl relat ofereix una manera d'oferir llum a un patiment que és molt humà, com passa a la resta de narracions, escrites amb la intenció de mantenir un fil que les uneixi.\n\"El desig és el fil conductor, però no en tenia prou.\nPer això vaig posar com a colofó el conte Maria, l'únic on una dona és la protagonista\".\nUna manera de tancar on veiem el \"desig\" d'una dona que vol tenir els amics, en un conte on surten pràcticament tots els protagonistes dels altres relats.\n\"Ella fa repàs, munta la festa, els convida a l'hotel de Mallorca\", com si posés un llaç, amb l'objectiu comú de sacsejar.\n\"He intentat que hi hagi un ordre compensat, amb uns relats que facin riure, d'altres plorar, etc. Però m'agrada molt que hi hagi principi i final, també amb un vincle entre un dels contes i el primer llibre\".\nÉs la manera d'escriure de Romagosa: com un joc, per fer passar una bona estona.\nUna manera de gaudir que va d'autor a lector, i viceversa.", "response": "L’escriptora Marta Romagosa presenta “22 homes i un desig”, en què explora la passió des del punt de vista masculí.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_131", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El Pi de les Tres Branques ha recuperat el seu aspecte original i podrà presidirà l’Aplec del proper diumenge 19 de juliol en plenes condicions.\nAvui s’han realitzat els treballs per recuperar l’estètica de l’arbre monumental després que uns brètols tallessin una de les seves branques el mes de maig de l’any passat.\nUna grua de grans dimensions ha mogut la branca de més de dues tones de pes per tornar-la a col·locar al seu lloc habitual.\nL’operació va començar fa uns mesos amb la instal·lació d’uns nervis d’acer per recuperar l’estructura de la branca i aquest dimarts s’ha completat tot el procés amb uns treballs que es preveu que s’allarguin tot el dia amb l’objectiu que totes les parts de l’arbre quedin ben ajustades.\nDes de primera hora del matí d’aquest dimecres, els operaris de l’empresa encarregada de la reconstrucció han preparat la branca per poder fer el trasllat amb total seguretat.\nEls treballs previs han estat més laboriosos que l’operació que s’ha realitzat amb la grua de grans dimensions i que ha consistit en elevar la branca de més de dues tones i traslladar-la uns metres per situar-la al seu punt original.\nUn altre dels moments més delicats i que ha necessitat més dedicació ha estat la unió amb la part de l’arbre que va quedar dempeus.\nAmb aquesta operació s’ha tornat a recuperar l’aspecte original del Pi de les Tres Branques, que va ser víctima d’una bretolada el mes de maig del 2014.\n‘Semblava que aquest moment no arribaria mai’, explicava l’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé.\nEl batlle també ha manifestat que els darrers mesos està ‘amb l’ai al cor’ per si hi torna a haver una bretolada i, de fet, fa poques setmanes el Pi Jove també ha estat víctima d’un atac.\nDavant d’aquesta situació, Solé ha reclamat a la Generalitat la instal·lació d’un sistema de càmeres de seguretat a la zona per ‘garantir la integritat dels arbres monumentals’.\nLa recuperació del Pi de les Tres Branques ha tingut un cost de 35.000 euros finançats a parts iguals pel Govern la Generalitat i la Diputació de Barcelona.\nEduard Parés, cap de la secció de Gestió d’Espais Naturals de la Generalitat, ha explicat que, després d’un estudi es va optar per ‘fer una reconstrucció fidel de l’original’ i ha reconegut que aquest és l’arbre monumental que ‘ha portat més feina’ dels 200 que hi ha a tot Catalunya.\n‘La nostra lluita és que els arbres morts es vegin com un testimoni i no com a llenya’, ha afegit Parés.\nL’empresa encarregada de la reconstrucció farà un seguiment els propers dies per comprovar l’estabilitat de l’arbre i ajustar l’estructura en cas que sigui necessari.\nA l’Aplec que se celebrarà el proper diumenge 19 de juliol ja es podrà comprovar el resultat final de l’operació.\n‘Esperem poder fer una gran festa’, ha explicat el batlle de Castellar del Riu, qui també espera que aquell dia hi hagi ‘molta afluència de gent’.\nLa simbologia del Pi de les Tres Branques\nEl mes de maig de 2014 uns desconeguts van serrar una de les tres branques del Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu (Berguedà).\nEls Mossos que van investigar els fets van atribuir-ho a una bretolada, ja que ningú va reivindicar l’acció.\nTot i això, el batlle del municipi, Adrià Soler, va apuntar que podia tenir relació amb el procés sobiranista que viu el país, ja que l’emblemàtic pi ja havia patit amb anterioritat algunes pintades.\nEl Pi de les Tres Branques, de 25 metres d’alçada, es troba situat al terme municipal de Castellar del Riu i simbolitza la unió dels tres territoris que formen els Països Catalans: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.\nCada any, el tercer diumenge de juliol s’hi celebra un acte politicocultural al seu voltant i Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar un poema.", "response": "El Pi de les Tres Branques recupera el seu aspecte original després que uns vàndals li tallessin una branca.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_877", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El CaixaFòrum acaba d’inaugurar la primera gran exposició sobre Velázquez que es pot veure a Barcelona.\nLa col·lecció barroca del Museu del Prado de Madrid nodreix la mostra, que proposa un diàleg entre set obres mestres del pintor sevillà i una cinquantena de llenços d’altres grans artistes del seu temps, entre els quals hi ha Rubens, Ribera, El Greco, Zurbarán, Giordano i Van Dyck.\nLes obres de Velázquez ofereixen una visió àmplia de la paleta estilística i temàtica del pintor i proposen un joc de comparacions i correlacions amb alguns dels pintors espanyols i internacionals amb els quals es va relacionar i de la producció dels quals estava al corrent.\nL’exposició, que conviu al CaixaFòrum amb una altra gran mostra dedicada a Toulouse Lautrec, es podrà visitar fins al 3 de març de 2019.\nTicià, El Greco, Ribera, Antonio Moro, Rubens, Murillo, Giordano, Brueghel, Guido Reni, Van Dyck, Zurbarán, Claudio de Lorena i Stanzione són la constel·lació d’artistes l’obra dels quals acompanya set grans pintures de Velázquez a l’exposició ‘Velázquez i el Segle d’Or‘ al CaixaFòrum.\nLes set obres mestres del pintor sevillà són Felipe IV, Juan Martínez Montañés, Isop, Adoració dels Reis Mags, Bufó amb llibres, El príncep Baltasar Carlos a cavall i Mart.\nLes peces han estat escollides pel comissari Javier Portús Pérez –cap de conservació de pintura espanyola del Museo del Prado– i volen donar una descripció de l’autor com més detallada millor.\n‘La intenció és que, amb aquestes set obres, s’entengui qui va ser Velázquez, l’afany d’originalitat, la singularitat narrativa i les extraordinàries virtuts tècniques que el converteixen en un dels cims de la pintura’, diu el comissari.\nI afegeix: ‘Va ser un dels artistes espanyols més versàtils i que va cultivar més varietat de temes, cosa que ha volgut reflectir l’exposició.’\nLa representació del saber, la religió, la reflexió sobre l’art, la cort, la mitologia i el paisatge són els àmbits temàtics que proposa l’exposició per a mostrar aquest ventall temàtic de Velázquez.\nPer a cada qüestió, un llenç de Velázquez.\nI al seu voltant, obres d’altres artistes que permeten de comparar la seva feina amb la que feien altres artistes del Segle d’Or de la pintura de l’estat espanyol i també l’europea i que permeten que el visitant situï Velázquez en un lloc més concret.\n‘Des de ben jove, Velázquez buscava la singularitat amb una voluntat de distingir-se, des de les seves primeres obres a Sevilla: uns bodegons que no s’assemblen a res conegut fins aleshores’, explica Portús.\nMés endavant, va començar a treballar al servei de la cort reial espanyola, un espai competitiu i on singularitzar-se, i des d’on tenia accés a la producció que es feia a Europa.\nLes corts dels diversos estats europeus van fer aquesta funció de promoció artística i van contribuir a l’observació, la comparació i les influències entre els diversos creadors del moment.\nEn aquest sentit, el comissari de la mostra admet que, si bé estem acostumats a escriure la història de la pintura en termes d’escoles estatals, la realitat no sempre va ser tan compartimentada, perquè la pintura és un llenguatge que no en sap, de fronteres.\n‘El joc d’estímuls i influències era extraordinàriament variat, i una de les coses que mostra aquesta exposició és fins a quin punt en aquella època la pintura era un llenguatge internacional que no coneixia fronteres’, conclou Portús.\n‘Velázquez i el Segle d’Or’ és la tercera exposició organitzada conjuntament entre CaixaFòrum i el Museo del Prado, després de ‘Goya.\nLlums i ombres’, i ‘La bellesa captiva.\nPetits tresors del Museo del Prado’.\nEn aquest cas, la nova exposició a Barcelona se suma als actes de celebració del bicentenari de la pinacoteca madrilenya.\nAquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana.\nSi voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes", "response": "El CaixaFòrum, en col·laboració amb el Museo del Prado, acull la primera gran exposició de Velázquez a Barcelona.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1890", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El telèfon 112 d'Emergències ha rebut 1.148 trucades durant el temporal de pluja.\n22 al Gironès, 16 al Vallès Occidental i 11 al Maresme.\nAlhora, 3.355 clients s'han quedat sense llum durant la passada nit a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), però Endesa ha localitzat i reparat l'avaria durant la matinada.\nLa Direcció General de Protecció Civil manté la fase d'alerta del Pla INUNCAT activada per les pluges que continuen caient al Principat i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) adverteix del creixement del Fluvià i del Ter a la seva part alta.\nEs demana a la població que eviti els accessos a la llera d'aquests rius i també a la del Besòs, que baixa molt ple i amb força.\nEl riu Besòs porta un cabal alt a tota la conca i al seu pas per Santa Coloma de Gramenet ha assolit nivells alts.\nEs demana es vigili els accessos a la llera del riu, guals i punts baixos als municipis de : Montornès del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, La Llagosta, Sant Fost de Campsentelles, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramanet, Barcelona i Sant Adrià del Besos.\nEls municipis han estat avisats.\nHi ha també situació de risc hidrològic al Fluvià per creixement del riu aigües avall d'Esponellà.\nEs recomana evitar accessos a la llera, punts baixos, guals i creuaments de riu a nivell als municipis de Esponellà, Cabanelles, Vilademuls, Navata, Pontós, Bàscara, Garrigàs, Vilaür, Palau de Santa Eulàlia, Sant Mori, Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Torroella de Fluvià, l'Armentera i Sant Pere Pescador.\nS'ha passat avís a tots els municipis mencionats.\nTambé situació de risc hidrològic a la conca de l'Alt Ter per cabal molt alt al seu pas per Ripoll.\nEs recomana evitar accessos a la llera, punts baixos, guals i creuaments de riu a nivell als municipis de Ripoll, Les Llosses, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Gurb, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles, Santa Maria de Corcó i Tavertet.\nS'ha avisat des de Protecció Civil de la Generalitat a tots els municipis mencionats.\nCarreteres tallades i amb cadenes\nLa carretera C-240a està tallada per esllavissades des de Riva a Vilaverd (Alt Camp).\nTambé és obligatori circular amb cadenes a Naut Aran, a la C-142b per accedir al Pla de Beret i a la C-28 fins a Alt Àneu, inclòs el Port de la Bonaigua.\nTambé està tallada la carretera GIV-6226 per inundacions a Garrigàs (Alt Empordà), i s'ha de circular per anar de Castellar de N'Hug (Berguedà) cap a La Molina.\n132 avisos als bombers\nEls Bombers de la Generalitat, per la seva banda, han rebut 132 avisos per pluja.\nSobretot, per inundacions de cases i de carrers, cables elèctrics amb guspires i arbres caiguts.També han ajudat algunes persones a sortir dels seus vehicles, on havien quedat atrapats per culpa de l'aiguat.\nEls serveis més destacables s'han fet a Sabadell, al Masnou i a Tortosa.\nA Sabadell s'han evacuat tres blocs de pisos amb 92 veïns a la Ronda Santa Maria 46 i 48 i Església 97, degut a l'acumulació d'aigua a la teulada i a les filtracions que hi ha causat la pluja.\nLa Policia Local i els Bombers van assistir els veïns, 79 dels quals s'han reallotjat en cases de familiars o coneguts i la resta en un hotel.\nHi han treballat tres vehicles dels Bombers, que van ser avisats pel telèfon 112 a les 20.36 h.\nAl Masnou, va caure anit un mur al carrer Sant Miquel, 67, trencant una canonada de gas i abonyegant tres vehicles estacionats a la via pública.\nA Tortosa, els Bombers de la Generalitat, amb membres del Grup D'actuacions Especials (GRAE ) han localitzat una parella (una noia de 22 anys i un noi de 35) que havia sortit a fer una excursió al Caro i ja no va tornar a casa, on se'ls esperava ahir.\nS'han localitzat sans i estalvis al refugi de la Mola, on dissabte els va sorprendre una nevada i hi havien quedat totalment incomunicats.\nEls joves han estat traslladats al parc de Bombers d'Amposta, on els esperava la família.", "response": "El temporal provoca situacions de risc hidrològic en diverses zones de Catalunya, on es manté activa l'alerta del Pla INUNCAT.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_834", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "L’aviació turca ataca les tropes kurdes del nord de l’Irac.\nAprofitant l’activitat de l’anomenat Estat Islàmic (ISIS), els turcs han començat a bombardar posicions a Síria i a l’Irac.\nTanmateix, per cada atac contra els grups gihadistes de l’ISIS, se’n fan uns quants als campaments kurds.\nAixí doncs, la fràgil treva que s’havia instaurat al Kurdistan perilla.\n1.\nUn poble entre diversos estats\nHi ha prop de quaranta milions de kurds, que viuen dividits entre uns quants estats.\nA Síria, habiten algunes zones del nord del país, separades geogràficament, que reben el nom de Rojava.\nFinalment hi ha també kurds en zones de l’Iran, Armènia, l’Azerbaitjan i Geòrgia.\nEls kurds resten units per una intensa solidaritat, siguin de la regió que siguin, i tots consideren les seves lluites una sola lluita.\nMalgrat les diferències polítiques entre els partits, defensen la causa pròpia independentment de l’estat on visquin.\nEls kurds són la minoria nacional més important de Turquia.\nAl mapa es veu la distribució de la població kurda en l’estat turc actual.\nSón majoritaris a les províncies orientals, però hi habiten en un nombre significatiu en més indrets del país, especialment a Istambul, on hom calcula que n’hi ha prop de dos milions.\nEls kurds han estat severament reprimits pels governs turcs successius, que han negat la seva existència i àdhuc han arribar a prohibir el mot ‘kurd’.\nLa guerrilla comunista kurda del PKK ha mantingut durant dècades la lluita armada contra els turcs.\nLes autoritats turques havien anat obrint la mà, havien permès una tímida presència de la llengua kurda i havien acceptat la presència de partits polítics kurds.\nEn contrapartida, el PKK havia anunciat una treva.\nEl líder de la formació, Abdul·là Ocallan, presoner a Turquia, havia establert converses amb els governants per normalitzar la situació.\nPerò els atacs d’aquesta setmana han fet que el PKK suspengués la treva: ha comès atemptats que han causat la mort de dos policies turcs.\nEls kurds de Síria, que anomenen el seu territori Rojava, han estat molt actius en la lluita contra l’ISIS, igual com ho han estat els de l’Irac.\nEn els quatre cantons històrics que controlen han activat un procés revolucionari en què l’organització de la societat es guia per principis molt oberts, per exemple quant al paper de la dona o la col·lectivització dels serveis.\nLa crisi actual ha estat causada per un atemptat contra grups kurds o pro-kurds que acudien a defensar la ciutat de Kobanê, bastió de la resistència contra el gihadisme.\nL’atemptat, fet dins Turquia, ha servit de justificació al govern turc per a permetre atacs aeris dels Estats Units des de les bases turques, però també per a escomeses de l’aviació turca.\nHan estat atacs polèmics, perquè s’han adreçat a les bases que els guerrillers kurds de Turquia tenen a les muntanyes de l’Irac.\nEls guerrillers kurds de Turquia, d’ençà que es va proclamar la treva, han lluitat contra l’ISIS a l’Irac i Síria, i ara veuen com Turquia, amb l’excusa de lluitar contra el mateix enemic, els ataca a ells.\n4.\nLes muntanyes Qandil, la base estratègica dels kurds de Turquia i l’Iran\nLes muntanyes Qandil, situades dins l’actual regió autònoma kurda de l’Irac, han estat tradicionalment la base de rereguarda dels grups kurds que lluiten contra Turquia i contra l’Iran.\nSón d’un accés molt complicat, fins al punt que quan els Estats Units van envair l’Irac no van arribar a controlar-les.\nPer als kurds, experts muntanyencs, les Qandil ofereixen un recer segur des d’on poden transitar cap a Turquia, fer els atacs i tornar.\nAquestes bases de l’Irac són les que ara bombarda Turquia amb l’excusa de la lluita contra l’ISIS.\n5.\nDurant la guerra freda, Turquia va adquirir un gran valor per als Estats Units i l’OTAN, perquè era l’únic país veí de l’URSS on els americans podien desplegar l’exèrcit.\nAixò va fer que Anatòlia s’omplís d’instal·lacions militars que més tard van ser usades en el conflicte de l’Orient Mitjà i en les guerres de l’Irac.\nAlgunes d’aquestes bases són conjuntes entre els exèrcits de l’OTAN i Turquia i ara serveixen de punt de partida dels atacs contra les bases kurdes.\nAixò ha portat un notable malestar en alguns aliats, conscients que els guerrillers kurds (peixmergues) són la principal força militar que atura l’avanç dels grups gihadistes a l’Irac i a Síria.", "response": " Aprofitant l’activitat de l'Estat Islàmic (ISIS), l’aviació turca ataca les tropes kurdes del nord de l’Iraq.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_214", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "Iñigo Iruin (Sant Sebastià, 1953) és el nou advocat de Meritxell Serret, que ha prescindit de Gonzalo Boye.\nIruin és força desconegut al nostre país, però ha estat un dels lletrats més destacats de l’esquerra abertzale i dels seus dirigents, entre els quals Arnaldo Otegi.\nUn històric que ara s’ha implicat en la defensa de Serret, provisionalment en llibertat i citada a prestar declaració davant el jutge Pablo Llarena el 8 d’abril.\nIruin és llicenciat en dret penal i en ciències empresarials.\nActualment exerceix d’advocat, però també ha estat polític.\nFou militant d’Herri Batasuna, diputat al Parlament del País Basc entre el 1984 i el 1990 i entre el 1998 i el 2001, i senador per Guipúscoa.\nTambé va ser membre de la mesa nacional de Batasuna des de final dels anys vuitanta fins a mitjan anys noranta.\nA principi de segle, va deixar d’exercir càrrecs polítics per dedicar-se a l’advocacia.\nTambé és membre del consell d’administració d’Orain S.A., que editava el diari Egin abans que l’Audiència espanyola n’ordenés arbitràriament el tancament.\nEl seu activisme polític l’ha dut a exercir l’advocacia amb el compromís irrenunciable amb la causa de la llibertat del País Basc.\nSegons que assegurava Vozpópuli aquesta setmana, Iruin és un advocat respectat per jutges i fiscals del Tribunal Suprem espanyol, on ha participat en molts judicis, per la seva alta qualitat tècnica.\nHa defensat membres d’ETA i militants de l’esquerra abertzale jutjats per acusacions de terrorisme a l’Audiència espanyola.\nTambé ha participat en les converses entre ETA i el govern espanyol, i el 2007 va mostrar-se crític amb l’estratègia de Batasuna respecte del procés de pau.\nIruin pot presumir de dues victòries destacades contra el Suprem espanyol en la defensa de l’esquerra abertzale.\nÉs un dels pares de Sortu, l’organització hereva de Batasuna, integrada a EH Bildu.\nEl Suprem espanyol va voler il·legalitzar Sortu perquè entenia que els estatuts no condemnaven fermament la violència, però Iruin va guanyar la partida i el Tribunal Constitucional espanyol va avalar-ne els estatuts.\nLa fórmula que va trobar, i que va irritar el Suprem, deia que la nova organització rebutjava “l’ús de la violència, o l’amenaça de la seva utilització, per a aconseguir objectius polítics.\nAixò inclou la violència d’ETA, si n’hi hagués”.\nUn altre triomf important fou la consecució de l’empara del Constitucional espanyol contra la condemna del Suprem contra els membres de la mesa nacional de Batasuna el 1997.\nUn altre dels seus grans èxits és la condemna a presó contra l’ex-general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, mort fa poques setmanes a causa de la covid-19, pel cas de Lasa i Zabala.\nTambé va aconseguir la desclassificació de documents del CESID sobre els GAL.\nEn una entrevista a EITB el 2014, Iruin desgranava la implicació del PSOE en el terrorisme d’estat.\n“Els GAL són l’estat fent terrorisme.\nFuncionaris de l’estat fent terrorisme.\nLa primera generació del terrorisme d’estat eren bàsicament mercenaris fent terrorisme .\nLa dada nova d’aquesta segona generació és que a aquest terrorisme mercenari s’hi incorpora terrorisme executat directament per funcionaris policíacs, és a dir, per policies i guàrdies civils”, resumia.\nL’advocat abertzale ha participat en més casos destacats.\nEntre el 2005 i el 2007 va formar part de la defensa al macrojudici del sumari 18/98 durant setze mesos a l’Audiència espanyola contra cinquanta-sis acusats vinculats a ETA, dels quals quaranta-sis foren condemnats, i també va implicar-se en el cas Egunkaria, que va acabar el 2010 amb l’absolució de Martxelo Otamendi, Ignacio María Uria, Juan María Torrealdai, José María Auzmendi i Javier Oleagalos malgrat el tancament arbitrari del diari set anys abans.\nDarrerament, Iruin ha defensat Arnaldo Otegi, Arkaitz Rodríguez, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta i Sonia Jacinto en el cas Bateragune.\nTot i que els dirigents abertzales foren condemnats a penes de presó per l’intent de reconstruir la mesa nacional de Batasuna, l’advocat va obtenir un triomf contundent contra Espanya al Tribunal Europeu els Drets Humans, que va anul·lar el judici contra Otegi i els altres condemnats.\nEl Suprem espanyol va trigar dos anys a fer complir la sentència d’Estrasburg –va anul·lar definitivament les condemnes després de les eleccions del País Basc el juliol del 2020, de manera que privà que Otegi en fos candidat– i n’ha ordenat la repetició.\nIruin ja ha presentat un recurs contra la decisió del Suprem al Constitucional, i espera de tornar a guanyar.\nEl 1992 va defensar-se a si mateix en un procés judicial en què era acusat d’actuar com a mediador d’ETA en el cobrament de l’anomenat impost revolucionari.\nAl sumari, el magistrat de l’Audiència espanyola Carlos Bueren va arribar a acusar-lo de ser un dels principals dirigents d’ETA.\nUn altre element biogràfic remarcable és la seva presència a l’assalt a l’hotel on eren reunits els diputats i senadors de Batasuna el 20 de novembre de 1989, el dia abans de la investidura de Felipe González al congrés espanyol.\nUns encaputxats van irrompre amb trets i van assassinar Josu Muguruza.\nMés tard, l’ex-policia espanyol Ángel Duce fou condemnat per aquells fets.", "response": "Iñigo Iruin és un advocat respectat per jutges i fiscals del Tribunal Suprem espanyol, i és el nou advocat de Serret.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1140", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El debat obert a Barcelona sobre la massificació turística també ha arribat a la síndica de greuges de la capital catalana, Maria Assumpció Vilà.\nLa defensora dels barcelonins ha vist el 2016 com es disparaven les queixes sobre el turisme, bàsicament pel lloc web que va posar en marxa el govern d'Ada Colau per delatar els pisos turístics il·legals.\nNo es descarta que com a mínim una part siguin dels propietaris.\nDurant l'any passat va rebre 123 queixes sobre turisme, quan en tot el 2015 van ser-ne 28.\nEn total, l'any passat, el primer sencer del govern de Colau, la síndica va realitzar 3.344 actuacions, de les quals 1.735 van ser consultes i assessoraments legals i 1.609 queixes, amb un lleu repunt d'aquestes últimes en relació a l'any anterior.\nPer àmbits, en els primers llocs de les reclamacions dels barcelonins hi ha el transport públic i la mobilitat (232 queixes), l'activitat econòmica (200, entre les quals hi ha les de turisme), medi ambient (152, on hi ha el soroll), serveis socials (150) i l'habitatge (137).\nEn el de l'emergència social –com els desnonaments-, ha notat un descens de queixes perquè ara hi ha \"més solucions\".\nLa síndica té dues demandes per a l'Ajuntament en l'àmbit de la seguretat.\nD'entrada, que s'ampliï la plantilla de la Guàrdia Urbana, ja que ha avisat del fet que hi ha \"desatenció\" a la ciutadania, ja que ha rebut denúncies de persones que truquen la policia barcelonina de nit per soroll o aldarulls al carrer però no hi acudeix perquè \"els diuen que tenen coses més importants a fer\".\nLa policia no va acudir a un cas de violència masclista\nLa manca de resposta de la Urbana se sol donar en trucades nocturnes per soroll, però Vilà també ha explicat el cas d'una comunitat de veïns de Nou Barris que va denunciar que cap cos policial va fer acte de presència davant d'un cas de violència masclista després d'alertar el telèfon 112.\nSegons Vilà, que fa pocs dies ha rebut la resposta municipal, existeix un protocol d'actuació per aquests casos, però \"semblar ser que hi va haver un error de la trucada\", si bé no ha pogut aclarir si de qui la va fer o de la tramitació posterior.\nFonts municipals han detallat a l'agència Europa Press que la trucada va ser directament transferida als Mossos d'Esquadra, per la qual cosa la Urbana no va arribar a tenir coneixement del cas, que corresponia a la policia catalana.\nHan afegit que els Mossos col·laboren amb la policia barcelonina, cos que treballa amb la Regidoria de Feminismes i LGTBI per millorar la coordinació i actualitzar els procediments interns.\nL'altra petició de la síndica al consistori fa referència a l'ordenança del civisme, norma que el govern municipal ja està en procés de revisar.\nVilà reclama que es substitueixi aquesta regulació per un codi de bones pràctiques per a la convivència, que inclogui multes menors i que suposi \"no criminalitzar col·lectius vulnerables\", com els sensesostre, les prostitutes i els nens que juguen al carrer.\n\"Hi ha d'haver un ordre però ha de ser ponderat\", ha defensat.\nPreguntat per la proposta sobre l'ordenança del civisme, el tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha afirmat que el govern està \"en la línia\" del plantejament de la síndica.\nAsens ha explicat que pròximament informaran del full de ruta que seguiran per revisar la regulació, i ha afegit que pretenen treballar en mesures alternatives per als col·lectius més vulnerables, \"rebaixar el rigor punitiu o excloure'l en determinats casos\".\nEls Serveis Socials tenen \"sobrecàrrega\"\nPel que fa als Serveis Socials, Vilà ha defensat que \"hi ha una sobrecàrrega\" a causa de la crisi, i espera que l'augment de plantilla previst en els Pressupostos municipals del 2017 sigui suficient per revertir-ho.\nS'ha tornat a posar al costat de Colau pel que fa a la demanda de limitar els preus del lloguer per la bombolla, i li ha reclamat que insisteixi a la Generalitat i l'Estat per regular-ho.\nEn relació als transports públics, ha demanat diferenciar entre qui no valida el bitllet i qui ho ha fet però duia una targeta de transport falsificada sense saber-ho.", "response": "Les queixes sobre turisme es disparen pel lloc web que va engegar Colau per delatar els pisos turístics il·legals.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2445", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha explicat aquest divendres a la tarda que està previst el tren entre l'estació de Sants i la terminal 1 de l'Aeroport del Prat entri en funcionament a partir del 2021 en període de proves.\nDurant una visita a les obres de la nova estació intermodal a la T2, el ministre ha detallat que l'estiu que ve finalitzarà la primera fase del projecte i que a partir d'aleshores s'iniciarà la segona, que consisteix en la instal·lació de les vies, els elements de seguretat i la construcció de l'estació intermodal a la T2.\nÁbalos ha destacat que es tracta d'una \"gran envergadura\" xifrada en uns 400 milions d'euros i ha detallat que la tuneladora només li falten 300 metres per perforar, uns treballs que finalitzaran al desembre.\nEl túnel pel qual transcorrerà el nou tren té una longitud de 3.385 metres, dels quals 2.830 s'han hagut de perforar per sota la pista de la T2 a una profunditat d'uns 25 metres.\nEn aquest sentit, el ministre ha destacat que tot i que aquesta pista ha hagut de tancar des de fa més de 20 dies sense que el funcionament de l'aeroport s'hagi vist afectat.\nSegons Ábalos, tant aquest projecte, en el qual s'hi destinaran 400 milions d'euros fins el 2021 dels 620 milions que rebrà l'Aeroport del Prat, com l'edifici satèl·lit de la Terminal 1 per al període 2022-2026 -una inversió de 38 MEUR- són dues obres paral·leles però que comparteixen l'\"objectiu comú d'augmentar la connexió de Barcelona amb la resta del món\".\nA més, ha situat l'Aeroport del Prat com \"una de les principals portes d'entrada al segon país amb més turisme del món\".\nÁbalos ha assenyalat que l'Aeroport del Prat porta des del 2011 batent el seu propi record de passatgers i que és el segon aeròdrom europeu amb major creixement a la Unió Europea.\nA més, ha recordat que fa una dècada \"molts polítics catalans van reclamar que l'Aeroport del Prat fos una \"entitat pròpia i no supeditat a Barajas\" i ha afirmat que ara \"aquest anhel és una realitat\".\nEn aquest sentit, ha assegurat que ocupa el sisè lloc en el rànquing europeu, amb un 72% dels vols internacionals i un 28% domèstics i que de deu rutes intercontinentals que hi havia als 2005 s'ha passat a les 45 de l'any passat.\nEl ministre també ha indicat que l'edifici satèl·lit a la T-1 i l'adequació de l'Aeroport de Girona com a \"quarta pista\" del Prat suposarà una inversió total de 2.000 milions d'euros amb ens 7-8 propers anys entre les dues infraestructures.\nD'aquesta quantitat, 360 MEUR correspondrien a l'aeroport de Vilobí, que passaria a estar connectat amb l'alta velocitat.\n'BCN a punt', iniciativa per optimitzar el Prat\nD'altra banda, José Luis Ábalos ha anunciat que el Ministeri de Foment assistirà a la propera reunió del Comitè de Coordinació Aeroportuària de Catalunya presentant la iniciativa 'Barcelona a punt', un document que té com a objectiu \"abordar el proper estiu amb millors condicions que l'últim any\".\nEl ministre ha lamentat els retards i cancel·lacions acumulades a l'aeroport del Prat el darrer estiu i ha defensat que és \"responsabilitat\" del Ministeri \"posar tots els mitjans de què disposa per evitar que aquestes situacions es repeteixin\".\nDe cara al nou document, Ábalos ha instat totes les administracions i els agents econòmics i socials a \"buscar sinèrgies i complicitats\" per optimitzar el funcionament de l'aeroport en puntes de trànsit aeri.\nEl Pla de Rodalies 2017-2025, a punt per l'any que ve\nD'altra banda, el ministre de Foment ha explicat que aquest divendres s'ha reunit també l coordinador de Rodalies a Catalunya, Pere Macias, i que espera que el Pla de Rodalies 2017-2025 estigui a punt per l'any que ve un cop finalitzada la fase de diagnòstic.\nÁbalos ha reafirmat el compromís de destinar més de 3.900 milions d'euros en inversions durant els pròxims anys.", "response": "Foment destinarà 400 MEUR en la nova estació intermodal a la T2, que connectarà Sants i la terminal 1 del Prat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_475", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha presentat en roda de premsa el document elaborat pel Departament de Salut i el d’Educació per tal de fer front a un retorn a les escoles segur a partir del setembre, amb l’assignació d’un CAP i d’un sanitari de referència a cada centre com a mesures principals, i intentant mantenir la presencialitat.\n‘No podem tenir una generació de joves amb aquesta desconnexió constant de l’escola’, ha dit el conseller.\n‘El protocol que presentem avui serveix a l’objectiu d’obrir les escoles i fer-ho de manera segura per a tots.\nHi ha i hi haurà incidències en el dia a dia i hem d’estar preparats per afrontar-les’.\nEl conseller ha explicat que els centres rebran l’assignació d’un CAP de referència, d’una persona del personal sanitari per poder assessorar professors i alumnat, d’un manual de criteris de gestió de casos i d’una formació específica (en format no presencial abans del 14 de setembre) dirigida als directors.\nDe fet, les direccions dels centres educatius seran les encarregades d’actuar en cas d’incidència relacionada amb el coronavirus, també en cas de sospita.\nSegons que s’ha establert en el document, si hi ha un cas positiu al centre, s’haurà d’aïllar durant quinze dies i fer prova PCR al grup de convivència estable de la persona infectada; és a dir, els seus contactes més estrets (l’aula sencera).\n‘L’alumne que estigui separat d’un altre amb una distància de 1,5 metres al menjador no formarà part del contacte estret’, ha aclarit Bargalló.\n‘Si hi ha dos casos positius de grups estables diferents d’un mateix bloc o d’un mateix edifici, es posa en quarantena tot el bloc o edifici 14 dies’, ha explicat Bargalló.\n‘A partir de dos casos positius de diferents grups en diferents parts del centre, l’autoritat sanitària pot plantejar a l’autoritat educativa el tancament de tot el centre durant 14 dies’.\nD’aquesta manera es preveu controlar casos en els grups de convivència, tot i que si la transmissió es dispersa es pot arribar a tancar el centre.\nPel que fa als pares, només caldrà que facin els catorze dies d’aïllament si el seu fill ha donat positiu a la prova, no si ha donat positiu un contacte del seu fill.\nEn aquesta línia, un fill d’un pare que hagi donat positiu també haurà de fer aïllament.\nPel que fa a l’aula, tots els alumnes no hauran de fer aïllament fins que no hi hagi un cas confirmat, i per tant no s’aïllaran a partir d’una sospita de cas.\nJosep González, director general de Centres Públics del Departament d’Educació, ha destacat la importància de ‘l’actuació precoç’ en la gestió dels casos, quelcom que només s’aconsegueix si tothom sap què ha de fer en cada moment.\nHa dit que els familiars han de donar informació als centres si l’infant té símptomes.\n‘Un infant no ha d’anar a l’escola si es troba en aïllament, si espera un resultat d’una PCR (des del moment en què se li fa la prova fins a conèixer els resultats), si viu amb una persona amb covid o si es troba en quarantena’.\nGonzález també ha anunciat la creació d’una aplicació informàtica, Traça Covid, que facilitarà el seguiment dels casos sospitosos i de les proves PCR i actualitzarà dues vegades al dia les dades i la informació sobre els contagis.\nMarc Ramentol, director general de professionals de la Salut, ha explicat que, durant aquest curs, s’intentarà mantenir ‘tant com es pugui’ la presencialitat a les aules.\n‘L’impacte de la covid en nens i joves té un patró diferencial al dels adults, especialment en els menors de deu anys, en què l’afectació clínica és molt més lleu i hi ha un gran percentatge de casos asimptomàtics’, ha explicat.\n‘S’accepta de manera majoritària que els centres educatius no s’han comportat com uns amplificadors de la transmissió comunitària del virus, tot i que han rebut l’impacte d’aquesta transmissió comunitària en els entorns on estan ubicats’.\nHa parlat també de la figura del gestor covid, que activara els serveis de vigilància epidemiològica territorial.\n‘Quan hi hagi una sospita es demanarà un test PCR’, ha explicat.\nPel que fa a altres mesures sanitàries, Bargalló ha explicat que la màscara s’utilitzarà per entrar i sortir de l’aula, per moure’s pels passadissos i, en definitiva, per circular pel centre escolar.\nTot i que, per tant, a l’interior de l’aula la màscara no serà obligatòria, el Departament no tanca la porta a què ho sigui, tenint en compte la situació epidemiològica del territori on és l’escola, i especialment a partir de determinades edats, perquè a partir dels deu o dotze anys la transmissió del virus és més gran.\nEl conseller ha defensat que l’experiència d’aquest estiu en els casals, amb 200.000 infants que hi han assistit, han ajudat en aquesta preparació, perquè el volum d’incidències ha estat ‘petit’ i se n’ha fet una valoració ‘positiva’ de la gestió.", "response": "Josep Bargalló ha presentat el document elaborat pel Departament de Salut i el d’Educació per al retorn a les escoles.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1415", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha traslladat aquest diumenge al matí a Pedro Sánchez, en el marc de la conferència de presidents, que \"fins que no tinguem totes les competències, ens oposarem a la pròrroga de l’estat d’alarma\".\nEl govern espanyol pretén allargar-lo un mes més relaxant el comandament únic que fins ara ha exercit.\nA la darrera votació al Congrés tant ERC com JxCat van votar en contra de la pròrroga però ara els republicans negocien amb el govern espanyol canviar el sentit del seu vot a canvi de compartir la gestió del desconfinament.\nDe les declaracions de Torra se'n podia inferir el posicionament dels partits al Congrés, però fonts de Presidència han volgut aclarir a aquest diari que les afirmacions del mandatari català en cap cas vinculen el que han de fer JxCat i ERC al Congrés, on es decidirà prorrogar o no l'estat d'alarma.\nTorra expressava doncs una opinió, caldrà veure si compartida per tot el seu govern, en l'intent de condicionar la posició dels partits.\ncoronavirus\nSánchez planteja una última pròrroga de l'estat d'alarma d'un mes per guiar el desconfinament\nEl president espanyol demana el suport de les forces polítiques, insisteix que el pla de la Moncloa \"ha funcionat\" i pretén que Sanitat continuï centralitzant competències\n\"Catalunya porta gestionant la seva sanitat des de fa 37 anys.\nConeixem perfectament com volem gestionar aquestes competències i creiem que l’autoritat competent hem de ser nosaltres\", ha defensat el presidents segons que ha explicat Presidència.\nTorra també ha entrat en les qüestions de gestió sanitària i i aquest sentit ha reclamat que l'ús de mascaretes sigui obligatori arreu, i no només als transports i altres àmbits: \"Hem d’aconseguir que ningú surti al carrer sense posar-se una mascareta.\nÉs fonamental perquè entrem en una fase molt important de conscienciació dels hàbits de salut, higiene i distanciament social\", ha afirmat.\nPel que fa a les qüestions econòmiques, Torra ha criticat que milers de treballadors encara no hagin cobrat les prestacions dels ERTOS i ha anunciat que, \"davant l’allau de critiques i queixes, la Generalitat farà una reclamació conjunta a l’estat dels impagaments o no pagats\".\nHa afirmat també que \"les administracions s'han de fer càrrec d'aquesta crisi i no els treballadors ni els empresaris\".\nHa exigit el pagament a Catalunya de 4.000 milions pel cost extraordinari de la Covid-19 per Catalunya i augmentar el dèficit autonòmic i la capacitat dels ajuntaments per gestionar els seus superàvits.\nTorra també ha demanat s'aprovi ja la Renda Bàsica Universal, que també prioritza Podem, així com un subsidi per les persones que hagin d'anar a treballar i tinguin persones dependents a càrrec.\ncoronavirus\nMAPA Així es divideix Catalunya en regions sanitàries\nTot Catalunya està ja en fase 3\nCoronavirus: Guia\nQuè puc fer (i què no) en la fase 0,5 del desconfinament?\nA Barcelona i a les regions metropolitanes, el comerç funcionarà sense cita prèvia i els museus i biblioteques recuperaran l'activitat, però les terrasses continuaran tancades i no es podran visitar familiars\ncoronavirus\nAixí hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús\nEl lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar\ncoronavirus: FAQS\nQuè es pot fer i què no en aquests moments a Catalunya\n122 preguntes amb resposta sobre la situació actual, tant pels que ja estan a la fase 3 com pels que es troben a la fase 2\nTornar a les aules\n«Tornar a les aules»: un especial de NacióDigital\nTota la informació de l'incert retorn a l'escola aquest curs i el vinent\ncoronavirus\nGRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia\nCatalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies", "response": "Torra diu a Sánchez que, fins que no recuperin \"totes les competències\", s'oposaran a la pròrroga de l'estat d'alarma.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1089", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "La direcció de l'escola dels Maristes de Sants-Les Corts no va comunicar a les famílies dels alumnes que l'exprofessor Joaquim Benítez havia abusat d'un noi a l'escola l'any 2011 perquè la família de la víctima va demanar discreció.\nEn el judici contra el professor a l'Audiència de Barcelona per haver abusat de quatre nois, el vicari provincial, Pere Ferré Jodrà, responsable de les escoles Maristes a Catalunya i altres zones d'Europa, ha explicat que van comunicar els fets als professors, ho van denunciar a la Fiscalia de Menors, i van explicar a les famílies que Benítez deixava l'escola, però sense citar el motiu real.\nDurant la primera sessió del judici, Pere Ferré Jodra, ha testificat que a ell els fets els hi va explicar la cap d'estudis.\nL'escola va apartar el professor, però al cap de molts pocs dies ell mateix va renunciar a la feina.\nLa cap d'estudis va explicar al vicari que Benítez li havia admès parcialment els fets, dient que havia tingut un \"moment de debilitat\" i se li \"havia anat el cap\", però sense arribar a masturbar-se.\nDesprés de conèixer els fets, no van comunicar-los a la DGAIA, perquè el menor no estava desemparat per la família, i tampoc a la Conselleria d'Educació, sinó que van aplicar la normativa de les escoles concertades.\nSí que es va comunicar al claustre de professors, i la petició de discreció de la família va fer que no expliquessin a la resta de famílies els motius pels quals Benítez deixava la feina.\nDe fet, Benítez es va acomiadar de la comunitat en una carta en la que no feia cap referència als fets.\nL'escola va investigar una mica més i no van conèixer cap denúncia anterior, ha explicat el testimoni.\nA partir d'aleshores, el servei psicopedagògic del centre va estar amatent a possibles nous casos, el 2012 es va començar a fer un protocol propi i el 2013 es va començar a treballar amb els alumnes la prevenció, detecció i comunicació de situacions similars.\nUna llitera al despatx\nEl vicari ha explicat que desconeixia que Benítez tenia una llitera al seu despatx, i que el despatx es va retirar quan va deixar la feina.\nEn tot cas, ha dit que Benítez no era el massatgista de l'escola ni el metge, perquè no existeix aquesta figura.\nEls dos mossos d'Esquadra que van investigar els fets han explicat que van rebre una vintena de denúncies, a partir de la del 2011, i que totes seguien un \"patró\" similar, tot i que procedien d'homes nascuts entre els anys 70 i 90: comesos entre l'any 1986 i 2011, en el moment dels fets eren nois d'entre 13 i 14 anys, a qui Benítez citava al seu despatx, on tenia una llitera, per fer-los un massatge per alguna lesió.\nEn dues de les denúncies, a més, els van explicar que algú havia vist Benítez cometent els abusos al despatx.\nSobre la investigació del primer cas conegut, el denunciat amb una nota manuscrita el 2011 per l'escola a la Fiscalia de Menors, han explicat que el jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona els va ordenar investigar-ho.\nL'Oficina de Relacions amb la Comunitat va demanar al director de l'escola que els facilités les dades de Benítez, però només els va donar els noms i cognoms, i no els va voler facilitar l'adreça ni el DNI.\nEls Mossos ho van comunicar al jutjat, i com que la família de la víctima no volia seguir endavant amb la denúncia, el cas va quedar aturat.\nPer la seva banda, les quatre víctimes han declarat a porta tancada.\nFonts jurídiques han explicat que han explicat força bé l'experiència viscuda.\nEl judici seguirà aquest dimarts amb la declaració dels pèrits i forenses i la del propi acusat.", "response": "Els Maristes no van informar dels abusos de l'exprofessor Joaquim Benítez, perquè una família els va demanar discreció.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_656", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha descartat de desdoblar grups el curs vinent i ha proposat de fer ‘grups estables’ on els alumnes puguin ‘interactuar’.\n‘La idea no és que tinguem un nen que no toca cap altre nen sinó un grup de nens que entre ells es toquen’, ha dit a Catalunya Ràdio.\nHa reconegut però que seran grups ‘més reduïts que les ràtios tradicionals’ -ha posat com a exemple de 15 a 22- i que s’entendran ‘com una família’, per això ‘no serà necessari’ respectar les distàncies de seguretat.\nL’objectiu és ‘garantir la traçabilitat’, ha insistit.\n‘És possible que en algunes escoles de dos grups en surtin tres’, ha dit.\nNo ha concretat els docents que es contractaran però ha dit que parlar de milers és una bona apreciació.\nEscolteu ací l’entrevista:\nHa afegit, però, que no pot concretar la xifra perquè està acabant d’analitzar escola per escola l’aplicació dels criteris i perquè ‘forma part de la negociació’ amb els sindicats, que haurà de començar la setmana vinent.\n‘Contractarem aquell personal que l’anàlisi del centre per centre indiqui que és necessari perquè el centre tingui una vida normal l’any vinent’, ha manifestat.\nHa dit que el professorat que es contracti de manera addicional no serà directament per atendre nous grups que es puguin crear, sinó per donar una atenció educativa ‘més especialitzada, més concreta i més competencial’, segons les necessitats de cada alumne després de sis mesos sense escola presencial.\nPer fer-ho, ha calculat que dels 2.000 milions d’euros que l’estat espanyol transferirà a les autonomies, uns 300 milions haurien de ser per Catalunya en aplicació del percentatge de població escolar que té.\nTot i això, ha dit que si es fan servir altres criteris, com les línies de transport escolar, ‘potser és una mica menys’.\nEl conseller ha explicat que està acabant de tancar amb el Departament Salut un document sobre les mesures sanitàries i d’higiene i que s’establiran diferents característiques segons el tipus d’ensenyament i nivell.\nBargalló ha afirmat que es treballa perquè el cursi ‘sigui normal’ i per tenir capacitat de reacció immediata si hi ha un brot de la covid-19.\nEn aquest sentit, ha afirmat que la presencialitat s’ha de garantir en la primària i la secundària obligatòria i a partir d’aquest nivell ha afirmat que no els preocupa si aquesta presencialitat no es pot garantir cada dia.\nEntre algunes de les mesures que es proposarà, ha reiterat la de prendre la temperatura als alumnes abans d’accedir als centres i ha posat com a exemples les llars d’infants.\nBargalló ha explicat que per evitar haver de tancar un centre i confinar els alumnes cada vegada que un nen té febre, es plantegen prendre la temperatura a la porta i que el nen no hi pugui accedir si en té.\nPel que fa a la mascareta, ha descartat l’ús generalitzat en els professors, tot i que ha dit que cal veure com s’aplicarà en el cas dels primers nivells i en algunes situacions en les quals el contacte entre el professor i l’alumne és més directe.\n‘Però la imatge del professor amb mascareta a l’aula no serà la normal’, ha resumit.\nD’altra banda, ha dit que el curs vinent ‘ni es trauran ni es posaran’ barracons, tot i que abans de la pandèmia la previsió era treure’n alguns.\nHa afirmat però que hi pot haver ‘algun cas molt excepcional’ on sí sigui necessària d’una actuació en aquest sentit.\nBargalló ha insistit però que s’està treballant amb els ajuntaments per trobar espais per aquells centres que no puguin garantir les mesures necessàries en els seus edificis habituals.\nHa explicat també que s’intensificarà el pla digital per tal que tant centres, com alumnes com professors estiguin preparats davant de qualsevol eventualitat.\nEducació calcula que hi ha uns 1.200 centres que no estan preparats digitalment i que es necessitarien uns 300 milions d’euros per completar el pla.\nSobre la moció que va aprovar ahir el parlament per garantir les ajudes a l’alimentació als menors vulnerables durant l’estiu, ha explicat que no serà allargar les beques menjador, sinó que es treballa en diferents fórmules per tal que tots els menors en situació de vulnerabilitat tinguin garantida l’alimentació durant l’estiu.\nBargalló ha augurat també que la quantitat d’infants que necessitaran aquests ajuts ‘segurament serà superior’ als que perceben les beques menjador perquè hi haurà més necessitats.\nPer últim, ha destacat que durant la pandèmia hi ha hagut co-governança amb el ministeri d’Educació espanyol, i que ha estat ‘molt estreta’.\n‘Quan s’ha parlat de co-governança, dels pocs casos en què ha estat real ha estat a educació, en altres casos ha volgut manar’, ha dit.", "response": "Josep Bargalló descarta desdoblar classes i planteja \"grups estables\", on no sigui necessari mantenir la distància.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2950", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El ple de l'Ajuntament d'Amposta té previst aprovar definitivament aquest dilluns al vespre la protecció de l'antic edifici del \"col·legi de les monges\" com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per preservar la integritat de la part antiga del conjunt.\nActualment, l'immoble, que va ser adquirit per una empresa que volia construir allí una promoció d'habitatges, es troba en fase d'execució hipotecària.\nEl consistori confia poder-lo adquirir a la SAREB –l'anomenat banc dolent- un cop surti a subhasta.\nAmb tot, i davant la possibilitat que alguna altra societat pugui acabar comprant-lo, la protecció com a BCIL evitarà l'enderroc i protegeix els elements destacats de la part antiga –com l'escala i les baranes amb motius florals-, més enllà d'una possible utilitat privada o comercial.\nLa idea del govern municipal d'ERC és, en el futur, rehabilitar l'edifici antic, enderrocar la part més nova i reobrir-lo a la ciutadania com a equipament cultural i educatiu.\nConstruït a principis del passat segle XX, diverses generacions d'alumnes de la ciutat van conèixer les instal·lacions, situades en ple centre de la ciutat, entre el mercat i el passeig del Canal.\nAl conjunt original, en forma d'U, se li va afegir posteriorment un altre immoble que tanca l'espai, sense valor arquitectònic, d'acord amb els informes tècnics del consistori.\nActualment, i després de ser adquirit anys enrere per una societat que volia construir-hi pisos, es troba tancat al públic i, segons ha reconegut el regidor d'Urbanisme, Tomàs Bertomeu, el seu estat és \"lamentable\".\nEntre els elements arquitectònics originals destacats i que encara es conserven figuren les escales que donen accés al patí central, amb baranes d'art floral.\nEl procediment per declarar-lo com a BCIL s'ha tancat amb el dictamen favorable del Departament de Cultura i sense cap al·legació per part dels particulars afectats.\nEl consistori va posar en marxa el procés a finals del passat 2015, amb la idea d'evitar un possible enderrocament i preservar-lo per fer-lo més interessant per a tercers.\nDe fet, Bertomeu no descarta encara que, un cop la SAREB l'acabi expropiant i el torni a subhastar, alguna empresa pugui acabar pujant i adjudicar-se l'edifici per a usos com l'hoteler.\nD'entrada, però, la recuperació era un dels compromisos electorals assumits per ERC, amb l'objectiu d'ubicar-hi equipaments i serveis culturals i educatius, com l'Escola d'Art i Disseny (Esardi), l'Escola Oficial d'Idiomes o l'Escola d'Adults.\nAquest dilluns, però, el regidor no ha volgut anar més enllà de precisar els usos com a \"culturals\".\n\"L'ús l'anirem definint\", assenyala.\nDins dels plans del govern municipal, segons ha reconegut Tomàs, figura l'enderroc de l'edifici més nou que tanca la \"U\" de l'immoble original, obrint l'espai al carrer, així com la rehabilitació del conjunt i, en especial, de les escales.\nTambé a la part superior, on es troben les vidrieres, cabria la possibilitat d'un \"possible desenvolupament\" constructiu de caràcter \"tou\", segons ha apuntat.\n\"Pensem que des del punt de vista urbanístic, turístic i econòmic, quan pugui ser adquirit per l'Ajuntament, enderrocar una part de l'edifici i lluir les escales, un cop restaurades, el centre de la vila guanyarà molt.\nLi donarem un valor: l'edifici està enllaçat amb la zona del canal i podrà ser obert.\nLluir-lo, crear un atractiu més, un espai exterior que sigui visitable\", ha argumentat.\nD'altra banda, el ple ordinari d'aquest mes de gener preveu també aprovar una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per a permetre la instal·lació de serveis turístics i hotelers a la zona costanera dels Eucaliptus.\nSegons Bertomeu, el consistori ha detectat que existeixen \"problemes de tipus legals\" per donar \"certes llicències\".\nLa modificació ha de servir perquè \"certs sectors\" de la zona puguin prestar serveis turístics, tant des de l'àmbit públic com privats.\n\"Aquí teníem una mancança i ho anem a cobrir\", ha afegit.\nTambé s'ampliarà l'ús hoteler.\n\"Fem actuacions per impulsar el dinamisme econòmic\", ha subratllat.\nPer últim, el ple debatrà una moció conjunta de tots els grups municipals, proposada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, demanant l'arribada fins al delta de l'Ebre dels sediments retinguts als embassaments de Riba-roja i Mequinensa per evitar la regressió de l'espai.", "response": "El ple de l'Ajuntament d'Amposta aprova dilluns declarar de manera definitiva l'antic col·legi de les monges com a bé cultural.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_355", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Sense cap sorpresa.\nAda Colau ha revalidat la batllia de Barcelona amb el suport de Barcelona en Comú, el PSC i Manuel Valls.\nPer primera vegada, el candidat de la llista més votada no assolirà la batllia de la capital catalana.\nColau ha consumat el tomb que va començar l’endemà del 26-M i continuarà quatre anys més al capdavant de l’ajuntament.\nPerò el ple al Saló de Cent ha estat marcat per la presència de Joaquim Forn, pres polític, els crits de llibertat i la concentració de suport a la plaça de Sant Jaume.\nUna multitud solidària amb Forn també ha protestat contra Colau pel pacte amb el PSC i Valls.\nA la plaça també hi havia, en minoria, un grup de suport a la batllessa dels comuns.\nUn ampli dispositiu de la Guàrdia Urbana s’ha desplegat per a evitar qualsevol incident.\nColau i Collboni: torna a Barcelona el tàndem trencat pel 155\nAl seu discurs, Colau ha tornat a lamentar que no hi hagi hagut un tripartit entre els comuns, ERC i el PSC.\nHa agraït el suport dels socialistes i els tres vots de Valls, ‘uns vots que no hem anat a buscar i que no hem amagat que ens incomodaven’.\nHa dit que és conscient que s’haurà d’esforçar per ser ‘més dialogant i accessible’ aquesta legislatura i ha criticat qui qualifica els comuns d’equidistants.\n‘No seré en cap cas alcaldessa independentista ni alcaldessa antiindependentista.\nM’esforçaré per a fer l’alcaldessa de tots els barcelonins’, ha afegit, cosa que també ha demanat a tots els regidors.\nColau s’ha compromès a continuar combatent la judicialització de la política.\nDirigint-se a Forn, ha desitjat que arribi a ell i als presos polítics ‘una alenada’ d’aire fresc de Barcelona.\n‘No tindrem descans col·lectivament fins que no sigueu a casa en llibertat’, ha assegurat.\nTambé s’ha compromès a mantenir un contacte regular amb Forn per parlar sobre la ciutat i a mantenir el llaç groc a la façana de la casa de la vila si ho decideix la majoria de la junta de portaveus, on els comuns poden ser majoria amb ERC i JxCat.\nForn ha fet un discurs dur amb Colau.\nEnmig d’un saló de cent dempeus, amb crits de llibertat i una gran ovació a la plaça de Sant Jaume, ha començat felicitant-la, però tot seguit li ha dit: ‘Crec que heu comès un gran error no respectant la llista més votada; tothom sap com heu aconseguit els vots.\nHo sou gràcies a un partit que ha situat com a primer objectiu que Barcelona no tingui un batlle independentista, i vós ho heu facilitat.\nSabeu que responeu a una pressió política dirigida; heu estat l’instrument útil d’aquests poderosos, que tant us agrada criticar en campanya.’\nHa continuat així: ‘Vós dieu que ajudeu a desmuntar la política de blocs.\nMés aviat penso que així està més consolidada i clarifica la posició del vostre partit, que sempre s’ha mogut en l’equidistància.\nI em dol el menyspreu sobre el meu partit; la discrepància és respectable, però no em complau que digui que ni tan sols seureu a parlar amb nosaltres quan dieu que voleu governar per a tothom.’\nDesprés hi ha intervingut Valls, que s’ha vantat del suport a Colau i d’haver barrat el pas a l’independentisme.\nHa defensat el vot d’ell mateix i dos regidors més de la seva candidatura a Colau per ‘sentit d’estat’ i per la necessitat de barrar el pas a Maragall.\n‘No s’ha de fugir la responsabilitat: és sí o no.\nEl més important era evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista’, ha dit.\nHa estat escridassat per la majoria del públic del Saló de Cent quan, durant el discurs, s’ha dirigit a Joaquim Forn i li ha dit a l’estat espanyol no hi ha presos polítics ni exiliats.\nA Ernest Maragall, el candidat d’ERC, l’han deixat amb la mel a la boca, i al seu discurs s’ha mostrat agraït per haver pogut ‘tornar a estimar Barcelona’.\nS’ha compromès a ser la veu dels seus votants a l’ajuntament en el paper que li toca.\nMaragall també ha dit que prendran la iniciativa a l’oposició i que seran exigents amb el govern municipal.\n‘Que ningú no es permeti presumir de progressisme si no assumeix el compromís de llibertat dels presos polítics, i de conquerir la plenitud democràtica per decidir el nostre futur’, ha dit.\nMaragall també ha tingut un record per Oriol Junqueras, que va proposar-li d’encapçalar la candidatura d’ERC de la presó estant, i pel seu germà, l’ex-batlle i ex-president Pasqual Maragall.\nDirigint-se a Forn, ha dit que sabran llegir el significat del fet que avui hi fos present i del fet que d’ara endavant hi fos absent.\nL’acte ha acabat amb el cant d’Els Segadors i les fotografies oficials i el desplaçament de la nova corporació municipal al Palau de la Generalitat per tal de saludar el president, Quim Torra.\nUn trajecte que Forn ja no ha pogut fer, perquè se l’han endut de tornada a la presó de Soto del Real.", "response": "La investidura de Colau ha tingut lloc entre manifestacions de suport i protestes per la llibertat de l'empresonat Joaquim Forn.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2123", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El nou servei d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell entrarà en funcionament l'estiu de 2019.\nAixí ho han anunciat els responsables del centre sanitari, del CatSalut i de l'Ajuntament de la ciutat en la roda de premsa de presentació de l'inici de les obres que s'ha celebrat aquest dimecres.\nEl projecte contempla la construcció de dues noves plantes a sobre l'actual bloc d'urgències que donaran lloc a un espai addicional de 2.114 metres quadrats, 18 habitacions per pis i 72 llits nous.\nLa previsió és que els nous equipaments entrin en funcionament de forma progressiva.\nAixí, inicialment obrirà portes la primera planta i uns mesos més tard la segona.\nL'objectiu d'aquests treballs és donar resposta a una llarga reivindicació d'aquest territorper i resoldre els problemes de col·lapse reiterat que es donen a l'hospital sabadellenc.\nAmb la reforma s'espera poder reduir el temps d'espera dels pacients i agilitar el procés per assignar llits.\nL'obra tindrà un cost de 4,4 MEUR i es destinarà un milió més a abastir el nou edifici dels equipaments tècnics necessaris.\nEl projecte contempla un nou edifici de dues plantes que s'aixecarà a la façana de l'hospital que dona a la Gran Via de Sabadell, just a sobre l'actual bloc del servei d'Urgències.\nAquestes obres compten amb un pressupost de 4,4 MEUR aportats per l'Ajuntament, i que una suma afegida de 1,08 MEUR en concepte d'equipaments, que assumirà l'Institut Català de la Salut.\n\"Aquest és un projecte que hem visionat conjuntament\", ha destacat el gerent de l'Àmbit Metropolità Nord de la Regió Sanitària Barcelona del Servei Català de la Salut, Lluís Franch que ha agraït el compromís econòmic de l'Ajuntament i ha lloat la feina de lideratge que està duent a terme la Corporació Sanitària Parc Taulí.\nDe fet es tracta de l'obra més gran que es fa al centre hospitalari des de l'any 1996, i que permetrà dotar l'equipament de 18 noves habitacions amb un total de 72 llits, 36 per planta, tot plegat en una superfície total de 2.114 metres quadrats.\nLes primeres grues ja s'han instal·lat, i es preveu que els treballs no acabin fins a finals del primer semestre de 2019, per obrir de manera progressiva el nou equipament.\n\"Estem treballant perquè la primera planta pugui entrar en funcionament de forma segregada de la segona\", ha apuntat l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, que ha assegurat que pocs mesos després s'obrirà la segona.\nAcord a dues bandes\nLes obres han esdevingut una realitat gràcies a l'acord a què l'exalcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), i l'exconseller de Salut, Toni Comín (ERC), van arribar l'any 2016.\nUn cop tancats els comptes de la ciutat, es va detectar un superàvit, motiu pel qual es va optar per acordar una cessió de 4 MEUR a la Generalitat per poder dur a terme l'ampliació de les instal·lacions sanitàries.\n\"En aquell moment es va arribar a la conclusió que la millor inversió que podia per la ciutat era aportar aquells 4 MEUR per aquesta ampliació\", ha recordat Serracant que ha assenyalat que l'executiu local va prioritzar les necessitats de la ciutat i també de la comarca.\nAquesta aportació es va fer en concepte patrimonial, de manera que l'edifici serà de propietat municipal.\nEn aquesta línia Serracant ha recordat que l'acord que va signar-se amb la Generalitat i la Corporació, també va contemplar beneficis per la ciutat.\n\"Vam guanyar en l'acceleració d'altres compromisos, com el del nou CAP a Can Llong o el compliment del Pla Director de Salut que ha de començar al 2020\", ha explicat l'alcalde.\nEl batlle ha tingut unes paraules de record per l'exconseller de Sanitat, Toni Comín, assegurant que hauria de ser ell qui fes aquest anunci com a impulsor en part del projecte.\nLa previsió és que hi hagi afectacions parcials mentre es duen a terme les obres, fet pel qual en moments puntuals s'originaran molèsties de sorolls.\nDe la mateixa manera es preveu aïllar les parts afectades en moments concrets per poder dur a terme certes accions, com ara la instal·lació de la caixa de l'ascensor del nou edifici.", "response": "Les noves urgències de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell entraran en funcionament el 2019 amb una superfície total de 2.114 m2.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_463", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Durant tres anys s’ha provat al delta de l’Ebre la viabilitat de cultivar quinoa com a cultiu complementari a l’arròs.\nEl pseudocereal té una tolerància alta a la salinitat dels sòls deltaics i els resultats preliminars confirmen que es podria alternar la plantació de quinoa a l’hivern, amb la de l’arròs, a l’estiu.\nL’estudi forma part del projecte ImproRice de la Universitat de Barcelona, AgroServeis.cat i l’IRTA que acaba enguany.\nLa recerca destaca que la rotació de cultius frenaria la dinàmica de les males herbes, que és un dels “grans maldecaps” i una important despesa per als arrossaires, que la quinoa es podria cultivar en secà, i que les cooperatives i indústries podrien processar-lo amb la maquinària que fan servir per a l’arròs.\nDins del projecte ImproRice per trobar les millors varietats d’arròs per a la producció ecològica i les més resistents als efectes del canvi climàtic al delta de l’Ebre, s’ha estudiat la viabilitat de plantar quinoa als arrossars, com a alternativa i complement al monocultiu de l’arròs al Delta.\nPer primera vegada, s’ha identificat i demostrat que la plantació d’aquest pseudocereal podria complementar la de l’arròs, amb una rotació estiu-hivern que tindria beneficis que van més enllà de la diversificació del sector.\nLa quinoa és un pseudocereal amb una demanda a l’alça, considerat com un “superaliment” pel seu alt contingut de proteïna, de ferro (més del doble que altres cereals), d’omega 3 i d’àcids aminoàcids, i perquè no conté gluten.\nEl consum a Catalunya s’abasteix amb importacions, sobretot des de l’Amèrica Llatina i la producció a l’estat espanyol es concentra principalment a Andalusia, on es cultiven unes 2.000 hectàrees anuals.\nEn un camp experimental a la finca del Capità de Deltebre (Baix Ebre) s’han plantat durant tres campanyes 15 varietats de quinoa per estudiar quina s’adapta millor a les condicions agronòmiques dels sòls deltaics.\nAquest mostreig s’ha fet amb planter de cultiu hidropònic (mètode de conreu de plantes dins de l’aigua, sense terra), seleccionat prèviament als hivernacles de la UB i conreat allí durant un mes.\nLa quinoa s’ha fet créixer al camp durant 90 dies, aproximadament.\nCom ha explicat Alfred Palma, director tècnic d’Agroserveis.cat, la quinoa ha demostrat una “bona tolerància a la salinitat del sòl”, un dels principals “limitants” dels terrenys del delta de l’Ebre, però a més a més, la rotació d’aquest cultiu amb el de l’arròs permetria “trencar la dinàmica de les males herbes, que és un dels grans mals de cap” del cultiu d’arròs al Delta.\n“S’inverteixen molts recursos econòmics per al seu control sense que els resultats satisfacin del tot”, ha apuntat Palma.\nEl cultiu no es podria estendre per tota la plana deltaica.\nTot i que la quinoa s’adapta bé als terrenys salinitzats té dificultats per desenvolupar-se en terrenys pesats i argilosos.\n“Els terrenys més arenosos serien els més idonis per afavorir el cultiu i instaurar-ho”, ha apuntat el director tècnic.\nAra bé, l’estudi ha provat la plantació de quinoa amb reg i amb secà i s’ha demostrat que les plantes tenen una “alta resistència a l’estrès hídric” i que es podria plantar a l’hivern, aprofitant els fenòmens de pluja “prou intensos” del Delta, sense suport de reg, i per tant, sense costos afegits per al productor.\nAquesta recerca, que va començar el 2019 i acaba enguany, permetrà fixar “les bases” perquè els agricultors interessats puguin desenvolupar el cultiu.\nTot i que, de moment, el cas concret de la quinoa no hagi despertat “un especial interès” entre els agricultors, la iniciativa d’Agroserveis.cat, la UB i l’IRTA, sí que forma part d’un projecte ampli per dar resposta “a la necessitat d’augmentar la competitivitat” del sector arrossaire al Delta.\n“Si el cultiu de la quinoa ajuda o empeny a què l’arròs funcioni millor, estic segur que els arrossaires i el sector ho veuran amb bons ulls, però no hi ha un clar interès encara, no s’ha despertat una inquietud perquè els resultats són preliminars i les proves són anecdòtiques”, ha apuntat Palma.\nI és que el projecte no mor aquí.\nLa intenció és poder replicar amb noves experiències les proves durant els pròxims anys i animar la indústria arrossera a implicar-s’hi per garantir el processament del fruit.\n“Una de les bondats és que el sistema de processament de la quinoa és molt adaptable o pràcticament igual, amb la mateixa maquinària i logística, que el processament de l’arròs.\nSeria qüestió d’organització dins de la indústria i les cooperatives i que es fes una aposta clara en aquest sentit per acabar d’acompanyar el pagès”, ha esperonat Palma.\nEl trinomi UB, IRTA i Agroserveis.cat ja treballen per donar continuïtat a aquesta recerca, ampliant el projecte ImproRice o proposar-ne un de nou per seguir buscant cultius alternatius i rotatoris a l’arròs.", "response": "Alfred Palma ha explicat que la rotació de cultius d'arròs amb quinoa frenaria la dinàmica de les males herbes.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1912", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "L'Audiència Provincial Secció 8 Penal de Barcelona, ha absolt finalment Josep Anglada, president de Som Identiaris (SOMI) i actual regidor de Plataforma Vigatana (PLVI) a l'Ajuntament de Vic, d'un presumpte delicte contra la integritat moral i de dues faltes de lesions.\nD'aquesta manera, es desestima el recurs d'apel·lació interposat per l'acusació, al que s'hi va afegir el fiscal.\nEls fets objecte de disputa es remunten a la primavera del 2012 quan presumptament Josep Anglada hauria insultat tres joves i n'hauria agredit dos a la plaça Major de Vic.\nLa sentència de l'Audiència Provincial ratifica així l'auto emès el 16 de desembre de 2015 que va absoldre Anglada.\nEl jutge considera més creïbles les declaracions d'Anglada i els seus testimonis que les dels denunciants, per falta de solidesa.\nLa resolució judicial també considera que amb les proves presentades en el judici oral per l'acusació no s'ha destruït la presumpció d'innocència d'Anglada (en no haver-se acreditat que va ser ell qui causés les lesions sofertes pels joves, ni que el denunciat hagués escopit a terra insultant-los).\nAnglada, en un comunicat, ha mostrat la seva satisfacció i ha manifestat que després de gairebé cinc anys la justícia ha restablert \"la seva honorabilitat i la seva innocència\" davant d'uns fets que ell mai havia comès.\n\"Ha quedat demostrat que tot era una caça de bruixes per intentar desprestigiar-me davant l'opinió pública\", conclou.\nEl litigi s'ha allargat perquè, l'abril del 2016, la part demandant va presentar un recurs al·legant que no s'havia tingut en compte l'informe del forense que va inspeccionar les dues presumptes víctimes.\nL'Audiència de Barcelona li va donar la raó i va anul·lar la sentència que declarava l'absolució d'Anglada.\nDesprés, l'acusat va presentar un recurs que va tornar a donar-li la raó, donant per vàlida la primera sentència.\nLa presumpta agressió del 2012\nEls fets objecte de disputa es remunten a la primavera del 2012 quan presumptament Anglada va insultar tres joves i en va agredir dos a la plaça Major de Vic.\nLlavors, la part demandada hauria etzibat cops de puny i de cap, la qual cosa va provocar que els nois fossin traslladats a l'hospital.\nPer la seva banda, l'expresident de PxC va denunciar als Mossos d'Esquadra que els nois havien intentat agredir-lo.\nEn el seu moment, la jutgessa del penal número 1 de Manresa va donar com a vàlids els tres testimonis que anaven amb l'expresident de PxC perquè van donar \"una versió clara, rotunda i coincident en tots els extrems\".\nPer contra, la magistrada va considerar que els denunciants dels fets van donar versions totalment diferents com els propis insults que suposadament va rebre l'acusat o la manera en què van ser agredits.\nPrecisament, un altre dels motius que van portar la magistrada a absoldre Anglada va ser que ni les acusacions ni el Ministeri Fiscal van aportar un informe pericial mèdic que hagués permès acreditar l'existència real de les lesions que es denunciaven, així com l'origen defensiu i agressiu de les mateixes.\nEl ministeri fiscal durant el judici demanava per Anglada una pena de deu mesos de presó per un presumpte delicte contra la integritat moral i una multa de 900 euros per les lesions, a més d'indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes.\nDe la seva banda, l'acusació particular li demanava una pena d'un any i nou mesos de presó.\nLa presumpta agressió va generar un fort rebuig a la ciutat de Vic i, fins i tot, es va organitzar una manifestació amb el lema \"cohesió social, contra el racisme\", que va congregar més d'un miler de persones i en la qual es van cridar consignes contra Josep Anglada.\nLa concentració va rebre l'adhesió d'unes 130 entitats d'arreu del territori i unes 400 persones a títol individual.", "response": "L'Audiència absol definitivament Josep Anglada pels fets de la plaça Major de Vic el 2012, per agredir presumptament tres joves.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1903", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Diversos antics dirigents de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC) han demanat aquest dimarts que l'actual junta directiva de l'entitat es personi com a acusació particular en el procediment obert en un jutjat de Barcelona contra l'expresident Francisco García Prieto i diverses persones més pel suposat desviament de fons de l'entitat i presumpte frau en les subvencions.\nLa setmana passada la fiscalia va presentar un escrit a un jutjat de Barcelona acusant García Prieto, dos dels seus fills i set persones més, entre elles empresaris, per irregularitats comptables a la FECAC i la Fundació FECAC, sobretot en l'organització de la Feria de Abril.\nMiguel Terrino, exvicepresident de l'entitat i denunciat per la fiscalia, s'ha mostrat convençut de la seva innocència, recordant que ell mai ha estat tresorer ni ha gestionat factures, i alhora feliç perquè el cas arribi finalment al jutjat.\nHa recordat que fa molts anys que es denunciaven irregularitats i que fins ara les investigacions sempre s'havien arxivat.\nDes que fa un any i mig ell, Joaquín Moreno, Manuel Espinosa i Eduardo Mejías van començar a investigar les irregularitats s'han enfrontat a bona part de l'actual junta directiva i han rebut pressions per abandonar el procés.\nAra que la fiscalia els ha donat parcialment la raó, en veure indicis de delicte, els quatre exdirectius estan satisfets.\nTot i així, volen deixar-ho en mans de la fiscalia i demanen a la FECAC que es personi.\nSi no ho fes, potser es plantejarien portar directament ells l'acusació particular.\nLa fiscalia va denunciar García Prieto, dos fills seus, Terrino, la secretària de l'entitat i diversos empresaris per un delicte continuat d'apropiació indeguda, frau en l'obtenció de subvencions i falsedat documental.\nDe moment les investigacions abasten del 2008 al 2013, ja que els anteriors exercicis estarien prescrits, però els denunciants han aportat documentació des de l'any 1983, quan es va crear la FECAC.\nGarcía Prieto, segons la denúncia, s'hauria embutxacat quantitats milionàries en conxorxa amb diversos empresaris, falsificant factures per a l'obtenció de subvencions, o directament desviant als comptes de la família diners provinents dels ingressos de la Feria de Abril.\nLa fiscalia entén que García Prieto es va lucrar de manera il·lícita aprofitant el seu càrrec al capdavant de la Fundació FECAC, encarregada de la Feria de Abril, com de la pròpia FECAC -entitat sota el paraigües de la Fundació i a través de la qual s'estableix la relació amb les entitats andaluses establertes a Catalunya-.\nL'advocat dels denunciants, Albert Antolín, ha dit que de moment es posa \"punt final\" a la implicació d'aquests exdirigents en la investigació, però es pot convertir en un \"punt i a part\" si la FECAC no col·labora en el cas.\nDetalls de la denúncia\nEn la denúncia es detallen diverses pràctiques, com el desviament d'ingressos provinents de la gestió de les begudes de la Feria d'Abril.\nGarcía Prieto s'hauria embutxacat prop de mig milió d'euros dels descomptes que Damm donava a la FECAC i 1,2 milions d'euros desviats directament dels beneficis de les barres de les guinguetes.\nTambé hi ha innumerables casos de facturació fraudulenta per a l'obtenció de subvencions dels Ajuntaments de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, la Diputació de Barcelona, la Generalitat o la Junta d'Andalusia.\nL'import total de les subvencions obtingudes de manera il·lita, segons la fiscalia, supera els 600.000 euros.\nD'altra banda, s'apunta a transferències no justificades entre els comptes de la FECAC i de la Fundació FECAC per valor de prop de mig milió d'euros, realitzats entre 2008 i 2013.\nTambé destaca una transferència que es va fer ell mateix l'any 2011 de 7.800 euros en concepte de \"robatori\" durant la Feria de Abril, un incident que tampoc es va justificar.\nLa denúncia detalla també l'ús fraudulent de la targeta de crèdit de la FECAC, que García Prieto hauria utilitzat per pagar despeses personals de més de 2.000 euros.\nEn el seu relat dels fets, la fiscalia acaba subratllant que en el moment que es va produir el relleu al capdavant de la FECAC i la Fundació FECAC, el novembre de 2013, es van trobar a la caixa forta de la federació més de 59.000 euros en efectiu que no figuraven a la comptabilitat i que García Prieto hauria \"ocultat\".", "response": "Exdirigents de la FECAC demanen a l'actual junta que es presenti com a acusació contra García Prieto.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_137", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "La secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola ha confirmat la presó sense fiança per a l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell perquè considera que persisteixen els riscs de fuga, d’ocultació de proves i de reiteració delictiva.\nEn una interlocutòria, els magistrats desestimen un recurs de la defensa de Rosell i sostenen que els fets atribuïts a Rosell poder ser constitutius d’un delicte d’emblanquiment de capitals a través d’una organització criminal que s’hauria servit, entre els anys 2007 i 2011, d’un entramat de societats per apoderar-se i aconseguir que altres investigats s’apoderessin de quantitats de diners pels drets de 24 partits amistosos de la selecció del Brasil en perjudici de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).\nEn el seu recurs, la defensa de Rosell sostenia la inexistència de rellevància penal dels fets que se li imputen, que no hi havia risc de fuga per arrelament familiar, professional i patrimonial a Barcelona, ni de destrucció de proves, ja que la investigació s’ha desenvolupat durant diversos anys.\nLa secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola, però, ha rebutjat aquest recurs i han confirmat l’ingrés a presó dictat per la jutgessa Carmen Lamela el passat 25 de maig.\nSegons els magistrats, a través d’aquesta operativa, Rosell hauria emblanquit entre el 2007 i el 2011 un total de 14,9 milion, ja sigui directament a través de la seva dona, Marta Pineda, que s’haurien ingressat en els dos casos en comptes espanyols i d’Andorra, ‘procedents de comissions il·lícites derivades de la venda per part de Ricardo Teixeria (en representació de la CBF) dels drets de la selecció de futbol de Brasil a ISE’.\nEls magistrats consideren que ‘de moment, aquest fets tenen aparença de delicte, sense perjudici de quina sigui la qualificació jurídica exacte que mereixin’.\nSegons afegeixen, ‘es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, ja que justifiquen la seva recepció en la prestació de serveis que no resten i en perjudicis a un tercer, la CBF’.\n‘El perjudici es produeix perquè la CBF va vendre una cosa que el comprador va comprar per molt més diners de la que aquesta va percebre, i aquesta diferència se la van apropiar altres, presumptament els investigats, sense el seu coneixement ni consentiment’, afirma la resolució.\nPel que fa a l’absència de risc de fuga que argumenta la defensa de Rosell, els jutges assenyalen que la gravetat dels fets que se li imputen i les penes que comporten fa que ‘el risc de substracció de l’acció de la justícia no sigui menyspreable’.\nTambé tomben l’argument que fugir suposaria allunyar-se de la seva família, ja que els magistrats consideren que podrien traslladar-se amb ell.\nEls riscos d’ocultació de proves i obstaculització de la investigació es justifiquen per l’entramat de societats creades fora de l’estat espanyol, segons diu el tribunal, així com per l’abundant documentació intervinguda en els registres que ha de ser analitzada i que podria donar lloc a l’obertura de noves línies d’investigació.\nFinalment, pel que fa a la reiteració delictiva, el tribunal sosté que els arguments de la jutge Lamela no són ‘inversemblants’, ja que Rosell està acusat en un altre procediment obert en un jutjat de la mateixa Audiència espanyola, el ‘cas Neymar’, ‘per actuacions portes a terme en el mateix marc de l’esport’.\nTambé manté en presó Joan Besolí\nD’altra banda, en una altra interlocutòria, la mateixa sala també rebutja el recurs de Joan Besolí, soci de Rosell, contra el seu ingrés a presó.\nLa sala entén que la conducta de Besolí va fer ‘essencial’ per ajudar a Rosell i Teixeira en l’entramat d’empreses a través de les quals a l’advocat andorrà se li imputa un delicte de blanqueig de capitals.\nSegons el tribunal, Besolí hauria desenvolupat una funció determinat per al cobrament de comissions ocultant el seu origen, ‘i el seu posterior desviament a països tercers on la localització del diner és difícil, pròxim a l’ocultació’.\nAixí, consideren que ‘la seva actuació es revela transcendent’ i la seva ‘conducta’ va ser ‘essencial’.", "response": "Els magistrats desestimen un recurs de la defensa de Rosell i sostenen que els fets atribuïts poden constituir un delicte.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_149", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El secretari tercer de la mesa del parlament i ex-regidor de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, ha defensat durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no van retirar els llaços grocs dels despatxos municipals de la Paeria de Lleida perquè l’ordre de la junta electoral vulnerava la seva llibertat ideològica.\nJuvillà ha dit que l’assemblea local va decidir de no autocensurar-se i no treure símbols que no són partidistes, “sinó àmpliament compartits”, com ara llaços grocs i estelades.\nLa fiscalia demana una condemna de vuit mesos d’inhabilitació i 1.440 euros de multa per desobeir la junta electoral el març del 2019.\nJuvillà ha dit que es va prendre els tres requeriments que va rebre com si anessin dirigits a tot el grup municipal, i no solament a ell, que n’era el president.\nDe fet, el primer requeriment va arribar a nom de Francesc Gabarrell, també regidor.\nL’assemblea local va decidir de recórrer tots els requeriments i de no obeir-los perquè, entre més motius, el logotip mateix del partit té una estelada.\nA més, Juvillà ha recordat que els llaços estaven penjats d’ençà de la tardor del 2017, quan van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i a les eleccions catalanes del desembre del 2017 no van rebre cap requeriment per retirar-los.\nEn canvi, a les eleccions espanyoles de l’abril del 2019 la CUP no s’hi va presentar, però sí que van rebre el requeriment.\nPau Juvillà: “No vam obeir perquè era just de desobeir”\nEls requeriments de la junta electoral van arribar després de la denúncia de la regidora de Ciutadans Ángeles Ribes contra tots els grups municipals independentistes.\nJuvillà creu que Ciutadans va denunciar els grups i no la institució perquè, a la pràctica, tenia un pacte de govern amb el PSC i no volia que el batlle, Àngel Ros, pagués el cost polític d’haver d’ordenar la retirada dels llaços grocs i estelades.\nRibes ha dit que això no era cert.\nVam mantenir els llaços, ho defenso sense escletxes | Article de Pau Juvillà\nSegons Juvillà, als despatxos dels grups municipals hi tenien accés els serveis tècnics i de neteja municipals i la policia local.\nAixò no obstant, abans de resoldre’s el recurs contra el tercer requeriment, els Mossos d’Esquadra van entrar a les dependències municipals de la CUP i van retirar la simbologia independentista.\nDos dels mossos encarregats de la retirada han explicat que van entrar al despatx de la CUP quan no hi havia ningú amb una clau facilitada pel consistori.\nEn el seu informe final, la fiscalia ha recordat l’última jurisprudència del TSJC mateix i del Tribunal Suprem espanyol pels delictes de desobediència contra resolucions de la junta electoral, com en el cas del president de la Generalitat Quim Torra per no haver retirat una pancarta a favor dels presos polítics del balcó de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.\nTambé ha recordat que Juvillà va expressar a Twitter i a la premsa que desobeiria la resolució.\nPer la seva banda, la defensa ha demanat l’absolució al·legant que el requeriment es va fer al grup municipal, no pas a Juvillà específicament, i que es va fer en un període que no hi havia cap campanya electoral en què es presentés la CUP.\nAl final del judici, Juvillà ha fet ús del seu dret a l’últim torn de paraula i ha dit que la CUP va decidir de respectar allò que és just, i no la llei.\nPer això, considera que no es pot limitar la llibertat ideològica de cantants, que els catalans puguin decidir el seu futur, i que els diputats i partits puguin debatre de tot al parlament i defensar la seva ideologia clarament.\nPodeu recuperar a continuació el seguiment en directe de l’acte de suport que s’ha fet a les portes del TSJC:", "response": "L’exregidor de la CUP (Lleida) diu en el judici que l’ordre de la junta electoral vulnerava la seva llibertat ideològica.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_48", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Junts pel Sí ha posat sobre la taula de negociació amb la CUP un pla de xoc de vint mesures.\nUnes mesures que ha avançat el diari Ara i que inclouen àmbits diversos: des de garantir el cent per cent de l’alimentació dels infants i combatre la pobresa energètica fins a mesures més polítiques, com ara fixar un salari mínim interprofessional de 1.000 euros mensuals o retirar els concerts educatius que caduquin als centres d’educació que separin els alumnes per sexe.\nEl document també proposa d’instaurar la dació en pagament i establir una renda mínima d’inserció.\nEn l’àmbit de la salut, es proposa de reduir d’un 50% les llistes d’espera per a la primera visita a l’especialista i garantir la prestació de dependència a tothom.\nTres de les vint propostes de Junts pel Sí es podrien aplicar en un escenari de pròrroga pressupostària.\nEs tracta de la plena cobertura de l’alimentació per als infants; garantir l’accés al subministrament d’aigua, gas i electricitat per a les famílies en situació de pobresa i finançant un fons contra aquesta xacra i l’aplicació d’una llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en matèria d’habitatge per al reallotjament de persones desnonades.\nAltres mesures, que ja necessitarien l’aprovació d’uns nous comptes, són la reducció a la meitat per a la primera visita a l’especialista i per a proves diagnòstiques complementàries i un 10% en les operacions quirúrgiques no greus; l’aplicació de la renda mínima d’inserció i retallar-ne les restriccions; una prestació de dependències per a totes les persones que en tenen reconegut el dret; tenidor a cobrir la demanda de places a escoles bressol i igualar els percentatges de parc públic d’habitatge a la mitjana europea recuperar la Llei de Barris, on s’impulsarien projectes proposats pels Ajuntaments.\nEn matèria política i fiscal, la coalició nacionalista proposa aprova fixar una salari mínim de 1.000 euros, un 60% del salari mitjà, tal com recomana ala Carta Social Europea; la creació d’un banc públic a partir de l’Institut Català de Finances i d’una policia fiscal que persegueixi el frau (en el marc d’una Hisenda pròpia) i fomentar l’economia social i cooperativa, entre d’altres.\nPer últim, també proposa reformes fiscals com reinstaurar l’impost a la banca i els tributs verds frenats pel Tribunal Constitucional, primar l’autoconsum de les renovables i impulsar un pacte per assolir un 100% de producció d’energies renovables el 2050, i retirar els concerts educatius dels centres d’educació no mixtos quan caduquin i no atorgar-ne de nous.\nAcord abans del dia 25\nArran d’aquestes propostes, el diputat de la CUP Benet Salellas ha dit a TV3 que Junts pel Sí s’havia ‘posat les piles’ i que la intenció és que hi hagi un acord abans del 25 de desembre, perquè la CUP tingui temps de debatre la proposta d’acord a l’assemblea nacional del 27 de desembre.\nSalellas ha defensat que el pla de xoc ha d’incloure mesures que es puguin començar a aplicar amb la situació actual i ha lamentat que el document no inclogui una moratòria de les privatitzacions, tal com reclamen els cupaires.\n‘Demanem que es congelin fins que s’obri el procés constituent, no pot ser que mentrestant venem patrimoni públic perquè sinó quan arribem al procés constituent no quedarà gairebé Generalitat’, ha argumentat.\nEl diputat cupaire ha valorat positivament que s’hagi acordat una ‘metodologia concreta’ per continuar negociant i ha revelat que un dels acords és registrar el contingut de les converses i que la presidenta del Parlament custodiï les gravacions.\nSalellas ha atribuït aquesta decisió a una manera de demostrar que la CUP va ‘en serio’ i que està disposada a ser molt rigorosa.\nAixí mateix, ha negat que es vulguin gravar les converses perquè hi hagi malfiança entre els negociadors.\n‘Té més a veure amb el rebombori i el soroll de fora de les taules de negociació’, ha explicat Salellas per després afegir que a banda de l’unionisme també hi ha un sector de CDC que no té interès en l’acord i que vol forçar unes eleccions.\nUna taula única\nSegons fonts de la CUP, JxSí ha acceptat d’entrada la proposta de reduir la negociació a una única taula i establir un calendari i un índex de treball, de tal manera que hi hagi una proposta tancada.\nLes últimes trobades entre els uns i els altres coincideixen amb la publicació d’un article de David Fernández favorable a facilitar la investidura d’Artur Mas en canvi d’un pla de xoc en condicions.", "response": "JxSí i la CUP s'acosten amb mesures socials ja promeses i la negociació entra en fase resolutiva.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2216", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El Karoliska Institute i SciLifeLab, juntament amb investigadors clínics de set centres europeus liderats pel Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), han desenvolupat una nova tecnologia per interpretar el perfil genòmic dels tumors i informar sobre els tractaments més adequats en cada pacient.\nActualment, els equips mèdics han d'interpretar les alteracions moleculars detectades en els tumors dels pacients i seleccionar el tractament més apropiat d'acord amb l'evidència científica més recent.\nAquesta eina pretén ajudar en aquesta presa de decisió.\nLa plataforma ha estat descrita recentment en un article a la revista 'Nature Medicine'.\nEls dos investigadors que han descrit científicament la nova eina són el doctor David Tamborero, investigador sènior al Karoliska Institute, i el doctor Rodrigo Dienstmann, investigador principal de l'Oncology Data Science Group del VHIO.\nDienstmann ha apuntat que amb aquesta eina el que es busca és \"donar suport als clínics en un context en què el procés de la presa de decisions cada vegada és més complex i sovint requereix l'ús de bases de dades i eines computacionals que no són fàcilment accessibles per a tots\".\nEls investigadors apunten que a mesura que el nombre de biomarcadors continua creixent, cada vegada és més necessari l'ús de noves tecnologies que facilitin la interpretació de dades genòmiques i l'intercanvi d'informació per donar suport a la planificació del tractament.\nPensant en això, el consorci Cancer Core Europa (CCE) , on estan agrupats els set centres, va desenvolupar el 'Molecular Tumor Board Portal', eina que combina una varietat de mètodes bioinformàtics d'avantguarda per classificar la rellevància biològica de les variants genètiques i la seva accionabilitat clínica.\nAquesta plataforma la fa servir una xarxa col·laborativa de set centres europeus integrals contra el càncer, que inclou el VHIO.\nEl portal ha analitzat més de 500 pacients en el context de l'assaig 'Basket of Baskets', un estudi de diversos braços per a pacients amb tumors definits d'acord amb les seves característiques genòmiques que no responen a les teràpies estàndard.\n\"El portal automatitza la interpretació de les dades, la qual cosa elimina possibles errors deguts a processos manuals i proporciona una anàlisi sistemàtica basada en criteris clínics consensuats entre experts, explica Tamborero.\nL'investigador líder del projecte afegeix que l'ús d'aquesta plataforma també evita retards en el lliurament dels resultats, \"quelcom que pot ser crític per a pacients la condició dels quals pot deteriorar-se ràpidament\".\nEl portal permet compartir els resultats de manera segura en una aplicació web a través d'informes personalitzats que integren tota la informació molecular de cada pacient.\nEls informes són documents interactius rics en dades que es discuteixen durant reunions virtuals setmanals, en què representants d'equips multidisciplinars de cada centre de la xarxa defineixen les accions clíniques més indicades.\nEn aquest sentit, Dienstmann apunta que el portal ofereix fàcil accés al coneixement més actualitzat sobre les mutacions del tumor rellevants per a cada pacient i poden discutir els casos amb experts dels set centres d'una manera \"veritablement col·laborativa\".\nD'altra banda, l'eina té també una corba d'aprenentatge molt ràpida.\nEl sistema presenta els resultats de manera completa i estructurada en una interfície interactiva per als oncòlegs, que necessiten prendre decisions clíniques amb molta confiança.\nAmb aquesta plataforma, el temps dedicat a discutir cada cas poques vegades excedeix uns minuts, cosa que resulta clau per poder escalar l'ús d'aquestes dades a un gran nombre de pacients.\nA més, s'ha desenvolupat una versió d'accés obert per als investigadors fora del CCE.\n\"Creiem que l'ús d'aquest portal en l'entorn clínic és clau per accelerar la translació de nous descobriments d'investigació a al rutina assistencial.\nEl nostre objectiu és crear una plataforma d'oncologia digital que serveixi per avaluar nous biomarcadors de manera fiable per tal de millorar encara més la selecció de tractaments personalitzats i el desenvolupament d'assajos clínics\", finaltiza Dienstmann.", "response": "L'hospital Vall d’Hebron participa en la creació d’una eina virtual per escollir el millor tractament contra el càncer.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_366", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El diari The Guardian passa per alt el procés independentista en l’editorial d’anàlisi de les eleccions espanyoles.\nTotalment.\nConcentra l’editorial a explicar les condicions en què un partit com Podem ha acabat obtenint tan bon resultat en tan poc temps de vida.\nI posa èmfasi en el trencament del bipartidisme clàssic entre PP i PSOE des de la transició.\nUna transició que el diari britànic considera que ja és lluny per a unes generacions joves perjudicades per uns alts índexs de desocupació i per unes perspectives de futur negres.\nAra, considera que PP i PSOE no són pas patits acabats, tenint en compte que entre tots dos concentren més de la meitat dels vots.\nI apunta que ‘les noves formacions veuran diluït el programa quan es vegin forçades a comprometre’s a forjar una coalició o una aliança en l’oposició’.\nEl Financial Times\nEn canvi, el Financial Times sí que situa el procés català al centre de l’anàlisi que fa a l’editorial que publica avui.\nDiu això: ‘A Espanya la desil·lusió dels votant amb els principals partits té menys a veure amb la incompetència econòmica i més amb el disgust per la percepció de corrupció oficial en un període d’alta desocupació i d’austeritat.\nLa pèrdua del respecte públic envers els principals partits encara no és terminal .\nMentre Espanya encara uns desafiaments greus, sobretot pel creixent moviment secessionista a Catalunya, els dirigents han de reflexionar sobre què han de fer per guanyar respecte.’\nI afegeix que l’única opció del PP és entendre’s amb el PSOE, però que aquest pacte seria vist com ‘un intent d’apuntalar el sistema de patronatge esquerdat i d’excloure les noves forces polítiques’.\nEl diari suggereix que Rajoy pacti amb Ciutadans un govern en minoria i que cerqui el suport de més forces per a tirar endavant iniciatives legislatives diverses.\n‘Els socialistes haurien de donar suport tàcit al programa econòmic del PP.\nEn canvi d’això, el centre-dreta ha d’obrir la qüestió de la reforma de la constitució espanyola, cosa que han rebutjat fins ara, per ajudar a alleujar la crisi del secessionisme català.’\nI acaba avisant que els dirigents polítics espanyols haurien de vigilar de no apregonar més les divisions polítiques, ‘i de manera més preocupant entre Catalunya i el centre’.\nReuters\nHem vist que el diari The Guardian no tenia en compte en cap moment el factor català per a explicar el bon resultat de Podem.\nSí que ho fa en certa manera l’agència britànica Reuters, en aquesta anàlisi del resultat de les eleccions.\nApunta a la possibilitat d’una coalició d’esquerres entre el PSOE i Podem, a més dels partits independentistes, que ‘farien impossible que Rajoy pogués governar’.\nI afegeix que ‘el resultat magnifica la importància dels petits partits separatistes de Catalunya, que podrien provar d’obtenir concessions com la promesa d’un referèndum sobre la independència en canvi del seu suport.\nWall Street Journal\nEl Wall Street Journal nord-americà, en aquest report d’anàlisi, també esmenta la possibilitat d’un acord entre PSOE i Podem, que requeriria el suport dels independentistes per a tenir la majoria.\nI destaca que Podem posa la condició d’un referèndum sobre la independència i ‘de dotar de més autonomia les regions d’Espanya’.\nThe Economist\nI el setmanari econòmic The Economist, que va donar suport explícit a Ciutadans poc abans de la jornada electoral, i fins i tot a Twitter el dia de les eleccions mateix, diu ara que els electors ‘hauran de viure amb les conseqüències’ dels resultats.\nAfegeix que la coalició més estable seria la de PP i PSOE, però que seria un suïcidi polític per als socialistes.\nIndica la possibilitat d’un pacte entre PSOE, Podem i Ciutadans, però hi veu la incompatibilitat entre Podem i Ciutadans pel que fa a Catalunya i al programa econòmic.\nDe fet, The Economist recorda que les reformes que vol fer Podem, inclosa la proposta d’un referèndum sobre la independència, toparan amb la majoria absoluta que té el PP al senat.\nFinalment diu: ‘Els votants es van venjar diumenge.\nAra han de viure amb aquests resultats.’", "response": "El diari The Guardian passa per alt el procés català en l’anàlisi sobre el resultat del 20-D.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2356", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "L'Ajuntament de Sitges comptarà el 2019 amb el suport extern d'agents d'una empresa de vigilància privada que ajudarà la Policia Local a combatre el fenomen del 'top manta'.\nEls agents de seguretat privada patrullaran amb els policies a les zones de més afluència de manters amb un objectiu dissuasiu.\nA més, faran tasques informatives quan altres serveis que puguin sorgir al municipi impossibilitin la presència policial.\nAmb tot, es pretén garantir la presència d'agents d'un o altre cos de manera permanent a la façana marítima perquè els manters no ocupin l'espai públic.\nEl consistori també ha presentat un estudi socioeconòmic dels venedors ambulants que conclou que el menter tipus a Sitges és un home senegalès d'entre 18 i 28 anys que vol deixar la venda ambulant il·legal i regularitzar la seva situació.\nLa Policia Local de Sitges ja ha fet dues proves pilot del funcionament dels dispositius conjunts aquest passat mes de desembre.\nVa ser pel pont de la Puríssima i durant l'últim cap de setmana de l'any.\nLes dades, asseguren, són molt positives, ja que la vintena de manters que hi havia aquells dies a la façana marítima de Sitges van acabar marxant \"definitivament\" del lloc.\nAquesta és la principal diferència amb els dispositius anteriors que feia, en exclusiva, la Policia Local.\nInicialment els manters també marxaven, però la impossibilitat del cos de mantenir agents permanentment a la façana marítima controlant el 'top manta' feia que els venedors reapareguessin sempre poca estona després.\nAmb els agents privats s'aconsegueix aquest objectiu, ja que els agents contractats estaran permanentment patrullant a les zones de més afluència de manters, com la platja de Sant Sebastià, el passeig de la Ribera o la zona dels museus.\nQuan estiguin sols, però, no podran actuar i només faran tasques informatives.\nSegons estableix la normativa, els agents de seguretat privada només poden intervenir si estan supervisats per almenys un agents d'algun cos oficial.\nTot i això, des de l'Ajuntament confien que la mesura tindrà èxit i ja s'ha compromès una partida de més de 230.000 euros per contractar seguretat privada durant 149 dies de 2019.\nL'alcalde de Sitges, Miquel Forns, explica que l'objectiu és recuperar l'espai públic per a les persones i treure-hi la venda ambulant il·legal sense que generar cap desordre.\nForns recorda que el fenomen del 'top manta' és un problema \"global\" i reclama una resolució a nivell europeu.\nA nivell local, també es volen establir polítiques conjuntes amb la resta de municipis de la comarca, d'on provenen la majoria dels manters que operen a Sitges.\nAixí ho revela, de fet, un estudi de l'Ajuntament de Sitges sobre el perfil socioeconòmic de les persones dedicades a la venda ambulant.\nEl manter tipus és un home (94%) senegalès (71%) d'entre 18 i 28 anys (42%).\nL'estudi descobreix també algunes dades sorprenents, com el fet que la majoria de manters, un 55%, ha arribat en avió a Espanya; que el 74% ja treballava als seus països d'origen en altres oficis i que el 77% vol ara deixar la venda ambulant il·legal.\nTot i això, són pocs els que acaben abandonant aquest estil de vida.\nDes de l'Ajuntament alerten d'un problema de \"cronificació\" del fenomen, ja que un 32% dels manters fa més de 10 anys que s'hi dedica.\nEn total es calcula que a Sitges operen entre 40 i 50 venedors, però només una desena viuen al municipi.\nLa resta arriben sobretot de Vilanova i la Geltrú, però també d'altres municipis de la comarca, com Cubelles, i també de Barcelona.\nD'altra banda, i en paral·lel a l'actuació policial per erradicar la venda ambulant de Sitges, l'Ajuntament impulsa també polítiques socials i d'ocupació per oferir una sortida a manters i col·lectius amb un perfil similar.\nEnguany s'incrementarà un 30% la partida pressupostaria destinada a plans d'ocupació, destinats sobretot a joves sense feina.", "response": "L’Ajuntament de Sitges contracta seguretat privada com a mesura dissuasiva per ajudar la Policia Local a combatre el top manta.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2121", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El ple del Parlament ha tramitat aquest dimecres la proposició de llei de C's de protecció dels denunciants i altres mesures de lluita contra la corrupció, després que cap grup hagi presentat esmena a la totalitat.\nLa iniciativa proposa que les persones físiques o jurídiques que denunciïn casos de corrupció tinguin dret a la indemnitat jurídica plena, llevat que tinguin implicació en els fets que es denuncien.\nLa proposta també recull que si la denúncia es fa davant l'Oficina Antifrau de Catalunya, també tinguin dret que les seves dades persones es mantinguin en secret.\nLa resta de grups han coincidit en la necessitat de legislar aquest aspecte però han considerat que la proposta de Cs està buida de contingut, amb aspectes imprecisos i han assegurat que treballaran per introduir-hi millores.\nEl diputat de Cs Fernando de Páramo ha denunciat que a Catalunya s'han protegit els corruptes i no els que s'atreveixen a denunciar i, en aquest sentit, ha defensat que \"ha arribat el moment de protegir-los i castigar els que roben\".\nEn el seu discurs per presentar la proposició de llei, De Páramo ha demanat a la resta de partits que \"no disparin al missatger\" i ha estès la mà a totes les formacions per treballar conjuntament contra la corrupció.\nSegons De Páramo, l'objectiu de la iniciativa presentada pel seu grup és que \"no se surtin amb la seva els de sempre\".\nEn concret, la proposició estableix mesures per tal de protegir aquelles persones que denunciïn casos de mala praxis o irregularitats.\nA banda de la indemnitat jurídica plena i el secret de les dades personals, Cs atorga dret a assessorament legal gratuït i lliure de conflicte d'interès.\nUna segona mesura de la proposició és l'impuls de plans de detecció i persecució de la corrupció.\nAixí, estableix que els poders públics hauran de promoure i adoptar programes de detecció i persecució de males praxis, irregularitats, fraus o qualsevol tipus de fet il•lícit.\nAquests programes hauran de contemplar canals i procediments de denuncia que garanteixin la confidencialitat del denunciant.\nA més, els responsables dels programes hauran de tenir càrrec que garanteixin la no dependència respecte les persones o òrgans implicats.\nL'Oficina Antifrau haurà de rendir comptes periòdicament de les denúncies anònimes rebudes, els expedients subsegüents i totes les actuacions que s'hagin adoptat en la Comissió de Matèries Secretes o Reservades.\nUn cop que les actuacions puguin ser públiques, l'OAC haurà d'elaborar un informe \"exhaustiu\" dels fets i les actuacions més rellevants en comissió parlamentària.\nEls grups aposten per millorar el text en el tràmit parlamentari\nLa resta de partits han coincidit en criticar que la proposició estava buida de contingut, que hi havia confusió de termes i que no havien presentat esmena a la totalitat per tal de poder treballar-hi i millorar-la en la tramitació parlamentària.\nEl més crític ha estat el diputat de la CUP Benet Salellas qui ha qualificat la proposta de \"brindis al sol\" i ha considerat que \"no supera un mínim rigor\" des de la perspectiva jurídica.\nD'altra banda, diversos grups com el PPC i JxSí han alertat també sobre que la proposició tal i com la planteja Cs suposa una invasió de competències.\nEn aquest sentit, el diputat de JxSí Gerard Gómez del Moral l'ha alertat De Páramo en to irònic d'aquest aspecte \"no fos cas que acabi imputant\" per \"intentar saltar-les\" les competències estatals.\nDes del PPC, Esperanza García ha apel•lat a desenvolupar una norma al conjunt de l'Estat ja que és on resideixen la major part de les competències implicades.\nEn termes similars s'ha expressat el diputat del PSC Jordi Terrades que ha apuntat a la necessitat d'una normativa estatal que faci de \"paraigües\".\nAl seu torn, el president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell, ha afirmat que la proposta és \"benvinguda\" per necessària però ha avançat que intentaran introduir millores en la tramitació.", "response": "La proposició de llei de Ciutadans per a protegir la persona que denuncia casos de corrupció queda tramitada al Parlament.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_843", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) aspira a recuperar el suport perdut en les darreres cites electorals i pot ser novament, després de vint anys, la principal alternativa al Partit Popular.\nTanmateix, segons tots els sondatges, el president gallec del PP, Alberto Núñez Feijóo, té assegurada la reelecció.\nEn terme de blocs, la situació gairebé no varia.\nEl PP mantindria amb comoditat la majoria absoluta al parlament, que és de 38 escons, i podria millorar els 41 diputats que va assolir ara fa quatre anys.\nEn canvi, sí que hi ha novetats entre els tres partits de l’oposició.\nEl BNG, que actualment té sis escons, pot obtenir-ne més de tretze.\nEl partit s’ha recuperat de l’escissió d’Anova del 2012, i ara encapçala de nou el sobiranisme i serà la força més votada entre els menors de trenta anys.\nEl sobiranisme pugnarà per la segona posició amb el PSOE, que va aconseguir catorze parlamentaris el 2016 i ara en podria aconseguir un parell més i tot.\nEn canvi, la coalició En Marea, que va obtenir catorze escons, ara s’ha fragmentat i tindrà un resultat més modest: Podem, Esquerra Unida i Anova ara han format En Común, que pot obtenir uns cinc escons, mentre que el nucli d’En Marea, juntament amb els partits Compromiso por Galicia i Partido Galeguista Demócrata, es presenten sota la marca de Marea Galeguista, i no es preveu que aconsegueixin cap escó.\nPer tant, difícilment es repetirà la situació de les eleccions del 2005, quan per única vegada el PP es va quedar a un escó de la majoria absoluta i es va poder formar un govern alternatiu del PSOE i el BNG.\nUna de les peculiaritats del sistema polític gallec és l’hegemonia del PP, que ha guanyat totes les eleccions d’ençà de l’establiment de l’autonomia.\nEl partit té unes característiques diferenciades en aquest país respecte a la resta de l’estat espanyol, amb un suport molt transversal dins de la societat.\nEl PP a Galícia té més votants que tenen el gallec com a llengua materna (46%) que no pas el castellà (36%).\nDe la mateixa manera, un 23% se sent més gallec que espanyol, o només gallec, i un 30% és partidari de més autonomia o del dret d’independència.\nEl perfil és molt diferent del votant del PP de la resta de l’estat, o el votant que trobem al País Basc i als Països Catalans, on la formació destaca pel seu perfil espanyolista.\nAixò fa que Feijóo oculti tant com pot les sigles del partit, marqui un perfil propi respecte de la direcció de Madrid i que hagi defensat mesures polèmiques a la resta de l’estat espanyol com l’adhesió del territori a la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa.\nEl suport que obté a les eleccions al parlament contrasta amb els resultats a la resta de comicis.\nLa ciutat més gran on governa el PP és Arteixo, de 32.000 habitants.\nA les municipals de Vigo, per exemple, el PSOE va guanyar amb 101.000 vots (68%) i el PP va aconseguir-ne 20.500 (14%).\nEn canvi, a les eleccions al parlament del 2016, el PP va assolir 80.000 vots (37%) i el PSOE 46.000 (21%).\nAixò obliga Feijoó a atraure en aquesta votació una part dels votants de centre que trien els socialistes en altres comicis.\nLa gran divisió a Galícia és principalment entre esquerres i dretes.\nTot i que el PP té vora el 50% dels vots, només un 4% dels seus votants s’ubica a l’esquerra (entre un 1-4 sobre 10), però en canvi té gairebé tot el vot de centre i de dreta, fet que deixa sense espai formacions com Ciutadans i Vox.\nLa resta de partits amb presència parlamentària es disputen l’espai restant.\nAquí, el PSOE té uns votants més d’esquerres.\nSi a l’estat espanyol, el 38% dels socialistes són de centre (s’ubiquen en un 5 sobre 10) i només un 8% se situa en la posició més d’esquerres (1 sobre 10), a Galícia, només un 28% s’ubica al centre i un 19% se situa en la posició més escorada de l’espectre ideològic.\nA la comarca d’A Mariña l’epidèmia del coronavirus és especialment intensa i s’hi ha decretat un confinament.\nEl 90% dels prop de dos-cents casos actius es troben en tres localitats (Burela, Foz i Xove) i els afectats són principalment joves amb pocs símptomes, cosa que fa molt difícil de controlar el brot.\nEn aquest context, una desena de batlles del PSOE i del BNG han demanat que se suspenguin les eleccions de demà, mentre que batlles i regidors del PP són partidaris de continuar endavant amb els comicis, que s’havien d’haver fet el 5 d’abril i ja van ajornar-se a causa de la situació sanitària i el confinament.\nL’abstenció que pugui comportar ara la covid-19, amb una incidència difícil de quantificar, és justament l’únic factor que podria fer perillar una victòria del PP, la qual ara mateix sembla garantida.", "response": "Les previsions apunten que el Bloc Nacionalista Gallec sigui la principal alternativa al PP, després de vint anys.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1475", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Pocs minuts abans que el nou Govern celebrés la primera reunió, el Tribunal Suprem ha fet públic l'informe en el qual s'ha oposat a la concessió de l'indult als presos polítics, condemnats per sedició a penes que arriben fins als tretze anys de presó.\nUn cop acabada la primera trobada oficial de l'executiu, el president Pere Aragonès ha comparegut acompanyat de tots els membres del Govern, una imatge simbòlica per traslladar que aquest gabinet arrenca amb voluntat de funcionar \"com una pinya\", en paraules del nou president.\nLa solució al conflicte polític, ha indicat, ha de passar per l'amnistia i l'autodeterminació, prioritats que traslladarà a Pedro Sánchez quan aquesta setmana mantinguin el primer contacte telefònic de la nova etapa.\nEls indults, en tot cas, serien ben vistos pel Govern, perquè suposarien acabar amb el \"patiment\" de les famílies.\nEl posicionament de l'alt tribunal, segons Aragonès, respon a la \"línia repressiva\" de la \"causa general\" contra l'independentisme.\n\"Per això hem posat l'amnistia al davant\", ha ressaltat el president, que ha encarregat als seus consellers que preparin les principals mesures per resoldre amb urgència els problemes del país, especialment els relacionats amb les conseqüències de la pandèmia.\nL'informe del Suprem, d'onze pàgines, rebutja \"qualsevol forma d'indult -total o parcial- als 12 condemnats\" pel Suprem i argumenta que no han mostrat penediment.\nAquest element no és obligatori, segons la llei de l'indult.\nEls magistrats consideren que no hi ha raons de justícia, equitat i utilitat pública que justifiquin la concessió d'aquesta mesura de gràcia.\nNova legislatura: interactiu\nInteractiu | Qui és qui en el Govern de Pere Aragonès\nL'executiu està format per 14 conselleries -8 dones i 6 homes- i només tres repeteixen de l'anterior Govern\nEl ponent de l'informe ha estat el president de la sala segona i ponent també de la sentència de l'1-O, Manuel Marchena.\nAssenyala que els arguments per demanar l'indult perden qualsevol justificació quan els dirigents independentistes \"es presenten coma presos polítics\" -terminologia que fa servir la Generalitat- i no com a autors d'una mobilització \"encaminada a subvertir unilateralment l'ordre constitucional\".\nEl Suprem fa especial referència a Jordi Cuixart en l'informe.\nConcretament s'agafa al lema \"ho tornarem a fer\" que el president d'Òmnium ha repetit diverses vegades, i també al posicionament que va enviar a la sala segona fa uns dies rebutjant l'indult perquè no havia comès cap delicte.\n\"Aquestes paraules són la millor expressió de les raons per les quals l'indult es presenta com una solució inacceptable per a l'anticipada extincióde la responsabilitat.\nDe fet, expressen una actitud antidemocràtica\", diu l'informe, que acusa Cuixart de sentir-se \"autoritzat a pulveritzar les bases de la convivència, a convertir en ineficaces les resolucions judicials d'un territori i a vulnerar els drets fonamentals d'aquells que no comparteixen els seus principis o la seva consciència individual\".\nEl president d'Òmnium ha estat protagonista en les últimes hores per la seva salutació amb el ministre Miquel Iceta a la presa de possessió.\nsentència de l'1-O\nCarlos Lesmes, president del Suprem: «Un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar»\nLesmes recorda que el perdó és \"controlable a nivell judicial, però de forma limitada\"\nEls indults es van començar a tramitar al setembre però han quedat bloquejats fins ara al Suprem.\nL'alt tribunal no ha tingut pressa i malgrat que el govern espanyol ha demanat \"respecte\" per als tempos de l'estat de drets, no són poques les veus que han vist intencionalitat política en el retard.\nLes eleccions catalanes del febrer i les de la comunitat de Madrid, ara fa poques setmanes, han condicionat els terminis del Suprem.\nEl posicionament de la sala penal contrari al perdó era esperable, tenint en compte que fins ara sempre que s'ha hagut de pronunciar sobre la possibilitat de flexibilitzar la condemna dels presos -amb l'article 100.2 o amb el tercer grau- s'hi ha oposat.", "response": "El Tribunal Suprem ha fet públic l'informe on conclou que no concedirà l'indult als presos polítics.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_320", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El grup Compromís en la Diputació d’Alacant ha presentat davant la Fiscalia Anticorrupció indicis de la presumpta manipulació de l’adjudicació de contractes en el Patronat de Turisme per 3,2 milions d’euros i ha anunciat que investiga possibles ramificacions en grans municipis i en altres institucions governades pel PP entre 2004 i 2009.\nLa coalició ha portat este dimecres a Fiscalia les 70 factures i “diferents expedients de contractació” per les “sospites de clars indicis” per la presumpta “manipulació de contractes per a afavorir dues empreses”.\nLa denúncia es referix a les contractacions per l’estand de Fitur del Patronat de Turisme de la Costa Blanca per als anys de 2004 a 2009.\nA la seua manera de veure, s’han comès els delictes de malversació i frau “i aportem més de tres proves de cadascun”.\nLes suposades irregularitats es van conéixer durant la Comissió d’Investigació pels últims 12 anys de governs del PP en la institució i afecten els anys al capdavant de la institució de José Joaquín Ripoll i del seu diputat provincial de Turisme, Sebastián Fernández.\nEl portaveu de la coalició valencianista, Gerard Fullana, ha mantingut, en atenció als mitjans a les portes de l’Audiència d’Alacant, que es tracta d’un calc de l’estratègia que s’ha vist en Gürtel i en Fitur a València, però a Alacant”.\nFullana, acompanyat pels altres dos diputats José Manuel Penalva i Lluís Pastor, ha relatat que el presumpte trepijoc s’hauria comès pel fraccionament de contractes, per concursos oberts “manipulats” o per “convidar dos empreses propietat d’un matrimoni”.\nAixí mateix, ha relatat que a Anticorrupció se li ha posat en coneixement de suposats casos de “sobrecostos”.\nEl portaveu de Compromís en la Diputació ha avançat que “la presumpta trama que capitaneaba el PP” en la institució “podria tindre una extensió en municipis”, per a açò s’ha sol·licitat la col·laboració dels ajuntaments per a “veure si des d’altres institucions també es feia este modus operandi”.\nA eixe respecte, ha desvetlat que es busca informació en “grans municipis” de la província “governats en eixa època pel PP”.\nPreguntat sobre si tenia constància que eixes empreses hagueren treballat per a altres diputacions, Gerard Fullana ha explicat que “són empreses del País Basc, que mai havien treballat en Turisme i la seua funció era immobiliària sense precedents en 2004”.\n“Això convida a pensar si este modus operandi s’estava fent en altres diputacions espanyoles, i que ningú dubte que hem iniciat mecanismes per a associar-nos amb altres partits per a sol·licitar la informació en els corresponents parlaments”, ha desvetlat.\nCISCAR, SÁNCHEZ I DOLÓN\nSegons el parer de Fullana, el PP provincial insistix en la seua intenció de “regenerar-se” i “canviar”, però “res de res”.\nAixí ha explicat que “des de desembre, el número 2 del PP en la Diputació –Eduardo Dolón–, té el llistat de factures i quan van creure que no anàvem a traure cap conclusió, fa una setmana, van afirmar en la Comissió d’Investigació, i consta en acta, que vista tota la documentació s’havia obrat correctament”.\nA eixe respecte, ha reclamat la dimissió de Dolón per “ocultar esta informació i per mentir en dir que Compromís no havia denunciat en la comissió que hi havia 3,2 milions d’euros baix sospita”, i ha dit que es va posar sobre la taula de la Comissió a la fi de gener.\nEl portaveu valencianista ha considerat que es tracta d’una afirmació “molt greu”, ha denunciat que s’ha intentat “silenciar l’existència d’estes factures” i ha etzibat: “Afirmen que col·laboraran amb la Justícia, només faltaria això”.\n“Ací a Alacant, els mateixos que estaven des de 2005 i 2006, José Ciscar i César Sánchez, en primera línia política quan estaven passant estos fets, ara tenen la informació des de desembre i no han dit res, sinó tot el contrari”, ha opinat.\nA més, ha lamentat que Sánchez, com a president provincial, va imposar a Dolón com a president de la Comissió “i encara no ha dit gens” i “va anar el número 3 del PPCV durant eixe temps en el qual han anat eixint casos com Taula i el mateix que Ciscar”.", "response": "El grup Compromís a Alacant ha denunciat la Fiscalia Anticorrupció per un cas dels anys 2004 al 2009.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_364", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El nou parc de la plaça de les Glòries està obert a la ciutadania des d’avui a Barcelona.\nAmb aquestes obres finalitza la primera fase del projecte de la Canòpia Urbana, el futur gran parc de les Glòries.\nAquest primer àmbit correspon a la Clariana, que comprèn la superfície que queda entre els carrers de la Independència i de Cartagena, entre el carrer del Consell de Cent, i el vial provisional de la Gran Via.\nLes obres han durat un any i han suposat una inversió de 17,2 milions d’euros.\nEl parc té un total de 20.400 m2 de superfície verda, més de 400 arbres, 1,10 km de circuit esportiu i 175 seients, entre bancs i cadires.\nLa tinent de batlle d’Urbanisme, Janet Sanz, s’ha mostrat satisfeta de veure acabada una obra que ‘semblava un somni’ però ha reconegut que ‘queda molta feina per fer’.\n‘Ara el que hem de fer és finalitzar definitivament el parc’, ha exposat Sanz, una fase coordinada amb les obres del túnel de les Glòries on ha exposat que volen ‘prioritzar el bus interurbà i urbà i garantir que la mobilitat que avui va en superfície també vagi per sota’ amb l’objectiu d’aconseguir ‘la millora de la connexió dels barris de l’entorn’, així com ‘de la qualitat de l’aire’.\nAl parc enllestit hi ha diversos espais.\nLa Gran Clariana és una gran esplanada de gespa d’una hectàrea, la rambla dels Encants és un passeig per vianants i bicicletes, també hi ha una zona dedicada als jocs per als infants, una àrea per a gossos, una zona esportiva amb un espai multi usos i un centre de treball de la brigada de jardineria.\nEn la mateixa plaça, continua avançant la construcció dels túnels viaris que permetran soterrar el trànsit de la Gran Via.\nEls treballs avancen per finalitzar l’obra civil el desembre del 2020 i posar tota la infraestructura en funcionament el primer trimestre del 2021.\nLes obres es van reprendre el març de 2018 després d’un procés en el qual es va rescindir l’anterior contracte i es va tornar a adjudicar l’obra en cinc lots i allargant-la fins a la Rambla de Poblenou per un import pressupostat de 100,9 milions d’euros per diversificar les empreses constructores i impedir baixes excessives que posessin en risc la posterior execució dels treballs.\nCoincidint amb l’entrada en servei del parc, hi ha preparades accions i activitats per atraure la ciutadania i animar-la a conèixer el nou espai.\nEntre aquestes activitats hi ha l’exposició Mirades del verd, que s’ubicarà a la cantonada entre Diagonal i la nova rambla dels Encants del 6 al 14 d’abril on s’explicarà l’evolució de la infraestructura.\nEl mirador de Glòries seguirà obert tots els primers dissabtes de mes, de manera que s’hi pot accedir el primer dissabte de servei del parc.\nEl Museu del Disseny celebra una jornada de portes obertes aquest dissabte de 10 a 20 hores, amb entrada gratuïta a les exposicions permanents.\nTambé s’han preparat activitats dirigides a col·lectius específics com els infants i la gent gran.\nAl voltant de les Glòries, els dies vinents acabarà la reforma del tram comprès entre la plaça de les Glòries i el carrer de Mallorca.\nEs preveu que durant la primera quinzena d’abril s’enllesteixin els últims acabats.\nEl primer àmbit de la reurbanització de l’avinguda haurà comptat amb una inversió d’11 milions.\nLa secció que s’ha implantat en la reforma de la Meridiana entre les Glòries i el carrer de Mallorca varia al llarg del traçat.\nEn el tram Independència-Aragó hi ha més arbres, vegetació, bancs i cadires i aviat hi haurà també un espai lúdic.\nEntre Aragó i València l’espai central inclou el carril bici bidireccional, arbres i vegetació.\nEl tram València-Mallorca també incorpora el carril bici bidireccional central, però amb una franja d’arbrat i vegetació en una de les bandes.", "response": "Després d'un any i 17 milions d'euros, queda obert al públic el nou parc de les Glòries.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2467", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El XXI Saló del Manga de Barcelona, que se celebrarà del 29 d'octubre a l'1 de novembre, tindrà com a protagonistes els 30 anys de Super Mario Bros, l'arquitectura i Antoni Gaudí, així com el 70è aniversari dels bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki.\nEl certamen segueix creixent en espai fins els 60.000 m2, un 20% més que el passat any.\nEn concret, el certamen ocuparà el Palau 1, les dues plantes del Palau 2, el Palau 4 i la Plaça Univers, on estarà situat l'escenari.\nPilar Gutiérrez, director del Saló del Manga, confia en superar la xifra de visitants del passat any que estava situat en 130.000.\nLa Plaça Univers acollirà l'escenari, on tindran lloc els concursos de Cosplay, l'anime song contest, exhibicions de balls asiàtics i actuacions musicals.\nEl Palau 1 estarà dedicat a la gastronomia japonesa amb els estands de restauració i el taller de cuina japonesa, i un megaespai de videojocs de Nintendo; la planta baixa del Palau 2 acollirà els expositors, el taller de manga, la zona infantil i exposicions; la planta superior del Palau 2, anomenada 2.1, acollirà l'espai l'Esperit de Japó amb activitats relacionades amb la cultura tradicional japonesa, l'espiritualitat i les teràpies natural, i el Palau 4 acollirà la sala de projeccions, exposicions, tallers de jocs japonesos, espais per a cosplayers, entre altres activitats.\nL'exposició destacada d'aquesta edició és 'Manga en construcció' sobre la influència de Gaudí i el modernisme al Japó i les edificacions d'arquitectes japonesos a Barcelona.\nOriol Estrada, comissari d'exposicions del Saló del Manga, ha dit aquest dijous que volen posar el focus en els escenaris que dibuixen els mangakas de les ciutats de Tokio i Kyoto als seus treballs.\n\"També hem volgut parlar de la relació entre Gaudí i Japó\", ha explicat.\nUna de les altres exposicions estaran dedicades a dracs, una altra dedicada a Super Mario que compleix 30 anys i una de les altres exposicions serà 'Kôsen: després el somni oriental' dedicada al manga de les autores espanyoles Aurora García i Diana Fernández.\nPer la seva part, Yolanda Cabo, cap de producte de consoles domèstiques en Nintendo Ibérica S.A., ha ressaltat que Super Mario Bros ha transcendit durant tots aquests anys per la seva senzillesa.\n\"És un joc on s'hi poden divertir famílies i és un personatge amb el que un s'hi pot identificar en certa manera perquè dia a dia s'han d'anar superant obstacles\".\nEl Saló del Manga també dedicarà una exposició titulada 'Mangas nuclears' i diverses activitats com conferències, activitats per a grups escolars i projeccions audiovisuals al 70è aniversari dels bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki.\nL'exposició 'Mangas nuclears' mostrarà algunes obres claus centrades en l'atac nuclear de 1945.\nEl certamen compta amb la col·laboració de l'Hiroshima Peace Memorial Museum, un centre situat a uns metres de l'epicentre d'on va impactar la bomba, que porta ja fa dècades que explica les terribles conseqüències de la bomba atòmica sobre la població.\nEl Saló també comptarà amb la participació d'un supervivent de l'atac nuclear a Hiroshima.\nDestaca el manga 'Pies descalzos, una historia de Hiroshima' de Keiji Nakazawa, publicat a l'Estat per Random House.\nL'autor, supervivent del bombardeig d'Hiroshima, retrata amb realisme descarnat i un clar anti-militarisme el que ha passat a la ciutat japonesa.\nAquest manga va ser adaptat a l'anime en dos llargmetratges titulats 'Hiroshima I' i 'Hiroshima 2'.\nYoshihiro Tatsumi, el mestre del gènere gekiga o manga per a adults, va retratar a 'Infierno' (Edicions La Cúpula) la seva pròpia visió sobre Hiroshima.\nPer la seva part, Patrici Tixis, president de FICOMIC i del Gremi d'Editors de Catalunya, ha ressaltat que una de les coses que més els entusiasma del còmic i el manga és la seva capacitat de ser una porta de lectura de molta gent.\nPilar Gutiérrez confia en superar les xifres de visitants del passat any que es van situar en 130.000 persones davant l'ampliació de l'aforament.\n\"Tenim dissabte venut i diumenge pràcticament, esperem una bona resposta també dijous i divendres\".\nGutiérrez ha explicat pel que fa els horaris que el primer dia s'obrirà a les deu del matí i la resta a les nou.\nEl primer i darrer dia es tancarà a les vuit i divendres i dissabte a les nou del vespre.", "response": "Arriba el XXI Saló del Manga de Barcelona, amb previsions de superar la xifra de visitants de l'any passat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1019", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Oriol Pujol, en una cursa.\nFoto: OPF\nUna raó de pes tenint present que l'estructura de Convergència Democràtica de Catalunya havia estat l'aixoplug de set anys de dura travessa del desert.\nCom assegura un dels dirigents més veterans de la nova Convergència, \"el militant ens va aguantar el partit\".\nAixí es va aplicar la doctrina més missaire: no desvestirem un sant per vestir-ne un altre.\nPerò el poder institucional que ha acumulat CiU, i de CDC com a majoritari de la federació, gràcies al resultat de les darreres tres contesses electorals obliga al politburó convergent a la cautela.\nEls terrenys conquerits, Generalitat, Ajuntament i Diputació de Barcelona són caça major i cal conservar-los però sense abaixar la guàrdia al quarter general de Còrsega.\nLa divisa és evitar confondre el poder institucional, la terra conquerida, amb el poder real arreu del territori de la força del partit.\nPer tant, com assegura un dels integrants de l'estat major del partit: \"Ens toca anar al gimnàs\".\n\"Una nova organització per a una nova etapa\"\nAmb aquesta premissa, Oriol Pujol, futur líder del partit, ha encomanat una ponència organitzativa de cara el proper congrés amb el títol \"Una nova organització per a una nova etapa\" per evitar que CDC pugui patir el mal d'altures del PSC.\n\"El partit no pot ser engolit, ni esclavitzat pel poder institucional ni per la feina del dia a dia\", assegura Oriol Pujol, assemblea comarcal rere assemblea comarcal.\nAmb aquesta intenció vol enfortir el partit, muscular-lo i generar capacitat de xarxa.\nUn antídot contra confondre el poder institucional amb el poder real del partit.\nAixí mateix, Pujol, reclama no perdre \"la cosa convergent\" que permet a CDC ser un edifici on sobiranistes, liberals, nacionalistes, socialdemòcrates o social-cristians s'hi sentin còmodes.\nDe fet, Pujol ja sap el pa que s'hi dóna alhora de fer canvis estructurals en el partit ja que no és la primera vegada que refà el model de partit.\nDesprés de la batalla amb Miquel Roca, que havia bastit un partit a la seva mida, la nova fornada de dirigents van articular una formació més adient als temps i a la nova concepció de CDC.\nSia com sia Pujol insisteix en el caràcter \"d'actiu pel país\" del president Mas per justificar la cuirassa del partit.\nL'equip de la ponència\nLa ponència està presidida per un autèntic veterà, tot i que jove, del poder municipal de CDC així com parlamentari, Lluís Corominas, que compta amb figures com l'ugetista Neus Munté, que aquesta legislatura apunta més que maneres a la cambra catalana, i Jordi Torra, anoeinc, Maite Fandos i Joan Mora, l'informàtic que ha sabut conquerir la plaça de Mataró.\nS'hi afegeixen com a vocals: Cesca Domènech; Joan Ramon Casals; Bea Obis; Miquel Àngel Vallès; Jordi Roig; Xavier Crespo; Roger Albinyana; Maite Rivero; Mercè Santmartí; Jordi Jané; Pere Martínez; Maria Rosa Pujol i donaran fe de les esmenes i els debats Laura Costa i Carles Oriach.\nD'aquesta ponència en sortirà com haurà d'actuar la tripulació d'una nau, que si bé per naturalesa és gran, ara ho és molt més.\nAixí, si cap sorpresa ho espatlla - i a CDC les sorpreses són l'excepció- Oriol Pujol, encapçalarà un partit, amb dos lloc tinent de primera fila.\nLluís Corominas com a Vicepresident de relacions institucionals i Francesc Homs com a gran guru polític de la formació.\nS'afegeix aquest primer pinyol de la futura direcció com a enginyer en cap, el terrassenc Josep Rull, el futur secretari d'organització, -càrrec nou-, i l'encarregat fins ara de rebaixar els fums del primer secretari del PSC, Pere Navarro, a l'Ajuntament de Terrassa.\nTambé s'incorpora a aquest cercle l'eficient Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament i altres noms com la diputada Neus Munté, i el nom d'una altra dona que Pujol encara té per decidir.\nPer descomptat, que en la futura direcció Meritxell Borràs, Mercè Conesa, Francesc Sancho, Ima Mis, Cesca Domènec, Víctor Terradellas o Imma Juan.\nAixí doncs, CDC en el proper congrés de finals de març a Reus, a més del conclave també anirà al gimnàs.", "response": "Oriol Pujol, si no hi ha cap sorpresa, serà el nou líder de Convergència a la nova organització del partit.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2135", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Prop d'un miler de taxistes han marxat durant aquest mati des de la Plaça Catalunya fins a la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya, al carrer Mallorca amb Roger de Llúria, col·lapsant la circulació del centre de Barcelona.\nA l'arribar a la seu de la delegació, 9 dotacions dels Mossos d'Esquadra protegien amb tanques l'entorn de la delegació, tallant completament el carrer Mallorca.\nUn petit grup de representants dels taxistes, majoritàriament del sindicat 'Élite', s'han reunit amb membres de la delegació del govern entre els que estava com màxima autoritat el subdelegat, Emilio Ablanedo.\nEn la reunió, els taxistes han transmès les reivindicacions del sector que bàsicament passen per demanar que els nous actors de les plataformes de mòbil tinguin la mateixa regulació que els taxistes.\nLa mobilització de taxistes que s'ha convocat aquest dimecres ha estat una crida d'àmbit estatal.\nLa manifestació ha transcorregut sense incidents pel centre de la ciutat.\nEls manifestants han marxat cridant diferents consignes a favor de la unitat del sector en la lluita contra els nous actors de les plataformes de mòbils que s'estan incorporant al sector aprofitant l'escletxa legal que s'ha obert a partir de les concessions de les noves llicències VTC (lloguer de cotxes amb conductor).\nIvan Sesma, portaveu del sindicat 'Èlite', ha denunciat que mentre els taxistes de Barcelona estaven aturats entre les 10 del mati i les 2 del migdia, diferents plataformes de mòbil oferien vehicles a passatgers a uns preus més elevats.\nEn concret, ha dit Sesma, un recorregut entre el centre de Barcelona i l'aeroport del Prat, que un dia normal pot suposar una tarifa d'uns 27 a 30 euros, aquest dimecres al mati les plataformes l'oferien a preus entre 43 i 60 euros.\nEl portaveu d'Èlite ha reconegut que tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat estan actuant en benefici del sector, mentre que l'actuació del ministeri de Foment està provocant incerteses entre els diferents tribunals que han de dirimir sobre judicis que els arriben en matèria de llicències VTC.\nSesma ha demanat que el Ministeri aclareixi el contingut de la llei als tribunals amb l'objectiu que hi hagi una actuació homogènia.\nEls taxistes demanen una regulació que afecti a tots els actors que ofereixen serveis de transport de passatgers a les ciutats i que sigui igual per tots.\nEl que no pot ser, diu Sesma, és que mentre els taxistes han de pagar impostos i estan regulats en tota la seva activitat, hi hagi nous actors que irrompen en el sector que no estiguin regulats i no paguin impostos.\n''Per nosaltres'', ha dit Rosa Díaz, de l'Associació de Taxi Companys, ''els usuaris dels taxis són els nostres clients mentre que per les empreses que estan rere de les plataformes de mòbil són els grups inversors que inverteixen en borsa''.\nEl portaveu d'Élite ha destacat la unitat del sector que va començar el 6 d'abril passat en la celebració del 'Congrés Nacional del Taxi' i en el que van participar més de 60 associacions del sector del conjunt del territori espanyol.\nDiferents intervencions de taxistes en el transcurs de la marxa han reclamat passar a un punt més radical en les mobilitzacions i s'han presentat propostes de manifestacions en cotxes en marxa lenta per diferents punts de la ciutat per col·lapsar la circulació.\nA l'inici de la manifestació una parella de gent gran que necessitava anar a la clínica Barraquer i no sabia que hi havia vaga de taxis, han vist com els organitzadors de la manifestació han penjat una bandera del sindicat 'Élite' en una de les finestres del taxi i han permès que el taxista trenques la convocatòria de vaga per donar servei aquestes dues persones grans.\nUn dels moments més intensos que s'ha registrat durant la marxa de la manifestació s'ha produït a la confluència dels carrers Passeig de Gràcia i València, on han coincidit la marxa de taxistes amb un grup del col·lectiu de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) que estaven ocupant una oficina de CaixaBank situada en aquesta cruïlla.\nAmb crits de ''sí que es pot'' els taxistes i els membres de la plataforma de la PAH s'han ajuntat i cridat consignes.", "response": "Taxistes de Barcelona reivindiquen que la regulació als nous actors de les plataformes de mòbil sigui la mateixa dels taxistes.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1718", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Els Jocs Olímpics del 1992 van suposar un abans i un després a Barcelona.\nLa ciutat es va modernitzar completament i l'esdeveniment va deixar com a llegat infraestructures clau per á la mobilitat, el soterrament de vies de tren, l'obertura al mar o el barri de la Vila Olímpica, entre d'altres.\nEl que no és tan sabut, però, és que paral·lelament a aquests canvis tan visibles, per sota dels nostres peus es construïa una gran obra: unes galeries subterrànies per fer-hi passar els subministraments de llum, aigua, gas i telefonia.\nEls 41 km de túnels semblen una picada d'ullet als Jocs Olímpics que es preparaven uns metres més amunt\nEls 41 quilòmetres d'aquests túnels –construïts entre el 1989 i el 1992- semblen una picada d'ullet als Jocs que es preparaven uns metres més amunt.\nDe fet, aquestes galeries de serveis i les rondes de Barcelona estan tan a prop que, en alguns punts, els vehicles circulen a només 60 centímetres de la paret interior dels túnels.\nLes galeries es van anar instal·lant a la vegada que es construïen les rondes, aprofitant que s'obria el terreny.\n41 quilòmetres plens d'energia\nEls túnels fan dos metres d'ample per 2,5 d'alt, i la il·luminació s'encén per trams per estalviar energia.\nNacióDigital els ha pogut visitar, acompanyats de Fabián Gamarra, administrador de les Comunitats d'Usuaris de les Galeries de Serveis, i de Julián Mateos, responsable de línies d'Alta Tensió al Barcelonès i Vallès d'Endesa.\nLa companyia elèctrica és el principal usuari de les galeries, ja que disposa del 60% de l’espai en la majoria de trams, per fer transitar el cablejat de mitja i alta tensió i distribuir l'energia als domicilis i edificis de serveis de Barcelona.\nEn total, Endesa hi té instal·lats 550 quilòmetres de cablejat connectats a diverses subestacions o centres de transformació.\n\"L'objectiu de la planificació d'aquests túnels era racionalitzar el subministrament de llum, aigua i telèfon, facilitant-ne el manteniment i reduint-ne l'impacte sobre la ciutat, ja que ens evita haver d'obrir forats cada dos per tres per fer-hi reparacions\", explica Mateos des del centre de control de les galeries.\n\"Aquí dins pots treballar-hi tot l'any, sigui de dia o de nit.\nTenim un sistema de ventilació que ho possibilita, i a més no hi fa mai calor ni fred\", afegeix Gamarra.\nUn altre avantatge és que el personal de manteniment pot preveure petits desperfectes abans que el cablejat o les canonades es facin malbé i hi hagi una incidència.\nEl centre de control, peça clau de les galeries\nEl centre de control és un dels aspectes que fan que aquestes galeries de serveis siguin especialment valuoses.\nVetlla les 24 hores del dia durant els 365 dies de l'any per la seguretat del túnel.\nSi algun operari vol accedir a les galeries per alguna de les seves 150 entrades, el centre de control ho ha d’autoritzar prèviament, i un complex sistema de seguretat anti-intrusisme comprova que la persona que hi entra està autoritzada.\nLes galeries també compten amb detectors d'incendi (hi ha fins a 1.920 detectors de fum), de fuites de gas, de temperatura, comportes tallafocs i bombes d’aigua (per si rebenta una canonada o s'hi filtra aigua freàtica).\nTots aquests sistemes de seguretat estan gestionats també des del centre de control, en el qual sempre hi ha dos operaris i que des del 1992 s'ha modernitzat en tres ocasions.\nLes galeries també compten diàriament amb quatre treballadors de manteniment i dos d'administració, a més del personal propi de les companyies operadores que hi entren puntualment quan ho necessiten.\n\"Aquestes galeries són úniques al món pel seu centre de control i pel model de gestió, ja que funcionen com una comunitat d'usuaris\", explica Gamarra.\n\"Per això cada any tenim visites d'arreu del món, en especial quan es fan esdeveniments mundials i les ciutats tenen l'oportunitat de fer grans canvis urbanístics\", afegeix.\nCom una comunitat de veïns\nEl model de gestió de les galeries és idèntic al d'una comunitat de veïns.\nLa propietat de les galeries és municipal, i les companyies usuàries (de llum, aigua, telèfon i el propi ajuntament) paguen els costos de manteniment i d'administració en funció de l’espai que tenen assignat per operar.\nA més, la presidència és rotatòria, i cada any li toca a un dels actors ser-ne el president.\nCom en una comunitat de veïns, però, els usuaris a vegades tenen interessos contraposats.\nAquí entra en joc Fabián Gamarra: \"La meva tasca com a administrador de la comunitat d'usuaris és ser neutral entre les parts i facilitar que es posin d'acord\", apunta.\nEl model de comunitat d'usuaris ha demostrat ser un èxit, assegura el responsable d'Alta Tensió d'Endesa.\n\"Com a usuaris de les galeries podem saber en tot moment què s’hi està fent i fins i tot qui hi entra.\nSom uns veïns ben informats\", explica Julián Mateos.", "response": "Hi han 41km de túnels per sota dels nostres peus, per on passen el subministrament d'aigua, llum, gas i telefonia.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1869", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "L'Associació de Vigilants de Seguretat de l'Aeroport de Barcelona (AVSAB) va presentar una denúncia el passat 24 de novembre als jutjats del Prat de Llobregat contra Ilunion Seguridad S.A, empresa del grup ONCE encarregada de la seguretat a l'aeròdrom català, per donar ordres directes als seus treballadors de \"fer la vida impossible\" a la vintena de persones sense sostre que habitualment viuen a les dues terminals sota amenaça d'acomiadar-los.\nEls membres del sindicat asseguren que la pressió sobre aquest col·lectiu, als que internament anomenen \"codi índia\", s'ha intensificat des de l'arribada del metro a l'aeroport.\nAixí, segons consta a la denúncia, a la que ha tingut accés l'ACN, l'empresa ha donat ordres ocultes als vigilants perquè \"assetgin\" aquestes persones traient-los les seves pertinences, o despertant-los aleatòriament a la nit, per exemple, amb l'objectiu de fer-los fora.\nA més, els denunciants recorden que fruit o no d'aquesta pressió, l'endemà de rebre una de les comunicacions internes en aquest sentit el passat mes d'octubre, tres vigilants de seguretat van agredir suposadament un sense sostre pels que la Fiscalia demana penes de dos anys de presó.\nMembres del comitè d'empresa d'Ilunion i d'AVSAB asseguren que des de l'arribada del metro a l'aeroport del Prat han rebut moltes queixes de vigilants alertant que els responsables de l'empresa els obliguen a fer fora de les terminals els sense sostre que hi passen el dia.\nSegons consta a la denúncia, l'empresa també obliga els vigilants a portar un registre, seguiment i identificació d'aquestes persones sense \"cap raó d'ordre públic\" per fer-los fora de les instal·lacions \"per qualsevol mitjà\".\nEn aquests sentit, els membres d'AVSAB denuncien que aquestes ordres són \"discriminatòries\" perquè s'apliquen a persones que no fan un ús indegut de les instal·lacions per l'únic fet de la seva condició social.\nA tall d'exemple, apunten que si als viatgers se'ls permet dormir al terra o als bancs de les terminals, també s'hauria de deixar que ho fessin la vintena de sense sostre que ocasionalment passen el dia a l'aeroport \"sense molestar a ningú\".\nMés enllà de qüestions morals, els representants dels treballadors recorden també que els vigilants de seguretat no poden fer fora ningú, ni legalment ni estatutàriament, d'un establiment obert al públic que no tanca mai quan no infringeixen les normes d'ús de les instal·lacions.\nSobre les ordres que la direcció de l'empresa ha fet arribar als vigilants en diversos correus que s'adjunten a la denúncia, els membres del comitè d'empresa expliquen que s'obliga els treballadors, sota amenaça d'acomiadar-los si no ho fan, a assetjar i fer la vida impossible a les persones sense sostre requisant-los les seves pertinences, traient-los la roba d'abric a les nits, o despertant-los aleatòriament quan dormen per molestar-los i obligar-los a marxar.\nPer últim, els membres de l'associació recorden que la Fiscalia demana dos anys de presó per tres vigilants que suposadament van agredir un sense sostre el passat 9 de març, l'endemà que els treballadors rebessin un dels correus on la direcció de l'empresa els obligava a fer fora aquestes persones.\n\"Més enllà de l'actitud dels treballadors, que és injustificable des de qualsevol punt de vista, la pressió que l'empresa ha exercit també hauria de ser sancionable\", apunta José Francisco Montero, membre del comitè d'empresa d'Ilunion i de l'AVSAB.\nAl seu torn, el president de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, explica que tot i que no ha rebut cap queixa concreta dels sense sostre que viuen a l'aeroport del Prat, si que es habitual que es faci fora d'estacions d'autobús, trens o aeroports aquestes persones.\nEn aquests sentit, Busquets ha recordat que ningú viu al carrer per gust i que és \"inacceptable\" voler fer fora aquestes persones en comptes d'oferir-los solucions a mig i llarg termini \"perquè recuperin els drets perduts\".", "response": "Membres de l'AVSAB denuncien que l'empresa de seguretat els obliga a fer fora els sense sostre que viuen a l'aeroport.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_805", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "La Universitat de València fa avui un altre acte per a commemorar el quarantè aniversari del Departament de Filologia Catalana.\nA les sis del vespre, a la sala d’actes Manuel Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, s’hi podrà escoltar la ponència ‘Paraules en l’espai’, a càrrec del doctor Joan Veny, catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i prestigiós lingüista mallorquí, expert en dialectologia.\nTambé hi intervindrà Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, i serà presentat per Antoni Ferrando.\nEl podreu seguir en directe des d’ací.\nEl cantant Pau Alabajos, encarregat de la clausura i ex-alumne de Filologia Catalana, ha explicat a VilaWeb que per a ell és un honor de participar en un acte d’aquestes característiques, per la importància tant històrica com cultural del Departament de Filologia Catalana: ‘Part del que sóc i part de la meua feina creativa s’inspira en tot el que he après en l’etapa acadèmica.’\nPer a celebrar el quarantè aniversari, s’han organitzat un seguit d’actes: conferències, actuacions musicals i teatrals, la presentació d’un documentari i l’elaboració d’un llibre commemoratiu.\nLa sessió inaugural fou el 14 de setembre i la commemoració s’allargarà fins al 30 de juny de l’any vinent.\nHi participaran noms cabdals de la llengua i la cultura del País Valencià, com ara Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Eva Dénia.\nLa primera pedra per a la normalització de la llengua i la cultura\nEl Departament de Filologia Catalana fou impulsat pel filòleg, historiador i escriptor Manuel Sanchis Guarner l’any 1976.\nDurant el franquisme ja s’havien fet intents clandestins per a enfortir la llengua i la cultura valencianes.\nSanchis Guarner mateix promogué cursos extracurriculars de català i també seminaris i més iniciatives, moltes de les quals foren prohibides per la dictadura.\nAmb la mort del dictador, es va poder crear un departament competitiu, amb un gran cos de docents, que avui dia és referència.\nD’aquesta manera es posaven les bases de la normalització de la llengua i la cultura al País Valencià i el departament es convertia en ‘far de la valencianització de la universitat i part de la història de la llengua del nostre poble’, segons paraules de qui n’és director, Emili Casanova.\nCom diu Francesc Martínez, vice-degà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, el Departament de Filologia Catalana al País Valencià ha estat fonamental per a la recuperació de la llengua i el retrobament del país amb la cultura.\nRecorda que Sanchis Guarner vinculava la creació d’aquest nou departament amb el fenomen del cosmopolitisme.\n‘Vivim una etapa que ens demana ser poliglots combatent el monolingüisme i el monolitisme’, deia.\nEl departament, doncs, naixia de les ganes de superar una etapa fosca per a la llengua i la cultura, ‘amb les condicions del resistent’, diu Martínez.\nI quatre dècades més tard manté intacte ‘l’esperit combatiu per la llengua pròpia i alhora l’esperit cosmopolita i científic de Sanchis Guarner’.\nL’impacte sobre les noves generacions\n‘En un moment tan dur de repressió i de poc compromís amb la cultura, la creació del departament ha fet una tasca importantíssima: formar els docents que ara ensenyen llengua a les noves generacions de valencians’, explica Alabajos.\n‘Aquests professors són els que han anat normalitzant la llengua valenciana i han permès que, avui dia, ja puguem dir que hi ha generacions que han viscut plenament en valencià gràcies a les línies en valencià de l’ensenyament obligatori.’\nAixí mateix, gent com ara Feliu Ventura, Xavi Sarrià, Josep Nadal… han cursat aquests estudis, que també han influït les noves fornades de poetes, dramaturgs i escriptors del País Valencià.\nReivindicació, investigació i amor a la llengua\nÉs difícil de separar el component de lluita i el component acadèmic inherents al Departament de Filologia Catalana.\n‘Molts dels qui hem estudiat filologia ho hem fet per una qüestió d’implicació social i cultural –diu Alabajos–, però també hi ha una part acadèmica.’\nA banda de reivindicar la llengua i la cultura, al Departament de Filologia Catalana hi ha recerca i aprofundiment filològics.\nTot perquè els docents puguin ensenyar millor la llengua del País Valencià.\n‘La filologia té una part d’amor a la llengua: des d’aquest amor hem d’aprofundir en el coneixement de la llengua per tenir-ne cura.\nCom més la cuides més la sents pròpia i més orgullós te’n sents.’", "response": "Acte commemoratiu a la Universitat de València per a celebrar el quarantè aniversari del Departament de Filologia Catalana.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1471", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "L'endemà del debat parlamentari sobre la gestió del Govern a les residències durant la fase crítica del coronavirus, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès a la sessió de control a la cambra, marcada encara per la pandèmia.\nTorra ha hagut de respondre sobre la gestió del Govern al Segrià i també pel paper de la Generalitat a les residències.\nEn aquest sentit, ha respost a les crítiques del PSC amb l'argument que l'Estat no ha estat cap exemple en els últims mesos.\n\"A Espanya hi haurà el doble de morts per Covid-19\", ha afirmat Torra sobre la situació als geriàtrics espanyols.\nEl líder del PSC al Parlament, Miquel Iceta, havia recriminat a Torra el canvi de criteri en el confinament del Segrià, el descontrol en el rastreig dels casos, la falta d'un relleu a la direcció l'Agència de Salut Pública des de l'adeu de Joan Guix i la gestió a la residències en els dies àlgids de la crisi sanitària.\nEl president de la Generalitat ha recordat a Iceta que les enquestes apunten que el Govern ha gestionat \"millor\" la pandèmia que l'executiu estatal i ha lamentat que el dirigent socialista critiqui la resposta en les residències catalanes i no es fixi en el que va passar al conjunt d'Espanya.\n\"No en tenim ni idea de què ha passat a les residències espanyoles.\nCom em pot parlar sobre residències quan Espanya encara no ha donat les dades dels morts a les residències espanyoles?\", s'ha preguntat.\nEn la sessió de control al Parlament, Torra ha anunciat que a partir d'aquest dijous serà obligatori portar mascareta sempre, encara que es pugui mantenir la distància social.\nHo aprovarà aquest dimecres el Procicat per tal d'evitar més contagis i posar fre al \"relaxament\" que l'executiu veu en part de la ciutadania.\nCoronavirus\nPortar mascareta serà obligatori en tot moment a Catalunya a partir de demà\nAquest dimecres ho aprovarà el Procicat, segons ha anunciat el president Quim Torra al Parlament\n\"Si els experts ens ho recomanen, ho farem\", ha assenyalat Torra en resposta a Miquel Iceta, primer secretari del PSC.\nDurant la sessió de control als consellers, tant els socialistes com el PP han estat crítics amb el paper de la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha defensat que ja s'estaven rastrejant contactes a Lleida abans que proliferessin els positius.\nLes dues primeres preguntes, de la CUP i Catalunya en Comú Podem, han estat crítiques amb el rol del Govern en relació a la situació dels temporers a Lleida.\n\"Ens neguem a criminalitzar la pagesia i els temporers.\nAquesta no és la causa de tot el que està passant allà.\nAquest missatge el vull deixar clar des de bon inici del debat\", ha ressaltat Torra en resposta tant a Natàlia Sànchez, diputada anticapitalista, i Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, que també han reclamat explicacions al president sobre el rastreig de contactes de les persones que donen positiu per coronavirus.\nDades: coronavirus\nMAPES On es concentren els brots del Segrià i quins hi ha a la resta del país?\nL'augment de la mobilitat no incrementa de forma rellevant els contagis fora de Lleida i tan sols n'hi ha algunes petites concentracions al Barcelonès o la Catalunya Central\nEstiu 2020\nA quins països es pot viatjar aquest estiu?\nMolts punts del planeta tenen les fronteres tancades als turistes de l'Estat, que si volen marxar hauran de triar entre una llista força limitada\nTornar a les aules\nPati per torns i menjadors més reduïts: així s'organitzaran les escoles a partir del setembre\nL'entrada als centres serà per franges horàries amb intervals de deu minuts i que les famílies hauran d'esperar-se a la porta\ncoronavirus\nAixí hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús\nEl lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar\nCoronavirus\nLes cicatrius de la pandèmia\nEl coronavirus lesiona el teixit productiu i obliga a obrir l'aixeta de recursos a costa de l'endeutament mentre es constaten reformes pendents del sistema de salut i afloren tensions polítiques després de tres mesos d'estat d'alarma", "response": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha criticat la gestió de la pandèmia del govern espanyol als geriàtrics.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_409", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "En l’última dècada s’ha detectat un augment notable de la incidència d’escabiosi (més coneguda popularment com a «sarna») a l’estat espanyol, sense que estiguen encara clares totes les raons que poden haver contribuït a això.\nLa pandèmia de la covid-19 ha empitjorat encara més la situació i els dermatòlegs assenyalen que estan veient molts més casos que abans de la crisi sanitària.\nResulta complicat conéixer quina és la magnitud exacta d’aquest increment de la sarna a l’estat, ja que aquesta malaltia no és de declaració obligatòria per part dels metges.\nA més, la saturació dels serveis sanitaris i la por a acudir al metge pel risc de contagi al SARS-CoV-2 va endarrerir els tractaments oportuns per a l’eliminació del paràsit, augmentat així les probabilitats de contagi a partir dels pacients afectats.\nL’àcar responsable de la sarna sol necessitar un contacte directe, pell amb pell, entre persones per a la seua transmissió i, per això, l’amuntegament és un factor de risc.\nNo obstant això, també és possible la infecció a través de peces de roba, roba de llit, etc. El contagi a partir de provadors de roba no és impossible, però sí molt poc probable pel temps limitat d’exposició i perquè aquest paràsit només pot viure uns 2-4 dies fora del cos humà i sol tindre hàbits nocturns.\nL’escabiosi és una vella coneguda de l’ésser humà.\nEl seu tret més representatiu és una intensa picor a la pell, que predomina ala nit.\nLes primeres referències a aquesta malaltia es remunten a l’any 482 a.C. en l’antic Egipte, encara que amb tota seguretat afectava les persones des de molt abans.\nPersonatges il·lustres com Aristòtil van documentar en el seu moment la presència d’un «poll» que sortia de certes lesions de la pell.\nNo obstant això, haurien de passar molts segles fins que la causa de la sarna quedara completament clara.\nAquests animals amb quatre parells de potes (a la fase adulta), redons, blanquinós i amb gran quantitat d’espines estan especialitzats a parasitar única i exclusivament l’ésser humà, l’únic lloc on poden completar el seu cicle vital.\nLes femelles (de 300-450 micres) i els mascles (150-250 micres) copulen en xicotets caus a la superfície de la pell i, després d’aquesta etapa, els mascles moren i les femelles excaven la capa més externa de la pell (l’estrat corni) per crear túnels d’uns 1-10 mm de longitud.\nÉs a aquests diminuts solcs on les femelles depositen els ous (30-50) durant 4-6 setmanes, fins que moren una vegada finalitzada la posta.\nEls ous eclosionen en tan sols 3-4 dies en forma de larves, passen per la fase de nimfa i arriben a la fase adulta en 12-15 dies.\nEn general, a una infecció típica solen haver-hi al voltant de 10-15 femelles excavadores.\nEl llaurador de la sarna té preferència per zones amb plecs com els espais entre els dits, els canells, els colzes, les aixelles, la zona al voltant del melic, les natges… En si, la picor i les erupcions de la pell no són provocades pels danys directes que provoquen els diminuts àcars, sinó per la reacció inflamatòria que desencadena la presència de femtes i les proteïnes d’aquest aràcnid a l’interior dels túnels.\nPer aquesta raó, les persones que s’infecten per primera vegada poden tardar entre 5 i 15 dies a manifestar la característica picor (algunes poden tardar a sentir-ho fins a un mes), ja que és el temps que necessita la resposta immunitària.\nNo obstant això, les persones que ja han passat la infecció anteriorment pateixen els símptomes tan sols 1-4 dies després del contagi, per ser una reacció inflamatòria molt més precoç.\nAfortunadament, els tractaments farmacològics, si s’apliquen de manera correcta (a totes les persones infectades i que convisquen juntes) i durant prou de temps, són molt efectius contra els citats paràsits.\nEntre ells destaquen la permetrina al 5% aplicat a la pell, la ivermectina oral i la loció de benzoat de benzil al 10-25%.\nAquells teixits que no puguen netejar-se poden guardar-se en bosses de plàstic hermèticament tancades durant un mínim de quatre dies per assegurar la destrucció dels àcars.\nEsther Samper és Doctora en Medicina Regenerativa i comunicadora.\nAquest article ha estat publicat a la secció «Medtròpolis» a la Revista Mètode.\nPots llegir més articles de la secció ací.", "response": "La pandèmia de la covid-19 empitjora la incidència de sarna a l'estat espanyol, on s'ha detectat un gran augment.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1366", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El director i actor teatral i professor d’art dramàtic Hermann Bonnín ha mort als 84 anys segons ha confirmat la seva filla, l'actriu Nausicaa Bonnín a través del seu compte de Twitter.\n\"Avui, l'Hermann ha fet un mutis tan elegant i discret com ha sigut la seva vida... sense fer soroll...\n'Escolteu aquest silenci' deia el seu estimat Joan Brossa...\", ha assenyalat.\nEn la seva llarga trajectòria, Bonnín va rebre el premi ADB a la millor trajectòria artística (1981), el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de teatre (2003) i el Premi Nacional de Cultura del CoNCA (2013).\nDes del 2011 és membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el 2019 va ser nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.\nGraduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, ha estat director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid (1968-70), de l’Institut del Teatre (1971-80), del Centre Dramàtic de la Generalitat (1982-88), i des del 1998, de l’Espai Escènic Joan Brossa, del qual també va ser cofundador, que el 2010 es va refundar com La Seca-Espai Brossa, Fabrica de Creació de l’Ajuntament de Barcelona.\nMembre del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d’Espanya (1985-97), ha estat president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (1997-2005).\nCom a director escènic ha estat al capdavant de muntatges com La gavina, de Čekhov, amb traducció de Joan Oliver; L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, obra d’homenatge a l’avantguarda escènica, amb textos de J.V. Foix (1979); El guant negre (1981), d’August Strindberg; La pregunta perduda (1985), de Joan Brossa; Savannah Bay (1986), de Marguerite Duras; És així si us ho sembla (1987), de Luigi Pirandello; La gran il·lusió (1988), d’Eduardo De Filippo; Para Federico un son (1999), sobre textos de Federico García Lorca, amb el qual va guanyar el premi Sebastià Gasch del FAD a la millor direcció; La mà de mico (2000), de Salvador Vilaregut, premi Butaca a la millor direcció escènica; La confessió (2001) i Mots de ritual (2003), de Josep Palau i Fabre; El far del maleït (2001), de Paul Autier, Paul Cloquemin i Rachilde, en versió de Sabine Dufrenoy; El fabricant de monstres (2003), de Max Maurey, Paul Coste i Charles Moitrier; La intrusa (2005), de Maurice Maeterlinck; Nausica (2005), de Joan Maragall; Don Juan, príncipe de las tinieblas (2008), de Palau i Fabre, al Teatro Español de Madrid; Retorn a Andratx (2010), de Baltasar Porcel; El comte Arnau (2011), de Joan Maragall, i La meva Ismènia (2013), d’Eugène Labiche, entre d’altres.\nHa participat també com a actor en nombroses obres teatrals (El banquet, Qui té por de Virgínia Woolf? o Electra), de cinema (La senyora, de Jordi Cadena, on va debutar al cinema el 1987; Un negre amb un saxo, 1988, Rateta, rateta, 1989 i Monturiol, el senyor del mar, 1993, de Francesc Bellmunt; És quan dormo que hi veig clar, 1988, de Jordi Cadena; Entreacte, 1988, de Manel Cussó-Ferrer; El llarg hivern, 1991, de Jaume Camino; La ciudad de los prodigios, 1999, de Mario Camus; Volverás, 2003, d’Antoni Chavarrías; I figli strappati, 2005, de Massimo Spano) i també de televisió (La febre d’or, 1993, de Gonçal Herralde).\nJuntament amb Sergi Casamitjana va dirigir Andrea (1995), que també va protagonitzar.\nHa estat coguionista de films com Els papers d’Aspern, d’Henry James, dirigit per Jordi Cadena (1991), i com a historiador és autor d'Adrià Gual i l’escola catalana d’art dramàtic.\nVa rebre el Premi Nacional de cinematografia i vídeo pel curtmetratge Refugiats i fugitius (1994).\nVa rebre, també, el premi ADB a la millor trajectòria artística (1981), el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de teatre (2003) i el Premi Nacional de Cultura del CoNCA (2013).\nDes del 2011 és membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el 2019 va ser nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.", "response": "Mor als 84 anys Hermann Bonnín, director, actor teatral i professor d'art dramàtic amb una llarga trajectòria professional.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_744", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "‘Descobrir i sancionar les conductes irregulars i delictives comeses dins el partit’.\nÉs un dels objectius del Codi de Conducta que el Consell Nacional d’ERC va aprovar divendres i que desgrana en una vintena de pàgines el Codi Ètic, el document que fins ara reglava internament els republicans.\nEl Codi de Conducta, al qual ha tingut accés l’ACN, concreta normes i llista exemples sobre conflictes d’interessos, regals, transparència o finançament, que poden derivar en sancions, segons els estatuts d’Esquerra.\nJa en vigor i de caràcter vinculant, el document també preveu l’elecció els pròxims dies del Responsable de compliment, una figura independent dels òrgans de govern del partit que vetllarà perquè s’apliquin els valors del codi ètic.\nDes de militants fins a càrrecs orgànics i públics hi estan subjectes i poden fer-li arribar a través del Canal Ètic denúncies, queixes o preguntes de forma confidencial.\nQue ERC és un partit ‘net’ és una de les idees que més han repetit els dirigents republicans en discursos, articles i mítings els darrers mesos.\nAra, els republicans posen per escrit un Codi de Conducta, una norma d’autoregulació interna amb caràcter vinculant.\nTé per objectius fomentar una gestió pública transparent i eficient, descobrir i sancionar les conductes irregulars i delictives comeses dins el partit i alhora establir un sistema per evitar-ne.\nPer això posaran en marxa els pròxims dies un Canal Ètic perquè tant internament com externament es puguin denunciar sospites d’irregularitats o d’activitat delictiva així com vulneracions de conducta interna –el Codi ho recull com un deure ‘obligatori’.\nAra bé, els republicans preveuen aplicar mesures disciplinàries contra qui faci acusacions falses.\nGaranteixen també tracte confidencial a qui denunciï o consulti amb el Responsable de Conducta, la figura que recollirà les queixes, els dubtes i les sospites; que vetllarà pel compliment i assessorarà el dia a dia, i que pot proposar l’inici d’investigacions internes, formular denúncies o plantejar modificacions dels sistemes de control de l’ètica i la legalitat en el partit.\nLluita contra la corrupció\n‘Cap resultat electoral, avantatge polític o estratègia pot justificar pràctiques corruptes’, afirma el document.\nI per això: ‘les conductes de corrupció constitueixen sempre una infracció disciplinària molt greu amb independència de la seva transcendència penal i poden donar lloc a la suspensió automàtica de la condició de militant o simpatitzant’.\nÉs un dels blocs que preveu el Codi de Conducta, que també exigeix ‘evitar’ qualsevol situació que impliqui un conflicte d’interessos.\nTambé es llista, a tall exemplificatiu, quins regals són inacceptables: diners en efectiu o equivalents com ara xecs, targetes de regal, certificats i qualsevol títol amb valor econòmic; articles de luxe o d’alt valor o entrades d’alt preu per assistir a esdeveniments exclusius o sobrevinguts com inauguracions de museu, esdeveniments esportius o produccions artístiques exclusives, sempre que l’assistència no sigui inherent al càrrec.\nBloc a part per al finançament: els republicans deixen clar que ‘les estratègies electorals, la recerca de major suport ciutadà i representació política mai no poden servir d’excusa per a l’obtenció irregular de fons i ingressos pel partit’.\nTambé es fa referència al tracte als mitjans de comunicació i a la relació amb l’Administració: el Codi de Conducta no accepta cap ‘ús partidista’ de les institucions públiques i prohibeix ‘apropiar-se o malversar els béns públics, ja sigui a través de la seva sostracció, ús indegut o destrucció, així com sol·licitar el cobrament de dietes indegudes, el rescabalament de despeses fictícies, o perjudicar de qualsevol forma l’erari públic de manera indeguda, improcedent o contrària a la llei’.\nLes sancions\nEl nou Codi de Conducta no especifica sancions per si sol, sinó que remet a la penalització que ja preveuen els estatuts republicans.\nEl document només estipula que vulnerar el Codi es pot traduir en una infracció disciplinària.", "response": "ERC disposa d'un Codi de Conducta intern que desgrana diverses pàgines del Codi Ètic i concreta normes i conductes sancionables.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1865", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "PublicatalDOGC1: Subvencions estructurals als mitjans de comunicació\nCreate column charts\nEntre elles hi ha les subvencions estructurals a l'edició de mitjans de comunicació privats en català o aranès en format digital i paper, emissores de ràdio i cadenes de televisió.\nEls diaris de paper són els majors beneficiaris d'aquest tipus d'ajuda.\nCom estableixen les bases reguladores d'aquesta línia de subvencions en la seva exposició de motius, el seu fonament és que els sector privat de la comunicació \"contribueix dia a dia a la construcció de l'espai català de comunicació\".\n\"Aquest sector s'ha d'enfrontar, tanmateix, a una situació de desavantatge competitiu respecte a d'altres mitjans fets en altres idiomes amb moltes més expectatives de mercat\", subratllen.\nPerò, de què depèn la quantia exacta d'aquestes ajudes?\nCriteris per a determinar els imports\nEls criteris que han de determinar la quantia concreta de les subvencions a les quals que té dret cada mitjà s'estableixen semestralment en una Ordre del departament de la Presidència.\nEn el cas dels diaris de paper, si el seu abast és nacional, les bases reguladores de 2015 establien un import de 300 euros per número i 0,043 euros per exemplar difós.\nA més, per als diaris amb edicions territorials, s'atorgava una subvenció complementària de 100 euros per número per al conjunt de les edicions.\nAquests criteris es mantenen si l'abast de la publicació és local però amb variacions de quantia: 175,00 euros per número, 0,043 euros per exemplar difós i complement de 50 euros per a entre dues i tres edicions territorials.\nL'import total no pot superar el 30% de les despeses subvencionables.\nPel que fa a diaris digitals, cada mitjà rep una quantia fixa de 1.500 euros.\nA partir d'aquí, es paguen 3.000 euros per redactor/locutor i ENG, 2.000 euros per ajudant de redacció i 2.500 euros per altres professionals (corrector, lingüista, documentalista i/o dissenyador gràfic) amb un límit de 7 treballadors.\nAmb un límit de 2, es concedeixen 2.500 euros per cap de sistemes, realitzador, productor o guionista, i 2.000 euros per tècnic informàtic, tècnic de so, tècnic d’emissions, ajudant de producció, ajudant de realitzador o muntador.\nAmb límit d'una persona, 2.000 euros per agent comercial o promotor.\nTambé es paguen 0,12 euros multiplicats pel nombre mitjà mensual d’usuaris únics certificats per entitats certificadores externes amb dades públiques i auditades.\nLa subvenció a la difusió i el suport a la producció pròpia no pot superar en cap cas el 75% de les despeses acreditades, imputables al mitjà objecte de l’ajut.\nDe manera similar, les subvencions a les emissores de ràdio es calculen en base a la seva audiència i treballadors, però també segons hores d'emissió.\nAixí, a les emissores amb una audiència potencial de fins a 100.000 oients els correspondrà una quantitat de 6.000 euros, 4.000 per a les que puguin tenir entre 100.001 i 200.000 oients i 2.000 en el cas d'entre 200.001 i 600.000 oients.\n11 euros per hora d'emissió de programes de producció pròpia, per a les emissores que han fet públiques les seves dades d’audiència.\nPel que fa als treballadors, 2.500 euros per redactor locutor, 1.500 per ajudant de redacció o locutor (límit de 3), 2.000 euros per tècnic d’emissions (límit d'1) i 1.500 euros per agent comercial (límit d'1).\nEs multiplicarà per 0,05 euros el nombre d'audiència acumulada dels últims 30 dies.\nL'import de la subvenció per suport a la producció pròpia i difusió no pot superar en cap cas el 30% de les despeses acreditades, imputables al mitjà objecte de l’ajut.\nFinalment, les cadenes de televisió poden rebre 7.000 euros si tenen una audiència potencial inferior als 100.000, 5.000 si l'audiència pot situar-se entre 100.001 i 200.000 espectadors, 3.000 en el cas d’entre 200.001 i 500.000, i 1.000 si l'audiència supera els 500.000 espectadors.\nEn el supòsit d’emissores de televisió d’àmbit nacional no s’estableix cap quantitat fixa.\nTambé es concedeixen 28 euros per hora d'emissió de programes de producció pròpia i 500 euros per treballador de les categories de redactor, realitzador, operador de càmera i agent comercial.\nEl màxim és de 5 treballadors i l'import de la subvenció no pot superar el 30% de les despeses acreditades.", "response": "Les subvencions estructurals als mitjans de comunicació en català, tant per a diaris en paper o digitals, ràdio i televisió.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1367", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "El 3 de novembre, els nord-americans elegiran un ticket, una candidatura de president i vicepresident.\nAquest cop, l'atenció s'ha posat molt més sobre els segons del que és habitual, ja que Donald Trump té 74 anys i Joe Biden 77.\nMike Pence, el segon republicà, o Kamala Harris, la companya de viatge de Biden, tindrien molt a dir.\nQuè passaria si el nou president mor en l'exercici del seu càrrec o ha de dimitir?\nQuan es parla de la figura del vicepresident, als Estats Units se sol explicar el que va dir un d'ells, Thomas Marshall, a inicis del segle XX: \"En una família hi havia dos nois que van marxar a construir la seva vida.\nUn es va fer a la mar i l'altre va arribar a la vicepresidència.\nI no se'n va tornar a saber res de cap d'ells\".\nEn diverses ocasions, el vicepresident ha acccedit a la presidència, sigui per l'assassinat del president (Abraham Lincoln el 1865, James Garfield el 1881, William McKinley el 1901 i John Kennedy el 1960) o per la seva mort natural, o bé per l'únic cas en què un president ha dimitit, Richard Nixon, el 1974.\nEn algun cas, el vicepresident ha exercit més poder del previst, com va ser el cas de Dick Cheney amb George W. Bush.\nLa Constitució estableix que en cas de mort, incapacitat o dimissió del president, el vicepresident ocupa el seu lloc.\nAixò és el que succeiria si Trump o Biden surten d'escena.\neleccions EUA 2020: anàlisi\nSón aquestes les pitjors eleccions de la història dels Estats Units?\nDos candidats septuagenaris competeixen pel poder enmig d'una de les pitjors crisis que ha viscut el país, però els EUA han viscut moments més dramàtics\nMike Pence és un polític de 61 anys.\nVa establir la seva base de poder a Indiana, com a governador, un estat que és una terra fèrtil per dirigents conservadors.\nPossiblement sigui dels estats més republicans del país.\nDins del seu partit, Pence està situat en l'ala més dretana i vinculada als sectors evangèlics fonamentalistes.\nVa ser col·locat al costat de Trump per una maquinària republicana que desconfiava del magnat de Nova York.\nPence seria una garantia d'ortodòxia i estaria allí pel cas que passés \"alguna cosa\".\nA la dreta de Trump i mut i a la gàbia\nCom quasi tots els vicepresidents, Pence ha estat mut i a la gàbia, fent esforços per mostrar-se el més lleial possible a Trump.\nMai ha escenificat discrepàncies i espera el seu moment.\nPerquè aquesta és una altra: sempre ha somiat en la presidència.\nTambé és un polític de format molt clàssic, poc previsible.\nSi Trump fos reelegit però no acabés el seu mandat, Pence garantiria la seva línia ultraconservadora del govern, això sí, sense els estirabots del seu patró\nSi Trump fos reelegit però no acabés els eu mandat, per defunció o per un impeachment, Pence garantiria la línia ultraconservadora del govern.\nAixò sí, sense els estirabots del seu patró, de qui es pot dir que està encara més a la dreta.\nNi que només sigui que Trump, més que a la dreta, està amb Trump.\nEl nou Partit Demòcrata\nSi Biden és elegit, moltes mirades seguiran amb interès tots els moviments polítics de Kamala Harris, senadora de Califòrnia de 56 anys que acaba de fer.\nFilla de jamaïcà i d'índia tamil, Harris expressa les forces hegemòniques del nou Partit Demòcrata: dones, minories ètniques i una mirada cap a l'esquerra.\nTot i que tampoc massa en el seu cas.\nHarris representa forces que ara són hegemòniques en el seu partit: minories, dones i activistes que miren a l'esquerra, en el seu cas sense excessos\nEn cas de guanyar, el repte per Harris és consolidar la seva posició i fer-se una imatge presidencial.\nLes eleccions del 2024 seran la seva hora i haurà de demostrar que una dona de color, californiana i d'idees avançades pot reunir una majoria del país entorn seu.\nTampoc li faltaran adversaris interns que batallaran pel ceptre presidencial.\nTot això a no ser que un Biden encara actiu sorprengués tothom i anunciés als seus 81 anys que vol anar a la reelecció.", "response": "Les eleccions dels Estats Units, enmig d'una de les pitjors crisis viscudes i amb dos candidats septuagenaris com a protagonistes.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1648", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Les formacions independentistes han arribat finalment a un acord per votar aquest dijous al Parlament una moció impulsada per la CUP que ratifica l'objectiu de culminar el procés implementant la independència.\nMalgrat que JxCat i ERC havien anunciat que intentarien retirar la referència inicial a la resolució de ruptura del 9-N del 2015, però finalment no només es manté aquest element, sinó que es reforça fent referència als resultats de l'1-O i de les eleccions del 21-D.\nLa CUP es va negar a oblidar la resolució del 9-N, anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC), i, després de \"dures negociacions\", ha aconseguit que les altres formacions acceptin ratificar-ne els objectius, els quals passen per l'inici del procés per proclamar la República catalana i per implementar les lleis socials aprovades pel Parlament i vetades per l'Estat.\nEls tres grups han registrat aquesta tarda el text de la moció transaccionada, que es votarà dijous a la tarda.\nEn el redactat definitiu, s'hi manté el compromís de respondre als embats judicials de l'Estat ratificant la \"ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per a assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya\" i reiterant \"els objectius polítics\" que conté la resolució del 9-N, els quals considera ara \"legitimats pels resultats del referèndum de l'1-O i de les eleccions del 21-D\".\nPer vies democràtiques i pacífiques\nUn dels afegits al redactat original és un paràgraf que recorda el suport al dret a decidir i l'autodeterminació expressats pel Parlament \"i en conseqüència, com a dipositari de la sobirania de poble de Catalunya i amb fidelitat a la seva voluntat, reitera el seu compromís a assolir els objectius polítics anteriorment expressats per vies democràtiques i no violentes\".\nLa moció també instava inicialment el Govern a fer efectiu els articles tombats de deu lleis, entre les quals les d'emergència habitacional, igualtat, canvi climàtic, universalització de l'assistència sanitària o de l'Agència de Ciberseguretat, als quals ara hi suma quatre lleis més, incloent la del llibre sisè del codi civil català, la de l'impost als actius no productius o la de modificació de la presidència de la Generalitat.\nPlans per restablir les lleis vetades\nFinalment, el text manté el mandat a l'executiu perquè presenti en tres mesos el pla d'execució de les mesures per fer efectiu el contingut d'aquestes lleis, però allarga de tres a sis mesos el termini perquè presenti projectes de llei per recuperar \"els drets i llibertats que afecten de forma directa a la millora de la qualitat de vida de les persones\" frenats per vetos del TC a normes catalanes.\nLa votació i aprovació d'aquesta moció previsiblement tensionarà el ple, ja que pretén ratificar una resolució anul·lada que crida a la desobediència directa al TC.\nCiutadans, PSC i PP, de fet, ja van fer peticions de reconsideració de la tramitació del text, ja que entenien que vulnerava els límits del Parlament, cosa que podria obrir un nou capítol de xoc de la mesa de la cambra amb l'alt tribunal, com ja va ocórrer amb Carme Forcadell la legislatura passada.\nPer altra banda, el Parlament aprovarà també una moció del PSC que instarà el president de la Generalitat, Quim Torra, a crear \"un espai de diàleg\" amb tots els grups parlamentaris per buscar acords en els grans temes que afecten Catalunya.\nEl PSC ha arribat a un acord amb JxCat, ERC i els comuns perquè la seva moció tiri endavant, i a aquest espai de diàleg estaran convocats tots els líders dels grups i subgrups del Parlament, segons el text de la iniciativa.\nLa moció també instarà el Govern a \"obrir una etapa de diàleg amb el govern d'Espanya per arribar a pactes i acords que donin sortida a les necessitats polítiques, econòmiques i socials de la població de Catalunya\".", "response": "Acord entre els partits independentistes per a votar una moció per a arribar fins al final del procés d'independència.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2503", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "La magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela ha deixat en llibertat amb mesures cautelars l'exsecretari general d'Interior i número 2 del conseller destituït Joaquim Forn, Cèsar Puig.\nHa declarat durant una hora davant de Lamela, que l'ha citat com a investigat per dos delictes de sedició pels fets a la conselleria d'Economia del 20 de setembre i pel referèndum de l'1-O.\nPuig ha declarat després de l'exdirector de la policia, Pere Soler, que també ha sortit en llibertat de l'Audiència.\nLa fiscalia havia sol·licitat per a ell la mateixa fiança de 100.000 euros però la magistrada ho ha rebaixat les mesures cautelars: retirada de passaport, compareixences quinzenals al jutjat i prohibició de sortir de l'Estat sense el preceptiu permís.\nTant Soler com Puig estan investigats dins la mateixa causa que l'excap dels Mossos, el major Trapero, i la intendent del cos Teresa Laplana.\n((Aquesta actualització inclou fonts properes a Puig i la interlocutòria de Lamela))\nSegons fonts presents a l'interrogatori, els dos excàrrecs d'Interior han al·legat que ells no dirigien operatius policials.\nDurant la declaració, Puig –assistit pel lletrat Jaume Alonso-Cuevillas- ha insistit en que la seva tasca com a secretari general va recaure, especialment, en qüestions pressupostàries i tècniques sense relació amb l'organització dels operatius.\nAixí, Puig només assistia a les reunions quan afectaven temes pressupostaris, com hores extraordinàries dels agents.\nAlgunes fonts han explicat a l'ACN que les incriminacions es basen en \"suposicions\".\nDe fet, han explicat que en alguns correus de Trapero, Puig estava en còpia per si l'afectaven els temes pressupostaris.\nPuig no va detectar cap il·legalitat ni en aquests correus ni en cap reunió, han explicat aquestes fonts.\nL'exsecretari general d'Interior també ha explicat les seves funcions i atribucions i ha recordat que ell no formava part de la cadena de comandament policial.\nLa Fiscalia, però, considera que ambdós van ser contribuir a \"facilitar\" que el referèndum es celebrés.\nDurant la declaració de Soler, les mateixes fonts asseguren que el ministeri públic ha remarcat que Soler era un comandament important del cos i un responsable polític i que era \"pública\" la seva \"inclinació\" en favor del referèndum.\nA més, considera que l'exdirector dels Mossos va \"fer veure\" que es actuaven per evitar el referèndum per \"eludir imputacions penals als Mossos\".\nBasant-se en la gravetat de les acusacions i en el fet que considera que hi ha risc de fugida i de reiteració delictiva, la Fiscalia ha demanat a Lamela que fixés una fiança de 100.000 euros per a cadascun dels investigats (el doble que per a Trapero, que va demanar que fos de 50.000 euros).\nTanmateix, Lamela ha rebaixat la mesura cautelar sol·licitada pel ministeri públic.\nHa dictat la retirada del passaport per a tots dos, compareixences periòdiques al jutjat més proper, un telèfon per tenir-los localitzats i la prohibició de sortir de l'Estat sense autorització judicial.\nLamela ha recordat que tots dos s'han presentat als requeriments judicials tot i saber els greus delictes imputats i les mesures cautelars contra altres investigats.\nA més, considera que el fet que altres investigats hagin fugit del país, com Puigdemont o Anna Gabriel, no implica que ells ho hagin de fer.\nTambé al·lega que ja no tenen càrrecs públics, que la investigació està molt avançada i per tant no poden dificultar-la, i que tenen arrelament social, familiar i laboral a Catalunya.\nEn una llarga interlocutòria de 26 pàgines, Lamela repassa molts dels indicis de la causa contra el Govern destituït i la cúpula d'Interior com el document 'EnfoCATs', comunicacions interceptades als Mossos i altres.\nAixí, conclou que la direcció política dels Mossos pretenia simular que s'havien intentat parar les votacions de l'1-O, però en realitat, segons Lamela, la policia catalana hauria col·laborat perquè es poguessin fer i fins i tot hauria \"obstaculitzat\" la feina de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, no hauria evitat algunes agressions de votants a policies i s'hauria enfrontat i increpat als antiavalots espanyols.\nLa magistrada també assegura que el pla proposat per Trapero a policia espanyola i Guàrdia Civil per aturar el referèndum va ser esmenat pels cossos policials espanyols i el comandament únic, Diego Pérez de los Cobos, però Trapero no el va canviar.\nA més, la policia catalana hauria anunciat els seus criteris d'actuació per avançat amb la intenció de prevenir els votants, als quals també va avisar dels moviments policials espanyols, diu la jutgessa.\nTampoc haurien fet res per evitar l'ocupació dels col·legis electorals dos dies abans de les votacions.\nSobre el dia del referèndum, diu que les ordres eren \"genèriques i ambigües\", donant molt marge d'actuació al criteri de cada patrulla.\nA més, el sistema de comunicacions va \"alentir-les\", perquè estaven molt centralitzades.\nTambé es van \"infrautilitzar\" les unitats d'ordre públic, la Brimo i l'ARRO.\nLamela també recorda tuits i declaracions públiques de Soler a favor del referèndum quan ja era director general dels Mossos.", "response": "En llibertat amb mesures cautelars Cèsar Puig i Pere Soler en relació al 20 de setembre i l'1-O.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_553", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Cinc homes i dues dones a les presidències dels grups parlamentaris.\nI quatre dones i tres homes als càrrecs de portaveus.\nEn general, aquesta legislatura hi ha hagut una renovació.\nAlbert Batet (JxCat), Jéssica Albiach (CatECP) i Carlos Carrizosa (Cs) són els únics que repeteixen com a presidents dels respectius grups, tot i que en el cas de JxCat és una situació provisional, i podria canviar tenint en compte que la negociació per a formar govern continua oberta.\nTots els portaveus són nous en el càrrec, tot i que coneixen bé el parlament perquè ja han estat diputats, tret el de Vox, partit que hi té representació per primera vegada.\nERC, Junts i la CUP topen amb el paper del Consell per la República en la negociació\nAquesta legislatura és la més paritària de la història, amb una mesa que, per primera vegada, té la presidència i les dues vice-presidències ocupades per dones.\nQuant als grups parlamentaris, hi ha majoria de dones als càrrecs de portaveus, i els homes són majoria a les presidències dels grups.\nHi ha vuit partits que tenen representació a la cambra catalana i tots tenen grup parlamentari tret del PP, que amb tres diputats és al grup mixt.\nLa CUP torna a tenir grup parlamentari propi després d’una legislatura amb només quatre diputats.\nEl partit més votat el 14 de febrer, el PSC, ha situat Alícia Romero com a portaveu del grup parlamentari i Raúl Moreno com a portaveu adjunt.\nLa portaveu dels socialistes en la legislatura anterior, Eva Granados, és ara vice-presidenta segona de la mesa; i qui n’era portaveu adjunt, Ferran Pedret, també és ara a la mesa com a secretari primer.\nEls trenta-tres diputats del PSC, setze més que la legislatura anterior, seran liderats per Salvador Illa, que és president del grup en substitució de Miquel Iceta.\nFins ara, Romero ha exercit de portaveu dels temes econòmics i és diputada des del 2012.\nEl diputat d’ERC i president del consell nacional del partit, Josep Maria Jové, serà el president del grup d’ERC al parlament i la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, serà la nova portaveu del grup.\nJové, investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’1-O, substituirà en el càrrec Sergi Sabrià, fins ara president dels republicans a la cambra.\nTant Jové com Vilalta formen part de l’equip negociador d’ERC per a pactar la investidura de Pere Aragonès amb JxCat i la CUP.\nJxCat manté Albert Batet com a president del grup i Gemma Geis com a portaveu de manera provisional.\nAmb les negociacions obertes per a formar govern, els de Junts no descarten que Batet s’hi pugui acabar incorporant i, per tant, deixaria la presidència del grup parlamentari.\nAixí doncs, fons pròxims apunten que fins que no es tanqui la negociació del govern, els rols de president i portaveu no seran definitius.\nDolors Sabater serà la presidenta del grup parlamentari de la CUP-Un nou cicle per guanyar, que amb nou diputats és el cinquè grup en nombre de vots de la cambra.\nEulàlia Reguant en serà la portaveu.\nReguant va ocupar el número 3 de la llista per Barcelona a les eleccions del 14-F i ja va ser diputada del parlament del 2015 al 2017.\nVox ha designat el president de la formació a la província de Barcelona, Juan Garriga, com a portaveu a la cambra catalana.\nA les eleccions del 14 de febrer anava de número tres a la circumscripció de Barcelona i és cosí d’Ignacio Garriga, que encapçalava la candidatura i serà el president del grup parlamentari.\nEl portaveu adjunt de Vox al parlament serà el diputat Manuel Acosta.\nMalgrat aquests nomenaments, fonts de Vox han indicat a l’ACN que previsiblement el pes comunicatiu i el protagonisme del grup parlamentari recaurà en Ignacio Garriga.\nEl grup parlamentari d’En Comú Podem ha designat portaveu el diputat David Cid.\nEn la legislatura passada, aquest càrrec requeia en Susanna Segovia, que ara passarà a ser portaveu adjunta.\nTambé assumirà aquest càrrec el diputat Lucas Ferro.\nFins ara, la portaveu adjunta de CatECP havia estat Marta Ribas, que no va repetir a la candidatura dels comuns per al 14-F després d’haver estat parlamentària durant vuit anys.\nEl grup parlamentari continuarà presidit per Jéssica Albiach amb el mateix nombre de diputats: vuit.\nCarlos Carrizosa es manté de president del grup parlamentari de Cs, que ha passat de trenta-sis diputats a sis.\nNacho Martín Blanco serà el nou portaveu de la formació, ocupant el càrrec que abans de la campanya electoral havia exercit Lorena Roldán, qui va deixar el partit a final de desembre.\nFins ara, Martín Blanco era portaveu adjunt al parlament, paper que a partir d’ara desenvoluparà Marina Bravo, que és també secretària general de Cs en l’àmbit estatal.\nEl PP serà aquesta legislatura al grup mixt perquè només té tres diputats: Alejandro Fernández, Eva Parera i Lorena Roldán.\nEl líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, exercirà de president-portaveu.", "response": "Aquesta legislatura hi ha una renovació de les persones que representaran els partits, tots els portaveus són nous als càrrecs.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_8", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "L’Hospital Clínic de Barcelona ha portat per primera vegada al món la visió 3D a la cirurgia endoscòpica, aquella que utilitza els orificis naturals del cos. La tecnologia 3D s’ha aplicat en cirurgies d’hiperplàsia benigna de pròstata, amb vint-i-tres casos d’èxit de moment.\n‘En endoscòpia, ens estàvem quedant parats amb un visió 2D, que és com treballar amb un ull tapat’, destaca el cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic, el doctor Antonio Alcaraz.\nLa tecnologia 3D s’utilitza en la cirurgia laparoscòpica -que té una visió de la cavitat abdominal a través de petites incisions- i en la robòtica, però encara no s’havia provat en endoscòpies.\nAquesta tècnica consisteix en l’exploració a través de les cavitats internes; per exemple, en Urologia, els cirurgians entren per la uretra o els digestòlegs aprofiten l’obertura de la boca per arribar a l’estómac.\nAquestes exploracions han estat fins ara en 2D i, per primera vegada, el Clínic ha entrat a través d’una cavitat veient-hi en tres dimensions.\nPer portar la tecnologia 3D en aquest camp fins ara inexplorat, el Clínic va escollir la cirurgia d’hiperplàsia benigna de pròstata.\nEs tracta de l’operació més habitual de la pròstata.\nUn de cada deu homes passaran per aquest procés quirúrgic.\nDesprés de 23 operacions exitoses per engrandiment benigne de la pròstata, el Clínic aplicarà de forma sistemàtica la tecnologia 3D en aquestes intervencions, segons han explicat avui en conferència de premsa els seus impulsors.\nLa nova tècnica es presentarà per primera vegada davant la comunitat mèdica al Congrés Europeu d’Urologia que se celebrarà el març a Holanda.\nEn una operació aprofitant la cavitat natural, els cirurgians insereixen l’endoscopi en el cos d’una persona, en aquest cas s’introdueix pel penis.\nLa majoria dels endoscopis són tubs prims amb una potent font de llum i una càmera miniatura a l’extrem.\nUn endoscopi té un canal a través del qual el metge insereix eines per recol·lectar teixit o proporcionar tractament.\nPer explicar l’operació per engrandiment benigna, el doctor Alcaraz compara la pròstata amb una mandarina o una taronja: ‘Seria com buidar-ne la polpa i deixar la pell perquè l’orina surti millor.\nSi podem veure aquesta esfera en tres dimensions és un pas endavant’.\nEl desenvolupament per aplicar la tecnologia 3D a les endoscòpies, de patent xinesa, consisteix en un sistema informàtic que duplica la imatge en temps real i la separa amb uns graus d’angulació perquè el cervell interpreti profunditat.\nLa nova tècnica aporta una major precisió en el procés quirúrgic mitjançant una endoscòpia que es pot visualitzar en tres dimensions i en la qual s’utilitza làser en gran part del procés.\nAquesta tècnica aporta més seguretat, menys complicacions, menys sagnat, menys temps d’hospitalització (un o dos dies) i una millor recuperació per al pacient.\nTambé afavoreix que la incontinència sigui pràcticament zero.\nEl doctor Javier Sánchez, del Servei d’Urologia, ha assenyalat que portar la tecnologia 3D a les endoscòpies és ‘un camp de possibilitats que ara s’obre’ i s’ha mostrat convençut que cirurgians d’altres especialitats voldran aplicar-la: ‘Quan els digestius puguin tenir a l’abast aquesta tecnologia, n’estic segur que voldran provar-la.\nPer a un cirurgia digestiu, poder veure un pòlip en tres dimensions significarà una major facilitat de diagnòstic i tractament i minimitzar el risc de sagnat o perforació’.\nA mesura que la glàndula prostàtica augmenta, obstrueix el flux d’orina a la uretra.\nAixò augmenta la funció de la bufeta per eliminar l’orina.\nAmb el temps, el problema s’agreuja i amb freqüència la bufeta no arriba a buidar tota l’orina.\nLa meitat dels homes tindran en algun moment de la seva vida una hiperplàsia benigna de pròstata, amb diferents nivells d’intensitat.\nEn les persones amb engrandiment de pròstata, la gravetat dels símptomes varia, però tendeixen a empitjorar gradualment amb el temps i per això en alguns casos cal intervenir quirúrgicament.\nQuan els pacients no s’operen, han de prendre medicació durant tota la vida.\nAlguns símptomes freqüents de la hiperplàsia prostàtica benigna són la necessitat d’orinar amb freqüència o urgència; dificultat per començar a orinar o flux d’orina dèbil o que s’atura i torna a començar.", "response": "L'Hospital Clínic de Barcelona utilitzarà la tecnologia 3D en endoscòpies i es presentarà al Congrés Europeu d’Urologia.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2449", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "Roses naturals, fetes de paper pinotxo, en origami o de roba han florit aquest dissabte a la plaça Llibertat de Reus, punt on es desenvolupa l'activitat 'Una rosa per la Llibertat'.\nDiverses entitats i col·lectius de la ciutat han organitzat la jornada i han animat a tothom a portar la seva rosa –símbol de la ciutat- per reivindicar la cultura com a vincle amb la ciutadania i element de cohesió social.\nDes de les nou i fins a les vuit de la tarda, l'espai, anomenat jardí participatiu, s'anirà omplint de flors mentre es desenvolupen tallers diversos.\nAquesta activitat forma part de la programació de la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017.\nCèsar Compte, de l'organització de l'activitat, ha explicat que aquesta és la primera vegada que diversos col·lectius s'uneixen per impulsar una acció participativa \"i contaminar aquesta acció a tota la gent de Reus\".\nEl missatge que llencen és clar: \"les entitats són ben vives, amb ganes de participar i demostrar que es pot treballar colze a colze per crear accions\".\nLa intenció amb 'Una rosa per la Llibertat' és que tots els reusencs participin \"coneguin la cultura i estimin la ciutat\".\nDe fet, aquesta estima pel municipi és un dels valors que volen demostrar havent escollit la rosa, emblema de la ciutat, com a protagonista de la jornada.\nCompte ha animat tothom a acostar-se a la plaça de la Llibertat: \"poden venir a crear la rosa, a comprar-la o a agafar-la del jardí\", ha suggerit.\nDues de les que han participat han estat l'Ona i l'Ariadna, de l'Àliga Petita, que han optat per asseure's una estona a una taula per crear una rosa feta de paper Pinotxo.\n\"Ens han ensenyat a fer la part de dalt de la rosa\", ha explicat l'Ona, mentre que l'Ariadna ha dit que \"és una mica difícil fer la part dels pètals\", trenant el paper, però un cop enganxat el pal que funciona com a tija \"ja és més fàcil\".\nLa Lluïsa Crusells, d'Origami Art&Teràpia, ha treballat perquè es pogués llegir el nom de la plaça amb unes roses fetes en origami, de diferents colors: \"qui es vulgui acostar a fer roses, camèlies i tot el que sàpiga fer, que ho faci i ho enganxarem aquí\", ha explicat quan només faltava una lletra feta en origami per completar el mot 'Llibertat'.\nLa jornada s'ha iniciat amb una classe de ioga a primera hora del matí i la plaça s'ha anat omplint d'activitat a poc a poc, amb un repunt a la una del migdia, quan s'ha celebrat un vermut solidari, els beneficis del qual es destinaran a la Fundació Bara.\nA la plaça hi ha diversos punts identificats com a jardins dedicats a àmbits diferents –gastronòmic, literari, escènic i artístic.\nDurant el dia s'han organitzat tallers amb les entitats de l'activitat i d'altres col·laboradores, com la coordinadora de Dansa de Reus, que ha fet tallers de clàssic, contemporani, hip hop i Ball de Valencians.\nDurant tot el matí, el CRAC ha fet ballar l'Àliga petita i a la tarda serà el torn del Cor Mestral i Safareig poètic, que faran tallers creatius.\nTotes les activitats són gratuïtes.\nParticipació\nLa proposta ha estat impulsada per VaporLAB, Safareig Poètic, Orquestra Camerata XXI, Jove Companyia de Dansa del Centre de Lectura, Cor Mestral i amb la col·laboració del CRAC, Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals i Origami Art&Teràpia i la participació de la Coordinadora de Dansa de Reus, 15 escoles de la ciutat, els sis Centres Cívics, Myosotis Arts Floral i l'Agrupament Escolta Misericòrdia.\nDurant els mesos d'abril i maig s'han visitat les escoles Maria Rosa Molas, Mowgli, Montsant, Arce, Teresa Miquel i Pàmies, General Prim, Presentació, Cèlia Artiga, Pompeu Fabra, CPEE Alba, Joan Rebull, Pi del Burgar, Rubió i Ors i Sant Josep per mostrar com es pot construir aquesta flor i convidar els alumnes a aportar el seu gra de sorra al final de l'acció que es durà a terme a les set de la tarda.", "response": "Reus du a terme l'activitat \"Una rosa per la Llibertat\", com a reivindicació de la cultura.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2464", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "ERC-MES-MDC-Avancem-AM ha oficialitzat, aquest dijous, la seva entrada a l'equip de govern de l'Ajuntament de Reus.\nUn govern municipal en minoria que suma, en total, onze regidors –set de CiU, dos d'Ara Reus, que s'hi van incorporar el passat 25 de gener, i dos més d'ERC–, i que haurà de continuar negociant amb els grups de l'oposició per arribar a acords.\nEl pacte determina que Noemí Llauradó assumirà la segona tinença d'alcaldia i l'Àrea de Salut, mentre que Montserrat Flores s'encarregarà de l'Àrea de Participació, Ciutadania i Transparència.\nEls tres grups que ara formen el govern han qualificat l'acord de positiu i han continuat deixant la porta oberta a possibles noves incorporacions.\nTot just un mes després de l'entrada al govern dels dos regidors d'Ara Reus, aquest dijous s'han incorporat a l'equip les dues regidores d'ERC-MES-MDC-Avancem-AM de l'Ajuntament de la capital del Baix Camp.\nSegons ha detallat l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, és un pacte que \"es basa en un model compartit de ciutat\" i que \"persegueix una millor qualitat de vida per a les persones\".\nEn aquest sentit, i després dels resultats de les eleccions municipals del 24 de maig, el batlle ha remarcat que \"la cultura del pacte esdevé més imprescindible que mai a la nostra ciutat\", ja que dóna estabilitat al govern, i ha celebrat que amb l'acord rubricat aquesta tarda s'aconsegueix una \"majoria reforçada\" –que no absoluta– que permet al consistori tenir \"una actitud molt més positiva\".\nPer la seva banda, la portaveu del grup municipal republicà, Noemí Llauradó, ha mostrat la seva satisfacció per l'acord al qual s'ha arribat amb CiU i Ara Reus.\n\"És un molt bon pacte de govern per a la ciutat i per a la coalició\", ha afirmat.\nLa nova regidora de l'Àrea de Salut ha destacat la seva voluntat de tirar endavant \"polítiques transformadores\" i d'apostar per \"la transparència i el bon govern\".\nPel que fa al procés sobiranista, Llauradó ha manifestat que aquests propers mesos cal, des del municipalisme, \"empènyer el procés d'independència\".\nAixí mateix, i tal com també ha fet Pellicer, ha estès la mà a la resta de formacions polítiques que conformen el ple municipal.\nFinalment, la regidora ha puntualitzat que \"en qüestions supramunicipals i ideològiques\" poden tenir punts de vista diferents als dels companys de consistori, cosa que cap dels grups veu com un problema.\nEl portaveu d'Ara Reus, Jordi Cervera, s'ha felicitat pel \"sentit de la responsabilitat\" dels republicans, alhora que ha qualificat l'acord de \"fita important\" i de \"garantia d'estabilitat\".\nLa portaveu de CiU, Montserrat Vilella, ha desitjat que \"aquest govern no sigui una il·lusió òptica, sinó que sigui el motor per poder dur endavant la ciutat\".\nSalut, ocupació i economia\nPel que fa als objectius del pacte, Pellicer n'ha detallat quatre: d'una banda, la contribució a una millor qualitat de vida dels reusencs; d'altra banda, el reforç de l'acció del govern municipal; també l'activació de l'acció municipal en aquells àmbits més urgents, com l'atenció a la salut i el benestar a les persones, l'ocupació, el rellançament econòmic i el rellançament de la imatge de la ciutat; i, finalment, l'aposta per la transparència, el diàleg i la participació com a mètode de treball en cadascuna de les accions de govern.\nReferent als compromisos que han acordat executar les tres formacions, hi ha una desena de punts.\nEntre ells, destaquen un pla urgent d'acció contra la pobresa, un pla de salut de la ciutat, un pla d'acció cultural, un pla d'infraestructures o l'activació de les polítiques d'ocupació.\nTots els grups han incidit especialment en la constitució d'una Comissió de Seguiment del pacte, que vetllarà pel seu bon funcionament, a més de comprometre's a establir un protocol de publicació i control de l'execució de les decisions preses per cadascun dels òrgans municipals, per tal de contribuir a la transparència de la gestió.", "response": "ERC-MES-MDC-Avancem-AM entra a l'equip de govern de l'Ajuntament de Reus, que compta amb onze regidors en total.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1058", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "La legislatura no estarà centrada, com ha passat els darrers anys, en el procés cap a la independència.\nLa qüestió nacional no s'ha resolt: fa tan sols una setmana més de 100.000 persones sortien al carrer per exigir al Govern fer passos ferms cap a la independència, i dimecres va tenir lloc la reunió de la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa.\nEl procés tindrà un pes, però hi haurà altre carpetes que caldrà abordar.\nEls organitzadors han xifrat l'assistència a la manifestació en 90.000 persones, una xifra gens menyspreable tenint en compte que el projecte d'ampliació de l'aeroport -eix central de la protesta- s'ha aturat.\nLes 300 entitats ecologistes i socials que han donat suport a la mobilització, però, no se'n refien, i han deixat clar Pedro Sánchez i Pere Aragonès que vetllaran perquè aquest macroprojecte no \"ressusciti\".\nLa data clau és el 30 de setembre i ara com ara res fa pensar que es pugui desbloquejar la inversió de 1.700 milions d'euros que vol fer Aena per ampliar el Prat.\nLa jornada ha començat de bon matí amb desenes de columnes de manifestants que han arribat des d'arreu del país per confluir a Barcelona.\nUna de les més importants, per raons evidents, ha estat la que ha sortit del Baix Llobregat i, concretament, del Prat.\nA la manifestació hi han participat diverses entitats d'arreu de Catalunya tot i que la reivindicació abraça els Països Catalans i altres territoris de l'Estat.\nDes de Zero Port i Xarxa per la Justícia Climàtica, passant per SOS Baix Llobregat, SOS Costa Brava, la Unió de Pagesos o l'Assemblea de Barris pel Decreixement, la crida ha estat clara: tot això va més enllà de salvar la Ricarda -ara ha transcendit que els seus propietaris es volen vendre la zona a Aena- i passa per un canvi de model econòmic que posi \"la vida\" de les persones i \"els límits\" del planeta al centre.\nLa mobilització ha tingut un to festiu però no ha faltat fermesa en el missatge de denúncia cap a un projecte d'inversió que afecta el \"model del país\" i que és \"pur negacionisme climàtic\".\nL'acció ha servit per posar al centre del debat un problema que la pandèmia de la Covid-19 va allunyar de l'agenda: l'emergència climàtica.\nNo han estat pocs els portaveus que, des de l'escenari, han insistit en el fet que \"el canvi climàtic és una realitat\" i projectes com l'ampliació del Prat, diuen, suposen anar \"en direcció contària\" a allò que demana el planeta i aprofundir en un model centrat en el turisme, que precaritza, i que és \"responsable de les desigualtats que viu Barcelona\".\n\"Cal aparcar l'especulació i posar al centre polítiques de recuperació econòmica que facin front a l'emergència climàtica.\nNo a l'ampliació; sí als 1.700 milions\nUna de les pancartes que s'ha vist a la manifestació deia \"Menys avions i més carbassons\", en defensa dels camps de conreu del Baix Llobregat responsables de subministrar aliments a l'àrea metropolitana.\nLa manifestació, però, no ha anat contra \"els avions\".\nHo ha explicat la filòsofa Marina Garcés, encarregada del discurs central: \"Volem avions per anar lluny a conèixer, per acompanyar persones estimades, per cooperar, perquè puguin arribar aquells que necessiten refugi.\nAquest és el futur i la riquesa que ens prometen els que volen ampliar l'aeroport?\".\nEl clam no ha estat, tampoc, en contra dels 1.700 milions, ara per ara bloquejats.\nAra bé, s'ha exigit que aquests diners no vagin a l'ampliació del Prat, sinó que serveixin per reforçar el servei de Rodalies i enfortir els sistema ferroviari en general, i també per comprar sol i protegir-lo.\n\"Ni un pam de terra a l'especulació urbanística\", han reclamat els portaveus.\nUna carpeta que tensa governs\nLa defensa de la vida, la lluita contra les desigualtats, la necessitat d'un canvi de rumb i la fi de l'especulació urbanística han estat els eixos centrals dels parlaments en una manifestació sense representants del Govern.\nNo hi ha hagut consellers d'ERC, malgrat que en algun moment va semblar que hi podrien ser, però sí representants del partit, així com membres dels comuns i de la CUP.\nHi ha hagut missatges als polítics: el més dur, el de Garcés, que els ha \"agraït\" no ser-hi.\n\"Ens feu vergonya; deixeu les lluites per qui se les cregui\", ha etzibat des de l'escenari davant dels milers de manifestants.\nÉs un fet, constatat aquestes últimes setmanes, que la carpeta del Prat tensa els governs, a Madrid, a Catalunya i a Barcelona.\nA la Moncloa, el PSOE impulsa l'ampliació del Prat mentre Podem i la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, visita la Ricarda amb l'alcaldessa de Barcelona per rebutjar frontalment el projecte.\nA Catalunya, Junts va pactar verbalment amb Foment l'ampliació i ERC manté un discurs erràtic sobre la inversió.\nEn tot cas, la carpeta ara com ara està aturada i sense perspectives de reactivar-se.\nSi això passa, ha quedat clar aquest diumenge a Barcelona, el carrer estarà mobilitzat.", "response": "Tres-centes entitats ecologistes i socials donen suport a la mobilització contra el projecte d'ampliació de l'aeroport de Barcelona.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_895", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "L’ACA i l’AMB han acordat posar en funcionament la depuradora del Prat de Llobregat per reutilitzar la seva aigua per a usos agrícoles, ambientals i també per abastir les llars de Barcelona i l’àrea metropolitana.\nAquesta instal·lació, construïda fa més de 10 anys i que actualment està pràcticament en desús, té capacitat per a tractar 300 milions de litres d’aigua al dia, un 25% de la que es consumeix entorn de la capital catalana i a un preu tres cops inferior a les dessaladores.\nLa depuradora podria entrar en funcionament en dos mesos per a injectar aigua als aqüífers del Llobregat i frenar la salinitat i, en cas que s’activi la fase d’excepcionalitat per sequera, situació a la qual es podria arribar a l’abril, començar a bombar aigua riu Llobregat amunt per ser potabilitzada a la planta de Sant Joan Despí en un termini de quatre o cinc mesos.\nPer a l’ACA, la posada en marxa de la depuradora del Prat és una eina més, en aquest cas ‘econòmica, de proximitat i de qualitat’, per lluitar contra futurs episodis de sequera.\nL’explotació de la depuradora tindrà un cost inicial de 2,5 milions d’euros que aportarà l’ACA amb la possibilitat d’incorporar 1 milió més en cas que s’hagués d’incrementar el volum d’aigua i un altre milió per actuacions de millora de les instal·lacions.\nDes que es va inaugurar l’any 2007, la depuradora del Prat funciona a l’1% de la seva capacitat tractant en mode de manteniment 60 milions de litres d’aigua al mes que aboca al mar quan en podria tractar 300 milions al dia.\nAmb l’acord entre l’ACA i l’AMB la infraestructura començarà a operar per tal que l’aigua regenerada sigui un recurs hídric més per garantir el subministrament en cas de necessitat.\nPer Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, la reutilització de les aigües de la depuradora del Prat suposa una alternativa més per lluitar contra futurs episodis de sequera amb una aigua de qualitat.\nUna alternativa, ha afegit, que se suma a les dessaladores que avui dia treballen fregant la màxima capacitat davant l’episodi de sequera que viu Catalunya.\nPer Eloi Badia, vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’AMB, activar el terciari de la depuradora del Prat és ‘una solució Km0’ que allunya escenaris com transvasaments o vaixells portant aigua que suposarien un desequilibri territorial.\nUn nou recurs, ha destacat, que se suma a la major consciència de la ciutadania que en 10 anys ha reduït dràsticament el consum d’aigua situant-lo en els actuals 107 litres persona i dia que és un dels més baixos d’Europa.\nEn funció de les reserves d’aigua, la depuradora del Prat té tres models de funcionament.\nEn situació de normalitat injectarà aigua als aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat per frenar la salinitat.\nEn la situació actual, és a dir, en fase de pre-alerta i alerta (entre el 70% i el 35% de les reserves) l’aigua es farà servir per regar o per netejar carrers, per exemple.\nSerà en situacions d’excepcionalitat (25%) o d’emergència (20%) quan l’aigua depurada a la planta es portarà amb una canonada riu amunt a l’altura de Molins de Rei per ser depurada a la planta de Sant Joan Despí.\nEl director de l’ACA, Jordi Agustí, ha explicat que les reserves dels pantans catalans es troben al 44% i que de seguir amb l’actual manca de pluges a l’abril es podria entrar en fase d’excepcionalitat.\nEn cas d’arribar a aquest extrem, Agustí ha assegurat que l’aigua que s’injectaria al riu per ser tractada a Sant Joan Despí seria d’alta qualitat, inclús superior a la de l’aigua que porta el Llobregat en aquell punt.\nL’acord entre l’ACA i l’AMB contempla també la creació d’un grup d’experts (ACA, Departament de Salut i AMB) amb l’objectiu de planificar el full de ruta que determini el funcionament de la planta i per analitzar la possibilitat d’avançar l’aportació d’aigua en el tram final del riu Llobregat en continu i no únicament en els períodes d’excepcionalitat de la sequera.", "response": "La depuradora del Prat de Llobregat es posarà en marxa per tal de reutilitzar la seva aigua.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2904", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "De mitjana, els estudiants de 6è de Primària i 4t d'ESO han millorat el coneixement de l'anglès en les proves de competències bàsiques del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu.\nMalgrat que aquest 2018, els resultats han millorat a 6è i patit un petit retrocés a ESO, encara és de les matèries que deixa més alumnat en un nivell baix.\nConcretament, a 6è, no assoleixen les competències el 15,9% dels alumnes, els mateixos que el 2014.\nA Secundària, aquest percentatge era del 20% el 2014 aquest curs s'ha situat al 13,7%.\nPer aquest motiu, Ensenyament vol donar un impuls a la presència de l'anglès en matèries no lingüístiques, i estendre el programa AICLE, que ja es du a terme en algunes escoles i instituts.\nAmb aquesta mesura, que ja s'implanta en moltes escoles i instituts, el Departament també vol lluitar contra el condicionant socioeconòmic que s'ha detectat en el domini i coneixement de l'anglès, ja que és la matèria on més pes té el reforç que se'n fa en base a activitats extraescolars, colònies o altres iniciatives fora del sistema.\nPitjors resultats en matemàtiques a ESO\nEls resultats de les proves de 4t d'ESO són tots molt similars als de l'any passat.\nHi ha un lleuger increment en totes les matèries excepte en matemàtiques, que ha baixat 2 punts.\nJoan Mateo, president del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu, ha augurat que l'any vinent tornarà a pujar i ha destacat que no hi ha estudiants ''excel·lents en aquesta matèria.\nTo i això, els pitjors resultats de Secundària se'ls endú la competència cientificotecnològica, una prova incorporada el 2016, i que s'ha quedat als 66 punts.\nPer Mateo, l'assoliment d'aquest examen queda curt perquè no té una matèria de referència al darrere, sinó que depèn de diferents matèries, com ara física, química o matemàtiques i per tant, també fa més difícil la preparació per part del docent.\nEn aquest sentit, els alumnes que només cursaven tecnologia han tret pràcticament 15 punts menys que els qui també feien física, química, geologia, biologia a més de tecnologia.\nEn aquest cas, han arribat a un 74,8 de puntuació, sobre 100.\nConsolidació dels resultats de Primària\nMatemàtiques és en canvi, la competència amb millor puntuació a Primària.\nEnguany s'ha enfilat fins al 79,2 punts, 2 pers obre que l'any passat.\nLa segueixen llengua castellana, llengua anglesa i llengua catalana.\nAquestes darrers són les matèries que han baixat lleugerament.\nPer primera vegada, els alumnes de sisè es van examinar de medi natural, de la qual, de mitjana, s'ha aconseguit superar també els 70 punts.\nPer Mateo, aquests resultats demostren que les proves estan plenament consolidades.\nLleida i Barcelona encapçalen les puntuacions\nPel que fa als territoris, Lleida i Barcelona superen la mitjana en pràcticament totes les matèries i tant a 6è com a ESO.\nLes Terres de l'Ebre també han tret resultats per sobre en matemàtiques i medi natural de 6è, i en ciències de 4t d'ESO.\nEn canvi els serveis territorials de Tarragona i Barcelona –Comarques són les àrees que menys bons resultats han aconseguit.\nJoan Mateo ha destacat l'equilibri i l'equitat territorial i ha assenyalat que les zones amb pitjors resultats poden ser zones més industrialitzades, com Tarragona, i amb una concentració més gran de complexitat.\nEn canvi, ha defensat que les escoles més petites més presents a la demarcació de Lleida, han facilitat els bons resultats.\nEn les zones urbanes com Barcelona, Mateo ha apuntat a la presència de la concertada.\nEn aquest sentit, el secretari de Polítiques Educatives ha assegurat que es continuarà treballant per l'equitat i per dotar amb més recursos els centres de més complexitat per a què puguin fer front a les diferències socials que inclouen.\nI és que les diferències de resultats en funció de la complexitat del centre són elevades en totes les matèries, sobretot en anglès.\nEl resultats en funció del sexe també ha donat diferències entre noi si noies però més petites.\nMalgrat tot, es consolida que les noies treuen millors resultats en llengües i àmbits socials, i els nois són més bons en matemàtiques o ciències.\nPel que fa a la influència de repetir curs, segons Mateo, els resultats avalen que no és un bon recurs metodològic.\nEls centres no poden fer publicitat dels resultats\nEnsenyament ha tornat a recalcar que els centres disposen de la informació pròpia i la comparativa amb Catalunya i els centres similars, però ha recordat que no poden donar publicitat d'aquestes dades ''necessàriament protegides'' precisament per evitar la competència de centres i l'elaboració de rànquings.\nMartínez ha assegurat que si es detecta que hi ha alguna filtració, la inspecció educativa actuarà.", "response": "S'obtenen millors resultats a les proves d'anglès del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu, però encara s'han de millorar.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1728", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "\"D'entrada, no\".\nEl lema del PSOE sobre l'OTAN serà la resposta dels socialistes a Mariano Rajoy.\nPedro Sánchez trencarà aquest dissabte un silenci de quinze dies iniciat des de les eleccions del 26-J en un comitè federal que fixarà la posició inicial del partit sobre la investidura del líder popular.\nLa direcció del PSOE defensa el \"no\" de la formació a la investidura de Mariano Rajoy, però el seu criteri no és unitari al partit i alguns secretaris generals, com Susana Díaz, han donat mostres de disconformitat.\nLa trobada d'aquest dissabte servirà per certificar aquest \"no\", tot i que s'hi espera també el debat entre els sectors del partit que aposten per la via que va assenyalar Felipe González –la de facilitar amb una abstenció el govern de Rajoy- i els que mantenen no només el vot en contra del líder del PP, sinó la possibilitat que Sánchez encapçali una alternativa un cop fracassi, un fet que, en principi, només defensen Miquel Iceta (PSC) i Francina Armengol (PSIB).\nLa cita començarà amb un discurs en què Sánchez farà un anàlisi del resultat de les eleccions i de la situació a la que ha conduit les estratègies de Rajoy i Iglesias per afeblir les opcions electorals del PSOE, segons ha avançat Ferraz.\nTambé anunciarà \"de forma clara i sense ambigüitats\" la posició del Grup Socialista a la investidura de Rajoy.\nReunions amb tots els barons\nSánchez ha preparat aquest comitè federal escoltant abans tots els secretaris generals.\nEls ha rebut un a un a la seu de Ferraz.\nL'última ha estat la presidenta andalusa, Susana Díaz, que contràriament a les mostres gairebé unànimes de suport al criteri de la direcció de votar en contra de Rajoy ha afirmat a la sortida que abans d'opinar espera escoltar la valoració del secretari general per saber quin és el seu full de ruta.\nL'aparell de Ferraz assenyala que tots els secretaris generals que han passat pel despatx de Sánchez han coincidit a assenyalar la necessitat de votar \"no\" a la investidura de Rajoy.\nFonts del partit avancen que al seu discurs Sánchez denunciarà la paràlisi del líder del PP que \"continua esperant que altres li solucionin els problemes\".\nEntre els que aposten per una abstenció que faciliti la governabilitat de Rajoy hi ha el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, que va defensar la possibilitat de fer una \"abstenció mínima\" per permetre la investidura del líder del PP.\nAquesta via implicaria que un mínim de diputats socialistes s'abstinguessin en segona votació perquè Rajoy obtingués més vots a favor que en contra al Congrés.\nPer contra, la presidenta de les Balears, Francina Armengol, i també el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, apunten a la possibilitat que Sánchez presenti una candidatura si Rajoy és incapaç de sumar prou suports.\nTots dos apunten que ha de ser Rajoy qui intenti buscar suports en altres formacions, i recorden que en democràcia un cop fracassa la primera opció cal que la segona prengui l'alternativa.\nEl president d'Extremadura, Guillermo Ferández Vara, també ha passat pel despatx de Sánchez i a la sortida ha afirmat que els socialistes espanyols han de dir \"no\" a la investidura de Rajoy.\nAmb tot, i fidel al que ja va apuntar després de les eleccions, ha deixat oberta una porta a l'abstenció i ha apuntat que el PSOE només podria acudir a \"resoldre\" els problemes de Rajoy si aquest es mostra \"actiu\".\nSánchez també ha rebut aquest divendres a Ferraz el secretari general del PSOE a Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, que ha insistit que els socialistes no poden facilitar per cap via un govern del PP perquè \"és el que és coherent amb els nostres votants, amb la nostra organització i els nostres principis\".\nHa assegurat que el PP ha de buscar suports en altres formacions conservadores.\nEl sisè comitè federal en sis mesos\nEl d'aquest dissabte serà el sisè comitè federal que el PSOE celebra en només sis mesos.\nEs tracta del màxim òrgan del PSOE entre congressos i servirà per analitzar els resultats del 26-J i l'estratègia immediata dels socialistes.", "response": "La majoria del PSOE defensa votar en contra de Mariano Rajoy, però alguns secretaris generals no hi estan d'acord.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_352", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "La defensa de la consellera Dolors Bassa ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència del Tribunal Suprem que la condemna a 12 anys de presó per sedició.\nUn dels arguments principals és que el tribunal li atribueix erròniament la titularitat del Departament d’Ensenyament, quan Bassa era consellera de Treball, Afers Socials i Famílies.\nQui ocupava aquella conselleria era Clara Ponsatí.\nPer tant, continua la defensa, Bassa no era la responsable dels punts de votació de l’1-O, que en gran mesura eren escoles.\nRemarca que no només va posar a disposició del referèndum els centres que depenen del Departament d’Ensenyament, sinó que la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la seva conselleria va recordar que calia complir les ordres judicials, de forma que els centres cívics que volguessin obrir durant el cap de setmana havien de tancar el dia 1 d’octubre a les 6 del matí.\n‘No es tracta aquest d’un mer error material, sinó determinant per establir la responsabilitat de Bassa, ja que la seva condemna s’ha basat en fets d’altre, de la titular real del Departament d’Ensenyament’, continua l’escrit de la defensa de la consellera.\nLa sentència apunta literalment que Bassa va ‘retirar als funcionaris d’Ensenyament i de Treball, departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació, assegurant-se la disponibilitat dels centres’.\nPel que fa a la campanya ‘Escoles Obertes’, considera que no s’ha provat la participació de Bassa en la mateixa, i insisteix que era una iniciativa popular aliena al govern.\nLa defensa subratlla que tampoc va signar les ordres relatives als serveis mínims de les jornades de vaga general, tot i que recorden que eren convocatòries legals.\nInsisteix que la vaga general va ser convocada per la Taula per la Democràcia, no pel govern, i que després altres institucions es van adherir a l’anomenada ‘Aturada de país’, però no a la vaga.\nPer aquests arguments, l’escrit reclama una nova sentència que absolgui Bassa del delicte de sedició o com a mínim una rebaixa de la pena.\nLa defensa també es queixa que s’ha vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties, ja que una de les proves que van demanar i que es van acceptar, la informació per part del govern del projecte ‘Connecta’t al Voluntariat’, finalment no es va arribar a executar per un error del tribunal, que es va dirigir erròniament a un departament de la Generalitat que no n’era el competent.\nAquesta prova, continua, hagués demostrat que Bassa no era la responsable de cap plataforma de voluntaris com a instrument al servei del referèndum.\nEn general, l’escrit es queixa que el Suprem no ha tingut en compte diverses proves i testimonis aportats, com ara el correu que es va enviar des del departament de Bassa recordant que calia complir amb les ordres judicials i policials l’1-O.\nL’incident també posa en dubte que el que va succeir el 20-S i l’1-O es pugui emmarcar en el delicte de sedició.\nNega cap alçament violent i que les accions dels membres del govern tinguessin aquest objectiu.\nEn aquest sentit, subratlla que les crides dels consellers a participar en el referèndum mai incloïen incitacions a realitzar cap acte violent.\nTambé reivindica els drets de reunió i manifestació, i recorda que la mobilització va ser eminentment pacífica.\nIndica, en aquest punt, que el Tribunal Europeu de Drets Humans entén que els incidents esporàdics o aïllats de violència no poden privar les persones del seu dret a la llibertat de reunir-se pacíficament.\nAixí, considera desproporcionada la pena imposada a l’exconsellera, i assenyala que és comparable amb un homicidi tot i que no es va produir violència ni es van esgrimir armes.\nPel que fa al delicte de malversació, considera que l’apartat de fets provats de la sentència no atribueix a Bassa l’execució de cap encàrrec, i afegeix que el fet que existeixi una factura proforma sense prova del concepte al que respon no acredita la prestació d’un servei ni el seu encàrrec.", "response": "La consellera Dolors Bassa demana la nul·litat de la seva sentència perquè la relacionen amb el Departament d'Ensenyament erròniament.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2152", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "Els últims assajos de l'institut d'investigació IRTA han mostrat interessants resultats sobre la sembra en sec de l'arròs, una tècnica que permet reduir la inundació dels camps entre 4 i 6 setmanes.\nAixò representa un estalvi de l'aigua i també del 30% de la dosi de sembra perquè redueix els danys dels quironòmids i dels ànecs i ajuda a mantenir la supervivència del cultiu de l'arròs en els camps infestats amb caragol maçana.\nCom el caragol no es menja els brots tendres de la planta perquè no surt si no hi ha aigua, la producció ha estat superior en les parcel·les sembrades en sec que en les sembrades de forma convencional amb tractaments de saponina contra la plaga.\nL'IRTA també està testant el sistema de reg per degoteig als arrossars, que reduiria més del 45% l'ús d'aigua, i la inundació intermitent que s'ha començat a aplicar en el conreu de l'arròs en les zones litorals tradicionals del sud-est asiàtic.\nLa Comunitat de Regants del Molí de Pals (Baix Empordà), la de la Dreta de l'Ebre i l'ADV Arròs de Pals constitueixen un grup operatiu, amb els centres de l'IRTA de Mas Badia i de l'Ebre, el grup d'enginyeria del reg de la Universitat de Girona i tres empreses del sector, per introduir tècniques agronòmiques i processos innovadors al sector productiu que permetin l'estalvi d'aigua en el cultiu de l'arròs.\n\"Es tracta de provar a nivell de camp, estratègies que ens permetin reduir l'ús de l'aigua\", ha remarcat Francesc Camps, investigador de l'IRTA de Mas Badia (Baix Empordà).\nPerò a més de l'estalvi d'aigua, n'hi ha una que permet incidir en la lluita contra la plaga del caragol maçana que infecta tot el marge esquerra del delta de l'Ebre i comença a estendre's al dret.\nEs tracta de la sembra en sec o sembra enterrada.\nEnlloc de sembrar-se l'arròs amb els camps inundats -que es fa per rentar les sals dels sòls hidromorfs-, es sembra com qualsevol altre cereal, sense aigua.\nQuan ja ha germinat, passat un mes aproximadament, es fa la inundació.\n\"Així afavoreix la regularitat de la sembra perquè l'arròs, mentre tingui humitat al sòl, pot viure sense aigua\", ha assenyalat Camps.\nUn dels principals avantatges que obre esperances en el sector a les Terres de l'Ebre és que permet esquivar el caragol maçana, els ànecs o els quironòmids –les larves de mosquits o dípters-.\nAmb la sembra enterrada, \"quan la planta és més feble, el caragol no surt i no té tanta facilitat d'alimentar-se de les plàntules petites de l'arròs.\nMoltes vegades també a la pròpia fauna, com els ànecs, els és molt apetitosa i poden fer grans estralls\", ha dit el tècnic de l'IRTA.\n\"Com comences a inundar el camp quan la planta té 5 o 6 dits i 2 i 3 fulles, el dany és en aquest sentit menor\", ha afegit.\nEls caragol ja no arriba, els ànecs no van tant a menjar-hi i els quironòmids no hi viuen ni poden alimentar-se de les llavors perquè no hi ha aigua.\nEl handicap\nLa tècnica té una debilitat.\nCom són camps amb un elevat nivell de salinitat, \"quan germina la llavor, la sal perjudica el desenvolupament i el creixement de la planta i la llavor pot perdre viabilitat\".\nPer aquest motiu, paral·lelament, l'IRTA també està col·laborant en el desenvolupament de varietats d'arròs tolerants a la salinitat, dins del projecte europeu Neurice, liderat per la Universitat de Barcelona.\nDues tècniques d'estalvi d'aigua més\nL'IRTA i els regants i arrossaires també estan provant el cultiu aerobi de l'arròs, amb presència d'oxigen al sòl, una pràctica de conreu emprada en algunes zones amb escassetat d'aigua o de difícil aplanament.\nPer fer-ho es fa servir el sistema de reg gota a gota.\nL'any passat a Pals (Baix Empordà) es van produir estalvis del consum d'aigua de més del 45%.\nPerquè sigui viable cal mantenir la reserva utilitzable d'aigua de la zona superficial, on creixen les arrels de l'arròs els 30 primers centímetres, al 80% de la capacitat de camp.\nFinalment, es treballa amb el reg a regons o inundació intermitent és un reg per inundació a tandes en comptes de la inundació permanent.\n\"És anar fent regades però l'arròs, a diferencia amb un blat de moro és més sensible al dèficit d'aigua i es pot traduir en menys producció.\nCal un sistema fàcil per a l'agricultor per predir quan ha de tornar a regar el camp d'arròs\".\nPer saber-ho es fa servir un minipiezòmetre, una petita boia.\nAquest sistema de reg també s'està estudiant a l'IRTA en el marc del projecte europeu Greenrice.", "response": "Els assajos de l'IRTA sobre la sembra en sec de l'arròs mostren que estalvia aigua i allunya el caragol maçana.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1923", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha exigit a Mariano Rajoy que \"estengui l'article 155\", tot dient que ja sap que això no és el que volen el PP i el PSOE.\n\"El que és lleial ara és actuar\", ha assegurat, fent-se fort en el discurs de Ciutadans de reclamar més mà dura contra el sobiranisme.\nRivera ha exigit també un control radical sobre els Mossos i sobre TV3, que és \"pagada per tots els catalans\" i ha de dedicar-se a \"informar\" i no a fer propaganda \"contra l'Estat\".\nSobre la policia catalana, ha afirmat que ha d'estar dirigida per persones que compleixin amb la legalitat i \"estiguin al servei de la Constitució i la ciutadania\" i no al servei \"d'un cop d'estat\".\nAlhora, ha demanat que s'intervingui sobre l'acció exterior de l'executiu català per impedir la posada en marxa \"la xarxa d'ambaixades i de propaganda internacional\".\n\"Ja no és moment de contemplacions\", ha clamat el líder de Ciutadans, afirmant que si el govern espanyol decideix \"actuar\" en la línia que propugna Cs, tindrà el suport del seu partit.\nTambé s'ha adreçat als \"catalans que se senten espanyols\" perquè sàpiguen\nque \"no estan sols\" i ha assegurat, amb to solemne: \"No sortirem corrent del nostre país\" i ha dit que els catalans no mereixen un Govern com el que presidirà Quim Torra.\nRivera ha dit que continuar aplicant el 155 és \"fer política\".\n\"En aquests moments, no hi ha res més polític que tornar a aplicar el 155\".\nRivera ha afirmat que els catalans que se senten espanyols \"no esperen que mirem cap a un altre costat\".\nEn un discurs maniqueu, ha parlat de \"bons\" i \"dolents\".\nTambé ha demanat a Rajoy que doni suport a la seva proposta de reforma de la llei per impedir que algú que un \"pròfug de la justícia\" o que no estigui en territori espanyol -en referència a Carles Puigdemont- no pugui ser candidat altre cop, en el supòsit de noves eleccions a Catalunya.\nEn aquesta mateixa línia, ha demanat que es retiri el sou als diputats electes que no assisteixin als plens.\nEn la reunió a la Moncloa, també s'ha tractat de la decisió de la justícia belga de rebutjar les peticions d'extradició dels consellers del Govern.\nAlbert Rivera ha defensat revisar l'euroordre després de la decisió judicial belga perquè \"no pot servir perquè els delinqüents es moguin per Europa\".\nAtac al PNB\nEl president de Cs ha etzibat contra el PNB, demanant a Rajoy que triï entre el nacionalisme basc i el seu principal aliat al Congrés, que és Ciutadans.\nRivera ha acusat el PNB de defensar que no s'actuï a Catalunya.\nLa voluntat d'arraconar Rajoy\nAquests darrers dies, Ciutadans ha escenificat una posició d'extrema duresa contra el sobiranisme, amb la intenció de presentar un PP com a dubitatiu i feble a l'hora de defensar la unitat d'Espanya.\nLa formació taronja ha apostat perquè l'executiu de Rajoy prengui mesures per controlar els mitjans públics catalans, impedir la restitució de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i evitar que els líders independentistes destinin diners públics a finalitats il·legals.\nRivera troba \"inadmissible\" que el proper president de la Generalitat pugui ser algú com Quim Torra, a qui ha descrit com un \"racista\" que \"va contra la meitat de Catalunya\", pretén restituir en els seus càrrecs exconsellers \"pròfugs de la Justícia\" i \"rendeix comptes\" a l'expresident Carles Puigdemont.\nDesprés de recordar que Torra ja \"ha advertit que es saltarà la llei\", el líder de Cs va posar en dubte aquest dimarts que el proper executiu que es formi pugui ser \"un Govern constitucional i democràtic\".\nDavant d'aquesta situació, va instar Rajoy a \"no sortir corrent de Catalunya\" perquè no es pot \"abandonar els catalans que rebutgen la secessió.\nL'eix PP-PSOE\nRajoy va obrir una ronda de trobades amb els líders dels partits constitucionalistes, després de la investidura de Quim Torra.\nEl president espanyol es va reunir dimarts amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per dissenyar un front comú de cara al nou president català.\nPerò alhora, delimitant també el terreny de joc a un Albert Rivera cada cop més desmarcat de l'acció del govern Rajoy, al qual dona suport al Congrés.\nEl president espanyol i el líder socialista van acordar donar una resposta \"ferma, proporcionada i pactada\" a tot moviment del nou Govern català que sigui considerada il·legal des de l'Estat.\nTambé van acordar mantenir el control de les finances de la Generalitat tal i com es va acordar l'any 2015, i evitar la creació d'estructures paral·leles per part de la Generalitat.\nPerò en la insistència a donar una resposta \"proporcionada\" i \"pactada\" als futurs moviments de Quim Torra, es llança un avís a Rivera perquè no es desmarqui del bloc central constitucionalista.", "response": "Albert Rivera demana a Rajoy que continuï aplicant el 155 i que triï entre el suport del PNB i Ciutadans.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2897", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sánchez, ha tornat a rebutjar els delictes que se li imputen i pels que està en presó provisional, especialment tots aquells que fan referència a actes violents.\nEn una entrevista a Eldiario.es, el dirigent independentista i expresident de l'ANC manté que si la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra, vol ser \"coherent i deontològicament honesta amb la seva funció\" hauria de retirar el càrrec de rebel·lió contra els encausats per l'1-O.\n\"I no solament amb el delicte de rebel·lió, també amb el de sedició.\nMirin, hi ha hagut més violència en la vaga dels taxistes en un cap de setmana que en tot el procés.\nInclòs l'1 d'octubre, on l'única violència va ser per part de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola\", ha sentenciat, recordant així els incidents que s'han enregistrat durant els dies de la mobilització dels taxistes per la regulació de les VTC.\nA l'entrevista, Sánchez reflexiona sobre el tractament dels delictes que se'ls imputen i demana \"preguntar-se per quin motiu el dia que el Tribunal Europeu dels Drets Humans anul·li la causa i deixi a Espanya i el prestigi del seu màxim tribunal pel terra, els fiscals i magistrats que han intervingut en la causa no hauran d'assumir cap responsabilitat\".\n\"Amb un irresponsable en el sistema, com l'és el Rei, crec que és suficient.\nSi hi hagués conseqüències, estic convençut que actuarien amb més atenció al dret, tant jutges com a fiscals del Suprem\", etziba.\nAmb tot, espera que \"la professionalitat i el rigor s'imposin en la Fiscalia amb l'impuls de la nova fiscal general de l'Estat\".\nEl president del grup de JxCat i impulsor de la Crida Nacional és ara a la presó de Lledoners, després de mesos a Soto del Real.\nEn aquest sentit, assegura que el trasllat de centre penitenciari \"és un canvi més emocional que regimental\", però ha celebrat que \"el gran avantatge\" passi per \"saber que la família no ha d'invertir gairebé 12 hores per poder comunicar-se 40 minuts després de fer-ho per un vidre una vegada a la setmana\".\n\"Aquest maltractament per a la família ha finalitzat.\nI això a mi em produeix una gran tranquil·litat\", ha afirmat.\nA més, Sánchez assegura que té el convenciment que no podrà aconseguir la llibertat provisional abans que arribi el seu judici.\n\"He deixat de creure en un tracte ajustat a dret.\nElls, fiscals i magistrats del Suprem, han creat un relat fantasiós, fals, en el qual han arribat a escriure expressions que delaten els seus prejudicis i animadversió contra els ideals que defensem democràticament\", explica, tot demanant que \"ningú es cridi a engany\" perquè tant ell com la resta de polítics estan \"a la presó per evitar que siguin diputats en actiu\".\n\"Llarena i el Suprem tenen i usen el seu poder per mantenir-nos a la presó, però que siguin honests i dignes de la posició que ocupen i diguin la veritat\", reclama.\nParlant precisament del possible resultat del judici, Jordi Sánchez ja ha avisat que no acceptarà tancar cap pacte amb la justícia espanyola per rebaixar la pena acceptant delictes concrets.\n\"No acceptaré res més que la retirada de l'acusació de rebel·lió i sedició.\nNo mercadejaré amb el dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.\nQue ningú cregui que si ens demanen 5 anys després d'amenaçar-nos amb demanar-nos 30 jo els vaig a aplaudir i agrair.\nAquest és un procés on el que es jutja, pel que a mi i a Jordi Cuixart es refereix, són els drets de manifestació i expressió.\nNo és cap ironia, en aquesta causa s'amenacen els drets per a qualsevol ciutadà de Múrcia, Salamanca, Toledo o Sevilla\", comenta a l'entrevista.\nPer últim, el president del grup de JxCat mostra el seu convenciment que la seva carrera política ha finalitzat, si més no, de moment.\nAixí, davant unes possibles noves eleccions, Jordi Sánchez creu que ni tan sols podria presentar-se per les conseqüències judicials que impulsen des de l'Estat.\n\"Lamentablement crec que el Suprem vetllarà per la meva suspensió i posterior inhabilitació\", diu.", "response": "Jordi Sánchez, president de JxCat, torna a afirmar que no va cometre els delictes de rebel·lió i sedició.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_941", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "“El 10 d’abril de 2018, l’Adri, un noi de vint-i-cinc anys, amb ideals, actiu i compromès, saltava pel balcó de casa, escapant-se de les urpes de la gran bèstia repressora.\nMés de mil dies després, entra per la porta, amb el cap ben alt, amb els ideals enfortits, actiu i compromès, format i amb l’experiència viscuda dins la motxilla.\nQue bèstia tot plegat.”\nNúria Tarrés, mare d’Adrià Carrasco, s’ha adreçat a l’estat espanyol –”als que moveu els fils d’aquesta maquinària del terror”– en un discurs emotiu, durant la conferència de premsa pel retorn de l’exili del seu fill.\n“Si les vostres mares sabessin de debò què feu, s’avergonyirien de vosaltres.\nI si inculqueu als vostres fills i néts aquest odi i aquesta maldat, en el fons els esteu fent desgraciats.”\n“Moltes vegades l’estratègia d’inocular la por no funciona”, els ha dit.\nI ha afegit: “Ens feu més forts i convençuts i tot el dolor que sembreu són llavors de futures generacions, no ressentides, sinó molt més compromeses i convençudes encara.”\nInsistint en la idea de l’odi, ha exclamat: “Us vull dir que les veritables víctimes sou vosaltres, atrapats en l’odi que us genera qui pensa diferent.\nUs vull dir que els qui vivim amb coherència amb els nostres ideals, sempre a favor de la dignitat humana i el respecte, som uns privilegiats.”\nDesprés d’admetre que l’estat és molt poderós i ho té tot a favor ha dit: “Si desplegueu tots els tentacles sobre nosaltres, és perquè sabeu que tenim la força de la raó.”\nI ha acabat amb una referència a la por: “Feu molta por, perquè ara us sabem capaços de tot, capaços d’arruïnar la vida de qualsevol de manera gratuïta.\nPerò la por ja no ens paralitza.\nEns heu convertit en enemics d’una manera barroera.\nNosaltres no pararem.”\nA banda, s’ha adreçat també a la gent no mobilitzada: “La repressió, l’observeu, la calleu, la justifiqueu i us quedeu ben arrupits a la vostra zona de confort.\nQui observa la injustícia i no li remou l’ànima, és que és mort per dintre.”\nParlant de la seva experiència, ha dit que després de viure “les esgarrapades de la bèstia ferotge” en la pròpia pell, sap que ningú no és lliure de perill.\n“Mirar cap a una altra banda no serveix de res i, de vegades, quan no et queda més remei que girar el cap, ja és massa tard.”\nTarrés ha dit que l’exili d’Adrià Carrasco havia estat “mil dies d’un orgull infinit, com a pares” i de gratitud.\n“Gràcies per posar-nos-ho tan fàcil, malgrat tot, de saber que te’n sortiries, d’aprendre de tu, de valorar la teva serenitat i de saber aprofitar, fins i tot, aquesta merda que t’ha tocat viure i t’ha fet, encara, més bona persona.”\nI ha remarcat: “Mil dies de dignitat, de saber-nos amb la raó i de no claudicar, d’estar convençuts que no hi ha cap altre camí que seguir lluitant per millorar aquest món pervers, malgrat saber que som un petit David contra un poderós, gran i malvat Goliat.”\nPer tot això, ha demanat que no li diguin que ara s’ha fet justícia amb el cas del seu fill: “No em parleu de justícia, no crec en aquesta justícia, una justícia a favor del fort i no de la veritat.\nAvui solament es posa fi a una aberració que no havia d’haver succeït mai, com tantes altres, que hi han estat, que hi són i que, malauradament, seguiran.”\nFinalment, Tarrés ha agraït el suport a la família; al grup de suport Adri et Volem a Casa; a Tamara Carrasco i la resta de represaliats –”amb qui hem compartit patiment, vivències i suports”–; a Dan Ortínez, documentalista de Dormir amb les sabates posades; als amics i coneguts que els han ajudat, als veïns d’Esplugues; als advocats Gonzalo Boye i Cristopher Marchand; als catalans que els han donat suport; a “la família de l’exili” i a les múltiples associacions que els han fet costat.", "response": "La mare d'Adrià Carrasco ha fet un discurs emotiu després del retorn del seu fill de l'exili.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1211", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El MNAC estrena aquest dijous una gran exposició dedicada a Antoni Gaudí, preparada durant quatre anys i que vol fugir de \"tòpics\" sobre l'obra i figura d'un arquitecte \"complex\" i connectat al seu temps.\nA través de 650 obres, alguns dels seus fons i també préstecs de fins a 74 institucions, el Museu Nacional fa una revisió crítica de Gaudí tot repassant la seva trajectòria, des dels anys de formació i fins a la seva mort.\nLa mostra té especial cura de situar el context temporal i social on Gaudí va desenvolupar la seva obra, i a més el posa en relació amb altres arquitectes i artistes de l'època per ajudar a entendre millor la seva dimensió.\nL'exposició és una coproducció amb el Museu d'Orsay de París, on viatjarà a la primavera.\nGaudí (1852-1926) ja disposa d'una presència molt destacada dins la col·lecció del MNAC, però no se li havia dedicat una exposició monogràfica d'aquesta magnitud.\nBona part de les obres que habitualment s'exposen a les sales de modernisme del museu han baixat a la sala gran d'exposicions temporals per alimentar aquesta gran mostra, que compta amb fins a 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d'art, documentació, plànols i fotografies.\nEntre els elements més destacats per inèdits o rarament vistos hi ha dos mobles de la família Güell (un tocador i una chaise-longue) dissenyats per Gaudí per al Palau Güell; la reconstrucció del vestíbul del pis principal de la Casa Milà (la Pedrera), amb mobiliari que estava dispers i el museu ha recompost; un dels tapissos que Josep Maria Jujol va fer per encàrrec de Gaudí pels Jocs Florals de 1907, ara restaurats; o un intent de transmetre com era el taller de l'artista, amb tots els seus guixos de cossos, plantes i animals, maquetes i objectes geomètrics.\nMés enllà de l'encant d'aquestes peces, el MNAC s'ha esforçat en oferir un relat diferent sobre la figura de l'arquitecte.\nL'intent, segons manifesta el seu comissari, Juan José Lahuerta, ha estat mostrar un Gaudí \"que no és el personatge desconegut, l'artista incomprès ni l'artista que treu les seves idees d'una imaginació caiguda del cel\".\n\"Gaudí va ser algú completament integrat en una sèrie de contextos molt complexos\", començant per l'internacional, del qual estava perfectament al cas, subratlla.\n\"Va treballar influït i en competència amb alguns d'aquests arquitectes\".\nL'altre context, el barceloní, el va convertir en l'arquitecte de l'alta burgesia i l'església, per bé que també va ser un personatge conegut, fins i tot \"molt popular\", diu Lahuerta, de qui es van fer mils de targetes postals, que apareix caricaturitzat en les revistes de l'època, etc.\nPer tot plegat, el comissari creu que aquesta exposició és \"diferent\" de totes les anteriors sobre l'arquitecte.\n\"Aquí no ens basem en un Gaudí tòpic, en la idea de la seva alegria, de la llum, del color, del Mediterrani...\nEn certa manera seria l'altra cara, la d'un Gaudí extraordinàriament complex i per això molt més ric\", argumenta.\nEn aquest sentit Lahuerta conclou que \"a part de gaudir dels mobles, objectes i dibuixos, l'exposició farà pensar sobre la seva obra i sobre la mateixa història de Barcelona en la qual ell juga un paper tan determinant\".\nEl bust de la Font d'Hércules del jardí del Palau de Pedralbes; els guixos que van servir per modelar les escultures de la Sgarada Família, les fotografies del Park Güell que van formar part de l'exposició de París del 1910 i que no s'han tornat a exposar, són altres peces d'interès de la mostra, que es pot visitar al MNAC fins al proper 6 de març.\nUna de les novetats de la visita és l'audioguia que ha preparat l'equipament i que compta amb la narració de l'actor Josep Maria Pou.", "response": "El MNAC, en una coproducció amb el Museu d'Orsay de París, estrena una exposició dedicada a Antoni Gaudí.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1700", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "M’expliquen que ahir al vespre una presentadora del canal TV5 Monde va dir que les imatges de l’incendi de Notre-Dame li semblaven d’una bellesa colpidora, terribles i boniques alhora”.\nQuina manera tan precisa d’explicar-ho, tan paradoxal i dolorosa, tan certa.\nLes imatges del foc devorant el sostre i l’agulla de la catedral han de ferir la sensibilitat de tothom amb un mínim de cultura, de coneixement de l’art, de la historia, de la civilització.\nTambé és cert que una imatge de destrucció, de les flames acarnissant-se amb un monument d’aquesta categoria és capaç de deixar-te captivat, commogut, immòbil, mig hipnotitzat.\nEstà molt estudiat això, l’horror i la destrucció com a experiència estètica, vivència del sublim, capacitat de fascinació.\nPura paradoxa.\nDoncs sí, avui sabem que Nostra Senyora de París ha patit un incendi horripilant, que la seva agulla ha caigut i que el sostre també.\nExpliquen que l’estructura pot estar danyada i que unes quantes marques comercials han donat ja un grapat de milions d’euros per a la seva reconstrucció.\nVull pensar que Notre-Dame ressorgirà de les cendres, que tornarà a lluir esplendorosa, que el seu Gòtic –ja retocat al llarg dels anys tal i com expliquen els historiadors de l’art entesos- encara que inevitablement tunejat esdevindrà de nou bell.\nVoldria pensar també que la demagògia barata s’esvairà algun dia.\nLa demagògia d’aquells que afirmen que Notre-Dame només és una catedral, un monument, un símbol religiós, que hi ha coses molt més importants al món, com ara la fam, els refugiats i el drama dels qui moren a alta mar.\nAssenyala els que estem preocupats com uns “culturetes” elitistes i pedants que es preocupen més per unes pedres que pels nens que moren de gana.\nSón arguments que no cal rebatre perquè es rebaten sols.\nQui relativitza la importància i el valor de l’art, qui qüestiona que l’incendi de Notre-Dame és una catàstrofe mundial –que podria haver estat pitjor, més destructiva i devastadora- demostra el mateix nivell d’ignorància i egoisme congènit que aquell que relativitza la importància dels mestres a l’escola i que confia cegament en el mercat com a veritat absoluta de totes les coses.\nUn és un ultraliberal i l’altre un representant de l’esquerra més caducada.\nDues cares de la mateixa moneda.\nÉs cert que la morterada que Luis Vuitton posarà sobre la taula per a reconstruït Notre-Dame estaria molt bé que també la posés sobre la taula per a contribuir a evitar que milers de persones creuin el mar amb pastera i per a incrementar la investigació per la cura definitiva de la Sida.\nLa doble moral, la hipocresia i els valors interessats existeixen en aquest món podrit per tantes i tantes coses.\nDe fet, no costa gens i ve a tomb atrevir-se a interpretar –també interessadament, s’ha de reconèixer- com a símbol de la profunda crisi humanística i humanitària que viu el món.\nNotre-Dame cremant-se és símbol del menyspreu pel passat, per la cultura, pel cultiu del criteri, el bagatge i el més elemental sentit comú, per l’enteniment entre les persones.\nEn un món en què es premia més que mai l’individualisme i l’egoisme, en què els rastres del passat són aniquilats de les nostres ciutats, en què tot es pot arreglar i explicar amb una simple transacció econòmica entre particulars, l’incendi d’ahir casa a la perfecció.\nDonald Trump fent un tuit en què reclama que els avions cisterna sobrevolin la catedral i llancin tones d’aigua per sobre.\nTones d’aigua que esfondrarien la pedra anciana i la catàstrofe seria irreparable.\nAquesta és la imatge del món d’avui.\nCelebrem que la destrucció no ha sigut devastadora.\nCelebrem que es podrà reconstruir.\nCelebrem El geperut de Notre Dame i les pel·lícules que l’han portat a la pantalla i que fixen la personalitat i l’imaginari de la catedral, que la rescaten del pas del temps.\nCelebrem que Picasso deixés en la seva pintura tantes versions diferents de Notre-Dame.\nCelebrem que Chagall, Matisse, Utrillo, Dalí i Diego Rivera l’escollissin en algun moment de la seva vida com a motiu inspirador.\nCelebrem Notre-Dame, celebrem París, celebrem la intel·ligència.", "response": "Opinió sobre l'incendi que està devorant la catedral de Notre-Dame a París i les reaccions de la gent.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2130", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El Gran Teatre del Liceu ha viscut aquest divendres l'esperat homenatge a Montserrat Caballé amb amics i figures de la lírica que van marcar la trajectòria de la soprano catalana.\n'El somriure de Montserrat Caballé' s'ha fet coincidir amb el dia en què la soprano hauria fet 86 anys, i ha reunit figures com Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons, Saioa Hernández, Begoña Alberdi o Al Bano.\nAltres artistes de primera línia properes a l'artista, com Plácido Domingo, Ainhoa Arteta o Zubin Metha, han estat presents a l'homenatge a través de vídeos amb càlids missatges en record de l'artista.\nEl concert ha estat dirigit i presentat pel director de teatre i amic de la família, Lluís Pasqual, i ha omplert les parets de la \"casa de la Montserrat\" amb el \"record del seu somriure\", ha dit el president de la Fundació del Liceu, Salvador Alemany.\n\"No ho hem de fer amb tristor.\nÉs un moment pel record i per la celebració\", ha avançat Alemany en començar el concert, que s'ha acompanyat amb fragments de vídeo de Caballé cantant, oferint entrevistes, assajant o ensenyant a joves cantants.\nUn recorregut per la seva trajectòria que ha dirigit musicalment Guillermo García Calvo amb l'Orquestra Simfònica del Liceu.\n\"Gràcies per rebre'ns al teu teatre.\nSom a les teves mans\", ha dit Pasqual, després d'explicar que va cantar amb la soprano en el quart bis d'un concert el 1988 al Teatre Fortuny de Reus.\nVells amics de l'artista i algunes veus emblemàtiques de la història de la lírica, com Josep Carreras, que ha inaugurat les actuacions, han ofert un concert d'aproximadament dues hores.\nCarreras, qui considerava Caballé \"com una germana gran\", ha entonat la cançó napolitana 'Digues-li tu per mi' de Rodolfo Falvo, que ha ressonat per les parets del Liceu com ho ha fet els aplaudiments del públic.\nEntre els espectadors, el ministre de Cultura i Esport del govern espanyol, José Guirao, així com la consellera de Cultura, Mariàngels Vilallonga.\nPersonalitats del món de la cultura, com Isabel Coixet, Frederic Amat o cantants a qui Caballé va marcar en la seva trajectòria artística, com Mónica Naranjo o Ruth Lorenzo, han volgut estar presents en un homenatge que ha mostrat també la vessant més humana de la soprano.\nTambé ha permès als seus admiradors recordar-la i conèixer-la mitjançant les interpretacions dels seus companys de vida.\nTambé hi ha assistit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui ha entregat abans del concert la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona a títol pòstum a la cantant.\n\"Avui celebrem el somriure de la Montserrat\", ha dit la filla de la soprano, Montserrat Martí, al Saló dels Miralls del Liceu.\nUn somriure que ha estat present en els vídeos que s'han projectat de la cantant, així com en els missatges que han enviat amics propers com Plácido Domingo, Ainhoa Arteta, Zubin Metha, Roberto Alagna, Juan Diego Flórez o Richard Bonynge.\nDomingo ha recordat \"tantes nits\" que van viure junts al Liceu, i ha reconegut que el que més admirava d'ella era el seu \"fiato prodigiós\".\n\"No sabies quan anava a respirar.\nSe n'oblidava de respirar perquè no ho necessitava.\nEra una veu extraordinària\", ha dit el cantant.\nD'altres, com el director Giancarlo del Monaco ha assegurat que \"mai\" l'havia vist \"trista\".\nHomenatge internacional\nL'homenatge ha comptat amb la complicitat, a més de la família i amics de Caballé, de grans teatres d'òpera del món que van tenir el plaer d'acollir la soprano sobre el seu escenari, com la Royal Opera House-Covent Garden, el Teatro alla Scala de Milà, l'Opera de París, la Wiener Staatsoper, el Metropolitan Opera House de Nova York o el Teatro Real de Madrid, entre d'altres.\nLa soprano catalana Begoña Alberdi ha pujat a l'escenari juntament amb el tenor barceloní Carlos Cosías per interpretar el duo del primer acte de 'La Traviata' de Giuseppe Verdi, una de les obres insígnies de la cantant.\nEl baríton menorquí Joan Pons ha escollit un fragment de l'òpera 'Il tabarro' de Giacomo Puccini i el tenor Jaume Aragall ha interpretat 'Non ti scordar di me' d'Ernesto de Curtis.\nAprenents i alhora companys d'escenari, com Jordi Galán, o l'últim deixeble, el jove cantant de 19 anys Anthony Harutian, que ha entonat notes de 'Rinaldo' de Händel.\nSaioa Hernández, amb 'Un ballo in maschera' de Verdi, el cantant italià Al Bano, o un duet de 'Faust' amb María Gallego i Josep Bros han teixit un repertori nostàlgic intercalat amb actuacions de Caballé.\nAgostina Smimmero i Pene Pati, guanyadors del Primer Premi del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé, han tancat el concert amb fragments de 'La Gioconda' i de 'Roméo et Juliette', respectivament.\nHi ha hagut temps per rememorar un dels moments més recordats de la seva trajectòria, l'actuació amb Freddy Mercury de 'Barcelona', l'himne dels Jocs Olímpics del 92.\nMés de tres minuts d'aplaudiments han tancat la nit en què el Liceu ha celebrat la vida de Montserrat Caballé.", "response": "\"El somriure de Montserrat Caballé\", un emotiu homenatge a la soprano amb artistes de primera línia i amics.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2570", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "L'aposta per la digitalització s'està convertint en un instrument per millorar la competitivitat dels comerços urbans i de proximitat.\nAixí ho ha explicat la directora general de Comerç de la Generalitat, Munta Vilalta, qui ha destacat que les jornades i tallers que estan organitzant darrerament per a comerços urbans i de proximitat van encaminats a \"conscienciar de la necessitat de ser presents a la xarxa\".\nVilalta s'ha mostrat sorpresa de la bona acollida que ha tingut la jornada sobre Amazon en la qual han participat uns 300 propietaris de negocis interessats en les oportunitats que els pot oferir aquesta plataforma d'eCommerce.\nEl responsable del Programa de Logística d'Amazon, Lucas Villanueva, ha destacat la nova finestra que obre la plataforma per a molts petits comerços, \"que sense deixar la botiga física, amplien mercat no només a l'Estat espanyol, sinó a altres països del món i d'aquesta manera es fan un lloc com a empreses exportadores\".\nSegons dades de la Fundació.cat, encara hi ha molt camp per recórrer ja que només tres de cada deu microempreses catalanes disposen de pàgina web.\nLa jornada 'Amazon, una oportunitat al servei del comerç català' es contextualitza en un seguit d'accions arreu de Catalunya que impulsa la Direcció General de Comerç, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, orientades a conscienciar el sector de la importància de la transformació digital de les empreses comercials, apropar les darreres tendències en comerç digital, i oferir noves oportunitats de negoci a través de la xarxa.\nLa directora general de Comerç, Munta Vilalta, ha assenyalat que la transformació digital és \"imprescindible\" per la modernització i millora de la competitivitat del comerç català.\nEn aquest sentit, s'estan implementant un seguit d'accions a través de la Direcció General de Comerç orientades a la digitalització del petit comerç i del comerç urbà com a peça fonamental del model comercial de Catalunya.\nEntre les propostes hi ha jornades formatives arreu del territori sobre digitalització comercial, adreçades a botiguers i comerciants, com per exemple la jornada 'Comerç online: per on començo?', inclosa dins la iniciativa 'Comerç Futur'.\nAquests tallers formatius ja s'han impartit a Barcelona, Girona, Tortosa, Lleida i Manresa amb una participació de més de 300 persones.\nAmb la jornada sobre Amazon organitzada a Vic, l'objectiu és apropar al petit comerç les darreres tendències en venda online.\nTambé s'han presentat les oportunitats de comercialització que ofereix aquesta plataforma.\nPer il·lustrar-ho, en la sessió s'ha utilitzat l'experiència de Joguines Gaspar, de Palau-solità i Plegamans, una empresa familiar dedicada a la fabricació i comercialització de joguines de fusta que ha acabat exportant a països tan llunyans com el Japó.\nEl responsable del Programa de Logística d'Amazon, Lucas Villanueva, ha explicat que en el darrer any s'ha multiplicat per quatre el nombre d'empreses catalanes que es troba disponible a la seva plataforma.\nSense donar dades detallades, Villanueva ha destacat l'interès progressiu que va agafant aquest tipus de venda entre el petit comerç a Catalunya.\nLes empreses ja no només veuen la xarxa com un avantatge per ampliar el seu mercat, sinó que l'exportació representa un factor crida per complementar les seves vendes o com a mode de supervivència, ha explicat.\nVillanueva creu que la nova planta logística de Catalunya farà augmentar encara més l'interès per aquest tipus de comerç online.\nA banda de les jornades formatives i informatives, Muntsa Vilalta ha explicat que també s'ha impulsat el programa Comerçlocal.CAT. El programa vol impulsar una major presa de consciència de la importància de tenir presència en línia i les oportunitats que internet ofereix als comerciants per a desenvolupar el seu negoci.\nOrientant a microempreses, Comerçlocal.CAT ofereix a la petita empresa la possibilitat de tenir presència a internet mitjançant una pàgina web.\nDesprés de registrar el seu domini al .cat per un preu de vuit euros, els tècnics proporcionen de manera gratuïta un web al comerciant.\nDe moment aquesta iniciativa es troba en fase de prova pilot a Girona i una setantena de comerços gironins ja tenen el seu web.", "response": "La Generalitat està organitzant cursos i tallers per promoure la presència a la xarxa dels petits comerços.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1813", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El govern d'Ada Colau continua les negociacions amb la CUP per aprovar la modificació pressupostària, segons ha afirmat al ple d'aquest divendres el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.\nEl ple municipal ha tombat una proposició del PP que demanava que Colau hi presentés el pressupost i, en cas de no prosperar, que el tornés a presentar vinculat a una qüestió de confiança.\nPisarello ha dit que no s'ha arribat a necessitar aquest mecanisme.\n\"El pressupost s'està discutint; no estem en una situació apocalíptica\", ha afirmat.\n\"Entenc que li faci perdre la son que les forces d'esquerres puguin eventualment aprovar una modificació pressupostària com aquesta\", ha destacat Pisarello.\nTambé ha reconegut que amb el principal grup de l'oposició, en referència a CiU, seria \"molt més fàcil\" negociar \"si la interlocutora no fos regidora d'UDC\".\nLa regidora de la qual parlava, Sònia Recasens, li ha replicat que és la mateixa que va pactar amb les forces d'esquerra el pressupost prorrogat sobre el qual el govern busca ara aliats per ampliar-lo.\nLa regidora de la CUP María José Lecha ha afirmat que la proposició del PP \"és una pèrdua de temps\", ja que no respecta els temps que s'han donat els grups per arribar a un acord.\n\"Abans de donar lliçons democràtiques dins les institucions haurien de netejar de corrupció i males pràctiques el partit\", ha defensat, i ha ironitzat: \"Segueixin mirant MTV i Gandia Shore\".\nDesprés de fer-se públic un vídeo d'una parella tenint sexe al metro, Alberto Fernández Díaz (PP) va demanar a l'alcaldessa, Ada Colau, que no convertís la ciutat en Gandia Shore.\nLa proposició del PP ha rebut l'abstenció de C's i el vot en contra de tots els altres grups.\nFernández Díaz ha defensat que si prosperava es tindria no més tard del juliol un pressupost com pretén Colau, o un nou alcalde que no sigui ella.\nHa criticat que l'alcaldessa \"no ha tingut el coratge polític ni la responsabilitat de govern necessària\" per presentar-lo vinculat a una qüestió de confiança.\nEls altres grups han considerat que ara no és el moment de plantejar-ho, i Pisarello ha avisat els populars del fet que s'han reduït molt els seus votants a la ciutat, el que els \"podria conduir a la marginalitat més absoluta\".\nEl govern torna a refusar les pantalles gegants al carrer per l'Eurocopa\nEl tinent d'alcalde Jaume Asens i la mateixa Colau han refusat els precs del PP i C's d'instal·lar pantalles gegants a l'avinguda Maria Cristina per veure la selecció espanyola de futbol durant l'Eurocopa, tot i que mantenen la porta oberta a negociar-les en un espai tancat.\nSegons Colau, les pantalles no són un problema, sinó els grans esdeveniments futbolístics: pel mundial de Sud-africà es van registrar 74 ferits, 21 detinguts i un noi va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma.\nAmb ironia, l'alcaldessa s'ha mostrat \"encantada\" de veure la final amb Fernández Díaz en un bar \"com s'ha fet tota la vida\".\nEl govern ha presentat el pla de recursos humans del mandat al ple, el qual ja havia explicat als mitjans.\nJoaquim Forn (CiU) ha plantejat que aquest any no hi ha convocatòria de bombers i s'ha preguntat què passarà amb la de la Guàrdia Urbana.\nEl regidor de Presidència i Territori, Eloi Badia, ha dit que la convocatòria de la Guàrdia Urbana estudien fer-la interadministrativa per reposar les places del cos. Segons ell, amb aquesta convocatòria i el centenar d'agents que s'incorporaran aquest any serà suficient per aconseguir que no decreixi la plantilla.\nEl ple també ha ratificat amb el suport de tots els grups excepte la CUP, que s'ha abstingut, el pagament que ja es va executar aquest dijous de l'1% de l'increment salarial del 2007 i el 2008, en compliment d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).\nEl regidor Josep Garganté ha justificat l'abstenció \"cupaire\" amb el fet que també han cobrat els directius i el personal de confiança de l'Ajuntament.\nSegons ell, en el cas del gerent municipal, que cobra 159.000 euros anuals, podria suposar que aquest any en guanyi 30.000 més.\nMedalla d'Or a la Federació Catalana d'Atletisme\nA més, s'ha aprovat atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a la Federació Catalana d'Atletisme per la seva tasca com a motor de l'atletisme català, i per la seva dedicació a la promoció de l'atletisme a la ciutat.\nLa CUP hi ha votat en contra perquè, segons la regidora Maria Rovira, prefereixen el suport diari a les entitats esportives de la ciutat.\n\"Els criteris de competitivitat i meritocràcia no són els que s'haurien de donar en el govern de BComú\", ha defensat.", "response": "La proposta del PP de vincular els pressupostos municipals de Barcelona a una qüestió de confiança no ha prosperat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_450", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El Ral.li de la Ceràmica, que recorrerà divendres i dissabte les carreteres de Castelló, ha estat presentat a l’Ajuntament de la ciutat.\nLa prova celebra la seua vint-i-huitena edició, consolidada com una de les competicions més importants del calendari i puntuable per al campionat regional de ral·lis de la Comunitat Valenciana.\nEl divendres es dedicarà a les verificacions administratives i tècniques mentre que el dissabte se celebrarà la competició com a tal.\nAmb una etapa i quatre seccions que es recorren dues vegades cadascuna, el ral·li cobrirà un total de 389,5 quilòmetres, 115 d’ells cronometrats, i congregarà a més de 40 participants.\nEl regidor d’Esports, Enric Porcar, que ha estat acompanyat en l’acte de presentació per Emilio Marmaneu, director de la prova, i Javier Martínez, president del Rallye Club Castelló, entitat organitzadora, ha reiterat el suport del consistori a una carrera “amb una tradició indiscutible, com ho demostren l’expectació que suscita i la gran quantitat de públic que congrega a les carreteres per on transcorre”.\nPorcar ha destacat la bellesa del paisatge que travessa el ral·li.\n“Es nota que els organitzadors coneixen a fons la nostra província perquè els trams escollits són preciosos”, ha dit el regidor.\nEl recorregut és el mateix que el de l’any passat i travessa tres comarques: la Plana, l’Alt Millars i l’Alcalatén.\nArgelita-Llucena, Cedramán-Lludient, Pantà del Sitjar i Costur-Vilafamés són els trams contra el rellotge.\n“El traçat és molt variat, es barregen trams amb pujades i baixades ràpides al costat d’altres més tècnics”, ha assenyalat Emilio Marmaneu, qui ha apuntat que “el Rallye de la Ceràmica és molt exigent, els pilots han de donar el millor de si mateixos per tenir opcions de triomf”.\nL’organització d’aquest tipus de competicions té molt presents les mesures de seguretat.\n“Intentem que cada any siguen més estrictes perquè es puga compaginar la diversió dels aficionats amb l’absència de riscos innecessaris”, ha assegurat el director del ral·li, qui treballa estretament amb la Guàrdia Civil de Trànsit, que destinarà a la prova una quinzena d’agents.\nSeran algunes de les prop de 300 persones que treballen perquè l’esdeveniment siga un èxit, des de comissaris, cronometradors i radioaficionats a membres de Protecció Civil, bombers, grues, ambulàncies, metges i personal sanitari.\nTant Martínez com Marmaneu han recalcat que la major part del pressupost, atés que no hi ha premis en metàl·lic, es destina a mesures de seguretat per intentar que no hi haja cap accident ni entre els pilots ni entre el públic.\nPer aquesta raó, abans de cada tram es repartirà entre els aficionats un tríptic amb les mesures de seguretat que cal observar durant la carrera.\n“El més important és col·locar-se en una posició elevada respecte a la carretera.\nRomandre junt a la carretera és molt perillós”, han advertit.\nEl Rallye de la Ceràmica arrancarà a les 8.30 a la seu del Patronat d’Esports, on també conclourà al voltant de les 20 hores.\nEn el pavelló poliesportiu Víctor Cabedo, a Onda, estarà instal·lat el parc d’assistència, on els cotxes seran sotmesos a les reparacions i revisions necessàries.\nDotze hores després de la sortida, Castelló coneixerà el nom dels guanyadors d’una de les seues competicions més senyeres.\nEntre els favorits no faltarà una de les llegendes de la prova, guanyador en diverses ocasions i un pilot al qual sempre cal donar entre els favorits.\nEs tracta de Santi Carnicer, que conduirà el seu inseparable Ford Fiesta R5 amb l’objectiu de treure’s l’espina de l’última edició, quan se li va escapar el triomf per només un segon.\nLa nota anecdòtica serà la presència de Santi Cañizares, ex porter internacional del Real Madrid i Valencia CF, i fervent aficionat a la velocitat, al volant d’un dels Porsche en competició.\nCañizares no serà l’únic participant de fora de la província.\nSegons ha informat Javier Martínez, president del Rally Club Castelló, “hi ha 15 inscrits vinguts de Catalunya, el País Basc i Madrid, senyal que el Rallye de la Ceràmica manté el seu poder de convocatòria”.", "response": "La 28a edició del Ral·li de la Ceràmica passarà per tres comarques castellonines i reunirà més de 40 participants.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2534", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El Govern ha reprès l'activitat arreu del territori per copsar la progressiva \"reactivació del país\" i \"de les obres públiques que van quedar aturades a causa de la covid-19\".\nEl conseller de Territori, Damià Calvet, ha estat el primer en recuperar aquesta dinàmica i ho ha fet visitant la planta de tractament de residus de Can Barba de Terrassa.\nHa recordat que els treballs per modernitzar aquesta instal·lació van quedar aturats a causa de la pandèmia.\nAlhora ha indicat que aquesta intervenció dotarà l'equipament d'un innovador sistema de deshidratació tèrmica que permetrà produir un compost de millor qualitat i un 30% més d'electricitat.\nL'actuació disposa d'un pressupost de 4,5 MEUR i està finançada per l'Agència de Residus de Catalunya.\nDesprés que la setmana passada el Govern aprovés el decret per reactivar les obres públiques, aquest dimecres l'executiu català ha reprès l'activitat arreu de Catalunya amb la visita que el conseller de Territori, Damià Calvet, ha fet a la planta de residus de Can Barba, a Terrassa.\nCalvet ha explicat que la recuperació de les polítiques que s'impulsen des de la conselleria permeten \"dinamitzar l'economia mantenir l'ocupació i fins hi tot generar-la\".\nAixí mateix ha posat en valor que en una situació com l'actual \"s'iniciïn projectes i obres noves\" i ha destacat la necessitat que els consellers tornin a desplaçar-se arreu del territori per copsar com van evolucionant les actuacions que tornen a posar-se en marxa.\nUn exemple d'aquesta progressiva tornada a la normalitat és la planta de tractament de residus de Can Barba de Terrassa, on el mes de desembre de 2019 van començar els treballs per modernitzar la instal·lació.\nCalvet ha detallat que a causa de l'estat d'alarma aquestes obres van aturar-se i ha indicat que en els darrers dies s'han tornat a posar en marxa.\nAquesta intervenció, que disposa d'un pressupost de 4,5 MEUR i està finançada per l'Agència Catalana de Residus, dotarà l'equipament d'un innovador sistema de deshidratació tèrmica que permetrà obtenir un compost de millor qualitat i un 30% més d'electricitat.\nLa previsió és que acabi en les properes setmanes i que a partir de l'1 de junt el centre pugui anar absorbint de nou i de forma progressiva els residus orgànics dels disset municipis als quals dona servei.\n\"La idea és que primer recuperem els que ara estem traslladant a l'Ecoparc 4, ubicat a Hostalets de Pierola, perquè està més lluny i el trasllat fins allà té un cost elevat\", ha comentat la directora tècnica del Consorci de Residus del Vallès Occidental, Concha Zorrilla.\nHa afegit que en una segona fase Can Barba tornarà a absorbir els que ara van a l'Ecoparc 2 de Montcada i la petita part que es deriva al Bages.\nA banda d'aquesta obra pública, en la darrera setmana també s'han reprès altres projectes destacats pel Vallès Occidental com l'ampliació de la C-58.\nCalvet ha assegurat que es mantindrà el calendari previst i que la tercera fase estarà enllestida a finals de 2020 tal i com s'havia dit.\nEl que per ara no s'ha pogut fer, són les proves pilot de la tecnologia sense contacte de la T-Mobilitat en autobusos i trens.\n\"Com no s'ha provat s'endarrerirà l'entrada en vigor del nou sistema tarifari\", ha reiterat Calvet.\nEl conseller també ha aprofitat per referir-se al tractament de residus sanitaris i ha assegurat que tot i que la xifra d'aquesta tipologia de deixalles s'ha disparat en els darrers mesos, \"s'estan gestionant amb rapidesa, seguretat i seguint els criteris que dicten les autoritats sanitàries\".\nHa recordat que a Catalunya hi ha tres abocadors – dos al Vallès i un a Tarragona – que poden tractar aquests materials i ha afegit que diverses plantes de valorització energètica com la de Mataró, també s'han habilitat per poder-los gestionar.", "response": "El govern ha reiniciat l’activitat entorn de les obres públiques que havien quedat parades per la pandèmia.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1076", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "La 37a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló posa el focus en els territoris poc coneguts d'Alaska i el Yukon.\nEl nou format, que posa l'accent en un indret desconegut del planeta, ja es va iniciar l'any passat amb la Patagònia com a fil conductor de moltes projeccions i activitats.\nSense deixar de banda la part esportiva, la sessió inaugural de divendres va voler anar més enllà de l'alpinisme i va combinar fragments cinematogràfics amb el testimoni, entre d'altres, de l'escriptor Jordi Canal-Soler o el fotògraf Oriol Alamany, que han relatat les vivències a la zona a través dels seus viatges.\nAquest any l'alpinista català Òscar Cadiach serà guardonat amb la Flor de Neu d'Honor per la seva carrera alpinística i per la seva trajectòria com a realitzador de documentals, el proper 21 a les 9 del vespre al teatre Cirvianum.\nEntrevista\nÒscar Cadiach: «L'alpinisme ha perdut el seu punt més romàntic»\nL'alpinista català rebrà el premi Flor de Neu d'Honor al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, que arrenca aquest divendres\nLa proposta Alaska i el Yukon.\nL'última frontera va inaugurar aquest divendres al vespre la primera jornada del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, que s'allargarà fins el proper 24 de novembre.\nA través de vídeos, fotografies i entrevistes, l’acte d’obertura es va centrar en el territori d'Alaska i el Yukon, l'exploració de la zona per part d'aquells que l'han visitat i la història i la cultura d'aquesta regió del planeta.\nEn declaracions a l'ACN, el fotògraf Oriol Alamany explicava que tot i la vessant més salvatge que tothom pugui tenir al cap sobre Alaska i el Yukon, es tracta d' un lloc \"tremendament explotat per l'home durant la febre de l'or o la colonització\".\nCom Alamany, l'escriptor Jordi Canal va viatjar fa deu anys a la zona i en va escriure un llibre: Terres del nord.\nAllà Canal hi explica el seu viatge a través d'entrevistes amb la gent que hi viu.\nA Alaska i el Yukon hi conviuen inuits, cercadors d'or i treballadors de petrolieres.\nHi ha dies que no veuen el sol o que poden estar perfectament a 40 graus sota zero, explicava Canal perquè el públic es fes una lleugera idea de tot el que comporta viure a la zona.\nEl director del festival, Joan Salarich, destacava la defensa que vol fer el certamen de territoris com Alaska i el Yukon, llocs que, com en altres parts del món, pateixen per culpa de la pressió humana.\n\"Alaska és un país ric i immens, però la riquesa es troba sota terra.\nQualsevol que vulgui explotar la terra, l'ha de maltractar\", deia Salarich.\nExposició sobre la febre de l'or\nL'exposició central del festival posa la mirada en una de les grans problemàtiques que han castigat les regions d'Alaska i el Yukon.\nEl 1896, en descobrir que al fons del riu Klondike s'hi amagava or, milers de persones van deixar-ho tot i de manera desfermada van anar a la recerca d'aquest metall amb unes condicions molt dures.\nL'exposició \"L'Or del Klondike\", produïda per la Fundació del Festival i ubicada al foyer del teatre Cirivanum, recopila fotogrames i fragments d'aquest material iconogràfic, però també fotografies històriques d'aquell viatge.\nPer la seva part, la biblioteca Dos Rius de Torelló manté el programa d'activitats paral·leles durant els dies del certamen, amb propostes diàries.\nEntre les activitats, destaquen les conferències de l'escriptor Jordi Canal-Soler i el fotògraf Oriol Alamany.\nNovetat festival \"off\"\nEn l'espai \"off\" del festival, el certamen posa en marxa una mostra de vins amb l’objectiu de donar a conèixer cellers que tenen en comú una particularitat: el cultiu de varietats de raïm amb una viticultura gairebé heroica condicionada pel terreny, ja sigui per l’alçada, com pels costers o per la impossibilitat que el procés sigui mecanitzat.", "response": "Alaska i el Yukon seran el fil conductor del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló d'enguany.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1744", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "\"Va caure en què planificar la vida era més insensat que no fer-ho i que no havia de tenir por per llançar-se al que de veritat volia fer\".\nAixí reflexiona l'escriptora i periodista Ana Basanta (Barcelona, 1975) sobre Oscar Vega, que va decidir fer la volta al món després de més de vint anys en la gran empresa i el món de les finances, i de patir un sotrac vital: la pressió de la feina i que les seves dues filles marxessin a Mèxic a viure amb la seva exparella.\nBasanta incorpora aquesta i nou històries més en el llibre Decididos.\n10 experiencias de vida fuera de un entorno competitivo (diëresis, 2016), amb el qual relata el cas de persones que s'han pres la llibertat d'agafar les regnes d'allò que realment volen fer, de manera que, segons l'escriptora, \"han fet un gir a la seva vida, s'han reinventat i s'han desmarcat de l'opinió majoritària\".\nCanviar la direcció vital no és gens fàcil, ja que a vegades no es té el suport familiar o es cau en contradiccions, però molts dels que ha entrevistat Basanta reconeixen que ho tornarien a fer encara que els hagi anat malament.\nÉs el cas de l'Ester Ferrando, que el 2003 va deixar de fer de secretària en el gabinet de Presidència de la Generalitat quan Artur Mas ocupava el càrrec de conseller en cap, i amb el seu marit van comprar la rectoria d'un petit poble del Pirineu, Guàrdia de Noguera, i la van reconvertir en un hotel rural.\nAquella aventura no els va funcionar, però s'han quedat al Pirineu i, si reculessin, tornarien a deixar la ciutat.\n\"Si tornessin tretze anys enrere i es plantegessin seguir amb la vida de Barcelona o aventurar-se en un entorn rural, tornarien a marxar.\nEstan segurs.\nEs quedarien amb el que tenen.\nPerò no muntarien un negoci\", ressalta Basanta, que treballa a l'agència de notícies Europa Press.\nRelats que semblen de pel·lícula\nEl llibre sorprèn amb històries que semblen extretes d'una pel·lícula, com la de Santiago González, Mayi Errazkin i els seus fills Urko i Zigor, que van salpar d'Hondarribia (Guipúscoa) el 14 d'agost del 1983 amb un veler autoconstruït per fer la volta al món.\nVan tardar 17 anys, durant els quals van enfrontar-se a un exèrcit d'abelles assassines, taurons, un cocodril i la burocràcia.\nEls nens tenien uns coneixements altíssims en comparació amb altres de la seva edat, tot i que molts cursos els van fer per correspondència.\nBasanta incorpora alguns passatgers de les memòries que va publicar González sobre el perible al llibre Aventura a toda vela: \"Vam aprendre que la vida és molt simple, que no val la pena complicar-la (...).\nVam aprendre a tenir seguretat i confiança en nosaltres mateixos.\nVam aprendre, sobretot, la gegant grandesa de la senzillesa\".\nEn conversa amb l'escriptora, ell insisteix en la idea: \"Si estàs a gust amb tu mateix, si estàs en pau, no fa falta molt més\".\nFer el que ve de gust també pot suposar caure en contradiccions, com bé saben a Cal Cases, una masia de Santa Maria d'Oló, a 90 kilòmetres de Barcelona, on un grup de joves activistes es va establir el 2007 per viure en comunitat convençuts del fet que hi ha alternatives reals al capitalisme.\nAbans, quan vivien a la capital catalana, molts es desplaçaven en bicicleta, i ara una part ha hagut de treure's el carnet de cotxe.\n\"És precisament el tema del cotxe el que consideren més contradictori amb la seva forma de vida ecològica\", explica Basanta.\nLa idea del llibre va sorgir de l'editor, i ella va aconseguir reunir fins a 17 històries, però en va haver de seleccionar 10.\nPer trobar-les, reconeix a NacióDigital que \"ha ajudat el fet de ser periodista des de fa molts anys\".\nBasanta afirma que l'actitud vital que es desprèn del llibre \"s'encomana\", i empeny a actuar, encara que sigui en les petites coses de la vida quotidiana.\n\"Et dóna el petit coratge de per què no he de fer les coses que vull fer\", subratlla.\nBasanta també és autora dels llibres Halcón de los Andes (2010), Líbano desconocido (2012) i Inconformistes (2013), aquest últim coescrit amb la també periodista i activista social Silvia Torralba.", "response": "Ana Basanta ha publicat un llibre amb deu històries sobre persones que s’han reinventat deixant de banda els convencionalismes.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_86", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "L’Institut Valencià d’Art Modern continua les celebracions del trentè aniversari i per això acaba d’inaugurar la mostra ‘Temps convulsos.\nHistòries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM’.\nConté 375 obres que han estat seleccionades minuciosament entre les més de 12.000 peces que componen els fons artístics del museu.\nÉs, doncs, una exposició pensada per fer lluir la col·lecció de l’IVAM que ocupa deu sales de les galeries 4 i 5 i que es podrà visitar fins al 19 d’abril de l’any vinent.\nRobert Rauschenberg, Equipo Crónica, Carmen Calvo, Jasper Johns, Claes Oldenburg, Antoni Muntadas, Cindy Sherman, Esther Ferrer i Rogelio López Cuenca són alguns dels noms dels artistes que hi participen.\nEn total n’hi ha 125, de tot el món, i un 45% de l’obra que s’hi exposa és inèdita o s’ha exhibit molt poques vegades.\nVeient la llista de noms, és ben clar que el centre ha triat un dels nuclis fonamentals de la seva col·lecció: el pop art, especialment el britànic, i els realismes espanyols.\nLa mostra posa en relació el context històric, que va dels anys trenta a l’actualitat, i el paper crític que va adoptar l’art amb relació amb els fets polítics, socials i econòmics del moment.\nEn són alguns exemples les dues guerres mundials, la guerra del 1936-39, la industrialització i la societat de masses vista des dels mitjans de comunicació de masses, i també l’aparició del feminisme, la teoria de gènere i les migracions.\nLa visita comença amb una selecció sobre ‘Violència i poder’.\nA l’entrada, l’escultura Prometheus de Jacques Lipchitz rep el públic com a preàmbul de la mostra.\nEn aquesta primera sala, Equipo Crònica representa el poder econòmic i ideològic, mentre que una escultura de Juli González retrata el patiment quotidià de la violència.\nEduardo Arroyo aborda el control i la vigilància i Robert Rauchensberg explora el control social en democràcia per denunciar comportaments repressius dels Estats Units en la Guerra Freda.\nUn segon espai recorda totes les guerres com una forma més de violència.\nEn són exemples el conflicte de Palestina, amb l’artista Rula Halawani, i les imatges de la turca Gülsun Karamustafa.\nRobert Smithson trasllada l’espectador a Egipte com una demostració de la destrucció de la natura.\nLa mostra també inclou ‘Mons ocults’, una secció que explora les reaccions humanes enfront del trauma i la manera com els artistes creen art en resposta a l’amenaça o per lluitar contra les injustícies.\nAquest apartat recull la creació de Darío Villalba en record dels marginats i la gent que ha estat apartada; les màquines psicològiques de Gordillo, que trasllada al paper els moviments de l’ànima o intervencions sobre fotografies de Carmen Calvo.\nEl recorregut continua amb ‘Duchamp i el món dels objectes’, una selecció de peces que qüestionen l’objecte com a mercaderia.\nHi ha creacions de Duchamp, però també dibuixos de John Cage, obres d’Yves Klein, Katharina Fritsch, Joan Brossa, Victoria Civera, Robert Rauschenberg, Tony Cragg, Eduardo Arroyo i la ironia de Richard Hamilton, entre més.\nLa parada següent és titulada ‘El qüestionament de les imatges’.\nAcí ens adonem de quina manera la informació que rebem és filtrada pels mitjans de comunicació.\nÉs en aquest espai on s’ha instal·lat l’obra Socialité, cedida pel Museu Reina Sofia.\nÉs un llenç de 1984 sobre el qual Warhol va abocar titulars de premsa i Basquiat va afegir les seves màscares tan característiques.\nAl costat, conflueixen peces d’Alberto Corazón, Equipo Crònica, John Baldessari, Antoni Muntadas i Richard Prince.\nA ‘Cossos dissidents’ es concentra bona part de les peces adquirides aquests darrers anys per pal·liar l’absència de dones artistes en la col·lecció.\nHi ha mirades feministes que es qüestionen els estereotips associats al masculí i femení i la bellesa normativa.\nTambé s’hi poden trobar peces que aborden el silenci de la sida, amb noms com ara Balie Export, Gillian Wearing, Esther Ferrer i Cindy Sherman.\nFinalment, ‘Perifèries urbanes’ recull les mobilitzacions socials, les protestes dels carrers i els mecanismes de control del poder, amb artisHacques Lipchitztes com ara Collado, Apòstol, Kuitca i López Cuenca.", "response": "L’IVAM ha inaugurat una mostra amb 375 obres que exhibeixen el paper crític de l’art amb els fets històrics.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_518", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "La gran festa del mar Escala a Castelló, a més de recreacions històriques i un gran Mercat Mariner, permetrà visitar un total de 9 embarcacions.\nA més dels tres velers d’època –la Nau Victoria, el Galeó Andalucía i la fragata tsarina Shtandart– es podrà pujar a l’embarcació ràpida de rescat Salvamar Sabik, a un patruller de la Guàrdia Civil, a l’embarcació de Creu Roja Pandora, a una barca de pescaturisme, fer una passejada en Golondrina per l’interior del port; i veure des del moll al remolcador d’altura Sar Mesana.\nDel 5 al 8 d’abril, el Grau serà escenari d’un esdeveniment únic fins ara a Espanya.\nLes recreacions històriques de dos campaments militars d’època; el gran Mercat Mariner, amb quasi un centenar de llocs; i altres activitats pensades per a gaudir en família estaran complementades amb la possibilitat de visitar nou embarcacions de diferents tipologies.\nEn 2004, per a commemorar aquella gesta i difondre la labor descobridora dels marins espanyols, va repetir el mateix trajecte circumvalant la Terra en 26.894 milles nàutiques i visitant 17 països.\nPodrà visitar-se de divendres a diumenge, d’11.00 a 21.00 hores.\nAquest nou Galeó ha realitzat més de 48.000 milles nàutiques pels grans oceans i mars del món, fent escala en un centenar de ports de quatre continents.\nLes visites, de divendres a diumenge, tindran lloc d’11.00 a 21.00 hores.\nLes visites a la Nau Victoria i al Galeó Andalucía tenen un preu conjunt de 7 euros (adults), 4 euros (menuts 5-10 anys) i 20 euros (famílies, 2 adults i fins a 3 xiquets).\nAmb ella, en la guerra amb Suècia, es va aconseguir l’accés al mar Bàltic.\nEl buc va rebre el seu nom en honor a l’estendard imperial.\nAquesta fragata combina la part històrica, amb mètodes antics de construcció naval –en coberta: mastelers, eixàrcia, cabestrant, canons, timó– amb les més modernes tecnologies, en el celler: menjador, cuina i allotjaments.\nLa visita és gratuïta; el divendres, d’11.00 a 20.30 hores, i el dissabte, d’11.00 a 15.00 hores, ja que té prevista la seua partida a les 18.45 hores.\nTé 39,7 metres d’eslora (llarg) per 12,50 metres de màniga (ample) i pot aconseguir una velocitat de 13 nusos (24 km/hora).\nS’utilitza per a labors de salvament en la zona del llevant espanyol.\nAquest vaixell solament podrà ser vist a distància des del port Azahar del Grau, dissabte i diumenge.\nEstarà amarrada en un pantalà del Reial Club Nàutic de Castelló i podrà ser visitada en el seu interior, de forma gratuïta, el dissabte i diumenge, d’11.00 a 13.00 i de 15.00 a 17.00 hores.\nTé 20 metres d’eslora per 4,9 metres de màniga, una velocitat de 30 nusos (55 km/hora) i pot portar fins a vuit ocupants.\nParticiparà el divendres 6 en la benvinguda als velers i podrà visitar-se de forma gratuïta el dissabte 7, de 10.00 a 14.00 hores.\nAmarrada al costat de la resta de vaixells en el moll.\nAquesta embarcació estarà amarrada en un pantalà del Rieal Club Nàutic de Castelló i podrà visitar-se gratuïtament de divendres a diumenge, d’11.00 a 13.00 i de 15.00 a 17.00 hores.\nA més, el dijous acompanyarà les embarcacions pesqueres i d’esbarjo que rebran als tres velers d’època.\nTé 28 metres d’eslora per 7,90 metres de màniga i la seua velocitat és de 12 nusos (22 km/hora).\nPodrà visitar-se de forma gratuïta el divendres 6, de 18.00 a 20.00 hores, i dissabte 7 i diumenge 8, d’11.00 a 20.00 hores.\nEfectuarà minitravessies de mitja hora per l’interior del port, divendres i dissabte, d’11.00 a 19.00 hores, per 6 euros.\nA més, hi haurà un cicle de 5 conferències ‘Escala Sostenible: Cercle de xarrades’, en l’Edifici Morú (plaça del Mar, el Grau).\nEl divendres 6, ‘Com sobreviure en el mar sense aigua dolça i amb menjar gelat’ (13.00) i ‘El valor educatiu de la vela’ (19.00); el dissabte 7, ‘Shtandart, un somni fet realitat’ (13.00) i ‘Travessies transoceàniques, l’altre costat de la vela’ (19.00); i el diumenge, 8, ‘Stella Maris, projectes amb cor mariner’ (13.00).", "response": "La festa Escala a Castelló inclourà la visita a tres velers d’època i a altres sis embarcacions.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1570", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "Rep El Despertador cada matí al teu correu\nDefensaven Oriol March i Joan Serra Carné en una entrevista recent a Núvol, a tomb del llibre Enemics íntims (Pòrtic), que durant els anys del procés s'han rebregat les paraules, perquè han perdut el significat original.\nI posaven com a exemple la \"unitat\", tan reivindicada en els moments de recerca d'una estratègia compartida de l'independentisme com en aquests dies de represa del curs polític, en què els socis del Govern -ERC i Junts- no són capaços d'aportar coherència a la coalició per la discordança en relació a la taula de negociació.\nLa paraula \"unitat\" ha tornat a aparèixer al Parlament, en el marc del debat de política general.\nEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar dimarts a Junts \"màxima unitat d'acció\" per fer transitable la via del diàleg i enfortir la posició de la part catalana.\nAlbert Batet, en nom del partit de Carles Puigdemont, li va respondre que el que calia per viable la legislatura era la \"cultura d'unitat\" al Govern.\nEscoltant els socis de l'executiu queda clar, com apuntaven March i Serra, que l'essència del terme s'ha esfumat, almenys per als dos principals partits independentistes, perquè l'enunciat es repeteix pensant en les deslleialtats.\nLes dues jornades de discursos a l'hemicicle han servit per constatar que a Aragonès no li sobren aliats per a la taula de negociació.\nAls missatges de Junts s'hi van afegir les invectives de la CUP, que la va titllar de \"taula de la vergonya\" abans de reclamar un nou referèndum per al 2025, al qual el president català no es va comprometre amb l'argument que la data no forma part de l'acord d'investidura.\nEl to de la CUP convida a pensar en una negociació complexa dels pressupostos, per bé que al Govern no es conjuguen, per ara, vies alternatives als anticapitalistes.\nEl debat de política general entrarà aquest dijous en la fase resolutiva amb el soroll de fons de la distància entre socis parlamentaris.\nEs votaran les propostes formulades pels grups i el focus es fixarà en les resolucions conjuntes de l'independentisme -no tantes com es plantejaven inicialment-, així com en el desacord que puguin exhibir ERC i Junts davant el text de la CUP en què planteja un nou referèndum, escrutat amb deteniment per la presidència del Parlament i la mesa.\nLes paraules comprometen.\nPer això, hi ha textos que avui es transaccionaran.\nEl problema radica, però, en el fet que fa temps que hi ha mots que, de tant com s'han gastat, són buits de contingut.\nAvui no et perdis\n» La taula de negociació i un nou referèndum tensen la relació de la majoria independentista; per Sara González, Oriol March i Joan Serra Carné.\n» L'aposta de la CUP per un nou referèndum força ERC i Junts a mullar-se sobre la data del 2025; per Sara González, Oriol March i Joan Serra Carné.\n» Opinió: Puigdemont, una pedra a l’estany; per Josep-Lluís Carod-Rovira.\n» Junts apel·la a la «cultura d'unitat» però menysté la via del diàleg d'Aragonès; per Sara González, Joan Serra Carné i Oriol March.\n» El PSC reclama a Aragonès que reactivi el diàleg entre partits catalans; per Sara González i Oriol March.\n» Els comuns veuen «feblesa» al Govern però demanen blindar la taula de diàleg; per Joan Serra Carné i Oriol March.\n» Felip VI torna a Catalunya amb Sánchez... i sense Aragonès; per Pep Martí.\n» Ciència en societat: El volcà, una finestra al centre de la Terra; per Cristina Junyent.\n» L'unionisme evita la reprovació de Colau pels macrobotellots; per Bernat Surroca.\n» Els tres grups que tindran les autovies gratuïtes quan siguin de pagament; per Albert Vilanova.\n» Els supermercats més barats segons l'OCU; per Jordi Velert.\n» Mor Antonio Gasset, referent històric de la crítica de cinema a la televisió; per Víctor Rodrigo.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per rebre'l", "response": "Els partits independentistes no s’acaben de posar d’acord, cosa que dificultarà la negociació per aprovar els pressupostos.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_448", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "L’economista i catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, i l’ex-regidora del PSC a l’Ajuntament de Barcelona i catedràtica emèrita del Departament de Sociologia de la UAB, Marina Subirats, ocuparan un dels últims llocs de la llista de Catalunya Sí que es Pot a Barcelona.\nHo ha dit el candidat Lluís Rabell en una entrevista a l’ACN, en què també ha anunciat la ‘projecció internacional’ de la campanya electoral, en què seran presents ‘amics’ grecs i portuguesos, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón.\nRabell ha ressaltat que el professor Navarro és conegut ‘no solament per la seva projecció acadèmica, sinó perquè és un expert en l’assessorament en uns quants països sobre polítiques públiques’.\nDe Subirats, el cap de llista n’ha ressaltat l’experiència a l’Ajuntament de Barcelona durant molts anys al camp de l’ensenyament.\nEn referència a Junts pel Sí, ha criticat que fes públics els integrants de la candidatura de mica en mica i ha dit que era una estratègia per a ocupar l’escena mediàtica.\n‘El problema de l’estratègia de Junts pel Sí és que necessiten d’ocupar mediàticament amb noms l’actualitat per no parlar del paquet sorpresa que va dins de la llista, que és la pretensió de tornar a fer president Mas’, ha afegit.\nSobre això, ha assenyalat que no solament era un interès publicitari, sinó un maquillatge del contingut veritable d’aquesta altra proposta.\nProjecció internacional de la campanya\nDurant l’entrevista amb l’ACN, Rabell ha avançat que la campanya electoral de Catalunya Sí que es Pot tindria ‘projecció internacional’ perquè hi participarien nombrosos ‘amics’ de l’esquerra portuguesa, francesa i grega.\n‘Esperem amics d’arreu, perquè pensem que la perspectiva d’una Catalunya democràtica i socialment avançada difícilment es pot concebre si no té l’aliança d’una Europa democràtica’, ha expressat.\nSense aventurar-se a donar noms, Rabell ha suggerit que podrien afegir-se als actes electorals de la coalició d’esquerres membres de la Syriza grega, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón, que ‘no s’amagaran en plena campanya i estaran a la primera línia de foc’.\nAixí mateix, a l’ex-líder veïnal li agradaria de rebre la visita d’Alberto Garzón, d’IU, per qui sent ‘una simpatia extraordinària’.\nEn canvi, veu difícil que Colau s’impliqui en actes electorals per la seva posició ‘institucional’ al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona.\nPresència a ‘la Catalunya interior’\nSobre l’estratègia territorial de la campanya, Rabell ha anunciat que Catalunya Sí que es Pot se centraria en el territori, en ‘la Catalunya interior’, i no sols en la corona barcelonina.\n‘L’àrea metropolitana de Barcelona és la base social històrica de les formacions que componen Catalunya Sí que es Pot.\nTenim la pretensió de ser força de govern, de manera que la nostra proposta no ha d’oposar una part de Catalunya contra l’altra’, ha reflexionat.\nEn conseqüència, també ha indicat que el programa electoral donaria una importància especial a projectes d’impacte al territori com ara la gestió de l’aigua a les Terres de l’Ebre, el Barcelona World a Tarragona, la política agrícola o qüestions ambientals.\n‘Contundència’ en l’eix nacional enfront de ‘la trampa’ de CDC\nAixí mateix, Rabell s’ha defensat dels retrets de CDC de la ‘manca de contundència’ de Catalunya Sí que es Pot al discurs nacional.\n‘Som contundents quan diem que és necessari de dotar-se del suport d’un sentiment majoritari de la societat catalana, que en un 80% és favorable a una consulta democràtica’, ha reivindicat durant l’entrevista amb l’ACN.\nTambé ha assegurat que allò ‘realment efectiu’ era ‘continuar treballant per cohesionar els catalans al voltant d’aquesta exigència i cercar complicitats a tot l’estat espanyol per fer possible una consulta democràtica que donaria un mandat democràtic clar a l’estat espanyol i el món’.\nRabell considera ‘tramposa’ la proposta de Convergència de convertir les eleccions del 27-S en un plebiscit.\n‘No pot ser un plebiscit quan no ha estat pactat amb un consens suficient per ser llegit per tots els qui hi han de participar’, ha recordat.\nA més, ha acusat el partit d’Artur Mas de voler portar Catalunya a una situació ‘calculada’ de ‘blocatge’.\n‘No volem que hi hagi un empat tècnic en els drets nacionals de Catalunya, sinó que es desbloqui la situació en favor del dret de decidir de Catalunya.\nEls que som contundents som nosaltres.\nElls pretenen una situació de blocatge que no interessa ni les classes populars ni l’aspiració democràtica del país’, ha constatat.\nA més, ha opinat que CDC té una ‘llarga història a gestionar la frustració nacional del país per fer avançar les seves polítiques neoliberals’.", "response": "Lluis Rabell ha parlat de la llista, la campanya i el programa electorals de Catalunya Sí que es Pot.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2616", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "L'Eufònic, el festival d'arts sonores i visuals de les Terres de l'Ebre, ha arribat a l'equador de la setena edició aquest dissabte al matí amb la proposta de La Forasteria, al Mercat Municipal d'Amposta.\nEls artistes han aproximat les espècies invasores, com el cranc blau, a través d'un taller de cuina en el qual han experimentat amb els sons.\n\"Les olors, els gustos, les textures... hi ha diferents sentits que entren en la narració de les receptes, però per alguna raó no hi entra el so, quan en realitat reconeixes el soroll del sofregit\", ha explicat Mar Cianuro, una de les artistes del col·lectiu.\nPer la seva part, el director del certamen, Vicent Fibla, ha afirmat que el festival combina propostes que \"aparentment\" no lliguen amb actuacions de pop combinat amb l'electrònica, d'artistes visuals i experimentals i propostes \"delicadíssimes\".\nFibla ha destacat l'actuació \"totalment màgica\" d'aquest divendres a la nit de Lawrence Rothman i de la banda austríaca Avec i Huma previstes per aquest vespre a Sant Carles de la Ràpita.\nEls artistes de La Forasteria han començat a actuar en una de les parades del Mercat Municipal d'Amposta enmig de l'atenta mirada dels clients.\nLa Laia Arqueros i la Mar Cianuro han esmentat el nom d'algunes de les espècies invasores, com el caragol poma, i així, la resta del grup artístic ha cuinat una paella de fesols amb cranc blau que han repartit entre els assistents al finalitzar per esmorzar.\nLa perfomance barreja la cultura gastronòmica, de la saviesa popular de les receptes tradicionals, amb el món sonor.\n\"La proposta intenta obrir un nou sentit, jugar amb els nous sons i fer-nos una mica més conscients\", ha precisat Mar Cianuro.\nPer l'artista, el més interessant és narrar els sons d'una recepta perquè assegura que ingredients, com el pebrot, en un sofregit, els té tothom al cap i els associa amb un soroll concret.\nOliver Mancebo, un altre dels artistes d'aquesta formació, ha bromejat que els membres del col·lectiu són \"l'espècie invasora\".\nDe fet, Mancebo ha explicat que en l'actuació han utilitzat crac blau atès que \"gastronòmicament és el més aprofitable\".\nA més a més, ha afegit que l'acció és un tast del seu treball.\nEls artistes estan elaborant un catàleg multidisciplinari que editaran en format disc.\nD'altra banda, en la jornada d'aquest dissabte al matí, l'espai dels Ullals de Baltasar, ha estat un altre dels escenaris de l'Eufònic.\nEn aquest paratge natural hi ha actuat el discjòquei Diego Armando.\nTot seguit, la banda barcelonina STA ha amenitzat amb ritmes jamaicans, d'electrònica i punk, el vermut dels assistents.\n\"És evident que un vermut a l'aire lliure no és cap invent, hem apostat per mantenir els reptes mediambientals amb una banda tocant als Ullals, i la gent que es queda totalment respectuosa -a l'altra costat-, i amb els instruments a terra, mantenint una mica l'orografia pròpia de l'espai\", ha detallat el director de l'Eufònic, Vicent Fibla.\nSegons el director l'essència del certamen és la combinació de propostes diverses, que comporta una mescla de públics i de diferents activitats.\n\"La perfomance de La Forasteria respon a la idea de quatre artistes treballant en una residència i parlant de les espècies invasores i, altres com l'actuació de Marion Harper, en un escenari totalment musical\", ha argumentat Fibla.\nAmb tot, el director destaca les actuacions d'aquest divendres amb Marion Harper, Los Ganglios i Lawrence Rothman.\n\"Va ser un dia explosiu, però encara queda la segona nit i un dels plats forts és la banda austríaca Avec i Huma, que esperem que faci retronar el que queda del Mercat Vell\", ha detallat Fibla.\nEl festival compta amb 50 artistes, de deu nacionalitats diferents, i una vintena d'espais.\nDesprés de quatre dies clourà aquest diumenge amb el concert de Betacam i el discjòquei Titi Calor, al Xiringuito de la Costa.", "response": "La Forasteria ha actuat al festival Eufònic d’arts visuals i sonores, realitzant un taller de cuina a Amposta.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1081", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "Bust de Cèsar August amb la corona cívica.\nFoto: Manel Granell.\nSe’l va considerar un déu i la seva estada a Tàrraco (26-25 aC) va convertir la nostra ciutat en la capital de l’Imperi romà durant un parell d’anys i en la de la Tarraconense pels temps dels temps.\nLa seva relació amb Tarragona, però, no acaba aquí.\nPer la «voluntat dels Déus» o per casualitat, el destí va voler que el jove Gai Octavi nasqués un 23 de setembre —dia de la patrona de Tarragona, santa Tecla— i morís, ja sota el seu nom d’emperador, Cèsar August, un 19 d’agost —dia del patró de Tarragona, sant Magí.\nLes Llegendes de Tarragona , d’Emili Samper, un dels llibres més venuts d’aquest passat Sant Jordi a les parades de la ciutat, recull una anècdota d’aquest amor dels tarragonins cap al seu emperador.\nEs diu que d’un altar que feu construir Cèsar August a Tàrraco va néixer una palmera.\nEn veure que s’havia produït aquest senyal de bon auguri, una delegació de Tàrraco va viatjar cap a Roma per anunciar la bona nova al seu emperador esperant, tot s’ha de dir, una recompensa per a la ciutat on s’havia produït tal prodigi.\nEls tarragonins, acostumats avui en dia a anar a demanar al govern central que ens construeixi la Façana Marítima i el corredor mediterrani; o a la Generalitat que ens reobri completament la Necròpolis i el seu museu o que ens construeixi el Complex Sant Jordi; o a la Diputació de Tarragona que faci alguna cosa amb les ruïnes de l’antic hospital de la Savinosa; no som tan diferents als homes i les dones de Tàrraco que, més de dos mil anys enrere, ja van anar a pidolar a l’emperador, esperant una bona recompensa a canvi d’aquell «miracle».\nLa resposta d’August, segons explica Quintilià, va ser molt més enginyosa que les excuses dels molts governants que han negat a la Tarragona contemporània les millores que ha reclamat.\nL’emperador, lluny de recompensar els tarragonins, els va acusar de no fer servir prou l’altar, raó per la qual hi havien crescut «les males herbes».\nTot i aquesta mofa, Tarragona, 2.000 anys després de la seva mort, considera que deu gran part del seu gloriós passat a August.\nI molt del seu present, ja que gràcies a aquest home, es podria dir que la ciutat és Patrimoni de la Humanitat.\nEnguany l’edició més llarga del Tarraco Viva està dedicada al primer emperador romà.\nAmb tot, el pressupost no té res a veure amb el d’edicions precrisi ni amb el d’altres esdeveniments del país, que acumulen sumes de set dígits per programar concerts durant l’estiu.\nTarraco Viva arriba amb vint dies de programació i més de 700 actes que preveuen superar amb escreix els 106.000 assistents de l’any passat.\nUn festival que ja es pot considerar multitudinari sense perdre el rigor històric que l’ha caracteritzat des del seu inici i que probablement triplicarà els 41.000 espectadors que va rebre l’any passat el Festival de Cap Roig, un d’aquests certàmens amb set dígits de pressupost (2,4 milions en l’edició 2014) que, a diferència de la història viva de Tarragona, sí mereix l’atenció del país.\nL'Ara Pacis serà l’eix sobre el qual pivotaran l’espectacle central i una exposició\nEs tracta d’una rèplica a mida real, ubicada al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona, d’un monument que té «una dimensió simbòlica inabastable», segons el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol.\nA l’Ara Pacis, August va fer elaborar un «espot publicitari únic» que inclou fins i tot quina havia de ser la seva línia successòria després de la seva mort.\nPer conèixer moltes de les coses que explica aquest monument i altres que conformen l’exposició August.\nUna civilització mediterrània , es duen a terme visites guiades i tallers per a escolars.\nA banda, l’Ara Pacis tarragoní servirà d’escenari per a l’espectacle central de la XVI edició del Tarraco Viva, August.\nEl poder de la màscara .\nAquesta representació aprofundirà en la vida personal i familiar d’August, la seva obra política i la seva visió de Roma i del món.\nA banda, de l’Espai August del recinte firal, el festival mescla els espectacles de més èxit de les darreres edicions amb noves recreacions històriques emmarcades en l’època de l’emperador: els gladiadors es vestiran de gala per celebrar uns jocs dedicats a August, els fetillers continuaran practicant la màgia tot i les prohibicions de l’emperador i els histrions prepararan, sota l’atenta mirada de Mecenes, una obra que faci les delícies del màxim mandatari de Roma.\nTot això acompanyat per la gent d’August, catorze personatges (Marc Antoni, Octàvia, Agripa, Júlia, Lívia Drusila, Mecenes, Virgili, Horaci, Tiberi, Antònia i més) que explicaran la seva vida i la seva relació amb l’emperador.", "response": "El festival Tarraco Viva d’enguany comptarà amb 700 actes i se centrarà en la figura de l’emperador Cèsar August.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2920", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "L'Arquebisbat de Barcelona ha afirmat que durant els pròxims dies iniciarà \"les accions legals oportunes contra l'arbitrarietat i la indefensió que sofregeixen el dret a la llibertat religiosa i a la llibertat de culte\".\nHo ha dit en relació a les mesures de la Generalitat davant dels rebrots, que prohibeixen en diversos municipis les trobades i reunions de més de 10 persones, incloent els casaments, serveis religiosos, celebracions i cerimònies fúnebres.\nL'Arquebisbat ha recordat que aquests drets es troben \"constitucionalment protegits\".\nLa Sagrada Família acollirà aquest diumenge una missa en record de les víctimes de la covid, en una cerimònia que tindrà un aforament màxim del 23% i on es prendrà la temperatura als assistents.\nEn un comunicat, l'Arquebisbat ha considerat \"injusta i discriminatòria\" la previsió de limitar a 10 persones l'assistència als actes religiosos i ha anunciat que davant del \"poc previsible\" canvi d'actitud de Salut en els propers dies emprendrà les accions legals.\nHa defensat que des de l'església han estat \"molt acurats i respectuosos per mantenir les normes sanitàries exigides per als espais tancats, presentades en tot moment a l'administració, comptant amb el vistiplau dels metges\".\nHan afegit també que per a altres locals interiors més reduïts l'aforament s'ha reduït al 50%.\nPel que fa a la missa d'aquest diumenge per la pandèmia, l'Arquebisbat ha recordat que només podran assistir presencialment a la cerimònia els familiars dels difunts, els representants dels sectors de l'alimentació, de les residències d'ancians, dels tanatoris, dels cementiris, dels periodistes i venedors de premsa, dels hotelers, de les entitats caritatives, de les autoritats que ho desitgin i altres persones que comptin amb la invitació que han rebut les últimes setmanes.\nAixí, ha demanat a les persones que vulguin participar presencialment en la celebració \"que considerin la conveniència d'assistir o participar a través dels mitjans de comunicació.\n\"En tot cas els assegurem que aquesta tarda les mesures aplicades a la Sagrada Família seran, fins i tot, més rígides que les aplicades des d'ahir al matí a les visites de turistes i que l'aforament serà del 23% de l'aforament legal màxim\", ha explicat en un comunicat.\nAquest 23% equival a un màxim de 500 persones.\nL'Església de Barcelona ha defensat el compliment estricte de totes les mesures sanitàries vigents i ha recordat que aquestes han estat \"considerades suficients\" per l'administració pública per a l'obertura aquest dissabte de la Sagrada Família als turistes.\nAddicionalment però s'ha decidit prendre la temperatura a cada persona que entri al temple per a la celebració d'aquesta tarda.\nL'Arquebisbat ha lamentat però que, tot i haver fet la petició el 21 de juliol i que la Sagrada Família s'ha reobert als turistes aquest cap de setmana, no se'ls ha notificat \"una resolució que compleixi els requisits de la legalitat ordinària\".\nHa recordat que el 2 de juliol la Basílica va rebre l'autorització de la Direcció d'Afers Religiosos de la Generalitat per a la celebració de l'eucaristia extraordinària d'aquest diumenge a la tarda.\nL'Ajuntament de Barcelona no enviarà ningú\nL'Ajuntament de Barcelona no enviarà cap representació a la cerimònia d'aquest diumenge a la tarda, segons ha informat el tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle.\n\"Malauradament i després de parlar-ho amb l'alcaldessa, hem acordat no assistir a l'eucaristia d'aquest vespre en record de les persones que han mort durant el període de la pandèmia\", ha dit Batlle a través d'una piulada a les xarxes socials.\nHa afegit que li sabia molt greu per les famílies, per l'Església Arxidiocesana de Barcelona i pels \"esforços\" del cardenal Joan Josep Omella, però ha afirmat que des de les seves \"responsabilitats al govern de Barcelona\" no es poden \"desatendre\" les disposicions del Govern, que ha assegurat que acata \"des del desacord més absolut\".\n\"Seguint la cerimònia des dels canals de televisió ens unirem solidàriament a totes les víctimes\", ha finalitzat.", "response": "L’arquebisbat de Barcelona ha titllat de discriminatòries les mesures anticovid que limiten l’assistència a actes religiosos a només deu persones.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_162", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El papa Francesc ha proposat per a l’any 2017 fer de la “no violència activa” un estil de vida i aplicar-la tant en en la vida quotidiana com en la política, des de l’àmbit local fins al mundial.\nAixí ho desitja en el seu Missatge per a la 50ena Jornada Mundial de la Pau.\n“Que la no-violència es transformi, des del nivell local i quotidià fins a l’ordre mundial, en l’estil característic de les nostres decisions, de les nostres relacions, de les nostres accions i de la política a totes les seves formes”, reclama en el document, publicat aquest dilluns 12 de desembre per la Santa Seu.\nEl papa Francesc posa com a exemple d’aquest estil de no violència activa Mahatma Gandhi i Khan Abdul Ghaffar Khan, pel seu èxit en l’alliberament de l’Índia, i Martin Luther King Jr. per la seva lluita contra la discriminació racial.\nTambé indica que, en especial, les dones són freqüentment líders de la no-violència, com, per exemple, la Mare Teresa, o Leymah Gbowee i milers de dones liberianes que han organitzat trobades d’oració i protesta no violenta en obtenir negociacions d’alt nivell per a la conclusió de la segona guerra civil a Libèria.\nFrancesc recorda el primer missatge per a la pau enviat fa 50 anys pel papa Pau VI en què assenyalava que “la pau és la línia única i veritable del progrés humà, no les tensions de nacionalismes ambiciosos, ni les conquestes violentes, ni les repressions portadores d’un fals ordre civil” i es mostra “impressionat” per l'”actualitat” d’aquestes paraules “que avui són igualment importants i urgents”.\nEn aquest moment, segons precisa el Pontífex, el món pateix “guerres a diferents països i continents; terrorisme, criminalitat i atacs armats impredictibles; abusos contra els emigrants i les víctimes de la tracta; devastació del medi ambient”, cosa que ja ha definit d’altres vegades com una “guerra mundial per parts”.\nTot i això, es pregunta si la violència permet arribar a objectius de valor durador o, per contra, tot el que obté es redueix a “desencadenar represàlies i espirals de conflicte letals que beneficien només alguns senyors de la guerra”.\nFrancesc respon que la violència “no és la solució” i adverteix que respondre-hi amb més violència només genera, en el millor dels casos, emigració forçada, “ja que les grans quantitats de recursos que es destinen a finalitats militars són sostretes de les necessitats quotidianes”; i en el pitjor dels casos, la mort.\nPer aquesta raó, suggereix acceptar la proposta de Jesucrist de la no-violència i cita el papa emèrit, Benet XVI, en apuntar que aquesta violència només es pot contrarestar amb “un plus d’amor i bondat”.\nAlhora, defensa que tant l’Església catòlica com més tradicions religioses s’han compromès en el desenvolupament d’estratègies no violentes per a la promoció de la pau a molts països i insisteix que “cap religió no és terrorista” i que “la violència és una profanació del nom de Déu”.\nERRADICAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE\nEn qualsevol cas, puntualitza que el camí de la no-violència ha de començar a recórrer-se en el si de la família i suplica “amb urgència” que es detingui la violència domèstica i els abusos a dones i infants.\nTambé realitza, com en ocasions anteriors, una crida a favor del desarmament i la prohibició i abolició de les armes nuclears.\nCom a programa per a la pau, Francesc proposa als líders polítics i religiosos, responsables d’institucions internacionals, dirigents d’empreses, mitjans de comunicació i, en general, a tothom, el “manual” de les vuit benaurances –benaurats els pobres d’esperit, els mansos, els que ploren, els que tenen fam i set de justícia, els misericordiosos, els nets de cor, els que busquen la pau, els perseguits–.\nFinalment, el papa assegura que l’Església catòlica acompanyarà qualsevol intent de construcció de la pau amb la no-violència activa i creativa.\nEn aquesta línia, l’1 de gener del 2017 començarà a funcionar el nou Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, que s’ocuparà de les qüestions que es refereixen a les migracions, els necessitats, els malalts i els exclosos, els marginats i les víctimes dels conflictes armats i de les catàstrofes naturals, els presos, els desocupats i les víctimes de qualsevol forma d’esclavitud i tortura.", "response": "El papa Francesc ha fet una crida a aplicar activament la no-violència a la vida quotidiana de tothom.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_99", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "Podem tancarà diumenge la segona assemblea ciutadana estatal.\nSerà a Vistalegre (Madrid), l’indret on va néixer el partit ara fa tres anys.\nA banda d’escollir el nou secretari general, que serà gairebé segur Pablo Iglesias, la pugna entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’ se centra en l’elecció del consell ciutadà, allò que en els altres partits s’anomena executiva, és a dir, el màxim òrgan de decisió.\nIglesias, Errejón i anticapitalistes, els tres corrents del partit, han presentat sengles llistes, amb la intenció d’encabir el màxim nombre de membres en aquest òrgan.\nAquestes últimes setmanes les pugnes internes s’han exterioritzat de manera vehement, amb sortides de to incloses.\nEn aquesta partida també hi juguen les formacions de Podem a Catalunya, les Illes i el País Valencià.\nTot seguit, expliquem la posició de tots tres equips directius.\nFachin, més acostat a Iglesias\nFins ara Podem Catalunya s’havia mantingut al marge de les disputes estatals, i tenia membres adscrits en candidatures diferents.\nPerò a mesura que s’ha anat acostant la cita de Vistalegre, els moviments dins del consell de coordinació permeten d’intuir un decantament cap a Iglesias.\nEl secretari general de Podem a Catalunya, Albano-Dante Fachin, ja li va fer costat quan es va haver d’escollir el sistema de votació que ha de regir la votació de l’assemblea.\nAquest fou el primer assalt de la batalla pre-congressual entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’.\nPerò aquesta última setmana, l’apropament de la direcció de Podem Catalunya a Iglesias s’ha palesat encara més.\nEl cap de setmana passat Fachin hi va compartir escenari en un acte a Sant Feliu de Llobregat i l’endemà el partit va fer oficials els canvis en el consell de coordinació executiu, l’òrgan executiu de la formació.\nMalgrat que Fachin diu que no és cap ‘purga’, aquest moviment ha afectat membres afins a Íñigo Errejón i del sector anticapitalista, però no els partidaris d’Iglesias.\nJa era previst que plegués de la coordinació executiva Jéssica Albiach , membre de la llista d’Errejón, perquè el programa de la candidatura inclou un compromís de no acumular càrrecs.\nTanmateix, sí que és significatiu que hagin estat rellevats Marc Bertomeu, secretari general de Podem Barcelona i acostat a Errejón –va signar el seu manifest–, i Jesús Sánchez i Alba García, tots dos membres del corrent anticapitalista.\nPaís Valencià, feu ‘errejonista‘\nLa posició més clara és la del País Valencià, on Errejón té un dels feus principals.\nDels onze membres que hi conformen el consell de coordinació, set van signar el manifest que feia costat al número dos del partit.\nSón Àngela Ballester, Sergio González, Fabiola Meco, Violeta Lamanuzzi, Emília Noguera, Juan Carlos Pérez i, al capdavant, el secretari general de Podem al País Valencià, Antonio Montiel.\nAquest gest es pot interpretar com una contrapartida del de les primàries a la direcció valenciana del 2015.\nLlavors Errejón ja era secretari de Comunicació i Estratègia Política i va trencar la neutralitat que li exigia el càrrec per assistir al tancament de campanya de Montiel.\nFou una decisió molt criticada pels altres candidats.\nTambé han signat el manifest membres destacats del partit, com ara els diputats a les corts Marc Pallarès i David Torres i la diputada al congrés espanyol Rosana Pastor.\nLes Illes, de mal classificar\nLa cúpula de les Illes Balears no duu cap etiqueta penjada i els moviments que han fet els principals membres del partit reparteixen joc a totes bandes.\nEl secretari general de Podem a les Illes, Alberto Jarabo, ha descartat que hi hagi friccions en el partit abans del congrés i alhora s’ha identificat amb el projecte de Pablo Iglesias.\nEn canvi, la portaveu del partit, Laura Camargo, i el diputat Carlos Saura donen suport al sector anticapitalista.\nI el diputat al congrés espanyol Juan Pedro Yllanes s’aproxima a Recuperar la il·lusió, la llista d’Íñigo Errejón.\nA les illes aquesta batalla entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’ s’escau enmig de l’estira-i-arronsa amb els socis de govern sobre qui ha d’ocupar la presidència del parlament.\nLa setmana passada Xelo Huertas en fou destituïda i expulsada de Podem.\nAra el partit ha anunciat que el seu candidat a president és Baltasar Picornell i que si els socis de govern, PSIB i Més, no ho accepten hi trencarà la relació.\nEl dirigent de la formació, Alberto Jarabo, assegura que els socis no volen Picornell per la seva biografia, en concret perquè és fuster.\nPSIB i Més s’estimen més que la presidència recaigui en algun dels dos portaveus al parlament, Alberto Jarabo o Laura Camargo.\nTanmateix, han dit que no veten pas ningú, simplement demanen garanties perquè no es repeteixi el cas de Huertas.\nPSIB i Més han assegurat que el pacte no perilla.", "response": "Dissabte, Podem triarà el seu equip directiu d’entre les opcions proposades per Iglesias, Errejón i els anticapitalistes.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1256", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El Govern té en marxa des del curs 2009-2010 una campanya per promoure hàbits d’alimentació saludable entre el més petits.\nEl programa també inclou el repartiment de llet.\nAmb el suport de la Unió Europea, els departaments d’Educació, Salut i Agricultura s’alien en aquesta ocasió per transmetre aquest missatge, que també volen traslladar a les llars, perquè l’alimentació saludable no només estigui present a l’escola.\nAquest curs hi participen, en el cas de les fruites i hortalisses, 1.253 centres educatius i arriba a 305.000 escolars entre 3 i 12 anys.\nEn el cas de la llet, per la seva banda, són 450 centres i uns 70.000 nens i nenes.\nPer què cal (re)introduir fruites, hortalisses i llet a les escoles?\nEls hàbits alimentaris en el nostre país han empitjorat en els últims anys, fins al punt que els experts en salut pública estan alertant que l'actual generació de nens i nenes tindrà una esperança de vida inferior a la dels seus progenitors, a causa de malalties degeneratives lligades a l’obesitat i provocades per un estil de vida no saludable, factors com el sedentarisme i l’alimentació són determinants.\nAquest canvi d’hàbits ha produït un descens del consum de fruites i hortalisses, sobretot en el grup de població més jove, a favor de productes transformats, per tant, és important ensenyar als nens a gaudir de la gran diversitat d’aliments i influir en l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables, en aquest context la UE va posar en marxa l’any 2009 el Pla de Consum de Fruita a les escoles.\nDavant la davallada del consum de llet de consum, la UE decideix fusionar l’antic ajut de llet a les escoles amb el Pla de Consum de Fruita, la fusió es fa efectiva al curs escolar 2017/2018 i implica la distribució gratuïta d’aquests productes.\nAixí mateix, tal com es va constatar en l’últim informe d’avaluació dels Programes, hi ha una percepció molt positiva per part de pares i famílies en relació a la utilitat d'aquests programes.\nBranded content\nEl programa, que arriba a uns 450 centres educatius, està destinat a alumnes d'educació infantil i primària\nEls objectius del programa\nRevertir la tendència al descens en el consum de fruites i hortalisses i de llet de consum, a favor d’aliments més elaborats i amb menys qualitat nutritiva.\nA qui va destinat el programa?\nAquest és també el motiu pel qual les mesures educatives d’acompanyament que s’organitzen des del DARP estan especialment dirigides als nens de Primària.\nEl Programa de Llet s’adreça també al primer cicle d’Educació Infantil (0-3 anys).\nBranded content\nUna setmana de fruita gratuïta al mes a les escoles catalanes\nL'objectiu és que la mainada aprengui a l'escola que cal menjar fruita i verdura a tots els àpats\nFruita i llet per quin àpat?\nPer augmentar realment el consum es va considerar convenient triar com a moment de consum l’esmorzar o el berenar, en substitució d’altres productes més elaborats, i molt sovint, amb un alt contingut en sucres, sal, greixos o additius afegits.\nQuins productes es distribueixen?\nSeguint les recomanacions de la normativa comunitària de prioritzar la distribució de productes frescos i de l’autoritat sanitària AECOSAN, actualment a Catalunya només s’estan distribuint fruites i hortalisses fresques i llet líquida.\nCom es complementa el repartiment de fruites, hortalisses i llet?\nSón mesures educatives necessàries per donar efectivitat a la distribució dels productes, es tracta de mesures i activitats orientades a:\nReconnectar als nens amb l’agricultura mitjançant les visites a explotacions agràries.\nEducar als nens en temes com hàbits alimentaris saludables, cadenes alimentàries, producció sostenible o la lluita contra el malbaratament d’aliments, a través de tallers realitzats en centres educatius.\nAfavorir la implicació de pares i mares tant en el desenvolupament dels Programes com en l’adquisició dels hàbits de consum, a través de xerrades dirigides a famílies, concursos de receptes.\nEl fet de consumir fruites i verdures i llet liquida ha de formar part dels hàbits alimentaris de les famílies, i la seva compra hauria d’estar enfocada envers els beneficis que aporten per a la salut de tots els seus membres.\nEn totes les actuacions que es realitzen des del DARP s’inclou la degustació de diferents productes.", "response": "El Govern pretén incentivar aquest curs 2009-2010 als més petits a menjar més hortalisses, fruita i verdura", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2983", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "La recuperació d'oliveres centenàries en terrenys del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha permès elaborar un oli d'oliva verge extra de qualitat \"premium\".\nS'ha creat una nova marca, Oli Cau del Duc, que es distribuirà a partir de la setmana vinent a través de la cooperativa Empordàlia, un dels socis participants. i amb les certificacions de la DO Empordà i de producció integrada.\nAquesta és una iniciativa que ha comptat amb la participació de nou productors i l'assessorament tècnic de la Fundació Mas Badia que va arrencar fa tres anys .\nLa primera collita ha permès obtenir 3.000 litres amb una superfície d'olivars de 22 hectàrees.\nLa zona, però, té un potencial més gran (fins a 200 hectàrees) i el projecte està obert a més productors interessats.\nLa idea va néixer del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per recuperar les oliveres centenàries de la zona.\nNou productors de vuit municipis de dins el parc van creure fa tres anys en el projecte i d'aquí uns dies sortiran a la venda les primeres ampolles d'oli amb l'etiqueta d''Oli Cau del Duc.\nLa marca agafa el nom d'una cova prehistòrica molt coneguda que hi ha al massís del Montgrí.\nL'oli, que és de qualitat 'premium' (la màxima categoria d'un oli verge extra), s'ha elaborat amb olives de la varietat argudell.\nEs tracta d'una varietat autòctona de la zona de l'Empordà que està ben adaptada als terrenys de secà.\nFins ara no es treia massa rendiment a aquestes oliveres perquè havien quedat \"envellides\".\nEl que s'ha fet amb el projecte ha estat podar-les per tal que tornessin a brotar i reactivar així la seva producció.\n\"Volíem recuperar el llegat que havíem heretat dels nostres avis i besavis per poder-lo conservar\", ha afirmat un dels productors, Eliseu Muní.\nLa majoria dels productors ja provenen de la producció integrada de fruita i per tant el que han fet ha estat aplicar-ho a les oliveres sota l'atenta mirada dels tècnics de l'IRTA-Fundació Mas Badia.\nDurant aquest temps, s'ha aconseguit una doble certificació: la DO Empordà i la de producció integrada.\nAquesta última es caracteritza per minimitzar l'ús de productes agroquímics i adobs en la producció, respectar la conservació del medi ambient i aprofitar els coneixements científics per aconseguir la viabilitat econòmica.\nA la pràctica, vol dir que els tècnics assessoren els productors de quin és el moment de fer els tractaments o les quantitats d'adobs necessàries entre d'altres aspectes.\n3.000 litres de la primera collita\nLa primera collita s'ha fet amb una superfície d'olivars de 22 hectàrees i una producció de 35 tones.\nAixò ha permès obtenir 3.000 litres d'oli.\nSegons els impulsors, hi ha un potencial molt més gran (calculen unes 200 hectàrees) i subratllen que tots els propietaris que tinguin oliveres a la zona d'aquesta varietat poden afegir-se al projecte.\nHauran de reunir els requisits de la producció integrada i poden ser de fora dels límits del parc.\nLa rendibilitat del projecte, però, depèn en gran mesura del suport dels ajuntaments, d'altres institucions i de la mateixa societat, segons ha subratllat Muní durant la presentació que s'ha fet en un acte a Torroella de Montgrí.\nDefensen que no només es tracta de recuperar unes oliveres sinó un paisatge i un patrimoni que tindrà un impacte positiu en l'economia o el turisme sostenible.\nUn dels experts en oli convidat a la jornada, Francisco Hermoso, que ha dirigit un tast entre els assistents ha elogiat el producte per la seva màxima qualitat.\nI l'ha definit com a un \"oli molt equilibrat, amb gust afruitat, verd però amb notes madures, amb un dolç molt harmònic i també un punt amargat i picant\".\nLa venda de l'Oli Cau del Duc es farà des de la cooperativa Empordàlia a la qual pertanyen els socis productors.", "response": "Les oliveres del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter generen oli d'oliva verge extra prèmium.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_37", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El procés participatiu en els barris del Pla General de Castelló ha abordat la seua última reunió amb l’estudi de la zona Raval-Crémor i carretera l’Alcora, on es projecta la reordenació de l’entorn de l’estació intermodal, a la qual es dotarà d’un pàrquing per a més de 250 vehicles; l’ampliació del col·legi Jaume I; el desenvolupament d’un parc de ribera al costat del riu Sec i es dissenyen tres passos que permeten connectar tots dos marges del riu.\nLa reunió ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Castelló, Empare Marque; la consellera d’Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador; la vicealcaldessa, Ali Brancal, i els regidors Rafa Simó, Antonio Lorenzo, Verònica Ruiz i José Luis López.\nQuant a les explicacions tècniques, han sigut Fernando Calduch, coordinador de Desenvolupament de la Ciutat, i Consol Leal, la cap de Planejament Urbanístic els encarregats de realitzar-les.\nL’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat la participació en aquest procés que durant dos mesos i en 17 reunions ha acostat el Pla General als barris.\nMarco ha subratllat la “importància estratègica de la zona Oest para tota la ciutat després d’anys d’abandó” i ha recordat que parteix dels fons europeus de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI) contribuiran a desenvolupar i cosir a la ciutat.\nPer la seua banda, la consellera María José Salvador ha felicitat l’Ajuntament de Castelló pel procés participatiu per a elaborar el Pla General i ha assegurat que “és un espill en el qual mirar-se” perquè contribueix “a compartir amb els veïns quins model de ciutat i de barri es vol”.\nSalvador ha afegit que “demostra la sensibilitat i voluntat del Govern Municipal de compartir el model de ciutat”.\nTant l’alcaldessa com la consellera han coincidit que aquest procés participatiu “ha tret el pla general dels despatxos per a acostar-ho a la ciutadania”.\nEl planejament urbanístic preveu la reordenació de l’entorn de l’estació de ferrocarril des d’un punt de vista urbanístic, d’equipaments i de mobilitat tenint en compte que es tracta d’un enclavament d’interès provincial.\nAixí, es projecta la reserva d’espai per a un aparcament amb capacitat per a més de 250 vehicles al costat del camí Crèmor.\nQuant a la mobilitat, l’avinguda del Pintor Oliet articularà la mobilitat ciclista i per a vianants i de transport públic amb el desenvolupament del conegut com a bulevard de la Plana.\nLa millora de l’entorn de l’estació de tren també inclou l’ampliació de la parcel·la que actualment ocupa el col·legi Jaume I.\nUnes altres de les actuacions destacades en aquest àmbit d’actuació es refereix al desenvolupament d’un parc de ribera al costat del riu Sec, en el marge dret, similar al que ja existeix a l’altre costat “de manera que convertim el llit en un eix vertebrador al llarg del seu recorregut per la ciutat i no d’una barrera natural com ara ocorre”, segons ha destacat el regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó.\nAmb l’objectiu de vertebrar els barris a banda i banda del riu, afavorir la integració i l’ús d’equipaments i serveis, també es projecten tres nous passos per a connectar tots dos marges: dues passarel·les ciclistes i per a vianants que connectaran la zona verda ja existent i la projectada en el Pla General i un pont.\nEls veïns i veïnes assistents han mostrat opinions diverses sobre aquesta nova connexió, alguns mostrant-se a favor que solament siga ciclista i per a vianants i uns altres reivindicant també el pas de vehicles.\nA més, es defineix una unitat d’execució denominada Crèmor, de 217.771 metres quadrats, en la qual es definirà el seu desenvolupament detallat amb la definició de la xarxa viària i els equipaments per a la zona.\nAquesta unitat inclou un pla especial, ja iniciada la seua tramitació, que permetrà obtenir el sòl per a desenvolupar el parc de ribera del riu Sec i sòl dotacional per a atendre a les necessitats dels barris.\nPrecisament el desenvolupament detallat d’aquest sector i els seus terminis d’urbanització han sigut algunes de les qüestions més repetides al costat de la millora de dotacions dels habitatges ja existents, com a clavegueram, enllumenat o millora de vials.\nTambé s’estableix una altra unitat d’execució denominada Joan de Vora Riu, de 35.146 metres quadrats, que consolida els habitatges existents en la zona i les classifica com a sòl urbà a la qual s’haurà de dotar dels serveis i les infraestructures que requerisquen.", "response": "A la zona del Raval-Crémor i carretera l’Alcora es vol reordenar l’estació intermodal i ampliar el col·legi Jaume I.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1333", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "Els peatges esquiven la crisi i s'incrementaran.\nFoto: Arxiu ND/ACN\nLa resposta de CCOO i UGT a la campanya #novullpagar, criticant la seva ànima \"política\", i la defensa dels peatges mostrada per les centrals sindicals es poden entendre a la vista del conveni laboral d'Acesa - Abertis (2009-2012).\nDe fet, les condicions laborals que recull el conveni vigent fins aquest 2012 - el passat 24 d'abril es va constituir la comissió negociadora del nou conveni- són molt favorables als treballadors de l'empresa, i especialment, als cobradors de peatges i caps de torn i de servei del peatge.\nUnes condicions que es repeteixen en totes les plantilles de les diferents concessionàries i que ajudarien a entendre la defensa numantina de les centrals sindicals sobre els peatges i els seus atacs a la campanya #novullpagar.\nLa retribució anyal d'un cobrador ras varia dels 21.723 euros bruts als 35.298 euros, un sou brut meritat que inclou el plus de conveni, el salari base i el plus d'activitat.\nA tot això, cal afegir el plus lineal de 360 euros en substitució d'una assegurança mèdica, un plus de vacances de 449,68 euros anuals, i un plus de d'antiguitat que de 604,08 euros que depèn dels biennis, quinquennis així com del prorrateig percentual.\nCal afegir altres conceptes salarials com el plus horari de \"crebant moneda\" -protecció de desfase de caixa- que estreba en una forquilla d'entre 0,92 euros a 0,71 euros hora depèn la categoria i nivell de trànsit del peatge, tenint present una jornada de vuit hores.\nEntre aquests complements, els cobradors de peatge perceben un plus diari de 8,57 euros per \"posada en marxa i tancament de torn\", a més d'una indemnització compensatòria de 8,46 euros al dia.\nSi cobrador de peatge li toca treballar un festiu dins el torn setmanal li serà abonat un complement mínim de 45,02 euros, i si és un diumenge entre 6,68 euros a 7,91 euros depèn la categoria i trànsit del peatge; el plus de nocturnitat és de 7,21 euros dia.\nEl conveni laboral també determina un plus d'experiència de 66,14 euros.\nTenint present que l'antiguitat mitjana de la plantilla és molt elevada, els salaris resulten força galdosos, superant amb facilitat i escreix els 2.500 euros mensuals que s'ha de multiplicar per les pagues extraordinàries, on s'inclou una paga de beneficis.\nVal a dir, que per exemple, concessions més aviat \"recents\" com el tram de la C-32, de Mataró a Palafolls, la majoria de treballadors són propietaris de terrenys expropiats per construir l'autopista que a més de la indemnització cobrada per la cessió de la propietat, mantenen plaça fixa en la nòmina de la concessionària.\nCondicions no salarials\nPer altra banda, entre l'articulat del conveni es troben condicions certament \"interessants\" pels temps que corren.\nCom anècdota, els cobradors de peatges cobren una ajuda superior a 65 euros per renovar el permís de conduir.\nPel que fa les baixes, perceben el 100% de la base reguladora sia causa de malatia comuna o accident laboral així mateix la baixa de maternitat és de 180 dies -(63 dies a càrrec de l'empresa), quan per la resta de mortals és de quatre mesos.\nPoden percebre una indemnització per la retirada del carnet i guanyar un \"premio de asiduedad\", això és, tres dies de permís retribuït si el treballador no fa tard més de 20 hores en tot l'any.\nI si un treballador amb 12 anys d'antiguitat decideix jubilar-se cobrarà 14 mensualitats brutes com a premi de retirada.\nAixí com tenir a la cartera una targeta de servei per l'ús de les carreteres de peatge.\nPer altra banda, els horaris de 1770 hores l'any es reparteixen en espais de descans molt espaiats entre les setmanes de treball continuat.\nERO a la carta\nCuriosament, a més de la negociació del conveni, també està en marxa l'Acord del Pla de Modernització entre Abertis (i les concessions que gestiona) amb els sindicats CCOO, UGT, LAB i USO que preveu l'acomiadament slow -pla de prejubilacions- a través de l'amortització de llocs de treball de 419 PME (Plantilla Mitjana equivalent o treballador a temps complert), dels quals 342 PME correspondrien a personal cobrador de peatges i 77 PME a personal indirecte.\nUn pal motivat pel descens de trànsit, segons els seus fets argumentals.\nLes condicions de prejubilació són tan beneficioses que preveu fins i tot en quines condicions poden obtenir el lot de Nadal.", "response": "El conveni d’un cobrador de peatges disposa de molts avantatges en el nostre país i són convenis favorables.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1620", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "Aquest dissabte, un seguit d’entitats ebrenques homenatjaran les Brigades Internacionals a la serra de Pàndols, a la Terra Alta, en un dels escenaris de la batalla de l’Ebre, la més llarga i sagnant de la Guerra Civil.\nLa Universitat de Glasgow té un equip d’investigadors dedicats al que s’anomena l’arqueologia del conflicte, que és la recuperació d’espais de la memòria on han tingut lloc batalles emblemàtiques.\nL’acte es fa un 24 de setembre, aniversari de la retirada de les Brigadistes Internacionals decidida pel govern de la República en un intent, al capdavall inútil, de posar fi a la intervenció exterior en la guerra.\nPerò ni l’Alemanya nazi ni la Itàlia feixista van deixar d’ajudar el bàndol feixista fins al darrer moment.\nSerà un dia emotiu.\nEs farà una visita al monòlit que, en plena contesa, la XV Brigada va erigir per recordar els seus soldats morts.\nJoan Sambró, membre de l’associació Lo Riu, explica a NacióDigital la importància de l’acte: “Té una doble rellevància.\nPer nosaltres, significa recuperar un episodi de la nostra història i del territori.\nDe l’altra, és un homenatge a tots aquells que van venir a casa nostra, molts des de terres llunyanes, per lluitar contra el feixisme”.\nXavier Hernández: “La batalla també es va perdre a Munic”\nDel 25 de juliol al 16 de novembre de 1938 van 115 dies que foren de sang i foc entorn l’Ebre.\nL’exèrcit republicà va admirar el món quan va creuar el riu per aturar l’avenç franquista i protegir Catalunya.\nDes de l’abril, la zona republicana havia quedat partida en dos.\nJa no hi havia dubte de per on es decantava la guerra.\nLa batalla de l’Ebre va ser un esforç desesperat i heroic de les tropes republicanes per mirar de capgirar la dinàmica del conflicte.\nPerò la superioritat feixista era enorme.\nLa batalla de l’Ebre, però, tenia un altre escenari molt llunyà.\nHo explica l’historiador Xavier Hernández, responsable de Didpatri, el grup de didàctica del patrimoni de la UB que està duent a terme les excavacions a l’espai de la contesa.\nHernández afirma que “la batalla també es va perdre a Munic”.\nLa guerra a Europa es veia venir des de feia temps.\nLa Conferència de Munic va reunir els líders d’Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit.\nEl tema que estava sobre la taula era el destí de la regió dels Sudets (zona de parla alemanya dins de la República Txeca).\nTots els ulls estaven posats a Munic i es donava per feta la ruptura de relacions entre les potències democràtiques i Berlín.\nPerò el cert és que França i Gran Bretanya van claudicar davant les apetències de Hitler.\nEs va evitar la guerra mundial, però només durant uns mesos.\nEls Sudets van ser annexionats per Alemanya i la República Txeca va quedar tocada de mort.\nPerò també els combatents de l’Ebre van perdre a Munic.\nEl setembre de 1938, els membres de les Brigades Internacionals van abandonar la península.\nEls combatents de la XV Brigada que havien sobreviscut van tornar als seus països d’origen.\nLa batalla de l’Ebre es decantava cap al bàndol franquista.\nEl 30 de setembre, es coneixien els resultats de la conferència de Munic, el que conformava un escenari lúgubre pels interessos dels republicans.\nL’endemà, França tancava la frontera i impedia l’entrada de material de guerra.\nXavier Hernández explica que “Catalunya va respondre a l’esforç que va representar la batalla de l’Ebre.\nHo van fer les fàbriques d’armes, les lleves joves, la gent de la rereguarda que veien l’enemic a les portes de casa i eren conscients del que representava l’entrada dels feixistes, l’arribada dels bàrbars.\nL’estrella de David al camp de batalla\nLa batalla de l’Ebre encara guarda molts secrets i episodis a redescobrir.\nXavier Hernández assenyala que en el mateix lloc de comandament de la XV Brigada s’hi havia instal·lat anteriorment el batalló Palafox, que incloïa la companyia Naftalí Botwin, formada exclusivament per jueus compromesos amb la causa republicana.\nEstava formada per més de 150 soldats i van arribar a publicar un butlletí en llengua jiddisch.\nHernández afegeix que més endavant volen preparar un acte d’homenatge a aquests combatents.", "response": "Aquest dissabte, les entitats ebrenques faran un homenatge a les Brigades Internacionals a Pàndols, on va tenir lloc la batalla.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2099", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "Els regants dels Canals d'Urgell compten amb unes reserves d'aigua al sistema d'embassaments d'Oliana i Rialb que fan preveure que la propera campanya de reg està garantida.\nEl president de la comunitat de regants, Ramon Carné, ha explicat que hi ha la mateixa reserva d'aigua que l'any passat, 240 hectòmetres útils, és a dir el 50% del total al que se li haurà de sumar l'aigua de la neu del Pirineu i les pluges de la primavera.\nCarné ha assegurat que tot i la sequera no preveuen avançar la campanya i com cada any l'inici se situarà pels volts de Sant Josep, és a dir, passat el 19 de març.\nMollerussa acull aquest divendres la 17a jornada Reg i Futur, que per primera vegada no compta amb presència institucional de cap conseller del Govern per l'aplicació de l'article 155.\nEn aquest sentit, Marc Solsona ha lamentat aquest ''entorn d'anormalitat política'' que té efectes negatius, en aquest cas pel sector agroalimentari.\nEl president de la comunitat de regants dels Canals d'Urgell, Ramon Carné, ha destacat que tot i la sequera que pateix el país, l'any passat van tancar la campanya de reg amb 2 hectòmetres més de quan la van començar.\nEnguany hi ha aigua suficient per fer una campanya similar a la de l'any passat ja que les reserves se situen al 50% i encara falta sumar-hi l'aigua del desgel i les precipitacions que hi haurà durant la primavera.\nEn aquest sentit, Carné ha assegurat que no preveuen avançar la campanya per la sequera ja que ''el cereal pràcticament no ha crescut fins ara i no necessita aigua''.\nSi bé aquest divendres és un dia plujós al conjunt del país, Carné creu que fins passat Sant Josep, com és habitual, no es donarà el tret de sortida a la campanya que ha de permetre regar les 70.000 hectàrees de cultius repartits entre les comarques de la Noguera, l'Urgell, les Garrigues i el Pla d'Urgell.\nLa comunitat de regants ha invertit aquest hivern 5 milions d'euros en obres de manteniment del canal.\nPrincipalment per revestir el túnel de Montclar, a la Noguera, però també al canal auxiliar i per fer el recreixement de diferents punts on hi havia sobreeiximent d'aigua amb la dotació màxima.\nSón 2 milions d'euros més que el que és habitual en aquests projectes de modernització del canal que tenen l'objectiu de poder fer passar més hectòmetres cúbics per segon.\nAl canal d'Urgell li falten uns 140 quilòmetres per revestir i evitar així fugues d'aigua.\nAquests projectes però, de vegades topen amb l'oposició d'entitats ecologistes i ajuntaments perquè impliquen, en molts casos, la tala d'arbres que conformen les banquetes del canal.\nParal·lelament, algunes col·lectivitats han impulsat projectes de modernització del regadiu, com la de Bell-lloc d'Urgell, que està a punt de finalitzar un dels projectes més ambiciosos del canal amb 1.000 hectàrees de reg.\nEncara no està enllestit del tot, ja que s'ha fet arribar l'aigua als hidrants però falta portar-la a les finques.\n17a Jornada Reg i Futur sense presència institucional del Govern\nMollerussa ha acollit aquest divendres la 17 Jornada Reg i Futur organitzada per la comunitat de regants amb diferents ponències i taules rodones que han abordat, entre d'altres, temàtiques com el canvi climàtic i l'afectació en cultius com el panís.\nLa jornada però, ha estat marcada per l'absència de presència institucional del Govern en aplicació del 155 i així ho han destacat i lamentat l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, durant l'acte inaugural.\n''Per primera vegada no hi haurà la presència del conseller o consellera d'Agricultura a la clausura de la jornada'', ha dit Solsona, que també ha recordat que ja fa 92 dies de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya provocant aquesta ''anormalitat política''.\nSolsona ha destacat que l'any passat, la consellera Serret va anunciar un pla d'aigua de 30 milions d'euros fins al 2020 que per culpa del 155 no s'està desenvolupant.\nÉs per això que ha considerat que la ''imposició del 155'' afecta l'economia productiva i les ajudes al sector agroalimentari ''provocant una situació d'inacció i paràlisi''.\nDe la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha fet referència a la necessitat que tenen els regants ''d'auto exigir-se respecte'' davant els qui tutelen les polítiques agràries a Europa quan posen traves medi ambientals per desenvolupar polítiques de regadiu com ha passat amb el canal Segarra-Garrigues.", "response": "La reserva d’aigua dels embassaments d'Oliana i Rialb garanteix la campanya de reg d’aquest any als pagesos.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_912", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "Diverses persones de fora dels Països Catalans han demanat el vot per Carles Puigdemont, candidat de JxCat-Lliures per Europa, a les eleccions europees de diumenge vinent.\nHan publicat un manifest titulat ‘Nosaltres, amb Puigdemont’ en què denuncien l’intent de la Junta Electoral espanyola de vetar Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.\nEs tracta d’una web en català, castellà, gallec i basc gestionada per JxCat que cerca adhesions, donacions i gent que vulgui fer de voluntària.\nS’hi pot afegir tothom, independentment del lloc de residència.\n‘Aquestes eleccions s’han convertit en un plebiscit entre la democràcia o l’autoritarisme.\nPer això defensem i donem suport a la candidatura del president Puigdemont’, diu el manifest.\nTambé denuncia la repressió contra l’independentisme i apel·la als demòcrates espanyols i al respecte pel dret d’autodeterminació: ‘Puigdemont, Comín i Ponsatí representen la desfranquització d’Espanya per aconseguir que Espanya es comporti com una democràcia europea, i és per això que apel·lem a tots els demòcrates d’Espanya’.\nAquest és el manifest:\n«Cap demòcrata pot tolerar que se li impedeixi tenir una llista electoral que els representi i a la que vulguin votar.\nLa cosa ja no va d’ideologia, sinó de democràcia.\nDavant de situacions extraordinàries cal reaccionar, la Junta Electoral Central (JEC) pretenia exloure, per raons polítiques, el cap de llista de Lliures per Europa (Junts), Carles Puidemont, i al número dos i tres de la llista, Toni Comín i Clara Ponsatí, de les eleccions europees, i això no es pot tolerar.\nCal determinar si estem a favor o en contra del “dret a tenir drets” i si aquesta categorització és també aplicable al president Puigdemont i als seus consellers o no.\nEls drets humans i també els civils i polítics són patrimoni del conjunt de la societat i la seva defensa és obligació de tots.\nL’equidistància és complicitat i cap demòcrata hauria de ser còmplice d’aquests abusos.\nNo existirà una societat igualitària, justa i democràtica si a tots no se’ns reconeixen i garanteixen els drets fonamentals.\nEl president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han desafiat el règim del 78 como mai s’havia fet fins ara, posant damunt la taula acabar amb una transció inclonclusa.\nPuigdemont, Comín i Ponsatí representen la desfranquització d’Espanya per aconseguir que Espanya es comporti com una democràcia europea, i és per això que apel·lem a tots els demòcrates d’Espanya.\nQue Espanya respecti el dret a l’autodeterminació suposa que Espanya es comporta com una democràcia plena, i que altres nacions de l’Estat tinguin l’oportunitat futura d’exercir la seva sobirania i decidir lliurement el seu destí.\nI això és d’interès de tots es espanyols, no només dels catalans.\nPuigdemont, Comín i Ponsati estan defensant la democràcia a Espanya.\nImpedir que el president Puigdemont i els consellers Ponsati i Comín es presentessin a las eleccions europees vulnera també el dret de tots els catalans i espanyols a votar lliurement a qui considerin oportú i afecta als drets de totes perquè estem davant d’unes eleccions que són circumscripció única i amb la intenció d’impedir que ni tan sols la llista que ells encapçalaven es puguessin presentar.\nL’objectiu de la Junta Electoral Central era silenciar a una part important dels electors catalans i com a demòcrates ho hem de denunciar.\nAquí la cosa ni va de candidats ni va de partits, simplement va de democràcia sí o democràcia no.\nNosaltres, com a ciudadans de l’Estat espanyol, hem decidit vèncer la por, vèncer la repressió i denunciar aquesta violació de drets fonamentals.\nNosaltres defensem la llibertat.\nLes eleccions europees són circumscripció única, qualsevol ciutadà de l’Estat, visqui on visqui, pot votar la llista del president Puigdemont, la candidatura de Lliures per Europa (Junts).\nAquestes eleccions s’han convertit en un plebiscit entre la democràcia o l’autoritarisme.\nPer això defensem i donem suport a la candidatura del president Puigdemont, és qui més por els hi fa.\nNosaltres, els ciutadans, podem donar veu al president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsati amb els nostres vots.\nÉs fonamental que tinguin veu a Europa, en el Parlament Europeu, per la dempcràcia, per la llibertat.»", "response": "A les eleccions europees moltes persones de fora de Catalunya han demanat el vot a favor de Carles Puigdemont.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2107", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge cofinançarà amb 7,7 MEUR un total de set projectes impulsats per les administracions locals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, a través de la convocatòria del fons FEDER per al període 2014-2020.\nTots els plans tenen com a objectiu afavorir l'eficiència energètica i la protecció del patrimoni natural, cultural i turístic.\nAquest dimecres, el DOGC ha fet pública la resolució amb els projectes que rebran una subvenció dels fons europeus gestionats per la Generalitat.\nLes propostes escollides corresponen a la Diputació de Tarragona, els consells comarcals de l'Alt Camp i la Ribera d'Ebre, i els ajuntaments de Reus, El Vendrell i Vila-seca.\nEn l'eix adreçat a afavorir l'eficiència energètica, la Diputació de Tarragona rebrà 901.629 euros de cofinançament dels fons europeus per impulsar el pla 'Xarxa de calor de proximitat'.\nEl projecte es concreta en la realització de diversos projectes d'inversió en microxarxes de calor en equipaments de nou municipis -Alcover, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, El Montmell, Rasquera, La Sénia, Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant-, així com en la mobilització de biomassa forestal d'estella.\nPel que fa a l'eix adreçat a la protecció del patrimoni, se'n beneficiaran sis projectes de la demarcació.\nEn primer lloc, l''Operació Baronia d'Escornalbou', impulsada per la Diputació, rebrà 613.908 euros per a la restauració, ordenació i millora dels senders de la Baronia, el foment del turisme i la restauració dels elements del patrimoni arquitectònic.\nL'actuació abasta l'àmbit de la Baronia, que inclou els municipis de l'Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes, La Torre de Fontaubella i Vilanova d'Escornalbou.\nEl segon projecte, impulsat pel Consell Comarcal de l'Alt Camp, és 'Història i patrimoni, les arrels d'una terra', que rebrà cofinançament per valor de 890.162 euros.\nEntre d'altres actuacions, el projecte preveu la rehabilitació de dues naus de l'edifici de Ca l'Orga a Picamoixons per a la creació del centre d'interpretació de l'oli; la rehabilitació i museïtzació de la Fàbrica Martí Llopart i Trench, al Pla de Santa Maria; la revalorització de l'entorn del Columbari Romà de Vila Rodona i l'adequació del raval del Carme i l'ampliació del sisè tram de l'itinerari del nucli antic d'Alcover.\nEl tercer projecte és 'Camí de Sirga, camí de riu' amb una subvenció de 629.379 euros.\nEndegat pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, aquest pla té per objectiu la revalorització, la rehabilitació i la promoció turística del seu patrimoni natural, cultural i històric al llarg del GR99 i el riu Ebre en el seu pas per la comarca.\nEl quart projecte correspon a la millora i recuperació del passeig de la Boca de la Mina de Reus, que rebrà 1,5 MEUR de fons europeus, tal com va anunciar dilluns la consellera Meritxell Borràs.\nLa millora de l'espai es completarà amb la creació d'un parc botànic amb cultius tradicionals i una zona d'esbarjo.\nEl projecte també inclou la creació del Jardí Agrari del Camp, una zona verda de quasi 10.000 metres, un Parc de les Olors i rutes teatralitzades al passeig, entre d'altres.\nEl cinquè projecte, dotat amb 1,16 MEUR, està impulsat per l'Ajuntament de Vendrell i preveu diferents actuacions al barri marítim de Coma-ruga per recuperar elements patrimonials arquitectònics i artístics del municipi per ampliar-ne l'oferta turística.\nPer últim, l'Ajuntament de Vila-seca obtindrà 2 MEUR per al desenvolupament cultural del Celler Noucentista del municipi, com també van explicar dilluns la consellera i l'alcalde, Josep Poblet.\nArreu de Catalunya, el Departament de Governació cofinançarà amb 42,2 MEUR un total de 36 projectes impulsats per 31 administracions locals, entre les quals les quatre diputacions catalanes, el Conselh Generau d'Aran, dotze consells comarcals i catorze ajuntaments.\nEl fons FEDER és el principal instrument de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la disparitat entre les regions.\nEl Programa operatiu del FEDER Catalunya 2014-2020 té com a objectiu la promoció d'un creixement intel·ligent, sostenible i integrador del territori, en la línia de les directrius de l'estratègia Europa 2020 i la seva transposició a Catalunya.", "response": "El Govern cofinançarà projectes de les administracions del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre amb 7,7 milions d’euros.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1497", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "EolicCat amenaça de demandar al Govern per inacció i danys patrimonials.\nL'associació d'empreses eòliques ja ha iniciat una reclamació per manca d'acció de la ponència de renovables des del 2019, que es convertirà en un recurs judicial.\nA més, estudien portar a la justícia la retroactivitat del nou decret llei \"més restrictiu\" i que pot \"posar en risc\" els projectes en tramitació.\nLa norma estableix que els nous criteris s'aplicaran als projectes que no han passat a informació pública, cosa que vol dir a tots, denuncien, perquè \"no ha passat ningú\" en dos anys.\n\"Els promotors estem indefensos\", ha denunciat el responsable jurídic de la patronal, Joan Perdigó, que ha xifrat en 150 milions els danys patrimonials a les companyies del sector.\nTot i celebrar que el decret llei 24/2021 no imposi una moratòria al desplegament de renovables, la patronal es mostra molt crítica amb un decret que \"posa traves\" als promotors i \"posa en risc\" la transició energètica.\nA més, EolicCat veu inconstitucional que els efectes retroactius que estableix la disposició transitòria segona del decret llei s'apliquin a tots els projectes que no han superat el tràmit de la ponència.\nPer això, preveu que els promotors iniciïn processos judicials contra el Govern quan s'apliqui a projectes en tràmits restriccions com la distància mínima o minimitzar l'afectació sobre els connectors ecològics i les espècies amenaçades.\nSegons els càlculs de la patronal, els promotors perdran 500.000 euros de mitjana per projecte pel canvi regulador, on s'inclou el cost d'elaboració del projecte tècnic i el cobrament de les taxes per a tramitar.\nEn total, la quantitat s'enfila fins als 30 milions d'euros.\nA més, cal afegir la reclamació per possible pèrdua dels avals dipositats per garantir els drets de connexió a la xarxa i que són de 40.000 euros per megawatt.\nAra mateix, els avals de les iniciatives presentades a la ponència són de 120 milions d'euros.\nEl procediment d'avals està regulat per un decret estatal.\nUn cop feta la sol·licitud, es reserva el punt de connexió i el promotor té un termini determinat per tramitar el projecte.\nEolicCat lamenta que \"aquesta norma estatal xoca amb la inactivitat de la Generalitat a l'hora de demanar expedients\".\n\"El que no pot ser és que tingui el risc que t'executin els avals perquè la Generalitat no fa la seva feina\", ha subratllat el president d'EolicCat, Víctor Cusí.\nLa patronal també adverteix que a banda dels 3.000 MW que han començat el tràmit a la ponència n'hi ha 1.500 més que no van rebre resposta en 90 dies, cosa que s'interpreta com a \"silenci positiu\" i també podrien reclamar una indemnització.\nTot plegat, afegeixen, dificulta encara més el desplegament d'energia renovable i augmenta la dependència energètica a Catalunya quan es tanquin les centrals nuclears, fet que està provocant un augment dels projectes que es volen ubicar a l'Aragó.\nEn total, s'han detectat un total de 8.000 MW eòlics i fotovoltaics que evacuaran a Catalunya a través d'una línia de molt alta tensió d'unes dimensions \"com no se n'ha vist mai\", ha dit el gerent de la patronal, Jaume Morrón.\nAquest escenari demostra que \"hi ha una confiança més gran amb la tramitació a l'Aragó que a Catalunya\", ha dit Morrón.\nPer complir amb l'objectiu de descarbonització del Govern pel 2030, s'haurien de tramitar 1.000 MW a l'any durant una dècada i ara mateix només hi ha 419 MW que han passat a informació pública, ha afegit.\nMorrón ha remarcat la importància que tenen els projectes desenvolupats a l'Aragó que estan \"en competència total\" amb els que es desenvolupin a Catalunya.\nPer tot plegat, EolicCat ha reclamat als grups polítics que pressionin perquè el decret llei –que es troba en tràmit parlamentari- es converteixi en un projecte de llei i es modifiqui substancialment.\n\"Falta un lideratge polític important per tirar la transició energètica endavant\", ha lamentat Cusí.\ntransició energètica\nMés implicació dels afectats: les claus del nou decret de renovables del Govern\nEl vistiplau dels propietaris, l'obligació d'informar i oferir participar la ciutadania i els ajuntaments, o fer projectes a les ciutats són les novetats del marc presentat per Jordà i que substitueix el de 2019", "response": "EolicCat vol portar a judici el Govern per manca d'acció de la ponència de renovables des del 2019.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2402", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "L'Audiència de Lleida ha inicial aquest dimecres el judici a un joier de Tàrrega acusat de simular un atracament a l'establiment per tal de poder cobrar de l'assegurança i saldar d'aquesta manera els deutes que acumulava entre crèdits hipotecaris, préstecs i línies de crèdit concedides.\nL'acusat ha assegurat que quan ell era a la botiga va entrar un home, el va apuntar amb una pistola a l'esquena, el va lligar de mans i peus i va fer el mateix amb la treballadora de l'establiment i un client que va entrar moments després.\nL'home ha reconegut que la primera cosa que va pensar quan els lladres van marxar va ser quina sort que tots estaven bé i la segona que sort que tenia una assegurança perquè si no \"seria la meva ruïna\".\nA la fiscalia, però, li ha sorprès que la primera persona a qui va trucar fos al seu agent d'assegurances, abans que als Mossos i que quatre dies abans hagués ampliat la cobertura de la pòlissa contractada.\nEls Mossos d'Esquadra també han declarat aquest dimecres i han dit que, tot i que l'acusat va declarar que abans de l'atracament havia anat al banc, l'home no apareix a les imatges de les càmeres de l'oficina bancària.\nLa fiscalia sospita que l'acusat va simular l'atracament pactant els fets amb els lladres i li demana nou anys de presó.\nEstà previst que demà dijous el judici segueixi amb el visionat de les càmeres de seguretat i la declaració de testimonis.\nL'acusat ha explicat en la primera jornada del judici un lladre li va registrar les butxaques i es va endur els 10.000 euros que duia a sobre, el seu ròlex i que li va arrencar un penjoll.\nHa afegit que es va endur joies dels aparadors, diamants que estaven sobre el mostrador i rellotges per un valor total de 422.000 euros.\nL'acusat ha assegurat en tot moment ser la víctima dels fets i ha lamentat que l'asseguradora només li va pagar 350.000 euros, \"70.000 menys del que li havien de pagar, ha dit.\nSegons l'escrit del ministeri fiscal, aprofitant que una altra joieria de la mateixa localitat havia sofert un atracament per part de dos homes d'origen sud-americà, \"l'acusat hauria orquestrat, en connivència amb altres persones que no han estat identificades, un atac de les mateixes característiques a la seva joieria\".\nAixí, el 27 de desembre del 2011 dues persones no identificades amb la cara tapada amb gorres i bufandes i amb accent sud-americà van entrar a l'establiment amb un objecte que semblava una arma de foc, lligant l'empleada que hi havia en aquell moment, i posteriorment al mateix acusat i a un altre home.\nSegons la denúncia de l'acusat, els suposats lladres s'haurien apropiat de diversos rellotges i joies valorats en 203.942 euros, a més de diamants valorats en 218.370 euros.\nEl maig del 2012 el propietari de l'establiment va cobrar de l'asseguradora la quantitat de 351.560,88 euros.\nL'acusat, sent propietari d'una joieria i soci d'una altra empresa, el novembre del 2011 passava per dificultats econòmiques ja que tenia un deute acumulat entre crèdits hipotecaris, préstecs i línies de crèdit concedides de 232.913,16 euros.\nAixí, segons la fiscalia, l'home, de 55 anys i veí de Guissona (Segarra), \"va idear un pla per cobrar els diners de l'assegurança\" que tenia contractada amb la companyia Generali Seguros per a casos de robatoris i atracaments.\nDavant els fets, la fiscalia sol·licita per a l'acusat cinc anys de presó pel delicte d'estafa en concurs ideal amb el delicte de simulació de delicte, a més de la seva inhabilitació especial pel mateix temps per a l'exercici de la professió comercial de joies i objectes preciosos.\nTambé li demana una pena de quatre anys de presó pel delicte de robatori amb violència.\nAixí mateix, el ministeri fiscal sol·licita que l'acusat i subsidiàriament l'empresa indemnitzin Generali Seguros amb 351,560,88 euros, més els interessos corresponents.\nTambé demana que indemnitzin a l'empleada i a l'home que van patir l'atracament, amb 1.000 euros per a cadascun, pels danys morals que haguessin pogut patir a causa de la situació d'estrès produïda per la simulació del delicte.", "response": "Un joier de Tàrrega, acusat d’orquestrar un atracament al seu establiment per cobrar l’assegurança i saldar els seus deutes.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1944", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "Les persones joves són històricament un dels col·lectius més afectats per l’atur i la precarietat laboral.\nAra, la seva situació s’ha vist encara més agreujada pels efectes econòmics i socials de la pandèmia de la Covid-19.\nSegons les dades de l’EPA del segon trimestre de l’any, la taxa d’atur de menors de 30 anys arriba al 24%, enfront del 12,3% de la població general.\nPer reduir aquesta xifra i ajudar les persones joves a inserir-se en el món laboral, el Departament d’Empresa i Treball posa en marxa diferents programes de foment de l’ocupació i la contractació per als joves.\n“Des del Govern hem impulsat la inversió més gran de la història en polítiques actives, un pla de xoc de 917 milions d’euros per fer front a l’atur.\nAquests recursos van adreçats als col·lectius més afectats per aquesta falta de feina, entre ells els joves.\nDurant aquest darrer trimestre, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) oferirà ajuts per un valor total de 125 milions d’euros a empreses, autònoms i cooperatives de treball associat, per a la contractació de persones menors de 30 anys durant un any i a jornada completa.\nLa meitat del pressupost (62,5 milions d’euros) es destinarà específicament a contractes en pràctiques per a joves amb formació (ja sigui títol universitari, cicles formatius de grau mig, superior o equivalents, o certificats de professionalitat), i l’altre meitat, a contractes per a joves que no poden subscriure un contracte de pràctiques.\nEn total, es preveu la contractació de més de 5.500 persones joves aturades.\nLes persones joves en situació d’atur interessades en ser contractades dins d’aquests programes s’han de posar en contacte amb la seva Oficina de Treball a través del telèfon 900 800 046.\nEls requisits són tenir entre 16 i 29 anys i estar inscrit al SOC com a demandant d’ocupació no ocupat.\nTrobareu tota la informació en aquest web.\nPel que fa a les empreses, autònoms i cooperatives de treball associat que vulguin contractar un treballador jove amb l’ajut econòmic del SOC, hauran d’estar constituïdes legalment i amb establiment operatiu a Catalunya.\nLes empreses també podran sol·licitar la bonificació de contractes a joves de manera retroactiva, fins a un mes abans de la publicació de la convocatòria de les subvencions.\nL’ajut es podrà sol·licitar a partir de la publicació de les convocatòries, prevista per a la primera quinzena del mes de novembre.\nLa informació serà consultable al web del SOC.\n216 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació per a joves\nEn total, el Departament d’Empresa i Treball destinarà 216 milions d’euros, entre el 2021 i el 2022, a polítiques actives d’ocupació adreçades únicament a les persones joves.\nUns programes específics que es veuen complementats també amb d’altres actuacions del SOC i del Departament dirigides a la població general, on també hi tenen cabuda les persones treballadores joves.\nAquest pressupost històric, procedent en gran part dels fons REACT-EU per tal d’afrontar les conseqüències de la crisi de la covid-19 i sacsejar les xifres de desocupació juvenil, permetrà beneficiar més de 25.000 joves a través dels ajuts a empreses per a la contractació de menors de 30 anys en situació d’atur; dels programes d’orientació, formació i experiència laboral per a joves que necessiten un suport específic, i dels programes de formació professional per a l’ocupació.\nEn definitiva, un conjunt d’actuacions per donar una resposta adequada a les necessitats i realitats laborals de cada jove.\nBranded content\nAixí es provarà a Catalunya la implementació de la Renda Bàsica Universal\nLa Generalitat farà una prova pilot de dos anys per veure com es podria aplicar a tot Catalunya aquesta ajuda universal, individual i no condicionada a cap requisit\nBranded content\nEl període de pagament de l'impost sobre el CO2 dels vehicles comença aquest setembre\nSegons el padró definitiu, que es publica l’1 de setembre, hauran d’abonar el tribut més de 2,2 milions de vehicles, que corresponen a 1,6 milions de contribuents\nBranded content\nQuè cal fer quan l'Agència Tributària de Catalunya ens reclama un deute?\nL'ATC facilita a la ciutadania diversos canals telemàtics per al pagament de deutes: la seu electrònica, l’assistent virtual i el telèfon 012, a més de l’opció d’assistència presencial", "response": "El Departament d’Empresa i Treball donarà ajudes de contractació a les empreses per combatre l'atur entre els joves.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1545", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Un moment de l'atac feixista a Blanquerna\nEl titular del Jutjat d'Instrucció número 11 de Madrid, Juan Javier Pérez, ha fet pública una resolució per la què atribueix a 15 dels 19 feixistes que van assaltar el Centre Blanquerna l'11 de setembre del 2013 delictes de desordres, atemptat contra l'autoritat, amenaces i danys, a més de tres faltes per lesions.\nEls delictes sumen possibles penes de fins a nou anys de presó.\nEn canvi, arxiva la causa contra quatre dels detinguts perquè no pot acreditar la seva participació.\nEl magistrat identifica els autors dels cops al diputat Josep Sánchez-Llibre i el càmera de TV3, les amenaces al delegat del Govern a Madrid, Josep Maria Bosch Bessa, i la persona que va tirar l'esprai de pebre dins del local.\nSegons el jutge, ho van fer \"amb la finalitat de protestar\" i \"impedir la celebració\" de l'acte, i en el transcurs dels fets van causar danys a les portes i mobiliari del local per un valor superior a 400 euros.\nTambé van cridar al delegat del Govern \"català de merda\" i li van dir que el matarien.\nL'escrit recull que com a mínim un dels detinguts, Jesús Fernando Fernández Gil, va donar un cop al diputat de CiU Josep Sánchez-Llibre, i que un altre, Juan Luis López García, ho va poder fer al delegat del Govern.\nEls assaltants portaven l'esprai de pebre\nMalgrat que les defenses havien sostingut que l'esprai de pebre que va forçar a evacuar el local no havia estat llançat per cap dels assaltants, el jutge també identifica Jesús Fernando Fernández Gil com la persona que el va utilitzar.\nEl gas va provocar picors, irritacions i diverses persones van haver de ser ateses pels serveis sanitaris a les portes de Blanquerna.\nPer aquests fets el jutge atribueix als assaltants un delicte de desordres públics amb un possible agreujant de l'article 557.2 (que permet una pena superior quan el delicte es comet \"en ocasió de la celebració d'esdeveniments o espectacles que congreguin un gran nombre de persones\" o a l'interior de recintes), un d'atemptat contra l'autoritat, un altre de danys i un d'amenaces contra el delegat del govern català a Madrid, Josep Maria Bosch Bessa.\nFins a nou anys de presó\nEls delictes que atribueix als assaltants sumen fins a nou anys de presó.\nEls desordres públics estan castigats a l'article 557.1 amb penes de presó d'entre sis mesos i tres anys i, en aquest cas, el jutge apunta a un possible agreujant perquè van tenir lloc en un acte públic.\nEls atemptats contra l'autoritat (Josep Maria Bosch i Josep Sánchez Llibre) estan castigats amb penes d'entre dos i quatre anys de presó i multa de tres a sis mesos.\nLa pena per danys superiors a 400 euros, com en aquest cas, estan castigats amb una multa de sis a 24 mesos.\nPer últim, el delicte d'amenaces contra Josep María Bosch que el jutge situ a l'article 169 del Codi Penal està castigat amb la pena de presó d'entre sis mesos i dos anys.\nEn canvi, el magistrat també arxiva la causa contra quatre dels 19 detinguts per aquells fets perquè \"no existeixen dades objectives que justifiquin la continuació del procediment abreviat contra ells).\nSegons explica, dues d'aquestes persones neguen que estiguessin al lloc dels fets i no existeixen imatges o fotografies que permetin identificar-los.\nEls altres dos admeten que van ser al carrer, però no a l'interior del Centre Cultural Blanquerna.\n\"Designi comú\"\nEl magistrat recorda que els assaltants van actuar de forma organitzada i tenien un \"designi comú\" per actuar com ho van fer: \"La i interrupció de l'acte i l'exercici d'una violència moderada i controlada contra els qui s'oposessin a la seva actuació\".\nJuan Javier Pérez dóna ara deu dies al Ministeri Fiscal i a les acusacions personades perquè presentin un escrit d'acusació i demanin l'obertura de judici oral o bé l'arxiu de la causa.", "response": "El Jutjat d’Instrucció de Madrid atribueix a 15 dels 19 assaltants del Centre Blanquerna delictes de desordres, amenaces i danys.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1975", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "La matriculació a les titulacions oficials de la UVic-UCC per al curs 2018-2019 s'ha incrementat un 10%, respecte el curs anterior, i ha passat de 8.174 alumnes als 8.981 actuals.\nAixí ho ha explicat aquest dimarts el rector de la universitat, Joan Masnou, que ha destacat la \"consolidació\" de la federació entre Vic i Manresa que, a més, es veu reflectida en el quart any de matriculació conjunta a l'alça, tot i que la tendència a nivell de Catalunya és al revés.\nConcretament, l'increment global dels estudiants de nou accés és d'un 3%.\nEl rector també ha destacat que per primera vegada des de la federació entre Vic i Manresa, tots els estudiants obtindran un títol expedit sota una mateixa marca unificada.\nLa Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha augmentat un 3% el nombre de matriculats de nou accés en títols oficials aquest curs 2018-19 i un 10% pel que al nombre total d'alumnes.\nAixò inclou els graus de la UVic, UManresa, els màsters oficials i els doctorats de la UVic-UCC, el Campus Professional, els estudiants del Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades i Logopèdia semipresencial oferts conjuntament amb la UOC, i els centres adscrits BAU, EADA i ESERP.\nAquestes són algunes de les dades de la matrícula del curs 2018-2019 que aquest migdia ha presentat el rector de la UVic-UCC, Joan Masnou, en una roda de premsa que s'ha fet al campus Manresa.\nSegons Masnou, \"la UVic-UCC ha deixat de ser una universitat petita per ser una universitat madura, establerta i reconeguda dins del sistema universitari català, espanyol i europeu.\nS'ha convertit en la universitat de la Catalunya Central\" ha assegurat.\nEl rector també ha destacat que després de l'acord de federació signat el 2014, aquest curs serà el primer que el campus Manresa graduarà la primera promoció d'alumnes amb titulació de la UVic-UCC.\nUManresa: més alumnes, més internacional\nEl campus Manresa ha matriculat, aquest curs, 516 nous alumnes, un 6,6% més que fa un any.\nÉs el quart any consecutiu que augmenta el nombre de nous accessos i consolida així la tendència de creixement iniciada amb la federació el 2014.\nLes dues facultats del campus manresà, tant la de Ciències Socials com la de Ciències de la Salut, creixen en nombre d'estudiants de nou accés, si bé l'increment més important és en aquesta segona, gràcies sobretot a l'atractiu del grau semipresencial en Logopèdia, impartit conjuntament amb la Univeristitat Oberta de Catalunya (UOC).\nInfermeria es consolida com un estudi amb una alta demanda, igual que Fisioteràpia, que va omplir totes les places el mes de juliol, amb una nota de tall de 5,6.\nEn l'àmbit de les Ciències Socials, el grau en ADE ha viscut un increment del 24% en relació al curs anterior.\nUn 35% de l'alumnat de nou accés d'UManresa prové de fora de l'Estat Espanyol, majoritàriament de França i Itàlia per als estudis de Fisioteràpia i Podologia, respectivament.\nTambé hi ha alumnes internacionals als graus de Logopèdia i Infermeria, en una proporció molt menor.\nAl conjunt del campus Manresa, la població internacional entre els estudiants de grau suposa, en aquests moments, el 37% i s'enfila fins al 44,6% en el cas dels nous alumnes.\nEl 66% de les persones que han accedit aquest curs al campus Manresa són dones.\nSón clarament majoria als estudis de Logopèdia (on sumen un 92%) i de Mestre d'Educació Infantil (on suposen el 94%).\nADE i Fisioteràpia són els dos únics graus en què l'alumnat masculí supera el femení.\nD'altra banda, la via d'accés més habitual als estudis de grau del campus Manresa és la superació de les proves d'accés a la universitat, després d'haver cursat el batxillerat, en el 62% dels casos.\nAmb tot, hi ha un 22% que hi accedeix provinent de cicles formatius de grau superior.\nEn el cas de Logopèdia, un 39% dels matriculats de nou accés tenen estudis universitaris previs.\nMasnou ha fet referència al descens en la matrícula dels estudis d'Educació Infantil (tant a Manresa com a Vic) i Primària (a Vic), estretament vinculada als nous criteris d'accés i que ha provocat una davallada general a tot Catalunya.\nEn aquest sentit, el rector ha dit que cal anar més enllà de les dades i entendre que \"el sistema demana a la universitat que formi millors mestres, que prioritzem la qualitat a la quantitat i en això estem d'acord\".", "response": "Els estudiants matriculats a la UVic-UCC per al curs 2018-2019 augmenten un 10% respecte al curs anterior.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_692", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Fa uns quants dies que circula a les xarxes socials una classificació dels països que tenen més ‘artistes silenciats amb l’empresonament’, i Espanya hi consta en primera posició, amb tretze casos, seguida de la Xina (12), de l’Iran (9), d’Egipte (5), de Turquia (3), de Cuba (1), etc. Són dades certes, incloses en un informe de referència publicat per la Unesco el proppassat mes de març i que porta per títol ‘L’estat de la llibertat artística‘.\nElaborat per un equip internacional independent d’una desena d’experts, documenta mig miler de casos de violació de la llibertat d’expressió artística en setanta-vuit estats, i Espanya és un dels que hi surt més malparat, tant per l’aplicació abusiva de la llei antiterrorista com per la repressió relacionada amb el procés català.\nI així consta a l’informe:\nI encara hi ha més classificacions d’aquesta mena:\nEspanya, juntament amb la Xina, Cuba, l’Índia, l’Iran, Israel, Mèxic, Polònia, Veneçuela i els EUA, és un dels països on hi ha ‘fets alarmants sobre la manera com tracten els artistes i la seva llibertat d’expressió’.\nI d’on surten aquestes dades?\nL’informe indica la persecució i les condemnes de presó contra rapers, que justament ahir van ser motiu de condemna en el Concert per la Llibertat d’Expressió que es va fer a Palma, amb la participació de desenes d’artistes.\n‘Espanya: rapers en el punt de mira’ és el títol d’un dels capítols, que recull la condemna de dos anys i un dia a la presó que va dictar l’Audiència espanyola contra dotze membres del grup La Insurgencia, denunciats després d’una actuació que van fer al carrer, amb cançons que feien referència a atemptats dels GRAPO i que criticaven la família reial espanyola, la policia i el sistema judicial de l’estat.\nI també es fa ressò del cas de Valtònyc, ‘condemnat a tres anys i mig de presó per “greus insults contra la corona, glorificació del terrorisme i humiliació de les víctimes i amenaces”’.\nI arriba a aquesta conclusió contundent: ‘Malgrat que algunes de les lletres de molts rapers espanyols parlen de violència i critiquen el govern espanyol i la monarquia, la proliferació d’empresonaments, persecucions i amenaces contra els rapers és una violació total dels tractats internacionals de què forma part Espanya i genera un ambient de silenciament per als artistes.’\nEspanya-Catalunya\nD’una alta banda, l’informe es fixa en casos de vulneració de drets que tenen relació amb el referèndum a Catalunya i que van afectar Pep Gimeno ‘El Botifarra’ i Cesk Freixas.\nDiu així: ‘La tensió entre Espanya i la comunitat autònoma de Catalunya va créixer arran del referèndum del primer d’octubre de 2017, que va tenir un resultat favorable a la independència del 90%.\nAquest conflicte va tenir impacte en la llibertat d’expressió i en els intents de censurar artistes que havien expressat el seu suport a la independència de Catalunya.’\nAfegeix: ‘Durant el setembre del 2017, el PP va intentar anul·lar uns quants concerts al País Valencià, adduint el suposat suport dels artistes a la independència de Catalunya.\nEl cantant Pep Gimeno “El Botifarra” i Carraixet tenien prevista una actuació el 26 de setembre a Torrevella, organitzat pel govern valencià, i el secretari general del PP a Torrevella, Joaquín Albadalejo, va demanar que s’impedís bo i dient: “En el PP defensem la nostra llibertat d’expressar la nostra llengua materna, que és l’espanyol.”‘\nI un altre cas: ‘El cantant català Cesk Freixas havia d’actuar al setembre a Pinós, però el PP local va publicar un comunicat a Facebook demanant al govern valencià que prohibís el concert .\nL’artista va explicar que el PP ja havia intentar censurar-lo prèviament, quan uns agents de la Guàrdia Civil es van presentar en un concert dient que en tenien queixes i, després d’una breu discussió, els agents van marxar.’", "response": "Espanya es troba en primera posició en una classificació dels països amb més artistes silenciats i empresonats.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2955", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El primer secretari del PSC i aspirant a revalidar el càrrec, Miquel Iceta, ha revelat que aquest dilluns al vespre va mantenir una conversa telefònica \"molt cordial\" amb el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, en què li va transmetre el 'no' del PSC a la investidura de Rajoy i l'aposta per consultar a la militància del PSOE en cas que es canviï de posicionament.\nMalgrat tot, Iceta ha afirmat que no veu aquesta possibilitat i que no contempla que el PSOE ajudi Mariano Rajoy a seguir governant.\nEn roda de premsa des de Tarragona, Iceta ha replicat Javier Fernández, qui aquest mateix dimarts ha opinat que seria pitjor un govern en majoria del PP que un en minoria, que si tots els socialistes estan d'acord que un govern popular és \"una mala notícia\" convindria que no es contribuís \"ni per activa ni per passiva\" a donar-li continuïtat.\nMiquel Iceta ha explicat que Fernández el va trucar enmig d'un debat amb Núria Parlon a Barcelona i que, al vespre, li va tornar la trucada.\nEl primer secretari del PSC ha explicat que va informar el president de la gestora que el posicionament formal dels socialistes catalans li traslladaria una comissió formada per Balmón, Escarp, Ros i Marín i nomenada per l'executiva, atès que tant ell com Parlon tenen suspeses les seves funcions orgàniques amb motiu del procés de primàries.\nMalgrat tot, Iceta ha explicat que li va apuntar la posició \"ja coneguda\" que defensa el PSC: la idea que no s'ha de donar suport al PP, lamentar que no hi hagi un lideratge clar al PSOE i que si s'ha de fer algun canvi en la posició de socialistes espanyols es faci mitjançant una consulta a la militància.\n\"Va ser una conversa molt cordial, en què li vaig apuntar aquestes coses, però li vaig dir que s'haurien de formalitzar de la manera que la direcció executiva del PSC va decidir dilluns\", ha aclarit.\nDesprés que Fernández hagi opinat aquest dimarts que un govern amb majoria del PP seria pitjor que un govern en minoria dels populars, Iceta s'ha refermat en la posició de no investir Rajoy.\n\"Estem tots els socialistes d'acord en què un govern del PP és una mala notícia i, si ho és, convindria que nosaltres no en forméssim part, que no haguéssim contribuït ni per activa ni per passiva a la continuïtat d'un govern que per a tots és una mala notícia\", ha reblat el dirigent del PSC.\nMiquel Iceta ha subratllat que, fins al moment, no ha vist cap intent de canviar la postura de no investir novament Rajoy com a president del govern espanyol.\nEn aquest sentit, ha citat al secretari d'organització del PSOE andalús, Juan Cornejo, qui ha reivindicat la vigència de la resolució del comitè federal que nega el vot a la investidura de Rajoy.\nL'actual primer secretari del PSC ha insistit que si la gestora opta per canviar de parer caldrà l'aval de tota la militància del PSOE.\n\"Respecto molt totes les opinions, que es puguin expressar en llibertat, però cal recordar que el mecanisme de presa de decisió és el que és\", ha afirmat.\nIceta ha afegit que no s'imagina al PSOE ajudant Rajoy a seguir governant.\n\"No veig aquesta possibilitat\", ha sentenciat.\nSobre les primàries: \"Voldria guanyar, i guanyar bé\"\nPreguntat sobre el procés de primàries al PSC, Iceta ha constatat que els més de 7.000 avals recollits per la seva candidatura i per la de Núria Parlon \"hi ha ganes de debatre i de participar\".\nEl candidat a revalidar el càrrec ha cridat a assolir una participació \"molt i molt alta\" el 15 d'octubre i ha admès que el seu desig seria \"guanyar i guanyar bé, i fer-ho de la forma més clara, més transparent i més positiva possible\".\nIceta ha reivindicat que els socialistes catalans demostraran que \"és possible fer un procés competitiu de primàries que, lluny de dividir, uneixi; que lluny de desanimar, impulsi, i que lluny de donar espectacles públics de divisió, doni mostres públiques de cohesió, unitat i empenta\".", "response": "Iceta va conversar per telèfon amb Javier Fernández i li va dir que no a la investidura de Rajoy.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2777", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "La Seca Espai Brossa ha presentat aquest divendres la seva primera producció de la temporada, 'Diumenge', una comèdia amb referents surrealistes de Joan Brossa dirigida per Hermann Bonnín.\nL'espectacle està protagonitzat per Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk.\nBonnín ha explicat que \"és aparentment un sainet quotidià on passen coses que deuen passar a totes les família, però amb la mirada del Brossa\" i els seus símbols surrealistes.\nEl director del muntatge ha fet èmfasi en què l'obra li recorda al pintor surrealista belga René Magritte amb \"una construcció i deconstrucció de la paraula\".\nL'espectacle es podrà veure a La Seca Espai Brossa del 19 d'abril al 21 de maig i forma part de l'epicentre Brossa.\nTres personatges, el marit, la muller i l'amic protagonitzen la petita història d'un matrimoni de la burgesia enriquida que estiueja a la Costa Brava.\n'Diumenge' és una comèdia amb referents surrealistes com per exemple els de Magritte, quan desplega en la seva obra telons de vellut, ombres i paraules inflamades.\nL'obra es trasllada als cinemes de barri, la ràdio, les primeres televisions en blanc i negre i els noticiaris, els No-Dos, en els que la presència de Franco era una constant inaugurant pantans, desfilant sota pal·li en les processons del Corpus seguit dels cardenals i bisbes del moment.\nBonnín ha explicat que és una obra escrita l'any 64 i que reflecteix la història d'una família mitja de l'època i els diumenges reben un amic i a partir d'aquí sorgeix una història subterrània entre els tres personatges.\nL'actriu Àngels Bassas ha explicat que el personatge que interpreta al muntatge \"és molt entranyable\".\nElla creu que és important que el públic ubiqui el text a l'any 64 i ha assenyalat que sorprèn veure com el marit parla a la muller, ja que vist des del punt de vista actual seria \"maltractament psicològic, però portat a la comicitat la veritat és que un riu molt\".\nBassas veu en el comportament de la família moltes expressions \"d'un matrimoni burgès català que s'avorreix un diumenge per la tarda i no saben què fer\".\nElla interpreta una dona molt romàntica que \"té una dependència del marit; es parlen molt malament, però no sabrien fer res sense l'altra\", mentre que l'amic, interpretat per Abel Folk, els compensa a tots dos.\n\"És una obra com totes les del Brossa que injecta de forma subterrània el seu món a una història senzilla\", ha dit Bonnín.\nEn aquest context, ha manifestat que \"és aparentment un sainet quotidià on passen coses que deuen passar a totes les família, però amb la mirada del Brossa tot això es converteix en un món en el qual hi està immers Tàpies, Joan Miró i tota aquella generació\".\nBonnín ha dit que \"mentre es parlen de coses del present i conflictes petits i sentimentals, de cop i volta aixequen el vol unes paraules que desconcerten, però a la vegada concerten\".\nEls actors Abel Folk i Àlex Casanovas han reconegut que a l'inici no van entendre el text, però que van anar comprenen el seu sentit.\n\"És un gran contenidor que necessita ser omplert de coses.\nNo és una història, sinó que Brossa explica situacions, instants de la vida dels personatges\", ha apuntat Folk.\nSobre el teatre de Brossa, Bonnín ha destacat que no escrivia teatre, sinó poesia escènica.\n\"Les seves obres s'han de llegir i acceptar, i entendre quin és aquest món estrany, poètic i surrealista\" que presenta, en el que també hi ha \"un gran humor a contracorrent\".\nEl director de l'obra també ha indicat que Brossa tenia els ulls posats en les persones senzilles i en el seu món, i sobre ells hi posava una música i una poètica \"absolutament original\".\nL'espectacle 'Diumenge' no té escenografia, només hi ha un parquet a terra i els espectadors es situen de forma lateral.\n\"Hi ha un joc i es fa l'ullet amb el públic\", ha apuntat el director .\n20 anys del Brossa Espai Escènic\nPer altra banda, ha recordat que el Brossa Espai Escènic va néixer fa 20 anys, molt a prop d'on han celebrat la roda de premsa al barri del Born al carrer Allada-Vermell.\n\"Avui fa 20 anys exacte\", ha recalcat Bonnín.\nEl va inaugurar el mateix Joan Brossa.", "response": "La Seca Espai Brossa presenta “Diumenge”, una comèdia surrealista de Joan Brossa amb Hermann Bonnín com a director.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2751", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El secretari de Treball del Govern, Josep Ginesta, atribueix l'augment de l'atur en 1.500 persones a Catalunya a les mesures de prevenció per frenar l'expansió del coronavirus i la cancel·lació de grans esdeveniments com el Mobile World Congress (MWC).\nGinesta ha argumentat que el nombre d'aturats només ha pujat en el sector serveis (+1.512) i a la demarcació de Barcelona (+2.426), on s'havia de celebrar el congrés.\nEn una atenció als mitjans, Ginesta ha assegurat que \"no es poden descartar\" Expedients de Regulació d'Ocupació arran de la crisi del Covid-19 tot i que ha assegurat que \"a hores d'ara\" no n'hi ha cap sobre la taula que tingui \"com a element troncal\" la crisi del coronavirus.\nL'atur registrat a Catalunya ha pujat en un mes de febrer per primera vegada en sis anys, quan es va registrar un rècord històric de 665.176 aturats.\nDurant el segon mes del 2020 la xifra d'aturats actual, però, és molt més baixa amb 395.214 persones registrades a les llistes d'atur.\nPer Ginesta, l'increment de l'atur no només s'explica per la desacceleració econòmica sinó per la crisi del coronavirus, un element que ha aparegut durant el mes de febrer i que \"condiciona\" les dades.\n\"L'aplicació de mesures de caràcter preventiu, per evitar contagis i la crisi a escala global que ha generat l'aparició del coronavirus acaba tenint un impacte sobre el dinamisme del mercat de treball, especialment a Barcelona amb la no-celebració del Mobile\", ha dit Ginesta.\nAquesta situació ha provocat \"menys mobilitat per part de les persones i empreses\", un fet que afecta Barcelona i Catalunya, \"territoris que acullen molta gent\".\nLa feminització del sector serveis, el més afectat per l'augment de l'atur (+0,5%), ha provocat que el col·lectiu més afectat per la destrucció d'ocupació hagin sigut les dones, amb un comportament negatiu intermensual (+0,8%) i anual (+0,7%).\nDurant el febrer del 2020 a Catalunya hi havia 223.000 aturades.\nL'atur s'ha reduït a totes les demarcacions de Catalunya menys a Barcelona, on aquest indicador ha crescut un 0,9% i on s'han notat més les mesures de prevenció de contagi de coronavirus.\nLa crisi del brot víric i la suspensió del MWC també expliquen la reducció de 15.929 contractes formalitzats en comparació amb el gener i 5.168 menys que fa un any, el primer descens en contractació des del 2013.\nPreguntat sobre si l'epidèmia de coronavirus podria afectar més al mercat de treball, Ginesta ha afirmat que \"no es pot preveure\" amb certesa però ha assegurat que cal tenir en compte que les mesures que han pres les empreses catalanes han sigut en \"l'àmbit de la precaució\" i no perquè hi hagi hagut afectació directa com ara confinaments de treballadors.\nPer aquest motiu, ha assegurat que la situació \"es pot estabilitzar en el curt termini\".\nEl Govern està fent un seguiment diari de la situació i s'està preparant per acompanyar les empreses que ho necessitin, ha assegurat.\nGinesta ha dit que \"pot passar\" que les companyies catalanes necessitin fer Expedients de Regulació d'Ocupació temporals per ajustar la producció tot i que, de moment, no n'hi ha cap que argumenti problemes de subministrament causats per la crisi del coronavirus, com ja ha passat en empreses com la planta de Volkswagen a Navarra.\nAmb tot, el secretari de Treball ha subratllat que les dades d'ocupació són més positives si es comparen amb les registrades durant el febrer del 2019, ja que durant el segon mes d'aquest any hi ha 1.428 aturats menys.\nTambé ha volgut remarcar que la xifra total de persones sense feina inscrits a les oficines del SOC a Catalunya és la més baixa en un febrer des del 2008.\nD'altra banda, ha destacat l'augment de les afiliacions per sisè any consecutiu.\nDurant el mes de febrer s'han registrat 21.300 afiliats més que al gener, un increment del 0,6%.\nEn comparació amb el mateix període de fa un any, el creixement ha sigut de l'1,6%.\nGinesta també ha remarcat que l'atur de llarga durada s'ha reduït fins al 36,6% i que la durada mitjana de permanència a l'atur se situa en 7,6 mesos, una de les més baixes dels últims deu anys.", "response": "Ginesta afirma que l’augment de l’atur és per la pandèmia i a la cancel·lació d'esdeveniments com el Mobile World Congress.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2507", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, ha admès la seva \"preocupació relativa\" pel repunt d'accidents amb víctimes mortals que s'han produït en les darreres setmanes, l'últim dels quals va tenir lloc dilluns quan un motorista va perdre la vida a la carretera C-224 a l'alçada de Capellades (Anoia).\nGendrau afirma que caldrà analitzar les casuístiques que han intervingut en aquests episodis i s'ha mostrat partidari de seguir treballant en la prevenció i la formació en educació viària \"per lluitar contra aquesta xacra\".\nEn aquesta línia ha reiterat que la màxima prioritat del Govern és reduir la sinistralitat a les carreteres.\nAixí mateix ha avançat que la propera campanya que engegarà el SCT està orientada a reduir els accidents de moto.\nGendrau ha fet aquestes declaracions en el marc de la VII Jornada del programa Game Over que impulsa l'Institut Guttmann de Badalona.\nL'objectiu d'aquesta iniciativa és sensibilitzar els joves perquè desenvolupin actituds responsables i prudents quan es trobin al volant.\nEl nou director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, considera que en totes les conductes de risc \"la prevenció és bàsica\" per conscienciar les persones i formar-les.\n\"Hem vist que quan tota una generació que ha rebut formació en educació viària ha accedit a la carretera els accidents s'han disminuït\", ha advertit.\nAmb tot, insisteix en la necessitat de seguir treballant en aquesta direcció, sobretot després dels sinistres amb víctimes mortals que en les darreres setmanes han experimentat un repunt.\nEl cap de setmana passat dues persones van perdre la vida en un xoc frontal entre un cotxe i dues furgonetes a la N-340, a l'Ampolla, i dilluns un motorista de 42 anys va morir en un accident a la C-224 a Capellades.\n\"Estem relativament preocupats perquè hi va havent accidents amb víctimes mortals massa sovint i aquesta és una xacra contra la que hem de lluitar i a la que hem de guanyar\", ha apuntat Gendrau que ha recordat que reduir els sinistres amb morts és la prioritat del nou Govern.\nAlhora ha dit que estan analitzant les diferents casuístiques per determinar els motius pels quals han tingut lloc aquesta fets i si existeix un denominador comú.\nTot i que el cap del SCT ha detallat que properament es desenvoluparà una campanya per combatre els accidents de moto, també ha indicat que treballaran per evitar els episodis en què resulten implicats ciclistes com el que va tenir lloc diumenge a Amer quan una jove de 25 anys va quedar greument ferida a la C-63, o el que va afectar un noi de 14 anys que va perdre la vida després de patir un atropellament a Santa Margarida de Montbui.\n\"En el cas del ciclisme de carretera, al conviure amb vehicles motoritzats, el ciclista és el dèbil\", ha advertit Gendrau que ha considerat que cal fer pedagogia entre els conductors perquè mantinguin la distància de seguretat a l'hora de fer avançaments i també incidir en els mateixos ciclistes perquè evitin situacions de risc.\nVII edició del Game Over\nGendrau ha fet aquestes valoracions en el marc de la VII Jornada del programa Game Over que impulsa l'Institut Guttmann de Badalona.\nAquesta iniciativa té per objectiu conscienciar estudiants de secundària i de Formació Professional sobre els riscos de la conducció i sensibilitzar-los perquè desenvolupin actituds responsables i prudents quan es trobin al volant.\n\"Tenir de primera mà un testimoni real del que pot passar-te és molt important\", ha reconegut Gendrau en referència als 26 monitors que visiten els centres educatius per compartir les seves experiències amb els joves.\nEn aquesta línia destaca la importància d'impartir una formació que emocionalment pugui captar l'atenció dels estudiants perquè recordin aquesta vivència tota la vida.\nAquest curs el programa s'ha dut a terme en 395 centres i se n'han beneficiat 48.108 alumnes.\nEl 93% d'aquests afirma que recorda molt bé el relat de l'experiència personal del monitor i el 88% considera que les xerrades influeixen de forma positiva en la prevenció de les conductes de risc relacionades amb la conducció de vehicles.\nEl 48% dels joves manifesta que gràcies a aquestes sessions ha modificat la seva conducta relacionada amb el trànsit.", "response": "El director del SCT afirma que la preocupació és alta a causa del nivell de sinistralitat durant les darreres setmanes.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_9", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Així mateix, ha dit que des del govern consideren el polèmic piulet de De Gispert ‘un error desafortunat’ que lamenten.\n‘Volem fer un reconeixement a la llarga trajectòria política i agrair la seva tasca al capdavant del Parlament de Catalunya’, ha dit.\nLa setmana passada, el president de la Generalitat, Quim Torra, va considerar tancada la polèmica, tot i que Sergi Sabrià (ERC) va reprovar De Gispert.\nDe Gispert havia publicat aquesta tarda una carta oberta en què deixava en mans del govern la revocació del guardó després de la polèmica desfermada per un repiulet en què comparava polítics del PP i Cs amb porcs.\nArran d’això, Ciutadans, el PSC i el PP van demanar a Torra que li retirés el guardó.\nDe Gispert va esborrar el piulet i va demanar disculpes, però, veient l’enrenou, ha decidit de posar a disposició del govern la Creu.\n‘Vull manifestar que aquesta campanya política envers la meva persona és profundament preocupant, i cal denunciar-ho: no podem permetre que es restringeixi ni coarti la llibertat d’expressió de tots, siguem qui siguem, si veritablement volem construir una societat avançada democràticament.\nEs tracta d’un valor republicà bàsic, que hem de saber protegir efectivament, perquè ens hi juguem molt’, denunciar a la carta.\nPodeu llegir-la sencera ací:\n«Benvolgudes, benvolguts,\nLa setmana passada vaig rebre una bona notícia: el Govern m’atorgava, junt amb altres persones i entitats, la Creu de Sant Jordi, una distinció creada l’any 1981 que premia una trajectòria vital al servei de Catalunya i de la seva cultura, o també un fet rellevant i especial, haver destacat en un àmbit, una entitat creada….\nNo cal dir que aquesta decisió em va fer molta il·lusió, perquè he estimat i estimo les institucions catalanes, he tingut el goig de servir-les al llarg de la meva vida, crec que he contribuït a consolidar l’autogovern de Catalunya i he tingut l’honor immens de ser la primera dona de presidir el nostre parlament.\nDos dies després, però, i com a conseqüència d’un maleït tweet, va haver-hi un daltabaix exagerat: a la política i als mitjans de comunicació, línies editorials i opinadors de tota mena hi anaven creant un ambient procliu a revertir l’atorgament de la Creu a la meva persona, encara que fos tergiversant el que jo havia escrit i silenciant les meves explicacions.\nTampoc no semblava importar gens que m’hagués disculpat pel tweet, que he reconegut que era desafortunat, ni que l’hagués esborrat, en veure les interpretacions que s’estaven difonent.\nEl mal ja era fet i els professionals de la crispació no estaven disposats a desaprofitar la situació.\nVull manifestar que aquesta campanya política envers la meva persona és profundament preocupant, i cal denunciar-ho: no podem permetre que es restringeixi ni coarti la llibertat d’expressió de tots, siguem qui siguem, si veritablement volem construir una societat avançada democràticament.\nEs tracta d’un valor republicà bàsic, que hem de saber protegir efectivament, perquè ens hi juguem molt.\nVivim temps convulsos políticament i, a més, estem en campanya electoral.\nEl tweet, que no era afortunat, ha estat molt oportú per a tots els qui no perden cap oportunitat d’erosionar un govern i un parlament vulnerables, ateses les circumstàncies polítiques, i per inocular noves dosis de crispació en la política i deteriorar-hi el debat; per als qui, en definitiva, des del cinisme, la deslleialtat i la irresponsabilitat, creuen en el ‘tot s’hi val’ i el practiquen.\nAteses aquestes circumstàncies, per un sentit institucional i perquè crec, a més, que la Creu de Sant Jordi, com a distinció, ha d’estar allunyada de tota polèmica que puguin atiar aquells a qui, sobretot, molesta qualsevol forma de catalanitat expressada de manera normal, pacífica i festiva, assumeixo l’error comès, tot lamentant-lo, i us anuncio que he posat la Creu de Sant Jordi, que encara no he rebut, a la disposició del M. H. President Quim Torra i del seu govern, per al que creguin més convenient.\nPer acabar, i tot agraint al govern de la Generalitat que considerés fa uns dies que era mereixedora de la Creu de Sant Jordi, constato que, en aquests moments de la vida –la meva i la del nostre país–, el que veritablement valoro, em fa feliç i em dóna vida és l’escalf de tanta gent amiga, el talent de tantes dones i de tants homes que ens acompanyen i la il·lusió compartida per un futur de dignitat i de llibertat col·lectives.\nPer això, amb Creu de Sant Jordi o sense, em tindreu al costat i al servei d’aquest poble que ha sofert tant, que ha aguantat tant, però que es rebel·la democràticament i pacíficament per un futur millor.\nVisca Catalunya lliure!\nNúria de Gispert i Català\nPresidenta del Parlament de Catalunya 2010-2015»", "response": "De Gispert renuncia a la Creu de Sant Jordi pel seu tuit, que el Govern considera desafortunat i polèmic.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_711", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El president de la Comissió d’Afers Europeus del Parlament de Suècia, Carl Schlyter, considera que el debat sobre l’encaix d’una Catalunya independent a la UE no es pot utilitzar com a argument ni com a excusa a la campanya electoral.\nHa dit que ‘Catalunya compliria tots els criteris’ per ser membre de la UE i que Espanya veuria ‘els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya’.\nSchlyter, del partit dels Verds, ha afegit que si els catalans escullen ‘un futur diferent’ els governs europeus hauran de reaccionar.\nAquestes declaracions a l’ACN, les ha fetes al parlament d’Estocolm, on el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha organitzat avui un acte sobre el 27-S.\nA l’acte, organitzat conjuntament amb el partit dels Verds a Estocolm, hi ha assistit també el secretari general del Diplocat, Albert Royo, que ha subratllat que el president català, Artur Mas, podia ser ‘jutjat i empresonat’ ben aviat per haver promogut el 9-N.\nRoyo ha destacat que els catalans havien demanat ‘reiteradament’ un referèndum al govern espanyol, però que aquest s’hi havia negat i que ‘l’última sortida’ era el 27-S.\n‘Seria millor un referèndum real’, diu Schlyter\n‘La democràcia hauria de ser justa’, ha dit Carl Schlyter, que ha lamentat que els catalans hagin de votar sobre la independència ‘de manera complicada’ el 27-S, sense un referèndum vinculant, perquè el govern espanyol el nega.\n‘Seria molt millor que poguéssiu tenir un referèndum real; almenys tothom podria expressar la seva opinió justament, i aquesta és la base perquè tothom respecti la decisió’, ha dit.\nEls governs europeus ‘no voldran interferir en la decisió que prenguin els catalans’, ha dit Schlyter.\n‘Però si els catalans escullen un futur diferent, és clar que haurem de reaccionar –ha observat–.\nSi un nou estat vol entrar a la UE, per què li ho hem de denegar?’\nI ha afegit que Catalunya compliria els criteris democràtics, de drets humans i econòmics.\n‘No es pot utilitzar com a argument, no es pot utilitzar la UE com a excusa en aquest referèndum’, ha advertit.\nAixí mateix, ha dit que si Espanya vetés l’adhesió hi hauria un problema, però que ‘si la conclusió del procés és que hi ha un matrimoni infeliç, val més ser bons amics’.\n‘Estic segur que la gent d’Espanya veurà els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya, es decideixi què es decideixi.\nSempre és millor tenir bones relacions amb el veí’, ha afegit.\nLes conseqüències del 27-S\nSobre el caràcter plebiscitari de les eleccions, ha dit: ‘En diguis com en diguis, si la gent vota una clara majoria de partits que volen un futur diferent per a Catalunya, com ho pots aturar?’\nI encara més: ‘Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una realitat política.\nUn es pot quedar en un racó i dir que no li agrada, però això tant se val: la realitat hi és.’\nSchlyter ha remarcat que la Comissió d’Afers Europeus dóna al ministre d’Afers Estrangers suec un mandat sobre com ha de negociar a la Unió Europea, i no ha descartat que un dia li hagin de donar directrius sobre Catalunya.\n‘Potser haurem de tornar aquí’, ha dit, sobretot ‘si els catalans volen canviar la seva relació amb Espanya’.\nEl debat del Diplocat\nDurant el debat, Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ha presentat Catalunya com un lloc divers on un 70% dels ciutadans són ‘xarnegos’, un terme amb què s’ha descrit a si mateixa i que ha volgut reivindicar positivament com a part del país.\nOlid ha explicat al públic d’ Estocolm la transversalitat del procés independentista, i ha mostrat la imatge de l’abraçada entre el president Artur Mas i el diputat de la CUP David Fernàndez com a exemple.\nL’eurodiputada sueca Bodil Valero ha explicat la seva experiència com a observadora internacional a la manifestació de la Meridiana: ‘Qui digui que hi havia poca gent, menteix.’\nValero ha afegit que ella i la resta d’observadors ni tan sols van poder arribar fins a la capçalera, de tanta gent com hi havia als carrers.\nJaume Farguell, ex-diputat i ex-batlle de Berga, ha recordat la relació entre el seu municipi i Suècia.\nFarguell ha remarcat, per exemple, que a Europa hi ha una trentena de pobles anomenats Berga, la majoria en a Suècia.\nTambé berguedà ha recordat la construcció del pavelló suec de l’exhibició universal de Barcelona, de l’any 1929, que finalment va restar a Berga.\nEl diputat suec Valter Mutt, moderador de les jornades, ha assenyalat que el dret d’autodeterminació és reconegut internacionalment.\nDurant l’acte, un representant de l’ambaixada espanyola ha intervingut per defensar la posició del govern espanyol, per dir que el 9-N no seguia la legalitat espanyola i que Madrid ‘no pot autoritzar un referèndum legal’.", "response": "Schlyter afirma que el fet que Catalunya encaixi en la UE no es pot utilitzar d’argument a la campanya electoral.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1772", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "L'avís per l'incendi s'ha rebut poc abans de les 5 de la tarda.\nFoto: @enricprades\nACTUALITZACIÓ 9:45 hores, diumenge 15.\nFoc controlat i també un a Ginestar\nIntensa tasca dels Bombers de la Generalitat durant esta nit passada, en què els efectius terrestres que van quedar a la zona de Colladetes del Perelló en retirar-se els aeris, han aconseguit controlar l’incendi que crema des d’ahir a les cinc de la tarda.\nLa nit, però, encara s’ha complicat més en declarar-se un altre incendi al Ginestar poc després de les 12, que des de fa uns minuts està també controlat després de cremar unes 12 hectàrees de camps agrícoles abandonats.\nEste matí treballen una vintena de mitjans terrestres a l’incendi de Ginestar i una quinzena al del Perelló, a l’espera de decidir si cal que s’incorporen alguns mitjans aeris per seguir remullant la zona o poden assumir-ho les dotacions que treballen des de terra.\nS’espera que durant el matí comence a bufar el vent de mestrat amb poca intensitat, tot i que la força tendirà a pujar a llarg del dia.\nACTUALITZACIÓ 22.00 hores.\nEstabilitzat\nEls Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat, a les 21.40 hores, l’incendi forestal que des de primera hora de la tarda afecta el paratge de les Colladetes del Perelló.\nUna vintena de mitjans terrestres dels Bombers continuen realitzant les tasques d’extinció i restaran tota la nit a la zona per acabar d’assegurar el perímetre.\nEls set mitjans aeris que han participat en les tasques d’extinció s’han retirat amb l’ocàs, cap a les 21.30 hores.\nSegons les informacions facilitades pel Servei Català de Trànsit, la carretera TV-3022 està tallada en ambdós sentits de la marxa entre el punt quilomètric 1,8 i el punt quilomètric 18,9.\nLes causes de l’incendi no estan determinades, encara que \"molts indicis apunten al foc en un transformador d’un molí eòlic\", segons han informat els Bombers de la Generalitat.\nEls Agents Rurals, cos competent en la investigació dels incendis, ha encetat la línia per esbrinar quin ha estat l’origen exacte del foc.\nAixí mateix, l’extensió cremada serà mesurada pels Agents Rurals un cop extingit l’incendi.\nA hores d’ara, i segons les xifres provisionals dels Bombers, haurien cremat entre 25 i 30 hectàrees de vegetació forestal.\nMolí del parc eòlic de les Colladetes, cremat.\nFoto: Agents Rurals\nDe la seva banda, la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat ha posat en prealerta el pla especial per Incendis Forestals a Catalunya, Infocat.\nACTUALITZACIÓ 19:25.\nEsforços per evitar que el foc salte la carretera\nEls Bombers de la Generalitat estan dedicant esforços en intentar evitar que les flames de l'incendi que crema a la zona del parc eòlic de les Colladetes, al Perelló, salte a l'altra banda de la carretera de Rasquera, que actualment està tallada per facilitar l'operatiu d'extinció.\nTot i que el foc, que s'ha originat on són els aerogeneradors, s'ha dirigit cap a la carreterra, el vent de Ponent, que bufa amb certa intensitat, no l'empeny a hores d'ara cap a la via.\nD'esta manera, les hectàrees potencials de l'incendi es reduixen a unes 40, mentre que si el foc aconseguís passar la via, el potencial de les flames augmentaria molt.\nINFORMACIÓ 18:42.\nUn transformador, possible origen\nEls Bombers de la Generalitat han rebut, minuts abans de les cinc de la tarda, un avís de foc a la zona del parc eòlic de les Colladetes del Perelló.\nEs tracta d’un incendi que afecta vegetació forestal en el paratge situat a prop de la carretera de Rasquera, la TV-3022, que es troba tallada entre el punt quilomètric 1,8 i el 2 per facilitar les tasques de l’operatiu.\nFoto: @enricprades\nEstà previst que un desena més de vehicles terrestres provinents d’altres Regions d’Emergència s’incorporen paulatinament a les tasques d’extinció.\nEls bombers han apuntat que el foc en un transformador en un molí de vent del parc eòlic de les Colladetes ha pogut ocasionar l’incendi, tot i que es tracta d’una hipòtesi per confirmar.\nL'incendi no està controlat a hores d'ara i a la zona hi bufa un vent entre moderat i fort.\nLes primeres estimacions apunten a una afectació potencial de 40 hectàrees, tot i que l'afectacio provisional és d'unes 12.\nEl dispositiu d'extinció també compta amb efectius de les ADF, Agentsrurals, mossos, Policia Local, ProteccioCivil i SEM Foto: Bombers\nL'incendi, a les 22.00 hores, ha cremat entre 25 i 30 hectàrees de vegetació forestal.\nFoto: Agents Rurals\nImatge facilitada per un veí on s'observa un dels molins sense una aspa.\nFoto: @enricprades", "response": "Els Bombers es passen la nit controlant un incendi a Ginestar i el Perelló, i els aconsegueixen estabilitzar.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2119", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El PP celebra aquest divendres, dissabte i diumenge el seu 18è congrés nacional.\nUn cònclau sense pugna pel lideratge –Rajoy va ser l'únic candidat que va presentar els 100 avals necessaris-, on es debatran cinc ponències i on l'única incògnita és el repartiment de poder entre els futurs aspirants a succeir el president del partit.\nEs dóna per fet que Rajoy mantindrà María Dolores de Cospedal com a número dos del PP, malgrat el debat obert sobre l'acumulació de càrrecs, però el president del partit podria variar l'organigrama de la formació per recuperar la figura de coordinador general del PP, un càrrec que havia ocupat Acebes als temps d'Aznar i que ara podria anar a parar a mans del 'sorayo' Fenando Martínez-Maíllo.\nEls populars volen aprofitar aquest congrés per posar de relleu la seva funció de partit d'ordre contraposat a les pugnes internes que amenacen Podem i el PSOE.\nEl Congrés engegarà motors oficialment a les 16:00h d'aquest divendres amb discursos de Luisa Fernanda Rudi i la presidenta del cònclau, Cristina Cifuentes, i poc després ja hi prendran la paraula els portaveus al Parlament Europeu, el Senat i el Congrés, abans que ho faci la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal.\nAl llarg de tres dies s'hi debatran cinc ponències.\nLa de Política i Estatuts, que coordina Fernado Martínez-Maíllo; l'Econòmica i d'Administració Territorial, coordinada per Javier Arenas, la d'Educació, Innovació i Cultura, per Andrea Levy; la Sociel, per Javier Maroto, i la d'Europa, per Pablo Casado.\nS'espera que la qüestió catalana estigui present al congrés, com ho ha estat a l'article de tribunal que el líder de la formació, Mariano Rajoy, ha publicat a El Mundo, on fa una defensa aferrissada de la Constitució espanyola, presenta el PP com \"un partit fiable\", crida a \"superar els cants de sirena del populisme\" i identifica l'independentisme com \"un desafiament a la nostra unitat i a les nostres lleis\".\n\"Un desafiament tan contrari a la nostra història compartida com a la nostra vida democràtica i a un món que avança cap a la supressió de fronteres\", escriu.\nMés enllà de la qüestió catalana, un dels centres d'interès del congrés és la llista que el president espanyol presentarà per als càrrecs del Comitè Executiu i la Junta Directiva, on caldrà veure si continuen o no tots els vicesecretaris generals.\nEl vicesecretari d'Organització del partit, Fernando Martinez-Maíllo, podria ascendir a coordinador del partit, un càrrec que el portaria a assumir alguna de les funcions que fins ara feia la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, que es mantindria al càrrec després de la gestió del YAK-42.\nEn canvi, el PP arriba a aquest congrés sense batalla ideològica de fons.\nMalgrat les 4.000 esmenes presentades a les cinc ponències , només han transcendit debats de fons sobre la gestació subrogada, la custòdia compartida i l'avortament.\nTambé sobre l'acumulació de càrrecs, un debat que afecta directament María Dolores de Cospedal.\nCristina Cifuentes ja va retirar la seva esmena sobre les primàries al PP.\nUna iniciativa que tenia pocs visos de prosperar i que -fruit d'un acord- es traduirà en la possibilitat de fer primàries als congressos locals i regionals, però no per a l'elecció del president del partit, on s'imposa el sistema de doble volta de primàries (militants primer, i delegats després) ideat per Martínez-Maíllo.\nL'oposició a Rajoy no tindrà rostre en aquest congrés.\nLa renúncia de José María Aznar –al qui no s'espera a la Caja Mágica- com a president d'honor del partit i la desvinculació de la Fundació Faes deixen sense cares visibles els sectors crítics amb el lideratge de Mariano Rajoy.\nEls populars volen aprofitar el cònclau –que coincideix amb l'assemblea de Podem- per presentar-se com un partit d'ordre i útil als espanyols que es contraposa amb les pugnes internes del partit de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón i que no ha patit la ruptura interna que ha portat el PSOE a estar governat per una gestora.", "response": "El PP celebra el 18è congrés nacional on es farà el repartiment de poder per succeir el president del partit.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1615", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El protagonista\nLa política i la justícia mai no s'havien entremesclat tant.\nI menys en campanya, quan existia el pacte tàcit que les grans causes amb rerefons polític feien un parèntesi, com han criticat alguns dirigents unionistes que no fes el Suprem amb el judici de l'1-O, ja que creuen que això pot mobilitzar el votant sobiranista.\nAquest dijous, però, aquesta coincidència ha anat un pas enllà, ja que, en paral·lel a les declaracions de dirigents com l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, ha sortit a la llum la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'educació de Catalunya.\nArriba deu anys després del recurs del PP, però avala la immersió lingüística, malgrat les crítiques dels candidats populars i de Cs a aquest model d'escola catalana durant la campanya, i tan sols anul·la alguns articles menors.\nTot un revés a dues formacions durament bel·ligerants amb un dels grans consensos de la societat catalana.\nLa proposta\nCs va arrabassar dimecres al PP l'expresident de la Comunitat de Madrid Ángel Garrido, però aquest dijous el cap de llista dels populars, Pablo Casado, s'ha fet seva una de les principals propostes d'Albert Rivera i ha promès que, en el primer consell de ministres del que ell sigui president, activarà de nou el 155.\nHo ha escenificat, a més, en un acte a Barcelona, amb el plus de valentia que, fora de Catalunya, això pot aparentar.\nEn el programa electoral, Cs era més contundent a l'hora de proposar la intervenció de l'autonomia de Catalunya, ja que afirmava que ho faria \"d'immediat\", per bé que el PP assegurava també que això era \"inexcusable\".\nEn la recta final per a la pugna pel vot unionista, però, Casado ha premut l'accelerador per intentar avançar per la dreta.\nL'estirabot\nAquest frec a frec per seduir el vot de la dreta recentralitzadora situa el PP i Cs cada cop més a l'extrem ideològic i els obliga a unes gesticulacions impensables fa uns anys, quan el tall de glòria per a les xarxes socials no era l'objectiu central d'un debat per a alguns estrategues de partit.\nEl director de TV3, Vicent Sanchis, ho va patir en pròpia pell durant el debat de TV3 de dimecres, en que les caps de llista popular, Cayetana Álvarez de Toledo, i taronja, Inés Arrimadas, van disparar contra ell de forma totalment descontextualitzada a l'inici del programa.\nLa marquesa va ser la primera en carregar, amb combo contra l'escola catalana, Quim Torra -a qui va titllar de racista i xenòfob- i el periodista, de qui va dir que era una anomalia que, estant processat, dirigís TV3 i que la situés, va afirmar, al \"servei de la propaganda independentista\".\nArrimadas va seguir amb els insults i, a més, va lliurar-li una carta de dimissió (amb aquest títol ben gran imprès, perquè fos ben captat per les càmeres per als seus vídeos virals).\nAmb la vista posada en el vot de la resta de l'Estat, una i altra van donar motius al sobiranisme per anar a les urnes.\nLa dada\nLes peticions de vot per correu han caigut un 8,4% a nivell estatal respecte les eleccions al Congrés del 2016, però, tot i això, la xifra de sol·licituds és molt elevada.\n1.342.725 ciutadans de l'Estat van demanar votar per correu, una quantitat tan elevada que ha obligat a ajornar dues vegades el termini límit per fer-ho, que finalment s'allarga fins al divendres al migdia.\nCal tenir en compte que, en els comicis de fa tres anys, aquests es van fer el 26 de juny, un cap de setmana en què algunes persones ja marxen, aprofitant el bon temps, o que a Catalunya va ser el pont de Sant Jordi.\nAquí, de fet, és el tercer territori on han caigut més les peticions de vot per correu, un 28,8%, només per sota de Madrid (-29,8%) i Aragó (-35%).\nCal recordar, però, que les sol·licituds no van arribar a les 800.000, en les eleccions del 2015, i aquell any ja va ser el que n'hi havia hagut més.\nAixò no implica que després hi hagi d'haver una alta participació a les urnes, però és una bona senyal de l'interès per les eleccions.", "response": "Aquest dijous ha sortit la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'educació de Catalunya que avala la immersió lingüística.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1996", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "La penúltima corrida a La Monumental Foto: Eva Hernàndez\nEl cartell del que pot ser la darrera corrida de toros a Catalunya és de luxe.\nEls organitzadors han fet mans i mànigues per a tancar amb el bo i millor.\nLa gran estrella José Tomás tindrà al seu costat a Juan Mora i el català Serafín Marín.\nLa data d'aquest diumenge 25 de setembre podria ser recordada per posar punt i final als toros al Principat, després que el Parlament de Catalunya aprovés l'any 2010 la prohibició dels toros pel 2012, amb una ajustada votació que es va decantar per 13 vots.\nERC i ICV-EUiA hi van votar a favor i PP i C's en contra.\nTres diputats del PSC i 32 de CiU van decantar la balança.\nEls diaris de Madrid avui van plens de notícies sobre la corrida de la Monumental.\nUn dels que més hi incideix és l' ABC , que no dubta en parlar de psicodrama.\nEn la seva edició de paper, obre la portada amb una entrevista a Serafín Marín, que afirma: \"Els molesta tot allò que fa olor a Espanya\".\nEl Mundo es fa ressò de la openúltima corrida, la d'aquest dissabte, i deixa entreveure que milers de persones van donar suport a la festa mentre només unes quantes van expressar en públic el seu rebuig.\nEl diari també porta l'esdeveniment a la seva portada .\nLa Razón dedica un ampli reportatge a la fi de les corrides a Catalunya i afirma que hi ha un clam dels catalans per evitar que es perdi l'espectacle.\nUna gran foto presideix la portada d'aquests diumenge, on es demana també la necessitat de recuperar la marca \"España\".\nLa Gaceta d'Intereconomía explica que l'actuació de El Juli, Morante y Manzanares en la penúltima corrida va ser l'apoteosi i es van sentir crits de \"Ll¡bertat!\"\nEls representants municipals d'ICV-EUiA i ERC de l'Ajuntament de Barcelona han celebrat que aquest diumenge tingui lloc la que se suposa última corrida.\nEl president del grup municipal d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, encara ha anat més enllà i ha manifestat que ara s'hi ha de sumar la prohibició dels correbous.\nQui s'ha mostrat convençut que hi haurà més festes ha estat el president del grup municipal del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz.\nEl PSC, per la seva part, espera que l'espectacle sigui presidit per la normalitat i el respecte i no pel conflicte.\nL'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat que la decisió del Parlament té una \"lògica aclaparadora\" en la defensa dels animals.\nTrias, qui ha admès que no és aficionat, ha destacat que la plaça de toros de la Monumental tenia cada vegada menys públic excepte quan ve José Tomás.\nEn aquest context, l'alcalde ha dit que la tasca que no es produeixin incidents a les portes de la plaça de toros la portaran a terme els Mossos d'Esquadra.\nEls protaurins i els antitaurins no estan convençuts que les dues corrides d'aquest cap de setmana a la plaça Monumental de Barcelona siguin les últimes que se celebrin a Catalunya.\nEls aficionats als toros esperen que el Tribunal Constitucional (TC) o la declaració de bé d'interès cultural permetin recuperar la festa properament.\nEls animalistes temen que una decisió judicial o política a nivell estatal tombin la llei que el Parlament va aprovar l'estiu de l'any passat.\nAquest dissabte, en la penúltima corrida, s'hi va viure un ambient especial.\nPancartes amb lemes com \"Stop toros\" o \"Això no és un art\" donaven la benvinguda als aficionats.\nUn reduït nombre d'antitaurins celebrava així la fi de la festa.\nEls protaurins, en canvi, feien l'impossible per poder veure algun dels últims espectacles a la Monumental.\nEls revenedors d'entrades estaven molt actius a la porta de la plaça.\nLa reduïda presència d'antitaurins va acabar sense cap incident i la forta presència policial no va evitar.\nEra l'única opció per als aficionats que s'havien quedat sense passi per veure en directe l'actuació de Morante de la Puebla, El Juli i José Mari Manzanares, que torejaven per última vegada a la plaça.", "response": "Aquest diumenge 25 podria ser l'última corrida de toros al Principat, després de la prohibició dels toros.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_88", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Els i les artistes que formen part del programa de residències de creació ‘Cultura Resident’ de la Generalitat han iniciat els seus projectes de recerca, producció i mediació cultural a Castelló, Alacant i València.\nEls primers a fer-ho van ser els residents de Castelló el passat 1 de setembre.\nEl Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana manté un acord de col·laboració amb el Ajuntament de Castelló i la Universitat Jaume I de Castelló per al desenvolupament de les residències de recerca al l Menador Espai Cultural de Castelló que acull les propostes d’Irene Gras, L’Estrident, Mar Reykjavik i Agustín Serisuelo.\nEl director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, la regidora de Cultura del Ajuntament de Castelló, Verónica Ruiz i la Vicerectora de cultura i relacions institucionals l’UJI, Carmen Lázaro, han visitat les instal·lacions per a conèixer de prop els projectes, acompanyats per la diputada de Cultura de la Diputació de Castelló, Ruth Sanz.\nPérez Pont ha assenyalat que “es compleix la tercera edició d’aquest programa de residències de creació de la Generalitat que, en només tres anys, ha creat una àmplia xarxa de col·laboracions que fomenten el desenvolupament dels projectes artístics en diferents contextos i en contacte amb la ciutadania, des de l’àmbit més pròxim, gràcies a la col·laboració amb institucions com el Ajuntament de Castelló o la Universitat Jaume I, fins a vinculacions de caràcter internacional amb altres programes de residències a Hèlsinki, Xile, Praga, Ginebra i Taipei”.\nEl director del Consorci de Museus ha mostrat la seua satisfacció per comprovar la bona marxa de les residències “que han tirat endavant malgrat les dificultats per la pandèmia, comptant amb totes les mesures de seguretat i higiene recomanades i amb un programa d’acompanyament i de trobades que combinen l’activitat presencial amb la virtual”.\nPer a la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, aquest projecte representa “una mostra dels assoliments que podem aconseguir gràcies a la col·laboració interinstitucional”.\nL’edil ha remarcat que aquestes aliances entre institucions “multipliquen els recursos per a fer costat als sectors culturals en aquest moment crucial per al seu futur” i permeten “oferir més oportunitats a artistes com els i les que comparteixen ara aquest espai en el Menador, els qui també estem segurs que integraran la seva experiència a la ciutat en les obres que neixin d’aquesta residència”.\nIrene Gras treballa en el seu projecte ‘Dones creadores a Castelló’, un treball que neix de la necessitat d’investigar i crear un arxiu de dones artistes relacionades amb la província de Castelló.\nEl projecte de La Estridente ‘La gota de leche.\nNodrizas y lactancias mercenarias’, és una recerca sobre les representacions visuals de les nodrisses, a partir de registres personals i documents privats de dones que van treballar a la Casa de Maternitat i Expòsits i La Inclusa de l’Hospital General de València, entre altres.\nPer la seva part el projecte de Mar Reykjavik, ‘Mira si he corregut terres’, que es desenvoluparà al llarg de quatre mesos, és una peça escènica que recull un estudi de les tradicions; i ‘Espacio intermedio’ d’Agustín Serisuelo, és una recerca sobre la transformació del paisatge com a element cultural a partir dels terrenys erms i abandonats que es troben en la perifèria de la ciutat de Castelló.\nCultura Resident\n‘Cultura Resident’ és el programa de residències de creació de la Generalitat que compleix amb aquesta la seva tercera edició sent més de 30 les i els artistes que han desenvolupat les seves obres en les convocatòries de producció, recerca i mediació cultural en la Comunitat Valenciana.\nEn total són més de 60 els i les creadores que s’han beneficiat dels diferents projectes de residències, sota el paraigua de ‘Cultura Resident’.\n‘Cultura Resident’ és un projecte desenvolupat per la Direcció General de Cultura i Patrimoni i el Consorci de Museus, amb la finalitat d’impulsar la creació contemporània i enfortir el teixit cultural valencià facilitant temps, espai, acompanyament i recursos econòmics per al desenvolupament del seu treball.\nEls residents comparteixen espai amb els i les creadores seleccionats en el programa CO_NET (Masha Wysocka, Mauro Fontana i Selen Botto) residències que compten també amb el suport del programa ‘Cultura Resident’.", "response": "Els artistes del programa \"Cultura Resident\" inicien els seus projectes de recerca, producció i mediació cultural a Castelló.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_627", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha confirmat que havia deixat d’investigar pels delictes de rebel·lió i sedició la quarantena d’acusats d’haver tingut alguna cosa a veure amb l’1-O i amb el procés d’independència, molts dels quals, alts càrrecs de la Generalitat.\nLa decisió del jutjat arribar després de més d’un any mantenint l’amenaça d’acusar-los d’aquests dos delictes.\nAixí ho han confirmat fonts de la defensa d’alguns dels investigats a VilaWeb.\nLa investigació ha avançat en paral·lel a la que porta el Tribunal Suprem espanyol, que va començar més tard, i ha alimentat la instrucció de Pablo Llarena amb dades obtingudes de manera irregular.\nDurant tot aquest temps, des de començament del 2017, el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer ha anat citant desenes d’investigats per diversos delictes, entre els quals, rebel·lió, sedició, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.\nAra l’acusació de rebel·lió i sedició la manté el Suprem contra els presos polítics, i l’Audiència espanyola contra el major Trapero i la intendent Laplana en el cas de sedició i de pertinença a organització criminal.\nDesprés d’una instrucció voluble i que va començar amb una investigació sobre tots aquests delictes diferents, el jutge ha fet una interlocutòria d’incoació del sumari, en què diu que veu indicis de malversació, ‘entre més’.\nCal tenir en compte que per fer aquest pas d’incoar el sumari, el jutge ha de justificar que té sospites de delictes que superen nou anys de pena.\nAmb la rebel·lió i la sedició n’hauria tingut prou, perquè impliquen penes de trenta anys i quinze, respectivament, però Ramírez només ha fet constar-hi el delicte de malversació, d’un màxim de vuit anys de pena.\nPer a superar el llindar dels nou anys, diu que té proves fefaents que la quantitat defraudada seria de més de 250.000, cosa que és un agreujant.\nEls advocats dels afectats van demanar un aclariment al jutge, perquè de cop i volta veien que havien desaparegut els delictes de rebel·lió i de sedició de la investigació.\nI ara han rebut la resposta del jutge a l’aclariment: ‘De moment i malgrat que en el seu cas no correspondria la instrucció a aquest jutjat, no s’han observat indicis de participació en aquests delictes dels investigats fins ara en aquesta causa.’\nÉs a dir, no tan sols diu que ara no veu indicis d’aquests delictes, sinó també que ell no seria el jutge competent per a investigar-los.\nI això que ha estat mesos investigant els acusats i encarregant diligències a la Guàrdia Civil per la sospita que havien comès aquests delictes.\nUna investigació irregular\nAquesta investigació neix arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes declaracions de Vidal en què, entre més coses, deia que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans.\nEl TSJC va desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats, és a dir, Salvadó i Viver.\nRamírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la querella per rebel·lió, sedició –mesos més tard, aquests delictes es van imputar a una part del govern–, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.\nSi en un primer moment, les investigacions es feien arran de les declaracions de Santi Vidal, després es van investigar les estructures d’estat que suposadament es preparaven a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i, finalment, el jutge va centrar-se en el referèndum.\nEl mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat.\nEl jutge va negar qualsevol investigació del referèndum.\nUn any després, va reconèixer que sí que l’investigava.\nMés informació: 20-S: història dels abusos d’un magistrat a l’ombra", "response": "El jutjat que portava el cas dels acusats de rebel·lió i sedició de l’1-O afirma que deixarà d’investigar el cas.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_195", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Fines, cruixents i lleugeres.\nAixí són les neules, unes de les postres de Nadal més populars que hi ha: cada any en venem i en consumim milions!\nPerò poca gent sap que són una menja nadalenca molt antiga, que fa molts segles que gaudeix d’una estima especial i amb parentes escampades per tot Europa.\nVoleu saber més coses d’aquestes postres amb arrels medievals?\nJaume I ja menjava neules\nExpliquen les cròniques que Jaume I en va servir al banquet de Nadal que va oferir l’any 1267.\nHi havia més de cent convidats i, a més de neules, de postres també es van menjar pinyons i ametlles.\nAixò ens porta a pensar que són unes de les postres de Nadal més antigues que hi ha i que, pel cap baix, es remunten a l’edat mitjana.\nEn són bona prova les moltes receptes documentades als principals llibres de cuina medieval i el fet que també les esmentin autors tan dispars com ara Francesc Eiximenis a Com usar bé de beure e menjar, Ramon Llull a El llibre de les bèsties o Sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons.\nUnes postres molt populars del segle XIII ençà\nA més, també són esmentades (juntament amb els torrons, el pollastre i els derivats del porc) en força cançons populars dels segles XIV i XV, segons les historiadores Carme Batlle i Teresa Vinyoles, autores de l’estudi ‘El menjar de Nadal a la Barcelona medieval‘.\nÉs un senyal que eren una menja prou popular entre tots els estaments de la societat medieval.\nÉs a dir, que no eren només de reis perquè és àmpliament documentat que al segle XIII les festes de Nadal ja se celebraven amb àpats extraordinaris.\nNeules planes?\nPerò les neules que van menjar Jaume I i els seus convidats eren una mica diferents de les actuals.\nL’historiador de la cuina Jaume Fàbrega explica en el seu bloc que originalment eren planes.\nAixò vol dir que no es van començar a menjar cargolades després d’uns quants segles i que llavors tenien una forma semblant a una hòstia consagrada o al pa d’àngel.\nEren fetes amb un neuler, una planxa molt pesada, i se solia decorar la fina superfície amb relleus diversos, que podien representar escuts, emblemes, frases…\nSucar les neules al cava, sí o no?\nFàbrega també explica que un costum molt estès al Nadal medieval era sucar les neules amb piment, un vi dolç aromatitzat que era una de les begudes més apreciades de la cuina medieval catalana.\nEs podia fer tant amb vi blanc com negre i a l’hivern se solia prendre calent.\nEntre els ingredients que hi afegien hi ha mel, pebre, romaní, canyella, clavell d’espècia i nou moscada.\nPer tant, si sou de sucar les neules amb cava, penseu que és un costum que ve de molt antic.\nLes neules i les seves cosines europees\nLes neules són molt apreciades, però no són pas una recepta exclusiva dels territoris de parla catalana: Jaume Fàbrega fa un recompte de tot de neules i derivats que es mengen pels volts de Nadal en uns quants indrets d’Europa.\nA més, en força més encara perviuen exemplars que s’assemblen a les medievals, és a dir, plans i amb algun relleu, com ara els Bretzeli suïssos, els wafers anglesos, els Waffeln alemanys, els wafels neerlandesos, els vafler noruecs, els våfflor suecs…\nLes de paper, una altra mena de neules\nPer Nadal en moltes esglésies de Mallorca perviu el costum de guarnir l’altar amb garlandes de paper que també s’anomenen ‘neules’.\nEl més tradicional, tal com explica l’etnòleg Gustau Molas en aquesta entrada al bloc del Fes-ta-festa, és que la Sibil·la, quan ha acabat el cant, talli amb l’espasa el fil que les subjecta i que s’escampin per terra.\nAntigament aquestes neules eren de veritat (comestibles) i la gentada se solia precipitar davant l’altar a recollir-les.\nMolas afegeix que és un costum documentat àmpliament a tot el país del segle XIV ençà i que segurament era una mena d’estrena popular.", "response": "Les neules són unes postres nadalenques amb arrels medievals, ja que Jaume I ja les menjava.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2137", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "L'equip de govern de la Paeria ha portat a la fiscalia i a l'Oficina Antifrau documentació sobre la gestió del Club Banyetes perquè s'investiguin possibles delictes de corrupció.\nLa regidora Elena Ferré ha explicat que les sospites sobre la gestió d'aquest club infantil creat al 2006 des de l'Ajuntament es basen en delites de tràfic d'influències, apropiació indeguda de la marca del 'Club Banyetes' i també extorsió o suborn.\nSegons Ferré, l'impulsor i responsable del club durant els primers anys, Jesús Costa, hauria rebut entre 2006 i 2019, 810.401,05 euros \"de les arques municipals\".\nAixí mateix, es creu que \"no va actuar sol\" i per això la Paeria vol que \"s'investiguin i aclareixin totes les responsabilitats polítiques\".\nSegons la regidora de Participació i Lluita contra la Corrupció, Elena Ferré, el club acumula un seguit \"d'irregularitats\" que poden ser delictives i per això s'ha registrat una denuncia al ministeri fiscal perquè es puguin investigar i aclarir qualsevol sospita de \"corrupció en l'àmbit de l'administració pública\".\nEn concret, l'equip de govern de la Paeria creu que s'han comès delictes de tràfic d'influències per obtenir un lloc de treball creat específicament el juliol de 2005 a la Paeria des del qual es va gestionar la creació del club.\nLa persona que va ocupar aquest lloc de gestió és el creador del 'Banyetes', Jesús Costa, de qui ara el nou equip de govern creu que és responsable d'una apropiació indeguda de la marca 'Club Banyetes'.\nSegons Ferré, després d'ocupar aquest lloc d'empleat públic, Costa va continuar realitzant la tasca del club des de la gerència de la Fundació del Paisatge Urbà i també la Fundació del Teatre de la Llotja.\nEn aquest sentit, estimen que des del 2006 fins al 2019, el responsable del club ha rebut 810.401,05 euros de les arques públiques municipals.\nAquests sortirien dels dos primers anys que va fer-se càrrec del club, del que va rebre de les fundacions on es va fer càrrec de la gerència, i dels diners que demanava a través de l'explotació de la marca del club ja que cada vegada que es volia fer servir per explotar-la \"exigia 42.000 euros anuals\", a l'única empresa adjudicatària del contracte, la qual cosa, segons Ferré, podria ser un possible delicte \"d'extorsió o suborn\".\nFerré també ha remarcat que estan convençuts que Costa \"no va actuar sol\" i per això volen que s'investiguin i aclareixin totes les \"responsabilitats polítiques que han permès autoritzar o impulsar les actuacions que ara es reproven\".\nEn aquest sentit, la regidora del Comú ha recordat que han entrat a la Paeria per \"aixecar catifes, posar negre sobre blanc i endreçar i denunciar dins i fora les irregularitats\".\nÉs per això, que ha justificat haver posat a les mans de la justícia tota la documentació de que disposa l'Ajuntament sobre el cas.\nLa primera tinent d'alcalde de la Paeria, Jordina Freixanet, ha volgut deixar clar que el nou equip de govern té molts projectes per als nens i nenes de la ciutat que permeten mantenir un sentiment de pertinença a Lleida i promoguin l'esport i la cultura als espais lliures, tal i com es portava fent des del Club Banyetes.\nAixò no obstant, ha matisat que es repensarà l'oferta dels clubs infantils de la ciutat.\nSegons Freixanet, cada setmana els arriben nous expedients en relació a la gestió dels anteriors equips del govern del PSC, però per \"poder dilucidar amb criteri i objectivitat cal revisar-los, demanar opinió jurídica i tècnica i després decidir el que fer\".\nFreixanet ha avisat que aquest n serà el darrer cas que es porti al davant de la justícia i ha assenyalat que estan estudiant i fiscalitzant tot el que els arriba a les mans.\nFa tot just una setmana es va fer públic que el nou equip de govern de la Paeria, format per ERC, JxCat i el Comú, no renovaria el contracte al Club Banyetes pel seu elevat cost de gestió, 286.000 euros anuals, i també per la \"pèrdua del projecte educatiu\" pel qual havia estat pensat.\nEl Club Banyetes es va impulsar a través d'un personatge, el 'Banyetes' que tenia forma de cargol i que participava i organitzava nombrosos esdeveniments i activitats infantils com la tornada al col·legi, la Batalla de Flors, la rua de Carnaval o Sant Jordi.\nEl Club també tenia un programa a Lleida TV i compta amb més de 16.000 socis.", "response": "L’equip de la Paeria denuncia a la Fiscalia la gestió del Club Banyetes per la sospita de possible corrupció.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1911", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Òmnium Cultural celebra aquest dissabte la que ha definit com l'assemblea \"més trista\".\nL'entitat fa el cor fort i aprovarà en aquesta trobada un pla estratègic que tindrà com a un dels principals pilars \"ampliar la majoria\" a favor de la República anant \"molt més enllà de l'independentisme\".\n\"Hem constatat que hi ha una majoria a favor de la República, però cal que sigui més sòlida i més àmplia, així com blindar-nos contra el 155\", ha argumentat Mauri.\nUn plantejament que coincideix amb el d'un dels aspirants a liderar l'ANC, David Minoves, president del CIEMEN, que considera que l'ANC hauria de guanyar \"transversalitat\", eixamplar la seva base i no supeditar-se a la voluntat dels partits.\nMinoves competirà amb, entre d'altres, la candidatura del cap de premsa de l'entitat, Adrià Alsina, que aposta per un \"apoderament\" com el de l'1 d'octubre per implementar la República.\nMarcel Mauri: \"Hem constatat que hi ha una majoria a favor de la República, però cal que sigui més sòlida i més àmplia, així com blindar-nos contra el 155\"\nI és que tant Òmnium com l'ANC són conscients que la voluntat de Junts per Catalunya i ERC no és que aquesta legislatura sigui de \"desobediència\", com sí demana la CUP.\nSobretot després d'haver constatat el fracàs del full de ruta de 18 mesos per la repressió de l'Estat, la manca de capacitat per donar-hi resposta, els empresonaments i el 47% de suport que té l'independentisme malgrat haver estat capaç de mantenir la majoria absoluta en escons.\nEl pla de treball per aquest any\nEl pla de treball d'Òmnium, de caràcter anual, recull un total de 10 objectius.\nL'entitat aposta per un \"projecte catalanista que ha de ser transversal, realista, inclusiu i transparent\" i actuar com una mena de \"think tank\" per aconseguir aquesta fita.\nPlantegen, de fet, crear un \"equip professional de perfil acadèmic amb col·laboradors experts\" per treballar en aquest sentit.\nTambé aposten per seguir treballant pel creixement del suport a l'independentisme per \"incrementar la majoria social a partir de compartir els valors que promou l'entitat, valors republicans\", així com seguir sent \"un agent mobilitzador a favor de la democràcia, els drets civils i l'alliberament nacional\" per les vies pacífiques, democràtiques i no-violentes i amb la \"màxima transversalitat\".\nI és que, anar més enllà de l'independentisme per ampliar el suport republicà és el principal objectiu que es fixa l'entitat.\n\"Promoure la creació d’un imaginari compartit de país que no sigui el reflex del sobiranisme sinó que vagi molt més enllà i sigui fruit del treball col·lectiu i d’igual a igual amb els sectors no independentistes\", recull un dels objectius del pla de treball.\nL'entitat considera que cal construir un \"nou relat de país sincer, ampli, compartit\" que representi una majoria de la ciutadania que vagi \"molt més enllà de l'independentisme per recollir els valors republicans\", un postulat amb el qual es busca capacitat per interpel·lar els \"comuns\" i, fins i tot, sectors del PSC.\nÒmnium també impulsarà campanyes de comunicació per reivindicar \"la manca de drets i llibertats\" a l'estat espanyol i de mobilització en defensa de les institucions catalanes.\nDestaquen la importància de Som Escola com a \"punt de trobada del gran consens\" al voltant del model d'escola pública catalana.\nI és que, més enllà de la República, l'entitat busca potenciar fronts socials i culturals.\nDurant l'assemblea, s'ha llegit una carta que Jordi Cuixart ha adreçat als socis de l'entitat.\n\"Recordem que som Òmnium i el nostre objectiu sempre ha estat el de cosir i recosir.\nAbraceu la llibertat i no la deixeu mai més.\nEl millor llegat pels nostres fills\", recull la missiva en la línia del pla estratègic d'eixamplar majories.\nCuixart insta Òmnium a obrir-se a la societat a aprofitar el context de presos polítics \"com a palanca democràtica i de denúncia permanent\" que està posant en risc els drets i llibertats fonamentals.\n\"Siguem ambiciosos; cap retret i tota l'empatia\", conclou la carta.\nUna \"vulneració flagrant\" dels drets dels presos\nJust abans de l'assemblea, Mauri ha fet referència a la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena d'impedir la investidura de Jordi Sànchez.\n\"Estan empresonats injustament i ho seguirem denunciant.\nEl govern de l'estat espanyol està utilitzant les institucions per impedir la normalitat democràtica i això ens situa en l'excepcionalitat\", ha denunciat el vicepresident d'Òmnium, que considera que la \"vulneració flagrant\" de drets fonamentals que s'està produint hauria de fer \"avergonyir\" tots els ciutadans de Catalunya, d'Espanya i d'Europa.\n\"L'estat espanyol acceptarà el resultat de les eleccions del 21 de desembre?\nHem de poder escollir lliurement un president\", ha insistit.\nL'assemblea d'Òmnium, que celebra haver arribat als 100.000 socis, ha arrencat amb l'assistència de 800 persones -l'any passat van ser uns 300- i un clam unànime: \"Llibertat, llibertat, llibertat\".\nMauri ha insistit que, en els pròxims mesos, que aventura difícils, no deixaran de denunciar-ho, de la mateixa manera que seguiran treballant per \"avançar\" cap a la República i la defensa de la cultura, la llengua, la cohesió social i els drets civils.", "response": "Òmnium Cultural aprovarà un pla per ampliar la majoria a favor de la República i eixamplar la seva base.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_678", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El grup dels Verds-ALE al parlament europeu ha fet públic un estudi que detalla com la multinacional BASF ha utilitzat estratgemes fiscals per a evitar de pagar gairebé mil milions d’euros en imposts durant cinc anys, entre el 2010 i el 2014, ambdós inclosos.\nDiu el document que BASF ha fet servir ‘estratègies fiscals agressives’ que s’aprofiten dels desajusts en els sistemes fiscals estatals per mirar d’explotar llacunes o bé aprofitar incentius disponibles en alguns estats com ara Bèlgica, Malta, els Països Baixos i Suïssa.\nSegons l’informe, BASF ha evitat de pagar 923 milions d’euros.\nEl text, al qual ha tingut accés VilaWeb i que ha difós en català alhora que ho han fet Público a Espanya, Le Monde a França, The Guardian al Regne Unit i Süddeustche Zeitung a Alemanya, ha estat elaborat per Marc Auerbach, professor de la Ohio State University, i recull unes quantes d’aquestes ‘estratègies agressives’ que va utilitzar la multinacional.\nPer exemple, segons el document, BASF va utilitzar una xarxa de societats de cartera neerlandeses per evitar l’impost alemany de la renda sobre els dividends.\nI així va evitar de pagar 73,3 milions d’euros.\nO va explotar l’exempció ‘excessivament generosa’ en les participacions dels Països Baixos per evitar de pagar 177,9 milions en imposts sobre els ingressos generats pels ‘préstecs híbrids’ entre empreses del mateix grup.\nMitjançant el ‘holding’ BASF NederlandBV, sembla que el grup es va beneficiar d’unes taxes fiscals extremadament baixes i així va evitar de pagar, només a través dels beneficis que va trobar en la fiscalitat dels Països Baixos, més de tres-cents milions d’euros.\nUn altre exemple: beneficiant-se de l’anomenada ‘Innovation Box’ neerlandesa, BASF va tributar al 5% la propietat intel·lectual, i no al 25% normatiu dels Països Baixos.\nBASF també recorre a les escletxes en la fiscalitat de Malta, on el grup té una filial que fa préstecs per valor de cinc mil milions d’euros en actius a unes altres filials repartides per diversos llocs del planeta.\nA Malta, aquesta filial es beneficia d’un règim fiscal preferent pel qual acaba pagant entre una sisena part i una setena part del que hauria de pagar en taxes.\nTambé va utilitzar, sempre entre el període 2010-2014, uns acords fiscals a Bèlgica que li van permetre d’evitar imposts sobre els beneficis derivats de les operacions de les filials arreu del món.\nL’informe acusa BASF d’haver fet pressió per combatre els esforços de la Comissió Europea i de l’OCDE per combatre justament les maniobres per eludir el pagament d’imposts per part de grans companyies.\nI posa l’exemple de l’oposició de la multinacional a una mesura que va impulsar el parlament alemany per a forçar les empreses a revelar els seus comptes en cada estat justament per evitar l’elusió fiscal.\nAmb dades del 2015, BASF és implantada en més de vuitanta països, i compta amb 112.000 treballadors.\nLa seva activitat abraça molts sectors de la indústria química i dels plàstics: la nutrició, la farmàcia, els cosmètics, els pesticides, els materials de construcció…\nPer una base imposable comuna\nD’aquest informe, n’han parlat els eurodiputats Ernest Maragall i Ernest Urtasun, tots dos membres de la comissió d’investigació del parlament europeu sobre els papers de Panamà.\n‘Aquest informe revela l’extraordinària magnitud de l’elusió i evasió fiscals de les grans corporacions: gairebé mil milions només de l’alemanya BASF.\nLes grans empreses esquiven el pagament dels impostos que tots necessitem per finançar els serveis i la infrastructura necessària i no ens podem quedar plegats de braços’, ha dit Urtasun.\nMaragall ha afegit: ‘Insistim que el rellançament de la proposta per a una base imposable comuna consolidada de l’impost sobre societats per part de la Comissió és un pas molt important, perquè amb aquest element sí que es podria posar fi al gran engany legal, que és considerar que les filials de la mateixa multinacional són entitats completament independents.’\nConsulteu ací el document íntegre:\nEl document vegeu el PDF", "response": "La multinacional BASF ha utilitzat estratagemes fiscals per evitar pagar gairebé mil milions d’euros en impostos.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2949", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "En una carta conjunta aquest dissabte a Vilaweb i 'El Punt Avui', els nou dirigents independentistes empresonats –Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull- fan una crida a la serenor i la fermesa.\n\"De la mateixa manera que podem entendre la necessitat d'esbravar la impotència també hem de dir clarament que això, lluny d'afavorir la nostra causa, la perjudicaria, igual que també perjudicaria els objectius polítics del país que volem i pels quals som aquí empresonats pendents d'un judici polític\", escriuen.\nAsseguren també que afronten el judici al Tribunal Suprem amb \"plena consciència i responsabilitat\" i que quan declarin mantindran \"el cap ben alt\".\n\"No renunciarem, no capitularem, no ens rendirem\", afirmen.\nA l'article, els presos argumenten que ser a les portes del judici de l'1-O \"vol la màxim a fermesa\" per part seva i també \"tota la serenor\".\n\"I també la vol de vosaltres, de tots els qui esteu al nostre costat, dels qui ens veniu a veure de fora la presó estant, dels qui ens escriviu, dels qui us manifesteu, dels qui assistiu a sopars grocs, dels qui ens teniu, en definitiva, presents i heu fet des del primer dia de la nostra injusta situació la vostra causa i també la vostra lluita\", apunten en ple debat sobre la reunió del Consell de Ministres divendres vinent a Barcelona i sobre les mobilitzacions de protesta.\nEls nous dirigents presos diuen que comprenen \"la impotència que provoca tanta injustícia\" a una part de la ciutadania i que algunes veus defensin obrir les presons.\n\"Però de la mateixa manera que podem entendre la necessitat d'esbravar la impotència també hem de dir clarament que això, lluny d'afavorir la nostra causa, la perjudicaria, igual que també perjudicaria els objectius polítics del país que volem i pels quals som aquí empresonats pendents d'un judici polític\", alerten.\nEn aquest context, Bassa, Cuixart, Forcadell, Forn, Junqueras, Romeva, Rull, Sànchez i Turull avisen també que \"la repressió busca desestabilitzar i dividir\" el sobiranisme: \"No hem de permetre, la riquesa del sobiranisme és la seva pluralitat i aquí rau també la seva força\".\nI per aquest motiu apel·len a la \"unitat estratègica granítica\", respectuosa i generosa, detallen, com a eina per \"superar els embats de l'estat espanyol\".\nEl judici\nEls nou dirigents afirmen també que afronten el judici \"amb plena consciència i responsabilitat\" i es reivindiquen innocents.\n\"I és aquesta plena convicció d'innocència la font de la nostra serenor i de la nostra ambició de situar el judici com una gran oportunitat per denunciar les arbitrarietats i la vulneració dels drets civils i llibertats ciutadanes\", apunten.\nA les portes del judici, asseguren també que parlaran \"clar\" davant dels magistrats.\n\"Despullarem el llast de mentides i oprobi que acompanya el nostre captiveri i la volguda inconsistència de les acusacions que se'ns formulen, construïdes sobre els fonaments de la venjança i l'escarment en aquesta causa contra el sobiranisme en el seu conjunt, de la qual nosaltres en som la part més visible\", argumenten.\n\"Ens podran condemnar, perquè tenen la força; [...] el que mai no podran demostrar és que la seva condemna sigui justa i estigui suportada per fets i proves\", afirmen en denunciar una causa política i que les acusacions \"no s'aguanten de cap de les maneres\".\nPer tot plegat afronten el judici com una \"oportunitat\" per al sobiranisme i la defensa \"dels drets civils i polítics\" i hi veuen un \"mirall\" per als poders de l'Estat, \"en particular el judicial\".\n\"Potser ells podran suportar el que vegin, a fi de comptes ja hi estan acostumats, però el que tot el món descobrirà és la fallida de la democràcia a Espanya, la justícia de les nostres reivindicacions i la legitimitat de les nostres ambicions polítiques\", conclouen els dirigents presos, de forma preventiva als centres de Mas d'Enric, Puig de les Basses i Lledoners.", "response": "Els presos polítics demanen serenor i fermesa a través d’una carta i afronten el judici amb consciència i responsabilitat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1239", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Un equip multidisciplinari de l'Hospital Trueta de Girona ha realitzat amb èxit una intervenció pionera a l'Estat.\nEl pacient, de 47 anys, tenia un tumor \"inextirpable\" al pàncrees que ja li havien intentat operar abans sense èxit en un altre centre.\nEl tumor li afectava el tronc celíac, l'artèria que porta la sang al fetge, l'estómac i la melsa.\nL'èxit de l'operació rau en què, prèviament, el pacient s'ha sotmès a un tractament de quimioteràpia i radioteràpia que li ha reduït el tumor.\nA més, s'ha aconseguit taponar el tronc celíac per tal que la sang arribi als òrgans a través d'altres artèries.\nAixò ha permès extirpar completament el tumor.\nEl pacient va estar ingressat només cinc dies i ja fa vida normal.\nEls tumors de pàncrees són dels més agressius que hi ha. Quan es diagnostiquen, només un 10% es poden operar i, d'aquests, passat cinc anys només estan vius el 15% dels pacients operats.\nEl pàncrees està situat en una cruïlla molt important on conflueixen venes i artèries que comuniquen amb òrgans vitals com el fetge, l'estómac o la melsa.\nPer això, els tumors que apareixen al pàncrees ràpidament envaeixen aquestes estructures vitals i són molt difícils d'extirpar.\nAlberto Márquez, un veí de Figueres de 47 anys, va saber fa un any que tenia un tumor al pàncrees.\nPrimer el van intentar operar a un altre centre però no van poder-li extirpar perquè el tumor afectava ja el tronc celíac, que és l'artèria més important de l'abdomen i que porta la sang al fetge, l'estomac i la melsa.\nQuan va arribar a l'hospital Josep Trueta la seva esperança de vida era només de sis mesos.\nDel cas de l'Alberto se n'ha fet càrrec un equip multidisciplinari format per cirurgians, oncòlegs radioteràpics, oncòlegs mèdics i radiòlegs vasculars.\n\"La cirurgia no ha millorat els resultats de curació en els darrers 15 anys, per això cal treballar junts i coordinadament des d'un comitè d'experts que prengui les decisions conjuntament i dissenyi una estratègia\", defensa el doctor Joan Figueras, el cirurgià que ha operat l'Alberto.\nAquest equip va decidir, primer, intentar reduir la mida del tumor del pacient a través de tractaments de quimioteràpia i radioteràpia.\nAquest tractament va començar el novembre passat i va donar bons resultats.\n\"Es tractava d'un pacient amb bon estat general de salut i se li va oferir aquest tractament, que va donar bons resultats i va estabilitzar la malaltia\", ha explicat la doctora Carmen Auñón, oncòloga radioteràpica.\nA continuació, l'estratègia dissenyada per l'equip mèdic passava per \"tapar\" el tronc celíac (del que surten les artèries que van a l'estómac, el fetge i la melsa) per tal de produir una hipertròfia en aquestes artèries i fer que la sang arribi als òrgans a través d'una circulació alternativa.\nAixò va fer que l'equip de cirurgia pogués extirpar el tumor sencer sense danyar cap òrgan vital.\nCinc dies d'hospitalització i vida normal\nA l'Alberto Márquez el van operar el 15 de juny i només va estar ingressat cinc dies.\nAra, ni un mes després, reconeix que fa vida normal, que menja de tot, que es troba molt bé i s'ha pogut reincorporar a la feina.\nA més, no ha de seguir cap tractament.\n\"Si no m'haguessin operat estaria mort, em van dir que no arribaria als 50 anys i cada vegada que em visitaven em retallaven l'esperança de vida fins que vaig arribar al Trueta i sóc testimoni de que continuo viu\", ha manifestat.\nL'Alberto reconeix que està profundament agraït a l'equip mèdic que l'ha tractat i ha destacat que aquesta operació no li volien fer enlloc més ni de l'estat espanyol ni de l'estranger.\n\"A vegades no som conscients que just al costat de casa tenim metges d'aquest nivell\", ha reivindicat.\nUna esperança per als malalts de càncer de pàncrees\nEl cas de l'Alberto Márquez obre una finestra a l'esperança dels malalts de càncer de pàncrees, un dels més agressius i amb una mortalitat més alta.\nEl cirurgià Joan Figueras ha subratllat que el camí a seguir és el del treball coordinat entre els diferents especialistes.\nSegons Figueras, ara només es poden operar el 10% dels càncers de pàncrees i, dels pacients operats, només el 15% sobreviu passats cinc anys.\nAra, amb aquesta via de tractament, espera poder arribar a una supervivència del 35%.\n\"Aquest cas ens obre noves esperances per als malalts que d'entrada no són extirpables, s'ha demostrat que si es fa un tractament complementari disminueix el tumor, millora pronòstic i es pot extirpar\", ha detallat.\nFigueras recorda que, en el cas del tumor de pàncrees, l'únic tractament que garanteix la supervivència del pacient més enllà dels cinc anys és l'extirpació.\nTot i l'èxit de la intervenció, Figueras reconeix que el càncer és \"imprevisible\" i que no poden saber si el tumor -tot i haver-lo extirpat completament- es tornarà a reproduir.", "response": "Aconsegueixen extirpar un tumor inextirpable de pàncrees a l'Hospital Trueta de Girona i el pacient ja fa vida normal.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1068", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI –lèsbic, gai, transsexual, bisexual i intersexual-, el dissabte 27 de juny se celebraran dues manifestacions paral·leles a la ciutat de Barcelona, amb només mitja hora de diferència.\nTotes dues convocatòries –la de la Comissió Unitària 28 de Juny i la Pride Barcelona- neixen de la mateixa lluita, si bé el seu plantejament a l’hora de reivindicar-la varia substancialment.\nEugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia i Portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), és també un dels integrants de la Comissió Unitària 28 de Juny.\nAquesta plataforma, que aglutina un ampli ventall d’organitzacions, impulsa des de fa 20 anys una de les dues manifestacions que tenen lloc el cap de setmana del 28 de juny, data assenyalada en honor als fets d’Stonewall del 1969.\nEl primer Orgull post llei contra la LGTBIfòbia\nAmb el lema “El meu cos és un camp de batalla”, aquesta marxa tindrà un tarannà eminentment reivindicatiu i enguany, denunciarà sobretot que se segueixin excloent les dones lesbianes i bisexuals dels tractaments de reproducció assistida.\nCom ja és habitual, per descentralitzar la protesta i reforçar el seu caràcter català, divendres 26 hi ha convocada una primera manifestació a Blanes, a les vuit del vespre.\nLa de Barcelona començarà a les 18.30 de dissabte a la Plaça Universitat i el recorregut clourà a plaça Sant Jaume, “allà on hi ha el poder”, apunta l’activista.\nI és que vuit mesos després que s’aprovés al Parlament de Catalunya la Llei contra la LGTBIfòbia, les diferents associacions es queixen que aquesta no s’ha acabat d’implementar en tots els seus àmbits d’actuació.\nHi ha, de fet, moltes altres qüestions no resoltes i la convocatòria paral·lela, la Pride Barcelona, també ha posat l’accent en una d’elles: el bulling contra el col·lectiu.\nPer denunciar-lo han fet servir la consigna “Stop bulling LGTBI.\nNi a l’escola ni enlloc”.\nInteressos empresarials?\nLes discrepàncies entre les dues organitzacions rauen sobretot en una qüestió més de forma que de fons.\nJoan Igual, director de Pride Barcelona, matisa aquesta perspectiva explicant que de l’esdeveniment hi participen 34 entitats “i són elles les que prenen les decisions i decideixen el seu contingut”.\n“Les empreses són les nostres sòcies i fem que en formin part sense que determinin el programa”, explica, destacant també que tots els acords són traslladats a la patronal, l’ACEGAL, que és la que signa el projecte.\n\"De la visibilitat en fem la punta de llança\"\nL’aposta principal d’aquesta convocatòria ha estat històricament la visibilització i per aquesta raó opten per un format de desfilada.\n“És la nostra prioritat perquè volem tenir presència a quants més mitjans millor i entrar a totes les cases”, afirma Joan Igual, “d’això en fem la punta de llança”.\nL’objectiu subjacent a la Pride Barcelona és posicionar la ciutat a nivell internacional i per aconseguir-ho, hi inverteixen molt temps, molts recursos i compten amb un equip de professionals de la comunicació que hi treballa tot l’any de manera gratuïta.\nL’existència de les dues convocatòries ha catapultat la presència del col·lectiu LGTBI als mitjans de comunicació.\nAixí ho valora el director de Pride Barcelona, qui recorda que el divorci entre les dues organitzacions es va produir l’any 2000, quan un grup de persones que denunciaven tot el negoci que s’havia creat al voltant del col·lectiu va impedir l’entrada de les carrosses a la plaça Sant Jaume.\n“Faltaria més que nosaltres mateixos no poguéssim muntar aquests negocis!”, clama Igual.\nPunts de confluència\nEn qualsevol cas i malgrat les discrepàncies, els representants asseguren que existeix respecte envers els dos projectes i s’intenta evitar la confrontació.\nFins i tot, les entitats que participen de la Pride han acordat canviar la data de la manifestació de cara l’any vinent, perquè no se solapin les dues convocatòries.\n“Al final la lluita és la mateixa i es conflueix en molts punts\", conclou Joan Igual, \"en definitiva, el que tots perseguim és la normalització”.\nGaleries de fotos", "response": "Se celebraran dues manifestacions a Barcelona el dia de l’Orgull LGTBI que defensen coses lleugerament diferents.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2827", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "'Lluís Llach.\nCom un arbre nu' s'aproxima al centre Arts Santa Mònica als paisatges personal i artístic del músic de Verges amb motiu dels 50 anys de carrera.\nHo fa a través de la mirada de Lluís Danès, l'escenògraf que ha dissenyat una exposició multisensorial que evoca l'imaginari de Llach en vuit ambients que abracen l'espectador un dels quals permet veure una imatge en 3D de l'artista mentre toca al piano la cançó.\nTitulats amb noms de cançons del cantant els espais de l'exposició evoquen la discografia de Llach, la trajectòria musical, els referents vitals i artístics, la relació amb els poetes, l'imaginari del seu cançoner o el recorregut creatiu més enllà de la música.\nDanés afirma que l'exposició és \"un acte d'amor\" cap a Llach.\n\"Soc admirador del Lluís de tota la vida, i fa tretze anys que vam començar a col·laborar.\nHem fet de tot junts, però em faltava fer una exposició.\nPer mi és un acte d'amor i un plaer\", ha destacat Lluís Danés aquest dijous abans de la inauguració.\nL'escenògraf ha explicat que ha plantejat la mostra \"com un viatge a través dels objectes i els territoris que evoquen moltes de les seves cançons\", i no pas com una exposició cronològica per bé que estigui \"molt ben documentada\".\nEls seus són uns paisatges que sempre l'han atret com a escenògraf, ha confessat, i sense els quals molta de la seva escenografia \"no hi hagués estat\".\n\"Soc fan d'en Lluís.\nDe fet, diria que només soc fan del Lluís; no tinc altres mites\", ha confessat finalment Danés.\nEn efecte no es tracta en d'un recorregut cronològic ni retrospectiu de la seva obra, sinó una invitació als visitants a endinsar-se en els paisatges personals de l'artista.\nL'exposició inclou diversos àmbits, cadascun dels quals porta per títol el nom d'una cançó però sense que aquesta en sigui la protagonista (amb excepció de l''Estaca', una sala amb les múltiples traduccions de la cèlebre cançó de Llach adossades –lletra i música- a grans estaques clavades al terra).\nL'origen de l'exposició es remunta a l'any 2016, un any abans que Llach complís els 50 anys de trajectòria, segons ha recordat el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau.\nImpulsors de la idea, Enderrock van sumar el suport dels ajuntaments de Porrera i Verges i finalment del departament de Cultura.\nEs va decidir aleshores dedicar-li una exposició a l'Arts Santa Mònica, un espai que els últims anys ja ha homenatjat d'aquesta manera a Serrat, Raimon, el pop català o el Grup de Folk.\nLluís Llach ha deixat \"fer amb llibertat total\" als organitzadors perquè ideessin l'exposició que volguessin, ha dit Gendrau, sempre i quant no el fessin participar, \"perquè no li agraden els homenatges\".\nL'altra condició que va posar Llach va ser que la mostra no s'inaugurés mentre ell era diputat al Parlament de Catalunya.\nEls 'paisatges' de l'exposició\nA 'Amor particular' s'hi poden reviure els concerts mítics que ha fet al llarg de la seva trajectòria; a 'L'estaca' també es coneixen alguns dels secrets de la cançó, com va lluitar contra la dictadura franquista; a 'El cafè antic' s'hi troben els poetes que ha cantat Lluís Llach, amb un espai especial per a Miquel Martí i Pol; a 'Viatge a Itaca', l'exposició descobreix algunes de les persones que han guiat la vida musical del cantant de Verges; a 'Alè' es proposa un recorregut sonor i visual per l'interior de les cançons; i a 'Rar' es recupera un Llach diferent, que s'endinsa en altres disciplines artístiques que no són les pròpies d'un cantautor.\nUn altre àmbit repassa la discografia completa del músic i, finalment, hi ha un espai interactiu en el qual el visitant troba un Llach fet en realitat virtual tocant al piano 'Com un arbre nu'.\nEs tracta d'una experiència immersiva amb una tecnologia pionera a Europa desenvolupada per l'empresa catalana Labsid, i que només s'havia aplicat fins ara per recrear la imatge de Leo Messi, David Bowie o Chaka Khan.", "response": "Al centre Arts Santa Mònica, Lluís Danès presentarà els paisatges personals de Lluís Llach per motiu dels 50 anys.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1961", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "\"El fet ens sembla una barbaritat, però també seria una barbaritat que algú acabés davant d'un jutge per la crema d'un ninot\".\nAixí ha valorat el candidat efectiu d'ERC a les eleccions del 28 d'abril, Gabriel Rufián, la crema i simulació d'afusellament d'un ninot de Carles Puigdemont al poble de Coripe, Sevilla.\nEn tot cas, Rufián ha emplaçat a reflexionar sobre què hagués passat si la crema del ninot s'hagués fet a Catalunya amb la figura de Pablo Casado o Albert Rivera.\n\"Estaríem tots camí de l'Audiència Nacional\", ha argumentat, tot afegint que cal denunciar aquesta \"salvatjada\" però tenint present que la llibertat d'expressió és \"sagrada\".\nJunts per Catalunya va anunciar ahir que pensava presentar una denúncia davant la Fiscalia.\nUna \"llei d'emergència democràtica\"\nPrecisament aquest dilluns, els republicans han presentat davant de la conselleria d'Economia, escenari de la manifestació del 20 de setembre del 2017, el que han batejat com una \"llei d'emergència democràtica\", una bateria de mesures legislatives destinades a \"garantir el reconeixement i la protecció\" dels drets civils, socials i polítics.\nEntre els 13 punts que plantegen, hi ha: la penalització de l'enaltiment del franquisme i el feixisme, la despenalització de les injúries a la Corona i ultratges a Espanya, la derogació de la llei mordassa, l'eliminació de les devolucions en calents i treure les concertines de la valla de Ceuta i Melilla, la derogació de la presó permanent revisable, la despenalització del dret de vaga, la recuperació de la justícia universal i la derogació de la reforma del Tribunal Constitucional aprovada pel PP.\n\"Volen interpel·lar tothom, però sobretot aquesta llei interpel·la el PSOE.\nÉs una oportunitat enorme per dignificar la democràcia i la llibertat i per ser un partit de fiar i d'esquerres.\nSegurament no ho faran i quedarà retratat\", ha dit Rufián, que ha admès les poques expectatives que té de què els socialistes donin suport a aquesta llei que els republicans s'han compromès a presentar al Congrés.\n30.000 euros per un tuit sobre un exministre de Franco\nPrecisament aquest dilluns Rufián havia d'afrontar un judici per un tuit que va fer fa un any recordant que el 2 de març de 1974 a Salvador Puig Antich \"li van trencar el coll amb un garrot vil\" i que qui va signar la seva sentència de mort va ser José Utrera Molina, exministre de Franco.\n\"Les clavegueres de l'Estat es mantenen des del franquisme legitimades per la permanent impunitat\", ha denunciat Rufián, que ha assenyalat \"l'espionatge i persecució a la dissidència política\" que es fa des del ministeri de l'Interior.\n\"S'han dut a terme reformes legislatives per legalitzar els abusos policials i les violacions de drets que ens encaminen cap a un estat repressiu i repressor\", ha lamentat.\nLes reaccions del PSC i de Ciutadans sobre el ninot cremat a Coripe\nLa cap de llista del PSC al 28-A, Meritxell Batet, ha condemnat també la simulació de l'afusellament i crema de Puigdemont a Coripe, uns fets que ha descrit \"en absolut adequats\".\nAra bé, ha afegit que aquesta és \"una tradició\" que \"pot agradar més o menys\" i ha considerat que \"especialment en campanya cal tenir una cura extrema\" i que \"mereix una condemna\".\n\"Podríem començar a parlar de les Falles o altres tradicions, a cada ciutat en tenen diverses que ens poden agradar més o menys\", ha insistit.\nCom ja ha fet en repetides ocasions, Batet ha fet una crida a \"expressar respecte\" per \"totes les forces polítiques, candidats i dirigents\".\nPreguntada per si seria partidària d'aplicar alguna mesura disciplinària contra l'alcalde de Coripe, el socialista Antonio Pérez, Batet ha afirmat que el fet de condemnar-ho ja \"és prou exemplar\".\nLa seu dels socialistes, al carrer Pallars de Barcelona, s'ha despertat amb pintades en referència a Coripe.\n\"No és bo que no ens puguem expressar i defensar de manera plural les nostres idees; avui li ha tocat al PSC\", ha declarat Batet des de la seu, on ha celebrat el Dilluns de Pasqua compartint una mona amb els mitjans de comunicació.\n\"Condemno amb tota la rotunditat aquestes accions d'intolerància\", ha afegit.\nIgualment, la número cinc de Cs per Barcelona al Congrés, Carina Mejías, considera que la denúncia a Fiscalia que ha anunciat Quim Torra per la simulació d'afusellament és una \"sobreactuació\".\nMejías retreu a Torra que no condemni atacs \"molt pitjors\" contra altres partits a Catalunya \"quan s'ataquen seus, es desinfecten carrers o es cremen fotos del rei\".\nSobre els fets al municipi sevillà de Coripe, la candidata taronja ha acabat dient que estaven \"fora de lloc\" i eren \"absolutament inapropiats\" després que li preguntés fins a quatre vegades sobre aquesta qüestió i una vegada i una altre recentrés la seva resposta en el posicionament de Torra.\n\"Li demanem que sigui conseqüent i condemni també altres atacs\", ha repetit Mejías.", "response": "A Sevilla han cremat i simulat l'afusellament d'un ninot de Carles Puigdemont i Rufián ha demanat reflexionar sobre aquesta barbaritat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_940", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement candent, no sols entre acadèmics i indústria, sinó també en la societat i en els mitjans de comunicació.\nLes raons d’aquesta popularitat creixent són múltiples: una disponibilitat sense precedents de dades i potència de càlcul, l’aparició d’algunes metodologies innovadores, trucs tècnics menors però significatius, etc. No obstant això, és curiós que l’èxit actual i la pràctica de l’aprenentatge profund pareixen no estar correlacionats amb la comprensió més teòrica i formal d’aquest camp.\nA causa d’això, l’avantguarda tecnològica de l’aprenentatge profund presenta una sèrie de propietats o situacions poc intuïtives.\nEn aquest text es ressalten algunes d’aquestes propietats poc intuïtives, i es tracta de mostrar treballs recents rellevants i de posar de relleu la necessitat de saber més sobre la matèria, ja siga mitjançant mètodes empírics o formals.\nEn els últims anys, les xarxes neuronals han ressorgit de les seues cendres i han produït resultats impressionants en tasques per a les quals el rendiment dels mètodes tradicionals era sistemàticament inferior (LeCun, Bengio i Hinton, 2015).\nN’hi ha moltes, de raons d’aquest èxit, i continuen sent tema de debat.\nPer descomptat, la contribució de certes dades i components tecnològics, com la disponibilitat de volums de dades sense precedents i l’accés generalitzat a una major potència de càlcul, ha estat decisiva.\nNo obstant això, a més d’aquests components més pràctics, podríem dir amb seguretat que un dels principals facilitadors de l’èxit actual de les xarxes neuronals ha estat la introducció d’alguns «trucs de l’ofici» menors però significatius.\nAlguns exemples van ser la inicialització dels pesos de les neurones mitjançant entrenament previ no supervisat, la substitució de les activacions sigmoides per unitats lineals rectificades per a alleujar el problema de la desaparició dels gradients, o l’ús sistemàtic i ampli d’arquitectures convolucionals per a abordar les traduccions reduint el nombre de pesos entrenables.\n«En els últims anys, Les xarxes neuronals han ressorgit de les seues cendres i han produït resultats impressionants»\nCuriosament, la majoria d’aquests trucs útils no sorgeixen d’una teoria unificada de xarxes neuronals ni de desenvolupaments matemàtics rigorosos.\nAl contrari, sorgeixen de la intuïció, de la investigació empírica i, en última instància, de l’assaig i error (o de cerques per força bruta).\nEn aquest sentit, la investigació en aprenentatge profund sembla que segueix el paradigma de Wolfram d’«un nou tipus de ciència», que indica que «només podem acostar-nos al disseny òptim dels sistemes mitjançant una cerca combinatòria entre la ingent quantitat de configuracions possibles » (Wolfram, 2002).\nDe fet, alguns investigadors han abraçat aquest mantra directament i han començat a buscar guiats parcialment per metodologies automàtiques o estructurades.\nPer exemple, Zoph i Le (2016) descobreixen noves configuracions de xarxa utilitzant estratègies evolutives.\nPerò l’avenç empíric de la disciplina no hauria d’evitar el desenvolupament de teories més formals (o prototeories) que ens permeten entendre què està ocorrent i, amb el temps, proporcionen una comprensió més holística d’aquest camp d’investigació.\nEn particular, aquesta comprensió podria arribar gràcies a una sèrie de qüestions obertes o propietats poc intuïtives de les xarxes neuronals que desconcerten la comunitat d’investigadors (Larochelle, 2017).\nEn la resta de l’article presentaré i intentaré explicar breument algunes d’aquestes propietats.\nAra és ben sabut que les xarxes neuronals poden generar resultats completament inesperats a partir d’entrades amb canvis perceptivament irrellevants, coneguts habitualment com a exemples adversaris.\nEls humans també es poden veure desconcertats per «exemples adversaris»: tots hem vist imatges que identificàvem com una cosa (o com a part d’una cosa) i que després hem descobert que eren una altra distinta.\nNo obstant això, la qüestió ací és que els exemples adversaris humans no es corresponen amb els de les xarxes neuronals perquè aquests últims poden ser perceptivament iguals.\nSzegedy et al.\n(2014) van mostrar que una xarxa pot classificar erròniament una imatge només aplicant-li «una certa pertorbació a penes perceptible».\nNo sols això, també van descobrir que la mateixa pertorbació d’aquella imatge en particular provocava l’error de classificació fins i tot quan la imatge no estava en el grup d’entrenament; és a dir, quan s’havia entrenat a la xarxa amb un subconjunt d’imatges diferent.\nLlig l’article sencer al web de Mètode\nJoan Serrà, investigador de Telefónica R&D a Barcelona, on treballa en qüestions relacionades amb l’aprenentatge automàtic i l’aprenentatge profund.\nQuè és Mètode?", "response": "Pot ser la investigació en aprenentatge profund un model per a un nou concepte de ciència?", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1715", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "L'exentrenador del Barça i actual tècnic del Manchester City, Pep Guardiola, ha posat veu aquest diumenge al manifest de l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) per defensar la celebració del referèndum, davant d'unes 30.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.\n\"Votarem encara que l'estat espanyol no ho vulgui\", ha asseverat Guardiola, que ja llegit el text en català, castellà i anglès amb algun dels seus clàssics galls inclòs, malgrat que havia ironitzat que intentaria no fer-ne.\nEl futbolista també ha denunciat que els catalans són \"víctimes d'un estat que ha posat en marxa una persecució política impròpia d'una democràcia a l'Europa del segle XXI\" i que \"persegueix fins i tot el debat polític\", afectant \"tots els demòcrates\", tant a les institucions com a \"la funció pública\" i els \"empresaris que es veuen pressionats per la fiscalia i la policia judicial\".\nPer això, ha reclamat: \"Demanem a la comunitat internacional que ens ajudi\".\nHa apel·lat així a \"tots els demòcrates d'Europa i del món\" per defensar drets com el de la llibertat d'expressió política i el de vot i \"a fer front als abusos d'un estat autoritari\".\nAixí mateix, ha afirmat que el Govern \"no estarà sol\" l'1 d'octubre, ja que \"ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai\" s'acudirà a les urnes per defensar \"la democràcia i els nostres representants\".\n\"Hi estem compromesos.\nNo defallirem!\", ha conclòs, arrencant un llarg aplaudiment dels concentrats.\nLes entitats fan costat al Govern\nEl president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha defensat que el referèndum interpel·la a tots els catalans: \"Som els demòcrates, els que actuem en legítima defensa, els del \"sí\", els del \"no\", un sol poble com deia Candel.\".\n\"És inajornable, volem votar i votarem\", ha asseverat, i ha reclamat posar fi a \"les campanyes de la por\" i les \"mentides\" com que Catalunya sortiria de la Unió Europea i ha assegurat que \"a Catalunya mai més no hi haurà eleccions autonòmiques\" i ha avisat l'Estat, en castellà: \"No teniu prou presons per posar-hi tots els ciutadans de Catalunya\".\nFinalment, ha cridat a aixecar la bandera de la democràcia.\nEn aquesta línia, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha asseverat que \"les urnes mai no es negocien\" i aventurat que l'1 d'octubre hi haurà \"centenars de milers de persones fent cua, amb la papereta, els del \"sí\" i els del \"no\"\".\nDe fet, ha afirmat que \"a Barcelona també podrem votar, també tindrem col·legis electorals oberts\", ja que \"cap demòcrata pot deixar de posar les urnes\" .\n\"Tindrem col·legis electorals, garanties democràtiques i junt electoral, tot el que cal tenir!, ha subratllat, ja que \"el Govern s'hi ha compromès\".\nI com Cuixart, ha acabat: \"No hi ha prou presons per tancar tot un país prou jutges per portar tot un poble als tribunals, prou policies per impedir que les urnes surtin al carrer\".\nAl seu torn, la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, ha celebrat que Carles Puigdemont anunciés la data i la pregunta d'un referèndum \"amb totes les garanties i vinculant\" i ha posat a disposició de l'executiu el suport del món local, ja que els ajuntaments tenen el dret a vot \"en el seu ADN\".\n\"Els alcaldes i alcaldesses estarem al costat del Govern i assumirem les responsabilitats que ens pertoqui per a l'organització del referèndum\", ha afirmat, i ha afegit que \"la força de tot un poble és imparable\".\nTot just dos dies després de l'anunci de la data i la pregunta, aquest diumenge les entitats sobiranistes han tornat a fer una demostració de força.\nDe fet, mitja hora abans de l'acte, els voluntaris ja no deixaven pujar més persones, perquè milers d'assistents ocupaven tot l'espai reservat i els que arribaven més justos s'havien de quedar als nivells inferiors, darrere l'escenari, malgrat que no han defallit a l'hora de cridar i aplaudir.\nL'acte ha començat amb intervencions breus d'alguns del centenar d'alcaldes de municipis catalans presents, com els d'Igualada, Sant Vicenç dels Horts, Argentona o Santa coloma de Farners.\nTot seguit, representants de diversos col·lectius socials també han pres la paraula breument, entre els quals hi havia alguns noms coneguts, com els exdiputats de la CUP David Fernàndez i Julià de Jòdar, l'activista i pacifista Arcadi Oliveres, l'escriptora Isabel Clara Simó, el periodista Miqual Calçada, l'exconseller d'ERC Joan Manuel Tresserras o el pagès Pep Riera.\nAixí mateix, han protagonitzat les intervencions musicals Gemma Humet i Toni Xuclà, Cesk Freixas, Francesc Ribera \"Titot\" i cantaires de diversos cors i orfeons, que han clos amb el \"Cant de la senyera\" i \"Els segadors\".", "response": "Pep Guardiola llegeix en català, castellà i anglès el manifest conjunt de l'ANC, Òmnium i l'AMI en defensa del referèndum.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_931", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha posat en valor les ajudes directes i indirectes posades en marxa per l’Ajuntament de Castelló per a pal·liar els efectes socials i econòmics de la covid-19 a la ciutat, per valor de 11,5 milions d’euros, que demostren els esforços realitzats per l’administració municipal per a contribuir a la recuperació de la ciutat.\nUna reactivació a la qual ara se sumaran altres 5,5 milions del Pla Resistir, per als quals l’Ajuntament ja està preparant el desplegament tècnic i administratiu amb l’objectiu que arriben com més prompte millor a la ciutadania.\n“L’Ajuntament de Castelló ha estat al costat dels sectors més afectats per la pandèmia des del primer moment, mantenint reunions i escoltant les seues necessitats, i els 11,5 milions activats en ajudes directes i indirectes, amb l’aplicació de mesures fiscals i l’impuls a accions que fomenten la generació de llocs de treball, són un clar exemple”, ha recalcat Marco.\nAl detall, aquests 11,5 milions d’euros d’ajudes municipals directes i indirectes, es desglossen en 3,5 milions d’emergència social (un 54% més que en 2019); 1,4 milions en ajudes directes al comerç minorista, autònoms, microempreses i petites empreses titulars de comerços, bars, cafeteries, restaurants i locals d’oci nocturn; 1,5 milions del Pla d’Inversions de Reactivació econòmica i social (Pirecas); i 2,3 milions del Pla Contracta.\nA més, cal afegir el milió d’euros que els castellonencs no han hagut de pagar per la rebaixa de l’IBI i altres 1,8 milions d’euros d’estalvi a les famílies, autònoms i pimes amb mesures fiscals; com l’anul·lació de la taxa de fems a activitats no essencials durant l’estat d’alarma, les suspensions de les taxes de cadires i terrasses, de llicències d’activitat, de mercats extraordinaris i de concessió de quioscos, a més de modificacions de les ordenances fiscals per a 2021, com la baixada del ICIO i les bonificacions de l’impost de vehicles.\nL’alcaldessa, a més, ha abordat la situació epidemiològica a la ciutat i les mesures per a frenar la propagació del coronavirus a Castelló: “Entenem que les restriccions establides per les autoritats sanitàries són dures, però són necessàries per a frenar l’avanç de la pandèmia.\nEstem travessant la tercera ona i cal aconseguir que els nivells de contagi continuen baixant i que la pressió assistencial en centres de salut i hospitals es reduïsca”.\nEn aquest sentit, ha especificat que les últimes mesures per a frenar la propagació de la covid-19 a la ciutat, han sigut més restrictives en aquest últim tram de la pandèmia, en plena tercera ona, però han demostrat ser efectives, ja que hi ha hagut un clar canvi de tendència a la baixa des que van entrar en vigor, a mitjan gener, fins ara.\n“Quan es van aprovar aquestes restriccions estàvem en tendència ascendent i es va aconseguir el pic màxim d’incidència acumulada a Castelló dues setmanes després: 1060, el 31 de gener.\nA partir d’aqueixes dues setmanes des de l’aplicació de les mesures, hem vist descendir a poc a poc els nivells de contagi, i hui mateix l’última dada publicada per la Conselleria de Sanitat és de 665 d’incidència acumulada a Castelló”, ha especificat l’alcaldessa.\nL’alcaldessa també ha abordat la recent reunió amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, en la qual va traslladar els reptes de la ciutat i va reforçar l’aliança institucional per a afrontar reptes i impulsar projectes de ciutat que contribuïsquen al fet que l’Ajuntament siga motor per a rellançar Castelló després de la crisi sanitària.\nSobre aquest tema, Marco ha reiterat l’oferiment d’espais municipals on realitzar vacunacions massives a la població i la disposició per a prestar com fins ara qualsevol altre tipus de col·laboració per a atendre les necessitats plantejades per les autoritats sanitàries.\nAixí mateix, la primera edila ha ressaltat la importància que la Generalitat contribuïsca a aprovar el Pla General “que ens ajudarà a recuperar la normalitat econòmica i serà pol d’atracció d’inversions i generador d’oportunitats, ajudant-nos a reactivar la ciutat després de la covid-19”.\nEn aquesta línia, Marco ha recordat la preocupació traslladada al cap del Consell quant a sòl industrial, i la necessitat de recuperar a través de l’al·legació al Pla d’Acció Territorial (PAT) el sòl logístic que va ser reduït per la Declaració Ambiental Territorial i Estratègica (DATE).\nUn altre dels assumptes als quals s’ha referit Marco, és la comissió mixta de patrimoni, que va acordar activar amb Puig com més prompte millor per a posar en comú el patrimoni i les necessitats de l’Ajuntament, la Generalitat i la Diputació amb l’objectiu d’impulsar els projectes que resulten prioritaris per a la ciutat, baix criteris de reciprocitat i col·laboració institucional.", "response": "Castelló destina un gran paquet d'ajudes per combatre els efectes de la propagació de la covid-19 a la ciutat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2728", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Dues torres circulars, un capitell romànic i un tram de muralla medieval són les principals troballes que han aparegut en una prospecció arqueològica al subsòl d'uns terrenys a tocar del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, concretament al pati de darrere on fins ara hi havia només un camp.\nEls arqueòlegs han treballat durant dues setmanes per documentar les estructures que hi podien haver conservades de cara a usos futurs del terreny.\nJa hi havia documentació del segle XIX que indicava la construcció d'un edifici contigu utilitzat com a estances dels monjos a tocar de la muralla i que va ser enderrocat però el que no comptaven és trobar elements defensius amb tant bon estat.\nTambé han constatat la concentració i superposició d'estructures medievals amb època moderna del segle XVIII.\nLa zona on els arqueòlegs s'han dedicat a fer l'avaluació de les possibles restes -al pati de darrere del Monestir de Sant Esteve de Banyoles- té uns 1.000 metres quadrats de superfície i està just al costat d'on l'any 2010 ja es va fer una diagnosi amb la descoberta de part del fossat i la muralla del segle XIII.\nEn aquell cas, però, el seu estat de conservació era molt més precari que el descobert ara.\n\"La gran expectativa era trobar el sistema defensiu de l'època medieval, per continuar el que ja havíem localitzat\", assenyala la responsable dels treballs, Almudena Garcia, en declaracions a l'ACN.\nL'aparició de les dues torres circulars ha estat tota una sorpresa.\nSegons explica, \"n'hi ha una de gran que en talla una altra que hi ha al costat que és més petita i que intuïm que és més antiga\".\nTot i tenir estructures més modernes al damunt, la forma circular s'aprecia a simple vista.\nEn aquest punt s'ha excavat a més de quatre metres de profunditat.\nPel que fa al tram de muralla medieval, aquest està en molt més bon estat de conservació que el descobert l'any 2010.\nAixí mateix, també han trobat estructures modernes que es juxtaposen a la zona del fossat i que podrien datar del segle XVIII.\nTambé hi ha indicis de que aquest espai podia tenir un soterrani.\nUn edifici documentat el segle XIX per l'exèrcit francès\nEn aquest sector han aparegut unes delimitacions del que havien estat les estances d'un edifici del monestir.\nLa seva existència ja se sabia perquè es conserva un document topogràfic que va elaborar l'exèrcit francès el segle XIX que encaixa amb el que ha aparegut.\nL'edifici es va enderrocar l'any 1849 i per tant els arqueòlegs ja sabien que existia però desconeixien el seu abast, i el més important, l'estat de conservació.\nGarcia subratlla que el que s'ha fet no es pot considerar una excavació arqueològica perquè s'ha netejat el terreny amb maquinària i manual i només s'han fet tres sondeigs estratègics, que han tret a la llum restes de ceràmiques i una moneda de l'època d'Isabel II del 1849.\nUn capitell romànic encastat en un mur modern\nDurant els treballs, va aparèixer un capitell de travertí romànic encastat en un mur modern com si fos una pedra més que s'ha extret per seguretat i s'ha portat a analitzar.\nEstà fet de travertí i té decoració floral.\nAquesta troballa aporta una pista més ja que podria tractar-se d'una peça del segon claustre del monestir de Sant Esteve, el més antic, que a dia d'avui continua desaparegut.\nSegons Garcia, \"els capitells coronen les columnes dels claustres i per tant és una pista\" tot i que en altres llocs del monestir també se n'han trobat.\nEls arqueòlegs creuen que l'antic claustre es podria situar en el pati interior que ja apareixia als plànols de l'exèrcit francès.\n\"Pensem que encaixa just al lloc on hi podia haver el claustre: és una zona on no hi ha estructures conservades del que se sap a dia d'avui\".\nEl següent pas serà analitzar i catalogar les troballes.\nL'Ajuntament de Banyoles i la Fundació Bisbe Lorenzana (propietària de la finca) hauran de decidir quin ús se'n farà en un futur i si s'aposta per la seva restauració.\nEl Monestir de Sant Esteve de Banyoles es va fundar el segle IX i ja gairebé des del seu començament estava fortificat perquè es trobava en un punt estratègic.", "response": "Troben dues torres circulars, un capitell romànic i un tram de muralla medieval en unes excavacions al Monestir de Banyoles.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_89", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "La diputada de la CUP al parlament Laia Estrada ha avisat que si el govern no fa realitat l’estratègia de confrontació en aquesta legislatura i continua en la línia de l’anterior, la seva formació no hi podrà continuar donant suport.\nEn declaracions a Catalunya Ràdio, ha dit que és ‘un “error majúscul” que el president d’ERC, Oriol Junqueras, hagi qualificat d’indesitjable qualsevol via cap a la independència que no sigui pactada amb l’estat espanyol.\nSegons ella, l’acord entre ERC i CUP per investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat “gira entorn de la confrontació amb l’estat”.\nEstrada considera que dir que és possible una sortida del conflicte amb la taula del diàleg i amb consens de l’estat espanyol és “enganyar” la població i ho ha comparat amb quan es va dir a la gent dient que s’aniria “de la llei a la llei” per transitar de l’autonomia a la independència.\nJunqueras | Editorial de Vicent Partal\nLa diputada ha valorat així la resposta de la CUP al missatge de Junqueras amb un nou article, també publicat al diari Ara i titulat “Un futur sense renúncies”, en què el partit diu que no es pot renunciar a la unilateralitat i es manifesta preocupat, malgrat reconèixer-li “l’audacitat del gest”.\nA més, avisa que el govern espanyol “vol tancar un cicle de lluita amb els indults”.\nI afegeix que dir que vol resoldre el conflicte polític català amb diàleg dins el marc de la constitució espanyola és “com obrir un pany amb la clau equivocada”.\nLa CUP cita el llibre Tornarem a vèncer que van publicar Junqueras i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en què es defensa que “no es pot renunciar a cap forma de lluita democràtica per guanyar la llibertat, tampoc la unilateralitat”.\nPer al grup parlamentari de la CUP, la via del diàleg dins la constitució espanyola no treu cap a res.\n“No té sentit, ni més recorregut que el gest d’intentar obrir-lo”, afegeixen, encara servint-se de la metàfora del pany.\nA parer seu, la taula del diàleg s’aconsegueix amb les mobilitzacions de Tsunami Democràtic i és una manera de “baixar la tensió”.\nEn aquest context, afirmen que ara el govern espanyol “pretén rematar l’estratègia i tancar un cicle de lluita i d’organització amb els indults als presos de l’1-O”.\nLa CUP, que va pactar amb ERC la investidura de Pere Aragonès, també fa referència a l’escenificació d’ahir d’Aragonès i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en favor “d’una aposta institucional per l’entesa entre governs”.\nI posa l’accent en el fet que els amfitrions fossin Foment del Treball i La Vanguardia: “Són dos dels noms propis que, juntament amb La Caixa i d’altres grans corporacions, van oposar-se públicament –amb paraules i amb gestos– a la voluntat del nostre poble de decidir el seu futur.\nDe l’1 d’octubre hem après que l’oligarquia sempre es posa de part dels més forts i no dels més justos.”\nEls amos de sempre bategen Aragonès | Crònica de l’acte d’homenatge al comte de Godó a Foment del Treball\nEn el seu article, Junqueras defensava la via escocesa i, sobre aquesta qüestió, la CUP remarca que l’estat espanyol, “malgrat el gest de Pedro Sánchez de passejar-se pels salons del poder”, no deixa marge per a res.\nI afegeix que el fet que els partits “autoanomenats progressistes” també “demonitzin” el referèndum, no fa més que normalitzar “el marc dels qui aixequen tots els fantasmes d’un passat trist i autoritari”.\nD’una altra banda, la CUP reclama al govern que sigui una “eina de defensa dels drets i les llibertats de la gent treballadora” davant la “sordesa” d’un PSOE “atemorit” per les amenaces de la dreta i d’uns jutges que fan de “govern escombrant drets”.\nEn aquest context, la CUP creu que la Generalitat “ha de ser lleial a les necessitats i voluntats del poble i fer honor al títol de republicana”, posant-se al costat “dels que no tenen més futur que el país que puguem construir amb les nostres mans”.\nSegons que diuen, ara que les institucions no estan a l’altura, la gent hi torna.\nI posa d’exemple la desobediència civil contra els desnonaments.", "response": "Laia Estrada (CUP) considera que l'estratègia d'ERC de renunciar a la via unilateral és un error.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2016", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El portaveu adjunt de JxCat al Parlament Eduard Pujol ha explicat que el PDeCAT presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat divendres, quan acaba el termini, si el govern de Pedro Sánchez no accepta un diàleg sobre l'autodeterminació amb mediadors internacionals.\nEn roda de premsa des del Parlament, Pujol ha assegurat que es tracta d'una posició \"consensuada\" amb el partit de David Bonvehí, però el partit demòcrata ha assegurat que encara no ha pres cap decisió sobre aquesta qüestió.\nPujol ha defensat que és bo donar aquest marge de dies a Sánchez per posar sobre la taula un \"últim punt de confiança\" i ha afegit que respecta els terminis d'ERC, que avui ha anunciat l'esmena a la totalitat als comptes de l'Estat.\nA diferència d'ERC, JxCat creu que s'ha de donar de termini fins divendres per veure si el govern de Pedro Sánchez té \"sentit d'Estat\" o no en té i per posar un \"últim punt de confiança\" amb qui el Govern ha estat parlant en les últimes setmanes.\nI ha afegit que respecta els terminis que ha decidit ERC de la mateixa manera que espera que ERC respecti els terminis marcats per JxCat.\n\"Ja sap Sánchez què ha de fer per evitar l'esmena a la totalitat.\nHo hem dit moltes vegades: diàleg, terminis, facilitadors internacionals i parlar del dret a l'autodeterminació.\nÉs molt fàcil, si volen, podem\", ha explicat posant les condicions que farien que no es presentés una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat.\nSegons Pujol, si el PSOE és capaç de presentar una \"autoesmena a la seva covardia política\" i a la \"negació al diàleg exhibida fins ara\", llavors caldria repensar la presentació de l'esmena a al totalitat.\nEn aquest context, ha advertit que si el PSOE fa de PSOE, Cs, PP i Vox a la vegada, divendres a les 12 hores, quan acaba el termini, el PDeCAT entrarà una esmena a la totalitat.\n\"Ja saben què han de fer per frenar el que va directe a la barraca, que és l'esmena a la totalitat\", ha conclòs deixant la decisió en mans del president Sánchez.\nEl fet que Eduard Pujol com a portaveu adjunt de JxCat s'hagi manifestat en aquests termes sobre els pressupostos de l'Estat ha molestat el PDeCAT, que és qui té representació al Congrés i que avui dilluns no té prevista cap roda de premsa.\nSegons el partit de Bonvehí, el partit demòcrata encara no ha pres una decisió sobre aquesta qüestió i recorda que hi ha temps fins divendres.\nA més, fonts del partit han afegit que en nom del PDeCAt parlarà el PDeCAT quan toqui i de la manera que consideri.\nDavant d'aquest malestar, Eduard Pujol ha assegurat que la seva intenció no era parlar en nom del PDeCat tot i insistir que la posició que ha exposat en la roda de premsa és \"el que s'està treballant, pactant i consensuant amb el PDeCat\".\nInvestidura Puigdemont\nPujol ha replicat a la consellera de Justícia, Ester Capella, que el que és un \"desgast inassumible\" per una democràcia és veure com la voluntat dels catalanes a les urnes no és respectada.\nD'aquesta manera, ha replicat les paraules de Capella que en una entrevista a Catalunya Ràdio d'aquest diumenge ha qüestionat que s'hagi de tornar a intentar la investidura de Puigdemont.\nPujol ha defensat que respectar el resultat a les urnes hauria de ser una \"obsessió\" no només per a JxCat sinó per als 135 diputats del Parlament.\nTot i reiterar que investir Puigdemont forma part del compromís polític de JxCat ha evitat entrar en calendaris.\nInsta Sánchez a aplicar a Catalunya la fórmula per a Veneçuela\nSobre el reconeixement del president del govern espanyol a Juan Guaidó com a \"president encarregat\" de Veneçuela, Pujol ha preguntat si és capaç d'anar a Catalunya i dir el mateix que diu sobre Veneçuela.\n\"Seria capaç de venir a Catalunya, aquí al Parlament, i dir que treballaran perquè la democràcia plena torni, no hi hagi presos polítics i hi hagi unes eleccions lliures?\", ha preguntat.\nD'altra banda, el portaveu adjunt de JxCat ha afirmat que no li agraden els presidents autoproclamats ni els règims amb presos polítics i exiliats.\nEn aquesta línia, ha considerat que Veneçuela necessita resoldre els seus problemes amb \"diàleg, negociació i mediació internacional, si pot ser a càrrec de l'ONU\".", "response": "El PDeCAT entrarà una esmena a la totalitat als pressupostos si Sánchez no accepta un diàleg sobre l'autodeterminació amb mediadors internacionals.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1876", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Els membres de l'AEB-Tona Bilingüe, a la Canal de Tona, aquest dissabte Foto: AEB-Cataluña\nFrancisco Ribas, representant local del PP a Tona i pare d’una alumna de l’escola Era de Dalt d’aquesta població, continua la seva ofensiva contra la immersió lingüística i en defensa de l’educació “equitativa” del castellà i el català.\nEl dirigent popular ha donat un pas més i, tal com ja va avançar Osona.com fa unes setmanes, ha impulsat la creació d’una agrupació territorial de l’AEB (Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña), que porta per nom AEB-Tona Bilingüe.\nLa nova entitat s’ha constituït aquest dissabte a la Canal de Tona, en el marc de la trobada de la coordinadora gestora de l’AEB Cataluña.\nA l’acte hi ha assistit una cinquantena de persones, inclosos nens, moltes d’elles de fora de la comarca.\nL’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña es va fundar a Barcelona el 2014 i té com a objectius promoure i difondre els avantatges del bilingüisme i del trilingüisme a la societat, tal com recullen els seus estatuts.\nEn aquest marc, la seva tasca es concentra sobretot a les escoles, on reclama que s’imparteixi l’ensenyament en les “dues llengües oficials i en una llengua estrangera”.\nTambé defensa la neutralitat política i ideològica dels centres educatius.\nUn cop constituïda la secció local de Tona, l’AEB Cataluña ha emès una nota (llegiu, a sota) on reclama la dimissió de Marc Peñarroya, director de l’escola Era de Dalt de Tona, per la seva “irresponsable actuació”, enviant una carta a totes les famílies del centre “desqualificant a un pare per haver demanat l’ensenyament trilingüe per a la seva filla”, posant així “en perill\" la convivència a l’escola.\nAquest pare és Francisco Ribas.\nL’AEB ha anunciat que farà arribar la petició a la consellera d’Ensenyament.\nEl representant del PP va portar les seves demandes a les altes instàncies del partit, a la diputada al Parlament de Catalunya, Maria José García Cuevas.\nDesprés que es fes pública la petició de Ribas als mitjans de comunicació, Peñarroya va enviar una carta a les famílies de l'escola, que també va publicar Osona.com, i al web de l’Ajuntament de Tona, desmentint algunes de les declaracions del representant local del PP.\nAra, l’AEB Cataluña ha fet pública una carta posterior de Ribas adreçada a Peñarroya, on recrimina l’actuació del director de l’Era de Dalt.\nA més, li demana que faci arribar la missiva a totes les famílies del centre, de la mateixa manera que va fer ell.\nL’entitat també ha “lamentat” que l’Ajuntament publiqués l’escrit de Peñarroya al web municipal i li ha demanat que faci el mateix amb la carta de Ribas.\n---------------------\nNOTA DE PREMSA\nAEB DE CATALUÑA\nLa AEB de Cataluña informa que este sábado ha celebrado una reunión de la Coordinadora Gestora en el municipio de Tona en la que se ha analizado la situación en la escuela catalana, en general, y en esta ciudad ha adoptado los siguientes acuerdos:\nPRIMERO.- La AEB de Cataluña muestra su solidaridad con todos los padres que han solicitado la escuela bilingüe en Cataluña y pide a las Administraciones educativas catalanas que asuman sin demora y sin generar conflictividad innecesaria la evidente realidad bilingüe de Cataluña que hace aconsejable una enseñanza vehicular trilingüe (de los dos idiomas oficiales y de una lengua extranjera) con una buena dotación de recursos materiales y personales.\nSEGUNDO.- Aprobar la constitución de la agrupación territorial de Tona que se denominará AEB-TONA BILINGÜE que tiene como finalidad asegurar una presencia equilibrada del catalán, del castellano y del inglés en los centros educativos.\nSe acuerda ratificar la propuesta de la asamblea de asociados de Tona y nombrar Coordinador de la Agrupación Territorial a Francisco Rivas y secretario a Aurelio Páez.\nTERCERO.- Dada la irresponsable actuación del director de la Escola Era de Dalt, Marc Peñarroya, que ha dirigido un escrito a todas las familias del centro educativo descalificando gravemente a un padre por haber solicitado la escuela trilingüe para su hija, consideramos conveniente que presente la renuncia al cargo de director por poner en peligro la convivencia en la escuela y, con tal finalidad, se elevará una petición a la Consejera de Enseñanza.\nCUARTO.- Lamentar que el Ayuntamiento de Tona haya comunicado la carta del director del centro educativo en la página oficial del consistorio.\nAEB de Tona reclama a los responsables municipales que den el mismo tratamiento a la carta que el padre afectado ha dirigido al director de la Escola Era de Dalt.", "response": "Es constitueix a Tona una agrupació territorial de l’\"Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña\" (AEB).", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1402", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El PDECat resoldrà d'una vegada per totes aquest dissabte l'afer de les incompatibilitats.\nEl punt quart de l'ordre del dia del consell nacional que se celebra demà servirà per votar els informes que ha elaborat la comissió per a la qualitat democràtica, la transparència, el compliment ètic i de garanties de la formació sobre la continuïtat a la direcció executiva d'Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet.\nEn els quatre casos, l'organisme que presideix Xavier Trias ha dictaminat que les circumstàncies dels quatre afectats pel règim estatutari avalen que el consell nacional -si així ho decideixen 3/5 parts dels seus membres- doni llum verda a les excepcions.\nEntre el 6 i el 13 de març, els quatre membres de la direcció que encapçalen Marta Pascal i David Bonvehí van dirigir-se a la comissió per tal que es pronunciés sobre si podrien seguir a la direcció.\nLa resposta és la mateixa en tots els casos: un 85% dels consellers nacionals van votar a favor de trobar la via per tal que ningú hagués de deixar la cúpula.\nAixò, argumenta l'organisme intern, és una \"circumstància suficientment motivada per poder sotmetre a votació l'excepcionalitat de la incompatibilitat\" en què es troben Artadi, Candini, Batet i Guinó.\nEls arguments dels afectats\nAquests dos últims -responsables de nous sectors i del món local, respectivament- fan servir la mateixa argumentació en la seu recurs a la comissió de garanties.\nEls dos defensen les \"circumstàncies d'excepcionalitat política\" que viu Cataunya i destaquen que el partit viu \"mesos de creixement i consolidació\".\nEn el cas d'Artadi -directora general de coordinació interdepartamental del Govern- i de Candini -diputada i alcaldessa de Junts pel Sí-, els raonaments són més extensos.\nAquesta última, per exemple, destaca que si hagués renunciat com a parlamentària, hagués entrat un representant d'ERC al grup de Junts pel Sí, fet que valora com \"molt preocupant\" en la mesura que el PDECat \"perdria representativitat\" en aquesta legislatura.\nCandini, responsable de coordinació institucional de la formació, assenyala que la seva feina com a alcaldessa de Calella i com a diputada \"de ben segur\" que la pot \"ajudar a estar molt al dia\" en relació amb l'àmbit que gestiona dins de la formació.\nEls arguments d'Artadi introdueixen una variable nova: l'econòmica.\n\"Sóc directora general de coordinació interdepartamental, sent aquesta la meva única feina retribuïda.\nPer tant, no és una possibilitat deixar aquest càrrec per dedicar-me només al partit donat que la direcció executiva no és una posició remunerada\", argumenta la dirigent.\n\"Tampoc seria aconsellable, donades les circumstàncies d'excepcionalitat d'aquesta legislatura, realitzar canvis en l'estructura del departament [de Presidència\", sosté, al mateix temps que indica que la feina al partit -comanda estudis i programes- és compatible amb la seva tasca a l'administració que lidera Carles Puigdemont.\nLa decisió estarà demà en mans dels vora 300 consellers nacionals que es reuniran a la Universitat Pompeu Fabra, que ja s'ha convertit en l'enclavament habitual d'aquestes reunions.\nLes incompatibilitats es van tractar en els dos primers consells nacionals, celebrats el 29 d'octubre i el 28 de gener, respectivament.\nVa ser aquest últim dia quan les intervencions dels qyadres del partit va fer reconsiderar a la direcció l'anunci de Batet, Artadi, Candini i Guinó de plegar per complir amb les incompatibilitats, que exigeixen no acumular més de dos càrrecs institucionals i orgànics.\nOrdre del dia\nEn aquest consell nacional hi intervindrà el cap de files del PDEcat a Madrid, Francesc Homs, que repassarà l'activitat parlamentària a Madrid.\nTambé s'hi farà un informe sobre el procés nacional i un de polític, que sempre va a càrrec de Marta Pascal.\nUn dels punts d'interès és el debat i votació dels pressupostos del partit per al 2017, any al qual hi ha arribat després de pactar amb els treballadors un expedient de regulació d'ocupació.\nEl reglament de la vegueria de Barcelona -que permet als independents presentar-se a les primàries per triar candidat a la ciutat- també serà avalat pels quadres del partit, que tindran a les mans les nomres generals per escollir caps de llista a les eleccions municipals.\nEl consell d'acció municipal, l'organisme que aglutina tot el poder local del PDECat, exposarà la normativa interna.", "response": "El consell nacional resoldrà sobre la continuïtat d'Artadi, Candini, Guinó i Batet a la direcció executiva del PDeCAT.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2328", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "El grup parlamentari PSC-Units proposa, a través de 347 esmenes, reassignar 202 MEUR dels pressupostos de la Generalitat per al 2020 i destinar-los a salut, educació i polítiques de dones, entre altres.\nEn una roda de premsa des del Parlament, la diputada i portaveu d'economia de PSC-Units, Alícia Romero, ha dit que encara que el Govern accepti totes les seves esmenes \"no serà suficient\" perquè els comptes siguin adequats pel país.\nI ha explicat que el reglament de la cambra catalana dona un marge limitat als grups a l'hora de fer esmenes als pressupostos i que no es poden fer canvis substancials.\nRomero també ha retret al Govern que demani responsabilitats als socialistes quan sempre han prioritzat als comuns per als pressupostos.\nPel que fa a la reassignació dels 202 MEUR, el PSC-Units proposa treure la partida més gran, 125 MEUR al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).\nRomero considera que aquest organisme està sobredimensionat i que, a més, es fan contractes a terceres empreses.\nI davant d'una situació de \"manca de transparència\" ha considerat que caldria fer una auditoria.\nDe fet, els 125 MEUR que els socialistes volen treure al CTTI suposa entre un 20% i un 25% del total de pressupost d'aquest organisme.\nEls socialistes proposen destinar aquests 202 MEUR principalment a l'escola inclusiva, la lluita contra la segregació escolar, a reduir les llistes d'espera a la sanitat, a mesures per protegir el Delta de l'Ebre, a polítiques de dones i a la indústria del coneixement, entre d'altres.\nRomero ha explicat que el seu grup no ha rebut \"cap trucada\" del Govern per pactar esmenes als pressupostos i ha considerat que seria \"estrany\" que ara els sembli perfecte el que planteja el PSC-Units.\n\"No estem d'acord amb les prioritats ni compartim com s'han fet les coses.\nNo ens agraden els pressupostos, no reverteixen les retallades\", ha insistit reafirmant el rebuig dels socialistes als comptes del 2020.\nEn aquest sentit, ha afegit que encara que s'aprovessin totes les esmenes del seu grup no es resoldrien els \"greus problemes\" dels comptes.\nSegons ha explicat, el reglament del Parlament limita molt les modificacions que es poden fer a través d'esmenes i això ha fet que només hagin pogut reassignar 202 MEUR del total de 29.000 MEUR de despesa que contemplen els pressupostos.\nEn canvi, Romero sí que ha obert la porta a aprovar alguns aspectes concrets de la llei de mesures fiscals i financeres.\nConcretament els socialistes han presentat 347 esmenes per reassignar recursos, 24 esmenes més a l'articulat de la llei i 74 més a la llei de mesures fiscals i financeres, anomenada llei d'acompanyament als pressupostos.\nAixí mateix, Romero ha destacat que el seu grup ha presentat un 51% del total d'esmenes de tots els grups parlamentaris.\nLa diputada ha considerat que al Govern tampoc li satisfan els pressupostos ja que JxCat i ERC han presentat 77 esmenes als pressupostos i a la llei d'acompanyament, incloent una modificació a l'impost de successions.\n\"Sembla que o no estan molt convençuts del que fan o van modificant sobre la marxa.\nNo són maneres de legislar.\nHem de ser rigorosos en com legislem\", s'ha queixat Romero.\nCatalunya com a nació, \"excuses de mal pagador\"\nPreguntada per la petició de l'eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont, que vol que en la pròxima taula de diàleg es reconegui Catalunya com a nació, Romero ha considerat que són \"excuses de mal pagador\" per \"mantenir viu un debat que no existeix\".\nEn aquest sentit, ha subratllat que l'Estatut ja diu que Catalunya és una nació i que la Constitució estableix que hi ha nacionalitats.\nLa diputada de PSC-Units ha instat Puigdemont a demanar als seus delegats a la taula de diàleg que li plantegin aquesta proposta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, tot i que ha posat en dubte que confirmar que Catalunya és una nació serveixi per canviar les coses.", "response": "PSC-Units proposa reassignar 202 MEUR dels pressupostos i invertir-los en educació, sanitat, el Delta de l'Ebre i polítiques de dones.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1734", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Sanchis, ni cent dies de gràcia.\nI si ahir la tensió era a Madrid avui serà a Barcelona.\nEl ple del Parlament debatrà una moció de Catalunya Sí que es Pot per reprovar el nou director de TV3, Vicent Sanchis.\nEl PP i els seus socis de C's, que mantenen de director de TVE a Eladio Jareño, que fins fa poc era cap de premsa del partit a Catalunya i de gabinet d'Alícia Sánchez-Camacho, els faran costat com si res.\nCaldrà veure si es confirma que els segueixen el PSC i la CUP deixant en minoria a Junts pel Sí.\nLa forma en què es va triar Sanchis, i a tots els altres directius de la CCMA, és més que millorable i cal crítica, autocrítica i actuar per part de tots els partits.\nMés després que hores abans del nomenament la coalició governamental carregués contra la cobertura que la cadena havia fet dels escàndols de corrupció que sacsegen l'antiga CDC.\nEl que no és qüestionable, al marge del que passi aquest migdia, és el perfil professional de Sanchis i la seva vàlua per dirigir TV3.\nVist i llegit\nSi no ho sabíeu, llegint aquest article descobrireu que hi ha gent que ha fet de penjar fotos a la xarxa, i més concretament a Instagram, un mitjà de vida.\nA Twitter també hi ha qui cobra.\nÉs una mena de publicitat encoberta que, lluny de presentar-se com el que és, passa com un fenomen cool.\nA Icon, el suplement masculí de El País, ho explicava Begoña Gómez en un article sobre els influencers.\nLa Generalitat va licitar fa uns mesos la vigilància privada del Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges, la del Palau de Pedralbes i el Palau Robert, i la del Centre Cultural Blanquerna, on hi ha també la seu del govern a Madrid.\nTot plegat per 882.000 amb IVA inclòs.\nEl de Madrid va quedar desert.\nEl Govern català pagava poc i cap empresa s'hi va interessar.\nPer un any de seguretat en horari de la botiga, que ha estat atacada en diverses ocasions per grups feixistes, oferia 34.000 euros.\nDesprés que quedés desert Presidència el va tornar a licitar i fa uns dies es va adjudicar per 35.800 euros a Compañía Integral de Seguridad (CIS).\nAixò sí, només entre l'1 de maig i el 31 de desembre.\nA Madrid no regalen res.\nTal dia com avui de l'any 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, que és la primera experiència d'autogovern després de la pèrdua de les llibertats nacionals consumada just 200 anys abans.\nLa Mancomunitat, que va durar fins que la dictadura de Primo de Rivera la va dissoldre el 1925, era la simple agrupació de les quatre diputacions catalanes però va implicar el primer reconeixement de la unitat política del país.\nVa ser fruit de l'empenta catalanista de finals del segle XIX i principis del XX i el primer president va ser Enric Prat de la Riba.\nLa seva obra en matèria d'infraestructures va ser notable.\nEn motiu del seu centenari TV3 va emetre aquest documental.\nUn 6 d'abril de 1945 va nàixer a Avinyó, a l'exili francès, l'economista Muriel Casals, que va fer classes a la Universitat Autònoma de Barcelona i va militar al PSUC i a diverses entitats i associacions.\nLa seva faceta més coneguda és, però, la d'activista independentista.\nFins a la seva mort, el 14 de febrer de 2016 després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona, va ser diputada al Parlament.\nHi va arribar com a diputada de Junts pel Sí, on ocupava el número tres per Barcelona en tant que presidenta d'Òmnium Cultural.\nSota el seu mandat, que va començar el 2010, l'entitat va clarificar la seva posició i es va comprometre intensament per la causa de la independència.\nEls seus companys de Junts pel Sí la van homenatjar fa unes setmanes.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per subscriure't-hi", "response": "El Ple del Parlament debatrà una moció de CSQEP per reprovar Vicent Sanchis com a nou director de TV3.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_44", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "‘Té gràcia estudiar en una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català’, es queixava una estudiant d’humanitats de la UPF a Twitter la setmana passada.\nEn declaracions a VilaWeb, Queralt Penedès lamentava que les quatre assignatures que feia aquest trimestre fossin totes en castellà.\nI, a més, en una assignatura el professor havia canviat al castellà després d’haver fet la introducció en català perquè una sola alumna ho havia demanat.\nAlguns altres alumnes es van queixar i van fer arribar la protesta al deganat.\nAra, arran de la publicació d’aquesta notícia, la UPF ha activat ‘un protocol per a atendre problemes que es detectin i per a informar els alumnes’.\nAquest protcol preveu la mediació d’una Coordinadora de Gestió pel Multilingüisme un cop la universitat rep una queixa per una qüestió lingüística.\nLa universitat s’ha posat en contacte amb VilaWeb i ha explicat que disposa des de fa deu anys d’un Pla d’Acció pel Multilingüisme, ‘que és l’instrument de què s’ha dotat la universitat per garantir una convivència harmònica de les llengües’.\nDiu la UPF que ‘el concepte essencial’ d’aquest pla de multilingüisme és el de ‘seguretat lingüística’, és a dir, que les classes es faran en la llengua en què s’ha anunciat i s’ha comunicat a l’alumne que es farien.\nAfegeix que això no es pot modificar ‘sota cap concepte’ i que la llengua d’ús a la classe no pot ser ‘objecte de negociació entre estudiants i professors’.\nDoncs bé, justament d’això es van queixar alguns alumnes de primer d’humanitats a l’assignatura d’art antic i medieval.\nL’autora del piulet viral explicava: ‘Ens hem trobat aquest trimestre que un professor va fer la presentació en català i tenia tots els materials de classe en català.\nI quan havia de començar la classe va canviar d’idioma i va passar al castellà, perquè va dir que li havien dit que l’havia de fer en castellà.\nDels tres grups que hi ha d’aquesta assignatura, el professor va dir que el meu, el grup 1, l’havia de fer en castellà.\nPerò a nosaltres no ens havia dit ningú res ni ens havien deixat triar.\nI va preguntar: si faig classe en català, hi haurà algú que no m’entengui?\nUna alumna va alçar la mà i per això la fem en castellà.’\nSobre aquest cas particular, el d’aquesta assignatura, la universitat diu a VilaWeb que s’havia comunicat amb antelació als alumnes que hi hauria un grup en castellà i dos en català.\nPerquè ha de ser així, diuen: ‘La llengua de la docència és una informació pública i vinculant que tothom ha de conèixer amb prou antelació.’\nEls alumnes que es queixen, en canvi, asseguren que no els ho havia fet saber ningú.\nLa situació del català als graus i el compromís del rector\nTot amb tot, aquests estudiants diuen que, més enllà d’aquesta assignatura, hi ha una situació de retrocés del català a les classes.\nA primer d’humanitats, quan s’acabi el curs present, només una tercera part de les classes les hauran fetes en català, lamentava Queralt Penedès.\nEl rector de la UPF, Jaume Casals, reelegit fa poc, proposava en el programa electoral aquesta mesura: ‘Dur a terme accions per incrementar el percentatge d’assignatures de grau que tenen com a llengua de docència el català, així com la presència del català en totes les activitats acadèmiques fora de les aules.’\nI signava també amb la Plataforma per la Llengua un compromís per a potenciar el català a la universitat amb diverses mesures.\nL’objectiu de Casals és notable, si tenim en compte no únicament els testimonis dels alumnes, sinó les xifres que fa públiques la universitat mateix.\nSegons aquestes dades, la presència del català en els estudis de grau ha anat minvant de mica en mica des de l’aprovació del Pla d’Acció pel Multilingüisme: s’ha passat del 59,5% de les classes en català del curs 2009-2010 fins al 46,5% del curs passat; el castellà s’ha mantingut durant aquests anys per damunt del 30% i l’anglès ha pujat del 5% al 22%.\nÉs a dir, l’augment de la presència de l’anglès a les classes, en virtut de la ‘vocació internacional’ de la universitat, ha anat en detriment del català.", "response": "El clar retrocés del català com a llengua lectiva a la UPF suscita crítiques entre l'alumnat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_523", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "En les últimes dècades hem viscut un fort ressorgiment de l’antisemitisme i el racisme als països occidentals, impulsat, entre altres coses, per l’arribada d’un gran nombre de refugiats i uns altres migrants no europeus a Europa.\nL’ultranacionalisme, el racisme i l’homofòbia prevalents en l’extrema dreta recorden la ideologia nazi (i altres ideologies feixistes).\nNo obstant això, el creixent antisemitisme, a vegades redactat en termes d’antisionisme i prevalent en les organitzacions esquerranes, també planteja interrogants sobre els seus orígens ideològics.\nSis anys després, Max Delbrück, un físic i genetista alemany que llavors residia als Estats Units, preparava una visita a Alemanya.\nEl genetista americà Hermann Muller li va demanar que esbrinara quins genetistes alemanys no havien ajudat voluntàriament el règim nazi en cap moment.\nAquesta informació, va suggerir, «seria molt útil per al nostre Comitè d’Ajuda als Genetistes a l’Estranger, perquè molts dels seus membres no volen que s’utilitzen els seus diners per a ajudar gent que haja participat en la prostitució de la ciència o en el moviment que podria haver destruït els valors que hauria de representar la civilització» (Deichmann, 1996, p.\n312).\nPensaven que la ciència no està, ni hauria d’estar, influïda ideològicament, sinó que hauria d’actuar d’acord amb les seues pròpies normes i preceptes; per tant, el suport ideològic i pràctic dels científics a la política racial nazi es podria qualificar de prostitució.\nTambé consideraven la universalitat, és a dir, la independència de qualsevol afiliació nacional o ètnica, un principi científic fonamental.\n«Els científics de l’Alemanya nazi van violar els principis ètics existents i van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres»\nEncara que puguen semblar idealistes avui dia, aquests punts de vista estan relacionats amb principis que, al costat de metodologies i epistemologies especials, han permès que la ciència es convertisca en l’autoritat del coneixement, molt superior i més fiable que la generada per qualsevol altra activitat humana.\nEl fet que, al llarg dels segles, els científics, particularment en els règims totalitaris, no s’ajustaren exclusivament a principis científics, sinó que foren influïts també per les ideologies imperants, no ha impedit la generació d’un cos creixent de coneixements científics universals i ben fonamentats.\nEl descobriment de la fissió nuclear i la síntesi dels gasos nerviosos tabun i sarín a l’Alemanya nazi són exemples del potencial de les activitats científiques també en els règims totalitaris.\nPer aquesta raó, la tendència actual de considerar que totes les ciències estan arrelades en la ideologia política i de negar el seu estatus privilegiat com a generadores de coneixement és perillosa.\nRelativitza el poder real dels resultats científics en mans d’enginyers i polítics, especialment en règims inhumans, i exculpa els científics que donen suport voluntàriament a ideologies i pràctiques immorals amb el seu treball i prestigi.\nCom s’ha documentat àmpliament, els científics de l’Alemanya nazi, sovint sense pressió política, van violar els principis ètics existents i van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres, per exemple com a milloradors de plantes que perseguien el desenvolupament de varietats de cultius que s’adaptaren a les condicions dels territoris ocupats en l’«Est» (a Polònia o la Unió Soviètica); psiquiatres que van decidir assassinar pacients per mitjà de l’eutanàsia; antropòlegs que es van pronunciar com a experts en matèria de pertinença a grups «racials» en el marc de la Llei de Nuremberg (en molts casos basant-se només en fotografies dels presumptes pares); químics que realitzaven investigacions amb aplicacions bèl·liques, entre aquestes la guerra química; i doctors que duien a terme experiments, amb freqüència fatals, sobre els reclusos als camps de concentració, amb el propòsit d’aportar nous tractaments o vacunes als seus militars, per mencionar només alguns dels exemples.\nPer tant, encara que mesures individuals com l’esterilització forçada dels «no aptes genèticament» es basaven en la ciència, els marcs racistes i antisemites de la ideologia i la pràctica nazis certament no ho estaven.\nPerò la llei d’esterilització eugenèsica, encara que fora extrema en la seua aplicació en comparació amb lleis similars en altres països, incloent-hi els Estats Units, no estava dirigida a races particulars, i no era, com afirmava, per exemple, l’historiador Robert W. Sussman (2014), la raó de ser de la deportació i l’extermini dels jueus.\nLlig l’article complet al web de Mètode\nUte Deichmann.\nDirectora del Centre Jacques Loeb per a la Història i la Filosofia de les Ciències de la Vida de la Universitat Ben-Gurion del Negev (Israel) i professora adjunta en la mateixa universitat, així com en la Universitat de Colònia (Alemanya).\nLa seua investigació se centra en l’origen i el canvi de conceptes en la biologia moderna i en l’impacte de diverses ideologies en la ciència.\nQuè és Mètode?", "response": "Pot la ideologia política posar en perill l'objectivitat de la ciència i els seus valors? ", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_221", "instruction": "Resumeix el text en una sola frase.", "context": "Contemplar competicions de cavalls –morfològiques, de funcionalitat i de salt–, passejar-se pels boxes on estan els animals, gaudir de diferents espectacles i demostracions eqüestres o visitar les instal·lacions de l’Institut Mollerussa són algunes de les possibilitats que ofereix el cap de setmana del 3 al 5 amb el segon certamen EquiMollerussa.\nUna aposta que suma esforços de la Fira de Mollerussa, l’Institut Mollerussa, l’Ajuntament de la capital del Pla d’Urgell, la Diputació de Lleida i l’associació ANCCE, a més de la col·laboració de nombroses empreses i entitats, per posicionar Mollerussa com a referent català en l’àmbit de l’equitació i de l’hípica.\nAixí ho han transmès el director de l’ens firal, Poldo Segarra; el director de l’Institut Mollerussa, Antoni Reig, i el representant del col·lectiu de ramaders i col·laborador en l’organització, Jordi Pifarré, en la roda de premsa de la presentació de la segona convocatòria d’aquest certamen.\n200 cavalls\nUna convocatòria que aplegarà de l’ordre de 200 cavalls que competiran en els dos concursos que es faran, un, amb proves morfològiques i de funcionalitat en aquesta 2a Fira del Cavall P.R.E., i una segona competició de salt territorial.\nEn total es preveu que una setantena de ramaderies hi participin, ramaderies que procedeixen de Catalunya, Mallorca, Castella – la Manxa, França i Guatemala, segons ha explicat Jordi Pifarré.\nRuc català\nEl representant del col·lectiu de ramaders ha indicat també que una de les novetats d’enguany serà una exposició d’exemplars del ruc català, una raça que està en procés de recuperació.\nPer la seva part, el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, ha estat l’encarregat de detallar el programa d’activitats, el qual arrencarà ja dijous amb l’arribada dels animals, si bé fins divendres a les 10 del matí no començaran les proves de morfologia del Concurs de Cavalls P.R.E, les quals es prolongaran fins a les 19.15 hores, quan tindran lloc els primers dos espectacles eqüestres previstos: un, amb una demostració de doma vaquera i alta escola, a càrrec de Caballos Zamora Villa, i, a continuació, el número Aina, la nena que xiuxiueja els ponis.\nHomenatge\nLa jornada de dissabte s’iniciarà a les 9 del matí amb l’esmorzar Memorial Manolo Ferra i José Miguel Gan, un homenatge a títol pòstum a dos professors del centre i que, en paraules del director, Antoni Reig, van ser els impulsors de l’hípica a l’Institut.\nA més de la segona fase, amb proves de funcionalitat del Concurs del Cavall P.R.E durant tot el dia, dissabte tindrà lloc també –de 10 del matí a 3 de la tarda- el Concurs de salt territorial, a més d’una demostració de doma natural a càrrec de Horsemanship Colt Starting, Carlos Fabregat –a les 12.30 del migdia- així com a tres espectacles a partir de les 19 hores: Equinatur, demostració doma vaquera i alta escola de Caballos Zamora Villa i l’espectacle Santi Serra Camps, Sercam Shows.\nPer últim, diumenge es desenvoluparà la tercera fase del Concurs del Cavall P.R.E., a primera hora del matí, per continuar a partir de les 10.30 amb l’elecció de premis especials i posterior lliurament de premis.\nPer tancar, al voltant de les 12.30, està prevista una Demostració eqüestre a càrrec d’alumnes de l’Institut Mollerussa, activitat que realitzaran estudiants que han acabat el cicle de tècnics esportius i que Reig ha valorat de forma especial perquè serveix per donar a conèixer “el nivell que s’està impartint aquí a Mollerussa”.\nRecordar també que, igual que l’any passat, el centre farà coincidir el certamen amb les jornades de portes obertes de l’Institut.\nD’altra banda, el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, ha celebrat aquesta segona convocatòria alhora que ha agraït també l’esforç i l’acollida de l’esdeveniment a l’Institut, l’organització del concurs a l’ANCCE, així com el suport de la Diputació de Lleida i la col·laboració d’empreses i entitats.\nUn certamen amb entrada gratuïta i que l’any passat va aplegar 8.000 visitants\nEn aquesta mateixa línia s’ha expressat el director del centre, en agrair el paper institucional i també el de les empreses i entitats col·laboradores en aquest projecte, del qual ha destacat l’èxit de l’any passat amb una afluència d’uns 8.000 visitants, una xifra que, segons ha afegit, s’espera superar enguany.\nLa convocatòria comptarà a més amb diferents exposicions d’empreses col·laboradores així com amb parades amb productes d’alimentació i servei de restauració “per a aquells que es vulguin quedar a dinar o a sopar”, ha afegit Segarra.", "response": "EquiMollerussa suma esforços per créixer i convertir Mollerussa en la capital catalana de l’equitació i l’hípica.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2662", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "El Govern calcula que la crisi de la covid-19 tindrà un impacte pressupostari d'almenys 4.972 milions d'euros, una xifra que representa el 2,31% del PIB català.\nEn una compareixença al Parlament, el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha dit que espera rebre 3.225 milions dels 16.000 milions que l'Estat transferirà a fons perdut a les autonomies, una dotació que \"no serà suficient\" per cobrir les pèrdues de la pandèmia.\nI és que, segons les estimacions del titular d'Economia, un cop rebudes aquestes transferències encara li quedaran per cobrir 1.747 milions.\nPer això, ha reclamat que el fons extraordinari s'incrementi fins als 25.000 milions i que se situï l'objectiu de dèficit del 0% a l'1% aquest exercici.\nEl Departament d'Economia calcula que la pandèmia provocarà una caiguda de la recaptació de 2.407 milions d'euros i un augment de 2.565 milions d'euros en l'apartat de despeses de la Generalitat.\nEn una intervenció a la Comissió d'Economia i Hisenda, Aragonès ha xifrat en 1.742 milions el sobrecost destinat al sistema sanitari i els serveis socials durant l'emergència, mentre que les despeses indirectes, on es compten el pagament a proveïdors, la compensació a operadors de transport, els ajuts a les persones i empreses o les despeses del curs escolar, s'han enfilat fins a 1.076 milions d'euros.\nEl forat de recursos públics que deixarà la pandèmia es compensaran amb els fons de contingència, amb modificacions pressupostàries internes i amb el fons extraordinaris que s'habilitin per combatre la covid-19, ha dit Aragonès.\nJustament aquest dimecres el Congrés dels Diputats ha aprovat la partida de 16.000 milions d'euros addicionals a fons perdut que el govern espanyol transferirà a les comunitats autònomes.\nSegons el conseller, a la Generalitat li tocaran 3.225 milions d'euros, el 20,2%.\nEl titular d'Economia espera rebre 1.853 milions del fons sanitari, 1.249 dels quals s'haurien d'abonar aquest juliol, mentre que 604 s'esperen pel mes de novembre.\nEl Govern va anunciar ahir que havia aprovat la generació de crèdit per ampliar en 1.230 milions d'euros els pressupostos, una quantitat inferior als 1.249 milions que han d'arribar al juliol per si finalment hi ha un \"càlcul a la baixa\", ha dit Aragonès.\nEl Departament ha allargat la mà a l'oposició per pactar la distribució d'aquests recursos, que ha dit que vol que serveixin per a reforçar els sistemes de salut, sociosanitàri i residencial; també a un pla d'educació digital per afrontar el curs vinent \"amb garanties\" i situar recursos en \"sectors estratègics\".\nAixí doncs, el conseller creu que pla de xoc espanyol \"no serà suficient\" per compensar l'impacte pressupostari de l'emergència sanitària i ha tornat a reclamar que s'incrementi fins als 25.000 milions.\nA més, ha criticat que la composició d'aquests fons s'assembla més a un \"sistema de finançament\" que a uns recursos extraordinaris per l'alt pes que es dóna a la població a l'hora de distribuir-los.\nSegons l'estimació d'Aragonès, els fons extraordinaris deixaran un marge de 1.747 milions d'euros per a cobrir que s'haurà d'eixugar amb un augment del dèficit.\nEn aquest punt, Aragonès ha tornat a reclamar al govern espanyol un augment de l'objectiu de dèficit del 0% a l'1%.\nEl vicepresident ha dit que \"no té sentit\" que no es permeti un increment de l'endeutament de les autonomies ni es relaxi la regla de despesa pels ajuntaments quan l'Estat acabarà l'any amb un dèficit de més del 10%.\nUn increment d'aquest llindar pressupostari és \"imprescindible\" per poder afrontar les modificacions pressupostàries, ha dit.\nPer això, ha fet una crida als ajuntaments del país per exigit conjuntament la flexibilització d'aquests paràmetres que permetin als consistoris fer servir el superàvit que generen.\nPreguntat per quines reorientacions ha fet la Generalitat per adequar-se a la pandèmia, ha detallat que el Govern ha reprioritzat 104 milions d'euros i ha aprovat modificacions internes dels Departaments per valor de 86,1 milions d'euros.\nL'oposició també ha acusat la conselleria d'\"enganyar\" i introduir els 350 milions d'euros de la disposició addicional tercera o el deute del finançament de Mossos en la caiguda d'ingressos.\nEl conseller d'Economia ha contestat que el seu equip fa constar tot el que esperava rebre amb uns nous pressupostos generals de l'Estat, \"que no es van aprovar per la pandèmia\".\nAragonès ha respost a les acusacions de no donar explicacions i de manca de control dels contractes signats durant el confinament després que el PSC reclamés que a la Sindicatura de Comptes que fiscalitzi la despesa de la Generalitat durant els últims mesos.\n\"Si volen que la Sindicatura de Comptes ho revisi perfecte, portes obertes.\nLa feina s'ha fet bé en un moment altament complicat\", ha insistit el conseller.", "response": "La crisi de la covid-19 tindrà un impacte pressupostari d'almenys 4.972 MEUR, una xifra equivalent al 2,31% del PIB català. ", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1283", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Duran critica que reflecteixen la política d'aparador social que ha presidit les actuacions del Govern en aquesta Legislatura ja que la despesa social no és una prioritat i ja que l'IPREM creixerà un 2%, per sota de la inflació per quart any consecutiu\nEl Grup Parlamentari Català (CiU) en el Congrés presentarà aquest matí en el Registre de la Cambra Baixa una esmena a la totalitat de devolució al Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008 perquè menysprea Catalunya, per la baixa inversió pressupostada; perquè menysprea el propi sistema democràtic, en incomplir els mandats de lleis aprovades per les Corts Generals; i perquè menysprea els ciutadans, en aquest cas per la publicitat enganyosa que amaga la seva falta de caràcter social.\nEl Portaveu de CiU en el Congrés, Josep A. Duran i Lleida, explica que en primer lloc, el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008 \"no compleix amb Catalunya, ni incorpora les inversions que correspon invertir en el 2008, ni compensa per les que hauria d'haver fet el 2007\".\nEn segon lloc, afirma Duran, \"la gravetat dels incompliments fa que el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008 qüestioni el propi funcionament del sistema democràtic\".\nEl dirigent de CiU explica que sempre resulta reprovable que el Govern no compleixi les seves promeses, però \"és absolutament inconcebible que el Govern no compleixi les seves lleis aprovades por aquesta Cambra i més encara que no compleixi les aprovades per la seva pròpia majoria parlamentària en aquesta legislatura\".\nPer això, diu que \"el Govern ha de complir l'Estatut de Catalunya\".\nEn tercer lloc, CiU considera que el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008 \"és censurable des de la seva perspectiva social\".\nEl Projecte de Llei \"reflecteix la política de socio-aparador que ha presidit les actuacions del Govern en aquesta Legislatura\".\nDuran y Lleida esmenta dos exemples bàsics d'aquesta afirmació: D'una part i en contra de les afirmacions del Govern, \"la despesa social no és una prioritat dels Pressupostos 2008\", el seu creixement (6,8%) és el mateix que el creixement global de la despesa pública i també és molt inferior al de l'augment dels ingressos pressupostats (8,3%).\nD'altra banda, l'indicador bàsic de referència per a la determinació de pensions i prestacions socials en els pressupostos públics, que afecta milions de pensionistes i persones que perceben ajudes socials, beques, ajudes por habitatge i altres prestacions, \"l'IPREM, creixerà el 2008 un 2%, per sota de la inflació por quart any consecutiu\".\nUn altre exemple, segons el Portaveu de CiU, és la política d'habitatge, en la qual les \"mesures aparador anunciades improvisadament\" pel Govern en les últimes setmanes \"no respecten les competències autonòmiques en matèria d'habitatge i, a més, tenen un reflexa pressupostari sorprenentment reduït\".\nAmb aquest pressupost \"el Govern supleix la falta de millores del conjunt de polítiques socials amb l'aprovació de mesures singulars i d'aparador, i això no deixa de significar una falta de respecte als ciutadans\", argumenta.\nEl Grup parlamentari d'Esquerra Republicana ha formalitzat aquesta tarda al Congrés dels Diputats l'esmena a la totalitat als Pressupostos Generals dels Estat per a 2008.\nEl portaveu de Esquerra al Parlament de Catalunya i cap de llista a les eleccions espanyoles, Joan Ridao, ha considerat 'clarament insuficient el blindatge de l'acord assolit en matèria d'inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera del Estatut.\nReclamem garanties que l'acord polític entre governs es complirà'.\nEn aquesta línia, Ridao ha afegit que les partides destinades a polítiques socials es queden curtes i són clarament insuficients, ja que la despesa social s'incrementa només en un 6'8% respecte al 2007, mentre que el PIB nominal ha augmentat un 6,7%.\nM'estic referint a la Llei de recuperació de la Memòria històrica, el retorn definitiu de tots els Papers de Salamanca, així com per la lentitud dels traspassos del Govern espanyol i la indefinició en el model de gestió dels aeroports'.\n- Text de l'esmena a la totalitat d'ERC", "response": "CiU i ERC presentaran esmenes a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat per a 2008.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2700", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Més de 150 establiments s'han sumat a la campanya de promoció 'Vine a Barcelona.\nAra és el moment' organitzada pel consorci Turisme Barcelona amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat i les organitzacions empresarials per omplir el buit que ha deixat la suspensió del Mobile World Congress (MWC).\nEntre el 21 de febrer i l'1 de març, els museus i edificis històrics oferiran una entrada 2x1, les botigues tindran descomptes del 20%, el mateix percentatge de rebaixa que aplicaran els apartaments turístics.\nEls hotels aplicaran descomptes lineals a totes les reserves i els restaurants oferiran un menú a preu tancat durant tota la setmana.\nA més, Renfe posarà a la venda bitllets un 35% més barats en trajectes estatals amb destinació Barcelona.\nEn una roda de premsa, el primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet una crida a hotels, restauradors i comerços a formar part de la 'Barcelona Opportunity Week', una campanya adreçada a aquelles persones que tenien reserves fetes durant la setmana en la qual s'havia de celebrar el congrés de telefonia mòbil, que s'ha suspès després que algunes de les empreses es neguessin a venir a la capital catalana per la por a un contagi de coronavirus.\nDe moment, 150 empreses i operadors han confirmat que participaran en la campanya, segons ha dit el director general de Turisme Barcelona, Joan Torrella, l'encarregat d'explicar el programa de descomptes.\nTurisme Barcelona espera que aquesta xifra s'ampliï en els propers dies i fins l'1 de març.\nEl consorci ha habilitat el web www.visitbarcelona.com/barcelonaweek on es podrà consultar l'oferta, que anirà variant dia a dia segons les noves incorporacions.\nEn la primera onada de propostes hi predominen els equipaments culturals i relacionats amb patrimoni i lleure perquè són ofertes que no requereixen una proposta \"a mida\", com la dels restaurants o hotels, segons el representant de Turisme Barcelona.\nMuseus municipals, consorciats i equipaments com la Casa Batlló, el Recinte modernista de Sant Pau, el CaixaForum, la Casa de les Punxes, la Fundació Tàpies, el MNAC, el MACBA o el Palau de la Música s'han posat d'acord per oferir entrades 2x1.\nTambé s'han sumat a la proposta botigues i comerços que oferiran un 20% de descompte en alguns articles seleccionats o la xarxa de mercats de la ciutat.\nPer exemple, el Mercat de la Concepció que farà un tast de productes de mercats el divendres 28 i 29 de febrer.\nA banda d'oferir descomptes per habitacions, els hotels també oferiran menús a preu tancat que poden rondar els 20 euros i faran alguna jornada de portes obertes, ha explicat Torrella.\nPel que fa al transport, s'està estudiant incloure descomptes amb preus especials per anar a Barcelona des de Londres, París i Roma.\nLes pèrdues d'hotels, restaurants i comerços, no quantificades\nEls hotels, restaurants i comerços no tenen quantificades les pèrdues que ha suposat la cancel·lació del Mobile, una de les millors setmanes de l'any per aquests sectors, segons han explicat els representats gremials.\nEn una atenció als mitjans, el director general del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, ha admès que \"no hi ha setmana que pugui compensar la pèrdua\" del congrés de telefonia mòbil, que genera 500 milions d'euros a la ciutat.\nEls hotelers esperaven rebre uns 100 milions d'euros i els apartaments turístics uns 14 milions.\nD'altra banda, els bars, locals de restauració i oci nocturn preveien facturar uns 120 milions.\nPer mirar de compensar aquesta \"pèrdua irreversible\", segons Pallarols, les associacions que representen el sector de la restauració instaran les empreses a fer una proposta de menú especial durant la setmana que \"demostri la qualitat gastronòmica\" barcelonina.\nUna oferta que no només ha de tenir com a objectiu pal·liar el \"desenllaç tràgic\" del Mobile sinó \"connectar\" amb el públic local, ha insistit.\nDe moment, les organitzacions no han consensuat preus i deixen aquesta decisió a cada local.\nLa mateixa política seguiran els comerciants, segons ha dit el director de Barcelona Comerç, Alfons Barti.\nEn una atenció als periodistes, Barti ha rebutjat marcar \"descomptes generalitzats\" i ha defensat que les diferents tipologies de comerços han de triar rebaixar els productes que mes els convingui.", "response": "El consorci Turisme Barcelona ha impulsat una campanya per compensar les pèrdues associades a la suspensió del Mobile World Congress.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_237", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Nombroses entitats i partits han fet una crida a una manifestació que es farà el 10 de juny a València amb el lema ‘Retirada del pressupost.\nEntre els convocants hi ha Intersindical Valenciana, Escola Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Plataforma pel Dret a Decidir, Assemblea per les llibertats contra la repressió-València sense mordassa, Plataforma de les persones en situació de dependència del PV/CV, Podem, Plataforma per la Llengua País Valencià, Poble Lliure, les CUP de Biar i Almàssera, POSI, 15M, L’Ullal-L’Or dels valencians, BEA, JODaD, SEPC, Societat Coral El Micalet…\nEn l’acte de convocatòria de la manifestació, els organitzadors han remarcat que els valencians han de suportar des de fa dècades una situació de mal finançament per part de l’estat espanyol, que afecta l’equilibri social i la competitivitat del país.\nPer això reclamen un gran mobilització de la ciutadania ‘que diga prou’.\nEl contingut del manifest presentat avui és el següent:\n«CRIDA PEL FINANÇAMENT VALENCIÀ\nLes últimes setmanes s’han fet públiques les dades dels pressupostos generals de l’estat de l’any 2017.\nMentre la inversió mitjana de l’estat espanyol es situa en 185 euros per habitant, algunes comunitats autònomes, com Castella i Lleó en reben 405.\nNosaltres, els valencians i les valencianes, rebem 119 euros per habitant, la xifra més baixa de tot l’Estat espanyol; és a dir, que la inversió, respecta la ja minsa de l’any 2016, baixa un 33,8 %.\nDavant aquesta situació, que es porta repetint els últims 15 anys, i davant la manca de recursos i infraestructures al nostre territori fruit, en gran part pel maltractament financer sostingut a què ens sotmet els governs espanyols, any darrere any, hem de donar una resposta social contundent per a fer-nos escoltar com a poble maltractat que som.\nEls valencians i les valencianes no volem pagar i callar.\nVolem cridar PROU!\nLa situació actual del nostre autogovern, és crítica, i cal revertir la situació sense esperar un moment més.\nEstem davant d’un estat d’emergència social i de falta de recursos per al nostre territori, a causa d’un sistema finançament profundament injust que ens castiga com a societat i que augmentarà la precarietat que ja sofreixen, especialment, els nostres sectors més desfavorits.\nMoltes són les necessitats del nostre país, i molts els anys que portem denunciant-les:\nSense corredor mediterrani, ni infraestructures adients per al creixement, sense sistema financer propi i demanant els nostres diners a Madrid, a tornar amb interessos (en forma del pervers FLA), no podem cobrir les necessitats del nostre territori i de les persones que hi vivim.\nPer això cal que s’escolte la nostra veu com a poble ací, a Madrid i on calga, per denunciar l’espoli sistemàtic, que patim històricament, i no ens deixa avançar.\nSom ací, perquè volem un futur de benestar i llibertat per a la societat valenciana.\nI som conscients que el problema del finançament valencià, que afecta a tothom qui vivim en aquest territori, necessita de la implicació de tots els estrats de la nostra societat: món empresarial, treballadors i treballadores, gent aturada, depenent, jubilada, desnonats, estudiants, organitzacions sindicals, polítiques, socials, Govern, administracions públiques, càrrecs electes, etc.\nPer tot això, les organitzacions convocants volem fer una crida a la societat valenciana per eixir al carrer massivament, prendre el protagonisme, i manifestar el nostre rebuig als Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany, denunciar l’espoli sostingut que sofrim i declarar que volem tindre accés a les claus de la caixa.\nFem una crida pel finançament valencià i vos convidem a tothom a sumar-vos al manifest i manifestació que tindrà lloc a València el 10 de juny a les 18 hores, des del Parterre fins la Plaça de l’Ajuntament , amb el lema:\nRETIRADA DELS PRESSUPOSTOS.\nCONTRA L’ESPOLI, VOLEM LES CLAUS DE LA CAIXA»", "response": "Diferents entitats i partits valencians han convocat una manifestació per protestar per la injustícia dels pressupostos generals de l’Estat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2249", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "El portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, ha reivindicat que correspon a tothom gestionar \"l'immens\" suport al referèndum pactat que s'ha tancat amb la recollida de 500.000 signatures.\n\"Tenim aquest enorme patrimoni a les nostres mans que no és propietat de ningú, de tots els que som aquí i, en darrer terme, del poble de Catalunya.\nPreservem-lo, mimem-lo i fem ús d'aquest anhel col·lectiu\", ha defensat Elena en el seu discurs en l'acte que ha celebrat el Pacte Nacional pel Referèndum per posar punt i final a la recollida de suports a favor d'un referèndum pactat.\nElena també ha fet una crida a la unitat recordant que Catalunya és un país plural en què els ciutadans pensen diferent però ha remarcat que \"sempre ha estat i serà un sol poble\".\nEn un acte celebrat al Palau de Congressos de Catalunya, Elena ha considerat que és al propi Pacte a qui correspon definir el seu futur i la seva continuïtat així com els propers passos que s'han d'anar seguint.\nHa definit el Pacte com un \"gran instrument de la unitat del catalanisme molt potent\" i, en aquest sentit, ha fet una crida a preservar-lo i protegir-lo malgrat les \"legítimes diferències\".\nElena ha reivindicat que Catalunya és una nació, no perquè es cregui millor ni perquè vulgui més privilegis.\n\"Som nació perquè així ho sentim la majoria dels catalans\", ha proclamat aixecant els aplaudiments dels assistents que han omplert la sala.\nEl portaveu del Pacte s'ha basat en què Catalunya és una nació per defensar el dret a decidir en un referèndum que, segons ha apuntat, és ara la \"nova centralitat política\" que aplega més del 80% dels ciutadans.\nI és que ha admès que no era així fa uns anys perquè \"molts no hi érem\", ha afegit incloent-se a ell mateix.\n\"Per avui ha esdevingut una reivindicació majoritària del poble i el més important és que hi hem arribat junts i plegats\", ha celebrat.\nDurant l'acte, Elena ha donat la xifra final de les 500.000 signatures que s'han recollit a favor d'un referèndum pactat des del febrer.\nAmb l'aval d'aquestes signatures, Elena s'ha dirigit a l'Espanya \"moderna\" per tal que es reveli contra la foscor, el silenci i la por.\nI també s'ha adreçat al govern espanyol per demanar-li que es tregui la \"vena dels ulls\" tot avisant-lo que sinó queda en una \"posició ridícula\".\nEn aquest context, ha demanat al govern de Rajoy que escolti l'anhel de Catalunya i dialogui tenint en compte que les ofertes del diàleg sempre seran ateses si són \"sinceres\".\nElena ha argumentat que el referèndum no és una qüestió d'independència sinó de democràcia.\n\"Els que parlen d'uns i altres són els que diuen que el referèndum divideix, són ells els que volen dividir aquest país\", els ha retret.\nI és que, segons el portaveu del Pacte, Catalunya viu una \"revolta democràtica\" de la que formen part també aquells que volen votar 'no' en un referèndum.\n\"Una revolta de milers i milers de ciutadans que volen votar no i que dubten però que volen sentir un debat i volen votar.\nQue diuen alt i clar que no volen ser tutelats, que el 'sí' i el 'no' no divideix, que el que divideix és que els tractin com a menors d'edat, les mentides i la manipulació\", ha conclòs.\nL'acte ha acabat amb una fotografia de família des de dalt l'escenari, on han pujat nombrosos els membres del pacte: el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, consellers de l'executiu, representants de partits polítics del PDeCAT, ERC, la CUP i del comuns; així com representants d'entitats que formen part del Pacte Nacional pel Referèndum.\nEls assistents a l'acte han exhibit pancartes en català, castellà i anglès on es podien llegir missatges com 'Perquè és el meu dret' o 'Perquè sóc demòcrata'.", "response": "El Pacte Nacional pel Referèndum ha reivindicat els drets democràtics reunint 500.000 signatures a favor d’un referèndum pactat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_250", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "La taxa d’incidència de la grip s’ha situat en l’última setmana en els 258,4 casos per 100.000 habitants i es manté en un nivell epidèmic moderat, lleugerament inferior respecte a l’anterior setmana, quan va fregar els 300 casos per 100.000 habitants.\nD’aquesta manera, la grip supera per tercera setmana el llindar epidèmic, establert per aquesta temporada en els 109,4 casos per 100.000 habitants (basat en les dades d’incidència provinents dels períodes epidèmics d’onze temporades anteriors).\nDurant la darrera setmana l’activitat dels centres d’atenció primària ha incrementat un 73%, mentre que les urgències als hospitals han disminuït un 9,9%.\nLa taxa d’incidència de la grip presenta un descens en tots els grups d’edat, mentre que s’incrementa la incidència en els adults de 15 a 64 anys (202,7 casos per 100.000 habitants).\nPel que fa als ingressos hospitalaris greus pel virus de la grip, del 8 al 14 de gener se n’han registrat 64 en els hospitals de la xarxa sentinella i des de l’inici de la temporada, a principis d’octubre, un total de 494.\nEl 64,4% de les persones ingressades greus als hospitals pel virus de la grip no estaven vacunades.\nAquestes són algunes de les dades recollides al Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC).\nActivitat als centres sanitaris\nEls professionals sanitaris dels hospitals han atès en la setmana del 8 al 14 de gener un total de 67.979 urgències, 8.362 de les quals han requerit ingrés hospitalari (12,3% del total).\nRespecte a la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 9,9% mentre que els ingressos hospitalaris s’han reduït un 10,2%.\nEn comparació amb la mateixa setmana de l’any 2017, l’activitat urgent ha augmentat un 0,2% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 6%.\nDel total de les urgències ateses als hospitals, el 83,3% són pacients adults (56.601), mentre que el 16,7% correspon a població pediàtrica (11.361).\nEn relació amb la setmana anterior, ha disminuït un 2,4% el pes dels pacients pediàtrics i ha augmentat el de la població adulta amb el mateix percentatge.\nDurant aquesta setmana, els hospitals han atès un total de 26.194 visites de major gravetat, que representen un 38,5% del total de les urgències, un 1,1% més que la setmana anterior.\nPel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 8 al 14 de gener s’han atès un total de 736.783 visites, un 73% més que la setmana anterior.\nDel total de visites, 709.326 s’han realitzat als centres d’atenció primària i 27.457 al domicili del pacient.\nPer grups d’edat, el 15% de les visites han estat d’infants de fins a 15 anys; el 47% d’adults d’entre 15 i 65 anys i el 38% de persones majors de 65 anys.\nEn comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han registrat un 2% més de visites.\nPel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), durant la setmana del 8 al 14 de gener han atès un total de 24.300 visites, un 14% menys que la setmana anterior.\nEl 061 Catsalut Respon ha atès 38.539 casos, dels quals 2.828 han requerit l’atenció d’un metge a domicili.\nEn relació amb la setmana anterior suposa una disminució dels casos d’un 14,4% i una reducció de les visites domiciliàries d’un 27%.\nMesures de prevenció\nLa millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacunació i el manteniment d’unes bones pràctiques d’higiene, com rentar-se les mans de manera regular.\nPer a més informació, es recomana trucar al 061 CatSalut Respon, operatiu les 24 hores de tots els dies de l’any, i consultar la web de Canal Salut.\nEl Departament de Salut recorda la importància que la població utilitzi el dispositiu assistencial més adequat per al seu problema.\nLa major part dels processos virals respiratoris remeten espontàniament, amb pocs dies de durada i amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no requereixen atenció sanitària, si bé alguns casos es poden complicar.", "response": "La taxa d’incidència de la grip segueix sent epidèmica i ha incrementat l'activitat dels centres d'atenció primària.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_478", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Les xifres definitives del vot exterior per correu indiquen que l’independentisme és l’opció majoritària.\nI, de fet, hauria tingut efectes en els resultats totals de les eleccions.\nSi s’hagués facilitat l’exercici del vot exterior per correu, el percentatge total de l’independentisme —que voreja el 48%— s’hauria aproximat més al 50%.\nUn de cada tres residents a l’estranger que van sol·licitar el vot per correu no ha pogut votar finalment, perquè quasi 7.000 paperetes es van quedar pel camí.\nUna participació més elevada des de l’exterior fins i tot hauria pogut repercutir en el repartiment d’escons, i Junts pel Sí hauria pogut guanyar dos diputats, un per Barcelona i un altre per Tarragona.\nTan sols un sol diputat més hauria estat molt important per a Junts pel Sí, perquè amb 63 Artur Mas hauria pogut ser investit president de la Generalitat amb majoria simple i no hauria hagut de dependre dels diputats de la CUP.\nTanmateix, ara, amb el recompte final, el nombre d’escons de cada partit no canvia.\nJunts pel Sí té 32 diputats a Barcelona i necessitava 15.000 vots més per a sumar-ne un altre en aquesta circumscripció.\nPerò el total de votants des de l’estranger d’aquesta demarcació ha estat de 16.402, dels quals finalment 5.678 han donat suport a la coalició.\nBorràs: ‘Impedir els vots no és democràcia’\n‘En democràcia el vot és sagrat.\nImpedir-ne molts no és democràcia’, va dir.\nI demanà a Europa que prengués nota de la situació.\nEn total, únicament el 7,5% del cens estranger ha participat en aquestes eleccions.\nLa Generalitat portarà al Tribunal Suprem aquestes incidències i estudiarà després totes les vies de defensa davant les instàncies internacionals.\nTé dos mesos per a presentar aquest primer recurs.\nEl Departament de Governació ja ha obert un canal per tenir coneixement de tots els entrebancs amb què s’han trobat els catalans a l’exterior a l’hora de votar.\nA hores d’ara ja té moltes incidències comptabilitzades.\nEl govern ha pres aquesta decisió ‘per protegir al màxim un dret fonamental i inviolable’, tenint en compte que la junta electoral no va acceptar d’ampliar el termini de votació a l’exterior.\nLes xifres\nJunts pel Sí ha estat l’opció majoritària per als votants a l’exterior, amb 7.894 paperetes de les 21.771 emeses des de l’estranger, el que suposa un 53,72%.\nLa CUP és la segona candidatura amb més suports dels residents de fora de l’estat espanyol, amb 1.526 vots (10,39%).\nAixò significa que el 64,11% dels que han participat aquest 27-S des de l’estranger han apostat per opcions independentistes, segons es desprèn de les dades facilitades aquest dimecres pel departament de Governació.\nDarrere de la llista unitària i l’esquerra independentista, C’s és la formació que atresora més vots (1.429, un 9,73%), seguida de Catalunya Sí que es Pot (8,38%), el PSC (6,98%), el PPC (5,81%) i Unió (2,89%).\nA la demarcació de Barcelona, 11.065 persones del total de 151.549 del cens estranger, han votat el 27-S.\nD’aquestes, 5.678 han optat per Junts pel Sí, 1.189 a la CUP, 1,159 a Ciutadans, 1.027 a Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), 815 al PSC, 629 al PPC i 297 a UDC.\nDel total de vots estrangers vàlids a Tarragona (1.726), el 61% han anat a parar a les dues formacions independentistes.\nEn concret, 29 sufragis han anat a parar a Unió, 80 al PSC, 511 a Junts pel Sí, 83 a la CUP, 70 al PP, 101 a C’s, 63 a Catalunya Sí que es Pot i 29 a Unió.\nPel que fa a Girona, el cens de residents a l’estranger era de 15.266 persones, de les quals 1.967 van demanar el vot i 1.421, finalment, van acabar comptats a les urnes.\nJunts pel Sí s’endú la majoria dels vots (848), seguida de la CUP (146), C’s (100), PPC (88), PSC (80), CSQEP (68), UDC (50).\nFinalment, 1.313 persones han votat a l’estranger per la demarcació de Lleida, sobre el total de 14.623 que tenien dret a fer-ho.\nD’aquest nombre de votants, 857 van escollir Junts pel Sí, 108 la CUP, 69 Ciutadans, 73 CSQEP, 50 PSC, 66 PPC, 49 Unió.", "response": "La majoria dels catalans residents a l’estranger prefereixen els partits independentistes, però no tots han pogut votar.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_348", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Els professionals Luis Demano i Joan Quirós han sigut seleccionats per un jurat consensuat per l’equip de govern de l’Ajuntament de València i tres associacions del sector de la il·lustració, el disseny i la publicitat per a executar el cartell i la imatge gràfica de les Falles 2017, segons ha informat este divendres el consistori en un comunicat.\nL’Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura Festiva, ha realitzat per segon any consecutiu una crida oberta a professionals per a encarregar la realització del cartell de Falles i de tota la campanya gràfica d’esta festa per a l’edició de 2017.\nEl regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera (JCF), Pere Fuset, ha comentat “la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco suposa una oportunitat per a buscar l’excel·lència en tots els àmbits de la nostra festa gran” i ha apuntat també en esta direcció “la imatge que la presentem i promocionem” les Falles “és fonamental”.\n“Per això, l’any passat ja realitzem una crida oberta a professionals del sector i davant del d’èxit resultat hem repetit la fórmula enguany”, ha indicat l’edil.\nAlhora, ha afirmat que “arran de la declaració aconseguida ja fa gairebé un mes” per part de la Unesco “l’interès per a fomentar una imatge de qualitat i professional de les Falles no ha fet més que reforçar-se”.\nLes bases per a concórrer a esta convocatòria han sigut consensuades com altres vegades per la Regidoria de Cultura Festiva amb diverses associacions professionals del sector, en concret, l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, l’Associació Professional d’Il·lustradors de València i l’Associació d’Empreses de Comunicació Publicitària de la Comunitat Valenciana, ha precisat el consistori.\nEl jurat seleccionat per a decidir els responsables de la campanya gràfica de les pròximes Falles ho han integrat, al costat de Fuset, Àngel Martín Soriano, per part de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana; Paula Pérez de Lanuza, per part de l’Associació Professional d’Il·lustradors de València, i Ibán Ramón, com a guanyador de la convocatòria de 2016, i José Martínez Tormo, secretari general de la Junta Central Fallera.\nA este procés s’han presentat 24 professionals i estudis, una xifra que segons Fuset “demostra l’encert que ha suposat esta fórmula tant per a incentivar la participació com per a aconseguir resultats excel·lents”, ha afirmat Fuset, que ha agraït “la col·laboració de totes i tots per a fer, amb el seu treball, que les Falles siguen encara millors”.\nFuset ha manifestat que “els cartells de Falles no han de guardar-se en un calaix com passava fins ara sinó que han de complir una funció molt important” perquè amb ells “es promociona la festa i es posa en valor a artistes gràfics” valencians.\nPer esta raó, ha destacat, la campanya gràfica de les Falles de 2016 va arribar als carrers de Madrid i Barcelona i es va exposar en diverses estacions de Renfe i en la seva web.\nA més, va estar present també la Fira Internacional de Turisme de Madrid, Fitur.\n“EXPERIÈNCIA ACREDITADA”\nEl jurat ha destacat dels professionals seleccionats, Luis Demano i Joan Quirós, “l’experiència acreditada al camp del cartellisme, la conjunció d’il·lustració i cal·ligrafia i la connexió del seu treball amb l’humor característic de la festa fallera” com a “elements que garantixen originalitat i creativitat en els resultats”.\nL’Ajuntament ha explicat que Demano “prové d’una família d’artistes” i que “des de xiquet va mostrar la seua inquietud artística des del seu propi llar”.\nEste professional, ha apuntat, treballa com a il·lustrador professional des de 2007 i completa el seu treball impartint classes en el màster d’Il·lustració de l’Escola Internacional de Comunicació Coco School.\nA més, és membre de l’equip organitzador del Festival d’Autoedició Sonogràfic Paradeta.", "response": "L’Ajuntament de València ha encarregat la realització del cartell de les Falles 2017 a Luis Demano i Joan Quirós.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_319", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "JxCat, ERC i la CUP s’acosten a la votació al parlament de la proposta de resolució contra la sentència del Tribunal Constitucional sense haver consensuat el text per a respondre a l’amenaça del Tribunal Constitucional.\nJxCat ha registrat diverses esmenes que busquen recuperar la part suspesa pel TC amb una fórmula que evita desobeir obertament el tribunal, utilitzant una fórmula similar a la que recollia una esmena prèvia de la CUP, que consisteix a refusar la censura del Constitucional i que evita reintroduir el punt afectat en els termes en què estava.\nERC, que no presentarà esmenes segons fonts del partit, es manté de moment al marge sobre com repescar l’incís retallat i ha lamentat ‘els moviments individuals i partidistes’ davant d’un text conjunt, presentat per les tres forces, que ‘buscava des de l’inici la unitat estratègica’.\nEls tres grups tenen marge per a negociar transaccions al text fins a poc abans de la votació.\nÉs previst que el ple comenci dimarts a la tarda.\nFonts d’ERC assenyalen la voluntat del partit d’estirar ‘a dreta i esquerra’ i de practicar la seva voluntat d’acord fins dimarts.\nLa fórmula de JxCat per a recuperar el text retallat pel TC és fer explícita la ‘censura prèvia’ que el TC va fer al parlament del punt suspès, que cita tot seguit.\nEvita, per tant, introduir-lo tal i com estava.\nÉs a dir, no es referma explícitament, com sí que ho feia la part suspesa, sobre les tres qüestions de les quals el Constitucional considera que el parlament no pot parlar: l’autodeterminació, la monarquia i la sobirania de Catalunya.\nL’incís retallat de la resolució, que formava part del punt onzè, deia que el parlament ‘reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia, la defensa del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per a decidir el seu futur polític’.\nLa CUP va registrar una redacció molt similar en la seva esmena.\nLa proposta rebutja literalment la suspensió acordada pel TC el 5 de novembre i copia tot seguit la part suspesa.\nJxCat hi afegeix, en una de les seves esmenes, un refús a les ‘reiterades ingerències’ del TC i ‘reivindica poder debatre i votar sobre les tres qüestions vetades pel tribunal.\nEl text es pot modificar fins poc abans de la votació definitiva de la resolució, i cal que els tres grups proposants hi estiguin d’acord.\nFonts d’ERC han criticat les decisions de JxCat i la CUP de presentar esmenes en solitari a la resolució conjunta després dels emplaçaments que s’havien fet per a treballar plegats en la recuperació del punt afectat pel TC.\nEl que va fer el Constitucional, concretament, va ser suspendre la tramitació que havia fet la mesa del punt polèmic, ja que no pot suspendre una resolució que no ha estat aprovada.\nEls serveis jurídics del parlament van acceptar després la retallada, publicant la suspensió al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).\nPer tant, la tramitació de la resolució ha continuat sense l’incís.\nEl ple del parlament votarà la resposta dels independentistes a la sentència la setmana vinent\nDe fet, la negociació de la proposta de resolució va ser complicada des del principi entre JxCat, ERC i la CUP.\nFormava part de l’acord que no es tramités per la via d’urgència, cosa que va fer impossible que es pogués votar abans de les eleccions espanyoles del 10-N i que va donar més marge temporal al govern espanyol i al TC per a suspendre’n la part que desobeïa una altra prohibició prèvia d’aprovar iniciatives sobre aquestes qüestions a la cambra.\nEn aquell moment, JxCat va culpar la CUP de l’ajornament.\nFonts d’ERC han atribuït avui aquesta decisió a la voluntat dels altres dos grups independentistes d’esperar, tot i que ERC va buscar els suports per agilitzar els tràmits parlamentaris per la via d’urgència.\nDesprés de la suspensió del punt polèmic, els membres de la mesa, amb Roger Torrent al capdavant, van ser notificats i advertits de les responsabilitats penals en què poden incórrer si no compleixen la seva ‘obligació’ d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa ‘que impliqui menystenir o eludir’ les resolucions del TC.\nTambé va ser avisat el secretari general de la cambra, Xavier Muro, responsable de la publicació de la suspensió al BOPC.\nA més, la fiscalia ja va anunciar investiga les actuacions dels membres de la mesa, de manera que, si aprovessin el text suspès pel Constitucional, se’ls podria acabar obrint un procés judicial per desobediència.", "response": "Els partits independentistes no es posen d’acord amb les esmenes per respondre a la censura del Tribunal Constitucional.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1265", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Elena, Geli, Ventura i Martí a la segona assemblea d`Avancem.\nFoto: QS/ND\nAbans que es consolidi com a espècie de la biosfera política catalana “l'excrític del PSC”, aquest divendres totes les famílies socialistes crítiques amb la deriva de la direcció del partit celebraran un conclave a les Cotxeres de Sants de Barcelona.\nAmb el títol “La represa d’un espai socialista de vocació majoritària i les seves implicacions” , els crítics socialistes passaran comptes i tornaran a debatre una estratègia que malgrat els matisos siguin més o menys unitària.\nAvancem\nAixí, cal distingir els diferents corrents, com s'enquadren i qui és lideren.\nEl col·lectiu més organitzat i més reglamentari és Avancem, que assumeix plenament el discurs sobiranista .\nAmb el diputat proscrit Joan Ignasi Elena al capdavant acompanyat de Jordi del Río i Fabián Mohedano, que també ha estat apartat de la direcció.\nAvancem té estructura, coixí i una pedrera d'oficials al llarg del territori.\nDe fet, no descarten abandonar ordenadament el partit el mes de juny si les coses no canvien diametralment.\nPer exemple, un dels seus exponents és l' alcalde de Sant Feliu de Codines, Pere Pladevall, que guanya eleccions sense baixar de l'autocar en un poble de forta ascendència convergent.\nDe fet, Pladevall ja ha anunciat que no es presentarà més amb les sigles del PSC.\nNúria Ventura, l'altra diputada castigada al galliner de la cambra també està adscrita a aquest moviment reconegut per la direcció del partit seguint el mandat acordat en el congrés que va entronitzar Pere Navarro com a primer secretari.\nAvancem ja ha celebrat tres assemblees.\nL'altra moviment organitzat és Fòrum Cívic-Agrupament Socialista, nascut el passat estiu als Caputxins de Sarrià i bastit del tot en una trobada a Torroella de Montgrí setmanes després.\nFins ara el liderava l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la diputada gironina Marina Geli, però la juguesca de Ros d'abandonar l'escó abans de votar la transcendental petició a Madrid del referèndum va deixar tocat el seu lideratge.\nPerSumarCanviar\nPerSumarCanviar és el moviment crític impulsat per Montserrat Tura, Antoni Castells, Martí Carnicer que va néixer la mateixa tarda que els tres díscols van trencar la disciplina de vot.\nUn corrent que no amaga la intenció de forjar una altra força política fora del PSC i que va sorgir del Manifest Crida Socialista pel Referèndum que criticava de manera dura l'alienació del PSC amb PP i C's.\nCatalunya, Socialisme i Llibertat\nPer altra banda, existeix el col·lectiu Catalunya, Socialisme i Llibertat.\nUn moviment de “Socialistes sense PSC” que va esperonar Toni Comín, qui, de fet, ja ha estripat el carnet.\nCrítics i outsiders\nA més d'aquestes agrupacions s'ha de comptar amb els outsiders que no s'enquadren ben bé en cap d'aquests corrents però són obertaments crítics amb l'aparell.\nEn aquest apartat s'hi compta l'actual cap de llista del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, que va abandonar la direcció del partit i es vanta de ser un sobiranista convençut.\nDe fet, ha mobilitzat un corrent solidari que el posiciona amb serioses opcions a les enquestes per ser escollit com alcaldable en les primàries del PSC a la ciutat.\nEl lema de la seva campanya és clar: “Comença a Decidir, Barcelona capital d'Estat”.\nÉs habitual veure el nucli dur d'Avancem en els seus actes, hi ha participat en alguna assemblea i també va ser present en la fundació d'Agrupament.\nEn aquest grup també s'hi pot incloure l'altra candidata a les primàries, Laia Bonet, que també va renunciar al seu escó de diputada si eren expulsats els crítics.\nL'exconseller Quim Nadal també s'incorpora en aquest concepte malgrat que lluny d'entrar en el frec a frec polític tot i que ha mostrat complicitats amb tots els grups de crítics -va assistir a la posada de llarg d'Agrupament i va demanar a Laia Bonet que presentés el seu llibre en plena precampanya de primàries-.\nO bé Raimon Obiols que fa bondat amb la direcció i es permet de tant alguna estirada d'orelles a la direcció.", "response": "Els diferents col·lectius crítics del PSC celebraran una assemblea aquest divendres per debatre una estratègia unitària.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_763", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Els tentacles metàl·lics de l’alta velocitat espanyola fa temps que donen voltes a la idea de connectar Madrid i Lisboa, la cirereta del model radial d’infrastructures.\nDe fet, el projecte fa més d’una dècada que es cou a la Moncloa, però arran de la crisi econòmica del 2008, el govern portuguès se’n va desmarcar completament.\nEn la darrera cimera hispano-portuguesa, Pedro Sánchez va insistir novament en l’execució d’aquesta obra faraònica.\nEn aquest sentit, Costa va recordar que el seu executiu prioritzava el corredor Atlàntic: Lisboa – Porto – Vigo.\nI així ho va deixar palès en la conferència de premsa posterior, en la qual no es va voler mullar públicament a favor del TGV Madrid – Lisboa.\n‘Estic segur que un dia Portugal no estarà apartat de la península ibèrica d’alta velocitat’, va ser el seu únic missatge.\nEn la declaració de la cimera, ambdós governs es van comprometre a continuar treballant en la connexió Madrid – Lisboa, però també en l’enllaç entre Porto i Vigo.\nEn quins terminis?\nNo es va especificar.\nD’ençà de la cimera, el govern portuguès s’ha oblidat de les ambivalències i ha deixat clara la seva prioritat: el corredor Atlàntic.\n“La nostra prioritat no és la connexió entre Madrid i Lisboa, perquè a Madrid hi anem en avió.\nJa tenim connexió.\nLa nostra prioritat, efectivament, és l’eix Atlàntic, Lisboa, Porto i Vigo El govern del Regne d’Espanya ens va posar en una situació que no és fàcil quan gairebé ens va imposar la connexió entre Madrid i Lisboa, tenint en compte que no és la nostra prioritat El govern portuguès no vol que la solució sigui imposada.\nI així ho vam transmetre en la cimera ibèrica, això és molt important”, ha explicat Abrunhosa en unes jornades.\nPerò no tot són paraules, l’executiu de Costa també ha fet passos determinats per a fer possible la connexió amb Galícia.\nEn el programa d’inversions 2030, el govern detalla que vol finalitzar el projecte abans d’acabar aquesta dècada.\nA més a més, el pla obté consens més enllà de l’executiu, i el Partit Socialdemòcrata, la principal formació de l’oposició, hi ha donat el vist-i-plau.\nLisboa mira cap a Galícia com qui mira un germà.\nEls lligams culturals, sentimentals i econòmics superen amb escreix la frontera que els separa.\nPreguntat per aquests vincles, el ministre portuguès d’Infrastructures, Pedro Nuno Santos, va respondre: “Crec que per a qualsevol portuguès del nord i per a qualsevol gallec és fàcil d’entendre.\nAmb qui tenim més relacions econòmiques i d’afinitat els portuguesos?\nQualsevol a qui ho demanis respondrà ràpidament: amb els gallecs i amb Galícia.”\nI mentrestant, el corredor Atlàntic va agafant forma sobre el paper.\nEl govern de Costa ja ha pressupostat bona part de la línia: la connexió d’alta velocitat entre Lisboa i Porto es preveu que costi uns 4.500 milions d’euros, i entre Braga i Valença en costarà un 900 més.\nResta pendent, doncs, de pressupostar la connexió entre Porto i Braga.\nUna volta hagin acabat les obres, el recorregut entre Vigo i Porto es podrà fer en menys d’una hora –poc més de dues fins a Lisboa–, molt per sota de les dues i mitja actuals.\n“Serà una autèntica revolució a una banda i una altra de la frontera”, assegura Nuno Santos.\nEl gruix de la inversió l’haurà de fer Lisboa –es podrà cobrir amb fons europeus—, però del govern espanyol en depèn una obra clau: la sortida sud de Vigo, que ha de permetre d’escurçar considerablement el trajecte.\nL’obra consisteix en un túnel de manera que la connexió d’alta velocitat amb La Corunya, en comptes d’acabar-se a l’estació d’Urzáiz, travessi Vigo i es dirigeixi cap a Valença (ara els trens han de recular fins a Redondela abans de baixar cap a Portugal).\nLa Moncloa fa anys que té el projecte de la sortida sud sobre la taula, però mai no ha volgut posar-la en marxa, tot i que la Junta i el batlle de Vigo ho han reclamat de manera reiterada.\nEl cost de l’obra és d’uns 200 milions i previsiblement es podria finançar amb fons europeus.", "response": "El govern portuguès està treballant en la creació del corredor Atlàntic, que connectaria Lisboa amb Vigo.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_230", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Fotografies, objectes, cartells, mapes, portades de diaris i documents audiovisuals conformen la mostra ‘Tot està per fer.\nValència, capital de la República (1936-1937), presentada aquest dilluns en roda de premsa al centre cultural La Nau de la Universitat de València, el mateix dia en què es compleix el 80 aniversari del trasllat a València del govern republicà, assetjat per les tropes franquistes a Madrid.\nL’exposició, que es podrà visitar fins el 19 de febrer, té com objectiu acostar la ciutat a la societat actual, amb la ciutat com a protagonista, segons que ha explicat un dels comissaris de l’exposició, Toni Morant, que ha incidit en els aspectes quotidians d’una València en guerra.\nAl respecte, es poden veure a l’exposició les cartilles de racionament, dibuixos de bombardejos fets per nens de l’època o cartells.\nAixí mateix s’ha recreat un plànol de la ciutat en grans dimensions que mostra els 85 carrers que varen ser rebatejats seguint l’ideari republicà, com per exemple l’actual Avinguda Blasco Ibañez, que va rebre el nom d’avinguda de la Unió Soviètica, o la gran via Marquès del Túria, rebatejada com gran via Buenaventura Durruti.\nEsdevenir un nexe d’unió amb les noves generacions és un altre dels objectius d’aquesta exposició, segons que ha explicat la professora d’història de l’art i comissària Mireia Ferrer.\nSegons que ha exposat, aquesta no és una exposició que s’ha de llegir en passat sinó que el que vol és que el visitant es posi en la pell de la gent que va viure aquella realitat.\nFerrer ha indicat que l’exposició és un homenatge als ciutadans d’aquella València però també està adreçada a les noves generacions.\nLa professora ha indicat que la major part del alumnes de la Universitat de València ja no tenen un lligam directe amb la Guerra Civil a través dels seus avis o pares i, per aquest motiu, volien que aquesta nova generació pogués sentir-se part d’una història compartida i d’una manera didàctica i pedagògica.\nEn aquell període, València va esdevenir la ciutat d’acolliment de refugiats de tot l’Estat, un aspecte menys conegut, que, segons que ha exposat un altre dels comissaris de la mostra, Javier Navarro, ‘desmunta també l’estereotip del Llevant feliç, utilitzat per la premsa madrilenya per a definir la situació de la ciutat’.\nL’exposició s’estructura en vuit seccions que mostren el canvi a la ciutat a través del protagonisme polític, les dones i la guerra, la vida quotidiana de València, la salut i la sanitat, l’art i la cultura visual, l’activitat cultural, l’educació i la Universitat.\nL’apartat del protagonisme polític reflecteix el paper institucional que va exercir València.\nLa ciutat va ser seu del govern de la Segona República i del Congrés.\nAquest, per exemple, es va instal•lar a l’edifici de l’Ajuntament i va celebrar sessions plenàries a la seu municipal i també a la Llotja.\nAixí mateix, la ciutat va acollir diversos ministeris i el conjunt de dependències de l’administració central.\nL’exposició també mostra el protagonisme polític i social de les dones en aquest període, que es van incorporar als sindicats obrers CNT i UGT, o la seva arribada al govern.\nAixí, per primera vegada en la nostra història, una dona, la catalana Frederica Montseny, va ser nomenada ministra i va ocupar la cartera de Sanitat i Assistència Social en el govern presidit pel socialista Largo Caballero.\nL’educació va ser un àmbit especialment destacat de l’activitat de les institucions i les organitzacions republicanes.\nEl Ministeri, instal•lat a València, va incrementar el nombre d’escoles i de programes d’alfabetització gràcies a un sorprenent augment del pressuposat de més d’un 40%, fet insòlit en temps de guerra.\nA l’apartat cultural es dediquen dues seccions: l’art i la cultura visual, i l’activitat cultural, en general, que reflecteixen la intensa activitat que es va desplegar a València.\nAquesta mostra acosta al públic episodis com el de les quatre falles antifeixistes que van cobrir el buit que deixà la supressió de la festa en 1937, l’arribada del patrimoni artístic espanyol al Col•legi del Patriarca i a les torres dels Serrans o el segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que va aplegar a la ciutat intel•lectuals de la talla d’André Malraux, Tristan Tzara, Octavio Paz, Alejo Carpentier o Pablo Neruda, entre altres.\nL’exposició, el títol de la qual, Tot està per fer, formen les paraules que va pronunciar l’artista i intel•lectual Rafael Pérez Contel, està organitzada pel vicerectorat de Cultura de la Universitat de València amb la col•laboració de l’Ajuntament de València, Culturarts-IVAC, l’Arxiu Gràfic d’ABC, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, la Fundació General de la Universitat de València i diverses biblioteques, arxius i hemeroteques, entre altres institucions.", "response": "El centre cultural La Nau recull una mostra sobre la vida a València durant la Guerra Civil.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1891", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Pedro Sánchez no ha aconseguit els suports suficients per ser investit en la primera votació del debat al Congrés.\nTampoc els ha buscat.\nEn les dues sessions a la cambra baixa ha desplegat un programa de govern calculadament progressista -feminisme, lluita contra el canvi climàtic i inversió en educació-, però en els marges en els quals es troba còmode el PSOE.\nHa estat incapaç d'anar més enllà.\nLi han faltat gestos cap a Unides Podem -mentre hi negociava un executiu de coalició, reclamava l'abstenció de PP i Ciutadans- i ha menystingut la carpeta catalana, qüestió nuclear de la legislatura.\nNo s'hi va referir en el seu discurs de dilluns i, quan ha desplegat argumentari per la interpel·lació dels grups, ha construït un relat imprecís i pla que converteix el PSOE en un problema que en una solució.\nPablo Iglesias i l'independentisme buscaven raons per votar-lo, però Sánchez no n'ha proporcionat ni una.\nVol arribar a la Moncloa com sigui.\nUna altra cosa serà governar.\nEl debat d'investidura, fins ara fallit, deixa aquest escenari.\nSánchez i l'oportunisme.\nEl candidat ha tret tot el suc a la màxima, repetida pel PSOE, que és l'únic aspirant a la presidència amb possibilitats reals de sumar.\nPer això, no ha fet concessions discursives i ha provat d'abaratir la investidura.\nDe tots els Sánchez que coneixem -el del \"no és no\" a Mariano Rajoy, el del socialista de base convençut de l'Espanya plurinacional, i el del president compromès amb el diàleg i la Constitució- ha aparegut el Sánchez més real, el que vol instal·lar-se a la Moncloa.\nEl moviment d'Iglesias de fer un pas al costat va moure el tauler de joc, però és el líder socialista qui continua portant la iniciativa.\nEl PSOE mira amb desconfiança Unides Podem perquè l'objectiu sempre ha estat empetitir l'amenaça que representava per al bipartidisme, encara que això impliqui jugar amb el botó vermell de la repetició electoral.\nL'oferta de govern de coalició podria millorar en les pròximes hores -hi ha temps fins dijous i s'esperen negociacions-, però a Ferraz no acceptaran mai que aquest sigui un executiu plenament bicolor.\nPer això l'equació és tan difícil de resoldre.\nSánchez i \"el problema de convivència\" a Catalunya.\nA l'espera de la sentència del Suprem i amb els seus principals dirigents empresonats, l'independentisme havia fet un esforç d'anàlisi que superés la visceralitat.\nQuins elements són imprescindibles per justificar l'abstenció, es preguntaven a ERC i Junts per Catalunya?\nUn pacte del PSOE amb Unides Podem, primer, i un discurs de Sánchez mínimament comprensiu amb el plet català eren ingredients indispensables.\nPerò el desacord públic entre l'esquerra espanyola i les llacunes del candidat a l'hora de diagnosticar la realitat catalana han dibuixat un terreny massa àrid.\nCom ja va fer Miquel Iceta, Sánchez continua diagnosticant la proposta sobiranista com un \"problema de convivència\" entre catalans.\nSi el conflicte és domèstic, l'Estat no hi té responsabilitat.\nEl líder del PSOE no es creïble perquè ja va admetre a Pedralbes que aquest era un conflicte polític.\nA Catalunya no ha fallat la convivència, a Catalunya li ha faltat sempre el reconeixement.\nEl dèficit d'atenció va tenir com a última expressió la sentència de l'Estatut, punt de partida d'un procés que ha estat llegit a Madrid amb una incomprensió creixent.\nQuina solució aspira a aportar Sánchez sense atendre la base de la discrepància?\nNomés el to singularitza el PSOE de les receptes de PP i Ciutadans?\nSánchez i els cooperadors necessaris.\nSón precisament Pablo Casado i Albert Rivera qui millor entenen el candidat socialista.\nTots dos buscarien les mateixes dreceres per accedir a la Moncloa si fos al seu abast.\nNomés cal comprovar les seves aliances amb l'extrema dreta en ajuntaments i comunitats autònomes per comprendre les fronteres difuses dels principis polítics.\nPer això i per la coincidència en situar la Constitució com un mur, Sánchez els ha demanat insistentment una abstenció en la investidura, un vot de concessió a Rajoy que el líder del PSOE es va negar a emetre en el passat.\nEl problema per a l'independentisme és que només Pablo Iglesias parla un llenguatge empàtic amb la diferència perifèrica de l'Estat.\nI ja sabem que Iglesias i l'artefacte desgastat de Podem són avui en mans d'un PSOE inflexible.\nEn mans de Sánchez, l'obtús.", "response": "Pedro Sánchez no s'ha esforçat per obtenir el suport d’Unides Podem i l’independentisme i, de moment, no pot ser investit.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2113", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Els treballadors de Saint-Gobain de l'Arboç (Baix Penedès) s'han manifestat aquest diumenge per denunciar el tancament de la divisió Glass de la cristalleria.\nLa protesta, que ha aplegat unes 400 persones, ha arrencat davant de la planta i ha recorregut un tram de l'N-340 al seu pas pel municipi de l'Arboç.\nLa mobilització ha rebut el suport dels alcaldes i diputats de la comarca que s'han sumat a la marxa en una segona capçalera.\nEl president del comitè d'empresa, José Alberto Garcia, ha celebrat que tota la plantilla hagi secundat la vaga indefinida, iniciada aquesta matinada.\n\"Ens enfrontem a l'empresa amb molta més força i amb un missatge clar: que els treballadors estan disposats a lluitar\", ha defensat.\nLa lluita dels treballadors de Saint-Gobain continua.\nPer segon diumenge consecutiu, s'han manifestat per a aturar el tancament de la planta de Glass, dedicada a la fabricació de vidres plans per a cotxes.\nEls manifestants s'han aplegat a les sis de la tarda a les portes de la fàbrica, on han rebut el suport dels alcaldes de la comarca, com ara el del Vendrell, de Banyeres del Penedès o el de l'Arboç.\nTambé han intervingut en els parlaments el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Quim Nin, o les diputades al Parlament d'ERC i de Podem, Lluïsa Llop i Yolanda López, respectivament.\nTot seguit, els manifestants han marxat direcció a l'N-340 al crit de 'No al tancament' de la planta, amb pancartes i cartells reivindicatius, al ritme d'una batucada.\nEls treballadors han tallat aquesta via i han recorregut uns tres quilòmetres al llarg de la marxa.\nLa protesta, que ha durat unes dues hores, l'han encapçalat els representants sindicals, seguits dels alcaldes i diputats en una segona capçalera.\nEl president del comitè d'empresa, José Alberto Garcia, ha defensat que la divisió Glass és viable i ha denunciat la postura de la direcció de la multinacional.\n\"Segons el departament tècnic de l'empresa a aquest forn encara li queda un any i mig de vida, això vol dir que fins a final d'any del 2021 i fins i tot del 2022 es podria allargar; ens volen tancar abans d'hora.\nDemanem que continuï durant la via útil i la reconstrucció del forn\", ha reclamat.\nGarcia també ha denunciat que el cessament de l'activitat de la divisió Glass no només suposaria l'acomiadament de 122 treballadors directes, sinó dels treballadors i empreses subcontractades.\nA més, ha apuntat que el tancament parcial acabaria posant en dubte la continuïtat de l'altra planta de l'empresa a l'Arboç, la divisió Sekurit, on treballen 260 persones.\n\"Parlem de mil treballadors amb les seves respectives famílies\", ha indicat Garcia.\n\"Estem disposats a seguir la lluita\"\nA banda de la mobilització, la totalitat de la plantilla ha secundat el primer dia de la vaga indefinida, tal com han assegurat des del comitè d'empresa.\nLa vaga està prevista que s'allargui fins que es resolgui el conflicte laboral o almenys durant els 30 dies previstos en el període de negociació.\nGarcia ha explicat que s'han complert amb els serveis mínims establerts, fixats en set i dos treballadors en les divisions de Glass i Sekurit, respectivament.\nHabitualment, treballen onze i 33 persones en cada torn els diumenges.\n\"L'inici de la vaga ha anat molt bé, el 100% de la plantilla s'ha plantat.\nEns enfrontem a l'empresa amb molta més força i amb un missatge clar: que els treballadors estan disposats a seguir la lluita\", ha valorat Garcia.\nEls representants sindicals es reuniran aquest dilluns amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i amb representants del Ministeri d'Indústria per trobar una solució al conflicte laboral.\nA la reunió, que es farà per via telemàtica, també hi participaran els alcaldes de l'Arboç i de Banyeres del Penedès.\nPel que fa a les manifestacions, continuaran la setmana vinent i ja s'ha convocat una altra protesta el pròxim diumenge.", "response": "Els treballadors de Saint-Gobain han protestat pel tancament de la divisió Glass amb el suport d’alcaldes i diputats.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2161", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Brauli Duart ha anunciat aquest dilluns en un ple extraordinari del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que deixa temporalment la presidència d'aquest òrgan per motius de salut.\nEl fins ara president de l'ens, però, es mantindrà com a conseller.\nDuart ha renunciat al càrrec després de tancar la nova estructura de la CCMA i l'exercici pressupostari 2015.\nA partir d'ara, Núria Llorach exercirà les funcions de presidenta, després que en el mateix ple hagi estat nomenada vicepresidenta de la CCMA.\nTot i deixar la primera línia en la gestió executiva de la CCMA, Brauli Duart ha explicat centrarà esforços a \"col·laborar en el disseny de les estratègies de futur dels mitjans de la Corporació i, especialment, a potenciar les relacions de col·laboració i reciprocitat per fer realitat un espai comú de comunicació amb els pobles amb els que compartim llengua, història i cultura\".\nEn el consell extraordinari, Brauli Duart ha presentat els eixos bàsics de la gestió i resultats dels quatre anys en què ha estat al capdavant de la Corporació, un període que ha qualificat de \"difícil, convuls en ocasions, però sempre apassionant i compromès\".\nEl fins ara president ha remarcat que la realitat d'una profunda crisi econòmica que ha reduït en una tercera part els recursos de la CCMA \"ha obligat la Corporació, per primera vegada en la seva història, a fer un esforç de contenció de la despesa i d'optimització de recursos d'una dimensió inèdita\".\nDuart també ha assegurat que la gestió adequada d'aquesta complexitat ha permès tancar l'exercici 2015 assolint l'estabilitat pressupostària de la Corporació i amb deute zero.\nPel que fa als resultats, el fins ara president ha precisat que, malgrat els ajustos i la fragmentació de l'audiència, TV3 ha mantingut el lideratge durant els darrers sis anys, uns resultats inèdits en la seva història, sent la televisió generalista més ben valorada pels catalans i amb uns informatius líders en credibilitat, confiança i imparcialitat.\nAl seu torn, Catalunya Ràdio ha tancat el 2015 amb el rècord històric anual d'audiència des de la seva creació i és referència informativa indiscutible.\nDuart ha instat el Consell a continuar treballant en la línia estratègica fixada el 2011 per garantir el futur i assolir l'eficiència dels mitjans de la Corporació: \"No ens podem limitar a aplicar criteris d'austeritat i reducció pressupostària sinó que cal continuar impulsant els canvis necessaris per aconseguir la millora de la productivitat i l'optimització de la despesa.\nI això sense renunciar a continuar sent un referent d'innovació i capdavanters en l'àmbit audiovisual\".\n\"No adaptar-se adequadament a la nova realitat -ha afegit-, pot comportar que els mitjans de la Corporació deixin d'interessar l'espectador i que el seu cost social i econòmic pugui acabar sent insostenible, com hi ha exemples recents més enllà del nostre territori\".\nEn la seva primera intervenció davant del consell de govern, Núria Llorach, ha agraït els bons resultats de gestió i el compromís assumit aquests anys per Brauli Duart, en una etapa extremadament complexa, i ha valorat la capacitat que ha demostrat per generar consensos en el si d'un consell de govern amb procedència molt plural però on pràcticament el 100% dels acords que s'han adoptat durant el seu mandat s'han assolit per unanimitat.\nNúria Llorach ha expressat la seva voluntat de \"treballar per mantenir l'alt nivell de qualitat del servei de comunicació que presten els mitjans de la Corporació, com a mitjans nacionals de Catalunya\".\nEn aquesta línia, Llorach, que és membre del consell de govern de la CCMA des de gener de 2008, ha anunciat la seva intenció de continuar el procés d'implantació d'un nou projecte empresarial que té com a objectiu essencial garantir l'èxit de l'actual model de servei públic i contribuir a la viabilitat futura de la Corporació.\nUn projecte basat en un canvi de concepció cap a la simplificació organitzativa, la potenciació de la visió integral de creació i distribució de continguts i l'eficàcia en la gestió.", "response": "Brauli Duart deixa temporalment la presidència de la CCMA i el substituirà Núria Llorach, que ha estat nomenada vicepresidenta.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1818", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "El govern espanyol afirma que l'aplicació del desviament obligatori de camions de l'N-340 cap a l'AP-7 no ha variat ni un sol centímetre però destaca que encara \"s'estan ultimant alguns detalls\" per tal de poder aplicar-ho.\nEnric Millo, delegat a Catalunya, ha explicat en una visita a Tarragona que \"hi ha una complexitat de tipus administratiu i financer que s'ha d'acabar de tancar i posar en pràctica al més aviat possible\".\nEl representant del govern liderat per Rajoy ha apuntat que totes les mesures es portaran a terme quan es resolguin aquests detalls que afecten els ministeris de l'Interior, Foment i també a la DGT i l'empresa concessionària.\nMillo ha explicat, l'endemà que es produís un accident amb tes víctimes mortals al Vendrell, que també hi ha una certa complicació perquè es traspassen \"límits provincials\", ja que es vol aplicar que els camioners puguin accedir de forma voluntària des de Castelló.\nSobre això, ha puntualitzat que es vol implementar aquesta mesura perquè \"el nus d'entrada a l'AP-7 per Tarragona té un problema de capacitat d'accés\", que cal recordar que serà l'accés obligatori.\nDe la mateixa que va fer el ministre de Foment, Íñigo de la Serna en la seva vista a Tarragona el passat mes de desembre, ha dit que s'està abordant el tema però sense calendaris, no vol posar terminis.\nEn aquest sentit, ha dit que \"no s'ha parat de treballar, les coses no van al ritme que ens agradaria però la realitat és que s'està acabant de treballar\".\nPer altra banda, Millo ha lamentat les tres morts que es van produir a l'altura de Coma-ruga i ha volgut solidar-se amb les famílies.\nEl delegat del govern espanyol ha carregat contra aquells que han fet unes \"lamentables vinculacions\" de l'accident i la política.\n\"No hi ha cap causa de caràcter polític, no té res a veure amb l'aplicació del 155 ni mot menys amb qualsevol altre interès\" i ha afegit que \"lamento que alguns hagin volgut fer política quan hi ha vides humanes que s'han perdut\".\nA Millo li sembla \"poc afortunat que algú vulgui treure rendiment polític\" d'aquest accident mortal.\nEls alcaldes del territori tornen a exigir celeritat al govern espanyol\nAquest matí, diversos alcaldes del Pacte de Berà s'han concentrat a l'Arboç per denunciar la mort de tres persones a l'N-340, al seu pas per Coma-ruga.\nEls batlles han fet tres minuts de silenci per les tres víctimes, veïnes del municipi, que van perdre la vida en un accident múltiple i han tornat a exigir celebritat al govern espanyol en l'aplicació del desviment obligatori dels camions cap a l'AP-7.\nAquest diumenge, cap a les quatre de la tarda, un camió va fer la tisora i va col·lidir amb dos turismes.\nA conseqüència del xoc, els tres ocupants d'un dels dos turismes, tots veïns de l'Arboç, van morir.\nPel que fa a l'altre turisme, els tres ocupants van resultar ferits menys greus i van ser traslladats a l'hospital comarcal del Vendrell.\nLes mesures que s'han d'executar per reduir la sinistralitat i la perillositat\nEl 4 de setembre, el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va afirmar que els camions que circulen per la carretera N-340 s'haurien de desviar obligatòriament cap a l'autopista AP-7 a partir de l'1 de gener per reduir la perillositat de la via i que hi hagi més accidents.\nAquest anunci es va fer després de reunir-se amb els alcaldes del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Penedès afectats pel pas d'aquesta via.\nLes mesures que estan previstes, a banda de l'entrada voluntària a l'autopista a Castelló, són que es bonificarà el 42,5% del preu del peatge per als camions de pas, el 50% per als camions que facin desplaçaments locals i el 100% per als vehicles lleugers.\nEn aquest darrer cas, els conductors dels cotxes hauran d'entrar i sortir per un dels accessos de l'AP-7 entre Alcanar i Vilafranca Sud en un termini de 24 hores.", "response": "Enric Millo ha assegurat que s’estan ultimant els detalls del desviament obligatori de camions de l'N-340 cap a l'AP-7.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_153", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "L’article 155 de la constitució espanyola permet al govern espanyol de suspendre l’autogovern d’una comunitat autònoma per mitjà de la retirada de competències.\nLa invocació d’aquest article és el fantasma recurrent al qual apel·len l’extrema dreta i els sectors més durs del PP i de Ciutadans quan volen espantar la Generalitat i la ciutadania de Catalunya.\nEl 155 s’ha brandat per intimidar, però fins ara ha resultat més una amenaça que no pas una possibilitat real, perquè per aprovar-lo al senat espanyol s’ha de recórrer un procediment feixuc i llarg que a la pràctica és inaplicable.\nAhir, de nou, el PSOE va obrir la porta per primera vegada a imposar el 155.\n‘No sabem què passarà.\nPronunciar-nos-hi de manera categòrica seria imprudent.\nI ahir a la tarda mateix, els socialistes van matisar-ho per rebaixar la polèmica creada al matí.\nSegons fonts consultades per l’ACN, el PSOE va assegurar, de nou, que no s’havia mogut de la seva proposta inicial.\nMalgrat haver-lo descartat oficial fa ja setmana fa uns quants dies, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, també va repescar la possibilitat del 155.\n‘Sense renunciar a res és sense renunciar a res’, va dir, fent referència a les mesures que podia prendre el seu govern per provar d’impedir el referèndum del primer d’octubre.\nL’executiu espanyol va filtrar la setmana passada que es podia activar en només cinc dies.\nI tot plegat, malgrat que a mitjan agost el portaveu del PP al congrés espanyol, Rafael Hernando, havia descartat l’aplicació de l’article.\nUn procediment feixuc\nAra, el 155 ha de menester almenys quatre mesos per a aplicar-se.\nHo explicava el catedràtic espanyol de dret Jorge Esteban, en un article a El Mundo.\nEsteban és un ferm partidari d’aquesta mesura dràstica, però lamenta que calgui l’acord del senat espanyol i que l’article 189 de la cambra n’alenteixi el procediment.\nEl PP hi té majoria absoluta, al senat, i podria forçar el reglament i avançar els terminis, però el procediment és feixuc igualment.\nEl primer pas és que el govern espanyol reclami a la Generalitat que no faci el referèndum, de manera oficial.\nNo hi ha cap termini per a la resposta del govern a aquesta demanda.\nEl segon pas és que el govern espanyol comuniqui al senat que vol aplicar el 155, i també l’abast, i que provi que la Generalitat ha desobeït la seva ordre.\nEl tercer pas és un escrit de la mesa del senat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que al seu torn podria demanar estudis i opinions o encarregar informes.\nEn aquest cas, el procés s’endarreriria més temps.\nMentrestant, el president del senat ha de demanar al president de la Generalitat que respongui a les acusacions del govern espanyol i que nomeni algú que el representi en tots els tràmits que farà el senat.\nDesprés hi ha previstes les deliberacions, en les quals participen tots els senadors, el govern espanyol i la Generalitat.\nL’últim pas és la formulació de la proposició de la ponència i l’enviament al ple del senat per a sotmetre-la a votació.\nJorge Esteban també va dir que, a parer seu, la mesura més adequada és l’estat d’excepció, que ha de ser aprovada pel congrés espanyol.\nDe fet, les actuacions que aquests últims dies han dut a terme la fiscalia espanyola i la Guàrdia Civil ja han estat denunciades pels partits independentistes com un estat d’excepció encobert.\nAlternatives al 155\nEl govern espanyol té sobre la taula algunes alternatives a l’article 155.\nLa llei de seguretat permetria de mobilitzar els Mossos d’Esquadra.\nTanmateix, Esteban descartava aquesta via.\nAixí mateix, el jurista Josep Costa també desmuntava l’argumentació de l’extrema dreta per a invocar l’aplicació d’aquesta llei.\nSembla que la via que ha triat el govern espanyol és la repressió individual mitjançant el poder judicial: citacions judicials, amenaces d’inhabilitacions, la possibilitat d’haver de respondre amb el patrimoni… En definitiva, sancions econòmiques als càrrecs electes catalans.\nAixò, sumat a l’estat d’excepció encobert que només el sobiranisme i Podem han denunciat públicament.\nAl marge dels instruments que l’estat espanyol tingui a les mans per a evitar el referèndum de l’1 d’octubre, el poder judicial espanyol també pot emprendre un camí paral·lel per a entrebancar al full de ruta: inhabilitacions ràpides i sancions econòmiques a càrrecs electes.", "response": "L’aplicació del 155 és feixuga i implicaria provar al Senat que la Generalitat ha desobeït una ordre del govern espanyol.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_62", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "La manca de semiconductors i microxips que aquesta setmana ha obligat a aturar la producció a la planta de Seat a Martorell es fa notar als concessionaris.\nL’espera per comprar un cotxe nou s’ha disparat, amb retards que en alguns casos superen els vuit mesos, i ha enfonsat les matriculacions de l’agost a un 34%, el pitjor nivell d’aquests darrers deu anys o quinze.\nCom a alternativa, molts consumidors opten pels vehicles d’ocasió, però la patronal Fecavem avisa que l’estoc també va minvant.\n“Si a final d’any no tenim una recuperació ràpida de subministraments de peces, tindrem una baixada d’estocs important.\nÉs un perill que esperem que se solucioni com més aviat millor”, avisa Jaume Roura, president de Fecavem i l’UPM.\nA les comarques gironines, la falta de microxips ja afecta les vendes, amb caigudes entre un 20% i un 30%.\nL’associació d’empresaris de comerç i reparació de vehicles i embarcacions (CORVE) de Girona diu que el problema creixerà a partir d’aquest darrer trimestre de l’any.\nEl president de l’entitat, Jordi Solà, explica que els retards més grans són de vehicles que tenen molts sistemes multimèdia.\nPer la seva banda, Jaume Roura indica que la dificultat més gran per a entregar els cotxes és en els entre deu mil euros i vint-i-cinc mil, els més utilitaris.\nDiu que, per a un cotxe nou, hom es pot haver d’esperar entre deu setmanes i vint, segons cada vehicle.\nEl temps d’espera per a rebre un vehicle configurat a la carta s’ha duplicat a les comarques gironines.\nFins ara, podia tardar un mes a arribar i ara en passen tres, pel cap baix, segons que explica Solà.\nEn els que porten més microxips al sistema, el retard pot arribar als vuit mesos.\n“No tenim xifres exactes perquè és una situació molt variable”, explica Roura, i afegeix que el retard afecta totes les marques.\nDiu que la incertesa sobre la data d’entrega origina “moments delicats i preocupants” per als venedors, que volen donar el millor servei possible, però es troben amb limitacions.\nJordi Solà diu que les marques europees són les que acumulen més retards en les entregues de vehicles.\nDe tota manera, puntualitza que aquests darrers les marques asiàtiques també han notat la manca de microxips i comencen a haver-hi retards.\nTants mesos d’espera han fet que molts consumidors cerquin cotxes d’ocasió.\n“Els preus d’aquest mercat creixen”, diu Solà, atès que garanteix una transacció més ràpida que no en els fets a mida.\nRoura també ho ha destacat: “En el pitjor agost de la història en vendes de cotxe nou, les de vehicle d’ocasió han augmentat.”\n“Hi ha més estoc, més disponibilitat, i el client té una oferta de preu més bona”, diu.\nTot i això, alerta que l’estoc del vehicle d’ocasió també baixa per la crisi dels microxips.\nPer una altra banda, els concessionaris també han detectat que hi ha conductors que opten per reparar avaries costoses per estalviar-se els mesos d’espera.\nEn canvi, fa uns mesos, molts conductors optaven per canviar el vehicle, explica Solà.\nRoura diu que la renovació del parc és bàsica en l’àmbit seguretat i reducció de les emissions i reclama al govern espanyol que subvencioni també la compra de vehicles amb motor de combustió.\n“A efectes de contaminació, avui es pot comprar tranquil·lament un dièsel o benzina, que no són cotxes contaminants perquè les tecnologies s’han adaptat al segle XXI”, sosté.\nLa crisi mundial de manca de semiconductors i microxips afecta totes les marques de vehicles, i no és solament al mercat de l’automòbil.\nDe fet, segons Roura, que també és el president de la patronal de la metal·lúrgia UPM, la falta de matèries primeres com ara coure, acer, alumini i equips tancats que vénen de països asiàtics causa una situació preocupant que amenaça la continuïtat d’empreses i llocs de feina.\nRoura avisa que la situació es pot agreujar a final d’any, i exigeix una actuació contundent de les administracions.\nCoincidint amb la primera reunió del Pacte Nacional per la Indústria, diu que cal potenciar el sector al màxim.\nTambé ha reclamat d’allargar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i ajudar econòmicament la indústria metal·lúrgica, que té un pes del 30% de tota la indústria catalana.", "response": "La falta mundial de semiconductors i microxips està afectant les vendes i els temps d’espera dels cotxes nous.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1741", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "\"Està còmoda, molt còmoda\".\nCol·laboradors d'Ada Colau descriuen el moment polític que es respira als despatxos d'alcaldia en els primers dies del 2020, encetats amb la configuració del nou govern espanyol, de melodia agradable per als comuns.\nL'alcaldessa ha encetat l'any amb un canvi d'escenari a l'Estat que li facilita desplegar objectius programàtics, a Madrid i Barcelona, perquè alguns estan vinculats a canvis legislatius a l'Estat i d'altres depenen d'aliances polítiques a l'Ajuntament que ara són més factibles.\nDesprés d'un 2019 complex, amb una investidura discutida pel suport extern de Manuel Valls, un inici de mandat agitat -la seguretat va ser el debat estrella- i els carrers inflamats per la sentència del Tribunal Suprem, Colau troba avui el terreny aplanat i es disposa a marcar perfil polític.\nLa felicitat política de l'alcaldessa es palpa i contrasta amb la incomoditat transmesa en la investidura i les setmanes posteriors.\nEls barcelonins, de fet, la van suspendre per primer cop en l'últim baròmetre municipal del 2019.\nEl context, però, ha fet un tomb.\nEl govern de coalició de comuns i el PSC a la capital catalana té ara un executiu germà a Espanya.\nI Colau espera receptivitat de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en reformes tan rellevants com la regulació estatal del preu dels lloguers, una promesa que el líder del PSOE va fer a l'alcaldessa i que fins ara no ha complert.\nEmergència climàtica\nBarcelona declara l'emergència climàtica i la combatrà amb restriccions al cotxe i més superilles\nL'Ajuntament contempla també reduir la carn vermella als menus escolars i estudiarà una zona d'\"ultrabaixes emissions\"\nEl programa de govern firmat pels socialistes i Unides Podem recull l'objectiu de posar fre als increments \"abusius\" dels preus del lloguer.\nEl compromís sembla fet a mida de Barcelona, perquè especifica que es permetrà als ajuntaments regular els increments en les zones prèviament declarades tenses.\nColau també vol fer camí en l'agenda climàtica, una altra matèria de la qual ha fet bandera.\nHa posat en marxa la Zona de Baixes Emissions, i aquesta setmana ha presentat la declaració d'emergència climàtica, després de mesos de contacte amb agents socials, i ha obert discussió amb Aena per l'ampliació de l'aeroport del Prat, a qui retreu la contradicció entre reduir emissions i planificar ampliacions.\nL'alcaldessa entén que s'ha d'aprofitar les coordenades favorables i s'ha implicat en la composició del govern espanyol.\nAls comuns, per l'aliança amb Iglesias, els pertocava una cadira i va ser l'alcaldessa qui va fer l'oferiment a Manuel Castells, nou ministre d'Universitats.\nAcompanyada per Castells, Colau va seguir des de la tribuna del Congrés la investidura de Sánchez, facilitada per ERC.\nEls republicans, que van guanyar-li les eleccions a Barcelona i després es van sentir ultratjats quan van comprovar que Ernest Maragall perdria l'alcaldia, han passat d'adversaris a aliats.\nEl rumb pragmàtic fixat pels republicans i l'etapa de diàleg que volen obrir amb el PSOE encamina altres enteses.\nL'alcaldessa manté una relació cordial amb Pere Aragonès, més que no pas amb Quim Torra, amb qui es limita al contacte protocolari.\nPotser l'expressió més clara d'aquesta distància es va fer evident el 19 d'octubre, quan Colau va desestimar assistir a reunió a Palau convocada per Torra amb els alcaldes de la capitals de demarcació per instar Sánchez a obrir una negociació amb la Generalitat després de la sentència del Suprem i en plenes protestes ciutadanes.\nL'alcaldessa, que ja havia mantingut un contacte privat amb el president, va ser advertida que la compareixença posterior ja tenia un missatge cuinat.\nL'avís el va rebre de les pròpies files, però també de dirigents independentistes coneixedors de l'activitat al Govern i allunyats de l'estratègia de Palau.\nEl paper negociador de Jordi Martí\nLa relació amb ERC ha millorat.\nNo és estrany, doncs, que Colau hagi encarrilat l'aprovació dels pressupostos per la via ordinària per primer cop des del 2015.\n\"Ell és l'encarregat de fer la maionesa\", sostenen fonts pròximes a l'alcaldia.\nAquest divendres mateix Colau li va agrair en públic el seu esforç negociador per fer possibles els pressupostos municipals.\nLa influència de Martí fins i tot arriba al grup parlamentari dels comuns.\nQue és un negociador hàbil ho subscriuen diverses veus al a l'Ajuntament.\n\"Vostè i jo tenim una trajectòria que fa difícil fer creure que estem gaire distants\", li va dir Martí a Maragall el 13 de novembre de 2019 en una comissió municipal, quan ERC es va abstenir en la tramitació inicial dels pressupostos.\nDes de llavors, va llaurar l'acord amb els republicans per poder aprovar els comptes.\nEls comuns fa temps que, en públic i en privat, pressionen ERC per obrir una etapa de noves aliances a Catalunya, que passa per una convocatòria electoral llargament reclamada.\nL'estratègia, sostenen, no és incompatible amb la validació dels pressupostos que tenen entre mans.\nAnhelen un govern d'esquerres també a la Generalitat, de reminiscències tripartites, ara que la boira de la tardor de l'any passat s'ha dissipat.\nColau viu un moment de felicitat política i mira endavant.", "response": "Amb el canvi de govern estatal i les negociacions amb ERC, la situació d’Ada Colau a Barcelona ha millorat molt.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_973", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "L’advocat de Joaquim Forn ha fet públic l’escrit de defensa del conseller, en què en demana l’absolució i argumenta que la Generalitat no va donar ordres polítiques als Mossos d’Esquadra ni el 20-S ni l’1-O.\nTambé diu que Forn no va participar en el disseny dels dispositius policíacs d’aquells dies i cita diverses declaracions del conseller en què deia que els Mossos acatarien les resolucions judicials.\n‘El responsable polític no va interferir en cap decisió operativa’, diu.\nL’escrit també explica que no va fer cap canvi a la cúpula de la policia catalana quan va accedir al càrrec el juliol del 2017.\n‘El relleu en la cúpula política de la conselleria no va implicar un gir insurreccional imprès pel meu representat, sinó una simple continuïtat’, afirma.\nTambé nega que es cometés rebel·lió.\n‘No es pot usar el delicte de rebel·lió per reprimir el dissentiment polític expressat de manera pacífica’, diu.\nI afegeix que va mantenir amb èxit el ‘delicat equilibri’ entre ser lleial al govern i ser el principal responsable del cos.\nLa defensa de Forn, exercida per Xavier Melero, també desmunta l’acusació de passivitat dels Mossos durant l’1-O i explica les actuacions que aquell dia la policia catalana va requisar urnes i va tancar col·legis electorals, tal com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.\nLa defensa també argumenta que Forn no va donar ordres als Mossos l’1-O i que els agents van actuar seguint els criteris de l’ordre judicial.\nEn el cas de la concentració del 20-S, defensa que va ser un exercici del dret a la manifestació i que no es van produir ni detinguts ni afectacions a la integritat física de ningú.\nApunta, doncs, que els ‘excessos’ que s’hagin pogut produir són ‘reconduibles’ a danys, desordres públics i, en el seu cas, resistència a l’autoritat.\nTambé nega que com a conseller ‘incités a les masses’ a oposar ‘resistència violenta’ a l’actuació de la comitiva judicial i nega que hi hagués cap ‘alçament o insurrecció tumultuària’ dels concentrats.\nSobre l’1-O, manté el mateix criteri.\nAssegura que en cap cas va participar en l’operatiu ni va interferir des d’un punt de vista polític.\n‘No va interferir en l’operatiu des del punt de vida polític, ni menys encara tècnic, ni tant sols va estar presents a la sala de coordinació dels Mossos, ni va emetre cap directriu als responsables de la mateixa’, recull l’escrit de defensa.\nEn aquesta línia, també sosté que no va ordenar cap actuació per obstruir la tasca de la policia espanyola o la Guàrdia Civil desplegada a Catalunya.\nA més, nega que hi hagués cap ‘infradotació’ policíaca per part dels Mossos el dia del referèndum i apunta que va ser el dispositiu més nombrós portat mai a terme per part de la policia catalana.\nTambé apunta que en les reunions de coordinació prèvies al referèndum –amb participació de Guàrdia Civil i policia estatal i sota la batuta de Diego Pérez de los Cobos– es va aportar el pla dels Mossos d’enviar una parella d’agents a cada punt de votació.\nI que Pérez de los Cobos no va suggerir cap canvi ni cap modificació concreta.\nForn aporta com a documental la declaració que va fer als treballadors el 26 d’octubre, hores abans que se li comuniqués oficialment la seva destitució en aplicació del 155.\nLlavors, va dir que només hi havia dues alternatives: o convocatòria d’eleccions o aplicació del 155, sense referir-se, doncs, a la possibilitat de declarar la independència.\nMelero sol·licita 38 testimonis, entre els quals el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, el president Carles Puigdemont, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el coordinador policíac de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos.\nTambé l’ex-conseller d’Interior Jordi Jané i el màxim responsable de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote.\nTambé sol·licita portaveus de sindicats per sostenir que no va fer ingerències polítiques al cos, diversos agents del cos, dos veïns de Dorius (Maresme) i dos treballadors de la conselleria d’Interior.\nA més, vol que compareguin funcionaris de la Guàrdia Civil autors de diversos atestats policials i de la prefectura superior de la policia a Catalunya que van elaborar el document ‘Pla d’actuació 1 d’octubre’.\nEn l’escrit, ja apunta que les informacions incloses en els atestats que han servit al jutge per a la instrucció de la causa són ‘esbiaixades i parcials’.\nLlegiu ací l’escrit de defensa de Forn.", "response": "La defensa del conseller Joaquim Forn assegura que aquest no va interferir en l'operatiu dels Mossos de l'1-O.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_171", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Dos agents de la Guàrdia Civil que van participar en l’operatiu de l’1-O a Fonollosa han declarat aquest matí a Manresa davant la jutgessa que investiga les càrregues policíaques que hi va haver aquell dia a cinc punts de votació del Bages.\nSón els dos primers agents a tot Catalunya que han donat explicacions per la violència de l’1-O.\nConcretament són els individus que es van endur l’urna.\nUn dels advocats de l’acusació, David Casellas, ha explicat, gràcies a la declaració dels agents com a testimonis, s’havien ‘pogut aclarir alguns extrems’.\nPer exemple, els agents han identificat la persona que va actuar com a màxim responsable de l’operatiu a Fonollosa, i també han confirmat que els dies previs es van fer reunions ‘al màxim nivell’ per a preparar les actuacions amb la presència d’un tinent coronel.\nEn canvi, segons Casellas, els agents no han aclarit què van veure exactament, en relació amb la violència, ni tampoc si van sentir les ordres que es donaven sobre l’ús de la força.\nSegons les explicacions que ha donat David Casellas a la sortida dels jutjats, els guàrdies civils han dit que l’1-O van anar a Fonollosa perquè van rebre l’ordre d’interceptar el material electoral del referèndum que hi havia en aquest municipi del Bages.\nL’urna no era pas dins el punt de votació, sinó que els agents han relatat que, gràcies a la informació d’un altre agent, la van poder trobar amagada en un camp proper.\nUn cop van haver confiscat l’urna, van entrar dins el consistori (el punt de votació) a recollir la resta de material electoral, com ara portàtils, paperetes i fulls de constitució de mesa.\nEls agents han admès que els veïns feien resistència pacífica, però tot i això els antiavalots van carregar contra ells i van causar diversos ferits.\nSobre l’ús de la força, els dos agents no han aclarit què van sentir ni veure exactament.\nTot i que l’advocat de l’acusació s’ha mostrat satisfet per les declaracions dels agents, ha retret que fessin servir ‘una memòria selectiva en algunes situacions’.\nPer exemple, hauria de ser ‘raonable’ que, des del punt on eren, haguessin pogut sentir les instruccions que donava el cap del dispositiu, ‘però han dit que no ho recordaven’.\nEls agents que han declarat són de la Unitat de Recollida de Material, un fet que David Casellas ha lamentat perquè els ha eximit de no ser més concisos sobre les càrregues.\nSegons Casellas, ha quedat acreditat, amb aquests testimonis, que no hi va haver coordinació sobre el terreny entre els diferents cossos policíacs.\nSegons el relat, quan la Guàrdia Civil va arribar a Fonollosa, ‘en cap moment es van dirigir cap a la parella de mossos que hi havia prèviament’.\n‘Semblaria lògic que, si ja hi havia policia, els haguessin demanat quina era la situació i si requerien ajut’, ha assenyalat.\nEls agents també han identificat un tinent coronel de la comandància de Sant Andreu de la Barca, que sembla que va ser la persona de màxim nivell que va preparar el dispositiu amb diverses reunions uns dies abans de l’1-O.\nLa citació dels dos guàrdies civils ha estat arran de les denúncies que va presentar, a final d’octubre, seixanta advocats voluntaris del Col·legi d’Advocats de Manresa per la cinquantena de ferits que hi va haver en cinc punts de votació de la comarca: Fonollosa, Castellgalí, Callús, l’Institut Quercus i l’Institut Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada.\nEn aquestes denúncies presentades, el Col·legi d’Advocats de Manresa instava la magistrada que demanés a la delegació del govern espanyol que identifiqués els guàrdies civils que havien participat en aquests fets.\nEn total, es preveu que declarin, les setmanes vinents, una desena d’agents.\nSi així s’estima, els advocats també podrien demanar la declaració del responsable màxim de l’actuació a Fonollosa, ara que ja s’ha pogut identificar.\nLa jutgessa que ha citat a declarar els deu guàrdies civils és la magistrada del jutjat d’instrucció número 2 de Manresa, María Teresa Rodríguez, la mateixa que també ha citat a declarar com a investigats el batlle de Fonollosa, Eloi Rodríguez, el regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, i el batlle de Callús, Joan Badia –qui ha comparegut aquest matí però s’ha negat a declarar.\nEls guàrdies civils han entrat en cotxe pel garatge dels jutjats de Manresa, sense que els mitjans que hi havia a la porta poguessin enregistrar la seva entrada.", "response": "Dos agents de la Guàrdia Civil han declarat al jutjat de Manresa per les càrregues policíaques a Fonollosa.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2676", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "L'obra 'El col·leccionista absent III', de l'artista Rafel G. Bianchi (Olot, 1967), ha estat la guanyadora del Premi BBVA de Pintura Ricard Camí que convoca la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA.\nEl guardó, valorat en 20.000 euros, consisteix en una remuneració econòmica per a l'artista i la promoció i projecció de la seva obra a través de l'elaboració d'un catàleg i d'una exposició individual al Centre Cultural Terrassa.\nL'acte de lliurament del premi ha tingut lloc aquest dimarts al vespre a Terrassa i ha comptat amb una performance al voltant dels artistes finalistes d'aquesta edició.\nLes vint obres finalistes del concurs, la pintura guanyadora inclosa, s'exposaran al Centre Cultural Terrassa fins al 6 d'octubre.\nLa pintura premiada neix de la trobada de Bianchi amb l'obra 'El col·leccionista d'estampes' del reconegut pintor Mariano Fortuny (1838-1874).\nL'obra original, de la qual Fortuny en va fer tres versions, representa un intercanvi comercial entre un venedor i un col·leccionista en una habitació plena de peces artístiques que formen part de la seva col·lecció personal.\nBianchi interpreta i actualitza l'obra original, de la qual Fortuny en va fer tres versions, amb la seva pintura 'El col·leccionista absent III', una adaptació \"crítica i irònica\" a partir de nous enfocaments al fet de col·leccionar.\nEs tracta d'una acció conceptual que no sorgeix tant de la seva posició d'artista col·leccionista, sinó més aviat des d'una lectura capaç de suggerir un relat específic, el que Bianchi denomina com la seva \"particular genealogia de l'art català dels segles XX i XXI\".\nTal com l'artista assenyala, la pintura es construeix a partir de la idea de \"collage\" o \"retallable\", perquè substitueix els elements originals de l'obra de Fortuny per referències artístiques contemporànies.\nPer aquest motiu, a 'El col·leccionista absent III' s'hi poden observar obres pròpies de Joan Miró, Antonio Ortega, Joan Brossa, Regina Giménez, Pere Jaume o Antoni Tàpies, entre d'altres.\nEn definitiva, un conjunt d'elements que configuren la \"cosmogonia\" de Bianchi.\nD'altra banda, la directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Belén Latorre, ha celebrat la participació d'enguany, mostra que el Premi \"és interessant\", ha assegurat.\nD'entre els 138 artistes presentats al concurs, el jurat ha premiat l'obra de Rafel G. Bianchi per \"la forma en què l'artista adopta i reactualitza la idea de 'col·leccionar' art per crear una genealogia de creadors del context artístic català que sustenten la seva obra en una pintura nítida i ben tramada\".\nEn aquesta 16a edició, l'organització ha optat per un jurat format per professionals del món de l'art, que són Cèlia del Diego (presidenta de l'Associació Catalana de Crítics d'Art), Teresa Blanch (historiadora d'art, crítica i comissària), Montse Badia (directora artística de Cal Cego), Adrià Fornés (director del Centre Cultural Terrassa) i l'artista Pere Llobera.\nA més, per donar més impuls al concurs, enguany s'ha comptat amb la col·laboració d'Art Barcelona i del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, que han donat suport en la difusió entre els artistes.\nSobre l'artista guanyador\nRafel G. Bianchi és artista i professor, i des del 2015 ha estat treballant en aquest projecte.\nVa presentar una altra versió d'aquesta mateixa obra fa dos anys, en el marc de la 15a edició del concurs, en què va quedar finalista.\nEnguany, però, l'artista ha reformulat la pintura i ha integrat nous elements cromàtics i figuratius en la composició.\nÉs per això que assegura que fa un treball narratiu i no visual en què la seva obra \"canvia\", motiu pel qual no se'l reconeix \"visualment\".\nEn aquest sentit, l'artista ha confessat també que li agrada més fer exposicions que no pas produir-les, perquè amb el procés de muntatge es pot \"reescriure el relat\" i sempre ha defensat l'obra com \"un exercici de comissariat\".\nMalgrat que encara no s'ha engegat la producció de l'exposició personal del guanyador, Bianchi ha avançat que el seu desig és que el projecte sigui \"un desplegament narratiu en 3D\".\nEl Premi BBVA de Pintura Ricard Camí, amb una llarga trajectòria\nEl Premi BBVA de Pintura Ricard Camí és un dels vuit premis que la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA, impulsen arreu de Catalunya en temàtiques tan diverses com la literatura, el dibuix, la música, les arts escèniques i plàstiques, el cinema o l'associacionisme cultural.\nAl llarg de les 16 edicions d'aquesta biennal, més de 5.300 artistes participants han presentat un total de 6.400 obres, de les quals 505 han estat exposades, un fet que des de la direcció del Centre Cultural Terrassa és \"atractiu\" i dóna \"continuïtat\" al concurs.", "response": "Rafel G. Bianchi ha guanyat el Premi BBVA de Pintura Ricard Camí amb una obra inspirada en el col·leccionisme.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2093", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "L'Audiència de Girona ha condemnat a 10 anys de presó Ckeylis Monet, l'acusat d'obrir foc contra un cotxe al recinte fira de Figueres en el qual viatjaven tres ocupants la matinada del 5 de novembre del 2017.\nLa sentència conclou que només ha quedat provat que l'acusat va disparar contra el vehicle amb la intenció de matar un dels joves que hi viatjaven.\n\"Desconeixia el nombre de persones que hi havia dins el cotxe, a banda del conductor\", subratlla la sentència.\nL'Audiència el condemna per un delicte d'intent d'assassinat perquè va disparar fins a set trets contra el cotxe, sis a boca de canó i un darrer quan el vehicle ja fugia, i per tinença il·lícita d'armes.\nEl tribunal també li imposa una multa de 180 euros per un delicte lleu de danys pels desperfectes que va causar al cotxe.\nS'enfrontava a 43 anys de presó per tres intents d'assassinat i tenir armes sense permís.\nLa sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona de la qual ha estat ponent el magistrat Víctor Correas recull que cap a tres quarts de quatre de la matinada l'acusat estava aparcat en doble fila a la ronda sud de Figueres, a l'alçada d'una discoteca.\nDe forma \"inesperada\", el vehicle en el qual viatjaven els tres joves va impactar contra el seu cotxe.\nLa sentència es basa sobretot en les imatges d'una càmera de videovigilància que va captar el moment i conclou que no s'ha pogut acreditar que les víctimes topessin amb el cotxe de l'acusat de forma intencionada, tal com sostenia la defensa encapçalada per l'advocat Carles Monguilod.\nNi tampoc que ho fessin perquè es van \"espantar\" quan van veure el processat, que era el que sostenia l'acusació particular liderada pel lletrat Joaquim Bech de Careda.\nSegons subratlla la sentència, en el moment del xoc l'acusat \"desconeixia el nombre de persones que hi havia al vehicle\", a banda del conductor amb qui feia temps que tenia mala relació.\nPer això, apunta el tribunal que el processat \"ignorava\" que hi hagués dos joves més a dins.\nCom a resultat de la topada els dos vehicles van quedar aturats \"cara a cara\" a la carretera.\nVa ser llavors quan Ckeylis Monet va baixar del seu cotxe de forma \"immediata, sobtada i inesperada\" i va obrir foc contra al conductor del vehicle.\nPer fer-ho va ser servir una arma curta de calibre 9 mm parabellum, per a la qual no tenia llicència.\nLa sentència conclou que va disparar sis trets a \"boca de canó\", a una distància d'entre un metre i mig i dos metres dirigits al conductor.\nUn dels projectils van impactar al vidre del parabrises, a l'alçada del cap del seu objectiu, i els altres cinc contra el capó del cotxe.\nAleshores, el conductor del cotxe que estava rebent la pluja de trets va donar marxa enrere uns metres per tenir marge per poder maniobrar.\n\"Va reprendre la marxa envestint l'acusat en la maniobra de fugida\", apunta la sentència que afegeix que el processat va \"persistir en la seva intenció\" d'acabar amb la vida del conductor i va disparar un últim tret contra la part posterior del vehicle.\nLa fiscalia i l'acusació particular acusaven Monet de tres intents d'assassinat però el tribunal conclou que només ha quedat demostrat que volia matar un dels ocupants del cotxe i que ignorava que els altres dos joves també fossin dins el vehicle.\n\"Els trets es dirigeixen clarament a la posició del conductor del vehicle\", argumenta la sentència que afegeix que era fosc i que els ocupants es van ajupir quan el processat va començar a disparar.\nA traïció\nEl tribunal exposa que l'atac va ser a traïció: \"Per molt que existissin conflictes previs entre l'acusat i la víctima, no podia preveure que dos segons després de la col·lisió d'escassa entitat, l'acusat dispararia una arma de foc a curta distància\".\nLa sentència, a l'hora de considerar provat que es va tractar d'un intent d'assassinat i no d'homicidi, també posa el focus en què la víctima estava dins un \"espai reduït\" i no tenia cap capacitat de defensar-se.\nLa defensa de l'acusat al·legava que Monet va actuar amb legítima defensa perquè la víctima va xocar contra el seu cotxe primer.\n\"No es pot reconèixer de cap manera que hi hagi elements d'agressió legítima per part de la víctima\", conclou la sentència que exposa que no ha quedat provat que el xoc fos intencionat.\nL'Audiència de Girona recull, finalment, que el processat va utilitzar una arma per a la qual no tenia llicència i que va causar desperfectes al cotxe on viatjava la víctima, que a més li havia deixat un conegut.\nPer això, li imposa una pena de 9 anys de presó per l'intent d'assassinat, 1 per la tinença il·lícita d'armes i una multa de 180 euros per un delicte lleu de danys.\nNo es podrà apropar a menys de 200 metres de la víctima durant 12 anys.", "response": "Ckeylis Monet, acusat d’intent d’assassinat per disparar set trets contra un cotxe, ha estat condemnat a deu anys de presó.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1157", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan (la Terra Alta) ha demanat un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per comprovar l'estat de conservació de la pintura mural que presideix la façana renaixentista del consistori.\nEl fresc es va tapar l'any 1981 amb una còpia del dibuix original sobre un plafó que, aquest dimarts, s'ha retirat provisionalment, per veure com es conservava i prendre-li mostres.\nSegons els tècnics, l'estat de conservació no és òptim però es podria recuperar molt bé perquè més de la meitat de la pintura original ha aguantat el pas del temps i ha resistit a les inclemències meteorològiques.\nEs tracta d'un mural de Ferran VII, al·legoria a les Corts de Cadis, que s'hauria pintat a molts ajuntaments entre 1812 i 1814, tot i que se'n desconeix l'autoria.\nD'entrada, a Catalunya, en exterior, només es conservaria el fresc d'Horta de Sant Joan i podria ser que fos únic també a la resta de l'estat espanyol.\nAquest dimarts, els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, i alguns veïns curiosos, han pogut veure la pintura mural original de la façana de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan.\nEl fresc fa més de 35 anys que està tapat i s'ha tornat a mostrar, durant unes hores, amb l'objectiu que els experts prenguessin mostres i el poguessin avaluar in situ per fer un informe que determinarà la viabilitat de la seva restauració.\nCom ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Joaquim Ferràs, el consistori vol incloure la recuperació del fresc en una línia d'ajuts de la Generalitat a la recuperació de patrimoni, de manera que, aquest projecte fos un complement i el colofó de la reforma de les dues places del nucli antic —la plaça de Sant Salvador i la de l'Església, on hi ha l'edifici de l'Ajuntament—, que s'inclou en la tercera fase de rehabilitació dels carrers del municipi.\n\"Acabaria de donar encara més valor a la plaça Renaixentista que és una joia de l'arquitectura del nostre país\", ha destacat el batlle.\n\"Esperarem la valoració tècnica i, a partir aquí, prendrem la decisió sobre si val la pena invertir en la restauració de l'obra o és molt complicat\", ha dit Ferràs.\nValoració positiva dels tècnics\nLa primera impressió dels tècnics ha estat realment molt positiva.\nPere Rovira, tècnic de pintura mural i escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles, ha assegurat que la pintura està suficientment conservada per ser recuperada.\n\"Queda una part molt important del mural que s'ha de netejar, conservar, fixar i consolidar per a què tingui una presència important a la plaça.\nQueda una part important de pintura per a què es pugui fer visible i es pugui fer entenedora des de baix\", ha explicat Rovira.\nAquest dimarts s'han pres mostres de pigment i es farà un estudi organolèptic per valorar l'estat de conservació.\nS'avaluarà com està cohesionat el morter a la paret, es verificarà la tècnica del fresc, si hi ha esquerdes, o com es va fer la fixació del pigment sobre la capa de calç i sorra.\n\"Valorarem que hi hem de fer i podrem desenvolupar un projecte de concessió de restauració per retornar-li l'estabilitat a la pintura mural\", ha dit el tècnic del centre de restauració.\nRovira ha destacat que \"és molt difícil\" trobar pintures conservades com la d'Horta en parets exteriors, i ha assenyalat que la mateixa tècnica del fresc i els anys que s'ha mantingut tapada han estat claus per a la seva conservació.\n\"Fresos d'aquests no en queden.\nConservar aquest i exposar-lo a la vista de tothom serà una meravella.\nSerà posar en valor una pintura que semblava que no existia o donàvem per perduda\", ha destacat Rovira.\n\"No se sap per què es va conservar aquí i no altres llocs, on es van retirar per ordre del mateix rei Ferran VII quan es va carregar la Constitució de Cadis de 1812.\nAquí no es va complir i no es va parar esment a retirar-ho\", ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan.\nTampoc es coneix l'autoria però, a menys que no aparegui algun escrit o signatura o algun indici sobre qui ho va fer, serà difícil esbrinar-ho amb aquests estudis que s'han engegat aquest dimarts.\n\"Devien ser alguns artistes de l'època però que sapiguem, no està documentat\", ha explicat Ferràs.", "response": "L’Ajuntament d’Horta de Sant Joan està estudiant recuperar una pintura mural del segle XIX a la façana del consistori.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_768", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "L’1 de gener, el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa assumiran l’activitat que actualment té concertada l’Hospital General de Catalunya i per això, el Departament de Salut ja està negociant, amb totes les parts, els termes del trasllat per evitar l’acomiadament de cap treballador i garantir la qualitat de l’assistència sanitària.\nAixí ho ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a l’ACN.\nComín no ha avançat el número de treballadors que es veuran afectats per aquest trasllat però s’ha mostrat optimista a l’hora de culminar el procés, ja que el procediment jurídic és el mateix que ha acabat amb ‘èxit’ a la Clínica del Vallès cap al Consorci Sanitari de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell.\nDesprés de traslladar l’activitat derivada a la Clínica del Vallès cap al Consorci Sanitari de Terrassa i l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el Departament de Salut ja està treballant per fer el mateix procés amb l’Hospital General de Catalunya.\nEl contracte acaba el 31 de desembre i, a partir de l’1 de gener, seran el mateix Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa els centres que assumiran aquesta activitat assistencial.\nDe moment, s’han engegat les negociacions perquè el procediment jurídic, el mateix que ja s’ha fet a la Clínica del Vallès, acabi amb el mateix ‘èxit’.\nAixí ho ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a l’ACN.\nComín està convençut que el procediment es resoldrà positivament depenent de ”l’actitud de l’empresa”.\nEl conseller ha recordat que, en el cas de la Clínica del Vallès, es va obrir un diàleg entre totes les parts, els comitès d’empresa i les direccions de les empreses emissores i les empreses receptores.\nPer Comín és una ”sort” que una d’aquestes empreses, el Consorci Sanitari de Terrassa, ja hagi participat d’aquest procés en una ocasió i hagi fet una rebuda ‘extraordinària’.\nComín no ha donat les xifres dels treballadors que es veuran afectats per aquest trasllat de l’activitat l’Hospital General de Catalunya, però reconeix que si no es fa, la viabilitat del Consorci Sanitari de Terrassa, per exemple, ‘estaria en situació de risc’ a causa d’un ‘deute històric’ i un ‘infrafinançament’.\nEl conseller ha recordat que Salut ja està fent plans d’ajustament que el facin viable gràcies a aquesta activitat que li vindrà de l’Hospital General de Catalunya.\nPer Comín, cal preocupar-se primer dels hospitals públics, responent així a les reticències que en alguna ocasió ha mostrat l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.\nEl conseller ha recordat al consistori que hi ha treballadors de tots els centres implicats que viuen a Sant Cugat i a Terrassa.\nPer això, insta a preocupar-se ‘de tots els treballadors’.\nClínica del Vallès: 1 milions d’euros d’estalvi\nEl conseller de Salut ha xifrat en 1 milions d’euros, entre un 12 i un 14 %, l’estalvi que ha suposat per les arques públiques el trasllat d’activitat de la Clínica del Vallès al Parc Taulí de Sabadell i al Consorci Sanitari de Terrassa.\nComín ha defensat que no sempre un proveïdor privat és més eficient que un operador públic i que en grans equipaments com l’Hospital Parc Taulí, treballen amb economia d’escala, cosa que afavoreix l’estalvi de costos.\nAltres processos en cartera\nEl Departament de Salut vol acabar aquest procediment abans de posicionar-se respecte altres derivacions actuals com és la Clínica de Ponent o la Clínica de Girona.\nComín, en aquests dos darrers casos, reconeix que la infraestructura pública no pot assumir l’assistència que es deriva i per aquest motiu, no la traslladarà ara per ara.\nPel que fa al Sagrat Cor, Comín tampoc no vol abordar-lo fins que no estigui acabat el trasllat de l’Hospital General de Catalunya.\nEn l’àmbit dels equipaments sociosanitaris i de salut mental, Toni Comín, aposta per seguir comptant amb els proveïdors privats perquè la sanitat pública no té prou oferta per respondre a la demanda.\nEn aquest sentit, Comín, prioritza els proveïdors privats sense ànim de lucre que han nascut amb la finalitat de servei públic.", "response": "L’Hospital General de Catalunya deixarà de tenir activitat assistencial concertada i s’està negociant el trasllat dels seus treballadors.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1290", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "L'Escola Bloom és un lloc que convida a entrar, a ser-hi, a passar-hi molta estona.\nPetit oasi de complicitats, d'escriptura i de creativitat, l'èxit de la proposta formativa i de totes les iniciatives que hi graviten té nom i cognoms: Lana Bastašić i Borja Bagunyà.\nElls dos són els responsables del dia a dia de l'escola i de tot l'entusiasme que l'ha convertit en un centre ineludible de la literatura catalana actual.\nActivitats a les quals ara sumen Carn de cap, una revista de disseny exquisit on 14 autors reinterpreten el conte El meu germà, de Quim Monzó.\n\"La revista és una extensió de l'escola\", asseguren, amb l'orgull d'un projecte que té ànima, identitat i un objectiu clar.\n\"La idea era fer una escola petita, que evités la fórmula: l'Escola Bloom no només és transmissió de sabers, sinó producció de sabers\".\nPerquè la literatura \"és una cosa seriosa, i això no vol dir avorrida, sinó apassionant\".\nEn aquest sentit, el centre i la revista tenen la mateixa funció: \"pensar la literatura des de tots els seus aspectes i disciplines, i trencar la idea que de literatura només en poden parlar qui ha fet la carrera de teoria literària.\nAquí en parlem, pensem, discutim, i introduïm un temps diferent, en un espai per la literatura que no ve dictat per la novetat, la urgència o la immediatesa\".\nEn aquest encreuament de ments creatives, curiositats, ganes de saber i aprendre, és on apareix Carn de cap. Una revista concebuda com una obra d'art, com alguna cosa més que un llibre o una publicació a l'ús.\n\"Cada número pot tenir un format diferent, com el concepte, ja sigui crítica, periodisme o assaig, convertint-la en un objecte interdisciplinari.\nL'únic que no variarà és el nom\", explica Bagunyà.\n\"El disseny és molt important, volíem que fos una relectura més del conte\", continua Bastašić.\n\"Per això hem posat el nom de la la dissenyadora als crèdits, Júlia Francino, de l'Estudi Bicoté\".\nQuim Monzó: del mestratge a l'homenatge\nCarn de cap mostra a 12 escriptors i escriptores, un fotògraf i una dissenyadora que \"reescriuen, interpreten o intervenen\" en el primer conte del llibre El millor dels mons (2001), de Quim Monzó.\nEl meu germà com a punt de nexe simbòlic entre generacions literàries, amb tot el pes de l'homenatge a un mestre.\n\"Qui és la persona més rellevant del conte català?\"\nLa resposta: el darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.\n\"Vam pensar que el millor homenatge que pots fer a un escriptor és homenatjar-ne l'obra, no la persona.\nEn aquest cas, El meu germà ens va fascinar perquè es podia llegir de moltes maneres, també com el de l'escriptor que carrega un llegat, un pes\".\nLa tria d'autors que hi participen va ser el proper pas.\n\"Volíem anar a la generació següent, no a la de Jordi Puntí o Sergi Pàmies.\nLa 'generació Monzó' ja porta molts anys parlant-ne i rellegint-lo.\nLa idea era fer un exercici per a una generació nova, sobre com aquesta generació es relaciona amb el llegat.\nÉs una idea que sempre ens arriba, quan escrivim: per poder escriure què fem amb el cànon?\nQuè fem amb els nostres antecessors?\"\nPer això, amb aquesta base clara, la idea proposada als autors va ser \"coses que tots sabem que són mortes però fem passar per vives\".\nLa llista és llarga –\"l'amor romàntic, la democràcia liberal, o la salut del planeta\"–, tan llarga com els noms dels escriptors que hi col·laboren: Borja Bagunyà i Lana Bastašić, Max Besora, Lucia Pietrelli, David Gálvez, Adrià Pujol Cruells, Joan Jordi Miralles, Víctor García Tur, Mar Bosch, Juan Diego Valera, Anna Gual, Rubén Martín Giráldez, Jaume C. Pons Alorda, Cristina Morales i Carles Rebassa.\nEl volum arriba amb una reproducció de l'original de Monzó en llibret independent, que es pot moure amunt i avall, tal com el narrador del propi conte mou el cadàver del seu germà.\nUn detall més d'una revista que val la pena llegir i degustar.", "response": "L’escola Bloom ha llançat la revista literària \"Carn de cap\", amb un número basat en un conte de Quim Monzó.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1335", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "L'ultimàtum de Quim Torra a Pedro Sánchez també té a veure amb els pressupostos generals de l'Estat.\nEn aquests termes s'ha expressat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu.\n\"El que anomeneu [des dels mitjans] com a ultimàtum té molt a veure amb els comptes de l'Estat\", ha apuntat Artadi, que ha lamentat la manca d'ofertes i de moviments de l'executiu que lidera Pedro Sánchez per aconseguir el suport de l'independentisme.\nEn el discurs pronunciat en el debat de política general, Torra va vincular aquest ultimàtum -que caduca a finals de mes- al fet que Sánchez plantegés una oferta sobre el dret a l'autodeterminació.\n\"Si no hi ha aquesta proposta per exercir l'autodeterminació de manera pactada, vinculant i reconeguda internacionalment damunt de la taula abans de novembre, l'independentisme no podrà garantir cap mena d'estabilitat al Congrés dels Diputats al senyor Pedro Sánchez.\nRepeteixo, l'independentisme no podrà garantir cap mena d'estabilitat al Congrés dels Diputats al senyor Pedro Sánchez\", va dir textualment.\n— Govern.\nGeneralitat (@govern) 23 d’octubre de 2018\n\"Necessitem que parli clar\", ha apuntat Artadi, que ha lamentat que no hi hagi hagut \"cap pas\" per resoldre el conflicte de manera política.\n\"Tenim menys esperances de les que teníem al principi.\nEstà passant el temps i no hi ha cap oferta.\nSeguirem lluitant pel diàleg i la negociació?\nSempre, és la nostra obligació.\nPerò no s'està donant resposta\", ha manifestat la consellera de la Presidència.\n\"Esperem que entenguin on som.\nAmb la repressió i l'exili\", ha resumit posteriorment la dirigent independentista.\n— Jordi Pu1gnerO 🎗 (@jordiPuignero) 23 d’octubre de 2018\nArtadi ha estat dura a l'hora de valorar el \"veto\" de l'Estat al conseller Jordi Puigneró en un acte internacional, i ha afegit que les relacions entre alguns departaments i alguns ministeris -com ara el de Puigneró, Polítiques Digitals i Administració Pública amb el de Meritxell Batet- no són bones.\n\"Hi ha haver una intransigència més dura que la de Cristóbal Montoro\", ha ressaltat la consellera de la Presidència.\nEl desmarcatge de la CUP\nPel que fa al futur de la legislatura, marcat aquests dies per la decisió de la CUP de \"bloquejar\" la majoria independentista, Artadi ha confiat que es pugui arribar a acords amb ells malgrat el desmarcatge envers el Consell de la República i la posada en marxa del consell assessor del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.\nAquest organisme es posarà en marxa en els propers dies, tindrà entre deu i vint membres i que liderarà Lluís Llach.\nL'encàrrec, en tot cas, no és redactar cap Constitució catalana.\nTorra, en la presentació del nou organisme i en resposta a les preguntes dels periodistes, ha indicat que no pensa en convocar eleccions anticipades.\nA partir del dia 28 d'octubre, el president de la Generalitat recupera la possibilitat de signar el decret per anar a nous comicis autonòmics.\nUn \"escàndol\" hipotecari\nArtadi ha considerat \"escandalós\" el buit legal creat pel Tribunal Suprem en relació a la revisió de la sentència sobre el pagament dels impostos associats a les hipoteques.\n\"És improcedent, deixa en un buit legal la qüestio i provoca inseguretat jurídica\", ha apuntat.\nEl Suprem decidirà definitivament sobre l'impost hipotecari el 5 de novembre, fet que suposa una marxa enrere respecte el posicionament inicial, que feia recaure en els bancs el pagament de les actes jurídiques i documentals.\nUn impost, per cert, cedit a la Generalitat.\n— Govern.\nGeneralitat (@govern) 23 d’octubre de 2018\n\"Hi ha prioritats en els organismes de l'Estat que es veuen distorsionades en funció de qui afecta la situació\", ha apuntat la consellera en referència a la banca, tenint en compte que aquesta mateixa decisió es va prendre en relació a impostos creats per la Generalitat en l'anterior legislatura.\nArtadi ha alertat que aquesta circumstància pot impactar en la signatura de noves hipoteques durant els quinze dies que queden per arribar al 5 de novembre.\nL'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l'Agència Catalana de Consum estan en contacte permanent amb els consumidors per oferir assesorament, ha dit.\nAcords sectorials\nEl conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha comparegut per explicar tres qüestions: el projecte de llei d'ordenació del litoral -que crea un nou cànon recaptat per la Generalitat-, un acord per destinar 30 milions d'euros a l'adquisició de pisos provinents d'execucions hipotecàries i la constitució de la Taula del Ter, un òrgan col·legiat que persegueix el compromís de reduir gaire bé a la meitat les derivacions d'aigua del riu cap a Barcelona.\nPel que fa al primer punt, Calvet ha indicat que hi ha \"molt a fer\" al litoral, i que la Generalitat \"necessita recursos\" per aconseguir-ho.\n\"Necessitem aixecar recursos per impulsar mesures que protegeixin el litoral del nostre país\", ha apuntat el conseller de Territori.\nHi ha 70 municipis costaners a Catalunya, en els quals hi ha 596 trams de platges, 260 dels quals són naturals i, la resta, urbans.", "response": "Elsa Artadi ha afirmat que, si Sánchez ignora l’ultimàtum de Torra, no podrà tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1542", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Un ple, minuts abans de saltar.\nFoto: Estefania Escolà\nTothom qui vulgui pot fer de ple a la Patum de Berga?\nNo i sí.\nCada any, pels volts de la Patum, ressorgeix un viu debat sobre si tal persona no ha pogut fer mai saltar a plaça i demanar-ho insistentment, si tal altre ho ha aconseguit a la primera...\nLa situació genera tensions tant entre el conjunt de patumaires com entre els propis membres de la comparsa, entre la suposada gent afectada...\nEl gerent del Patronat Municipal de la Patum, Albert Rumbo, aclareix a NacióLaFlama.cat : \"Hi ha 400 salts de plens, 200 el dijous i 200 el diumenge.\nNi un més, ni un menys.\nPer tant, són números tancats, hi ha els que hi ha, i sí que és cert que té la seva dificultat aconseguir fer de ple, però no és una cosa impossible.\"\nEls titulars dels salts de plens són els propis membres de la comparsa, la plantilla, conformada per un total de 22 berguedans.\nCadascun d'ells té quinze salts en propietat -vuit per un dia i set per l'altre-, és a dir, un total de 330.\nEls 70 restants els gestiona l'ajuntament.\n\"Cadascun dels membres de la comparsa, aquella gent que perd hores i hores perquè tot funcioni correctament, gestiona com vol els salts que li pertoquen\", explica Rumbo.\n\"De fet, passa a tot arreu, que els membres d'una colla siguin els qui ballin a plaça, no?\nNo ballaràs pas els gegants de Tarragona per Santa Tecla si no ets de la colla!\", s'exclama.\nTot amb tot, cadascun dels 22 integrants de la comparsa acostuma a reservar-se només un o dos salts, i reparteix els 13 o 14 restants entre amics i coneguts.\n\"Aconseguir un d'aquests salts no és la cosa més fàcil del món, però hi ha gent que ha buscat camins i els ha trobat.\nÉs evident que no pots anar el dia abans i dir-los que vols saltar, s'ha de fer amb temps.\nPerò hi ha força gent que s'ha mogut i ho ha trobat, i hi ha molta gent de fora de Berga que salta amb un certa assiduïtat\", concreta.\nI, tot i que la comparsa de plens podria semblar la més llaminera per a qui no és membre de cap colla, exposa: \"Els plens generen una certa moguda, però no és res que no passi amb d'altres comparses...\nTambé hi ha qui, sense ser de cap colla, ha intentat saltar amb els Turcs i Cavallets, o portar la Guita, o fins i tot ballar l'Àliga, i ho ha aconseguit.\"\nQui pot ser membre de la colla?\nCadascuna de les comparses de la Patum té el seu propi reglament de funcionament intern.\nConcretament, el dels plens estableix que, quan algun dels 22 membres vol deixar la colla, pot cedir el seu lloc al seu fill o nét.\nSi no, el conjunt de la colla també pot decidir atorgar la plaça a algun dels ajudants de la comparsa.\nJa sigui per successió o per cooptació, els 22 berguedans que formen part de la comparsa són els titulars dels salts, i són els qui decideixen si regalen i a qui regalen el privilegi de participar de la festa de Corpus berguedana des del moll de l'os.\nDes del 2008, el patronat porta un registre de tota la gent que participa a la Patum, ja sigui com a membre d'una de les comparses, ja sigui col·laborant-hi desinteressadament, ja sigui simplement saltant com a ple o amb alguna altra comparsa.\nI, en base a aquestes dades, Rumbo sosté que la rotació de protagonistes a la plaça de Sant Pere és prou notable.\nI, si a algú no li convenç aquest sistema, també pot provar sort amb la CUP, que sorteja els salts que pertoquen als seus regidors , acaba apuntant el gerent del patronat.\nTot un ventall de possibilitats, doncs, per revestir-se de vidalba.\nUn dels plens, entrant a la plaça de Sant Pere plena de gom a gom.\nFoto: Joan Parera/NacióLaFlama.cat.", "response": "No és fàcil saltar els plens de la Patum de Berga, perquè pertanyen a la comparsa, però no és impossible.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_547", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "El Circuit Cultural Valencià integra ja 69 poblacions de tot el País Valencià i dues universitats –la d’Alacant i Jaume I de Castelló- i ha augmentat el seu pressupost d’un 163% des de 2015.\nEntre els nous membres que s’hi han adherit hi ha Ontinyent, que ha participat aquest dilluns per primera volta en la reunió ordinària d’aquesta xarxa cultural, celebrada a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, que enguany celebra el 30 aniversari.\nEs tracta d’una sessió de treball que es fa cada sis mesos en alguna de les poblacions pertanyents al circuit, a la qual han assistit en representació de Cultura de la Generalitat el secretari autonòmic Albert Girona; el director general de l’IVC, Abel Guarinos; i els nous directors adjunts de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Marga Landete, de Música i Cultura Popular, José Luis Moreno d’Audiovisuals i Cinematografia i Roberto García, d’Arts Escèniques.\nEls altres membres nous que hi ha acudit per primera vegada són la Universitat d’Alacant i Corbera, Morella, Petrer i Xest.\nSi el 2015 hi pertanyien 46 municipis, en el 2016 van arribar als 63, fins arribar a la xifra actual de 69 municipis i dues universitats que s’han adscrit per ara durant 2017.\nEl pressupost destinat al Circuit Cultural Valencià ha augmentat d’un 163 % des de 2015, passant dels 475.000 euros en 2.015 a 1.250.000 euros del pressupost de 2017.\nEl director general de l’IVC, Abel Guarinos, ha manifestat ‘la gran satisfacció que és que el projecte del Circuit Cultural Valencià vaja recollint cultura per les comarques i que en poc temps haja obtingut grans resultats.\nVolem, a més, ampliar progressivament la xarxa de poblacions que formen part d’aquestes programacions conjuntes que realitzem des de Cultura de la Generalitat amb les localitats valencianes’.\nPer la seua banda, el secretari autonòmic, Albert Girona, ha destacat que s’està fomentant ‘la incorporació de més i més municipis al Circuit per programar cultura d’una manera interinstitucional i descentralitzada, tal com marca el pla estratègic cultural “Fes Cultura” i així complir l’objectiu de cohesionar, democratitzar i aproximar la cultura als valencians i valencianes mitjançant programacions atractives als seus municipis’.\nProgramació professional i cofinançada\nLa incorporació al Circuit permet als municipis d’acollir-se a una àmplia oferta de programació professional i cofinançada, sempre que disposen d’un gestor o programador cultural que s’encarregue de les tasques de programació, difusió i tramitació.\nA més, també han de disposar d’un pressupost mínim per assumir els costos derivats de la programació, entre els quals figura l’assumpció de la meitat dels caixets que formen part del conveni de col·laboració.\nEl Circuit facilita als ajuntaments d’acollir-se a cinc tipus de modalitats per accedir a les programacions corresponents.\nAixí, la modalitat de teatre, dansa i circ es divideix en dues que permeten la programació d’un mínim de deu espectacles en el cas de la modalitat A i un mínim de sis espectacles a la de la modalitat B, mentre que la modalitat de lírica facilita la programació d’un mínim de dos espectacles de sarsuela o òpera en format escènic i representada per companyies professionals valencianes.\nEn el cas de la modalitat de música, que es va incorporar el 2016, permet d’acollir una programació d’un mínim de cinc concerts de grups professionals valencians en els quals, com a mínim, hi figurarà un grup que cante en valencià.\nPer la seua banda, la modalitat de cinema i audiovisual garanteix l’accés a una programació d’un mínim de dues sessions de curtmetratges valencians del catàleg que ofereix l’IVC.\nLa presència al Circuit permet de compartir els costos dels concerts de música, mentre que en el cas dels curtmetratges, els consistoris adherits hauran d’assumir els costos de reproducció o d’autor i, en cas de sol·licitar-los, el cost del viatge del director o intèrprets de la projecció per facilitar la seua participació en la presentació de l’audiovisual i el col·loqui posterior.", "response": "El Circuit Cultural Valencià ha obtingut grans resultats i cada cop té més integrants i més pressupost.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_45", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "La xarxa d’escoles de La Bressola, que ofereix una escolarització en català a la Catalunya Nord, creu que l’actual falta d’espais els impedeix de créixer.\nLa directora general, Eva Bertrana, ha assegurat que si bé ara han arribat als 1.000 matriculats, ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si al llarg de la història d’aquesta escola haguessin tingut les instal·lacions que requerien.\nBertrana ha apuntat a la falta d’entesa amb les administracions locals com a principal factor.\nDe fet, la directora ha detallat que a finals dels anys 70 es podia obrir un centre educatiu en un local que no fos ‘purament escolar’, però actualment les noves normatives de seguretat impedeixen aquesta situació.\nAixò fa que la majoria d’ajuntaments no disposin d’instal·lacions aptes per a l’obertura de nous centres.\nActualment, La Bressola ha aconseguit arribar a la ‘fita’ dels 1.000 alumnes matriculats.\nDe tota manera, la directora general dels centres, Eva Bertrana, ha dit que ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si les administracions haguessin cedit els locals que La Bressola necessitava.\nBertrana ha assegurat que ‘any rere any’ han de refusar noves inscripcions perquè les aules ja estan plenes i no hi ha cabuda per a nous alumnes.\nDavant d’aquesta necessitat, La Bressola ha anat demanant nous espais a les administracions locals, que són les competents en aquest àmbit.\nLes negociacions, però, no sempre arriben a bon port i això els ha impedit que avui dia La Bressola estigui ‘festejant els 2.000 alumnes’.\nLa direcció general assegura que es conformen amb escoles en barracons perquè ‘l’escola no és les parets que la formen, sinó qui la fa’, detalla Bertrana.\nAixí i tot, les normatives de seguretat els impedeixen obrir nous centres en locals que no són ‘purament escolars’ tal com passava ‘a finals del 70’, quan va engegar la iniciativa educativa a la Catalunya Nord.\nLa directora ha assegurat que estan ‘en negociacions’ amb diversos municipis per obrir nous centres, però ha lamentat que mentre ‘no es concreten les mesures, perdem mainada i locutors del català’.\nA més, Eva Bertrana ha reblat que precisament això va en contra dels principis de La Bressola, ja que ‘l’objectiu no és refusar nins, sinó eixamplar al màxim la base’.\nL’educació secundària és prioritària\nUn dels problemes que preveu patir a curt termini La Bressola és amb les matrícules del col·legi –l’edifici on els alumnes estudien la secundària obligatòria segons el sistema educatiu francès – perquè ‘s’ha quedat petit’.\nBertrana indica que volen ‘desdoblar’ aquest centre per tal de donar resposta a totes les sol·licituds actuals per seguir estudiant la secundària en català.\nEn cas en què aquest nou centre no es pugui aconseguir aviat, afirma que de cara a l’any que ve hauran de refusar matrícules de nens que han estudiat ‘tota la seva vida’ a La Bressola.\nEn segon terme, la Bressola també es plantegen la ‘creació d’un liceu’ per tal que els alumnes puguin estudiar el batxillerat francès en català i d’aquesta manera ‘tancar el cicle’ abans no vagin a la facultat.\nL’espina del centre a Vallespir\nPer altra banda, la directora general assegura que en molts casos l’entesa amb les administracions locals no es produeix perquè els municipis no tenen equipaments per les necessitats de l’escola o no poden afrontar la despesa en personal i material que suposa.\nEl que sí que lamenta Bertrana és que en 40 anys no hagin pogut obrir cap escola en català al Vallespir, perquè ‘és una de les comarques que més ha preservat el català’ i per això s’ha convertit en una ‘espina clavada’ per a la direcció.\nLa Bressola: una escola moderna, vertical i en català\nEl model d’escolarització de La Bressola pretén ser modern i vertical, ja que les classes estan formades per nens de diferents edats en què uns s’ajuden als altres a consolidar tot el coneixement adquirit.\nSegons expliquen des de la mateixa escola, aquest és un model d’èxit, ja que per comunicar-se els nens utilitzen el català.\nAixò comporta que comencin a socialitzar-se en aquesta llengua i obrin la porta a seguir utilitzant el català fora de les aules, una situació insòlita per l’alta imposició del francès.", "response": "La xarxa d’escoles nord-catalanes La Bressola podria tenir molts més alumnes si hagués aconseguit les instal·lacions que necessitava.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1558", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "El teixit pulmonar de pacients que van patir la Covid-19 de forma greu mostra una bona recuperació en la majoria dels casos.\nAixí ho va revelar un estudi realitzat pel centre mèdic universitari de Radboud que ara s'ha publicat a la revista Clinical Infectious Diseases.\nUna conclusió cridanera d'aquesta investigació és que el grup que va ser derivat per un metge de capçalera no es va recuperar tan bé com els pacients que van ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'hospital.\nL'estudi, dirigit pel pneumòleg Bram van den Borst, va incloure a 124 pacients que s'havien recuperat d'infeccions agudes per Covid-19.\nVan visitar la clínica de cures posteriors de coronavirus del centre mèdic de la universitat de Radboud, als Països Baixos.\nEls pacients van ser examinats per tomografia computeritzada i una prova de funció pulmonar, entre altres anàlisis.\nDesprés de tres mesos, els investigadors van fer un balanç, que va revelar que el teixit pulmonar dels pacients s'estava recuperant bé.\nEl dany residual en el teixit pulmonar va ser generalment limitat i s'observa amb més freqüència en pacients que van ser tractats a l'UCI.\nLes queixes més comunes després de tres mesos són fatiga, dificultat per respirar i dolors de pit.\nMoltes persones també experimenten limitacions en la seva vida diària, així com una qualitat de vida disminuïda.\nL'investigador principal i pneumòleg Bram van den Borst explica: \"Els patrons que veiem en aquests pacients mostren similituds amb la recuperació després d'una pneumònia aguda o síndrome de dificultat respiratòria aguda (SDRA), en el qual s'acumula líquid en els pulmons durant molt de temps.\nÉs encoratjador veure que els pulmons després de les infeccions per Covid-19 exhibeixen aquest nivell de recuperació\", postil·la.\nEls pacients es van dividir en tres categories per a l'estudi: un grup amb pacients que van ingressar a l'UCI, un grup de pacients que van ingressar en una sala d'infermeria a l'hospital i, finalment, un grup amb pacients que van poder quedar-se a casa, però van experimentar símptomes persistents que finalment van justificar una remissió del seu metge de capçalera.\nL'estudi va avaluar com els va anar als pacients després de tres mesos i va revelar que els pacients que van ser remesos a la clínica de posttractament pel seu metge de capçalera van mostrar la pitjor recuperació en el període següent.\nPer descomptat, aquest últim grup de pacients va ser derivat a causa de la persistència dels símptomes.\n\"No obstant això, sembla que hi ha un subgrup clar de pacients que inicialment van experimentar símptomes lleus de Covid-19 i després van seguir experimentant queixes i limitacions persistents a llarg termini --explica Bram van den Borst--.\nEl més sorprenent és que amb prou feines trobem anomalies en els pulmons d'aquests pacients.\nAtesa la varietat i gravetat de les queixes i la mida plausible d'aquest subgrup, hi ha una necessitat urgent de realitzar més investigacions sobre les explicacions i les opcions de tractament\".\nEl centre mèdic de la universitat de Radboud va establir la clínica de cures posteriors de coronavirus en la ubicació de Dekkerswald com a reacció a un augment observat en els senyals que una quantitat substancial de pacients amb Covid-19 experimentaven queixes a llarg termini, que anaven des de tos, fatiga i dificultat per respirar fins ansietat i limitacions físiques.\nAltres notícies que et poden interessar\ncoronavirus\nOriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi\nLa variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen\ncoronavirus\nQuins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa\nEl subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit\ncoronavirus\nPer què algunes persones no es contagien de Covid?\nEls experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica\ncoronavirus\nLa UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació\nLa incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada\ncoronavirus\nÉs hora de tractar la Covid com una grip?\nLa situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: \"La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran\"", "response": "Un estudi del centre mèdic universitari de Radboud ha demostrat que els pulmons se solen recuperar bé després de la covid-19.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1900", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Combatre el discurs homofòbia amb les seves mateixes armes.\nAquest és l'objectiu que s'ha marcat l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per contrarestar els \"missatges d'odi\", que segons el consistori, han difós campanyes com la de l'associació ultraconservadora Hazte Oír.\nL'alcaldessa de la ciutat, Lluïsa Moret, ha presentat aquest matí un autobús contra l'homofòbia que pretén \"posar en qüestió el sistema ideològic patriarcal que ens ha imposat només una identitat de gènere\".\nDavant una de les parades de bus del municipi, Moret ha lluït el triple missatge de la campanya, que \"utilitza imatges provocadores i valentes per fomentar la reflexió entre els ciutadans\".\nEls promotors de la iniciativa, de la cooperativa Apòstrof, han agafat tres frases fetes per \"donar-los un nou sentit que les alliberi de les seves connotacions habituals\", segons l'alcaldessa.\nSón \"carn o peix\", \"pit o cuixa\" i \"blau o rosa\"; tres comentaris \"binaris, de blanc o negre, que no reflecteixen la ciutat amb tots els colors que nosaltres defensem\", en paraules de Moret.\nUn dels busos urbans de Sant Boi ha incorporat els tres missatges a la carrosseria.\nL'Ajuntament ha col·locat tres vinils repartits entre els laterals del vehicle i la part del darrere.\n\"Quan planificàvem la campanya pensàvem quines eren les millors eines per fer-la córrer i vam entendre que els autobusos eren un bon instrument per projectar un determinat missatge\", ha apuntat l'alcaldessa.\nNomés un dels deu autocars urbans de la ciutat llueix els cartells, però des de l'Ajuntament asseguren que \"serà molt visible perquè volta molt\".\nPer una banda, la difusió, a través del bus urbà, dels tres missatges dissenyats i, de l'altra, l'elaboració d'un pla local que revisi els protocols d'atenció de l'administració \"per incloure la perspectiva del col·lectiu LGTBI\".\nAquesta segona part de la iniciativa també contempla una fase de diagnòstic per analitzar, a través d'una enquesta, l'opinió que tenen els veïns de Sant Boi de Llobregat sobre la situació de les persones lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals.\nUna campanya que \"ve de lluny\"\nMoret ha assegurat que la campanya no és una \"resposta directa\" al missatge transfòbic que va posar en circulació, també a través d'un autocar, l'associació Hazte Oír.\nEl missatge del grup ultraconservador va generar una gran controvèrsia i va obligar l'entitat a traslladar el vehicle a Nova York.\nL'alcaldessa explica que l'objectiu de la campanya de Sant Boi és \"fer voltar uns eslògans que no generin ni odi ni discriminació, sinó igualtat\", però insisteix que la van començar a planificar tres mesos enrere, abans de la polèmica oberta per Hazte Oír.\nL'objectiu del consistori és \"construir una ciutat amb tots els colors de la diversitat i lliure de LGTBfòbia\", en paraules de l'alcaldessa, que ha reconegut la seva \"satisfacció\" per ser el primer ajuntament de Catalunya que posa en marxa una iniciativa d'aquestes característiques.\nLa campanya es desenvoluparà al llarg de tot el mes d'abril i els resultats de l'enquesta es començaran a recollir abans de l'estiu.\nLa fita de Moret és tenir a punt el pla local abans d'acabar l'any.\nEls passatgers, escèptics\nEntre els passatgers i els usuaris del transport públic de Sant Boi es respirava un cert escepticisme.\nJust al costat d'on tenia lloc la presentació de l'autocar hi ha el bar de l'estació de tren, un local molt concorregut a primera hora del matí.\nAlguns dels clients no acaben d'entendre què s'estava donant a conèixer i d'altres preguntaven als mitjans de comunicació si per allà hi havia de passar Mariano Rajoy, que aquest cap de setmana va assistir al congrés del PP català i que demà torna a Barcelona.\n\"Això em sembla una tonteria més d'aquestes que fan els polítics\", deixava anar, entre molest i encuriosit, un dels vianants que s'ha acostat a les càmeres per veure què generava tanta expectació.\nPerò les cares de sorpresa més sinceres les han lluït els passatgers de l'autobús, que ni tan sols s'havien fixat en el missatge de la campanya.\n\"Però si em pensava que era un anunci de pollastres!\", s'excusava una de les usuàries que baixaven del vehicle, en referència al vinil amb l'eslògan \"Pit o cuixa\", que va acompanyat de la fotografia de dues gallines.\nEl temps per captar imatges del vehicle i les sensacions dels passatgers ha estat molt limitat.\nL'autobús estava en ruta i s'ha parat davant dels periodistes només durant un minut.\n\"No poden fer esperar els veïns\", s'excusava l'alcaldessa davant la mirada desesperada de càmeres i fotògrafs.\nLa vintena de periodistes s'ha dissipat tan ràpid com el bus, que ha fet acte de presència a la concorreguda roda de premsa amb un pit stop de tot just 60 segons.", "response": "L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ha llançat una campanya amb imatges i eslògans a l’autobús per lluitar contra l’homofòbia.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2982", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "'La filla esborrada' de la vallenca Margarida Aritzeta ha estat un dels títols locals més venuts a Tarragona en un Sant Jordi en el qual les vendes han estat força repartides.\nA la capital de la demarcació 'Reencarnacions miserables' d'Olga Xirinacs ha estat també un dels més sol·licitats, així com un recull de fotografies 'Revolució i Guerra Civil a Tarragona', amb imatges, algunes d'elles inèdites, d'Hermenegild Vallvé.\nA Reus, a més d'Aritzeta, 'El retorn de l'Àngela', de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, ha estat el títol local més exitós.\nCom ja ha passat en anys anteriors, a les Terres de l'Ebre la xertolina Francesca Aliern, aquest any amb 'Negre Estalzí', ha estat una de les autores locals amb més èxit.\nTambé s'ha venut bé 'Tortosa 1936-1939' de Ramon Miravall.\nAcompanyats d'un dia assolellat i d'una temperatura suau, la Rambla Nova s'ha omplert de gom a gom a partir de les onze del matí fins al migdia i a la tarda es tornava a omplir a partir de dos quarts de sis.\nAixí, el president del Gremi de Llibreters de Tarragona, Josep 'Pitu' Rovira, ha explicat a l'ACN que la sensació és que l'afluència de gent ha estat \"extraordinària\" i que ha estat plena tot i ser un diumenge.\n\"Hi havia el dubte si, per ser diumenge, seria un Sant Jordi més tranquil o no, i de moment sembla un Sant Jordi normal\", ha explicat Rovira, que assenyala que si es compara amb la diada d'ara fa dos anys, quan va caure amb divendres, sembla que porta la mateixa dinàmica.\nEntre els autors locals més venuts a Tarragona destaca 'La filla esborrada', de Margarida Aritzeta, que relata la història d'amor entre una jove i un maqui durant la postguerra i que ja estava a totes les travesses per formar part del llistat dels més sol·licitats.\nD'altra banda, el títol que recull les imatges, algunes de les quals inèdites, d'Hermenegild Vallvé s'ha venut amb rapidesa, amb l'anècdota que els exemplars van arribar just dissabte a les llibreries.\nUn cop més, Olga Xirinacs ha estat també entre les autores més venudes de la ciutat.\nAmb tot, Rovira assenyala que, tot plegat, són percepcions i que les dades oficials no les tindran fins d'aquí a uns dies.\n\"Potser després la cosa canviarà\", reconeix.\nEncara en clau local, ha destacat també 'Un regal per al Führer', de Francesc Valls-Calçada.\nEn termes generals, el títol més venut a la demarcació ha estat, com a tot Catalunya, 'Nosaltres dos', de Xavier Bosch; seguit dels relats d'Òscar Andreu amb 'Com es bull una granota' i la novel·la de Rafel Nadal 'La senyora Stendhal'.\nEn castellà, els que han tingut més sortida a Tarragona han estat 'Tierra de Campos', de David Trueba; 'Todo esto te daré', de Dolores Redondo i 'El laberinto de los espíritus', de Carlos Ruiz Zafón.\n'El retorn de l'Àngela', de Maria Lluïsa Amorós, protagonista a Reus\nA la capital del Baix Camp, 'El retorn de l'Àngela', de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, ha estat el títol local més exitós, segons ha destacat el gerent de la Llibreria Galatea, Joan Peña.\n'La filla esborrada', de la vallenca Margarida Aritzeta, també s'ha situat entre els més demanats d'entre els autors del territori.\nEn l'àmbit català, Xavier Bosch, Sílvia Soler, Pilar Rahola, Jaume Cabré, Jordi Basté i Albert Espinosa s'han venut a un bon ritme.\nA Reus, la diada de Sant Jordi també s'ha viscut de forma multitudinària i festiva, amb epicentre a la plaça del Mercadal.\nFrancesca Aliern i Ramon Miravall, un èxit a l'Ebre\nA les Terres de l'Ebre, la xertolina Francesca Aliern, enguany amb 'Negre Estalzí', s'ha tornat a situar al capdamunt del rànquing de vendes aquest Sant Jordi.\nSegons Rosa Cubeles, de la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, també han destacat el roquetenc Ramon Miravall amb 'Tortosa 1936-1939' i la tortosina Montserrat Boldú amb la proposta infantil 'El gripau Estanislau'.\nAltres publicacions destacades d'autors ebrencs han estat 'Sense Cadàver', de la periodista Fàtima Llambrich; 'La vida darrere de l'aparador', de Jesús Maria Tibau; 'Li deien Lola', de Pilar Romera, i el recull fotogràfic 'Terres de l'Ebre i Matarranya', de Vicent Pellicer.\nPel que fa a les vendes, la responsable de la llibreria tortosina ha destacat l'elevada afluència de persones que hi ha hagut durant tot el matí, malgrat que aquest dissabte ja van registrar una gran activitat.\n\"Ahir va ser una prèvia molt forta i pensàvem que estaria més repartit, però avui ha sigut desbordant i, entre les deu i les dotze, un col·lapse.\nHi ha hagut molt d'ambient, molta gent i s'han acabat molts títols\", ha indicat Cubeles.\nPel que fa a les novetats d'autors de fora del territori, Xavier Bosch, Pilar Rahola, Rafel Nadal, Jaume Cabré i Sílvia Soler se situen entre els més venuts en llengua catalana a les Terres de l'Ebre, mentre que Fernando Aramburu, Javier Cercas i Carlos Ruiz Zafón encapçalen el rànquing de vendes en llengua castellana.", "response": "Aquest Sant Jordi, les autores locals Margarida Aritzeta i Maria Lluïsa Amorós han tingut èxit a la província de Tarragona.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_177", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Els consellers Josep Rull i Jordi Turull han presentat sengles recursos d’apel·lació a l’Audiència espanyola contra l’ordre de presó incondicional dictada per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela.\nPer a argumentar que no hi ha risc de reiteració ni d’ocultació de proves, la defensa de tots dos, que és en mans de l’advocat Jordi Pina, argumenta: ‘Els querellats actualment no tenen cap càrrec en el govern de la Generalitat.\nI això és així perquè, fins i tot discrepant-ne, han acceptat l’aplicació de l’article 155 de la constitució per part del govern espanyol.’\nConcreten que ‘el risc de reiteració delictiva és avui completament nul’.\nI afegeixen: ‘Fixeu-vos, en primer lloc, que tots els querellats, fins i tot discrepant políticament del contingut i la legitimitat, han acatat expressament les mesures decretades a l’empara de l’article 155 de la constitució sense haver fet ni promogut cap mena de resistència a l’aplicació.’\nDiuen també que ho demostra el fet que, ‘després de l’aplicació de l’article 155 ja no s’ha adoptat cap acord ni dictat cap disposició de cap classe ni per part del govern, que es va reunir en acabar la sessió parlamentària del 27 d’octubre sense adoptar cap acord, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers destituïts’.\nArguments de l’apel·lació\nEls dos recursos recorden que la presó provisional és considerada com una mesura excepcional i destaquen que l’Audiència espanyola no és l’òrgan competent per a jutjar aquest cas.\nA més, al·leguen que s’ha vulnerat d’una manera ‘gravíssima’ el seu dret a la defensa perquè la jutgessa no va deixar prou temps per a preparar les declaracions i perquè les acusacions es basen en part en documents que ni tan sols són objecte d’investigació en aquest procés.\n‘L’adopció de la presó provisional per al nostre representat s’ha produït amb una clara vulneració dels drets de defensa i de disposar d’un procés just amb totes les garanties’ perquè hi ha hagut ‘una palmària indefensió cap a l’investigat’, sostenen les defenses.\nTambé recorden que s’ha vulnerat l’article 6.3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i el 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.\nA més, les defenses sostenen que no es compleix cap dels requisits necessaris per a dictar presó incondicional.\nNo hi ha risc de fugida, addueixen, perquè tots dos tenen arrelament personal i familiar a l’estat espanyol i tenen famílies a càrrec, com tampoc risc d’ocultació ni de destrucció de proves, perquè els departaments que governaven són ara sota la direcció del govern espanyol i perquè tots els expedients administratius són a disposició de la justícia.\nTampoc no hi ha risc de reiteració delictiva, segons la defensa: ‘Després de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola cap dels querellats no ha optat per oferir ni promoure resistència al nou escenari.’\nPer contra, han anunciat ‘el seu propòsit de concórrer a les urnes’.\n‘No hi ha voluntat, ni risc, de reiteració delictiva, sinó el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en el marc de la confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral’.\nEn aquest sentit, reiteren que no es pot atribuir als membres del govern haver comès un delicte de rebel·lió ni de sedició, perquè tots dos requereixen que existeixi un alçament ‘violent’, tal com va voler estipular el poder legislador quan va reformar el codi penal.\n‘En cap lloc de l’extens relat fàctic de la interlocutòria no es descriu cap fet que pugui ser constitutiu d’alçament violent o públic que exigeix el tipus penal analitzat’, diuen.\nSegons la defensa, tampoc no hi ha elements que permetin de sustentar una acusació de malversació adduint la signatura de l’acord marc per a l’adquisició d’urnes, perquè aquest acord no es va arribar a complir i perquè, en tot cas, aquesta qüestió és sota investigació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya\nLes defenses es queixen també que la jutgessa Lamela no individualitzés els comportaments de cada conseller en la seva interlocutòria i que els acusés globalment de voler impulsar el procés sobiranista, quan això, precisament ‘no constitueix cap delicte’.", "response": "Rull i Turull han apel·lat les ordres de presó contra ells, argumentant que no hi ha risc de reiteració.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_614", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.\nAquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present.\nAl final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.\nParlem amb Dolors Sabater, ex-batllessa de Badalona i candidata electa de Badalona Valenta.\n—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs?\nQuin significat té això si penseu que sí?\n—No, l’independentisme és plural i transversal ideològicament, i això és una de les seves fortaleses; una altra cosa és que els partits polítics que representen aquesta pluralitat independentista tinguin estratègies diferents, proposin tàctiques contraposades i s’enfrontin amb una òptica partidista, sovint de manera molt lamentable.\nAixò causa dolor i molta desorientació, desànim i sensació de feblesa entre la gent convençuda, que persisteix mobilitzada i disposada.\nLa gent és plural i diversa, i lluita i col·labora en espais conjunts votant diferent, perquè al carrer, a les lluites compartides, la gent és transversal i pateix per aquesta manca de rumb i sobretot per la manca d’empatia o sensació de fer-se la traveta per partidisme.\nQue no hi hagi una estratègia compartida àmpliament i que no es proposi unitat d’acció divideix el conjunt de la població sobiranista, sí, la divideix en la manera de viure-ho, en la manera d’encarar el malestar, en el fet de dominar l’optimisme o el pessimisme, l’entusiasme o el desencís.\n—Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?\n—Cal afegir a la lluita antirepressiva la construcció de la República, des de baix, fer visible quines millores significa per a la vida quotidiana de la majoria viure en una república catalana i no en un regne borbònic.\nConstruir alternativa.\nEn el terreny antirepressiu, cal augmentar el to i la dimensió de la denúncia pública, i el de l’acció per contrarestar la repressió.\nLa causa antirepressiva ha d’anar molt més enllà de l’independentisme, cal enfortir xarxes de suport a tot l’estat i en l’àmbit internacional.\nPerquè la persecució policial i jurídica contra la llibertat de pensament i acció política, contra la llibertat d’expressió i contra el dret de protesta són una vulneració de drets humans d’una magnitud inacceptable en una societat democràtica.\nD’una altra banda, cal combatre la criminalització expressa que s’ha fet de l’independentisme, que ha arrelat en moltes persones que són víctimes d’una manipulació informativa constant.\nCal introduir elements a partir de l’emocionalitat, humanitzant el conflicte.\nPerò l’independentisme no es pot encallar en l’acció antirepressiva, i ha d’articular la proposta, concretar les millores que duria a la vida diària de les veïnes i els veïns viure en una república catalana.\nCal donar valor al sobiranisme i totes les sobiranies per si mateixes, pel que impliquen d’alliberament.\nCal avançar en el debat del procés constituent.\nI sobretot cal fer república en les accions que milloren la vida de les persones, en la sanitat, les polítiques d’habitatge, en l’educació, en la seguretat.\nQue es noti amb fets quina és la diferència entre viure en un regne monàrquic i viure en una república.\n—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.\n—Al govern li proposaria de prendre decisions republicanes valentes i significatives, que demostrin que tenir un país propi també significa tenir un estil propi que millora la vida de la majoria.\nSeria un canvi amb un gran impacte social d’abast nacional i internacional.\nI no cal esperar per a fer-ho.\nAls partits i a les associacions els proposaria una única mesura: establir espais de treball conjunt que permetin d’acordar una estratègia compartida, unitària, i mecanismes de participació des de baix.\nQue l’estratègia sigui compartida i unitària no significa que tothom hagi de fer exactament el mateix.\nPrenguem exemple de la lluita del moviment antimilitarista d’objecció de consciència i insubmissió, una mobilització multitudinària des de la desobediència no violenta, articulada i coordinada a tot l’estat des de centenars de barris, pobles i ciutats, i des d’espais polítics i opcions personals ben diversos.\nSostinguda durant anys, fins a la victòria (amb relació al servei militar obligatori).\nSaber per què fem les coses, quins són els objectius i els passos, preveure situacions i respostes, preparar-se… És més eficaç i ajuda a acceptar els ritmes o fins i totes les tàctiques discrepants.", "response": "Dolors Sabater opina que és important concretar les millores que suposaria viure en una república catalana independent.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1658", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, assistirà finalment a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona i hi coincidirà amb Felip VI.\nAixí ho ha anunciat en una declaració institucional en què ha tingut paraules molt dures contra el monarca.\n\"No ha expressat cap paraula de suport cap als represaliats de l'1-O.\nHem demanat ser escoltats.\nHem obert portes i finestres, però els esforços només han vingut del nostre costat\", ha recalcat.\nTorra ha exigit diàleg i negociació per fer efectiu el \"mandat democràtic\" i la \"recuperació de les llibertats\".\n\"Volem dignitat, i no fotografies.\nSegons ell, el 21-D van guanyar \"els republicans\".\n\"No som súbdits, som ciutadans.\nAixí ens vam comportar la tardor passada.\nI així ens comportarem des d'ara endavant\", ha apuntat.\nÉs en aquest punt quan ha volgut justificar una sèrie de mesures relacionades amb la monarquia que es mantinran vigents durant la legislatura.\nTorra ni cap membre del Govern assistirà a actes organitzats per la Casa Reial, i que no es convidarà Felip VI en cap esdeveniment.\nAvui mateix, a banda, li entregarà l'informe del Síndic de Greuges sobre la violència de l'1-O i renunciarà, de passada, al càrrec de vicepresident de la Fundació Príncep de Girona, que Torra ostenta de manera simbòlica.\nPresos i exiliats\n\"He esperat fins a l'últim moment perquè el rei reflexionés i escoltés tot el que ara els explico.\nAquesta espera ha estat en va\", ha destacat Torra, que ha constatat l'existència de nou presos polítics \"perseguits i castigats per haver demanat que els ciutadans poguessin votar\".\nTambé ha destacat la presència de Carles Puigdemont, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira i Toni Comín a l'exili, on també hi ha emmarcat el cas del raper Valtònyc.\nSegons el president, es \"persegueix\" gent per la seva ideologia.\n\"Les ideees de llibertat són perseguides, a l'Estat.\nI això genera un patiment injustificat als presos i als exiliats.\nAvui, com cada dia, ens sentim interpel·lats per tant dolor.\nTenim el deure de cuidar i atendre les famílies, que ens sentim sempre al seu costat\", ha apuntat.\nDavant de tot plegat, el rei \"no ha demanat perdó\".\nA mig matí, RAC1 ha avançat que Torra plantava el rei, però al cap d'una estona fonts de Presidència han indicat que tots els escenaris estaven \"oberts\" i que la decisió encara no era ferma.\nDe fet, els efectes de fer-se públic que no coincidiria amb el monarca han motivat el replantejament de la situació.\nLa declaració institucional s'ha anunciat a les deu del matí a través d'un comunicat de la Generalitat.\nÉs la primera d'aquest tipus que fa Torra des que va accedir al càrrec.\nReunió i carta\nDesprés de la reunió que van mantenir ahir Torra i Puigdemont a Berlín, el president de la Generalitat va assenyalar que no comunicaria la decisió fins aquest mateix divendres.\n\"Des del 3 d'octubre no hi ha hagut cap mena de disculpa ni excuses per part del monarca espanyol\", va recalcar el dirigent independentista.\nLa possibilitat de plantar el rei està damunt la taula des de dimarts, quan la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va indicar que no hi haurà relació \"protocol·lària\" si no hi havia un canvi de to.\nEl president va enviar dimecres una carta conjunta amb Puigdemont i Artur Mas en la qual reclama al monarca obrir un període de negociació per tancar la ferida del discurs del 3-O, i de passada li reclamava una reunió aprofitant la visita a Catalunya.\nAquesta cita, però, no es produirà: el govern espanyol no l'autoritza amb l'argument que les qüestions polítiques urgents ja s'abordaran en la trobada Torra-Sánchez, prevista per al 9 de juliol i de la qual se'n treballa l'ordre del dia.\n\"Volem diàleg o no volem diàleg?\", es preguntava el president de la Generalitat a través de Twitter un cop conegut el veto.", "response": "Quim Torra coincidirà amb Felip VI a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona, on aprofitarà per plantar-li cara.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_179", "instruction": "Fes un resum del text en una frase.", "context": "Fa un any es publicava al BOE el decret llei del govern espanyol per a exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos.\nAleshores el PSOE deia que era una qüestió ‘d’urgència democràtica’ perquè una proposició no de llei del 2017 demanava retirar de seguida les restes.\nEl decret llei justificava l’exhumació per a corregir la ‘incongruència’ que significa que Franco sigui enterrat al Valle de los Caídos, teòricament construït com un memorial als morts durant la guerra del 1936-39.\nLa portaveu socialista, Adriana Lastra, explicava que la data de l’exhumació no es faria pública per evitar protestes feixistes, i que es faria ‘amb molta prudència i sense escarafalls’.\nTanmateix, 365 dies després el dictador continua on era.\nSi bé el juny de 2018 el president espanyol Pedro Sánchez insinuava als periodistes que l’exhumació era imminent, el decret aprovat dos mesos després comportava que, com d’hora, el trasllat fos a l’octubre o al novembre.\nEl motiu era el blindatge legal per impedir que la família Franco bloquegés el procés.\nTanmateix, els familiars del dictador van oposar-s’hi al·legant que el decret era inconstitucional.\nVan amenaçar Sánchez amb la via penal, per prevaricació i profanació de tomba.\nTot i això, el president espanyol assegurava que la determinació del govern espanyol era ‘ferma.’\nPoc després la família presentava un recurs en què demanava que Franco fos enterrat amb honors militars a la catedral de l’Almudena de Madrid.\nDe fet, hi havien comprat una cripta el 1987.\nEl govern espanyol va passar la responsabilitat a l’Església espanyola, tot dient que dins el temple regia el dret canònic.\nL’arquebisbat de Madrid va reiterar que la família hi tenia dret i no ho podia impedir.\nPerò a final d’octubre el govern espanyol va canviar de parer: ara considerava que la llei de memòria històrica sí que li permetia impedir l’enterrament del dictador a l’Almudena.\nL’argument és que la llei impedeix l’enaltiment del franquisme, fet que podia ocórrer a la catedral.\n‘No som responsables de l’exhumació, som responsables que les restes siguin en un lloc on no puguin ser enaltides.\nAixò és el que diu la llei’, afirmava aleshores la vice-presidenta espanyola Carmen Calvo després d’una reunió amb el número dos del Papa.\nEl govern espanyol canviava el to i negava improvisació.\nAra bé, al decret d’agost no s’hi havia pas fet constar que les restes havien d’anar a parar en algun indret on no fossin enaltides.\nSánchez pretenia corregir aquest error amb una modificació de la llei de memòria històrica que deixés clar que Franco no podria ser enterrat en un lloc d’accés per al públic general.\nPP i Ciutadans van maniobrar per allargar el termini i endarrerir una possible exhumació.\nAl novembre el president espanyol ja admetia que l’exhumació podria endarrerir-se al gener d’enguany.\nI un mes després deia que no era necessària modificar la llei per impedir l’enterrament del dictador a l’Almudena, perquè el seu executiu ja tenia ‘eines’ per impedir-ho.\nAra bé, aquesta vegada Sánchez ja no posava terminis.\nL’excusa era que el procediment d’exhumació havia de ser molt garantista.\nCom a mínim el líder socialista rebia alè des del Tribunal Suprem, que rebutjava aturar cautelarment l’exhumació com demanaven els familiars.\nA mitjan febrer el govern espanyol finalitzava el procediment administratiu per exhumar el dictador i aprovada tirar endavant el procés.\nDonava quinze dies als néts de Franco per decidir on l’enterraven sempre que no fos a l’Almudena.\nPerò dues setmanes després un jutjat de Madrid paralitzava l’exhumació, a petició d’un veí de San Lorenzo del Escorial; amb l’actuació de rerefons de la Fundació Francisco Franco.\nEl govern espanyol va recusar el jutge per les seves opinions contra la memòria històrica.\nAnimat per la desestimació d’altres demandes similars, al març el consell de ministres espanyol aprovava formalment l’exhumació per dur les restes al cementiri d’El Pardo, i la planificava pel deu de juny.\nI restava pendent d’un altre recurs que la família havia presentat al Tribunal Suprem.\nPrecisament el Tribunal l’aturava cautelarment el sis de juny, quatre dies abans de la teòrica data de trasllat.\nÉs l’últim episodi d’un any d’anuncis, matisacions, errors, recursos i ajornaments.\nMentrestant, el dictador segueix reposant al costat de moltes de les seves víctimes.", "response": "Fa un any que el govern espanyol va prometre moure Franco del Valle de los Caídos, però encara segueix allà.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2569", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "El PIB espanyol va caure un 4,1% interanual durant el primer trimestre de l'any, que ja recull l'impacte generat per la crisi sanitària del coronavirus, segons les dades avançades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).\nAquesta forta davallada contrasta amb el creixement de l'1,8% del trimestre precedent.\nSi es compara amb el quart trimestre del 2019, la caiguda s'ha accentuat fins al 5,2% en termes de volum.\nEs tracta de 5,6 punts menys que la taxa registrada durant el quart trimestre.\nLa contribució de la demanda interna a la variació interanual del PIB ha estat del -4,3 punts i cau 5,6 punts respecte el quart trimestre, mentre que la demanda externa presenta una aportació de 0,2 punts, tres dècimes menys que el trimestre anterior.\nEn termes d'hores treballades, el PIB registra un descens del 5% respecte al trimestre anterior.\nAquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (-1,9%) per la reducció que s'ha produït en les jornades mitjanes a temps complet, del 3,1%.\nQuant a la diferència respecte al mateix període de l'any passat, les hores treballades cauen un 4,2%, és a dir, 5,6 punts menys que el quart trimestre del 2019.\nEn termes interanuals, l'ocupació va presentar una taxa del -0,6%, 2,6 punts inferior a la registrada en el trimestre precedent, és a dir, l'equivalent a 102.000 treballadors a temps complet durant un any.\nPer branques, a taxa de variació interanual de l'ocupació en la industrial es va situar en el 0,8%, xifra que suposa un descens d'1,1 punts respecte el trimestre precedent.\nEn el cas de la construcció, la variació interanual de l'ocupació és del 3,9% menys i en la dels serveis cau 2,5 punts en la seva variació interanual respecte el trimestre anterior.\nEn les branques primàries, la variació és del 7,2%, amb un descens de 2,7 punts respecte el trimestre anterior.\nPel que fa la demanda interna, la despesa de consum final cau un 4,1% respecte el primer trimestre del 2019, 5,6 punts menys que a al taxa del quart trimestre.\nA les llars, la despesa en consum final de les llars experimenta una taxa interanual del -6,7%, 7,9 punts menys que en el trimestre passat.\nPer la seva part, la despesa en consum final de les administracions públiques presenta un creixement del 3,6%, 1,2 punts més que en el trimestre precedent.\nLa inversió en actius fixes materials va presentar una variació interanual del 8,8%, és a dir, 8,7 punts menys que en el trimestre precedent.\nPer components, la inversió en habitatges i altres edificis i construccions cau 9,7 punts i passa del -2,2% al -11,9%, mentre que la inversió en maquinària, béns d'equip i sistemes d'armament va retrocedir 7,2 punts després de passar del 2,6% al -4,6%.\nPer contra, la inversió en productes de la propietat intel·lectual experimenta una variació del 4,3%, amb un increment de tres dècimes respecte al trimestre passat.\nQuant a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis presenten una variació anual del -6,3% respecte el primer trimestre del 2019, això són 9,6 punts menys que en el trimestre anterior.\nAquesta variació es produeix per un descens de les taxes interanuals de les exportacions de béns, del 2% al -4,7%, i de les exportacions de serveis ( del 6% al -9,6%).\nDins d'aquest apartat, la despesa de no residents en el territori econòmic va baixar 20,4 punts, des de l'1,2% al -19,2%.\nD'altra banda, el valor afegit brut de les branques industrials baixa un 2,2% respecte el mateix trimestre del 2019, amb un descens de 3,4 punts respecte la variació interanual registrada en el trimestre anterior.\nLa indústria manufacturera presenta una taxa del -2,8%, xifra que representa un descens de 3,5 punts respecte el trimestre precedent.\nEl valor afegit brut de la construcció va caure un -8,6% respecte el mateix trimestre del 2019, 9,5 punts menys que en el trimestre anterior.\nEn els serveis, el valor afegit brut en el primer trimestre és del -4,1%, taxa 6,5 punts inferior que la del trimestre precedent.\nPer últim, les branques primàries registren una variació interanual del -2,5% aquest trimestre davant el -5,4% el trimestre anterior.\nL'INE ha precisat que les diverses implicacions que les restriccions imposades a la circulació de persones i a algunes activitats econòmiques després del decret d'estat d'alarma durant la segona quinzena de març pot fer que en les futures revisions del PIB els resultats puguin ser \"d'una magnitud major\" a l'habitual.", "response": "Segons dades de l’INE, la crisi del coronavirus ja s'ha fet notar amb una caiguda del PIB del 5,2 %.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2436", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "La líder de l'oposició, Inés Arrimadas, ha acusat aquest dijous el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de \"prendre el pèl\" al conjunt dels catalans tornant a la \"pantalla passada\" del referèndum.\nDurant la segona jornada del debat de la qüestió de confiança, la presidenta del grup parlamentari de C's ha comparat el procés amb una \"roda de hàmster\" i una \"bicicleta estàtica amb què no s'avança\".\n\"Hi ha molta gent vivint del procés, per això els va bé que no avanci.\nBaixin de la bicicleta estàtica i passegin per la realitat del carrer\", ha reclamat tot recordant les llistes d'espera en sanitat i serveis socials i els impagaments a les farmàcies.\nArrimadas també ha criticat que Puigdemont \"allargui l'agonia\" i \"segueixi fent perdre\" el temps als ciutadans amb el full de ruta independentista.\nAllau de crítiques de C's al procés sobiranista.\nL'endemà del discurs de Puigdemont al Parlament, la cap de l'oposició ha equiparat l'aposta secessionista del Govern amb una \"roda d'un hàmster\" que gira sense avançar i una \"bicicleta estàtica\" amb què, malgrat \"cremar energies i malbaratar recursos\", no s'aconsegueix anar endavant.\nSeguint amb la metàfora, la cap de l'oposició ha exigit al president de la Generalitat que surti al carrer per palpar la realitat dels catalans, que tenen dificultats per arribar a final de mes, ha recordat.\nArrimadas ha estat especialment dura amb la proposta de Puigdemont de celebrar un referèndum la segona quinzena de setembre del 2017 perquè suposa \"tornar a la casella de sortida\" i recuperar \"una pantalla del passat\".\n\"Ens ha fet perdre tres mesos més, per què no va plantejar-ho al juny si no ha fet cap canvi ni correcció?\nPer què va allargant l'agonia?\", s'ha preguntat.\n\"Posen i treuen del calaix el referèndum com si tinguéssim amnèsia.\nAixò no és un referèndum, és el 'neverendum', que mai serà la solució\", ha afegit en to irònic entre aplaudiments de la bancada 'taronja'.\nContradiccions pel referèndum\nA parer seu, el Govern cau en contradiccions tornant a apostar pel referèndum ja que tant Artur Mas com el propi president de la Generalitat ho donaven per superat.\n\"A l'octubre del 2015, Mas deia que ja havien fet el referèndum i ridiculitzava la gent que en proposa un d'acordat.\nAl juny d'aquest any, Puigdemont assegurava que l'opció que l'Estat acceptés un referèndum era vagar per l'espai sideral\", ha rememorat.\nTot plegat, en opinió d'Arrimadas, és una \"presa de pèl\" per al conjunt dels catalans.\nTant per als que no creuen en la via secessionista com per a la \"gent de bona fe\" que \"confia\" en l'aposta independentista del Govern.\nI és que l'oferta del referèndum, ha prosseguit, \"desacredita\" els mesos que portem de legislatura.\n\"El mandat democràtic al que tant apel·len va mutant en funció dels seus interessos, igual que els acords que tanquen amb la CUP\", ha etzibat.\nSortida de la UE i bloqueig d'Espanya\n\"Vostè podrà fer les qüestions de confiança i les pròrrogues que vulgui però ni ara ni mai tindrà l'autoritat moral, política ni social per treure els catalans d'Espanya i Europa\", ha advertit tot exigint al president de la Generalitat que sigui \"coherent\" i \"clar\" admetent que la independència de Catalunya comportaria la sortida de la UE.\nEn aquest sentit, li ha demanat que no s'emmiralli en el 'Brexit' o el cas de Kosovo i impulsi la \"connexió\" amb l'Estat en lloc de la \"desconnexió\".\nEn aquesta línia, la líder de C's al Parlament ha retret a Puigdemont que no hagi plantejat cap negociació amb l'Estat ni cap proposta de reforma i hagi preferit alimentar el \"bloqueig\".\n\"Què farien vostès si Espanya funcionés bé?\nEl seu projecte no tindria cap mena de recorregut\", ha recriminat.\n\"Com pitjor va Espanya, millor els va a vostès\", ha sentenciat.\nCrítiques a la nova CDC\nLa dirigent 'taronja' també ha assegurat que el seu partit defensa al Congrés reivindicacions històriques de Catalunya com la millora del finançament i ha lamentat que CDC –ara, el Partit Demòcrata Català- hagi deixat de fer-ho.\nA més, ha criticat que els convergents hagin abandonat la \"centralitat\" i la \"moderació\" aliant-se amb els cupaires.\n\"Qui ha vist i qui veu a CDC\", ha dit amb sorna.", "response": "Inés Arrimadas ha criticat CDC per les seves contradiccions amb el referèndum i per descuidar la ciutadania.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2186", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "El Centre de Negocis i Convencions, SA, encarregarà un nou informe jurídic per tal de disposar de més informació abans de prendre qualsevol decisió encaminada a demanar la reversió del solar annex al palau de congressos, la Llotja, tal com s'ha acordat durant el consell d'administració extraordinari de la societat municipal CNC celebrat aquest dimecres.\nAixí mateix, els consellers delegats també han acordat no concedir cap nova pròrroga al propietari dels terrenys, el BBVA, perquè pugui construir-hi les dues torres de pisos projectades.\nEn aquest sentit, cal recordar que la darrera pròrroga concedida a la propietat venç el 18 d'abril.\nA la vegada, el CNC també sol·licitarà la taxació externa del solar per poder conèixer el valor que té actualment.\nDurant la reunió, el conseller delegat Rafael Peris ha presentat l'informe encarregat pel CNC, el qual posa en dubte que el Centre de Negocis i Convencions pugui recuperar a cost zero els terrenys, tal com estableixen les clàusules de compravenda en cas que el propietari no hi construeixi les dues torres previstes.\nEls representants al consell d'administració del CNC han optat per la \"prudència\" abans de prendre cap decisió, al menys fins al 18 d'abril, respecte a plantejar sol·licitar la reversió del solar annex a la Llotja per tal de conèixer amb certesa les conseqüències reals que podria comportar per al CNC en cas d'executar-se i que el propietari –el BBVA- acabés recorrent la clàusula de compravenda establerta en el contracte en considerar-la abusiva i la justícia li acabés donant la raó.\nAquesta clàusula del contracte estableix que el solar revertiria en favor del CNC, \"amb totes les seves accessions i edificacions, sense indemnització, així com amb la pèrdua de la fiança i de totes les quantitats abonades en concepte de preu de compra\".\nEn aquest sentit, l'informe jurídic encarregat pel CNC i que s'ha donat a conèixer durant la reunió qüestiona que la societat municipal pugui recuperar els terrenys sense haver de pagar res, ja que existeix jurisprudència de casos similars en què finalment la part que ha demanat la reversió d'un terreny o immoble s'ha vist obligada a indemnitzar els anteriors propietaris, segons ha explicar Rafael Peris.\n\"Algú va pagar 49 milions d'euros per aquest solar, que són els que van servir per construir la Llotja, i si ara es demana una reversió algú es pot sentir perjudicat en els seus drets i, per tant, no es descartable que es demani una indemnització\", ha remarcat el conseller delegat.\nPeris ha recordat que a més de les conseqüències econòmiques \"importants\" que podria suposar per al CNC, i per extensió per a l'Ajuntament de Lleida –que té una participació del 80% en aquesta societat-, també es podria exigir una responsabilitat patrimonial als membres del consell d'administració.\nDavant dels dubtes, durant el consell d'administració extraordinari del CNC, celebrat a petició del PDeCAT-Unió, ERC-Avancem i la Crida-CUP, s'ha acordat encarregar un segon informe jurídic que permeti als consellers delegats disposar de més informació abans de prendre qualsevol decisió al respecte de demanar la reversió del solar.\nAixí mateix, s'ha acordat que el CNC demanarà una taxació externa del solar i que concedirà cap nova pròrroga al propietari del solar perquè pugui construir-hi les dues torres previstes en el contracte.\nPer la seva banda, el representant d'ERC-Avancem, Carles Vega, ha remarcat que \"fa set anys que el CNC hagués pogut demanar exercir la clàusula de reversió del solar annex a la Llotja, o al menys tenir clar si se'n podia o no fer-ne ús\".\n\"Sempre que s'ha parlat de la qüestió s'ha manifestat que hi havia dubtes al respecte i ara es presenta un informe jurídic que acaba dient el mateix i el que volem és tenir la qüestió ben clara\", ha remarcat.\nDes d'ERC-Avancem mantenen que \"és possible la reversió sense cap mena d'indemnització però també volem estar-ne segurs\" i exigeixen que \"d'una vegada per totes es prengui una decisió\".\nEl representant de la Crida per Lleida-CUP, Ferran Dalmau, ha criticat que l'informe encarregat pel CNC \"apunti cap a no exercir la reversió del solar\" i ha insistit en què \"el que diu el contracte és molt clar, tal com ha reafirmat després la Fiscalia Anticorrupció, en el sentit que la reversió ha de ser a cost zero\".\nPer això, des de la formació segueixen exigint \"el retorn a la ciutat d'aquest solar a cost zero\".\nAltrament, alguns grups de l'oposició també han criticat la filtració a la premsa del primer informe encarregat pel CNC en relació amb el solar annex a la Llotja, abans que es presentés en la reunió d'aquest dimecres.", "response": "El CNC vol actuar amb prudència abans de demanar la reversió del solar annex al palau de congressos La Llotja.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2206", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "La Paeria de Cervera ha presentat la 41a edició de l'Aquelarre a Barcelona aquest dimarts a la Fàbrica Estrella Damm de Barcelona.\nLa festa del foc i la música de les terres de Ponent se celebrarà del 26 al 28 d'agost i comptarà amb els seus elements més característics com el Mascle Cabró, l'Escorreguda del Mascle, el Ball de la Polla i el Foqueral.\nL'espectacle infernal enguany transformarà la capital de la Segarra en un camp de batalla submarí de lluita entre el foc i l'aigua on es veurà, entre altres coses, com els déus castiguen i enfonsen la ciutat llegendària de l'Atlàntida.\nL'acte central serà una suma de foc, música, teatre, espais adaptats i innovacions artístiques i tècniques que any rere any donen un caràcter especial a la cita aquelarrenca.\nD'altra banda i un més i mig abans de la celebració, Els elements tradicionals de la festa del foc i les bruixes sortiran per primer cop de Cervera per a actuar durant el Festival Cruïlla el 13 de juliol.\nL'Atlàntida és una illa llegendària situada en algun lloc desconegut al mar Mediterrani.\nDesprés d'expandir- se i conquerir diversos territoris, els habitants de l'Atlàntida van provar de conquerir Egipte i Grècia, i van entrar en batalla amb Atenes.\nEls déus, enfadats pel comportament superb dels seus habitants van castigar la gran illa i, mitjançant un terratrèmol i forces volcàniques, van enviar la seva ciutat principal al fons marí, ben a prop de les tenebres, han recordat els responsables de la festa.\n\"L'Aquelarre la tenim tipificada amb l'element primari que és el foc.\nEl joc d'aquest any és agafar l'embrió de la temàtica de l'Atlàntida i del context del Mediterrani per emprar-hi també l'element de l'aigua.\nL'espectacle girarà entorn de com conviuen, es relacionen i confronten el foc i l'aigua, ha dit el director artístic de l'Aquelarre de Cervera 2018 Albert Parra.\nEntre les entitats cerverines que col·laboren i ajuden a fer de l'Aquelarre un esdeveniment singular hi haurà la Colla de diables de Cervera Carranquers, \"els reis del foc des de fa vint-i-quatre anys\".\nTal com passa de manera tradicional, els acompanyaran dues colles de diables convidades, que en aquesta edició seran els Diables Voramar del Serrallo de Tarragona i Els Diabòlics de Roquetes del Garraf.\nTots plegats seran els encarregats de fer les enceses, cercaviles i correfocs, i esdevindran els autèntics responsables que a plena nit es faci de dia.\nEls diables cremaran més de 380 quilos de pólvora i unes 12.000 carretilles mentre ballaran al ritme de les percussions dels tabalers.\n\"La màgia i originalitat de l'Aquelarre rau en la col·laboració dels cerverins, organitzats en entitats i associacions, una intensa manifestació cultural del teixit associatiu que aplega centenars de voluntaris\", ha dit Parra.\nDes dels Geganters fins a les bandes de percussió Bombollers i el grup femení Band Tokades, la companyia Grepp Teatre o els professionals d'Alea Teatre.\nA més, també col·laboren a l'ambientació l'street art de Fadunito i el taller plàstic La Gàrgola.\nEls centenars de voluntaris que treballen en la festa estan regits per un protocol únic que marca l'acte central de l'Aquelarre, un espectacle que cada any es teatralitza de nou i que té tres actes molt definits i que cap director artístic es pot saltar.\nSegons Parra, la \"màgia\" i \"originalitat\" de la festa se centra en el Mascle Cabró, protagonista d'una dramatúrgia que cada any es dissenya de nou, seguint el protocol de l'encesa de la Universitat, el ball de la Polla, la invocació del Boc, l'escorreguda del Mascle Cabró i el Foqueral.\nLa introducció parteix de l'Encesa de la Universitat de Cervera que obre la festa, un espectacle amb foc i pirotècnia a la façana de l'històric edifici, que enguany tindrà els músics de la Companyia Elèctrica Dharma com a convidats especials.\nA continuació, s'inicia una gran cercavila que arriba fins a Cal Racó i es caracteritza per un correfoc i una baixada amb les entitats participants.\nA més, l'Aquelarre de Cervera tindrà una celebració prèvia de foc i música el divendres 13 de juliol com a part del cartell del Festival Cruïlla de Barcelona 2018 amb una gran representació de 150 cerverins entre diables, percussionistes i geganters – acompanyats de música i algunes bèsties –.\nEstructures de més de 12 metres d'alt, pirotècnia, xanquers, i foc fred en aquesta ocasió, degut a les mesures circumstancials d'esdeveniments.\n\"És la primera vegada que elements tradicionals de l'Aquelarre surten fora de Cervera\", ha dit Parra.\n\"Festival amb cartell internacional però amb ànima local i aquesta ànima es transmet defensant la cultura pròpia, la pop, la dels músics però també la popular i tradicional.\nSempre havíem volgut incorporar elements de foc però no ens veiem capaços perquè no som especialistes.\nLa gent de l'Aquelarre és el soci ideal per portar-ho a terme\", ha dit Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla.", "response": "La 41a edició de l’Aquelarre de Cervera girarà entorn de la relació entre el foc i l’aigua.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1846", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Diuen que els nens i nenes d'ara ja no són com els d'abans... i els pares i mares tampoc.\nI és que en els darrers anys ha anat guanyant terreny un model basat en la sobreprotecció dels fills.\nEs tracta de la hiperpaternitat, un terme que a casa nostra ha popularitzat la periodista Eva Millet, autora de llibres com Hiperpaternidad i Hiperniños.\n¿Hijos perfectos o hipohijos? i del popular blog educa2.\nAquesta manera de criar, procedent dels Estats Units, ha suposat en paraules d'aquesta periodista el fet de passar de tenir \"fills mobles\" a tenir \"fills altar\" o, el que és el mateix, de no fer-los cas a venerar-los.\nLa conseqüència de sobreprotegir-los acaba sent que no tinguin autonomia i que els sigui molt difícil desenvolupar-se fora d'aquesta xarxa de suport.\nTots els experts coincideixen en assenyalar que no hi ha ni famílies ni models perfectes i que, com sempre, el sentit comú i l'equilibri acostuma a ser la millor guia.\nTanmateix, una bona alternativa per sortir d'aquesta situació poden ser les colònies, una activitat que no per tradicional –qui no hi ha anat quan era un nen- deixa de ser molt efectiva a l'hora de viure un estiu diferent.\nSegur que hi ha molts pares i mares que al principi no ho veuran clar: per si és la primera vegada que marxen de casa, per si els hi costa fer nous amics, pel menjar, per si passen por a les nits...\nPerò, tal i com afirma la veu “merlinesca” de l'actor Francesc Orella al seu espot d'enguany: “Tendiu a sobreprotegir-los, però Rosa dels Vents també”.\nAixò sí, sempre deixant-los el seu espai per crèixer.\nTota l'oferta de colònies Rosa dels Vents estiu 2019\nL'amplíssima oferta de Rosa dels Vents\nRosa dels Vents és una empresa catalana amb més de 40 anys d'experiència oferint colònies amb els màxims certificats de qualitat i seguretat.\nL'oferta és absolutament variada tant per temàtica –amb anglès, d'aventura, nàutiques, d'equitació, de motor, de futbol...- com per ubicació geogràfica: des de la Costa Brava al Pirineu passant pel Montseny, la Noguera, la Garrotxa i les Gavarres, entre altres.\nAquest estiu ve carregat de novetats.\nPer exemple el programa Canya Empordà al Pou del Glaç de la Bisbal que inclou conduir una handbike, superar proves de max cross i jugar amb el tragaballs.\nEl Tot Aventura, al Castell de Fluvià de Sant Esteve Palautordera, inclou activitats com ponts, tirolina, jump extrem... i n'afegeix de noves com el paintball, karting i unes olimpíades aquàtiques.\nTambé s'estrenen unes colònies per a adolescents de 14 a 17 anys a l'Hotel Condes del Pallars de Rialb amb activitats com l’hidrospeed i el gran circuit de ponts i tirolines al Pirineus Parc Aventura, entre altres.\nFinalment, destaca el combinat Beach & Horses, dues setmanes en anglès repartides entre les activitats marítimes a la Fosca de Palamós i les eqüestres a Mas Pinsach de la Garrotxa.\nPer aquest estiu s'han programat fins a 32 programes.\nUn cercador permet filtrar-los per temàtica, edat, sobre l'ús de l'anglès, la data, la durada i el preu, entre altres.\nUna vegada escollit, la reserva es pot fer directament a través del web o resoldre qualsevol dubte a través del telèfon (93 409 20 71) o per correu electrònic (informacio@rosadelsvents.es).\nCercador dels programes de colònies Rosa dels Vents 2019\nEls monitors, la garantia de Rosa dels Vents\nEls monitors de Rosa dels Vents són la garantia que els nens i nenes estaran com a casa.\nA totes les estades de colònies hi ha un director de lleure i un monitor per cada grup de 10 nens o joves.\nL'equip de monitors vetlla en tot moment per la seguretat i la diversió dels participants actuant com a animadors i responsables des de la recepció fins al comiat.\nEs tracta de presones entre 21 i 30 anys titulades en monitoratge de lleure i/o en modalitats esportives (INEFC, tècnics d’esport i/o animadors socioculturals…).\nA més, els programes específics d'anglès estan dirigits per especialistes titulats (Advanced i Proficiency).\nPer altra banda, els equips de les colònies d'esports nàutics, les encapçala un director de lleure, titulat en vela lleugera i creuers per l’escola de vela de l’Estartit, i estan formats per equips de monitors especialistes en les diferents modalitats de mar, riu i lleure.\nRosa dels Vents tindrà aquest estiu un equip d'uns 200 monitors amb experiència, el 70% els quals han treballat anys anteriors i el 60% ho han fet durant la temporada escolar.", "response": "Una bona opció per fomentar l’autonomia dels nens és apuntar-los a colònies, com les organitzades per Rosa dels Vents.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_53", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Fa cent anys que el famós quadre de Ramon Casas La càrrega va ser cedit al Museu de la Garrotxa d’Olot i, per celebrar-ne l’efemèride, el museu ha impulsat la mostra ‘La càrrega o la violència de l’estat contra el poble’.\nEs podrà veure a partir de dissabte i fins al 18 d’agost i està comissariada per l’historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras.\nPerò lluny de crear una exposició de caràcter històric, Calpena i Carreras han optat per fer una reflexió sobre l’evolució de les càrregues policíaques des del segle XVIII fins a l’actualitat.\nLa mostra es divideix en dues parts i la primera parteix del quadre de Ramon Casas i se centra a contextualitzar i divulgar detalls poc coneguts d’aquesta obra.\nPer exemple, s’explica que el quadre no ha sortit des del 1997 perquè hi ha risc que es malmeti.\nEl procés de restauració a què es va sotmetre l’any 1957 va donar massa rigidesa a la tela i això fa que sigui impossible de desmuntar-la sense riscos.\nA la segona part, el visitant s’endinsarà en el concepte de càrregues policíaques al llarg de la història.\nI ho farà, primer, obrint una cortina amb la imatge de persones manifestant-se amb les mans enlaire per, després, topar-se amb una segona cortina amb tot d’antiavalots en primer pla.\nEn aquest espai també hi ha una selecció de treballs artístics i fotogràfics de diferents càrregues des del segle XVIII fins avui.\nEl missatge que es vol transmetre és que les tècniques repressives han anat evolucionant –des dels sabres fins als gasos lacrimògens– però que el concepte de càrrega continua essent el mateix.\nAixí, per exemple, hi ha instantànies del xoc entre policies i manifestants a Irlanda, Sud-àfrica, Veneçuela, Turquia, Itàlia i França en diferents moments de la història, arribant fins i tot a les protestes de les Armilles Grogues.\nDe Catalunya, s’han inclòs fotografies de les càrregues a Barcelona del 1970 i d’una càrrega dels Mossos d’Esquadra a la plaça Catalunya de Barcelona el 2011.\nEn una projecció audiovisual, també hi ha alguns fragments de les càrregues de l’1-O.\nSegons Enric Calpena, no és cap exposició sobre els fets de l’1-O, però sí que s’ha volgut recollir aquell moment perquè formen part de l’imaginari de la ciutadania al marge de qualsevol lectura política.\nLa mostra inclou també la representació volgudament naïf d’una trentena d’antiavalots dibuixats amb els respectius uniformes en funció de cada país.\nSón representats amb una imatge similar a una joguina de Playmobil.\nL’objectiu final, segons Calpena, és que el visitant reflexioni sobre el concepte de càrregues i les diferents formes artístiques amb què s’ha representat.\nEl 17 de desembre de 1919, es va autoritzar per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre ‘La càrrega‘ del pintor olotí Ramon Casas al Museu Biblioteca d’Olot, que és com s’anomenava aleshores.\nAquell quadre i tres més d’autors catalans van poder tornar a la capital de la Garrotxa perquè l’escultor olotí Miquel Blay i l’Ajuntament d’Olot van saber aprofitar el poc interès que l’emblemàtic quadre de Casas havia despertat al Museu Nacional d’Art Modern i al govern espanyol.\nAixí ho recorda la directora dels Museus d’Olot, Montse Mallol, quan explica que l’obra havia generat tanta incomoditat a Madrid per la temàtica que no s’havia arribat a exposar mai al públic.\nCent anys després, el quadre de Casas s’ha convertit en una imatge iconogràfica de la lluita de les classes, si bé no va ser mai la intenció de l’autor, a qui s’ha reconegut sobretot pels retrats que va fer a la burgesia catalana.\nSegons Mallol, el va pintar des de la neutralitat ideològica i agafant com a temàtica les grans mobilitzacions a Barcelona del 1902.\nEn primer pla, es veu un Guàrdia Civil dalt del cavall amb un sabre a la mà i als peus de l’animal un home estirat a terra.\nI en segon pla, una protesta amb alguns agents més en posició de carregar.", "response": "El Museu de la Garrotxa d’Olot ha organitzat una mostra sobre l’evolució de les càrregues policials al llarg del temps.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2848", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Viticultors, empresaris turístics i entitats socials de la Terra Alta han traslladat aquest dijous a la tarda al president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera d'Empresa i Ocupació, Àngels Chacón, el seu rebuig a la implantació de noves centrals eòliques a la comarca i els han demanat que el Govern actuï en conseqüència.\nEls opositors a la massificació eòlica han recordat al president l'ampli \"consens\", tan econòmic i social, però també polític, en contra de noves implantacions a la comarca i a favor de fomentar un model basat en l'agricultura i el turisme sostenibles.\nSatisfets davant la receptivitat mostrada pel president i la consellera, els opositors a la massificació eòlica confien en una resposta satisfactòria de la Generalitat dins d'un termini de temps que no han revelat.\n\"Els hem traslladat la realitat de la comarca.\nHan escoltat i, en principi, entomaran el problema que tenim a la Terra Alta amb la massificació eòlica i deixarem aquest termini temps perquè ens tornin una resposta sobre quins passos s'han de seguir de cara el futur.\nPerò en principi, la reunió ha estat molt positiva: tant president com consellera s'han mostrat molt posats amb el problema de la massificació eòlica a la Terra Alta i a les Terres de l'Ebre\", ha valorat, satisfet, el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, acompanyat per representants del sector turístic, de la restauració, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Ateneu Popular la Pastora.\nEls opositors a la massificació eòlica ja es van reunir fa unes setmanes a Barcelona amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, per abordar la qüestió.\nAquest dijous ho han fet directament amb el president.\nDesprés de repassar la cronologia de la implantació eòlica a la comarca, aportant dades sobre l'escàs impacte que haurien tingut sobre l'evolució de l'economia i la demografia de la comarca, han posat sobre la taula el gran argument del \"consens\" existent, tant en l'àmbit social com empresarial, però també polític, en contra de la implantació de nous projectes eòlics a la comarca.\nDe fet, el passat 20 de desembre, els alcaldes terraltins es van comprometre políticament a aturar la proliferació de projectes eòlics i reclamar una moratòria indefinida.\n\"Hi ha un canvi –en la sensibilitat de la Generalitat- per la unitat que hi ha a la Terra Alta en contra d'aquesta massificació.\nNo es podria entendre de cap manera que no ens fessin cas\", ha indicat Arrufí.\nLa recent aprovació, per part de la Generalitat, de tres nous projectes a la comarca 30 nous aerogeneradors, que se sumarien als 184 de les deu centrals ja en marxa actualment, ha posat de nou en marxa el moviment contra la proliferació indiscriminada de centrals.\nArrufí, de fet, creu que encara és possible aturar aquests parcs i, en aquest sentit, ha situat la negociació oberta amb el Govern.\nCanvi del model eòlic a tot el país\n\"Volem que es paralitzin aquests tres parcs: amb ells no arribarem ni al 50% de l'energia aprovada al territori.\nNo són només aquests parcs sinó el futur de l'energia eòlica a les Terres de l'Ebre\", ha insistit, tot remarcant la necessitat de modificar la planificació eòlica en l'àmbit nacional per evitar que casos com el de la comarca es repeteixin a altres punts de Catalunya.\n\"La Terra Alta som el 0,15% de la població del país i aportem el 26% de tota l'energia eòlica.\nHem estat prou solidaris amb aquesta aportació al país i creiem que cal dir prou\", ha sentenciat.\nNi Torra ni Chacón han volgut fer declaracions a la finalització de la reunió.\nDe fet, a el president de la Generalitat ha abandonat la trobada estona abans de finalitzar per reunir-se, a porta tancada, amb diversos alcaldes i regidors contraris a l'abocador de Riba-roja.\nSegons ha explicat el batlle de la Torre de l'Espanyol, Joan Juncà, l'executiu s'ha compromès a \"intervenir\" i a parlar amb l'empresa promotora \"per deixar aquest projecte en 'stand by' i replantejar-se'l\".\nJuncà ha apuntat que, per al territori, replantejar-se el dipòsit de residus industrials significa \"no fer-ho\".\nAquest divendres a les cinc de la tarda es farà una reunió monogràfica del consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre per abordar la qüestió de l'abocador.\n\"Tenim ganes d'escoltar els motius de l'alcalde de Riba-roja per tirar endavant un projecte d'aquest nivell, que trenca amb la política marcada fa anys a la Ribera, i nosaltres d'exposar-li els motius pels quals no el volem\", ha tancat Juncà.", "response": "Quim Torra s'ha reunit per dialogar amb representants dels opositors a la massificació eòlica a la Terra Alta.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1013", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Txarango es va envoltar d'amics en el concert culminant del segon Clownia, el festival que el grup del Ripollès organitza a Sant Joan de les Abadesses.\nDani Rifà de Tremendamente, els 9 Son –un dels grups que es van donar a conèixer a la primera edició- i, especialment, la veterana Companyia Elèctrica Dharma van acompanyar Alguer Miquel i companyia en un recital que va fer petit el recinte de l'antiga fàbrica Cotolla del municipi santjoaní.\nL'any vinent, com ja s'havia anunciat a la prèvia, hi haurà tercer Clownia però sense els Txarango a l'escenari.\nI és que el tercer disc es farà esperar fins a finals del 2016 o, fins i tot, a inicis del 2017.\nEl concert dels Txarango –tot i ser tot just el segon de la segona nit- era la cirereta del Clownia.\nHo vol el municipi –“Estem aconseguint posar Sant Joan al mapa de la música catalana”, explicava Jordi Caparrós, regidor de Cultura i Festes i una de les ànimes del Clownia- i també el grup.\nDe fet, l'“aturada creativa” dels Txarango per l'any vinent no impedirà que hi hagi festival i l'objectiu és que continuï durant molts anys.\nLa segona i darrera jornada del festival es va completar amb els suecs Hoffmaestro, els valencians Zoo i els punxadiscos Calavera Collective.\nAbans, l'espai Àgora va vibrar amb la presència d'Amparo Sánchez –ànima d'Amaparanoia- en un dels concerts de major qualitat del certamen.\nMenció a part mereix un DJ OGT, l'encarregat d'enllaçar els temps morts entre grups i que en la segona jornada punxant va tenir la curiosa col·laboració dels japonesos Caribbean Dandy.\nUn dels darrers cinc concerts al país\nTxarango va arrencar el concert després que el festiu Niño de la Hipoteca es dediqués a escalfar l'ambient quan encara clarejava.\nEl recital va tenir una estructura similar a la de la primera edició del Clownia on van presentar per primera vegada “Som riu”, el segon disc de la banda del Ripollès.\nPrecisament, el fet que fos un dels darrers cinc concerts al país –aquest estiu giraran sobretot a Europa i el Japó- el feia força especial.\nUna de les novetats va ser recuperar el “Welcome to Clownia” –cançó que formava part de la primera gira, quan el grup encara no havia gravat cap llarga durada-.\nAlguer Miquel, des de l'escenari, va recordar aquell primer concert de l'actual etapa del grup el desembre de 2010 a Ripoll.\n“En cinc anys han canviat moltes coses”, va assegurar i també en va fer una lectura política.\n“Moltes de les places –en referència al 15-M i altres moviments socials- han entrat als ajuntaments.\nI el que ens queda encara...”, va afirmar.\nUna de les primeres col·laboracions de la nit va ser la de 9 Son, grup que va sorprendre l'any passat en un dels concerts matinals a la plaça Major i que en aquesta ocasió va acompanyar els Txarango precisament amb “El meu poble”.\nDani Rifà, el carismàtic líder de Tremendamente, va ser l'encarregat de portar el reggae a Sant Joan mentre que l'Elèctrica Dharma, en la seva primera col·laboració amb els del Ripollès, van ser els convidats més especials.\nUn festival també pensat per als més petits\nEl Clownia ja va néixer el 2014 pensat com un festival on, a banda del jovent, té una clara vocació familiar i intergeneracional.\n“Ho veiem arreu d'Europa on també hi ha concerts de nit però les activitats de matí i tarda també són molt importants”, explicava un satisfet Alguer Miquel en acabar el concert.\n“La mainada acaba escoltant el què posen els seus pares i els agrada molt poder ser en un festival com aquest”, afegia.\nDe fet, malgrat augmentar l'aforament fins a 5.000 abonaments, el Clownia no ha perdut aquest caràcter singular.\nEls espais específics per als més petits han augmentat amb zones de joc a l'interior del recinte així com un curiós espai d'atraccions realitzades amb material reciclat a l'exterior.\nEs tracta d'un muntatge de la companyia catalana Antigua i Barbados que els Txarango van conèixer a Suècia.\nUna de les característiques és que per fer-les funcionar –des d'una nòria de vàters a uns cavallets de bicicletes antigues- cal la col·laboració dels adults per fer moure els engranatges.\n“L'any vinent vindré amb les meves nétes”, explicava Joan Fortuny, el mític saxo de la Dharma en acabar el concert dels Txarango.\n“Me n'havien parlat molt bé però la realitat ha superat les expectatives”, afegia tot admetent que “hi ha molts festivals però pocs que aportin els valors del Clownia”.\nEs tractava de la primera col·laboració amb el grup del Ripollès amb qui Fortuny explica que “tenen una gran relació” tot i la “diferència generacional”.\nLes cròniques del Clownia 2015\nGaleries de fotos del Clownia", "response": "El grup Txarango va actuar amb altres artistes al festival Clownia de Sant Joan de les Abadesses.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2280", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Després que la Fiscalia de Catalunya hagi ordenat aquest dilluns que els Mossos identifiquin i prenguin declaració als responsables dels col·legis de l'1-O, la secretària primera de la Mesa del Parlament, Anna Simó, els ha volgut tranquil·litzar des del míting que Esquerra Republicana ha celebrat a Tarragona.\n\"No us poden acusar de res ni us poden cridar a declarar perquè vosaltres no sou els amos dels col·legis, ho és el Departament d'Ensenyament i el Govern de Catalunya, que dona la cara pel país\", ha dit Simó.\nLa secretària primera de la Mesa del Parlament ha afegit que \"estar a meses, anar a votar, ni és il·legal ni està prohibit\".\nD'altra banda, Simó també ha assenyalat que \"res ni ningú impedirà el referèndum\", \"on ells posen traves, nosaltres posem alternatives\".\nLa pluja que ha caigut aquest vespre a Tarragona ha obligat a posar el punt i final a correcuita al míting que s'estava celebrant al Camp de Mart.\nSimó ha denunciat que amb les intrusions a la Generalitat i detencions arran de l'organització del referèndum de l'1-O s'està convertint l'estat en un \"estat policial\".\nLa diputada s'ha preguntat que amb totes aquestes accions, \"a qui volen espantar?, Perquè a nosaltres no ens espanten\".\nLa situació, segons Simó, \"obliga tots els demòcrates a actuar amb consciència\".\n\"Ara no hi ha alternativa a votar, cap ni una, o votarem o votarem, o referèndum o referèndum\", ha etzibat Simó al públic que l'escoltava atentament i que ha respost amb crits de 'Votarem'.\nD'altra banda, Anna Simó ha criticat el PP perquè els diuen que deixin de fer política i es dediquin a \"gestionar bé allò que a la gent li interessa, sota criteris econòmics i socials\".\nSímó ha acusat de \"cíniques\" aquestes demandes com també la multa de 5 MEUR a Artur Mas i s'ha preguntat, en canvi, sota quins criteris econòmics construeixen \"AVES sense passatgers\".\n\"Això són criteris econòmics o polítics?\", s'ha interrogat retòricament.\nDavant d'aquells que no saben gestionar un estat, \"ens autogovernarem\".\nEl míting d'ERC a Tarragona també ha comptat amb la presència de la diputada Marta Vilalta i del conseller de Salut, Toni Comín.\nEl conseller ha destacat que la repressió a què han sotmès als càrrecs del Govern després de la macrooperació policial de la setmana passada demostra que \"ja estem guanyant, perquè ells cada vegada tenen més por i nosaltres menys\".\nPer Comín, la qüestió de la independència ja no va d'identitats, de catalans o castellans, \"al revés, estem farts, estem en contra del nacionalisme\".\n\"Estem en contra dels nacionalismes i com que l'espanyol és el més estúpid de tots els nacionalismes ens n'anem d'Espanya perquè no volem seguir sota aquest marc mental\", ha assenyalat.\nEl conseller també ha comparat el moment actual amb la lluita antifranquista i ha valorat que \"en aquell moment se la van jugar molt més que nosaltres, però ara és la mateixa lluita davant els mateixos adversaris\" .\"Igual de fexistes\", ha afegit davant el públic del Camp de Mart de Tarragona que l'ha aplaudit decididament.\nRecordant el seu pare, Alfonso Comín, que fou empresonat, el conseller ha dit que en aquests moments, \"si cal pagar el preu de presó el pagarem, perquè no tenim por\".\nPer Comín, \"a davant hi tenim la mateixa cultura política espanyola que ha unit d'una manera indestriable nacionalisme espanyol i autoritarisme, que ha imposat les seves idees per l'ús de la força\".\n\"Només saben imposar-les per la via de les armes, però des de fa unes quantes dècades poden fer menys coses de les que podien fer\".\n\"Per això estan perdent\", ha dit Comín, \"perquè el seu marge per la pressió, amb repressió de drets civils, és molt petit\".\nPer Comín, el PP amb el recurs de l'Estatut va dinamitar el pacte constitucional l'any 2010 i es van carregar el Tribunal Constitucional.\nComín ha assenyalat que el grau de sordesa de la política espanyola \"és realment inquietant\".\nI irònicament ha dit que enviaria una brigada \"d'otorrinos\" al Congrés, \"també oftalmòlegs, perquè estan cecs\", \"però si amb això no n'hi ha prou, també psiquiatres, però deixem-ho perquè si seguim per aquí, acabarem malament\".\nTant Simó com Comín han coincidit a assenyalar la victòria que significa que la gent aquests dies sigui al carrer donant suport a les institucions.\n\"Gràcies a això molt probablement les detencions no van anar a més o el major Trapero està aguantant la pressió\", ha destacat.\nAl final, \"la victòria dependrà que les institucions siguin valentes, però també del poble, aquesta valentia és l'arma invencible\", ha etzibat.", "response": "Des d’un míting d’ERC a Tarragona, Anna Simó ha tranquil·litzat la població per les possibles represàlies del referèndum.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2270", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Un de cada tres joves gironins que han seguit un programa de Garantia Juvenil aconsegueixen trobar feina.\nAquesta iniciativa europea, que té com a objectiu reduir l'atur, es dirigeix a nois d'entre 16 i 29 anys.\nEl ventall de programes que s'ofereixen, i que aquí tutela la Generalitat, es divideixen en tres grans grups: impulsar l'educació i la formació, oferir competències professionals o fomentar l'emprenedoria.\nDels 3.958 joves gironins que fins ara han pres part en algun dels programes, 1.372 han aconseguit trobar feina.\nTot i això, els requisits que fixa el Ministeri de Treball per participar als programes a vegades es converteixen en un fre.\nPer això, la directora del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), Mercè Garau, reclama a l'Estat que \"tregui entrebancs i elimini obstacles\" per permetre que molts més joves puguin accedir a la Garantia Juvenil.\nLa Garantia Juvenil és un programa impulsat per la Unió Europea amb l'objectiu de reduir l'atur en aquest tram d'edat.\nSe'n poden beneficiar els joves d'entre 16 i 29 anys, independentment de quin sigui el seu nivell d'estudis.\nA Catalunya, el programa el tutela la Generalitat a través del Departament de Treball, Afers Socials i Família.\nEls inscrits que superen els requisits (en aquest cas, aquí qui els fixa és el Ministeri en ser una iniciativa europea) reben ofertes de formació, feina, pràctiques laborals o emprenedoria.\nPer part de la Generalitat, se'ls hi envien durant un termini de quatre mesos d'ençà que van acabar la formació o bé van començar l'atur.\nA les comarques gironines, fins ara 4.316 joves s'han inscrit als programes de Garantia Juvenil.\nPer trams d'edat, gairebé la meitat tenen entre 20 i 24 anys.\nEn concret, el 43% (1.858 nois i noies).\nI pel què fa a formació, set de cada deu tenen un nivell d'estudis que com a molt arriba a l'ESO (3.017).\nDe tots els joves gironins que han demanat entrar als programes de Garantia Juvenil, 3.958 han superat els requisits i s'han beneficiat d'alguna de les iniciatives.\nI d'aquests, un de cada tres (1.372) ha aconseguit trobar una feina.\nEl ventall de programes que s'ofereixen, i que aquí tutela el Departament, es divideix en tres grans blocs.\nPer una banda, aquells que impulsen l'educació i la formació.\nPer una altra, aquells que fomenten l'emprenedoria.\nI finalment, aquells que ofereixen determinades competències professionals.\nA la demarcació, per exemple, la Garantia Juvenil ofereix dos cursos innovadors.\nUn se centra en el món de les impressores 3D i l'altre, en restauració de mobles.\nEls nois que segueixen aquest darrer, precisament, estan treballant ara en l'escenografia d'una òpera que es podrà veure al Festival Castell de Peralada (Alt Empordà).\n\"Eliminar obstacles\"\nLa directora del SOC, que avui ha passat balanç dels programes a les comarques gironines, ha lamentat que els requisits que fixa el Ministeri de Treball, a vegades massa restrictius, es converteixen en un fre perquè els joves puguin accedir a la Garantia Juvenil.\nPer exemple, hi ha programes ocupacionals que no admeten aquells joves que, ni que sigui un sol dia, hagin treballat durant el darrer mes.\nPer això, Mercè Garau ha aprofitat per fer una crida a l'estat espanyol perquè \"elimini obstacles i flexibilitzi requisits d'inscripció al programa de Garantia Juvenil\".\nAixí, la directora del SOC ha reclamat a la ministra Fátima Báñez que \"apliqui la normativa europea, que únicament restringeix l'accés a la Garantia Juvenil a aquells joves d'entre 16 i 29 anys que no estiguin treballant ni estudiant, i res més\".\n\"Per unanimitat, el Consell de direcció del SOC, amb el suport del Govern, els sindicats UGT i CCOO, la patronal Pimec i les entitats municipalistes FMC i ACM, hem instat la ministra Báñez perquè tregui tots els entrebancs de la inscripció; d'aquesta manera, serien molts més els joves que es beneficiarien de la Garantia Juvenil\" ha afirmat.\nMercè Garau ha pres part aquest dilluns a Girona a la jornada 'Present i futur de la Garantia Juvenil a les comarques gironines'.", "response": "La directora del SOC ha demanat a l'Estat que faciliti l’accés als programes per trobar feina de Garantia Juvenil.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2110", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "La candidata a primera secretaria del PSOE Susana Díaz ha assegurat que si és escollida en el càrrec serà \"molt activa\" en la cerca d'una \"solució\" al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol.\nEn declaracions als mitjans abans de reunir-se amb membres de la seva campanya a Catalunya i posteriorment amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; Díaz ha dit que actuaran davant d'aquells que o bé \"no tenen intenció de moure's\" o aquells altres que segueixen un camí \"que porta al precipici\".\nLa socialista ha dit que el marc on s'ha de resoldre el conflicte és en una comissió d'estudi al Congrés dels Diputats sobre el debat territorial.\nDíaz ha assegurat venir amb \"il·lusió\" a Catalunya i ha dit que el vot que l'interessa és el de l'\"esperança\" i no el de la \"rancúnia\".\nDíaz ha visitat aquest dijous Barcelona per preparar la seva campanya de cara a les primàries del 21 de maig a Catalunya.\nLa socialista ha tingut una trobada amb membres de la UGT, entre ells el seu líder Matias Carnero; i posteriorment s'ha dirigit a la seu del PSC, on tenia prevista una reunió amb activistes de la seva campanya –amb força de la federació del Baix Llobregat- i posteriorment una reunió amb el líder dels socialistes catalans.\nSobre el procés català, Díaz ha assegurat que tant el PSOE que ella pugui liderar com el PSC no només seran \"capaços\" de trobar una solució al conflicte Catalunya-Estat espanyol sinó que seran \"molt actius en donar la solució que mereixen els ciutadans de Catalunya i de la resta d'Espanya\".\nHa afegit que presentaran aquesta solució davant dels que \"ja és evident que havien d'aportar molt poc\".\nDíaz, que s'ha mostrat \"convençuda\" que serà escollida secretària general, ha declarat que aquesta solució passa pel \"diàleg, negociació i pacte\" -que repeteix Iceta- i ha apel•lat a la creació de la comissió al Congrés que també reclamen des del PSC com a marc per trobar aquesta solució al debat territorial.\nSobre les primàries i el pes que pot tenir el seu suport a Catalunya, Diaz ha dit que el vot \"és lliure i no és ocult ni públic\" i ha afegit: \"Jo el vot que demano és el de l'esperança, no vull el de la rancúnia, vull el d'aquells que passin pàgina i que pensin en el futur\".\nHa assegurat sentir que té \"estima i suport de milers de companys al conjunt del territori\", també a Catalunya, ja que ha explicat que així ho ha pogut notar en les converses i trobades a distància que hi ha mantingut.\nDíaz també s'ha referit al principi d'ordinalitat al finançament pel que aposta el PSC i ha contestat que la seva proposta és un model on es garanteixin els serveis públics al conjunt del territori i es tinguin en compte aspectes com la insularitat, el despoblament d'algunes zones, l'envelliment, la necessitat de major integració o cohesió a les aules o si hi ha més persones en situació de vulnerabilitat, entre d'altres.\nHa afegit que tot això permetrà un nou model \"que sigui just, que garanteixi la igualtat i permeti posar rumb definitivament a la recuperació\", al temps que ha dit que \"tot és compatible\".\nPressupostos \"infumables\"\nLa candidata a liderar el PSOE també ha contestat diverses qüestions en clau estatal.\nEn primer lloc, ha acusat el govern espanyol de \"mentir\" sobre la recuperació econòmica i de presentar uns pressupostos \"infumables\", que \"provoquen enfrontament\" entre territoris i no responen a la recuperació de la que el govern espanyol \"feia gala\".\nHa afegit que els comptes estan \"maquillats\" i \"disfressen el forat de la seguretat social amb el risc profund per al sistema de pensions\".\nD'altra banda, ha acusat el portaveu del PP al Congrés, Fernando Hernando, de ser \"irrespectuós\" amb Andalusia i ha lamentat que \"no és el primer cop que insulta als andalusos\", en al·lusió a les paraules del popular assegurant que hauria d'estar satisfeta perquè els pressupostos permetran que els nens andalusos deixin d'estudiar en barracots.\n\"Malament anem si per defensar uns pressupostos s'ha d'insultar i humiliar un territori\", ha manifestat.\nPer últim, ha demanat a la banda terrorista ETA que no només entregui les armes sinó que anunciï la \"dissolució definitiva\", a banda de destacar la gestió feta per l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i de l'exministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba.", "response": "Susana Díaz (PSOE) ha assegurat que intentarà trobar la solució al conflicte entre Espanya i Catalunya.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_918", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "El dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa, segons un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) en què han participat 13.666 persones d’entre 18 i 64 anys de deu països europeus.\nEl treball, publicat a la ‘Gaceta Sanitaria’, sosté que aquesta és ‘la principal causa i l’única que mantenen en comú les tres regions’ estudiades.\nConcretament, els investigadors han constatat que aproximadament el 15% dels europeus que van presentar algun episodi de discapacitat parcial o total durant l’últim mes va manifestar patir dolor crònic.\nPer regions, en els països del Centre-Oest i Sud d’Europa, els trastorns mentals són la principal causa de discapacitat i en els del Centre-Est ho són les malalties cardiovasculars i les cefalees i migranyes.\nA l’estat espanyol la principal malaltia associada a la discapacitat total és la depressió, seguida de l’artritis i l’ansietat.\nEl treball es va realitzar en 10 països europeus que es van agrupar en tres regions diferents: Centre-Oest (Bèlgica, França, Alemanya, Holanda i Irlanda del Nord), Sud (Portugal, Espanya i Itàlia) i Centre-Est d’Europa (Bulgària i Romania).\nGairebé un de cada deu europeus (el 9,5%) va declarar haver patit almenys un dia de discapacitat total l’últim mes, és a dir, sentir-se incapacitat totalment per realitzar les seves tasques diàries, mentre que el 18% va manifestar haver patit alguna limitació parcial.\nEls resultats mostren que els trastorns mentals i físics van contribuir en el 62,6% dels casos de discapacitat total i en el 46,6% de la discapacitat parcial dels europeus.\nSegons Jordi Alonso, investigador de l’IMIM, i Gabriela Barbaglia, investigadora de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), ‘és important millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties mentals en la població en edat de treballar, ja que van associades a un major risc de desenvolupar malalties físiques cròniques i a una proporció molt important de discapacitat total i parcial’.\nEls resultats d’aquesta macroenquesta revelen diferències significatives entre les diferents regions europees.\nAixí, mentre el dolor crònic, l’ansietat i la depressió expliquen al voltant de la meitat dels casos de limitació total en el Centre-Oest (46,3%) i al Sud d’Europa (53,8%); al Centre-Est del continent les principals causes, en un 48% dels casos, són el dolor crònic, les malalties cardiovasculars i la migranya o mal de cap. La diferència més gran entre les tres regions s’observa en la petita proporció de discapacitat total per desordres mentals al Centre-Est (del 9,8%) en comparació amb les altres dues regions (del 27,5% al Centre-Oest i del 36,3% al Sud d’Europa).\nPer regions, al Centre-Oest d’Europa la principal causa de discapacitat total és l’ansietat, present en el 21,8% dels casos reportats pels participants en aquest estudi.\nEl segueixen el dolor crònic (15,6%) i altres dolències físiques (17,9%).\nEn el cas del Sud del continent, on es troba l’estat espanyol, la principal malaltia associada a la incapacitat total és la depressió, present en un de cada quatre casos (24,4%), seguida de l’artritis (16,9%) i l’ansietat (16,8%).\nBulgària i Romania, els dos països que representen al Centre-Est d’Europa, són els que més es desmarquen de la resta d’integrants de la Unió Europea pel que fa a les malalties causants de la incapacitat total.\nEn tots dos, la causa principal és el dolor crònic, present en un 18% dels casos, seguit de les malalties cardiovasculars (17,5%), la migranya o el mal de cap (12,5%) i altres dolors físics (12,9%).\nEls desordres mentals presenten molt poca influència en la incapacitat total de búlgars i romanesos: l’ansietat només representa el 6,7% i la depressió el 3,5% del total de casos.\nEls investigadors expliquen que hi ha pocs estudis sobre discapacitat autoreportada a Europa.\nAmb aquest treball volen reiterar la necessitat de realitzar més estudis prospectius que permetin conèixer com s’avança en polítiques de salut pública mental a Europa.", "response": "Un estudi amb 13.666 participants d’arreu d’Europa ha demostrat que el dolor crònic és la causa principal de discapacitat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1451", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Celestino Corbacho ha pogut tirar endavant la reforma laboral.\nLa reforma laboral ha superat aquest dijous l'últim tràmit a les Corts espanyoles després d'una votació en què els grups han eliminat del text algunes de les esmenes més dures introduïdes al Senat.\nEl ministre Corbacho ha assegurat que la reforma laboral generarà confiança i adaptarà el model laboral als reptes del futur.\nEl PP ha destacat la \"soledat\" del govern espanyol, mentre ERC, i ICV han fet una crida a la vaga general per \"obligar Zapatero i Corbacho a rectificar\".\nEls sindicats han engegat aquest dijous la maquinària de la vaga general en un acte a Madrid on han assistit 15.000 delegats sindicals de tot l'Estat.\nL'última votació al Congrés abans de l'aprovació definitiva ha permès eliminar del text algunes de les esmenes que hi havia introduït el Senat, com les que apuntaven a l'acomiadament per absentisme laboral.\nQueden intactes els eixos bàsics del projecte així com la disminució de 100 a 30 dies del període en què els aturats que reben prestació poden rebutjar rebre cursos de formació.\nLa reforma s'ha aprovat en una sessió en què el ministre de Treball ha comptat amb el suport del president espanyol, present al debat i a la votació.\nTotes les formacions excepte el PSOE han rebutjat una reforma que consideren inadequada per resoldre els problemes actuals del mercat de treball, i que asseguren que no contribuirà de forma decisiva a crear llocs de treball.\nPer contra, el ministre Corbacho ha afirmat que es tracta d'una reforma \"equilibrada i ambiciosa\" que planta cara a la temporalitat i que facilita la contractació per part de les empreses.\nEl ministre ha destacat que la reforma reforça la flexibilitat interna de les empreses i incrementa les oportunitats dels desocupats de trobar feina, especialment els joves.\nERC i ICV han criticat durament una reforma que, al seu entendre, es decanta clarament per l'abaratiment dels costos de l'acomiadament i no crea les bases per a un mercat laboral de qualitat.\nEl diputat d'ERC Joan Tardà ha afirmat que després de la votació d'aquest dijous tan sols queda \"sortir al carrer per fer rectificar Zapatero\".\n\"Una vaga té un cost social\", ha dit, però \"encara és més costós\" trencar les bases de l'Estat del benestar.\nEl diputat de CiU Carles Campuzano ha qualificat la reforma \"d'oportunitat perduda\", perquè tot i els \"avenços\" en algunes de les propostes de la seva formació no introdueix la \"claredat\" que necessitava el mercat laboral.\nSegons CiU, aquesta reforma laboral no proporciona la \"confiança\" que necessiten les empreses.\n\"Amb aquesta reforma no tindrem un mercat de treball més eficient per les empreses ni més just per als treballadors\", ha dit.\nEl PP també ha criticat durament la reforma i ha destacat la \"més absoluta soledat\" del govern espanyol en la seva aprovació.\nSegons el PP, la reforma no permet introduir al mercat de treball la flexibilitat que demana, i és obra d'un govern que \"ha destrossat el país, ha trencat totes les costures de l'estat del benestar, ens ha fet més pobres, i ha traït l'esperit dels pensionistes i treballadors\".\nLa vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, també ha defensat la reforma en declaracions radiofòniques on ha apuntat que les modificacions permetran que l'economia espanyola millori la seva competitivitat i una major flexibilitat en el mercat laboral.\nPròrroga dels 426 euros\nEl Congrés també ha convalidat amb el vot de totes les formacions la segona pròrroga de l'ajuda dels 426 euros als desocupats de llarga duració que han esgotat la prestació d'atur.\nEn aquesta ocasió es tramitarà també com a projecte de llei després que els grups ho hagin sol·licitat.\nSegons el ministre Corbacho, en els 13 mesos en què ha estat el marxa, la mesura ja ha beneficiat 190.000 persones.\nEls sindicats escalfen motors del 29-S\nCCOO i UGT han escalfat els motors de la vaga general en una concentració al pavelló de Vista Alegre on han assistit prop de 15.000 delegats sindicals.\nL'acte forma part de la campanya d'informació i sensibilització de la vaga general que els sindicats esperen que forci una rectificació per part del govern espanyol.", "response": "El PSOE ha tirat endavant la reforma laboral, malgrat el rebuig de tots els altres partits i dels sindicats.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1417", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Si alguna tendència han marcat les enquestes les darreres setmanes és que la victòria de Pedro Sánchez és cada cop més clara i folgada.\nUna de les novetats detectada sobretot pels darrers sondejos, però, és un lleuger desgast de Cs, que podria quedar per sota de les expectatives de fa unes setmanes i fins i tot posar en perill una possible majoria amb el PSOE.\nEn paral·lel, Vox podria recuperar alguns dels escons que inicialment preveia i que, enquesta rere enquesta, semblava que anava perdent.\nEl PP, en canvi, tindria força estabilitat, ballant entre els 85 i els 83 escons, per bé que darrerament sembla que en podria perdre algun més.\nPodem tampoc no variaria massa, amb 33 o 34 diputats en totes les mitjanes elaborades.\nEn canvi, Cs, que semblava que no es movia dels 53 diputats, en l'última actualització en perdria tres, mentre que encara podria caure algun més, si es posa el focus en les enquestes més recents.\nEn el cas de Vox, els primers sondejos el disparaven amb 33 seients, però ràpidament van rebaixar-li el sostre a uns 26, però les últimes setmanes n'hauria recuperat alguns.\nEn el cas d'ERC, no es mouria dels 12/13, i JxCat estaria clavat en els cinc escons.\nDIPUTATS MITJANS EN LES ÚLTIMES ENQUESTES, SEGONS DATA DEL CÀLCUL\nSi el càlcul es fa tenint en compte uns intervals de confiança del 95%, les previsions de les darreres enquestes per al PSOE són d'entre 122 i 129 escons, molt per sobre dels 78-87 del PP.\nCs quedaria ben lluny i, malgrat que fa uns mesos els sondejos el situaven com a possible vencedor, ara li atorguen entre 47 i 52 diputats, per davant, això sí, de Podem, que es queda amb 32-35, amb Vox enganxat, amb 25-32.\nERC es mouria entre 12 i 14, i JxCat, entre quatre i cinc.\nCal tenir en compte, però, que l'impacte de la campanya electoral és limitat, ja que aquest agregador usa per als càlculs enquestes de fins a un mes abans.\nTot i això, com s'ha comentat, sembla que els darrers sondejos aprofundeixen en les tendències assenyalades d'ascens de PSOE, caiguda de Cs i estabilitat de PP, Podem, ERC i JxCat, amb Vox sense una variació clara.\nPROJECCIÓ D'ESCONS A LES ENQUESTES\nA nivell de possibles aliances de govern, les esquerres són ara més fortes que fa un mes, especialment gràcies a la crescuda del PSOE, ja que l'aliança entre aquest i Podem guanya nou diputats més dels previstos inicialment, fins als 159 de mitjana, tot i que lluny de la majoria de 176 escons.\nSumant-hi nacionalistes i independentistes, aquesta s'assoliria clarament (181-191).\nPer contra, el tripartit de dretes ha passat a tocar la majoria amb 170 diputats de mitjana, a quedar-se amb 160.\nL'ascens del PSOE semblava que permetia una altra majoria alternativa amb Cs, però la caiguda de darrera hora d'aquest la fa perillar.\nPROJECCIÓ D'ESCONS I POSSIBLES ALIANCES (LA MAJORIA ABSOLUTA SÓN 176)\nPel que fa a la projecció de vots, aquesta respecta força la classificació anterior per escons, amb el PSOE cada cop més capdavanter (28,4%-29,7%), seguit del PP (19,5%-21,1%) i Cs (14,9%-15,9%).\nAmb aquesta magnitud, Podem sí que se situaria clarament en quart lloc en solitari, amb el 12,7%-13,2% de vots, per sobre dels 10,3%-11,6% de Vox.\nCom amb diputats, ERC doblaria JxCat, amb 2,8-3,4% i 1,3%-1,4% de vots, respectivament.\nEn relació als primers càlculs de l'agregador, el PSOE ha crescut en 1,4 punts en intenció de vot.\nUn ascens molt rendibilitzat, ja que li permetrien sumar vuit escons més.\nDe fet, tot i perdre escons, el PP creixeria lleugerament en vots (0,4 punts respecte les primeres anàlisis).\nEn canvi, Cs preveu ara un punt menys de vot, Vox, mig punt, i Podem, ERC i JxCat pràcticament no varien.\nPROJECCIÓ DE VOT A LES ENQUESTES\nLa majoria d'esquerres i sobiranistes assoliria segurament la meitat dels vots, ja que aglutinaria entre el 50,8% i el 53,5% dels suports, no tant lluny de les dretes com en diputats, ja que PP, Cs i Vox tindrien la confiança d'entre el 45,6% i el 47,7% dels electors.\nDe fet, tot i tenir a prop la majoria en escons, l'aliança entre PSOE i Cs tan sols representaria entre el 43,9% i el 45% dels votants.\nPer damunt, però, d'una entesa només de socialistes i Podem, que tindria entre el 41,3% i el 42,7% dels suports.\nPROJECCIÓ DE VOT A LES ENQUESTES, PER POSSIBLES ALIANCES\nFuncionament d'aquest agregador d'enquestes\nPer fer les mitjanes d'enquestes d'aquesta notícia, s'han tingut en compte els sondejos publicats durant el darrer mes, amb un màxim de dos per mitjà (en cas que alguns n'hagin publicat més, es tenen en compte els seus dos últims).\nEls marges inferiors i superiors són els que es deriven de restar i sumar, respectivament, 1,96 cops l'error estàndard a la mitjana de resultats.", "response": "Segons les previsions de les últimes enquestes, està clar que el PSOE guanyarà les pròximes eleccions, molt per davant del PP.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_759", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "El Departament de Salut ha posat en marxa un programa per a reduir les infeccions quirúrgiques als hospitals, aquelles adquirides durant l’estada del pacient en un centre sanitari i que en gran part són provocades per bacteris resistents als antibiòtics.\nA Catalunya, cada any es produeixen uns 10.000 casos que afecten un 7% dels pacients ingressats, dels que un 30% corresponen a infeccions quirúrgiques.\nEs calcula que un 70% del total d’infeccions es podrien prevenir aplicant mesures de control.\nD’acord amb una prova pilot que va reduir un 25% les infeccions quirúrgiques en cirurgies colorectals l’any 2016, Salut està aplicant un programa amb mesures com ara fer una correcta descontaminació de la pell on es farà la incisió, un ús correcte del maneig del pèl cutani o l’administració d’antibiòtics profilàctics.\nEl programa també incideix en l’educació del pacient i la seva família per tal que arribi amb la pell el màxim de neta al quiròfan o que en el postoperatori pugui identificar quan una ferida està infectada.\nL’Hospital de Bellvitge ha acollit aquest divendres la III Jornada de la Prevenció de la Infecció Quirúrgica on el Departament de Salut ha presentat als més de 400 professionals presentes el programa PREVINQ-Cat de sis mesures que s’ha començat a aplicar per reduir el nombre d’infeccions quirúrgiques als hospitals catalans.\nJosep Davins, subdirector general d’ordenació i qualitat sanitària i farmacèutica del Departament de Salut, ha destacat que a Catalunya en els darrers 10 anys s’han reduït a la meitat les infeccions quirúrgiques i que avui dia la taxa ‘és bona’ i està al mateix nivell que la de països del nostre entorn.\nDavins, però ,ha recordat que encara hi ha molt camí per millorar perquè el 70% de les infeccions que es registren cada any als hospitals catalans es podrien prevenir aplicant mesures de control.\nLes infeccions relacionades amb l’assistència sanitària provoquen un increment de la durada de l’estada hospitalària, així com un augment de costos de salut per als pacients, les famílies i el sistema de salut.\nS’estima que a Catalunya el cost econòmic d’aquestes infeccions representa uns 30 milions d’euros cada any per al sistema sanitari.\nLes bacterièmies de catèter venós central i les infeccions de localització quirúrgica en la cirurgia colorectal són les infeccions que comporten més cost.\nDonats els bons resultats de la prova pilot realitzada amb les intervencions colorectals l’any 2016, una de les que registren més infeccions quirúrgiques, Salut aplicarà el mateix paquet de sis mesures al conjunt d’intervencions.\nAquestes són la dutxa preoperatòria amb sabó antisèptic; l’administració de la profilaxi antibiòtica adequada; l’ús correcte del maneig del pèl cutani afaitant el necessari amb una maquineta elèctrica de capçal rebutjable; la correcta descontaminació de la zona de la pell en què es fa la incisió; un bon control de la glucèmia perioperatòria; i l’aplicació de mesures per mantenir la temperatura corporal del pacient en 36 °C durant tot el procediment operatori.\nDurant el 2018, es preveu fer un seguiment i control de l’aplicació d’aquestes mesures en altres intervencions, com són les de traumatologia i cirurgia cardíaca.\nAmb el programa PREVINQ-CAT, es vol aconseguir la reducció de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària d’un 50% respecte a les dades de 2017.\nA banda d’aquestes mesures, Josep Maria Badia, cap del servei de cirurgia a l’Hospital de Granollers, també ha destacat la importància que tant els pacients com les seves famílies disposin de tota la informació per tenir un millor preoperatori i postoperatori.\nAquí, ha assenyalat que és important que coneguin, per exemple, com preparar-se per entrar a quiròfan o a identificar quan una ferida està infectada o alguna cosa no va bé.\n‘Com més educat està el pacient i la seva família en el procés de cirurgia millor sortiran les coses’, ha reblat.", "response": "El Departament de Salut ha presentat el programa PREVINQ-CAT, que inclou sis mesures per reduir les infeccions quirúrgiques als hospitals.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_907", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "ACTUALITZACIÓ: El TEDH refusa de pronunciar-se sobre el fons del cas Aturem el Parlament\nDesprés de quatre anys d’espera, avui el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) decidirà si el blocatge al Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011 per part de centenars de manifestants s’emparava en el dret de protesta.\nConcretament, es pronunciarà sobre el cas d’Olga Álvarez Juan, una de les vuit persones condemnades pel Tribunal Suprem a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’estat i que va recórrer al tribunal europeu quan el Tribunal Constitucional va desestimar-ne el recurs d’empara.\nLa sentència afectarà els altres set acusats, alguns dels quals encara tenen el recurs d’emparar encallat al TC pendent de resoldre’s.\nAquell dia, el 15 de juny de 2011, el moviment 15-M va convocar una concentració al voltant del parc de la Ciutadella amb el propòsit d’impedir el ple del parlament.\nEls manifestants volien protestar pel desallotjament de l’acampada de la plaça de Catalunya poques setmanes abans i també contra l’aprovació inicial del pressupost prorrogat de la Generalitat en un context de retallades.\nAquell matí del 15 de juny hi va haver enfrontaments intensos entre els Mossos d’Esquadra i alguns concentrats.\nTothom recorda algunes imatges que n’han quedat, com la del president Artur Mas i la presidenta del parlament Núria de Gispert accedint al parc de la Ciutadella amb helicòpter, o la de l’ex-consellera d’Interior, Montserrat Tura, amb la gavardina pintada i caminant entre els concentrats.\nEls fets van ser jutjats per l’Audiència espanyola, que el 2014 va absoldre els divuit acusats.\nUn dels jutges era Fernando Grande–Marlaska, actual ministre d’Interior, qui defensava el dret de protesta dels acusats.\nLa sentència recordava que la manifestació havia estat comunicada, que tenia un lema clar i que no es podia condemnar per un delicte contra les institucions de l’estat perquè els fets entraven dins la llibertat de manifestació i d’expressió, tot i que n’admetia un cert abús.\nPerò les acusacions, entre les quals hi havia el sindicat d’ultradreta Manos Limpias, a més de la Generalitat, van recórrer en contra de l’absolució al Suprem.\nAllà van trobar una selecció de magistrats que sí que van acceptar el delicte contra les institucions de l’estat recollit a l’article 489 del codi penal i van revocar la sentència de l’Audiència espanyola.\nDe resultes, dels divuit acusats, vuit van ser condemnats a tres anys de presó cadascun.\nEl ponent d’aquella sentència condemnatòria era Manuel Marchena, que va signar-la conjuntament amb Luciano Varela i Juan Ramón Berdugo.\nTots tres van formar part del tribunal del judici contra el procés.\nDe fet, el ponent d’aquella sentència havia de ser Perfecto Andrés, que es decantava per mantenir l’absolució, però va quedar sol davant la resta de magistrats, els quals van fer servir atributs com ‘violència i intimidació’, ‘clima coactiu’, ‘atmosfera intimidatòria’ i fins i tot ‘entorn tumultuari’ per a descriure els fets del parlament i justificar la condemna dels manifestants a tres anys de presó.\nLa doctrina de la violència ambiental, la carta de Marchena per a condemnar-los\nAquesta situació tumultuària i de violència ambiental de la qual parlava la sentència es va veure reflectida anys més tard en el judici contra el procés, especialment en les declaracions que van passar per la sala del Suprem.\nAquelles declaracions, de la mà de la instrucció que havia preparat Pablo Llarena, finalment van servir al tribunal, amb Marchena, Varela i Berdugo al capdavant, per a avalar la condemna per sedició als nou dirigents independentistes.\nLa defensa d’Olga Álvarez Juan i la resta d’afectats denuncia a Estrasburg que no tan sols els van vulnerar el dret de protesta, sinó també el dret d’un judici just.\nDefensen que en el procediment al Suprem no es va fer cap audiència pública i, per dictar la sentència condemnatòria, el Suprem va convocar les parts a una vista en què les defenses van exposar els seus arguments, però els acusats no van poder ser escoltats directament pel tribunal.\nLes sentències d’Estrasburg poden anar acompanyades d’indemnitzacions, però el seu valor rau en el fet que són un aval o una desautorització al criteri judicial utilitzat pels tribunals sentenciadors.\nEl pronunciament que faci el TEDH sobre el cas d’Olga Álvarez Juan tindrà un efecte directe sobre els altres tres condemnats que ja han arribat a Estrasburg.\nI també sobre els quatre condemnats que tenen els recursos d’emparar encallats al TC.", "response": "El Tribunal Europeu de Drets Humans decidirà avui si els manifestants del 15-J del 2011 tenien dret de protesta.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2768", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha garantit \"màxima transparència\" i s'ha compromès a informar de tots els nous casos de víctimes de la xarxa pedòfila que es vagin identificant i que tinguin -o hagin tingut- alguna relació amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).\nFins ara, s'havien detectat set casos.\nAquest dimarts, la DGAIA va comunicar que s'havien identificat sis noves víctimes.\nD'aquestes, quatre ja són adultes i havien estat tutelades per la Generalitat abans del 2012 i les dues restants havien tingut algun expedient obert.\nPer tant, la xifra total d'identificat puja fins a tretze.\nL'operació policial ha detectat 80 víctimes arreu de l'Estat i, segons indica Bassa, tenen coneixement que 28 són catalans, tinguin o no relació amb la DGAIA.\nPer acabar d'identificar totes les víctimes cal revisar un milió de documents, entre fotografies i vídeos.\nBassa defensa que s'han reforçat els protocols per evitar que casos així es tornin a repetir.\nEl maig de 2015 es va desmantellar una xarxa de pornografia infantil que operava a tot l'Estat i que també va actuar a Catalunya.\nAquesta xarxa es va destapar gràcies a la col·laboració de part dels educadors d'un centre de protecció de menors de Tortosa i es calcula que hi ha 80 víctimes arreu de tot l'estat espanyol.\nD'aquestes, segons confirma la consellera, n'hi ha 28 que són catalans, hagin estat o no vinculats a la DGAIA.\nQuan es va destapar el cas, es va comunicar que hi havia set menors que, en el moment dels fets, estaven tutelats en centres de Tortosa i Amposta.\nAquest dimarts, la DGAIA ha confirmat que gràcies a les imatges que s'estan revisant s'ha aconseguit identificar sis noves víctimes.\nLa consellera ha destacat que el personal d'atenció a la infància està fent \"un gran treball\" perquè hi ha un milió d'imatges i vídeos que cal revisar per tal de determinar si entre les víctimes hi ha menors que haguessin estat sota la tutela de la Generalitat.\n\"És una feina que porta molt de temps perquè s'ha de desgranar la informació que apareix a totes les fotografies i vídeos\", ha destacat.\nDels sis nous casos, Bassa ha confirmat que quatre ja són persones adultes i havien estat tutelades per la Generalitat abans del 2012, i les dues restants havien tingut algun expedient obert (ja sigui de risc o informatiu).\nPer tant, la xifra total arriba a 13 persones identificades i que havien tingut alguna vinculació amb la DGAIA.\nLa Generalitat ha obert un nou expedient informatiu per analitzar aquests casos i la consellera ha subratllat que aquest procediment el repetiran a tots els centres on hi hagi menors que s'hagin vist captats per aquesta xarxa pedòfila.\nSortiran més casos\nLa consellera ha reconegut que aniran sortint més casos a mida que es vagin analitzant les imatges i tot el material comissat per la policia.\nPer això, ha ofert \"màxima transparència\" i ha assegurat que s'anirà informant de totes les víctimes que es vagin identificant, sempre que tinguin relació amb la DGAIA.\nLa responsable d'Afers Socials i Famílies ha detallat que dels 28 casos de menors catalans no tots són de nens vinculats a la DGAIA, sinó que també hi ha víctimes que no estaven tutelades per la Generalitat sinó que vivien amb les seves famílies.\nD'altra banda, la consellera ha assegurat que des que es va desmantellar la xarxa el maig del 2015 \"no ha passat absolutament res més\" i ha defensat que s'han reforçat els protocols per evitar que un cas així pugui tornar a passar.\nPer exemple, ha recordat que es crearà la figura del delegat de protecció contra la victimització infantil que serà la persona referent a cada centre per estar alerta d'aquest tipus de casos.\nPer últim, Bassa ha remarcat que el dret dels infants \"està per sobre de tot\" –estiguin o no sota la tutela de la Generalitat- i que estan treballant per garantir \"al màxim\" aquests drets.\nMalgrat que reconeix que no poden assegurar 100% que aquests casos es tornin a repetir, assegura que estan reforçant mesures i protocols per evitar-los i detectar-los ràpidament.", "response": "La consellera Dolors Bassa informarà dels nous casos de víctimes de la xarxa pedòfila relacionats amb la DGAIA.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1775", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Quim Torra i Pedro Sánchez han trencat el gel institucional que feia mesos que planava sobre la relació entre tots dos arran del veto de la Moncloa al president de la Generalitat.\nEn una trucada que ha arrencat a les 9.19 del matí, Torra li ha proposat una reunió, i Sánchez s'hi ha mostrat disposat \"com més aviat millor\", segons fonts de Presidència.\nEl contacte ha durat un quart d'hora i el líder del PSOE, segons les mateixes fonts, ha \"tornat a reconèixer la naturalesa política del conflicte.\nPortaveus de la Moncloa, en tot cas, han insistit que la trobada no serà fins que el candidat socialista superi la investidura -en mans d'ERC- i pugui formar govern a l'Estat.\nEl dirigent de Junts per Catalunya li ha exposat que la solució del conflicte \"passa per l'exercici del dret d'autodeterminació i la fi de la repressió\", així com la llibertat dels presos polítics.\nEl cap de l'executiu català ha retret a Sánchez la \"duresa\" de la seva \"campanya contra l'independentisme\", moment en el qual el president en funcions ha apuntat que \"cal avançar\".\nTorra, a banda, s'ha queixat per les trucades no ateses en el pic dels aldarulls al carrer motivats per la sentència del Tribunal Suprem.\nLa versió de la trucada que ha difós la Moncloa és diferent, en la mesura que Sánchez li ha assegurat al president català que la trobada entre tots dos es farà quan hi hagi govern a Espanya -el més probable és que això no passi fins al gener-, en el marc de més trobades amb dirigents autonòmics.\nPel que fa a les demandes de Torra sobre autodeterminació i llibertat dels presos, el líder del PSOE ha apuntat que Espanya és un \"estat democràtic i de dret\" i que confia plenament en la \"independència\" de la justícia.\nSánchez li ha dit a Torra que es necessitarà temps, però que el diàleg i la consecució d'un govern i uns pressupostos \"faran possible abordar qüestions clau per a la vida de milions de catalans i catalanes\", com la sanitat, l'educació, les infraestructures i els transports, la dependència o la indústria.\n\"Ha de ser la legislatura del diàleg\", ha recalcat el president espanyol en funcions al llarg de la trucada.\nEn contra dels \"gestos buits\"\nEl líder del PSOE, després de ser nomenat pel rei com a candidat a president, va anunciar en una compareixença a la Moncloa que es posaria en contacte amb tots els presidents autonòmics i amb el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero.\nAl seu torn, Adriana Lastra, portaveu parlamentària socialista, es reunirà amb tots els portaveus al Congrés -inclòs Vox- per explorar el suport a la investidura.\nSánchez aspirava a ser escollit aquesta setmana, però la negociació amb els republicans encara està encallada a l'hora de bastir una mesa de diàleg institucional que serveixi per trobar una sortida al \"conflicte polític\".\nFonts de Presidència, quan es va conèixer la intenció de Sánchez de trucar, van assenyalar que el contacte no solucionava res i que calia \"respecte institucional i bilateralitat\" entre Catalunya i Espanya.\nLes mateixes fonts van apuntar, a banda, que era necessari un \"reconeixement dels subjectes polítics\" i posar damunt la taula una proposta \"democràtica\" per \"donar sortida a l'autodeterminació i la fi de la repressió\".\n\"Cal que tothom estigui a l'altura del moment polític i encari el conflicte amb valentia i coratge, i no amb gestos buits i eixorcs\", destacaven des de Palau.\nUn any de Pedralbes\nLa trucada ha coincidit pràcticament amb el primer aniversari de la cimera de Pedralbes, en la qual hi va haver dues reunions: una entre presidents i una altra amb membre dels dos governs -Meritxell Batet, Carmen Calvo, Elsa Artadi i Pere Aragonès-.\nDe la trobada en va sortir un comunicat conjunt en el qual es coincidia en assenyalar l'existència d'un \"conflicte sobre el futur de Catalunya\" i, a pesar de les coincidències, les dues administracions es proposaven \"avançar en una resposta democràtica\" dins de la \"seguretat jurídica\", terme que Sánchez va tornar a fer servir divendres passat.\nLes negociacions posteriors a Pedralbes es van torçar i Espanya es va dirigir cap a unes noves eleccions després del fracàs dels pressupostos de Sánchez al Congrés, i la relació no ha millorat des d'aleshores.\nLa cimera del'any passat és considerada com un \"bon punt de partida\" per al Govern a l'hora de reprendre una mesa de diàleg institucional que, segons la Generalitat, ha d'estar comandada per Torra i el líder del PSOE.", "response": "Quim Torra defensa l'autodeterminació en una trucada amb Sánchez, qui li diu que es reuniran quan el govern estigui format.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_921", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa avui la cinquena assemblea general ordinària al Palau d’Esports de Granollers en un ambient més plàcid que l’any passat.\nDe fet, s’hi arriba sense cap esmena viva al full de ruta polític que els membres de l’entitat han d’aprovar.\nEl document final preveu que la proclamació efectiva de la independència arribi com a conseqüència d’una majoria a favor del sí en un referèndum o de manera directa des del poder legítim de Catalunya, el parlament o l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), en cas d’impediment coercitiu de fer el referèndum.\nSense esmenes vives a la ponència política, doncs, tota l’atenció se centra en la proposta que el secretariat de l’entitat sobiranista farà a les bases de cara a l’Onze de Setembre.\nPer ara, només n’ha transcendit que la intenció és retornar l’acte a Barcelona, segons que va avançar La Vanguardia, just el contrari de l’acte descentralitzat de l’any passat.\nLa presentació de l’Onze de Setembre serà el plat fort d’un acte polític que pretén convertir-se, també, en el tret de sortida a la campanya del sí de l’entitat sobiranista de cara al referèndum i servirà per a posar sobre la taula les mobilitzacions que ja auguren per als mesos vinents, incloses fins i tot al full de ruta.\nLa ponència política s’aprovarà previsiblement sense problemes.\nLes esmenes que s’hi han incorporat no modifiquen substancialment el full de ruta: d’entrada, se n’hi van presentar 107, de les quals 60 s’han acceptat directament, 30 s’han acordat per transacció i 17 s’han retirat en el moment d’acceptar la justificació de la ponència.\nPrecisament, la negociació entre els qui van presentar les esmenes i el secretariat es va allargar més enllà dels terminis previstos per intentar trobar posicions de consens.\nSegons fonts de l’ANC, arribar-hi sense esmenes vives per primera vegada dóna a l’entitat sobiranista molta força i solidesa i unitat per a marcar el full de ruta.\nTres hipòtesis\nL’ANC posa sobre la taula tres hipòtesis polítiques per als mesos vinents.\nLa primera inclou fer un referèndum sense condicionants, organitzat per les institucions catalanes, i en cas de victòria del sí, això s’hauria de traduir en una proclamació d’independència per part del parlament.\nEn les altres dues hipòtesis, l’ANC entén que s’han de preveure possibles ‘ingerències’ per part de l’estat espanyol.\nEn cas que la ingerència a les institucions arribi abans que s’aprovi la llei de transitorietat jurídica i la convocatòria del referèndum, l’ANC defensa que es reconeguin únicament les institucions catalanes i s’organitzin mobilitzacions perquè el parlament aprovi igualment la llei de transitorietat i proclami la independència.\nEn aquest cas, el referèndum arribaria després per ratificar la decisió.\nÉs en aquest punt que l’ANC ja vol que es doni molt pes polític a l’Assemblea d’Electes de Catalunya.\nDe fet, avisa que, davant d’inhabilitacions o intervencions de l’autonomia, caldrà que aquest ens, impulsat per l’AMI, es reuneixi.\nLa tercera de les possibilitats preveu que la ingerència arribi una vegada aprovada la llei de transitorietat jurídica.\n‘L’ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, en farà obediència, farà costat a les institucions democràticament escollides pel poble de Catalunya’, afirmen.\nI en aquest context, deixa en mans del parlament o l’AECAT novament la proclamació d’independència.\nEn qualsevol dels casos, el full de ruta que preveu d’aprovar fixa que treballaran pel reconeixement de la legalitat catalana i la defensa de les institucions, la mobilització ciutadana i la internacionalització de la proclamació del nou estat.\nPuigdemont i Forcadell, a l’assemblea\nEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, intervindrà aquest dissabte en la cloenda de l’assemblea general ordinària de l’ANC.\nTambé hi serà la presidenta del parlament, Carme Forcadell, que va liderar la primera etapa de l’entitat sobiranista abans de Jordi Sánchez.\nForcadell hi assistirà però no intervindrà.", "response": "L'Assemblea Nacional Catalana ha de ratificar el full de ruta la proclamació efectiva de la independència.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_432", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "«En el camp de l’observació, l’atzar només afavoreix les ments preparades.»\nLa frase la va pronunciar en 1854 Louis Pasteur, però ben bé podria haver-la signat William Henry Perkin (1838-1907).\nI això que la Setmana Santa de 1856, als seus divuit anys, no passava de ser un simple estudiant del Royal College of Chemistry de Londres.\nI el seu laboratori, una cambra ben senzilla en l’últim pis de la casa dels seus pares a l’East End.\nAllí havia instal·lat una rudimentària col·lecció d’instrumental i reactius amb els quals s’afanyava durant les hores lliures.\nNo sembla molt, però, amb aquestes armes tan humils i la ingenuïtat de la joventut com a únic aval, estava a punt de fer un dels descobriments científics més importants de la seua època.\nLa seua meta desbordava ambició: ni més ni menys que la síntesi de la quinina.\nEl director del seu institut, l’alemany August Wilhelm von Hofmann, havia fantasiat a classe amb la idea de produir aquest antipalúdic essencial per a l’expansió de l’Imperi britànic a partir de quitrà d’hulla, un residu molt abundant en aquells dies perquè s’originava en l’elaboració del gas per a l’enllumenat.\nAixí que allí el tenim, en el seu paper d’alumne avantatjat, emportant-se els deures a casa sense més premi que l’obtenció d’una pasta fosca en la qual no s’albirava la menor petjada del fàrmac.\nPerò no anava a donar-se per vençut, i ací detectem la primera de les seues múltiples virtuts.\nEncara tindria perseverança suficient per a dissoldre la mescla en alcohol etílic i manipular-la pacientment fins a descobrir que tenyia de violeta la seda (Garfield, 2001).\nNo era aquesta una troballa qualsevol.\nDurant la seua llarga història, l’ésser humà havia depès de tints procedents de la naturalesa per a fer més lluïdores les seues peces de roba.\nEls millors, aquells que confereixen a la vestimenta una coloració vistosa resistent a les rentades, resultaven enormement cars i per tant font d’abundants beneficis.\nPerkin, a més, s’havia topat amb un compost capaç de proporcionar una tonalitat de particular significació.\nLa de la porpra de Tir, un dels majors símbols de grandesa del món antic.\nLa passera malva\nLa seua primera decisió va consistir a abandonar els utòpics experiments per perseguir la quinina i concentrar-se en la troballa inesperada i sondejar la seua utilitat real.\nPer a fer-ho, i després de millorar el procés de síntesi del seu malva, va enviar una peça de seda tenyida d’aquest color a una prestigiosa tintoreria escocesa.\n«Si la seua invenció no encareix excessivament els articles, serà sens dubte una de les més valuoses en molt de temps.»\nNo li calia major esperó.\nLa resposta obtinguda va avivar de tal manera l’esperit emprenedor del jove britànic que no va dubtar a renunciar als seus estudis i llançar-se a una aventura empresarial que arrossegaria la resta de la seua família.\nEl seu pare va aportar el capital necessari per a posar en marxa la companyia de nou encuny Perkin & Sons, en la qual també va entrar a treballar el seu germà.\nI com que la sort afavoreix els audaços, l’entrada en el mercat del tint dels Perkin va coincidir amb una circumstància afortunada que el catapultaria a l’èxit.\nDe sobte, el violeta es va fer moda.\nPrimer, la dona que en aquell moment marcava tendències a Europa, l’emperadriu Eugènia de Montijo, en aquell temps esposa de Napoleó III, va decidir que aquest color combinava bé amb el dels seus ulls.\nDesprés, la mateixa reina Victòria d’Anglaterra seguiria el seu exemple i va assistir d’igual to a les noces de la seua primogènita.\nI, després d’ella, una multitud de cavallers i dames galants al llarg del continent, en allò que les malicioses cròniques londinenques de l’època van descriure com una sobtada «passera malva».\nLlig l’article complet al web de Mètode\nDavid Sucunza.\nProfessor titular interí del departament de Química Orgànica i Química Inorgànica de la Universitat d’Alcalá (Madrid).\nQuè és Mètode?", "response": "William Henry Perkin (1838-1907), un jove estudiant humil que va descobrir com tenyir la roba sintèticament.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2674", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Agents Rurals i operaris de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) prospecten i retiren de la llera de l'Ebre diversos focus de jacint d'aigua, una planta invasora originària d'Amèrica del Sud que prolifera intermitentment des de fa 20 anys al tram final del riu en situacions de baix cabal.\nAquest estiu s'ha tornat a detectar la seva presència en el tram de 20 quilòmetres riu avall d'Amposta, especialment, als braços que formen les illes de Gràcia i Sapinya, on la baixa velocitat de l'aigua ajuda a fer créixer aquestes plantes invasores per sobre del que és habitual.\nConsiderada una de les 100 espècies invasores més agressiva, els responsables del parc natural del delta de l'Ebre matisen que el corrent i, sobretot, la salinitat de l'aigua ajuden a limitar la seva presència a la zona, on no ha generat afectacions importants.\nReiteren, però, que cal retirar-la per evitar la seva expansió.\nAgrupacions d'entre 70 i 80 exemplars han aparegut aigües avall d'Amposta en punts on l'aigua es canalitza i redueix considerablement la seva velocitat, com és el cas de les esmentades illes fluvials deltaiques de Gràcia i Sapinya.\nDe moment, s'està prospectant i retirant els exemplars més localitzats.\nEn el cas de les catifes més àmplies s'estudiarà la seva extracció de forma eficaç i segura al llarg d'aquesta tardor.\nInclòs dins de les cent espècies invasores més problemàtiques del món, el jacint d'aigua (Eichlornia crassipes) arriba a formar catifes sobre l'aigua poden arribar a provocar seriosos problemes obturant les canalitzacions de regadiu o dificultant la navegació.\nAl delta de l'Ebre no és, en absolut, una espècie desconeguda.\nFa dues dècades que se'n troben exemplars de forma aïllada.\nPuntualment, van aparèixer també als ullals de Baltasar, d'on es va eliminar.\nDe fet, és als espais aquàtics tancats on es sol comportar com una invasora.\nA la llera del riu, en canvi, \"no es donen les condicions perquè es comporti com un invasor\", segons precisa el director del parc natural, Francesc Vidal.\nAixò és degut, especialment, al corrent i la salinitat de l'aigua.\nDe fet, explica, en alguns casos que es va detectar focus puntuals, aquests van desaparèixer mesos després fruit de les riuades que s'emportaven les plantes al mar.- \"En les circumstàncies del delta de l'Ebre ens fa pensar que no serà problema\", conclou el mateix Vidal.\nUn grup de tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Guadiana va donar l'alarma aquest passat setembre mentre navegaven per l'Ebre ha posat en alerta les diferents administracions competents, com la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).\nÉs per això que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha elaborat i desplegat un pla d'eradicació en el qual participen també, a banda del parc natural, Agents Rurals i l'Idece, Forestal Catalana i el Servei de Fauna i Flora del Departament.\n\"És bo que la traguem per evitar que es pugui expandir a altres zones i pugui donar més problemes que els que produeix aquí al delta de l'Ebre\", certifica Vidal.\nMés enllà d'això, el fet, però, que hagin aparegut de forma puntual i esporàdica, especialment al tram entre Amposta i la desembocadura, planteja incògnites importants sobre el seu origen.\nÉs el que ara estan investigant els Agents Rurals.\nVidal no descarta que, ateses aquestes circumstàncies, el jacint d'aigua hagi pogut arribar al riu des d'un jardí o una instal·lació particular situada prop de la llera.\nA banda del delta de l'Ebre, el jacint d'aigua també s'ha trobat puntualment a Girona, i al delta del riu Llobregat, i sempre s'ha controlat, segons la Generalitat.\nPrové de la conca del riu Amazones.\nHabita medis aquàtics amb temperatures càlides (15-30oC) i provoca canvis en el medi, pel seu creixement i per la descomposició de la seva biomassa.\nAixò afecta greument les espècies que hi habiten.\nA més, el seu caràcter invasor i colonitzador de nous espais provoca problemes a l'activitat humana, augmenta la població de mosquits o disminueix la pesca.", "response": "Retiren de la llera de l'Ebre focus de jacint d'aigua, una planta invasora originària d'Amèrica del Sud.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2761", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Després d'una reunió maratoniana de cinc hores de durada a la seu del Departament de Treball els sindicats CCOO i UGT han arribat a un principi d'acord amb el Grupo Jorge per \"ajornar\" la vaga indefinida que hi havia convocada a l'empresa a partir de dilluns vinent.\nEls sindicats han explicat a l'ACN que el principal acord al qual han arribat és que l'empresa s'ha compromès a \"laboralitzar\" el conjunt dels treballadors, és a dir, a passar-los del règim cooperatiu al règim general.\nEn aquest sentit, el secretari general de Treball, Josep Ginesta, ha celebrat que és una \"fita històrica al sector de les càrnies a Catalunya\".\nPer part del Grupo Jorge, el seu portaveu i advocat, Francesc Sánchez, ha dit que es comprometen a \"entrar a negociar la regularització de les persones que estan en règim cooperativista\" i ha afirmat que l'empresa es quedarà a Catalunya \"sempre i quan els plans d'inversió que té plantejats siguin possibles\".\nA partir de dilluns es reprendran les negociacions a la seu de Treball per avançar en la negociació.\nFa tot just una setmana que el Grupo Jorge –propietari dels escorxadors Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga, i The Fortune Pig, a Mollerussa– va amenaçar amb traslladar la producció a fora de Catalunya, motiu pel qual els sindicats CCOO i UGT van convocar una vaga indefinida.\nDes del moment en què els sindicats van registrar la convocatòria de vaga, Treball ha fet de mediador entre empresa i sindicats perquè es pogués arribar a un principi acord, que finalment s'ha materialitzat aquest dijous al vespre després d'una reunió de més de cinc hores.\nLa responsable del sector d'alimentació de la UGT, Alícia Buil, ha explicat que han decidit \"ajornar\" la vaga després d'arribar a diversos acords.\nEl principal és, segons Buil, que l'empresa \"s'ha compromès a la laboralització de totes les persones que estan en règim cooperatiu, és a dir, que són falsos autònoms\".\nDe fet, aquesta era la principal reivindicació que els dos sindicats posaven la taula per desconvocar la vaga.\nEn aquest sentit, Jesús Ribera, secretari de política industrial de CCOO, ha dit que el Grupo Jorge s'ha compromès a \"acordar un encaix dins del conveni col·lectiu\" de tots els treballadors que ara estan en règim cooperatiu.\nAltres acords que s'han segellat aquest dijous són, segons els sindicats, que l'empresa \"es compromet a donar oportunitats laborals\" a aquelles persones que han perdut la feina fruit del conflicte laboral.\nDe fet, segons la plataforma Càrnies en Lluita, un centenar de treballadors de diferents cooperatives s'han quedat sense feina arran de les mobilitzacions.\nA més, la companyia càrnia també s'ha compromès a \"aportar un pla concret de mesures de flexibilitat\" així com també a \"garantir l'estabilitat en l'ocupació i a romandre a Catalunya si pot executar el seu pla d'inversions\", segons ha detallat Alícia Buil.\n\"Sempre hem manifestat que volíem romandre a Catalunya si era possible\"\nEl portaveu i advocat del Grupo Jorge a Catalunya, Francesc Sáchez, ha assegurat que la companyia \"sempre ha manifestat que volíem romandre a Catalunya si era possible, i que estàvem oberts a qualsevol possibilitat sempre que fos viable\".\nSánchez ha dit que aquest dijous s'ha acordat que l'empresa \"entrarà a negociar la regularització de les persones que estan en règim de cooperativistes\" i també \"mirarem si podem fer tot el pla d'inversions que l'empresa té a Catalunya per poder millorar la producció i garantir la laboralització i al viabilitat\".\nD'altra banda, el portaveu de l'empresa ha assegurat que el Grupo Jorge \"es quedarà a Catalunya sempre i quan els plans d'inversions que té plantejats siguin possibles i es puguin realitzar\".\nAl mateix temps, Sánchez ha dit que els compromisos adquirits per l'empresa amb els sindicats són \"ferms\" i \"importants per un col·lectiu molt important de treballadors del país i per unes zones, Osona i Mollerussa, molt necessitades de tenir un sector productiu\".\n\"El sector carni dona una producció al rerepaís i és important que aquest sector pugui respirar i sàpiga que tenim la voluntat de seguir aquí\", ha reblat Sánchez.\nJosep Ginesta: \"És una fita històrica al nostre país i al sector de les càrnies\"\nEl secretari general de Treball, Josep Ginesta, s'ha mostrat optimista a la sortida de la mediació amb l'empresa i els sindicats i ha dit que \"tenim una primera fita en aquest procés de negociació que serà complex\".\nGinesta creu que aquest principi d'acord és un \"primer pas molt rellevant\", tenint en compte que el carni és un sector que ha costat molt que s'assegués a la taula de negociacions.\nEl compromís de l'empresa de laboralitzar els treballadors és, segons Ginesta, una \"fita històrica al nostre país i al sector de les càrnies a Catalunya\".\nGinesta ha dit que les negociacions continuaran a partir de dilluns de la setmana que ve per \"arribar a un acord final\".", "response": "Els sindicats i Grupo Jorge acorden que l'empresa passarà al règim general als treballadors i queda desconvocada la vaga.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2052", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "La setmana Barcelona Poesia 2019 acollirà del 8 al 16 de maig més d'una quarantena d'actes i un centenar de participants entre poetes, editors, músics i actors.\nEl Museu Frederic Marès serà un any més l'epicentre del certamen que aquest any té \"com a obsessió\" la diversitat de gènere, lingüística i d'estil.\n\"Celebrem un dels festivals més importants d'una ciutat que se sent tan híbrida i plural com ho és la poesia actual\", ha dit aquest dimarts una de les directores del festival, Àngels Gregori, en la presentació de la programació.\nAquesta \"força i riquesa\" l'han volgut posar sobre la taula amb una trentena de poetes provinents d'arreu del món, a més d'artistes catalans com Perejaume.\nL'acte central al Palau de la Música el protagonitzaran Rita Dove, Lebogang Mashille, Luis García Montero, Antònia Vicens i Burhan Sönmez.\nAquest any també hi haurà homenatges i festes per celebrar la vigència d'autors com Joan Brossa, Víctor català, Pere Quart i la colla de Sabadell, Màrius Torres, Mary Oliver i la vessant poètica de Pepe Rubianes.\nSílvia Pérez Cruz o Lluís Homar participaran de l'espectacle que reivindicarà els 'Poemas africanos' de l'humorista.\nRecitals, però també obres de teatre, performances, monòlegs, conferències, debats, concerts, tallers o una batalla poètica a dalt d'un ring s'allargaran durant nous dies a espais diversos de la ciutat, com la plaça de Sant Felip Neri, biblioteques, el Saló de Cent o el mateix Palau de la Música.\nCom a novetat, se suma aquest any el Palau Güell per acollir l'espectacle de Perejaume, 'Xilema', que combinarà música, ball, i el recital de l'artista.\nLa diversitat de la qual el certamen \"vol fer bandera\" se centra també en la pluralitat de gèneres i estils, així com l'origen dels poetes.\nUn any més hi haurà diàlegs entre poetes protagonitzats per Antoni Clapés i Denise Desautels; Gemma Gorga i Sjata Bhatt; Manuel Forcano i Esther Zarraluki; Andrea Montoya i Mary Jo Bang; i Izaskun Arretxe i Rita Dove.\nPoetes, doncs, provinents de països com el Canadà, l'Índia o els Estats Units.\nTambé viatjaran a Barcelona poetes de l'Argentina, de Palestina, del Congo o del Regne Unit.\nPer potenciar les sinergies, hi haurà col·laboracions amb altres festivals de la ciutat, com el Festival Alcools, que té lloc a la Sala Beckett i on la poeta palestina rafeef Ziadah farà un recital amb l'integrant dels Mishima Dani Vega.\nTambé amb el festival Sonhoras o el Vociferio Festival de Poesa Oral i Escènica de València.\nMúsica i poesia\nGregori ha assegurat que Poesia Barcelona 2019 ha volgut \"reforçar\" el binomi poesia i música amb propostes com 'Intocables', en el qual Gerard quintana fa un recorregut per cançons censurades de la història, des de Lennon a Bowie.\nRefree i Niño de Elche faran un espectacle a través de poetes tan diversos com Thomas Merton o San Juan de la Cruz, a 'Ectasis', i l'espectacle 'Mushaira intercultural: Àsia a Barcelona' reunirà poetes i músics amb versos en urdú.\nUn dels actes destacats és 'Breaking Ground Barcelona: l'ascendència conscient\", amb poetes com Agnès Agboton i Jay Bernard que reflexionaran sobre l'entrecreuament entre el cos, l'origen cultural o el gènere.\nDa'ltra banda, dues de les protagonistes de l'acte final al palau de la Música, Rita Dove i Lebogang Mashile, s'endinsaran en la defensa dels drets humans, el feminisme o la lluita del racisme a través de la poesia.\nActe central al Palau de la Música\nEl punt i final de la setmana, l'acte conegut com a Festival Internacional de Poesia de Barcelona que quest any arriba a la seva 35a edició, té com a fil conductor autors \"fortament compromesos amb la llibertat, el seu país, amb el moment que els ha tocat viure i amb la lliure circulació de les idees\", ha assegurat Gregori.\nAixí, el Palau de la Música rebrà Rita Dove, una de les poetes més reconegudes als Estats Units, premi Pulitzer de Poesia l'any 1987.\n\"És un referent en la lluita pel feminisme i els drets humans\", ha assegurat la directora.\nLa poeta, actriu i activista Lebogang Mashille, guanyadora d'un dels premis més importants de la literatura africana, el NOMA, portarà la força dels seus recitals en els quals combina música amb poesia per parlar de gènere i sexualitat amb una perspectiva crítica.\nLuis García Montero, director de l'Instituto Cervantes, Antònia Vicens, creu de Sant Jordi i Burhan Sönmez completaran la nit que compta amb la direcció artística de la companyia Baró d'Evel i amb el quartet establert a Suïssa Lassus Quartett.", "response": "La setmana Barcelona Poesia 2019, centrada en la diversitat de gènere, lingüística i d'estil, amb recitals, teatre, actuacions, debats, etc.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2726", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "El Departament de Cultura engega el proper dimarts, 2 de maig, la campanya 'Fas 6 anys.\nTria un llibre', que vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys.\nMitjançant la campanya, l'infant que fa o hagi fet 6 anys durant aquest 2017 rebrà a casa un targeta que el convidarà a anar a la llibreria més propera.\nAllà podrà bescanviar la targeta pel llibre que més li agradi, per un import de fins a 13 euros.\nSi l'import és superior, caldrà abonar la diferència.\nTambé hi haurà la opció de poder fer la compra en línia a través del portal www.libelista.cat.\nEn aquesta segona edició, la campanya arribarà a 80.941 nens de tot Catalunya, que podran anar a més de 200 llibreries d'arreu del país.\nCom a novetat, aquest any s'ha arribat a un acord amb l'ONCE per tal d'adaptar la targeta al sistema de lectura i escriptura tàctil, el Braille.\nD'aquesta manera, els infants amb discapacitat visual podran participar en la campanya des de l'inici.\nDe fet, el Departament de Cultura intentarà adaptar, en la mesura del possible, tots aquells materials de difusió necessaris perquè la campanya arribi a tots els col·lectius amb discapacitat i, més concretament, als infants amb discapacitat visual.\nD'altra banda, també es donarà cobertura als infants residents a l'estranger gràcies a l'acord del Govern amb la Secretaria d'Afers Exteriors de la Unió Europea, que, exercint les seves competències de relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior, oferirà la possibilitat de beneficiar-se d'aquesta campanya dins la seva cartera de serveis.\nEls infants inscrits al Registre de catalans a l'exterior podran bescanviar la targeta amb el codi de barres personalitzat a la plataforma en línia Libelista.cat i escollir el seu llibre, que se'ls enviarà al seu domicili.\n'Fas 6 anys.\nTria un llibre' és una iniciativa del Gremi de Llibreters, amb el suport del Departament de Cultura i la col·laboració del Gremi d'Editors de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; del Departament d'Ensenyament; d'IDESCAT, i de l'ONCE.\nLa campanya també té com a objectius que els nens descobreixin les llibreries amb un adult; que comencin a crear la seva pròpia biblioteca; donar valor al llibre i reforçar les vendes de llibres infantils.\n31.914 nens, el 38,3% del total, participen en la primera edició\nL'any 2016, en la primera edició, 31.914 nens van bescanviar la seva targeta per un llibre, per la qual cosa van participar en la campanya el 38,3% dels infants catalans que complien 6 anys el passat 2016.\nLes enquestes fetes pel Gremi de Llibreters de Catalunya van avalar l'impacte positiu de la campanya, ja que el 83% dels llibreters van detectar públic nou als seus establiments, que, en un 33% dels casos, eren usuaris que anaven per primer cop a una llibreria, deixant de banda la compra de llibres de text.\nTanmateix, el 57% dels llibreters va assenyalar que es va generar compra creuada, és a dir, que els participants a la campanya van adquirir més d'un llibre en la mateixa compra.\nEls nens del Solsonès i del Pla de l'Estany, els més participatius\nLes comarques de la Catalunya Central van ser les que van obtenir una taxa de participació més gran, amb el 40,6%, seguides de les de l'àrea de Barcelona (39,5%), Ponent (38,6%), Camp de Tarragona (36,6%), Girona (33%), Terres de l'Ebre (31,3%) i Alt Pirineu i Aran (27,2%).\nPer comarques,, les cinc de més alt nivell de participació van ser el Solsonès (61,6%), el Pla de l'Estany (57,9%), el Pallars Jussà (55,5%), el Pla d'Urgell (49,2%) i el Vallès Oriental (46,2%).\nPel que fa a les llibreries participants, adherides al Gremi de Llibreters de Catalunya, les independents van acumular el 53% de les vendes, mentre que les cadenes de llibreries van sumar el 47% restant, sent els dissabtes el dia de la setmana que es va registrar la quantitat més alta de bescanvis de vals.\nEn total, es van vendre més de 5.800 títols diferents de 470 editorials, el 62,2% dels quals en català.", "response": "La campanya \"Fas 6 anys. Tria un llibre\" vol apropar la lectura dels infants amb un llibre gratuït.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_419", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) torna a oferir al públic una proposta contemporània vinculada a les falles, a través de l’univers immersiu creat per l’artista d’Ontinyent Dulk, amb la qual Antonio Segura torna a sumar forces a la lluita contra l’emergència climàtica a través de dues instal·lacions que donen continuïtat a la reivindicació de la Falla Municipal, sota el títol ‘Dulk.\nProcés natural’.\nEl monument faller de la plaça de l’Ajuntament de València, ‘Protegeix allò que estimes’, prendrà forma per a visibilitzar la degradació dels ecosistemes i l’afecció a les espècies: un ecosistema fragmentat ha provocat la separació d’una família d’óssos polars i la mare, eix de la Falla Municipal, sosté el llegat de la natura sobre el seu llom, mentre els cadells, desorientats pel desglaç, deambulen pels carrers de València fins a arribar al Claustre Renaixentista del Centre del Carme.\n“La història que ens proposa Dulk no és puntual: l’emergència climàtica requereix una actuació urgent.\n‘Procés natural’ ens ajuda a comprendre aquesta realitat, però també a conéixer més de prop un artista que ens mostra el poder de la creació artística per a reivindicar-nos com a agents actius, fonamentals per al canvi”, ha assenyalat el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i del CCCC, José Luis Pérez Pont.\n“Sens dubte, aquestes dues instal·lacions tornen a posar de manifest el nostre compromís per a vincular les falles amb la creació contemporània i la renovació dels llenguatges visuals d’una festa que, després de ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat, no sols ha de vetlar per la seua història, sinó continuar obrint camins que la connecten amb la cultura del present i del futur”, ha indicat el director.\nPérez Pont ha presentat la mostra amb l’artista i la comissària, Isabel Puig, qui ha manifestat que es tracta de la seua primera mostra com a comissària “i per a mi ha estat tot un regal treballar de la mà de Dulk, un artista que destaca per la netedat, però sobretot per la capacitat de transmetre’ns tots aquests problemes mediambientals de la mà de la pintura i instal·lacions”.\n‘Dulk.\nProcés natural’ consta de dues instal·lacions que ofereixen narratives diferents, però entrellaçades pel treball de creació de Segura; d’una banda, la Sala Zero obrirà al públic la instal·lació ‘site-specific’, que permet de conéixer l’artista a través del seu procés creatiu, que dóna nom al projecte i, per un altre, els cadells d’ós continuaran la història de la Falla Municipal, quan ja serà plantada, al Claustre Renaixentista, amb ‘Óssos’.\nL’exposició brinda l’oportunitat única de conéixer Dulk, un artista de projecció internacional, no sols a través del projecte específic de la falla, sinó també a través del seu treball més conegut com a muralista.\nAixí, mostrarà com pensa i entén la pintura Antonio Segura, quin és el seu llenguatge artístic i les inquietuds que el mouen, les múltiples facetes i el procés creatiu que defineix qui és Dulk.\nAl llarg del recorregut, s’hi anirà dibuixant el camí cap als seus acolorits universos plens de càrrega reivindicativa, advocant sempre pel proteccionisme de la naturalesa i amb una especial sensibilitat envers les espècies en perill d’extinció, que desgraciadament, en són cada dia més.\nEl cor o nucli és una composició de gran format amb esbossos originals fets per l’artista al llarg de la seua carrera, que es mostren per primera vegada, i entre els quals es troben els dibuixos originals de ‘Rondalla del fang’ del CCCC en 2021, i dibuixos preparatoris de murals, entre més.\nAmb l’objectiu de conscienciar sobre els canvis que pateix el nostre planeta, Isabel Puig i Antonio Segura proposen una instal·lació específica per al Claustre Renaixentista del CCCC, ‘Óssos’, que posa en relleu una dramàtica realitat que afecta centenars d’espècies que veuen com els seus entorns i hàbitats naturals s’esvaeixen.\nLa nova proposta de Dulk, en col·laboració amb l’Ajuntament de València, obrirà les portes al públic divendres que ve a les 19.00 a la Sala Zero.", "response": "\"Dulk. Procés natural\", una nova obra de l'artista d’Ontinyent Dulk per a lluitar contra l’emergència climàtica.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2057", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "La cap de llista del PSC per Barcelona, Meritxell Batet, ha assegurat que la voluntat dels socialistes és poder governar en solitari amb \"majories parlamentàries més o menys estables\".\nEn entrevistes a Catalunya Ràdio i Rac 1, Batet s'ha dirigit a ERC per demanar-li que els seus 15 diputats siguin útils i no serveixin per \"bloquejar\" polítiques.\nPer la seva banda, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Rufián ha dit que Pedro Sánchez ha de decidir si \"respecta o traeix\" els votants del PSOE, en referència a un pacte entre socialistes i PSOE.\nEl número 2 d'ERC ha reiterat que els republicans demanen una taula de negociació per parlar del referèndum i d'iniciatives per aixecar les causes judicials contra líders independentistes.\nPreguntada directament per si el PSOE descarta un pacte amb Cs, Batet ha respost que ella no és qui per descartar o no descartar res i ha dit que es Sánchez \"qui ha de marcar el rumb\".\nPerò ha subratllat que haver guanyat 40 diputats més respecte a les últimes eleccions del 2016 fa que el govern de Sánchez \"surti molt reforçat\".\nLa cap de llista per Barcelona s'ha dirigit a ERC per advertir-los que quan es treuen bons responsabilitats \"la responsabilitat es duplica\".\n\"Ara més que mai han de pensar per què van a Madrid i què ofereixen els 15 diputats d'ERC\", ha afegit.\nPel que fa a la majoria absoluta del PSOE al Senat i preguntada per si aquesta circumstància descarta una nova aplicació del 155 a Catalunya, Batet ha respost que \"si no hi ha trencament del marc constitucional, aplicar el 155 seria inconstitucional\".\nA primera hora del matí, Rufián ha dit que encara no havia parlat amb Pedro Sánchez però ha donat per fet que ho faran en els propers dies i ha apostat per la \"discreció\" en els contactes postelectorals.\nPreguntat si ERC donarà suport a la investidura de Sánchez, Rufián ha respost que la pregunta \"crucial\" no és tant què farà ERC sinó què farà el PSOE amb Catalunya.\nI, en aquest sentit, ha reiterat que la demanda del seu grup és que hi hagi una negociació amb totes les sensibilitats per parlar d'un referèndum i d'iniciatives per \"aixecar les causes judicials\".\nTal com ERC ha anat dient durant la campanya, Rufián assegura que no seran \"mai\" els responsables de l'entrada de l'extrema dreta a la Moncloa i, per tant, descarta provocar amb els seus vots una repetició de les eleccions ja que, segona Rufián, \"seria posar el perill sobre la taula una altra vegada\".\nLa número 2 de JxCat per Barcelona, Laura Borràs, també ha interpel·lat Sánchez i ha dit que la posició del seu grip dependrà de com vulgui governar.\n\"Hem de saber la cara que vol adoptar Sánchez, si és el rostre del 155 o té alguna altra sensibilitat que de moment no li hem sabut veure\", ha afegit.\nDe fet, ha considerat que \"la possibilitat que hi hagi un referèndum sobre la taula amb el PSOE és força difícil\".\nPel que fa als resultats de JxCat, que ha perdut un escó situant-se en 7, Borràs ha parlat de \"fer autocrítica\" i assumir les responsabilitats que calgui si no s'han complert les expectatives així com analitzar què vol Catalunya en aquest moment.\nAsens exigeix \"alçada de mires\" davant una \"segona oportunitat\"\nPer la seva banda, el cap de llista dels comuns, Jaume Asens, ha reclamat a Sánchez que escolti el mandat de les urnes i els seus militants a l'hora de fer acords postelectorals, tot defensant que els ciutadans volen un govern de coalició que \"permeti avançar i no retrocedir\".\nPel que fa a la demanda d'ERC d'una negociació sobre el referèndum i per acabar amb la judicialització de la política, Asens considera que és assumible però que cal veure ara com es concreta aquesta demanda perquè, segons ha dit, \"hi ha coses que depenen del poder judicial i no de l'executiu\".\nSegons Asens, ara hi ha una \"segona oportunitat\" per seure a la taula i ha exigit \"alçada de mires\" per part de tothom.", "response": "Meritxell Batet, cap de llista del PSC, diu que la voluntat del partit és governar en solitari, però Sánchez decidirà.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2509", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "El supercomputador MareNostrum 5 que acollirà Barcelona inclourà una plataforma experimental per crear processadors europeus i allunyar-se així de la dependència del mercat nord-americà i asiàtic.\nAixí ho ha explicat el director del Barcelona Super Computing (BSC), Mateo Valero, en la presentació oficial de l'elecció de Barcelona com una de les seus dels nous supercomputadors.\nValero ha detallat que l'objectiu és desenvolupar una tecnologia europea \"per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus\".\nEl director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s'estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines \"entre cinc i set vegades més poderoses\".\nEl Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest dilluns al matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres.\nL'acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.\nDes del BSC, Valero ha posat en valor la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial.\n\"Volem ser el Messi de la supercomputació\", ha ironitzat.\nEl director ha reivindicat que Europa \"necessita desenvolupar tecnologia\" i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d'una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia.\n\"Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents\", ha declarat.\nEn aquest sentit, ha explicat que l'objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar \"íntegrament\" amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d'estrangera.\nPer fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 MEUR.\nA més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és \"una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses\" i atraure talent i inversions.\n\"Hem d'aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d'aquests processadors i el software associat\", ha declarat.\nDe la seva banda, Viola ha posat en valor el treball \"conjunt\" de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és \"el més gran\" que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.\nHa reconegut que la inversió actual, de 840 MEUR al conjunt d'Europa, \"no és suficient\" però és el punt de partida de la \"cursa\" en supercomputació.\nHa explicat que després d'avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació \"excel·lent\", destacant el \"treball conjunt\" dels governs.\nDe la seva banda, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha posat en valor la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d'apostar per la tecnologia pròpia en un marc de \"polarització\" entre els Estats Units i Àsia.\n\"Una infraestructura com aquesta ens dona competitivitat territorial però també empresarial\", ha afirmat.\nLa secretària d'Estat d'Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la \"importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països\" i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixements i els centres per assolir tecnologia pròpia.\nTecnologia heterogènia\nEl futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el qeu vol dir 200 mil bilions d'operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents.\nAixí, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.\nLa previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l'últim trimestre del 2020 i completament operatiu l'1 de gener del 2021.\nAra es posarà en marxa un concurs públic a nivell europeu per a la seva construcció.\nEl MareNostrum5 tindrà un cost de 223 MEUR, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys.\nLa meitat del pressupost estarà finançat per la Unió Europea (UE) i l'altra meitat pels estats que formen part del consorci.\nEn l'elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat.\nIrlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC.", "response": "Acte de presentació a Barcelona del supercomputador MareNostrum 5. La ciutat és una de les noves seus dels nous supercomputadors.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_398", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "L’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) a la ciutat de Barcelona ha publicat uns resultats que han generat molt debat perquè observant les diferents dades que aporta, es poden extreure més d’una conclusió.\nLa principal dada que destaca l’estudi és que la majoria de la població de 15 anys i més de la ciutat de Barcelona declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en unes proporcions ‘lleument superiors’ al conjunt de l’àmbit metropolità, però menors que a la mitja de Catalunya.\nEn nombres absoluts, a la ciutat de Barcelona, 1.313.700 persones de 15 anys i més entenen el català, 1.107.400 el saben parlar, 1.199.300 el saben llegir i 852.000 persones el saben escriure.\nSi bé Barcelona ciutat se situa per sota la mitjana catalana, se situa per sobre de la mitjana de l’àmbit metropolità, malgrat que és el lloc amb més moviments residencials i més pressió demogràfica.\nLa directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha destacat que per primer cop, l’enquesta analitza les zones més poblades de Catalunya amb la desagregació de l’àmbit metropolità, on viu el 63,8 % de població catalana.\nHa recordat que l’enquesta ‘ofereix una fotografia amb el focus als coneixements, usos i actituds lingüístiques dels ciutadans’ de totes les poblacions de l’àrea metropolitana, on els darrers anys hi ha hagut un ‘configuració demogràfica’ arran de la immigració.\nPel que fa a la tendència en l’ús del català, Franquesa ha afirmat que ‘progressivament el català suma parlants amb persones que tenen el català com a llengua d’adopció, moltes són nascudes fora de Catalunya’.\nDels 7.600.065 habitants de Catalunya, del 2003 fins a 2018 s’ha registrat un creixement de 491.332 persones de la població nadiua; un decreixement de 352.186 de persones nascudes a la resta de l’estat, i un creixement de 756.773 de persones procedents de la resta del món.\nAquesta evolució és ‘molt significativa’ a l’àmbit metropolità, ja que la població nascuda a l’estranger ha passat del 9,5% al 18,4%, mentre que el pes de la població nascuda a la resta de l’estat ha caigut del 27,4 % al 18,9%.\nA la ciutat de Barcelona el 2003 la població nascuda a l’estranger ha crescut del 12,5% al 24,2 %, mentre que la població nascuda a la resta de l’Estat ha passat del 24,1% al 17,1%.\nTenint en compte això, en l’evolució dels coneixements de català en el període de 1986 a 2018 s’observa un increment en l’habilitat de llegir i escriure, tant en les dades per a tota la població (1981-2011) que provenen del cens de població, com per a la població adulta de 15 anys i més, amb dades provinents de l’EULP 2013 i 2018.\nL’habilitat de parlar i entendre pateixen una disminució a partir de l’any 2001 que és quan es produeix el canvi demogràfic més important a Barcelona.\nEntre les dades negatives s’observa que al llarg d’un dia qualsevol, el 74% de la població adulta de la ciutat de Barcelona usa el català.\nEl castellà, en canvi, l’utilitza el 97,9% de la població adulta.\nEl 23% de la població fa ús d’alguna altra llengua.\nAquests percentatges són similars als del conjunt de l’àmbit metropolità en el cas de l’ús del català (72,6%) i del castellà (97,4%).\nA Barcelona el percentatge de població que usa altres llengües és més alt que el de l’àmbit metropolità (18,4 %).\nA banda, un 44,1% de la població adulta de Barcelona (620.811 persones) usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.\nLes dades de coneixements de català també mostren que hi ha camí per recórrer.\nQuan es pregunta a la població adulta si “vol aprendre o millorar els seus coneixements de català”, un 35,6 % de la població de Barcelona respon afirmativament.\nEn nombre absoluts 500.900 persones tenen interès a aprendre català o millorar-ne els seus coneixements al 2018.\nD’aquestes, 218.700 (60%) són nascudes a l’estranger.", "response": "Segons l'Enquesta d’usos lingüístics de la població, la majoria de la població a Barcelona sap entendre, parlar i escriure català.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_199", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "La proposta, novedosa en format i objectius, s’ha articulat en base a dos vessants diferents: per un costat, una sèrie d’activitats dirigides als col·lectius de la cultura popular i al món científic i de l’antropologia, per tal que puguin interactuar i aprendre els uns dels altres.\nPer altra banda, la proposta ha ofert un seguit d’activitats obertes al públic general, fent especial atenció als infants i a les famílies.\nDesprés d’un divendres centrat principalment en les trobades adreçades als professionals i als tallers per a les escoles de Sant Andreu, dissabte es va intensificar notablement el nombre de visites a la Mostra, en bona part gràcies a les actuacions, totes elles de caràcter gratuït.\nD’entre el més seguit destaquem, a la tarda i a Can Fabra, l’audició de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, el Ball de Rams de Sant Andreu del Palomar a càrrec de l’Esbart Maragall o la demostració de les Festes de l’Ós que van portar directament des de l’Alt Vallespir una representació dels artífexs d’aquesta festa que se celebra durant el mes de febrer a les poblacions d’Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans.\nTambé a Can Fabra va tenir molt seguiment l’actuació dels Versots infernals – Diables del Clot i el taller de ball de bot de Mallorca i ballada popular a càrrec de Ballugall.\nPel que fa a les presentacions i debats, una de les grans apostes de Som Cultura Popular, han estat especialment seguits els celebrats al Casal de Barri – Ateneu L’Harmonia, d’entre els quals destaquem els dos de temàtica castellera: el primer sobre el concurs de Tarragona vist per colles que no aspiren a guanyar-lo i un segon sobre mitjans i informadors castellers digitals.\nDissabte al matí, però, el debat sobre cultura popular, infància i carrer a càrrec de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà va posar sobre la taula aspectes d’interès no únicament per als practicants habituals.\nA la tarda, ja amb l’estudiós Manuel Delgado com a ponent, el mateix Observatori va fer un salt en el temps apel·lant a l’època en què els carrers i places ‘eren de la canalla’ així com ‘les fogueres i altres formes d’apropiació insolent de l’espai públic’, rubricant el programa de tarda amb la xerrada ‘Sant Joan com a festa ingovernable’.\nTot i que no van faltar les opinions contraposades, el debat va ser respectuós i intens.\nDe fet, les conclusions de l’àmbit de presentacions i debats estaran consultables aviat al canal de Youtube de la Mostra del Patrimoni Immaterial.\nTambé els geganters van tenir el seu protagonisme a la Mostra: va ser dissabte a la tarda, amb la presentació del catàleg de gegants centenaris de Catalunya, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat.\nLa presentació es va fer a la mateixa Fàbrica de Creació, amb les 43 exposicions que configuren el Museu Nòmada com al millor dels marcs.\nIgualment va ser molt seguida la presentació del cens de mitjans d’informació sardanistes, celebrat a l’espai Josep Bota, una eina imprescindible per al sector.\nPer la seva banda, les entitats de Barcelona van posar sobre la taula en el marc de la presentació que versava sobre l’ús de l’espai públic en actes de cultura popular, la problemàtica amb què es troben per desenvolupar al carrer la seva activitat.\nEn aquest sentit, poder comptar en breu amb un recull de les conclusions de la Mostra serà útil per extreure’n propostes d’actuació concretes.\nAquest diumenge les activitats continuen amb un flux intens de visitants, principalment públic familiar.\nDestaquem el debat sobre gènere titulat ‘¿Por qué la igualdad no goza de popularidad en la cultura popular?\nEl caso de los Alardes de Irún y Hondarribia’, amb una representació vinguda des del País Basc per tal d’explicar la problemàtica d’algunes festes tradicionals que denuncien la manca de presència femenina en les seves manifestacions.\nAbans, però, en el marc de la taula de coordinadores de ciutat de Barcelona, s’ha anunciat la creació d’una taula estable de coordinació entre les diferents coordinadores i federacions de Barcelona Ciutat.\nEls màxims responsables de cultura popular de l’Ajuntament i la Generalitat han posat de relleu la importància de la Mostra i el seu èxit de convocatòria.\nUn cop valorats els resultats de les enquestes de satisfacció que han realitzat els assistents, així com el resum de les conferències, debats i presentacions, faran una proposta de continuïtat consensuada amb el sector.", "response": "La Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona, una convocatòria d'èxit dirigida amb un format i uns objectius nous.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_634", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "El supercomputador MareNostrum 5 que acollirà Barcelona inclourà una plataforma experimental per crear processadors europeus i allunyar-se així de la dependència del mercat nord-americà i asiàtic.\nAixí ho ha explicat el director del Barcelona Super Computing (BSC), Mateo Valero, en la presentació oficial de l’elecció de Barcelona com una de les seus dels nous supercomputadors.\nValero ha detallat que l’objectiu és desenvolupar una tecnologia europea ‘per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus’.\nEl director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s’estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines ‘entre cinc i set vegades més poderoses’.\nEl Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres.\nL’acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.\nDes del BSC, Valero ha remarcat la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial.\n‘Volem ser el Messi de la supercomputació’, ha ironitzat.\nEl director ha reivindicat que Europa ‘necessita desenvolupar tecnologia’ i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d’una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia.\n‘Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents’, ha declarat.\nEn aquest sentit, ha explicat que l’objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar ‘íntegrament’ amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d’estrangera.\nPer fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 milions d’euros.\nA més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és ‘una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses’ i atraure talent i inversions.\n‘Hem d’aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d’aquests processadors i el software associat’, ha declarat.\nPer la seva banda, Viola ha reivindicat el treball ‘conjunt’ de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és ‘el més gran’ que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o la Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.\nHa reconegut que la inversió actual, de 840 milions d’euros al conjunt d’Europa, ‘no és suficient’ però és el punt de partida de la ‘cursa’ en supercomputació.\nHa explicat que després d’avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació ‘excel·lent’, destacant el ‘treball conjunt’ dels governs.\nPer la seva banda, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha remarcat la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d’apostar per la tecnologia pròpia en un marc de ‘polarització’ entre els Estats Units i Àsia.\n‘Una infraestructura com aquesta ens dóna competitivitat territorial però també empresarial’, ha afirmat.\nLa secretària d’Estat d’Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la ‘importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països’ i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixement i els centres per assolir tecnologia pròpia.\nEl futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el que vol dir 200 mil bilions d’operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents.\nAixí, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.\nLa previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l’últim trimestre del 2020 i completament operatiu l’1 de gener del 2021.\nAra es posarà en marxa un concurs públic a escala europea per a la seva construcció.\nEl MareNostrum5 tindrà un cost de 223 milions d’euros, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys.\nLa meitat del pressupost serà finançat per la Unió Europea (UE) i l’altra meitat pels estats que formen part del consorci.\nEn l’elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat.\nIrlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC.", "response": "Acte de presentació a Barcelona del supercomputador MareNostrum 5. La ciutat és una de les noves seus dels nous supercomputadors.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1074", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Josep Anglada, envoltat dels seus regidors al ple de Vic.\nFoto: Adrià Costa\nL’Ajuntament de Vic celebrarà un ple extraordinari aquest dijous o divendres per tal de donar compte de la decisió del grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) d’expulsar l’actual portaveu Josep Anglada i la regidora Marta Riera del partit per no obeir les decisions de la direcció nacional de la formació.\nAixí ho han demanat els altres tres regidors del grup municipal de PxC –Joan Carles Fuentes, Maria Pilar Catalan i Cristina Gayoso-, que conformen la majoria necessària per fer una petició d’aquest tipus, i l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, ha acceptat.\nLa convocatòria del ple es va decidir ahir el vespre en una reunió informativa urgent dels portaveus de tots els partits del consistori (menys PxC, ja que l’alcalde així ho va considerar per tal de poder parlar amb més llibertat).\nUn cop oficialitzada la decisió, Riera i Anglada esdevindran regidors no adscrits i hauran de deixar els despatxos municipals destinats a PxC.\nEs dóna la circumstància que només ells dos tenen les claus d’aquestes dependències i els altres tres regidors no poden accedir en aquests moments ni als ordinadors ni a la documentació del partit.\nAquesta és una de les raons de la urgència de la celebració del ple.\n“Quan entrem, però, ja ho trobarem tot tipus Bàrcenas”, ironitza Joan Carles Fuentes, en declaracions en aquest diari.\nEl ple culminarà una polèmica, que encara està per veure si tindrà continuïtat.\nEl passat dissabte, per sorpresa, el consell executiu de PxC va destituir Josep Anglada del càrrec de president del partit.\nEn les següents hores, s’han succeït un munt de declaracions creuades entre el mateix Anglada i la direcció del partit que apuntava que el conflicte s’hauria de resoldre als tribunals.\nPxC, segons ha pogut saber Osona.com, ja ha iniciat els tràmits per expulsar Anglada del partit.\nAra, amb el posicionament de la majoria de regidors del consistori vigatà, que sempre s’havien mostrat fidels al seu líder, el tema dóna un tomb.\nAnglada s’ha quedat sol i sense partit.\nLa gran incògnita de tot plegat són els “problemes derivats de la gestió del partit” que han provocat la destitució d’Anglada.\n“No estic autoritzat a parlar d’aquest assumpte però són coses molt greus”, ha assegurat Fuentes.\n“Però el que està clar és que si en una trobada del consell executiu els 15 presents decideixen la destitució per unanimitat, sense cap veu dissident, això dóna peu a pensar”, argumenta el regidor i futur portaveu del partit a l’Ajuntament, un cop s’hagi celebrat el ple extraordinari.\nDes de fonts properes a PxC s’ha apuntat la compra d’un cotxe Mercedes de gamma alta per part d’Anglada com el detonant de la polèmica.\nFuentes ni ho ha desmentit ni ho ha confirmat.\nUna nit molt llarga\nEls fets es van precipitar ahir a la tarda.\nL'oficina de premsa de PxC va emetre un comunicat on anunciava que la majoria dels regidors (tres de cinc) havien pres la decisió d’expulsar Anglada del grup municipal per “la seva negativa a sotmetre's a la disciplina del partit, desafiar públicament les decisions del consell executiu i arrogar-se el càrrec de president un cop rellevat de la presidència\".\nEl primer en conèixer la decisió dels regidors de PxC va ser el mateix alcalde.\nDavant la gravetat dels fets, que com ja hem dit no han transcendit, va organitzar una reunió urgent amb la resta de portaveus dels grups municipals i va decidir convocar un ple “el més aviat possible”, segons Fuentes.\nVila d’Abadal estava disposat a celebrar la sessió aquest mateix dimarts, però la malaltia de la secretària titular l’ha obligat a posposar-la fins a finals de setmana.\nEstà per veure si l’alcalde decidirà aprofitar el ple per afegir-hi algun punt més a l’ordre del dia.\nEn tot cas, si no ho fa, la sessió podria durar menys d’un minut, ja que només es donaria comptes de la decisió de PxC.\nL’alcalde, si ho considera oportú podria donar veu als regidors, però no té cap obligació.\nUn cop celebrada la sessió, Anglada i Riera ja no formaran part del grup municipal de PxC i Fuentes passarà a ser el portaveu de la formació.\n“A partir d’ara, comencem una nova etapa, amb una organització diferent i més llibertat”, diu Fuentes.\nD'altra banda, segons ha pogut saber Osona.com, els advocats de Josep Anglada i de PxC estarien portant a terme una negociació per resoldre l'enfrontament produït des de dissabte passat a la cúpula del partit.\nNotícies publicades\nJosep Anglada.\nFoto: Adrià Costa", "response": "Ple extraordinari a l'Ajuntament de Vic per a informar sobre l'expulsió del PxC de Josep Anglada i Marta Riera.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2241", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Ja hi ha més d'un centenar d'autobusos confirmats arreu de Catalunya per portar ciutadans fins a Barcelona per participar en la concentració del 13-N en defensa de les institucions.\nLes entitats organitzadores (AMI, Òmnium Cultura i ANC) fan una crida a la participació i demanen a la societat civil que faci palès el seu suport a les institucions.\nActualment, hi ha més de 400 causes obertes a municipis catalans contra regidors i alcaldes independentistes.\n\"Ha arribat el moment de dir prou\", ha declarat el president de l'ANC, Jordi Sànchez.\nA la concentració de diumenge està confirmada l'assistència de diversos representants polítics investigats com l'expresident Artur Mas i els exconsellers Rigau, Ortega i Homs i també la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.\nQuin no assistirà serà el president del Govern, Carles Puigdemont, que donarà suport a l'acte des d'Amer (Selva), el seu poble natal que el nomena fill predilecte.\nAquest dimarts, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, l'alcaldessa de Girona i membre de l'AMI, Marta Madrenas, i el president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, han fet una crida a la participació del diumenge a les fonts de Montjuic.\nSegons defensen, la societat civil va ser la impulsora del moviment independentista (amb manifestacions massives com la de l'Estatut, el juliol de 2010) i ara ha de demostrar \"la seva força\" novament al carrer.\nEl motiu de la convocatòria és fer costat a les institucions públiques catalanes i als representants electes que estan investigats per diferents causes, sempre per donar suport al dret d'autodeterminació.\nA l'acte està previst que hi assisteixi la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, o el regidor de Vic Joan Coma.\nTambé hi seran l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs (ara diputat al Congrés), tot ells imputats per organitzar el 9-N.\nAixí com membres de la societat civil també encausats, com el president de Catalunya Acció, Santiago Espot.\nPuigdemont no hi serà, però donarà suport des d'Amer\nQui no hi serà present és el president del Govern, Carles Puigdemont, que diumenge és nomenat fill predilecte a Amer, el seu poble natal.\nSegons el president de l'ANC, Jordi Sàchez, és \"normal\" que el president de Catalunya no estigui permanentment a totes les mobilitzacions.\n\"La normalitat i la fortalesa del país fa que el 13 de novembre coincideix amb un altre acte d'un marcat caràcter reivindicatiu com és que l'escullin fill predilecte del seu poble\", ha valorat.\nDe moment, tampoc està confirmada l'assistència d'altres membres de l'executiu català.\nMobilització des de tots els racons de Catalunya\nEl president de l'ANC ha anunciat que ja hi ha confirmats més d'un centenar d'autobusos que portaran ciutadans d'arreu del país (una vintena sortiran des de diferents punts de les comarques gironines) i ha demanat als ciutadans que siguin diumenge a Barcelona per mostrar una imatge d'unitat entre la societat civil i les institucions.\n\"No acceptem de manera passiva que l'Estat es negui a asseure's a parlar de com i quant hem de fer el referèndum i que només es dediqui a traslladar l'assumpte al món judicial\", ha valorat.\nSegons Sànchez, ha arribat el moment \"de dir prou\" perquè, segons alerta, el que està en joc són els fonaments d'un sistema democràtic.\nEl president de l'ANC recorda que, actualment, hi ha més de 400 causes oberts a diferents municipis i institucions del país per haver aprovat mesures i facilitat acords en favor del procés.\nPer la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assegurat que Catalunya és \"víctima d'una ofensiva judicial intensa\" i ha demanat als ciutadans que es mobilitzin diumenge massivament.\n\"Hem de donar una imatge d'unitat per demostrar que no tenim por\", ha reclamat.\nEl president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, ha afegit que diumenge és el moment \"de donar la cara\" i posar-se al costat de les institucions que treballen per aconseguir la república catalana.", "response": "Jordi Sànchez, Marta Madrenas i Sergi Font fan una crida a la ciutadania per a participar a la concentració del 13-N.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2941", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Ràdio Banyoles, emissora municipal del Pla de l'Estany, celebrarà el proper 11 de març el seu 25è aniversari.\nPer commemorar l'efemèride, l'emissora ha organitzat tres rutes radiofòniques que permetran una revisió històrica dels darrers 25 anys a la ciutat i a la comarca.\nEls itineraris es faran els dies 11, 12 i 13 de març.\nLes activitats són gratuïtes, amb invitació, i els participants hauran de portar una emissora de ràdio per a poder-les seguir.\nSegons la regidora de Comunicació de Banyoles, Clàudia Massó, és transmetre una \"radiografia sonora i història\" de tots aquests anys alhora que reivindica el paper de l'emissora en els moments més importants.\nEn cadascun dels itineraris, es recorrerà l'arxiu sonor de Ràdio Banyoles per explicar, per exemple, la relació de l'Estany amb la ciutat, inclòs a l'itinerari amb la barca La Tirona, o per fer un recorregut històric per esdeveniments que han marcat la història de Banyoles com la polèmica pel boiximà del Museu Darder o el robatori, recuperació i restauració de l'Arqueta de Sant Martirià del Monestir de Sant Esteve o l'Operació Estany.\nCaminant pel Barri Vell es podran escoltar notícies i fragments de veu recollits pels serveis informatius de l'emissora i es podran recuperar entrevistes, retransmissions i programes especials.\nLa ruta en Tren Pinxo es dedicarà especialment a les persones que en aquests 25 anys han col·laborat a l'emissora de manera voluntària per a participar en programes o esdeveniments especials.\n\"Ràdio Banyoles no seria el que és sense els seus col·laboradors, que són la peça indispensable de l'emissora i que han aportat punts de vista molt diversos a la programació de l'emissora\", ha explicat Esteve Codony, coordinador de l'emissora.\nActualment, col·laboren a Ràdio Banyoles més d'una cinquantena de persones que participen setmanalment en la programació.\nLes activitats del 25è aniversari de Ràdio Banyoles es tancaran el diumenge amb l'itinerari a peu amb un vermut musical al Claustre del Monestir de Sant Esteve on actuarà la formació Comanecci, formada expressament per l'ocasió per Ramon Prats, Dani Comas i Albert Cirera, que oferirà la seva particular revisió musical, en clau de jazz, a aquest darrer quart de segle de la ciutat.\nA més, els participants podran veure l'Arqueta de Sant Martirià que es custodia al Monestir de Sant Esteve.\nImprescindible portar una ràdio amb auriculars\nEls tres itineraris són gratuïts però per poder-hi participar serà indispensable una invitació que es pot recollir ja a l'Oficina de Turisme de l'Estany, a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament de Banyoles i a la mateixa ràdio.\nEs lliuraran dues entrades per persona i activitat.\nA més de la invitació, els participants hauran de portar també un aparell de ràdio amb auriculars que els permeti seguir l'activitat, que es retransmetrà des dels estudis de l'emissora.\nAnna Noguer ha explicat que \"la ràdio és un punt indispensable de la història d'aquest últim quart de segle a Banyoles i, per tant, també serà necessària per a seguir l'activitat\".\nLes rutes radiofòniques es faran el divendres 11 de març -just el dia del 25è aniversari de l'emissora- i continuaran també el dissabte 12 i el diumenge 13.\nCada itinerari es farà en un mitjà de transport diferent: la barca La Tirona, el Tren Pinxo i a peu pel Barri Vell.\nCom va començar el projecte\nRàdio Banyoles, emissora municipal del Pla de l'Estany, va iniciar les seves emissions regulars l'11 de març de 1991.\nAmb l'emissora es donava resposta a les demandes d'un moviment de persones que durant els anys vuitanta i, fins i tot abans, van demostrar el seu amor pel món radiofònic amb diverses experiències de ràdio a la ciutat.\nDes d'aquells inicis i fins a l'actualitat, Ràdio Banyoles s'ha consolidat com a un mitjà de comunicació local de referència a tota la comarca, com a espai de participació ciutadana i com a 'escola de ràdio', complint els tres objectius fundacionals de l'emissora i que encara en són el pilar de la programació.\nAl llarg d'aquest quart de segle, Ràdio Banyoles ha estat present i ha informat dels grans esdeveniments que ha viscut el Pla de l'Estany des d'inicis dels anys 90.\nHa realitzat programes especials en motiu de les eleccions municipals, les eleccions al Parlament i les Generals; els Jocs Olímpics de 1992, el Campionat del Món de Rem de 2004, o La Sardana al Voltant de l'Estany del 1998, entre molts altres.\nA més de fer un seguiment informatiu de la polèmica del boiximà del Museu Darder o del naufragi de la barca de l'Oca i d'emetre anualment programes especials per Sant Jordi o per a retransmetre el Pregó de la Festa Major de Sant Martirià.", "response": "Amb motiu del 25è aniversari de Ràdio Banyoles, l'emissora organitza tres itineraris per a fer una revisió històrica de la ciutat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_622", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "El MNAC afegeix tres noves sales a les dues que hi havia dedicades a l’art durant la guerra del 1936-1939, a la col·lecció permanent d’art modern.\nA partir del primer de juliol es mostraran cent vuit peces entre pintures, dibuixos, gravats, fotografies, escultures i paper moneda; obres de quaranta-tres artistes, alguns dels quals mai s’havien exposat a les sales del museu, ha explicat Eduard Vallès, conservador del museu, en declaracions a l’ACN.\nCinquanta-set obres de les reserves s’exposen per primera vegada a les sales de la col·lecció permanent.\nTambé es mostraran per primera vegada obres procedents de dipòsits particulars, així com alguna adquisició recent.\nDestaca un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937.\nEl director del museu, Pepe Serra, ha manifestat que es posa de relleu que el MNAC, que és conegut per les col·leccions de l’art romànic, el gòtic i modernista, té un gran col·lecció de la guerra del 1936-1939, “potser la més important de l’estat, Guernica a banda”.\nHa remarcat que es passa de dues a cinc sales dedicades a aquell període i es renova el contingut.\n“Són sales amb molt pes històric”, ha afegit.\nEduard Vallès ha dit que les sales se centren en la guerra del 1936-1939 a partir de registre iconogràfics molt diversos amb imatges de bombardeigs, grans massacres i la figura dels herois i de les heroïnes, els soldats i exèrcits.\nEntre les principals novetats que ara es presenten destaca un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, on es va exposar el Guernica de Pablo Picasso, ‘La Montserrat’ de Juli González o el ‘Pagès català en rebel·’lia, de Joan Miró, entre d’altres.\nMoltes de les obres que van participar en aquell pavelló es van considerar perdudes durant molts anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, havien retornat a l’estat espanyol.\nA mitjan dels anys vuitanta es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de dues-centes setanta obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.\nEn aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República.\nUna selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofia, respectivament.\nAra s’ha incorporat a la col·lecció permanent un nombre important de peces d’aquest fons procedent de les reserves, i es dedica un espai específic al Pavelló de la República, que incorpora la projecció de fotografies de l’interior on es poden veure algunes de les obres exposades, en un exercici de contextualització.\nEl museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament ‘La banyista’, de Francisco Pérez Mateo.\nEntre les novetats que es podran veure destaca també l’oli ‘Al·legoria de la mort de Federico García Lorca’, de Fernando Briones, una obra en clau simbòlica que evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i que suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.\nSobre això, Elena Llorens, conservadora del museu, ha destacat aquesta obra de Fernando Briones que representa “la mort del poeta, que porta les mans darrera perquè està lligat i una bèstia feixista l’està empenyent cap a l’eternitat”.\nLes noves sales compten també amb un important nombre d’obres que representen els efectes de la guerra.\nDestaquen les que representen víctimes civils, especialment pels efectes dels bombardejos indiscriminats.\nDe gran importància simbòlica, segons ha remarcat Vallès, és l’oli de grans dimensions ‘Afusellaments de la plaça de toros de Badajoz’, de Martí Bas.\nEntre les escenes de bombardeigs aeris, morts, evacuacions i terror, emergeixen les figures de combatents que són glorificats a través de pintures, escultures o cartells.\nEntre les peces més emblemàtiques hi ha l’escultura de gran format del milicià ‘El Madriles’, de Josep Viladomat, o el retrat de la miliciana Lina Ódena.\nCom han remarcat els conservadors i el mateix Serra ressalta la presència de les dones com a protagonistes en nombroses obres, ja sigui en el paper d’heroïnes o víctimes.\nLa propaganda i el fotoperiodisme són també dos eixos temàtics que aborda la nova presentació.\nD’una banda, l’apartat dedicat al cartell, amb imatges emblemàtiques que han transcendit el moment històric en què van ser creades.\nDe l’altra, l’apartat dedicat al fotoperiodisme amb treballs de fotògrafs com Agustí Centelles, Antoni Campañà i Josep Compte, i l’icònic fotomuntatge de Pere Català Pic Aixafem el feixisme.\nTambé es renova l’espai dedicat al cinema amb l’exhibició de noves pel·lícules, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya.", "response": "La col·lecció permanent d’art modern del MNAC compta amb tres noves sales, sumades a les dues que ja hi tenia.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_566", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Castelló presentarà en la Fira Internacional de Turisme (Fitur), que acollirà Madrid del 19 al 23 de gener, una oferta turística sota el lema “Castelló.\nTenim molt per compartir,” que posa en valor els atractius que té la ciutat.\n“Una oferta turística durant tot l’any i per a tots els públics que reforça a Castelló com a destí segur, sostenible i de qualitat després de dos anys en què hem aconseguit adaptar amb èxit la nostra programació turística a la situació epidemiològica”, segons ha destacat l’alcaldessa, Amparo Marco, durant la presentació sobre Fitur que ha realitzat hui juntament amb la regidora de Turisme de l’Ajuntament de Castelló, Pilar Escuder.\n“Gastronomia, patrimoni, naturalesa, experiències, benestar, festes i esports coparan les nostres propostes, encapçalades per la presentació de la V edició d’Escala a Castelló, un esdeveniment mariner ancorat a Castelló de la mà de Sète que ens ha fet referents en l’àmbit internacional”, ha detallat Marco.\nRespecte a la pròxima edició d’Escala que es presentarà en Fitur, tindrà lloc del 21 al 25 d’abril, i si la situació epidemiològica ho permet, comptarà amb un major nombre de vaixells participants i més activitats que en anys anteriors.\nAixí, es preveu recuperar el mercat mariner, el mercat gastronòmic, actuacions musicals, recreacions històriques, activitats en el club nàutic, espectacles pirotècnics i una gran desfilada, a més de les justes de Sète.\nLa pròxima edició, com ha recordat l’alcaldessa, serà la segona que compta amb el patrocini de la Unesco.\n“Un suport que reforça la projecció a nivell internacional”, ha ressaltat.\nCastelló també portarà a Fitur el SOM Festival, que tindrà lloc en el Varadero del Club Nàutic de Castelló del 4 al 21 d’agost amb artistes de renom en el panorama nacional i internacional.\nUn cicle de concerts que contribueix any rere any a posicionar a Castelló dins del mapa de les grans ciutats musicals i que destinarà una jornada a bandes locals consolidades i emergents; a més d’organitzar activitats que potencien la gastronomia i el comerç de l’entorn, perquè siga un revulsiu econòmic per a la ciutat.\nLa Ruta de la Ceràmica també tindrà el seu espai en la Fira de Turisme Internacional.\nDissenyada després de l’adhesió de Castelló en la Ruta Europea de la Ceràmica, posa en valor la riquesa del patrimoni ceràmic de la ciutat, amb un itinerari per la ciutat amb 15 punts que visitar (parc Ribalta, Casa de les Cigonyes, edifici de Correus, Casa de les Quatre Cantonades al carrer Enmig, Església de la Puríssima Sang, decoració del ficus de Mª Agustina, Casa dels Caragols, carreró del Ecce-Homo, plaça Na Violant, Fàbrica Diago, al·legoria de la ceràmica i del treball del carrer Asensi, el Palau de la Festa, parades del Tram, l’àgora de l’UJI i el joc de l’Oca de la plaça Hort dels Corders\nDesprés de dos anys sense poder celebrar-les, i sempre estant pendents de l’evolució de la situació epidemiològica, Castelló recuperarà aquest 2022 les festes de la Magdalena, que tornaran a ocupar un espai en l’oferta turística que porta Castelló a Fitur.\nUnes festes fundacionals, declarades d’interés turístic internacional, que se celebraran del 19 al 27 de març, i s’estan remenant diferents escenaris en la programació, per a adaptar-les a la situació epidemiològica i a les mesures de prevenció davant la covid.\nDurant la fira, es faran showcooking de la gastronomia local, en concret del Arrocito de Castelló.\nUna recepta ideada amb l’objectiu de potenciar a la capital de la Plana com a referent del turisme gastronòmic.\nTambé es donaran a conéixer les rutes gastronòmiques i altres activitats relacionades amb el producte local i de proximitat.\nCastelló tornarà a posar en valor en Fitur el patrimoni natural, com els més de 4 quilòmetres de costa, amb les platges de la Pineda, el Gurugú i el Serradal; així com les rutes senderistes que es poden realitzar pel terme municipal.\nLa regidora de Turisme, per part seua, ha explicat la imatge que engloba l’oferta turística que porta Castelló a Fitur, amb el lema Castelló.\nTenim molt per compartir, i el text que li acompanya Quan tens molta gastronomia, molta cultura, molta muntanya i molta mar, el normal, és voler compartir-lo.\n“Una oferta que proposa plans amb encant, diversió i experiències a través d’una imatge en la qual es pot veure una mà que ofereix de manera pròxima i amable tota una oferta variada de sol, mar i muntanya, esports, ceràmica i naturalesa”, ha detallat Escuder.\n“Castelló té una oferta turística per a tota mena de públic, variada i desestacionalitzada que volem compartir com a destí segur”, ha apuntat la mateixa regidora.", "response": "Castelló presentarà una oferta turística anomenada \"Castelló. Tenim molt per compartir\" per a mostrar els atractius de la ciutat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1381", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "Els partits independentistes catalans fa dies que reclamen que les mesures del pla de xoc econòmic presentat pel govern espanyol per fer front a la crisi és insuficient.\nAquest dimecres, al Congrés dels Diputats, això ha quedat palès per veu dels diputats d'ERC i la CUP, Gabriel Rufián i Mireia Vehí.\nLes dues formacions han coincidit a demanar més exigència fiscal a les grans fortunes i empreses, a reclamar la suspensió del pagament dels lloguers mentre duri la crisi i a prohibir els acomiadaments durant aquesta etapa.\nTot i les crítiques, els republicans votaran a favor de les mesures del govern espanyol, mentre que els cupaires ja han anunciat que hi votaran en contra.\nRufián ha presentat una bateria de tretze propostes per fer front al coronavirus i ha demanat deixar al marge les picabaralles polítiques.\n\"Ha de prevaldre la millor política que doni resposta a la misèria que vindrà després\", ha advertit el diputat d'ERC.\ncoronavirus\nEl govern espanyol defensa que el pla de xoc econòmic serveix per frenar acomiadaments estructurals\nLa vicepresidenta Nadia Calviño demana a les empreses que \"mirin de mantenir\" els llocs de treball i reclama la col·laboració dels bancs\nRufián ha dit també que les propostes tenen per objectiu ajudar els autònoms i que cap treballador perdi la feina.\n\"Fa dotze anys no es va dubtar per rescatar els bancs per valor de 60.000 milions d'euros.\nAra demanem que no es dubti en rescatar la gent\", ha insistit el diputat d'ERC.\nMireia Vehí, portaveu de la CUP, també ha lamentat que les mesures proposades pel govern espanyol són insuficients i que la sortida de la crisi no pot dependre \"de la bona voluntat dels espanyols i els empresaris\".\nLa diputada també ha dit que amb el rascat bancari es van mobilitzar més recursos públics que amb l'actual crisi i ha reclamat que siguin els bancs, les grans fortunes i les grans empreses qui \"es responsabilitzin\" de la situació a través d'un increment de les mesures de recaptació.\nL'augment de la recaptació derivada d'aquestes propostes, ha dit Vehí, s'hauria de posar al servei de la sanitat pública.\nEn aquest sentit, ha recordat que les retallades en sanitat \"maten\" i ha instat la ministra de Sanitat a nacionalitzar empreses i \"reorientar la producció nacional de les fàbriques\".\nUnes mesures per evitar perdre llocs de treball\nObtenir l'aval del Congrés tant a la pròrroga de l'estat d'alarma fins a l'11 d'abril com al pla de xoc per fer front a les conseqüències que la crisi sanitària en l'àmbit social i econòmic.\nAquests són els dos objectius amb els quals el govern espanyol afronta la sessió extraordinària al Congrés d'aquest dimecres.\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\nFamílies confinades: «Tot anirà bé»\nNacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares\ncoronavirus: FAQS\nQuè es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?\n115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus\ncoronavirus\nSet bones notícies sobre el coronavirus\nDes de la força de la tecnologia fins als primers fruits del confinament: la cara més positiva de la pandèmia aquestes últimes hores\ncoronavirus\nGRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia\nCatalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies\nEls fogons de la Mercè (1)\nCuinar en temps de confinament...\nArriba «Del rebost al plat: la recepta de la Mercè»\nMercè Brunés, de la Masia el Folló, ensenyarà els lectors de NacióDigital a preparar diversos plats ideals per fer durant la crisi del coronavirus", "response": "ERC i la CUP, descontents amb les mesures del govern contra el coronavirus, demanen que es protegeixin els treballadors.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_424", "instruction": "En una frase, quina és la idea central del text?", "context": "En 1844 es va publicar al Regne Unit un llibre sorprenent.\nAprofitant el gran cabal de coneixements que la ciència moderna començava a generar, en aquell tractat escrit amb una narrativa accessible als no experts s’oferia una visió bastant coherent sobre la manera com la matèria s’havia organitzat i havia produït, al llarg de vastos períodes de temps, els estels, els planetes, la vida en la Terra, l’evolució de les diferents espècies animals i vegetals i l’activitat mental.\nEs titulava Vestiges of the natural history of creation i el seu autor va romandre anònim durant quaranta anys.\nCalgué esperar fins que Robert Chambers morira perquè els lectors d’una obra que va ser tot un best-seller de l’època conegueren quina ment havia teixit aquesta història.\nChambers no era un científic –la seua dedicació principal era l’edició de llibres i d’un periòdic–, i és molt probable que el seu atreviment es deguera en part a aquest amateurisme que l’alliberava de la rigidesa i els compartiments estancs que s’havien anat creant en la ciència, dividida en disciplines cada vegada més especialitzades.\nEl llibre tenia, per descomptat, alguns errors i, a falta de dades científiques, tractava alguns temes amb certa lleugeresa, la qual cosa va generar crítiques feroces per part de l’acadèmia, incloent-hi Thomas H. Huxley, que no desaprofitava cap ocasió per a esmolar les seues agudes urpes.\nNo obstant això, al públic li va agradar, i molt.\nI també a alguns científics i naturalistes, entre els quals Alfred Russel Wallace, que veia l’obra com un interessant compendi que podia servir com a esperó per a l’exploració científica.\nLlegits en l’actualitat, els Vestiges sorprenen per algunes brillants espurnes de clarividència i per l’habilitat amb què Chambers va filant la història de l’univers.\nS’explica l’evolució còsmica a partir de formes simples de la matèria, que s’organitzen guiades per les lleis de la física; la formació del sistema solar a causa de l’agregació de la matèria entorn d’un estel; la situació de la Terra en el cosmos («There is nothing at all singular or special in the astronomical situation of the earth»); l’agitada vida geològica del nostre planeta; l’evolució biològica –sense arribar a destriar el concepte de selecció natural, encara que hi va caminar a prop– i la idea que l’ésser humà és una espècie nouvinguda a aquest món; la relació de la ment amb l’encèfal i el fet que els fenòmens mentals són producte de l’encèfal i que, per tant, s’han d’estudiar com qualsevol altre fenomen orgànic («The human constitution is merely a complicated but regular process in electro-chemistry»).\n«Llegits en l’actualitat, els Vestiges sorprenen per l’habilitat amb què Chambers va filant la història de l’univers»\nUn any després de la publicació dels Vestiges, Alexander von Humboldt començava la publicació de la seua obra magna Cosmos.\nL’enfocament –i la magnitud– que Humboldt va donar a la seua obra és diferent del de Chambers, però la idea de fons és la mateixa: oferir una història universal teixida pel coneixement científic.\nFins que a la fi dels anys vuitanta del segle passat David Christian, un historiador de la Universitat Macquarie de Sydney, va decidir armar un curs universitari sobre el que ell va denominar big history.\nNo tots els anys sorgeix una nova disciplina acadèmica.\nEn aquest cas el terreny estava ben adobat i a partir d’ací han florit cursos sobre gran història en un grapat d’universitats del planeta.\nL’objectiu no pot ser més fascinant: transitar des del Big Bang fins a la ment de Beethoven sense abandonar mai la cadena de coneixement.\nA Espanya hi ha un grup pioner en la Universitat d’Oviedo, impulsat per Olga García Moreno.\nJa sabeu, pròximament en les millors universitats: la gran història.\nLlig més articles al web de Mètode\nXurxo Mariño.\nNeurofisiòleg i comunicador científic.\nDepartament de Medicina de la Universitat de la Corunya.\nQuè és Mètode?", "response": "\"Vestiges of the natural history of creation\" de Robert Chambers, un llibre sobre la formació de la matèria.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2605", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest dimarts que \"Espanya necessita econòmicament més a Catalunya, que no pas Catalunya a Espanya\", si és té en compte que l'economia catalana aporta el 25% de les exportacions, el 25% de la producció industrial estatal, el 22% de tots els ingressos tributaris, a més dels 15.000 milions d'euros nets, que corresponen al dèficit fiscal català.\nAixí ha volgut respondre a les paraules del president espanyol, Mariano Rajoy, i del ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, als quals ha acusat \"d'intoxicar\" i \"desinformar\" durant les darreres Jornades del Cercle d'Economia celebrades a Sitges, en assegurar que una Catalunya independent perdria entre el 25 i el 30% del seu PIB.\nMas els ha recordat que \"perquè Catalunya surti de la Unió Europea, Espanya l'hauria de reconèixer com a estat independent\" ja que \"a efectes europeus seguiríem formant part de l'estat espanyol\".\nPerò en el cas d'acabar-la reconeixent, l'expresident ha sostingut que \"el tema queda resolt\".\nDavant les \"amenaces\" pronunciades per Mariano Rajoy i Luis de Guindos en durant les Jornades del Cercle d'Economia, l'expresident Artur Mas els ha recordat que la \"realitat\" és que \"Catalunya no pot sortir de la UE si l'estat espanyol no la reconeix com a estat independent\" perquè \"a efectes europeus seguiríem formant part de l'estat espanyol\".\nPerò en el cas que finalment Espanya acabés reconeixent una Catalunya independent, Mas ha dit que \"el tema queda resolt\".\nA més, s'ha mostrat convençut que \"hi ha tants interessos econòmics que tothom buscarà les millors solucions per protegir millor les seves economies\".\nEn aquest sentit, ha remarcat que \"a qui menys interessa una frontera o una duana és a Espanya perquè necessita ha de passar un munt de coses per Catalunya\".\nEn resposta a les afirmacions dels dirigents espanyols que una Catalunya independent perdria entre un 25 i un 30% del seu PIB, l'expresident català ha assegurat que darrera aquestes paraules \"s'amaga una altra realitat\", tenint en compte la tendència i inèrcia d'aquests darrers anys.\n\"Nosaltres estem cada vegada més internacionalitzats i cada vegada depenem més de fora i menys d'Espanya\", ha sentenciat Mas, tot preguntant-se si \"no serà que Espanya necessita més a Catalunya, que no pas Catalunya a Espanya?\"\nAixí, ha recordat que l'economia catalana aporta el 25% de la producció industrial del conjunt de l'Estat, el 25% de l'exportació, el 27-28% de la importació, el 26% de tots els ingressos del turisme estranger, el 22% de tots els ingressos tributaris, a més de 15.000 MEUR nets cada any, que corresponen al dèficit fiscal català.\nArtur Mas ha assenyalat que darrere les paraules de Rajoy i de Guindos a Sitges \"d'intoxicació, deformació de la realitat i la campanya de la por perquè la gent no vagi a votar o voti que no, tot i que ells preferirien que no anéssim a votar\".\nEn aquest sentit, ha advertit que \"un futur en el qual no fem res, està amenaçat a hores d'ara\".\nDavant un centenar d'empresaris lleidatans, Mas ha recordat el \"dèficit històric\" en inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya, tot destacant que els diferents governs espanyols han invertit \"menys del que tocava\" en aquest àmbit a Catalunya.\nL'expresident de la Generalitat ha fet aquestes afirmacions durant la cloenda de la segona conferència del cicle 'Els empresaris volem saber' que ha organitzat el Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya aquest dimarts a la Llotja de Lleida.\nAquest cicle de conferències que va començar a Girona el 4 de maig i que continuarà a Tarragona i Barcelona, proposa un diàleg entre representants d'organitzacions empresarials i experts professionals de diferents àmbits per analitzar els reptes i les oportunitats de futur de l'economia i empresa catalanes.\nL'acte ha comptat amb les intervencions dels economistes Francesc Reguant, Josep M. Vázquez Zacarías i Joan Tristany; i de l'enginyer i president de la fundació ICIL, Ignasi Sayol.\nAixí mateix, també hi ha intervingut els presidents de sis organitzacions empresarials de les comarques lleidatanes: Joan Horaci Simó, president de la Cambra de Comerç de Lleida; Delfí Robinat, president de la Cambra de Comerç de Tàrrega; Jaume Saltó, president de PIMEC-Lleida; Maria Rosa Eritja, presidenta de la FECOM; Pere Roqué, president d'AEALL-ASAJA; i Josep Maria Gardeñes, president de la COELL.", "response": "Mas recorda a Rajoy i de Guindos les aportacions econòmiques de Catalunya a Espanya i els acusa de desinformar.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2326", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Tres intents de robatori a entitats bancàries de Llagostera (Gironès) en tres dies consecutius.\nLa Policia Local ha tornat a detenir aquesta matinada el lladre que durant les darreres tres nits s'ha dedicat a rebentar caixers automàtics i a forçar l'accés a les oficines trencant vidres a cops de martell i escarpa.\nEn aquesta ocasió, l'objectiu ha estat la sucursal del BBVA-Caixa Catalunya situada al número 3 de la plaça Catalunya.\nL'alarma de l'entitat ha saltat pocs minuts abans de les dues de la matinada i, a través de les càmeres de seguretat, han vist que a dins l'oficina hi havia un home amb un martell.\nLa Policia Local s'ha traslladat fins al lloc i l'han detingut.\nEs tracta del mateix delinqüent arrestat dimecres i dijous per dos intents de robatori més.\nAra, el jutjat de guàrdia haurà de decidir si l'envia a presó o, per contra, torna a quedar en llibertat.\nLa Policia Local de Llagostera ha tornat a detenir, per tercera nit consecutiva, el lladre que es dedica a fer destrosses per intentar robar a entitats bancàries de la localitat.\nDesprés de provar-ho en dues ocasions a l'oficina del Banc Popular, aquesta passada matinada ha accedit a l'interior de l'oficina del BBVA- Caixa Catalunya, que està situada també a la plaça Catalunya.\nL'home ha rebentat el vidre que comunica la zona del caixer automàtic amb les oficines però no hi ha entrat.\nEls cops i la fressa han despertat els veïns que, novament, han trucat a la Policia Local.\nTambé ha sonat l'alarma del banc.\nLa policia creu que pateix algun trastorn\nEl cap de la Policia Local de Llagostera, el sergent Joan Linde, ha explicat que l'home fa poc que resideix al municipi, on hi té familiars.\nPer tant, no tenia antecedents ni estava fitxat per la policia.\nDesprés de la segona detenció, la policia es va posar en contacte amb l'alcalde, Fermí Santamaria, i també amb els Serveis Socials del municipi perquè sospita que l'home podria patir algun tipus de trastorn mental.\n\"Pensem que pot haver-hi algun problema psicològic de fons i per això ho vam comunicar als Serveis Socials però la nostra sorpresa és que aquesta matinada hi ha tornat\", ha relatat Linde.\nEn tots els casos, la Policia Local el deté per un delicte de robatori amb força en grau de temptativa i el posa a disposició dels Mossos d'Esquadra, que fan el trasllat al jutjat.\nEn les dues ocasions anteriors, després de declarar ha sortit en llibertat.\nEl cap de la Policia Local de Llagostera creu que si surt lliure tornarà a actuar.\nLinde ha explicat que l'home, un ciutadà d'origen gambià de 43 anys, no s'ha resistit en cap moment a la detenció.\nEn les tres ocasions, els agents l'han enxampat encara a l'entitat mentre causava destrosses.\n\"En el moment de la detenció no explica res que ens doni informació sobre què li passa\", afegeix.\nEl cap de la Policia Local reconeix que, després de la primera detenció, hi havia \"certa inquietud\" entre els veïns però que ara, després de tres cops consecutius i vist el modus operandi que fa servir, tothom coincideix en pensar que \"té algun problema\".\nConseqüències de les destrosses\nLes destrosses que ha causat a les dues entitats encara són visibles.\nA la primera sucursal, la del Banc Popular, la primera nit el lladre va destrossar el caixer automàtic i la segona va trencar els vidres de dins de l'entitat.\nDes de llavors, l'oficina compta amb seguretat privada les 24 hores.\nDe fet, aquesta nit el vigilant ha observat com l'home s'acostava a l'oficina però en veure que hi havia llum i que hi havia seguretat ha girat cua.\nAquest matí, a l'oficina treballaven encara per reparar el caixer automàtic, que està inutilitzat des del dimecres.\nEn el cas de l'oficina del BBVA-CX, situada a l'altre costat de la plaça Catalunya, el lladre ha trencat a cops de martell el vidre interior que dona accés a les oficines.\nEls responsables de l'entitat estan fent els tràmits aquest matí per denunciar els fets i en les properes hores es tornarà a reposar el vidre.\nTambé hi ha vigilància privada per evitar nous successos.", "response": "La Policia Local ha detingut per tercer dia consecutiu al lladre que feia destrosses a entitats bancàries de Llagostera.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2866", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El sindicat Unió de Pagesos (UP) ha protestat, aquest divendres, a Gandesa per les retallades del Departament d'Agricultura als ajuts agroambientals de la producció integrada, l'agricultura eclògica i l'apicultura, però sobretot per la reducció de les indemnitzacions compensatòries (IC) de les zones amb limitacions naturals.\nUna marxa lenta de tractors, acompanyats per una cinquantena de pagesos, ha tallat durant una hora la principal avinguda de la capital de la Terra Alta.\nRepresentants d'UP han acabat la protesta entregant un document demanat una rectificació a l'Oficina comarcal d'Agricultura, a Gandesa.\nLa pagesia de la Terra Alta pot perdre uns 507.000 euros d'ajuts que afecten entre 537 i 574 beneficiaris.\nEl coordinador comarcal d'UP a la Terra Alta, Miquel Bosch, ha reclamat que es reestructuri el pressupost del Programa de Desenvolupament Rural complint amb els compromisos assolits pel Departament.\nCarles Vicente, responsable d'Estructures i Desenvolupament Rural d'UP, ha defensat que les protestes arreu del país és fan per quantificar \"l'efecte econòmic\" que tenen les retallades però \"sobretot perquè a la conselleria li arribi l'emprenyament que hi ha al territori\".\n\"És indigne i injustificat i ens costa acceptar una cosa no justificada\", ha dit Vicente.\nPer al membre d ela permanent nacional del sindicat agrari els arguments del Departament són \"excuses de mal pagador\".\nVincente ha defensat que ni hi ha més perceptors per als ajuts agroambientals ni \"falten diners\". ·Tenim garantida la mesura pressupostària per a tot el període.\nÒbviament fora desitjable que n'hi hagués més però si els que tenim els prioritzem i els gestionem correctament anirem a les prioritats marcades\", ha apuntat.\nVicente ha recordat que han començat a treballar \"el tràmit legislatiu\" perquè es reconegui el deute en les propers pressupostos i es retorni els diners retallats a la pagesia.\n\"Volem que sigui així perquè les resolucions serveixen per parlar-ne i posar els problemes sobre la taula però no són vinculats.\nAquí ens hi juguem molt econòmicament però sobretot ens juguem no fer un pas enrere\", ha defensat.\nEl coordinar comarcal d'UP de la Terra Alta, Miquel Bosch, ha advertit que si les retallades s'allarguen en tot el període del Pla de Desenvolupament Rural, fins al 2020, els pagesos de la comarca perdran \"molts diners\".\nD'entrada, les retallades de 2014 i 2015 poden suposar una reducció dels ajuts de més de mig milió d'euros a la comarca.\n\"És una tocada molt forta a la butxaca dels agricultors.\nElls posen unes condicions que hem de complir i, si no, tenim sancions, i llavors ells amb el seu pressupost no compleixen allò que els pertoca.\nDemanem que reestructurin els diners que hi ha, no que en posin més\", ha apuntat Bosch.\n\"Que compleixin el que han promès.\nAnirem parlant amb tots els parlamentaris i polítics perquè compleixin\", ha afegit.\nLes retallades impliquen que les 33 explotacions beneficiàries de l'ajut del 2015 de producció integrada de la Terra Alta deixaran de percebre 22.558 euros, la meitat dels quals haurien provingut dels fons comunitaris i estatals.\nPel que fa a l'agricultura ecològica, la pèrdua és de 18.358 euros per a 21 explotacions.\nLa reducció dels ajuts agroambientals en apicultura afecten dues explotacions amb pèrdues de 1.674 euros.\nPel que fa a la retallada del 48% de l'ajut d'indemnització compensatòria (IC) de 2014, a la Terra Alta suposa una pèrdua de 323.210 euros per a 574 beneficiaris.\nAquesta situació s'agreuja més per la sorprenent retallada de l'ajut de les IC del 2015 anunciada per la direcció general de Desenvolupament Rural, que suposaria pèrdues de 141.240 euros per a 537 beneficiaris.\nEls productors de fruita seca també han patit una davallada molt important de les ajudes directes amb la darrera reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) i amb la pèrdua de l'ajuda de l'Estat.\nLa reducció ha estat de 115 euros per hectàrea permanent en l'avellaner professional (un 30% menys), de 82 euros per hectàrea en l'avellaner no professional (un 23% menys), de 105 euros per hectàrea en l'ametller professional (un 37% menys), i de 72 euros per hectàrea en l'ametller no professional.", "response": "El sindicat Unió de Pagesos (UP) protesta per les retallades dels ajuts agroambientals i de les indemnitzacions compensatòries.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2601", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha anunciat que la capital catalana acollirà el mes de maig un nou saló especialitzat en el finançament de les inversions per lluitar contra el canvi climàtic.\nEn una conferència aquest dimarts organitzada pel Fòrum Europa, Serrallonga ha avançat que el certamen s'anomenarà Innovate for Climate i serà un punt de trobada internacional d'inversors privats i agents públics, per tal que les administracions puguin trobar el finançament per complir amb els Acords de París sobre el canvi climàtic.\nEl certamen, que es farà en col·laboració amb el Banc Mundial, se celebrarà al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona entre el 22 i el 26 de maig i s'espera la participació d'un miler d'assistents.\nL'Innovate for Climate comptarà amb ponents de la indústria, el sector financer, les consultories i comptarà amb una part congressual i una altra d'exposicions.\nS'espera la participació d'empreses especialitzades en la lluita contra el canvi climàtic (com puguin ser companyies de rehabilitació d'edificis o de foment de l'eficiència energètica), que oferiran les seves solucions al sector públic.\nA l'esdeveniment hi haurà representació del sector financer com fons d'inversió, que oferiran finançament als governs per afrontar les inversions exigides pels acords de París en matèria de canvi climàtic.\nA banda d'aquest certament, el dirigent de Fira de Barcelona ha recordat que els recintes de Montjuïc i Gran Via acullen altres congressos de primer nivell mundial com el de l'European Society of Cardiology, el IOT Solutions, el Saló de l'Automòbil, el Smart City Expo, el Saló Alimentaria o el Mobile World Congress.\nSobre el MWC, Serrallonga ha assenyalat que es tracta \"d'un gran esdeveniment, que exigeix molt a la Fira i que ens ajuda a situar-nos en el 'top ten' del recintes europeus.\nSerrallonga ha comentat que \"cal mantenir-se aquí.\nÉs extraordinari el que el MWC genera per a la Fira.\nÉs un projecte de país, que ha convertit Barcelona en un pol d'atracció d'empreses del sector\".\n\"Benvingut el problema de dependre del MWC.\nSense aquesta congrés, la Fira no estaria en la seva bona situació econòmica actual.\nDit això, cal seguir treballant per créixer i que el pes d'aquest esdeveniment representi un percentatge inferior en l'activitat anual de Fira de Barcelona\", ha sentenciat Serrallonga.\nPer mantenir aquest esdeveniment, el director de l'entitat firal ha promès que es \"treballarà dur\" per \"no donar excuses als expositors\" per tenir queixes.\nEn aquest sentit, s'ha mostrat esperançat que enguany no hi haurà problemes amb el transport públic de la ciutat.\nUn impacte de 2.600 milions d'euros\nDurant la conferència, Serrallonga ha citat un estudi d'Esade que xifra l'impacte econòmic de la Fira de Barcelona en 2.600 milions d'euros, repartits en 1.000 milions en despesa directa, 1.400 milions en el valor de l'activitat que generen els salons i la resta en l'impacte positiu en la promoció de la marca Barcelona i en la generació de valor en coneixement, tecnologia, mobilitat o connectivitat, entre d'altres.\nSerrallonga ha destacat el paper \"accelerador\" que la Fira té per l'economia catalana en un moment de canvi a nivell global.\nEl director de l'entitat firal ha assenyalat que els bons resultats econòmics es basen en \"la col·laboració públic-privada, en un gran equip de professionals, en el treball amb les associacions empresarials, i en l'estreta vinculació amb les administracions\".\n\"Tots som conscients de la importància estratègica que té la Fira per a Barcelona i per a Catalunya\", ha sentenciat.\nEl director de l'entitat ha afirmat que \"les fires del món són palanques de creixement econòmic i Barcelona no pot quedar al marge d'aquest fenomen.\nBarcelona és un element essencial de l'èxit de la Fira i la Fira és un element de promoció de la ciutat al món\".\nSerrallonga ha citat que els tres vectors estratègics de la Fira de Barcelona són la \"màxima competitivitat com a pol d'atracció dels principals esdeveniments globals, la màxima exigència en l'elaboració del producte propi i el treballar per exportar l'activitat pròpia de Fira a l'exterior\".", "response": "L'\"Innovate for Climate\", un saló a la Fira de Barcelona especialitzat en finançar les inversions contra el canvi climàtic.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2341", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Vist per a sentència el judici contra l'acusat d'intentar violar una noia al replà d'un bloc de pisos abandonat del carrer Peralada de Figueres i amenaçar-la amb tallar-li el coll amb un tros de vidre.\nEl cas, que es va començar a jutjar a l'Audiència de Girona el 19 de desembre, es remunta a la matinada de l'11 de març del 2017.\nLa víctima ha detallat que va conèixer l'agressor aquella mateixa nit en un bar perquè tenien amics en comú.\nVan continuar la festa junts al pis abandonat i va ser allà on, relata, l'acusat la va intentar violar.\nLa noia va aconseguir fugir fins al replà, on una veïna va sentir els seus crits d'auxili i va avisar la policia.\nEl processat nega els fets.\nAssegura que no la va intentar forçar i que la noia es va posar \"histèrica\" quan es va acabar la droga i es va posar a cridar sense motiu.\nLa fiscalia manté la petició de 8 anys de presó i multa de 1.350 euros per delictes d'agressió sexual i lesions.\nAquest dilluns, durant la segona jornada del judici que va començar el 19 de desembre, han declarat la víctima i l'acusat.\nLa noia ha detallat que la nit del 10 de març va anar a un bar de Figueres, on es va trobar una parella d'amics.\nL'ara processat anava amb ells.\nPer això, van estar prenent unes copes plegats i, també, consumint cocaïna.\nDesprés d'estar un parell d'hores tots quatre junts al bar, van decidir marxar i van anar a casa de l'altra parella.\nSegons ha declarat la denunciant, allà van continuar prenent alcohol i drogues fins que \"es van acabar\".\nAleshores, ja de matinada, l'acusat i la víctima van deixar els amics comuns i van decidir anar a buscar més cocaïna.\nL'home la va portar fins a un bloc de pisos abandonat del carrer Peralada de Figueres.\nLa noia ha explicat que van estar fent-se alguna ratlla més quan el processat li va començar a fer tocaments.\n\"Jo no volia i vam començar a forcejar\", ha exposat i ha afegit que l'acusat va aconseguir trencar-li botó i bragueta dels pantalons.\nLa víctima va poder treure's de sobre l'acusat i fugir fins al replà però, segons ha relatat, el processat havia tancat la porta amb clau i no podia sortir.\nPocs segons després, el processat va arribar on era ella.\n\"Duia un tros de mirall trencat, amb una mà em subjectava el coll i a l'altra hi tenia el vidre apuntant cap a mi\", ha explicat.\nLa noia recorda que va \"cridar molt\" i gràcies a això una veïna la va sentir i van poder avisar la Guàrdia Urbana.\nLa fiscalia sosté que quan els agents van arribar, van haver de trencar la porta amb una pota de cabra per alliberar la dona.\nL'home, en veure's sorprès, va fugir escales amunt i es va trencar el peu saltant pel teulat.\nEls agents el van detenir poc després.\nL'acusat ha negat l'agressió sexual i les lesions.\nSegons ha assegurat al judici, al pis ocupat hi van anar amb la parella d'amics però, quan es va acabar la droga, ells van marxar a buscar-ne més.\n\"Trigaven molt i els vam estar trucant perquè no venien\", ha dit.\nL'home sosté que la víctima es va posar \"histèrica\" perquè no tenien més cocaïna i es va posar a cridar sense motiu.\nL'acusat afirma que va fugir quan va veure arribar la Guàrdia Urbana per la \"paranoia\" provocada per les drogues.\n\"Pensava que ens venien a detenir perquè havien arrestat els nostres amics amb les drogues\", ha afegit.\nEl processat no ha sabut explicar per què la Guàrdia Urbana el va veure subjectant un tros de vidre trencat.\n\"Jo no en vaig agafar cap\", ha dit i, per demostrar-ho, ha dit que no tenia cap lesió ni tall a les mans.\n\"Només em vaig fer mal al peu\", ha conclòs.\nLa fiscalia ha mantingut la petició de 8 anys de presó per agressió sexual i multa de 1.350 euros per lesions lleus.", "response": "La fiscalia demana 8 anys de presó i 1.350 euros per a l'acusat d'intentar violar i agredir una noia a Figueres.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1884", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "— Mossos.\nGeneralitat (@mossoscat) 29 de marzo de 2016\nEls Mossos d’Esquadra han desarticulat un grup criminal d'entre 19 i 36 anys, que estava especialitzat en assaltar amb gran violència dones d'edat avançada als seus domicilis, i operava a l'Hospitalet de Llobregat i a Barcelona.\nEls detinguts, que ja han ingressat a presó, van agredir una dona de 84 anys el desembre del 2015, que va acabar morint tres setmanes més tard a l'hospital, a conseqüència de les ferides.\nEl pis estava regirat, amb la porta d'accés tancada de cop i les claus per dins.\nEn conseqüència, els Mossos van iniciar la investigació.\nEls membres del grup es feien passar per captaires que demanaven almoina a les esglésies per així seleccionar les dones que duien posades joies o d'altres objectes de valor que cridessin l'atenció.\nHi parlaven per guanyar-se la seva confiança i saber el seu grau de vulnerabilitat, (si vivien soles, si tenien alguna malaltia, etc.), i les seguien discretament fins al seu domicili.\nAllà, les assaltaven amb agressivitat, les feien entrar al pis i sostreien tots els objectes de valor, preferentment joies.\nHematomes i pèrdua de pròtesi dental\nEn un altre dels casos, que va tenir lloc el passat 5 de gener també a l’Hospitalet, una dona de 81 anys estava dormint al seu dormitori i es va adonar que algú li estava obrint el calaix de la tauleta de nit.\nDavant la situació inesperada va fer un crit i el lladre li va donar diversos cops de puny a la cara.\nL'individu va utilitzar un alt grau de violència cap a la víctima.\nCom a resultat de l'agressió la dona va perdre la seva pròtesi dental i presentava diversos hematomes a tota la cara.\nEn aquest punt de la investigació els agents van aconseguir identificar com a possibles autors dels dos assalts un grup de persones d'origen romanès veïns de l'Hospitalet.\nParal·lelament, la investigació va confluir amb una altra que estaven duent a terme agents de la unitat de robatoris violents de Barcelona que indagaven un grup de persones per diversos assalts de característiques similars a Barcelona ciutat.\nEs dóna la circumstància que tant en els assalts d'Hospitalet com en els de Barcelona, les víctimes sempre eren dones d'edat avançada i amb mobilitat reduïda.\nEls quatre fets que investigava la unitat de robatoris violents de Barcelona s'havien produït entre el 29 de juliol del 2015 i el 21 de gener del 2016.\nTots els robatoris seguien un mateix patró: la víctima era una dona d'entre 83 i 87 anys, que vivia sola en un domicili del barri de Sants i que tenia un alt grau de vulnerabilitat derivat de la mobilitat reduïda o d'altres circumstàncies com la deficiència visual.\nA partir de la informació recopilada pels investigadors en el decurs de les indagacions van poder determinar la presumpta autoria dels fets.\nLa inspecció ocular realitzada en els domicilis de les víctimes per part dels agents de la policia científica va proporcionar nous elements per a la investigació.\nEn aquest sentit, un dels factors clau va ser la verificació del positiu de les restes d'ADN d'un dels investigats trobades al pis de la víctima que va acabar morint.\nGrup de quatre membres i escorcoll d'un pis\nLa investigació va arribar a un punt en què els membres del grup volien marxar del país i volien obtenir una gran quantitat de joies amb noves víctimes.\nDavant dels indicis que els situaven fent un seguiment a un home i dues dones amb les mateixes característiques de vulnerabilitat, els agents van decidir finalitzar la investigació i posar en marxa l'operatiu per poder detenir els autors dels robatoris.\nEl dia 22 de març es va realitzar una entrada i registre al pis dels investigats i van arrestar un home i una dona.\nEls altres dos implicats en els robatoris ja estaven a presó per impagaments de multes penals.\nDurant l'escorcoll els agents hi van trobar un abric de bisó i prop de 50 joies entre les quals hi havia anells, polseres, arracades o rellotges.", "response": "Detinguts els autor d'un grup que assaltava i robava ancianes per robar objectes de valor a Barcelona i l'Hospitalet.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2539", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Coincidint amb els 44 anys de la creació de Comediants, el Palau Robert acull una exposició antològica dedicada al grup teatral sota el títol 'Comediants, inventors d'un nou llenguatge'.\nLa mostra està comissariada pel membre fundador de la companyia, Joan Font, i l'arquitecte Dani Freixes, i recorre tota la trajectòria d'un grup que va marcar un abans i un després en la història del teatre popular català amb un llenguatge propi i la innovació per bandera.\nComediants ha dut les seves creacions pels cinc continents i ha viscut moments àlgids com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el naixement de la Fira de Tàrrega o el seu pas pel Carnaval de Venècia, tots ells recollits a l'exposició.\nJoan Font admet que ha volgut fer de l'exposició sobre Comediants al Palau Robert \"un espectacle\", com si fes un cop més de director d'escena.\n\"Volia transformar tot aquest món nostre perquè la gent s'hi submergeixi, el descobreixi o redescobreixi\", explica en declaracions a l'ACN.\nEl resultat és un recorregut per la segona planta del Palau Robert que embolcalla el visitant des de l'entrada, on se'l convida a passar de la grisor del Règim als anys 70 a la llum, la música i el color que representa la irrupció de Comediants.\nLa mostra està farcida d'elements escenogràfics de la companyia ( ja siguin màscares, vestuari, miniatures de les seves creacions de personatges i altres elements) així com de documents que refresquen la memòria de 44 anys de trajectòria (vídeos, fotografies, arxius d'àudio, etc.).\nI tot, en un recorregut segmentat en quatre eixos (Un temps gris, Pròleg, Grans Moments, El rebost de l'escena), que el visitant recorre trepitjant una moqueta estampada amb els noms dels moltíssims treballadors que han passat per la companyia en aquests anys.\nFont recordava aquest matí la grisor dels anys en què el grup va començar a funcionar, entre 1971 i 72.\n\"Teníem ganes de cridar, era tot com una rebel·lió\", rememora, sense oblidar que \"acabaven la meitat de les actuacions\" a comissaria.\nEn aquell context advers, la seva aparició era una \"subversió\" i un intent de recuperació de l'espai públic, el carrer, \"la nostra segona casa\", destaca Font.\nPosar al dia la tradició ha estat una de les premisses de Comediants des d'aleshores.\n\"Hi ha elements de la tradició que són brutals, i es tracta de no apalancar-se, de no fer-ne un museu sinó treure-ho al carrer i/o canviar-ho de dimensió\", perquè les desproporcions i els canvis d'escala donen una nova visió sobre les coses, assegura l'escenògraf reflexionant sobre la idiosincràsia de la companyia.\nCom recull l'exposició, l'any 1992 va marcar un punt d'inflexió a Comediants, que van rebre l'encàrrec de crear la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i també van produir un espectacle per a l'Expo de Sevilla.\nVa ser el pas de l'adolescència a la maduresa, considera Font.\nI amb aquest, l'adéu a la versió més comunitària de Comediants (que havien viscut en comuna durant anys a Canet de Mar) i la professionalització.\nJoan Font creu que avui cal reivindicar aquesta professió davant la precarització de les condicions en què moltes companyies es veuen abocades a treballar.\nParadoxalment, la falta de mitjans actual recorda a la situació dels anys en què Comediants va començar, i això porta a una austeritat i un \"retorn als orígens\".\nPerò per Font, això hauria de servir no per empobrir sinó per trobar noves vies a la creació.\n\"Hem de lluitar una altra vegada i reivindicar la professionalitat, perquè això és un ofici molt important.\nI s'ha de tornar a conquerir el fet que a cada municipi passin coses importants amb gent creativa, que és el que fa avançar el pensament i el món, amb risc i aventura\", conclou.", "response": "Exposició dedicada al grup teatral Comediants, en el 44è aniversari de la seva creació, anomenada \"Comediants, inventors d'un nou llenguatge\".", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_542", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Barcelona (ACN).- L’Ajuntament de Barcelona condonarà el 80% de la multa als propietaris de pisos turístics il·legals amb expedients sancionadors al districte de Ciutat Vella si accepten cedir-lo al consistori per a lloguer social per un període mínim de 3 anys.\nPassat aquest temps, el propietari podrà allargar el lloguer o pagar el 20% la sanció en efectiu.\nÉs una prova pilot que posa en marxa l’Ajuntament a Ciutat Vella per començar a canviar el model turístic de la ciutat.\nParal·lelament, el consistori requerirà a les plataformes digitals les dades identificatives de tots els habitatges de lloguer que ofereixen i les multarà tant si no les facilita i com per cada pis que no tingui el registre de la Generalitat.\nEls propietaris de pisos turístics il·legals a Ciutat Vella que ja tinguin expedients sancionadors oberts es podran acollir a un conveni que engega l’Ajuntament de Barcelona a mode de prova pilot que els permetrà condonar el 80% de la multa sempre i quan cedeixin el pis a la Taula d’Emergències Socials per a lloguer social a famílies vulnerables.\nLa regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ho ha explicat aquest dimarts i ha xifrat en uns 330 els propietaris que d’entrada s’hi podrien acollir.\nLa mesura, es completa amb el pagament del 20% restant de la multa en efectiu o allargant el període de lloguer a la família.\nEs calcula que la multa, de mitjana, és de 15.000 euros.\nL’Ajuntament es compromet a lliurar al propietari el pis en les mateixes condicions.\nÉs una de les mesures que s’han impulsat des del consistori barceloní per poder lluitar contra els apartaments turístics il·legals a la ciutat, sobretot als barris amb més pressió turística.\nL’objectiu és fer desaparèixer els habitatges que operin sense llicència i regular l’activitat turística per enfortir ”el dret a l’habitatge”.\nAixí ho ha explicat el tinent d’alcalde de Treball, Economia, i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, que ha recalcat que volen evitar que Barcelona es converteixi ”en el bressol d’una nova bombolla especulativa després de la del totxo”.\nLa segona mesura que es posa en marxa a Ciutat Vella és una campanya de comunicació perquè siguin els mateixos turistes que puguin denunciar els apartaments il·legals si descobreixen que s’hi han allotjat.\nD’aquesta manera es vol conscienciar als turistes dels problemes i inconvenients que pot suposar per la ciutadania de Barcelona el fet d’allotjar-se en pisos i per ells mateixos ja que per exemple, perden el dret de reclamació en el cas que tinguin qualsevol problema amb l’allotjament.\nFer desaparèixer pisos il·legals de les plataformes digitals\nEn una mesura més àmplia i que afecta tota la ciutat, l’Ajuntament començarà aquesta setmana a enviar els requeriments a les plataformes digitals que ofereixen allotjaments a la ciutat, les més conegudes són Airbnb o Booking, perquè els faciliti les dades dels pisos que es publiciten a les seves pàgines web.\nEn el cas que no les lliurin, l’Ajuntament les sancionarà, i si entre les dades facilitades hi ha pisos sense el registre de la Generalitat de Catalunya en regla, es multarà per cada pis anunciat que no s’hagi retirat de l’oferta.\nGala Pin ha recordat que demanar aquestes està previst a la Llei del Turisme i l’objectiu, a banda de lluitar contra els apartaments il·legals és demostrar a aquestes operadores que fan d’intemediàries i que generen grans beneficis amb el turisme a la ciutat, que han d’estar subjectes a la legislació vigent.\nGerardo Pisarello ha afegit que hi ha voluntat del govern municipal a tenir ”lideratge públic” en el model turístic de la ciutat, i ha criticat que fins ara, s’ha trobat en una situació de ”desgovern i opacitat”.\nLa transparència és l’objectiu final de les mesures que pretén ”fer emergir una situació que ara no és clara”.", "response": "Els propietaris de pisos turístics il·legals amb expedients sancionadors a Ciutat Vella es podran lliurar del 80% de la multa.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2405", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, ha criticat aquest dilluns el \"festeig\" entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el paper \"còmplice\" de C's, amb el referèndum com a contrapartida.\nEl dirigent popular s'ha mostrat convençut que Puigdemont busca la manera de \"justificar\" el seu possible suport a una investidura del líder socialista i que, per la seva part, Sánchez està disposat a \"trair\" els seus principis i els \"fonaments democràtics\" per ser president proposant un referèndum independentista.\nA més, Millo ha acusat el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, d'atiar l'\"odi\" contra els populars i \"els que pensen diferent\" per haver suggerit que Xavier Garcia Albiol podria alegrar-se que Catalunya rebi menys recursos dels que li pertoquen.\nEl dirigent popular ha criticat que el president de la Generalitat \"hagi obert la porta\" aquest diumenge, en una entrevista a 'El Periódico', a donar suport a la investidura de Sánchez sempre i quan aquest proposi un referèndum per Catalunya.\n\"Queda clar que Puigdemont busca la manera de justificar un suposat suport a Sánchez a canvi de la celebració d'un referèndum independentista, que sap que no es pot fer\", ha afirmat.\nAlhora, Millo ha carregat amb duresa contra el secretari general del PSOE, que creu que \"de manera desesperada\" busca fórmules per ser president, \"encara que sigui traint els seus principis i fonaments democràtics\".\n\"Fins i tot està disposat a cedir davant dels independentistes per aconseguir les seves pretensions\", ha afegit tot acusant Sánchez de ser \"extremadament ambiciós\" i de posar la institució de la presidència del govern espanyol \"a subhasta\".\nTot plegat, ha prosseguit el portaveu parlamentari popular, \"amb la mirada còmplice\" de Ciutadans, a qui ha demanat que reflexioni sobre l'acord d'investidura amb els socialistes.\nMillo ha recordat que diversos dirigents del partit taronja han apostat per traslladar el pacte estatal a Catalunya i, per tant, trobar formes d'entesa estables amb el PSC.\nEl líder del PPC, Xavier Garcia Albiol, va aprofundir en aquestes idees en una entrevista amb l'ACN, en què va donar per fet que Puigdemont i Sánchez havien arribat a \"pactes ocults\" en la seva reunió al Palau de la Generalitat, i en què també va acusar C's de virar cap al nacionalisme.\nRetrets a Junqueras\nD'altra banda, Millo ha lamentat les paraules del vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio.\nSegons el portaveu parlamentari popular, Junqueras difon que Xavier Garcia Albiol \"s'alegra\" pel fet que Catalunya pugui percebre menys diners dels que li pertoquen.\n\"No cal utilitzar l'engany ni el llenguatge pervers per dir coses que no són veritat i que, a més, contribueixen a generar odi als que pensem coses diferents\", ha opinat tot demanant a Junqueras que demostri \"respecte\" per als seus adversaris polítics.\n\"Defensem i estimem Catalunya exactament igual que ell, ni més ni menys\", ha reblat.\nAixí mateix, ha emplaçat el Govern a fer un ús \"responsable\" dels recursos propis i \"a no gastar més del que es té\", perquè \"la mala gestió\" és el que genera dèficit, endeutament i acaba provocant l'\"ofec\" de les finances públiques catalanes, ha etzibat.\n\"A Catalunya arriben els recursos que han d'arribar d'acord amb la legalitat vigent.\nSi el Govern no sap gestionar bé, que plegui\", ha conclòs.\nPonències conjuntes\nMillo ha recordat que el PPC no assistirà a cap de les ponències conjuntes sobre les tres lleis de la desconnexió, per les quals \"només desfilaran persones i entitats independentistes que es dedicaran a satisfer les orelles dels que volen sentir que la independència és possible, malgrat que la legalitat democràtica no ho permet\", segons ha vaticinat.\nTambé ha augurat que les ponències no acabaran donant lloc a cap text legislatiu ni cap concreció sobre els projectes de l'agència tributària, la seguretat social o la transitorietat jurídica.\n\"Generaran fum i boira baixa\", ha dit tot acusant Junts pel Sí i la CUP de \"ridiculitzar\" la cambra catalana.", "response": "Enric Millo, portaveu parlamentari del PPC, crític amb la suposada bona relació entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1679", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "L'Ajuntament de Berga ha fet pública una decisió històrica: qualsevol ciutadà que ho desitgi podrà optar a saltar als plens de la Patum, un fet que fins ara estava restringit.\nLes persones interessades participaran en un sorteig.\nTots els ciutadans que ho vulguin, ha destacat la regidora de Patum, Mònica Garcia, podran optar al sorteig a través d'una instància genèrica, que podran entrar electrònicament a través de la pàgina web o a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) des d'aquest divendres a les 00:01 hores i fins dimarts a les 15.00 hores.\nEn aquest formulari s'haurà d'indicar el motiu de la instància i, a més, s'haurà d'acompanyar d'un escanejat o fotocopiat del DNI.\nEl sorteig, ha especificat la regidora, es farà a partir del número de la primera instància entrada al registre.\nEl sistema es dividirà en dues fases.\nEn primer lloc, se sortejaran els dos salts de dijous, i després els de diumenge.\nPer fer-ho, s'utilitzaran 10 boles numerades del 0 al 9.\nAquestes s'introduiran en una bossa i, posteriorment, se'n trauran quatre de forma consecutiva.\nAquestes formaran el número de registre corresponent a una sol·licitud.\nA partir d'aquest número, doncs, es calcularan 74 salts, que seran els que saltaran dijous, i 75 més, que seran els que sortiran diumenge.\nEls propers números a partir de l'últim -havent comptat 74 o 75-, quedaran en reserva, per si hi ha renúncies o baixes d'última hora.\nEn aquest cas, les persones que entrarien serien les correlatives als números de registre següents.\nSi al sorteig no s'hi apuntessin 149 persones, ha especificat Garcia, els salts s'adjudicarien directament i per ordre d'entrada.\nÉs a dir, la primera persona apuntada saltaria al primer salt de dijous.\nLa resta de salts, ha explicat, s'entregarien als vestidors de la comparsa, a qui es repartirien equitativament.\nEl sorteig es realitzarà de forma pública i oberta el proper dimarts 13 a les 19.00 hores a la sala de plens de l'Ajuntament de Berga, amb diversos membres i tècnics del consistori, així com responsables del Patronat de la Patum.\nPer altra banda, els salts es repartiran el mateix dia de la Patum completa, i les persones hauran d'anar a buscar el tiquet amb el DNI a la zona dels vestidors de plens, de les 19.00 a les 20.00 hores.\nAquest val, (que portarà el seu nom i serà intransferible), també s'haurà d'entregar, conjuntament amb el DNI i amb l'acompanyant a la taquilla on es va a buscar la roba, en el moment de vestir-se.\nUn procediment legal\nSegons l'alcaldessa, s'ha escollit un sistema \"que pugui garantir l'accés a aquelles persones que vulguin participar a la festa\".\nUn procediment, ha especificat, que s'havia d'adaptar als requisits legals demanats a l'administració pública, i que s'ha presentat aquest mateix dijous a la resta de grups municipals, en una reunió de junta de portaveus.\n\"Esperem anar fent avenços significatius al llarg dels anys\", ha declarat Garcia.\nDe moment, però, aquesta mesura és un primer salt per la democratització de la festa, tot i que, tal com ha indicat Venturós, l'objectiu seria que cada comparsa pogués gestionar els seus salts d'una manera equitativa, i permetent l'accés d'aquests a la ciutadania.\nAquesta decisió s'ha pres després que, durant el ple de l'Ascensió, l'Ajuntament informés que es feia càrrec de la gestió de la comparsa, deixant fora de lloc, temporalment, la figura del cap de colla.\nUnes traves legals que també van haver d'assumir en el darrer ple municipal, on es van estimar les sis impugnacions realitzades pels caps de colla dels plens, de la Guita Grossa i del Tabal, així com dels tres nous vestidors que entraven a la plantilla per substituir els expulsats, per declarar nuls els acords del Patronat de la Patum extraordinari, que demanaven que els tres expulsats es reincorporessin a la comparsa dels Plens, i que totes les colles haguessin de redactar nous reglaments de règim intern, fent una ratificació, també dels caps de colla.", "response": "L'Ajuntament de Berga sortejarà 149 dels 400 salts als plens de la Patum, perquè qualsevol ciutadà ho pugui fer.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1676", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El ple del Parlament ha arrencat de manera agitada.\nNomés començar, el portaveu parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha demanat la paraula per tal de reclamar la votació de la petició de compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, per les seves paraules sobre la via eslovena.\nRàpidament s'hi han afegit el PP -per veu de Santi Rodríguez- i el PSC -Ferran Pedret-, però el ple ha rebutjat l'alteració de l'ordre del dia per 57 vots a favor i 61 en contra, amb 7 abstencions.\nD'aquesta manera, la jornada ha començat com estava previst, amb les preguntes als consellers.\nUna sessió de control al Govern marcada per la situació dels Mossos d'Esquadra arran de les càrregues de la setmana passada i les accions dels CDR.\nXavier García Albiol, ara diputat ras del PP, ha demanat explícitament per la \"purga\" a la policia demanada per Torra des d'Eslovènia, i ha demanat al conseller d'Interior, Miquel Buch.\n\"Ni el president va tenir una ingerència política vers els Mossos, ni em va donar cap ultimàtum.\nEls puc confirmar que en cap cas el cos va tenir ingerències polítiques\", ha recalcat Buch.\n\"Li demano rigorositat [sic]\", ha indicat Albiol.\n\"Cada paraula en relació als Mossos és una humiliació a la dignitat de la policia de Catalunya\", ha afegit.\nL'exlíder del PP ha carregat amb duresa contra Torra, i el conseller li ha respost indicant que Pablo Casado, cap de cartell dels populars a l'Estat, es vulguin \"carregar les institucions del país\" amb el 155.\nBuch ha parlat de Vox, del comissari Villarejo i del \"relat de falsa violència\" a Catalunya.\n\"Aquest país és pacífic, no violent.\nProu d'atacar aquest poble i les institucions catalanes\", ha apuntat.\nCarlos Carrizosa, de Ciutadans, li ha preguntat directament a Buch si està \"capacitat\" per seguir en el càrrec, i ha demanat al govern espanyol que \"apliqui la Constitució\", és a dir, el 155.\n\"Mai ens hem vist igual d'indefensos i de preocupats per l'acció d'un Govern al capdavant dels Mossos.\nVostès van prometre purgues i va dir que no els tremolaria el pols\", ha expressat el dirigent de Ciutadans.\nEl conseller d'Interior ha recriminat a Carrizosa que ara critiqui el Govern i no ho fes durant l'aplicació del 155, moment en el qual també es van produir protestes dels CDR i els Mossos van desplegar el mateix protocol d'actuació: \"Quan aquí hi havia el 155, els Mossos van actuar de la mateixa manera.\nAl ministre Zoido no li va dir el que em diuen a mi\", ha reblat Buch.\n\"Deixadesa de funcions\"\n\"Vostès s'estan carregant el cos. Hi ha pressió i humiliació per qüestions estrictament polítiques\", ha destacat Carles Castillo, del PSC.\n\"Nosaltres volem que li vagi bé, però ens trobem amb episodis de clara utilització política dels Mossos.\nVostès mateixos els posen a l'ull de l'huracà\", ha reflexionat Castillo, que s'ha referit a les afirmacions de Laura Borràs sobre una investigació en marxa i la \"purga ordenada per Torra\" al cos, segons Castillo.\nBuch ha carregat contra els socialistes, en primer lloc, per no haver fet costat al Govern a l'hora de demanar més agents en plantilla.\n\"Deixadesa de funcions és no pagar els 500 milions d'euros que li corresponen al cos. Deixadesa de funcions és no preocupar-se perquè tenim presos que han fet escrits de recusació al Tribunal Constitucional (TC) que s'han de resoldre en trenta dies.\nDeixadesa de funcions és tenir camioners tirats pel país [per les armilles grogues] i que el ministre d'Exteriors no faci res\", ha reflexionat Buch.\nA França, entre 20 i 30 persones, ha dit, s'ha tallat la frontera, i han deixat \"tirades\" moltes persones.\n\"Jo em dec al cos i vostès l'únic que fan és parlar\", ha indicat el conseller d'Interior, molest.\nConsell per la República\nEl Consell per la República és una \"entitat privada\", que actua dins \"l'espai lliure de Brussel·les\", i està emmarcat dins la \"societat civil\".\nAixí l'ha definit la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, després d'una pregunta del PSC.\nEl diputat Pedret ha recordat que el Consell es va presentar al Palau de la Generalitat, i que bona part del Govern va assistir a l'arrencada al Teatre Reial Flamenc de Brussel·les.\n\"Ens preocupa com defensen el paper del Parlament, de l'executiu i de la presidència de la Generalitat davant d'un ens que pretén fer el procés constituent en plena connivència amb el poder executiu català.\nAixò és motiu de preocupació\", ha recalcat Pedret.\nArtadi ha defensat que hi ha \"moltes entitats\" que poden fer actes al Palau de la Generalitat, i ha indicat que el Consell \"representa una part\" de la societat catalana.\nLa consellera ha apuntat que el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, no pot actuar contra el nou organisme presidit per Carles Puigdemont.", "response": "Ciutadans, PSC i PP recriminen Miquel Buch, conseller d'Interior, la mala gestió i la utilització política dels Mossos.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2781", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Ecologistes en Acció ha criticat aquest dilluns la Generalitat per no activar els protocols per episodi greu de contaminació com, suposadament, és el que es produeix aquests últims dies d'anticicló a bona part de la península Ibèrica.\nPer això, lamenten que només Madrid i Valladolid hagin pres mesures concretes per reduir el trànsit rodat privat.\nEn un comunicat, l'entitat assegura que \"si bé els ajuntaments de Madrid i Valladolid van adoptar mesures de restricció de la circulació i estacionament de vehicles a les seves àrees centrals, per reduir les emissions de contaminants a l'atmosfera, ampliant les accions informatives i de reducció de la velocitat engegades el divendres i dissabte, la realitat a moltes altres ciutats amb problemes similars durant aquests dies ha estat el més absolut silenci\".\nAixí, a les ciutats de Barcelona, Getafe, Guadalajara, Salamanca, Sevilla i Saragossa s'ha superat igual que a Madrid el valor límit horari de diòxid de nitrogen, establert per la normativa en 200 micrograms per metre cúbic, sense que per part de les autoritats locals i autonòmiques respectives s'hagi adoptat cap mesura, ni informativa ni de limitació del trànsit urbà, en mancar de plans d'acció a curt termini o no haver-los engegat malgrat haver-se aconseguit els nivells de referència.\nEn el cas de Catalunya, \"la Generalitat ha omès l'activació de l'avís preventiu per NO2 el divendres passat quan diverses estacions van superar els 160 ug/m3 de NO2 (Sarrià, L'Eixample, Poblenou i Gracia, aquesta última per sobre de 200 ug/m3).\nMés preocupant, segons els ecologistes, és la situació de les partícules inferiors a 10 micres de diàmetre (PM10), contaminant més perillós el valor del qual límit diari, establert en 50 micrograms per metre cúbic, s'ha vingut superant fins a ahir de forma recorrent a les ciutats de la Corunya, Avilés, Bailén, Barcelona, Granada, Huelva, Lleida, Madrid, Múrcia, Puertollano, Santander, Sevilla, Talavera de la Reina, València, Valladolid o Saragossa, entre les quals només la de Valladolid ha avisat a la població i ha adoptat mesures sobre el trànsit.\nAixí, l'avís preventiu establert al protocol vigent de la Generalitat, s'ha omès també per PM10 el dijous i el divendres, amb diverses estacions per sobre de 50 ug/m3 (Gràcia, Granollers, Sant Vicenç dels Horts i Terrassa).\nÉs especialment \"significatiu\" el cas de la ciutat de València, que malgrat haver aprovat recentment un protocol de mesures a adoptar durant episodis d'alta contaminació per partícules PM10, ha acumulat una setmana duplicant el valor límit diari, sense que l'Ajuntament hagi declarat l'episodi ni hagi engegat les mesures previstes per reduir-lo, com la restricció de l'estacionament i el trànsit per matrícules parells i imparells, en atribuir-ho a factors com a obres en la via pública o la crema de palla d'arròs a l'Albufera.\nAquest episodi d'elevada contaminació s'està produint, a diferència d'altres ocasions, en absència d'intrusió de pols procedent del nord d'Àfrica, per la qual cosa els alts nivells de partícules registrats a les grans ciutats tenen el seu origen en fonts urbanes pròpies, segons Ecologistes en Acció.\nA part de \"l'escassa sensibilitat\" de la major part de les autoritats locals i autonòmiques enfront d'un problema que ocasiona milers de defuncions prematures cada any a Espanya, Ecologistes en Acció crida l'atenció sobre la disparitat de criteris entre els plans d'acció a curt termini existents, i especialment sobre el fet que amb l'excepció d'Avilés, Barcelona, Gijón, Madrid, València o Valladolid, el 2017 la major part de les àrees metropolitanes espanyoles encara no té aquest tipus de protocols de protecció de la salut.\nPer això, i davant la persistència de l'anticicló en l'inici de la setmana, Ecologistes en Acció demana que s'estenguin a totes les àrees urbanes afectades les mesures de reducció del trànsit motoritzat adoptades pels ajuntaments de Madrid i Valladolid, advertint a les persones més sensibles a la contaminació atmosfèrica, com a nens, ancians, dones embarassades o persones amb problemes respiratoris o cardiovasculars, que es protegeixin evitant l'exposició a l'aire lliure a última hora de la tarda, quan la contaminació és més alta.\nAixí mateix, insta els consistoris de les ciutats grans i mitjanes i a les comunitats autònomes amb àrees metropolitanes al seu territori a redactar plans d'acció a curt termini que permetin adoptar les mesures de lluita contra la contaminació necessàries enfront d'episodis de mala qualitat de l'aire com el dels últims dies.\nLa contaminació atmosfèrica és responsable de fins a 30.000 defuncions prematures anuals a Espanya, 23.000 per inhalació de partícules i 7.000 causats pel diòxid de nitrogen, segons l'últim informe sobre la qualitat de l'aire publicat per l'Agència Europea de Medi ambient, citant estudis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).", "response": "Ecologistes en Acció lamenten que només Madrid i Valladolid hagin activat els protocols per a reduir la contaminació dels cotxes.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2715", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Els preus a Catalunya aquest agost han pujat dues dècimes i han deixat una taxa d'inflació interanual del 0,1%, cosa que suposa trencar una tendència de sis mesos en negatiu, segons dades facilitades per l'Institut d'Estadística espanyol.\nMentre que Catalunya recupera el signe positiu en l'IPC, el conjunt de l'estat espanyol es manté encara en zona negativa per vuitè mes consecutiu amb una taxa del -0,1%.\nA l'Estat, els preus van pujar una dècima en relació amb el juliol.\nLa inflació a Catalunya es mantenia en negatiu des del mes de febrer, mentre que a l'estat espanyol l'IPC manté el signe negatiu des que va començar l'any.\nLa taxa interanual de Catalunya aquest mes d'agost del 0,1% se situa cinc dècimes per sobre de la registrada al juliol que va ser negativa en el -0,4%.\nEn el conjunt de l'estat espanyol, la taxa d'inflació anual del -0,1% està cinc dècimes per sobre de la taxa registrada al juliol que va ser del -0,6%.\nLes dades facilitades aquest dimarts per l'INE referents a la taxa d'inflació del conjunt de l'Estat coincideixen amb les avançades per aquest mateix organisme el 30 d'agost passat.\nL'Institut Nacional d'Estadística (INE) explica que el comportament a l'alça dels preus s'ha vist condicionat de nou per la cistella del transport, on estan inclosos els carburants i els lubricants derivats del petroli.\nEls preus de les gasolines van baixar a l'agost però ho van fer menys que el mateix mes de l'any passat.\nL'INE també identifica en l'alça de preus l'augment del cost dels automòbils com a conseqüència de la finalització de la bossa d'ajuts del pla PIVE, tot i que amb una influència ''menor'', reconeix.\nL'altre cistella que també ha condicionat a l'alça l'IPC ha estat l'habitatge, on es recullen els preus de les factures dels proveïdors d'energia a les llars (gas i electricitat).\nEn el cas de la factura elèctrica, la tarifa aquest agost es va incrementar mentre que l'any passat va baixar.\nLa bona evolució del turisme, que acumula rècord rere rècord, ha tingut el seu reflexa en la cistella de l'oci i la cultura, on els viatges organitzats han pujat més els preus que a l'agost de l'any passat.\nPer contra, els grups que han ajudat a retenir l'alça de preus han estat la cistella d'aliments i begudes no alcohòliques, on s'ha registrat una baixada de preus dels llegums, les verdures i les fruites fresques i els olis.\nLa taxa de la inflació subjacent, que no té en compte el preu dels aliments frescos i dels productes energètics, es va situar a l'agost en el 0,9%, dues dècimes més alta que el juliol.\nPer demarcacions, Barcelona va veure com els preus es van incrementar en dues dècimes i van deixar una inflació anual del 0,2%, quatre dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,2%.\nAmb aquest resultat, Barcelona abandona la inflació negativa que ha encadenat durant un període de sis mesos.\nA Girona els preus van pujar a l'agost dues dècimes en relació amb el mes de juliol deixant una inflació anual del 0%, sis dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,6%.\nAmb aquest resultat, Girona trenca un període de set mesos d'inflació en negatiu, des que va començar l'any.\nA Lleida, els preus a l'agost van augmentar de dues dècimes en relació amb al juliol i van deixar una inflació anual negativa del -0,2%, cinc dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,7%.\nAmb aquest resultat, Lleida acumula 8 mesos d'inflació en negatiu.\nFinalment, a Tarragona, els preus a l'agost es van estabilitzar en relació amb el mes de juliol i la taxa d'inflació anual es va situar en el -0,4%, cinc dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,9%.\nAmb aquest resultat, Tarragona acumula 13 mesos seguits d'inflació negativa.", "response": "A Espanya la inflació continua en zona negativa, mentre que a Catalunya la taxa d'inflació és del 0,1%.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1644", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "L'Ajuntament de València serà el primer del País Valencià a aplicar la disposició de la llei de Policies Locals, aprovada el passat mes de desembre, que regula la reserva a dones en el cos de Policia Local, davant la seva \"infrarepresentació històrica\".\nA partir d'ara, el 30% de les places seran exclusivament per a dones, segons explica el Diari la Veu.\nAixí ho estableixen les bases de la Policia Local que han estat aprovades en la primera Junta de Govern Local del 2018.\nL'Ajuntament també ha donat llum verda al procediment per a incorporar la comissió de serveis a agents de la Policia Local d'altres municipis valencians, detalla el consistori en un comunicat.\nEn concret, les 40 noves places d'agent de Policia Local corresponen a l'Oferta Pública d'Ocupació (OPE) del 2017.\nA aquestes cal sumar les 30 de l'oferta de l'any anterior, \"el primer procés opositor en una dècada\", actualment en marxa.\nD'aquestes 40 aprovades aquest divendres per la Junta de Govern, 28 són pel torn lliure i 12 pel de mobilitat.\nAmbdues estableixen una reserva de huit i quatre per a dones, respectivament.\nLa regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, ha destacat que, \"per primera vegada\", s'estableix aquesta reserva al País Valencià, per la qual cosa l'Ajuntament és \"pioner\" en l'aplicació de la disposició de la normativa autonòmica dels cossos de seguretat municipals.\nAquestes bases van ser prèviament negociades en les Taules Tècniques de Policia i de Bombers entre la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, i els sindicats.\nUna vegada aprovades, van ser ratificades en la Taula General de Negociació fins a passar per la Junta de Govern Local.\n29 places de bombers\nD'altra banda, la Junta de Govern Local també ha aprovat les bases de les 29 places de bombers corresponents a l'acumulació de les places de les ofertes d'ocupació del 2016 (18) i del 2017 (11 places més).\n\"Seran les primeres en una dècada i suposaran un reforç molt important de la plantilla, actualment infradotada\", ha subratllat la regidora de Govern Interior, Sergi Campillo.\nLes dos convocatòries contenen una novetat pel que fa a la introducció de mesures per a garantir l'objectivitat i la transparència en la prova teòrica, la primera que es fa.\nConsisteix que cada membre del tribunal haurà d'aportar preguntes prèviament elaborades, que se sortejaran el mateix dia de l'examen.\nDes de l'Ajuntament ressalten així el \"compromís inequívoc\" del Govern de la Nau amb el reforç de les plantilles de Protecció Ciutadana, \"malgrat la taxa de reposició que ens imposa el Govern central amb el suport parlamentari de Ciutadans\".\nComissió de serveis des d'altres municipis valencians\nTambé de cara a reforçar la plantilla d'agents de la Policia Local, el govern local ha aprovat el procediment per poder sol·licitar la comissió de serveis a agents d'altres municipis valencians.\nEl procediment, ja publicat com a edicte en la seu electrònica municipal, estableix que qualsevol agent que vulgui optar a això pot consultar com fer-ho.\nEl sistema de selecció serà objectiu i està basat en els punts atorgats al currículum en el torn de mobilitat d'una oposició.\nL'Ajuntament valorarà així aspectes com l'antiguitat, els cursos realitzats o si els efectius tenen premis, distincions o condecoracions, a més de la titulació acadèmica o el nivell de valencià.\nLa possibilitat de tenir agents en comissió de serveis es va sol·licitar per part de la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, davant la necessitat de reforçar la plantilla de la Policia Local, sobretot durant el període de les festes de Falles i la gran afluència de visitants a la ciutat.\nNo obstant això, no és una possibilitat restringida al mes de març i s'utilitzarà \"en cas que s'estableixi des de la Regidoria i hi haja disponibilitat pressupostària\".\nEl termini per presentar les citades sol·licituds finalitzarà dins d'un mes, el dilluns 5 de febrer.\nA continuació se sol·licitarà la conformitat de l'Ajuntament on presta servei l'interessat i, una vegada obtinguda la conformitat, s'efectuarà el nomenament en comissió de serveis.", "response": "L'Ajuntament de València, pioner en l'aplicació de la llei de Policies Locals, reservarà un 30% de les places a dones.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1382", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El futur Centre Pau Casals se situa en un edifici de principis del segle XX.\nFoto: Jordi Palmer / Nació Digital\nL'antiga casa residencial de la família Marty a Prada de Conflent, un edifici construït el 1924 com a rèplica d'un altre immoble existent a l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, serà a partir del mes de gener la seu permanent de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu, que comptarà amb un equipament per desenvolupar activitats al llarg de l'any, centrades bàsicament en “estades i intercanvi d'estudiants d'arreu dels Països Catalans”, segons assegura Joan Maluquer, secretari de l'UCE.\nLa nova seu, coneguda popularment com a Vall-Roc i oficialment com a Centre Transfronterer d'Estudis Pau Casals, o, per fer-ho més curt, Centre Pau Casals, està actualment en la segona fase de rehabilitació, que ha de dur a la finalització de les obres aquest mes de novembre.\nTot i que encara no hi ha data oficial d'inauguració, Maluquer apunta que “a partir del gener ja es podrà inaugurar”.\nTot i això, la Universitat Catalana d'Estiu no es traslladarà al Centre Pau Casals, ja que no té prou cabuda -a l'UCE enguany hi han participat 591 alumnes-, sinó que amb tota probabilitat, seguirà realitzant-se al Liceu Charles Renouvier, una instal·lació que la UCE lloga cada estiu.\nModel de gestió pendent de definir\nA falta encara de definir el model de gestió i explotació, la intenció és “aprofitar l'experiència de l'UCE” per fomentar les estades i intercanvis d'estudiants de secundària i batxillerat.\nLa seva localització a Prada de Conflent és, segons el secretari de la UCE, “una bona manera de que els joves tinguin una visió més àmplia del seu país”, ja que la zona inclou una sèrie de referents nacionals, com el massís del Canigó, la població de Rià -on es diu que va néixer Guifré el Pilós-, el monestir de Sant Miquel de Cuixà -consagrat per l'abat Oliba- i la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada de Conflent entre d'altres, a més del fet que en la masoveria de la finca hi va viure durant un temps Pau Casals.\nLa idea amb la que treballa actualment el patronat és la de “fomentar intercanvis i que la gent conegui una altra dimensió de la cultura”, amb projectes com ajuntar al mateix centre grups escolars de diferents punts dels Països Catalans.\nÉs a dir, fer coincidir al Centre Pau Casals un grup del Principat amb un altre del País Valencià per descobrir els punts culturals i lingüístics comuns a través de diferents activitats.\nA ple rendiment, el centre podrà acollir uns 2.500 adolescents l'any, tot i que en principi no estarà obert tot l'any.\nL'obertura del centre serà la fi d'un vell projecte que va començar a gestar-se el 1986 però que no va començar a prendre forma fins el 1996, tot i que les obres, que han durat més de 10 anys, van començar el 2002 i s'han elaborat en dues fases, la primera amb un cost de 2,7 milions d'euros i la segona de 2,15 milions d'euros.\nFinançament europeu\nLa finca s'ha pogut rehabilitar gràcies principalment a Fons Europeus\nde Desenvolupament Regional -fons FEDER-, que financen un 65% de l'obra, mentre que la resta correspon a la Generalitat de Catalunya 14,06%; Regió Llenguadoc Rosselló, 5,22%; Consell General dels Pirineus Orientals, 4,18%; Diputació de Barcelona, 2,78%; Diputació de Lleida, 2,78%, Diputació de Tarragona, 2,78%; Diputació de Girona, 1,39%; Vila de Prada de Conflent, 1,04%; Consell de Mallorca, 0,54% i Consell d'Eivissa, 0,23%.\nLa propietat queda repartida, amb un indivís, de la següent manera, un 69% per a la Generalitat de Catalunya, i un 31% repartit entre la Regió Llenguadoc Rosselló, Consell General dels Pirineus Orientals i Vila de Prada, i el seu ús està cedit al patronat de la Fundació UCE per un període de 40 anys.\nEl manteniment es finançarà a partir de l'explotació que es faci del centre.\nEl Centre Pau Casals però, no és l'únic projecte de la Fundació de l'UCE, sinó que s'està estudiant la possibilitat també d'encarregar-se en un futur pròxim, de gestionar “l'hostatgeria de Sant Miquel de Cuixà”, un equipament que podria tenir funcions semblants al Centre Pau Casals, però “destinat a la gent adulta”, segons afirma Maluquer.\nJoan Maluquer, secretari de l'UCE, presenta les obres del Centre Pau Casals Foto: Jordi Palmer / Nació Digital", "response": "Les obres de rehabilitació del Centre Pau Casals, que estarà centrat en estades i intercanvi d'estudiants, finalitzaran al novembre.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_395", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Projecte Home Catalunya ha advertit que la pandèmia de la covid-19 ha agreujat la situació en la qual arriben les persones amb addiccions a l’entitat, alhora que la crisi econòmica i social derivades dificulten encara més el procés de reinserció.\nEn un any marcat pel confinament domiciliari i les restriccions de mobilitat, l’entitat ha atès 1.279 persones a Catalunya, mentre que el 2019 en van ser 1.520.\nEls usuaris, però, han arribat en situacions més greus.\nEn la presentació de les dades d’atenció de l’entitat durant el 2020, el director de Projecte Home Catalunya, Oriol Esculies, i la directora tècnica de l’ONG, Cristina Vidal, han destacat que les dones presenten perfils d’addiccions més greus i s’han vist més perjudicades per l’emergència sanitària.\nLes dades revelen que les dones amb addiccions afronten situacions de més dependència econòmica, menys suport familiar, més estigma social i més invisibilitat que els homes.\n“A dia d’avui les persones arriben pitjor.\nLes dones arriben pitjor que els homes, però en el global totes les persones arriben pitjor.\nSobretot a nivell econòmic, amb situacions més empobrides que abans i també amb entorns més tensionats”, ha explicat Esculies, que ha assenyalat que abans de la pandèmia les famílies exercien una major protecció i podien oferir més ajuda que ara, a causa de la crisi econòmica.\nSobre l’evolució de les addiccions, Esculies ha subratllat que les dades presentades mostren “estancament i cronificació”, ja que malgrat les dures restriccions van atendre gairebé 1.300 persones, i ha pronosticat que la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia mantindrà o fins i tot augmentarà la tendència actual.\nDel conjunt de les persones adultes en programes de tractament, el 84,9% són homes i el 15,1%, dones, mentre que la mitjana d’edat se situa en els 39,8 anys.\nBona part dels usuaris es troben en situació de risc d’exclusió social: només un 41,3% té en la feina la principal font d’ingressos en el moment d’iniciar el tractament; un 37,1% depèn de l’atur, pensions i altres prestacions socials; un 16,9% de la família o amics i un 2,1%, d’activitats il·legals.\nQuant a la substància principal de consum, predomina la cocaïna en el 50,8% dels casos, un percentatge que es manté elevat des de fa més d’una dècada i que té una tendència creixent en els últims anys.\nD’altra banda, un 35,2% de les persones que van demanar ajuda a Projecte Home Catalunya durant el 2020 ho va fer per addicció a l’alcohol.\nEn menor mesura consten l’heroïna (4,5%), el cànnabis (3,6%) i les ludopaties o altres conductes addictives (2,2%).\nAixí mateix, un 25,5% de les persones ateses pateix algun tipus de patologia dual, és a dir, que sofreixen un trastorn mental i una addicció alhora.\nEn la presentació, Vidal ha emfatitzat les diferències de perfil entre homes i dones i ha destacat que les dones ateses, entre les quals predomina el consum d’alcohol i inicien el tractament en una edat més avançada, estan en situacions més greus.\nAixí, les dades mostres que les dones amb addiccions afronten situacions de major dependència econòmica -l’atur i altres prestacions és la principal font d’ingressos pel 51,2% i la feina ho és solament en el 24,4 % dels casos-, menys suport familiar, major estigma social i més invisibilitat que els homes.\nA més, el 57,8% de les dones ateses per l’ONG sofreixen patologia dual, mentre que en els homes solament es dóna en el 19,8% dels casos.\n“El consum d’alcohol en les dones està associat en l’àmbit domèstic i per tant són consums invisibles.\nSón difícilment detectables per l’entorn i està molt integrat en les dinàmiques i celebracions familiars.\nA més, l’alcohol és una substància depressora i en el patró de les dones estaria associat amb la solitud i la insatisfacció personal”, ha subratllat Vidal.\nLa presentació ha comptat amb la participació de la Rocío i la María, dues dones ateses per Projecte Home que estan finalitzant el seu tractament, que han agraït el suport rebut pel personal de l’entitat durant tots els mesos de la pandèmia i que han reclamat a la ciutadania que col·labori en la reinserció de les persones addictes eliminant els prejudicis sobre elles i entenent que és una malaltia i ha de ser tractada com a tal.", "response": "Les dades de Projecte Home Catalunya mostren que els addictes arriben en pitjor condicions i que les dones arriben pitjor.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_104", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "L’Apollo 17 va ser l’última missió tripulada a la Lluna, el 1972, fa quaranta-nou anys i, d’ençà d’aquell moment, l’exploració espacial va restar relegada durant dècades.\nEl programa compta amb la col·laboració de socis i companyies privades i té tres missions programades en pocs anys, cada una més complexa que l’anterior.\nLa primera, l’Artemisa I, es durà a terme a final d’enguany i és un vol no tripulat que orbitarà la Lluna.\nL’objectiu és provar, sense posar vides en perill, el coet de llançament SLS (Space Launch System) i la càpsula Orion, els nous components desenvolupats per l’agència espacial.\nLa segona, l’Artemisa II, és prevista a final del 2022 o del 2023, i serà tripulada.\nSerà la primera vegada d’ençà del 1972 que els humans deixaran l’òrbita terrestre.\nEn aquest cas és un viatge preparatori, que orbitarà el satèl·lit, però sense allunar-hi, com va fer l’Apollo 8 el 1968, un any abans de trepitjar la Lluna.\nFinalment, el 2024 arribarà la gran fita, amb l’Artemisa III, que ha de tornar a portar la humanitat a la superfície lunar, amb la primera dona a bord.\nL’objectiu de la missió no és tan sols de tornar a la Lluna i recol·lectar-hi roques, sinó que té el punt de mira posat en el pol Sud lunar.\nL’any passat es va confirmar que allà hi havia aigua, que potencialment es podria purificar i utilitzar per beure, refredar equips i fins i tot per respirar i fabricar combustible.\nÉs un pas fonamental per a la colonització.\nTambé ho és per a tenir un assentament a Mart, on també hi ha aigua congelada i seria clau per a la supervivència d’una colònia permanent.\nLa NASA avança en els preparatius de la primera missió tripulada a la Lluna d’ençà del programa Apollo\nEls primers elements, el mòdul de propulsió i el mòdul d’habitatge, es podrien llançar el 2023 i l’estació estaria enllestida el 2028, moment en què l’Estació Espacial Internacional podria quedar en desús.\nDesprés de les tres primeres missions, entre el 2025 i el 2029, hi hauria missions encara més complexes, de llarga durada, amb mòduls d’habitatge sobre la superfície lunar.\nEs farien experiments i es provarien sistemes de reutilitzar aire i aigua i de conrear plantes, per exemple.\nTot això serviria per a fer la presència cada vegada més permanent i també com a preparació per a Mart.\nNo obstant això, són propostes que encara no s’han programat, i en gran part depenen dels nous descobriments tecnològics, els resultats dels experiments i l’èxit de les primeres missions.\nEl Perseverance comença a cercar vida, després d’arribar a la superfície de Mart\nLa NASA vol portar-hi humans durant la dècada del 2030, amb la vista fixada al 2035 o al 2038, un bon moment tenint en compte que cada vint-i-sis mesos tots dos planetes s’alineen a una distància més curta, fet que facilita els viatges interplanetaris.\nTanmateix, l’empresari Elon Musk encara és més optimista i fa pocs mesos que va dir: “És molt probable que els humans trepitgin Mart el 2026”, si no abans.\nL’impuls definitiu de les missions podria ser la competició entre estats, com va passar ara fa mig segle entre l’URSS i els EUA.\nLa Xina ha impulsat en poc temps el seu programa espacial, amb fites importants aquests darrers anys.\nL’any passat va ser el segon estat del món a plantar la bandera a la Lluna, enguany la sonda Tianwen-1 ha aterrat a Mart –també el segon estat a fer-ho, si s’exceptua la sonda de l’URSS, que es va quedar sense comunicació segons després d’aterrar– i té previst de fer una estació espacial exclusivament xinesa que seria operativa el 2022.\nPer una altra banda, l’agència espacial russa, Roscosmos, té previst de llançar una missió no tripulada a la Lluna el 25 d’octubre de 2021, amb el mateix objectiu dels nord-americans d’estudiar l’aigua del pol sud lunar.\nMés tard, té marcat al calendari d’establir una estació espacial pròpia, operativa el 2030.\nI, entre les futures missions, vol fer un aterratge tripulat a la Lluna el 2035 i construir elements d’una base lunar el 2040.\nDe fet, la Xina i Rússia han signat un acord per a desenvolupar instal·lacions conjuntes tant a la superfície com en òrbita de la Lluna.\nLes missions semblen, ara com ara, un pas enrere de les de la NASA, però no seria estrany que aviat hi hagués una pugna entre estats per a crear la primera colònia permanent a la Lluna, enviar el primer astronauta a Mart o les futures fites que s’aniran definint.\nÉs la cursa espacial del segle XXI.\nLa conquesta espacial: la pugna directa entre l’URSS i els EUA en plena Guerra Freda", "response": "La NASA planeja tenir una presència lunar més permanent i preparar l'arribada a Mart entre 2025 i 2029.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2180", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El fill gran de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola, reitera en un recurs presentat a l'Audiència Nacional que no hi ha cap indici de suposada corrupció política contra el seu pare.\nAixí, considera que no hi ha proves que el primogènit de Jordi Pujol cobrés comissions irregulars d'empresaris per tal d'afavorir-los amb adjudicacions públiques.\nA més, assegura que la investigació judicial hauria de provar aquestes adjudicacions irregulars abans d'investigar els ingressos de Jordi Pujol Ferrusola.\nEn aquest sentit, afirma que la investigació judicial hauria de provar primer un suposat delicte de corrupció política i després investigar la suposada comissió irregular corresponent, i no pas al revés, partint de l'ingrés de diners per intentar arribar al suposat delicte de prevaricació o tràfic d'influències.\nTambé recorda que el delicte d'enriquiment il·lícit no existeix al Codi Penal espanyol, encara que sí que hi és en alguns països llatinoamericans.\nEn un sentit similar recrimina al jutge instructor que sigui la Udef qui proposi proves i diligències a practicar, cosa que legalment haurien de fer les parts personades, la fiscalia, l'advocacia de l'estat i el propi magistrat, però no pas la policia judicial.\nSegons diversos escrits del seu advocat presentats al magistrat José de la Mata, als quals ha tingut accés l'ACN, la causa judicial contra ell, la seva exdona i els seus germans Pere i Josep està \"edificada\" sobre la base que els ingressos del seu client procedeixen de la \"bastarda funció de retorçament de la funció pública en benefici dels seus pagadors\".\n\"No obstant, aquesta afirmació de partida no té cap substrat probatori\", afegeix rotundament.\nEl recurs també diu que Jordi Pujol Ferrusola va fer \"distribucions sistemàtiques de fons\" entre els seus germans com a gestor dels comptes a Andorra, però aquestes distribucions es van fer abans que les seves empreses tinguessin diners al principat pirinenc.\nDe fet, els ingressos de les empreses de Pujol Ferrusola a Andorra es van fer, segons el seu advocat, quan el seu pare ja no era president de la Generalitat.\nNul·litat dels escorcolls\nTambé considera que el que es buscava al despatx i al domicili temporal de Pujol Ferrusola, a casa dels seus pares, es podria haver obtingut a través dels contractes públics de les empreses adjudicatàries, i que en tot cas els documents acreditatius de les feines de Pujol Ferrusola per a les empreses no estarien al despatx tants anys després dels treballs realitzats.\nPer això, demana la nul·litat dels escorcolls del passat 27 d'octubre i de totes les proves obtingudes allà.\nEn un sentit similar van els recursos presentats pels seus dos germans també imputats pel magistrat José de la Mata, Josep i Pere,en considerar que van limitar els seus drets fonamentals sense necessitat, ja que la documentació decomissada es podia obtenir d'altres maneres.\nAixí, el lletrat diu que el jutge hagués pogut fer requeriments als bancs, a les notaries, a les empreses o a l'Agència Tributària, perquè la documentació és accessible.\nEls seus advocats recorden que tant Pere com Josep Pujol Ferrusola ja van regularitzar per la via administrativa els seus fons ocultats a Andorra durant anys i que per això no se'ls pot perseguir penalment.\nTampoc veuen penalment reprovable la compra d'accions del laboratori farmacèutic General Lab a la família Sumarroca, ja que es van fer a preu de mercat i ningú dels que tenia dret a tempteig les va voler comprar.\nLa posterior revalorització de les accions és comparada, pels advocats, amb les de Zara o la farmacèutica Grífols.\nPer la seva banda, l'exesposa de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, al·lega que molts dels moviments de capitals fets el 2012 els va fer arran del divorci i per tal de separar les propietats dels dos cònjuges més fàcilment.\nTots els moviments, segons l'advocat de Gironès, van ser comunicats a l'Agència Tributària i van tributar l'impost corresponent.\nEn el mateix sentit s'argumenta la donació d'un pis a la seva filla.\nIgualment, assegura que l'any 2002 va demanar al seu marit que la desvinculés dels comptes bancaris familiars a Andorra, cosa que el fill gran de l'expresident no va fer fins el 2012, quan ja s'havia obert la investigació judicial.\nPer tot això, Gironès reclama que s'aixequi el bloqueig dels seus comptes i del pis donat a la seva filla.", "response": "Jordi Pujol Ferrusola, fill de Jordi Pujol, presenta un recurs a l'Audiència Nacional al·legant la manca de proves.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1798", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El Dia de la Memòria engega la seva tercera edició, que culminarà amb el 8 de juny a les 7 de la tarda amb el repic de campanes arreu del país.\nEnguany, la celebració es centrarà a la població d'Olost de Lluçanès i es dedicarà a la natura i el món rural, amb noms com Josep Maria de Segarra, Jacint Verdaguer, Josep Pla o Guerau de Liost.\nLa iniciativa va comptar l’any passat amb l’adhesió d'uns 250 campanars d’esglésies, monestirs i ajuntaments de tot Catalunya.\nLa comissió organitzadora vol seguir mantenint la importància que tenen els campanars i els seus repics de campanes en el Dia de la Memòria.\nTot i això, l'organització creu que la diada ha d'anar creixent i mantenint-se en diferents capes de la societat, ha de ser una festivitat de la qual tothom se'n senti partícip.\nPer aquest motiu, en l'edició d'enguany, qualsevol persona s'hi podrà adherir, des d'una persona a títol personal com una empresa o els ja citats ajuntaments o esglésies.\nEn l'edició d'aquest any, les escoles tindran un paper destacat.\nMés enllà de les diverses activitats que es duran a terme en la data indicada i en la mesura que la seva voluntat és la d’homenatjar la llengua catalana, des de la comissió es convida a treballar, amb els alumnes de les escoles, el motiu de la celebració d’enguany: la natura i el món rural.\nPartint d’aquest tòpic, des de l'organització es pretén que les escoles fessin arribar breus poesies o proses (d’entre 100 i 150 paraules) fetes pels alumnes i que seran penjades a la pàgina web www.diadelamemoria.cat.\nPer tal que tots els textos arribin puguin ser publicats, la comissió impulsora necessitaria que facin arribar les peces dels alumnes al correu electrònic diadelamemoria@diadelamemoria.cat acompanyats del nom del mateix i de la població.\nSeria convenient que enviessin un mínim de 3 o 4 poemes per de fer-ne una mostra diversa, atractiva i plural.\nTotes les escoles que hi participin rebran un exemplar del llibre de ‘L’home que plantava arbres’ de Viena Edicions i es tracta del segon llibre més venut a França.\nEl Dia de la Memòria és una proposta que sorgeix de la societat civil, com un homenatge a la llengua i a la memòria dels patriotes.\nEl dia elegit és el 8 de juny perquè s'escau l’aniversari de la mort del poeta nacional mossèn Cinto, a qui es va dedicar la primera edició.\nLa intenció dels promotors és que la diada i els materials editats es dediquin a d'altres grans autors de la literatura catalana, mantenint, això sí, la data simbòlica del 8 de juny.\nAixí, pels volts de les 7 de la tarda, seran molts els campanars que tornaran a repicar per honorar la memòria de tots els qui ens han precedit en la defensa de la nostra llengua.\nLa iniciativa en algunes localitats anirà acompanyada d’activitats paral·leles al peu dels campanars, com ara interpretacions per part de grups corals o lectures de rapsodes.\nEls promotors del Dia de la Memòria fan una crida als ajuntaments, escoles, esglésies, campanars, patronats, entitats, associacions, empreses i a qualsevol col·lectiu de Catalunya perquè s’adhereixin al Dia de la Memòria.\nPoden adherir-s'hi aquí.\n----------------------------------\nCARTA DE PRESENTACIÓ 2014\nBenvolguts/des,\nAquest any se celebra per tercera vegada el DIA DE LA MEMÒRIA , una iniciativa cívica que vol homenatjar els defensors de la llengua catalana coincidint amb l'aniversari de la mort, el 1902, del nostre poeta nacional Jacint Verdaguer.\nAmb ell, a més volem recordar tots els qui han estimat Catalunya i han treballat per engrandir la seva llengua i cultura.\nEnguany, i com a principal novetat, el DIA DE LA MEMÒRIA tindrà un punt de referència geogràfic molt definit que per dir-ho d'alguna manera serà el cor de la diada, a la població d'Olost, dins la comarca en procés de reconeixement del Lluçanès, i actualment a Osona, just al mig de l'espai que defineixen Manresa, Berga i Vic.\nAquesta població, de 1.200 habitants, amb el seu Ajuntament al front, acollirà diverses activitats durant tot el diumenge 8 de juny .\nI que facin arribar al correu electrònic diadelamemoria@diadelamemoria.cat aquesta adhesió, la informació de quin campanar tocarà i si s'organitzen actes a l'entorn de la diada, com ara cants corals, actuacions musicals, lectures de textos, etc.\nLa promoció de la revista literària que cada any ha publicat la comissió promotora, i que va especialment dirigida a les escoles, enguany s’editarà en format informàtic.\nEl tema que relligarà els textos és la natura i el món rural.\nDes de la pàgina web www.diadelamemoria.cat s'anirà informant de les adhesions rebudes i de la preparació de la diada.\nMoltes gràcies a tothom!\nDIA DE LA MEMÒRIA\nComissió organitzadora 2014", "response": "Es celebra la tercera edició del Dia de la Memòria, dedicada a la natura i al món rural.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2443", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "La cinquena edició del festival Internacional de Fado de Lleida, l'Interfado, comptarà amb les actuacions musicals de formacions de fado de Portugal, Alemanya i França.\nL'esdeveniment tindrà lloc del 17 al 23 d'octubre i es desenvoluparà en diferents espais de la capital del Segrià com el Cafè del Teatre, el cinema Screen Box Funatic, la Sala Sunka i l'Espai Orfeó.\nEls portuguesos Fado em Trio obriran el certamen amb una innovadora proposta que incorpora instruments poc convencionals com el vibràfon i la percussió, mentre Deutsche Fado Quartet i Lizzie, que actuaran dissabte i diumenge respectivament, seran les propostes més internacionals i mestisses d'aquesta edició del festival.\nA més, en el marc de l'Interfado també es podrà gaudir de diferents activitats paral·leles relacionades amb l'art, la gastronomia i el cinema.\nL'Interfado, organitzat per la Fundació Orfeó Lleidatà i l'Ajuntament de Lleida i dirigit per la fadista lleidatana Carolina Blàvia, arriba aquest enguany a la cinquena edició i es consolida com un festival de fado de referència a l'estat espanyol.\nEl certamen també té l'objectiu de ser una plataforma per a fadistes portuguesos i no portuguesos que han escollit opcions no tradicionals i que estan experimentant i explorant nous camins musicals sense allunyar-se de l'estil que els caracteritza.\nEl grup portuguès Fado em Trio obrirà el festival el divendres 21 d'octubre a les 22.30 hores al Cafè del Teatre, mostrant el seu treball on ha explorat el llenguatge del fado i la música portuguesa amb instruments poc convencionals com ara el vibràfon i la percussió.\nAquest 2016 la formació musical ha editat el seu primer disc anomenat també 'Fado em Trio'.\nEl grup està encapçalat per la cantant i actriu Flora Miranda, que ha actuat en els teatres més importants de Portugal i també ha participat en projectes a nivell internacional, a Nova York, Toronto, Cap Verd, Angola i Moçambic.\nBernardo Soares, al piano, i Ricardo Casaleiro, al vibràfon i la percussió, són la resta de components de 'Fado em Trio'.\nDes d'Alemanya, visitaran l'Interfado la formació Deutsche Fado Quartet el dissabte 22 d'octubre a la nit, també al Cafè del Teatre.\nAquest quartet compta amb una llarga trajectòria internacional que els va dur l'any 2005 a actuar a Armènia i en 22 ciutats de la Renània.\nDesprés de diversos concerts per Europa, els seus integrants comencen a preparar el seu segon disc, anomenat 'Portolisboa' que va ser presentat a la Filharmònica de Berlín i també a les Filharmòniques de les ciutats russes de Ekaterinburg, Ufa i Khavarovsk.\nEls intèrprets de Deutsche Fado Quartet són la cantant Maria Carvalho, el guitarra Daniel Pircher, el violista i guitarrista Antonio de Brito i el violoncel·lista Benjamin Walbrodt.\nEl diumenge 23 a les 19 hores l'Espai Orfeó acollirà l'actuació de la fadista francesa Lizzie.\nEnamorada del fado, la música popular i la cançó francesa, presentarà el seu primer disc 'Navigante', fruit de la feina musical que ha realitzat fins a l'actualitat i que li ha permès crear el seu propi univers musical.\nLizzie va començar a escriure les seves pròpies cançons quan era una adolescent i quan el fado va arribar a la seva vida als 17 anys, li va canviar la vida: aprendre portuguès, traslladar-se a Lisboa i viure a Alfama van ser algunes de les seves decisions.\nActivitats paral·leles\nLa cinquena edició del Festival Internacional de Fado de Lleida comptarà amb una combinació entre música, gastronomia, cinema i arts visuals.\nAixí, el 17 d'octubre s'inaugurarà al Cafè del Teatre l'exposició 'Fado visual-Fadografia', una mostra de diferents artistes amb el fado com a eix inspirador de la seva obra.\nEl dimarts 18 d'octubre al vespre tindrà lloc el curs de cuina portuguesa amb el Xef Ramon Tudela del Restaurant BOnum, a la Sala Sunka.\nAltrament, el cinema Screen Box Funatic projectarà durant l'Interfado el film documental 'José i Pilar', del cineasta Miguel Gonçalves Mendes que retrata la relació entre José Saramago i Pilar del Río.\nEnguany el certamen també comptarà amb la mostra gastronòmica abans i durant els concerts del divendres 21 i dissabte 22 al Cafè del Teatre de Lleida, on els participants podran gaudir del menjar portuguès més autèntic.\nCom a novetat, Marcio Barradas, un dels responsables de l'empresa de càtering internacional Food Ink, mostrarà com elaborar una recepta portuguesa amb una impressora 3D.\nFestival d'interès internacional\nDes de l'any 2011 el fado té el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, i entre els suports institucionals, l'Interfado compta amb el de de Camões-Instituto da Cooperação e da Língua i de la Mostra Portuguesa.\nEl festival, a més, compta amb el suport de la Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Departament de Cultura, l'Obra Social 'La Caixa', Plusfresc i Catalana Occident.\nTambé té la col·laboració de la fundació Artecittà, del Cafè del Teatre i del cinema Screen Box Funatic.", "response": "Arriba la cinquena edició del festival Internacional de Fado de Lleida, amb actuacions musicals i activitats artístiques, gastronòmiques i cinematogràfiques.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1199", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Fins al 1998, Cerdanyola del Vallès mirava els castells des de la barrera.\nAquell any, però, un grup de persones va decidir que la ciutat mereixia entrar a la família d’una de les tradicions culturals catalanes per excel·lència, i va ser així com van néixer els Castellers de Cerdanyola.\nAquest any celebren el seu 20è aniversari per partida doble: amb la família que els ha vist créixer com a col·lectiu i participant per primer cop al Concurs de Castells.\n- Ja fa vint anys que corren per les places de tot el país, com neix una colla castellera a Cerdanyola?\n- Un grup de joves es va reunir amb la inquietud de crear-la, i va ser tot un èxit: la de Cerdanyola va ser la primera colla en presentar-se fent castells de 7.\nAbans de presentar-se, van fer un 2d7 a Hostalric, i el dia oficial, pel Roser de Maig, es va fer el castell de 7 a la plaça.\nVam començar molt forts.\n- Set pisos són set pisos!\n- Si, però després vam tenir una petita davallada.\nMolta gent entusiasta dels castells va marxar a colles grans, i va quedar un ambient més familiar.\nEns vam haver d’adaptar a les possibilitats que teníem, que eren més de colla de 6.\nEra una colla de resistència, i sense local propi.\nDepeníem dels horaris del pavelló, no teníem mitjans de seguretat ni per assajar, i ho fèiem tot de bona bé, però precàriament.\n- Així quanta gent són ara?\n- Al principi rondàvem els 130, però en els moments baixos vam arribar a ser-ne 60.\nActualment sóm uns 170, el món casteller és oscil·lant.\nAls dinars hi ha molta gent, i als assajos poca… i quan s’ha d’anar a embrutar el local menys, en som uns 15!\n- Però ben avinguts, segur!\nAra, però, és un moment dolç.\n- Sí, estem en un dels millors moments de la nostra història.\nFa sis anys que tenim local estable, amb una xarxa de protecció, mitjans d’assaig amb espatlleres, cascos, terres atenuants, i una petita barra de bar que fa d’àrea social, que mobilitza molta gent.\nEn els últims anys hem anat creixent i estem fent els millors castells que mai no hem fet.\nPuntualment si que es fan alguns 5d7, com el que vam descarregar en la Festa de Tardor, i castells de gamma de 7, però ara en fem tres cada diumenge i som més constants.\n- I a tot això, arriba el gran premi que és anar per primer cop a la Tarraco Arena.\n- Sí, aquest cap de setmana anem al Concurs de Castells.\nÉs el concurs de les colles grans, i nosaltres hi anem dissabte, estem en la posició número 28.\nHem fet una crida al poble, per això, per escalfar motors, vam fer una Festa de Tardor a la plaça Sant Ramon.\n- Què hi duran a la plaça pel concurs?\n- L’objectiu ideal és un 3d8 i la torre de 7.\nEl 3d8 l’hem intentat algun cop, la torre de 7 diverses vegades.\nPerò estem treballant a fons, anem al límit, i depèn de les mans i les camises que ens ajudin.\nEl pas a vuits és la nostra aspiració.\n- I ara que faran 20 anys, com ho celebraran?\n- Els vam fer el dilluns 1 d’octubre, i el dia 6 anem a la Tarraco Arena, així que millor celebrar-ho més tard.\nHo farem el dia 20, amb una diada especial.\nHem fet una campanya amb vint actes, i ara mateix estem en el tram final de la campanya, que ha consistit en “enfaixar la bèstia”, on hem empaperat el poble de verd.\nEl jovent hi ha posat plàstics en fanals, al monument de la “C”, als arbres… alguns deien que \"los de los lacitos se han equivocado de color\", però no és això, era per commemorar l’aniversari, perquè nosaltres anem de verd.\nA la diada ja haurem fet el 3d8, així que intentarem repetir-lo, depenent de les mans.", "response": "Els Castellers de Cerdanyola, que no existien fins al 1998, celebraran els 20 anys amb una diada especial.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2531", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "La Paeria podrà tramitar les sancions d'infraccions lleus per incompliment de mesures per la covid-19.\nFins ara la Guàrdia Urbana podia aixecar les actes però les havia de traslladar a la Generalitat perquè les executés.\nEl cos policial ha exposat aquest dimecres a la Comissió de Seguretat i Civisme que ha emès 151 sancions aquest estiu per incompliments davant el virus, sobretot per no portar mascareta (89) i per infraccions en establiments públics (54).\nD'altra banda, la implantació de la zona 30 a la ciutat podria entrar en vigor aquest setembre, si no hi ha al·legacions quan acabi el termini per presentar-ne el dia 16.\nLa Comissió Informativa per les polítiques de gestió de la Seguretat i el Civisme ha informat sobre les actuacions de la Guàrdia Urbana de Lleida en relació amb la covid-19.\nLa policia local ha emès 151 denúncies al juliol i agost per infraccions davant les mesures aplicades per la crisi sanitària.\nDel 4 al 29 de juliol, període en què es van aplicar a la ciutat, i altres localitats del Segrià, mesures més restrictives pels increments dels rebrots i contagis, es van tramitar 57 denúncies per no portar mascareta i 36 en establiments públics, per desenvolupar activitat dins l'establiment quan no es podia fer.\nEn 4 casos es va denunciar per desplaçaments injustificats a l'entrar o sortir de la ciutat.\nFinalitzat el període de confinament però, continuant amb les mesures restrictives mitjançant Resolució de la Generalitat per la pandèmia del coronavirus, s'han posat 32 denúncies per no dur mascareta a l'agost, i 18 a establiments públics, majoritàriament pels vetlladors.\nEn aquests dos mesos també s'han obert 4 expedients per reunions de més de 10 persones en habitatges.\nEl paer en cap, Miquel Pueyo, ha explicat a la comissió que els agents han intensificat la vigilància i la divulgació de les normes de protecció i sanitàries per la covid-19, com també ho han fet els agents cívics i els voluntaris de Protecció Civil.\nEn aquest sentit, han fet actuacions per reforçar la seguretat, amb el trasllat d'informació, recomanacions i advertiments a la ciutadania.\nSobretot han fet referència a la importància de l'ús segur i correcte de la mascareta, a evitar els grups de més de 10 persones, i a informar a establiments comercials i de restauració sobre la normativa.\nUn cop s'ha fet les gestions i les publicacions corresponents en l'àmbit institucional, el departament de Seguretat Ciutadana ha assumit la tramitació dels expedients corresponents a les actes que els agents de la Guàrdia Urbana aixequin davant infraccions lleus per la crisi de la covid-19.\nFins ara, el cos policial ja podia multar, però després havia de traslladar l'expedient al Departament de Salut per executar-lo.\nA partir d'ara, no caldrà que els derivi, pel que s'agilitzarà el procés.\nEl Govern, en l'article 14.3 del Decret Llei 30/2020, de 4 d'agost, dona l'opció de delegar als ajuntaments que ho sol·licitin la competència sancionadora en casos d'infraccions lleus, d'acord amb la normativa de règim local vigent.\nAquestes són actuacions com l'incompliment de no dur la mascareta o l'ús inadequat d'aquesta, l'incompliment de l'horari d'obertura i tancament d'establiments i activitats per les autoritats competents o no seguir les mesures d'higiene i prevenció determinades per les autoritats corresponents en espais oberts o tancats, púbics i privats.\nLes lleus poden ser sancionades amb multa de fins a 3.000 euros.\nActuacions de Protecció Civil\nEntre les actuacions que ha desenvolupat el departament de Protecció Civil, cal remarcar la col·laboració amb la Guàrdia Urbana en els mercats de fruites i verdures, i de roba i complements, pel que fa a la vigilància del compliment de les diferents mesures sanitàries.\nS'ha donat suport en la distribució de mascaretes infantils, que s'ha fet als centres cívics de diferents barris de la ciutat i en punts concrets amb els agents de la Guàrdia Urbana.\nAlhora, han participat en els dispositius per fer els cribratges amb les proves PCR.\nZones 30\nLa Comissió ha tractat també la modificació de l'article 29 de l'Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Lleida, sobre la implantació de zona 30 a la ciutat. aquest mes de setembre ja podria aplicar-se.\nEl període d'al·legacions acaba el 16 de setembre i, si no n'hi ha cap, la modificació de l'ordenança ja entraria en vigor.\nD'aquesta manera, es convertiran en zones 30 gran part dels carrers de la ciutat, invertint la situació actual en què majoritàriament són zones 50.\nLa reducció de la velocitat comportarà que moltes vies comparteixin la calçada amb bicicletes i patinets elèctrics.\nD'aquesta manera, es vol ampliar els espais segurs per a persones que vagin a peu, en bicicleta i en VMP (vehicles de mobilitat personal), tal com es fa amb els talls de carrers els caps de setmana.\nA més, la vianalització dels carrers s'aprofita per part dels restauradors per ampliar els seus espais de terrasses.", "response": "La Guàrdia Urbana va emetre 151 sancions per incompliments de les mesures per la covid-19 aquest estiu.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_351", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "L’Ajuntament de Castelló, a través de l’Empresa Mixta Nou Cementeri, ha establit un protocol d’actuació en els cementeris davant la pròxima festivitat de Tots els Sants per a minimitzar el risc de contagi davant la covid-19.\nEl protocol preveu, des del 26 d’octubre i fins a l’1 de novembre, una ampliació d’horaris i un sistema de control d’accessos i aforaments, entre altres mesures, per a incentivar una assistència escalonada.\nAixí mateix, també s’ha establit la suspensió dels actes commemoratius de caràcter privat, públic i religiós al llarg de tota la setmana que comporte una concentració de persones.\n“Enguany es fa necessari fixar nous procediments, prendre mesures extraordinàries i realitzar recomanacions a la ciutadania per a garantir que es puga acudir als cementeris de Castelló no sols el dia 1 de Novembre, sinó també en dies previs i evitar una afluència massiva als recintes”, ha explicat l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco.\nDe fet, enguany s’ha ampliat el dispositiu a tota la setmana i no únicament als dies previs a la festivitat de Tots els Sants.\nL’alcaldessa, i també presidenta de l’Empresa Mixta Nou Cementeri, ha destacat que enguany la celebració de Tots els Sants comptarà amb un horari ampliat des del dilluns 26 d’octubre i fins a l’1 de novembre de manera que els recintes s’obriran una hora abans, a les 8.00 hores del matí i tancaran a les 18.00 hores.\n“Des de l’Ajuntament, fem una crida a la ciutadania perquè aprofiten aquesta ampliació d’horari al llarg de tota la setmana i puguen visitar els cementeris de manera escalonada”, ha indicat.\nPer part seua, la regidora de Cementeris, Isabel Granero, ha explicat que el protocol s’ha establit de manera que en cap moment es concentren alhora més de 500 persones en el Cementeri de San José ni més de 150 persones en el Nou Cementeri.\nA més, es recomana als visitants no romandre en els recintes més d’una hora, per a poder permetre l’accés de més persones.\nGranero ha detallat el protocol dissenyat per l’Empresa Mixta Nou Cementeri, en compliment de totes les mesures de seguretat davant la covid-19, encara que ha apuntat que queda supeditat a possibles variacions que puguen ser determinades per les autoritats sanitàries.\nAixí, en el cementeri de San José s’habilitaran 4 punts d’accés i eixida per a facilitar el trànsit de la ciutadania i evitar aglomeracions que estaran situats en l’entrada principal, la part posterior (quadra Borriolenc) i les dues portes laterals.\nS’habilitarà cada accés amb un carril d’entrada i un altre d’eixida.\nEn cada accés es permetrà l’entrada de 125 persones.\nLa duració recomanada de la visita s’ha fixat entre els 40 minuts i una hora.\nEn el Nou Cementeri, hi haurà un únic accés i queda anul·lada la zona de pàrquing interior.\nEfectius de la Policia Local, Protecció Civil i AMUS controlaran la zona externa als cementeris, mentre que el control d’accessos i interior dels recintes es realitzarà a través de seguretat privada que vetlarà pel compliment de les recomanacions i control de l’aforament.\nQuant a les mesures higièniques i de prevenció, es procedirà a la contractació de personal extra de neteja per a desinfeccions, el control de la temperatura en els accessos i la ubicació de dispensadors automàtics de gel hidroalcohòlic en tots els accessos.\nTambé es facilitaran guants per als qui hagen de manipular elements comuns com a escales d’accés a nínxols en altura i estarà prohibit fumar en tot el recinte.\nD’altra banda, enguany no es realitzaran actes commemoratius públics ni privats, així com els de caràcter religiós, al llarg de la setmana del 26 d’octubre a l’1 de novembre per a evitar majors afluències.\nAquesta mesura implica la suspensió de la tradicional missa a l’esplanada de l’accés al cementeri de San José i de la cerimònia civil.\nTampoc es realitzaran misses en la capella del cementeri de San José per a evitar que, donada la seua ubicació, es col·lapse l’entrada principal necessària per al control de l’aforament.\nIgualment, se suprimeix l’habitual acte militar del 2 de novembre.", "response": "L'Ajuntament de Castelló estableix mesures per a minimitzar els contagis de covid als cementeris pel dia de Tots els Sants.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_972", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez, diputats de Junts per Catalunya, han enviat una carta als mitjans per a mostrar el desacord amb el pacte entre ERC i el PSC d’impedir el vot per delegació com ho han fet fins ara.\n‘Entenem que la nostra delegació del vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada al dret’, diuen en la carta, escrita a mà per Josep Rull.\nTots quatre renuncien a votar i demanen respecte per la decisió que prenen: ‘Estem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.’\nI afegeixen que recorreran a instàncies europees: ‘Treballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.\nUn altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.’\nAcí teniu la carta manuscrita.\nI a continuació, la transcripció:\nLlegiu ací la carta transcrita:\n«La nostra condició de diputats s’ha vist alterada per la decisió del Tribunal Suprem de mantenir-nos a la presó.\nTenim el convenciment que avui encara estem a la presó per no haver renunciat a l’acta de diputat.\nEls esforços del Suprem per alterar la normalitat democràtica emanada de les urnes el 21-D han estat ben visibles.\nEl darrer episodi el tenim en la decisió de mantenir-nos privats de llibertat acusats de rebel·lió amb l’únic objectiu d’aplicar-nos l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal per promoure la nostra suspensió com a diputats.\nTanmateix, Llarena, en una decisió inaudita en un estat de dret que respecti la separació de poders, va plantejar la possibilitat que poguéssim designar diputats substituts per a exercir suposadament els nostres drets.\nPretenia de manera maldestra blanquejar una decisió manifestament injusta i d’una gravetat sense matisos en termes democràtics.\nLlarena sap que no hi ha hagut violència i sap que és impossible alterar impunement les majories parlamentàries en el marc del Tribunal d’Estrasburg i en el context de les democràcies solvents i homologables.\nEl passat dimarts el Parlament va rebutjar per majoria absoluta la nostra suspensió.\nVa ser un acte de normalitat democràtica i de sobirania en compliment escrupolós d’allò que estableix el reglament.\nEn conseqüència, entenem que la nostra decisió de mantenir la delegació de vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada a dret.\nConsiderem que aquesta delegació només pot ser rebutjada des d’una argumentació supeditada a les possibles reaccions d’un òrgan aliè al poder legislatiu.\nSi finalment la decisió de la mesa és impedir l’exercici del nostre vot, hem de manifestar que nosaltres assumirem la decisió i els nostres vots deixaran de ser comptabilitzats.\nLa nostra voluntat ha estat i segueix essent la de preservar la sobirania plena del Parlament i mantenir la majoria de govern actual.\nEn coherència amb aquesta voluntat, manifestem i demanem respecte per la decisió que els altres diputats encausats pel Suprem hagin pogut prendre.\nDe la mateixa manera demanem que la nostra decisió sigui també respectada.\nEstem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.\nTreballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.\nUn altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’Estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.\nEncoratgem a seguir treballant amb adhesió als valors democràtics i des del compromís i la mobilització ciutadana i els principis de la no-violència.\nCarles Puigdemont i Casamajó\nJordi Sánchez i Picañol\nJordi Turull i Negre\nJosep Rull i Andreu»", "response": "Puigdemont, Turull, Rull i Sánchez envien una carta confirmant el seu desacord amb el pacte entre ERC i PSC.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2459", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El PSC de Terrassa ha decidit posar punt i final al pacte de govern amb el PDeCAT.\nEls socialistes ho han anunciat a través d'un comunicat en què han indicat que tots els regidors de la formació han acordat la mesura \"per unanimitat\" i sota la presidència de l'alcalde de la ciutat, Jordi Ballart.\nEn aquest sentit atribueixen la decisió \"a les profundes discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ha conduït a una fallida declaració d'independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l'article 155 de la Constitució\".\nEl trencament d'aquest acord tindrà efectes immediats que comportaran que l'alcalde porti a terme una redistribució de les competències de les regidories que composen el govern local.\nEl PDeCAT i el PSC governen a Terrassa des de l'estiu de l'any 2015.\nEls Demòcrates han ocupat fins ara una tinència d'alcaldia i dues regidories.\nEn el comunicat, els socialistes recorden que en diverses ocasions, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha destacat que la relació entre les dues formacions ha estat \"de cooperació lleial i de gran responsabilitat en el treball diari des de l'Ajuntament al servei dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, a través d'un pacte en el qual s'acordava el respecte mutu en cas de diferències en qüestions de política nacional i estatal\".\nTanmateix, els regidors i regidores socialistes terrassencs han analitzat \"les profundes discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ha conduït a una fallida declaració d'independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l'article 155 de la Constitució\".\nAixí, afirmen que aquestes discrepàncies, en el context de la difícil situació política que es viu a Catalunya, \"han esdevingut finalment un obstacle insalvable\".\nAlhora indiquen que \"a partir d'ara, s'obre un període de reflexió -amb la màxima serenitat i sense presses- per estudiar la nova situació política a la ciutat i les diferents possibilitats existents per garantir l'estabilitat política i el bon govern a l'Ajuntament de Terrassa\".\nEn el text, els socialistes transmeten \"l'agraïment i reconeixement\" de Ballart als regidors i regidores del PDeCAT per la tasca desenvolupada en els darrers dos anys.\nDiscrepàncies insalvables\nEl portaveu del PSC a Terrassa, Alfredo Vega, ha explicat a l'ACN que el pacte havia funcionat bé fins ara i diu que la decisió es deu únicament a les discrepàncies relacionades amb la política nacional que sempre havien existit entre les dues formacions polítiques i que fins ara s'havien resolt a través del diàleg.\n\"Ha arribat un moment en què les coses estaven molt tensionades\", ha explicat Vega que ha dit que tot i que la decisió l'ha pres el PSC, els Demòcrates també tenien previst posar punt i final a l'acord de govern: \"Ells celebraven una assemblea dijous per votar si trencaven el pacte\", ha comentat Vega.\nAixí, ha assegurat que es tracta \"d'un tema que estava anunciat per les dues bandes\".\nEl portaveu dels socialistes ha defensat la postura de l'alcalde Jordi Ballart, que fa unes setmanes va dir que si el PSOE donava suport a l'aplicació de l'article 155 estriparia el carnet i que finalment ha pres una altra decisió.\n\"A vegades les declaracions que un fa són en uns termes diferents del que expressen els titulars\", ha indicat Vega que ha dit que Ballart sempre ha insistit que \"ni DUI ni 155\".\nEn aquest sentit ha revelat que el Batlle se sent \"molt incòmode\" amb tot aquest conflicte.\nEl PSC buscarà noves aliances\nPel que fa a la situació en què queda el PSC de la ciutat al consistori, Vega ha reconegut que l'executiu local ja estava en minoria i que ara es queda en una minoria més accentuada \"que serà difícil de mantenir sobretot en una situació política tan radicalitzada i tensionada com la d'aquests moments\".\nVega afirma que el PSC intentarà buscar suports per poder tirar endavant el seu projecte de ciutat.\n\"Volem buscar primer aliances amb els que tinguin primer afinitat ideològica amb nosaltres de forma que podem donar continuïtat a les polítiques socials que hem impulsat però no depèn només de nosaltres\", assegura.\nEn aquesta línia afirma que un dels primers candidats serà Terrassa en Comú, el principal partit a l'oposició amb 6 regidors.", "response": "El PSC de Terrassa trenca el pacte de govern amb PDeCAT, degut principalment a la fallida declaració d'independència catalana.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2448", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El Pla de Mobilitat del Vallès no contempla el Quart Cinturó entre Sabadell i Granollers.\nHo ha explicat el conseller de Territori, Damià Calvet, en la presentació del document davant els alcaldes d'aquest territori.\n\"Hi ha una mobilitat per resoldre, si convé amb projectes complementaris\", ha apuntat.\nAlhora ha advertit que el pas d'una \"infraestructura pesada\" per aquesta zona \"és inacceptable\".\nAmb tot, ha indicat que sí existeix un consens per \"acabar el que ja està començat\", referint-se al tram entre Terrassa i Abrera, i per connectar les dues capitals del Vallès Occidental amb una via \"que no sigui de pas\".\nEl pla, que es troba en exposició pública, inclou 72 propostes, un pressupost de 2.500 MEUR i una temporalitat fins el 2026.\nDesprés que el passat 4 de febrer s'iniciés el període d'informació pública del Pla de Mobilitat del Vallès, aquest divendres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat el document als alcaldes, representants municipals i membres d'algunes entitats econòmiques d'aquest territori.\n\"Es tracta d'un instrument clau per resoldre un aspecte imprescindible per la vida de les persones i per les mercaderies d'aquest territori\", ha apuntat Calvet, que ha explicat que el document inclou 72 propostes, un pressupost de 2.500 MEUR i una temporalitat d'execució fins el 2026.\nUn dels aspectes més controvertits del pla, és el Quart Cinturó.\nCalvet ha expressat que existeix un \"consens\" entre els diferents agents d'aquest territori per \"acabar el que està començat\", en referència al tram entre Terrassa i Abrera.\nEn aquest sentit, ha demanat al ministeri de Foment celeritat i que es compleixi el calendari previst.\nSegons el conseller, també existeix un acord entre les dues capitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, per millorar la seva connexió creant la ronda Vallès.\nTot i això, adverteix, que aquest projecte no ha de ser una \"via de pas\".\nPer aquest motiu, explica que \"en les solucions concretes de projecte de la B-40 en aquest tram, el pla fa èmfasi en la bona connexió amb la ronda Oest de Sabadell i la resolució amb la carretera de Castellar\".\nPer contra, el responsable de Territori i Sostenibilitat, diu que es descarta crear una \"infraestructura pesada\" que uneixi Granollers amb Sabadell i insisteix que aquest extrem és \"inacceptable\".\nReconeix que en aquests àmbit hi ha \"una mobilitat que cal resoldre\" però aposta per fer-ho amb \"projectes complementaris\".\nRecorda que s'ha obert un període per presentar al·legacions al pla que finalitzarà el 6 d'abril.\n\"Ja s'ha obert un debat per escoltar totes les sensibilitats\", ha assenyalat el conseller que ha dit que també es faran sessions de treball arreu del territori.\nPel que fa al finançament d'aquesta infraestructura, Calvet s'ha mostrat convençut que ha de ser el govern espanyol qui n'assumeixi el cost.\nEn l'àmbit ferroviari, el pla valora la necessitat de crear un segon túnel en la línia de FGC al Vallès Occidental, que permetria incrementar el volum de trens semidirectes.\n\"Aquesta és una infraestructura amb una magnitud que superaria la temporalitat que ens hem fixat\", ha reconegut Calvet.\nAixí mateix, el document aposta per tirar endavant el túnel d'Horta i millorar l'R-8.\nMajor ús del transport públic\nUn dels principals objectius passa per reduir l'ús del vehicle privat un 10% i incrementar el del tren un 35%.\nA més fixa una estratègia per augmentar les quotes modals de mobilitat amb Barcelona i també dintre del propi Vallès.\n\"En la diagnosi hem vist que la quota de mobilitat amb Barcelona és del 42% i volem incrementar-la fins el 50%, mentre que la interna és baixa, del 13% i volem que pugi fins el 21%\", detalla Calvet.\nEs calcula que el pla estalviaria deu milions d'hores de congestió de la xarxa viària i permetria reduir un 9% les emissions de gasos contaminants.", "response": "El conseller de Territori detalla el Pla de Mobilitat del Vallès, que inclou 72 propostes i 2.500 MEUR de pressupost.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2652", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El diputat de Junts pel Sí (JxSí) Lluís Llach ha volgut tancar la polèmica generada per les seves afirmacions assegurant que la Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de transitorietat jurídica.\nDurant un acte a Girona, Llach ha tirat d'ironia per treure importància a l'afer i ha dit, literalment: \"Últimament dius una cosa i brr, brr, brr!\", en referència al rebombori polític que s'ha generat.\nLlach, que a la seva arribada ha refusat atendre els periodistes, s'hi ha referit durant el torn de preguntes amb el públic del #BirresCrítiques, organitzades pel mitjà independent El Crític.\nDurant la seva intervenció, el diputat i cantautor també ha assegurat que si en el referèndum guanya el 'Sí', el Parlament no es dissoldrà automàticament, sinó que continuarà treballant per implementar la independència.\n\"I serà aleshores quan entre tots haurem de decidir el país que volem\", ha subratllat.\nLa casualitat ha volgut que Lluís Llach fos aquest vespre a Girona, poques hores després de la polèmica que s'ha generat quan s'han publicat fragments de conferències organitzades per Òmnium Cultural i l'ANC.\nEn especial, la de Sant Sadurní d'Anoia, on el diputat de JxSí afirmava que la Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de desconnexió.\nA Girona, Llach ha participat en una de les #BirresCrítiques organitzades pel mitjà independent català El Crític.\nL'acte d'avui s'ha fet als Jardins de la Mercè i, tot i que girava sobretot al voltant de les crisis socials a la Mediterrània, novament, l'actualitat política catalana no hi ha estat aliena.\nEl diputat de JxSí, només d'arribar, ha declinat respondre les preguntes dels periodistes.\nHo ha fet assegurant que desitjava tancar el tema pel rebombori que havien generat les seves afirmacions.\nPerò durant l'acte, més en concret durant el torn de preguntes amb el públic, sí que s'hi ha referit (tot i que de manera indirecta).\nQuan li han preguntat sobre quin seria el seu full de ruta ideal, abans de respondre, Lluís Llach ha dit que parlava \"com a Lluïset bum bum\" (deixant clar que era una opinió personal).\n\"Perquè últimament dius una cosa i brr, brr, brr!\", ha dit, fent servir l'onomatopeia i acompanyant-la d'un moviment de braços simulant un ventilador, en una referència velada a la polèmica per les sancions als funcionaris.\n\"El Parlament no es dissoldrà\"\nSobre el procés sobiranista, i durant la conversa amb els assistents, Llach també ha avançat que si en el referèndum guanya el 'Sí', això no suposarà que automàticament el Parlament es dissolgui, sinó que la cambra catalana continuarà treballant per implementar la independència.\n\"I serà aleshores quan, entre tots, haurem de definir el país que volem\", ha dit, subratllant \"l'empoderament de la gent\" en el camí cap a l'estat propi.\nDurant la seva intervenció, Llach s'ha mostrat crític amb les esquerres, dient que actuen \"amb els paràmetres viciats de sempre\".\n\"I el Parlament n'és un bon exemple\", ha afegit.\nPerò sobretot, allà on ha llançat la crítica més àcida és cap a la CUP.\n\"El pal de paller el porta JxSí\"\nEl diputat de JxSí ha recordat que, a les passades eleccions al Parlament, tant l'antiga Convergència, com \"allò que quedava d'Unió\", ERC i els independents que van confluir a JxSí van presentar-se als comicis \"fent renúncies descomunals a la nostra ideologia\".\nCosa que no va passar amb els cupaires, que van anar a les urnes \"amb tots els principis indemnes\".\nLluís Llach ha dit que, a l'hora de pactar, a JxSí són conscients que els cal prendre \"tranquimazins\".\nPerò que la \"crítica més gran\" que ha de fer a la CUP és que \"les esquerres radicals han d'entendre que el pal de paller de la independència el porta JxSí, i que la coacció té uns límits\".\n\"I si no els acceptes, pots parar el funcionament\", ha conclòs, en referència al procés.", "response": "Lluís Llach, diputat de Junts pel Sí i cantautor, es mostra crític amb esquerres i, sobretot, amb la CUP.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2707", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El Tribunal Constitucional (TC) ja ha posat a mans dels lletrats i els seus serveis jurídics els preparatius del debat d'aquest dijous on decidirà si admet a tràmit o no els tres recursos que C's, PSC i PPC han presentat contra l'acord de la Mesa del Parlament sobre la declaració de ruptura, i també si adopta les mesures cautelars i cautelaríssimes (sense escoltar les parts) que li reclamen C's i PPC perquè suspengui els acords i, per tant, impedeixi que la declaració es pugui debatre el ple del Parlament de la setmana que ve.\nFonts del TC han explicat que la jurisprudència es decanta per permetre la celebració de debats parlamentaris .\nD'aquesta manera malgrat que el TC podria admetre a tràmit els recursos –partint de la seva adequació formal- també es podria decantar per no acceptar les mesures cautelars.\nDesprés que els presidents dels grups parlamentaris de C's, PSC i PPC hagin registrat davant les càmeres els seus recursos contra la decisió de la Mesa del Parlament de permetre el debat en ple, els magistrats han trigat poc menys de dues hores a fer pública una nota on anunciaven la seva determinació de debatre la qüestió aquest mateix dijous.\nUna celeritat poc habitual –però no inaudita perquè s'ha donat en casos de custòdia de menors- que el TC justifica per la necessitat d'esvair abans de dilluns –data prevista per a la celebració del ple al Parlament- si adopta o no les mesures cautelaríssimes que demanen C's i PPC.\nEl ple comença a les 10 i els magistrats hauran de decidir si admeten els recursos a tràmit, cosa que habitualment es produeix si no hi ha defectes de forma.\nTambé si apliquen o no la suspensió cautelar dels acords de la Mesa, tal com demanen C's i PPC.\nSiguin quines siguin aquestes decisions les justificaran en una providència on exposaran els arguments jurídics que els porten a concloure que cal estudiar el cas i suspendre, o no, el debat de la declaració independentista al ple.\nLes mesures cautelaríssimes que demana, per exemple, el PP, implicarien que els magistrats adoptessin la decisió de suspendre els acords de la Mesa i el debat en ple sense escoltar les partís, i tampoc la Fiscalia.\nEn tot cas, si es decantessin per aquesta solució sí que obririen un termini breu de temps perquè totes les parts presentessin les seves al·legacions, malgrat que la decisió ja estaria presa.\nEn tot cas, fonts del TC assenyalen que els precedents són favorables a que es permeti el debat de qüestions polítiques als parlaments.\nCom a referència, la declaració de sobirania del Parlament del 2013, que es va poder debatre a la cambra catalana i que posteriorment va ser suspesa per unanimitat pel mateix Tribunal Constitucional.\nEn aquella sentència, malgrat que considerava que la declaració era inconstitucional, també afirmava que existia una \"interpretació constitucional\" del dret a decidir entès com una \"aspiració política a la que s'arribi mitjançant un procés ajustat a la legalitat\".\nEl TC encara tindria oberta una altra possibilitat per resoldre la qüestió abans de dilluns, que és la data en que es preveu que tingui lloc el ple del Parlament.\nConsisteix en la convocatòria d'un ple extraordinari per abordar únicament aquesta qüestió.\nTindria lloc, si es produís, entre divendres i dissabte, però ara per ara no es confirma aquesta possibilitat.\nPer últim, en el cas que el ple se celebri i s'hi aprovi la declaració de sobirania els magistrats tindran sobre la taula l'endemà de la seva aprovació un recurs del govern espanyol, tal com ha reiterat aquest dimecres Mariano Rajoy.\nAquest recurs portaria incorporada la petició de suspensió cautelar que recull l'article 161.2 de la Constitució, de manera que la declaració independentista quedaria automàticament suspesa per un termini de cinc mesos ampliable a criteri del TC.\nEls magistrats volen evitar que el debat sobre la declaració independentista transmeti de nou una imatge de divisió al sí de la seva institució, tal com va passar durant els debats de l'Estatut, i això implica no elevar decisions sobre qüestions on existeixen diferències de fons, com podrien ser les mesures cautelars que demanen PPC i C's.\nPer contra, el PSC no ha introduït al seu escrit de 34 pàgines cap petició en aquest sentit, i només reclama que el tribunal declari nul·la –quan pertoqui- l'acord de la Mesa del Parlament.", "response": "El TC decidirà si admet a tràmit els recursos presentats per C's, PSC i PPC contra la declaració de ruptura.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1488", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha quedat sotmesa des d'aquest divendres a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos del 2017 davant la seva incapacitat per acordar-los amb l'oposició.\nColau ha retret a ERC i la CUP que arribin a pactes \"amb la dreta catalana\" a la Generalitat –en referència al PDECat- tot i que \"no estan d'acord amb la fiscalitat\", i no puguin acordar els pressupostos a Barcelona amb el govern de BComú i el PSC.\n\"Amb aquell govern es poden posar d'acord amb un pressupost i aquí no.\nSincerament, no s'entén\", ha ressaltat.\nL'oposició en bloc ha rebutjat els comptes en tres votacions\nL'oposició en bloc ha tornat a votar en contra dels pressupostos.\nA més, es tracta del tercer revés per a Colau en la recta final d'aquest any, després que també s'hagi quedat sol en les ordenances fiscals del 2017 –impostos i taxes-, de manera que s'hauran de prorrogar les vigents, i tampoc ha pogut aprovar el Pla d'Actuació Municipal (PAM) del mandat, el guió de les polítiques que pretén aprovar el govern.\nUn cop el ple ha rebutjat els comptes aquest divendres, l'oposició disposa d'un mes per presentar una moció de censura amb un candidat a alcalde i uns pressupostos alternatius.\nNo hi ha cap element que faci pensar que l'oposició pugui presentar-la per la seva manca de consens, de manera que transcorreguts els 30 dies Colau quedarà ratificada com a alcaldessa i els comptes, aprovats.\nAixí mateix va ocórrer amb Trias a punt d'acabar-se el 2013.\nCom quan va fer una última crida al diàleg després del primer revés pressupostari, Colau ha reiterat que hagués convocat eleccions si no fos perquè la llei no li ho permet, i creu que el veto de l'oposició va més enllà de la proposta i es deu a les \"importantíssimes discrepàncies\" entre els grups municipals sobre el model de ciutat.\nColau ha insistit en el fet que veu motius polítics i no programàtics en el \"no\" d'ERC.\nEl soci de govern de l'alcaldessa, el socialista Jaume Collboni, ha afegit que \"no s'entén\" el rebuig de l'esquerra i veu al líder republicà a Barcelona, Alfred Bosch, \"supeditat\" als designis del líder del partit, Oriol Junqueras.\nERC i la CUP: Colau perd \"el nord\" i arriba \"al seu sostre\"\nBosch ha reiterat la seva posició per l'incompliment del govern dels acords sobre el transport públic i el trasllat de la Model, però també perquè els \"comuns\" \"van perdre el nord\" en rebutjar \"als pressupostos més socials de Catalunya\", i l'esquerra quan van pactar el govern amb qui van arribar a titllar de \"màfia\", el PSC.\nLa seva homòloga de la CUP, María José Lecha, ha dit que els \"cupaires\" encara no han decidit donar suport als pressupostos del Govern, i ha avisat a BComú que ha arribat al seu \"sostre polític\".\nSegons ella, el revés dels comptes és \"la constatació del fracàs absolut de la retòrica del canvi que pregonaven\".\nDes de la resta de l'oposició, el principal grup, CiU, ha avisat que no renuncien a explorar una majoria de govern alternativa, voluntat que va anunciar el seu portaveu, Joaquim Forn, en el ple de l'octubre.\nForn ha advertit aquest divendres a Colau que amb altres temes de ciutat \"no podrà fer el mateix\" que amb els pressupostos, i imposar el pla d'allotjaments turístics (PEUAT) o el tramvia per la Diagonal.\nCarina Mejías (C's) ha criticat el tarannà \"profundament antidemocràtic\" del govern municipal per recórrer a una qüestió de confiança i Alberto Fernández (PP), que són \"els pressupostos de la imposició\".\nEls dos han subratllat que això contradiu el canvi que va prometre Colau en entrar a l'Ajuntament.\nEl precedent de la qüestió de confiança de Trias\nLa qüestió de confiança és un mecanisme previst per l'article 197 bis de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General, i no és el primer cop que s'hi recorre a l'Ajuntament.\nS'hi va sotmetre a finals del 2013 el predecessor de Colau, Xavier Trias (CiU), per aprovar els pressupostos del 2014.\nEn el ple on es va vincular l'aprovació dels comptes a una qüestió de confiança, els pressupostos van obtenir el suport de 15 dels 41 regidors: 14 de Trias i un dels dos del grup d'Unitat per Barcelona (UpB), el qual integrava ERC.\nEn aquell ple es va produir una anècdota, i és que Trias s'havia assegurat el suport dels dos regidors d'UpB però només votar a favor un d'ells, Joan Laporta (Democràcia Catalana).\nL'altre, el llavors líder d'ERC, Jordi Portabella, era fora del ple quan tocava votar perquè estava atenent necessitats fisiològiques, segons va relatar ell mateix als mitjans de comunicació, i va afegir que havia oblidat que la votació era nominal.", "response": "Ada Colau no ha aconseguit aprovar els pressupostos municipals i ha quedat sotmesa a una qüestió de confiança.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2442", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "La líder dels comuns, Jéssica Albiach, s'ha mostrat partidària que es pugui portar l'amnistia a la taula de diàleg.\n\"Hem de poder parlar de tot\", ha defensat Albiach en una entrevista amb l'ACN.\nLa líder dels comuns ha dit que en aquest espai \"de negociació\" s'ha d'aconseguir la resolució del conflicte polític i la llibertat dels presos i que s'ha d'arribar a un acord sobre quina és la millor manera de fer-ho.\nAmb tot, Albiach situa com a prioritària la reforma del delicte de sedició del Codi Penal com a via per alliberar els presos, per davant d'altres opcions, com l'amnistia o l'indult.\nDesprés de la suspensió del tercer grau d'alguns dels presos independentistes, Albiach ha exigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que faci una proposta amb data i hora per a reprendre la taula de diàleg, i que JxCat deixi de \"bloquejar-la\".\nLa dirigent dels comuns reivindica que des de les seves files s'ha \"arrossegat\" els socialistes a negociar, i que és el president del Govern, Quim Torra, qui posa pals a les rodes per posposar la trobada.\nAlbiach inclou en el bloc \"d'excuses\" per \"impedir\" aquesta reunió la demanda d'incloure-hi un mediador -que ha resorgit de nou des de JxCat i per boca de la portaveu Budó aquesta setmana després de la suspensió del tercer grau.\n\"Tindria sentit quan tens una contrapart no disposada a negociar, i no és el cas\", ha conclòs.\nLa suspensió del tercer grau després d'un recurs de la fiscalia \"només fa encallar el conflicte\", per a Albiach, que ha carregat contra la cúpula judicial, \"profundament conservadora i que no ha fet net des del franquisme\" i que té \"les seves pròpies dinàmiques\".\nDe fet, des de les seves files reclamen una reforma del sistema judicial, que inclouria escollir el fiscal al Congrés, i que no sigui nomenat per l'executiu.\nDe totes maneres, assegura que la fiscalia no té res a veure amb el govern espanyol: \"S'equivoca Torra quan fa acusacions de que els comuns som responsables d'aquesta decisió de la fiscalia.\nAixò és mala fe o no saber com funciona l'Estat\", ha acusat Albiach.\nCom a prova, ha fet referència a les declaracions de Sánchez en què deixava entreveure que la fiscalia depèn del govern -unes paraules que ha titllat de \"fantasmada\"-, i ha recordat que \"al cap de dos dies va haver de rectificar\".\nPer això Albiach defensa que davant la decisió \"injusta\" de la fiscalia només cap \"tirar endavant amb la via política\", i que això passa per la taula del diàleg.\nL'indult, l'amnistia i la reforma del delicte de sedició del Codi Penal són camins \"complementaris\", cadascun amb els seus 'tempos' i vinculats a la correlació de forces.\nPrecisament per aquest darrer factor, els comuns dediquen \"tots els esforços\" en la modificació del delicte de sedició, una tasca en què està centrat el líder dels comuns a Madrid, Jaume Asens.\nTambé subratlla que si fossin el soci majoritari d'aquesta coalició, assumptes com aquests tindrien més velocitat.\nAlbiach diu que una reforma de l'Estatut no seria \"suficientment engrescadora\"\nLa presidenta de Catalunya en Comú Podem al Parlament vol que de la taula de diàleg -una proposta que recorda que portaven ells al programa electoral- en surti una reforma del sistema de finançament, un blindatge del català o avanços en l'autogovern.\nI és que Albiach assenyala que en els darrers 10 anys Catalunya no ha crescut ni en recursos ni en autogovern, i que ara aquesta \"oportunitat\" hi és.\nPerò tot això no quedaria emmarcat en la reforma d'un nou Estatut, un concepte en què Albiach hi veu ja \"massa negativitat\".\nCreu que això hauria tingut sentit fa deu anys però que, després de la \"judicialització del conflicte\" probablement no reuniria suficient consens ni seria \"suficientment engrescador\" en la situació actual.", "response": "Jéssica Albiach ha opinat que la taula de diàleg pot debatre totes les opcions per alliberar els presos polítics.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2626", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El cinquè Forum Edita, coorganitzat pel Gremi d'Editors de Catalunya i la UPF, se celebra aquest dijous a Barcelona, marcat per la crisi del coronavirus.\nSense públic presencial -retransmès en streaming per gairebé 500 inscrits- però amb els ponents a la sala, la jornada debat, precisament, el futur del llibre després de la pandèmia.\nL'arrencada del Forum ha comptat amb les intervencions del Ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga i el primer tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats.\nUribes ha avançat que aviat es convocarà la Taula del Llibre d'àmbit estatal i Vilallonga li ha recordat que Catalunya te plenes competències en Cultura i que el que cal és finançament.\nL'arrencada del cinquè Forum Edita ha estat protagonitzada per les intervencions dels representants de les administracions estatal, catalana i municipal de Barcelona.\nEn representació d'aquesta última, Joan Subirats, ha aprofitat el context per confirmar que tant l'Ajuntament com la família de Joan Marsé, mort recentment, preparen un homenatge a l'escriptor barceloní, tan aviat com ho permetin les circumstàncies de la pandèmia.\nDe la seva banda, el Ministre de Cultura ha dit que segueix treballant per dur a terme un \"gran pacte per la cultura\" que impulsi l'activitat cultural, que estaria \"en sintonia\" amb el Pla Nacional de Recuperació que dissenya el govern espanyol en el seu conjunt.\nApropant-se més al món de l'edició, ha fet l'\"anunci\" que properament es convocarà la promesa Taula del Llibre, amb representants de tota la indústria i la creació d'un pla estatal de lectura entre els seus objectius.\nLa consellera Vilallonga ha recelat dels diversos anuncis del Ministre, i hi ha contraposat que el Govern \"treballa\" per declarar la cultura com a bé essencial.\nEn aquest sentit, ha calculat que \"en els propers dies\" hi haurà notícies al respecte.\nA més, ha recordat al titular espanyol de cultura que Catalunya té \"competència plena\" en cultura, i li ha suggerit que el que es necessita del seu Ministeri és finançament: \"Que ens ajudi econòmicament, perquè estem necessitats, i nosaltres ja sabrem com els hem de repartir\", li ha etzibat.\nPatrici Tixis\nEl paper de les llibreries, les tendències en la distribució o les particularitats de l'edició literària seran objecte de reflexió durant la jornada d'avui.\nUna trobada que ha obert Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya i codirector del fòrum juntament amb el periodista Sergio Vila-Sanjuán i el catedràtic Javier Aparicio Maydeu (Director del Màster en Edició de la UPF).\nOptimista, Tixis ha valorat que durant els mesos més durs de pandèmia, \"quan semblava que tot s'ensorrava, els lectors seguien allà\".\nL'editor ha analitzat la fortalesa del sector malgrat l'adversitat, ha recordat com les vendes es van recuperar amb certa rapidesa des del moment que les llibreries van tornar a obrir, i ha informat que hores d'ara la caiguda global de facturació a l'Estat és del 12% (és a dir, que s'ha venut el 88% de l'any passat en aquest període).\n\"Sense perdre de vista que és una caiguda sense precedents i amb la mirada posada en l'últim trimestre de l'any\", ha assumit, el món de l'edició i en aquest cas el Forum Edita \"posarà la mirada en veure què cal aprendre de la pandèmia i quines conclusions cal treure'n\", ha apuntat Tixis a manera de benvinguda.\nUn Tixis que, d'altra banda, ha tornat a demanar a les administracions que declarin el llibre \"bé essencial\", sobretot davant l'evolució incerta de la pandèmia i els seus efectes en la mobilitat i el consum.\nL'editor també ha reiterat la vella petició de dotar Barcelona d'una \"gran estructura\" que pugui albergar i representar el món de l'edició.\nEls ponents del Forum Edita\nConcentrat en una única jornada i sense públic a la sala, la cita ha convocat ponents com Jesús Badenes (del grup Planeta) i Núria Cabutí (de Random House), que posaran sobre la taula alguns dels reptes, però també de les oportunitats, als quals hauran de fer front els grans segells, així com les múltiples característiques de cada especialització.\nTambé participarà Miguel Barrero (del grup Santillana i president de la Federación de Gremios de Editores de Espanya), per parlar de l'edició educativa.\nEva Congil (d'Anagrama) i Fernando Fagnani (de Riverside i Edhasa Argentina), oferiran una perspectiva americana de l'edició espanyola.\nMontse Ayats (de l'Editorial Eumo i presidenta d'Editors.cat) compartirà els grans desafiaments que, a partir d'ara, afronta l'edició en català.\nLa sessió ha arrancat amb l'anàlisi dels consultors Rüdiger Wischenbart i Iñigo Palao, inclourà la intervenció dels llibreters Carme Ferrer i Paco Goyanes, i dels editors Piero Salabe i Sol Salama.\nTambé comptarà amb una ponència sobre distribució de José Manuel Anta.\nLa trobada es tancarà amb una conferència sobre la propietat intel·lectual d'Hugo Setzer, el president de l' Associació Internacional d'Editors, i amb un diàleg entre els editors Richard Charkin i Jordi Nadal, que intentaran definir les \"deu coses sobre edició que mai més seran el mateix\".", "response": "El 5è Forum Edita, que se celebra sense públic presencial, analitzarà el futur i els reptes del mercat editorial.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2529", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, vol traslladar la taula de negociació a Europa si La Moncloa continua sense pactar l'autodeterminació.\nAixí ho ha explicat en una entrevista a l'ACN, després de \"constatar\" que el diàleg amb Madrid fins ara només s'ha traduït en \"fotos\".\n\"Prou d'enganyar-nos.\nEstan disposats a negociar l'autodeterminació?\nSi no, anirem a negociar a Brussel·les i no perdrem més el temps\", ha afegit.\nPer altra banda, el president demana a l'independentisme una \"reflexió\" més programàtica que de noms, i insta els partits a compartir punts als programes electorals per \"clarificar\" el 'Ho tornarem a fer'.\nTorra també assegura que la justícia espanyola no limitarà \"mai\" la seva decisió sobre la data de les eleccions.\nTorra ha tornat a exigir al govern espanyol un ordre del dia de la taula bilateral on consti \"clarament\" que es parlarà de les condicions per a un referèndum d'autodeterminació i de l'amnistia.\n\"Si no ho veiem en un paper no anirem a la taula de negociació, i l'anirem a buscar a Europa, si cal, com la justícia\", ha advertit.\nEn aquesta línia, el cap del Govern ha instat La Moncloa a respondre si està \"disposada\" o no a negociar l'autodeterminació: \"Si no, que ens ho diguin, i ja anirem a negociar a Brussel·les.\nAlmenys no perdrem més el temps\".\n\"Oi que hem arribat a la conclusió que és impossible que un independentista sigui jutjat amb neutralitat a l'Estat?\nI que estan a punt d'inhabilitar un president per posar una pancarta per la llibertat d'expressió?\nAmb el diàleg ens passarà igual, i només trobarem negociació fora de l'Estat\", ha asseverat.\nEleccions\nEl cap de l'executiu manté que té \"molt pensada\" la data de les eleccions -que manté en secret-, i ha insistit que la prioritat és ara la salut i la vida de la ciutadania.\nTorra ha reiterat que no prendrà la decisió en funció de \"cap interès personal ni partidista\".\n\"No em limitarà mai en absolut cap data que fixi la justícia espanyola\", ha subratllat.\nAixí, Catalunya anirà a les urnes quan Torra consideri que és \"el millor moment\" per al país, tenint en compte la situació \"complicada\" derivada del coronavirus.\nDe fet, Torra ha demanat que s'acabi el debat sobre la data electoral perquè creu que allunya l'atenció cap a l'epidèmia.\nEl president alerta que cal centrar-se en el retorn de les vacances i la tornada a la feina i, sobretot, en l'inici del curs escolar: \"El país funcionarà si les escoles funcionen\".\nEl president ha relatat que va demanar un informe a la comissió jurídica assessora que expliqués els drets essencials de la ciutadania en la situació d'epidèmia.\nA Torra el té \"molt preocupat\" el dret a vot, i apunta que farà \"tot el possible\" per garantir-lo.\nUnitat programàtica\nTorra és optimista de cara a les properes eleccions.\nDurant l'acte polític de la fundació de JxCat ja es va mostrar \"confiat\" que l'independentisme arribés al 50% dels vots -encara no l'ha assolit mai.\nA l'entrevista a l'ACN, Torra ha afegit que superar aquesta xifra donaria \"una legitimitat immensa\" al moviment.\nEl president creu que l'independentisme ha de fer una \"reflexió\" més de programa i estratègia, que no pas de noms i lideratges.\nI amb la fórmula de l'1-O com a pal de paller.\n\"El que espero dels partits és una clarificació en els seus programes electorals sobre com tirem endavant el salt col·lectiu que requereix la república catalana\", ha explicat.\nEn aquesta línia, Torra ha recordat que el crit del 'Ho tornarem a fer' es va \"alçar\" per damunt de tothom com a resposta a la sentència de l'1-O.\nI que ell mateix va tornar a proposar l'aposta del \"referèndum o referèndum\" al Parlament, per retrobar la \"complicitat necessària\" entre institucions, partits, entitats i ciutadania per fer el \"salt col·lectiu\".\n\"Aquest hauria de ser el gran debat en l'independentisme\", ha reflexionat.\nAl mateix temps, Torra també ha demanat a l'unionisme català que faci la seva pròpia autocrítica, amb propostes sobre com afrontar la situació actual: \"Com pensen abordar el fet que a l'Estat l'importi molt poc o gens parlar dels fons comunitaris que corresponen a Catalunya?\", ha preguntat.\nCandidata Borràs?\nTorra, que no es farà militant del nou partit de JxCat però que hi dona suport, considera que l'exconsellera del seu Govern i actual líder de l'espai a Madrid, Laura Borràs, seria una bona candidata \"efectiva\" de la llista electoral: \"Suposo que hi ha altres noms però ella ha demostrat una gran solvència a tots els nivells\".\nAmb tot, Torra ha deixat clar que no té un nom preferent i que, en cas de ser preguntat per altres possibilitats, segurament podria parlar-ne igual de bé.\nEl president insisteix que seran les bases del partit les qui prendran la decisió en unes primàries.", "response": "Quim Torra ha advertit que, si no es poden pactar l’autodeterminació i l’amnistia, traslladarà la taula de negociació a Brussel·les.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1298", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El Departament de Justícia ha lliurat aquest dissabte la nul·litat de 45 judicis franquistes a Taradell (Osona).\nLa consellera Lourdes Ciuró i l'alcaldessa Mercè Cabanas han entregat els documents de reparació jurídica a familiars de 45 represaliats nascuts o residents a la població osonenca.\nEl document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista.\nEs tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o condemnades a mort i executades després d'un judici sumaríssim.\n\"Reivindiquem el dret a la veritat, a la justícia i al reconeixement de les víctimes\", ha apuntat Ciuró.\n\"Aquests judicis van ser un instrument repressiu per atemorir i sotmetre la població al pensament únic\", ha continuat la titular de Justícia, que també ha remarcat la importància de reparar històricament les víctimes.\n\"Encara avui hi ha qui defensa i blanqueja aquella dictadura i aquell cop d'Estat contra la legítima segona República, i no ho podem permetre\", ha recordat Ciuró.\n\"Davant la persistència del feixisme, nosaltres reivindiquem i exercim el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes\", ha insistit la consellera de Justícia, que ha animat totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes.\n\"A dia d'avui ja hem rebut i tramitat 5.641 sol·licituds de nul·litat, però encara queden milers de persones que ho poden demanar\", ha constatat Ciuró, que igualment ha destacat que l'acte de reparació es faci el dia en què \"fa justament 46 anys que va morir l'ideòleg d'aquella ignomínia, el general colpista que durant 36 anys va instaurar i mantenir una dictadura amb un poder repressor implacable\".\nL'acte de lliurament dels documents de nul·litat ha comptat amb l'assistència de familiars dels 45 represaliats, a més del director general de Memòria Democràtica, Toni Font, i s'ha organitzat en el marc de les V Jornades de Memòria Democràtica d'Osona Repressió, Resistència i Clandestinitat, 1936-1975.\nLes víctimes de Taradell: una desena de condemnats a mort\nEntre les quaranta-cinc víctimes de Taradell, n'hi ha una desena que van ser condemnades a mort, vuit de les quals van morir afusellades al Camp de la Bota, a Barcelona.\nEntre aquest grup hi havia l'exalcalde de la població, Ramon Blasi, que va morir executat l'any 1939, després de ser acusat d'adhesió a la rebel·lió militar amb responsabilitats polítiques i condemnat en un consell de guerra sumaríssim.\nPel que fa a la resta de víctimes, la majoria van ser condemnades a llargues penes de presó, que anaven des dels dotze, quinze o vint anys de reclusió temporal fins a la reclusió perpètua.\nEn una primera instància, els processats van ser conduïts a la presó de Vic, des d'on van ser traslladats més tard a la Model de Barcelona.\nAlguns d'ells, després, van ser derivats a les presons de Santander o València.\nÉs el cas del mestre de Taradell, Anastasi Aranda.\nVa ser jutjat dos cops, va complir pena a València i, posteriorment, se li va treure el títol de mestre i va ser exclòs del servei educatiu.\nTambé van complir penes de presó l'exalcalde Adolf Roca i l'agutzil de la localitat, Fulgenci Sánchez.\nA Taradell hi va haver unes vuit víctimes més de judicis franquistes, les famílies de les quals encara no s'han pogut localitzar.\n5.641 sol·licituds d'anul·lació, el 70% fetes per correu electrònic\nA Catalunya, es van fer més de 69.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l'Arxiu Nacional de Catalunya.\nD'ençà de l'aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, l'any 2017, 5.641 persones han sol·licitat l’anul·lació de judicis sumaríssims i sentències franquistes.\nAquest document el poden demanar les víctimes dels tribunals franquistes des de 1938 fins a 1978, els seus familiars i altres persones interessades, a través del web del Departament de Justícia o a través del telèfon 012.\nEl 70 % de les sol·licituds s'ha fet per correu electrònic i la resta, presencialment a les oficines d'atenció ciutadana de tot Catalunya.\nLa Direcció General de Memòria Democràtica fa difusió de la possibilitat d'obtenir l'acte d'anul·lació i dona suport als ajuntaments i les entitats que decideixen fer un acte públic de lliurament de documents de reparació a les famílies de les persones processades.\nEl document ‒on consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ acredita la nul·litat del judici i restableix l'honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes.", "response": "S’ha realitzat un acte a Taradell per entregar els documents de reparació jurídica de 45 represaliats durant el règim franquista.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1981", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "\"No pot ser que algú d'Osona Nord que agafi el tren per anar a treballar a Barcelona no pugui arribar abans de les 8 del matí\".\nAixí de contundent es mostra el portaveu del col·lectiu Perquè no ens fotin el tren, Oriol Capdevila, satisfet de tota la feina que la plataforma ha realitzat durant aquests tres anys de vida, però també amb moltes ganes de seguir endavant amb les reivindicacions.\nEn aquest sentit, una de les principals fites que els resta per aconseguir és que s'estableixi una correcta racionalització dels horaris a tota la línia 3 de Rodalies, per fer que la mobilitat sigui més efectiva per als usuaris.\nManllevant les paraules del nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, qui va dir que volia ser un \"corcó\" per a Renfe, Rodalies i Adif, la plataforma assegura que, \"si realment fa el que diu\", estaran al seu costat.\nUn cop al mes, el col·lectiu Perquè no ens fotin el tren es reuneix amb cassoles i xiulets en diverses estacions de la línia R3 per fer sentir les seves reivindicacions.\nEl grup va néixer ara fa tres anys a Torelló amb motiu de l'anunci que es volia prescindir del personal de l'estació de la capital del Ges.\nCapdevila ha explicat a l'ACN que gràcies a les concentracions mensuals que es van produir, finalment no es va tancar i l'estació segueix oberta amb personal que atén els usuaris.\nMirant enrere i fent balanç, Capdevila s'ha mostrat molt satisfet d'haver aconseguit també la tarifació integrada de les poblacions d'Osona Nord i el Ripollès a les zones 6 i 7, tot i que al Ripollès \"ens hauria agradat que fos més\".\nEl portaveu també ha assenyalat que l'autobús exprés que va posar en marxa la Generalitat aquest estiu, \"nosaltres no ho buscàvem\", però admet que ha estat un guany pels usuaris del transport públic en general.\nEl cavall de batalla del grup per als propers mesos serà seguir reclamant una racionalització dels horaris, \"perquè tenim uns horaris a la línia eficaçment discutibles\".\nCapdevila troba \"absurd\" que una persona que viu a Torelló o a Ripoll i que vulgui anar a Barcelona a treballar no hi pugui arribar abans de les 8 del matí, però algú que visqui a Barcelona i vulgui anar a treballar a Ripoll sí que pugui fer-ho.\nUna altra de les reivindicacions que el col·lectiu està decidit a aconseguir és que si es vol convertir Torelló en una estació de \"referència\" per a Osona Nord i la Garrotxa, caldria un pàrquing de cotxes degudament dimensionat a tal fi.\nCapdevila ha explicat que en breu s'iniciaran els primers contactes amb l'Ajuntament.\nL'accessibilitat a les estacions de tota la línia serà un dels punts forts en les futures reivindicacions.\nEn aquest sentit, Capdevila ha explicat que l'R3 té \"greus problemes\" que provoquen que persones amb mobilitat reduïda trobin impediments per pujar o baixar del tren.\nPer exemple, hi ha estacions adaptades per a persones que van en cadira de rodes, però no s'avisa els usuaris per megafonia que està a punt de passar un tren adaptat.\nO també es dóna el cas que hi ha andanes petites que, quan acullen un tren de llargues dimensions, els usuaris que volen baixar dels vagons que queden fora de l'andana ho han de fer salvant un important desnivell.\n\"Rull nosaltres també som uns corcons, volem solucions\" serà el lema reivindicatiu de la concentració que aquest divendres a les 7 del vespre ha convocat la plataforma Perquè no ens fotin el tren a l'estació de Torelló.\nLa concentració, oberta a tothom, servirà per celebrar el tercer aniversari del grup amb un pastís, però sense deixar de banda les reivindicacions.\nCom a cada trobada, els assistents faran sonar les cassoles i els xiulets al pas del tren.", "response": "El col·lectiu \"Perquè no ens fotin el tren\" celebra tres anys d'existència reivindicant la racionalització de l'R3 de Rodalies.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_115", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha avançat que la Generalitat Valenciana estudia denunciar davant de la Junta Electoral, l’anunci de l’arribada de 991,2 milions d’euros, procedents del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), per part del ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, perquè considera que el Govern ha utilitzat estos fons com “un argument electoral”.\nA més, Soler ha criticat que, malgrat l’anunci del ministre, els diners no ha arribat a la Comunitat, tot i que espera que siga a partir de la setmana que ve quan es comencen a pagar les factures de proveïdors de la Generalitat.\nAixí ho ha indicat Soler als mitjans de comunicació abans de participar a la presentació del llibre ‘Per una nova via valenciana.\nBases i propostes econòmiques per al futur’, acompanyat pel conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent, i del president de la patronal Cierval, José Vicente González, en ser preguntat per la visita de Cristóbal Montoro a València.\nPer a Soler, Montoro “senzillament volia fer del FLA un argument electoral” a tan sols quatre dies dels comicis d’este diumenge 26 de juny.\n“Què volia vindre quatre dies abans de les eleccions per dir que arribaven 990 milions?, s’ha preguntat Soler per a recalcar que l’anunci del ministre és “patètic i un insult a la intel·ligència dels valencians” perquè “amb els diners de tots no es pot jugar de la manera tan increïble”.\nAlhora, Soler ha criticat que atribuïra al Consell el retard de l’arribada dels diners per no presentar el pla d’ajust “en temps i forma” ja que ha subratllat que el seu departament va pujar les factures a la plataforma de pagaments del FLA el 10 de juny, quan Hisenda va establir de límit fins al dia 13.\n“Fins i tot ens avancem”, ha remarcat Soler, qui ha incidit que el desembre també la Generalitat va complir amb el termini estipulat per Hisenda.\nPer tant, creu que els arguments que va donar este dimecres Montoro a València per a justificar la demora de l’arribada de crèdit a la Comunitat són “esperpèntics” i “no tenen res a vore amb la realitat”.\n“Són una raó sense raó”, ha sostingut Soler.\nA més, ha considerat que les paraules del ministre en funcions són “un desmèrit” a la tasca que desenvolupen els funcionaris valencians que “són els mateixos que l’any passat i fan el mateix que l’any passat”, quan era conseller el popular Juan Carlos Moragues.\n“HO FEM TOT”\nVicent Soler ha reprovat que Hisenda haja estat durant este temps fent exigències conforme la Generalitat anava “complint el que es demanava”.\nAixí, ha explicat que el Ministeri ha demanat negociar el pla d’ajust del Consell, que en un va principiar va establir en 1.300 milions, i que, després de “llargues negociacions”, va quedar en 78 milions de fons d’acord de no disponibilitat i 92 milions de retencions de crèdit.\n“Això té un cost de temps, però així i tot el 3 de juny presentem el pla ajustat a esta negociacions que havíem fet”, ha defensat el conseller qui ha explicat que “simultàniament” se’ls va requerir l’adhesió a un contracte amb Farmaindustria, l’establiment de relacions informàtiques amb un programa i una nova versió del Pla Econòmic Financer (PEF) i tot es va complir i es va enviar en temps.\n“Ho fem tot”, ha reivindicat Soler.\nPer tant, segons la seua opinió és tot “un procés boirós” i “Montoro sol volia quedar-se a quatre dies de les eleccions i anunciar això”, ha reiterat per a agregar que l’any passat la Generalitat per estes dates havia rebut “gairebé 3.000 milions” de liquiditat, mentre que este 2016 “sol 500 milions”.\n“Amb això està tot dit”, ha afirmat.\nHa recalcat que la liquiditat cal per a disposar de tresoreria per a pagar a famílies, empresaris i proveïdors i ha lamentat que si el Consell no tenen recursos econòmics és perquè “ell –Montoro– no dota de liquiditat a la Generalitat”.\n“És d’una perversitat inimaginable”, ha tancat Soler.", "response": "La Generalitat podria denunciar l'anunci de l'arribada del FLA davant la Junta Electoral per fer-la servir com a argument electoral.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_154", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, s’ha reunit aquest diumenge a la tarda amb dos congressistes nord-americans.\nSón el republicà de Califòrnia Dana Rohrabacher, president del Subcomitè d’Europa de la Cambra de Representants, i Brian Higgins, membre del Partit Demòcrata, i representant per Nova York a la mateixa institució.\nMillo ha assegurat que la lluita contra el gihadisme ha centrat la trobada a la delegació del govern.\nI ha apuntat que ‘cap al final’ de la reunió, Rohrabacher ha exposat el seu punt de vista sobre el dret a decidir i el referèndum a Catalunya.\nPer Millo es tracta d’una ‘opinió personal, simpàtica, com la que té amb altres qüestions vinculades a altres temes molt peculiars i singulars’, ha afegit referint-se implícitament sobre unes declaracions sobre el canvi climàtic del republicà.\nMillo ha assegurat que el congressista li ha dit que entén que el referèndum d’independència és ‘il·legal’ però que defensa que ‘estaria bé fer-lo perquè quedi clar que guanya el ‘no”.\nMillo li ha reiterat la posició del govern espanyol ‘no té res a veure’ amb un resultat potencial sinó amb la ‘legalitat democràtica vigent’.\nPel delegat del govern espanyol, el congressista republicà defensa el referèndum perquè ‘potser seria millor fer-lo per acabar amb aquest debat’.\nSobretot i el ‘no’ ha de guanyar.\nMillo ha assegurat que Rohrabacher li ho ha traslladat des del respecte a la legalitat i des d’una posició ‘de no ingerència’ en la política catalana i espanyola, i sense representar ni l’opinió del seu partit ni del govern dels Estats Units.\nEl congressista republicà va defensar el dret a decidir de Catalunya, després d’una compareixença a Washington del Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana.\n‘No veig cap raó per la qual la gent de Catalunya no pot decidir sobre si vol ser part d’Espanya, com qualsevol altre poble, té el dret a decidir’, va asseegurar Rohrabacher en declaracions a la premsa.\nMillo ha afirmat que Rohrabacher també s’ha mostrat ‘sorprès’ quan la delegació espanyola li ha explicat les competències de Catalunya en ‘educació, cultura i fiscalitat’: ‘Ha reconegut que estem molt ben organitzats’, ha afirmat.\nSegons Millo, el congressista Higgins no s’ha posicionat sobre la qüestió.\nEn atendre els mitjans després d’una hora i mitja de reunió, el delegat del govern espanyol ha assegurat també que la visita de la delegació nord-americana té ‘bàsicament finalitat de caràcter europeu’.\nAixí, han posat sobre la taula les ‘mesures i accions que emprèn el govern espanyol en la lluita contra aquest fenomen i sobre els elements de cooperació entre els diferents països que afavoreixen el resultat d’èxit en aquesta lluita’.\nMillo ho ha exemplificat amb dades sobre detencions, mecanismes de control i la ‘satisfacció fins a dia d’avui per l’èxit assolit’ des del 2004.\nEl delegat del govern espanyol ha explicat també que els congressistes han exposat, al seu torn, la política del president dels EUA, Donald Trump, ‘en aquests moments’.\nLes dues parts han valorat l”excel·lent relació de cooperació’ entre els serveis d’intel·ligència dels dos estats: ‘És un repte compartit, de caràcter global’.\nPer tot plegat, Millo ha assegurat que la reunió ha estat ‘cordial, positiva i respectuosa’.\nLa trobada s’ha produït dues hores abans que els dos congressistes es reuneixen al Palau de la Generalitat amb el president català, Carles Puigdemont.\nDe fet, Rohrabacher es va reunir amb Puigdemont el passat 29 de març al Capitoli de Washington en el marc del viatge oficial del president de l’executiu català als EUA.\nA la trobada a la delegació del govern espanyol també hi havia el general de divisió cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo; el cap regional d’operacions comissari principal de la Policia espanyola, José Jiménez Lacasta; i el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo.", "response": "Enric Millo treu ferro a la conversa amb dos congressistes nord-americans sobre el referèndum d'independència de Catalunya.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_29", "instruction": "De què tracta el text? Expressa-ho en una frase.", "context": "Les dues organitzacions han informat d’aquest procediment en un comunicat emès després que els Mossos desallotgessin ahir la nau en la qual se celebrava la festa des del 31 de desembre, acció en la qual van detenir dos dels organitzadors, van imputar-ne a cinc i van identificar 215 assistents de diverses nacionalitats.\nLes patronals dels locals d’oci nocturn avancen en la nota que exerciran l’acusació popular per un delicte de desobediència, en el marc de les restriccions per la pandèmia del coronavirus, ja que, segons afirmen, “el Codi Penal no preveu com a delicte les conductes relacionades amb la propagació de malalties i epidèmies”.\nLa conselleria d’Interior va requerir ahir a la fiscalia que determini si els organitzadors de la festa van poder cometre també un delicte contra la salut pública, assumpte sobre el qual encara no s’ha pronunciat.\nLes patronals avancen també que demanaran al govern espanyol que impulsi la modificació del Codi Penal per castigar aquelles conductes com a delicte, com passa en altres països, ja que, asseguren, les sancions econòmiques que s’imposen ara per fets similars “no es cobren mai”.\nAmb l’actual legislació, raonen les entitats patronals, si de la festa es deriva alguna infecció greu o la mort d’una persona, no es podria acusar els organitzadors d’un delicte de lesions o d’homicidi, i subratllen que, en qualsevol cas, si es donessin aquestes eventuals, les circumstàncies de la festa farien “molt difícil demostrar la relació causa-efecte”.\nSegons les dues organitzacions, amb l’actual legislació els organitzadors només s’hauran d’enfrontar a un any de presó per un presumpte delicte de desobediència i una multa de fins a 600.000 euros.\nEls Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Dosrius han desallotjat avui onze caravanes amb gent que venia de la ‘rave’ de Llinars del Vallès.\nDesprés d’acabar la festa a Llinars, les caravanes es van instal·lar a la zona del Pou de Glaç de Canyamars, ha informat l’Ajuntament de Dosrius en un piulet que ha recollit Europa Press.\nEn conèixer el succés, el regidor de Seguretat Ciutadana, Lluís Farrerons, es va posar en contacte amb el director general dels Mossos, Pere Ferrer, per alertar del cas.\nLa policia local d’Arenys de Mar també ha desallotjat una vintena de vehicles que provenien de la ‘rave’ de Llinars i que s’havien instal·lat a la platja d’Arenys.\nSegons fonts municipals, cap a les 11 del matí han rebut avisos de veïns del municipi que alertaven que hi havia diverses furgonetes i camions arribant a la zona.\nPoc després el cos policíac ha identificat i denunciat els propietaris dels vehicles –onze en total– i els ha convidat a marxar.\nTot i això, han anat arribant escalonadament més assistents de la festa de Llinars i en una segona i tercera tongada s’han desplaçat a la zona cinc i quatre vehicles més, respectivament, que també han estat desallotjats.\nA quarts de cinc de la tarda el dispositiu policial segueix actiu.\nSegons fonts de l’Ajuntament, la majoria de persones que s’havien intentat instal·lar a la platja són estrangeres.\nSegons fonts dels Mossos, després del desallotjament a Llinars els participants a la macrofesta s’han anat dispersant per altres zones del territori.\nLa policia ha assegurat que ja no els consta cap assentament.\nTot i això, sí que han detectat que alguns dels assistents a la ‘rave’ han ocupat un local privat a Tagamanent, però segons el protocol els Mossos no actuaran fins que no hi hagi denúncia del propietari.\nAquest dilluns és previst que passin a disposició del jutjat de guàrdia de Granollers els dos detinguts per haver organitzat la ‘rave’.\nEs tracta d’una dona de 29 anys holandesa i amb veïnatge a Amsterdam, i un home de 22 anys, de nacionalitat espanyola i amb domicili a Tarragona.\nEn l’operatiu es va identificar 215 persones, que seran denunciades per vulnerar la normativa vinculada a les restriccions sanitàries amb multes de 3.000 euros, mentre que els organitzadors hauran d’afrontar sancions de fins a 600.000 euros.\nSegons han informat fonts dels Mossos d’Esquadra a l’ACN, no es té constància d’antecedents en cap dels dos acusats, que van ser detinguts al mateix lloc on se celebrava la festa i van ser traslladats a la comissaria del cos a Granollers.", "response": "Les patronals de l'oci nocturn denunciaran els organitzadors de la festa rave il·legal de Llinars per un delicte de desobediència.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_737", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Aquests darrers mesos desenes de places, carrers i passeigs a Catalunya han pres un altre nom: ara s’anomenen ‘del Primer d’Octubre’ o ‘del Referèndum’.\nAquest canvi ha estat sobretot impulsat per la societat civil, que considera que el referèndum és un fet prou rellevant per a atorgar-li un valor històric.\nSerà, doncs, tot un homenatge que romandrà a la memòria col·lectiva.\nAquests indrets solen ser situats on aquell dia es va votar o hi va haver violència policíaca.\nEn alguns casos, a més, el canvi de nom ha servit, de passada, per a eliminar referències a la dictadura franquista, a la constitució o a la monarquia.\nUn exemple és l’actual plaça del Referèndum de Girona, que fins al 21 d’abril era ‘la plaça de la Constitució’.\nÉs davant el Col·legi Verd, un dels centres electorals assaltats per la policia espanyola.\nEl canvi va ser proposat per algunes iniciatives populars i va tirar endavant gràcies els vots favorables del PDECat, ERC i la CUP.\n‘No hi ha noms neutrals, el fet de tenir-ne un o un altre és una presa de posició’, diu l’historiador Pep Cruanyes.\n‘Darrere aquests canvis hi ha una intencionalitat política: la constitució, que havia de garantir els nostres drets, ha servit com a excusa per a exercir la violència i impedir una votació.\nSubstituir un nom per l’altre té una significació’, analitza.\nPerò aquesta plaça de Girona és només un exemple, i trobem casos semblants a Alcover, Vila-seca, les Planes d’Hostoles, les Preses, Sant Feliu de Pallerols, la Vall d’en Bas, Arbúcies, Fontcoberta, Cadaqués, Cornellà del Terri, Banyoles, Santa Cristina d’Aro, Pals, Jorba, Riudecanyes, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Fonollosa, el Palau d’Anglesola, Tàrrega, Cervera, Balaguer, les Borges Blanques, Móra la Nova, Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Mollerussa o Ripoll.\nAquesta llista ha de créixer més, perquè és previst que les setmanes o mesos vinents siguin aprovats més canvis com aquests.\n‘És normal de voler deixar constància del Primer d’Octubre, perquè la gent considera que és un fet destacat en la història del país’, diu l’historiador.\nI afegeix: ‘Va ser un dia en què la ciutadania es va mobilitzar i en què hi va haver una repressió forta.\nSi es posa el nom a una plaça, es fa evident aquesta reivindicació.’\nL’espai públic no és neutral\nEl nom de l’espai públic no és mai neutral; pot respondre a motius populars o ser fruit d’una decisió política marcada pel poder o bé pels ciutadans, sovint per a commemorar un esdeveniment o un personatge històric.\nAixí i tot, també és possible que l’institucional no coincideixi amb el més estès entre la gent.\nLa disputa pels noms de l’espai públic és palesa si ens fixem en els canvis al llarg de la història.\nDurant el franquisme, el fet d’anomenar un carrer o una plaça pel nom que no era l’oficial ja era tota una oposició, tota una protesta.\nUn bon exemple de la manera com juga el poder a l’hora de provar de crear un relat mitjançant el nomenclàtor és la plaça entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia de Barcelona.\nDurant la Segona República espanyola es deia ‘Pi i Maragall’, durant el franquisme va convertir-se en la plaça ‘de la Victòria’; després del cop d’estat fallit del 1981, l’ajuntament va anomenar-la ‘Joan Carles I’.\nFinalment, va rebre el nom de ‘el Circ d’Oros’, com popularment havia estat coneguda sempre.\n‘Cap d’aquests canvis no és banal, és una manera de l’ajuntament de prendre partit’, opina Cruanyes.\nDe la mateixa manera, el nomenclàtor de l’Eixample va ser instaurats durant la Renaixença per a reivindicar la història de Catalunya.\n‘Era una manera de dir: “tinguem memòria d’aquests fets que són importants per a la nostra història”‘, diu Cruanyes.\nPer tant, no és neutral tampoc que encara hi hagi espais públics amb la nomenclatura franquista.", "response": "Moltes places i carrers de Catalunya canvien de nom per commemorar i recordar el referèndum de l'1 d'octubre.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_249", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "La número dos de la CUP a les eleccions del dia 27, Anna Gabriel, ha alertat que després de les eleccions pot haver-hi possibles ‘sorpreses’ en els pactes postelectorals.\nCreu que poden arribar a acords polítics amb Catalunya Sí que es Pot ‘si defensa una ruptura amb l’estat’.\nSobre aquesta formació ha dit: ‘Entendríem que, quan defensen obrir un procés constituent, bona part dels vots són partidaris de començar a exercir el dret de decidir en tots els àmbits, també el nacional’.\nD’una altra banda, ha expressat dubtes sobre la voluntat independentista de Junts pel Sí i ha emplaçat aquesta candidatura a aclarir si continuaria treballant ‘pel peix al cove’ i ‘per no posar en joc els seus interessos’.\nI encara ha anat més enllà quan ha dit: ‘Ens fa por que alguns sectors de Junts pel Sí treballin en la direcció d’esperar que passin les eleccions espanyoles, que es refredi l’agitació i oferir una proposta de nou pacte amb l’estat que inclogui més recursos i més competències.’\nGabriel ha dit que en el programa de Junts pel Sí no hi havia trobat res que qüestionés l’obediència a la legalitat espanyola.\n‘Això –ha dit– ens preocupa perquè es plantegen una declaració simbòlica de sobirania per començar a preparar les estructures d’estat, però han perdut un temps preciós per a preparar-les.’\nSegons ella, la declaració simbòlica ‘no té cap conseqüència pràctica’ i, per això, la CUP és partidària de la desobediència després del 27-S en aspectes com la llei Wert, la llei ‘mordassa’ o la de l’avortament.\nPossibilitat de donar suport a un govern de concentració des de fora\nLa CUP donarà suport a un govern de concentració?\nEl cap de llista, Antoni Baños, ha dit: ‘Sí que hi podem donar suport: depèn de qui el formi i de què facin.’\nSi aquest govern ha de ser ‘per la ruptura amb l’estat, per iniciar un procés constituent, per revertir les polítiques d’austeritat i per aplicar un pla de xoc des del minut zero ens hi trobaran’.\nAixò sí, ha volgut aclarir que no entrarien al govern.\nTot dos han remarcat que la CUP no avantposaria res que tingués a veure amb els interessos de partit.\n‘Mai no demanarem res per a nosaltres perquè no ens interessen els càrrecs ni les carreres polítiques.\nHem vingut aquí a servir el clam majoritari del país i això exigirem a la resta de formacions’, han dit.\nAnna Gabriel ho ha reblat així: ‘No facilitarem un nou règim del 78 i no som aquí per a pactar noves transicions ni per a tornar a defraudar tanta gent com sovint han fet les esquerres i les dretes.’\nNo al lideratge de Mas\nAnna Gabriel també ha alertat d’allò que a parer seu és un risc: ‘Que ens oblidem de què han estat els governs de CiU aquests últims anys.’\nI han afegit: ‘No entenem per què Mas només és vist com algú que defensa les llibertats del país i no com algú que ha estat responsable directe polític de privatitzacions, retallades i polítiques antisocials.’\nI ha afegit: ‘No entendríem que s’engegués un procés independentista amb una persona que s’identifica amb això.’\nI ha resumit la posició del partit així: ‘No ens tremolaran les cames per fer possible la independència, però, alhora, no som accessoris ni crossa.\nRepresentem una voluntat popular molt legítima i la gent ens demana que siguem valents davant de la corrupció.’\nAntipatriarcal, anticapitalista, Països Catalans i internacionalista\nBaños ha fet també un resum dels eixos principals del seu programa, que ha sintetitzat en quatre: antipatriarcal, anticapitalista, de Països Catalans i internacionalista.\nEl Principat, ha dit, ‘no és el germà gran ni el centre dels Països Catalans.’\nI ha dit rotundament que la CUP ‘creu en la nació sencera’.\nUn altre dels punts destacats és un pla de xoc immediat per a lluitar contra la pobresa i aconseguir que ‘els catalans puguin menjar tres àpats el dia’.\nEn referència a la llengua, la CUP vol que el català i l’occità siguin ‘llengües comunes i preferents’, tot i que Baños ha especificat: ‘Defensem els drets particulars de totes les llengües i a expressar-se com cadascú vulgui.’", "response": "Anna Gabriel avantposa el contingut dels acords a noms i partits concrets, i adverteix que no faran de crossa.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1242", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Els telèfons mòbils s'han convertit en una eina imprescindible com a via de comunicació amb familiars, amics i companys de feina, però alhora són aparells que toquen molt sovint la cara i les mans dels usuaris i es converteixen en un focus de bacteris i virus, amb la qual cosa cal que es desinfectin correctament per evitar contagis.\nLa revista acadèmica Germs va publicar un estudi segons el qual s'han trobat més de 17.000 bactèries als telèfons mòbils, deu vegades més que en una tassa de vàter.\nÉs per això que el Bullit Group, un fabricant de mòbils resistents, destaca la importància de la desinfecció dels aparells ara que la gent ja torna a la feina de forma presencial.\nPerò cada professió o entorn de treball té les seves pròpies particularitats: en algunes, l'exposició a brutícia, gèrmens o substàncies nocives és més elevada, i per això requereixen una desinfecció i neteja a fons més regular, i sempre fer-ho seguint les directrius dels fabricants per tal de no danyar el dispositiu.\nEl Bullitt Group, en associació amb el catedràtic de Microbiologia Cel·lular de la Universitat de Reading, el doctor Simon Clarke, han publicat un seguit de consells per desinfectar els dispositius segons el tipus de feina i l'ús que es fa del telèfon.\nFeines a l'aire lliure\nAquesta mena de feines poden donar una falsa sensació de seguretat, però l'exposició constant a altres persones i a superfícies compartides és un factor de risc per la contaminació dels telèfons mòbils.\nPer exemple, als repartidors se'ls aconsella deixar els seus mòbils a l'interior dels vehicles o de les butxaques sempre que sigui possible, i evitar posar-los de cara avall sobre qualsevol superfície durant el procés d'entrega.\nA més, també cal rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic després de tocar els timbres o poms de les portes.\nAquestes recomanacions també serveixen per a treballadors dels sectors de la logística i la construcció.\nFeines a casa d'altres persones\nHi ha una gran varietat de feines que es fan a casa d'altres persones, amb menor o major grau de contacte tant amb les persones com amb elements de la casa que puguin ser focus de contaminació - per exemple, els lampistes quan desbloquegen canonades.\nEn aquest cas, es recomana reduir l'ús del telèfon personal al mínim i assegurar-se de netejar-lo, igual que les mans, abans de fer-lo servir.\nFeines a primera línia\nEn aquest grup s'inclouen, per exemple, els treballadors d'emergències i sanitaris, que han de mantenir una higiene molt correcta del seu mòbil per evitar que es converteixin en transmissors d'infeccions.\nUn de la Universitat Ondokuz Mayis, a Turquia, publicat a la revista Annals of Clinical Microbiology and Antimicrobials assenyala que el 95% dels dispositius mòbils de metges i personal sanitari tenien bacteris que podien arribar a transmetre malalties greus, i que només un 10% d'aquests professionals netejaven i desinfectaven el mòbil assíduament.\nEn aquest cas, el Bullitt Group aconsella la implementació de protocols per evitar contaminar a través dels telèfons mòbils.\nFeines d'oficina i amb telèfons d'ús compartit\nPel que fa als dispositius compartits, és important netejar-lo només arribar a l'oficina i al final de la jornada de treball, i buscar maneres de fer-lo servir el menys possible: per exemple, instal·lar aplicacions que es puguin fer servir també des de l'ordinador o comprovar-les només en determinats moments de la jornada.\nPer altra banda, es recomana no fer servir els mòbils durant el dinar i no dur-los a àrees comunes on no siguin necessaris, com ara el menjador o els lavabos; i no col·locar-los sobre taules o escriptoris d'altres companys de feina ni permetre que algú aliè toquin o manipulin el telèfon.\nUn cop hagi acabat la jornada laboral, i després de netejar profundament el dispositiu, es recomana guardar-lo en un lloc segur, higiènic i tancat durant la nit.\nTambé es recomana evitar les fundes sempre que sigui possible, ja que són un element que serveix de refugi per a virus i bacteris i que, de vegades, són més difícils de netejar.\nAltres notícies que et poden interessar\ncoronavirus\nOriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi\nLa variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen\ncoronavirus\nQuins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa\nEl subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit\ncoronavirus\nPer què algunes persones no es contagien de Covid?\nEls experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica\ncoronavirus\nLa UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació\nLa incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada\ncoronavirus\nÉs hora de tractar la Covid com una grip?\nLa situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: \"La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran\"", "response": "Segons un estudi de la revista acadèmica Germs, els telèfons mòbils contenen més bacteris que les tasses de vàter. ", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1029", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Cobertura sanitària per als refugiats, caminar cap a la renda mínima de ciutadania o la protecció del dret a l'habitatge.\nAquestes són algunes de les propostes que el candidat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet durant el seu discurs d'investidura que s'està fent aquest diumenge al Parlament.\nTreballar per \"un país més just\", en definitiva.\nEl perfil social ha estat molt marcat en una intervenció que, tal com ell mateix ha admès, s'ha hagut de preparar a corre-cuita.\nEl candidat de Junts pel Sí ha fet una exposició que ha ratllat l'èpica.\nNo per les formes, ja que en el seu cas són contingudes, serenes.\nPerò sí pel missatge.\n\"Els prometo que m'hi deixaré la pell\", ha assenyalat Puigdemont.\nI és que, per tirar endavant el procés independentista i culminar-lo, en aquesta legislatura de caire constituent, el fins ara alcalde de Girona assegura que calen \"lideratges irrepetibles\".\nPuigdemont ha estat molt transparent a l'hora de fer el seu discurs.\nHa admès, per exemple, que fins fa \"poques hores\" estava al capdavant de la capital gironina, una ciutat que, segons assegura, té \"al cap\", i no s'havia plantejat estar en la situació en què s'ha acabat trobant.\nAixò, sumat a la seva \"autoexigència\", l'han obligat a demanar comprensió a la resta de diputats perquè hauria volgut preparar-se amb més temps el discurs.\nCoratge davant del repte\n\"No són èpoques per covards, per temorosos ni per fluixos de cames\", ha proclamat Puigdemont, justificant, així, perquè afronta un repte que li ha caigut a sobre de forma imprevista.\nA partir d'aquesta actitud, el que ha intentat aquest fill d'Amer és transformar els condicionants en virtuts.\nHa posat la feina a l'Ajuntament de Girona, un lloc on ha après \"una sèrie de coses que són indispensables per dirigir un país\", com l'aval a l'hora d'assumir un repte com és el d'estar al capdavant de la Generalitat.\nCarles Puigdemont ha mostrat en tot moment orgull pels seus orígens al territori i, concretament, a les terres gironines.\nEn aquest sentit, ha recordat la figura de Berenguer de Cruïlles, el primer president de la Generalitat.\nLa connexió gironina amb el seu predecessor li ha servit de vincle per mostrar la història d'aquesta institució i que els fonaments de l'autogovern no provenen de la constitució espanyola sinó del caràcter nacional de Catalunya.\nEn clau històrica, Puigdemont també ha fet referència a la revolta dels remences, i ha destacat el reconeixement de la UNESCO al que considera la primera mostra d'aixecament per part de les classes populars contra els poders establerts.\n\"Al segle XV ja hi havia gent que es reunia en assemblea per lluitar una gent que els oprimia\", ha sentenciat.\nPallach en la memòria\nA qui també ha fet referència el fins ara alcalde gironí ha estat a Josep Pallach, el líder socialista més enyorat pels que tenien un projecte d'esquerres en clau nacional durant els anys seixanta i setanta.\nLa cita diu moltes coses, ja que Convergència Democràtica, el partit de Puigdemont, té una diversitat ideològica que ha anat oscil·lant d'un extrem a un altre i els propers mesos seran decisius per veure com aquests accents diferents s'articulen a l'hora de refundar el partit.\nLa cita de Pallach lliga amb l'accent social que ha tingut la major part de la intervenció de Carles Puigdemont.\nLes línies mestres del programa de govern que ha dibuixat el candidat de Junts pel Sí.\nDesprés d'agrair la generositat del seu predecessor, Artur Mas, i dels negociadors tant de la seva coalició com de la CUP que no s'han aixecat de la taula, ha combinat les mesures per atendre els \"més desafavorits\" amb l'atenció a les petites i mitjanes empreses, i també als autònoms.\nPossiblement, un element que reflecteix el contrast de mesures que pretén impulsar el nou govern, i la manca de complexos que ha exhibit el candidat és quan ha assegurat que s'ha de tenir en compte \"des dels que venen a gastar els seus diners amb el turisme fins als que hi busquen un refugi digne\".\nSensibilitat social i consciència dels recursos econòmics que ha de tenir en compte el país per tirar endavant un repte tan majúscul com és el de la seva independència.\nAquestes semblen ser les credencials del futur president de la Generalitat.", "response": "Puigdemont es compromet a aconseguir la independència per crear un país socialment més just per a tothom.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1707", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El PSC ha tancat la campanya allà on va començar: al cinturó roig de Barcelona.\nAquí és on es juga més en aquestes eleccions del 21-D, perquè és on es pot disputar més vots amb el seu competidor més directe, Ciutadans.\nEl míting final l'ha celebrat a l'auditori de Cornellà de Llobregat, on el candidat socialista, Miquel Iceta, ha fet una darrera apel·lació als indecisos.\nS'ha presentat com la tercera via que supera la dinàmica dels blocs, i com l'únic que pot aconseguir la reconciliació sense defugir del conflicte social.\n\"Defensem un projecte alternatiu on hi ha una gran majoria de catalans que guanyen\", ha ressaltat.\n— NacióPolítica (@naciopolitica) December 19, 2017\nIceta ha optat per posar punt final a la campanya a la ciutat on va començar la seva carrera política com a regidor ja fa 30 anys, i on ha reunit prop de 700 persones.\nEl socialista ha indicat que el seu projecte és \"sòlid i rigorós\", i s'ha erigit com el vot útil per a tots els catalanistes que no són independentistes i la gent d'esquerres que \"no vol riure'ls les gràcies\".\nHa aprofitat per fer \"un darrer crit\" per sumar tots els vots i fer possible el canvi de rumb, ja que sosté que ni la dreta ni els independentistes el faran.\nMalgrat el seu suport a l'article 155 de la Constitució, el candidat del PSC s'ha presentat com \"l'alternativa del PP\", a qui ha responsabilitzat d'estar \"en l'origen de tot l'embolic\" per haver pugnat contra l'Estatut.\nTambé s'ha desmarcat de Cs.\n\"Quina és la diferència entre PSC i Ciutadans?\nEl PSC va votar 'no' a Rajoy i Ciutadans 'sí' a Rajoy\", ha subratllat.\nSegons ell, en algun moment \"hi podia haver algun punt de connexió\", perquè el partit taronja es definia com a socialdemòcrata, però ara ho ha deixat enrere.\n\"No ens hi assemblem gaire\", ha sostingut.\nAls \"amics\" de Catalunya en Comú-Podem els ha retret el trencament \"unilateral\" de l'acord de govern a l'Ajuntament de Barcelona, que pilota Ada Colau, malgrat que \"era d'esquerres i es negava a entrar en la dinàmica d'enfrontaments entre blocs\".\nI als independentistes els ha criticat que no es facin càrrec de les conseqüències del procés català.\n\"Aquests dies han caigut tants mites, tantes coses que no eren certes\", ha asseverat.\nL'exministre Josep Borrell, que s'ha incorporat al tram final de la campanya d'Iceta, ha afirmat que el 21-D els catalans es constituiran en tribunal popular i hauran de jutjar \"els que ens han portat a la situació on estem\".\nI s'ha mostrat convençut del fet que una majoria de catalans pensen que \"no serveix de res donar cops de cap contra la paret\", descartant que la independència pugui prosperar.\n\"Les coses que s'han demostrat que no poden ser, no poden ser\", ha incidit.\nBalmón crida \"traïdors\" contra Puigdemont i Junqueras\n\"D'independències de cap de setmana ja n'hem tingut prou\", ha defensat, i ha argumentat que \"seria quasi ridícul que algú en volgués tenir una altra\", ja que \"això no porta enlloc\".\nHo ha exemplificat amb el fet que un enginyer estaria convençut que \"tindria més oportunitats professionals si Catalunya seguís formant part d'Espanya\".\nL'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, amb qui Iceta ha acabat ballant al final del míting, ha titllat els independentistes de \"traïdors\", i ha retret a Mariano Rajoy, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no hagin demanat \"perdó\" pels seus \"fracassos\".\nEls socialistes arriben al final de la campanya amb optimisme.\nTotes les enquestes vaticinen que estan en remuntada, i Iceta assegura que fins i tot pot guanyar els comicis.\nEl cert és, però, que al partit estimen que poden treure vint i pocs escons (les enquestes els han arribat a donar algun més), però difícilment ascendiran fins al primer lloc.\nTot i això, serà el primer cop que augmenten suports des del 1999, cosa que els fa pensar que aquí arrenca la carrera per tornar a governar a l'Estat.\nEl partit es juga al cinturó roig amb Ciutadans\nA l'àrea metropolitana és on el partit ha centrat més els seus esforços per recuperar part del terreny perdut a costa de Ciutadans.\nA Barcelona ciutat considera que pot esgarrapar sobretot vots dels \"comuns\", i fins i tot preveu que podrà prendre'n alguns d'electors de l'antiga CiU que en el 2015 van optar per Junts pel Sí confiant en el fet que Artur Mas negociaria amb Mariano Rajoy.\nL'aliança electoral del PSC amb Units per Avançar, el partit que han format exdirigents d'Unió, també hi pot ajudar.\nIceta s'ha presentat com l'única opció del catalanisme moderat, i que pot trobar una solució per sortir de \"l'embolic\" que ha generat el procés independentista.\nAssegura que no farà president a un independentista (ni a Carles Puigdemont ni a Oriol Junqueras), ni tampoc a Inés Arrimadas (Cs) ni Xavier García Albiol (PP).\nSí que demana, en canvi, que Ciutadans, els populars i els \"comuns\" permetin que pugui ser investit president.\nTotes aquestes condicions deixen un escenari posteior al 21-D molt complicat de gestionar.", "response": "El PSC tanca la campanya al \"cinturó roig\" de Barcelona per intentar prendre vots a Ciutadans, el seu competidor més directe.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2625", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "La nova Clínica Girona obrirà l'estiu del 2019, triplicarà la superfície de l'actual i potenciarà la cirurgia ambulatòria.\nPer això, el nou centre ampliarà considerablement l'hospital de dia i l'àrea quirúrgica (tindrà fins a vuit quiròfans, tres sales de part i tres més per a endoscòpies).\nEl seu gerent, Carles Espígol, explica que això és \"conseqüència de l'evolució de la medicina\" perquè ara, cada cop hi ha més operacions que no requereixen quedar-se a passar la nit.\nA més, la nova Clínica Girona també serà l'únic centre de la demarcació on es farà una de les proves més efectives per detectar càncers (el PET-TAC).\nLa clínica, que se situarà a l'entrada sud de Girona, serà un edifici diàfan que tindrà fins a vuit plantes d'alçada.\nAixecar-la i equipar-la costarà 52 milions d'euros (MEUR).\nLa nova Clínica Girona, que s'aixecarà a l'entrada sud de la ciutat, va cremant etapes.\nEl projecte ja s'ha entregat aquest juny a l'Ajuntament i, un cop se'n rebi el permís d'obres, la intenció és començar els treballs abans no acabi el 2016.\nLa construcció durarà 26 mesos.\nL'edifici es preveu tenir acabat a principis del 2019, amb l'objectiu de completar el trasllat l'estiu d'aquell any.\nLa clínica ocuparà la parcel·la situada als números 204-206 de la carretera Barcelona.\nEl projecte, obra del despatx d'arquitectes PMMT, costarà uns 52 MEUR, que es pagaran amb recursos propis i crèdits bancaris.\nEl centre tindrà un màxim d'onze plantes (tres de subterrànies i vuit sobre rasant).\nA la part posterior, però, se'n rebaixaran dues.\nLa clínica triplicarà la superfície de l'actual, situada al carrer Joan Maragall, i ocuparà més de 36.000 metres quadrats.\nSerà, com ha explicat el gerent, un edifici diàfan (les façanes aprofitaran la llum exterior i també hi haurà diversos patis interiors).\n\"Tindrà un disseny innovador i funcional; serà un edifici que cura i que renovarà i potenciarà aquesta entrada de la ciutat\", ha subratllat el gerent.\nLa nova Clínica Girona no incrementarà massa els llits d'hospitalització (dels 100 actuals passarà als 116, repartits en 108 habitacions).\nAllò que sí que es farà, però, serà \"potenciar la cirurgia ambulatòria amb les darreres tecnologies\", ha precisat el gerent.\nPer això, el centre ampliarà considerablement l'àrea quirúrgica.\nActualment, als seus vuit quiròfans s'hi fan tant operacions com parts i endoscòpies.\nAl nou centre, això se subdividirà i el número d'espais pràcticament es doblarà, passant a tenir-ne catorze.\nHi haurà vuit quiròfans (tres d'ells, amb revestiment de plom per a operacions amb raigs X), tres sales de parts i tres més d'endoscòpies.\n20 boxes per a hospital de dia\nEn paral·lel, també s'impulsarà l'àrea d'hospital de dia, oncològic i de medicina del dolor.\nAquí hi haurà 20 boxes individuals i una sala de cirurgia menor ambulatòria.\n\"La medicina evoluciona i, ara, cada cop més, els pacients fan menys estades a les habitacions\", ha precisat Espígol.\n\"És a dir, que ingressen al matí i tornen al vespre cap a casa; per això, potenciarem la cirurgia ambulatòria, aquelles operacions que es fan de manera més ràpida i àgil i que són menys agressives per als pacients\", ha subratllat.\nDins aquest grup s'hi inclouen, per exemple, artroscòpies, hèrnies, traumatologia o cataractes.\nÚnic centre a la demarcació\nEl llistat de serveis que oferirà la nova Clínica Girona és extens.\nTindrà una UCI amb vuit boxes, una àrea d'urgències amb deu, una altra d'ambulatòria amb 46 consultoris, oftalmologia, fisioteràpia, una sala d'angiografies, catorze més de diagnòstic per la imatge (entre radiografies, TAC, ecografies, densitometries...), hemodiàlisis, anatomia patològica, una unitat de reproducció humana i diagnòstic genètic, laboratori, banc de sang i farmàcia.\nEl gerent ha destacat que la nova Clínica Girona continuarà essent l'únic centre a comarques gironines que tingui un servei de ressonància magnètica vertical (l'actual fa quatre anys que en disposa).\nA més, l'equipament també disposarà d'un nou servei, el PET-TAC, que és una de les proves més efectives a l'hora de detectar tumors i metàstasis.\nActualment, els pacients als qui se li ha de fer cal que es desplacin a Barcelona.\nA més de totes les àrees de diagnòstic, quirúrgiques i d'hospitalització, el centre disposarà d'altres serveis.\nTindrà 180 places d'aparcament als soterranis, sala d'actes (amb capacitat per a 100 persones), bar-cafeteria i despatxos per al personal, entre d'altres.\nL'edifici vell, en venda\nEl trasllat suposarà que la Clínica Girona deixi el centre de la ciutat (al carrer Joan Maragall) on hi porta des de la seva fundació, al 1934.\nCarles Espígol ha precisat que part de l'edifici se cedirà a l'Ajuntament per a l'ampliació del Col·legi Verd, i que la resta d'espais es vendran (es poden destinar a usos comercials o residencials).", "response": "La nova Clínica Girona, que obrirà el 2019, triplicarà la superfície de l'actual i potenciarà la cirurgia ambulatòria. ", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_205", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El cronòmetre continua avançant, però encara no hi ha acord entre els dos principals partits independentistes sobre la presidència de la mesa del parlament, ni tampoc s’ha començat a parlar de la investidura ni de la configuració del govern.\nAquest és el resultat de la reunió que han tingut a Brussel·les el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i una delegació d’ERC, encapçalada pel secretari d’Economia, Pere Aragonès.\nTambé en formaven part el diputat Roger Torrent i Jordi Bacardit, cap de gabinet de la secretària general d’ERC.\nMarta Rovira no hi ha pogut assistir per motius de salut.\nPer part de Junts per Catalunya, a més del president, hi ha assistit bona part del seu equip de col·laboradors més directes: Elsa Artadi, Jaume Clotet, Eduard Pujol, Albert Batet, Miquel Àngel Escobar i Damià Calvet.\nAquesta tarda tornaven cap a Barcelona amb la sensació que s’havia avançat poc, però amb la tranquil·litat que les reunions continuarien a la capital catalana aquesta setmana i la convicció que finalment hi hauria acord.\nLa presidència de la mesa és la qüestió més urgent, perquè el primer ple de la cambra serà el 17 de gener, data fixada per Rajoy per a fer avançar el cronòmetre.\nHi ha acord sobre el repartiment de les places: dues per a JxCat, dues per a ERC, dues per a Ciutadans i una per al PSC.\nPer tant, en restarien fora Catalunya En Comú, la CUP i el PP.\nTot i que s’havia explorat d’incorporar-hi els comuns en canvi d’un vot favorable seu a la investidura del president de la cambra, s’ha descartat, de la mateixa manera que s’ha descartat que una de les quatre places que corresponen als partits independentistes s’adjudiqui a la CUP.\nTampoc no és clar si en serà presidenta Carme Forcadell, que ha demanat temps al seu partit per a decidir si continua o no, tot i que té el suport de JxCat.\nTothom té coll avall que no continuarà, per poder encarar sense entrebancs el procés judicial que l’espera.\nERC no ha posat cap nom alternatiu sobre la taula durant les negociacions a Brussel·les, tot i que segons algunes fonts el relleu serà Carles Mundó.\nEls republicans esperen que Forcadell faci pública la seva decisió oficialment per moure fitxa.\nLa reunió de Brussel·les tampoc no ha servit per a decidir quins diputats electes han de dimitir per a conservar la majoria a la cambra, tot i que algunes fonts apunten que seran els consellers a l’exili: Clara Ponsatí i Lluís Puig, per part de JxCat, i Meritxell Serret i Toni Comín, d’ERC.\nLa suma de diputats de JxCat, ERC i la CUP va ser de setanta, però tres són ara com ara a la presó i cinc a l’exili.\nPer tant, per garantir la majoria, haurien de dimitir quatre diputats, de manera que l’independentisme es quedaria amb 66 escons, un per sobre de la suma improbable però no impossible dels partits del 155 amb els comuns, que són 65 escons.\nAmb una abstenció dels comuns no caldria que dimitís ningú, però les formacions independentistes ho veuen poc probable, sobretot després dels moviments que han començat els unionistes per a oferir la presidència del parlament a Catalunya en Comú.\nUn oferiment que, ara per ara, ha estat refusat.\nL’únic acord de la reunió de Brussel·les, que ha transcorregut sense tensió malgrat la manca d’acords, és de continuar negociant a Barcelona, amb la presència dels consellers Jordi Turull i Josep Rull, per part de JxCat, i de Marta Rovira, quan s’hagi recuperat.\nNi Turull ni Rull no poden viatjar a Brussel·les perquè els van retirar el passaport.\nEl guió de les negociacions serà aquest: primer la mesa, després la investidura i després la configuració del nou govern.\nDurant la reunió a la capital belga, Puigdemont no ha donat cap pista sobre què pensa fer respecte de la investidura.\nPer una altra banda, ERC confia que Junqueras surti demà de la presó, però ningú no vol posar la mà al foc sobre què decidirà el Tribunal Suprem espanyol.", "response": "ERC i Junts enceten sense cap acord les negociacions a Brussel·les per formar el pròxim govern de la Generalitat. ", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2046", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha posat sobre la taula la possibilitat de fer una consulta sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2026, en la Comissió no permanent d'estudi d'aquest projecte.\nJordi Clausell, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), ha demanat \"tancar la carpeta\" del projecte perquè hi ha altres \"prioritats\" i ha reptat a consultar els veïns per saber si volen o no els Jocs.\nEls favorables a la candidatura la defensen com una \"oportunitat\" i, fins i tot, com l'\"excusa per tirar endavant unes infraestructures reivindicades pel territori\", en paraules del diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega.\nEls Jocs tindrien un impacte total sobre l'economia catalana d'uns 7.686 MEUR de producció, 3.589 MEUR de valor afegit i crearien uns 70.000 llocs de treball en set anys, segons un estudi sobre la candidatura del 2022.\nAsens no descarta una consulta sobre una candidatura dels Jocs.\nEl tercer tinent d'alcalde no ha tancat la porta que el debat entre partidaris i contraris a una cita olímpica hivernal es \"converteixi finalment en una proposta d'una consulta\".\n\"Potser anem cap a aquest escenari\", ha apuntat en comissió aquest divendres.\nAsens ha assenyalat que altres ciutats han renunciat a acollir els Jocs d'Hivern després de demanar l'opinió dels ciutadans.\nEl tercer tinent d'alcalde de Barcelona ha explicat en declaracions a l'ACN, acabada la comissió, que el govern municipal no ha detectat \"una demanda ciutadana per acollir els Jocs\".\n\"Si la resta de grups ho veu clar i la situació canvia, potser qui ho haurà de decidir són els veïns de Barcelona\", ha afirmat en declaracions, per afegir: \"Ara mateix no apuntem en aquesta direcció, però no tanquem la porta a estudiar-ho\".\nDurant la comissió, el representant de la FAVB també ha apuntat que \"una fórmula\" per decidir el futur de la candidatura podria ser una consulta, tot i que s'ha mostrat escèptic sobre el suport de la ciutat als Jocs: \"Quan parlem d'aquest tema a les associacions de la FAVB el primer que diuen és que 'a Barcelona no neva i quan ho fa, es col·lapsa tot'\".\nClausell, que ha començat la intervenció subratllant que la política dels grans esdeveniments havia tingut a la ciutat \"el punt final amb el Fòrum de les Cultures\", ha afirmat que per a la FAVB \"és el moment de tancar la carpeta del tema, desestimar els Jocs i deixar de gastar-nos-hi diners\".\nPer contra, els favorables dels Jocs han defensat l'oportunitat que signifiquen a nivell econòmic, per al territori i per dinamitzar el patrimoni natural.\nÒscar Grau, que va ser director de l'Oficina Tècnica dels Jocs 2022, ha instat polítics i administracions a ser \"valents\" i a consultar sobre la candidatura perquè per acollir uns Jocs es necessita, ha dit, una ciutadania \"il·lusionada\".\nEn l'anterior sessió de la comissió, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ja va demanar una consulta.\nFàbrega ha posat com a exemple de les infraestructures que es podrien desenvolupar amb els Jocs el desdoblament de l'eix ferroviari entre Montcada i Reixac i Puigcerdà.\nEl diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat ha demanat convertir la candidatura olímpica en una \"oportunitat de país\" i \" social\" i articular-la des de la \"innovació.\n\"\"No volem que siguin els de Sochi, que van ser un espectacle mediàtic i putinià\", ha reblat.\nAra bé, Asens i Clausell han coincidit a assenyalar que si l'oportunitat dels Jocs és per al territori, qui hauria de liderar la candidatura és la Generalitat, en lloc de l'Ajuntament de Barcelona.\nEls defensors de la cita olímpica també han destacat, a part de l'oportunitat econòmica i per vertebrar el territori, altres efectes positius en termes de projecció internacional i promoció de l'esport.\nLa sessió d'aquest divendres de la comissió estava dedicada a debatre el potencial impacte econòmic d'uns eventuals Jocs Olímpics d'Hivern i ha comptat amb l'exposició d'experts i agents implicats en la promoció de la candidatura.\nSegons un informe del 2013 sobre la candidatura del 2022, el volum total de despeses directament relacionades amb els Jocs seria de 2.229 MEUR d'euros.\nL'estudi, que va ser elaborat pel Departament d'Estudis de l'Àrea Econòmica, Empresa i Ocupació i Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona, corresponen a l'impacte previst en la candidatura del 2022 i no es disposen de dades actuals que permetin avaluar la viabilitat d'una nova proposa per al 2026.", "response": "Jaume Asens (BeC) no descarta organitzar una consulta ciutadana per decidir sobre la candidatura dels Jocs d'hivern del 2026.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_906", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els quatre membres investigats de la Mesa s’empararan en el principi d’inviolabilitat parlamentària en les seves declaracions davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver permès la votació del referèndum unilateral durant el debat de política general.\nAixí ho han explicat Forcadell, la secretària primera, Anna Simó, el vice-president primer, Lluís M. Corominas, la secretària quarta, Ramona Barrufet, i el secretari tercer, Joan Josep Nuet, en declaracions a Catalunya Ràdio.\nEs tracta d’un argument que ja va utilitzar Forcadell en la seva declaració judicial per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent.\nEs tracta d’un principi que està recollit al reglament del Parlament i a l’Estatut i protegeix els diputats perquè no se’ls pugui responsabilitzar per les opinions i els vots en l’exercici de la seva feina, segons ha explicat Corominas.\nForcadell ha qualificat de censura preventiva l’actuació del govern espanyol que, segons ha relatat, recorre judicialment el debat de les idees al Parlament.\n‘En cap Parlament ha passat mai abans que es persegueixi penalment el debat de les idees.\nLa inviolabilitat ha d’estar protegida judicialment; per tant, hauria de ser al contrari, que els tribunals ens protegissin perquè poguéssim fer la nostra feina amb total llibertat’, ha argumentat.\nPer la seva banda, Anna Simó ha destacat que ara es vol impedir el que el Parlament ja va fer el 2015, i ha afirmat que la legislació internacional els empara.\nForcadell també s’ha referit a la carta que diputats britànics han adreçat al govern espanyol perquè s’arxivi la causa contra ella i la mesa del Parlament.\nSegons la presidenta, aquesta carta evidencia l’excepcionalitat de la situació.\n‘A tots els diputats que venen d’altres països europeus els costa molt de creure la situació que s’està vivint al Parlament, perquè no poden entendre que et diguin, en un Parlament, què pots debatre i què no.\nAixò és insòlit en democràcia, i aquesta carta és una mostra d’aquesta situació tan extraordinària que estem vivint i que de cap manera hem de normalitzar, perquè al final potser semblarà que això és normal’, ha defensat la presidenta del Parlament, per després remarcar l’excepcionalitat dels fets.\nPer la seva banda, Joan Josep Nuet s’ha queixat que la fiscalia el posés en el focus mediàtic quan va excloure’l de la causa i ho ha qualificat d’interpretació creativa de la legislació vigent.\nSegons que ha dit, precisament aquesta interpretació va evidenciar que els motius de la querella eren polítics.\n‘Aquí l’únic que ens uneix és que tots volem que aquest debat es produeixi, perquè és inconcebible, inimaginable, que al Parlament no es pugui parlar de la independència de Catalunya’, ha afirmat el diputat de CSQP.\nForcadell i Simó declaren al TSJC dilluns que ve, divendres serà el torn de Corominas i Barrufet i el 12 de juny hi anirà Nuet.\nActe conjunt\nEls grups de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot (CSQP) han demanat en bloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que arxivi la causa contra els cinc membres de la Mesa del Parlament investigats per haver permès que es votessin les conclusions sobre el referèndum en el debat de política general.\nEn un acte conjunt davant les portes del Parlament, el líder de JxSí al Parlament, Jordi Turull, ha acusat el tribunal de ser còmplice d’un atac a la democràcia, un atac que veu orquestrat en primera instància pel govern espanyol i pel Tribunal Constitucional.\nEl líder de CSQP al Parlament, Lluís Rabell, també ha demanat la nul·litat del procediment judicial per considerar que a Catalunya hi ha un conflicte que mereix una solució política i no judicial, mentre que el diputat Albert Botran ha assegurat que no hi ha procés judicial que freni el procés sobiranista: ‘Volem fer el referèndum i el farem’.", "response": "Forcadell i els membres de la Mesa s’empararan en el principi d’inviolabilitat parlamentària davant del TSJC.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1269", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC), en roda de premsa al Parlament Europeu.\nFoto: ACN.\nEls eurodiputats liberals i verds de la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu votaran plegats, demà dijous, tres dies abans del 20-N, a favor de declarar oficial la llengua catalana a la Unió Europea aprofitant l'ingrés de Croàcia.\nEl convergent Ramon Tremosa, l'ecosocialista Raül Romeva i el republicà Oriol Junqueras demanen ara al socialista Raimon Obiols que faci el mateix i aconsegueixi també el suport dels seus companys de grup perquè l'esmena pugui tirar endavant.\nSense el suport d'almenys un dels dos grups majoritaris de l'Eurocambra, populars o socialistes, la comissió d'Exteriors rebutjarà l'esmena que demana aprofitar l'ingrés de Croàcia a la UE, el 2013, i la incorporació del croat a les 23 llengües oficials per afegir-hi també el català.\nEls populars europeus tenen 27 dels 72 eurodiputats de la comissió, i els socialistes sumen 19 escons, mentre que els liberals i els verds només en tenen 8 i 6 , respectivament.\nLa suma de socialistes, liberals i verds, doncs, dóna un resultat de 33 escons, tres menys dels necessaris per assolir la majoria.\nPerò Tremosa, Junqueras i Romeva haurien aconseguit també el suport d'alguns eurodiputats d'altres grups -per exemple, de l'Esquerra Verda Nòrdica- que podrien possibilitar un resultat positiu.\nJa es descarta que Vidal-Quadras i el grup parlamentari popular puguin donar suport a una esmena que reclama que la llengua catalana tingui el mateix estatus que la castellana.\nVidal-Quadras, de fet, ha titllat públicament de \"provincians\" i de \"fanàtics i incompetents\" tots els intents de CiU, ERC i ICV.\nI el PSC, amb el PSOE, ja va rebutjar el juny passat al Congrés la mateixa proposta.\nAquest cop, però, la votació se celebra només tres dies abans de les eleccions espanyoles.\nA més d'Obiols, el PSOE té cinc eurodiputats més a la comissió, entre membres de ple dret i suplents, que podrien participar en el debat: la mallorquina Teresa Riera, l'asturiana María Muñiz, els andalusos Carmen Romero i Luis Yáñez-Barnuevo i el madrileny Emilio Menéndez del Valle.\nEl PP en té quatre, a més de Vidal-Quadras: Jaime Mayor Oreja, Francisco Millán Mon, Antonio López-Istúriz i José Ignacio Salafranca.\nTremosa podrà votar perquè el liberal britànic Graham Watson li ha cedit el lloc.\nAprofitar \"el govern espanyol més feble de la democràcia\"\nEl tripartit de Brussel·les, l'aliança que sovint formen els eurodiputats de CiU, ERC i ICV per defensar temes de país, torna a fer pinya per demanar a l'Eurocambra el que el govern espanyol rebutja: que s'aprofiti l'ingrés de Croàcia a la UE, el 2013, i la incorporació del croat a les llengües oficials per afegir-hi també el català.\n\"Posats a què la UE segueixi imposant bones pràctiques al centralisme espanyol, com ha passat també amb el corredor mediterrani (el qual pot ser interpretat també com el rescat europeu de les seculars polítiques radials espanyoles en infraestructures), demanem que la UE imposi també bones pràctiques en el terreny dels drets humans i de les llibertats fonamentals individuals, com és ara el dret a fer servir la pròpia llengua a les institucions europees\", reivindiquen Tremosa, Romeva i Junqueras.\nCiU, ICV i ERC recorden que \"el proper govern espanyol, tot i la majoria absoluta, serà possiblement el govern més feble de la democràcia, atesa la possibilitat d'una intervenció exterior de l'Estat espanyol\".\n\"Els catalans hauríem de fer pinya i hauríem de saber aprofitar aquesta situació de debilitat molt gran d'alts funcionaris de l'Estat espanyol, la gestió de la crisi dels quals els ha desacreditat molt considerablement a nivell internacional\", defensen Tremosa, Romeva i Junqueras.\nL'esmena presentada a un informe no vinculant recorda que l'ingrés de Croàcia del país \"requerirà un canvi en el tractat per incloure la llengua croata com a llengua oficial de la UE\".\nLa moció demana que aprofitant la modificació, \"els Estats membres acceptin incloure com a llengua oficial de la UE el català, que és la tretzena llengua més parlada a nivell europeu, amb més de 10 milions de parlants\".", "response": "La comissió d'exteriors de Parlament Europeu votarà sobre l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2860", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Diversos col·lectius de drets humans i civils han recollit de moment un total de 122 casos de \"violència policial\" durant els aldarulls de la darrera setmana per la sentència del Suprem.\nPer això, han demanat responsabilitat als cossos policials, revisió dels protocols, investigacions judicials i la prohibició tant de les pilotes de goma com els projectils de foam, així com la identificació clara i entenedora per davant i per darrere de tots els agents policials.\nEl dispositiu SomDefensores està format pel centre de drets humans Irídia, la cooperativa d'advocats Iacta, l'Institut Internacional per l'Acció Noviolenta-Novact, Stop Bales de Goma i la Fede, que agrupa entitats de justícia global.\nD'aquests casos, 21 ja han estat atesos amb psicòleg i advocat.\nLa immensa majoria de casos són de la ciutat de Barcelona i l'aeroport del Prat i el 60% són per actuacions dels Mossos d'Esquadra.\nDels 21 casos ja atesos directament, 15 són per cops de porra al cap: set de Mossos, quatre de Policia Nacional i quatre d'origen desconegut.\nTambé hi ha 20 casos de lesions per projectils de foam dels Mossos, dos d'ells al cap i un d'aquests amb ferides de consideració.\nTambé han atès vuit casos per impactes de boles de goma de la Policia Nacional, quatre dels quals han perdut un ull, i dos tenen importants lesions craniofacials.\nTambé han alertat de possibles maltractaments a la comissaria de la Verneda de la Policia Nacional.\nNúria Monfort, de Iacta, ha explicat que durant aquests dies el dispositiu ha atès un centenar de trucades de persones afectades per retencions, identificacions, detencions o escorcolls.\nAixí, cada dia de la setmana passada anava augmentant la pressió policial i creu que això va passar amb una \"intencionalitat política\".\nFinalment van arribar les primeres presons preventives, cosa que els va \"sorprendre\" molt perquè els atestats policials eren molt genèrics i es basaven més en el context social que en l'actuació individual dels empresonats.\nMonfort ha recordat que una mesura cautelar com la presó preventiva no pot tenir una finalitat de prevenció general negativa, sinó que això només ho pot fer la pena de presó definitiva.\nTambé s'ha queixat que algunes interlocutòries judicials asseguraven que les manifestacions volien impedir el compliment de la sentència del Tribunal Suprem, cosa que no està passant perquè ningú ha alliberat els polítics presos.\nIgualment, algunes resolucions judicials criminalitzen, han dit els lletrats, els manifestants que porten la cara tapada o porten ulleres protectores, cosa que Monfort considera normal tenint en compte la retransmissió en directe de les manifestacions, les nombroses identificacions policials i el nombre de ferits per boles de goma.\nPer tot això, considera que s'està \"democratitzant la violència institucional\", que fins ara, segons ella, només afectava col·lectius vulnerables com migrants o joves, però ara \"s'amplia\" a més gent.\n\"Els estan jutjant per qui són, no pel que fan\", ha assegurat.\nAndrés García Berrio, d'Irídia, ha explicat que en diverses ocasions s'han vist cops de porra al cap, prohibits legalment, cops seguits a persones que són a terra o marxen caminant, \"no per dispersar, sinó per castigar, humiliar i atemorir\", trets de foam en zones tranquil·les, o càrregues massives com la de dimarts passat al carrer Mallorca amb Passeig de Gràcia amb milers de persones dispersades quan no estaven fent res.\nCarles Guillot, de Stop Bales de Goma, i amb un ull perdut per un projectil d'aquest tipus, ha recordat que el foam també ha afectat els ulls d'alguns 'armilles grogues' a França.\nSobre la possible responsabilitat de mossos, Guillot ha posat en dubte el conseller d'Interior, Miquel Buch, ja que, segons ell, mai hi ha hagut condemnes policials a agents per actuar de forma negligent.\nHi ha una \"total impunitat\", ha dit, i per això creu que cal crear un organisme autònom que sí que depuri responsabilitats, fora del \"corporativisme sindical\".\nTambé ha demanat que els agents vagin clarament identificats per davant i per darrere, i amb números memoritzables.", "response": "Col·lectius de drets humans han recollit 122 casos de \"violència policial\" durant els aldarulls en resposta a la sentència del Suprem.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2369", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Aquest dijous a les 10h s'esgota el termini que el govern espanyol va donar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè aclareixi si s'ha declarat la independència.\nEs tracta del pas previ a decidir si s'aplica l'article 155 de la Constitució.\nEn les últimes hores, la Moncloa ha posat sobre la taula un nou element: està disposada a no aplicar aquest article, que suposaria la intervenció de l'autogovern, a canvi que es convoquin eleccions a Catalunya.\nFonts del govern català asseguren que no es contempla de moment convocar comicis i resta a l'espera de la posició oficial que el govern espanyol faci pública aquest dijous.\nL'executiu català no aclareix però si Puigdemont respondrà l'última carta de Rajoy, en què el president espanyol tancava la porta a una reunió entre els dos presidents.\nLes últimes hores abans d'acabar el termini de Rajoy per decidir si aplica el 155 han marcat el debat al Congrés dels diputats tant dins de l'hemicicle com als passadissos.\nFonts de la Moncloa han posat sobre la taula que el govern espanyol està disposat a no posar en marxa aquest article si Puigdemont convoca eleccions i renuncia a una declaració d'independència.\nAltres fonts de la Moncloa, poc després, també apuntaven que igualment es podria paralitzar la intervenció de l'autogovern en cas que s'acabi declarant la independència.\nAquestes últimes fonts, donen per fet que el Tribunal Constitucional (TC) anul·laria aquesta eventual declaració d'independència i, per tant, que no tindria efectes.\nL'abast del 155, en cas d'aplicar-lo, i el nombre de conselleries que afectaria no està clar, i hi ha discrepàncies entre veus de l'executiu espanyol.\nAlgunes apunten que podria afectar el Govern en ple i altres que assenyalen que seria limitat a algunes competències.\nEn tot cas, fonts del Ministeri d'Hisenda han apuntat també que en cas de 155 preveuen la substitució del conseller d'Economia, Oriol Junqueras, per una altra persona de perfil \"tècnic\" designada per l'administració espanyola.\nA Madrid, Rajoy està mantenint contactes amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Cs, Albert Rivera, per acordar les condicions d'una possible aplicació del 155.\nSánchez ha donat suport a la tesi de la Moncloa d'aturar-lo en cas d'eleccions i no ha volgut donar més detalls de les converses.\nEl Govern prefereix mantenir la prudència a l'espera que aquest dijous el govern espanyol anunciï quin pas dona una vegada expiri el termini.\nFonts de l'executiu català asseguren però que avui per avui no contemplen convocar eleccions.\nI afegeixen que el que es contempla és respectar la voluntat dels resultats de l'1-O.\nEn aquesta línia també ho ha expressat el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, des de Brussel·les, negant que la convocatòria d'unes eleccions \"estigui damunt la taula\".\nPer la seva banda, el conseller de l'Interior, Joaquim Forn, ha evitat entrar a valorar a fons aquesta possibilitat i s'ha limitat a dir que \"s'analitzarà i es decidirà el que es cregui més convenient\".\nMentrestant, JxSí i la CUP mantenen contactes per decidir de quina manera i en quin moment s'implanta el mandat de l'1-O i, per tant, s'aixeca la suspensió dels efectes de la independència.\nSegons la CUP, la intenció és proclamar la república en els \"propers dies\".\nEls partits independentistes mantenen la discreció sobre quins seran els passos a seguir i les mirades estan posades en el consell nacional extraordinari que aquest dimecres al vespre celebra el PDeCAT.\nFonts d'aquest partit asseguren que volen que la reunió serveixi per tancar files i tenir una posició unitària.\nAlgunes fonts no descarten que s'avali l'aixecament de la suspensió de la independència però estan a l'expectativa d'escoltar la intervenció de Puigdemont al consell nacional.\nDijous i divendres de la setmana que ve al Senat\nEl calendari que preveu La Moncloa estableix que l'aprovació definitiva de les mesures que contempla l'article 155 de la Constitució tindrà lloc dijous i divendres de la setmana que ve al Senat, és a dir, els dies 26 i 27 d'octubre.\nEs crearia una comissió conjunta de comissions al Senat que evitaria que haguessin de comparèixer al Senat tots els presidents autonòmics.\nUn cop aprovades les mesures en aquesta comissió es convocaria el ple del Senat on s'aprovarien les mesures de manera definitiva.", "response": "La Moncloa paralitzarà l'execució de l'article 155 si Puigdemont convoca eleccions autonòmiques i renuncia a una declaració d'independència.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_612", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El tinent de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha admès que Barcelona pateix ‘una crisi de seguretat‘ amb un augment dels fets delictius del 9% que han fet créixer la sensació ‘d’inseguretat’ entre la ciutadania.\nTanmateix, ha volgut fer una crida a la calma i ha dit que els delictes contra les persones, els més greus, havien disminuït un 1,27% el primer semestre respecte del mateix període de l’any passat.\nTambé ha destacat, com a solucions en marxa, l’augment de l’activitat de la policia i les accions per a revertir la ‘insuficiència’ de presència policíaca.\nEl regidor ha posat com a exemple que ‘les coses es fan bé’ l’operatiu conjunt d’avui contra quatre narcopisos, un fenomen que diu que ja és ‘residual’, en què han detingut cinc persones.\nBatlle ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat i ha situat Barcelona als mateixos nivells que ciutats com París, Londres i Roma pel que fa a la seguretat.\nPer això ha recalcat que la ciutat era ‘potent i forta’ per a superar amb ‘complicitat’ aquest problema i ha demanat de fer-ne una anàlisi ‘serena i responsable’.\nDesprés d’un tercer apunyalament a la ciutat en dos dies, Batlle ha rebatut les dades i tot i reconèixer un 9% més de fets delictius el primer semestre del 2019, ha dit que els delictes contra les persones havien fet un petit retrocés.\nHa manifestat que no es volia ‘resignar’ a lluitar contra qualsevol delicte, i ha admès que si, fins ara, la preocupació ‘constant’ era per petits delictes i de ‘baixa intensitat’, ara s’havia de posar ‘sobre la taula l’accent d’altres delictes com les agressions’.\n‘Que hi hagi un apunyalament’ és un fet ‘desgraciadíssim’, diu, però creu que l’important és que la intervenció de la policia, si passa, ‘recuperi la confiança de la ciutadania’.\nPer això, ha destacat que en gairebé tots els casos, els Mossos d’Esquadra havien detingut o identificat els autors dels delictes.\nBatlle, doncs, ha posat molt èmfasi en l’augment dels agents de seguretat a la capital catalana i s’ha mostrat convençut que l’augment dels agents de Guàrdia Urbana aquest estiu i dels 300 agents més dels Mossos previstos a la tardor, a més de la creació de 1.000 places més de policia municipal i la incorporació de 200 persones a l’Institut de Seguretat Pública, permetran de superar la situació ‘d’insuficiència de recursos’.\nPer Batlle, l’augment dels delictes ha anat acompanyat d’una acció policíaca més ràpida i s’ha mostrat convençut que els nous efectius contribuiran a millorar la prevenció dels fets delictius, a la percepció de seguretat i al seguiment i la investigació de cada cas.\nEn total, 47 persones han estat víctimes d’homicidis o assassinats a Catalunya des de començament d’any, tretze de les quals a Barcelona, segons dades de Mossos d’Esquadra.\nAmb aquestes dades, ja s’han superat les 44 morts violentes que va haver-hi durant tot el 2018, deu de les quals a Barcelona.\nFins al juny, hi va haver cinc assassinats a Barcelona, però la xifra ha crescut a l’estiu.\nAl juliol, hi va haver un crim mortal a l’Eixample, un altre a Ciutat Vella, un altre al Port Olímpic, un altre a Sarrià i el cinquè al Poble Nou.\nA l’agost hi ha hagut una baralla mortal a Ciutat Vella i dilluns es va localitzar el cadàver d’una dona de 46 anys al passeig de Can Tunis, al districte de Sants-Montjuïc.\nA més, en el conjunt de Catalunya, també es van cometre dos crims més al juliol, un a l’Hospitalet de Llobregat i un altre a Terrassa, tots dos de violència masclista.\nL’11 d’agost, un home de 30 anys va morir per ferides d’arma blanca en el transcurs d’una baralla al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs.", "response": "L'Ajuntament de Barcelona admet que la ciutat pateix \"una crisi de seguretat\" que ha augmentat en un 9%.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_385", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Les proves paleoantropològiques trobades en el jaciment del plistocè primerenc de Dmanisi (Geòrgia) han revelat que els primers hominins que van eixir d’Àfrica eren més arcaics que les poblacions africanes i asiàtiques coetànies Homo erectus.\nHi ha evidències que suggereixen que aquests hominins habitaven els boscos en compte de viure a la sabana.\nFa entre 1,8 i 1,6 milions d’anys una crisi climàtica va provocar l’expansió de la sabana i altres zones àrides per gran part d’Àfrica.\nCom a conseqüència, les primeres poblacions d’Homo es van dividir; algunes es van adaptar a les noves condicions ecològiques i d’altres van seguir les zones boscoses en recessió.\nLes nostres idees sobre com i quan va tenir lloc la primera dispersió humana des d’Àfrica han canviat dràsticament des de la dècada dels noranta, com a resultat dels descobriments del jaciment de Dmanisi a Geòrgia, que han provat la presència d’homínids extremadament arcaics al Caucas meridional fa quasi dos milions d’anys.\nEn particular, el descobriment d’un crani bastant complet, D2700, va provocar una reavaluació de l’escenari que entenia l’Homo erectus africà i les seues novetats anatòmiques i culturals com la causa per a «eixir d’Àfrica» (Vekua et al., 2002).\nLes dades recents sobre el crani D4500 també confirmen aquest punt de vista (Lordkipanidze et al., 2013).\nIgual com D2700, D4500 presenta característiques que són clarament més arcaiques que l’Homo erectus africà, i la seua capacitat cranial també és menor que la mitjana per a aquesta espècie africana.\nPer tant, les troballes de Dmanisi van refutar la idea que les característiques innovadores d’Homo erectus van ser les que van propiciar el primer èxode d’Àfrica (Lordkipanidze et al., 2007).\n«Les troballes de Dmanisi van refutar la idea que les característiques d”Homo erectus’ van propiciar el primer èxode d’Àfrica»\nEls descobriments de Dmanisi també van refutar escenaris alternatius (Agustí i Lordkipanidze, 2011).\nCarbonell et al.\n(1999), per exemple, van proposar un escenari cultural en què un augment significatiu del Mode 2 o acheulià, amb la innovació tecnològica que va suposar la fabricació de bifaces, va provocar una migració cap a l’exterior d’Àfrica de les poblacions més primitives que encara utilitzaven el Mode 1 o les eines olduvaianes.\nNo obstant això, la primera prova de l’existència d’eines del Mode 2 (en Konso-Gardula, Etòpia) està datada en prop d’1,4 milions d’anys, mentre que els homínids de Dmanisi són de fa aproximadament 1,8 milions d’anys.\nNo obstant això, amb prou feines podríem considerar aquests diferents successos com una «onada migratòria».\nAl contrari, la majoria eren casos de migració aïllats i independents.\nL’expansió de la gran hiena P. brevirostris, per exemple, va tenir lloc fa poc menys de dos milions d’anys, mentre que l’hipopòtam H. antiquus la va seguir quasi 400.000 anys després.\nLa primera evidència del babuí Theropithecus a Espanya és de fa quasi un milió d’anys, 600.000 anys després de l’arribada d’H. antiquus.\nA causa d’això, resulta difícil reconèixer l’existència d’una única onada migratòria que haguera traslladat part dels ecosistemes de la sabana del plistocè inferior des d’Àfrica fins al sud d’Europa, incloent-hi fins i tot els homínids.\nPerò també és complicat detectar l’empremta africana d’aquesta migració a Dmanisi (Agustí i Lordkipanidze, 2011; Tappen, Lordkipanidze, Bukshianidze i Ferring, 2007).\nEls defensors de l’onada migratòria al·ludeixen a la presència d’espècies africanes a Dmanisi (a part dels hominins, per descomptat).\nMencionen la presència del felí dents de sabre M. whitei, el giràfid Paleotragus sp. i l’estruç gegant Struthio dmanisiensis.\nNo obstant això, Vekua et al.\n(2002) atribueixen el Megantereon de Dmanisi a l’espècie europea M. cultridens.\nEl giràfid Paleotragus sp. és més un vestigi del pliocè que no una girafa d’origen africà.\nSabem que alguns representants d’aquest gènere semblen haver sobreviscut a la serralada de l’Himàlaia durant el pliocè, després de l’extinció a Europa al final del miocè.\nEn contrast, una ullada a la resta de la fauna de Dmanisi revela una aclaparadora majoria d’elements comuns a la fauna europea del plistocè inferior: mamuts arcaics (Mammuthus meridionalis), cavalls (Equus stenonis), rinoceronts (Stephanorhinus etruscus), cérvols (Eucladoceros senezensis, Cervus perrieri, Pseudodama nesti), gaseles (Gazella borbonica), ovibovins (Soergelia sp.), dents de sabre (Homotherium latidens) i gossos salvatges (Canis etruscus).\nFins i tot les hienes de Dmanisi pertanyen a la forma típica del pliocè europeu, Pachycrocuta perrieri, i no a la gran hiena P. brevirostris.\nLlig l’article sencer al web de Mètode\nDavid Lordkipanidze, paleantropòleg, director del Museu Nacional de Geòrgia.\nQuè és Mètode?", "response": "Caucas meridional situava el gènere Homo fora del continent africà molt abans del que no es pensava.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2775", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El Govern, a través del secretari d'Administracions Locals, Miquel Àngel Escobar, s'ha compromès ha negociar amb l'Estat, en les comissions bilaterals, la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL).\nHo ha fet davant representants municipals electes de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en la clausura de la 4a Escola de Governs Locals, al Monestir de Poblet (Conca de Barberà), aquest dissabte, als quals ha agraït l'esforç fet des de les administracions locals amb la crisi econòmica i amb l'ofegament del 155.\nEscobar també ha promès un increment de les inversions per al món local i polítiques territorials que frenin l'envelliment dels pobles.\nPer la seva banda, el president de l'ACM, David Saldoni, ha destacat la importància de la formació dels representants i tècnics municipals que han rebut, en aquesta 4a Escola de formació de l'Associació, eines i estratègies per comunicar millor.\nL'escola ha comptat amb més de 150 inscrits.\nL'ACM ha tancat aquest dissabte al migdia al Monestir de Poblet, la 4a Escola de Governs Locals, centrada en aspectes de la comunicació i amb la vista posada en les eleccions municipals del 2019.\nLes formacions s'han fet durant dos dies amb tallers i ponències sobre eines i tècniques de comunicació que ajudin els representants electes i els futurs candidats locals a arribar millor a la ciutadania.\nLa proposta formativa ha comptat amb més de 150 assistents d'arreu de Catalunya.\nA la cloenda hi ha participat el Secretari d'Administracions Locals i relacions amb l'Aran, Miquel Àngel Escobar, ha agraït als ajuntament el seu compromís amb el país, sobretot durant la crisi econòmica i la paralització institucional amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. \"heu contribuït a mantenir la dignitat de país\", ha apuntat Escobar.\nEl secretari de Presidència ha assegurat als representants municipals que el Departament està compromès en ser \"la porta d'entrada\" de totes les reivindicacions i necessitats dels consistoris.\nEntre els compromisos que ha assumit davant dels present a l'Escola de l'AMC, Escobar ha assegurat que es negociarà amb l'Estat la derogació de la llei LRSAL que ha penalitzat els ajuntaments i els ha convertit en \"gerents\" culpables del deute.\n\"És una penalització que no us correspon i aquest objectiu està incorporat en les bilaterals de l'Estat i intentarem que el canvi que s'ha produït a Madrid ajudi en aquest sentit\", ha apuntat el secretari d'Administracions Locals.\nEscobar també ha assegurat que \"combatran\" per incloure un nou pla d'inversions dignes per als municipis als pressupostos.\n\"Us esperem en aquest combat intern i parlamentari\", ha demanat.\nI finalment, també ha assegurat que es treballarà en noves polítiques territorials per frenar l'envelliment dels pobles i mantenir la cohesió i la diversitat al país.\n\"Que no ens llevem un dia i ens faltin municipis\", ha advertit.\nEscobar també ha celebrat la formació dels representants municipals.\n\"El ciutadà és cada vegada més empoderat, més exigent, amb més criteri i més formació.\nAixò és bo i obliga als representants a tenir també capacitats, i no només màsters, per atendre amb qualitat les exigències de la ciutadania\", ha apuntat.\nTambé el president de l'ACM, David Saldoni, ha tornat a insistir en la importància que el món local i, sobretot, els electes estiguin ben formats per fer millor la seva feina.\nSaldoni també ha destacat que \"l'ACM aposta per la qualitat i per donar eines per apropar-nos i escoltar els nostres ciutadans i donar-los uns millors serveis\".\nL'Escola s'ha tancat amb una taula rodona amb la participació dels periodistes Sara Gonzàlez, Neus Tomàs i Jordi Barbeta.\nAl llarg de dos dies han passat diferents professionals del món de la comunicació com Xavier Peytibí, Pau Canaleta, Albert Saéz o Ferran Ramon Cortés que han destacat la importància de ser proper, cuidar la imatge o tenir una estratègia comunicativa.\nL'ACM té previst iniciar més jornades centrades en la preparació de les eleccions municipals tant a la seu de l'ACM com a les diferents comarques catalanes.", "response": "El Govern s'ha compromès a negociar la derogació de la Llei ARSAL en les bilaterals amb l'Estat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2694", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Barcelona en Comú tornaria a guanyar les eleccions a la capital catalana amb un 16,2% dels vots, seguida d'ERC amb un 12,4%.\nHo recull el baròmetre municipal presentat aquest dilluns, el qual constata que els republicans perden la primera posició obtinguda al sondeig del mes de desembre.\nEn concret, el partit d'Alfred Bosch perd quatre punts respecte l'últim baròmetre, mentre que la formació d'Ada Colau passa del 16,3% al 16,2%.\nPel que fa a la resta de forces, el tercer partit més votat si ara se celebressin eleccions seria el PSC, amb un 6,1% dels vots (-3,2%), seguit del PDeCAT amb el 5,6% (-0,2%) i de Ciutadans amb el 5,2% (-1,2%).\nFinalment, la CUP manté el 3,6% de la intenció de vot ja assolit al darrer baròmetre i el PP obté un 0,6% (-0,4%), mentre que un 35% dels veïns afirma que no sabria a qui votar si ara es celebressin eleccions.\nD'altra banda, el sondeig recull que un 55% dels barcelonins creu que la gestió d'Ada Colau al capdavant de l'ajuntament és bona o molt bona.\nLa valoració que els veïns atorguen a la gestió del govern municipal és la més elevada des del 2002, i suposa un 3,4% més que el baròmetre del mes de desembre.\nEl portaveu del govern i primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha celebrat els resultats respecte la intenció de vot i sobre l'aval a la gestió municipal assegurant que constaten que BComú és una força política \"creïble i sòlida\".\n\"Com està passant a altres ciutats del canvi, es veu com els nous ajuntaments han demostrat que es podia governar de forma eficient, i la ciutadania ho valora de manera molt clara\", ha assegurat.\nPisarello ha contraposat els resultats positius de Colau al descens d'Esquerra i Ciutadans, afirmant que \"la ciutadania no premia a aquells que polaritzen el debat polític\".\nA parer del primer tinent d'alcaldia, les formacions polítiques que s'han posicionat clarament a favor o en contra de la independència de Catalunya han estat implícitament penalitzades pels veïns de la ciutat.\n\"El baròmetre demostra que hi ha forces polítiques que no són convincents per a la ciutadania\", ha afegit, vanagloriant-se del fet que BComú sí que ha mantingut el percentatge d'intenció de vot en comparació al desembre.\nPel que fa al 35% de veïns que afirmen que no sabrien quin partit votar si ara se celebressin eleccions, Pisarello també ho ha atribuït a les conseqüències de la política nacional.\nAixí, ha senyalat que \"la ciutadania considera que és important arribar a una solució [sobre Catalunya i Espanya], però no hi ha cap prova empírica que digui que aquell que ofereix solucions polaritzant, acabi sent premiat\".\nAl mateix temps, també ha apuntat que part del percentatge d'indecisos correspon al fet que el sondeig es va fer entre el 4 i el 15 de juny –just després de la presa de possessió del nou govern de la Generalitat i del canvi a l'executiu espanyol-.\nColau i Trias, els més coneguts i valorats\nPel que fa a la puntuació dels líders polítics municipals, Ada Colau (BComú) i Xavier Trias (PDeCAT) se situen com els més ben valorats, tots dos amb una nota del 5,4.\nEls segueix el republicà Alfred Bosch amb un 5,3, mentre que Jaume Collboni (PSC) obté un 5.\nAl seu torn, els veïns suspenen Maria José Lecha (CUP) amb un 4,6, Carina Mejías (Cs) amb un 3,1 i Alberto Fernández Díaz (PP) amb un 2,7.\nFinalment, en relació a la popularitat dels caps de llista dels grups municipals, a Ada Colau la coneixen el 97,5% dels enquestats, seguida de Xavier Trias, amb un 90,4% de popularitat entre els veïns.\nAl seu torn, a Alberto Fernández Díaz el coneixen un 73,9% dels barcelonins, mentre que a Alfred Bosch i Jaume Collboni els identifiquen aproximadament la meitat dels enquestats (52,9% i 51,7%, respectivament).\nEn canvi, a Carina Mejías la coneixen un 27,1% dels consultats, i a Maria José Lecha només un 14,6%.", "response": "Ada Colau guanyaria de nou les eleccions a Barcelona i ERC seria segona força, segons el baròmetre municipal.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_445", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El jutjat de primera instància número 1 de Girona ha decidit que l’exèrcit pugui participar al saló Expojove però manté el vet a l’uniforme militar.\nLa interlocutòria estima dues de les mesures cautelars que demanava el Ministeri de Defensa espanyol i permet que les forces armades puguin tenir estand al saló, que se celebrarà de l’11 al 14 d’abril.\nA més, el jutge resol mantenir aquesta mesura cautelar fins que no hi hagi sentència.\nÉs a dir, que es pot aplicar també en edicions posteriors a la del 2018.\nPer contra, la interlocutòria sí que permet a l’organització ‘excloure la presència de personal uniformat a l’estand’.\nLa batllessa de Girona, Marta Madrenas, diu que la decisió del jutge els satisfà perquè dóna compliment al codi ètic de Fira de Girona i confia que l’exèrcit no participi al certamen.\nPrecisament, perquè les forces armades sempre han defensat la necessitat d’anar-hi amb uniforme, i no fer-ho seria ‘incongruent’ i –segons entén Madrenas- ‘aniria contra els seus principis’.\nLa interlocutòria, que signa el magistrat Joan Marsal, havia de resoldre sobre les tres mesures cautelars que sol·licitava el Ministeri de Defensa.\nLa primera, que les forces armades puguin participar al proper Expojove (que començarà la setmana vinent).\nLa segona, que aquesta decisió es faci extensiva als tres anys de veto.\nI la tercera, que la Fundació Fira de Girona no pugui excloure la presència de soldats uniformats a l’estand.\nEl magistrat agrupa les dues primeres mesures cautelars perquè entén que són ‘les cares de la mateixa moneda’ i l’una és ‘conseqüència’ de l’altra.\nPel què fa a si els soldats poden o no vestir uniforme, però, la interlocutòria ho tracta a part, perquè entén que aquesta mesura, sobretot, es basa en la ‘discrepància’ a l’hora d’interpretar el codi ètic de la Fira.\nEl jutjat conclou que l’exèrcit pot participar a l’Expojove i fixa que aquesta mesura cautelar es mantingui fins que hi hagi sentència.\nA l’hora de fonamentar-ho, la interlocutòria es basa, sobretot, en una qüestió de terminis.\nSegons recull l’escrit, Fira de Girona no va aprovar les normes de participació als diferents certàmens que organitza fins al 26 d’abril del 2017.\nÉs a dir, un mes després que s’hagués celebrat el darrer Expojove.\nEl jutjat recorda que, a l’hora de sancionar l’exèrcit, la Fira es va emparar en aquestes normes.\nI que, per tant, ‘s’aplica al Ministeri de Defensa una clàusula sancionadora que es va redactar i publicar una vegada que el contracte ja s’havia consumat’.\nA més, la interlocutòria subratlla que l’exèrcit no va saber que se li havia obert un expedient sancionador fins al 7 de març d’aquest any, quan va sol·licitar poder participar una altra vegada a l’Expojove.\nEn conseqüència, el jutjat estima la demanda de l’estat i anul·la de manera cautelar la sanció que s’havia imposat a les forces armades, permetent que puguin tornar a tenir estand.\nA diferència del què va reclamar l’advocat de la Fira, la interlocutòria no restringeix la decisió a aquest 2018, sinó que l’allarga fins que hi hagi sentència.\nSabia que no podia dur uniforme\nPel què fa a l’uniforme, el jutjat de primera instància número 1 tomba la demanda que li feia el Ministeri de Defensa.\nEl magistrat entén que Fira de Girona pot vetar la vestimenta militar en base al seu codi ètic.\nUnes normes que ja eren vigents per a l’edició de l’Expojove del 2017, i de les quals l’exèrcit n’estava al càrrec.\nPrecisament, la interlocutòria recorda que abans que se celebrés el certamen, ‘hi ha correus del març de 2017 en què la Fundació Fira de Girona informava el Ministeri de Defensa que la uniformitat militar conculcava el seu codi ètic’.\nEl magistrat no entra en el fons de la qüestió, però sí que argumenta que en cap moment l’exèrcit va manifestar el seu desacord amb aquesta interpretació ni va acudir als tribunals per denunciar-ho.\n‘La inactivitat judicial del Ministeri de Defensa davant d’aquesta interpretació del codi ètic, que li era coneguda des de fa més d’un any, impedeix adoptar la mesura cautelar sol·licitada’, subratlla interlocutòria.\nLa decisió no és ferma i s’hi pot interposar recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Girona en un termini de vint dies.", "response": "El jutjat atén la petició del ministeri de Defensa sobre participar a la fira ExpoJove amb els militars no uniformats.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2295", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decretat presó incondicional per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell per risc de reiteració delictiva i per risc de fugida.\nTots cinc han comparegut aquest divendres al tribunal després que el jutge els cités per revisar la seva situació personal.\nTant la Fiscalia com VOX (acusació popular) havien sol·licitat que tots entressin a la presó i el jutge ha seguit el mateix criteri.\nEl jutge també havia citat Marta Rovira, que no ha comparegut i ha anunciat a través d'una carta que opta per marxar a l'estranger.\nAquest mateix divendres, Llarena els ha processat per rebel·lió i malversació (menys Forcadell, que només per rebel·lió).\nAmb la decisió del jutge instructor, ja són nou els empresonats per la causa del procés.\nL'empresonament de Jordi Turull -candidat a la presidència- complica la segona sessió del ple d'investidura prevista per dissabte.\njutge ja els ha processat per rebel·lió.\nFinalment, i després d'un recés, ha comunicat la decisió a les parts aquesta tarda.\nEl magistrat s'ha alineat amb la Fiscalia i VOX i ha decidit que es donen elements suficient per decretar la seva entrada a la presó.\nAmb la decisió del jutge instructor, ja són nou els empresonats per la causa del procés.\nA banda dels empresonats, cal sumar-hi els que estan a l'estranger: Carles Puigdemont, Antoni Comin, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i ara també Marta Rovira.\nIndicis \"racionals i ferms\"\nEl jutge considera que, un cop té pràcticament enllestida la instrucció, hi ha un \"risc greu\" de fugida i de reiteració delictiva ja que s'enfronten a un judici per rebel·lió.\nUn delicte que pot arribar als 30 anys de presó.\nLlarena ha comunicat aquest mateix divendres la interlocutòria on processa 25 dels 28 investigats (13 per rebel·lió), A partir d'aquest nou moment processal, el jutge creu que allò que al principi de la investigació \"eren sospites\" ara ja són \"indicis racionals i ferms de la possible perpetració d'uns fets\".\nCreu també que queda acreditada la participació dels processats en tots ells i desconfia de les seves declaracions.\n\"No s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions de l'instructor sigui permanent\", ha manifestat.\nTornen a la presó\nTots ells ja havien passat per la presó (en el cas de Forcadell només una nit).\nDe fet, tot tornen a les presons que ja coneixen: els homes a Estremera i les dones a Alcalà-Meco.\nEls consellers destituïts Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull van ingressar a la presó el 2 de novembre per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.\nPosteriorment, quan la causa va passar a mans del Suprem, el jutge instructor Pablo Llarena els va citar a declarar (4 de desembre) i va decretar llibertat sota fiança de 100.000 euros per a tots quatre (i va mantenir empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els 'Jordis').\nA banda dels consellers destituïts, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també va passar la nit del 9 de novembre a la presó d'Alcalà-Meco mentre reunia els diners de la fiança imposada, en aquest cas, pel mateix jutge Llarena (150.000 euros).\nLa secretària general d'ERC, Marta Rovira, va ser la darrera en declarar al Suprem.\nHo va fer el 19 de febrer i el jutge li va imposar una fiança de 60.000 euros i l'obligació de comparèixer cada quinze dies al jutjat.\nAquest divendres, però, ha decidit no comparèixer i ha comunicat a través d'una carta que marxava a l'estranger.\nComplicacions del ple\nEn el cas de Turull, la seva entrada a la presó complica el ple d'investidura previst per dissabte.\nTurull és oficialment el candidat i, després del primer intent fallit, havia de sotmetre's a una segona votació 48 hores després.", "response": "Llarena envia Turull, Forcadell, Romeva, Rull i Bassa a la presó. Els homes a Estremera i les dones a Alcalá-Meco.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_571", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "L’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Balcells, va fer dimarts a la nit, la seva primera xerrada «El Palau, present i futur» (vídeo) on va fer balanç del que havia estat el primer mig any de govern municipal, amb les accions empreses per tirar endavant tant els grans projectes, com la resta de programa, i les expectatives pel que resta de mandat.\nL’acte, que va omplir la sala d’actes de l’Edifici Sociocultural, fou presentat i moderat pel delegat de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a Ponent, Oriol Bosch.\nTambé va recollir i donar a veu a les preguntes formulades pel veïns, tant prèviament per correu electrònic (més d’una dotzena) com qui ho va voler fer per escrit en el mateix acte.\nUn acte que es va poder seguir en directe, en streaming, pel canal de Youtube de l’Ajuntament del Palau i on també es pot veure gravat.\nLes quatre pedres\nBalcells va atendre als mitjans de comunicació, abans de la xerrada, on va explicar en especial els quatre grans projectes de mandat (fent el símil a les quatre pedres que fan falta per assentar qualsevol projecte o estructura), la situació actual i les expectatives.\nL’escola\nLa nova escola pública, que es situaria a tocar de l’actual del passeig de Sant Roc i amb la que es complementaria, és el gran projecte, juntament amb la Llar d’Infants.\nFrancesc Balcells va explicar que està tot a punt per tirar endavant, «entra en el primer plec de convenis», però la seva construcció està condicionada a la situació del país.\nSobretot a que s’aprovi el pressupost de la Generalitat i que no hi hagi eleccions.\nTambé va dir que l’edifici de l’escola de la plaça de la Generalitat es destinaria a acollir entitats locals.\nLlar d’infants\nAnnexa a la nova escola, encara que són dos projectes independents, és la construcció de la Llar d’infants que s’ha de fer amb el PUOSC, motiu pel qual Balcells va dir que ha d’estar enllestida en aquest mandat.\nL’alcalde va recordar que el Palau és l’únic municipi del Pla d’Urgell que no té aquest equipament com a servei municipal.\nI va considerar que és necessari per potenciar el creixement del poble.\nUn creixement que va vincular a comptar amb bons equipaments i ja disposar d’una gran base social, amb 23 entitats (les dos últimes, la del Jovent i una d’Amics del Motor).\nA més de disposar de superfície, tant per empreses i industria al polígon, a tocar de l’autovia, com per habitatges a les diverses zones urbanitzades del poble.\nResidència\nUn altre dels projectes grans és dins la Residència de Ca la Cileta, per la gent gran.\nBalcells va elogiar la gestió del centre per part dels professionals que hi ha envers els seus usuaris, però va dir que cal replantejar la figura de gestió administrativa actual, una empresa de serveis municipal.\nL’alcalde va explicar que si es vol que sigui plenament pública potser caldrà buscar la fórmula d’una fundació o quelcom similar, que doni més operativitat com potser accedir a subvencions, recuperar l’IVA o rebre donacions, que en el format actual no es possible.\nTambé, com una actuació a fer tant aviat som sigui possible, hi ha la instal·lació d’un nou ascensor.\nTambé va recordar que hi ha espai municipal per una possible ampliació del servei.\nPassarel·la\nEl quart gran projecte és la construcció d’una passarel·la per a vianants i bicicletes que salvi l’autovia.\nVa explicar que es un projecte que es fa en conjunt amb Mollerussa i que s’espera comptar amb la complicitat de la Casa Canal, dins dels seu projecte de potenciar les banquetes del Canal.\nVa recordar que és una actuació que ha de comptar amb l’aprovació del que fins ara ha estat ministeri de Foment espanyol i que ja han començat a fer gestions.\nEsglésia\nPreguntat per la situació de l’església parroquial, tancada per un ensorrament parcial d’un trebol, Balcells va dir que s’havien mogut administrativament.\nAixí, esperen que el Bisbat de Solsona, propietari i responsable de l’edifici, pugi rebre una «petita ajuda» de l’IEI.\nTambé s’està insistint amb Cultura de la Generalitat, que ja ha ajudat a altres esglésies caigudes.\nI el que seria una aportació importantíssima com és el 1,5% Cultural del Govern espanyol i que ja s’han iniciat tràmits.\nTot plegat, va dir, «per deixar l’església en condicions».\nTransparència\nBalcells va justificar la xerrada dins de la voluntat del grup de govern de transparència, d’explicar el que fan (també va repassar altres punts com la creació de comissions de treball, entre altres), escoltar les demandes dels veïns i, en la propera, retre comptes dels que s’ha fet.", "response": "Francesc Balcells va fer la seva primera xerrada \"El Palau, present i futur\" on va exposar quatre grans reptes.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1248", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "La indústria musical del directe ha celebrat aquest dimarts al vespre a la sala Barts de Barcelona els tradicionals Premis ARC, que s'han transformat en un reconeixement a un sector que ha treballat \"intensament\" per reactivar-se durant la pandèmia.\nEntre els guardonats hi ha l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), pels projectes Sala BCN i Sala TGN, que han impulsat la música en directe; l'Auditori de Girona per haver recol·locat la programació musical inicialment prevista abans de la Covid-19; l'Ajuntament de Barcelona per a transformar el BAM i la Música Mercè en un aparador de la música local; el Cruïlla XXS per la programació durant l'estiu; el periodista Jordi Bianciotto; o els Stay Homas per partida doble.\nEls Premis ARC han volgut fer visible els artistes, empreses i entitats que han treballat per tirar endavant en una situació d’incertesa i en un context \"crític i de crisi social i econòmica mundial\".\nLa gala ha volgut donar visibilitat al sector i reivindicat l’esforç de creadors, artistes, grups de música, empreses i professionals de tot el sector musical que van omplir de continguts els mesos de confinament i que, posteriorment, han seguit treballant per a la represa de l’activitat durant la desescalada.\nDurant la cerimònia, en què hi han actuat artistes com Blaumut, Ladilla Rusa, Mazoni i Aiala i que ha estat presentada pel músic i guionista Ferran Aixalà, també s'ha reconegut Ixent Sampietro d’Èxits Management & Produccions amb el reconeixement al mànager d'ARC que ha destacat per la seva tasca professional; Iban Orobitg d’OA2 Produccions amb el guardó al representant que ha destacat en l'organització d'esdeveniments; i Rosa Galbany de Taller de Músics i Xavi Pascual de Promo Arts Music com a promotor d'ARC que ha destacat en l'organització d'esdeveniments.\nEl premi a la trajectòria professional com a soci se l'ha endut Martín Pérez, responsable de Concert Studio.\nReivindicacions i urgències del sector\nEl president de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Jordi Gratacós, constata a l'ACN que amb la situació actual era \"difícil\" plantejar uns guardons a l'ús, i per això han volgut reconvertir-los excepcionalment en uns \"reconeixements\" a tot el sector de la música en viu.\nUn àmbit, aquest, que considera el més perjudicat per la covid-19 si més no quant a les limitacions a l'activitat.\nAmb aquesta redefinició dels premis la gala ha servit també per expressar reivindicacions i urgències del sector en vistes a l'any 2021, i per \"fer pedagogia\" sobre la importància de la música, \"percebuda a vegades com un esbarjo\".\nGratacós reclama a les \"estructures polítiques\" que \"s'adonin\" del pes específic de la música en viu, i que no faltin les ajudes i \"canvis legislatius\" per protegir-la ara i en el futur.\nEl president de l'ARC recorda que els Ajuntaments són \"els grans promotors\" i a la vista del que ha passat enguany demana \"canvis legislatius\" i fins i tot \"recuperar la idea de festes de pagament\" perquè el 2021 no es repeteixi la mateixa situació.\nI és que Gratacós augura que la crisi s'allargarà \"més d'un any i de dos\".\nPer això reclama més \"claredat\" legislativa i una reestructuració general del sector, \"de cap a peus\".\n\"Després d'una gran crisi hem d'aprofitar i fer net\", rebla.\nDesprés de la gala Gratacós s'ha mostrat molt crític amb les institucions polítiques i culturals durant la crisi del coronavirus i ha remarcat que \"la d'avui més que una nit de premis és una nit de reconeixements\".\nVisiblement preocupat també ha valorat la feina del sector cultural i l'ambició \"per trobar solucions\" en aquests moments excepcionals, on ha afirmat que la cultura \"necessita replantejar els seus fonaments i planificar el futur de cap a peus\".\n\"Necessitem i demanem un pla de viabilitat per al 2021.\nEls de la música i les arts, abans que professionals, som amateurs, amants.\nEns estimem la feina, estem a punt per al futur\", ha sentenciat.\nPer la seva banda, els Stay Homas, triomfadors de la nit amb dos premis, han manifestat la sorpresa que ha estat el 2020 per a ells.\n\"Estem recollint un premi de música en un any on hi ha hagut menys música que mai\", ha dit Guillem Boltó, un dels membres del grup.\n\"Sense suport de la gent no arribem enlloc i estem frisant perquè surtin mesures amb les quals puguem fer concerts com Déu mana\", ha afegit.\nMés de 40 anys gestionant música en directe\nARC és l’associació degana de professionals del sector de la indústria musical amb més antiguitat de l'Estat.\nL'Associació Professional d’Agents, Promotors i Mànagers de Catalunya, amb 40 anys d'història, té associades més de 70 empreses del sector de la música en viu, que representen un 80% de les empreses del sector.\nARC coedita l’Anuari de la Música, des de fa 20 anys i és una referència pel sector i institucions.", "response": "Els guardons dels Premis Arcs 2020 \"reconeixen\" les propostes que han treballat per reactivar el sector durant la pandèmia.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1524", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "La recta final del judici de l'1-O ja està en marxa.\nLes defenses, des de primera hora d'aquest dimarts, s'encarreguen de rebatre els arguments exposats la setmana passada per les acusacions.\nEl primer en parlar ha estat Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras -considerat el \"motor\" de la rebel·lió per la Fiscalia- i Raül Romeva, que ha denunciat una \"causa general\" contra l'independentisme que neix el 2015 arran d'una ordre de la Fiscalia de l'Audiència Nacional prèvia a la declaració de sobirania del 9 de novembre d'aquell any, votada per Junts pel Sí i la CUP.\nA partir d'aquí, \"es comença a investigar el Govern de la Generalitat\", ja a principis de 2016.\nDe fet, ha dit, aquest document és una “fantasia de màrqueting” utilitzat per les acusacions com a prova de càrrec.\n\"S'està investigant el moviment independentista\", ha reflexionat Van den Eynde, que ha denunciat un \"procés paral·lel\" per part de la Fiscalia als marges de la norma i una \"persecució\" de les ideologies.\nVan en Eynde ha indicat que els \"drets fonamentals\" estan en joc, especialment pel rol de les acusacions i també per la manera com s'ha investigat la causa, marcada per l'actuació de Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil que ha bastit el relat de l'acusació i a qui l'advocat ha situat al centre del seu discurs.\nTambé ha negat la violència en la manifestació del 20 de setembre, una de les principals tesis que assenyalen les acusacions.\nTambé s'ha referit a la causa oberta al jutjat número 13 de Barcelona, on hi ha processats fins a una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat, i segons la qual no ha tingut accés cap dels advocats de les defenses, malgrat que les proves derivades per aquest jutjat al Suprem han servit a les acusacions.\nAlgunes d'aquestes proves, ha recalcat Van den Eynde, s'han obtingut de la \"monitorització\" generalitzada de l'Administració catalana, i ara els correus estan \"en mans d'un diari\".\n\"Hi ha hagut molt soroll, estridències i exageracions.\nUn soroll de fons ensordidor que ens ha apartat de la melodia dels fets, que és on el tribunal pot anar a buscar què ha passat en aquesta sala\", ha assenyalat l'advocat de l'exvicepresident i de l'exconseller d'Afers Exteriors.\nSegons ell, la sentència servirà per situar els límits de l'acció política i la resposta \"penal\" a un parlament amb \"diputats inviolables\".\nLes bases de l'acusació\nEl lletrat ha posat de manifest que hi ha un \"desacord\" en les bases de l'acusació, perquè la Fiscalia planteja la rebel·lió i l'Advocacia de l'Estat se centra en la sedició.\n“La tesis és antitètica entre la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.\nI abans que comencin a parlar les defenses ja hi ha un desacord monumental entre les bases de l’acusació”, ha declarat.\nDe fet, l’advocat de Junqueras i Romeva ha avisat que la Fiscalia, més que ningú, hauria de ser “neutral”, i ha dit que “no estaria de més que es disculpés” per l’ús que ha fet del llenguatge, utilitzant paraules com “barricades”, “setge”, “atrinxerats” o “devastació”.\nSegons Van den Eynde, els fiscals “tenen dos cotxes trencats i parlen d'apocalipsis, i quan parlen de terrat, és una teulada”.\n\"Ens costa trobar referències a la prova\", ha afegit Van den Eynde, que també veu \"difús\" el paper dels Mossos en la presumpta rebel·lió.\nEntre les omissions, ha indicat, hi ha els drets fonamentals i l'anomenada \"última ràtio\".\nEl que està en joc, ha dit, és la \"resposta penal a la mobilització ciutadania\", és a dir, el seu dret a manifestació, i ha avisat al Tribunal Suprem que allò que resolgui, “generarà dret”.\n“No és un cas en què haguem d’anar a buscar precedents, és un cas que crearà el codi penal aplicable a la dissidència política\", ha recordat.\nPel que fa a Vox, el seu paper és el de dotar d'un \"marc ultra\" a tota la causa, impregnada per l'extrema dreta.\nA l'espera de les últimes paraules\nEls lletrats disposen d'una hora per defensar cadascun dels acusats que patrocinen.\nAixò vol dir, per exemple, que Van den Eynde disposarà de dues hores per defensar Junqueras i Romeva, mentre que Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, en tindrà tres.\nQuan acabi el torn dels responsables de la defensa, els acusats tindran quinze minuts cadascun per a les últimes paraules abans que Manuel Marchena proclami el judici vist per a sentència.\nHauran estat quatre mesos de procés judicial que s'han barrejat amb eleccions al Congrés, a Europa i als municipis.", "response": "Van den Eynde ha carregat en el seu informe contra les acusacions i la manera com s'ha fet la investigació.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_867", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Feia mesos que hi treballaven i avui, amb Àngels Chacón al capdavant, n’han fet la presentació pública.\nCentrem es defineix com el “primer partit post-procés” que vol trencar la polarització i ocupar un espai polític de “centre” que consideren que ha quedat orfe.\nChacón, que fa uns dies va deixar la secretaria general del PDECat per a impulsar el nou projecte polític, encapçala aquest nou intent de refundació del vell espai convergent, esmicolat i transformat amb el procés.\nMalgrat que el PDECat no va aconseguir obtenir representació en les darreres eleccions al parlament, els fundadors de Centrem estan convençuts que aquesta vegada sí que podran aglutinar prou electors per a ser presents a les institucions.\nPerò no serà fins a l’any vinent, en les eleccions municipals, que els entorns del PDECat, Convergents, Lliures i la Lliga Democràtica ho posaran a prova.\nFins llavors, transitaran cap a la nova marca, amb una primera parada clau, el 12 de març, amb el congrés fundacional.\nCentrem aprovarà els seus estatuts, la ponència ideològica i una executiva encapçalada per Chacón.\nPer facilitar el trànsit dels associats de tots aquests partits a Centrem, Chacón s’ha mostrat partidària de permetre temporalment la doble militància.\nLa clau serà què faran els batlles i les bases del PDECat, les més nombroses i que sustenten l’única marca del nou espai que té drets electorals.\nChacón prova d’arrossegar-los a Centrem en un moment especialment complicat econòmicament per al partit en què militen Artur Mas i Andreu Mas-Colell i que va fitxar Joana Ortega com a número dos per Barcelona.\nEl PDECat està pendent de resolucions judicials molt rellevants: l’Audiència de Barcelona ha de determinar si és successora de Convergència, com reclama el Palau de la Música al PDECat i Junts; el cas del 3% no s’ha resolt i el partit té oberta una disputa judicial amb JxCat per la marca Junts per Catalunya.\nChacón ha donat per fet que Mas no s’afiliarà al nou partit, que es quedarà al PDECat i reforçarà el seu perfil d’ex-president de la Generalitat.\nMas, de fet, tampoc va voler fer el pas a Junts quan es van constituir com a formació política, després d’haver fracassat en l’intent d’evitar el trencament definitiu del seu espai polític en dues sigles electoralment irreconciliables.\nCentrem es fonamenta en un acord programàtic que era especialment difícil de sargir pel fet que aglutina sensibilitats autonomistes, federalistes i independentistes no partidaris de la unilateralitat.\nMés fàcil, era, en canvi, l’acostament ideològic des del centredreta.\nPrecisament, tal com va explicar VilaWeb, la base de l’acord va ser el respecte a la legalitat i la premissa que qualsevol canvi “només pot fer-se en el marc i en compliment de l’ordenament jurídic”, cosa que podria incloure tant una tercera via dins del sistema autonòmic actual com un “referèndum sobre la independència o sobre l’encaix de Catalunya a Espanya”.\nChacón s’hi ha referit en la presentació que han fet de Centrem als mitjans al World Trade Center, i ha remarcat que Catalunya és una “nació que té el deure i el dret d’incrementar el seu autogovern”.\nDe fet, a la direcció del PDECat li incomodava que s’associés l’opció de Centrem amb sectors pròxims a Societat Civil Catalana pel fet que Josep Ramon Bosch, de la Lliga, va ser un dels fundadors de l’entitat espanyolista i també en fou president.\nFonts de la direcció del PDECat van assegurar a VilaWeb que Bosch no seria al nou partit, i l’aliança amb Convergents tampoc no implicarà que hi sigui Germà Gordó, investigat pel cas del 3%.\nÉs una empresa complicada, però Chacón persisteix en l’intent de salvar un espai polític que fins ara ha naufragat sota unes noves sigles.\nPer aconseguir-ho marca perfil propi.\nDiu que es vol allunyar dels populismes “tant d’esquerres com de dretes” i defensarà la col·laboració público-privada.\nCentrem neix amb un ull posat a Barcelona.\nEls resultats a la capital catalana poden marcar el futur del partit en les pròximes municipals.\n“Barcelona ha de tornar a ser aquesta ciutat viva, atractiva, referent per a moltes ciutats del món”, ha dit Chacón.", "response": "Chacón presenta Centrem com el \"primer partit postprocés\" que aposta per una formació de \"centre català el més ampli possible\".", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_439", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "L’autora Maria Carme Roca ha guanyat el 51è Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra El far.\nEl llibre arrenca amb una celebració familiar en què la Diana descobreix que ‘la seva mare no és qui sembla’.\nA partir d’aquí comença una recerca pels secrets d’una possible infidelitat de la mare amb el seu tiet que porta la Diana als seus orígens, a l’illa de Buda del Delta de l’Ebre i al seu emblemàtic far que va caure el 1961.\nSegons Roca, en El far també hi tenen un paper clau els morts que ‘intentaran parlar amb els vius’, perquè l’autora creu que moltes vegades aquells que ja no hi són ‘tenen moltes coses a dir’.\nA la novel·la també hi ha un viatge en el temps des de finals del segle XIX, passant pel segle XX i fins al present.\nHi agafa especial rellevància el far de l’illa de Buda, que va caure la nit de Nadal de 1961, després que les onades el desfalquessin.\nLa guanyadora del premi ja compta amb una llarga trajectòria en el món editorial amb una cinquantena de llibres publicats en diferents gèneres com ara la narrativa curta, la literatura juvenil i infantil o l’assaig.\nDe tota manera, la barcelonina assegura estar especialitzada en el gènere de la novel·la històrica.\nEl premi Prudenci Bertrana està dotat en 30.000 euros.\n‘No parlem d’esquerra o dreta, unionistes o independentistes, sinó que demana que el lector completi el llibre i hi projecti les coses que viu’, ha afegit.\nVillatoro defensa que Maquiavel i Savonarola van ser ‘dues figures colossals i contradictòries’: ‘Un crema i l’altre creu que es pot canviar tot a través de la política’.\nDe fet, sosté que, d’acord amb l’assaig, es pot analitzar i situar cada polític al llarg de la història segons si es mou pels inputs d’un o de l’altre.\nDe fet, la primera idea per escriure-la li va donar el seu fill el 1990, quan tenia 2 anys i li va dir ‘Adéu papa, paperet’ i, posteriorment, li va proposar que escrivís una història sobre un home de paper.\nD’aquí surt la novel·la juvenil en què una llibreria de Praga es veu abocada a tancar perquè els propietaris no tenen fills a qui deixar-la.\nDavant del dilema, un ocell de paper ‘parla amb els millors llibres’ perquè ajudin els amos i aquests fan néixer un nen de paper que quan plora treu confeti.\nPosteriorment aquest nen aprèn a fer papiroflèxia i es converteix en diferents objectes com un avió o un vaixell per viatjar per tot el món.\nFolck és escriptor, dramaturg i actor i ja compta amb 28 novel·les publicades i ha guanyat nou premis literaris.\nEl premi Ramon Muntaner té una dotació de 6.000 euros.\nL’esquerda entre el llenguatge i la realitat\nEl llenguatge ajuda a explicar la realitat o la buida.\nAquest és el rerefons de la poesia de Marc Rovira a Cap vespre, l’obra guanyadora del 41è premi Miquel de Palol.\nRovira ha explicat que el seu objectiu és atrapar el lector, que la seva poesia faci ‘d’esquer’ i que, a partir d’aquí, comenci a aprofundir en el significat dels versos.\nEl mateix títol de l’obra ja és una declaració d’intencions.\n‘Cap vespre ja és una negació, nega una realitat que s’afirma i mostra la dualitat entre les paraules i les coses’, ha detallat.\nAquesta dualitat avança en els seus poemes i es va ‘corporitzant’ en diferents discursos sobre, per exemple, la vida, la relació entre ser adult i ‘la pàtria de l’ésser humà que és la infància’ o el sexe com a mitjà de comunicació més enllà de les paraules.\nMarc Rovira és llicenciat en filologia catalana, hispànica i teoria de la literatura.\nNo és el primer premi que rep, el 2009 va guanyar el premi de poesia Amadeu Oller amb Passejant a l’ampit d’una parpella Maula i el 2014 es va endur el XXII Premi de poesia Talúries de l’IEI amb Els ocells de la llum.\nA més, tradueix la poesia de Stéphane Mallarmé, tot un referent per a ell.\nLa cantautora Judit Nedderman s’ha emportat el premi Cerverí a la millor lletra de cançó editada del 2018 amb el tema No volem més cops.\nLa cançó fa referència a la repressió policíaca, especialment la que hi va haver durant l’1 d’octubre.\nTambé està pensada per a altres operatius policíaques com el desallotjament de Plaça Catalunya del moviment 15M el 2011 o després de la vaga general del 2012.\nNedderman ja havia aconseguit altres premis al llarg de la seva carrera com ara un Premi Enderrock el 2016 o el de Millor Disc de 2016 organitzat per La Tornada.\nEl premi Cerverí de música està organitzat per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio i compta amb la col·laboració de Vilaweb i la revista Enderrock.", "response": "Maria Carme Roca guanya el 51è Prudenci Bertrana; Vicenç Villatoro, el Carles Rahola i Jordi Folck, el Ramon Muntaner.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1251", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "La renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell, segueix aixecant polseguera.\nEl sector eclesiàstic critica \"les formes\" i segueix exigint a Novell que doni les explicacions pertinents.\n\"Molts el tenien com a referent, i ara deuen estar decebuts i patint, ha deixat a molta gent penjada\", lamenta mossèn Fermí Manteca, membre del Fòrum Ondara i rector de Torà.\n\"Si hagués donat les explicacions pertinents no et quedaries així de descol·locat i no obriries la porta a tantes especulacions\", opina mossèn Climent Capdevila, de l'Agrupació Parroquial de Mollerussa i rector consultor del Bisbat de Solsona.\n\"M'hauria agradat saber-ho en comunitat i no per la premsa\", lamenta el mossèn de Mollerussa, Alfons Busto.\nEl Bisbat de Solsona va anunciar el passat 23 d'agost a través d'un comunicat que Xavier Novell havia presentat la seva renúncia al càrrec per motius \"estrictament personals\".\nUna decisió, segons s'assegurava en el comunicat, que havia pres \"després d'un període de reflexió, discerniment i oració\", però no donava més detalls.\n\"Malauradament ho hem sabut per la premsa i després ho he pogut corroborar\", explica a l'ACN mossèn Fermí Manteca, membre del grup d'opinió del Bisbat de Solsona, el Fòrum Ondara, i rector de Torà.\nTot i que el mateix mossèn reconeix que sovint divergia amb la manera de fer de Novell, creu que se li ha de retreure la seva manera de marxar.\n\"Com a mínim s'hauria d'haver reunit amb els capellans perquè oficialment seguim sense saber res\", lamenta.\nNo ha estat l'únic religiós al qual Novell ha descol·locat.\n\"És una tristesa com ho ha fet, no m'ho esperava i crec que no s'ha gestionat gens bé\", diu mossèn Jordi Orobitg, rector consultor del Bisbat.\n\"Respecto a la persona, ha decidit, però m'hauria agradat saber-ho en comunitat i no pels mitjans de comunicació\", lamenta el mossèn de Mollerussa, Alfons Busto.\nTambé mossèn Climent Capdevila, de l'Agrupació Parroquial de Mollerussa i rector consultor del Bisbat, opina que aquesta manca d'informació el que ha generat són més especulacions.\nEn aquest sentit, mossèn Eduard Ribera, membre també del Fòrum Ondara, assegura que malgrat que no li sap greu que plegui, \"ho ha fet d'una forma poc humana i menys cristina\".\n\"Per mi ha deixat la gent penjada\", diu.\nTambé des de l'Associació d'Amics de mossèn Huguet, el seu president, Ramon Segués, segueix amb incredulitat el succeït: \"Sap molt greu que plegui sense donar explicacions, deixant a treballadors i gent propera a ell d'aquesta manera\".\nConsidera que hauria d'haver donat explicacions, tot i que creu que \"ara és cada cop més complicat que ho faci\".\nRenúncia com a bisbe, però no com a sacerdot\nNovell va presentar la seva renúncia a Roma d'acord amb el cànon 401/2 del Codi de Dret Canònic, que se sol aplicar quan hi ha una situació greu o malaltia.\nSegons aclareix mossèn Manteca deixa de ser bisbe, però es manté com a capellà.\nPer a deixar de ser-ho hauria de presentar una sol·licitud de reducció a estat laïcal, un fet que el dispensaria del celibat i l'obediència.\nNi els religiosos consultats ni el mateix bisbat, però, tenen constància que Novell hagi iniciat a hores d'ara cap tràmit en aquest sentit.\nExclusiva\nNovell es va reunir diverses vegades amb el Papa abans de renunciar\nEl bisbe emèrit de Solsona ha assegurat que la Santa Seu li va ordenar no donar explicacions mentre s'alcen veus diocesanes que apunten a una \"possessió demoníaca\" i aconsellen \"exorcitzar-lo\"\nESGLÉSIA\nNovell va plegar de bisbe de Solsona per una relació sentimental amb una surienca\nL'exprelat està aparellat amb una escriptora del Bages divorciada, mare i especialitzada en temes eròtics i satànics, fet que fa més gran encara la \"perplexitat\" en entorns eclesials\nEsglésia\nEl silenci de l'Església davant del cas Novell clama al cel\nFins ara, ni la Conferència Episcopal, ni la Tarraconense ni el bisbat de Solsona han donat cap explicació sobre la renúncia del prelat\nesglésia\nEl bisbat de Solsona evita parlar de la relació sentimental de Novell i «prega» per ell\nLa diòcesi, administrada en aquests moments pel bisbe de Vic, Romà Casanova, assegura que no li correspon la corroboració de les informacions aparegudes", "response": "Capellans de Solsona i de la Catalunya Central entomen la renúncia de Novell amb respecte, però demanen que doni explicacions.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1409", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "La quantitat de residus a les platges de València després de la celebració de la nit de Sant Joan s'ha reduït un 14%, situant-se en 32.060 quilos de cendres, segons les primeres estimacions fetes per l'Ajuntament aquest dilluns, 24 de juny, i 29 tones de residus sòlids, una xifra que creix respecte al 2018 en vora un 4%.\nAixí ho explica el Diari la Veu.\nUna vegada conclosos els treballs principals de neteja i recollida de residus a les platges de la ciutat per recuperar la seva imatge i el seu servei habitual, les celebracions de la nit de Sant Joan a València s'han saldat amb una reducció del 14% de la quantitat de cendres recollides, un lleuger augment dels residus arreplegats i un augment de la col·laboració ciutadana en haver fet un ús correcte de forma majoritària de les bosses distribuïdes per l'Ajuntament de València durant les hores prèvies a les celebracions, ha assenyalat el consistori en un comunicat.\nEnguany els quilos de cendres arreplegats arriben, segons les primeres estimacions, fins als 32.060, més de cinc tones per davall de la quantitat real recollida l'any passat.\nLes dades són així \"gràcies a la conscienciació ciutadana per respectar les platges de l'entorn del Parc Natural de l'Albufera, on no estan permeses les fogueres i cada any es registra una reducció d'aquestes\", ha ressaltat l'Ajuntament.\nEnguany, aquesta disminució ha estat \"notable\" en passar de les més de 10 tones de cendres de l'any passat a les poc més de 2 enguany.\nPer la seva part, a les platges urbanes les fogueres han deixat 30.000 quilos de cendres, per les 27.440 del 2018.\nPel que fa a la recollida de residus, enguany ha destacat l'augment de la col·laboració ciutadana.\nD'una banda, s'han recollit al voltant de 6.400 envasos amb què la gent ha contribuït en la campanya \"Ara Pots\" de reciclatge d'envasos en les platges urbanes de la ciutat on es van repartir 2.500 tiquets per al sorteig d'una bici.\nD'aquesta forma \"la gent ha respost a l'entrega de bosses de reciclatge per part del consistori\".\nEnguany s'han recollit 29 tones de residus sòlids aproximadament, segons l'estimació realitzada, un 3,9% més que l'any passat.\nLa major part dels residus s'han arreplegat a les platges urbanes –vora 24.000 quilos–, mentre que a les del sud s'estima una lleugera reducció respecte a l'any passat –5,2 tones–, pels vora 5.000 quilos recollits en les darreres hores.\nL'alcalde de València, Joan Ribó, ha agraït el treball de tot el personal municipal, de diversos serveis durant el dia d'ahir i el d'avui.\n\"Hi ha hagut un treball de coordinació eficient entre els diferents serveis municipals per a possibilitar que es restablirà de forma ràpida i eficaç l'ús normal de les platges i del passeig marítim a primera hora del matí\".\nRibó també ha posat en valor el paper de tots els veïns que han col·laborat seguint les recomanacions indicades per l'Ajuntament.\nEl dispositiu iniciat a les 4 de la matinada per netejar totes les platges de la ciutat ha conclòs a les 9 del matí.\nHi han intervingut 226 treballadors municipals, sumant-se així a tots els que des d'ahir participaren en el repartiment de bosses, de llenya i en la neteja del passeig marítim.\nA tots aquests se sumaran uns altres 34 operaris amb tres màquines per a netejar la zona d'arena i un camió recol·lector per a platges de caixa oberta que participaran en les tasques de repassada durant la jornada de demà.\nTot l'operatiu de neteja urbana i gestió de residus sòlids ha comptat amb un pressupost total de més de 38.000 euros.\nCelebracions en àrea urbana\nPel que fa a les celebracions organitzades per comissions falleres i associacions veïnals als dos darrers caps de setmana, per a les quals es varen repartir 77 contenidors metàl·lics per a la recollida de cendres, s'estima que s'han arreplegat vora 6.000 quilos de cendres.\nA més, s'han inspeccionat desenes de celebracions realitzades per tot el nucli urbà.\nUn home cremat a Torrevella\nPer altra banda, un home de 83 anys ha estat traslladat a l'Hospital General d'Alacant amb cremades i una intoxicació etílica després de caure en una foguera durant la celebració de la nit de Sant Joan a Torrevella (el Baix Segura), segons han informat des del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU).", "response": "Recullen 29 tones de residus a les platges de València després de la revetlla de Sant Joan.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2182", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Les 16 estacions d'esquí de Catalunya han generat els cinc últims anys de la crisi un impacte econòmic de 2.342 milions d'euros, dels quals, els 70% s'han quedat a les comarques de muntanya lleidatanes, segons un estudi elaborat per Esade i la Universitat Pompeu Fabra amb motiu de la presentació de la temporada 2015-2016.\nEl conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha presentat la temporada afirmant que el bon comportament de les estacions d'esquí del Pirineu català consolida l'estratègia del Govern de diversificar geogràficament la indústria turística a la vegada que ajuda a desestacionalitzar la temporada turística.\nL'objectiu per aquesta temporada és augmentar un 7% el nombre d'esquiadors.\nEn l'acte de presentació també ha intervingut Xavier Nolla, president de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya (Acem), i Xavier Espasa, director de l'Agència Catalana de Turisme (ACT).\nEl conseller ha destacat que les 16 estacions d'esquí catalanes (10 d'esquí alpí i 6 d'esquí nòrdic, són els principals motors econòmics de desenvolupament de les comarques del Pirineu català i una ''peça clau'' a l'hora de potenciar el turimse de les comarques d'interior i de muntanya.\nNolla ha destacat que en aquesta temporada les 16 estacions d'esquí han invertit 13 milions d'euros, un milió més que el paquet d'inversions que es va registrar la temporada passada.\nAquesta inversió d'aquest any és la més elevada des de l'any 2010.\nDel total d'inversions, 5,5 milions s'han destinat a la millora de pistes, accessos i màquines, 4,5 milions a producció de neu i 3 milions a remuntadors.\nDe les inversions realitzades aquesta temporada, 4,8 milions s'han desemborsat per part de les pistes de Girona i la resta, 8,2 milions s'han invertit a Lleida.\nTres instal·lacions obertes aquest cap de setmana\nNolla ha començat la seva intervenció dient que els gestors de les pistes d'esquí ''estan contentíssims'' per les nevades i el fred dels últims dies que ha permès que les pistes de Masella hagin pogut obrir aquest dimarts, La Molina que obrirà aquest divendres i les tres zones de Baqueira que obriran durant aquest cap de setmana.\nLa previsió és que el Pont de la Puríssima estiguin en funcionament les 16 estacions d esquí catalanes.\nEl president de la patronal de les pistes d'esquí catalanes ha recordat que aquestes més bones perspectives que tenen els empresaris del sector es basen tant per les previsions de fred que hi ha per a l'inici de la temporada com pel fet que aquest any ja s'han obert instal·lacions per les nevades de la tercera setmana de novembre, contràriament a l'any passat que la primera nevada va caure el 6 de desembre.\nUn de les novetats d'aquest any és que les pistes de Tavascan obriran el 4 de desembre i suposa recuperar aquestes instal·lacions que la temporada passada van haver d'estar tancades per problemes en la infraestructura.\nEl preu de forfait en la gran majoria es manté i hi ha instal·lacions a 49 euros a Baqueira, 42 euros Masella i 41 euros La Molina però quan afegeixes les promocions i els descomptes que ha dissenyat cada instal·lació el preu mig baixa a la meitat, ha destacat Nolla.\nTot i això, entre l'any passat i aquest el preu s'ha intentat mantenir per aprofitar la millora de la situació econòmica i aconseguir arribar als 2 milions d'esquiadors que és el topall que es va obtenir abans de la crisi, segons ha explicat Nolla.\nLa presentació de la temporada 2015-2016 ha servit per presentar també l'estudi d'impacte econòmica de l'activitat de l'esquí al Pirineu català.\nEntre les xifres presentades, Nolla ha destacat que per cada euro de despesa en forfet es genera una despesa de 6 euros.\nA més, per cada lloc de treball que es contracte en un remuntador es generen 5 llocs de treballs més a la resta del sector.\nEls últims cinc anys, coincidint en el període de crisi, l'activitat de l'esquí ha generat 2.342 milions d'euros, dels quals 1.645 milions s'han quedat a les comarques lleidatanes, el 70% del total, i 697 milions a les comarques gironines.\nL'estudi indica que per cada euro de despesa en forfait es generen 12,37 euros en el conjunt del territori.\nFelip Puig ha anunciat que el Govern destinarà 800.000 euros a reforçar la temporada amb una campanya de publicitat protagonitzada pel jugador de futbol Xavi Hernàndez i la nedadora i medallista olímpica Gemma Mengual.\nEl Govern ha fet una ''adaptació'' de la campanya de començament d'any 'Catalunya és casa teva'.", "response": "Un estudi d'ESADE i la UPF destaca la importància de l'activitat de l'esquí al Pirineu català sobre l'impacte econòmic.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_74", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El batlle de Berga, Ivan Sànchez, ha avançat la seva intenció que els ciutadans de la capital berguedana puguin dir la seva sobre els Jocs Olímpics d’Hivern prevists el 2030.\n“Si no ens fan una consulta oficial, la farem extraoficial”, ha dit.\nD’aquesta manera, “sigui en una consulta feta des de la Generalitat, o des del territori, la gent del Berguedà ha de tenir dret a dir si vol Jocs Olímpics o no en vol”.\nSànchez ha lamentat que comarques com la seva, però també el Ripollès i el Solsonès, quedin excloses de la presa de decisions.\n“D’entrada ho rebem amb sorpresa, perquè no es pot pensar que si es fan uns Jocs Olímpics al Pirineu no ens afectarà; és clar que ens afectarà”, ha exclamat el batlle.\n“Només cal veure cada cap de setmana el trànsit al Ripollès i el Berguedà i tots els col·lapses que hi ha”, ha afegit.\nPer Sànchez, si el govern català té clar que un projecte com els Jocs Olímpics afavorirà el país, no ha de tenir por de consultar la gent.\n“Si el projecte dels Jocs ja genera dubtes, hi afegeixes més dubtes perquè no consultes part del territori afectat, ja no és que el projecte neixi coix, sinó que neix gairebé mort”, ha puntualitzat.\nEn aquest sentit, segons el batlle de Berga, és bàsic preguntar als veïns si volen un projecte d’aquestes característiques.\n“La gent del Berguedà tindrà dret de decidir”, ha subratllat.\nDe moment, no hi ha més detalls sobre el com o el quan, ni tampoc si la consulta s’estendrà a tota la comarca.\nD’altra banda, el conseller comarcal del Solsonès Joan Subirana ha assenyalat que la comarca no descartava una consulta com la que vol fer Berga, si bé primer s’hauria de discutir en el consell.\nEncara que els Jocs no acabin tenint un impacte directe en el Solsonès, Subirana s’ha mostrat decebut que no se’ls pregunti i ha dit que els hauria agradat que com a mínim els demanessin l’opinió.\n“Al Prepirineu ens sentim una mica en terra de ningú.”\nPerquè, sigui com sigui, encara que els Jocs no se situïn en aquestes comarques, hi ha diverses actuacions relacionades que obliguen a destinar-hi recursos, com ara diverses infrastructures i o l’ajut per a revertir el despoblament que afecta la zona des de fa anys.\nEl president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, entén que cal que hi hagi un avantprojecte “molt clar” que digui què pot passar al territori i què no.\n“Ara com ara, encara no ho hem vist ni ho tenim sobre la taula”, ha lamentat.\n“Per poder opinar, i abans que es faci la votació, a mi m’agradarà saber què votarà la gent.”\nPer Colomer, el projecte que hi hauria d’haver sobre la taula hauria d’especificar, entre més, on es faran les proves d’esquí, “si a la Vall d’Aran, a Masella o a la Vall de Núria”, i si “el patinatge sobre gel es farà a Barcelona o a Puigcerdà”.\nQüestions com aquestes s’haurien de tenir clares, ha dit.\nA més, no vol que es prioritzi una millora d’infraestructures centralitzada, sinó que es “reparteixi joc”, cosa que hauria de revertir en l’economia de totes les comarques afectades.\nPer la seva banda, el batlle de Ripoll, Jordi Munell, ha lamentat que el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern es comenci a allunyar del projecte inicial que s’havia presentat, el qual tenia el tren, una infrastructura clau, com a element vertebrador d’una iniciativa sostenible.\nMunell diu que se senten decebuts perquè darrere hi ha molts sectors implicats, no solament el turisme, sinó també tots els que viuen de la muntanya, com els de lloguer de material d’esquí, per exemple.\n“No ens han deixat ni tan sols l’opció d’opinar, de decidir ni de votar”, ha lamentat.", "response": "El Berguedà vol tenir veu sobre el projecte dels Jocs Olímpics d’hivern 2030 que prepara el Govern català.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1973", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Els governs de Pedro Sánchez i de Quim Torra segueixen fent d'artificiers per desactivar la tensió del 21-D.\nLa jornada d'aquest dilluns ha estat farcida d'intercanvis de declaracions per aplanar el terreny i arribar a divendres amb una fotografia dels dos presidents donant-se la mà.\nA banda i banda admeten que no servirà per res més que per visibilitzar que, malgrat la discrepància absoluta, els ponts no estan trencats.\nQue l'epicentre de moltes decisions és Lledoners ho demostra els missatges que en els darrers dos dies han fet arribar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el president de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez.\nA més de fer crides a la serenor i a les protestes pacífiques, han subratllat que les mobilitzacions han de poder ser compatibles amb una reunió del consell de ministres a Barcelona i una trobada entre presidents, una tesi que ha defensat també el socialista Miquel Iceta.\n\"És perfectament compatible la reunió del consell de ministres amb la mobilització de la gent que discrepa\", ha dit el líder del PSC, que ha advertit Torra que si no es reuneix amb Sánchez això voldrà dir que \"no vol diàleg\".\nAquest escenari, ha dit Iceta, \"afebliria\" les relacions institucionals quan el que es pretén és, en paraules de la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, una \"normalitat institucional\".\nAquesta definició, però, en un context amb presos polítics -alguns d'ells en vaga de fam- i exiliats incomoda l'òrbita sobiranista, que segueix insistint que precisament és la repressió el primer element que situa la política catalana i espanyola en l'excepcionalitat.\nPedro Sánchez: \"No es posen d'acord ni per la vaga de fam\"\nPrecisament, enmig de l'intent dels dos governs per facilitar una reunió, ha estat Sánchez qui ha trencat la dinàmica de fugir de les declaracions altisonants.\nL'estira-i-arronsa pel format: Moncloa només vol reunió entre presidents\nPer part de la Generalitat, a més del president hi assistirien el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència i portaveu, Elsa Artadi.\nI és que la fórmula que segueix preferint la Moncloa és el d'una trobada entre presidents per no donar una imatge diferencial respecte a altres territoris.\nMenys encara amb un PP i Ciutadans que assenyalen el simple fet de reunir-s'hi com una concessió a l'independentisme.\n\"No hi ha reunions de govern a govern ni cimeres, això es fa amb executius d'altres països, el format natural és que es faci entre els dos presidents\", ha insistit Batet.\nERC ha criticat la data triada pel desembarcament del govern espanyol a Barcelona -just farà un any de les eleccions convocades sota el 155- i ha titllat Sánchez d'\"irresponsable\" per no afavorir un clima de diàleg.\nAmb tot, la portaveu, Marta Vilalta, ha subscrit que es produeixi una reunió per parlar de la situació dels presos i del referèndum.\nMiquel Iceta: \"Faci la proposta que faci, la resposta negativa per part del Govern està preparada.\nJo no gastaria aquesta possibilitat\"\nAl mateix temps que s'han pronunciat a favor de la reunió entre presidents, tant JxCat com ERC han animat l'independentisme a mobilitzar-se per protestar per la reunió del consell de ministres a Barcelona, fet que els socialistes consideren un \"error\" si realment es pretén aprofitar la \"finestra d'oportunitat\".\nTot i això, ha estat el mateix Iceta qui ha defensat que Pedro Sánchez no hauria de fer en aquests moments una proposta concreta per resoldre el conflicte amb Catalunya: \"Faci la proposta que faci, la resposta negativa per part del Govern està preparada.\nJo no gastaria aquesta possibilitat\".\nSi s'acaba finalment agendant, la reunió de Sánchez i Torra es faria divendres.\nLa nit de dijous, però, el president espanyol i alguns ministres podrien assistir a la gala de Foment del Treball.\nEl president de la Generalitat no ha confirmat per ara la seva assistència en un acte la fotografia del qual podria ser l'avantsala de la trobada de l'endemà.\nA quatre dies pel 21-D res està tancat, però sí que es constata una modulació en les interpel·lacions entre els dos governs.\nHi ha massa elements en risc i dues legislatures en joc.", "response": "La Moncloa situa la possible reunió amb la Generalitat en divendres però la deixa en mans de Torra.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_689", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El vice-president del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha proposat que l’executiu abandoni la idea de les subvencions i pensi més en una entrada de capital conjunt per tal de tenir més capacitat d’incidència en les multinacionals.\nEn una entrevista a RAC1, ha posat d’exemple que el govern francès és propietari d’una part de Renault.\nUn element que, segons Aragonès, condiciona les decisions de l’empresa.\n‘Normalment quan una multinacional necessita una inversió financera molt gran, demana suport públic.\nJa que fem aportacions públiques hem de mirar que siguin molt més vinculants.\nAbandonar la idea de la subvenció i pensar més en una entrada de capital conjunt per tenir capacitat d’incidència sobre la decisió de multinacionals, ja que demanen que hi hagi aportació pública’, ha defensat.\nEn aquest context, ha recordat que el govern, en els últims anys quinze anys, ha donat subvencions a Nissan per valor de 25 milions d’euros.\nD’altra banda, el vice-president ha admès que és ‘molt difícil’ revertir la decisió de Nissan de tancar les tres plantes a Catalunya, però afegeix que ‘hi ha partit’ i que es lluitarà ‘fins a l’últim minut’.\n‘El que no farem mai és renunciar’, ha dit.\nTot i ser conscients de les ‘dificultats’, Aragonès ha insistit que no es donaran per vençuts i que no abaixaran els braços.\nI ha celebrat la unitat amb els agents socials més representatius, en referència al posicionament conjunt amb patronals i sindicats sobre el tancament de Nissan.\nSobre si el govern ha fet alguna cosa malament per no haver evitat la decisió de la multinacional nipona, Aragonès ha respost que ‘amb el temps es podrà veure quina decisió podia tenir una alternativa’ però ha remarcat que quan es prenen decisions ‘no es fa amb una bola de vidre sobre el futur’.\nPer la seva banda, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha parlat a Catalunya Ràdio sobre la possibilitat de nacionalitzar les plantes de Nissan, una proposta que ha posat sobre la taula alguns partits i sindicats com la CUP o la CGT.\nSegons Chacon, la Generalitat no té marge ‘ni en els millors dels casos’ per nacionalitzar-les.\nHa dit que és una opció més i que no la descarta, tot i que l’ha qualificat ‘d’un xic demagògica’.\n‘El que no faré és enganyar al conjunt de treballadors que ara es queden en situació de precarietat laboral’, ha dit la consellera, que ha insistit que és una ‘qüestió de pressupost’.\nChacón ha explicat que la setmana que ve es reunirà amb el govern espanyol per consensuar les pròximes accions a seguir després de l’anunci de la marca nipona d’abandonar les plantes catalanes.\nChacón ha admès que s’ha sentit enganyada per la direcció de Nissan i que així li va traslladar al president de la marca a Europa, Gianluca De Ficchy, quan ahir al matí li va traslladar personalment la decisió de marxar de Catalunya.\nLa consellera ha criticat que la multinacional japonesa no respongués als plans de competitivitat i d’ajudes que els governs català i espanyol li van fer arribar i que sumaven 100 milions d’euros o com en la darrera visita al Japó la direcció va deixar entreveure que la planta de pintures –que va comprometre a canvi d’un ERO a més de 600 treballadors- es faria.\nLa consellera ha reiterat que el govern no posarà ‘fàcil’ la marxa de l’empresa i lluitarà ‘fins al final’ perquè la decisió de Nissan sigui reversible.\nEn cas contrari, ha dit, farà que a la marca els surti ‘el màxim de car i difícil’ i ha apuntat, per exemple, a la possibilitat que hagin d’abonar un fons que serveixi per consolidar futures inversions.\n‘Una empresa que ha estat tan deslleial amb els treballadors i les administracions no li pot sortir com si no passés res’, ha remarcat.\nChacón ha insistit que ara la prioritat és ‘intentar revertir’ l’anunci de la marca però ha dit que ‘és obvi’ que la Generalitat ha estat treballant amb ‘plans A,B i C’.\n‘Sinó seríem uns irresponsables’, ha comentat.\nPel que fa les ajudes que ha rebut la marca, ha detallat que en els darrers 20 anys ha rebut 14 milions d’euros indirectes, per exemple en forma de bonificació d’interessos si demanaven préstecs, però també 18 milions d’euros directes.\nEs tracta d’imports, com en tots els casos, vinculats a projectes concrets i que si la marca demostra que han estat per automatitzar la producció o treballar en un prototip, per exemple, es consideraran ‘ben utilitzats’ ja que ‘en el fons donen viabilitat i competitivitat’.", "response": "El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, defensa el model francès, amb una participació accionarial en els compromisos de les multinacionals.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2279", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "La comissió gestora de Medinyà ha rebut \"com un gerro d'aigua freda\" el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol ha presentat al TC contra la creació del municipi.\nLa presidenta, Montse Garcia, admet que, amb la llei espanyola a la mà, no compleixen \"amb cap requisit\" per constituir-se com a nou poble.\n\"Però és que nosaltres no estem creant un municipi nou, estem restituint una condició que ja teníem fins el 1972\", ha argumentat Garcia.\n\"Esperem que el TC entengui que és una situació excepcional\", ha afegit la presidenta de la comissió gestora que assegura que, mentrestant, seguiran fent passos per constituir-se, de nou, municipi independent.\nEl Consell de Ministres d'aquest divendres ha aprovat presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei aprovada pel Parlament al juny per crear el municipi de Medinyà (Gironès) i, per tant, segregar-lo del terme municipal de Sant Julià de Ramis.\nLa raó que s'argumenta és que la norma catalana vulnera la Llei de Bases de Règim Local, que estableix que els nous municipis hauran de tenir, com a mínim, 5.000 habitants.\nLa impugnació no suposa una suspensió de la llei i això evita, de moment, que el municipi de Medinyà es quedi a la pràctica sense Ajuntament.\nLa comissió gestora de Medinyà ha rebut la decisió de l'estat espanyol de recórrer la llei catalana al TC \"com un gerro d'aigua freda\".\n\"Fa molt temps que treballem molt per aconseguir restituir el municipi i obrint un nou camí, que ara en arribi això ens deixa en una situació com incerta\", ha afirmat la presidenta de la comissió, Montse Garcia.\nLa presidenta sosté que amb l'aprovació de la llei del Parlament, Medinyà \"és municipi amb totes les de la llei\" i, per això, han anat fent tots els passos per constituir-se com a tal.\n\"La comissió bilateral encara no s'havia pronunciat i l'arribada del recurs es ha sobtat, tot i que sabíem que el termini acabava el dia 15\", ha explicat Garcia que celebra, però, que la presentació del recurs no suspengui la llei.\n\"Això ens permet continuar treballant, no ens atura com a municipi, ens hem d'acabar de separar de Medinyà i podem continuar fent passos\", ha detallat.\nMedinyà sabia que no compleix amb els requisits que fixa la legislació espanyola per constituir-se com a nou municipi però Garcia defensa que és una situació excepcional.\n\"Demanem la restitució del municipi, no estem creant-ne un de nou\", ha afirmat.\nA més, Medinyà compta amb el suport del municipi de qui s'independitza, Sant Julià de Ramis.\nEl seu alcalde, Marc Puigtió, ja ha anunciat que aniran de la mà amb Medinyà i la Generalitat fins que la segregació sigui una realitat.\nDe moment, han convocat un ple extraordinari per dissabte a les sis de la tarda per donar suport a la llei aprovada pel Parlament de Catalunya.\nA més, diumenge la consellera de Governació, Meritxell Borràs, es reunirà amb la comissió gestora de Medinyà per traslladar-los el suport del Govern arran del recurs.\nPassos per crear el municipi\nEl passat mes de juny, el Parlament va aprovar la llei per a la segregació de Medinyà amb 118 vots a favor i vuit en contra.\nAquest era el pas clau perquè Medinyà pogués iniciar oficialment el procés per convertir-se en el 222è municipi de la demarcació de Girona.\nMedinyà es va integrar a Sant Julià de Ramis el 1972 seguint una normativa franquista.\nActualment té 890 veïns i el moviment per separar-se de Sant Julià de Ramis feia molts anys que perseguia aquest objectiu.\nAl gener es va celebrar l'acte de constitució de la comissió gestora que, des de llavors, fa les funcions d'ajuntament.\nPer exemple, per a la setmana vinent hi ha previst un ple extraordinari.\nAquesta gestora es mantindrà fins al proper 2019, quan es tornin a convocar eleccions municipals i els veïns puguin votar i decidir els regidors de Medinyà.\nLa comissió gestiona el 25% del pressupost de Sant Julià de Ramis que aquest 2016 puja a 2.600.000 euros i funciona com una entitat municipal descentralitzada (EMD)\nEncara hi ha alguns serrells pendents per acabar de tancar la segregació.\nPer exemple, la comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat per debatre sobre la segregació encara ha de presentar les seves conclusions i també s'espera encara l'assignació d'un NIF per poder conformar-se com un nou municipi.", "response": "El TC admet a tràmit el recurs de l'Estat contra la creació del municipi de Medinyà.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_605", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Malgrat que l’opinió majoritària dels ajuntaments socialistes de les comarques de la Catalunya Central és la de seguir les directrius del partit i no col·laborar en el referèndum si no té garanties legals, alguns batlles se n’han desmarcat per diferents motius.\nÉs el cas de Vallbona d’Anoia (Anoia), on governa el PSC en coalició amb CiU i el grup Units per Vallbona-Veïns amb Veu.\nLa seva batllessa, Maribel Ferrer, ha admès a l’ACN que no es pot oposar al referèndum perquè ‘dins del govern guanyen els que hi estan a favor’ i, per tant, si fos necessari, cedirien locals municipals.\nEn el cas de Castellbell i el Vilar (Bages), la batllessa Montse Badia ha exposat que, donat el cas que el govern demani un local municipal per fer les votacions, el consistori ‘no hi posarà cap inconvenient’ i ‘seguirem el mateix procediment que fem amb qualsevol altra entitat que ens demana un espai’.\nA les comarques centrals l’opinió majoritària dels batlles socialistes és de restar a l’espera que es convoqui oficialment el referèndum i, tot seguit, demanar un informe jurídic al secretari municipal per decidir quin marge d’actuació tenen els ajuntaments.\nA Osona, el batlle de Masies de Voltregà i secretari dels socialistes a la comarca, Sergi Vilamala, ha assenyalat que en el moment que es convoqui oficialment el referèndum es demanaran informes al secretari municipal i al Consell de Garanties Estatutàries, tot i que ha expressat que no vol parlar sobre ‘casos hipotètics’.\nPer la seva banda, la regidora de Manlleu, Marta Moreta, que està a l’equip de govern juntament amb ERC i MES, ha explicat que abans de fixar cap posició esperaran la convocatòria oficial i, tot seguit, demanaran un informe perquè dictamini si el referèndum té ‘conformitat amb la llei vigent’.\nDes del Bages, el primer secretari del PSC al territori i batlle de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, ha deixat clar que des del partit no donaran suport ‘a tot allò que no sigui legal’ i ha explicat que ‘no es pot posar contra les cordes segons quina gent’.\nAmb tot, Gimeno ha afirmat que des del consistori prendran una determinació quan el govern ‘signi el decret de convocatòria’ perquè ‘fins ara l’únic que han fet és una comunicació mediàtica, però ni ells mateixos s’atreveixen a signar el decret de convocatòria’.\nPer la seva banda, el batlle de Borredà (Berguedà), Joan Roma, ha explicat que un cop es convoqui formalment el referèndum demanaran un informe jurídic als tècnics del consistori i, si cal, ‘també ho demanarem a la Diputació de Barcelona’.\n‘Hem d’estar segurs que qualsevol pas es faci amb tota la legalitat per protegir els funcionaris’, ha aclarit Roma.\nA l’Anoia, el primer secretari dels socialistes i batlle d’Òdena, Francisco Guisado, ha dit que les directrius del partit ‘són clares’ i ha deixat clar que ‘no es pot tornar a repetir un 9-N, sinó que ha de ser un referèndum pactat i legal’.\n‘Si la convocatòria té legalitat, farem el què ens toca com a administració, però si no és legal, no l’avalarem’, ha aclarit Guisado, que també expressat que si la convocatòria ‘no és legal’ el consistori no cedirà cap local municipal.\nDe la mateixa opinió són els batlles de Cabrera d’Anoia i Hostalets de Pierola, Salustià Monteagudo i Daniel Vendrell, que han assegurat que seguiran els criteris que dicti l’informe jurídic del secretari municipal.\nAmb tot, hi ha dos consistoris del territori, el de Vallbona d’Anoia (Anoia) i el de Castellbell i el Vilar (Bages), que asseguren que no s’oposaran a la celebració del referèndum.\nEn el primer cas, la batllessa Maribel Ferrer, que governa juntament amb CiU i un grup independent, ha explicat a l’ACN que no es pot oposar al referèndum perquè ‘dins del govern guanyen els que hi estan a favor’.\nEn aquest sentit ha dit que, si fos necessari, cedirien locals municipals per fer les votacions.\nPer la seva banda, la batllessa de Castellbell i el Vilar, Montse Badia, ha explicat que, en cas que el govern demani un local de propietat municipal per celebrar el referèndum ‘seguiríem el mateix procediment que fem qualsevol altra entitat que ens demana un espai i no hi posaríem cap inconvenient, però ens ho han de demanar prèviament’.\nTot i això, Badia ha expressat que en les comtesses electorals a Castellbell i el Vilar ‘sempre es fan servir espais propietat de la Generalitat on nosaltres no tenim competències’.", "response": "L'alcaldessa socialista de Castellbell i l'alcaldessa socialista de Vallbona d’Anoia, disposades a cedir locals per al referèndum.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2758", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha valorat per primer cop aquest dilluns, en una entrevista a Rac1, les declaracions que el fins ara senador d'ERC Santi Vidal havia anat fent a diverses xerrades explicant que el Govern aconseguia dades fiscals il·legalment o que feia tractes amb estats no europeus i amb l'OTAN per quan Catalunya assoleixi la independència.\nJunqueras, que ha negat que res del que assegurava Vidal sigui cert, ha considerat, a més, que l'exjutge \"s'ha explicat molt malament\", i ha evitat anar més enllà en la valoració de les seves paraules.\nEl que sí ha volgut és comparar com Vidal ha plegat de senador \"assumint les seves responsabilitats\" i, en canvi, \"altres que han fet coses infinitament pitjors, no dimiteixen ni ningú els força a dimitir\", apuntant a l'exministre i diputat Jorge Fernandez Díaz i al jutge i ex director de l'OAC, Daniel de Alfonso.\nA més, Junqueras ha afirmat que no coneixia el contingut de les xerrades de l'exsenador, i ha volgut animar a que els organismes de protecció de dades investiguin la Generalitat si ho desitgen per deixar clar que no es comet cap irregularitat.\nLa dimissió de Santi Vidal es va produir en menys de 24 hores després de fer-se públiques les declaracions de les seves conferències.\nPerò cap dirigent d'ERC havia valorat els fets i la decisió del fins ara senador.\nEl primer a fer-ho ha estat el vicepresident del Govern i president d'ERC, Oriol Junqueras, i ho ha fet des dels estudis de Rac1.\nDesprés de recordar que l'exjutge Santi Vidal ha estat \"perseguit injustament per dedicar-se a l'estudi i redacció\" d'una constitució catalana, Junqueras ha lamentat i ha admès que ara l'exsenador \"s'ha explicat molt malament\".\nEl vicepresident no ha volgut qualificar més les declaracions de Vidal, més enllà d'insistir que \"no són certes\", com ja havia apuntat la portaveu del Govern, Neus Munté, la setmana passada.\nAmb tot, Junqueras ha intentat destacar que Vidal \"ha reconegut\" que no havia obrat bé i ha volgut posar en valor que \"ha assumit la seva responsabilitat, personalment\".\n\"En canvi, altra gent, havent fent coses infinitament pitjor, no ha dimitit, ningú els ha fet dimitir, i continuen fent de les seves\", ha dit en referència a Fernández Díaz i De Alfonso, que segueixen un de diputat i presidint una comissió del Congrés i l'altre fent de jutge.\nEn aquest sentit, Junqueras ha denunciat la \"diferent vara de mesurar\" que assegura que s'aplica al Govern de Catalunya i a altres estaments, institucions o partits polítics.\n\"Ens mesuren molt diferent\", ha dit.\nRepassant els fets, Junqueras ha assegurat que no va ser ell qui va parlar amb Santi Vidal en fer-se públic el contingut de les seves xerrades, sinó qe ho va fer la secretària d'Organització d'ERC, Marta Rovira.\nA més, el vicepresident afirma contundent que \"no sabia\" què era el qe anava explicant l'exsenador a les conferències.\n\"En tot cas, algú ens havia dit que potser s'expressava amb molt entusiasme\", s'ha limitat a admetre.\nPel que fa a les acusacions concretes que feia Vidal, apuntant a la recollida il·legal de dades fiscals per part del Govern, a la creació de serveis de contraespionatge al sí dels Mossos, a la confecció de jutges independentistes i contraris al procés, o a les negociacions de la Generalitat amb països de fora d'Europa a qui demanar crèdits o pactes internacionals després d'assolir la independència, Junqueras no ha volgut \"entrar al detall\" de tots ells i simplement ha negat \"que sigui cert\" el que deia Vidal.\n\"Curt i ras: la Generalitat no ha comés il·legalitats\", ha sentenciat.\nTot i això, ha reconegut que la Generalitat \"té dades fiscals dels catalans\", però només aquelles \"que són legals\" i que corresponen a la feina que fa la Generalitat en matèria tributària.\nDe fet, ha volgut animar els estaments que ho desitgin a esbrinar i investigar el Govern per comprovar que no s'està cometent cap irregularitat.\n\"Que investiguin el que vulguin.\nQue vingui l'agencia de protecció de dades i faci l'auditoria del que vulgui.\nConfiança plena en que el que fem, ho fem bé, que fem el que pertoca, i que ho fem sense donar excusa ni motiu perquè algú ens ho impedeixi fer\", ha comentat.\nI és que per a Junqueras, \"que apliquin una vara de mesurar més curta al Govern és l'oportunitat per aprendre a fer-ho cada dia millor\".", "response": "Junqueras reitera que el que va dir l'exsenador d'ERC no és cert, i defensa que no ha comès cap il·legalitat.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1235", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "En la sessió fotogràfica per a la portada de El Periódico de Catalunya del 20-N, el candidat del PP, Jorge Fernández Díaz, ajuda a la cap de llista del PSC, Carme Chacón, a asseure's en un arbre.\nA la imatge també hi són Duran, Coscubiela i Bosch.\nFoto: ACN\nEls cinc caps de llista catalans per a les eleccions del 20-N han invertit el matí d'aquest dissabte en la sessió fotogràfica per a la portada dels diaris que sortiran aquest diumenge.\nEn concret, El Periódico ha volgut recrear una cita distesa dels candidats amb deu ciutadans -subscriptors del rotatiu-, fent un cafè i conversant en la terrassa d'una plaça que podria ser de qualsevol municipi costaner.\nL'aposta de El País ha donat tot el protagonisme a Chacón, Duran Lleida, Fernández Díaz, Bosch i Coscubiela, situant-los davant un fons completament blanc i sense cap artifici.\nLa jornada s'ha desenvolupat en un to distès entre els polítics i amb expectació per part dels mitjans de comunicació.\nGradualment han anat arribant els deu lectors subscriptors de El Periódico que també havien d'aparèixer a la fotografia amb els candidats.\nEntre ells, cap dona.\nHan parlat amb els polítics presents de l'actualitat i els han preguntat sobre la campanya.\n\"El millor de la campanya és que ja s'ha acabat\", ha dit divertit Fernández Díaz.\nAmb un to punyent, un dels assistents ha agraït que per un dia els candidats \"es barregessin amb els del poble baix\".\nUna expressió que ha discutit per al·lusió Coscubiela \"jo ara mateix vinc de comprar al Lidl\", ha respost l'exlíder de CCOO a Catalunya.\n\"És que a mi ni m'ha donat temps a barrejar-me amb res ni ningú\", ha afegit irònicament Bosch per també desvincular-se d'una suposada \"elit\" política que apuntava el lector.\nFernández Díaz, Coscubiela i Bosch han hagut d'esperar gairebé mitja hora abans de l'arribada dels altres dos caps de llista que faltaven: Josep Antoni Duran Lleida, que ja havia avisat i justificat que vindria una mica més tard, i la socialista Carme Chacón.\nLa ministra de Defensa ha aparegut amb un vestit jaqueta de color negre i amb semblant seriós després d'assistir al funeral de la mare del secretari d'organització i director de campanya del PSC, José Zaragoza.\nChacón ha saludat als seus companys de fotografia amb dos petons a cada galta.\nI asseguts o bé drets -en el cas de Chacón- rere tres taules de bar, s'ha iniciat la sessió, on es volia que els candidats conversessin amb els seus possibles votants.\nUna foto que volia mostrar \"naturalitat\", tot i que a les tasses no hi havia cafè.\nI és que l'únic establiment de restauració que està a la plaça té màquina de cafè \"però no és un bar\", segons ha respost a una periodista un dels responsables del local.\nSortosament, al cap d'uns deu minuts han portat cafè, cosa que han agraït els protagonistes de la fotografia.\nJulio Carbó, fotògraf de El Periódico, ha volgut aprofitar la presència d'un imponent arbre de tronc recargolat situat també a la plaça Prim per situar després els cinc candidats en solitari.\nJorge Fernández Díaz ha ajudat a Carme Chacón -que portava sabates de taló-, a enfilar-se a l'arbre, mentre que Joan Coscubiela ha demostrat el seu bon estat de forma i flexibilitat pujant-hi sense cap problema.\nUns minuts després, polítics, comitiva i mitjans es dirigien cap a la següent sessió fotogràfica.\nEscenari neutre i sense artificis\nA la cita de El País en un estudi fotogràfic del Poblenou, Duran i Fernández Díaz han estat dels primers en arribar.\nHan aprofitat l'espera per repassar els diaris d'aquesta jornada de reflexió i veure la cobertura feta en els actes de tancament de campanya de cada partit.\nAl cap de poc, i una vegada arribats tots els altres caps de llista, el fotògraf del diari Joan Sánchez ha començat a donar instruccions.\nLa primera de totes: que tots els candidats, excepte Chacón, es traguessin l'americana.\nL'objectiu de la imatge, feta davant un fons completament blanc i exquisidament il·luminat, era mostrar els candidats sense artificis i sense res del fons que pogués destorbar l'atenció del lector.\nUna manera simbòlica d'expressar a través de la imatge la situació actual, marcada per la contenció i la manca de necessitat d'elements superflus.\nUna vegada finalitzada la sessió, la primera a marxar ha estat Chacón.\n\"Bona sort a tothom!\", ha dit en veu alta la socialista.\n\"Me'n vaig perquè m'espera el meu fill\", ha afegit mentre acabava de posar-se la jaqueta.\nTots s'han desitjat sort per al 20-N i s'han retirat per passar les darreres hores de jornada de reflexió descansant i estan una estona amb els seus.", "response": "La terrassa d'una plaça de poble i un fons blanc, escenaris de la sessió fotogràfica dels candidats del 20-N.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2444", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "Unes 350 persones s'han manifestat aquest diumenge per rebutjar el projecte del dipòsit de residus industrials no perillosos que s'està construint al municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) des de fa uns mesos.\nLes plataformes Ribera Digna i Almatret Net, conjuntament amb alcaldes i veïns del territori, s'han concentrat a Móra La Nova i han marxat fins al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, ubicat a Móra d'Ebre, per demostrar la cohesió i l'oposició del territori, segons ha explicat el seu portaveu Àlex de la Guia.\nEn contraposició, més d'un centenar de veïns de Riba-roja d'Ebre també han protestat a les portes de l'Ajuntament per defensar el projecte.\nEls partidaris asseguren que l'abocador suposarà una alternativa laboral i permetrà revertir la despoblació.\nEls detractors del projecte de l'abocador de Riba-roja s'han concentrat aquest diumenge al matí al Pavelló d'Esports Municipal de Móra la Nova i, des d'aquest punt, han marxat uns dos quilòmetres fins al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, on s'ha llegit un manifest.\nDurant la manifestació s'han cridat consignes contràries a la instal·lació del dipòsit de residus acompanyats de lemes com 'Prou agressions al territori', 'la brossa és una nosa' i 'més pagesia, menys porqueria'.\nEl portaveu de la Plataforma Ribera Digna, Àlex de la Guia, ha recordat que els alcaldes de la zona estan treballant amb un contenciós administratiu i que la Generalitat està revisant les llicències ambientals.\n\"Ens toca mobilitzar-nos per demostrar a les empreses i a l'alcalde de Riba-roja l'oposició del territori\", ha defensat de la Guia.\nEn la manifestació hi han participat càrrecs electes com l'alcalde de la Torre de l'Espanyol, i portaveu dels batlles que s'oposen al projecte, Joan Juncà, i la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim.\nPer la seva banda, Juncà ha subratllat que no estan en contra de la reindustrialització de la comarca, però ha assenyalat que volen un altre tipus de model.\n\"Un abocador no és una indústria, com s'està venent\", ha argumentat.\nComparteix parer Carim, que ha afirmat que el dipòsit de residus és un \"atemptat més\" contra el territori.\n\"El desenvolupament de la comarca no passa per tenir més porqueria, que no ve ni tan sols de Catalunya; els abocadors són negocis per a uns quants, però no desenvolupen els pobles\", ha denunciat la presidenta del Consell Comarcal.\nProtesta dels veïns de Riba-roja en defensa de l'abocador\nMés d'un centenar de veïns del municipi de Riba-roja d'Ebre s'han concentrat passades les dotze del migdia a les portes de l'Ajuntament i han llegit un manifestat per demanar que s'escolti la seva opinió.\nEls veïns són partidaris del projecte perquè apunten que revertirà la despoblació que pateix la vila.\nSegons l'alcalde, Antonio Suarez, viuen en un poble on ara mateix ja hi ha dos jubilats per cada persona que es troba en situació activa, i on enguany no es preveu cap naixement.\nEn aquest sentit, ha sostingut que Riba-roja és una de les zones del país amb un \"fort\" despoblament rural.\nDes de la Plataforma Riba-roja Decideix han remarcat que els residus que s'hi emmagatzemaran no són perillosos.\nLa seva portaveu, Maria Torres, ha lamentat que el president Quim Torra hagi cancel·lat diverses reunions programades amb el moviment veïnal i ha acusat el Govern de vetar-los.\n\"Tenim clar que hi ha una trama política i econòmica, Riba-Roja ha de tenir la seva veu i lluitarem per no quedar silenciats\", ha avisat Torres.\nLes contraprestacions econòmiques del projecte\nPer poder explotar durant 21 anys el dipòsit de residus i els centres de valorització, l'Ajuntament rebrà una inversió inicial d'uns 10 milions d'euros, amb mínims anuals de 240.000 euros els tres primers anys, i de 265.000 euros a patir del quart.\nEls veïns també deixaran de pagar la taxa municipal de la brossa a partir d'enguany, i s'invertiran 4 milions d'euros en un vial d'accés al camí de Maials que convertirà aquesta via d'evacuació del Pla d'Emergències Nuclear (PENTA).\nA més, generarà 44 llocs de treball.", "response": "Unes 350 persones es manifesten a Riba-roja d'Ebre a favor i en contra de l'abocador de residus industrials no perillosos.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1831", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha decretat l'arxivament de les diligències incoades el 23 de març del 2020 a conseqüència d'una informació periodística referent a la situació d'algunes persones grans ingressades en residències.\nLa fiscalia del Tribunal Suprem va centralitzar la informació derivada de la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME) durant els primers moments de la crisi a les residències de l'estat espanyol i l'ha derivat a les fiscalies provincials perquè són les \"úniques competents territorialment per qualsevol presa de decisió en relació amb la investigació dels fets que poguessin tenir una eventual rellevància penal\".\nHa estat el cas de fiscalies provincials de Catalunya i Castella i Lleó.\nEl decret argumenta que el motiu de les diligències era \"aplegar informació urgent i centralitzada en relació amb els fets coneguts a través d'una informació periodística difosa per l'emissora de ràdio Cadena Ser\" on es feia referència al fet que en algunes residències de gent gran membres de l'exèrcit o de l'UME \"havien detectat l'existència de persones grans, algunes malaltes, vivint en molt males condicions de salubritat\".\nL'escrit de la fiscalia, signat aquest dimarts, indica que la informació arribava \"fins i tot a afirmar, citant fonts de Defensa, que hi ha escenes duríssimes en algunes residències, de gent gran morta als seus llits i el personal desaparegut\".\nEl decret diu que la informació \"no concretava, ni mínimament, la ubicació de les residències de gent gran on s'haurien produït els fets\".\nLa fiscalia indica que es va decidir designar com instructor a un fiscal del Tribunal Suprem per aconseguir la \"urgent obtenció i centralització de la informació que es pogués obtenir en la fase embrionària de la investigació\".\nAquesta informació ha comportat l'obertura de diligències d'investigació a fiscalies provincials de Castella i Lleó i Catalunya com les de Valladolid i Manresa \"perquè són competents per investigar l'eventual rellevància penal de determinats fets, una vegada s'ha pogut precisar on han passat\".\nPer aquest motiu les diligències de la Fiscalia General de l'Estat \"han de ser arxivades sense perjudici de mantenir d'ara endavant i amb les fiscalies territorials investigadores el canal de comunicació previst\", conclou l'escrit.\nInvestigació a partir de les informacions de l'exèrcit\nLa Fiscalia General de l'Estat va obrir una investigació sobre les morts d'ancians en algunes residències espanyoles que s'han fet públiques aquest dilluns.\nEl Ministeri de Defensa va corroborar el passat dilluns que membres de l'exèrcit van trobar cadàvers i residents en situacions “extremes” i males condicions de salubritat en diversos centres.\nDavant d'aquesta situació “alarmant”, la Fiscalia va acordar obrir diligències d'investigació “per determinar la gravetat dels fets i la possible rellevança penal”.\nRobles va afirmar que serien “implacables” i “contundents” amb el tracte que es doni a la gent gran en aquests centres.\nEn els últims dies, l’exèrcit ha intensificat la seva presència en aquests espais començant per la Comunitat de Madrid on van fer tasques de desinfecció i diumenge es va decidir que podrien actuar en qualsevol residència on fos necessari.\nA més, a Madrid els efectius també es fan càrrec del trasllat de cadàvers a crematoris i cementiris.\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\ncoronavirus: FAQS\nQuè es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?\n115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus\ncoronavirus\nSet bones notícies sobre el coronavirus\nDes de la força de la tecnologia fins als primers fruits del confinament: la cara més positiva de la pandèmia aquestes últimes hores\ncoronavirus\nVÍDEO Com fer una mascareta casolana en tres senzills passos\nUna xarxa de voluntaris de Terrassa ha elaborat un vídeo on s'explica el procediment en dos minuts\ncoronavirus\nAixí funciona l'app de Salut per controlar els símptomes del coronavirus\nPermet fer un seguiment dels afectats, veure com evoluciona la pandèmia a Catalunya i prendre les millors decisions en cada moment\nFamílies confinades: «Tot anirà bé»\nNacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies", "response": "La Fiscalia arxiva les diligències que va iniciar i trasllada els casos de defuncions a residències a les fiscalies provincials.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_958", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "L’exposició ‘Puig i Cadafalch.\nArquitecte de Catalunya‘ és la més gran de les que s’han organitzat amb motiu de la commemoració de l’Any Puig i Cadafalch i s’acaba d’inaugurar al Museu d’Història de Catalunya.\nRepassa les diverses facetes professionals i artístiques del personatge.\nEn destaca el paper com a arquitecte, però va més enllà per mostrar-ne també l’activitat com a urbanista, periodista, arqueòleg, estudiós de l’art, polític, governant, gestor cultural i periodista.\nL’exposició, que permet de contemplar una selecció del seu fons personal, es podrà visitar fins al 15 d’abril.\nEl 2017 ha estat designat Any Josep Puig i Cadafalch per la Generalitat de Catalunya, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a president de Catalunya des del govern de la Mancomunitat, primera forma d’autogovern català del segle XX.\nEduard Riu-Barrera, cocomissari de l’exposició, ha explicat que la mostra resumeix i condensa aquesta celebració.\n‘És important de conèixer i examinar la seva trajectòria, que va començar la darrera dècada del segle XIX, s’allarga fins a mitjan anys cinquanta i travessa les grans convulsions europees i catalanes’, diu.\nEn aquesta línia, Mireia Freixa, cocomissària de l’exposició ‘Puig i Cadafalch.\nArquitecte de Catalunya’, destaca que era un personatge molt ric i que explica la història de Catalunya del 1892 fins al 1956, quan es va morir.\n‘Són anys molt convulsos, en què va tenir un paper protagonista: va ser president de la Mancomunitat, va viure la dictadura de Primo de Rivera, la guerra de 1936-1939 i l’exili.\nÉs tota una història de Catalunya que sorgeix a partir d’aquest personatge, que a més va ser un gran arquitecte i urbanista.’\nEl fil conductor de l’exposició és la seva biografia, de manera que en el recorregut es pot apreciar com es perfilen i combinen les diverses facetes durant el període històric complex i dramàtic que va viure.\nA més, sempre va encarar la realitat amb una gran voluntat de superació i de servei públic.\nRiu-Barrera remarca que la mostra vol ser una antologia de la seva figura i sortir del que s’havia fet fins ara.\nReconeix que la figura de Puig i Cadafalch s’havia relacionat bàsicament amb l’arquitectura, però la mostra també en destaca l’activitat com a urbanista, periodista, arqueòleg, estudiós de l’art, polític, governant i gestor cultural.\nEn el camp de l’obra arquitectònica, la mostra també fa èmfasi que la seva producció va més enllà de la més coneguda, adscrita al corrent modernista.\nS’hi poden veure, per exemple, els treballs classicistes inscrits en el noucentisme, sobretot en l’aspecte urbanístic i de construcció d’una Barcelona moderna i capital, com els fets per l’Exposició de Montjuïc o la plaça de Catalunya.\nObres i peces destacades\nL’obra que s’exposa és bàsicament de Puig i Cadafalch, sobretot de treballs en arquitectura i materials relacionats amb les creacions en què ell va intervenir.\nEntre les obres i els espais de l’exposició, es destaca la reconstrucció de l’estudi i el despatx personal de Josep Puig i Cadafalch, que ocupa la zona central de l’espai expositiu.\nA més del mobiliari, s’hi han pogut incorporar alguns dels seus estris de treball personals.\nUn gruix important de peces són materials gràfics de la seva obra arquitectònica i urbanística, des dels inicis fins al final de la seva vida.\nEn aquest sentit, es destaquen els dibuixos arquitectònics, de gran bellesa i interès, que procedeixen majoritàriament del seu arxiu personal.\nD’aquest fons, hi ha un nombre important de peces que o bé no havien estat mai mostrades o bé només s’havien pogut veure fa trenta anys a Barcelona, en l’exposició precedent més important feta sobre l’obra arquitectònica de l’autor.\nLa mostra també inclou una tapa de claveguera de Mataró que ell mateix va dissenyar; mobles i objectes de la taverna dels Quatre Gats, de la Casa Ametller i de la Casa de les Punxes; i fins i tot troballes del jaciment d’Empúries.\nS’hi exposa així mateix documentació política força desconeguda, com ara les amenaces de mort rebudes des de posicions polítiques contràries, les mostres dels contactes internacionals que la Mancomunitat maldava per establir amb les nacions europees lliures i els escrits relacionats amb els conflictes que va mantenir amb Eugeni d’Ors.", "response": "El 2017 ha estat designat Any Puig i Cadafalch per la Generalitat en commemoració del 150è aniversari del seu naixement.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2357", "instruction": "Analitza el següent text i resumeix-lo en una frase.", "context": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, espera que les mesures en vigor des d'aquest dilluns a la Comunitat de Madrid funcionin, però diu que estan \"preparats\" per a \"altres escenaris, si fos necessari\".\nDurant la roda de premsa posterior a la reunió entre les dues administracions, Sánchez ha anunciat que posarà a disposició de la comunitat efectius de les Forces Armades, cossos policials i rastrejadors per fer front a la situació actual i ha fet una crida a la \"unitat\", abandonant \"lluites partidistes\".\nSánchez ha admès que el país es troba immers en la \"segona onada\" de la pandèmia i ha demanat col.laboració a la ciutadania.\nAyuso, per la seva banda, ha reivindicat una llei orgànica per a pandèmies que serveixi de \"paraigua\" a les CCAA i ha atribuït a la idiosincràsia de la comunitat la situació que pateix.\nDesprés de dues hores de reunió, els dos presidents han fet una roda conjunta per detallar els acords a què han arribat per frenar l'expansió del virus a la comunitat i entre els quals hi ha la creació d'un Grup Covid-19 per coordinar les mesures.\nEn aquest sentit, Sánchez ha donat ple suport a les actuacions impulsades per la comunitat i ha dit que espera, \"de tot cor\", que siguin efectives, però ha dit que estan \"preparats\" per si fes falta afrontar altres \"escenaris\".\nEl president del govern espanyol ha demanat unitat i deixar de banda les lluites \"partidistes\" i ha dit que no ha ofert l'estat d'alarma perquè ja ho va oferir a tots els presidents autonòmics.\nEn relació a això, ha dit que el confinament total no és l'única eina disponible i que en el seu moment es va adoptar per frenar el contagi entre els col·lectius més vulnerables.\nTambé ha dit que posarà a disposició tots els recursos que necessiti la comunitat en relació a personal per fer rastrejos, efectius policials i de les Forces Armades.\nLes xifres, però, es decidiran en el marc del grup de treball, que es reunirà aquesta mateixa tarda.\nPla \"especial\" per a Madrid\nSánchez ha admès que les característiques de Madrid obliguen a crear un pla \"especial\" per fer front a la segona onada de la pandèmia.\n\"Venim a ajudar i com a president li he dit que podrem aportar els mitjans que el govern autonòmic consideri necessaris per doblegar la corba\", ha insistit.\n\"La pandèmia és seriosa, no és un joc i estem davant d'una segon onada amb característiques diferents\", ha afegit.\nEn aquest sentit, ha admès que s'acosten \"unes setmanes complicades\" però s'ha mostrat convençut que \"units\" ho aconseguiran.\nPer la seva banda, Ayuso ha celebrat que finalment la reunió s'hagi produït i ha afirmat que \"només amb accions conjuntes amb un paraigua nacional podrem combatre la situació\".\n\"Madrid té des del març la seva pròpia estratègia però sense el paraigua és impossible perquè hi ha àmbits en què no tenim competències\", ha insistit.\nLlei orgànica per a pandèmies\nLa presidenta de la Comunitat de Madrid s'ha mostrat convençuda que les mesures que han entrar en vigor aquest dilluns tindran resultats en les properes dues setmanes i ha dit que treballaran per elaborar una llei orgànica per lluitar contra pandèmies.\nTambé ha demanat que es facin testos a les persones que entrin a la capital a través de Barajas per \"protegir-nos\" i una estratègia de mobilitat a nivell estatal.\nLa falta de personal mèdic\nAyuso també s'ha mostrat preocupada per la falta de metges i personal d'infermeria i ha dit que és un problema a què s'enfronten totes les CCAA.\nA més, ha fet una crida a la \"solidaritat\" ciutadana i a complir les quarantenes.\n\"No podem tirar per la borda tot el que hem aconseguit\", ha dit.\nEn aquest sentit, ha insistit en la importància d'evitar de totes totes un confinament total o aplicar l'estat d'alarma, que ha qualificat de \"mort\" per a la comunitat.\n\"Hem d'aprendre a conviure amb el virus\", ha afegit.\nAmb tot, Ayuso ha dit estar convençuda que si apliquen \"amb fermesa\" aquest pla, \"hi haurà resultats aviat i no caldran altres escenaris\".\nSense crítiques per la situació actual\nNi Sánchez ni Ayuso han volgut entomar un 'mea culpa' per la situació de l'epidèmia a la comunitat.\nPer la seva banda, Ayuso ha assegurat que des del mes de març el govern regional no ha parat de treballar, tot i que ha admès que sempre es pot fer més.\nSánchez, per la seva banda, ha dit que la disposició del govern espanyol és \"total\" i que \"qui vulgui veure confrontació, se n'anirà amb les mans buides\".\n\"Estem aquí per ajudar perquè tenim com a únic objectiu defensar la salut pública\", ha dit.\nA més, el president espanyol ha dit que la segona onada està afectant tot Europa i que, a diferència del mes de març, ara s'està \"detectant més\".\n\"El mes de març detectaven un cas de cada deu i ara un mínim de sis de cada deu\", ha recordat.", "response": "Un grup de treball, la resposta de Sánchez i Ayuso a la greu situació de Madrid davant la segona onada.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_247", "instruction": "Escriu una oració que presenti la idea principal del text següent:", "context": "El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat celebra aquest any el seu 50è aniversari.\nConstruït a partir dels anys 60 per acollir els habitants de les barraques de Montjuïc i de les poblacions més afectades pels aiguats dels anys 1962 i 1967, és un exemple del que la lluita veïnal, amb el suport de les administracions, pot aconseguir.\nSergi Alegre, tinent d’alcalde del Pla d’Actuació del Barri de Sant Cosme, ho qualifica ‘d’història d’èxit’, perquè un barri que des dels seus inicis ‘ha arrossegat un passat conflictiu’ ha estat capaç de superar tots els entrebancs per encarar el futur amb optimisme.\nEn vista al futur, Alegre apunta que el repte prioritari és seguir treballant per millorar la integració d’una part de la comunitat gitana que viu al barri i fer realitat el projecte que preveu urbanitzar dos nous carrers amb 1.000 habitatges que ‘portaran nova vida al barri’.\nEn aquests 50 anys, Sant Cosme ha superat grans desafiaments tant socials com urbanístics.\nPel que fa als segons, Sergi Alegre destaca que el barri és l’únic de Catalunya on el 100% dels seus habitatges originals han estat enderrocats en diferents fases per construir-ne de nous.\nAixí, a dia d’avui, els blocs que per les presses i el seu caràcter provisional tant ràpid es van deteriorar, han deixat pas als actuals, en el que ha estat una transformació radical que ha convertit l’antic polígon residencial en un barri amb present i futur.\nA nivell urbanístic, el repte pendent és reprendre el projecte aparcat en el seu moment per la crisi econòmica de construir dos nous carrers al barri amb un total de 1.000 habitatges de protecció oficial.\nUn projecte associat a una Àrea Residencial Estratègica (ARE) que suposaria incrementar un 10% la superfície de Sant Cosme i, el que és més important, donar ‘una nova vida al barri’ amb l’arribada de nous veïns.\nAlegre explica que el fet que el 100% dels habitatges del barri hagin estat sempre de protecció oficial ha fet que majoritàriament els veïns siguin els mateixos que van arribar al barri fa 50 anys.\nUna realitat positiva per una banda, perquè ha enfortit el sentiment de pertinença al barri, i també negatiu perquè ha evitat que s’hagi regenerat la població perpetuant els seus trets positius al barri però també els negatius.\nUna de les conquestes més importants i la més recent ha estat l’arribada del metro al barri.\nNi la polèmica pel nom de la parada, Parc Nou en comptes de Sant Cosme com reclamaven els veïns, ha enfosquit el que per Alegre ha estat ‘la cirereta del pastís’ i l’element definitiu per demostrar als veïns ‘que l’administració segueix apostant pel barri’.\nAquí, el tinent d’alcalde destaca que el consistori es podia haver conformat amb una parada al centre del municipi que l’unís amb Barcelona i amb l’aeroport, i que en canvi va ‘batallar’ per aconseguir dues parades més: una al polígon Mas Blau i la de Sant Cosme.Una parada de metro, afegeix Alegre, que a banda de millorar la mobilitat dels veïns, ha servit també per atreure inversions de primer ordre com la nova seu d’Amazon, La Fundació Catalana de l’Esplai, amb els seus 200 treballadors, i hotels lligats al boom turístic i a la proximitat amb la capital catalana.\n‘Sense la perspectiva de tenir metro a la zona cap d’aquestes inversions hauria estat possible’, destaca.\nSi bé és cert que les millores urbanístiques han suposat un gran esforç, Alegre assenyala que les principals conquestes en aquests 50 anys han estat en matèria social.\nRecorda que quan es va construir, Sant Cosme no comptava amb els equipaments més elementals com ara escoles i centres mèdics, i que mig segle després compta amb centres educatius, sanitaris, seus judicials i comissaries de diferents cossos de seguretat, entre d’altres.\nUns equipaments dels que en gaudeixen la resta de veïns del Prat i que, de retruc, ha permès trencar la línia imaginària que aïllava Sant Cosme.\nPer Alegre, en matèria social el repte principal passa per seguir millorant la integració d’una part de la comunitat gitana que viu al barri, especialment a la zona de l’anomenada setena fase on viuen unes 600 persones.\nUna zona, reconeix, ‘difícil de transformar’ amb greus problemes d’absentisme escolar i ‘control de lo públic’, perquè bona part dels seus veïns ‘volen viure segons els seus costums’ encara que alguns d’ells els perjudiquin.\nMalgrat les dificultats però, assegura que el missatge dels serveis socials en aquesta zona és que ‘estan a disposició de tothom quan els necessitin’.", "response": "L’històric barri del Prat de Llobregat, Sant Cosme, celebra els 50 anys de vida enmig d’una transformació radical.", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_1487", "instruction": "Diga'm de què tracta aquest text en una sola frase.", "context": "La conselleria de Salut preveu arribar a la xifra de 30.000 proves PCR per detectar el coronavirus a partir de la setmana vinent.\nAixí ho ha assegurat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon -nomenat avui mateix- en una roda de premsa al costat d'Alba Vergés.\nArgimon ha indicat que ara la Generalitat només és capaç de fer 8.000 tests al dia, de manera que la xifra a la qual s'espera arribar la setmana vinent suposa més que triplicar aquesta capacitat en tan sols unes quantes jornades.\n\"Si mirem la situació epidemiològica podríem pensar que estem com a mitjans de febrer.\nPerò de mitjans de febrer cap aquí han passat coses.\nNomés fèiem 4.000 o 5.000 PCR perquè costava trobar-ne; avui en fem 8.000.\nEstem identificant els casos molt abans gràcies als tests en l'atenció primària.\nLa sanitat pública, avui, té una capacitat de fer 24.000 PCR diaris, i la setmana que ve serà de 30.000 perquè estem instal·lant petits robots en diferents centres catalans, i si comptem la capacitat privada seran 40.000\", ha assenyalat Argimon en una roda de premsa en la qual també ha insistit que, mentre no hi hagi vacuna, les úniques eines disponibles són la mascareta i la higiene.\n\"L'única vacuna que nosaltres tenim són les mesures de prevenció: el rentat de mans, la mascareta i la distància física.\nSurten notícies prometedores d'un parell de vacunes que comencen la fase 3, però com a molt aviat ens parlen de finals d'any.\nDurant mesos estarem convivint amb el virus\", ha pronosticat el número dos de Salut.\nAhir es van fer públics resultats esperançadors sobre la vacuna que s'està elaborant a Oxford, i aquest dimarts també s'ha conegut que a Rússia hi ha grups que ja la tindran preparada al setembre i que, fins i tot, ja s'ha administrat a l'elit del país.\nArgimon també ha recalcat que hi ha 214 persones que començaran demà la formació per sumar-se a la xarxa de rastreig de la Covid-19, una de les mancances que ha anat arrossegant Catalunya des que va entrar en la fase de represa.\nFins fa tan sols uns dies, només treballaven en aquest àmbit 180 persones, una xifra minsa tenint en compte que el virus torna a tenir transmissió comunitària a Barcelona i a l'àrea de Lleida, que és on hi ha les mesures més restrictives de tot el país.\nEls hospitals de la capital catalana i la primera corona metropolitana es troben \"vigilants\" a l'augment de contagis de coronavirus en aquesta àrea.\nDe moment, atenen un \"degoteig constant\" de pacients que ingressen per covid-19; un \"augment progressiu\", si bé la corba es manté \"bastant plana\".\nAixí explica la situació a l'Hospital del Mar la directora d'Infermeria, Lourdes García Zaldívar, a l'ACN.\nEls hospitals deixen clar que la situació no té res a veure amb la del març i l'abril i estan fent les operacions, consultes i proves diagnòstiques previstes.\nEls centres tenen els plans de contingència a punt per si calgués activar-los i remarquen que la principal dificultat seria que els professionals, que encara no han fet vacances, necessiten descansar.\nDurant les primeres setmanes de pandèmia, els centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals van modificar per complet l'activitat davant l'elevat nombre de pacients greus.\nEls hospitals van transformar-se i van passar de ser centres d'especialitats a pràcticament monogràfics de covid-19 i van esgarrapar espais d'on fos per atendre els pacients que hi arribaven -de 600 llits d'UCI com a capacitat basal a Catalunya es va passar a un màxim de 2.081, més del triple-.\nMAPES\nMAPES La cinquantena de punts calents del coronavirus a Catalunya\nConsulta en mapes interactius quins municipis o àrees bàsiques de salut han tingut més de 100 positius recents per cada 100.000 habitants, des del 10 de juliol\ncoronavirus\nQuè es pot fer i què no amb les noves restriccions del Govern?\n25 preguntes amb resposta sobre la nova situació que afecta desenes de municipis a Catalunya\ncoronavirus\nAixí hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús\nEl lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar\nEl món després del coronavirus (16)\nReconstruir el contracte social després del coronavirus: entre la regressió i la por de les elits\nL'expresident de Justícia i Pau Arcadi Oliveres, la catedràtica de la UAB Miren Etxezarreta, el secretari general de la Cecot David Garrofé i Emili Ferrer, d'Economistes Davant la Crisi, analitzen el panorama que deixa la pandèmia\nTota l'actualitat, minut a minut\nSegueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món", "response": "Salut preveu triplicar les proves PCR i arribar a 30.000 diàries de les 8.000 de mitjana que ara se'n fan. ", "category": "extreme_summarization"} {"ID": "cabreu_extreme_2657", "instruction": "Digues de què va el text en una frase.", "context": "El president de la Generalitat, Quin Torra, s'ha compromès davant el sector cooperatiu del país a dotar d'eines la pagesia, en una dècada que serà vital per al futur agrari, però sobretot a desplegar un pla de \"País Viu\" que vol frenar el despoblament de les zones rurals i que es treballarà sobre les necessitats específiques de cada comarca.\nTorra ha clos la 36a assemblea de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) a Santa Bàrbara, al Montsià.\nLa FCAC ha presentat un nou quadre de comandament, el Dashboard.coop, amb dades històriques sobre l'evolució del sector des de fa sis anys.\nLa FCAC ha convidat al president de la Generalitat, Quim Torra, a la clausura de l'assemblea general que ha celebrat amb la participació de 300 cooperativistes a Santa Bàrbara, al Montsià.\nTorra ha mostrar \"gran admiració\" per l'esperit cooperativista, per la feina conjunta i l'associacionisme, i els valors igualitaris i fraternals que representa el sector.\n\"Em, sento molt proper a aquesta filosofia i a la manera de ser que representeu\", ha dit durant al clausura de l'assemblea general.\nTorra ha defensat que projecta un país sense territori \"de primera i de segona\", on qualsevol part \"sigui tan important com una altra\", i on tothom pugui escollir \"on vol viure i tirar endavant i tingui les mateixes possibilitats per fer-ho\".\nEl president de la Generalitat s'ha compromès des del Montsià a desplegar un Pla de \"País Viu\" contra el despoblament.\n\"Ens juguem el país en els propers deu anys, ho sento així\", ha advertit.\n\"Sento que vivim un moment extraordinàriament vital per a la pagesia i per al sector agrari\", ha afegit.\nEl projecte de dinamització local que ja ha engegat el Govern, preveu la creació d'una comissió coordinada pel Departament de Presidència que integrarà les nou conselleries i que ha de treballar amb els agents econòmics, polítics i socials de cada territori les estratègies concretes a desenvolupar a cada comarca.\n\"Ha de tenir visió especialitzada per comarques perquè la millor solució per a la Terra Alta no ho serà per al Pallars Jussà\", ha exemplificat Torra.\n\"No vull país bonic que no sigui viu.\nQuan em diuen que han marxat del seu poble perquè no s'hi poden guanyar la vida o perquè no els funciona la connexió a Internet se'm trenca l'ànima.\nNo ens ho podem permetre\", ha lamentat el president.\n\"El país ha d'adonar-se que el territori que volem no és per a què els barcelonins hi passin el cap de setmana sinó per a què la gent que hi viu s'hi pugui guanyar la vida amb tota la dignitat\", ha dit.\nBona salut cooperativista\nEn la 36a assembla general de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat un nou quadre de comandament, el Dashboard.coop, que proporciona dades històriques i analitza l'evolució del sector des de diferents perspectives.\nConsta de 41 taules amb 62 variables i s'estrena amb una sèrie temporal dels últims 6 anys.\nLa facturació anual de les 194 cooperatives de la FCAC ha crescut un 3,2% i la facturació se situa en 1.658 milions d'euros.\nLes cooperatives ebrenques són les que més l'han incrementat respecte a la mitjana dels últims quatre anys.\nEl centenar de cooperatives tarragonines i ebrenques han facturat el 2018 més de 445,4 MEUR.\nLa facturació mitjana de les entitats ha estat de 8,1 milions d'euros, amb un increment del 8,3%.\nLes cooperatives tenen una participació en la producció final agrària del 35% i representa 1 de cada 3 euros que s'ha generat en el sector.\nLa fracció augmenta a 2 de cada 3 euros, si es contempla únicament el sector agrari, sense el ramader.\nLes xifres de les cooperatives ebrenques\nA les Terres de l'Ebre, les 36 cooperatives –que representen el 10,5% de la FCAC- han augmentat la facturació un 12,6%, amb 173,4 milions d'euros.\nFent ús ja de les dades del Dashboard.coop, les cooperatives ebrenques són les que més han augmentat la facturació en relació a la mitjana dels últims quatre anys, que havia estat del 10,1%.\nEl quadre de comandament reflecteix que la dimensió de les cooperatives catalanes creix, com també la facturació i la creació dels llocs de treball – que han augmentat un 11% en cinc anys-.\nEl president de la FCAC, Ramon Sarroca, ha assenyalat que cal posar accent en el paper de les dones al sector agrari, que ja representen el 51,6% dels llocs de treball de les cooperatives-, i també en el relleu generacional.\n\"Hem de treballat perquè la gent es pugui guanyar la vida al camp i pugui desenvolupar la seva qualitat de vida\", ha dit.", "response": "Torra ofereix mesures de suport a la pagesia i es compromet davant el sector cooperatiu del país a dotar-la d'eines.", "category": "extreme_summarization"}